Sanitat 10
L’Hospital Sant Joan de Reus commemora els quinze anys del seu trasllat al Campus Bellissens
Futbol 17
Fer del Nàstic un equip competitiu, poderós a les àrees i sòlid al Nou Estadi, els reptes immediats de Pablo Alfaro
Opinió 21 Sebastiano Alba. L’horitzó del Trident complet (III): Cap a la Tarragona Carbon Valley: «Nosaltres tenim l’or negre a l’aire»
natural
El Govern presenta a Alcover una proposta definida, amb 22 municipis i 38.900 hectàrees 12 i 13
2 i 3
La Quinta de Sant Rafael es recuperarà després de més de 20 anys abandonada
L’Ajuntament destinarà 1,2 milions d’euros a recuperar l’edifici ubicat al Parc de la Ciutat i se li donarà un ús ciutadà encara per definir
Reus duplicarà el nombre de places públiques d’aparcament dissuasiu
Més de 80 produccions audiovisuals van rodar-se a Tarragona l’any passat
Patrimoni l El govern vol iniciar enguany les obres per generar un espai d’ús ciutadà
John Bugarin
Després de dècades d’espera, la recuperació de la Casa Puig i Valls —popularment coneguda com la Quinta de Sant Rafael— és cada cop més a prop. L’Ajuntament de Tarragona ja té a les seves mans el projecte actualitzat per a la recuperació d’aquesta joia modernista del Parc de la Ciutat, una actuació pressupostada en uns 1,2 milions d’euros (IVA inclòs). El document, que posa al dia la proposta presentada el 2011, ha estat elaborat per l’arquitecte Miquel Orellana, autor de la proposta original, juntament amb Rubén Heras.
La redacció del nou projecte executiu es va completar el passat gener i, actualment, «està en marxa la fase de supervisió per part dels tècnics municipals». Així ho detalla el conseller d’Urbanisme i Patrimoni, Nacho García Latorre, qui remarca la voluntat del govern municipal de reobrir l’edifici construït a principis del segle XX perquè «tingui un ús ciutadà». L’edil indica que la Comissió de Cultura de la Generalitat de Catalunya també haurà de validar la intervenció abans que el consistori executiu les obres: «La licitació es farà enguany i estem treballant perquè les obres puguin iniciar-se a finals d’aquest 2026».
La Quinta de Sant Rafael, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i amb una superfície construïda d’uns 412 metres quadrats, s’ha anat degradant amb el
pas dels anys. En intervencions passades, es van restaurar parcialment les façanes i les cobertes, però encara persisteixen algunes patologies.
L’interior presenta un estat de conservació més delicat que l’exterior, ja que l’abandonament de l’immoble ha provocat el deteriorament de moltes estances i la desaparició d’alguns elements decoratius.
A més, es va produir un incendi a la planta superior que va obligar a substituir les bigues més cremades i reforçar alguns forjats.
Prioritzar la preservació
Segons el projecte, es vol recuperar l’edifici i adaptar-lo a un ús cultural públic. Durant la intervenció, es prioritzarà la conservació i preservació de l’edifici per garantir la transmissió del seu valor històric a les generacions futures. Entre les actuacions previstes hi ha la rehabilitació dels elements arquitectònics originals, conservant totes les restes possibles i reproduint els malmesos a partir de fragments documentats o guardats fora del seu lloc inicial; la consoli-
Hi ha 800.000 euros disponibles de l’acord entre el govern i Junts
La voluntat de l’executiu municipal és que s’hi puguin fer activitats culturals
dació estructural de les parts deteriorades i la reorganització interior per a usos culturals; així com la incorporació de sistemes moderns de climatització, ventilació, electricitat i telecomunicacions.
La proposta planteja mantenir l’entrada original i reorganitzar la planta baixa al voltant del hall central, restaurant la decoració modernista, els arcs i el rosetó del fals sostre. Des d’aquest espai es podria accedir a diverses sales destinades a activitats culturals o exposicions. També es preveu la creació d’una recepció i una zona de lavabos amb bany adaptat. «Es podria obrir a la ciutadania que passeja pel parc», diu García Latorre. Pel que fa a la primera planta, s’habilitarien sales polivalents, un office i un rack de comunicacions, amb accés per l’escala de cargol de la torre. A més, s’ha projectat un ascensor accessible que connectaria el pis superior amb els baixos.
Pacte PSC-Junts
En els pressupostos municipals del 2026, ja hi ha reservats 800.000 euros per finançar les obres, gràcies a l’acord entre el govern i Junts per Catalunya, que han situat la recuperació de la Quinta de Sant Rafael com una de les grans prioritats d’aquest mandat. De fet, la formació sobiranista ja va pactar 50.000 euros amb el PSC entre el 2024 i el 2025 per a l’actualització del projecte executiu. El portaveu del grup, Jordi Sendra, destaca que «la Quinta de Sant
Rafael és un dels capítols més valuosos del nostre patrimoni modernista» i que, després de més de 20 anys tancada, «per fi surt de la llista de projectes abandonats».
«Han passat el PSC i ERC pel govern i és ara amb Junts que es fa realitat», remarca l’edil, qui subratlla que aquesta actuació ajudarà a dignificar tot el Parc de la Ciutat. En aquest sentit, afirma que «posem fi a dècades d’inacció i aconseguim que esdevingui un centre viu al servei de la ciutadania». Igualment, assegura que «no és només una restauració d’un edifici, sinó una posada en valor del modernisme i un actiu per al barri i per a Tarragona».
«És important per a la ciutat i per al parc», diu també García Latorre, que no es mostra preocupat pels diners que falten per cobrir el cost total de la intervenció: «Buscarem altres partides per complementar el que tenim disponible». D’altra banda, el conseller de Patrimoni va assenyalar que la voluntat del govern és que es converteixi en un «espai cultural», tot i que els futurs usos encara s’han de definir. «Es va fer un pla funcional a través del departament de Cultura, però cal encaixar-lo a la realitat de l’edifici. Com a mínim, la planta baixa serà per a usos ciutadans, amb sales d’actes i d’exposicions», apunta.
La Casa Puig i Valls de la Quinta de Sant Rafael està catalogada com a BCIL. Diari Més
ERC proposa invertir 10 MEUR del romanent en habitatge per a lloguer assequible
L’Ajuntament ha intentat recuperar l’edifici sense èxit des que va comprar-lo el 2002
Patrimoni l Es va idear un centre d'educació ambiental o d'interpretació del modernisme
J.B.
La Quinta de Sant Rafael, construïda l’any 1913, reflecteix el context social, cultural i urbanístic de la Tarragona d’aquella època. El projecte va ser dissenyat per l’arquitecte Juli Maria Fossas Martínez per encàrrec dels germans Puig i Valls, membres d’una família amb un important patrimoni i una destacada implicació política a la ciutat. L’edifici s’ha convertit en una de les poques mostres d’arquitectura modernista a la ciutat i en un exemple significatiu de vil·la residencial del primer terç del segle XX. Després de la mort dels germans Puig i Valls, la propietat va passar a mans de familiars i, posteriorment, a altres particulars. Amb el pas dels anys, l’edifici va experimentar diverses transformacions, com la modificació d’una obertura de la façana principal l’any 1944 per part de l’arquitecte Josep Maria Monravà López. Finalment, l’immoble va acabar en mans de l’Ajuntament de Tarragona, que el va adquirir el 2022 amb la voluntat de preservar-lo i donar-li un ús públic. Des de llavors, el consistori ha intentat reobrir l’edifici en diverses ocasions, però cap proposta ha acabat
tenint èxit.
Idees passades
L’any 2011, durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros (PSC), es va aprovar un projecte de restauració que preveia convertir l’edifici en un Centre d’Educació Ambiental i d’interpretació del patrimoni natural de Tarragona. El pla contemplava la rehabilitació de la planta noble modernista i la creació de diversos espais culturals, com sales d’exposicions, una sala de conferències i una biblioteca especialitzada en temàtica naturalista. Mai es va arribar a executar. «No és incompatible amb l’espai que estem pensant ara», assegura l’actual conseller d’Urbanisme i Patrimoni, Nacho García Latorre.
El 2021, el govern de Pau Ricomà (ERC) va plantejar una nova proposta per transformar la Quinta de Sant Rafael en un centre d’interpretació del modernisme i, alhora, en un centre cívic. Aquesta iniciativa tampoc es va acabar desenvolupant. La voluntat de l’executiu actual és desbloquejar aquest repte pendent, tant per la seva importància arquitectònica dins del modernisme local com pel seu valor històric i simbòlic.
Política l Els republicans també volen destinar-ne a la climatització de les escoles
Redacció
El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona proposa destinar 10 milions d’euros del romanent municipal a polítiques d’habitatge, amb l’objectiu d’augmentar el parc de lloguer accessible a Tarragona. Aquesta inversió permetria adquirir prop de 200 habitatges per incorporar-los al parc públic i també impulsar ajuts per a la rehabilitació d’habitatges per posar-los al mercat de lloguer assequible. «Des d’ERC som propositius perquè els diners tinguin un impacte positiu entre la ciutadania. En aquest sentit, l’habitatge és un dels principals problemes a la ciutat, per això volem actuar de manera decidida i ampliar el parc públic municipal», ha proposat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, que defensa que Tarragona necessita «polí-
tiques valentes per garantir que els joves i moltes famílies puguin continuar vivint a la ciutat». A més, els republicans plantegen destinar 5 milions d’euros a la climatització de les escoles, amb l’objectiu de garantir condicions adequades a les aules. «És una inversió necessària per adaptar els equipaments educatius al canvi climàtic», ha expressat Puig.
Voreres i asfaltat Pel que fa a l’espai públic, ERC proposa invertir 2,1 MEUR en la millora de voreres i 2 MEUR en actuacions d’asfaltatge, especialment al polígon Entrevies i Riuclar, així com al Francolí, on ja tenen el projecte del vial central en marxa. «Aquestes actuacions permetrien millorar la seguretat, l’accessibilitat i el manteniment de l’espai públic», ha afegit Puig.
El Port ampliarà el calat del Moll de Castella per acollir vaixells de gran capacitat
Economia l Permetrà un dragatge a més de 15 metres de profunditat
Redacció
L’Autoritat Portuària de Tarragona ha posat en marxa una intervenció estratègica al Moll de Castella per augmentar el seu calat a més de 15 metres mitjançant la tècnica del jet-grouting. L’actuació, dissenyada per permetre l’operativa de vaixells de major capacitat, s’iniciarà amb un banc de proves de tres mesos valorat en prop de 660.000 euros per garantir la màxima seguretat estructural abans de replicar la solució a tot el moll i del dragatge definitiu. Aquesta millora és vital per a una infraestructura clau que compta amb 700 metres de longitud. L’objectiu final és adaptar el moll a les necessitats de la logística marítima moderna i reforçar el paper del Port com a motor econòmic de la Mediterrània, que permetrà l’atracada de
grans mercants que fins ara tenien limitacions de calat per operar en aquesta zona.
Innovació tècnica
El repte principal d’aquest banc de proves és excavar el fons marí sense desestabilitzar el moll existent. Per aconseguir-ho, el Port de Tarragona utilitzarà la tècnica del jet-grouting. Aquest sistema d’enginyeria consisteix a injectar ciment a alta pressió al subsol per fixar la infraestructura abans de dragar. Abans de l’obra definitiva, el Port ha iniciat aquest mes de març un banc de proves amb un pressupost de 660.000 euros. Es construiran 10 columnes de prova per calibrar la maquinària i assegurar que la injecció de ciment supera les barreres de l’escullera existent i és capaç de millorar el terreny segons el predimensionament previ.
Economia l També té previstos viatges de feina a Jordània i al Líban i no saben si podran anar-hi
La Cambra de Tarragona ha decidit ajornar la missió comercial que tenia prevista a l’Iraq per aquest abril. «No hi ha vols. És un problema per a organitzar les agendes. Ara mateix, fruit de tot el conflicte a l’Iran, no es donen les condicions per anar-hi», explica Roberto Barros, director d’Internacional de la Cambra i líder de les missions. L’objectiu era facilitar l’accés a noves oportunitats comercials al país. La Cambra també té previstos també viatges de feina a Jordània i al Líban al juny i ara mateix no se sap si hi podran anar. «Ningú sap com acabarà tot això i quan s’allargarà. Al final, allò vertaderament important no són les missions en si, sinó l’impacte que està tenint en les empreses», exposa Barros. «Hi ha companyies que no estan presentant pressupostos perquè no saben com acabarà repercutint el conflicte als seus costos de producció. Aquesta és la ma-
jor incidència», afegeix. La intenció de l’entitat és, un cop es donin les circumstàncies adients, poder viatjar a l’Orient Mitjà, on també s’havien
L’Associació per a l’Impuls Metropolità presenta a la Diputació el seu full de ruta
Política l Es volen impulsar estudis estratègics sobre mobilitat
El president de l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona s’ha reunit avui amb la presidenta de la Diputació de Tarragona i amb el vicepresident institucional de la institució provincial en una trobada de treball destinada a presentar l’estat d’avanç del projecte metropolità i el seu pla de treball per als propers mesos. Durant la reunió, el president de l’associació ha exposat el full de ruta que l’entitat està desplegant per con-
solidar la cooperació entre els municipis del Camp de Tarragona i avançar cap a un model de governança metropolitana basat en la coordinació institucional i el desenvolupament de projectes compartits. En aquest context, s’han presentat les diferents comissions de treball que ja s’estan començant a activar i que estructuren el desenvolupament del projecte. Aquestes comissions aborden àmbits estratègics com la governança institucional, la mobilitat, la planificació territorial, el desenvolupament econòmic,
programant accions a Dubai o l’Oman. «Estem acostumats a moure’ns per entorns incerts», diu Barros. Tant és així que l’any passat un conflicte
bèl·lic a Líbia els va enganxar en plena missió comercial. Durant certs dies no van poder sortir del país i van haver d’esperar en un hotel.
La Cambra de Tarragona s’ha especialitzat els darrers anys en el continent africà i per enguany tenia previstes una quarantena de missions.
L’objectiu era facilitar l’accés a noves oportunitats econòmiques al país
De fet, la Cambra son els únics que porten companyies a països com el Congo, Rwanda o Zàmbia. Cambres d’arreu d’Espanya porten empreses a la cambra tarragonina perquè estableixin contactes a l’Àfrica.
El programa de les missions de l’entitat posa un èmfasi especial en l’Àfrica subsahariana, que concentra el major nombre de missions, amb destinacions com Guinea Equatorial, Costa d’Ivori, Benín, Togo, Nigèria, Ghana, Uganda, Ruanda, Etiòpia, Sud-àfrica, Moçambic o Kenya, entre d’altres. Aquest enfocament respon al creixent potencial econòmic i comercial del continent africà i a l’interès de les empreses tarragonines per diversificar mercats.
Arreu del món
A Amèrica del Sud, el calendari inclou missionsa Uruguai i Paraguai. El programa també preveu missions al Magreb, amb viatges a Tunísia i el Marroc, i a Àsia, amb visites comercials al Kazakhstan, l’Uzbekistan, Indonèsia i el Vietnam. Les missions comercials de la Cambra de Tarragona són multisectorials i estan obertes a exportadors vinguts d’arreu de l’Estat.
La trobada s’emmarca en el procés de desplegament de l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Cedida
la innovació o la projecció del territori. El president de l’associació també ha compartit
amb la presidenta de la Diputació alguns dels projectes que s’estan començant a de-
finir en el marc d’aquest procés. Entre aquests destaquen iniciatives com l’impuls d’es-
tudis estratègics sobre mobilitat i connectivitat territorial, elements clau.
presenta un cicle sobre la sexualitat
Societat l Generar diàleg sobre sexualitat com un element essencial del benestar i del desenvolupament personal de les persones joves. Aquest és l’objectiu del cicle Sex-connection que, per segon any consecutiu consolida la línia estratègica d’integrar una educació sexual positiva, inclusiva i basada en els drets. El cicle incorpora la perspectiva del plaer com a eina educativa, allunyant-se de visions moralistes i posant l’accent en el consentiment, la diversitat, els límits, la comunicació i la construcció d’un vincle saludable amb el propi cos. SEX-CONNEXIONS és, així, un marc de treball comú que connecta tots els serveis i reforça la voluntat de l’Oficina Jove del Tarragonès, impulsora del cicle, de promoure una educació sexual integral, crítica i adaptada a les necessitats reals de la joventut del territori. Emmarcades dins del cicle, la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona organitza i coordina durant aquests mesos de març, abril i maig tallers, xerrades, accions formatives i espais de reflexió adreçats a joves, famílies i professionals, amb l’objectiu de generar entorns més segurs, lliures i respectuosos. El cicle tindrà continuïtat també durant l’estiu i la tardor amb nova programació adreçada especialment a persones joves i famílies, ampliant els espais de reflexió i acompanyament al voltant de la sexualitat i les relacions. Redacció
Societat l L’Ajuntament presenta el projecte als veïns després de la resolució definitiva de la Generalitat
Marta Omella Blanco
El Pla de Barris i Viles que ha d’impulsar la transformació de la Part Baixa de Tarragona ja està oficialment en marxa després de la resolució definitiva de la Generalitat del passat 2 de març. Així, l’Ajuntament va presentar aquest dilluns el projecte als veïns i entitats del barri en una reunió informativa on es van explicar les principals actuacions previstes dins d’un pla que mobilitzarà 25 milions d’euros en cinc anys. A la trobada hi van participar el conseller d’Urbanisme, Nacho García, la consellera de Serveis Socials, Cecilia Mangini, i la consellera de Promoció Econòmica i regidora de la Part Baixa, Montse Adan. Després d’anys de reclamacions, els veïns reben el projecte amb una barreja d’esperança i prudència. «El balanç és positiu, però la gent encara és una mica escèptica perquè portem molts anys batallant», admet Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns del barri del Port. «Així i tot, crec que la reunió va fer veure a molts que això ara ja és una realitat: hi ha els diners i s’ha de fer», afegeix. Entre les actuacions que generen més expectació entre els veïns destaca el nou col·lector de pluvials, una infraestructura destinada a evitar inundacions en episodis de pluges intenses, una problemàtica històrica
Tres intoxicats per fum durant un incendi en un pis a la Rambla Ponent de Campclar
Successos l Tres persones van ser ateses per intoxicació de monòxid de carboni durant un incendi ahir en un pis a la Rambla de Ponent de Campclar de Tarragona. L’avís el van rebre a les 05.03 hores i es van desplaçar cinc dotacions de Bombers de la Generalitat i la Guàrdia Urbana de Tarragona. Segons explica Bombers, el pis situat a
la primera planta del bloc de planta baixa més tres plantes superiors va cremar completament i l’escala del bloc va quedar afectada per fum. Els bombers van ordenar als veïns que es confinessin a l’interior dels pisos. Els bombers van evacuar tres persones amb caputxa de rescat de dos pisos, que han estat ateses pel SEM. Redacció
El pla preveu 34 actuacions amb un pressupost de 25 milions d’euros
al barri. «És molt important per a nosaltres. És una necessitat que portem reivindicant moltíssims anys», remarca. García afirmava durant la reunió que «ja s’està avançant» en aquest projecte.
També es valora la transformació de l’Eix Unió-PrimApodaca, amb una inversió de
3,1 milions d’euros. «Creiem que donarà molta vida al barri. Fa dos anys que es va remodelar el carrer Orosi i ho hem notat moltíssim, esperem un efecte similar», assegura la presidenta. La redacció del projecte ja va a sortir a licitació fa un parell de setmanes, i el termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el proper 31 de març. «Hi ha veïns que es queixen perquè hi ha coses que han quedat fora. Evidentment, ens agradaria que s’arreglessin totes les voreres del barri i no només les
d’alguns carrers, per exemple. Però sabem que aquestes coses s’acabaran fent tot i que no s’incloguin en el pla», comenta la presidenta. «Tot plegat estem prou satisfets i tenim ganes de veure els canvis que fa tant de temps que demanem», conclou. El projecte preveu un total de 34 actuacions amb un pressupost global de 25 milions d’euros per als pròxims cinc anys, finançats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament. El pla es divideix en tres grans eixos. El primer inclou
les transformacions físiques en àmbits com l’urbanisme, l’habitatge o l’eficiència energètica i hídrica; el segon està dedicat a la transició ecològica i a actuacions vinculades a l’emergència climàtica i la infraestructura verda; i el tercer incorpora accions sociocomunitàries per reduir desigualtats i impulsar l’educació, la salut i l’ocupació.
Les pròximes passes «Després de la resolució definitiva ja posem en marxa tota la maquinària per fer realitat el canvi a la Part Baixa», afirma García. Una de les primeres accions, indica, serà la constitució de l’oficina tècnica. «També estem treballant en el projecte de la coberta del Palau de Congressos. A més, pròximament es començarà a treballar en la part social, amb la constitució dels grups de treball entre tècnics i ciutadania. A l’abril es reunirà la comissió d’avaluació per primera vegada», apunta. El pla també inclou actuacions com la urbanització de l’entorn del Teatre Romà, la millora de l’entorn de l’estació de trens amb la instal·lació d’un ascensor entre Pompeu Fabra i Pons d’Icart, o la creació d’un nou espai verd a la zona de Zamenhoff. A més, es preveuen diverses línies d’ajuts per rehabilitar habitatges, millorar l’eficiència energètica i instal·lar ascensors per eliminar barreres arquitectòniques.
Viaje al país de los blancos
Atresmedia
Gravada a l’antiga presó. Llargmetratge basat en la història real d’Ousman Umar, activista i divulgador ghanès que abandona la seva aldea i arriba a Barcelona buscant una nova vida. S’estrenarà el 26 de juny de 2026 als cinemes.
Un país para viajárselo
Atresmedia
Secció dedicada als viatges del programa ‘Más vale tarde’, emès a La Sexta. Luis Calero recorre la ciutat mostrant el seu patrimoni i els diferents punts d’interès. Emès a La Sexta el 7 de novembre de 2025.
Born to run
American Express
Anunci publicitari per a l’empresa de finances American Express, promocionant la targeta de crèdit Amex Platinum. Amb seqüències filmades a la Baixada de la Misericòrdia i al Castell de Tamarit. Produït per Twentyfour Seven.
Lo sabe, no lo sabe
Mediaset
Concurs televisiu presentat per Xuso Jones, que recorre diferents ciutats d’Espanya per posar a prova els seus veïns amb preguntes de cultura general. El programa va ser emès a la cadena Cuatro el 27 de març de 2025.
Cultura l La ciutat se situa entre els municipis catalans amb més projectes rodats fora de Barcelona
Tarragona va acollir durant el 2025 més de 80 produccions audiovisuals i prop de 140 dies de rodatge, en projectes que van des de sèries de grans plataformes fins a espots publicitaris internacionals. Així ho indiquen les dades presentades ahir per la Tarragona Film Office. Durant els últims anys, remarquen, la ciutat s’ha posicionat entre els mu-
nicipis catalans que més projectes registra fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, segons dades de la Catalunya Film Comission. Entre les produccions que es van rodar a la ciutat el 2025 destaquen la sèrie 33 Días (Atresmedia) i el llargmetratge Viaje al país de los blancos (Atresmedia), tots dos gravats a l’antiga presó. Durant l’any Tarragona també va protagonitzar diversos programes
La ciutat promou el seu patrimoni a través d’un projecte de videodansa
Cultura l Cinc peces audiovisuals mostraran diferents espais emblemàtics
El Patronat Municipal de Turisme i la Tarragona Film Office promocionaran la ciutat amb el projecte El cos contemporani a la Tarragona eterna, impulsat amb la col·laboració dels ballarins i coreògrafs Arantxa Sagardoy i Alfredo Bravo. Es tracta d’una proposta audiovisual on el patrimoni i la dansa són els protagonistes, explorant alguns dels espais més emblemàtics de Tarragona des d’una perspectiva artística i contemporània. El projecte es concreta en
cinc peces de videodansa que reflexionen sobre la relació entre allò efímer i allò permanent, explorant el pas del temps, la memòria i les diferents etapes de la vida. Els vídeos s’han enregistrat en cinc espais emblemàtics: el Pont del Diable (Els pilars de l’amistat), el Pretori (El vertigen d’un futur obert), el Circ romà (El camí traçat, experiència i confiança), l’Amfiteatre (La soledat valenta) i les Muralles (L’essència que mai no mor).
Segons va explicar Sagardoy, «aquesta proposta habita
televisius, com el concurs Lo sabe, no lo sabe (Cuatro) o la secció de viatges de Más Vale Tarde, Un país para viajárselo (La Sexta). A més, va ser l’escenari de diferents anuncis publicitaris per a marques com l’empresa de finances American Express, o Turo Rental Cars, dels Estats Units.
Produccions internacionals També va ser un any d’estrenes, com la de la sèrie france-
Es van enregistrar sèries, peŀlícules, programes i anuncis, entre d’altres
Es preveu que enguany s’estreni ‘Blade Runner 2099’, gravada al Port
sa Néro (Netflix), que el 2024 va rodar diverses seqüències al Pla de la Seu. A més, es preveu que enguany arribi a Amazon Prime Video la sèrie Blade Runner 2099, enregistrada també durant el 2024 al Port. El projecte, protagonitzat per estrelles com Michelle Yeoh i Hunter Schafer, és una seqüela de l’emblemàtica pellícula homònima de ciènciaficció, ambientada 50 anys en el futur.
Ja fa gairebé 16 anys que la Tarragona Film Office va entrar en funcionament. «Es tracta d’un model que funciona amb finestreta única i que és l’únic referent municipal que facilita la feina del productor o localitzador, ja que agilitza els tràmits i les consultes», va afirmar la consellera i Presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Montse Adan. Segons va explicar, l’oficina es coordina amb la resta de departaments de l’Ajuntament necessaris per permetre els rodatges a la via pública, així com altres necessitats que puguin sorgir. A més, va destacar, segons la Catalunya Film Comission, la qual coordina una xarxa de més de 200 municipis, el tarragoní és el «model que haurien de seguir tots els municipis».
el silenci del patrimoni romà de Tarragona per donar-li veu a través del moviment».
«Aquest projecte és una invitació a mirar el nostre patrimoni no com a records d’un
passat, sinó com el mirall d’una condició humana que, malgrat la seva fragilitat, as-
Organisme l «El projecte de l’edifici de la plaça Imperial Tàrraco avança com estava previst», diu Noemí Llauradó
La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona va escollir ahir els cinc estudis que competiran per a dissenyar la transformació de l’antic edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tàrraco, que esdevindrà la nova seu operativa de l’organisme supramunicipal. Els escollits són: b720 Arquitectura SLP, Ruiz Larrea Arquitectura SLP, Pascual-Ausió-Fernández
SCP, L35 Arquitectos SLP i Estudio de Arquitectura Alonso Balaguer SLP. «Són despatxos top que ens permetran acon-
Blanca Busquets presenta la seva nova novel·la a l’Adserà
Cultura l Aquest vespre l’escriptora Blanca Busquets conversarà amb Coia Valls a la Llibreria Adserà de Tarragona amb motiu del seu nou llibre: Habitacions compartides (Proa). Serà a les 19 hores. Es tracta d’una novel·la sobre els records, que té com a escenari un hospital. Redacció/Cedida
Port Tarragona participa en fires i jornades per a atreure talent jove
Treball l Port Tarragona participarà durant els mesos de març i abril en fires i jornades per a atreure talent jove, explicar les oportunitats que ofereix el sector portuari i despertar vocacions. Concretament, estarà present en cinc esdeveniments organitzats per diferents universitats catalanes. Redacció/Port
seguir l’objectiu que volem a l’edifici. Volem que sigui icònic», va expressar ahir Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació.
Jurat expert Els finalistes tindran ara un mes des de la notificació per presentar les seves propostes, que seran avaluades per un jurat expert que proposarà el despatx guanyador del concurs. El jurat està format per representants de la Diputació de Tarragona i per experts designats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). D’una banda, es valorarà que
es plantegi un edifici públic de qualitat arquitectònica, integrat harmònicament en el seu entorn i que compleixi amb les exigències funcionals plantejades. «Per nosaltres és important la interconnexió amb l’Edifici Síntesi. D’altra banda, el 50% de la puntuació valorarà tot allò relacionat amb aconseguir un edifici amb consum d’energia quasi nul, tenint en compte la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes constructius passius i de les instal·lacions i la relació cost-qualitat de la proposta. La licitació, amb un pressupost de 569.101 euros, IVA no
«Són despatxos top que ens permetran aconseguir l’objectiu que volem a l’edifici»
inclòs, inclou la redacció dels projectes bàsics i executius i la posterior direcció d’obra.
«Així, el projecte de transformació de l’edifici de la plaça Imperial Tàrraco avança tal com estava previst per tal que la nova seu operativa de la Diputació sigui una realitat a mitjans del 2029», va indicar Llauradó.
Amb tot, es concentrararan els serveis operatius de la ins-
titució, amb més de 600 treballadors en un sol espai. «Volem que també serveixi per a millorar les seves condicions de treball. Serà un complex distintiu i deferencial», va afegir la presidenta. El projecte forma part del Pla d’Espais arreu de la província de la Diputació de Tarragona.
Sergi Peralta Moreno
La ciutat duplicarà el nombre de places d’aparcament dissuasiu existents. L’Ajuntament de Reus està treballant en quatre nous emplaçaments que sumen una capacitat per a 749 vehicles. Una vegada estiguin finalitzats, s’arribarà a 1.501, amb nou espais distribuïts pels quatre punts cardinals. «Es parla de quina voluntat té el govern municipal i és facilitar l’aparcament i la mobilitat ciutadana», va apuntar l’alcaldessa, Sandra Guaita. La voluntat és que estiguin comunicats amb el centre urbà a través de l’autobús o la Ganxeta.
El primer dels nous aparcaments dissuasius s’està habilitant entre els carrers de la Comunitat de Múrcia i de la Rioja, al barri Fortuny, darrere d’Autorecanvis Enric. Tindrà 75 places. Les obres ja han començat i consistiran en l’arranjament de l’entorn, la reparació dels clots existents, la creació d’un gual d’entrada i sortida i la pintada de dos passos de vianants. S’espera que sigui utilitzable en dues o tres setmanes. «I ben aviat, més», va avisar la batllessa. Els següents pàrquings gratuïts en superfície estaran al polígon Dyna (220 places, que es preveu que estiguin operatives
Aquestes actuacions permetran duplicar les places dissuasives actuals
a la primavera), a l’entorn de Jardins de Reus (154 places) i davant de l’Estació de Bellis-
sens (300 places). «Continuarem analitzant quines són les oportunitats que tinguem a la ciutat per desplegar més aparcaments», va afirmar el regidor de Via Pública, Daniel Marcos. «És el primer, però no serà l’últim que farem als polígons», va afegir l’edil de Promoció Econòmica, Innovació
Política l El grau d'execució en els primers dos anys és d'un 57%
Redacció
El Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27 ja ha iniciat un 96% de les 405 propostes previstes i registra un grau d’execució del 57%, segons dades de desembre del 2025, quan es van assolir dos anys des de la seva aprovació. Així
mateix, 51 iniciatives, el 12,5%, ja es consideren finalitzades al 100%. Els resultats avancen, tenint en compte que, el juny del 2025, el grau de compliment era d’un 44,5%. En aquest temps, s’han iniciat nou accions i se n’han acabat 25. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma que «estem
complint amb allò que vam planificar, amb el nostre compromís d’acció de mandat». «Des del primer dia tenim projecte i estem treballant per transformar Reus, posant les persones al centre, apostant per la ciència, la innovació i el coneixement per generar i atreure talent i crear activitat
i Coneixement, Josep Baiges, amb relació a l’emplaçament al polígon Dyna. En alguns casos, eren zones que ja s’empraven per aparcar, però que es condicionaran per oferir unes prestacions dignes en seguretat i accessibilitat.
L’habilitació de les zones per deixar el cotxe responen
econòmica i, alhora, per fer de Reus una ciutat més verda i més resilient davant l’emergència climàtica», afegeix. Al seu torn, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, assenyala que «fer balanç del PAM serveix per posar en relleu la planificació i el seu seguiment, així com la necessitat d’explicar públicament tant una cosa com l’altra». «Vam fer una planificació de mandat i la vam fer pública, i ens vam comprometre amb la ciutadania a tirar-la endavant i a explicar-ho», remata.
a «dos fronts en concret», va assenyalar la batllessa. D’una banda, al «compromís» de facilitar la implementació de la Zona de Baixes Emissions, atès que la majoria d’aquestes es troben just en el perímetre de l’àrea restringida. De l’altra, donar resposta a les peticions dels veïns i els tre-
balladors de tenir més places d’aparcament a prop de les seves cases, en barris tensionats, o dels seus llocs de treball, en el cas dels polígons.
A més, el febrer del 2025 va entrar en funcionament la nova àrea gratuïta a tocar del Santuari de Misericòrdia, a prop de l’entrada provinent de Cambrils, amb 137 places. En aquests moments, la ciutat compta amb una capacitat per acollir 752 vehicles en aparcaments dissuasius, amb cinc ubicacions: carrer del Treball, carrer del Ball de Diables, avinguda dels Països Catalans, Institut Escola Pi del Burgar i Santuari de Misericòrdia.
Això no obstant, alguns d’aquests enclavaments deixaran d’estar en ús en un futur, com és el cas dels situats al carrer del Ball de Diables, a l’avinguda dels Països Catalans o al Pi del Burgar. En aquesta línia, Guaita va assegurar que el govern municipal s’està «avançant» per a quan arribi el moment en què no estiguin disponibles. Va posar com a exemple que el desenvolupament urbanístic del Pi del Burgar inhabilitarà la zona d’aparcament per convertir-lo en un supermercat i habitatges, però serà al seu entorn on es crearà el nou pàrquing de Jardins de Reus.
Patrimoni l La base de l’obra artística tindrà forma de núvol i farà vuitanta centímetres d’alçada
Miquel Llaberia
L’estàtua de Gaudí de Reus, impulsada des dels Amics de Gaudí de Reus, és cada vegada més a prop de ser una realitat. El que fa un any semblava ser un somni avui dia es treballa perquè el 6 de juny la ciutat natal de l’arquitecte li reti un homenatge com Déu mana. Davant de la magnitud de la fita, des de la Sagrada Família, obra magna de Gaudí, van de cidir donar unes pedres que serviran com a base del con junt escultòric. Unes pedres que des de ja fa un temps es tan al taller del mestre artesà picapedrer reusenc Joan Ma teu, que també treballa fent peces per la Sagrada Família. «Aquestes són unes pedres que són procedents d’Alema nya, d’una tipologia sorrenca. A la pedrera de Borges Blan ques les vam tallar a la mida que necessitàvem i ara són aquí», explica el picapedrer des del seu taller a Castellvell del Camp.
En un inici, les pedres es taven dividides en tres peces rectangulars que, finalment, serviran de base per l’estàtua de Gaudí on hi haurà la figu ra de l’arquitecte a mida real, el seu banc de treball i la ma queta de la façana de Miseri còrdia. Pel que fa a l’escultura, serà obra de l’escultor Joan Serramià. «La base simularà un núvol amb unes formes
com les feia Gaudí, irregulars. I amb una inscripció com memorativa», explica Mateu. Aquesta base disposarà d’es graons que permetran als vi anants pujar per col·locar se junt amb l’estàtua de Gaudí d’1,90 metres d’alçada i un es pai d’estada. Concretament, la base amb forma de núvol
L’objectiu marcat és inaugurar l’estàtua al costat de la Prioral el 6 de juny
Drets Socials l El Ser vei d'Habitatge de l'Ajunta ment de Reus va gestionar un total de 4.989.920,88 euros entre els ajuts al lloguer con cedits. Concretament, es van tramitar un total de 3.366 sol· licituds, de les quals se'n van resoldre favorablement 2.253. D'aquesta manera, el Servei d'Habitatge s'ha convertit en un servei de referència i
en una font de recursos i de serveis per a la ciutadania per a l'atenció i la gestió de les sol·licituds d'ajuts al llo guer. L'import suposa un nou rècord del servei municipal i supera els 4 milions gestio nats de l'any anterior. En part, l'increment es deu al fet que l'ajut del Bo Lloguer Joves in clou dues anualitats, les dels anys 2025 i 2026. Les convo
catòries d'ajuts amb el balanç de 2025 són les subvencions per al pagament del lloguer en règim de concurrència competitiva per a persones grans, les de persones majors de 36 anys del MITMA, les de per a persones joves de la Ge neralitat, el Bo Lloguer Jove i les prestacions econòmiques d'especial urgència en l'àmbit de l'habitatge. Redacció
tindrà unes mesures aproxi mades de 2,80 per 1,60 metres de base i uns 80 centímetres d’alçada. L’objectiu és tenir la base enllestida en les pròxi mes setmanes, més o menys a finals del mes de març.
Detalls tècnics
L’escultura, de gairebé tres
metres d’alçada, estarà ubi cada just al costat de l’accés al campanar de la Prioral de Sant Pere, a l’extrem nord oest del Fossar Vell. «No hi ha cap particularitat que su posi un gran repte tècnic», opina el mestre artesà pi capedrer. Alhora, assenyala que caldrà dur a terme uns
treballs previs: «És una zona amb pendent, així que caldrà rebaixar ho i anivellar el ter ra, perquè l’escultura quedi sobre pla i ben col·locada». A més, quan estigui col·locada Joan Mateu tindrà la tasca de «rematar la feina»: «Serà qüestió de polir impureses o arreglar qualsevol cosa que s’hagi malmès durant el tras llat».
Quant a l’escultura, «la pràctica fa el mestre»: «Veig els tres blocs de pedra i jo ja veig el núvol. Ara tocarà pi car molta pedra i hi ha molta feina, però ja estic veient el Gaudí damunt del núvol, que des del Fossar Vell es veurà es pectacular». En aquest sentit, opina que l’espai és l’indicat: «És un lloc molt adient, sota el campanar, al final d’un carrer ample que permetrà que el puguis veure des del raval. No passarà desapercebut».
Orgull
La implicació del picapedrer reusenc en aquest projecte va ser durant la Festa Modernis ta Reus 1900, en què «estava fent un taller a la plaça Prim i va venir un company per dir me que la Maite Gaudí, la pre sidenta de l’entitat, em bus cava. A partir d’allí vam fer el contacte i vam començar a treballar en la peça», recorda. Ara bé, destaca que formar part d’un projecte com aquest per honorar a una figura com la d’Antoni Gaudí «és una cosa que fa goig». «És com amb això de l’empresa per la qual treballo i fem peces per la Sa grada Família, saps que aque lles peces les has fet tu i és una cosa que omple d’orgull i satisfacció personal. I jo que soc un veí del barri del Carme de Reus de tota la vida, tot i que ara visc a Castellvell del Camp, poder fer això en ho nor a Gaudí és el màxim per un ganxet com jo», reivindica.
Miquel Llaberia
El dia en què finalment l’Hospital Sant Joan de Reus es va traslladar al seu indret actual és una d’aquelles dates on tothom implicat recorda on estava. El 19 de desembre del 2010 es va fer el trasllat definitiu dels pacients ingressats amb un operatiu que va resultar ser tot un repte, tot i que en un inici estava previst durant el Pont de la Puríssima d’aquell any. Qui ho recorda molt bé és un dels seus artífex, el director de gestió i serveis de suport de l’Hospital, Xavier Bru, que destaca com el pas al nou hospital va ser un gran avenç: «El nou edifici el que ha permès és que l’hospital donés la cobertura que necessitaven els ciutadans de la nostra àrea d’influència, que és el Baix Camp i el Priorat i sobretot en el vessant oncològic a la província de Tarragona». En aquest sentit, afirma que l’Antic Hospital estava ja «obsolet» i que seria «impossible» dur a terme l’activitat que avui dia s’està duent a terme: «Ara mateix estem fent més del doble del que fèiem aleshores. Si seguíssim avui dia a l’antic hospital la població estaria més mal atesa o hauria d’anar més lluny». «Els quiròfans que teníem a l’Antic Hospital estarien prohibits per normativa», exemplifica. A més, també es va guanyar en organització: «Tot i que abans l’espai era més petit, era un hospital fet per cinc edificis i era com un laberint. L’actual hospital, tot i que sigui un edifici molt gran, està ben organitzat i amb espais dignes pels professionals». No obstant això, traslladar l’activitat d’un hospital a un altre era una missió gegantina que va comptar amb un dilatat procés de preparació i
l Sanitat
El director de gestió i serveis de suport de l’Hospital recorda el procés de trasllat
adaptació. «El dia clau va ser el 19 de desembre, en què les ambulàncies van anar traslladant a més d’un centenar de pacients. Però el procés de trasllat va començar uns dos anys abans i es va allargar fins un any després. Per nosaltres van ser tres anys», assevera Bru. Entre les complexitats destaca el seguiment de les obres, ja que «nosaltres no som del món de la construcció», alhora que es prenien decisions de materials. «La nostra innocència ens va fer pensar que a partir del trasllat tot això s’acabaria, però vam subestimar la segona part. Posar en marxa el nou hospital, més tots els imprevistos que van aparèixer, va ser una bufetada de realitat», expressa. Per exemple, no es va preveure la quantitat de mantes necessàries per pal·liar el fred que feia en un edifici que tot just començava a funcionar en ple mes de desembre.
El dia D
«Jo estava a l’hospital vell el dia de trasllat i va ser el dia més tranquil per a mi», recorda el director. «Tot s’havia planificat bé, no hi va haver cap incident i vam acabar fins i tot més ràpid del que havíem previst. I la demostració d’això és que l’endemà no vam ocupar grans titulars als mitjans de
del director de gestió i serveis de suport de l’Hospital Sant Joan de Reus, Xavier Bru. Gerard Martí
comunicació», comenta. A més, d’aquell dia agraeix l’esforç dels treballadors que hi van participar: «El protagonisme el van tenir els profes-
L’IRB CatSud inicia la construcció de la Unitat d’Investigació Clínica
Salut l És un espai pioner que permetrà fer estudis de fàrmacs
Redacció
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ja ha començat a executar els treballs inicials de la construcció de la nova Unitat d’Investigació Clínica (UIC), amb la participació de l’Hospital Univer-
sitari Sant Joan de Reus. Es tracta d’un equipament pioner que permetrà dur a terme estudis i assajos clínics de fàrmacs en totes les seves fases, des de les més experimentals fins a les finals. La unitat, que ocuparà un espai de 550 metres quadrats de l’hospital, és finançada amb 4,3 mili-
ons d’euros procedents del Instituto de Salud Carlos III, l’organisme públic depenent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que gestiona la recerca biomèdica en l’àmbit estatal, i pels fons Next Generation. La nova UIC suposarà un canvi de dimensió en la capacitat del territori
sionals assistencials, perquè era bàsic garantir la seguretat dels pacients que s’havien de traslladar. Ens van donar un exemple de compromís».
per desenvolupar recerca clínia d’alt nivell. Fins ara, els assajos de fase I per als pacients amb càncer —els més experimentals i que permeten administrar un medicament per primera vegada— només es podien completar en centres vinculats a grans estructures hospitalàries, principalment a l’àrea de Barcelona. Amb la posada en marxa de l’espai, els ciutadans del Camp de Tarragona, el Baix Penedès i les Terres de l’Ebre tindran accés a aquesta mena d’estudis sense haver-se de desplaçar lluny del seu entorn.
El dia del trasllat definitiu va ser el 19 de desembre de l’any 2010
L’Hospital Sant Joan està per sobre del 90% d’espais ocupats actualment
un metge era una pacient terminal, no molt gran, i que al cap de poc temps ja no hi era. I el metge la va acompanyar en tot moment, molt atentament, pujant a l’ambulància amb ella i ventant-la amb un ventall».
Massa gran?
Ara bé, l’hospital que hi ha avui dia podria haver sigut diferent del que finalment va ser; concretament, més humil. «Hi havia veus que posaven en dubte si l’hospital havia de ser tan gran. Des d’on venien no ho sé, però és una realitat que en el seu moment hi va haver defensors i detractors i els professionals ho vam patir», explica Xavier Bru, que aprofita per apuntar que «en aquests comentaris a favor o en contra no se’ns va tenir en compte als professionals de l’hospital».
Concretament, rememora una imatge que se li va quedar gravada a la retina: «L’última pacient que va marxar de l’hospital acompanyada per
Així i tot, encara que admet que en el seu moment es podia pensar que «era un hospital massa gran, ja que quan es va obrir hi havia espais tancats», si s’hagués optat per una mirada més curta «probablement ara m’estaria barallant amb el gerent o amb qui sigui perquè pressionin al Departament en construir una nova planta o el que sigui». Precisament, l’ocupació de l’edifici es mou per sobre del 90% avui dia, mentre que fa 15 anys era d’un 65% aproximadament.
per la Igualtat tindrà lloc el 15 de març
8M l La Caminada Popular Reus Hivern-Caminada per la Igualtat, prevista pel 8 de març i suspesa per les previsions de pluja, s'ha reprogramat per al diumenge 15 de març. La sortida serà a les 10 hores des de la Bassa Nova, amb dos recorreguts disponibles, de sis o de deu quilòmetres. Les samarretes commemoratives previstes per a les mil primeres persones inscrites es van exhaurir ràpidament. Qui encara no l'hagi recollit, podrà passar a buscar-la al Pavelló Olímpic Municipal fins a aquest dijous. El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, agraeix l'entusiasme de la ciutat davant l'ocasió de mostrar el seu suport a la igualtat. «Farà molta patxoca veure la imatge de la caminada amb les mil persones que portaran la samarreta del 8M», afegeix. La Caminada per la Igualtat obre el calendari de caminades populars del 2026. Redacció
Una assemblea defensarà l’educació pública a Reus
Educació l Membres de la comunitat educativa de Reus es reuniran divendres, 13 de març, a la plaça del Mercadal per «defensar l'ensenyament públic» i organitzar les següents vagues del sector convocades a Catalunya. La intenció és debatre com es duran a terme les mobilitzacions. A més, la trobada estarà oberta a associacions de famílies d'alumnes i a associacions de veïns «per tal que puguin explicar com els afecta a famílies i barris la situació de l'educació al nostre país», expliquen els organitzadors. A les 17 hores, se celebrarà una assemblea oberta per parlar de l'actualitat de les negociacions. A més, es prepararà un taller de pancartes per als més petits. Cal recordar que les reivindicacions principals són una reducció de ràtios, més recursos, la disminució de la càrrega burocràtica i el manteniment del sou. DM
l El festival popular serà els dies 19, 20 i 23 de juny
Sergi Peralta Moreno
Auxili i Els Catarres són els primers noms confirmats del cartell de Barraques del 2026. El festival popular tindrà lloc els dies 19, 20 i 23 de juny al Parc de la Festa i aportarà la música, el ritme i la disbauxa a la Festa Major de Sant Pere. Els abonaments sortiran a la venda el 12 de març. Auxili és un grup valencià que s’ha consolidat com una
de les bandes de referència del reggae mestís en català. Amb el seu últim treball, Aborigen, aprofundeix en el seu univers sonor entre reggae, dub, ska i ritmes mediterranis, combinant groove, consciència i unes melodies hipnòtiques i contagioses. Amb uns directes potents i emanant energia col·lectiva, el seu concert, plantejat com una autèntica celebració, tindrà lloc el divendres 19 de juny.
Per la seva banda, Els Catarres no necessiten presentació. Des d’Aiguafreda, s’han convertit en un dels grans noms del pop festiu del país, amb un repertori que ja forma part de l’imaginari musical de tota una generació. Amb el seu darrer disc, Paracaigudistes, el trio osonenc continua expandint el seu so entre pop, folk i energia festiva, amb lletres lluminoses i melodies irresistibles. La seva
Solidaritat l El Centre Social El Roser ha rebut aquesta setmana una donació de més de 200 kg d'aliments procedents dels expositors de la tercera edició de TurisMarket, el saló professional de l'hostaleria i el turisme de la província de Tarragona. Entre els productes lliurats, hi ha una gran diversitat de productes
frescos i elaborats, com carn, peix, pa, gelats i pastissos. Els aliments ja estan a disposició del menjador i el rebost social, que, d'aquesta manera, optimitza els recursos i ofereix una dieta de qualitat i variada a les persones que en són usuàries. La donació s'ha formalitzat un cop finalitzada la fira, fruit de l'acord de col·laboració entre firaReus
Events i el Centre Social El Roser per a la gestió d'excedents alimentaris en els certàmens que acull el recinte. Aquesta iniciativa té com a objectiu evitar el malbaratament i donar suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat a la ciutat. Amb la nova aportació, El Roser referma la xarxa de col·laboració amb el teixit empresarial i firal. Redacció
Padreny
Patrimoni l La històrica Confiteria Padreny ha elaborat, per Pasqua, una reproducció artesanal de la Casa Navàs feta íntegrament de xocolata. Després d'anys elaborant monuments internacionals com la Torre Eiffel, el Big Ben o el London Eye, els mestres pastissers han volgut tancar la particular trilogia del Reus-París-Londres amb l'edifici modernista. Redacció/Cedida
connexió amb el públic es deixarà notar al parc de la Festa el dissabte 20 de juny.
S’espera que demà s’anunciï el tercer nom del cartell. La coordinadora ja avança que serà «una de les millors edicions de la història de Bar-
raques de Reus». En l’última edició, el preu dels abonaments va ser de 5 euros i els menors de 16 anys tenien accés gratuït, però havent d’entregar el full d’autorització corresponent i anant acompanyats del tutor legal.
Beneïda la restaurada Creu dels Improperis al Pare Manyanet
Religió l La Confraria de Sant Josep i Sant Jaume ha dut a terme la presentació i benedicció de la restauració de la Creu dels Improperis a la Capella del Col·legi Pare Manyanet de Reus. És una creu que participa en diferents processons i viacrucis de Setmana Santa i que data de l'any 2002. Redacció/Cedida
Prades serà el «punt d’acollida més gran»,
tot i que hi haurà «més seus»
Medi Ambient l Porrera i Juncosa queden fora del projecte mentre la Generalitat augmenta la protecció
Adam Díaz Garriga
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra portarà a exposició pública el seu procés de creació aquest mes de març després d’aportar les últimes modificacions a projecte. Així ho anunciava el Govern aquest dimarts a Alcover, assegurant que la proposta ha rebut més de 1.000 aportacions durant els períodes de sol·licitud per part de municipis, entitats i particulars per adaptar-la als requisits de cada comarca o situació. Gran part de les demandes, el 85%, s’han introduït totalment o parcialment en el projecte.
El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica preveu aprovar el decret i el Pla definitiu aquest estiu, després de l’última ronda de consultes i propostes obertes per integrar-hi possibles modificacions restants. La nova proposta de modificació del projecte planteja una reducció de les hectàrees abastades, de les 43.700 ha plantejades a la segona fase, fins a una superfície de 38.900 ha. També destacava la rebaixa de 24 a 22 municipis participants en el futur Parc Natural, amb la desvinculació de Porrera i Juncosa de la proposta.
Segons el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, el motiu ha estat una «ampliació» proposada adequada a la xarxa Natura 2.000: «S’ha acceptat en alguns casos i en altres s’ha desestimat amb l’objectiu que tingui coherència en la gestió del mateix espai», explicava Vilahur. La principal modificació, però, ha estat en l’apartat agrícola, «refet» per «adaptar-se a les necessitats del sector».
En aquest sentit, el director
general també ha confirmat que el pes de la governança del Parc Natural recaurà en els municipis, que comptaran amb dos terços de la representació a la Junta Rectora, tal com s’esmentava en una de les demandes a la Generalitat, la qual ocuparà l’últim
terç. De la mateixa manera, s’ha assegurat la creació d’un Consell d’Alcaldes. «Aquí no hi ha marxa enrere», indicava Vilahur, afirmant que la intenció de la Generalitat és aprovar el projecte «durant el tercer trimestre d’enguany». Entre les modificacions
de l’última fase presentada, el projecte també preveu la incorporació de «punts d’acollida» per als visitants. Prades se situarà com la seu principal del projecte, però es mantindrà la intenció de crear «més d’una seu» i portes d’entrada al Parc Natural.
Un parc natural és un espai natural protegit que presenta valors ecològics, paisatgístics, científics o educatius importants i que es protegeix per garantir la seva conservació. Tot i això, a diferència d’altres figures de protecció més estrictes, en els parcs naturals es permet que les persones hi visquin i hi desenvolupin activitats tradicionals o econòmiques, sempre que es facin de manera ordenada i compatible amb la preservació del medi natural. La principal diferència entre un parc natural i un parc nacional és el nivell de protecció. Els parcs nacionals tenen una protecció més estricta: són espais generalment poc modificats per l’activitat humana i no s’hi permet
l’explotació dels recursos naturals ni activitats que puguin alterar el paisatge. En canvi, els parcs naturals combinen la conservació de la natura amb l’ús sostenible del territori i les activitats de la població local. Segons l’administració, aquests espais protegits són útils perquè permeten conservar la biodiversitat, protegir paisatges de gran valor i garantir que aquest patrimoni natural es mantingui per a les generacions futures. A més, els parcs naturals també tenen una funció educativa, científica i recreativa, ja que faciliten el coneixement de la natura i permeten gaudir del medi natural de manera responsable. Redacció
4.000
Espècies
Són les identificades dins del parc, distribuïdes en 95 hàbitats diferents
La Generalitat només governarà amb un terç de la Junta Rectora
L’àmbit agrícola del projecte s’ha «refet» per adaptar-lo a les demandes del sector
Espais naturals protegits
Plans i el barranc de Titllar-Tossal de la Baltasana,
La nova fase del projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha incorporat dues reserves naturals
d’espècies naturals i hàbitats vulnerables, mentre que Tossal de la Baltasana s’incorporarà a les reserves existents, també PNIN, de Poblet i del barranc de la Trinitat i la del Titllars. En aquest espai, situat a més de 1.000 metres d’altura, s’hi integraran entre les modificacions anunciades zones que quedaven desprotegides en les primeres
fases. També es preveu l’incorporació al conjunt de Reserves protegides les comunitats «singulars» de roure reboll dels seus vessants sud i oest. Aquesta espècie (Quercus pyrenaica) és l’única existent a Catalunya, segons la Generalitat, i es preveu protegir juntament amb les pinedes de pinassa, un altre hàbitat de la zona mediterrània.
Municipis inclosos al parc
Prades
Vilanova de Prades
Capafonts la Febró Arbolí l’Albiol
Mont-ral la Pobla de Cérvoles el Vilosell
Vallclara
Vimbodí i Poblet
l’Espluga de Francolí Montblanc
Vilaverd la Riba
Alcover la Selva del Camp l’Aleixar
Vilaplana
Alforja
dels Motllats, amb més boscos protegits més de 370 metres d’altura, preveu incorporar més zones boscoses de l’entorn que quedaven desprote-
històrics com el poble de La Mussara. L’àmbit és un dels que més nuclis urbans té en el seu entorn, i també es contemplarà dins els
Natural de Prades, també figura la incorporació de la Reserva natural parcial dels Motllats. El conjunt, situat a gides vessants de l’altipla. Els Motllats seran una de les Reserves naturals més extenses del projecte i
nous corredors verds de connectivitats per entrar al Parc Natural, per exemple, des de Vilaplana.
Cornudella de Montsant Ulldemolins.
Propostes El consistori defensa que «no té una posició contrària»
El Parc Natural de Prades avança amb les últimes modificacions que impulsaran l’aprovació definitiva de la proposta, tot i que no compta amb el suport en aspectes tècnics i de governança d’alguns municipis. L’alcaldessa de Cornudella de Montsant, Meritxell Cardona, afirmava que, tot i el rebuig per incorporar-se al projecte aprovada en sessió plenaria el mes de juny del 2025, «mantenen una posició de
treball per millorar la proposta». «Hi ha hagut canvis respecte a la primera proposta, i està bé, queda l’última fase per treballar», indicava la bat-
Montsant, Meritxell Cardona, per treballar», indicava la batllessa.
En aquest sentit, des del consistori no feien referència a «una posició de rebuig», sinó a una actitud «oberta» per mantenir converses. «No s’havia contemplat la realitat natural, econòmica i social de la nostra comarca i no ens involucrava perquè ja tenim mesures de protecció», res-
saltava Cardona. El director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, feia referència aquest dimarts a la desvinculació d’alguns municipis, assenyalant la «necessitat d’un projecte cohesionat». «Fem un parc no per a un municipi, sinó perquè doni resposta a una necessitat conjunta», lamentava el director. Tot i això, tampoc descartava l’entrada de més localitats: «alguns poden canviar la seva orientació», afegia Vilahur. ADG
Indústria l El projecte preveu l’ús de 150 MW d’energia i produirà paral·lelament amb l’Ecoplanta
Adam Díaz Garriga
El projecte de descarbonització de la indústria petroquímica de la demarcació sumarà l’aposta més gran de Repsol en l’àmbit de l’electrolització, previsiblement, l’any 2028. L’empresa petroquímica impulsarà a la refineria de Tarragona les instal·lacions T-HYNET d’entre 4 i 5 hectàrees, al terme municipal de Constantí, per generar hidrogen verd destinat a usos industrials, mobilitat i connexió a la futura xarxa d’hidrogen europea European Hydrogen Backbone. La proposta avaluarà la seva aprovació definitiva a la pròxima decisió final d’inversió (FID), que es portarà a terme entre els mesos de maig i juny, però planteja l’ús de 150 MW per la conversió de residus.
La seva construcció, però, preveu endarrerir-se per començar la producció parallelament amb l’Ecoplanta, també plantejada per Repsol. En el cas de l’electrolitzador, les noves instal·lacions plan-
tegen la reducció d’emissions de CO2 en 251.000 tones anuals. Una xifra més gran que la planta pionera en transformació de residus urbans, que pre-
veu reduir anualment gairebé 200.000 tones.
L’electrolitzador també preveu subministrar-se a través d’energia renovable de la
Memòria l Organitzada amb Creu Roja, l’exhibició dona veu a testimonis de dones en guerra i acompanya l’exposició fotogràfica
L’Ajuntament de Salou, en col·laboració amb Creu Roja, va projectar dilluns el documental vinculat a l’exposició fotogràfica Dones davant la guerra, una mostra que es pot visitar al passadís del TAS i que reuneix una cinquantena d’imatges sobre el paper de les dones en contextos de conflicte bèl·lic arreu del món. La presentació del documental es va celebrar a la Sala Mediterrània amb l’assistència d’un nombrós públic i amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados; la vice-
presidenta provincial de Creu Roja i referent de l’entitat a Salou, Marina Peláez; les voluntàries de Creu Roja i organitzadores de la mostra Gemma Guàrdia i Anna Ciurana; així com el regidor d’Igualtat, Xavier Montalà, entre altres representants municipals. Durant l’acte, Granados va felicitar Creu Roja i la delegació local per impulsar aquest projecte i va posar en valor el paper de les dones durant els conflictes i en els processos de reconstrucció i de pau.
L’alcalde també va remarcar la necessitat de reflexionar sobre la realitat dels
conflictes bèl·lics en el context actual, que comporten destrucció, pèrdua de vides humanes i patiment per a moltes famílies, i va subratllar la importància de defensar els drets humans i garantir les llibertats de les persones.
Per la seva banda, Gemma Guàrdia va explicar que el documental posa en relleu el rol de la dona en els conflictes com a subjecte apoderat, a través d’històries de vida de dones de diferents cultures que han viscut situacions de guerra amb impactes similars. La mostra fotogràfica, estructurada en sis àmbits,
xarxa elèctrica i d’aigua regenerada d’AITSA, i incorporarà tecnologies de refrigeració adiabàtica per minimitzar el consum d’aigua i reduir-lo en
un 95% respecte als sistemes convencionals.
La iniciativa comptava amb l’aprovació d’impacte mediambiental, definida al mes de
El projecte preveu reduir 251.000 tones de CO2 anuals, més que l’Ecoplanta
juny del 2025, i va rebre una subvenció pública d’uns 104,2 milions d’euros en el marc de la convocatòria de Valls de l’Hidrogen impulsat pel fons europeu Innovation Fund. «Hem d’evolucionar en línia amb la regulació, el mercat i l’economia en l’àmbit de projecte per un creixement més elevat», explicava el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz.
Molècules
L’electrolitzador portarà a Tarragona el projecte més gran de conversió d’hidrogen de Repsol arreu de l’estat. Una tecnologia que permetrà reduir emissions de CO2 i traduir-la a la producció d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisis. El procés consisteix en la separació de molècules d’aigua en oxigen i hidrogen amb aquest mètode, utilitzat principalment en sectors industrials com refineries, emmagatzemant energètic renovable i empreses fertilitzants. El projecte, però, destacarà per construir dins les installacions un col·lector d’hidrogen verd per transportar-lo a consumidors del polígon i l’Ecoplanta. Repsol preveu iniciar la producció d’hidrogen verd a partir de l’any 2028 amb els dos macroprojectes.
Un moment de la presentació del documental ‘Dones davant la guerra’, dilluns al
aborda diferents realitats com les dones constructores de pau, combatents, cercadores de familiars desapareguts, víctimes de restes explosives,
desplaçades forçosament o afectades per violència sexual. Les imatges han estat realitzades per les fotògrafes
Ana Valiño, Samar Abu Elouf,
Alexa Rochi, Oksana Parafeniuk i Zoriana Stelmakh. El documental també recull testimonis colpidors de dones que han viscut la guerra.
Urbanisme l
La promotora immobiliària Metrovacesa ha posat en marxa la comercialització de Nou Torredembarra, la seva segona promoció a la demarcació de Tarragona. El projecte, situat al municipi de Torredembarra, preveu la construcció de setanta habitatges plurifamiliars amb una inversió de 16,16 milions d’euros, dels quals 11 tindran qualificació de protecció oficial. La nova promoció s’ubica al sector residencial consolidat de Sant Jordi, a la confluència dels carrers Hort de l’Oca i Begònia, en una zona integrada a la trama urbana i amb accés immediat a serveis bàsics. L’Ajuntament, centres educatius, supermercats o el CAP es troben a pocs minuts a peu, mentre que les platges
del municipi i el passeig marítim queden a una distància aproximada d’entre vuit i dotze minuts caminant.
El conjunt residencial ha estat dissenyat per Notsense Architects Studio, que planteja una arquitectura de líni-
Cuina l Restaurants torrencs oferiran plats amb productes del mar
Redacció
Torredembarra celebrarà diumenge de la setmana vinent, 22 de març, una nova edició de la Mostra Ranxets, l’essència de la cuina torrenca, organitzada per l’Ajuntament. La cita tindrà lloc a partir de les 12 h a la plaça de les Remendadores, als Jardins de Cal Bofill, amb un preu de 5 euros per platet, begudes a part. Hi participaran set establiments de restauració del municipi, el cuiner Àlex Segú i dues bodegues, que oferiran nou degustacions diferents inspirades en els tradicionals ranxets. Entre les propostes hi haurà arròs amb bacallà, mandonguilles amb sípia, bull a l’allipebre, croquetes amb tinta de calamar o diversos fideuejats amb productes del mar, així com cigrons amb calamars o arrossejat amb gamba blanca. La jornada es completarà amb activitats
Imatge de la Mostra Ranxets de la Torre de l’any passat. Aj. Torredembarra
Hi haurà arròs amb bacallà, fideuejats o arrossejat amb gamba blanca
familiars i música en directe. S’ha programat un taller infantil de cuina, amb tres sessions previstes a les 12.30 h, 13 h i 13.30 h per a infants d’entre 4 i 12 anys. També hi haurà itinerant musical amb l’Stromboli Jazz Band. La regidora de Turisme i Comerç, Jovita Baltasar, destaca que la Mostra de Ranxets «és una oportunitat per valorar la cuina tradicional i donar visibilitat al talent i a la qualitat de la restauració local».
es contemporànies i volums equilibrats integrada en l’entorn urbà de Torredembarra. La promoció inclourà habi-
Els pisos tindran terrassa, aparcament i zones comunes amb piscina i jardins
tatges de 2, 3 i 4 dormitoris, tots amb terrassa privada, plaça d’aparcament i opció de traster. Les distribucions s’han concebut per adaptar-se a diferents perfils residencials i per afavorir l’entrada de llum natural, amb espais orientats a potenciar la ventilació i la connexió entre interior i exterior. A més dels habitatges, el complex disposarà d’espais comuns amb piscina exterior, solàrium, zones enjardinades, parc infantil i equipament fitness, amb l’objectiu de crear un entorn pensat per a la convivència. Els portals comptaran amb ascensors
amb accés al soterrani i criteris d’accessibilitat.
Eficiència energètica
La promoció incorporarà criteris de sostenibilitat amb certificació energètica A-A, sistema de producció d’aigua calenta sanitària mitjançant aerotèrmia amb suport de plaques fotovoltaiques i climatització per conductes d’alta eficiència. L’edifici inclourà, a més, preinstal·lació per a la recàrrega de vehicles elèctrics al garatge i solucions constructives orientades a millorar el confort tèrmic i acústic dels habitatges. Amb aquest projecte, Metrovacesa reforça la seva implantació a la demarcació amb una nova actuació en un dels sectors residencials consolidats de Torredembarra i amplia la seva presència al litoral.
Amb aquesta nova promoció, Torredembarra ampliarà l’oferta residencial en un dels seus sectors urbans consolidats. El projecte contribuirà a incrementar el parc d’habitatge del municipi i a reforçar el desenvolupament urbanístic d’aquesta zona del litoral tarragoní, amb noves oportunitats d’accés a habitatge.
Redacció
Mercadona, empresa de supermercats físics i de venda en línia, ha incrementat el 2025 les seves vendes consolidades un 8 %, fins als 41.858 milions d’euros. D’aquest total, 39.766 milions corresponen al negoci d’Espanya i els 2.092 restants al de Portugal, on Mercadona té 69 botigues del total de 1.672 que formaven la xarxa de supermercats de la companyia. Així mateix, ha millorat les seves vendes en volum, amb un creixement del 4 % en quilitres (quiloslitres), fins als 15.067 milions.
Aquest increment de vendes en volum i en euros ha estat possible gràcies a El Cap (que és com l’empresa alimentària denomina al client), que cada dia confia més en la companyia per fer-ne la compra total, tal com reflecteix l’increment de +0,6 punts de quota de mercat, fins al 28,5 %; a l’esforç de les 115.000 persones per oferir una gran experiència de compra, i als 2.000 proveïdors, que n’han reforçat el compromís amb la millora de qualitat per tenir un assortiment més eficient.
Mercadona, una vegada més, ha estat pionera en l’adopció d’iniciatives per consolidar una plantilla amb ocupació estable i de qualitat. N’és un exemple la millora de la jornada laboral, amb una setmana més de vacances; la
consolidació de poder adquisitiu, amb l’increment d’IPC; o la seva política de retribució variable, amb el repartiment de 780 milions d’euros en primes per objectius, concretament dues mensualitats als treballadors amb menys
Ensenyament l La fira d’orientació acadèmica se celebra aquest dimecres i dijous amb 67 expositors i la visita de 71 centres educatius
Redacció
La Sala Kursaal de Valls acull des d’avui dimecres, 11 de març, i fins demà dijous una nova edició de l’Espai de l’Estudiant, la fira de referència per conèixer l’oferta formativa postobligatòria a les comarques del sud de Catalunya. L’esdeveniment arriba enguany a la 26a edició amb xifres rècord de participació, amb 71 centres educatius visitants i 67 expositors, nou dels quals participen per primera vegada. Organitzat per l’Institut d’Estudis Vallencs a través del Consorci Pro Universitari
de l’Alt Camp, l’Espai de l’Estudiant torna a reunir en un únic espai tota la informació sobre estudis universitaris, cicles formatius de grau mitjà i superior, ensenyaments artístics i de disseny, estudis d’idiomes o formació contínua. La fira també ofereix informació sobre beques, allotjament, preus i serveis d’orientació acadèmica i professional, així com altres propostes vinculades a l’àmbit laboral i als interessos de les persones joves. La presència de 67 expositors d’arreu de Catalunya amplia i diversifica l’oferta formativa representada, re-
forçant el paper de la fira com a espai d’acompanyament en la presa de decisions acadèmiques. La incorporació de nou nous expositors evidencia el dinamisme i l’atractiu creixent de la cita, que enguany també confirma un elevat interès per part dels centres educatius: una setantena ja han reservat visita a través del web. Procedeixen principalment de diverses comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, així com d’altres punts del territori, fet que consolida el caràcter supracomarcal de la fira. L’Espai de l’Estudiant
de 4 anys i tres mensualitats als que superen aquesta antiguitat (70 % de la plantilla) i que van rebre el mes de febrer 7.250 euros nets, inclòs en aquesta quantitat el seu salari mensual. A més, Mercadona ha creat 5.000 nous llocs de
La plantilla de la cadena creix fins als 115.000 treballadors a la península Ibèrica
feina, 4.500 a Espanya i 500 a Portugal. La companyia ha tancat l’any amb una plantilla de 115.000 persones, 107.500 a Espanya i 7.500 a Portugal.
Productivitat i millor gestió L’acompliment i compromís dels 115.000 treballadors s’ha traduït en uns resultats excellents, amb un increment del 4 % de la productivitat, del 16 % en la gestió de comandes a les botigues i del 4 % en eficiència energètica, fet que ha portat Mercadona a obtenir la seva millor dada històrica de rendibilitat: un 4,5 % de benefici sobre venda neta.
Tot això ha elevat el benefici net de la companyia a 1.729 milions d’euros, un 25 % més que en l’any 2024, dels quals 172 milions d’euros són fruit de la gestió realitzada en la seva tresoreria. Un cop més, la companyia ha decidit destinar un 80 % d’aquest benefici (1.383 milions) a reinversions,
amb l’objectiu de dotar l’empresa de més solidesa, mentre que el 20 % restant (346 milions) el reparteix entre els seus accionistes amb dividends.
Evolució cap al nou model de Botiga 9
L’empresa invertirà els pròxims anys un total de 3.700 milions d’euros per transformar els seus supermercats en Botiga 9, model que gestionarà per processos en lloc de per negocis, amb més espai per als productes frescos i una compra més àgil i senzilla per als Caps, la qual cosa incrementa la productivitat, rendibilitat i eficiència. Entre les novetats principals, aquest model optimitza els processos de tall, cocció i envasament unificant-los en una sola zona denominada Obrador Central, que genera un estalvi del 10 % en energia i un 40 % en aigua. A més, inclou una actualització tècnica de la sala de màquines. L’increment de vendes i l’exigència per la qualitat han portat els proveïdors i interproveïdors de la companyia a incrementar les seves inversions un 31 %, fins als 1.700 milions d’euros. Amb això, han continuat contribuint a dinamitzar la indústria agroalimentària d’Espanya i Portugal a través de la posada en marxa de noves fàbriques, la modernització i ampliació de les existents, a més de la tecnificació de les explotacions agrícoles i ramaderes per ser cada vegada més competitius.
manté l’obertura de les tardes al públic general, de 15.30 h a 19 h tant avui dimecres com demà dijous, amb accés lliure i gratuït per a famílies, pro-
fessionals de l’educació i persones que vulguin ampliar la seva formació. Es recomana consultar el web espaiestudiant.cat per conèixer el llistat
d’expositors i preparar la visita. Sota el lema El teu espai, el teu futur, la fira reafirma el seu compromís amb l’orientació acadèmica de qualitat.
Futbol l El tècnic també haurà de recuperar l’essència del Nou Estadi, que ha deixat de ser un fortí
Arnau Montreal Quesada
Pablo Alfaro ja està treballant intensament per recuperar el Nàstic de Tarragona. El tècnic va destacar que no ve a revolucionar res, però sí que té molts problemes a corregir en poc temps. El dramatisme de la situa-
Reptes immediats
ció es podria veure reflectit a la classificació avui al vespre, perquè si el Murcia puntua contra el Marbella –el cuer– a casa, el Nàstic cauria en posicions de descens. A més, un mal resultat contra el líder podria deixar l’equip a quatre punts de la permanència. Queden onze jornades de competició i els grana necessiten cinc vic-
tòries per salvar-se. Almenys, així ho indiquen les classificacions en anys anteriors, que van deixar la permanència entre els 45 i 48 punts. Sent directes, Pablo Alfaro es troba un equip moribund. Les sensacions en les darreres setmanes mostren múltiples debilitats que passen entre els bàsics d’un equip. A la planti-
lla li falta gen competitiu per deixar-se l’ànima per assolir la victòria, sigui protestant o imposant-se davant els rivals. També li falta personalitat per saber aixecar-se de les adversitats. Les darreres jornades sempre acabaven igual, amb un equip incapaç de remuntar un gol matiner del rival. Falta també intensitat, sobre-
Els grana necessiten 5 triomfs per assolir una salvació segons anys anteriors
tot es va veure en la derrota per 4-1 contra l’Eldense en la línia defensiva, però extrapolable a la resta del camp.
També falta futbol, capacitat tècnica, superar duels i recursos i idees per atacar al rival. Per damunt de tot això, cal recuperar l’essència del Nou Estadi, un fortí en anys anteriors i, aquest curs, ja s’han vist 6 derrotes.
Què esperar L’estil de Pablo Alfaro que ha mostrat en els seus equips és d’un conjunt ordenat i compacte al darrere. L’aragonès vol que els seus equips siguin sòlids defensivament i que concedeixin poc, una tasca pendent per als grana. Al mateix temps, els seus equips aposten pel joc directe i s’entretenen ben poc al mig del camp. En definitiva, els seus equips són més seriosos i competitius que vistosos, tot just el que necessita el Nàstic en aquest moment.
Recuperar l’essència
El principal factor que ha de recuperar Pablo Alfaro és la fiabilitat del Nàstic al Nou Estadi Costa Daurada. El conjunt grana ha destacat des de la seva estada a la Primera Federació perquè l’estadi era tot un fortí. Jugar a casa era significat de veure un Nàstic dominador, resolutiu i eficient, que s’emportava victòries per golejada, patides o efectives, però sempre competint i fent xalar a l’afició. El club només havia perdut quatre partits a casa en les darreres dues temporades. En canvi, en aquesta ja en suma un total de sis, la darrera va ser la més dolorosa perquè va aigualir la festa del 140è aniversari. Divendres, l’equip torna a casa per afrontar aquest problema contra el pitjor rival: el líder, el Sabadell.
A nivell de joc també s’ha de millorar i, en gran part, és per la contundència a les àrees. El duel contra l’Eldense va ser un bon exemple del que s’ha de millorar. En atac, el Nàstic va tenir aproximacions i situacions de superioritat, però van ser mal gestionades i també els davanters no van saber definir per aprofitar-les. En defensa és la part més important. El darrer dissabte, els grana van mostrar aquesta fragilitat a l’hora d’aturar els rivals i de refusar les pilotes a l’àrea. Sobretot, una tendència en els darrers partits és que la primera aproximació que té el rival acaba en gol. Això, sumat a la falta de reacció, crea el gran forat negre per on han marxat molts punts en les darreres setmanes. 1 2 3
Instaurar el gen competitiu
El Nàstic necessita una sacsejada a nivell de personalitat sobre la gespa. L’equip és més jove aquest curs i també amb menys picardia i menys personalitat. Darrerament, el conjunt grana ha transmès apatia sobre la gespa. Quan es veu per darrere en el marcador, rares vegades és capaç de revertir la situació i en menys ocasions sembla capaç de fer-ho. Contra l’Atlético Madrileño va ser una de les poques vegades en les quals l’equip es va aixecar després de rebre un cop. A més, com recull Big Data Nàstic, l’equip només ha vist cinc amonestacions per protestar, quan en la resta de cursos aquesta xifra és més del doble. Això només indica una passivitat per protestar i exigir més a la resta i no deixar-se anar.
Arnau Montreal Quesada
L’hoquei herba s’està fent un forat a Tarragona. En una demarcació on l’esport sobre patins regna, un petit reducte tarragoní s’obre pas. El Tarragona Hockey Club s’ha establert com una gran família en constant creixement que dona visibilitat a un esport que fa gairebé un segle ja es va jugar a la ciutat a través del club Gimnàstic.
Tot va néixer d’una idea a les xarxes. El que es va organitzar com un encontre per gaudir d’aquest esport al Parc Francolí va acabar sent una sessió amb 30 curiosos.
Des d’aquella jornada el 2023, han passat tres anys de creixement i supervivència a tots els nivells: superant la burocràcia per establir-se com a club oficial i buscant una seu on poder créixer encara més. Aquesta l’han trobat a l’Institut Turó, on duen a terme els entrenaments tots els dilluns.
El seu esforç no ha passat desapercebut per a la Federació Catalana, que va reconèixer el Tarragona HC amb una placa commemorativa per haver recuperat l’hoquei herba a la província.
«Som una gran família i el més important és el rol social del club i els valors que transmet», va destacar una de les fundadores, Caterina Cimolai. «És un esport que promou el joc en equip, així com el respecte i la tolerància. A més, fa comunitat», va apuntar Cimolai. De fet, la clau que impulsa el Tarragona HC és més enllà d’entrenar i competir, així crear un vincle social entre els jugadors. Ara, la família és de 30 socis.
«Des de la creació no hem parat de créixer. Ara mateix comptem amb dos equips mixtos i un de joves, però a aquest ritme sabem que el
Josep Argilaga i Antònia Royo, campions d’Espanya Màster
Atletisme l El CA Tarragona va assolir set medalles en el Campionat d'Espanya Màster celebrat el darrer cap de setmana a Antequera. Josep R. Argilaga (M60) i Antònia Royo (F60) van proclamar-se campions d'Espanya mentre que Josep Maria Mateo i Gemma Solé van sumar plates. Redacció/Cedida
l Hoquei herba
El club va assolir al febrer el seu primer títol guanyant la Supercopa Munich+30 i a l’abril acollirà el Campionat català +30
pròxim any en podrem fer un de femení», va subratllar Cimolai. Tenir una seu i regularitat en els entrenaments és
un punt important per a tot club, però també és la competició i el Tarragona HC va començar amb bon peu.
El passat mes d’octubre, el club va participar en la competició impulsada per la Federació Catalana d’Hoquei
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení s’acomiada del pavelló amb derrota
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau Femení es va acomiadar del pavelló amb derrota contra el Mayurqa. El líder va superar per 0-3 a les rojillas i les deixa sense opcions d’assolir posicions de play-off. Les tarragonines tanquen amb bona nota la primera temporada a Primera Nacional. AMQ/Iván Caballé
L’equip entrena cada dilluns de 18.30 a 21 h a les instal·lacions de l’Institut Turó
i el Sitges HC, sortint victoriós en tots els partits. Al febrer, l’equip tarragoní va jugar a Terrassa la Supercopa Munich +30 contra el Girona HC. Allà es van proclamar campions després de guanyar per 8-4 a l’equip gironí. «Va ser un partidàs, era el nostre primer any i vam jugar contra un equip de molt nivell», va destacar.
A l’horitzó està ara el Campionat de Catalunya, un torneig especial perquè serà a casa, al camp de l’Institut Turó aquest 26 d’abril. «És molt important per a nosaltres poder celebrar una competició allà on entrenem sempre. Serà tota una festa i tothom està convidat a venir», va animar Cimolai.
Continuar creixent
per a clubs de nova creació i que participen en una modalitat mixta. El Tarragona es va enfrontar contra el Girona HC
Des del club continuen treballant per fer créixer el club. Primer amb la intenció de buscar una seu més pròxima a la ciutat i que els habiliti més hores a la setmana per a més entrenaments. «Competir contra el futbol per aconseguir unes hores per entrenar és molt difícil», es va lamentar Cimolai. «A Barcelona hi ha clubs que aprofiten quan l’Ajuntament canvia la gespa artificial per utilitzar-la per entrenar, per a nosaltres és complicat», va apuntar. De moment, el Tarragona Hockey Club continua la seva història cada dilluns amb el suport de l’sponsor BigMat Queralt. Tothom qui vulgui provar l’hoquei herba, ho pot fer posant-se en contacte amb el club a través del seu Instagram tarragonahockeyclub.
Consulta docent sobre l’acord amb Educació
Sindicats l MUSTEC, CGT i la Intersindical han anunciat una consulta adreçada a tot el professorat perquè decideixi si avala l’acord del Departament d’Educació. L’enquesta, enviada per Xtec, es podrà respondre fins divendres. USTEC adverteix que, si els docents rebutgen l’acord, impulsarà un cicle de vagues la setmana vinent. Agències
La concertada rebrà 391 MEUR en cinc anys
Educació l El Govern destinarà 391 milions d’euros entre enguany i el 2030 per millorar el finançament de l’escola concertada, segons l’acord signat amb les patronals. Illa ha emmarcat la mesura en un acord «integral» per reforçar el sistema, amb recursos per al funcionament dels centres, les plantilles i l’atenció a l’alumnat vulnerable. Agències
Infraestructures l El Govern ha encarregat a Ifercat l’actualització dels estudis de l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura que ha de connectar Girona i Lleida sense passar per Barcelona. El projecte, amb un pressupost de 5,46 milions d’euros, planteja un corredor interior per a passatgers i mercaderies amb l’objectiu de millorar la connectivitat i descongestionar la xarxa ferroviària. Andrea Salazar/ACN
Un banquer relata pressions de la ‘policia patriòtica’ al judici dels Pujol
Tribunals l Un banquer andorrà ha relatat a l’Audiència Nacional que la denominada ‘policia patriòtica’ el va pressionar el 2014 perquè revelés informació bancària de la família Pujol i de líders independentistes. Segons ha dit, li van dir que l’Estat estava «en guerra contra el nacionalisme català». ACN
Seat tanca el 2025 amb un benefici operatiu d’1 milió
Automoció l Seat va tancar l’any 2025 amb un benefici operatiu d’1 milió d’euros, gairebé un 100% menys que els 633 milions del 2024. Tot i la forta caiguda, la companyia va augmentar els ingressos per vendes un 5,1% i va comercialitzar 657.000 vehicles, en un context que l’empresa defineix com a «entorn de mercat desafiant». ACN
Internacional l Trump amenaça l’Iran amb represàlies «a un nivell mai vist» mentre prop de 150 soldats nord-americans han resultat ferits en el conflicte
Agències
L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà va fer ahir dimarts un nou salt després que el president dels Estats Units, Donald Trump, assegurés que les forces nord-americanes havien destruït deu embarcacions iranianes col·locadores de mines a l’estret d’Ormuz. Poc abans, havia amenaçat l’Iran amb conseqüències militars «a un nivell mai vist» si havia situat mines en aquest pas marítim i no les retirava, tot i admetre que no tenia informes que així fos. L’estret concentra més del 20% del trànsit mundial de petroli i continua pràcticament bloquejat deu dies després de l’inici dels atacs d’Israel i dels Estats Units contra l’Iran. Segons diverses agències, la Marina nord-americana encara no pot escortar petroliers perquè el risc d’atac és massa alt. La tensió també es va traslladar al terreny polític. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va afirmar que la guerra a l’Iran acabarà «quan Trump ho decideixi» i va apuntar que el final de l’ofensiva exigeix abans la «rendició absoluta» de Teheran. El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, va assegurar que el seu país no busca «una guerra interminable» i la Guàrdia Revolucionària iraniana ho va rebatre dient que serà l’Iran qui determinarà el final de la guerra. Segons dues fonts citades per diver-
Sánchez busca consens per les mesures anticrisi
Política l El govern espanyol convocarà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris i els agents socials per abordar les mesures davant la crisi derivada de la guerra de l’Iran. L’executiu prepara un «pla integral» per protegir empreses, famílies i autònoms i Pedro Sánchez compareixerà al Congrés el dimecres 25 de març. Agències
La Casa Blanca diu que la guerra a l’Iran acabarà «quan Trump ho decideixi»
ses agències, prop de 150 soldats nord-americans ja han resultat ferits en el conflicte, una xifra superior a la comunicada fins ara pel Pentàgon nord-americà. El seu portaveu, Sean Parnell, va indicar que la majoria de lesions han estat lleus, que 108 militars ja s’han reincorporat al servei i que vuit continuen greument ferits. En l’àmbit internacional, Emmanuel Macron va
convocar per avui dimecres una reunió telemàtica dels líders del G7 per analitzar l’impacte econòmic de la guerra, especialment en l’energia, mentre que Serguei Lavrov va oferir Moscou com a mediador per a una desescalada.
El Líban, al límit
La guerra també agreuja la situació al Líban. Les autoritats del país han elevat a més de 570 els morts pels atacs israelians dels darrers vuit dies, a més de 1.400 els ferits i a 759.300 les persones desplaçades, segons la Unitat de Gestió de Riscos en Desastres. Només en les últimes 48 ho-
Geopolítica l El president del Consell Europeu, António Costa, va defensar ahir dimarts a Brussel·les un ordre internacional «basat en regles» i «sense esferes d’influència», en un discurs a la conferència d’ambaixadors de la UE. El dirigent portuguès va contradir així la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que havia afirmat que la Unió
Europea ja no podia dependre d’aquest sistema. Costa va reivindicar que, davant el context geopolític actual, «els valors i la confiança són més importants que mai» i constitueixen «la base de la influència i l’autoritat» de la Unió Europea. Segons va remarcar, el món multipolar actual requereix solucions multilaterals i no pas esferes d’influència on la política de poder
substitueixi el dret internacional. També va advertir que Rússia «viola la pau», que la Xina «pertorba el comerç» i que els Estats Units «desafien l’ordre internacional basat en normes». Costa va apostar per reforçar les aliances internacionals i defensar els principis recollits a la Carta de les Nacions Unides per evitar una major fragmentació mundial. Agències
res s’hi van registrar 84 morts i 131 ferits. Del total de desplaçats notificats, 122.600 es troben en 580 centres educatius habilitats com a refugis oficials. Mentrestant, la Casa Blanca va intentar transmetre tranquil·litat enmig de l’augment del preu de la gasolina als Estats Units, situat en els nivells més alts dels darrers dos anys pels bloquejos a Ormuz. Leavitt va sostenir que aquests costos baixaran quan les forces nord-americanes hagin assolit els seus objectius a l’Iran, però la Marina preveu que el trànsit per la ruta continuarà afectat durant les pròximes hores.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Per molts anys, filla! Avui celebrem els teus 20 anys amb tota l’alegria del món. T’estimen molt, Avis, Àlex i Papa.
Els metalls pesants provoquen TDAH, i autisme?
El passat 8 de gener es va publicar en aquest diari un article titulat “Un equip de la URV revela que l’exposició continuada als metalls pesants pot provocar TDAH”. Les conclusions de l’estudi elaborat per científics de la Universitat Rovira i Virgili determinen que metalls pesants com el coure, el mercuri o el plom són tòxics i podrien provocar o augmentar el TDAH en els infants. Podríem dir, per tant, que aquests metalls són neurotòxics i que els resultats que emanen d’aquest estudi “reforcen l’evidència que reduir l’exposició a aquests elements afavoriria un desenvolupament cerebral saludable”.
Aquestes conclusions són força rellevants i gens anecdòtiques sobretot si tenim en compte que existeixen fins avui uns 220 estudis científics internacionals que relacionen estretament les malalties neurològiques creixents com el TDAH i l’autisme a la presència de metalls pesants en la composició dels vaccins moderns. Uns estudis, d’altra banda, que descarten un origen genètic a aquestes patologies mentals. Partint d’aquestes informacions, la URV podria anar més enllà i completar el seu valuós estudi analitzant la composició dels vaccins per a determinar i confirmar, si s’escau, la presència de metalls pesants i altres elements neurotòxics amb l’objectiu de calcular la quantitat que s’inocula i que s’acumula a dins de l’organisme dels nostres infants, i principalment en el cervell, al llarg de llur etapa pediàtrica.
L’oncòleg i cirurgià francès Henri Joyeux, professor de la Facultat de Medecina de Montpeller, també afirma que la presència de metalls pesants, per exemple, en els vaccins contra l’hepatitis
B provoquen malalties autoimmunes com l’esclerosi múltiple.
La ciència sense dubtes, estudis i debat es torna religió i dogma.
Jordi Colomer
Torredembarra
L’exclusió de l’ictus
És intolerable (i potser punible) el menyspreu de la consellera de Salut Olga
Pané vers les persones havent amollat que a Tarragona no és necessària l’ampliació del servei d’atenció d’ictus pel baix nombre de casos registrats, com si la gent d’aquestes contrades fóssim d’una morfologia corporal diferent. Tarragona és l’única capital de província sense servei les vint-i-quatre hores els set dies de la setmana, com si el risc de patir un ictus estigués exclòs de les nits i els caps de setmana. Per als polítics de tot temps les comarques del sud són de forma endèmica el vàter de Catalunya, i les Terres de l’Ebre el cul. Se’ns pixen a la cara i diuen que plou. Visc a Catalunya!
Joan Aragonès Tarragona
Alzar la voz
La mejor manera de alzar la voz y que te escuchen me parece que es a través del DIARI. Hoy un taxista me ha dado una idea para que puedan llegar hasta el principio de la Rambla Nova, aunque la quieran peatonalizar: Poner un pilón automático como está en el Portal del Roser. Los pilones flexibles que hay ahora en la Rambla no dan la confianza de que se les estropee algo del taxi, y ellos tendrían que pagar los gastos. Por lo tanto, descargan a los pasajeros con sus maletas en la calle Girona. Me dice que tiene constancia de que los restauradores no están contentos con este cierre.
Tienen menos clientes y pasa menos gente. Eso han dicho. Lo de que pasa menos gente lo saben todos. Y a partir de según qué hora mejor no salgas de casa. Parece como la época del COVID en algunos momentos, da tristeza.
También se ha corrido la voz de que, en el Ayuntamiento de Tarragona, se hacen cosas sin contar con las personas afectadas, y esto no va solo con el tema de peatonalización de la Rambla.
En Vitoria, ciudad limpia donde las haya, hay muchas zonas peatonalizadas, pero pasa el tranvía, el bus, los taxis y los coches del vecindario, no para aparcar, sino para descargar. Tomen ejemplo de las cosas que funcionan y sobre todo vayan a favor de la vecindad.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Lk Editorial k
a creació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena representa una fita rellevant per a la protecció del patrimoni natural de Catalunya. Amb prop de 38.900 hectàrees i 22 municipis implicats, el projecte aspira a preservar un espai d’una gran riquesa ecològica, on conviuen paisatges mediterranis amb altres de caràcter més centreeuropeu i boreal, i on s’han identificat més de 4.000 espècies en gairebé un centenar d’hàbitats. En aquest sentit, la creació del parc no és només una aposta ambiental, sinó també una oportunitat per reforçar la identitat territori-
al i promoure un model de desenvolupament més sostenible. El procés ja no es pot aturar. Almenys així ho verbalitzen des del Govern. La reducció de la superfície inicial i els canvis en la governança, amb més presència dels ajuntaments i dels agents locals, reflecteixen la voluntat d’adaptar el projecte a la realitat social i econòmica de la zona. Els dubtes sobre limitacions a activitats econòmiques que ja estan presents al parc són justificats, però han de tenir resposta en forma d’equilibri entre conservació i activitat econòmica. Només així el futur de la zona serà de creixement i benefici pels pobles implicats.
k Tribuna k
Fa dies que penso a escriure per ajudar-me a mi mateixa en aquest estat d’inquietud que, alhora, em revolta arran d’una imatge que m’ha commogut molt. Parlo de la fotografia que ha recorregut el món i ha omplert les xarxes: la del petit Liam Conejo, de cinc anys, detingut per la policia dels EUA (ICE) a Minneapolis. Un nen que mira aterrat, amb la motxilla penjada a l’esquena –preparat per anar a l’escola–, mentre el seu pare corre i fuig –també aterrat– per no ser detingut per la policia que el president Trump ha posat en marxa i que ha rebut ordres molt clares per perseguir, detenir i sembrar el terror entre les persones migrades. No importa d’on siguin, no importa qui siguin, no importa res… Només cal tenir una pell, un rostre i uns cognoms diferents dels tipificats com a ‘originaris i autèntics’ dels Estats Units per estar en perill.
Crec que moltes persones es van sentir colpides per aquesta imatge, i fins i tot aquelles que aclamen les proclames xenòfobes i racistes de partits polítics que, igual que Trump, persegueixen assenyalar el diferent com el culpable de tots els mals, creant escenaris de por i d’inseguretat —encara que hagin de ser inventats— per, acte seguit, poder blanquejar qualsevol actuació dirigida a ‘salvar’ la població dels immigrants, presentats com a perillosos per al país.
I encara que sembli una situació nova, no ho és en absolut.
Recordem com el règim nazi a Alemanya comparava jueus, eslaus i gitanos amb animals, culpables de plagues, malalties o delinqüència, o se’ls acusava de la decadència moral del país. A la Itàlia feixista, els africans eren considerats inferiors i incapaços de conviure “civilitzadament”. A la URSS de Stalin, les minories deportades eren números i perdien el nom. A l’Espanya franquista, l’immigrant
Abigail Garrido Senadora del PSC
era algú fora de la llei i se’ls internava en camps sense cap dret a judici. Tot un procés per crear primer l’odi cap al diferent, apel·lant a la por de la ciutadania, per després actuar-hi en contra: justificar la violència destinada a algú que no és humà, que és d’una raça inferior, que és culpable de la decadència dels valors del país i que cal destruir, tot normalitzant els abusos i la violència com a instruments de defensa ‘justificada’. I llavors les persones migrades deixen de ser persones: passen a ser una amenaça que cal erradicar. Ja no es veuen rostres ni noms; dones, homes, nens i nenes deixen de ser humans i, en conseqüència, queden deshumanitzats i desproveïts dels drets bàsics i essencials que ens diferencien com a persones de qualsevol altre ésser viu.
Humanitzar és reconèixer les persones migrades amb noms i cognoms; saber que tenen drets i deures com qualsevol de nosaltres
gura, com deia abans, que ens frapa a tots i totes, però aviat es passa pàgina perquè qualsevol altra notícia acapara la nostra atenció; i aquesta també és una manera de deshumanitzar. Aquell nen i el seu terror deixen de tenir la nostra atenció i, ben aviat, hi ha persones que han justificat l’acció i passen a culpar el seu pare, que corre, també aterrat, com va fer el vicepresident de Trump, en J. D. Van. Humanitzar és reconèixer les persones migrades amb noms i cognoms; saber que tenen drets i deures com qualsevol de nosaltres, i que tenen somnis i anhels per a elles i per als seus fills. Podem escollir on som i en quina part de la història ens situem, sense perdre de vista que demà podem ser nosaltres o els nostres fills. Ningú no et garanteix que el mateix odi que es gesta, un dia, no es giri cap a nosaltres o cap als nostres. Ni tampoc als qui callen, per si de cas. Com deia Martin Niemöller sobre la passivitat davant el totalitarisme nazi: «Primer van venir a buscar els comunistes, i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Vivim actualment la deshumanització de les persones immigrades, atiada per formacions polítiques com VOX i Aliança Catalana –com a garants de Trump al nostre país– i, per cert, amb la perillosa connivència del Partit Popular, que se suma als seus postulats, i d’altres forces polítiques que callen, així com d’una part de la ciutadania que s’hi apunta o guarda silenci davant les barbaritats que es diuen i es perpetren.
I llavors arriba aquesta foto, d’un nen sobre el qual cau tot l’odi gestat. Estic se-
Després van venir a buscar els socialistes, i jo no vaig dir res perquè no era un d’ells.
Després van venir a buscar els jueus, i jo no vaig dir res perquè no era un d’ells. Després ja van venir a buscar-me a mi, i ja no quedava ningú que pogués parlar per mi.»
Escollir el lloc de la història on volem ser és urgent, i dir-ho en veu alta, també. En un món on la globalització i l’individualisme no ens conviden ni a una cosa ni a l’altra, cal lluitar des de cada espai per la democràcia, perquè en realitat va d’això.
k As I Please k
La transició energètica no depèn només d’energia renovable. El gran repte és descarbonitzar la indústria pesada: ciment, acer, química, refineries. I això només es pot fer amb captura i reutilització del CO₂.
Hem caminat. Hem escrit. Hem assenyalat fractures. Hem començat amb el Trident Innovador: llum i silici, somni suspès en l’aire.
Després, hem enfocat el Trident Invisibilitzat però vital amb les seves puntes clavades al territori, la indústria que sosté el País i no surt als fulls de ruta, sinó tímidament.
Més tard ha arribat el moment de les dades, dels informes, i de les veus reconegudes dels experts i de les cancelleries europees.
I avui, aprofitant les sanes ressaques de les celebracions del recentment passat 8 de març, ‘Dia internacional de la Dona’ no podem escriure com si res, perquè la setmana passada a Barcelona, a la presencia de ministres, autoritats, empresaris i científics, els professionals de l’ICIQ han demostrat que la perseverança i la bona feina no només te reconeixements sinó que arriba amb una inversió de 27 milions d’euros compromesos per la UE i el Govern de la Generalitat, per a liderar el canvi que ja és aquí, fins i tot per aquells que ho deneguen: lo de la transició energètica, de la captura de carboni, dels hubs industrials, amb una pregunta que ho travessa tot: qui podia liderar aquest canvi?
La resposta és Tarragona i a més té nom de dona: Júlia Viladoms Claverol, cap de la Unitat de Descarbonització Industrial de l’ICIQ, que representa la veu principal d’un projecte que pot transformar la Catalunya del Sud en un referent europeu.
El projecte que lidera és tan ambiciós com concret: quatre plantes pilot mòbils que, a partir del 2027, començaran a capturar fins a 250 kg de CO₂ al dia en entorns industrials reals. No són assajos de laboratori. Són proves en fàbriques, en cimenteres, en complexos petroquímics, exactament allà on el CO₂ es genera.
Cada planta incorpora tecnologies diferents per capturar i transformar aquest residu en nous materials: combustibles sintètics, productes químics, materials de construcció.
L’objectiu és demostrar que el CO₂ pot deixar de ser un problema per convertir-se en una matèria primera i doncs en una oportunitat, transformant el CO₂ d’enemic invisible en un recurs valuós i quotidià.
Tothom entén què va significar el petroli per als països àrabs, per exemple: riquesa, poder, transformació. Del no-res van passar a ser actors globals perquè tenien un element que el món encara necessita.
El CO₂ capturat es pot combinar amb hidrogen verd per produir metanol, que es converteix en plàstics, adhesius, pintures, teixits, components electrònics.
Sebastiano Alba
Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
El CO₂ pot tornar-se en el nostre OR NEGRE, en el nou petroli.
En lloc de cremar-lo, el tornem en les coses que ja usem cada dia: l’ampolla d’aigua que bevem, la samarreta que duem, els carrers per on caminem... o es pot injectar en formigó per fer ciment negatiu en carboni: blocs de construcció que, literalment, guarden el CO₂ per sempre. Però ho podem convertir també en combustibles sintètics per a vaixells i avions, tancant el cicle del carboni sense extreure’n de nou.
condició, perquè el nou model econòmic que es perfila o tindrà en compte el paper de les dones o no serà.
Perquè la Indústria 5.0 que volem no és només digitalització i automatització. És sostenibilitat. És centralitat en les persones. És resiliència. I tot això necessita mirades transversals. Necessita la visió de les dones que sempre més estan aportant a les diverses comunitats humanes tot aquell coneixement que per segles no hem introduït/ utilitzat per fer-nos millor i per a millorar com individus i com societat.
Si la transició ecològica i industrial no incorpora aquest pes específic, serà una transició coixa. Incompleta. Incapaç d’arrelar al territori i a les persones.
El nou model econòmic que es perfila o tindrà en compte el paper de les dones o no serà
Els àrabs tenien el petroli sota la sorra. Nosaltres tenim l’or negre a l’aire. I el fem baixar per transformar-lo en futur.
I fer-ho a escala, amb una inversió de 27 milions d’euros (22 de la UE, Programa FEDER de Catalunya 2021-2027; i 5 de la Generalitat) i un calendari que arriba fins al 2029.
Són només quatre plantes. Però representen molt més: constituiran la prova que Tarragona pot passar de ser un lloc on s’experimenten tecnologies a esdevenir hub europeu de descarbonització industrial.
La diferència entre un escenari i l’altre és, simplement, la voluntat política. Però no és l’única. Hi ha científiques, enginyeres, tècniques, empresàries, dones que, des de laboratoris i fàbriques, estan contribuint a construir el futur industrial del País. Talent en estat pur i qualitat que centres del coneixement com la URV i l’ICIQ, han sabut interpretar, acompanyat per centres tecnològics com EURECAT, entre altres. I això no és una anècdota. És una nova
A la Catalunya del Sud, durant aquest darrer cap de setmana de caire meteorològic casi escocès (four seasons in one day) no he viscut aquest 8 de març com una efemèride més. Ho he advertit com testimoni que algun canvi està passant i nosaltres estem en el mig d’un pas ÈPOCALIPTICO.
Una mica com visc el Primer de Maig o el 25 d’abril, el dia de l’alliberament d’Itàlia: es tracta d’un recordatori sobre el fet que la llibertat i la justícia no es donen per sempre. Que s’han de construir cada dia.
De totes maneres tornant a la proximitat de les dues dates (del 6 de març amb la celebració del BIST Fòrum de Barcelona; i del 8 de març de la setmana passada) he volgut llegir aquests dos fets com un recordatori: la revolució industrial verda, o serà femenina, o no serà.
I és tant important lo que ha passat a la conferencia del Bist a Barcelona com la voluntat amb la qual la tossuderia de la Catalunya del Sud ho ha gestat, amb silenci i saviesa.
Benvinguts a l’horitzó del Trident Complet. Benvinguts a la Tarragona Carbon Valley. I sobretot, benvingudes, a les dones, al centre de la història.
k Tribuna k
¿Cuaresma vs Ramadán?
Diversos medios locales se han hecho eco ayer viernes de la sierra de la primera pierna de la Vella Quaresma en la plaza de las Peixateries Velles de Reus. Para poder profundizar en el conocimiento de esta figura, la Vella Quaresma, cabe recordar que se trata de un icono tradicional que dibuja a una mujer entrada en años con siete piernas, cada una representando las siete semanas de ayuno y abstinencia desde el Miércoles de Ceniza hasta la Pascua. A modo de calendario, se recorta una pierna cada semana para contar los días que faltan para Semana Santa, representando la moderación y austeridad, a menudo llevando un bacalao y verduras. En las notas informativas, se recuerda al lector interesado que la última pierna se serrará el Miércoles Santo, 1 de abril, a las 12 del mediodía, en un acto abierto a la ciudadanía en la misma plaza de las Peixateries Velles.
La coincidencia este año del inicio de la Cuaresma cristiana con el comienzo del mes sagrado para los creyentes en el Islam del Ramadán el pasado 18 de febrero nos ofrece una excepcional oportunidad sin duda para compartir aspectos relacionados con la comprensión y compasión que forman parte de la esencia espiritual de ambas religiones que, admitámoslo, son “similares, pero diferentes”, titular entrecomillado que propongo para esta reflexión sobre estas dos religiones que, en el caso de la ciudad de Reus, coexisten tímidamente pero con una visibilidad tangible que la demografía de la capital de Baix Camp deja patente.
La mayoría de los católicos y otros cristianos que provienen de tradiciones litúrgicas cristinas saben qué es la Cuaresma. En términos generales la Cuaresma se define como un período de penitencia anual en el que se les anima a renunciar a cosas, rezar más, aumentar sus limosnas y realizar más obras de caridad. Es cierto que la Cuaresma ha perdido parte de su antigua fuerza penitencial, pero, a pesar de los cambios en la observancia externa, sigue siendo para muchos un tiempo para practicar la profunda reforma de vida que los Evangelios llaman arrepentimiento.
Copio-y-pego un punto específico sobre esta cuestión, elaborado por John S. Dunne, profesor de teología de la Universidad Nôtre Dame, que tal vez pueda ayudarnos a comprender dónde se halla la similitud a la que me he referido más arriba: «El llamado al arrepentimiento en el cristianismo y el islam se debe en parte a su identidad compartida como ‘religiones abrahámicas’. Junto con el judaísmo, el cristianismo y el islam remontan sus orígenes a la experiencia mística transformadora y la posterior búsqueda religiosa de Abraham, un peregrino del desierto que aparece en el Génesis, el primer libro de la Biblia, y en el Corán, el libro sagrado del islam que, según los musulmanes, Dios reveló a Mahoma, el profeta mayor del islam». Por otro lado, lo que la mayoría de los cristianos saben sobre el Ramadán —que dura un mes e implica ayuno— y sobre el islam proviene de los medios de comunicación populares, fuentes conocidas por resaltar los conflictos y exagerar las diferencias entre las religiones en lugar de señalar lo que tienen en común o cómo podrían complementarse. Y, aunque sea gracias a experiencias personales, me gustaría invitar a quien no lo haya hecho todavía a participar de un iftar, la cena diaria que rompe el ayuno durante el Ramadán. Todas las mezquitas suelen invitar a los cristianos a compartir estas cenas diarias durante el mes de Ramadán con el fin de conocerse y comprenderse mutuamente. Fue en uno de mis anteriores destinos como diplomático, en Arabia Saudí, donde pude conocer y disfrutar de esas cenas diarias. También empecé a comprender cómo el cristianismo y el islam necesitan mutuamente equilibrar los extremos fundamentalistas, potencialmente letales y exagerados, hostiles y aislantes que acechan en la periferia de ambas religiones. Me gustaría suscribir lo que el profesor John S. Dunne citado dice al respecto: «Los cristianos necesitan que los musulmanes les recuerden la dimensión trascendente de nuestra experiencia de Dios, y los cristianos, gracias a nuestra creencia en la encarnación, pueden ayudar a los musulmanes a mantener los pies en la tierra. De esta manera, nuestras religiones pueden hacer más que competir entre sí: pueden complementarse y corregirse mutuamente».
¡Feliz Cuaresma! y ¡Ramadán Mubarak!
Ricardo Mor Solá Diplomático
Memòria l L’Ajuntament de Vila-seca va inaugurar ahir dimarts l’exposició Dones rurals del Camp de Tarragona en un acte celebrat al consistori, que es va omplir de públic. La mostra recull un total de 73 biografies amb l’objectiu de visibilitzar i reivindicar dones del món rural de la demarcació que han estat referents per a les seves
comunitats. En el cas de Vilaseca, s’hi destaquen les figures de Maria Elena Maseras i Elvira Rovira. L’acte, presidit per la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, va començar amb la projecció d’un documental dedicat a Maria Elena Maseras, nascuda a Vila-seca el 1853 i considerada la primera dona de l’Estat a llicenciar-se
en Medicina. També van intervenir Imma Ripoll, presidenta del Casal de la Dona, i Lourdes Alegret, tècnica del SIAD, que van explicar el procés de recerca de les figures vila-secanes incloses a l’exposició. Hi va haver representants municipals, d’entitats locals i les filles d’Elvira Rovira, cloent amb la lectura del manifest del 8M. Redacció
del manifest del 8M durant l’acte inaugural de l’exposició
Necrològiques
Tarragona
Teresa Segura Sanabria.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Trinitat.
Joaquín Camacho León.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Torreforta.
César Lozano Romero.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Reus
Joan Tarragó Anglés.
Ha mort als 77 anys. El funeral serà divendres a les 10 h al Tanatori Mémora.
Obituari l Ha mort als 87 anys l’escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique, un dels últims representants del boom de la literatura llatinoamericana. Autor d’obres com Un mundo para Julius o La vida exagerada de Martín Romaña, va guanyar el premi Planeta el 2002 amb El huerto de mi amada. Va mantenir un estret lligam amb Barcelona. Agències
Avui felicita als que es diuen:
Eulogi, Àurea i Rosina
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
El costat afectiu de la teva vida es veurà molt convulsionat; esdeveniments en el pla sentimental potenciaran forts apassionaments.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Seràs centre d’dmiració pel magnetisme que desprendràs. Coneixeràs gent important en tots els àmbits. Aprofita tot el que arribi de nou.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Tot el que facis per renovar la teva imatge personal serà apreciat per molts. El tracte íntim donaran suport a les teves idees. Guanyaràs estima.
20/04 al 20/05 TAURE
Desplaçaments per motius familiars et portaran a tenir algun oblit important. Deixa totes les coses en ordre tindràs un dia tranquil.
23/08 al 22/09 VERGE
T’arribaran comentaris poc fiables que, si els fas cas, et complicaran la vida. Avui reserva’t les opinions; només la parella t’entendrà.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No podràs contenir la necessitat de canvis seràs el centre d’atenció. La nit serà especial aconseguiràs tot el que desitgis. Atenció al volant.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Limita els teus comentaris a un àmbit molt íntim o seràs font de conflictes col·lectius. Guarda’t les opinions per a tu. Brinda pel teu futur.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Esdeveniments imprevistos ocuparan la teva atenció al llarg del dia. Et sentiràs més vital amb desig d’experimentar emocions fortes. Cuida la dieta.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si et comportes amb flexibilitat, te’n sortiràs. Sort en l’amor en l’àmbit social. Els èxits sabran a glòria perquè dominaràs l’ambient.
21/06 al 22/07
Nit moguda amb grans emocions. Sorpresa per una trucada que aportarà molta alegria un canvi en el teu futur immediat. Sort en els viatges.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Et sentiràs renovat amb una gran energia per emprendre qualsevol aventura emocionant. El teu atractiu personal serà alt. Vigila els excessos.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Són possibles alteracions emocionals que comportaran friccions canvis de sentiments. Deixa’t portar per l’alegria dels altres gaudiràs.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Peça de vestir cenyida i ajustada al cos amb mànigues. Peça de ferro que subjecta. 2. El sentiment més alt. Edat de la lluna el primer dia de gener. 3.Aspa tallada.Va fer una elució. Mite sense cap. 4.Vents. Descansàveu. 5. Empresa sense beneficis. Despullat. Enmig del peu. 6. Una de sis. Enutges a tothom. Un tros d’elefant. 7. Esdevé cada any. Una andana. 8. Enmig del peu. Sega sense les corbes. Porta’l, al revés. 9. Malalt. Un tall que queda a mitges. Transpiro. 10. Recull una carta. Cota, tossa o banyega. Extrem del mur. 11. Buidaré les aigües. Fet capgirat. 12. Enmig del sud. Mira a mitges. Guaita per la dreta. Mig brut. VERTICALS: 1. Cremaria a la flama de gas. Ja està bé d’injustícies! 2. Mancat de religió. Es mostraven riallers per baix. 3. Farien pous. Fèrtil. 4. Simbolitzat com a Au. Impediment de respiració. Níquel. 5. Quasi nega. Part de l’aparell digestiu. Déu egipci. 6. Selva tallada. Societat anònima. Atreu molt. 7. Camí amb pendent. És més dur que el ferro. 8. Riu tarragonès. L’invers d’ací.Vertical amb punt. 9. Crom girat. Prega. Li fa por alguna cosa. 10. Poseu llenya al foc. Olleta d’una sola nansa. 11. Festa del Berguedà que no acaba. Marxeu tranquils. Coure. 12. Lletra que puja. Atret per una dona.
Màxima Mínima
Estat del cel
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta
St Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Cavallé Vallverdú, Jordi Raval de Jesús, 40 Telèfon 977 310 657
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18
Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg del dia creuaran bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel transitòriament mig o molt ennuvolat. A més, a partir de migdia creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu i de la resta de l’interior del quadrant nord-est, així com també de la resta del prelitoral. Independentment, hi haurà estrats baixos fins a migdia a la vall de l’Ebre, a les fondalades interiors i a trams de la meitat nord del litoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant i la màxima lleugerament més alta arreu.
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renartalberto@gmail.com
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
SILVIA REUS. Tel. 631.147.469
OCTOGENARI COGNITIU ACTIU 1,75m alt. Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE. Tels: 977.228.016 –644.243.887
Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Música La tercera edició del festival s’adreça de nou a artistes vinculats a municipis de menys de 1.000 habitants, que poden presentar les seves candidatures fins al 25 d’abril
Catalunya és un país amb una forta concentració cultural a les ciutats, malgrat que els pobles mitjans i petits també són generadors i consumidors de talent artístic. A partir d’aquesta idea, el Festival Itinera ha obert la tercera convocatòria per a artistes vinculats a micropobles. Es tracta d’una iniciativa impulsada amb el suport de la Fundació «la Caixa», pensada per donar visibilitat i oportunitats professionals al talent musical emergent del món rural.
A Catalunya hi ha prop de 480 municipis que no arriben als mil habitants. Tot i aquesta realitat territorial, bona part de les oportunitats vinculades a la indústria musical –des de la programació de concerts fins a l’accés a circuits professionals– estan, encara, fortament concentrats en circuits urbans. Aquesta desigualtat fa que molts projectes musicals nascuts en zones rurals tinguin més dificultats per créixer i arribar a nous públics. El projecte també té la voluntat de ser una plataforma real d’impuls per a artistes emergents, ja que els seleccionats tenen l’oportunitat d’integrar-se en la programació del festival, ampliant públics de manera directa. Així ho expliquen Nun, una de les bandes guanyadores de la passada edició: «Aquest festival ens ha permès tocar arreu de Catalunya i descobrir pobles on potser no hauríem pogut arribar. Ha sigut una manera molt bonica de descobrir indrets a tra-
vés de la nostra música».
En les dues primeres edicions, Itinera ha rebut més de 250 candidatures procedents de micropobles d’arreu del país. D’aquest procés se n’han seleccionat 60 artistes, que han passat a formar part del circuit del festival.
A més, des de la seva posada en marxa, el festival ha portat la música en directe a 128 micropobles, superant el miler de concerts i acumulant més de 20.000 espectadors.
La convocatòria d’Itinera, que estarà oberta fins al 25 d’abril a les 12 de la nit, s’adreça doncs a artistes i formacions de petit format vinculats a municipis de menys de 1.000 habitants o a en-
torns rurals. La resolució sobre les admissions serà comunicada l’1 de juny. Per a més informació sobre la convocatòria es pot consultar la web del festival (www. festivalitinera.cat).
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Ala Torre tindrem una estrena teatral mundial. Els escriptors Pep Puig, vinculat al Baix Gaià, i Saïd El Kadaoui han escrit la primera obra de teatre i l’hem enregistrada per a Ona la Torre. Tot i que també es podrà sentir arreu perquè estarà penjada en un pòdcast. Ens hem avançat a companyies i directors de teatre interessats a portar-la a l’escena. Dels grans, de la gran ciutat. Ara que el nostre repartiment tampoc es moca amb mitja màniga. Totes i tots tenim els talons pelats de parlar per la ràdio, fer teatre professional, amateur o popular de carrer (Dames i Vells, vaja) i som del Baix Gaià o del Tarragonès, a tot estirar.
Us en canto l’alineació i jutgeu vosaltres: Jordi Suñé, Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles i jo mateix, modèstia a part. Segur que en coneixeu alguna, algun o potser els vuit. Què us n’he de dir jo que no soni a massa xuleria? Doncs un luxe ofert per una emissora capdavantera en les ficcions sonores. D’aquest radioteatre en farem la presentació i en llegirem en carn i ossos un acte, divendres 20 de març a dos quarts de vuit del vespre, al pati del castell de la Torre. A partir d’aquell dia el tindreu al pòdcast i el 27 de març, dia mundial de la ràdio, s’emetrà per Ona la Torre. I més endavant per... bé, això ja us ho explicaré més endavant...
L’obra es diu ‘Es fa llarg esperar’. I què és: una comèdia, un drama, una tragèdia, una tragicomèdia? Uns personatges que esperen a la sala d’espera d’un hospital? I què esperen? O són uns monologuistes? O és un taller de teatre terapèutic? I de què va: de l’espera, la ràbia, la mort, la identitat...? Ho sabreu el dia 20. Que no se us faci llarg esperar.
Micropobles
A Catalunya hi ha prop de 480 municipis de menys de 1.000 habitants
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
