Avui amb el diari
Edició especial dedicada al Dia Mundial de la Salut a les comarques tarragonines
Futbol 17
L’anàlisi del Nàstic: l’equip torna a perdre deixant molt mala imatge a Teruel i patirà per mantenir la categoria
Opinió 20 Lluís Badia. La global debilitat: «No oblidem que els poders influents són de manera emblemàtica i pràctica la Xina i els EUA»
Economia
El bon temps ha impulsat les reserves d’última hora i s’han assolit ocupacions de fins al 90% 6 i 7
Dia de la Mona 2-5
Els espais naturals del Camp de Tarragona s’omplen de famílies per gaudir de la Mona
Infraestructures
Mercaderies per l’Interior insta la Generalitat a assumir l’estudi per treure les vies de la costa
La plataforma considera que aquest moviment pot desencallar la «inacció» del Ministeri de Transports l 8
Reus modifica la normativa i ja pot convertir en pisos 154 baixos comercials Habitatge
L’Ajuntament ha donat llum verda a un decret que va començar a caminar l’estiu de l’any passat l 10
Camp de Tarragona l 16
El Catllar aprova inicialment el projecte del nou pavelló esportiu
Tradició l El Parc del Francolí i la platja Llarga van ser alguns dels espais triats per les famílies
Tovalloles esteses, neveres portàtils, cadires plegables i mones a punt. Moltes famílies tarragonines es van reunir ahir als espais naturals de la ciutat per gaudir plegats del Dilluns de Pasqua. Al Parc del Francolí els més previsors arribaven ben d’hora per assegurar-se un bon lloc. «A les
Protagonistes
On han passat el Dia de la Mona els tarragonins?
vuit ja estàvem aquí, perquè les taules volen», explicava l’Alba Ranz, que fa prop de deu anys que celebra la jornada en aquest punt. «Els nens juguen i passem el dia junts. Vivim en ciutats diferents, així que és una bona excusa per veure’ns», apuntava. Tot i els alts preus, és fidel a la mona de pastisseria. «Ens hem deixat uns 50 euros i la vam haver
Alba Ranz
«Sempre venim al Parc del Francolí. Els nens poden jugar i aprofitem per passar el dia junts, ja que vivim en ciutats diferents»
d’encarregar fa un mes, però és tradició», indicava. «Les criatures s’entretenen i nosaltres podem socialitzar sense perdre’ls de vista», destacava la María José. Fa vint anys que va arribar a Tarragona i dotze des que participa en la celebració. «Ens ajuntem amb altres amics xilens i passem tot el dia aquí. Ho fem per compartir i integrar-nos en la
Isaac Cano
«Alguns hem passat la nit aquí amb l’autocaravana i altres arribaran més tard. La platja Llarga ens va semblar un bon punt de trobada»
cultura», assenyalava. També mantenen els seus costums. «Diumenge el conillet de Pasqua amaga ous de xocolata als nens, així tenen una mica de tot», remarcava.
Per a altres, en canvi, es tractava d’un pla improvisat. «Normalment, fem alguna escapada, però enguany no ha quadrat i hem decidit venir aquí al parc, que ens quedava a
María José
«Cada any ens reunim diversos xilens i passem plegats el dia. Per a nosaltres celebrar la mona és una manera d’integrar-nos en la cultura»
prop», admetia en Joan Carles Jordà. «Anàvem a fer una ruta per la muntanya, com sempre, però hem tingut un canvi de plans d’última hora», confessava en Miguel Ángel César des de la platja Llarga. «Fa un dia ideal, així que no ens queixarem», afegia. «Nosaltres passàvem el dia al càmping, però els nens s’han fet grans i ja no volen anar-hi», explicava l’Isaac
Maria López
«Venim a la platja Llarga des que tinc memòria. Abans em regalaven la mona i ara també em toca a mi. És molt maco, però també nostàlgic»
Alguns fan mones casolanes, mentre que altres són fidels a les pastisseries
Cano, que també estrenava escenari. «Uns quants hem vingut amb autocaravana i hem passat la nit aquí. Altres arribaran més tard, quan surtin de treballar. Era un bon punt de trobada», apuntava. Ell és partidari d’una mona casolana. «Pa de pessic i moltíssima xocolata. Mai falla», detallava. Per a d’altres, la platja sí que és part de la tradició. «Venim aquí des que tinc record», assegurava la María López, que ara viu el dia des d’una nova perspectiva. «Abans me la regalaven i ara també em toca a mi. És una experiència molt maca, però també una mica nostàlgica», deia la jove.
Miguel Ángel César
«Anàvem a fer una ruta de muntanya, però finalment no hem pogut. Fa un dia ideal per a la platja, així que tampoc ens queixarem»
A l’esquerra, el fillol de la María obre la mona. A dalt a la dreta, l’Isaac amb la seva família a la platja. A baix a l’esquerra, el grup d’en Joan Carles al Parc del Francolí. A baix a la dreta, el Miguel Ángel amb la seva família.
Seguretat l Hi van participar Guàrdia Urbana, Guàrdia Civil i Mossos
Redacció
Tarragona va desplegar ahir un dispositiu especial de seguretat coincidint amb el Dilluns de Pasqua. La Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra van coordinar aquest operatiu amb l’objectiu de reforçar la vigi-
lància en indrets com el Pont del Diable, el bosc de la Marquesa i altres punts de l’Anella Verda. El dispositiu es va centrar principalment en la prevenció d’incendis forestals, el control de l’accés de vehicles motoritzats i la detecció d’actes incívics que puguin posar en risc tant les persones com
l’entorn natural. Els controls ses van estendre a zones boscoses, parcs i espais verds de la ciutat, coincidint amb una època especialment sensible pel que fa al risc d’incendi.
Cal recordar que entre el 15 de març i el 15 d’octubre està vigent el període de major risc d’incendi forestal a Cata-
lunya i està prohibit encendre foc o realitzar activitats que puguin generar espurnes en terrenys forestals o en una franja de 400 metres, sense autorització prèvia. L’operatiu va comptar amb diverses unitats especialitzades. La Guàrdia Urbana hi va participar amb la Unitat de Drons, la Unitat Muntada, la Unitat de Medi Ambient, la Unitat d’Investigació Bàsica i la Unitat d’Inspecció Administrativa. La Guàrdia Civil hi va aportar una dotació del SEPRONA i els Mossos d’Esquadra una unitat de medi ambient.
Imatge del dispositiu de l’any passat. Jonathan Oca
Les tradicions són aquells costums que ens defineixen com a persones i com a societat. De vegades, amb el pas dels anys es perden i el canvi dels interessos generacionals es perden, però res impedeix que es puguin recuperar posteriorment per tornar a gaudir de coses que, sigui pel motiu que sigui, es van deixar de fer. Per tant, era d’esperar que després de la reforma de la Bassa Nova inaugurada fa mesos, l’Ajuntament de Reus decidiria animar a la població a recuperar una tradició que es va deixar de fer fa dècades; reunir-se en aquest indret natural de la ciutat per menjar plegats la mona el Dilluns de Pasqua.
L’evidència de l’èxit d’aquesta decisió era que, tot i que la convocatòria del consistori era a partir de les 12 hores, gairebé un centenar de persones ja es reunien i havien agafat lloc una bona estona abans. Pocs minuts després de les 12, el degoteig constant d’assistents obligava a haver de muntar més taules i cadires. Realment, la fórmula era senzilla, però efectiva, demostrant que de vegades no has d’inventar la roda per dur a terme una bona acció: un discjòquei per amenitzar la jornada, un servei de foodtruck, taules i cadires i una activitat per entretenir als més petits fent anar vaixells teledirigits a la bassa.
La resposta positiva per part dels assistents, fa pensar més enllà i des de l’Ajuntament ja no tan sols es dona per fet que aquesta tradició ha tornat per quedar-se, sinó que es preveu que en la pròxima edició es puguin organitzar més coses al seu voltant. «Ens satisfà veure la gran quantitat de famílies que s’han aplegat a la Bassa Nova per menjar la mona tal com es feia antigament», va valorar el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio. A més, el regidor va afegir que la recuperació de la Bassa Nova no era «només recuperar l’espai natural, sinó també la seva història a l’entorn de la Boca de la Mina».
Les persones, que arribaven a la Bassa Nova a peu o amb cotxe, venien de totes parts de la capital del Baix Camp, des dels barris del nord de la ciutat fins al Santuari de les Clarisses, i van omplir les taules de beguda i menjar. Ràpidament, es van formar els habituals vermuts compostos per fuet tallat a rodanxes, olives farcides d’anxova i patates acompanyades d’una cervesa o un refresc a la temperatura adequada gràcies a les neveres portàtils. Ara bé, el que no podia faltar eren les figures de xocolata i les mones que els padrins havien fet entrega als seus fillols en el dia assenyalat. «Ha estat una molt bona idea i
com que fa un dia assolellat ens hem animat a venir», va expressar el Joan, pare d’una de les múltiples famílies assistents a la trobada. Fins i tot, algunes famílies recordaven encara com els seus pares els havien explicat que en el passat havien anat a la Bassa Nova a menjar-se la mona.
Bassa Nova
Una festa, per tant, que torna amb la voluntat de quedar-se en un espai únic com és la Bassa Nova, un indret amb orígens que es remunten fins al segle XIX quan va ser construïda per La Hidrofòrica. En aquell moment, aquesta infraestructura es destinava a l’emmagatzematge i distribució d’aigua per al seu consum. Ara bé, també va esdevenir una destinació tradicional i popular per a la celebració de sortides i excursions; un lloc d’estada per berenar i refrescar-se. La reforma va restaurar els elements originals de l’espai i es va dotar d’un sentit urbà que oferís opcions recreati-
Les famílies portaven el seu dinar des de casa per gaudir-lo en un indret natural. Gerard Martí
Entreteniment
Pel gaudi dels nens es va oferir fer navegar vaixells teledirigits a la bassa
ves, com fer navegar els vaixells teledirigits que, en el dia d’ahir, donaven tombs per la Bassa generant petites onades al seu pas. Per tant, un indret que ha vist mig any després ressorgir una de les seves tradicions que, després de
la bona opinió per part dels assistents d’aquesta primera edició i de l’Ajuntament de Reus, s’espera que es pugui tornar a celebrar l’any vinent. Fins i tot, potser serà necessari estendre-ho fins a la Boca de la Mina en cas que aplegui a encara més gent.
El tradicional Aplec va omplir de famílies ahir al matí el Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. Gerard Martí
Tradició l Com marca la tradició, l'Aplec va omplir de famílies ahir el Santuari de la Mare de Déu de la Pineda.
La jornada va arrencar a les 10.30 hpres amb el Rosari i l’Eucaristia i va continuar amb una festa popular amb danses a càrrec de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzinaen el marc del seu 50è aniversari.
La primera part la van inter-
pretar els grups petit i mitjà, mentre que la segona va ser la recuperació del Ball de la Mare de Déu de la Pineda.
La jornada va continuar amb un vermut popular. A banda de l’Aplec, i com ja és tradició, per a tothom que vulgui continuar gaudint de la festivitat del Dilluns de Pasqua i menjar-se la tradicional mona, el Club Futbol Vi-
la-seca va organitzar un dinar al mateix Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. Així tot, el Caamp de Tarragona va gaudir del Dilluns de Pasqua amb una àmplia oferta d’espais i activitats, on la tradició de la Mona va tornar a reunir generacions al voltant d’un costum ben arrelat que posa el fi als dies de Setmana Santa. Redacció
Es van ballar les tradicionals danses i es va estrenar la recuperació del
El mercat català i l’estatal han estat els més predominants durant aquesta Setmana Santa, com és habitual en aquesta festivitat. Gerard Martí
Turisme l El sector atribueix les xifres al bon temps i als esdeveniments esportius que s’han celebrat
ACN/J. Bugarin
El sector turístic de la demarcació de Tarragona es mostra satisfet perquè s’han complert les previsions per aquesta Setmana Santa i s’han assolit ocupacions al voltant del 90% durant el cap de setmana. El repartiment ha estat molt homogeni arreu del territori, en bona part pel bon temps que ha fet els dies festius i pels diferents campionats esportius que s’han organitzat especialment a la costa, que han registrat unes 45.000 inscripcions en total. El portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), Xavier Guardià, ha valorat positivament també que enguany, de forma força extraordinària, alguns touroperadors britànics ja han co-
mençat a operar alguns vols a l’aeroport de Reus.
Predomini del mercat català Els principals mercats han estat els «habituals» per aquestes dates, amb predomini del català, així com de l’Estatal, especialment del País Basc, la Rioja, Aragó, Madrid i el País Valencià. Així ho corrobora el president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Tarragona ciutat, Jordi Vilar, que fa una valoració «molt positiva» de la Setmana Santa. En aquest sentit, explica que l’inici va estar impulsat per esdeveniments com la Copa de la Reina, «amb un primer cap de setmana amb pràcticament un 100% d’ocupació». «L’ocupació mitjana s’ha situat en un 80 i escaig per cent, amb pics que rondaven el 95%», apunta Vilar, qui desta-
ca que les xifres «han millorat clarament» respecte al 2025. El president de l’Associació Hotelera de Tarragona ciutat, Xavier Jornet, també destaca l’impacte de la Copa de la Reina i explica que, després d’una davallada, es va produir un repunt progressiu «dijous amb un 90%, divendres i dissabte registrant plens, i diumenge amb un 70%». En paral·lel, el president de l’Associació de Càmpings de Tarragona ciutat, Roger Trillas, apunta que, els dies previs, van tenir ocupacions «del 70 al 80%» i van fregar «la plena ocupació els dies forts».
Vilar assegura que l’ocupació «ha millorat clarament» als pisos turístics
L’atur cau en 944 persones al març a Tarragona per les contractacions dels dies festius
Ocupació l S’han afiliat 7.431 persones a la Seguretat Social, un 2,17% més que el 2025
ACN
L’atur ha caigut en 944 persones al març a la demarcació de Tarragona (-2,43%) en relació amb el mateix mes de l’any passat, i queda en 37.954 persones, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball. Aquest fet trenca la tendència de tres mesos a l’alça, en bona part per les contractacions prèvies a la Setmana Santa. En comparació amb les dades interanuals, hi ha 1.495 persones menys apuntades a les llistes
de l’atur, fet que representa un descens del 3,79%. Per la seva banda, l’ocupació ha crescut en 7.431 persones al març, un 2,17% més, la demarcació catalana amb millors registres. Així s’ha arribat als 350.125 afiliats a la Seguretat Social. En un any s’han generat 9.697 feines, un 2,85% més. Per sexes, els 37.954 aturats s’han dividit en 15.511 homes i 22.443 dones. D’aquests, 2.911 són menors d’edat. Per sectors, els serveis és on hi ha més persones sense feina, amb 26.861. El segueix la indús-
Un treballador preparant el bar abans de l’obertura. ACN
tria amb 3.307, la construcció amb 2.855 i l’agricultura, amb 1.344.
Descens general Al conjunt de Catalunya, l’atur ha caigut en 3.777 en el tercer mes de l’any, que suposa una baixada de l’1,15% després de tres mesos a l’alça. El descens deixa 323.476 desocupats apuntats a les llistes dels serveis d’ocupació, el total més baix des del març de l’any 2008.
Turisme l El pressupost és de 6.025 euros i es realitzaran un mínim de 62 serveis al centre urbà i al Moll de Balears
El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona ha tret a licitació el servei d’informadors turístics per a atendre els creueristes que arribaran a la ciutat durant la temporada 2026. Aquesta iniciativa es consolida enguany després dels bons resultats obtinguts des del 2023, quan es va posar en marxa aquest dispositiu amb l’objectiu de donar a conèixer l’oferta patrimonial,
cultural, gastronòmica i comercial de Tarragona als visitants.
La consellera de Turisme, Montse Adan, destaca que el projecte «està funcionant molt bé». «Ho vam impulsar per veure si era necessari o no, i s’ha demostrat que ho és», explica. Segons preveu el contracte, l’empresa adjudicatària haurà de realitzar un mínim de 62 serveis, repartits equitativament entre el centre de la ciutat i el punt d’in-
formació situat a la terminal de creuers del Moll de Balears del Port de Tarragona. Els informadors faran torns que tindran una durada de quatre hores i hauran d’adaptar el servei a les característiques de cada escala, incloent-hi dades com el tipus de creuer, el perfil dels passatgers o els idiomes necessaris. Segons la memòria del contracte, l’Autoritat Portuària requereix fins a 119 serveis d’informadors turístics per al 2026, tot i que el Patronat assumirà «el màxim nombre possible en funció del pressupost disponible», fixat en 6.025,80 euros amb IVA. Inicialment, la licitació estableix només 62 actuacions, aproximadament la meitat de les plantejades pel Port. Amb tot, si l’empresa adjudicatària pot ampliar aquesta xifra amb els diners disponibles, podrà presentar una proposta que incrementi el nombre de serveis a partir del 30 d’agost.
Formació requerida
Els informadors hauran de comptar amb formació específica, coneixement de la ciutat i domini de diversos idiomes: castellà, català, italià, francès, anglès i alemany.
Trànsit l L’operació retorn de Setmana Santa d’aquest dilluns va tornar a evidenciar els problemes habituals de mobilitat a AP-7, especialment al seu pas per Catalunya, en períodes festius. Milers de vehicles van coincidir en el retorn cap a l’àrea metropolitana de Barcelona després dels dies festius, provocant llargues cues i reten-
cions que, en alguns trams, van superar diversos quilòmetres. Des de primera hora de la tarda, la circulació es va anar intensificant, amb punts especialment conflictius a zones com el Baix Penedès, el Tarragonès i el Vallès. Les autoritats de trànsit havien previst dispositius especials per intentar alleugerir la congestió, com l’obertura
L’Ajuntament estudia reubicar la parada del carrer Mallorca per les queixes veïnals
A més, hauran de disposar de la certificació negativa del registre de delinqüents sexuals. Aquests professionals se situaran tant a peu d’autobús en les parades habilitades al centre de la ciutat com a la terminal de creuers, especialment per atendre aquells visitants que arriben sense excursions organitzades. «Normalment, són per als que venen per lliure. Baixen a Tarragona i els donem la informació de què poden fer», detalla Adan.
Com en els darrers anys, es facilitarà als creueristes material promocional específic, com díptics amb un plànol de la ciutat i una selecció de deu visites imprescindibles. Aquests fulletons estan dis-
ponibles en diversos idiomes i inclouen recomanacions com el Balcó del Mediterrani, el Mercat Central o el barri mariner del Serrallo: «Intentem que puguin escollir entre els imprescindibles, però també donar-los opcions perquè no vagin tots al mateix espai».
La consellera remarca també que aquest acompanyament permet millorar l’experiència dels visitants. «La gent arriba sense conèixer la ciutat i s’hi estan només cinc o sis hores. Amb aquesta informació, li facilitem les coses», indica l’edil, qui destaca que, a més, se’ls ofereix una atenció «més personalitzada».
Estudiant les ubicacions
Pel que fa a la ubicació dels punts d’informació al centre de Tarragona, està previst que hi hagi dues parades que s’acabaran de concretar una setmana abans de l’inici del servei. Inicialment, s’han
plantejat l’avinguda Catalunya i el carrer Mallorca, però aquest últim emplaçament podria canviar després de la polèmica viscuda aquests darrers mesos. «És cert que hem rebut algunes queixes dels veïns de la zona i estem estudiant i valorant si s’ha de continuar al carrer Mallorca o traslladar la parada a alguna nova ubicació», reconeix la consellera Adan. Cal recordar que, el passat mes de febrer, el col·lectiu Stop Creuers–Veïnat pel decreixement turístic, conjuntament amb veïns del carrer Mallorca, van presentar una instància a l’Ajuntament de Tarragona contra aquesta parada. Els residents de la zona alertaven de l’impacte negatiu sobre la salut, la mobilitat i la qualitat de vida del barri; i reclamaven la retirada immediata d’aquesta ubicació de cara a aquesta temporada i les següents.
de carrils addicionals i la regulació de la velocitat, però l’elevat volum de desplaçaments va acabar saturant la via en diversos moments del dia. A més, petits incidents i avaries van contribuir a agreujar la situació, generant aturades intermitents que van incrementar el temps de trajecte de molts conductors que tornaven a casa. Redacció
Imatge de trànsit dens i lleugeres retencions a l’AP-7 en sentit nord a l’altura de
La Plataforma Mercaderies per l’Interior ha proposat al Govern que soliciti fer-se càrrec de l’Estudi de
Mobilitat l L’entitat considera que és la solució per desencallar la situació davant la inacció del Ministeri
Oriol Castro Sanz
La Plataforma Mercaderies per l’Interior ha proposat al Govern de la Generalitat de Catalunya que soliciti fer-se càrrec de l’estudi de l’Estudi de Viabilitat de la Xarxa Arterial Ferroviària de Tarragona, davant la inacció del Ministeri de Transports. El que demanda l’entitat és que
l’executiu autonòmic rebi una ‘encomienda de gestión’, un mecanisme de col·laboració entre les administacions per accelerar processos. «Ho veiem una necessitat urgent. Fa molt temps que alertem de la saturació de les vies de la costa si es multipliquen els trens de passatgers i els de mercaderies. Serà un coll d’ampolla», exposa Eugeni Sedano,
portaveu de Mercaderies per l’Interior.
L’encomienda de gestión’ permetria executar l’estudi amb el finançament estatal. No comporta la cessió de la titularitat de la competència, ni dels seus elements essencials. Aquesta proposta la plataforma la va traslladar en una reunió recent amb Manel Nadal, secretari de Mobilitat i
Mobilitat l La Generalitat de Catalunya licitarà enguany les obres de millora de les estacions d'autobusos de Tarragona i de Reus, que tindran un valor de 1,6 milions d'euros. «El Govern té el transport públic entre un dels seus principals eixos d’actuació, per a facilitar la mobilitat de la ciutadania, una mobilitat, a més, sostenible», va
assenyalar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. I, en aquest sentit, va exposar que «estem treballant intensament per a donar resposta a les necessitats del territori pel que fa al transport collectiu per carretera, que en els últims anys està prenent una especial rellevància, amb la millora continuada dels ser-
veis, la construcció de noves estacions i la millora de les instal·lacions existents, com és el cas d’aquestes actuacions». Aquestes intervencions tenen com a objectiu millorar i reparar diversos elements de les estacions per tal de garantir un manteniment adequat de les instal·lacions i modernitzar les prestacions. Redacció
Infraestructures, i David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat. «No ens van dir que no, sinó que ho estudiarien. Creiem que pot ser la solució per un tema que porta massa temps encallat», indica Sedano.
Pimec ho comparteix
En aquest sentit, Pimec recentment va reclamar la ne-
cessitat d’impulsar un gran pacte ferroviari per planificar el futur de la xarxa al Camp de Tarragona. Pimec assenyala que la solució estructural passa per avançar cap a un model de vies segregades, amb infraestructures diferenciades per al transport de mercaderies i per al transport de passatgers. Segons l’entitat, aquesta separació és clau per garantir
La plataforma espera des del 2023 que des de l’Estat es faci l’estudi
tant la competitivitat logística com la fiabilitat i la qualitat del servei ferroviari per a la ciutadania. Aquesta proposta coincideix amb una de les principals reivindicacions que defensa des de fa anys la plataforma Mercaderies per l’Interior, que alerta de les conseqüències de concentrar el trànsit de mercaderies, algunes, perilloses, a les línies ferroviàries del litoral, especialment en trams urbans amb nuclis densament poblats i amb una elevada demanda de transport de passatgers. La plataforma espera des del 2023 que des de l’Estat es faci l’estudi de les vies, i des del juliol del 2024 que se’ls respongui a les propostes alternatives que va presentar la plataforma.
Contra les pantalles
A banda, Mercaderies per l’Interior va mostrar fa pocs mesos el seu rebuig a les pantalles acústiques de 5 metres que vol posar Adif a Tarragona. Per l’entitat és una mala solució per l’elevat impacte visual que suposaria i perquè seria contraproduent a nivell patrimonial, especialment per a l’amfiteatre romà. Per minimitzar l’impacte acústic que tenen els trens en habitatges propers a les vies, han proposat una nova solució tècnica que es comença a aplicar i que consisteix en unes minibarreres d’1,35 metres de formigó que generen el mateix efecte que les pantalles i que serien més barates. En poques setmanes la plataforma presentarà també un estudi sobre la saturació de les vies.
Imatge d’arxiu de passatgers a l’estació de busos de Tarragona. ACN
Montserrat
Canela ofereix una conferència a la Catedral
Cultura l Hi ha espais que no només s’habiten, sino que es respiren. Llocs on la pedra guarda memòria i el silenci esdevé música. La Catedral de Tarragona és un d’aquests indrets: un bosc de columnes que s’alcen com notes sostingudes, un refugi on el temps sembla escoltar-se a si mateix. És en aquest escenari de llum i ressonàncies que els Amics de la Catedral conviden la ciutadania a viure una experiència especial: la conferència Entre columnes i cants. La catedral com espai sonor, que oferirà la doctora i consòcia Montserrat Canela, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Amb la seva mirada experta i sensible, guiarà per descobrir com els murs, les voltes i els espais s’omplen de vida a través del so, i com la música ha modelat la percepció d’aquest temple al llarg dels segles, expliquen els organitzadors. La trobada tindrà lloc el proper dissabte 11 d’abril, a les 11h, al Museu Bíblic (Casa dels Concilis), i continuarà amb una visita a la Catedral, on es podrà sentir amb una nova profunditat allò que sovint només es mira. Els Amics de la Catedral conviden la ciutadania a assistir-hi. Redacció
Imatge d’arxiu de la caseta de la Creu Roja a la Cala Romana de
Serveis l El sistema s’utilitzarà a la platja Llarga i a la del Miracle
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la licitació d’un contracte menor per al subministrament i instal·lació de plaques solars en dues case-
Últim dia per visitar la Nao
Victoria, el primer vaixell a fer la volta al món
Història l El navili navega com a museu flotant de la gesta marítima
La Nao Victoria ha visitat aquests dies Tarragona, on ha estat atracat a Port Tàrraco i ha obert les seves cobertes al públic. Avui serà l’últim dia per a visitar-lo. Aquesta escala forma part de la gran gira europea 2026 que aquest navili històric està realitzant per difondre el nostre patrimoni marítim.
La Nao Victoria és la rèplica única del vaixell que fa tot just cinc segles, capitanejat per Magallanes i Elcano, va protagonitzar la major aventura
marítima de tots els temps: la Primera Volta al Món (15191522). Una autèntica obra mestra de la nostra fusteria de ribera, construït a Espanya amb minuciós rigor històric i fidelitat a com era aquell que fa 500 anys va circumnavegar la terra. Un navili que navega com a museu flotant d’aquesta gran gesta marítima realitzant anualment grans gires internacionals, tot difonent la seva història i la tasca dels mariners espanyols, que van obrir amb els seus vaixells la imatge del món i van unir el planeta a través de les rutes
tes de la Creu Roja al litoral. La mesura és conseqüència directa de les obres de renaturalització dutes a terme durant el 2025 en el marc del projecte Tarragona GreenBelt’26 (TGB’26), que ha
transformat l’Anella Verda del municipi amb la creació i ampliació de zones dunars a la Platja Llarga. Arran d’aquestes actuacions, la caseta on la Creu Roja prestava el servei de salvament i socorrisme ha
Imatge de la rèplica de la Nao Victoria. Cedida
Es tracta d’una rèplica única al món del vaixell de fa més de 500 anys
hagut de ser reubicada en un punt on no existeix connexió a la xarxa elèctrica. Per garantir el funcionament del servei, que requereix alimentar els equips de comunicació, mantenir una nevera i disposar
Pignoise toca a la Sala Zero aquest dijous
Música l Pignoise arriba aquest dijous a la Sala Zero. dins de la seva esperada Gira de Cerca 2026, una oportunitat única per gaudir de la banda madrilenya en un format pròxim i energètic. Amb una trajectòria plena d’èxits que han marcat diverses generacions, Pignoise torna a les sales per oferir un directe potent a Tarragona. Redacció
Les obres a la platja Llarga han fet reubicar la caseta de la Creu Roja
d’aigua freda, entre d’altres necessitats bàsiques, el consistori ha optat per una solució d’energia autònoma basada en panells fotovoltaics. Paral·lelament, el contracte contempla la instal·lació i posterior retirada de les plaques solars que el propi ajuntament va adquirir el 2025 per a la caseta de la Creu Roja de la Platja del Miracle. En ambdós casos, el muntatge s’haurà de completar abans del 14 de juny i el desmuntatge es realitzarà a partir del 15 de setembre.
L’inici de temporada de platges, més a prop Aquests treballs es liciten quan cada cop queda menys per l’inici de la temporada de platges a la ciutat, que habitualment dona el tret de sortida al voltant del 15 de juny. El servei de socorrisme comporta la presència diària d’una quarantena de persones a càrrec de Creu Roja. El 2024 es va ampliar el cos de professionals a la costa de la ciutat i l’horari és de 10 a 20 hores. A la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, l’estiu passat el SEM va atendre a 26 persones per ofegaments: 9 a piscines i 17 a les platges. Es van registrar sis morts a la Costa Daurada.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Feliz cumpleaños, papá. 63 años desde aquel 1963 que empezó todo. Tus hijos te queremos muchísimo y deseamos seguir disfrutando contigo muchos años más.
que van traçar. Una rèplica única al món que, des de la seva construcció, ja ha realitzat immenses singladures pels grans oceans del planeta.
Miquel Llaberia
Fins a 154 parcel·les de la ciutat de Reus es beneficiaran del canvi normatiu en el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) per permetre l’ús d’habitatge en les plantes baixes dels edificis. Aquest canvi arriba després que fos aprovat de manera provisional el passat mes de desembre pel ple municipal de l’Ajuntament de Reus i, posteriorment, per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona. L’objectiu d’aquest canvi és incrementar l’oferta del parc d’habitatges amb protecció pública i donar resposta a la demanda d’habitatges amb espais d’ús compartit.
Urbanisme l S’hauran de destinar a protecció pública i les dependències que donin al carrer hauran de ser espais comuns La comissió territorial va aprovar la modificació puntual del PGOU Nombre de parcel·les on es podrà fer habitatge en planta baixa
Segons especifiquen des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la voluntat és que es puguin construir habitatges en plantes baixes en les illes amb la qualificació corresponent (III). Ara bé, per tal que sigui possible, els habitatges hauran de ser tots o una part de protecció pública i en què les dependències que donin al carrer siguin espais comuns complementaris a aquests nous habitatges. Per tal de dur a terme aquesta modificació, la comissió va acceptar la modificació en els articles 72 i 194 del PGOU, que regu-
Milloren la imatge de les bústies de recollida pneumàtica
Residus l L'Ajuntament continua desplegant actuacions de millora del sistema de recollida pneumàtica, enfocats especialment en la correcta separació dels residus. S'ha dut a terme un repintat de les bústies de la fracció orgànica en color marró per fer-les més identificables pel ciutadà. Redacció/Aj. Reus
len l’ús dels edificis destinats a habitatge o a residència familiar.
Per tal de donar resposta a la problemàtica d’accés a l’habitatge a la ciutat aquesta comissió territorial també va acceptar la modificació de la qualificació dels solars dels carrers Ball de Diables número 1 i Vilafortuny número 36 que es destinaran a habitatge de protecció oficial. Precisament, ambdós solars es van afegir a la primera convocatò-
ria Pla 50.000 habitatges impulsada des de Territori, amb 78 i 51 habitatges previstos respectivament.
Barranc dels Capellans
Per un altre costat, en aquesta comissió també es va aprovar
la redefinició dels volums de l’illa B del polígon 1 del Pla parcial urbanístic del sector C-3 ‘Barranc dels Capellans’, que consistia en la redistribució del sostre comercial i residencial, alhora que es mantenia el sostre total de l’illa. Segons expliquen des del departament, es redueix la fondària edificable a les plantes, cosa que permetrà un millor assolellament, i també possibilitarà una concentració més gran del teixit comercial
a l’avinguda dels Països Catalans per garantir el correcte funcionament d’aquest.
618 habitatges assequibles
Precisament, pel que fa a la crisi de l’habitatge, l’Ajuntament de Reus ha impulsat durant aquest mandat la creació d’un total de 618 nous habitatges assequibles amb protecció pública a la ciutat, alguns encara en procés. Per tal de dur a terme aquest objectiu el consistori ha fet ús de diver-
sos instruments al seu abast, principalment les modificacions en el PGOU han permès guanyar fins a 357 nous habitatges en indrets com el barri del Carme o els previstos a Pich Aguilera. Altres vies han estat l’adquisició d’habitatge per via tanteig i retracte, les noves promocions d’habitatge de Mas Iglesias i de la Riera, la col·laboració amb entitats socials o la permuta de finques com la situada a l’avinguda del Carrilet, 16.
L’AV del Parc de Mas Iglesias inicia una recaptació per a la plantació d’un arbre
Veïnal l L'Associació de Veïns en Defensa del Parc de Mas Iglesias inicia una recaptació de diners entre els veïns del barri per tal de dur a terme la plantació i apadrinament d'un arbre, concretament una alzina, coincidint amb la futura celebració del Dia Mundial del Medi Ambient el 5 de juny. La plantada es duria a terme posteriorment a l'efemèride, el dia 7 de juny,
amb una fideuada popular. La voluntat darrere d'aquest acte és reivindicar i visibilitzar que la ciutat necessita apostar i dur a terme millores en aquest indret natural. Aquells interessats en col·laborar amb la iniciativa ho poden fer dipositant els diners a les urnes que estan situades a les perruqueries Boxing, Urbà i Aqua. En cas de no poder fer la donació de
manera presencial en algun d’aquests establiments comercials, des de l’associació veïnal s’han habilitat quatre números de telèfon als quals es pot fer una donació econòmica a través del sistema de Bizum. Aquesta donació s’ha de fer escrivint el concepte ‘ARBRE’ i els telèfons habilitats són el 687 75 29 26, el 628 55 94 72, el 676 03 51 37 i el 616 68 87 21. Redacció
youtuber és ser
tens molta responsabilitat
Entrevista l El reusenc Raúl Fernández i Diana Hortoneda són les persones darrere dels projectes MundoXDescubrir i EspañaXDescubrir, canals de YouTube i portals web especialitzats en viatges
Sergi Peralta Moreno
Com van començar?
RF: «Vam començar el novembre del 2013. Aleshores, no hi havia gaires canals que s’especialitzessin en viatges, però un dels que seguíem estava generant ingressos amb els seus continguts. Se’ns va ocórrer la idea de crear el canal, no per viure d’això, però, si tenim previst fer un parell o tres d’escapades, a veure si, amb el temps, els vídeos ens ajuden a costejar-ho. El 2019 va ser el primer any en què vam viure només del canal i la pàgina web».
Hi ha molts creadors de continguts de viatges. Com es diferencien?
DH: «Has de tenir la teva pròpia marca. Et diferencia, determina qui ets tu. Les xarxes socials i les plataformes premien que, darrere d’un nom, també hi hagi ànima».
RF: «Hem detectat que, al principi, el destí tenia moltíssima força. Amb el temps, ha anat perdent importància i hem començat a destacar nosaltres, l’experiència, com expliquem les coses. El que acostuma a funcionar per distingir-te és l’especialització». Han aparegut els shorts i els reels, el consum ràpid. Com es conviu?
RF: «Amb l’impàs perquè fos la nostra única feina, vam
començar a publicar molts vídeos de 10 o 12 minuts que repassaven una llista. ‘10 pobles a visitar en aquesta regió’. Després de la pandèmia, van perdre potència i van agafar-la TikTok i Instagram. Si en un minut o 90 segons hi ha temps d’apuntar-se els mateixos pobles, el trànsit se l’acaben enduent aquests continguts. Això no obstant, nosaltres no hem vist cap problema amb la durada dels vídeos i ara és l’època en què els fem més llargs». I això?
RF: «És més senzill que algú vegi un vídeo de dos o tres minuts a les xarxes, però l’audiència és diferent. El públic de YouTube s’ha fet gran i han canviat els formats. Abans de la pandèmia, la principal font de visites era el mòbil. En l’actualitat, gairebé la meitat dels nostres vídeos es veuen a través de la televisió». Com és ser creador de continguts?
RF: «De portes enfora, sembla que visquis viatjant i que tinguis molt de temps lliure. En la realitat, puc dir que es viatja molt menys del que es pensa i hi ha molta més professionalització. Vam llegir un article que afirmava que al voltant de 1.500 youtubers d’Espanya tenien prou ingressos per viure d’això. En canvi, de directius d’empreses n’hi havia prop
El SOAF organitza una nova programació d’espais familiars per als mesos d’entre abril i juny
Societat l El Servei d'Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) posa en marxa una nova programació d'espais adreçats a famílies amb infants de fins a 3 anys, que es desenvoluparan entre abril i juny a Mas Pintat. Són un entorn de trobada i suport, on es combina el joc lliure amb activitats guiades, promovent, d'aquesta ma-
nera, la parentalitat positiva, tot adaptant-se al moment evolutiu dels fills. Els espais són gratuïts i busquen fomentar la creació de vincles, l'intercanvi d'experiències i el suport mutu entre els participants. Per a més informació, els interessats poden contactar amb el servei a través del 977 010 057 o de soaf@reus. cat Redacció
Turisme
«Reus i Tarragona juntes serien increïbles, es compenetren»
de 6.000. Era quatre vegades més probable ser directiu d’una mitjana empresa que
youtuber».
DH: «A vegades, la joventut no té en compte que ser youtuber és ser empresari. Això implica que tu ets el teu cap i, en conseqüència, tens molta responsabilitat i has de tenir clares les despeses que has d’afrontar».
Com veuen Reus? Van gra-
Reus, reconeguda entre les 21 ciutats intel·ligents del món als premis internacionals de l’ICF
Innovació l Reus ha estat seleccionada entre 320 candidatures d'arreu del món com una de les SMART21 Communities 2026, en els premis internacionals de l'Intelligent Community Forum (ICF). Junt amb Reus, figuren en el llistat només dues ciutats més de l'Estat, Las Rozas i Múrcia. Els guardons reconeixen les comunitats
que destaquen en la connectivitat digital, l'ocupació i la formació, la innovació, la participació ciutadana, la inclusió social i la sostenibilitat. L'alcaldessa, Sandra Guaita, assenyala que es reconeix «la feina per avançar a un model de ciutat basat en el coneixement, la innovació, el talent i la transformació digital al servei de les persones». DM
nya i Espanya. Considerem que els teatres mereixen més reconeixement. A més, té molt a prop PortAventura, la Costa Daurada i, fins i tot, Barcelona. Això sí, tot i que Barcelona estigui molt saturada turísticament, no tinc clar fins a quin punt Reus seria capaç de gestionar i allotjar moltes més persones».
Com s’hauria de projectar?
DH: «Jo no vaig néixer a Reus, però els meus avis sí. Caldria gestionar el turisme de bracet amb els municipis del voltant. Reus és una excursió perfecta per gaudir d’un dia o d’un cap de setmana complet. Molta gent, quan va a Reus, descobreix un patrimoni modernista que no s’espera fora de Barcelona».
Parlen de municipis del voltant.
DH: «Reus i Tarragona juntes serien increïbles».
RF: «Es compenetren. Una té el llegat romà i l’altra, el modernisme. Reus i Tarragona estan en un enclavament privilegiat. Tenen la muntanya, platges i pobles com Prades o Montblanc. Hi ha una gran quantitat de coses a prop i això costa molt de veure en altres llocs. S’hauria de potenciar la provícia com un punt de turisme d’interior per a la tardor i la primavera».
Per on passa el seu futur?
var-hi un vídeo.
RF: «Reus ens toca per la part emocional. Vaig néixer a Reus i hi he viscut gran part de la meva vida. Gravar-hi va ser una experiència molt bonica. Reus té un encant a les seves places i carrers que hem vist a molt poquetes ciutats de Catalu-
L’INS Baix Camp organitza una campanya de donació de sang
Solidaritat l L'alumnat de 3r d'ESO de l'Institut Baix Camp organitza una campanya de donació de sang en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits, a l'Hospital Sant Joan de Reus. La iniciativa es durà a terme els dies 7, 8 i 9 d'abril, coincidint amb la tornada de Setmana Santa. Redacció/Cedida
RF: «Ara mateix diria que ens veiem treballant d’això. Vivim en una societat on cada vegada el temps lliure és més important. Es viu de forma més individual. Passem moltes hores davant d’una pantalla. Encara que hi hagi una enorme quantitat de contingut, hi ha gent capaç de viure de les xarxes i fa no tant era impensable. És una professió de futur, però, en 10 o 15 anys, no tindrà res a veure».
DH: «I nosaltres intentarem continuar reinventant-nos».
Obituari l L’empresari i enginyer tèxtil va encapçalar la corporació 38 anys, entre el 1968 i el 2006
Sergi Peralta / Redacció
L’empresari i enginyer tèxtil
Francesc Cabré Masdeu va morir als 98 anys. Durant la seva trajectòria, va ser regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Reus, diputat provincial i president de la Cambra de Comerç, entitat que va encapçalar durant 38 anys, entre el 1968 i el 2006.
Nascut en una família amb arrels a la Selva del Camp i una llarga tradició al sector tèxtil, es va formar a Reus i va obtenir el títol d’enginyer industrial especialitzat en tèxtil el 1950. El 1966, es va doctorar en aquest àmbit. Al llarg de la seva vida, també va desenvolupar tasques docents a l’Escola del Treball de la ciutat, on va exercir com a professor de tecnologia tèxtil i responsable de tallers. El 2006, va ser pregoner de la Festa Major de Sant Pere.
En l’àmbit empresarial, el 1957 va adquirir, juntament amb la seva família, la totalitat de les accions i patents de La Industrial Algodonera, una històrica firma reusenca fundada al segle XIX i que elaborava diversos productes de cotó, de mans de Francesc i Josep Recasens, per tal de donar continuïtat a la producció. Aquesta operació va permetre reforçar el grup familiar, que integrava fàbriques de calceteria i gènere de punt a la Selva del Camp, a més d’altres
Obituari
companyies incorporades a Reus i Barcelona. Així mateix, Cabré va exercir funcions com a gerent i accionista rellevant a Laboratorios Ordesa, empresa caracteritzada per la venda a farmàcies de llets i cereals infantils.
Li agradava dir que arribaria als cent anys; un objectiu que el feia sentir-se optimista, viu, i que el va mantenir actiu fins al final. Francesc Cabré va formar part de la molt extensa nissaga d’homes d’empresa que ha donat Reus i la seva comarca. Una nòmina extensíssima que en la segona meitat del segle XX havia pres el relleu de molts altres que van fer de la ciutat un referent emprenedor a tot el país. Entre els més destacats del seu temps, alguns d’aquests empresaris van formar part dels diferents comitès executius de la Cambra de Comerç de Reus, que ell presidia. Una presidència (1968-2006) que es manté com a rècord entre les institucions camerals de l’Estat.
Em sembla que, entre altres virtuts, el gran mèrit de Cabré com a president de la Cambra va consistir a envoltar-se dels millors empresaris en cada sector, i especialitzar part del seu equip gestor en l’exportació. Promotor de consensos, aconseguí que les diferents
Va ser el 1968 que Francesc Cabré va ser elegit president de la Cambra de Comerç de Reus, en un moment de transformació econòmica i social. Durant els seus anys de mandat, que es van estendre fins al juny del 2006, la corporació
Cabré va liderar la Cambra en un moment de canvis econòmics i socials
va viure períodes de canvi, modernització i creixement, «reforçant la seva vocació de servei públic corporatiu i la seva funció com a instrument útil per acompanyar l’empresa, promoure la competitivitat i contribuir al progrés col·lectiu», destaca l’ens en un comunicat. «La seva presidència va deixar una empremta sòlida en la vida de la corporació, no només per la seva longevitat, sinó també per la seva capacitat d’interpretar les necessitats del moment i projectar la institució amb ambició, estabilitat i sentit de país», s’expressa en el text.
«Amb la seva desaparició, a la Cambra de Comerç de Reus perdem un expresident que forma part de la seva memòria institucional i de la seva història més rellevant. Ens deixa una persona que va dedicar una part molt important de la seva vida a enfortir
aquesta casa, a prestigiar-la i a consolidar-ne el paper en el desenvolupament econòmic i empresarial del territori», afegeix la institució, que també trasllada el seu condol a família, amistats i persones que van compartir trajectòria professional i institucional amb Cabré, a qui es defineix com «una de les figures més rellevants de la història contemporània de la nostra institució».
Càrrecs
En l’entorn institucional, també va ser membre de diferents organismes, com el Port de Tarragona i el Consell Social de la Universitat de Barcelona. A més, va ocupar càrrecs en entitats com la Mútua patronal Reddis, el patronat de la Llotja de Reus i el comitè executiu de la Fira de Reus. Va ser una figura important en la gènesi de Redessa, l’actual empresa municipal de desenvolupament econòmic. Addicionalment, va ser conegut pel seu activisme i va participar en els aplecs de caràcter catalanista de Paretdelgada, al terme municipal de la Selva del Camp, entre els anys 1961 i 1964. El 2016, va coordinador el llibre La Fàbrica dels Cabré a la Selva: més de 100 anys d’història, que recopila la història de la nissaga d’industrials tèxtils de la Selva del Camp.
La missa funeral tindrà lloc avui, a les 11 hores, a la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp.
administracions, fos el que fos el seu color polític, tinguessin en compte la seva opinió i, per extensió, els estudis i informes que elaborava la Cambra. En aquest sentit, el seu compromís amb el territori va ser persistent i eficaç. El més destacat exemple, al costat de Francesc Cailà, el seu promotor, va ser la idea de portar a Reus la Facultat de Medicina; l’últim gran projecte col·lectiu de la societat reusenca. He adjectivat a Francesc Cabré com a empresari. I és que Cabré, de ben jove, va prendre el testimoni al costat del seu pare de La Industrial Algodonera SA —que van adquirir de Francesc Recasens— , llavors situada a la plaça de la Llibertat de Reus i que posteriorment es traslladaria a la Selva del Camp, on la família, ja en la seva quarta generació, segueix en el sector tèxtil. També Cabré va estar al davant d’una altra empresa creada pel seu pare, Laboratorios Ordesa, que va crear Blevit, les populars farinetes. En una tradició secular a la seva família, els Cabré van
decidir invertir en finques d’avellaners, i van arribar a ser en un moment donat els particulars més importants al sector a Espanya. La urgència periodística i l’acotament de l’espai no ens permet explicar moltes altres iniciatives.
Enginyer tèxtil, extremadament educat, cordial i afable, Cabré mantenia una àmplia curiositat que s’obria als nous coneixements. Ens ha deixat un dels grans
CONSCIENCIACIÓ
Se celebra aquest dimarts amb l’impuls de l’OMS i el lema ‘Junts per la salut. Donem suport a la ciència’
El 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut, una jornada impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que aquest 2026 posa el focus en un missatge clar i necessari: la importància de la ciència com a base per garantir el benestar global.
Sota el lema «Junts per la salut. Donem suport a la ciència», la campanya s’allarga durant tot l’any i fixa diversos objectius clau: reforçar el compromís amb l’evidència científica en la presa de decisions,
recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions sanitàries i impulsar solucions basades en la recerca per afrontar els reptes actuals i futurs en matèria de salut.
A més, enguany, el missatge va més enllà de la salut humana i abraça el concepte d’«Una sola salut», entenent que el benestar de les persones està estretament lligat al dels animals, les plantes i el medi ambient. D’aquesta manera, es posa en valor la necessitat de treballar de forma coordinada i transversal, combinant coneixement, evidència i acció
política per afrontar amenaces compartides com les pandèmies, el canvi climàtic o la resistència als antibiòtics.
Aquesta aposta per la ciència i la col·laboració es reflecteix també en la celebració de diverses trobades internacionals que reuniran institucions i experts de tot el món. Entre aquestes, destaca una cimera global dedicada a l’enfocament «One Health» i un fòrum que aplegarà prop de 800 institucions científiques de més de 80 països. Aquests espais serviran per compartir coneixement, impulsar aliances i traduir
recerca infermera és imprescindible
El Dia Mundial de la Salut se celebra enguany sota el lema ‘Junts per a la Salut: recolzem la recerca’
Redacció
Iés que des del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) recorden que «la recerca infermera suposa aportar evidència científica a la pràctica clínica, això és imprescindible per millorar la nostra atenció, processos i tractaments cap a la ciutadania. És important que fem recerca sobre els nostres àmbits d’actuació per a millorar la nostra capacitació». De fet, els principals temes sobre els quals es fa recerca infermera giren entorn d’àmbits que tenen un gran impacte sobre la vida i la salut de les persones, com per exemple: la seguretat del pacient, metodologies docents, diferències de gènere en l’atenció a la salut, que poden incidir directament en les polítiques de salut, estats emocionals després de patir malalties greus, cronicitats, envelliment, benestar saludable, etc. A més, les infermeres reben una formació
Només el 5% de les infermeres fan recerca, per falta de temps per dedicar-se a la investigació
universitària que els hi permet desenvolupar el vessant més científic. Malgrat això, des de CODITA recorden que només el 5% de les infermeres fan recerca, i això passa fonamentalment perquè no disposen de temps per dedicar-se a la investigació. De fet, les infermeres que fan recerca ho fan més per vocació i compaginant aquesta tasca amb la seva feina clínica que per disposar d’alliberaments que els permetin dedicar-se només al vessant investigador. Certament, les dades ens indiquen que hi ha més dones que fan recerca, però no arriba ni al 42% del personal investigador total i només el 12% aconsegueix ser membre d’acadèmies científiques.
Per tot això, Gerard Mora, secretari de CODITA en el marc del Dia Mundial de la Salut dedicat específicament a posar en valor la recerca, conclou que «com a Col·legi Professional també tenim el deure de denunciar l’escàs compromís del Govern català cap a la recerca infermera».
l’evidència científica en accions concretes que millorin la salut de la població.
Més enllà de les institucions, però, la iniciativa apella directament a la ciutadania. Es convida tothom a reconèixer els avenços científics, a confiar en la infor-
Enfocament en ‘Una sola salut’, englobant persones, animals, plantes i medi ambient
mació basada en proves i a compartir experiències personals que demostrin com la ciència millora la vida quotidiana. També es promou la participació activa a les xarxes amb l’etiqueta #StandWithScience.
Amb tot, el Dia Mundial de la
Salut 2026 vol enviar un missatge clar: només amb el suport a la ciència, la cooperació internacional i el compromís col·lectiu es podrà avançar cap a un futur més saludable, segur i sostenible per a tothom. En un context marcat per la desinformació i els reptes globals creixents, reivindicar el valor de l’evidència científica esdevé més necessari que mai.
Qualsevol persona qui llegeixi aquestes línies és conscient que hi ha decisions que han marcat, d’alguna manera, el seu recorregut vital. Moments i accions en dies que semblen normals, però que han determinat el futur. Accions tan senzilles i tan vitals com decidir participar en el cribratge de càncer de còlon. El càncer de còlon és el tumor maligne amb més incidència al nostre país, amb més de 40.000 casos diagnosticats el 2023. A la província de Tarragona, l’any 2024 es van diagnosticar més de 700 casos de càncer de còlon. Nou de cada deu persones sobreviurien a aquest tumor si es diagnostica de manera precoç. Al nostre país, el sistema públic de salut convida a totes les persones entre 50 i 69 anys a fer-se la prova de Sang Oculta en Femta (TSOF), és a dir, a participar en el cribratge de càncer de còlon. La detecció precoç és un dret que salva vides i cada any milions de persones d’aquesta franja d’edat tenen la capacitat d’exercir-lo. Tot i això, hi ha persones que decideixen no participar-hi.
La participació en el cribratge a la província de Tarragona és senzilla, gràcies, entre d’altres,
a l’accessibilitat i la proximitat de les farmàcies, a través de les quals s’articula el programa a la implicació dels i les professionals de l’atenció primària. La població diana del programa, formada per homes i dones d’entre 50 i 69 anys, rep una carta informativa en què s’explica en què consisteix el cribratge i com s’hi pot participar. Amb aquesta carta, la persona es pot adreçar a qualsevol de les farmàcies col·laboradores de la seva zona de residència, on se li lliurarà el kit de recollida de mostra, juntament amb les instruccions necessàries per ferse la prova correctament.
El 2024, a la província de Tarragona, es van diagnosticar més de 700 casos de càncer de còlon
La farmàcia s’encarrega del registre i del seguiment del procés i, un cop la persona retorna la mostra, aquesta es fa arribar al laboratori per a la seva anàlisi. Si el resultat és negatiu, la persona rebrà una carta informativa i, al cap de dos anys, se li tornarà a oferir la possibilitat de repetir la prova. En canvi, si el resultat és
positiu, se la citarà per a una visita mèdica i se li proposarà la realització d’una colonoscòpia, amb l’objectiu de descartar la presència d’un càncer o confirmar-ne el diagnòstic. A partir dels resultats obtinguts, s’indicarà a la persona quin és el procediment més adequat a seguir. Tanmateix, la manca de dades públiques unificades a tot l’Estat, impedeix construir una fotografia precisa del funcionament dels programes en diferents zones, cosa que dificulta la identificació d’àrees de millora i afecta les oportunitats de supervivència de la població. Les dades, igual, que els mateixos cribratges, salven vides. Des de principis de l’any passat, l’Associació, juntament amb l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer de l’OMS, ha impulsat un projecte d’anàlisi dels programes de cribratge de càncer de còlon al nostre país per obtenir una visió estructurada que permeti identificar fortaleses, reptes
comuns i oportunitats de millora. En aquest projecte participen activament ja 14 comunitats autònomes.
Tot i que, el més important perquè el cribratge de còlon sigui un èxit, és que tots i totes siguem conscients de la seva importància. Per això, amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció del Càncer de Còlon, des de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, llancem la campanya “Juga el teu paper” Mitjançant aquesta campanya volem fer una crida col·lectiva a la ciutadania tarragonina perquè participi en el cribratge de càncer de colon i conscienciar del fet que, cadascun i cadascuna de nosaltres, pot jugar un paper protagonista davant del càncer de còlon: quan el cribratge evita un càncer, prevenim, i quan el detecta a temps augmentem les possibilitats de curació.
Amb aquesta crida també volem posar de manifest el compromís de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona amb les persones diagnosticades de càncer de còlon i les seves famílies, a través dels nostres serveis gratuïts d’atenció psicològica, atenció social, fisioteràpia, nutrició, orientació i assessorament laboral i acompanyament.
Un estudi incideix que la pèrdua de material genètic influeix en l’edat de manifestació del trastorn
L’esquizofrènia és un tras torn neuropsiquiàtric complex en què la ge nètica hi té un paper destacat. Un estudi recent posa el focus en les anomenades variants del nombre de còpies, que són fragments d’ADN que, en lloc de presentar la quantitat habi tual, mostren duplicacions o, el que resulta més rellevant en aquest cas, pèrdues de material genètic. Un equip d’investiga dors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut de Recerca Biomèdi
ca Catalunya Sud (IRB CatSud) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha liderat un estudi, que aporta nova llum sobre per què l’esquizofrènia pot aparèixer abans en unes persones que en d’altres. La recerca, publicada a la revista científica Schizophre nia Research, assenyala que la pèrdua de material genètic pot influir en l’edat en què es mani festa el trastorn. El treball analitza 836 partici pants, 323 amb esquizofrènia i 513 persones sense, i se centra en un tipus d’alteracions de l’ADN, aquelles que inclouen petites pèrdues de material ge
nètic. L’estudi subratlla, doncs, que són específicament les pèr dues i no les duplicacions de material genètic, les que estan vinculades a un inici precoç de la malaltia. Aquesta pèrdua pot avançar l’inici de l’esquizofrè nia i no és innòcua, ja que pot eliminar gens sencers o ele ments que regulen com funci onen aquests gens, arribant a alterar l’equilibri necessari per què el cervell es desenvolupi correctament.
Els investigadors han obser vat que les persones amb esqui zofrènia presenten una càrrega més elevada de variacions en
fragments d’ADN que les persones sanes, fet que reforça el paper de les alteracions estructurals del genoma en el des envolupament del trastorn. En particular, les pèrdues de mate rial genètic s’associen a un inici més precoç de la malaltia: com
SALUT MENTAL I PSICOLOGIA
El treball analitza 836 participants, 323 amb esquizofrènia i 513 persones sense.
més fragments d’ADN falten, abans apareixen els símptomes, mentre que els casos d’inici més tardà mostren nivells similars als de la població general, tal com assenyala l’in vestigador principal de l’estudi, Gerard Muntané. Tot i que cada
variació té un impacte modest, la seva acumulació pot influ ir en el moment d’aparició de l’esquizofrènia. Per això, els autors apunten la necessitat d’ampliar els estudis amb mos tres més grans per confirmar aquests resultats, comprendre millor els mecanismes biolò gics implicats i avançar cap a una detecció precoç i una inter venció més personalitzada.
Modificar creences, hàbits i habilitats psicològiques de manera primerenca redueix el risc de problemes futurs
La psicologia basada en l’evidència és un procés de presa de decisions que integra la millor investigació disponible amb l’experiència clínica, en el context de les ca racterístiques, la cultura i les preferències de les persones, amb la finalitat d’aconseguir el millor resultat possible, tal com recull l’APA, 2006 (American Psychological Association). Per a Francisco Díaz, psicòleg sa nitari i de l’esport i membre de la Junta Rectora de la Delegació Territorial de Tarragona del Col· legi Oficial de Psicologia de Ca talunya (COPC) «Aquesta psi cologia pràctica i funcional ens permet convertir nos en una peça central de la salut al nostre país si volem passar d’apagar focs a construir benestar des de l’arrel».
Actualment, la major part dels recursos s’activen quan el patiment ja és intens, aparei xen conductes de risc o el ren diment escolar, laboral i vital es veu afectat, en lloc d’actuar abans que això passi. Per exemple, a tota Europa s’observa des de fa anys un augment preocu pant de problemes de salut mental en població infanto juvenil. Cada cop es diagnos tiquen més casos d’ansietat, de depressió, autolesions, trastorns de la conducta ali mentària (TCAs), més consum de substàncies estupefaents... Així i tot, els sistemes sanitaris i educatius continuen orientats sobretot a la intervenció tarda
na i no a la prevenció sistemàti ca i planificada.
La preadolescència, moment clau per inculcar benestar psicològic universal
La psicologia, entesa com a ciència i no només com a ‘terà pia’, disposa de models sòlids que expliquen com interpre tem el món, els altres i nosaltres mateixos, i com aquestes inter pretacions es relacionen amb el desenvolupa ment de trastorns emocionals. Di ferents estudis avalen que modificar creences, hàbits i habilitats psicològiques de manera primerenca redueix el risc de problemes futurs, de la mateixa manera que l’educa ció cardiovascular redueix els infarts.
Als centres educatius ja hi ha programes que entrenen la
regulació emocional, l’afronta ment de l’estrès, les habilitats socials i una autoverbalitza ció més constructiva. Alguns d’ells compten amb vídeos d’auto repetició de frases com «soc fort/a, soc valent/a, soc valuós/a, soc intel·ligent». Aquestes pràctiques busquen sembrar esquemes mentals més positius i una relació més amable amb un/a mateix/a, però sovint s’apliquen de ma nera aïllada, sense continuïtat, i en edats molt primerenques, quan la identitat encara està poc consolidada.
La recerca indica que la pre adolescència i l’inici de l’ESO són moments clau per conso lidar creences protectores del tipus «soc una persona valuosa, encara que m’equivoqui, no necessito agradar a tothom per tenir dignitat» o «soc digne de
ser estimat/ada». Per a Díaz «In vertir en programes universals de benestar psicològic als insti tuts, adreçats a tot l’alumnat i no només a qui ja ho està pas sant malament, seria compara ble, en termes de salut pública, a una campanya de vacunació davant d’una malaltia greu».
Els i les professionals de la psicologia poden oferir pro tocols contrastats (cognitius, conductuals, contextuals, ba sats en valors, etc.) per treballar aquestes competències, com binant el canvi d’esquemes de pensament amb experiències coherents en el dia a dia: espais segurs per equivocar se, nor mes clares, vincles de suport i activitats connectades amb va lors sòlids més enllà de la popu laritat o el rendiment.
A casa, els pares, mares, tu tors i tutores tenen, òbviament,
un paper fonamental: parlar de salut mental sense ridiculitzar ni dramatitzar, interessar se per allò que els i les menors senten, supervisar el seu món digital i normalitzar que demanar ajuda psicològica és un acte de cura, no de debilitat. Alhora, és clau que els progenitors augmen tin el seu autoconeixement: adonar se des d’on parlen (por, exigències, ferides no resoltes) i quins missatges explícits i im plícits transmeten sobre el va lor dels seus fills i filles i el seu propi. Quan una persona adulta es permet pensar «soc valuo sa, soc digne de ser estimada, encara que m’equivoqui», li re sulta molt més fàcil comunicar als adolescents aquest mateix missatge de fons, no només amb paraules, sinó amb gestos, límits i una presència autèntica en el dia a dia.
Cristina Guzmán, vocal d’oficina de farmàcia del
El Dia Mundial de la Salut ens dona l’oportunitat de posar en valor aquells professionals que, des de la proximitat, contribuïm de manera decisiva a la salut de la població: els farmacèutics i farmacèutiques comunitàries.
La farmàcia és, sovint, la porta d’entrada més accessible al sistema sanitari. Sense cita prèvia, amb horaris amplis i presents arreu del territori, els farmacèutics i farmacèutiques oferim un servei sanitari de primer nivell, basat en el coneixement, la responsabilitat i la confiança.
Aquesta proximitat és sense dubte un dels grans valors de la farmàcia comunitària. Coneixem els nostres pacients, el seu entorn i, sovint, la seva història de salut. Aquesta relació de confiança facilita un seguiment més personalit-
zat i permet identificar necessitats que poden passar desapercebudes en altres nivells assistencials.
En un moment en què el sistema sanitari afronta importants tensions, aquesta funció esdevé encara més rellevant i ens converteix en un agent clau de salut pública.
La nostra tasca va molt més enllà de la dispensa-
La Fira de la Salut de Torredembarra es consolida i ja arriba a la tercera edició
Reivindicar el paper i compromís dels professionals de farmàcia
ció de medicaments. Vetllem per l’ús segur i adequat dels tractaments, detectem possibles problemes relacionats amb la medicació i assessorem els pacients perquè entenguin millor la seva salut. També participem activament en campanyes de prevenció, promoció d’hàbits saludables i detecció precoç de malalties.
A més, la farmàcia està evolucionant i incorporant noves eines digitals que milloren la coordinació amb altres professionals sanitaris i optimitzen l’atenció al pacient.
Aquesta combinació de proximitat i innovació reforça el nostre paper com a agents actius dins del sistema de salut.
En el Dia Mundial de la Salut, reivindiquem doncs el paper dels farmacèutics i farmacèutiques com a professionals sanitaris compromesos amb el benestar de la comunitat.
Des de la farmàcia treballem per cuidar, prevenir i acompanyar cada dia els nostres usuaris.
La cita serà el 14 d’abril, durant tot el dia, a la plaça Mn. J. Boronat
La Fira de la Salut de Torredembarra es consolida i arriba a la seva tercera edició amb l’objectiu de continuar donant a conèixer els actius de la Torre en salut comunitària i promocionar hàbits saludables tant físics com emocionals entre tota la ciutadania. La cita serà el pròxim 14 d’abril i, al llarg de tota la jornada, es podran trobar diversos estands promocionals, xerrades divulgatives, tallers participatius i altres activitats pensades per a totes les edats.
tal de donar més rellevància i qualitat a cada proposta.
La III Edició de la Fira de la Salut aportarà diferents novetats destacades, com la incorporació d’una taula d’experts centrada en la salut integral d’infants i adolescents, l’organització de tres xerrades complementàries en els dies posteriors a la jornada central, així com la programació d’una única activitat simultània per
L’esdeveniment està organitzat pel Banc Blau de la Salut, una iniciativa col·lectiva que agrupa la Xarxa Santa Tecla, l’Ajuntament de Torredembarra i diverses entitats i agents de la comunitat, amb l’objectiu de promoure accions, reforçar vincles i teixir una xarxa que contribueixi al benestar i a la salut de les persones.
PROGRAMACIÓ SALUDABLE
La programació ‘Amb molta salut, Tarragona!’, inclou propostes esportives, lúdiques i culturals
Redacció
Un any més, Tarragona dona la benvinguda a ‘Abril, el mes de la salut’, una iniciativa coordinada per l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament que té com a objectiu fomentar hàbits de vida saludables i apropar a la ciutadania els recursos sanitaris disponibles al territori. La proposta mensual, que inclou prop d’una seixantena d’activitats gratuïtes, s’articula al voltant del Dia Mundial de l’Activitat Física i del Dia Mundial de la Salut, però s’allarga durant tot
el mes d’abril. La programació d’enguany, sota el lema ‘Molta Salut, Tarragona!’, posa en valor el treball conjunt entre els serveis municipals, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el teixit associatiu local, una col·laboració que fa possible desplegar un calendari tan ampli d’activitats al llarg de tot un mes. El programa, amb la voluntat de promoure un estil de vida actiu i conscient, ofereix una àmplia varietat de propostes pensades per a tots els públics, entre caminades, sortides amb gossos, sessions
caminada solidària
de marxa nòrdica, activitats físiques dirigides, així com xerrades, tallers, conferències i iniciatives culturals com representacions teatrals o projeccions documentals.
Les temàtiques que es tractaran són diverses i abracen diferents dimensions de la salut: alimentació i nutrició, benestar emocional, gestió de l’estrès, envelliment actiu, salut cognitiva o prevenció del tabaquisme, entre d’altres. També qüestions com la sexualitat, l’autisme, la prevenció del bullying o la relació entre salut i medi ambient. Com a novetat destacada,
Serà el 19 d’abril en favor de la seva investigació i visibilitat
La Regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de Reus Esport i Lleure, organitza el pròxim diumenge 19 d’abril una nova edició de la Caminada Popular Reus-Primavera: Camina per la salut. Aquesta iniciativa solidària, ja consolidada al calendari d’activitats de la ciutat, destinarà enguany els fons recaptats a les associacions ENACH i ANTIAN, dues entitats compromeses amb la investigació i amb la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per malalties minoritàries.
En aquesta edició, la caminada posa l’accent en la sensibilització social i la difusió de les
malalties rares, amb la voluntat de donar visibilitat a una realitat sovint poc coneguda. L’objectiu és apropar aquestes patologies a la ciutadania, fer visibles les dificultats amb què conviuen les persones afectades i les seves famílies, i alhora contribuir a impulsar la recerca científica, clau per avançar en el diagnòstic i el tractament.
La sortida està prevista a les 9 del matí i el recorregut, de 12 quilòmetres, estarà completament senyalitzat i connectarà els municipis de Reus, Vila-seca i La Pineda. El punt d’inici i final serà la plaça de Ramon Amigó, situada al Parc de Mas Iglesias, davant del CIMIR. Es tracta d’un itinerari pensat per ser accessible i obert a participants de diferents edats i nivells, fomentant així la participació familiar i comunitària.
enguany s’incorpora un cicle de conta-contes a les ludoteques dels centres cívics per treballar amb infants i famílies la prevenció de l’obesitat infantil des d’una vessant educativa i lúdica.
El pròxim 14 d’abril tindrà lloc una nova edició de la caminada ‘A bon pas fem salut’
Entre les activitats més re-
llevants, aquest 10 d’abril la plaça Corsini acollirà una sessió de zumba oberta i adaptada a tothom, amb la participació de grups dels centres d’atenció primària i col·lectius de gent gran activa. D’altra banda, el proper 14 d’abril tin-
drà lloc una nova edició de la caminada ‘A bon pas fem salut’, organitzada conjuntament amb els serveis de salut pública. Durant tot el mes, diversos equipaments esportius municipals també acolliran una exposició informativa per donar a conèixer les entitats de la Xarxa Tarragona Saludable i els projectes i activitats que impulsen.
Per facilitar la logística i afavorir la participació, l’organització ha previst un servei gratuït d’autobús de tornada, pensat especialment per a les persones que ho necessitin. Les inscripcions ja estan obertes i es poden formalitzar a través dels portals reusesport.cat i inscripcions.reus.cat. Pel que fa a les entitats beneficiàries, ENACH dona suport a persones amb malalties neurodegeneratives rares vinculades a l’acumulació de ferro al cervell, mentre que ANTIAN treballa per impulsar la recerca sobre la mutació del gen ADSL, que afecta el desenvolupament neurològic infantil. Ambdues entitats promouen la investigació i la visibilització d’aquestes patologies per millorar la qualitat de vida dels afectats i avançar cap a nous tractaments.
En el Dia Mundial de la Salut, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) destaca el paper que exerceix la recerca biomèdica per garantir la salut de les persones. I és que la salut no és només l’absència de malalties, sinó el resultat d’un procés llarg que aglutina l’activitat als laboratoris, l’esforç continuat de la comunitat investigadora i la cooperació d’institucions i societat en general. En aquest context, l’IRB CatSud se centra a generar coneixement científic i desenvolupar projectes que contribueixin a l’estudi, la prevenció i el tractament de diverses patologies. Per fer-ho, l’institut agrupa més de 40 grups de recerca que treballen en quatre àrees: la de metabolisme i nutrició, neurociències i salut mental, oncologia i infecció, immunitat i medi ambient i tot plegat, amb un total de 700 investigadors i investigadores vinculades a aquesta institució que opera al conjunt de la Catalunya Sud.
Un dels elements que garanteixen el desenvolupament adequat d’aquesta activitat és el
Comitè d’Ètica de la Recerca amb Medicaments (CERm), que avalua els estudis clínics per assegurar que compleixen els requisits de seguretat, qualitat i respecte als drets de les persones participants. La seva feina garanteix, doncs, que els projectes es desen-
volupin amb els estàndards ètics més elevats. El CERm de l’Institut dona cobertura al territori de la Catalunya Sud, així com amb altres centres de Catalunya, com el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i la Fundació Eurecat. Pel que fa a la seva estructura,
l’Institut també disposa d’una unitat de projectes, tant d’àmbit nacional com internacional, la qual facilita la participació en programes nacionals i europeus, impulsa consorcis i amplia la visibilitat del talent científic de la Catalunya Sud. Durant els seus
20 anys de trajectòria, l’IRB CatSud ha gestionat més de 2.300 projectes de recerca i ha captat més de 82 milions d’euros, consolidant-se com un agent actiu dins l’ecosistema de recerca i innovació en salut. L’Institut també desenvolupa activitats d’inno-
vació i transferència de coneixement orientades a facilitar que els resultats de la recerca puguin aplicar-se en l’àmbit sanitari o en col·laboració amb altres agents del sistema d’R+D+I. Aquestes accions inclouen el suport a la protecció de resultats, la gestió de projectes d’innovació, la participació en consorcis públics i privats i la col·laboració amb empreses i institucions del territori.
Nova Unitat per impulsar assajos clínics al territori Actualment, l’Institut està construint una Unitat d’Investigació Clínica (UIC), que permetrà dur a terme assajos clínics al territori en totes les seves fases. Aquesta unitat facilitarà el desenvolupament d’estudis en fases inicials i avançades i contribuirà a reforçar la capacitat de traslladar els resultats de la recerca a l’àmbit assistencial. La construcció de la nova UIC, que té un cost de 4,3 milions d’euros i està finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els Fons Next Generation, donarà un nou impuls a l’IRB CatSud com a agent científic de referència en l’àmbit de la recerca biomèdica a l’àrea de la Catalunya Sud.
L’entorn natural aporta benestar físic i mental VIDA SALUDABLE
AMIC
Passejar per la natura aporta molts beneficis per al cos i la ment. Cada vegada són més els estudis que demostren que passar temps a l’aire lliure millora la salut física i emocional, i ajuda a reduir l’estrès i la fatiga del dia a dia. Un dels principals avantatges és el benestar físic. Caminar activa la circulació sanguínia, enforteix els músculs i les articulacions i ajuda a mantenir un pes saludable. A més, caminar a l’aire lliure, amb sol o aire fresc, proporciona vitamina D, essencial per a ossos i defenses. La salut
mental també millora quan estem envoltats de natura. Els sons dels ocells, l’olor dels arbres i el paisatge verd relaxen la ment, redueixen l’ansietat i incrementen la creativitat. Moltes persones troben inspiració i claredat mental mentre caminen per un bosc o un parc. A més, caminar per la natura és una manera senzilla i econòmica de fer exercici. No cal anar al gimnàs ni comprar equipament especial; només cal un calçat còmode i ganes de descobrir el medi natural de l’entorn. També és una activitat que es pot fer en família o amb amics, afavorint la socialització i vincles personals.
CLÍNICA DENTAL
A Vila Dental Tarragona, la cura del teu somriure amb innovació i proximitat
Amb un tracte proper i personalitzat, el benestar i satisfacció del pacient és una prioritat
Vila Dental Tarragona continua avançant per oferir una odontologia moderna, accessible i de qualitat, centrada en el benestar del pacient. El seu equip multidisciplinari treballa amb tecnologia d’última generació per garantir diagnòstics precisos i tractaments eficaços, sempre amb un tracte proper i personalitzat.
El centre, situat a la Plaça de les Corts Catalanes,2 de Tarragona, posa especial èmfasi en l’estètica dental, la implantologia i la prevenció, ajudant els pacients a recuperar tant la funcionalitat com la confiança en el seu somriure. Des d’ortodòncia invisible fins a rehabilitacions completes, cada tractament s’adapta a les necessitats individuals.
A Vila Dental aposten per una odontologia honesta i transparent, on la confiança i la qualitat assistencial són la seva prioritat diària. Redacció
Urbanisme l Mont-roig del Camp hi ha invertit més de 15 milions i executa una tercera fase de 6,4 milions
Arnau Martínez / ACN
Prop d’una dècada i mitja després que el gruix del trànsit deixés de passar per l’antiga N-340, Miami Platja continua immersa en la reconversió d’aquesta via en un espai urbà molt més amable. El que durant anys va ser una travessera dominada pels camions, el soroll i el perill d’accidents s’està convertint a poc a poc en un passeig pensat per a la vida quotidiana. L’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, recorda que el nucli va «néixer a partir d’una carretera» i que va créixer condicionat tant per l’N-340 com per la via del tren. Ell mateix ho evoca des de l’experiència personal: va créixer amb els camions passant constantment, amb negocis a peu de carretera i amb el record d’accidents, alguns de mortals. Per això, l’obertura el 16 de juliol de 2009 del tram de l’A-7 entre Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant va marcar un abans i un després per a Miami Platja, ja que l’avinguda Barcelona deixava d’assumir el gruix del trànsit que travessava el nucli.
Des d’aleshores, l’Ajuntament ha anat actuant sobre
Treballs per reformar l’avinguda Barcelona per on passava l’N-340 a Miami Platja, al terme de Mont-roig del
Veïns i comerciants destaquen la millora de la qualitat de vida i la reducció del trànsit
l’antiga carretera amb l’objectiu de transformar-la en un passeig urbà i un futur eix comercial. En els últims deu anys s’hi han invertit més de 15 milions d’euros per remo-
delar prop de tres quilòmetres de via, incorporant espais per a vianants, bicicletes i un carril per a cada sentit de la circulació. Ara s’ha posat en marxa la tercera fase d’aquest
procés, amb un pressupost de 6,4 milions d’euros, en el tram comprès entre la plaça Tarragona i l’avinguda Maria Cristina, en direcció a Cambrils. El canvi, segons expliquen
els comerciants, també s’ha notat clarament en el dia a dia. Maria Glòria Díaz, tercera generació al capdavant de la pastisseria La Glòria, recorda que el dia que van començar a desviar els camions van quedar amb amics a la plaça Tarragona per celebrar-ho. Per als negocis situats a l’avinguda Barcelona, la diferència és evident: menys impacte acústic, més tranquil·litat i una qualitat de vida més alta. «Ara almenys podem passejar; abans era complicadíssim», resumeix. La nova fesomia també reforça la idea d’un centre més connectat, més passejable i menys sotmès a una carretera de pas.
Tram pendent Malgrat aquesta transformació, Mont-roig del Camp continua pendent d’una actuació clau en el tram de l’N-340 entre Miami Platja i Cambrils, a la zona dels càmpings. Segons recorda Morancho, un estudi del RACC va arribar a situar aquest traçat com el més perillós de la xarxa estatal de carreteres. Per això, el consistori reclama al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que executi el projecte per «humanitzar» aquest sector, amb rotondes i un carril per a bicicletes i vianants. L’alcalde ha explicat recentment que el projecte està redactat des del 2023, però que ha anat i tornat entre Catalunya i Madrid fins a quatre vegades. El municipi vol completar la reconversió d’una carretera que durant dècades va marcar el creixement de Miami Platja i que ara aspira a esdevenir un espai més segur i habitable amb la vida del nucli de la vila.
Indústria l Els experts qualifiquen «d’obligatòria» la creació d’estructures per evitar la «desaparició del pol químic»
Adam Díaz Garriga
La província de Tarragona se situa com un dels punts d’interès pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat per crear magatzems de CO2 en un futur. El projecte Algeco2, impulsat per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) ara fa 16 anys i pel qual persisteix l’interès, renovava els estudis sobre hidrocarburs, actualitzats per últim cop entre els anys 70 i 80, amb l’objectiu de preveure possibles noves estructures d’emmagatzematge de CO2. Segons el panell de persones expertes avaluadores de l’estudi sobre la cadena Pirenaica i de la conca de l’Ebre, un dels punts qualificats «d’alta favorabilitat i fiabilitat» per construir estructures «a considerar especialment» se situaria al terme municipal de Reus.
«L’estudi és només un primer pas, però molt important», afirmava la coordinadora d’Emmagatzematge Geològic en el Servei Geològic Nacional, Paula Canteli. En aquest sentit, l’experta també ressaltava que l’IGME tindrà «molta feina» perquè cada punt d’interès i estructura «s’hauran d’explorar un a un».
Pel que fa a les condicions favorables que presenta la demarcació, Canteli també assenyalava que «és positiu» perquè «Tarragona té un dels pols químics més importants d’Espanya» però, sense emmagatzematge, aquest «hauria de desaparèixer».
«Certes indústries, com la metal·lúrgica o les cimenteres principalment, produeixen CO2 durant el procés, la solució no només és canviar de combustibles» explicava la coordinadora en declaracions telefòniques a Diari Més.
D’acord amb el Pla de Selecció d’estructures favorables a l’Estat, publicat l’any 2010 però encara vigent, l’estructura que el panell d’experts de l’IGME avaluava positivament a la zona de Reus podria albergar fins a 50 Mt
L’estudi de l’IGME, realitzat entre 2009 i 2010, situava la capital de la comarca del Baix Camp com una de les més favorables per construir magatzems. IGME/Algeco2
El magatzem estudiat a la zona de Reus podria albergar fins a 50 Mt
Tarragona se situa entre les zones «a considerar especialment»
(milions de tones), tot plegat en un sol magatzem. Segons Canteli, aquesta zona compliria amb les condicions de seguretat necessàries exigides pel Ministeri, centrades en «possibles sismes, fugues» o elements com la impermeabilitat i el gruix dels diferents terrenys avaluats.
Repsol, a l’espera del projecte TarraCO2 emmagatzemarà més de 4 tones de CO2 anuals
Sostenibilitat l La proposta continua pendent d'un permís sobre la viabilitat tècnica
Adam Díaz Garriga
Entre els principals projectes d’emmagatzematge a l’Estat, Repsol continua a l’espera per portar endavant TarraCO2. La proposta preveu reservar fins a 4 milions de tones anuals de CO2, però continua pendent d’un permís de l’Estat sobre la seva viabilitat tècnica des del 2025. «Encara s’està estudiant si compleix les condicions per executar-se», explicava la coordinadora d’Emmagat-
zematge Geològic en el Servei Geològic Nacional, Paula Canteli. El projecte de Repsol va ser escollit per la Comissió Europea per rebre un finançament de 205 milions d’euros en el marc de l’impuls d’emmagatzematge de CO2 L’estructura, que es desenvoluparà sota el mar, estaria ubicat a un 45 quilòmetres de la costa. Des de Repsol es destacava l’impuls que el projecte representarà per iniciatives del CCUS, centrades en
L’estructura que es desenvoluparà sota el mar. Cedida
El magatzem TarraCO2 preveu reservar 4 tones de CO2 anualment
la captació de CO2 en sectors com el la producció de ciment i químics on s’emeten més de 6Mtpa d’emissions de difícil reducció en un radi de 120 quilòmetres de Tarragona.
Imatge de les instal·lacions d’emmagatzematge pioneres a Noruega. Cedida
Indústria l Noruega és el país que més propostes impulsa
Adam Díaz Garriga Tarragona es posiciona com una de les selectes ciutats que albergaran un magatzem dedicat al CO2. A Europa, aproximadament 18 localitzacions compten amb una instal·lació d’aquestes característiques i bases relacionades amb emmagatzemament, amb Noruega situant-se com la pionera després d’estrenar l’any 1996 l’equipament Sleipner CO2 Storage. Des de llavors, al país també s’han desenvolupat dos magatzems més (Stavanger i Brevik). La majoria de projectes, però, encara estan en desenvolupament.
A Espanya, cap projecte s’ha consolidat encara, a l’espera d’aprovar un informe per impulsar la proposta de Repsol a Tarragona i la inici-
Descarbonització
Objectiu de la Unió Europea: zero emissions l’any 2030
La Comissió Europea planteja l’impuls de més projectes de descarbonització i emmagatzematge de CO2 de cara al 2050 per assolir les esperades «zero emissions». Una proposta que, després de ser anunciada l’any 2024, preveu la reduc-
ativa, encara en desenvolupament, que està previst que es porti al terme a Huelva. Les instal·lacions de Repsol se situaran com les segones més grans d’Europa, només per sota dels magatzems Northern Lights (Noruega), que estan en funcionament des de l’any passat i tenen una capacitat d’entre 1.5 i 2 milions de tones anuals, i preveuen acumular fins a 5 milions de tones pel 2028.
En el cas de Repsol, el seu projecte, anomenat TarraCO2 preveu emmagatzemar
Espanya es troba a la cua d’Europa en el desenvolupament de magatzems
aproximadament 4 milions de tones anuals. Encara, però, no s’ha determinat una de les principals característiques de les que es doten aquests equipaments: la venda d’espai per acumular CO2 des d’altres països. Una iniciativa que s’implementa també a Islàndia, i que permet a països emmagatzemar CO2 fins que no es dotin d’unes installacions pròpies finançant el transport fins als magatzems i el seu manteniment.
Regne Unit, Països Baixos, Dinamarca i Itàlia, Bèlgica i Alemanya també figuren en la llista d’equipaments en desenvolupament actualment, d’acord amb les necessitats emmarcades per la Unió Europea en matèria d’emmagatzematge de CO2
Memòria l El recorregut s’iniciarà el 18 d’abril amb els nius del Po-roig
Redacció
Salou ampliarà la seva oferta turística amb la creació de la Ruta dels espais de defensa militar de la Guerra Civil, una proposta que vol posar en valor un patrimoni històric fins ara poc visible però present en diferents punts del municipi. El projecte s’obrirà oficialment el 18 d’abril amb la inauguració dels nius de metralladores de la Punta del Po-roig, que seran la primera parada d’aquest itinerari. Construïts durant la Guerra Civil Espanyola, aquests nius han estat recuperats després de dècades ocults sota la urbanització i conserven una estructura completa, amb galeries subterrànies, cambres interiors i dues posicions de tir orientades al mar. La seva obertura convertirà aquest conjunt en la porta d’entrada a una ruta que vol donar a conèixer i dignificar un llegat defensiu fins ara poc conegut, però molt present al Cap de Salou. La iniciativa busca diversificar l’oferta local amb una proposta cultural vinculada a la història i al territori. La nova ruta connectarà altres espais de defensa, com la Punta del Cavall o les bate-
S’inicia amb els nius del Po-roig i s’estendrà pel Cap de Salou. Aj. Salou
El recorregut inclourà diversos espais com la Punta del Cavall i la Talaia
ries de la Glorieta i la Talaia, i incorporarà elements interpretatius per facilitar la comprensió del context històric. El projecte compta amb el suport del Ministeri de Defensa d’Espanya, que cedirà peces històriques per ambientar els espais i recrear millor les condicions de defensa de l’èpo-
ca, reforçant així el caràcter pedagògic de la proposta. A més, s’hi instal·laran plafons informatius, materials gràfics i recursos digitals com audioguies per oferir una experiència més immersiva. La iniciativa vol recuperar i posar en valor les restes del conflicte, alhora que crea un nou relat turístic vinculat a la memòria i al paisatge. Amb aquesta proposta, Salou planteja un itinerari cultural que convida a redescobrir el passat mentre es recorre el Camí de Costa del municipi.
ció dels nivells actuals de CO2 a través de tecnologies centrades en sectors «especialment costosos» de gestionar, com les cimenteres o la transformació de residus en energia sostenible. En aquest sentit, l’objectiu és assolir una «reducció del 90%» el 2040 i la «neutralitat» climàtica l’any 2050. L’emmagatzematge de CO2 és un dels principals requisits per a aquesta indústria que, davant la
impossibilitat d’eliminar completament tots els residus, es considera «obligatòria» la seva conservació en llocs especialitzats, sota capes segures i en «condicions favorables». En aquest sentit, la Comisisó Europea estableix la necessitat «d’ampliar mercats en l’àmbit d’emmagatzematge» com a mesura «imprescindible» per comptabilitzar la quantitat de CO2 que és capturat.
Reivindicació l La Plataforma per la Via Verda de Cambrils, Mont-roig i l’Hospitalet va reunir dissabte un centenar de persones en una caminada per l’antic traçat ferroviari per reclamar acord entre els tres consistoris i desencallar el projecte. L’entitat alerta del risc de
perdre els fons europeus que l’han de finançar i reclama especialment entesa amb Mont-roig, alhora que demana al sector turístic que es posicioni a favor d’una actuació que considera clau per al territori. La caminada va arribar fins a la platja del Torn. Ariadna Escoda/ACN
Equipaments l Pressupostat en 2,96 milions, inclourà una pista de 1.120 m² i una terrassa de 204 m²
Joan Lizano
L’Ajuntament del Catllar ha aprovat inicialment el projec te d’un nou pavelló lleuger a la zona esportiva municipal, una actuació que suposarà una inversió de 2.962.922,86 euros, IVA inclòs. La Junta de Govern Local va donar llum verda a la proposta en la ses sió del darrer 26 de març. El projecte, redactat per l’arqui tecta Cristina Abelló Molins, de Garreta Arquitectes, pre veu construir l’equipament a la parcel·la LG Molí de Fortuny 687, en l’espai que actualment es destina a l’aparcament, al costat del camp de futbol mu nicipal. Amb aquesta aprova ció, el municipi fa un pas im portant per ampliar els seus equipaments esportius amb una infraestructura concebu da tant per a la pràctica es portiva com per a usos socials vinculats a la vida del poble. El pavelló s’ha dissenyat amb criteris de sostenibili tat i lleugeresa. L’estructura principal estarà formada per
nou pòrtics articulats de fusta laminada GL24h, mentre que la coberta, de silueta corba a dues aigües, es resoldrà amb panells sandvitx amb aïlla
Agenda l Inclouran activitats de teatre, música, xerrades i també una ruta literària
La Pobla de Mafumet ja té a punt una nova edició de les Jornades Culturals, una ini ciativa consolidada al calen dari social del municipi que enguany oferirà un total de deu propostes entre el 17 i el 25 d’abril. Organitzades per l’Ajuntament i la Biblioteca municipal, les jornades in clouran activitats per a tots els públics amb l’objectiu de promoure la cultura en dife rents formats. La programa ció combina teatre, xerrades, música i una ruta literària, i
tindrà el seu moment central el 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi. Aquella tarda, en el marc de la Gala cultural, es presen tarà el nou llibre editat pel consistori, centrat enguany en la memòria oral del muni cipi a través de veïns de més edat. L’acte inclourà també el lliurament de premis als Superlectors i al Concurs de relats breus, amb la partici pació dels clubs de lectura i un concert de l’Orquestra de Cambra Corelli. La jornada es completarà amb el lliura ment del llibre, rosa i punt de
ment de llana de roca per afa vorir el confort tèrmic i acús tic. Les façanes nord i sud es plantegen amb un entramat lleuger de vidre de seguretat
reflectant, pensat per perme tre l’entrada de llum natural a la pista i, al mateix temps, preservar la privacitat interi or. A les zones més exposades,
Les jornades oferiran propostes culturals diverses i gratuïtes. Cedida
La Diada de Sant
Jordi acollirà la presentació del nou llibre municipal
llibre, mentre que la resta de dies inclouran activitats com xerrades del Campus Extens de la Universitat Rovira i Vir gili, teatre i una proposta soli dària amb música.
de 200 metres quadrats, amb capacitat per a 281 persones assegudes, un bar de 64,72 metres quadrats, oficines i un espai reservat per a un futur gimnàs de 150 metres qua drats. El projecte incorpora, a més, una terrassa exterior de 204 metres quadrats dividida en tres sectors: un vinculat al bar, un altre previst per a acti vitats del gimnàs a l’aire lliure i una zona de descans general.
Seguretat i terminis
La infraestructura ocuparà l’aparcament situat al costat del camp de futbol
el projecte preveu protecci ons amb gabions de pedra granítica. L’edifici tindrà una superfície construïda total de 2.813,10 metres quadrats, repartits en dues plantes dife renciades per usos.
Espais interiors
La planta baixa, de 2.048,81 metres quadrats, concentrarà el nucli principal de la instal· lació amb una pista poliespor tiva de 1.120 metres quadrats marcada segons normativa federativa per a futbol sala, handbol, bàsquet i voleibol.
Aquest nivell també inclourà sis vestidors —dos per a grups, dos col·lectius i dos per a àrbi tres—, una infermeria adap tada i magatzems per a ma terial esportiu. A la primera planta, de 840,49 metres qua drats, s’hi ubicaran les grades
La proposta inclou també me sures específiques de segure tat i eficiència. S’hi instal·larà una barrera contra el gas radó sota els fonaments i l’edifici s’ha projectat amb una efici ència energètica de classe B o superior. Pel que fa a la pro tecció contra incendis, s’ha calculat una ocupació màxi ma de fins a 3.071 persones en esdeveniments puntuals, motiu pel qual es preveuen 42 llums d’emergència, siste mes de detecció i cinc boques d’incendi equipades. El pres supost desglossa, entre altres partides, 722.759 euros per a estructures, 362.595 euros per a murs i façanes i 273.462 euros per a instal·lacions, a més de 9.439 euros per a la gestió dels 1.200 metres cú bics de terres que es mouran durant l’obra. El projecte de l’equipament està en exposi ció pública durant 30 dies, des de la publicació del darrer 1 d’abril i, durant el període, es demanarà l’informe precep tiu al Departament d’Esports abans de l’aprovació formal.
El Casal La Violeta d’Altafulla presenta una primavera amb teatre, música i cinema
Agenda l La temporada començarà el 12 d’abril amb propostes per a tots els públics
Redacció
El Casal Cultural La Violeta d’Altafulla ha presentat la seva programació de prima vera, una temporada que combinarà teatre, música, cinema i propostes familiars i que consolida l’equipament com un dels grans dinamit zadors culturals del territori. El cartell l’encapçala Marc Sarrats, que actuarà el 17 de maig amb Vaques flaques. El cicle arrencarà el 12 d’abril amb Andrés Torres i inclourà també el Cineclub Altafulla Link, el cicle familiar Cinexic, els concerts de L’arannà i Fe
tus, l’Altafulla International Film Festival del 4 al 10 de maig, el Festival de Microtea tre El Faustina el 6 de juny i el concert gratuït de Joan Claver Xperience el 14 de juny. Tam bé hi haurà projeccions com Reality, La buena letra i Blue Jean, així com sessions fami liars amb La mama Muu torna a casa i Ernest i Celestine: contes de primavera. La pro posta abraça tots els públics amb una oferta plural que in clou humor, cinema d’autor, música i activitats familiars a la primavera. Poden trobar tota la informació de la tem porada a casalvioleta.cat
El Nàstic torna a mirar a l’abisme. Fa mesos que el club camina sobre la corda fluixa amb un equilibri més que inquietant. Quan l’equip fa un pas endavant, com va ser el triomf contra el Torremolinos, després fa dos enrere i posa un peu al buit. La derrota contra el Teruel va ser un nou cop de realitat. Un de molts ja aquesta temporada. I sembla que a la plantilla encara no es creu les advertències quan es crida que ve el llop. O potser, a alguns, no els importa.
Dissabte passat va tornar a ser el dia de la marmota. El Nàstic va entrar bé al partit, va dominar, va tenir iniciativa en els primers vint minuts i fins i tot va tenir alguna aproximació perillosa. Tot aquest bon camí va quedar en res, amb un error i un gol. Óscar Sanz fa una falta més que innecessària al lateral de l’àrea. El Teruel, expert en el joc a pilota aturada, va aprofitar la passivitat a l’hora de defensar el primer pal per marcar l’10 que ja va ser final.
De reacció n’hi va haver, Álex Jiménez va tenir un cop de cap a boca de canó que un defensor va bloquejar. Però res més. De fet, el partit va servir per veure les carències evidents de la plantilla així com assenyalar jugadors. El Teruel es va tancar al darrere i el Nàstic va assolir un domini estèril de la possessió. No hi havia idees ni atreviment, i el duel es va convertir en el festival de la pilotada amunt a ningú o un Cedric que no arriba ni a l’ombra del que ha de ser. Poca lluita mostra el davanter, però tampoc és solució Marcos Baselga. Aquest va sortir des de la banqueta sense revolucions, a veure-les venir i no va arribar a tenir cap pilota als peus.
La banqueta també és un punt més a afegir al drama. La unitat B del Nàstic no ha solucionat gairebé cap partit aquesta temporada i, contra el Teruel, només es van fer quatre canvis –amb absència total dels jugadors del planter–. Pau Martínez no va oferir més que Abdallah, que tampoc va poder fer res per superar al jugador d’Alcanar Manel Royo. D’altra banda, Juanda Fuentes va tornar a posar-se sota el focus. De nou va ser el revulsiu i no se’l va veure. Contra el Torremolinos la situació va ser idèntica. Ni va pressionar, ni va lluitar més del compte ni va buscar la porteria. La sensació és que va sortir emprenyat per la suplència. Això sí, al Nou Estadi va maquillar bé la seva actuació amb un golàs de falta. Contra el Teruel, res, però el mateix joc. Poc es pot dir de
Futbol l El Nàstic torna a mostrar una mala imatge i es queda a tocar del descens a Segona RFEF
Sergio Santos, que en els vint minuts que va jugar va fer un error en un servei de banda i va veure una groga per donar-li un cop de puny a una pilota.
Esperar que algú ho faci pitjor Ara mateix, el Nàstic de Tarragona està empatat a 37 punts amb el Tarazona, que va guanyar el seu partit al descompte. Els aragonesos estan en posicions de descens perquè, de moment, és l’equip grana qui té el gol average guanyat. Amb tot, les sensacions viscudes en els darrers partits i, tenint en compte el calendari, sembla que l’esperança per la permanència només passi perquè hi hagi un equip que sigui encara pitjor que el Nàstic.
A més, la situació encara pot anar a pitjor. La victòria del Betis Deportivo contra el Sabadell posa el filial a cinc punts del Nàstic. Els andalusos han sumat tres victòries en els darrers cinc partits, una dinàmica ascendent que, si es manté, encara podria posar en disputa una plaça
més de descens, una que semblava que estava sentenciada.
La derrota contra el Teruel certifica que el Nàstic patirà fins a la darrera jornada. Dissabte, s’ha de guanyar
L’apunt
contra un Real Murcia que ve de tres victòries i també s’ha de tenir un ull posat en els altres partits i confiar, creuar els dits o resar, perquè els resultats acompanyin.
L’afició es va fer notar
Més de 250 aficionats del Nàstic van acompanyar l’equip a l’estadi de Pinilla de Teruel. La victòria del Torremolinos va ser combustible suficient i, finalment, es van dur un gerro d’aigua freda a Teruel. Això sí, es van fer sentir com si estiguessin al Nou Estadi. L’equip no se’ls va merèixer en cap moment.
Els mateixos pecats
L’equip mostra moltes dificultats per reaccionar i generar
CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC
1.Eldense 56 31 15 11 5 46 29
2.Sabadell 55 31 14 13 4 42 19
3.At.Madrileño 54 31 15 9 7 47 30
4.Villarreal B 48 31 12 12 7 40 26
5.Europa 47 31 12 11 8 43 40
6.Cartagena 46 31 12 10 9 27 28
7.Teruel 46 31 12 10 9 25 25
8.Algeciras 45 31 12 9 10 33 30
9.Alcorcón 44 31 10 14 7 33 27
10.Hércules 43 31 11 10 10 35 36
11.Real Murcia 42 31 11 9 11 29 30
12.Antequera 41 31 11 8 12 37 38
13.UD Ibiza 40 31 10 10 11 32 30
14.J.Torremolinos 39 31 9 12 10 37 40
15.GIMNÀSTIC 37 31 10 7 14 33 40
16.Tarazona 37 31 9 10 12 27 34
17.Betis Deportivo32 31 8 8 15 37 51
18.Marbella 28 31 7 7 17 24 38
19.At.Sanluqueño28 31 7 7 17 25 43 20.Sevilla At. 23 31 4 11 16 15 33
Futbol l Els roig-i-negres van esgarrapar un punt contra el Torrent diumenge i conserven la darrera plaça de promoció
Quesada
El Reus FC Reddis té al davant quatre finals per continuar escrivint la seva història participant en un nou play-off d’ascens de categoria. Els de Marc Carrasco van segellar per la via ràpida la permanència a la categoria, mantenint-se en posicions privilegiades durant tota la competició. Ara, falta rematar la feina per continuar somiant i, al davant, hi ha una partida d’escacs de quatre jugades amb quatre jugadors implicats.
El darrer diumenge el conjunt reusenc va esgarrapar un punt d’or contra el Torrent. No va ser el partit més net dels roig-i-negres, perquè van començar perdent amb una primera part grisa i amb Sergi Casals expulsat. Malgrat que l’equip entrenat per Toni Seligrat marqués el 2-0 a la represa, els de Carrasco sí que van reaccionar per igualar el marcador amb un golàs final de Sandro Toscano.
El punt aconseguit deixa l’equip en cinquena posició, la darrera de les posicions d’ascens, amb 46 punts i un per sobre del perseguidor, el Barça Atlètic. En aquesta equació hi ha dos actors més, amb l’Alcoyano com a quart classificat amb 49 punts i el Terrassa,
Els jugadors del Reus després del gol de Vaz contra el Torrent. Reus FCR
setè amb 45 punts. Fins i tot, es podria afegir el Poblense amb 50 punts. Amb només 12 punts en joc, tots aquests actors lluitaran per un bitllet per al play-off d’ascens.
Pel que fa al Reus FC Reddis, els reusencs depenen d’ells mateixos per certificar el somni. La primera de les quatre finals serà aquest diumenge contra l’SD Ibiza, un
Els quatre partits del Reus són contra l’SD Ibiza, Sant Andreu, Olot i Terrassa
equip en la lluita per la permanència. D’altra banda, la pròxima setmana visiten el Narcís Sala per jugar contra el Sant Andreu, l’Olot serà el
darrer rival a l’Estadi Municipal i l’equip tancarà la lliga al camp del Terrassa. Dos equips en la lluita per la permanència al Municipal, dues visites a la part alta a domicili.
Pel que fa al Sant Andreu, el Reus se’l podria trobar ja ascendit, perquè si els barcelonins guanyen aquest cap de setmana, certificarien l’ascens i jugarien contra el Reus ja amb l’objectiu aconseguit. Finalment, el darrer partit contra el Terrassa apunta a ser una autèntica final per la darrera posició si és que el conjunt egarenc també arriba viu. El Terrassa té el calendari més complicat, perquè ha de jugar contra l’Alcoyano, Poblense, Atlètic Balears i Reus, quart, tercer, segon i cinquè classificat respectivament.
L’Alcoyano, l’equip més en forma de tots els equips implicats en la disputa, jugarà contra el Terrassa, Andratx, Sant Andreu i Porreres. Finalment, el Barça Atlètic té el derbi contra l’Espanyol B aquest cap de setmana i després jugarà contra Olot, Atlètic Lleida i Torrent.
No fallar a casa Si una cosa ha d’aconseguir el Reus per assegurar-se el bitllet per al play-off és fer de l’Estadi Municipal el seu fortí. Els de Carrasco no poden deixar escapar ni un punt contra l’SD Ibiza i l’Olot, recuperant així la seva millor versió davant els seus. De fet, els roigi-negres sumen tres partits consecutius a casa sense guanyar.
El Reus va aterrar el darrer estiu a la Segona RFEF amb l’objectiu de la permanència i ho van aconseguir per la via ràpida perquè, des que van entrar al play-off a la jornada 3, els reusencs no han caigut en cap moment. Ara toca rematar la feina.
Sergio Donoso i Daniel Galiano guanyen el 8è torneig de pàdel de Forès
Pàdel l Sergio Donoso i Daniel Galiano van guanyar del 8è torneig de pàdel de Forès celebrat al complex Josep Maria Llorach i Corbella el darrer cap de setmana. Una desena de parelles van competir al municipi de la Conca de Barberà i la parella local es va imposar a la final per 6-1 a Sergio Barragán i Maria Canela. L'alcalde Julià Plaza va destacar la importància lúdica del torneig per al municipi. Redacció/Cedida
El CB Salou guanya contra el Huesca i s’aferra a la Segona FEB una jornada més
Bàsquet l Els blaus necessiten guanyar i que el Molina perdi dues jornades més
Redacció
L’OCA Global CB Salou continua viu una setmana més a la Segona FEB. El conjunt de Jesús Muñiz va salvar una bala el darrer cap de setmana amb una victòria important contra el Huesca per 82-85. El triomf dels de la Costa Daurada era essencial per continuar vius, però també la derrota del Molina Basket. Els dos resultats es van donar i els salouencs necessiten que la gesta es repeteixi dues jornades més per assolir la darrera plaça de play-out. Els de Jesús Muñiz se situen cuers de la categoria amb
5 victòries i tenen el play-out, l’única via per a la salvació, a dos triomfs de diferència. A dues jornades per al final, els salouencs tenen el camí difícil, però encara matemàticament viable, de sumar dues victòries i que el conjunt murcià ensopegui dues vegades més per igualar-los en el marcador. Llavors, en l’empat a 7 triomfs, el Salou sortiria vencedor per l’average directe entre els dos equips. A més, també necessiten que la UE Mataró, penúltim classificat amb 6 triomfs, guanyi com a màxim un partit d’aquí a final de curs.
Agències
Donald Trump va aconseguir elevar ahir dilluns el to encara més contra l’Iran. El president dels Estats Units va assegurar que Teheran negocia «de bona fe» amb Washington i que voldria arribar a un acord abans que aquest dimarts s’acabi el termini de l’ultimàtum, però va deixar clar que el pacte només servirà si és «acceptable» per a ell. Al mateix temps, va reiterar que, si l’Iran no cedeix i manté el bloqueig de l’estret d’Ormuz, els Estats Units podrien atacar infraestructures civils. «Es pot eliminar tot el país en una nit, i aquesta nit podria ser demà», va afirmar. Trump va assegurar també que tots els ponts de l’Iran serien destruïts abans de la mitjanit de dimarts i que les plantes elèctriques quedarien fora de servei i va afegir que Washington vol ajudar a reconstruir la nació iraniana. Quan se li va preguntar si això vulneraria les Convencions de Ginebra, va desacreditar el New York Times i va insistir que no permetrà que Teheran tingui armes nuclears. En la compareixença, Trump va defensar que l’ofensiva nord-americana està planificada i no improvisada. Va centrar bona part del discurs en l’operatiu de rescat dels dos pilots nord-americans abatuts a l’Iran la setmana passada. Segons va explicar, hi van participar 155 avions entre els
Comença el judici per la trama de les mascaretes
Justícia l El Tribunal Suprem comença avui a jutjar l'exministre socialista José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i Víctor de Aldama per presumptes irregularitats en l'adjudicació de contractes de mascaretes durant la pandèmia per part del ministeri de Transports. La Fiscalia demana una pena de 24 anys per l'exministre. ACN
quals quatre bombarders, 64 caces, 48 avions cisterna de proveïment i tretze avions de rescat. També va indicar que els aparells abatuts van ser dinamitats pels mateixos Estats Units per evitar que l’Iran se’ls quedés. Trump va aprofitar la roda de premsa per amenaçar els mitjans que han publicat filtracions sobre aquest operatiu. Va dir que el seu govern està buscant el funcionari que
Villarejo confia en l’absolució al ‘cas Kitchen’
Justícia l L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo es va mostrar confiat a sortir absolt del 'cas Kitchen'. Ahir, va assegurar que «el tribunal s’està adonant que gairebé tot és fum» i va negar relacions amb el PP. De fet, l’excomissari es va dir que tothom l’ha fet servir «com a perxa» perquè li «caiguessin totes les coses». ACN
Teheran presenta una proposta de pau que el nord-americà considera insuficient
n’hauria revelat els detalls i que exigirà als mitjans que destapin les fonts; si no ho fan, va advertir, podrien anar «a la presó». A més, va valorar la proposta de pau iraniana, tramesa a Washington a través del Pakistan, com «un pas significatiu», però va remarcar que «no és prou bona».
Proposta de pau
Teheran també va moure fit-
Temporada de rècord al Pirineu
Economia l Les sis estacions d'esquí i muntanya gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van tancar ahir la temporada i ho van fr amb una xifra rècord, ja que van superat per primer cop el milió de visitants. ACN
xa ahir dilluns. Segons l’agència estatal IRNA, l’Iran ha fet arribar als Estats Units una proposta de pau de deu punts amb l’objectiu d’aconseguir un alto el foc permanent i no pas temporal. El text inclou un protocol de pas segur per l’estret d’Ormuz, la fi de les hostilitats a la regió i l’aixecament de les sancions contra el país persa. Paral·lelament, el Pakistan també ha traslladat
una altra proposta que preveu un alto el foc provisional amb la voluntat d’assolir-ne un de definitiu. Tot i aquests moviments, la tensió continua ben viva. Després de l’atac israelià contra la petroquímica de Pars Sud, l’Iran va advertir d’un «efecte dòmino de foc» que ningú no pot aturar i va assegurar que respondrà amb atacs contra Israel, els Emirats Àrabs i Kuwait. En aquest context, Pedro Sánchez va traslladar al primer ministre del Líban el suport i la solidaritat d’Espanya davant una guerra que el país no ha triat.
Ormuz, peça central
La gran eina de pressió iraniana continua sent l’estret d’Ormuz, pas clau per al trànsit energètic mundial. Teheran l’està utilitzant com una arma econòmica selectiva: permet el pas dels seus vaixells i dels considerats «no hostils», mentre bloqueja o controla els que atribueix a països enemics. El règim ha establert un corredor entre les illes de Larak i Ormuz, al costat iranià, i obliga les embarcacions a circular-hi amb permisos previs. Des del 28 de febrer, el trànsit per l’estret ha caigut un 90% i, segons l’Organització Marítima Internacional, hi ha uns 2.000 vaixells atrapats al mar d’Aràbia. L’OMI ha confirmat que l’Iran va comunicar que l’estret d’Ormuz continua obert pels vaixells no «hostils», però no té constància que s’hi cobri cap peatge.
Els Comuns reclamen aclarir els recursos de les altes mèdiques
Política l Els Comuns van reclamar al Govern aclarir «sense dilació» i «amb contundència» els recursos vinculats a les altes mèdiques abans d’aprovar els pressupostos. En una entrevista amb l’ACN, Jéssica Albiach, va exigir que es resolgui el «malentès» perquè s’està «incomplint» l’acord. ACN
La direcció actual del PP defensa que no l’esquitxa cap cas de corrupció
Política l El vicesecretari d'Hisenda i Habitatge del PP, Juan Bravo, va defensar que «el PP del 2026 no és el del cas kitchen ni del gürtel». «Feijóo no té ningú del seu equip implicat en casos de corrupció ni cap conseller de la seva antiga junta ha de respondre per cap fet». ACN
k Tribuna k
En el passat, quan es parlava de desenvolupament econòmic, es parlava sobretot d’indústria, de turisme, de comerç o d’infraestructures. Avui continuem parlant de tot això, però hi ha un factor nou que cada vegada és més determinant: el talent.
El món ha canviat molt ràpidament en els últims anys. El teletreball, la digitalització, les empreses tecnològiques i el fenomen dels nòmades digitals han modificat la manera de treballar i també la manera de viure. Cada vegada hi ha més professionals que poden treballar des de qualsevol lloc i que trien on viure en funció de la qualitat de vida, dels serveis, de les comunicacions i de l’entorn. Això representa una gran oportunitat per a Cambrils. Nosaltres no som una gran capital, ni ho volem ser. Però sí que som una ciutat amb mar, amb clima mediterrani, amb qualitat de vida, amb una dimensió humana, amb serveis, amb bona gastronomia, amb seguretat i amb unes comunicacions que ens situen molt a prop del Port de Tarragona, de l’estació de l’AVE, i dels aeroports internacionals de Reus i de Barcelona. Tot això, que per als qui vivim aquí és normal, per a molta gent de fora és un factor determinant a l’hora de decidir on viure i treballar. El futur econòmic dels territoris no es basarà només en tenir sòl industrial o grans infraestructures. Es basarà en la capacitat de generar oportunitats, d’atraure talent, de retenir-lo i de generar activitat econòmica vinculada al coneixement i a la tecnologia. Però a tots aquests factors cal afegir-n’hi un que és definitiu: la qualitat de vida, que ja s’ha convertit en un factor econòmic de primer ordre. I a Cambrils en sabem molt i ho coneixem de primera mà.
El Camp de Tarragona i la Catalunya Sud estan fent passos importants per posicionar-se com un territori vinculat a la tecnologia, la innovació i el coneixement, especialment gràcies a la feina de moltes empreses que inverteixen en aquestes estratègies, gràcies a la visió i lideratge de la URV i, també, gràcies a iniciatives com el Clúster TIC Catalunya Sud, que treballen per crear un ecosistema tecnològic al territori. Just fa una setmana, aquest Clúster va celebrar la seva assemblea a Cambrils i va ratificar tot aquests factors anomenats. Els cambrilencs i cambrilenques hem de formar part d’aquest futur. Continuarem sent una ciutat on s’hi viurà bé, però també hem de liderar un espai en el que sigui fàcil emprendre, innovar i desenvolupar projectes professionals de valor afegit. No es tracta de deixar de ser una ciutat turística, comercial i de serveis, sinó d’afegir noves capacitats a la nostra economia i diversificar el nostre futur.
Des de l’equip de govern treballem amb aquesta visió: mantenir la nostra identitat tradicional i, al mateix temps, obrir-la a noves oportunitats econòmiques vinculades a la tecnologia, al coneixement i a l’emprenedoria digital.
Tots els experts ho afirmen: les ciutats que tindran futur seran aquelles que combinin qualitat de vida amb oportunitats econòmiques; les que siguin atractives per viure, però també per treballar i emprendre; i aquelles que entenguin que el talent és avui el principal motor de desenvolupament.
Cambrils serà, sense cap mena de dubte, una d’aquestes ciutats. Una ciutat amable per viure, però també una ciutat amb oportunitats, amb futur i amb capacitat d’atraure talent i activitat econòmica.
Governar una ciutat no és només gestionar el present, és preparar el futur. I el futur de Cambrils passa per generar oportunitats per a tothom, atraure talent i continuar fent de la nostra ciutat un bon lloc per viure, treballar i construir projectes de vida. El futur ja ha començat i Cambrils ja en forma part.
k Editorial k
Els hotels, càmpings i apartaments turístics de les comarques tarragonines van registrar ocupacions d’un 90% durant les vacances de Setmana Santa. Aquestes bones xifres també s’han vist reflectides en el nombre de treballadores i treballadors contractats: l’atur va caure en 944 persones el mes de març a la demarcació. Tot plegat indica que el sector turístic ha guanyat el primer assalt a la incertesa econòmica que es desprèn de la guerra a l’Iran i l’augment dels preus dels combustibles i les matèries primeres, entre altres. Diversos portals de viatges també indiquen que, de cara a la temporada
estival, Espanya —i evidentment Catalunya— es posicionen com un destí «refugi» per als viatgers europeus. Es tracta, doncs, de bones notícies per a un dels pilars de l’economia a la província. El repte de la desestacionalització s’està assolint, com així ho mostren les dades d’ocupació a Salou durant els dos primers mesos de l’any, molt superiors a temporades anteriors. Ara caldrà fer front al repte de la incertesa, i adaptar-se a les possibles turbulències econòmiques per assegurar llocs de treball. Els viatgers, ara per ara, no estan notant les conseqüències dels conflictes, però pot ser que acabin arribant.
k Tribuna k
És una evidència que la debilitat com a éssers humans es pot traspassar a qualsevol altre concepte i, de manera especial, al moment actual que viu el món, on sembla que tot ha entrat en risc, per molt que encara veiem els enfrontaments bèl·lics i les seves conseqüències llunyanes, però amb un potencial d’incidència local, més immens del que puguem plantejar-nos, des de discussions i debats més propers a l’interès particular que a l’anàlisi objectiva del que succeeix i pot produir-se.
Segurament el fàcil és quedar-nos en el nostre «discurs particular» que ens poden fer venir bé, buscant culpables i responsables, ara bé, tot això no ens allunya, a efectes pràctics, d’evidències, cada cop més properes.
La conseqüència que el món va canviant en funció dels interessos dels més influents, és un fet repetitiu i crec que del que es tractaria és veure com es pot influir, per buscar la nostra supervivència, o bé assumir la constatació del fet que el nou ordre marcarà el seu camí, en funció dels seus interessos, més o menys legítims.
No ser conscients de tot el que esmento, només ens garanteix un demà proper, on els «principis» seran els que dictin les grans potències, plenes de contradiccions, però en funció els seus interessos, per cert igual, com en el seu moment, van ser les potències de torn, amb les seves singularitats i constants, en funció del temps i la història que els afectava en la seva realitat, segurament allunyada a la d’avui, però amb conceptes «sinònims» del que ens «supera» ara mateix.
Lluís Badia Advocat
No oblidem, en el que esmento, que finalment els poders influents són de manera emblemàtica i pràctica la Xina i els Estats Units, i en menys mesura Rússia; per tant, aquest és el fet objectiu que pot exigir «teòricament» lectures de les raons de tot, en funció dels fets d’uns i altres, però sense que això deixi de costat la pròpia evidència en si mateixa.
La Unió Europea que, fins fa ben poc, garantia els drets, respecte a les persones, amb uns serveis públics envejables, té plantejat un repte emblemàtic, com és garantir quelcom difícil d’explicar en el context internacional, on les obligacions per cadascun dels Estats, aniran mutant cap a situacions difícils d’entendre des de «teòrics» anàlisis, més properes a la utopia que al manteniment impossible. Sembla que, en les darreres setmanes, quelcom pot pensar que el nostre model vigent continua igual, malauradament d’una simple «lectura» objectiva del mapa real podem veure com, a més, el discurs ideològic ha deixat pas a un anhel de supervivència, on situ-
acions de caràcter electoral quedant superades per uns desitjos complicats d’entendre des d’anhels avui difícils de preservar.
Ja no vull entrar en el que comportaran determinades fites evidents, com els sectors econòmics i socials veuran els seus objectius, necessitats de reformar, amb costos encara no valorats, si realment volem sobreviure al futur, que comportarà canvis més intensos del que es pot analitzar des de discursos avui ja superats.
Ja no vull entrar en el que comportaran determinades fites evidents, com els sectors econòmics i socials veuran els seus objectius, necessitats de reformar, amb costos encara no valorats, si realment volem sobreviure al futur (...)
No sé si és factible continuar pensant en el fet que tot es reconduirà, quan el que és implantejable és que una societat global, amb milers de milions de persones, cadascuna amb la seva identitat, la seva història i, sobretot, les seves necessitats, és impossible que sigui homologada, doncs, la pràctica ens porta a una resposta fatídica, que massa vegades ni ha volgut valorar; per viure com vivim al Primer Món, són necessaris sacrificis inconfessables als altres «mons» i, per tant, malgrat la constatació d’això, també s’està jugant en el repte en curs, on, en definitiva, el que sí que ens trasllada és a una col·lectivitat cada cop «més difícil», on els suposats drets són aparcats en funció de discursos de poder, i on les antigues ideologies queden fora del marc pragmàtic, que és qui marca el pas de manera inatacable, i «les veus» reivindicatives queden diluïdes en un rumb difícil de canviar.
k As I Please k
Quan la història troba l’espiritualitat: mans a la pedra per una transició justa
Quan la Història troba l’Espiritualitat, la Resiliència agafa el lideratge. El nostre univers agafa consciència, i el món es transforma
No és només una frase bonica, representa la constatació d’un (possible) nou camí necessari que s’obre. No és tampoc un element d’una opinió. Més bé una reflexió que ens permetrà de continuar el cicle dels tridents cap a l’idea del complert que uneix el tecnològic i els territoris.
Una simple constatació que porto dies rumiant, mentre camino pels carrers estrets de la Part Alta amb en Pau Brull i en Pere Bernat, mentre miro les pedres al voltant de l’església de Sant Llorenç que ja han vist passar més generacions de les que puc comptar. Mentre sento parlar de transicions energètiques, de fons europeus, de fulls de ruta, i em pregunto: tot això, sense ànima, on ens porta?
Aquests dies, gràcies al Gremi de Pagesos de Tarragona, he vist una cosa diferent. No una reunió més.
Una trobada on la terra, la feina, la dignitat de qui viu del camp es barrejaven amb les paraules de la Setmana Santa.
Sense retòrica. Sense postureig. Homes i dones que saben que la terra es pot treballar o es pot explotar, que la vida es pot cuidar o es pot esclafar. I allà, d’alguna manera, la Història (la nostra, la dels conreus amenaçats, la dels pobles que resisteixen) trobava l’espiritualitat, aquella que et fa posar les mans a la terra i esperar que alguna cosa neixi.
I he pensat en la descarbonització. En el sector químic. En el Port. En les 20 lliçons d’en Timothy Snyder transformats en articles que he anat
k Dels lectors
Blocs de Colors
Si l’alcalde Viñuales aconsegueix que rehabilitin els Blocs de Colors de Camp Clar, serà tot un èxit.
Tants anys necessitant arranjaments i sembla que ara ho aconseguiran. El que em sembla estrany és que tants pisos pertanyin
Sebastiano Alba
Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
cosint aquests últims mesos, com qui prepara un mantell per a un futur que està aquí i que encara no existeix: un Sud de Catalunya quàntic, disfressat per Erwin Schrödinger.
I m’he adonat que el que ens falta no són plans. En tenim, de plans, i molts. El que ens falta és aquesta trobada: que la història industrial del nostre territori amb la seva força, la seva feina, la seva gent; trobi una espiritualitat que la sostingui. No religiosa necessàriament, però sí profunda. Un sentit. Un per què.
menar: la resurrecció no és un miracle que cau del cel.
És un procés que demana mans. Mans que esbrinen, mans que treballen, mans que es neguen a acceptar que la mort (la d’un territori, la d’una indústria o la d’una esperança) sigui definitiva.
Ara ho veig més clar. La transició no pot ser només tècnica.
Ha de ser cultural, ètica, i sí, també espiritual. En el sentit més humà: ha de tocar el que ens mou per dins. Si no, és només gestió. I la gestió, per si sola, mai no transforma res.
El que ens falta és aquesta trobada: que la història industrial del nostre territori amb la seva força, la seva feina, la seva gent; trobi una espiritualitat que la sostingui. No religiosa necessàriament, però sí profunda. Un sentit. Un per què
I llavors he tornat a Sant Llorenç... i de cop tota les esglésies de la meva vida s’han concentrat en ella: l’església del meu record, la que em va veure petit escoltant lectures que no acabava d’entendre.
I he pensat que aquella pedra, aquella arquitectura que ha aguantat segles per renovar-se i tornar-se més intima, gairebé perfecta, és com un recordatori: les coses que perviuen no són les que s’imposen, sinó les que aconsegueixen que la gent les faci seves.
En el meu últim article, el que parlava de la pedra i la tomba buida, hi havia una intuïció que ara puc ano-
a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els hagin tingut en aquest estat. Són els primers que haurien de donar exemple. A més són els que disposen dels diners. I els altres pisos que pertanyen a grans tenidors i pel que sembla tenen problemes amb els okupes, ja
Per això torno a la meva intuïció resumida: quan la Història troba l’Espiritualitat, el Món es transforma.
La nostra història, aquí, al Camp de Tarragona, és la d’un territori que ha après a viure amb la química, i que ara s’enfronta al repte de reinventar-se sense perdre l’ànima.
La nostra espiritualitat, si em permeteu la paraula, és la de la gent que cada dia es posa mans a la feina, que cuida el que li han deixat, que no vol que els seus fills hereten un paisatge buit o una promesa incomplerta.
Quan aquestes dues forces es troben, quan la història concreta del nostre territori es posa en diàleg amb el sentit profund del que fem, llavors sí que el món pot transformar-se.
I aquesta Setmana Santa, mentre les campanes de Sant Llorenç tornin a tocar, jo vull creure que som a prop d’aquesta trobada.
La pedra, amics i amigues, encara pot rodar. Però no ho farà sola.
sabem que això s’acabaria si fossin obligats a rehabilitarlos per vendre’ls o llogar-los. Sembla que siguin pisos de ningú, però algú va pagar, al menys una part. És el govern qui ha de posar els punts sobre les is, i solucionar els problemes d’habitatge que tant
k Tribuna k
Salou, més enllà d’una capitalitat cultural
Hi ha anys que passen sense fer soroll, i n’hi ha d’altres que deixen empremta. El que acaba de viure Salou és, sens dubte, un d’aquests darrers. El tancament de la capitalitat com a Capital de la Cultura Catalana no és només la cloenda d’un calendari d’activitats; és el punt i seguit d’un procés de reafirmació col·lectiva.
Durant un any, el municipi s’ha convertit en un gran escenari obert, on la música, el teatre, la dansa, la literatura i les tradicions populars han pres els carrers i han esdevingut llenguatge compartit. Però el més rellevant no ha estat la quantitat d’actes – més de 400 –, sinó la manera com la ciutadania els ha fet seus. La Cultura, quan és viscuda i compartida, deixa de ser programació per esdevenir identitat i orgull.
Aquests 365 dies han servit per trencar una visió reduccionista de Salou com a simple destinació turística. Ho és, i amb força èxit, però també és molt més que això: és una ciutat amb ànima, amb un teixit cultural actiu i amb una voluntat clara de projectar-se des de les seves arrels. La capitalitat ha actuat com un mirall doble: cap enfora, mostrant el potencial del municipi; cap endins, reforçant l’orgull de pertinença.
Cal entendre, a més, que la Cultura no és un luxe ni un complement. És una eina de cohesió social, un espai de trobada i un motor de benestar.
preocupen el ciutadà. Un tema molt important que no han de descuidar. Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Continuar apostant per la cultura com a eix vertebrador no és una opció estètica, sinó una decisió estratègica i de ciutat. Vol dir donar suport als creadors, a les entitats i a totes aquelles iniciatives que mantenen viva la ciutat durant tot l’any
En un moment en què les societats afronten reptes complexos, la cultura esdevé un refugi, però també una palanca de transformació. A Salou, aquest any n’ha estat una prova palpable.
Ara bé, el veritable repte comença justament ara. Les capitalitats culturals tenen sentit si deixen llegat. I aquest llegat, en el cas de Salou, passa per un teixit associatiu més fort, una ciutadania més implicada i una consciència col·lectiva més sòlida. La pregunta és si sabrem mantenir aquest impuls més enllà de l’etiqueta.
Continuar apostant per la Cultura com a eix vertebrador no és una opció estètica, sinó una decisió estratègica i de ciutat. Vol dir donar suport als creadors, a les entitats i a totes aquelles iniciatives que mantenen viva la ciutat durant tot l’any. Vol dir, també, defensar la cultura catalana com a espai de cohesió, des de la inclusió i el respecte, tal com s’ha fet al llarg d’aquesta etapa.
Salou ha tancat – amb èxit – una fita, però obre un horitzó. El futur no dependrà tant del què s’ha fet sinó de la capacitat de convertir aquest orgull en compromís. Perquè, al capdavall, una ciutat no es defineix només pel que mostra, sinó pel que construeix dia a dia amb la seva gent.
I és aquí on rau la clau: la Cultura no és patrimoni d’uns quants, sinó una obra col·lectiva. I Salou ha demostrat que, quan la comunitat hi creu, és capaç de transformar-se i de projectar-se amb força.
Visca la Cultura. Visca Salou.
Mor Josep Piera, poeta i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Obituari l Ha mort als 78 anys Josep Piera, escriptor i po eta valencià i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Autor de narrativa, poesia i dietaris, deixa un vast llegat literari i el record d’una obra intensa, vital i profundament lligada a la li teratura, la vida i la memòria del país propi. Agències
Ha mort el dia 4 de Abril als 77 anys. (E.P.R.)
Els seus afligits: Fill, parella i família tota, participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.
La cerimònia de comiat tindrà lloc avui dimarts dia 7 d’abril de 2026, a les 13:30 hores, a la Sala de Cerimònies del Tanatori Municipal de Reus. Reus, 7 d’abril de 2026 notes de condol – www.funecamp.cat
Tarragona
Francisco Adrio Cortiella.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Carmen Martínez Tarín.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Reus
Joana Juncosa Altès.
Ha mort als 92 anys.
Juan Ruiz González.
Ha mort als 90 anys.
María Fernández Sánchez.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Pilar Rivera Mondejar.
Ha mort als 70 anys.
Jesús Lara Varona.
Ha mort als 91 anys.
Carmen Garrido Santiago.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h al Tanatori.
La Selva del Camp
Francesc Cabré Masdeu.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol.
Vila-seca
Joan Trigos Torrella.
Ha mort als 66 anys.
Fernando Uriel Gil.
Ha mort als 58 anys.
Reus l El centre habilita mesures per reduir l’estimulació sensorial
La Fira Centre Comercial ha presentat noves mesures per fer més accessible l’experièn cia de visita de les persones amb trastorn de l’espectre autista i amb hipersensibili tat sensorial, en un acte cele brat dijous passat, coincidint amb el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autis me. Entre les iniciatives hi ha l’Hora tranquil·la, de dilluns a dissabte de 15 a 16 h, sense fil musical ni megafonia; un Kit sensorial gratuït, amb pilota antiestrès, auriculars insono ritzats i informació útil, i un Espai de Calma a la primera planta, amb il·luminació tè nue i sense estímuls sonors. El projecte s’ha impulsat amb el suport de l’associació reusenca Supera’t i també preveu sessions de cinema adaptades amb Cines Axi on, amb menys volum, llum suau i un ambient més fle
El projecte inclou espais de calma i sessions de cinema adaptades Un moment de l’acte de dijous a la
xible. L’acte de dijous, fet a la segona planta del centre, va incloure la xerrada No hi ha inclusió sense accessibilitat,
la lectura d’un manifest i un cercavila final del Superadrac amb música de l’Aula de Sons. Amb aquestes mesures, La Fira, gestionada per Silicius, referma la voluntat de col· laborar amb entitats locals i donar resposta a necessitats reals de la ciutadania per ga rantir una visita més amable i accessible per a tothom.
Avui felicita als que es diuen:
Epifani i Germà
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Et mostraràs més enèrgic que de costum amb les persones properes. No et precipitis a l’hora de prendre decisions importants.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La primera part del dia serà pesada monòtona, per tant pren-t’ho amb calma sense atribuir als altres defectes propis. Al final veuràs els resultats.
SAGITARI
22/11 al 21/12
En el moment menys pensat apareixerà una persona que t’ajudarà en els teus assumptes també potenciarà en tu emocions.
TV local
10:30
20/04 al 20/05
Amb una mica de la teva part, l’harmonia a la feina i a la llar serà fàcilment assolible. Intenta no ser tan dogmàtic en les teves actituds.
23/08 al 22/09 VERGE
Hi haurà novetats en el teu camp financer el factor diners cobrarà avui més importància. És un bon moment per fer inversions interessants.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Afanya’t a posar punt final als teus assumptes. Com més aviat ho solucionis tot, millors resultats obtindràs. La teva intuïció d’avui t’hi ajudarà.
Documental: fortuny. L’obra inacabada
11:30 Elles: quarta temporada
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Teló de fons
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
El embolic mental que al matí patiràs passarà ràpidament al llarg del dia. No escatimis esforços per portar a terme tots els teus anhels.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Encara que tot et sembli que es desenvolupa més lent del que esperaves, tingues més calma. Els frecs amb la família no t’aportaran solucions.
20/01 al 18/02 AQUARI
Intenta donar més temps a les persones que t’han de respondre alguna cosa. Controla el teu domini sobre elles i resoldràs tot amb més rapidesa.
21/06 al 22/07
Serà un dia molt profitós en el teu món laboral. No descartis l’opinió dels altres abans de prendre qualsevol decisió. L’amor anirà creixent.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No t’excedeixis a l’hora d’exigir responsabilitats a altres persones. Medita més sobre el teu propi comportament allà trobaràs la solució.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Et sentiràs més necessitat que mai de la calidesa l’afecte de tots els que t’envolten. Obtindràs tot això en la mesura que t’expressis lliurement.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11.30 Com ho veus?
12.00 Aventurístic
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 La Tertúlia del Dorsal12
15:00 Com ho veus?
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 Converses Connecticat
18:30 Va passar aquí. Catalunya
19:00 Natura Sagrada
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Pluja menuda i freda. Poden ser suspensius o de vista. 2. Mitja hora. El més fort de l’arbreda. Font de l’Olimp. 3. La més rígida del certamen. Humitats a flor de pell. Enmig del cosmos. 4. Corda fluixa. L’esperança curta. Solo operístic. 5. Capa finíssima. Pronunciacions confuses. 6. Pesa figues. Tros del llibre. Centre de control. 7. Coure. Porto la contrària. Fetes sense cap ni peus. 8. Abaixat. Ídol de la tribu. 9. Té clar que ha de dir. Conreat després de renovar-lo. Fronteres de Tremp. 10. Ham. Peruana que pot sortir esquilada. Defunció oficial. 11. Anestèsic. Una descendent d’Agar. 12. Pes de 9 dracmes. Dir-hi la nostra. VERTICALS: 1. Prestigi insuficient. Anul·leu sentències recorregudes. 2. Déu dels casolans. Instrueix la canalla. A cada extrem del telèfon. 3. El millor número. Cau al final de l’acte. Sardanistes al voltant d’una cobla. 4. No es pot matar tot el que ho és. Joc per a la tripulació. Rel entortolligada. 5. Àtom electritzant. Pocasolta. Surt de dubtes. 6. Fonts d’inspiració. Turc. 7. Són de poble. Vehicle dels ferrocarrils. 8. De l’escaquer. Sura. Nap escapçat. 9. Vocal fantasmal. Peça de terra conreable. Ensumi. 10. Centre del pèndol. Perd intensitat. Revesteix l’adverbi. 11. Treballs doctorals. Mugró de silicona. 12. Operació a l’alça. Posar a prova.
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume
Apodaca, 22 Telèfon 977 232 516
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Telèfon 977313 336
Piqué Calafell, Joaquim
Av. President Macià, 21-23
Telèfon 977 945 735
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60
Telèfon 977 360 270
VALLS:
Fernandez-Delgado
Salinas, Amalio Peixateria, 9
Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74
Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat al matí per núvols alts i prims, sobretot al terç sud i oest; a partir de migdia augmentaran i deixaran el cel enteranyinat arreu. A banda, a fins a mig matí i novament a partir del vespre són possibles alguns intervals de núvols baixos als dos extrems del litoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més baixa i la màxima semblant.
BUSCO PISO EN REUS. 4 habitaciones, 2 baños. Máximo 100.000€. Tel: 614.041.375
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor Tel: 614.077.092
PERSONA PER FER TASQUES, preferiblement que sàpiga soldar. Enviar WhatsApp 639.124.321
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR. Tel: 623.246.4
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
80AMISTAT
SENYORA VÍDUA voldria conèixer senyor entre 73 i 76 anys, per possible relació. Tel. 631.013.072
80ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 ANNA RUSA Masajes profesionales camilla. Tel. 697.685.515
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MARTA. REUS. Tel: 639.023.451
Entrevista L’escriptora reusenca acaba de publicar la noveŀla ‘El somni de Gaudí’ (Penguin Llibres / Ediciones B)
El teu llibre es diu El somni de Gaudí, però el protagonista no és l’arquitecte, ni de bon tros. «No. És una novel·la sobre la Sagrada Família, que és un projecte que no comença amb Gaudí. La Junta de Sant Josep compra uns terrenys i posa en marxa la iniciativa, i després, per desavinences, el projecte arriba a ell, que és un arquitecte de Reus de 31 anys que tot just ha acabat la carrera, però que ja ha fet alguns treballs petits. Gaudí continua el que ja hi havia. Hi ha coses, com la cripta, que potser no l’hauria fet com era, però sí que li dona un nou aire, l’aixeca perquè hi entri la llum. De fet, la llum és un element molt present en la novel·la, igual que en l’obra de Gaudí. Allà també són importants la pedra i el so». És, de fet, una novel·la molt coral.
«Sí, perquè tenim dos relats: l’oficial, en què s’han fixat biògrafs i historiadors –per exemple sabem molt dels escultors Matamala, pare i fill, o d’altres personatges que van ser grans professionals–, però aquest temple s’ha construït al llarg de més d’una centúria i hi ha passat molta gent. Aquest petit poble, aquest teixit de microhistòries que construeixen la gran història, és el que a mi m’interessa».
Com ho traslla-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
des a la novel·la?
«Agafo una família partint de l’Anna Maria, una nena que porta l’entrepà al seu pare, un picapedrer anònim. A peu d’obra descobreix una vida que és una realitat diferent de la quotidiana. A partir d’aquí hi ha fins a cinc generacions. Una d’elles és mestra a les escoles de la Sagrada Família, unes escoles que potser no es coneixen prou: Gaudí les va fundar per als fills dels obrers. Tot plegat ens guia per diferents moments històrics de Barcelona i del temple: des dels inicis fins a la Setmana Tràgica, la Guerra Civil, quan es crema la cripta i molta documentació, o èpoques d’abandonament en què la Sagrada Família queda gairebé oblidada».
Les dones són importants.
«Sí, perquè en aquell moment a les obres no hi havia la seguretat actual, i molts obrers prenien mal o morien, de manera que les famílies quedaven ferides de mort. Les dones havien de sortir a treballar, carregar pedra o buscar-se la vida. Aquestes dones formen part del temple, i jo hi he volgut posar l’accent».
És també una novella sobre la memòria, personal i collectiva.
«Sí, tot comença amb un personatge, l’Anna Maria, que intenta ajudar el seu
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
pare a recordar, però de fet són tot tipus de memòries al voltant d’un somni que, miraculosament, va tirar endavant quan hauria pogut ensorrar-se en qualsevol moment.
La Sagrada Família és un miracle, perquè quan Gaudí la va somiar no hi havia els mitjans per construir-la tal com ell la va pensar. Cada època ha aportat nous recursos, gairebé com si tot s’anés preparant perquè el següent pas fos possible».
És una història sobre la persistència.
«Sí, penso que la novel·la mostra que crear no és només construir, sinó persistir contra el temps, el dubte i la destrucció. Cada pedra alçada és un acte de resistència, una manera de dir que, malgrat tot, alguna cosa pot perdurar».
Quina és la teva relació personal amb la Sagrada Família?
«És semblant a la que tinc amb
Montserrat: és un espai que va més enllà de ser un monument: per a mi, és un espai viscut. Quan
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
la visites a fons, sobretot si hi vas amb algú que l’entén, no te l’acabes. Té moltes capes de comprensió, amb referències que arriben fins i tot a monestirs orientals. Hi ha moltes lectures possibles, i és molt bonic aprofundir-hi». Sobre l’Any Gaudí, quin aspecte creus que és important destacar de la seva figura?
«Gaudí és una figura que jo sento molt propera. Entre ell i jo hi ha 108 anys, i m’agrada pensar que el meu avi segurament se’l va creuar més d’una vegada per Reus. Gaudí va ser un nen malaltís que gairebé no podia ni jugar al carrer, i es dedicava a observar la natura. No per imitar-la, sinó per entendre-la i traslladar-ho al que ell volia fer. Connecto molt amb aquest Gaudí que mira al seu voltant i agafa el millor del que veu. Les meves novel·les no són trepidants, però sí que són intenses, i en aquest sentit m’identifico molt amb aquesta manera de mirar tranquil·la de Gaudí».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La plaça de Venus és un dels meus racons preferits del Camp de Tarragona. És un lloc de frontera. Aquí, sense cap interrupció urbanística, l’avinguda Diputació de Cambrils es converteix en el passeig Miramar de Salou. Tradicionalment, a l’hivern és un punt inhòspit, però a les envistes de Setmana Santa comença a bullir de turistes. Hi havia d’anar una parada d’aquest tramvia que ens han de posar i que no sembla que vulgui ningú, però en l’últim traçat s’ha desplaçat un quilòmetre i el nou baixador serà Barenys, es diu que per tocar els collons a la família Blasi del Sangulí Ressort, no fos cas que els seus visitants tinguessin cap comoditat excessiva. La plaça de Venus ha estat també, durant anys, l’escenari principal de la batalla del Top Manta entre els dos municipis. És divertidíssim anar-hi un vespre desvagat, a veure com els soferts senegalesos munten i desmunten amb velocitat olímpica les parades de samarretes del Barça i falsificacions de bolsos de Louis Vuitton, segons si venien ràtzies de la guàrdia urbana del costat salouenc o de Vilafortuny. Ara aquest espectacle s’ha matisat. L’alcalde Granados, en una entrevista en aquest diari, va declarar l’altre dia que «Salou no té Top Manta, aquí no existeix. La venda està justament al límit del nostre municipi amb Cambrils, on està autoritzat i amb un horari concret. Jo li demanaria a Cambrils que faci el favor i que, si volen tenir Top Manta, el retirin del límit de Salou, perquè a nosaltres això ens perjudica, sobretot la nostra imatge». Això és curiós, perquè els venedors continuen venint de Salou i qualsevol diria que es vol treure les puces de sobre i no haver d’actuar juntament amb els cambrilencs. I mentrestant la petita Venus, voluptuosa i sense braços, s’ho continua mirant tot sense entendre res.
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Miquel Bonet
Escriptor
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
