Societat 5
El catedràtic i investigador Domènec Puig Valls presentarà candidatura per ser rector de la URV
Camp de Tarragona 13
El projecte de la MAT Catalunya-Aragó rep més de 14.400 aŀlegacions d’entitats, ens locals i particulars
Opinió 20 Fran Morancho. Ictus 24 hores al Camp de Tarragona: vot de confiança i exigència compartida: «No dubtarem a elevar el to si no hi ha avenços»
S’ubicarà a les antigues zones noble i d’assecador, comptarà amb una inversió estatal d’un mínim de 20 milions d’euros i el Ministeri vol redactar enguany el projecte
Camp de Tarragona 10
Tretze propostes gastronòmiques expliquen l’evolució de Salou des d’època grega fins al naixement del municipi
El Parc de Bombers guanyarà superfície i tindrà vestidors inclusius l’any 2028 Reus l 7
Cultura l Les administracions pacten que diposarà d’uns 10.000 metres quadrats i s’espera el projecte enguany
Oriol Castro Sanz
El Ministeri de Cultura, l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han acordat la ubicació definitiva de la nova seu de la Biblioteca Pública de l’Estat. L’equipament ocuparà l’espai central dins l’edifici principal de la Tabacalera, a les antigues zones noble i de l’assecador, i disposarà al voltant de 10.000 metres quadrats construïts. Tal com va avançar aquest mitjà, les administracions estaven esperant a una última reunió per acabar de determinar l’espai a l’antiga fàbrica de tabacs. Trobada que es va celebrar ahir a primera hora del matí. «És una notícia històrica i un compromís complert amb Tarragona i amb el dret a la cultura», recalca el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en declaracions a Diari Més. «Suposa quadruplicar l’espai de la biblioteca actual, que és d’uns 1.800 m², la qual cosa la situarà com la segona biblioteca pública més gran de Catalunya darrera de la futura nova Biblioteca Pública de Barcelona. La ciutat per fi tindrà el sistema bibliotecari que mereix», va indicar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona.
Les tres administracions han consensuat que la biblioteca es distribueixi a la zona noble i central de la Tabaclera, en tres plantes d’aquest immoble. L’elecció, segons va informar el Ministeri en un comunicat, ha atès criteris
tècnics, d’ús i d’accessibilitat. Estarà situada al costat de les instal·lacions del Conservatori, fet que farà del complex un «veritable pol de cultura i arts», recalca Urtasun. «És l’ànima del projecte. El primer motiu dels plans a la Tabacalera és la cultura», va exposar el batlle.
Cessió de la finca Ara queden els passos definitius. Un cop l’Ajuntament faci efectiva la cessió de la finca, el Ministeri de Cultura es farà càrrec de la redacció del projecte, les obres de reforma integral i la dotació de la biblioteca a càrrec del pressupost, per a la qual cosa es preveu una inversió mínima de 20 milions d’euros. La gestió d’aquesta nova seu serà transferida a la Generalitat. «Serem ràpids. Creiem que enguany el projecte executiu podria estar enllestit. Ens agradaria que en el següent mandat municipal la Biblioteca pugui estar ja feta», va afirmar Viñuales. Finalment, la Biblioteca no ocuparà l’ala esquerra, com s’havia estudiat i proposat des del consistori. «És innegable que de cara a fer una biblioteca icònica. agafar la zona central era molt més maco. A més, estarà connectada a l’ala dreta amb el Conservatori,
Urtasun: «La Tabacalera serà un veritable pol de cultura i arts»
donant forma al ‘hub’ cultural que projectem», va dir el batlle. Hi haurà un auditori, zones per a col·leccions, exposicions i zones d’estudi. A dalt de tot, a l’espai de l’assecador, hi haurà el principal espai de lectura. «No tothom té un ordinador a casa o un espai separat on poder estudiar. És cabdal per a la ciutat», va afegir Viñuales.
No pateixen per un canvi de Govern Més enllà, des de l’Ajuntament consideren que el projecte tirarà endavant més enllà de si canvia el Govern estatal o no. «Treballem amb la idea que és un bon projecte, que ningú pot aturar. La construcció d’aquesta biblioteca provincial és una obligació normativa. No ens ho hem inventat nosaltres», va expressar l’alcalde tarragoní.
A banda, l’acord deslloriga el pla d’usos de la Tabacalera, que ha de redactar la Generalitat i haurà d’estar enllestit abans de l’estiu, segons el compromís de la Consellera de Cultura, Sònia Hernández.
La vella serà municipal Aquest pacte entre administracions també suposarà que, un cop s’acabin les obres, l’actual biblioteca al carrer Fortuny passarà a ser municipal. «Ens estem posant al dia per complir amb el mapa de lectura pública», va asseverar Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona.
A la planta superior, a l’espai de l’assecador que es veu a la imatge, hi haurà el principal espai de lectura de la Biblioteca Provincial. Diari Més
la inversió del Ministeri serà de més de 20 MEUR
Política l Collado demana que el pla d'usos compti amb la participació dels treballadors
O.C.S.
Des dels Comuns van celebrar ahir l’acord per la ubicació de la Biblioteca i van demanar «celeritat». «És un canvi molt important a nivell cultural a la ciutat. El que demanem ara és que el pla d’usos compti amb la participació dels treballadors», va indicar Jordi Collado, portaveu del grup municipal. A més, des de la formació van donar per fet que la inversió del Ministeri «serà de més de 10 milions d’euros» i que no afectarà que hi hagi o no pressupostos a nivell estatal, ja que amb els recursos propis «hi ha prou per tirar-ho endavant». Collado també va celebrar que la biblioteca
Economia l El consistori considera que és una oportunitat per atraure companyies
Oriol Castro Sanz
al carrer Fortuny passi en un futur a mans municipals. Més enllà, des del grup municipal d’ERC van exposar que «no entenem la novetat de l’anunci». «El que cal ara és calendari i finançament, aquest seria el veritable avenç i aquí és on cal incidir i a on estem. En tres anys no s’ha avançat en res», va dir Maria Roig, portaveu dels republicans. Per la seva banda, des del grup municipal de Junts van treure pit del seu pacte. «L’1 de setembre vam anunciar l’acord que havíem arribat des de Junts al Congrés. Ara tornen a anunciar-ho, molt bé, però sense la feina de Junts a Madrid, no podrien fer aquests anuncis», va dir Jordi Sendra, portaveu dels juntaires.
L’acord a tres bandes entre les administracions per ubicació de la Biblioteca Provincial obre una altra derivada. I és què s’hi farà a l’ala esquerra, que finalment queda disponible. Segons va explicar ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, l’aposta de la ciutat és encabir-hi un centre tecnològic. «Crec que podria ser un lloc meravellós per a fer un centre tecnològic de primer nivell. A més, sabem que hi ha mercats i demanda. Les empreses del sector busquen espais a Tarragona i si els podem oferir un entorn comú amb els serveis adients, creiem que ho valoraran», va considerar el batlle. Viñuales va recordar l’estudi de viabilitat per a un districte innovador a la ciutat, que es va encarregar a l’enginyer i economista Miquel Barceló. «Ja marcava que l’activitat econòmica havia d’anar enllaçada amb la recerca tecnològica, també per les casuístiques que tenim com a territori. Pot ser un valor afegit i una aposta de futur. Tenim 100.000 euros
L’ICAC avança amb el trasllat mentre Euses està en stand by
Mentrestant, els tràmits i treballs per a ocupar els altres espais disponibles a la Tabacalera continuen. D’una banda, el trasllat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica al mòdul 6 està immers en el concurs de projectes que ha d’escollir l’empresa que redactarà el projecte bàsic i executiu de la nova seu de l’organisme. Disposarà de 2.852,40 metres quadrats útils dividits en quatre plantes i la cessió serà per un termini de cinquanta anys i sense cànon d’explotació. La inver-
reservats per a fer un projecte executiu», va explicar l’alcalde tarragoní.
Barceló va calcular que, a llarg termini, es podrien arribar a crear entre 20.000 i 25.000 llocs de treballs directes qualificats amb el
sió de la Generalitat per a fer-ho possible serà d’uns 5 milions d’euros. El nou centre de l’ICAC a la Tabacalera comptarà amb un centre de documentació i biblioteca d’uns 240m2.. Si la planificació prevista amb la redacció del projecte es compleix, aquest estarà enllestit enguany. D’altra banda, el centre universitari Euses té el seu projecte a la Tabacalera en stand by. Les troballes de les prospeccions arqueològiques al mòdul 5, on s’ubicarà la universitat, han fet retardar els terminis previstos i el centre busca alternatives de cara al curs vinent. L’Ajuntament li ha cedit aquest edifici per un termini de 40 anys.
futur districte tecnològic. D’aquests, se’n podrien derivar 40.000 més del sector serveis. Durant aquests primers anys, ja es va exposar que es treballaria en l’impuls d’un ‘hub’ tecnològic a la Tabacalera, que s’hauria de conver-
«Pot ser un valor afegit i una aposta de futur. Tenim 100.000 euros reservats»
tir en l’eix del futur districte tecnològic, el qual s’estendrà fins a l’altra banda del riu Francolí.
Proposta redimensionada
La proposta inicial de Barceló per a l’antiga fàbrica de tabacs s’haurà de redimensionar. L’enginyeria considerava que el mòdul 1 podria acollir un clúster d’indústries creatives i culturals, així com altres activitats juntament amb el magatzem 2. D’altra banda, s’ubicaria la seu central del districte amb espais de participació ciutadana com el Citilab, un laboratori per democratitzar la innovació social i tecnològica; i acolliria empreses digitals. Finalment, Barceló apostava perquè el mòdul 4 es convertís en una residència per a estudiants i treballadors. Tarragona vol pujar al tren de la indústria tecnològica i la Tabacalera pot ser el primer pas.
Política l Els republicans denuncien manca de transparència amb el cas del gerent Xavier de Gispert
El grup municipal d’Esquerra Republicana va demanar públicament ahir la dimissió de Sandra Ramos com a presidenta de l’Empresa de Mitjans municipal. El motiu és la gestió de la consellera socialista del cas del gerent de l’empresa, Xavier de Gispert, testimoni protegit per l’Ofici-
na Antifrau de Catalunya des del 2023 per haver denunciat possibles irregularitats financeres a l’empresa amb pagaments i subvencions encobertes per més de 800.000 euros entre 2009 i 2019. Segons va denunciar ERC, la renovació de la protecció es va conèixer a través d’una carta enviada pels advocats del gerent als membres del consell d’admi-
nistració ara fa uns dies, i no per la via institucional corresponent. «No pot ser que el Consell d’Administració desconegui què està passant amb la condició de protegir el gerent de Tarragona Ràdio. Encara no ha informat. Pel que sabem, hi ha hagut unes al·legacions per part de l’Ajuntament i tot això s’ha dut a terme a esquenes del Consell
Protesta l La concentració va reunir prop d'un centenar de persones
Eloi Tost / ACN
Prop d’un centenar de persones es van manifestar ahir a Tarragona per reclamar més drets laborals per als autònoms. Seguint la convocatòria que hi havia en diferents ciutats de l’Estat, van denunciar que la fiscalitat que han d’as-
sumir els perjudica, que no tenen alguns drets com baixes per defunció de familiars i que se’ls suspengui la quota quan estiguin de baixa mèdica, entre altres.
La manifestació va sortir del passeig de les Palmeres i va fer un recorregut de més de dos quilòmetres pel centre
de la ciutat. Xavier Pallarès, portaveu de la Plataforma pels Autònoms de Tarragona, va remarcar que igual que els mestres o els metges, també estan en lluita, i que toca a les administracions aportar solucions. «Continuem amb les mateixes reivindicacions que el 30 de novembre, com l’exempció
d’Administració. És gravíssim», va exposar ahir Maria Roig, portaveu d’ERC.
Veto a la Gala
A més, durant la sessió del passat Consell, Ramos, segons ERC, va prohibir gravar el consell per ordres del Secretari General, ni per ús intern, i va evitar fer acta de la discussió sobre un possible veto del
de l’IVA als autònoms amb ingressos inferiors als 85.000 euros o el dret a les baixes», va explicar. «No ens aturaren fins que no se’ns escolti i se’ns tingui en compte a tots. Nosaltres fem propostes, però són les administracions que han de posar fil a l’agulla», va afirmar Pallarès.
Les protestes, convocades per la Plataforma per la Dignitat dels Autònoms 30N, van tenir lloc a 21 ciutats espanyoles. Segons les dades oficials, el país compta amb més de 3,42 milions de treballadors autònoms.
Des de l’Ajuntament no han volgut fer declaracions al respecte
qüestió de transparència, bon govern i de respecte institucional», va reblar Roig. ERC ha registrat peticions d’informació a alcaldia i a secretaria general. Des de l’Ajuntament no s’han volgut fer declaracions al respecte. La portaveu dels republicans va concloure que «Ramos ha perdut completament la confiança per exercir aquest càrrec i Tarragona necessita una gestió transparent i rigorosa dels seus mitjans de comunicació públics».
Junts demana explicacions
gerent a la Gala del 40è aniversari de Tarragona Ràdio. Gispert no va fer cap parlament durant l’esdeveniment ni va tenir protagonisme. «No es pot dirigir una empresa municipal ocultant informació, impedint que es gravin els consells d’administració per facilitar-ne la transcripció, i decidint què es fa constar a les actes i què no. Aquesta és una
Des del grup municipal de Junts també es va criticar ahir l’actitud i les maneres de fer de la consellera Sandra Ramos amb aquest afer. Segons Jordi Sendra, portaveu dels juntaires, el fet que aquesta situació no es traslladés al Consell d’Administració fins cinc mesos després de la decisió d’Antifrau posa en qüestió la diligència informativa de la presidència i podria afectar la seguretat jurídica dels membres de l’òrgan. El portaveu qualifica els fets de «manca de transparència i ètica» i recorda que aquests principis han de regir especialment en assumptes vinculats a la lluita contra la corrupció. «És una deixadesa de funcions i una falta de respecte. No ens agrada que parlin en nom nostre sense informar-nos ni demanar-nos opinió», va afirmar. «No tolerarem represàlies contra Gispert, ja ho vam deixar clar després de l’apagada on ens vam oposar frontalment a la maniobra de Collado, PP i Vox amb la connivència del PSC», va afegir.
Seguretat l Està totalment equipada i inclou un kit d'investigació d'accidents
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha incorporat una furgoneta Ford Custom destinada a la Unitat de Trànsit i Transports de la Guàrdia Urbana. Està totalment preparada per a les necessitats del servei, ja que està equipada amb tecnologia d’última generació.
La furgoneta compta amb un kit d’investigació d’accidents de trànsit, que permetrà establir les causes i els factors que han provocat el sinistre i qui n’és el responsable. També disposa d’un sistema de gravació que permetrà documentar amb precisió les conductes de les persones implicades en un sinistre viari.
El nou vehicle facilita una zona de treball operativa per a la realització de controls policials, dotada dels recursos necessaris per dur a terme actuacions de seguretat vià-
ria amb eficiència i garanties i també servirà com a punt de control mòbil per a campanyes de prevenció que es porten a terme des de la Divisió de Trànsit. A banda, aquesta furgoneta permetrà oferir un espai segur, discret i climatitzat per a l’atenció de víctimes, testimonis o persones vulnerables.
L’adquisició d’aquesta nova unitat s’emmarca dins del pla estratègic de renovació del parc mòbil de la Guàrdia Urbana, el qual inclou la retirada definitiva de diversos vehicles actuals que han arribat al final de la seva vida útil. Aquest pla pretén dotar de les eines necessàries i dels mitjans més moderns, fiables i adaptats a les exigències actuals del servei i de la sostenibilitat. La furgoneta que utilitzava fins ara la Unitat de Trànsit té uns deu anys d’antiguitat.
Universitat l El catedràtic ha remarcat que calen «estratègies disruptives» per millorar la docència i impulsar la recerca
John Bugarin
Domènec Puig Valls presentarà candidatura per convertir-se en el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Després de 34 anys vinculat a la institució, assegura que fa el pas perquè veu «coses altament millorables» i considera necessari un canvi d’orientació estratègica. Actualment, és catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques i forma part del laboratori de Robòtica i Visió Intel·ligents del grup de recerca ITAKA com a investigador principal. En l’àmbit de la gestió, ha estat director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, així com vicerector de Docència, Programació Acadèmica i Professorat durant el mandat de l’exrectora María José Figueras (2018-2022). Puig explica que, des de fa un any, treballa en la configuració de la candidatura, integrada per 15 persones de tots els campus i amb «la màxima paritat possible». Defineix l’equip com a «transversal» i jove, però amb experiència, que podrà aportar «una visió fresca».
«Som acadèmics i independents, no polítics professionals», afirma Puig, tot assegurant que això els diferencia de l’actual rector, Josep Pallarès, qui previsiblement es
presentarà a la reelecció, i el seu govern. L’objectiu, apunta, és «trencar amb l’endogàmia interna».
El futur candidat es mostra especialment crític amb la gestió feta durant aquest mandat. El catedràtic considera que els darrers quatre anys, marcats per un increment dels recursos públics per al sistema universitari, no
L’exvicerector ha criticat la gestió de Josep Pallarès durant aquest mandat
s’han traduït en un salt qualitatiu a la URV, sinó que s’ha apostat pel «continuisme» sense «estratègies disruptives». Igualment, qüestiona
l’estil de governança d’«una direcció allunyada del dia a dia». Puig assegura que la seva candidatura pretén establir més transparència i més participació.
D’altra banda, ha recordat que cal solucionar la infradotació estructural que pateix la URV en matèria de professorat per oferir «una docència de qualitat» i també per millorar les condicions dels docents. A més, creu que ha mancat ambició pel que fa a les infraestructures: «Els espais actuals s’han quedat petits». Per això, insta a «reclamar» a la Generalitat «les inversions que la URV necessita», amb el suport de les institucions i agents del territori. Respecte als reptes a afrontar els pròxims anys, aposta per millorar la docència amb un mapa de titulacions viu i adaptatiu; impulsar la formació «al llarg de la vida»; enfortir la relació amb empreses del territori per potenciar la transferència de coneixement; reforçar la recerca amb millors condicions, menys burocràcia i foment de la col·laboració interdisciplinària; i augmentar la projecció internacional. «Hem de ser una universitat que la gent triï perquè és la millor en allò que ofereix», remarca Puig, que vol superar «el complex d’inferioritat respecte a les universitats de Barcelona».
Les eleccions, al maig
Les eleccions se celebraran entre el 25 i el 27 del pròxim mes de maig, amb votació electrònica. El procés s’iniciarà amb la convocatòria oficial i la publicació del cens provisional a mitjan abril. Posteriorment, hi haurà el període de presentació i proclamació de candidatures abans de la campanya, prevista per a la segona quinzena de maig.
Cultura l L’exposició, que presenta 38 obres diverses, s’inaugurarà aquest dijous i es podrà visitar fins al 3 de maig
Redacció
El Refugi 1 del Moll de Costa estrena aquest dijous a les 19 hores l’exposició Navegant l’art. Fons d’Art del Port de Tarragona. La mostra s’emmarca en la celebració del 40è aniversari de la reconversió del Moll de Costa en un espai dedicat a l’art i a la ciutadania. Navegant l’art agrupa una selecció de les obres d’art més destacades del Fons d’Art del
Port de Tarragona, que està format per peces provinents de les diferents exposicions que han acollit els tinglados i refugis des de la seva reconversió el 1986. L’exposició es podrà visitar fins al 3 de maig. «2026 és un any de celebració per al Port, per la ciutat i per la cultura perquè fa 40 anys de la reconversió del Moll de Costa en un espai cultural obert a la ciutadania»,
afirma el president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà. El president recorda que «Moll de Costa va tenir un inici brillant, amb exposicions de ressò internacional, que el van posar dins del panorama artístic nacional i internacional» i destaca que «amb els anys ha sabut fer el més difícil que és consolidar-se fins a convertir-se en un dels principals aparadors de l’art i la cul-
Societat l S'han repartit més de 3.000 € entre les diferents categories
Redacció
La Conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració de la Via T Tarragona Shopping, van atorgar ahir els premis als guanyadors del Concurs d’Aparadors Comerç Festiu: Edició Carnaval 2026, una iniciativa que ha tornat a om-
plir els carrers de la ciutat de color, creativitat i ambient festiu.
Els premis sumen més de 3.000€ repartits entre les diferents categories. Els guanyadors han estat, en la modalitat Comparsero, premi a millor vestuari per la Pastisseria i Bomboneria
Trill i Colours Fantasy; premi Brilli-brilli a Aire Perruqueria i Pandora Comparsa; el premi Divertit ha anat a parar a Trasquilón Perruquers i Artífex Comparsa; el premi Original a Irene’s Chic i Màgic Dansa; el premi Artesanal a Atmosfera Dansa i La Unió de l’ACUAE i el premi Satíric a El
CURSOS FORMATIUS
tura no només a Tarragona ciutat sinó a tot el territori». Navegant l’art presenta 38 obres de diferents estils i disciplines, amb peces desta-
Lloro de la Negrita i La Bóta. Els guanyadors en la modalitat Single, reben com a premi a millor vestuari, el Mercat Central amb la temàtica Mexicans; el premi Brilli-brilli amb Món Pastissers i la temàtica Carnaval; el premi Divertit al Mercat de Torreforta, amb el tema Los de la Boda se van de Resort; el premi Original a Casa Pladevall amb el tema Gerres de Cervesa; el premi Artesanal a Albert Ribot per un Carnaval de Conte i el premi Satíric a El Lloro de la Negrita amb la temàtica Tarragona, ciutat de coloms.
Places limitades i especialment dirigides a persones en situació d’atur
Royal Escola de Formació ja ha obert les inscripcions als seus cursos 100% subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una oportunitat adreçada principalment a persones en situació d’atur que volen millorar el seu perfil professional amb una titulació oficial i orientada a les necessitats reals del mercat laboral. Les places són limitades i s’assignen segons els requisits
d’accés i els criteris de priorització establerts pel SOC. La formació està vinculada a certificats oficials i combina continguts teòrics amb una clara orientació pràctica per afavorir la incorporació laboral en el menor temps possible. L’oferta formativa es distribueix en tres grans àrees amb demanda sostinguda de professionals qualificats: esports, hostaleria i serveis. A més, el centre també ofereix formació en competències transversals com l’anglès nivell B1,
cades com La distància més curta, de Perejaume. Aquesta va ser la primera donació que va rebre el Fons d’Art i n’és el principal emblema. També
s’hi inclouen obres de Tom Carr o de Joan Fontcoberta, que es van poder veure en els primers anys de trajectòria de Moll de Costa.
La formació està vinculada a certificats oficials amb continguts teòrics i pràctics. CEDIDA
orientat a la preparació de l’examen oficial de Cambridge English, així com cursos adaptats per a persones amb diversitat funcional, reforçant el seu compromís amb una formació accessible i inclusiva. Dins l’àmbit esportiu, destaca especialment l’inici dels cursos de socorrisme, una de les formacions amb més demanda, sobretot durant la temporada d’estiu. Aquesta titulació és imprescindible per treballar en piscines, instal·lacions esportives i entorns aquàtics, i representa una via d’accés ràpida a un sector que requereix personal qualificat de manera recurrent. Royal Escola de Formació compta amb seus a Tarragona, Calafell, El Vendrell, Alcanar i Lleida, i es caracteritza per un model formatiu orientat a resultats i a l’ocupabilitat de l’alumnat. Les persones interessades poden consultar requisits, calendari i disponibilitat de places a royalformacio.com. El procés d’inscripció ja està en marxa i les places s’assignen fins a completar els grups.
Equipaments l La intervenció de reforma i ampliació de les instal·lacions estarà enllestida cap al 2028
S. Peralta / M. Llaberia
El Parc de Bombers de Reus s’adaptarà a la realitat actual. Les instal·lacions en funcionament es remunten al 1986 i la seva actualització no només respondrà a l’encaix amb la normativa en vigor, sinó també als canvis que el cos ha viscut des de la seva constitució. En aquesta línia, les dependències s’adequaran a la presència de personal femení, amb l’habilitació de vestidors inclusius. A més, en esdevenir un parc de tipus A, es preveu un augment de la plantilla —amb un mínim de nou persones— i l’establiment com a seu formativa, així que, amb més espai, es descongestionarà l’equipament utilitzat i permetrà crear nous serveis. La compleció dels treballs s’espera per al 2028.
La superfície es veurà incrementada cap al solar adjacent cedit per l’Ajuntament de Reus, de 2.326,55 m2, on es construirà una nova edificació, que seguirà un sistema modular integral, per a reubicar-hi les activitats complementàries de formació. També hi haurà el centre ERA (Equips de Respiració
Imatge virtual de com s’espera que quedi el Parc de Bombers de Reus, una vegada completades les obres de rehabilitació. Cedida
El pressupost base de licitació de les obres és de 4,7 milions d’euros
La Fundació Bara posa a la venda roses solidàries per aquest Sant Jordi
Societat l La Fundació
Bara posa a la venda roses solidàries per aquest Sant Jordi. Les comandes es poden realitzar fins al dimarts 10 de març, amb un donatiu mínim de 3,5 euros per unitat. Els fons recaptats es destinaran als projectes d'atenció socioeducativa a persones vulnerables de la fundació, així com al Banc d'Aliments. Les roses
seran entregades el dimecres 22 d’abril o el mateix dia de Sant Jordi a les empreses, centres educatius o comerços. També es podran recollir a la mateixa seu de la Fundació en cas de ser un particular. Les reserves es poden fer enviant un correu electrònic a fundaciomnfbara@yahoo. es o un WhatsApp al 679 432 254. Redacció
Autònoma), dependències de la unitat GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) i la seu del sotscap territorial de la Regió d’Emergències de Tarragona, que actualment estan al Parc
de Bombers. L’ampliació es produirà a l’actual aparcament en superfície de Mas Abelló, al carrer de Mas del Tallapedra, just al costat del Parc de Bombers i a prop del
El Centre de Lectura de Reus acull aquesta tarda la
conferència de Núria Burgada
Societat l Demà el Centre de Lectura de Reus acollirà una conferència de Núria Burgada, mare i membre de la Fundació Kilian Jornet. Aquesta tindrà lloc a les 19 h a la sala Emili Argilaga i s'emmarca en el programa d'actes del 125 Aniversari de la Secció Excursionista. Durant la xerrada, Burgada compartirà la seva experiència personal,
així com reflexions sobre l’educació, l’esport i els valors a la muntanya. Durant l’acte també es farà la projecció d’un vídeo sobre Kilian Jornet. La conferència havia estat inicialment programada per al 12 de febrer, però va quedar ajornada a causa de l’alerta meteorològica que la Generalitat va activar aquell dia. Redacció
dobles, una aula de formació específica per al personal de servei, espais diferenciats per als equips de protecció individual (EPI) nets i els que acaben bruts després d’una intervenció i vestidors inclusius.
Redistribució d’espais
La reforma permetrà redistribuir el Parc de Bombers. L’àmbit de l’habitatge es traslladarà a la primera planta de l’edifici, on també es trobaran la cuina i la sala d’estar, de forma que la planta baixa quedarà restringida a ambients de treball, amb les cotxeres i la sala de control com a elements centrals. Així mateix, l’actuació garantirà circuits segurs per al personal, de manera que per desar els EPI bruts no caldrà travessar altres dependències netes. Addicionalment, s’incidirà a la torre de pràctiques. Com que presenta un bon aspecte de conservació, la intervenció es limitarà a una rehabilitació exterior, amb tasques com el repintat de baranes i escales metàl·liques, la neteja i desenrunat de l’interior o la impermeabilització de terrats.
4,7 milions d’euros
centre cívic del barri, el Mas Abelló.
En conseqüència, al Parc de Bombers s’hi crearà un gimnàs —actualment ubicat a les cotxeres—, nou habitacions
Les obres de reforma estan, en aquests moments, en fase de licitació, amb un pressupost base de 4,7 milions d’euros (IVA inclòs). La previsió és que l’inici de l’actuació sobre el terreny pugui encetar-se després de l’estiu, entre setembre i octubre del present 2026. Amb aquesta voluntat, i tenint en compte l’establiment d’un termini de 16 mesos per a la seva compleció, el calendari fixa l’any 2028 per a la fi de la intervenció.
Turisme l Més d’un centenar d’expositors van fer acte de presència en el saló de l’hostaleria i el turisme
Miquel Llaberia
El TurisMarket, la fira dedicada als professionals de l’hostaleria i el turisme a Tarragona va obrir ahir dilluns 2 de març les seves portes en una tercera edició que aplega a més d’un centenar d’expositors. Tot i la curta vida d’aquest saló, el seu ascens ha estat meteòric, superant amb escreix les activitats i els expositors any rere any i marcant-se per aquesta present edició la xifra de 7.000 visitants com a objectiu. La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, va destacar que «TurisMarket va néixer amb una voluntat molt clara: ser útil. Útil per les empreses, pels professionals, pels proveïdors i per a tots aquells que entenem que el turisme és un ecosistema que només funciona quan treballa coordinadament».
Durant aquesta primera jornada centenars de professionals van començar ja a visitar les instal·lacions de firaReus Events que acullen aquest esdeveniment que tanca avui dimarts 3 de març. En aquest feien acte de presència diferents empreses proveïdores de tota mena d’àmbits, tot i que el més llaminer i nombrós resultava ser el del sector del càtering. Però també hi havia espai per empreses dedicades a aspectes tan bàsics com panys de porta o sistemes informàtics, els quals
El Rinconcito de Manel obre a la plaça del Nen de les Oques
Empresa l El Rinconcito de Manel, famós a Salou per les seves postres i batuts, ha inaugurat un nou local a Reus. Aquest se situa a la plaça del Nen de les Oques, on anteriorment hi havia un quiosc de Roslena. El local ofereix una carta variada que inclou creps, gofres o pancakes. DCR/Diari Més
Els representants del sector van carregar contra l’augment de la taxa turística
també són d’interès per al sector turístic de la demarcació. Per la seva banda, l’encarregat d’inaugurar oficialment el TurisMarket d’enguany ha estat el president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (ConfeCat), Santiago GarcíaNieto, va apuntar la necessitat de disposar d’espais com
TurisMarket tenint en compte que «a Catalunya el turisme representa prop del 12% del PIB, a Tarragona parlem d’un 26%».
A més, també va elogiar la capacitat dels agents turístics i l’administració de la demarcació per unir forces amb esdeveniments com TurisMarket: «Això d’anar tots junts, part pública i part privada, únicament ha passat i ha anat bé aquí». Ara bé, l’espai també va servir perquè els representants del sector tornessin a carregar contra l’augment significatiu de la taxa turística, alhora que els representants polítics presents mostraven una expressió impertèrrita. «Estem molt decebuts des de l’àmbit empresarial sobre la modificació de l’impost turístic i sobre el que s’ha acabat aplicant. No es correspon amb el diàleg que teníem amb el govern», va sentenciar Cabré.
Jornada Treballa al Turisme Avui, en l’últim dia del TurisMarket, tindrà lloc la 8a Jornada Treballa al Turisme, organitzat conjuntament entre la Cambra de Comerç de Reus i el TurisMarket. Més d’una trentena d’empreses seran presents oferten més de 2.000 llocs de feina en hotels, càmpings o apartaments, entre d’altres. La presidenta de la FEHT afirma que això demostra «la força del sector i la seva capacitat de generar oportunitats laborals reals».
L’Hora Violeta convoca una marxa de torxes el 7 de març com a prèvia del 8M
Feminisme l L'Hora Violeta organitza una marxa de torxes pel dissabte 7 de març a partir de les 19 hores del vespre com a acte previ a la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora el 8 de març. La marxa començarà des del passeig Mata, baixarà pels principals carrers de la ciutat i farà parades a les places més concorregudes. En cadascuna es
llegiran titulars de denúncia, es reivindicaran les principals lluites feministes i cridaran a la mobilització del 8M. Des de l'Hora Violeta afirmen que «davant l'antifeminisme i qui vol utilitzar la nostra lluita per amagar el racisme, és imprescindible tornar a posar sobre la taula tot el que defensa el feminisme». Entre les qüestions que es reivindicaran el 7 de març hi ha la
dificultat d'accés a l'habitatge, el racisme immobiliari i institucional, la persecució dels drets sexuals i reproductius, la violència sexual i els feminicidis i l'explotació laboral i el treball de cures. Des de l'Hora Violeta conviden a mobilitzar-se a totes aquelles persones que defensin vides dignes per a les dones, independentment del seu origen, gènere i classe. Redacció
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ha actualitzat el seu Pla de Contractació. L’adaptació implica la programació de les licitacions amb antelació i donar-les a conèixer anticipadament.
Aquest fet, de retruc, evita possibles demores, improvisacions i trobar-se en situacions que obliguen a acceptar pròrrogues forçades o tramitar situacions d’urgència no desitjades. El regidor de l’àrea de Bon Govern, Hisenda i Serveis Generals, Manel Muñoz, va explicar en l’últim ple que la mesura respon a tres «principis essencials: la planificació, la transparència i la competència efectiva». A més, el tràmit respon a la llei
9/2017, de Contractes del Sector Públic.
El pla actualitzat inclou els contractes referits no només a l’exercici del 2026, sinó també a anualitats successives que arriben fins al 2032. «Aquest exercici de previsió ens permet anticipar licitacions estratègiques vinculades principalment a serveis de subministrament de caràcter plurianual i prestació successiva, essencialment per al funcionament ordinari de la corporació i la prestació de serveis a la ciutadania», va detallar l’edil.
Entre aquests contractes, destaquen, pel seu volum econòmic i impacte organitzatiu, els vinculats a manteniment d’equipaments i instal·lacions
municipals, subministraments energètics, suport tecnològic i de sistemes d’informació i serveis relacionats amb la gestió de residus, la neteja viària o l’atenció a les persones. Són necessitats recurrents «i, precisament per això, la planificació anticipada és clau per evitar pròrrogues forçades o situacions d’urgència no desitjades», per no perdre el seu correcte funcionament. «En definitiva, no es tracta de quantitat econòmica, sinó de qualitat en la programació i en la gestió del cicle contractual», va afegir. Addicionalment, es prioritza la licitació oberta amb concurrència, reservant els procediments negociats o d’altres tipologies a supòsits excepcionals.
Comerç l Uns 90 establiments participaran en la 51a edició
Redacció
Establiments dels sectors del comerç, bellesa i serveis de Reus posaran punt final a les rebaixes d’hivern amb la 51a edició de Les Botigues al Carrer, campanya comercial organitzada per El Tomb de Reus amb el suport de l’Agència Reus Promoció. La iniciativa es durà a terme, com és habitual, durant els últims dies del període oficial de rebaixes: els dies 4, 5, 6 i 7 de març, i amb la participació d’uns 90 establiments del centre de la ciutat (associats i no associats).
Durant aquests dies, els comerços participants ompliran els carrers de l’espai d’El Tomb de la ciutat amb les seves parades, taules i penja-robes amb productes de moda, complements, accessoris, productes de bellesa, decoració, i objectes per la llar, entre d’altres. L’organització
La campanya l’organitza El Tomb de Reus amb Reus Promoció Imatge d’arxiu d’una edició de Les Botigues al Carrer a Reus. Gerard Martí
edició en «la gran festa del comerç i motiven els visitants i la mateixa ciutadania a descobrir grans oportunitats comercials, gaudint al mateix temps d’una àmplia oferta d’oci, gastronomia i cultura».
Manel Muñoz: «Planificar vol dir governar amb responsabilitat»
Muñoz va destacar que l’adequació té tres «implicacions importants». La primera, la «planificació responsable». «Evita improvisacions, redueix riscos de venciments imprevistos i permet preparar licitacions amb criteri tècnic i jurídic adequat», digué. A més, és un moviment de transparència i «dona seguretat als operadors econòmics, fomenta la concurrència i reforça la confiança institucional». Així mateix, la contractació pública esdevé una «política pública estructura-
da» en comptes d’una activitat reactiva. «Programar vol dir governar amb anticipació», va valorar el regidor, tot afegint que és «la punta de l’iceberg» de la feina que desenvolupa el Servei d’Aprovisionaments, Contractació i Patrimoni. «La contractació pública és una
de les eines més potents que té una administració per garantir serveis de qualitat, sostenibilitat econòmica i igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat públic. Planificar vol dir governar amb responsabilitat, i aquest és el sentit d’aquesta actualització», va concloure Manel Muñoz.
destaca el fet que «el comerç és un dels principals actius de la ciutat» i que Les Botigues al Carrer es converteixen cada
La iniciativa es du a terme en dues ocasions durant l’any: al final de les rebaixes d’hivern i d’estiu.
Cultura l El consistori va presentar 13 plats inspirats en la història del municipi i una futura Ruta del Neolític
Adam Díaz Garriga
El Teatre Auditori de Salou va ser l’escenari aquest dilluns del naixement d’una nova proposta que preveu reforçar el patrimoni històric salouenc a través de la gastronomia i la cultura. El consistori anunciava l’impuls de la iniciativa Salou, patrimoni mediterrani. Experiències inoblidables davant de 400 convidats que van gaudir dels primers «tastos»: plats que combinaran el passat de la història del municipi, recollint receptes de fa 2.000 anys, amb la gastronomia d’alt nivell creada als restaurants locals durant els últims segles.
Durant l’acte, es va recordar l’evolució de Salou a través dels esdeveniments més
importants, com les civilitzacions gregues, l’imperi romà o l’arribada del Modernisme
i el Noucentisme al municipi. Entre les novetats exposades als assistents, van destacar la
previsió de crear una futura Ruta del neolític. Una proposta que perme-
«A casa»
Primer acte suspès per l’accident d’Adamuz
L’acte principal va preveure’s pel passat 20 de gener al Movistar Arena de Madrid, però finalment no es va celebrar arran del tràgic accident ferroviari ocorregut a Adamuz (Còrdoba). Finalment, l’Ajuntament de Salou va optar per celebrar-lo «a casa», sota la presència de la directora General de Turisme, Cristina Lagé i centenars d’autoritats.
del restaurant de Deliranto, Pep Moreno. L’Ajuntament, en col·laboració amb deu restaurants del municipi, presentava un reguitzell de 13 propostes que creen «una línia de temps» per recordar l’evolució de les etapes històriques de Salou.
Deu restaurants de Salou van presentar «una línia del temps gastronòmica»
trà atreure visitants «interessats en la cultura i la història», recordant el camí que connectava l’antic port de Salou amb les muntanyes de Prades. «L’objectiu és desestacionalitzar i diversificar la demanda, atraient un visitant que s’interessi realment pel que veu», ressaltava l’alcalde de Salou, Pere Granados.
El plat fort
La vetllada va completar-se amb l’explicació de la proposta principal de la mà del xef
La degustació per als visitants va deixar veure la qualitat de les propostes, començant per la Kalipolis grega, una maza d’oliva Koroneiki, formatge fresc de cabra, figues seques, foie marí i Retsina, presentada pel restaurant Cook and Travel. El viatge continuava amb l’imperi romà i la Salauris romana (Panis Candidus) farcida de peix i marisc amb mermelada de pètals de rosa, elaborat pel Gastrobar MRKT, d’Edu Cuesta, i combinant amb la Vil·la Romana de Barenys (Minutal), de carn de porc confitada, del mateix establiment.
Entre les propostes, Deliranto s’acostava al present amb la partida de Jaume I, de Salou a Mallorca, amb un plat d’escabetx de rap, llet d’ametlles i formatge de Maó, i el restaurant ‘Mnudo’ culminava amb el naixement de Salou: un tàrtar simbòlic de tonyina i vedella per representar la sinergia entre el mar i la muntanya.
Les propostes podran tastar-se als restaurants participants, entre els que també se situen Lunattic Restaurant, Panorama, El Rinconcito de Manel, Huma, Infinitum o Rock and Grill Restaurant.
Serveis l L’Ajuntament ha publicat una vintena de lots per vuit dels espais costaners del municipi
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Cambrils ha obert el procés de licitació per incorporar a vuit de les seves platges 1.980 gandules i parasols. La proposta preveu l’adjudicació de fins a una vintena de lots per aportar l’equipament abans d’estrenar la temporada turística. Des de l’inici del període de licitació, el passat 11 de febrer, les empreses poden sol·licitar els paquets per separat fins al final del període on es poden demanar els equipaments. Només podran licitar un total de dos lots, cobrint part del pressupost que preveu evolucionar a mesura que s’hi adhereixin empreses.
Les platges que preveuen acumular més equipaments són l’espai de Vilafortuny, que podria incorporar fins a
601 unitats entre gandules, tendals i un mòdul de venda de tiquets i el Regueral, que sumaria 676 unitats, també
amb la caseta de venda per als visitants. Els equipaments, d’acord amb les condicions de la licitació, hauran d’instal-
Torredembarra l
L’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Serveis i Via Pública, ha dut a terme recentment diversos treballs de millora a l’aparcament dissuasiu de l’avinguda de Lluís Companys, per millorar la seguretat i fer-lo molt més còmode i pràctic per a les persones usuàries. Les actuacions ur-
banístiques han consistit en l’asfaltatge de sots, amb un cost de 7.000 euros, així com la instal·lació de 19 punts de llum, amb una inversió de 33.000 euros.
L’aparcament dissuasiu està situat a l’avinguda de Lluís Companys, número 50, i disposa d’un total de 348 places. Es troba a les coordenades GPS 41.1427202,
1.3976518. Es tracta d’un espai estratègic per afavorir la mobilitat al municipi i facilitar l’estacionament als accessos del nucli urbà.
També s’ha previst dur a terme l’arranjament de l’aparcament del passeig de la Sort, continuant així amb la millora progressiva dels espais d’estacionament del municipi. Redacció
lar-se en un màxim de 10 dies abans del període pactat amb el consistori, i les empreses també comptaran amb 10
El consistori valora una setantena d’ofertes per adjudicar guinguetes
dies un cop finalitzi el contracte, que s’entendrà entre les temporades 2026 i 2029.
Les platges de la Llosa, l’Ardiaca i el Cap de Sant Pere serien les següents que més para-sols, tendals i gandules podrien introduir, amb 110 unitats i un nou mòdul de venda de tiquets en cadascuna. També es troben dins la licitació les costes de l’Hort de Santa Maria i l’Esquirol, amb 51 unitats, i el Cavet, que seria la que menys equipaments preveuria, amb 41. L’ocupació prevista en cas que s’adjudiquin tots els lots serà de més d’11.400 metres quadrats al
llarg de les diferents platges de Cambrils, amb Vilafortuny novament com l’espai més sollicitat.
Guinguetes
El consistori cambrilenc encara resta pendent de l’adjudicació de les guinguetes a les platges per completar tots els equipaments turístics d’aquesta temporada. A finals del passat mes de gener, els recintes van sortir a licitació per arribar a temps per cobrir la demanda per Setmana Santa i l’11 de febrer va tancar el període per presentar ofertes per part d’empreses externes. Tot i que el consistori acabarà de definir quins espais del municipi tindran guinguetes aviat, existeix la possibilitat que algunes de les 18 previstes inicialment quedin desertes. Els recintes que s’adjudiquin enguany tindran validesa també fins a l’any 2029 i els preus s’han establert entre 18.000 i gairebé 29.000 euros per la seva construcció.
Les platges més beneficiades novament són les de Vilafortuny, que tindria quatre guinguetes, així com la del Prat d’en Forés, que també tindria quatre.
Municipal l El projecte preveu la construcció d’un ascensor i diferents zones verdes en l’entorn del tram
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Valls va engegar aquest dilluns el procés de licitació que preveu la segona fase de construcció i urbanització de part de la muralla medieval de l’Hort del Rector. La proposta té l’objectiu de donar continuïtat als primers treballs, executats a la muralla de Sant Francesc i Sant Antoni, on el consistori va crear zones verdes i adaptades als habitants. El projecte definitiu preveu un pressupost de 977.000 euros, un 70% del qual serà finançat per la subvenció del 2% cultural del Govern estatal.
El consistori ha afirmat que espera iniciar les obres al mes de juny d’enguany, amb un termini d’execució d’un any, que podria ampliar-se segons les demandes arqueològiques del projecte arran dels treballs de conservació i rehabilitació que incorporarà el projecte sobre la muralla del segle XIV. Les obres preveuen consolidar el tram i el seu entorn, actualment rodejat per dos Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), la muralla de Sant Francesc i l’Església de Sant Joan Baptista. L’espai urbà es recuperarà en dues fases diferenciades que comen-
çaran amb la «consolidació, restauració i reinterpretació del mur» i continuarà amb la urbanització del solar amb la construcció d’un nou ascensor per connectar el desnivell del tram, que englobarà 1.270 metres quadrats de treballs.
Continuïtat
«La recuperació de la muralla va més enllà i representa un projecte de regeneració urbana», explicava la regidora de Territori, Sònia Roca. En aquesta línia, es preveu una nova connexió peatonal entre el carrer del Mur i el carrer Muralla de Sant Antoni, re-
La Pobla de Mafumet l El document també inclou el calendari fiscal
Redacció
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha editat recentment l’edició 2026 del seu catàleg de subvencions i ajuts directes a la població. El document, que recull serveis i tràmits pensats per col·laborar amb les famílies i les empre-
ses pobletanes, constitueix una guia pràctica i de gran utilitat per a la població local, que té agrupades en aquest catàleg un total de 10 de línies d’ajuts directes. Aquests s’estructuren en quatre grans blocs temàtics: Ajuts socials, Comerç i empresa, Ensenyament i Habitatge.
Pel que fa al primer d’aquests àmbits, són fins a cinc les línies d’ajuts que el consistori posa a disposició de la seva població, amb subvencions adreçades a persones amb discapacitat per a l’adquisició d’ajuts tècnics; subvencions a la natalitat o l’adopció; la subvenció nominativa per
El Morell l L’equipament s’ha remodelat i integrat a l’SLPC
Redacció
La Biblioteca Montoliu del Morell va fer la passada setmana la presentació pública dels seus nous serveis, espais i recursos després de la incorporació al Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC).
L’alcalde del municipi, Eloi
Calbet, va fer una valoració molt positiva d’aquesta nova direcció del servei. «La biblioteca ja no és només un espai de lectura i estudi, sinó un equipament més ampli i viu, on es programaran activitats i que esdevindrà un punt de trobada cultural per al nostre poble», va destacar.
El nou tram seguirà la mateixa execució tècnica que la fase I per donar continuïtat
cuperant les antigues escales projectades per Vives Castellet. El tram rehabilitat tindrà
a les entitats del poble, amb l’objectiu de fomentar el teixit associatiu i la cohesió social del municipi; l’accés al Servei de Teleassistència o d’Ajuda a domicili i, finalment, els ajuts d’urgència social. L’alcalde, Joan Maria Sardà assegura que «a l’Ajuntament, la transparència i la responsabilitat en la gestió són valors que formen part del nostre dia a dia i marquen cada decisió que prenem».
D’altra banda, el document recull també la relació completa d’obligacions fiscals dels poblatins.
de Cultura, Xavier Fina, que va explicar breument el funcionament i els objectius del SLPC, subratllant la importància de sumar municipis a la xarxa per garantir serveis homogenis i accés universal a la lectura.
Així mateix, va posar en valor l’ampliació del fons amb més de 2.000 llibres nous, així com la voluntat de treballar amb voluntariat per impulsar un club de lectura.
També va assistir a la presentació el director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament
Un dels punts que més va sorprendre les persones assistents va ser la nova àrea infantil, pensada per convertir la biblioteca en un espai encara més acollidor i familia.
La jornada es va completar amb un petit refrigeri i obsequis per a les persones assistents
la mateixa estètica que el de la primera fase de la muralla, tant en les tècniques constructives com en els materials i preveu «adaptar-se als vestigis i elements patrimonials que apareguin».
«Volem que la zona verda sigui contínua, ja que el tram estava descuidat i mai s’ha ac-
tuat perquè la ciutadania tingui espais verds», ressaltava la regidora. Entre els elements del projecte, s’inclou la plantació d’arbres en la cantonada del tram, un nou enllumenat i un «coixí verd» en tots els espais possibles que permeti la construcció «respectant la muralla».
d’arxiu de l’Ajuntament de la
Indústria l Entitats, ens locals i particulars han recollit les afectacions detectades
El projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) que pre veu travessar una trentena de municipis entre Cata lunya i Aragó ha tancat el període d’exposició pública amb 14.421 al·legacions pre sentades sobre la proposta impulsada per Redeia. Ajun taments, entitats, sindicats, associacions agràries, plata formes ciutadanes, denomi nacions d’origen i particulars afectats han fet un recull de futuribles incidències durant els últims trenta dies. Durant aquest període, Redeia també s’ha reunit amb consistoris per explicar la proposta i pre veure possibles adaptacions de la línia, assegurant que no tenen resposta a les al· legacions presentades perquè «són les mateixes».
«La MAT es va parar dues vegades i aquesta és el cop on més gent ha participat», explicava el portaveu de la plataforma No a la MAT, Jordi Jumilla. Entre les al·legacions presentades per les adminis tracions locals hi figuren les dels consells comarcals del Priorat, el Baix Camp i la Ter ra Alta. També han presentat objeccions al projecte més d’una vintena d’ajuntaments d’aquestes tres comarques, així com del Tarragonès i l’Alt Camp. Alguns dels municipis implicats en les al·legacions, d’acord amb les entitats, «no estan afectats directament» però també s’hi han sumat per «donar suport». Per altra banda, també ha presentat al·legacions bona part del món agrari i vitiviní cola, afectat directament pel
Les torres elèctriques previstes preveuen una altura de 50 metres. ACN
Les plataformes adverteixen que el procediment podria seguir la via judicial
pas d’una línia que, critiquen, «no té en compte un dels sec tors bàsics del desenvolupa ment socioeconòmic del ter ritori». En aquest sentit, s’han oposat al projecte de la MAT la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DO Priorat i diverses empreses vitivinícoles.
Revolta Pagesa i Unió de Pagesos també han expressat la seva contrarietat afirmant que «aquest projecte és per judicial per a la pagesia de les comarques afectades» a cau
Indústria l La nova sub estació Francolí, construïda a Vilallonga del Camp, entra en funcionament aquesta set mana amb l’objectiu d’abastir part de la indústria petroquí mica del Camp de Tarragona. El nou recinte, impulsat per Red elèctrica, ha de permetre impulsar el «desenvolupa ment industrial i la descar bonització del sector» en els
pròxims anys. La subestació contempla tres punts de con nexió per a empreses del po lígon nord de Tarragona amb consums elevats. Tal com va desvetllar el Diari Més, aques tes serien Repsol, Carburos Metátlicos i Messer Ibérica. La subestació connecta amb la línia existent de 220 kV entre el Morell i Perafort i s’ha impulsat amb un pressupost
total de 6 milions d’euros. La idea és connectar a aquesta subestació la línia de molta alta tensió (MAT) entre Aragó i la Secuita (Tarragonès) que Red Eléctrica Española està tramitant actualment, i que enfrontarà, previsiblement, un procés de tràmits sense termini amb més de 14.400 al· legacions presentades sobre el projecte. ADG
al·legacions sense termini previst. Un tràmit que podria comportar mesos, però que des de la plataforma No a la MAT adverteixen que «no atura el projecte». La base le gal per aturar lo, expliquen, es troba en les al·legacions, que se centren en l’impacte eco sistèmic, urbanístic i econò mic que preveu tindre la línia. «Això hauria d’anar escalant fins a l’àmbit judicial, és el més normal», expressava el portaveu. D’acord amb Jumi lla, algunes de les al·legacions «tindran capacitat» d’aturar el projecte i subratllava la «voluntat» de les entitats per portar endavant els procedi ments. Les afectacions s’han tramitat a través de portals oficials a internet o també per administració pública.
Reunió i moviments
Política l L'Associació per l'Impuls de l'Metropoli tana del Camp de Tarragona ha iniciat el procés per es tructurar el contingut ope ratiu de la futura Agència Metropolitana de Compe titivitat i Atracció d’Inver sions. El treball s’emmarca en el desplegament de l’es tratègia metropolitana i en la futura constitució de la mancomunitat.
sa del seu gran impacte me diambiental. El gruix de les al·legacions, però, tal com des taquen les entitats, «ha sorgit de la societat civil». «Esperem haver saturat l’administració i deixar el projecte en standby fins que no es resolguin les al· legacions», ressaltava Jumilla.
En aquesta línia, les ins titucions encarregades del projecte, el Ministeri de Po lítica Territorial i el departa ment de Territori, hauran de gestionar les més de 14.400
La Plataforma No a la MAT es reunirà aquest dijous amb la subdelegació del Govern estatal a Tarragona per expo sar les principals afectacions i el malestar que genera el projecte. La intenció és visi bilitzar els danys que s’es menten a les al·legacions, tot i que, segons s’ha confirmat des de la plataforma, les mo bilitzacions no s’aturaran. «Tota aquesta oposició deixa clar que Tarragona no vol la MAT», destacava el portaveu de No a la MAT. La línia va fer pública la seva intenció de construir se a través de Red Eléctrica el passat 14 de gener, després de publicar se al Boletín Oficial del Estado (BOE) i al Diari Ofi cial de la Generalitat (DOGC) el dia 15 de gener. L’objectiu, segons Red Elèctrica, és con tinuar les reunions amb els ens i adaptar el projecte a les necessitats per portar enda vant la línia, que connectaria el municipi d’Escatrón a l’Ara gó amb els Aubals i la Secuita.
L’encàrrec té un caràcter clarament operatiu. No es tracta d’un pla estratègic general, sinó de definir fun cions, serveis, mecanismes de coordinació i un full de ruta que permeti l’arren cada efectiva de l’agència. L’objectiu és concretar el seu rol, evitar duplicitats amb les estructures municipals existents i establir un model viable des del primer any. El procés inclourà una fase d’escolta territorial estructurada. Treballarà amb la comissió correspo nent i amb equips tècnics municipals, així com amb els principals agents soci oeconòmics del Camp de Tarragona. Aquesta fase, asseguren, permetrà recollir expectatives, necessitats i propostes, i integrar el co neixement existent al terri tori abans de definir el mo del definitiu. L’assistència tècnica ha estat adjudicada a Liz Monfort, professional amb trajectòria en l’àmbit del desenvolupament eco nòmic i la promoció terri torial, vinculada a entorns institucionals. El resultat del treball haurà de concre tar una estructura lleugera i coordinada. Redacció
AFECTACIONS AUDITIVIES
Una qüestió que passa desapercebuda i que pot convertirse en un gran problema del nostre dia a dia
LAMIC/Redacció
a contaminació acústica té efectes nocius per al nostre organisme i pot arribar a convertir-se en un gran problema que afecti el nostre dia a dia. Cal conscienciar-nos sobre el problema del soroll en les llars i centres de treball, i buscar solucions per a aïllar la nostra casa del soroll exterior i guanyar en qualitat de vida. Segons dades de Kronos Homes, una de les promotores immobiliàries líders
a Espanya i Portugal, dos de cada deu espanyols pateix problemes de sorolls produïts per veïns o procedents de l’exterior.
La contaminació acústica és la presència de soroll ambiental excessiu i continuat en el temps produït per l’acció humana, la qual cosa genera malestar i té conseqüències nefastes per a la salut física i psicològica. Patir aquest problema dins la llar és especialment molest, ja que el nostre habitatge és el lloc destinat al descans, a activitats d’oci
i a passar un temps de qualitat. Dins de la contaminació acústica, cal diferenciar dos tipus de fonts generadores de soroll: la que es genera a l’interior de les llars i la que es produeix en l’exterior. Dins de les nostres llars, la contaminació acústica pot procedir dels electrodomèstics o dels lladrucs d’un gos. En canvi, els sorolls de l’exterior poden donar-se pel pas de cotxes per una carretera pròxima, obres al carrer o veïns molestos, entre altres possibilitats.
La contaminació acústica pot procedir de diferents fonts. Per exemple, el trànsit rodat, que és un dels principals focus de contaminació acústica, especialment en llars situades prop de carreteres i autopistes; o el trànsit aeri, en aquells habitatges
Trànsit, obres urbanes, animals, electrodomèstics, restauració i oci nocturn, entre les fonts de soroll
SALUT AUDITIVA
Centre Auditiu Biscarri, solucions auditives adaptades
El Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus està especialitzat en salut auditiva i ofereix estudis audiològics complets, totalment gratuïts i amb revisió anual inclosa, ideals per detectar pèrdues auditives i recuperar la capacitat d’escoltar amb naturalitat. Amb atenció personalitzada, el centre també treballa el tractament d’acúfens, estimulació auditiva i taps a mida, adaptant les solucions a cada persona. Ubicat a Raval Martí Folguera,17 de Reus, el centre prioritza la qualitat de vida del pacient per mitjà d’un servei atent i professional. S’hi perceps pèrdua en la teva audició o, tens dubtes, contacta i reservar una revisió auditiva sense compromís. ARB
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
situats sota rutes aèries, ja que suporten uns nivells de soroll molt per sobre del desitjat. També estan les obres urbanes, responsables d’una gran contaminació acústica, encara que de caràcter transitori. En el cas dels animals, els lladrucs i udols d’un gos poden considerar-se contaminació acústica, perquè poden aconseguir fins a 80 decibels. També cal tenir en compte els electrodomèstics en funcionament, com la rentadora i l’assecadora, perquè són una font de soroll, encara que la contaminació acústica es deu, principalment, a la ràdio, la televisió o els dispositius musicals amb potents altaveus. Finalment, la restauració i oci nocturn. Els bars i els restaurants, especialment si compten amb terrasses en l’exterior, són una font de soroll que sofreixen els veïns de la zona. Estar sotmesos de manera constant a nivells de soroll per sobre del recomanat pot tenir
AUDIOTECHNO REUS
conseqüències negatives en la nostra salut física i psicològica. Entre elles, la pèrdua auditiva, ja què estar sotmès a contaminació acústica, pot provocar, a la llarga, una disminució de la capacitat auditiva i pèrdua d’oïda en els casos més greus. Des de Kronos Homes assenyalen que la solució idònia enfront de la contaminació acústica és tenir una llar allunyada de les fonts de soroll, com a carreteres o vies de tren, o en defecte d’això, que compti amb mètodes que permetin mantenir els decibels a ratlla, com els sistemes de ventilació mecànics, la instal·lació de finestres insonoritzades, disposar d’electrodomèstics eficients i silenciosos, parets que absorbeixen el soroll i apostar per decoració acústica amb materials o teixits porosos, ja que absorbeixen el soroll. Amb tot plegat, des de Kronos Homesla assenyalen que la conscienciació de la ciutadania és fonamental per a vèncer el problema de la contaminació acústica amb accions individuals i pensant en col·lectiu.
Companyia familiar amb 16 centres auditius i milers de pacients satisfets
Audiotechno Reus és una companyia familiar amb 16 centres auditius i milers de pacients satisfets. L’equip del centre t’assessora i t’acompanya abans, durant i després de l’adaptació per gaudir dels audiòfons sempre.
Al centre auditiu Audiotechno Reus, la revisió auditiva i les visites de seguiment són gratuïtes i per a tota la vida. Per tot plegat, els audiòfons, no s’han de quedar al calaix.
AUDICIÓ INFANTIL
Detectar aquelles situacions que ens parlen d’un problema d’audició als infants
La sordesa és un problema de salut, però també té efectes en altres camps. Per això, és molt important que pares i mestres observin a casa i a l’escola els nens per detectar aquelles situacions que ens parlen d’un problema d’audició.
Quan us adoneu que pronuncia malament alguns fonemes, té problemes d’aprenentatge, es distreu amb facilitat, o parla molt fort o molt lentament. Davant un o diversos d’aquests símptomes, davant la més lleu sospita de mala audició, cal consultar el metge, que serà qui ens guiï en la mi-
llor forma de corregir aquesta deficiència.
Símptomes de deficiència auditiva que són fàcils de detectar a casa i a l’escola: els nens es retreuen i també són molt tranquils, la manca d’audició els fa aïllar-se. No responen al so de la veu dels seus pares i germans, al soroll d’un cotxe, al timbre, als sorolls inesperats com quan alguna cosa cau de sobte.
Alerta amb una mala pronuncia, problemes d’aprenentatge, distracció o parla forta
Per la deficiència auditiva, els nens poden no imitar sons, no respondre al seu nom, i si no és una sordesa progressiva que
ESTUDI DE L’OMS
Dades de l’Organització Mundial de la Salut, a causa dels nivells excessius de soroll
AMIC/Redacció
La pèrdua d’oïda prematura és un problema real, irreversible i cada vegada més estès. Sobretot, entre la població més jove. Segons l’OMS, més de 1.100 milions de nens i joves entre 12 i 35 anys en el món estan en risc de sofrir pèrdues d’audició a causa dels nivells excessius de soroll. I és que 360 milions de persones en el món sofreixen discapacitat auditiva profunda i moderada. El 50% dels casos de pèrdua d’audició en joves es poden prevenir si es redueix la seva exposició a sorolls forts. El 40% està exposat a nivells excessius de soroll en discoteques, bars i esdeveniments esportius. I el 50% escolta els seus dispositius electrònics amb un volum superior al recomanat. A més
decibels, menor és el temps que l’oïda ho pot suportar. Un so superior a 85 dB suposa un risc de pèrdua auditiva si es repeteix durant molts minuts. Així, el temps màxim tolerable per a la nostra salut depèn del nivell de decibels. Per a cuidar la nostra oïda i prevenir lesions auditives, podem posar en marxa algunes mesures molt senzilles i eficaces com fixar el volum dels dispositius a un màxim d’un 60% de la seva capacitat o triar aquells que s’autoregulin. També podem limitar el temps d’exposició a activitats sorolloses, que són diverses en el nostre dia a dia i en el nostre entorn. És molt important estar atent als signes de pèrdua d’audició, com xiulets en les oïdes, i acudir als professionals mèdics i de l’audició, com l’otorrino.
va desenvolupant el nen amb el temps sinó una que es presenta en la primera edat, podrà donar-se el cas que el nen no parli, i que en passar de tres anys desconegui totalment expressar-se. En l’etapa escolar és quan més es detecten casos de sordesa infantil. Així, el nen pot presentar problemes de pronunciació, llenguatge que no s’ha desenvolupat totalment, falta de concentració, problemes per seguir instruccions i tot això dóna com a resultat un deficient aprofitament escolar.
benestar auditiu
Centre Auditiu Sensonar a Tarragona, molt més que sentir-hi millor
Un centre de proximitat, professional, per a totes les edats, i on cada persona és única
Recuperar l’audició no és només una qüestió tècnica, és tornar a participar en converses, gaudir dels petits sons del dia a dia i sentir-se connectat amb l’entorn. Al Centre Auditiu Sensonar saben que darrere de cada pèrdua auditiva hi ha una persona amb una història pròpia, i per això ofereixen un servei integral i personalitzat per a totes les edats.
Com a centre independent, treballen amb una atenció propera i tranquil·la, dedicant a cada persona el temps necessari per entendre-la i trobar la millor solució, amb un acompanyament constant durant tot el procés. L’equip, format i
compromès, combina experiència i tecnologia de diagnòstic avançada per fer una valoració auditiva completa i precisa, a partir de la qual dissenyen solucions adaptades a cada necessitat. Sensonar, al carrer Cristòfor Colom, 11, a Tarragona, realitza estudis auditius, reeducació auditiva, tractament de l’acufen (tinnitus) i serveis d’audiologia per a adults i infants. També ofereixen adaptació personalitzada d’audiòfons, amb ajustaments detallats i seguiment continuat per garantir confort i bons resultats al llarg del temps. Demana cita prèvia i fes el primer pas: el seu equip t’acompanyarà des del primer moment amb un tracte proper i de confiança.
«Sentir
Adrià Recasens Benaiges
La pèrdua d’audició és més habitual del que pensem i, sovint, s’instal·la de manera progressiva. Detectar-la a temps, millora la qualitat de vida, les relacions personals, i fins i tot la salut cognitiva. En parlem amb Clinicaudio.
—Per què és important parlar d’audició en el Dia Mundial de l’Audició?
—Perquè sentir bé no és un luxe, és salut. Una bona audició ens permet comunicar-nos, mantenir relacions socials actives i prevenir l’aïllament. Aquest dia ens recorda que la prevenció i les revisions periòdiques són claus.
—Com podem saber si estem perdent audició? Es pot agafar costum sense adonar-nos-en?
—Sí, i és molt habitual. El cervell
s’adapta i normalitza situacions com haver de pujar el volum de la televisió, demanar sovint que ens repeteixin les frases, dificultat per a seguir converses en ambients sorollosos, o la sensació que la gent «murmura». Per això moltes persones no consulten fins que la dificultat és més evident. Davant aquest tipus de senyals i de qualsevol dubte, recomanem demanar una revisió auditiva gratuïta.
—A quina edat s’haurien de començar a fer controls auditius?
—A partir dels 50 anys és recomanable fer una revisió anual, però també abans si hi ha antecedents familiars, exposició a soroll laboral o molèsties com brunzits o xiulets (acúfens).
—La pèrdua auditiva té solució?
—En la majoria dels casos, sí. Actualment, els audiòfons són petits, discrets i amb tecnologia avançada que
s’adapta a cada estil de vida. Milloren la comprensió de la parla i redueixen l’esforç auditiu.
—Encara hi ha prejudicis amb els audiòfons?
—Cada vegada menys. Avui dia són gairebé invisibles i ofereixen connectivitat amb el mòbil o la televisió. El més important és entendre que posar-se audiòfons és sinònim de cuidar-se.
—Quin és el procés del vostre centre?
—Fem un estudi auditiu complet i gratuït, expliquem els resultats de manera clara i proposem solucions personalitzades. També oferim proves sense compromís perquè la persona pugui valorar la millora en el seu dia a dia.
—Quina diferència hi ha entre el vostre centre i altres opcions?
—El nostre valor diferencial és el tracte pròxim i el seguiment continuat. Acompanyem al pacient durant tot el procés d’adaptació i fem revisions periòdiques per a garantir el màxim rendiment dels audiòfons.
—La pèrdua auditiva apareix només en persones majors?
—No. Cada vegada veiem més persones d’entre 45 i 60 anys amb dificultats auditives, sovint relacionades amb el soroll, l’estrès, l’ús d’auriculars o antecedents familiars. Sentir malament no té edat.
—La salut auditiva influeix en la salut del cervell?
—Molt més del que pensem. Sentir bé manté el cervell actiu, afavoreix la memòria i l’atenció i ajuda a mantenir les relacions socials. Quan deixem de sentir bé, tendim a aïllar-nos, i això també pot afectar el rendiment cognitiu.
—Escoltar malament pot afectar la memòria i al cervell?
—Sí. Quan no sentim bé, el cervell ha de fer un sobreesforç constant per a entendre els sons i les paraules. A llarg termini, això redueix l’estimulació cerebral i s’associa a un risc més gran de deterioració cognitiva. Cuidar l’audició és també cuidar el cervell.
—Què recomaneu a qui tingui dubtes sobre la seva audició?
—Fer una revisió auditiva, ja que és una prova senzilla, indolora i sense compromís, que pot millorar notablement la qualitat de vida. Detectar la pèrdua d’audició a temps ajuda a mantenir l’activitat cerebral i el benestar. Moltes persones triguen entre 4 i 7 anys a utilitzar audiòfons des que noten dificultats, fet que augmenta l’esforç mental, l’aïllament social i la pèrdua de qualitat de vida.
—Per tant, quin missatge donaríeu en aquest Dia Mundial de l’Audició? —No esperis a «no sentir-hi gens». Com més aviat actuem, millor serà l’adaptació i els resultats. Convidem a tothom a fer-se una revisió auditiva gratuïta als nostres centres de Reus i Calafell, i a regalar-se qualitat de vida.
És molt fàcil guanyar al Nàstic aquesta temporada. Només cal marcar primer. La derrota del passat diumenge va ser una de molt cruel. S’havia plantejat el millor dels escenaris: un dia festiu, una prèvia exitosa que va fer xalar a joves i grans i una entrada de 9.196 espectadors idíl·lica que va empènyer l’equip en els primers minuts. Tot això se’n va anar en orris quan l’Antequera va marcar el gol al minut 23 de partit. Ja podria haver xiulat l’àrbitre el final, perquè l’equip no va reaccionar i, a la segona meitat, sembla que ni va tenir la sang per intentar-ho.
El conjunt grana fa jornades que viu en el dia de la marmota. Els números parlen. En els darrers 10 partits, només ha començat guanyant en un: la victòria contra l’Ibiza per 1-0. En la resta, el conjunt rival és qui ha colpejat primer. D’aquestes 9 vegades que el rival ha marcat primer, en 7 han sigut abans de la primera mitja hora i, en general, en la primera acció real de perill. En definitiva, l’equip ha estat constantment en una situació de rebre un mastegot i haver d’aixecar-se i això pot funcionar en un partit o dos, però, així és molt difícil competir.
Contra l’Antequera es van veure els mals que s’arrosseguen des de fa jornades. La remuntada contra l’Atlético Madrileño deixava entreveure que l’equip ho havia superat, que tenia caràcter i resiliència per suportar els cops, però res d’aquell Nàstic es va veure diumenge. A la primera part, l’equip es va ofegar en la sortida de la pilota. Potser en el pla de partit era construir des del darrere, però l’equip andalús va imposar una pressió alta que el Nàstic no va superar. En la segona part, Cristóbal Parralo va
Futbol l Els grana no van aixecar-se diumenge i sembla que cada situació adversa és definitiva
tornar a sacsejar l’onze. Abdallah va sortir com a revulsiu i va ser protagonista amb un xut creuat en els primers minuts. A partir d’aquí, res. L’equip va transmetre apatia i falta de competitivitat. No es va revolucionar el partit, no es va imposar l’orgull per pressionar, protestar i ser dur en els duels. Simple-
ment, van passar els minuts fins que l’àrbitre va xiular el final.
La polèmica
La xifra
El Nàstic només ha començat guanyant en un dels darrers 10 partits
El punt àlgid de l’equip va ser amb el gol de Sergio Santos. L’àrbitre Imanol Irurtzun Artola va anul·lar la volea del lateral per fora de joc posicional de Juanda Fuentes. El porter de l’Antequera tenia plena visibilitat de la pilota i Juanda no l’obstaculitzava, però l’àrbitre així ho va considerar. De fet, Irurtzun va obviar també perquè estava Juanda en aquesta posició. L’extrem va caure a terra després d’una agafada de Barbu. D’aquesta manera, l’opció més lògica per anullar el gol era xiular penal o falta en atac, però no es va considerar. Posteriorment, Parralo es va quei-
xar de la segona polèmica, quan Destiny va poder veure la segona groga i el Nàstic va reclamar, però «no hi havia imatges» per jutjar l’acció. Aquestes polèmiques van tenir impacte, però no poden servir d’excusa i donar com a resultat un discurs victimista.
El Nàstic ha de tenir més arguments per guanyar i més resiliència per suportar situacions adverses. Només així es podrà competir per salvar la categoria.
Futbol l La tornada del canongí va ser la millor notícia tot i la derrota contra l’Atlètic Balears
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis va caure derrotat en un duel intents contra l’Atlètic Balears el passat diumenge, però va poder sumar una nota positiva: el retorn de Xavi Molina. El defensor canongí va tornar a trepitjar els terrenys de joc per primera vegada des del mes d’octubre. La seva tornada, va ser tant celebrada com esperada per un Reus que recupera un dels jugadors insígnia d’aquest projecte en el tram més important de la lliga.
Diumenge, el Reus visitava una de les places més complicades de la Segona Federació. L’Atlètic Balears és, per pressupost i talent, un dels candidats a l’ascens a Primera Federació i el duel estava marcat en vermell en el calendari dels dos equips. El conjunt roig-i-negre es va presentar amb tot i va plantar cara a través d’un Kenneth Soler que va tornar a ser protagonista amb un gol. Amb tot, el conjunt roig-i-negre es va acabar dessagnant per la rereguarda. Primer, amb el golàs maradonià de Keita, en el qual es va desfer de sis defensors roig-i-negres amb excessiva facilitat. Posteriorment, per la manca de contundència a l’hora de refusar
una centrada que va habilitar el tir de Jaume Pol. Aquesta falta de contundència la va assenyalar Marc Carrasco en el postpartit, indicant que «en un escenari tan exigent com aquest, si no ets capaç de dominar els petits detalls, aquests et condemnen».
Va ser en el moment de més necessitat quan Xavi Molina
El CB Valls no falla, s’emporta la victòria contra el Barbastro i ja és a un triomf del play-off
Bàsquet l Continua somrient el CB Valls després d'assolir una victòria important a la pista del Barbastro el passat dissabte. Els de Miki Larraz es van emportar el partit per 80-96. Els vallencs, sense l'interior Acosta per lesió, van aixecar un primer quart desfavorable (26-19) a partir del segon període. Finalment, van completar la victòria en
el darrer amb un contundent parcial de 16-29. La victòria deixa l'equip vallenc ja amb la salvació a la butxaca i a un triomf de la quarta posició, la darrera plaça de play-off d'ascens. Aquesta la competeixen Igualada i Castelldefels. De fet, el pròxim partit dels vallencs és diumenge a la pista del Castelldefels, un duel per somiar en gran. Redacció
Amb tot, el partit no va anar a més, en gran part perquè la polèmica expulsió de Xavi Jaime va ser l’anestèsia perfecta per mantenir el 2-1 final.
Experiència i lideratge
La tornada de Xavi Molina suposa quelcom més que un recurs extra a les ordres de Marc Carrasco. És el retorn d’un líder i un jugador insígnia per al projecte creixent del Reus FC Reddis.
El de la Canonja es va unir a l’equip fa dues temporades en el debut de l’equip a la Tercera Federació. Llavors, va formar una parella temuda amb Andy Alarcón. Tots dos van créixer plegats per convertir al Reus en un equip difícil de batre. Molina no només aporta contundència, sinó que és un líder, un altaveu que fa millors als seus companys, tant en la presa de decisions com a nivell de posicionament. Enguany, com els anteriors, va encetar com a titular indiscutible, però va veure com una lesió al tendó d’Aquil·les el deixava fora de joc a l’octubre.
Imatge del darrer partit del CV SPiSP al seu pavelló.
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení cau per 3-0 en un duel igualat contra el Xàtiva
Xavi Molina va estar fora de joc per lesió des del darrer mes d’octubre
va tornar als terrenys de joc.
El de la Canonja va entrar de la mà de Céspedes i Vaz com la primera bateria de canvis per fer reaccionar a l’equip.
Des de llavors, el canongí ha treballat sense descans per anticipar el seu retorn. Al novembre, ja es va deixar veure a les xarxes en plena fase de recuperació amb el lema roigi-negre «fins a morir». Finalment, la seva tornada a les convocatòries va ser al mes de gener. De nou en els entrenaments, però arrossegant petits dolors i molèsties, va continuar deixant-se la pell fins que Carrasco el va tornar a necessitar diumenge.
El retorn és la millor de les notícies per un Reus que necessita els seus líders sobre la gespa en el tram més important de la temporada. Queden nou jornades, un tram on es decidirà tot i el Reus l’afrontarà amb el millor dels seus comandants sobre la gespa.
El Calafell s’emporta el derbi del Penedès
Hoquei l El CP Calafell va assolir una victòria d'autoritat el passat diumenge al pavelló Joan Ortoll. Després de caure en el derbi contra el Reus, va assolir el triomf en el duel del Penedès contra el Noia per 4-3. Els de Guillem Cabestany recuperen la confiança i mantenen la quarta posició davant d'un Reus que no dona treva, però es
desfà del Noia deixant-lo a cinc punts. El duel va passar de l'alegria a l'esglai en els darrers minuts. Desprtés de l'1-1 inicial, Mabe, Folgueras i Pujadas van establir un 4-1. El Noia va marcar dos gols en 30 segons per posar el 4-3 a falta d'uns agònics cinc minuts per al final. Amb tot, els verds els van gestionar per sumar els tres punts. Redacció
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau Femení va caure derrotat dissabte contra el Xàtiva per 3-0 en un duel igualat tot i el que indica el resultat. Les cooperativistes van bregar contra l'equip valencià per allargar dos sets fins a més de 30 punts, però van acabar caient en els detalls decisius. En el primer set, el Xàtiva va imposar la
seva llei per obrir un forat de set punts. Amb tot, les tarragonines no es van rendir i van capgirar l'encontre, però les locals van imposar-se per 3230. El Xàtiva va dictar sentència en el segon amb un ajustat 25-23 per marcar el ritme del partit. Finalment, el tercer set va tornar a ser agònic i les tarragonines van caure per 31-29. Redacció
Imatge del duel del TGN Bàsquet contra l’Ibaizábal.
El TGN Bàsquet perd a la pròrroga contra l’Ibaizábal, el segon classificat (52-61)
Bàsquet l El TGN Bàsquet va tenir a la seva mà donar la sorpresa contra el segon el passat diumenge. Les liles van caure a la pròrroga per 52-61 contra l'Ibaizábal, un dels candidats a l'ascens. Les liles han sorprès amb un primer quart que va ser una declaració d’intencions. El TGN va sortir amb molta força, imprimint un ritme alt
d’anotació i amb una defensa molt sòlida per assolir un parcial de 22-9. Les basques van reaccionar al segon quart on van reduir la distància a sis punts. En el tercer, l'Ibaizábal va igualar el partit va acabar forçant l'empat i pròrroga en el darrer. Les visitants van mostrar més energia en el temps afegit i es van emportar el partit. Redacció
Internacional
Agències
El conflicte bèl·lic a Iran continua escalant. Ahir la Mitja Lluna Vermella va elevar el nombre de morts al país fins als 555, mentre les operacions de l’Exèrcit israelià ja s’han estès al Líban. La tercera de la guerra va arrencar a la matinada amb una onejada de bombardejos per part d’Israel contra els barris meridionals de Beirut i el sud del Líban, després que Hezbol·là entrés en escena perpetrant un atac amb projectils i drons contra el nord de l’Estat jueu. Els bombardejos al Líban van resultar en almenys 53 morts i 154 ferits. A més, l’Exèrcit israelià va cridar a files prop de 100.000 reservistes per defensar les fronteres amb Síria i el Líban, així com el seu control sobre els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània.
Des de Jerusalem també van assegurar haver bombardejat diverses casernes subterrànies del règim iranià a Teheran, mentre que la Guàrdia Revolucionària iranina informava d’una nova onada d’atacs contra objectius governamentals i militars a diversos punts d’Israel. També es van interceptar dos drons que es dirigien a una base del Regne Unit a Xipre, provocant danys lleus. Segons afirma el govern xipriota, els aparells no tripulats van ser llençats per Hezbol·là.
Macron anuncia un augment de l’arsenal nuclear francès: «Per ser lliures hem de ser temuts»
Món l El president diu que les grans potències han d'adaptar-se
El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar ahir un augment de l’arsenal nuclear francès davant la «combinació d’amenaces» a les quals ha de fer front el continent europeu. «Per ser lliures hem de ser temuts», va pronunciat Macron en un discurs des de la base naval d’Île Longue. Pel cap de l’Elisi, les grans potències han «d’acostumar-se» a la possibilitat que esclati «un conflicte major en un entorn proper». En aquest sentit, el president francès s’ha referit
a l’arsenal nuclear del país com «la base» de la seva seguretat i també com una eina de dissuasió de «dimensió europea».
Macron va subratllar la necessitat de reforçar la dissuasió nuclear de país davant el que considera «un període de ruptura» de l’ordre internacional «ple de riscos». «Els nostres socis en són plenament conscients, i aquest període justifica l’enduriment i el reforç del nostre model», va dir. El president també va advertir que estaria disposat a fer ús del seu arsenal per protegir els interessos europeus.
A Kuwait, tres caces nordamericans s’han estavellat per «foc amic», tot i que els seus tripulants haurien sobreviscut. Els drons iranians també van impactar a l’Aràbia Saudita, concretament contra la refineria del gegant pe-
El govern espanyol diu que no participarà a les operacions nord-americanes a l’Iran
Món l Albares recorda que l’acció dels EUA no està emparada per les Nacions Unides
ACN
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va rebatre ahir les acusacions del canceller israelià, Gideon Saar, respecte a la posició del govern espanyol en el conflicte amb l’Iran. Saar va afirmar que el govern de Pedro Sánchez «dona suport a tots els tirans del món», i de la mateixa manera que «ho va fer amb Veneçuela, ara ho fa amb l’Iran». En una entrevista a Euronews, Albares va afirmar que l’acusació és «ridícula i absurda», perquè el seu executiu «té una política exterior
coherent amb la democràcia, la legalitat internacional i les Nacions Unides, sempre en favor de la pau i contra la guerra».
Així, Albares va tornar a criticar els atacs «unilaterals» d’Israel i els Estats Units, i els llançaments «injustificats» de míssils per part de l’Iran contra diversos països del Golf Pèrsic. També va recordar que sempre ha condemnat «les violacions dels drets humans per part del règim iranià», però considera que «l’acció unilateral» nordamericana no té el suport de les Nacions Unides.
font. La jornada també va ser marcada per la confusió sobre les centrals nuclears iranianes, ja que segons l’Agència d’Energia Atòmica no s’han bombardejat instal·lacions nuclears iranianes, mentre que l’Iran assegura que la planta nuclear de Natanz va ser atacada diumenge per Israel i els EUA.
Els atacs també van arribar a Qatar, concretament a un tanc d’aigua pertanyent a la planta energètica de Mesaieed i a una altra planta a Ras Laffan. Cap dels atacs va causar morts, però com a conseqüència Qatar va paralitzar la producció de gas natural liquat, disparant els preus del gas gairebé un 50% a Europa. Al migdia, Israel assegurava haver matat el cap de la intelligència d’Hezbol·là dilluns a la nit en «una operació de precisió». Per la seva banda, el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, afirmava que ja s’havia aconseguit un canvi de règim a l’Iran.
trolier saudita Aramco a Ras Tanura. Així ho va assegurar ahir el portaveu del Ministeri de Defensa de l’Aràbia Saudita, Turki al-Maliki, en un comunicat publicat per l’agència oficial SPA. No hi va haver civils ferits, segons la mateixa
El preu del petroli es dispara per la guerra
Economia l Les borses europees han tancat la sessió amb fortes pèrdues arran de l’escalada bèl·lica. El referent continental, l’Euro Stoxx 50, també ha registrat retrocessos superiors al 2%, mentre el petroli Brent s’ha encarit prop d’un 8% i el gas europeu ha arribat a repuntar més d’un 40% enmig dels temors sobre el subministrament. ACN
A la tarda, Trump assegurava en la seva primera compareixença després dels atacs al règim dels aiatol·làs que ha aprofitat «l’última gran oportunitat» per atacar l’Iran i augurava que l’operació orquestrada pels EUA i per Israel durarà almenys un mes. També va afirmar que l’operació va «més endavant del previst», i tot i que va anunciar un escenari de quatre setmanes per cloure l’acció militar, va advertir que poden anar «molt més enllà».
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Avui, l’Albert fa 7 anys. Ens encanta veure com creixes, aprens i somrius. Et desitgem un feliç aniversari! De part de la teva família.
Un Temple obert ple d’esperança
Com a reusenc compromès amb la nostra ciutat, història i tradicions, constato amb absoluta tristesa que el diàleg entre la Junta de Govern de la RCPSNJ de Reus i l’Arquebisbat de Tarragona per arribar a un acord de mínims de cara a l’organització dels principals actes de Setmana Santa s’ha esberlat.
Celebro, no obstant això, que l’Arquebisbat hagi decidit rectificar i retorni la Funció de les Set Paraules, o de l’Agonia, a la Prioral de Sant Pere, donant així a les Tres Gràcies, element festiu patrimonial d’Interès Nacional que ens defineix com a poble, la dimensió que es mereix. Així mateix, celebro que, un cop finalitzades les obres d’adequació del Temple de la Sang, la Junta de Govern l’hagi reobert al públic, i que aquest torni a ser recer de les pregàries a la venerada i estimada imatge del Sant Crist de la Sang. M’asseguren, tanmateix, que a causa del distanciament entre les dues faccions en disputa, l’autoritat diocesana ha decidit no revocar el decret de 15 de desembre de 2025 pel qual traslladava el culte del Temple de la Sang a la Prioral de Sant Pere. Aquest decret no només és un fracàs administratiu, sinó una desatenció al servei públic i espiritual que l’Església infligeix als devots del Sant Crist de la Sang.
El Sant Crist ha estat, és, i serà, sobretot, la seu d’angoixes i esperances d’incomptables generacions de reusencs. És per això que un decret no pot manllevar el dret dels fidels d’atansar- se als peus de la Creu, a l’interior del Temple de la Sang, per
fer bategar la seva fe. Som a l’inici de la Quaresma amb un Temple obert però mut. Buit de contingut, però ple d’esperança. Aquest diumenge haurien de començar els tradicionals viacrucis amb la venerada imatge del Sant Crist de la Sang per l’interior del Temple; seria inaudit que els fidels devots fossin ostatges d’una disputa jurídica i que les autoritats eclesiàstiques abandonessin aquells que volen acompanyar el Sant Crist en la seva travessia pel desert, acollint-se a allò que dicta un decret que no calia haver promulgat. En aquesta tessitura, seria un sacrilegi contra la pietat popular que, utilitzant el mateix decret, es volgués impedir l’adoració a la sagrada imatge del Sant Crist als milers de fidels que desfilen per l’interior del Temple de la Sang just després de demanar les Tres Gràcies.
L’Església titllarà d’heretges a aquells que gosin seguir el dictat del seu cor? O com que el Temple de la Sang és, de moment, un espai sense culte, considerarà aquests actes de pietat popular com a simples trobades cíviques de ciutadans anònims?
El poble necessita el consol del Sant Crist i té el dret a viure la seva fe en el lloc que li és propi. Per això, faig una crida a la coherència, tot recordant que la llei canònica no pot estar per sobre de la caritat pastoral, i demano al vicari de Crist a la demarcació que, prenent exemple d’aquell a qui representa, retorni el culte al Temple de la Sang abans d’aquest diumenge, per tal d’evitar que el càstig que aplica a la comunitat de fidels sigui irreparable.
Francesc Pardo i Bosch Reus
Ek Editorial k
l Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament van formalitzar ahir l’acord per ubicar a l’antiga fàbrica de tabacs de Tarragona la futura Biblioteca Provincial. Després de mesos de converses i reunions, els tècnics van comunicar la idoneïtat d’ubicar aquest equipament en la part central de la Tabacalera, a les zones nobles i l’antic assecador. Es dividirà en tres plantes i ocuparà una superfície d’uns 10.000 metres quadrats. La biblioteca, que serà la segona pública més gran de Catalunya quan estigui construïda, compartirà edifici amb el Conservatori de Música o la seu de l’ICAC, entre altres.
Es tracta d’una aposta ferma per la cultura en una ciutat, Tarragona, on aquest sector sempre ha reclamat més visibilitat, recursos i, sobretot, espais. Tenir un edifici com la Tabacalera sense ús i al centre de la ciutat era quelcom imperdonable. El projecte de la nova Biblioteca Provincial pot ser l’impuls definitiu a l’antiga fàbrica com a equipament, però també a la ciutat des del vessant cultural. En temps convulsos com els que vivim, l’esperit crític que atorga qualsevol manifestació cultural és imprescindible. Els llibres són el tresor del coneixement i Tarragona els necessita.
k Tribuna k
Ictus 24 hores al Camp de Tarragona:
Quan parlem d’un ictus parlem de minuts. I quan parlem de minuts parlem de vides. Aquesta és la realitat que explica per què al Camp de Tarragona s’ha generat un consens institucional i social molt ampli al voltant d’una demanda clara. Disposar d’un servei d’atenció a l’ictus plenament operatiu les vint-i-quatre hores del dia.
En les darreres setmanes s’han produït posicionaments institucionals rellevants. La Diputació de Tarragona va aprovar una declaració institucional amb el suport de tots els grups polítics per reclamar el reforç de l’atenció a l’ictus al territori. Aquesta mateixa voluntat de consens s’ha expressat en municipis com Tarragona i Reus, on els plens municipals han defensat per unanimitat la necessitat d’avançar cap a un servei complet i permanent. No és una reivindicació partidista. És una demanda de territori.
Des del món local compartim aquesta preocupació. L’ictus és una de les principals causes de mortalitat i discapacitat. Sabem que el temps de resposta és determinant i que qualsevol diferència territorial en l’accés al tractament pot tenir conseqüències irreversibles. Per això considerem que el Camp de Tarragona no pot quedar per darrere d’altres àrees del país. Parlem d’equitat. Parlem de justícia sanitària. En aquest context volem expressar un vot de confiança a la consellera de Salut i al Departament. S’han produït reunions de treball, s’han anunciat passos i s’ha traslladat la voluntat d’avançar en el desplegament del servei. Valorem aquest compromís i la disposició al diàleg amb professionals
i institucions del territori. Creiem que la col·laboració lleial entre administracions és el camí per fer realitat els objectius compartits. Ara bé, el vot de confiança no implica renúncia ni passivitat. Continuarem fent seguiment, demanant concreció i treballant perquè els compromisos es materialitzin en un calendari clar. Les institucions locals tenim l’obligació d’acompanyar la ciutadania en les seves preocupacions i també d’exercir la pressió política necessària perquè les solucions arribin. La feina discreta, la negociació i la interlocució institucional són eines útils que sovint no es veuen però que resulten imprescindibles. Entenem també el paper de la mobilització ciutadana. Les concentracions i les iniciatives socials expressen una preocupació legítima i profundament humana. Tots tenim familiars, amics o veïns que han patit un ictus o que viuen amb la por que passi. Aquesta empatia ens obliga a actuar amb responsabilitat i amb determinació. Per això traslladem el nostre respecte i suport
Les institucions locals tenim l’obligació d’acompanyar la ciutadania en les seves preocupacions i també d’exercir la pressió política necessària perquè les solucions arribin
a la ciutadania que vulgui fer visible aquesta demanda. El que reclamem és molt concret. Un pla de desenvolupament del servei d’ictus al Camp de Tarragona. Un calendari realista però verificable. I transparència en el seguiment dels avenços. Sabem que la solució requereix organització, professionals i recursos. Precisament per això és important que el compromís es tradueixi en decisions progressives però irreversibles. També volem deixar clar que el nostre compromís amb aquesta reivindicació és ferm. Durant aquests dies hem fet declaracions públiques i hem traslladat la preocupació del territori. Continuarem fentho. I si en un temps prudencial no es produeixen els avenços necessaris no dubtarem a elevar el to institucional i a portar aquesta qüestió a les instàncies que calgui. La lleialtat no és incompatible amb l’exigència. Al contrari. És la millor manera de garantir resultats.
El Camp de Tarragona és un territori amb capacitat assistencial, amb professionals de primer nivell i amb una ciutadania que mereix el mateix nivell de cobertura sanitària que qualsevol altre indret del país. La nostra responsabilitat és defensar-ho amb serenitat, amb rigor i amb determinació. Perquè quan parlem d’ictus no parlem només de sanitat. Parlem de vida. I en això no hi pot haver diferències territorials.
k Tribuna k
En sociología de la salud existe una evidencia tan sólida como incómoda. Ni la enfermedad ni la atención sanitaria se distribuyen al azar. El lugar donde se vive condiciona tanto el riesgo de enfermar como las posibilidades reales de ser atendido a tiempo. No hablamos solo de biología. Hablamos de estructura social.
El debate reciente sobre la atención al ictus en Catalunya vuelve a ponerlo en primer plano. Barcelona concentra múltiples unidades con cobertura permanente. Girona dispone de atención especializada las 24 horas. En cambio, Tarragona y Lleida siguen sin contar con este servicio de forma continuada. Quien sufre un ictus fuera del horario limitado debe ser trasladado a Barcelona. En una patología donde cada minuto cuenta, esa diferencia se traduce en más secuelas, más dependencia y menos recuperación.
Uno podría llegar a entender, incluso sin compartirlo, que en un sistema con recursos limitados se priorizara un gran polo central como Barcelona. Es la capital, el principal núcleo demográfico y un punto relativamente equidistante del resto del territorio. Pero cuando se considera imprescindible un servicio permanente en Girona y no en Tarragona o Lleida, el argumento técnico deja de sostenerse.
Desde un punto de vista poblacional, las diferencias entre Girona y Tarragona no son determinantes. Ambas demarcaciones presentan volúmenes de población similares, estructuras de edad parecidas y una incidencia relevante de enfermedades cerebrovasculares. No estamos ante territorios residuales. Son espacios con cientos de miles de habitantes, envejecidos progresivamente y con necesidades sani-
Mario
Téllez Molina Sociólogo
tarias crecientes.
La desigualdad, por tanto, no responde solo a criterios objetivos. Responde a jerarquías. Cuando un sistema acepta que determinados territorios no necesitan determinados servicios, está tomando una decisión política, aunque se presente como una cuestión técnica.
Y esa decisión se apoya en un mapa mental muy antiguo. Barcelona concentra centralidad, visibilidad y capacidad de influencia. Girona forma parte del espacio de segunda residencia, del turismo selecto y del paisaje identitario. Es un territorio que se cuida porque forma parte del escaparate.
toriales no se consigue con discursos. Se consigue con políticas públicas. La equidad sanitaria es una de las herramientas más potentes para corregir desigualdades históricas. Garantizar el mismo acceso a la vida es reconocer el mismo valor social.
Mientras no se haga, seguiremos transmitiendo una idea devastadora. Que hay lugares donde una vida vale un poco menos.
Es por ello que, cuando una responsable política justifica estas diferencias sin ofrecer un horizonte claro de corrección, no está gestionando. Está administrando resignación. Y cuando una desigualdad es conocida, documentada y persistente, la responsabilidad deja de ser abstracta.
No se trata solo de una mala explicación. Se trata de una mirada. De una forma de entender qué territorios merecen prioridad y cuáles pueden esperar
Tarragona y Lleida, en cambio, ocupan un lugar funcional. Producción, industria, energía, agricultura, ganadería, logística. Espacios útiles para introducir infraestructuras incómodas, pero secundarios en el imaginario. Se necesita su suelo, su trabajo y sus infraestructuras. No necesariamente su bienestar.
La consecuencia es que la desigualdad se naturaliza. Se acepta como lógico que Girona tenga más. Se asume como inevitable que Tarragona tenga menos. Se interioriza que Lleida quede al margen.
Romper con estos estereotipos terri-
Porque gobernar no consiste solo en administrar limitaciones, sino en corregir desequilibrios. Y cuando desde el máximo nivel se normaliza que determinados territorios tengan menos oportunidades de salvar una vida según la hora o el código postal, algo falla en el liderazgo.
No se trata solo de una mala explicación. Se trata de una mirada. De una forma de entender qué territorios merecen prioridad y cuáles pueden esperar. Y cuando esa mirada se expresa públicamente, cuesta creer que quien la sostiene esté en las mejores condiciones para pilotar una política sanitaria basada en la equidad.
En una sociedad que se pretende cohesionada, no puede haber mapas distintos para sobrevivir a un ictus. Y tampoco debería haber responsables que miren esa desigualdad y la den por buena.
k Tribuna k
Con el reciente pacto entre los Comunes y el PSC, ya no cabe duda, Salvador Illa se ha convertido en el líder de los antisistema. Líder de aquellos que han provocado que sea imposible alquilar una vivienda en Cataluña, de los que han conseguido que la construcción de viviendas haya caído a mínimos históricos. Es un acuerdo contra la propiedad privada, en una quimérica ensoñación de ciudades sin propietarios, olvidando que esa quimera ya fue objeto de experimento en los países de la órbita soviética y especialmente en Cuba y cuyo resultado ni siquiera merece un análisis dado su estrepitoso fracaso. Salvador Illa y su partido el PSC ha perdido cualquier atisbo de centralidad para pasar a ser el líder y máximo representante de la extrema izquierda antisistema.
Nuestra constitución regula los derechos fundamentales en el título primero, estableciendo en el artículo 53 dos categorías de los mismos. Una primera categoría que se encuentran en el capítulo segundo que vinculan directamente a todos los poderes públicos y tienen una especial protección. Y una segunda categoría de estos derechos fundamentales que se recogen en el capítulo tercero que informarán la legislación, la práctica judicial y la actuación de los poderes públicos. Como verán los primeros son directamente vinculantes y los segundos informarán las leyes y la actuación de los poderes públicos, pero no son directamente vinculantes sino existe una ley que los desarrolle y lo permita. Pues bien, dentro del primer grupo de derechos está el derecho a la propiedad y dentro del segundo el derecho a una vivienda digna, el primero vincula a todos los poderes públicos, el segundo está dirigido a los poderes públicos que son los que deben velar por él. Pedro Sánchez lleva años incumpliendo el mandato constitucional de velar para que los españoles tengan acceso a una vivienda digna, prometió en 2021 100.000 viviendas, en 2023 184.000, en 2025 15.000 anuales, y prácticamente no ha construido ninguna, incrementando la crisis habitacional que vive España. Necesitamos 700.000 viviendas con urgencia y no falsas promesas, que fácil es prometer y luego reírse de todos nosotros. Sin la colaboración de la iniciativa privada es imposible que el Estado y las administraciones construyan las viviendas que necesitamos. El acuerdo con los comunes va a provocar que desaparezca en Cataluña cualquier iniciativa privada, y sin esta es imposible alcanzar los objetivos para que la vivienda deje de ser un problema.
Nuestro Tribunal Constitucional en diferentes sentencias ha ido perfilando hasta donde pueden llegar las medidas que limiten la propiedad, estableciendo dicho limite en aquellas que priven completa y sostenidamente a los propietarios de la disponibilidad de su inmueble sin una justificación constitucional sólida. Las medidas pactadas con los Comunes llevan a una privación completa y sostenida, en algunos supuestos, lo que las aboca a la inconstitucionalidad.
Si queremos solucionar el problema de la vivienda este no es el camino, y si queremos solucionar el problema del alquiler tampoco es el camino, sin seguridad jurídica nunca conseguiremos llevar al mercado las miles de viviendas que se encuentran cerradas. Debemos liberar suelo, dar facilidades para la construcción y compra de viviendas, reducir su carga fiscal, reducir la carga administrativa que se produce en torno a la construcción y rehabilitación, en definitiva, las 15 medidas que presentó Alberto Núñez Feijoo para solucionar el grave problema de la vivienda.
Por último, una curiosidad, alguno de los informes solicitados por el Govern que avalan la constitucionalidad de las medidas están firmados Carles Viver Pi-Sunyer, el mismo que defendía que la independencia de Cataluña y las leyes de desconexión eran constitucionales, curiosas coincidencias.
Pere Lluís Huguet Tous Abogado y diputado por Tarragona en el Parlamento de Cataluña y por el Partido Popular
Necrològiques
Tarragona
Esteban Urbano Blanco.
Ha mort als 94 anys.
Teresa Carricondo Santisteban.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 13.00 h al Tanatori.
Josep Prim Alujas.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 19.00 h al Tanatori.
Reus
Ricardo Rodríguez Gandía.
Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Cultura l Dijous, a les 19.45 hores, el Cinema Rambla de l'Art de Cambrils tornarà a proposar una experiència cinematogràfica diferent amb Cita a cegues Els assistents podran veure una preestrena en versió original subtitulada en castellà d’un film europeu. El film està protagonitzat per un actor de gran reconeixement mundial. Redacció
Llengua l Es titula 'Entre la temença i l'esperança'
La Universitat Rovira i Virgili ha publicat el llibre Entre la temença i l’esperança. Llenguatge i comunicació, del filòleg i lingüista Joan Martí i Castell, primer rector de la URV. L’obra, editada per Publicacions URV, apareix com el primer volum d’un projecte que recull dècades de reflexió sobre la llengua catalana i la seva realitat social, cultural i política.
El llibre aplega més d’una setantena d’articles publicats per Martí i Castell al llarg de més de cinquanta anys en diaris i revistes, a més de fruit d’intervencions en conferències, ordenats de manera cronològica, que aborden qüestions com ara la normalització lingüística, l’ensenyament, la política lingüística, la dialectologia, la relació entre llengua i poder i els conflictes sociolingüístics. Amb una
L’obra combina una mirada d’anàlisi acadèmica i compromís cívic
mirada que combina anàlisi acadèmica i compromís cívic, l’autor reflexiona sobre la situació del català «entre la
temença i l’esperança». «És un privilegi impagable poder disposar, ordenadament i impecablement confegida, d’una història tan llarga en un context notablement complex, de vegades profundament angoixant», assegura l’autor. L’obra és símbol de la cloenda de la seva vida professional.
Avui felicita als que es diuen: Medir, Celoni i Màrcia
21/03 al 19/04 ÀRIES
Gràcies a les teves paraules oportunes sinceres una unió d’amistat o parella que estava en crisi s’arreglarà totalment. Rebràs un regal sorpresa.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Resoldre els teus assumptes financers d’interès hauria de ser la meta a curt termini. Cura amb els embolics amorosos que et portes últimament.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Voldràs abastar més del que pots això et posarà de mal humor. Dona temps al temps, la sort la tindràs del teu costat. Arriba un amor inesperat.
TV local
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05
Avui valoraràs més les coses a casa que en el treball. De la família aprendràs moltes coses noves. El teu costat eròtic no tindrà límits avui.
23/08 al 22/09 VERGE
Avui no et saltis les regles en el treball ja que amb crearies una mala imatge davant d’autoritats que després posarien traves als teus interessos.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Deixa de raonar expressa’t amb força. T’estàs mostrant fred en el teu contacte amb els altres. Facilitat per les aventures amoroses.
21/05 al 20/06 BESSONS
Si bé la teva activitat serà màxima durant la jornada, et costarà més del normal obtenir bons resultats. Les persones pròximes no ajudaran.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Continuaràs una miqueta confús no sabràs bé distingir la veritat de la falsedat en les reunions que avui sorgeixin amb les teves amistats. Vigila les distraccions.
20/01 al 18/02 AQUARI
Controla uns certs pensaments negatius que basats en un idealisme poc pràctic uns plans bastant utòpics feriran el teu cor.
CRANC
21/06 al 22/07
Utilitza fins a l’últim moment laboral per a plantejar les teves idees i projectes, no deixis res en mans de ningú i mantingues una actitud seriosa.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Al llarg del dia aniràs alternant entre el bon humor uns pensaments pessimistes que de no controlar-los et portaran a la depressió.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estàs entrant en una època on es manifestaran canvis. Avui mateix serà un bon dia per a prendre determinacions que ajudin al teu futur.
TARRAGONA:
Pujol Perpiñá, Gemma
Joan Fuster Ortells, 7 Telèfon 977 292 775
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bru Serra, Josep Mª
Riera Miró, 59
Telèfon 977 344 146
SALOU:
Esqué Ruiz, M. Dolors Madrid, 11 - 13
Telèfon 977 352 138
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
LLOGUER
TARRAGONA. BUSCO COMPAÑERO/A para compartir habitación individual. EN ALQUILER. Tel: 647.578.934
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
CANSADA DE LA SOLEDAD. Conocería viudo entre 72-74 años. Para rehacer la vida... respetuoso, educado y que le guste bailar. Tel: 631.013.072
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE
Tels: 977.228.016 –644.243.887
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Diaz Martí, María
Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca i pica
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Generació Dona
11:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:30 Notícies 12. Edició esports. (r) 12:00 Com ho veus?
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Com ho veus?
15:00 La Tertúlia del Dorsal12
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Per portar objectes de taula. Moviment del cos. 2. Lloa. Declara davant del comissari de policia. 3. TTT. Està a trenta-nou de febre. Lloc per aparcar. 4. Cua de carnívor. Preparin una intriga. Està enamorada. 5. Solo curt de la soprano. Aquest sempre va darrere d’alguna mossa. 6. No són molts i estan sols. Ramals del camí. 7. Dues branques d’arbre. Corria amb força fins arribar al mar. Aixeca’t! 8. Al·lega les proves adequades. Aquest ja no hi és. 9. Posem més llenya al foc. Això fa el caminar pel camp mullat. 10. El bebè en té dues. El faré servir abans de tirar. Cera desfeta. 11. Lletra capgirada. Faré un gatet d’una trigressa. Final de por. 12. Lloc inaccessible. Peces de trenta quilos. VERTICALS: 1. Viu com un dèspota. Fa caure quelcom. 2. Es perd amb l’esforç físic. Li ha rampinyat el cor. Té cinc dits. 3. Repugnància. Expressen la seva opinió. 4. Les dues que comencen la sèrie. Pregades. La primera de la cuina. 5. Ple d’oli. Una pipada. 6. Comença l’estiu. Respectuós educat. Eructe. 7. Elimini la dolçor de l’amanida. Reguem les plantes. 8. S’inclina en un sentit. Mapa sense marges. 9. Ha de ser dominat si es vol mantenir l’espècie. Sempre es desfà quan arriba a la platja. Només n’hi ha un. 10. On venen allò que ens pot matar. Ho sentim quan n’hi ha massa. 11. A meitat de cost. Fa deu d’ample per vuit de llarg. Acaba la cançó. 12. Ocultar un robatori. Omplen els arxius.
Estat del cel
Màxima Mínima
19º 10º
Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
PERSONES PER FEINES DIVERSES. Fora bo que saber soldar. WhatsApp 639.124.321
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
PASSO CINTES
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini
Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
El cel estarà entre mig i molt ennuvolat per bandes de núvols alts i mitjans que circularan de sud-est a nord-oest, sobretot fins a mitja tarda. A partir de llavors s’obriran clarianes al terç sud. A banda, hi haurà núvols baixos extensos al litoral i prelitoral, sobretot al matí i al vespre, i especialment als dos extrems del sector on localment quedarà cobert.
Temperatura
La temperatura mínima pujarà entre moderadament i acusadament, especialment a la costa. La màxima pujarà lleugerament, si bé a punts de l’interior del quadrant nord-est quedarà similar.
cultura no pot salvar, però sí obrir finestres i portes i que corri l’aire»
Entrevista Fibla és el director de Mèdol, Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, que acaba de presentar la nova temporada
Quin tret defineix la nova programació de Mèdol?
«Hi ha molts tipus de propostes i una voluntat de reflectir tant el que passa al territori com allò que succeeix fora. No hi ha una línia argumental única, però les propostes comparteixen preocupacions comunes: qüestions energètiques, relació amb el territori i la presència d’artistes locals, com Laura Juanós, que farà la seva primera exposició individual de gran format. La temporada combina proximitat, connexió territorial i visibilitat de dones».
La programació ocupa diversos espais patrimonials de la ciutat. Quin diàleg s’estableix entre art i patrimoni?
«És una relació que sorgeix de manera natural, perquè el context mateix determina bona part de les propostes. Incloem el patrimoni físic, però també l’immaterial, com tradicions, costums o revisió de temes populars, que també estan presents en molts dels treballs de les artistes. A més, hi ha la qüestió ambiental, que té a veure amb el context del territori on treballem. És molt difícil separar-se de tot això».
A Mèdol enteneu l’art contemporani com un espai de reflexió.
«És que no pot ser d’una altra manera. Alguns treballs
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
necessiten temps, però uns altres es connecten amb el que està passant ara mateix. I l’ara mateix és una qüestió que no podem defugir com a programadores, artistes o gestores culturals. És part del nostre paper: la cultura no pot donar solucions ni salvar ningú, però sí que pot obrir portes i finestres perquè corri l’aire i es puguin entendre moltes coses».
Les arts digitals i tecnològiques tenen un pes destacat en la nova temporada.
«La tecnologia és una eina, igual que ho pot ser la impremta o un pinzell; serveixen per expressar allò que l’artista vol transmetre i obrir noves maneres de treballar o possibilitats d’arribar a un lloc concret. La tècnica per si mateixa no defineix res, només ofereix possibilitats».
Les noves narratives audiovisuals canvien la forma com el públic es relaciona amb l’art?
«Sí, obren noves formes d’interacció. La nostra Sala TikTok, per exemple, dona veu a artistes fora del circuit habitual i permet ocupar l’espai, interactuar amb el públic i usar la plataforma com un canal bidireccional de comunicació».
Quin risc ha d’assumir un equipament públic com és Mèdol a l’hora de programar propos-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
tes experimentals?
«Una cosa no treu l’altra. Nosaltres pensem en quines són les propostes que valen la pena. Això no vol dir que tot surti sempre rodó, però hem de saber abraçar l’error, perquè també forma part del procés. A més, penso que es poden combinar activitats més clàssiques amb propostes experimentals sense perdre coherència».
El balanç de la temporada passada us dona la raó: vau tenir un augment de públic molt significatiu.
«Sí, però no ens ho hem de mirar com una qüestió només quantitativa. Els números del 2026 podrien ser més baixos i no passaria res. Tampoc podem entrar en una carrera de voler fer sempre més i més. Ja estem fent moltes propostes. La quantitat està condicionada pel context, no només pel pressupost».
Aquesta setmana heu portat Marcel·lí Antúnez a Tarragona.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Què hi està fent?
«Està treballant amb els alumnes de l’Escola d’Art de Tarragona en un mural que es presentarà el 14 de març al Tinglado 2 del Port de Tarragona. És un treball que fa a partir de l’exposició que va fer a la Sala Oval del MNAC. El Marcel·lí està molt interessat en qüestions com l’agricultura i responsabilitat ambiental i ens interessa molt la seva idea de col·lectivització de l’experiència, implicant col·lectius del Serrallo i els visitants el dia de la inauguració».
Quin paper aspireu a jugar dins l’art contemporani del país? «Som un dels vuit centres principals del sistema públic d’espais visuals. La col·laboració amb altres centres és essencial. L’art contemporani inclou exposicions i activitats, però també projectes de mediació i educatius a llarg termini, molts dels quals no són immediatament visibles, però formen part del nostre objectiu i finalitat».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
Ha fet certa forrolla un article publicat a la revista digital La Lectora contra el nostre compatriota Josep Maria Virgili i Ortiga, lingüista i filòleg que es va fer cèlebre a les xarxes socials corregint el català dels seus inadvertits usuaris amb la ‘catchphrase’ «si m’ho permeteu». A l’article, Albert Badosa ens adverteix, amb una bona dosi de menyspreu condescendent, dels perills del purisme i inclús s’atreveix a posar Virgili al mateix nivell que els blavers valencians o els gonelles de Mallorca en tant que amenaça a la integritat de la llengua. I m’he dit que potser ja n’estem fent un gra massa. Més enllà del meu deure cívic de defensar els camptarragonins atacats al fòrum públic, hem arribat a un punt que disparar contra Virgili i els virgilistes és fàcil i gratuït. Ja sabem que les seves posicions lingüístiques maximalistes, on tot el català que ara es parla està contaminat de castellanismes i s’advoca per tornar a parlar com al segle XV, són científicament discutibles (com a mínim). Però també estan al marge de la ciència historiogràfica les anades de l’olla de l’Institut de Nova Història o la versió promonàrquica dels fets del 23-F que han propagat el falsari de Javier Cercas i la desclassificació selectiva dels papers del cop d’estat. Que tot això siguin invents no treu a aquestes manifestacions un valor literari que celebro. Així com la bel·ligerància pueril de Virgili s’ha traduït en un interès i compromís reals de molts catalans per la seva llengua, sense que això signifiqui que quedin abduïts per les seves teories estrafolàries. L’últim cop que el vaig veure, a Montbrió, Virgili estava tot cofoi per la seva secció a Ràdio Estel. I qui som naltros per enfonsar les il·lusions alegres i sinceres dels nostres vells. Em pregunto.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
