Dimarts 25 de novembre de 2025

Societat 13 a 17

Pàgines dedicades a la commemoració del Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Reptes de mobilitat

Les mercaderies no troben espai al Camp de Tarragona

Mercaderies per l’Interior s’oposa frontalment a la futura estació Intermodal de Vila-seca perquè, afirma, impedirà modificar les línies de càrrega i treure-les de la costa

Gastronomia 6 i 7

La

Guia Repsol aposta pel sol de

Tarragona

La gala 2026 de lliurament dels sols i els ‘soletes’ als millors establiments de l’Estat se celebrarà al Palau Firal i de Congressos

Els transportistes reclamen tornar a l’N-340 per trajectes curts i evitar l’AP-7, mentre lamenten la criminalització que pateixen: «Si som els culpables, que ens retirin de la carretera»

Sostenibilitat

L’Ajuntament posarà bateries a Agro-Reus per guardar l’electra que genera

Els acumuladors per l’energia de les plaques solars públiques es col·locaran al dipòsit municipal de vehicles l 9

El Ministeri autoritza els pescadors a sortir tretze dies extra abans de Nadal Economia

l 4

Mercaderies per l’Interior creu que la Intermodal de Vila-seca fa «impossible» la línia segregada

Mobilitat l La plataforma demana aturar el projecte. Segura considera que trenquen el consens

El debat sobre els trens al Camp de Tarragona continua, fa un pas més i salta de l’arena política. La plataforma Mercaderies per l’Interior va emetre ahir un comunicat on va reclamar aturar el projecte actual de l’estació Intermodal a Vila-seca. Consideren que la infraestructura faria «impossible» el desviament de les mercaderies per una línia segregada per l’interior. «És una bestiesa. Una barbaritat com l’estació actual del Camp de Tarragona», expressa Ramón Juanola, enginyer de camins i membre de la plataforma.

L’entitat exposa que la nova estació que projecta el govern espanyol se situa en un punt

«especialment sensible» i creuen que caldria dissenyar un «nus ferroviari complex» en la cruïlla on convergirien el corredor mediterrani (ample estàndard) i l’autopista ferroviària Madrid–Saragossa–Reus (ample ibèric), i els serveis regionals i rodalies procedents de Lleida, Reus, Móra la Nova, Tortosa i València.

En aquest sentit, consideren que hauria de ser capaç d’assumir vuit moviments «clau»: València–Tarragona, València-Barcelona, ReusTarragona, Tarragona-Barcelona i els moviments inversos, a més dels serveis generats pel Port de Tarragona. Mercaderies per l’Interior sosté que aquest nus és «totalment

Pere Segura i Sandra Guaita defensen la ubicació

Davant el plantejament de Mercaderies per l’Interior, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, defensa la ubicació de l’estació. «Em sorprèn moltíssim que la plataforma, que el que vol és resoldre la problemàtica de les

incompatible» amb la ubicació simultània d’una estació intermodal de viatgers i amb el traçat previst del tramvia.

mercaderies per l’interior, es posi en assumptes que no li corresponen. Crec que s’extralimiten en el seu propòsit com a plataforma i fer aquests determinats posicionaments l’únic que fan és trencar consensos de futur sobre per on han de passar les mercaderies», exposa el batlle. «A la plataforma no li correspon definir on ha d’anar o no una estació», afegeix l’alcalde. La batllessa de Reus, Sandra Guaita, defensa també el projecte. «Per la ciutat la principal prioritat en aquest moment i l’acord històric del territori ha estat i és l’Intermodal. L’Ajuntament de Reus hi posa el focus», diu Guaita. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, no han volgut valorar el comunicat de la plataforma.

Segons la plataforma, el conflicte és doble. D’una banda, d’espai, ja que creuen que no hi caben totes les infraestruc-

tures. I d’altra banda d’explotació, perquè consideren que els viatgers quedarien «literalment envoltats» de trens

«És una bestiesa, com l’estació actual del Camp de Tarragona»

de mercaderies. «Això representaria una gran concentració de risc per la vida i la salut dels viatgers», alerta l’entitat. Recorden que per aquesta estació està previst que hi passin més de 1,5 milions de viatgers anuals. «No serà una estació per als ciutadans, sinó per les mercaderies, ja que passaran totes pel bell mig de Vila-seca», diu Juanola.

Assenyalen al Ministeri Més enllà, Mercaderies per l’Interior exposa que a aquesta conclusió ja la va expressar el Consejo Asesor del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible. L’òrgan va afirmar que la necessitat de l’estació intermodal «no està suficientment justificada i que, per tant, no s’hauria d’impulsar», segons explica la plataforma. L’entitat recorda que el Consejo va dir que «el tràfic de mercaderies per ferrocarril a la zona no està resolt a la vista dels nivells i volums de tràfic i els riscos de les mercaderies que circularan per la xarxa». «No podem repetir els errors del passat. Les mercaderies han de deixar de passar per la costa, travessant zones densament poblades i turístiques, amb els riscos i impactes que això comporta», assenyalen des de Mercaderies per l’Interior.

El projecte continuarà Amb tot, la reclamació de la plataforma no farà canviar els plans del Ministeri de Transports. Fonts consultades del departament encapçalat per Óscar Puente expliquen al Diari Més que el projecte tirarà endavant i no s’aturarà. A més, afegeixen que el «nivell d’afartament» que expressa Tarragona no es viu a cap altra província d’Espanya. Des de la Generalitat, se segueix la mateixa línia. Tal com va indicar recentment el president Salvador Illa, hi ha el compromís d’impulsar l’estació de Vila-seca i la de l’Horta Gran a Tarragona. «Si es fa una, no se’n farà una altra. I menys amb inversions d’aquest calibre», considera Juanola.

Els transportistes reclamen tornar a utilitzar l’N-340: «Fem voltes inútils»

Mobilitat l El sector es mostra «fart» que la DGT els «culpabilitzi» dels accidents i problemes a l’AP-7 i es planteja una vaga

Els transportistes reclamen que els camions puguin tornar a utilitzar la carretera N-340 a Tarragona. «Fem voltes inútils per l’actual normativa. Si ens deixessin passar-hi, reduiríem una mica el volum de vehicles a l’AP-7. Encara que siguin un centenar de camions al dia», va expressar ahir Joaquim Riudebas, president de la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (Feat). El sector exposa que aquest canvi milloraria l’operativa dels camioners que treballen a Tarragona amb moltes càrregues i descàrregues en pocs quilòmetres de distància. «Suposaria també un estalvi de temps i combustible, així com una millora de la seguretat», van afegir. A més, consideren que s’hi haurien de retirar les rotondes i les línies contínues. «Aquella carretera és del sector i l’hem pagat amb els nostres impostos», van expressar. Tot i això, la Feat avisa que això només seria una de les solucions pels diferents problemes que hi ha a les carreteres tarragonines. I és que el sector alerta d’un dèficit d’infraestructures flagrant. «Crec que en això estem d’acord tots. No entenem que tot es porti a l’autopista. El pàrquing de vehicles privats ha crescut molt els últims anys i seguim amb les mateixes infraestructures. S’han de fer més carrils», va exposar Ja-

gui més lleuger» a l’autopista. A banda, la reducció de velocitat per als camions de 100 km/h a 80 km/h anunciada pel Servei Català de Trànsit consideren que pot ajudar a reduir la sinistralitat però no a solucionar el problema. «Si poses un vehicle pesat en un carril i prohibeixes avançaments, en qualsevol pujada els camions aniran a 60 km/h i es formaran caravanes» va advertir Arnedo. En aquest sentit, va reiterar que ells no són els causants dels accidents i de la situació de collapse de l’autopista. «Si som els culpables, que ens retirin de la carretera», va exclamar.

Mobilitzacions

El sector alerta d’un dèficit d’infraestructures flagrant a la província de Tarragona. ACN «Si som els culpables, que ens retirin de la carretera»

vier Arnedo, president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales de Transporte por Carretera (Conetrans).

El sector apunta a la DGT i es mostra «fart» de que se’ls «culpabilitzi» dels accidents i problemes a l’AP-7. «Hi ha accidents de camions pel gran volum de vehicles que van per la carretera. Però com qualsevol altre vehicle. Fa

tres anys érem els salvadors del món i ara ens veuen com la pesta. No ho entenem», va expressar Arnedo. En aquest sentit, els transportistes no creuen que una de les causes siguin els conductors estrangers. «És cert que alguns camioners extracomunitaris poden tenir altres hàbits que s’han d’adaptar a la conducció d’aquí. Trànsit està impulsant formació més específica

en aquest sentit i nosaltres li donem tot el suport, com sempre», va dir Josep Lluís Aymat, director de la Feat. Paral·lelament també van reclamar desdoblar l’N-340 i convertir-la en autovia entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Torreblanca (Castelló), on comença la carretera CV-10. Tot plegat, per Riudeubas, serviria per «aconseguir que el trànsit de camions si-

Per tot plegat, des de la Feat no es descarta organitzar alguna vaga o mobilització per expressar el seu malestar. «Hem demanat el suport dels nostres col·legues arreu d’Espanya i hem de prendre una decisió. El sector està molt cansat d’aquesta situació», va destacar Aymat. El sector també reclama més espai o àrees de servei, ja que actualment no hi ha espai per a tots els camions i per això se situen a les sortides o entrades. La Federació es reunirà pròximament amb els diferents partits polítics per exposar la situació i buscar solucions. «S’estan prenent decisions que van en contra de les empreses i que ens assenyalen com els culpables», denuncien.

Els pescadors tindran 13 dies extra abans de Nadal per fer pesca d’arrossegament

Marítim l Planas diu que la mesura permet «oferir certesa i estabilitat» al sector

ACN

El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va autoritzar ahir 13 dies addicionals de pesca per a cada embarcació de la flota d’arrossegament del Mediterrani aquest 2025. El ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, defensa que la mesura «assegura l’activitat de la flota en la campanya de Nadal» i que forma part dels mecanismes de compensació negociats amb Brussel·les. «Aquesta assignació extraordinària permet oferir certesa, estabilitat i capacitat de planificació als armadors i tripulacions per afrontar amb garanties els darrers mesos de l’any», va dir el ministre. Planas va afegir que els dies addicionals permeten també «descartar la possibilitat d’un desabastament».

d’arxiu

Les quotes per al 2026 es pactaran el pròxim 11 i 12 de desembre

mecanisme de compensació i que «la bona evolució de la població de peixos justifiquen plenament» la decisió. La secretaria general del ministeri està preparant les «resolucions» per comunicar individualment a les embarcacions els dies que poden sortir.

Els dubtes del sector

Després de conèixer la notícia, el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, va agrair «l’esforç» del ministeri, malgrat que considera que ha arribat «tard». Abad va indicar que encara no han rebut la comunicació oficial de l’autorització i que «fa falta veure la lletra petita de l’acord». «Ens han donat tretze dies més per vaixell. Però si a un pescador només en necessita sis, els set que sobren seran per a un altre company no?», es va preguntar. Per això creu que cal ser «cursos» i esperar a veure com queda el càlcul per a totes les embarcacions.

Santi Donaire presenta el llibre ‘Hasta que la tierra aguante’

Inicialment, la Comissió Europea va assignar 27 dies de pesca per al 2025 per revertir el deteriorament mediambiental al Mediterrani i la consegüent reducció dels estocs. Davant el descontentament del sector, el govern espanyol va pactar a Brussel·les un mecanisme de compensació per aconseguir més dies de pesca aquest any si s’aplicaven les mesures mediambientals, relacionades per exemple amb la grandària de les xarxes o les zones de pesca. Amb aquestes s’havien aconseguit uns 130 dies de pesca per embarcació, però una bona part del sector català ja els havia esgotat poques setmanes abans de la campanya de Nadal.

El comissari de Pesca, Costas Kadis, va dir fa dues

setmanes que la Comissió Europea estava treballant en «possibles solucions» i que faria un anunci respecte de la qüestió «molt aviat». Després de mantenir diverses converses amb Brussel·les, finalment va ser el ministeri d’Agricultura i Pesca qui va fer ahir l’anunci. Així, es concedeixen 7.339 dies addicionals de pesca als 557 vaixells que conformen la flota d’arrossegament per aquest 2025. És a dir, una mitjana de 13 dies

més de pesca per a cada embarcació. Segons el ministeri, la flota «recupera aquest 2025 els dies que va aconseguir per a 2024».

Planas va assegurar que la CE «està al corrent de la decisió adoptada per Espanya». «Des del punt de vista jurídic entenem que l’estat membre, en aquest cas Espanya, està habilitat per fer-ho», va remarcar. El ministeri assegura que els 13 dies addicionals s’han aconseguit gràcies al

Cooperació rep la visita de vuit dones defensores dels drets

humans de Colòmbia i El Salvador

Societat l Ahir una delegació de vuit defensores de drets humans de Colòmbia i El Salvador van visitar la ciutat i l’Ajuntament de Tarragona. Des de la conselleria de Cooperació es va organitzar una reunió i rebuda institucional per donar a conèixer el treball mutu que fan aquestes comunitats. La delegació, que és a Catalunya amb motiu del

III Fòrum Local-Global. Incidència: dones, vida i territori, està formada entre d’altres, per membres d’entitats com la Comunitat de Pau de San José d’Apartadó, referent de resistència no violenta camperola a Colòmbia o Pro Búsqueda, una associació per trobar els nens desapareguts durant la guerra civil salvadorenca. Redacció

En aquest sentit, Abad també té dubtes de què passarà, per exemple, amb la pesca de gamba, ja que molta flota ja ha arribat al topall del màxim permès. El president va insistir que els pescadors «van molt justos de dies», i va lamentar que hagin de treballar amb «aquesta incertesa», demanant que, de cara al 2026, s’escolti al sector.

La controvèrsia per la falta de dies de pesca abans de Nadal es produeix just quan comença la negociació de quotes per l’any que ve. S’espera que la Comissió Europea presenti aquesta setmana la seva proposta per a les quotes del Mediterrani del 2026, un repartiment que s’haurà de pactar en la reunió dels ministres de Pesca de la Unió Europea el pròxim 11 i 12 de desembre.

Cultura l Demà el fotoperiodista Santi Donaire presentarà a Tarragona el llibre Hasta que la tierra aguante, un treball que aprofundeix en la crisi climàtica i els seus impactes socials. L’acte, que s’emmarca en la 12a edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN, tindrà lloc a les 19.30 hores a la Llibreria El Soterrani. Aquest comptarà amb la participació de Pep Escoda, Juan Valbuena i el mateix Donaire. Hasta que la tierra aguante, és una investigació periodística i visual, «una ruta per l’Espanya interior i dels grans centres de producció d’aliments per analitzar les conseqüències ambientals, socials i sanitàries d’un model de producció alimentària ancorat en la cobdícia i que nega els límits de la capacitat biològica del planeta». Santi Donaire és un fotògraf documental i periodista resident a Sevilla. Durant més de sis anys va treballar a Veneçuela i Madrid com a fotoperiodista per a l’Agència EFE i, al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb mitjans nacionals i internacionals com National Geographic, El País The New York Times, Le Magazine du Monde, 5W, eldiario.es i l’Ara. Actualment, desenvolupa projectes documentals a Espanya, combinant fotografia i vídeo, amb un especial interès en temes com la memòria històrica o el canvi climàtic. Les fotografies del llibre s’exposaran a partir de dijous a les 18 h a l’Estació d’Autobusos . Redacció

Imatge de la trobada d’ahir a l’Ajuntament. J.C.

PRESENTACIÓ DE LA GUIA REPSOL A TARRAGONA

Tarragona acollirà la Gala dels Sols

Guia Repsol 2026, que arribarà per primera vegada a Catalunya

Gastronomia l L’entrega dels guardons se celebrarà el pròxim 16 de febrer al Palau Firal i de Congressos

John Bugarin

La ciutat de Tarragona ha estat escollida per acollir la Gala dels Sols Guia Repsol 2026. La comunitat gastronòmica es donarà cita el pròxim 16 de febrer al Palau Firal i de Congressos per a viure aquest important esdeveniment, on es reconeixerà la tasca i la trajectòria dels millors restaurants d’Espanya. La celebració, però, arrencarà el dia anterior a Reus amb una gran festa de benvinguda amb més de 200 cuiners i cuineres de tot l’Estat, que servirà escalfar motors abans de la cerimònia d’entrega de guardons.

La Gala de l’any vinent — sota el lema Seguim provant coses noves— serà la primera que se celebra a Catalunya,

que aquest 2025 ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia. A més, cal destacar que és el territori amb un major nombre de restaurants amb Sols Guia Repsol. Del total, que són 114, tretze estan ubicats a la província de Tarragona. «Estem parlant d’una regió que ha sabut evolucionar, posicionar-se internacionalment i ser un referent en la innovació gastronòmica», remarcava ahir la directora de Guia Repsol, María Ritler, en l’acte de presentació que va tenir lloc a la sala del sarcòfag de l’Hipòlit.

També hi va assistir el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, qui va mostrar la seva satisfacció per l’elecció de Tarragona com a seu: «És

L’anunci de la seu es va fer a la sala del sarcòfag d’Hipòlit. G. Martí

un gran paradís». «La cuina és donar amor als altres», afirmava Sàmper, qui va remarcar que el Govern «està al costat» del turisme i la restauració. Per la seva banda, el di-

rector del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va assegurar que «serà una gala que posarà en valor el territori i la seva gastronomia». Igualment, va assenyalar que

El dia anterior, a la cerimònia, hi haurà una festa de benvinguda a Reus

El conseller Sàmper va celebrar l’elecció de Tarragona: «És un gran paradís»

la indústria petroquímica i el turisme són «sectors que es retroalimenten».

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va assegurar que la Gala del 2026 serà una «oportunitat històrica» per a la província. Hi coincidia la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, qui destaca-

va que aquest esdeveniment ajudarà a «projectar-nos com a la potència gastronòmica que som». El tinent d’alcaldessa de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, també va destacar el paper dels cuiners de la província com a «grans ambaixadors dels productes de casa». L’acte va comptar amb la presència dels xefs amb Tres Sols veterans, Nandu Jubany (Can Jubany) i Eduard Xatruc (Disfrutar), que van estar rodejats d’altres cuiners i cuineres de Tarragona reconeguts per la Guia Repsol.

Els Solets a Alcanar Poques setmanes després de la Gala, la celebració es traslladarà a Alcanar. I és que aquesta localitat de les Terres de l’Ebre es convertirà en la seu de la cerimònia d’entrega dels Solets de primavera de 2026, dirigida a aquelles tasques, tavernes, barres de mercats, bars, guinguetes, cafeteries i cases de menjar amb encant que es diferencien per la seva proximitat. L’alcalde del municipi, Joan Roig, va destacar que aquest esdeveniment permet «obrir el mapa gastronòmic» i fer reconeixements gastronòmics a «propostes reals i locals».

Retiro Xerta

Ulldecona

Tarragona

Bosch Cambrils

del Tancat Alcanar

Salou

El Celler d’en Joan Pamies Riudoms

un bloc a López Peláez

El Terrat Tarragona

Ferran Cerro Reus

L’Antic Molí Ulldecona

Cambrils

Quatre Molins Cornudella de Montsant

de Diego Cambrils

Redacció

El consell d’administració del Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA) votarà, aquest dijous, l’adquisició de l’edifici número 19 del carrer López Peláez. L’adquisició dels tres pisos que té el bloc tindria un preu de transmissió de 323.242,23 euros, al qual se li sumaria el cost de rehabilitació de 134.830,20 euros. El president d’SMHAUSA, Nacho García Latorre, ha posat en relleu que «des del govern municipal continuem la nostra aposta per augmentar el

parc públic de la ciutat, per contribuir a fer front a la problemàtica de la manca d’habitatge, una de les grans preocupacions de la ciutadania. A més, reforcem l’oferta de pisos disponibles al centre».

El govern municipal vol reforçar l’oferta de pisos socials al centre de la ciutat

Els pisos, construïts el 1950, tenen una superfície real de 116 metres quadrats construïts cadascun. La distribució dels tres és similar, disposen d’una sala d’estar-menjador, cuina, bany i tres habitacions. L’estructura actual permetria la conversió d’habitatges de tres a quatre habitacions. Pel que fa a la situació dels habitatges, l’estructura i la coberta es troben en bon estat, donat que s’hi han executat reforços i substitucions de bigues i s’ha impermeabilitzat la coberta. D’altra banda, caldria rehabilitar la façana així com dur a terme una reforma integral que inclouria també la renovació de les instal·lacions d’aigua i electricitat.

Els XIV Premis IMET reconeixen sis escoles pels seus projectes educatius

Ensenyament l Solc, Joan XXIII, Sant Pere i Sant Pau, l’Arrabassada, la Floresta i Cèsar August, premiades

Redacció

L’Antiga Audiència va acollir ahir a la tarda el lliurament dels XIV Premis IMET d’Educació. Els guardons van premiar sis centres educatius pels seus projectes, d’entre el total de 31 que s’havien presentat enguany. Entre les categories, es va incloure l’accèssit especial Patrimoni, cultura i identitat, en commemoració dels 25 anys de la declaració de la ciutat com a Patrimoni Mundial.

En la categoria d’Educació especial, el centre guanyador va ser el CEEPSIR Escola Solc pel projecte Un viatge per la ciutat de Tarragona, mentre que el premi d’Educació infantil de primer cicle se’l va endur l’Escola Joan XXIII per la seva iniciativa ComuniArt En la categoria d’Educació infantil de segon cicle, l’Escola Sant Pere i Sant Pau va ser guardonada amb el seu projecte Millorem el nostre barri El premi d’Educació primària va anar per Com vivien els romans?, de l’Institut Escola l’Arrabassada. Per altra banda, el 50è aniversari de l’Escola La Floresta va merèixer el

dels guardons va

guardó a la categoria d’experiències transversals del centre.

Finalment, l’accèssit especial d’Educació pel Patrimoni, cultura i ciutat va ser atorgat al projecte Un passeig per Tàrraco, del col·legi Cèsar August. La comunitat educativa va

L’escola Cèsar

August ha rebut el premi especial de Patrimoni

Renoven 73 llumeneres de Sant Pere i Sant Pau amb tecnologia LED

Sostenibilitat l L'actuació ha suposat una inversió de 278.053 euros

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona han començat les intervencions de renovació de l’enllumenat en diferents punts de Sant Pere i Sant Pau. L’actuació donarà com a resultat la substitució d’un total de 73 llumeneres al barri, que passaran a emprar tecnologia LED. A més, també s’intercanviaran 38 llumeneres a la zona de la Muntanyeta del barri. L’objectiu de la intervenció és implementar un sistema d’enllumenat de major rendiment: menys potent, però, alhora, més eficient.

Entrant en detall, la potència de les instal·lacions a Sant Pere i Sant Pau es reduirà de 17,75 kW a 3,34 kW (un 81,2%, aproximadament). L’actuació, a més de millorar les característiques lumíniques i millorar l’eficiència energètica, tindrà un impacte favorable tant en termes d’estalvi econòmic com de sostenibilitat: s’aproxima (al moment de la redacció del projecte) que suposarà un estalvi de consum de 51.516 kWh / any i uns 7.668,91 euros anuals. A més, a nivells d’emissions, s’estalviaran uns 18.032 kg CO2 l’any. Aquests treballs estan

pressupostats junt amb les intervencions realitzades a la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Parc Francolí i diferents punts del centre de la ciutat, que en conjunt agrupen 279 llumeneres renovades. En total, l’import de licitació de totes aquestes substitucions és de 278.053,47 euros (IVA inclòs). Aquest projecte ha sigut objecte de la subvenció de la convocatòria Alumbrados Singulares de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) i el seu objectiu és impulsar Tarragona cap a un futur més sostenible i eficient.

ser la màxima protagonista de la gala, que va comptar amb una representació dels centres educatius participants i del Consell Municipal d’Infants i Adolescents, membres de les associacions de famílies, l’alcalde de Tarragona,

Rubén Viñuales; la consellera d’Educació, Isabel Mascaró; i el director del Complex Industrial Repsol a Tarragona, Javier Sancho. L’acte va comptar també amb la participació de l’Escola Municipal de Música i la dinamització de la

Cooperativa Àkrida.

Qualitat i valor

Malgrat que els premis només van arribar a sis centres, des de l’IMET es va destacar destacar la qualitat i valor de la totalitat dels projectes presentats, fruit de l’esforç, dedicació i compromís que demostren els centres educatius de la ciutat any rere any. El jurat estava format per la consellera d’Educació, Isabel Mascaró; la direcció de l’IMET; la tècnica municipal en serveis educatius; la coordinadora de les Llars d’Infants Municipals; i diversos representants del primer i segon cicle d’Educació Infantil, Primària i Especial, així com un representant de Repsol Petróleo. Els guardons, organitzats per l’IMET i patrocinats per Repsol, estan dotats amb 1.200 euros cadascun. Un dels principals objectius és promoure activitats educatives i socioeducatives encaminades a reforçar la cohesió social, la convivència, la preservació i sostenibilitat del medi ambient, el coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació, la difusió de la llengua catalana, la cultura i les arts, així com el coneixement del patrimoni històric de la ciutat.

Els Premis IMET d’Educació es van celebrar per primera vegada l’any 2012 sota la nomenclatura de Premis ‘Josep Vives Ciurana’. En aquella edició només hi havia tres categories.

Imatge de les llumeneres renovades a la vorera del CAP. Ajuntament de Tarragona

El passat 13 de novembre, també es van iniciar els treballs de substitució de l’enllumenat dels barris de Sant Salvador i Sant Ramon. El

projecte preveia la renovació de fins a 345 llumeneres, les quals implementaran l’ús de tecnologia LED per reemplaçar els sistemes d’halogenurs

metàl·lics i vapor de sodi. L’import, juntament amb les actuacions a la rotonda Europa i l’entorn del Cementiri, és de 264.948,52 euros (IVA inclòs).

L’Ajuntament instal·larà bateries per a l’emmagatzematge d’energia al polígon Agro-Reus

Sostenibilitat l Serà la tercera experiència municipal amb el sistema i permetrà estalviar en la factura

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus instal· larà bateries d’emmagatze matge d’energia al polígon Agro Reus. El projecte, que rondarà els 1,5 MW de potèn cia, es desenvoluparà a l’inte rior del dipòsit municipal de vehicles i ajudarà a «estalviar en la factura de la llum en horari nocturn», tal com as senyala el regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sos tenibilitat, Daniel Rubio. La iniciativa, de caràcter municipal i independent de la comunitat energètica del polígon Agro Reus, consistirà en la instal·lació d’uns 300 kW addicionals de placa solar fo tovoltaica bifacials al dipòsit municipal de vehicles, a les

pastilles on encara no hi ha pèrgoles, juntament amb les bateries. «Produiria energia per a l’Ajuntament de Reus i s’emmagatzemaria a les bate ries», explica Rubio. El regidor detalla que la producció d’energia solar a les instal·lacions municipals registra una corba molt ele vada a les hores del dia que sobrepassa el consum. «La manera que tenim d’agafar aquests excedents i traslla dar los en horari on no s’està produint energia solar és a través de l’emmagatzemat ge», afirma.

De fet, les bateries del po lígon Agro Reus seran la ter cera experiència amb aquest sistema. La primera va ser, a petita escala, amb el local

La comunitat energètica de l’Agro-Reus, pendent

Un dels elements pendents d’activar és la comunitat energètica del polígon Agro-Reus. El regidor Rubio recorda que el compromís era que les instal·lacions de l’associació estiguin fetes durant el primer semes-

de l’associació de veïns del Pinar. «Hi tenim una instal· lació aïllada, una associació de veïns que sabem que fun

tre del 2025 «i així va ser». «Sobre el març o l’abril, les plaques estaven totes ficades, les instal·lacions, tot el que necessitàvem», detalla. La tramitació dels permisos amb Endesa és el que ha fet endarrerir la connexió definitiva. «Tant de bo es pogués agilitzar abans, però és un procés molt lent», comenta l’edil. Amb aquest context, fonts d’Endesa assenyalen que els

expedients «han seguit els seus tràmits burocràtics en paral·lel, però estan on han d’estar», de forma que l’assumpte s’hauria de desencallar en un període relativament curt de temps. D’altra banda, el consistori està desenvolupant una proposta d’autoconsum compartit vinculat a la instal·lació fotovoltaica de l’edifici del Mas Carandell, que permetrà beneficiar-se’n a veïns.

També està previst col·locar-ne al Pavelló Olímpic Municipal

trament i col·locació es troba en fase d’avaluació d’ofertes rebudes. El pressupost base de la licitació era de 48.303,47 euros (IVA inclòs) i el termini d’execució serà d’un màxim de quatre mesos, de forma que s’espera que siguin una realitat el 2026. «I anirem creixent», expressa Rubio. L’edil apunta que és proba ble que l’emmagatzematge d’energia agafi molta volada «aviat» i que s’activaran línies de finançament únicament i exclusiva per aquests siste mes. «Què ha de fer Reus? Te nir projectes madurs perquè, quan surtin aquestes convo catòries, estiguin a punt», va lora. Les bateries del dipòsit s’han presentat a una petita línia de finançament dels FE DER. Cal recordar que l’em presa Isabel Development 4 SL té previst habilitar set plantes d’emmagatzematge d’energia elèctrica a tocar de la carretera N 340, la seu de la ITV i la subestació elèctri ca SE Bellissens, factor que permetrà reduir el risc que es produeixi una apagada.

Hort solar

ciona i no ens han trucat mai per dir nos que s’havien que dat sense llum», comparteix Rubio. El segon estadi serà

amb la instal·lació del Pavelló Olímpic Municipal, amb una capacitat de 50 kWh. La con tractació per al seu subminis

El pla d’inversions de l’Ajun tament de Reus per al 2026 ha reservat una partida de 50.000 euros per estudiar la implantació d’un hort solar. Rubio explica que la ciutat acabarà el present mandat «esgotant gairebé el 100% de les seves cobertes municipals disponibles per col·locar pla ques». Els MW que restarien per ser «totalment eficients en horari diürn» s’assolirien amb l’hort solar, que bé pot ser de preparació pròpia o po dria aprofitar algun dels pro jectes que s’estan plantejant des de l’àmbit privat. L’empresa municipal Reus Energia es troba en una fase de consolidació. «Ens ha do nat moltes alegries», se sin cera el regidor, tot subratllant que ha estat capaç de ser «un braç executor en la línia de transició energètica, potenci ant l’energia verda i sosteni ble». Si la voluntat és créixer més, el següent pas passarà per l’àmbit metropolità.

La campanya ‘Compra local, paga en efectiu’ suma més d’una trentena de negocis a Reus

Comerç l Apunten que el pagament amb targeta suposa perjudicis pels establiments i els clients

Miquel Llaberia

Una trentena de comerços de Reus s’han adherit ja a la campanya «Compra local, paga en efectiu», una iniciativa amb el suport de CoopCamp que pretén conscienciar a la ciutadania sobre les conseqüències de pagar amb targeta en comptes de fer servir diners en efectiu. Segons asseguren diversos dels comerços que participen en la campanya, l’acció ha tingut els seus fruits, ja que diverses persones recapaciten a l’hora d’anar a pagar. «Ha revertit una mica i veiem que el client és una mica més conscient. Hi ha gent que, fins i tot, et demana que li guardis perquè vagi un moment a treure diners del caixer», comenten els diversos comerços adherits. Ara bé, apunten que en la població en què es fa més complicat de canviar aquesta tendència són els joves: «Ja ho tenen molt assumit el fet de pagar amb targeta. I no tan sols amb targeta, sinó amb el mòbil o el rellotge».

Per aquest motiu, el seu objectiu és donar una nova empenta a la iniciativa i conviden a tots els establiments de la ciutat a sumar-se, espe-

cialment, davant de la imminent arribada de la campanya de Nadal: «Nadal és un bon moment per remarcar la importància de fer aquest

La Unió de Botiguers clou el 50è aniversari

Societat l La Unió de Botiguers de Reus va celebrar el passat dissabte 22 de novembre al vespre l'acte de clausura del 50è aniversari a l'Auditori Higini Anglès amb l'estrena del documental Unió de Botiguers de Reus: 50 anys de Comerç Viu que va repassar mig segle

d’història del comerç reusenc. «La Unió de Botiguers de Reus tanca un any molt especial de celebració commemorant cinquanta anys d’història, esforç col·lectiu i compromís amb el comerç de proximitat», va apuntar la presidenta de l’entitat, Rosa Lucas. Redacció/Cedida

pas a favor de pagar en efectiu, ja que és positiu pel teixit comercial». Ara bé, apunten que és important que aquesta tendència no es limiti tampoc

Els impulsors posen èmfasi en l’arribada de la campanya de compres de Nadal

a un període en concret i, per aquest motiu, celebren que gràcies a la campanya l’efectiu hagi guanyat presència en els negocis adherits.

Per què pagar en efectiu?

Tot i que els comerços impulsors es mostren conscients que no faran desaparèixer el pagament amb targeta, esperen servir com un contrapès. Els motius pels quals reivindiquen deixar de costat els mètodes de pagament digital són múltiples i repercuteixen positivament tant pel negoci com el client. Pel que fa al negoci, l’inconvenient principal són les comissions bancàries que redueixen els beneficis de l’empresa. «Hem vist que les xifres varien molt segons l’establiment, el banc i les condicions que tinguin, però al final

són diners que no beneficien ni al comprador ni al negoci, sinó que beneficien al banc», assenyalen.

Pel que fa als beneficis pel consumidor, els beneficis són diversos tot i que pagar amb targeta pugui semblar un mètode més còmode. Per un costat, els negocis comenten que permet fer a la gent «més conscient del que gasta», ja que «quan paguen veuen com els diners marxen literalment». Un fet molt important davant d’èpoques d’augment de compres com són el Black Friday o el Nadal. Per una altra banda, també comenten que quan fas un pagament amb targeta «deixes un rastreig de dades» que les empreses després utilitzen per enviar-te publicitat segons el teu perfil. «És un tema de privacitat i de drets com a consumidor», defensen.

Establiments adherits Fins ara, una trentena d’establiments de diversos sectors ja s’han sumat a la iniciativa i esperen que la llista s’ampliï en les següents setmanes. Entre aquests hi ha La caseta de l’arbre, Icaria, Bat a Bat, Llibreria Gaudí, Forn de pa Bó, Rockillos, Trashteiro, Côte Sud, Cal Pagès, El Cistell del Pagès, Kenavo o Poma de Caramel, entre d’altres. Els establiments adherits rebran cartells i adhesius per fer visible davant del consumidor que el negoci està adherit a la iniciativa i així animar-lo a emprar el pagament en efectiu.

La Fira Centre Comercial iniciarà ‘Un Nadal de 10’ aquest divendres

Comerç l La Gran Encesa de Llums serà a les 19 hores

dari d’Advent que repartirà premis diaris.

La Fira Centre Comercial de Reus es prepara per viure ‘Un Nadal de 10’ amb una campanya que anirà des del 28 de novembre fins al 6 de gener. El centre comercial es convertirà en l’epicentre de les festes de Nadal on els visitants podran comprar, però també gaudir d’una oferta d’oci i entreteniment molt especial. Per aquest motiu, s’ha preparat un programa d’activitats amb tallers, espectacles de neu, música en directe i les visites del Pare Noel i del Patge Reial. Alhora, com a novetat hi haurà el concurs del Calen-

La Fira donarà el tret de sortida a la campanya de Nadal amb la Gran Encesa de Llums el divendres 28 a les 19 hores. L’estrena anirà acompanyada d’un espectacle de neu que emblanquinarà totes les plantes del centre comercial. El mateix espectacle es repetirà diversos dies en el mateix horari. Pel que fa al Calendari d’Avent, de l’1 al 24 de desembre els clients que presentin un tiquet de compra igual o superior als 20 euros de qualsevol establiment del centre comercial entraran a participar en un sorteig dia-

ri. Només hauran de presentar el tiquet al Punt d’Atenció al Client i podran guanyar algun dels premis preparats com vals de compra, cistells de Nadal o entrades.

A més, els més petits rebran les visites dels personatges més esperats d’aquestes festes, el Pare Noel i els Patge de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. El Pare Noel, acompanyat d’un dels seus elfs, visitarà el centre comercial els dies 20, 21, 22 i 23 de desembre de 17 a 20 hores i el 24 de desembre de 10.30 a 13.30 hores. El Patge reial estarà en el centre comercial els dies 2, 3 i 4 de gener de 17 a 20 hores.

Els Premis Cambra 2025 se celebraran a firaReus Events aquest dijous

Empresa l Es repartiran un total de 20 guardons, 15 sobre diversos àmbits empresarials i 5 més d’honor

Miquel Llaberia

La gala de lliurament dels Premis Cambra 2025 se celebrarà aquest dijous 27 de novembre a partir de les 20 hores a l’Auditori Antoni Gaudí del Palau de Congressos de firaReus Events. Un esdeveniment que un cop més pretén reconèixer en diversos àmbits el valor aportat per part de diverses empreses del territori en diversos àmbits i amb el lema “Valors que connecten, accions que transformen”. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, apunta que el lema defineix a la perfecció el model de la

corporació: “La Cambra de Comerç té cinc comarques sota el seu paraigua, cadascuna amb la seva personalitat pròpia, però que formen part d’un mateix ecosistema. Ens uneixen valors com l’esforç, la cooperació, l’arrelament, la innovació i la sostenibilitat”. Per aquest motiu, enguany s’atorgaran una vintena de guardons. 15 d’aquests seran en reconeixement de diversos àmbits d’acció del teixit empresarial dividits en tres categories; Empresa Familiar, Internacionalització i Innovació i Sostenibilitat. Aquests dos últims àmbits s’han unit per

aquesta edició, en comparativa a l’anterior que anaven per separat. A més, s’ha procurat que empreses de les cinc comarques del territori de la Cambra siguin guardonades. Alhora, es donaran 5 guardons d’honor dividits en les categories d’Emprenedoria, a la Trajectòria empresarial, a la Comunicació, al Compromís social i a la Llotja de Reus. «Volem reconèixer a les empreses que són una mostra clara del talent que tenim al territori. Són un exemple de coratge i visió», afegeix Basora. Per la seva banda, el regidor de l’àrea d’Empre-

L’Ajuntament adjudica les obres de construcció de l’EBM l’Ametller

Educació l L'Ajuntament de Reus ha adjudicat a l'empresa M. I. J. Gruas, SA el contracte d'obres de construcció de la nova escola bressol municipal l'Ametller amb un pressupost de 2.842.416,47 euros. El nou equipament educatiu s'aixecarà dins l'actual recinte de l'Escola Eduard Toda, que disposa de prou espai reservat per a

usos educatius per a acollir el nou equipament. El contracte està pendent de formalització. El nou equipament educatiu s'ubica a la zona sud de la ciutat, on es preveu un important creixement demogràfic en els anys vinents, i que permetrà generar una illa educativa complerta amb un servei de 0 a 16 anys integrats per la nova EBM,

Sostenibilitat l L'Ajuntament organitza avui el mercat de bescanvi escolar a la Palma. Es pretén convidar els infants a donar una segona vida a objectes que no fan servir i hi participen centres educatius com Els Ganxets. Redacció/TvdM Arriba el mercat de bescanvi escolar

L’acte es retransmetrà en directe a través de Canal Reus TV

sa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, fa valdre l’esdeveni-

ment com «una cita destacada del nostre calendari econòmic». «És una oportunitat per reconèixer l’activitat, el talent i la trajectòria d’un territori molt ampli i que avança i creix malgrat la infinitat de dificultats que tenim», afegeix. L’acte serà retransmès en

directe a través de Canal Reus i estarà presidit per la comissionada especial per la Competitivitat Industrial i PIME, Núria Aymerich. A més, disposa del suport de diverses empreses i institucions com la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.

l'Escola Eduard Toda i l'Institut Roseta Mauri. El projecte preveu una arquitectura ampla, transparent i lluminosa, adaptada al context climàtic, valorant l'eficiència energètica, la sostenibilitat material i la qualitat ambiental. La voluntat és que s'integri amb l'entorn urbà, prioritzant la connexió directa amb la natura. Redacció

Imatge virtual del projecte de l’escola bressol municipal l’Ametller. Ajuntament de Reus

Reus licita la redacció del pla director per transformar els entorns escolars en espais segurs

Educació l L'Ajuntament de Reus ha publicat el perfil del contractant la licitació del contracte de serveis per redactar el Pla Director d'Entorns Escolars. Aquest document ha d'assentar les bases per a la futura redacció dels projectes d'obres per transformar els entorns dels centres educatius de la ciutat en llocs segurs i saludables.

La transformació de l'entorn de les escoles haurà de preveure accions encaminades a la pacificació del trànsit, reduint els carrils i la velocitat de la circulació, millorant la visibilització dels accessos a les escoles, reduint la contaminació acústica o ampliant les zones d'estada amb més verds i mobiliari urbà, entre altres aspectes. Redacció

El Pla Educatiu d’Entorn de Reus organitza trobades de jocs tradicionals per a 580 infants

Educació l Uns 580 alumnes de 4t i 5è de primària de diferents escoles de Reus han participat en les trobades de jocs tradicionals organitzades pel Pla Educatiu d'Entorn de Reus, celebrades entre dimarts 18 i dijous 20 de novembre. S'han dut a terme tres sessions a mas Iglesias, als jardins del Santuari de Misericòrdia i al

Parc de Sant Jordi, amb l'objectiu de donar a conèixer els jocs tradicionals i populars. Els jocs tradicionals són activitats lúdiques que s'han transmès de generació en generació i formen part del patrimoni cultural. En aquestes sessions els infants han pogut trobar jocs com el futbol de xapes, bitlles, cursa de sacs o saltar la puça. Redacció

Els Pressupostos Participatius 2025 reben les seves primeres propostes

Societat l Ja es poden presentar idees al portal Reus Participa, als punts d’interacció mòbil o als centres cívics

L’Ajuntament de Reus va posar en marxa ahir la fase de presentació de propostes dels quarts Pressupostos Participatius. A banda de l’habilitació de l’apartat al portal web Reus Participa, una urna itinerant va estar present a la tarda a la riera Miró per informar la ciutadania dels mecanismes que té a l’abast per presentar iniciatives i, també, permetre que compartís a l’instant les seves idees per millorar la ciutat.

El punt d’interacció mòbil visitarà avui els barris Xalets

Quintana i Muralla al matí i, a la tarda, es podrà trobar a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Fins al 17 de desembre, visitarà diferents punts. Per facilitar la implicació de la gent, també s’organitzaran sessions informatives, que tindran lloc, en horari de 18.30 a 19.30 hores, a la Biblioteca Central Xavier Amorós (27 de novembre), el Centre Cívic Migjorn (1 de desembre), l’Antic Hospital (2 de desembre), el Centre Cívic Gregal (4 de desembre), el Centre Cívic Llevant (9 de desembre), el Centre Cívic Mas Abelló (11 de desembre) i el Centre Cívic

Mestral (16 de desembre).

Així mateix, s’han organitzat dos tallers per construir iniciatives de forma collectiva. El primer tindrà lloc al Casal de Joves la Palma, el 3 de desembre, de 17 a 18.30 h., i va adreçat als joves d’entre 14 i 18 anys. El segon, el 10 de desembre, serà al Centre Cívic Gregal, entre les 18.30 i les 19.30 h. i obert a tota la ciutadania.

L’Ajuntament destinarà 750.000 euros a aquests Pressupostos Participatius. Els veïns majors de 14 anys i empadronats a la ciutat podran presentar els seus projectes fins al 18 de desembre. L’acció

L’entorn de l’ICASS convoca una reunió informativa per aquest

dijous

Drets Socials l L'acte se celebrarà a les 18 hores a l'Antic Hospital

Sergi Peralta Moreno

L’entorn de la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS, ha organitzat una reunió informativa per compartir amb la ciutadania en quin punt es troba el futur de l’immoble. La sessió tindrà lloc dijous, a les 18 hores, a la sala d’actes

de l’Antic Hospital. L’Associació Residència Gent Gran de Reus Reobertura 100% Pública assevera que «no s’han respectat en cap moment les normatives ni les lleis que emparen i protegeixen als nostres residents». Així mateix, els seus portaveus afirmen que se senten enganyats

per les autoritats perquè no han rebut cap novetat passat més d’un mes de l’últim anunci. «Aturem la pèrdua de drets essencials!», clamen. Els organitzadors comenten que «no permetrem que els polítics se surtin amb la seva vulnerant totes les lleis i drets dels residents». «Sol·licitem

L’hospital lidera un estudi per millorar el diagnòstic de l’ELA

Salut l El doctor Enzo von Quednow, neurofisiòleg del Servei de Neurofisiologia Clínica de l'Hospital universitari Sant Joan de Reus, ha liderat una metaanàlisi internacional per revisar i optimitzar els criteris diagnòstics de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) amb l'objectiu d'accelerar el reconeixement i la detecció primerenca d'aquesta ma-

laltia neurodegenerativa. Els resultats de l'estudi assenyalen que els criteris Gold Coast són una eina diagnòstica més sensible i fàcil d'aplicar que altres criteris utilitzats actualment, com els d'El Escorial o d'Awaji-shima. L'equip encapçalat per von Quednow ha dut a terme una primera metaanàlisi mundial amb un total de 9.656 pacients. Amb

Els ciutadans demanen més pipicans i canviar l’enllumenat

es pot completar a la plataforma participa.reus.cat, als centres cívics, al Casal de Joves, a

el vostre suport incondicional en benefici de tots; avui per mi, demà per tu. Tots ens fem grans», tanquen. L’última persona a expressar-se públicament sobre l’ICASS va ser la subdelegada del Govern d’Espanya a Tarragona, Elisabet Romero, que va comentar que Madrid estava «gestionant» el tema per «garantir tots els procediments» i que no creia que «tardi gaire a decidir-se», tot subratllant que les institucions «van per feina» perquè «tiri endavant» la reforma o l’enderroc i la reconstrucció de l’edifici.

l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i als punts d’interacció mòbil.

Primeres idees

Al tancament de la present edició, la plataforma Reus Participa ja compta amb sis aportacions. La ciutadania proposa prolongar el carrer de l’Escorxador, canviar en-

llumenat al barri Niloga, habilitar un autobús més directe per anar del barri Immaculada a l’hospital, instal·lar més pipicans o crear un camí de l’aigua entre Riudecanyes i Reus. També fan referència al soroll que provoca buidar els contenidors, sobretot del vidre, en certs punts.

aquest estudi s'ha determinat que els criteris Gold Coast presenten una sensibilitat molt elevada, s'ha aconseguit la precisió global més elevada entre els sistemes comparats i es conclou que aquests criteris podrien resultar útils en centres especialitzats i en la recerca clínica. Això permet un diagnòstic més precoç i precís de l'ELA. Redacció

Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Prop del 30% de les europees majors de 15 anys patiran violència, segons l’OMS

L’organització avisa que la violència de gènere és «una crisi de salut pública mundial de proporcions epidèmiques»

Redacció

L’Organització Mundial de la Salut assegura que un 28,6% de les dones i noies majors de 15 anys a Europa patiran violència de gènere alguna vegada a la vida. En un informe que es presentat fa uns dies a Madrid amb el Ministeri de Salut, l’oficina regional de l’OMS detecta les debilitats dels sistemes sanitaris europeus per atendre les víctimes d’abusos sexuals o violència de gènere. Per exemple, poc més del 30% dels 53 països analitzats ofereixen anticonceptius d’emergència o profilaxi postexposició al VIH. A més, un 32% dels estats encara exigeix als sanitaris denunciar els casos de violència de gènere a la policia sense el consentiment de la víctima, una pràctica que vulnera els drets de la víctima i les frena a l’hora de buscar ajuda.

L’OMS reclama als governs més recursos sanitaris per

atendre les víctimes i avisa que la violència contra les dones és un «problema greu de salut pública» a Europa. «És una

crisi de salut pública mundial de proporcions epidèmiques, que afecta milions de dones i exigeix una intervenció imme-

diata», avisa l’informe. El director de l’oficina regional de l’OMS per Europa, Hans Kluge, també avisa els sanitaris

que no poden ser “espectadors” d’aquesta «crisi de salut pública». «Hem de fer del sector sanitari el primer auxiliar

que cada supervivent es mereix», afirma en el comunicat de l’OMS.

Un 28,6% de les dones i noies majors de 15 anys a Europa patiran violència de gènere alguna vegada a la vida, segons les dades dels 53 països analitzats. Ara bé, la proporció és diversa en funció del país. Així, un 42,2% en patiran a Hongria, mentre que la xifra a Espanya és d’un 18,3%.

De fet, l’informe de l’OMS posa com a exemple de bones pràctiques les polítiques sanitàries a l’Estat espanyol. És un dels 12 països a la regió que destaca per comptar amb un marc d’atenció sanitària a les víctimes de violència contra les dones.

En el comunicat, la ministra de Salut Mónica García reivindica l’acció del seu govern per fer de l’atenció primària «una de les vies clau per identificar la violència contra les dones i les nenes i oferir el tractament i el suport adequats».

ACTES REIVINDICATIUS

Vallmoll diu ‘prou’ als atacs contra les dones amb un acte reivindicatiu i música

Un concert de Maria Jacobs, la pintada d’un banc i un refrigeri centraran els actes dissabte

Coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que se celebra aquest dimarts 25 de novembre, l’Ajuntament de Vallmoll ha preparat diverses activitats commemoratives per tal de conscienciar de la importància d’aquesta jornada.

L’activitat central es durà terme el dissabte 29 novembre a les 12h a la plaça de l’Ajuntament i consistirà en pintar un banc amb un missatge reivindicatiu per donar visibilitat i suport a totes les dones que han patit o pateixen violència. L’accció comptarà també amb la presència de

música en directe a càrrec de la cantautora vallenca Maria Jacobs, que oferirà temes dels seus diversos treballs discogràfics tot acompanyant també un petit refrigeri popular.

La commemoració d’enguany vol posar un èmfasi especial en la violència digital, una forma de violència cada vegada més present: el control a través de les xarxes, la difusió no consentida d’imatges, l’assetjament en línia o la manipulació emocional a través dels dispositius. «El maltractament també passa per una pantalla i la nostra responsabilitat col·lectiva

El jovent de Vallmoll ha pres la iniciativa de les accions per dir prou a la violència masclista

és fer-lo visible i combatre’l», s’assegura des de la regidoria d’Igualtat. Igualment, la regidoria vallmollenca indica que «com Ajuntament, reafirmem el nostre compromís a dedicar els esforços i els recursos necessaris per avançar cap a una societat realment lliure de violència. Enguany, la iniciativa de l’acció reivindicativa ve dels i les joves del nostre municipi. La seva veu també s’alça per dir prou a la violència masclista i per reivindicar un futur més lliure, més segur i més respectuós per a tothom».

Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

LES DADES LEGALS

El Col·legi d’Advocats de Tarragona fa 1.167 assistències en el torn de violència masclista

L’ICAT alerta de l’augment d’agressions entre menors i en l’àmbit digital

El torn específic d’assis tència a víctimes de vio lència masclista del Col· legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) ha atès un total de 1.167 víctimes entre el gener i el se tembre d’aquest 2025. Concre tament, 618 d’aquestes assis tències s’han fet a Tarragona, 436 al Vendrell, i 113 a Valls. En comparació amb el 2024, les xifres mostren una disminució global de l’1,2%, amb descen sos a Tarragona i a Valls. En canvi, al Vendrell s’ha registrat un augment significatiu, pas

sant de 410 a 436 assistències. Des de l’ICAT adverteixen que aquestes dades són de pre sència lletrada i no represen ten el nombre real de delictes. «Una baixada d’assistències no implica necessàriament menys violències. Malaurada ment, moltes no arriben mai a denunciar se», va explicar Jennifer Macía, copresidenta de la Comissió d’Igualtat del Col·legi. Va alertar també d’un augment dels casos on tant l’agressor com la víctima són menors d’edat, així com d’un creixement de la violència di gital, especialment entre ado

lescents.

«Hi ha diversos factors que contribueixen en aquest àm bit. Per una banda, tenim la manca de recursos pedagò gics que ens permetrien erra dicar aquest problema des de la base. Un altre factor clau és l’accés sense filtres a les xar xes, on cada vegada són més comuns els discursos d’odi antifeministes. Aquest accés lliure a internet comporta tam bé un augment del consum de pornografia violenta entre els joves, sense dubte vinculat a la problemàtica», va assegu rar Macía. «Les noies adoles

cents cada vega da s’atreveixen més a denunciar aquests delictes. És probable que iniciatives com els punts liles aconsegueixin que les dones se sentin més segures a l’hora de fer aquest pas», va apuntar Begoña Cajaraville, copresi

El tipus de violència més comuna és la física, seguida de la psíquica, la sexual i la vicària

denta la Comis sió d’Igualtat de l’ICAT.

Pel que fa al tipus de violèn cia més comú, aquesta seria la física, seguida de la psíquica, tot i que, «és altament improbable trobar un episodi de violència física sense que hi hagi un im

pacte de caràcter psicològic», va assenyalar David Rocamo ra, degà de l’ICAT. També des taquen les agressions de caràc ter sexual, així com la violència vicària. «Cal afrontar nous rep tes i exigir més treball, més profunditat i ampliar la cober tura, perquè estem descobrint que aquesta violència admet diferents formes i continguts», va concloure Rocamora.

Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

atenció a la violència de gènere

Tarragona reivindica el 25N visibilitzant les noves formes de violència masclista

Una jornada titulada ‘El Masclisme es reinventa’ tractarà sobre les noves formes de violència que es van detectant

L’Ajuntament de Tarragona ha presentat aquest dilluns la programació amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que se celebra cada 25 de novembre. Sota el lema ‘El masclisme juga brut, aturem-lo entre totes i tots’, la conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ ofereix una programació oberta a tota la ciutadania.

L’activitat principal és la jornada titulada ‘El Masclisme es Reinventa’, que se centrarà en

les noves formes de violència masclista que s’estan detectant en els darrers anys i que afecten tant les experiències individuals com els entorns socials, digitals i institucionals de les víctimes. La jornada se celebrarà el 4 de desembre al Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) i comptarà amb ponències com la de la psicòloga especialitzada en violències masclistes Núria Becerra Vilatovà i la magistrada Lucia Aviles Palacios.

Entre la resta d’actes de la programació destaquen la xerrada titulada ‘Violència Vicà-

ria: la més cruel de les violències masclistes’ que tindrà lloc avui mateix, 25 de novembre, a les 10 h i a la seu de CCOO. També a les 11 hores es farà la lectura del manifest davant de l’Ajuntament de Tarragona. I aquest dijous 27 de novembre, el Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau acull, a les 19 hores, l’obra de teatre Jo porn, tu porn de la dramaturga Queralt Riera. També es desplegarà el Punt Lila en diversos espais de la ciutat. A les 10 hores serà a la plaça de la Font i dijous al Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau. El Servei d’Informació i

Atenció a les dones de la conselleria d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona ha atès, des de gener a juny de 2025, un total de 111 dones, 86 d’aquestes atencions han estat per casos de violència masclista, el que representa gairebé el 77,5% del total de les assistències. Durant el 2024, aquest servei va atendre 242 dones, 132 de les quals es van apropar al SIAD

per situacions relacionades amb la violència masclista. Aquestes dades indiquen un augment del total d’atencions i una tendència a l’alça de les atencions vinculades amb la violència masclista. Les causes d’aquest augment són diverses i entre elles hi ha la saturació d’altres serveis d’atenció i l’augment de coneixement del SIAD com a recurs de suport i

actes populars

assessorament en relació amb qualsevol aspecte de la vida de les dones. Enguany la conselleria d’Igualtat ha reforçat el SIAD amb la incorporació d’una jurista a jornada completa amb l’objectiu de millorar l’atenció i l’assessorament legal a les dones. El servei està integrat per personal especialitzat en treball social, psicologia i jurisdicció.

Constantí commemora el 25N amb la lectura del manifest a càrrec del grup cultural Mestresses de Casa

Els actes es duran a terme davant l’edifici de l’Ajuntament

Redacció

L’Ajuntament de Constantí ha organitzat, un any més, un acte de reivindicació i sensibilització per commemorar el 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Així aquest mateix dimarts 25 de novembre, a les 12 del migdia, tindrà lloc la lectura del manifest institucional al davant de l’edifici de l’Ajuntament.

Seguint la tradició de donar veu a les entitats locals, aquest any la lectura del manifest anirà a càrrec del Grup Cultural Mestresses de Casa. Amb aquesta jornada reivindicativa, l’Ajuntament de Constantí vol refermar el seu compromís per combatre i erradicar qualsevol tipus de violència masclista. Més enllà de les agressions físiques, el manifest d’enguany fa referència a l’aparició de noves formes de violència, especialment en

l’àmbit digital. Concretament, les tecnologies de la informació i la comunicació, les xarxes socials, la intel·ligència artificial, que haurien de ser eines d’empoderament i llibertat, s’han convertit en canals per a l’assetjament, el control, la difusió de continguts íntims sense consentiment i la reproducció de discursos d’odi sexista. Segons l’ONU, el 73% de les dones han patit algun tipus de violència en línia.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

atenció municipal

L’Ajuntament de Reus atén 306 dones víctimes de violència de gènere durant aquest 2025

Activat el portal Dades X Violència X Dones amb informació des del 2008

Redacció

Des de l’1 de gener fins al 31 d’octubre d’enguany, l’Ajuntament de Reus ha atès 306 dones víctimes de violència masclista des de l’Àmbit d’Igualtat de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials a través de diversos ser veis, alguns dels quals són de caràcter universal, com el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV).

Una xifra lleugerament superior a la de l’any passat durant el mateix període, en què es van atendre 242 dones. Aquestes dones reben atenció psicològica, jurídica i social, en funció de les seves necessitats.

Altres dades destacades so-

bre l’atenció a les dones víctimes de violència masclista durant el mateix període a la ciutat de Reus són les següents:

-L’OAV ha atès 127 dones per violència masclista i el SIAD, 174.

-Pel que fa als atestats policials en matèria de violència de gènere, se n’han fet 221: la Guàrdia Urbana n’ha fet 46 i Mossos d’Esquadra, 175.

-En l’actualitat, hi ha 151 ordres de proteccions actives.

-El nombre d’usuàries que han rebut atenció psicològica han estat 116 i les atencions realitzades, 246.

-El nombre d’usuàries que han rebut assessorament legal han estat 70 i el nombre d’atencions, 136.

-9 dones víctimes de violència masclista han hagut de fer servir un allotjament d’urgència.

-56 dones han estat usuàries d’ATENPRO, el servei telefònic d’atenció i protecció a víctimes de violència de gènere prestat per Creu Roja.

-Hi ha hagut 0 feminicidis.

Per altra banda, l’Ajuntament de Reus ha activat el portal Dades X Violència X Dones, en el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones 25N. Es tracta d’un projecte impulsat per Open Data, que ofereix dades des del 2008 fins ara sobre im-

En total s’han fet 221 atestats policials a la ciutat i hi ha 151 ordres de protecció actives

pacte de la violència masclista, resposta judicial. recursos públics disponibles, violència sexual i vicària, efectes de la Covid-19. Aquesta iniciativa promou la transparència i la participació ciutadana en la planificació de polítiques públiques efectives per combatre la violència masclista.

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d’atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores cada dia de l’any i atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial. En cas d’emergència davant d’una agressió, cal trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 001 122 Pel que fa a l’Ajuntament de Reus, les dones víctimes de violència masclista són ateses des de l’Àmbit d’Igualtat de l’Àrea de Serveis a les Persones

i Drets Socials a través de diversos serveis, com el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) –977 010 672 o correu electrònic siad@reus.cat– i l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV), ubicada a la Guàrdia Urbana (977 010 092).

Joan Lizano

Hi ha espais que, quan es fa fosc, canvien completament. Als campus universitaris això pot voler dir haver d’afrontar passadissos soterrats, jardins poc il·luminats o rutes d’accés que no s’han pensat per a totes les mirades. Per això la URV ha impulsat el projecte Espai Segur, un treball conjunt entre la Unitat d’Igualtat i l’equip d’Arquitectura de Sergio Coll Pla i Cèlia Mallafré Balsells que revisa els campus des d’una mirada feminista i crítica. La seva presentació al campus Vila-seca, ahir dilluns, va servir per posar sobre la taula una idea clara: cal repensar els espais perquè tothom s’hi pugui moure amb llibertat i tranquil·litat.

El projecte no parteix d’una situació d’emergència ni d’un increment d’incidents, sinó d’una idea clara: els campus universitaris van ser dissenyats en un altre moment i sovint amb una mirada androcèntrica, lluny de les necessitats reals de les dones i d’altres col·lectius que no encaixen en l’«estàndard» masculí. Tal com defensa la directora de la Unitat d’Igualtat, Cilia Willem, l’objectiu no és «protegir» ningú, sinó canviar la perspectiva amb què es projecten els espais perquè tothom tingui dret a moure’s sense por, fins i tot quan és fosc. «El perill no és la foscor, sinó les persones que creuen que poden assetjar», recorda.

Per detectar vulnerabilitats, s’han fet marxes exploratòries feministes als campus de Catalunya i Vila-seca, i prèviament a Bellissens. Aquestes marxes, conduïdes per entitats especialitzades com Col·lectiu Punt 6 i Equal Saree, combinen un taller previ de

l Seguretat quotidiana

Els campus, a examen per adaptar-los al present

La URV presenta el projecte ‘Espai Segur’ per revisar i millorar els entorns universitaris

perspectiva de gènere amb un recorregut pels espais per recollir experiències directes. Han participat estudiants, Personal Docent i Investigador i Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis de la Rovira i Virgili, en grups d’unes quinze persones. Segons Willem, la resposta ha

estat «molt bona», especialment entre les dones i noies, que són les que més han expressat sensació d’inseguretat en punts concrets.

Les conclusions confirmen que cada campus té reptes diferents. Coll Pla explica que al Vila-seca pateix sobretot per les connexions: un ac-

La Festa del Calamar de Salou engega

amb 36 embarcacions participants

Societat l Hi prendran part un total de 130 pescadors

Redacció

Salou va iniciar ahir dilluns al migdia els actes de celebració del 50è aniversari de la Festa del Calamar, una de les tradicions més emblemàtiques del municipi.

L’edició d’enguany destaca la grana participació: gairebé

130 pescadors i 36 embarcacions s’han inscrit al concurs. En un acte celebrat al Nàutic de Salou, l’alcalde Pere Granados, i la regidora de Cultura i Festes, Júlia Gómez, van lliurar les tradicionals jaquetes als participants. Granados va remarcar que «l’alta participació demostra

com aquesta festa creix, es consolida i continua sent un referent de la nostra identitat col·lectiva». El batlle també va voler expressar «l’agraïment a tots els pescadors i pescadores que, al llarg de 50 anys, han mantingut viva aquesta festa tan nostra». La jornada va comptar

cés viari fosc, jardins poc illuminats i equipaments veïns que queden apagats de nit. Al Catalunya, la situació s’inverteix: molta gent durant el dia però zones problemàtiques en espais soterrats i un gran aparcament amb mala llum i recorreguts poc pensats per a qui arriba a peu. «No hi ha

amb el testimoni d’un dels participants històrics del concurs, Enric Gaseny, membre d’una de les famílies de pescadors més antigues de Salou. «La vida de pescador ho és tot; és un mode de viure que hem viscut des de petits, una feina que t’enganxa, tot i que últimament s’ha complicat molt», explicava Gaseny. La mala mar va impedir a les barques sortir ahir, però amb la inauguració s’engeguen diversos actes culturals i gastronòmics dins la commemoració dels 50 anys de la convocatòria.

Les marxes exploratòries han revelat punts foscos i zones insegures

Al Vila-seca preocupa la vegetació que tapa la visió; al Catalunya, el pàrquing ombrívol

barrera visual. En cap cas es tracta de «desballestar» res, sinó d’adaptar l’existent amb criteris actuals. També s’ha identificat la necessitat de millorar els entorns dels campus, especialment aquells que depenen dels ajuntaments, com accessos a aparcaments o trams de carrer que no són competència directa de la universitat. Per això, la Unitat d’Igualtat actua com a pont entre la Rovira i Virgili i els municipis per coordinar actuacions.

problemes greus, però sí aspectes que cal revisar després de quinze anys de canvis socials i d’ús», diu.

Les propostes de millora apunten cap a canvis realistes: una revisió de la il·luminació, garantir camins ben definits i visibles, i reordenar vegetació que avui actua com a

Una transformació que va més enllà de la seguretat Willem insisteix que el missatge és evitar reduir el projecte a una qüestió de seguretat estricta. La finalitat és canviar la manera com s’imagina i es construeix l’espai públic universitari, perquè sigui acollidor i segur per defecte, sense necessitar accions de compensació. De fet, aquesta mirada s’estendrà ara cap al campus de Sescelades, que per la seva extensió requerirà més d’una marxa exploratòria i un treball més llarg durant el curs 2025-2026. El projecte URV Espai Segur avança amb una idea clara: els campus no són només edificis on s’aprèn, sinó espais de vida compartida. Fer-los més justos i fàcils de transitar és una manera de cuidar la comunitat que els fa possibles i de reforçar la convivència.

circularitat i reaprofitament

L’Agència de Residus destina 24 MEUR a 31 projectes de millora del tractament de l’orgànica

Permetran millorar les instal·lacions de plantes existents com les de la Conca de Barberà, el Baix Camp o el Montsià

Redacció

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha concedit més de 24 milions d’euros en subvencions per a la implementació de millores en les instal·lacions públiques existents de tractament biològic de la fracció orgànica de residus municipals recollits selectivament arreu de Catalunya.

En la resolució es relacionen 31 sol·licituds aprovades, que es corresponen amb 17 destinataris, ens supramunicipals, titulars d’aquestes

instal·lacions. 16 dels destinataris són consells comarcals, consorcis o mancomunitats i el restant és l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB). L’import total dels ajuts atorgats és de 24.426.238 euros.

La major part dels ajuts es destinen a instal·lacions de les comarques gironines (7), en segon terme hi ha l’Àmbit Metropolità de Barcelona (6), 5 són al Camp de Tarragona, 4 a les Comarques Centrals, 4 a l’àmbit de Ponent, 3 al Penedès i 1 a l’Alt Pirineu i Aran. Concretament, els ens de casa nostra que podran realitzar millores

en les seves instal·lacions de RSU en fracció orgànica són el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell Comarcal del Baix Camp i el COPATE de Mas de Barberans, en diversos projectes i actuacions.

L’objectiu de la subvenció és promoure les inversions necessàries per millorar la gestió de la fracció orgànica de residus municipals recollits selectivament a Catalunya. Les millores en les infraestructures de tractament existents tenen com a finalitat aconseguir que les capacitats reals s’ajustin de forma adequada a les capaci-

tats autoritzades; adaptar les plantes al canvi de característiques i a la diversitat de qualitat dels residus que s’han de tractar, així com a canvis d’escenaris de generació de diferents fraccions al seu àmbit de servei, i a les millores de la qualitat dels

Catalunya té 25 centres de fracció orgànica i una capacitat de tractament de 450.000 tones/any

productes obtinguts, a més de reduir els impactes del tractament.

La fracció orgànica té un valor nutrient que es pot destinar als sòls agrícoles i a la jardineria. Actualment, Catalunya disposa d’un total de 25 instal·lacions de tractament

de la fracció orgànica, amb una distribució homogènia al territori i una capacitat conjunta de tractament d’aquestes plantes de 450.000 tones anuals. El nou pla territorial d’infraestructures de prevenció i tractament de residus, amb horitzó 2035, preveu dues instal·lacions noves i estima un increment de capacitat de 300.000 tones addicionals.

Una temporada sense avellana, ni del Camp de Tarragona ni turca

Agricultura l A Espanya la campanya tanca amb 3.200 tones recol·lectades, una de les més baixes de la història recent

ACN

L’oferta global d’avellana caurà aquesta campanya per la baixa collita registrada també a Turquia, el principal productor mundial, que enguany no passarà de les 450.000 tones en closca. Així ho ha anunciat la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-

nya (FCAC) després d’assistir a la reunió anual entre la UE i Turquia per conèixer les previsions definitives de la collita així com la intervenció del govern turc comprant producció -acció que ajuda a estabilitzar el mercat a nivell mundial-. Les fortes gelades de l’abril a la regió del Mar Negre i l’impacte de la seque-

ra en són les causes d’aquest descens. A Espanya, la campanya arribarà a les 3.200 tones, superior a les 3.000 de l’any passat però entre les pitjors de la història recent. Precisament, la FCAC ha traslladat a la reunió d’aquest dilluns que es tracta de xifres molt lluny de les 8.000 tones en closca d’una campanya

Ha estat un any plujós, però els avellaners encara estan estressats

mitjana. Segons han recordat, la producció d’avellana de l’Estat es concentra principalment al Camp de Tarragona, on bona part de les plantacions han patit molt durant els anys de sequera.

Tot i que aquest 2025 ha estat més plujós i s’ha pogut regar, asseguren, els arbres encara arrosseguen l’estrès acumulat. Alhora, el canvi climàtic també incideix en les hores fred que necessita el cultiu per donar bones floracions. Amb tot, els productors apunten que malgrat l’escàs volum, la qualitat i el calibre del fruit seran bons i amb més rendiment de gra en closca. A les plantacions joves i de la varietat negreta els rendiments han estat bons.

En aquest context, la FCAC ha reclamat que no es retallin fons en la propera PAC post 2027 ni es perdi el caràcter comunitari dels ajuts, a més d’aprofundir en més mesures per a l’avellaner i la fruita seca com a conreus clau en el manteniment de les zones rurals i la prevenció d’incendis. Un possible abandonament del conreu, han advertit, comportaria riscos mediambientals, ja que l’avellaner actua com a garant de l’equilibri territorial a zones on hi ha poques alternatives viables.

a la Riera de la

PortAventura World

suma una experiència de realitat mixta sobre el juràssic

Oci l L’atracció ‘Expedició ULUM’ s’estrena demà a la zona de Mèxic del parc temàtic

Redacció

PortAventura World ha anunciat el llançament d’’Expedició ULUM: El despertar juràssic’, una innovadora atracció que combina realitat mixta amb escenaris físics i entorns digitals, situada a la zona temàtica de Mèxic del parc.

Desenvolupada pels PortAventura Adventure Labs, el centre d’innovació del resort, l’experiència ha estat creada amb el suport de Mova, especialistes en tecnologia immersiva. La nova atracció s’obrirà al públic el 26 de novembre amb una sessió inaugural especial amb accés exclusiu per a clients i tarjetes anuals a través de l’aplicació oficial de PortAventura World.

‘Expedició ULUM’ converteix els visitants en exploradors enviats als ‘cenotes’ de

Yucatán per documentar la possible existència de fòssils de dinosaures aquàtics. Els participants començaran amb una missió científica abans de descobrir criatures juràssiques vives que han estat ocultes durant milions d’anys sota les aigües. El nom ULUM simbolitza la força vital i el moviment, conceptes centrals tant en l’univers juràssic com en la pròpia història de l’expedició.

Aquesta és la primera experiència familiar de realitat mixta en un parc temàtic desenvolupada per a un equip de fins a sis persones.

Accessibilitat i idiomes El recorregut estarà disponible en castellà, català, anglès i francès. A més, es tracta d’una experiència accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Cambrils fa 75 anys amb els seus veïns

Natura l La Canonja va celebrar diumenge una nova edició de la plantada popular a la Riera de la Boella, una iniciativa de la Regidoria de Medi Ambient. La jornada va comptar amb la participació d’una cinquantena de persones, entre famílies, in-

fants i voluntariat ambiental, que han contribuït a la plantació de 80 arbres —principalment àlbers, freixes i oms— espècies clau per reforçar la salut i l’equilibri ecològic de l’entorn natural, especialment valuós per al municipi Redacció/Cedida

Societat l Ahir, l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein va rebre a la Sala de Plens un grup de veïns i veïnes que celebren els 75 anys. Després de l’acte institucional i el lliurament d’obsequis, la celebració va continuar amb un dinar conjunt. DM/Aj. Cambrils

Imatge dels alumnes durant la protesta del passat dijous. Sindicat d’Estudiants

La CGT denuncia la situació dels alumnes de l’Andreu Nin

Societat l La confederació critica que els estudiants hagin hagut de protestar per la situació d’un alumne amb necessitats

La situació dels alumnes de l’Andreu Nin ha arribat a institucions com la Confederació General de Treballadors (CGT) d’Ensenyament Penedès-Garraf, que critica que la «política no inclusiva del Departament d’Educació» hagi provocat les mobilitzacions dels estudiants. Desenes de persones, entre les quals predominaven les famílies dels estudiants, els propis alumnes i professors, van protestar el passat dijous 20 davant l’institut situat al Vendrell per la problamàtica d’un dels seus companys, qui té una discapacitat reconeguda del 97% i ha hagut d’abandonar el centre perquè no comptava amb els serveis d’assistència requerits.

Ara, la CGT denuncia la «manca de recursos per atendre necessitats vitals d’un alumne» en aquest institut, i

assegura que, malgrat haver «trobat una solució puntual al cas», però «no està assegurada a partir del gener», expliquen. «Aquesta situació no és única a Catalunya, hi ha 36 alumnes més cursant estudis postobligatoris patint la mateixa situació de deixadesa institucional», indiquen des de la confederació, que situa com a «imprescindible» les figures dels professionals.

Situació límit

D’acord amb la història recollida diversos mitjans, el dimècres 19 de novembre l’alumne, qui requereix d’una assistència especial a través d’una vetlladora professional, va rebre la notícia per part de l’Institut que el seu servei ja no es contemplaven les condicions del contracte de la professional que el cuidava durant les lliçons. D’aquesta manera, els alumnes del cicle

Uns 36 alumnes amb diversitat funcional no disposen del servei a Catalunya

superior d’Integració Social van prendre la decisió de no assistir a classe i mobilitzar-se per la seva situació per manifestar la molèstia ocasionada per la «inacció mostrada pel centre», d’acord amb el professorat.

Ara bé, segons van afirmar els familiars al Diari La Ciutat, «el centre educatiu no es responsable de la situació» i els ha «mostrat recolzament en tot moment». La situació ha estat generada, principalment, pel Departement d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que no estableix criteris per a situacions concretes com la de l’Ion i, per tant, tampoc contempla solu-

Salou qualifica «d’error» l’eliminació de dades d’una regidora a la web municipal

Política l L'Ajuntament argumenta un «lapsus» per les queixes de l'oposició

cions quan succeeixen, com es el cas de la finalització del contracte de les vetlladores en cas que no es renovin.

Comissions Obreres (CCOO), present durant les mobilitzacions, també va fer èmfasi en la «recurrència» de la situació. De la mateixa manera ho va fer el Sindicat d’Estudiants, carregant contra Educació i la seva gestió sobre «els estudiants més vulnerables», o l’Ajuntament del Vendrell, que ha mostrat suport a la familia durant el procés, així com ho ha fet l’Institut Andreu Nin.

La CGT Penedès Garraf també ha fet esment de manca de recursos generada pel decret d’inclusió a Catalunya, «que acaba sostenint precàriament l’esforç dels professionals i les famílies, sense els recursos humans i econòmics que el Departament hauria de desplegar i assumir».

D’aquesta manera, la situació de l’estudiant es mantindrà fins al gener, després que l’Ajuntament del Vendrell s’hagi ofert a assumir els cost de la vetlladora. També s’esperen «mesures immediates» des d’Educació. Tal com es va anunciar des del centre, l’alumne podrà continuar amb els seus estudis: «El dret a Inclusió de l’estudiant és garantit, després d’una intensa reivindicació, manifestem la nostra enorme satisfacció», explicaven des de l’Institut.

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou ha justificat l’eliminació de les dades d’una regidora, vinculada a la tinença d’alcaldia, de la web municipal per un «lapsus involuntari» del funcionari encarregat d’actualitzar les dades al registre. Després de les reclamacions del PP de Salou, on criticaven la «manca de transparència» del consistori, els populars insisteixen que les dades han estat esborrades «després de presentar una instància sobre la veracitat» de la informació de la regidora en

qüestió. En aquesta instància, el PP reclamava «garantir la veracitat de la informació acadèmica publicada sobre la formació professional dels regidors», a través de l’acreditació de la documentació de les titulacions que figuren al cartipàs web. L’Ajuntament ha qualificat «d’error» la situació, després de restablir les dades. «Aquest error ja ha estat detectat i corregit», indicaven «lamentant la incidència». Una situació que, d’acord amb el PP, «genera més dubtes que certeses» després de la demanda.

ANUNCI AJUNTAMENT D’ALBINYANA

Aprovada inicialment la modificació puntual del Text Refós del Pla Parcial Sector III de Les Peces, per Resolució d’Alcaldia núm. 2025-1002, de data 19/11/2025, de conformitat amb l’article 85.4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, se sotmet als tràmits d’informació i de consultes pel termini d’un mes, a comptar des de la data de l’última publicació obligatòria en el Butlletí Oficial de la Província en el diari Més Tarragona.

Tipus d’instrument: Pla Parcial

Àmbit: Sector III de les Peces

Tipus de modificació Modificació Puntual del Text Refós del Pla Parcial Sector III de Les Peces

Objecte de la modificació: Donar resposta a la demanda de parcel·les amb dimensions generoses mitjançant la supressió d’aquelles determinacions en el pla que limiten la possibilitat de formació de parcel·les de dimensions més grans i dificulten la implantació d’activitats econòmiques que millorin la competitivitat econòmica del sector sense modificar els aprofitaments indicats en el TRPP.

Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol persona interessada en les dependències municipals perquè es formulin les al·legacions que s’estimin pertinents o obtenir còpies.

Així mateix, estarà a la disposició de les persones interessades a la seu electrònica d’aquest Ajuntament: https://albinyana.eadministracio.cat/info

Queden suspeses les aprovacions, autoritzacions i llicències urbanístiques en aquelles àrees les noves determinacions de les quals suposin modificació del règim urbanístic vigent.

Albinyana, 19 de novembre de 2025

L’alcalde, Joaquim Nin Borredà

La llum de Nadal arribarà a Vila-seca aquest divendres

Festes l L’encesa de llums se celebrarà a les 18 h al Parc de la Formiga

Redacció

L’encesa de l’enllumenat de Nadal de Vila-seca donarà el tret de sortida a les festes aquest divendres 28 de novembre, a les 18.00 h, des del Parc de la Formiga. L’acte marcarà l’inici oficial d’un programa que l’Ajuntament de Vila-seca va presentar ahir, amb propostes que combinen tradició i novetats per a tots els públics. L’alcalde Pere Segura i les regidores Manuela Moya i Lluïsa Clavé van destacar que la il·lusió d’aquest primer gest, encendre les llums, simbolitza l’arrencada d’un calendari intens que inclou el Pessebre de Sorra, el NOMAD Nadal, la presència dels emissaris reials i l’Oficina Màgica, així com la tradicional felicitació amb l’arbre i el brou de Nadal a la plaça de l’Església. Així, Vila-seca entrarà ple-

La Canonja encetarà el Nadal amb llums, activitats i berenar aquest divendres

Festes l La Canonja encendrà el Nadal aquest divendres 28 de novembre amb una tarda plena d’activitats familiars que culminarà a les 18 h amb l’encesa oficial dels llums a la rambla 15 d’abril, després de la cantada de nadales i una cercavila amb l’espectacle Els fabricants de caramels Redacció/Aj. Canonja

L’alcalde i les regidores, durant la presentació del Nadal vila-secà 2025-2026. Ajuntament de Vila-seca

Pessebre de Sorra, activitats, Pastorets i espais de lleure marcaran l’agenda

nament en l’ambient festiu amb activitats culturals i familiars. Entre els actes més destacats hi ha el 30è Bany de Sant Silvestre, el pas de l’Home dels Nassos i els 125 anys dels Pastorets, juntament

Cambrils encendrà el Nadal amb globus de desitjos, xocolatada i llums que tornen als barris

Festes l Cambrils encendrà l’enllumenat de Nadal aquest divendres en un acte que obrirà la Festa Major de la Immaculada. La celebració començarà a les 18 h a la plaça de l’Ajuntament, amb la benvinguda de l’alcalde Oliver Klein i la lectura de desitjos dels infants del municipi. Després del llançament dels globus, s’activaran els llums i

les Corals de l’Escola de Música oferiran una cantada de Nadales, acompanyada d’una xocolatada popular. Tot seguit s’inaugurarà el pessebre tradicional al vestíbul de l’Ajuntament. Enguany, el consistori amplia la il·luminació nadalenca i recupera motius als barris, amb noves installacions a diversos carrers i avingudes. Redacció

amb el Concert de Sant Esteve i les propostes de lleure del Parc Infantil i el Parc Jove de Nadal. Enguany s’hi afegeix també la novetat d’El jardí dels somnis, un espai lumínic al Jardí del Castell.

La Pobla donarà la benvinguda al Nadal dissabte amb la Festa de l’Encesa

Societat l La Pobla de Mafumet encendrà el Nadal aquest dissabte amb la Festa de l’Encesa, que omplirà la plaça de la Vila a les 18.30 h amb la il·luminació de l’arbre, un espectacle a la façana de la Casa de la Vila, animació infantil, l’arribada del Tió i sorpreses per a totes les famílies assistents. Redacció/Cedida

Torredembarra farà brillar la setmana vinent un Nadal ple de llums i noves propostes

Festes l Torredembarra donarà el tret de sortida al Nadal el divendres de la setmana vinent amb l’encesa oficial de llums, que marcarà l’inici del programa festiu i transformarà els carrers en un espai ple de llum i ambient nadalenc. L’acte, previst per al 5 de desembre, il·luminarà l’eix comercial amb l’ampliació de les llums de sostre,

Encesa dels llums i estrena del nou arbre de Nadal a Salou, acompanyada d’una xocolatada

Festes l Aquest divendres, 28 de novembre, Salou encendrà les llums de Nadal i estrenarà un nou arbre de Nadal, amb un aspecte més natural que el dels anys anteriors, i més alt, de 12 metres d’altura. L’Ajuntament ha estès la il·luminació de Nadal a tot el municipi i l’ha reforçat en el principal eix comercial de la localitat. L’espectacle

que encendrà les llums de Nadal començarà a les 19 h en la rotonda del carrer Barcelona i la Via Roma, on es munta també l’arbre de Nadal. Actuaran els cors Infantil i Mitjà de l’Escola Municipal de Música de Salou, i les escoles de dansa Moon i Escena oferiran una actuació dels seus joves estudiants. L’acte, a més, inclourà xocolatada. DM

Constantí donarà llum al Nadal aquest dijous amb un gran arbre i l’espectacle ‘Giocattolo’

un gran arbre de Nadal a la plaça del Castell i nous elements decoratius a la Caseta de Nadal. Aquesta posada en marxa obrirà un Nadal que aposta per la participació i la tradició, amb novetats com el primer Concurs de Balcons i una Ruta dels Tions ampliada, en unes festes que volen omplir la vila de color, activitat i il·lusió. Redacció

Festes l Constantí donarà la benvinguda al Nadal aquest dijous amb l’encesa de l’enllumenat, a les 18.30 h, a la plaça de les Escoles Velles. El gran arbre instal·lat al centre de la plaça s’il·luminarà per primera vegada, acompanyat dels carrers del nucli urbà, que aquests dies ja es van guarnint amb tot tipus de detalls que anuncien l’arribada de les festes. L’acte comptarà amb l’espectacle Giocattolo: El Circ del Nadal, que omplirà l’espai de música, fantasia i moments compartits. Serà un vespre pensat per a famílies, infants i veïns que volen iniciar el Nadal amb llum i optimisme. Constantí reafirma així la seva estima per l’esperit comunitari que caracteritza el municipi. DM

El cas d’Almpanis i Juanda Fuentes, d’opcions a l’atac a desaparèixer de l’onze

Futbol l Els dos jugadors sumen deu minuts cadascun en els tres partits que ha dirigit Cristóbal Parralo

Arnau Montreal Quesada

En els seus tres primers partits al Nàstic, Cristóbal Parralo s’ha centrat en tapar la sagnia al darrere. Contra el Villarreal B es va sumar la segona porteria a zero consecutiva, gairebé l’única dada positiva que es pot extreure d’aquest partit. En aquests encontres, han guanyat protagonisme amb el tècnic perfils de jugadors amb entrega en atac i en defensa, deixant una llista de quatre perjudicats, dos a les bandes amb Juanda Fuentes i Christos Almpanis. Els dos extrems cedits per l’Andorra han passat de ser una alternativa a l’onze, alternant el paper de titular i revulsiu cadascun, a desaparèixer per complet. De fet, en els tres partits que ha dirigit Parralo, tant Almpanis com Juanda Fuentes han sumat deu minuts en total. El grec els va sumar contra el Real Murcia i, des de llavors, ha estat inèdit mentre que el colombià va acumular la majoria a les acaballes del partit contra el filial groguet.

El tècnic grana atribueix l’absència d’aquests dos jugadors a les circumstàncies dels tres partits disputats. En el postpartit contra el Marbe-

Sense Almpanis ni Fuentes és Jaume

Jardí l’encarregat de cobrir l’esquerra

lla, en el qual cap dels dos va jugar, Parralo va subratllar que «no és que no creiem en

els dos jugadors, són les condicions de cada partit les que demanen uns canvis o altres». Amb tot, també va deixar entreveure que el que necessiten els dos jugadors és sumar en l’entrega defensiva: «Les línies estan marcades i faig els onzes en funció del que veig en els entrenaments i el tre-

ball», va apuntar en la mateixa roda de premsa.

Efecte dominó Christos Almpanis i Juanda Fuentes encara s’han de guanyar la confiança de Parralo per sumar protagonisme per l’esquerra. Sense ells com a possibilitat a l’onze, l’encar-

regat en assumir la posició ha sigut, fins ara, Jaume Jardí. El crack reusenc s’ha vist exiliat a l’esquerra, una posició per «sumar amplitud de camp i assistències», segons va apuntar Parralo, però també, segons s’ha pogut veure en aquests tres partits, ha perdut l’impacte que va mostrar

a l’inici de la temporada. De fet, contra el Villarreal B, els millors minuts de l’atac grana van arribar quan el reusenc va sortir de la seva posició per ajudar a la resta de l’atac.

Almpanis i Juanda Fuentes no són els únics jugadors desapareguts en aquesta nova etapa a la banqueta grana. Enric Pujol, de moment, és el més afectat. El central de Gandesa és l’únic que encara no ha jugat ni un sol minut. Els últims minuts que va gaudir van ser ara fa un mes contra el Tarazona.

D’altra banda, Wilfrid Kaptoum també ha entrat en aquesta llista. El migcampista va gaudir de protagonisme contra el Real Murcia amb el seu rol a la medul·lar amb la posició més avançada, però després del 2-1 al descans, el camerunès va ser substituït i, des de llavors, ha desaparegut també com a alternativa.

Omplir el Nou Estadi

El Nàstic vol una gran entrada per ajudar l’equip de cara al duel d’aquest diumenge a les 16 hores contra l’Hércules. El club ha engegat una promoció exclusivament online aprofitant el black friday cada soci podrà comprar fins a quatre entrades per valor de cinc euros a la zona del seu abonament.

La Tarraco Health Race 2025

assoleix els 1.500 dorsals

i obre places addicionals

Atletisme l La cursa aterrarà diumenge amb predomini femení en les inscripcions

La Tarraco Health Race 2025 (THR) aterra aquest diumenge amb una edició que promet ser tota una festa. La cursa ha assolit l’objectiu de les 1.500 inscripcions previstes i des de l’organització han obert places addicionals per completar la més multitudinària fins ara.

L’esdeveniment esportiu ja consolidat a Tarragona ha crescut sobretot en l’àmbit femení. Una de les dades més destacades d’enguany és el predomini femení. Les dones representen més de la meitat de les inscripcions, situant-se per davant de la participació masculina. Pel que fa a l’edat, la franja majoritària torna a ser la de joves adults entre 25 i 34 anys, que superen més de 430 participants. A més, també destaca la franja de 45-54 anys amb prop de 300 corredors. La incorporació de la caminada i de la Milla Infantil ha contribuït a ampliar el ventall de perfils i convertir la THR en un esdeveniment

Imatge de la darrera edició de la Tarraco Health Race. COMT

La participació de les dones representa més de la meitat de les inscripcions

El Club Kalos Tarragona triomfa al Campionat d’Espanya Base de Rítmica

Rítmica l El conjunt cadet assoleix la dotzena posició d'entre 118 conjunts

Redacció

El Club Kalos Tarragona va completar una gran actuació el passat divendres a Castelló en el Campionat d’Espanya de Gimnàstica Rítmica Base. La competició nacional va rebre els 118 millors equips de l’estat i el conjunt tarragoní va poder destacar amb els seus equips.

L’equip cadet format per Anna Peris, Jana Margalef, Martina Márquez, Jana Cervòs, Aiyana Sánchez i Berta Tost va efectuar una gran actuació i va rebre una nota

de 18,8 punts. Amb els mèrits aconseguits, l’equip tarragoní va escalar fins a la dotzena posició, una de les millors actuacions de la temporada que van col·locar al conjunt també com el tercer millor classificat d’entre tots els representants catalans.

En la categoria aleví, el Kalos Tarragona va assolir la 19a posició amb una nota de 15,8, situant-se com el millor equip classificat català.

El Nacional Base que va tenir lloc a Castelló és la màxima competició a nivell base de l’estat. Aquest reuneix els

plenament intergeneracional. Fins i tot, assenyalen des de l’organització, que la prova continua atraient corredors de la resta de Catalunya, malgrat la profunda vinculació amb l’esport tarragoní.

Un dels objectius de l’organització per a l’edició era

també la d’incrementar la participació de professionals sanitaris. Des del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona es confirma que aquesta tendència també ha anat a l’alça. Amb 166 metges col·legiats apuntats, és la xifra més alta registrada fins ara. «Aquesta

presència reforça el caràcter de la prova com a espai que connecta l’esport amb la salut i la prevenció, amb el suport directe de la comunitat mèdica del territori», es va destacar des de l’organització.

Cursa solidària

Com cada edició, la Tarraco

Health Race està molt vinculada amb la causa solidària dels seus participants. Per aquest any, l’entitat que rebrà la recaptació de la cursa serà la Fundació Rosa Maria Vivar. L’entitat sense ànim de lucre té l’objectiu d’aportar solucions al voltant de l’Alzheimer, treballant en projectes d’alt impacte social així com impulsar la recerca per lluitar contra la malaltia.

Aquest vessant solidari se suma a la competició i la promoció d’activitat física per a fer salut com els tres pilars d’una cursa que ja s’ha convertit en tot un clàssic a la ciutat de Tarragona.

Més d’una cursa

La cursa més esperada i que més inscripcions rep és la 10K, però enguany tindrà més varietat per sumar nous perfils en la festa de l’esport. A banda de la també clàssica 5K, enguany destaca la Milla dels Nens, una volta al circuit de la Via de l’Imperi Romà dissenyada perquè els més petits visquin l’experiència.

D’altra banda, també se suma la caminada popular, que tindrà el mateix recorregut que la prova de 5K.

El CV SPiSP Femení suma dos punts clau a Manacor

Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau Femení té a tocar la permanència. L'equip entrenat per Edu Sánchez va assaltar el pavelló mallorquí per emportar-se una victòria treballada per 2-3 contra el CV Manacor, un dels equips que també lluiten per les tres primeres posicions. Les cooperativistes van arribar al duel amb la convicció de tenir més oportunitats per sumar el passi a la següent fase, però van superar les expectatives i van sumar dos punts claus que colloquen l'objectiu a tocar. Les balears van colpejar primer. El CV Manacor va endossar un 25-17 en el primer set amb l'objectiu de tancar el partit per la via ràpida, però la reacció va ser immediata. Les tarragonines van lluitar el segon set per igualar l'encontre amb un 20-25. La victòria, però, no seria fàcil. Les locals van tornar un 25-17 per quedar-se a una victòria més per certificar el triomf, però les rojillas no van caure. Amb un lluitat 23-25 es van assegurar un punt i, en el tie-break, van assolir i un triomf clau. Aquest cap de setmana, les rojillas reben el CV Bunyola i, en cas de guanyar, certificarien la salvació. AMQ

El Club Dojo Tarraco participa amb èxit en la Roller Maratón de Gandía

L’equip cadet va ser el tercer millor conjunt català de la competició

millors equips en diferents categories. Des del club tarragoní celebren la finta aconseguida, que suposa tot un premi per al treball efectuat pels seus equips durant el curs.

Patinatge l El Club Judo Dojo Tarraco va participar amb èxit el darrer cap de setmana en la Roller Maratón de Gandía sumant tres podis. Els dos benjamins del club, Marcel i Sasha, van sumar la medalla de plata en la categoria 12 K federada. Finalment Dèlia Samper també va pujar al podi a la cursa 12 K en la categoria sènior femení popular. L'Albert, la Mireia, la Noa i la Marina van participar a la cursa 24 K. Redacció/Cedida

El PSC domina, ERC puja i Junts s’enfonsa mentre Aliança es dispara

Política l El tripartit no assegura la majoria i l’independentisme queda curt, segons el baròmetre del CEO

El PSC tornaria a guanyar les eleccions al Parlament amb entre 38 i 40 escons, segons el tercer baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), presentat aquest di lluns. Els socialistes retroce dirien lleugerament respecte als 42 diputats del 12 M, però mantindrien amb claredat la primera posició. El sondeig si tua ERC en un segon lloc a l’al ça, amb 22 23 escons, mentre que Junts cauria amb força i passaria dels 35 actuals als 19 20. En paral·lel, Aliança Cata lana experimentaria un crei xement notable i empataria amb Junts en aquesta tercera posició, situant se també en tre els 19 i els 20 diputats. A la franja mitjana de la taula, Vox es consolidaria per damunt del PP amb 13 14 escons, men

tre que els populars baixarien fins als 12 13. Els comuns es mantindrien amb 6 diputats i la CUP oscillaria entre 3 i 4.

Aquest escenari deixaria el tripartit d’esquerres —PSC, ERC i comuns— en una for quilla d’entre 66 i 69 diputats,

L’Audiència Nacional ordena que Pujol segueixi el judici des de casa

Tribunals l La defensa demana traslladar el procediment a Barcelona

ACN

L’Audiència Nacional ha deci dit que l’expresident de la Ge neralitat Jordi Pujol segueixi el judici contra ell i la seva família per suposada corrup ció des de casa seva i per vide onconferència. No obstant, el tribunal decidirà si l’exonera

quan li toqui declarar o abans si li passa alguna cosa. Els magistrats van pendre la de cisió després d’una vista oral per videoconferència en la qual ha intervingut Pujol des de casa seva a Barcelona, dos metges forenses de l’Institut de Medicina Legal de Catalu nya i un forense de l’Audièn

Els EUA exigeixen a la UE complir l’acord de l’agost si vol l’eliminació dels aranzels al vi

Món l Els Estats Units han deixat clar que la Unió Europea haurà d’implemen tar completament l’acord co mercial signat l’agost passat si vol negociar l’eliminació dels aranzels del 15% al vi i altres begudes alcohòliques. El representant de Comerç dels EUA, Jamieson Greer, ho ha remarcat des de Brussel· les després de reunir se amb

el secretari de Comerç nord americà, Howard Lutnick, i el comissari europeu Maros Sefcovic. Tot i reconèixer que la UE «va pel bon camí», Gre er ha subratllat que cal tancar aquesta primera fase abans d’obrir converses sobre no ves exempcions. L’acord in clou un aranzel general del 15% amb algunes excepcions i la possibilitat d’ampliar les,

cia Nacional. Els forenses ca talans han ratificat l’informe que deia que Pujol no es troba en condicions de salut men tals i físiques per defensar se en un judici. Ell s’ha mostrat disposat a seguir el judici. La vista va ser a porta tan cada per a la premsa, però tots els acusats han pogut veure a

punt que Brussel·les vol apro fitar per treure de la llista pro ductes com el vi, la pasta o ar ticles farmacèutics. Sefcovic ha lliurat als seus homòlegs una llista de més de 25 pàgi nes amb productes que la UE vol eximir. A més, Washing ton exigeix una revisió pro funda de la legislació digital europea per plantejar rebai xes aranzelàries en sectors com l’acer i l’alumini. Greer i Lutnick consideren que les normes actuals són massa estrictes i afecten principal ment empreses nord ameri canes. Agències

un marge que no garanteix la majoria absoluta, fixada en 68. Tampoc l’independentis me arribaria a la majoria, ni

Jordi Pujol en directe, que ha dit que està a disposició del tribunal, segons han explicat fonts jurídiques. «Estic a la seva disposició per respondre el millor que sàpiga, però en molta forma no estic», ha as segurat. Preguntat pel fiscal, també ha dit que intentaria entendre els documents que li presentin, però no ho ha pogut assegurar. La defensa dels Pujol va demanar tras lladar el judici a l’Audiència de Barcelona i la prescripció de dos delictes fiscals. Considera que l’AN no és competent en aquesta causa.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Felicitats Papa! Sempre forts amb tu. Macarrisme Català, com tu saps. T’estimo.

El PSC lidera el vot estimat (24-27%) davant d’ERC (1417%) i Junts (13-15%)

tan sols sumant hi Aliança Catalana: la suma conjunta d’ERC, Junts, CUP i AC que daria entre 63 i 67 diputats. En l’àmbit del vot estimat, el PSC encapçala la projecció amb un 24 27%, mentre que ERC es mouria entre el 14 i el 17% i Junts cauria fins al 13 15%. Aliança pujaria de ma nera destacada fins a l’11 14%, impulsada sobretot pels bons resultats previstos a Girona i Lleida, on es convertiria en primera força. Un 21% dels votants de Junts al maig pas sat ara optarien per Aliança, mentre que només sis de cada deu mantindrien la fidelitat al

partit de Puigdemont. Vox també registraria una pujada moderada i superaria un PP que perd vots cap a la formació d’Abascal. Els co muns i la CUP conservarien els seus suports, movent se en marges molt similars als de l’últim cicle electoral. Pel que fa a la preferència de li deratge, Salvador Illa destaca com a figura més ben valora da per presidir la Generalitat —amb un 21%—, mentre que Puigdemont i Sílvia Orriols empaten en segon lloc amb un 8%. Junqueras obté un 7%, i Rufián, en progressió ascen dent, arriba al 4%.

Forces al Congrés

En el cas d’eleccions al Con grés, el PSC s’imposaria amb 19 20 diputats. ERC pujaria fins als 9 10 i Junts baixaria als 5 6, una projecció similar a la del PP i Vox. Sumar cauria a 3 escons i Podem quedaria en 1 o cap diputat. Respecte del model territorial, Catalunya com a comunitat autònoma continua sent l’opció prefe rida (33%), seguida de la in dependència (31%) i del fede ralisme (23%). El 39% votaria «sí» en un referèndum d’inde pendència i el 53%, «no».

Inma: ya has escalado los 21, plenos y esplendorosos. Te deseamos muchas felicidades en cualquiera de los campos que labres. MUCHAS FELICIDADES CAMPANILLA. Montse y Manuel Jose.

k

Tribuna k

Una

obra que no et deixa indiferent

Metzina legal, el llibre de poemes d’Aaron de Balmar, magníficament editat per La Banya, ens convida, ja d’entrada, des de la seva portada visual i hipnòtica i el seu títol contundent per acompanyar-nos a un viatge per les seves pàgines que ens impacten per la seva poesia original i plena. Es tracta d’un conjunt d’alta qualitat i i profunditat, ple de sensibilitat, d’amor pels clàssics i per la nostra llengua però al mateix temps també fresc, amb l’empremta de la joventut d’Aaron, que tot i destacar-se apostant per la diferència respecte als corrents actuals de la poesia jove, també ha sabut transmetre la seva jovenesa en aquesta metzina legal creant un bell conjunt simbiòtic de classicisme i actualitat.

Els poemes, la majoria sonets, estan fets amb mètrica clàssica i transmeten en tot moment el bagatge de l’autor com a lector i admirador de grans poetes com són Jacint de Verdaguer i Josep Carner.

El fet que Aaron de Balmar sigui un gran estudiós i incansable lector de poesia, també de la literatura contemporània, fa que els seus versos estiguin amarats de classicisme contrastant amb la temàtica i les figures emprades plenes de quotidianitat i actualitat.

El llibre és tot un collage emocional, amb diverses visions del dia a dia, amb un enaltiment de la poesia en ella mateixa i dels grans poetes admirats.

Qk Editorial k

Repte metropolità

ui recorda ara el Pla Director de la Química i el Turisme? El document va ser una necessitat pels conflictes en la convivència entre una indústria molt potent i un sector turístic que considerava que no podia fer-se compatible el seu creixement amb el d’una implantació fabril que ocupava, territorialment, espais comuns. Ara mateix, la indústria es troba en un procés de descarbonització indestriable de la seva activitat i el que està en expansió és tot just el processament de residus per a fer-ne productes útils, en el que encertadament denominen economia circular. Amb els anys s’ha posat de manifest com es-

pais estrictes d’oci, per exemple PortAventura, motor turístic per excel·lència, ha conviscut amb l’activitat econòmica de les factories de la química. Ara, en certa manera, es planteja un dilema semblant. L’activitat econòmica exigeix una mobilitat de mercaderies que cal fer compatible amb la mobilitat dels ciutadans i, com es reclama des de molts sectors, al mateix temps allunyar-la dels grans nuclis poblacionals, normalment a la costa. És, sens dubte, un dels reptes més importants que ha d’afrontar el Camp de Tarragona. Potser l’àmbit metropolità, sobre el qual ara es debat a consciència, en podrà trobar el desllorigador.

k Tribuna k

AEl

Tapiz de la Buena Vida, un

espejo

para la crisis del presente

Conxa Manrique Abogada

la razón, nuestra política actual parece diseñada para el espectáculo y la supervivencia del ego.

El llibre és tot un collage emocional, amb diverses visions del dia a dia, amb un enaltiment de la poesia en ella mateixa i dels grans poetes admirats

Un conjunt realment calidoscòpic que a més de cridar-nos l’atenció, ens captiva vers a vers, pàgina a pàgina; passant pels sonets que ens parlen del seu estimat mar a la vora del que viu i transita diàriament sense perdre punt de tot l’espectacle natural i humà per transformar-ho en vers; arribant a sonets que ens impacten pel clarobscur emocional que contenen , sense perdre de vista els poemes que enalteixen la nostra cultura i llengua, fan una ullada a la política actual, els esdeveniments mundials, la filosofia i el pas del temps.

Així doncs, ens trobem amb un bell conjunt de poemes que, com petites finestres, ens mostren l’ésser humà en tota la seva plenitud, ment, cos, esperit, ésser social. Es bonic veure com la jovenesa de l’escriptor i el seu equipatge cultural acaben fent una obra plena que no ens deixa indiferents. Apropem-nos-hi i gaudim-la.

finales del siglo XV, el arzobispo Gonzalo Fernández de Heredia, humanista, diplomático al servicio de la Corona de Aragón y 43 presidente de la Generalitat (lista histórica), mandó traer desde los talleres flamencos de Arrás un tapiz monumental: una alegoría del buen gobierno, las virtudes y las artes liberales. Lo donó al cabildo de la Catedral de Tarragona como instrumento moral. En una época de tensiones políticas y reformas eclesiásticas, Fernández de Heredia quiso dejar a su Iglesia una enseñanza visual: que la autoridad solo se legitima cuando se gobierna con sabiduría, prudencia y justicia.

Durante siglos, esa gran lección dormía olvidada, relegado el tapiz, también conocido como de las Potestades, a la penumbra de los depósitos del cabildo. Gracias a los inventarios eclesiásticos y a la Exposición de Arte Antiguo de Barcelona (1902), se redescubrió su existencia y valor. Su recuperación fue el recordatorio de que la memoria moral de una comunidad puede perderse tan fácilmente como una obra de arte mal conservada.

Hoy, contemplar el tapiz en el Museo Diocesano de Tarragona es enfrentarse a una paradoja. Tejido hace más de quinientos años, su iconografía medieval parece hablar directamente al presente.

En el centro del tapiz, el lema Hic est historia bonae vitae –«Ésta es la historia de la buena vida»–, adquiere un tono casi provocador. La buena vida del siglo XV era la vida justa, equilibrada, guiada por la virtud. La nuestra, en cambio, se mide por la visibilidad y la velocidad. Hemos cambiado la prudencia por el impulso, la justicia por el cálculo, la sabiduría por la opinión. Si el tapiz proponía un modelo de gobierno iluminado por

La enseñanza del tapiz era, en sentido aristotélico, la vida buena y feliz, aquella que el Estado debía procurar mediante leyes justas, educación moral y fomento de las virtudes. Nuestra política, en cambio, parece haber renunciado a esa tarea. Se limita a administrar necesidades, a gestionar urgencias, sin propósito ético alguno. Gobierna cuerpos, no conciencias; ofrece bienestar, pero no sentido.

Las figuras alegóricas del tapiz a las Artes Liberales –Gramática, Retórica, Geometría, Música– nos recuerdan la importancia del conocimiento como fundamento de la convivencia. Son la base del juicio, del diálogo y de la medida, es decir, las condiciones de la libertad. En una época de desinformación y polarización digital, estas figuras adquieren un valor simbólico renovado: representan la educación como antídoto contra la ignorancia emocional y el ruido mediático. La lógica y la retórica del tapiz medieval son, hoy, las herramientas que necesitamos para discernir entre verdad y manipulación.

consumo; la prudencia frente al dogmatismo de las redes; la justicia frente a la indiferencia social. Si el tapiz proponía una arquitectura moral para la vida pública, nuestra época parece vivir sin plano, sin urdimbre, confiando en que el tejido no se deshilache. El arzobispo Fernández de Heredia entendió que la belleza enseña, que el arte educa y que la autoridad tiene un deber formativo. Por eso donó el tapiz, porque creía que la Iglesia y el Estado deben guiar a los ciudadanos no solo hacia la prosperidad, sino hacia la vida buena y feliz, aquella que nace de la virtud. Su gesto fue una lección de gobierno, de espiritualidad y de cultura.

Hoy, contemplar el tapiz en el Museo Diocesano de Tarragona es enfrentarse a una paradoja. Tejido hace más de quinientos años, su iconografía medieval parece hablar directamente al presente

También están en el tapiz representadas las Virtudes cardinales, las mismas que nuestra cultura contemporánea ha relegado al plano de lo decorativo. La templanza frente a la ansiedad del

Hoy, redescubrir el Tapiz de la Buena Vida debería impulsarnos a preguntarnos qué hemos hecho con esa herencia. ¿Qué tipo de felicidad promovemos? ¿Qué virtud enseñan nuestras instituciones, nuestras leyes, nuestros medios? Tal vez el tapiz, desde su silencio tejido, nos diga lo que no queremos oír: que el fin último de la política no es administrar la vida, sino hacerla digna de ser vivida. El Tapiz de la Buena Vida no pertenece al pasado, sino a la conciencia del futuro. Nos recuerda que la felicidad sin virtud es ilusión, y que el Estado que renuncia a educar moralmente a sus ciudadanos acaba gobernando sobre un vacío; que el poder sin virtud se corrompe. El legado del donante no fue solo un tapiz, sino una advertencia.

La verdadera buena vida (la que Fernández de Heredia quiso legar) no consiste en tener más, sino en ser mejores.

k Tribuna

k

Una àrea

metropolitana a mida dels de sempre: el veritable objectiu del nou ens del Camp de Tarragona

El passat 31 d’octubre es va constituir oficialment l’associació per impulsar la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. El procés, tanmateix, ha estat marcat per l’opacitat, la manca de debat públic i l’absència total de participació ciutadana. Els ajuntaments implicats han aprovat els estatuts en plens municipals sense que aquests hagin estat publicats ni sotmesos a cap mena de consulta. Tot indica que ens trobem davant una maniobra política més que no pas davant una necessitat real del territori.

Vegueria o àrea metropolitana?

Catalunya té una llarga tradició d’organització territorial pròpia, que es remunta a les vegueries medievals. Recuperades breument el 1936 i reconegudes de nou a l’Estatut de 2006, les vegueries representen un model de govern més fidel a la realitat social i històrica del país. La Vegueria del Camp de Tarragona, segons la llei, hauria d’estar formada pel Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.

Però en comptes de desplegar aquesta estructura pròpia, s’imposa un model importat: una “àrea metropolitana” inspirada en la de Barcelona. Un concepte pensat per a un entorn urbà dens i metropolità, però que difícilment respon a les necessitats ni a la diversitat territorial del Camp de Tarragona. Enlloc de construir sobre la realitat catalana, s’aposta per un model uniformitzador i centralitzador que dilueix la identitat del territori.

El PSC i la temptació del poder No és cap secret que el PSC ha estat el principal impulsor d’aquesta nova àrea metropolitana. Històricament, el partit ha buscat replicar al Camp el model d’influència i control institucional que té a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A les comarques tarragonines, però, el PSC mai no ha governat la Diputació de Tarragona en democràcia, i els resultats municipals li dificulten obtenir la presidència d’aquest ens.

Així, la creació d’un nou organisme

Jèssica Beltran, Aleida López i Gemma Vendrell

Membres de la CUP de Valls, Reus i Tarragona

supramunicipal pot llegir-se com una operació de poder: un espai institucional fet a mida per garantir influència, càrrecs i recursos. Un nou cementiri d’elefants per a antics càrrecs i militants fidels, a imatge del que ja s’ha vist a l’AMB. No és casual que l’impuls coincideixi amb un moment en què el PSC torna a controlar els ajuntaments de Tarragona i Reus: és una finestra d’oportunitat que el partit aprofita per bastir una nova estructura política a la seva conveniència.

I en un territori com el nostre, on els casos de mala gestió, clientelisme i corrupció no han estat pocs —recordem casos com INIPRO, INNOVA o contractar detectius per espiar periodistes—, la manca de garanties de transparència és especialment preocupant. Crear un nou ens d’aquestes dimensions sense una supervisió clara ni un pla de control democràtic és obrir una nova porta a la impunitat institucional.

El futur del territori no pot quedar en mans d’especuladors ni d’un model econòmic esgotat basat en el turisme de sol i platja i la indústria contaminant

Un model econòmic al servei dels de sempre En les poques informacions que s’han fet públiques, es parla de la participació d’entitats públiques, privades i del teixit empresarial. Però coneixent qui hi ha darrere de la iniciativa, és fàcil imaginar cap a on pivotarà aquesta collaboració: grans projectes urbanístics, infraestructures faraòniques, més carreteres, casinos i macroinstal·lacions.

Mentre uns parlen de ‘planificació estratègica’, el territori reclama sobirania popular i ecològica davant d’aquest model depredador. Per exemple, mentre a Mont-roig s’organitzava la primera acció de Revoltes de la Terra en què milers de persones van dir ‘no a la Lotte’, el president Illa va trobar-se a Seül amb els representants de la multinacional. La contraposició és clara: planificació democràtica o planificació al servei dels interessos econòmics d’uns pocs.

Un ens opac i difícil de fiscalitzar El nou organisme neix ja amb un pecat original de l’opacitat. Si el procés de creació ha estat tancat i poc transparent, què podem esperar del seu funcionament? Els ens supramunicipals són, per definició, més difícils de fiscalitzar.

Començar la casa per la teulada La creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona no respon a cap planificació territorial prèvia. El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat el 2010, encara no ha estat revisat, i el Pla Director de l’Àrea Central del Camp dorm en un calaix. Enlloc de repensar el territori des de la participació i la planificació, els partits majoritaris (PSC, ERC i Junts) han optat per inventar-se un nou ens sense fonament tècnic ni social.

Primer s’hauria de planificar amb criteris democràtics, ambientals i socials— i després, si cal, crear els instruments per aplicar aquesta planificació. Fer-ho al revés només serveix per consolidar interessos polítics i econòmics. A més, si l’excusa és millorar alguns serveis, per què no exprimim les competències dels organismes que ja existeixen en comptes de crear-ne un de nou?

El futur del Camp, a mans de la seva gent

El Camp de Tarragona necessita repensar-se des de baix, des dels seus pobles, ciutats i moviments socials. El futur del territori no pot quedar en mans d’especuladors ni d’un model econòmic esgotat basat en el turisme de sol i platja i la indústria contaminant. El que cal és una planificació democràtica i popular, amb la gent del Camp decidint el seu futur, i no una estructura burocràtica feta per perpetuar els privilegis d’uns quants.

k Tribuna k

I això també és violència

«Mataré al gos, i el llençaré», amenaçava el maltractador. I després que la víctima pregués clemència, ell va llençar al cadell de quatre mesos pel cingle. La violència vicària és aquella que «s’exerceix indirectament, a través d’un intermediari, amb l’objectiu de causar dany psicològic i emocional a la dona», i per primer cop, un Jutjat aplica la perspectiva de gènere per assumir la competència en un delicte de maltractament animal. La magistrada del Jutjat de Violència de Gènere número 2 de Las Palmas de Gran Canaria, considera (i segons el parer d’aquesta lletrada que subscriu, encertadament) «la muerte del animal fue el instrumento elegido para causar el menoscabo psíquico (…)». És a dir, el maltractador ho fa amb una finalitat concreta: matar al gos per trencar psíquicament a la dona. Sense voler traspassar del que suposa la violència vicària contra els fills o filles, que és la forma més crua, cruel i extrema de violència vicària que existeix, aquests supòsits, contra la mascota, cada cop ens els trobem més.

La raó és que la violència contra la dona s’expressa, malauradament, de moltes maneres. Al Jutjat ens trobem expressions de violència que estan assumides fins i tot per la societat, en processos de separacions i divorcis, s’utilitza la instrumentalització dels fills i filles, de la família, dels animals, d’una manera totalment impune, segons el meu parer, moltes vegades hem de ‘lidiar’ amb situacions que, a banda de suposar un conflicte civil, van molt més enllà. Perquè amenaçar de treure’t els teus fills, també és violència, parlar malament de tu o de la teva família davant dels nens, també és violència. Ja que amenaçar amb què no tornaràs a veure al teu gos, al teu gat, també és violència.

Al Jutjat ens trobem expressions de violència que estan assumides inclús per la societat, en processos de separacions i divorcis, s’utilitza la instrumentalització dels fills i filles, de la família, dels animals, d’una manera totalment impune

I el problema és que com a societat, com a dones, inclús a vegades, nosaltres com a professionals hem assumit aquestes qüestions, com petits conflictes derivats de la separació de la parella i no ho són.

Encara a vegades em trobo al despatx situacions que banalitzo, i es banalitzen també al jutjat, als judicis, sense potser ser conscients que nosaltres, els advocats i les advocades, som operadors jurídics que també formem part de l’encreuat món que regula les accions i relacions més quotidianes de la vida. I potser és hora de fer un pas endavant, i analitzar el motiu de per què portem 1.167 assistències a víctimes de violència contra la dona des de gener a setembre d’aquest any al partit judicial de Tarragona. És hora de fer un pas endavant, jurídicament parlant, per defensar fins al final que hi ha moltes accions que també són violència. L’exemple de l’aplicació de la perspectiva de gènere de la magistrada de Las Palmas de Gran Canaria, que sigui l’inici d’una batalla més contra la lluita de la violència contra les dones, en totes les seves vessants.

Jennifer Macía Morilla Advocada i copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’Iŀlustre Coŀlegi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT)

Necrològiques

Tarragona

Manuela Cabello Carreño.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.

Antonio Dols Gassió ‘Chumi’.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Teófilo Sánchez Rodero.

Ha mort als 80 anys.

Reus

Carme Romero Güell.

Ha mort als 103 anys.

Mercedes Latorre Ródenas.

Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.

Manuel Alejandro Otero Santos.

Ha mort als 80 anys.

Juana Mendoza Cortés.

Ha mort als 96 anys.

Josefina Badia Vilanova.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori.

Constantí

Teresa Español Ivern.

Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori

Municipal de Constantí.

L’IISPV porta la recerca al carrer amb 450 assistents

Tarragona l Activitats mèdiques i divulgatives omplen la plaça Corsini

Redacció

El Mercat Central de Tarragona i la plaça Corsini es van convertir aquest darrer dissabte en un gran laboratori obert amb motiu de la jornada lúdica La recerca en salut surt al carrer, impulsada per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) en el marc del seu 20è aniversari. Prop de 450 persones van participar al llarg del matí en les diferents propostes organitzades, pensades per apropar a la ciutadania la tasca que l’Institut du a terme al territori i per fer visible la

importància de la recerca en l’àmbit de la salut. Les activitats, obertes a públics de totes les edats, van convertir el centre de la ciutat en un espai de divulgació científica.

Un dels principals reclams va ser l’escape room Investiga i... ajuda’ns!, que va atraure una setantena de participants. Paral·lelament, les proves mèdiques del circuit Aquí et cuidem!, instal·lades a l’interior del Mercat Central, van funcionar sense interrupcions i van arribar a atendre fins a un centenar de persones. Els assistents van poder sotmetre’s a cribratges preco-

ços de diabetis i prediabetis, controls de la tensió arterial per valorar el risc cardiovascular i proves d’anàlisi de la composició corporal.

A la plaça, els tallers de reanimació cardiopulmonar Anima’t i reanima! van comptar amb la participació de professionals de l’IISPV

i del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat. Les demostracions amb maniquins van permetre mostrar com identificar una aturada cardíaca i aplicar les maniobres bàsiques d’intervenció. L’activitat va tenir una resposta destacada, amb aproximadament 280 perso-

nes visitant l’ambulància del SEM exposada a l’espai. La jornada va ser possible gràcies a la col·laboració del SEM, l’Ajuntament de Tarragona i Mercats de Tarragona. L’IISPV, creat el 2005 i actualment en celebració del 20è aniversari, coordina la recerca biomèdica a la província.

Avui felicita als que es diuen:

Caterina, Erasme i Gonçal

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Hi haurà despeses al teu voltant, però et sentiràs feliç carregat d’emocions positives. A la feina, mantén-te ferm: ets tu qui porta el timó.

LLEÓ

23/07 al 22/08

No et trobaràs al teu millor moment físic o mental, però aniràs recuperant el ritme. Fes cas de la intuïció: l’atzar pot sorprendre’t positivament.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Jornada social bastant intensa. Mou-te amb cura entre velles amistats. En l’amor, passions molt fortes: estàs en un moment poderós.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Demostra el teu valor sense cedir en les teves idees. Els teus et recolzaran. Compte al volant. La nit pot ser especialment moguda.

VERGE

23/08 al 22/09

Recuperaràs temps perdut, sobretot en temes d’amor. Compte amb l’enveja d’alguns. Bona jornada per iniciar projectes o viatges.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Canvis en l’àmbit familiar o d’amistats influiran en el teu futur. La teva imatge és forta guanyaràs reconeixement. Evita decisions o firmes.

CANAL REUS TV

10:30 180 Graus

11:30 Cercle central (r)

12:00 Aixeca i pica

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Impuls

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 +Bàsquet

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Avui, despertaràs gelosia en algú que podria criticar-te. Mou-te amb tacte pensa abans de parlar; guanyaràs respecte.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Estaràs creatiu amb ganes d’expressar-te. Controla els excessos en la beguda. L’amor continua molt a prop avui pot atrapar-te sense avisar.

20/01 al 18/02 AQUARI

La tensió emocional serà alta et costarà controlar-te. Si mantens la calma, sortiràs guanyant. La parella podria mostrar gelosia.

21/06 al 22/07 CRANC

Mesura bé el que dius fas, evita embolics no juguis amb sentiments. A la feina, discreció absoluta. La sort en l’atzar és favorable.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Bones notícies de fora t’aportaran calma. Evita precipitar-te mantén un perfil baix: en treuràs més beneficis del que et pots imaginar.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Et sentiràs una mica incomprès, però no deixis que això desviï els teus objectius. En l’amor, les sorpreses continuen. La nit pot ser intensa.

10:00 Efecte Mosaic

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)

11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)

11:30 Ciutadella

12:00 Zona escolar

12:30 La tertúlia del Dorsal12

13:00 Ciutadella

13:30 La Tertúlia del Dorsal12

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 La Tertúlia del Dorsal12

15:00 Ciutadella

15:30 Zona escolar

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:30 Efecte Mosaic

18:00 + Bàsquet

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Cuina amb caràcter. Èlia Figueras.

21:00 Carreteres secundàries

21:30 Ben sonat!

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Cuina amb caràcter. Èlia Figueras.

23:00 Carreteres secundàries

23:30 Ben sonat!

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Signar una carta. La nova no es deixa veure mai. 2. Aspirat. El codi dels deontòlegs conseqüents. 3. L’alta i la baixa. Esses de la carretera. Centre neuràlgic. 4. Extra nadalenc. Obtusa. Un terç dels guanys. 5. Una substància poc agradable. Ovaciona. 6. Dia, mes i any. Treballa dins l’eixam d’obreres. 7. Centre d’interès. Bastó del violinista. No té vista. 8. Ganes de dormir. Fets que no sorprenen a ningú. Lletra de pal. 9. Complaus un públic que demana més. Fruit dolç. 10. Fronteres federals. Ensinistrar en una feina. Un dia interminable. 11. Exigeixi el que és seu. Camins encarri- lats. 12. Romandre viu. Torna a equipar la tropa. VERTICALS: 1. Picades de mosquit. Mecanisme que serveix per a aturar. 2. Demana als déus. Posseït per una única idea fixa. 3. Es porta a la sang. Element potent. En ple acte. 4. N’hi ha un mort amb sal. Regalar. Una es- tança. 5. Respira. Corcar. 6. El més tibat de l’hort. Ens entestem. 7. Esta- blireu un contacte. Cop de volant. 8. Un parell de catets. Oferta en subhas- ta. Al mig del peu. 9. Mortals de necessitat. Embrió que ja ha sortit de l’ou. 10. Companys dels ets. Un escurçament de distàncies. Les últimes de l’elixir. 11. Niu sense fons. Estimar. Això mateix, a la llatina. 12. Aplica un percentatge abusiu al préstec. Senyal fix o flotant per als navegants.

El temps 17º 9º

Màxima Mínima

Estat del cel

Farmàcies

TARRAGONA:

Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Sans Porta, Pau Llovera, 47

Telèfon 977 341 943

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors

Vía Roma, 17-19

Telèfon 977 382 761

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc

Requet de Fèlix, 54

Telèfon 977391672

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Nuria

Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712

VALLS:

Miquel Alonso, Angels

Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74

Telèfon 977 664 422

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

A partir de mig matí el cel quedarà serè o poc ennuvolat en general, si bé es mantindran al llarg del dia intervals de núvols baixos a punts del vessant nord del Pirineu i a sobrevent del massís del Port on el cel romandrà molt ennuvolat o cobert. Independentment, hi haurà alguns estrats baixos a punts del quadrant nord-est i nord del litoral i prelitoral central.

Temperatura

La temperatura, tant mínima com màxima serà entre lleugerament i moderadament més baixa. A l’interior els valors mínims de la jornada s’assoliran al final del dia.

PÀRQUINGS

VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.95

REFORMES

FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT

HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634

ALTRES

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887

MASSATGES

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

CARLOS. MASAJES. 50€. Tel: 660.605.687

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

Soleá Morente:

«L’adrenalina que genera la ‘seguidilla’ té analogies amb el ritme electrònic»

Música La cantant presenta aquest dissabte al Fortuny de Reus el seu nou treball, ‘Sirio B’, en el marc del Festival Accents

Sirio B és el nom d’una estrella. Quina relació té aquesta simbologia estel·lar amb l’univers líric i sonor del disc?

«Quan vam començar a treballar en el disc amb el Guille Milkyway, el meu productor, ho vam fer d’una manera molt intuïtiva, una mica atzarosa i sense pensar en un tema en concret. I va començar a sorgir una mena d’aura, com una cosa intangible, de fe. Llavors, quan vam acabar el disc, vam voler que tingués el nom d’una estrella. I Sirio B és la que té més potència, encara que no es veu des de la Terra. A més, alimenta Sirio A, i em va semblar una història molt romàntica».

Has descrit aquest treball com un viatge intergalàctic.

«Abans de dedicar-me professionalment a la música, jo ja era molt fan de La Casa Azul, especialment de la cançó Yo también. És una rumba molt de Los Amaya, però amb el so de La Casa Azul. És a dir, amb una part flamenca però a la vegada molt futurista, pop i electrònica. M’hi sentia molt identificada, i sempre pensava que m’agradaria fer alguna cosa semblant. Aquell va ser el punt de partida del disc, i de fet jo pensava que seria un disc més rumbero. Però amb el Guille vam anar derivant a un lloc que

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

no havíem previst, amb coses com el Drumb & Bass, el rave i tot el vessant electrònic que té el disc». Com treballes la traducció del compàs flamenc a un llenguatge electrònic?

«Doncs mira, et puc posar com a exemple Soleá del mar, on començo cantant una soleá i després hi entra un ritme de seguidilla que està molt present en el disc Omega del meu pare i que és molt reconeixible. Jo cantava i feia ritmes, i el Guille els anava interioritzant i dient-me cap on podíem anar, amb bases electròniques i patrons rítmics. I lligaven perfectament. Aquella adrenalina que genera la seguidilla, amb la intensitat i la persistència que et porten fins a una mena de clímax, té moltes analogies amb el maneig del ritme electrònic de la rave. O sigui que ha sigut una cosa intuïtiva i, a la vegada, molt natural, gens forçada».

Heu xalat molt, amb el Guille, fent aquest disc.

«Sí, hem estat gairebé tres anys treballant, encara que tots dos ho hem anat combinant amb altres coses. Però no hem perdut mai el contacte, ens hem anat enviant cançons. No ens coneixíem de res, i al final ens hem fet amics i companys de viatge. Hem fet cançons al rit-

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

me del que ens anava passant a la vida, del que ens venia de gust escoltar i del que ens demanava la intuïció. Treballar amb ell ha sigut fascinant».

A Mercurio y seda hi sentim la veu del teu pare, Enrique Morente. Com va ser encaixar la seva veu i què aporta la seva presència a la cançó?

«Aquesta és una cançó força singular, perquè no té una estructura convencional, és més aviat experimental. Sentíem que li faltava alguna cosa, però no ho acabàvem de trobar. Vam pensar, fins i tot, en descartar-la. Fins que un dia em vaig trobar que el Guille havia fet aquest somni de rescatar la veu del meu pare. Lliga molt bé amb l’energia i l’àngel que té el disc, i em resulta molt emocionant».

Aquest intangible que comentaves al començament és l’amor, la passió, el desig? El disc n’està ple.

«Sí, totalment. Fins i tot canto al que no va poder ser, però invocant,

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

projectant, perquè pugui ser. Tot i que a primera vista és un disc bastant melancòlic, té un rerefons lluminós, d’il·lusió pel que pugui arribar i perquè passi allò que volem. Hi ha vegades que, per arribar-hi, cal travessar pel dolor i la por, i per això aquest disc també és un disc molt confessional i sincer».

La renovació del flamenc que esteu impulsant les noves generacions, introduint electrònica, pop, fusió llatina, etc. enriqueix el gènere, però també és arriscat.

«Que el flamenc trobi solucions i respostes perquè el públic se senti identificat amb el que representa el gènere és positiu. Penso que el fet que una cultura tan potent, rica i positiva com és el flamenc, s’acosti a la cultura, sempre serà bo. És veritat que ara hi ha moltíssimes propostes, algunes més experimentals i unes altres no tant, però el flamenc és un art viu i sempre ha acompanyat la humanitat».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

El vigilant del Camp

Terra de farts

Ahir em van deixar entrar a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, dins del Pretori de Tarragona. En si ja és una excel·lent notícia, perquè no sabia que la rehabilitació d’aquest espai espectacular del nostre patrimoni incomparable ja estava acabada i s’hi poden tornar a fer actes. A mi, que admiro molt la cosa clàssica, però me la miro de lluny, m’agrada recordar que Hipòlit va ser una de les primeres víctimes de la falsa denúncia per violència de gènere, que en teoria no existeixen. Però aquest no era el tema d’ahir. Ens hi va convocar la Guia Repsol per anunciar que la pròxima gala de lliurament de Sols Repsol es farà per primer cop a Catalunya i que els soferts habitants de la província tarragonina hem estat agraciats. Amb un pròleg a Reus, una festassa a Tarragona i un epíleg primaveral a Alcanar. S’hi respirava ambient d’ocasió grossa i tothom estava molt content. Maria Ritter, la directora de la Guia, va arribar a dir que Catalunya era la millor regió gastronòmica del planeta. L’alcalde Viñuales, que és un xaval que de tant simpàtic fa sospitar, ens va comunicar que broda l’arròs a la cassola. El conseller Sàmper, després d’amonestar-nos dient que la turismofòbia és pecat, també va confessar que es va pagar la carrera fent de cuiner i que menjant no té límits. Fins i tot ens van portar el xef nordista Nandu Jubany, a qui recorres quan vols donar transmetre bon rotllo i entusiasme speedic. Els periodistes, que quan es reparteix menjar no fallem mai, també vam quedar satisfets amb una perola de sépia amb mandonguilles apreciable, que puc puntuar sense vacil·lació amb un set i mig. Em sembla entranyable que, malgrat totes les diferències i la hipocresia imperant, la teca encara ens uneixi. Som un país de farts i la gana no la perdrem mai.

Miquel Bonet

Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.