Avui amb el diari
Edició especial dedicada a l’oferta i a les activitats formatives de la fira Camins d’FP
Infraestructures 11
Els ecologistes i Unió de Pagesos amenacen de dur als tribunals la línia MAT entre l’Aragó i Tarragona
Opinió 17 Joan Anton Ramírez. L’hora real de Vila-seca, sense complexos: «Sorprèn que la veu més discordant sigui la del nostre propi alcalde»
Gala de Soles Guia Repsol
El Palau de Congressos va acollir ahir la gala de la Guia Repsol on es van lliurar els Soles 2026. El Cervus de Reus i el Quintaforca de Nulles s’han afegit als restaurants tarragonins distingits
2 i 3
Joan Planellas formalitza la cessió de divuit immobles per a pisos socials
El president Illa i el president de la Conferència Episcopal Tarraconense van presentar l’acord aquest dilluns l 4
Cultura l 8
Més d’un centenar d’activitats serviran per a commemorar l’Any Gaudí a Reus
Societat l La gala es va celebrar al Palau de Congressos i va reconèixer la feina de prop de 150 cuiners d’arreu d’Espanya
La millor gastronomia estatal es va donar cita ahir a Tarragona. La gala dels Soles Guia Repsol, que es va celebrar al vespre al Palau de Congressos, va aplegar els xefs dels millors restaurants d’Espanya en un gran esdeveniment que va evidenciar el gran moment del sector a casa nostra. En l’edició d’enguany, que per primer cop arriba a Catalunya, s’han sumat 83 nous establiments als reconeixements.
«Guia Repsol té tot l’any posat el radar dels restaurants que barregen intel·ligència i intuïció i els busca proactivament per tot el territori perquè continuem provant coses noves. Les tendències ‘gastro’ evolucionen cada any i en aquesta edició 2026 la fusió entre diferents regions d’Espanya substitueix a les influències més exòtiques, que tant temps han prevalgut als restaurants», va explicar María Ritter, directora de Guía Repsol. En l’edició d’enguany s’ha comptat amb prop de setanta inspectors, perfectes coneixedors de l’oferta gastronòmica de cadascuna de les seves regions i que arriben fins a cada racó de totes les comunitats autònomes. Hi han participat advocats, dissenyadores, periodistes, catedràtiques, publicistes, músics, economistes, psicòlegs, galeristes i metges. «Guia Repsol es distingeix des de fa dècades per estar enganxada al carrer, detectant tendències, reconeixent tant als qui porten tota una vida defensant un projecte culinari com
als qui arriben amb una mirada fresca i transformadora», va assegurar Antonio Brufau, president de Repsol.
«Jornada històrica»
La celebració s’ha allargat en els darrers dies, amb esdeveniments tant a Tarragona com a Reus. Ahir al matí, l’AEHT també va organitzar un esmorzar amb el sector empresarial al Circ Romà que va comptar amb diferents ponències. L’associació va destacar-ho com una «jornada històrica» i un «honor» pel territori. Al Palau, prop de 150 cuiners, entre els nous Soles i els Tres Soles veterans, van pujar a l’escenari en l’acte presentat per Lorena Castell i Jorge Ponce.
A la gala també hi va assistir el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. «Catalunya és avui el territori amb més restaurants amb Soles de la Guia Repsol en tot l’Estat, i això no és un lideratge numèric. És el resultat d’una manera d’entendre la gastronomia basada en el respecte per la tradició, l’excel·lència del producte i la capacitat constant de reinventar-se. La celebració de la Gala dels Soles Guia Repsol a la Costa Daurada, coincidint amb la distinció de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, suposa un nou aval a l’excel·lent moment que viu la gastronomia catalana i l’alt nivell de la seva cui-
«Indústria i turisme no van en contra, a Tarragona sumen», va afirmar Brufau
na», va defensar Sàmper. La d’ahir va ser la vuitena Gala dels Soles Guia Repsol.
Per la seva part, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va afirmar que «per a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre acollir la pre-gala i la gala dels Soles Guia Repsol i els Soletes representa una oportunitat única de mostrar-nos com una potència gastronòmica de primer nivell, per la quantitat, qualitat i diversitat de productes agroalimentaris i d’establiments de restauració». També es van donar a conèixer els nous Tres Soles de l’edició: ‘A Tafona’, ‘Ramón Freixa Atelier’ i ‘Voro’, exemples de la diversitat culinària estatal.
Torna el procés artesanal Segons van explicar des de l’organització, a les cartes hi ha un regrés als processos artesanals d’abans, com l’elaboració d’embotits propis, que no para de contagiar-se, així com el predomini de les verdures treballades com a plat principal que s’han convertit en protagonistes. Pel que fa a tècniques, les brases «estan imparables» després de fer el salt dels rostidors tradicionals a les cuines urbanites. Brufau va destacar que «Tarragona té una energia especial» i la capacitat d’unir indústria i turisme, i també es va reivindicar la futura organització del primer congrés internacional del romesco a la ciutat. També van destacar l’auge de les barres ‘gastro’ i dels menús curts, més dinàmics arreu, com una evolució clara del sector.
Els
El restaurant Cervus, situat al Raval de Jesús de Reus, ha estat reconegut amb el seu primer Sol Repsol a la Gala celebrada aquest dilluns a Tarragona, que ha reunit els xefs més destacats de Catalunya i d’Espanya. Aquest guardó reflecteix el creixent prestigi de l’establiment i la feina dels seus propietaris, Lucía Fernández i Nil Bono, que sumen 20 anys d’experiència en restaurants amb Estrellas Michelin.
Cervus combina la cuina catalana amb influències andaluses i tocs francesos, reflectint les arrels dels seus propietaris, ja que Nil va néixer a Catalunya i Lucía a Andalusia. La proposta culinària busca un equilibri entre tradició i creativitat, defensant els sabors locals i donant protagonisme a productes frescos i de temporada.
Nulles, un petit municipi de l’Alt Camp de només 556 habitants, s’ha convertit en protagonista gastronòmic en aconseguir el seu primer Sol Repsol a la Gala celebrada a Tarragona. El restaurant QuintaForca, referent de cuina ecològica i de proximitat, ha estat reconegut per la seva proposta basada en productes locals, sostenibles i de temporada.
L’establiment està liderat per Xavier Fabra i Mercè Cabestany, que han desenvolupat una cuina que combina tradició i modernitat, cuidant al màxim els productes i destacant la qualitat de cada ingredient. La seva filosofia Slow Food es reflecteix a cada plat, mostrant la riquesa del territori i respectant els ritmes de la naturalesa.
L’apunt
Què vol dir cada
Sol?
Un 3 Soles Guia Repsol és la destinació final del viatge. On perceps només entrar que serà una experiència única. Cuina que aprofundeix en el coneixement i no perd mai el nervi per superar-se en cada servei i oferir la seva millor versió.
Treball de tu a tu amb els productors en la definició de primeres matèries. Celler excepcional i sala sempre alerta. Mentre que un 2 Soles Guia Repsol és un lloc que sobresurt per desenvolupar un concepte on la cuina mostra la maduresa, el potencial i l’ambició per continuar evolucionant. Despunta pel seu domini
de la tècnica i la cerca de les millors matèries primeres. Per últim, un 1 Sol Guía Repsol és aquell que recomanaries a un amic ia qui ja estàs pensant a tornar un munt de vegades. És premissa la qualitat del producte i la intenció d’elaborar una cuina honesta i coherent que anirà creixent. Té un servei atent.
Gastronomia l Entre els 83 nous Soles que se sumen aquest any a la comunitat de Guía Repsol, es distingeixen 3 restaurants amb Tres Soles, la màxima qualificació: ‘A Tafona' (A Coruña), ‘Ramón Freixa Atelier’ (Madrid) i ‘Voro’ (Mallorca), que evidencien l’heterogeneïtat que es gaudeix arreu dels restaurants al país. Redacció/Soles Guia Repsol
aquest dilluns al vespre. Gerard
Restaurants que sumen Sols o entren amb un Sol
Tres Soles
‘A TAFONA’ (Santiago de Compostela, A Coruña)
‘RAMÓN FREIXA ATELIER’ (Madrid)
‘VORO’ (Capdepera, Mallorca)
Dos Soles
‘BARAHONDA’ (Yecla, Murcia)
‘BASCOAT’ (Madrid)
‘CALLIZO’ (Aínsa-Sobrarbe, Huesca)
‘DOS PALILLOS’ (Barcelona)
‘DROMO’ (Badajoz)
‘FIERRO’ (Valencia)
‘LA BICICLETA’ (Entrambasaguas, Cantabria)
‘MESÓN SABOR ANDALUZ’ (Alcalá del Valle, Cádiz)
‘SAN HÔ’ (Adeje, Tenerife)
‘SMOKED ROOM’ (Madrid)
‘VANDELVIRA’ (Baeza, Jaén)
Un Sol
‘2 ESTACIONES’ (Valencia)
‘539, PLATS FORTS’ (Puigcerdá, Girona)
‘ALBERTE’ (Vigo, Pontevedra)
‘AMAR BARCELONA’ (Barcelona)
‘AQUIARA’ (Ciutadella de Menorca, Menorca)
‘ARROPE’ (Rueda, Valladolid)
‘ASADOR NICOLÁS’ (Tolosa, Gipuzkoa)
‘AUSIÀS’ (Pedreguer, Alicante)
‘BACK’ (Marbella, Málaga)
‘BANCAL’ (Madrid)
‘BAUDILIO’ (Valderrobres, Teruel)
‘BESTA’ (Barcelona)
‘BLOSSOM’ (Málaga)
‘CERVUS’ (Reus, Tarragona)
‘COCINA CABAL’ (Oviedo, Asturias)
‘CRÁTER IDENTIDAD CANARIA’ (Adeje, Tenerife)
‘DESBORRE’ (Madrid)
‘DVISI’ (Palamós, Girona)
‘EL BAR OLD SCHOOL FOOD’ (Mérida, Badajoz)
‘EL BAR VALLADOLID’ (Valladolid)
‘EL BARET WINE BAR’ (Murcia)
‘EL DE ALBERTO’ (A Coruña)
‘EL PALADAR BY ZURIÑE GARCÍA’ (Portugalete, Bizkaia)
‘EL PORTAL DE ALBARRACÍN’ (Albarracín, Teruel)
‘ELDELMAR’ (Barcelona)
‘EMi’ (Madrid)
‘ERRE QUE ERRE’ (Ibi, Alicante)
‘FARIGOLA & MENTA’ (Torrent, Valencia)
‘FONTANÉ’ (Sant Julià de Ramis, Girona)
‘GALINO PUEYO’ (Tardienta, Huesca)
‘GUNNEN’ (A Coruña)
‘HALCONERAS DE SANCHO IV’ (Funes, Navarra)
‘HAYDÉE BY VÍCTOR SUÁREZ’ (La Orotava, Tenerife)
‘HISPANO 1926’ (Murcia)
‘ITZULI’ (Donostia, Gipuzkoa)
‘KINU SEVILLA’ (Sevilla)
‘LA CARBONÁ’ (Jerez de la Frontera, Cádiz)
‘LA CASA DE LOS ABUELOS’ (Jumilla, Murcia)
‘LILIUM’ (Arrecife, Lanzarote)
‘LOS 33’ (Madrid)
‘MARANGELS’ (Sant Gregori, Girona)
‘MARE’ (Cádiz)
‘MARNA’ (Pontevedra)
‘MIGUEL GONZÁLEZ’ (Ourense)
‘MODERNA TRADICIÓN’ (Logroño, La Rioja)
‘MORAL’ (Santa Cruz de Tenerife, Tenerife)
‘NARBASU’ (Piloña, Asturias)
‘NARDI’ (Hervás, Cáceres)
‘O SECADEIRO’ (Outes, A Coruña)
‘OTORO JUKUSEI’ (Madrid)
‘PASCUA’ (Salamanca)
‘PRODIGI’ (Barcelona)
‘PROMESA’ (Málaga)
‘QUINTAFORCA’ (Nulles, Tarragona)
‘RAMÓN FREIXA TRADICIÓN’ (Madrid)
‘REINA XIV’ (La Granja de San Ildefonso, Segovia)
‘REVÉS BISTRO’ (Las Palmas, Gran Canaria)
‘SIMPOSIO’ (San Antonio de Benagéber, Valencia)
‘SISÈ’ (Lleida)
‘SNOB COCKTAIL&FOOD’ (Pamplona-Iruña, Navarra)
‘SUKALDEAN AITOR SANTAMARIA’ (Donostia, Gipuzkoa)
‘SUTAN’ (Hondarribia, Gipuzkoa)
‘TIERRA Y VINO’ (Samaniego, Araba)
‘TRAGATÁ MÁLAGA’ (Málaga)
‘TRÈSDE’ (Madrid)
‘TROQUÉ’ (Adeje, Tenerife)
‘VERATUS’ (Jarandilla de la Vera, Cáceres)
‘VÉRTIGO’ (Sober, Lugo)
‘IBAYA’ (Canillo, Principado de Andorra)
Habitatge l Illa i Planellas van signar ahir el conveni per crear nous pisos públics amb béns de l’Església
John Bugarin
La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i el Govern han formalitzat el conveni pel qual les diòcesis catalanes cediran immobles eclesiàstics a l’administració autonòmica perquè els destini a habitatge social. L’acord es va escenificar ahir amb la signatura per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de la CET i arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Aquest protocol permetrà canvis normatius que facin viable aquesta col·laboració entre ambdues institucions, sense que l’Església perdi la titularitat dels seus béns.
Segons ha pogut saber Diari Més, l’arxidiòcesi de Tarrago-
na oferirà divuit immobles per convertir-los en pisos públics. Entre aquests, hi ha una casa ubicada al Vendrell, una gran sala al municipi de Falset o un solar situat davant de l’església de Sant Vicenç de Castellvell del Camp. A la capital tarragonina, l’Arquebisbat compta amb uns tres o quatre pisos disponibles, alguns dels quals necessiten una reforma important per poder ser habitats.
Totes les propostes de cessió que facin les diferents diòcesis de Catalunya seran estudiades per una taula de treball que estarà integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i altres cinc nomenats per la Generalitat.
D’aquests, quatre seran assignats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àrea
d’urbanisme); i el darrer serà escollit pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (àmbit d’afers religiosos).
Aquest nou òrgan es reunirà
L’apunt
La creació d’una Comissió de Seguiment
Es crearà una Comissió de Seguiment d’aquest protocol integrada per tres membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i per tres representants de la Generalitat de Catalunya. Aquest grup es reunirà almenys una vegada a l’any per examinar els resultats de la coŀlaboració entre ambdues institucions per impulsar la promoció d’habitatge social a tot el país.
immobles passarà a mans del Govern, però les diòcesis continuaran sent-ne les propietàries. La taula de treball també vetllarà perquè els projectes resultants es destinin a collectius en situació de vulnerabilitat, «amb criteris de transparència i equitat».
La durada inicial del protocol és de quatre anys, susceptible de pròrroga per acord mutu de les parts. Les cessions, que seran gratuïtes, podrien anar entre els 30 i 75 anys, en funció sempre de cada cas.
La durada inicial del protocol és de 4 anys i les cessions poden arribar als 75 anys
«En comptes de fer política polaritzada, hauríem d’unir-nos tots en aquest tema»
inicialment un cop al semestre i «tindrà les funcions de col·laborar institucionalment, estudiar conjuntament la creació d’habitatge social amb béns de titularitat de l’Església catòlica i proposar les modificacions normatives perquè sigui factible». La gestió dels
«Una missió de país» «Des de sempre, l’Església ha mirat de pal·liar les indigències socials i la precarietat de la població», va afirmar Planellas, qui va valorar positivament l’acord. «Gairebé el 25% de la població té algun dèficit o un problema amb la qüestió de l’habitatge», va remarcar el president de la CET, tot afegint que «en comptes de fer una política polaritzada, hauríem de sumar i unir-nos tots per un tema que és de país». «És un pas endavant important», va destacar Salvador Illa, que va agrair la predisposició per part de les diòcesis catalanes a col·laborar en aquesta «missió de país». El president del Govern va remarcar que es tracta d’un acord «pioner» a l’Estat, que s’emmarca dins d’una «política integral d’habitatge» que inclou els topalls als preus del lloguer o la construcció de 50.000 pisos socials fins al 2030, entre altres mesures.
som antiavalots, som
reforç en zones sensibles»
Entrevista l L’Inspector de la Guàrdia Urbana de Tarragona dirigeix la Unitat Policial de Reforç i Proximitat. Una nova àrea que fa sis mesos que treballa a la ciutat i que busca acabar amb la sensació d’inseguretat entre un sector de la ciutadania
Quan es va gestar la creació de la Unitat Policial de Reforç i Proximitat (UPRP)?
«És un projecte que ve de fa molt de temps, des que l’intendent va entrar al cos i jo ho vaig fer pocs mesos després.
Vam veure que la Guàrdia Urbana tenia unes necessitats que s’havien de complir. Barcelona té la seva unitat, Reus una de semblant, però nosaltres vam donar el pas de formalitzar de forma permanent aquesta unitat. Vam demanar a l’alcalde que la decretés i dins l’organigrama que vam fer, un canvi molt radical al cos, ja està incorporada».
Com està configurada a nivell de personal?
«Tenim dos caporals titulars i dos de reserva. Pel que fa als agents, són dotze de titulars i fins a vint de reserves.
D’aquesta forma garantim que sempre tenim el personal de la furgoneta de forma completa, que no tenim mancances».
Quina és la naturalesa de la unitat?
«Quan la vam presentar hi va haver confusió. No som uns antiavalots. Encara que si Mossos ens reclama, estem formats i procedirem al seu costat, però no entrem en un camp que no ens toca».
Llavors, quina és la seva funció?
«Som una unitat proactiva, enfocada, tal com diu el seu
nom, al reforç de forma transversal amb altres unitats de la Guàrdia Urbana. Patrullem zones d’oci, zones com la Rambla Nova, on hi ha botigues o gran afluència de persones».
Proactiu, no reactiu
Com planifiquen aquestes actuacions?
«Sempre les actuacions són planificades, mai són de reacció. Encara que si hi ha un servei reactiu, van. Però l’essència quan vam formar aquesta unitat és que sigui proactiva. Ens arriben inputs de la ciutadania, de les associacions de veïns. Per exemple, si ens diuen que a una plaça hi ha grups de joves fent botellot de 8 persones, una patrulla no pot treballar aquest problema. Hi va la UPRP».
Quin balanç en fan d’aquests primers mesos?
«Ens vam estrenar al setembre, per Santa Tecla. ‘A lo grande’ (riu). I a nivell de dades crec que tenim uns números impecables. Les persones identificades són quasi 3.500 des que vam començar. És una unitat que treballa ja amb una problemàtica identificada i va per feina. No prova a veure si troba quelcom, sinó que ja sap que trobarà quan va al lloc on l’han cridat». Quin impacte acostumen a tenir quan actuen?
«Quan baixem del furgó policial, ja hem fet pràcticament
«Quan baixem del furgó policial, ja hem fet pràcticament la meitat de la feina» Impacte
la meitat de la feina. Ja ho fem d’una forma determinada. Fem una línia i això ja impacta. Et poses la boina, poses la defensa, ja hi ha un protocol per fer. I l’impacte visual és immediat. Quan arribes al
Port Tarragona crea un pla d’innovació per a convertir-se en ‘smart port’
Economia l Estableix una estratègia amb 19 accions de 5 àmbits
Port Tarragona accelera la seva transformació cap a un smart port amb l’elaboració d’un nou pla d’innovació. El document, anomenat Pla Innovare, estableix l’estratègia del Port pels pròxims cinc anys amb la visió estratègia
d’arribar a 2030 sent un port de referència a la Mediterrània en innovació aplicada a la digitalització, la sostenibilitat i l’eficiència de les operacions logístiques portuàries per així fomentar el creixement d’un entorn actiu d’economia blava, connectat i de talent. Per aconseguir-ho, el Pla
Innovare ha establert un full de ruta amb 19 accions englobades en cinc àmbits. L’ecosistema d’innovació oberta ja existent a Port Tarragona, SOM-INN PORT, es consolida com el mecanisme que institucionalitza i vehicula els processos d’innovació del Port tarragoní i es reforça ara
grup, ja estan pensant què passarà».
Quines han sigut fins ara les zones o franges horàries principals d’actuació?
Més d’un miler de denúncies per incivisme
La UPRP ha interposat més d’un miler de denúncies de incivisme en els primers sis mesos de treball. Pel que fa al trànsit, s’han obert 380 denúncies i s’han controlat més de 800 vehicles a la ciutat. Pel que fa a les denúncies per consum d’alcohol a la via pública, el balanç és de 343 diligències.
unitat? Preveuen ampliar-la?
«La resta d’unitats estan molt contents, el canvi ha sigut molt radical. Molts ens pregunten si obrirem més places. Jo crec que hem guanyat molt amb aquesta unitat. Quan arribi l’any farem una valoració, amb tot d’estadístiques i veurem què podem millorar». Quin és el seu objectiu final?
I en temes d’ordre públic, com manifestacions?
«En ordre públic, nosaltres no toquem si no ens criden. Nosaltres tenim la nostra feina. Fem la nostra. La competència exclusiva és de Mossos. Cal dir que la col·laboració entre cossos és molt bona». Com augura el futur de la
«Agafem tota la ciutat. No agafem ni un barri, ni només la Rambla, estem en tota la ciutat. Des de la Rambla de Campclar si fa falta a la Punta de la Móra. Com que anem de forma quirúrgica, a problemes ja establerts, les problemàtiques les tenim sobretot a la nit i de cap de setmana. També fem, per exemple, el Mercat de Bonavista pel matí».
amb la creació d’un Comitè d’Innovació.
L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) va presentar recentment el nou pla en un acte que va aplegar més de 70 persones vinculades a la comunitat portuària, empreses i centres tecnològics, i organismes del territori. «La innovació té un paper imprescindible en l’economia i és determinant per assegurar el futur dels ports. El nou pla dona resposta al rol que ha de jugar la innovació a Port Tarragona», va assegurar el president de l’APT, Santiago J. Castellà.
«L’objectiu que té la policia i aquesta unitat és que la percepció d’inseguretat estigui baixa, que la gent se senti segura. Que vagi per la Rambla, vegi un parell de policies i li doni aquesta sensació de seguretat. Treballem perquè això, amb el temps, es pensi sempre de forma positiva».
Imatge de la primera sessió del Judici de la XLIII Reina Carnestoltes i el seu XXX Concubí, que va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament. Gerard Martí
Hi ha refranys que sempre acaben complint-se. A cada porc li arriba el seu Sant Martí, i a la Reina Carnestoltes i al seu Concubí els arriba el dilluns de Judici. Ahir, entre togues i perruques, al saló de plens de l’Ajuntament la festa va començar a passar comptes amb ella mateixa, amb la parella reial assumint, un any més, el paper d’acusats oficials. L’uixer Baptista va obrir pas a l’il·lustríssim Just Injust, que abans d’entrar en matèria ja advertia que el procediment seria «desproporcionat, infame i antidemocràtic». I així, amb aquesta declaració d’intencions, s’obria la sessió. Ses Majestats van comparèixer amb les mans lligades, però sense deixar de ballar al ritme de Carnaval, Carnaval, desfilant cap al banc dels acusats com si es tractés d’una rua més.
Tot seguit, Baptista presentava un jurat més aviat controvertit. Enguany els encarregats de deliberar serien, ni més ni menys, que les mascotes de dos coneguts parcs d’atraccions: Mickey Mouse i Woody Woodpecker. El ratolí entrava amb actitud alegre la sala, mentre que l’ocell ho feia entre xiulets. «El Pájaro Loco también cobra poco», corejava un grup de «manifestants» que interrompien el procés, en una nova pulla al «parc d’aquí al costat» i a les seves polèmiques recurrents.
La primera testimoni, Paoli Nesia, treballadora d’aquest
Carnaval l La Reina Carnestoltes i el Concubí van ser condemnats ahir i avui seran cremats
mateix recinte, acusava la Reina i al Concubí d’haver-se «xivat», per «pura enveja», de la temàtica forçosament descartada de la Colla La Bóta al gerent d’un bar del parc, iniciant així el procés legal que va acabar precoçment amb el concepte inicial de «Mort Aventura». El segon testimoni no es va presentar, però Maria Trapella s’oferia ràpidament voluntària amb una indignació acumulada. «Visc a Rovira i Virgili i estic farta de no poder aparcar entre setmana!», declarava. La seva denúncia? El fenomen del «petó i adeu». Segons ella, la Reina i el Concubí havien decidit romantitzar els comiats escolars, eliminant zones verdes d’aparcament per instaurar espais on els pares, en lloc d’acomiadar-se ràpid, s’hi recreaven com si fos una escena de telenovella. «Un petó i tres hòsties els fotria!», etzibava. Finalment, Pere Xiulet compareixia amb una teoria contundent sobre la polèmica ZBE. «Els gasos no
L’acte va comptar amb la presència dels sèquits reials i representants d’altres comparses. Gerard Martí
Jurat controvertit
Mickey Mouse i Woody Woodpecker van triar el veredicte final
són dels cotxes, són reials», assegurava. L’acusació era clara: «Ses Majestats són uns ‘pedorros’». Enmig del caos, el jutge rebia una trucada inesperada de Donald Trump i seguidament era escortat fora de la sala per uns homes de negre. La in-
esperada deportació no va aturar la sentència, i, naturalment, la XLIII Reina Carnestoltes i el seu XXX Concubí van ser declarats culpables de tots els càrrecs. Ses Majestats seran cremats aquesta nit a la Plaça de la Font, posant punt final al Carnaval.
El PP exigeix actuar als punts negres de la T-11 de Tarragona
Política l El PP ha exigit «actuacions immediates» als dos punts negres de la T-11 a Tarragona. La diputada Elisa Vedrina ha registrat una bateria de preguntes al Govern d’Espanya i al Ministeri de Transports per reclamar «transparència, inversions concretes i calendari d’execució» per aquests Trams de Concentració d’Accidents (TCA). Des de la T-11 aquest dilluns al matí al barri de Parc Riuclar de Tarragona, el PP va explicar que aquesta via presenta dos trams inclosos en el catàleg TCA del 2024, al seu pas per Les Gavarres i a l’accés del barri de Torreforta de Tarragona amb un total de 171 accidents de diversa gravetat. «Aquests trams concentren una de les situacions de sinistralitat més preocupants de la província i es troben entre els focus d’accidentalitat més rellevants d’Espanya», va manifestar la diputada. Redacció
Un estudi revela nova informació sobre el càncer de pròstata
Recerca l Investigadors del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia i d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han publicat un estudi que demostra per primera vegada que les vesícules extracel·lulars (petites partícules alliberades per les cèl·lules) derivades del teixit adipós que envolta la pròstata (teixit adipós periprostàtic) modulen el comportament de les cèllules tumorals de forma diferent segons el grau de risc del càncer. L'estudi, liderat per Matilde R. Chacón i Xavier Ruiz-Plazas, aporta una nova visió sobre com el microambient tumoral i el greix periprostàtic dialoguen amb el càncer i influeixen en l'evolució. Redacció
Economia l El director d’IQOXE esdevé també director general de la Divisió Química del grup empresarial
José Manuel Segura, fins ara director general d’IQOXE, se situa al capdavant de la direcció d’IQLT i assumeix la direcció general de la Divisió Química de CL Grupo Industrial. IQLIT és l’empresa referent d’emulsions polimèriques a Espanya i compta amb una trajectòria de més de 40 anys. Des del 2015 forma part de CL Grupo Industrial i ha orientat la seva estratègia al desenvolupament de tecnologia avançada en les seves aplicacions, les quals tenen múltiples usos en diferents sectors econòmics, com són les pintures, la construcció, els adhesius o el tèxtil, entre altres. La companyia opera a partir d’un sistema de qualitat integral certificat per TUV d’acord amb les normes ISO 9001, ISO 14001 i ISO 45001.
En aquesta nova etapa que s’obre amb Segura al capdavant, la companyia preveu continuar el seu desenvolupament tecnològic, així com consolidar la seva posició de lideratge estatal. Al respecte, el nou director general d’IQLIT ha manifestat que
enceta «aquesta nova etapa amb il·lusió pels nous reptes que tenim al davant». A més, ha explicat que en la seva arribada a IQLIT, vol «sumar-se a un gran equip humà i ajudar a potenciar encara més les seves possibilitats, per mantenir aquesta companyia com el referent que ha estat des de
sempre, però aplicant-hi una nova visió estratègica que ens porti a continuar creixent i contribuint a una química de qualitat i mediambientalment responsable». Llicenciat en Química (UB) i Màster en Enginyeria Química (Escola IFP), Segura acumula una àmplia experi-
Promoció El Xavier Montané Montané ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja DIARI MÉS quinzenalment. Així doncs, el Xavier ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com
ència de més de 30 anys com a cap de planta, director de producció i director de fàbrica, sempre vinculat a BASF Tarragona i, en els últims quatre anys, com a director general d’IQOXE. En la seva trajectòria, José Manuel Segura també ha estat vicepresident de la junta directiva de l’AEQT
Segura dirigeix IQOXE des de 2022 i acumula més de 30 anys d’experiència
i president d’AITASA. Fruit de la seva trajectòria i arrelament al territori, és un gran coneixedor del sector petroquímic, del polígon industrial de Tarragona i del teixit socioeconòmic que envolta IQOXE. IQOXE és una companyia química, dedicada a la producció d’òxid d’etilè, glicols i derivats de l’òxid d’etilè, situada al polígon petroquímic de Tarragona. Actualment, és l’únic productor d’òxid d’etilè a la Península Ibèrica, amb una capacitat instal·lada de 140.000 tones anuals. Altres companyies l’utilitzen en els seus processos productius per a la producció d’escumes, poliuretans, productes de cura personal, neteja, etc. Tant IQOXE com IQLIT formen part de CL Grupo Industrial, un holding d’empreses format per 26 companyies — quatre ubicades a Catalunya-, 3.200 professionals i amb presència activa arreu del món.
Efemèride l Se celebraran conferències, exposicions i concerts per commemorar la vida, els orígens i l’obra de l’arquitecte
Sergi Peralta Moreno
Reus ha preparat més d’un centenar de propostes per l’Any Gaudí. Exposicions, conferències, espectacles, visites teatralitzades, concerts i una estàtua cercaran difondre la figura de l’arquitecte i posar en relleu el paper de la capital del Baix Camp com al seu bressol. «L’Any Gaudí no tan sols rememora un geni universal de casa nostra, sinó que és una aposta per projectar-se a escala nacional i internacional», va assenyalar l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, que va subratllar l’oportunitat de posicionar el patrimoni, la cultura i «mostrar-nos». El centenar d’accions s’han treballat en la Taula Gaudí i incorpora iniciatives que tindran lloc a escala municipal i d’altres impulsades per una quarantena d’entitats. «Gaudí és un geni que probablement tothom coneix, però es coneix, sobretot, l’obra, no ell a títol personal», va observar la batllessa. Per això, hi haurà congressos per analitzar, amb un prisma científic, el rerefons de l’arquitecte. Exemple n’és el simposi que tindrà lloc el 14 de març i que debatrà sobre la relació entre Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. També s’incidirà en els centres educatius. Un dels moments culminants serà la inauguració de la sala immersiva del Gaudí Centre. Obrirà portes el 12 de juny, amb un espectacle pensat per a l’ocasió. «Vol ser un revulsiu, fer un salt de qualitat», va destacar la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó. El centre interpretatiu celebrarà jornades de portes obertes durant la Festa Major i estrenarà noves tipologies de visita i experiències mensuals per captivar el públic familiar. En paral·lel, es reforçarà la ruta que permet conèixer els orígens de l’ideòleg de la Sagrada Família.
Fotografia de família de representants de l’Ajuntament i d’entitats que han coŀlaborat amb la proposta d’activitats per a l’Any Gaudí. Gerard Martí
El Gaudí Centre estrenarà el 12 de juny la nova sala immersiva
Una quarantena d’entitats coŀlaboren en la proposta d’iniciatives
Precisament, l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus, de bracet amb l’escultor Joan Serramià i el picapedrer Joan Mateu, estan preparant una nova escultura de Gaudí que ja està en procés. Així mateix, ha organitzat un concert de la pianista Yoko Suzuki, organista de la cripta de la Sagrada Família.
A més, s’intentarà emfatitzar que el Museu d’Art i Història de la plaça de la Llibertat presenta documentació única de Gaudí, incorporant esbossos i un quadern de notes,
unes peces encara més valuoses tenint en compte l’incendi del taller de l’arquitecte del 1936. La seu del raval de Santa Anna acollirà exposicions temporals sobre què hauria passat si Gaudí hagués tingut
accés a la intel·ligència artificial i una reflexió sobre la construcció del món que s’ha originat partint del seu nom. Les mostres arribaran, també, a les biblioteques municipals i el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR). La voluntat és que «tot respiri i homenatgi» Gaudí aquest 2026, va valorar Llauradó. La figura de l’arquitecte estarà present a la Campanya de Nadal, al Festival Roses de Reus, a la Nit dels Museus, i serà el fil conductor de la Festa Modernista Reus 1900.
Així mateix, es va destacar que la programació «és viva» i que s’anirà actualitzant amb el pas de les setmanes i de les propostes de les entitats. Per estar al corrent de totes les activitats, s’ha activat la pàgina web gaudi2026.reus.cat
L’apunt
Gaudí i el drac de trencadís inspiren disfresses
Amb aquesta voluntat que es «respiri» Gaudí per tot arreu, les autoritats polítiques van destacar que, fins i tot, a les rues de Carnaval hi havia disfresses inspirades en l’arquitecte. En concret, els integrants d’una de les carrosses s’havien inspirat en el drac de trencadís del Park Güell per confeccionar els seus vestits. L’alcaldessa Guaita va mencionar-ho com una bona idea per vincular la «joventut» amb Gaudí i no deixar «que no es conegui».
Religió l Alhora se celebrarà la Dansa de la Mort, a càrrec de la Confraria de la Verònica de Reus
Miquel Llaberia
La Confraria de la Verònica estrenarà la Solemne Processó de la Compassió i la Misericòrdia per Dilluns Sant, el dia 30 de març, d’aquest 2026. Una celebració on, com destaca la presidenta de la Confraria, Maria Victòria Gigante, s’hi veurà representada la «compassió en el gest valent i tendre de la Verònica que eixuga el rostre de Crist en el camí del calvari» i «la Misericòrdia, expressió suprema de l’amor de Crist». Concretament, la processó comptarà amb dos passos; el de la Verò-
nica i el Sant Crist dels Pares Paüls.
Prèviament, aquell mateix dia a les 19 hores la Dansa de la Mort sortirà des de Sant Isidre i Santa Llúcia, acompanyada de Clau de Volta Ministrils de la Verònica. Ballarà davant de la seu dels Pagesos i, aleshores, seguirà cap a les Peixateries Velles, enfilarà el carreró de Sant Pere i continuarà pels carrers de Sant Pere Apòstol, de l’Hospital, de la Presó. D’allí anirà cap al Pallol, carrer de les Galanes i fins a la plaça del Mercadal. A les 20 hores serà quan començarà, des de la Parròquia de Sant
Joan, la Confraria de la Verònica la seva solemne processó, en què sis cavalls obriran la comitiva. El Cor d’Arezzo acompanyarà musicalment mentre es recorren els carrers Sardà i Cailà i Sant Joan fins a arribar a la Casa March, on es lliurarà l’estendard i el guió infantil. Des d’allí el Pas de la Verònica s’incorporarà a la processó, acompanyada pel Cor Jove de l’Schola Cantorum dels Amics de la Catedral de Tarragona i aniran fins a la plaça Prim, descendiran pel raval de Jesús i torçaran pel carrer Jesús per arribar finalment a la plaça Mercadal, on
Societat l El nou Club Social Novament de l'Associació Salut Mental Dr. Tosquelles va obrir portes ahir al Centre Cívic Mas Abelló, en règim de concert social. Amb la inauguració, l'entitat compta amb tres clubs socials a la demarcació: dos a Reus i un a Cambrils. El nou espai està pensat per oferir activitats d'inclusió i de participació comunitària
Els Premis Òrbita escalfen motors per a les actuacions del cap de setmana
Cultura l El Teatre Bartrina serà testimoni aquest cap de setmana —els dies 20, 21 i 22 de febrer— de la quarta edició dels Premis Òrbita de dansa contemporània. Com a prèvia del concurs, alguns participants van ballar ahir per diferents espais. La ruta va començar al vestíbul de l'Ajuntament. DM/G. Martí
a persones que fa més d'un any que estan en llista d'espera. L'Associació Salut Mental Dr. Tosquelles treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies, fomentant la inclusió i la participació comunitària. L'Ajuntament de Reus ha cedit a l'entitat un espai al Centre Cívic Mas Abelló en
horari de matí, fet que facilita el desenvolupament de les seves activitats. A més de Novament, l'associació ofereix altres serveis acreditats per la Generalitat, com el de suport a l'autonomia a la llar, per donar resposta a la creixent demanda de persones amb problemàtica de salut mental que necessiten acompanyament i suport. Redacció
La Dansa de la Mort sortirà des de Sant Isidre i Santa Llúcia, al raval de Robuster
els dos itineraris es trobaran davant la casa consistorial. Des d’allí continuaran ple-
gats pel carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer Llovera, plaça del Pintor Fortuny, avinguda Prat de la Riba i fins a tornar a la Parròquia de Sant Joan, on es realitzarà la darrera ballada de la Dansa. La processó finalitzarà amb una pregària comunitària i l’adoració de la Imatge del
Sant Crist. La presidenta de la Confraria qualifica l’acte com «un projecte col·lectiu, un compromís amb la fe, amb la tradició i amb la ciutat». Per un altre costat, s’han programat tota mena d’actes previs durant el març per conèixer més sobre la Dansa de la Mort o la cuina de Quaresma.
Fotografia de l’acte d’inauguració de l’espai, amb la visita de la regidora Mar Escoda. Ajuntament de Reus
L’Ajuntament adjudica la redacció del projecte del refugi climàtic de l’Escola Eduard Toda
Educació l L'Ajuntament de Reus ha adjudicat a Gallego Arq SLP el contracte per a la redacció del projecte de renaturalització del pati de l'Escola Eduard Toda. Amb aquest, seran cinc els refugis climàtics a patis dels centres educatius, després de Marià Fortuny, General Prim, Pompeu Fabra i Teresa Miquel. El projecte executiu es basarà
en el document bàsic que va preparar el despatx El Globus Vermell en el marc de la iniciativa Patis x Clima, que impulsa la renaturalització d’espais i entorns educatius. El nou projecte es proposa ampliar les zones verdes actuals i crear-ne de noves, millorar les zones de joc, crear espais protegits del sol i diversificar els usos lúdics exteriors. DM
Entrevista l El raper va aconseguir augmentar la seva xifra de seguidors a les xarxes socials gràcies als seus vídeos cantant i improvisant pels carrers de municipis com Reus
Miquel Llaberia
Com vas començar a cantar?
«Vaig patir assetjament escolar quan era petit i em van arribar a canviar d’escola. Aleshores, l’única cosa que tenia com a refugi era la música i vaig començar a escriure amb 13 o 14 anys. Vaig començar així, intentant oblidar el que jo patia perquè tampoc s’ho explicava a la meva família, era una cosa que em servia per treure el que tenia dins. Feia freestyle al paper com dic jo, que surti el que surti».
Però no es va quedar en una cosa que feies de petit.
«No. Vaig començar a cantar amb anglès, perquè m’agradava molt el rap en anglès i escoltava molt a Eminem o 50 Cent. I amb dos anys cantant en anglès em van convidar a una Batalla de Gallos, que jo no tenia ni idea del que era i només entrar vaig tirar una lletra en anglès sense tenir ni idea que havia d’improvisar ni res del freestyle. No sabia ni que ens havíem d’insultar, no m’agrada insultar-me amb altres. Però vaig continuar i em vaig apuntar a la Batalla de Gallos de Red Bull i vaig co-
mençar a entrenar amb una pàgina web que tenien, que ho feies amb altres persones, i vaig quedar primer de la classificació que hi havia. Tenia 16 anys i em van convidar a participar a la Red Bull, davant de 10.000 persones a Barcelona. Estava flipant». Com va continuar?
«Des d’aleshores han passat 12 anys i han passat un munt de coses. Vaig estar en un grup de rapers, em va fitxar una discogràfica i vam fer una gira per Amèrica Llatina, però mai acabava de petar-ho. Durant 6 anys vaig estar estancat en 12.000 seguidors. Em van dir que sense una discogràfica no pots viure de la música, però hem demostrat la meva família i jo que no és així. Ara tinc més d’un milió sumant totes les xarxes que permeten a una persona com jo poder expressar-se i compartir-ho sense intermediaris».
Com ho vas fer?
«La recepta de l’èxit és tenir un pla. En el meu cas va ser sortir a cantar al carrer cada dia, sense excuses, encara que plogui o el que sigui, gravar-ho tot i pujar un vídeo dia rere dia. Vaig estar 21 dies pu-
L’Expo-Profit omple la plaça
Prim per recuperar forces després del Carnaval
Gastronomia l Les diverses comparses oferien diferents menús a preus assequibles
Miquel Llaberia
Després de dies intensos de Carnaval on tothom ha acabat ben baldat, cal tornar a recuperar forces com si fos Dijous Gras. Per aquest motiu, la plaça Prim va acollir un cop més l’Expro-Profit, on per un preu assequible qualsevol interessat es podia posar les botes fins a l’hora de dinar. Només arribar a la plaça ja atreien les olors de les diferents propostes per part de les entitats i comparses implicades, barrejat amb l’olor inconfusible de carn a la brasa. Cansalada,
llonganissa, migues, coca d’espinacs i amb recapte, xoriç o fesols, entre altres propostes omplien les taules llargues collocades perquè els centenars de persones que s’aturaven agafessin força en un dilluns de ressaca. Tot sota l’atenta mirada de l’estàtua de Gaudí, encara disfressada amb motiu de les festes de Carnaval a la ciutat. Tot acompanyat i amenitzat amb música, el moment àlgid va ser a partir de les 12 hores, en què era pràcticament impossible travessar la plaça sense haver de fer el tomb. D’aquesta manera, la rau-
Fotografia del raper Noite 13, conegut pels seus vídeos cantant pel carrer. Gerard Martí
Germanor
«Vull posar de moda el bon rotllo, és necessari en el món de la música»
jant un vídeo diari cantant jo al carrer, estigués on estigués. Fins i tot, estava treballant de repartidor de paquets i a
la furgoneta també gravava. Aleshores, cada vegada que anava penjant un vídeo perdia seguidors, era increïble,
però al dia 21 es va fer viral amb un milió de visites i a partir d’aquí tot va anar cap amunt. Vaig entrar a la roda». Quin va ser el vídeo? «Va ser un vídeo en què de cantar pel carrer coneixia a un senyor gran i aquell dia me’l vaig trobar, li vaig cantar
una mica i ell va ballar, així tot de bon rotllo i es va fer viral». Des d’aleshores ha canviat la teva vida «Sí. Un dia un negoci de l’Aldea em va dir que em pagava 300 euros per una publicitat. Em vaig adonar que es podia fer diners amb això. Tinc un cas en què un negoci va pujar 15.000 seguidors a les seves xarxes socials per un vídeo meu. O gent que em contracta perquè li faci una cançó per dedicar-li amb algú». Això et permet viure, però imagino que també tens un costat artístic
«Totalment. Faig música des dels 14 anys i és el que més m’importa, m’encantaria fer discos i concerts. I en això som un equip entre jo, la meva parella, la meva germana i el meu cunyat i aquí no entra cap mànager estrany que intenti convertir-me en alguna cosa que no soc i intenti fer una imatge falsa meva; ni tinc un cotxàs ni roba cara. Per exemple, jo vull continuar estant connectat amb el carrer, per molts seguidors que tingui».
Dius que no t’agrada insultar, però en el rap o el reggaeton s’han posat de moda lletres bastant violentes. Com ho veus? «Ho respecto i em sembla bé que ho facin, però jo vull fer lletres conscients, d’amor, d’autoestima i segur que hi ha gent disposada a escoltar-ho. Vull posar de moda el bon rotllo, crec que és necessari en el món de la música».
final
final,
Una cita per conèixer oportunitats formatives i laborals, aquest dimecres i dijous a FiraReus Events
Els dies 18 i 19 de febrer, Reus es convertirà en l’epicentre de la Formació Professional al Camp de Tarragona amb una nova edició de Camins d’FP, una fra oberta a estudiants, famílies, persones en recerca de feina, professionals i empreses interessades en conèixer oportunitats formatives i laborals. L’esdeveniment, d’accés lliure, tindrà lloc enguany a FiraReus Events i obrirà portes de 9.30 h a 19 h tots dos dies, amb la previsió de superar les 2.000 visites.
El certamen de vocació territorial i metropolitana que comparteixen Tarragona i Reus amb caràcter itinerant, enguany està impulsada per Mas Carandell i la regidoria d’Educació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus amb la coorganització de diversos municipis i institucions del territori, així com amb la participació activa dels serveis educatius i d’ocupació. La cita per donar a conèixer i promocionar l’oferta i opcions de la Formació Professional de casa nostra, té com a objectiu consolidar-se com un espai clau per descobrir itineraris formatius i facilitar la presa de decisions professionals.
En aquesta edició, Camins d’FP reunirà més de 40 expositors entre centres formatius públics, concertats i privats, programes de formació i in-
serció, entitats que ofereixen certifcats de professionalitat i cursos per a l’ocupació, així com empreses que participaran activament en les activitats programades.
Ampliació de la fra
La fra creix en espai i continguts, amb una superfície inte-
EXPOSITORS
d’espais
Prop de mig centenar de centres i empreses seran presents al Camins d’FP. La major part dels expositors són instituts de formació públics, tot i que també són nombrosos els centres privats, així com les institucions de caire professional. Concretament,
s’hi podrà trobar l’INS Antoni Ballester, el Baix Camp, el Berenguer d’Entença, el Cal·lípolis, el Campclar, el Collblanc, el Comte de Rius, el d’Horticultura i Jardineria, l’Escola d’Hoteleria i Turisme, el Vidal i Barraquer, el Jaume I, el Jaume Huguet, el Joan Guinjoan, el Josep Tapiró el Domènech i Montaner, el Marta Mata, el
rior de 3.350 m2 que permetrà concentrar tots els expositors i activitats en un únic recinte.
Hi haurà 54 estands, una zona d’orientació professional individual, espais de xerrades i projeccions, una àrea específca per a empreses, l’escenari central Talent FP per a activitats divulgatives i l’espai Ex-
perimenta FP dedicat a tallers pràctics.
Entre les novetats destaca la celebració, el matí de dijous, del II Concurs de Construcció per a Estudiants de Catalunya, organitzat pel Gremi de la Construcció del Baix Camp i FOCONTA amb el suport de la Confederació Catalana de la
Construcció.
Ponències de primer nivell
El programa inclou diverses propostes per apropar la realitat del mercat laboral i les oportunitats de la Formació Professional. Entre els actes destacats hi ha la ponència ‘Tendències 2026 del mercat
de treball’, a càrrec d’Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN FP, dimecres 18 a les 12 h, i la conferència ‘Els reptes de l’FP Dual en un món canviant’, impartida pel sociòleg i assessor en formació Oriol Homs, dijous 19 a les 16 h. També hi haurà activitats
Martí Humà, el Pere Martell, el Priorat o el Ramon Berenguer IV. A més, també hi haurà l’IOC, les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació, el CEE Sant Rafael, Aula Magna, Lestonnac, Educapriatic, l’Escola d’Emergències, Espallargas, l’Escola Joan XXIII, l’Espai Boule, el Grup CIEF, FORMEM, o la Salle, entre altres.
inspiradores com l’entrevista amb Gessamí Caramés, xef, barista, escriptora i copresentadora del programa Cuines 3Cat, tertúlies amb exalumnes d’FP, concursos i dinàmiques per a estudiants impulsades per professionals de l’orientació, tallers pràctics vinculats a diferents famílies professionals i presentacions d’empreses del territori que compartiran experiències
de captació de talent i casos d’èxit.
L’acte institucional d’obertura tindrà lloc aquest dimecres 18 de febrer a les 10 h i serà presidit per l’alcaldessa de Reus. Després de la inauguració, les autoritats faran una visita als diferents espais i activitats de la fra. la fra compta amb la coorganització dels ajuntaments de Reus, Tarragona, Cambrils,
Valls, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), i la Direcció provincial del Servei Públic d’Ocupació
Un espai clau per descobrir itineraris formatius i facilitar decisions professionals
Estatal (SEPE). La cita es durà a terme també amb el suport de diverses institucions i el patrocini de la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona, la Cambra de Comerç de Reus, BIC Graphic Europe, Europastry i Signo.
Dimecres 18
-10.00 h — Inauguració de Camins d’FP 2026 i visita institucional a la fra.
-11.30 h —‘Dones que inspiren’. Entrevista a Gessamí Caramés (xef, barista, escriptora i copresentadora de Cuines de 3cat.
-12.00 h — Ponència: ‘Tendències 2026 del mercat de treball’ amb Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP de Fundació BCN FP.
-15.30 h — Acreditació de competències professionals a càrrec de Mas Carandell.
Dijous 19
-09.30 h a 13.30 h — II Concurs de Construcció per a Estudiants de Catalunya, patrocinat per la CCC i organitzat pel Gremi de la Construcció del Baix Camp — FOCONTA.
-11.30 h — ‘Dones que inspiren: trencant estereotips’. Taula amb exalumnes d’FP (Institut Comte de Rius i col·laboradors).
-14.00 h — Lliurament de premis del II Concurs de Construcció per a Estudiants de Catalunya.
-16.00 h — Ponència: Els reptes de l’FP Dual en un món canviant, amb Oriol Homs, sociòleg investigador i assessor en formació i mercat laboral.
Cada dia: tallers i activitats vinculades a famílies professionals, orientacions professionals individuals i en grup, presentacions d’empreses sobre cerca de talent a FP i zona d’expositors.
Redacció
El Complex Industrial de Tarragona (CIT) s’ha consolidat com una de les referències més destacades a Catalunya i a tot l’Estat en la formació i incorporació de professionals qualifcats en els sectors químic i energètic, gràcies a l’impuls de la Formació Professional Dual que ofereix Repsol. Amb més d’una dècada d’experiència aplicant aquest model, Repsol ha aconseguit establir un sistema formatiu que no només cobreix les necessitats operatives de les seves instal·lacions, sinó que també actua com a palanca estratègica per atraure, desenvolupar i retenir talent.
Aquest talent és capaç d’integrar-se amb èxit en un entorn industrial altament tecnifcat, que es troba en contínua evolució i transformació per adaptar-se a les noves exigèn-
cies energètiques, tecnològiques i ambientals.
Consolidació L’FP Dual s’ha consolidat com una de les principals vies d’accés al mercat laboral dins del Complex Industrial de Tarragona, oferint als alumnes l’oportunitat d’aprendre en un entorn real, aplicant els coneixements tècnics mentre es familiaritzen amb els processos industrials i els hàbits de seguretat.
Des del seu inici, un total de 1.203 estudiants han completat el cicle superior de Química Industrial, impartit en collaboració amb l’Institut Comte de Rius, i d’aquests, 838 han estat incorporats com a operadors de planta. Això suposa un índex d’inserció laboral del 70%, una dada que refecteix la solidesa del programa i la seva contribució directa al relleu generacional i a la continuïtat del
teixit industrial del Camp de Tarragona. Aquesta trajectòria mostra com l’FP Dual no és només un instrument formatiu, sinó un mecanisme efcaç per garantir la sostenibilitat del sector i preparar professionals capaços de respondre als reptes d’una indústria en transformació.
Inserció laboral Repsol també impulsa el Certifcat de Professionalitat d’Operador de Planta Química, en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), destinat especialment a persones en situació d’atur. Fins ara, gairebé 500 persones han estat formades i 372 han aconseguit inserció laboral, amb una ocupabilitat del 75%, activant vocacions industrials i contribuint a un territori més cohesionat i amb oportunitats econòmiques.
Un dels principals valors de
l’FP Dual és que la formació es realitza en entorns operatius reals, cosa que permet que l’alumne adquireixi hàbits de seguretat industrial i apliqui els coneixements tècnics en temps real. Aquesta immersió facilita una transició efcient cap a la vida laboral i garanteix el desenvolupament professional des del primer dia.
Sinergies territorials Repsol manté una collaboració estructural amb diverses institucions educatives del territori, com l’Institut Comte de Rius, l’Institut Vidal i Barraquer, l’Institut Pere Martell o la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta xarxa assegura que els continguts formatius s’adaptin a les necessitats tecnològiques i operatives del sector, que re-
presenta el 25% de la capacitat petroquímica de l’Estat i el 50% de Catalunya.
Repsol ha estat recentment distingida amb el Premi Aliança per l’FP Dual en la categoria de Gran Empresa, destacant la seva capacitat de formació i innovació social. En un moment en què l’entorn industrial de Tarragona afronta transformació energètica, digitalització i innovació, l’FP Dual es posiciona com un instrument fo-
Un programa d’alt impacte: més de 1.200 alumnes formats i 838 contractats
catalana i el talent local amb oportunitats de creixement estables i sostenibles.
Més de 1.200 estudiants han completat el cicle de Química Industrial
namental per garantir el relleu generacional planifcat, perfls altament qualifcats, la competitivitat per a la indústria
Amb tot plegat, l’FP Dual al Complex Industrial de Tarragona és molt més que un programa formatiu. Representa una política estratègica de desenvolupament territorial, font d’oportunitats per a la joventut i un pilar fonamental per a la sostenibilitat del sector químic i energètic del Camp de Tarragona. Amb aquesta iniciativa, Repsol reafirma el seu compromís amb les persones i vetlla pel creixement professional dels alumnes, consolidant un model formatiu pioner i reconegut a nivell nacional, capaç de transformar talent en oportunitats reals per al present i el futur del sector industrial.
La Formació Professional (FP) juga un paper clau en la reducció de l’abandonament dels estudis de forma prematura a Catalunya i Espanya, com una alternativa motivadora per a l’alumnat que no s’adapta al batxillerat tradicional. Segons dades del Ministeri d’Educació arran de l’Enquesta de Població Activa publicada al gener, l’abandonament escolar prematur a Catalunya va baixar lleugerament el 2025, del 13,7% al 13,5% A l’Estat espanyol, la taxa també es va reduir, del 13% al 12,8%, cosa que suposa la taxa més baixa de la història. Tot i això, Catalunya continua per sobre de la mitjana estatal i lluny de l’objectiu europeu del 9%. L’abandonament prematur fa referència a les persones de 18 a 24 anys que no han completat la segona etapa de l’educació secundària ni segueixen cap formació recent. Segons el Ministeri d’Educació, continua disminuint a tot l’Estat. Des del 2015, quan era del 20%, s’ha reduït en 7,2 punts, fet que ha permès acos-
tar-se a la mitjana de la Unió Europea: la diferència ha passat de 9 punts a 3,4 el 2024. Per sexes, les diferències continuen sent destacades. El 2025, l’abandonament educatiu va ser del 15,9% entre
els homes i del 9,5% entre les dones, amb una bretxa de 6,4 punts. Mentre que la taxa masculina va augmentar lleugerament respecte del 2024, la femenina va continuar baixant. Tot i això, la diferència
s’ha reduït en comparació amb el 2015, quan era de 8,2 punts.
Pel que fa a la població de 20 a 24 anys, el 80,4% va assolir com a mínim la segona etapa de l’educació secundària el 2025, gairebé 12 punts més que
el 2015. Les dones presenten taxes més altes (85,1%) que els homes (76,0%).
Finalment, entre els 25 i 34 anys, el 52,5% va assolir estudis superiors, amb una clara diferència de gènere: el 58,7%
CENTRE RECOMANAT
de les dones davant del 46,6% dels homes.
Balanç positiu Fonts d’Educació assenyalen que les xifres d’abandonament d’estudis «certifquen que la dada a Catalunya segueix la tendència a la baixa dels últims anys». Això demostraria que les polítiques del Departament «estan funcionant», en especial el Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur i el programa Reconnect-ES, amb que se seguirà localitzant telefònicament els joves que hagin abandonat els estudis per proposar-los opcions educatives que els permetin una continuïtat formativa i acabar integrant-se al mercat laboral amb la millor qualifcació possible.
La consellera Esther Niubó considera la dada una «bona notícia», fruit del reforç de la Formació Professional, l’orientació educativa i els centres de noves oportunitats, i subratlla que lluitar contra l’abandonament és clau per garantir una societat pròspera i igualitària.
referent
Innovació, connexió amb la indústria i itineraris formatius, el model educatiu del centre
L’Institut Pere Martell reforça el seu posicionament com a referent de la Formació Professional, amb el reconeixement com a Centre Integrat d’FP i l’impuls de la tercera fase com a Centre d’Excel·lència educativa. Aquestes distincions consoliden el centre com un espai compromès amb la innovació i capaç d’oferir formació al llarg de la vida, donant resposta a les necessitats canviants del mercat laboral i de la societat. Com a centre integrat, es consolida la seva oferta formativa amb itineraris que inclouen Programes de Formació i Inser-
ció (PFI), cicles formatius de grau mitjà i superior, cursos d’especialització i certifcats de professionalitat. Aquesta estructura permet a l’alumnat iniciar, continuar o reorientar la seva trajectòria professional en qualsevol etapa del seu recorregut formatiu i laboral. Un dels grans actius de l’oferta formativa de l’Institut Pere Martell és l’estreta aliança amb més de 400 empreses del territori, que participen activament en la formació del seu alumnat. Aquestes collaboracions es tradueixen en formació, assessorament tècnic especialitzat i una
Aliances amb el teixit empresarial per formar talent preparat per als reptes industrials actuals i futurs
actualització constant dels continguts, garantint una preparació alineada amb les demandes reals del teixit empresarial. El vincle directe amb el món laboral facilita la inserció professional de l’alumnat i reforça el contacte permanent entre el centre i la indústria. En un context marcat per la manca de professionals qualifcats en ofcis industrials, l’Institut Pere Martell esdevé una peça clau per al desenvolupament econòmic del territori, formant talent preparat per afrontar els reptes tecnològics i industrials del present i del futur.
TALENT I FUTUR
Veolia impulsa a Catalunya els cicles formatius de l’aigua en modalitat dual des del 2012
En un context socioeconòmic marcat per canvis constants i competències professionals en evolució, la formació professional dual en l’àmbit de la gestió de l’aigua representa un itinerari educatiu i laboral de gran valor estratègic. Aquest sector combina estabilitat, demanda sostinguda de professionals qualifcats i projectes de llarg recorregut, característiques que el converteixen en un entorn idoni per a l’aprenentatge dual. D’aquesta manera, l’alumnat no només adquireix una formació especialitzada, sinó que també accedeix a oportunitats laborals amb perspectives reals de continuïtat i creixement professional dins d’un àmbit essencial per a la societat: la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament.
Un exemple destacat d’aquesta sinergia és el compromís de Veolia a Catalunya, amb l’impuls de cicles formatius del sector en modalitat dual, des del 2012, a través de l’Escola de l’Aigua. Amb el cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües i el cicle formatiu de grau superior (CFGS) de Gestió de l’Aigua, la companyia promou, de la mà dels instituts, una formació especialitzada que combina els coneixements teòrics amb la pràctica professional i l’experiència directa dins de l’empresa. Tots dos cicles s’imparteixen en modalitat dual, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Pere Martell de Tarragona i a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona. A més, el CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües també es pot cursar a l’Escola Municipal del Treball de Granollers i a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega, mentre que el CFGS de Gestió de l’Aigua s’ofereix a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà. La companyia ha acollit a les seves instal·lacions, en els dos darrers cursos escolars, al voltant d’una cinquantena d’alumnes d’aquests cicles en modalitat dual, amb la qual cosa ha facilitat l’aplicació pràctica dels seus coneixements, que ha integrat en projectes reals, i, d’aquesta manera, ha demostrat la capacitat d’aquest model formatiu per connectar l’aprenentatge acadèmic amb
Manel Jiménez
Va cursar el CFGM i el CFGS de l’aigua i és operari en sistemes de potabilització a Veolia.
l’experiència laboral i el desenvolupament professional.
Aquest compromís amb l’FP dual s’estén a tot el territori. Al Camp de Tarragona, Ematsa (Tarragona) i Comaigua (Baix Camp) col·laboren amb aquesta modalitat formativa des de l’any 2014, ja sigui a través dels cicles de l’aigua com mitjançant altres especialitats. En aquest període, Ematsa ha acollit més de 90 alumnes en col·laboració amb els instituts Comte de Rius, Pere Martell, i Vidal i Barraquer, així com amb l’Escola Joan XXIII de Tarragona i amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus. Per la seva part, Comaigua ha rebut 28 estudiants de l’Institut Pere Martell i de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.
Aprenentatge i inserció professional
Quan en Manel Jiménez, de 22 anys i operari de l’estació de tractament d’aigua potable de Palafolls, gestionada per Veolia, va començar la modalitat dual, no s’imaginava fns on el portaria aquella experiència. No es tractava només de continguts teòrics, sinó de sentir-se part d’un equip, d’aprendre cada matí al costat de persones que exerceixen el seu ofci amb passió. L’FP dual ha estat per a ell molt més que una formació:
Khalid Zouin
Va estudiar el CFGM de l’aigua i és professional d’aigua potable i clavegueram a Comaigua.
ha estat la porta d’entrada al món laboral, ple de reptes i d’oportunitats. Però no va ser des del primer moment que va tenir clar que estudiaria un cicle formatiu del sector de l’aigua. De fet, no era el seu objectiu inicial. Tot va canviar el dia que va descobrir aquest món: «Un sector amb una gran oferta laboral i una feina amb un impacte real en el dia a dia de les persones». La seva història amb Veolia va començar mentre cursava el CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües a l’Escola Municipal del Treball de Granollers. Va ser aleshores quan va iniciar les seves primeres pràctiques en modalitat dual com a professional de la xarxa de distribució. Des del primer dia, gràcies al suport de l’equip humà que li va fer l’acompanyament, va poder entendre tot l’ecosistema de rols que conformen un servei d’aigua potable, així com la transformació digital que ha viscut aquest sector fns a convertir-se en punta de llança de la innovació urbana sostenible. En Manel va ampliar la seva
Irene Cordón
Estudiant del CFGS de l’aigua, combina la formació amb la pràctica professional a Ematsa.
formació amb el CFGS de Gestió de l’Aigua a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà, i, en fnalitzar aquest segon cicle, va ser contractat per Veolia. Un altre exemple clar d’aquest model d’èxit és el de Khalid Zouin, que va trobar en la combinació d’aula i empresa la millor manera d’accedir al món laboral i consolidar-hi una trajectòria estable. Khalid Zouin, de 28 anys, professional d’aigua potable i clavegueram a Comaigua, tenia molt clar als 20 anys que volia estudiar una formació de caràcter científc que, alhora, li permetés entrar de manera directa en el món laboral.
Aquest àmbit representa un itinerari educatiu i laboral de gran valor estratègic
Veolia ha comptat amb una cinquantena d’alumnes en la modalitat dual als darrers dos cursos
“Buscava alguna cosa pràctica, amb futur, i va ser així com vaig descobrir el CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües, que vaig cursar a l’Institut Pere Martell de Tarragona, un cicle que aleshores era força nou i del qual només havia sortit una promoció”. Precisament aquesta novetat li va cridar l’atenció. No tenia cap experiència laboral prèvia en el sector de l’aigua, però sí la curiositat i les ganes d’aprendre.
El primer any de formació va fer unes pràctiques de dues setmanes amb Veolia a Vila-seca, al fnal del curs. Aquella primera presa de contacte amb el sector va ser determinant per a ell. El segon any ja va entrar de ple en la modalitat dual: dos dies a l’escola i tres dies a l’empresa, també a Vila-seca. Aquesta combinació li va permetre consolidar els coneixements teòrics mentre els aplicava directament en un entorn de treball, fet que va marcar la seva manera d’aprendre i d’entendre la professió. Posteriorment, l’any 2019, va iniciar la seva etapa a Comaigua, amb diferents contractes de substitució. Amb el temps, l’experiència i l’esforç va aconseguir una plaça fxa, el gener de 2023, després de superar el procés d’oposició necessari.
Un sector amb impacte social Irene Cordón, de 23 anys, està cursant el CFGS en Gestió de l’Aigua a l’Institut Pere Martell de Tarragona i, actualment, combina l’estudi amb la pràctica professional a Ematsa. Va triar aquest cicle per la rellevància del sector en la vida quotidiana de la ciutadania i la seva connexió amb el medi ambient, ja que buscava una formació que resultés útil i amb aplicacions reals i oportunitats laborals. La possibilitat d’aprendre dins d’una companyia com Ematsa ha estat un factor clau en la seva motivació per fer el cicle en modalitat dual. A Ematsa ha après com funciona cadascuna de les etapes del cicle integral de l’aigua, i ha interioritzat la importància de la col·laboració i el treball en equip. Per a la Irene, «el sector de la gestió de l’aigua és estratègic, perquè l’aigua és un bé essencial i la seva disponibilitat és cada cop menor. A més, és un àmbit amb recorregut, ja que la innovació en tots els àmbits dels serveis del cicle de l’aigua, transforma, i aquest procés sembla imparable». A més, considera que la modalitat dual representa una forma molt vàlida de preparar-se per al mercat laboral. En defnitiva, els cicles de l’FP dual de l’aigua no només connecten l’aprenentatge amb les necessitats reals del sector, sinó que també ofereixen una formació pràctica amb sortides laborals en l’ocupació verda, possibilitats de creixement i una funció social rellevant dins d’un sector estratègic.
L’ampliació de l’orientació, el reforç de l’FP dual, la millora de l’accés i l’oferta formativa, entre les prioritats principals
Redacció
El V Pla general del Sistema de Formació i Qualifcació Professionals de Catalunya per al període 20252028 va quedar aprovat pel govern al desembre passat.
Es tracta d’un document estratègic que marca les línies d’actuació per avançar cap a un model integrat, amb visió de futur i estretament connectat amb la realitat territorial.
El pla estableix 10 reptes prioritaris i dos d’abast transversal, que es concreten en 29 objectius estratègics i 128 acci-
ons, amb una inversió prevista de 285,4 milions d’euros per al primer any.
Entre els eixos destacats hi ha l’enfortiment dels serveis d’orientació i la posada en marxa d’un sistema d’assessorament integral; el desenvolupament i l’adaptació de l’FP dual mitjançant la cooperació entre administracions i empreses; així com la garantia d’una oferta formativa adequada, amb mesures per facilitar-hi l’accés i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida.
El pla també planteja impulsar la qualifcació de professi-
NOVA CONVOCATÒRIA
onals a través de l’acreditació de competències, millorar la planifcació mitjançant la prospectiva del mercat laboral, reduir els estereotips de gènere incorporant la perspectiva feminista i reforçar la difusió dels valors i oportunitats del sistema. Entre altres actuacions, es preveu desplegar el model d’avaluació del sistema d’FP, consolidar els centres integrats i ampliar la xarxa d’acord amb les especialitzacions sectorials i territorials.
Pel que fa als reptes transversals, es planteja avançar en la integració del sistema
La iniciativa vol servir per a reforçar la qualitat i coherència per a professionals que fan tasques d’orientació dins del sistema
L’Agència FPCAT ha obert les preinscripcions a una nova edició de la formació per a la implementació del Model de protocol d’orientació professional del Sistema FPCAT, adreçada a professionals que desenvolupen tasques d’orientació dins del sistema. Aquesta iniciativa s’alinea amb les línies estratègiques de millora dels serveis d’orientació i acompanyament professional impulsades en el marc del nou Pla general de la Formació i Qualifcació Professionals.
La formació es realitza en format telemàtic i té una durada de 8 hores repartides en quatre sessions. El programa combina continguts teòrics amb activitats pràctiques i
treball en grup, amb l’objectiu de consolidar els coneixements, l’ús i l’aplicació dels recursos clau del Model de protocol d’orientació professional.
Amb aquesta iniciativa, l’Agència FPCAT vol reforçar les competències dels professionals de l’orientació, garantir una aplicació homogènia del model al territori i millorar la qualitat dels serveis. L’objectiu és oferir una orientació més ajustada a les necessitats formatives i laborals de la ciutadania i afavorir la seva inserció professional. Per a aquest 2026 s’han programat quatre edicions
FPCAT per millorar la planifcació estratègica i donar resposta a les necessitats del teixit productiu i de la ciutadania, així com promoure l’ús del català en el conjunt del sistema.
El pla estableix 10 reptes prioritaris i 2 de transversals, 29 objectius estratègics i 128 accions
L’Agència FPCAT ha coordinat l’elaboració del pla amb la
participació dels departaments d’Educació i Formació Professional i d’Empresa i Treball. A més, ha estat consensuat amb les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya, integrades en la Comissió Rectora del Sis-
estàndars formatius
tema FPCAT, i la participació del Consell de Formació i Qualifcació Professionals. Aquest procés reforça la legitimitat del full de ruta proposat i n’assegura la coherència estratègica i l’impuls compartit per avançar cap a una política de formació professional més moderna, més competitiva i més al servei de les persones, del teixit productiu i del país.
Sánchez anuncia un decret per evitar centres d’FP privats sense garanties
La mesura busca que la formació professional s’imparteixi amb un control superior d’exigència i acabar amb xiringuitos d’expedició de títols
Redacció
en línia, amb sessions de dues hores els dies 13, 20 i 27 d’abril, el 4 de maig, els dies 8, 15, 22 i 29 de juny, el 19 i 26 d’octubre, a més del 2 i 9 de novembre. Les sessions del mes de febrer ja estan complertes.
La formació es realitza en format telemàtic i té una durada de 8 hores repartides en quatre sessions
El Model de protocol d’orientació professional del Sistema FPCAT estableix un marc comú per al procés d’acompanyament professional, en quatre fases: descoberta d’interessos, investigació d’opcions, presa de decisions i planifcació de l’itinerari, per tal d’oferir un servei coherent, efcient i centrat en les necessitats de les persones usuàries.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el Govern sotmetrà a consulta pública en els pròxims dos mesos un decret per «limitar l’obertura de centres privats de Formació Professional (FP) que no ofereixin garanties formatives i de qualitat sufcient per als alumnes». Segons assenyala, es tracta de traslladar a la FP el que l’executiu ja va fer amb les universitats. «No rebutgem que hi hagi universitats privades, però sí que algunes s’hagin convertit en xiringuitos on es donen diplomes sense qualitat formativa».
Sánchez, durant la presentació de la proposta. ACN
Sánchez indica que el nou decret busca «assegurar que qui imparteixi FP ho faci amb estàndards, exigència i control», per tal d’«assegurar l’èxit del sistema». Formar tècnics, ha dit, «no és un negoci qualsevol», sinó «donar formació als qui lideraran el present i futur del país», exigint «regles clares i responsabilitat». A més, l’executiu ampliarà la xarxa de centres d’excel·lència i referència «en sectors estratègics» aquest 2026. S’obriran 10 nous centres «amb més inversió, i planificació» per garantir a tot el territori «una formació puntera connectada amb la innovació i amb les necessitats reals del teixit productiu».
ESCOLA DESTACADA
L’Escola Ofcial d’Idiomes de Tarragona, referent en l’aprenentatge de llengües
Obre portes al món amb una formació ofcial i de qualitat
Alemany, anglès, àrab, català, espanyol per a estrangers, francès, italià i rus.
L’Escola Ofcial d’Idiomes de Tarragona és referent en aprenentatge de llengües per a totes les edats i nivells, amb una formació ofcial, reconeguda i enfocada a la comunicació real.
Situada al Carrer Smith, 55, ofereix cursos amb itineraris que van des de nivells bàsics fns als avançats C1 i C2, segons l’idioma i el marc europeu de referència (MECR).
Els estudiants poden triar entre diferents modalitats de curs (extensius, intensius, semipresencials o híbrids) i horaris que s’adapten a ritmes de vida variats, des del matí fns al vespre.
Aquesta oferta versàtil permet millorar la competència lingüística tant per a objectius personals com acadèmics o professionals, obtenint certifcats ofcials reconeguts després d’acomplir els requisits d’avaluació.
L’EOI Tarragona és una opció ideal per a qui vol dominar idiomes amb rigor i suport
docent de qualitat, obrir portes a noves oportunitats i enriquir el seu perfl en un context internacional.
CONTINGUT PATROCINAT ~
Formació professional, ocupació i noves oportunitats
Redacció
En un context en què el món laboral demanda perfls tècnics qualifcats, els cicles formatius s’han consolidat com una opció de primer nivell. Tant els de Grau Mitjà com els de Grau Superior ofereixen itineraris adaptats a les necessitats de les empreses i faciliten l’accés al món laboral o a estudis universitaris.
L’Institut Jaume I de Salou ofereix cicles de les famílies de Serveis a la Comunitat i Administració i Finances: el Cicle Bàsic d’Activitats Domèstiques i Neteja d’Edifcis; els Cicles Mitjans d’Atenció a Persones amb Dependèn-
cia i de Gestió Administrativa; i els Cicles Superiors d’Integració Social i d’Administració i Finances. També s’ofereixen Ensenyaments Esportius com Salvament i Socorrisme, Vela, Busseig i Piragüisme.
La formació combina base teòrica i pràctica, amb estades en empreses, modalitat dual, pràctiques Erasmus+ i l’Aula ATECA, equipada amb realitat virtual, impressió 3D i robòtica. L’oferta s’adreça tant a joves com a adults que volen millorar la seva trajectòria professional.Amb un model educatiu fexible, orientat a l’acció i compromès amb l’ocupabilitat, el centre esdevé una porta oberta a noves oportunitats i trajectòries professionals d’èxit.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
L’associació empresarial
ImpulsCatSud ha signat un acord de col·laboració amb el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat per impulsar l’FP Dual Intensiva entre les empreses del territori. El conveni, formalitzat al gener pel president de l’entitat, Miquel M. Aragonès, i la coordinadora d’FP dels Serveis Territorials de Tarragona, Rosa Carbonell, busca ampliar la participació empresarial en aquest model formatiu que combina l’aprenentatge a l’aula amb la pràctica en empreses, principalment, de transport, logística, hostaleria, turisme, instal·lacions i manteniment. ImpulsCatSud vol actuar com a pont entre l’administració i el teixit empre-
sarial, especialment les pimes, per facilitar-ne la incorporació. Segons el president d’ImpulsCatSud, l’FP Dual Intensiva
permet a les empreses participar en la formació de professionals i detectar talent emergent. Des d’Educació també
es destaca poder facilitar la incorporació de més empreses al model i reforçar el valor social i econòmic.
L’Institut Andreu Nin reforça la seva oferta de formació professional
Aquest curs, l’Institut Andreu Nin del Vendrell reforça la seva oferta de formació professional amb la incorporació de continguts sobre tecnologies de l’hidrogen aplicades al sector de l’automoció, gràcies a la col·laboració amb Applus+IDIADA.
D’aquesta manera, professionals de la companyia formen el professorat del centre per facilitar la implantació d’aquests coneixements, mentre que l’institut també disposa d’equipament específc mitjançant una cessió gratuïta. Els nous continguts s’integren en el cicle formatiu de grau superior d’Automoció i en el curs d’especialització de Manteniment de Vehicles Híbrids i Elèctrics, amb l’objectiu
La formació en Automoció és una de les branques del centre. CEDIDA
d’adaptar la formació a les noves necessitats tecnològiques i a l’evolució del sector de la mobilitat.
En el marc d’aquesta collaboració, des del Departament d’Educació i Formació
Professional es treballa en l’impuls d’una base compartida de coneixement i bones pràctiques sobre l’hidrogen verd, així com en la creació d’una xarxa de centres d’FP, empreses i espais d’innovació
Una desena de cicles formatius de grau superior, mitjà i certifcats de professionalitat
Si t’agrada la natura, el medi ambient, la jardineria, la salut ambiental, la construcció o la prevenció de riscos, l’Institut d’Horticultura i Jardineria, situat a l’Av. Bellissens, 41 de Reus, és una excel·lent opció per construir el teu futur professional.
El centre ofereix una formació pràctica, moderna i connectada amb el món laboral, amb itineraris que faciliten la inserció o la continuïtat d’estudis. L’alumnat disposa de 5 cicles formatius de grau superior: Gestió forestal i del medi natural, Paisatgisme i medi rural (matí), Educació i control ambiental, Prevenció de riscos professionals i Química i salut
ambiental (tarda); i de grau mitjà: Aproftament i conservació del medi natural, Jardineria i foristeria i Producció agroecològica. Com a novetat, incorpora els cicles de Sanitat ambiental aplicada i Obres d’interior, decoració i rehabilitació, amb alta demanda professional. També ofereix Certifcats de professionalitat per millorar l’ocupabilitat. L’alta inserció laboral, les pràctiques en empreses, els projectes reals i la participació en programes Erasmus+ i activitats innovadores obren oportunitats internacionals. L’Institut d’Horticultura i Jardineria aposta per un ensenyament proper, pràctic i amb futur, ajudant a cada estudiant a trobar el seu camí professional.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
amb l’objectiu de promoure projectes vinculats a aquestes tecnologies en àmbits estratègics com ho és la mobilitat sostenible.
Applus+ IDIADA, acreditada amb el segell d’excel·lència en FP Dual, continua acollint alumnat en períodes de pràctiques. Fins ara, la companyia ha format centenars d’estudiants procedents de diversos instituts del territori, provinents de cicles com Administració i fnances, Disseny en fabricació mecànica, Automoció, Automatització i robòtica industrial, Transport i logística, i també Informàtica i comunicacions.
D’aquesta manera, l’alumnat pot experimentar directament amb solucions innovadores i sostenibles, i la majoria s’acaba incorporant amb èxit al món laboral.
La Casa d’Ofcis de Tarragona ofereix formació professional a joves de Ponent i Sant Salvador
Marta Omella Blanco
«Abans no tenia rutina. Em despertava tard, me n’anava a dormir tard, menjava fora d’hora... Ara m’aixeco a les sis del matí, em prenc un cafè i vinc aquí», explica en Mark Selle des de la tercera planta del magatzem 1 de l’Espai Tabacalera. Té 18 anys, és veí de Torreforta i a l’octubre va ser un dels 28 joves que van començar les classes a la Casa d’Ofcis. Es tracta d’un dels programes dirigits per Tarragona Impulsa, emmarcat dins del projecte Treball als Barris, del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) que enguany es desenvolupa a Sant Salvador i els barris de Ponent.
L’Ainara Molinero, de 25 anys i veïna de Sant Salvador, hi va arribar gairebé per casualitat. «Un conegut em va dir que hi havia aquest curs i que potser m’encaixaria, perquè m’agraden les xarxes, i vaig pensar: ‘Per què no?’», diu. A l’aula també hi coincideix en Gonzalo Bellón, també de Sant Salvador, que ha notat un gran canvi en el seu dia a dia. Fa poc temps que el jove, de 21 anys, va superar una malaltia que el va obligar a passar mesos ingressat a l’hospital. Quan va
intentar reincorporar-se a la vida laboral, no trobava oportunitats. «Anava deixant currículums, fent entrevistes, però no sortia res», relata. Ara tots tres comparteixen aula a la modalitat de Creació de Continguts i Gestió de Xarxes, una de les línies formatives de la Casa d’Ofcis. El programa d’ocupació s’adreça a joves de 16 a 29 anys i combina formació amb pràctica professional. Tal com explica la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse
Adan, «el que intentem, realment, és despertar vocacions», especialment entre joves que es troben fora del circuit formatiu o laboral. Més enllà de l’aprenentatge tècnic, la formació posa l’accent en l’acompanyament personal i la recuperació d’hàbits. «És molt més que aprendre un ofci; és tornar a tenir una rutina, confança i ganes d’obrir camins», afegeix.
SERVEI RECOMANAT
El programa el lidera Tarragona Impulsa, dins el projecte Treball als Barris
«Molts arriben amb por, sense saber què serà això, i a poc a poc s’obren. Recuperar una rutina i sentir-se part d’un grup fa aforar potencials que tenien amagats», corrobora Arnau Curto, docent del programa. Els alumnes hi estan d’acord. «Ens ajudem molt. Si algú s’encalla editant un vídeo, per exemple, un altre s’aixeca i dona un cop de
Vallsgenera, serveis d’ocupació,
L’Institut Municipal de Desenvolupament Local de Valls, Vallsgenera, concentra serveis destinats a fomentar l’ocupació, la formació i l’emprenedoria al territori. A través de diferents programes, acompanya persones en diverses etapes del seu itinerari professional, tant si es troben en recerca de feina com si volen millorar la seva situació laboral o impulsar un projecte propi.
L’Institut Municipal de Desenvolupament Local de Valls ofereix un servei integral Acompanyament, gestió i assessorament per assolir objectius professionals
Un dels eixos principals és l’orientació laboral i la intermediació amb empreses, amb assessorament individualitzat i una borsa de treball amb ofertes adaptades a perfls diversos. Aquest acompanya-
ment facilita la defnició d’objectius professionals i millora les opcions d’inserció laboral.
La formació és un altre pilar clau. Vallsgenera impulsa programes de formació ocupacional per a persones desocupades i accions de formació contínua per a treballadors en actiu que volen actualitzar competències o avançar professionalment. Entre l’oferta destaquen els cursos amb certifcat de professionalitat, orientats a millorar la qualifcació i facilitar l’accés al mercat laboral.
El centre també ofereix suport a persones emprenedores que volen transformar una idea en un projecte empresarial. El servei inclou assessorament en el pla d’empresa, orientació sobre fnançament i acompanyament en les diferents fases de creació i consolidació d’un projecte empresarial. Amb aquesta oferta integral, Vallsgenera es posiciona com un recurs de referència per a la promoció econòmica local, contribuint a reforçar les competències professionals de la ciutadania i a impulsar noves iniciatives empresarials al territori.
mà», assegura Selle. «La meva feina és ensenyar un ofci, però també motivar als estudiants a tornar a la roda formativa o introduir-se en el món laboral, sigui en l’àmbit que sigui», apunta Curto. Encara no han completat la formació, però la vida dels alumnes ja ha canviat considerablement. «M’agrada sentir-me útil, saber que no estic perdent el temps», assenyala Molinero, que ha descobert un interès per la fotografa. Selle, que va abandonar el batxillerat
humanístic, prepara les proves d’accés per al grau superior en Imatge i So. «Encara no ho tinc del tot clar, però és una de les meves opcions», explica. A Bellón, en canvi, l’ha interessat sempre l’hostaleria. «El que aprenc ara em podrà ajudar a conèixer les tendències o com promocionar un menú, per exemple», detalla.
La Casa d’Ofcis és només un dels programes que s’inclouen dins Treball als Barris. Un altre exemple són els tallers d’ocupació, destinats a persones de més de 30 anys. Fins ara el projecte s’havia treballat a Campclar i la Part Alta. «Els barris es decideixen a partir d’indicadors socials i econòmics que facilita el SOC», indica Mònica Casas, responsable del projecte. «Enguany hem introduït tres fgures professionals noves, que són el tècnic de suport emocional, un integrador social i un lingüista», afegeix Eva Grañena, cap del Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament. Les xifres en constaten l’abast. En l’última edició s’han atès prop de 600 persones i s’han fet gairebé un centenar de contractacions. «És una injecció de recursos als barris, però sobretot una inversió en persones», destaca la consellera.
Protesta l GEPEC i Unió de Pagesos avisen que si no s’atura la línia la portaran als tribunals
Arnau Martínez / ACN
Les plataformes contràries a la línia de molta alta tensió (MAT) entre l’Aragó i Tarragona van recollir gairebé 3.000 al·legacions contra el projecte de Red Eléctrica entre divendres i dissabte passat. Entitats com GEPEC, Unió de Pagesos, la Vall Sostenible, Prioritat i la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya estaran aquesta setmana en diversos municipis afectats del Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès perquè la ciutadania i afectats puguin firmar les al·legacions que han redactat. Es fixen en qüestions com la salut i l’afectació al sector agrari. GEPEC i Unió de Pagesos també estan preparant un contenciós ad-
ministratiu i avisen que si no es paralitza la línia, portaran el projecte als tribunals de la Unió Europea. El darrer divendres, diverses entitats van començar a recollir signatures per a presentar al·legacions a la línia de molta alta tensió entre Escatrón (Saragossa, Aragó) i fins a la Secuita (Tarragonès). Aquesta setmana és «importantíssima» per la mobilització, ha destacat el portaveu de la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, ja que dimecres vinent, 25 de febrer, és la data límit per a presentar les reclamacions.
En una imatge d’unitat de les entitats, ahir al matí van oferir una roda de premsa al Centre de Lectura de Reus, on
Ajuntaments i entitats intensifiquen el rebuig a la MAT
El canvi de posicionament dels ajuntaments davant el projecte de la línia MAT Aragó-Catalunya s’ha fet evident les darreres setmanes. Segons explica Baiget, el punt d’inflexió va arribar després d’una xerrada or-
al vestíbul s’estava fent una recollida. Hi ha al·legacions que fan referència a l’impacte en la salut, el paisatge o el
ganitzada a Reus, a partir de la qual tots els municipis afectats, excepte Vallmoll, s’han mostrat contraris a la nova línia. La plataforma ha redactat una moció perquè els consistoris la puguin aprovar en ple, com ja va fer dijous passat Vilallonga del Camp. Paraŀlelament, també s’ha impulsat un manifest que ja suma més de 3.600 adhesions de particulars i prop d’una seixantena d’entitats. El projecte preveu substituir l’actual línia de 220 kV per una nova infraestructura de doble circuit, de 220 i 400 kV, amb torres de fins a 55 metres al llarg d’un total de 180 quilòmetres, que afectaran 28 municipis de la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. La plataforma insisteix que continuarà mobilitzant el territori contra el projecte elèctric.
sector agrari. El president del GEPEC, Xavi Jiménez, ha recordat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
«cataloga les zones electromagnètiques com a potencialment cancerígenes».
Des d’Unió de Pagesos, Sa-
El projecte preveu 180 km de línia, 28 municipis afectats i torres de 55 metres
lomó Torres, ha assegurat que la pagesia serà el «col·lectiu afectat més directament», perquè «haurà de seguir treballant les terres sota dues línies, una de 220 kV i l’altra de 400 kV». Mentre que Joan Asens, de Prioritat, ha apuntat que «si fiquen una torre al mig d’una explotació, d’una vinya o d’un camp d’oliveres, pot significar perdre la rendibilitat del treball».
Als tribunals
Tant Unió de Pagesos com GEPEC avisen que si no s’atura la tramitació de la línia presentaran un contenciós administratiu contra el projecte i, si cal, aniran als tribunals de la Unió Europea. Des del sindicat també han apuntat que el projecte no inclou un estudi d’alternatives. «Com a col·lectiu, com a territori no ens mereixem aquesta infraestructura», ha subratllat Torres.
Des del GEPEC han explicat que la línia passarà per «espais d’interès». Per exemple, per zones declarades Xarxa Natura 200 i llocs delimitats per la conservació de l’àliga cuabarrada. «Alguns impactes són inassumibles i són incompatibles amb la preservació que la llei ens diu que hem de fer d’aquests espais i espècies», ha comentat Jiménez. «El 2012 la vam parar, el 2022 la vam parar i el 2026 la pararem», ha vaticinat el president del GEPEC.
Reclamen diàleg al Govern Baiget ha explicat que la setmana passada es van reunir amb el diputat del PSC, Alberto Bondesio. Assegura que el socialista «va parlar molt de diàleg», però Baiget lamenta que «no l’han vist enlloc». «Hem vist una imposició del projecte», ha dit mentre comentava que només tenen 30 dies per presentar allegacions, el termini mínim que fixa la llei. «És impossible», ha exclamat. «Si volen diàleg que paralitzin el projecte la setmana que ve i que el replantegin amb un diàleg conscient», ha exigit Baiget.
Festes l Comparses i grups omplen els carrers del municipi amb disfresses, música i coreografies molt vistoses
La Canonja ha viscut aquest cap de setmana un dels carnavals més lluïts dels últims anys amb una Gran Rua multitudinària que va omplir els carrers de disfresses, colors i ambient festiu. Comparses i grups participants van desfilar amb coreografies i posades en escena molt treballades, destacant per la creativitat i
l’originalitat de les propostes. L’afluència de públic va ser elevada i va contribuir a reforçar el caràcter familiar i participatiu d’un dels actes més esperats de l’any. El jurat, format per representants de les colles i persones designades per la Regidoria de Festes, va tenir dificultats per decidir els guanyadors davant l’alt nivell general. En comparses, el primer premi va ser per Sector
Norte (Hakuna Matata), seguits de Millenials (Zumbidos de Fantasía), amb un empat en tercer lloc entre Colla Pessigolla (Country) i Comparsa MC (10è aniversari MC), mentre que Orfeó Canongí (Som futur) i PIJ (Fórmula 1) van completar la classificació. En la categoria de grups, els guanyadors van ser Chavalitos (Primavera), seguits de Tricolor (Furbys) i La que se aveci-
Festes l Torredembarra ha tornat a celebrar un Carnaval molt participatiu malgrat la meteorologia, amb més de 2.000 persones implicades en la Gran Rua del cap de setmana, amb 19 carrosses, la de Ses Majestat Carnestoltes i tres comparses. Aquest diumenge es van lliurar els premis després del dinar de germanor de les colles, amb prop d’un miler de participants. El Carnaval es clourà avui amb l’enterrament del Carnestoltes i la tradicional sardinada, un dels actes finals més seguits de la celebració municipal. Redacció/Ladan Loukzadeh
Inversions l La iniciativa disposa de 50.000 € per a projectes veïnals
Redacció
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha activat la segona edició dels pressupostos participatius després de l’èxit de la primera convocatòria, amb un pressupost màxim de 50.000 euros perquè la ciutadania pugui proposar
projectes de millora per al municipi. La iniciativa, oberta a persones majors de 16 anys amb vinculació al poble, busca reforçar la participació veïnal en la presa de decisions sobre inversions municipals. Les propostes, que han de ser actuacions de competència municipal i relacionades amb
na (Lotería Nacional). Un cop acabada la rua, el poliesportiu va acollir l’entrega provisional de premis en un ambient d’emoció compartida. Des de
l’Ajuntament s’ha felicitat totes les persones participants i el públic per contribuir a l’èxit de la celebració. La regidora de Festes, Glòria Virgili, ha
destacat la qualitat creixent de les disfresses i la gran participació registrada. El Carnaval de la vila es clourà amb l’Enterrament de la Sardina.
Festes l El Morell ha celebrat el Carnaval amb una festa participativa que ha omplert els carrers de música, color i ambient festiu el cap de setmana. Més de 300 persones i vuit carrosses van prendre part en la rua de dissabte, amb novetats com la xocolata calenta per al
públic i l’animació de la Xaranga Tomanota. Els Carnaboires s’han endut el doble premi a millor disfressa i carrossa, mentre que Disco Diva i Llunàtics han completat el podi. La celebració va cloure amb festa, sopar i activitats que consoliden la celebració. Redacció/Cedida
inversions com infraestructures o TIC, es podran presentar del 23 de febrer al 15 de març presencialment a l’OAC de l’Ajuntament o a través de la plataforma Decidim. Posteriorment, del 16 de març al 19 d’abril, tècnics i experts en valoraran la viabilitat abans d’obrir la votació popular del
8 al 31 de maig, que també es podrà fer presencialment en diversos equipaments municipals. Cada persona podrà votar fins a tres propostes i el consistori executarà les més votades sempre que no superin la dotació prevista. En la primera edició, amb 22 propostes presentades, la guanyadora va ser la millora del pati de l’escola municipal, unes obres que ja es van executar durant l’estiu passat i que han permès adequar aquest espai educatiu amb nous elements pensats per a millorar-ne l’ús.
Salut l El sindicat eleva el seguiment al 24% a Tarragona mentre Salut en dona xifres molt inferiors
Agències
A la demarcació de Tarragona, la vaga de metges convocada per ahir dilluns va tenir un seguiment del 24%, segons Metges de Catalunya, mentre que el Departament de Salut va xifrar l’aturada en un 6,5% al torn del matí i un 5,5% al de la tarda al conjunt del sistema sanitari públic. A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’activitat es va percebre amb poca afectació: flux constant de pacients, visites programades que es van fer amb normalitat i usuaris que admetien que no estaven al cas de la setmana de mobilitzacions. A Tarragona, l’afectació percebuda va ser, en general, molt limitada. El sindicat va remarcar que el suport a les comarques tarragonines va ser més baix que a Barcelona i Girona, però sostenia al vespre que l’aturada també es va deixar sentir a l’atenció primària, on les agendes es van ajustar als mínims. En paral·lel, la conselleria de Salut recordava que les dades eren provisionals i que els serveis mínims, especialment a urgències i en unitats essencials, limiten força l’impacte visible de l’aturada.
Metges de Catalunya, sindicat convocant a Catalunya, va elevar el seguiment global fins al 39% i detallava un su-
port del 44% als CAP i del 25% als hospitals. Per territoris, situava la participació en un 45% a les comarques de Barcelona, un 47% a les de Girona i un 19% a les de Lleida, per sota del percentatge tarragoní. El sindicat va impulsar una convocatòria pròpia per ahir dilluns i aquest divendres
Divergència de xifres: Salut parla d’un 6,5% i el sindicat d’un 39% arreu del país
amb l’objectiu d’interpel·lar directament el Departament de Salut, en el marc d’una aturada estatal de cinc dies convocada pel comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM). Així, els facultatius catalans poden secundar la vaga tota la setmana sota el paraigua
estatal, però Metges de Catalunya ha optat per concentrar-se en dues jornades i posar el focus en reivindicacions vinculades a la sobrecàrrega i l’esgotament professional, així com en la demanda d’un conveni propi del col·lectiu. Segons el sindicat majoritari, uns 30.000 professionals
han estat cridats a la vaga a Catalunya, amb serveis mínims elevats per garantir urgències i unitats vitals com UCI, hemodiàlisi, neonatologia, parts o tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com intervencions inajornables. Aquesta cobertura ajuda a explicar que, en diversos CAP, la tònica fos de «normalitat» per a molts usuaris, que deien que no n’estaven al cas o que se n’havien assabentat el mateix dia. Tot i això, alguns pacients van veure com se’ls anul·lava o reprogramava alguna prova o visita, com va passar en centres de Girona o Badalona, on les cites es van moure a setmanes posteriors. En aquest context, hi va haver qui va reivindicar el dret dels metges a «lluitar pel que es mereixen», i també qui va lamentar que el problema de fons és la falta de personal «cada dia».
Ressò polític de l’aturada La mobilització també va tenir lectura política. Junts va registrar ahir una petició de compareixença «urgent» del president Salvador Illa al Parlament, i Jordi Turull va parlar d’un «col·lapse en tots els nivells» i d’una manca «d’autocrítica» del Govern, citant la vaga de metges i el caos de Rodalies entre les crisis recents. Segons Turull, el discurs institucional d’Illa no va aportar «cap novetat» i va reclamar que el president doni explicacions a la cambra, amb preguntes dels grups. Metges de Catalunya manté la convocatòria de divendres i, mentrestant, els metges poden sumar-se a la resta de jornades estatals si ho decideixen. La demanda va arribar el mateix dia que el president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorporava després d’un mes de baixa mèdica.
Montreal Quesada
Keyliane Abdallah i Pol Cid van salvar els mobles del Nàstic contra el Betis Deportivo. Tots dos jugadors van mostrar caràcter, determinació i futbol per fer reaccionar a un equip mort. El primer ho va fer marcant i el segon mossegant en la pressió. Els dos joves representen el camí a seguir per a l’equip si no es vol patir per la categoria.
Que dos jugadors de 19 i 20 anys siguin la nota positiva per la seva entrega sobre el camp és en certa manera preocupant per la resta, però així va ser. Tant Cid com Abdallah no han de carregar-se a l’esquena la motxilla de la pressió de tirar endavant l’equip, però sí que són l’exemple a seguir per a la resta. De la mateixa manera, també és un rendiment que il·lusiona i mostra que hi ha vida i recursos.
Tots dos jugadors van sortir quan l’equip va rebre el 0-2. Va ser un triple canvi que va activar-ho tot, perquè, a banda dels dos joves, també va entrar Mángel qui va aportar solidesa a un mig del camp que estava fent aigües.
Per a Abdallah, aquest va ser el seu segon partit mentre que Pol Cid va fer el seu debut oficial amb el primer equip després de destacar a la Copa Catalunya. Parralo va destacar el jove jugador del filial: «Teníem la intuïció que avui ens donaria el futbol, és un noi que treballa molt bé i felicitar-lo pel temps que ha estat en el camp». Aquesta felicitació és també un avís per a la resta de l’equip.
Keyliane Abdallah, velocitat, determinació i ganes de brillar
Futbol l Al francès no li va cremar cap pilota als peus
Arnau Montreal Quesada
Keyliane Abdallah es va presentar en la seva arribada com un jugador carregat de confiança, preparat per aprendre, millorar i amb la promesa de donar el màxim d’ell mateix per no perdre «ni un sol minut». Aquest caràcter el va demostrar on toca, sobre el camp. El jove de 19 anys va destacar contra el Betis Deportivo perquè va ser dels únics que no li cremava la pilota als peus. Des que trepitjar la gespa, va intentar fer el seu futbol en tot moment: buscava duels individuals, xuts des
de la frontal i va pressionar, fins que va obtenir el premi. Va confiar per atrapar la pilotada en llarg de Sergio Santos i va ser més veloç que ningú per interceptar el cop de cap del defensor beticà. Amb la sang freda, es va desfer del porter i va marcar un 1-2 que gairebé no va ni celebrar, perquè estava centrat en buscar l’empat. Als seus 19 anys i en la seva primera etapa lluny d’un filial i del seu club d’origen, es va convertir en un far d’esperança que va tapar les incerteses de la resta. Si Parralo demana entrega, ha d’estar a l’onze.
Pol Cid, mossegada, treball i convicció per aprofitar l’oportunitat
Arnau Montreal Quesada
Pol Cid va aprofitar la seva oportunitat. El de Tortosa va debutar en les pitjors condicions: un resultat més que advers al marcador i un equip que no funcionava, però es va fer notar sobre la gespa. El jove que va formar part del planter grana i després de créixer a l’Espanyol
B i Sabadell, va arribar aquest estiu a la Pobla de Mafumet després d’ascendir a la lliga Elit amb el Vilanova i la Geltrú. Del fang va créixer i a través del tècnic pobletà Xavi Vilagut va fer un pas endavant. De
fet, Vilagut el defineix com «un jugador de molt de talent, capaç de generar últimes passades i controlar les situacions prop de l’àrea rival. És un jugador especial». Així va ser. Dissabte va pressionar i va afegir moviment a un Nàstic espatllat. Va mostrar caràcter per aprofitar les oportunitats. Primer, va cridar l’atenció de Cristóbal Parralo en el duel de Copa Catalunya contra la Muntanyesa. Des de llavors, va ser cridat en dinàmica del primer equip fins que es va guanyar el dret d’estar a la gespa. Aquesta aparició no serà l’última.
Vuit denunciats per participar en la baralla campal abans del Nàstic-Betis
Successos l Els Mossos d'Esquadra els han obert diligències penals
Shaila Cid
Els Mossos d’Esquadra van denunciar a vuit persones d’entre 18 i 35 anys per haver participat activament a la baralla campal abans del Nàstic-Betis Deportivo del passat dissabte. La policia catalana, que comptava amb membres de la Unitat de Seguretat Ciutadana i dels ARRO desplegats per la ciutat, van identificar, en un primer moment, a cinc persones a la Via Augusta.
Aquest van ser identificats i denunciats en base a la llei de l’esport per haver participat a la baralla que es va produir a la zona de l’Arrabassada. A un d’ells, de 27 anys, també se li va intervenir una bengala.
Minuts més tard, els agents van detectar una furgoneta estacionada al voral a la Via Augusta, on hi havia vuit
persones. Cinc d’ells eren els identificats una estona abans. Per això van identificar a la resta de persones que també van ser denunciades en base a la llei de l’esport. Els Mossos també van escorcollar el vehicle i van localitzar més bengales, passa muntanyes i roba, que s’haurien canviat després de l’incident per evitar ser identificats.
La policia autonòmica va obrir diligències penals a les vuit persones per un presumpte delicte de baralla tumultuària i desordres públics. Els Mossos d’Esquadra confirmen que els identificats no formen part de l’afició grana, tot i que tampoc poden confirmar que siguin de l’afició bètica. A més, asseguren que no han rebut cap denúncia per la baralla i que cap persona va resultar ferida de gravetat.
Tennis Taula l Les reusenques són presents en tots els campionats estatals que es disputen aquests dies al Palau d’Esports de Tarragona
Arnau Montreal Quesada
Setmana carregada d’emocions per al Club Tennis Taula Ganxets de Reus. El passat cap de setmana, el Miró Ganxets Costa Daurada va fer història classificant-se per primera vegada a semifinals de l’Europe Cup després de vèncer l’STK de Zagreb i, ara, apunta cap a la Copa de la Reina, un trofeu que comença aquest dimecres.
«Que en els 12 anys d’història que farà aquest club al març hàgim aconseguit això em fa sentir molt orgullós. Ara encarem la Copa de la Reina que és una competició que normalment ens ha anat bé i tenim molta il·lusió perquè es juga a Tarragona davant dels nostres», va afirmar el president del club ganxet Joan Carles Virgili. Ell ha viscut de primera mà la setmana intensa i afronta una altra on té jugadores participant en gairebé totes les competicions que es disputaran al Palau d’Esports Tarragona.
Pel que fa a l’Europe Cup, Virgili va indicar que «a Zagreb ens va sortir un partit molt rodó. Dissabte se’ns va complicar una mica perquè l’equip croat estava decidit a guanyar i va intentar sorprendre, però ho vam resoldre molt bé». Amb el 2-1, les reusenques ja van tenir el passi. «A Europa la tradició indica que el partit no cal acabar-lo si ja està decidida l’eliminatòria, però el Zagreb va
L’any passat, el club reusenc va assolir el bronze a la Copa de la Reina
insistir en acabar-lo i es va enrarir l’ambient, però vam acabar guanyant», va continuar.
Pròxim rival, el Linz
El rival que espera ara a les semifinals és el Linz austríac. «En aquest moment de la competició no hi ha rival senzill. És un equip fort que compta amb Eerland Britt, una jugadora holandesa que fa uns anys va jugar amb nosaltres. Serà difícil, però anirem a guanyar amb il·lusió». Aquesta eliminatòria serà a
mitjans d’abril. Ara, l’atenció es gira cap a Tarragona, on s’està disputant el Campionat Absolut i, dimecres, la Copa de la Reina.
Lluitar per guanyar
L’any passat, les reusenques van tancar la participació a la Copa de la Reina amb un bronze i, enguany, l’objectiu és lluitar pel títol. «Ens agradaria pujar un escaló més al podi perquè juguem a casa, Tarragona, davant els nostres», va apuntar Virgili.
L’equip participarà amb l’absència d’Elvira Rad. La jugadora que va guanyar doble medalla l’any passat es perdrà la competició per participar al Protour de Singapur. El CTT Ganxets participarà amb
dos equips. Primer, el format per les joves Renata Shypsha, Jana Marnesa i Alba Rodríguez. «Els ha tocat el grup més difícil, enfrontant-se al candidat al títol UCAM Cartagena. Amb tot, l’objectiu és guanyar experiència del torneig i això ho faran segur», va indicar Virgili.
Finalment, també participaran l’equip format per Guo Ruichen, Anastasia Kolish i Natalya Prosvirnina que lluitaran per aixecar el títol en una competició exigent pel nivell dels rivals i també perquè es decideix en qüestió de dies.
Això sí, el CTT Ganxets de Reus arriba carregat de motivació i il·lusió per sumar més alegries a la seva història.
Política l El president defensa que sap «el que cal fer» i demana confiança en la capacitat del país
Agències
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va tornar aquest dilluns al Palau després de gairebé un mes de baixa mèdica i ho va fer amb una declaració institucional en què va afirmar que es reincorpora «plenament conscient del que ha viscut Catalunya» durant la seva absència. Tot i admetre que aquests dies s’ha hagut de centrar en la recuperació va dir que ha mantingut el contacte amb el Govern i va assegurar que sap «el que els catalans i catalanes reclamen» i «el que cal fer». En el discurs, va fer una breu referència a les incidències de Rodalies i als efectes de la meteorologia de les darreres setmanes, i va reclamar «plena confiança» en el fet que Catalunya «està preparada per afrontar i resoldre qualsevol situació». Illa va recordar que el país ha viscut «dies difícils» i que els episodis meteorològics extrems han comportat «la pèrdua de vides humanes», amb un record per a les víctimes. Davant d’això, va insistir que «en tot moment la prioritat absoluta és la seguretat i protecció» i va defensar un rumb de «decisió a decisió, acord rere acord, obra a obra, millora a millora fins al final» per reforçar serveis i infraestructures. Va afirmar que
L’IRTA celebra no ser l’origen del brot de PPA
Virus l L’IRTA CReSA va celebrar ahir dilluns que un informe del Ministeri d’Agricultura descarti que fos l’origen del brot de pesta porcina africana. El centre iniciarà ara un estudi sobre la virulència del virus i manté la hipòtesi d’aliments contaminats, situant l’inici del brot entre setembre i octubre, abans del primer positiu detectat. Agències
el Govern està «plenament dedicat» a preparar millor el país i a dedicar-hi «tots els recursos que calgui», tant a Rodalies com a la xarxa viària i al conjunt de serveis públics, fins a garantir la «qualitat i l’excel·lència» que, segons ell, mereixen treballadors, usuaris, empreses i ciutadania. Va
El CIS situa el PSOE deu punts per sobre del PP
Política l El baròmetre del CIS de febrer situa el PSOE al capdavant amb el 32,6% dels vots, gairebé deu punts per davant del PP (22,9%). Vox continua creixent fins al 18,9%, mentre que Sumar baixa lleument al 7% i Podem remunta fins al 3,9%. L’habitatge es manté com el principal problema per a la ciutadania, segons l’enquesta. Agències
Junts retreu la gestió, els Comuns reclamen acció i el PPC carrega contra el president
avançar que «venen mesos importants» i va rebutjar «fatalismes» i «conformismes», apel·lant a la responsabilitat i l’exigència.
En un to més personal, Illa va admetre que, des de l’ingrés, ha passat «dies durs» però també «alliçonadors», i va subratllar que «el més im-
L’esllavissada descobreix un jaciment
Paüls l Una esllavissada al Castell de Paüls (Baix Ebre) ha destapat un possible jaciment iber. També s’hi han trobat ceràmiques andalusines i medievals i restes de la Guerra Civil, en una troballa que obre noves vies d’estudi. ACN/Anna Ferràs
contra la «mercantilització del nostre benestar» i va situar la salut com un dret íntim i col·lectiu, lligat a la llibertat, la igualtat i la prosperitat. També va apel·lar a «la bona política» i a recuperar una política de valors i d’humanitat, afirmant que «en cap circumstància» es pot deshumanitzar l’altre, ni en el debat polític ni en les relacions entre territoris. Va reconèixer el malestar de moltes famílies i joves per dificultats com accedir a un habitatge i l’angoixa que generen les emergències climàtiques, i va reclamar que ningú aprofiti aquests temors per enfrontar la societat. «És el moment d’oferir certeses», va dir, tot defensant que tots formem part de la mateixa comunitat i que cal «oferir solucions, respostes i la veritat».
portant és cuidar-nos», cuidar-se un mateix i cuidar-nos entre nosaltres. Va defensar que aturar-se permet «prendre perspectiva» i va aprofitar l’experiència a l’hospital per reivindicar que «no es pot posar preu a la salut» i per fer una defensa aferrissada de la sanitat pública. Va advertir
El retorn va provocar reaccions immediates. Carles Puigdemont va retreure a Illa que «faci veure que comença de zero» i va afirmar que el caos de Rodalies, el malestar de metges i mestres, la preocupació del sector porcí o la manca d’habitatge «no apareixen perquè sí», vinculant-ho a decisions a Madrid. Els Comuns van dir que esperen que es «reactivi l’agenda del Govern» i que s’abordin problemes «urgents», i Candela López va posar en dubte la «legitimitat» de Junts per exigir una qüestió de confiança. El PPC, per la seva banda, va desitjar un «bon retorn» al president però va ironitzar-hi i va criticar les proves pilot d’incentius als CAP per escurçar baixes. Illa havia anunciat divendres la reincorporació progressiva després d’una osteomielitis púbica, i l’equip mèdic de Vall d’Hebron va informar que evoluciona «molt favorablement».
Els sindicats rebutgen els incentius als CAP per escurçar les baixes mèdiques
Salut l Els sindicats CCOO i UGT demanen retirar la mesura que condiciona incentius als CAP a escurçar baixes amb diagnòstics més ràpids i alerten que pot pressionar el criteri mèdic. Salut assegura que no vol retallar baixes, sinó evitar que s’allarguin per problemes organitzatius. Agències
Les sis grans economies defensen una Europa que avanci a dues velocitats
Política l Les sis grans economies de l’eurozona defensen una Europa que avanci a dues velocitats per guanyar autonomia estratègica. Alemanya aposta per aprofitar la «voluntat política» per avançar, mentre països com Irlanda qüestionen el format i el criteri basat en la mida dels estats. Agències
k Editorial k
La proposta del Departament de Salut d’incentivar els CAP que redueixin la durada de les baixes laborals ha obert un debat que transcendeix la gestió sanitària per tocar el nervi de les relacions laborals a Catalunya. Sota l’argument d’optimitzar diagnòstics i tractaments, la mesura amaga una pregunta incòmode: qui defineix què és una baixa ‘innecessàriament’ llarga? Pimec celebra la iniciativa com un pas cap a l’eficiència, però els sindicats hi veuen una claudicació davant les pressions empresarials. La realitat és que ambdues lectures contenen veritats parcials. És cert que les llistes d’espera i els re-
tards diagnòstics cronifiquen situacions que podrien resoldre’s abans, però també ho és que condicionar el finançament dels CAP a la reducció de baixes introdueix un factor economicista perillós. El problema de fons és estructural: Catalunya presenta una de les durades mitjanes de baixa més curtes d’Espanya, mentre pateix un dèficit crònic de recursos en atenció primària. Voler escurçar baixes sense reforçar plantilles, equipaments i circuits assistencials és com pretendre córrer més ràpid amb les cames lligades. Pitjor encara, penalitza territorialment els CAP amb poblacions més vulnerables o menys accés a especialistes.
k Tribuna k
El debat metropolità ha deixat de ser una abstracció i s’ha convertit en una realitat política i institucional que afecta directament els ajuntaments del Camp de Tarragona. Els alcaldes han activat un espai de treball compartit amb una idea clara al cap: cal exercir la generositat i deixar enrere, d’una vegada per sempre, les batalles de campanar que tant ens han limitat.
No és un camí fàcil, i ningú no ho ha dit mai que ho fos.
També dins dels nostres propis espais polítics hi ha hagut temptacions de mirar només el nostre propi melic. Jo mateix he estat crític, internament i amb contundència, amb companys que han caigut en aquesta dinàmica. Però si volem jugar a escala territorial, cal una altra mirada. Una mirada més àmplia, més madura, menys reactiva...
En aquest context sorprèn que la veu més discordant sigui la del nostre propi alcalde, l’alcalde de Vila-seca. No parlo d’una discrepància tècnica puntual, parlo d’una actitud reiterada. Cada vegada que el consens avança, apareix un micròfon i el relat es tensiona. Es projecta la idea que el debat és una amenaça i no una oportunitat. Es desfigura el que, amb esforç, molts municipis han intentat construir plegats. És una estratègia que dona titulars. Ningú no ho pot negar. Però no construeix territori. Tampoc ho pot negar ningú... L’alcalde ha jugat sovint a aquesta posició en diferents espais institucionals. Defensa amb convicció allò que considera just per al seu municipi, però una cosa és defensar els interessos propis amb fermesa i una altra convertir cada avenç col·lectiu en un pols constant. Aquest pols permanent desgasta les institucions i empetiteix el debat.
Vila-seca és metropolitana, és una realitat objectiva. Ho és per geografia, per economia, per mobilitat i per serveis compartits. Ho és quan reclama inversions supramunicipals. Ho és quan arriba a acords amb la Diputació per reforçar el seu conservatori, un projecte amb vocació clarament territorial. Resulta contradictori negar la dimensió metropoli-
Joan Anton Ramírez Portaveu del PSC a Vila-seca
tana mentre, alhora, es participa activament dels seus beneficis.
El debat sobre el Pla Director Urbanístic no és una imposició tancada ni un document escrit en pedra. És un procés de reflexió compartida, i aquí rau la seva veritable importància.
És, doncs, un procés que obliga a seure, a escoltar i a posar damunt la taula qüestions essencials com les infraestructures, el sòl industrial, la mobilitat, els equipaments i el model de creixement urbà.
ons supramunicipals. Qui vulgui presidir la Diputació ha de demostrar visió territorial, practicar la generositat i repartir amb equitat. Els antecedents en la distribució d’inversions dels darrers anys no sempre han reflectit aquesta cultura, amb l’excepció d’aquest darrer exercici en què la correcció ha estat més que evident.
La Diputació no pot ser la suma de parcelles municipals. Ha de ser la casa comuna del conjunt del territori.
El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha expressat voluntat de diàleg i d’acord. No hi ha cap voluntat d’imposició, sinó una invitació a construir solucions compartides. Rebutjar el debat abans de començar no és una mostra de fortalesa institucional, sinó una renúncia a influir en el resultat.
Sorprèn que la veu més discordant sigui la del nostre propi alcalde, l’alcalde de Vila-seca. No parlo d’una discrepància tècnica puntual, parlo d’una actitud reiterada
Cap ajuntament aprovarà un document que vulneri la seva autonomia municipal. Ni Tarragona, ni Reus, ni Vila-seca, ni ningú. Pensar el contrari és desconèixer com funciona el món local. Però treballar durant anys amb equips tècnics, amb el suport de la Generalitat i amb una metodologia compartida permet dibuixar una fotografia comuna del territori, ordenar expectatives i reduir conflictes futurs.
La petició del PDU no neix d’un despatx polític aïllat, ni d’una ocurrència circumstancial. Surt de comissions de treball, de tècnics municipals i d’urbanistes que han detectat la necessitat d’una mirada coordinada. Ignorar aquesta feina des del primer minut envia un missatge preocupant, perquè diu més de la nostra predisposició al diàleg que del contingut real del pla.
Entenc la prudència i entenc la defensa dels interessos locals. El que costa més d’entendre és el bombardeig constant abans d’escoltar, especialment si es tenen aspiraci-
k El meu gat i jo k
L’altre dia venia jo de visitar les instal·lacions de bigotisdepic@gmail.com, on un amic va anar a adoptar un mixo per posar una mica més d’intel·ligència a la seva vida, quan, en passar per davant de la meva biblioteca «okupada» vaig sentir que Mixeta s’adreçava als seus companys felins i els deia:
–Mireu, de revolucionaris n’hi ha de dues menes: els dolents i els bons.
–Ah, sí? –feu la Boni– I quins són uns i quins són els altres?
–Els dolents són els que segueixen els postulats de Marx, Lenin i Trotsky. Els bons són els qui no molesten al sistema, com ara les primaveres àrabs, les revolucions de colors i altres per l’estil. Dels primers no en parlem perquè, després de la caiguda de la Unió Soviètica, estan passats de moda. Els segons, estan en plena vigència i segueixen unes pautes que es poden aplicar en qualsevol lloc on algú cregui que fan falta i us puc dir que hi ha un manual de desestabilització, els patrons del qual hem vist i veiem desenvolupar-se en molts llocs i en les seves diferents fases.
Aleshores, servidor vaig intervenir:
–Estimada teòrica de la revolució, quines són aquestes fases?
–Això –va posar cullerada Bonic–, quines són?
–Vejam –va dir Mixeta després d’escurar-se la gola–, les fases són cinc i l’objectiu és la caiguda d’un govern democràtic o no que sigui molest per algú. L’enderrocament contemporani ja no necessita columnes blindades. Necessita lentitud, fatiga, divisió i dubte. La primera fase és la deslegitimació. Ja no es discuteixen les decisions: s’ataca la legitimitat, encara que el govern a enderrocar hagi obtingut el seu poder a les urnes. Es tracta de fer creure que el govern en qüestió és «una anomalia».
–Vaja! –ferem a cor Boni, Bonic i un servidor.
Durant mesos he optat pel silenci per no alimentar el soroll ni oferir excuses a qui vol convertir aquest debat en una trinxera. El silenci, però, no ha aturat la tensió. Encara som a temps de reconduir-la. Vila-seca pot liderar des de dins, pot aportar criteri i pot condicionar el resultat final. El que no és coherent és arribar tard al debat i voler canviar-ne les regles quan el procés ja està en marxa, perquè aquesta actitud transmet una imatge de prepotència que no reforça el municipi, sinó que el debilita en l’escenari comú.
Ara és l’hora real de Vila-seca, sense complexos.
El Camp de Tarragona necessita alcaldes amb mentalitat d’estadistes, capaços d’entendre que defensar el propi poble no és incompatible amb pensar en gran. La reflexió compartida no resta sobirania municipal, sinó que la dignifica i la projecta.
El PDU potser no serà el punt final del camí institucional que avui iniciem. Però el procés que obre és necessari. I el territori no es pot permetre perdre aquesta oportunitat per una batalla de campanar més.
–La segona fase és l’asfíxia econòmica, a través de sancions directes o indirectes, estrangulació bancària, congelació d’accés al finançament i sabotatge de cadenes logístiques. L’objectiu? Crear el descontentament i, després, explotar-lo. La segona fase és la guerra cognitiva: saturació mediàtica, inversió moral, fabricació artificial d’indignació. L’objectiu és destruir la confiança de les persones en les seves pròpies percepcions.
–Tot això ens sona!– diguerem novament a cor.
–La quarta és la subversió interna, que s’aconsegueix mitjançant elements polítics amb consignes molt entenedores (encara que no tinguin cap programa de govern), ONG sota influència i també segments socials instrumentalitzats. Tot plegat amb el propòsit de transformar les dificultats socials en crisi política, fomentant la divisió i llençant uns grups contra altres.
–I la gent hi cau de quatre grapes!– sentenciàrem novament a cor.
I ens queda la cinquena fase. Com que les anteriors han acabat normalment en aldarulls, es produeix una restauració disfressada. És tornar a la dependència sota una etiqueta ‘acceptable’: eleccions apressades, ‘govern inclusiu’, ‘reconciliació’, ‘diàleg’, ‘tornar a l’ordre constitucional’. L’objectiu: tornar a situar l’Estat en l’esfera de control de vet a saber qui.
–Però això, estimada gateta –vaig intervenir–, és un plantejament teòric.
–No t’ho creguis –digué Mixeta–. Aquest manual no és teòric: s’ha aplicat i aplica en diferents formats a Teheran, Caracas, Belgrad, Trípoli, Katmandú i... Bé, ho deixo que encara prendrem mal!
Necrològiques
Tarragona
Tomas Guerrero Diaz.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a la Parròquia de Sant Salvador.
Carmen Valle González.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori. Reus
Florencia Duran Macias.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Valls
Juan Ciurana Ciutat.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Mort als 48 anys l’actor James Van Der Beek
Obituari l James Van Der Beek, conegut per protagonitzar la sèrie Dawson creix, ha mort als 48 anys a causa d’un càncer de còlon diagnosticat el 2023. L’actor nord-americà es va fer famós amb només 21 anys i va esdevenir un dels rostres televisius més populars dels anys noranta i primers dos mil. Va deixar empremta a la televisió. Agències
Nutrició l Un estudi de la URV, l’IISPV i ISGlobal ho analitza
Redacció
La nutrició materna és un dels factors més rellevants en el desenvolupament cognitiu dels nadons, però no tots els nutrients han rebut la mateixa atenció per part de la comunitat científica. La vitamina K, coneguda sobretot pel seu paper en la coagulació de la sang, n’és un exemple: tot i estar present en verdures de fulla verda i olis vegetals i tenir propietats vinculades al metabolisme de la glucosa, la insulina i processos antioxidants i antiinflamatoris, fins ara no s’havia estudiat en relació amb el desenvolupament neurològic infantil, ni existien recomanacions específiques per a dones embarassades. Ara, un nou estudi aporta la primera evidència disponible sobre la relació entre la ingesta materna de vitamina K1 (fil·loquinona) i el neurodesenvolupament
infantil. La recerca l’ha liderat la directora del grup en Nutrició i Salut Metabòlica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i del Centre Centre de Recerca TecnATox, Mònica Bulló, i Jordi Júlvez, investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en collaboració amb ISGlobal, i els seus resultats s’han publicat a la revista científica Pediatric Research.
L’estudi va analitzar 1.080 dones embarassades i els seus fills de la cohort BiSC. Els resultats indiquen que una ingesta més elevada de vitamina K en les mares es relaciona amb puntuacions superiors en el desenvolupament global dels fills, així com amb millores específiques en les habilitats cognitives i el desenvolupament físic.
Avui felicita als que es diuen: Aleix, Ròmul Silví
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui procura no fer-te enemics gratuïts o entrar en discussions amb els més pròxims. Et beneficiaràs més quedant-te en segon pla. Espera.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva expressivitat serà màxima, al costat d’un magnetisme fora del normal que et farà ser el centre de moltes mirades. Cuida molt tots els detalls.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Durant la jornada d’avui hauries de cuidar una mica més la teva ment el teu cos. Una dieta equilibrada un bon llibre et salvaran.
TAURE
20/04 al 20/05
La teva energia avui està en alça notaràs la necessitat de fer alguna cosa fora del normal. Les aventures romàntiques seran fàcils.
VERGE
23/08 al 22/09
En totes les teves activitats tindràs el total suport dels pròxims i els resultats es faran veure immediatament. La passió avui haurà d’esperar.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Avui serà l’inici de noves interessants activitats en les quals tindràs un paper molt destacat. Pensa més en positiu tot sortirà d’allò més bé.
10:30 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca pica
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Vindran a la teva ment molts records de moments passats, intenta esborrar-los i mira el present el futur amb més esperança.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Repassa bé la teva agenda observa si no t’estàs oblidant d’alguna data important en què hagis de complir. Els oblits poden ser perillosos. Posa més atenció.
20/01 al 18/02 AQUARI
L’ambient serà tens, però aviat passaran les penúries. El teu contacte amb la societat augmentarà et veuràs enriquida en experiències.
CRANC
21/06 al 22/07
Fes cas als advertiments de sers estimats. En això estarà la clau de l’èxit. Si desitges passió ardor demana-ho segurament serà correspost.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Serà avui una jornada molt agradable activa. Els teus interessos professionals es veuran empesos cap a noves interessants metes.
19/02 al 20/03 PEIXOS
En el teu pla laboral apareixeran nous interessants projectes dels quals trauràs grans beneficis. No oblidis els requeriments dels pròxims.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11:30 Com ho veus?
12:00 Aventurístic
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Com ho veus?
15:00 La Tertúlia del Dorsal12
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Reps uns diners per una feina. Digerirà un dinar amb quatre plats postres. 2. Bèstia de conte. Inflamació a les orelles. 3. Institut d’usos socials. Estimar algú. Nitrogen en breu. Extrem de la cama. 4. Creixen per la dreta per fer el pa. Descans, vacances. 5. Serveis de pilota. És mític, però sense cap. 6. Enmig del peu. Arabinosa amb glucosídics. Societat. 7. Primera i segona. Vel sense el mig. Augmenta. Una de sal. 8. Crema del cutis. Moviment de vida. 9. So fort estrident. Vil i maligne. Lletra. 10. Estrany dins el seu gènere. Àrees de baixa pressió. 11. Tallar disminuint una peça de roba. És una mica i sense extrems. Cent. 12. Una de sis. Lloc ple d’arbres. Sis romans en dos grups. VERTICALS: 1. Obra del poeta Homer. Existirà per baix. 2. Roba tacada. Residus del premsatge d’aliments. 3. Té casa, al revés. Remena la terra com un animaló. 4. Lletra girada. Curs d’una malaltia asimptomàtica. Mar sense entrada. 5. Final del tren. Pertanyen a una tribu afgana. Bolígraf girat. 6. Existim. Correcte, però girat. Buscar entre molts. 7. Pertanyent al tars. Groc verdós. 8. Responsable d’una família. Té edat de casar-se. Principi de Déu. 9. Centre d’un mall. Lladre. Escoltava. 10. País desconegut. Dono atenció. 11. Rim sense final. Número. Ésser concret. Xifra cinc. 12. Tres parts de l’amanida. Compromesos a aplaudir. Cent una.
El temps 20º 12º
Màxima Mínima Vent
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Suñer Mas, Mª Alba Passeig Misericòrdia, 18 Telèfon 977 755 976
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Bufarà vent de component oest, d’intensitat moderada, amb ratxes fortes i algunes de molt fortes de matinada a la meitat sud del país i als cims del Pirineu i Prepirineu. A la resta del territori serà variable amb estones de component sud i est al litoral central, d’intensitat entre fluixa i moderada. A partir de migdia el vent anirà a la baixa. Al final del dia quedarà fluix i variable amb predomini del terral al litoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar, o de forma puntual lleugerament més alta. En el cas de la màxima, serà similar en general, tot i que al quadrant nord-est baixarà lleugerament.
IMMOBILIÀRIA
ES VEN PIS de dos habitacions, bastant gran a Tarragona. Tel: 656.869.025
LOCALS
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
TERRENYS
ES VEN TROS DE TERRA 1ha i ½ a PALLARESOS. Tel: 656.869.025
Margarita
PÀRQUINGS
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020 Anuncis
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
HERBALIFE NUTRICIÓN. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8
Entrevista El líder de Él mató a un Policía Motorizado presenta aquest vespre a Lo Submarino el seu primer treball en solitari
Vas publicar El Retorno el 2025. Com estàs vivint aquest primer àlbum en solitari?
«Molt bé, millor del que m’esperava. La gira està sent increïble, les cançons estan sent molt ben rebudes a tot arreu i estic molt feliç».
Aquest és el teu primer treball al marge de la banda. Què et va fer sentir que era el moment de fer el pas?
«Aquest disc hauria d’haver sortit fa més de deu anys. Vaig començar a tocar en solitari, en paral·lel, fa uns quinze anys, amb l’excusa de fer una cosa més tranquil·la i acústica, com a contraposició i complement a aquella etapa tan sorollosa de Él Mató a un Policía Motorizado. Amb el temps, la banda va anar ampliant el seu univers estètic i sonor i aquest projecte també ho va fer, de manera que van començar a aparèixer més punts de contacte. El disc havia de sortir i, sense haver-ho planejat, ho ha fet en el millor moment. La meva motivació principal és estar en constant moviment, explorant la música al màxim, sense aturar-me a meditar sobre l’existència».
Què buscaves quan vas començar a treballar en aquest projecte i què vas trobar al final del camí?
«Volia explorar nous camins amb
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
les cançons. Com que el procés va ser llarg, vaig anar canviant i van anar sorgint noves idees. És un àlbum que recorre una dècada de coses, però que han quedat recollides ara i d’aquesta manera concreta, cosa que m’agrada molt».
Com va ser fer aquest projecte sense el diàleg constant que suposa treballar amb la resta de membres de Él Mató?
«Excel·lent! No vaig haver de negociar res amb ningú [riu]. M’encanten les dues experiències: tenir una banda és una benedicció, però també ho és aixecar-te un dia i fer una bogeria sense consultar-ho amb ningú. De totes maneres, sempre hi ha un diàleg: amb amics, amb el productor, amb els músics, amb els enginyers, amb el meu mànager… Hi ha d’haver algú que contraposi i ajudi a arribar a la reflexió final».
Treballar en solitari et va donar més llibertat artística o, per contra, va fer que sentissis més responsabilitat?
«Totes dues coses, però ho porto bé. La pressió i la responsabilitat m’agraden i em motiven». En l’àmbit musical, què t’ha permès explorar aquest projecte que no havies fet fins ara?
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
«El moment de màxima exploració va ser quan vaig compondre les
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Gana d’escenari
«Hem tingut tres dies de descans i venim amb un plus d’energia»
cançons per a la sèrie Okupas Em vaig ficar de ple en gèneres que, encara que són molt populars, eren nous per a mi: cúmbia, folklore, tango, salsa i rock amb un estil més clàssic. Jugar a ser molts personatges amb la música és d’allò més divertit i inspirador, i va marcar un abans i un després. D’alguna manera, em va donar confiança per animar-me a fer qualsevol altra cosa».
Creus que aquest treball redefineix la teva identitat artística o més aviat amplia i complementa la que ja venies construint?
«Penso que la complementa. I em diverteix pensar que puc ser diverses persones; una amb Él Mató, una altra amb aquest projecte i, qui sap si demà algú altre
amb un treball completament diferent».
Aquest cap de setmana has passat per Catalunya, amb un concert a la Sala Apolo de Barcelona, i ara arribes a Reus. Què t’atrau de ciutats com la nostra?
«M’agrada tot, i m’enamoro molt fàcilment. La ciutat de Barcelona la coneixem bé perquè hem tocat en sales, festivals, i molts altres llocs. Però sempre és bonic conèixer llocs nous. Per això em fa molta il·lusió tocar a Reus per primera vegada».
Com serà el concert d’aquest vespre a Lo Submarino?
«Ho donarem tot, com fem sempre. Ens estimem això que fem, i amb la cancel·lació de València hem tingut tres dies de descans, així que anem amb un plus d’energia que ens anirà molt bé, perquè trobem a faltar molt l’escenari. Descansar està bé, però ens estimem més deixar la contemplació per a altres moments».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Hi ha cuiners que m’han dit que els restaurants es moren. Que és un model caduc, d’obsolescència programada, destinat a una minoria selecta i envellida. Que la majoria de la població ja no s’ho pot permetre o, pitjor encara, que ja han perdut la cultura de sortir a menjar fora, entaulant-se, i només saben passar per la secció de plats preparats del Mercadona. No diré noms, però l’altre dia em vaig trobar una coneguda parella de restauradors al mercat de Tarragona, asseguts fent un cafè i meravellant-se que una parada de menjar fet per emportar hi despatxessin una dotzena de treballadors. Ja ens hi podem trencar les banyes, em van dir, que amb aquest pas haurem de tancar la barraca. També parlo amb gent de l’ofici que em diu que no li surten els números i que només tenen ganes de plegar i dedicar-se a alguna feina menys esclava i més agraïda. Però mentre aquest rum-rum s’estén i es fa cada vegada més persistent, aquest cap de setmana ens ha desembarcat tot el transatlàntic de la gastronomia espanyola, amb motiu del lliurament dels Sols Repsol. Dissabte vam poder veure els germans Adrià fent el vermut a Reus i colonitzant-nos a base del cony de moda aquest de les gildas. I ahir al migdia es van reunir, a l’amfiteatre de Tarragona, previ a la gala de lluïment, tots els xefs d’Espanya amb tres Sols, que no semblaven ni de bon tros gaire amoïnats, endrapant i bevent amb efusió (algun amb massa efusió i tot). Vaig parlar una estona amb alguns, com amb el meu heroi d’Ulldecona Jeroni Castell o amb Joan Roca i, segons diuen, treballen, obren restaurants nous i tot els va de puta mare. Algun dels dos bàndols m’enganya. O bé no em parlen del mateix negoci.
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
