El Vendrell 16
Tarragona 4
La commemoració dels 150 anys del naixement de Pau Casals programa 70 actes en dos anys
L’Ajuntament fa marxa enrere i els autobusos dels creueristes pararan, finalment, a l’avinguda Catalunya
Opinió 20 Daniel Marcos. L’eix Astorga, molt més que l’arranjament d’un carrer: «Quan el PSC governa, transforma»
La companyia Enagas obre el període de dos mesos del procés participatiu del projecte del corredor d’hidrogen verd europeu que arribarà fins a Barcelona, amb una inversió total de 3.310 milions d’euros
2 i 3
Entrevista 12
«La situació de la llengua és delicada, però reversible»
Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat
Reus
L’Ajuntament destinarà a inversions 1 M€ del superàvit de l’any passat
El romanent de tresoreria va ser de 2,7 milions i els que no es dediquin a projectes serviran per amortitzar deute l 8 i 9
El Govern presenta a Constantí 40 propostes d’acció per impulsar el català Llengua l 13
Tarragona l 5
Junts afronta la primavera pendent de decidir candidats i dirigents
Energia l Eneagás arrenca el Pla de Participació Pública amb jornades en diferents municipis del Camp de Tarragona
El corredor ibèric de l’hidrogen: Projectes d’Interés Comú (PCI) europeus
Espanya avança en la construcció d’una de les infraestructures energètiques més ambicioses de la seva història recent: una xarxa interior d’hidrogen renovable que recorrerà el territori nacional de nord a sud i d’est a oest amb prop de 2.600 quilòmetres de conductes soterrats. D’aquests, 270 quilòmetres passaran per Catalunya en conductes repartits en tres trams (Tivissa-Montesa, Saragossa-Tivissa i TivissaBarcelona).
El primer tram, denominat Tivissa-Montesa (eix Mediterrani, diàmetre de 26 polzades), parteix de Tivissa en direcció sud fins al límit amb la província de Castelló. Aquest tram aprofitaria en gran manera el gasoducte BarcelonaBiscaia-València (BBV) existent, que és susceptible de ser adaptat per al transport d’hidrogen. El segon tram, Saragossa-Tivissa (eix Vall de l’Ebre, diàmetre de 30 polzades), entra a Catalunya des de la província de Terol i recorre l’oest de la província de Tarragona fins a Tivissa. El tercer tram, Tivissa-Barcelona (eix Vall de l’Ebre, diàmetre de 32 polzades,el més gran de tota la xarxa), discorre pel sud-est de la província de Tarragona i el sud-oest de la província de Barcelona fins a assolir el port de la capital catalana, punt de connexió amb el corredor submarí BarMar que portarà l’hidrogen fins a Marsella. En total, afectarà 89 municipis a Catalunya. Per definir els corredors de pas, s’han tingut en compte els nodes potencials d’agregació de l’oferta i la demanda a les zones de Reus i el Papiol (Barcelona), on s’agrupen futurs projectes industrials. La xarxa seguirà en gran mesura el traçat dels gasoductes existents per minimitzar l’impacte ambiental i social. Un dels elements més
270 km passaran per Catalunya en conductes repartits en tres trams
destacats de la contribució catalana és l’estació de compressió de Tivissa, una infraestructura clau en la xarxa que actuarà com a node de distribució per als fluxos cap al Mediterrani i cap al corredor marítim BarMar. Aquestes instal·lacions s’ubiquen habitualment en parcel·les de cinc a vuit hectàrees i requereixen connexió a la xarxa elèctrica d’alta tensió, atès
El projecte total comportarà una inversió bruta de 3.310 milions d’euros
que els compressors funcionen amb motors elèctrics.
81.000 llocs de treball
Quant a la inversió, el projecte comportarà una inversió bruta de 3.310 milions d’euros fins al 2030. Segons un estudi d’impacte socioeconòmic elaborat per PwC per a Enagás el 2023, l’economia de l’hidrogen a Espanya podria generar més de 32.000 milions d’euros
de PIB anual i mantenir uns 81.000 llocs de treball durant el seu desenvolupament. La construcció de la xarxa crearia al voltant de 17.200 nous llocs de treball, als quals se n’afegirien uns 900 de permanents en les fases d’operació i manteniment. Els promotors del projecte subratllen que l’impacte ambiental serà limitat gràcies a la reutilització d’infraestructures existents: el 80% del traçat discorrerà per la traça de gasoductes o vies de comunicació ja construïdes, i aproximadament el 21% de la xarxa aprofitarà gasoductes actuals adaptats per al transport d’hidrogen. Els
Model de canonada soterrada. Enagas
impactes identificats en una fase preliminar fan referència a la coberta vegetal, la geomorfologia temporal durant
les obres, la fauna en la fase de construcció, el paisatge en les instal·lacions de superfície i la generació de residus de cons-
La indústria té demanda, però la clau és el preu
L’hidrogen verd, obtingut a través de l’electròlisi de l’aigua amb electricitat d’origen renovable, es presenta com un dels vectors energètics clau per descarbonitzar sectors d’alta intensitat com la indústria pesant, la producció d’acer i ferti-
trucció. En tots els casos, els estudis previs conclouen que les afeccions serien compatibles o d’impacte moderat, sempre que s’apliquin les mesures preventives i correctores adequades.
Evitar nuclis urbans Durant els estudis de detall es determinarà la compatibilitat dels traçats amb la Xarxa Natura 2000 i els espais naturals protegits. El disseny definitiu preveu evitar nuclis urbans, zones d’alta densitat de població i espais d’especial protecció ambiental. Ara el projecte a Catalunya entra en la fase del procés de participació pública, que durarà fins
litzants, o el transport de llarga distància. «La indústria té demanda, però ara mateix els preus de l’hidrogen són molt cars i s’aposta pel gas», explica Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). A diferència dels combustibles fòssils, el seu ús no genera emissions de CO₂, i la seva capacitat per ser emmagatzemat i transportat el converteix en
El 21% de la xarxa aprofitarà gasoductes actuals, que s’adaptaran
al 30 de maig. Es repartiran fins a 89 punts d’informació, un per cada municipi afectat, i s’organitzaran 16 jornades participatives presencials. Al Camp de Tarragona, se’n faran a Gandesa, Mont-roig del Camp, Reus i Tarragona. En aquestes sessions s’exposarà la informació del projecte, es recolliran les aportacions dels assistents i es resoldran els dubtes que puguin sorgir. Amb tot, Espanya acumula
un complement ideal per a les energies renovables de naturalesa intermitent, com la solar o l’eòlica. «És positiu que es busquin infraestructures per a impulsar-ho. S’ha de veure com evoluciona», indica Palomares. En aquest sentit, les subvencions que rep Eneagás per part de la Unió Europea són clau, ja que la producció d’hidrogen té un cost econòmic molt alt.
El traçat preveu evitar zones d’alta densitat de població i espais protegits
una sèrie de factors que la posicionen com a candidata per liderar la producció i exportació d’hidrogen renovable a Europa: la seva extensa capacitat de generació solar i eòlica, la posició geogràfica que la connecta amb el nord d’Àfrica i l’Atlàntic i la seva xarxa gasista existent. La posada en marxa de la xarxa el 2030 coincidirà amb l’horitzó de la UE per consolidar un mercat europeu de l’hidrogen.
Política l Analitza un presumible «conflicte d’interès» i el possible «encobriment d’una relació laboral»
Marta Omella Blanco
L’Oficina Antifrau de Catalunya ha obert una investigació a l’empresa municipal Mercats de Tarragona per dues presumptes irregularitats vinculades a la contractació de serveis i possibles conflictes d’interès. Segons ha avançat el Diari de Tarragona i ha pogut confirmar aquest mitjà, l’organisme ha comunicat l’inici de les actuacions a l’alcalde Rubén Viñuales en un requeriment signat el passat 1 d’abril pel director d’investigacions d’Antifrau, Manel Díaz. La investigació s’ha activat després d’admetre a tràmit una denúncia rebuda el 10 de febrer. A partir d’aquí, Antifrau ha iniciat actuacions prèvies per determinar la versemblança dels fets denunciats i aclarir si tenen base suficient.
D’una banda, l’ens posa el focus en un contracte de serveis que podria estar «encobrint una relació laboral». D’altra, estudia si existeix un possible «conflicte d’interès» en la contractació d’una professional amb «vincles laborals previs» amb Mercats de Tarragona i l’Ajuntament. Segons ha transcendit, la persona investigada és una exassessora del grup municipal de Junts per Tarragona durant el mandat 2019-2023 que poste-
riorment hauria mantingut relacions contractuals amb Mercats.
La més recent seria el contracte firmat durant el febrer de 2025 per a la gestió del servei de justificació, seguiment i posada en marxa del projecte Tarragona Centre Comercial Obert, finançat amb fons europeus Next Generation per un import de 47.916 euros. A més, fonts coneixedores del cas apunten que la trajectòria professional d’aquesta persona dins l’entorn de Mercats hauria evolucionat des de tasques externes com a autònoma fins a responsabilitats més pròximes a l’estructura interna de l’empresa, assumint, durant el darrer any, funcions administratives i de suport a la gerència. Tant Mercats de Tarragona com el consistori han declinat fer declaracions sobre el cas. L’empresa municipal convocarà un Consell d’Administració aquesta setmana per informar els membres sobre el cas. Així, l’Oficina Antifrau ha requerit a l’Ajuntament que faci entrega de tota la documentació relativa a les relacions contractuals o laborals amb aquesta professional «des de l’1 de gener de 2023 i fins a l’actualitat». L’organisme adverteix que els fets investigats «podrien afectar el bon funcionament
L’ens ha requerit tota la documentació relativa al cas, que s’inicia el 2023
de l’administració pública» i la «confiança ciutadana». En tractar-se d’una qüestió amb «possible afectació en l’interès general», indica el document, a aquesta «no li és d’aplicació el règim jurídic de la caducitat».
La investigació coincideix amb la controvèrsia recent per la voluntat de Mercats de crear una nova plaça administrativa, amb un sou brut previst de més de 36.610 euros anuals. La proposta, que s’ha retirat dues vegades de l’ordre del dia del Consell d’Administració, genera recels entre els grups de l’oposició. Alguns consideren que la plaça podria respondre en realitat a la voluntat de crear un lloc d’assistent de gerència, una figura que ja havia estat qüestionada anteriorment. Des de l’oposició, veus com les d’ERC, Junts i En Comú Podem van expressar dubtes sobre les funcions i la necessitat d’aquesta nova incorporació, així com sobre el model organitzatiu de l’empresa, especialment després de l’acumulació de responsabilitats en la gerència, que ara inclou també la del Palau.
Mobilitat l L’Ajuntament fa marxa enrere i els busos no baixaran al carrer Mallorca
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona fa marxa enrere i habilitarà finalment la parada dels autobusos dels creueristes a l’avinguda Catalunya, i no al carrer Mallorca com ja havia acordat. Ahir es va signar un decret que permetrà que els autobusos procedents dels creuers que visiten la ciutat puguin estacionar a la parada habilitada a l’Avinguda Catalunya a l’alçada del Camp de Mart.
La consellera de Mobilitat Sonia Orts va destacar que
«hem escoltat els veïns de la zona del carrer Mallorca, i hem fet els canvis necessaris per tal d’aconseguir una mobilitat més eficient a la ciutat. D’aquesta manera no augmentem el trànsit en aquella zona ni traiem places d’aparcament».
Porta d’entrada
Per la seva banda, la consellera de Turisme, Montse Adan va posar en relleu que «la nova parada permet que els creueristes arribin directament a la porta d’entrada de la Part Alta, a tocar de la volta
del Pallol, un espai idoni per començar a conèixer la Tarraco Romana».
Oposició dels veïns
El col·lectiu Stop Creuers–Veïnat pel decreixement turístic conjuntament amb les veïns del carrer Mallorca van presentar una instancia a principis del mes de febrer a l’Ajuntament de Tarragona en contra de la nova parada de bus per als creueristes. «Ens alegren que el govern hagi escoltat la nostra petició i la dels veïns. La nova proposta no ens acaba de convèncer
Societat l La Biblioteca Pública de Tarragona va acollir ahir la tarda la presentació del llibre Una missió a contracorrent, que recull la tasca dels 10 anys d’Open Arms. L’acte va comptar amb la participació del fundador i director d’Open Arms Òscar Camps, i el fotoperiodista i cap de fotografia del Diari Ara Xavier Bertral. La presentació va
ser moderada pel periodista i sotsdirector del Diari Més, Carlos Domènech. També hi va assistir l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales, que va agrair la tasca de l’ONG. Camps va fer un repàs als inicis d’Open Arms a l’illa grega de Lesbos, on es va dirigir per intentar ajudar en la incipient crisi humanitària al Mediterrani. També va recordar les
dificultats i els «missatges d’odi» de determinats partits polítics contra l’organització, que durant aquesta dècada ha salvat més de 72.000 vides. El llibre, editat per Blume, està format per tres capítols —Herois, Malvats i Fora del Mar — i compta amb un gran pes fotogràfic. Segons Camps, «és un llibre que no hauria d’existir». Redacció
El Port presenta els avenços per ser hub d’eòlica marina flotant a la fira WindEurope
Economia l La delegació de l’Autoritat Portuària ho farà amb Euroports
Redacció
«Hem fet els canvis per tal d’aconseguir una mobilitat més eficient»
perquè posa tota la pressió, altra vegada, en la Part Alta, i creiem que encara hauríem de buscar un lloc millor», diu Jordi Collado, portaveu d’En Comú Podem. La polèmica amb els autobusos dels creuers ve de lluny, des que paraven a la Via Augusta i generava molèsties i alguns embussos de trànsit.
Port Tarragona explicarà els avenços que està fent en la seva estratègia per a ser un hub per a l’eòlica marina flotant a la Mediterrània a la fira WindEurope. L’esdeveniment, el més destacat del sector a nivell europeu, se celebrarà enguany a Madrid, del 21 al 23 d’abril. L’Autoritat Portuària hi serà present dins de l’estand de Puertos de l’Estado. En aquest espai, el dimecres, 22, a les 11 hores, oferirà una presentació sobre el seu posicionament i les principals novetats del seu projecte, en la qual també participarà Euroports, qui explicarà els seus plans a la Mediterrània dins d’aquest sector. L’agenda comercial es completarà amb una vintena de reunions i la participació a fins a quatre actes paral·lels addicionals. Entre ells desta-
ca un esdeveniment conjunt amb ACCIÓ, EolicCat i altres empreses catalanes, el dimarts 21, on s’exposaran les potencialitats de Catalunya per ser un actor decisiu en el desenvolupament d’aquest sector emergent. Durant el seu pas per la WindEurope, la delegació de Port Tarragona continuarà donant a conèixer les fortaleses de Tarragona com a futur hub per a la construcció, muntatge, logística, transport i manteniment dels aerogeneradors que conformaran els futurs parcs eòlics de la Mediterrània Occidental. Ho farà des de l’estand que Puertos del Estado té a la fira (10-D80) i en els diversos esdeveniments en els quals participarà. A banda d’aquesta presentació, el Port de Tarragona participarà en altres esdeveniments durant la WindEurope.
Política l El partit reinicia el procés per escollir la comitiva local abans de Sant Jordi i, després, centrarà els esforços a triar l’alcaldable del 2027
La primavera ha arribat a Tarragona amb moviments intensos dins de Junts per Catalunya, que afronta unes setmanes decisives per acabar de perfilar el seu futur a la ciutat. La formació de Carles Puigdemont es troba immers en un procés doble que marcarà el seu rumb immediat: la renovació de l’executiva local i la designació del candidat a l’alcaldia per als comicis municipals del 2027. La voluntat de la direcció nacional és tancar l’estructura orgànica del partit a la capital tarragonina abans de Sant Jordi i, posteriorment, centrar els seus esforços en l’elecció del cap de llista, que previsiblement es decidirà al llarg del mes de maig a través d’un procés de primàries.
Aquest camí, però, no ha estat exempt de turbulències. El passat 3 i 4 de desembre, s’havien de celebrar les eleccions per escollir el nou comitè local, però no es van acabar produint.
Dues candidatures estaven en lliça: la de Belén Riola, de perfil continuista respecte a l’anterior executiva i alineada amb l’actual portaveu municipal de JxCat a l’Ajuntament, Jordi Sendra; i la de Josep Maria Llort, del sector crític de la formació, contrari al suport reiterat de Sendra al govern socialista de Rubén Viñuales. El mateix dia que havien d’arrencar les eleccions, la Sindicatura Electoral va suspendre-les en detectar irregularitats per part de la llista de Llort. Ahir, quatre mesos després, la Direcció Executiva Nacional va desbloquejar el procés per triar el nou comitè local. Aquest dilluns, es va aprovar el calendari comicial i es va obrir el termini per presentar candidatures, que es tancarà avui, a les 18 h. Després del procés de validació, s’engegarà una breu campanya electoral del 16 al 19 d’abril. Les votacions, en format electrònic, tindran lloc entre els dies 20 i 21 d’abril,
Política l Aurora Fornos i Oriol Ges formen part del nou Comitè de Govern
L’agrupació d’Aliança Catalana al Tarragonès va presentar ahir, en una assemblea d’afiliats, la nova composició de la seva Junta Gestora comarcal. Aquesta nova etapa s’encara amb la voluntat de consolidar l’estructura del partit al territori i reforçar la seva presència als municipis de la comarca. «Tenim un equip sòlid, amb responsabilitats concretes i amb voluntat de treballar cada dia al territori. No venim a fer declaracions, venim a fer feina», va remarcar el coordinador de la Gestora del Tarra-
Tercera via
La cúpula nacional de Junts ha sondejat Fede Adan, exconseller de CiU
amb la proclamació definitiva dels resultats el dia 22.
Tres noms sobre la taula
Aquesta dualitat dins la militància, que s’ha fet especialment visible en la pugna pel control de l’executiva a Tarragona, també es deixa sentir en la mirada cap a les municipals del 2027. L’actual portaveu municipal i cap de llista de Junts en les eleccions
del 2023, Jordi Sendra, ha expressat reiteradament la seva voluntat de repetir com a alcaldable, però li ha acabat sortint competència. L’advocat Roger Baiges, vinculat al sector crític, ha sol·licitat formalment a la direcció nacional la convocatòria primàries per escollir el candidat. Amb aquest pas, vol posicionar-se com una alternativa a Sendra i traslladar a les urnes la divisió interna que es viu a la ciutat.
Amb tot, la cúpula nacional ha explorat una tercera via per intentar cosir ambdós bàndols i projectar una imatge de centralitat àmplia. El partit ha sondejat el president de
l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, Fede Adan, que va ser conseller de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament entre 2007 i 2015 amb Joan Aregio i, després, amb Victòria Forns. Igualment, va presidir el Consell Comarcal del Tarragonès entre 2011 i 2017. Catedràtic de dret processal de la Universitat Rovira i Virgili i germà de l’actual primera tinenta d’alcalde, Montse Adan (PSC), també va dirigir el 112 entre 2015 i 2017, durant el govern de Puigdemont. Ara, amb el calendari en marxa, Junts per Catalunya entra en una fase clau per arribar al 2027 amb totes les peces definides a la ciutat.
gonès, Enric Patai. El Comitè de Govern està format per Aurora Fornos i Oriol Ges, encarregats de coordinar les línies polítiques i estratègiques amb l’àmbit nacional. El mateix Enric Patai assumeix la coordinació general. En l’àmbit econòmic, Dionís Gabarró s’encarrega de la gestió dels recursos i del compliment de la normativa de transparència financera, mentre que Ramon Presas lidera l’equip de suport i l’alta de nous afiliats, gestionant la part documental i administrativa.
Els integrants de la nova Junta Gestora del Tarragonès. Cedida
Pel que fa a les àrees operatives, Pere Gras assumeix les Relacions Institucionals; Manel Bonnin i Sal Mallen
Enric Patai: «No venim a fer declaracions, venim a fer feina»
s’encarreguen de la Comunicació; Isaac Navarro i Ignasi Porta lideren la Logística de Parades, amb el suport administratiu de Joan Masdeu; el Grup Joves queda en mans de Salma Saiz i Joan Masdeu; David Ballesté coordinarà els plens municipals, i Ricard Fernández exercirà com a secretari d’actes.
ERC presentarà una moció
Política l El Grup Municipal d’ERC a Tarragona presentarà al ple del pròxim divendres una moció per demanar a la Generalitat climatitzar els centres educatius de la ciutat per tal de «garantir el benestar i la seguretat d’infants i personal docent». «Hem de trobar la manera de fer-ho el més ràpid possible, sigui fent que cada adminis-
tració es faci càrrec de la seva part o sigui fent un conveni perquè l’Ajuntament realitzi la inversió i la Generalitat li retorni en un futur», assenyala l'alcaldable, Xavi Puig. En aquest sentit, recorda que la modificació l’any passat de la llei d’educació obre l’oportunitat als municipis d’invertir en millores als centres educatius públics. Redacció
Cultura l La preestrena de la peça serà aquest divendres a les 18.30 hores a l’Auditori de la Diputació
Oriol Castro Sanz
«Potser pensàvem que ja s’ha vien fet totes les mirades pos sibles al món casteller. Però això és un producte diferent, no té res a veure amb el que s’ha fet fins ara». Així resumi en el documental Castells de Ciència els seus impulsors. La peça la protagonitza l’actriu Agnès Busquets, que de peti ta havia volgut ser castellera i que és qui descobreix la part més científica dels castells amb diferents especialistes. El documental, impulsat per la Universitat Rovira i Virgili, TAC12 i la Xarxa de Co municació Local, està dirigit pel periodista Carles Cortès. «El film explora com discipli nes com la física, l’arquitec tura, la neurobioquímica, les matemàtiques, la psicologia, la sociologia o la història per meten entendre millor el fet casteller i tot el que l’envolta», va explicar Cortès en l’acte de presentació.
La preestrena del docu mental té lloc aquest diven
dres 17 d’abril a les 18.30h a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. L’acte és obert al públic amb reserva prèvia.
Albert Samper, investigador
de la URV al Departament d’Arquitectura, hi ha partici pat. «Els castells es formen d’una forma molt semblant als edificis, hi ha molts paral·
L’Oficina Jove posa en marxa un servei de mobilitat internacional
Societat l Ajudarà el jovent en tràmits com els del programa Erasmus
El nou servei de mobilitat in ternacional de l’Oficina Jove es va presentar oficialment ahir. Té per objectiu facilitar l’accés de la joventut a la in formació sobre oportunitats europees i internacionals, afavorir la seva participació i combatre la desinforma ció que afecta especialment aquest col·lectiu. Mitjançant sessions informatives i aten ció personalitzada, a través de l’Oficina Jove en col·laboració amb Europe Direct Tarrago na s’ofereix assessorament i acompanyament per garan
tir que qualsevol jove tingui accés a tota la informació so bre oportunitats i programes d’estudi i de treball a l’estran ger, a consells per viatjar pel món.
El servei va dirigit princi palment a persones de 12 a 35 anys, a entitats i associacions juvenils i a centres educatius, de Tarragona i el conjunt de la comarca. L’Oficina Jove, com a servei públic de referència en orientació juvenil al terri tori, ofereix atenció integral i personalitzada a les persones joves en àmbits clau per al seu desenvolupament: educació, treball, salut, habitatge i mo
bilitat. La seva implantació territorial i la feina en xarxa amb agents comarcals i mu nicipals permeten arribar a un gran nombre de joves amb necessitats i perfils diversos.
El conseller de Joventut, Gui llermo García de Castro va explicar que es tracta «d’un nou servei puntal i de referèn cia per a les persones joves: una oportunitat única per fer accessibles a la joventut, totes les possibilitats i vies de pro jecció internacional en matè ria de treball, formació, explo ració, intercanvis, solidaritat i justícia global que es fomen ten des dels programes eu
lelismes i els intentem expli car», va dir Samper.
Des del 2021 Castells de Ciència és un pro
jecte que es remunta a l’any 2021, on va néixer amb l’objec tiu de fer divulgació científica d’aquest fenomen cultural.
«És un producte diferent, no té res a veure amb el que s’ha fet fins ara»
Al llarg de tot aquest temps s’han abordat els castells des de més de deu disciplines ci entífiques diferents com la física, la sociologia, l’arqui tectura, l’antropologia, la filo logia catalana, la química, la psicologia, les matemàtiques, la història, la infermeria, la geografia, la literatura o la nu trició. Tots aquests continguts científics s’han generat a par tir del coneixement d’investi gadores i investigadors de la URV, que han aportat a cadas cuna de les disciplines la seva expertesa per elaborar tots els materials que s’han creat: cartells il·lustrats que s’han repartit per mobiliari urbà de ciutats com Tarragona, Valls i Reus; vídeos de curta durada amb il·lustracions animades i textos divulgatius que parlen sobre cada disciplina en més profunditat o accions efíme res co,m vinils posats a places castellers de diferents ciutats relacionant els castells i la li teratura. Alguns d’ells també han participat a diferents xerra des sobre Castells i ciència que s’han fet de forma iti nerant a diferents punts del Camp de Tarragona. Un cop fet l’acte de preestrena el nou documental es difondrà a les televisions locals el 17 de maig a les 23 h a través de la Xarxa+ i TAC 12.
Imatge de l’acte de presentació del servei celebrat ahir. JCBorrachero
ropeus». Respecte a aquests àmbits, el jovent podrà trobar orientació des de com millo rar el currículum i l’ocupabi litat a l’estranger, ampliar el
coneixement en llengües, mi llorar les capacitats d’autono mia personal quan es viatja, formes d’explorar el volunta riat, i documentació necessà
ria o recomanable, requisits i visats per a estades fora del país. De la mateixa manera, el jovent hi trobarà informació sobre altres programes.
Enderroc de la nau de l’avinguda del Carrilet
Escenografia del Centre Catòlic
Arranjament de la vorera de l’av. Pere el Cerimoniós
Velocímetres per a patinets
Guaita: «La voluntat va ser mirar les necessitats que deia la ciutadania»
una quarantena de pisos amb protecció oficial. Davant d’aquest context, es posarà a disposició del Govern català en el marc del Pla 50.000 per a incrementar l’oferta d’habitatge social. «Hem de donar a la Generalitat l’espai sense edificar», va informar Guaita. Entre aquesta iniciativa, els dos complexos residencials en marxa —Riera i Mas Iglesias— i diverses promocions públiques projectades —Ball de Diables, Vilafortuny, Carme i Pich Aguilera—, ja hi ha projectats 618 nous domicilis protegits a la ciutat.
A la zona, també està previst enderrocar dos immobles al carrer de Balmes, moviment que afavorirà la connexió entre el Carrilet i el nucli urbà. Ara, l’Ajuntament haurà de valorar si convoca dues licitacions per efectuar les intervencions o si organitza un singular concurs públic dividit en lots. Això no obstant, és un procés que ocorrerà «en els següents mesos».
Hisenda l El consistori tanca el pressupost municipal del 2025 amb un superàvit de 2,7 milions d’euros
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ha tancat el pressupost municipal del 2025 amb un superàvit de 2,7 milions d’euros. Amb 1,7 milions d’euros adreçats a
amortitzar el deute per alleugerir els comptes del present exercici, l’equip de govern tindrà al seu abast 1 milió d’euros addicional per invertir en actuacions vinculades a aspectes com l’habitatge,
la cultura, la via pública o la seguretat, «allò que la ciutadania ens reclama en el dia a dia», va assenyalar l’alcaldessa, Sandra Guaita, en un acte en què va estar acompanyada pels líders dels partits que
l’acompanyen en el mandat, Noemí Llauradó (ERC) i Daniel Rubio (Ara), i pel regidor d’Hisenda, Manel Muñoz.
La principal actuació que finançarà el romanent serà l’enderrocament de la nau
de l’avinguda del Carrilet on, en l’anterior mandat, s’havia plantejat traslladar el mercat del barri. L’operació tindrà un cost de 440.000 euros. En l’actualitat, l’objectiu és aprofitar la parcel·la per construir
A més, a l’entorn del Carrilet, enguany està previst que puguin iniciar-se les obres de remodelació del carrer de l’Escultor Rocamora per esdevenir una via de prioritat invertida amb més protagonisme per als vianants. Serà la primera pota del procés de transformació del barri.
El Centre Catòlic
La conversió del Centre Catòlic en un obrador escènic rebrà la segona partida més
La dada
dies
És la mitjana de pagament a proveïdors, lluny dels 30 dies màxims
important. 220.000 euros es destinaran a la tecnificació i l’escenografia de l’equipament, unes instal·lacions necessàries per «poder iniciar com més aviat millor l’activitat cultural», va apuntar el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, que va recordar que la recuperació de l’edifici pretén anar «més enllà d’un espai escènic» perquè també sigui «un centre de creació». Mentrestant, l’immoble està sent objecte d’unes obres de reforma que haurien d’estar enllestides a finals d’any.
Mobilitat i seguretat
El consistori està treballant per millorar la seguretat viària. En aquesta direcció, invertirà 9.500 euros en l’adquisició de velocímetres que mesuraran la velocitat dels patinets. És una tecnologia que encara no s’empra a Reus —Tarragona va incorporar a principis d’any un cinemòmetre portàtil per a vehicles de mobilitat personal— i que, en un futur pròxim, serà d’utilitat per a la Guàrdia Urbana. La seva ubicació encara s’ha de determinar. També aniran a parar 40.000 euros a reductors de velocitat.
Via pública
En l’àmbit de la via pública, s’arranjarà la vorera de l’avinguda de Pere el Cerimoniós, una inversió calculada en 150.000 euros. Així mateix, es millorarà la zona de jocs infantils de la plaça de la Sardana (50.000 euros), es treballarà en la jardineria de la plaça de Teresa Miquel i Pàmies (50.000 euros) i s’habilitarà una àrea per a l’ús i el gaudi dels nens i nenes al parc Bellissens Sud (50.000 euros). També es destinaran 100.000 euros al manteniment de camins i rieres. Es tracta d’operacions ideades «fruit de l’escolta activa», segons va
La xifra
55,7%
d’endeutament
La ràtio ha continuat baixant i se situa lluny del topall legal del 110%
expressar l’edil Muñoz. «La voluntat de tot el govern va ser mirar les necessitats que detectava la ciutadania i que els romanents vagin destinats en aquests espais; les prioritats del govern van acompanyades per les prioritats de la ciutadania», va compartir la batllessa.
Liquidació del pressupost L’Ajuntament ja va presentar la liquidació del pressupost en el darrer ple. El regidor d’Hisenda va assegurar que, al tancament del 2025, les finances estan «sanejades», uns comptes que es resumeixen en un romanent de tresoreria positiu, un coeficient d’endeutament «baix» i una mitjana de pagament a proveïdors «per sota del que exigeix la llei». «Això és fruit d’una tasca rigorosa feta no només des del govern de Reus, sinó també des del servei tècnic», va agrair Muñoz. El grau d’execució del pressupost corrent va ser d’un 95%, xifra que implica «un compliment dels compromisos que l’Ajuntament té amb la ciutadania». «Demostra que, quan confeccionem els pressupostos, els ajustem al màxim a la realitat i les necessitats de la ciutat», va afirmar Muñoz. Les principals àrees en què s’han destinat els recursos van ser Neteja, Recollida i Medi Ambient (22,9 milions d’euros), Serveis i Promoció Social (17,4 milions), Seguretat i Mobilitat (16,7 milions), Educació (12,6 milions) i Habitatge i Urbanisme (10,9 milions). La ràtio d’endeutament, que el 2024 va situar-se en un 57,9%, s’ha disminuït fins a arribar al 55,7%. El topall legal és d’un 110%. A més, la mitjana anual de pagament als proveïdors és de 10 dies, lluny dels 30 dies que fixa la legislació com a termini màxim.
Cultura l L’encàrrec de la museografia encara està en període de garantia
Miquel Llaberia
Els Museus de Reus i l’Institut Municipal Reus Cultura treballen actualment en la correcció dels errors detectats en la museografia del Museu d’Art i Història de Reus, recentment reformat. L’equipament municipal va reobrir les portes després d’un procés de renovació integral el passat 30 de gener, en un acte que va assistir el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. La reforma va incloure tant l’espai com la museografia amb un import de 2.291.911,78 euros, dels quals 2.000.000 van anar a
càrrec del Ministeri de Cultura. Ara bé, poc després d’inaugurar-se els primers visitants van començar a detectar errors en la museografia, fos per errades de caràcter gramatical o de dades incorrectes. El Ball de Diables de Reus, durant els versots de la crema del Braç Incorrupte del 18 de febrer, van aprofitar per llençar llenya al foc: «Ja heu vist la part de les festes? No cal ni que us hi acosteu! Segons hi posa allí, el drac és de l’any 81. Me l’heu fet onze anys més iaio. Crec que és un cop massa dur!».
La vitrina Comella i l’amistat de Gaudí i Güell, la nova exposició itinerant del Museu de Reus
Cultura l El Museu de Reus impulsa la mostra Gaudí i la vitrina Comella, molt més que un moble, que gira al voltant de la singularitat d’aquesta peça de l’arquitecte. L’exposició es va instal·lar a la Biblioteca Pere Anguera el passat 8 d’abril i es podrà visitar fins al 6 de maig, per posteriorment traslladar-se a la Biblioteca Central Xavier
Amorós entre el 8 de maig i el 8 de juny. A partir d’aquí, començarà la itinerància per les biblioteques que ho sollicitin. La vitrina per a la Casa Comella és un dels primers encàrrecs a Antoni Gaudí i és un exemple del treball multidisciplinari de l’arquitecte reusenc, que va anar més enllà de les obres arquitectòniques. Redacció
Davant d’aquesta situació, des de l’Ajuntament treballen actualment en la detecció de totes les errades per tal de la seva posterior correcció. «Actualment, l’encàrrec de la museografia encara es troba dins de la licitació, concretament en el període de garantia. Alguns errors ja han estat detectats, però durant els pròxims mesos encara continuarà la revisió i la posterior modificació de les errades», afirmen fonts del consistori a Diari Més. Ara bé, com que la feina de detecció i correcció no està «efectuada del tot»,
Algunes errades són de caràcter gramatical i altres de dades incorrectes
encara no faran cap valoració al respecte. L’espai disposa de diferents sales, les quals fan referència a aspectes com els elements festius de la ciutat, el passat històric de la ciutat com una de les capitals del sud de Catalunya, la seva relació amb el Camp de Tarragona o la figura de diferents il·lustres reusencs.
Miquel Llaberia
Hi ha experiències vitals i indrets que marquen la vida d’una persona. Pels aprenentatges, pels nous punts de vista descoberts o per la sensació de, pràcticament, viatjar a un món diferent. És el cas d’anar a fer un voluntariat al Senegal, una experiència que li canvia la vida a molts i que, en alguns casos, repeteixen. És el cas de Maribel Sánchez-Oro, metgessa de família al CAP Sant Pere, que va viatjar al Senegal junt amb altres professionals l’any 2023 i que no va poder evitar tornar anys després amb un altre projecte. En aquesta ocasió acompanyada per la seva filla; la infermera Maria Figueres, en el marc d’un projecte de voluntariat sanitari i cooperació internacional desenvolupat per La Veu entre Cultures. «Recordo que vaig conèixer l’ONG l’anterior Sant Jordi i d’aquí vam començar a parlar sobre el tema», explica Sánchez. Per la seva banda, Bineta Touré, de La Veu entre Cultures, assegura que el testimoni de la metgessa els va ser útil per tal que «ho compartís amb persones que anaven a fer de voluntàries per primera vegada».
Un voluntariat amb el qual es va afegir la filla de la Maribel, just quan estava acabant el grau en Infermeria: «No sabia ben bé que fer en acabar i, quan la meva mare m’ho va explicar tot em vaig animar a acompanyar-la i a fer-ho tam-
l Solidaritat
La metgessa Maribel Sánchez-Oro es va dedicar a la prevenció del càncer de mama
bé». Figueres admet que des de sempre «havia tingut moltes ganes de fer un voluntariat», però que «és molt diferent
de com esperes que sigui». «Et fiques unes expectatives de com ajudaràs i, en arribar allí, tot és molt diferent», afegeix.
A més, un altre punt el qual li va impactar va ser la diferència cultural: «Has d’adaptar-te a la seva cultura, perquè fan
Patrimoni l L'Arxiu Municipal de Reus ha incorporat documentació de la colla de caramelles Els Tranquils, fundada l'any 1944, que té a veure amb l'activi-
tat de l'entitat al llarg dels anys. Durant aquest temps l'entitat ha viscut diferents etapes, alternant períodes de gran activitat amb altres d'inactivitat. Tot i això,
va saber reinventar-se i el passat 2019 va rebre la menció honorífica per part de l'Ajuntament de Reus en reconeixement de la seva trajectòria. Redacció/Aj. Reus
Es va fer una campanya de vacunació del papil·loma en nenes
ma. Aleshores, si comparo les meves pràctiques a la carrera amb el voluntariat la diferència és molt xocant». Una experiència que, tot i impactar, assegura que ha estat profitosa: «Allí, com que tenen poc material, aprenen a fer moltes coses amb el que tenen. Fer molt amb poc, aquí hauríem d’aprendre d’això», comenta. «Aquí no tenim mai temps per a res i allí el temps és molt més relatiu. Aleshores, si vols donar un servei allí t’has d’adaptar a com viuen allí», opina la seva mare.
les coses d’una manera molt diferent aquí, sigui treballant o en la vida diària. S’ho prenen tot amb molta més cal-
La campanya consistia en, durant una setmana, desenvolupar un treball de prevenció sobre el càncer de mama i la vacunació del papil·loma a les nenes. «Les dones d’allí no tenen l’oportunitat d’anar a un hospital i no hi ha cap mena de sensibilització al respecte perquè no hi ha recursos», comenta Touré. «Ha estat una experiència diferent respecte a la primera vegada que vaig anar, perquè teníem un objectiu molt més concret», comenta la metgessa. Alhora, destaca alguna de les diferències entre desenvolupar aquesta tasca a Catalunya o al Senegal: «Allí els equipaments són molt més limitats. Aquí faríem una mamografia i allà és una exploració física. Tot és molt més rudimentari».
L’Aeroport de Reus frega els 16.000 passatgers
Mobilitat l Suposa un increment del 167% respecte al mateix període de l'any passat
Redacció
L’Aeroport de Reus ha tancat el primer trimestre d’enguany sumant un acumulat de 15.766 passatgers, un 167% més respecte al primer trimestre de 2025, dels quals 14.496 s’han registrat només durant el mes de març que, a diferència de l’any passat, ha inclòs la Setmana Santa en aquest període. Pel que fa a moviments, l’Aeroport va operar de gener a març 4.233 vols, un 16,8% més respecte als mateixos mesos de l’any anterior, dels quals 1.873 s’han registrat durant el mes de març.
Quant a la resta de la xarxa d’aeroports d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha aconseguit al març 4.591.353 passatgers i 29.252 operacions. Per la seva part, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat un total de 64.259 viatgers i 1.837 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 5.972 enlairaments i aterratges i un total de 469 passatgers. Pel que fa a la totalitat dels aeroports del Grup Aena, fins a març de 2026 sumen un acumulat de 81.263.915 passatgers.
L’Antic Hospital
acollirà una conferència sobre Palestina
Societat l La Comunitat Palestina Àrab Unida i la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona en Solidaritat amb Palestina han organitzat la conferència Vides condemnades: la pena de morts contra els palestins, que tindrà lloc el 24 d’abril, a les 18.30 hores, a la sala d’actes de l’Antic Hospital. L’acte abordarà la recent instauració de la pena de mort contra la població palestina condemnada per atacs «letals» i pretén generar un espai de reflexió i denúncia davant les vulneracions de drets humans. La jornada comptarà amb Husni Abdel Wahed, ambaixador de Palestina a l’Estat; Amina Shoman, presidenta de la Comunitat Palestina Àrab Unida del Camp de Tarragona; Falastin Mustafá Ávila, presidenta de la Comunitat Palestina Valenciana; i Ibrahim Abayat, president de la Casa Palestina de l’Aragó. Redacció
Gastronomia l Redessa convoca un segon concurs públic per a l’espai
Sergi Peralta Moreno
Segon intent per adjudicar el restaurant del Gaudí Centre. L’empresa municipal Redessa ja ha tornat a convocar el concurs públic per a l’explotació de l’espai, ubicat a la quarta planta del centre d’interpretació. Amb un cànon mínim anual de 24.000 euros més IVA, els interessats tindran fins a l’11 de maig per presentar les seves ofertes. El contracte serà vigent fins al 31 de desembre del 2035. El setembre del 2025, la Terrassa Gaudí va tancar després de tres anys en funcio-
nament. Redessa va plantejar l’escenari com «una oportunitat per a repensar el model d’establiment que pot acollir, especialment tenint en compte la remodelació prevista al museu». La primera licitació sobre el servei de restauració va quedar deserta. Això no obstant, fonts de la societat confirmaven que hi havia «interès d’empreses», motiu pel qual s’esperava revisar les condicions i reprogramar el procés en un termini curt de temps. Amb tot, històricament, la concessió ha estat complicada i, en el passat, ja van haver de repetir-se con-
Policial l Els Mossos d'Esquadra van detenir dijous passat a Reus un home de 64 anys com a presumpte autor d'un delicte de tràfic de drogues. La investigació es va iniciar en tenir coneixement que un individu es dedicava activament a aquesta activitat des del seu domicili del carrer de la Costa Brava. En concret, hi guardava les substàncies que, posteriorment,
Natàlia Pocorull presenta el poemari ‘Lo siento, nunca leí a los grandes’
Cultura l Natàlia Pocorull, escriptora i empresària del sector de la decoració, presentarà avui, a les 19 h., al Círcol, el poemari Lo siento, nunca leí a los grandes. En vers lliure, Pocorull vessa pensaments, sentiments, somnis i experiències; adés de manera meditada, adés deixant-se emportar. Redacció/Cedida
distribuïa amb el seu vehicle. Els agents van determinar que efectuava la venda al detall repartint la substància a domicili. Els compradors hi contactaven telefònicament i ell es desplaçava fins als punts acordats per dur a terme la transacció. La darrera operació va tenir lloc dijous passat, pels volts de les 10 hores, quan el sospitós va ser interceptat a l'avinguda d'An-
dorra de Tarragona, quan es disposava a tancar un nou tracte. La policia va trobar-li a sobre tres embolcalls de cocaïna, que se sumaven a 56 més que es localitzaven a l'interior del vehicle. Aquell mateix dia es va procedir a una entrada judicial al seu domicili, que va finalitzar amb el comís de més de 770 grams de cocaïna i 610 euros en bitllets fraccionats. Redacció
cursos públics davant la dificultat de trobar adjudicatari tot mantenint uns llindars alts de qualitat. L’objectiu de la subhasta és garantir la posada en funcionament d’un espai de restauració estable, de qualitat i alineat amb la funció cultural i turística del Gaudí Centre, tot
millorant l’experiència global a l’equipament. El contracte es formalitzarà sota la modalitat de concessió de serveis i comporta la gestió integral del restaurant per part de l’adjudicatari. Redessa no hi farà cap aportació econòmica i la retribució de la concessionà-
ria provindrà dels ingressos generats per l’activitat de restauració. A més de l’oferta econòmica, la licitació valorarà la qualitat de la proposta gastronòmica, l’ús de productes de proximitat, la vinculació amb el territori i la coherència amb l’esperit cultural i modernista de l’immoble.
Llengua l El conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya remarca la necessitat de «reforçar el domini oral del català des de les llars d’infants i primària», així com «reforçar el seu ús entre els alumnes» perquè sigui «la llengua del grup»
Quin diagnòstic es pot fer sobre la situació actual del català a Catalunya?
«La situació és diversa perquè hi ha diferències importants entre vegueries, comarques i, fins i tot, barris. És delicada perquè hi ha algunes tendències que són preocupants. I és complexa perquè hi ha molts factors que pressionen sobre la llengua. Però és reversible». Quins són aquests factors?
«Primer, hi ha factors polítics i jurídics. El català no és plenament oficial; ni de lliure, ni de facto. Ni a les institucions europees, ni en alguns àmbits quotidians com serveis mèdics o jutjats. En segon lloc, factors socioeconòmics i demogràfics. S’han generat fluxos demogràfics molt importants de població que no sap parlar català i això té un impacte evident en el seu ús. En tercer lloc, hi ha factors tecnològics i audiovisuals: amb les pantalles i les xarxes socials, les generacions més joves tenen un impacte d’exposició constant a missatges en moltes llengües i el català té una posició minoritària. Finalment, factors actitudinals i ideològics: ara és més fàcil viure en un lloc sense integrar-se lingüísticament». Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics, l’ús habitual del català ha passat del 46% al 32,6% en dues dècades. Què ha fallat?
«Hi ha hagut una caiguda en termes relatius, però en termes absoluts es va incrementar el nombre de gent que sabia català entre el 2018 i el 2023. Cada any, 50.000 persones més el sabien parlar i 20.000 més el parlaven habitualment. Tot i això, aquest creixement és inferior al de la població que arribava a Catalunya i, per tant, no era prou per mantenir els mateixos percentatges. Cal reforçar els mecanismes perquè la gent aprengui català fins a equipa-
Canviar comportaments
«La població ha de parlar en català a tothom per generar la necessitat d’aprendre’l»
Augmentar el pressupost
«És prioritari tenir el màxim de recursos per impulsar una política lingüística transversal»
rar l’augment demogràfic». Quines particularitats té el Camp de Tarragona?
«Tot i l’increment de població, es manté el pes del català com a llengua inicial i augmenten les situacions de bilingüisme. Això vol dir que el català continua tenint poder d’atracció. En canvi, preocupa que entre els joves que no tenen el català com a llengua inicial no l’adoptin com a llengua habitual, mentre creix l’ús del castellà entre els joves de llengua inicial catalana».
Què ha de canviar perquè el nouvingut vegi el català com una necessitat real i no opcional?
«Cal fer que el català tingui més valor utilitari perquè les persones que venen de fora sàpiguen que el necessitaran per fer cada cop més coses i per poder ascendir socialment. Alhora, hem de reforçar-ne el valor simbòlic: que s’entengui que ser benvingut implica també aprendre català com a part dels drets i deures d’integració».
Quin paper han de jugar els catalans en aquesta tasca?
«La població autòctona ha de canviar comportaments i parlar en català a tothom per generar la necessitat d’aprendre’l. Hem d’acompanyar els aprenents i no canviar de llengua quan algú no sembli català de tota la vida. El català també ha de ser un actiu en el món laboral, amb la implicació de les empreses perquè sigui útil per trobar feina i progressar, i perquè la feina torni a ser un espai d’aprenentatge». Fins a quin punt pot l’administració pública influir perquè el català sigui més present al sector privat?
«La legislació garanteix el dret d’opció lingüística dels clients i obliga les empreses a assegurar que el personal de cara al públic pugui aten-
dre en les llengües oficials. El món empresarial ha d’assumir aquest deure de disponibilitat. De la mateixa manera que una empresa busca personal que parli francès si té clients francesos, també ha de vetllar perquè els seus treballadors puguin atendre en la llengua pròpia del país».
En els darrers anys, també hi ha hagut queixes en el sistema sanitari públic per no poder ser atesos en català. Què s’està fent per solucionar aquesta situació?
«El problema ve de dècades enrere, quan es va facilitar l’arribada d’estudiants de medicina que sovint no es queden a Catalunya. També per no haver format prou metges. El Govern està augmentant les places de Medicina —195 més a partir de l’any vinent—, formant els professionals
sanitaris que ja treballen al sistema i fent que el coneixement del català sigui cada vegada més necessari per progressar. Volem posar-hi el màxim esforç, però no ho podem resoldre d’un dia per l’altre».
Un repte prioritari
L’ús del català ha caigut, especialment, entre els més joves. El problema és educatiu o és el que passa fora de l’aula?
«Els canvis digitals fan que les noves generacions socialitzin des de molt petites en un entorn més castellà i menys català. Pel que fa al sistema educatiu, necessitem millorar sobretot el domini oral del català, des de les llars d’infants i primària, així com reforçar el seu ús entre els alumnes perquè no sigui només la llengua del mestre sinó també la del grup i el parlin entre ells». El TSJC va anul·lar part del decret que blindava el català a l’escola. Això posa en risc el model d’immersió lingüística?
«La darrera interlocutòria del tribunal té un abast limitat: uns articles del decret que estaven suspesos han passat a ser provisionalment nuls, però a efectes pràctics la situació és la mateixa. L’arquitectura de l’escola catalana no depèn d’aquest decret, sinó del decret llei del 2022 i les instruccions de començament de curs. En el seu moment, el Tribunal Constitucional ja va considerar que el català és el ‘centre de gravetat lingüístic’ de l’escola catalana». Considera suficients les polítiques impulsades pel Departament de Política Lingüística des de la seva creació l’any 2024?
«Estem abordant fronts diversos i n’hi ha un molt important que és l’aprenentatge per a persones adultes. Hem aprovat el Pacte Nacional per la Llengua i ja s’ha posat en
Canvi de context
«Les noves generacions socialitzen en un entorn més castellà amb els canvis digitals»
marxa o completat la major part de les mesures inicials. També s’estan donant eines i recursos als ajuntaments perquè puguin desenvolu par polítiques lingüístiques aprofitant la seva proximitat al territori. Tot i els avenços, encara no és suficient i calen nous pressupostos i la col· laboració d’entitats, adminis tracions i ciutadania».
Augmentar el pressupost del Departament està sent una prioritat real en la negociació dels comptes?
«L’obligació de qualsevol con seller és demanar sempre més pressupost. És un objec tiu prioritari disposar del mà xim de recursos per impulsar aquesta política, que és social, educativa, de desenvolupa ment tecnològic i d’equitat; i que, en definitiva, és una po lítica lingüística transversal. Confiem a poder arribar a una solució satisfactòria». Comentava que la situació del català és reversible.
Quina és la mesura més important que cal aplicar?
«No n’hi ha una única, per què el Pacte Nacional per la
Llengua abasta 21 àmbits. Cal avançar en educació amb una renovació del model lin güístic, incrementar l’audio visual en català i garantir que el coneixement de la llengua creixi entre el personal sani tari. A més, cal assegurar que el català continuï sent una llengua acadèmica i implicar també el món de l’empresa i del treball en el seu aprenen tatge i ús. Cada àmbit reque reix mesures específiques». Per què és important que les administracions locals s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua?
«Els ajuntaments tenen un paper clau perquè gestionen àmbits de la vida quotidiana. Si el català és la llengua ha bitual en serveis i activitats municipals, es converteix en útil i necessari. Per això, es demana que incorporin una mirada lingüística, com ja s’ha fet amb la perspectiva de gènere o ambiental, ja que les seves decisions afavoreixin l’ús, l’aprenentatge i la valo ració del català. El català és cosa de tothom, també de les administracions».
Representants municipals,
el
Actuacions l El municipi va ser l’escenari de presentació dels nous plans de promoció lingüística del català de la Generalitat
Els nous plans d’impuls al català de la Generalitat van tindre com a punt de partida aquest dilluns el municipi de Constantí, concretament, el conjunt romà de Centcelles. El conseller de Política Lin güística va visitar el jaciment per presentar les propostes per incrementar l’ús del cata là, centrant se en la demarca ció de Tarragona, on les dades apunten a un decreixement general en els últims vint anys, segons les últimes da des de la Generalitat enregis
trades el 2023. Les indicaci ons del Govern van enfocar se en les metodologies «clau», a través d’una guia oficial, de promoció lingüística als con sistoris, de la mà de la direc tora del Centre Nacional de la Llengua de Tarragona (CNL), Laura Giné i la directora del CNL a Reus, Anna Saperas. Les expertes feien incís en la necessitat d’incrementar els cursos d’aprenentatge del català, les reunions de «lectura fàcil» de literatura en català o la implementació de normes a les institucions.
El Govern oferirà una guia als consistoris per activar polítiques de promoció
Eines que, des del Govern, es preveu promocionar entre els consistoris per aplicar se de cara al 2030. «S’ha de situar els ajuntaments al centre de la importància de l’impuls de la llengua», ressaltava el con seller Vila.
En aquest sentit, des de la CNL es va fer referència a
quatre blocs: garantir l’ús del català a les institucions locals i empreses públiques; promo cionar l’aprenentatge social; fer fàcil l’ús del català, espe cialment per a nouvinguts i, finalment, generar recursos útils des dels consistoris.
Vila també va destacar les 40 propostes «per a l’acció». Un llistat de mesures concre tes adaptades a la situació de tots els ajuntaments catalans, que també contempla les seves respectives dificultats pressupostàries o actuacions idònies. Les iniciatives se cen traran en actuacions inter nes, com organitzar sessions de sensibilització i formació, dedicades al teixit econòmic o a la comunitat «en el sentit ampli».
L’objectiu, d’acord amb Vila, és integrar l’ús de la llen gua en els nouvinguts i en els infants i joves, els més afec tats pel decreixement de l’ús de la llengua a Catalunya. El document també proposava la presència del català en ac tivitats esportices o culturals.
Serveis l El consistori instal·la més càmeres i endureix les sancions per pal·liar el creixement d’infraccions
Adam Díaz Garriga
matives vigents a la localitat. Des del consistori també es va recordar que, tot i que «la majoria» d’usuaris fan un ús correcte dels serveis, s’ha detectat un increment dels casos en els últims mesos i estudiarà la incorporació de contenidors industrials de gran capacitat per «millorar la funcionalitat» del polígon industrial.
Reorganització
L’augment d’infraccions per abocaments irregulars detectat per l’Ajuntament de Valls al polígon industrial no ha passat desapercebut. El consistori anunciava aquest dilluns més càmeres i un enduriment de les sancions per qui incompleixi les normatives municipals, després d’intensificar, des de fa pocs mesos, els dispositius de vigilància al recinte. Des del consistori s’assegurava que, en un mes, les càmeres instal·lades actualment van detectar més infraccions que tot l’any 2025, detectant-se 22 casos durant el primer trimestre d’enguany. Durant el primer mes de funcionament, van obrir-se 17 expedients i s’hi van sumar cinc més posteriorment, en comparació als 15 expedients oberts durant l’any passat. El reforç implementat pel consistori des de principis d’aquest 2026 «ha donat resultat». La principal novetat a destacar era la incorporació de quatre càmeres d’un model escollit per poder ser reubicades fàcilment i que incorporen vigilància mòbil, que ja estaven en funcionament en altres punts concrets de la ciutat. La intenció, d’acord amb l’Ajuntament, és canviar de posició els equipaments de vigilància en funció de «les necessitats».
Imatge d’una de les càmeres instal·lada l’any passat al polígon industrial
El polígon industrial tindrà quatre càmeres més d’alta tecnologia
L’increment del control
Mobilitat l El Ministeri de Transports anunciava aquest dilluns un tall a l’AP-7 que durarà fins al 4 de juny. El tram afectat serà el carril dret de l’autopista en sentit Barcelona, a l’altura de Cambrils, on s’estan executant obres d’emergència per condicionar el dre-
natge longitudinal de l’AP-7 a la província de Tarragona. El punt exacte se situarà entre els quilòmetres 270,3 i 261,8 i el tall es produirà únicament en dies laborables, des de les 7.00h a les 13.00h. S’habilitaran alternatives per les sortides 281 i 265. Redacció/Ministeri de Transports
també va centrar-se en l’enduriment de les sancions per pal·liar les afectacions dels abocaments. Actualment, les multes ascendeixen fins als 6.000 euros en els casos més greus, centrats en casos de residus denominats «especials»
o «abocaments reiterats». Entre les accions de reforç, l’Ajuntament també installava durant aquestes setmanes banderoles informatives a cada punt de recollida per advertir, precisament, sobre les sancions i recordar les nor-
L’any passat, els punts de recollida d’escombraries al municipi van reorganitzar-se per millorar l’eficàcia del servei. La localitat va passar de 52 punts dispersos arreu del municipi a set punts unificats amb una mateixa capacitat. Malgrat tot, des del consistori es fa incís en què les millores «no han estat suficients», ja que els problemes «han persistit» després de detectar 135 tones més de fracció resta als punts de recollida. «Andròmines i residus voluminosos és el que va apujar moltíssim la factura», explicava el regidor de Sostenibilitat, Andreu Gassó. Aquest «mal ús» del servei, explicava el regidor, continua provocant afectacions en l’àmbit econòmic a l’Ajuntament tot i disposar d’un servei gratuït de recollida setmanal. El consistori va posar en funcionament polígon industrial de Valls noves càmeres el passat mes de juliol, però s’han detectat més casos de veïns «incívics» i actuacions irregulars durant els últims mesos.
Societat l Torredembarra va tancar aquest diumenge una nova edició de rècord amb més de 600 vehicles exposats al recinte. Per quarta vegada, motos, cotxes i camions van participar en les proves i en les exposicions que van visitar milers de persones durant
el cap de setmana. Almenys 25 pilots van participar en els espectacles d'habilitat que van tornar a deixar amb la boca oberta el públic visitant de la localitat i d'arreu de Catalunya i l'Estat. La Sínia de la Vila va ser l'escenari d'enguany reiterant el seu èxit. ADG/Aj. de Torredembarra
L’Ajuntament de Salou donarà continuïtat a les inversions al centre urbà després d’aprovar inicialment el pla de millora i ampliació de voreres a diversos punts del municipi. La proposta preveu una inversió d’1.763.664 milions d’euros (IVA inclòs) i representarà, d’acord amb el consistori, una de les actuacions «més rellevants» impulsades en els darrers anys en l’àmbit urbanístic. En total, el pla inclou 27 actuacions denominades «estratègiques» distribuïdes per diferents barris i carrers del terme municipal. Els principals punts afectats per les actuacions d’arranjament seran els voltants de la residència, les escoles Salou i Vora Mar, així com diversos espais de la localitat com l’avinguda
Pau Casals, Montsant, Jaume Vicens Vives o Rosa Sensat. També s’inclouran carrers com Pierre Vilar, Domènec Su-
grañes i Grans, Francesc Ferrer i Guàrdia o el carrer Major, entre d’altres. A més, patiran renovacions les places de la
Cultura l Es basen en xifres recents recollides per l'Oficina de Turisme
Adam Díaz Garriga La Setmana Medieval de Montblanc espera un moviment turístic intens durant els nou dies de duració de l’efemèride. L’Oficina de Turisme de la Conca de Barberà va registrar un increment del 28% de les visites respecte al 2025 per Setmana Santa, unes xifres que representen indicadors del que es podrà preveure per la setmana més esperada pel municipi. Des de l’organització indiquen que «la tendència és favorable» durant el primer trimestre d’aquest 2026 i que es preveu un positiu augment de les reserves dels establiments d’allotjament locals.
Les dades registrades durant aquesta Setmana Santa, precisament, indicaven un 955 d’ocupació en diversos municipis de la Conca de Barberà, inclòs Montblanc. El 38% van ser visitants d’un sol dia, mentre el 34% van
Un dels actes principals a la
El 59% dels visitants per Setmana Santa van ser catalans i el 38% d’una sola nit
allotjar-se en altres localitats, i no a la capital. El turisme català, novament, va ser el més destacat, amb un 59% dels
visitants.
Durant la Setmana Medieval, l’Oficina de Turisme tornarà a donar el seu servei habitual de cap de setmana, com fa des del 2022. Durant els dos caps de setmana, però, no hi haurà visites guiades, però sí a les torres de la muralla i al pas de ronda en horari excepcional d’11.00h a 19.00h.
Sardana, el passatge de les Antines i la Via Aurèlia. Les actuacions inclouran millora del paviment de llam-
El consistori també s’enfocarà en crear zones verdes, voreres i enllumenat
bordes, reparacions de vorades i canals i reposicions de mobiliari urbà, juntament amb la renovació de la senyalització vertical, una de les iniciatives publicades pel consistori a principis d’aquest 2026. Les intervencions també se centraran en la reposició de marcs i tapes de serveis o accions en l’arbrat urbà, del qual s’eliminaran arrels superficials i es crearan escocells.
L’objectiu del consistori és «modernitzar» els espais i oferir més amplitud per «descongestionar» els principals carrers del municipi, amb intervencions que, d’acord amb
l’Ajuntament, eren necessàries per «dignificar» els espais.
Quatre voreres
A més de les actuacions de renovació, el consistori també preveu l’ampliació de tres voreres per millorar-ne la seguretat pels veïns. En aquest cas, els espais afectats són les voreres del carrer Berenguer de Palou, la del carrer Fra Juníper Serra i la del carrer Murillo, entre Barbastre i Carles Buïgas, via que va ser renovada fa menys d’un mes enfocant les seves actuacions en la «comoditat» dels veïns.
A Berenguer de Palou, la intervenció incorporarà la renovació de l’arbrat amb més espècies autòctones i noves zones enjardinades per crear una zona verda. Aquesta renovarà l’enllumenat públic amb lluminàries LED.
Per altra banda, l’Ajuntament preveu executar també l’esperada creació d’una nova vorera al carrer dels Caçadors, a Cap Salou. El consistori destaca la importància d’aquesta actuació de cara al futur perquè representarà la millora de la mobilitat de la zona, que incorporarà nous espais d’aparcament i guals per a vehicles.
Cultura l El violoncel Goffriller del destacat músic o el concert de la London Philharmonic Orchestra, entre el més destacat
La Fundació Pau Casals i la Generalitat han presentat aquest dilluns la commemoració dels 150 anys del naixement del músic de referència del segle XX. Durant el 2026 i el 2027 s’organitzaran més de setanta actes d’abast local, nacional i internacional per retre homenatge a Pau Casals amb concerts, exposicions, produccions audiovisuals, nous continguts digitals i propostes educatives. Entre les propostes més destacades hi haurà el concert amb el guanyador/a del Concurs Queen Elisabeth amb el violoncel Goffriller de Pau Casals, una exposició itinerant, un concert de la London Philharmonic Orchestra Madrid o la instal·lació temporal d’una escultura de Jaume Plensa als jardins del Museu Pau Casals del Vendrell. En roda de premsa a la seu del Departament de Cultura
de la Generalitat, el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, ha explicat que la commemoració vol promoure el coneixement de la figura i el llegat musical i humanístic de Pau Casals. “Casals té una enorme popularitat a Catalunya, però el coneixement sobre la importància i vigència del seu llegat pot ser molt més gran”, ha subratllat.
Pardo ha constatat que cal enfortir la projecció nacional i internacional de la figura de Pau Casals, en la seva doble dimensió de músic extraordinari i gran defensor de la pau, per tal que el seu llegat viu arribi a moltes més persones del Vendrell i Catalunya, d’Espanya i de tot el món. En tercer lloc, el director de la Fundació ha constatat que cal connectar amb les noves generacions.
La commemoració arrencarà amb l’acte inaugural d’aquest dilluns al Vendrell.
Entre les activitats destacades hi haurà la instal·lació d’una escultura de Jaume Plensa al Museu Pau Casals. L’artista cedeix temporalment l’escultura ‘Yolandita’ als jardins noucentistes del Museu Pau Casals, generant un diàleg amb la casa i amb la resta d’escultures exposades en aquest jardí d’un gran valor patrimonial. La peça arribarà el juny de 2026 i hi romandrà fins a finals de 2027.
També hi haurà la Diada Pau Casals 2026 al Palau de la Música, el Festival Internacional de Música Pau Casals 2026 al Vendrell o un acte d’homenatge per la mort de Pau Casals al Vendrell.
La programació oferirà l’exposició ‘Pau Casals. Un músic al servei de la pau’ que es podrà veure des del 21 d’octubre al Palau Robert, el febrer del 2027 al CaixaForum de Madrid i el juny de 2027 el Museu Pau Casals. L’exposició vol
«descentralitzar» la gestió
Política l Critiquen al Govern que el finançament i la gestió se centra «només» en Barcelona mentre «el país va a dues velocitats»
Adam Díaz Garriga
Un centenar d’alcaldes i alcaldesses, principalment de les comarques del Garraf, dels entorns de Barcelona i Alt i Baix Penedès van reunir-se al municipi de la Panadella aquest dilluns per reclamar la «descentralització» de la gestió de la Generalitat. Els batlles ressaltaven que, «més enllà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona», viuen una situació «injusta» marcada per un «infrafinançament crònic». En aquest sentit, argumenten que des del Govern no s’han impulsat polítiques de millora
per a les diferents comarques, que asseguren viure «un creixement demogràfic asimètric negatiu en els municipis petits».
Des del Baix Penedès, Cunit, la Bisbal del Penedès, Bellvei i Bonastre van tindre representació en l’acte d’unió, d’on va sorgir una «declaració oficial» signada per tots els consistoris per exigir «una governança pròpia», dotada de pressupost, amb competències i «un territori ben delimitat». «Molts alcaldes estem en la mateixa situació, hem de fer punya i treballar junts», explicava l’alcalde de Cunit,
El Vendrell l El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat la figura de Pau Casals en l’acte d’obertura per commemorar el 150è aniversari del músic al Vendrell. Illa ha destacat que «davant les injustícies i la guerra no s’hi val a callar ni tancar els ulls». Així, ha indicat que «les guerres són igual a tot arreu: a Gaza, Ucraïna, el Líban, l’Iran o al Sudan». «No ens podem permetre la hipocresia d’una doble vara de mesurar», ha asseverat. Aquest dilluns a la tarda, s’ha donat el tret de sortida als 150 anys del naixement del mestre. Durant la cerimònia s’ha escenificat el retorn del violoncel Goffriller de Casals a Catalunya. Fins ara en tenia cura la vídua del músic vendrellenc a Nova York i ara el custodiarà el Museu Pau Casals. ACN/ACN
donar a conèixer la figura de Pau Casals en totes les seves dimensions.
El violoncel del mestre
Un dels objectes que prendrà part de la celebració és el violoncel que Pau Casals va adquirir el 1908 i que va fer servir en bona part de la carrera. Aquest instrument el conserva la Fundació i ha estat diversitat d’anys als Estats Units d’Amèrica. Ara aquest instrument ha tornat a Catalunya
i el guanyador o guanyadora del Concurs Queen Elisabeth Competition 2026 tocarà el violoncel Goffriller de Casals, acompanyat/ada de l’Orquestra del Festival Internacional de Música Pau Casals.
Finalment, la commemoració es completarà amb el Concert de la London Philarmonic Orquestra 28 d’octubre de 2026 a Auditorio Nacional de Música de Madrid. Aquesta actuació serà dirigida per Edward Garner i amb la par-
ticipació de la violinista Julia Fischer i el violoncel·lista Daniel Müller-Schott. També destaca l’audició final del Guardó Internacional Pau Casals per a joves violoncel·listes 2026, Concert Musikkollegium Winterthur i la Diada Pau Casals 2027 al Palau de la Música, el Festival Internacional de Música Pau Casals 2027 al Vendrell o l’acte institucional de cloenda de la commemoració el 22 d’octubre de 2027 al Vendrell.
Jaume Casañas. D’aquesta manera, els alcaldes i alcaldesses manifestaven la necessitat de «prendre decisions com a regió» per «afrontar els seus reptes de futur».
«Sense la resta del territori, sense la resta de la nació, Barcelona no només perd l’essència, sinó que perd tota capacitat de competir globalment», s’afirmava des de la Panadella. Una de les principals crítiques era, també, per la falta de gestió governamental respecte a territoris habitats per només el 2% dels catalans, com els Pirineus, així com la focalització d’inversions i institucions a
l’Àrea Metropolitana de Barcelona. «No pot ser que el 50% dels catalans i catalanes visquin en menys del 5% de territori», esmentaven al manifest.
D’aquesta manera, instaven a actuar a la Generalitat per impulsar un òrgan regional autogestionat perquè, segons indicaven en la declaració, «ni
les diputacions, ni les vegueries, ni les comarques tenen prou força per donar cobertura a les necessitats del Govern».
Futbol l El millor conjunt grana es va veure quan els tres jugadors van connectar per provocar la desfeta murciana
Arnau Montreal Quesada
La supervivència del Nàstic a la Primera Federació passa per l’eficàcia a les àrees. Després del partit contra el Real Murcia, queda clar que, en atac, depèn del pas endavant de Kiki Abdallah, Jaume Jardí i Marcos Baselga. El conjunt grana necessita les seves individualitats per marcar diferències i, el passat dissabte, així ho van mostrar al Nou Estadi els tres jugadors del trident grana. Pablo Alfaro va plantejar un partit d’esperar i buscar els espais, més que necessari per fer front a un Real Murcia ple de talent que, en un altre context, hauria passat per sobre dels grana. Així ho va deixar clar Alfaro en el postpartit. «Tenim virtuts i defectes i aquests no volem que es vegin». Ara mateix, ser dominador i portar la iniciativa no és una fortalesa. De fet, en els partits en què ha tingut la responsabilitat, el Nàstic ha acabat sent un equip perdut i mort en la pilotada en llarg a ningú, com va passar a Algeciras. Ara mateix, l’efectivitat i els punts són una prioritat que passa per sobre del bon joc o la bona imatge.
El pla d’Alfaro va sortir a
Quan Kiki i Baselga van ser substituïts, el millor Nàstic va desaparèixer
la perfecció, sobretot en una primera meitat en què el Nàstic va marcar i va poder ma-
tar el partit. Que sortís bé és, en gran part, gràcies als tres protagonistes: Kiki Abdallah, Jaume Jardí i Marcos Baselga.
La fletxa
Abdallah va jugar el seu millor partit de grana. El jove extrem francès evoluciona a passos de gegant i, contra el Murcia,
va ser el jugador diferencial que ha estat esperant el Nàstic tota la temporada. Amb ell, Alfaro va tenir un jugador ràpid, valent i capaç de regatejar i superar els defensors rivals.
Kiki ho va fer tot, menys el gol. En va tenir d’ocasions, concretament tres, però va pecar de joventut en la defi-
nició de les jugades. Poc es pot retreure a un jugador que, quan va ser substituït, el millor Nàstic va marxar amb ell i l’equip es va quedar sense arguments abans del miracle.
El quarterback
Alfaro va definir Jaume Jardí com «el quarterback» grana.
En el futbol americà, el jugador en aquesta posició és l’estrella de l’equip, el cervell de l’atac que s’encarrega de posar la pilota allà on fa falta per assolir un touchdown Dissabte en va signar un, amb la passada en llarg allà on només Marcos Baselga podia arribar i, poc després, encara en va tenir un altre que es va estavellar al pal.
En els darrers duels, Jardí s’havia apagat i l’atac grana també. Dissabte, va tornar a ser l’assistent i la màgia de l’atac grana.
El killer
Marcos Baselga es va estrenar aquest 2026. Feia setmanes que semblava que Alfaro intercanviava Cedric i Baselga com qui tira una moneda a l’aire, perquè cap estava funcionant. Dissabte, l’aragonès va tornar a marcar i, amb el gol, es va treure un pes de sobre. Així va quedar clar en la seva celebració. El Nàstic necessita el golejador que és, però, aquest curs, s’havia diluït. El gol i el posterior xut al pal són una promesa d’un jugador que, si fa un pas endavant en els partits que queden, serà clau en la salvació grana. De fet, seguir aquest camí i allunyar-se de la desesperació vista a Algeciras i Teruel depèn d’aquestes individualitats.
Si el Reus FC Reddis volia ser candidat a l’ascens havia de guanyar a casa tant sí com no. Aquesta exigència va ser acumulada després de setmanes d’incertesa en les quals resultats i les sensacions no acompanyaven i començaven a pesar com una gran llosa a l’esquena de tots els jugadors i cos tècnic. Això es va veure amb el gol a l’afegit de Xavi Jaime. L’eufòria en la celebració tant de jugadors com a entrenador, conscient del significat del triomf i, sobretot, traient-se un pes de sobre que els estava asfixiant.
El Reus és un recent ascendit a la Segona RFEF i, com a tal, l’objectiu plantejat era el d’assegurar la permanència. Amb tot, és impossible no mirar més enllà quan la realitat mostra un altre, perquè el Reus FC Reddis no s’ha despenjat del play-off des que va entrar en la tercera jornada de lliga.
En un equip acostumat a guanyar, un projecte amb molts ascensos a l’esquena, sumant la temporada d’aquesta manera és inevitable generar-se expectatives i pressions afegides. Carrasco ho va confessar en el postpartit, destacant que «tenim la pressió i nosaltres ens ho hem buscat. Si és per pujar benvinguda sigui». I sí, és destacat, perquè és difícil forçar al tècnic reusenc a sortir de la mentalitat partit a partit, però ho va haver de fer. «Jugar el play-off seria un gran premi. Si no ho fem, la temporada seria un èxit, però ens quedaríem sense aquesta cirereta en el pastís. Que quedi clar que treballarem al màxim perquè tenim un desig molt gran per aconseguir-ho», va destacar.
Aquesta pressió es va establir com una tela de desesperança i dubtes que es va alimentar dels darrers resultats i del fet de sumar tres partits seguits sense guanyar a casa. No sumar els tres punts significava sortir del play-off, cedir més distància amb els perseguidors i un cop més a la confiança en els darrers tres partits. En canvi, el miracle que va obrar Xavi Jaime permet al Reus continuar somiant.
El capità va posar un centre tímid i poc intencionat, però la pilota havia d’acabar al fons de la
Futbol l Un gol al descompte de Xavi Jaime permet als de Marc Carrasco mantenir la lluita pel play-off
xarxa. El porter Joan Pol es va confiar massa, potser descentrat per passar-se gran part del partit més preocupat per la grada que pel futbol, i la pilota es va colar al fons de la xarxa. El Reus es va treure un pes de sobre i així ho va celebrar. No perquè el gol suposi la classificació, encara queda lluita pel davant, sinó perquè ha de ser un punt d’inflexió. El triomf ha de ser un recordatori. El Reus FC Reddis té arguments per ser un candidat ferm en la lluita per l’ascens de la categoria. Ja ha mostrat aquests arguments al llarg de la temporada. Els roig-i-negres s’ho han de tornar a creure per afrontar aquestes darreres tres finals per continuar somiant. No per una obligació, no per ser una pressió i no
Nova final
El Reus ja prepara un desplaçament per animar l’equip al Narcís Sala
perquè sigui l’objectiu, sinó perquè són capaços.
Nou escenari
Amb 49 punts, els roig-i-negres es mantenen a un punt del sisè, el Barça Atlètic. Després de sumar el triomf contra l’SD Ibiza, ara tenen un repte majúscul al davant: el Sant Andreu.
L’equip de l’extècnic reusenc Natxo González encara no ha pujat. La derrota per 3-1 contra el València Mestalla fa que depenguin de guanyar al Reus per celebrar l’ascens a casa. Serà tota una final, però els de Carrasco no estaran sols, perquè el Reus ja organitza un desplaça-
Ciclisme l El francès va travessar en solitari la línia de meta dissabte
Redacció
El ciclista francès Nolan Pedersoli es va proclamar campió del Trofeu 15 d’Abril de la Canonja celebrat dissabte. El membre de l’equip Academy U19 Region Sud va ser el millor dels 157 corredors participants de la prova.
La cursa es va iniciar amb un ritme molt elevat, recorrent-se 49 quilòmetres en la primera hora i amb constants atacs per part de corredors de diversos equips. Tot i la insistència, cap intent va fructificar fins a l’escapada de set corredors, que aconsegueixen un avantatge de 39 segons quan restaven 61
km.
Al Coll de la Fueta, Pociello i el francès Derome prenen el comandament amb una bona entesa. Mentrestant, des del grup perseguidor, el també francès Nolan Pedersoli va arribar amb una exhibició de potència. Tan bon punt va contactar amb els capdavan-
ters, va llançar un atac contundent que només va poder seguir, durant uns instants, el seu compatriota Derome. Poc després, Pedersoli va incrementar el ritme i va deixar enrere Derome, iniciant una espectacular cavalcada en solitari. Amb una pedalada constant i sense defallir, va ampliar progressivament la diferència respecte als perseguidors, fent impossible qualsevol reacció. Pedersoli va travessar la meta en solitari a la Canonja, culminant una victòria de gran mèrit. Louis Derome i Jules Catil van completar el podi.
El CB Valls referma la confiança amb Miki Larraz i el renova per al pròxim curs
Bàsquet l El tècnic ha mantingut l'equip a la part alta en un any marcat per les lesions
Redacció
El CB Valls va tancar ahir la renovació de Miki Larraz com a entrenador del primer equip masculí de Tercera FEB per a la propera temporada. L’entitat vallenca obre així una nova era, refermant la confiança en el tècnic barceloní.
L’estabilitat a la banqueta ha sigut el senyal d’identitat de l’equip vallenc en els darreres temporades. Després de Pozo i Neila, Larraz va arribar amb l’objectiu de recuperar el Valls que lluita la part alta de la taula i així ho ha aconseguit. A falta d’una jornada, els vallencs són cinquens amb 13 victòries i 12 derrotes i han lluitat fins aquesta recta final per assolir el play-off d’ascens.
En una temporada marcada per les lesions, com la de Raül Neila en la primera
jornada i la del reforç interior David Acosta, Larraz ha estat capaç de trobar la solució. Un dels elements més destacats ha estat la bona adaptació dels jugadors al sistema de joc de l’entrenador, fet que ha consolidat una identitat pròpia i ha millorat el rendiment col·lectiu.
L’equip de Larraz ha obert les ales el 2026. Després de coquetejar a la part baixa, el tècnic va donar amb la tecla aquest nou any assolint 9 victòries i només quatre derrotes, fet que va catapultar l’equip fins i tot amb oportunitat per assolir el play-off. Malgrat que finalment no es va aconseguir, el tècnic va demostrar una gran implicació en el projecte. Des de l’entitat vallenca destaquen «la màxima confiança en Miki Larraz». «Tant per la feina feta com per la seva capacitat de lideratge», van cloure.
Peinado processa Begoña
Gómez per malversació, tràfic d’influències i corrupció
Judicial l També per apropiació indeguda de marca, però no per instrusisme
Agències
El jutge Juan Carlos Peinado ha acordat processar la dona del president espanyol, Begoña Gómez, per malversació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda de marca. Deixa fora finalment el delicte d’intrusisme professional, pel qual se l’investigava fins ara. El titular del jutjat número 41 de Madrid també ha acordat processar l’assessora de Gómez a la Moncloa Cristina Álvarez i l’empresari
Carlos Barrabés. El jutge ha tancat la instrucció després de dos anys d’investigació arran d’una denúncia presentada per Manos Limpias, que s’ha ampliat amb les querelles de Vox i Hazte Oír.
Peinado investigava l’activitat professional de Gómez amb empresaris i la Universitat Complutense de Madrid
Imatge d’arxiu de Begoña Gómez. ACN
(UCM). La decisió judicial, que té marge de recurs, s’ha conegut durant un viatge que Pedro Sánchez ha fet a la Xina acompanyat de la seva dona, amb qui ha compartit alguna aparició pública. Des de Moncloa es condisera que no és casualitat que l’auto es publiqui mentre estan de viatge al gran estat asiàtic.
Imatge de les pintures exposades al MNAC. ACN
El jutjat d’Osca fixa un termini de 56 setmanes perquè el
Cultura l El jutjat 2 d’Osca ha emès una resolució on estableix 56 setmanes perquè el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) lliuri els murals de Sixena a l’Aragó. També demana al museu justificar de manera «successiva i documentada» el compliment de cadascuna de les fases previstes al cronograma de trasllat que van presentar
Guerra l Trump va amenaçar d’eliminar els vaixells iranians que se’l vulguin saltar
Agències
Els Estats Units van començar ahir el bloqueig de tots els vaixells que entrin o surtin de l’Iran a través de l’estret d’Ormuz, tal com ja va amenaçar Donald Trump. El president nord-americà va anar més enllà i, ahir, fins i tot va amenaçar «d’eliminar immediatament» a qualsevol vaixell iranià que se’l vulgui saltar. Així ho va deixar clar a través d’un missatge a través de Truth Social : «Advertiment: Si qualsevol d’aquests vaixells s’acosta al nostre bloqueig, serà eliminat immediatament, utilitzant el mateix sistema de neutralització que emprem contra els narcotraficants en embarcacions en alta mar. És ràpid i brutal». El missatge del mandatari es va produir tot just mitja hora després que entrés en vigor el bloqueig que les forces nord-americanes executen a l’estret d’Ormuz. «El bloqueig s’aplicarà de manera imparcial contra els vaixells de totes les nacions que entrin o surtin de ports i zones costaneres iranianes, inclosos tots els ports iranians del Golf Aràbic
Els EUA asseguren que deixaran passar els que no entrin o surtin de l’Iran
i del Golf d’Oman», va concretar el Comandament Central dels Estats Units (Centcom) en un missatge a X per expli-
Xoc de declaracions entre Trump i el papa Lleó XIV per la guerra a l’Iran
Món l Trump acusa el pontífex de fer «mal a l'Església catòlica»
Agències
i que estipulava 64 setmanes per dur a terme l’operació. La jutgessa ha retallat aquest termini perquè dona per vàlides les inspeccions que van fer els tècnics aragonesos a les pintures per poder fer el trasllat. El director general de Cultura d’Aragó, Pedro Olloqui, considera ara s’obre definitivament la porta a l’execució de la sentència. ACN
El president dels Estats Units, Donald Trump, va acusar el papa Lleó XIV de fer «mal a l’Església catòlica» servint «l’esquerra radical» per haver criticat la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran. «És feble i terrible en política exterior», va dir en un llarg missatge a la xarxa Truth Social.
Segons recullen mitjans italians com ‘La Stampa’ o el ‘Corriere della Sera’, Lleó XIV va replicar ahir que no té «por a l’administració Trump». «No soc un polític. Parlo de
l’Evangeli i, per tant, continuaré parlant en contra de la guerra. No tinc cap intenció d’entrar en un debat amb ell», va afirmar en una conversa amb periodistes al vol de Roma a Algèria, segons recullen aquests mitjans.
Elegit gràcies a ell
El president dels EUA va assegurar que Lleó XIV va ser elegit com a papa gràcies a ell: «Si jo no estigués a la Casa Blanca, ell no estaria al Vaticà». Així el mandatari republicà va deixar clar que no li agrada el cap de l’Església
car l’operació. El Centcom va afegir que les forces nord-americanes no obstaculitzarien la llibertat dels vaixells que transitessin cap a i des de ports no iranians, i que es proporcionaria informació addicional als mariners comercials a través d’un avís formal abans que comenci el bloqueig.
D’altra banda, el president nord-americà va assegurar ahir que l’Iran s’ha posat en contacte amb els Estats Units per una nova ronda de negociacions. «Ens ha contactat l’altra part», va declarar a la premsa El republicà no va revelar si ha acceptat tornar a la taula de negociacions amb Teheran.
Imatge d’arxiu del papa Lleó XIV. VaticanMedia
El pontífex assegura que no té «por al president dels Estats Units»
catòlica perquè s’ha posicionat sobre les seves polítiques. «Hauria de centrar-se a ser un gran papa, no un polític», va remarcar el president dels Estats Units.
k Tribuna k
L’eix Astorga, molt més que l’arranjament d’un carrer
L’eix Astorga no és una obra qualsevol ni una actuació puntual. És una transformació urbana amb vocació social, una manera d’entendre la ciutat i una resposta clara a un deute històrica amb els barris del sud de la ciutat. I és, sobretot, el compliment d’un compromís polític assumit per un govern liderat per l’alcaldessa Sandra Guaita, que va situar des del primer dia la millora de l’espai públic com una prioritat del mandat. Quan el PSC governa, transforma. No gestiona la inèrcia ni es limita a mantenir el que hi ha, sinó que impulsa projectes que canvien el dia a dia de les persones. L’eix Astorga n’és un exemple clar: una actuació pensada per millorar la qualitat de vida, reduir desigualtats i cosir ciutat.
La transformació del carrer Astorga el convertirà en un eix cívic verd, accessible i pensat per a les persones. Voreres més amples, més arbrat i ombra, espais de descans i de joc, millora de l’accessibilitat i una mobilitat més pacificada són alguns dels elements clau del projecte. Amb una inversió superior als 4 milions d’euros, l’objectiu és clar: humanitzar l’espai públic i reforçar la connexió dels barris del sud amb la resta de la ciutat.
No es tracta només de canviar l’aspecte d’un carrer, sinó de transformar la manera com s’utilitza i es viu, generant espais de trobada, convivència i seguretat.
El PSC ha demostrat al llarg dels seus governs que invertir és transformar. No amb actuacions puntuals, sinó amb projectes que han redefinit barris sencers i han millorat la vida de la gent. Centres cívics, residències per a la gent gran, escoles bressol municipals i equipaments socials són exemples d’un model de ciutat que aposta per serveis públics forts i espais de convivència.
L’eix Astorga segueix aquest mateix model.
Quan el PSC governa, transforma. No gestiona la inèrcia ni es limita a mantenir el que hi ha, sinó que impulsa projectes que canvien el dia a dia de les persones
És una actuació que no busca titulars fàcils, sinó resultats reals, i que respon a una manera de governar basada en posar els recursos públics al servei de la cohesió social i territorial. Durant dècades, aquests barris han reclamat millores en l’espai públic, en els serveis i en les oportunitats. Avui, amb el Pla de Barris i amb actuacions com l’eix Astorga, aquest compromís es comença a materialitzar.
L’eix Astorga és, en definitiva és molt més que l’arranjament d’un carrer. És la demostració que quan el PSC governa, la ciutat avança. És el símbol d’un govern que compleix els seus compromisos, que actua allà on més falta fa i que entén la transformació urbana com una eina per construir una ciutat més justa, més cohesionada i més humana.
k Editorial k
Malgrat que les dades apunten a una davallada relativa en l’ús habitual del català, la diagnosi que en fa el màxim responsable institucional dedicat a la polñitica lingüística és clara: la situació és complexa i delicada, però reversible. Aquest matís és clau. En termes absoluts, cada cop hi ha més persones que entenen i saben parlar català, un fet que evidencia que la llengua continua tenint capacitat d’atracció i d’aprenentatge. El cas del Camp de Tarragona és especialment il·lustratiu. Amb un 37,9% de parlants habituals, se situa per sobre de la mitjana catalana, tot i els forts
canvis demogràfics. Això demostra que, fins i tot en contextos de creixement poblacional i diversitat, el català pot mantenir una presència significativa si hi ha condicions favorables. Però qualsevol mesura adreçada a millorar la situació de la llengua només serà efectiva si van acompanyades d’un compromís social: parlar català amb normalitat, sense prejudicis, i facilitar-ne l’aprenentatge. El futur del català no està garantit, però tampoc escrit. Amb polítiques valentes i una ciutadania activa, encara és possible revertir la tendència i consolidar-lo com a llengua de cohesió i oportunitats.
k Tribuna k
Mala peça al teler de la mentalitat democràtica?
La polèmica n’és la seva principalíssima manifestació: el pluralisme de punts de vista subjectius / interessos objectius sempre en constant dialèctica (perspectivisme del liberalisme politic). Per això, exercint-lo, me les haig amb l’escriptor / president de Junts d’Altafulla. La seva qualitat d’expressió per domini del llenguatge dona un significat especial a les seves tesis desplegades a la rèplica ‘De l’oposició a la dissolució’ al meu article ‘De la moció a la Diputació’. Una comparació de titulars que ja demostra que sap moure’s en camps semàntics més agressius; que la veritat sigui dita potser demostren que és dels qui teclegen des de rampells més que dels que anem corregim fins a una tercera versió; més matisada / suavitzada. Parlant podem ser impulsius, escrivint tenim oportunitats de rectificacions.
Primera tesi de Toni Capell que m’ha alarmat; com a greu oposició a la mentalitat democràtica: la radical concepció vertical de la vida de les organitzacions polítiques. Ni dirigents que ho “manegem” tot, dins un grup municipal, fins a determinar els criteris i votacions dels ‘subordinats’ regidors electes. Ni obediència a les instruccions de l’estructura del partit. Encara em té trasbalsat llegir-ho com a destacat a l’article de l’escriptor / president de Junts d’Altafulla i quin transcendental desengany que la verticalitat jerarquitzant s’hagi imposat al suposat socialisme altafullenc. La mentalitat democràtica és indestriable d’una concepció horitzontal de les relacions internes de tot partit i associació: els valors compartits de llibertat i igualtat, vet aquí. La immensa majoria de la llista del PSC d’Altafulla el 2023, encapçalada per Inma Morales, mantenim un vincle d’igualtat / afecte entre nosaltres, Des del qual, la reconeixem com a qui decideix en última instància la seva posició al Ple; perquè ella és la legítimament electe i, sobretot, la més informada i implicada
Fonxo Blanc
Regidor emèrit d’Altafulla
en tantes Comissions. La qualitat que «la soca més s’enfila com més endins pot arrelar»; penso feta a mida per adonar-se’n de la categoria d’Inma Morales. Però per reconèixer les categories se n’ha de tenir una mínima. Ras i curt. Segona tesi de Toni Capell que m’enutja perquè ve de qui ve - amb virtuts de discurs -. Quan s’apunta a les acusacions tan ‘tòpiques’ sobre la trajectòria municipal altafullenca de Jordi Molinera. Tot escriptor – o articulista – tenim l’obligació ‘ètica i estètica’ de defugir-les, perquè de temps estic convençut que tota opinió com més quantitat aplega menys qualitat demostra. Hi poso la mà al foc. Ja m’agradaria haver-me guanyat els seus resultats electorats i haver pogut dedicar-me a les seves responsabilitats polítiques. Per a una mentalitat democràtica res de més digne que esdevenir càrrec electe i fer-ne la feina que implica. Res de més digne. I cap vàlua biogràfica com la que va constant als successius libres d’actes. Les pròpies mancances poden provocar gelós / enveja o reconeixement / admiració. La durada de tot electe dedicat correspon a les ratificacions del seu electorat; en determinen la llargària, que de cap manera és un defecte perquè cada any guanyes en experiència i, sobretot, en seguretat. Quina clatellada que quan les assoleixes et fan caducat i et llancen a
La durada de tot electe dedicat correspon a les ratificacions del seu electorat; en determinen la llargària, que de cap manera és un defecte perquè cada any guanyes en experiència i, sobretot, en seguretat
la paperera de la història. Precisament, el maig de 2011, m’havia sentenciat la sobirania popular altafullenca i Jordi Molinera entrava nou de trinca a l’Ajuntament. Escriptor / president de Junts d’Altafulla, ho he pensat prou vegades: una recerca de politologia (un rang acadèmic prestigiat que estudia les experiències a les institucions, per a mi molt més valuoses) acabarà dedicada al recorregut municipalista de Jordi Molinera. De fet, recomanaria als seus tòpics acusadors que deixessin de perdre el temps i l’esmercessin en adonar-se / assimilar la seva oratòria persuasiva i la increïble capacitat d’analitzar i sumar espais polítics a Altafulla. Que li vagin al darrera. Podríem fer una marató de debat sobre la transcendental qüestió entre Francesc Farré Camps, Jordi Molinera Poblet i jo. Ja veuríem qui aprèn més de qui. Debat obert a escoltar i aprendre, autèntica excitant llaminadura per a mentalitats democràtiques.
Per acabar: m’agrada que Toni Capell em consideri ‘socio-einista’, tot i que és una imitació del qualificatiu ‘sociovergent’, un constructe cientifista / estiradet amb un prefix (‘socio’) que no pertoca. De fa dècades, tinc registrada la ironia ‘sociatergent’; que ha fet forat a Vilafranca. Seguint l’estil proposo el ‘sociateinejant’ – difícil de pronunciar i d’aplicar, tot sigui reconegut.
A Altafulla, la participació política de persones amb vocació literària dona un to del qual enorgullir-nos. Tot i les perspectives tan antagòniques; les quals potser en el fons ens convoquen a compartir taules i terrasses a una ruta de restaurants, des de Botigues de Mar fins a sant’Antoni. Oi que la democràcia més que a les àgores / fòrums nasqué als simposis / col·loquis?
k Tribuna k
En Tarragona vivimos en primera persona el terrorismo de ETA. Entre 1987 y 2001, la provincia sufrió siete atentados contra infraestructuras esenciales del tejido social y económico. El ataque contra el rack de Enpetrol, en junio de 1987, provocó tres explosiones de gran potencia y obligó a evacuar a miles de personas ante el riesgo de una catástrofe mayor. El coche bomba frente a la casa cuartel de La Ràpita en 1990 situó también a las fuerzas de seguridad y a su entorno en el punto de mira. Años después, una bomba en el aeropuerto de Reus dejó más de treinta heridos en plena temporada turística. En ese mismo periodo, ETA colocó artefactos en Salou y Cambrils, con explosiones de menor entidad y avisos previos, y perpetró el atentado contra el hotel Cala Font en 2001. El conjunto de estos ataques causó al menos 32 heridos y dejó un rastro de inquietud y de tristeza en el ánimo de los tarraconenses.
En Cataluña, la organización terrorista ETA perpetró 74 atentados, asesinó a 54 personas y dejó centenares de heridos. El atentado de Hipercor en 1987, con 21 víctimas mortales, y la casa cuartel de Vic en 1991, con nueve víctimas, reflejan con claridad la crueldad de aquel sinsentido que España padeció durante décadas, una crueldad que respondía a la voluntad política de doblegar a toda una nación mediante la imposición del terror. Desde que Pedro Sánchez es presidente, la política penitenciaria de sus gobiernos ha facilitado la concesión de beneficios a condenados por terrorismo, en cumplimiento de las condiciones impuestas por EH Bildu a cambio de su apoyo parlamentario. Más de un centenar de presos de ETA, en torno al 90 % del total, ha recibido algún tipo de beneficio penitenciario en los últimos años, ya sea en forma de tercer grado, régimen
El parc del port
El proper 18 d’abril inauguren el Parc del Port amb tota la pompa que l’acte és mereix. Els tarragonins i tarragonines guanyarem un preciós espai vora el mar per poder passejar i fer esport.
Llàstima que no tothom podrà gaudir d’aquest espai...
Els avis, les persones amb mobilitat reduïda, les mares i pares amb carrets de nadons… són una part del col.lectiu que no podrà accedir al parc per culpa del pas soterrat de la plaça dels Carros.
Com és possible que
Elisa Vedrina Diputada del PP en el Congreso
de semilibertad o libertad condicional. Tras la transferencia de la competencia penitenciaria al País Vasco, es el Gobierno Vasco quien ha acordado más de un centenar de terceros grados a etarras, en algunos casos reiterados tras ser inicialmente revocados por los tribunales. Estos beneficios alcanzan, lamentablemente, también a terroristas con máxima responsabilidad dentro de la organización terrorista. No podemos olvidar que entre los beneficiarios de estas medidas no consta una colaboración efectiva con la justicia para esclarecer los más de 300 asesinatos de ETA que siguen sin resolverse. Los nombres permiten comprender el alcance de esa política. Soledad Iparraguirre, ‘Anboto’, dirigente de ETA condenada por múltiples delitos de terrorismo —entre ellos asesinatos, atentados con explosivos y secuestros—, acumula condenas que superan los 700 años de prisión y ha accedido a un régimen de semilibertad. Garikoitz Aspiazu, ‘Txeroki’, que fue jefe del aparato militar, acumula condenas que superan los 300 años de prisión por asesinatos y atentados con
s’inverteixin tants diners en dignificar un espai de la ciutat i no arreglin el vergonyós pas soterrat. Com pot ser que no se li caigui la cara de vergonya al responsable d’aquesta infraestructura pel deplorable estat en que es troba. Fa molta pena que la porta principal a Tarragona des del mar (les inútils escales mecàniques i la plaça dels Carros) estiguin en aquest estat de total deixadesa.
El dia de la inauguració haurien de portar a les il·lustríssimes autoritats allí presents a visitar a Mercuri i
explosivos y se encuentra en una situación similar. Asier Arzalluz Goñi, condenado a más de 100 años de prisión por asesinatos y otros delitos de terrorismo, ha accedido al tercer grado. Juan Ramón Carasatorre, “Zapata”, condenado por delitos de terrorismo en el seno de un comando operativo, se beneficia también de fórmulas de flexibilización.
La gestión de las penas por terrorismo exige un criterio en consonancia con la gravedad de los crímenes cometidos. Las condenas por asesinatos y atentados constituyen la respuesta del Estado frente a quienes atentaron contra la vida, la convivencia y la democracia en nuestro país, y forman parte de la firmeza institucional con la que España derrotó al terrorismo. Los españoles reclaman, y las víctimas del terrorismo merecen, que esa respuesta del Estado no desdibuje la gravedad de los crímenes cometidos.
La utilización de la política penitenciaria de los condenados por terrorismo a cambio de la presidencia del Gobierno y de apoyos parlamentarios introduce una lógica ajena al sentido de la justicia y agravia la memoria de quienes padecieron la barbarie terrorista
La utilización de la política penitenciaria de los condenados por terrorismo a cambio de la presidencia del Gobierno y de apoyos parlamentarios introduce una lógica ajena al sentido de la justicia y agravia la memoria de quienes padecieron la barbarie terrorista. Supone, además, una herida para tantos españoles de bien que esperan de las instituciones una actuación a la altura de lo ocurrido. La igualdad que defendemos en el Partido Popular, bajo el liderazgo de Alberto Núñez Feijóo, exige una aplicación de la ley que preserve su sentido y su coherencia. La política penitenciaria forma parte de esa exigencia de memoria, dignidad y justicia.
els seus alegres acompanyants (coloms, brutícia, rajoles aixecades, pintades, cagarros de diferents autors….).
Jordi Alvade i Font Tarragona
El Museu Bíblic
El 10 d’abril el Museu Biblic de Tarragona va celebrar els 20 anys del trasllat a la nova seu a la Casa dels Concilis.
Andreu Muñoz, el seu director, ens va posar al corrent de tot el periple des de la seva obertura el 1930 al Seminari.
Parla amb tant de sentiment que ens transmet un ànim
k Tribuna k
Les universitats públiques han de ser institucions capaces de generar coneixement, formar ciutadans crítics i contribuir al desenvolupament del territori. La Universitat Rovira i Virgili ha demostrat al llarg dels anys una gran capacitat en molts d’aquests àmbits. Tanmateix, com totes les institucions vives, necessita revisar-se periòdicament per seguir avançant. Si volem reforçar la qualitat docent i l’excellència investigadora, cal abordar alguns reptes estructurals que afecten el dia a dia de la comunitat universitària. Un dels reptes que es plantegen per als propers anys és continuar avançant cap a una universitat més saludable. Això implica promoure entorns de treball que afavoreixin el benestar, la col·laboració i la sostenibilitat de l’activitat acadèmica i professional. En aquest sentit, és important reflexionar sobre l’organització i la distribució de les tasques dins de la URV. Revisar de manera equilibrada la càrrega de treball del professorat i del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS) pot contribuir a consolidar entorns laborals més sostenibles i compatibles amb la conciliació. Això passa també per simplificar processos administratius i digitalitzar-los de manera intelligent, per tal de dedicar més temps i energia a les funcions que defineixen l’essència de la universitat: la docència, la recerca i la transferència de coneixement. Cal reforçar la capacitat competitiva de la URV: facilitar la captació i retenció de talent, donar suport als grups emergents, impulsar projectes interdisciplinaris i reforçar els serveis de suport a la recerca i a la transferència. Al mateix temps, és important continuar reconeixent el valor de la docència i promoure metodologies innovadores que millorin l’aprenentatge dels estudiants.
Aquesta idea d’universitat saludable també té una dimensió comunitària. La universitat no és només un lloc de treball ni un espai d’aprenentatge acadèmic, sinó també una comunitat. En aquest sentit, un altre dels reptes és reforçar el sentiment d’orgull i de pertinença dels estudiants a la URV. La seva experiència universitària hauria d’anar més enllà de les aules i incorporar també la vida de campus: espais de trobada, activitats culturals i esportives, iniciatives associatives i projectes interdisciplinaris que fomentin la participació i la convivència. Quan els estudiants se senten part d’una comunitat universitària viva, la seva formació és més completa i el vincle amb la institució es manté al llarg del temps. En aquest sentit, la universitat ha de continuar sent un actor clau en el desenvolupament cultural, científic i social del seu entorn, intensificant la col·laboració amb administracions, empreses i entitats socials, i obrint encara més els seus campus a la ciutadania.
a seguir recolzant aquest gran repte aconseguit. Naturalment té el suport dels seus col·laboradors, que mereixen tot el nostre respecte, per la seva entrega a aquest treball meravellós, guardar, conservar i preservar. Tot perquè els que ens apropem a la Casa dels Concilis, sortim ben satisfets de tot el que hem vist i après.
Per molts anys puguin entre tots engrandir aquest Museu Bíblic.
Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Alhora, cal tenir present un element estructural que condiciona el desenvolupament de la URV: el seu infrafinançament. Afrontar els reptes del futur requerirà treballar, conjuntament amb la Generalitat, per garantir un finançament adequat que permeti consolidar plantilles, millorar infraestructures i impulsar projectes estratègics, tal com necessita urgentment la URV. Una universitat amb recursos suficients pot planificar a llarg termini i desenvolupar amb ambició les seves funcions de docència, recerca i transferència.
En definitiva, els propers anys ens ofereixen l’oportunitat d’encetar una nova etapa disruptiva a la URV per construir una universitat exigent i competitiva, però també humana; rigorosa, i alhora oberta i accessible. Reduir burocràcia, cuidar les persones, reforçar la comunitat estudiantil i aprofundir en el compromís amb el territori no són objectius menors. Són, en realitat, la base sobre la qual es construeix una universitat millor.
Beatriz Sora Miana Professora titular del Departament de Psicologia de la URV i directora del Grup d’investigació HealthyWork Lab
Tarragona
Emilio Maurel Calvo.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h a la Parròquia se St. Pere i St. Pau.
Maria Estella Bové.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Reus
Ana Torres Velasco.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 09.15 h a la Parròquia de Sant Joan.
Blas Ruiz Higuera.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
Martín Porcuna López.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
Aurora Martín Giron.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Pío Canal Cruz.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
Redacció
Constantí ha presentat oficialment el conjunt d’actes que configuraran la seva capitalitat catalana dels Tres Tombs, un reconeixement que el municipi ostenta aquest any 2026 i que culminarà amb la celebració de la XXIX Trobada Nacional dels Tres Tombs, un dels esdeveniments més rellevants del calendari tradicional català. Els actes combinaran activitats divulgatives, educatives i festives obertes a tots els públics.
El programa s’iniciava el passat divendres 10 d’abril amb una xerrada a la Biblioteca Municipal a càrrec de Jordi Cubillos, estudiós de la cultura popular i de la festa dels Tres Tombs, centrada en el significat històric i cultural dels Tres Tombs. En el mateix acte també es presentarà un
fulletó informatiu dedicat al guarniment dels animals, un element clau de la celebració.
Entre el 13 i el 30 d’abril, els centres escolars del municipi acolliran diverses activitats pedagògiques relacionades
amb la capitalitat de Constantí, amb l’objectiu d’apropar aquesta tradició popular als més joves i fomentar el coneixement del patrimoni cultural immaterial.
Un dels punts destacats del
programa serà l’exposició d’elements tradicionals dels Tres Tombs, que es podrà visitar del 27 d’abril al 4 de maig a l’Antic Mercat Municipal (carrer Major).
L’exposició permetrà fer un recorregut pels objectes, estris i símbols que formen part d’aquesta festivitat centenària.
El dissabte 2 de maig, a les 12 del migdia, la Sala de Plens de l’Ajuntament acollirà l’acte d’elecció del traginer d’honor dels Tres Tombs, una distinció honorífica que reconeix la tasca de preservació i difusió de la tradició.
La programació culminarà el diumenge 10 de maig amb la celebració de la XXIX Trobada Nacional de Carros dels Tres Tombs, que reunirà a Constantí participants i carruatges procedents d’arreu del país.
Avui felicita als que es diuen:
Tiburci, Lambert i Domnina
ÀRIES
21/03 al 19/04
El teu ànim està una mica baix, per reforçar-lo busca alguna activitat a l’aire lliure deixa les responsabilitats per a un altre moment.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Compte amb els oblits les distraccions, és fàcil que avui perdis alguna bona oportunitat per això. La parella t’ajudarà en tot allò on tu no arribis.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Atenció als viatges desplaçaments, no deixis res a la improvisació escolta atentament els consells dels més propers. Amors fàcils.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05
La teva mirada reflectirà una alegria que sabràs transmetre als que t’envolten. La relació amb els propers t’ajudarà a assolir bons objectius.
23/08 al 22/09 VERGE
La teva imatge personal atraurà la mirada el cor de molts. No siguis tan selectiu o et quedaràs sol. Si tens parella rebràs una gran sorpresa.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Tindràs sorpreses en el teu cercle d’amistats però s’imposarà el teu ferm caràcter dominant la situació. En l’amor hi haurà novetats.
21/05 al 20/06 BESSONS
Els viatges seran a l’ordre del dia, d’ells en trauràs beneficis i agradables experiències. T’arribaran notícies de lluny. Nit passional i luxuriosa.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et sentiràs molt vital durant tota la jornada l’intercanvi amorós amb la parella serà molt actiu i ple de matisos. Els viatges seran aprofitables.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs molt alegre durant tot el dia això t’aportarà satisfaccions, però vigila els excessos en el menjar i en el beure. No et precipitis.
21/06 al 22/07 CRANC
En el teu cercle familiar és on trobaràs l’equilibri emocional més buscat. Les activitats en companyia d’altres beneficiaran els teus interessos.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Arribaran novetats al teu món social. Coneixeràs gent nova deixaràs enrere alguna vella amistat. En l’amor vés amb compte amb les gelosies.
19/02 al 20/03 PEIXOS
L’ambient familiar serà una mica pesat, busca sortida a les teves necessitats en el teu cercle d’amistats o amb nous coneguts. Amor a prop.
TARRAGONA:
Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260
Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Telèfon 977313 336
Roig Rovira, Cristina Prat de la Riba, 21 Telèfon 977 314 16
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
BUSCO PISO EN REUS. 4 habitaciones, 2 baños. Máximo 100.000€. Tel: 614.041.375
TARRAGONA
Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada. Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€
Tel. 661.737.951
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
MOTOR
FURGONETA VENDO. PARTICULAR. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879
AMISTAT
SENYORA VÍDUA voldria CONÈIXER senyor entre 73 i 76 anys, per possible relació. Tel. 631.013.072
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes Moragas Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569
VALLS:
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca i pica
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11.30 Com ho veus?
12.00 Aventurístic
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 La Tertúlia del Dorsal12
15:00 Com ho veus?
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Resultat de comptar les coses que formen un agregat. Lloc de porcs. 2. Aquí mateix. Alliberar d’alguna càrrega. 3. Et mofis d’algú. Colèrica. 4. Una grega. Cobert d’or.A mi. 5.Assignar una paga als soldats. Prega mentre labora. 6. Enmig de París. Calendaris. Centre de control. 7. Agradable. Torturador de pollastres. 8. Terror. Per a animals de secà. 9. Equipat per a matar. Unes que odien la velocitat. 10. L’altre caganer nadalenc. Xerro pels descosits. Universitat de Barcelona. 11. Home cortès i afectuós. Brilla amb llum pròpia. 12. Trajectòria sinuosa. Aixecaments de camises en tota regla, que fan alguns partits polítics VERTICALS: 1. Contar quelcom. Ajudant reial. 2. Desvagat. Hindús descastats. 3. El cinquanta per cent. Canelobres que pengen del sostre. 4. N’hi ha dues per barba. Cridarà com un llop. Dins la petaca. 5. Regne. Molt sovint val per tres. 6. Traspuant. Es pot perdre per culpa d’un esforç. 7. Com més baix, més greu. Mosquit. Una de més. 8. S’embrancarà per poder muntar el piset. Una gran història que no és cap altre. 9. Indubtable. Polposa. 10. El més brillant de tota la baralla. Que té els ossos grossos, com els óssos. Limitacions del telègraf. 11. Ple fins dalt sense fer curull. Expulsar. 12. Ordit, el complot. Casses rurals russes.
Estat del cel
Màxima Mínima
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.480
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
ANNA RUSA Masajes profesionales camilla. Tel. 697.685.515
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Cel serè en general; tot i això, fins a mig matí hi haurà alguns núvols baixos a la depressió Central i a punts del litoral central. A més, a la tarda es formaran alguns núvols d’evolució a punts de muntanya del prelitoral central i nord. Independentment, al vessant nord del Pirineu estarà entre mig i molt ennuvolat de matinada i a partir del vespre.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més baixa. La temperatura màxima pujarà lleugerament arreu, si bé pot descendir lleument a punts del Camp de Tarragona.
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
MARTA. REUS. Tel: 639.023.451
amb La Campana era la carta als Reis, encara ho estic assimilant»
Entrevista L’escriptor reusenc presentarà ‘Els estornells mai volen sols’ (La Campana) aquest dijous 16 d’abril a la Biblioteca Xavier Amorós
Has escrit una novel·la generacional. Era la intenció?
«No. Els escriptors sovint diem que hi ha pocs grans temes: l’amor, la mort o el pas del temps, i que el que importa és el punt de vista. El meu enfocament pot acabar representant una generació com la mil·lennial o fins i tot les que venen després, però no era una voluntat de partida».
També s’intueix que hi ha molt d’autobiogràfic.
«Sí, en part. El protagonista de la història comparteix
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
algunes coses amb mi, però la trama és fictícia. Però és veritat que he buscat autenticitat, i per això he creat un protagonista amb un context semblant al meu.
D’aquesta manera em resultava més natural escriure».
El protagonista reflecteix les dificultats laborals de la teva generació.
«Sí. Hem crescut amb la idea que com més estudis, millor, però la recompensa econòmica no arriba. Encadenem màsters, contractes temporals i sous estancats.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
És una realitat compartida».
També hi ha lloc per a les relacions amoroses, que adopten formes diverses. Creus que avui dia el compromís és més difícil?
«No puc parlar per tota la meva generació, però és veritat que hem crescut en un moment en què podem escollir. Abans hi havia un camí molt marcat, ara hi ha més opcions, i això és positiu, però també genera confusió i dificultats a l’hora de comprometre’s». Una de les claus de la història és el protagonista, algú que encarna la figura de l’antiheroi amb les dificultats contempo-
rànies.
«Sí, volia fer una novel·la centrada en el personatge, on la seva profunditat emocional fos la trama. És algú molt perdut i confús, en un moment vital de canvi. Se li ha mort el pare, fet que té un valor simbòlic perquè d’alguna manera representa la pèrdua de referents. Volia retratar aquest malestar existencial».
També hi ha tocs d’humor. És una bona eina per parlar de coses que no són gracioses?
«Volia una obra profunda, però que també fos lleugera de llegir.
L’humor hi aporta aquesta accessibilitat i, a més, m’ajuda a fer que el drama sigui encara més potent quan queda camuflat».
Reus també hi apareix i el protagonista viu una situació per la qual molts hem passat: voler marxar a Barcelona, però no saber o no voler perdre aquest ancoratge a la nostra ciutat.
«A la novel·la, Reus representa el retorn a les arrels. Sovint pensem que tot passa a Barcelona, però hi ha una tensió entre marxar i quedar-se. Reus simbolitza aquest espai d’identitat i pertinença que el protagonista necessita recuperar».
És la teva primera novel·la i te l’ha publicat La Campana. Això és arribar i moldre.
«Vaig començar a escriure durant el confinament: vivia sol, m’avorria i tenia molta nostàlgia dels anys universitaris. Després em vaig formar al Laboratori de Lletres. Allà, quan acabes una obra, et donen l’opció de fer un pitch amb una editorial. Jo vaig demanar La Campana com qui demana la carta als Reis, i vaig tenir la sort que ho van fer possible. El projecte els va agradar i em van trucar. Encara ho estic assimilant».
Ets enginyer: trenques l’estereotip de l’home de lletres.
«No crec en la divisió entre ciències i lletres. Som el que ens interessa. Treballo en energies renovables, però la meva vocació és escriure».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
El 17 d’agost de 1973 l’Ajuntament de Tarragona va voler celebrar el bimil·lenari de l’arribada de l’emperador August a la ciutat, i no se li va acudir altra cosa que convidar Salvador Dalí per a l’esdeveniment. Dalí pretenia fer una rua per la capital imperial en elefant —un de carn i ossos— però el consistori l’únic que li va poder oferir va ser un paquiderm de cartró. L’artista empordanès es va emprenyar com una mona i ni hi volia pujar, però després de marranejar una mica va cedir i inclús va regalar a la ciutat una obra que va pintar al Camp de Mart al final de la jornada. Ho he descobert perquè ho explica Joan Padrell de l’antiga casa Pintures Padrell: ells van ser qui van muntar la tela. L’anècdota deliciosa és una de les moltes que esquitxen un llibre que l’editorial Ganzell acaba de publicar titulat Els resistents. 50 comerços, 50 anys. A partir de cinquanta entrevistes fetes per Xavier Fernández, acompanyades per les fotos d’Albert Nel·lo, el testimoni d’aquests botiguers heroics ofereix un retrat agredolç de la vida social i comercial de Tarragona. Hi trobem certa esperança en el futur, però el que predomina és la queixa i la constatació d’un món que es mor. Se’n desprèn que, majoritàriament, l’administració i els compradors — sobretot els més joves— han abandonat el comerç tradicional que salpebrava els carrers —ara cada cop més desolats— en benefici de les grans superfícies i la compra per internet. Res que no sabéssim i que no haguem lamentat. És un llibre important per a Tarragona, perquè ens recorda que, a més de negocis, les botigues també són dipositàries de la memòria de la ciutat. Aquest dimecres es presenta al Palau de Congressos, i els tarragonins farien bé d’assistir-hi i donar un darrer suport als seus botiguers. Almenys que se’n vagin amb el missatge que no seran oblidats.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Els autobusos dels creuers que arribin al Port pararan a l’avinguda Catalunya Tarragona Euses obre preinscripcions per cursar cicles formatius al seu nou campus Tarragona Pas definitiu per convertir l’antic Sol Ric de Tarragona en un McDonald’s Tarragona