Número: 5455 www.diarimes.com
DIMARTS 13 DE GENER DE 2026
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Salut
10
Entrevista a Esther Roquer, Coŀlegiada de l’Any a Reus del Coŀlegi Oficial de Metges de Tarragona Opinió
Tarragona 5 La Urbana adquireix un cinemòmetre per controlar que els patinets no puguin superar els 25 km/h
20 Oliver Klein Bosquet. Cambrils i Europa: 40 anys de progrés compartit: «La Unió Europea ha demostrat abastament la seva utilitat»
Mobilitat
L’estació de l’AVE estrena pàrquing regulat gratuït A la carretera d’accés s’han instal·lat blocs per impedir que s’hi continuï aparcant 11 Nazaret Romero
Esports 18
«És el més gran que ha passat a la ciutat des de l’època d’August» L’alcalde, Rubén Viñuales, es mostra entusiasmat amb la sortida del Tour 2026 que acollirà Tarragona: «Serà un motiu d’orgull col·lectiu»
Reus
La remodelació de l’entorn del ‘Condesito’ estarà enllestida abans de l’estiu l7
Tarragona
La Generalitat destinarà 2,1 MEUR a la museografia de la Necròpolis, que continua en obres l2 i 3
Societat
Torredembarra millorarà Cal Dània, que tindrà 17 nous horts públics l 14
2
dimarts 13 de gener de 2026
La Generalitat invertirà 2,1 milions d’euros en la museografia de la Necròpolis Patrimoni l Les obres de rehabilitació integral del museu i el jaciment continuen mentre s’estudia quan reobrir l’espai Oriol Castro Sanz La Generalitat de Catalunya invertirà 2,1 milions d’euros en la museografia de la Necròpolis de Tarragona. Així ho confirmen fonts del Departament de Cultura al Diari Més. L’aportació del govern autonòmic permetrà donar un nou impuls a un dels aspectes més rellevants de tota la rehabilitació de l’espai. Uns treballs que van arrencar l’any passat. La nova proposta museogràfica, que anirà a l’edifici central del recinte, dividirà l’exposició en tres espais diferenciats: la gran sala central, que vol ser un viatge als anys 20 i 30 del segle XX i al context de descoberta i excavació de la Necròpolis; la sala perimetral, que endinsarà els visitants en la història de la Tàrraco fora muralles i els rituals de la mort; i la planta soterrani, on es conserva part del jaciment de la Necròpolis. La nova exposició retrà també homenatge a la museografia original dels anys 30 impulsada per Joan Serra i Vilaró. Així, la sala central vol recrear l’aspecte de la sala en el moment de la seva inauguració, amb el retorn també a aquest espai d’una de les peces icòniques: la Nina d’Ivori. La seva execució haurà d’esperar, però, a la finalització de les fases 2 i 3 d’obra civil. Més enllà, la Necròpolis viu un gran moment de transformació. El projecte de rehabi-
litació, redactat el 2023 per la UTE Urbana Strata, format per Pau Jansà, Genís Boix, Amàlia Jansà, Andreu Pont, Manuel Prieto i Eduard Polo, amb un cost de 293.125 euros, engloba nombroses actuacions. Entre les ja executades destaca la renovació completa de les cobertes de l’edifici del museu, una obra finalitzada entre 2024 i 2025 amb una inversió de 620.333 euros. Diferents obres Actualment, hi ha diverses obres en execució simultània. A més de la rehabilitació del museu i l’entorn, s’estan reconstruint i reparant les voltes de protecció del jaciment arqueològic, amb un pressupost d’1,3 milions d’euros. També s’està rehabilitant l’antiga nau Motors, situada a la finca de l’antiga Fàbrica de Tabacs i adjacent a la Necròpolis, amb una inversió de 614.985 euros. Paral·lelament, s’està ampliant el mòdul de serveis i es crearà un lapidari cobert, una actuació que actualment es troba en procés de licitació amb un import previst de 288.263 euros. Un dels canvis més importants seran als jardins, que, segons el projecte, es convertiran en un parc públic obert
La nova exposició retrà homenatge a la museografia original dels anys 30
a la ciutat. D’aquesta forma, part de l’espai enjardinat, un cop rehabilitat, passarà a ser d’accés gratuït durant l’horari d’obertura de la Necròpolis, mentre que el museu i el jaciment requeriran la compra d’entrada. Obrir més espai a la ciutat Per tal d’obrir més l’espai a la ciutat, a més, la rehabilitació preveu la construcció de talussos que permetin salvar l’alçada entre el passeig de la Independència i el jaciment i fer més amable l’accés a l’espai. El projecte també aposta perquè la Necròpolis de Tàrraco recuperi el seu accés original, per la gran escalinata del passeig de la Independència. Una altra de les novetats serà l’ampliació del mòdul de serveis situat a l’avinguda Ramón y Cajal. Aquest espai es farà créixer per tal d’acollir una nova recepció de visitants i botiga, una sala polivalent i banys. A més, el mòdul s’ampliarà en forma de galeria porticada que també permetrà ampliar l’espai de vorera a l’avinguda Ramón y Cajal. Reobertura per decidir Una de les incògnites encara per resoldre és quan reobrirà l’espai. Serà una decisió de la nova directora, Elena Juncosa, que també dependrà del calendari de les següents fases un cop acabada l’obra civil ara en execució i la possibilitat, o no, de plantejar una reobertura parcial del jaciment
mentre es produeix la nova museografia. La majoria d’intervencions haurien d’estar acabades aquest estiu. Amb tot, un cop acabats tots els treballs, que suposaran una in-
versió d’uns 9 milions d’euros, la Necròpolis lluirà totalment renovada. Així, s’espera donar un revulsiu al patrimoni de la Part Baixa de la ciutat i als recorreguts històrics i turístics,
massa concentrats a la Part Alta. La Necròpolis està declarada Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO dins del conjunt arqueològic de Tàrraco.
dimarts 13 de gener de 2026
La plataforma inclourà jocs i experiències de realitat augmentada
La Necròpolis de Tarragona viu un gran moment de transformació amb diferents intervencions alhora. Gerard Martí
L’eina calcularà recorreguts turístics per visitar els principals punts d’interès de la ciutat. Gerard Martí
Tarragona tindrà un planificador intel·ligent de rutes Turisme l La nova eina digital també busca contribuir a la dinamització del comerç local amb promocions i descomptes Cronologia
1923
Troballa de la Necròpolis durant les obres de la Fàbrica de Tabacs
1930
Inauguració del Museu de la Necròpolis.
1992 1996
Tancament del Jaciment i del Museu
Inauguració de l’exposició ‘El món de la mort’
2013 2024
Reobertura del jaciment
Redacció del projecte de rehabilitació integral i inici de la rehabilitació de les cobertes del museu La reobertura de l’espai encara no se sap quan serà, tot i que podria ser aquest estiu. Gerard Martí
2025
Adjudicació de la fase 2 de l’obra civil. Tancament de la Necròpolis i inici d’obres
3
Marta Omella Blanco L’Ajuntament de Tarragona va posar ahir en marxa la licitació per al desenvolupament i implantació d’un sistema de planificació i guiatge de rutes multimodal amb gamificació. Es tracta d’una de les actuacions incloses dins el projecte ConecTarragona, finançat amb fons europeus Next Generation. El contracte té un pressupost base de 151.250 euros amb IVA i un valor estimat total de 205.263,15 euros. El termini per presentar ofertes finalitzarà el 21 de gener.
La nova solució tecnològica té com a objectiu ampliar i evolucionar els sistemes de rutes turístiques ja existents a l’Ajuntament, incorporant un planificador de viatges multimodal que permeti calcular recorreguts combinant desplaçaments a peu, transport públic, bicicleta o patinet i vehicle privat, prioritzant sempre les opcions més sostenibles. El sistema estarà integrat tant a la web municipal i al geoportal com a la webapp de Turisme. El projecte inclourà mecanismes de joc, reptes i incen-
tius al llarg de les rutes i en la visita als principals punts d’interès de la ciutat declarats Patrimoni de la Humanitat. A més, amb l’eina també es vol contribuir a la dinamització del comerç local, mitjançant promocions i descomptes vinculats a l’ús de la plataforma. Realitat augmentada El projecte també incorporarà experiències de realitat augmentada, que es podran visualitzar a través de la càmera del dispositiu mòbil i que s’activaran mitjançant
Comença l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana al Camp de Tarragona Societat l Es realitzaran 14.000 enquestes telefòniques fins al març Redacció L’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona va iniciar ahir les entrevistes corresponents a una nova edició de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana al Camp de Tarragona 2025-2026 (EMQ CdT), que inclou la realització
de 14.000 enquestes telefòniques. L’objectiu principal és analitzar els hàbits de mobilitat quotidiana i conèixer l’opinió de la població resident al Camp de Tarragona respecte als seus desplaçaments diaris. Les dades recollides seran una eina essencial per a la planificació de la mobilitat del futur.
L’enquesta es duu a terme sobre una mostra aleatòria extreta del Registre de població de Catalunya, representativa de les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès, àmbit territorial de l’ATM del Camp de Tarragona. Les persones seleccio-
la geolocalització, permetent als usuaris descobrir contingut contextualitzat a ubicacions específiques. Aquest inclourà models 3D, així com animacions realistes d’avatars i personatges històrics. Addicionalment s’incorporarà un sistema d’analítica i indicadors que permetrà a l’Ajuntament analitzar l’ús del servei, els fluxos de visitants i l’impacte de les actuacions turístiques. Pel que fa als requisits de solvència, les empreses licitadores hauran d’acreditar un volum anual de negoci mínim de 157.373,72 euros, així com experiència en almenys tres projectes similars en els darrers tres anys. El contracte inclou el desenvolupament, la implantació, la formació, la posada en marxa, així com el suport, manteniment i evolució del sistema durant un període total de tres anys. La licitació s’ha tramitat per via d’urgència per complir els terminis exigits pels fons europeus. Aquesta nova eina digital s’emmarca dins el projecte ConecTarragona, finançat amb Fons Next Generation per a la transformació digital i modernització de l’entitat local com a membre de la Xarxa de Destins Turístics Intel·ligents (DTI) i en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. En total, el consistori rebrà 928.070 euros per a assolir aquests objectius. La iniciativa inclou un total de 22 actuacions, com la creació d’un nou sistema integral de venda d’entrades i quioscs d’autoservei entre altres.
nades rebran la trucada d’un entrevistador o entrevistadora que demanarà la seva col·laboració per respondre el qüestionari. Està previst que les entrevistes telefòniques finalitzin a finals de març de 2026. Uns dies abans de rebre la trucada, les persones seleccionades rebran una carta per correu postal i un SMS informant-los que formaran part de l’enquesta. Tota la informació sobre l’enquesta es pot consultar al web de l’ATM o a través del telèfon gratuït 900 69 98 32.
4
dimarts 13 de gener de 2026
Els pagesos aixequen el bloqueig del Port després de quatre dies de protesta Economia l Illa ha assegurat als agricultors que ell i tot el Govern assumeixen els compromisos d’Ordeig amb el sector tivament que «les accions de les organitzacions de pagesos s’hagin desenvolupat sense incidents» i que s’hagi acabat aquest dilluns, fet que permetrà que «la cadena logística torni a la normalitat». En aquest sentit, va expressar que «des del respecte al dret de protesta del col·lectiu», els preocupen «les afectacions econòmiques que aquest tipus d’accions generen a les empreses que operen al Port de Tarragona i a totes les empreses i persones de la cadena de subministrament que en depenen, especialment si s’allarguen en el temps».
Eloi Tost / ACN Els pagesos del tall a l’accés al Port de Tarragona per l’A-27 van aixecar ahir la protesta i els accessos a les instal·lacions portuàries ja tornen a estar totalment oberts. Poc després de les deu del matí, els 25 tractors i la quinzena de vehicles que quedaven a la protesta van marxar en columnes cap a la Conca de Barberà, el Penedès i el Baix Camp. La decisió es va prendre després de la quarta nit al ras, en el marc dels talls iniciats per la pagesia a Catalunya contra l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur. Primer, es va obrir l’accés pel polígon Francolí i, pocs minuts després, la resta de l’A-27 pels camions procedents de Valls i Lleida. El president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, va afirmar que marxaven «mig contents». «S’han posat propostes damunt la taula per blindar la pagesia del país», va destacar. Per la seva banda, Ramon Rojo, portaveu de Revolta Pagesa al Camp de Tarragona, va puntualitzar que «un dels punts és blindar al màxim la pagesia i l’altre és blindar la seguretat alimentària de la nostra gent». En concret, va citar «etiquetatges que marquin molt clarament d’on ve el producte», així com «tota mena d’ajudes per compensar la diferència amb els costos de producció» respecte de països de Sudamèrica. En matèria de segu-
Els pagesos van marxar ahir al matí de l’accés al Port de Tarragona després de quatre dies de protesta. Eloi Tost / ACN
retat alimentària, la voluntat dels pagesos és que «el producte de fora tingui les mateixes garanties que els nostres, cosa que ara no passa». Amb tot, Regolf va afegir que deixen «fins a final de mes» perquè el Govern comenci a «complir» els seus compromisos. «Si no, tornarem a sortir», va avançar. Regolf va reconèixer que l’objectiu inicial de la mobilització
El tall ha fet disminuir un 88% les entrades i sortides de camions, segons el Port
La Comissió de Cultura de l’ICAT programa noves activitats obertes Societat l Hi haurà un debat sobre les obres d'art de Sixena Redacció La Comissió de Cultura de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) ha programat els propers mesos tres noves activitats obertes a la ciutadania, que abordaran la polèmica al voltant de les obres d’art de Sixena, la tra-
jectòria de l’advocat i empresari Pedrol Rius i com començar a escriure novel·les del gènere negre. La Comissió de Cultura va iniciar la seva activitat el passat mes de març i han portat a l’ICAT Antoni Batista, Margarida Aritzeta, Marc Margineda i Toni Aira, entre altres.
La primera activitat tindrà lloc el dijous 29 de gener, a les 18.30 hores. «Què... Sixena?» és el títol del diàleg que mantindran l’historiador de l’art i museòleg Damià Amorós i el doctor en història de l’art Guillem Cañameras per aproximar els assistents a la realitat d’un conflicte artístic
El compromís d’Illa Els pagesos van sortir «contents» de la reunió que van mantenir ahir a la tarda amb el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, qui va assegurar als agricultors que tant ell com tot el Govern assumeixen els compromisos del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, amb el sector. «A partir d’ara, començarem les taules de treball i el seguiment directe per la dotació de recursos al sector i la minimització de l’impacte de l’acord UE-Mercosur», va afirmar el representant de Revolta Pagesa Jordi Aguilera. Després de la trobada, els pagesos que bloquejaven l’AP7, a Pontós (Alt Empordà); la C-16, a Olvan (Berguedà); i la carretera de Coll d’Ares van decidir aixecar els talls i aturar temporalment la protesta.
era aturar el tractat amb Mercosur, que es va acabar aprovant inicialment divendres. «No ens havien dit que s’aprovaria i ens hem sentit decebuts i traïts», va assegurar. La finalització del tall al Port el van decidir en l’assemblea de diumenge a la nit, després de quatre dies de mobilitzacions. El Port de Tarragona va informar ahir que el tall dels pagesos dels darrers quatre dies
ha fet disminuir un 88% el nombre d’entrades i sortides de camions a la infraestructura, en comparació amb els mateixos dies de l’any passat, durant les jornades laborables. Al cap de setmana l’afectació ha estat molt menor, ja que l’activitat logística és més baixa, segons han reconegut en un comunicat. El president de l’Autoritat Portuària, Santiago Castellà, va valorar posi-
i patrimonial com el cas de les pintures de Sixena. El 19 de febrer, a les 18.30 hores, el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech oferirà la conferència «L’aventura financera i empresarial d’Antoni Pedrol Rius» sobre la trajectòria sobre l’advocat i empresari reusenc. Finalment, el 12 de març a la mateixa hora, els escriptors Oriol Canals i Raquel GámezSerrano mantindran el diàleg «Com començar en la novel·la criminal». Aquestes activitats seran obertes a tothom.
Els Mossos confirmen que la mort de l’home trobat a prop del camp del Nàstic va ser accidental Successos l Els Mossos d’Esquadra han confirmat que la mort de l’home trobat sense vida el passat 21 de desembre prop del Nou Estadi — el camp del Nàstic de Tarragona— va ser accidental. La policia autonòmica continua amb la investigació oberta a l’espera de poder fer alguna detenció relacionada amb el cas. El cos va ser localitzat
prop d’una zona de caça. La víctima va rebre un tret per darrere mentre es trobava en una zona on es practica la caça. El cas el va assumir la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) i va declarar secret de sumari. L’únic que es pot confirmar és que la mort va ser accidental. Els Mossos preveuen fer alguna detenció properament. Shaila Cid
dimarts 13 de gener de 2026
5
La Urbana adquireix un cinemòmetre per controlar la velocitat dels patinets elèctrics Seguretat l La policia municipal tarragonina és la primera de Catalunya en incorporar aquesta mena de dispositiu Redacció La Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT) ha adquirit un cinemòmetre portàtil amb l’objectiu de reforçar el control de la velocitat dels vehicles de mobilitat personal (VMP). Els agents de la policia tarragonina durant els patrullatges i els controls de trànsit han detectat que alguns d’aquests vehicles circulaven per sobre del límit de velocitat establert, fixat en 25 km/h segons la normativa vigent. Aquest excés de velocitat incrementa el risc d’accidents, la gravetat de les lesions i dificulta la convi-
vència amb vianants i altres usuaris de la via. La GUT és la primera de Catalunya en comprar aquest tipus de dispositiu, adquirit per 8.179 euros, el qual permetrà agilitzar i millorar la tasca de verificació de la velocitat. Fins ara, els agents havien de comprovar els patinets utilitzant el cinemòmetre mòbil de la Divisió de Trànsit en una via tancada a la circulació o bé desplaçar-se fins a les instal· lacions de la ITV per poder fer la prova. «Representa un pas endavant en la seguretat viària i en la regulació d’una mobilitat
que està evolucionant molt ràpidament», ha destacat l’intendent cap, Manel Vázquez. En aquest sentit, afegeix que l’ús dels patinets elèctrics està «consolidat a la ciutat i per això cal que el seu ús sigui responsable i respectuós amb les normes i amb la ciutadania». Manipulació dels VMP Un cop els agents rebin la formació necessària per a poder fer-ne ús, aquest ja s’incorporarà al servei diari. Això permetrà als agents realitzar controls més precisos i freqüents en diferents punts de la ciutat, tant en vies principals com en
Imatge d’una prova de velocitat d’un VMP amb el nou dispositiu adquirit per la Urbana. Jonathan Oca
Permetrà realitzar controls més precisos i freqüents arreu de la ciutat zones de convivència. L’objectiu és fomentar un ús segur dels VMP i reduir conductes
de risc. Durant el 2025, es van realitzar 28 proves de velocitat a VMP, 20 de les quals van acabar en diligències judicials per un delicte contra la seguretat viària i 8 en denúncies administratives. L’excés de velocitat dels patinets es produeix per dues raons ben diferenciades. Per
una banda, alguns usuaris manipulen aquests vehicles per tal que aquests puguin agafar una agafar superior a la fixada quan l’aparell surt de fàbrica. Per l’altra, hi ha empreses, majoritàriament estrangeres, que venen uns tipus de patinets elèctrics no homologats com a VMP.
amb el mateix propòComença la primera fase d’obres per crearan sit, 6 mòduls més. Els treballs duraran quatre mesos aproi el pressupost rehabilitar l’edifici del carrer Santiyán ximadament serà de 449.925,55 euros (IVA
Equipaments l La segona es durà a terme en el marc del Pla de Barris Redacció Ahir es va iniciar la primera fase de les obres de l’edifici del carrer Santiyán (número 8), que serà la futura seu de l’equipament comunitari de la Part Baixa. El projecte ha començat amb la rehabilitació de la zona del pati i la
planta baixa i la primera, a més de la restauració de les façanes. El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, ha posat en relleu que «amb aquesta primera fase, comencem a posar en marxa la transformació de la Part Baixa que hem planificat des del govern municipal i que cul-
minarà amb el Pla de Barris i que permetrà donar resposta a les necessitats del barri». Aquesta intervenció permetrà crear un auditori a la planta baixa i així com 5 mòduls aptes per a reunions, entitats i activitats sociocomunitàries i culturals del barri. A la planta primera, es
inclòs). En el marc del Pla de Barris de la Part Baixa, es durà a terme la segona fase de la rehabilitació que preveu actuar sobre les plantes segona i tercera creant 13 mòduls adaptables com a sales de formació, tallers, espai de trobada, etc. S’hi destinaran 950.000 euros i està previst que es redacti el projecte l’any 2027 i s’executin les obres durant el 2028.
Va ser una escola religiosa i, després, la caserna de la policia. Cedida
6
dimarts 13 de gener de 2026
Marta Omella Blanco
«S
oc conscient que algun dia em pot tocar a mi. Puc patir un accident, necessitar una operació… Per això és molt important que tothom qui pugui col·labori», explicava Mercedes Guardia, estirada en una de les lliteres habilitades temporalment a la sala d’espera del CAP Jaume I de Tarragona. El centre sanitari es va convertir ahir a la tarda en un punt de donació de sang en el marc de la Marató de Donants de Sang de Catalunya. Aquesta setmana, la campanya surt del seu espai habitual a l’Hospital Universitari Joan XXIII per apropar-se encara més a la ciutadania, amb dues noves ubicacions. «He vingut amb la meva cunyada, que és qui m’ha avisat de la iniciativa», comentava Guardia, que donava sang per segona vegada, motivada per l’exemple familiar. «El meu marit i la meva filla també són donants. Tots són molt solidaris, així que havia de sumar-m’hi», assegurava. En Manuel Micheletti, en canvi, és més veterà. «Ja és la sisena o la setena vegada, no ho tinc clar», explicava. «Em sento molt satisfet després de donar sang perquè és una bona acció que puc fer directament, sense passar per tercers», apuntava. «Per mi sempre ha estat molt important, sobretot perquè he viscut de prop situacions de familiars
Imatge d’un dels donants que va participar ahir en la campanya al CAP Jaume I. Gerard Martí
l Solidaritat
Deu minuts que salven tres vides El CAP Jaume I es convertia ahir en un dels punts de donació de la Marató de Donants de Sang de Catalunya que n’han necessitat», relatava. «Rebre el missatge que t’avisa que la teva sang s’està
enviant a un hospital és un sentiment molt especial. A més, gairebé mai triga a arri-
bar, i això et recorda com de necessària és», afegia. Una necessitat que es fa en-
La campanya es desplaça avui a l’escola El Miracle de les 15 h fins a les 19 h
Presenten ‘105 històries genuïnes de Tarragona’
cara més evident en aquestes dates. «Hem de recuperar les reserves després de l’impacte de les festes de Nadal», explicava Nina Unanyan, doctora del Banc de Sang i Teixits de Catalunya a la demarcació de Tarragona des de fa vint anys. «És una època amb moltes operacions i necessitem aproximadament dues mil bosses de sang al dia. La sang caduca i no es pot fabricar; l’única manera de mantenir les reserves és amb la col·laboració ciutadana», deia. «La gent respon molt bé a campanyes com aquesta», assegurava satisfeta. Tot i això, apuntava, des del Banc es pateix pel relleu generacional, ja que el perfil majoritari de donant se situa entre els 45 i els 70 anys. «Fem molta promoció entre els joves, amb xarxes socials i xerrades a universitats. Al principi tenen una mica de por, però quan proven i veuen que són només deu minuts i que no costa res, molts repeteixen i es converteixen en donants habituals», afirmava. La Marató de Donants de Sang de Catalunya s’allargarà fins al 17 de gener. A Tarragona, les donacions es poden fer a l’Hospital Universitari Joan XXIII i, com a novetat, també demà a l’escola El Miracle de 15 a 19 hores.
Cultura l
La Capona acollirà aquest dimecres la presentació del llibre 105 històries genuïnes de Tarragona de Joan Noguera Figueras. L’acte començarà a partir de les 18.30 hores. Noguera va néixer a Llucmajor (Mallorca), l’any 1953. Al cap de pocs mesos la seva família es traslladà a Tarragona. L’any 1999 va publicar el llibre Manual pràctic de publicitat per a botiguers i petits industrials (Volums I i II) (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999), una guia per aprofitar bé els recursos de comunicació amb pressupostos molt reduïts. El 2022 va publicar un recull d’anècdotes de la ciutat de Tarragona que, amb el títol de 101 llegendes i curiositats de Tarragona fou el llibre més venut dels autors locals d’aquell any. El 2023 va dibuixar Les cartes de Tarragona, un joc de cartes amb il·lustracions populars locals, editat pel Club Rotary de Tarragona, que es va exhaurir i que va destinar els beneficis obtinguts a finalitats benèfiques. Durant els últims vint anys, Noguera ha estat el cap de premsa del Consell Comarcal del Tarragonès, treballant a la mateixa casa on havia viscut de peti. Redacció
La Cambra de Tarragona organitza una nova missió comercial a l’Iraq el 13 d’abril Comerç l La visita d'enguany al país de l'Orient Mitjà es perllongarà fins al dia 16 Redacció
Busquen la Nala, perduda a l’Arrabassada Societat l Una gossa que respon al nom de Nala s’ha perdut recentment a la zona de la Savinosa-Arrabassada. Es tracta d’una mescla de pastor català i malinois, de color canyella i li falta l'ull esquerre. Qualsevol persona que tingui informació sobre el seu parador pot posar-se en contacte amb els seus amos a través del telèfon 669 50 25 04. Redacció/Cedida
La Cambra de Tarragona tornarà a l’Iraq el 13 d’abril, en el marc d’una missió comercial que es perllongarà fins al dia 16. Tal com explica Guillem Virgili, tècnic d’Internacional de la Corporació tarragonina, “la visita de l’any passat va ser tot un èxit, permetent a les empreses participants constatar l’interès del mercat iraquià pel producte i el knowhow espanyol, en un entorn segur, hospitalari i obert a la col·laboració amb empreses internacionals. Situat estratègicament a
l’Orient Mitjà, l’Iraq és un país amb una economia en procés de recuperació i una població majoritàriament jove, fet que configura un mercat amb un important potencial de creixement. Aquesta missió té com a objectiu facilitar l’accés a noves oportunitats comercials, establir contactes de valor i posicionar les empreses participants en un mercat que demanda proveïdors internacionals fiables i amb capacitat tècnica. Les missions comercials de la Cambra de Tarragona són multisectorials i estan obertes a exportadors vinguts d’arreu de l’Estat.
dimarts 13 de gener de 2026
Els talls a la circulació donen el tret de sortida a la transformació de l’entorn del ‘Condesito’ Urbanisme l Les obres tindran una durada de cinc mesos i hauran d'acabar abans de l'arribada de l'estiu Sergi Peralta Moreno El compte enrere perquè la plaça del Pintor Fortuny llueixi el seu nou aspecte ja ha començat, amb la col·locació de tanques entorn del Condesito i la restricció de la circulació. Els treballs sobre el terreny podran arrencar a partir d’avui i s’allargaran durant cinc mesos, de forma que hauran d’estar enllestits abans de l’arribada de l’estiu. El 12 de juny del 2026 és la data marcada per aixecar la prohibició d’estacionament, segons determina la senyalització. Des d’ahir, els vehicles que transiten per la plaça de la Llibertat en sentit oest ja no poden utilitzar-la com una gran rotonda per dirigir-se cap al Mercat Central. Són redirigits cap al carrer Ample o han d’emprar el nou vial de la plaça de la Llibertat, que abans era un pas d’emergències, per canviar el sentit de la marxa i anar cap als carrers de Sant Vicenç, de Josep Anselm Clavé i del Doctor Robert. Només els turismes provinents del carrer de l’Amargura tenen capacitat per girar cap a l’avinguda de Prat de la Riba. A la tarda,
Des d’ahir, s’ha tallat el trànsit al voltant de la plaça del Pintor Fortuny i es redirigeixen els cotxes cap al carrer Ample. Diari Més
L’entorn del Pintor Fortuny es transformarà en una zona d’estada
la confusió encara regnava entre els conductors, i més d’un va haver de reduir la marxa i aturar-se al costat de les tanques per assabentar-se de què ocorria.
El CNL publica un mapa interactiu dels comerços i entitats adherits al VxL Llengua l L'eina serveix perquè els alumnes sàpiguen on practicar Redacció El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ha publicat un mapa interactiu dels establiments i entitats que participen en el Voluntariat per la Llengua (VxL), així com també dels grups de ter-
túlies, els clubs de lectura i els comerços col·laboradors en el programa Totjoc. També ha preparat un vídeo promocional perquè tota la ciutadania sàpiga com hi pot accedir i què hi trobarà. Les eines es poden consultar a https:// breu.cpnl.cat/nqi i https:// breu.cpnl.cat/nqn. La seva
elaboració s’emmarca en les línies estratègiques del Consorci per a la Normalització Lingüística, ja que posa en relleu la xarxa d’indrets en els quals els alumnes poden practicar la llengua fora de l’aula. La majoria dels establiments i entitats adherits al Voluntariat per la Llen-
7
La transformació de la plaça del Pintor Fortuny culminarà la tercera i definitiva fase d’obres de reforma del carrer Ample i el seu entorn més immediat. L’obra es dividirà en tres parts i té com a objectiu principal guanyar espai per al vianant, en convertir una zona de pas en una àrea d’estada, amb jocs, bancs i vegetació i de plataforma única. Addicionalment, el monument es reubicarà per aconseguir que la seva posició coincideixi amb la bisectriu de l’angle que forma la façana de l’edifici de la Caixa. Per fases Per regular el trànsit motoritzat, s’instal·laran pilones amb lectura de matrícules al carrer d’Antoni Gaudí, per on els veïns de la zona, comerciants i gent autoritzada podran accedir cap al carrer Ample; l’entrada del Condesito, que es baixarà en casos molt puntuals; i l’avinguda de Prat de la Riba, que no s’espera que estigui en ús durant els primers dos anys. Així mateix, l’Ajuntament de Reus, amb la regidoria d’Urbanisme al capdavant, mantindrà el contacte amb els ciutadans afectats pels canvis i continuarà amb les trobades periòdiques al Centre Cívic Gregal per compartir dubtes, respostes i novetats. La primera fase de la intervenció se centrarà en les places de la Llibertat i del Pintor Fortuny. Quan la pilona del carrer d’Antoni Gaudí estigui instal·lada, s’afrontarà el segon episodi, amb el gir cap al carrer Ample. La tercera i última part incidirà en l’avinguda de Prat de la Riba.
La limitació de la mobilitat no només afecta els cotxes, motocicletes i camions, sinó també els vianants, atès que només poden passar per l’esquena de l’estàtua. La parada
d’autobús ha estat traslladada. Així mateix, només els usuaris del pàrquing soterrat de la Llibertat tenen accés a l’entrada més pròxima a l’àmbit de la intervenció.
gua també col·laboren en les pràctiques lingüístiques dels estudiants del CNL. Durant el primer trimestre de l’any, entre Reus i Cambrils se n’han fet en 152 comerços i 50 en associacions. Per a molts dels alumnes, era la primera vegada que feien servir la llengua en un context no acadèmic. De cara al febrer, el VxL durà a terme una nova presentació de parelles lingüístiques a la Biblioteca Central Xavier Amorós, un acte que busca donar continuïtat a les parelles existents i presentar les noves incorporacions.
Una persona, consultant el mapa interactiu. Cedida
8
dimarts 13 de gener de 2026
Miquel Llaberia
L
a identitat de gènere és un concepte que en els darrers anys s’ha fet famós i que ha despertat el debat entre alguns sectors que no acaben d’entendre el seu significat. Es tracta d’un element que ens defineix i va més enllà del nostre sexe biològic. No obstant això, si ens centrem en els gèneres tradicionals, masculí i femení, i no pensem en les altres opcions que han sorgit en els últims temps, hi podem relacionar determinats prejudicis en aquests. La força, la dominància o la responsabilitat de qui ha de mantenir econòmicament la família s’ha relacionat inherentment al gènere masculí, mentre que la dolçor, la fragilitat o les tasques de la llar s’han atribuït al gènere femení històricament. Per sort, tot això ha canviat molt en l’últim segle especialment en l’àmbit femení, però potser ens hem oblidat una mica del costat masculí. Per aquest motiu, des de l’associació Heroïnes Anònimes ofereixen mensualment un taller dedicat a treballar les masculinitats diverses que permet que homes del Camp de Tarragona puguin descobrir una nova manera de viure la seva masculinitat sense quedar atrapats en els estigmes socials que, sovint, els empenyen a actuar d’una manera perjudicial per a ells i el seu entorn. «Són tallers que ens permeten qüestionar
El Ball de Sant Sebastià arriba a la desena edició Cultura l La Relliscada organitza el 24 de gener el Ball d'Hivern de Sant Sebastià que arriba a la 10a edició. El ball es va recuperar l'any 2015, després de segles en què la Festa Major d'hivern, Sant Sebastià s'havia perdut. L'acte començarà amb una cercavila pels carrers al voltant de la plaça del Castell a les 17.30 hores, continuarà amb un sopar popular i acabarà amb el ball final. L'objectiu és reivindicar un model de festa basat en la col·laboració veïnal i dels comerços. Redacció/Cedida
l Societat
La masculinitat, una identitat polièdrica Heroïnes Anònimes organitza mensualment un taller sobre masculinitats diverses el mandat masculí imperant i sistèmic que, en moltes ocasions, acaba derivant en violència contra la dona», apunta Laura Recasens, presidenta d’Heroïnes Anònimes. Per a Recasens el més important és «trencar amb el model hegemònic que perpetua la violència», però no tan sols la infligida a les dones, sinó també als homes: «Hi ha homes que es veuen obligats a fer certes coses com sostenir la seva família. Si pel que sigui no són capaços, acaba generant una situació de frustració que, en primer lloc, fa mal a l’home i després pot acabar generant en violència cap al seu entorn». Per aquest motiu, des de l’entitat s’ha volgut posar a disposició dels homes una eina on poder compartir aquestes frustracions i, fins i tot, ajudar en casos d’homes que han exercit violència masclista, com fa el Servei d’Atenció a Homes (SAH) a Tarragona. Precisament, la presidenta de l’entitat considera que «seria positiu dispo-
Una de les sessions dutes a terme del taller de masculinitats diverses. Heroïnes Anònimes
sar d’aquest servei a Reus». El taller L’encarregat de dur el taller
és Jordi Masip, que també ha dut a terme tallers semblants dedicats, per exemple, a la corresponsabilitat d’homes i
dones en la criança dels fills. «La masculinitat té molts vessants. Amb els meus tallers intento posar les coses que
El taller es du a terme cada últim dijous del mes a les 18 hores tenen a veure amb la masculinitat sobre la taula per tal de construir una masculinitat més conscient, sana i oberta», explica. També apunta que en els darrers temps «hi ha hagut uns patrons molt marcats sobre la masculinitat» els quals era «molt difícil intentar-ne sortir». «Cal parlar lliurament d’aquesta part masculina més violenta cap a la dona i la societat. Ara mateix veiem a líders mundials que, emprant aquesta energia masculina de manera desbocada, ens han portat a escenaris horribles», lamenta. A la vegada, Masip comenta que «no faig res estrany. El meu objectiu és generar un clima de confiança, també a través del cos, i fer aterrar unes emocions que tenim tancades». Precisament, aquesta és la problemàtica que identifica habitualment: «Els homes, i m’haig d’incloure, ens costa molt més mirar cap a dins i saber què ens passa. No significa que siguem pitjors, però sí que això ens limita a l’hora de tenir una visió més perifèrica, veure més enllà dels patrons socials i familiars adquirits i potser escollir un altre camí». El taller es du a terme cada últim dijous del mes de 18 a 19.30 hores a Ca la Conxita, al carrer de Lepant número 21.
Ans Educació recordarà l’entrada de les tropes franquistes amb una ruta Història l L'activitat visitarà espais com la plaça del Teatre Redacció Ans Educació organitza per aquest dissabte 17 de gener una nova proposta cultural per conèixer de manera única com la Guerra Civil Espanyola va marcar la ciutat de Reus. Amb la nova ruta 19361939. Històries d’una ciutat en guerra, els visitants podran conèixer com era la vida quotidiana de la població de la ciutat durant la guerra. A més, aquesta proposta, pionera en l’àmbit, donarà visibilitat a espais emblemàtics com el refugi antiaeri de la plaça de la Patacada, la plaça del Teatre o el carrer de Santa Anna.
La iniciativa descobrirà com era Reus en temps de guerra a través dels seus protagonistes, la població civil. Aquesta experiència pretén representar un pas significatiu en la recuperació de la memòria històrica de la ciutat i s’afegeix a les accions per donar visibilitat al període que compren des de l’arribada de la Segona República fins a l’entrada de les tropes franquistes i del conflicte de la repressió posterior. L’objectiu de la ruta no és només recuperar la memòria històrica, sinó també establir-la com una activitat de continuïtat perquè les futures generacions puguin conèixer
el passat de la ciutat. Per tant, la voluntat per part dels organitzadors és que la nova ruta es mantingui en el temps, consolidant-se com un acte de referència per a la ciutadania en matèria de la divulgació històrica. Per a assistir a l’activitat cal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web d’ANS Educació anseducacio.cat. La ruta començarà des de la plaça del Teatre a les 11 hores. Des d’ANS Educació ja s’ofereixen altres activitats relacionades amb el passat de Reus i en l’època de la guerra civil, com és el cas de la visita guiada al refugi antiaeri de la Patacada.
dimarts 13 de gener de 2026
9
La Confraria dels Estudiants inicia la restauració del pas ‘El Petó de Judes’ Setmana Santa l La intervenció del conjunt escultòric va a càrrec del Taller Avall Redacció La Confraria de Sant Tomàs d’Aquino, coneguda popularment com «els Estudiants», ha iniciat el procés de restauració i conservació del seu conjunt escultòric titulat El Petó de Judes. L’obra, realitzada per l’escultor reusenc Ramon Ferran i beneïda el 17 d’abril de 1962, és una de les peces emblemàtiques de la Setmana Santa reusenca i afronta ara una intervenció necessària per a la seva conservació. L’encarregat de dur a terme aquesta actuació és el Taller Avall, que ja han exe-
cutat anteriorment intervencions en elements vinculats a la Setmana Santa com són el Pas de la Verònica, Verge l’Amargura del Centro Aragonés o Jesús a la Columna dels Paletes. La intervenció en aquest cas constarà de dues fases. En primer lloc, se centrarà en ambdues figures principals i la segona en els elements decoratius com són l’olivera i el sòl. Pel que fa a les figures, es recuperarà el seu aspecte més genuí i original eliminant repintats i vernissos envellits, alhora que es corregirà el desplaçament de la fusta, que
donat els canvis d’humitat i temperatura en el magatzem on estan situades s’accentua segons l’època de l’any. Quant a l’olivera s’aposta per la substitució de branques naturals per unes d’artificials d’alta qualitat, tot essent respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera el pas lluirà novament en la pròxima Setmana Santa, respectant en tot moment l’essència de l’artista Ramon Ferran. Cal mencionar que la Diputació de Tarragona col·labora en aquesta restauració a través d’una subvenció. El president de la confra-
El Concurs de Música de Cambra Higini Anglès impulsa el talent d’infants i joves Cultura l El XX Concurs de Música de Cambra Higini Anglès, organitzat per l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació, tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig. Els joves alumnes de conservatoris i centres d'educació musical de tot Catalunya i l'Estat tindran l'oportunitat de guanyar un premi econòmic per impulsar els seus estudis musicals. El certamen està
destinat a les formacions d'instruments de cambra a partir de duets i fins a octet i s'estructurarà en quatre categories. El tribunal estarà compost pel diputat delegat de Centres d'Ensenyament Artístic de la Diputació, la directora del centre, la secretària acadèmica del centre i 4 vocals. A banda dels premis econòmics, el grup guanyador en la categoria superior
realitzarà un concert remunerat a l'Escola i Conservatori de la Diputació de Reus. Les inscripcions es poden dur a terme a partir de demà 14 de gener i fins al 20 de febrer a través de la seu electrònica de la Diputació de Tarragona. Els preus d'inscripció per a cada component són de 6 euros en categoria infantil, 10 en la juvenil, 14 en la jove i 17 en la superior. Redacció
El Cineclub del Centre de Lectura arrenca el 15 de gener amb ‘Blue Sun Palace’ Cultura l Aquest dijous
15 de gener el Cineclub del Centre de Lectura de Reus arrenca la seva activitat amb la primera sessió, les quals tindran lloc a les 20.30 hores al Teatre Bartrina. La primera projecció serà la de la pel·lícula Blue Sun Palace, de Constance Tsang, la qual tracta sobre l’Amy i la Didi, que viuen i treballen en un saló de massatges en la co-
munitat xinesa de Queens, a Nova York. Lluny del seu país d’origen, comparteixen riures i somnis mentre compleixen amb les responsabilitats familiars. Malgrat l’esforç diari i les jornades extenuants, han format al costat de les seves companyes una germanor forta que les sosté cada dia. La resta de films que es reproduiran seran el 22 de gener Anora, de Sean Baker, el 29
de gener Adorable, de Lilija Ingolfsdottir, el 5 de febrer Romeria, de Carla Simón, el 26 de febrer La voz de Hind, de Kaouther Ben Hania, el 5 de març Los domingos, d’Alauda Ruiz de Azúa, el 12 de març Father Mother Sister Brother, de Jim Jarmusch, el 19 de març Valor sentimental, de Joachim Trier, i el 26 de març Un simple accidente, de Jafar Panahi. Redacció
Fotografia del pas ‘El Petó de Judes’, que serà restaurat pel Taller Avall. Taller Avall
L’escultura és obra del reusenc Ramon Ferran i va ser beneïda l’any 1962 ria, Eugeni Biosca, emmarca aquesta acció dins de la política de renovació constant de
l’entitat: «Any rere any miren d’anar introduint millores a l’entitat i al nostre patrimoni. Des de la confraria apostem per continuar amb la tradició i mantenir el patrimoni en les millors condicions possibles. Els passos de Setmana Santa reusenca són patrimoni de ciutat». La restauració culmi-
na una sèrie d’innovacions recents per part de la confraria, com la renovació de la creu l’any 2017, la instal·lació de fanals de vitrall amb tecnologia LED el 2018 o el nou domàs beneït recentment, reafirmant el dinamisme d’una entitat que combina membres històrics amb noves generacions.
10 dimarts 13 de gener de 2026
Esther Roquer: «La persona ha d’estar al centre, tenir-ho senzill, i és el sistema que ha de girar al seu voltant» Entrevista l L’especialista en geriatria ha estat distingida com a Col·legiada de l’Any a Reus del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona pel seu lideratge en models innovadors d’atenció a la gent gran Sergi Peralta Moreno Què significa haver rebut el reconeixement com a col· legiada de l’any a Reus? «És un orgull molt gran. Vull agrair al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona per la iniciativa de convocar aquests premis i, a més, per com fun· cionen. Són els companys els que et nominen i et proposen. Que siguin ells mateixos els que han pensat que mereixes el reconeixement et fa sentir doblement orgullós». Com va rebre la notícia? «La veritat és que va ser una sorpresa, però una molt agra· dable. No m’ho esperava. Penso que hi ha molts grans professionals aquí. Em sento superagraïda». Per què creu que ha rebut el guardó? «Suposo que té a veure amb la meva participació en el CAIROS. Tinc la sensació que la gent necessitava canvis reals, que és el que intentem fer. Al territori, es va comen· çar a abordar amb l’atenció primària, amb els Centres de Salut Integral de Referència. La gent té ganes que hi hagi reformes tangibles que millo· rin la vida dels pacients, però també dels professionals». Què la va portar a l’especia· litat de geriatria? «En el meu cas, era bastant vocacional. Jo sempre he tin·
L’apunt
Implicada per millorar el sistema sanitari Roquer està implicada en el Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat (CAIROS), un grup d’experts creat pel Govern català que assessora i dona suport per millorar i avaluar el sistema de salut de Catalunya i que té vocació operativa, a través de la introducció de reformes tangibles.
gut una relació molt propera amb la gent gran de la meva família, sobretot amb els avis. Després, al meu pas per la
universitat, hi havia les assig· natures de Geriatria i Bioèti· ca. Em van marcar molt i vaig adonar-me que la medicina, a part de curar, també era cui· dar. La suma entre els dos fac· tors m’ha portat aquí». Com ha canviat el tracte a la gent gran des que va in· troduir-se en el sector? «Som més conscients que hi
El doctor Joan Borràs, guardonat amb el Premi al Coneixement 2026 Reconeixement l L'acte de lliurament serà el 19 de gener al CdL Redacció El doctor Joan Borràs Balada, director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud de l’Hospital Universita· ri Sant Joan de Reus, rebrà el Premi al Coneixement 2026 de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Co·
ha un canvi demogràfic, que també és un repte, i ha anat canviant la forma de treballar dels professionals. Cada vega· da treballem més en equip i tenim més clar que hem de fer una medicina més personalit· zada perquè l’envelliment és heterogeni, no tothom enve· lleix igual». I la geriatria?
«Ha canviat molt els últims 20 anys. És una especialitat que ha anat trobant el seu lloc i el pes de la realitat ha demos· trat que és molt transversal. La resta d’especialitats han anat veient que la geriatria suma i ajuda al que, al final, busquem, que és que la per· sona tingui millors resultats en salut». L’objectiu no és només allargar anys, sinó que es visquin al millor possible. «Exacte. Hem de donar vida als anys. Hi ha tot un abordat· ge preventiu i, quan apareixen malalties, a part de tractar-les, hem de mirar en global, per·
Centre de Lectura. Borràs és especialista en Medicina In· terna i Oncologia. L’any 1979, va impulsar la creació del Ser· vei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan, que amb el temps s’ha consolidat com un cen· tre de referència. Aquesta és la tercera edició del Premi al Coneixement, que en convo· catòries anteriors ha distingit l’arqueòleg Jaume Guiu, col· laborador d’Eudald Carbonell a les excavacions d’Atapuerca, i la historiadora de la litera· tura, crítica teatral, escripto· ra i professora universitària Montserrat Corretger.
Fotografia del doctor Joan Borràs Balada. Ajuntament de Reus
La doctora és geriatra vocacional i afirma que la medicina «a part de curar, també és cuidar». Gerard Martí
Envelliment «No es tracta tant de viure molts anys, sinó de viure’ls bé, amb qualitat»
neixement, un guardó que reconeix la trajectòria univer· sitària de persones vincula· des a la ciutat i posa en relleu la seva contribució al progrés científic, acadèmic i social. Amb la distinció, es vol des· tacar la trajectòria del doctor Borràs en els àmbits docent, de la recerca i assistencials,
així com el compromís cons· tant amb causes solidàries i de suport, com la que repre· senta la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarra· gona i les Terres de l’Ebre. El premi es lliurarà en el decurs d’un acte que tindrà lloc di· lluns 19 de gener, a les 19 ho· res, a la sala Emili Argilaga del
què el pacient millori la mo· bilitat, no es desnodreixi, es· tigui bé cognitivament... No es tracta tant de viure molts anys, sinó de viure’ls bé». Quines claus hi ha per aconseguir-ho? «Hi ha diversos pilars. Un és el personal: l’estil de vida, la capacitat de cuidar-se, de fer exercici físic, de nodrir-se bé, de tenir relacions socials... Són les bases per a l’envelli· ment actiu i saludable. Des· prés, tenim la sort en aquest país de tenir una sanitat pú· blica i universal que, quan te· nim un problema, ens ajuda». Què més? «Hem de continuar treba· llant, perquè, per exemple, encara hi ha molta soledat no volguda. També, per a la inte· gració entre els àmbits social i de salut. Si no treballem de bracet els uns i els altres, si una pota va coixa, l’altra tam· poc funcionarà del tot bé». Tot i tothom pot ser una porta d’entrada a una per· sona que té un problema. «La persona ha d’estar al cen· tre i el sistema ha de girar al seu voltant. Avui dia, la sensa· ció que tenim és que la perso· na volta, entra en un laberint, va d’aquí cap allà. Nosaltres ens hem d’adaptar a les per· sones, que siguem nosaltres els que donem voltes i que la persona ho tingui senzill, amb interlocutors fàcils i que l’acompanyin en el camí». La gent gran comença a ser entesa avui dia? «Sí, absolutament. Jo crec que la nostra societat és lon· geva, i aquesta és conscient i reclama el seu espai, que l’ha de tenir. Cada vegada és més empoderada i hem de treba· llar perquè així sigui. A més, les societats longeves tenen aspectes molt bons. Sí, hi ha més pressió assistencial, però tenen qualitats inimitables i són un gran bé».
dimarts 13 de gener de 2026
11
L’aparcament gratuït de l’estació de l’AVE s’estrena amb l’aforament gairebé complet Serveis l El pàrquing provisional de 126 places pretén aturar les irregularitats fins a la construcció del recinte definitiu Adam Díaz Garriga L’estació del Camp de Tarragona va estrenar aquest dilluns el nou pàrquing gratuït que oferirà servei fins a la construcció del definitiu. Després de dos mesos de treballs, des del passat diumenge es van posar a punt els últims detalls de l’aparcament de 126 places, que en el seu primer dia obert al públic gairebé ha completat l’aforament amb aproximadament noranta vehicles estacionats. Durant dilluns, va finalitzar-se la instal·lació del nou enllumenat, que oferirà una millor visibilitat a la vigilància de l’aparcament per prevenir robatoris. Aquest estacionament pretén aturar els aparcaments irregulars a la calçada de l’entrada de l’estació, que tot just a partir d’aquest dilluns ha començat a sancionar i avisar a les autoritats en cas d’observar vehicles aturats en punts on es prohibirà l’estacionament. «Després de tants anys era necessari un pàrquing en condicions», afirmava C. M., usuària habitual de l’estació, que també ressaltava la necessitat «d’evitar robatoris». Un fet que va repetir-se l’1 de desembre del 2025, quan es van trobar una vintena de vehicles amb els vidres trencats i amb articles personals desapa-
El nou aparcament amb l’aforament gairebé complet durant el matí d’aquest dilluns. Gerard Martí
Des de dilluns se sancionen les irregularitats en l’estacionament reguts. Des de fa gairebé dues dècades, quan va plantejar-se nou aparcament low cost, les
queixes pels robatoris s’han acumulat a l’estació, precisament, en vehicles aturats de manera irregular. L’Ajuntament de la Secuita preveu la instal·lació de barreres New Jersey de formigó als laterals de la carretera TP-2231 d’entrada al recinte. Fins el moment, s’hi han instal·lat diverses bar-
reres de formigó per evitar les irregularitats, però s’hi continuen observant cotxes aparcats de manera no regulada. Més necessitats Malgrat les millores que comença a implementar l’estació, els usuaris continuen reclamant més connexions i
vigilància. J.S, també usuari habitual, destacava que «el problema principal és arribar fins aquí», a causa de la «falta de línies d’autobús». A més, l’usuari valorava negativament que el trajecte des de Tarragona se situa entre els 30 minuts i una hora i mitja. Al nou aparcament, fins al
moment, no s’hi observen càmeres de videovigilància, però sí personal de seguretat. Una mesura que els usuaris també troben «insuficient»: «els caps de setmana no hi ha ningú, i passar de tot», esmentava C. M. El pàrquing definitiu de més de 400 places, però, no té una execució prevista.
a un increment de gairebé Cambrils aposta pel mercat d’Irlanda ten el 14% en la venda de places. La regidora de Turisme i ProEconòmica, Patricia del Nord a la fira turística de Belfast moció de Miguel, ha destacat que el
Projecció l La connexió aèria amb Reus reforça l’estratègia promocional Redacció Cambrils va ser present el cap de setmana al Holiday World Show de Belfast, la principal fira de turisme familiar i de públic final d’Irlanda del Nord, celebrada al Titanic Exhibition Centre, amb una participació considerada estratè-
gica pel Patronat Municipal de Turisme. La destinació ha comptat amb mostrador propi dins l’estand de Turespaña, compartint espai amb altres referents de la Costa Daurada com Salou i PortAventura World, així com amb diverses destinacions estatals de sol i platja. La presència a Belfast
respon a l’existència de connexions aèries directes entre la Costa Daurada i la capital nord-irlandesa a través de l’Aeroport Internacional de Reus, operades per EasyJet, TUI i Jet2 a partir del mes de març, amb un avançament del calendari respecte al 2025 i unes previsions que apun-
mercat nord-irlandès és fidel a la destinació i amb un pes molt rellevant del turisme familiar i ha subratllat que accions com aquesta contribueixen a reforçar el posicionament del municipi com a destinació familiar, esportiva, de sol i platja i clima suau, en un esdeveniment que ha esdevingut un aparador fonamental per connectar directament amb el públic.
Estand de Cambrils al Holiday World Show de Belfast. Ajuntament Cambrils
12 dimarts 13 de gener de 2026
dimarts 13 de gener de 2026
13
14 dimarts 13 de gener de 2026
Torredembarra millorarà les instal·lacions de Cal Dània i oferirà 17 llicències per cultivar Sostenibilitat l El consistori prioritzarà els veïns amb més de 70 anys per optar a les noves parcel·les Es construirà un aparcament de 23 places amb punt de càrrega elèctrica
Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Torredembarra ha aprovat inicialment el projecte per la millora de les instal·lacions de la finca de Cal Dània, el principal cultiu hortícola públic obert als veïns del municipi a través de llicències. Les principals millores implicaran rehabilitar i adequar les funcions dels diferents espais del recinte, a més de la millora de la seguretat i l’accessibilitat a les gairebé 11,5 hectàrees que conformen les instal·lacions. Entre les novetats, figura la construcció d’un aparcament de 23 places amb punt de càrrega elèctrica i la plantació de vegetació i enjardinament «selectiva» per a la creació de zones d’ombra i confort ambiental, consolidant l’espai declarat com a refugi climàtic el 2023. Una de les actuacions més importants del projecte serà la reforma i tancament parcial de la nau, que s’adequarà per destinar l’àrea a la creació
Imatge d’un dels horts de Cal Dània cultivat per veïns. Ajuntament de Torredembarra
d’un magatzem agrícola. En total, les millores ampliaran les edificacions existents en 119 metres quadrats i suposaran una inversió pel consisto-
ri de més de 300.000 euros. Algunes de les millores addicionals comportaran el tancament perimetral de la parcel·la amb l’objectiu de mi-
La Canonja enceta la Festa Major d’Hivern amb més de deu dies d’activitats
llorar la seguretat del recinte, sumant-se a la renovació i del paviment i millora d’aquest per garantir l’evacuació d’aigües i evitar inundacions a
les plantacions. El projecte, segons assegura el consistori, «no comportarà cap modificació ni intervenció estructural sobre els elements actuals». El termini d’execució s’estableix en tres fases, iniciant per la urbanització i adequació de la nau, que comportarà 3 mesos. Tindrà la mateixa durada el tancament dels horts, i l’última fase, el tancament perimetral, s’estima en un mes de treballs. Les obres encara depenen d’una anàlisi topogràfica per garantir el «correcte desenvolupament del projecte» segons la documentació aportada per l’Ajuntament. Els recorreguts interiors del recinte també s’adaptaran amb rampes i escales per tal de garantir la continuïtat i l’accessibilitat universal,
d’acord amb la normativa vigent i amb criteris de seguretat i confort per als usuaris. Noves llicències Abans de l’execució del projecte, l’Ajuntament ha obert un procés de sol·licitud de 17 noves llicències temporals d’entre les 57 en total que en té la finca, que compten amb terrenys d’entre 50 i 60 metres cadascuna. Entre les condicions, el consistori valorarà els veïns de més de 70 anys com els principals usuaris d’interès. També prioritzarà les sol·licituds de persones declarades vulnerables per la Regidoria d’Acció Social, que tindran accés a un hort. Les llicències tindran una durada de quatre anys i un més prorrogable, segons el compliment de les ordenances dels pròxims propietaris. Les ofertes es valoraran per començar a omplir les parcel· les que han quedat disponibles i que completaran els espais després de la reforma de les instal·lacions, que encara no tenen data de començament. Des d’aquest dimarts, els veïns tenen 30 dies hàbils per presentar les seves ofertes, a l’espera de l’adjudicació dels horts. Les instal·lacions estan destinades a l’autoconsum exclusivament, i des de fa dècades té una funció complementària per als veïns de Torredembarra, que poden demanar una parcel·la sempre que «compleixin les condicions», segons el consistori.
Cultura l La Canonja va iniciar ahir la Festa Major d’Hivern, que s’allargarà fins al dia 25 i tindrà el seu punt central el 20 de gener, diada de Sant Sebastià. El municipi acull una agenda amb cultura popular, música, esport, teatre i gastronomia, amb protagonisme de les entitats locals i activitats per a tots els públics. Redacció/Cedides
dimarts 13 de gener de 2026
15
La Fúmiga, Leire Martínez i la Gossa Sorda, caps de cartell del Festiuet 2026 Salou l Aquest dimecres comença la segona venda d’abonaments, després de confirmar-se els primers 10.000 Adam Díaz Garriga El Festiuet retorna a Salou en una segona edició que, en poc més d’un mes i mig, ha vengut 10.000 entrades. Aquest dimecres començarà la venda d’entrades per dies individuals, després de donar a conèixer els caps de cartell del festival, que se celebrarà entre el 17 i el 18 de juliol. Els grups valencians, la Gossa Sorda i la Fúmiga, juntament amb l’exvocalista de la Oreja de Van Gogh, Leire Martínez, encapçalaran les principals actuacions. Repetiran al parc de l’Emprim novament els mataronencs
The Tyets, i els vallencs Figa Flawas, que oferiran un dels sis únics concerts de la seva gira a Salou. En la primera edició, el festival va assolir els 31.000 assistents i, d’acord amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, «s’espera un cert increment». Respecte a l’any passat, l’organització del festival ha destacat que s’han venut 9.700 entrades més: «Era difícil aconseguir un cartel a l’altura de l’any passat i creiem que ho hem aconseguit», afirmava Narcís Castellà, director del Festiuet. «Ens proposem seguir a Salou gràcies a l’èxit del festival i de
la mobilitat», esmentava el responsable, destacant la «importància» de presentar una cap de cartell femenina. Dies de festa El divendres 17 de juliol, es combinarà el pop electrollatí de Juan Magan amb apostes emergents de la música catalana, com Teràpia de Shock, Maria Jaume o la Nena Daconte. Doctor Prats i The Tyets seguiran la festa, esperant als plats forts de la nit: Els Pets i el seu retorn als escenàris, la Pegatina i la Fúmiga. Els valencians oferiran únicament tres concerts a Catalunya, un d’ells
La regidora Júlia Gómez amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, i els representants del Festiuet. Diari Més
L’organització espera igualar o superar els 31.000 assistents de l’any passat a Salou, i tancaran la primera nit del Festiuet. Durant el segon dia, el dis-
sabte 18 de juliol, Malifeta, Abril i En Tol Sarmiento estrenaran un dia amb apostes de pes en la cultura catalana i el pop estatal. Ginestà, Buhos i Figa Flawas tornaran a animar el festival novament a Salou. Lax ‘N’ Busto, Leire Martínez i la Gossa Sorda, que també oferirà tres concerts
únics a Catalunya, tancaran la celebració. «És un gran èxit per Salou, ens indica que som el referent dels festivals a Catalunya i significa un canvi molt gran», destacava el batlle, ressaltant la «bona organització» de l’any passat que «esperen repetir» en la mateixa ubicació.
La comèdia ‘La paella dels dijous’ dona el tret Alcover prepara el Carnaval amb la rua del 14 de febrer de sortida a la temporada teatral del Morell i l’obertura d’inscripcions Cultura l L’obra es podrà veure aquest dissabte a les 20 hores al Teatre Auditori Redacció El Teatre Auditori del Morell aixecarà el teló de la temporada teatral d’hivern-primavera aquest dissabte, 17 de gener, a les 20 hores, amb la representació de La paella dels dijous, una comèdia de Cristina Clemente protagonitzada per Jordi Andújar, Lloll Bertran i Núria Cuyàs. L’obra, impulsada des de la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament del Morell, reflexiona sobre l’amor en la maduresa i les segones oportunitats a partir d’una història quotidiana: cada dijous, la Mercè dina amb els seus dos fills i els prepara una paella, però aquest cop el gest amaga una notícia que li ha canviat la vida i que desencadena sospites i malentesos. Les entrades anticipades tenen un preu de 12 euros i es poden adquirir a l’oficina del Centre Cultural del Morell, de dilluns a di-
Aquest dissabte, el Teatre Auditori del Morell aixeca el teló amb ‘La paella dels dijous’. Ajuntament del Morell
Les entrades es poden adquirir a elmorell.koobin.cat i al Centre Cultural
vendres de 16 a 20 hores, o en línia a elmorell.koobin.cat. A taquilla, el preu serà de 15 euros, mentre que els menors de 18 anys disposen d’una tarifa reduïda de 5 euros. La tempo-
rada inclou set propostes de teatre, música i espectacles familiars i culminarà amb l’11a edició del PrimaverArt, la mostra d’arts escèniques a peu de carrer del municipi.
Cultura l Alcover celebrarà el Carnaval 2026 el dissabte 14 de febrer amb una rua que començarà a les 18.00 h des del pàrquing de la Fira i recorrerà els principals carrers del municipi fins al pavelló de les Escoles, on tindran lloc el sopar de germanor, el ball i l’entrega de premis. Les inscripcions per participar-hi s’obriran del 26 de gener al 4
de febrer, tant en línia com presencialment a Ca Cosme. Durant la rua, les comparses faran exhibicions a la plaça Lluís Companys i a la plaça del Portal. Es repartiran 17 premis i la carrossa guanyadora portarà el Rei Carnestoltes el 2027. El Carnaval clourà el dimarts 17 de febrer amb activitats infantils i la crema del Rei Carnestoltes. DM
16 dimarts 13 de gener de 2026
Adam Díaz Garriga
E
l procés per buscar habitatge a Cunit i al Baix Penedès té un nou model a seguir a través d’un nou comparador en línia per internet, on els usuaris poden trobar l’habitatge que volen comprar amb un parell de «clics». La proposta, però, no prové d’una gran empresa o portal d’habitatge immobiliari, sinó d’un estudiant de segon curs de Batxillerat de l’Institut Ernest Lluch i Martín. Hugo Ibáñez, de 17 anys, és l’impulsor d’un projecte que té l’objectiu de facilitar als habitants de Cunit i de la demarcació la comparació de pisos a través de la seva pàgina web. «La idea és aconsellar a la gent sobre quant de temps tardaria en comprar un habitatge en funció de la seva edat, estalvis i zona», explicava Ibáñez. L’estudiant, que encara continua fent el Batxillerat, destacava que el projecte va néixer de la mà del seu Treball de Recerca (TDR), que presentarà aquest dimarts amb les dades completes sobre la seva pàgina web, Assessoria d’Habitatge, que li han oferit sobre els interessos i problemes més destacats de l’habitatge al Baix Camp i, en concret a Cunit, el seu municipi. «Fins ara, he obtingut més de 400 usuaris i l’Ajuntament va fer difusió del projecte amb publicacions que van assolir les 12.000 visites», assegurava el creador de la web. Els usuaris que es registren al seu espai obtenen, a més, una llista de recomanacions i de situacions a evitar per trobar l’habitatge que busquen, «no només amb la idea d’assessorar», sinó oferir uns «passos clars per independitzar-se». La creació del projecte per al seu treball de fi de curs va sorgir «sense expectatives» i amb carregat de bones intencions. «Parlant amb la meva família sobre independitzar-se, vam veure que existia un problema», afirmava Ibáñez. Una situació que, diu, es «repetia amb els seus companys de classe». La idea, finalment, va ser la creació d’un projecte per «ajudar a la gent amb estalvis, que portava entre 3 i 4 anys buscant habitatge, de la meva zona i, en especial, de la meva família», explicava. Als 17 anys, ja és conscient de la dificultat que genera la situació, especialment amb una economia que s’encareix, i confirma que «la gent de la seva edat no sap molt bé que fer», ressaltant la
Centcelles va acollir l’acte de nomenament de la capitalitat. Cedida
Constantí dona el tret de sortida a l’any com a Capital dels Tres Tombs 2026 Tradició l El municipi acollirà activitats tot l’any i la XXIX Trobada Nacional el 10 de maig Redacció
L’Hugo Ibáñez, creador d’Assessoria d’Habitatge del Baix Camp. Cedida
l Economia
Cunit ajuda a calcular el futur de l’habitatge Un estudiant de 17 anys crea un portal comparadors d’habitatges a Cunit per ajudar les persones que dubten sobre què comprar
falta d’informació que existeix «actualment». «A mi m’agrada l’economia i les matemàtiques, i vaig pensar que seria una bona idea per al meu treball», confessava l’estudiant. Una virtut que l’ha portat a rebre una felicitació per part de l’Ajuntament de Cunit. Tot i que el treball final encara no està presentat, Ibáñez espera «bons resultats» després de demostrar la seva tesi al gener. Dedicació El projecte, però, no va ser cosa d’un dia: «Vaig començar a fer
la web i el sistema amb bases de dades, però era molt complicat. Durant l’estiu em vaig dedicar a estudiar Python (un sistema de codificació informàtica)». D’aquesta manera, en qüestió de sis mesos, entre maig i setembre, va formar Assessoria d’Habitatge, un portal on els usuaris poden valorar i calcular la hipoteca, el lloguer i habitatges pròxims a la comarca. Ara, la perspectiva de futur amb el projecte no només es limitarà al Treball de Recerca, sinó que el seu creador es planteja l’ampliació del rang
Constantí va viure dissabte una jornada molt especial amb el nomenament del municipi com a Capital Catalana dels Tres Tombs 2026, en un acte celebrat al Conjunt romà de Centcelles. L’esdeveniment va comptar amb la presència de l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Carol Duran; el president del Cercle Cultural, Recreatiu i Esportiu de Constantí, Francisco Sierra, i el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, Andreu Bernadàs. El pregó de presentació va anar a càrrec de Mònica Borrell, directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que entre 2017 i 2025 havia dirigit el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i
manté una estreta vinculació amb Constantí a través dels projectes culturals impulsats des de Centcelles. Durant la jornada també es va fer el lliurament de la bandera d’honor, amb el nomenament de la Policia Local de Constantí com a ‘Banderers d’Honor’ i el traspàs de la bandera per part de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en representació de la ciutat amfitriona de la trobada anterior. L’acte va finalitzar amb una actuació del Ball de Cavallets de Constantí i una degustació popular de coca i cava. Aquest nomenament dona el tret de sortida a un ampli programa d’activitats culturals i educatives que s’estendran durant tot l’any i culminaran el 10 de maig amb la celebració de la XXIX Trobada Nacional dels Tres Tombs, una festa dedicada a Sant Antoni Abat.
Dins la pàgina web es poden comparar tots els habitatges del Baix Camp
Cambrils posa en marxa set xerrades per fomentar la criança positiva entre les famílies
de càlcul de l’habitatge a altres comarques. «La meva idea és arribar a tothom. Si veig que a la gent li agrada la proposta, intentaré impulsar el projecte per fer-lo més gran i posar diferents comparadors», explicava l’estudiant, que té com a somni d’estudiar economia als Estats Units gràcies al seu projecte.
Infància l El Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) de Cambrils inicia demà un cicle de set xerrades adreçades a totes les famílies del municipi amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la criança positiva i promoure les competències parentals. Les sessions, dinamitzades per la terapeuta familiar del servei, Anna Farré,
es faran als centres escolars i s’organitzen per cicles educatius, abordant temes com l’autonomia i les rutines, les normes i límits, la gestió emocional, l’ús de pantalles i xarxes socials o la comunicació assertiva. Les xerrades són gratuïtes, en horari de 15.10 h a 16.15 h, i no cal que els infants estiguin escolaritzats al centre on se celebren. DM
dimarts 13 de gener de 2026
A
17
ra mateix, Nàstic és un Futbol l El Nàstic va sumar la tercera derrota que va empitjorar, encara més, les sensacions boxejador que ha caigut sobre la lona. L’àrbitre ha començat a comptar i, després de la derrota contra el Teruel, res indica que s’aixecarà abans del KO. El conjunt grana va sumar la tercera derrota consecutiva, cadascuna més lamentable que l’anterior. La de diumenge, amb el greuge de fer patir a l’afició al Nou Estadi, l’equip va perdre després de jugar més d’una hora amb un home menys i, el més alarmant, sense donar signes que en cap moment fos possible la remuntada. Fa un mes, el Nàstic celebrava la seva darrera victòria després de superar amb escreix el Cartagena. A partir d’allà, inexplicablement, l’equip ha patit una caiguda lliure que fa por. Cristóbal Parralo va destacar en la roda de premsa posterior al partit que el que pateix l’equip és la falta de confiança. De fet, així ho va semblar des que l’àrbitre va xiular el partit. El Teruel va dominar i el Nàstic es treia la pilota de sobre mentre deixava veure inseguretat i nerviosisme en totes les demarcacions. De fet, les poques ocasions generades van ser per la inspiració particular de Jaume Jardí, Marc Montalvo o Marcos Baselga. Aquest últim va Marcos Baselga, un dels jugadors més destacats del partit –tot i que també va errar–, en un duel contra la defensa del Teruel. Gerard Martí acabar provocant una expulsió que més que solucionar el partit, encara Sense reacció de Dani Rebollo, empassant-se el gol, va destacar Cristóbal Parralo. Poca cap a més d’un nastiquer. va afegir més drama a la derrota. Parralo té una dèria que ha man- L’equip no va donar en cap fins a un Álex Jiménez que semblava Tot nastiquer al Nou Estadi va claredat es va veure en un partit que desconnectat del partit i Cedric que compartir una sensació de desespe- assenyala els futbolistes, sense dei- tingut des de la seva arribada: aline- moment la sensació de tampoc va aparèixer. xar de destacar algunes ar Jaume Jardí com a extrem esquerració a mesura que paspoder empatar el Teruel decisions més que contro- re. Aquesta decisió fa mal a l’atac del saven els minuts. Amb Més foc creuat Nàstic, perquè sacrifica una de les vertides de la banqueta. un home més, no estava seves millors eines. De fet, tal com i guanyar la línia de fons, així que El caos es va iniciar també en la prèpassant res. Fins i tot, es indicava el compte a X Big Data Nàs- veu com la seva participació decreix. via del partit quan el president Lluís Jaume Jardí de lateral podria dir que el Teruel El millor jugador del Nàs- tic, amb Luis César, Jardí rematava D’altra banda, entre línies, aquesta Fàbregas va contestar, en micròfons va obtenir una victòria tic de Tarragona va acabar una vegada cada 63 minuts i, entre temporada ja ha demostrat que és de Tarragona Ràdio, les paraules còmoda, perquè l’equip el partit gairebé com el els tres pals, una vegada cada 237 mi- capaç de desequilibrar el contrari i de Dani Rebollo destacant que «si no va ser capaç de pol’equip és mediocre, ell també ho més allunyat de la porte- nuts. Ara, a l’extrem esquerre, ho fa connectar més amb els companys. sar contra les cordes als Amb tot, només ell, Marcos Basel- és». Només va ser més fusta per a un ria. Jaume Jardí va tancar una vegada cada 86 minuts i una vearagonesos. «Hem posat el partit com a lateral es- gada cada 782 minuts a porta. A l’es- ga i Marc Montalvo se salven de la incendi. Diumenge, el duel contra el cor, però no cap. Ens ha querre, un fet que va querra, el reusenc no compta amb la pira d’un partit que va assenyalar el Sanluqueño és obligatòria la victòfaltat més claredat Arnau Montreal Quesada fer posar les mans al potència de Víctor Narro per driblar nivell individual dels futbolistes. Des ria. Encara es pot tocar més fons. i més elaboració»,
KO sobre la lona
Almpanis rep l’alta i Álvaro apunta a tenir afectats els lligaments creuats Futbol l El central està pendent de les darreres proves Arnau Montreal Quesada El Nàstic va sumar a la derrota contra el Teruel del passat diumenge a les lesions de Christos Almpanis i Álvaro García. El club grana va informar ahir que Christos Almpanis va rebre l’alta domiciliària ahir al matí. El jugador va pas-
sar el dia de diumenge a l’hospital de Santa Tecla en observació després de patir un traumatisme cranioencefàlic que va gelar l’ambient al Nou Estadi. Després de passar les proves, va rebre l’alta domiciliària i ahir es va quedar en repòs i no va entrenar amb el conjunt grana.
En el cas d’Álvaro García, el central està pendent de les darreres proves mèdiques que el club rebrà avui, però tot apunta que té una afectació greu en els lligaments creuats del seu genoll. El manxec va patir una mala caiguda en un xoc defensiu al minut 12 de partit i, immediatament, va
demanar el canvi. Depenent dels resultats finals, el defensor podria haver dit adeu a la temporada. En la roda de premsa postpartit, el tècnic grana Cristóbal Parralo va apuntar que la lesió semblava greu. En aquest cas, aquest seria el segon central que perd el Nàstic per lesió, pendents també de César Morgado. L’altre absent a la convocatòria va ser Juanda Fuentes. L’extrem colombià estava present en un inici, però el mateix dia el cos tècnic va decidir desconvocar-lo perquè el jugador patia una forta grip.
Protecció Civil retirant en llitera a Christos Almpanis. Gerard Martí
18 dimarts 13 de gener de 2026
La jugadora ganxeta Andrea Todorovic. Cedida
Fotografia de família amb tots els alcaldes dels municipis per on passarà el Tour de France 2026. ACN
Viñuales: «El Tour projectarà la imatge de Tarragona al món» Ciclisme l L’alcalde va ser present ahir en l’acte de presentació dels municipis que prendran part en la cita Redacció El 2026 és l’any del Tour de France a Tarragona. Aquest es presenta com l’esdeveniment més important que aterrarà a la ciutat. De fet, l’alcalde de la ciutat Rubén Viñuales va destacar que «serà un motiu d’orgull col·lectiu i de projecció mundial de la imatge de la ciutat. És el més gran que ha passat a la ciutat des de l’època d’August». Viñuales va ser present ahir al Palau de Pedralbes, a Barcelona, en l’acte de presentació dels municipis que prendran part
de la cita. «El 5 de juliol serem el centre del món. Aquelles imatges aèries amb les quals vam créixer quan érem petits, projectaran ara espais com la Rambla Nova, el Balcó del Mediterrani, la capçalera del Circ, l’Amfiteatre i la Via Augusta», va subratllar l’alcalde durant la seva intervenció. A més, va manifestar que «el Tour és un esdeveniment únic que va molt més enllà de l’àmbit estrictament esportiu i, que passi per casa nostra, és una oportunitat extraordinà-
El Village i punt de sortida de l’etapa a Tarragona serà el Parc Francolí ria». Durant l’acte, que es va iniciar amb una fotografia de família amb la participació de 63 municipis catalans per on passarà el Tour de France 2026, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va destacar que l’arribada del Tour de França
mostra que «el món confia en Catalunya. Hem demostrat que sabem transformar els grans esdeveniments en prosperitat i en valors. Som un país que transmet confiança i seguretat al món. Catalunya també és un país esportista i som l’escenari ideal per aquesta prova». «A més, Catalunya i el Tour de França compartim un fort arrelament europeu. El Tour de França ens demostra que formem part de la millor comunitat internacional que és Europa», va ressaltar. La primera etapa del Tour de França començarà i acabarà a Barcelona el pròxim 4 de juliol. L’endemà 5 de juliol, la segona etapa de la gran cita esportiva començarà des de la ciutat de Tarragona en la qual els corredors recorreran 6 quilòmetres pel cor de la ciutat i prop de 180 quilòmetres més fins arribar a Barcelona. A més, a la zona del Parc Francolí s’ubicarà el Village i el punt de sortida de l’etapa tarragonina.
El Miró Ganxets Costa Daurada es juga divendres continuar viu a la Champions Tennis Taula l Les reusenques rebran el Saint Quentin francès divendres a les 18 h Redacció El Miró Ganxets Costa Daurada es prepara per disputar aquest divendres «el partit més important de la seva història». El club reusenc es jugarà l’accés als quarts de final de la Champions femenina de tennis taula contra el Saint Quentin francès. Això sí, les ganxetes comptaran amb l’empenta de l’afició perquè el partit es disputarà a Teus aquest divendres a les 18 hores. Ara mateix, l’equip reusenc es troba en segona posició del grup A d’aquesta segona fase de la Champions. El KTS Tarnobrzeg de Polònia, vigent campió de la Champions, lidera el grup amb 3 victòries, mentre que les reusenques són segones amb un triomf clau assolit a domicili contra l’equip francès. El primer dels dos bitllets ja el té l’equip polonès i, di-
vendres, el Miró Ganxets Costa Daurada vol tenir el segon. L’entitat que presideix Joan Carles Virgili necessita tornar a guanyar al Saint Quentin francès, o bé sumar dos punts o en cas de derrota per 1 a 3, guanyar en sets. Les ganxetes tenen una oportunitat d’or per accedir per primera vegada en els seus poc més de 10 anys d’història de classificar-se entre els 8 millors equips de la Champions. El local del Miró Ganxets Costa Daurada del carrer d’Evarist Fàbregas s’omplirà aquest divendres en el darrer partit del Top-12 de la Champions femenina. El ser o no ser als quarts de final de la Copa d’Europa femenina es decideix a Reus. A l’anada, l’equip va guanyar per 1-3 amb la jugadora Guo Ruichen com a peça clau. Aquest resultat val divendres per assolir la fita històrica.
dimarts 13 de gener de 2026
El govern vol contenir el preu del lloguer amb bonificacions a l’IRPF Habitatge l El decret llei preveu incentius fiscals per evitar pujades i combatre els abusos en el lloguer El decret llei preveu controls de rendes i mesures contra el frau en els lloguers
Agències El govern espanyol preveu aprovar un decret llei amb mesures «urgents i contundents» per intervenir el mercat del lloguer, com ara bonificacions a l’IRPF per als propietaris que no apugin els preus. Segons va explicar ahir Pedro Sánchez, també es vol combatre el frau i els abusos en els lloguers de temporada i per habitacions. Per fer-ho, es preparen incentius fiscals per compensar els propietaris pel que guanyarien si augmentessin els preus. En el cas dels lloguers d’habitacions, es vol aconseguir que la renda total dels dormitoris no superi el preu de l’habitatge complet. A les zones tensionades, s’hi aplicaran sistemes de control de rendes, que preveu la Llei de l’Habitatge.
va aplicar durant la pandèmia de coronavirus. «El que volem és posar tot allò que estigui a les nostres mans al servei que aquestes renovacions de lloguer es facin sense un increment dels preus», va ressaltar.
Segons va detallar el president de l’executiu, cal aplicar «incentius» perquè tots aquells propietaris que reno-
vin els seus contractes de lloguer ho facin sense apujar el preu als inquilins. En aquest sentit, va recordar que en-
Illa i Puente constitueixen l’empresa mixta de Rodalies, operativa el 2027 Mobilitat l L’R1 serà la primera línia que assumirà la nova operadora Agències El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports, Óscar Puente, van escenificar ahir al Palau de la Generalitat la constitució de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, que començarà a operar el 2027.
«No és un canvi de nom, és un canvi de paradigma», va afirmar Illa, mentre que Puente va defensar que la nova operadora fixa «les regles del joc» i un «equilibri adequat» per millorar el servei. L’empresa tindrà com a conseller delegat Òscar Playà, actual director general de la xarxa
de metro de TMB, i com a presidenta la consellera de Territori, Sílvia Paneque. El consell d’administració inclourà, entre d’altres, l’exdiputat d’ERC Marc Sanglas i el comissionat pel traspàs de Rodalies, Pere Macias, així com representants proposats per Renfe. Illa va subratllar que el traspàs de
guany molts ciutadans hauran de renovar els seus contractes que van signar sota la «contenció de preus» que es la gestió és un dels reptes més complexos del Govern i que fa mesos que s’hi treballa, mentre que Puente va remarcar que l’acord compleix un dels pactes amb ERC per a la investidura. La constitució formal davant de notari es farà aquesta setmana, moment en què es coneixeran els estatuts, el pla econòmic i l’estratègic. L’empresa, participada en un 50,1% per Renfe i un 49,9% per la Generalitat, assumirà primer la gestió de la línia R1, un procés que encara requereix tràmits tècnics i legals abans de l’inici efectiu del servei.
Illa i Puente durant l’acte institucional de Rodalies de Catalunya. ACN
El patronat de la Fundació ‘La Caixa’ renova Isidre Fainé com a president per quatre anys més
L’OTAN evita pronunciar-se sobre Trump i subratlla la importància estratègica de l’Àrtic
Economia l El patronat
ral de l’OTAN, Mark Rutte, va evitar ahir pronunciar-se sobre les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d’annexionar Groenlàndia i es va limitar a remarcar que l’Àrtic és «una prioritat» per a l’aliança. En una roda de premsa des de Croàcia, Rutte va assegurar que els països membres fan «tot el possible» de mane-
de la Fundació Bancària ‘La Caixa’ ha renovat per unanimitat la presidència d’Isidre Fainé per quatre anys més, en una reunió celebrada ahir en què també s’ha aprovat la reelecció de Javier Godó com a vicepresident. L’organisme ha validat igualment un «pressupost històric» de 710 milions d’euros, un 8,4% més
que l’any anterior, del qual prop del 60% es destinarà a programes de transformació social, un 20% a recerca i beques i el percentatge restant a cultura i divulgació científica. Fainé ha qualificat de «veritable honor» continuar al capdavant del projecte i ha assegurat que els nous comptes permetran arribar a més col·lectius i persones. ACN
Món l El secretari gene-
sin el preu. «D’aquesta manera, hi guanyem tots. Hi guanyen els inquilins, perquè podran continuar vivint al seu habitatge sense cap cost addicional, sense una pujada dels preus. Hi guanyen també els propietaris, que no han de buscar altres arrendataris ni, per tant, renunciar als seus ingressos. I hi guanya també el conjunt de la societat i l’Estat, perquè assumim la nostra responsabilitat, que és utilitzar els recursos públics per al benestar de la gent», va argumentar. Des de Podem, no obstant, han criticat ja la proposta en considerar que beneficia els propietaris i especuladors. «La solució del govern espanyol a la brutal crisi de l’habitatge són més regals fiscals als propietaris. De debò, prou ja. Això és perquè els carrers cremin de mobilització social», ha escrit la secretària general dels morats, Ione Belarra, en un missatge a ‘X’. Malgrat les crítiques, el govern defensa que la combinació de control de rendes i incentius fiscals permetrà frenar les pujades del lloguer a curt termini mentre es despleguen polítiques estructurals d’habitatge.
Incentius fiscals al lloguer L’objectiu del govern espanyol, va dir el president, és aconseguir que els propietaris no augmentin el preu del lloguer a canvi d’una «bonificació fiscal completa» de la totalitat en l’impost sobre la renda de les persones físiques, que compensarà el que guanyarien si n’incrementes-
Pedro Sánchez, ahir, durant l’anunci de les noves mesures sobre el lloguer a Madrid. EFE / Javier Lizón
ra «col·lectiva» per garantir la seguretat de la regió, que considera una part «vital» del territori de l’OTAN, especialment davant l’augment de l’activitat de Rússia i la Xina arran de les noves rutes marítimes obertes pel canvi climàtic. Paral·lelament, diversos països europeus, amb Alemanya i el Regne Unit al capdavant, exploren reforçar la presència de l’OTAN a Gro-
enlàndia per calmar les pretensions de Trump, amb una possible missió específica a l’Àrtic. La iniciativa compta amb el suport de Dinamarca i del govern groenlandès, que defensen que la defensa de l’illa s’ha de vehicular a través de l’Aliança Atlàntica, tot i que Trump ha reiterat que vol «adquirir» el territori i ha posat en dubte que un reforç aliat sigui suficient. Agències
19
Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Julia. Moltes felicitats i que provés el dia del teu aniversari. Ja tens 3 anys. T’estimem molt.
20 dimarts 13 de gener de 2026
k Dels lectors Servei d’entrega i recollida
El govern vol certificar oficialment més feines i va renovant l’oferta formativa de FP segons les actuals necessitats laborals, fent reduir la mancança d’acreditació de competències professionals. Ara existeix un curs de Tècniques de missatgeria i consergeria, però el servei d’entrega i recollida a domicili també comptarà amb reconeixement oficial formatiu (certificat professional nivell 1 de la rama professional de Comerç i Màrqueting) perquè el personal repartidor assoleixi més formació tècnica i d’on sortirà una FP per atendre la necessitat formativa del sector de logística comercial i gestió del transport pels perfils professionals repartidors, carters i missatgers, incloent també al personal de Correus, que podrà acreditar la seva qualificació professional amb l’experiència laboral, millorar la seva capacitació i ser reconegut en processos de mobilitat, promoció i millora professional. Així s’assolirà l’acreditació de competències per distribuir i recollir cartes, paquets i altres serveis a domicilis particulars, empreses i oficines, efectuar els cobraments associats i atendre clients, a més de classificar i organitzar correspondència, preparar rutes d’entrega i assegurar l’arribada puntual i correcta dels enviaments. Una professió fonamental que també permet interactuar amb destinataris, recollir signatures i donar informació sobre els serveis postals, requerint habilitats organitzatives, bona memòria, coneixements de geografia per optimitzar rutes, atenció al detall i capacitat d’autonomia (com els taxistes de Londres a través de l’examen ‘Knowledge’). Tot plegat implica
k Editorial k una modernització, tot i que encara falten reconeixements oficials i acadèmics a professions com la consergeria, neteja, medecina d’Urgències d’Atenció Primària (SUAP) a zones lluny d’hospitals, monitors de menjadors escolars, o, entre altres, la professionalització de la mateixa Administració Pública. Però se suposa que tot arribarà.
Entusiasme turístic
L
a segona etapa del Tour de França 2026 sortirà de Tarragona el 5 de juliol, situant la ciutat al centre de l’atenció mundial. Resulta irònic que sigui una competició francesa la que projecti internacionalment una ciutat que cada 28 de juny commemora el setge de 1811, quan les tropes napoleòniques van assaltar Tarragona després de 56 dies de resistència heroica. Més de cinc mil civils van perdre la vida en una matança brutal que va deixar la ciutat en ruïnes. Però d’això fa més de dos-cents anys i, de fet, un dels motors econòmics principals de la ciutat, el turisme, compta amb França
Toni Yus Piazuelo Tàrrega
k Tribuna k
Buenos proyectos para 2026
Leo que hay previstas 192 viviendas con 192 plazas de garaje y trasteros en la zona entre Campclar y Bonavista. Una gran noticia que, aún con retraso, bienvenida sea. Son demasiados jóvenes los que se ven privados de poder emanciparse, aunque tengan trabajo. Los precios están por las nubes y las ayudas no acaban de llegar a quienes las piden. Esperemos esté acabada en junio de 2026, la primera fase, como dicen, ya que Next Generation aporta 6,9 millones y exige unos plazos. Recordemos cómo en Tarragona se han perdido algunos proyectos por no haber cumplido con los plazos. Una verdadera lástima, sin culpables. El 4 de abril de 2023, se leía en el DIARI lo siguiente: Tras perder los dos millones logrados en 2019 del Feder, ayer el proyecto fue descartado para recibir 3 millones de los Next Generation. Te desanimas cuando ves tanto rechazo por parte de las instituciones. Y otra buena noticia es que la Generalitat de Catalunya impulsa un plan para incorporar 50.000 viviendas de alquiler social, en toda la región, antes del 2030. Recemos. Que todos los buenos proyectos se vean realizados.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
com a punt d’origen principal dels visitants, arribant a ser-ne un 8,3% del total. L’exposició mediàtica del Tour, amb milions d’espectadors arreu del món, ofereix una oportunitat única per promocionar el patrimoni romà i la catedral davant d’una audiència global, especialment francesa. L’alcalde es mostrava ahir especialment entusiasta amb les virtuts de la sortida d’etapa del Tour per Tarragona: «el més gran que ha passat a la ciutat des de l’època d’August». Irònicament, no deixa de ser una altra referència històrica, tot i que molt més enllà en el temps que la del setge.
Cambrils i Europa: 40 anys de progrés compartit
E
ncetem l’any 2026 commemorant el 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Des d’aquell 1 de gener de 1986 ja han passat quatre dècades, un període de temps que ha servit per transformat el nostre país i que, a Cambrils, han tingut un impacte profund, tangible i positiu. Mirar enrere és constatar aquest progrés; mirar endavant, ha de ser reafirmar voluntats i conviccions. Europa és molt més que una arquitectura institucional. És, sobretot, un projecte de valors. El mite de la deessa Europa simbolitza un llegat humanístic que posa la dignitat de la persona, la llibertat, la solidaritat i la pau al centre de qualsevol estratègia política. Formar part d’aquest espai compartit ens ha donat estabilitat democràtica, seguretat jurídica i confiança econòmica. I ens ha permès créixer amb regles clares i amb un horitzó comú i compartit entre països amb històries i estils de vida molts diferents. A Cambrils, els fruits d’Europa són visibles. Des de la modernització d’infraestructures fins al suport al teixit productiu, passant per polítiques socials, educatives i mediambientals, els fons europeus han estat una palanca decisiva. Quants cambrilencs i cambrilenques han format part dels programes Erasmus?. I últimament, en els darrers dos anys, els fons Next Generation han impulsat projectes de transició verda, digitalització i millora dels serveis públics, reforçant la competitivitat del conjunt del territori, de cadascun del municipis que el conformem i, conseqüentment, la qualitat de vida. Els mitjans de comunicació n’han recollit exemples concrets: inversions que arriben als barris, suport a l’activitat econòmica i oportunitats per a joves i empreses.
a les persones. I això, lluny de ser menor, és absolutament essencial. El treball dut a terme en aquest primers quaranta anys ens recorden que el progrés no és fruit de l’atzar, sinó de Oliver Klein Bosquet decisions col·lectives. A Cambrils hem Alcalde de Cambrils sabut aprofitar la nostra quota europea per créixer amb equitat, sostenibilitat i ambició. Avui renovem el compromís Europa també és moneda compartida. amb aquest projecte comú, convençuts L’euro ens ha aportat estabilitat finance- que el futur s’escriu cooperant. ra i facilitat en les transaccions, reforçant Cambrils mira endavant amb confianla confiança dels inversors i del comerç. ça: més europeus, més oberts, més forts. I és, igualment, llibertat de moviments: El millor de la nostra ciutat està encara viure, treballar, estudiar i viatjar sense és per arribar. I ni podem ni volem ferfronteres, sense passaport, amb la certe- ho sols. Com a alcalde de Cambrils, però sa de pertànyer a un també com a ciutadà espai de drets com- Davant les veus —algunes europeu que soc, em amb responsabilitat partits. sento orgullós de forpolítica— que En aquest punt, mar part d’un projecqüestionen o fins i tot seré clar i contundent. te compartit que avui pretenen erosionar el Davant les veus —all’integren 27 països, projecte europeu fins gunes amb responsamés de 450 milions i tot des de dins, convé bilitat política— que de ciutadans i ciutarecordar que la Unió qüestionen o fins i tot Europea ha demostrat danes, 24 llengües pretenen erosionar el oficials i una riquesa abastament la seva projecte europeu fins cultural, religiosa i soutilitat i tot des de dins, convé cial extraordinària. A recordar que la Unió Europea ha demos- Europa convivim, amb llibertat, diverses trat abastament la seva utilitat. Ho ha fet confessions, tradicions i maneres d’enajudant a reduir les desigualtats entre pa- tendre el món, i ho fem des del respecte, ïsos amb diferents velocitats de progrés, els drets i els deures, i la voluntat de consoferint respostes coordinades a les incer- truir un futur millor en comú. Aquesta teses del present i construint un marc de diversitat, lluny de ser una feblesa, és una creixement i estabilitat que serà clau en de les grans fortaleses del projecte euroel futur. En un món marcat per grans po- peu: demostra que és possible cooperar, tències com Estats Units, Rússia o Xina, avançar i protegir la ciutadania des de la Europa és la millor garantia perquè les pluralitat. nostres ciutats, la nostra economia i, soCambrils forma part indestriable bretot, la nostra ciutadania estiguin pro- d’aquesta Europa que suma, que cuida i tegides. Amb totes les seves limitacions i que mira endavant. I ho fa amb ambició, amb l’obligació permanent de millorar, el amb confiança i amb la convicció que el model europeu és avui el que ofereix més futur de la nostra ciutat també es consdrets, més cohesió social i més seguretat trueix, cada dia, des d’Europa.
dimarts 13 de gener de 2026
k Tribuna k
Sempre Antoni Gaudí
L
’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 – Barcelona, 1926) va ser un personatge quelcom enigmàtic i força sorprenent en la seva època, malgrat que va disposar del mecenatge d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846 – 1918). El comte Güell fou un industrial, polític i mecenes català que va saber de Gaudí a l’Exposició Universal de París l’any 1878, en veure un expositor de barrets, i va preguntar qui l’havia dissenyat. Sens dubte, Gaudí és l’arquitecte més conegut del món i el temple de la Sagrada Família és la construcció religiosa més alta del món amb la seva torre de Jesucrist de 172,50 metres i rematada amb una creu. Galdric Santana és el director de la Càtedra Gaudí, que aspira a ser un centre de recerca reconegut per promoure el coneixament de l’arquitectura i de l’obra de Gaudí i posar a l’abast de la comunitat acadèmica, investigadora i del públic en general els seus fons patrimonials, els quals són gestionats per l’Arxiu de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i és el comissari de l’Any Gaudí 2026. Santana manifesta que «Gaudí aplica la ciència i la tecnologia a l’art... no s’havia fet mai una anàlisi científica de tota l’obra en conjunt, i això és una de les novetats d’aquesta commemoració». Sempre creiem que Gaudí s’inspirava en la natura, però ara els estudiosos diuen que Gaudí analitza científicament la física de la natura, en troba les lleis i les aplica d’una manera científica a l’arquitectura, com si fos «una nova natura». Santana fa referència a les catenàries gaudinistes: «... el que fa servir majoritàriament són altres tipus de corbes, de les quals la catenària només és un cas particular... i amb això genera una arquitectura molt més orgànica, que funciona molt millor i que fins i tot traspassa les estètiques». I afegeix: «... i crea una arquitectura molt complexa que transcendeix el temps... ningú ha pogut continuar evolucionant el seu llenguatge... hi ha personatges com Jujol que hi van estar molt, molt a prop». Gaudí fa que les pedres parlin amb una creativitat exuberant i una bellesa que captiva i atrau, al servei d’un ideari simbòlic de fons que és
tre Fortuny o la residència familiar i seu empresarial dels Vilella. L’única obra de Gaudí a les terres tarragonines és l’altar i l’ostensori del Sagrat Cor, que està al carrer Josep Maria Buqueras Bach Méndez Núñez, 14, de la ciutat de President executiu de la Fundació Tarragona (1880-1884). Es tracTrencadís ta d’una intervenció important en l’església d’estil neogòtic de les fonamentalment cristià: la colum- monges de la congregació de Jesús nata de la Sagrada Família evoca i Maria que va projectar l’arquitecte les columnes del Partenó. Puig, en tarragoní Ignasi Jordà Arnalich l’any el seu darrer llibre, Antoni Gaudí, 1858. El manifestador és de fusta sobrevida i obra, escriu que «... en tota la documentació oficial referida a ell, daurada i d’enormes proporcions, recolzat sobre una tant personal com columna marmòl’acadèmica i la Gaudí fa que les professional, sig- pedres parlin amb una ria, i l’altar, amb nada per Gaudí creativitat exuberant i una taula gruixumateix, inclo- una bellesa que captiva da i un antependi i atrau, al servei d’un format per tres ent-hi documents ideari simbòlic de fons espais quadrats tan significatius com ara la certi- que és fonamentalment que allotgen busficació del testa- cristià: la columnata de tos angèlics emla Sagrada Família evoca marcats per coment del 9 de juny les columnes del Partenó lumnes. La taula de 1911 i els llegats és d’un alabastre testamentaris del 1925, hi consta que és ‘natural de molt fi, i el retaule és de fusta. Aquest any 2026 es parlarà molt Reus’». Reus té potser un deute amb el de Gaudí a tots els mitjans de comuseu fill més que il·lustre, ja que és el nicació, siguin en paper, televisius o més universal de tots els seus fills. xarxes socials. Sentirem i llegirem No sé si serà suficient l’escultura de tot, es publicaran molts llibres soamb la qual està treballant des de bre la vida i l’obra de Gaudí. La revisfa temps l’escultor i joier tarragoní ta Descobrir, número 323, ha dedicat Joan Serramià. Cal una reparació, gairebé 80 pàgines al País Gaudí. Vihan manifestat veus, ja que Reus no atge monumental per Catalunya en disposa de cap obra. L’historiador i l’any del centenari del geni i el Natiarqueòleg Jaume Massó ens recor- onal Geographic ha dedicat l’especida els projectes que Gaudí va estar al Gaudí. La vida i les obres mestres a punt de fer a la ciutat reusenca i del geni universal de l’arquitectura, que unes circumstàncies o altres no gairebé 220 pàgines, tot en català. Gaudí és únic, és irrepetible, no és van reeixir, com la remodelació de la façana del santuari de la Mare de modernista: Gaudí és Gaudí. SemDéu de Misericòrdia, el mateix tea- pre serà Antoni Gaudí.
21
k Tribuna k
Senegal, país de contrastos
T
ornar a Senegal, després de 2 anys de la primera experiència, ha estat intens. Com intensa és la primera vegada que visites aquest país que, com sempre dic, no et deixa indiferent. Aquesta vegada ha estat diferent tant pel lloc on hem estat, més urbà, amb les diferències que pot tenir un medi urbà d’allà amb els d’aquí, com per poder compartir l’experiència amb la Maria, la meva filla. Definiria Senegal com la terra de la Teranga, la terra de l’hospitalitat, del compartir-ho tot, el que tenen i el que no tenen, però sobretot de compartir la seva alegria i la felicitat de donar-ho tot a qui acaben de conèixer, tot i no ser ni família ni amic. Aquesta vegada hem pogut conèixer ben de prop les famílies senegaleses i hem assaborit els seus menjars, les seves festes, músiques i tradicions que són ben diferents de les nostres, respirant el seu ambient, on la generositat i la felicitat ho impregnen tot. La nostra experiència a Kaolack passa també per ajudar i col·laborar, en el que hem pogut, amb l’Octubre Rosa. En aquests dies es fa prevenció i detecció del càncer de mama i cèrvix en la població de dones i nenes, ben diferent del que fem aquí. Són exploracions senzilles i amb pocs recursos, sense cap tecnologia ni grans proves complementàries. Les dones van als CAP amb les cares somrients i els seus millors vestits, i fan de la sala d’espera un mapa de colors ben vius. La vacunació del virus del papil·loma a les nenes va ser tot un èxit. Que vacunessin “toubabs” (dones blanques) semblava que fos una festa i va cridar l’atenció de les nenes més petites. Kaolack també ens va mostrar la cara més dura d’una societat pobre. Els talibès són nens que van pel carrer, la majoria descalços, amb robes esquinçades i amb uns pots de plàstic demanant menjar o diners. Viuen a les cases del Corà, sense higiene ni alimentació, i la religió és l’únic que aprenen. Un “marabú” és qui es fa càrrec d’ells, és un tutor religiós que sembla ser que obliga els nens a demanar diners o menjar, a canvi de viure en aquestes males condicions, assegurant una educació exclusivament religiosa. Mai m’hagués pogut pensar que entrar-hi, per atendre un nen malalt de malària que estava en unes condicions infrahumanes, m’hagués pogut fer sentir tan malament amb mi mateixa, com a persona i com a metge, sentint impotència i malestar. Els ulls d’aquell nen que vam visitar, uns ulls tristos i infeliços, em venen al cap moltes vegades. Alguns d’aquests nens venen d’orfenats on han estat abandonats pels pares, o són nens orfes, o bé d’alguna família que no pot mantenir-los, ja que potser en aquella casa ja hi ha 7 o 8 criatures més. En un d’aquests orfenats també vam estar-hi ajudant a canviar bolquers o donant biberons, o simplement jugant, acaronant i abraçant aquests nadons que no tenen l’escalfor d’una mare o un pare i no poden sentir ni potser mai sabran el que és el veritable amor, i que estan desarrelats segurament de per vida de les seves famílies. Puc dir que he respirat pobresa, que he sentit una pena immensa en determinats moments, ràbia i impotència de veure tanta injustícia, tanta desigualtat i diferències amb el nostre món. I també puc dir que he respirat la generositat i el compartir en el seu significat màxim, i he pogut sentir com de gran tenen el cor les persones de Senegal, com donen i regalen somriures, abraçades i com són capaços de fer-te sentir família sense ser-ho. Gràcies Maria, sé que portarem aquests dies per molt de temps al cor. Gràcies companyes que hem format el grup de voluntàries i especialment a tu, Bineta, per fer-nos sentir com a casa a casa teva; pots estar orgullosa de ser d’on ets i tenir la família que tens. Gràcies a La Veu entre Cultures, ONGD, que impulsa les relacions entre Senegal i Reus, per poder fer possible aquesta aventura.
Maribel Sánchez-Oro Voluntària a La Veu entre Cultures
22 dimarts 13 de gener de 2026
La UDT Torredembarra Genuine viu una jornada especial amb el Barça Genuine Inclusió l El darrer diumenge, l’equip de la UDT Torredembarra Genuine va viure una jornada molt especial amb la visita al Barça Genuine a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Barcelona, on es va disputar un partit amistós marcat pel bon ambient i l’esperit esportiu. Més enllà del joc, la trobada va servir
per gaudir d’unes instal·lacions de primer nivell i compartir una experiència enriquidora tant dins com fora del camp, reforçant valors com el respecte i la inclusió. Els jugadors van aprofitar l’ocasió per conèixer nous amics, intercanviar vivències i sumar records que van molt més enllà del marcador. La jornada
va deixar imatges de somriures, abraçades i complicitats, en un context on l’esport esdevé una eina de convivència i creixement personal. Tant per a la UDT Torredembarra Genuine com per al conjunt amfitrió, el partit va ser una mostra clara que el futbol també és compartir, aprendre i gaudir plegats. Redacció/Cedida
Necrològiques Tarragona Antonio Cortés Vidal. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Fructuós. Encarnación Martínez Cortés. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Raimundo Diez Villaverde. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Maria del Carmen Domingo Domingo. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori. Angela Sendra Orozco. Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Pau. Enrique Sanz Ivars. Ha mort als 88 anys.
Reus María Carmen Manjarres Valero. Ha mort als 54 anys. Montserrat Ferraté Fortuny. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h al Tanatori. Miguel Jiménez Morales. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de la Immaculada. Plácido Cerro Ojeda. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori. Ángel López Isern. Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori.
L’autor brasiler Manoel Carlos, en una fotografia d’arxiu. Cedida
Manoel Carlos, un dels grans autors de la telenovel·la brasilera, mor als 92 anys Obituari l El guionista i autor de telenovel·les brasileres Manoel Carlos va morir el darrer dissabte als 92 anys. Conegut popularment com a Maneco, l’autor lluitava des de feia temps contra la malaltia de Parkinson i havia estat ingressat els últims dies en un hospital de Rio de Janeiro. Nascut a São Paulo l’any 1933, es definia com a «carioca de
cor» i va convertir Rio en un element central de la seva obra. Va iniciar la seva trajectòria televisiva als anys seixanta, però va assolir la consagració a partir dels setanta com a autor de telenovel·les a TV Globo. Entre les seves obres més reconegudes destaquen Vale Tudo, Por Amor i Laços de Família, difoses arreu del món. Agències
dimarts 13 de gener de 2026
23
Avui felicita als que es diuen: Verònica , Hilari i Gumersind
L’horòscop
Farmàcies
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Bon dia per plan- Dels teus ulls sor- Molta activitat en Augmenten les tejar de manera girà un magnetis- la teva tasca di- teves ganes d’exseriosa a la parella me ple de misteri ària que es veurà pressar-te, sobreles teves il·lusions i i passió. Si jugues compensada amb tot en el terreny plans de futur. Tot- bé les cartes ob- excel·lents resul- amorós. La teva hom posarà molta tindràs un resultat tats. Si inicies un actitud vital serà atenció al que di- perfecte, no deixis nou amor, la vida et fàcilment compreguis i ho acceptarà. passar l’ocasió. somriurà. sa pel teu entorn.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Apareix angoixa; N o d e i x i s p e r Estaràs envoltat i se- Estaràs molt envolno et tanquis en el demà les teves ràs el centre d’atrac- tat i seràs el centre problema i trenca obligacions, i en- ció, i fins i tot de cura d’atracció, admiel silenci. Si t’aïlles cara menys per per part de diverses ració i fins i tot de només aconsegui- assumptes amo- persones. Avui la so- cura per part de ràs soledat i deca- rosos. Si tens res- cietat està amb tu; diverses persones. ïment. Busca gent ponsabilitats im- no deixis escapar Avui la societat alegre avui. portants, afanya’t. les novetats. està amb tu.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
Tots tenim defec- No seran rendibles Amb el teu do in- No et deixis portar tes, i és cert que les actituds rígides. nat d’investigador i pels elogis dels ala tu t’agraden les Una mica de flexi- la teva gran intuïció tres i centra’t plecoses ben fetes, bilitat serà la millor podràs descobrir nament en els teus però avui intenta fórmula. Paciència. un enemic ocult objectius i metes. ser més compren- La deessa de la que en més d’una Tot l’esforç que hi siu. Si viatges, res Fortuna et donarà ocasió ha perjudi- posis et serà retorde presses. una sorpresa. cat la teva imatge. nat multiplicat.
6
TV local
9
5
7 8
10
CANAL REUS TV
TAC 12
10:30 180 Graus 11:30 Cercle central (r) 12:00 Aixeca i pica 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Teló de fons 13:30 Cercle central (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Gastromòbil 2026 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 +Bàsquet 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)
10:00 Efecte Mosaic 10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r) 11:30 Com ho veus? 12:00 Aventurístic 12:30 La tertúlia del Dorsal12 13:00 Com ho veus? 13:30 La Tertúlia del Dorsal12 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Com ho veus? 15:00 La Tertúlia del Dorsal12 15:30 Aventurístic 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic 18:00 + Bàsquet 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Cuina amb caràcter 21:00 Carreteres secundàries 21:30 Teló de fons 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Cuina amb caràcter 23:00 Carreteres secundàries 23:30 Teló de fons 00:00 Notícies 12. Edició vespre
11 12
HORITZONTALS: 1. Interès del diner deixat que ultrapassa el normal establert per la llei. Mesuro per la dreta el pagament de la duana. 2. Mesura i sentit comú. Àcid amb dues molècules d’hidrogen. 3. Sindicat.Aptesa per fer. Contracció de mot i article. 4. Mates de tiges blanques. Causarà coïssor. 5. Voltar a l’entorn d’un piu. Maror que torna sense límit. 6. Dues de la cara. A punt de fer. Sodi. 7.Atac sense límits. Dues d’ací. Instrument músic. Carboni. 8. Treballen la terra, però al revés. Fiar sense límits. Cent u. 9. Una que no pot caminar sola. Peça de seda girada. Producte de l’olivera girat. 10. És un art mal vist. Natural de Rio. 11. Desgleva. Perill calculat. 12. La primera. Igualaran les alçades. Or. VERTICALS: 1.Apropiat sense dret. Imagina. 2. Descansi i respiri. Marxats d’un lloc. 3. Posava oli al pa. Magre i desfet. Dues de grau. 4. Extrems d’un reny. Posava les comes. Nota musical. 5. Enmig del peu. Pal amb punta en un extrem. Sense humitat i al revés. 6. Sedes sense vocal. Gat sense cap. Posa un clau. 7. Fet en una impremta. Estranya vista per la dreta. 8.Va fer cas de l’autoritat. Comenci a viure. Una de dalt. 9. Quasi rara. Gènere de moixons. Forn sense entrada. 10. Premi del cinema americà. Oxigen. Aquí a França. 11. Donaran confiança. Grup que cobra per aplaudir al teatre. 12. Crit d’entusiasme. Suc sense fons.
TARRAGONA: Guzman Oliete, Cristina Pin i Soler, 3 Telèfon 977 218 175 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Freixas Bazaco, Maria Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359 SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270 VALLS: Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435 EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solucions
6º
Màxima
15º
Previsió pel Camp de Tarragona
LOCALS
ALTRES
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 –95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887
TREBALL SE OFRECE MUJER para limpieza o cuidar persona mayor. Por horas, noches o interna. Tel: 614.041.375 NECESSITEM OPERARI amb carnet de camió+grua. Jornada de 7 a 15 hrs de dilluns a divendres. Incorporació immediata. Enviar CV: acalvo@calvo-bpa.com
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAROT LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero? El Tarot tiene las respuestas... MORGANA. Tel: 689.832.964
MASSATGES MOMENTO ÚNICO. EXPERIENCIA
Solució: nivell mitjà
AUTÉNTICA... Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES.
Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Solució dels mots encreuats
El temps Mínima
Anuncis classificats
Estat del cel El cel estarà poc o mig ennuvolat per núvols alts, més abundants i compactes a partir de migdia, quan deixaran el cel enteranyinat arreu. Independentment, fins a migdia i de nou al final de la jornada hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral sud i central, així com a la depressió Central on el cel restarà entre mig i molt ennuvolat. Temperatura emperatura mínima en ascens lleuger i localment moderat, sobretot al quadrant nord-est. La màxima pujarà lleugerament, de forma puntual moderadament, especialment a punts del litoral, prelitoral i depressió Central.
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dimarts 13 de gener de 2026
Gemma Ruiz: «Quan els fills creixen moltes dones fan canvis radicals; està passant més que mai»
El vigilant del Camp
Catània pi nui
C
Entrevista L’escriptora i periodista ha publicat ‘Una dona de la teva edat’ (Proa), centrada en les dones en l’edat adulta El títol, Una dona de la teva daria llegir d’aquí a deu anys. O edat interpel·la directament fer-me jo mateixa la pel·lícula que la lectora. Què vol dir per a tu voldria veure». aquesta expressió? La novel·la comença amb una «El títol volia ser un ham. Totes imatge molt potent: una dona sabem que quan algú fa servir de mitjana edat que està pracaquest sintagma nominal, al dar- ticant sexe amb un home més rere hi ha unes consideracions jove i de cop té un fogot. Anticique no solen ser d’elogi. És una pa tot el que vindrà. expressió que apareix quan se’t «Exacte. Anticipa dos grans teretreu que, per l’edat que tens, no mes: que amb la menopausa no hauries de fer el que estàs fent. Vo- s’acaba res i està tot per fer si tu et lia jugar amb aquest pes implícit i dones permís, i que les relacions capgirar-lo». intergeneracionals femenines D’on neix la necessitat d’es- amb homes més joves continuen criure aquesta història? És un sent tabú». detonant personal o col·lectiu? Parles d’aquesta etapa com «Totalment col·lectiu. Fa un pa- d’un moment de catarsi. rell d’anys vaig començar a notar «Sí. Quan els fills es fan grans, un neguit compartit: l’entrada a quan la logística familiar canvia, la perimenopausa. Una etapa de moltes dones viuen una sacsejala qual no se’n parla, que genera da vital. Fan canvis radicals. Està soledat, desinformació i fins i tot passant més que mai en la històvergonya. Em vaig adonar que ria. El que sí que faig, però, és imamoltes dones vivíem això amb la ginar escenaris que contribueixin sensació d’haver estat estafades a ampliar les possibilitats de refupel silenci social. Paral·lelament, tar aquests mandats que ens han veia actrius i personatges públics dit que són sagrats». que començaven a verbalitzar el La novel·la també qüestiona el mateix. I vaig penmandat de la masar: on són, a la ficció, ternitat sacrificales dones de mitjana da. edat? Qui explica «Sí. Ens han ensecom envellim les nyat que una mare dones? La ficció està ho ha de donar tot negligint una part pels fills fins al final essencial del predels seus dies. Potsent, així que vaig ser ja és hora de redecidir escriure el plantejar aquest Cristina Serret Alonso llibre que m’agraclixé. Estem re-
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist Seguretat
visant molts fonaments socials, i aquest n’és un». També poses el focus en el desig femení. «El cos de les dones continua sent tractat amb un biaix de gènere, també en la medicina. Ens han col·locat en el mateix sac que els homes pel que fa al declivi sexual, quan la sexualitat femenina no caduca de la mateixa manera. El clítoris no desapareix amb l’edat. Però aquest relat no ens ha arribat. I això no és casual». Així i tot, la protagonista encara necessita una mirada masculina que li retorni una imatge desitjable d’ella mateixa. Volies parlar d’aquesta validació? «Sí. Vivim mirant-nos sovint amb ulls masculins. La pressió estètica sobre les dones és brutal i constant. No som immunes a aquesta metralla simbòlica, i és comprensible que encara busquem validació externa, perquè és el sistema en què hem crescut».
L’edat continua sent un factor limitador per a les dones. «Ho és: en el mercat laboral, en la invisibilització social, en la pressió estètica. Però també és una trampa quedar-nos només amb aquesta lectura negativa. L’edat et dona experiència, llibertat, menys por al què diran. Moltes dones grans són més desinhibides que mai. Si veiéssim més ficcions que reflectissin aquesta realitat, entendríem que aquesta etapa pot ser d’empoderament profund». Vas estar a la Fira del Llibre de Guadalajara, on Barcelona era la convidada d’honor. Com va anar l’experiència? «Molt bé. Abans de la fira vaig ser a Ciutat de Mèxic, on vam fer moltes entrevistes. Quan vaig arribar a Guadalajara ja hi havia interès, gent que venia a buscar signatures. Sense la feina prèvia allò no hauria passat i, per tant, estic molt contenta d’haver aprofitat tant una expedició que es fa amb diners públics».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de:
www.diarimes.com
Reus instal·larà en 35 punts les 39 càmeres lectores de matrícules per vigilar la mobilitat
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
Gemma Ruiz Palà a Tarragona. Gerard Martí
om sempre que puc, i com fa cada cop més gent, fujo de l’horterada hispànica del raïm de Cap d’Any. Vam veure que l’Etna estava en frenètica erupció i vam pensar que era un bon moment per anar-hi. Molt bonic, emblanquinat de neu (com el Camp ara) i ple de fum (com el Camp quan cremen les torxes de la Petroquímica), però cap més emoció produïda per eventuals vessaments de lava. Molt de soroll per res. Els catanesos, el poble que viu al sud del volcà, són una mica així: molt expansius, però inofensius. També és habitual, com fem tots, que als viatges compari amb lo nostro. La regió metropolitana de Catània és només un pèl més gran que la de Tarragona. Hi ha menys indústria, però una activitat portuària comparable. Compartim també un dialecte que s’extingeix i un ric patrimoni cultural i gastronòmic (de fet la cuina camptarragonina és millor i més complexa, però no sabem vendre tan bé la coca amb recapte, el romesco i la samfaina com la pinsa, les arancine i la caponata). I estem en un punt en què el turisme es veu com una amenaça, però encara és sostenible, no com a altres llocs. La gran diferència, com sempre que voltes pel món, és d’orgull de pertinença i d’autopercepció. El cantant Mario Biondi, famós a tot Itàlia, surt per la RAI reivindicant-se com a fill de Catània i del País de l’Etna. I pels carrers de la ciutat hi ha neons amb versos de cançons de Franco Battiato, un altre catanès il·lustre, que és com si a la Rambla Nova hi pengéssim lletres de Lluís Gavaldà. El dia que entenguem la nostra singularitat, veurem que no tenim res a envejar a cap poble de la Mediterrània. Un dia que probablement no arribarà.
Societat
T. R., soldat a l’Exèrcit: «Nosaltres anem molt per darrere respecte d’altres països de la UE»
Oci
PortAventura World inicia el desmuntatge parcial del Dragon Khan per renovar-lo