Dilluns 9 de març de 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Tarragona 5

‘Sogre i Nora’ es consolida com el ball parlat que acompanya la commemoració del Dia de la Dona

Turisme 11

Salou va arribar gairebé als 2,5 milions de turistes durant la passada temporada, amb 8,6 milions de pernoctacions

Opinió 21 Lluís Badia. Pressupostos i ictus: «No es pot ‘presumir’ de bona sanitat, si aquesta és selectiva en la seva aplicació»

8M 4 i 5

Feministes i antiracistes

Més de 1.500 persones es manifesten a Tarragona per reclamar no retrocedir en la igualtat de drets per a les dones i es van afegir proclames contra l’extrema dreta i el racisme

El Nàstic destitueix

Parralo i encomana

salvació a Pablo

Els Mossos van investigar la desaparició de 372 persones al Camp de Tarragona

La xifra del 2025 representa l’increment d’una vintena de casos respecte de l’any anterior. A Catalunya es va registrar una mitjana diària de 10 desaparicions i el 98% de les investigacions es van resoldre positivament

Cid

ACatalunya, cada any es denuncien aproximadament entre 4.000 i 5.000 desaparicions. Això suposa una mitjana d’unes 10 denúncies al dia. Segons explica Miquel, un dels investigadors de la Unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Campclar, les primeres hores són vitals per trobar a la persona i qualsevol informació és molt valuosa. A més, recorda que no cal esperar que passin 24 hores per denunciar la desaparició d’una persona. El Miquel és un dels nou investigadors que assumeixen els casos que comprometen la integritat física de les persones com poden ser robatoris amb força a domicilis o establiments, agressions sexuals o desaparicions.

Segons explica el caporal, que lidera un equip de vuit persones a Tarragona ciutat, les desaparicions poden arribar per dues vies: o bé per una trucada al 112 o amb una denúncia presencial a les comissaries. Els companys de la comissaria són els encarregats de recollir tota la informació sobre el desaparegut i difondre-la a tots els cossos policials a escala nacional i europea. «En la denúncia és fonamental obtenir totes les dades possibles: si pateix alguna malaltia, si ha deixat alguna nota de comiat, si porta mòbil, si ha agafat diners, si porta targetes, com anava vestit, les rutines i la zona per on es mou habitualment», assegura Miquel, qui afegeix que «es fa difusió de la desaparició des del minut 0».

Avaluació del grau de risc

El cap de torn de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) és l’encarregat d’assumir la recerca en les primeres hores de desaparició. És també l’encarregat de valorar si el cas és d’alt risc o no, com seria el cas d’una persona d’edat avançada amb una malaltia de deteriorament cognitiu. I també té la capacitat d’activar tots els recursos necessaris, ja sigui helicòpter, unitat canina o mitjans aquàtics.

SI la recerca no obté resultats i s’han esgotat les vies més bàsiques, el cap de torn és

l Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent

L’engranatge invisible dels Mossos quan algú desapareix

La Unitat d’Investigació de Campclar entra en acció quan el cas s’allarga. Destaquen la importància de no esperar 24 hores per denunciar

el que decideix si el cas ja l’ha d’assumir la Unitat d’Investigació. Des d’aquesta unitat «es fan gestions com intentar geolocalitzar el mòbil del desaparegut, comprovem si ha fet ús de les targetes bancàries, parlem amb l’entorn familiar per ampliar la informació inicial, fem les possibles rutes de la persona desapareguda preguntant porta a porta o, inclús, demanem les imatges de les càmeres de seguretat de la zona per on es mou», explica el caporal.

També s’intenta descartar que hi hagi cap signe de violència o que se l’hagi emportat algú per la força. Si això

passés, el cas passa a mans de la Unitat Central de Desapareguts de la policia autonòmica. «La nostra unitat és el filtre per veure si és una desaparició ‘normal’ o hi ha alguna cosa més», confessa Miquel. A més a més, tots els passos que es fan es comuniquen al jutjat.

Tipus de casos

Segons explica el caporal, els casos que reben són molt variats i cada un és únic. Les desaparicions poden ser voluntàries; involuntàries (accident o deteriorament cognitiu); i les que no tenen causa aparent. Entre les voluntàries hi ha

les que afecten menors que marxen perquè s’han enfadat amb els pares o que se’n van del centre on conviuen. Aquests casos des de la policia catalana es consideren més un escapoliment que no pas una desaparició perquè solen aparèixer al cap de poques hores o als pocs dies. També s’inclouen els casos de persones que decideixen marxar perquè volen refer la seva vida. «Nosaltres fins que no tenim la certesa que la persona està viva, no la traiem de les bases de dades de desapareguts», comenta el caporal.

Dins de les involuntàries hi ha les persones que han

pogut patir un accident o les que afecten a gent gran que pateixen alguna malaltia com pot ser l’Alzheimer i es desorienten. Finalment, hi ha les persones que desapareixen sense causa aparent, on es desconeix el perquè de l’absència. Són aquestes últimes les que requereixen una investigació més exhaustiva, on intervenen el Miquel i els seus companys.

De tots els casos que reben, «els que més ens preocupen a nosaltres, habitualment, són les persones grans». Aquests «se solen resoldre totes en unes 24 o 48 hores com a màxim, ja que es posen molts

«La recerca acaba quan apareixen, però, si no, aquesta continua sempre».

mitjans per l’alt grau de risc», assegura el Miquel. Només en casos molt concrets i de risc, és quan es fa difusió de la fotografia a través del compte de Mossos per agilitzar la cerca i apel·lar a l’ajuda de la ciutadania. A la comissaria de Campclar, la xifra de desapareguts de gent gran es troba entre 10-15 a l’any, explica el Miquel.

Contacte constant amb la família

Des del primer moment en què una denúncia arriba a la policia autonòmica, els agents mantenen el contacte constant amb la família del desaparegut, «ja que ells també solen fer una recerca paral·lela» a la nostra, afirma el caporal. Els Mossos d’Esquadra també disposen des del 2014 de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, que ofereix un seguiment individualitzat de cada cas. Segons explica Laura Villanueva, cap de l’Oficina, «l’objectiu és acompanyar i donar suport a la família en tot el procés de la desaparició». El servei es gestiona des de Sabadell, tot i que cobreix tota Catalunya, i es pot contactar a través del telèfon 937 137 137 (de dilluns a divendres de les 09 h a les 14 h) o a través de l’adreça persones. desaparegudes@mossos.cat. Es tracta d’un servei pioner a Espanya, ja que la resta de cossos policials no el tenen i la seva feina la cobreixen les associacions de desapareguts. La seva funció és ser el pont entre els investigadors i la família proporcionant informació constant del que fa la unitat d’investigació i els avenços, i ajudar a mitigar l’impacte psicològic de la incertesa. Normalment, «fem molta contenció emocional, que és el que necessiten les famílies en aquests moments tan durs», explica Laura, Un dels investigadors: «Es fa difusió de la desaparició des del minut 0»

Denúncies per desaparicions

Al Camp de Tarragona

Resolució 50%

tres primer dies 67% primera setmana

El 2025 van incrementar-se les denúncies presentades al Camp de Tarragona 2025 372 2024 349

Desaparicions amb finals molt diferents al Camp de Tarragona

Societat l La Unitat d’Investigació de Mossos de Campclar explica diversos casos investigats a Campclar

Shaila Cid

Societat l El 2025, els Mossos d’Esquadra van investigar 372 denúncies per desaparicions de persones,una vintena de casos més que l’any anterior. A nivell català, el nombre total de casos instruïts va ser de 3.682, la qual cosa representa una mitjana de 10 denúncies diàries. Segons informa el cos policial, de les denúncies tramitades es va resoldre el 98%. Malgrat que les xifres totals poden semblar molt altes, en realitat les denúncies per desaparicions van representar només el 0,62% dels casos que han de tramitar anualment. Les dades del 2025 indiquen un lleuger augment (3,3%) de les denúncies per desaparicions en la franja de menors de 13 a 17 anys i un augment del 6,4% en els majors de 65 anys. Redacció

qui afegeix que «molts cops fem visible la feina invisible dels investigadors». També assessoren la família de si és pertinent fer difusió o no. «Cal tenir en compte que fer difusió d’una fotografia d’una persona major d’edat pot comportar estar cometent una il·legalitat, ja que s’està atemptant contra el dret a la intimitat» de la persona i també pot comportar judicis de valor a llarg termini per aquesta, en cas que la persona sigui localitzada, argumenta Villanueva.

El primer contacte amb la família és telefònic i passa a ser presencial quan hi ha un dispositiu de cerca actiu. A mesura que avança el cas i si no hi ha resultats positius, es

pacta amb les famílies el seguiment posterior, sigui per telèfon o presencial i la periodicitat. La finalitat última del servei és que les famílies no se sentin soles en aquest procés, que en el pitjor dels casos pot allargar-se durant anys. De fet, «seguim en contacte amb algunes famílies que fa 12 anys que busquen al seu familiar», confessa Laura.

Casos de llarga durada Quan la recerca s’allarga dies i la investigació ha arribat a un punt en el qual ja no es pot estirar el fil, la Unitat d’Investigació passa a una segona fase i es demanen mostres d’ADN a la família, les quals es posen en una base de dades que és nacional i es comparen amb

totes les persones que van apareixent sense vida i no estan identificades. «La recerca acaba quan apareix la persona però, si no apareix, l’ordre de cerca continua sempre» tant en l’àmbit nacional com dins l’espai Schengen, afirma Miquel.

«Molts cops quan no apareix en els primers dies és perquè la persona ha canviat de ruta o ha anat cap a una altra zona on no anava habitualment», afirma el caporal. Cal tenir en compte que el patiment de les famílies continua fins que no es troba al seu familiar. Per això, «per la família és molt tranquil·litzador trobar a la seva persona estimada, encara que sigui sense vida», finalitza el caporal Miquel

A la comissaria de Campclar, els investigadors han treballat en els últims anys en diferents episodis que exemplifiquen la varietat de situacions que es troben. Un dels casos recents és el d’una dona de Tarragona que va denunciar la desaparició del seu marit, d’origen africà i amb qui tenia una diferència d’edat de deu anys. Durant la investigació, els agents van aconseguir localitzar l’home i parlar amb ell. Segons els va explicar, havia decidit posar fi a la relació amb la seva esposa, però aquesta no acceptava la decisió, mentre ell intentava refer la seva vida. En aquest cas, el «desaparegut» decideix si vol que s’informi la denunciant on és o no. En qualsevol cas, sí que es comunica que el cas deixa de constar com una desaparició.

Un altre episodi va tenir com a protagonista un menor de 15 anys de Tarragona que havia marxat de casa i no se’l trobava enlloc. Parlant amb el seu entorn, els investigadors van descobrir que el jove havia conegut algú a través de l’aplicació mòbil i que havia viatjat fins a Màlaga per conèixer aquesta persona. En aquest cas, la col·laboració amb la Policia Nacional va ser

clau per localitzar el menor. Un cop trobat, es va informar els seus pares del seu parador perquè se’n poguessin fer càrrec.

També destaca el cas d’una dona de nacionalitat coreana, de 55 anys, que l’any 2024 va aparèixer desorientada caminant pel voral de l’AP-7 a l’altura d’Altafulla. Els investigadors van començar a seguir el rastre d’un codi QR que la dona portava amb una numeració. Després d’una investigació complexa, la unitat va descobrir que la dona havia marxat d’un centre mèdic situat a Saint-Laurent-duPont, a França, des d’on havia agafat un autobús fins a Catalunya. La col·laboració amb la Gendarmerie francesa va permetre, finalment, la seva identificació i el retrobament amb la família.

Una família de Tarragona també va denunciar la desaparició del progenitor, el qual es dedicava a comprar cotxes a Alemanya i portar-los a Espanya, i que portava dues setmanes sense donar senyals de vida. Després de diferents

Els casos van des de persones que volen començar una nova vida a finals tràgics

gestions van aconseguir localitzar-lo en un hospital de Berlín, ja que l’home havia patit un accident i havia estat inconscient.

Però també hi ha casos, que tot i els esforços de la policia autonòmica, no acaben amb final feliç. Aquest és el cas de la veïna de Torredembarra que va estar vuit dies desapareguda i que finalment va ser trobada sense vida prop de l’skate park del parc del Francolí.

Els Mossos van fer cerca per tots els llocs per on deien que es movia i es va activar l’helicòpter i també la unitat aquàtica, ja que solia passejar prop de la platja. El fet que no portés el mòbil a sobre o que hagués fet ús de les targetes va dificultar la seva troballa. Els investigadors també van fer el trajecte habitual de la dona i van anar porta a porta per veure si algú l’havia vist. En aquest cas concret, no era el primer cop que la dona desapareixia de casa. Per això, es va parlar amb el personal de l’estació de tren, ja que l’últim cop va agafar un tren cap a Barcelona I també es van revisar les càmeres de vigilància que hi havia en el recorregut, tot sense èxit. Finalment, va ser localitzada vuit dies després prop del riu Francolí, on hauria arribat caminant.

Unes 1.500 persones reivindiquen un feminisme antiracista en la manifestació unitària del 8M

Societat l En la protesta organitzada per la Plataforma Feminista i LGTBIQ+ hi va haver consignes contra el patriarcat, l’extrema dreta i les vulneracions dels drets que afecten especialment les dones migrants

«No hi ha feminisme sense antiracisme». Aquesta va ser una de les consignes principals de la manifestació unitària organitzada ahir per la Plataforma Feminista i LGTBIQ+ del Camp a Tarragona amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Centenars de persones van sortir al carrer aquest 8 de març per reivindicar els drets de les dones i denunciar les desigualtats persistents. Enguany, la mobilització també va posar el focus en la defensa dels drets de les persones migrants. Durant la protesta, es van llançar crítiques al patriarcat, als partits d’ultradreta i també a la llei d’estrangeria, amb la voluntat de defensar els drets aconseguits els darrers anys i reclamar-ne de nous per avançar cap a una societat més justa. Segons els Mossos d’Esquadra, unes 1.500 persones van participar en la concentració, que va sortir a les 12 h de la plaça Imperial Tàrraco.

«En un moment de discursos reaccionaris, volem posar sobre la taula que el feminisme no és una lluita parcial, sinó una proposta emancipadora per a totes», va assenyalar l’Olga, membre de la Plataforma, qui va denunciar que els drets de les persones

Es van defensar els drets guanyats fins ara i que estan «amenaçats»

migrants i racialitzades es troben sovint vulnerants. «S’està intentant vendre que

els agressors ho són per motiu de raça o origen», va dir. D’altra banda, la Meri, que

Les frases

«El feminisme és una proposta emancipadora per a totes»

Olga

Membre de la Plataforma Feminista i LGTBIQ+ del Camp

«Sense padró no hi ha papers i no hi ha accés a drets bàsics»

Mbamoussa

Dembele

Presidenta de l’Associació Indivisible

«Hi ha un petit retrocés entre la gent jove i és preocupant»

Sara Manifestant

també forma part de l’entitat, va assegurar que el moviment feminista continua fort als

carrers. Tot i això, va advertir que alguns drets assolits amb anys de lluita estan «amenaçats», especialment el dret de l’avortament. «No tirarem enrere», va remarcar. Les manifestants van recórrer el centre de la ciutat fins a arribar a la plaça de la Font, on es va llegir un manifest per denunciar que el patriarcat i el capitalisme generen «opressions masclistes, racistes i classistes», i denunciar que la lluita feminista ha d’anar de la mà de l’antiracisme. «Necessitem continuar la lluita i conscienciar-nos que encara falta molt perquè la societat sigui realment igualitària», va afirmar la Sara, una treballadora de l’àmbit educatiu que va participar en la mobilització. «És important començar per la base», va apuntar, tot alertant d’un cert «retrocés» entre el jovent. També hi van ser presents les entitats del bloc antiracista i anticolonial, com l’Associació Indivisible. La seva presidenta, Mbamoussa Dembele, va explicar que volen «visibilitzar» les dones africanes de la ciutat i reclamar oportunitats i igualtat. Entre les seves demandes, va destacar facilitar l’empadronament i la regularització administrativa de les migrants: «Sense padró no hi ha papers i sense papers no hi ha accés a drets bàsics».

Cultura l El ball parlat de Sogra i Nora es consolida com un dels grans actes del 8M a la ciutat amb un èxit de públic en diferents espais

De l’enveja al reconeixement de la llibertat

El Dia Internacional de la Dona ja té un nou acte marcat a l’agenda a Tarragona.

Tot i que només fa dos anys que Dames i Vells ha recuperat el ball parlat de Sogra i Nora, la resposta dels tarragonins, fidels a l’entitat, convida a pensar que la representació estarà lligada a la reivindicació feminista a la ciutat per molts anys.

La pluja va fer que, per si de cas, la primera representació ahir es fes dintre del Palau de la Diputació. Estona abans que comencés el ball, desenes de persones ja omplien el pati i

buscaven algun forat entre caps per veure l’acció. El públic estava format majoritàriament per parelles i gent gran. Es trobava a faltar més presència de jovent.

Pel que fa al ball, es va mantenir gran part del text de l’any passat. La sogra des de bon inici va començar a disparar contra el matrimoni i la família amb qui conviu. «A casa també ho patiu», deia al públic. Els homes, ganduls i borratxos, eren l’ase dels cops. «El meu fill no sap fer ni un ou ferrat!». Uns problemes amb el so va dificultar seguir alguns

Els primers passis del dia es van fer al Palau de la Diputació i a la tarda al Passeig de les Palmeres. Gerard Martí

passatges. I per solucionar-ho ja el passi de les 13 hores es va fer fora. Tot i això, les actrius van posar tot el seu ímpetu perquè els problemes amb la megafonia no tapessin el text i poder arrencar els riures del públic. La nora va irrompre amb força i va plantar batalla a la seva sogra i també a la cunyada. I fins i tot va plantejar al seu marit abandonar la casa i marxar a Veneçuela. «Allí tenen petroli... I prefereixo en Donald Trump a la convivència en aquesta casa», li

Conflicte

La nora va proposar al marit marxar a Veneçuela: preferia Trump a la sogra

deia al marit. El desmai de la sogra fa entrar a escena el doctor, que aconsellava el marit pegar de tant en tant a la dona, perquè «no s’esveri». Per últim, el batlle no va sortir ben parat en el seu intent de portar a la garjola les dones.

El final del ball parlat és sens dubte el millor moment. Les dones de la família deixen enrere les seves diferències i planten cara a l’alcalde. «Ni un pas enrere». I la sogra confessa a la nora: «En el fons, t’envejava la llibertat». I la sogra va marxar de la casa, emprant la llibertat que reconeixia a la dona del seu fill. Però no sense abans deixar menjar a la nevera, que «només s’ha d’escalfar», per la tranquil·litat dels fills. No cal dir res més.

El tràfic de llentiscle, lligat a la mort de la Budellera

Successos l El cos d’un home va ser trobat al desembre a tocar del Nàstic

La Guàrdia Civil ha confirmat que investiga la mort d’un home associat a una organització que traficava amb llentiscle recollit a Tarragona i l’exportava a Europa. Es tractaria del cos trobat el passat 21 de desembre prop del camp del Nàstic a la Budellera. En el moment de la troballa, els Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de la investigació. La víctima presentava un tret per darrere mentre es trobava en una zona on es practica la caça. Als pocs dies, la policia

catalana va confirmar que es tractava d’una mort accidental, tot i que encara no havia fet cap detingut. L’home va morir mentre recollia llentiscle. El cas es troba sota secret de sumari.

32 milions d’euros

L’organització hauria blanquejat aproximadament 32 milions d’euros de l’exportació d’aquest arbust als Països Baixos. La Guàrdia Civil va fer el passat 17 de febrer onze entrades a 11 habitatges i seus socials de les mercantils implicades i va detenir 10 persones a Reus i Mataró.

Durant els registres es van localitzar 160.000 euros en efectiu i diversos vehicles d’alta gamma. També es van bloquejar un milió d’euros en comptes controlats pels investigats, així com 22 cotxes i 23 habitatges. El llentiscle, a més de les seves propietats sanadores,

està molt demandat al mercat floral, per fer rams decoratius o corones funeràries, sent també utilitzat al sector farmacèutic per fer cosmètics, productes d’ortodòncia o complements alimentaris, tenint com a grans consumidors els països del centre i nord d’Europa. En els últims

anys el tràfic amb el llentiscle ha augmentat a Espanya i els cossos de seguretat hi estan a sobre. La seva fulla és perenne i això suposa que es pot aprofitar durant tot l’any. La Generalitat de Catalunya prepara una nova normativa per a regular la recolecció i la comercialització del llentiscle.

Detingut per provocar un accident mentre conduïa drogat

Successos l Els Mossos d’Esquadra van detenir dissabte a Tarragona el conductor d’un turisme que va donar positiu per drogues i circulava per la carretera C-31b, per provocar una collisió lateral amb una furgoneta que va acabant sortint de la via i caient en una zona de canyes situada al costat de la carretera. Fonts dels Mossos d’Esquadra van precisar a EFE que el detingut és un home de 56 anys que ha donat positiu en THC i cocaïna. El detingut conduïa a gran velocitat per una via amb aigua acumulada per la pluja i la policia autonòmica li atribueix també un delicte de conducció temerària. A la furgoneta accidentada en el succés hi viatjaven dos adults i sis menors, encara que estan bé. Els menors van ser atesos al CAP de Salou, mentre que un adult va resultar ferit lleu i traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Agència EFE

Crema una barraca a tocar de l’A-27 a Tarragona sense causar ferits

Successos l Una barraca va cremar ahir al matí a Tarragona, a tocar de l’autovia A-27, a l’altura del punt quilomètric 3,9. Segons van informar els Bombers de la Generalitat, l’avís de l’incendi es va rebre a les 5.36 hores. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar cinc dotacions per treballar en l’extinció del foc.

L’incendi va afectar aproximadament 60 metres

Familiars i ciutadans homenatgen un any més a Knafo

Història l Un any més, familiars i la ciutadania van homenatjar Juan Gabriel Rodrigo Knafo, jove tarragoní mort el 1976 per la repressió policial. La família continua demanant que s'esclareixin les causes de la seva mort. Enguany, en el 50è aniversari, es va organitzar un acte al Teatre. Redacció/ACN

quadrats i va quedar totalment apagat a les 6.23 hores. Els serveis d’emergència van confirmar que no consten persones ferides arran d’aquest succés. L’any 1964, un cens realitzat per l’Ajuntament de Tarragona registrava l’existència de 404 barraques, agrupades en 10 nuclis, en les quals hi vivien 1.894 persones, és a dir, el 3,64% de la població i, aproximadament, el

20% dels immigrants arribats entre 1960 i 1964. Les barraques eren de dimensions molt reduïdes, generalment d’un sol espai i construïdes pels seus residents amb materials barats o aprofitant deixalles, bàsicament totxo, fusta o canyes. Els nuclis de barraques es van situar en zones perifèriques allunyades del casc urbà i sense serveis bàsics disponibles. Redacció

Les façanes de tots els tinglados del Moll de Costa es rehabilitaran enguany

Espais l Els treballs, que tenen un pressupost d’uns 530.000 euros, es financen amb el 2% cultural del Ministeri de Transports

Els tinglados del Moll de Costa lluiran façanes renovades enguany. El Port de Tarragona acaba d’obrir la licitació per adjudicar les obres de rehabilitació de les façanes i els accessos dels Tinglados 1, 2, 3 i 4 del Moll de Costa. El projecte, dotat amb un pressupost de 535.500 euros (IVA exclòs), es finança íntegrament a través del programa del 2% cultural del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, i tindrà un termini d’execució de nou mesos un cop s’iniciïn els treballs.

La intervenció afectarà una superfície total de 4.000 metres quadrats i contempla una àmplia bateria d’actuacions per recuperar i consolidar l’estat d’aquestes estructures centenàries. Entre les tasques previstes hi ha la reparació de les façanes —amb substitució de revestiments i elements de pedra deteriorats—, la restitució de peces d’acer de l’estructura exposada a l’exterior i la resolució de filtracions en canalons i baixants.

El projecte també inclou la limitació de les zones accessibles a ocells —una problemàtica habitual en edificis portuaris—, l’adequació o substitució de fusteries amb filtracions d’aigua o aire, i la millora dels accessos. En el cas del Tinglado 2, es renovarà específicament la zona de recepció. Els Tinglados del Moll de Costa estan catalogats

El tancament del Moll de Costa a l’ús comercial l’any 1986 va donar a aquests edificis una funció molt diferent de la que havien tingut. Port

com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) dins el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tarragona. Aquesta catalogació reconeix el seu valor històric, arquitectònic i cultural, i estableix que qualsevol intervenció ha de seguir els criteris de conservació previstos a la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Construïts entre finals del segle XIX i principis del XX,

Es renovarà específicament la zona de recepció del Tinglado 2

aquests edificis representen un exemple destacat d’arquitectura industrial portuària.

Segles d’història

Entre els anys 1922 i 1924 es van traslladar els tinglados 2 i 3, que estaven a cinc metres de la vora del moll fins a dotze metres, per tal de quedar alineats amb I’l i el 4. El tancament del Moll de Costa a l’ús comercial l’any 1986 va

donar a aquests edificis una funció molt diferent de la que havien tingut. Originalment destinats a l’emmagatzematge de mercaderies, els tinglados s’han reconvertit en les darreres dècades en espais culturals i socials de referència per a la ciutat, integrats en el paisatge urbà del front portuari de Tarragona. A més, es tracta d’uns espais que, per embergadura, no es troben a

la ciutat per fer-hi esdeveniments o grans exposicions. La idea del Port es continuar explotant aquest caràcter dels tinglados. Amb aquesta actuació, el Port busca «reforçar el seu compromís amb la conservació d’un llegat patrimonial que, més enllà del seu valor arquitectònic, constitueix un símbol de la identitat portuària i cultural», diuen des de l’APT.

El pàrquing dissuasiu de Països

Catalans esdevindrà un complex residencial

i comercial

Urbanisme l Està previst que, una vegada se superin tots els tràmits, s’hi construeixin 136 pisos Àmbit de l’actuació

Sergi Peralta Moreno

L’actual pàrquing dissuasiu de l’avinguda dels Països Catalans, a tocar de les Piscines Municipals i d’un local de Mercadona i amb capacitat per a 275 vehicles, esdevindrà un complex residencial i comercial en un futur. El plantejament, de promoció privada, preveu la construcció de 136 habitatges, amb una alçada màxima de planta baixa i sis pisos, i la reserva de 4.488,77 metres quadrats (m2) per a usos comercials.

Per la darrera Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va passar la proposta de redefinició de l’ordenació de volums de l’illa, que es troba delimitada

per l’avinguda dels Països Catalans i els carrers del Doctor Ferran, del Romaní i de l’Argentera. El tràmit proposava una modificació dels volums edificatoris de les parcel·les tot mantenint el sostre total, és a dir, redistribuir els usos comercial i residencial respecte de la idea original. «Així, es redueix la fondària edificable a les plantes pis, el que permetrà un millor assolellament» i, en conseqüència, augmentar l’estalvi energètic i la sostenibilitat ambiental, concreten fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. «La redistribució del sostre també possibilitarà una major concentració del teixit comercial a l’avinguda dels Països Cata-

A pocs metres de distància, està projectada una altra promoció de pisos

lans», afegeixen. Així mateix, les fonts detallen que es preveu ocupar la planta soterrani de les finques més properes a l’avinguda «per garantir el correcte funcionament del teixit comercial».

L’inici de les obres per a la construcció dels pisos dependrà de la corresponent llicència d’obres que haurà d’atorgar l’Ajuntament de Reus.

Creuant el carrer

A l’altre costat del carrer de l’Argentera, Orué Inversiones SL ha promogut la construcció d’una altra promoció de pisos. El desenvolupament urbanístic del sector C.3b Barranc dels Capellans, ubicat a la cruïlla entre l’avinguda dels Països Catalans i la carretera d’Alcolea del Pinar, preveu l’alçament d’habitatges —gairebé un centenar de protecció pública—, la reserva d’espai verd i per a equipaments i l’obertura de vials. La seva execució podria acabar afectant la seu d’Unió de Pagesos a Reus, atès que el sindicat del camp és llogater, i serà la propietat la que acabi decidint què vol fer amb l’edifici, si mantenir l’acord d’arrendament, enderrocar-lo o qualsevol altra proposta. S’espera que la qüestió encara s’allargui en el temps.

Altres promocions

A més d’aquests dos projectes, hi ha diversos punts de la ciutat en què s’esperen promocions d’obra nova en un futur. L’entorn de les Clarisses, davant el CAP Sant Pere, el carrer del Doctor Robert o el costat de la Biblioteca Pere Anguera són zones que veuran nous blocs de pisos, alguns dels quals ja es troben en construcció. També estan projectats al pàrquing dissuasiu del Pi de Burgar. En paral·lel, l’Ajuntament està desenvolupant els habitatges del Complex Riera i de Mas Iglesias, s’han posat a disposició de la Generalitat solars als carrers Ball de Diables i Vilafortuny i la nau del Carrilet s’aprofitarà per alçar pisos de protecció oficial.

Mossèn Fortuny torna al Temple de la Sang per presidir el Viacrucis

Religió l L’Arquebisbat va aixecar el decret que traslladava el culte de la Parròquia de la Sang a la Prioral

Miquel Llaberia

El Viacrucis de Quaresma d’ahir diumenge 8 de març va oficialitzar l’alto el foc entre la Reial Congregació de la Puríssima Sang i l’Arquebisbat de Tarragona. Mossèn Fortuny, prefecte de la Sang i Prior de Sant Pere, va ser l’encarregat de presidir-lo amb la presència d’una seixantena de fidels. Aquesta celebració torna a la normalitat després que el passat 22 de febrer fos l’exclavari Francesc Pardo qui va ser l’encarregat de presidir el primer Viacrucis i el passat 6 de març l’Arquebisbat decidís signar un decret que deixava sense efectes el decret del 15 de desembre de 2025 pel qual es traslladava temporalment l’activitat pastoral de la parròquia de la Puríssima Sang de Reus a la Prioral amb motiu del conflicte entre ambdues

institucions. A més, s’espera que hi hagi una resolució posterior a Setmana Santa.

D’aquesta manera, es pre-

veu que els feligresos reusencs puguin celebrar la Quaresma i la Setmana Santa amb normalitat i, tot i que

Reus reivindica la figura de la pedagoga Marta Mata pel 8M

Igualtat l Enguany se celebra el centenari del seu naixement

Miquel Llaberia Reus va inaugurar el passat dijous 5 de març l’exposició ‘Marta Mata. Educació democràtica, una utopia?’ als Rentadors del Casal de les Dones, una mostra itinerant que pretén fer valdre el llegat pedagògic de la pedagoga. Aquesta exposició es dur a terme en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora i de l’Any Marta Mata, ja que es commemora el centenari del seu naixement. «Gràcies a ella avui tenim moltes coses que no tindríem, com és el fet que la democràcia s’ha d’aprendre a les aules. Tal com la igualtat s’ha de treballar cada dia, també la democràcia», va fer valdre la regidora de Drets Socials i Serveis a les Persones, Anabel Martínez. Per la seva banda, la bibliotecària i documentalista de la Fundació Marta Mata, Carme Jiménez, va recordar que te-

Fotografia de la presentació de l’exposició.

S’ha organitzat una exposició itinerant que va tenir lloc al Casal de les Dones

nia «moltes dèries»: «Una era l’educació i creia que el centre de l’educació era el nen, no el mestre». Mata va ser cofun-

dadora de l’Escola de Mestres

Rosa Sensat l’any 1965 i va ser elegida com a diputada del Congrés dels Diputats l’any 1977, del Parlament de Catalunya el 1980 i 1984, senadora del Senat l’any 1983 i regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona entre 1987 i 1995. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

encara no estigui solucionat, s’espera que posteriorment es pugui treballar en la resolució del conflicte obert des

Es preveu que es pugui resoldre el conflicte després de Setmana Santa

de fa mesos. Mossèn Fortuny va afirmar que ha viscut la celebració d’aquest Viacrucis «amb molta alegria», alhora que desitja que «es pugui arribar amb un acord i reprendre el culte a la Parròquia de la Sang amb normalitat». «Hem de viure amb naturalitat, hem de buscar la manera que tothom estigui a gust i espero que les autoritats competents s’encarreguin de solucionar-ho tot», va afegir. Per la seva banda, el sotsclavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus i que actualment exerceix com a clavari, Bernat

Marsal, va participar ahir junt amb la resta de membres de la junta en el Viacrucis. «Ho hem viscut amb molta alegria perquè teníem moltes ganes de què el culte tornés a la casa, tant pels congregants com els reusencs. La relació amb el prior és bona i ja havíem parlat anteriorment», explica. Segons confirma Marsal, s’ha pogut arribar amb aquesta treva gràcies a la mediació d’un mossèn amb l’Arquebisbat: «Volem que Setmana Santa vagi amb normalitat i, després, ja es parlarà de la resta».

Pel que fa a la resolució del conflicte, el sotsclavari confia que s’arribi a una resolució «passat Setmana Santa»: «Ens asseurem tots i es prepararà una reforma dels estatuts, que és el que vol l’Arquebisbat, i es faci una votació per la nova junta de govern que hi hagi d’haver». Quant a l’experiència personal tant Fortuny com Marsal afirmen haver viscut aquests mesos amb «patiment», però esperen arribar a una solució final. «Confiàvem que tard o d’hora tot arribaria a bon port a través del diàleg i esperem aconseguir-ho», clou Marsal.

Rosa Solà:

«Estem en un moment que es donen poc les gràcies; cultivem dir-ho més al nostre entorn»

Entrevista l Especialista en Medicina Interna i catedràtica emèrita de la URV, és una de les dones referents de l’àmbit de la salut reconegudes per l’Ajuntament de Reus en el marc del 8M

Sergi Peralta Moreno

Com va començar la seva vinculació amb la salut?

«De molt petita, no sé si sabia ben bé què volia dir, però volia ser metgessa. No tinc antecedents familiars de metges, ni metgesses, ni infermeres, i soc la primera generació que va anar a la universitat. Vaig tenir la gran sort que els meus pares van deixar-me anar a estudiar a Barcelona. No hi havia encara la facultat a Reus».

Com va començar a encendre’s aquesta flama?

«Jo crec que un aspecte és la motivació per les altres persones. Tenia interès perquè els altres estiguin bé. Sentia que era una professió que m’agradaria i vaig tenir la sort de poder-m’hi dedicar».

Era habitual que hi hagués dones a entorns sanitaris?

«A la meva classe, érem un 50% de dones. En aquest moment, es veu que el percentatge està en un 70% o un 80%. Però després hi ha el sostre de vidre. Per a mi, no és tant qui exerceix el càrrec de responsabilitat, sinó com s’exerceix. No sé si aquest sistema

integra les motivacions dels professionals que fan la feina i atenen les persones».

Motivacions?

«És molt important recordar, de tant en tant, què faig. Jo vinc aquí per intentar curar o ajudar les persones a viure el millor possible. Si perds de vista l’objectiu, no saps què fas».

La medicina ha de ser molt vocacional.

«Exacte, però també s’ha de tenir en compte l’impacte emocional. Al món de les emocions, en aquest moment se li dona més valor, perquè en té, però això ha estat força descuidat. Estem en un moment de grans avenços tecnològics per atendre millor les persones, però s’ha de veure com s’integra en una millor atenció».

Tecnològicament, podem estar molt avançats, però també ha d’haver-hi la part emocional.

«És qüestió d’actitud, però això no està compensat. Les persones, els professionals de tots els àmbits, necessitem compensacions, que de tant en tant ens diguin ‘això ho has fet bé’. I quan no ho

Els Mossos recuperen un acordió robat

Policial l Els Mossos d'Esquadra han recuperat un acordió robat a finals de gener en un tren regional a Barcelona i han detingut a Ripollet un home que intentava vendre'l per internet. Els fets es remunten al 28 de gener, quan el propietari de l'instrument va agafar un tren a passeig de Gràcia i, en arribar a Reus, el va trobar a faltar i ho va denunciar. ACN/Cedida

Sostre de vidre

«No és tant qui exerceix el càrrec de responsabilitat, sinó com l’exerceix»

has fet bé, que també t’ho diguin, però a veure com. Crec que falta l’acompanyament emocional també per als

professionals. Els professionals hem i ens han de cuidar millor».

Cuidem els que ens cui-

Una dona ferida a causa d’un atropellament al raval del Pallol

Successos l Una dona va resultar ferida després de ser atropellada ahir diumenge al raval del Pallol. L'avís es va donar a les 18.33 hores i diversos vianants van socórrer a la víctima mentre s'esperava l'arribada dels serveis d'emergències. Es van traslladar al lloc dels fets Guàrdia Urbana, Bombers i el SEM i es van endur a l'afectada a l'Hospital Sant Joan. També es va registrar un segon individu ferit lleu. MLB/Diari Més

nat les gràcies?’. És un repte bonic».

Després d’aquests anys com a metgessa en actiu, se sent bé amb si mateixa? «Sempre tot es pot millorar. A qui treballa, li passen coses, a vegades agradables i a vegades no, però he fet fins a l’últim moment el que jo creia que havia de fer».

Si hagués de tornar a prendre la decisió d’estudiar Medicina, repetiria? «Sí, segur. No me’n penedeixo gens. Si tornés enrere, jo em tornaria a equivocar amb el mateix amb què em vaig equivocar. Quan ho faig, en aquell moment ho faig convençuda».

L’Ajuntament de Reus l’ha homenatjat. Com se sent?

«El més bonic és que algú ha pensat en tu, així que primer vull transmetre un agraïment. D’altra banda, has de fer a la vida el que creguis que has de fer. També tenen molta importància els referents».

Per què?

den.

«És així. A vegades, només es tracta de dir ‘gràcies’. Estem en un moment en què es donen poc les gràcies, en general. Cultivem dir-ho més, i també fem-ho al nostre entorn immediat. Als nostres fills, per exemple: ‘Ja has do-

«Han de servir perquè algú pensi que hi ha moments en què has de vèncer una dificultat. D’altra banda, hi ha moltíssimes persones, i moltíssimes dones, que han fet coses perquè les persones estiguin més bé i no han tingut mai cap reconeixement, ni les gràcies».

Cal donar més vegades les gràcies.

«No costa res. Sembla una ximpleria, però fa la vida més bonica».

Les obres de reurbanització tallaran novament el pas de vehicles pel carrer Ample

Mobilitat l Es canviarà provisionalment el sentit de circulació del carrer Gaudí

Redacció

El carrer Ample quedarà novament tallat al pas de vehicles que vulguin accedir des de la plaça Llibertat des d’avui dilluns 9 de març amb motiu de les obres de reurbanització del carrer Ample. Per aquest motiu, i com a mesura provisional, s’invertirà el sentit de la circulació a partir d’avui mateix del carrer Gaudí en el tram entre els carrers Ample i del Doctor Joan Abelló. D’aquesta manera, els vehicles que circulin podran pujar pel carrer del Doctor Joan Abelló i podran girar a l’esquerra per anar al carrer

Ample i girar a la dreta per continuar pel carrer Gaudí. D’aquesta manera, el trànsit rodat podrà continuar accedint al carrer Ample mentre duri el tall.

Les obres estan actualment encarant la darrera fase, la tercera, que inclou la reurbanització i reordenació urbanística de la zona de la plaça Llibertat i de la plaça del Condesito. L’objectiu serà guanyar espai pels vianants, en detriment dels cotxes, i establir una connexió més ferma entre l’eix comercial de Llovera i Monterols amb el carrer Ample.

Salou supera els 2,4 milions de turistes i les 8,6 milions de pernoctacions el 2025

Balanç l Les dades d’Eurecat confirmen el creixement del sector i el lideratge turístic del municipi a la Costa Catalana

Redacció

Salou ha tancat l’any turístic 2025 amb resultats molt positius que consoliden el municipi com una de les principals destinacions turístiques d’Espanya i la líder de la Costa Catalana. Segons dades de l’Observatori de Turisme d’Eurecat, la capital de la Costa Daurada ha registrat 2.430.564 arribades de visitants, un 4,78% més que l’any anterior, i 8.640.599 pernoctacions, amb un increment del 4,21%. La taxa d’ocupació sobre places ofertades s’ha situat en el 70,3%, amb un creixement del 5,08% respecte al 2024, una xifra que evidencia la fortalesa i la competitivitat del model turístic local. A aquestes dades cal afegir-hi l’activitat dels Habitatges d’Ús Turístic, que tenen un pes rellevant en l’oferta de la vila. Si es té en compte aquest segment, el volum global de visitants podria situar-se a prop dels tres milions anuals.

Les dades també reflecteixen un creixement destacat dels mercats internacionals, especialment dels països anglosaxons. El mercat britànic

continua liderant l’augment amb 448.197 arribades, un 33,4% més que el 2024, mentre que el mercat irlandès registra un increment del 32%.

L’Ajuntament de Salou millorarà les condicions del servei de socorrisme

Seguretat l El contracte licitat al gener es va anul·lar per un recurs

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament de Salou millorarà les condicions del contracte del servei de socorrisme per aquesta temporada estiuenca després d’endarrerir la seva licitació. El consistori va rebre un recurs especial per part de l’empresa Blue

Alfa Safety SL. durant el procés d’adjudicació, que va provocar la decisió per part del govern salouenc de «suspendre el termini de presentació de proposicions» per modificar les condicions financeres. Una situació que, segons afirmen des del consistori, no comportarà canvis respecte a

l’inici de la temporada turística per Setmana Santa. El mateix Ajuntament finançarà els primers mesos de servei amb les millores implementades inicialment al contracte fins que adjudiqui la licitació. D’aquesta manera, només es preveu endarrerir l’adjudicació del contracte fins als pri-

També destaquen els creixements de Portugal, amb un 23,1%, i de Bèlgica, amb un 15,9%, fet que confirma la capacitat de Salou per consoli-

mers mesos d’estiu, on també s’espera introduir el nou horari especial de servei fins a les 22.00h de la nit. D’aquesta manera, l’Ajuntament pretén assegurar el servei de seguretat a les platges a partir de l’abril. L’empresa que va presentar el recurs, Blue Alfa Safety, argumentava que el contracte inicial per licitació per part del consistori era «objectivament inviable» en l’àmbit econòmic per la «falta de finançament» proposada. La proposta incorporaria 24 llocs de treball i cobriria 419 dies de servei.

La taxa d’ocupació turística arriba al 70,3%, un 5,08% més que el 2024

El turisme britànic lidera el creixement amb 448.197 arribades (+33,4%)

dar i diversificar els seus mercats emissors. Paral·lelament, també millora la percepció del sector empresarial. Tant la valoració de la marxa del negoci com la de l’ocupació han assolit una puntuació de 7,3 sobre 10, per sobre del 7 registrat l’any anterior, un indicador que reforça la confiança del sector en l’evolució de l’activitat turística.

Impacte econòmic

Pel que fa a la despesa, les dades de CaixaBank Hotels & Tourism indiquen que el tu-

risme genera el 53% del gasto total registrat en terminals de punt de venda físics a Salou. La despesa és majoritàriament internacional: el 72,5% correspon a visitants estrangers, mentre que el 27,5% és d’origen domèstic. Els principals països emissors de despesa són el Regne Unit, Irlanda i França, mentre que Portugal emergeix com un mercat amb creixement rellevant i representa aproximadament el 2% del gasto total. La comparació amb el conjunt de la demarcació també evidencia el caràcter internacional de la destinació: mentre que a la província la despesa domèstica procedent de Barcelona representa el 47,7%, a Salou és del 25,5%. Amb aquests resultats, la vila consolida el creixement turístic més enllà dels mesos d’estiu i avança en la desestacionalització progressiva del model turístic, reforçant la seva projecció internacional i la competitivitat de la destinació.

La plaça del Pati de Valls va despertar-se aquest diumenge amb l’olor d’un dels plats considerats tradicionals a Catalunya envaint els seus carrers. Més de 500 racions d’escudella van repartir-se des de l’13.00h del migdia fins a les 15.00h al municipi. La recepta, però, tornava a importar-se d’Andorra la Vella un any més per celebrar l’Escudellada Popular, una celebració iniciada als anys 70 que persisteix a la localitat com a ritual d’agermanament amb la ciutat capital del país andorrà. Cinquanta-nou edicions que demostren el compromís per compartir la cultura, concretament gastronòmica. Desenes de cuineres i cuiners omplien la plaça vallenca repartint racions amb una cua de gent que, durant la primera hora, s’allargava fins al carrer de la Cort.

Pilota, vedella, col, cigrons, ossos i botifarres de tots colors completaven un plat que els vallencs van degustar en plats i en carmanyoles. Acompanyada d’una ració generosa de pa, l’escudella andorrana, preparada amb la recepta tradicional amb productes frescos del mercat de Valls, també va arribar a les cases dels habitants de la capital de l’Alt Camp. D’entre els centenars de visitants per recollir una ració, més de la meitat portava bosses i carmanyoles. «Me n’emporto per a sis persones i dinem tots junts a casa», explicava il·lusionada la Josefa, veïna de Valls que repetia l’experiència un any més.

Primer, es bolcava la carn d’olla en els recipients, i després els fideus densos i gustosos. La pregunta entre els visitants debutants en l’Escudellada Popular se centrava entre quina era la principal diferència entre l’escudella andorrana i la catalana. Un dels cuiners andorrans participants ho revelava: «el secret està en la bringuera». El tall de carn, portat directament d’Andorra, afegia el sabor diferencial respecte a la recepta catalana, més suau i «marcada pel pollastre», indicava el cuiner. «Ens han confessat que l’escudella andorrana és més greixosa», afegia la Miriam, també veïna de Valls que també la provava per primer cop. «La diferència també són els matisos com els productes de la terra i com estan cultivats», subratllava un veí vallenc amb experiència. La iniciativa d’agermanament entre les dues localitats celebrarà el seu seixantè aniversari l’any vinent. Com estableix la tradició, Valls complirà amb l’alternança anual i portarà el seu producte estrella, el calçot, fins a Andorra. D’acord amb l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, es

Gastronomia l El municipi va celebrar la 59a Escudellada Popular amb 500 racions repartides

«El secret està en la bringuera»: l’Escudellada es reivindica a Valls

Matisos

Els cuiners situaven la carn com a diferència principal entre receptes

prepararà un «esdeveniment especial» per l’efemèride amb la previsió que «la plaça del poble allà torni a omplir-se». Respecte a la tradició, la batllessa també destacava que fa 22 anys que les places de Valls acullen l’Escudellada. Fins al 2004, va celebrar-se a la plaça de l’Oli, per després traslladar-se a l’acollidora plaça del Pati.

La mala meteorologia no va impedir dinar als visitants d’aquesta edició, tot i que l’Ajuntament va oferir indicacions per augmentar l’eficàcia en el repartiment de racions. «Ens van dir també que portéssim carmanyoles per si plovia», ressaltava Josefa. Tot i haver-hi novells en l’escudella andorrana, la recepta va tornar a triomfar al municipi amb desenes de persones sota la pluja, però amb un plat calent. Adam

Durant el servei, desenes de persones van cuinar i repartir racions. Gerard

El talent artístic del territori guanya visibilitat a la fira ARCO. Diputació

Artistes del Camp, l’Ebre

i el Penedès mostren el seu talent a la fira

ARCO de Madrid

Cultura l Noemí Llauradó posa en valor els creadors en la fira internacional d’art

Redacció

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha participat en diversos actes de la fira internacional d’art contemporani ARCO, a Madrid, per posar en valor el talent artístic de la demarcació. Entre els creadors presents al certamen hi ha l’ampostina Mari Chordà, el reusenc Oriol Enguany o el tortosí Dionís Escorsa, guanyador de la Biennal d’Art de la Diputació del 2021. Segons Llauradó, aquesta presència «mostra el marcat caràcter

creatiu del nostre territori». L’art digital també hi ha tingut un paper destacat amb la participació del centre reusenc NewArt Foundation, que ha lliurat premis a obres d’art tecnològic presentades a la fira. Artistes de la demarcació també hi han estat presents a través de publicacions impulsades per la Diputació. La delegació ha completat la visita amb una estada al Museu Reina Sofía per conèixer la seva col·lecció de fotografia i agafar idees per a la futura ampliació del Museu d’Art Modern de Tarragona.

Constantí adaptarà els accessos i lavabos de l’Escola Centcelles

Serveis l El projecte s’emmarca en la Llei d’Integració Social impulsada per la Generalitat per adequar els espais públics

Adam Díaz Garriga

L’Ajuntament de Constantí preveu eliminar les barreres arquitectòniques de l’Escola Centcelles amb l’adaptació de l’entrada dels serveis i la instal·lació d’un ascensor. El projecte, impulsat pel departament d’Ensenyament de la Generalitat en el marc de la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids, preveu reformar els espais per millorar l’accessibilitat a l’edifici a persones amb mobilitat reduïda. La proposta planteja un termini d’execució de dos mesos i un pressupost total de 176.273 euros, a l’espera d’adjudicar els treballs. El procés de licitació va començar el passat divendres dia 6, i espera estar enllestit abans que finalitzi el curs escolar. El nou ascensor tindrà una amplada d’1,10 metres d’amplada per 1,40 metres de profunditat, permetent l’accés dels usuaris per dues portes diferents. S’hi podrà accedir des del vestíbul existent, i des de la planta del passadís pròxim a

les escales de sortida del pati. En total, permetrà transportar vuit persones i tindrà dues parades.

Necessitats

La proposta també se centra en l’ampliació i adaptació dels espais de lavabos per als infants, actualment no adequats als criteris que demana el Govern. Es preveu reformar

L’edifici comptarà amb una nova rampa adaptada per facilitar l’accés a l’exterior

26.40 metres quadrats de banys de tot el recinte, adaptant les piques, els inodors i els equipaments per a persones amb mobilitat reduida.

Als treballs s’hi sumarà la creació d’una nova rampa a la planta pis d’entrada a l’edifici, que actualment no compta amb un accés adaptat. Una condició que també estableix la Generalitat dins els protocols d’accessibilitat i d’integració.

Escola adaptada

Entre les actuacions, es preveu crear una rampa i un passamà on se situen les escales d’entrada per «resoldre» el desnivell existent entre l’exterior i la planta baixa. Aquesta preveu una amplitud d’1,2 metres o superior, i una longitud màxima de 9 metres.

L’objectiu també és facilitar l’entrada des del pati, permetent als alumnes un desplaçament adaptat i «còmode» fins a les aules. Des del 1982, la Generalitat estableix aquest tipus d’actuacions dins la Llei d’Integració amb mesures i tècniques concretes que s’han d’aplicar als centres educatius i sanitaris, centrant-se en l’adequació per a persones amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials per «millorar la seva qualitat de vida».

En aquest sentit, l’actuació prevista pel consistori està integrada al POUM local en l’àmbit d’ajustaments a les necessitats funcionals de diversos equipaments. L’Escola Centcelles compta amb més de 3.000 metres quadrats, tot i que per aquesta actuació no es modificarà el sostre total edificat de l’equipament.

El Vendrell es converteix en capital castellera amb 100 pilars pel centenari dels Nens

Castells l El Vendrell es va convertir dissabte en l’epicentre del món casteller amb un dels actes centrals del centenari dels Nens del Vendrell. Un total de 53 colles i prop de 2.000 castellers es van aplegar al costat del Monument als Castellers de Josep Cañas per protagonitzar una imatge espectacular: l’aixecament

La piscina d’onades de Cunit, a la recta final amb informes favorables

Turisme l El projecte ha aconseguit les últimes dues aprovacions mediambientals

Adam Díaz Garriga

La gran piscina d’onades que preveu instal·lar-se a Cunit emprèn la recta final per situar-se, sota la forma de càmping-ressort, dins el municipi. El govern municipal va aprovar el passat divendres en Ple extraordinari la «verificació» de la llacuna artificial per a la pràctica de surf, que ara comptarà amb els informes favorables dels departaments de Bombers i Carreteres, a més d’una modificació en el projecte per incorporar un total de 3.145,33 metres quadrats de zona verda.

La proposta també inclou la rehabilitació de la Masia Cal Pla, que s’incorporarà al ressort i un nou «coixí verd» de protecció de dipòsits existents. D’aquesta manera, les modificacions situen que la

franja agroforestal tingui un mínim de cinc metres. Ara, el projecte haurà de rebre l’aprovació definitiva a la Comissió d’Urbanisme del Penedès i, finalment, ordenar la seva execució.

Pros i contres

La piscina se situarà, gairebé de manera exacta, a un quilòmetre del mar. Una qüestió que ha estat reclamada pels veïns del municipi, generant contrarietats també per la quantitat de llocs de treball que aportarà l’execució del projecte al municipi: uns 540 de manera directa i indirecta. El projecte també ha rebut l’oposició de la plataforma

SOS Natura Cunit amb crítiques pels més de 23.000 metres cúbics d’aigua anuals que requeriria la llacuna per

simultani de 100 pilars de quatre, un per cada any d’història de la colla vendrellenca. L’acte es va celebrar en un indret simbòlic, davant l’escultura dedicada als castellers que enguany commemora el seu 50è aniversari i que representa un quatre de vuit. La convocatòria, oberta a totes les colles del país, va comptar

L’equipament, situat a un quilòmetre del mar, requeriria 23.000 m³ anuals

entrar en funcionament. El projecte necessitava l’impuls a través dels informes favorables de la Generalitat per poder portar-se a terme, tot i que no hi ha terminis establerts després d’aquesta aprovació. «Aquest és l’últim

pas que havíem de fer per part del consistori», explicava la regidora de Promoció Turística i Empresa, Dolors Carreras i Casany.

La piscina artificial, anomenada Wavegarden CunitBarcelona, d’onades preveu atreure més de 100.000 visitants a l’any a través del ressort i un recinte que generi més de 1.000 onades per hora amb recorreguts de fins a 15 segons, seguint els passos d’altres projectes al Brasil.

també amb una àmplia representació institucional. Malgrat l’amenaça de pluja, els castellers van omplir l’espai amb una demostració de força col·lectiva i d’unitat que defineix el món casteller i que va convertir la jornada en una de les imatges més potents del centenari de la colla vendrellenca. DM/Ramon Costa

Un dels solars que es dedicaran a la creació d’habitatge. Cedida

Cunit impulsa la construcció dels 64 habitatges de protecció oficial de les illes Valparaíso

Municipal l L’Ajuntament de Cunit va aprovar durant el Ple extraordinari del passat divendres la verificació del text refós que modificava la incorporació de nous habitatges socials a les illes nord-est i sud-oest de Valparaíso. L’espai, situat entre els carrers Montblanc, Elisenda de Montcada, Avinguda Europa i carrer de les Julivardes,

finalment portarà a terme la creació de 17 habitatges dels 64 previstos inicialment en aquest sector. L’edifici, de planta baixa i tres pisos, tindrà, a més, una nova zona verda de 660 metres quadrats. El projecte va anunciar una modificació al POUM el passat mes de novembre per canviar la tipologia d’habitatge a «plurifamiliar». ADG

HABITATGE

En marxa la subvenció Bo Lloguer Jove 2026 per a joves de fins a 35 anys

La convocatòria s’obre aquest dilluns i les sol·licituds es poden presentar fins aquest divendres, 13 de març, a les 14 h

Redacció

Aquest dilluns 9 de març s’obre la convocatòria per sol·licitar l’ajut de lloguer, que gestiona la Generalitat de Catalunya, dirigit a tots aquells joves d’entre 18 i 35 anys que es troben en una situació d’es cassos recursos econòmics. Aquesta subvenció s’impulsa amb l’objectiu de facilitar i afavorir l’accés al lloguer, ja sigui d’un habitatge sencer, d’una habitació o bé d’una cessió d’ús d’un habitatge dins del territori català.

Requisits

Les persones beneficiàries del Bo Lloguer Jove 2026 han de tenir una retribució regular d’ingressos i cons tar com a titulars d’un contracte de lloguer d’un pis, d’una habitació o bé d’una cessió d’ús d’un habitatge. També s’inclouen aquelles persones que, en el moment de presentar la sol·licitud, estiguin en condicions de subscriure un contracte de lloguer o de cessió d’ús en un futur immediat.

Els joves interessats han de com plir una sèrie de requisits, tant de caràcter personal com econòmic, per poder accedir a aquest ajut. Així doncs, hauran de residir legalment a Catalunya i estar empadronats a l’ha bitatge o a l’habitació que lloguen i pel qual es demana l’ajut. A més, en el moment de presentar la sol·licitud no poden tenir cap mensualitat de lloguer pendent de pagament i han de complir amb totes les obligacions legals requerides.

D’altra banda, la persona sol· licitant tampoc pot tenir uns ingres sos regulars superiors a 25.200 euros anuals, referits a l’exercici dels dar

rers anys 2024, 2025 o 2026, segons correspongui en cada cas.

Cal tenir en compte, a més, que cada zona territorial estableix uns criteris econòmics propis pel que fa al preu del contracte de lloguer, els quals no es poden superar per poder optar a l’ajut. En el cas de la Demar cació de Tarragona, per exemple, el preu del contracte de lloguer d’un habitatge no pot superar els 700 eu ros mensuals, mentre que en el cas del lloguer d’una habitació el límit

s’estableix en 350 euros al mes.

Tot i aquestes di ferències territorials pel que fa al preu del lloguer, la quantia de l’ajut és la mateixa per a totes les persones be neficiàries: 250 euros mensuals, amb el límit de l’import mensual de la renda del lloguer o del preu de cessió, ja assenyalats en cada cas.

Una ajuda de 250 euros mensuals per facilitar l’habitatge als joves amb menys recursos

Sol·licituds

Per conèixer amb més detall tota la informació sobre els requisits, les condicions i la docu mentació necessària, es pot consultar l’apartat de Subvencions del Bo Lloguer de la Generali tat de Catalunya a la pàgina web ha bitatge.gencat.cat.

Pel que fa a la presentació de sol· licituds, aquestes es poden fer de

manera presencial a l’Oficina d’Ha bitatge del Tarragonès, situada al carrer de les Coques, número 3, de Tarragona. Abans cal demanar cita prèvia, mitjançant la web del Consell Comarcal del Tarragonès, a tarrago nes.cat.

Finalment, les sol·licituds també es poden presentar de forma tele màtica a través de la seu electròni ca de la Generalitat de Catalunya, a l’apartat de Tràmits Gencat, a trà mits.gencat.cat.

Pablo Alfaro és l’escollit per entrenar el Nàstic de Tarragona i salvar la categoria

Futbol l El tècnic signa fins al final de curs amb l’objectiu de fer reaccionar la plantilla i serà el tercer entrenador del curs

El Nàstic de Tarragona s’encomana a Pablo Alfaro fins a final de temporada. El tècnic de Saragossa ha estat l’escollit pel Consell d’Administració per dirigir l’equip fins al final del curs i intentar redreçar una temporada que s’ha convertit en tot un malson.

Actualment, el Nàstic es troba en una situació crítica, tant a la classificació com en el joc mostrat. L’aragonès haurà de trobar solucions per capgirar la dinàmica i salvar la categoria.

Pablo Alfaro Armengot (24/04/1969), Zaragoza, és conegut per la seva etapa com a entrenador i també de futbolista a Primera Divisió. Llavors, va sorgir del planter del Zaragoza i, com a curiositat, també va formar part del Barça del Dream Team, sense arribar a compartir vestuari amb l’exentrenador grana Cristóbal Parralo. També va destacar amb el Sevilla.

Com a entrenador, ha diri-

git al Pontevedra, Recreativo, Leganés, SD Huesca, Marbella, Mirandés, UD Ibiza i Córdoba. També ha entrenat a Primera Federació amb el San Fernando i el Real Murcia. Aquesta darrera etapa a l’equip murcià va ser la temporada 2023/2024. L’aragonès va aterrar a la segona volta, ajudant a revertir la situació de l’equip murcià, però sense poder classificar l’equip al play-off d’ascens.

L’entrenador de Zaragoza destaca especialment per la seva capacitat de gestionar grups i liderar els seus futbolistes. En la seva etapa com a jugador ja va mostrar que és un home de caràcter i sol transmetre la disciplina i el treball en els seus equips. En altres paraules, sol ser l’entrenador ‘bomber’ ideal per apagar incendis a mitjan temporada, tot just el que necessita el Nàstic.

Alfaro compta amb una dilatada experiència a Segona B i Primera Federació, havent disputat quatre play-off d’ascens a Segona Divisió amb diferents equips. El Consell d’Administració s’encomana a aquesta experiència i caràc-

Trajectòria de Pablo Alfaro com a entrenador

Real Murcia 23/24 (09/11/2023) / 23/24 (30/06/2024)

San Fernando CD 22/23 (23/12/2022) / 22/23 (30/06/2023) 189 Días

Córdoba CF 20/21 (03/12/2020) / 20/21 (19/04/2021)

(28/02/2019) / 19/20 (31/07/2020)

Mirandés 16/17 (28/03/2017) / 17/18 (30/06/2018) 459 Días

Marbella FC 14/15 (02/12/2014) / 14/15 (23/03/2015) 111 Días

SD Huesca 13/14 (28/06/2013) / 13/14 (25/09/2013) 89 Días 7

CD Leganés 12/13 (28/06/2012) / 12/13 (28/06/2013) 365 Días

Recreativo 10/11 (01/07/2010) / 10/11 (18/10/2010) 109 Días

Pontevedra CF 09/10 (26/11/2009) / 09/10 (30/06/2010) 216 Días 28

ter d’Alfaro per fer reaccionar a l’equip a onze jornades per al final de lliga.

Molt a millorar

L’aposta del Nàstic a la banqueta té molt treball per davant i pocs dies en la seva primera jornada. L’aragonès s’estrenarà contra el Sabadell, el líder de la categoria, al Nou Estadi aquest divendres, així que només tindrà quatre sessions de treball. Després de la dura derrota per 4-1 contra l’Eldense, Alfaro tindrà molta feina al davant per revertir una situació de caiguda lliure. Primer a nivell de futbol, l’equip ha de demostrar més sobre la gespa i deixar enrere la fragilitat en defensa, el punt dèbil principal que ha costat ja més d’un partit. A més, també ha de treballar l’aspecte mental, perquè l’equip no

L’últim equip que va dirigir Alfaro va ser el Real Murcia la temporada 23/24

Alfaro destaca per la seva capacitat de gestionar i liderar els seus equips

s’aixeca de les situacions adverses i rendeix per sota del nivell esperat.

El tercer entrenador Alfaro serà el tercer entrenador del Nàstic de la temporada. L’últim cop que l’equip va tenir tres tècnics va ser el curs 22/23 amb Raül Agné, Iñaki Alonso i Dani Vidal. A més, també va ser un curs amb destitució a la direcció esportiva amb David Comamala cessat al febrer.

Alfaro durant un dels seus entrenaments amb el Real

Cristóbal Parralo, cessat després de caure contra l’Eldense i deixa l’equip a tocar del descens

Futbol l El club grana també ha destituït el segon entrenador Javier

Manjarín

Arnau Montreal Quesada

Cristóbal Parralo va deixar ahir a la tarda de ser l’entrenador del Nàstic. Així ho va decidir el Consell d’Administració grana encapçalat pel president executiu Lluís Fàbregas després de la derrota per 4-1 contra l’Eldense del passat dissabte. La imatge de l’equip va tornar a empitjorar i el club continua en una espiral en descens que el deixa ara mateix a tocar de les posicions de descens. De fet, si dimecres guanya el Murcia, l’equip estarà en descens. Parralo va arribar al Nàstic de Tarragona el 4 de novembre per rellevar Luis César. Llavors, el Nàstic estava en una mala dinàmica de sensacions, però no de resultats. L’equip no jugava a res, però estava situat en sisena posició quan l’Atlético Madrileño va sentenciar el gallec després de golejar l’equip per 0-3 al Nou Estadi. Quan va entrar Parralo, la directiva grana encara defensava que l’objectiu de l’equip era l’ascens directe amb la primera posició.

Cristóbal Parralo deixa l’equip amb 5 victòries, 4 empats i 8 derrotes

va fer cap pas endavant. Ni tan sols el triomf al camp de l’Atlético Madrileño va servir per revertir la situació d’un conjunt feble, excessivament fràgil i vulnerable davant les adversitats.

L’entrada de Parralo va tenir un efecte positiu en l’equip. Millorant jornada rere jornada fins a culminar el mi-

llor nivell amb la victòria per 2-0 contra el Cartagena de la jornada 16. Aquest va ser el millor partit quant a joc i resultats, situant l’equip cinquè a la taula. A partir d’aquí, va començar la inexplicable caiguda lliure.

En el darrer partit de l’any, l’Antequera es va imposar per

Evolució de la temporada del Nàstic de Tarragona

4-2 en un duel que va afectar més del compte l’equip grana. El que en principi havia de ser una derrota circumstancial va acabar convertint-se en la norma i, amb el pas de les jornades, l’excepció va resultar ser la victòria contra el Cartagena. Des d’aleshores, el Nàstic va encadenar quatre derrotes consecutives, amb un descens progressiu en la qualitat del futbol mostrat. La victòria de rebot contra l’Ibiza i l’empat arrencat contra l’Alcorcón van donar una mica d’aire, però l’equip no

Tant el president executiu Lluís Fàbregas com el secretari tècnic Sergi Parés van sortir en defensa del tècnic en diverses ocasions, mantenint una confiança que s’ha trencat de cop en les darreres jornades. La sensació que l’equip no reacciona sobre la gespa i que li falta caràcter i competitivitat, sumat a la proximitat del descens, ha obligat el segon canvi d’entrenador per trobar una solució que sacsegi el planter. Cristóbal Parralo deixa l’equip després de 17 partits, acumulant 5 victòries, 4 empats i 8 derrotes, però amb la sensació que el problema principal de la plantilla va més enllà d’un tècnic que ha demostrat èxit en diferents projectes. Víctima i en bona part culpable dels darrers resultats, Parralo s’acomiada del club que té una plantilla fallida i que no ha millorat el mercat d’hivern. Ara, el Consell d’Administració dona una sacsejada per intentar rescatar la temporada i evitar el descens a Segona Federació.

0 Reus FC Reddis 1 Alcoyano

Reus FC Reddis. Pacheco, Benito, Xavi Molina, Recasens, Melo (Jiménez, 70’), Céspedes (Casals, 62’), Sandro Toscano (Estebe, 75’), Ramon Folch, Ricardo Vaz, Fran Carbia (Ustrell, 62’) i Kenneth Soler (Serrano, 75’). Alcoyano. Unai Marino, Solbes (Romero, 85’), Raúl González, Loren, Carbonell, Lledó, De Pedro (Arias, 79’), Moreno, Soler, Tiko Iniesta (Lado, 64’) i Llinares. Gols. 0-1, Ramon Folch en pròpia porta (13’). Àrbitre. Johan González Rodríguez (Tenerife). Va mostrar la targeta groga als lo

cals Benito, Recasens i Folch i als visitants González, Carbonell, De Pedro i Arias. Va expulsar amb doble groga al visitant Lledó. Incidències . Partit de la jornada 26 disputat a l’Estadi Municipal amb 1.780 espectadors.

El Reus no supera el mur de l’Alcoyano i suma la segona derrota consecutiva

Futbol l El conjunt roig-i-negre va jugar mitja hora amb un home més, però no va poder igualar el duel

El Reus FC Reddis va veure com tornava a sortir creu. El conjunt roig-i-negre va caure contra un Alcoyano més efectiu i encertat que es va avançar de córner amb un gol en pròpia amb mala fortuna de Folch. Els reusencs no van tenir el dia, no van estar còmodes ni en atac ni en defensa i tampoc van poder trencar el mur de l’Alcoyano jugant més de mitja hora amb un home més.

Era un duel important per als dos equips i aquesta intensitat es va notar en els primers minuts. De fet, dels 8 el partit va estar aturat durant cinc entre cops, faltes i protestes.

El guió també es va establir aviat. El Reus es notava còmode amb la pilota mentre que l’Alcoyano buscava el forat en les transicions. De fet, la primera acció va ser dels alacantins amb un tir de De Pedro que va acabar a córner.

Va ser en aquesta jugada de cantonada quan tot es va torçar. Jugadors del Reus i Alcoyano omplien l’àrea petita i allà va anar la pilota. Entre els caps i cames, la centrada li va caure a Ramon Folch que,

Soler durant una acció amb el defensor del Balears Jaume Pol. Andrés Romero

amb mala fortuna, va veure com l’esfèric li rebotava a sobre per acabar al fons de la xarxa després de fer carambola amb el travesser. Minut 12 de partit i tocava remuntar contra un Alcoyano que ni en el millor dels plans de partit preveia un avantatge tan matiner.

El gol va ser un mastegot

El CBT guanya i s’assegura l’ascens i el CB Valls també es classifica per al play-off

Bàsquet l El CBT i el CB Valls celebren un cap de setmanes d'alegries i play-off. El conjunt de Toni Larramona va complir el tràmit i va vèncer el Ciutat d'Inca per 98-81 al Serrallo aquest dissabte. Amb aquest triomf, els cebetistes s'asseguren matemàticament una plaça en el playoff d'ascens. Els blaus van tornar a exercir un joc coral

en el qual va tornar a destacar Dani Stefanuto. El jugador va anotar 19 punts va segellar el triomf. D'altra banda, el CB Valls va assolir una victòria de mèrit a la pista del Castelldefels ahir. Els vallencs van disputar un duel igualat que van trencar en el darrer quart. El triomf situa els de Miki Larraz en posicions de play-off. AMQ

pels roig-i-negres que veien com l’Alcoyano aprofitava cada pilota perduda per gestionar un ràpid contracop.

La verticalitat va fer mal a un Reus que patia i molt per la banda esquerra.

En atac, l’únic que portava el perill a l’àrea era Ricardo Vaz. El portuguès va fer ús de la qualitat individual per bus-

car dues rematades des de fora de l’àrea, però cap va anar entre els tres pals. El Reus es va acomiadar del primer temps amb polèmica, amb un tir que va rebotar a la cama de González i després topar amb la mà. No prou per ser penal. A l’altra porteria, un centre-xut de Loren gairebé va sorprendre Pacheco.

El Reus Deportiu i el CP Calafell sumen dos empats fulgurants contra el Liceo i el Voltregà

Hoquei Patins l Jornada de doble empat del Reus Deportiu i el CP Calafell que es mantenen a la classificació com a cinquè i quart classificat respectivament. El conjunt reusenc va assolir un empat de mèrit contra el Deportivo Liceo, el líder de la categoria. Els de Jordi Garcia van tancar la primera meitat amb un empat a un gol

i igualtat màxima. Tot i que Marc Julià va posar el 2-1 a la represa, els gallecs van remuntar el duel. A falta de tres minuts, Julià va posar el 3-3 final. D'altra banda, el CP Calafell va empatar a quatre al camp del Voltregà en un partit de cops. Els de Cabestany van empatar fins a quatre vegades, l'última a tres minuts del final. AMQ

Els roig-i-negres van tenir moltes dificultats per generar ocasions

A la segona part el Reus va sortir més fort, però encara tenia feina per trencar una línia defensiva de l’Alcoyano molt còmoda en els duels aeris i individuals. El partit es va posar més de cara amb l’expulsió de Lledó. El migcampista va veure la segona groga quan quedaven vint-i-cinc minuts de partit. Al Reus li costava un món generar, però amb un home més va fer un pas enda-

vant amb més cor que cap. En aquesta situació l’equip roig-i-negre va fer un pas endavant a la porteria de Marino. Poc a poc, les aproximacions eren més evidents. La primera clara la va tenir Ustrell. Casals la va posar a l’àrea i Ustrell va rematar des de l’interior, però la pilota va esquivar la porteria. Després Benito va posar una centrada i la pilota es va passejar per tota l’àrea petita sense que ningú rematés. Finalment, la més clara la va tornar a tenir Ustrell. Després de dos cops de cap dins de l’àrea, l’atacant la va engaltar de volea des de dins de l’àrea, però Marino va estar atent per atrapar-la i deixar morir el partit després de deu minuts d’afegit per tancar el 0-1 final.

1-2 Torrent CF-Porreres 1-0 Girona B-Valencia Mestalla 1-1 Barça Atlètic-At. Baleares 1-1 Andratx-Castellón B 1-1 SD Ibiza-Barbastro 1-2 Terrassa FC-UE Olot 1-0

REUS FCR-Alcoyano 0-1 Espanyol B-UE Sant Andreu 1-2

PRÒXIMA JORNADA Castellón B-UE Sant Andreu Barça Atlètic-Girona B UE Olot-Torrent CF Porreres-Terrassa FC Valencia Mestalla-SD Ibiza Poblense-REUS FCR Barbastro-Andratx At. Baleares-At. Lleida Alcoyano-Espanyol B

El CB Salou mostra caràcter i suma una victòria a la pròrroga contra el CB Zaragoza (98-90)

Bàsquet l El CB Salou va sumar una victòria clau contra el CB Zaragoza diumenge (98-90). El conjunt de Jesús Muñiz va lluitar un duel igualat i el va resoldre a la pròrroga. Després de molts partits morint en els darrers cinc minuts departit, aquesta vegada els salouencs van mostrar coratge per sumar i situar-se a dues victòries

del play-out. Els de Muñiz van saber ben aviat que no seria fàcil. Al descans, el CB Zaragoza va aconseguir una escletxa de set punts que els salouencs van escurçar en el tercer. La igualtat va ser màxima i el Zaragoza va forçar la pròrroga en el darrer tir. En el temps afegit, els salouencs es van fer forts per segellar el 9890 final. AMQ

Nova onada d’atacs a gran escala d’Israel contra l’Iran

Internacional l Els bombardejos han impactat dipòsits de petroli i centres de distribució energètica entorn de Teheran i Alborz, amb incendis i columnes de fum

Agències

Israel ha ampliat aquest cap de setmana l’abast de la seva ofensiva contra l’Iran amb atacs contra infraestructures petrolieres i energètiques del país. Segons fonts iranianes, els bombardejos han impactat dipòsits de cru i un centre de transferència de productes petrolífers a les províncies de Teheran i Alborz. Les explosions han provocat grans boles de foc i columnes de fum visibles des de diversos punts de la capital, mentre part del petroli vessat ha arribat als canals d’irrigació de la ciutat. Paral·lelament, Israel ha anunciat atacs contra objectius militars, com el quarter general de la força aeroespacial de la Guàrdia Revolucionària, búnquers de munició i una base de la milícia Basij. Les autoritats iranianes han advertit que els incendis als dipòsits han alliberat al cel de Teheran grans quantitats d’hidrocarburs i altres compostos tòxics per la població. El govern iranià denuncia que els atacs israelians no s’han limitat a instal·lacions militars i assegura que també han afectat infraestructures d’ús civil. El ministre d’Afers Exteriors, Abbas Aragchi, ha acusat els Estats Units d’haver atacat una planta dessalinitzadora d’aigua a l’illa de Qeshm, al golf Pèrsic, de la qual depenen almenys trenta localitats per disposar d’aigua corrent. Segons Teheran,

Els incendis als dipòsits han alliberat contaminants tòxics sobre Teheran

aquest tipus d’objectius són essencials per al subministrament bàsic de la població i el seu atac pot tenir conseqüències greus per a milers de persones. El portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors iranià, Esmaeil Baqaei, ha advertit que els bombardejos contra infraestructures energètiques i de serveis bàsics obren «una nova fase perillosa» del conflicte i ha acusat

els responsables d’iniciar una «guerra química» contra el país pels contaminants alliberats després dels atacs. Les autoritats iranianes han advertit també que aquests fets poden constituir crims de guerra i han reiterat que respondran de manera similar a les últimes accions militars.

Escalada del conflicte

La tensió també s’ha estès a altres punts de la regió en paral·lel a l’intercanvi d’atacs entre les dues parts. Bahrain ha denunciat que drons iranians han atacat una planta dessalinitzadora, mentre Israel ha tornat a activar les

Mojtaba Khamenei succeeix el seu pare com a líder suprem de l’Iran

Geopolítica l L’elecció arriba en plena tensió bèl·lica a l’Orient Mitjà

Agències

L’Iran va anunciar ahir al vespre el nomenament de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem, poc més d’una setmana després de la mort del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en atacs dels Estats Units i Israel. L’Assemblea d’Experts, formada per

88 clergues, va designar-lo successor en plena escalada militar a la regió i en un context de màxima tensió. La successió de pare a fill és un fet inèdit a la República Islàmica, nascuda de la revolució del 1979 que va posar fi a la monarquia al país. Mojtaba Khamenei, de 55 anys, és considerat una figura influent

dins l’estructura del règim i amb estrets vincles amb la Guàrdia Revolucionària. En paral·lel a l’anunci, aquest cos militar va amenaçar les installacions petrolieres de la regió després que Israel bombardegés dipòsits de combustible. L’exèrcit israelià ha advertit que atacarà qualsevol reunió vinculada a l’elecció del líder.

Lleó XIV demana aturar les bombes a l’Orient Mitjà

Món l El papa Lleó XIV va demanar ahir que «cessi el rugit de les bombes» i que s’obri un espai de diàleg a l’Orient Mitjà. Durant l’Àngelus, a la plaça Sant Pere, va expressar la seva preocupació per la violència a la regió i va advertir del risc que el conflicte s’estengui a altres països, com el Líban. També va pregar per les víctimes de la guerra. Agències

Romero critica que ERC no confiï en els socialistes

Política l La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha retret a ERC que no «confiï» en els socialistes i que no vulgui negociar els pressupostos d’enguany. En una entrevista a Catalunya Ràdio, també ha advertit que l’Agència Tributària de Catalunya «no està preparada» i que serà difícil assumir la recaptació de l’IRPF a partir del 2028. Agències

Successos l Els Bombers van trobar ahir un cadàver al riu Mogent, a Llinars del Vallès, a uns 400 metres del punt on es buscava el conductor arrossegat per la riuada. Els Mossos han obert una investigació per identificar el cos. ACN/A. Segura Troben un cadàver a Llinars del Vallès

alarmes antiaèries a Jerusalem i Tel-Aviv davant l’arribada de nous míssils llançats des de territori iranià. Emirats Àrabs Units i Kuwait també han alertat de noves incursions amb drons i projectils, i un d’aquests aparells no tripulats ha provocat un incendi en impactar contra un edifici de gran alçada amb oficines governamentals a la capital kuwaitiana. Aquest augment d’atacs en diversos països alimenta el temor que el conflicte s’estengui encara més per la regió i afecti infraestructures essencials, com instal·lacions energètiques o de subministrament d’aigua.

Augmenta la bretxa de gènere en la visió del feminisme entre adolescents

Joventut l Creix l’antifeminisme entre adolescents i joves a Catalunya, segons un estudi de la Universitat de Barcelona i la Rovira i Virgili. La recerca detecta una bretxa de gènere en la percepció de la igualtat: només el 29% dels nois mostra interès pel feminisme, davant del 65% de les noies. Agències

El Govern planteja un pla a quinze anys per protegir el delta de l’Ebre

Litoral l El Govern planteja un pla a quinze anys per protegir el delta de l’Ebre amb actuacions a les platges, la rereplatja i els camins de guarda. Segons la consellera Sílvia Paneque, els dos primers anys es destinaran a tràmits i licitacions i es preveu que els moviments de sorra comencin el 2028. ACN

Bus de reforç els diumenges per als estudiants

Mobilitat l Dos nous busos uniran Ulldecona i Amposta els diumenges a la tarda per facilitar que els estudiants puguin enllaçar amb els autobusos cap a Barcelona i Tarragona. El servei, impulsat pel Departament de Territori a petició de l’Ajuntament, serà provisional mentre es resolen els problemes amb el servei ferroviari català. Agències

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Avui l’Alex fa 19 anys! De part dels teus amics Víctor, Cristian, Ivan, Jan, Mayki, Gerard i Biel. Moltes Felicitats!

k Tribuna k

Unitat i el futur del Penedès, ara o mai més

Aproximadament durant 700 anys, des del segle XII fins al 1833, el Penedès ha estat un territori que ha compartit una unitat històrica, geogràfica i administrativa. Diem fins l’any 1833, perquè va ser l’any que es va aprovar l’esquarterament de Catalunya en províncies, el Penedès va ser dividit ¾ a la província de Barcelona (Anoia, Alt Penedès i Garraf) i ¼ a la província de Tarragona (Baix Penedès).

Aquesta divisió provincial que s’ha consolidat al llarg del segle XX, s’ha institucionalitzat des de la recuperació de la democràcia a Catalunya. Aquesta situació divisòria ha posat el Penedès al límit i la seva supervivència com a regió històrica i geogràfica de Catalunya està en perill.

La Vegueria del Penedès, que es va reconèixer l’any 2017, havia i hauria de ser l’oportunitat de relligar el Penedès, de recuperar la unitat perduda des de la provincialització de Catalunya del 1833. Però el resultat és inexistent, la Vegueria no existeix, la unitat no es recupera i la divisió es perpetua i s’accentua entre els dos Penedès.

Podem afirmar, doncs, que l’única via per tal de garantir el futur i la pervivència del Penedès, la seva essència identitària, geogràfica i històrica és agrupant les 4 comarques sota una mateixa província.

Però per què insistim en la necessitat de la unitat administrativa de les 4 comarques del Penedès? Per què diem que sense unitat el Penedès està en perill?

Lk Editorial k

Necessàriament reversible

es reivindicacions que es poden escoltar els últims anys durant la jornada del 8M, el Dia de la Dona Treballadora, no han variat gaire. Els manifestos i les proclames de fa cinc anys podrien ser perfectament vàlides avui, i aquest és part del greuge que han de suportar les dones. Els avenços, quan n’hi ha, són pocs i sempre necessiten grans argumentacions i garanties administratives. Sobretot perquè fins i tot aquestes petites victòries que aconsegueixen serveixen per justificar que, per exemple, els nois joves ara es manifestin cada vegada més contraris al feminisme. I si això serveix d’excusa és admetre

que qualsevol home duu en el seu ser genètic els conceptes de la imposició per la força o d’una superioritat de gènere que, en realitat, no és més que la conseqüència d’un model social que –efectivament dominat i gestionat des de la masculinitat des de fa segles– ha relegat a la meitat de la població a una condició de comparsa (en el millor dels casos, quan no ho ha fet a un manipulador esclavatge social). Si es tracta d’un factor cultural (cal afegir-hi la connivència de les religions), això vol dir que és rebatible. Necessàriament reversible. I els 8M són un recordatori imprescindible de què és possible canviar, entre tots.

k Tribuna k

La igualdad salarial no

llegará sin luchar

CDes del 2000 observem, des del Penedès, un procés de metropolitització cada cop més pronunciat, virulent i triomfant respecte a la territorialitat pròpia del Penedès. Viles i pobles de les 4 comarques pateixen els efectes de la metropolitatzació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’acció de la metropolis es nota als municipis del Baix Penedès i el Garraf, al front marítim del Penedès, però també qualitativa i quantitativament a l’Alt Penedès i l’Anoia, i la cosa anirà a més. El creixement demogràfic i urbanístic del conjunt del Penedès en són els principals símptomes.

La indefensió del Penedès respecte de la gran Àrea Metropolitana , és la crònica d’una mort anunciada

Cal tenir present que la unificació dins d’una mateixa província de les comarques del Penedès, permetria afrontar el procés de metropolitatzació des d’una unitat orgànica i proactiva. Fent prevaldre, per exemple, l’eina del Pla Territorial del Penedès com a eina que defineix quin ha de ser el futur territorial del nostre Penedès, amb una visió pròpia, respecte la pressió urbanística de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La unitat permetria també l’impuls d’una regió sanitària pròpia, una regió policial pròpia o una ATM pròpia per regular la nostra mobilitat.

Sense la unitat de les 4 comarques, la indefensió del Penedès respecte de la gran Àrea Metropolitana, és la crònica d’una mort anunciada. El Penedès, siguem clars, sense unitat no podrem afrontar el repte de la metropolitització amb garanties de poder vèncer aquest repte històric i vital del Penedès, sense unitat del Penedès tenim els dies comptats.

En resum, o el Baix Penedès passa a la província de Barcelona amb la resta de comarques penedesenques o el futur del Penedès està en perill, no podem continuar amb l’actual status quo de divisió provincial.

ada 22 de febrero se celebra el Día de la Igualdad Salarial. Pero esta fecha no debería ser solo una conmemoración simbólica en el calendario, sino un verdadero punto de inflexión. Año tras año nos vemos obligadas a insistir en lo mismo: la brecha salarial entre mujeres y hombres sigue siendo una realidad persistente, estructural e injusta. No es un problema del pasado ni una anomalía aislada; es el reflejo de desigualdades profundas en nuestro mercado laboral que exigen respuestas urgentes y valientes.

Desde el sindicalismo llevamos décadas denunciándolo. Las mujeres continúan cobrando menos de media, tienen mayor presencia en empleos a tiempo parcial —muchas veces no por elección—, interrumpen con más frecuencia sus carreras profesionales para asumir tareas de cuidado y se concentran en sectores tradicionalmente infravalorados y peor remunerados. A ello se suma un fenómeno más difícil de cuantificar, pero muy real: el techo de cristal que limita su acceso a puestos de responsabilidad y, por tanto, a salarios más altos.

Algunas voces sostienen que ya existe un marco legal suficiente y que el problema se corregirá con el tiempo. Pero la igualdad no es fruto de la inercia, sino de la voluntad y la lucha. Cuando una desigualdad se mantiene durante décadas, confiar en que desaparecerá sola equivale, en el fondo, a aceptarla. Declarar la igualdad no es garantizarla. Hay que hacerla efectiva.

Marga Vilà Secretaria de Igualdad, Diversidad y Conciliación del Sindicato de Trabajadores

conjunto. Un mercado laboral más igualitario es más eficiente, más productivo y más sostenible. Cuando el talento se infrautiliza o se remunera injustamente, perdemos todas y todos. Por eso, el 22 de febrero no nos limitamos a diagnosticar el problema. Exigimos soluciones concretas y medibles.

reducir la brecha. Proponemos, asimismo, una negociación colectiva con perspectiva de género. Los convenios deben analizar cómo impactan sus tablas salariales, complementos y sistemas de promoción en mujeres y hombres. Cuando se incorpora esta mirada, las desigualdades se detectan antes y se corrigen mejor.

Y, finalmente, tolerancia cero ante la discriminación. Las empresas que mantengan diferencias salariales injustificadas deben enfrentarse a consecuencias reales. Sin mecanismos de control eficaces y sanciones claras, las normas se quedan en papel mojado.

Quiero dirigirme especialmente a las trabajadoras más jóvenes, a quienes a veces se les dice que “todo esto ya está superado”. No es cierto. La desigualdad adopta nuevas formas y la precariedad golpea con especial dureza a las nuevas generaciones. Pero también es cierto que cada derecho conquistado ha sido fruto de la organización y de la reivindicación colectiva. Nada nos ha sido regalado. La brecha salarial no es inevitable. Es el resultado de decisiones —o de la falta de ellas— y, por tanto, puede eliminarse si existe voluntad política, compromiso empresarial y presión social. La pregunta no es si podemos cerrarla, sino cuánto tiempo más estamos dispuestas a tolerarla. No podemos permitirnos buenas palabras sin avances medibles. La igualdad salarial no es una aspiración retórica; es un derecho. Y los derechos no se negocian: se garantizan.

La brecha salarial no es solo una cuestión estadística. Tiene consecuencias directas en la vida de millones de mujeres: menor capacidad de ahorro, mayor riesgo de pobreza —especialmente en la vejez— y una dependencia económica que puede limitar su libertad para tomar decisiones vitales. Es una cuestión de justicia social y también de calidad democrática. Y, además, nos afecta como sociedad en su

En primer lugar, transparencia salarial real. Las plantillas tienen derecho a saber cómo se distribuyen los salarios dentro de sus empresas. La opacidad ha sido durante demasiado tiempo el mejor aliado de la desigualdad. Publicar bandas salariales, realizar auditorías periódicas y corregir diferencias injustificadas debe convertirse en la norma, no en la excepción. En segundo lugar, corresponsabilidad en los cuidados. Mientras las mujeres sigan asumiendo la mayor parte del trabajo no remunerado, la igualdad laboral será imposible. Necesitamos permisos iguales e intransferibles, servicios públicos de cuidado suficientes y horarios compatibles con la vida personal. La conciliación no puede seguir siendo una “solución femenina”; debe ser un compromiso colectivo. También es imprescindible avanzar hacia una valoración justa de los sectores feminizados. No es casualidad que muchos de los trabajos esenciales — sanidad, educación, atención a la dependencia, limpieza— estén peor pagados. Son empleos cualificados y socialmente imprescindibles. Revalorizar estos sectores es una medida directa y eficaz para

Que el 22 de febrero que hemos commemorado no sea solo un recordatorio de lo que falta por hacer, sino el momento en que asumamos, de una vez por todas, que la igualdad salarial es una tarea urgente. Porque cada día que pasa sin corregir esta injusticia es un día en el que millones de mujeres siguen viendo infravalorado su trabajo. Y eso, simplemente, no es aceptable.

k Tribuna k

Sense dades de lloguers. On són els mil milions d’euros de l’Incasòl?

Estorat, esparverat, impressionat. L’IDESCAT no facilita dades sobre el nombre d’habitatges de lloguer a Catalunya des del 2021. Tampoc sobre els locals de lloguer. Com que el problema de l’habitatge no és problema , doncs no s’analitza i aquí tots contents. Per què no hi ha dades públiques? Potser és millor tapar vergonyes? O potser algú sí que gaudeix d’aquestes dades? Mes vergonyós encara. L’IDESCAT no té dades del nombre d’habitatges a Catalunya el 2025, ni del nombre dels habitatges de lloguer. L’INE tampoc. Les darreres dades d’aquest ocultisme sense precedents son de fa 5 anys del 2021. Patètic és poc. Ocultisme superlatiu.

Si fem servir una mica la IA, amb cura i prudència, s’estima que hi ha un 23% del parc d’habitatges en règim de lloguer a Catalunya, segons dades de 2021.

Curiosament, l’INCASÒL tampoc publica mai dades històriques de lloguer. Ni una. Ni sembla que les faciliti a l’IDESCAT. I això que disposa des de fa més de 30 anys de les fiances de lloguer (habitatges i locals) dipositades per imperatiu legal des de 1996 (Llei 13/1996 de regulació dels dipòsits de fiança dels contractes d’arrendament a Catalunya i Decret 147/1997 que regula el procediment de dipòsit).

Molt curiós si es té en compte que l’INCASÒL és un ens públic, un organisme oficial. Rep des de 1996 les fiances de lloguers d’habitatges i locals. Des d’aleshores, han passat quasi 30 anys i no hi ha sèrie històrica del nombre de contractes nous de lloguer, ni la zonificació ni els preus, destinació del parc d’habitatges de lloguer, de les tipologies, costos per m2 per zona, etc. Informació zero. El coneixement de la totalitat de dades estadístiques dels lloguers de 30 anys roman ocult al ciutadà i a l’IDESCAT. Per què està passant? Qui ho tolera?

Amb IA, una argumentació raona-

Enric

Casanovas Ripoll Arquitecte i Arquitecte tècnic

da de nombre de lloguers en 20 anys ens diu que, en la finestra temporal de 2004 a 2025 s’haurien formalitzat 2.514.565 contractes de lloguer. Si tenim en compte que a Catalunya el 2021 hi ha un parc de 2.989.357 habitatges i d’aquest un 23% són de lloguer, això suma un paquet estable de 687.552 habitatges llogats. Això vol dir que aquests habitatges s’han contractat, de mitjana, 3,65 vegades. I a més vol dir que l’INCASÒL ha de disposar d’un paquet de fiances estables i rotatives. Escoltant la IA, ens diu que el lloguer mig a Catalunya es de 750 euros al mes, representant un capital estable de 750 euros /unitat x 687.552 unitats = 515.664.000 milions d’euros.

Resulta pornogràfic saber que una administració pública, disposant d’aquests diners, no hagi activat i finançat immediatament almenys 10.625 habitatges

una petita quantitat a causa de la rotació mitjana de 27.000 contractes de lloguer nous anuals, l’INCASÒL disposa d’un capital estable permanent que podria haver servit, des de fa dècades, per fer habitatge protegit en sòl en concessió en règim de dret de superfície. Amb 1105 milions d’euros l’INCASÒL podria haver construït, a raó de 1.300 euros/m2 un total de 850.000 m2 de superfície construïda d’habitatges, o el que seria el mateix, uns 10.625 habitatges d’uns 80 m2 de mitjana. Ja podrien estar disponibles des de fa anys. Degut l’índex de rotació anual de lloguer, l’INCASÒL no ha de tornar mai els 1.105 milions d’euros. Tant sols ha de disposar d’un capital màxim circulant anual màxim de 20 milions d’euros per retornar fiances mentre rep les fiances de nous contractes.

k Tribuna k

Pressupostos i ictus

Ara sumem-hi els locals comercials.

L’IDESCAT tampoc no en diu quasi res.

A Catalunya n’hi ha uns 713.000 de forma estimada i uns 22.000 disponibles en lloguer i 35.000 en venda. Per tant, resten uns 656.000 locals actius. Si estimem que només un 60% són de lloguer, en resulten 393.600 locals. Amb una mitjana de 1.500 euros de lloguer les fiances dipositades representen un capital estable de 1.500 euros /unitat x 393.600 unitats = 590.400.000 d’euros.

Ull a les dades: 515 milions en fiances de lloguer d’habitatges i 590 milions en fiances de locals comercials son 1.105 milions en diners ‘flotants’ que es guarden permanentment a l’Administració. Com que només se’n retorna

Davant d’això, resulta pornogràfic saber que una administració pública, disposant d’aquests diners, no hagi activat i finançat immediatament almenys 10.625 habitatges amb caràcter urgent i amb fons propis, que ja podrien estar operatius.

Quin es doncs l’objectiu de les fiances de lloguer? Engreixar l’administració? Disposar de diners per a què? Mirat d’una altra manera, aquests diners, només rentant interessos, a un 3% anual generarien un benefici de més de 33 milions d’euros. Què fa l’INCASÒL amb aquests diners? O què no ha fet? On són els diners? Per a que s’empra aquesta colossal bossa?

Cal reflexionar molt sobre com i de quina manera l’administració passa el problema de l’habitatge al sector privat, eludint una responsabilitat pública històrica sense precedents i posant al sector privat la obligació de fer un 30% d’habitatge protegit mentre el Govern de Catalunya no fa res.

a fa unes setmanes, referia el centralisme sanitari de la capital de Catalunya, davant la incapacitat absoluta per dissenyar una tasca organitzativa que donés la cobertura sanitària, a casa nostra, en un tema d’impacte, com és l’assistència continuada de l’Ictus.

JEl tema, que ara comença a tenir una volada comunicativa important, crec que té més importància de la que es pugui suposar, ja que posa en evidència determinats discursos polítics impotents davant una situació inacceptable.

És evident, per molt que es vulgui maquillar, la importància de donar el servei, a altres arguments, aliens al que parlen, té una constatació econòmica, per tant, a què s’espera, per totes les opcions polítiques, a reclamar el tema, i no solament les que donen suport al govern, sinó per tot l’arc parlamentari, en un tema emblemàtic, des de fa unes moltíssimes setmanes.

Ens quedarem en les paraules i les excuses fora de lloc, que el que fan és que davant la incapacitat d’actuar, es busquen fórmules discursives per justificar quelcom inacceptable, o es busquen les solucions com cal.

No hi ha dubtes de que, del que parlo, es pot prestar a la demagògia sense límits, però el que no té argumentació negativa, és que no es pot “presumir” de bona sanitat, si aquesta és selectiva en la seva aplicació, a tots els efectes, per tant, puc estar d’acord en el fet que s’han de buscar prioritats, però el fons del qual parlo és de “diners de tots” i, en conseqüència, a l’hora de tancar pressupostos públics, aquests haurien de fer un tema inqüestionable i amb el suport absolut de totes les opcions partidistes.

El que no té argumentació negativa, és que no es pot ‘presumir’ de bona sanitat, si aquesta és selectiva en la seva aplicació

Segurament, en el futur més proper, veurem com els “números públics” tindran l’obligatorietat de prioritzar unes partides en perjudici d’altres i, per tant, a més de parlar de la connexió impostos-pressupostos, també s’haurà de començar a actuar amb la màxima transparència a l’hora de saber on van els nostres diners i, doncs, no serà vàlid quedar-nos en els “discursos” generals, sinó que serà necessari baixar a les partides directes, en cada cas, en un exercici democràtic, molt més ampli, especialment ara que es pot analitzar, de manera objectiva, inversió-rendibilitat com base del que es fa amb el que és nostre. Tornant a la referència fonamental del meu escrit, crec que el següent pas, si no es fa el que toca, es esforçar-se a buscar exigències, també en el món jurisprudencial, reclamant les responsabilitats que calguin, quan es pugui produir qualsevol situació negativa, davant la manca d’atenció, per insuficiència d’equipaments mecànics i de personal, com primer pas per passar dels fets de la crida democràtica, a la responsabilització d’aquells que, o bé no fan la seva feina, o es veuen impossibilitats de fer-la per una estructura de despesa pública fora de la mateixa realitat que s’exigeix.

Lluís Badia Advocat

Els infants d’I2 de la llar Maria Dolors Medina descobreixen els gegants Pere i Camí

Cambrils l La setmana passada, els infants d’I2 de la llar d’infants municipal Maria Dolors Medina van visitar l’Ajuntament de Cambrils per conèixer de ben a prop els gegants Pere i Camí, exposats al vestíbul de l’edifici consistorial. Els nens i nenes s’hi van desplaçar amb el trenet i van poder observar aques-

tes figures emblemàtiques de la cultura popular. Durant l’activitat, les educadores van explicar el conte El Pere ha perdut la clau, escrit per Maria Garriga i Marta Montserrate i il·lustrat per Marta Nolla, una història ambientada en la Festa Major de la Immaculada que permet descobrir diferents elements festius

Necrològiques

Tarragona

Pedro Mayor Coronas.

del municipi. A través del relat, els infants van conèixer millor els gegants i van rebre una medalla com a record. L’activitat es va dur a terme amb l’acompanyament de familiars i forma part del pla de treball de les llars d’infants municipals per apropar els infants a les tradicions culturals de Cambrils. DM/Aj. Cambrils

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16 hores a la Parròquia de Sant Salvador.

Mariana Castro Santarrita.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà demà a les 16.30 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo.

Reus

Maria Francisca Aure Figueras. Ha mort als 89 anys.

Puigpelat

Joan Manetas Lameiro.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 10 hores a la Parròquia de Santa Maria.

Mor als 90 anys l’artista Pedro Friedeberg

Obituari l L’artista mexicà Pedro Friedeberg, un dels grans noms del surrealisme al país, ha mort als 90 anys a San Miguel de Allende. La família ho ha confirmat en un comunicat, on destaca que va morir «envoltat d’amor i en pau». Nascut a Florència (Itàlia) el 1937, va arribar de petit a Mèxic i hi va desenvolupar tota la seva trajectòria artística. Agències

Avui felicita als que es diuen: Francesca, Pacià i Dagobert

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Els canvis d’humor seran molt notables i les persones que t’envolten no els entendran. La parella es mostrarà difícil i apareixeran enfrontaments.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Els teus desitjos en el pla dels sentiments seran molt alts i, d’alguna manera, les persones del teu voltant et criticaran per la teva forta possessivitat.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Tindràs una energia desbordant que et portarà a voler-ho conquerir tot. Intenta controlar l’orgull arribaràs lluny en tot el que emprenguis.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Utilitza el teu magnetisme per avançar obtenir tot el que desitges en el terreny amorós. Els teus ulls desprendran ardor passió que captivaran.

VERGE

23/08 al 22/09

La relació amb els més íntims serà molt beneficiosa aconseguiràs conquerir l’amor d’algú molt especial. Desprendràs un fort magnetisme.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una retirada a temps pot acabar sent una victòria. Avui és el moment oportú per posar-ho en pràctica. No et fiquis on no et demanen.

10:30 En primera persona

11:00 Hospital de proximitat

11:30 Impuls

12:00 Efecte mosaic. Matí

13:30 Elles: quarta temporada

14:00 Notícies migdia

14:30 Qüestió de fons (r)

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Aixeca pica

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aixeca pica

18:30 Connecta 10 Comarques

19:00 180 Graus

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Cercle central (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

Durant la jornada aconseguiràs conquerir tots els objectius que et proposis. La societat et garantirà el seu suport total en tot el que emprenguis.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Durant la jornada notaràs com els teus sentiments aniran variant a mesura que experimentis noves sensacions amb la gent que s’acosti a tu.

20/01 al 18/02 AQUARI

Contactaràs amb una persona que et cridarà molt l’atenció per la seva imatge, però també pel que et dirà a cau d’orella al cor. Jornada de passió.

21/06 al 22/07 CRANC

Els teus nervis estaran potenciats per una activitat intensa et faran gastar més energia de la necessària. Forta baixada d’ànims.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Si avui estàs amb molta gent, intenta no entrar en discussions o comentaris que puguin comprometre la vida d’altres persones.

19/02 al 20/03 PEIXOS

El dia no serà tan bo com esperes, però intenta veure les coses de manera positiva així ajudaràs que tot se solucioni. Sorpresa emocional a la nit.

10.00 Efecte Mosaic

10.30 Recórrer

11:00 Aventurístic

11:30 SPi+TV

12:00 Recórrer

12:30 SPi+TV

13:00 Aventurístic

13:30 SPI+TV

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Notícies 12. Edició Esports

15:00 Aventurístic 15:30 SPi+TV

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aixeca pica

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20.30 Notícies 12. Edició esports

21:00 La Tertúlia del Dorsal12

21:30 Com ho veus?

22:00 Notícies12. Edició vespre

22:30 Notícies 12. Edició esports

23:00 La Tertúlia del Dorsal12

23:30 Com ho veus?

00:00 Notícies12. Edició vespre

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Entreteniu-vos. Espècie de conill. 2. Soroll que ve de tornada per l’est. Veu molt forta. 3. Gules que han perdut la cua. Punt més alt d’una malaltia. En aquesta pàgina. 4. Gens religiosos. Base del foc. 5. Llengües del sud-est asiàtic. 6. Una de res. Fa reaparèixer escrits antics. Calci. 7. Soc sense una. Companyia. Superfície de terreny. Barcelona. 8. Primera carta. Nota musical. Poc fi. 9. Existirà per la dreta. Final d’una partida d’escacs. Culpable i capgirada. 10. Just a la meitat. Falsejarà. 11. Es llança contra algú. Pot ser blanca, bruna... 12. Límit del mar. Pell de peix. Un nas que necessita cirurgia estètica.

VERTICALS: 1. Cantaven i ballaven a l’edat mitjana. Estimar algú. 2. Habitual. Mar de l’oceà Atlàntic. 3. Població de l’Alt Penedès. Nom del diari. 4. Ciutat de l’antiga Sumèria. Cabriolés anglesos. Quasi un sí. Casa sense entrada ni fons. 5. Vocal. Donar asil polític a algú. Sempre crema. 6. Unió Barcelonina de Comerciants. Veu que no comença. Flueix. 7. Pinta la barca amb brea. Té ales. 8. Sempre va l’últim. Molt enutjats. Vocal. 9. Dues d’obertes. Ciris molt grossos. Fet de blat girat. 10. Fons del foc. Aturen el tren. 11. Molt primitiu. Autèntics. 12. Iaio. Conèixer un secret. Nota.

Farmàcies

TARRAGONA:

Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260

Pujol Fite, Hereus de Artur Bloc S. Joan Telèfon 977 200 413

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Cacho Ruiz, Eduardo

Mare Molas, 27-29

Telèfon 977 311 047

SALOU:

Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13

Telèfon 977 352 138

VILA-SECA:

Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671

CAMBRILS:

Diaz Martí, María

Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510

VALLS:

Climent Pons, Lourdes

Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Creixeran nuvolades, principalment a punts del prelitoral i del terç nord, que localment deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. A més, a partir de mitja tarda arribaran bandes de núvols alts i mitjans per l’oest del territori que al final del dia deixaran el cel molt ennuvolat o cobert a gran part del territori. A banda hi haurà estrats matinals a punts de l’interior.

Precipitacions

La nuvolositat minvarà progressivament i el cel quedarà serè o poc ennuvolat en conjunt fins a migdia, si bé es mantindrà puntualment mig ennuvolat a punts del quadrant nord-est. A partir de llavors, creixeran nuvolades.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

CANSADA DE LA SOLEDAD. Conocería viudo entre 72-74 años. Para rehacer la vida... respetuoso, educado y que le guste bailar. Tel: 631.013.072

SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renatalberto@gmail.com

OCTOGENARI COGNITIU ACTIU 1,75m alt. Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).

TREBALL

PERSONES PER FEINES DIVERSES. Fora bo que saber soldar. WhatsApp 639.124.321

EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083

SE OFRECE CHICO PARA CUIDADO DE PERSONAS MAYORES. Interno o externo. Tel: 631.384.206

AMISTAT

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084

MASSATGES

JÚLIA MASAJES

SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

ALTRES

PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels:

Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067

SILVIA REUS. Tel. 631.147.469 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

David Uclés: «No penso en la posteritat, tots acabarem sota terra i ningú ens recordarà»

Entrevista L’escriptor d’Úbeda ha guanyat el Premi Nadal amb ‘La ciutat de les llums mortes’ (Destino), convertit en fenomen literari

La teva novel·la té com a escenari Barcelona. Què té la ciutat que la fa tan poderosa des del punt de vista literari?

«Tota escriptura neix de lectures prèvies. Els escriptors sempre dialoguem amb altres autors, i ens diferenciem d’ells o continuem la seva tradició. Que una ciutat hagi estat llar i refugi de tants escriptors també influeix: alguna cosa d’aquesta tradició s’impregna en qui hi escriu».

També va ser llar i refugi per a tu. Com va ser la teva estada?

«Va ser una experiència molt bonica. Jo gairebé no coneixia la ciutat, només hi havia estat un dia.

Hi vaig anar amb una beca que cobria dos mesos, però finalment m’hi vaig quedar mig any, perquè vaig adonar-me que necessitava més temps per conèixer-la bé.

Cada dia explorava alguna cosa nova: un barri, un parc, un museu.

Vaig tastar la gastronomia catalana, vaig passar temps amb amics catalans… A poc a poc la ciutat va començar a resultar-me familiar, fins al punt de sentir-la gairebé com casa meva».

Vas descobrir la ciutat, però també escriptors catalans.

«Sí, abans de venir jo coneixia molt pocs autors catalans: no havia llegit Rodoreda, Pla, Espriu, Montserrat Roig o

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Verdaguer. En el cas de Rodoreda, s’ha convertit en el meu escriptor preferit (ara he escrit el pròleg i he dibuixat la coberta de la traducció de La mort i la primavera de Club Editor). Josep Maria Miró va ser un dels primers que em va recomanar llegir-la. Vaig començar per La plaça del Diamant, que em va agradar, però no em va fascinar. Després vaig llegir Mirall trencat i ja em va fascinar una mica, però després, La mort i la primavera, ja em va captivar completament». La vas llegir en català?

«La mort i la primavera la vaig començar en català per curiositat, tot i que ja existia la traducció al castellà. Altres obres, com Solitud, sí que les vaig haver de llegir en català. Em moria [riu], però volia fer-ho així».

A la novel·la, em crida l’atenció i m’agrada l’audàcia de les protagonistes femenines. Era una cosa intencionada?

«No ho va ser al principi. La novella va néixer a partir d’un relat curt que vaig escriure el 2021 per presentar-me a la beca Montserrat Roig. En aquell relat hi apareixia Simone Weil prenent un anís, quan se’n va la llum a la ciutat i es troba amb Picasso, que li diu que es morirà. A partir d’aquí vaig començar a ampliar la història i vaig anar incorporant

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

figures reals».

Hi ha tres dones, però, que sobresurten.

«Quan vaig acabar la novel·la em vaig adonar que tres peces fonamentals eren dones: Rodoreda, Roig i Laforet. Llavors sí que vaig decidir posar-hi més èmfasi, però no havia estat premeditat. També hi ha una responsabilitat personal: com a feminista intento posar el focus en autores el treball de les quals ha estat silenciat o marginat. Però sempre prima l’obra. Si una obra em fascina, la incloc independentment de qui l’hagi escrita».

També m’ha agradat molt l’ús de notes manuscrites.

«Va començar gairebé com un joc narratiu. Primer vaig incloure una nota manuscrita de Carmen Laforet, i després em vaig adonar que hi havia altres textos que podien aparèixer així: cartes, missatges, documents. I vaig decidir, a més, imitar la grafia real de cada autor. I m’agrada que el lector hagi

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

de desxifrar una lletra que de vegades és difícil de llegir».

A la novel·la escrius: “De què serveix la posteritat si no queden homes per veure-la?”. Què n’esperes tu de la posteritat?

«No hi penso, soc bastant existencialista. Amb el temps tots acabarem sota terra i ningú es recordarà de nosaltres. La història a llarg termini no existeix. El que m’importa és la gent que tinc al voltant ara. Per a mi viure consisteix a permetre que els altres puguin preguntar-se què hi fan aquí. Intento contribuir perquè les persones visquin amb llibertat, amb drets, en una societat on puguin fer-se aquestes preguntes».

Molts personatges de la novella poden preguntar com i quan es van morir. Tu la faries aquesta pregunta?

«I tant, m’interessa molt. Si em diguessin que és demà, aprofitaria el dia que em quedés. I si fos d’aquí a trenta anys, viuria sense por: faria surf, parapent…».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Apocalipsis

Punt positiu per la renovació del Museu de Reus-La Llibertat adaptant-se als nous temps tant pel que fa a l’espai com a la museografia, amb ampliació de continguts, i per la seva gratuïtat. Tots els museus públics haurien de ser de franc. Ja sabem que el preu de l’entrada no és el que n’allunya una majoria de gent, tanmateix qualsevol país civilitzat que vulgui seguir-ho sent i prosperant hauria d’entendre els museus, com un dret cultural. Alguns ho fan des de fa molt i d’altres s’estan sumant a aquesta tendència com ho és l’evolució tan ràpida que està experimentant el sector amb la irrupció de l’ultra-tecnologia i la IA. Els museus ja no són només espais analògics i per mirar objectes (en ocasions, també tàctils) sinó, cada cop més, experiències vives. Els grans canvis dels nous formats híbrids (físic més digital) són la immersió total i multisensorial que passen per reconstruccions en 3D d’objectes perduts, espais i esdeveniments, personatges històrics que parlen amb tu, olors, vibracions al terra, so espacial 360°, canvi de temperatura per recrear èpoques… La segona la gran revolució és la hiper personalització que permet la IA com ara, per exemple, una app o ulleres que reconeixen qui ets i fan que puguis rebre la versió que més t’interessi dels objectes o fets (tècnica, emocional, política, científica…), realitzis un recorregut únic amb explicacions del teu nivell acadèmic i idioma, amb humor o serietat segons el teu perfil, tenint en compte on mires més temps per incidir-hi amb informació més profunda, etc. També facilitarà la col·laboració amb marques i videojocs segons cada persona. Tot això sembla que ja és imparable i resulta tan fascinant i enriquidor, un univers infinit de possibilitats pedagògiques abans impensables, com paorós.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.