Actualitat 19
L’Iran confirma la mort de l’aiatoŀlà Ali Khamenei durant els atacs dels Estats Units i Israel
Economia 12 i 13
El Camp de Tarragona i el Penedès sumen més de 740 MEUR d’inversió prevista en els pressupostos del Govern
Opinió 20 Lluís Badia. Sanitat – educació – seguretat - mobilitat: «La ‘sanitat’ té els seus punts dèbils, per molt que ens ‘venguin’ la bondat sense límits»
La formació ho ha anunciat durant la manifestació de mig miler de persones a Tarragona per reclamar el servei, una protesta que no ha comptat amb representants oficials ni institucionals del PSC 5
Futbol 14-17
Aniversari trist al Nou Estadi
Tarragona
El Nàstic perd a casa contra l’Antequera (0-1) i frega el descens La ‘riquesa’ va per barris
l
i 3
L’Ajuntament de Reus planeja una promoció d’habitatges de protecció oficial a la zona del Carrilet Habitatge l 7
El Fortuny reobre després de superar les inspeccions tècniques
Reus l 9
El tarragoní Àngel Òdena signa una actuació d’autoritat al Liceu Òpera l 6
Societat l L’escletxa entre els barris pot arribar fins als 5.000 euros mensuals, segons l’Informe Social de la Generalitat
John Bugarin
Tarragona és una ciutat de contrastos i l’Informe Social 2025 elaborat pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat ho evidencia. Entre els barris de Llevant i els de Ponent hi ha una clara escletxa econòmica: de la zona dels Músics, amb la renda per llar més alta, a Campclar, on es registren les més baixes, conviuen dues realitats molt diferenciades dins el mateix municipi.
Si la mirada s’amplia al conjunt de la província, el context ja és desfavorable. Les famílies tarragonines ingressen uns 3.085 euros mensuals de mitjana, per sota de la catalana (3.555 euros) i lluny dels gairebé 3.700 euros de Barcelona. A Girona (3.342 euros) i Lleida (3.152 euros), les xifres també se situen per sobre. A Tarragona ciutat, la situació millora lleument. La renda mitjana de la llar és d’uns 3.326 euros mensuals, per sobre de la provincial i de Reus (3.097), la segona ciutat més gran de la demarcació. Quan s’analitzen els barris, la fragmentació a la capital es fa evident. A Llevant, zones com els Músics o el Camí de la Cuixa superen els 6.500 euros mensuals d’ingressos. Tot i que el cost de la vida sobrepassa els 4.600 euros al mes, el marge és ampli i deixa un coixí considerable. La situació és similar a Boscos (5.197
euros), la Vall de l’Arrabassada (4.811) o la zona de Tarragona 2 (4.984 euros): barris cars, però amb rendes que cobreixen sobradament la despesa. La realitat canvia al centre de la ciutat. A la Part Baixa i la Part Alta, les rendes queden per sota de la mitjana de la ciutat, amb valors que varien entre els 2.400 i 2.7.00 euros mentre que el cost de la vida ronda entre els 2.500 i 3.100 euros mensuals. En tots els districtes del nucli antic i dels barris marítims, es gasta més del que s’ingressa.
La situació és especialment delicada als barris de Ponent, com la Floresta o Bonavista, així com a Sant Salvador. Les rendes se situen entre 2.100 i 2.600 euros, però el cost de la vida s’acosta o supera els 2.900 euros. A Torreforta, hi ha sectors on la renda pot superar els 3.000 euros.
Campclar és el cas més extrem, amb llars on el dèficit pot arribar al miler d’euros mensuals. Concretament, en els blocs que queden entre els carrers Riu Ter, Riu Llobregat i Riu Brugent, els ingressos són de 1.595 euros al mes.
Les desigualtats econòmiques també existeixen dins
La renda mitjana a la ciutat és de 3.326 euros al mes, per sota de la catalana
d’un mateix barri i Sant Pere i Sant Pau n’és un clar exemple. La renda mitjana a l’entorn de la plaça de la Sardana és baixa i insuficient —1.982 euros— per cobrir la despesa mitjana, que ronda els 2.600 euros; però a la zona propera a la Universitat els ingressos s’eleven fins als 3.200 o 3.400 euros, valors que se situen per sobre del cost de la vida.
En conjunt, el mapa dibuixa una Tarragona partida. A les zones amb rendes altes, el cost també és elevat, però assumible. A l’altra banda, hi ha barris on el desajust entre ingressos i despesa és persistent i condiciona el dia a dia de les famílies que hi viuen.
Actuacions de l’Ajuntament
Campclar
Bonavista
La consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona, Cecilia Mangini, ha assegurat que el govern és «conscient» de «la diferència social entre barris» i que treballa per reduir-la amb diverses línies d’actuació. Ha posat com a exemple La Torreforta, que des del 2025 concentra serveis essencials per als infants i les llars dels barris de Ponent, com el Servei d’Intervenció Socioeducativa o el d’Orientació i Atenció a Famílies. També ha destacat el projecte Treball als Barris, que l’últim any va arribar a 44.435 persones de Ponent i Sant Salvador; i l’impuls d’habitatge públic a tota la ciutat. A
Vall de l’Arrabassada
llar 4.811 € Cost de la vida 3.904 € Diferència: 907 €/mes
Mitjana Tarragona
Renda neta de la llar 3.326 € Cost de la vida 3.258 € Diferència: 68 €/mes
Dades extretes de l’Informe Social de Catalunya 2025 elaborat per la Generalitat de Catalunya
Mitjana de Catalunya
Renda neta de la llar 3.555 €
Cost de la vida 3.377 € Diferència: 178 €/mes
Mitjana Tarragona
Renda neta de la llar 3.085 €
Cost de la vida 3.135 €
Diferència: -50 €/mes
Mitjana Barcelona
Renda neta de la llar 3.686 €
Cost de la vida 3.432 €
Diferència: 254 €/mes
Mitjana Lleida
Renda neta de la llar 3.152 €
Cost de la vida 3.163 €
Diferència: -11 €/mes
Mitjana Girona
Renda neta de la llar
3.342 €
Cost de la vida 3.265 €
Diferència: 77 €/mes
Mitjanes provincials d’euros/mes
Imatge aèria dels barris de l’Arrabassada i Músics, dos dels que tenen les rendes més altes de la ciutat. Marc Colilla
«Passa a totes les ciutats, però aquí és molt visible per la distància entre els barris»
Societat l El professor i investigador de la URV, Àngel Belzunegui, analitza les dades
Jhon Bugarin
«Totes les realitats urbanes són d’aquesta manera». Amb aquesta idea, Àngel Belzunegui, professor de sociologia i investigador de la URV, defensa que les diferències de renda entre zones, especialment entre Lle-
vant i Campclar, no són «cap excepció». En aquest sentit, assegura que «això passa absolutament a totes les ciutats», tot i que a Tarragona és «molt visible» per la «important distància geogràfica» entre aquests barris. Pel que fa a l’origen d’aquests contrastos, asse-
nyala que «la residencialitat és molt potent» i que viure en una zona determinada actua com a «marca d’estatus» dins l’estratificació de la població. Barris com Campclar es van construir vinculats a la petroquímica per allotjar-hi treballadors, i això ja va marcar una di-
ferenciació física i social. Aquestes desigualtats territorials, apunta, són històriques i es remunten als inicis de la ciutat industrial, com en el cas de Manchester, on els barris obrers es van situar al costat de les fàbriques. El sociòleg assenyala que és difícil revertir aquestes
Àngel Belzunegui. Cedida
«Tenim molt pocs espais on relacionarnos amb persones d’estatus diferent»
bretxes per la forta segmentació existent entre els barris: «Vivim en compartiments pràcticament estancs i tenim molt pocs espais on ens relacionem amb persones que tenen un estatus diferent del nostre». «La gent busca espais on relacionar-se amb els seus iguals», afegeix.
Societat l Els convocants de la manifestació van demanar la dimissió de la consellera de Salut, Olga Pané, si no hi ha canvis
Mig miler de persones van clamar ahir contra la Generalitat i van reclamar un servei d’atenció a l’ictus «digne» a Tarragona. La mobilització es va fer al Balcó del Mediterrani al migdia, convocada per la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) i de la Plataforma per la Salut Pública del Camp de Tarragona. Entitats de les Terres de l’Ebre també hi van participar. «Patim un greuge territorial, estem oblidats. I no pararem fins aconseguir que la trombectomia estigui disponible les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana», va exposar Alfonso López, president de la FAVT.
Fa pocs dies, el Departament de Salut va anunciar que el servei passarà a oferir-se cada dia de la setmana, en horari de 8 a 20 hores. Dotze hores que per a les entitats convocants són «insuficients» per donar resposta als pacients. «En l’ictus, els mi-
nuts compten. Que tinguem una unitat que funcioni de vuit del matí a vuit del vespre no ajuda que hi hagi una bona recuperació», va indicar Marisa Cañón, membre de la Pla-
taforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública.
Un altre dels arguments esgrimits per part del Govern a l’hora d’abordar la situació a Tarragona és que falten pro-
fessionals formats a Catalunya per poder ampliar el servei. En aquest sentit, Alfonso López va proposar que el departament de Salut opti per redistribuir els professionals
formats en trombectomies que estiguin en altres equipaments sanitaris per garantir el servei les 24 hores del dia a Tarragona. «Han tingut un any i mig per moure’s. Formar
especialistes requereix mínim dos anys, què fem mentrestant? Entenem que no hi ha especialistes per a tothom, però per què a Girona i Barcelona està cobert al 100%? Que els comparteixin i que no ens perjudiquin com sempre a Tarragona», va denunciar el president de la FAVT.
«Bové, conseller»
Algú que exemplifica els efectes d’aquest greuge territorial és Francesc Bové, qui va patir un ictus fa set anys. Va ser corejat al crit de «Bové, conseller», pels assistents a la concentració. «El Departament menteix amb les dades que exposa. La nova distribució és insuficient, l’ictus no entén d’horaris», va reblar. Durant la concentració, també s’han escoltat proclames per demanar la dimissió de la consellera Pané en cas que no s’implementi el servei de 24 hores d’atenció a l’ictus a l’hospital Joan XXIII. «A Barcelona fa més de deu anys que el tenen 24 hores al dia tot el dia de
«Una unitat que funcioni de vuit del matí a vuit del vespre no ajuda»
«Estem parlant de vides. Si així i tot no sortim al carrer, quan ho farem?»
l’any. I aquí sembla que hi ha molts problemes perquè ho tinguem», va lamentar Bové. A més, va afegir que en el cas ebrenc, la situació encara es complica més si coincideix fora de l’horari de trombectomies passades les vuit del vespre, ja que el trajecte fins a Barcelona és més llarg. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona també va fer un parlament i va donar suport al reclam.
Vides en joc
Pel que fa a la capacitat de convocatòria, López va assenyalar que «hauríem de ser més». «Molta gent es pensa que donant suport des de les xarxes socials ja és suficient. Estem parlant de vides. Si així i tot no sortim al carrer, quan ho farem?», va reflexionar el president de la FAVT. La ciutadania del Camp de Tarragona va parlar ahir. I reclama solucions ja, no vol esperar més. Hi ha vides en joc.
Política l El PSC demana un «vot de confiança» per implementar el servei
Oriol Castro Sanz
La lluita per una millor atenció a l’ictus a Tarragona fa mesos que ha saltat a l’arena política on, com és habitual, tots els partits s’intenten penjar la medalla. Ahir es van sumar a la manifestació representants de tots els partits polítics, menys del PSC, que va ser l’ase dels cops. Especialment, d’ERC, en un moment clau per a la negociació dels pressupostos de la Generalitat. «En cas que el PSC compleixi amb els seus acords i hi hagi una negociació de pressupostos, evidentment ho inclourem. Quan Esquerra parla del finançament singular i estem reclamant recursos, no estem reclamant recursos perquè sí. Estem reclamant recursos per dotar els serveis del nostre país d’aquestes qüestions. Quan parlem de tenir la clau de la caixa, quan parlem de l’IRPF, parlem de poder dotar aquests serveis com la trombectomia per l’ictus 24 hores a Tarragona», va dir Raquel Sans, diputada d’ERC.
Des de Junts per Catalunya es va avançar que avui es presentarà una moció al Parlament per a reclamar aquest servei essencial pel territori. Una proposta que es votarà a mitjan març. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i l’alcaldessa de Valls, Dolors
Imatge d’una de les pancartes de la manifestació d’ahir. ACN
Farré, també van assistir a la manifestació. «Estem bastant habituats a escoltar que el Camp de Tarragona és la segona regió metropolitana més important de Catalunya des del punt de vista demogràfic i econòmic. Que es noti també des del punt de vista sanitari», va comentar Segura. El batlle també va fer esment a l’absència dels alcaldes socialistes del Camp de Tarragona, molts dels quals conformen l’Associació per l’Impuls Metropolità, a la concentració. «El silenci, les presències i no presències ja s’expliquen per si mateixes.
Cap alcalde metropolità del PSC va assistir a la manifestació
Si creem institucions que el que volen és que traslladar un únic missatge conjunt i que superi l’àmbit polític, doncs aquesta manifestació era una bona oportunitat perquè això es fes evident», va dir Pere Segura.
Pel que fa als Comuns, la formació va mostrar el seu suport ferm a la reclamació pel territori. A nivell parlamentari, els Comuns van assenyalar que el seu acord amb el PSC pels pressupostos hauria de fer possible la instaura-
ció del servei a Joan XXIII. «És una qüestió de voluntat política, ja no és una qüestió de recursos. Tenim un acord de pressupostos que són més de 2.500 milions d’euros més pel Departament de Salut. Per tant, ara toca que d’una vegada, per totes, Tarragona no sigui una ciutat de segona», va indicar David Cid, diputat dels Comuns al Parlament.
Pel que fa a una possible dimissió o destitució de Pané, la formació considera que «ara és temps de diàleg». «El que toca és que el Departament mogui fitxa. Això és el que ens importa a nosaltres. No estem aquí per discussions de la política», va concloure Cid. Representants del Partit Popular també van assistir a la manifestació i van mostrar el seu suport.
Des del Partit Socialista, expliquen que els alcaldes del territori mantenen un posicionament conjunt i consideren que «cal donar un vot de confiança al compromís adquirit» per anar implementant progressivament el servei. Tanmateix, des del PSC expressen «el màxim respecte i comprensió» cap a la ciutadania que es va concentrar.
Música l El Liceu programa l’òpera d’Amilcare
Ponchielli amb un elenc notable que sosté una partitura irregular i un llibret poc consistent
La Gioconda, en cartell aquests dies al Gran Teatre del Liceu —i vista dissabte en la funció que ens ocupa— és una òpera que exigeix molt més del que ofereix. El llibret d’Arrigo Boito, basat en Victor Hugo, és retòric i poc consistent dramàticament, i la partitura d’Amilcare Ponchielli alterna moments d’efecte amb llargues estones sense tensió ni rumb. Hi ha espurnes —alguns solos, passatges corals, la popular Dansa de les hores— però el conjunt s’estira durant tres dilatades hores sense columna vertebral. Tot plegat deixa la sensació d’una obra que únicament és defensable si les veus sostenen l’edifici.
La Gioconda (Ekaterina Semenchuk) va estar a l’altura del repte: delicadesa en el fraseig, potència quan calia i uns aguts molt notables. El Suicidio! va ser el seu gran moment, sostingut amb seguretat tècnica i una emoció ben dosificada, donant gruix
dramàtic a una escena que necessita convicció per funcionar. L’Enzo Grimaldo (Martin Muehle) va mostrar bona projecció i dicció, però amb una emissió gairebé sempre en fort i una veu més aviat prima, amb poca gradació dinàmica; el Cielo e mar! va resultar efectiu, però sense gaire matís. La Laura Adorno (Varduhi Abrahamyan) va complir amb solvència i bona projecció, i l’Alvise Badoero (Alexander Köpeczi) va imposar-se amb una veu amb cos, ampla i ben utilitzada. La Cieca (Violeta Urmana) va oferir bon fraseig i aguts segurs, tot i uns greus poc consistents. En aquest context, el baríton tarragoní Àngel Òdena va destacar amb claredat. El seu Barnaba va tenir presència, projecció i una dicció exemplar. L’O monumento! va sonar expansiu i sòlid, amb una línia de cant ben sostinguda i una interpretació escènica intensa, sense caure en l’excés. Potser algun agut va tensar-se
Intensitat expressiva
El baríton tarragoní Àngel Òdena signa un Barnaba d’autoritat i amb cos vocal
lleument, però sempre amb control i projecció intacta. Va construir un personatge creïble i incòmode, amb la maldat justa i un compromís evident. No va ser l’únic que va brillar, però sí un dels pilars de la funció. Des del fossat, Daniel Oren va dirigir amb ofici, mantenint la tensió i donant espai a les veus. No hi va haver grans lectures ni revelacions, però sí una conducció segura. L’or-
questra del coliseu comtal va respondre amb qualitat —i quan va lluir, ho va fer per mèrit propi—, especialment en una Dansa de les hores molt ben resolta, amb un cos de ball en plena forma. El Cor del Liceu i el Cor Infantil van estar solvents i compactes, contribuint a donar gruix i vida als grans moments col·lectius.
La producció de Romain Gilbert ofereix alguna imatge potent, sobretot als actes centrals, amb el vestuari vistós de Christian Lacroix. L’escenografia funciona en determinats quadres, però en d’altres s’aguanta pels pèls i no acaba de sostenir l’acció amb solidesa. La direcció
d’actors és pobra i la definició de personatges, mínima, cosa que accentua la sensació de buit dramàtic. I mentre dissabte, a platea, semblava organitzar-se un discret concurs de tos —amb algun espectador entrant gairebé a tempo—, quedava clar que la funció se sostenia per la professionalitat de cantants, cor i orquestra més que no pas per l’obra en si. Si algú vol saber de què és capaç aquesta partitura, que escolti la gravació de 1958 dirigida per Antonino Votto amb Maria Callas i Fedora Barbieri (Orchestra Sinfonica di Torino della RAI i Coro Cetra): allà hi ha foc de veritat; la resta són intencions.
Habitatge l S’alçaran a la finca de l’avinguda del Carrilet, 16, aprofitant la nau on s’anava a traslladar el mercat
Sergi Peralta Moreno
Per mitigar els efectes de la crisi de l’habitatge, l’Ajuntament de Reus ha posat sobre la taula la possibilitat de construir una nova promoció. El govern municipal ha completat els primers passos per poder alçar pisos amb protecció oficial (HPO) a l’entorn del Carrilet. En concret, estaran a l’avinguda del Carrilet, 16, aprofitant la nau en què s’havia plantejat traslladar el mercat del barri en l’anterior mandat.
El primer moviment en aquesta direcció es va produir en la Junta de Govern Local de divendres passat, amb l’aprovació de la permuta de la finca de l’avinguda del Carrilet, 16, propietat de Reus Mobilitat i Serveis SA, per la parcel·la del carrer Rafael Vilà Barnils, 10, del consistori. L’objectiu de l’acord és poder oferir l’espai en següents convocatòries de programes per incrementar l’oferta d’habitatge protegit, com és el cas del Pla 50.000 de la Generalitat de Catalunya. Fonts municipals assenyalen que la finca de l’avinguda del Carrilet té «un interès estratègic perquè està situada dins l’àrea d’influència directa del procés de regeneració urbana, que pretén esdevenir un pol de centralitat i inter-
També s’habilitaran 130 pisos protegits als carrers Ball de Diables i Vilafortuny
modalitat amb capacitat d’incidir en el conjunt del teixit urbà proper, amb proximitat
a un node intermodal entre autobusos, estació de tren de Bellissens i el futur tramvia, i busca també millorar connexions entre barris densos». «Té, a més, una sinergia significativa amb el Pla de Barris del Sud, que l’Ajuntament impulsa amb finançament de la Generalitat», afegeixen des
Innovació l Tres startups de la Incubadora Redessa van presentar els seus projectes davant d'inversors i experts de l'ecosistema emprenedor en el Demo Day d'APTenisa, celebrat en el marc de la 15a edició del Fòrum Transfiere a Màlaga. Aquest fòrum va tenir lloc del 24 al 26 de febrer, sent una gran cita europea de referèn-
cia en els àmbits de la ciència, tecnologia i innovació. A la jornada de presentació a inversors van participar AlgaNova, un projecte que aposta per la biotecnologia basada en microalgues, Drop It, que desenvolupa una solució d'intel·ligència artificial aplicada al rendiment, la recuperació i la salut de les dones, i IndregiZymes Func-
tional Solutions, spin-off de la Universitat Rovira i Virgili especialitzada en ingredients funcionals destinats a empreses del sector cosmètic. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que «un dels punts forts de la Incubadora Redessa és que facilita a les start-ups la seva participació en fòrums de referència internacional». Redacció
del consistori.
En paral·lel, la ciutat ha rebut la resolució del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat referent a la selecció de dos solars per a la construcció d’habitatge protegit, en el marc de la primera convocatòria del Pla
50.000 Habitatges. Es tracta de terrenys ubicats als carrers del Ball de Diables i de Vilafortuny, respectivament, que tenen capacitat per a la construcció de 130 pisos amb protecció oficial. En aquests moments, l’Ajuntament ja treballa en l’encàrrec dels treballs per a la construcció de
les dues promocions, i busca altres finques disponibles que puguin optar als programes de creació d’HPO.
Cal recordar que, a més, estan en marxa les promocions del Complex Riera —l’antiga Hispània—, a tocar del centre, i de Mas Iglesias, al carrer Jaume Vidal i Alcover, que posaran a l’abast gairebé 200 domicilis. S’espera que les obres estiguin enllestides aquest 2026.
Casa dels Mestres
La Junta de Govern Local també va donar vistiplau a iniciar els tràmits per a la rehabilitació de dos immobles de propietat municipal situats a la Casa dels Mestres, al passeig de Mata. Els habitatges estaven adscrits fins ara a Redessa per optimitzar i unificar el model de gestió del lloguer de les promocions d’HPO municipals. Els acords de col·laboració entre l’Ajuntament i l’empresa municipal preveuen que les actuacions de reforma del parc d’habitatges van a càrrec del consistori, mentre que Redessa s’ocupa del seu manteniment. En aquesta línia, el govern municipal va aprovar la desadscripció dels dos habitatges de la societat de desenvolupament econòmic per poder portar a terme la intervenció.
Tradició l La Festa dels Tres Tombs completa una nova edició amb la benedicció a la Puríssima Sang
Viatjar en el temps. Boines, barretines, barrets de copa; americanes, camises, faixes. En un món dominat per dessuadores i vambes, Reus va tornar a temps pretèrits, a èpoques dels avis, i dels avis dels avis. La Festa dels Tres Tombs és molt més que una desfi-
lada de cavalls, eugues i carruatges: és un record i un agraïment a la vida dels pagesos i de tots els animals. És la valuosa lliçó que es van emportar la desena de nens i nenes que van entendre l’origen de la jornada de bracet de Carles Pitarch, de Bravium Teatre. «Carles, saps per a què serveix conservar
Esport l És el segon any consecutiu que la colla tarragonina guanya el torneig
Miquel Llaberia Futbol i castells, dues grans passions del territori que es van unir amb la celebració de la XXII edició del Torneig Casteller de Futbol Sala que, enguany, va tenir lloc a Reus el passat cap de setmana des del 28 de febrer fins a l’1 de març. Els vencedors van repetir per segon any consecutiu, els de la camisa ratllada de la capital tarragonina es van imposar en un duel tarragoní contra els Castellers de Vilafranca. Els Xiquets de Tarragona van signar un 5 a 4 contra els Verds, sent una final entre dos
dels preferits en un torneig que acollia fins a 48 colles castelleres de tot Catalunya.
L’escenari va ser el Pavelló Olímpic Municipal i altres camps del seu entorn on es van dur a terme diferents partits simultanis. L’equip local, els Xiquets de Reus, van caure a setzens de finals contra els Castellers de Terrassa, en un partit que es va allargar fins als penals, i van finalitzar el torneig en 25a posició de la general. El darrer dia, la final de consolació, prèvia a la gran final, la van protagonitzar els Minyons de Terrassa i els Cap-
aquestes tradicions? Perquè ens recorden qui som i d’on venim», va deixar-li clar el seu avi.
Al Parc de la Festa, èquids i genets es posaven a punt amb un contundent esmorzar. El fred ja no era el d’antuvi i el sol s’escolia, oferint un raig d’escalfor. Era el moment ideal per cavalcar. Amb la Somera —erròniament batejada com a Mulassa en qualcuna ocasió— liderant la comitiva, a quatre rodes, sobre el llom o en poni els participants es dirigiren
al Mercat Central. Les terrasses s’havien reconvertit en modernes torres de guaita per albirar la presència d’animal i amo; no per atacar-los o preparar-se per combatre l’emboscada, ans al contrari, per victorejar-los i retratar la seva imponent visita. A la plaça de Prim, el contingent fou rebut pels Gegants d’Alforja, avellana Ribeta inclosa, que agitaren els cossos plens de joia i caliu. I a la plaça de Catalunya, els més menuts simulaven muntar cavalls pura sang
Els tombs simbolitzen el benestar de l’animal i de la família i una bona collita
amb unes versions animades i de joguina, sorprenentment dotades de vida, però de mida encara més diminuta, de forma que els ponis reals semblaven Gulliver en el seu viatge inaugural. El primer tomb era per demanar a Sant Antoni Abat que cuidés el benestar dels animals. Els ravals foren completats i s’entrà en la segona volta, per aconseguir una bona collita. El tercer tomb servia per demanar la salut de les famílies. Abans de tancar l’itinerari, l’efígie de Sant Antoni Abat fou pujada a una tarima a la plaça de la Puríssima Sang. El mossèn va recordar que, en moltes ocasions, els éssers humans es comporten com a veritables «animals terribles» i va cridar a la convivència i el respecte «a tothom». «Som germans entre nosaltres i amb tota la creació», va proclamar. Tot seguit, va beneir els animals de companyia que s’havien apropat a l’àgora. Púdels, Yorkshire terriers, pomerànies i més gossos dominaven la visual, però també va deixar-se veure un gat, amb distància de seguretat assegurada.
De seguida, els petits amics van haver de fer-se a un costat. Les passes dels cavalls ressonaven sobre l’asfalt. Catacloc, catacloc. No tardaren a presentar-se davant el gran públic. Hi hagué qui havia estat reservant lloc des d’abans de les 11, i les campanes ja havien marcat la 1 del migdia. Davant la mirada de centenars de persones, èquids, grans i petits, genets, acompanyants i carruatges foren beneïts.
de
grossos de Mataró amb un resultat final de 3 a 3 que, finalment, va donar una victò-
ria trepidant als Minyons en la ronda de penals. D’aquesta manera finalitzava una com-
petició amb una complexa organització que va tirar endavant gràcies a l’esforç dels
organitzadors, els Xiquets de Reus, i amb el suport de Reus Esport i Lleure.
Cultura l El 10 de febrer es va tancar l’equipament per deficiències en la instal·lació elèctrica i antiincendis
Miquel Llaberia
El Consell del Consorci del Teatre Fortuny va acordar el passat 27 de febrer la reobertura del Teatre Fortuny amb la pertinent recuperació de l’activitat programada. Segons han informat des del consistori reusenc, s’hauria rebut ja les inspeccions favorables en matèria elèctrica i antiincendis, que van ser els motius que van provocar el tancament de l’equipament cultural el passat dimarts 10 de febrer. Des del Consell del Consorci afirmen que continuaran treballant «amb rigor i responsabi-
litat per millorar l’equipament teatral». D’aquesta manera, es manté inalterable la programació prevista per aquest mes de març.
Aquesta començarà aquest divendres 6 de març amb l’obra de La tempestat, de William Shakespeare i dirigida per Oriol Broggi. El dia 14 se celebrarà la Gala de Dansa Roseta Mauri i el 17 serà el torn per l’òpera Norma, basat en un drama francès d’Alexandre Soumet, i el 20 Improshow. El dia 21 Jo sóc Hamlet, una versió contemporània en format 360 graus de William Shakespeare, i l’endemà Ai! La Misè-
Cultura l Juantxo Skalari va estrenar el seu nou disc durant un concert el passat divendres 27 de febrer a la Sala Lo Submarino de Reus, que va servir també per la inauguració de les Perles de l'Accents. Aquest concert servia per presentar en directe el seu últim treball, El tiempo perdido — Radical Park E2 que també suposava l’inici
de la seva gira. La sala de concerts es va omplir amb unes 400 persones que van cantar temes nous i de clàssics que recorren gairebé tres dècades de trajectòria artística del cantant navarrès resident a Reus. Com és habitual, l’artista va combinar el seu característic ska amb missatges solidaris i consignes reivindicatives. Redacció
ria ens farà feliços. Finalment, el divendres 27 serà el torn de Glorious! i tancarà el mes El Pony Menut, la versió per a públic familiar del grup El Pony Pisador.
Per un altre costat, el tancament temporal del Teatre Fortuny va comportar la reprogramació dels espectacles previstos durant el mes de febrer. Alguns d’ells ja s’han celebrat en altres indrets com el Concert Solidari Divendres de Carnaval del Círcol o Gaudí, el musical, que es van celebrar a firaReus Events. Per un altre costat, altres espectacles es van reprogramar en altres
Es van haver de reprogramar els actes de febrer en altres dates o indrets
dates com és el cas d’Ai! La Misèria ens farà feliços, Brighton 64 el 8 de maig i Nacho Vegas
L’arqueologia centra les propostes de més de 300 joves a la First Lego League a Reus
Formació l L'esdeveniment vol promoure les vocacions cientificotècniques entre els joves
ACN
L’arqueologia va centrar les propostes tecnològiques presentades durant la First Lego League que es va celebrar a Reus el passat dissabte 28 de febrer en què van participar uns 360 joves de la demarcació de Tarragona. Les proves es dividien en dues categories d’edat i ambdues estaven relacionades amb la programació i la robotització. Tot plegat, pretén posar als participants en una situació de treball en equip per resoldre reptes a través de la investigació científica. Aquesta era la 15a edició d’un esdeveniment impulsat des de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que pretén promoure les vocacions cientificotècniques entre nois i noies. «És un motiu d’orgull que hi hagi aquestes vocacions tan primerenques en l’enginyeria, sobretot entre les dones. Veiem com va
Dues noies provant el seu robot a la First Lego League. ACN
ujant el percentatge de dones tant a l’Escola com a la First Lego League», va afirmar durant l’esdeveniment el director de l’ETSE, Àngel Cid. En total, una cinquantena d’equips adolescents van demostrar la feina duta a terme durant la jornada que es va celebrar a les instal·lacions de firaReus Events.
l’1 d’octubre. No obstant això, el cas va generar polèmica entre els diversos grups de l’oposició al consistori que van demanar explicacions davant del tancament sobtat. Precisament, en una pregunta de la CUP durant el passat ple municipal de febrer de l’Ajun-
tament de Reus, el regidor de Cultura, Daniel Recasens, va detallar el finançament del teatre durant l’última dècada, el qual ha anat creixent fins a superar actualment els 1,1 milions d’euros. Aquest depèn de l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona i subvencions de la Generalitat.
Mor M. Carme Just Masdeu, docent i defensora del català a Reus
Societat l M. Carme Just Masdeu va morir el passat 26 de febrer als 77 anys. Docent de professió, fou una destacada defensora del català a la ciutat de Reus. Va impartir classes d'Història, Geografia i Literatura Catalana en l'etapa postobligatòria, va ser formadora en cursos de llenguatge administratiu i jurídic al Centre de Normalització Lingüística i membre del Consell Directiu del Centre de Lectura. Redacció/CdL
Economia l La modificació de crèdit preveu reforçar àrees com la neteja, l’impuls energètic o la mobilitat
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vila-seca va aprovar el passat divendres una modificació de crèdit que incrementarà en 10,54 milions d’euros els pressupostos municipals. La proposta va ser impulsada amb els vots majoritaris del grup municipal de Vila-seca Segura, però sense el suport de la resta d’òrgans polítics locals, sumant abstencions del Partit Socialista, VOX i Decidim Vila-seca, i un vot contrari de Vila-seca en Comú. L’augment, tal com va explicar l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, es portarà a terme després d’incorporar una liquidació positiva restant dels beneficis de l’any 2025, que queden «a lliure disposició» del consistori.
Després d’aprovar els pressupostos més alts de la seva història a mitjan mes de novembre de l’any passat, la modificació aprovada portarà la xifra inicial a un total de 57,1 milions d’euros. D’aquesta manera, l’increment gairebé doblarà la inversió municipal respecte als pressupostos aprovats l’any 2023.
El Centre Cal·lípolis liderarà la inversió a Cultura, que sumarà més d’1 milió d’euros
Reforç
L’àmbit d’habitatge i urbanisme serà el més reforçat amb 2,3 milions d’euros extra, incrementant el pressupost fins
La regidora d’Hisenda, Elisabet Torredemé, va presentar una llista de propostes reformulada, integrant les noves partides. Destaquen les àrees d’educació, habitatge, cultura i seguretat com les més beneficiades.
als 6 milions d’euros en actuacions de manteniment, millores energètiques i inversions en equipaments municipals. El projecte del Centre Experiencial Cal·lípolis encapçalarà les inversions de la regidoria de Cultura, esport i identitat, que augmentaran en 1 milió d’euros i ascendiran fins als 7,7 milions aquest 2026. La subvenció de la secretaria general de Turisme amb la que comptarà el consistori per impulsar el centre a la Pineda,
segons va explicar Torredemé, suposarà un avantatge per desenvolupar altres propostes.
En els casos de serveis d’Administració moderna i eficient, de Seguretat i Cohesió social rebran més d’1 milió d’euros, centrant-se en propostes com l’adaptació climàtica de les llars d’infants (creació de refugis climàtics), l’increment dels seus serveis, la digitalització i millora de les correspondències munici-
pals i les actuacions com ara sales d’emergències, vehicles o personal als cossos de seguretat.
La modificació també permetrà introduir subvencions per la creació d’empreses i la creació de plans d’ocupació a través de l’àmbit d’Economia, que rebrà 280.000 euros més, així com «garantir un servei estable» de mobilitat millorant els serveis i tancant la dotació en 1,2 milions d’euros respecte a l’inicial.
Turisme l El turisme regeneratiu va presentar-se a Salou el passat divendres com una de les opcions pioneres en l’àmbit de sostenibilitat de cara al futur. El Xalet Fort va ser l’escenari del taller organitzat per la Càtedra d’Innovació Turística de Salou en una jornada formativa conduïda per David Isern i Edgar Tarrés, que va reunir professionals i empresaris del sector per explorar noves estratègies vinculades a un nou format de turisme. En aquest sentit, van explorar-se les maneres en que els turistes «podrien deixar el municipi millor del que està» un cop finalitzen les seves visites, centrant-se en la primera part del taller en un model que planteja «minimitzar els impactes». L’objectiu és impulsar iniciatives vinculades amb el turisme sostenible i el benestar com a motivació dels viatges, oferint una «oportunitat de diferenciació per a les destinacions». La segona part de la jornada va orientar-se a l’acció mitjançant dinàmiques participatives, on els assistents van presentar els seus projectes, treballant conjuntament per identificar accions concretes que permetin incorporar la «regeneració» a les seves iniciatives turístiques. El taller va facilitat també un espai de networking per als empresaris interessats. Redacció
Cultura l Salou ha celebrat aquest diumenge el neixement de l'Associació Salou Destroy Silence, una entitat que ha reunit a prop de 160 percussionistes per desfilar pels carreres del municipi. La proposta pretén consolidar-se al municipi com una més de les entitats culturals, i aquest cap de setmana va comptar amb la participació
de set colles convidades per estrenar-se: BattuXanga (Alcañiz), Atabaladors de Salou, Boctukada (Tortosa), TokoXtu Amposta, Cerbatuka i MiniTuka (Cervelló), Geganst de Salou, Tymbals i Percussió de València. Un dels moments més intensos va ser l’apadrinament oficial: una interpretació conjunta de la cultura popular. Redacció
Adam Díaz Garriga
La construcció d’habitatge social al Vendrell començarà a consolidar-se a partir d’aquest 2026 després que el consistori aprovés el conveni amb la Generalitat aquest passat divendres 27 de febrer. L’Ajuntament del Vendrell va determinar la seva voluntat de cedir solars municipals per crear habitatges. Una qüestió que es trobava sobre la taula des del març de 2024 amb cinc solars incorporats a la Reserva Pública de Solars de la Generalitat, en concret, els dels carrers Ramon Llull, Ginebró, Francesc de Riera i Frederic Marès Deulovol.
D’aquesta manera, durant la segona licitació de solars que oferirà el Govern pròximament, es preveu que s’adjudiquin tres dels cinc solars publicats i podran construir-se fins a una trentena
Calafell i Cunit reclamen més busos exprés a Barcelona
Serveis l Els ajuntaments de Calafell i Cunit han anunciat aquest divendres una reclamació conjunta per augmentar el servei d’autobusos exprés fins a Barcelona, argumentant la necessitat que «en passi, mínim, un cada hora». D’acord amb els consistoris, des del començament del servei el passat setembre, s’han detectat deficiències i «agreujat els problemes» per la falta de transport i d’espai dins els busos. Els dos alcaldes, Ramon Ferré i Jaume Casañas, es reuniran el pròxim 18 de març amb el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, per plantejar aquesta reivindicació. Des del consell comarcal del Baix Penedès, també es proposarà una ampliació de la línia de bus exprés que surt del Vendrell i va a Barcelona per l’interior, així com horaris que surtin més aviat i el cap de setmana des dels municipis. Redacció
d’habitatges: deu per solar i edifici. Les promocions impulsades per la Generalitat i el consistori tindran un dret de superfície en favor de la constructora adjudicada de 75 anys, i un cop finalitzin,
passaran a ser propietat de l’Ajuntament.
La situació, d’acord amb l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, permetrà destensar la situació de l’habitatge a la localitat a causa
El municipi preveu la creació de fins a 80 pisos de protecció oficial en un futur
de la seva «proximitat amb Barcelona». El batlle sumava a les dificultats situar-se entre els municipis turístics, un dels motius pels quals «hi ha problemes».
L’Ajuntament del Vendrell també assegura que «està treballant amb la Generalitat» per incorporar immobles per a habitatge protegit en altres programes, com els de les colònies industrials o el Casal Familiar. L’acord signat preveu incrementar els 22 pisos protegits pel parc d’habitatge construïts des del 2021 fins a 50 pisos, o fins a una vuitantena amb la incorporació dels solars restants.
Internacional de la Dona
Amb l’objectiu de reivindicar la igualtat de drets i oportunitats
Redacció
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona, el 8M, l’Ajuntament de Constantí ha organitzat activitats, adreçades principalment al col·lectiu de dones del municipi, amb l’objectiu de reivindicar un any més la igualtat de drets i oportunitats entre els homes i les dones.
a l’Arboç diversos autors d’un «greu» abocament il·legal de runa
Successos l Els fets van produïr-se durant la matinada del passat dijous
Redacció
La Policia Local de l’Arboç va identificar el passat dijous els diversos autors d’un «abocament massiu» de runa i altres materials no permesos a l’Àrea d’Emergència del municipi. Una infracció que va qualificar-se com a «greu» per part del consistori a causa del «gran volum i la tipologia dels residus abocats», que van dificultar l’ús de l’espai per part d’altres usuaris. Els identificats van ser captats per càmeres de videovigilància i les autoritats van iniciar la denúncia corresponent.
El consistori advertia que aquests abocaments «suposen un cost econòmic molt elevat per a les arques municipals», a més que el recinte no és «lliure», ja que les restes d’obres, runa o materials especials tenen obligació de portar-se a la Deixalleria de Bellvei.
En aquest sentit, l’Ajuntament assegurava que durant els últims sis mesos s’ha portat a terme un treball «intens». Fins ara, s’han tramitat 18 denúncies per diferents infraccions contra l’ordenança municipal de residus.
L’acte central tindrà lloc el mateix diumenge 8 de març, a les 13 hores, amb la lectura del manifest davant de l’Ajuntament, a càrrec del Grup Cultural Mestresses de Casa.
Tot seguit, a les 14 hores, es realitzarà el tradicional dinar de la dona al Pavelló Poliesportiu municipal.
Les inscripcions es poden fer fins al 4 de març a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Constantí. A més, el 26 de febrer i el 3 de març també es poden fer en ho-
rari de tarda, de 16:30 a 18:30 hores. El preu és de 25 euros. A més, durant el dinar es farà entrega de detalls i reconeixements diversos i, en acabar, hi haurà entreteniment amb molts premis amb «Bingo Music Show». La celebració del 8M és una data per a la participació i reivindicació col·lectiva, al ser una lluita de tota la societat, no únicament les dones.
Economia l En total, la Generalitat espera invertir més de 743 milions d’euros dins la demarcació
Adam Díaz Garriga
La Generalitat de Catalunya va anunciar el passat divendres la distribució dels pressupostos d’enguany amb una inversió rècord a Catalunya i, en concret al Camp de Tarragona. Després de tres anys sense aprovar una proposta definitiva, el Govern preveu — després d’assegurar el suport dels Comuns— una inversió a la demarcació de 743,4 milions d’euros. La proposta que actualment està sobre la taula suposaria un increment del 172% respecte als pressupostos del 2023.
Entre la gairebé cinquantena de propostes que rebrien finançament, el 80% representarien inversions directes de la Generalitat i l’altre 20% transferències de capital, és a dir, ajudes financeres als ens municipals. La majoria dels projectes que rebrien suport econòmic, però, tindrien continuïtat fins al 2029 i es finançarien en diverses anualitats que s’activarien al 2027. En el cas de Tarragona, les obligacions plurianuals sumarien 374,8 milions d’euros, mentre al Baix Penedès se situarien en 38,4 milions d’euros.
L’àmbit de les infraestructures ferroviàries preveu la partida més gran a la demarcació amb 101,2 milions d’euros, que es destinarien íntegrament a l’execució del projecte del nou Tramvia del Camp de Tarragona. El finançament es dividiria en dos: 70 milions d’euros s’inclourien en els treballs entre Salou i Vila-seca i 31,2 milions d’euros al tram de Cambrils. El recorregut, que connectarà Vilaseca, Salou i Cambrils, estarà enllestit, previsiblement, a partir de l’any 2028.
Entre les propostes que rebrien més finançament, la Generalitat també va anunciar inversions per ampliar, remodelar i millorar els recintes UCI de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per un valor de
55,7 milions d’euros. A la llista s’hi afegirien la nova Planta de Valorització Energètica Tarragona (PVA), amb 15 milions d’euros pressupostats, que permetria gestionar residus per crear energia tèrmica i elèctrica, o les obres de la Residència de Gent Gran Segle XX (l’ICASS) de Reus, que s’impulsarien després de dos anys de recorregut amb 10,9 milions d’euros. L’apartat de conservació de carreteres i millores viàries, arreu del territori, també rebria més de 9,4 milions d’euros.
En l’àmbit de promoció so-
cial, també es preveu portar a terme construccions com el nou Institut Miami a Montroig del Camp (1,2 milions d’euros), l’ampliació de l’Escola Joan Ardèvol per crear un Institut Escola a Cambrils (5,4 milions d’euros) i la creació de l’Escola Bernardí Tolrà de Vila-Rodona i un nou recinte a Maspujols, ambdós per 2,9 milions d’euros.
Desbloqueigs
Des del Govern també es planteja impulsar iniciatives culturals, com les reformes al Monestir de Santes Creus i el
∑ Projecte nova captació regadiu Comunitat General Regants Aigües Riu Montsant des del regadiu del Garrigues Sud: 1,9M€
∑ Conservació de carreteres: 1,3M€
seu entorn (1,7 milions d’euros), la Casa de la Cultura de Valls (323.854 euros) o el projecte executiu de museografia del MNAT (Tarragona), amb un finançament de 2,3 milions d’euros.
Altres projectes que s’esperen desbloquejar són les obres del conjunt Logis Montblanc, en licitació des del passat mes d’octubre del 2025, per
Les partides podrien impulsar gairebé una cinquantena de projectes
3,1 milions d’euros, o l’Auditori de Torredembarra, que rebrà 1 milió d’euros per adaptar l’interior. També s’hi sumaran el nou parc de bombers de Tarragona (5,7 milions d’euros) o l’ampliació del CAP de l’Arboç (2,6 milions d’euros) en matèries de cultura i salut. Entre la cinquantena de propostes, l’àmbit de seguretat també preveu per inversions per materialitzar les obres de mitigació de riscos d’inundació a la zona de la Salut de Salou (1,8 milions d’euros) o el projecte de construcció del Fòrum de la Justícia de Tarragona (5,6 milions d’euros).
∑ Cartoixa d’Escaladei: 569.808€
∑ Renovació dels desguassos de mig fons de la presa de Siurana: 298.444€
∑ Mirador paisatgístic del priorat al pk 8+800 de la t-710 i al pk 12+500 de la t-702. Porrera i la Morera de Montsant. 100.218€
∑ Remodelació de l’estació depuradora d’aigües residuals de Falset: 701.089€
∑ Camp poliesportiu de l’Ajuntament de Falset: 54.582€
No garantit
El PSC, a l’espera d’Esquerra Republicana
Malgrat l’anunci sobre la distribució dels pressupostos que el Partit Socialista preveu impulsar aquest 2026, el Govern no compta amb el suport garantit d’Esquerra Republicana. El partit d’Oriol Junqueras manté la negativa i podria
prorrogar els pressupostos per tercer any consecutiu, a l’espera de noves negociacions. PSC i ERC asseguren que «mantenen el contacte» per desbloquejar la situació, que dependria principalment de les demandes dels republicans respecte a la recaptació de l’IRPF. Els Comuns, en canvi, han assegurat el seu vot a favor.
∑ Nova construcció Institut de Miami a Mont-Roig del Camp: 1,2M€
∑ Nou Tramvia del Camp de Tarragona: 31,2M€
de Tractament de Residus (CTR) de la Conca de Barberà: 500.000€
L’Espluga de Francolí
Conca de Barberà 22 M€
∑ Conservació de carreteres: 3M€
∑ EDAR col·lectors de Blancafort: 431.806€
Aigüamúrcia
Cabra del Camp
Alt Camp
27,7 M€
∑ Actuacions a la Logis Montblanc: 3,1M€
∑ Conservació de carreteres: 2,2M€
∑ Monestir de Santes Creus i entorn: 1,7M€
∑ Permeabilització de l’AP-2 i la C-435 a Cabra del Camp: 639.000€
∑ Nova construcció Escola Bernardí Tolrà de Vila-Rodona: 2,9M€
∑ Casa de Cultura de Valls: Treballs de millora de l’edifici 323.854€
∑ Museu de Valls. Mobiliari i equipament museogràfic 200.000€
∑ Pius Hospital de Valls 143.591€
Baix Penedès
62,8 M€
Oliva
El Vendrell Calafell Cunit
∑ Ampliació del CAP de l’Arboç: 2,6M€
∑ Ampliació Escola La Parellada (Santa Oliva): 2,1M€
Reus
Vila-seca
Tarragonès
474,4 M€
Torredembarra
∑ Auditori de Torredembarra: 1M
∑ Nou CAP Torredembarra: 2,1M€
∑ Condicionament urbà C-31 Calafell – Cunit: 1,4M€
∑ Modificació concessió Autopista Castelldefels – Sitges – El Vendrell (C-32): 1M€
∑ Subvenció per inversions Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla amb 10M€
∑ Inversions a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (ampliació, remodelatge UCI, etc) per valor de 55,7M€
∑ Planta Valorització Energètica (PVA) Tarragona: 15M€
∑ Reforma i ampliació del Parc de Bombers de Tarragona: 5,7M€
∑ Projecte construcció fòrum de la Justícia a Tarragona: 5,6M€
construcció Escola a Maspujols: 2,9M€
∑ Nova rotonda a la C-31B a Vila-Seca: 2,3M€
∑ Nou Tramvia del Camp de Tarragona: 70M€
∑ Producció del projecte executiu de museografia del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT): 2,3M€
∑ Reforma de l’alberg de joventut a la ciutat de repòs i vacances a Tarragona: 2,1M€
∑ Trasllat vial de la zona expropiada del Port de Tarragona per a incloure’l dins del recinte del Complex Educatiu de Tarragona: 1,6M€
∑ Instal·lació d’enllumenat i distribució de climatització, ventilació i sistema de telecomandament edifici del Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Educació: 1,5M€
∑ Obres de mitigació del risc d’inundació al Barri de la Salut de Salou: 1,8M€
∑ Nova unitat d’estudis clínics a l’Hospital Sant Joan de Reus: 5,3M€Inversions en línies assistencials de l’Hospital Sant Joan de Reus per valor de 3,6M€
∑ Obres de reforma Residència de Gent Gran de Reus Segle XX: 10,9M€
∑ Construcció del nou CAP del Barri del Carme: 378.458€
∑ Carril bici a la TV-3141 Reus-Cambrils: 1,5M€
∑ Centre de Tractament de Residus (CTR) Camp de Tarragona: 10M€
∑ Ampliació Escola Joan Ardèvol per un Institut Escola a Cambrils: 5,4M€
Les dades comarcals inclouen el pressupost 2026 i les obligacions plurianuals 2027-2029
Nàstic. Rebollo (P), Santos, Hugo Pérez, Óscar Sanz, Zoilo, Mángel Prendes (Pujol, 46’), Montalvo (Álex Jiménez, 70’), Pol Cid (Abdallah, 46’), Juanda Fuentes (Gelardo, 84’), Jaume Jardí i Cedric (Baselga, 70’).
Antequera. Alcover (P), Antón, Barbu, Quintana, Félix (Sánchez, 46’), Aspra, David Ramos (Diz, 87’), Luismi, Biabiany (Dos Santos, 57’), Siddiki (Parra, 77’) i Destiny (Gené, 57’).
Gols. 0-1, Antón (23’). Àrbitre Imanol Irurtzun Artola (navarrès). Va mostrar la targeta groga als locals Mángel i Hugo Pérez i als visitants Destiny. Siddiki, Luismi i Antón. Incidències. Partit de la jornada 26 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 9.196 espectadors.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Sabadell
2.At.Madrileño
3.Europa
4.Eldense*
6.Teruel 38 26 10 8 8 20 21
7.Villarreal B* 37 25 9 10 6 33 22
8.Antequera* 37 25 10 7 8 30 27
9.Algeciras* 37 25 10 7 8 28 25
10.Alcorcón 36 26 8 12 6 25 23
11.Hércules 36 26 9 9 8 30 30
12.UD Ibiza 35 26 9 8 9 27 24
13.Tarazona 33 26 8 9 9 22 25
14.GIMNÀSTIC 33 26 9 6 11 30 34
15.Real Murcia* 32 25 8 8 9 24 25
16.J Torremolinos 32 26 7 11 8 33 35
17.At.Sanluqueño 24 26 6 6 14 23 37
18.Betis Deportivo22 26 5 7 14 25 41
19.Sevilla Atlético 21 26 4 9 13 13 25
20.Marbella* 21 25 5 6 14 19 32
RESULTATS
Jornada 26 Primera RFEF
Sevilla At.-At. Madrileño 1-1
At.Sanluqueño-Marbella 3-2
Alcorcón-Betis Deportivo 3-0
Hércules-Eldense 2-1
UD Ibiza-Tarazona 1-0
Europa-J. Torremolinos 2-3
Cartagena-Sabadell 0-0
GIMNÀSTIC-Antequera 0-1
Algeciras-Teruel 0-0
Villarreal B-Real Murcia 1-1
PRÒXIMA JORNADA
Real Murcia-At.Sanluqueño
Betis Deportivo-Sevilla Atlético
Sabadell-Algeciras Marbella-Europa
Eldense-GIMNÀSTIC
Antequera-Ibiza J. Torremolinos-Alcorcón
Teruel-Villarreal B Tarazona-Cartagena Atlético Madrileño-Hércules
Futbol l El conjunt grana torna a enfonsar-se després del gol rival i acaba amb la festa del 140è aniversari aigualida sent inferior a l’Antequera
Era un dia especial, però va ser una derrota habitual al Nou Estadi. El Nàstic de Tarragona va tornar a rebre un mastegot de l’Antequera i continua negat a casa. La derrota és dolorosa tant per ser en el 140è aniversari del club, com a la classificació perquè deixa l’equip a escassos punts del descens. L’equip va engegar el
partit en alça i va fer cim amb el gol anul·lat de Santos. De nou, es mostra que aquest equip té mandíbula de vidre i no aguanta els cops, sinó que s’enfonsa.
El Nàstic de Tarragona va sortir esperonat per la rebuda. Els pilars de les quatre colles castelleres, tifos i un Nou Estadi ple a les graderies amb l’afició core-
jant els seus homes com gladiadors. D’aquesta manera, l’equip va sortir a mossegar. Amb Montalvo i Sanz de nou a l’onze, el capità jugant de central, l’equip va dirigir-se a l’àrea contrària i Jaume Jardí va completar la primera aproximació amb un tir de volea que va sortir desviat.
Molt del Nàstic en els primers minuts i l’equip tocar el cel en el seu segon córner. Jaume Jardí va centrar a la frontal i Sergio Santos, al primer toc, la va enviar cap
al fons de la xarxa. Tothom va celebrar el gol mentre que l’àrbitre ho anava a revisar amb el videoarbitratge. Un central de l’Antequera va abraçar i tombar a Juanda Fuentes dins de l’àrea petita. L’anàlisi de l’àrbitre va ser diferent, el gol va ser anul·lat per fora de joc posicional de Juanda perquè, segons el collegiat, dificultava la jugada al porter.
L’Antequera va aprofitar la segona vida per continuar els seus atacs per la banda de Zoilo. Biabiany el va su-
perar tot seguit amb massa facilitat per posar una pilota a l’àrea que Dani Rebollo va refusar. Amb tot, la jugada va continuar al vèrtex, on Antón va efectuar un centre-xut que es va enverinar fins a colar-se per sobre de Dani Rebollo cap al fons de la xarxa. De l’1-0, el partit va anar al 0-1. La història de cada partit, sempre passa alguna cosa i aquesta vegada va suposar un
mastegot. Les certeses es convertien en dubtes, els encerts en errors i el Nàstic queia presa de la pressió de l’Antequera. El conjunt andalús pressionava la sortida de pilota i els grana es van quedar sense recursos per superar-la. Pèrdua rere pèrdua, l’equip va poder veure materialitzat el 0-2. Siddiki va capitanejar una gran jugada que va deixar David Santos completament
sol a l’àrea petita. Error total en defensa, però arreglat per un Dani Rebollo que va aturar el mà a mà. La primera part va acabar amb un Nàstic que va posar cor per buscar l’empat, però, una vegada més, es va trobar sense idees ni encert. Parralo va voler sacsejar a l’equip a la mitja part donant entrada a Keyliane Abdallah. El francès va entrar amb les habituals ganes i, fins i tot, va
Les seccions del Club Gimnàstic, presents a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada
La festa va continuar durant la mitja part amb les seccions del club Gimnàstic de Tarragona desfilant sobre la gespa del Nou Estadi. La secció de rítmica va culminar la posada en escena amb una actuació especial on mostraven els diferents esports de la història de l’entitat al llarg dels seus 140 anys d’història.
rematar un centre de Juanda amb un tir creuat que va sortir fregant el pal. La tònica, però, va ser la mateixa. El conjunt grana es-
tava mancat d’idees i d’eines per on executar-les. La pilota no circulava pel mig del camp ni tan sols es buscava la verticalitat deixant la pilota a
Sergio Santos va marcar un gol que va ser anul·lat per un fora de joc polèmic
Una vegada més, quan el Nàstic va rebre el gol, va perdre les idees
l’esquena de la defensa rival. El Nàstic jugava a través d’impulsos, i això es va veure com, en la desesperació, Hugo Pérez va provar un tir des de ben lluny de la porteria. Aquesta vegada l’energia de Keyliane no va poder fer empatar el partit. Ni tampoc va servir Pol Cid. Fa la sensació que Cristóbal Parralo ja ha gastat totes les cartes guanyadores. Per la seva banda, l’Antequera es va limitar a jugar al futbol, no a les cartes i va mantenir la segona part amb el resultat a favor esgarrapant minuts i buscant el contacte. Tota una lliçó de com es guanya un partit fora de casa.
L’1x1
Jornada 26
0 Nàstic
1 Antequera
Protagonista
Noves aturades salvadores. Si no fos per ell, el resultat hauria sigut més dolorós.
Prendes
Cedric Omoigui
Inofensiu
Va abaixar algunes pilotes, però semblava que no podia guanyar res al rival.
L’entrenador
Cristobal Parralo
Dani Rebollo Sergio Santos Óscar Sanz
Fa jornades que és el més consistent dels defensors. Va lluitar de valent per aguantar la línia.
Va retornar a l’eix de la defensa on va patir i tampoc va millorar quan va tornar al mig del camp.
Li va costar en defensa, tant en els duels com en la presa de decisions.
Venia de fer un partidàs i ahir va presentar la seva cara B. El van superar molt fàcilment.
Va sortir endollat com el camp, però amb el pas dels minuts es va dessagnar com la resta.
Aquesta vegada no va poder destacar amb la seva energia i va ser canviat al descans.
Keyliane Abdallah
Va sortir amb l’alegria habitual, va provar i no li van sortir les coses, però va millorar l’equip.
Va mostrar-se poc, és normal tenint en compte que no li arribaven pilotes.
Dubitatiu en els duels i amb la possessió i negat en la sortida de la pilota.
Nou partit que se l’escapa al tècnic grana amb els mateixos pecats. Va veure com el seu pla de partit quedava en res després del gol de l’Antequera i no va saber fer reaccionar a l’equip per aixecar el partit i assolir, com a mínim, l’empat.
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Cristóbal Parralo, va sortir decebut després de la derrota del seu equip contra l’Antequera. Els grana ho tenien tot a favor i en un escenari a favor: 9.196 persones a la grada animant en el 140è aniversari del club. Tot es va aigualir amb la derrota. «Ens ha costat generar. Hem arrencat bé el partit, però un parell d’imprecisions ens han fet perdre la confiança inicial», va apuntar el tècnic. Parralo va destacar el que és evident:
Enric Pujol Marcos Baselga
Va sortir amb veritables ganes de canviar les coses, però no li va arribar ni una pilota.
«Queden moltes jornades al davant i molt per patir. Qui abaixi els braços i es rendeixi està liquidat»
Futbol l El tècnic grana va lamentar perdre en un dia assenyalat
«A casa hem de fer i generar molt més. Hem de ser més verticals. És una llàstima perdre perquè teníem molta il·lusió en el partit i allargar la dinàmica de victòries». La derrota torna a ser un nou cop que deixa a l’equip a tocar del descens. «Queden moltes jornades al davant i molt per patir. Qui abaixi els braços i es rendeixi està liquidat», va subratllar l’entrenador. La sensació, però, és que quan l’equip rep un gol, s’enfonsa. «Estem una situació complicada i qualsevol cop costa d’assimilar», va apun-
tar el tècnic. El partit també va tenir el seu grapat de polèmiques amb el gol anul·lat de Santos i una segona groga no vista que el Nàstic va reclamar al videoarbitratge. «L’àrbitre ens va dir que no hi havia imatges i no es podia analitzar. Del gol anul·lat, només ens ha dit que era fora de joc. La veritat és que tot el que hem reclamat no ens ha donat res. En el partit de la primera volta contra l’Antequera també hi havia un penal no xiulat i un gol legal anul·lat. Hi ha coses que estanyen molt», va cloure el tècnic.
Gairebé no va tenir presència, només en una ajuda defensiva. Sembla que no està centrat.
Titular contra el Madrileño, sense temps per generar cap impacte contra l’Antequera.
«A casa hem de generar i fer molt més per guanyar. Hem de ser més verticals»
«Estem en una situació complicada i qualsevol cop cosa d’assimilar»
Futbol l Famílies i amics van omplir de moviment la Budallera amb molts jocs i un bon ambient que es va entristir amb la derrota
Arnau Montreal Quesada
A les instal·lacions del Nou Estadi Costa Daurada es va viure una festa des de primera hora. El Nàstic celebrava el seu 130è aniversari amb una jornada plena d’activitats que va fer xalar als més petits des de les 11 hores, però que es va acabar amb un final amarg amb la derrota de l’equip contra l’Antequera.
Ahir era el dia del Club Gimnàstic, no només del futbol. I això va quedar ben palès des
de primer moment. Les seccions del Nàstic van ser les protagonistes en les diferents activitats i, amb els inflables, la música i el menjar, es va culminar una jornada festiva que transpirava molt bon ambient. Des del primer moment estava tot preparat al camp annex de gespa artificial de les instal·lacions de la Budallera. Amb els punts estratègics ben dividits, només es veia córrer a grups de nens mentre que d’altres participaven en les diferents activitats. A me-
sura que s’apropava el migdia, millor ambient hi havia amb cues per a buscar pizzes, d’altres per les postres i els que esperaven una fideuada que va repartir gairebé un miler de racions.
Dels més joves fins als més grans esperaven amb moltes ganes l’inici del partit. Era el colofó final per una jornada exitosa així que el bon ambient que es va transpirar a l’annex va entrar al Nou Estadi Costa Daurada. Allà, la festa del 140è aniversari va conti-
nuar amb més actes Primer, el soci nº1 Baltasar Marqués va bufar les espelmes del 14è aniversari amb el capità Óscar Sanz. Les quatre colles castelleres de Tarragona van rebre els jugadors amb quatre pilars. Al mateix temps, es van desplegar dues grans pancartes. La primera, confeccionada per Orgull Grana, es llegia «Amor etern, mai aniràs sol» amb les imatges de l’escut originari i l’actual. D’altra banda, preferent es va cobrir amb una gran pancar-
ta que subratllava «forjats al Mediterrani, terra d’un escut, un sentiment, un llegat, 140 anys d’història grana». Carregats de globus a les grades, l’afició va empènyer el seu equip en el tret inicial i va celebrar amb eufòria el gol que va acabar anul·lat de Sergio
Les seccions del Nàstic van ser les protagonistes a l’aniversari
Santos. També va empènyer i va remar quan l’Antequera va marcar el 0-1.
Al descans, la jornada va continuar amb l’actuació de l’equip sènior de la Gimnàstica Rítmica, molt aplaudida per l’afició, i també amb la presentació de les seccions. Malauradament, el futbol no va acompanyar l’alegria de l’afició. El partit va acabar en derrota, entristint un Nou Estadi amb 9.196 ànimes que va acabar acomiadant una jornada d’ensomni amb un malson.
Atlètic Balears. Pablo Garcia, Marc Lechevre, Jaime Pol, Alejandro Pérez (Bover 72’), , Guillem Castell, Iván López, Jofre Cherta (Pachón, 79’), Morillo (Serrano, 72’), Bonet, Keita (Ulrich, 72’) i Darius Fustos (Durán, 87’). Reus FC Reddis. Pacheco, Alberto Benito, Pol Fernández (Xavi Molina, 58’), Lluis Recasens, Andy Alarcón, Sergi Casals (Vaz, 58’), Ramon Folch (Céspedes, 58’), Sandro Toscano, Xavi Jaime, Miquel Ustrell (Carbia, 74’) i Kenneth Soler (Serrano, 74’). Gols. 1-0, Keita (30’); 1-1, Kenneth (32’) i 2-1, Jaume Pol (49’). Àrbitre. Joaquín Béjar Caballero (murcià). Va mostrar la targeta groga al local Durán i als visitants Pacheco, Pol Fernández i Miquel Ustrell. Va expulsar amb vermella directa a Xavi Jaime. Incidències . Partit de la jornada 25 disputat a l’Estadi Balear
Futbol l El conjunt balear va castigar la falta de contundència defensiva roig-i-negra amb una derrota
El Reus FC Reddis ensopega a domicili contra l’Atlètic Balears en un duel d’alta intensitat en el qual els roigi-negres van pecar de falta de contundència defensiva. Kenneth va reaparèixer a l’onze amb gol i perill, però els locals van fer una trencadissa en la rereguarda visitant en un partit que va acabar amb un home menys amb l’expulsió de Xavi Jaime.
Els locals van encetar amb més força. El conjunt balear va demostrar que encara li coïa el 4-0 en el duel al Municipal de Reus així que van arraconar els roig-i-negres a la seva àrea. Volien colpejar primer, i cada pèrdua reusenca es convertia en una aproximació perillosa. Qui més perill portava era l’extrem Moha Keita, que semblava especialment atrevit per buscar les escletxes entre la defensa reusenca.
Els de Marc Carrasco estaven en posició tortuga: tancats enrere, però amb les llances preparades. D’aquesta manera, un desajust del Balears va provocar la primera estocada. Kenneth Soler va atrapar la pilota. El del Vendrell va en-
carar i, de sobte, va prémer l’accelerador per deixar enrere el seu defensor per pura potència en l’arrencada. En el mà a mà amb el porter Pablo Garcia, va col·locar bé el cos en el remat, però el porter li va guanyar la partida. El partit va agafar velocitat i l’Atlètic Balears va dir la seva. De fet, Moha Keita va aga-
El CBT guanya a Sant Cugat i s’aferra a la segona posició de la Tercera FEB (78-84)
Bàsquet l L’Ibersol CBT es va emportar ahir una victòria molt treballada de Sant Cugat per 78-84 que li permet mantenir la segona posició a la Tercera FEB, a un partit del líder, el Mollerussa. Després d’una primera part amb alternatives, els de Toni Larramona van controlar el marcador durant la segona, però amb rendes que no han
estat mai definitives. Els tarragonins van saber patir i van guanyar-li la partida al conjunt local amb bons números de la seva parella interior (Buscail 18 punts i 11 rebots i Loras 15 i 14).La contribució anotadora de David Fernández i Stefanuto (14 punts i la direcció d’Iker Fernández, van guiar l’equip en els moments més delicats. Redacció
far el guant de Kenneth per construir-se la seva jugada.
L’extrem del Balears va agafar la pilota al lateral. Va encarar amb paciència a Sergi Casals i, amb un cop decidit, va trencar la línia desfent-se tant del lateral com de Xavi Jaime que havia anat en l’ajuda. Dins de l’àrea, Keita va seguir la internada regatejant els següents
dos homes roig-i-negres i després un darrer per enviar la pilota al fons de la xarxa. Tot un golàs per posar l’1-0.
La diana, però, no va intimidar el Reus. Tot el contrari, la reacció va ser immediata. La maquinària del Reus es va connectar en un contracop letal. Xavi Jaime va posar la pilota darrere dels defensors i
Xavi Jaime va ser expulsat al segon temps amb una vermella directa
Un mal refús d’Alarcón el va aprofitar Jaume Pol per enviar un xut amb efecte per marcar un dolorós 2-1.
Kenneth Soler la va atrapar i, amb un toc gràcil, la va enviar al fons de la xarxa.
L’empat va deixar glaçat l’estadi Balear i les anades i tornades van continuar sobre la gespa fins al descans sense moure el marcador.
La batalla va continuar a la represa amb un Balears amb la porteria del Reus entre cella i cella i van avançar amb perill fins a aconseguir el gol.
Aquesta vegada la reacció no va arribar i, de fet, patia en defensa un Reus que veia com Pacheco es feia cada vegada més protagonista. Carrasco va reordenar el seu equip amb el retorn de Xavi Molina per millorar la solidesa defensiva. Amb tot, el partit va rebre una nou sotragada amb l’expulsió de Xavi Jaime. El capità va arribar tard en un duel al mig del camp i va cometre una falta que es podria haver acabat amb una targeta groga, però l’àrbitre la va castigar amb la vermella. El càstig que va ser definitiu per tancar el 2-1 que deixa el Reus a un punt de caure del play-off.
Atlètic Lleida-Poblense Torrent-Porreres
Girona B-Valencia Mestalla
Barça Atlètic-Atlètic Balears Andratx-Castellón B SD Ibiza-Barbastro Terrassa-UE Olot REUS FCR-Alcoyano
Espanyol B-UE Sant Andreu
Just 1-4 i suma la setena victòria en els últims nou partits
Hoquei l El Reus Deportiu s'emporta els tres punts davant del Sant Just en el partit d'ahir a casa del rival. Un 1-4 final que ha tardat a veure el primer gol, en els darrers minuts de la primera part i per part de Joan Salvat. A l'inici del segon temps Guillem Jansà ha posat el 0-2 al marcador i, més tard, Martí Casas ha sentenciat el partit amb
un 0-3. No obstant això, els de Sant just han volgut continuar plantant cara i Xavi Crespo ha marcat el seu únic gol, tot i que de poc ha servit amb l'1-4 final cortesia de Joan Salvat. El Reus Deportiu suma la setena victòria en els últims nou partits i recupera la cinquena posició de l'OK Lliga, a dos punts del quart, el Calafell. Redacció
Orient Mitjà l L’escalada s’agreuja amb bombardejos en diversos països i el president de l’Iran diu que continuen «ferms»
Agències
Durant la matinada de dis sabte a diumenge, el pre sident dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, va anunciar la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l’Iran, a qui va definir com «una de les persones més ma lignes de la història». L’Iran va confirmar la mort de l’aiatol· là Ali Khamenei i va iniciar els tràmits per formar un consell interí, segons va informar l’agència de notícies del país IRNA, que apunta que aquest gabinet serà provisional fins que l’Assemblea d’Experts triï un altre líder. Aquesta estruc tural provisional estarà for mada pel president, el cap del consell judicial i un jurista del Consell de Guardians. Tam bé s’ha confirmat la mort del ministre de Defensa que va anunciar Israel dissabte. Des prés de l’atac israelià i dels Es tats Units, l’Iran assegura que té la intenció de seguir con traatacant, especialment en bases americanes a la regió. La mitja lluna roja confir mava dissabte més de 200 persones mortes, però segons la mateixa agència, el balanç a l’escola de primària per a nenes Shajareye Tayabeh, a la ciutat de Minab, puja ja a 148 persones. Trump va amenaçar ahir de respondre «amb una força mai vista» si l’Iran pren represàlies per la mort de l’aiatol·là Khamenei. «L’Iran acaba de declarar que avui atacarà amb molta més
Albares coordina la protecció de 30.000 espanyols
Món l El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Alba res, i el seu gabinet de crisi es van reunir ahir amb tots els ambaixadors espanyols a l’Orient Mitjà per avaluar la situació sobre el terreny a cada país, revisar la situació dels espanyols que hi viuen (uns 30.000) i donar instruc cions sobre la seva protec ció. De moment no consten ferits. ACN
Milers d’iranians van sortir al carrer per plorar la mort del seu líder a mans dels Estats Units i Israel. EFE
força, amb més força que mai. Val més que no ho facin per què, si ho fan, els colpejarem amb una força mai vista», va assegurar el president dels Estats Units a Truth Social. El règim iranià ha afirmat que en les últimes hores ha tornat a atacar objectius mi litars a Israel i fins a 27 bases militars dels EUA a l’Orient Mitjà. «Avions de combat de la Força Aèria Iraniana han
El papa Lleó crida a aturar la violència
Món l El papa Lleó XIV ha fet una crida a les parts perquè aturin «l’espiral de violència» a l’Orient Mitjà abans d’arribar a un «abis me irreparable». En un missatge a X, va reconèixer la seva «profunda preocu pació» pel que està passant en aquestes «hores dramà tiques». «L’estabilitat i la pau no es construeixen amb amenaces mútues». ACN
L’Iran va continuar atacant ahir Israel i diversos països de la regió
bombardejat amb èxit bases militars nord americanes als països del Golf Pèrsic i a la regió del Kurdistan», va informar l’agència Tasnim, vinculada a la Guàrdia Revo lucionària.
Qatar
Per la seva banda, el Ministeri de Defensa del Qatar va anun ciar que ha pogut interceptar «amb èxit» l’impacte de 18
Els Goya coronen ‘Los domingos’
Cinema l Los domingos va regnar en la gala de retorn a Barcelona dels Premis Goya. Esperonada pell suport dels es pectadors, la coproducció d’Alauda Ruiz de Azúa es va endur els principals Goya. ACN/Jordi Borràs
míssils balístics al seu territo ri, tot i que s’haurien produït «diverses explosions» a la capital, Doha, segons la cade na Al Jazeera. El Ministeri de l’Interior del Qatar va precisar que es tracta d’un «incendi menor en una zona indus trial» a conseqüència de la caiguda de metralla després de la intercepció d’un míssil. No hi hauria ferits. Per la seva banda, el líder iranià a l’exili
i fill de l’últim xa de Pèrsia, Reza Pahlavi, va celebrar la mort del «dèspota sanguina ri» Ali Khamenei. «L’assassí de desenes de milers dels fills i filles més valents de l’Iran, ha estat esborrat de la història. Amb la seva mort, la Repú blica Islàmica ha arribat a la seva fi i molt aviat serà rele gada a les escombraries de la història», va aplaudit Pahlavi en un missatge a X.
«Ferms i determinats»
Mentrestant, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, va assegurar que continuen «ferms», i va remarcar la «de terminació» del règim mal grat la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei. «El crim dels cri minals i el martiri dels éssers estimats de l’Iran no crearan cap obstacle en la determina ció del govern de la República Islàmica de l’Iran per complir amb els seus deures i respon sabilitats», va assegurar Pe zeshkian en un missatge a X. L’Iran va continuar atacant ahir Israel i diversos països de la regió en resposta a l’ofensi va contra el seu país. Almenys vuit persones han mort i 20 han resultat ferides per l’im pacte d’un míssil iranià a Beit Shemesh, a Israel. Els Emirats Àrabs van in formar que han interceptat desenes de míssils balístics i drons des de l’atac a l’Iran. Ahir, 21 drons van impactar en objectius civils. Hi ha tres morts i més de cinquanta fe rits.
Helena Solà abandona ERC amb retrets contra la formació
Política l La militant d'ERC i líder del moviment Foc Nou Helena Solà va anunciar ahir que deixa el partit. Ho va dir a X, on va explicar que ho fa «per coherència política i per digni tat personal». «És una decisió dolorosa, però profundament meditada. Ja no puc formar part d’aquest projecte», va dir.ACN
El Mobile World Congress celebra dues dècades a Barcelona
Tecnologia l El Mobile World Congress celebra el 20è aniversari amb una edició ha canviat «radicalment» a la de fa dues dècades, en paral·lel a la revolució tecnològica, que ha estat «estratosfèrica». L’esdeveniment espera rebre més de 100.000 visitants amb un gran impacte econòmic. ACN
k Tribuna k
Aquesta setmana, el divendres 6 de març, es compleixen cinquanta anys de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, el jove de dinou anys que va perdre la vida al carrer de la Unió de Tarragona en el context de les mobilitzacions obreres i ciutadanes de 1976. Mig segle després, el seu nom ha deixat de ser només un record íntim per esdevenir també una qüestió de memòria democràtica col·lectiva.
Els fets del 6 de març de 1976 s’inscriuen en un moment convuls de la mal denominada transició, marcat per les vagues obreres i per la indignació arran dels recents cinc assassinats a Vitòria-Gasteiz per part de la Policia Armada, els grisos del franquisme. Aquella tarda, la Rambla de Tarragona es convertí en una ratera.
Segons testimonis, atestats i el sumari judicial, Juan Gabriel fugia de les càrregues policials quan va caure des d’una terrassa del carrer Unió núm. 7. La versió oficial parlà d’accident. La ciutat, però, mai no ha deixat de preguntar-se què va passar realment, enmig d’efectius de la Policia Armada pujant darrera seu per l’escala i d’altres disparant pilotes de goma als carrers.
Durant anys, el cas ha romàs en una zona grisa de la història. No obstant això, la perseverança de la família ha estat exemplar. El 2016 i el 2020, el ple de l’Ajuntament de Tarragona havia aprovat iniciatives per dignificar la seva memòria amb una placa i un monòlit. Més recentment, s’han impulsat gestions judicials per revisar el sumari i explorar noves vies d’esclariment.
Reconeixement del Parlament
’Informe Social 2025 constata una evidència incòmoda a Tarragona: la ciutat viu una fractura econòmica notable entre barris. Les diferències de renda entre Llevant i Ponent, amb casos extrems com Campclar, dibuixen un mapa on el codi postal condiciona la capacitat d’arribar a final de mes. Quan en alguns sectors els ingressos superen àmpliament el cost de la vida i en d’altres el dèficit pot acostar-se al miler d’euros mensuals, no parlem només d’estadística, sinó de desigualtat estructural. Ara bé, l’anàlisi del sociòleg Àngel Belzunegui, professor de la Universitat Rovira i Virgili, introdueix un element de perspectiva
necessari: totes les ciutats presenten contrastos interns. La segregació residencial, explica, és un fenomen històric vinculat al desenvolupament industrial i a la construcció d’identitats socials. Tarragona no seria una excepció, sinó un cas especialment visible per la seva configuració urbana i la distància física entre barris. Aquesta mirada no nega la bretxa, però en relativitza el caràcter extraordinari. El risc, però, és normalitzar-la. Que la desigualtat sigui habitual no la fa menys problemàtica. La segmentació en ‘compartiments estancs’, amb pocs espais de relació entre estatus diferents, erosiona la cohesió i dificulta l’ascensor social.
En les darreres setmanes, la nostra societat s’ha vist aclaparada per una sèrie de noves que posem en dubte permanent, molts dels punts que sempre s’han donat per assegurats, és a dir, la sorpresa social front determinats fets, i ens colloca, a tots, en un espai d’especulació continua on sembla que tot és provisional, i el que pot ser més difícil d’acceptar, res es pot donar per segur.
El 18 de setembre de 2025, el Parlament de Catalunya ha adoptat la Resolució 370/XV. En aquest acord, la cambra “reconeix el valor per a la memòria democràtica i la importància de recuperar i conèixer la veritat” sobre aquells fets, expressa solidaritat amb la família i insta el Govern a documentar el cas, incloure’l en els registres oficials de víctimes de la repressió policial del tardofranquisme i fer-lo visible en les accions commemoratives i pedagògiques, especialment amb motiu del cinquantè aniversari.
La versió oficial parlà d’accident. La ciutat, però, mai no ha deixat de preguntar-se què va passar realment
En qualsevol societat democràtica avançada, com crec que encara som, existeixen una sèrie de principis que no és poden posar en dubte, si no volem veure’ns abocats cap a una mutació de molts graus a mantenir o recuperar.
Per això, conceptes com ‘sanitat, educació, seguretat i mobilitat’, són drets intocables si realment volem continuar gaudint d’un marc de convivència, mínimament just i, sobretot, democràtic, amb totes les seves conseqüències.
Aquest reconeixement no és només simbòlic. Respon als principis internacionals del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. I s’inscriu en una voluntat més àmplia d’incorporar aquests fets al Projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya.
Paral·lelament, l’Estat espanyol ha inscrit la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal en el registre del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Aquest pas reforça la dimensió institucional del reconeixement. Cinquanta anys després, el nom de Juan Gabriel Rodrigo Knafo ens interpel·la. La memòria democràtica no és un exercici del passat: és una exigència del present. Recordar és, també, una forma de justícia. No es perdin aquesta setmana alguna de les activitats commemoratives.
Jordi Bertran
Pel que fa a l’educació, amb vagues i reivindicacions repetitives, crec que és fonamental aprofundir en el problema des de la seva gènesi, amb implicació directa de tots els afectats, però tenint molt clar el que volem a l’hora de poder plantar cara a les valoracions comparatives que es donen a escala internacional, no fer-ho és garantia de fracàs, no es tracta de canviar en funció de ‘més diners’, si no existeix la implicació personal al més alt nivell.
Podem constatar com la ‘sanitat’ té els seus punts dèbils, per molt que ens ‘venguin’ la bondat sense límits d’aquesta
Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
Malgrat la teoria del que ha de ser, sembla que l’evidència no és tan clara i, així, podem constatar com la ‘sanitat’ té els seus punts dèbils, per molt que ens ‘venguin’ la bondat sense límits d’aquesta, la realitat és que és necessari fer esforços per poder garantir, des dels poders públics, que això és evident, malauradament, existeixen mancances que no ens podem permetre, i no estaria de més buscar fórmules per garantir-nos la seva existència i eficàcia absoluta. El tema no es pot quedar exclusivament en parlar de pressupostos més amplis, s’ha de conèixer com es gasta, quines prioritats s’estableixen i els resultats obtinguts, dintre d’un marc de transparència absoluta; deixar la discussió en ‘més diners’, sense entrar en el fons, és un frau que, com a societat, no ens podem permetre.
Respecte a la seguretat, les dades que podem veure no van pel camí desitjat, però és que a més, en massa ocasions, l’anècdota supera l’evidencia i, així, marcs d’inseguretat, al màxim nivell, són partides repetides massa normalitzades per una col·lectivitat de persones que veuen com els seus drets, en aquest apartat, es veuen condicionats, per no dir agredits, sense garanties poc concloents. Tampoc aquí val el tema econòmic que, sí, té un pes, però a més s’ha d’exi-
gir la necessitat de disposar de normatives legislatives ‘bones’, on la interpretació esbiaixada no pugui consolidar espais de ‘llibertat a la baixa’. Finalment, ens queda la mobilitat, que fins fa poc, crec que enteníem inapel·lable, i que ens permetia viatjar, moure’ns o triar on ser, de manera lliure i sense cap condicionant, ara bé, les darreres noves pel que fa a la xarxa de trens o carreteres, també ha comportat dubtes arreu, amb una predisposició negativa sobre una manca de confiança cap a allò que, fins fa poc, tenia el total suport a tots els nivells. Haver de discutir de seguretat ferroviària o veure les limitacions per moure’ns, es pot considerar com una mostra d’incapacitat de gestió per part d’aquells que ens haurien d’assegurar la seva eficàcia absoluta. Ja sé que el que esmento, quan passi, potser quedarà en l’oblit i, novament tornarem al debat induït de l’anecdotisme o la singularitat, ara bé, el succeït hauria de comportar una referència a tenir en compte en el futur, si realment volem garantir-nos un demà possible, on la nostra ‘decisió personal’, de fer o no, no es vegi condicionada per un entorn que el que podria buscar és el control, sense límits, i la desaparició del nostre lliure desig, en una tasca d’intromissió pública inacceptable.
k Tribuna k
La política española vive momentos de recomposición, especialmente en el espacio de la izquierda alternativa, que atraviesa una crisis evidente tras los sucesivos retrocesos electorales de fuerzas como Podemos, los Comuns o diversas formaciones de tradición comunista. En ese contexto, resulta llamativo que Gabriel Rufián aspire ahora a erigirse como una figura capaz de reagrupar ese espacio político a nivel estatal, cuando su trayectoria se ha construido precisamente sobre la impugnación de la propia idea de España como proyecto común.
Rufián llegó al Congreso de los Diputados como portavoz de Esquerra Republicana con un mensaje claro: defender la independencia de Cataluña y cuestionar la legitimidad de las instituciones españolas. Su presencia en Madrid se entendía, en sus primeros discursos, como una etapa transitoria, casi instrumental, destinada a denunciar desde dentro lo que él mismo calificaba como un sistema agotado. Sin embargo, con el paso de los años, aquel supuesto tránsito breve se ha convertido en una permanencia consolidada en la política nacional.
Aquí surge una contradicción difícil de obviar. ¿Puede liderar un proyecto estatal alguien que sostiene abiertamente que el Estado al que se dirige debe dejar de existir en su forma actual? Para muchos votantes de izquierda fuera de Cataluña, la respuesta es negativa. Resulta complicado aceptar como referente común a un político que no solo no cree en la unidad territorial del país, sino que ha construido su carrera política combatiéndola.
Rafa Luna Ex diputado y senador del PP
con acuerdos parlamentarios que han permitido sostener al Ejecutivo en momentos clave. Para algunos observadores, esto revela una adaptación pragmática que desdibuja la retórica inicial y deja en evidencia que, en política, la coherencia suele ceder ante la negociación.
k Tribuna k
Aquesta és una història que acaba bé. Em refereixo a la Savinosa, sobre la qual planava el risc d’un passeig a primera línia de mar que, gràcies a les mobilitzacions ciutadanes, ha estat revisat a fons per tal d’integrar-lo millor en aquell espai delicat i valuós. El resultat final implica un gir de guió àmpliament anhelat a Tarragona: obrir la finca de la Savinosa per a la gent, l’actuació més important i ambiciosa des que es va tancar el Preventori fa 50 anys.
A ello se suma un estilo parlamentario basado en la provocación y el impacto mediático. Rufián ha convertido muchas de sus intervenciones en escenas pensadas para circular por redes sociales más que para aportar profundidad al debate político. Objetos simbólicos, frases contundentes y mensajes diseñados para generar titulares han sido una constante. Esta estrategia puede resultar eficaz para movilizar a los convencidos, pero también contribuye a la sensación de que el Congreso se convierte a veces en un plató más que en un foro de deliberación seria. Sus críticos señalan además una incoherencia difícil de ignorar: mientras denuncia reiteradamente al Estado español, no tiene reparos en formar parte de sus instituciones ni en percibir el sueldo correspondiente como diputado. En democracia, cualquier representante elegido legítimamente tiene derecho a ocupar su escaño y recibir su remuneración. Pero la paradoja persiste cuando ese mismo representante sostiene que la estructura que lo sostiene se debe cambiar.
Nexes entre Ocupació i Formació
El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya col·laborarà amb quatre col·legis professionals i la unió de consumidors en la gestió i intermediació d’ofertes laborals i la formació de personal, podent presentar ofertes de feina als portals d’ocupació, fer sessions informatives entre professionals orientadors del SOC i tècnics de les entitats per conèixer perfils i característiques dels llocs de treball a cobrir, trobades
El tiempo dirá si la apuesta de Rufián por ocupar ese espacio tiene recorrido o si, por el contrario, termina evidenciando los límites de una política basada en la confrontación permanente
La cuestión de fondo, sin embargo, no es personal, sino política. La izquierda alternativa española enfrenta un vacío de liderazgo y de proyecto. Tras años de fragmentación y desgaste, necesita redefinir su discurso y su estrategia. Pero confiar esa tarea a un dirigente cuyo objetivo declarado es la secesión de una parte España parece, cuanto menos, contradictorio. España atraviesa desafíos económicos, sociales y territoriales que requieren propuestas sólidas y vocación integradora. Si el espacio progresista quiere reconstruirse, deberá hacerlo con figuras capaces de generar consensos amplios y no únicamente titulares virales. El liderazgo exige algo más que habilidad comunicativa: requiere coherencia, proyecto y capacidad para representar a una mayoría diversa.
Volíem salvar la Savinosa d’una urbanització agressiva a primera línia de costa i l’hem salvada. Preservarem la duna de l’Arrabassada, respectarem el roquissar i protegirem la població de limoniumgiberti, una espècie vegetal endèmica i única del nostre litoral. El que fa un parell de mesos era impossible ara serà una realitat. Assumim-ho, de vegades les lluites es guanyen!
Certament, hom pot pensar que una pista de quatre metres continua sent excessiva i que no té res a veure amb un sinuós camí de ronda, cosa amb la qual estic plenament d’acord. Però aquesta ha estat una exigència irrenunciable de qui executa l’obra, l’Estat, que sense compartir-la convido a relativitzar: aquesta amplada era molt més determinant i sensible a primera línia de mar que a l’interior, especialment si s’aprofiten trams de pista ja existents.
De fet, aquest és el punt màgic de la història: en el moment en què la Diputació accedeix a endarrerir el camí cap a les edificacions, està cedint 15.000m2 de finca perquè sigui oberta a tothom, tal com al seu moment reclamava l’amic Sergi de los Ríos. I això és quelcom immens perquè permetrà que, més enllà de transitar aquesta pista, puguem emprendre petites sendes en un entorn amb pals i cordes per a protegir alguns ecosistemes, passejar-hi, seure, badar i gaudir del mar i de la nostrada olor mediterrània de farigola i romaní.
Otro elemento que genera suspicacias es su aproximación estratégica a Pedro Sánchez cuando conviene a los intereses de su partido. El tono duro de ciertas intervenciones contrasta
amb persones demandants d’ocupació, informar sobre l’homologació de centres de formació i cursos de formació contínua, assessorament a empreses, tallers monogràfics sobre ajuts i subvencions, etc. I és que cada cop hi ha més eines per la formació, cerca i orientació laboral, i entre aquestes existeix la docència en formació professional per a l’ocupació, exercida amb un certificat de professionalitat en formació no reglada (dins la família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, nivell 3, equivalent a un grau superior
El tiempo dirá si la apuesta de Rufián por ocupar ese espacio tiene recorrido o si, por el contrario, termina evidenciando los límites de una política basada en la confrontación permanente. Lo que parece claro es que, mientras persista la contradicción entre aspirar a liderar un proyecto español y negar la idea misma de una España unida, la propuesta seguirá generando más dudas que adhesiones.
de FP i, a més, molt valorat per les empreses i és molt familiar pel personal docent).
També ara portals com ‘Linkedn’ ajuden introduint eines d’Intel·ligència Artificial (IA) per optimitzar la recerca de feina i comparteixen feines amb més demanda (enginyeries, logística, compres i emprenedoria, etc) i ja es fan cursos respecte la IA en assessoria i suport professional, facilitant la identificació d’oportunitats, l’orientació personalitzada, conèixer i gestionar eines d’IA, etc aplicant criteris ètics en l’ús de la tecnologia.
Tanmateix es podria estendre aquesta col·laboració amb aquests portals i entitats (col·legis professionals, Administracions, etc) als centres educatius per compartir llistats d’ofertes i demandes d’ocupació. I és que garantir l’ocupació digna i de qualitat és la millor política social que es pot implementar.
Toni Yus Piazuelo Tàrrega
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Com que jo m’estimo tot això que caminem i avui escric, vull agrair a totes les ciutadanes i ciutadans que hàgiu mostrat la vostra preocupació fruit d’aquesta estima compartida
Com que jo m’estimo tot això que caminem i avui escric, vull agrair a totes les ciutadanes i ciutadans que hàgiu mostrat la vostra preocupació fruit d’aquesta estima compartida, a les entitats de Sos Costa i Camp de Tarragona pel vostre admirable compromís a totes les institucions implicades per haver estat capaces de sortir de la zona de confort i esforçar-vos per trobar un acord, amb el paper decisiu dels vostres tècnics.
Com a nou diputat provincial m’he fet un tip de parlar amb molts de vosaltres i també amb la Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. A ella vull agrair-li de manera explícita que hagi escoltat el teixit associatiu i hagi entomat el repte de liderar tot aquest canvi a nivell institucional, cosa que no era gens fàcil. I si el mur se’n va a terra i la Savinosa s’obre a la ciutadania, deurà voler dir que ha sortit bé.
El següent repte és vetllar per tal que els usos que se li donin a la finca equilibrin l’equipament públic i l’espai natural, lliure de temptacions constructives, al servei de tothom, aportant valor afegit i tenint molt en compte el seu context. El punt de trobada entre l’Anella Verda i l’Anella Blava i un dels trams més bonics de tota la costa dels Països Catalans, per orgull de Tarragona i tot el Camp.
Xavier Puig i Andreu Alcaldable d’ERC a Tarragona i diputat provincial
Necrològiques
Reus
Maria Heras Del Rey.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Rafa Garcia De la Barga Cañas.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 13.00 h al Tanatori.
Encarna Medina Martínez.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Salou
Peter Charles Burden.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 11.00 h al Tanatori.
Obituari l L’artista Eugènia Balcells ha mort als 82 anys. Balcells va ser pionera del cinema experimental i de l’art audiovisual a Catalunya. Nascuda a Barcelona el 1943, va traslladar-se a Nova York el 1968. Va viure durant molts anys als Estats Units però també va passar èpoques residint a cavall entre les dues ciutats. Les seves instal·lacions s’han exposat a Nova York, però també al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i al Museu Reina Sofía de Madrid, entre d’altres. L’any 2010 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat i el 2025 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi. D’orientació conceptual, la seva obra està formada per vídeos, cinema experimental, instal·lacions i muntatges, en els quals utilitzava material publicitari i fotogràfic i, amb freqüència, el so. ACN
Lapropietària de l’establiment amb el diploma lliurat pels membres de l’AGT. Cedida
Altafulla l En pocs mesos l’establiment celebrarà el primer any de vida
Redacció
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona (AGT) ha visitat recentment el restaurant La Tortosina, un establiment situat al número 3 del Carrer Mestral d’Altafulla i que d’aquí un trimestre celebrarà el seu primer any de vida. Dirigit per Joana Sánchez, filla de Joan Manel Sánchez i Maria Dolors Santana, antics propietari del restaurant A La Vora de l’Ebre de Tarragona i que ara porta Laura Sánchez, germana de la Joana.
Una trentena d’acadèmics van poder delectar els seus paladars amb un menú ideat per l’ocasió, amb plats característics de les Terres de l’Ebre i que van agradar i molt als comensals.
Els assistents van assabo-
rir en primer lloc unes torradetes d’anguila fumada, per seguidament donar pas a una cassoleta de musclos i cloïsses. A continuació el protagonisme va ser pels canyuts i l’anguila en suc. El plat principal era un arròs caldós de galera. Tot arrodonit amb unes maduixes flamejades amb gelat de vainilla i xocolata, La propietat del restaurant va rebre el diploma que ha entregat Ana Vilallonga, presidenta de l’AGT i Ángel Pérez, president d’honor, juntament amb d’altres membres de la junta directiva de l’entitat.
Una trentena d’acadèmics van gaudir del menú de Joana Sánchez
Joana Sánchez va assegurar que «gràcies a l’AGT per haver vingut, per nosaltres ha estat un veritable honor rebre als acadèmics a casa nostra i mostrar quina és la nostra cuina. Esperem poc a poc donar-nos a conèixer i que tothom faci cap a Altafulla on es menja molt bé».
Pròxima visita: restaurant Brichs de Falset La pròxima cita dels acadèmics ja està marcada en el calendari gastronòmic, serà aquest mes de març al restaurant Brichs de Falset, i que dirigeix el xef Rafel Muria, cuiner Estrella Michelin i Sol Repsol pel restaurant Quatre Molins de Cornudella de Montsant. El restaurant prioratí rebrà per primera vegada la visita de l’AGT.
Avui felicita als que es diuen:
Lluci, Genara i Agnès
21/03 al 19/04 ÀRIES
Aixeca l’ànim només començar el dia. Si no ho fas, arrossegaràs una mena de càrrega durant tota la jornada. L’èxit està a les teves mans.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Dia tranquil sense alts baixos. S’anuncien bones notícies a la feina algunes sorpreses que produiran canvis en les teves activitats.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Una tensió elevada t’envoltarà durant tota la jornada. Busca amb urgència la manera de canalitzar les teves ansietats perquè no s’acumulin.
20/04 al 20/05 TAURE
T’envoltaràs de molta gent que requerirà els teus serveis. Organitza bé la teva feina o dispersaràs energies acabaràs insatisfet. Relaxa’t.
VERGE
23/08 al 22/09
Atreveix-te a mostrar-te tal com ets realment amb la parella i deixa la timidesa de banda. Un detall bonic amb els propers et portarà felicitat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Apareixeran sorpreses en el teu entorn laboral d’amistats. Compte amb prestar diners o demanar crèdits; deixa-ho per més endavant.
10:30 Ciutadella
11:00 En primera persona
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
La jornada es presenta amb esdeveniments socials inoblidables. Intenta viure’ls amb tranquil·litat els recordaràs amb afecte.
21/06 al 22/07 CRANC
21/05 al 20/06 BESSONS Quin embolic se’t pot presentar si tardes a prendre aquella decisió important. Els altres et donaran opinions, però ningú viu la teva realitat.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Tots els consells que donis avui als propers aplica’ls també a tu mateix. Una notícia a la família canviarà els plans. Bon moment per demanar millores.
AQUARI
20/01 al 18/02
Si mantens la teva intransigència podries arribar a perdre allò que t’ha costat temps aconseguir. Pensa bé cada paraula cada acció.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Avui et trobaràs amb la ment totalment ocupada en projectes i assumptes de futur. És un bon moment per invertir, sobretot en l’amor.
PEIXOS
19/02 al 20/03
La situació pesada que arrossegaves tant a nivell familiar com laboral anirà desapareixent. Avui es reconeixeran els teus mèrits capacitats.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Generació Dona 11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Citats i interrogats a la ràdio la televisió. 2. Feu nius als arbres. Marxaries de viatge. 3. Flor. Cap d’ocell. Lisi sense febles. 4. Hores sense començar. Nascut a Portugal. 5. Gran extensió d’aigua. Secció d’un diari. 6. Marxem. Peça de tela llarga i estreta. Fons de la mar. 7. Nitrogen. Part central del rostre. Quasi tard. Pal necessari a les barques. 8. Nota girada. Minveu la bondat d’algú. Vocal. 9. En aquest espai. Immaterials. 10. Abans, sinó que, al revés. Un senyor curtet. Bossa de paper. El centre de Noruega. 11. Tècniques de producció. Fet que ve capgirat. 12. Sac molt gros. Els anys que tinc ara. Mitja paga. VERTICALS: 1. Passi la grip a un altre. Tres senyals de perill a la carretera. 2. Faran nius. Qüestió obsessiva. 3. Tingueren por. Imprescindible per anar amb moto. 4. Carrers. Terme infantívol de mare. Tàntal. 5. Vocal. Extrem d’un perill. Una de por. Societat. Seu sense fons. 6. Noiet. Ocell desordenat de la família del túrdids. 7. Coses increïbles. Lletra girada. 8. Mot de noces. Ciutat d’Aragó. 9. Trineu. Lletra. Indica un bilió. 10. Mai sense la primera. Toca sense vocals. Mates amb flors rosades. 11. Posseeix un tarannà particular, en dues paraules. Una del temps. Part central del mapa. 12. Tres corbes seguides. Oxigen. Indiquem els traïdors, al revés.
El temps 16º
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu
Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517
Ciutat Montserrat, Rosa
Maria - Molero Ciutat, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bru Francesch, Josep Sant Joan, 15 Telèfon 977 315 859
SALOU:
Oliva, Dolors - Cristià, Gil Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Fins a primeres hores del matí, hi haurà nombrosos estrats baixos a punts del litoral, prelitoral i punts de la depressió Central. A partir de migdia també n’arribaran de mitjans i es faran més nombrosos. Al llarg de la tarda i vespre, el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat arreu. A més, a partir del vespre tornaran a formar-se estrats baixos a punts del litoral i prelitoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa en general. La màxima serà lleugerament més baixa al litoral i prelitoral i semblant o lleugerament més alta a la resta.
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
LLOGUER
TARRAGONA. BUSCO COMPAÑERO/A para compartir habitación individual. EN ALQUILER. Tel: 647.578.934
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
TREBALL
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
PASSO CINTES DE VIDEO
pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
El segell la Terrasseta estrena un nou festival amb motiu del 15 aniversari. Es tracta de L’Esbarzer, una proposta que emergeix reivindicant el pensament crític i l’arrelament al territori. Igual que la bardissa de tiges robustes, resistent i persistent, que arrela als marges, aquest nou cicle proposa una cultura que incomoda, punxa i qüestiona, però que a la vegada genera refugis i possibilitats de trobada. L’Esbarzer, que se celebrarà del 6 de març al 30 de maig a Tarragona, Alcover, Vila-seca, l’Espluga, Reus i Valls, combinarà pensament crític, creació artística i música en directe amb la voluntat de generar espais de reflexió col·lectiva i experiències culturals compartides. El cicle arrencarà el 6 de març a Tarragona amb una xerrada de l’artista i il·lustradora i podcaster Quan Zhou, que reflexionarà sobre la utilitat de la novel·la
Festival El Festival La Terrasseta de Tarragona programa un nou cicle que combina pensament crític, creació artística i música
gràfica i el pòdcast documental com eines per qüestionar estereotips. El seguirà la Jam de Pensament del 13 de març a Vila-seca, en el marc de la FESCT, la festa de l’Economia Solidària del Camp de Tarragona, en què es combinarà debat collectiu amb concerts i sessions musicals que exemplifiquen l’esperit híbrid del projecte. El 20 de març l’escriptora i artista valen-
ciana Maria Llopis portarà les seves Maternitats subversives i dissidents en una conversa oberta a l’Espluga de Francolí, i el 10 d’abril arribarà a la Sala Santa Llúcia de Reus el documental Llámame Sinsorga, que comptarà també amb un debat obert amb la seva directora, Marta Gómez. La il·lustradora Nadia Hafid protagonitzarà una nova conversa –El còmic com a eina crítica–a Tarragona el 17 d’abril, mentre que el tram final posarà l’accent en les arts escèniques i la música. D’aquesta manera el 22 de maig
el Convent de les Arts d’Alcover acollirà el concert de Bewis de la Rosa, seguit del monòleg d’Oye Sherman el 29 de maig a Reus. El cicle culminarà el 30 de maig a Valls amb una xerrada de la periodista Cristina Fallarás i un vermut musical amb DJ set de Rocío Saiz, convertint el tancament en una celebració col·lectiva.
Amb aquest nou cicle La Terrasseta celebra l’aniversari del festival aprofundint en la seva manera d’entendre la cultura: transformadora, feminista, antiracista, cooperativa i arrelada al territori.
La majoria de les propostes de L’Esbarzer són gratuïtes, per bé que en algunes cal fer reserva prèvia a través de la web del festival. A més, també hi haurà servei de canguratge. Per a més informació es pot consultar https:// laterrasseta.com/esbarzer/
La programació es farà a Reus, Vila-seca, Tarragona, Valls, Alcover i l’Espluga de Francolí Territori Esbarzer
Dissortadament, hi ha moltes expressions catalanes gairebé en desús com «filar prim», que significa ser molt exigent, sorgida quan filar constituïa una activitat tan habitual com imprescindible i pels treballs delicats s’emprava un fil prim que demanava major esforç i talent als dits. Al capdavall, la nostra existència equival a teixir i, com més prim, millor. Entrelliguem fils personals, econòmics i de coneixement que és, precisament, el que fan els grans professionals de Fira Reus i el Tecnoparc amb especial finor des que en va agafar les regnes com a regidor en Josep Baiges qui entén i fomenta la intersecció de l’esfera dels negocis amb la resta d’esferes de la vida i, en concret, de l’art. Els hel·lenístics estaven entestats a palesar que totes les arts són el mateix i es retroalimenten. Seguint la mateixa estela d’erudició clàssica, la idea de l’economia com un compartiment aïllat no només resulta errònia sinó poc rentable atesa la combinació d’homo economicus i emocionalitat que som. Els negocis i l’art (la nostra part més espiritual però també utilitària perquè respon idènticament a una necessitat) caminen de la mà igual que una disciplina tan bella i d’aparença gens prosaica com la dansa implica compàs, ergo matemàtiques. Ens costa recordar que tant la sardana com els castells van de comptar i calcular. Sent així, expressar l’univers (humà) de les relacions comercials mitjançant l’art tecnològic, com ho fa l’obra que penja des de divendres passat al vestíbul de Redessa, o acompanyar actes empresarials, per exemple, amb música en directe –recolzant, de retruc, les finances dels artistes locals- és el resultat d’un comanament que barrina amb saviesa hel·lenística i en color alhora que amb devoció per la ciutat a la qual serveix. Entre tanta grisor i desafecció mercenària, cal celebrar aquesta mena de lideratge.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
El Nàstic torna a perdre a casa, contra l’Antequera (0-1), el dia del 140è aniversari Futbol
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Les obres del túnel del Garraf modificaran les freqüències de tren fins a Sant Vicenç Mobilitat
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Nou atesos pel SEM, tres d’ells traslladats a l’hospital, en un incendi d’habitatge Tarragona