Futbol 14 a 16
Tarragona 17
El Nàstic aconsegueix arrencar un punt al camp de l’Alcorcón (1-1) amb només dos xuts a porta
El projecte de l’Eix Cívic de Salou afectarà gairebé tres quilòmetres de traçat urbà i un 90% de l’espai serà per habitatges
Opinió 20 Lluís Badia. Església i responsabilitat social: «És més necessari que mai l’aposta per tirar endavant»
Mobilitzacions
Aquest mes hi ha previstes vagues de maquinistes, professors i metges, així com protestes d’usuaris del transport públic ferroviari. També s’han produït protestes per la MAT de l’Aragó fins a Tarragona i continuen vius els conflictes que afecten pagesos i pescadors
Successos
Ensenyament
El Catllar és un dels municipis catalans on més joves se’n van a estudiar fora
l 11
Crisi ferroviària
Rodalies no tornarà a la ‘normalitat’ avui i hi haurà busos en onze línies
l 3
Entrevista a Rubén Viñuales, alcalde Tarragona, que vol un POUM pragmàtic i útil pels promotors
Comerç
El centre de Reus atrau una desena d’espais de restauració i cafeteria nous
L’oferta gastronòmica i d’establiments de cafeteria i fleca ha experimentat una revifada important en l’últim any l 7
2 i 3
Societat l La societat civil i diferents sectors professionals, des dels metges fins als maquinistes, es manifestaran aquest mes
Oriol Castro Sanz
Febrer nou cares té. La popular dita, emprada habitualment per parlar del temps, pot enguany també servir per a analitzar la situació sociopolítica de Catalunya. Després d’un gener que va arrencar amb grans mobilitzacions de pagesos i pescadors i d’una crisi absoluta del sistema de Rodalies, els presagis pel Govern de la Generalitat no milloren aquest mes. Els usuaris i diferents entitats sortiran a protestar per les mancances als trens, mentre els maquinistes també reclamaran més seguretat. Mentrestant, altres col·lectius com els metges o els professors es manifestaran per demanar millores en les seves condicions laborals. Barcelona acollirà aquest dissabte dues grans mobilitzacions relacionades amb la crisi ferroviària. L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han convocat una marxa al matí per denunciar el deteriorament dels serveis públics, l’˜espoli fiscal» i el que els convocants qualifiquen de «mal govern». A la tarda, les plataformes d’usuaris del tren han convocat una manifestació unitària que partirà de l’Estació de França i acabarà a la plaça de Sant Jaume. Entre les entitats convocants hi ha l’Associació Promoció del Transport Públic, Dignitat a les Vies, Defensem el tren de l’Empordà, Salvem l’R2 Nord i d’altres plataformes locals.
Els maquinistes aniran a la vaga els dies 9,10 i 11 de febrer a totes les empreses ferroviàries espanyoles. Després dels tràgics accidents, el Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris reclamen que s’implementin protocols de prevenció davant d’emergències meteorològiques, entre altres qüestions.
Mentre l’executiu de Salvador Illa, encara recuperant-se, haurà d’aguantar les escridassades al carrer, buscarà reprendre les converses amb ERC i els Comuns per a poder començar les negociacions dels pressupostos de la Generalitat.
Missió pressupostos
Així ho va assegurar dissabte el conseller de la Presidència en funcions de president, Albert Dalmau, qui va defensar que «una lliçó que aprenem d’aquests dies és que el país necessita pressupostos» per «tenir els trens», entre altres qüestions. Sigui com sigui, el descontent d’una part de la societat catalana va més enllà
Els docents han convocat una vaga als centres educatius el dia 11
L’executiu d’Illa vol reprendre les negociacions dels pressupostos
dels trens. Els principals sindicats educatius de Catalunya han convocat una vaga als centres del país per a l’11 de febrer. Les organitzacions denuncien l’estancament de les negociacions amb el Departament d’Educació i reclamen un augment salarial. Un altre col·lectiu que ha alçat la veu recentment i s’ha mobilitzat sovint és el dels metges. En aquest sentit, el sindicat Metges de Catalunya ha convocat dos dies de vaga de facultatius els dies 16 i 20 de febrer. Les aturades coincideixen amb la vaga de cinc dies convocada a nivell estatal per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics. Les reivindicacions dels metges són àmplies: reducció de la jornada laboral, eliminació de les guàrdies de 24 hores, millora de les condicions de contractació i un espai propi de negociació on es pactin de manera vinculant els aspectes que afecten específicament la professió mèdica.
Calma trencada
Amb tot, el Govern d’Illa viu la seva primera gran crisi amb els trens. La vergonyosa situació a les vies ha trencat el missatge de calma i convivència que va fer arribar el PSC al Palau de la Generalitat. Ara, s’ha d’arremangar per intentar calmar la indignació de molts ciutadans i sortir ben parat. L’oposició hi suca pa i buscarà debilitar l’executiu. Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també.
Un centenar de persones protesten contra la nova línia
Societat l La plataforma contrària ultima els detalls per presentar al·legacions al projecte
Ariadna Escoda/ACN
Un centenar de persones es van concentrar ahir al bosc del Picarany, a Almoster (Baix Camp), per escenificar el rebuig envers la nova línia MAT entre l’Aragó i Catalunya. Durant l’acció s’han recollit signatures de suport a la causa, que s’adjuntaran a les al·legacions que prepara la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya. La documentació es presentarà tant al Ministeri com al Govern abans del 25 de febrer. Segons l’entitat, dirigir-se a dues administracions ha comportat «molta confusió» per entendre el projecte. «Hi ha molta opacitat, encara propietaris que no saben que els hi posaran una torre al mig de la finca. Volem donar a conèixer el projecte perquè
puguem al·legar el màxim de gent possible», va dir Axel Baiget, membre de la plataforma. Va ser la primera acció multitudinària que ha impulsat la secció local d’Almoster de la plataforma No a la MAT Aragó – Catalunya. Un projecte que topa amb el rebuig de veïns com la Carmina Poblet, qui es mostra preocupada davant l’impacte que pot comportar la construcció d’una infraestructura d’aquestes característiques. «No ens imaginem els camins que tenim al voltant del poble carregat de camions amb grans estructures mentre la nostra canalla passeja pels carrers, va a l’escola i veu que ens convertim quasi en un polígon industrial», va carregar. La zona del bosc del Picarany és un dels punts inclosos en el nou recorregut de la MAT, un espai transitat habitualment per senderistes i ciclistes. Alguns, com en Joan Pere Torrell, van adaptar la ruta de diumenge amb els amics per coincidir amb l’acció reivindicativa i adherir-se a la recollida de firmes en contra del projecte. «És la nostra via d’escapament, per nosaltres és salut mental i l’estem cuidant», va indicar.
Imatge de la darrera manifestació que va convocar el sindicat Metges de Catalunya, que crida a vaga el sector aquest mes. ACN
Mobilitat l Per aquest dilluns es mantenen serveis alternatius en 11 línies i només recupera trens en el tram Figueres-Portbou
Redacció/ACN
Rodalies mantindrà per aquest dilluns els serveis alternatius per carretera que ja estava oferint en els últims dies en onze línies. Segons ha informat en un comunicat, només recuperarà els trens en l’R11 en el tram de Figueres a Portbou. Així, les línies que tindran algun tram amb transport alternatiu per carretera seran l’R1, RG1, R3, R4, R7, R8, RL4, R13, R14, R15 i RT1. En aquests casos, el servei ferroviari es combinarà amb busos per garantir els desplaçaments. D’altra banda, les línies R2 Nord, R2 Sud, R11, R16 i R17 oferiran servei exclusivament amb tren.
L’anunci es produeix després que Adif hagi explicat que continua treballant en 31 punts de la xarxa. Renfe ha desplegat un total de 150 autobusos per cobrir els trams afectats per les obres i ha activat un pla especial de comunicació amb prop de 700 informadors a les estacions de Rodalies.
Limitacions de velocitat
Catalunya patirà limitacions de velocitat temporals en 171 trams de les línies que estiguin obertes durant aquesta setmana, en els quals els maquinistes hauran de reduir la marxa. Així ho ha anunciat Adif després de portar a terme la revisió de totes les línies de la xarxa ferroviaria catalana durant la setmana passa-
L’estat de les vies és el principal motiu per les limitacions de velocitat
da per detectar incidències. Davant la previsió anunciada per la Generalitat de reactivar del servei amb normalitat, l’entitat ferroviaria va augmentar els trams on s’haurà de reduir la velocitat, de 155 a 179 a tota Catalunya, afectant més de 130 quilòmetres de vies.
Les línies més afectades a la demarcació seran l’R14 i l’R15, sumant un total de 72 trams
senyalitzats on s’hauran de prendre precaucions. La línia regional R14, entre Barcelona i Lleida, amb pas per tota la costa tarragonina, comptarà amb 30 trams de velocitat reduïda, mentre l’R15 (de Barcelona a Riba-roja d’Ebre), serà la més afectada amb 42 afectacions. Durant l’última setmana, aquesta línia ja havia acumulat 39 trams restringits.
Les dues línies esmentades, a més, van situar-se entre les que més «punts crítics» esmentats per Adif acumulava.
En total, l’R15 comptava amb cinc punts on van detectar-se possibles incidències greus
i una «necessitat d’actuació d’urgència», i l’R14 amb tres trams amb danys.
Segons el Document Setmanal de Limitacions Temporals de Velocitat d’Adif d’Adif. la demarcació de Tarragona compta amb set línies afectades i cinc d’aquestes superen la vintena de trams advertits per limitacions de velocitat. La resta, que se sumen a l’R14 i l’R15, són l’R13 i l’R16 i l’R17. En les línies de Rodalies de Tarragona (RT), s’introduiran 21 afectacions, amb l’RT2 (L’Arboç-Salou-Port Aventura) com a principal afectada amb 17 punts on s’haurà de reduir la velocitat.
Política l L’alcalde de Tarragona explica que la ubicació «no està definida al 100%», però l’Ajuntament treballa amb l’Estat per tancar l’acord. El batlle afirma que aquest 2026 serà «l’any de l’execució dels projectes» i dels grans esdeveniments esportius
John Bugarin
Comença el darrer any complet de mandat abans de les eleccions del 2027. Quins objectius es marca?
«Aquest 2026 serà el de l’execució dels projectes. Especialment, els que estan finançats amb fons Next Generation, com els 192 pisos públics del PP-10. A més, hi haurà tot el desplegament dels nous contactes de la brossa, la brigada d’intervenció ràpida i la jardineria; el pla d’asfaltatge amb milió i mig d’euros més; la renovació de la flota d’autobusos amb 12 milions i el reforç de la seguretat pública amb la comissaria de Battestini. A més, continuarem avançant amb el projecte Tabacalera, que ens fa molta il·lusió». Enguany arribarà el Tour de França a la ciutat...
«Tot el que he esmentat passarà en un 2026 que serà històric també a nivell esportiu. No només amb l’inici d’etapa del Tour de França a Tarragona, sinó també amb l’Europeu de Triatló, la Copa de la Reina de bàsquet, l’Special Olympics o el Mundial de Trial». Per a aquest primer semestre, es van marcar l’aprovació inicial del POUM, però les negociacions amb els grups municipals no s’han reprès encara. Mantenen el calendari previst?
«El que volem és tancar l’aprovació inicial durant aquest any. Els canvis de criteri de l’Agència Catalana de l’Aigua, fruit de la DANA, han provocat que l’estudi d’inundabilitat trigui més a arribar. Però aquest informe ja està i, ara, estem veient la viabilitat econòmica de cadascun dels sectors. No volem un dibuix maco, sinó pragmàtic perquè els promotors i promotores vulguin desenvolupar-lo».
Posaran línies vermelles?
«No, però volem que hi hagi un creixement homogeni a tota la ciutat i no s’acumuli només a una part».
Com avancen les negociacions amb Exolum —antiga CLH— perquè marxi del polígon Francolí?
«Encara estem negociant la
Taxa turística
«L’aplicació d’un recàrrec municipal es decidirà de la mà del sector»
quantia. Òbviament, Exolum pretén treure el benefici que considera oportú, però nosaltres hem de vetllar pels interessos públics. No volem que hi hagi un Manhattan a la desembocadura del riu. Crec que ells ho entenen i continuem treballant per arribar a un punt satisfactori per a les dues parts».
Tancaran un acord abans d’acabar el 2026?
«Hauria de ser aquest any. Ambdues parts tenen ganes. L’administració té temps, però les empreses en tenen menys i crec que els interessa trobar una solució».
El patrimoni i el turisme
Quan començarà a cami-
El POUM
«Cal un dibuix pragmàtic perquè els promotors vulguin desenvolupar-lo»
nar el nou Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco?
«No para d’haver-hi reunions. Ara estem amb l’annex econòmic i el del personal. També traurem el concurs per trobar director general i gerent. La intenció és fer una oferta molt engrescadora a nivell internacional i que vinguin els millors. El 2027, hauria de començar la vida del Consorci». En la campanya electoral, es va comprometre a obrir la Font dels Lleons al públic. Està en contacte amb el propietari?
«Parlem amb el senyor Martorell, a qui agraïm la seva predisposició perquè allò no quedi tancat. Aquí tenim un paper terciari perquè és la Generalitat qui té les negoci-
acions amb el propietari, però nosaltres hi serem. Desitjo emfàticament que s’entenguin i tinc constància que la cosa va millorant exponencialment, però falta tancar la fórmula».
També va prometre la recuperació de les Termes de Sant Miquel.
«En aquest cas, el problema és un tema urbanístic. Hi ha una part que ja és visitable, però hi ha una altra que actualment és un pàrquing. Fa anys, es va intentar una permuta. El Consorci ens pot ajudar amb aquestes coses».
El Govern de la Generalitat ha acordat augmentar la taxa turística a l’abril. Aplicaran un recàrrec municipal a Tarragona?
«Ho decidirem de la mà del sector. Volem un turisme de qualitat que deixi diners a la ciutat i generi ocupació. Però sabem que això suposa també una despesa de recursos públics; així que, filosòficament,
estem totalment d’acord amb l’aplicació d’un recàrrec municipal. No creiem que hagi de ser un obstacle per als visitants, si és un preu raonable». La presidenta de la Cambra de Comerç, Laura Roigé, va carregar contra vostè per no declarar la ciutat com a municipi turístic.
«Tenim uns dos milions de pernoctacions l’any i cada cop va a millor. Tenim turisme tot l’any i la gent té dret a descansar. Les botigues de menys de 400 m2 ja poden obrir els diumenges i no volen perquè no els hi surt a compte. Si el que volen és que les grans superfícies ho puguin fer, doncs no. No és ser tossut per un caprici, sinó per convicció. Els sindicats i PIMEC ja han sortit en contra de la seva proposta». El va sorprendre l’actitud mostrada per Roigé?
«Van ser les formes. Jo puc estar d’acord o en desacord amb moltíssima gent o amb moltíssimes coses, però sem-
pre tinc respecte personal i institucional. És el que s’espera d’un representant d’un organisme. I lamento molt les paraules que va tenir cap a la ViaT, quan va dir que eren quatre gats i dues perruqueres. L’associació agrupa més d’un centenar de negocis de la nostra ciutat. Són gent honrada, que treballa molt i es mereix més respecte». En les darreres setmanes, també ha rebut retrets per part de l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, per la polèmica dels autobusos. «Puc entendre l’opinió del company i amic alcalde de la Canonja i la respecto moltíssim. Només tinc paraules d’apreci capa a ell i jo, en cap moment, he fet cap declaració responent. Vam buscar la manera legal de continuar prestant el servei. Simplement, hem fet la quantificació del quilòmetre per a un transport urbà, el qual para en molts llocs. El cost es fixa amb els
Les polèmiques
«Respecto l’opinió de l’alcalde de la Canonja. L’únic que volem és ajudar»
mateixos criteris de l’ATM, no es guanya ni es perd. L’únic que volem és ajudar a la Canonja i, si necessiten més servei, ens hi trobaran sempre».
Inestabilitat a Espanya
L’Estat ha adquirit diferents compromisos amb Tarragona aquest mandat, com la inversió per la Biblioteca pública. Li preocupa que es convoquin eleccions anticipades i hi hagi un canvi de Govern?
«Confio plenament en el President Sánchez, que no només aguantarà, sinó que està fent una gran feina. Només cal veure les xifres econòmiques. Igualment, treballem per lligar-ho tot i crec que ho farem perquè són bones propostes. Això sí, que animaria a partits com Junts, que fan gala de la Biblioteca, que votin els pressupostos de l’Estat perquè sigui una realitat». Quan es tancarà l’acord
«Vull tornar a presentar-me. El millor encara està per arribar»
amb l’executiu espanyol perquè Tarragona tingui Parador Nacional?
«Esperem que, abans d’acabar el mandat, se signi el conveni. La ubicació encara no està definida al 100%. Quan ens reunim les 15 Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, totes tenen Parador menys Baeza, San Cristóbal de la Laguna i Tarragona. Això no té sentit». Ca l’Ardiaca continua sent l’opció preferent?
«Tinc pla A, B i C. El que vull és un Parador en un lloc que sigui icònic, que generi llocs de feina i una oferta hotelera que no tenim actualment».
Tarragona ha tornat a ser una de les grans damnificades per la crisi ferroviària. Com valora la gestió de Rodalies dels darrers dies?
«Quan sento que algú demana la dimissió de la consellera Paneque, no surto de la meva perplexitat. La Generalitat no és la competent. Tampoc en-
Imatge de l’alcalde Viñuales durant l’entrevista amb ‘Diari Més’ al seu despatx. Gerard Martí
tenc que el PP es queixi de la manca d’inversió a Catalunya i, fa dues setmanes, s’oposés al pacte per al finançament. La manca d’inversió històrica és certa i, a més, cada cop hi ha més passatgers. La Ge-
neralitat està fent tot el que pot i més. Pensi que s’estan construint els vagons d’alta capacitat i s’està pensant en sistemes alternatius per poder unir diferents municipis, com el Tramcamp. També s’està treballant amb la nova empresa mixta». Es tornarà a presentar a l’alcaldia de Tarragona en les eleccions del 2027?
«Si els companys i companyes del partit m’escullen, seré el candidat del PSC. Tinc 42 anys, em veig jove, amb força i amb experiència fruit d’aquests anys que he crescut com a alcalde. El millor del nostre projecte encara està per arribar».
Campabadal Corredoria d’Assegurances, empresa familiar liderada per la tercera generació, celebra aquest 2026 el seu centenari d’activitat ininterrompuda (1926-2026), consolidant-se com una de les corredories d’assegurances amb més trajectòria i arrelament a la ciutat de Tarragona. La commemoració del centenari es va presentar el 28 de gener, en un acte que va reunir l’equip professional de la corredoria, col·laboradors i representants de les principals companyies asseguradores amb les quals Campabadal ha mantingut una relació històrica. L’acte va servir per posar en valor el recorregut de l’empresa i per donar a conèixer els actes previstos durant l’any, que culminaran amb una celebració central al mes d’abril.
Un segle arrelada al territori
Els origens de Campabadal es remunten a l’any 1926, quan Leandro Campabadal Serra va iniciar la seva
activitat com ‘agent de seguros de la Compañía Vascongada’, especialitzant-se en assegurances marítimes i de responsabilitat civil vinculades a l’activitat del Port de Tarragona. La primera oficina s’ubicà al carrer Apodaca, un emplaçament estratègic en una época en què el port era un dels principals motors econòmics de la ciutat. Amb la incorporació del seu fill Leandro, la segona generació, l’activitat es trasllada posteriorment al centre de la ciutat, al carrer Cristòfol Colom, iniciant una etapa de consolidació i creixement que culmina el 13 de desembre de 1988, data en què es constitueix formalment Campabadal Corredoria, ja amb la participació activa de Josep Maria i Pedro Campabadal, i representants de la tercera generació familiar. Al llarg de les darreres dècades, la corredoria ha reforçat la seva posició mitjançant integracions estratègiques que han contribuit a ampliar coneixement i especialització, com la incorporació de Virgili Corredoria de Seguros l’any 2013, una de les firmes
històriques de Tarragona, i de SalasGuinjoan el 2016, de llarga trajectòria i solvència. L’any 2021 Campabadal s’integra al Grup Ferrer & Ojeda, la primera corredoria de l’Estat espanyol de capital 100% familiar, mantenint en tot moment la seva identitat, i vinculació amb el territori.
Una corredoria amb impacte real Actualment, Campabadal és una corredoria especialitzada en assegurances per a particulars i empreses, amb un fort coneixement del sector del transport, i destaca per una activitat que es tradueix en més de nou milions d’euros en primes intermediades anualment, una cartera de més de quinze mil contractes i més de set mil clients assessorats, xifres que reflecteixen la confianga sostinguda al llarg del temps.
El centenari de Campabadal no és només una celebració d’anys, sinó el reconeixement a una manera d’entendre l’ofici assegurador basada en la proximitat, la confiança construida dia a dia i la responsabilitat de do-
nar continuitat a un llegat familiar al servei de Tarragona. Generació rere generació, la corredoria ha sabut evolucionar sense perdre l’essència: escoltar, assessorar i acompanyar persones i empreses en moments clau. Un model de creixement sostingut que posa les persones al centre i que entén l’asseguranga com una eina de protecció i tranquil·litat.
Actes del centenari
Al llarg de l’any 2026, Campabadal durà a terme diverses accions commemoratives pel seu centenari, entre les quals destaca un acte central el mes d’abril, pensat com un espai de trobada amb clients, col.laboradors i
institucions, per compartir passat, present i futur d’un projecte empresarial centenari. En aquest sentit, l’actual director general, Josep Maria Campabadal, afirma que «la correduria afronta els nous reptes del sector assegurador amb la mateixa il·lusió que el primer dia, convençuda que la tecnologia i la innovació només tenen sentit quan van de la mà de I’experiència, els valors i el compromís amb el territori, un compromís que continuarà contribuint al desenvolupoment econòmic i social de Tarragona».
Successos l El foc es va produir ahir a un habitatge dels ‘Xalets
Redacció / ACN
Un home d’edat avançada i amb mobilitat reduïda va morir aquest diumenge al migdia en un incendi d’habitatge al centre de Tarragona, segons van informar els Bombers de la Generalitat. L’avís del foc es va rebre a les 13.46 hores en una casa aïllada al número 12 del carrer Mossèn Salvador Ritort i Faus, als coneguts com a ‘Xalets de la Salle’. L’incendi s’hauria originat a la xemeneia de l’immoble i, posteriorment, s’hauria estès a un sofà.
Dues persones estaven a l’interior del domicili i només una va poder sortir i alertar els serveis d’emergències. Quatre dotacions dels Bombers es van desplaçar a la zona, van extingir ràpidament el foc i van localitzar el cos sense vida de l’home. Posteriorment, es van fer tasques de ventilació, ja que tota la casa va quedar afectada pel fum. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que va activar 3 ambulàncies i una unitat de psicòlegs, va atendre en estat lleu a una dona de 78 anys. Els Mossos d’Esquadra
van activar set patrulles i es van fer càrrec de la investigació.
El carrer Mossèn Salvador Ritort i Faus va quedar tallat al trànsit durant una estona. El succés va provocar molta expectació en el veïnat, que va sortir al carrer per a preguntar què estava passant.
Quatre morts al gener en incendis d’habitatge
Durant el mes de gener quatre persones han mort a Catalunya a conseqüència d’incendis en habitatge. El 7 de gener es van produir dues víctimes
Policial l La droga tindria un valor de 120.000 euros al mercat il·legal
Redacció
El foc s’hauria iniciat a la xemeneia i s’hauria estès al sofà de l’habitatge
mortals: un home de 77 anys a l’Hospitalet de Llobregat i un altre, de 54 anys, a Constantí. El 13 de gener va morir una dona de 89 anys al districte d’Horta Guinardó de Barcelona. I el 29 de gener va perdre la vida una dona en un incendi en una casa de Breda. L’any 2025 van morir 24 persones en incendis d’habitatge.
Denunciades cinc persones en un dispositiu de Guàrdia Urbana i Mossos a un bar de Campclar
Policial l La Guàrdia Urbana, amb el suport dels Mossos d'Esquadra, va efectuar a finals de la setmana passada una entrada i inspecció en un establiment de Campclar dins del pla d’acció iniciat al barri. Els agents van localitzar una vintena de persones entre l’interior i la terrassa del local, les quals van ser identificades. Com a resultat
de l’actuació, cinc clients van ser denunciats: quatre per tinença de substàncies estupefaents i un per possessió d’una arma blanca. El propietari del negoci també va ser denunciat per manca d’assegurança, per no disposar de fulls de reclamació i per permetre el consum de substàncies estupefaents al seu establiment. Redacció
Agents dels Mossos van detenir dijous dos homes, de 41 i 44 anys, com a presumptes autors dels delictes de pertinença a grup criminal i delicte contra la salut pública. Els fets van tenir lloc cap a les 18.00 hores, quan patrulles de trànsit van aturar per indicació dels investigadors un camió que transportava marihuana a l’AP-7, al punt quilomètric 247, a Tarragona. Les detencions formen part d’una investigació sobre un grup criminal que emmagatzemava marihuana en una nau a la Selva del Camp amb l’objectiu d’exportar-la a Europa. Durant la investigació, els agents van detectar moviments sospitosos de vehicles i persones a la nau.
Dijous al migdia van veure tres homes baixar d’una furgoneta i d’un turisme, que
poc després van marxar amb la furgoneta. Acte seguit, de la nau va sortir un camió amb un remolc, que poc després va canviar per un altre. Immediatament, els agents van iniciar un seguiment del vehicle fins que aquest es va incorporar a l’AP-7. Un cop interceptat, els agents van identificar el conductor i l’acompanyant, que van oferir respostes evasives i incoherents sobre la càrrega que transportaven. En obrir el remolc, els agents de trànsit van detectar que la paret posterior presentava signes clars de manipulació i van activar els Bombers de la Generalitat perquè obrissin la paret. Hi van localitzar quatre fardells amb un total de 58 bosses que contenien 60 quilos de cabdells de marihuana envasats al buit. La droga intervinguda tindria un valor aproximat de 120.000 euros.
Comerç l Més d’una desena de negocis de restauració, fleca o cafeteria s’han establert pels carrers del nucli durant l’últim any
S. Peralta / M. Llaberia
Vivari, La Espiga Pan & Café, Golossa Cakery, DItaly, Midtown, Farinus, Va de Croissant, El Mestral, Burguitos, Compà Calabrese, Thaiger Thai, Que Bo És... L’oferta gastronòmica del centre de Reus ha viscut una important renovació en l’últim any, amb l’establiment —o la futura obertura— de més d’una desena de negocis vinculats amb la restauració, la fleca o la cafeteria. L’adeu de marques com Farggi, Virginias, Dogos o l’Absis no ha deixat temps per al comiat, ja que, en qüestió de setmanes, les obres han iniciat en els locals per preparar-se per a la instal·lació dels seus nous hostes. «Quan es tanca un local, no tarda a tornar-se a obrir; hi ha molta demanda», apunta el president de l’Associació d’Empreses d’Hostaleria (AEH) a Reus, Víctor Perales.
Perales afirma que «la gent realment té els ulls posats en Reus». «És una ciutat que té molt de moviment, hem sigut una ciutat molt comercial i dinàmica, i això fa que la gent de fora es fixi en Reus i vulguin vindre a implantar el seu negoci aquí», comenta. És el cas de La Espiga Pan & Café. Amb el producte colombià com a base i senyal d’identitat, l’emprenedora rere el projecte, Luisa Fernanda Ríos Marín, ha decidit combinar la proposta amb els hàbits locals perquè «tothom sigui benvingut». Resident a Coma-ruga, va atreure’s per Reus perquè cada vegada que visitava la ciutat hi veia «molta gent, molt comerç, molt flux de persones cap aquí i cap allà». «És un bon lloc per emprendre», va pensar. Dit i fet. Va obrir la segona quinzena de desembre i, per ara, «ha tingut molt bona acollida», afirma. A escasses passes de distància, conviu al carrer de Jesús amb Golossa Cakery, especialitza-
Perales considera que cal estudiar bé el projecte per evitar perdre la inversió
Malgrat la reducció dels marges de benefici, continua havent-hi demanda
da en cheesecake i cookies El seu propietari, Jonatan Muñoz, comparteix que Reus «em sembla una ciutat que, a escala comercial, és molt bona». «La gent fa molta vida al carrer i hi ha moltes oportunitats», assegura. La rebuda ha estat «millor impossible». Això no obstant, Perales
alerta: els marges de benefici s’han reduït moltíssim —per l’increment de costos, les exigències normatives, els lloguers, els costos de la plantilla, etcètera—, manca personal qualificat, «has de mirar molt primer què fas» i recomana dur a terme estudis previs per «no perdre» la forta inversió que requereix obrir un nou local. «Hi ha molta demanda, gent que va provant i intenta; potser faltaria que,
en comptes de provar, la gent fes estudis per no perdre els diners que inverteix», reflexiona. «No pot ser que el muntis i, al cap de sis mesos, tanquis», lamenta, tot apuntant que «no tot són flors i violes» encara que es vegin els locals plens els caps de setmana. Per això, considera que s’hauria d’impulsar l’acompanyament als nous emprenedors per valorar les seves idees i la rendibilitat dels seus projectes, una feina que s’hauria de fer «entre tots», amb la implicació d’entitats com l’AEH Reus, cada particular i, també, l’administració pública. És una anàlisi que ja duen a terme les franquícies, però que s’ha de treballar conjuntament per diferenciar-se i «anar a crear coses úniques i diferents».
L’apunt
Chester, un indret amb què poder-se emmirallar
Chester és una ciutat del nord-oest d’Anglaterra amb vora 90.000 habitants coneguda pel passat romà, cases d’estil Tudor, un rellotge molt fotografiat i un zoo. Similar en població, Perales considera que seria un exemple a emmirallar-se. Ciutat industrial, va reinventar-se amb «un petit comerç molt especialitzat». «No han anat a buscar les franquícies, sinó botigues originals, i és espectacular», afirma. Cada any hi passen milions de turistes.
Festa l L’Escola Els Ganxets va acollir una jornada cultural amb elements festius del territori
La cultura popular és un dels elements imprescindibles d’identitat i cohesió social per a qualsevol societat. En aquest sentit, tots pensem ràpidament en les Festes Majors com la de Sant Pere, però abans és important transmetre aquesta estima des de ben petits, des de
l’escola. Per aquest motiu, ahir diumenge 1 de febrer l’AFA de l’Escola Els Ganxets va celebrar al centre una jornada cultural en què diferents elements de la ciutat i les proximitats van assistir. En un ambient festiu, les famílies van anar omplint el pati de l’escola on els diferents elements festiu convi-
dats s’anaven plantant. Tot i la matinada gèlida, ben tapats i amb un tros de coca de sucre no hi havia cap nen que hagués volgut perdre’s l’oportunitat de veure als gegants i bèsties. Destacaven, en alçada i com a forasters, els Gegants de Riudecanyes, en Mateu, empunyant el pic i l’escarpa com a picapedrer, i la Bàrbara, que com a veremadora duia un cistell amb raïm, acompanyats també dels Capgrossos de la vila. Alhora, des de la comarca veïna del Priorat
Religió l Les parròquies de Reus i Castellvell donen suport a l'arquebisbe Planellas
Redacció
El Consell Permanent de la Unitat Pastoral de Reus i Castellvell mostra el seu suport a l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, davant del conflicte obert entre l’Arquebisbat i La Sang. En un comunicat emès pel consell mostren «la seva adhesió, obediència i suport» a l’arquebisbe, així com a «totes les seves decisions, decrets i delegacions, amb la voluntat de continuar mantenint vives la parròquia de la Puríssima Sang» i «tots els actes de fe que se’n deriven». «Estimem profundament la
nostra ciutat i desitgem mantenir-nos fidels a l’Església de Jesucrist, tanmateix, el nostre cor es troba trasbalsat davant actituds que generen divisió i incomprensió», afegeixen. Per aquest motiu, conviden la ciutadania a gaudir de la pròxima Setmana Santa: «La Setmana Santa és una de les celebracions fonamentals de la vida cristiana, en la qual actualitzem la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist». No obstant això, adverteixen que de manera «excepcional» la funció de l’Agonia se celebrarà a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Una mesura que respondria a evitar possibles situacions d’enfrontament amb la congregació que manté un conflicte obert amb l’Arquebisbat. Davant d’aquestes afirmacions, des de la junta cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang han volgut «denunciar obertament una decisió imposada, injustificada i profundament lesiva per a la tradició». Segons valoren, la decisió de moure la coneguda com a processó de Les Set Paraules de la Prioral a la Parròquia de Sant Joan Baptista enguany «no és ni innocent ni neutral», sinó un
La Somera de Falset i els Gegants de Riudecanyes van ser els convidats
nen de l’escola. També feia acte de presència la Geganta Arlet, que començava a escalfar motors de cara la diada de Sant Jordi. Finalment, com a representants del Seguici petit de la ciutat van fer acte de presència tres elements de primer ordre; el Basilisc, el Lleó i l’Àliga.
En arribar tots, els presents van fer deixar espai al centre de la pista, formant una rotllana que generava l’escenari idíl·lic per les ballades populars on, com és d’esperar, el públic a primera fila eren els vailets. Acompanyats pel so de gralles i timbals, els que van tenir la responsabilitat «d’obrir la plaça» van ser els Gegants i Capgrossos de Riudecanyes, acompanyats per la seva pròpia banda musical. Seguidament, amenitzat en tot moment per l’orquestra local, va ser el torn de la resta d’elements convidats: el Lleó, la Cucafera, el Basilisc, l’Àliga, la Somera de Falset i la geganta Arlet va ser l’encarregada de tancar la ronda.
s’havia desplaçat per l’ocasió la Somera de Falset, la petita dels equins festius de la capital prioratina que atreia l’atenció dels infants amb el seu aspecte dòcil i amable.
No obstant això, els que es duien bona part de l’atenció eren els locals. Com a amfitriona de l’acte estava la Cucafera, grossa i ensenyant les dents. Pocs nens eren els que s’atrevien a col·locar la mà dins de la seva boca, però, tot i el seu aspecte ferotge, la Cucafera mai mossegaria a un
Mentre que els elements del seguici festiu ballaven les habituals cançons que se senten en les cercaviles de les festes majors de la ciutat, la Cucafera feia tombs, guimbant, estirant el coll i fent petar les dents amb el soroll característic de la bèstia. Després d’una darrera ballada final, els elements festius es van retirar i el protagonisme va passar a l’escenari muntat per l’ocasió en un extrem del pati per tal de finalitzar la jornada amb l’espectacle infantil Trusky & Lulu científics, a càrrec de la companyia teatral Toc de Gresca.
intent de «desactivar i buidar de contingut l’emblemàtica Processó de Les Tres Gràcies». Per aquest motiu, es refermen en la seva intenció de fer que
la imatge del Sant Crist de La Sang sortirà al migdia en processó, custodiada pels Armats de La Sang, cap a la Prioral de Sant Pere. «Un cop finalitzada
la Funció de l’Agonia, la imatge retornarà a la plaça de La Sang per celebrar la Solemne Processó i la petició de Les Tres Gràcies», afegeixen.
Sergi Peralta Moreno
El Jueu del Raval és el primer a rebre els visitants de la seu del Museu de Reus a la plaça de la Llibertat. Sense perdre el pols, el seu dit inquisidor apunta perennement en una direcció. Això no obstant, ja no és un gest delator, sinó de benvinguda: assenyala per on comença la visita a un espai renovat. «La reforma que hem fet no seria una rentada de cara, sinó bastant radical», reconeixia el director, Marc Ferran.
Una vella portalada i l’antic frontal de l’Ajuntament de Reus —amb Hèracles gravat— immergeixen en el passat. Al llarg de les sales, es teixeix un relat per entendre com s’ha arribat al present. L’heroi grec és símbol de l’esforç i hom es troba, ja d’inici, amb una àrdua tasca: continuar endavant o capgirar a la dreta. Per un costat, troba Festa i celebració. Presidit pels Gegants i la Mulassa, l’indret relata els orígens del folklore local, sense oblidar el culte a Sant Sebastià. Per l’altre, coneix l’auge de la capital baixcampina com a centre econòmic, cultural i polític, de la mà de figures com el General Prim, els màrtirs de Vilallonga i el Morell o un Felip V capgirat. Reus és bressol de genis: Marià Fortuny, Hortensi
l Cultura
La seu del Museu de Reus de la plaça de la Llibertat va ser reinaugurada divendres després d’una profunda reforma
El museu ha viscut un canvi radical i presenta un nou itinerari expositiu
Güell, Josep Tapiró... També, amb nom de dona, com és el cas de Magda Folch. Tots ells conviuen en harmonia entre els passadissos del museu i conversen, amb l’ajut de la intel·ligència artificial. A més, però, s’exposen relíquies contemporànies: documentació d’Antoni Gaudí que va salvar-se de l’incendi del taller de l’arquitecte del 1936. Tres croquis permeten descobrir la idea que havia plantejat per a la façana del Santuari de Misericòrdia. L’esbós de la vitrina de la Casa Comella de Barcelona no és una peça
Està exposada documentació d’Antoni Gaudí, com un esbós de la façana de Misericòrdia o un quadern de notes. Gerard Martí
qualsevol, ja que va ser amb l’obra que va conèixer el Comte Güell. Conservats queden un carnet expositor i una foto. La persecució i salvaguarda del patrimoni artístic, el col-
leccionisme o la relació amb el camp i el treball agrari —amb eines exposades en un original retaule— i una mostra de més de 300 peces completen un recorregut de dècades i se-
gles d’històries, per entendre que Reus va molt més enllà del modernisme, l’Any Gaudí o el moment present. El nou Museu de Reus de la plaça de la Llibertat va ser inaugurat divendres, en un acte que va comptar amb la presència del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs.
Propostes l El consistori haurà de rebaixar, previsiblement, a nou plantes un edifici d’habitatges per tirar endavant el projecte
Adam Díaz Garriga
El projecte del nou Eix Cívic de Salou comença a prendre forma després de definir els últims detalls de la proposta. La iniciativa unirà les dues zones de la localitat separades històricament pel traçat de la via del tren i transformarà gairebé 3 quilòmetres en traçat urbà. La principal característica serà l’enfocament en la creació d’habitatge per dotar de «vida» a l’eix, que connectarà els límits del terme municipal de Cambrils amb Salou fins al pas elevat on passa l’autovia de Reus. En total, s’urbanitzaran 65.000 metres quadrats, dedicant el 90% a la creació d’habitatge i conservant part dels elements ja existents en el traçat, com l’antiga estació del Carrilet o el pinar del carrer del carril. El termini d’execució previst és de dos anys, i el projecte s’executarà amb un pressupost total de més de 14,24 milions d’euros. La previsió és que
els treballs comencin a finals d’any i finalitzin el 2028. L’Eix Cívic incorporarà el pas del nou tramvia del Camp de Tarragona, ergonomit-
zant la zona amb passos que travessaran les vies del nou transport urbà i que permetran el pas de vehicles. L’objectiu principal és «millorar la
Cultura l Colles de Mallorca, Navarra i la demarcació han participat en la jornada de les Festes d'Hivern
Redacció Salou va acollir aquest diumenge la 39a edició de la Trobada de Gegants per les Festes d’Hivern, amb la participació d’una trentena de colles d’arreu de l’Estat, el territori català i la demarcació. El consistori destacava la participació de colles de Navarra i Calvià, Mallorca, un dels municipis agermanats amb Salou. Centenars de persones van reunir-se a la plaça de la Pau mentre al passeig Jaume I tenia lloc la ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània. Els gegants van travessar els carrers de la localitat,
des de la plaça, passant pel carrer Francolí i Barcelona i fins a la rebuda institucional del govern salouenc al passeig Jaume I.
El consistori va portar a terme un intercanvi d’obsequis institucionals amb l’Ajuntament de Calvià, entre els quals va destacar una rèplica del casc del rei Jaume I entregada a l’alcalde del municipi mallorquí, i una reproducció del monument que presideix el passeig. En total, la colla baleàrica va portar una vintena de representants, liderats pel seu cap, Pol Méndez. «Actes com aquest posen
de manifest que la nostra cultura i tradicions estan ben vives», esmentava l’alcalde de Salou, Pere Granados. És el primer cop que la colla gegantera mallorquina participava en la Festa Major d’Hivern de Salou, un fet que el batlle va qualificar de «necessari» per «reforçar els llaços entre pobles amb un paral·lelisme històric i econòmic».
Agraïment
L’alcaldessa de Calvià, Teresa Tena, va agrair el tracte del municipi per «cohesionar-se» en la cultura popular. La jornada va estar marcada pel
mobilitat», permetent noves connexions, especialment amb el municipi de Cambrils. El punt central del projecte serà una nova plaça de Tor-
El traçat de tres quilòmetres unirà el límit amb Cambrils i l’autovia de Reus
Es preveu que els treballs comencin a principis finals d’any i finalitzin el 2028
re Vella, una gran espai urbà des d’on partiran els diferents traçats del projecte. En concret, escindiran cinc traçats que donaran forma a l’Eix: El primer i més llarg, connectarà Cambrils i Barenys amb una zona completament peatonal. Des de Barenys, es podrà arribar a la Torre Vella, en un tram on es podran trobar diversitat de jardins, parcs i refugis climàtics. La nova plaça serà la columna vertebral del projecte: tindrà graderies, punts d’ombra i espais de reunió. Sota la plaça de Torre
Vella, a més, s’hi construirà un nou aparcament subterrani aprofitant que l’espai tindrà diferents altures.
‘Skyline’ salouenc El projecte està plantejat en 4 fases, iniciant per la plataforma del nou tramvia en la Fase 1. Posteriorment, es portarà a terme el disseny urbà definitiu més proper als nous habitatges, adaptant els accessos als existents en la Fase 2. En les Fases 3 i 4, després d’adaptar-se l’amplada per a vehicles i vianants, s’executaran el nou aparcament i la urbanització definitiva del primer tram. Una de les novetats del projecte era, inicialment, un gran bloc de dotze pisos d’habitatge de protecció oficial que havia de definir el ‘skyline’ Salouenc. El consistori haurà de rebaixar l’edificació, previsiblement, a uns nou pisos a causa de les restriccions del Ministeri d’Habitatge sobre els «edificis pantalla», limitats a 500 metres del mar.
fred, que no va impedir als gegants ballar en els diferents punts del recorregut. L’acte va inaugurar parcialment les festes del municipi després de
la suspensió de tots els actes el dissabte a causa de la mala meteorologia, entre els quals es trobaven el Torneig de petanca, la Cercavila, el Ball del
Seguici
de Bastons.
Educació l El Catllar (38,5%) és una de les localitats que menys alumnes retè a tota Catalunya
Adam Díaz Garriga
El Camp de Tarragona es consolida com una de les províncies catalanes on els municipis retenen millor els seus alumnes en nivells no universitaris. Més del 60% estudia en la mateixa localitat on resideix, abans dels estudis superiors. Les comarques del Tarragonès i el Baix Camp són les que millors estadístiques presenten, segons l’últim estudi publicat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) l’any 2024, ja que ambdues superen el 80% de retenció. La tendència a Catalunya assenyala que menys del 20% dels alumnes no universitaris surt del seu municipi, i tot i que la mitjana tarragonina és més alta, continua sent una de les més altes del territori.
L’estudi, però, deixa veure detalls negatius a la demarcació: el Priorat se situa com la comarca que té més municipis d’on marxen els alumnes per estudiar amb un 57,2%. A més, El Catllar, amb un 38,5%,
figura entre els tres municipis catalans que tenen menys de la meitat dels seus alumnes estudiant allà, només per darrere de Santa Cristina d’Aro
(Girona) també amb un 38,5%, o de Sant Antoni de Vila Major (Vallès Oriental), que té un 24,5% de retenció. Pel que fa a atracció d’alum-
Cultura l La Colla Vella dels Xiquets de Valls reben el Premi a la Colla amb millor temporada
Miquel Llaberia
La Nit de Castells 2026 va deixar diversos premiats i a les colles Vella i Joves de Valls, els Castellers de Vilafranca, la Jove de Tarragona, els Castellers de Sants i els Nois de la Torre com a agraciades. En un acte celebrat al Centre Cultural de Valls amb més de 400 persones presents la passada nit de dissabte 31 de gener es van reviure moments màgics de la temporada, com el 2de9 sense manilles que la Colla Joves Xiquets de Valls va alçar per Santa Úrsula i que es va endur el Premi al Moment
de la Temporada. A més, els de la camisa vermella també van celebrar un altre premi, el Premi a la Trajectòria, concedit pel Consell Assessor de la Revista Castells, a Fede Gormaz, excap de colla. Ara bé, el Premi a la Colla amb millor temporada va ser per l’altre costat de la plaça del Blat, per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, gràcies a la quantitat de gamma extra duta a terme durant la temporada, per la varietat, la repetició en l’execució i la regularitat mostrada. El Premi Especial a un fet rellevant va a caure en mans dels Castellers de Vila-
franca, en honor a la històrica actuació de Tots Sants en què van descarregar el 4de9sf, el 3de10fm, el 4de10fm i el pilar de 8fm. L’altre premi especial va ser per les colles universitàries, per l’expansió de la seva presència i l’excel·lent nivell que estan registrant. El Premi a la Colla Revelació va ser pels Nois de la Torre per haver estrenat el 4de8 en els seus registres i descarregat el primer 2de7 després de 48 anys. El Premi Descarregat, atorgat des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, es va atorgar als Castellers de Sants, per haver
nes, l’Arboç és el municipi de Catalunya que més estudiants d’altres localitats atreu. El 67,5% dels alumnes són d’altres municipis, la xifra més
L’Arboç és el municipi que més alumnes atreu a Catalunya (67.5%)
alta per davant de Cabrera de Mar (Barcelonès). En funció del nivell d’estudis, segons l’Idescat, el desplaçament a altres municipis augmenta.
Marge de millora Malgrat alguns indicadors negatius, alguns municipis de Tarragona milloren. És el cas de Valls, que se situa entre els tres municipis amb una població superior als 5.000 habitants que més estudiants manté, amb un 94,5%. Olot (95%) com el que més, i Tortosa (94,4%) l’acompanyen.
D’acord amb l’estudi, els municipis amb més població compten amb un percentatge més alt dels seus alumnes estudiant al mateix lloc i, a mesura que disminueix la seva dimensió, cau també el percentatge fins al 22,4% en
els municipis de menys de 500 habitants.
Tot i que la demarcació té potencial per atreure, alguns municipis encara tenen marge de millora. Constantí és una de les localitats que menys alumnes atreu, amb un 1,6% dels estudiants provinents d’altres poblacions. Aquest marge de millora també es tradueix al panorama general, que estableix la mitjana tarragonina en més d’un 60% de retenció.
El Baix Penedès, el Priorat, l’Alt Camp i la Conca de Barberà mantenen percentatges d’entre el 40% i el 60% amb alumnes de caràcter no universitari, una situació que es reflecteix en la centralització dels municipis més grans, i l’abandonament de les escoles a les localitats més petites, així com el desmillorament dels serveis.
Entre els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants, les xifres es mantenen en un 71,6% de retenció, tot i que baixa entre les localitats de 2.000 i 5.000 fins al 53,6%. La província de Tarragona se situa tercera en la classificació d’estudiants d’altres poblacions, amb 6.275 alumnes de fora. L’Educació Infantil és el cicle educatiu on més alumnes es mantenen, amb prop el 90% restant. A partir de l’Educació primària, es rebaixen les xifres i es fa evident al Batxillerat, baixant a gairebé el 80%. En el cas dels Cicles mitjans i de grau superior, la xifra oscil·la entre el 40% i el 35%.
de família de la Nit de Castells
ampliat substancialment el nombre de castells de 9. El Premi de Plaça de la Temporada va ser per la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, el
Premi Ambaixador va ser per la sèrie Pubertat, dirigida per Leticia Dolera i produïda per Marc Maymó, el Premi Pere Català Roca es va concedir
al fotògraf Carlos Uriarte i el Premi Imatge de la Temporada va ser pel pilar de 8 amb folre i manilles de la Jove de Tarragona per Sant Magí.
Sostenibilitat l La localitat va presentar el seu projecte contra el malbaratament alimentari a la Jornada de Ciutat Comestible
Adam Díaz Garriga
Torredembarra va presentar el passat divendres un projecte per evitar el malbaratament alimentari dels productes que creixen al municipi durant la I Jornada de Ciutats Comestibles, portada a terme al Prat de Llobregat. D’entre els cinc municipis participants, la localitat va posicionar-se com a segona amb més activitat de reaprofitament a la demarcació de Tarragona, només superada per Reus i per davant d’ajuntaments com Barcelona, el Prat de
Llobregat i Amposta. La iniciativa va portar-se a terme juntament amb la Fundació Espligoladors, entitat dedicada a la recollida d’aliments com les taronges amargues, les olives o les garrofes que creix als arbres de la localitat. «Aquest projecte ens permet tranformar els espais urbans en una font de recursos i coneixement», indicava la regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz. Durant la jornada, Torredembarra ha ofert tastos dels productes que s’han elaborat amb els fruits recuperats, com oli d’oliva verge
extra o mermelada de taronja amarga. «La participació en la Xarxa de Ciutats Comestibles ens ofereix l’oportunitat d’aprendre de les experiències d’altres municipis
Durant la jornada, els ajuntaments van compartir les experiències i consells per al reaprofitament d’aliments durant cinc minuts. A més, es va portar a terme un debat sobre els reptes de l’espigolament an l’àmbit legal per als fruits urbans. D’acord amb el consistori, una qüestió que esdevé «un dels principals reptes que actualment
Busquen l’autor de l’homicidi d’una
dona de Riudoms el 2005
Successos l La Guàrdia Civil difon imatges d’un investigat per la mort
Redacció
La Guàrdia Civil ha demanat col·laboració ciutadana per identificar el possible autor de la mort violenta d’una dona de 38 anys l’any 2005. Les restes de la víctima, que avui en dia tindria 58 anys, van aparèixer el 6 d’agost de
2005 a Sant Pere Sacama, a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’institut armat ha difós una fotografia de la dona en vida i imatges enregistrades per una càmera de videovigilància d’un caixer automàtic de Terrassa en què apareix un home fent servir la targeta bancària de la finada.
El municipi va aconseguir 2.400 quilos d’aliments durant el 2025
afronten els municipis que impulsen aquest tipus d’iniciatives».
Producte local
En concret, a Torredembarra s’han recollit 2.400 quilograms d’aliments entre el 2025 i el 2026 amb els diversos períodes d’espigolament dels productes, com el que es va dur a terme el passat 15 de gener, i 359 persones van participar en les vuit espigolades en total que es van dur a terme al municipi al llarg de l’any.
Amb els productes recollits, van elaborar-se 1.500 unitats de mermelada i oli d’oliva, que es destinaran a entitats socials i accions de promoció social de la localitat. El projecte es complementarà amb tres tallers que «reforçaran la sensibilització» i el consistori preveu continuar-lo durant el 2026 amb set noves accions previstes.
Entre els principals productes que es troben als carrers dels municipis, destaquen els ametllers, els tarongers amargs, llimones, oliveres, pins pinyoners i garrofers. A Torredembarra, exemples de tarongers amargs poden trobar-se al carrer Pompeu Fabra, i de garrofers en parcs públics com el Molí de Vent. El projecte va prendre vida després d’una prova pilot realitzada amb l’Escola Antoni Roig, i l’Ajuntament ja compta amb una subvenció de 17.500 euros de l’Agència Catalana de Residus per garantitzar la continuitat del projecte fins al 2027, juntament amb diversitat de tallers.
minar que la víctima era una veïna de Riudoms de 38 anys. També va constatar que la seva desaparició havia estat denunciada a la comissaria de la Policia Nacional de Reus el 9 d’abril del 2005.
Alhora, també ha fet pública una fotografia que mostra un fragment de samarreta intervingut durant la investigació i que no pertany a la víctima i que se sospita que podria tenir relació amb el presumpte autor o amb el seu entorn. El Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil va deter-
Política l L'oposicio titlla el pressupost d'enguany de «continuista»
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha aprovat inicialment el pressupost que haurà de completar les accions del govern municipal durant el 2026. En total, seran 62,2 milions d’euros, una proposta presentada el passat mes de desembre de 2025, i que finalment veurà la llum després d’aprovar-se en l’últim ple ordinari del passat 30 de gener. Els vots van ser favorables per part del govern de Nou Moviment Ciutadà (NMC), el Partit Socialista (PSC), Partit Popular (PP) i Junts per Cambrils. En contra van situar-se En Comú Podem, VOX i Esquerra Republicana, que es va abstenir. El regidor d’Hisenda, David Chatelain, va definir els objectius del pressupost qualificant-lo de «realista», sense «improvisar». Chatelain també va recordar les dificultats del govern actual per aprovar
el pressupost de l’any passat amb el canvi de govern, ressaltant que «amb aquest nou document es corregeixen disfuncions amb un pressupost realista i executable». Durant el ple, l’equip de govern també va fer referència a la situació amb el personal municipal, que encara «s’està posant en ordre». El regidor també va destacar la bona situació del consistori en referència a l’endeutament, tancant una xifra d’inversió «considerablement més gran» que la del 2025, amb 8 milions d’euros destinats a inversions. L’oposició cambrilenca va titllar els pressupostos de «continuistes», concretament el grup dels Comuns, que va votar en contra. El portaveu del grup municipal va lamentar que «no hi ha cap projecte nou» entre les propostes de MNC, i en la mateixa línia ho va fer ERC.
Per intentar avançar en la investigació, ara la Guàrdia Civil ha difós les imatges de la víctima i del sospitós perquè qualsevol persona que hi hagués tingut relació o que disposi d’informació sobre els seus últims moviments la pugui reconèixer i posar-se en contacte amb els investigadors
Salut l Tarragona, Vila-seca i Valls són els primers municipis que recolzaran la proposta presentada a la Generalitat
Adam Díaz Garriga
Vila-seca i Valls seguiran els passos de Tarragona en la demanda de suport per un servei d’atenció d’urgència les 24 hores del dia pel tractament dels Ictus. Ambdós ajuntaments van aprovar la setmana passada en els seus respectius plens ordinaris per unanimitat la proposta, que pretén reforçar íntegrament l’atenció a la Unitat de Trombectomia, dedicada a tractar els símptomes dels possibles atacs. La iniciativa tenen l’origen en la demanda de diverses plataformes, entre elles la Plataforma per la Sani-
tat Pública del Camp de Tarragona, per millorar el servei al Camp de Tarragona. La plataforma també va anunciar la presentació de la proposta al Parlament per coordinar l’acció a tota la demarcació i el territori català, centrant-se en les operacions per tractar els símptomes més greus dels ictus (trombectomia mecànica).
Durant el primer ple del 2026, els grups polítics de la Diputació de Tarragona van adoptar diversos acords per millorar l’atenció mèdica de l’ictus a la demarcació, entre les quals va instar-se al De-
partament de Salut, el servei CATSalut i l’Institut Català de la Salut (ICS) a implementar urgentment l’atenció integral a l’ictus durant cada dia de l’any, concretament a l’Hospital Joan XXIII. La intenció és sumar forces a la demarcació perquè el Govern aprovi la proposta amb un suport coral de tots els municipis del Tarragonès que podrien optar a un servei 24 hores o derivar-lo a centres d’atenció propers.
Situació al Camp D’acord amb les últimes dades del Sistema d’Emergències
Plataformes i municipis col·laboren per que el Govern aprovi la mesura
Mèdiques de Catalunya (SEM), durant l’any 2024 van activar-se 8.300 «Codis Ictus» a Ca-
talunya. En total, 649 persones van demanar una assistència a Tarragona, situant-se com la cinquena demarcació catalana amb més avisos, sumats als 575 usuaris que van ser assistits pel SEM a la comarca del Penedès.
La majoria dels ictus (85%) són isquèmics —obstruei-
xen la sang al cervell—, però cada vegada hi ha un sistema d’atenció més eficient, que ajuda al 30% dels usuaris amb teràpies de reperfusió amb tractaments cada cop més curts. Entre el 2019 i el 2024, van incrementar els avisos, però es va reduir la mortalitat en un 15% en el tercer mes.
Alcorcón. Ayesa, Pol Domingo, Pola, Rojas, Samu, Marchán, Tarsi (Raúl Blanco, 89’), Yael, Carmona (Borja Martínez, 76’), Omar (Vacas, 80’) i Vladys.
Nàstic. Dani Rebollo, Sergio Camus (Subirats, 46’), David Alba (Alcalá, 72’), Hugo Pérez (Pujol, 46’), Moi Delgado, Marc Montalvo, Óscar Sanz, Aitor Gelardo (Juanda, 46’), Álex Jiménez (Cedric, 56’) i Marcos Baselga.
Gols. 1-0, Jordi Pola (8’) i 1-1, Juanda Fuentes (87’). Àrbitre Ignacio de Santisteban (sevillà). Va mostrar la targeta groga als locals Rojas i Mariano Carmona, i als visitants Gelardo, Sanz, Alba i Moi Delgado. Incidències. Partit de la jornada 22 disputat al Municipal de Santo Domingo.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Sabadell 43 22 11 10 1 30 10
2.At.Madrileño 39 22 11 6 5 33 21
3.Eldense 37 22 9 10 3 25 19
4.Europa 36 22 9 9 4 30 23
5.Algeciras 33 22 9 9 4 26 21
6.Antequera 31 22 8 7 7 28 25
7.Real Murcia 31 22 8 7 7 22 21
8.Hércules 31 22 8 7 7 25 25
9.Villareal B 30 22 7 9 6 27 20
10.CD Teruel 30 22 8 6 8 16 19
11.UD Ibiza 29 22 7 8 7 22 20
12.SD Tarazona 29 22 7 8 7 19 21
13.GIMNÀSTIC 29 22 8 5 9 26 29
14.Alcorcón 28 22 6 10 6 19 21
15.FC Cartagena 28 22 6 9 7 26 28
16.J Torremolinos 27 22 6 9 7 26 28
17.Sevilla Atlético 20 22 4 8 10 12 20
18.Betis Deportivo18 22 4 6 10 19 30
19.At.Sanluqueño 18 22 4 6 12 17 31
20.Marbella 18 22 4 6 12 12 26
RESULTATS
Jornada 22 Primera RFEF
Hércules-Cartagena 2-0
Sevilla Atlético-Europa 0-1
Villarreal B-Tarazona 1-1
At.Sanluqueño-Betis D. 1-4
Marbella-Antequera 0-1
Teruel-Real Murcia 0-0
UD Ibiza-At.Madrileño 2-0
Algeciras-Eldense 1-1
Sabadell-J.Torremolinos 2-2
Alcorcón-GIMNÀSTIC 1-1
PRÒXIMA JORNADA
Europa-Hércules
Tarazona-At.Sanluqueño
Antequera-Algeciras
Atlético Madrileño-Alcorcón
Eldense-Sabadell
Betis Deportivo-Ibiza
Juventud Torremolinos-Teruel
Real Murcia-Marbella
GIMNÀSTIC-Villarreal B
Cartagena-Sevilla Atlético
Futbol l Els grana van ser superats per complet per l’Alcorcón en gran part del partit, però van sobreviure a les ocasions i van poder empatar gràcies a Juanda
Juanda Fuentes va esgarrapar un punt en el Municipal de Santo Domingo. Un empat i poc més. De fet, gairebé difícil de creure que es podia aconseguir després de veure un Nàstic gris contra l’Alcorcón. Els madrilenys van marcar la primera que van tenir i els tarragonins es van enfonsar. L’Alcorcón
va perdonar i el Nàstic va acabar salvant els mobles. Si una cosa va funcionar, no la canviïs. Això va pensar un Cristóbal Parralo que va iniciar el partit amb el mateix onze de la setmana passada, però també amb els mateixos dubtes.
En poc més de cinc minuts l’Alcorcón ja va trepitjar l’àrea amb perill en
dues ocasions, amb un córner inclòs. Al Nàstic li tremolaven les cames i el gol local no va trigar en arribar. Va ser molt senzill: centrada lateral al punt de penal i remat de cap de Jordi Pola tot sol dins de l’àrea per enviar la pilota al fons de la xarxa. Si hi havia un pla de partit o una idea, aquest es va esmicolar. La falta de contundència enrere, per enèsima vegada, va penalitzar el Nàstic. Amb una ratxa horrorosa al darrere, començar un partit amb 1-0 en el marca-
dor no ajuda res. I més quan el Nàstic és un equip que no remunta un partit fora de casa des de l’any 2019. Així va ser, l’equip es va enfonsar i l’Alcorcón ho va aprofitar. Els madrilenys vivien en l’àrea grana i van tenir el segon ben aviat amb una centrada dins de l’àrea que, per sort, Tarsi va errar. Els forats en el mur grana eren gegants. El Nàstic avançava amb dificultats, però va tenir uns minuts de connexió. Dues vegades va arribar a l’àrea el conjunt grana, les dues de
falta. Només en la segona va arribar el perill, amb una centrada de Jardí que Álex Jiménez va rematar al segon pal, però la pilota va sortir llepant el pal dret d’Ayesa. A partir d’aquí, els de Parralo es van tornar a enfonsar. L’Alcorcón exhibia verticalitat contra un Nàstic porós. En tres passades, Vladys es va plantar davant de Rebollo. Per sort, els madrilenys man-
caven encert. Cada centre suposava un perill innecessari. Amb la pilota, l’equip no responia. Semblava que no hi havia criteri, tothom se la volia treure de sobre i, contínuament, les possessions es perdien en passades perdudes o d’impossibles. Montalvo era l’únic al qual no li cremava la possessió. Mentrestant, Dani Rebollo va volar per evitar un golàs de falta de l’Alcorcón. Els
minuts van passar, les sensacions no milloraven i el partit va anar al descans amb 1-0. Parralo va executar un triple canvi a la represa, tot un electroxoc per reviure un mort. Les sensacions, però, no van canviar. L’Alcorcón continuava voltant l’àrea grana contra un Rebollo que veia la pilota volar de falta perillosa a córner i de córner a falta perillosa. Els madrilenys van
L’afició del Nàstic va estar present al Municipal de Santo Domingo. No era el millor horari per un desplaçament: 20.30 hores un diumenge amb un dilluns laboral al dia següent. Tampoc va ser el millor clima: no va parar de ploure. Però l’afició del Nàstic es va desplaçar per animar al seu equip contra l’Alcorcón. Amb un centenar d’entrades venudes, es van fer sentir a Alcorcón.
perdonar, sobretot amb un tir creuat de Carmona que va sortir llepant el pal. Hi ha una dita en el futbol que diu que, si perdones mas-
sa, acabes patint. En aquesta situació, el Nàstic es va abraçar a l’esoterisme del futbol, perquè a nivell de joc, la cosa no funcionava. Els grana no
Després del gol, el Nàstic va desaparèixer per complet
El jove Oriol Subirats i Pedro Alcalá van ser dels més destacats del partit
completaven tres passades consecutives en camp contrari.
Poc a poc, el Nàstic es va aproximar a l’àrea, però la sort semblava que no estava de la seva part. Baselga, completament sol dins de l’àrea, va enviar una pilota al travesser. Es podria pensar que aquesta era l’única, però hi havia una més per arribar. De nou, Jaume Jardí va centrar al punt de penal i allà, del nores, va sortir Juanda Fuentes la va engaltar per marcar un 1-1 que semblava impossible. Amb tot, va passar, i el Nàstic va salvar els mobles. Això sí, cal millorar i molt.
L’1x1
Jornada 22
1 Alcorcón
1 Nàstic
Dani Rebollo
Potser va poder fer més en el gol de l’Alcorcón, però en va salvar, com a mínim, un parell.
Sergio Camus
Va patir de valent per la banda dreta i es va quedar a la banqueta al descans.
David Alba
Tou en els duels, arribava tard i feia faltes innecessàries. Amb groga, es va jugar l’expulsió.
Surt en la foto del gol. Va ser canviat al descans per fer reaccionar l’equip.
Hugo Pérez Moi Delgado
Va patir per l’esquerra com tota la defensa grana. Ha de tenir més calma amb la pilota.
Se’l va notar accelerat quan veia que l’equip estava caient al voltant seu.
Va ser l’únic jugador que semblava que no li cremava la pilota als peus.
Marcos Baselga
Es va passar el partit corrent entre dos defensors. Quan va tenir l’ocasió, la va enviar al pal.
L’entrenador
Cristobal Parralo
Es va quedar a gust en la roda de premsa post partit. Enfadat pel rendiment dels seus futbolistes així ho va mostrar amb un triple canvi al descans. Necessita reordenar l’equip amb la pilota, el Nàstic estava desdibuixat.
Óscar Sanz Marc Montalvo Aitor Gelardo
No va estar encertat al primer temps. Erràtic amb la pilota, amb una groga i substituït.
Oriol Subirats
Va sortir i va mostrar més caràcter orgull que ningú. Es mereix més minuts.
Va ser tapat durant gran part del duel, però va trobar el forat per enviar la pilota a l’àrea.
Enric Pujol
Juanda Fuentes
Va sortir amb valentia al camp i va posar una mica de calma en defensa.
Poca aparició per la banda, però va sortir del no-res per salvar els mobles.
«No permetré que l’equip surti al terreny de joc i no es doni tot per aquesta samarreta»
Futbol l El tècnic va ser crític amb el pobre rendiment de l’equip
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, va sortir més que enfurismat després de l’empat aconseguit contra l’Alcorcón. En micròfons de Tarragona Ràdio, Parralo va destacar que «no estic res content ni satisfet amb el joc de l’equip. A la primera part no hem competit. De fet, no hem guanyat ni un duel».
El tècnic grana va moure la banqueta al descans introduint tres homes, però, segons va apuntar, haurien d’haver sigut molts més: «Si arribo a
poder faig més que tres canvis. Només són tres perquè m’havia de guardar dos a la segona part. No personifico el problema en ningú, ha sigut la línia general de tot l’equip i no m’agrada». De fet, Parralo va anar més enllà en la crítica i va apuntar que «la competició et deixa clar qui està i qui no. El que no estigui que es faci a un costat, però no permetré que se surti al camp i no es doni tot per la samarreta. Aquest club es mereix competir i a la primera part no s’ha fet». Parralo va subratllar que
l’empat s’ha aconseguit «perquè l’equip ha posat voluntat i ha sigut un bon gol de Juanda», però aquest joc no és el camí. «No ha estat bé i aquest no és el nivell que ha de donar el Nàstic».
L’entrenador grana no veu un problema d’actitud, però sí que «s’ha de millorar» en tots els punts. Pel que fa al debutant, Alcalá, va destacar que «jugant 20 minuts era un risc, perquè no té ritme competitiu, però ens ha donat l’experiència i jerarquia necessària. A veure si el tenim llest aviat».
Cedric Omoigui
Se’l veu tocat anímicament. Va contribuir al caos grana en atac.
El veterà va aportar calma a la rereguarda i això que feia sis mesos que no jugava un partit.
«No ha estat bé i aquest no és el nivell que ha de donar el Nàstic»
Sobre Alcalá: «Ha aportat jerarquia i experiència. Esperem tenir-lo llest aviat»
Ibersol CBT. Day Hall (12), Iker Fernández (0), David Fernández (9) i David Loras (8). També van jugar Kohan (3), Buscail (19), Adri Duch (11), Campeny (4), Marc López (0), Jordi Roset (0) i Ali Senghor (11). Sa Real Ibiza. Ramon (5), Malary (29), Rosa (10), Castillo (2) i Ndiaye (10). També van jugar Manyoses (0), Martín (3), Martínez (8), Guillén (0) i Piqueras (0).
Parcials. 24-14, 24-15, 24-18 i 12-20. Àrbitres. Diego Cruz Lafuente i Andrei Tudor Domnariu Ognean. Incidències . Partit de la jornada 16 de Tercera FEB disputat al pavelló del Serrallo.
Bàsquet l Els blaus van resoldre l’encontre gràcies a un joc interior dominant de Buscail i Loras
Montreal Quesada
L’Ibersol CB Tarragona és un equip amb moltes armes per resoldre partits i ho van demostrar desfent-se del Sa Real Ibiza en un partit tant dominat com còmode. Els tarragonins van fer valer la potència del seu joc interior amb un Marc Buscail i David Loras destacats per solucionar el duel ja des del primer quart per acabar mantenint l’avantatge i, fins i tot, arribar al +30 en alguns moments. Amb la victòria, els de Larramona mantenen el ritme a la part més alta de la classificació. Els primers minuts van ser un petit resum del que s’esperava en el partit. Hall i Loras potents sota la cistella, i David Fernández, van assolir el primer avantatge amb el 8-2. Aviat es va adonar el CBT que des de l’exterior no carburava com en partits anteriors Iker Fernández no tenia el seu dia i, després de dues pèrdues, Larramona va donar entrada a Kohan. D’altra banda, Stefanuto tampoc apareixia, així
El CB Valls venç el Flanigan
Calvià a la pròrroga (85-88)
Bàsquet l El CB Valls confirma el seu estat de gràcia a la pròrroga. El conjunt de Miki Larraz va sumar la quarta victòria consecutiva després de superar el Flanigan Calvià en un partit treballat (85-88). No va ser un duel fàcil i això es va veure aviat. La igualtat era màxima, però els vallencs van mantenir un avantatge mínim contra un conjunt local insistent. La reacció del Calvià va arribar a l'últim quart quan van forçar la pròrroga en els últims segons. En el temps extra, el Valls va mantenir la calma i Adrià Trouvé va dictar sentència amb el 86-88 final. Redacció
El jugador del CBT Marc Buscail executant un tir sota la cistella. Gerard Martí
que l’equip va virar cap al poder de les dues torres. Loras i Buscail dominaven la pintu-
ra i van encetar un parcial que l’aler-pivot es va encarregar de completar amb el +12 amb
La Pobla de Mafumet s’emporta el derbi provincial contra el Valls (2-1)
Futbol l Agus Gutiérrez va decidir el partit des del punt de penal
La Pobla de Mafumet va ser l’equip vencedor del derbi provincial contra la UE Valls. Va ser un duel amb una tensió diferent, a banda d’un xoc de dos equips del territori, va ser un duel a la part alta de la lliga Elit. De fet, la victòria pobletana col·loca el filial del Nàstic tercer a un punt de l’ascens directe a Tercera RFEF. La UE Valls va colpejar primer amb un gol d’Adri Suárez, però Albert Querol i Agus Gutiérrez, de penal, van dictar sentència. Els dos equips han demostrat aquesta temporada que
són difícils de vèncer i arriben en trajectòria ascendent. Això es va demostrar amb una igualtat sobre la gespa des del primer moment. Tots dos equips es van intercanviar els cops sense cap perill sota els pals, fins que la pressió del Valls va aconseguir un premi. Peiri, el porter pobletà, va errar en la sortida de la pilota. Guillem Martínez va interceptar la passada i, finalment, Adrià Suárez va aprofitar la pilota morta per posar el 0-1. L’empenta vallenca es va incrementar i, poc després, Sergi Palau va rematar una centrada lateral per enviar la pilota al pal.
El descans va donar forces a la Pobla. El filial grana va començar a créixer amb la pilota, tot i que el Valls també va dir la seva. De fet, del 0-2 se’n va anar a l’1-1. Peiri va aturar una rematada des de dins de l’àrea i la Pobla es va llançar al contraatac. Querol la va rebre al segon pal i va batre el porter Romaguera sota les cames. Els minuts passaven i la Pobla insistia i, finalment, va obtenir el premi. Agus Gutiérrez va rebre un cop d’Oscar Morell dins de l’àrea i l’àrbitre ho va veure clar: penal. Agus va agafar la responsabilitat i va marcar el 2-1 final des dels onze metres.
Les torres van brillar amb Buscail (19 punts) i Loras a tocar el triple doble
una esmaixada. Era tot un avís i una crida per als seus companys: no hi havia ningú de l’Ibiza que el pogués aturar. D’aquesta manera, ell mateix es va encarregar de resoldre l’avantatge amb un David Loras que l’assistia, puntuava i culminava el parcial taponant una acció per certificar el 2414 a l’electrònic. En el segon període el domini interior es va allargar. Quan els atacs cebetistes no veien clar el camí a cistella, passaven a Buscail que ell s’encarregava de trobar-ho amb facilitat. Va ser llavors quan Stefanuto va fer acte de presència amb un triple que posava el +17 a l’electrònic. El Sa Real Ibiza es veia sobrepassat, però mantenia una tími-
da resistència amb el francès Lucas Malary. Tot i així, Duch des del tir lliure enviava el partit al descans amb el 48-29. A la represa, l’Ibiza va fer un avís de reacció amb un triple que va reforçar la concentració tarragonina. Iker Fernández continuava negat, però l’equip estava amb ell. Un intent de triple va topar amb el tauler, però David Loras el va aprofitar per posar el +20 de diferència. Ho feia fàcil Loras, acabant el partit amb 13 rebots i a tocar d’un triple doble amb 7 assistències i 8 punts. S’entenia a la perfecció amb Buscail i, de la mà de Hall i Senghor, va ampliar la diferència. L’equip brillava amb confiança i Senghor ho va demostrar tirant-se un triple que va posar el +30 cap al final del tercer període. Amb el duel més que solucionat, el Sa Real ho va aprofitar per maquillar el marcador en el darrer quart. Malary continuava amb el seu exercici d’anotació personal –va acabar amb 29 punts–, però el CBT va mantenir el control dels minuts. Fins o tot, el jove Jordi Roset va tenir els seus minuts sobre la pista que no van poder ser premiats amb un triple, tot i que ho va intentar. Amb Hall i Buscail com els més anotadors i Loras impactant amb assistències i rebots, els de Larramona van resoldre el duel enviant un missatge: no hi ha dependència ni d’Stefanuto ni d’Iker Fernández, hi ha moltes més armes per solucionar els partits.
Girona B. Puig (p), Ruiz (Badia, 20’), Farrés, Salguero, Arnau (Gibert, 60’), Ba, Lass, Sarasa, González (Trigueros, 85’), Shin (Calderó, 71’) i Arango (Garrido, 60’). Reus FC Reddis. Pacheco (p), Casals, Pol Fernández (Céspedes, 67’), Recasens, Alarcón, Pol Fernández, Toscano (Sardà, 89’), Xavi Jaime, Ustrell (Estebe, 75’), Vaz i Carbia (Serrano, 46’). Gols. 1-0, González (82’) i 1-1, Recasens (90+4’). Àrbitre. Jordi Serradelarca Serra (barceloní), va mostrar targeta groga als locals Pol Arnau, Kourouma i Ferran Ruiz i als visitants Pol Fernández i Céspedes. Incidències. Partit de la jornada 21 disputat a l’estadi municipal de Vidrieres
Futbol l El defensor roig-i-negre evita la derrota contra el Girona B en un córner
El Reus FC Reddis salva un punt a l’últim minut contra el Girona B en la darrera jugada del partit. Lluís Recasens es va erigir en l’heroi del conjunt roig-i-negre marcant de cap un córner servit per Xavi Jaime per evitar una derrota que hauria sigut dramàtica. Els de Marc Carrasco en van merèixer més durant gran part del partit, però un error va provocar el gol del filial gironí. Els reusencs es van desestabilitzar per complet, però van acabar creient i salvant un punt que els manté en el playoff en una jugada d’estratègia.
Girona B i Reus es van igualar sobre la gespa. La primera mitja hora de partit va transcórrer amb aproximacions, però sense perill real fins que Ricardo Vaz va trencar el gel. Sergi Casals es va endinsar per la banda esquerra i va servir la centrada per a l’arribada en segona línia de Vaz. El por-
Andy Alarcón durant el duel contra el Girona B. Girona B
L’empat manté el conjunt roig-i-negre en posicions de play-off d’ascens
tuguès va rematar al primer toc i va estavellar la pilota al travesser.
el Cerdanyola i torna a somriure fora de casa (3-6)
Hoquei l El Reus Deportiu torna a somriure fora de casa. El conjunt de Jordi Garcia va superar el Cerdanyola a domicili amb un hat-trick de Martí Casas. A la primera part, Carles Casas i Maxi Oruste van posar el 0-2 en deu minuts. A l'inici de la segona part, el Cerdanyola va intentar la remuntada, però Martí Casas, amb un hat-trick, va segellar el triomf i Rojas va posar la cirereta amb el 3-6 final. Redacció/Juanjo Viña
A la represa, els de Marc Carrasco van entrar endollats. L’equip roig-i-negre va créixer i va merèixer veure porta. De fet, va estar a punt d’aconseguir-ho en una jugada enrevessada. Un córner es va mantenir viu a base de cops de cap dels reusencs. El darrer va ser d’Alarcón, que va
obligar el porter Puig a volar per evitar el gol amb la punta dels dits.
El Reus va insistir i, poc després, Vaz es va tornar a topar amb el pal. El portuguès va provar el xut des del lateral de l’àrea petita, però aquest no va veure porta. La insistència visitant no va tenir premi i el Reus ho va acabar pagant. El Girona B va aprofitar un error roig-i-negre al mig del camp per marcar l’1-0 i deixar estabornit als de Marc Carrasco. Els reusencs es mostraven imprecisos, però van guanyar confiança quan l’àrbitre va assenyalar córner en el darrer minut.
Aquesta vegada Pacheco no va pujar, però no va fer falta. Xavi Jaime va executar un centre preciós al punt de penal. Allà Lluís Recasens va volar com un superheroi per rescatar un punt amb un cop de cap que va fer embogir a un equip roig-i-negre que ja en tenia prou de derrotes.
El CP Calafell fa una maneta a l’Igualada al pavelló Joan Ortoll (5-2)
Hoquei l El CP Calafell va tornar a dictar sentència al pavelló Joan Ortoll. Els calafellencs van golejar ahir al líder HC Igualada i van exhibir múscul després que fa unes setmanes el Barça també sortís derrotat de l'Ortoll. Els locals van anar per via i van establir el 4-0 a la primera meitat. A la represa, Folguera va completar la maneta i l'Igualada no va poder fer més que maquillar el resultat amb el 5-2. Redacció/CP Calafell
El CB Salou cau a l’últim quart contra el Molina després de remuntar el duel (69-74)
Bàsquet l Els salouencs perden un duel directe per a la salvació
Redacció
L’OCA Global CB Salou perd un duel directe a l’últim quart. Els de Jesús Muñiz van completar una remuntada treballada després d’un primer parcial dolent i van acabar caient en els darrers minuts. Els salouencs arribaven al duel amb la confiança que va donar la darrera victòria al pavelló. Amb tot, el Molina va arribar concentrat per a l’ocasió. Dos triples i bons parcials van forçar el temps mort a Jesús Muñiz. El Salou tenia un perillós 3-13 a l’electrònic, però la cosa no va millorar. El
desencert local i l’encert visitant va posar el partit difícil tancant el primer quart amb un 12-21. Eren nou punts que semblaven un món, però els locals es van posar a treballar. Més calmats al segon quart, el Salou va anar retallant distàncies fins a marxar al descans només a dos punts. A la represa, l’impuls local va ser gegant i, amb un parcial de +13, va completar la remuntada i va assolir un +9 de diferència. El Molina, però, es va aixecar del cop i en els darrers minuts van solucionar el partit amb el 69-74 final.
El CV Sant Pere i Sant Pau cau competint a la pista del Soria (3-0)
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va caure dissabte en la difícil pista de l'Herce Soria, el segon classificat de la Superlliga (3-0). El primer set va ser el més igualat. Els dos equips van intercanviar-se cops fins que el Soria, amb un parcial de quatre punts, va obrir una bretxa que es va mantenir fins al 25-20. El Soria va resoldre el partit emportant-se els dos sets finals amb 25-18 i 25-19, respectivament. Redacció/Herce Soria
Món l Egipte va confirmar que ahir es va reobrir la frontera a mode de prova i avui ja serà operativa
El pas de persones a través de l’encreuament de Rafah, a la frontera entre Gaza i Egipte, es reprendrà avui, tal com va anunciar ahir el COGAT (Organisme militar israelià). «S’espera que el moviment de residents en ambdues direccions, entrada i sortida cap a i des de Gaza, comenci dilluns», va indicar el COGAT en un comunicat. Hores abans, el mateix organisme havia indicat que Rafah estava «obert», si bé es trobava en una fase pilot preliminar i els actors implicats estaven encara realitzant «preparacions preliminars» prèvies al moviment de la població.
Fonts de la seguretat egípcia confirmaren a EFE que el pas s’obrirà avui «a mode de prova» per provar els meca-
nismes acordats de trànsit de persones i mercaderies. Per a ahir diumenge, es preveia la sortida de 150 gazatians
de la Franja (50 pacients mèdics i 100 acompanyants), va indicar a EFE el Ministeri de Sanitat de l’enclavament. El
Política l Els tres secretaris del Departament assumiran les decisions
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, se sotmetrà a una operació quirúrgica en els pròxims dies i estarà unes setmanes de baixa mèdica, segons ha informat la conselleria en un comunicat. Això
l’obligarà a delegar la direcció del Departament. Mentre duri la seva recuperació, seran els tres secretaris del Departament els qui assumiran les decisions executives de la conselleria. Pel que fa a l’exercici de les funcions de la consellera i la representativitat del Departament, el conse-
ller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà aquestes funcions, mentre que els actes públics seran assumits pel conjunt de membres del Govern. Els tres secretaris que assumiran les decisions executives són la secretària general, Teresa Sambola, el secretari de Millora Educativa,
Tecnologia l L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya alerta que les estafes s’estan tornant «molt més sofisticades» amb l’arribada de la intel·ligència artificial (IA) generativa, que produeix textos, vídeos o veu, i que ja s’utilitza en el 82,6% dels correus amb enllaços maliciosos. Aquesta és una de les dades recollides en l’'Informe de prospectives de ciberseguretat per al
2026’. La directora de l’ens, Laura Caballero, avisa que els enganys cibernètics, per tant, seran molt difícils de detectar: «El que genera la IA és gairebé perfecte». Caballero explica que les empreses i les plataformes s’estan reforçant amb sistemes d’IA per detectar aquests fraus i advoca perquè la «tecnologia lluiti contra la tecnologia», a més de la conscien-
ciació ciutadana. L’informe, que exposa les previsions i tendències en ciberamenaces per als propers mesos, assenyala que els ciberdelinqüents cada vegada utilitzen més la IA generativa per cometre estafes i campanyes de suplantació d’identitat que incorporen textos, veus i fins i tot vídeos artificials pràcticament indistingibles del contingut legítim. ACN
Ministeri encara no ha rebut la notificació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per organitzar el trasllat. El Minis-
Ignasi Giménez, i el secretari de Formació Professional, Francesc Roda.
En un missatge a X, la consellera ha explicat que en els últims dies li han fet diverses proves mèdiques que han determinat que s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica, motiu pel qual haurà de «reduir de manera significativa» la seva activitat diària durant unes setmanes. «Necessito aquest temps per recuperar-me plenament i reprendre l’activitat el més aviat possible i en les millors condicions», afegeix.
Rafah és una via vital pel transport de mercaderies a tota la zona
teri de Sanitat de Gaza ja havia anunciat que no ha rebut cap permís ni indicació per part de l’OMS, amb la qual coordina la sortida de pacients de l’enclavament palestí. En total, per a avui estaven previstes les sortides de 150 gazatians (50 pacients i 100 acompanyants) pel creuer de Rafah, tancat des de maig de 2024.
Trànsit controlat per forces israelianes El trànsit estarà coordinat amb Egipte, prèvia autorització de seguretat d’Israel i sota la supervisió de la missió de la Unió Europea. Israel va tan-
car el pas el 7 de maig de 2024, bloquejant l’accés d’ajuda a través d’aquest pas. Abans de l’ofensiva bèl·lica israeliana que ha devastat Gaza, Rafah era un pas vital per a l’entrada de mercaderies. L’Organització Mundial de la Salut afirma que hi ha més de 16.500 malalts i ferits que necessiten sortir de Gaza per rebre atenció mèdica urgent. El trànsit seguirà controlat per les forces israelianes, que dissabte llançaren una onada d’atacs per tot el territori que mataren unes 30 gazatians, entre ells molts nens.
Per què és tan important?
La reobertura del pas fronterer de Rafah, que limita la Franja de Gaza amb Egipte, és un pas essencial de la segona fase de la treva afavorida pel president nord-americà, Donald Trump, ja que l’encreuament és vist com una via de salvació per a molts palestins i l’única connexió real del territori amb l’exterior. Davant del bloqueig, va aflorar el contraban a la zona fronterera i tota mena de mercaderies, també armes, s’introduïen a través d’una extensa xarxa de túnels que la travessen.
La consellera d’Educació, Esther Niubó. ACN
Albares insisteix que l’oficialitat del català a Europa és «una qüestió de temps»
Llengua l El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha insistit que l’oficialitat del català a Europa és «una qüestió de temps». «No puc donar la data exacta, però estic segur que el català, exactament igual com l’eusquera i el gallec, serà llengua oficial de la Unió Europea», va recalcar Albares en una entrevista al diari ‘La Vanguardia’. «Amb
el suport del Partit Popular espanyol ja s’hauria obtingut aquesta oficialitat. I sense el suport del PP espanyol, l’obtindrem també amb total seguretat», ha etzibat el titular d’Afers Exteriors, que també ha celebrat l’amnistia als presos anunciada a Veneçuela. «Espanya hi dona la benvinguda», va afirmar Albares. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Ohhhh moltes felicitats, ANNA! Un placer compartir contigo tantas cosas... A veces tienes razón, sobre todo cuando sabes que te quiero. Per molts anys!
k Tribuna k
Aquesta passada setmana va aparèixer al Diari Més, una nova on es posava de manifest que l’arquebisbe de Tarragona, Sr. Planelles, confirmava el compromís de l’Església per cedir pisos per habitatges socials; la notícia pot passar desapercebuda, però crec que publicita l’entesa de l’església catalana amb la Generalitat de Catalunya, per implicar-se en un dels temes estrella dels darrers mesos en què, malauradament, les declaracions i discursos estan a l’ordre del dia, però poc s’avança en la concreció pràctica d’un punt de tanta transcendència com del que parlem.
Si entrem en el fons de l’assumpte, crec que la tasca de l’església és una evidència real, amb referències com ‘Càritas i altres’que fan una feina poc agraïda, però que ve a donar resposta al ‘crit’ dels més desafavorits des de fa molts anys.
Segurament l’acord, que ara veu la llum, és un petit pas per seguir en aquesta línia d’implicació en una qüestió emblemàtica i a on l’arquebisbe s’ha implicat, des del primer moment, amb paraules i fets, difícils i complicats des del seu posicionament, però que mostren el repte de compromís fora de dubte.
En el moment en el qual convivim, on el ‘correcte’ és denominador comú de la nostra societat, amb el que això suposa de generalització de tot, crec que, més que mai, són necessàries veus que ‘marquin territori’ des de l’aposta d’oferir una església oberta, que sap escoltar i, sobretot, que es troba implicada en tot el que en la rodeja.
És més necessari que mai l’aposta per tirar endavant, vingui d’on vingui i, per tant, la reflexió que faig és un pas més en la trobada d’un espai d’entesa, on haurien de ser benvinguts tots
Suposo que el fàcil és ‘estar’, però no crec que, per molt temps, aquesta pugui ser l’estratègia pels líders socials, a tots els nivells, si realment volem superar, amb mínimes garanties, el panorama que ens toca conviure, i on tot sembla lligat a la pura improvisació i a l’enfrontament com base de tot nul diàleg.
És evident que estem parlant d’un primer pas, i que serà necessari que aquesta trobada en positiu, sigui com un avanç en la implicació de molts sectors, que potser no es veuen cridats a buscar sortides al tema, però que, en qualsevol cas, són necessaris per sumar i avançar.
No tinc dubtes que els compromisos personals són fonamentals i que, en tot cas, mostres com les que comento, poden ser un argument d’implicació personal i definitiu per molta gent, que veu el problema però la solució molt allunyada.
En l’època del ‘menfotisme’, on sembla que estem installats, crec que és més necessari que mai l’aposta per tirar endavant, vingui d’on vingui i, per tant, la reflexió que faig és un pas més en la trobada d’un espai d’entesa, on haurien de ser benvinguts tots, independentment de la seva procedència, si realment venen a aportar en positiu, i des d’una responsabilitat social inapel·lable i necessària.
k Editorial k
Tot i trobar-se encara en fase de construcció, el TramCamp ja es perfila com molt més que una infraestructura de transport. El projecte representa una oportunitat real de transformació urbana, tal com exemplifiquen els casos de Vila-seca, Salou i Cambrils. Lluny de limitar-se a unir punts sobre un mapa, el tramvia esdevé una palanca per repensar espais, cosir barris històricament separats i millorar la qualitat de vida dels veïns. A Vila-seca, el conveni a tres bandes amb Adif i la Generalitat posa les bases d’una nova estació integrada a la trama urbana, amb passos inferiors, millores d’accessi-
bilitat, enjardinament i la rehabilitació d’un edifici ferroviari abandonat durant anys. És una aposta clara per convertir un àmbit ferroviari tradicionalment dur en un espai permeable, connectat i més amable, assumint una inversió municipal significativa i un paper proactiu en la planificació. Salou, per la seva banda, ha sabut defensar un model de tramvia integrat, inclusiu i sense barreres, vinculant-lo a la transformació de l’Eix Cívic. Aquest projecte no només millorarà la mobilitat, sinó que generarà habitatge, nous espais públics i una nova centralitat urbana que reconnectarà el municipi.
Un Museu renovat, motiu d’orgull
Hem començat l’any amb tres notícies que ens omplen d’orgull i que demostren que Reus segueix sent referent al país.
L’Institut Roseta Mauri ha estat el primer de Catalunya en reobrir el menjador per l’alumnat en combinació amb activitats educatives i lúdiques a la tarda organitzades per l’Ajuntament de Reus en el marc del Pla Educatiu d’Entorn.
Des que es va implantar la jornada intensiva, a Catalunya l’amplíssima majoria d’instituts de secundaria no disposen de menjador. La Generalitat vol revertir aquesta situació perquè té molts beneficis més enllà de que els i les alumnes d’institut puguin dinar a una hora més raonable i optar a beca menjador.
Ser pioners a Catalunya en aquesta reobertura progressiva ens omple d’orgull i ens compromet a seguir treballant perquè aquesta experiència sigui un èxit i es pugui estendre a més instituts del país. A més és un nou exemple de col·laboració institucional, en aquest cas amb el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat i el Consell Comarcal del Baix Camp.
Reus és una ciutat que aposta per l’educació com a eina d’igualtat d’oportunitats i per això també aquesta setmana hem posat la primera pedra de la setena escola bressol municipal de la ciutat: l’EBM L’Ametller, que sumarà 134 places públiques a la xarxa actual i passarà a tenir-ne 628 el curs 2026-2027. La nova escola bressol és una mostra del nostre compromís per garantir una educació de qualitat, des de la primera infància, conscients que és una etapa determinant pel desenvolupament del cervell humà i que, facilitant l’accés a aquesta etapa educativa amb criteris d’equitat i igualtat,
contribuïm a la millora social a la nostra ciutat. L’Ametller configurarà una illa educativa complerta de 0 a 18 anys amb l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri, generant sinergies entre tot l’alumnat. Un altra pilar de la nostra ciutat és la cultura. Divendres passat reobríem el Museu de Reus després d’una reforma integral de l’equipament i la seva museografia. Encoratjo als reusencs i reusenques que el redescobreixin. És un museu diferent, modern, més obert i accessible i amb un relat renovat que posa de relleu el paper de Reus en la història recent del país així com el pas d’una societat preindustrial a la segona ciutat de Catalunya, innovadora i referent a l’Estat i a Europa en diferents àmbits. També és una oportunitat per posar en valor els nostres genis i ambaixadors de la ciutat: des de Marià Fortuny a Josep Tapiró, Hortensi Güell o Antoni Gaudí,
És un museu diferent, modern, més obert i accesible i amb un relat renovat que posa de relleu el paper de Reus en la història recent del país així com el pas d’una societat preindustrial a la segona ciutat de Catalunya, innovadora i referent a l’Estat i a Europa en diferents àmbits
el nostre fill il·lustre més universal, del qual enguany commemorem el centenari de la seva mort amb un ampli programa d’activitats que presentarem els propers dies i en el qual s’han involucrat diverses entitats de la ciutat. Doncs bé, al Museu podreu trobar una llegat excepcional del genial arquitecte reusenc. Es tracta de set dibuixos, quatre apunts, una llibreta de notes manuscrita, una fotografia i un carnet d’expositor que set anys després de la seva mort, el seu col·laborador i successor en la direcció de les obres de la Sagrada Família, Domènec Sugrañes, va cedir a la ciutat salvant-los de l’incendi del taller de l’arquitecte reusenc el juliol de 1936. Com va dir el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, divendres, «un museu com aquest no suposa només un vector de desenvolupament i d’atracció de visites i turisme; aquest museu és també un motiu d’orgull i de reconeixement per a la ciutadania de Reus i del Baix Camp que durant dècades ha alimentat i ha atorgat rellevància a aquest projecte col·lectiu». Res més. Animo a tothom, reusencs i reusenques, però també als visitants de la nostra ciutat a redescobrir el nostre passat però també el nostre present per projectar-nos i seguir innovant i sent referents en el futur.
k Tribuna k
El 3 de gener de 2026 passarà a la història com un dia fosc en la història del món on vivim. Els Estats Units, després de bombardejar Veneçuela, van assassinar una vuitantena de persones i van segrestar el president del país, Nicolás Maduro. Unes hores després, Trump feia una roda de premsa en què deixava clar que l’únic motiu d’aquest cop d’estat era quedar-se el petroli del país amb més reserves del món.
Maduro i la seva dona van ser enviats a Nova York i Trump afirmava que la seva intenció no era fer eleccions ni posar al capdavant del país Maria Corina, l’opositora veneçolana que havia demanat que bombardegessin el seu país alhora que era distingida amb el Premi Nobel de la Pau i li dedicava el premi. En roda de premsa, l’amo, cofoi de com havia anat tot, afirmava que els Estats Units necessitaven Groenlàndia i que aquell no era el darrer país d’Amèrica Llatina que tastaria la «doctrina Monroe». Es referia al president dels Estat Units James Monroe, que el 2 de desembre de 1823 havia esbossat aquesta teoria en el seu discurs sobre l’estat de la Unió que sempre s’ha resumit en una frase que us sonarà: «Amèrica per als americans» i que consistia en repartir-se el m+ón amb Europa però, sobretot, en fer i desfer a Amèrica Llatina per tal que tots els negocis dels EUA els anessin encara més bé dels que els anaven, fent desaparèixer qualsevol obstacle. Això incloïa l’ús de la força on calgués per tal d’imposar governs titella i cops d’estat a dojo.
Aquí, als Països Catalans, tres partits han aplaudit a rabiar aquest
k Dels lectors
Correspondència i paqueteria a les porteries
Una tasca afegida al personal de consergeria és la de recepcionar i distribuir comandes de paqueteria del veïnat a les comunitats de propietaris amb l’auge de compres per internet (sobretot des de la pandèmia del Covid-19), ara multiplicades amb els regals
Jordi Martí Font Editor i escriptor
cop d’estat: PP, Bocs i Acé. Els tres van començar parlant de tornar la democràcia a un país del qual deien que Chávez li havia robat, associant «democràcia» amb «capitalisme ultra» i deixant clar que cap suposat «socialista» podia ni tan sols existir en un món «democràtic» si entenem per «democràcia» el que ells volen que entenguem. Ara bé, com que nosaltres som obstinats en aquests temes, continuarem denominant feixisme al que ho és i aquesta manera de fer les coses té més de feixista que d’una altra cosa. Els tres partits aplaudien -i no podem dir que sense saber-ho- l’explosió descontrolada de les normes democràtiques que regeixen el món des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Sí, ja sabem que aquestes normes no són gran cosa i molt sovint, quan s’havien de respectar ningú ha fet el que calia per tal que es respectessin, però fer-les desaparèixer deixaria el món en mans de criminals que, com Donald Trump, tenen un l’únic interès de robar tant com sigui possible en tan poc temps com pugui ser. Si en el cas del PP i Bocs, s’entén
a les dates nadalenques. Un recent reportatge al respecte a les notícies de Televisió Espanyola ha tornat a demostrar la cada cop més importància dels conserges, ara més peça clau davant aquestes noves responsabilitats i que ha de comptar amb qualitats com: bona memòria, treball metòdic, ordenat i bona atenció al públic. Un servei
que tenen l’objectiu de fer desaparèixer qualsevol control damunt la seva manera de gestionar l’Estat espanyol, en el cas dels racistes de la de Ripoll no hi ha estratègia lògica que passi pel suposat independentisme que diuen defensar que es pugui arribar ni a imaginar per entendre per què donen suport a la desaparició del dret internacional tal com l’hem conegut fins ara. Ja sabem que l’Orriols d’independentista no en té res, però els que diuen voler votar-la des de l’independentisme no deuen entendre res que no sigui «fora moros!». Perquè sense dret internacional els Països Catalans, o Catalunya, si volem veure la independència ens l’haurem de pintar a l’oli.
Aquí, als Països Catalans, tres partits han aplaudit a rabiar aquest cop d’estat: PP, Bocs i Acé. Els tres van començar parlant de tornar la democràcia a un país del qual deien que Chávez li havia robat, associant «democràcia» amb «capitalisme ultra»
El feixisme continua avançant amb els Estats Units al capdavant i una colla d’imbècils que els fan la gara gara perquè es pensen, pobres il·lusos, que de les restes del festí dels amos sempre els acabarà caient alguna molla. I en això Trump també ha estat ben clar apartant la Machado del poderet veneçolà: els EUA tampoc pagaran traïdors.
Ens caldrà molta força per fer fora del poder tota aquesta púrria endiumenjada d’ultrarics que l’únic que volen és acumular més i més i més i alhora fer la vida impossible al 95% de la humanitat que som nosaltres, mentre contemplen, encimbellats dalt de tot, com els de baix ens entretenim matant-nos entre nosaltres i no gosant ni aixecar el cap per dirlos que ja n’hi ha prou.
molt agraït pel veïnat en tenir un servei de paqueteria a casa seva, però complicat pel personal en assumir una gran responsabilitat (depenent de la quantitat de veïns residents, a algunes amb més de 200 habitatges, rebent uns dies 60 paquets, uns altres dies 40, etc) habilitant fins i tot sales de paqueteria a tal efecte si la quantitat és molt gran. No obstant, ha d’haver
k Tribuna k
La vida està plena de contrastos. Just en una setmana en què hem celebrat una de les millors notícies de la història recent de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus —l’inici dels tràmits per ampliar les instal·lacions del carrer de Llovera amb un nou auditori— ens ha colpit la mort de Maria Bartolí, una de les professores que millor ha encarnat l’esperit del centre: dedicació, rigor, sensibilitat i una voluntat inesgotable de fer créixer l’alumnat.
Bartolí va formar part d’aquella generació fundacional de docents que, al costat de figures tan estimades com Emília Briansó, Carme Duran o Misericòrdia Basora, van posar les bases del que avui és aquesta preuada realitat musical. Un projecte que va néixer a les dependències del Centre de Lectura el 1974, i que, l’any 1992, va fer un salt endavant amb l’obertura de les instal·lacions del Palau Bofarull.
un acord entre el veïnat i pot ser qüestionable l’obligació del traspàs de tota aquesta responsabilitat al personal de consergeria (a qui es dirigeix el veïnat en cas de problemes), cal que aquesta activitat estigui estipulada en signar el contracte, tot i que el conveni s’ha adaptat per què el personal de consergeria pugui cobrar un plus per aquesta nova responsabilitat.
Pertanyia a una estirp de mestres que van saber transmetre, en un altre temps i en circumstàncies ben diferents, un amor profund per la música. Gràcies a elles, generacions d’alumnes van descobrir no només una disciplina artística, sinó una manera d’entendre el món: amb sensibilitat, exigència i respecte. Encara avui, dècades després, molts antics estudiants recordem amb afecte la seva manera d’ensenyar, la seva paciència i aquella combinació tan seva de fermesa i tendresa.
Pertanyia a una estirp de mestres que van saber transmetre, en un altre temps i en circumstàncies ben diferents, un amor profund per la música
Maria Bartolí era una de les darreres veus d’aquella generació pionera. Una veu que no només marcava el compàs a l’aula, sinó que també marcava el ritme humà del centre: discret, constant, profundament compromès.
Escric aquestes línies com a Diputat responsable de l’àrea, però sobretot ho faig com a exalumne de la senyoreta Bartolí. Sempre recordaré el seu gust per la frase musical ben dita, la seva manera d’aturar-se en un detall perquè entenguéssim que la música no és mai només notes, sinó intenció, respiració i vida. Però, per damunt de tot, recordaré la seva immensa humanitat: aquella manera d’acompanyar, d’encoratjar i de fer sentir que cadascú podia arribar una mica més lluny.
Amb la seva desaparició, el Conservatori perd una mestra històrica. Però el seu llegat —fet de música, d’educació i d’una manera molt especial d’estimar l’ofici— continuarà viu en tots aquells que vam tenir la sort d’aprendre al seu costat.
Josep Baiges Gispert Diputat Delegat d’Ensenyaments
Artístics de la Diputació de Tarragona
Amb tot, les noves tecnologies han trobat la solució via caixetins intel·ligents pels enviaments, però el personal de consergeria (subaltern) també cada cop assumeix més responsabilitats, a l’igual que a l’Administració Pública, on el personal subaltern (que inclou conserges, ordenances, porters, etc) ha anat evolucionant amb cada cop més responsabilitats,
incorporant gent amb estudis, no reconegudes, però, a nivell retributiu ni de cos en molts casos. Caldrà millorar tot això. Veurem. Toni Yus Piazuelo Tàrrega
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Tarragona
Maria del Carmen Fernandez Sanchez.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 11:30 h, a la parròquia de Camp Clar.
Sabina Alonso Santos.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15:00 h, a la Catedral de Tarragona.
Piedad Fernandez Garrido.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17:00 h, al Tanatori.
Reus
Antonia Ruiz Pérez.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h al Tanatori.
Rafael Nocete Rico.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori..
977 21 11 54 esqueles
Imatge d’arxiu d’una de les jornades del Let
Reus
es converteix en
Societat l Els passats 22 i 23 de gener, Reus va acollir l’Assemblea General de la xarxa Let Her In. La trobada internacional, que va tenir lloc a l’Espai Boule durant dos dies, va reunir membres, partners i aliats d’arreu d’Europa amb l’objectiu de reforçar projectes en favor de la igualtat de gènere, la diversitat i la inclusió. Hi van participar prop de
70 persones, representant de 46 organitzacions de més de 22 països diferents. L’esdeveniment va combinar l’Assemblea General de Let Her In amb sessions de presentació i desenvolupament de projectes, així com sessions de networking orientades a generar col·laboracions reals entre organitzacions i professionals europeus. Redacció
Obituari l L’actor vivia actualment a València
EFE
L’actor i humorista Fernando Esteso ha mort la matinada d’aquest diumenge, als 80 anys, a l’Hospital La Fe de València on estava ingressat des de fa diversos dies, segons ha informat el seu representant a l’Acadèmia del Cinema.
El còmic, nascut el 16 de febrer del 1945 a Saragossa, havia estat atès en aquest mateix centre sanitari per problemes respiratoris fa cinc anys.
Fernando Esteso va assolir els seus majors èxits als anys 70, quan va formar parella
artística al costat d’Andrés Pajares un dels duos còmics més populars del cinema espanyol amb les comèdies de Mariano Ozores, en les quals es caricaturitzava l’espanyol mitjà de la Transició, anterior a l’alliberament sexual. Més d’un milió d’espectadors van veure al cinema la primera pel·lícula del duo, Los bingueros (1979).
Fent parella amb Andrés Pajares va protagonitzar grans èxits els anys 70
Esteso provenia d’una família d’artistes i era nebot net de l’actor teatral Luis Esteso y López de Haro. Va debutar essent un nen en els muntatges dels seus pares i va treballar com a pallasso al circ. Es va traslladar a Madrid el 1964 i va començar a fer teatre, cinema, televisió i va gravar discos d’humor. Fernando Esteso, que vivia a València, va estar casat amb María José Egea (morta el 2003), de la qual es va separar el 1992 després de 20 anys de matrimoni. Fruit del matrimoni van néixer els seus fills Arancha i Fernando José.
Salut l L’Ajuntament del Catllar segueix promovent l’autonomia personal de les persones grans del municipi, els espais de socialització i l’envelliment saludable. Per aquest motiu, a més de les activitats de gimnàstica dirigida, que es realitzen de dilluns a dijous per la tarda, les regidories d’Ensenyament i de Benestar Social del consistori, conjuntament amb l’Ins-
titut Escola l’Agulla, iniciaran els Tallers de memòria, també dirigits a la gent gran de la nostra vila. Les sessions es faran els dilluns i els dimarts, de 17 a 18 h, a càrrec de joves compromesos de l’Institut que cursen l’assignatura de Servei Comunitari. Els Tallers de Memòria s’iniciaran a finals de febrer. Per participar, cal inscripció prèvia a la Sala per a la gent
gran, de 10 a 12 h, i de 16 a 19 h, fins el 13 de febrer. Segons el nombre d’inscripcions, o bé en interès dels propis participants, es faran dos grups: un els dilluns i un altre els dimarts. La regidora de Benestar Social i Ensenyament, Mercè Gavaldà, ha assenyalat que l’objectiu és que aquests Tallers de Memòria «siguin enriquidors per a grans i adolescents. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Els documents et tindran ocupat tot el dia. No t’impacientis: només perdries el control i el bon humor. Mostra una cara alegre assoliràs l’èxit.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Vigila amb els moviments de persones amb qui treballes, podrien complicar els resultats professionals. No perdis detall de res no et deixis influenciar.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Tindràs una jornada tranquil·la si no et fiques en assumptes aliens ni mires només pels interessos dels altres. L’amor et somriu.
TV local
10:30 Ciutadella
20/04 al 20/05
No et precipitis en les teves accions ni pressionis els altres perquè resolguin els seus assumptes. Així quedaràs bé amb tothom.
23/08 al 22/09 VERGE
Dia molt actiu en tots els plans. La teva imatge desprendrà magnetisme captivaràs molts cors. Es reconeixeran els teus esforços.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si pots, ajorna reunions decisions per a última hora. Així trobaràs els altres amb una predisposició més positiva cap a tu els teus interessos.
21/05 al 20/06 BESSONS
Hi haurà oscillacions d’humor durant la jornada. Interessos materials poden alterar la relació de parella crear friccions amb els propers.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Procura avui, sobretot a la tarda, no aclaparar la parella amb plans pensaments. Dona més llibertat a qui t’estima. Si pressiones massa, ho pots espatllar.
20/01 al 18/02 AQUARI
El dia es dividirà en dues parts: al principi notaràs mandra, però després passaràs a una activitat màxima gairebé sense adonar-te’n.
21/06 al 22/07 CRANC
S’accentuarà el teu poder de concentració. El rendiment professional serà màxim molt reconegut. Avui pots avançar cap als teus anhels.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Molta gent t’envoltarà estaràs sol·licitat professionalment sentimentalment. Poden sorgir passions. L’atzar t’acompanya.
19/02 al 20/03 PEIXOS
El matí serà pesat i complicat; les responsabilitats et pesaran més del normal. Però un esdeveniment et farà pujar l’ànim pels núvols.
TARRAGONA:
Payo Sol, Anna Rambla Vella, 31 Telèfon 977 233 119 Escudero Creus, Irene
Violant d´Hungria,23 - 25 Telèfon 977 201 842
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Robuste Folch, Xavier Av. Països Catalans, 207 Telèfon 977 345 901
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA:
Anuncis classificats
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
11:00 En primera persona
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal 12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal 12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Exèrcits oragnitzats. Indecent. 2.Tramar un complot. Tranquil. 3. Lletra victoriosa. Aïllo. Cullerada plena. 4. Quin fàstic! Greix del porc. Moto sense rodes. 5. Estic al corrent. Got. DDD. 6. Es deixen trepitjar. Dónes crèdit algú. 7. Precursor del GPS. Persegueixi la presa amb insistència. Vocal. 8. Una altra com l’anterior. Tractar com un déu. De les dones elegants. 9. Ubicar en el temps. Pedra sepulcral. 10. Unitat hospitalària. La que aixeca més polseguera. Principis d’urbanitat. 11. Desfacin camí. Glaci. 12. Un primer pas al camp de batalla. Encalçat. VERTICALS: 1. Coses que no tenen cap consistència. S’ha fet gran tota sola. 2. Vibren enmig del carrer. Substància groguenca, combustible. Es posa a casa per Nadal. 3. Aversions. Desmenjada. 4. Apartament. Ratllada. Surten de retruc. 5. Repartim el tros entre els pagesos. Transmissió boca a boca. 6. Cap de suro. Pedra plana. Vall fluvial profunda. 7. Buidar el pou. Sotmès a l’escalfament. 8. Foli sense marges. Tornaran a començar de zero. Al fons del mar. 9. Poeta celta. La punta de l’iceberg. Es grata la butxaca. 10. Un cas molt enrevessat.Abandoni.A començaments d’època. 11. Separacions admeses per l’església. Llepa els culs influents. 12. A la prehistòria, de pedra, de bronze o de ferro. Crit de guerra.
EL
VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422
Solucions El temps
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas o casas cargadas. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada augmentarà la nuvolositat i el cel quedarà entre molt ennuvolat o cobert arreu a partir de primera hora del matí.
Temperatura
La temperatura serà semblant o lleugerament més alta, si bé al litoral i prelitoral central i sud la màxima quedarà similar o lleugerament més baixa.
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
Entrevista L’autor de ‘L’eclipsi del segle’ (Cossetània Ed) explica tot el que cal saber sobre el fenomen astronòmic del 12 d’agost
Aquest eclipsi està generant molta expectació. Està justificada?
«Absolutament. Els eclipsis de sol són, probablement, l’espectacle més impressionant que ens regala la natura. Has de viure’n un almenys un cop a la vida per entendre què significa realment. És una experiència molt emocional: es desfermen sentiments, és colpidor. I, en aquest cas, tenim molta sort. A Tarragona ens ha tocat la grossa».
Per què ho dius?
«Perquè tindrem un eclipsi total de sol fàcilment visible. I això no és gens habitual. Cada any hi ha, aproximadament, dos eclipsis totals de sol, però la franja des d’on es poden observar –el con d’ombra– és molt estreta, d’uns 200 o 250 quilòmetres d’amplada, i sovint passa per zones poc accessibles: oceans, deserts, l’Antàrtida… Quan, en canvi, travessa zones poblades i amb bones infraestructures, es converteix en un fenomen de masses. Això és exactament el que passarà el 12 d’agost».
Ja ho hem vist en altres llocs. «Exacte. Als Estats Units, els eclipsis del 2017 i del 2024 van tenir un impacte científic, social i turístic impressionant. Aquí passarà el mateix. Pensem que l’Estat espanyol és el segon
destí turístic del món, i Tarragona, amb marques com la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, és una zona turística de primer nivell. I el 12 d’agost és temporada alta». Es parla de milions de visitants.
«Les previsions apunten a uns 10 milions de visitants addicionals a l’Estat espanyol només per l’eclipsi. Es repartiran al llarg de tota la franja de totalitat: Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Aragó, sud de Catalunya, nord del País Valencià i Balears. I aquí, evidentment, en vindran molts. Barcelona queda fora de la totalitat, així que molta gent de l’àrea metropolitana també baixarà cap al sud.».
Què passarà el 12 d’agost?
s’ha de viure».
El fet que passi al vespre ho condiciona?
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
«A ple dia, el disc de la Lluna es desplaçarà fins a situar-se exactament davant del disc del Sol. Des de la nostra perspectiva hi haurà una alineació perfecta entre el Sol, la Lluna i la Terra. Durant uns instants es farà de nit. Baixarà la temperatura de manera clara, apareixeran els estels més brillants, els ocells deixaran de cantar i de volar, els animals es mostraran desconcertats… i les persones també. És un moment molt intens, et sents connectat amb tothom que ho està mirant alhora. Sovint la gent plora. No es pot explicar amb paraules,
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
«Sí, però jo no ho veig com un inconvenient. El Sol serà baix, i l’únic risc és que hi hagi núvols baixos a l’horitzó oest. Ara bé, el gran avantatge és que permetrà captar imatges espectaculars: l’horitzó, el paisatge, les persones, el Sol ocult… això no ho pots fer quan l’eclipsi és al migdia. La totalitat serà cap a dos quarts de nou del vespre, amb el Sol encara per sobre de l’horitzó».
No es veurà igual des de tot arreu.
«Exacte. Cal tenir una visió neta cap a ponent, i això no és possible des de qualsevol punt. Al mig de la Rambla de Tarragona, per exemple, els edificis ho impedeixen. Per tant, cadascú ha de començar a pensar on vol anar a veure’l». Com podem saber si un lloc serà bo?
«El 29 d’abril o qualsevol dia pròxim, a dos quarts de nou del vespre, el Sol ocuparà exactament
la mateixa posició al cel que el 12 d’agost. Si aquell dia veus el Sol des d’un lloc determinat, vol dir que des d’allà veuràs tot l’eclipsi». Quin serà el moment clau?
«Just abans de la totalitat hi ha molta tensió. L’últim raig de llum del Sol apareix com un flaix instantani: és l’última llum que passa entre les valls i muntanyes de la Lluna. I de cop, es fa de nit. En aquell moment ens podem treure les ulleres i gaudir de l’espectacle.
A més, aquell mateix vespre tindrem el màxim dels Perseids sense Lluna al cel, així que, si no hi ha núvols, serà una nit espectacular». Tens una proposta per Tarragona.
«M’agradaria pensar que la ciutat podria apagar els llums aquella nit i permetre que la gent surti a mirar el cel. Seria un gest potent, amb valors d’ecologisme, sostenibilitat i connexió amb la natura.
S’ha fet en pobles com Falset o Prades, però no conec cap ciutat gran que ho hagi fet».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El meu article de dilluns passat contenia una pífia tipogràfica meva que, per sort, els companys van poder esmenar en el digital. Vaig escriure que el Blue Monday és una invenció de 2025 -no tenia cap sentit atesa la popularitat que ha adquirit l’empescada- quan ho és de 2005, una badada que va poder confondre lectors i per la qual demano disculpes. Això em va portar a pensar com ens costa, sovint, reconèixer els errors i actuar en virtut segons proporcions. Diuen els psicòlegs que és per por a veure afeblida la nostra credibilitat o autoritat però, en termes generals, demostra tot allò contrari. La nostra credibilitat minva quan no sabem admetre equivocacions evidenciant poca autoestima -una persona o entitat sòlida no pretén simular infal·libilitat perquè aquesta és una il·lusió-, falta d’empatia o supèrbia. En una societat tan narcisista com l’actual és habitual relativitzar-ho i infantilitzar-ho tot per no haver de fer-se responsable de res quan, a més, la conseqüència d’assumir malencerts – anem al moll de l’os- sol ser alguna compensació. Aquí rau, sobretot en àmbits polítics i estratègics, la resistència a admetre nyaps amb excuses de tota mena o culpant el conserge per no haver d’oferir reparacions reals i efectives ni plegar però tolerar-ho constitueix un suïcidi col·lectiu. Si amb el que som capaços de fer no n’hi ha prou, cal donar pas a hom més competent o trobar una altra manera. Vivim un temps absurd on no s’ensenya ni promou l’excel·lència quan, cito Aristòtil, som allò que fem dia a dia i, per tant, l’excel·lència no resulta un acte sinó un mer hàbit. Un hàbit que ennobleix la pròpia vida i la del proïsme i que converteix els errors, inevitablement humans, en oportunitats per millorar. El revers de l’afany per l’excel·lència és la decadència.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
