Dilluns 29 de desembre de 2025 by Diari Més

Número: 5446 www.diarimes.com

DILLUNS 29 DE DESEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Futbol

14 i 15

Torres, Juncà, Kaptoum, Almpanis i Álvaro García són els jugadors amb menys minuts al Nàstic Opinió

Tarragona 4 L’Ajuntament es fixa l’any 2026 per eliminar barreres arquitectòniques als barris de Torreforta i Sant Pere i Sant Pau

17 Lluís Badia. La post-transició: «Hem de ser capaços de trobar les respostes per superar les mancances en un món interrelacionat»

TARRAGONA

Els ecologistes arribaran als jutjats per frenar el nou carril bici de la Savinosa

Tarragona

La seu de l’ICAC acollirà el futur centre cívic pels veïns de la Part Alta L’Ajuntament aconsegueix desencallar projectes importants que transformaran l’entorn de la plaça del Fòrum l 2 i 3

Camp de Tarragona

Un centenar de persones van participar ahir en una jornada reivindicativa a la platja, on van reclamar «aturar la destrucció del litoral» i «salvar» els Morrots 3 Tjerk van der Meulen

Quatre municipis demanden els nous lectors de matrícules dels Mossos d’Esquadra l 11

Reus

El Parc de Nadal es consolida com un espai per a jugar i divertir-se, però també per aprendre l 10

Tarragona 6 i 7

El magatzem que guarda els desitjos Centenars d’infants ja han visitat el Refugi 1 del Moll de Costa per donar les cartes als patges de Ses Majestats els Reis d’Orient Reus

L’Ajuntament atén la reclamació del sector i els locals de menys de 30 m2 podran acollir comerços Era una demanda de les associacions de botiguers i el consistori ha modificat puntualment el Pla General d’Ordenació Urbana l 8

dilluns 29 de desembre de 2025

Una nova Part Alta: es desbloquegen diferents projectes amb el centre cívic com el gran clam Societat l L’Ajuntament està actuant en els elements patrimonials del barri mentre espera reobrir immobles històrics Oriol Castro Sanz La Part Alta és un dels barris més estimats pels tarragonins, on més vida es fa, però també el més difícil de gestionar des del pla polític i urbanístic. Així, molts projectes que han de servir per transformar i millorar la zona i la vida dels seus residents s’han encallat durant anys sense una solució clara. Ara, algunes d’aquestes iniciatives comencen a desencallar-se, tot i ser en una fase molt primerenca. D’una banda, els veïns de la Part Alta podran tenir, per fi, un centre cívic al barri ampli i en bones condicions. La decisió final pactada entre els Xiquets de Tarragona i l’Ajuntament, que contempla rehabilitar la històrica seu dels matalassers a Santa Anna, allibera l’actual seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Així, s’hi podrà ubicar el centre cívic pels residents a la zona. «Gairebé no haurem d’intervenir a l’edifici perquè està en unes molt bones condicions. Un centre cívic hi encaixa i és també una reclamació dels veïns», expressa Sandra Ramos, consellera de Cultura. De fet, quan es va que es podria fer amb l’edifici a la plaça d’en Rovellat, després d’assegurar el trasllat de l’ICAC a la Tabacalera, es va arribar a plantejar que l’espai pogués ser compartit entre la colla castellera i els veïns. «Valorem positivament la intenció, tot i que esperem

que no quedi en paper mullat i es faci. El centre cívic que hi havia a l’aparcament era massa fosc i no complia amb el que mereixem els veïns», Manel Rovira, president de l’Associació de Veïns Part Alta. «Allò havia de ser una solució provisional, però va acabar sent l’única. Estem eufòrics i contents que, per fi, tinguem un centre cívic que mereixem. Però fins que no ho veiem fet no ens ho creurem», indica Quim Castellví, president de l’AV Ara Part Alta. El govern municipal tindrà feina per convèncer mitjançant les seves accions als veïns. Ca la Garsa, gairebé a punt Els treballs que ja s’han fet realitat al barri són els de Ca la Garsa. A finals d’octubre va arrencar la intervenció de consolidació de les estructures existents en la cantonada entre plaça dels Àngels i carrer Talavera. Aquestes estructures actualment estaven sostingudes de manera temporal per una bastida d’estabilització que es va muntar

Els veïns recelen del compromís de l’Ajuntament amb el centre cívic El consistori està redactant l’avantprojecte per reobrir l’antic mercat

a causa d’unes actuacions d’emergència l’any 2018. La previsió d’aquestes obres és d’uns quatre mesos i, per tant, en les pròximes setmanes, si no hi ha cap imprevist, haurien d’acabar. Reobrir el mercat D’altra banda, a prop d’on hi anirà el centre cívic, l’Ajuntament preveu habilitar un nou espai gastronòmic a l’antic mercat del Fòrum. El consistori vol convertir-lo en un centre d’interpretació de la gastronomia del territori, anant de la mà de totes les denominacions d’origen de Tarragona, el sector del peix blau i la denominació d’origen d’oli protegida de Siurana, entre d’altres. El consistori està redactant l’avantprojecte, que definirà els usos i la distribució de l’espai. De moment, ja s’han activat 445.000 euros. 200.000 provenen de fons propis i a banda el consistori compta amb una subvenció de la Diputació de 245.000 euros. Més enllà, tal com s’ha donat a conèixer públicament en els últims dies, s’ha desbloquejat finalment la situació del local dels Xiquets de Tarragona. La colla degana tornarà a la seva històrica casa, al carrer de Santa Anna, el 2028, segons les previsions de l’Ajuntament. El projecte de rehabilitació i reforma de l’espai encara s’ha de redactar i s’ha de definir la inversió necessària per dur-lo a terme en els terminis establerts.

Antic mercat del Fòrum

La Diputació entra en escena amb el trasllat del Museu d’Art Modern Cultura l En el marc d'aquesta transformació que es preveu a la Part Alta pròximament, la Diputació de Tarragona entra en escena amb el futur trasllat el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) de l'actual seu al carrer de Santa Anna al Palau del Passeig de Sant Antoni. El projecte es troba encara en una fase inicial i encara s'ha definit el cost econò-

mic que tindrà el canvi d'emplaçament del MAMT, que s'estima que podria estar enllestit cap al 2030. Amb el canvi d'ubicació el MAMT doblarà l'espai disponible respecte el que té ara a la seva seu del carrer Santa Anna, on s'haurà de definir què s'hi acaba fent. L'edifici, en el pla museístic, presenta diferents carències que s'haurien de resoldre. Mentrestant, la Diputació

s’ha compromès que abans de mitjans del 2027 hi hagi enllestits tres estudis previs: el projecte museològic, el pla d’usos i un pla d’actuació amb el calendari, costos i finançament. Aquests serviran de base per a la redacció del projecte, d’adequació arquitectònica i museogràfica. Amb tot, l'operació ha de servir perquè el museu doni un salt de qualitat. Redacció

dilluns 29 de desembre de 2025

Molts projectes que han de servir per transformar el barri s’han encallat durant anys sense una solució clara. URV/Gerard Martí

SOS Costa Daurada va organitzar ahir una jornada festiva i reivindicativa a la zona afectada pel projecte. Tjerk van der Meulen

El nou carril bici a la Savinosa pot acabar als jutjats Espai Públic l Les entitats ecologistes estudien mesures legals per aturar el projecte mentre continuen mobilitzant-se Oriol Castro Sanz El nou carril bici que es vol construir entre la platja Arrabassada i la Savinosa pot acabar als jutjats. Les entitats ecologistes de la ciutat estan estudiant accions legals per aturar el projecte després d’intentar-ho per altres vies en els últims sis anys. L’entorn natural va ser l’escenari ahir d’una nova mobilització en contra de la construcció que s’hi projecta, que va aplegar un centenar de persones. «Estem molt contents per-

què després de la llevantada molta gent s’hi ha apropat per donar suport a la jornada festiva i reivindicativa. Volem mostrar la miopia política que veu un espai natural com el que tenim ple de formigó», explicava ahir Lluís Gurrera, de l’entitat ecologista GATA Tarragona. Pels detractors del projecte, és una «barbaritat» que es vulgui passar de 5.800 m2» de superfície construïda a uns 24.000 m2» a la zona dels Morrots. «Des del punt de vista urbanístic no té res a veure

Centenars de persones es van apropar ahir a l’espai per protestar amb com veiem nosaltres l’espai. Ho volen densificar i que sigui un espai amb el qual especular», denunciava Gurrera. «La nostra lluita va més enllà d’aquest carril bici en si. Crec que el més important és donar visibilitat als diferents moviments ecologistes i de defensa del medi

ambient que hi ha. No volem especulació amb el territori», exposava per la seva banda Anna Saballs. «Segrestat des del 67» A més, els ecologistes denuncien que tot el recinte tancat a la Savinosa porta «segrestat» des de l’any 1967. «Les diferents administracions són responsables de tenir-ho en un estat ruïnós. Reclamem que s’obri a la ciutadania i que es frenin els projectes que han de sumar-hi més formigó com pot ser el suposat ‘hub’ cultural», concloïa Gurrera. En el darrer consell plenari a l’Ajuntament de Tarragona es va rebutjar una moció defensada per ERC i En Comú Podem que demanava instar l’Estat i la Diputació de Tarragona a refer el projecte del camí de ronda de la Savinosa. El text també rebia el suport de la plataforma SOS Costa Daurada. El Ministeri de Transició Ecològica, qui s’encarregarà dels treballs, no preveu fer-hi modificacions.

dilluns 29 de desembre de 2025

«De mitjana, hi ha una barrera cada cinquanta metres», assegura Muniesa

Els contacontes tenen l’objectiu d’entretenir i conscienciar. Genís Agustín

La plaça Verdaguer acull contacontes per conscienciar sobre l’acolliment d’infants Societat l Són gratuïts i tindran lloc avui i aquest divendres a partir de les 17.30 hores Redacció La plaça Verdaguer acull avui i divendres dues sessions de contacontes per conscienciar la població tarragonina sobre la necessitat de trobar famílies d’acolliment temporal d’infants que es troben en situació de vulnerabilitat a les nostres comarques. Per tal de sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta realitat moltes vegades desconeguda per la societat i donar informació sobre els acolliments, la Fundació Casa Sant Josep ha instal·lat un tòtem infor-

matiu al costat de l’arbre de Nadal on durant totes les festes s’explica que a Catalunya hi ha actualment més de 5.300 nens i nenes menors d’edat que estan a l’espera de ser rebuts per famílies solidàries. Els contacontes, oberts i gratuïts per a tots els públics, es faran avui i el divendres les 17.30 hores. La cooperativa Cuentropia, en les dues sessions, explicarà al públic assistent el conte Aimar, és moment de navegar, editat per la Fundació Casa Sant Josep amb il·lustracions de Montse Bernaus (Crealia).

L’Associació de Veïns La Unió de SPiSP va entregar un dossier amb les barreres que hi ha al barri. Cedides

Torreforta i SPiSP tindran carrers més accessibles l’any 2026 Espai Públic l L’Ajuntament vol fer un pas endavant en l’eliminació de barreres arquitectòniques John Bugarin Les barreres arquitectòniques continuen sent un dels principals obstacles per a la mobilitat de moltes persones a la ciutat, una realitat que l’Ajuntament de Tarragona vol abordar de forma prioritària aquest 2026 a Sant Pere i Sant Pau i Torreforta, dos dels barris on és més palpable aquesta problemàtica. El conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro assenyala que enguany ja s’hi ha dut a terme alguna «intervenció puntual», però el consistori vol fer un pas endavant en

l’eliminació d’aquestes deficiències urbanístiques de cara a l’any vinent. En aquest sentit, el cinquè tinent d’alcalde explica que «s’està elaborant un informe en profunditat de les necessitats que hi ha en diferents zones i espais de Sant Pere i Sant Pau». Els tècnics municipals estan elaborant aquest document a partir del dossier entregat per l’Associació de Veïns La Unió, que en els darrers anys ha liderat la lluita contra les barreres arquitectòniques al barri. De fet, l’octubre del 2020, van presentar

una moció per demanar que s’erradiquessin i va ser aprovada per unanimitat del ple. En aquesta, exposaven que Sant Pere i Sant Pau és «un terreny desnivellat i ple d’obstacles» i passejant-hi «ens podem trobar amb un fanal enmig de la vorera que t’obliga a baixar a l’asfalt, voreres estretes envaïdes per vehicles, passos de vianants no rebaixats, rampes amb un pendent fora de tota norma, escales impracticables sense passamà i un llarg etcètera de condicions insegures». El novembre del 2023, l’entitat

va presentar una nova moció al plenari municipal fent la mateixa demanda, ja que no s’havia actuat al barri per solucionar aquesta problemàtica. De nou, va ser aprovada per unanimitat. «Fins ara, s’ha fet molt poc», explica el vicepresident de l’AV La Unió, Gabriel Muniesa, qui assegura que «només s’han solucionat unes 10 o 15 barreres arquitectòniques de les 105 que vam posar en el dossier que vam entregar a l’Ajuntament». El maig del 2023, l’entitat va iniciar una campanya de conscienciació en col·laboració amb CEPHADIS i la Comunalitat Urbana de Tarragona, que va consistir a pintar una «X» de color fúcsia a cada punt del barri amb una barrera. Aquests obstacles es van marcar en un mapa que es va adjuntar a la segona moció. «De mitjana, hi ha una barrera cada cinquanta metres», apunta Muniesa, qui apunta que no només suposa un problema per a les persones amb mobilitat reduïda, sinó també per a la gent gran i els pares o mares que van amb cotxets. D’altra banda, creu que hi ha algunes zones prioritàries com «els carrers que van cap a la universitat o al CAP». En els pressupostos municipals del 2024, es van reservar 500.000 euros per a obres d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i en els del 2025, es van afegir 200.000 euros més. Amb aquests diners, s’han fet algunes actuacions en diferents punts de la ciutat, com el petit barri antic de Torreforta.

dilluns 29 de desembre de 2025

EL MAGATZEM REIAL OBRE LES SEVES PORTES

Els infants tarragonins comencen a entregar les cartes als Reis d’Orient Tradició l Està ubicat al Refugi 1 i s’espera que hi passin 8.000 persones ACN / Redacció Els infants tarragonins ja han començat a enviar les seves cartes dels desitjos a Ses Majestats els Reis d’Orient. Ha estat aquest cap de setmana amb l’obertura del Magatzem Reial, ubicat novament al Refugi 1 del Moll de Costa. Infants i famílies podran visitar-lo fins demà i s’espera que hi passin unes 8.000 persones. Els patges han ajudat els infants i els han ensenyat les instal·lacions del Refugi 1 del Moll de Costa on preparen i emboliquen els regals que rebran la nit del cinc al sis de gener a les seves llars.

Els patges fan visites guiades cada 30 minuts tant al matí com a la tarda, i cal adquirir entrada prèviament, a un cost de dos euros. La primera parada és a l’oasi, un espai on les olors i l’escenografia transporta al desert. Després, hi ha una ràpida visita a la jogueteria per, després conèixer el Mestre Juganer, que les fabrica una a una. Posteriorment, Shera, el Pat-

El Magatzem Reial es pot visitar fins demà i cal adquirir entrada prèviament

ge de la Llum, garanteix que tot funcioni correctament i el Patge Abdó, explica com serà la cavalcada d’aquest any de la ciutat, que tornarà a començar des del barri del Serrallo. Al final del recorregut, hi ha la Bústia Reial, on la canalla pot decidir a quin dels tres reis envia la carta, que bé poden portar de casa o escriure allà mateix. Al Magatzem Reial hi participen més d’una setantena de persones, entre els 30 patges, 40 muntadors i persones d’infraestructura. Els ajudants reials venen tant des de la comparsa de carnaval Colours Fantasy, com del grup (H)

istrionis Teatre, amb la participació també de membres de la Fundació Estela, que promou la promoció personal de persones amb discapacitat psíquica. L’espai es va dissenyar durant la pandèmia com a alternativa a la cavalcada de Reis que no es va poder fer el 2021 com a conseqüència de la covid. En cinc anys se n’han fet sis edicions i la proposta ja es troba consolidada. Imatges dels infants escoltant els patges al Magatzem Reial, espai on es preparen els regals. Tjerk van der Meulen

dilluns 29 de desembre de 2025

Els locals de menys de 30 metres quadrats ja podran acollir activitats comercials a Reus Urbanisme l Les entitats comercials reivindicaven modificar el PGOU en un punt que consideraven injust Miquel Llaberia Els locals amb menys de 30 metres quadrats de Reus ja podran acollir activitats co· mercials gràcies a la darrera modificació puntual aprova· da per l’Ajuntament de Reus. En aquests canvis, aprovats en el ple municipal del 19 de desembre, s’establien qua· tre punts per adaptar-se als temps actuals, però el més important era el que supri· mia l’article 88 del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Reus, el qual afirmava que «tot establiment ha de tenir una superfície de venda míni· ma de 30 metres quadrats», i n’especificava unes poques excepcions com en el cas dels quioscos. Tal com afirma a Diari Més la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Mari· na Berasategui, aquesta lí· nia d’acció van fer arribar la Unió de Botiguers, el Tomb de Reus, la Cambra de Comerç, Mercats de Reus i el Pallol. «Segons ens explicaven, es trobaven amb la dificultat de demanar llicències de nova activitat comercial. Parlem d’un canvi de caràcter molt pragmàtic», afegeix. Des d’Unió de Botiguers, han va·

Els locals beneficiats estan ubicats majoritàriament al centre de la ciutat, com a l’eix comercial Llovera i Monterols. Gerard Martí

L’Ajuntament queda a l’espera dels efectes que tingui el canvi en el comerç

lorat positivament el canvi d’un article que consideraven «injust». «Aquesta modifi· cació incentivarà l’ocupació de nombrosos locals buits, ja que aquesta superfície és

suficient per a molts negocis que volen iniciar-se, obrir un segon punt de venda o posar en marxa nous projectes em· presarials que contribueixen a fer créixer el comerç», apun·

ten. Per la seva banda, el presi· dent del Tomb de Reus, Víctor Perales, s’expressa en termes semblants: «Fa molts anys que hem detectat casos en

què han intentat obrir un lo· cal i no han pogut perquè no van aconseguir la llicència per culpa d’aquesta normativa». «Avui dia una superfície de menys de 30 metres quadrats pot acollir un establiment amb tots els seus requisits», opina Perales, que a la vegada assenyala que hi ha diversos locals al centre amb aquesta mida. «Hi ha botigues que estan ubicades en un altre es· pai, però que volen fer servir aquests locals com aparadors al centre», afegeix. Altres canvis La regidora d’Urbanisme as· segura que, a partir d’ara, que· den a l’espera de comprovar quin impacte final té la me· sura. «Els tècnics municipals que gestionen el dia a dia del parc construït observen quins són els possibles aspectes que poden generar dificultats a l’hora d’atorgar llicències. Veurem quins efectes té la nova normativa», comenta Berasategui. Un altre canvi que preveu la modificació és no obligar als locals de planta baixa d’instal· lar una sortida de fums, pel fet que no tots els establiments comercials requereixen una cuina i actualment ja està re· gulat pel Codi Tècnic de l’Edi· ficació. També es concreta encara més les condicions estètiques de la instal·lació d’aparells de climatització a les façanes, ja que l’article 55 de la normativa era «incon· cret», i se suprimeix l’obliga· ció que en els edificis d’habi· tatges plurifamiliars de més de 3 plantes que la ventilació i la il·luminació de les escales s’hagi de fer a través de patis de ventilació.

El Reus Talent Global viu la primera trobada presencial a firaReus Events Societat l Les instal·

lacions de firaReus Events van acollir el passat dimarts 23 de desembre la primera trobada presencial del Reus Talent Global, una xarxa amb la voluntat de connectar el ta· lent reusenc que viu fora del país. En l'acte convocat hi van assistir una vintena de reu· sencs dels 74 que conformen el Reus Talent Global, que vi·

siten la ciutat amb motiu de les festes de Nadal. Concreta· ment, 52 d'ells viuen a Euro· pa, 12 a Amèrica del Nord, 3 a Àsia, 1 a Oceania i els altres 6 des d'altres indrets. Pel que fa als sectors empresarials als quals es dediquen són diver· sos, com l'enginyeria, l'ener· gia, la medicina, les finances, la consultoria estratègica, la comunicació o l'automoció,

entre d'altres. La trobada va servir per donar a conèixer les línies estratègiques de la ciutat en àmbits estratègics com la ciència i la innovació, però també per donar l'opor· tunitat als joves participants a compartir les seves propos· tes en un debat obert dirigit a com implementar models d'èxit de les ciutats on viuen a Reus. Redacció

Fotografia de la primera trobada del Reus Talent Global a firaReus Events. Redessa

dilluns 29 de desembre de 2025

Enrique Martín: «El pavelló s’omplirà de llums i colors que transmetran el sentiment gaudinià» Entrevista l El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus destaca que ‘Trencadís: De la Natura a la Llum’ és una cita ineludible pels aficionats al patinatge artístic, però també pel públic familiar, que «en sortirà enamorat» Miquel Llaberia L’espectacle ‘El Trencadís’ enceta les activitats de l’Any Gaudí el 2026. Com valores aquesta implicació de Reus Esport i Lleure? «Ha estat una alineació dels astres aquest espectacle. Tenim una molt bona relació amb la Reial Federació Espanyola de Patinatge i feia temps que li donàvem voltes a la intenció de fer alguna cosa especial. Aleshores, els astres es van alinear de manera que quan vam veure l’oportunitat perfecta, amb l’Any Gaudí, ens hi vam abocar. Ho veiem com una ocasió perfecta per mostrar aquesta relació entre cultura i esport, amb un espectacle únic, especial i amb el qual la gent podrà gaudir del despertar del geni creatiu que era Gaudí». Aleshores, que sigui a través del patinatge artístic ha estat una afortunada coincidència «Teníem moltes ganes tant la Federació com nosaltres i venim d’un any que hem acollit el Campionat d’Espanya de Grups-Show. La Federació s’ha bolcat en el desenvolupament d’aquest esdeveniment. Estem parlant d’un espectacle amb unes coreografies específiques, amb una cuidada selecció musical i amb un llenguatge visual que s’ha treballat inspirat amb la tècnica del trencadís. Tot està molt cuidat». Què ens podem esperar de

l’espectacle? «Es tracta d’un espectacle que fa un recorregut de la vida de Gaudí, de diferents moments que van forjar el geni que va acabar sent i amb un disseny específic d’un dels millors coreògrafs que hi ha en l’àmbit mundial, Manel Villaroya. I potser repeteixo molt la paraula ‘espectacle’, però és que més enllà de l’esdeveniment esportiu, és un espectacle. El pavelló s’omplirà de llums i colors que transmetran el sentiment gaudinià i es coordinarà els patinadors amb tot allò que té a veure amb Gaudí. Estem convençuts que tothom que vingui en sortirà enamorat». Un espectacle de primer nivell a Espanya que es podrà gaudir a Reus «Tindrem vora un centenar de patinadors, amb presència de campions d’Europa i del món. Comptar amb l’elit del patinatge és el que garanteix que l’espectacle serà de primer nivell, amb una qualitat artística i tècnica mai vista en un espectacle de nova creació. I això passarà a Reus, que a la gent de Reus ens encanta que les coses passin per primera vegada a Reus». Sentiu la pressió? «Un context com el de l’Any Gaudí afegeix pressió, però a Reus Esport i Lleure vivim tot allò que fem amb molta passió. Quan vius les coses amb passió i li afegeixes l’ingredient de la responsabilitat el

L’apunt

Trencadís: De la Natura a la Llum L’espectacle tindrà lloc al Pavelló Olímpic el dissabte 3 de gener a les 18 hores i és organitzat per l’Ajuntament de Reus i la Reial Federació Espanyola de Patinatge. Les entrades es poden adquirir a través de l’enllaç: https://fep.koobin.es/ i tenen un cost de 15 euros per a adults i de 10 euros per a infants de 3 a 10 anys.

El regidor d’Esports destaca que l’espectacle pretén omplir el Pavelló Olímpic Municipal. Tjerk van der Meulen

Passió «L’Any Gaudí afegeix pressió, però vivim tot allò que fem amb molta passió» que fa és motivar-te més perquè tot surti bé. Ara bé, haig d’admetre que cada vegada que fem alguna cosa aguantem la respiració fins a l’últim moment». A més, en un context de

Nadal en què Reus ja és un reclam de visitants «La data no és casualitat. Quan deia que feia temps que treballàvem amb la Federació per tal de fer un gran esdeveniment del patinatge artístic a la ciutat ja parlàvem d’aprofitar aquestes dates especials. Volem que sigui un espectacle per tota la família i esperem que el format es pugui consolidar en un futur». Quanta gent espereu que

vingui? «Volem omplir el Pavelló Olímpic, creiem que és un espectacle que ho val. És una cita ineludible pels aficionats del patinatge artístic, però també és un espectacle per tothom. Així que qualsevol persona, amb més o menys noció de patinatge artístic, en podrà gaudir». Imagino que va en la línia de fomentar també un turisme esportiu cada vegada

més important al territori «Tenim molt clar que allò que fem ha de tenir un sentit per la ciutat. Tot aquell esdeveniment que fem a Reus ha d’aportar un valor de caràcter esportiu, social, cultural i econòmic. El turisme esportiu és molt important, perquè donem a conèixer la nostra ciutat a molta gent que després potser volen tornar per gaudir de la nostra oferta cultural o comercial. Tenim molt a oferir i cada vegada hi ha més gent que posa Reus al mapa com una de les visites ineludibles quan estan al nostre territori i des d’Esports posem el nostre granet de sorra en aquesta política. Estic ben segur que aquest espectacle ho aportarà també».

10 dilluns 29 de desembre de 2025

Oci l El Parc tornarà a obrir en horari de tarda avui i demà, 29 i 30 de desembre, a més dels dies 2, 3 i 4 de gener de l’any vinent

El Parc de Nadal: per jugar, però també aprendre

reure pit de tenir el Parc plaça d’aparcament, es veu inundade Nadal més antic de la da dels vehicles de les famílies que demarcació no és una cosa venen a passar la tarda al parc. Noque s’aconsegueixi a força més accedir, a aquestes els reben les d’anar sumant edicions, sinó fent atraccions que més criden l’atenció; que els menuts arrosseguin a tot- els karts i els llits elàstics, que forhom a gaudir d’aquesta men llargues cues. festa. En època de vaNo obstant això, els cances de Nadal i amb més espavilats saben les escoles i instituts que no volen perdre el descansant, els infants i temps fent cua, sinó rejoves troben un espai de corrent les múltiples oplleure, i aprenentatge, en cions d’oci que ofereix el les instal·lacions de Firaparc. Proves esportives Reus Events, que s’aconadaptades o els habidicionen per una ocasió tuals futbolins a escala humana. Ara bé, els inespecial. Abans d’entrar, flables i les pistes de cotuna zona com el Tecnoxes de slot continuparc, on gairebé mai Miquel Llaberia Baselga en sent un d’aquells es pateix per trobar

Fotografia de la 45a edició del Parc de Nadal de Reus. Tjerk van der Meulen

clàssics habituals d’un Parc de Nadal com Déu mana. A més, entre les activitats també hi participen múltiples entitats de la ciutat, algunes d’elles amb convidats com la Víbria, l’Àliga petita o el Superadrac. Però també hi ha espai per aprendre entre totes les propostes d’entreteniment. Per aquest motiu, Aigües de Reus participa amb un estand que ofereix dos tallers d’experimentació científica; un que permet conèixer als més petits de la casa què passa amb l’aigua

Clàssics Els karts, cotxes de slot o els inflables són clàssics que no poden faltar bruta que marxa pel clavegueram i un altre que els permet descobrir que l’aigua té pell, tot i que molt fina. En aquest moment la situació es torna un campi qui pugui. Els nens surten corrent cap a l’activitat que més els crida l’atenció amb els crits

d’advertència dels seus progenitors que els empaiten. Alguns pares han optat per altres mètodes, com el Jaume: «Li he donat un walkie-talkie i ha anat amb els seus amics del futbol. Aleshores, si es troba perdut o vull saber on és, li parlo per aquí». Altres fan servir els mètodes tradicionals, establint un punt de trobada com a referència: «Si us perdeu, quedem tots aquí». El Parc de Nadal tornarà a obrir avui i demà, a més dels dies 2, 3 i 4 de gener.

dilluns 29 de desembre de 2025

Salou, Vandellòs, Constantí i Montblanc volen els lectors de matrícules dels Mossos Control l LECTIO és el sistema tecnològic de la policia catalana que facilita investigacions i incidents de seguretat ciutadana El desplegament inclou 48 lectors a la xarxa viària catalana i noves adquisicions

Redacció El sistema LECTIO de lectors de matrícules dels Mossos d’Esquadra avança al Camp de Tarragona amb Salou, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Constantí i Montblanc entre els municipis amb Policia Local que han demanat informació per adherir-s’hi. El projecte llegeix les plaques dels vehicles que circulen per les carreteres de Catalunya i aporta informació d’interès per a investigacions policials i per agilitzar la resolució d’incidents de seguretat ciutadana. D’entrada es va dissenyar per instal·lar lectors als municipis sense Policia Local, amb l’acompanyament dels Mossos en els tràmits i la interlocució amb els ajuntaments, i també amb xerrades informatives adreçades a consistoris, consells comarcals i altres ens. El 2025 s’han rebut 30 sol·licituds i 29 ajuntaments han mostrat interès a sumar-s’hi també.

La gestió i explotació de dades del sistema policial es reforçarà el febrer de l’any vinent

El desplegament de LECTIO inclou nous lectors a carreteres i una plataforma d’intel·ligència el 2026. Generalitat

Entre gener i octubre del 2025, les diferents unitats han fet més de 161.000 consultes amb l’estat actual de càmeres repartides pel territori,

una eina especialment útil en investigacions de policia judicial sobre crim organitzat i terrorisme. Ara mateix, 59 municipis sense Policia Local

ja estan plenament integrats al sistema; onze ajuntaments més estan en diverses fases de tramitació administrativa per donar-se d’alta i dotze

es troben en fase de rebre la certificació tècnica prèvia. La previsió és tancar el 2025 amb 70 municipis connectats. Pel que fa als municipis amb Policia Local, des de finals del 2023 es treballa per incorporar-los a LECTIO. El primer serà Gavà, previsiblement el primer trimestre de l’any vinent, un cop es validi el Conveni de Compartició de Dades. A més de Salou, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Constantí i Montblanc, han sol·licitat informació Cervera, Martorelles, Figueres, Torelló,

Cardona, Tona, Vic, Olot, Manresa, Sant Vicenç de Castellet, Roquetes, Deltebre, La Ràpita i Balaguer. Control viari i tecnologia En l’àmbit viari, s’han adquirit 40 lectors per ubicar-los en 18 punts de la xarxa catalana, amb control en ambdós sentits. El desembre del 2024 es va completar una primera fase amb 16 lectors en 6 punts de vies ràpides (C-31, C-33 i AP7), i les fases següents s’han desplegat enguany. A més, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha cedit vuit lectors a l’AP-7 (Porta de Barcelona i peatge de la Roca), fins a sumar 48 lectors, i es tramita l’adquisició de 32 més. El projecte està cofinançat per la Unió Europea i preveu una plataforma d’intel·ligència de dades a partir del febrer del 2026, així com la connectivitat de càmeres en vehicles de Seguretat Ciutadana per alertar davant matrícules d’interès com vehicles sostrets.

El Morell arriba al 98% d’enllumenat LED amb una nova fase de renovació Sostenibilitat l L’actuació inclou 437 llumeneres, una inversió de 90.346 euros i uns treballs que s’allargaran quatre mesos Redacció L’Ajuntament del Morell ha iniciat una nova fase dels treballs de substitució de l’enllumenat públic per tecnologia LED, una actuació que permetrà situar el municipi amb prop del 98% dels punts de llum adaptats a aquest sistema, a tocar d’assolir la renovació gairebé total de l’enllumenat. Aquesta nova tongada inclou la substitució de 413 llumeneres de la via pública i 24 punts de llum de la pista central del pavelló municipal, sumant un total de 437 punts de llum. Els treballs ja estan

en marxa i està previst que s’allarguin aproximadament quatre mesos. El projecte compta amb una inversió total de 90.346,13 euros, la més elevada de totes les fases executades fins ara en el procés de renovació de l’enllumenat municipal. D’aquest import, 77.860,84 euros estan cofinançats pel Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona, que dona suport a actuacions estratègiques de millora dels serveis municipals. L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, assenyala que «aquesta actuació ens permet fer un pas gairebé definitiu cap a un

model d’enllumenat més eficient, sostenible i modern». En la mateixa línia, el regidor de Via Pública, Josep M. Español, destaca que «fa anys que treballem de manera progressiva per reduir el consum energètic, aconseguir un estalvi econòmic i millorar la qualitat de l’espai públic». La substitució de llumeneres per tecnologia LED comporta una millora notable de l’eficiència energètica, una reducció del consum elèctric i del cost econòmic associat, així com una millor qualitat lumínica als carrers i equipaments municipals. A més,

El Morell avança cap a la renovació gairebé total de l’enllumenat amb tecnologia LED. Ajuntament del Morell

aquesta aposta contribueix a reduir l’impacte ambiental i a fer un ús més responsable dels recursos públics. Amb aquesta nova fase, el

Morell consolida una política sostinguda basada en la modernització de les infraestructures i en la transició cap a un municipi més sostenible,

eficient i adaptat als reptes energètics actuals, reforçant el compromís del consistori amb el benestar de la ciutadania i la millora de l’espai urbà.

12 dilluns 29 de desembre de 2025

L’Arboç aposta per sancions més dures contra l’incivisme Convivència l La modificació de l’ordenança preveu multes més altes i més control Redacció L’Ajuntament de l’Arboç té la voluntat d’aprovar en les pròximes sessions plenàries la modificació de l’ordenança municipal amb l’objectiu d’actualitzar i incrementar el règim sancionador en matèria de residus. La mesura vol reduir l’incivisme, millorar la salubritat del municipi i augmentar l’índex de reciclatge. La proposta introdueix dos canvis fonamentals. D’una banda, abandonar residus perillosos a la via pública municipal passarà de ser una infracció greu a molt greu, adequant la norma a la gravetat i al risc ambiental que comporten aquests materials, d’acord amb la normativa superior vigent. De l’altra, s’actualitzen els imports de totes les multes per garantir un efecte dissuasiu real.

Les sancions de neteja i residus per a particulars podran arribar als 2.000 €

Les sancions busquen millorar la neteja i la salubritat. Ajuntament de l’Arboç

En el cas dels usuaris domèstics, les infraccions lleus passaran d’una sanció de 90 euros a un tram d’entre 150 i 250 euros; les greus, d’un màxim de 150 euros a un tram d’entre 251 i 500 euros,

i les molt greus, d’un màxim de 300 euros a un tram d’entre 501 i 2.000 euros. Pel que fa als usuaris comercials i industrials, les infraccions lleus passaran de 300 euros a un màxim de 600; les greus

s’establiran en un nou tram d’entre 601 i 3.000 euros, i les molt greus s’elevaran fins a un tram d’entre 3.001 i 10.000 euros. La nova ordenança incorporarà també una clàusula que permetrà aplicar directament les sancions previstes a la Llei estatal 7/2022 de residus quan siguin d’aplicació preferent. D’acord amb la Llei 39/2015, s’obre un termini de quinze dies perquè la ciutadania pugui presentar aportacions. El consistori de l’Arboç recorda l’obligació de respectar el calendari de recollida i la prohibició d’abandonar residus a la via pública.

La mesura vol protegir el territori mentre continua la tramitació. Cedida

La modificació del POUM de l’Arboç avança per restringir els parcs fotovoltaics al municipi Urbanisme l La modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç per limitar la implantació de camps fotovoltaics continua avançant en la seva tramitació després d’haver rebut, darrerament, l’aprovació de Carreteres de l’Estat. El document delimita els espais on es poden instal· lar parcs solars i manté acti-

va la suspensió de llicències, fet que impedeix autoritzar nous projectes fins a l’aprovació definitiva. Municipis com Sant Jaume, el Montmell o Santa Oliva han impulsat modificacions similars. Tot i no poder frenar els projectes, la iniciativa limita força les zones habilitades i reforça la voluntat municipal de defensar el territori. Redacció

Reclamen mesures per evitar el pas de camions per Llorenç del Penedès Veïnat l Compromís demana desviar el trànsit pesant fora del nucli urbà Redacció Compromís per Llorenç del Penedès ha demanat a l’Ajuntament l’adopció de mesures urgents per posar fi al pas de vehicles pesants pel nucli urbà, especialment pel tram urbà de la carretera TP-2125, de titularitat de la Generalitat. La formació alerta que la posada en funcionament del polígon industrial del Poet de Banyeres del Penedès ha incrementat notablement el trànsit de camions que travessen Llorenç del Penedès, amb un impacte directe sobre la seguretat viària, la salut i la qualitat de vida del veïnat. Per aquest motiu, proposa que els camions que surtin de Banyeres es desviïn cap al sud, en direcció al Vendrell, per connectar amb la C-51 i les autopistes AP-7 o AP-2. El portaveu de Compromís per Llorenç, Jordi Marlès, considera que «no és accepta-

La proposta aposta per desviar el trànsit pesant cap al Vendrell. Cedida

Proposen desviar els camions del polígon del Poet cap a la C-51 i les autopistes ble que els veïns i veïnes hagin d’assumir els riscos d’un trànsit de camions que no té com a destinació el municipi»

i reclama que la Generalitat, com a titular de la via, assumeixi la seva responsabilitat. La formació recorda que existeixen precedents per limitar o prohibir el trànsit pesant en zones urbanes quan hi ha alternatives viàries adequades, i insta l’Ajuntament a impulsar restriccions i estudis tècnics per garantir la seguretat.

dilluns 29 de desembre de 2025

Ajuntament i Mossos acorden intensificar la presència policial al Catllar Seguretat l El municipi ha patit un increment important del nombre de robatoris a domicilis Redacció L’Ajuntament del Catllar ha acordat amb els Mossos d’Esquadra l’increment de la presència policial al terme municipal. La policia catalana intensificarà els controls i el patrullatge, sobretot en aquelles zones considerades com a més sensibles, és a dir les potencialment més subceptibles de patir robatoris. L’increment policial es produeix després de la xerrada informativa que el 22 de desembre van realitzar a l’Auditori del Centre Cultural l’inspector Eduard Blanch, de

l’Àrea Bàsica Policial de Tarragona (ABPT), i d’agents de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC). A la trobada també van assistir l’alcaldessa, Alba López; el regidor de Seguretat, Jordi Ruiz, i membres del govern municipal i, segons expliquen fonts municipals, «la xerrada va esdevenir un espai de diàleg directe entre veïnat, policia i govern municipal». El principal tema que va centrar la sessió va ser el repunt dels robatoris amb força als domicilis dels últims dos mesos. El Catllar havia encadenat dos anys consecutius

amb una clara reducció dels robatoris amb força. Però la tendència s’ha estroncat. Mentre l’any passat es van registrar 20 robatoris amb força a domicilis, la xifra provisional del 2025, a punt de tancar-se, se situa en 34. Segons va explicar la Policia de la Generalitat de Catalunya durant la reunió, aquest increment està relacionat amb l’activitat d’una organització criminal que actua a la zona i que està molt a prop de ser desarticulada. Mentre això no passa, però, a banda de l’increment de la presència policial, el consis-

Imatge de la xerrada als veïns dels responsables dels Mossos d’Esquadra i de l’Ajuntament del Catllar. Cedida

L’increment de robatoris s’ha produït per la presència d’una banda organitzada tori ha pres altres mesures, «compartint informació amb la població i fent una crida a la

corresponsabilitat, demanant al veïnat que adopti mesures d’autoprotecció». També ha recomanat als veïns descarregar-se l’aplicació pel mòbil My112, i es donarà continuïtat a les trobades amb els Mossos. L’alcaldessa del Catllar, Alba López, destacava que

«promoure més xerrades amb Mossos és fonamental, perquè són espais on els veïns poden explicar de primera mà els seus problemes, però també on poden rebre formació i eines pràctiques. Aquest contacte directe amb la policia és clau per afrontar conjuntament aquesta situació».

14 dilluns 29 de desembre de 2025

FERNANDO TORRES

Torres, Juncà, Kaptoum, 180’ Almpanis i Álvaro García: els cinc jugadors menys utilitzats del Nàstic Futbol l Els grana no han quallat a l’onze ni tampoc des de la banqueta, ni amb Luis César ni amb Cristóbal Parralo, en aquest primer tram de curs Arnau Montreal Quesada El Nàstic afronta amb expectació els darrers dies abans de tancar el 2025. El mercat d’hivern s’aproxima amb les necessitats carregades de l’inici de curs. Tot i que encara queden dues jornades per acabar la primera volta, la competició ja ha deixat una llista de cinc jugadors que, fins ara, han sigut els menys utilitzats sigui amb Luis César o Cristóbal Parralo. A aquesta llista hi apareixen els migcampistes Fernando Torres i Wilfrid Kaptoum, els defensors Álvaro García i David Juncà i l’atacant Christos Almpanis. A més, també s’ha de sumar el nom de Toni Fuidias. El porter cedit pel Girona, com a meta suplent, acumula 360 minuts. Malgrat només disputar els tres primers partits, no és el jugador menys utilitzat. Fernando Torres és el primer a la llista amb només 180 minuts. El migcampista va aterrar aquest passat estiu en forma de cessió del Boyacá Patriotas FC de Colòmbia. Torres va arribar a la pretemporada i, després d’un període de prova, va convèncer al llavors tècnic grana Luis César per fitxar per l’entitat grana. Amb tot, la confiança no es va allargar a la lliga, perquè només ha disputat 4 partits des de la banqueta i un de titular a la Copa del Rei. Qui el segueix amb 208 minuts és David Juncà. El de Riumors va ser l’aposta de l’entitat grana per quedar-se com a segon lateral esquerre.

Amb tot, problemes amb les lesions i errors com el patit al camp de l’Europa van provocar el seu ostracisme. De fet, no va entrar en la convocatòria en el darrer partit contra l’Antequera i Álvaro García competeix en la seva posició. Com a Torres, només ha jugat 5 partits, un de titular a la Copa i quatre a la lliga, dos com a titular. Wilfrid Kaptoum és el tercer a la llista. El camerunès també es va incorporar a l’estiu després de superar el període de prova a la pretemporada. Arribava amb el cartell, el talent i l’experiència per aportar un salt de qualitat al mig del camp i, fins i tot, va debutar amb el gol de la victòria en el primer partit, però no ha tingut continuïtat. Només ha jugat 230 minuts, la majoria amb Luis César. De fet, amb Parralo només va jugar els primers 45 minuts contra el Real Murcia, el dia del seu debut a la banqueta. Des de llavors, Kaptoum no ha sumat ni un sol minut. Pel que fa a l’atac, Christos Almpanis ha sigut el jugador més damnificat. Amb 380 minuts, és l’atacant menys utilitzat amb diferència, tenint en compte la importància que ha agafat Juanda Fuentes amb Parralo. El grec, cedit per l’Andorra, va aconseguir un gol i una assistència amb l’equip, però sempre ha sigut un jugador de reforç des de la banqueta. Aquesta condició de revulsiu la va perdre amb Parralo. Amb ell, només ha disputat 27 minuts repartits en tres partits. Finalment, Álvaro García tanca la llista amb 432 minuts. García va ser el fitxat-

ge d’emergència grana per tapar el lateral esquerre amb les baixes de Juncà i Moi Delgado i, des que l’andalús va poder tornar a jugar, només ha fet acte de presència en sistema de tres defensors. Enric Pujol, que només compta amb uns 60 minuts més, ha demostrat ser el tercer central en la llista de prioritats, suplint a David Alba en els darrers tres partits, mentre que García s’estableix a la banda esquerra, tot i

Toni Fuidias, com a segon porter, és el sisè que menys minuts acumula

ser central. Amb tot, el manxec és el jugador de la llista que més partits encadena. Els cinc jugadors entren en aquest període de canvis que és el mercat d’hivern com els menys utilitzats en aquest primer tram de la temporada. Per poder fitxar, el Nàstic necessita alliberar fitxes i aquests es plantegen amb els jugadors amb més opcions de situar-se a la rampa de sortida, cadascú amb la seva condició particular.

El Nàstic torna a la feina després de Nadal amb un entrenament a porta tancada Futbol l El planter grana va fer ahir la primera sessió i ja es prepara per a la pròxima jornada Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona va tornar ahir a la feina després de l’aturada per les festes de Nadal. Els jugadors es van posar a les ordres de Cristóbal Parralo en el que va ser la primera presa de contacte per posar-se a to físic a porta tancada. És una pràctica habitual aquesta temporada que les sessions d’entrenaments es facin prohibint l’entrada a qualsevol aficionat o curiós i el d’ahir no va ser l’excepció. De fet, l’únic entrenament que va permetre afició va ser

la primera sessió de Cristóbal Parralo, una limitada a la càrrega física. El conjunt grana ja comença a preparar-se per començar l’any amb bon peu. El següent objectiu és el duel a domicili al camp del Juventud Torremolinos. D’aquesta manera, el Nàstic va tancar l’any amb una amarga derrota en terres malaguenyes contra l’Antequera per 4-2 i buscarà encetar el curs també a la província de Màlaga amb una victòria. Aquest encontre serà dissabte 3 de gener a les 16 hores.

Marcos Baselga i Jaume Jardí durant l’entrenament d’ahir. Nàstic

dilluns 29 de desembre de 2025

DAVID JUNCÀ

208’

WILFRID KAPTOUM

230’

CHRISTOS ALMPANIS

380’

El Nàstic celebra la VII Trobada amb els socis més antics Societat l El Nàstic va celebrar la setena edició de l'habitual trobada amb els socis més antics de l'entitat. Després de sis trobades consecutives a Casa Joan

Miret de la Rambla Nova, en aquesta ocasió l’entitat grana ha volgut congregar als socis al Nou Estadi. El president executiu Lluís Fàbregas i els consellers Jesús

Albiol, Antoni Vallverdú i Josep Alió han estat els encarregats de rebre als convidats. L'acte es va tancar amb una foto amb la plantilla. Redacció/Nàstic

ÁLVARO GARCÍA

432’

16 dilluns 29 de desembre de 2025

Paneque garanteix ordinalitat en el nou finançament sense «entrar en el debat de les paraules» Política l La portaveu del Govern assegura que la proposta d’Hisenda complirà els criteris acordats amb ERC La proposta es presentarà aquest gener i busca sumar el màxim de suports

ACN La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha garantit que hi haurà ordinalitat en la proposta de finançament que preveu posar sobre la taula la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, aquest gener. «Catalunya no pot quedar descavalcada dels ingressos respecte al que rep. No vull caure en el debat de les paraules, però la proposta ha de complir aquest criteri», ha afirmat en una entrevista amb l’ACN. Així, Paneque ha assegurat que la proposta acontentarà ERC perquè inclou els elements que els republicans van marcar com a «fonamentals» en el pacte d’investidura. També ha aprofitat per recomanar a la resta de comunitats autònomes que s’adhereixin a la proposta i ha advertit que «negar-s’hi de rodó i de primeres és absolutament incomprensible». La portaveu de l’executiu ha admès que la negociació «és complexa», però que són

La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, durant una entrevista amb l’ACN. Jordi Borràs

optimistes respecte al fet que Catalunya «tingui aviat» un finançament singular. En aquesta línia, ha reiterat que el Govern «honora» els com-

promisos adquirits amb ERC en aquesta matèria i que la proposta del Ministeri d’Hisenda també els recollirà. Preguntada per si la pro-

posta inclourà l’ordinalitat, Paneque ha dit que «més enllà de la paraula concreta», l’acord assumeix que el que reben les comunitats ha de

ser proporcional al que generen. «Diguem-n’hi principi d’ordinalitat o diguem-n’hi com se’n vulgui dir. No vull caure en el debat de les paraules, però s’ha de complir aquest criteri», ha asseverat. La també consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha insistit que la proposta implica millores pel conjunt de ciutadans espanyols i ha recomanat a la resta d’autonomies adherir-s’hi. Així, ha assegurat que aquestes «poden entrar a negociar i incidir» però que negar-s’hi «de primeres» és «absolutament incomprensible». Sobre el paper de la ministra Montero, la portaveu ha negat que la seva candidatura a les pròximes eleccions a Andalusia hagi condicionat la proposta de finançament.

«Aquesta no ha estat mai una qüestió que hagi incidit en la negociació, perquè la proposta millorarà també el finançament dels andalusos», ha subratllat. Pel que fa a la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana (ATC), Paneque ha dit que ha estat un «senyal de maduresa i de responsabilitat» per part del Govern explicar que era inviable que ho fes amb garanties l’any vinent, tal com reclamava ERC, i posposar aquesta qüestió fins al 2028. Pressupostos Paneque també s’ha referit als pressupostos de l’any vinent i ha reiterat que el Govern no ha mantingut cap trobada formal amb els seus socis —ERC i Comuns—, si bé ha afirmat que la relació amb els dos partits és continuada per temes que, segons ha dit, van «en paral·lel» amb la negociació pressupostària. La portaveu ha mantingut que estan «convençuts» que els treballs amb ERC i Comuns pels comptes «poden ser possibles». De fet, ha insistit que moltes de les polítiques que es recullen en els acords d’investidura amb ambdós partits «necessiten recursos» i ha cridat al fet que aquest sigui també «un element de reflexió». La consellera també ha admès que la gestió d’enguany dels suplements de crèdit han estat «molt llargues» i que aquesta «no és la forma òptima» d’actuar.

Mor Carles Vilarrubí, figura clau de la política, l’empresa i la gastronomia catalanes

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Obituari l Va estar estretament vinculat al pujolisme, al Barça i a la vida pública del país ACN

Francesc, en aquest Nadal has sumat un anyet més! Que passis una recta final d’any ben envoltat de la teva famÍlia ple de gastronomia i felicitat. Push-push!

Zoroniak Aingeru! El millor avi i el millor net, quin gran tàndem. Moltes felicitats Aingeru pels teus 66 anys.

L’empresari, polític i gastrònom Carles Vilarrubí va morir ahir diumenge als 71 anys a Barcelona, ciutat on havia nascut, deixant una trajectòria estretament vinculada a la vida política, econòmica, mediàtica i esportiva del país. Va ser una figura clau de les primeres etapes de la Generalitat restaurada, molt proper a Jordi Pujol, i va participar en la fundació de Convergència i Unió. En l’àmbit institucional va ser director de l’Entitat de Jocs i Apostes de la Gene-

ralitat i conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a més de formar part dels equips impulsors de Catalunya Ràdio i, posteriorment, de RAC1. Empresari vinculat a la banca d’inversió, també va destacar en el món gastronòmic com a president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició des del 2016. Fortament lligat al FC Barcelona, va ser vicepresident del club durant les directives de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, fins a la seva dimissió el 2017. La seva mort ha generat nombroses

L’empresari i polític català Carles Vilarrubí, en una imatge d’arxiu. Cedida

Va ser impulsor de Catalunya Ràdio i RAC1 i vicepresident del Barça fins al 2017

mostres de condol del món polític, econòmic i esportiu, que han destacat el seu compromís amb el país i la seva capacitat d’impuls, així com el llegat transversal que deixa.

dilluns 29 de desembre de 2025

k Editorial k

Barris necessitats

Tarragona ja se sap que la Part Baixa ha de ser un espai que els pròxims anys experimenti una profunda transformació gràcies al Pla de Barris que, entre la Generalitat i l’Ajuntament, acabarà dedicant 25 milions d’euros a la reforma, no tan sols urbanística, sinó també social del barri. Això, que és una bona notícia si es materialitza en els termes en què s’ha projectat, no pot fer oblidar que hi ha altres espais de la ciutat que necessiten intervenció i, en algun cas, també de manera força radical. Sant Salvador segurament és l’exemple més notori, amb un desenvolupament residencial que no ha afavorit un

espai de convivència integrador. A Campclar, el creixement d’un nou barri al voltant de l’Anella Mediterrània, hauria de servir per a reajustar, això segur, els desequilibris en la necessitat d’habitatge assequible, però això no dissimularà les dificultats que encara existeixen a determinades zones del bari o, ben a prop, a Bonavista. A la Part Alta hi ha projectes, que avui expliquem, que representaran també un estímul de desenvolupament –amb d’altres que encara tardaran a ser res concret, com el pàrquing Jaume I– i que han de beneficiar als veïns que hi volen viure, més que no pas als que en volen gaudir com si fos un parc temàtic.

k Tribuna k

Concurs de finques en desús: que la realitat no espatlli un bon titular

a uns dies es va anunciar amb grans titulars que es posava en marxa el primer concurs públic per arrendar terres agrícoles en desús a Catalunya. D’entrada podria semblar que es tracta d’una idea boníssima i d’una acció d’allò més útil si no fos perquè es tracta d’una presa de pèl, una publicitat enganyosa. De les 43 finques o parcel·les que actualment hi ha en desús al país, tres d’elles fan poc més d’una hectàrea, una mesura 3 ha i una altra n’amida 68. A nivell de producció, aquesta última es pot considerar que és la única que realment val la pena. En canvi, la superfície total de les 38 parcel·les restants no arriba a les 5 ha i, a més a més, estan escampades arreu de Catalunya amb finques que, en alguns casos, no arriben ni a una superfície de 30 m². Ja farà bullir l’olla la pagesia amb aquests titulars! El Departament d’Agricultura no té res a dir sobre les terres que són propietat de l’INCASOL i que treballa, o més ben dit paga milions d’euros de diner públic a empreses de serveis perquè els treballin? Moltes d’aquestes finques, la majoria d’elles ben dimensionades i planeres podrien ser la base territorial necessària per a mol-

posat a concurs a la zona de Gallecs (Vallès Oriental). El que l’Administració vol fer en aquesta zona és, bàsicament, vestir un sant per desvestir-ne un altre. Dit Josep Artigas d’una altra manera, canviar de mans Membre d’Unió de Pagesos al Vallès unes terres que, tal i com estan ara, Oriental funcionen a la perfecció. Sembla, en resum, que Agricultura veu amb bons tes explotacions mancades d’aquest ulls fer plegar explotacions viables i recurs principal per poder ser viables integrades al territori i substituir-les econòmicament. I segur que moltes per d’altres d’ubicades a desenes de d’aquestes explotacions estarien dis- quilòmetres de distància, només pel posades a pagar un lloguer pel temps simple fet que asseguren que cultique s’acordés. És que ningú del De- varan Gallecs de manera ecològica. Ara bé, un producte que ha enviat a partament no s’ho ha ni plantejat? l’atmosfera tones de La pagesia no viu ni de CO2 només per arriGallecs, un altre titulars ni de dogmes i la bar al tros i poder ser focus Mentre que a l’hora realitat és ben tossuda. cultivat, poca cosa té De les 43 finques en d’ecològic i és difícil de fixar les prefedesús que han sortit veure la seva rendirències en l’adjudia concurs, 38 no són bilitat econòmica. cació de les terres a aprofitables per a la La pagesia no viu concurs, el Departapagesia professional ni de titulars ni de ment d’Agricultura dogmes i la realitat s’ha cenyit a la Llei 19/1995 de 4 de juliol de modernit- és ben tossuda. De les 43 finques en zació de les explotacions agràries, no desús que han sortit a concurs, 38 no ha sigut capaç, fins ara, de vetllar per- són aprofitables per a la pagesia proquè ni el Departament de Territori, ni fessional. I, a més, molta de la pagesia l’INCASOL en particular, compleixin professional de Gallecs haurà d’abaiamb aquesta mateixa legislació a l’ho- xar la persiana per culpa de la Genera d’adjudicar les parcel·les que s’han ralitat de Catalunya.

k Tribuna k

La post-transició

a unes setmanes, celebràvem l’aniversari de la constitució, que ben aviat serà la que més ha durat al llarg de la nostra història, i ho feien amb estudis demoscòpics que posaven de manifest els dubtes de la ciutadania respecte a la seva vigència i la mateixa necessitat d’adequar-la al moment que vivim, en un exercici democràtic compartit de respecte per una ‘eina’ que ha estat vàlida més de 40 anys, però que, més aviat que tard, tocarà posar al dia. És cert que el marc constitucional, va ser el pas definitiu, en el seu moment, per passar d’un règim dictatorial a una democràcia, que amb els seus encerts i fallides, garantia la possibilitat de viure en llibertat, i que va tenir un suport acaparador per una ciutadania que exigirà un canvi absolut de règim polític. No oblidem, tampoc, que la Constitució, en si mateixa, és el producte de la feina d’una ciutadania i d’uns ‘redactors’ que el que havien de buscar era que des del diàleg es conquerís un model assumible per quasi tothom, per tant, l’èxit i la referència que, en el seu moment, va constituir un text legal, era fruit de renúncies i anhels i, com a resultat, d’aquí el seu encert i durada. En el moment actual, el que sembla evident és que cal fer canvis en aquell redactat, però el que no es pot fer és enganyar, ni confondre a la ciutadania, sense dir que per fer possible canvis es necessiten suports majoritaris, on totes les opcions polítiques puguin dir la seva i que finalment, se sigui capaç de ‘treure’ un nou marc constitucional amb un suport màxim, el que, en tot cas, no és viable, sota cap concepte, és pensar que es poden fer modificacions des de plantejaments ideològics extrems, respectats, però que tenen el pes que tenen. Hem de ser capaços de No sé si és correctrobar les respostes per te parlar d’una ‘nova transició’, del que sí superar les mancances que estic convençut vigents en un món és que hem de ser interrelacionat, en el capaços de trobar les qual no podem aparèixer respostes per superar com dividits i febles les mancances vigents en un món interrelacionat, en el qual no podem aparèixer com dividits i febles, per tant, d’acord a fer el que toca, del que no estic tan segur és si existeix la voluntat i els lideratges per fer-ho, i és aquí on es pot donar el límit infranquejable cap al qual s’hauria de treballar per oferir a la gent una proposta que, com a mínim, gaudeixi del suport popular que en el seu moment va tenir la constitució encara vigent. Podem parlar de la dificultat actual, amb problemes de tot ordre, on els extremismes polítics tenen un pes impensable només fa uns anys, però també el que suposa la nostra ubicació en el marc polític global o el que comporten determinats desitjos territorials legítims, als que s’haurà de donar resposta des del seny i no des de ‘l’estómac’; per tant, és evident que la cosa no serà fàcil, però serà vital disposar de prou capacitat d’humiliat compartida per tots, no fer-ho ens posicionarà novament en una dinàmica de desafecció política, on el culpable de tot sempre és el contrari. L’esforç d’aquells que des del marc autocrític, van ser capaços de fer el que calia, amb risc personal, haurien de ser un exemple que no hauríem de deixar de costat a l’hora d’afrontar amb garanties una ‘post-transició’ des de la lògica i el diàleg, per més complicat que es pugui entendre.

Lluís Badia Advocat

18 dilluns 29 de desembre de 2025

Seixanta infants fan cagar el Tió en una jornada nadalenca al Golf Costa Daurada Tradició l Un total de 60 nens i nenes van participar en la tradicional jornada de Nadal del Golf Costa Daurada, una cita que va tornar a omplir el Club d’alegria, rialles i complicitats familiars amb els alumnes de les Escoles Infantils de Pàdel i Tennis com a grans protagonistes. Enguany, sense tornejos es-

portius, la celebració va posar el focus en la convivència, el joc compartit i les tradicions nadalenques. La jornada es va iniciar amb una divertida recerca dels tions per l’entorn del Club, que va convertir cada racó en una petita aventura, i va continuar amb diverses activitats socials i lúdiques organitzades per les

seccions de pàdel i tennis, amb la participació conjunta d’infants, pares i mares. Finalment, va arribar el moment més esperat: fer cagar el Tió, un instant màgic ple de somriures i sorpreses que va evidenciar la generositat dels tions del Club i el bon ambient familiar que caracteritza aquesta celebració. DM/Cedida

Mor als 91 anys Brigitte Bardot, símbol cultural de la França dels anys cinquanta i seixanta Obituari l L’actriu i activista Brigitte Bardot va morir ahir als 91 anys. Nascuda a París el 1934, Bardot va ser una de les grans icones del cinema francès i un símbol cultural i estètic de les dècades dels cinquanta i seixanta. Va assolir la fama internacional amb I Déu va crear la dona (1956), dirigida per Roger Vadim, i va protagonitzar

una quarantena de films que la van convertir en musa de la Nouvelle Vague i referent de la modernitat femenina. Retirada del cinema amb 39 anys, va dedicar la seva vida a la defensa dels drets dels animals i va fundar la Fundació Brigitte Bardot. Figura admirada i polèmica, transcendí el cinema per esdevenir un mite del segle XX. Agències

Necrològiques Tarragona Maria Pascual Ayxa. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista. Teresa Duran Arasa. Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

Reus Frederic Mallol Miron. Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori. Carme Castro Pamies. Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Joaquim Boronat Fornós. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 15.15 h al Tanatori. María del Carmen Martínez Sánchez. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori. Baldiri Freixas Gavaldà. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori. Pedro Gómez Motos. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Torredembarra Bienvenida Gómez Herreros. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora.

Cambrils Marc Mercé Cros. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Santa Maria.

dilluns 29 de desembre de 2025

Avui felicita als que es diuen: Tomàs i Tròfim

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Una força interior Una actitud des- Els temes de con- Els contactes amb t’empenyerà cap pòtica per part de tractes i associaci- caps o superiors a la realització de la parella o dels ons mantindran la seran segurs, així nous projectes i éssers estimats et teva atenció durant que hauràs d’acd’aventures, fins i pot ferir profunda- tota la jornada. Re- tuar amb moltot en el terreny de ment; intenta con- visa bé tot el que ta diplomàcia per les passions i els trolar-te perquè la et prometin per no aconseguir els sentiments. sang no arribi al riu. deixar cap cap solt. teus objectius.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

El teu humor serà Trenca el silenci i L’activitat al teu vol- Controla l’orgull o molt variable al llarg no permetis que tant t ’ajudarà a podries tenir endel dia i et notaràs les idees que et oblidar tensions frontaments amb una mica despis- ronden constant- passades. La teva la parella. Amistats tat en alguns moment pel cap anul- autoconfiança sor- properes et cridaments. Apareixeran lin la teva perso- tirà a la superfície. ran l’atenció i no assumptes finan- nalitat i dificultin la L’amor serà profund estaran d’acord cers complicats. comunicació. i ardent. amb tu.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3

Bon moment per- Intenta flexibilitzar Els contactes se- Tothom aprecia el què caps o superi- la ment i no que- ran de vital impor- teu caràcter dolç i ors escoltin i apro- dar-te amb pensa- tància per al teu harmoniós, i això vin les teves idees ments estrictes. Si futur, tant profes- ajudarà al llarg del i projectes. El sexe no ho fas, avança- sional com emoci- dia a suavitzar tenoposat t’aportarà ràs poc o gens en onal. No tot sortirà sions provocades una ajuda indis- els teus plans i en com vols, però la per persones senpensable en tot. els sentiments. nit serà ardent. se escrúpols.

4 5 6 7 8

TV local CANAL REUS TV

9 10

TAC 12

10:30 Xarxa sostenibilitat

10.00 Efecte Mosaic. Nadal 10.30 Cuina amb caràcter 11:00 En primera persona 11:00 Ben sonat 11:30 Zona escolar 11:30 Carreteres secundàries 12:00 Efecte mosaic. Nadal 12:00 Cuina amb caràcter 12:30 Ben sonat 13:30 Ciutadella 13:00 Carreteres secundàries 14:00 Notícies migdia 13:30 Cuina amb caràcter 14:30 Carreteres secundàries 14:00 Notícies 12. Edició migdia 15:00 Moving 14:30 Cuina amb caràcter 15:00 Ben sonat 15:30 Documental: unió de 15:30 Carreteres secundàries botiguers 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Nadal 18:00 Secrets del Montseny 16:30 Efecte mosaic. Nadal 18:30 SPi+TV 18:00 Secrets del Montseny 19:00 Converses Connecticat 18:30 Fent i desfent 19:30 Els Pastorets del dret i del 19:00 Converses connecticat revés 20:00 Notícies 12. Edició vespre 19:30 Pastorets 20:30 Especial Notícies 12. Resum 20:00 Notícies migdia (r) de l’any 20:30 Aixeca i pica 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Especial Notícies 12. Resum 21:00 Notícies migdia (r) de l’any 21:30 Efecte mosaic. Nadal 00:00 Notícies 12. Edició vespre 23:00 Notícies migdia (r) 00:30 Especial Notícies 12. Resum de l’any 23:30 Aixeca i pica

HORITZONTALS: 1. Dalt de tot. Un mes a 30 graus. 2. Costa molt guanyar-lo. Escarxofar-se. 3. Dues dins del registre. Això i enfonsat, és el pitjor. Lletra. 4. Té un espai a Menorca. Creuar el carrer. Extrem del llaç. 5. Comença l’acció. Escantella la piràmide. No es pot queixar de no tenir prou mans. 6. Remena l’allioli. Mola de molí. 7. Bo i estalvi. La que viu a l’oceà. Factor sanguini. 8. A l’oest i amb estrelles. Línia que s’escapa del camí. 9. Te del Paraguai. Resulta de beure. Una de mil. 10. Pintaré amb tots els colors. L’arma preferida dels vikings. 11. Tenir-la sempre va juntament amb la veritat. Facin servir. Menut. 12. Creus d’un molí. L’hàbit que porta el mossèn. VERTICALS: 1. Aigües que brollen bullint. Guaita per la finestra. 2. La que corre més a l’hipòdrom. Buidaràs els budells abans de la colonoscòpia. 3. Està en totes les carreres. Lleure. Viu a Addis-Abeba. 4. Rot. Places gregues. Ve amb el bon temps. 5.Acordes sense les cordes. Que conté droga. Gallines i coloms. 6. Passar l’oli per la camisa. Magistrats espartans. 7. Uniforme antic molt vistós. Els que moren en acabar la partida. 8. Pivots en acció. Escampi l’oli i el tomàquet per sobre del pa. De cap manera no ho faré. 9. Entrada de la gola. Abraça amb força. Acaba la nit. 10. Donar una possibilitat. Un cop de vent sobtat. 11. La gràcia de la mar. L’objectiu després de la Lluna. Gatet. 12. Cal tenir-la per ser artesà. La xarxa més dormilega.

TARRAGONA: Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Cavallé Vallverdú, Jordi Raval de Jesús, 40 Telèfon 977 310 657 SALOU: Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

8º

Màxima

16º

Previsió pel Camp de Tarragona

Precipitacions Fins a primera hora del matí s’espera precipitació a punts de la meitat est, especialment a punts del litoral i prelitoral central i sud de la Costa Brava. Al llarg del matí la precipitació, en forma de ruixats dispersos, minvarà i es restringirà a punts del litoral i prelitoral, més probables al sector central i sud A la tarda la precipitació continuarà minvant i només s’esperen alguns febles ruixats de distribució molt irregular a punts del litoral i prelitoral sud i central; al final del dia ja no s’espera precipitació. S’acumularan quantitats de precipitació minses, localment poc abundants. Cota de neu: 1.600 metres.

Anuncis classificats TREBALL SE OFRECE MUJER para limpieza o cuidar persona mayor. Por horas, noches o interna. Tel: 614.041.375

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964 MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MASSATGES MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SANDRA. MASAJES.

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

Tel: 660.605.687

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Reus. Tel: 677.754.548 CARLOS. MASAJES.

MASAJES RELAJANTES.

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dilluns 29 de desembre de 2025

Tradicions El pròxim 31 de desembre, l’Associació de Veïns de la Pineda celebrarà el trentè aniversari des que va posar en marxa la tradició de fer l’últim bany de l’any al mar

30 anys del Bany de Sant Silvestre vila-secà

l frontal marítim del Parc del Pinar del Perrquet de la Pineda tornarà a acollir, aquest 31 de desembre, el Bany de Sant Silvestre que organitza l’Associació de Veïns del nucli vila-secà. Enguany, però, la cita tindrà format d’aniversari, perquè se celebren els 30 anys des que l’entitat va posar en marxa aquesta tradició popular. La idea, explica Antonio Lleonart, president de l’Associació, se’ls va acudir gairebé per casualitat: «Era un migdia del 31 de desembre i estàvem fent una cervesa, aquí a la Pineda, amb el llavors president, Juan Carlos Rodríguez, quan van aparèixer un parell de nois amb el seu gos, tots mullats, que ens van explicar que venien de fer el Bany de Sant Silvestre. Quan vam marxar, ens vam quedar pensant i Els banyistes es remullen després de menjar els dotze grans de raïm al so de les campanades. Ajuntament de Vila-seca vam decidir que potser ho podríem fer també nosaltres. I així va En sortir de l’aigua, els particiser com el 1995 vam fer el primer pants reben de la mà dels voluntaris de l’associació una mica de Bany». En aquella primera ocasió hi caldo calent, xocolata i un dolç, van participar una vintena de que els ajuden a fer passar el banyistes. Tres dècades després, fred. Així i tot, l’Antonio assegusón més de tres-centes les perso- ra que «l’aigua no està tan freda nes que, fidelment, s’acosten fins com pot semblar», afirmant que a la Pineda per fer l’últim cap- «fa més fred a fora que a dins». bussó de l’any en aigua salada. El En trenta anys d’història, recorritual està perfectament pautat. da, només una vegada van patir Els banyistes poden anar-hi dis- per la temperatura, perquè va cofressats i, en arribar, reben una mençar a ploviscar. «Però vam acabar més mullats bosseta amb els dotze els del passeig que grans de raïm. Des de els de dins del mar», l’escenari, on no para Molts participants segueixen la tradició de disfressar-se. Cedida bromeja. de sonar la música, Enguany avisen se’ls convoca a tots que per celebrar mantenir la sorpresa». Durant a menjar-se el raïm Per escalfar el cos l’aniversari tenen la festa d’aquest 31 de desembre A la sortida de l’aigua, mentre sonen les dotpreparades algunes aprofitaran també per entregar ze campanades i tot tots els banyistes novetats, però es el premi a la millor disfressa i al seguit, es dona el tret resisteix a avan- balcó de la Pineda més ben deco- participants reben caldo de sortida a la reCristina Serret Alonso i xocolata calents çar-ne cap «per rat amb motius nadalencs. mullada popular.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

k Tijuana

Sol, solet, vine’m a veure

mesurada semblança del túmul megalític de Newgrange a Irlanda, l’arxiconegut Stonehenge o la impressionant piràmide de Chichén Itzá de Mèxic, a Reus també hi podem contemplar un fenomen lumínic corprenedor. Un any més, coincidint amb el solstici d’hivern, els raigs de l’astre rei van tornar a travessar dos finestrals del campanar de la Prioral de Sant Pere cap a les deu del matí, un esdeveniment que es va poder presenciar des del carrer del Vidre. La llevantada va impedir que l’espectacle arribés a la seva plenitud com en altres ocasions tanmateix ens va tornar a emocionar i fer pensar, místicament, si fou premeditat en el seu moment o una coincidència celestial. L’exemple modern més famós n’és el Manhattanhenge de Nova York on el sol ponent s’alinea amb els carrers est-oest de Manhattan dos cops l’any, un ‘show’ enlluernador fotografiat per milers de persones. Es tracta d’un moment màgic totalment accidental (fruit de la ‘graella’ urbana novaiorquesa) com, probablement, ho és el nostre però tant hi fa! En qualsevol cas, divinament casual o projectat, el petit miracle pels nostres ulls que podem presenciar cada desembre els reusencs forma part de la tradició tan estesa arreu del món, des de fa milers d’anys, de gaudir de la bellesa incomparable de, simplement, la llum solar, font de tota vida planetària, sigui en forma de visualitzar-ne exhibicions naturals com les aurores boreals o a través de crear dissenys i alineacions per marcar i, alhora, reverenciar els solsticis o equinoccis per motius religiosos, agrícoles o simbòlics. Un d’aquells regals que sovint oblidem valorar i celebrar com cal igual que la sort de poder anar girant fulls del calendari i veure arribar nous anys. Feliç 2026!

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: