Tarragona 6
Tarragona 2
Els fans dels multiversos de ciència-ficció i fantasia es reuneixen en la nova edició d’Starraco Infinity
L’Ajuntament enllesteix una nova licitació dels vestidors del camp de rugbi que havia quedat deserta
Opinió 21 Lluís Badia. Proporcionalitat: «Tot és relatiu si no et toca, però es converteix en un drama personal quan et converteixes en actor directe»
Guerra a l’Orient Mitjà
Aquest diumenge ha començat a aplicar-se el pla anticrisi del govern espanyol 15
Societat 11
Lluitar contra molins
Centenars de veïns participen en les marxes reivindicatives contra la instal·lació d’una central eòlica entre Montbrió i Riudecanyes
Futbol
El Nàstic torna a mostrar la seva pitjor cara i perd al camp de l’Algeciras (1-0)
Els grana no es van poder aixecar d’un gol al minut 4 del conjunt andalús i tornen a ficar-se en problemes l 16 a 18
El CP Calafell cau derrotat a la final de la Copa del Rei contra un Deportivo Liceo més encertat (1-4)
Hoquei Patins l 19
Reus
S’inaugura un tanatori dedicat exclusivament a donar l’últim adeu a les mascotes
Les instal·lacions, ubicades al polígon Mas Sunyer, inclouen diverses sales de vetlla i un crematori l 8
El plenari municipal rebutjarà avui la proposta d’increment de tarifes del taxi
Tarragona l 2
3
Mobilitat l La sortida del Port dels creueristes és l’únic preu que augmentarà
El consell plenari de l’Ajun tament de Tarragona conge larà avui les tarifes dels taxis de la ciutat per enguany. Ho farà després que la Federació Empresarial d’Autotransports (FEAT) va presentar una sol· licitud el mes passat davant el consistori per apujar els preus, al·legant que la Comis sió de Preus de Catalunya va autoritzar un increment mit jà del 2,21% pel sector del taxi. Concretament, la proposta del sector demanava incre mentar la baixada de bandera nocturna fins a 5,10 euros, el quilòmetre fins a 1,38 euros en tarifa nocturna i 1,22 euros en diürna, i l’hora d’espera fins a 24,05 euros. Els suplements també haurien augmentat en tots els conceptes. Poste riorment, l’informe jurídic emès per la Cap del Servei de Llicències i Autoritzacions
el 3 de març va proposar de sestimar la pujada general, considerant que l’increment no estava prou justificat i que afectava negativament l’inte rès públic. Únicament va re comanar aprovar l’actualitza ció del suplement de sortida des del Port de Tarragona dels creueristes, que quedarà en 1,89 euros. Així ho va aprovar la Comissió d’Informació i Se guiment d’Hisenda de l’Ajun tament.
Al·legacions de les associacions de taxistes
Les associacions de taxistes van presentar al·legacions el 5 de març, argumentant que el sistema simplificat del Decret 339/2001 implicaria l’aplicació automàtica del percentatge aprovat per la Co missió i que l’Ajuntament no tindria marge per denegar lo. El consistori, però, va respon dre amb un informe jurídic
L’Ajuntament enllesteix una nova licitació dels vestidors del camp de rugbi
Equipament l Es preveu ampliar el pressupost fins als 770.000 euros
L’Ajuntament de Tarragona ha enllestit una nova licitació per a la construcció dels nous vestidors del camp de rugbi municipal de l’Anella. L’ante rior, que va tenir lloc a l’estiu, va quedar deserta i, ara, torna a sortir amb una ampliació en el pressupost d’uns 125.000 euros, resultant un total de poc més de 770.000 euros. Serà gràcies al modificatiu de crèdit que s’aprovarà avui al plenari de l’Ajuntament.
L’ampliació no implica cap modificació del projecte. Es manté la projecció d’un nou
edifici de serveis que inclourà sis vestidors, una zona d’in fermeria, una sala polivalent per a reunions, sessions for matives o activitats de grup, així com altres serveis i espais auxiliars vinculats al funci onament de la instal·lació.
Paral·lelament, l’Ajuntament treballa per la instal·lació d’unes grades desmuntables que comptaran amb pressu post i procediment propi.
«Els vestuaris són un deute que tenim amb un Rugby Tar ragona que, en la seva histò ria, ha hagut de moure’s diver ses vegades de lloc. Ara tenen
desfavorable a les al·legacions i manté la seva posició. Va ex posar que «no es justifica ade quadament el seu increment» i que les noves tarifes «afecten negativament l’interès pú blic». Tot apunta que els grups municipals hi votaran a favor i s’aprovarà al consell plenari que se celebrarà aquest matí.
Entre els més cars
La petició del sector sobre els preus per enguany arriba després que Facua Consumi dores en Acción, una organit zació no governamental que busca defensar la informació i els drets dels consumidors, situï els taxis tarragonins al podi dels més cars de tot Espanya. Segons un estudi de l’organització, a capital tarragonina ocupa la tercera posició del rànquing, només per darrere de Sant Sebastià i Lleida. L’informe, realitzat al desembre i basat en dades
Un estudi de Facua diu que els taxis de la ciutat són els tercers més cars d’Espanya
oficials vigents el 2025, ana litza les tarifes de 57 ciutats espanyoles mitjançant la si mulació de nou recorreguts diferents en cada municipi. Facua atribueix l’ascens de Tarragona al rànquing a l’ac tualització de les tarifes des prés de diversos anys sense increments. El 2024, la ciutat havia caigut fins a la sisena posició, però la revisió de preus l’ha impulsat de nou fins a la tercera.
Des del sector del taxi a Tar ragona, tanmateix, es qüestio nen les conclusions de l’estu di. Els taxistes consideren que els criteris utilitzats per Facua no reflecteixen de forma fidel el cost real del servei.
El projecte consta d’un edifici amb sis vestidors i sales per a altres serveis
el camp que es mereixen», va destacar el conseller d’Es
ports Mario Soler. «Hem ajus tat el pressupost perquè no volíem perdre qualitat d’unes instal·lacions que fan molt bé a la ciutat», apuntava. A més, pel que fa als beneficis, Soler va destacar que «no només ajuden el Rugby Tarragona, sinó que també ens permet
a fer estades de clubs de fora que vulguin venir a la ciutat». El portaveu d’En Comú Podem a Tarragona, Jordi Co llado, va apuntar que «hem aconseguit desencallar un projecte que fa anys que es necessitava. El camp de rug bi és l’equipament de l’Anella
que en pitjor estat està des del punt de vista de la comoditat dels esportistes». «En 40è aniversari del club Rugby Tar ragona, hem de ser capaços, com a mínim, de construir un vestuari amb un espai comú que els faciliti les seves activi tats i bona feina».
Entrevista l El rector de la Universitat Rovira i Virgili fa balanç dels seus quatre anys de mandat i destaca els reptes de futur i els principals projectes de la institució després de les eleccions, a les quals es presentarà
Oriol Castro Sanz
Quin balanç fa del seu mandat?
«Amb molta tranquil·litat. Quan fas el balanç i mires allò que vam dir que faríem, pràcticament tot està assolit. Jo diria que estem entre el 80 i el 90% de les accions completes. Però a més, hem aprofitat oportunitats que no estaven previstes quan vam llistar les més de 200 accions del programa. Quan sorgeix una oportunitat, s’ha d’agafar». Com quina?
«Per exemple, el grau en Farmàcia o l’ampliació de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Eren coses que eren a l’imaginari col·lectiu, però que no tenien una dotació específica per fer-les realitat. Ara estan sobre la taula i tot apunta que tiraran endavant».
Amb el canvi de llei, si guanya els comicis, podria tenir un mandat de sis anys. Quins nous objectius es marca?
«Encara no som en campanya electoral, però puc dir que la prioritat serà consolidar el que ara està en marxa. El grau en Farmàcia, per exemple, tot apunta bé però encara no és un fet consumat. I també volem ampliar places a Informàtica, probablement amb un grau en dades o en intelligència artificial. Són respostes a necessitats reals del mercat i de la societat».
I pel que fa al professorat?
«Cal consolidar totes aquestes incorporacions i continuar amb les promocions a titular i a catedràtic. És una dinàmica que ja hem posat en marxa, però que s’ha d’acabar de completar».
I el personal d’administració i serveis (PTGAS)?
«Aquest és un dels reptes pendents més importants.
Hem crescut un 11% en alumnat en cinc anys, el doble de la mitjana catalana, i hem incrementat el professorat prop d’un 25%, però el PTGAS no ha crescut al mateix ritme. Hem estat picant pedra a la
Pot ser el rector més longeu
Josep Pallarès pot ser, si guanya els comicis, el rector més longeu de la història de la Universitat Rovira i Virgili. El motiu és que la llei d’universitats s’han canviat. Fins ara, els mandats eren de quatre anys amb possibilitat de repetir. Però això s’ha transformat i els mandats seran únics, però tindran una durada de sis anys. Així, pot ser rector durant deu anys.
Generalitat durant molt de temps. De fet, vam ser la primera universitat catalana a demanar un pla de xoc per al PTGAS, i ja ho vam posar com a demanda número u davant del secretari d’universitats de l’Estat».
Parla de creixement, però el finançament continua sent el mateix.
«El finançament no ha canviat, però hem aconseguit dos increments que cap altra universitat catalana ha aconseguit. I no ha estat per ser més petits o més grans, sinó per presentar projectes coherents i ben justificats. El govern no et diu que sí a la primera, però si el projecte és sòlid i té suport social, és molt difícil que digui que no». Se sent més escoltat ara que fa quatre anys?
Educació
«Si vas amb el discurs de ‘ens falta, ens falta, ens falta’, no tens cap element diferencial, perquè això ho diu tothom. El que he après és que has de presentar projectes concrets que justifiquin la inversió. No demanem més recursos per fer el que ens vingui de gust, sinó per donar resposta a necessitats contrastades. Quan ho planteges així, és molt més difícil que et diguin que no». Un dels projectes més esperats és la Facultat de Medicina. En quin moment es troba?
«Volem ampliar places a Informàtica, probablement amb un grau en IA»
Treballadors
«Hem crescut un 11% en alumnat, però el PTGAS no ha crescut al mateix ritme»
«Tenim el projecte executiu finançat amb recursos propis de la URV, i és conegut per la Conselleria. El que demanem no és simplement una nova facultat, sinó un hub de sa-
lut que integri coneixement, recerca, transferència i assistència sanitària: la URV, l’Hospital Joan XXIII, el Pere Virgili, etc. És el model internacional que funciona. Ara necessitem que formi part dels pressu-
postos».
De moment no pinta bé. «Tot depèn dels pressupostos. Sense ells, la via és a través d’increments puntuals de crèdit, però amb aquests no pots tirar endavant obres plurianuals ni compromisos recurrents. La via directa i correcta són els pressupostos».
Les obres de la Facultat d’Educació i Psicologia han estat un dels projectes centrals del mandat. El calendari previst es complirà?
«Sí. L’obra s’ha entregat pràcticament sense retard, en un
edifici predemocràtic, inaugurat en època de Franco, que ho necessitava urgentment. Si ho haguéssim escrit en un paper abans de començar, hauríem firmat».
La logística de trasllat d’alumnes no ha estat fàcil. Els estudiants traslladats al Seminari s’han queixat de les instal·lacions.
«Logísticament ha estat complex: 1.200 alumnes redistribuïts durant dos anys entre el campus Catalunya i el Seminari. No ha estat còmode per a ningú, i ho entenem. No volíem que l’alumnat sortís de Tarragona i l’únic espai amb garanties era el Seminari». Tornant a les pròximes eleccions, ja s’ha postulat un altre candidat, Domènec Puig. Ha acusat de ‘provincianisme’ la seva gestió. Li vol contestar?
«No entraré en qualificacions. Quan entrem en campanya electoral, discutirem de model d’universitat, que és el que importa. Les eleccions es convoquen el 13 d’abril i fins aquell moment hi ha temps per presentar candidatures». En les últimes eleccions hi ha hagut un índex baix de participació, sobretot de l’alumnat. Li preocupa?
«La participació és fonamental. L’elecció del rector marca els propers sis anys de la universitat i és important que tots els col·lectius s’hi impliquin. Per això vam promoure les votacions electròniques, que s’allarguen 48 hores durant tres dies. Qui no vota és perquè no vol». El projecte de la Vall de l’Hidrogen està viu?
«És un projecte que lidera el Govern, no la universitat, però hi som a dins. Li vaig traslladar al president Illa la necessitat territorial: el sector petroquímic, les siderúrgies, les cimenteres, els valoritzadors de residus... tots són sectors molt intensius en energia i que necessiten solucions per ser competitius. La universitat vol formar part de la solució. El president va comprometre el seu suport».
Societat l La pregonera va repassar la seva trajectòria vinculada a la celebració i va fer una crida a garantir el relleu
La pregonera de la Setmana Santa de Tarragona d’enguany, Lola Fontana, va fer ahir una crida a garantir el relleu generacional i a obrir la tradició als més joves. En un pregó marcat per l’emoció i el to personal, Fontana va defensar que «la renovació no és una opció, és una necessitat». El Portal del Carro va ser l’escenari escollit per l’esdeveniment. L’estampa va ser bonica, però l’espai va quedar massa petit. Iván Medina,
president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, va ser l’encarregat de donar la benvinguda i de repassar la vida de la pregonera. «Estic segur que seguiràs aportant el teu granet de sorra», li va dir. Amb una llarga trajectòria vinculada a la celebració, Fontana va repassar la seva experiència vital dins la Setmana Santa, des de la infantesa fins a l’actualitat, destacant el paper de la família com a element clau en la transmissió de la tradició. «És un fil que no es trenca, un
Lola Fontana: «La Setmana Santa no és una peça de museu, és un organisme viu»
relleu constant», va afirmar. La pregonera també va posar en valor l’evolució de la festa, especialment pel que fa al paper de les dones, recordant que en el passat la seva participació era molt més limitada. En aquest sentit, va celebrar els avenços assolits fins a arribar a la «plenitud
femenina». Tot i això, el missatge més repetit per Fontana va ser la necessitat d’implicar les noves generacions. Fontana va insistir que els joves «no venen a substituir-nos, venen a continuar-nos», i va defensar que cal donar-los espai, escoltar-los i adaptar la celebració als nous temps per garantir-ne el futur. «Hem de parlar el seu llenguatge», va dir.
Espai de pausa
En un context de canvis socials accelerats, la pregonera va reivindicar la Setmana Santa com un espai de «pausa, reflexió i comunitat». També va subratllar que la tradició no pot quedar estàtica: «No és una peça de museu, és un organisme viu. Nosaltres vam fer coses diferents que els nostres pares». Amb tot, el pregó va culminar amb una declaració solemne d’inici de la Setmana Santa de Tarragona, amb «emoció i confiança». Fontana va marcar el futur de la celebració.
La Marxa Contra el Càncer renova recorregut per a la seva desena edició
Societat l Serà el 12 d'abril i sortirà des del Centre Cívic de Sant Salvador
Redacció
Tarragona ja es prepara per la X edició de la Marxa Contra el Càncer. Es durà a terme el diumenge 12 d’abril a les 9:30 hores, amb sortida des del Centre Cívic de Sant Salvador. Enguany, la cita arriba a la desena edició amb un recorregut renovat que permetrà als participants gaudir de la natura mentre contribueixen a una causa solidària que afecta tantes famílies a la nostra ciutat. Es podrà escollir entre dos recorreguts: un de 12 km i un altre de 7 km, amb un desnivell de 120 metres. El temps màxim per completar el recorregut és de 4 hores. A més, hi haurà dos avituallaments, un durant el recorregut i un altre a la meta, per garantir el benestar de tots els participants.
«El 12 d’abril Tarragona es tornarà a omplir d’esport,
solidaritat i compromís amb aquesta marxa que ens uneix per lluitar contra el càncer i per donar suport a totes les persones que conviuen amb aquesta malaltia, així com a les seves famílies», va indicar el conseller d’Esports, Mario Soler. Els beneficis recaptats es destinaran a l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, per ajudar en la lluita contra aquesta malaltia. En la seva desena edició, aquesta marxa és una referència per a la sensibilització i recollida de fons per a la recerca i suport a pacients.
Les inscripcions tenen un cost de 15 euros i es poden fer a través del portal web del Club Excursionista Alliberadrenalina, organitzadors de la marxa. Els dorsals s’entregaran al local del club el divendres 10 d’abril de les 18 h a les 20 h, i el dissabte 11 d’abril de les 10 a la 13 h.
Societat l El públic va respondre a dues jornades plenes d’activitats i escenaris immersius
El Palau Firal i de Congressos de Tarragona s’ha omplert aquest cap de setmana amb una nova edició de l’Starraco Infinity. Ja a les deu del matí de dissabte, coincidint amb l’obertura de portes, els accessos registraven moviment constant de visitants disposats a submergir-se en el món de la fantasia i la ciència-ficció.
El primer dia va deixar imatges d’un recinte ple de color, amb nombrosos assistents disfressats de personatges coneguts. Grups d’amics
caracteritzats, aficionats fidels i curiosos van compartir espai amb col·leccionistes que, amb calma, remenaven parades de samarretes, figures i marxandatge buscant alguna peça especial. Diumenge també va ser una bona jornada pel que fa a assistència i ambient, distès i participatiu, que es va fer notar a tots els racons del recinte. Les zones immersives van ser alguns dels punts amb més afluència, amb visitants que s’hi aturaven per fer fotografies i recórrer escenaris inspirats en sagues populars. L’univers de Star Wars, per
exemple, va ser dissabte un dels més concorreguts.
Famílies i disfresses També van tenir protagonisme les famílies. Nens i nenes, molts d’ells disfressats, esperaven el seu torn per saludar personatges o fer-se fotografies amb elements icònics com el cotxe fantàstic, una de les peces més reclamades. Les cares d’il·lusió es van repetir al llarg de tot el cap de setmana. El saló va confirmar així el seu poder de convocatòria i com ha mantingut l’aposta per oferir una experiència que va més enllà de la visita
de quatre de les persones caracteritzades que es van poder veure durant el
puntual. Durant tot el cap de setmana es va poder gaudir de rèpliques de vehicles emblemàtics, la celebració del 60è aniversari de la mítica sèrie de Star Trek amb una exposició de vestits, continguts d’Star Wars, Harry Potter, Stargate, els superherois de Marvel i DC o princeses de conte. Els impressionants decorats també van triomfar entre el públic assistent, així com els cosplayers caracteritzats.
Els assistents passejant per l’interior del saló.
Imatge de la festa col·legial de l’ICAT, celebrada el passat divendres. Cedida
L’ICAT celebra la festa col·legial, presidida pel conseller Espadaler
Societat l L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) va celebrar divendres la seva festa col·legial en honor a Sant Raimon de Penyafort, que va ser presidida pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, i en què hi van assistir diverses autoritats del món judicial i advocats i advocades de l’àmbit d’influència de l’ICAT, encapçalats pel degà, David Rocamora. També hi va participar el nou president del Consell de l'Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu. Redacció/Cedida
Espatarrant, de deixar bocabadat, espectacularment boníssim. Així de curta i concisa podria ser aquesta crítica del concert que va tenir lloc dissabte al Teatre Tarragona, en què Leonard Slatkin —director d’orquestra amb moltes dècades de trajectòria internacional a l’esquena i encara en meravellosa forma als vuitanta anys— va dirigir la Franz Schubert Filharmonia amb un programa de luxe, que incloïa peces de Samuel Barber, Joseph Haydn i Franz Schubert, l’homònim de la formació. Però seria fer curt. Perquè no va ser només una gran nit de música, sinó també una demostració evident que una orquestra d’aquest altíssim nivell es posa realment en joc quan es troba amb una batuta que sap què vol i com deixar-ho sonar sense interposar-s’hi amb manerismes.
La vetllada va començar amb l’Adagio for Strings de Barber, i ja des del primer compàs es va fer evident que Slatkin no venia a passejar el nom, immerescudament poc popular. Sense cap gest sobrant ni excés de retòrica, va construir un so sostingut, delicat i molt cambrístic, tot i comptar amb la secció de corda al complet. El discurs va sorgir i avançar amb una intensitat, delicada o intensa, que feia semblar que ni l’orquestra hi fos, que s’esvaís, que tot desaparegués menys allò que sonava. Una tendresa fina, bonica i punyent. Un inici gairebé despullat, d’una honestedat esquinçadora.
Després va prendre el relleu la Simfonia núm. 94 de Haydn, anomenada La Sorpresa, i les alegries no deixaven d’arribar.
Sobretot per l’obra en si i per qui la va compondre: en Papa Haydn, el clàssic per excel·lència, qui posà ordre i forma a la simfonia i al quartet de corda amb una genialitat plena d’ironia i humor. A més, la disposició de la corda no va ser la usual per a l’ensemble, amb els segons violins emmirallats amb els
L’Associació
Indivisible inaugura amb un acte el seu nou local
Societat l L’Associació Indivisible va inagurar ahir al migdia el seu nou local, ubicat a la carretera de València. L’entitat fa de xarxa de suport i unió entre dones africanes a la ciutat i compta amb el suport de Calala. L’acte inaugural va comptar amb actuacions musicals i pica pica. Redacció/Cedida
Música l Un Barber delicat, un Haydn ple d’ironia i un Schubert de gran alè marquen una vetllada al Tarragona que evidencia el potencial de l’orquestra
primers i els violoncels i contrabaixos al costat oposat a l’usual; una distribució habitual en aquest repertori. Bé, Haydn. La lectura del primer moviment va ser fresquíssima, amb energia i vivacitat, tot i algun detall menor d’encaix. El segon, pres a un tempo força animat —tot i estar indicat
com a Andante (caminant)— va evitar la postal ensopida, fent lluir tant la gràcia de despertar les becaines de la sala com el múscul de l’orquestra. El tercer va sortir disparat, gairebé ballable a risc de torçada de turmell —deliciosament interpretat—, i el final va tenir brio i aquella alegria contagiosa que feia impossible no arrencar somriures. A més, el director nord-americà es va permetre alguns girs d’estil històricament informat sense convertir-los en una lliçó
soporífera de conservatori. Tot i això, la gran prova de foc era Schubert. La Novena, la cèlebre Gran en do major, és una obra d’alè llarg, començada el 1825 i completada, com a molt tard, l’any següent. És complicada d’interpretar, perquè si se li fan massa reverències es torna pesada i, si se la força a un estil que no li convé, perd la grandesa. Amb el ritme que portem d’afalagaments —tots merescuts— no serà cap sorpresa si els dic que Slatkin va esqui-
Al servei de la música
Precisió, escolta, fraseig i intensitat en una direcció clara i sense manerismes
var-los tots dos. La seva va ser una lectura intensa, viva, musculada i transparent, amb sentit de trajectòria i musicalitat, sense amaneraments que tallessin el discurs.
Des del primer moviment es va imposar la sensació que la maquinària funcionava molt bé. Després d’algun entrebanc als vents, el discurs va arrencar amb ganes a l’Allegro ma non troppo: les textures respiraven, els matisos eren perceptibles i els plans s’ordenaven amb sentit, sense perdre ni intensitat ni tremp. La corda va estar superba, amb sonoritat i flexibilitat, i les fustes van respondre amb categoria. Al metall se li hauria pogut demanar en algun punt una mica més de presència, però sense que això enterbolís el conjunt.
L’Andante con moto va ser genial. Una sonoritat de pel·lícula. Cantat, delicat i preciós, sense xuclar la sang expressiva de cada detall. El mestre octogenari va demostrar què significa l’autoritat serena damunt l’escenari: confiar en els músics, escoltar-los, gaudir i cosir-ho tot amb una precisió compartida i apreciada. El tercer moviment va mantenir aquesta electricitat controlada — amb un grapat més de repeticions de les quals s’acostumen a fer—, i el quart va arribar amb empenta i un incandescent i virtuós pols narratiu. El millor va ser que res va sonar inflat i tot va florir. Una ocasió d’aquelles per a recordar. Música en majúscules podríem anomenar-ho. I, per acabar-ho d’adobar, la constatació que la Schubert Filharmonia, quan troba davant seu algú que ordena sense ofegar i exigeix sense entorpir, respon d’una manera envejable. Per qui vulgui endinsar-s’hi, les referències —totes en línia— no fallen: Barber amb el mateix Slatkin en una versió en vídeo preciosa; Haydn amb Bernstein a Viena o Beecham amb la Royal Philharmonic; i Schubert amb Munch a Boston o Szell a Cleveland.
Societat l Les instal·lacions es troben al polígon Mas Sunyer i permeten dir «adeu» en un entorn íntim i en pau
Sergi Peralta Moreno
Reus ha inaugurat un nou espai per poder-se acomiadar dels animals de companyia. L’empresa Tanatori de Mascotes, amb dues dècades de trajectòria i centres a Barcelona, Girona i Polinyà, s’ha instal·lat al polígon Mas Sunyer per oferir els seus serveis al territori. La gerent i fundadora de la companyia, la veterinària Isabel Farré, expressa que la voluntat és oferir la possibilitat de tenir un «segon comiat amb una pau que, potser, en el moment de la mort, és complicat pel cúmul d’emocions que tens de cop», amb la família ja reunida. «Estem oferint el servei de vetlla per poder-se acomiadar dels animals de companyia d’una forma digna, en un espai ampli, modern, nou, amable», afirma. Farré subratlla que «s’ha de normalitzar i entendre que existeix el dol animal». «Els animals són un membre més de la família i omplen un espai de la teva vida molt important; quan marxen, deixen un buit molt gran», comparteix. L’ocasió permet ajudar a processar i gestionar un dol que, sovint, «no està gaire reconegut» per la falta d’entesa i empatia de part de la població. «Nosaltres ho veiem cada dia i es passa molt malament», reflexiona. Recorda el cas d’un home de 80 anys que havia tingut un lloro com a millor amic durant les últimes dues dècades. «Què faré jo ara?», es preguntava quan l’ocell va traspassar. «El seu dia a dia era estar amb el lloro», relata la gerent. «Hem de ser una mica més comprensius tots plegats i entendre que cada cas és un món, que cada persona és com és, i que els animals omplen un espai que, a vegades, no omplen les persones», afegeix. El Tanatori de Mascotes de Reus-Tarragona —que pretén donar cobertura a la de-
«Els animals són membres de la família i, en marxar, deixen un buit gran»
L’espai disposa de sales de vetlla per dur a terme una cerimònia privada
marcació i a Lleida— compta amb un vestíbul ampli i sales de vetlla per dir adeu als animals de companyia amb una íntima cerimònia, una zona que és personalitzable amb el material audiovisual que desitgi la família. L’equipament es completa amb el forn, una àrea de despatxos i altres de-
Els tutors dels animals poden endur-se records com una icnita. G. Martí
pendències. Farré explica que el servei es dona a les clíniques veterinàries, així que les persones que vulguin utilitzar les instal·lacions han d’anar derivades pel seu professional de confiança. Fins ara, aques-
ta possibilitat ja s’oferia, però la ciutadania havia d’anar cap al tanatori més proper, a Polinyà o Barcelona, per celebrar la cerimònia. També hi ha especialistes en els àmbits de l’atenció al client i la tana-
topràxia «perquè la sensació que tingui la persona que ve a acomiadar-se sigui que l’animal està dormint». «El nostre objectiu és que sigui un moment agradable, que marxin d’aquí contents d’haver-se pogut acomiadar en pau», assegura la gerent. En la seva trajectòria com a veterinària, Farré veia que calia «dir adeu de forma més digna». Amb el temps, el tracte i el respecte cap a les mascotes ha evolucionat —«com a veterinària, he vist unes bestieses...», menciona— i la gestió dels seus cossos, també. Així mateix, s’ofereixen records personalitzats per facilitar la convivència amb la pèrdua, com urnes individuals, joies amb cendres o a partir del musell i icnites o marques de la petjada.
L’apunt
Més de dues dècades de trajectòria i quatre centres
Tanatori de Mascotes és una empresa amb més de dues dècades de trajectòria, amb centres existents a Barcelona, Girona i Polinyà. Durant anys, ha prestat servei a la província de Tarragona, però els amos dels animals de companyia havien d’anar al seu espai més proper per acomiadar-se, canviant de demarcació. Ara, amb la implantació física, apropa les possibilitats a la població del sud de Catalunya i, també, a la ciutadania de Lleida.
Societat l Ohana Reus va organitzar ahir una festa amb motiu del final del Ramadà oberta a tota la comunitat
Vivim un moment en què el moviment de persones per tot el món és més gran que mai gràcies a l’avenç en els darrers segles dels sistemes de transport. Un dels grans efectes d’aquesta situació és com hem vist les nostres comunitats créixer per l’arribada de nouvinguts des d’altres països que arrosseguen amb ells una cultura, un pensament i uns costums diferents. Davant del xoc cultural provocat en certes ocasions, persones com l’Ibtissam Cheddadi, d’Ohana Reus, pretenen generar espais de convivèn-
cia i trobada entre aquestes cultures aprofitant dates assenyalades com l’Eid al-Fitr, la celebració que dona final al Ramadà. Per aquest motiu, ahir diumenge 22 de març a la tarda va organitzar una festa a Reus amb 200 persones inscrites, però que en cap moment estava només tancat a la població musulmana. «Fa més d’un any que estic aquí a Reus i el que m’agradaria a través d’Ohana no és només vendre productes, sinó crear una comunitat. Aleshores, va sorgir la idea d’organitzar esdeveniments», afirma Cheddadi. Esdeve-
de la celebració del Eid al-Fitr a Reus, organitzat per Ohana Reus. Gerard Martí
niments en els quals el motiu de la celebració és secundari, una «excusa»: «Aprofitem aquesta data assenyalada per fer una trobada que no només reuneix als marroquins o musulmans, sinó també a altres nacionalitats. És una gran oportunitat per intercanviar cultura, gastronomia i informació. Volem obrir-nos, integrar-nos, que la gent s’obri i no deixar a ningú a fora». Per aquest motiu, no descarta que en altres ocasions es puguin celebrar altres
Innovació l El 9è Fòrum
d'Inversió CAT SUD celebrat el passat dijous 19 de març al Palau de Congressos de Tarragona va servir com espai per a la presentació de deu projectes emprenedors innovadors i amb gran potencial de creixement a la demarcació de Tarragona. Les persones que lideren aquests projectes van exposar les
iniciatives empresarials i les necessitats de finançament davant d'un públic format per emprenedors, empreses i inversors privats. El Fòrum, organitzat pels Ajuntaments de Reus i Tarragona, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, pretén mostrar la voluntat i capacitats dels diferents
Pardo afirma que el resultat de la liquidació del pressupost, «tot i ser positiu, és millorable»
Política l El regidor no adscrit Julio Pardo critica la «perspectiva política» de la liquidació del pressupost de l'exercici del 2025 de l'Ajuntament de Reus i dels seus organismes autònoms. Si bé el resultat és positiu i s'han registrat uns romanents de tresoreria d'uns 7 milions d'euros, Pardo rebutja una «lectura triomfalista» i alerta
que hi ha ingressos pendents de cobrament i obligacions pendents d'aplicar. «Això exigeix molta prudència, transparència i menys propaganda triomfalista d'un resultat que, tot i ser positiu, és manifestament millorable», conclou. Una altra de les dades presentades al ple fou una ràtio d'endeutament provisional del 55,7%. SPM
agents i administracions del territori per treballar conjuntament per objectius comuns en benefici d'emprenedors i empreses a tota la província. Amb la suma de les diferents edicions s'ha facilitat la participació a 62 empreses emergents que han pogut presentar els seus projectes i ha comptat amb 200 persones inscrites. Redacció
Motivació
La jornada també volia servir per intercanviar experiències inspiradores
festivitats d’altres cultures: «Quan sigui Nadal, doncs també els musulmans ho podem celebrar. Ens encanta l’ambient, ho respectem i és la manera d’anar apropant. Treballar aquesta integració serà una cosa molt favorable per a tothom».
Una jornada que també va servir per complir amb una funció social, ja que va comptar amb els testimonis de gent jove i emprenedora. «Volem que la gent vingui i parlin d’ells, intercanviar experiències humanes i de superació que puguin servir a altres o inspirar i donar una empenta a alguna altra persona, no és només un tema d’integració», afirma la propietària d’Ohana Reus. Un intercanvi cultural i d’experiències vital per la societat del present i futur.
de família del 9è Fòrum
Una fuita de gas al raval de Jesús obliga a tallar el trànsit el passat dissabte al matí
Successos l Una fuita de gas va obligar a tallar el passat dissabte al matí el trànsit al raval de Jesús de Reus. L'incident va tenir lloc poc abans de les 10 hores al número 36. Diversos veïns i vianants van alertar als serveis d'emergències després de notar una olor intensa de gas. Arran de l'avís, s'hi van desplaçar tres dotacions dels
Bombers i patrulles de la Guàrdia Urbana de Reus. Un cop localitzada la fuita, els Bombers van tallar el subministrament de gas i van avisar a la companyia distribuïdora perquè es fes càrrec de la reparació. Els residents de l'edifici afectat van sortir a l'exterior pel seu propi peu i cap persona va resultar ferida ni intoxicada. JCD
Comerç l Les vendes cauen lleugerament respecte a l’edició anterior de la fira
Miquel Llaberia
L’Expofira del KM 0 organitzada aquest passat cap de setmana va tancar amb un canvi de tendència en l’esdeveniment; l’increment de la venda de vehicles amb motorització elèctrica. Segons organitzadors de la fira dedicada a la venda d’automòbils seminous, mentre que en anteriors edicions la venda de cotxes elèctrics havia sigut bastant minsa, enguany suposava «entre un 30 i un 35% segons la marca». Un canvi de tendència que no saben si atribuir a la recent pujada de preus de la benzina per culpa dels conflictes bèl·lics internacionals o a un canvi de mentalitat de la població: «El que sí que és veritat és que, tot i que l’afluència de gent ha sigut inferior, la gent que venia tenia molt clar que venia no només a mirar, sinó a comprar. I molts d’ells ja tenint clar que volien un cotxe elèctric».
Ara bé, tot i aquest canvi de tendència, poques hores
abans d’acabar l’esdeveniment la xifra de vendes era lleugerament inferior a la de l’edició del 2025. «Potser estem entre un 5 o un 6% per
Religió l Va mostrar-se «content» per l'acord per viure Setmana Santa amb normalitat
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir la missa dominical i el Solemne Viacrucis que van celebrar-se ahir al Temple de la Puríssima Sang, enmig de l’alto el foc del conflicte que s’ha viscut els últims mesos amb la junta cessada de la Reial Congregació. Planellas va afirmar estar «molt content» perquè «finalment puc portar a terme la visita pastoral a aquesta parròquia» i «per haver pogut arribar a un acord que implica poder
preparar-nos adequadament per la vivència religiosa de la Setmana Santa amb un mínim de normalitat». L’autoritat eclesiàstica va assenyalar que «no podem negar els fets, ni les desavinences que hi ha hagut», però va compartir que la seva presència és quelcom «que no podia sospitar fa un mes». «Pensem en la gent que aquests darrers mesos ha sofert», va reflexionar. Planellas va recordar que «els creients que van a les Tres Gràcies no ens miren a nosaltres», sinó que «miren a Jesús clavat a la creu». Així mateix, va desitjar
sota de les vendes de l’any anterior, però tampoc ens preocupa en especial. Al cap i a la fi, també hi ha moltes vendes que es tancaran durant la set-
mana posterior, però que han sigut gràcies a la fira», afegeixen des de l’organització. Pel que fa a la tipologia de cotxe, han detectat que l’opció que
busquen els compradors són cotxes d’una gamma baixamitjana, normalment com un segon cotxe de la família. És el cas, per exemple, de
La majoria dels compradors busquen un segon cotxe per a la família
l’Antoni i la seva família, que busquen un segon cotxe a incorporar a la seva llar: «El fill s’ha tret el carnet de conduir, jo necessito el cotxe i la meva dona també el fa servir de tant en tant. Així que necessitem un altre cotxe a casa». Les persones consultades per Diari Més afirmen que el motiu per venir a un esdeveniment com l’Expofira del KM0, és per trobar opcions més «assequibles» que en el concessionari. «Són cotxes en general molt nous, molts d’ells amb pocs quilòmetres i si ens podem estalviar una mica de diners doncs millor», comenta el Gerard, que assisteix a l’Expofira per canviar el seu cotxe vell. Altres visitants de la fira, com l’Albert, tenen ben clar que volen un vehicle híbrid o elèctric, fent evident un canvi de tendència en algunes llars. «Sembla que per culpa de qualsevol guerra els preus de la benzina estaran pujant i baixant constantment i es parla molt de les zones de baixes emissions. Per tant, ens estem plantejant que el següent cotxe sigui elèctric o híbrid», afirma. Així i tot, independentment del motiu darrere a la compra del vehicle, tots els visitants coincideixen en el fet que aquesta compra és una decisió de família i no individual.
Planellas,
«que la Congregació pugui revisar amb calma el seu cens» i «poder renovar els Estatuts a
la llum de les disposicions que venen de Roma». «Per aquest motiu també, sempre amb
l’ajut de l’Arquebisbat, una vegada fet tot això, a la llarga i amb calma, poder preparar
i anunciar unes noves eleccions de la junta de govern», va anhelar.
Societat l Més de 300 persones van acudir a la localitat, una de les dotze afectades per la proposta
Adam Díaz Garriga
Vuit caminades des de municipis diferents i aproximadament una hora i mitja de trajecte. És el que van completar aquest diumenge més de 300 veïns de localitats properes a Montbrió del Camp, totes afectades pel projecte que preveu la creació d’un parc eòlic amb una línia elèctrica d’alta tensió i la instal·lació de sis aerogeneradors (molins) de 180 metres d’alçada. La protesta, impulsada per la plataforma Aturem els Molins, va fer-se realitat a través d’una convocatòria per xarxes socials i grups de comunicació en línia, confluint al municipi en una jornada que va allargar-se entre les 9.30h del matí, en alguns casos, i fins aproximadament les 15.00h del migdia.
L’objectiu, tal com va afirmar el portaveu de la plataforma Aturem els Molins, Pau Arasa, va ser «demostrar el rebuig» que continua latent sobre la proposta. La jornada, però, també va reservar-se per a «celebrar» després que el passat 28 de gener la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona acordés emetre un informe desfavorable contra el projecte. «És una petita victòria, però continuarem lluitant en la trinxera», indicava Arasa. Veïns de Botarell, Riudoms, Vinyols i els Arcs, Cambrils, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes i Montroig del Camp, on se situarà el gruix del projecte, van concentrar-se davant de l’Ajunta-
Els assistents van celebrar l’informe desfavorable de la CTUT sobre el parc
ment de Montbrió del Camp per viure una ballada amb diversos gegants del Baix Camp i un vermut musical. «Volíem fer una demostració de força perquè es vegi que farem el que calgui per
aturar aquest projecte», ressaltava el portaveu. El principal argument de protesta de la plataforma i els veïns, expressat durant la jornada de diumenge, va ser «la necessitat de projectes i d’energies renovables, però ben fets» i no «d’esquena a la ciutadania», d’acord amb Arasa. En aquesta línia, el responsable destacava «l’eficiència» de la plataforma i el seu paper «positiu» per generar suport.
Què es planteja?
L’empresa Tesera 3 SL. va presentar el passat mes d’octubre del 2025 un projecte per incorporar al Baix Camp un parc eòlic amb una línia elèctrica d’alta tensió de 30 quilòmetres. La proposta, que tindria com a objectiu abastir el complex industrial de la Pobla de Mafumet, es completaria amb sis estacions d’aerogeneradors diversificades anomenades Fanes, Fonte, Naso, Pides, Tarco i Teles, de 4,9 MW cadascuna. A més, Montbrió del Camp acolliria una subestació col·lectora d’energia i entre els municipis afectats, també s’inclourien la Pobla de Mafumet, la Canonja, Vila-seca i Constantí, que haurien d’adaptar una línia elèctrica, soterrada i aèria en diversos trams, a 66 kV.
Tot i les protestes i els informes desfavorables que ha acumulat el projecte els últims sis mesos, l’impuls de la Generalitat del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (Plater) preveu «agilitzar fins al 80% els tràmits administratius per a projectes d’energies renovables». Una qüestió que, segons Arasa, «és preocupant»: «No volem que la producció agrícola sigui sacrificada, ni el medi ambient», indicava el portaveu. El Plater planteja l’acceleració de la descarbonització a tota Catalunya i a la demarcació fins al 2050, «potenciant el desenvolupament» de projectes eòlics i fotovoltàics.
Centenars de persones van visitar les vuit parades d’establiments, observant les elaboracions. Gerard Martí
Els fogons, la música i els visitants omplien aquest diumenge la rambla Jaume I de Cambrils acompanyant la protagonista de la jornada: la carxofa. En el bell mig de la seva plenitud de temporada, nou establiments del municipi van participar en la primera edició de l’Encarxofa’t a la Rambla, un tast que presentava el producte estrella de la festa de «mil formes» i combinacions de sabors. La jornada, emmarcada dins l’11a edició de l’Encarxofa’t a Cambrils i impulsada per l’Ajuntament i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT), va tenir com a nucli les degustacions a la rambla per 5 euros el plat, on els cuiners van elaborar i exposar les seves creacions. Des de les 11.00h del matí, l’espai va rebre centenars de persones. Uns creuaven la via i els altres van anar-hi expressament per a l’esdeveniment, però cap va poder evitar parar-se a observar com els professionals presentaven els plats amb delicadesa. En total, es van vendre aproximadament 1.600 racions en poques hores. Des de xarrups de crema de carxofa, elaborats pel restaurant El Pòsit, fins a creacions tan tradicionals com una fideuada de carxofa, presentada per Casa Macarrilla 1966. En-
Cambrils l La primera edició de l’Encarxofa’t a l’espai va tancar-se amb unes 1.600 racions venudes
tre els establiments les propostes variaven barrejant-se, per exemple, amb rovell d’ou, guanciale italià (galta), pecorino i pebre o amb curri vermell i espècies, obra del Prik Thai. De Cambrils a Tailàndia en una mossegada. «Sabíem que seria una aposta amb èxit perquè es presentava al carrer i ha superat les nostres expectatives», confessava la regidora de Turisme, Patrícia de Miguel. La jornada, segons la regidora, va ser una «prova» per consolidar l’Encarxofa’t a la Rambla que finalment «ha mort d’èxit» i preveu repetir-se l’any 2027. «Hem vist les terrasses plenes, la gent i els establiments han quedat molt contents, ja ens han demanat repetir-ho», va expressar de Miguel, ironit-
Els restaurants van servir plats elaborats únicament amb carxofa. Gerard Martí
zant, alhora, amb què «la Rambla és molt llarga». El públic va ser sobirà en una jornada gastronòmica que continuarà
una setmana més i que porta activa des del 13 de març en 33 restaurants de la localitat. Els seus menús dedicats a la carxofa oscil·len entre els
Fins al 29 de març
Les jornades continuaran amb espectacles de cuina en directe i menús
25 i els 70 euros, i ofereixen una varietat notable que sorprèn fins i tot en les postres, on es poden trobar plats com el que proposa la Fonda de Montserrat: crema catalana elaborada amb carxofa.
Entre les propostes de l’Encarxofa’t a Cambrils, també resta l’última activitat de Cuines Obertes, que portarà un espectacle de cuina en directe al restaurant El Pòsit el pròxim dijous 26 de març, després de l’èxit de la iniciativa al restaurant HIU del passat dilluns dia 16. Els espectadors podran observar una combinació de plats de «mar i horta», explorant «les textures» de la carxofa, la gamba blanca i el suquet de Cambrils en una sola proposta gastronòmica.
Serveis l L’espai incorporarà una escultura de dones ballant, obra de l’autor local Antonio Cabello
Adam Díaz Garriga
La plaça Corona d’Aragó va estrenar, el passat dissabte, una nova imatge després de la remodelació executada pel consistori en les últimes setmanes. L’espai ha estat renovat amb un element central instal·lat al seu centre, les jardineres amb sistemes dunars, que han impulsat la plantació d’arbustos i arbres autòctons, promovent la biodiversitat també amb la incorporació d’espècies pròpies de la demarcació. La proposta se situa dins el Projecte de remodelació o millora les places del
municipi, impulsat l’any 2023. Entre les sis places on es preveia portar a terme accions de reforma, l’objectiu amb Corona d’Aragó era «crear espais d’ombra». Una iniciativa que l’alcalde de Salou, Pere Granados, valora «positivament» pel «caràcter mediterrani» que ha adquirit l’aspecte final del recinte. «S’ha convertit en un lloc més amable i a disposició de la ciutadania i dels visitants», afirmava el batlle. La nova vegetació, composta per groselles, lledoners, oliveres i romaní, ocuparà un 40% de la superfície total de la plaça i servirà com a refugi climàtic
durant l’estiu.
A més, a l’espai s’hi ha installat una estàtua de ferro creada per l’artista local, Antonio Cabello, que representarà figures femenines ballant en referència al quadre d’Henri Matisse, «la Dansa».
Sis places
La proposta portada a terme a la plaça Corona d’Aragó també s’ha completat amb la renovació de l’asfalt i de les voreres dels carrers Navarra i Saragossa. Els vials s’han ampliat i han millorat la seva connexió amb la plaça. En total, a la plaça s’ha actuat sobre catorze
Urbanisme l Les actuacions duraran sis mesos de treball en total
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Salou preveu 76 actuacions menors per reparar diferents punts del litoral, enfocant-se en els passeigs marítims. Entre les actuacions, ara en licitació, es plantegen el reemplaçament de cadenes oxidades en diversos trams, substitució de materials caiguts, com pedres o fustes en diverses estructures o instal·lació de noves caixes de registres elèctrics. La platja més afectada serà la de Ponent, on es preveuen una vintena de reparacions, enfocades principalment a la substitució i soterrament de tubs elèctrics visibles, reparacions de murs i retirada de pedres i aportacions de sauló. Les actuacions plantejades ascendiran a 90.468 euros i esperen finalitzar-se en un període màxim de sis mesos, actuant també durant la temporada turística. Altres ubicacions on es preveu arreglar
Un dels punts que es repararà a la Cal de les Ferreries. Aj. de Salou
La platja de Ponent serà on més reparacions es facin, amb una vintena
espais municipals són la platja Capellans, on s’enretiraran els espais de cal·listènia i es repararan llambordes; la plat-
L’actuació s’inclou al projecte de reforma de places, on s’invertiran 1,2 MEUR
punts i, en el cas d’aquest espai, ha comptat un finançament del 50% amb fons Next
Generation.
El Projecte de remodelació impulsat pel consistori preveu afectar finalment sis places del municipi. El pressupost total planteja una inversió d’1,2 milions d’euros i inclourà la renovació també de les places Louis Braille, les Pedreres, la Sardana i la plaça
del Mirador de Salou. L’objectiu és transformar tots els recintes en espais verds, crear zones de joc i socials o adaptar l’accessibilitat. En el cas de la Cala Crancs, van finalitzar-se les obres el passat mes de setembre del 2025 amb més una transformació amb vegetació, paviment tou i zona infantil.
ja Llarga, la Punta Prima, els Replanells, Cala Font o el Pas de la Mala Dona, on s’equilibraran diversos desnivells al Camí de Ronda. La carretera del far, Cala Morisca, el Reguerot i cala Crancs completaran la llista d’actuacions, predominant la necessitat de reparacions de murs de pedra antiga.
Gastronomia l L’esdeveniment va celebrar una nova edició a Cal Bofill amb set establiments participants
Adam Díaz Garriga
Les mostres dels «Ranxets» van tornar a Torredembarra aquest diumenge amb una alta participació en l’espai de Cal Bofill. Des de les 12.00h del migdia el recinte va rebre centenars de visitants, consolidant l’esdeveniment en una nova edició on es va assolir la xifra de 2.461 racions venudes. Enguany, l’edició guanyava participació amb set establiments representants i dos cellers, que van oferir plats tradicionals, vinculats a la gastronomia torrenca. El més destacat va ser l’elaboració del cuiner Alex Segú, qui va repetir un any més el Bull, considerat el plat típic de la localitat.
«Any rere any intentem mantenir l’essència de la nostra cuina amb produc-
tes bàsics de mar i camp de temporada», explicava la regidora de Turisme, Jovita Baltasar. Enguany es va com-
Regulació l El text augmenta sancions i reforça la mediació per millorar la convivència
L’Ajuntament del Vendrell portarà al pròxim Ple la nova Ordenança de Convivència i Civisme, acordada pel govern amb Som Poble-ERC i Fem Vendrell, per reforçar la lluita contra l’incivisme i millorar la qualitat de vida a la vila, amb una atenció especial a la protecció d’animals. Els darrers anys, el consistori gairebé ha quintuplicat les sancions, que han passat de 369 l’any 2023 a 1.539 el 2025. Segons el regidor de Seguretat Ciutadana Christian Soriano, l’augment respon a una major presència policial als carrers i a noves eines normatives.
La nova ordenança amplia els supòsits d’infracció i endureix el règim sancionador per dissuadir conductes que
alteren la convivència. Entre les novetats, s’hi inclou la prohibició expressa d’oferir o sol·licitar serveis sexuals a la via pública i un major control de les molèsties veïnals, especialment pel soroll i per conductes incíviques reiterades. El text preveu multes de fins a 750 euros per la venda de begudes alcohòliques en establiments comercials més enllà de les 22 hores, i de fins a 1.500 euros per baralles a la via pública o per llençar pedres a persones o animals. També es prohibeix deixar animals dins de vehicles en condicions que en comprometin el benestar, amb sancions de 750 euros. El text també sanciona conductes com escopir, miccionar o defecar a la via pública i introdueix l’obligació
pletar l’edició amb més participació d’establiments. Un fet que, segons la regidora, «es demostra amb la satis-
facció dels participants». Les racions d’aquesta edició van mantenir el preu de 5 euros i «quantitats contundents de
Multes de fins a 1.500 euros per baralles al carrer o agressions a persones i animals
de netejar amb aigua els orins dels animals, amb multes de fins a 100 euros. Tot i l’enduriment, l’ordenança manté un enfocament social i pedagògic, reforçant la mediació com a eina de resolució de conflictes i apostant per la
prevenció. En casos com els grafits, es preveu reduir la sanció si es repara el dany i es neteja l’espai públic. El nou text s’ha elaborat amb voluntat participativa i de consens, incorporant aportacions dels grups municipals i de la ciutadania. Segons l’alcalde, Kenneth Martínez, l’objectiu és tenir una ordenança «sòlida, actualitzada a la realitat actual i duradora» que ajudi a aconseguir carrers i barris nets, ordenats i segurs.
Ristretto Catering. La demarcació també se situava com a protagonista amb l’elaboració del Xalobar: arrosejat amb gambes blanques de Tarragona i allioli, o la fideuada de calçots amb allioli i romesco de l’Ona Livorno.
Enguany, tres establiments més van sumar-se a la iniciativa torrenca
menjar», expressava Baltasar, a més d’un acompanyament musical de la mà de la Stromboli Jazz Band que es va portar a terme des del començament de les mostres dels «Ranxets».
Tradició i paladar Enguany, els visitants van poder trobar plats on predominava l’arròs, la sèpia i la fideuà, almenys, de tres maneres diferents. El calamar també va presentar-se en dos plats diferents, en les croquetes amb tinta de calamar preparades pel Cau de la Torre i els cigrons amb calamar del
Els infants també van poder gaudir del seu espai amb un Taller gastronòmic, enfocat en la creació d’un plat basat en un Wrap de peix. «Volíem un esdeveniment accessible i adaptat a tothom, amb una gran oferta gastronòmica», indicava Baltasar. En aquesta línia, la regidora confirmava que en aquesta edició «van esgotar-se les existències» proposades pels establiments i que els cellers van extreure «una venda molt positiva» per «consolidar» els Ranxets a Torredembarra després de diverses edicions anteriors «amb només quatre establiments participants». La resta de participants van ser Cal Silver (arròs amb bacallà i mandonguilles amb sèpia); las Palmeras (fideuà amb tinta de sèpia i allioli) i l’Oxid Restaurant (fideuà de pop i carxofes), que van servir racions aproximadament fins a les 16.00h de la tarda.
Imatge de part del tram on s’executaran les obres. Aj. de
Calafell comença el gruix de les obres d’asfaltatge de la C-31 durant la nit de diumenge
Treballs l L’Ajuntament de Calafell va iniciar durant la nit d’aquest diumenge passat l’última fase de les obres d’asfaltatge de la carretera C-31. Aquest període preveu l’execució del gruix dels treballs que mantenen parcialment aturada la via. Des del consistori assenyalant que «són conscients que els treballs de nit causaran molèsties» però
que, segons Carreteres, s’ha «decidit evitar» l’afectació del trànsit per finalitzar «en menys dies». Els treballs duraran cinc dies, començant per la pavimentació des de la rotonda de l’avinguda de França. Els dies 23, 24, 25 i 26 s’executaran treballs diürns, però ara es preveu acabar el divendres 27 amb la senyalització. Redacció
Economia l Els consumidors poden estalviar fins a vint euros per dipòsit de cotxe mitjà
Agències
El pla anticrisi del govern espanyol per afrontar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà va entra en vigor ahir, amb la rebaixa del 21% al 10% de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas.
Aquesta baixada de l’IVA a la gasolinera es traduirà en 20 euros d’estalvi per dipòsit de cotxe mitjà. El president de l’Agrupació Catalana d’Associacions d’Estacions de Servei, Albert Campabadal, explica a l’ACN que els consumidors notaran més la baixada de preus a mitjan setmana, quan les gasolineres començaran a rebre combustible amb l’impost especial d’hidrocarburs rebaixat, una altra de les mesures. A peu d’estació, alguns clients han aprofitat la rebaixa de l’IVA per omplir el dipòsit i altres se l’han trobada.
La mesura pretén fer front a l’escalada del preu de la benzina, que a Catalunya era d’1,712 euros de mitjana el litre de 95 el 13 de març i que
havia arribat a 1,809 divendres, segons informació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El pla impulsat pel govern
llança un ultimàtum a l’Iran i amenaça d’atacar
Guerra l Teheran respon amb amenaces de represàlies contra infraestructures a la regió
Agències
Donald Trump va elevar ahir diumenge la tensió amb l’Iran després de l’ultimàtum de 48 hores llançat dissabte a la nit perquè reobri totalment l’estret d’Ormuz, pas clau per al comerç mundial de petroli. El president nord-americà va advertir que, si Teheran no cedia, els Estats Units «arrasaran» les centrals elèctriques iranianes. La resposta del règim no es va fer esperar: les forces armades van amenaçar amb tancar Ormuz i atacar dessalinitzadores, in-
fraestructures energètiques i interessos econòmics vinculats als EUA o Israel, a la regió. En paral·lel, Israel va intensificar aquest diumenge l’ofensiva al sud del Líban amb el bombardeig de ponts sobre el riu Litani, inclòs el que connecta Tir amb la resta del país, en un moviment que Beirut interpreta com el preludi d’una invasió terrestre. El president libanès, Joseph Aoun, va denunciar una «perillosa escalada». Mentrestant, el president iranià, Masoud Pezeshkian, va assegurar que les amenaces refor-
espanyol contempla 80 mesures agrupades en dos eixos: un conjuntural per a pal·liar els efectes immediats del conflicte i protegir els sectors
més exposats; i un estructural per poder continuar amb la política de descarbonització i electrificació de l’economia espanyola, com va detallar di-
El conflicte deixa
210 nens morts i
300 centres de salut danyats, segons l’Iran
cen la unitat nacional enmig d’un conflicte que, segons Teheran, ha causat la mort d’almenys 210 nens i ha malmès 300 centres de salut, hospitals i serveis d’emergència.
Campabadal va explicar que des de l’Agrupació Catalana d’Associacions d’Estacions de Servei valoren «molt positivament» la rebaixa de l’IVA de la gasolina i el gasoil, ja que considera que hi ha «una càrrega impositiva excessiva» sobre aquests productes, que s’incrementa en part quan els preus pugen.
A mitjan setmana
La majoria de les mesures anticrisi estaran vigents fins a finals de juny
vendres el president. La majoria de les mesures que contempla el pla estaran vigents fins a finals de juny. Tot i això, el decret llei amb les mesures, que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) aquest dissabte, preveu una clàusula de desactivació de les rebaixes fiscals, que s’aplicarà en cas que es redueixin substancialment els preus.
Compararà l’IPC
Per a fer-ho, compararà l’IPC de l’electricitat, el gas i els carburants de l’abril del 2026 amb el de l’abril del 2025. Només si l’IPC creix en més d’un 15%, el govern espanyol mantindrà les reduccions de l’IVA. Aquesta clàusula de desactivació començarà a estar operativa a partir del juny. En declaracions a l’ACN, Albert
A més, Campabadal preveu que els consumidors notaran més la baixada de preus a partir de mitjan setmana, quan el sector espera rebre un combustible «més econòmic» per la rebaixa també de l’impost especial d’hidrocarburs. Amb tot, puntualitza que el mercat del combustible «fluctua dia a dia» i costa saber «què passarà l’endemà» en un context geopolític tan incert i fins i tot ha avisat que podria arribar un moment en què la baixada d’aquests impostos «quedés anul·lada per la pujada del barril de Brent», amb referència al referent internacional que marca quant costa el cru als mercats. «Esperem que no, però la situació no és bona», va advertir. Tot i la pujada de preus dels últims dies, Campabadal indica que de moment no han notat una davallada en el consum de carburants a Catalunya. «El transportista necessita tant sí com no el gasoil i els particulars també tiren molt del cotxe propi, tal com està Rodalies», va sospesar el president.
Salvador Illa defensa que «en els temps que venen» cal una «fiscalitat justa»
Política l El president de la Generalitat, Salvador Illa, va defensar ahir que «en els temps que venen», amb l’augment de les tensions a l’Orient Mitjà, cal una «fiscalitat justa». L’endemà que el secretari general de Junts, Jordi Turull, exigís a Illa una «rectificació» i que inclogués una rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF en el paquet
de mesures per combatre l’impacte de la guerra, Illa va dir que cal «pagar impostos» perquè serveixen per fer polítiques com les d’habitatge. El president va rebutjar les «històries»sobre fiscalitat i va dir que «qui més té, més ha d’aportar». Illa també va remarcar que no vol que es perdi ni un euro per a fer polítiques d’habitatge. ACN
Algeciras. Moreno (P), Paris Adot, Ángel Gómez, Víctor Ruiz, Tomás Sánchez, Castro (Riley, 92’), Turrillo, Álamo, Rastrojo, Avilés (Obeng, 64’) i Manín (Joseca, 80’).
Nàstic. Rebollo (P), Santos, Enric Pujol, Mángel, Zoilo (Moi Delgado, 66’), Marc Montalvo (Keyliane, 86’), Óscar Sanz, Juanda Fuentes (Baselga, 66’), Jaume Jardí, Pau Martínez (Álex Jiménez, 46’) i Cedric
Gols. 1-0, Avilés (4’). Àrbitre Guillermo Conejero Sánchez (extremeny). Va mostrar la targeta vermella als locals Avilés i Víctor Ruiz i al visitant Zoilo. Incidències. Partit de la jornada 29 disputat al Nuevo Mirador d’Algeciras.
Futbol l El Nàstic torna a perdre mostrant la seva pitjor cara contra un Algeciras que no va fer molt, però prou per superar un equip que es posa en problemes
CLASSIFICACIÓ
CLASSIFICACIÓ
RESULTATS
Jornada 20 Primera RFEF
Jornada 29 Primera RFEF
Equip Pts J G E P GF GC
Equip Pts J G E P GF GC
1.Sabadell 41 20 11 8 1 28 8
1.Sabadell 54 29 14 12 3 40 15
2.At.Madrileño 38 20 11 5 4 32 18
2.At. Madrileño 51 29 14 9 6 43 26
3.Eldense 33 20 8 9 3 22 18
3.Eldense 50 29 12 11 5 38 28
Villarreal B-Cartagena 1-0
Betis Deportivo-Hércules 2-1
Hércules-Sevilla At. 0-0
Sabadell-Europa 4-0
Marbella-Tarazona 0-1
J.Torremolinos-Sanluqueño 1-0
Europa-Atlético Madrileño 2-2
At. Madrileño-Cartagena 2-0
4.Europa 47 29 12 11 6 43 34
4.Europa 32 20 8 8 4 21 17
5.Real Murcia 30 20 8 6 6 22 19
5.Villarreal B 44 29 11 11 7 38 25
Teruel-Alcorcón 1-2
Alcorcón-Antequera 2-1
J. Torremolinos-Eldense 1-1
Antequera-Villarreal B 0-1
6.Teruel 42 29 11 9 9 22 23
6.Algeciras 29 20 8 5 7 23 20
7.Teruel 29 20 8 5 7 16 17
7.Antequera 41 29 11 8 10 33 32
8.Villarreal B 28 20 7 7 6 25 18
8.Algeciras 41 29 11 9 10 30 30
9.Hércules 27 20 7 6 7 21 23
9.Alcorcón 40 29 9 13 7 27 25
Teruel-Sabadell 0-1
Marbella-Sevilla At. 3-0
Algeciras-Betis Deportivo 2-0
Eldense-UD Ibiza 3-0
UD Ibiza-Real Murcia 2-0
Algeciras-GIMNÀSTIC 1-0
At.Sanluqueño-GIMNÀSTIC 1-0
Real Murcia-Tarazona 1-0
10.Cartagena 27 20 7 6 7 18 20
10.Hércules 40 29 10 10 9 33 32
11.Tarazona 27 20 7 6 7 16 18
11.Cartagena 40 29 10 10 9 25 28
12.UD Ibiza 26 20 6 8 6 20 19
12.J.Torremolinos 39 29 9 12 8 37 37
13.Alcorcón 26 20 6 8 6 18 20
13.UD Ibiza 38 29 10 8 11 30 28
PRÒXIMA JORNADA
PRÒXIMA JORNADA
Europa-Algeciras
Atlético Madrileño-Villarreal B Sabadell-Alcorcón
GIMNÀSTIC-J.Torremolinos
Betis Deportivo-Teruel
Antequera - Sanluqueño
14.Antequera 25 20 6 7 7 25 25
14.Real Murcia 36 29 9 9 11 26 29
15.GIMNÀSTIC 25 20 7 4 9 24 28
15.Tarazona 34 29 8 10 11 23 30
Cartagena-Europa
Cartagena-At.Sanluqueño
Betis Deportivo-Marbella
UD Ibiza-Alcorcón
16.J.Torremolinos 23 20 5 8 7 22 26
16.GIMNÀSTIC 34 29 9 7 13 31 39
17.Sevilla Atlético 20 20 4 8 8 12 17
17.Marbella 28 29 7 7 15 24 35
GIMNÀSTIC-Ibiza
Atlético Madrileño-Antequera
Tarazona-Hércules
Villarreal B-Sabadell
18.At. Sanluqueño18 20 4 6 10 16 25
18.Betis Deportivo28 29 7 7 15 32 48
Sevilla Atlético-Real Murcia
Torremolinos-Sevilla At Eldense-Teruel
19.At.Sanluqueño27 29 7 6 16 25 42
19.Betis Deportivo15 20 3 6 11 15 28
20.Marbella 15 20 3 6 11 11 25
20.Sevilla At. 22 29 4 10 15 15 32
Tarazona-Eldense
Murcia-Algeciras
Hércules-Marbella
La il·lusió només ha durat un partit. Va tornar el Nàstic habitual d’aquesta temporada, un equip que ni pressiona, ni genera perill ni planta cara per signar una nova derrota que posa en molts problemes a l’equip. L’Algeciras en va tenir prou amb tres minuts del primer temps per generar tres jugades i un gol. Els andalusos no van tornar a aparèixer més, tan sols algunes jugades per sentenciar el partit a la segona part, però en van tenir prou per vèncer un Nàstic que no tenia res a veure al vist contra el Sabadell. Pablo Alfaro va aga-
far la línia directa: si un onze ha funcionat, no es canvia. Els mateixos homes que van donar esperança i van competir contra el Sabadell van sortir al Nuevo Mirador per mostrar una dura realitat: no hi ha cap vareta màgica per arreglar els problemes d’una setmana a una altra.
El Nàstic va sortir adormit. No hi ha altra paraula. L’Algeciras va agafar la iniciativa i es va trobar un conjunt tarragoní poc concentrat i erràtic. En qüestió d’un minut Manín ja va rematar un centre lateral sense perill. Al segon minut, Avilés va regatejar a Santos i el
tir posterior des del punt de penal va sortir –per sort– per sobre del travesser. En el tercer, gol. Així de lamentable va ser. Avilés es va treure de sobre a Pujol i Mángel per plantar-se davant de Dani Rebollo i marcar l’1-0 amb una definició de 10.
D’aquell Nàstic que es va veure contra el Sabadell no hi quedava res. Només els noms a les samarretes dels jugadors. Ni pressionaven en bloc, ni aconseguien executar tres passades consecutives sense que algú rellisqués, que no estigués al cas o que la pilota no marxés desviada per la mala precisió de la passada.
L’Algeciras ja tenia la feina feta amb el gol i, simplement, es va tirar enrere per deixar fer al Nàstic. Amb tot, els
tarragonins no aconseguien res i els andalusos amb poc es plantaven a l’àrea de Dani Rebollo. Feia una mica de vergonya veure la diferència entre intensitat i encert dels dos equips.
Els grana no generaven ni creaven perill. Només dos intents es poden rescatar i cap va anar entre els tres pals. Primer Jaume Jardí va generar una bona jugada des de l’interior, però Óscar Sanz va resoldre a la frontal enviant la pilota als núvols. L’altra, minuts després, amb una centrada lateral que Cedric no va arribar a rematar. El davanter va tenir, de nou, un dels seus partits més grisos, amb poca determinació en la pressió.
La primera part del Nàstic es va resumir en la darrera
Enric Pujol durant una acció del partit amb el davanter de l’Algeciras Manín. Algeciras
Santos, un dels protagonistes en negatiu del partit, durant un servei de banda.
acció abans del descans. L’àrbitre va regalar una darrera jugada, una falta al mig del camp que era perfecta per centrar i provar sort. Tothom estava preparat a l’àrea, menys els tres jugadors implicats en executar la falta. En comptes de centrar, la pilota va anar en paral·lel a Sergio Santos que va enviar una pilotada a ningú que es va alçar molt, però no va avançar res i,
l’àrbitre, va xiular el final. Acció desaprofitada que va dir molt d’un equip tocat, sense idees i amb poca sang, res a veure amb el que es va veure contra el Sabadell. A la represa, només va haver-hi un canvi amb l’entrada d’Álex Jiménez. Amb tot, poc va canviar en els primers minuts. L’Algeciras no va millorar tampoc i, de fet, es va diluir. El Nàstic va aprofitar-ho
per agafar més presència. Poc a poc, les aproximacions es van convertir en centres laterals que ningú rematava i amb un contraatac executat de la pitjor manera. Si el Nàstic tenia més a dir era perquè l’Algeciras va desaparèixer, perquè pocs mèrits tenien els grana. De fet, l’acció més clara va ser un tir lateral de Fuentes, perquè cap dels remats van acabar entre els
Present fins i tot a Algeciras
L’afició del Nàstic de Tarragona va ser present fins i tot a Algeciras. Aquest és el desplaçament més llarg de l’equip, però no ha frenat a dos nastiquers que es van deixar l’ànima animant el seu equip al Nuevo Mirador.
tres pals.
Això es va acabar amb un canvi dels andalusos. Joseca va sortir i va revolucionar el partit. Ell sol es va generar
dues ocasions manifestes de gol. La primera la va acabar rematant Manín des de l’àrea petita per sobre del travesser i la segona la va treure Dani
De nou, un gol matiner va deixar sense arguments al conjunt grana
Amb aquesta ja són quatre derrotes en cinc visites a Andalusia
Rebollo amb una mà atenta al primer pal. De la resta del partit res a dir, fins i tot l’Algeciras va acabar protestant un penal a favor per un desajust de Mángel Prendes que va acabar en res. El Nàstic tenia temps, però no arguments. Els minuts passaven sense cap tipus d’esperança de poder sumar, com a mínim, un empat.
Es va repetir la història de sempre: gol matiner i partit perdut sense reacció. Amb la derrota el Nàstic es complica la vida i més quan els rivals al voltant sumen de tres en tres. Tocarà patir fins al final per salvar la categoria.
L’1x1
Jornada 29
1 Algeciras
0 Nàstic
Dani Rebollo
Va ser superat en el mà a mà, però tornar a tenir aturades de mèrit algun gol més.
Va passar molt desapercebut durant el partit i no va poder donar sentit al mig del camp.
Cedric Omoigui
Apàtic absolut en la pressió. Un davanter que prefereix passar a rematar.
L’entrenador
Pablo Alfaro
Cop de realitat
Primera derrota del tècnic aragonès amb el Nàstic. Va presenciar la fragilitat del seu equip quan rep un gol i tot que ho va intentar, no va poder fer reaccionar el Nàstic per assolir, com a mínim, un punt contra l’Algeciras.
Partit horrible del lateral. Va fer aigües des del primer minut i no generava més que inseguretat.
Va patir en la jugada del primer gol i va aguantar com va poder la resta del partit.
Patint i ajudant en defensa en els primers minuts i desconnectat a segona línia.
Álex Jiménez
Des del mercat d’hivern que aquest jugador no té la sang ni el nervi del principi de curs.
Va patir i es va mostrar incòmode a l’eix de la defensa va tenir errors difícils.
No va ser el seu partit per la banda. No va driblar ni superar la seva marca.
Moi Delgado
Va sortir per oferir garanties per l’esquerra quan Zoilo va carregar una targeta groga.
No va aportar en atac tant com en l’anterior partit. Va estar desencertat en les passades.
No va ser ni l’ombra del jugador que va brillar contra el Sabadell. Canviat al descans.
Marcos Baselga
Més pólvora als minuts finals quan el que necessitava l’equip un passador.
L’extrem va sortir a falta de cinc minuts i no va rebre ni una sola pilota per poder mostrar-se.
«No ens podem permetre el luxe de defallir. Aquí no pot caure ningú, s’ha de remar»
Futbol l El tècnic va mostrar la seva decepció després de la primera derrota amb l’equip
El tècnic del Nàstic, Pablo Alfaro, va patir ahir la primera derrota en la banqueta grana. Alfaro va presenciar de primera mà un dels pecats de la temporada, quan un gol matiner deixa sense arguments un equip amb poca capacitat de reacció. «El gol matiner del rival ens ha trastocat tot el pla de partit. A la primera part ens ha costat jugar entrelínies i desbordar el rival. A la segona part hem tingut més iniciativa i hem arriscat més perquè volíem empatar», va apuntar l’aragonès en micròfons de Tarragona
Ràdio. A més, el tècnic va afegir que «amb el gol l’Algeciras es va permetre tirar enrere i deixar-nos la iniciativa. A la segona part, el seu joc consistia en prendre’ns la pilota i córrer i nosaltres ja havíem assumit el risc».
L’equip ha canviat molt la seva imatge respecte al duel viscut contra el Sabadell. L’onze, però, va ser el mateix perquè «volia recompensar els jugadors que s’ho mereixien», va apuntar. Alfaro va destacar que la derrota és una bufetada, però «no ens podem permetre el luxe de defallir. Volem assolir els següents tres punts aviat. Aquí no pot
caure ningú, s’ha de remar». Davant la possibilitat de començar la següent jornada en posicions de descens, el tècnic va subratllar que l’equip «està preparat a assumir aquesta responsabilitat. La setmana passada ja va ocórrer i vam competir contra el líder».
Finalment, Pablo Alfaro es va adreçar tant a l’afició com als seus propis jugadors
«El gol matiner ha trastocat el pla de partit i ha sigut com una bufetada»
destacant que «no podem permetre que apareguin fantasmes. No podem defallir. En aquestes situacions qui ho passen pitjor són els que baixen els braços i els que permeten que la frustració els duri molt. No estem per aquestes coses. Aquest partit ja no té solució, els tècnics hem de repensar i buscar solucions i els jugadors, a partir d’avui, tornar a entrenar perquè dissabte tenim una altra prova de foc».
Els grana tornaran al Nou Estadi per jugar contra un rival directe, el Juventud Torremolinos, un equip que ja s’ha allunyat i molt del descens.
1 CP Calafell 4 Deportivo Liceo
Calafell . Martí Serra (P), Carles Domènech, Biel Pujadas, Aleix Marimón i Sergi Folguera. També van jugar Jero Garcia, Quim Gabarró, Joan Pujalte i Jepi Selva. Deportivo Liceo. Blai Roca, Nil Cervera, César Carballeira, David Torres i Bruno Saavedra. També van jugar Arnau Xaus, Jacobo Copa, Fran Torres i Nuno Paiva. Gols. 0-1, Arnau Xaus (21’); 0-2, Saavedra (40’); 0-3, Saavedra (41’); 0-4, Saavedra (41’) i 1-4, Pujadas, (49’). Àrbitres. Miguel Díaz Cosme i Jonathan Sánchez Garcia. Incidències . Final de la Copa del Rei disputada al pavelló Olímpic de l’Ateneu Agrícola
Hoquei l Els calafellencs van competir fins que Saavedra va trencar el duel en la recta final
El CP Calafell va caure derrotat ahir en la final de la Copa del Rei contra el Liceo. Perdre un títol ja és prou càstig, però la derrota no va ser tan excessiva com la golejada que ha quedat reflectida en el resultat. Els calafellencs van competir i es van deixar l’ànima, però el Liceo va aprofitar les errades per avançar-se en el marcador i castigar a base de gols el moment més dèbil dels tarragonins.
El conjunt de Guillem Cabestany jugava la seva primera final de la Copa contra un dels favorits. Dissabte, els calafellencs ja es van carregar el Barça així que van afrontar la final sense cap temor. Amb tot, els primers minuts van ser de calma tensa. Cap dels dos volia arriscar-se, així que les aproximacions es van traduir en xuts llunyans que no eren problema per als porters Martí Serra i Blai Roca.
Una de les accions de la final de la Copa del Rei entre el Deportivo Liceo i el CP Calafell. RFEP
Aquesta igualtat es va trencar de sobte amb la blava a Quim Gabarró. Els ca-
lafellencs es trobaven en inferioritat numèrica i es van encarregar de tancar-se per
Bàsquet l Els blaus van defensar l'avantatge assolit al primer quart
Redacció
L’Ibersol CBT va tombar dissabte al líder de la Tercera FEB, el Mollerussa, i posar-se primer de la categoria en un partit èpic que va fer vibrar un pavelló del Serrallo ple a vessar. Els de Toni Larramona van ser fidels al full de ruta, que exigia la màxima intensitat, i van aprofitar els avantatges curts que van anar aconseguint per segellar una victòria treballada. Els tarragonins van ensenyar les urpes ja en el primer quart. Un 6-0 de sortida amb Campeny arribant fins a la cuina i Loras encertant des dels 6,75 metres obria forat
fins que un triple i una safata de Sarrate capgiraven el marcador i posaven el Mollerussa
per davant. Minuts d’igualtat, però amb els de Toni Larramona molt intensos en atac i, sobretot, en defensa per recuperar l’escletxa de 6 punts (15-9, minut 7). Una renda que quedava en 5 al final del primer quart (17-12). Tocava defensar l’avantatge i el Mollerussa no ho va posar fàcil. Cada atac era competit al màxim i els blaus van poder respirar abans del descans gràcies a l’encert en el triple. A la represa, el Mollerussa tornava a empatar el marcador. En l’intercanvi de cops, el guanyador va ser un CBT líder que depèn ara d’ell mateix.
evitar cap sorpresa. Els de Cabestany van complir i, de fet, van dir la seva a través de Jero
Saavedra va sentenciar el partit per al Liceo amb un hat-trick
Garcia, però el marcador no es va moure.
El primer moviment es va fer a través de la falta directa. L’excalafellenc Arnau Xaus va batre Martí Serra amb un aixeca i pica perfecte per donar avantatge l’equip gallec. Xaus va tenir-ne una altra. Jero Garcia va haver d’aturar un contracop cometent una falta que va ser castigada amb blava i bola aturada. Amb tot, aquesta vegada la bola va estavellar-se amb el ferro i va deixar el partit al descans amb un mínim 0-1.
A la represa, els de Cabestany vam prémer l’accelerador. Poc a poc, els verds guanyaven terreny contra un Liceo que havia de demanar temps mort per reorganit-
zar-se. La iniciativa calafellenca va acabar obligant el Liceo a augmentar les seves faltes fins que va arribar l’anhelada desena. Sergi Folguera va tenir l’oportunitat i, per sorprendre, la va executar amb velocitat, però les intencions van ser més encertades que la definició, que va anar cap al pal.
Tenir l’empat a les mans i perdre l’oportunitat va ser dur, però encara més el que va passar dos minuts després. Bruno Saavedra es va desfer de Gabarró i amb la vora de l’estic va sorprendre Serra per marcar el 0-2. Gairebé era la primera aproximació, però va ser castigada.
El gol va ser tota una bufetada per al Calafell. L’equip de Cabestany va quedar grogui i el Deportivo Liceo ho va aprofitar de la millor manera amb el mateix protagonista. Un minut després, Saavedra va pispar una pilota al mig del camp per marcar el 0-3 i, en la següent jugada, el Calafell va cometre la desena falta i Saavedra va culminar el seu hat-trick per posar el 0-4 en menys d’un minut. Mentrestant, Cabestany va ser expulsat per protestar, un cop més per a un equip que va caure després de tota una segona part de picar pedra per remuntar.
L’impuls final, amb més cor que cap, va brindar un penal a Marimón que no va encertar i, finalment, Biel Pujadas va ser l’encarregat de marcar el gol de l’honor en el darrer minut.
Futbol l Segon triomf consecutiu a domicili dels roig-i-negres
El Reus FC Reddis torna de les Illes Balears amb uns tres punts valuosos al sac gràcies al de sempre. Aitor Serrano va tornar a fer valer el seu títol de millor revulsiu de la categoria marcant l’1-2 de la victòria en el darrer minut al camp de l’Andratx. Amb el triomf, els de Marc Carrasco tanquen dues victòries consecutives a domicili, consoliden la permanència i també la seva posició en el play-off. El Reus va sortir connectat al partit. Si l’anterior contra el Poblense va començar amb un gol matiner dels rivals balears, ara, els roig-i-negres
van colpejar primer a través d’una pena màxima. Ricardo Vaz no va errar el penal i, al minut 10, els reusencs ja es trobaven per davant en el marcador contra l’Andratx. Quan més a prop estava el Reus de marcar el 0-2 en el segon temps, l’Andratx va empatar a través d’un servei de cantonada. El partit s’allargava i, a falta de cinc minuts, Carrasco va donar entrada a Alberto Benito. El lateral en va tenir prou temps per ser un dels protagonistes de la gesta. Benito es va desfer de dos homes per internar-se dins de l’àrea i posar una centrada que va ser tot un regal per a un Aitor Serrano que només va haver de posar la cama per marcar l’1-2 final.
k Tribuna k
Cada 22 de març celebrem el Dia Mundial de l Aigua. Però més que una celebració hauria de ser, sobretot, una crida a la responsabilitat. Especialment en territoris com el Mediterrani, on l’aigua és un recurs limitat i cada cop més tensionat pel canvi climàtic, les sequeres recurrents i el creixement de l’activitat econòmica.
El turisme forma part del debat. I ho ha de fer amb naturalitat.
Durant anys s’ha tendit a assenyalar el turisme com a gran consumidor d’aigua. I és cert: hotels, restaurants, bugaderies o piscines formen part d’una activitat que requereix recursos. Però la qüestió important no és aquesta. La qüestió és com es gestionen aquests recursos.
Perquè el turisme no es pot permetre viure d’esquena a l’entorn que el sosté.
A destinacions com la Costa Daurada, l’èxit turístic depèn directament de la qualitat ambiental del territori. El paisatge, les platges, l’habitabilitat de les ciutats o la conservació dels recursos naturals no només són valors ecològics, són també el veritable capital de la destinació. Sense ells, simplement, no hi ha turisme.
Per això, la gestió responsable de l’aigua no s’hauria d’entendre com una obligació administrativa, sinó com una estratègia de futur.
Les empreses turístiques tenim una responsabilitat evident en aquest àmbit. No només perquè utilitzem aigua a la nostra activitat diària, sinó perquè també tenim capacitat per introduir millores, innovar en els processos i, una cosa molt important, influir en el comportament de milions de visitants.
Al sector hoteler, per exemple, moltes de les millores més efectives no depenen de grans infraestructures, sinó de revisar com fem les coses. Una cosa tan quotidiana com la neteja d’habitacions pot implicar consums d’aigua molt elevats si es fa sempre de la mateixa manera que fa vint anys.
Un exemple és l’Hotel Blaumar, on des de fa anys s’estan replantejant aquests processos. La introducció de sistemes de neteja més eficients ha permès reduir de manera molt significativa el consum d’aigua associat al manteniment diari de les habitacions. I la implantació d’un model de neteja ecofriendly, que ajusta la freqüència de les neteges completes durant l’estada, permet evitar consums innecessaris sense afectar el confort de l’hoste.
No es tracta de fer menys servei. Es tracta de fer-ho millor.
La tecnologia també està ajudant a avançar en aquesta adreça. Sistemes de limitació de cabal en aixetes, monitorització de consums en temps real o detecció automàtica de fuites són eines que ja formen part de la gestió quotidiana a molts establiments turístics.
Són decisions que, vistes individualment, poden semblar petites. Però quan s’apliquen sistemàticament i durant anys, el seu impacte és considerable.
Tot i això, hi ha un altre aspecte que sovint es passa per alt és la capacitat pedagògica del turisme.
Cada any milions de persones passen per hotels, apartaments o restaurants. Cada estada és una oportunitat per explicar com funciona la gestió dels recursos, per mostrar que lestalvi daigua no implica renunciar al confort i per demostrar que la sostenibilitat no és una etiqueta, sinó una manera de treballar.
Quan un hoste entén per què es proposa reutilitzar tovalloles, reduir el temps de dutxa o evitar neteges innecessàries, s’està generant més que un estalvi puntual. S està construint cultura ambiental. I això té un gran valor.
El turisme no pot resoldre per ell mateix el desafiament de l’aigua. Però sí que pot contribuir de manera decisiva a gestionar-ho millor.
Perquè al final l’equació és senzilla: tenir cura de l’aigua és tenir cura del territori. I tenir cura del territori és protegir el destí. I sense destí, no hi ha turisme.
Núria Varela Díaz-Delgado
Directora de Qualitat i Sostenibilitat del Grup Blaumar
Lk Editorial k
’oposició veïnal als parcs eòlics projectats entre Montbrió del Camp i Riudecanyes posa sobre la taula una qüestió clara: com fer la transició energètica sense perjudicar el territori ni ignorar qui hi viu. Les mobilitzacions recents expressen un malestar real davant un projecte percebut com a aliè, amb impactes paisatgístics i agraris considerats inassumibles i amb el temor que l’energia generada acabi servint sobretot interessos industrials lluny del territori. Aquest rebuig no es pot reduir a una negativa al canvi. Reflecteix preocupacions sobre la sobirania —alimentària, territorial i també energètica— i qüestiona
un model que concentra beneficis i reparteix costos. La sensació que el món rural torna a assumir el pes del desenvolupament és un element que cal tenir en compte. Ara bé, ignorar la necessitat d’impulsar les energies renovables també seria un error. L’emergència climàtica obliga a substituir les fonts fòssils. La qüestió no és tant si cal fer-la, sinó com i on. Cal una planificació més ajustada: prioritzar espais ja transformats, garantir la participació dels municipis, repartir millor els beneficis i adaptar els projectes a cada realitat. Sense això, la transició energètica pot perdre suport social, i això en dificulta el desplegament.
k Tribuna k
Afinals dels anys cinquanta, l’automòbil era símbol de prosperitat familiar i també començaren a florir moltes urbanitzacions. En realitat, es formaven noves ciutats, que eren a vegades uns suburbis amb vistes al mar i rodejats de pins. Eren habitatges amb piscina, barbacoa i dues places d’aparcament. A Catalunya el fenomen es va concentrar prop de Barcelona, però al Camp de Tarragona també van aparèixer moltes. Algunes es van fer bé i tenen accés als serveis que ofereix qualsevol ajuntament. Però moltes, més de la meitat, encara estan fora de regulació urbanística. A Catalunya hi ha més de 1.400 urbanitzacions, de les quals la meitat estan per legalitzar. És a dir, són 730 urbanitzacions que encara no compleixen els requisits per poder ser rebudes: són el 51% del total.
Els municipis afectats, també els propietaris, porten dècades pagant les conseqüències d’aquelles pilotades. Els alcaldes demanen al Govern alleugerir els tràmits i una normativa no tan exigent que permeti deixar enrere aquests dèficits urbanístics de clavegueram, asfaltat, manca de voreres o il·luminació dels carrers. Recentment 83 regidors van signar un manifest que es va presentar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb el títol «El principal problema urbanístic de Catalunya». Malgrat que paguen el rebut de l’IBI, els
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
amos de les parcel·les no han complert amb la seva obligació d’urbanitzar; per tant, no poden disposar dels serveis de manteniment municipal.
Els ajuntaments demanen finançament i trencar el bloqueig legal. Ara el tema és que a cada propietari afectat li pot costar entre 30.000 i 80.000 euros el fet d’urbanitzar el seu entorn. Per suportar aquesta despesa el Consell Executiu ha aprovat recentment préstecs mitjançant l’Institut Català de Finances que properament s’han de concretar. També requereix que la normativa sigui més flexible. Per exemple, en lloc que hi hagi una farola cada cinc metres, potser una cada 20 metres sigui suficient. També, si no s’accepten les fosses sèptiques, en molts casos no quedarà més remei que es puguin donar per bones sempre que compleixin uns requisits.
Mataró, manifesta el sentit general dient que «... bloqueig és la paraula que millor resumeix la situació. El finançament i les normes fan que molts pobles i petites ciutats no trobin la manera humana de sortir d’aquest carreró sense sortida».
El tema és que a cada propietari afectat li pot costar entre 30.000 i 80.000 euros el fet d’urbanitzar el seu entorn
Una altra realitat és la situació registral de moltes finques urbanes. Es dóna la circumstància que quan es produeix la venda d’un habitatge unifamiliar aïllat, igual et trobes que en la nota simple registral consta una finca de 30 metres quadrats i la realitat és un xalet de 140 metres quadrats. Per tant, per efectuar la transacció immobiliària primer s’haurà de realitzar el corresponent aixecament planimètric, visat al col·legi professional, declarar notarialment l’obra nova (?) i portar aquest document al Registre de la Propietat Urbana. A la vegada s’haurà de sol·licitar a l’ajuntament un certificat que manifesti que la finca no està afectada per cap sanció de disciplina urbanística (la il·legalitat és legal).
David Bote, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de
Des dels anys 80, i amb el govern de la Generalitat, tota aquesta casuística urbana s’ha anat arreglant. El proper 20 d’abril està prevista una reunió amb Sílvia Paneque, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, però encara queda molta feina per fer.
k Tribuna k
Aquesta setmana s’ha tornat a parlar de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona arran de la visita de l’alcalde de Barcelona, que ha destacat que el desenvolupament metropolità del nostre territori és una oportunitat per al Camp de Tarragona. Aquest tipus de declaracions són molt importants perquè situen el nostre projecte en el mapa institucional del país i el reconeixen com una iniciativa rellevant no només per al territori, sinó també per al conjunt de Catalunya.
El fet que institucions de referència ,tant la Generalitat com altres institucions metropolitanes consolidades com l’Ajuntament de Barcelona o la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona, mirin cap al Camp de Tarragona amb interès demostra que el projecte que s’està construint té sentit i recorregut. Ara bé, més enllà d’això, encara hi ha molta gent que continua pensant que el que es vol impulsar al Camp de Tarragona és una estructura similar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I no és així.
El model de Barcelona és el resultat d’una evolució institucional de dècades i respon a una realitat urbana molt concreta. Parlem d’una àrea amb més de tres milions d’habitants, amb competències àmplies i una estructura administrativa consolidada. El Camp de Tarragona té una realitat territorial diferent i, per tant, necessita un model propi, adaptat a la seva dimensió i a les seves necessitats.
De fet, a Europa i també ala resta de l’Estat hi ha molts exemples de governança metropolitana basada en la cooperació, amb estructures lleugeres i objectius molt concrets. Models que no impliquen crear grans administracions noves, sinó per articular espais de coordinació entre institucions per impulsar projectes compartits.
Aquest és precisament el camí que s’ha començat a construir al Camp de Tarragona. De fet unes setmanes es va celebrar una jornada estratègica amb més de 200 participants del món institucional, econòmic i acadèmic del territori. Aquella trobada va servir per debatre, compartir diagnòstics i, sobretot, per explicar amb claredat quin és el model metropolità que es vol impulsar. Un model basat en la col·laboració entre administracions, la suma d’esforços i la construcció progressiva de projectes comuns.
El primer instrument d’aquest procés és l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Aquesta associació no és una nova administració ni un organisme amb grans competències. És, sobretot, un espai d’impuls estratègic i de coordinació entre municipis, que permet treballar conjuntament en projectes metropolitans i generar una visió compartida de territori.
Des d’aquest espai sèstan impulsant es-
Gustavo Cuadrado
Comissionat per l’impuls de l’Àrea
Metropolitana del Camp de Tarragona
tudis, informes, projectes europeus, comissions de treball i iniciatives que permeten avançar cap a una governança metropolitana més sòlida.
Aquest projecte es construeix a partir de quatre principis molt simples però molt clars. El primer és que la ciutadania ha d’estar al centre de totes les decisions. L’objectiu final de qualsevol política metropolitana és millorar la vida de les persones: facilitar la mobilitat, generar oportunitats econòmiques, millorar els serveis o fer el territori més sostenible.
cost molt assumible per als ajuntaments. L’objectiu és precisament el contrari del que alguns temen: evitar estructures pesades i apostar per una governança eficient, amb un impacte real i recognoscible per part de la ciutadania.
A partir d’aquest nucli estratègic, el model metropolità es desplegar`s a través de tres grans instruments operatius.
El primer és l’Agència per a la Competitivitat del Camp de Tarragona, que ha de reforçar la promoció del territori, millorar la competitivitat econòmica, captar inversions i impulsar projectes estratègics. També ha de facilitar la planificació territorial compartida i l’accés a fons europeus per al desenvolupament del territori.
Quan el projecte evolucioni cap a instruments executius ,sí que hi haurà mecanismes de votació ponderada i presa de decisions entre les institucions participants
El segon és que totes les decisions han de generar beneficis tangibles per la ciutadania. La governança metropolitana no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina per resoldre problemes reals del territori. El tercer principi és guanyar eficiència en l’ús dels recursos públics. Treballar conjuntament permet evitar duplicitats, compartir serveis i optimitzar recursos, cosa que pot significar també un estalvi per a les administracions públiques. Aquest criteri d’eficiència i eficàcia és també una premissa bàsica en el desenvolupament estratègic i en la planificació del projecte metropolità, que busca prioritzar iniciatives útils, realistes i amb impacte real per al territori.
El quart és tenir més capacitat d’influència com a territori. Quan els municipis treballen de manera coordinada és més fàcil captar inversions, impulsar projectes estratègics o defensar infraestructures i decisions importants davant altres administracions.
Tot això es fa a partir d’un element essencial: la col·laboració i el diàleg entre administracions, i una manera de treballar basada en projectes concrets i voluntaris, sense imposicions a ningú. Aquells municipis que tinguin interès en una iniciativa hi podran participar, i amb el temps altres s’hi podran anar sumant si ho consideren útil.
En aquest sentit, també és important aclarir un aspecte que sovint genera dubtes.
L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona no cobrarà impostos ni es finançarà amb nous tributs a la ciutadania o participación dels mateixos . El model que s’està construint parteix de la idea de crear una estructura institucional lleugera, sostenible i amb un
k Tribuna k
En massa ocasions se’ns presenta ‘el dubte legítim’ sobre si determinades actuacions del poder són realment acceptables o són fora de la realitat i de la lògica recomanables, el tema, a més, té connotacions de caràcter polític, ben assenyalades, doncs repetidament podem veure com es prenen decisions, sense comptar amb una ciutadania, cada cop més llunyana dels centres de decisió i, de manera ben emblemàtica, veiem quan això incideix directament en el nostre propi model de vida, més del que es pugui sospitar.
En tota campanya electoral, les formacions partidistes fan ‘discursos’ on es plantegen els seus anhels de millora i on, repetidament, podem veure decàlegs de compromisos, si obtenen el vistiplau de la gent que els permetés ocupar parcel·les de decisió democràtica, malauradament, aquest disseny lògic, un cop s’han celebrat les votacions, massa vegades entren en via morta i el que és més greu, no solament s’incompleixen, sinó que fins i tot es fa tot el contrari al compromès, en un exercici de ‘despotisme il·lustrat’, tot pel poble, però sense el poble.
El segon instrument és la Comunitat de Residus, una estructura que ja existeix i que es vol reforçar perquè ampliï les seves capacitats.
L’objectiu és avançar cap a una gestió més eficient dels residus a escala metropolitana, ampliant les possibilitats d’actuació i incorporant progressivament els municipis que formen part del projecte metropolità.
El tercer pilar operatiu és l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona, un organisme previst per la legislació catalana amb una gran capacitat ptencial d’actuació en l’àmbit de la mobilitat. L’aspiració és treballar amb ambició no només en la integració tarifària o la coordinació del transport públic, sinó també en nous projectes de mobilitat metropolitana vinculats a la innovació, la universitat i la cooperació entre municipis.
En paral·lel, s’està perquè el projecte pugui disposar en el futur d’un marc jurídic estable, amb una possible llei al Parlament de Catalunya que permeti donar seguretat jurídica i continuïtat a aquesta governança metropolitana.
Quan el projecte evolucioni cap a instruments executius, sí que hi haurà mecanismes de votació ponderada i presa de decisions entre les institucions participants. Però avui l’associació compleix una funció diferent: impulsar, coordinar i preparar el camí.
En definitiva, l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona no és una nova estructura burocràtica. És una eina per organitzar millor el territori, coordinar esforços i aprofitar les oportunitats que tenim com a regió.
Perquè el Camp de Tarragona ja funciona cada dia com una realitat metropolitana: compartim mercat de treball, infraestructures, universitat, activitat industrial i projectes de futur. El que estem fent és, simplement, dotar-nos d’un espai de cooperació que ens permeti avançar junts amb més força i amb més visió de territori.
El que comento, no es dona només en les grans decisions dels líders de referència, sinó que la cosa també succeeix, en grau més baix, a tots els nivells de la nostra relació personals amb les administracions, on podem veure, repetidament, que les promeses queden en l’oblit, fins a la següent trobada electoral, en un efecte de cinisme compartit massa vegades repetitiu.
A títol d’exemple, fa unes setmanes, un client va venir al despatx ‘esfereït’ per què, per part del seu Ajuntament, l’amaçaven d’embargar-li el vehicle i la casa, en funció d’un deute que, un cop analitzat, no arribava als 100 €, en un exercici de ‘desproporcionalitat’ manifesta i on la coacció s’assenta a la nostra societat de manera molt perillosa. Ja sé que l’exemple pot ser extrem, però estic segur que més repetitiu del que podríem pensar.
Tot és relatiu si no et toca, però es converteix en un drama personal quan et converteixes en actor directe
Estem, agradi o no, davant unes administracions públiques, on ‘la normativa’ prima sobra el seny, malgrat que tots som, conscients que es va disparant la seva aplicació, col·locant-nos, a tots, en una desconfiança compartida, cada cop més difícil de recuperar.
Conseqüència del que esmento, amb lectures que es poden superar per la seva transcendència, però també en decisions fora de la mínima lectura pausada, ens col·loca en un espai, on tot és relatiu, si no et toca, però que es converteix en un drama personal, quan et converteixes en actor directe.
Suposo que és difícil, des de la tasca de governar, complir amb el compromès, quan s’arriba a determinades cotes de responsabilitat, però no estaria de més plantejar sortides al respecte, perquè aquesta no fos un dèficit insalvable per una col·lectivitat que no es vol veure sorpresa i superada per un món complicat i difícil, on res és veritat obsoleta i on es fa difícil comprendre moltes de les decisions globals, però també locals que es van produint.
No sé si tornar a la proporcionalitat pot ser una opció de futur, però, en tot cas, si almenys a tenir-la en compte a l’hora de fer, amb garanties, mínimes de futur, on la lògica pugui mantenir una mínima presència.
Lluís Badia Advocat
Educació l Una quarantena d’alumnes de l’Institut Vilaseca han rebut acreditacions com a ambaixadors júniors del Parlament Europeu en un acte celebrat a la Sala Polivalent de l’Ajuntament, amb la presència de l’alcalde Pere Segura i del cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera.
Els estudiants hi han presentat les iniciatives desenvolupades durant el curs en el marc del programa Escoles Ambaixadores. Segura va destacar que es tracta d’una responsabilitat per fer créixer els valors europeus, mentre que Barrera va remarcar la importància d’apropar Europa als joves en un context in-
Tarragona
Sergio Callao Sancho.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Teresa Durango Mas.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Reus
Pedro Pablo Heredia Muñoz.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Pere.
Eduardo Pino Algarín.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Albert García Sanahuja.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Sant Joan.
Jordi Taberner Solé.
Ha mort als 56 anys. El funeral serà demà a les 15.30 h a la Puríssima Sang.
Vila-seca
Marta Vallvé Castellà.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h.
Torredembarra
Jose Francisco Martinez Rodrigo.
Ha mort als 78 anys. El funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora.
ternacional incert i de defensar la democràcia des de les aules. El programa, impulsat pel Parlament Europeu des del curs 2015/2016, promou el coneixement de la institució i implica centres educatius d’arreu del territori. Arreu de Catalunya, 25 centres hi participen durant aquest curs. Redacció/Cedida
David Giménez culmina a Salou la volta a la Península Ibèrica després de 256 dies caminant
Repte l Salou va rebre ahir David Giménez, el jove que ha completat la volta a la Península Ibèrica caminant durant 256 dies, en una arribada multitudinària al passeig Jaume I. Més de 200 persones el van esperar i el van acompanyar fins a l’escenari entre aplaudiments, en un ambient emocionat. L’alcalde Pere Granados el va felicitar
i va destacar que «Salou està orgullós d’en David», reconeixent la seva perseverança. Giménez, commogut, va agrair el suport rebut durant el repte i va assegurar que l’experiència «m’ha canviat la vida», després d’un viatge marcat per l’esforç i les vivències. També va avançar que, després d’un descans, ja pensa en nous reptes. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Josep Oriol i Toribi
21/03 al 19/04 ÀRIES
Dia fort a nivell de treball i de relacions públiques. Envoltat de moltes activitats hauràs de controlar la teva precipitació ansietat per triomfar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu interior experimentarà una forta evolució. Potser no és el moment per expressar-ho tot, però sí per anar canviant alguns dels teus plans.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et deixis portar tant pels teus instints no barregis les responsabilitats amb les diversions, podries perdre una situació difícilment obtinguda.
20/04 al 20/05
Amb facilitat et seduiran perquè canviïs d’opinió tocant la teva fibra sensible. Escolta els consells però defensa els teus interessos.
23/08 al 22/09 VERGE
No tinguis pressa per solucionar-ho tot de cop, el que tens entre mans és per pensar-ho amb calma, altrament cauries en un error.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
És un bon dia per als negocis les finances, hi ha una marcada influència positiva. Apareixeran canvis en aquest terreny molt profitosos.
10:30 En primera persona
11:00 Hospital de proximitat
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Elles: quarta temporada
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca i pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Hauràs de prendre una forta decisió perquè les coses arribin a un èxit total. Fes servir la intuïció. Apareixeran sorpreses inesperades durant el dia.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Molta activitat enrenou trobaràs en el teu ambient laboral. Les coses sortiran bé encara que al principi no ho sembli. La teva diplomàcia ajudarà.
20/01 al 18/02 AQUARI
Hi haurà un canvi intern en la teva capacitat d’estimar. Una persona que coneixeràs avui et farà veure la vida de manera molt diferent.
21/06 al 22/07 CRANC
El teu humor patirà alts baixos et mostraràs una mica desordenat en el teu actuar. No obstant això, els teus assumptes es resoldran.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Sempre que puguis allunya’t de l’enrenou o almenys de tot soroll o histèria de qui t’envolta. Prente tot el temps del món per meditar.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Necessitaràs afecte comprensió dels qui t’envolten. No t’aïllis mostra els teus sentiments, rebràs com a resposta el que més desitges.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Persona que ha adoptat un posat tibat. Una de moltes. 2. Cap de tribu àrab. Beril de color verd. 3. Petites i mitjanes empreses. Els de combat, per exemple. 4. Marxes del país per motius polítics. Contracció. 5. DDD. Nul i sense cor. La muda. Número. 6. Cua de tapir. Rèptil. Dues d’obertes. 7. Centre del peu. Gos. Vernís del cuir. Cent. 8. Deixaran com les sardines, al revés. 9.Arribar tard. Extrem d’un pi. Cub de joc. 10. Lletres gregues. Espai tranquil. Nitrogen. 11. Dones de Pequín. Final d’una estona. Arbre. 12. Tres en una cita. Pagès, de farina i girat. Quadrilàters girats. VERTICALS: 1. Dossier que pot ser secret o no. Onze romans en dos grups. 2. Començar a respirar. Cercle Polar. 3. Facis un vers. Educant nens. 4. Acel·lular partit pel mig. Perdé l’equilibri. 5. Cinc. Pitrera. En excés. 6.Tema sense pròleg. Beguda dels déus. Crit d’atenció. 7. Espinacs tallats pel mig. Aigua salada en quantitat. La tíbia per exemple. 8. Aquest segon que passa. Geni malèfic. Fons del pis. 9. Espècie de fletxa. Posat després de néixer. Fluid que puja. 10. Gens dolços. Líder adorat, al revés. Quasi no. 11. Li sabia greu. Calci. Número matemàtic. 12. Casa pairal. Estic viu. Ajuntar.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Sole Pons, Mª Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Giné Anguera, Noemí Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos
Telèfon 977 369 912
VALLS:
Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4
Telèfon 977 600 597
EL VENDRELL:
Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18
Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i mitjans, sobretot fins a migdia i a l’oest del país. Malgrat això, hi haurà estrats baixos al litoral i prelitoral, sobretot a la meitat sud del sector on localment estarà molt ennuvolat, així com a la Catalunya central fins a mig matí. Creixeran alguns núvols d’evolució diürna a punts de muntanya.
Temperatura
La temperatura mínima experimentarà un ascens lleuger i localment moderat. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més baixa.
TREBALL
AUXILIAR ENFERMERIA A DOMICILIO.
Levantar-Acostar
Aseo en Cama-Ducha
Cambios de Pañal
Afeitar-Depilar
Corte de Uñas
Limpieza de Oídos
Arreglo del Cabello
Curas de la Piel Tel: 609.623.748
REUS
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
Tels: 977.228.016 –644.243.887 Anuncis
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.480
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A
USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
Aniversari La cooperativa ja ha presentat una nova edició del Programa La Porta del Congost d’Ulldemolins, que se celebrarà d’abril a juny amb formats diferents dels habituals
La cooperativa La Somereta celebra enguany el seu cinquè aniversari consolidant-se com un projecte viu de dinamització rural i comunitària. Des de la seva creació ha impulsat La Porta del Congost com un espai de trobada on cultura, natura i comunitat es donen la mà. Situat entorn del refugi de l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, dins el Parc Natural de la Serra del Montsant, el projecte ha anat creixent fins a esdevenir un referent de reivindicació d’un món rural actiu i connectat amb el seu entorn. Aquesta primavera, coincidint amb els cinc anys de trajectòria, La Somereta presenta una programació especial d’activitats entre els mesos d’abril i juny. Sense perdre l’essència que l’ha caracteritzat, enguany aposta per formats diversos que amplien l’oferta habitual i reforcen el vincle amb el territori i les persones. Entre les propostes destaca un curs de medicina oriental aplicada a la salut infantil, adreçat a famílies. Conduït per Inbar Shavit a través del seu projecte Inbar Zen Shiatsu, el curs s’estructura en sis sessions els divendres d’abril i maig, oferint eines pràctiques per al benestar familiar en un entorn natural privilegiat. Un dels moments centrals arribarà el 16 i 17 de maig amb la cinquena edició de les Jornades de pedra seca. Aquestes jornades combinaran activitats consolidades, com el Taller de construcció i recuperació de marges amb no-
STamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
ves propostes com un itinerari per descobrir el patrimoni del terme. Enguany, el focus se centra en la relació entre pedra seca i arqueologia, amb la participació del grup de recerca Tecnologies Digitals per a una Arqueologia Social i Pública de la UAB, que impulsarà un taller de ciència ciutadana sobre paleovegetació i història dels cultius, i del Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que oferirà una visió general de les recerques sobre paisatges culturals a Catalunya. La programació culminarà el 13 de juny amb la festa del cinquè aniversari, coincidint amb l’aplec
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
de Sant Antoni. Després del dinar popular, la jornada continuarà amb una tarda i vespre de micro obert i concerts en directe a càrrec de Joana & Adana i Carmen Griffiths. La celebració inclourà
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
egons un estudi recent, els casos de depressió entre joves i adolescents s’han doblat tant al Camp com a la resta del país durant la darrera dècada. La pandèmia va provocar que els trastorns mentals es disparessin però les causes són més sistèmiques. A banda del factor noves tecnologies o com a conseqüència d’aquest -que ens allunya cada cop més de la realitat i, paradoxalment, la felicitathi ha l’epidèmia de la productivitat. En Byung-Chul Han, un dels filòsofs que millor radiografia la societat occidental actual, parla de la violència neuronal. Sosté que cada època té les seves malalties emblemàtiques i les del segle XXI són neuronals (depressió, dèficit d’atenció, síndrome de desgast ocupacional...) que es produeixen perquè som subjectes de rendiment constant per voluntat pròpia. Ja no cal que ens explotin atès que ens explotem a nosaltres mateixos en tots els aspectes, inclòs el social, i ho apliquem també als nostres fills. En Han argumenta que no sempre hem d’estar actius i produint qualsevol cosa. Necessitem pausa, mera contemplació, fins i tot avorriment que és la font de la creativitat. Els italians tenen la doctrina del dolce far niente, basada en el plaer de l’ociositat conscient i, ara mateix, a mi se m’acut la contramesura dels banys de bosc. Passejar entre els arbres sense pressa, objectius ni expectatives. Només calma i silenci respirant els olis essencials de la fusta que aporten un munt de beneficis a la salut. Alhora, infectats pel bacteri que habita a la terra forestal responsable de reduir la nostra ansietat i provocar-nos un sentiment de benaurança. Els banys de bosc (shinrin-yoku en japonès) es consideren medicinals en la cultura oriental perquè connectar amb la natura i el temps de no res guareixen tant el cos com l’esperit humans.
també un sopar amb productes locals i es tancarà amb una sessió musical de PD Crazy Juanas, en una diada pensada per reforçar els vincles comunitaris i celebrar el camí recorregut.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
