Dilluns 22 de desembre de 2025

Número: 5443 www.diarimes.com

DILLUNS 22 DE DESEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona

8

La Fada de la Neu porta la seva història de Nadal a la Rambla Nova davant desenes d’infants Opinió

Camp de Tarragona 14 L’Ajuntament de Salou ampliarà la seva xarxa de videovigilància pública amb 22 noves càmeres al carrer

20 Lluís Badia. La improvisació política: «Perfecte buscar culpables, però sense oblidar les raons que ens han portat el problema»

Equipaments

Reus projecta als barris del sud una zona de piscines públiques El consistori estudia la demanda que podria tenir l’equipament, que inclouria zona d’aigües i serveis, com un gimnàs, abans d’emprendre «una inversió tan important» 11 Tjerk van der Meulen

Tarragona

Després d’una dècada, l’EMT aconsegueix tancar un nou conveni laboral L’acord inclourà una major borsa de treball i l’increment de la rotació en els torns dels conductors l 2

Castells

Els Xiquets de Tarragona podran tornar al local de Santa Anna el 2028 La colla ja ha tancat amb l’Ajuntament un calendari per a les obres que permetran recuperar el local l 3

Reus 13

El Nadal viu Els Retaules Vivents de Nadal arriben enguany a la seva 37a edició i consoliden la ubicació del Parc de Sant Jordi

Tarragona

Investiguen la troballa d’un home mort a la zona de Terres Cavades l6

2

dilluns 22 de desembre de 2025

L’EMT tindrà nou conveni laboral aquest gener després de més d’una dècada Serveis l L’Ajuntament i els sindicats han treballat durant anys un text que inclou també als treballadors de l’AMT Oriol Castro Sanz L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona tindrà nou conveni laboral aquest gener. L’Ajuntament i els principals sindicats del comitè d’empresa estan a punt d’arribar a un acord que s’ha treballat durant gairebé tres anys en discreció. Així, els treballadors de l’EMT comptaran amb un nou conveni més d’una dècada després de l’anterior. A més, no només afectarà aquests empleats, sinó també els de l’AMT. L’any 2021 es van fusionar les dues empreses i el 2023 es va unir el comitè d’empresa. En aquest temps, s’han celebrat reunions habitualment entre els sindicats majoritaris i el consistori per confeccionar el conveni laboral. Precisament, la fusió entre les dues companyies públiques i la seva plantilla ha sigut un dels principals esculls a l’hora d’arribar a un acord. «Estem en la recta final. És complicat homogeneïtzar les dues plantilles a nivell salari i condicions. Però creiem que millorarà el que teníem», explica Rubén Vaquero, secretari del comitè. A falta de la signatura final, alguns dels eixos de l’acord serà l’establiment de més rodes en les jornades i la creació

L’apunt

Any de canvis a l’EMT L’arribada del nou conveni laboral a l’EMT s’emmarca en un any de transformacions per la companyia de transports pública. Un altre dels canvis llargament esperat ha sigut el de la flota, molt envellida, que s’espera anar renovant paulatinament els pròxims anys. En un moment on cada cop més gent aposta pel bus.

L’any 2021 es van fusionar les empreses de l’EMT i l’ATM i el 2023 es va unir el comitè d’empresa. Tjerk van der Meulen

Sonia Orts: «És una molt bona notícia. Tothom ha fet un gran esforç»

positiva. «Creiem que és una molt bona notícia. Tothom ha fet un gran esforç per arribar a aquest moment», expressa Sonia Orts, presidenta de l’EMT.

d’una bossa de treballadors més gran. La valoració des del govern municipal és molt

Més treballadors Precisament, l’augment de la plantilla ha sigut una de les

reclamacions dels sindicats en els últims anys. Tant en els xofers dels busos, com en la dels inspectors de les zones regulades d’aparcament de la ciutat. El Diari Més ja va informar fa mesos que l’EMT compta amb una vintena d’inspectors per a controlar unes 6.000 places regulades

a Tarragona. «Són línies de treball que s’han de desenvolupar, però que no van lligades directament al conveni», diu Vaquero. Reestructurar línies Més enllà, l’EMT treballa en la reestructuració de les línies. S’ha de tenir en compte que

l’actual disseny es va crear als anys 80. L’empresa municipal ja té sobre la taula les conclusions de l’estudi de línies que va encarregar. «S’ha comptat també amb el punt de vista i valoració dels treballadors, que ho han rebut molt positivament», exposa Orts. Així tot, es preveu que aviat tant sindicats com consistori signin el nou conveni laboral, que haurà de tenir el vistiplau del departament d’Intervenció de l’Ajuntament i s’haurà de ratificar pel Consell d’Administració de l’empresa. Un nou començament per l’EMT.

dilluns 22 de desembre de 2025

Els Xiquets tornaran al local de Santa Anna el 2028 Castells l La colla i l’Ajuntament acorden el calendari de les obres Oriol Castro Sanz Els Xiquets de Tarragona tornaran al local del carrer de Santa Anna el 2028. Així ho han aprovat les últimes setmanes la colla i l’Ajuntament, que s’ha compromès a un calendari d’obres i a activar el finançament necessari per a dur-ho a terme. «La idea era que es pogués ocupar l’actual seu de l’ICAC, però després de diferents estudis s’ha constatat que la inversió necessària era molt més recomanable fer-la en un altre espai», explica Sandra Ramos, consellera de Cultura. La seu de l’institut està en perfectes condicions, però les característiques i alçades de l’immoble dificultaven molt encabir-hi un local d’assaig casteller. «Se’ns ho va comunicar a l’octubre i aquests mesos hem estat treballant per establir les fases d’un cop per totes per tornar a tenir local», exposa Oriol Olivé, president de l’entitat. Les primeres accions del calendari acordat amb el govern municipal contemplen diferents expropiacions a l’entorn del local i la desinfecció i neteja de l’immoble, després d’estar tancat força anys. Després, de cara a l’any vinent, arribaran els treballs arqueològics corresponents. «Aquestes intervencions poden fer ballar una mica el calendari, però la nostra previsió és que el desembre del 2028 les obres estiguin enllestides i els Xiquets s’hi puguin traslladar», exposa Sandra Ramos. L’Ajuntament ja té activats els recursos econòmics necessaris per aquests treballs previs. De cara al 2027, es preveu la redacció del projecte definitiu, que serà el que marcarà la inversió final necessària. Si tot va com es vol, a inicis del 2028 es podrien adjudicar i començar les obres. «Volem solucionar la situació del local de forma

definitiva. S’han donat molts tombs. El local a Sant Llorenç no era l’òptim i l’ICAC al final no ha sigut la millor opció. Tot s’ha allargat massa», expressa la consellera. Més enllà del calendari, s’ha acordat una comissió entre la colla i l’Ajuntament que es reunirà cada dos mesos per fer seguiment del projecte. Satisfacció continguda La Junta de la colla va informar-ne a l’Assemblea el passat divendres. «Estem satisfets, però sabem que arriba tard. Esperem que el calendari es compleixi. Amb tot, arribarem als deu anys sense local», explica Olivé. «La colla ho ha rebut amb estupefacció perquè s’ha tornat a la idea inicial», afegeix. Cal destacar que la colla va abandonar l’immoble al carrer de Santa Anna el 2018 per problemes estructurals i, des de llavors tenen un espai d’assaig al Pati del Pou de l’Ajuntament. Canvi de junta A banda, durant l’Assemblea de Xiquets, la Junta directiva i la Tècnica van presentar la seva dimissió i es va fer la pertinent convocatòria d’eleccions. En aquest sentit, en el torn de paraula, Roger Budesca i Melcior Bustos ja van anunciar que encapçalen una candidatura, com a Cap de Colla i President de la Colla, respectivament, els quals ja han rebut el suport de la junta sortint. Oriol Olivé a la presidència i Roger Peiró, com a cap de colla, tanquen la seva etapa a la direcció de Xiquets. El futur del local per la colla degana de la ciutat és més clar.

Roger Budesca i Melcior Bustos s’han presentat per dirigir la colla

La colla castellera va abandonar el 2018 el local per deficiències estructurals. Wikimedia Commons

3

4

dilluns 22 de desembre de 2025

Mascaró: «Per tercer any consecutiu, tindrem pressupost a 1 de gener» i social de la ciutat. Algunes de les partides més elevades són els 1,5 milions d’euros per a l’adquisició d’habitatge social, els 1,5 milions per renovar la flota d’autobusos i millorar les cotxeres o els 1,5 milions per al Pla d’Asfaltat.

Imatge d’arxiu d’una sessió plenària celebrada al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona el passat mes d’abril. Gerard Martí

S’aproven definitivament els pressupostos per al 2026 sense rebre cap al·legació Economia l No ha estat necessari que el ple torni a votar-los i ja s’ha enviat al BOPT John Bugarin Els pressupostos municipals de l’Ajuntament de Tarragona per al 2026 ja estan aprovats de forma definitiva. Aquest cop, no ha estat necessari un

segon aval per part del ple, ja que el consistori no ha rebut cap al·legació contra els comptes presentats pel govern del PSC i que va comptar amb el suport de Junts per Catalunya, En Comú Podem i

els tres consellers no adscrits, Javier Gómez, Jaime Duque i Elvira Vidal. En canvi, Esquerra Republicana, el Partit Popular i Vox s’hi van oposar. Amb quinze favorables, el passat 21 de novembre, es va

aprovar inicialment el nou pressupost. Aquest ascendeix fins als 236 milions d’euros, un 1,5% més que l’any anterior. A més contempla un paquet d’inversions de 19,5 anys per a la transformació urbana

«Bona feina» La consellera d’Hisenda, Serveis Centrals i TIC, Isabel Mascaró, ha valorat positivament l’aprovació definitiva dels comptes municipals per al 2026. La quarta tinenta d’alcalde ha destacat que no haver rebut cap al·legació «confirma la bona feina feta». Tanmateix, ha celebrat que «per tercer any consecutiu, tindrem pressupostos a 1 de gener». Entre altres, això permetrà executar les inversions des del primer dia. Entre altres, està previst que l’any vinent es duguin a terme diverses actuacions incloses en el Pla Integral de la Part Baixa. En total, s’han reservat 2,4 milions d’euros per al col·lector de Torres Jordi, la millora de les càmeres de seguretat o els ajuts per a millorar l’eficiència energètica als edificis. El consistori vol complementar aquests diners amb la subvenció que espera rebre del Pla de Barris de la Generalitat.

Primera hackató de ciberseguretat de la URV, amb una quarantena d’estudiants Societat l La jornada ha consistit en l’atac i la defensa de servidors ACN

Una desena d’equips d’estudiants de la URV, la majoria del grau d’informàtica, han posat a prova el talent digital a la primera hackató de ciberseguretat, centrada en la defensa i l’atac en línia. L’exercici ha consistit en robar les dades d’un servidor, blindar-lo i enviar atacs informàtics als contrincants. “Els participants poden posar-se al rol de l’atacant i aprendre les seves tàctiques i alhora, defensar les dades. Els hem donat 24 hores per estar amb els ordinadors i la possibilitat d’un premi, no

sé si hi ha millor pla per un cap de setmana”, ha indicat el professor del departament d’Enginyeria Informàtica Jesús Manjón. Segons Manjón, la iniciativa també desperta vocacions en ciberseguretat, un àmbit on creix la demanda d’experts. La hackató de ciberseguretat va engegar servidors aquest dissabte al matí, posant per endavant 24 hores ininterrompudes de desgranar sistemes informàtics per defensar-los i atacar als oponents. Des del primer moment, cada equip participant va rebre un servidor al qual

havien d’accedir, extreure’n tota la informació possible i explorar-ne les vulnerabilitats. Una primera fase que va obrir la porta a la protecció; era el torn d’identificar les febleses del sistema i blindar-lo per evitar que qualsevol pogués tornar a robar dades. En últim terme, els equips han dedicat les últimes hores de la hackató a atacar els seus contrincants per arrabassar-ne les dades. Un exercici en què l’estratègia ha estat clau per assolir la victòria, ja que d’una banda calia que cada equip invertís en una bona defensa per evi-

Estudiants de la URV participant en la hackató. Ariadna Escoda / ACN

tar ser víctimes de robatoris digitals, però també en un bon atac per recopilar informació de la resta. Cada grup desconeixia quants atacs havia rebut al llarg de la nit, de manera que la classificació no s’ha conegut fins a primera hora

d’aquest diumenge, en què s’ha desvetllat el resultat final. Recerca d’especialistes Segons l’organització, la iniciativa també pot ajudar a despertar vocacions en aquest àmbit, que cada cop més

El SEPE i l’ISM se sumen al Pacte de l’Economia Blava Ocupació l L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Impulsa, va formalitzar divendres l’adhesió del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i de l’Institut Social de la Marina (ISM) al Pacte de l’Economia Blava, ampliant així la governança d’aquest espai creat el 2024 i integrat per administracions, agents econòmics, centres de coneixement i representants del sector marítim i pesquer. L’acord va ser signat per la consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adan, i els directors provincials del SEPE i de l’ISM, Francisco Javier Calejero López i Ángel Calejero López. La consellera va destacar que aquestes incorporacions reforcen l’aposta municipal per l’Economia Blava com a motor d’ocupació i de diversificació econòmica sostenible, obrint una nova fase de col·laboració interinstitucional orientada a enfortir la cadena de valor del mar. L’ISM aporta experiència en formació, professionalització i protecció del treball marítim, mentre que el SEPE contribuirà amb dades del mercat laboral a través de l’Observatori, clau per al futur Observatori d’Economia Blava. Redacció demanda experts. «Ara les empreses estan buscant especialistes en ciberseguretat per tot arreu», ha subratllat el professor del departament d’Enginyeria Informàtica i membre del grup de recerca CRISES Jesús Manjón. «També ha vingut gent que no tenia gaire idea, però que aquí ens han reconegut que han après gràcies a tot el que han fet» ha remarcat. Amb tot, davant l’expansió de la intel·ligència artificial, Manjón apunta que els sistemes continuen més centrats en elaborar atacs informàtics més que no pas en defensar-los. En aquest sentit, ha pronosticat que es continuarà avançant en aquesta direcció, si bé en la cursa entre hackers i defensors, els atacants «normalment van un pas per davant».

dilluns 22 de desembre de 2025

5

6

dilluns 22 de desembre de 2025

ERC recorda que el Pla Integral ve del mandat anterior, quan governaven anys el veïnat ha lluitat perquè el seu barri fos reconegut no només com un espai urbà, sinó com una comunitat viva amb necessitats socials, culturals i econòmiques reals. Ha remarcat el paper clau del teixit veïnal en la consecució d’aquest reconeixement. Tanmateix, des d’En Comú Podem adverteixen que el repte comença ara i continuaran treballant perquè el Pla de Barris no quedi només en bones intencions, sinó que es desplegui amb recursos suficients, calendari clar i mecanismes de seguiment, especialment en àmbits com l’habitatge públic, l’eficiència energètica, la inclusió social i la participació ciutadana.

Imatge d’arxiu d’un indret proper al camp del Nàstic. ACN

Localitzen el cos sense vida d’un home a Terres Cavades, a prop del camp del Nàstic Successos l Un mitjà apunta a un tret al cap, però els Mossos no n’han confirmat les causes Marta Omella Blanco Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa del cos sense vida d’un home localitzat ahir diumenge a la tarda a Tarragona, a prop del camp del Gimnàstic de Tarragona. Segons ha confirmat la policia catalana, el cadàver es va trobar a la zona de Terres Cavades després que un grup de persones alertés els serveis d’emergència. Diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra es van desplaçar fins al lloc dels fets i van certificar la mort de l’home. De moment,

el cos policial no ha facilitat més detalls sobre les circumstàncies del succés ni sobre la identitat de la víctima, i tampoc consta cap detenció relacionada amb aquest cas. Segons va avançar el mitjà en línia ElCaso.com, es podria tractar d’una mort violenta i l’home presentaria un tret al cap, un extrem que no ha estat confirmat oficialment. La Divisió d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona s’ha fet càrrec de les diligències i el cas es troba sota secret d’actuacions, mentre la investigació continua oberta.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, durant la compareixença de divendres. Genís Agustín

Satisfacció política general per l’ajuda del Pla de Barris Infraestructures l El Govern català va anunciar divendres la inclusió de la Part Baixa en el programa de recuperació urbana Redacció

l’equip de Govern municipal.

La Generalitat de Catalunya ha concedit 12,5 milions d’euros a Tarragona dins el Pla de Barris 2025-2029, destinats, en aquest cas, a la Part Baixa. Aquesta aportació se suma als 12,5 milions que aportarà l’Ajuntament, per a una inversió total de 25 milions d’euros en cinc anys (2026-2030). El projecte presentat pel consistori tarragoní preveu 34 actuacions en tres grans eixos: transformacions físiques i urbanes, transició ecològica i accions sociocomunitàries. L’anunci de la trïa del Govern català de les propostes incloses en el Pla de Barris es va fer divendres. La satisfacció ha estat generalitzada, sobretot en

«El motor del canvi» L’alcalde de Tarragona ha celebrat la inclusió del barri al programa com un reconeixement a una feina rigorosa i compartida. Viñuales ha destacat que el Pla de Barris no és només un llistat de grans obres, sinó un projecte integral que combina transformacions urbanes, accions socials i una aposta per la sostenibilitat i la cohesió. El màxim responsable municipal ha remarcat que la Part Baixa ha entrat al programa perquè Tarragona «ha presentat un projecte sòlid, realista i amb ànima, que preserva l’essència del barri mentre el prepara per als propers 20 anys». Ha subratllat

també que aquesta no és només una transformació per a la Part Baixa, sinó que irradiarà beneficis a tota la ciutat, amb l’objectiu que la ciutadania, «tingui motius per passejar, viure i gaudir del barri». Reconeixement i vigilància Per la seva banda, el grup municipal d’En Comú Podem celebra el reconeixement oficial del pla i felicita especialment l’Associació de Veïns i Veïnes de la Part Baixa, la Xarxa La Marina, els més de 50 tècnics municipals que han treballat en l’elaboració del projecte i el govern municipal per escoltar i incorporar la dimensió social que no apareixia en els plantejaments inicials. El portaveu Jordi Collado ha assenyalat que durant

ERC: Demandes pendents Des del Grup Municipal d’ERC celebren l’èxit del Pla Integral, «impulsat pel govern republicà anterior», que ha aconseguit el finançament de 12,5 milions d’euros. El conseller Xavi Puig, que va ser tinent d’alcalde de Territori i Mobilitat el mandat anterior, ha expressat que els omple d’orgull i alegria que la feina feta i consensuada amb el veïnat hagi estat reconeguda. Puig ha felicitat l’Associació de Veïns de la Part Baixa i la Xarxa de La Marina per la seva feina i complicitat, i ha recordat que com a govern anterior van apostar perquè el gran canvi de Tarragona havia de començar per la Part Baixa, fent partícip tot el barri, la ciutadania, els comerços i les entitats. Els republicans insten el govern actual de Viñuales a respectar en tot moment la veu del veïnat i escoltar les seves demandes i necessitats. En aquest sentit, lamenten que la selecció de projectes del Pla de Barris no inclogui el centre cívic a Santiyán, un projecte avançat i reivindicat pel veïnat que l’alcalde va descartar, ni remodelacions d’eixos neuràlgics com la plaça dels Carros, la plaça dels Infants o els carrers Reial, Vapor i Rebolledo. Puig conclou que cal continuar treballant per fer realitat aquests altres projectes inclosos en el Pla Integral que permetran una transformació real del barri.

dilluns 22 de desembre de 2025

7

8

dilluns 22 de desembre de 2025

A la venda les entrades per a la Disfressa d’Or 2026 Cultura l Aquest dilluns

La Fada de la Neu omple la Rambla Nova de nens per veure la seva història

Nadal l Desenes de nens i nenes van acudir ahir al migdia a la representació de l’espectacle

La Fada de la Neu, que es va fer a la Rambla Nova dins la programació d’activitats de Nadal dela ciutat. L’espectacle, que barreja contacontes, nadales i música en directe amb titelles va anar a càrrec de Rat Cebrián i Domingo Garcia. En el conte la Fada de la Neu ha d’ajudar un follet a realitzar una important missió. Redacció/Tjerk van der Meulen

22 de desembre s’han posat a la venda, a partir de les 9 del matí, les entrades per a la Disfressa d’Or 2026 del Carnaval de Tarragona, una de les cites més esperades del calendari festiu de la ciutat. La gala tindrà lloc el diumenge 8 de febrer a les 19.30 h a la CaixaBank Tarraco Arena, tal com recull el cartell promocional, i tornarà a reunir les comparses en una gran desfilada sobre passarel·la amb les seves millors disfresses i carrosses, plenes de color i imaginació. Enguany s’ofereixen 4.000 localitats, amb preus d’entre 20 i 25 euros més despeses de gestió, que es poden adquirir a través del web del Tarragona Music Festival. L’acte promet, un any més, convertir-se en l’aparador central del talent, l’espectacle i la creativitat del Carnaval tarragoní, amb una posada en escena cuidada i un ambient festiu. Redacció

Els avis i els nets celebren deu anys descobrint la catedral Generacions l Els Amics de la Catedral celebraran dimarts vinent, 30 de desembre, a les 11 del matí, el desè aniversari de l’activitat Els avis ensenyen la catedral als nets, una proposta que durant deu anys ha creat vincles, històries compartides i complicitats entre generacions. L’acte tindrà lloc a la Catedral, que obrirà les portes amb una festa especial al voltant d’un gran pastís i diverses activitats lúdiques i participatives: una ruleta màgica per descobrir secrets amagats, jocs amb animals, enigmes sobre la façana principal i una representació col·lectiva del Naixement de Jesús, on els infants seran protagonistes. L’activitat és gratuïta però requereix inscripció prèvia, a través del correu amicscat.tgn@gmail.com o per WhatsApp al 604 13 20 28, i vol oferir una experiència compartida per gaudir en família. Redacció

dilluns 22 de desembre de 2025

9

10 dilluns 22 de desembre de 2025

GESTIÓ DE L’AIGUA

Treballs de reparació de la xarxa de clavegueram amb el sistema de mànega al carrer Pons d’Icart. A la dreta, un operari d’Ematsa instal·lant una nova canonada de la xarxa d’abastament d’aigua. CEDIDES

Ematsa inverteix en la resiliència del cicle integral de l’aigua a Tarragona amb millores clau durant el 2025

L

Redacció

’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, tanca l’any 2025 amb un balanç marcat per inversions estratègiques destinades a reforçar la resiliència del cicle integral de l’aigua a la ciutat. Les actuacions més destacades se centren en la modernització de les xarxes de sanejament i d’abastament, amb la rehabilitació de més de set quilòmetres de canonades; la millora de la capacitat de producció pròpia, amb la posada en marxa del pou Renau II; i la nova ETAP de Bonavista. En un context marcat per l’escassetat hídrica, la modernització de les infraestructures és una prioritat estratègica. Mantenir l’eficiència de la xarxa no només garanteix la qualitat del subministrament, sinó que és clau per minimitzar pèrdues i preservar cada gota d’aigua.

Sanejament: 5,5 quilòmetres renovats amb tecnologia innovadora

En el marc del Pla de millora de clavegueram, que preveu la rehabilitació de prop de 32 quilòmetres de la xarxa, fins al desembre del 2025 s’han renovat 5,5 quilòmetres de canonades. La majoria d’aquestes actuacions s’han executat mitjançant el

sistema de mànega, una tecnologia que permet rehabilitar els col·lectors sense necessitat d’obrir rasa, amb la qual cosa es minimitzen les molèsties als veïns. Paral·lelament, s’han dut a terme intervencions amb obra civil per reparar col·lectors i habilitar noves arquetes d’accés en punts estratègics, per facilitar-ne el manteniment futur. Aquestes obres s’han localitzat als carrers següents: Barcelona, Apodaca, Les Coques, Enginyer Cabestany, Pons d’Icart, Assalt i Rambla Nova.

Abastament: millores clau per al rendiment de la xarxa

En l’àmbit de l’abastament, els projectes de renovació s’han centrat en la millora de trams clau per al rendiment de la xarxa. Destaca la renovació de prop d’un quilòmetre de canonada al carrer de Tortosa de Torreforta, a més d’altres actuacions en trams de mida inferior als carrers de Riera Sant Domènec, Blauet, Lleida i Castaños, a l’avinguda Catalunya i a l’entorn del Fòrum de la Colònia. A aquestes obres se suma la connexió, actualment en execució, entre els sectors urbanístics PP9 i PP10. Aquesta actuació representa una millora, ja que permetrà garantir el subministrament als nous desenvolupaments urbans de la zona de Campclar.

La companyia d’aigües també ha DAQUAS —associació que agrupa prop dut a terme la rehabilitació de la ca- de 300 empreses del sector de l’aigua nonada d’abastament al pont d’accés a Espanya—, el volum mitjà d’aigua no a l’avinguda de Roma, sobre el riu registrada se situa en el 19,4%. Francolí. Es tracta d’una infraestructura crítica, ja que és un tram de 150 Producció pròpia: més autonomia i resiliència metres suspès en altura sobre la llera del riu. Per primera vegada en la xarxa Més enllà de l’eficiència de la xarxa, d’aigua potable de la companyia, s’ha la resiliència a llarg termini exigeix optat per utilitzar la tecnologia de garantir la font mateixa del recurs, mànega flexible reforçada. Aquesta una prioritat que Ematsa ha abordat tècnica ha permès introduir una nova amb inversions clau en la producció conducció d’alta resistència dins de la pròpia i en la depuració. Un dels objectius canonada antiga, amb la estratègics de la comqual s’ha creat una nova El clavegueram panyia és millorar la conducció completas’ha renovat en capacitat de resiliència ment estanca sense necessitat de desmuntar la 5,5 km, la majoria de Tarragona mitjaninfraestructura vella. amb sistema de çant l’ús de recursos Les tasques constants mànega, sense propis. En aquesta línia, durant el 2025 de renovació de la xarobrir asa xa d’abastament s’han s’ha dut a terme el projecte de rehabilitació reflectit en el manteniment de l’alt rendiment equipament del pou Durant el 2025 ha iRenau hidràulic assolit el 2024, II, una captació estat rehabilitat històrica construïda als el qual, al tancament de i equipat el pou anys vuitanta que es l’exercici, se situava en el 87,4 %. Aquesta xifra recupera per al servei. Renau II, una es tradueix en un 12,6% captació que data Aquesta actuació ha d’aigua no registrada, suposat una inversió dels anys 80 un percentatge que situa total de 171.340,50 €. Ematsa clarament per A més, han finalitzat sobre de la mitjana del sector. Segons les obres de la nova estació de tractael XVIII Estudio Nacional de Suminis- ment d’aigua potable (ETAP) de Botro de Agua Potable y Saneamiento de navista, una infraestructura clau que

millorarà el tractament de l’aigua a tota la zona de Ponent.

Depuració: millora contínua amb 2 milions anuals

Gràcies a una inversió mitjana anual de 2 milions d’euros, finançada amb el cànon de l’aigua, l’àrea de depuració continua en un procés de millora contínua. Les actuacions més rellevants del 2025 inclouen la millora de les estacions de bombament del Miracle i del carrer de Barcelona, la instal·lació de nous cabalímetres a l’EDAR de Tarragona per a un control més precís del procés i la posada en marxa d’una nova àrea de recepció i tractament de cisternes per a una gestió més eficient i segura.

Recerca i innovació: anticipant-se al futur

El treball del laboratori d’Ematsa és un element clau per anticipar-se a les futures exigències normatives i per investigar solucions efectives davant de contaminants emergents, la qual cosa posiciona l’empresa com una entitat proactiva en la protecció de la salut i el medi ambient. El laboratori es troba immers en un procés d’adaptació a la nova normativa d’aigua potable, que incorpora progressivament el control de nous compostos. Per fer-ho possible, s’ha invertit en nou equipament analític i s’ha desenvolupat un pla de formació específic per al personal tècnic. En paral·lel, Ematsa demostra el seu compromís amb la recerca d’avantguarda participant activament en dos projectes per a l’eliminació de compostos PFA (substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades). Aquests projectes es desenvolupen en col· laboració amb centres d’investigació de referència com Cetaqua i Eurecat.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

dilluns 22 de desembre de 2025

11

En l’anterior mandat, va caure el projecte d’alçar el Centre Aquàtic i de Fitness

La ciutadania ha proposat en més d’una ocasió la creació d’unes ‘segones piscines’ a la zona meridional. Aquest projecte aniria acompanyat d’altres instal·lacions. Tjerk van der Meulen

L’Ajuntament estudiarà la construcció d’una nova «zona d’aigües i activitat física» Esports l L’equipament probablement s’ubicaria al sud, si bé s’està analitzant la seva demanda real Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus estudiarà la viabilitat de crear una nova zona d’aigües i activitat física a la ciutat. El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, explica que, en aquests moments, s’està elaborant el Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM), que analitza les demandes i necessitats d’espais vinculats amb l’exercici. Això no obstant, concreta que, en cas que es confirmi l’interès pel projecte, segurament no consistirà exclusivament en unes piscines, sinó que la idea és disposar d’unes instal·lacions «polivalents» i que estiguin reforçades per «alguna cosa més», com podria ser el servei

de gimnàs. Així mateix, s’atreveix a afirmar que s’ubicaria «a la zona sud». Martín subratlla que és un projecte que requeriria «una inversió molt elevada» i «s’ha de fer bé». Per això, és crucial «tenir molt clara la demanda real que hi ha i el model de gestió, que es compatibilitzi amb la realitat que tenim». El MIEM serà l’eina que permetrà concretar la necessitat —o no— de crear una zona d’aigües i qualsevol altra instal·lació esportiva a la ciutat, així com la demanda que ja hi ha coberta avui dia amb els equipaments vigents. «Una vegada estigui feta aquesta equació entre demanda i oferta, sabrem realment la necessitat que hi ha

L’apunt

Estudiar una piscina municipal al sud, al programa del PSC El PSC va incloure en el seu programa electoral per a les eleccions municipals del 2023 la intenció de revisar el MIEM «per establir les prioritats en instal·lacions esportives». A banda de comprometre’s a «buscar la

màxima complicitat a l’hora del finançament de les noves construccions» i cercar un «millor aprofitament» dels espais existents, el partit proposava, concretament, «estudiar la construcció d’una piscina de gestió municipal en el sector sud de la ciutat per donar servei als habitants de la zona i a la resta de la ciutat». El grup municipal també remarcava la voluntat de desencallar

l’alçament del Pavelló del Molinet per donar servei al seu entorn educatiu. De fet, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya ja estan treballant per establir un conveni que reguli les aportacions dineràries. El consistori espera treure el contracte d’obres en «pocs mesos» i que l’actuació sobre el terreny pugui encetar entre finals del 2026 i inicis del 2027.

d’una zona d’aigües», expressa l’edil. Martín espera tenir el document enllestit «en pocs mesos» i afirma que hi ha «un

treball molt rigorós darrere». Cal recordar que la creació d’unes segones piscines municipals ha estat una propos-

ta formulada per la ciutadania en diverses ocasions. Els usuaris de les instal·lacions del Parc dels Capellans provi-

nents dels barris meridionals han verbalitzat més d’una vegada la idea de tenir una zona on refrescar-se a prop de casa seva. Així mateix, durant les trobades per definir el projecte per concórrer al Pla de Barris i Viles, el veïnat del sud va suggerir que volia que s’aprofités l’ocasió per plantejar una piscina pública i nous espais esportius. Així mateix, el regidor de Salut i Esports apunta que les zones nord, oest i est podrien tenir les seves exigències cobertes per les Piscines Municipals i clubs i entitats esportives, mentre que el sud «potser està una mica més descobert». «Apostaria perquè el MIEM ens digui que ha de ser a la zona sud, d’entrada sembla que hauria de ser així, però serà l’anàlisi qui ens ho determinarà», conclou. El CAIF Aquesta no és la primera vegada, tampoc, que es planteja crear un projecte d’aquestes dimensions. Va ser en l’anterior mandat que es van iniciar els tràmits per construir el Centre Aquàtic i de Fitness (CAIF) en els terrenys annexos al Pavelló Olímpic Municipal. La iniciativa no va arribar a bon port després que l’empresa adjudicatària de les obres i l’explotació, que volia cedir l’oportunitat a una filial seva, no formalitzés el contracte en el termini legalment establert, deixant deserta la licitació, atès que no hi havia una segona empresa que concursés el projecte. L’alcalde del moment, Carles Pellicer, va anunciar que no tornaria a convocar una licitació per l’assumpte i va deixar la decisió en mans del seu successor. El CAIF anava a estar conformat per un conjunt de piscines cobertes i espais complementaris per a la pràctica de l’esport i activitats dirigides. Pretenia assumir 4.000 abonats i requeria una inversió d’uns 8 milions d’euros. De concessió privada, el seu model de gestió va generar polseguera entre l’oposició i els clubs.

12 dilluns 22 de desembre de 2025

Guaita: «El Pla de Barris permet accelerar la transformació del sud» Urbanisme l El govern local celebra que la proposta reusenca hagi estat elegida al Pla de Barris i Viles El calendari d’execució de les accions és de 5 anys, ampliables a 8

Sergi Peralta Moreno La Grossa ha caigut a Reus. La Generalitat de Catalunya va anunciar divendres que el projecte d’evolució dels barris del sud ha estat un dels seleccionats per rebre finançament en la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-29. L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, va afirmar que l’ajut del Govern «permet accelerar les actuacions i la transformació dels barris del sud, amb els quals la ciutat té un deute històric». El pla proposa 31 actuacions que se centren en els canvis físics, les accions sociocomunitàries i la transició ecològica. Amb un pressupost de gairebé 25 milions d’euros, cofinançats entre la Generalitat i l’Ajuntament, el calendari d’execució s’estén durant 5

L’alcaldessa Guaita i els tinents d’alcaldia Llauradó i Rubio, comentant els principals projectes. Aj. Reus

anys, ampliables a 8. L’executiu català n’anirà avaluant el compliment per aportar les partides corresponents.

«És una proposta ambiciosa i transversal plenament alineada amb els objectius de la Generalitat de fer reduir les

desigualtats territorials i socials», va expressar Guaita. Els barris Carrilet, Parcel· les Casas, Fortuny, Juroca i

Montserrat seran els beneficiaris de les intervencions programades. El Carrilet viurà una profunda transformació amb el Mercat del Carrilet com a eix vertebrador, que adoptarà, a més, innovadors usos, però que també afectarà el carrer de l’Escultor Rocamora i l’avinguda del President Macià; un paquet d’actuacions que rebrà un impuls addicional amb la resolució definitiva de l’ajut de 6 milions d’euros provinents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). A tocar s’alçarà l’escola bressol municipal L’Ametller,

El Temple de la Puríssima Sang reobre «amb limitacions»

que al gener començarà a ser una realitat amb la col·locació de la primera pedra, i just al costat, es renaturalitzarà el pati de l’Escola Eduard Toda. Una de les vies principals de la zona meridional és el carrer d’Astorga, que evolucionarà per convertir-se en un eix cívic que faciliti la connexió a peu i en bici amb el centre i l’estació de tren del nord. Al barri Fortuny, s’estan rehabilitant pisos per millorar-ne l’accessibilitat i l’eficiència energètica. L’afectació no només serà de caràcter urbanístic, sinó que el Pla de Barris aportarà pressupost per a la dinamització dels horts urbans creats per a l’ocasió. El programa Xarxa als Barris, que utilitza el joc lúdic per combatre la vulnerabilitat social, accions de formació per a l’ocupació, la creació d’un punt d’informació per a persones de més de 60 anys i de zones d’esbarjo per a gossos, l’habilitació de nous passos de vianants, l’activació de tallers de teràpia canina o l’establiment de minideixalleries fixes i punts de recollida de roba són exemples de les actuacions que arribaran abans gràcies a l’ajut del Govern.

Unes cinquanta persones van agrupar-se per presenciar l’instant

Religió l S'ha habilitat un espai a la veneració segregat de les obres Sergi Peralta Moreno El Temple de la Sang ha reobert «amb limitacions». La Junta de Govern cessada per l’Arquebisbat de Tarragona ha decidit habilitar un espai segregat de les obres de la nau central per a l’exposició al culte públic, la veneració i la devoció de les imatges del Sant Crist de la Sang, la Mare de Déu de la Soledat i el Crist Jacent en el Sepulcre. Els fidels troben l’espai just a l’entrada a la parròquia, on també hi ha uns sobres per a aportacions per finançar uns treballs que el sector insurgent concreta que «s’estan desenvolupant segons els terminis previstos». El Temple de la Sang ha romàs tancat els últims temps per dur a terme obres «de sanejament i manteniment» per «garantir-ne la seguretat estructural i la conservació», segons la junta cessada. L’objectiu és reobrir

La gent esperava capturar un moment màgic. Tjerk van der Meulen

Ciutadans entrant i sortint del Temple de la Sang diumenge. Diari Més

L’Arquebisbat havia decidit suspendre tot acte de culte a la parròquia de la Sang definitivament les portes per Quaresma, Setmana Santa i Pasqua. L’actualització arriba dies després que l’arquebisbe

de Tarragona, Joan Planellas, suspengués «tot acte de culte, així com també qualsevol manifestació pública de pietat o devoció» al Temple, una situació que es mantindria «mentre duri la situació irregular causada per part d’alguns membres de la Congregació de la Sang, que no la representen legítimament».

Els núvols frustren la celebració del solstici d’hivern al c/ del Vidre Tradició l Impedeixen que desenes de persones vegin el sol traspassant el campanar Sergi Peralta Moreno Cada 21 de desembre, al voltant de les 10 hores, a Reus es viu un fenomen màgic, amb el Sol travessant els finestrals del campanar de la Prioral. El carrer del Vidre ha

esdevingut el punt predilecte per presenciar la imatge i, 30 minuts abans del moment, ja hi havia gent fent acte de presència per assegurar-se el millor lloc. Els instants previs servien per testar els objectius, trobar el millor angle, te-

nir llestos els telèfons mòbils i les càmeres fotogràfiques per immortalitzar l’àuria estrella. Això no obstant, els núvols no van permetre celebrar el solstici d’hivern com una cinquantena de persones anhelaven. «Ara mateix està una mica complicat», es xiuxiuejava, mentre encara hi havia qui buscava un indret on parar i alçar la vista. Amb el repic de les campanes marcant les 10, el silenci es feu al carrer del Vidre, però la grisor del cel impedia veure-hi més enllà. «Enguany no podem fer la foto, no han escombrat el cel», se sentia. La fila, que pràcticament arribava a la placeta dels Argenters, es desfeia cerimoniosament, capcota, sense haver assolit el desig. No seria fins al cap d’unaquart d’hora que una clariana aportà certa alegria als pocs que havien perseverat, parsimoniosos, en el mateix lloc, amb una carícia de llum íntima.

dilluns 22 de desembre de 2025

13

L’arrelada tradició dels Retaules Vivents arriba a les 37 edicions Nadal l Amb 37 edicions, els Retaules Vivents ja s'han convertit en una tradició de Nadal ben arrelada a Reus. El Parc de Sant Jordi va tornar a ser, ahir, l'escenari de set escenes que relaten el naixement de Jesús. Desenes de persones van apropar-se per gaudir de la proposta, organitzada pel Patronat Foc

Nou. Corprenedor fou el moment que començà a entonar-se O Fortuna. Abans que els joves iniciessin la representació, mossèn Joaquim Fortuny, prior de Sant Pere, va aprofitar l’ocasió per pensar «en els pobres d’avui, i els sensesostre, i tothom que pateix». «Em faig una pregunta: puc fer alguna cosa?», va plan-

tejar, mentre enunciava els episodis. També va recordar Antoni Gaudí i la Sagrada Família. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar que els Retaules Vivents ja formen part «de l’ADN de casa nostra». Tornaran a interpretar-se els dies 25, 26 i 27 de desembre, a partir de les 19.30 hores. SPM/TvdM

GESTIÓ del dol

Cadires buides: l’absència i el dol per Nadal Fundació Mémora ofereix suport, a través dels seus grups de dol, per tal d’aprendre a conviure amb la pèrdua en aquestes dates tan assenyalades

A

Redacció

l desembre comença el compte enrere per a Nadal: polvorons, nadales, llums i, sobretot, les trobades i menjars familiars. Aquesta celebració i il·lusió característica del moment pot complicar-se amb l’absència d’un ésser estimat que deixa darrere seu una cadira buida en una taula abans completa. En aquest sentit, els professionals de Fundació Mémora a Tarragona, coneixedors de la importància de situar-se al costat dels afectats, han atès una trentena de persones des de la posada en marxa del seu grup de dol l’any 2021 i han acompanyat a un total de 50 famílies que han transitat per la pèrdua d’un fill. En concret, l’entitat compta amb un equip de fins

a 60 professionals a la zona. Durant aquest últim mes de l’any s’intensifiquen els sentiments i emocions que travessen moltes persones. Per això, la psicòloga de la Fundació Salut i Persona i coordinadora dels grups de dol de Fundació Mémora, Cristina Mombrú, destaca que per Nadal «la demanda de consultes es multiplica i és molt important comptar amb espais que permetin als professionals desconnectar fora del treball. També és possible parlar-ho amb altres companys per a alleugerir la càrrega de cadascú».

Afrontar el dol per Nadal

En els grups de dol, l’acompanyament es tradueix també en eines pràctiques per a fer front a aquestes setmanes tan complexes per a algunes persones.

La demanda de suport als grups de dol de la Fundació Mémora es multiplica durant aquestes dates nadalenques. CEDIDA

Segons Teresa Lapiedra, infermera especialitzada en dol de l’Hospital Santa Caterina de Salt, en aquestes setmanes és important «donar-se permís a un mateix per a sentir, adaptar-se i cuidar-se. Per exemple, podem planificar els dies segons les necessitats que tinguem i, encara que tinguem uns plans, és important ser comunicatius amb l’entorn i canviar-los si veiem que no podem sostenir-los i necessitem un espai quan les emocions es

desborden». Carme Cortizo, Al mantenir una destaca A més, és essencial infermera especialitzatreballar la relació amb tradició, adaptar- da en dol. A l’hora de els rituals nadalencs, que la o crear-ne una mantenir una tradició, poden ser refugi o deto- nova és important adaptar-la o crear-ne nant. «Aquesta època de parlar-ne i ser una nova l’important és l’any està marcada per que les decisions es parflexibles lin, siguin flexibles i resles tradicions familiars pectin el ritme de cada repletes de records amb els nostres sers estimats. En aquest persona. Donar espai a l’absència no sentit, la memòria pot ser evocado- significa renunciar a tot, sinó trobar ra del dolor o consol de cadascun», una manera possible d’estar.

~ FUNDACIÓ MÉMORA ~

14 dilluns 22 de desembre de 2025

Salou amplia la xarxa de videovigilància municipal amb 22 càmeres intel·ligents Tecnologia l El sistema incorporarà analítica intel·ligent per reforçar la seguretat i el control del trànsit en punts estratègics S’instal·laran en punts estratègics com a l’avinguda Carles I o a la plaça Europa

Redacció L’Ajuntament de Salou ha obert el procés de licitació per al subministrament i la instal· lació de 22 noves càmeres de seguretat, videovigilància i control del trànsit, que s’integraran a la xarxa municipal existent i incorporaran tecnologia d’última generació amb analítica intel·ligent. Aquesta actuació permetrà complementar i actualitzar el sistema de videovigilància del municipi, que actualment ja compta amb prop d’un centenar de càmeres operatives, i s’emmarca en l’estratègia del govern municipal per reforçar la seguretat ciutadana, millorar la mobilitat urbana i avançar en la modernització dels serveis públics. Les noves càmeres es col· locaran en punts estratègics amb elevada intensitat de trànsit, com l’avinguda Carles I, la plaça Europa i altres zones on cal reforçar la cobertura actual de vigilància. La seva

La licitació permetrà actualitzar càmeres antigues i ampliar la cobertura

La instal·lació de 22 càmeres reforçarà el sistema municipal, que ja disposa de 90 equips. Ajuntament de Salou

instal·lació permetrà ampliar el control del trànsit rodat i disposar de més eines per a la prevenció i gestió de situacions quotidianes al municipi.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que la incorporació d’aquestes 22 càmeres «vindrà a complementar les 90 que ja tenim

instal·lades, reforçant la seguretat i el control del trànsit rodat». Granados ha remarcat que la seguretat i la convivència són aspectes clau per al

municipi i ha destacat l’aposta del govern municipal per la tecnologia més avançada, amb millor qualitat d’imatge i sistemes d’intel·ligència artificial que permetran a la Policia Local un control més eficient de les situacions del dia a dia i dels punts del municipi que requereixen una atenció especial. Per la seva banda, el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, ha assenyalat que aquesta licitació «forma part del pla de millora dels sistemes tecnològics des-

tinats a la seguretat pública» i ha subratllat que l’objectiu és actualitzar les càmeres més antigues i reforçar l’aplicació de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, dins del cos policial. Compromís municipal Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Salou referma el seu compromís amb una ciutat més segura, moderna i eficient, on la tecnologia es posa al servei de la convivència, la mobilitat i el benestar col· lectiu. El reforç dels sistemes de videovigilància i control del trànsit s’entén com una eina per millorar la gestió de l’espai públic, optimitzar els recursos municipals i donar una resposta més àgil a les necessitats quotidianes del municipi. El govern local aposta així per la innovació tecnològica com a element clau per garantir la tranquil·litat de veïns i visitants i per avançar cap a un model de ciutat adaptat als reptes actuals.

Vila-seca aprova definitivament el pressupost municipal per al 2026 Política l La sessió també exigeix la convocatòria de la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp i aprova mocions sobre finançament local Redacció El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca, celebrat el darrer dijous, va aprovar definitivament el pressupost municipal per a l’any 2026 després de desestimar les al·legacions presentades pel grup municipal de Vila-seca en Comú. Amb aquest acord, el consistori va donar llum verda als comptes de l’any vinent, que queden ratificats un cop rebutjada l’esmena formulada durant el període d’exposició pública. En la mateixa sessió, el plenari va aprovar també la modificació del model de fitxes

de la funció interventora, així com el canvi en el calendari de les sessions plenàries dels mesos de juny i desembre de 2026, que passen a celebrar-se els divendres 19 de juny i 18 de desembre, respectivament. En l’àmbit de Serveis Generals, Relacions Cíviques i Seguretat, es va donar el vistiplau a l’increment de les retribucions del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament i dels patronats municipals. L’augment serà del 2,5%, amb efectes des de l’1 de gener de 2025, i s’hi afegirà un increment addicional de l’1,5% a partir de l’1 de gener de 2026.

El plenari va aprovar igualment la modificació del catàleg i de les fitxes descriptives dels llocs de treball, així com el conveni marc d’encàrrec de gestió entre la Mancomunitat Gestora dels Recursos Híbrids de Salou i Vila-seca i l’Ajuntament de Vila-seca. D’altra banda, el Ple va debatre quatre mocions. Tres van prosperar i una va ser rebutjada. Entre les aprovades, destaca la moció de Vila-seca Segura per exigir la convocatòria de la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, que va rebre el suport unànime dels 21 regidors. També

Imatge del plenari municipal de Vila-seca celebrat el darrer dijous al vespre. Ajuntament de Vila-seca

es van aprovar dues mocions presentades per Decidim Vila-seca, una per reclamar una reforma urgent del finançament local i una altra sobre

el futur del pressupost de la Unió Europea i el paper dels ens locals, amb 19 vots a favor i l’oposició dels dos regidors de Vox. La moció de Vila-seca

en Comú per defensar la salut pública i el dret a l’aire net al Camp no va prosperar, amb tres vots a favor, tres abstencions i quinze vots en contra.

dilluns 22 de desembre de 2025

15

Torredembarra porta a ple un pressupost de 30 milions d’euros per a l’any vinent Política l Els comptes aposten per la contenció fiscal, amb un increment del 2,79%, i el reforç dels serveis municipals Redacció L’Ajuntament de Torredembarra celebrarà un ple extraordinari el pròxim 29 de desembre en què se sotmetrà a aprovació el pressupost general per a l’exercici 2026, que ascendeix a 30.094.595 euros, un 2,79 % més que el de 2025. Segons ha explicat l’alcalde, Vale Pino, es tracta d’un pressupost marcat per la contenció, amb la voluntat de no incrementar les ordenances fiscals i de garantir el manteniment dels serveis municipals. L’alcalde ha subratllat l’esforç d’ajust que representa

per al municipi, que no supera els 20.000 habitants i ha destacat l’esperit de consens amb què s’ha treballat. Pel que fa a les despeses, el regidor d’Hisenda, Eduard Rovira, ha detallat que el capítol de personal augmenta un 7,76 % per donar resposta a les necessitats reals dels serveis municipals. En aquest sentit, el ple també abordarà la modificació de la Relació de Llocs de Treball per adaptar l’estructura municipal. Es reforçarà la Policia Local, es recuperarà la plaça de psicòleg o psicòloga de Joventut i es dotaran nous llocs com

un tècnic auxiliar informàtic, dos auxiliars i un mestre de llar d’infants, així com un arquitecte per preparar projectes vinculats a la Llei de Barris. La compra de béns corrents i serveis es manté pràcticament estable, amb un increment de l’1,05 %, mentre que les despeses financeres baixen un 23,29 %. En l’àmbit dels ingressos, es preveu un augment moderat de l’1,80 %, amb els impostos directes pràcticament congelats i una reducció de les taxes. Destaquen els 10,86 milions previstos d’IBI urbà i l’increment del 38,46 % de

Moment de la roda de premsa en què es van presentar els comptes municipals del 2026. Aj. de Torredembarra

Les inversions arriben als 2,9 milions d’euros, amb obres a l’espai públic i nous vehicles l’ICIO per la previsió de més activitat constructiva. L’alcalde també ha fet referèn-

cia a un possible acord amb l’empresa Teyco, que permetria destinar 320.000 euros a pressupostos participatius. Si no prospera, la partida es finançarà amb el romanent de tresoreria. El capítol d’inversions puja fins als 2,91 milions d’euros, amb actuacions destacades

com la reurbanització de diversos carrers, la compra de vehicles per a la Policia Local i Protecció Civil i millores a equipaments esportius. Per finançar-les, es preveu un préstec de 2,6 milions d’euros, mantenint una ràtio d’endeutament del 44,35 %, molt per sota del límit legal.

16 dilluns 22 de desembre de 2025

Mercadona donarà més vacances i una paga extraordinària afegida a tots els treballadors l’any vinent Laboral l La decisió també beneficia els 1.600 empleats de la companyia a la demarcació de Tarragona Redacció El Comitè de Direcció de Mercadona ha acordat l’ampliació del període de vacances en una setmana més, que passa de 30 a 37 dies a l’any, per als 110.000 treballadors de la companyia. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l’any 2026 a Espanya i Portugal i es consolidarà per a la resta d’anys. La companyia explica que la mesura «suposa una gran millora en la jornada anual dels treballadors i persegueix que tots els que formen Mercadona estiguin compromesos i satisfets al 100 %». En el cas de la demarcació de Tarragona, aquesta mesura beneficiarà a més de 1.600 treballadors. Aquesta iniciativa suposarà un cost de 100 milions d’euros anual per Mercadona. Representa, segons l’empresa, l’evolució del model propi de Recursos Humans de la companyia, «basat en escoltar i donar resposta a les necessitats dels seus equips». Es tracta, segons indica duna «relació que permet analitzar propostes i, en cas d’aportar valor, com és el cas d’aquesta ampliació de les vacances, implementar-les per continuar reforçant la qualitat dels llocs de treball i l’eficiència conjunta.»

ment de Cambrils ha produït més de 500 litres d’oli solidari a partir de les oliveres situades en diverses zones verdes municipals. La iniciativa, celebrada el darrer divendres, ha permès elaborar un total de 504 litres d’oli verge extra, que s’han envasat en 252 garrafes de dos litres i s’han lliurat a les entitats socials del

Educació l

L’Ajuntament de Cunit ha fet un pas clau per garantir el futur educatiu del municipi amb la confirmació del segon institut, una decisió que es va oficialitzar el darrer dijous durant la reunió de la Taula de Programació Local amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Ja el pròxim mes de setembre, als terrenys de la zona de Can Torrents, el municipi disposarà d’una subseu de l’Institut Ernest Lluch i Martín, amb un mòdul provisional de més de 300 metres quadrats per donar resposta a les necessitats educatives. A partir del curs 27-28, aquest espai s’ampliarà i entrarà en funcionament el nou Institut Antoni Benaiges de Cunit. L’alcalde, Jaume Casañas, ha destacat que es tracta d’una prioritat assolida gràcies al treball constant, el diàleg i la implicació de tota la comunitat educativa. Redacció

Renovada la cartelleria de la Ruta de la Guerra Civil Imatge d’arxiu de dos dels 110.000 treballadors de Mercadona que gaudiran d’una nova paga extraordinària i més vacances el 2026. Cedida

De la mateixa manera, el Comitè de Direcció de Mercadona ha decidit, per segon any consecutiu, repartir el pròxim mes de març una gratificació extraordinària de 280 milions d’euros, corresponent a una mensualitat, que se sumarà a la retribució variable, d’una o dues men-

Aquest 2025 la companyia ja havia incrementat els salaris un 8,5%

sualitats depenent de l’antiguitat de cada treballador. Amb aquesta decisió, Mercadona, assenyala, «reconeix, a més, l’esforç individual i col· lectiu del seu extraordinari equip, pilar fonamental per aconseguir any rere any uns resultats magnífics en productivitat, eficiència i gestió,

clau per assolir les metes i objectius marcats, després d’haver incrementat els salaris del 100% de la plantilla un 8,5% aquest any 2025.» El conjunt d’aquestes mesures destinades als treballadors, representen per a la companyia un esforç inversor de 380 milions d’euros.

Cambrils elabora més de 500 litres d’oli solidari amb oliveres municipals Compromís l L’Ajunta-

El segon institut de Cunit serà una realitat el curs vinent

municipi per a la seva distribució entre les famílies més vulnerables. L’alcalde, Oliver Klein, i la regidora de Benestar Social, Mar Espanya, van lliurar l’oli als representants de la Xarxa de Distribució d’Aliments, integrada per Càritas Santa Maria, Càritas Sant Pere i la Creu Roja. Klein va destacar l’orgull que suposa aquesta col·laboració amb

empreses locals per produir un aliment de qualitat i fer-lo arribar a les persones derivades des dels serveis socials. La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de Jardineria Bordera, encarregada de recollir prop de 4.000 quilos d’olives arbequines, i de la Cooperativa Agrícola, que n’ha fet l’elaboració i l’envasat. DM

Acte de lliurament dels 504 litres d’oli solidari a entitats socials. Cedida

Cambrils l L’Ajuntament de Cambrils ha renovat la cartelleria de la Ruta dels Espais de la Guerra Civil en uns treballs realitzats la setmana passada pel Museu d’Història de Cambrils, que gestiona aquest recorregut. L’actuació ha permès substituir la senyalització malmesa pel pas del temps i les inclemències meteorològiques, amb la renovació de nou cartells entre cartelleres i monòlits distribuïts al llarg de la ruta, que s’inicia al Molí de les Tres Eres i finalitza a la Torre del Llimó, al Barri Antic. Els treballs es van encarregar a l’empresa Geosilva per un import de 4.850,26 euros, finançats amb el pressupost del museu. La ruta es pot visitar de manera autònoma o guiada amb reserva prèvia i forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, amb vocació educativa, turística i de foment cultural. Redacció

dilluns 22 de desembre de 2025

17

E

l Nàstic fa més d’un any que no encadena dues victòries consecutives fora de casa. Dels últims 27 partits a domicili, només n’ha guanyat sis. Fa pocs dies, davant la Junta d’Accionistes, el president Lluis Fàbregas va dir que l’objectiu és pujar de categoria, «sense haver de patir tant». Després de la derrota a Antequera, si no es millora la dinàmica lluny del Nou Estadi, és impossible acabar primer. Tornem a un Nàstic de dues cares, on la defensa va tornar a condemnar als de Cristóbal Parralo a Antequera. Massa tova i especulativa. El primer gol dels andalusos, al minut 7, va enrojolar la cara dels futbolistes. Camus, que no va poder controlar Ousama Siddiki en tot el partit, no va tapar una centrada. Alba es va adormir i tampoc la va rebutjar. La pilota al segon pal cridava que algú l’agafés, però Moi Delgado i Rebollo no es van entendre i Bibiany va aprofitar el regal. Un gol infantil, però que evidencia les mancances defensives del Nàstic. Els malaguenys amb una sabata, Siddiki, i una espardenya, Moha Bassele, ho van aprofitar. Ca- El Nàstic va generar força oportunitats per empatar, movent l’esfèric amb paciència davant un mur defensiu, però va fallar l’última passada o xut. Gimnàstic mus es va veure superat, i sense ajuda dels seus companys, per l’extrem marroquí, que va marcar un golàs Futbol l El Gimnàstic només ha guanyat 6 dels últims 27 partits lluny de Tarragona abans de la mitja hora de partit. El balanç defensiu va ser horrible. Abans, David Alba va abandonar el verd lesionat i va entrar Enric Pujol, que afrontava el partit on tindria més minuts aquesta temporada fins ara. El de Gandesa va estar bé en la sortida de pilota, però va donar una funcionar a estones i Alex Jiménez mur defensiu, però fallava l’última grana va rebre a Sabadell i Vila-real Fragilitat sensació d’impotència exasperant es va retrobar amb el gol després de passada o xut. Cedric, tot i moure’s sense merèixer-ho, a Antequera se en el tercer gol. rescatar una pilota en un córner. La bé, continua negat de cara a gol, li van escapar tot i fer més mèrits. La defensa grana és la Tot va començar al mig del camp primera part no va ser meravellosa mentre Jaume Jardí continua lide- Karma futbolístic. Si res no canvia, que més gols encaixa i amb una entrega paupèrrima de ofensivament, però solvent. A la se- rant l’equip. Els punts que el conjunt tornarà a tocar patir per pujar. del grup (24 gols) Marc Moltavo cap a Pujol. Siddiki, gona, després de l’expulsió al minut que potser va rebre ahir la trucada 50 de Javi Antón, el camp va fer baiRESULTATS CLASSIFICACIÓ del seleccionador del Marroc per xada cap a la porteria andalusa. L’apunt Jornada 17 Primera RFEF Equip Pts J G E P GF GC emportar-se’l a la Copa Àfrica, va ser Algeciras-Villarreal B 0-0 1.At. Madrileño 33 17 10 3 4 25 13 el més murri recollint la pilota. Es va Canvis massa tard 2-0 2.Sabadell 32 17 8 8 1 17 7 Eldense-Betis Dep. fer com va voler al central tarragoní i Però l’entrenador grana va trigar Marbella-Hércules 0-1 va afusellar Rebollo. L’últim gol, a les massa en fer alguns canvis. Al 67 va 3.Europa 29 17 8 5 4 23 17 Tarazona-Teruel 3-2 acaballes i amb el partit trencat, va entrar Cedric, però el partit demana4.Real Murcia 26 17 7 5 5 19 16 ser la cirereta del pastís. El Nàstic és va a crits que entrés Juanda per Pau Antequera-GIMNÀSTIC 4-2 5.Eldense 26 17 6 8 3 19 17 l’equip que més gols encaixa, 24, del Martínez. L’extrem de Blanes no va Alcorcón-UD Ibiza 2-2 6.Cartagena 26 17 7 5 5 16 14 seu grup, empatat amb el Betis De- estar encertat i amb la defensa de Sevilla At.-At.Sanluqueño 2-1 7.Teruel 26 17 7 5 5 15 15 portivo, el cuer. La defensa és la cara l’Antequera traient aigua de la barca, Cartagena-J.Torremolinos 3-0 8.Hércules 25 17 7 4 6 24 24 més dèbil dels grana i ja plana una l’habilitat en l’u contra u de Juanda Real Murcia-Europa 3-1 qüestió. És un problema de l’entre- era una arma a explotar. No va en9.GIMNÀSTIC 25 17 7 4 6 24 24 Sabadell-At.Madrileño 2-0 nador o de la qualitat dels trar fins al 79, de la mà 10.Antequera 22 17 5 7 5 21 19 jugadors? Sens dubte, d’Almpanis. I el colombià PRÒXIMA JORNADA 11.Algeciras 22 17 6 4 7 16 18 serà una àrea a reforçar i el grec van tenir oporAlcorcón-Cartagena 12.Tarazona 22 17 6 4 7 12 15 Pintades nazis al bus en la al mercat d’hivern. tunitats per empatar el At. Madrileño-Tarazona 13.Villarreal B 21 17 5 6 6 21 17 La cara positiva dels partit. Abans, Marcos prèvia del partit J. Torremolinos-GIMNÀSTIC de Parralo és l’atac. Si fos Baselga, com el davanter 14.Alcorcón 21 17 5 6 6 15 18 Teruel-Antequera La prèvia del partit a Antequera va estar marpel joc ofensiu, el Nàstic de categoria que és, va 15.UD Ibiza 20 17 4 8 5 14 17 Algeciras-Sevilla Atlético cada per un acte vandàlic. El matí del matx no es va merèixer perdre tornar a mullar i a signar 16.J. Torremolinos 19 17 4 7 6 19 22 Hércules-Sabadell el bus del Gimnàstic va aparèixer amb pintaal Maulí. Els grana van un gran partit. 17.Sevilla Atlético 18 17 4 6 7 12 14 UD Ibiza-Eldense des nazis i insults a la institució. També es van bascular bé els atacs i van El Nàstic va generar 18.Marbella 15 17 3 6 8 10 16 Betis Dep.-Europa causar desperfectes al vehicle. L’empresa trobar centrades amb peforça oportunitats, mo19.At.Sanluqueño 15 17 3 6 8 15 22 Hife va denunciar els fets a la Policia. Villarreal B-Marbella rill a la primera part. vent l’esfèric amb Oriol Castro Sanz La pressió alta va paciència davant un Atl.Sanluqueño-Murcia 20.Betis D. 11 17 2 5 10 11 24

Així és impossible acabar primer

18 dilluns 22 de desembre de 2025

El Reus acaba un 2025 de somni amb victòria i en posicions de play-off d’ascens Futbol l Els roig-i-negres van guanyar al Torrent en l’últim partit d’un any històric pel club (4-2) Oriol Castro Sanz El Reus FC Reddis va tancar un 2025 que tothom recordarà de la millor forma. El conjunt de Marc Carrasco va superar al Torrent per 4 gols a 2 en un partit atractiu. Una victòria que consolida els roig-i-negres en les posicions de play-off d’ascens a Primera RFEF. El partit contra els valencians va arrencar vibrant. Al minut quatre el capità Xavi Jaime va estrenar el marcador amb un xut des de l’interior de l’àrea. Però el Torrent va reaccionar aviat i al minut

13 Raúl Caballero va signar l’empat després d’una pèrdua de pilota del Reus. El conjunt local va dominar el partit, però abans del descans no va poder perforar la porteria valenciana. Segona part embogida Així, els gols van arribar a la segona part de les botes de Ricardo Vaz a passada de Benito. Minuts després, Sandro Toscano feia el tercer i l’afició de l’Estadi Municipal va respirar més alleugerida. Tot i que momentàniament. El partit va embogir i Boris Kouassi va fer el segon gol del Torrent. La

bogeria va continuar al verd i al minut 69 Serrano va fer el quart i definitiu gol del Reus. Els últims vint minuts de partit van ser més calmats amb els reusencs administrant amb solvència el marcador. A les acaballes del partit van ser expulsats el visitant Llambrich i el segon entrenador del Torrent. El treball de la base «Els canvis ens han donat un plus d’energia. Hem carregat l’àrea com volíem. No podem normalitzar el que està fent l’equip, fa no molt no hi havia equip a Reus», va desta-

El CV Sant Pere i Sant Pau cau a la pista d’un sòlid CV Manacor Voleibol l Els cooperativistes no troben la primera victòria Redacció Tot i no haver aconseguit encara la primera victòria, l’Instercap Asisa Tarragona SPSP volia tancar l’any de la millor manera possible en una pista que recentment li havia portat moltes alegries: la del CV Manacor. En el primer

set, els locals van assumir el control amb rapidesa, aprofitant els errors no forçats del conjunt tarragoní. A mesura que avançaven els punts, els cooperativistes es van anar trobant més còmodes sobre la pista i van aconseguir escurçar diferències. Tot i això, no va ser suficient, ja que el

CV Manacor va mostrar més determinació en el tram decisiu del parcial i es va acabar imposant per 25 a 18, mantenint les distàncies establertes des de l’inici. La segona mànega va presentar un guió diferent al del primer set. L’arrencada va ser molt igualada, però pro-

Imatge d’arxiu del capità del Reus FC Reddis, Xavi Jaime. Gerard Martí

Marc Carrasco va destacar el treball que s’ha fet al futbol base del club car Marc Carrasco a roda de premsa. El míster va destacar el treball al futbol base. «El

millor del 2025 no ha sigut l’ascens, sinó que molts nens a la ciutat van amb la samarreta del Reus. És un orgull», va dir Carrasco. Pel que fa a l’equip, Carrasco va exposar que «com més versàtils siguem, més rics serem». Així tot, el Reus acaba el 2025 amb 27 punts, sumant

gressivament el CV Manacor va aconseguir obrir forat al marcador, fet que li va permetre afrontar el tram final amb més calma. Malgrat que el resultat va tornar a ser de 25 a 18, les sensacions van ser diferents. En el tercer set es va tornar a viure una notable igualtat en els primers compassos, però quan els locals van tenir l’oportunitat, es van distanciar i van marcar el ritme del joc. Sòlids durant tot l’enfrontament, van tancar el partit amb un nou 25 a 18. D’aquesta manera, l’equip acaba el 2025.

Imatge d’arxiu del CV SPiSP. Francis Cazorla

L’Ibersol CBT guanya a Igualada i tanca l’any com a segon classificat de la Tercera FEB

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Preciosos 17 añitos cariño, por dentro y por fuera. Felicidades Pitu. Te queremos

vuit victòries en el seu debut a Segona RFEF. El Barça Atlètic, amb 25 punts i un partit menys, marca les posicions de play-off. La lliga cada cop està més igualada i l’any que ve cada punt valdrà or. El pròxim partit serà el dia 4, a les 19 hores, al camp de l’Atlètic Lleida.

Qué grande te haces Greg! Esperamos que tengas un día maravilloso y que no lo olvides nunca. Te queremos muchísimo. Las tatas y los papás te deseamos un feliz cumple.

Bàsquet l L’Ibersol CBT va aconseguir una nova victòria de prestigi a la pista del Mombus Igualada, rival directe en la lluita per les posicions capdavanteres (76-85). La victòria permet al CBT tancar l’any amb un balanç de 10 victòries i 2 derrotes que el consoliden a la segona posició de la Tercera FEB, només per darrere del Mollerus-

sa. Sense Dani Stefanuto, els jugadors de Toni Larramona van ser capaços de portar el partit al seu terreny en l’últim quart, que havien començat 4 punts per sota després de 30 minuts amb constants alternatives al marcador. Jan Campeny va liderar de gran forma l’atac dels tarragonins (18 punts i 4 triples). Arnau Montreal Quesada

dilluns 22 de desembre de 2025

Victòria del PP a Extremadura amb un Vox clau i un PSOE enfonsat Política l Els comicis deixen un PP sense majoria, Vox dobla representació i el PSOE perd deu escons La participació se situa en el 62,6%, més de set punts per sota del 2023

Agències El primer assalt del nou cicle electoral va deixar ahir diumenge a la nit un escenari polític sacsejat a Extremadura, amb una victòria del PP que no li garanteix governar en solitari i una forta patacada del PSOE. Els populars, encapçalats per María Guardiola, es van imposar amb 29 escons, un més que el 2023, però es van quedar a quatre de la majoria absoluta i continuaran depenent de Vox per assegurar l’estabilitat de la legislatura. El resultat confirma un gir a la dreta, però també consolida la dependència del PP de l’extrema dreta. El PSOE va patir una desfeta sense precedents en un dels seus principals feus històrics. Els socialistes van perdre deu diputats, van baixar

ciat de la jornada electoral. L’extrema dreta va doblar representació, passant de 5 a 11 escons, i va superar el 18% dels vots, reforçant el lideratge de Santiago Abascal. L’avançament electoral, convocat després del bloqueig pressupostari, no va alterar aquest equilibri i manté Vox com a actor imprescindible per al govern autonòmic. Un col·legi electoral d’Extremadura durant les eleccions autonòmiques d’aquest diumenge. EFE / Jero Morales

fins als 18 escons i van quedar disset punts per sota del PP. El candidat socialista, Miguel Ángel Gallardo, va admetre

que el resultat havia estat «molt dolent», mentre el partit acusava el desgast acumulat després de mesos marcats

per polèmiques estatals i una campanya condicionada pel context polític espanyol. Vox va ser el gran benefi-

Participació a la baixa La jornada electoral també va estar marcada per una forta desmobilització. La participació es va situar en el 62,64%, més de set punts per sota de

19

la registrada el 2023, amb una caiguda especialment accentuada a Badajoz. Aquest descens va penalitzar especialment el PSOE i va reforçar el pes del vot conservador. A l’esquerra del PSOE, Unides per Extremadura va resistir millor l’impacte i va millorar resultats, passant de 4 a 7 escons. Des de l’espai de Sumar van qualificar el balanç de «preocupant», però també com una crida a activar l’electorat progressista. El veredicte provisional de les urnes dibuixa així un escenari polític fragmentat, amb un PP condicionat per Vox, un PSOE tocat i una extrema dreta clarament reforçada. El resultat d’ahir diumenge, encara amb l’escrutini pendent de tancar-se definitivament a les 23 hores, s’interpreta com un avís de cara a les pròximes cites electorals a l’Estat. Extremadura obre així un nou cicle polític marcat per la dependència de pactes i un escenari d’incertesa que pot tenir continuïtat en altres territoris, especialment en un calendari electoral que s’anuncia intens durant els pròxims mesos, amb diverses convocatòries a l’horitzó.

PROPOSTES CULINÀRIES

Quins aperitius de Nadal combinen millor amb el cava El Cava Brut de Castell d’Or, guardonat amb un Gran Or als Premis Vinari 2025

Q

Redacció

uan arriba el Nadal, les taules s’omplen de llums, de retrobaments i de brindis. I si hi ha una beguda que simbolitza la celebració, aquesta és el Cava. Enguany, el Cava Brut de Castell d’Or brilla amb llum pròpia després d’haver estat reconegut amb el Gran Or als Premis Vinari 2025, el màxim guardó d’aquests prestigiosos premis del vi català. Un reconeixement que consolida la seva qualitat i el posiciona com una de les millors opcions per brindar durant les festes.

El maridatge perfecte per al Nadal

Un Cava fresc i elegant mereix companys a la seva alçada. La seva estructura i acidesa harmoniosa el converteixen en un acompanyant

excel·lent per a múltiples propostes gastronòmiques nadalenques. 1. Formatges suaus i cremosos: El seu caràcter brut equilibra la textura dels formatges tous com el brie o el camembert, aportant frescor i ressaltant-ne la dolçor natural. Una combinació perfecta per començar el sopar amb elegància. 2. Marisc i peix fumat: El maridatge clàssic per excel· lència. El Cava Brut de Castell d’Or potencia la frescor de plats com les gambes a la planxa, les cloïsses al vapor o el tàrtar de salmó, creant un contrast vibrant i molt nadalenc. 3. Pernil ibèric i embotits tradicionals: Les bombolles fines del cava netegen el paladar i equilibren la intensitat dels embotits, especialment del pernil ibèric. Una combinació sen-

El Cava Brut de Castell d’Or és fresc i elegant, ideal per a compartir durant aquestes celebracions. CEDIDA

zilla, però infal·lible per als amants dels sabors autèntics. 4. Torradetes amb paté o foie: Un toc de luxe per a la taula de Nadal. La textura cremosa del foie gras troba en el cava el contrapunt ideal, amb una acidesa que equilibra la riquesa del plat i el fa més lleuger. 5. Broquetes mediterrànies: Per a opcions més fresques, tenim l’opció d’unes broquetes d’olives, tomàquets cherry i formatge fresc, amb

un joc de sabors que ressalta el perfil afruitat i alegre del cava.

i tocs cítrics, és un cava Elaborat amb versàtil, ideal tant per Macabeu, Xarel·lo maridar amb aperitius i Parellada, com per gaudir-lo a coUn cava amb caràcter destaca per la seva pes, gràcies al seu perfil Elaborat amb les varie- frescor, elegància i equilibrat i refrescant. tats Macabeu, Xarel·lo i Nadal, deixa bombolla fina Aquest Parellada, destaca per la que les seves bomboseva frescor, elegància i bombolla fina, que en boca es tradueix en una sensació viva i cremosa alhora. Amb aromes de fruita blanca

lles d’or acompanyin els teus millors moments i celebra amb orgull un cava que ha fet història: el Gran Or dels Premis Vinari 2025.

~ CASTELL D’OR ~

20 dilluns 22 de desembre de 2025

k Tribuna k

k Editorial k

La improvisació política

S

embla cada cop més evident que la situació vigent està fonamentada en la “improvisació política” com eina permanent davant els organismes públics i com resposta a les negativitats que, repetidament, podem veure i constatar, per una població en dubte permanent cap als seus líders i dirigents que, o bé no saben fer la seva tasca, o estan rodejats per uns equips funcionarials, també allunyats del que hauria de ser un exemple davant els entrebancs en funció d’una capacitat de gestió i previsió que, poques vegades, es veuen, quedant tot consagrat a l’enfrontament partidista per trobar suports electorals, al preu que faci falta, fins i tot sense abordar les raons objectives que han comportat el problema, quedant tot com una lluita, on cada part té el seu “discurs”, on en cap cas surten referències a les mateixes causes de l’efecte crític. Evidentment, fixar l’estratègia de gestió pública, en funció de la pura improvisació, comporta un perill agreujat, és a dir, la incapacitat per prendre decisions prèviament al problema, però també, una vegada produït, són variables que formen part del mateix punt de discussió, en conseqüència, perfecte buscar culpables, però sense oblidar, en cap cas, les raons que ens han portat el problema. Recentment, hem vist la desfeta humanitària a València, on sembla que tot depèn del restaurant, ja famós, oblidant-nos dels altres condicionants que comporten la desfeta; no seré jo qui defensi el govern responsable, però no estaria de més, també, valorar les raons, les previsions induïdes i les decisions de tots els implicats en el tema, també els responsables no polítics directes i indirectes, en un exercici d’objectivitat que, massa vegades, s’obliden en funció d’un interès electoral de curta mirada. Realment em sembla molt perillós que quelcom avui pugui dir que la situació podria tornar a repetir-se, per què no s’ha fet el que toca. També en el tema de la crisi del porc, a casa nostra, és cert que la tasca de tots els implicats sembla que ha estat positiva, però quelcom hauria de parlar, Perfecte buscar també, del que no s’ha fet culpables, però sense bé fins al moment de la oblidar, en cap cas, “implosió” del problema, les raons que ens han i és aquí on existeixen portat el problema punts poc transparents que, en tot cas, espero que no passin desapercebuts a l’hora de buscar els responsables que toquin, polítics o no, no sigui que la repetició del problema sigui més a prop del que puguem sospitar i no es limiti a un problema de caràcter econòmic, sinó que també arribi a la mateixa sanitat personal. En definitiva, en els pressupostos públics, apareixen partides milionàries per mantenir milers de funcionaris i organismes encarregats de les previsions, cosa que em sembla altament positiva si algú pot analitzar els resultats objectius d’aquesta inversió pública i, en tot cas, exigir el que calgui perquè la seva transparència a l’hora de valorar la seva rendibilitat es faci obertament i sense lectures interessades de caràcter ideològic o d’interès dubtós. No crec que ens puguem permetre, en el futur complicat en portes, posar-nos en mans dels que pensen que tot és relatiu, i que la inexistència de plans reals i les resolucions al respecte, quedin com una hipòtesi fora de la realitat. Suposo que, en tot cas, també la improvisació, a vegades pot ser l’única sortida, però em nego a reconèixer que no és possible fixar unes mesures d’atenció, a tots els nivells, per fer front a una nova realitat, on sembla que els fets imprevisibles vindran per quedar-se amb costos a tots els nivells.

Lluís Badia Advocat

El punt de partida pels barris

E

l Pla de Barris de la Generalitat és una oportunitat important de desenvolupament pels municipis que han estat designats en aquesta convocatòria. És força senzill determinar en quines zones o indrets específics de cada ciutat caldria actuar amb més urgència. La degradació d’un barri no es produeix d’un dia per l’altra i és la conseqüència de factors econòmics, laborals i socials que es van acumulant amb els anys. Posar-hi remei, tampoc no és una tasca que es pugui emprendre d’un dia per l’altra. Però queda clar que hi ha d’haver un punt de partida, una voluntat inicial pels equips de govern corresponents. Nor-

malment, aquest punt inicial sempre és determinat per a capacitat econòmica d’executar un projecte de manera global. Posar pedaços serveix per actuacions d’urgència que no poden esperar, però actuar de manera global, ajuntant propostes urbanístiques, d’equipaments, de serveis i, sobretot en aquests barris castigats, mesures socials ha de fer-se –d’altra manera és impossible– amb disponibilitat econòmica. El Pla de Barris –a diferència d’uns Next Generation amb conceptes massa eclèctics– és l’eina que ha de permetre aquesta acció global. Els resultats no seran immediats, però n’hi haurà, i de bons, amb el temps.

k Tribuna k

Una aposta pels barris, per la cohesió i la igualtat

E

ncarem 2026 amb una notícia que és la cirereta del pastís d’un any ple de fites històriques per a la ciutat de Reus. Em refereixo a la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029. El president de la Generalitat, Salvador Illa, desvetllava divendres que Reus és una de les 20 ciutats que rebran 233 milions de la Generalitat de Catalunya per promoure la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades. En el cas de Reus Generalitat i Ajuntament invertirem 25 de milions d’euros en els barris del sud: Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcelas Casas i Montserrat. Una injecció de recursos però també esperança per aquests barris amb els quals teníem un deute històric ja que majoritàriament són barris d’autoconstrucció, amb edificacions de fa més de 60 anys quan no es tenien en compte els criteris d’eficiència energètica, accessibilitat, espais comuns, equipaments i serveis d’avui en dia. Els 25 milions d’euros que invertirem serviran per millorar substancialment el dia a dia dels seus veïns i veïnes. Un dels projectes més destacats és la transformació del carrer Astorga en un Eix cívic del segle XXI, amb més verd, més mobiliari urbà i més enllumenat públic i que connecti millor els barris del sud amb el centre. També és de subratllar l’actuació al voltant del Mercat del Carrilet, que es reformarà i tindrà també nous usos, la transformació del carrer Escultor Rocamora i la perllongació del parc de Mas Iglesias. Altres fites seran la nova escola bressol municipal L’Ametller o la renaturalització del pati de l’Escola

l’any 2004. No estem intervenint només al sud. Aquest mandat hem desbloquejat la transformació pendent del Barri del Carme que passa per la construcció de Sandra Guaita Esteruelas 38 habitatges assequibles, un Centre Alcaldessa de Reus d’Atenció Primària (CAP), un aparcament municipal soterrat amb 100 places d’aparcament i la urbanització dels espais públics. Eduard Toda. Fa pocs dies signàvem el protocol Aquest Pla no és només urbanístic. És, sobretot, una eina de justícia amb ADIF que permetrà que part de social, de redistribució i de cohesió. la platja de vies al nord ara en desús Amb intervencions que aniran des retorni a la ciutat. Al gener comende la rehabilitació d’espais públics i çarà el reivindicat soterrament de les equipaments fins a la promoció de línies elèctriques del Pinar. També estem actuant al carl’habitatge, la transAquest Pla no és només rer Doctor Ferran i a ició ecològica i els urbanístic. És, sobretot, l’escola General Prim programes d’acció una eina de justícia i l’any vinent dins del comunitària, el Pla social, de redistribució i Pla d’Inversions hi de Barris vol garande cohesió ha una partida per tir que tothom, viscomençar a estudiar qui on visqui, tingui dret a viure amb dignitat, amb serveis la reforma del carrer Mare Molas. Estem transformant la ciutat a trapúblics de qualitat i amb oportunitats vés dels barris perquè hem posat els de futur. El projecte és hereu de l’experiència barris i les persones al centre de les positiva de la primera Llei de Barris de polítiques municipals.

dilluns 22 de desembre de 2025

21

La URV edita un calendari 2026 que uneix ciència i Santa Tecla Divulgació l La iniciativa recull dotze moments de la festa amb mirada científica Redacció

Imatge d’arxiu de Fernando Vizcaíno Muñoz. Agrupació Fotogràfica Cambrils

Mor Fernando Vizcaíno Muñoz, exregidor del primer consistori democràtic de Cambrils Obituari l L’Ajuntament de Cambrils expressa el seu més sentit condol per la mort, a l’edat de 92 anys, de Fernando Vizcaíno Muñoz, que va ser tinent d’alcalde del primer consistori democrà· tic, des de l’any 1979 fins al 1983, amb el partit Centristes de Catalunya-UCD. Vizca· íno va formar d’un govern de concentració encapçalat Necrològiques Tarragona Rosa Maria Ribas Teruel. Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Santuari de Nostra Senyora del Loreto. Josefa Jareño Martínez. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus Juan Mora Roig. Ha mort als 45 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori. Tomás Magaz Yenes. Ha mort als 47 anys. Antonio Calero Barriga. Ha mort als 81 anys. Xavier Olivé Planchadell. Ha mort als 57 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Cambrils Albert Vinyeta Anguera. Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Pere.

per l’alcalde Josep Queralt Muñoz i integrat per tots els regidors electes, que durant els primers quatre anys van governar per unanimitat. Va néixer a Melilla el 1933 i es va traslladar a Catalunya el 1961, després de passar per Extre· madura. A més de regidor, a Cambrils va ser també molt reconegut per la seva profes· sió d’advocat. Redacció

Relacionar els moments més emblemàtics de les festes de Santa Tecla de Tarragona amb la ciència és l’objectiu del projecte La ciència se’n va de festa, impulsat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la Universitat Rovira i Virgili. La iniciativa, desenvolupada durant les darreres festes, es materialit· za ara en un calendari 2026 que recull els continguts di· vulgatius treballats i que fa un pas més en la voluntat d’acos· tar la ciència a la ciutadania. El calendari, repartit durant la Nit Europea de la Recerca, s’ha fet arribar també a cen· tres educatius, a la Biblioteca Pública i s’ha sortejat a través de les xarxes socials. Al llarg dels dotze mesos, la publicació connecta dot· ze moments de la festa amb

El periodisme ciclista plora la mort de Jesús Alañá, veu històrica de la COPE Obituari l El periodisme

esportiu, i especialment el del ciclisme, ha perdut una de les seves veus més recone· gudes amb la mort de Jesús Alañá, conegut com ‘El Gran Capitán’, als 69 anys. Referent del periodisme ciclista, Alañá va destacar pels seus amplis coneixements del món del pedal i pel seu carisma per· sonal. Hauria fet 70 anys el

pròxim 20 de febrer, però una patologia cardíaca ha posat fi a la seva vida a Lleó. Històrica veu de la COPE, primer com a narrador i després com a co· mentarista, va ser fins al 2010 el relat del ciclisme a l’emis· sora, abans d’esdevenir el gran arxiu de dades i memò· ria viva de les grans curses. Companys i institucions han expressat el seu condol. EFE

El projecte ‘La ciència se’n va de festa’ s’ha plasmat en un calendari divulgatiu. Universitat Rovira i Virgili

La publicació incorpora una edició en braille per reforçar l’accessibilitat

disciplines científiques: de la física dels moviments col· lectius a la Baixada de l’Àliga a la filologia catalana dels balls parlats; de la química del foc festiu a la fisioteràpia aplica· da als gegants, o de l’arquitec·

tura de les places castelleres a l’impacte del canvi climàtic en els pilars caminant. Tam· bé s’hi incorporen mirades sobre enginyeria, economia i alimentació, amb espai per a l’espineta amb cargolins.

22 dilluns 22 de desembre de 2025 Avui felicita als que es diuen: Helena, Zenó i Francesca

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Domina la teva Hi haurà molta im· T’envoltaràs de Notaràs tensions precipitació, ja que pulsivitat en el ter· molta gent i hau· degudes a l’acu· avui estaràs pre· reny sentimental i ràs de fer ús de la mulació de res· disposat a actuar en les relacions en teva capacitat intel· ponsabilitats. No abans de pensar. general. Et sentiràs lectual. Els teus re· tinguis por d’esfor· T’inclinaràs pel risc atret per una per· flexos seran ràpids çar·te, ja que tin· i per les solucions sona especial que i et guanyaràs l’ad· dràs energia sufici· ràpides. et portarà de cap. miració de molts. ent i arribaràs a tot.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Procura no mos· Si actues amb una Amb la parella mos· Es produiran can· trar·te tossut, ja que astúcia notaràs traràs una actitud vis en el teu entorn voldràs sortir·te com els inconveni· més dominant del social que no de· amb la teva costi el ents desapareixen normal. Controla·la pendran de tu. Una que costi. No com· ràpidament. Inten· i trobaràs més har· persona prope· pliquis la situació, ta no limitar·te a les monia. Bon moment ra frenarà un dels cedeix una mica i petites coses i a la per a viatges i canvis, teus plans de ma· n’obtindràs més. crítica. també en l’amor. nera directa.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

No deixis en mans Intenta suavitzar la No et deixis influ· Apareixeran nous de la sort ni espe· teva manera d’ex· ir pels comentaris plans i projectes en ris que els altres pressar·te. Et sen· de terceres per· l’àmbit financer. No resolguin els teus tiràs atacat amb sones. Centra’t en signis cap docu· problemes. Assu· facilitat i una reac· el teu objectiu i en ment sense haver meix les teves res· ció sense control els teus interessos. llegit i escoltat fins ponsabilitats i ac· podria ferir algú. Compte amb els a l’última paraula. tua amb fermesa. Dia per reflexionar. descuits. Concentra’t.

4 5 6 7 8

TV local CANAL REUS TV

9 10

TAC 12

11

10:30 + Xarxa + sostenibilitat

10.30 Aventurístic 11:00 Eix27 11:00 En primera persona 11:15 Gaudeix la festa 11:30 Zona escolar 11:30 SPi+TV 12:00 Efecte mosaic nadal 12:00 Aventurístic 13:30 Ciutadella 12:30 SPi+TV 13:00 Eix27 14:00 Notícies migdia 14:30 Carreteres secundàries 13:15 Gaudeix la festa 13:30 SPI+TV 15:00 Moving 14:00 Notícies 12. Edició migdia 15:30 Documental: els 50 14:30 Notícies 12. Edició Esports anys de la unió de 15:00 Eix27 15:15 Gaudeix la festa botiguers de reus 15:30 SPi+TV 16:00 Notícies migdia (r) 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte mosaic nadal 16:30 Efecte Mosaic. Nadal 18:00 Secrets del montseny 18:00 Secrets del Montseny 18:30 Aventurístic 18:30 Fent i desfent 19:00 Converses connecticat 19:00 Converses Connecticat 19:00 Els Pastorets del dret i del 19:30 Els pastorets del dret i revés del revés 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:00 Notícies migdia (r) 20.30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Ciutadella 20:30 Aixeca i pica 21:30 La Tertúlia del Dorsal12 21:00 Notícies migdia (r) 22:00 Notícies12. Edició vespre 21:30 Efecte mosaic nadal 22:30 Notícies 12. Edició esports 23:00 Notícies migdia (r) 23:00 Ciutadella 23:30 La Tertúlia del Dorsal12 23:30 Aixeca i pica

12

HORITZONTALS: 1. Accions sobre algú amb poders màgics. 2. Les de cuina són les més habituals. Dones dels arameus. 3. Plens d’herba. Fulles arquitectòniques. 4. Aniran d’un país a un altre. Planta amb flors. 5. Domini de la veritat. Femella de l’ànec.

TARRAGONA: Salazar Echavarria, Antonio Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Cacho Ruiz, Eduardo Mare Molas, 27·29 Telèfon 977 311 047 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

Solucions

LOCALS REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MASSATGES

Repetició. 6. Una de mil. Res sense final. Ruc. Un altre, però sense cor. 7. Casa sense marges. Niu sense fons. Premi complementa-

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

ri. 8. Llaurar per tercera vegada. Complementa el tic del rellotge. Nitrogen. 9. Semblant a l’or, però girat. Real sense límits. Part d’un porró. 10. Torna sense pèl. Xafardera. 11. Mil·lenni. Igual que una pedra a la sabata. Tribu de Califòrnia que torna. 12. Cinc romans. Unitat de corrent. Pedra per esmolar. Entrada del cau del conill. VERTICALS: 1. De l’esperma. Una de vi. 2. Explica una història.

Anuncis classificats

Solució: nivell mitjà

Som, però en futur. 3. Entrada de llum. Paret vista per baix. Pirà-

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

mide invertida i sense base. 4. Pal de la tricolor. Més a prop que enllà. Mitja nata. 5. Indica el nord. Senyora curta. Dia que no co-

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

mença. Iot petit. 6. Mitja taca. Marxà. Eix entre París i Londres. 7. Nascuda a Vielha. Dona amb poders ascendent. 8. Un tipus d’ordinadors. Moviment. Vocal. Zero. 9. Flueix. Quasi heroic. 10. Fadrina. Torna a cremar les herbes dolentes. 11. Depriments. Prefix girat de cua. 12. Dues de sis. I dues que fan mil. Relatiu als inques.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

6º

Màxima

13º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel A primeres hores del matí el cel predominarà serè o poc ennuvolat, tot i que quedaran intervals de núvols al nord-est i al Pirineu. A partir del final del matí i sobretot durant la tarda, el cel quedarà mig o puntualment molt ennuvolat al terç nord i punts del terç oest, amb creixement de nuvolades. A banda, al vessant nord del Pirineu, el cel estarà molt ennuvolat o cobert, sobretot fins a mig matí de nou al final del dia. Temperatura La temperatura mínima i màxima baixarà entre lleugerament i moderadament al litoral i prelitoral, i entre moderadament i acusadament a la resta.

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS TEL. 977 21 11 54

dilluns 22 de desembre de 2025

Festivals El pròxim diumenge el poble d’Albinyana acollirà la segona edició de l’InnocentCirc, una proposta per celebrar el Dia dels Innocents amb ulls d’infant

Que el 28 de desembre sigui un dia de festa

A

lbinyana tornarà a convertir-se aquest 28 de desembre en epicentre de festa, tradició i imaginació amb la celebració de la segona edició de l’InnocentCirc, un festival que uneix el món del circ amb les pràctiques populars típiques del Dia dels Sants Innocents. La proposta, impulsada amb la voluntat de fer que grans i petits visquin la jornada «amb ulls de nen», consolida un model festiu que reivindica la innocència i el bon humor com a patrimoni compartit. L’activitat arrencarà a les 10.30 h a la Plaça Major, que es transformarà en un espai obert a la creativitat. Tallers de malabars, equilibris, teles, trapezi i construcció de pilotes permetran als participants endinsar-se en les arts del circ. La matinal donarà pas als primers El taller ‘Pengem llufes!’ vol mantenir viva la tradició del Dia dels Innocents. Alberto Cano espectacles: a les 12 h, la Pista de l’Escola Joan Perucho acollirà una (als telèfons 977 687 818 i 639 832 actuació de malabars de Josué de 260). La tarda mantindrà el to festiu Family Juggling i l’espectacle A Duo Rítmic, una proposta de circ amb dues propostes escèniques: a les 15.30 h, la companyia Djammal aeri de la companyia Cils. Un dels moments més espe- presentarà Clown on Popping, un cials de la jornada arribarà a les espectacle que combina humor i 13.30 h, quan la Societat Recreati- gestualitat; i a les 16.30 h, a la Pista va la Unió Albinyanenca obrirà les de l’Escola Joan Perucho, JAM ofeportes al taller Pengem llufes!, una rirà L’Actitud, un muntatge famiactivitat que busca mantenir viva liar que aposta per la interacció i la tradició de les llufes de paper, l’emotivitat. La cloenda arrisímbol inconfusible barà a les 17.30 h al del 28 de desembre. gimnàs de l’escola, Tot seguit, a les 14 on el Patge Reial farà h, el mateix espai una parada per re- Els espectacles de circ se succeeixen durant tota la jornada. Alberto Cano acollirà un dinar pocollir les cartes dels pular amb amanida, infants, tancant el segona edició de l’InnocentCirc, fideuà i postres naUna festa completa festival amb una mi- una producció de Xala Especta- S’han programat dalenques, a un preu rada cap a la tradició cles, la Societat Recreativa la Unió assequible de 15 espectacles de circ, nadalenca més espe- Albinyanenca i l’Ajuntament d’Aleuros i amb reserva binyana, que té com a director ar- tallers d’arts circenses rada pels petits. prèvia fins al dia i de llufes Cristina Serret Alonso Aquesta és la tístic Sergi Clofent. 24 de desembre

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Successos

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Brillem

D

e l’esplèndida il·luminació nadalenca d’enguany a la meva ciutat m’enamora el glitter que corona els carrers Monterols i Llovera, un material dicroic que guspireja de nit amb les llums però tambè durant el dia amb el sol sent, per tant, un abillament rodó. La fascinació per les lluïssors resulta universal i poques coses ens atrauen tant ja de menuts com la purpurina que avui trobem arreu en art, disseny, moda i en el món pop recordant-nos les flappers dels anys vint o el glam rock dels setanta. Inventada de casualitat a Nova York la dècada de 1930 per un immigrant alemany d’ofici tramoista, Henry Ruschmann, gràcies a una màquina d’alta velocitat, àdhuc patentada per ell, que retallava les fotos revelades en paper brillant. Es veu que l’esmentada màquina s’embussava tot sovint escampant per terra petits fragments de paper resplendents que els treballadors aprofitaven pels seus arranjaments nadalencs. Així va néixer la Meadowbrook Inventions, de mà d’aquest enginyós creador de decorats i atrezzos teatrals, que segueix com a líder mundial en fabricació i distribució de purpurina. Batejada inicialment amb l’analogia slivers (escames) necessitava un nom clàssic a la seva alçada que acabà sent un derivat del llatí «purpura» que, alhora, ve del grec «porphýra», un cargol marí mitològic que produeix un tint violaci que aplicat al tèxtil equivalia a poder per a grecs i romans i hi continua associat. Tanmateix, la captivadora purpurina no és un invent modern. Els egipcis empraven una pols refulgent elaborada a base de coleòpters, or i altres minerals en les seves cerimònies i per guarnir objectes igual que els maies i, fins i tot, els pobles prehistòrics utilitzaven la mica per fer espurnejar les pintures rupestres. Gent de bona voluntat, no deixeu mai de brillar. Bon Nadal!

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

Localitzen el cos sense vida d’un home a la zona de Terres Cavades, a prop del camp del Nàstic

Successos

Rescaten amb helicòpter un motorista d’enduro accidentat a Sant Jaume dels Domenys

Futbol

El Nàstic cau a Antequera i es queda sense premi abans de final d’any (4-2)

23

24 dilluns 22 de desembre de 2025

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)