El Camí de Sant Jaume serveix d’inspiració per a una havanera del lletrista reusenc Pere Elías
Monogràfic 12 a 15
La URV desenvolupa un model d’IA per millorar la predicció de recurrència del càncer de mama
Opinió 21 Lluís Badia. Fills, mascotes i ‘joisme’: «En cap cas, ‘un gos pot substituir un fill’, per molt que busquem arguments de tot ordre»
TARRAGONA
La Part Baixa guanyarà places d’aparcament en dos solars sense construir
L’Ajuntament adequarà les finques ubicades als carrers Smith i Jaume I per crear 90 nous estacionaments per a vehicles
Futbol 16 i 17
El Nàstic guanya, però no convenç
Els grana van derrotar el Tarazona (2-1) amb gols de Montalvo i A. Jiménez en un partit amb poques idees i una segona part pobra
2
Equipaments
Cambrils reclamarà a la constructora per les goteres al Palau d’Esports
El consistori va licitar obres a la teulada per evitar-les i han tornat a aparèixer, malmetent el terra del pavelló 10
Tarragona
La proposta de noves tarifes del pàrquing de la plaça de la Font acaba als tribunals
2 i 3
Cultura
Les obres de remodelació del Museu de Reus estaran enllestides l’hivern del 2026
7
L’Ajuntament convertirà dos solars de la Part Baixa en zones d’aparcament
Mobilitat l S’adequaran dues finques dels carrers Smith i Jaume I per crear unes 90 places d’estacionament
John Bugarin
La manca d’aparcament va ser un dels dèficits més importants que es va detectar en el procés participatiu que va impulsar l’Ajuntament de Tarragona per a l’elaboració del Pla Integral de la Part Baixa (PIPB). Amb l’objectiu de solucionar aquesta problemàtica, el consistori vol convertir dos solars abandonats del barri en noves zones d’estacionament.
Un dels pàrquings s’ubicarà en el descampat que hi ha davant de l’edifici de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La finca, situada entre el carrer Jaume I i el passatge de Ferrer i Duran, pertany a la Sareb. L’altra parcel·la escollida es troba al número 14 del carrer Smith i és de titularitat municipal. «La dificultat de trobar espais adequats i la complexitat del subsol obliguen a optar per terrenys avui desocupats i destinar-los a aparcaments temporals», expliquen fonts municipals.
Aquesta és una de les 34 accions que presentarà l’Ajuntament a la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-29 impulsat per la Generalitat de Catalunya. Segons
la proposta del consistori, el pressupost previst per a adequar aquests solars és de 250.000 euros i s’executarà entre el 2026 i el 2027. En funció del disseny final, la Part Baixa podria guanyar entre unes 80 i 90 places d’estacionament amb aquest projecte.
«Des del govern municipal teníem clar que cal millorar la mobilitat i, especialment, l’aparcament a la Part Baixa», assenyala el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre. L’edil remarca que, més enllà de «contribuir a oferir més places als veïns», també «facilitarem que més tarragonins i tarragonines es desplacin fins a aquest barri». El consistori està estudiant quin serà el funcionament d’aquests pàrquings. Una de les opcions que està sobre la taula és que acabin sent zones regulades taronges, com l’aparcament dissuasiu del passeig Independència. També podrien ser verdes, per facilitar l’estacionament als veïns.
Recuperar l’espai
Els veïns del barri del Port i diferents entitats, com la Comunalitat Urbana de Tarragona o la Xarxa Antirracista, han intentat recuperar i donar
vida al solar del carrer Smith en diverses ocasions. Aquestes iniciatives, però, mai han tingut èxit. Ara, l’Ajuntament vol frenar el deteriorament progressiu que ha patit l’espai els últims anys convertint-lo en un aparcament.
Pavapark denuncia el consistori per no validar la pujada
de preus del pàrquing de la plaça de la Font
Judicial l El govern està negociant un acord amb el concessionari de l'aparcament, que ha presentat un recurs contenciós administratiu
J.B.
L’empresa Pavapark, concessionària de l’aparcament soterrat de la plaça de la Font, ha portat l’Ajuntament de Tarragona als jutjats. La companyia ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la «desestimació per silenci administratiu» per part del consistori de «la sol·licitud d’actualització dels preus» del pàrquing. Segons fonts municipals, la proposta presentada per la firma consistia a encarir la
tarifa horària, fixada ara mateix en 2,60 euros. A canvi, però, es rebaixaria la tarifa diària, que és de 19,95 euros, segons la pàgina web de la mateixa empresa.
L’increment plantejat no va acabar de convèncer l’Ajuntament, que va decidir no respondre a la petició perquè volia negociar amb la gestora de l’espai les possibles modificacions. La firma, però, va decidir acudir a la justícia per poder fer efectiu el canvi de preus. El passat 19 de setembre, l’alcalde, Rubén
Viñuales, va signar un decret on resolia «comparèixer en l’esmentat recurs» davant del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona per tal de «defensar els interessos municipals».
En converses El consell plenari va ratificar divendres aquest decret a proposta de la tinenta d’alcalde coordinadora de l’Àrea Assessoria Jurídica. «Es tracta de no perdre accions processals, sens perjudici que s’estigui treballant per
El ple ha aprovat personar-se davant el jutjat mentre es busca un acord
Un dels solars està ubicat entre el carrer Jaume I i el passatge de Ferrer i Duran, davant de l’edifici de l’Institut Nacional d’Estadística. Gerard Martí
Imatge d’arxiu de l’entrada de l’aparcament de la plaça de la Font, que compta amb 284 places d’estacionament. Pavapark
intentar arribar a algun acord beneficiós per Tarragona», explicava la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró. Fonts municipals asseguren que s’estan mantenint converses amb Pavapark per arribar a aquesta entesa extrajudicial. L’empresa no ha volgut fer declaracions al respecte.
Comencen a instal·lar els llums de Nadal a la ciutat
Municipal l L’Ajuntament també ha licitat el muntatge de les fires i els caramels de la Cavalcada de Reis
Tarragona ja ha començat a preparar-se per a l’arribada del Nadal. Ben aviat, la ciutat iniciarà la instal·lació de la seva il·luminació festiva. La setmana passada ja es van col·locar les astes situades a la Rambla Nova, que serviran per penjar els motius nadalencs. Pel que fa als llums, la previsió municipal és començar a instal·lar-los durant aquesta setmana. Com cada any, els treballs arrencaran a Bonavista i els barris de Ponent. Més endavant, a fi-
nals d’aquest mes o inicis del vinent, aquests arribaran al centre de la ciutat.
La instal·lació de l’enllumenat es completarà durant el mes de novembre, a punt per a la seva tradicional encesa. Tots els llums, que decoraran una setantena de carrers, utilitzen tecnologia LED i s’encendran al vespre, quan s’activa l’enllumenat públic.
Paral·lelament, Mercats de Tarragona prepara també les tradicionals fires de Nadal i de l’Artesania, que com cada any s’instal·laran a la Rambla Nova. La primera se celebrarà
des del 28 de novembre fins al 24 de desembre, mentre que la segona s’inaugurarà el 5 de desembre i romandrà oberta fins al 6 de gener de l’any vinent.
L’horari d’ambdues fires serà des de les 10 h fins a les 21 h. La contractació per al seu muntatge va sortir a licitació el dilluns passat, amb un pressupost base de 103.408,80 euros (IVA inclòs). El projecte inclou diferents lots, com el lloguer de les casetes de fusta, les instal·lacions elèctriques, el lloguer dels grups d’electrogen i la decoració i l’am-
La il·luminació s’instal·larà primer a Bonavista i als Barris de Ponent
bientació nadalenca entre d’altres.
14.500 € per als caramels
També està en marxa la licitació per al subministrament de caramels que es llançaran durant la Cavalcada de Reis de 2026, que, com és costum, se celebrarà durant la tarda del 5 de gener pels carrers de la ciutat. El contracte, que va sortir a licitació el 29 de setembre, té un pressupost base de 14.500 euros (IVA inclòs). El subministrament inclou la fabricació, embalatge, transport i lliurament del producte, així com els clixés per a la impressió dels embolcalls. Com a millora, es valorarà amb un 10% addicional la inclusió de caramels tipus gominola. Un 80% del còmput final de la puntuació el determinarà la quantitat de caramels a subministrar per l’import requerit, mentre que el 10% restant dependrà de la valoració de la mostra que les empreses candidates hauran de lliurar a l’Ajuntament.
Quatre tones i mitja a Reus Reus també té la mirada posada en la Cavalcada de Reis. A la capital del Baix Camp el procés per a la compra de caramels es va iniciar el 23 de setembre. En aquest cas, el pressupost base de licitació gairebé dobla la xifra tarragonina, amb 28.215 euros (IVA inclòs). Així, el contracte requereix el subministrament de 4.500 quilograms de caramels, la mateixa quantitat que va repartir el municipi durant la desfilada d’aquest 2025.
En l’aparcament de la plaça de la Font, que compta amb 284 places d’estacionament, hi ha molta afluència de vehicles. La seva ubicació, entre el nucli antic i l’Eixample, el fa atractiu tant per als tarragonins com per als visitants. L’Ajuntament té concedida l’explotació d’aquest espai a Pavapark, que també gestiona el pàrquing Balcó del Mediterrani, on el preu per hora és de 3 euros i la tarifa diària és de 19,95 euros.
Marta Omella Blanco
Imatge d’arxiu dels llums de Nadal a la Rambla Nova de Tarragona. Diari Més
Tarragona viu una jornada per trencar tabús sobre el dol perinatal
Societat l «A nivell legal aquests fills i filles han de tenir la visibilitat que mereixen», recalca Ivana Martínez
Redacció
Tarragona va viure aquest cap de setmana una jornada per a trencar tabús, acompanyar i sensibilitzar en el marc del Dia Mundial del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal. «L’objectiu de la jornada és ajudar a normalitzar el dol d’aquelles famílies que han perdut un fill o filla», va indicar la presidenta d’Emserfumt, Ivana Martínez. La jornada va començar dissabte al matí, al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau, on 15 persones van confeccionar saquets solidaris que es lliuraran als diferents hospitals per posar-los a disposició de les famílies que han hagut de passar pel part del seu nadó mort.
«Aquest acte ja forma part de la programació dels centres cívics de la ciutat i enguany s’han confeccionat 66 saquets, 20 més que l’any passat», va remarcar la consellera d’Igualtat, Serveis a la Ciutadania i Serveis Socials, Cecília Mangini. Tot seguit es va realitzar un taller de pintura de samarretes i, com cada any, es va habilitar un espai de reflexió amb un mural de missatges i relats de dol, un racó íntim pensat per compartir, expressar i recordar. La jornada va cloure amb una actuació musical.
El manifest reclama un marc legal que reconegui totes les criatures mortes
Visibilitzar les pèrdues Durant l’acte es va llegir el manifest del dia mundial, que recalca la necessitat de visibilitzar aquestes pèrdues i reconèixer el dol de les famílies. El text expressa que «la mort gestacional, perinatal i neonatal és una realitat que continua sent tractada com un tabú, generant aïlla-
ment, desemparament i invisibilitat». Per altra banda, denuncien que «els sistemes sanitaris i jurídics encara no estan preparats per acompanyar adequadament aquestes morts, deixant les famílies sense informació, sense recursos, sense temps ni espais per al dol».
També se subratlla que els processos d’interrupció de l’embaràs per causes personals o mèdiques continuen marcats per l’estigma i la cul-
pa imposada, i que la manca de reconeixement oficial dels infants morts condemnen a una mort sense història, ni nom ni rastre.
Exigències
El manifest exigeix un marc legal estatal que reconegui totes les criatures mortes, amb independència de l’edat gestacional, com a filles o fills, permetent-ne la inscripció amb nom i cognoms. També la implementació obligatòria,
avaluable i auditada de protocols d’atenció al dol gestacional, perinatal i neonatal a tots els hospitals públics i privats.
Per altra banda, en l’escrit reivindiquen formació especialitzada i obligatòria per als professionals basada en l’acompanyament conscient del dol, i un accés igualitari a l’atenció psicològica postpart i a l’acompanyament emocional sense barreres territorials, econòmiques o burocràtiques.
Obertes les inscripcions per participar en el Carnaval
Festes l L’Ajuntament de Tarragona ha obert el període d’inscripcions per participar en el Carnaval 2026, que es celebrarà del 6 al 17 de febrer. Tant les entitats que vulguin proposar activitats com les comparses que desitgin prendre part a la tradicional rua ja poden formalitzar la seva participació a través del web municipal. Pel que fa a les entitats, podran presentar les seves propostes d’activitats fins al 19 de desembre a mitjanit, omplint el formulari disponible al portal d’inscripcions de l’Ajuntament. Les propostes hauran de ser acceptades. Redacció
El Museu del Port, escenari final de ‘Misteri als Museus’
Cultura l El Museu del Port de Tarragona acollirà la resolució de l’enigma final de la setena edició de Misteri als Museus. L’activitat, impulsada pels museus i centres d’art de la ciutat de Tarragona amb la coordinació d’Auriga Serveis Culturals, busca donar a conèixer les col·leccions i exposicions d’aquests equipaments de forma lúdica i participativa. Per aconseguir-ho, s’han plantejat diversos enigmes, un per a cada equipament, que els equips participants hauran de resoldre fins a arribar a la resolució de l’enigma final al Museu del Port, el diumenge 26. Redacció
Imatge de la jornada que va tenir lloc aquest cap de setmana als jardins de l’Àncora. Laia González
Les obres d’asfaltatge tallen el trànsit a l’avinguda Andorra
Via Pública l El veïnat només podrà accedir als pàrquings de les 18 h a les 9 h
Redacció
Des d’avui a les 9 del matí l’avinguda Andorra quedarà tallada al trànsit, entre entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Catalunya. El motiu són les obres de rehabilitació del ferm de calçada i la implantació d’un carril bici. Durant aquesta setmana es duran a terme els treballs de fresat i asfaltat de la calçada. El tall de trànsit està previst que finalitzi el dia 24 d’octubre. Mentrestant, els usuaris de pàrquings privats només podran entrar i sortir entre les 6 de la tarda i les 9 del matí. El dia 24, un cop finalitzats els treballs d’asfalt, es pintarà la línia divisòria dels carrils i s’obrirà al trànsit. Del 27 al 31 d’octubre, es durant a terme les tasques de senyalització horitzontal amb el trànsit reobert. L’estaciona-
El tall de trànsit s’allargarà fins al dia 24 i es podrà tornar a estacionar el dia 31 Imatge dels operaris treballant a l’avinguda Andorra la setmana passada. Gerard Martí
ment a l’avinguda, però, no estarà permès fins al dia 31. Cal recordar que les obres van iniciar-se la setmana passada, quan ja es van eliminar les places d’aparcament. Les actuacions van agafar els veïns
Alumnes de totes les edats participaran en la ‘Tardor Literària 2025’
desprevinguts, que desconeixien la seva data d’inici, així com les afectacions previstes. El nou carril bici de l’avinguda Andorra no és l’únic previst. També s’ha de construir el de Prat de la Riba.
Cultura l La consellera de Cultura, Sandra Ramos, va presentar dijous la programació de la Tardor Literària 2025 liderada per la Casa de les Lletres de l’Ajuntament de Tarragona, amb la implicació de diverses entitats i organismes culturals de la ciutat. Enguany, en el marc del Pla Local de Foment de la Lectura, s’hi sumen alumnes de
dos centres escolars: l’Escola Riu Clar de primària i l’INS Pons d’Icart. Hi haurà unes 150 activitats per a totes les edats i gustos fins ben entrat l’hivern, entre les quals destaca l’ampliació de les sessions contacontes familiars del Raconet Lector, que enguany s’expandeix per la ciutat cada dimarts als Centres Cívics i a l’antic Ajuntament. DM
El
Port acull les jornades de
bonsai ‘Chuushuu 2025’
Societat l El Refugi
número 3 del Moll de Costa acollirà l’exposició i les jornades Chuushuu 2025 del 23 al 26 d’octubre. La ciutadania podrà gaudir d’un cap de setmana ple d’activitats gratuïtes relacionades amb el món del bonsai, organitzades per l’Associació Tarragona Bonsai, amb el suport del Port de Tarragona i la Diputació. El tret de sortida es donarà el dijous dia 23, a les 19 h, amb l’acte d’inauguració. L’endemà, a les 17.30 h, hi haurà el taller d’Ikebana dirigit per Fina Espallargas. Divendres i dissabte, hi haurà tallers individuals per a socis, dirigits pel reconegut mestre Nacho Salar. Com a novetat, aquest any s’atorgarà el premi “Lluis Amenós”, al millor arbre de la mostra mitjançant votació popular. Diumenge, a les 11 h, hi haurà la valoració comentada de la mostra i els arbres exposats pel mestre Josep M. Miquel. Redacció
La programació es va presentar el passat dijous. Joan Carles Borrachero
El Museu d’Art i Història de Reus s’inaugurarà l’hivern de l’any vinent
Cultura l L’objectiu de l’acció, iniciada el passat mes de març, és remodelar l’espai i la museografia de l’equipament
Miquel Llaberia
El Museu d’Art i Història de Reus s’inaugurarà l’hivern de 2026 segons han confirmat fons de l’Ajuntament de Reus a Diari Més. Això significaria que l’Ajuntament compliria amb el termini establert en un inici, tot i l’encariment de les obres, en què asseguraven que el museu reobriria les portes l’any vinent. L’actuació va començar el passat mes de març amb un cost total que s’aproximava als 2,2 milions d’euros entre les obres, el mobiliari i la museografia.
Les tasques de reforma es van adjudicar a l’empresa Construccions Asensio, SL, mentre que el subministrament de museïtzació i mobiliari es va encarregar a Amazing Up - Ingeniería Interactiva del Ocio, SL.
Mesos després del tancament del museu i l’inici de les obres aquest mateix rotatiu va avançar que les obres s’encarien en 226.478,25 euros per «imprevistos en l’obra». Precisament, aquest contratemps responia al descobriment d’unes encavallades que estaven tapades amb fals sostre i es va decidir deixar-les vistes perquè millorava l’amplitud de la sala i afavoria a la museografia. Aquest fet va comportar noves despeses derivades com eren la neteja
Més
A l’esquerra, fotografia de l’exterior del Museu d’Art
L’actuació ha suposat una inversió total superior als 2 milions d’euros
de l’estructura, revestiments i pintura. A més, la instal·lació elèctrica, d’il·luminació i cli-
de 500 persones
matització també es va veure afectada per aquell canvi sobrevingut.
Relats museogràfics
En la reforma plantejada es pretén actualitzar els relats del Museu amb una nova museografia. Un primer, que s’endinsa en el període histò-
participen en la jornada divulgativa i lúdica de l’IISPV
Ciència l Van oferir-se 4 propostes per apropar la recerca a la gent
Redacció
Un total de 528 persones van participar en les activitats de jornada La recerca en salut surt al carrer, que l’Institut d’Investigació Sanitària Pere VirgilI (IISPV) va organitzar per apropar la investigació biomèdica a la ciutadania, en
el marc del seu 20è aniversari. El director de l’IISPV, Joan Vendrell, remarca que «l’èxit de participació assolit ens demostra que la gent té interès a conèixer què fem als laboratoris i és per això que ens plantejarem continuar fent activitats obertes a la ciutadania, que ens permetin acostar
la nostra activitat a tothom». En total, van preparar-se quatre activitats: un escape room, que va posar a prova 112 persones; una ruta a peu del centre, amb 114 assistents; un espai on es van fer proves mèdiques, que va registrar 77 persones; i un conjunt de tallers científics per explicar
ric dels segles XVIII i XIX, que és quan es configura la ciutat contemporània que n’és hereva el Reus actual. Es contemplarà des d’una mirada polièdrica, amb la qual s’explicarà l’evolució de la ciutat en l’època que esdevenia com a segona ciutat de Catalunya. Per un altre costat, hi haurà
com funciona el cos humà, que va aplegar 225 individus. El director subratlla que «les activitats divulgatives d’aquesta mena són enriquidores per a totes les parts implicades». «D’una banda, per a la ciutadania són una oportunitat de saber què es fa en l’àmbit de la recerca sanitària i, a més, ho poden conèixer de la mà d’aquells que diàriament estan investigant als laboratoris. D’altra banda, per a nosaltres, és una oportunitat per conèixer les inquietuds de les persones i poder-los donar respostes», reflexiona.
Diari Més
dos nous relats que es focalitzaran en la important collecció d’art que es conserva al Museu. L’activitat artística del segle XIX continuarà encapçalada per Marià Fortuny, el qual estarà acompanyat per altres artistes com Josep Tapiró o Badomer Galofre. El segon relat, que ocuparà la pri-
mera planta, mostrarà dues col·leccions d’art. Una primera a partir de la protecció de patrimoni durant la Guerra Civil, durant la qual el Museu va esdevenir espai de refugi d’obres del renaixement i del barroc, i una segona amb la col·lecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius.
i Història de Reus. A la dreta, imatge del vestíbul reformat del Museu.
Es van organitzar tallers científics i altres activitats. Cedida
El dol perinatal i els «petits estels» es fan visibles al Mas Miarnau
Societat l Hi va tenir lloc una diada en record dels fills que van morir en la gestació, el part o poc després
S. Peralta / M. Llaberia
Cada 15 d’octubre es commemora el Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal. Els jardins del Mas Miarnau van ser, ahir, l’espai de trobada de desenes de famílies que tenien en comú la pèrdua d’un fill durant la gestió, el part o poc després de néixer. Era «l’oportunitat de poder parlar dels nostres fills i filles sense tabú, de poder donar-nos un lloc, de ser durant el temps compartit, a ulls de totes aquestes persones que en formem part, els pares i mares», tal com es va expressar en la lectura del manifest. David Fernández, membre del col·lectiu Dol d’Estels, que havia organitzat la diada i que ofereix ajuda mútua entre els pares, explica que el dol que senten és «molt difícil d’en-
tendre», tant per l’entorn com pels mateixos progenitors. «No acabes d’entendre com pot fer tant mal perdre una
personeta que no has conegut i sobre la que no tens cap record», afirma. «Recordo el meu avi i el recordo amb
Les visites nocturnes al Cementiri reben 2.065 peticions d’entrades
Record l Més de 2.000 persones han participat en el sorteig de les 400 invitacions gratuïtes per a les visites nocturnes al Cementiri General de Reus, que tindran lloc demà, dimecres i dijous. En concret, la pàgina web de FuneCamp va rebre 2.065 peticions d'entrades a les sessions programades. En conseqüència, tenint en compte
que la xifra supera amb escreix les places ofertes, es va procedir a dur a terme un sorteig per elegir els afortunats. La consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores, celebra que «un any més la proposta hagi tingut la confiança de tantes persones i que esperem que les que no han pogut obtenir invitació enguany ho tornin a intentar
l'any vinent i que la sort les afavoreixi». Aquest sistema d'adjudicació, incorporat fa dues edicions, té la voluntat i l'objectiu de millorar el sistema de tramitació dels tiquets, així com donar una major igualtat d'oportunitats en la seva reserva. Si algú no pot assistir a la visita, es demana que ho comuniqui a visites@ funecamp.cat Redacció
El festival de cinema Memorimage celebrarà la seva vintena edició del 4 al 7 de novembre
Cultura l El Memorimage-Festival Internacional de Cinema de Reus celebrarà la seva vintena edició del 4 al 7 de novembre al Teatre Bartrina, amb totes les sessions gratuïtes. En aquesta edició, el certamen, especialitzat en cinema amb imatges d'arxiu, celebrarà 20 anys. Entre les principals novetats, destaca una nova direcció artística, a càrrec d'Agustí Argelich, di-
rector, productor i programador amb una extensa trajectòria al sector cinematogràfic i membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. S'hi podran veure pel·lícules com The Unfixing, de Nicole Betancourt; La memoria de las mariposas, de Tatiana Fuentes Sadowski; Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian; El petit peó, de Joan Gamero; i Merckx, de Christophe
Hermans i Boris Tilquin. La inauguració del certamen la protagonitzarà el film Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei, de Jorge Cebrián, sobre la vida novel·lesca d’un personatge real que va convertir-se en llegenda en autoproclamar-se rei d’Andorra el 1934 sense tenir cap lligam amb la reialesa. La primera gala serà el 4 de novembre, a les 21 hores. Redacció
amor, perquè el recordo viu, i a la meva filla no la puc recordar viva; ens falta una crossa», expressa Fernández. Es tracta
«El dol és tot l’amor que voldries donar, però no pots», es llegia al manifest
d’un dolor «punyent». «Reconèixer els nostres fills és un acte de respecte, de valenta i de pur amor», es reconeixia en el manifest. Dol d’Estels programa grups d’ajuda mútua (GAM) perquè les famílies que han viscut l’experiència es coneguin, s’escoltin, parlin; comparteixin i s’ajudin, «acompanyant-nos, agafant-nos de la mà quan algú no tenia força, acompanyant l’angoixa de nous embarassos, i de qui no en té i no n’ha pogut tenir».
«Transitar el dol és un camí que perdurarà al llarg del temps» i «sovint és un túnel
sense sortida» en què cada un «anem posant llum a la nostra foscor i fem brillar els nostres petits estels».
Per a Fernández, la jornada als jardins del Mas Miarnau va ser com una «festa de final de curs». «Quan vaig als GAM a parlar de la meva nena, és com una reunió de pares que compartim les nostres experiències i, aquí, és un dia festiu per recordar-la», comparteix. «El dol, he après que és amor. És tot l’amor que voldries donar, però no pots. Tot aquest amor que no s’ha gastat roman a la cua de l’ull, al nus de la gola, i en aquell buit que tens al pit. El dol és, precisament, amor, que no té un lloc on anar, i aquest amor, aquest dol, passa per molts moments, èpoques amb més força i intensitat, altres amb més calma i més lluny, però sempre present, perquè els vincles establerts durant la gestació són vincles forts i estables que perduren en el temps passi el que passi», es reflexionava en el manifest. La diada va acabar amb una enlairada de globus, en record dels fills i filles que els pares no tenien amb ells. Els seus «petits estels».
El Temple de la Sang recorda Beat Gomis amb una solemne missa
Religió l El Temple de la Sang va celebrar la Solemne Santa Missa Anual en memòria del Beat Josep Gomis Martorell, prefecte de la Reial Congregació durant els anys trenta del segle XX. Enguany es commemora el 12è aniversari de la seva beatificació. Mossèn Fortuny presidí l'eucaristia. Redacció/Cedida
La jornada va acabar amb l’enlairament de globus, en homenatge als fills que no hi són. Diari Més
Fotografia d’arxiu d’una visita nocturna al Cementiri General de Reus, l’any passat. Gerard Martí
Miquel Llaberia
La música sempre ha estat una gran companya de viatge. Tots podem recordar cançons que cantem o escoltem al cotxe, durant una excursió o de camí a la feina, per tant, no és d’estranyar que s’hagi dedicat una havanera a un camí. I no un camí qualsevol, sinó el camí més conegut de la Península que any rere any suma una gran quantitat de viatgers; el Camí de Sant Jaume, més popularment conegut en castellà com a Camino de Santiago. «Jo ja era gran quan vaig pensar a escriure aquesta havanera, però vaig aprofitar per inspirar-me i parlar sobre quan tenia 10 anys i feia una entremaliada. Aleshores, m’escapava de la mare per anar fins a Salou, a veure el mar, que eren 10 quilòmetres d’anada i després de tornada», explica el reusenc Pere Elías.
Un hàbit que, més endavant, es va convertir en la seva afició de recórrer a peu quilòmetres i quilòmetres per tota Espanya i Portugal. Entre diverses rutes, s’hi suma al Camí de Sant Jaume la ruta fins a Finisterre o la
l Cultura
L’havanera dedicada al camí més famós
El reusenc Pere Elías va compondre l’any 2005 l’’Havanera del Camí’, que ja s’ha traduït a múltiples idiomes
Via de la Plata, entre d’altres. Finalment, les seves aventures recorrent el Camí de Sant Jaume i la seva experiència escrivint havaneres el van motivar a dedicar-li una obra amb aquesta famosa ruta. «El que passa és que no sabia com començar i, aleshores, el meu record de la infància escapant-me per anar fins a Salou
a veure el mar em va acabar d’inspirar i ho vaig decidir fusionar. D’aquesta manera va néixer l’Havanera del Camí», comenta l’autor. Una peça composta l’any 2005 que compta amb la música del compositor reusenc Josep Casanovas, que va morir als 95 anys el 2023. «La lletra de l’havanera està bé, però
la música és superior i tot», reconeix Pere Elías. En els anys posteriors aquesta peça ha estat traduïda en múltiples idiomes com l’euskera, el francès, el portuguès, l’alemany, l’italià i l’anglès. A més, aquesta darrera traducció va anar a càrrec Joaquim Mallafrè, destacat traductor reusenc, professor de filologia catalana a
la Universitat Rovira i Virgili, distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998 i nomenat fill il·lustre de Reus el 2022, que va morir l’any 2024 als 82 anys. «El Joaquim i jo ens coneixíem personalment, havíem anat a la mateixa escola i era un gran filòleg», apunta Elías.
A partir d’aquí, Elías s’ha
Josep Casanovas va posar la música i Joaquim Mallafrè la va traduir a l’anglès
passat aquests darrers anys donant a conèixer la seva obra i aconseguint que diferents corals del país la interpretin. Entre aquestes hi ha corals de diversos indrets de l’estat com Xàbia, Irun, Alcoi o Vigo. «M’agradaria que un dia aquesta peça que vaig escriure s’interpretés aquí a Reus. Fins ara mai s’ha interpretat a la ciutat i em sorprèn», afegeix Elías. Per un altre costat, l’havanera escrita per Elías va acabar sent el motiu de creació d’un certamen de corals a Navarra: «Els vaig enviar l’havanera a l’Ajuntament de Zizur Nagusia i el seu departament de Cultura es va interessar moltíssim en la seva versió en euskera, que s’anomena Bideko habanera, i es van inspirar per fer un certamen biennal». En aquest concurs les corals participants estan obligades a interpretar la peça escrita per Pere Elías: «D’aquesta manera, amb els anys ja l’han cantat un munt de corals».
Fotografia de Pere Elías, autor de l’’Havanera del Camí. Tjerk van der Meulen
L’Ajuntament de Cambrils reclamarà les reparacions de les noves goteres al Palau
Equipaments l La coberta va tornar a patir afectacions, mentre el sòl es trobava en mal estat des de feia setmanes
Adam Díaz Garriga
Un mes després de l’anunci de reobertura del Palau d’Esports de Cambrils, els problemes que fa anys que arrosseguen els espais han reaparegut amb els primers aiguats. El passat 15 de setembre, l’Ajuntament del municipi anunciava la finalització dels treballs per substituir el sostre del pavelló 1 del recinte, precisament, per evitar noves goteres. Després de les fortes pluges de la setmana passada, diverses entitats que fan ús de les instal·lacions van alçar la veu per reclamar les «inacceptables» condicions en què es trobaven les pistes.
Les goteres van retornar, encara en major volum, després de la reforma de la coberta, impedint a les entitats dur a terme entrenaments o activitats. Ara, el consistori requereix a l’empresa constructora la reparació dels danys provocats per les pluges. «Les obres no estaven ben fetes. No hi pot haver aquests errors», indicava l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. El passat dijous, l’Ajuntament va comunicar a les entitats en una reunió que es reclamarien els danys, i que les goteres desapareixerien en menys d’una setmana. Una operació que les entitats qualifiquen «d’impossible».
de les afectacions en diverses
El consistori coneixia els desperfectes i va ordenar una actuació tècnica «provisional»
Les afectacions se sumen a l’endarreriment del termini de reobertura del Palau
del
d’Esports. Segons expliquen entitats esportives del municipi, el retard dels treballs va allargar-se «gairebé un mes» per la falta de materials. El pavelló hauria d’haver estat enllestit el dia 8 de setembre, i va reactivar la seva activitat, finalment, el dia 22. A més, fonts consultades indiquen
L’excedent d’aigua del Molí de les Tres
Eres s’aprofitarà per a la neteja viària
Sostenibilitat l El sistema estalviarà 20.000 metres cúbics d'aigua
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres de construcció d’un dipòsit soterrat que permetrà estalviar 20.000 metres cúbics d’aigua potable anuals. L’acumulació d’aigües freàtiques que s’acumulen a la bassa del Molí de les Tres Eres extraurà l’excedent
no potable, reciclant part d’aquest per a tasques municipals no potables, com la neteja de parcs, i jardins. En total, la proposta comptarà amb un pressupost de gairebé 145.000 euros. La bassa programava l’abocament d’aigües excedents a la riera d’Alforja, amb un
sobreeixidor. Aquest abocament es produïa dins el recorregut de la riera que passa pel nucli urbà del municipi, a l’altura del pavelló d’esports. Per això, es va aturar la funció del sobreeixidor, malgrat que «fos necessària». La iniciativa projecta la construcció d’un grup de pressió, un sistema
que la maquinària de l’empresa constructora i l’exposició de goma a l’aire lliure van perjudicar el sòl del pavelló 1, provocant despreniments i impedint dur a terme qualsevol activitat. Una situació que l’Ajuntament coneixia, i que va intentar resoldre amb una actuació tècnica «provi-
de cloració i d’un punt de càrrega d’aigua pels vehicles municipals que en facin ús, estalviant un total del 80% d’aigües procedent del riu Ebre. La quantitat que s’espera estalviar comptarà amb un nou dipòsit.
A més, el dispositiu installarà plaques solars fotovoltaiques sobre una pèrgola, situada en l’espai lliure de la bassa. L’energia es destinarà a l’equipament municipal del Molí de les Tres Eres, actual seu del Museu d’Història de Cambrils, que veurà afectada la seva activitat pels treballs.
sional». El Club Bàsquet Cambrils va denunciar públicament les deficiències a través de xarxes socials, en un vídeo on mostraven les diferents filtracions d’aigua que sorgien pels laterals i al centre de la coberta. «Fins fa dues setmanes no hem pogut entrenar amb nor-
malitat», ha indicat Francesc Canaldas, president del club. «Només tenim com a alternativa una pista descoberta, però no és l’ideal quan plou, i menys amb tants infants», explicava el responsable.
Projecte agredolç Malgrat que la substitució del sostre no ha estat efectiva, els treballs de millora fets entre el 7 de juliol i el 15 de setembre si van complir amb la promesa de solucionar una problemàtica advertida desde temps enrere. L’adequació de la xarxa d’aigua calenta ha estat funcional, segons confirmen els usuaris. Fins a la fi de les obres, el poliesportiu no oferia aigua calenta de manera regular, afectant els usuaris que es veien obligats a dutxar-se amb aigua freda. El projecte ha suposat una inversió total de més de 600.000 euros per al consistori i plantejava la millora de la xarxa d’aigües i la coberta. A principis de setembre, la regidora d’Esports, Gemma Balanyà va afirmar que la nova coberta «aportaria més llum i solucionaria definitivament el problema de les goteres». Des de l’inici de les obres, alguns aspectes del projecte, com la coberta, no han estat preparats per a suportar certes condicions.
Imatges
zones
pavelló 1, els desperfectes del sòl i les goteres. Cedides
Inici dels treballs d’instal·lació del dipòsit. Ajuntament de Cambrils
La Diada de l’Enginyer 2025 celebra un segle de progrés i compromís
Centenari l Hereu i Granados destaquen la innovació i la col·laboració com a claus del desenvolupament del territori
Redacció
El Centre de Convencions de PortAventura va acollir divendres al vespre la Diada de l’Enginyer 2025, una edició molt especial que va servir per commemorar el centenari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT). L’acte, presidit pel ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va comptar amb la participació de nombroses autoritats, entre elles l’alcalde de Salou, Pere Granados, que van coincidir a destacar la innovació i la col·laboració com a motors del progrés.
Durant la seva intervenció, Granados va felicitar el Col·legi per la seva trajectòria centenària i per «la seva contribució decisiva al progrés, la modernització i la transformació del territori». L’alcalde va posar en relleu que la dels enginyers és «una professió essencial, clau per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i per al desenvolupament de les nostres ciutats i societats». També va subratllar «el compromís, la innovació i la responsabilitat» que defineixen aquest col·lectiu, i va felicitar especialment els guardonats i homenatjats de
la vetllada per la seva aportació al món de l’enginyeria. Per la seva banda, el ministre Jordi Hereu va felicitar el Col·legi pel seu centenari i va assenyalar que «és un exemple de com la unió fa la força», destacant la importància de la col·laboració entre professionals per transmetre coneixements i transformar la societat. Va defensar amb contundència el paper de Tarragona com a pol de transformació industrial i motor de progrés, i va afirmar que «l’activitat econòmica i la innovació són les eines que permeten transformar el territori».
Torredembarra obre quatre mesos per revisar les dades del cementiri
Tràmits l El termini estarà obert del 3 de novembre al 28 de febrer
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra obrirà un període de quatre mesos, del 3 de novembre de 2025 al 28 de febrer de 2026, perquè la ciutadania pugui comprovar i, si cal, corregir les dades relatives a inhumacions i concessions de drets funeraris del Cementiri Municipal. L’objectiu és actualitzar i verificar la informació registrada després de la recent informatització de tot el sistema, que fins ara es basava en llibres manuals. El tràmit s’haurà de fer presencialment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania
(OAC), de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h, o demanant cita prèvia a través del web municipal https://goo.su/bStj9 Durant el període, els veïns podran consultar les seves dades i aportar la documentació necessària per garantir-ne la correcció i la vigència.
L’obertura d’aquest termini forma part de la fase de comprovació i regularització de dades del Cementiri Municipal, un pas essencial per assegurar-ne la gestió correcta i transparent. El procés de digitalització ha permès disposar d’una base de dades moderna, àgil i més accessible, però també ha evidenciat
la necessitat de revisar diverses situacions irregulars. Segons les dades municipals, prop d’un miler de sepultures continuen registrant com a titulars persones difuntes, fet que cal regularitzar.
L’alcalde, Vale Pino, ha destacat que «amb aquesta fase de comprovació fem un pas necessari per posar al dia la informació del Cementiri Municipal». Ha subratllat que la informatització ha servit per «detectar casos que cal regularitzar» i ha fet una crida a la col·laboració ciutadana «per fer possible el procés, que permetrà millorar la gestió del servei i oferir millor atenció».
El CETIT va retre homenatge als col·legiats veterans de 25 i 50 anys
El degà del CETIT, Joan Gabriel Talarn, va destacar «el valor d’un col·lectiu que ha
sabut unir tradició i futur, experiència i innovació, tècnica i societat». Va recordar «un segle de progrés industrial, compromís professional i servei al territori» i va retre homenatge als col·legiats amb 25 i 50 anys de trajectòria. Durant la cerimònia es van lliurar els reconeixements als
col·legiats veterans, així com els premis de la XXXII edició del Treball Final de Grau «Lluís Roca García» i el VI Premi d’Innovació i Sostenibilitat. També es va atorgar la Insígnia d’Or de la UAITIE a Santiago Crivillé i es va retre homenatge als exmembres de la junta del Col·legi.
Salou celebra el 30è Dinar de la Gent Gran
Societat l Més de 350 persones es van reunir ahir al Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre per celebrar el 30è Dinar de la Gent Gran, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Grans. L’acte va comptar amb l’alcalde Pere Granados i la regidora Júlia Gómez, música de l’Orquestra Rubens i un brindis col·lectiu ple d’emoció i reconeixement. Redacció/Ajuntament de Salou
Membres del CETIT, amb l’alcalde Pere Granados i el ministre Jordi Hereu, a la Diada de l’Enginyer. Ajuntament Salou
Dia Mundial contra el Càncer de Mama
INVESTIGACIÓ
Un nou model d’IA millora la predicció de la recurrència del càncer de mama
Un equip investigador liderat per la URV desenvolupa un sistema que combina dades clíniques i les de ressonàncies
El càncer de mama és la malaltia oncològica més diagnosticada entre les dones al món, amb més de 2,3 milions de casos anuals i continua sent una de les principals causes de mortalitat per càncer. Predir amb precisió si aquest tipus de tumor tornarà a aparèixer continua sent un dels reptes clau de l’oncologia. Per avançar en aquest camp, un equip internacional liderat per la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat un model d’intel·ligència artificial capaç d’integrar dades d’imatges mèdiques i informació clínica per calcular el risc de reaparició del tumor de manera més acurada i interpretativa, amb un elevat nivell de precisió. El nou sistema combina dues fonts d’informació: d’una banda, utilitza imatges de ressonància magnètica dinàmica amb contrast i, de l’altra, dades clíniques de cada pacient. A diferència dels sistemes actuals, que només analitzen les característiques específiques del tumor, aquest nou enfocament també té en compte altres variables com el teixit mamari que l’envolta. Aquesta visió
global permet al model captar patrons molt subtils, com la simetria entre ambdues mames o la textura interna del tumor, que s’associen amb una major probabilitat de recaiguda.
el càncer més freqüent
El funcionament del model és completament automàtic: en primer lloc segmenta les imatges de ressonància, en selecciona les característiques més rellevants (forma, inten-
Un dia destinat a conscienciar sobre la prevenció i la investigació
Com cada 19 d’octubre, aquest cap de setmana s’ha commemorat la lluita contra el càncer de mama. I encara que, malauradament, aquesta es lliura cada dia per milers de dones, aquest dia serveix per a recordar-nos la importància de la prevenció
i per a ajudar –en la mesura de les nostres possibilitats– a impulsar la tan necessària recerca en aquest camp. El càncer de mama és el més freqüent entre les dones. Aproximadament, es diagnostiquen més de 35.000 nous casos cada any al nostre país i 2.300.000 en el món. 1 de cada 8 dones ho desenvolu-
sitat i variacions del teixit) i, finalment, integra aquesta informació amb dades mèdiques com el tipus de tumor, els receptors hormonals o el grau de malignitat. Tots aquests elements es processen amb un model de xarxa neuronal anomenat TabNet, que destaca per la seva capacitat d’analitzar dades complexes i interpretar-les.
Alt nivell de precisió A les proves realitzades amb més de 500 pacients el sistema va aconseguir un alt nivell de precisió global – dels més elevats entre tots els models provats fins ara- i va demostrar una major sensibilitat per identificar els casos amb risc real de recaiguda. «Aquesta sensibilitat és clau, ja que permet reduir falsos negatius i evitar que es passin per alt pacients que podrien necessitar un seguiment o tractament addicional», explica Domènec Puig, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV i investigador principal del
projecte. L’anàlisi dels resultats també ha permès identificar els factors més importants a l’hora de fer una predicció: la textura irregular del tumor, la falta de simetria entre les dues mames i l’estat dels receptors hormonals. Aquests indicadors podrien convertir-se en noves eines visuals i mèdiques a l’hora de prendre decisions clíniques. Una altra de les potencialitats del model és que és escalable, interpretable i potencialment aplicable a hospitals sense necessitat de proves genètiques invasives o molt costoses. «Esperem en un futur validar aquesta eina amb dades de més centres per garantir-ne la seva aplicació clínica a gran escala», comenta Puig. L’estudi forma part del projecte europeu Bosomshield, emmarcat en el programa Marie Skłodowska-Curie Doctoral Networks, i demostra el potencial de la col·laboració entre tecnologia i medicina per avançar cap a una oncologia més personalitzada i predictiva.
parà al llarg de la seva vida. Com expliquen des del Grup GEICAM de Recerca en Càncer de Mama, «aquest tipus de tumor acostuma a aparèixer entre els 35 i els 80 anys, encara que la franja dels 45-65 és la de major incidència, en ser el moment en el qual es produeixen els canvis hormonals en els períodes premenopàusics i postmenopàusics, una corba d’incidència que augmenta a mesura que la dona envelleix». No obstant això, assenyalen que «en els últims anys, s’està detectant un augment en la incidència del càncer de mama entre les dones més joves. Els investigadors atribueixen aquesta dada al fet que es retarda l’edat en la qual es decideix tenir el primer fill. Això,
sumat al descens del nombre de fills per dona (2,8 en 1976 a 1,27 en 2013) i a la disminució de l’edat de la menarquia, sembla l’explicació més plausible per al continu increment en la incidència en les dones més joves». Davant de tot plegat, les accions a realitzar passen per la prevenció, a través de revisions i bons hàbits, i més investigació.
Redacció
Una pacient és atesa en una unitat de mama. Les revisions són clau. ACN
Redacció
Domènec Puig, Adnan Khalid i Hatem A. Rashwan, investigadors de l’estudi. CEDIDA
Dia Mundial contra el Càncer de Mama
ATENCIÓ ONCOLÒGICA
El Campus Salut Bellvitge rep la màxima acreditació europea per l’abordatge integral del càncer
El distintiu Comprehensive Cancer Center certifica els estàndards oncològics que caldrà complir el 2030
L’Organisation of European Cancer Institutes (OECI) ha acreditat el Campus Salut Bellvitge com a Comprehensive Cancer Center (CCC), la màxima distinció europea en el tractament oncològic integral. Fins ara, Vall d’Hebron era l’únic hospital català que disposava d’un segell que a tot Europa només tenen 44 centres, i que marca els estàndards de tractament que s’hauran de seguir el 2030. El radi d’atenció de dos milions de persones que té Bellvitge el situa com el
CCC més gran d’Espanya i el primer format per tres ens públics –ICO, Hospital Universitari Bellvitge i IDIBELL–. El Campus Salut Bellvitge es va sotmetre a la primavera a l’auditoria de l’OECI, una xarxa internacional sense ànim de lucre que promou uns estàndards de màxims en assistència, recerca i docència en càncer, i estableix uns mínims de qualitat en el tractament i investigació en l’àmbit europeu. L’auditoria va certificar que tant a l’ICO, com a l’Hospital Universitari com a l’IDIBELL se segueixen aquests
estàndards, amb l’atenció integral com a premissa principal. «Amb la distinció europea que rebem ara visibilitzem una feina feta de manera coordinada des de fa molt temps i de forma natural per part de tots els nostres professionals, des dels investigadors fins als metges i infermeres», apunta el director de l’IDIBELL, Gabriel Capellà. En aquest sentit, el director general de l’ICO, Joan Brunet, recorda que el 1995 l’hospital oncològic «ja es va fundar amb una visió Comprehensive Cancer Center, una nomenclatura que no existia, però que ja es
salut femenina
tenia intrínseca com a model de treball i que ara es reconeix». Els responsables del Campus Salut Bellvitge recorden que el Pla Europeu de Lluita contra el Càncer planteja que l’any 2030 el 90% de la població en tractament oncològic ha de tenir accés a un Comprehensive Cancer Center. Aquest plantejament
Ara pots fer-te revisió amb mamografia al moment a Dexeus Dona
El sistema de revisió ‘one stop clínic’ permet fer totes les proves diagnòstiques i la visita mèdica el mateix dia, així s’estalvia temps i desplaçaments
Redacció
Apartir d’ara, totes les dones de la demarcació de Tarragona podran beneficiar-se del sistema de revisió anual ginecològica ‘one stop clinic’ que ofereix Dexeus Dona.
Aquest sistema, pioner i únic a Catalunya, permet fer totes les proves diagnòstiques necessàries de control: mamografia, ecografia ginecològica, citologia, disposar dels resultats i dur a terme la visita de valoració amb l’especialista el mateix dia. A més, en els casos en què es detecti qualsevol anomalia durant la revisió, es podran realitzar proves complementàries per descartar o confirmar diagnòstics en el mateix moment.
Tot això és possible gràcies al nou Servei d’atenció integral a la Salut de la Dona que el Grup Dexeus Dona ha posat en marxa en el nou Hospital Viamed de Tarragona, que disposa d’unes instal·lacions de Diagnòstic Ginecològic per Imatge (DGI) equipades amb tecnologia d’última generació.
Les dones que tinguin mútua sanitària podran accedir a aquest servei sense cap cost afegit, i les que no tenen mútua també podran fer-se la revisió bàsica a un preu molt competitiu, ja que Dexeus Dona ofereix una promoció d’obertura d’un 30% de descompte.
La mamografia és una prova que permet detectar lesions de mínima dimensió en la mama fins a dos anys abans que siguin palpables, la
qual cosa fa possible avançar-se a la progressió del tumor i aplicar tractaments menys agressius. A més, segons dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), les possibilitats de curació dels càncers de mama que es detecten en la seva etapa inicial són pràcticament del 100%. Si tens antecedents de càncer en familiars joves, és recomanable que comencis a fer-te les mamografies a partir dels 35 anys i que et visiti un equip mèdic que pugui fer-te el seguiment. En alguns casos pot està indicat fer, a més a més, una ecografia mamària. Es tracta d’una prova complementària, que s’utilitza en mames de molta densitat radiològica o davant de troballes mamogràfiques específiques.
Dona cobertura a dos milions de persones de l’àrea metropolitana, Penedès, Camp de Tarragona i Ebre
de futur ressalta la importància d’avançar en la prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic, el tractament i la millora de la qualitat de vida de pacients i supervivents. En el cas de Bellvitge, es dona cobertura a dos milions de persones de l’àrea metropolitana –regions Nord i Sud– i del Penedès, així com alguns paci-
ents amb determinades patologies del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Brunet, al capdavant de l’ICO, destaca que l’acreditació CCC avala l’atenció que es presta des de Bellvitge «a més del 50% de la població de Catalunya» i diu que aplana el camí perquè en pocs anys es pugui disposar d’una acreditació pública europea que certifiqui la qualitat de l’assistència integral del 50% restant gràcies al treball en xarxa.
El nou Servei també compta amb quiròfans i ofereix un equip mèdic expert per dur a terme cirurgies ginecològiques d’alta complexitat per tractar patologies com ara l’endometriosi profunda, oncologia, patologia mamària amb cirurgia reconstructiva, cirurgia reproductiva (histeroscòpia, quists d’ovari, miomes...). A més, aposta
El Servei d’atenció integral a la Salut de la Dona del Grup Dexeus s’ofereix en el nou Hospital Viamed
per tècniques de cirurgia mínimament invasiva, si és possible, com la laparoscòpia. La presència de Dexeus Dona a l’Hospital Viamed és el resultat d’un acord estratègic entre ambdues entitats i respon a l’objectiu d’apropar el model assistencial exclusiu i d’alta qualitat de Dexeus Dona a totes les dones de Catalunya.
Les noves instal·lacions de Dexeus Dona disposen d’equips d’última generació. CEDIDA
Vista general del Campus Salut Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. ACN-GEMMA SÁNCHEZ
Dia Mundial contra el Càncer de Mama
CONCERT SOLIDARI
El Mamapop porta el seu guateque solidari per la investigació del càncer de mama a Tarragona
El concert aterrarà per tercer any seguit a la ciutat l’1 de novembre i es dedicarà als temes dels anys 60 i 70
Redacció
El concert solidari Mamapop aterrarà per tercer any consecutiu a Tarragona l’1 de novembre amb el seu nou muntatge dedicat a les cançons mítiques dels guateques dels anys seixanta i setanta. Amb una trentena de professionals sobre l’escenari es versionaran cançons de Los Brincos, Los Bravos, Marisol, Miguel Rios, Los Mustang, Los Sírex, Nino Bravo, Fórmula V, Camilo Sesto, Jeannette,
k Tribuna
Fede Adan
Domènech
President de l’Associació
Contra el Càncer a Tarragona
Albert Hammond i Julio Iglesias; entre altres. Tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir fons per la investigació sobre el càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
El concert coincideix enguany amb el vintè aniversari de l’IISPV i se celebra quan ja s’està duent a terme una investigació al voltant de la relació entre obesitat i càncer de mama gràcies als fons aconseguits amb el concert solidari a Tarragona en les dues anteriors
edicions. La contribució solidària a l’IISPV ha estat fins ara de 54.575 € i la voluntat és mantenir aquesta col·laboració. El promotor i director artístic de Mamapop, Manel Simon, ha destacat que «Mamapop és espectacle i celebració però cal posar el focus en que la investigació salva vides».
Per la seva banda, el director de l’IISPV, Joan Vendrell, agraeix la confiança dels organitzadors del Mamapop un any més, en la recerca que es fa a l’Institut en càncer de mama. Així
mateix, destaca que «espectacles i accions solidàries com el Mamapop són importants perquè, a banda de recaptar fons per a la recerca, ajuden a fer visible la tasca d’investigació que es fa als laboratoris amb l’objectiu de millorar la salut de les
Els fons recaptats es destinaran a investigar el càncer de mama a través de l’Institut Pere Virgili
persones». El Mamapop guateque convertirà el Palau Firal i de Congressos de Tarragona en una festa solidària el dissabte 1 de novembre a les 20h. Les entrades estan ja a la venda en línia a www.mamapop.cat i de manera física a FarmaTarra-
El càncer de mama, i com ho viuen milers de persones, ‘Ens el prenem a pit’
Aquest moment únic, que es repeteix quatre vegades cada hora al nostre país, que canvia la vida i marca un punt i a part per a totes aquelles dones que escolten un nom: càncer de mama. Aquest instant implica un nou capítol en el llibre de les seves vides. Un capítol per al qual la vida no els va demanar opinió ni permís. Un capítol que no els agrada llegir ni escriure. Un capítol llarg, difícil, complex. Un capítol que arrenca amb una clàusula en el contracte de la vida, la de viure fent front al càncer. I això els implica a elles i ens concerneix i apel·la a tots. Cada 19 d’octubre es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, una jornada que serveix per mirar de front la malaltia i donar suport a les dones que l’afronten cada dia, sensibilitzar, conscienciar, conèixer i parlar sobre càncer de mama. En aquesta ocasió ho volem fer sense eufemismes, ni herois, sense metàfores ni obligacions optimistes. És moment de prioritzar les emocions i la realitat de les dones que conviuen amb càncer, escopint-les per atendre i respondre a les seves necessitats. Aquest mes d’octubre “Ens prenem a pit” donar veu a dones amb càncer de mama i el seu entorn més proper. Perquè el càncer de mama fa POR, perquè el càncer de mama són preguntes sense respostes com ‘per què a mi?’.
Perquè el càncer de mama canvia els plans a l’agenda que es tenia pel futur, perquè hi ha els sentiments de CULPA, perquè de vegades les pacients no escolten la paraula o pregunta que necessiten escoltar, perquè de vegades necessiten silenci i menys frases fetes, perquè no sempre poden verbalitzar emocions i incerteses i acaben en aquell racó on es perd el que no diem.
Perquè no necessiten que els diguin com han d’estar o sentir-se. Perquè el càncer de mama canvia el reflex al mirall, la IMATGE a les fotos. Perquè el càncer de mama provoca que tot s’aturi en sec mentre tot segueix endavant al seu voltant, perquè deixa SEQÜELES que de vegades es veuen i d’altres, són invisibles. Perquè el càncer de mama és una voràgine de paraules que no s’entenen, de tractaments que curen però que també mengen i malmeten de moltes formes diferents. Perquè el càncer de mama pot posar en jaque les seves il·lusions i projectes laborals. Perquè el càncer de mama des del diagnòstic ja no és una estadística, està amb elles cada minut. És el seu tumor, és el seu càncer.
Hi ha una cara oculta del càncer de mama a la qual no se li dona difusió. No parlem de les seqüeles físiques, socials i emocionals a les quals s’enfronten pacients i supervivents de càncer de mama, com la por a la recidiva, el cansament
co (C/ de Pere Martell, 5. Tarragona). Mamapop Tarragona compta amb el suport de Fundación Repsol, Factor Energia, Port Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona, el Club Rotary Tarragona, el Club Bàsquet Tarragona, el Nàstic de Tarragona, així com amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
o el dolor, el deteriorament cognitiu, la reincorporació a la vida laboral... Avui ‘Ens prenem a pit’ tot el que va més enllà dels tractaments i el diagnòstic: l’ansietat, el malestar emocional, la necessitat d’informació, els problemes sexuals, la preocupació per l’aspecte físic o els problemes laborals. El 2024, més de 600 dones van ser diagnosticades de càncer de mama a la província, de les quals un 24% eren menor de 50 anys i més d’un 55% tenien entre 40 i 64 anys. Des d’avui, com a societat, hem de fer un pas endavant per dir que ‘Ens prenem a pit’ les necessitats emocionals, familiars, laborals o físiques que provoca el càncer de mama. Un pas al capdavant per escoltar les realitats de les pacients.
El 2024 l’Associació va atendre més de 300 pacients de càncer de mama: fisioteràpia, rehabilitació aquàtica, atenció psicològica, atenció social, assessorament jurídiclaboral, estètica oncològica, nutrició... Aquest suport, aquest acompanyament, és imprescindible perquè, en el camí de fer front a la malaltia i després de sobreviure al càncer, elles comptin amb l’ajuda, perquè continuïn omplint el calendari de plans, l’àlbum d’instants únics i signar un nou tracte amb la vida.
El càncer de mama, i com ho viuen milers de persones, ‘Ens el prenem a pit’.
Imatge d’una de les anteriors edicions del concert Mamapop al Palau de Fires. CEDIDA
Dia Mundial contra el Càncer de Mama
2 Nàstic 1 Tarazona
Nàstic. Dani Rebollo, Sergio Camus, David Alba, César Morgado (Pujol, 72’), Álvaro García, Óscar Sanz (Mángel, 62’), Marc Montalvo, Juanda Fuentes (Pau Martínez, 68’), Jaume Jardí (Almpanis, 72’), Marcos Baselga (Cedric, 62’) i Álex Jiménez. Tarazona. Josele, Borge (Cubillas, 90’), Marc Trilles, Martínez, Ángel López, Nieto, Carrasco (Jiménez, 72’), Vaquero (Ramon, 62’), Castroverde (Armero, 62’), Soto (Alonso, 72’) i Agüero. Gols. 1-0, Marc Montalvo (44’); 1-1, Ángel López (45’) i 2-1, Álex Jiménez. Àrbitre. Francisco José Ortega Herrera (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Óscar Sanz, Alba, Almpanis i Álvaro García i als visitants Marc Trilles i Ton Ramon. Incidències. Partit de la jornada 8 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 7.577 espectadors.
Cinc minuts de bogeria donen la victòria
El partit l Els gols de Montalvo i Jiménez van ser suficients per triomfar en un partit insípid, gris i poc propositiu dels grana
El millor del partit va ser el resultat. Cinc minuts de caos i inspiració van donar la victòria al Nàstic en un partit insípid i gris pel que fa a la resta del joc. Montalvo i Álex Jiménez van trencar aquesta pausa al final del primer temps per donar cinc minuts de bogeria en el qual els grana van brillar exposant les seves virtuts. Amb el resultat a la mà, el Nàstic es torna a propulsar, però al Nou Estadi es requereix quelcom més per tancar els partits que futbol contemplatiu.
El Nàstic va confirmar aviat el pla del Tarazona. En cinc minuts, el conjunt aragonès ja havia excavat la trinxera i s’havia establert en defensa, deixant la pilota al conjunt grana. Als deu minuts els tarragonins es van activar amb Juanda Fuentes. El colombià va centrar al segon pal intentant salvar una pilota llarga, però el linier va aixecar la bandera. La pilota havia sortit per línia de fons, però l’àrbitre, tot i tenir el xiulet a la boca, va deixar seguir perquè Álvaro García centrés de nou i Jardí marqués l’1-0. El col·legiat el va anul·lar després de revisar la jugada al monitor.
L’activitat del Nàstic es va mantenir a través de Marc Montalvo. El de Riudoms va sortir com un llamp per pispar-li la pilota a un defensor en sortida de la pilota. Tot sol davant Josele, va provar un tir potent que l’arquer va desviar a córner.
Aquesta va ser la darrera jugada de perill en un temps. Després de deu minuts d’activitat, el Tarazona va
partit, Álex Jiménez, durant una acció del partit d’ahir contra el Tarazona. Gerard
establir el mur defensiu i el Nàstic es va ofegar amb la pilota. Tornava el futbol control, el futbol de la pausa i el Tarazona es fregava les mans. Els centrals grana es passaven la pilota l’un a l’altre sense saber progressar. Jaume Jardí es desgastava corrent per ordenar el joc, però era l’únic. Al mateix temps, els aragonesos es mantenien al darrere i defensant amb contundència. L’àrbitre els donava permissivitat, no tant per al Nàstic i els jugadors i el Nou Estadi es van encendre.
El que no havia passat en 45 minuts de futbol gris i
pausat, va ocórrer en el temps de descompte. Cinc minuts de descompte van donar per molt i Marc Montalvo va ser el
propulsor. Jiménez va avançar fins a la frontal per veure Montalvo sol a la frontal. El davanter va
fer la passada vertical i el de Riudoms, amb un gest exquisit, es va desfer de la pressió del rival i es va orientar a la
El destacat
Álex Jiménez, amb gol, assistència i desgast en pressió va ser un dels millors
porteria rival. Un control estellar que el va posar en la mateixa situació de minuts abans. Aquesta vegada, sol davant Josele a la frontal, va executar un tir ras i potent que va acabar amb l’1-0.
El gol va provocar el caos i l’alegria grana va durar un minut. En una badada defensiva va arribar l’empat. En la primera aproximació dels aragonesos, una centrada lateral va deixar Ángel López completament sol dins de l’àrea. Dani Rebollo va aturar el primer xut a boca de canó, però el segon va anar cap a
L’autor d’un dels dos gols del
Martí
Juanda Fuentes celebrant un dels gols del duel contra el Tarazona. Gerard Martí
Arnau Montreal Quesada
AIXÍ HO VEU L’ENTRENADOR
Luis César: «No m’ha agradat gens la segona meitat, no en rescato res»
Futbol l El tècnic va celebrar la victòria, però va lamentar el joc mostrat
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, va sortir insatisfet malgrat la victòria contra el Tarazona per 2-1. «La primera part es poden rescatar moles coses positives, però a la segona cap ni una. Semblava que tot el que es feia anava a pitjor. No em va agradar absolutament res», va apuntar l’entrenador. El Nàstic va guanyar, però no va tenir més que cinc minuts d’inspiració. En aquest sentit, César va assenyalar la segona meitat «ens guanyaven la pressió, els duels, en les passades... No hi ha hagut joc ofensiu, només es pot mirar la resiliència defensiva. Ho he d’analitzar bé». Finalment, va apuntar que «em vaig content per la victòria, tot i que no ho sembli, però també preocupat».
Una de les úniques notes positives de l’encontre és Álex Jiménez. El murcià marxa amb gol i assistència, un esforç que el reivindica en una posició disputada. «El dia que Álex Jiménez estigui més precís amb els gols serà un jugador importantíssim. Ara mateix, si a cada jugador de
El tècnic va destacar en positiu el treball d’Álex Jiménez
la plantilla del Nàstic li dius de fer una alineació, a banda de posar-se ells mateixos com a titular posarien a Álex Jiménez, pel seu dia a dia». A més, va afegir que «em fa ràbia que falli, perquè l’anàlisi
CLASSIFICACIÓ
d’un davanter es fa en base als gols, però té moltes coses positives i li auguro un futur important».
A banda, Luis César també va fer una petita anàlisi de la classificació i va apuntar que «hi ha un patró clar, els que han pujat enguany estan a la part alta mentre que els equips que van disputar el play-off tenen dificultats. El temps ho anirà encaixant tot en el seu lloc».
L’1x1
Jornada 8
Sergio Camus
Retornat
Va tornar al lateral dret després de 7 jornades. Va estar ocupat per la seva banda.
Álvaro García
Crescut
Va fer un pas endavant per l’esquerra i, fins tot, es va animar a progressar en atac.
Juanda Fuentes
Correcamins va tornar a mostrar una bona versió desgastant-se per la banda i sumant una assistència.
Luis César
Defensiu
No va voler arriscar massa ni en atac ni amb la pilota per tancar el partit i va tirar l’equip enrere.
David Alba
Atent
Millorat respecte a la jornada anterior, va anar al tall quan ho havia de fer i no el van exigir massa.
Óscar Sanz
Amonestat
Va veure una targeta groga al primer temps que el va contenir. Es perdrà el pròxim partit.
Jaume Jardí
Insistent
De nou, es va tirar l’equip a l’esquena per crear i generar quan hi havia dubtes amb la pilota.
El segon temps
Els grana van fer un pas enrere i van dedicar-se a defensar el resultat
dins per empatar el duel. El caos del descompte va continuar i, precisament, és en aquest desordre quan l’atac del Nàstic va brillar. Primer, Montalvo va reaccionar amb un centre que Morgado va atrapar a l’àrea petita. Josele va treure el cop de cap, però això no va acabar aquí. El Nàstic navegava en el caos i Juanda Fuentes va veure el forat per la dreta. L’extrem va centrar al punt de penal on va sortir el cap d’Álex Jiménez. El punta no va errar i, en la darrera jugada del primer temps, va posar el 2-1 en el marcador.
Després del caos va arribar la calma. Al segon temps, Luis César de nou va imposar el futbol control. El joc grana es va alentir, però les revolucions van reduir-se tant que el Tarazona va acabar imposant-se. La necessitat dels aragonesos per buscar l’empat va predominar i el Nàstic, més aviat contemplatiu i sense proposar en atac, va veure com el Tarazona arribava amb cada vegada més perill, però amb limitacions. Així va transcórrer tota una segona meitat que va tenir vuit minuts d’afegit, amb un Nàstic que va deixar passar els minuts i defensant el resultat en un Nou Estadi Costa Daurada desesperat. Això sí, almenys el conjunt grana va sumar els tres punts.
1.Europa
2.Cartagena
3.Atlético
4.Sabadell
5.
20.Real
RESULTATS
Jornada 8 Primera RFEF
Alcorcón-Sabadell 0-3
Cartagena-Algeciras 2-0
Hércules-Villarreal B 2-1
Europa-Eldense 1-1
Atlético B-J. Torremolinos 3-1
GIMNÀSTIC-Tarazona 2-1
Teruel-Sevilla Atlético 2-1
Antequera-Marbella 3-1
Real Murcia-UD Ibiza 0-2
Betis Deportivo-Sanluqueño1-0
PRÒXIMA JORNADA
Algeciras-Alcorcón
Tarazona-Betis Deportivo
At. Sanluqueño-J. Torremolinos
Sabadell- GIMNÀSTIC
Eldense-Real Murcia
UD Ibiza-Teruel
Marbella-Cartagena
Villarreal B-Antequera
Sevilla Atlético-Hércules
Atlético Madrileño-Europa
Álex Jiménez
Destacat
Gol i assistència per al murcià en un nou partit de desgast on va acabar amb molèsties.
Pau Martínez
No vist
De la mateixa manera que Almpanis, no va poder fer més que sacrificar-se en defensa.
Mángel Prendes
Control
Va entrar per donar aire al mig del camp i sumar més contundència per frenar el rival.
Enric Pujol
Recanvi
Va sortir per cobrir la posició del lesionat
César Morgado i no va desentonar.
César Morgado
Tocat
Va tenir un partit poc exigit, però va poder fer més en el gol del Tarazona. Va sortir lesionat.
Marc Montalvo
Estel·lar
Va dominar el mig del camp, va marcar un golàs i es va quedar a un pas d’assistir un altre.
Marcos Baselga
Aïllat
Va córrer va pressionar, però no va rebre cap pilota en condicions per poder participar en atac.
Christos Almpanis
Esporàdic
Quan va sortir el Nàstic no estava per atacar, així que només va aparèixer en una o dues accions.
Cedric Omoigui
Discret
Va sortir al segon temps el Nàstic tenia cap intenció de fer transicions ni fer córrer al davanter.
El tècnic del Nàstic, Luis César, a la banqueta. Gerard Martí
Entrenador
Dani Rebollo Efectiu Les que va tenir les va aturar. Poc més va poder fer en el gol del Tarazona.
1 Reus FC Reddis 2 UE Sant Andreu
Reus FC Reddis. Pacheco, Alberto Benito, Pol Fernández, Recasens, Alarcón (Melo. 46’), Sergi Casals, Sandro Toscano (Grau, 89’), Xavi Jaime (Aitor Serrano, 85’), Ricardo Vaz, Carbia (Folch, 73’) i Homet (Torrents, 73’). UE Sant Andreu . Iñaki, Méndez (Sergi Garcia, 78’), Blanco, Martínez (Sergi Garcia, Viña, Noel (Darbra, 72’), Torices, Alexis Garcia (Salvans, 64’), Max Marcet (Serrano, 64’), Albertito (Naranjo, 78’) i Marcos Mendes. Gols. 1-0, Dani Homet (63’); 1-1, Marcos Mendes (81’) i 1-2, Serrano (90+3’). Àrbitre Alejandro Martínez Ibáñez (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Carbia, Homet, Benito i Recasens i als visitants Viña i Pau Salvans. Incidències . Partit de la jornada 7 disputat a l’Estadi Municipal de Reus.
El Reus ensopega contra el Sant Andreu en quinze minuts per oblidar
El partit l Els reusencs van dominar, però dues transicions mal defensades van condemnar l’equip
Arnau Montreal Quesada
En quinze minuts es va tirar per terra el treball de tot un partit. Després de dominar gran part del duel i avançar-se amb una xilena d’Homet, el Reus FC Reddis va ensopegar contra el Sant Andreu per dos contraatacs mal defensats en un darrer quart d’hora de partit per oblidar. Aquesta també va suposar la primera derrota a casa de la temporada, una esquitxada amb una imatge pobra a les grades per l’absència de les penyes.
El Sant Andreu va sortir amb la intenció de donar un cop d’efecte i vas enxampar els roig-i-negres en fred. Alexis Garcia va provocar les dues aproximacions. La primera va cedir el remat a Mendes per forçar l’aturada de Pacheco i, poc després, enviant la pilota al pal amb un xut creuat.
El partit agafava velocitat a cada minut i el Reus no es va voler fer enrere. De fet, van tenir la primera aviat. En una jugada d’estratègia, Casals va servir en curt i la centrada al segon pal va acabar amb Alarcón enviant la pilota al fons de la xarxa. Això sí, ho va fer amb la bandera del linier aixecada i va ser anul·lat per fora de joc.
Si el partit estava accelerat, aquesta decisió va acabar de prendre la metxa per a dos equips que es van repartir llenya i l’àrbitre va ensenyar quatre grogues en qüestió de cinc minuts.
D’aquesta lluita va sortir vencedor el Reus, que va establir el seu domini i el control de l’atac va ser d’Alberto Benito. El lateral veia els forats on no hi eren i es va encarregar d’executar un parell de centrades que ningú va poder rematar.
Qui va sortir endollat al segon temps va ser el Reus. Després d’una primera part dominada, els roig-i-negres van fer un
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Barça Atlètic 15 7 5 0 2 16 7
2.Girona B 14 7
6.Barbastro
7.UE
RESULTATS
Jornada 7, Tercera RFEF
Poblense-Castellón B 3-2
Porreres-Barbastro 0-1
Torrent-Olot 1-0
Girona B-Andratx 1-0
SD Ibiza-Valencia Mestalla 1-2
At. Baleares-Alcoyano 1-1
Atlètic Lleida-Barça Atlètic 3-2
REUS FCR-UE Sant Andreu 1-2
Terrassa-Espanyol B 1-4
PRÒXIMA JORNADA
Castellón B-Terrassa
UE Sant Andreu-Torrent
Valencia Mestalla-Porreres
Barbastro-Atlètic Lleida
UE Olot-Girona B
Barça Atlètic-Poblense
Andratx-SD Ibiza
At. Baleares-Espanyol B
Alcoyano-REUS FCR
Carrasco: «He trobat a faltar els que no hi eren a la grada i hem de reflexionar el perquè no hi eren»
Futbol l El tècnic va lamentar la derrota i va assenyalar els buits a la grada
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir descontent després de la derrota del seu equip contra el Sant Andreu. Carrasco va subratllar l’elefant a la sala apuntant que «crec que ha sigut un partit on hi ha hagut una entrada més fluixa del normal. He trobat a faltar els que no hi eren i hem de reflexionar tots perquè hi eren o no».
El Reus es va avançar amb un gol de xilena de Dani Homet
pas endavant en la parcel·la ofensiva. Dit i fet, al primer minut Casals va penjar una pilota que Homet va rematar a la perfecció per forçar l’aturada d’Iñaki.
La insistència roig-i-negra va tenir premi poc després. Aquesta vegada el centre va ser per la dreta. Benito va veure el forat i Homet, amb una xilena, va marcar un golàs que va encendre el Municipal. El gol va engrescar als locals i, amb Vaz, van tenir una oportunitat més per ampliar distàncies en el marcador, però no es van materialitzar i el Reus ho va acabar pagant.
La necessitat va donar ales a un Sant Andreu que, a la desesperada, aconseguia fer mal al Reus en les transicions per les bandes.
D’una falta en atac del Reus va venir la primera estocada. Garcia va liderar el contracop, Salvans va encarar per la banda i va treure la centrada a l’àrea i Marcos Mendes va arribar des del darrere com un tren per passar per sobre dels defensors del Reus i clavar l’empat en el marcador que va deixar grogui als locals. De nou en una transició, el Sant Andreu va executar el càstig final en el temps afegir. La jugada va ser idèntica, però aquesta vegada va ser Serrano l’encarregat de fer el cop de cap contra una defensa reusenca castigada per la poca envergadura i posar l’1-2 final.
El
En aquesta línia, va afegir que «crec que aquest projecte ha crescut els últims cinc anys definit per la identitat, el fet d’estimar els colors i la proximitat. La proximitat dels jugadors i el grup amb l’afició. No em posicionaré, però sí que dic que no m’agrada la situació de veure l’estadi així, perquè tenia la sensació que a l’equip faltava que l’espitgessin en els moments de necessitat». Pel que fa al partit, Carrasco va lamentar «estar organitzats al darrere, el que no hem pogut guanyar en 75 minuts no pot ser que ho perdem en 15 minuts».
Fran Carbia durant el duel d’ahir a l’Estadi Municipal contra el Sant Andreu. Gerard Martí
tècnic del Reus, Marc Carrasco. Gerard Martí
Tarragona es tenyeix de rosa amb la 10a Women Race El Corte Inglés
Poliesportiu l Paula Adriana va ser la guanyadora d’una cursa solidària que va tenir més de 3.600 participants
Redacció
Tarragona es va tenyir ahir de rosa amb la desena edició de la Women Race El Corte
Inglés, la més multitudinària fins al dia d’avui. Més de 3.600 persones van participar en aquesta festa d’esportivitat i solidaritat contra el càncer de mama que va omplir la ciutat des de primera hora. No falta va ni una ànima a la Rambla Lluis Companys. Famílies, mares, pares i fills es van re unir per presenciar la cursa.
Alguns participaven corrent, d’altres caminants, mentre que un grapat només volia donar ànims als seus famili ars des de la línia de meta. Va ser tota una festa i l’ex pectació de la sortida va ser elevada. Això sí, una vegada les corredores van engegar el seu curs, l’ambient no es va frenar i s’esperava a les seves campiones.
La guanyadora va ser Pau la Adriana, que va finalitzar la cursa en 17 minuts i 23 se gons, i la van acompanyar en
el podi Jessica Bonet i Stella Beazzutti, qui fou la campi ona de les darreres edicions. Amb tot, totes les persones se sentien guanyadores en tra vessar la línia de meta. Així ho transmetien en les seves cares d’alegria i cansament després de recórrer el circuit pels car rers de Tarragona. Tots els participants tenien un motiu de pes. Molts havien patit de prop la malaltia, mentre que altres volien mostrar la seva solidaritat en una bona causa. Soles i concentrades, en pare
lla o en grup i petant la xerra da, tot es va valer per afrontar un recorregut inclusiu per a totes les edats i exigències. Aquesta marea rosa es va fer present pel patrimoni històric i cultural de la ciutat, travessant el Portal del Roser, el carrer de la Nau, la plaça de la Font i la Baixada de la Pes cateria, l’Amfiteatre romà, el Balcó del Mediterrani i el Mer cat Central, entre d’altres. En total es van recaptar 22.000 euros que es van des tinar a l’Associació Contra el
Càncer a Tarragona, una enti tat que dedica els esforços en sensibilitzar i acompanyar les persones que pateixen la ma laltia, així com finançar inves tigacions oncològiques.
La festa, però, va començar un dia abans amb una sèrie d’activitats a la Rambla Llu
Més de 3.600
persones van participar en la 10a edició de la cursa
ís Companys. Una sessió de dance fitness i un DJ amb mú sica van amenitzar l’ambient abans del tret de sortida de la cursa d’ahir. Els preparatius van tenir efecte i la cursa va ser tot un èxit ja consolidat a la ciutat. La desena edició de la Women Race El Corte In glés va comptar amb BMW Oliva Motor com a patroci nador principal de l’esdeve niment i també amb la col· laboració de l’Ajuntament de Tarragona, la Guardia Urbana i Protecció Civil.
Imatge de la sortida de la desena Women Race El Corte Inglés, que va aplegar centenars de persones. A sota, dos instants de la cursa. Gerard Martí
75 Sa Real d’Eivissa
82 Ibersol CBT
L’Ibersol CBT conquereix la pista del Sa Real d’Eivissa
Sa Real d’Ibiza . Medori (18), Martín (21), Castillo (5), Coffie (5) i Martínez (8). També van jugar Ramón (13), Pascual (0), Martín Vela (5), Guasch (0) i Manyoses (0). CBT. Buscail (11), David Fernández (3), David Stefanuto (21), Campeny (10) i Loras (8). També van jugar Iker Fernández (6), Adrià Duch (12), Marc López (0), Blázquez (3) i Ali Senghor (8). Parcials . 15-24, 20-24, 26-25 i 14-9. Àrbitres. Javier Rubén Cervero Fraile i Borja Airam Govea Guanche. Incidències. Partit de la jornada 3 disputat al poliesportiu Joan Pau II d’Eivissa.
Dani Stefanuto va tornar a liderar els del Serrallo anotant 21 punts
Bàsquet l Els de Toni Larramona sumen la segona victòria de la temporada
Redacció
L’Ibersol CBT va aconseguir sumar ahir una important victòria, la segona de la temporada en tres partits, a la pista del Sa Real Instalaciones Arevalo d’Eivissa. El conjunt entrenat per Toni Larramona va dominar el partit des de l’inici i es van arribar a posar 25 punts amunt, tot i que
l’actuació estel·lar de l’exACB, Nacho Martín —el millor dels locals amb 21 punts i 14 rebots—, va fer patir els tarragonins fins a gairebé l’últim minut. El gallec Dani Stefanuto, amb 21 punts, va tornar a liderar els del Serrallo, que van completar un partit molt seriós, mostrant capacitat per a gestionar un marcador que sempre van tenir a favor.
La Bombonera va tornar a vibrar malgrat el resultat. Reus Deportiu
El
Reus Deportiu cau a
casa davant el Barça en un partit marcat per la falta d’encert (2-4)
Hoquei l El Reus Deportiu va sumar la seva primera derrota de la temporada a la lliga, en un partit marcat per la falta d’encert i la polèmica. El Clàssic va escapar-se pels roigs-i-negres en un encontre on van topar-se amb el pal tres vegades. Més de 2.000 persones van vibrar amb el domini local, que va sumar dianes de Marc Julià i Joan
Salvat, els blaugranes, tot i això, van aconseguir un partit que podria haver donat el lideratge als reusencs. El Barça va fer el primer gol del partit, silenciant la grada local amb l’atac de Sergi Aragonès, i el segon gol de Álvarez deixava poques esperances. Malgrat l’intent de remuntada, el Reus haurà d’esperar per sumar punts. Redacció
Els jugadors del CBT rebent les instruccions del tècnic Toni Larramona. Guillo Dehon
Els primers minuts eren ja de domini blau amb dues consignes clares: intensitat defensiva i joc interior. Les pilotes recuperades perme-
tien cistelles fàcils en transició i, en atac estàtic, Loras i Senghor imposaven la seva llei a la pintura. El primer quart va acabar amb un 15-
El CB Salou fa un pas endavant i guanya al Molina Basket a domicili (86-98)
Bàsquet l El CB Salou va desfer-se dels mals resultats fora de casa amb una victòria a domicili davant el Molina Basket per 86-98. Els murcians, que van imposar resistència, van veure’s superats per una defensa salouenca que, aquest cop, va estar sòlid i encertat en els atacs. L’equip va fer un pas endavant millorant en totes les facetes del joc davant un rival erràtic, que va resistir el bon joc dels visitants. Els dos equips arribaven amb un balanç negatiu de 0-2 en els últims partits, i després d’un primer quart dinàmic, el CB Salou va aconseguir imposar-se, amb un resultat ajustat en el descans. Brehima Traoré va liderar la victòria salouenca amb 24 punts. Redacció
24 a favor del CBT. La intensitat física dels tarragonins semblava esgotar, de mica en mica, la resistència local. Les bones accions d’Aleix
Blàzquez, Stefanuto, Buscail i Iker Fernández posaven el 3548 al marcador en el descans. L’Ibersol CBT començava fort el tercer quart, estirant l’avantatge amb un triple d’Adri Duch. Els locals, però, van reaccionar i van reduir el forat a 12 punts, encara amb 2 minuts de quart per endavant. En l’última possessió, un cop de caràcter del capità David Fernàndez permetia recuperar una certa tranquillitat amb el 61-73. Un parcial de 4-0 en començar el període definitiu posava els eivissencs a només 8 punts, però els de Toni Larramona mantenien la serenitat i recuperaven els 14 de distància a només 7 minuts per al final. Els tarragonins administraven la renda amb possessions llargues i mantenint la intensitat defensiva, la clau del partit, que va acabar 75-82 per a un CBT que es consolida a la part alta de la classificació.
El CP Calafell es deixa els punts a Galícia en un ajustat partit contra el Liceo (3-2)
Hoquei l El CP Calafell no va aconseguir emportar-se la quarta victòria seguida davant el Liceo, en una visita al pavelló de Riazor que va deixar un resultat ajustat. Els verds van iniciar el partit amb l'avantatge, després del gol d'Alex Marimon al primer minut de joc, resistint el bon joc del gallecs. Però en poc menys de 10 minuts, el domi-
ni va ser per als locals. Nuno Paiya (32', 36') i Arnau Xaus (34') van inclinar el marcador, deixant sense opcions a un CP Calafell heròic. Tot i l'intent de Marimón al minut 50 (3-2) la victòria va quedar-se a terres gallegues. Els calafellencs van dominar per moments, amb trams on, fins i tot, semblava confeccionar-se la remuntada. Redacció
El TGN Bàsquet cau contra el Lleida després d’un mal primer quart (72-57)
Bàsquet l Un nou inici ple d’errors torna a condemnar a les liles del TGN Bàsquet, dominades pel Lleida durant la major part de l’encontre. El resultat d’aquesta jornada al primer quart recordava a la superioritat que les tarragonines van patir al primer partit de la temporada, amb un parcial de 20-4. Malgrat el marcador inicial,
el TGN ha retallat fins als 14 punts de diferència, donant esperances en un partit on el Lleida no va fallar. Emi García gairebé no va tindre opcions, gràcies a la pressió de les locals. Els temps morts de Sergi Manzano no van poder igualar el joc de les lleidatanes, i el TGN Bàsquet haurà d’esperar a la següent jornada per provar sort. Redacció
El CB Salou durant el duel d’ahir a Murcia. Cedida
k Editorial k
L’esperança que no es resigna
Cada 19 d’octubre, el món s’uneix per recordar que la lluita contra el càncer de mama no és només d’un dia. És la batalla diària de milers de dones, que afronten el diagnòstic més freqüent entre la població femenina: més de 2,3 milions de nous casos cada any al món i més de 35.000 al nostre país. Una de cada vuit dones el desenvoluparà al llarg de la seva vida. Davant d’aquestes xifres, la prevenció, la detecció precoç i la recerca continuen sent les nostres millors armes. Enguany, la ciència ens ofereix un motiu per a l’esperança. Un equip internacional liderat per la Universitat
Rovira i Virgili ha desenvolupat un model d’intel·ligència artificial capaç de predir amb més precisió el risc de reaparició del tumor. Permet detectar patrons subtils i oferir una anàlisi més completa i personalitzada. Aquest avenç, que forma part del projecte europeu ‘Bosomshield’, podria reduir falsos negatius i evitar recaigudes, a més de facilitar el seu ús en hospitals sense necessitat de proves genètiques invasives o costoses. La detecció precoç marca la diferència i que cada avenç científic és fruit del compromís col·lectiu. Perquè darrere de cada dada hi ha un rostre, una història i una esperança que no es resigna.
k Tribuna k
Fills, mascotes i ‘joisme’
L’evidència social, on cada cop es fa més difícil de ‘tirar endavant’, sense fer renúncies importants, ens porta a un marc de convivència, on cada cop sembla més evident que el ‘joisme’ és vital per una gran part de la nostra col·lectivitat, independentment del fet que es busquin excuses, de tota mena, per justificat una situació objectiva com és la baixa natalitat, com un fet que ha vingut a quedar-se i que, sens dubte, fixarà variables de futur diferents i amb connotacions, avui encara impensables, per molt que els ‘espavilats de torn’ fixin les seves teories interessades o busquin raonaments de tot ordre per justificar un model de convivència innovador. Quan es parla de grups socials concrets, ‘mil·lenials’, ‘generació Z’, amb les seves concepcions al respecte, poques vegades s’aprofundeix en la constatació de fets generalistes que afecten grups socials que no tenen per què emmarcar-se sobre designis concrets, sinó que són fruit d’una manera de ser de molta gent, que veu en l’assumpció d’obligacions un ‘cost’ no desitjat, malgrat que la història i la necessitat compartida, exigeix, per subsistir com a tals. És a dir, en el nostre món, on ‘són sagrats els deures’ i cada cop són podades en dubte ‘les obligacions’, una gran part fuig de la lògica per autojustificar-se en marcs de subsistència en la trobada del bé personal que tot ho condiciona, malgrat els ‘atenuants’ evidents de l’alt cost de la vida, la inestabilitat personal, el dubte sobre determinats punts d’inflexió com la trobada d’habitatge o, fins i tot, la consistència de les relacions laborals, des d’una visió
Lluís Badia Advocat
generalista.
Sembla, per tant, lògic que tot aquest entorn, ens inciti cap a una reducció dels ‘compromisos’, com garantia de llibertat absoluta, venent-se el tema, a més, com quelcom progressista, a l’hora del seu encaix ideològic.
Conseqüència de tot l’anterior és que sembla que, davant el dubte de tenir fills, adoptar-los o optar per una ‘mascota’, la resposta és fàcil, ja que aquesta darrera elecció, d’entrada, no requereix una aposta compromesa com pot ser un fill, i no solament des d’una visió de lligam, sinó també pel que fa al cost econòmic de l’opció triada.
taurant-se un ‘model de família’ nou, com el que en el seu moment va ser la baixada de fills, en cada família, i la proliferació del ‘fill únic’, com un fet molt consolidat.
És evident que, com a conseqüència directa del que parlo, que, repetidament, també podem visionar com les mascotes es converteixen com ‘fills de fet’, malgrat que se’ns pot fer difícil de comprendre, ara bé, aquesta és l’opció triada per una part de la ciutadania i, ben segur, que, més aviat que tard, veurem legislacions a l’efecte, on ja es podrà entreveure en els conflictes que es donen en cas de divorcis, on la mascota exigeix un pronunciament judicial, més repetit del que puguem sospitar.
En cap cas, ‘un gos pot substituir un fill’, per molt que busquem arguments de tot ordre, o assistim a conclusions fonamentades com que ‘les mascotes són els fills del futur’
Davant el que refereixo, i en funció del respecte que tothom pot merèixer en cada decisió, el que és evident és que som davant un punt de canvi social referencial, sense entrar en l’apartat confessional, on per part dels dirigents de cada religió s’ha posat de manifest el seu rebuig a una manera de fer, respectable, però que ens comporta conseqüències de tot ordre.
Ens agradi o no, a més, podem veure que el fet que reflexiono comença a ser una constatació palpable, ins-
k Dels lectors
La vergüenza de la calle General Contreras: ¿Hay alguien al mando en el Ayuntamiento?
Me dirijo a la opinión pública, no ya como un vecino harto, sino como un ciudadano profundamente indignado ante lo que solo puede calificarse como un abandono sistemático y un desprecio absoluto por parte del Ayuntamiento de Tarragona hacia la calle General Contreras. La situación en el tramo que conecta la calle Orosio con el Palau Firal ha superado el límite de la queja para convertirse en una afrenta. Hablar de “falta de limpieza” es un eufemismo; lo que padecemos es un problema de salud pública que este consistorio ignora de forma deliberada.
No sé si tot el que defineixo és un fet de futur, o quedarà com ‘modus operandi’ del que sí que estic convençut és que, en cap cas, ‘un gos pot substituir un fill’, per molt que busquem arguments de tot ordre, o assistim a conclusions fonamentades com que ‘les mascotes són els fills del futur’. Tornant a l’inici del meu relat, on referia al ‘joisme’ com una opció que ve a fer prioritari parlar del nostre benestar personal per damunt de qualsevol altra visió, creient-nos el centre de tot, és un fet consolidat, en una societat on el ‘jo i jo’ és l’única creença absoluta en el nostre conviure quotidià; l’egocentrisme, per tant, ve a consolidar un culte respectable, però amb connotacions difícils de ‘limitar’.
La inmundicia es la norma. Las barredoras deben tener nuestra calle en una lista negra, y la célebre brigada antiexcrementos parece ser una leyenda urbana en esta zona. Es un insulto que mi dinero, pagado a través de impuestos, no sirva ni para garantizar la salubridad más elemental de la acera por la que camino. Por otro lado, el estado de las escaleras mecánicas del Palau Firal es el monumento a la ineficacia. Su funcionamiento errático y sus averías crónicas son una vergüenza pública. Pero su horario restringido, a partir de las 8 de la mañana, es directamente un acto de
discriminación. ¿Acaso el Ayuntamiento considera que los trabajadores que madrugamos para levantar este país, o las personas con movilidad reducida que necesitan autonomía a primera hora, somos ciudadanos de segunda? Es una gestión incompetente que castiga a los más vulnerables y a los más madrugadores. Yo, como ciudadano, cumplo escrupulosamente con mis obligaciones fiscales. A cambio, recibo suciedad, abandono e ineficacia. Esto ya no es una simple queja, es la constatación de una gestión municipal inaceptable. No exijo una solución, exijo decencia y respeto. Exijo que el dinero de mis impuestos se traduzca en servicios reales y funcionales, no en excusas y en un vergonzoso silencio administrativo.
Eduardo Soro Tarragona
ZBE versus ITV Hi ha moltes lleis incomprensibles, una d’elles és la ZBE (zona de baixes emissions), si per llei tots els cotxes d’una certa edat han de passar la ITV cada any i passen la prova d’emissions de gasos, de què serveix aquesta llei?? Això grinyola per tots els costats, per una altra banda, el parc de cotxes, a poc a poc es va renovant i sols quedaran els històrics, les lleis repressives no serveixen per a res, qui té un cotxe vell, el té perquè no se’l pot canviar.
Josep Moncusí Figueras Tarragona
Zinkers presenta avui les novetats del curs 25-26 amb Jorge Luengo a Tarragona
Formació l La jornada organitzada per la Fundación Repsol està adreçada a la comunitat educativa
El saló d’actes de l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona acull avui, dilluns 20 d’octubre, l’esdeveniment Zinkers: Educació en Sostenibilitat, organitzat per Fundación Repsol. L’acte comptarà amb la participació del conegut Jorge Luengo, il·lusionista i professor de matemàtiques, que farà d’amfitrió i impartirà la conferència El paper del docent com a protagonista del canvi cap a la sostenibilitat. La sessió començarà a les 17.30 h i s’adreça principalment a la comunitat educa-
tiva tarragonina, tot i que és oberta al públic general amb inscripció prèvia al formulari: https://goo.su/kqleoh L’acte servirà per presentar les novetats del programa educatiu Zinkers per al curs 2025-2026, així com per lliurar els Premis Zinkers de Primària i Secundària al millor centre de l’entorn del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, corresponents al darrer curs. Cada guardó compta amb una dotació econòmica de 2.000 euros, amb un total de 4.000 euros repartits entre les dues etapes educatives.
Els programes Zinkers, impulsats per Fundación Repsol, promouen la formació en energia, canvi climàtic, sostenibilitat i Agenda 2030 a través de continguts digitals adaptats al currículum escolar. Actualment hi participen 7.000 centres educatius de tot l’Estat, dels quals prop de 700 són de Catalunya, i 150 pertanyen a la província de Tarragona. El projecte s’ha consolidat com una eina de referència per fomentar la consciència ambiental i preparar les noves generacions per a la transició ecològica. Els continguts de Zinkers,
Començarà a les 17.30 h a l’Institut Vidal i Barraquer; cal inscripció prèvia
elaborats per experts en energia i educació com Chema Lázaro, Javier Espinosa i Juan
Núñez, cobreixen totes les etapes —Primària, Secundària i Formació Professional— i permeten treballar aspectes clau com la mobilitat sostenible, l’economia circular i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Entre les novetats d’aquest curs destaca Zinkers Lectura
Mor als 103 anys el físic Chen Ning Yang, premi Nobel de 1957
Obituari l El físic xinès Chen Ning Yang, premi Nobel de Física de 1957 amb Tsung Dao Lee pel treball sobre la llei de conservació de la paritat, va morir dissabte a Pequín als 103 anys. Nascut el 1922 a Hefei, Yang va desenvolupar la seva carrera als Estats Units, on va ser professor a Princeton. EFE
Fàcil, una versió adaptada per garantir que els continguts siguin accessibles a tot l’alumnat, especialment per a aquells amb dificultats de comprensió lectora. Amb aquesta iniciativa, Fundación Repsol reforça el seu compromís amb una educació inclusiva i de qualitat.
Necrològiques
Tarragona
Joan Cañas Folch.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pau.
Amparo Ginel Quesada.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Eulalia Pagan Baños.
Ha mort als 100 anys.
Bartomeu Castellá Secall.
Ha mort als 90 anys.
Reus
Ramon Cabau Culleré.
Ha mort als 92 anys.
Pere Olivé Llauradó.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Redacció
L’il·lusionista i professor Jorge Luengo conduirà avui la jornada Zinkers sobre educació i sostenibilitat. Cedida
Avui felicita als que es diuen: Irene, Andreu Artemi
21/03 al 19/04 ÀRIES
Sorgiran sobtadament assumptes que estaven més o menys ocults que alteraran el teu ritme habitual. Tranquil, la solució està a punt d’arribar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Encara que ho tinguis tot molt controlat organitzat, algú arribarà per espatllar-ho tot. No t’impacientis i veuràs com tot es reorganitza.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Serà en el teu món íntim on trobaràs avui totes les teves satisfaccions emocionals. La teva comunicació amb els altres serà una mica aïllada.
TV local
20/04 al 20/05
Intenta tenir tots els papers en regla. Et poden demanar-ne un pot ser que no recordis on els vas posar. Hi haurà baralles amb socis.
23/08 al 22/09 VERGE
Avui trobaràs tothom del teu costat d’acord amb els teus plans. Rebràs sorpreses dels més propers que et fa- ran content. És un dia per ser feliç.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Les sorpreses més importants que et passaran estaran vinculades a l’amor i la passió. Sortin bé o malament, les teves relacions seran intenses.
21/05 al 20/06 BESSONS
Les teves decisions d’avui seran de gran valor per al teu futur professional amorós. Et notaràs molt excitat rígid en el comportament.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La precipitació s’apoderarà de tu en el terreny de les conquestes, tant materials com amoroses. No barregis feina amb diversió.
20/01 al 18/02 AQUARI
Hi haurà possibles viatges per motius de feina. Les reunions socials seran beneficioses de cara al futur, fins tot en l’aspecte passional.
21/06 al 22/07 CRANC
Intenta no deixar-te portar pels instints encara que al principi costi una mica fer servir la raó. Frenar el teu ímpetu et farà triomfar.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Controla la teva tossuderia, ja que serà font de conflicte dins fora de la parella. Fixa’t en què signes en què dius avui. En l’amor hi ha diferències.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui no et deixis impressionar per la primera imatge que et donin els nous coneguts. Investiga-ho tot a fons no treguis conclusions.
Sudoku
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA: Guzman Oliete, Cristina
Pin Soler, 3 Telèfon 977 218 175
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Duran Lozano, Juan
Carlos
Avda. del Comerç, 1 Telèfon 977 877 198
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
LLOGA
HABITACIÓ A SALOU
Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. TEL. 649.831.644
TREBALL
CUIDARÍA PERSONA MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327
ENSENYAMENT
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
MARI. MASAJISTA. Reus. Tel. 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
JÚLIA. MASAJE TERAPÉUTICO. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel. 634.777.389
REFORÇ ACADÈMIC PER A JOVES 10-18a Experiència en TEA i TDAH. Incorporo música (piano i cant) per millorar atenció i autoestima. Tel: 611.842.883
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 En primera persona
11:30 Zona escolar
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV
El temps
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Aventurístic 11:00 Eix27
11:15 Gaudeix la festa
11:30 SPi+TV
12:00 Aventurístic
12:30 SPi+TV
13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Ciutadella
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Manteniment tenaç d’una resolució. Fons de la mina. 2. Dones sense roba. Fil de coure. Clor. 3. Mengem tot l’àpat. Crit de gat. 4. Té el símbol Au. Vehicles que anuncien llibertat condicional. Rim sense una part. 5. Compendis de lemes. Cop a una porta. 6. Destrueixo per l’est. Quadern de cinc fulls. 7. Cap de gat. Laude sense preposició. Producte avícola. Tret de pistola. 8. Cita sense indicar el dia. Posa pau. 9. Aixada amb tres pues. Vocals. Marxa per la dreta. 10. Gat sense cap. Homes bons. Període històric molt llarg. 11. Treu pues que punxen. Imatge de sants. 12. Fa la permanent per la dreta. Pot ser pairal, de salut... VERTICALS: 1. Part de la medicina que intenta guarir el càncer. Fet al forn. 2. Someres. Entrades dels botons. 3. Església gòtica. Incapaços per a tot treball. 4. Posarà a la brasa. Una de feble. Lletra grega. 5. Un romà molt dret. Cridar com un colom. 6. Començava a viure. Casa sense porta. Final de por. 7. Compris moltes pistoles. Mascle d’oca. Fa nius als arbres. 8. Gos. Extrem de París. Lloc de venda de revistes. 9. Dos mil u girats. Pronom. Nota musical. Cobalt girat. 10. Enmig del foc. Enervi a tothom. Lletra. 11. Enviaràs un correu electrònic. 12. Pica quan és cru. Vaixell sarraí. Final de la història.
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia
Margalló, 13. Telèfon 977 009 688
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
626.010.186
Màxima Mínima Estat del cel
Fins a mig matí el cel estarà entre molt ennuvolat i cobert. A partir de llavors, la nuvolositat minvarà progressivament d’oest a est fins a quedar el cel serè o poc ennuvolat. Al centre del dia arribaran franges de núvols alts per l’oest del país.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta, especialment al terç oest. La màxima serà lleugerament o moderadament més alta al litoral, sobretot al sud del sector, i semblant a la resta.
Manel Riu: «Aquella nit
els treballadors de
la
central van anar a salvar el futur dels seus fills»
Llibres El periodista ha publicat ‘Els herois de Vandellòs I’, en què reconstrueix com es va generar i resoldre l’incident nuclear
Comencem pel final: qui són els herois de Vandellòs I?
«Són tots els treballadors que, sense cap obligació, van estar disposats a jugar-s’ho tot per salvar la central. I també els bombers, que tot i no haver visitat mai la central i escoltar que la situació no estava sota control i no saber com gestionar la radioactivitat, van donar-ho tot perquè l’incident no anés a més i, per tant, que aquell episodi no estigui ara en la memòria de tothom. Si no ho haguessin fet, potser la vida no hauria seguit igual a l’Ametlla de Mar, a l’Hospitalet de l’Infant ni a bona part dels pobles de l’entorn». Què va passar aquell 19 d’octubre de 1989?
«A la part no nuclear de la central va saltar una peça en una turbina. Allò va provocar una explosió i després un incendi. Fins aquí no era res especialment destacable, perquè l’incendi en una turbina es podia aturar, però la cadena de conseqüències d’aquell l’incendi, amb una inundació, va posar en risc la refrigeració del reactor. Llavors comença una batalla, que dura hores, entre els treballadors de la central i la temperatura del reactor. Si no haguessin aconseguit aturar la calor residual, el combustible nuclear s’hauria pogut fondre, provocant
un accident molt més greu».
Entenc que en una central nuclear com aquesta hi ha uns protocols.
«Els protocols es van complir. El problema és que el Consell de Seguretat Nuclear havia avisat sobre cinc millores que s’havien de fer a la central i no es van fer. A més, hi havia antecedents: la central mare de Saint-Laurent, a França, havia donat avisos de certs errors de funcionament. Però el fet que fos una central diferent de totes les altres, amb una tecnologia més antiga i, sobretot, pel fet de tenir tecnologia francesa i no americana, feia que fos com autònoma, fins al punt que hi havia qui la definia com una central poc transparent». Com es va viure a la zona?
Desenllaç fatal
«Van evitar un episodi que ara estaria en la memòria coŀlectiva de tothom»
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
«La percepció de risc del que va passar era molt diferent segons si eres de l’Ametlla de Mar o dels pobles del voltant. I també en funció de la relació econòmica que tenies amb l’empresa: si t’havia donat feina, casa i escola o, si en canvi, senties que era una amenaça per a la pesca. Per això, 25 anys més tard, mirar què és va incomplir o de qui va ser la culpa no em sembla tan interessant com la història humana. És a dir, què passa abans perquè aquella nit els treballadors ho
donin tot sense cap dubte. I també com reacciona el poble veí, que és l’Ametlla, amb mobilitzacions molt fortes perquè ho viuen com una amenaça a la supervivència». Què fa que els treballadors hi vagin sense pensar-s’ho?
«Hi ha molts treballadors que afirmen que ells no van ser herois. Consideren que van fer el que els corresponia, perquè sabien que els bombers no ho sabrien fer. Ni tan sols els treballadors de la central veïna els podrien ajudar, perquè la tecnologia era completament diferent. Un altre testimoni interessant és el de la infermera de la central, que va dir que Tots sentíem que la central era nostra. Molts treballadors havien arribat des d’altres punts de Catalunya i l’es-
tat, i a la central cobraven el doble o el triple que en altres feines de la zona. Els havia donat casa, una escola que era pedagògicament molt innovadora… Per això la seva vinculació amb la central anava més enllà d’un lloc de treball. I aquella nit van anar a salvar la seva comunitat, el futur dels seus fills». Aquest llibre es basa en el treball realitzat per al documental Els herois de Vandellòs I (3Cat). Quin impacte han tingut l’emissió del documental i la publicació del llibre? «Ha facilitat retrobaments i ha fet que treballadors que sabien la història de manera parcial ara la coneguin. M’agradaria que contribuís al reconeixement del que van viure els treballadors i a generar un sentiment d’orgull per com es va reaccionar. Penso que més enllà del debat de Nuclear sí-nuclear no, o sobre polítiques energètiques, hi ha el valor de com ens enfrontem col·lectivament a les emergències».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
k Tijuana
Més llatí, menys pantalla
Mentre discutim si el Hard Rock augmentarà el turisme familiar i de convencions creant llocs de treball i donant un nou impuls econòmic al Camp o si es tracta d’un projecte que fomentarà les addiccions i un model de turisme indesitjable, tenim una addicció ben implantada de la qual també en parlem molt però sense fer-hi res. Estem encaparrats a introduir pissarres interactives, ordinadors i tauletes a les aules al mateix temps que els directius d’Apple porten els seus fills a escoles privades on no hi entra una sola pantalla fins a secundària. Tot just són els alts executius de Sillicon Valley o referents com Mark Zuckerberg els que més han protegit els seus fills d’aquests avenços tecnològics i dels mòbils atès que els consideren poc beneficiosos per a l’aprenentatge infantil i amb un risc d’addicció elevadíssim. Més enllà encara, estan prohibint a les cangurs, per contracte, l’ús del mòbil mentre tenen cura d’ells, són els anomenats ‘contractes sense mòbil’. Fins i tot, hi ha ‘espies’ de mainaderes (altres pares i mares) a les seves àrees residencials i pàgines on qualsevol pot denunciar haver-les vist amb algun aparell als parcs o passejant la canalla. Bill Gates no va voler que tinguessin mòbil fins els 14 anys i Steve Jobs no els va permetre ni el seu propi Ipad alhora que assegurava que cap nen hauria de tocar un mòbil abans dels dotze. Resulta evident que els més coneixedors d’aquest món són els més determinats a mantenir-ne allunyada la seva prole, sobretot, de menuts. Pot semblar una exageració o una bogeria però tot això ens hauria de dir alguna cosa, amb escreix quan arriba d’un país on solen anar uns quants anys avençats. Com que la fortuna somriu els audaços, podríem veure-les venir i anticipar-nos alguna vegada en comptes de viure sempre a remolc.
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Manel Riu s’ha especialitzat en energia, medi ambient i crisi ecològica. Cedida