Patrimoni 3
Entrevista a Elena Juncosa, nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Mobilitat 16
Les obres al túnel del Garraf destaroten el servei de Rodalies i Regionals fins a Barcelona durant quatre mesos
Opinió 20 Lluís Badia. 23 F. La realitat difuminada: «Que el record del cop d’estat no es limiti al ‘teatre’ puntual de l’assalt al Congrés»
La ciutat gairebé no disposa d’habitatges per sota del topall de 700 euros que estableix el Govern per atorgar la subvenció al lloguer
La promoció pública de les Oliveres, que es construeix a Campclar, permetrà sumar 192 pisos, però no exclusivament per a joves
Comprar tampoc és una opció: La mitjana d’edat dels qui poden hipotecar-se és de 45 anys
Tarragona 7
«No a la guerra»
Desenes de tarragonins s’apleguen davant del Balcó del Mediterrani per rebutjar els conflictes bèl·lics que es produeixen arreu del planeta
El Parlament insta el Govern a augmentar la seva aportació al Trapezi Reus
La resolució considera la Fira del Circ com ‘estratègica’ i l’objectiu és que dupliqui el seu pressupost en tres anys l 8
La primera fase del TramCamp, en servei el 2029, un any més tard del previst Camp de Tarragona
l 13
Patrimoni l Generalitat i propietat ja estan en converses per a la realització d’un nou projecte «amb garanties de conservació»
Carlos Domènech Goñi
Les obres que la propietat dels baixos de la Font dels Lleons va començar gairebé dos anys van tenir una «mínima afectació» sobre les restes arqueològiques. Així ho assegura el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que en les darreres setmanes ha realitzat el control arqueològic per valorar l’estat de la font monumental que es troba enterrada entre els carrers Eivissa i Pere Martell.
L’Ajuntament de Tarragona va obrir un expedient a la propietat de la finca per haver iniciat obres sense llicència, fet que va provocar l’aturada d’aquestes. Segons va manifestar en aquell moment el promotor, les obres tenien l’objectiu d’assegurar l’estabilitat del pàrquing exterior que es troba a tocar dels terrenys, i que s’estaria desplaçant cap a les restes. Així doncs, es tractava d’una «actuació d’emergència» que cercava reforçar els talussos limítrofs al pàrquing.
Per tal d’aconseguir la llicència i acabar les obres dintre de la legalitat, era imprescindible la realització d’un control arqueològic. L’objectiu d’aquesta actuació era verificar que les restes no havien patit cap afectació
El control arqueològic es reclamava des del juliol del 2024
durant l’inici de les obres. Malgrat que aquesta actuació havia d’anar a càrrec de la
propietat, va ser finalment la Generalitat qui en va assumir els costos. Després de comprovar que les restes es troben en bon estat de conservació, fonts del Departament de Cultura indiquen que ja estan en converses amb el promotor per a la realització d’un nou projecte
Arqueologia l Va redactar el Pla de Gestió de Tàrraco
C.D.G
Una empresa catalana experta en patrimoni és l’encarregada d’elaborar el Pla Director de la Font dels Lleons. Es tracta d’un equip professional que ja té experiència a la ciutat: va elaborar el Pla de Gestió de Tàrraco, document
presentat el passat mes de desembre i creat per garantir la conservació, l’autenticitat i la integritat del conjunt reconegut Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’empresa està dirigida per Antoni Nicolau, que fou Director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
(1993-2007) i President de l’Associació Internacional dels Museus de la Ciutat (19931996). Nicolau també va ser membre del Comitè Europeu de Museus d’Història, entre altres càrrecs de rellevància dins del món del patrimoni i la conservació.
L’empresa té més de vint
«amb garanties de conservació del patrimoni arqueològic que pugui ser autoritzat per la Comissió Tècnica de Patrimoni Cultural». Un cop s’aprovi, la propietat podrà demanar a l’Ajuntament la llicència que permeti finalitzar aquestes actuacions.
La propietat ha defensat
anys d’experiència en el sector, i ara serà l’encarregada de l’elaboració d’un document que es preveu clau per a la futura obertura de la Font dels Lleons a la ciutadania. El Pla Director definirà la conservació del monument, però també les possibilitats de museïtzació que ofereix i les actuacions adients per a aconseguir-ho.
Segons fonts properes al projecte, una rampa des del carrer fins a la font seria l’opció més assequible. Cal recordar que la font està enterrada diversos metres sota terra.
des de l’inici que les obres no havien malmès les restes. Així ho van corroborar també experts en patrimoni coneixedors d’aquestes actuacions. Tot i això, l’actuació era imprescindible des de l’àmbit legal per a continuar amb els moviments de terres. De fet, el control arqueològic era un
L’apunt
L’Ajuntament, a l’espera de la documentació
L’Ajuntament de Tarragona es troba a l’espera del nou projecte d’obres per tal de poder atorgar la llicència corresponent. El consistori s’ha mantingut al marge del control arqueològic, que depèn de la Generalitat. Això sí, es mostren «satisfets» de que les converses entre propietat i Generalitat tirin endavant.
document que se sol·licitava, per part d’Ajuntament i la Generalitat, des del 30 de juliol de 2024. Així es constata en la documentació a la qual va tenir accés Diari Més. Finalitzar les obres d’emergència serà un pas important per a la futura museïtzació de la Font dels Lleons. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ja es va comprometre a desencallar aquest projecte durant el seu mandat i les converses per a assolir-ho s’estan produint, també amb la collaboració de la Generalitat de Catalunya.
Entrevista l La nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona arriba al càrrec en un moment clau per a la institució, on en els pròxims mesos es podrà reobrir el recinte i s’acabarà la rehabilitació de la Necròpolis
Oriol Castro Sanz
Com afronta aquesta nova etapa al capdavant del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)?
«Ho visc com una oportunitat única. La meva voluntat, quan vaig decidir presentar-me, era aportar la meva experiència i una mirada útil a un projecte tan important a nivell de gestió patrimonial. L’envergadura del MNAT és, per a mi, un repte molt estimulant, sobretot per tots els projectes que es presenten i per la possibilitat d’arribar en un moment en què podem materialitzar coses que fa molts anys que s’esperen».
Quins són els pilars sobre els quals vol assentar la seva direcció?
«L’objectiu és reforçar el paper del MNAT com a referent cultural i patrimonial. Ha de ser un lloc viu que connecti el patrimoni amb les persones a través d’experiències museístiques rigoroses, amb activitats inclusives i accessibles, que connecti amb temes contemporanis i que sigui emocionalment rellevant».
Tindrà una línia continuista respecte el treball de la darrera directora Mònica Borrell?
«Sí. Vull posar en valor la feina que ha fet la Mònica Borrell, amb qui ens coneixem de fa temps i m’ha fet un traspàs molt bo. Però sobretot vull destacar la feina de l’equip, que porta molt de temps aquí i que fa una feina fantàstica. Sense ells, la feina no pot tirar endavant. Els projectes, al final, sempre són persones. Em sento molt ben acollida i m’estan ajudant molt. Són ells, al final, els que porten el dia a dia».
Un dels projectes centrals són les obres a la necròpolis paleocristiana. Com avancen els treballs? Es complirà el calendari previst?
«La transformació ja es comença a veure, sobretot amb el canvi de les cobertes, que està sent visualment bastant espectacular. Hem passat uns
Obres
«A la Necròpolis la ciutadania guanyarà un espai i la intenció és que se’l faci seu»
Relat
«Els discursos sempre s’han centrat en temes molt concrets i hem d’obrir mirades»
mesos de feina més feixuga, de feina que no es veia tant, però ara la transformació es fa molt evident. El calendari, en principi, va sobre termini, per acabar la segona i tercera fase cap al juny. Crec que entrem en un moment molt bonic, en què tot visualment s’accelerarà: el canvi de cobertes, tota la part exterior, el rebaixament dels talussos que permetran connectar l’espai amb la trama urbana, guanyant aquest espai per a la ciutadania».
Creu que la nova necròpolis ajudarà a connectar el relat històric entre la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat?
«Precisament això és el que
busca el projecte: obrir l’espai cap a la ciutadania. S’obrirà i es connectarà amb la trama urbana, i la gent podrà gaudir d’un espai enjardinat d’accés gratuït. Tot i que la distància física no la canviarem, el fet de fer accessible l’espai és un punt molt positiu. I a nivell arqueològic, es posaran en valor les reserves, el recorregut exterior tindrà peces exposades a l’àmbit de serveis, que és la galeria porticada. Crec que la ciutadania guanyarà un espai i la intenció és que se’l faci seu».
I pel que fa a l’impacte turístic, preveuen un augment de visitants? «Sens dubte. En un projecte
tan esperat sempre hi ha una expectació important quan es torna a obrir. I jo crec que l’impacte serà beneficiós no només per a nosaltres, sinó per a la resta d’equipaments de la ciutat. Quan hi ha més oferta, es complementa i és millor per a tothom. No hem de pensar que un museu fa competència a l’altre: és completament al revés».
Reobertura del museu
La joia de la corona és el museu. Després de tants anys tancat, senten pressió per la reobertura?
«No ho definiria com a pressió, sinó com a il·lusió. I el que sento és un sentiment de responsabilitat molt gran, de respecte per la feina que s’ha fet fins ara i per la magnitud del projecte. Crec que és un molt bon projecte i que suposarà un salt de qualitat real. És veritat que és molt esperat, perquè fa molts anys que està tancat, però crec que l’espera
L’apunt
Elena Juncosa és arqueòloga i llicenciada en Història. Fins ara, havia exercit com directoragerent de la Fundació Mas Miró, càrrec que ocupava des del 2015. «Va ser molt diferent. Era agafar un projecte i construir-lo des de zero. la meva especialitat és precisament conèixer escenaris diferents i tenir la capacitat de veure el que convé», explica.
pagarà molt la pena. El salt serà notable». Reobrirà enguany?
«Sí. La previsió és que estigui enllestit l’últim trimestre d’enguany».
Com s’imagina el futur del museu a partir d’aquí?
«El museu ha de ser un referent de la romanitat a Tarra-
gona, a Catalunya i a la Mediterrània. Les peces seran les protagonistes, amb una museografia i uns elements interactius molt nous que permetran interpretar-les molt millor. Hi haurà un discurs que connectarà amb els diferents espais de Tarragona que estan fora del museu. Visitant el museu, veuràs peces dels diferents espais de la ciutat i totes les eines de mediació et permetran entendre molt millor la història de Tàrraco. I després, la meva voluntat és que sigui un museu social, molt connectat amb la societat, que respongui als reptes que tenim».
Com planteja aquesta inclusivitat?
«Els discursos sempre s’han centrat en temes molt concrets i aquí hem d’obrir mirades. Hi ha d’haver més relats de gènere, relats molt més inclusius. De vegades hem oblidat grups socials en aquests discursos, i la voluntat és fer un relat i un discurs molt més obert, integrat i inclusiu. Pots explicar el teu discurs, pots explicar històries antigues, però que et connectin amb reptes o qüestions que tens actualment com a societat contemporània».
Més enllà de Tarragona, quin objectiu es marca en els altres espais sota tutela del MNAT?
«Si fas una anàlisi estratègica, la dispersió dels espais patrimonials al territori, no només els que gestiona el MNAT sinó tot el que conforma el patrimoni mundial de la UNESCO, pot semblar una debilitat. Jo ho veig com una oportunitat per connectar el territori. Crec que a través del museu, de la necròpolis, de tots els espais que tenim, es pot crear un relat únic i que hi hagi una percepció d’unitat que ara potser manca. Que la ciutadania del territori i els visitants puguin percebre Tàrraco com un tot coherent».
El representant estatal d’habitatge va visitar la
de
Habitatge l Molts joves tarragonins no poden accedir als ajuts públics, ja que posen el topall en aquesta xifra a la demarcació
Els exemples
El lloguer mitjà d’un pis a Tarragona va camí de superar els 700 euros. En les dades més recents de l’Institut Català del Sól (Incasol), del tercer trimestre de l’any passat, els preus de lloguer de mitjana d’un habitatge a la ciutat se situaven en els 683 euros. Passat sis mesos des d’aquests registres, la situació no ha millorat, tot el contrari. Una simple cerca en un dels portals especialitzats com Idealista mostra que d’una cinquantena d’habitatges disponibles a la ciutat per llogar, gairebé tots superen els 700 euros. I la majoria són de lloguer de temporada.
Aquesta xifra no és només alarmant pel que fa a l’augment del cost de la vida respecte els salaris mitjans, sinó també perquè és el límit marcat per la Generalitat de Catalunya per a accedir a les subvencions pel lloguer per a menors de 35 anys. Recentment es va obrir una nova convocatòria dels ajuts, ja tancada, que poden arribar al 40% del lloguer, però molts
Superfície: 75 m2
Habitacions: 2
Ubicació: Sant Pere i Sant Pau
El Sindicat de Llogateres calcula que els lloguers han pujat en un 0,9%
joves tarragonins no hi han pogut accedir perquè el que paguen pel pis on viuen supera els 700 euros o els 350 euros per la seva habitació. Aquests són els topalls establerts per l’administració autonòmica a
Superfície: 95 m2
Habitacions: 3
Ubicació: Part Baixa
la demarcació de Tarragona. A Terres de l’Ebre i a Lleida és de 600 euros, a Girona de 750 i a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 950 euros.
Increment de gairebé l’1% De moment, es veuen tímidament els fruits de l’esforç polític per a revertir una situació històrica. El Sindicat de Llogateres calcula que els lloguers han pujat un 0,9% al conjunt de Catalunya des de
Superfície: 55 m2
Habitacions: 1
Ubicació: Eixample
la regulació de preus aprovada fa dos anys, un augment acumulat que se situa per sota de la inflació. Amb motiu dels dos anys d’entrada en vigor de la limitació de rendes en zones de mercat residencial tensat, el col·lectiu ha estudiat els efectes de la mesura i conclou que s’ha tallat la «tendència d’augment desbocat». El Sindicat, però, avisa que hi ha un «desviament» cap al lloguer de temporada, que es va
Superfície: 80 m2
Habitacions: 1
Ubicació: Eixample
començar a regular a principis d’aquest 2026. També veu «urgent» perseguir «activament» i sancionar els incompliments de la norma.
Uns 700 contractes al mes Pel que fa al nombre de nous contractes de lloguer per trimestre, Tarragona es mou en els 700, segons els dades més recents de l’Incasol. En el còmput anual, es veu una clara davallada a la ciutat. El
2021 es van signar 3.797 contractes, mentre que el 2024 es van pactar 2.647.
Cauen els nous habitatges En aquest sentit, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona alerta que les altes de nous habitatges al mercat de lloguer ordinari han caigut més d’un 58% en comparació amb l’any anterior, en un context de demanda creixent i oferta cada cop més escassa.
Visita institucional a les Oliveres
El secretari d’Estat d’Ha bitatge i Agenda Urbana, David Lucas Parrón; i la secretària d’Habitatge de la Generalitat de Ca talunya, Lídia Guillén, van visitar la promoció d’ha bitatges de Les Oliveres, a Tarragona. Durant la visita, van estar acom panyats per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñua les; el conseller de Terri tori i president del Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA), Nacho Gar cía; la subdelegada del Govern d’Espanya a Tar ragona, Elisabet Romero i altres representants municipals i de l’empre sa pública SMHAUSA. El secretari d’Estat va des tacar el treball que s’està duent a terme a la ciutat en matèria d’habitatge i va posar en valor l’apos ta del consistori tarra goní per ampliar el parc públic.
Requisits diversos per accedir als pisos
Per tal d’accedir al llo guer de les Oliveres, cal que la persona sol· licitant porti dos anys empadronada a Tarra gona. A més, haurà de tenir uns ingressos d’un 1,5 superiors a l’indicador de la renda de suficièn cia de Catalunya (IRSC), i no superar en 4 vega des l’IRSC. Això significa que, si la unitat de convi vència la forma una sola persona, aquesta haurà de tenir uns ingressos a partir de 18.684 euros i fins a 49.824. Aquesta xifra s’incrementa con forme augmenten els membres de la unitat de convivència. Les uni tats de convivència per habitatge no podran su perar les set persones i l’esforç econòmic del lloguer no pot superar el 30% dels ingressos. El govern diu que així es garanteix l’accés a un ampli ventall de la po blació.
Habitatge l Els preus a la demarcació s’han encarit un 12% en un any
El preu mitjà de compra d’un habitatge a Tarragona se situa en els 153.959 euros, un 12% més cars que l’any anterior. Tot i això, aquesta xifra és un 37% inferior a la mitjana de Catalunya. En el cas de pisos d’obra nova, que cada cop entren més al mercat de compravenda, el preu a la demarcació se situan en uns 265.000 euros.
Amb tot, l’edat mitjana dels compradors a la província és de 45 anys. Un fet que mostra la dificultat d’accedir a comprar un habitatge avui
en dia pel jovent. En xifres totals, l’any passat es van sumar 18.161 compravendes a la província, segons el Portal Estadístic del Notariat.
86 m2 de mitjana La superfície mitjana dels pisos a la demarcació és de 86 metres quadrats. A Catalunya, els compradors d’habitatges han d’invertir l’equivalent a 4,8 vegades la seva renda neta anual per assolir el cost de l’habitatge. Aquí també s’aprecien diferències entre les diferents províncies. A Tarraona fan falta uns 3,5 anys, molt semblant que a
Ponent. Lluny d’aquest valor mitjà se situen, a una banda, els compradors de Barcelona ciutat, que necessiten dos anys més de salari (6,9 anys, segons el portal estadístic del notariat).
Amb tot, darrere de les dades mitjanes hi ha casuístiques com ara si l’immoble és nou o
de segona mà. Més enllà, el Col·legi de Notaris també va informar recentment d’un canvi de tendències entre les companyies, que estan desinvertint en habitatge i ja venen pràcticament el doble de pisos dels que compren a territori català. En total, les persones
jurídiques van vendre 12.010 habitatges més dels que van comprar, la desinversió més alta en dues dècades, superant de lluny les xifres de la bombolla immobiliària. Segons el Col·legi, aquesta diferència entre les operacions de compra i venda afecta negativament el mercat de lloguer.
Festes l Van participar-hi una trentena de carros i una norantena d’animals
Tarragona va celebrar ahir una nova edició d’una les cites més tradicionals de la ciutat, els Tres Tombs. Enguany l’acte va comptar amb més d’una trentena de carros i d’una norantena d’animals, acompanyats del seus genets, provinents de Tarragona, Rodonyà, Cambrils, El Catllar, Sant Martí Sarroca, Cubelles o fins i tot del Pinell de Brai. «Darrere hi ha una feina brutal de la junta directiva del Gremi de Pagesos. Hem tingut una gran jornada», expressava Raül Font, president del Gremi, els organitzadors dels Tres Tombs.
L’entitat va recuperar la tradició als anys 80, després que a la dècada dels 50 es perdés pels canvis tecnològics i econòmics al territori. «Es va fer amb ganes de recuperar la tradició des d’un punt de vis-
ta romàntic. La mula abans era un amic de l’home, incansable. Molts no es compraven el tractor fins que moria», diu Font.
Dedicació
El president del Gremi posa en valor el treball que fan els participants. «És una dedicació de temps i diners molt important. Nosaltres sempre estarem disposats a organitzar la cita. Durarà el que ells vulguin perquè al final ells són els qui li donen el valor amb els seus carros i animals», afegeix. El recorregut va arrencat des del carrer Francesc Bastos i ha passat per l’avinguda Ramon i Cajal, la Font del Centenari, i la Rambla Nova, on es van fer els Tres Tombs que donen nom a l’esdeveniment. A més, després va tenir lloc la tradicional benedicció dels animals, que es va celebrar davant l’OMAC de la
Raül Font: «És una dedicació de temps i diners molt important»
Rambla Nova. «Forma part de la nostra història. Fins que no va arribar el turisme i la indústria petroquímica, Tarragona era preeminentment agrícola». exposa Font. Els Tres Tombs tradicionalment se celebraven el dia 17 de gener en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó. Ara hi ha un calendari de la celebració arreu del país.
Dídac Sanmartí Martínez recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció Dídac Sanmartí Martínez ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, el Dídac ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com
Societat l Els manifestants van cridar «no a la guerra» i van mostrar pancartes contra l’OTAN
Una cassolada a Tarragona va escenificar ahir al migdia el rebuig envers la guerra a l’Orient Mitjà i altres conflictes mundials, com el de Palestina. Des del Balcó del Mediterrani es va demanar la fi dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran, a més d’exigir la imposició de la pau internacional. Els manifestants van cridar consignes com ara «No a la guerra» i van mostrar cartells contraris a l’OTAN. «Necessitem més veus, aquesta guerra és una qüestió d’humanitat que
afecta tot el món», va afirmar Amira Shoman, membre de la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona Solidaritat amb Palestina. La concentració s’incloïa en el conjunt de manifestacions convocades per la plataforma Parar la guerra en 150 ciutats de l’estat espanyol.
L’acció d’aquest diumenge va aplegar un centenar de persones segons l’organització, que va fer una crida a sumar més suports per demanar la pau internacional. La concentració va consistir en una cassolada al Balcó del Mediterrani, on també es van
llençar consignes en contra de la guerra. Durant la lectura del manifest, es va titllar els atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran d’«agressions injustificades i il·legals» i van asseverar que suposen una «destrucció de l’ordre internacional».
Alhora, van carregar contra el que apunten que és una pràctica «imperialista» per part dels governs estatunidencs i israelià. «La democràcia és la que decideixen els pobles, no la que ve de fora, amb sang i amb intenció de canviar la identitat i la cultura dels països», va etzibar Amira
Obres l Aquest dilluns s'inicien les obres per la rehabilitació del ferm de la carretera del polígon industrial Francolí, en el tram comprès entre l’inici del vial fins al Parc de Bombers, així com la creació d’una nova rotonda i la construcció d’un nou col·lector. L’alcalde Rubén Viñuales destaca que «per fi es dignificarà el Polígon
Francolí, un dels punts industrials estratègics per a la ciutat, que des de feia masses anys no rebia les inversions que es mereixia. Aquesta obra tindrà un impacte molt positiu tan en els treballadors com en tots aquells ciutadans que hi passen». Pel que fa a les afectacions al trànsit, durant les primeres setmanes d’obres, fins a Setmana San-
ta, es faran talls puntuals de carrils en ambdós sentits de la circulació. Posteriorment, si que hi haurà desviaments provisionals que s’aniran informant degudament. Les actuacions sobre l'asfalt les durà a terme l’empresa Tecnofirmes per un import de 664.144,80 euros (IVA inclòs) i tenen una durada prevista de 3 mesos. Redacció
Hi van participar un centenar de persones, segons l’organització
Shoman, membre de la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona Solidaritat amb
Palestina. Per a Shoman, els atacs responen a una voluntat d’Israel de controlar el món àrab i apropiar-se dels recursos d’altres països com l’Iran o Palestina.
En aquest sentit, l’entitat va criticar el paper que està desenvolupant la Unió Europea, la qual consideren que no ha
actuat amb «responsabilitat i valentia» davant el context actual internacional.
La cassolada d’aquest diumenge s’emmarcava en les protestes que havia convocat arreu de l’estat espanyol aquest cap de setmana. Pròximament hi haurà més convocatòries.
Cultura l La resolució apunta a l’objectiu de situar l’esdeveniment en la franja d’entre 1 i 1,2 milions d’euros
Sergi Peralta Moreno
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar un creixement pressupostari per a la Fira del Circ de Catalunya, el Trapezi, per situar-lo entorn del milió d’euros i «contribuir a l’equilibri territorial del mapa cultural de Catalunya». En els últims dos exercicis, el certamen ha comptat amb uns 500.000 euros. Debatuda en la Comissió de Cultura, la resolució ha sorgit de la proposta presentada pel grup de Junts, amb les esmenes de Socialistes i Units per Avançar i Esquerra Republicana.
En la resolució, la cambra remarca la necessitat de «superar l’estigma històric que ha situat el circ en un lloc menor i inferior dins les arts escèniques» i «reconèixer-lo en plena igualtat de condicions amb la música, el teatre i la dansa». En aquest context, demana dotar el Trapezi d’un pressupost «equiparable» a la Fira Tàrrega de teatre, al Mercat de Música Viva de Vic i a la Fira Mediterrània de Manresa, que, en l’actualitat, superen els 700.000 euros.
Per assolir-ho, es planteja
un «creixement pressupostari escalonat» per situar l’esdeveniment circense «en la franja d’entre 1.000.000 i 1.200.000 euros d’aquí a tres exercicis», amb una aportació per part de la Generalitat de 360.000 euros per al 2026, 445.000 euros per al 2027 i 500.000 euros per al 2028, una dotació que permetria «augmentar l’excel·lència artística del certamen, descongestionar algunes franges horàries, incrementar l’efectivitat entre els programadors i millorar-ne el posicionament». A més, apunta que s’hauria de donar suport a les negociacions amb el Govern de l’Estat «perquè l’aportació econòmica d’aquest a la Fira Trapezi augmenti i sigui proporcionada a altres grans esdeveniments, en consonància amb el rang que li pertoca després que el Ministeri de Cultura li atorgués el 2012 el Premi Nacional de Circ».
El Parlament subratlla que el Trapezi és «la fira estratègica més emblemàtica i històrica del Camp de Tarragona» i considera que les plataformes d’exhibició de la producció cultural d’arts en viu són «fonamentals per a la
Una lectura col·lectiva celebrarà el Dia de la Poesia
570.000
Euros
La proposta es planteja per «contribuir a l’equilibri territorial»
dinamització de les diverses disciplines artístiques, atès que afavoreixen la contractació i impulsen la creació de públics». Per això, remarca que s’hauria de «continuar impulsant» la seva «dimensió internacional i professional, difonent-la encara més per mitjà de les delegacions internacionals de la Generalitat de Catalunya i les oficines a l’estranger de l’Institut Català de les Empreses Culturals, per a consolidar-la com a mercat estratègic del circ sobretot a Europa i també en altres continents, amb l’objectiu d’optimitzar al màxim els recur-
Pressupost de l’edició del 2024 de la Fira del Circ de Catalunya, el Trapezi Les xifres
Urbanisme l L'Ajuntament comprarà i enderrocarà dos immobles del carrer de Balmes, un moviment que permetrà allargar l'avinguda del Carrilet i millorar la seva connectivitat amb el Tomb de Ravals. La Junta de Govern Local va aprovar divendres els convenis d'expropiació de mutu acord dels edificis situats als números 32 i 34
de la via. Un cop formalitzada la compra, es redactarà el projecte d'enderroc i la consegüent urbanització de l'espai resultant. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma que, amb aquesta operació, «l'Ajuntament resol un projecte històric i fa un pas endavant per completar la configuració d'un eix urbà estratègic que connecti els bar-
ris del sud amb el centre de la ciutat i amb els principals equipaments del Carrilet». La nova configuració de l'espai públic contribuirà, també, a reforçar la presència de zones verdes. La redacció del projecte de reurbanització tindrà en compte la planificació de la futura ampliació de l'aparcament soterrani municipal del Carrilet. Redacció
590.000
Euros
Pressupost de l’edició del 2025 de la Fira del Circ de Catalunya, el Trapezi
sos disponibles i augmentar l’efectivitat de les fires d’espectacles d’arts en viu».
ser
El pressupost de la Fira Trapezi va ser de 570.000 euros per a l’edició del 2024 i de 590.000 euros el 2025. El certamen es finança, a banda del pressupost de l’Ajuntament de Reus, gràcies a la col·laboració d’altres administracions, com el Govern de la Generalitat de Catalunya —180.000 euros el 2023— i la Diputació de Tarragona, i patrocinadors. Enguany, la Fira del Circ de Catalunya celebrarà la seva trentena edició.
El diputat Jordi Bertran, de Junts, qui va defensar la resolució a la Comissió de Cultura, assenyala que «si no dotem el món del circ dels mateixos recursos que tenen la música, el teatre o la dansa, també n’estem precaritzant el futur».
Cultura l El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Per aquest motiu, una jornada abans, el 20 de març, a les 19 hores, la Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà una lectura col·lectiva d'obres amb la collaboració de poetes locals, usuaris que parlin diferents llengües i l'actuació del Cor Acords Reus. En el transcurs de l'acte, es llegirà Foc d’ocell, de Blai Bonet, de qui es commemora el centenari del seu naixement. A més d’aquest esdeveniment, durant tot març, les biblioteques ofereixen propostes relacionades amb la poesia, incloses en el cicle Març, marçot, versos per tot. Una de les més destacades serà la lectura de poemes de Saamer Abu Hawwash en àrab i català, a càrrec del poeta palestí Mohamed Bitari i de Miquel Santaulàlia. Serà el 17 de març, a les 19 h., a la Biblioteca Xavier Amorós, en col·laboració amb l’Associació Gabriel Ferrater. Altres propostes són la presentació del llibre Un perro andaluz, d’Amat Pallejà, el 19 de març, que és un homenatge als 90 anys de l’afusellament de Federico García Lorca; l’activitat Ocells íntims, un diàleg poeticomusical amb la mirada al voltant dels ocells, que serà el 21 de març; o Poesía chilena, una exposició de l’estat de la literatura a Xile de la mà del poeta Reynaldo la Cámara. Redacció
L’operació permetrà millorar la connectivitat de l’avinguda del
Mapa de les actuacions de renovació de l’asfalt
C. General Moragues
Vidal i Barraquer
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus desplegarà un nou paquet d’actuacions de reparació de l’asfalt per múltiples punts de la ciutat, incloses algunes de les vies que més circulació de vehicles suporten. La Junta de Govern Local va aprovar divendres inicialment el projec-
La URV reconeix l’Ajuntament per la seva col·laboració en la Formació Dual
Distinció l L'Ajuntament va participar la setmana passada en l'acte de reconeixement que la URV organitza amb les entitats amb què col·labora per oferir Formació Dual. En el cas de Reus, hi ha acords de col·laboració amb l'alumnat del grau en Relacions Laborals i Recursos Humans. Redacció/Aj. Reus
te, que s’emmarca en el Pla de l’Asfaltat i que comptarà amb una inversió d’uns 500.000 euros.
En concret, s’intervindrà per millorar trams de les avingudes de Pere el Cerimoniós, del President Macià i de Vidal i Barraquer i dels carrers del General Moragues i de Terol, així com del passeig de Su-
nyer. Les obres de reparació de la calçada consistiran en el sanejament del paviment, el fresat i la realització d’una nova capa de rodadura, per tal d’eliminar esquerdes i esvorancs.
Aquests treballs s’emmarquen en el desplegament dels plans directors de manteniment de la via pública,
que contemplen actuacions anuals en voreres, passos de vianants, àrees de jocs infantils, jardineria, enllumenat i asfaltat de diferents indrets de Reus.
El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, expressa que «millorar l’asfalt és invertir en seguretat, eficiència i sostenibilitat perquè una infra-
La ciutat és reconeguda pel suport a la difusió de la cultura nipona
Societat l La Cònsol General del Japó a Barcelona va entregar el Premi al Mèrit a Reus per contribuir al reforç dels vincles culturals. El guardó posa en relleu, especialment, el suport de l'Associació Amakuni i del consistori a iniciatives de difusió de la cultura nipona, com la fira Hikari. Redacció/Aj. Reus
Marcos: «Millorar l’asfalt és invertir en seguretat, eficiència i sostenibilitat»
estructura viària en bon estat contribueix a fer reduir els accidents de trànsit, la contaminació acústica i els costos
de manteniment de vehicles». El consistori preveu licitar aviat el contracte per executar les obres, amb un preu de sortida de 531.972,41 euros. És el segon any consecutiu que el paquet de millora de l’asfalt arriba als 500.000 euros. El termini per completar els treballs es fixa en un màxim de dos mesos i mig, a partir de la data de signatura de l’acta de replanteig.
En matèria de via pública, també s’està actuant per millorar l’accessibilitat per a persones amb mobilitat o visió reduïda, amb la instal·lació de rajoles guia en indrets com el passeig de Sunyer o la plaça de la Patacada.
Esport l La Caminada Popular Reus Hivern, dedicada a la Igualtat, va tenir lloc ahir diumenge 15 de març després d'haver-se posposat. En un inici estava prevista pel 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, però la previsió mete-
orològica desfavorable va obligar a posposar-ho pel dia 15. La sortida es va dur a terme a les 10 hores des de la Bassa Nova amb un doble recorregut, un curt de 6 quilòmetres i un llarg de 10. La ciutadania participant va fer ús de samarretes commemoratives
Societat l L'Ajuntament de Reus posa en marxa una nova edició del projecte Patis Oberts Dinamitzats durant les vacances de Setmana Santa. Es tracta d'un servei gratuït que ofereix espais de joc, convivència i activitats educatives per a infants i joves. L'objectiu és facilitar una conciliació familiar més equitativa i corresponsable per a
les famílies durant aquests dies. Les activitats estan dinamitzades per professionals en espais comunitaris durant els dies 28, 30 i 31 de març i 1, 2 i 4 d'abril en horari de 9.30 a 13.30 hores. Els patis que romandran oberts seran els de les escoles Prat de la Riba, Rubió i Ors i el CEE Font del Lleó, aquest darrer amb un únic torn d'activitat adaptat a
les seves necessitats. El servei s'adreça a infants i joves de 3 a 16 anys a Prat de la Riba i Rubió i Ors i de 3 a 21 anys en el cas del CEE Font del Lleó. Les inscripcions ja estan obertes i es poden formalitzar a través de la pàgina web corresponsables.reus.cat, on també es pot consultar tota la normativa i informació detallada del servei. Redacció
Sostenibilitat l L'Escola Teresa Miquel i Pàmies va inaugurar el passat dijous el refugi climàtic del pati, construït gràcies al projecte de renaturalització de la ciutat, RENATUReus, finançat amb ajuts de Next Generation. L'acte ha comptat amb la participació de la comunitat educativa del centre, que ja es va implicar en el procés de
redacció del projecte. La celebració es va completar amb un espectacle infantil i berenar per als assistents. L'actuació inclou diferents actuacions de despavimentació i s'ha centrat en la zona central del pati, que ja té paviment drenant i es troba al costat de l'hort. L'hort no forma part de la intervenció, però s'ha substituït la tanca que hi havia
en mal estat. La nova tanca queda integrada en el disseny general del projecte. Les zones de joc i d'estar s'han construït amb materials naturals i s'han equipat amb elements d'equilibri, sorrals i elements naturals com roques o fustes. Els paviments s'han realitzat amb acabats tous com el sauló, la sorra, la fusta triturada o l'escorça de pi. Redacció
que es van exhaurir ràpidament. El regidor de l'àrea de Salut i Esports de l'Ajuntament de Reus, Enrique Martín, va valorar positivament l'entusiasme per part de la ciutadania per una iniciativa d'aquesta tipologia. Redacció/Gerard Martí
Imatge d’arxiu dels Patis Oberts Dinamitzats. Ajuntament de Reus
Societat l El Col·legi de Periodistes de Catalunya, conjuntament amb l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Representació de la Comissió Europea, tornen a impulsar el desplegament d'una nova edició del programa EduMèdia, que aquest 2026 arribarà a un centenar de centres educatius de Catalunya. Adreçat a alumnes d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà, el programa ofereix sessions gratuïtes amb l'objectiu de reforçar el pensament crític i les competències informatives en un context marcat per la desinformació. Redacció
Una persona afectada en un accident de trànsit a la T-11
Successos l Una persona ha resultat afectada aquest dissabte a la nit durant un accident de trànsit a la carretera T-11, al terme de Reus. L'avís es va rebre a les 22.32 hores. El sinistre es va produir al punt quilomètric 8, quan una furgoneta va xocar per darrere contra un turisme. A conseqüència de l'impacte, una persona va patir una fuetada cervical. Es van desplaçar al lloc dels fets dues dotacions dels Bombers, que van treballar en l'atenció de l'incident i en tasques de seguretat. També hi van intervenir els serveis sanitaris per atendre la persona afectada. Redacció
Investiguen la mort d’un home a Reus
Successos l Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home trobat en un pis compartit el passat dijous al carrer de Sant Antoni Maria Claret. El cos s'ha trobat en un habitatge de lloguer on convivia amb altres persones. Segons ha avançat ElCaso.cat, s’han detectat lesions i blaus compatibles amb cops en el cos sense vida. Agències
Miquel Llaberia
La societat civil reusenca ha estat sempre coneguda pel seu dinamisme i tarannà atrevit. Són diversos els exemples d’entitats o empreses que d’alguna manera o altra han escrit històries dignes de les millores novel·les en la nostra demarcació, però quan parlem del vessant cultural és impossible deixar de banda el Bravium Teatre. Una entitat que enguany celebra el seu 75è aniversari i des de la junta ja premen fort l’accelerador per poder-ho celebrar com cal. «Com que no hi ha cap data concreta la idea no és celebrar-ho un dia concret, l’únic que sabem és que es va fundar l’any 1951», apunta el president de l’entitat, Ferran Figuerola.
La darrera vegada que es va celebrar l’efemèride va ser fa 25 anys, pel 50è aniversari del Bravium Teatre, i entre les diverses iniciatives commemoratives d’aleshores es va editar un llibre que recollia aquell mig segle d’història. Ara es vol tornar a editar un llibre, el qual s’encarregarà de posar negre sobre blanc pel que fa als darrers 25 anys, que entre la pandèmia i l’exili al carrer Sant Llorenç hi haurà molt per explicar. El llibre anirà a càrrec de la historiadora Carme Puyol i, tot i que l’objectiu no és guanyar diners, preveuen que estigui a la venda en un futur. «La previsió és que el llibre estigui enllestit per allà el mes de novembre, però no volem fer la presentació a qualsevol lloc. Ho volem fer a casa nostra, al Bravium al carrer de la Presó. Si cal esperar al febrer o al març ho farem», afirma el president.
Es preveu editar un llibre que recopilarà la història de l’entitat dels darrers 25 anys
Precisament, l’època que han definit com «a l’exili», des que van haver d’abandonar les instal·lacions al carrer de la Presó ara en obres, ha estat un dels fets més determinants en la trajectòria de l’entitat en els darrers 25 anys: «Hem fet més que mai, hem fet de la necessitat virtut». Un reconeixement a la feina dels darrers cinc anys amb la qual esperen poder-ho homenatjar amb una de les màximes
El restaurant 4 Latas obre les portes al carrer de la Mar de Reus
Restauració l El restaurant 4 Latas va obrir el passat 12 de març les seves portes a Reus, en el local ubicat al carrer de la Mar, número 34. Ofereixen una variada proposta culinària de tapes i cuina mediterrània. Ja disposen d'altres locals a Barcelona, Tarragona, Torredembarra i Cambrils. Redacció/Diari Més
distincions de la Generalitat de Catalunya: la Creu de Sant Jordi. Ara mateix estan duent a terme els passos necessaris mentre recullen signatures i reben cartes de suport per part de diverses institucions com El Círcol, l’Ajuntament o la Diputació. «Ens agradaria tenir-la per l’aniversari, però
sabem que no és una cosa senzilla i que potser tarda uns anys, no hi ha cap problema», afirma Figuerola.
Ara bé, les distincions no tan sols seran externes, sinó també internes. Per aquest motiu, està previst que al mes de novembre, al teatre de l’Orfeó Reusenc, es dugui a terme
El cicle Made in Reus destaca el Forn Huguet com a referent
Societat l L'Ajuntament de Reus reprèn el cicle Made in Reus, que vol reivindicar periòdicament iniciatives empresarials que han contribuït de manera destacada en la identitat de la ciutat. La nova sessió reconeixerà al Forn Huguet, conegut per les figures de xocolata del seguici festiu. Redacció/Cedida
Es preveu tornar a representar ‘El Tenoriu’ en dues sessions
S’està en tràmits perquè la Generalitat els atorgui la Creu de Sant Jordi
persones seran les distingides, tot i que alguna idea tinc ja», comenta el president del Bravium Teatre.
Torna el Tenoriu!
Per un altre costat, per recordar tota la història de l’entitat des de fa un temps l’entitat està publicant a través de les seves xarxes socials fotografies i documents relacionats amb els 75 anys d’història. Amb aquests, esperen poder fer una exposició presencial amb tot aquest material bibliogràfic més altres elements com la rèplica de la primera pedra del canal que pretenia unir Reus i Salou. Aquesta exposició es durà a terme al Centre Cultural El Castell durant una setmana de novembre.
un acte institucional que distingeixi a diferents socis de l’entitat amb «l’Escut de Plata o l’Escut d’Or». L’última vegada que es va atorgar aquesta distinció per part de l’entitat a alguns dels seus socis va ser amb motiu de la celebració del 50è aniversari. «Encara no tenim del tot decidit quines
Ara bé, en aquest exercici de recuperació i record el Bravium ha decidit fer renéixer un dels seus clàssics; el Don Cuan Tanorio de Llamp — Brochs. «És posar la cirereta al pastís», considera. ‘El Tenoriu’ va ser una de les obres més famoses del Bravium que es duia a terme per Tots Sants. Segons confirma el president, es durien a terme dues sessions de l’obra el 31 d’octubre i el 8 de novembre d’enguany. Ara bé, un dels grans reptes ha estat decidir l’elenc: «Hem recuperat gent dels antics, però n’hi ha que ja no estan com el Jaume Amenós, que feia de Tanorio».
Efemèrides l La programació d’enguany incorpora set novetats i ampliarà els espectacles de carrer
Adam Díaz Garriga
La Setmana Medieval de Montblanc celebrarà la seva 39a edició a partir del 17 d’abril amb un programa que tornarà a endinsar-se en la cultura fantàstica dels segles de l’edat mitjana. Després de presentar-se a Barcelona l’any passat, l’efemèride estrenava el passat divendres a Vic el calendari que durant deu dies donarà protagonisme a dracs, cavallers, reis i comerciants. Enguany, s’introduiran set novetats, destacant la recuperació, després de 25 anys, dels escacs gegants el dia 25 d’abril a partir de les 13.00h a la Muralla de Santa Tecla.
El tall simbòlic de la primera rosa de Catalunya al Portal de Sant Jordi de Montblanc serà el primer pas per inaugurar la festa el 14 d’abril, i s’oficialitzarà el divendres dia 17 amb l’entrega de la flor de la mà de la periodista sabadellenca, Maria Xinxó. El municipi conclourà la inauguració la mateixa nit de divendres amb l’espectacle Dracum Nocte i els quatre elements, una videoprojecció amb efectes especials, nous personatges i històries fantàstiques sobre invocacions de dracs.
Imatge de la representació montblanquina a Vic durant la presentació de la 39a Setmana Medieval. Cedida
La Gran partida d’Escacs del Destí retornarà al municipi 25 anys després
El mercat medieval tornarà a partir del dia 18 d’abril, en una jornada completa: s’obriran els mercats de vins i cava, les mostres d’oficis, les escoles cavalleresques per tot
Medi natural l Entitats creen una plataforma per «defensar» el col·lectiu
Arnau Martínez / ACN
Diverses entitats han creat la plataforma Veus de les Muntanyes de Prades amb l’objectiu de «defensar» el sector agrari i forestal davant la creació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.
L’impulsen el Gremi de la Pagesia Catalana, BOSCAT, País Rural i el Consorci Forestal de Catalunya, entre altres. Es va presentar divendres a la tarda a Prades, coincidint amb la setmana en què el Govern va fer pública la proposta de parc, que es preveu publicar al DOGC aquest març. El
portaveu de la plataforma, Eduard Escolà, ha valorat «positivament» el document sorgit del procés participatiu i ha assegurat que en les reunions amb l’administració han intentat «blindar» l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal. Tot i això, ha advertit que en altres experiències els
el municipi i s’estrenaran més actuacions de petit format. A més, el municipi celebrarà l’única recepció templera de la setmana i es presentarà la Gran dansa, on tothom podrà
parcs naturals han suposat «una càrrega» i ha reclamat més presència dels propietaris privats en la governança, recordant que el 88% de la superfície és privada. La plataforma vol «aglutinar» les entitats afectades per tenir un «sol canal» amb l’administració i «vetllar pels interessos del territori», i analitzarà el decret quan es publiqui per garantir que no representi una amenaça. El parc tindrà 38.900 hectàrees i inclourà 22 municipis, després que Porrera i Juncosa hagin quedat fora de la proposta final.
en escena i el Pavelló del Casal rebrà els grups de punk-rock Crim i Perifèria a partir de les 00.00h per rematar les Nits Malignes
Intensitat
La programació es repetirà pràcticament entre els dies 19 i Sant Jordi, fins al dia 24, quan s’estrenarà la Nit d’ofrena on els vilatans hauran de portar regals als reis a partir de les 21.30h en substitució del característic sopar medieval anual. El dissabte 25 d’abril serà el dia que més novetats i actes acumularà per rematar la setmana amb intensitat. S’ampliaran les noves actuacions de petit format repartides pel municipi; el director d’orquestra, Jordi Savall, portarà el seu espectacle a Montblanc i s’oferiran nous Jocs Nazarins.
La nit finalitzarà amb una comitiva de nobles i eclesiàstics, i un dels actes més esperats pels visitants: la Justa d’Honor autèntica realitzada a cavall, que enguany es portarà a terme al Baluard de Santa Anna a partir de les 21.30h. «Tenim moltes ganes de veure a tothom vestit i gaudint al carrer», esmentava el president de la Setmana Medieval de Montblanc, Maties Martí.
participar en balls tradicionals per honrar els 20 anys de l’entitat de les Dúcties. Durant la nit, retornarà la representació de la llegenda de Sant Jordi, amb 250 figurants
La festa tancarà el dia 26 d’abril, on encara es podran veure mercats i el campament del poble, que es repartirà per tota la Muralla de Sant Jordi. L’acte de cloenda posarà punt final amb l’última representació, que es portarà a terme a les 18.00h a l’Església de Santa Maria, tot i que des de l’organització preveuen que «serà difícil» adquirir bitllets.
Mobilitat l Salvador Illa confirma el nou calendari, abans previst per al primer trimestre del 2028
Adam Díaz Garriga
El TramCamp haurà d’esperar fins al 2029, sense determinar-se de quan podrà entrar en servei. D’aquesta manera ho va confirmar el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la seva visita a Vilaseca el passat dissabte, assegurant que malgrat les dificultats que està experimentant el projecte durant el procés de licitació, «s’ha donat un pas molt rellevant en l’execució de les obres». «És una aposta pel territori, per la demarcació i per l’Àrea Metropolitana de Tarragona», va afegir Illa, fent referència al projecte que connectarà Vila-seca, Cambrils i Salou a través d’una xarxa ferroviària de 14 quilòmetres. La previsió era, tot just fa quatre dies, que l’estructura estigués preparada pel primer trimestre del 2028, però la lentitud del de tramitació farà impossible la viabilitat d’aquest termini.
El passat dijous, Ferrocarrils de la Generalitat va adju-
dicar la primera i segona fases del projecte per 135.861.882 milions d’euros (xifra amb IVA inclòs) a la unió temporal d’empreses (UTE) entre Gar-
cia Riera, Syneox Rail, Comsa i Fcc Construcción. Està previst que aquestes obres, que suposen el gruix del projecte, comencin a l’estiu amb un ter-
Espectacle l La quarta edició del Motorshow Torredembarra ja ha presentat l’horari i el programa d’activitats, que se celebrarà els dies 11 i 12 d’abril a l’Espai Sínia de la Vila. L’organització va a càrrec de la Regidoria de Turisme, amb la direcció tècnica de Motorshow Torredembarra. L’entrada serà gratuïta i es preveu una gran afluència de
visitants. Dissabte l’esdeveniment començarà a les 10 h amb activitats com una gimcana fins a les 17 h, exhibicions 4x4 durant tot el dia i un espectacle de freestyle entre les 17 i les 18 h, abans de tancar a les 22 h. Diumenge també arrencarà a les 10 h amb proves de so fins a les 14 h, el Drift Show i les exhibicions 4x4 de 10 a 17 h, un show stunt
entre les 13 i les 14 h i sorteigs i premis a les 15 h, abans de finalitzar a les 18 h. Durant les dues jornades hi haurà inflables, tricicles, bou mecànic, música en directe, DJs, food trucks i diversos estands, entre d’altres activitats. Per a més informació sobre l’esdeveniment, poden consultar el perfil d’Instagram @motorshowtorredembarra Redacció
mini d’execució de 25 mesos. A més, el Govern va confirmar també que pròximament d’adjudicaran les obres del Centre Operatiu del tramvia
Les parades i la connexió amb l’estació d’Adif, els principals problemes
a Vila-seca, que planteja una inversió de 24,7 milions d’euros (sense IVA) i preveu iniciar els treballs de construcció al juny. El paquet total del projecte suposarà una inversió d’aproximadament 224 milions d’euros.
Lentitud
Entre les claus per completar el projecte, però, encara manquen la definició de parades a Cambrils i Salou per la connexió prevista amb l’estació d’Adif de Vila-seca i modificacions d’algunes parades en el traçat definitiu, respectivament. «Encara hi ha temps, tenim fins a finals del 2029», destacava el president. Durant la intervenció, Illa també va ressaltar que des del Govern hi ha «suport» per impulsar el projecte i «les inversions que
convinguin per relligar aquesta àrea». L’adjuducació de la primera i segona fases també inclou un segon lot, que fa referència a la instal·lació de telecomandament d’agulles i la motorització d’aquestes, però que encara no s’ha completat a causa d’un recurs especial presentat durant el procés. Juntament amb les qüestions pendents, la trobada a Vila-seca també va servir a Salvador Illa per visitar les obres d’adequació de l’antic corredor ferroviari a l’avinguda de l’alcalde Pere Molas. Entre aquests, moviments de terres, desviaments de serveis i estructures, com el nou pont que s’està construint sobre l’autovia A-7 al municipi, de 112 metres de longitud.
Infraestructura
Des de la Generalitat s’assegurava també que s’està avançant en la tramitació de la segona fase del projecte, que completarà la connexió entre Reus, Tarragona i l’accés a l’aeroport. Aquesta xarxa tindrà un total de 46 quilòmetres i 47 estacions, deu de les quals seran intercanviadors, tant urbans com interurbans. La previsió és donar servei a gairebé 10 milions de persones anualment per «transformar la mobilitat».
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, també va recordar al president «la necessitat» de Tarragona de «continuar construint» infraestructures dedicades a la mobilitat «que mirin al present i al futur».
Distincions l Els premis de l’Observatori dels Drets Humans distingiran entitats estatals i internacionals
Salou acollirà el 10 de desembre d’enguany l’acte de lliurament dels premis ‘Catalejo’, que atorga l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE), coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans. La trobada reunirà representants institucionals, experts i entitats vinculades a la defensa dels drets humans en una jornada que enguany presenta com a principal novetat la internacionalització dels guardons. Així, a més de reconèixer la tasca d’entitats de l’Estat espanyol, els premis també distingiran organismes i institucions internacionals que s’hagin destacat per la defensa dels drets humans. Aquesta informació es va donar a conèixer dijous a Madrid
durant una trobada amb diversos membres de l’Observatori, en la qual també va participar el president de la Reial
Acadèmia de la Diplomàcia d’Espanya, Santiago Velo. Durant la reunió, l’alcalde de Salou i president del Pa-
Salou l S’emporten els premis de disfressa, carrossa i comparsa
Redacció
Les colles Confetti, Esplai i Dimecres han estat les guanyadores del concurs del Cós Blanc 2026 de Salou, després d’imposar-se en les categories de millor disfressa, millor carrossa i millor comparsa, respectivament. L’Ajunta-
ment de Salou va lliurar els guardons divendres en un acte celebrat al Saló de Plens, amb la presència de diversos regidors i regidores municipals. La regidora de Cultura i Festes, Júlia Gómez, va donar la benvinguda institucional i va agrair la implicació de les colles i de totes les persones
que fan possible la celebració de la Festa Major d’Hivern. L’acte va ser conduït pels periodistes Álvaro Rodríguez i Maria Tarragó. En la categoria de millor disfressa, la Colla Confetti va obtenir el primer premi, dotat amb 800 euros i el trofeu Confeti d’Or, amb la proposta Queen’s Gambit,
Morell planteja un nou ‘skatepark’ inspirat en el Macba al recinte esportiu
Urbanisme l L’espai tindrà elements idèntics de places barcelonines
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament del Morell planteja la construcció d’una nova zona skatepark que contrindrà diferents elements, principalment inspirats en el model del recinte barceloní del Macba, a la plaça dels Àngels. El projecte està actualment
en procés de licitació, però preveu executar-se en un termini de 12 setmanes amb un pressupost total de 89.406 euros. El recinte escollit se situa dins la zona esportiva del municipi, entre els carrers Cèsar Martinell i l’avinguda Camí de Reus, aprofitant l’espai de 293 metres quadrats entremig de
les pistes de pàdel i tennis. El projecte no contempla modificar les pistes existents, sinó integrar l’espai amb diverses estructures adaptades a competició en la modalitat Street, que es plantejen reutilizar també com a plaça o recinte d’estada quan no es faci un ús esportiu de l’espai.
tronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va explicar als membres de l’Observatori la transformació que està ex-
mentre que el segon lloc va ser per a la Colla Escola Elisabeth amb Rompe Ralph. Pel que fa a la millor carrossa, el primer premi va recaure en la Colla Esplai amb Peter Pan i el segon en la Colla Xucurrate amb Vikings. En la categoria de millor comparsa, la Colla Dimecres va guanyar amb Érase una vez… la ciencia, seguida per la Colla Amics de la Festa amb Marciano. Durant l’acte també es van projectar el vídeo promocional de la Festa Major de Salou d’enguany i el resum audiovisual de la Festa Major d’Hivern.
La inspiració barcelonina, d’acord amb el projecte aprovat, prové de situar l’espai com a referència i dotar-lo de més funcions. En aquest sentit, s’incorporaran rèpliques «directes» amb mesures adaptades com els bancs M2 del Macba, un slappy (o relliscador) de granit, una piràmide o sòl de formigó lliscat. Cada obstacle tindrà superficie suficient per poder repetir la maniobra o preparar-se per al següent. En l’entorn també es mantindran les zones verdes i es crearan entrades adaptades patinables.
del sector privat, i per diversificar l’oferta més enllà del sol i platja, potenciant àmbits com la gastronomia, el patrimoni, l’esport o la cultura per generar activitat econòmica i ocupació durant tot l’any.
Granados exposa a Madrid el model de desenvolupament turístic de Salou
perimentant el municipi en diversos àmbits i el model de desenvolupament basat en un turisme sostenible. Granados va destacar que Salou impulsa polítiques orientades a millorar la qualitat de vida i el benestar dels residents sense perdre de vista els visitants. En aquest sentit, va recordar que es tracta d’una ciutat moderna i acollidora amb una història mil·lenària, on actualment conviuen més d’un centenar de nacionalitats. L’alcalde també va subratllar l’aposta del municipi per la desestacionalització turística, amb la col·laboració
Reunió amb la Reial Acadèmia de la Diplomàcia En el marc de la visita, Pere Granados també es va reunir amb el president executiu de la Reial Acadèmia de la Diplomàcia d’Espanya, Santiago Velo, amb l’objectiu d’establir ponts de col·laboració i reforçar la projecció internacional del municipi. Velo va qualificar la trobada de «fantàstica» i va expressar la voluntat d’«apropar la diplomàcia a aquesta icònica ciutat on conviuen més de cent nacionalitats», destacant el caràcter cosmopolita de Salou. La Reial Acadèmia de la Diplomàcia, que manté relacions amb més d’un centenar de països, pot esdevenir un aliat per impulsar iniciatives amb projecció internacional. Abans d’acabar la trobada amb l’Observatori dels Drets Humans, el seu president, Mario Rigau, va imposar el pin oficial de l’entitat a Pere Granados.
Laboral l Els representants dels treballadors neguen el 15% i asseguren que els increments proposats eren de 7 a 20 euros
Agències
Els sindicats de treballadors de PortAventura World han rebutjat l’última proposta presentada per l’empresa per tancar la negociació del conveni col·lectiu 2025-2029 i donen per trencades les converses. Segons han explicat, la companyia no ofereix «ni els mínims necessaris» per arribar a un principi d’acord i desmenteixen que s’hagués plantejat un increment salarial de més del 15% fins al 2029. Paco López, secretari general de la secció sindical de la UGT a PortAventura i membre del comitè d’empresa, ha assenyalat que des del novembre la negociació està dirigida pel servei de mediació de Treball.
Els representants sindicals asseguren que els increments salarials proposats per l’empresa no superaven els 7 o 20 euros mensuals segons la categoria laboral i que, a més, implicaven la pèrdua de complements. D’altra banda, PortAventura ha defensat en un comunicat que durant aquest any ha impulsat «millores concretes» en matèria econòmica i d’organització del treball i que havia presentat més d’una vintena de mesures favorables per a la plantilla. Els sindicats consideren que el conveni actual, que està prorrogat, és «obsolet i desfasat», ja que inclou mesures de fa més d’una dècada i l’última negociació es va produir el 2020, en plena pandèmia,
quan es va acordar congelar salaris. Paco López ha acusat l’empresa de «dilatar» la negociació argumentant que els acords assolits després de la vaga de l’any passat ja havien resolt el problema, tot i que, segons afirma, encara queden molts aspectes per garantir «unes condicions mínimes dignes» per als treballadors. Entre les qüestions, el comitè d’empresa reclama abordar la distribució de funcions, les prejubilacions, la regulació de vacants i promocions o la càrrega de treball, especialment en el cas de les treballadores de pisos. També denuncien la situació del transport collectiu per accedir a les installacions, que qualifiquen de «paupèrrim».
4a edició de l’HospiBrick & Click els dies 21 i 22 de març
Redacció
El cap de setmana del 21 i 22 de març, l’Hospitalet de l’Infant tornarà a convertir-se en punt de trobada per als amants de les construccions amb la 4a edició de l’HospiBrick & Click, la fira conjunta de LEGO i Playmobil més gran de Catalunya, que tindrà lloc al pavelló esportiu amb més de 300 metres quadrats d’exposició. El públic hi podrà admirar 12 diorames de Playmobil i uns 120 m² de creacions de LEGO. A més de l’espai expositiu, hi haurà dues parades de venda especialitzada i una zona de jocs amb bricks de LEGO per als més petits. L’associació local ESTEMAQUÍ, de visibilitat als infants amb capacitats diferents, disposarà d’un estand propi. La fira inclourà també un espai de pinta i acoloreix i un concurs infantil de muntatge de diorames de LEGO i Playmo-
bil, adreçat a nens i nenes de fins a 14 anys. Com a novetat d’enguany, s’habilitarà un espai dedicat a la impressió 3D, on es podran veure peces de LEGO i Playmobil creades amb aquesta tecnologia i les impressores en funcionament. La fira obrirà dissabte 21, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h; i diumenge 22, de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. L’entrada costa 2 euros, gratuïta a manors de 10 anys.
Les obres al túnel del Garraf comencen aquest dilluns i obliguen a reorganitzar els serveis de Rodalies i Regionals del sud durant mesos. ACN
Mobilitat l S’allargaran entre 3 i 4 mesos i activen un pla alternatiu amb 14.400 places addicionals de bus
Joan Lizano
Les obres de reforç al túnel del Garraf han començat aquest dilluns, 16 de març, i comporten canvis importants en el servei ferroviari que connecta Barcelona amb el sud del país, amb afectacions directes per als usuaris del Camp de Tarragona. Els treballs obligaran a circular per via única entre les estacions de Sitges i Garraf durant un període previst d’entre tres i quatre mesos, fet que ha comportat una reorganització del servei de Rodalies i Regionals al corredor sud. El pla inclou ajustos en les freqüències de la línia R2 Sud i l’activació d’un sistema alternatiu de transport per carretera que ha despertat recels entre usuaris i alcaldes del territori. Tot i això, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, considera que el dispositiu previst és «adequat», encara que no descarta introduir canvis si els primers
dies de funcionament del servei evidencien mancances o aspectes a millorar. Les obres, executades per Adif amb un pressupost superior als tres milions d’euros, inclouen actuacions en un túnel, dos viaductes i un pas inferior per reforçar l’estructura i protegir la infraestructura davant l’acció del mar. Durant els treballs, l’R2 Sud continuarà funcionant amb freqüències adaptades a la circulació per via única i amb dos trens per hora i sentit fins a Sant Vicenç de Calders, que circularan en doble composició.
Els usuaris dels serveis Regionals del sud seran els que notaran més els canvis. Els viatgers faran el trajecte en tren fins al Prat de Llobregat i continuaran fins a Sant Vicenç de Calders amb autobús. Des d’aquesta estació es reprendrà el servei ferroviari habitual cap a Tarragona, Reus, Lleida, Tortosa o PortAventura. En dies feiners es mantindran
Afectacions al Camp de Tarragona
Obres Garraf-Sitges
1. Trens Regionals (R14, R15, R16 i R17)
Tram Tarragona/Reus – Sant Vicenç de Calders: Servei ferroviari habitual.
Connexió amb Barcelona: S’estableix un servei directe d’autobús entre Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. Des del Prat, es continua en tren o metro fins al centre de Barcelona. Trens directes (via Vilafranca): 2 trens de baixada al matí i 2 de pujada a la tarda circularan desviats per l’interior. Atenció: el viatge s’allargarà uns 40 minuts.
2. Reforç de busos interurbans (Alternatives directes) Per evitar transbordaments, s’incrementen les places en les línies de bus express: Tarragona - Barcelona: +1.440 places. Tortosa - Barcelona: +1.680 places. Vilanova - Tarragona: +360 places.
3. Nou servei especial per al Baix Gaià S’estableix un bus llançadora amb dues expedicions per sentit (matí i tarda) que connectarà directament Altafulla i Torredembarra amb Barcelona.
algunes connexions directes amb Barcelona: dos trens al matí en direcció a la capital catalana i dos a la tarda en sentit sud circularan desviats per Vilafranca del Penedès. El recorregut permetrà mante-
nir el servei sense transbordament, però allargarà el temps de viatge aproximadament quaranta minuts.
Connexió Reus-Bcn En aquest context, l’Ajunta-
Els Regionals faran el trajecte en tren fins al Prat i en autobús fins a Sant Vicenç
Quatre trens al dia es desviaran per Vilafranca i afegiran 40 minuts de trajecte
ment de Reus ha informat que la Generalitat ha concedit els busos directes cap a Barcelona sol·licitats pel municipi per reforçar la mobilitat a primera hora del matí. El servei inclourà dues expedicions: una amb sortida a les 5.15 h des de la Biblioteca Central, amb parades a La Salle (5.18 h) i a l’Estació d’Autobusos (5.20 h), amb arribada a Barcelona – Maria Cristina a les 7.00 h; i una altra a les 6.20 h des del mateix punt, amb arribada a Maria Cristina a les 8.00 h i a Sants a les 8.10 h. Aquest reforç busca facilitar la connexió directa amb la capital catalana en hora punta. Més busos i informació Per reforçar el transport alternatiu, s’augmenta l’oferta d’autobusos amb 14.400 places addicionals en diverses línies entre Barcelona i municipis del Garraf i el Baix Penedès. També s’habilita un servei amb dues expedicions per sentit connectant Altafulla i la Torre amb Barcelona.
L’apunt
Les restriccions de velocitat continuen afectant la xarxa
65
Km
Estan afectats encara a la xarxa ferroviària de Tarragona per reduccions de velocitat
La xarxa ferroviària catalana afronta des d’avui la quarta setmana consecutiva amb més de 200 limitacions temporals de velocitat, una situació que continua afectant de ple el servei ferroviari que connecta la demarcació amb la resta del país. Segons el Document Setmanal de Limitacions Temporals de Velocitat elaborat per Adif, aquesta setmana hi haurà 202 trams amb restriccions a tota la xarxa, setze menys que entre el 9 i el 15 de març, que obligaran els trens a reduir la velocitat en un total de 176,8 quilòmetres de vies. Per demarcacions, Tarragona és la segona amb més incidències, amb 65 trams amb limitacions —cinc menys que la setmana passada— només per darrere de Barcelona, que en registra 90. A Girona n’hi haurà 30, també cinc menys que la setmana anterior, mentre que Lleida en tindrà 17, un més que fins ara. Les restriccions obliguen els maquinistes a reduir la velocitat en punts o en trams de diversos quilòmetres i comporten increments en el temps de viatge.
Pablo Alfaro, el nou entrenador del Nàstic, va ser clar a l’hora de donar significat al punt aconseguit contra el líder. «Aquest és el camí», va apuntar l’aragonès. En quatre sessions amb el tècnic, l’equip va mostrar una cara completament renovada. Es va pressionar, es van lluitar els duels amb agressivitat i es van vèncer i es va dominar a tot un Sabadell. L’única cosa millorable va ser l’encert per superar a Diego Fuoli. Amb tot, Alfaro també va deixar clar que té els peus a terra i va apuntar que «em quedo amb satisfacció controlada, perquè no serveix de res fer-lo només un dia. És un primer passet».
Va ser un punt agredolç, un punt d’esperança, perquè tampoc queda molta lliga i la necessitat apressa. El punt contra el líder –i mereixent sumar més– va ser més important a nivell de sensacions que a la classificació. Resten deu jornades de competició i el Nàstic necessita sumar de tres en tres per assegurar la permanència. De moment, ha sortit del descens per la derrota del Real Murcia, però a un punt del descens. Això sí, competint com es va fer contra el Sabadell, la salvació està garantida. Però s’ha de mantenir el ritme.
El Nàstic va jugar el seu millor partit al Nou Estadi després d’aquell fatídic 2-0 contra el Cartagena. Els jugadors van mossegar sense pilota, van ser ordenats amb la pilota i van treballar durant tot el partit. Alguns, com Sanz, es van deixar la pell, literalment, perquè va acabar el duel amb el cap embenat. El seu esforç va ser recompensat, tot i que el resultat no va ser la victòria. El Nou Estadi és magnànim. Fa unes setmanes va castigar els seus xiulant-los i, divendres, els va ovacionar. Alfaro en va ser conscient i va destacar que «hi havia moments que semblava que jugàvem amb més jugadors per l’escalf de l’afició».
Han sigut només quatre entrenaments, però Pablo Alfaro ha donat amb la tecla adequada per aixecar un mort. Fa unes setmanes, el Nàstic era una ànima en pena sobre la gespa. Fluix al darrere, concedint al màxim als rivals i, després, incapaç d’aixecar-se per revertir la situació. Alfaro ho va canviar: «Els vaig mirar a la cara i els vaig dir la realitat, que feia 5 o 6 mesos eren millors». A més, va destacar que «això és un passet, però saben que ho poden fer. Els he dit en acabar el partit que no diguin que no poden, perquè ja ho han demostrat».
Més enllà del caràcter mostrat sobre la
Pau Martínez rematant una pilota durant el duel contra el Sabadell del passat divendres al Nou Estadi. Óscar Grau/Nàstic
Futbol l El Nàstic va sumar un punt contra el líder mostrant una cara totalment renovada amb Alfaro
gespa, Pablo Alfaro també va introduir canvis més visibles a l’onze inicial. Mángel Prendes va jugar de central amb Enric Pujol. Jaume Jardí va tornar al centre del trident i va tenir llibertat de moviment total per crear jugades mentre que les bandes eren per Juanda Fuentes i Pau Martínez, ambdós a cama canviada. A més, també van millorar els habituals, perquè Óscar Sanz va jugar un dels seus millors partits del curs. Ja ho va avisar, amb entrenador nou, tots els jugadors pugen al carro.
Sensacions
Aquesta temporada les sensacions ho han sigut tot. Primer, perquè amb Luis César es puntuava més que convencia sobre la gespa, amb Parralo, aquestes van arribar a ser insostenibles, amb un Nàstic cadàver que va caure del cel a l’infern. El camí de Pablo Alfaro comença amb bones sensacions, però sense victòria. Ara, la tasca del tècnic és allargar les bones sensacions a la pròxima jornada. Perquè el
Nàstic ja ha demostrat que pot jugar bé un partit. Ho va fer contra el Cartagena i també contra l’Atlético Madrileño, però, llavors, les bones sensacions es van esfumar ben aviat.
Ara, el Nàstic ha demostrat té arguments, ara cal continuar prement l’accelerador perquè queden deu jornades i no hi ha marge d’error. Pablo Alfaro no té aquest privilegi.
CLASSIFICACIÓ
El retornat
Pau Martínez va tornar a jugar un mes després i va ser un dels destacats
Alfaro debuta i no para quiet
Pablo Alfaro, es va presentar en societat al Nou Estadi el passat divendres contra el Sabadell. L’aragonès no va parar quiet en tot el partit: va protestar, va gesticular, va cridar instruccions als jugadors i no va parar de voltar d’una punta a l’altra de l’àrea tècnica. Res a veure amb el caràcter més serè de Parralo.
Equip Pts J G E P GF GC
1.Sabadell 51 28 13 12 3 36 15
2.At. Madrileño 48 28 13 9 6 41 26
3.Europa 47 28 12 11 5 38 28
4.Eldense 47 28 12 11 5 38 28
5.Teruel 42 28 11 9 8 21 21
6.Villarreal B 41 28 10 11 7 37 25
7.Antequera 41 28 11 8 9 33 31
8.Hércules 40 28 10 10 8 32 30
9.Cartagena 40 28 10 10 8 25 26
10.UD Ibiza 38 28 10 8 10 30 25
11.Algeciras 38 28 10 8 10 29 30
12.Alcorcón 37 28 8 13 7 25 24
13.J.Torremolinos 36 28 8 12 8 36 37
14.Tarazona 34 28 8 10 10 23 29
15.GIMNÀSTIC 34 28 9 7 12 31 38
16.Real Murcia 33 28 8 9 11 25 29
17.At.Sanluqueño 27 28 7 6 15 25 41
18.Marbella 25 28 6 7 15 21 35
19.Betis Deportivo25 28 6 7 15 21 47
PRÒXIMA JORNADA
Betis Deportivo-Hércules Sabadell-Europa J.Torremolinos-At.Sanluqueño
Antequera-Villarreal B Marbella-Sevilla Atlético Eldense-UD Ibiza
Algeciras-GIMNÀSTIC Real Murcia-Tarazona 17
20.Sevilla At. 22 28 4 10 14 15 29 RESULTATS Jornada 28 Primera RFEF GIMNÀSTIC-Sabadell 0-0 Europa-Betis Deportivo 5-2 Villarreal B-J.Torremolinos 2-2 Cartagena-Teruel 0-0 At.Sanluqueño-Eldense 1-4 Sevilla At.-Antequera 1-1 Alcorcón-Algeciras 0-0 Tarazona-At.Madrileño 1-4 UD Ibiza-Marbella 0-1 Hércules-Real Murcia 2-0
Atlético Madrileño-Cartagena Teruel-Alcorcón
UD Poblense. Sabater, Payeras, Garcia, Salva, Soler, Pons, Fullana, Payeras, López, Peñafort i Prohens. Reus FC Reddis. Pacheco, Pol Fernandez Serra (Melo, 80’), Pol Fernández Morales, Molina, Casals, Folch (Estebe, 72’), Xavi Jaime, Toscano, Vaz (Serrano, 68’), Ustrell (Carbia, 72’) i Kenneth (Céspedes, 80’). Gols. 1-0, Pons (11’); 1-1, Pol Fernández Morales (33’) i 1-2, Ustrell (38’). Àrbitre. Juan Jose Lidón (valencià) va sancionar amb targeta groga al local Toni Penyafort i als visitants Ricardo Vaz, Ustrell, Pol Fernández Morales, Molina, Pacheco i Kenneth. Incidències. Partit de la jornada 27 disputat al Nou Camp de Sa Pobla.
Futbol l Els de Carrasco trenquen una dinàmica de quatre partits sense guanyar
El Reus FC Reddis assoleix una victòria balsàmica contra el Poblense. El conjunt roigi-negre espanta fantasmes amb una remuntada de mèrit que suposa mantenir-se en posicions de play-off, recuperar la confiança perduda després de quatre partits sense guanyar i convertir-se en el primer equip visitant que surt victoriós de Sa Pobla. Ustrell i Pol Fernández Morales van ser els golejadors. El duel no va començar de la millor manera possible. En la primera acció de perill del Poblense, Pons va posar l’1-0 en el marcador. Va ser un gol matiner d’aquells que suposen un mastegot en els plans de partit. Tot i viure uns minuts grogui, el Reus es va aixecar ben aviat. Poc més de cinc minuts van ser suficients perquè Ricardo Vaz encengués els ànims amb la primera aproximació. Malgrat el mar-
Els jugadors del Reus celebrant un gol. Andrés Romero/Reus FCR
El Reus és el primer equip visitant que guanya al Nou Camp de Sa Pobla
cador i jugar contra un rival invicte, el Reus se sentia superior i així ho demostrava.
Futbol l Ho van poder fer en les quatre meses electorals al palau de la Diputació
L’esquema roig-i-negre es va reconstruir des de la possessió, sumant bons minuts i aproximacions. Aquestes bones sensacions van explotar en cinc minuts de bogeria. Kenneth Soler va posar una pilota a l’àrea tot i la pressió defensiva. Ustrell la va rematar a la mitja volta, però de
nou un defensor va tocar la pilota per desviar la trajectòria. Llavors, va aparèixer el més llest de la classe. AL segon pal i tot sol, Pol Fernández Morales va allargar la cama com ningú per agafar el refús i enviar la pilota al fons de la xarxa.
El Reus va créixer amb el gol i es va cruspir el Poblense. Aquesta superioritat no va trigar ni cinc minuts en traduir-se en la remuntada. Ricardo Vaz es va colar per l’esquerra i, tot sol, va cedir el tir a Miquel Ustrell. Aquest va buscar el forat i, des de l’interior de l’àrea, va ajustar un tir precís al pal, allà on el porter no arribava, per posar l’1-2.
A la segona meitat, el conjunt roig-i-negre va tenir ocasions per sentenciar el partit amb el tercer, però aquestes no van entrar. Malgrat això, els de Marc Carrasco van treballar per segellar una victòria important, sobretot a nivell de sensacions.
El CBT guanya patint contra el Calvià i es prepara per lluitar per la primera posició (60-62)
Bàsquet l Victòria molt treballada de l’Ibersol CBT en el seu desplaçament a Calvià, l’únic equip que ha guanyat al Serrallo aquesta temporada. Els de Toni Larramona van saber patir ahir fins al final per emportar-se un triomf per 60-62 que els consolida a la segona posició de la Tercera FEB. A més, els serveix per preparar-se per assaltar
el lideratge dissabte vinent al Serrallo davant el primer classificat, el Mollerussa. El duel es va igualar des de l'inici. El Calvià es va emportar el primer quart, però el CBT va remuntar al descans. A la represa, els locals van tornar a remuntar amb un punt de marge i, finalment, els tarragonins van emportar-se l'encontre. Redacció
Els jugadors del Reus celebrant un gol. Juanjo Viña Redacció
Un total de 1.672 socis del Barça a Tarragona van participar ahir en les eleccions a la presidència del club blaugrana. Joan Laporta va sortir com a vencedor en una jornada intensa arreu de Catalunya.
La votació va tancar a les 21 hores amb 1.672 socis del Barça votant des de Tarragona. La ciutat va tenir quatre meses electorals perquè els socis exercissin el seu dret a vot. Aquestes van ser ubicades al Palau de la Diputació de Tarragona i van rebre votants
durant tot el dia per decidir entre Joan Laporta i Víctor Font. En total, va haver-hi un 42,34% de participació, amb 43.282 a Barcelona, 2.223 a Girona, 1.672 a Tarragona, 741 a Lleida i 562 vots a Andorra. Més d’un miler i mig de persones van passar pel palau de la Diputació, un d’ells va ser el portaveu de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, que va destacar a través de la xarxa social X el seu vot a Joan Laporta «perquè, com jo, és tot passió i és l’únic que ha afrontat una reforma del camp que
En total, va haver-hi un 42,34% de participació i 48.480 vots a tot Catalunya
ningú més l’hauria fet». La Diputació va estar oberta per facilitar el vot a tots els tarragonins o socis d’altres províncies amb segona residència per la demarcació.
Reus
l’Igualada i tanca una setmana rodona per encarar la Copa (5-1)
Hoquei Patins l El Reus Deportiu Brasilia tanca una setmana per al record. Dijous, els roig-i-negres van remuntar al Trissino per classificar-se a la final a vuit de la Champions i, diumenge, van golejar a l'Igualada per assaltar la quarta posició a l'OK Lliga. Dues victòries que encenen els ànims en el millor moment de la temporada,
tot just abans de començar aquest dijous el seu camí a la Copa del Rei. Els roig-i-negres van encarrilar el partit aviat. Els de Garcia van aprofitar la superioritat numèrica per marcar dos gols en un minut i, en la recta final de la primera part, sentenciar amb el 4-0. A la segona part, els reusencs van gestionar el marcador completant el 5-1 final. AMQ
Món l Teheran rebutja negociar amb els EUA i defensa la seva «autodefensa» davant Israel i Washington
Agències
L’Iran va desmentir aquest diumenge les afirmacions del president dels Estats Units, Donald Trump, i va assegurar que Teheran no ha demanat cap alto el foc en el conflicte obert amb Israel i Washington. El ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va afirmar que el seu país «mai ha demanat ni tan sols una negociació» i va defensar que l’actual escalada és conseqüència directa de la decisió nord-americana d’atacar el país. Les declaracions arriben després que Trump assegurés dissabte que l’Iran volia arribar a un acord per posar fi a la guerra, però que els Estats Units no estaven disposats a acceptar-lo perquè «les condicions encara no són prou bones». L’ofensiva conjunta d’Is-
rael i els Estats Units contra instal·lacions iranianes, iniciada fa dues setmanes i que va acabar amb la mort del líder
suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada militar que s’ha estès a diversos punts de l’Orient Mitjà, amb
Política l Vox suma 14 escons i es perfila com a actor decisiu
Agències
El Partit Popular (PP) d’Alfonso Fernández Mañueco va guanyar ahir les eleccions de Castella i Lleó amb el 97,96% dels vots escrutats, en sumar 33 procuradors, dos més que el 2022, però encara lluny de la majoria absoluta, fixada en
42 escons. El PSOE també va avançar i va obtenir 30 procuradors, dos més que als anteriors comicis, mentre que Vox en va sumar un i es va quedar amb 14 representants. El candidat de Vox, Carlos Pollán, va advertir que la seva formació serà «determinant» en les polítiques autonòmiques. Unió
Ratxes de gairebé 170 km/h a l’Alt Empordà en una ventada amb
Temporal l La forta ventada que ahir va afectar Catalunya va deixar ratxes que van fregar els 170 km/h a l’extrem nord de l’Alt Empordà i zones altes del Berguedà, amb valors destacats com els 167,4 km/h a Portbou-coll dels Belitres i els 161,6 km/h al Santuari de Queralt. El temporal va provocar quatre ferits lleus a Salt, la Jonque-
ra, Garrigàs i Santa Cristina d’Aro, per la caiguda de branques i altres elements. El vendaval va obligar a tallar una desena de carreteres secundàries a Girona i Barcelona. Els Bombers van rebre prop de 1.100 avisos relacionats amb incidències pel vent, mentre que el telèfon d’emergències 112 va atendre més de 1.300 trucades. Agències
del Poble Lleonès va mantenir els seus tres procuradors i Por Ávila va conservar l’únic escó, mentre que Soria Ya en va perdre un i es va quedar amb un únic representant. En canvi, Ciutadans va desaparèixer de les Corts castellanes i també van quedar fora Podem, Esquerra Unida i Su-
atacs de resposta de Teheran i nous bombardejos sobre objectius iranians. El conflicte també està
mar, que en aquests comicis s’havien presentat per separat. Mañueco va celebrar els resultats i va assegurar que el PP iniciarà el diàleg amb totes les forces polítiques per formar govern, tot i subratllar que l’executiu estarà liderat pels populars. Santiago Abascal, per la seva banda, va afirmar que tres comunitats «esperen un canvi de rumb i el tindran». Els resultats també van certificar la desaparició de l’espai a l’esquerra del PSOE a les Corts, penalitzat per la divisió i el vot útil socialista a la comunitat.
Illa insta ERC a aprovar els comptes i defensa l’estabilitat davant la incertesa global
Política l El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat «responsabilitat» a ERC per aprovar els pressupostos del seu Govern i ha recordat que en el passat ell va donar suport als comptes dels republicans. Illa ha assegurat que «avui ha de ser ERC qui aprovi els del meu Govern» i ha defensat que els pressupostos són «el que ne-
cessita el país». El president ha afirmat que hi ha marge per a l’acord i que pensa esgotar-lo, i ha advertit que convocar eleccions «no seria la millor idea» en l’actual context d’incertesa global. Segons Illa, davant la situació amb conflictes com el de l’Orient Mitjà, «el millor escut social són els pressupostos» i l’estabilitat institucional. Agències
Teheran afirma haver detingut 500 persones per facilitar informació a Israel
sacsejant l’escenari diplomàtic i econòmic internacional. Diversos governs europeus, entre ells l’espanyol, han anunciat suport militar a Xipre després que un dron impactés contra una base britànica a l’illa, mentre que el Líban ha tornat a situar-se en el centre de la tensió regional. Paral·lelament, el tancament de l’estret d’Ormuz anunciat pel nou líder suprem iranià ha provocat una nova escalada dels preus del petroli i ha generat preocupació pels fluxos comercials mundials. En aquest context, els països membres de l’Agència Inter-
nacional de l’Energia han acordat alliberar 400 milions de barrils de petroli de les seves reserves estratègiques per contenir l’augment del cru, una decisió sense precedents en la història recent de l’organisme. Els primers barrils procedents de països d’Àsia i Oceania arribaran immediatament al mercat, mentre que els d’Europa i Amèrica ho faran a finals de mes.
Pressió militar i diplomàtica Mentrestant, els Estats Units han intensificat la pressió sobre el règim iranià i han ofert una recompensa de deu milions de dòlars per informació sobre alguns dels líders de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, a qui Washington acusa de dirigir operacions terroristes. Al mateix temps, l’Iran ha anunciat la detenció de 500 persones acusades de facilitar informació a Israel sobre instal·lacions militars i infraestructures sensibles. En paral·lel, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el nord-americà Donald Trump han abordat la necessitat de reobrir l’estret d’Ormuz per reduir les tensions en el transport marítim mundial.
Carles Rebassa s’endú el Premi Sant Jordi amb ‘Prometeu de mil maneres’
Cultura l El poeta Carles Rebassa ha guanyat el 66è Premi Sant Jordi de novel·la amb Prometeu de mil maneres en la 75a Nit de les Lletres Catalanes, al MNAC. A la gala també van ser premiats Josep R. Cerdà, Marc Artigau, Jaume Coll, Cristina Genebat, Víctor Borràs o Alejandro Palomas. Agències
k Tribuna k
El 9 de març es va consumar l’enèsima traïció de ccoougt, conglomerat d’aprofitats, dropos i vividors, a totes les treballadores i treballadors que treballem en l’educació a Catalunya. En aquest cicle de mobilitzacions, fins ara la unitat sindical havia aconseguit mobilitzar fins al 80% de les plantilles en una vaga històrica l’11 de febrer en què les formes de protesta van agafar maneres que feia molt que no es veien a l’educació i alhora aquestes van esdevenir transcendentals per fer visible la protesta. Els talls de carreteres, autopistes i carrers s’han convertit en una forma bàsica de protesta que cal que repetim la setmana del 17 al 20 d’aquest mateix mes de març, per tal que Catalunya sencera s’aturi i demostrem que això que vam començar fa uns mesos és una protesta que vol i busca solucions. No les falses solucions que intenten desmobilitzar-nos amb pactes que, malgrat s’anomenin «de país» no deixen de ser d’una minoria del 20% de representació sindical amb el PSC, sinó de tothom. No cal que expliqui, però ho faig, que aquesta representació minoritària, a banda d’anar de taula en taula, mai no fa res als centres, ni mobilitzacions, ni assemblees ni res de res. Per tant, seria lògic que mai més els votés ningú i que desapareguessin de les sales de professorat.
Però anem al que ens interessa. Per tal de reobrir les negociacions amb el Departament cal que a partir del dia 16 Catalunya sigui impracticable, que la vaga ho aturi tot i més. Sabem com fer-ho i cal que ho fem. Cal que no només no es faci classe, sinó que no es pugui circular pel país, i no un dia sinó com a mínim cinc.
Per tal de reobrir les negociacions amb el Departament cal que a partir del dia 16 Catalunya sigui impracticable, que la vaga ho aturi tot i més
Cal tallar-ho tot, que no s’obrin els centres i que el govern tingui un autèntic problema al carrer. Cal que el PSC de l’Illa entengui que pot millorar les coses si vol i li calgui voler-ho. Cadascú ja sap què ha de fer i aquest cop cal fer-ho, sense prendre mal, sense rebre massa però conscients que ens hi va una negociació que fa 24 anys que no es s’obria així i que ara hem d’aconseguit reobrir amb lluita, manifestacions i vaga. Però compte, reobrir-ho per guanyar per a nosaltres i per a tothom.
Som desenes de milers i ens hi van les condicions de la feina però, encara més, al país sencer li va com vol ser: si vol posar l’educació al centre o, com fins ara, deixar que tot es vagi degradant fins que l’aire sigui irrespirable.
Som-hi, perquè tot està per fer i tot és possible si mantenim la unitat de les assemblees, dels sindicats que volen lluitar i de cada una de nosaltres amb cada una de nosaltres, per notar que no som només una colla de gent que treballa al mateix lloc sinó una comunitat educativa que ens estimem la feina, la gent i, en definitiva, el país sencer.
Jordi Martí Font Editor i escriptor
k Editorial k
La Generalitat ha donat cinc dies, del 9 al 13 de març, perquè els menors de 35 anys poguessin sol·licitar el Bo Lloguer Jove. No serà fins d’aquí a sis mesos que els sol·licitants sabran si els ha correspost l’ajuda pública, que en conjunt representa una despesa de 29 milions d’euros per a un període de dos anys. Encara no hi ha dades relatives al nombre de peticions, però com expliquem avui en el cas de la ciutat de Tarragona haurà estat una tasca complicadíssima per aquells joves que s’hagin proposat aconseguir-la. D’entrada perquè cal tenir el contracte de lloguer vigent i només atenent a les dades de l’Incasòl o fent un repàs a
l’oferta dels principals portals immobiliaris, llogar per menys de 700 euros, que és el topall exigit per la Generalitat, és gairebé una entelèquia. La renda també és un element de filtratge de les peticions, però és evident que aquells menors de més de 35 anys amb ingressos –en solitari o compartits– que no siguin precaris acaben pagant lloguers que difícilment no superaran els 700 euros. L’emancipació dels joves és cada vegada més tardana i no és pas per la seva manca de voluntat, sinó perquè l’entorn econòmic, amb salaris baixos i un cost de la vida que sembla créixer exponencialment, no els ajuda a poder-ho fer.
k Tribuna k
Molt àmplia ha estat la ingent aparició denoves opinions, reportatges, articles, pellícules, etc., que ha comportat el fet de l’intent de cop d’estat al llarg dels últims anys i, de manera especial, en les darreres setmanes, especialment amb el 45 aniversari del moment en què es van produir els fets. Realment poques han sigut les noves originals, malgrat això, fins i tot, l’intent, per part del govern, d’obrir al públic molts dels documents generats en el seu moment i que, suposadament, no havien vist la llum fins a la data; ja que el que sembla evident és que els moments són els que són, si bé crec que malgrat tot, queden antecedents que es deixen de costat, malgrat la inacabable informació, o bé no han estat analitzats en profunditat o, en qualsevol cas, ‘no ha interessat’ donar llum al qual va comportar, en aquell ‘instant’, especialment si els valorem avui, lluny de les mateixes circumstàncies en les quals es van produir i el que es jugava, on tots els fronts implicats, polítics, econòmics i socials, amb els seus entorns, i el que volen dir de present i futur.
No seré jo qui vulgui jutjar el moment en si mateix, repeteixo ple de contradiccions difícils de valorar amb ‘els ulls d’avui’, però això no comporta no fer menció de determinats punts, només comentats de passada, però que varen tenir el seu pes real en aquells moments. Crec que, en cap cas, s’ha donat valor a l’esforç del president Suárez, per cert, el que governava, ‘el rei regna, però no governa’, i que, en tot cas, és l’autèntic referent democràtic per sobre de qualsevol altra variable; no obstant això si entrem en el fons del problema golpista, la cosa encara queda més evidenciada, existia un afany, àmpliament compartit, per fer fora al president, legítimament triat pel poble, amb un cúmul de conspiracions, a les que s’apuntaven no solament destacats líders del seu propi partit, sinó també d’altres
Lluís Badia Advocat
opcions des de l’extrema dreta, fins a l’extrema esquerra, per molt que ara es vulgui amagar el protagonisme de cadascun; per tant, el que esmento actualment té un nom ben clar, ‘golpisme’; ara bé, en aquells moments, sembla que tot es justificava, a més, se sumaven al mateix, les opcions partidistes, sinó també el món econòmic, gran part del món social i religiós i, evidentment, la mateixa monarquia, que volia intervenir en quelcom que no li tocava, com era l’elecció de la ciutadania lliurament exercida. Ja sé que el que esmento té ‘poca premsa’, davant el relat del pes ‘real’, però no estaria bé oblidar totes les variables, si realment volem veure la ’foto clara’ del que va succeir, no deixant de costat tots els dubtes i el pes de cada actor en el desenvolupament de tot el succeït. No voldria, de cap manera, que la meva reflexió pressuposés res avui, però la veritat és que l’antítesis de l’ahir, no es pot limitar a una pura anàlisi dels grans punts mediàtics induïts, sense fer referència a
tot el succeït, no solament el 23 de febrer de 1981, sinó, i sobretot, les conseqüències de posar en dubte la mateixa legitimitat del govern existent, legítim i democràtic; no fer-ho, ens col·loca en un espai de manipulació molt perillós, també per avui.
El que no es voldria és repetir marcs passats, encara que en el fons sembli que havien d’existir guanyadors i perdedors, quan la constatació és que la superació del moment ens va portar a la millor experiència de convivència per molts anys
Estic convençut que, en aquell moment, la raó, ‘anava per cases’, i podien justificar qualsevol actuació, ara bé, aquest no hauria de ser l’únic argument en el model d’avui, amb un executiu qüestionat i ple de contradiccions, però absolutament democràtic i legítim, per tant, no s’hauria de plantejar les lectures d’aquell moment, des d’una realitat subjectiva, en el ferm convenciment del fet que el que no es voldria és repetir marcs passats, encara que en el fons sembli que havien d’existir guanyadors i perdedors, quan la constatació és que la superació del moment ens va portar a la millor experiència de convivència per molts anys, malgrat deficiències i mancances difícils d’acceptar i que només poden ser superades amb dosis d’entesa compartida. En definitiva, que el record del cop d’estat, no es limiti al ‘teatre’ puntual de l’assalt al Congrés, sinó que aprofundeixi en les sinèrgies que el van fer possible, especialment per aquells que el que volien era treure’n profit, en funció d’interessos poc transparents, com crear un caldo de cultiu, del que esperaven collites interessades.
k Tribuna k
El passat mes de desembre saltava la notícia, el Ministerio del Interior publicava les dades de delinqüència de gener-setembre de 2025 i el Vendrell era el municipi de tota España on havia baixat més, un -22%. Acceptant que la situació ideal és que no hi hagin delictes i per tant no faci falta reduir-los, aquestes dades i el resultat final de tot l’any 2025, amb una reducció respecte l’any anterior d’un -19%, mereix una valoració de com treballem al Vendrell.
Després de la pandèmia, que ho va remoure tot, el govern municipal del Vendrell va entendre que calia prioritzar la seguretat. I a partir d’aquesta decisió vam construir el model de seguretat Vendrell, fonamentat en tres pilars i un principi bàsic: més policia local, més col·laboració amb totes les forces i cossos de seguretat del país i una xarxa amplia de videovigilància, i el principi de què la seguretat ha de reforçar la convivència.
Sota aquest principi i els tres pilars descrits, els fets delictius al Vendrell han passat dels 3.996 fets totals del 2023 als 2.939 del 2025, el que representa un descens del -26,5%. Una de les tipologies que experimenta una reducció més significativa i que té un impacte més gran sobre la percepció és la dels delictes contra el patrimoni (furts i robatoris), que passa dels 3.107 casos al 2023 als 2.089 fets al 2025, el que representa
On són els diners de les plaques solars?
L’any 2022 vaig instal·lar plaques solars a casa meva. Com molts altres ciutadans, ho vaig fer animat per les administracions i per les empreses instal·ladores, que anunciaven subvencions procedents dels fons europeus Next Generation per fomentar l’autoconsum.
Han passat anys. Les plaques funcionen, la inversió està feta, però la subvenció continua sense aparèixer. Molts ciutadans vam confiar en aquell missatge institucional: invertiu en energia neta, ajudeu la transició energètica i rebreu un suport econòmic. Vam fer el pas, sovint amb un esforç econòmic considerable.
Ara bé, la pregunta és molt simple i també molt legítima: on són els diners?
Si les ajudes es van anunciar
un descens del -33%. En aquesta mateixa línia, aquest any 2025, els robatoris amb força han baixat un -14,8%; els robatoris amb violència i/o intimidació s’han reduït en un -23,5%; i els furts s’han reduït també en un -3,5%.
La policia local del Vendrell s’ha incrementat en els últims anys fins a 103 places d’agents, és la tercera més nombrosa de tota la província, perfectament equipats i formats, i que ha millorat l’estructura de caporals i sergents per reforçar les capacitats de planificació i intervenció.
cia als barris i que ha evitat a més 160 intents d’ocupacions gràcies a la collaboració ciutadana, sense descuidar els casos de vulnerabilitat i sense criminalitzar ningú.
Com deia la cançó, «mucha policia» és el hem volgut per als nostres carrers, col·laborant molt estretament amb Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil. No diferenciem el color de l’uniforme, totes són policies del país, cadascuna amb les seves competències, però avui és habitual veure a la Guàrdia Civil als mercats ambulants o perseguint el top manta.
La policia local del Vendrell s’ha incrementat en els últims anys fins a 103 places d’agents, és la tercera més nombrosa de tota la província
Especialment destacada és la creació de la Unitat de Suport Policial (USP) format per 12 efectius que permet reforçar actuacions, llocs i moments. Igualment, la creació de l’oficina antiocupacions, amb un equip interdepartamental que s’especialitza en resoldre els casos més greus que posen en perill la convivèn-
públicament i els ciutadans van complir amb tots els tràmits, és inadmissible que, anys després, encara no hi hagi una resposta clara ni uns terminis reals de pagament. La transició energètica no es pot construir sobre promeses que queden encallades en la burocràcia.
Les energies renovables necessiten confiança ciutadana. Però la confiança també exigeix transparència, serietat i compliment dels compromisos. Per això molts ens continuem preguntant: on són els diners de les subvencions promeses?
Carles Serrano Daura Montbrió del Camp
Therians Hace ya algunos años que se empieza a hablar de la salud mental de los jóvenes. Ahora ya existen varias residencias u hospitales que van tratando el tema, y por lo que dicen
Finalment, l’aposta per reforçar el control d’un municipi extens, dispers i turístic amb una xarxa de videovigilància de 45 punts, estratègicament escollits que permetrà a la policia ser més eficients en la distribució d’efectius, i millorar en la prevenció, en la intervenció i en la investigació si cal.
En definitiva, un model pensat per prevenir i perseguir el delicte i el delinqüent, amb tota la contundència, amb l’objectiu de preservar la convivència. Qualsevol altre objectiu, com utilitzar la seguretat per enfrontar o dividir, mai soluciona res, crea nous problemes i amaga incapacitats.
hay mucha mejoría por parte de algunos jóvenes. Eran las drogas, los móviles y el bulling, las principales causas. También los hay que no han tenido suerte con la familia que les ha tocado y se han sentido maltratados o ignorados.
En el mundo hay tanta gente diversa que muy difícil nos será comprender lo que está ocurriendo. Pero a mucha gente mayor le está preocupando este movimiento juvenil de no estudiar ni trabajar. Hacer pandillas callejeras que atracan cuanto pueden, saliendo airosos de todo porque son menores de edad. Van absorbiendo todo este dolor que les causa ver la transformación de la juventud. No decimos que es toda, pero sí mucha. Piensan en sus nietos. Sufren en pensar el futuro que tienen.
Ahora solo faltaban los therians que por lo visto se
k Tribuna k
El foment de la recerca i la innovació
La investigació interdisciplinària ha esdevingut imprescindible per donar resposta als problemes complexos que afronta la societat actual. Impulsar aquest tipus de recerca és una de les claus del desenvolupament universitari modern, però requereix una organització acurada i canvis estructurals reals. Fins ara, molts intents de fomentar la interdisciplinarietat han estat superficials i no han abordat de manera decidida les reformes necessàries del model d’universitat.
El foment de la interdisciplinarietat s’aconsegueix creant estructures que incentivin la col·laboració i permetin integrar coneixements de diferents disciplines. Aquesta combinació de perspectives facilita una visió més holística dels problemes i afavoreix la innovació. Per fer-ho possible, cal transformar la cultura acadèmica tradicionalment aïllada en un entorn de recerca col·laboratiu. Això implica promoure canvis en l’estructura, les competències i el dimensionament dels departaments, grups, centres i instituts de recerca.
Actualment, moltes universitats mantenen estructures atomitzades amb poca incidència real en la investigació. És necessari revisar i reordenar els grups de recerca i crear unitats bàsiques orientades a grans àmbits de coneixement. També cal impulsar noves estructures organitzatives basades en projectes interdisciplinaris, amb la flexibilitat necessària per desenvolupar recerca i formació orientades a la resolució de grans reptes científics i socials. Aquestes estructures haurien de ser temporals, adaptables, dirigides per persones amb lideratge investigador i sotmeses a avaluació externa periòdica. En definitiva, el foment de la recerca interdisciplinària requereix convertir la universitat en un ecosistema de coneixement obert i col·laboratiu, capaç d’afrontar els reptes científics, tecnològics, socials i culturals del segle XXI. Cal implementar polítiques que superin les barreres departamentals, promoguin la integració del coneixement i garanteixin un reconeixement equitatiu de totes les disciplines implicades. Per assolir aquest objectiu, és necessari crear estructures estables i sostenibles, més enllà de projectes aïllats. S’ha d’avançar cap a l’excel·lència i la diversitat, promovent la interdisciplinarietat científica, humanística, artística, social, de la salut i tecnològica, amb capacitat de generar coneixement rellevant, transversal i transformador.
encuentran mejor haciendo el animal que ejerciendo de persona. Hay que querer a los animales, pero a las personas aún con más atención. No pasa por mi cabeza el porqué se sienten mejor comiendo en el suelo como un perro y saltando al lado de cualquier perro que encuentran. Encima en la tele les hacen entrevistas. O alguien pone orden en todo este lío, o vayan preparando residencias de salud mental para mayores, que viendo como su vida acaba viendo este desmán, se desmorona. ¿Dónde está la moral? la honradez? el amor a la familia? al estudio? al trabajo? al servicio a los demás? ¿A quién o a qué podemos echar la culpa de todo este revuelo?
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Tot i la necessitat creixent d’aquest enfocament, el nostre sistema acadèmic encara no s’ha adaptat plenament per afavorir la recerca interdisciplinària. El professorat sovint es veu condicionat pels criteris de promoció i reconeixement individual, fet que dificulta el treball col·laboratiu. Cal impulsar recomanacions i polítiques institucionals que fomentin la comunicació, la cooperació i la inversió en iniciatives interdisciplinàries.
Finalment, cal distingir entre multidisciplinarietat i interdisciplinarietat. La primera implica el treball paral·lel d’experts de diferents àmbits, mentre que la segona suposa una integració i síntesi més profunda dels enfocaments. La clau és crear sinergies que permetin abordar els problemes complexos des d’una perspectiva global i innovadora.
La interdisciplinarietat no és només una opció metodològica, sinó una necessitat estratègica per a la universitat del segle XXI. Assolir-la implica transformar estructures, cultures i sistemes d’avaluació per afavorir la col·laboració, la integració del coneixement i la creació d’espais flexibles orientats als grans reptes socials. Només així es podrà generar una recerca realment rellevant, innovadora i amb impacte transformador.
Domènec Puig Valls
Catedràtic d’universitat al Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV
Formació l Els centres de secundària de la Conca de Barberà han acollit durant el gener, febrer i març onze xerrades sobre prevenció i primers auxilis que han permès capacitar més de 200 alumnes. Les sessions les han impartit els Bombers i personal sanitari del SEM, veïns de l’Espluga de Francolí, Sarral,
Montblanc i Santa Coloma de Queralt, i s’han adreçat a l’alumnat de 3r d’ESO dels instituts de la comarca. També hi han participat estudiants del cicle formatiu de grau mitjà d’Atenció a la dependència de l’Institut Martí l’Humà i del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes de l’Institut Joan Amigó. Durant les
Tarragona
María Rodríguez Machado.
activitats, els alumnes han après nocions bàsiques de primers auxilis, com la posició lateral de seguretat o el tractament de talls i cremades, així com conceptes de prevenció i seguretat com el protocol PAS i l’ús del telèfon d’emergències 112, i han practicat el massatge cardíac i l’ús del DEA. Redacció/Cedida
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Vila-seca
Antonio Moreno Sánchez.
Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h.
Maspujols
Alejandro Llauradó Ferraté.
Ha mort als 74 anys. El funeral serà demà a les 10 h a Santa Maria Assumpta. Cambrils
Josep Salvadó Piera.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Salou
Rubén Crespo Barroso.
Ha mort als 39 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Mariví Gil Espada.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a Santa Maria.
Mor Gemma Cuervo, actriu de teatre i televisió
Obituari l Ha mort als 91 anys l’actriu Gemma Cuervo, una de les figures més emblemàtiques del teatre, el cinema i la televisió a Espanya. Amb una trajectòria de més de sis dècades, va ser especialment estimada pels seus papers a sèries com Médico de familia i Aquí no hay quien viva, tot i que el teatre va ser l’eix central de la seva carrera. Agències
Avui felicita als que es diuen: Agapit, Abraham i Eusèbia
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
La feina en equip amb altres persones et portarà més beneficis que si t’hi llances sol. Els amors apassionats a primera vista es faran presents.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Els alts baixos econòmics modificaran la teva conducta amb el teu cercle. Alguns fregaments personals et faran enfrontar amb els més propers.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Situacions emocionals canviaran la teva actitud amb la parella els éssers estimats. Et sentiràs molt vital amb una ambició desmesurada.
20/04 al 20/05
No descuidis les teves responsabilitats professionals i domèstiques, perquè avui seràs el centre d’atenció de moltes persones. Cuida’t.
23/08 al 22/09 VERGE
Si no trobes tot el que desitges en l’ambient més proper, trenca amb la monotonia busca noves aventures noves relacions. No et reprimeixis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Posa molta atenció en la interpretació de les paraules i les accions dels altres. Avui ningú no té res contra tu encara que ho pugui semblar. Relaxa’t.
21/05 al 20/06 BESSONS
Hi haurà moviment en l’àmbit laboral alguns canvis interessants. La família estarà més a prop teu donarà suport a totes les teves decision.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Viuràs satisfaccions intenses tant amb la parella com amb les persones més properes. És una bona jornada per demanar augments o millores a la feina.
20/01 al 18/02 AQUARI
Dedica més temps als teus interessos financers o podries perdre diners o gastar més del compte. Si vols invertir, consulta experts.
21/06 al 22/07 CRANC
Apareixeran solucions ràpides completes als teus assumptes de feina, juntament amb diverses alegries en aquest camp. L’amor et somriurà.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si no et sents gaire d’acord amb la teva relació amorosa, avui és el moment de clarificar la situació prendre una nova direcció més efectiva.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Augmentaran els teus contactes i reunions socials, en podràs treure molt profit per als teus assumptes. L’amor la passió continuen molt a prop.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Cogul Ardèvol, Francesc Cristófor Colom, 23 i 25 Telèfon 977 212 183
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Duran Lozano, Juan
Carlos Avda. del Comerç, 1 Telèfon 977 877 198
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
AUXILIAR ENFERMERIA A DOMICILIO LEVANTAR -ACOSTAR
Aseo en Cama-Ducha
Cambios de Pañal
Afeitar-Depilar
Corte de Uñas
Limpieza de Oídos
Arreglo del Cabello Curas de la Piel
Tel: 609.623.748
REUS
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renartalberto@gmail.com
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
10:30 En primera persona
11:00 Hospital de proximitat
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Elles: quarta temporada
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV
El temps
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Ciència de la riquesa. 2. Regulen l’aigua. Sèrie d’objectes en fila. 3. Afeccionat als segells. Centre del pes. 4. Expressió humana girada. Urani. La feble. Taula de la missa, girada. 5. Deixaran córrer l’aire. Roba tallada pel mig. 6. Comença a viure. Separar la matèria sòlida d’un líquid. 7. Indica un bilió. Característica d’un país. Ràbia girada. 8. Marca registrada. Un taller partit pel mig. Cor sense el cor. Centre d’una fira. 9. Mesuren la pressió atmosfèrica. La més senzilla. 10. Pals de les cartes. Terra que conté urani. 11. Cinemes. Enmig de la pau. De les olives. 12. És d’ella perla dreta. Galiots d’una galera. Final d’un mot.
VERTICALS: 1. Viu de les cançons. Part de la cara. 2. Ho faria si tingués humor. Girar per baix. 3. Home amb qui abans vivia. Rònec sense límits. 4. És la meitat de la meitat. Dones triomfadores. 5. Qüestió equilibrada per baix. Mida manual. Sofre. 6. Té por. Esmoleu una arma. Creu inclinada. 7. Pertanyent als emperadors bizantins. Deixa pas a un botó. 8. Fons del pis. Extrems de tot. Escorpí. Naixement del riu. 9. Buscant el millor. Té molta anomenada. 10. Remugants del Tibet. Rama tallada. No té ningú amb ella. 11. Cos sense el centre. Tresor públic. Nota. 12. Produiria molta por. Comença el temps.
Màxima Mínima
Estat del cel
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o transitòriament enteranyinat per bandes de núvols alts, sobretot a partir de mig matí. A més, a primeres hores del dia hi haurà estrats baixos a punts del prelitoral sud i de l’altiplà Central.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa; hi haurà glaçades febles i localment moderades a punts de l’interior de la meitat nord del país. La màxima serà moderadament més alta arreu, si bé al sector central serà similar o lleugerament més alta.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
OCTOGENARI COGNITIU
ACTIU 1,75m alt.Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389 MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 SILVIA REUS. Tel. 631.147.469
També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel:
REUS. Tel: 698.788.062 MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
Art Aquest dissabte es va inaugurar al Tinglado 2 del Port de Tarragona l’exposició ‘Llum, Natura Centrum Est’ de Marceŀlí Antúnez Roca, amb una acció participativa i reivindicativa
Amb un megàfon a la mà, l’artistamoianèsMarcellí Antúnez Roca va inaugurar, aquest passat dissabte, la nova exposició del Port de Tarragona Llum, Natura Centrum Est. Es tracta d’una exhibició extraordinària que recull més de tres-centes obres –entre les quals telons parpella, murals, dibuixos, escultures, vestits de paper, carros, animals i vídeos– creades durant deu anys en projectes col·laboratius. Aquesta exposició coincideix amb el 40 aniversari del Moll de Costa de Tarragona i s’ha fet, per primera vegada, en col·laboració amb Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies. A més, hi han participat alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, que han realitzat una biografia gràfica de Llum de la Selva, pagès naturista que és protagonista d’un dels pòsters pagesos de l’exposició.
Dissabte, la inauguració de tot aquest treball va tenir un format participatiu: Antúnez va convidar tots els assistents a agafar el material exposat –cartells salvatges, pòsters pagesos i milcaps– i sumar-se a una rua encapçalada per ell mateix i els músics de la Fail Again Ensemble. La resposta va ser entusiasta, i aquesta desfilada artística es va passejar pel Moll de Costa tot cridant consignes com Via, via, via, Visca salvatgia!; Visca el cau, visca el niu, visca tot lo viu!; o Boscos i bolets, reclamen els seus drets! Tot plegat, perquè Llum, Natura Centrum Est es planteja com una celebració de
la natura. Així ho expressava el mateix Antúnez en l’al·legat final, en què recordava la necessitat de «tornar a clavar les mans a la terra», de «portar de nou la canalla al bosc» i, en definitiva, «deixar que el relat de la naturalesa s’apoderi de tots nosaltres», a la vegada que insistia en la urgència de deslliurar-nos «del capitalisme digital que controla el relat».
L’exposició inclou un programa d’activitats pensat tant per al públic general com per a centres educatius, i que comptarà amb visites guiades amb l’artista, visites als horts de Tarragona amb Jordi Llort-Figuerola i tallers participatius al Serrallo. Per al finissage,
que es farà el 24 de maig, Marcel·lí Antúnez va fer una crida a totes les persones que saben portar gegants o tocar instruments perquè aquell dia s’acostin fins al Tinglado 2 per participar en la gran rua
de cloenda, per a la qual es desmuntarà tota l’exposició i es portarà, de manera participativa, fins al Serrallo.
Fins llavors, l’exposició es pot visitar de manera gratuïta.
Ja hem superat més de la meitat de la Quaresma acompanyats pel seu dolç típic, els delitosos bunyols. Per agrairne l’existència, aprofitant el recentment celebrat dia de la Dona, permeteu-me que em remeti a les magdalenes atès que Maria Magdalena és una figura cabdal en la vida de Jesús. Resulta espaterrant que, amb la mentalitat de l’època, una femella fos identificada per nom com a seguidora seva i, a més, amb una funció fonamental en els evangelis. Reconeguda la primera persona a veure Jesús ressuscitat, de no tractarse aquesta d’una veritat inapel·lable, ni de miracle una dona hauria acabat protagonista de la història del cristianisme. La magdalena de brioxeria neix el segle XVIII i tot indica que deu al seu nom a una jove Madeleine que la va crear a les cuines de Commercy. Un cop descobert el seu pastisset «rodó» pel sogre de Lluís XV, de seguida es va popularitzar tant a la cort de Versalles com a la vila de París. Un producte tan plaentment senzill i, amb els segles, tan arrelat també a la rebosteria casolana va valdre que Marcel Proust li dediqués diverses planes en el primer volum de la seva gran obra universal «A la recerca del temps perdut». El record de les magdalenes sucades al te que l’escriptor menjava els estius que, de menut, passava a casa una tieta, van inspirar les seves paraules esdevenint el que es coneix avui en neurologia com «l’efecte magdalena de Proust» per anomenar l’associació cerebral que fem de manera inconscient amb la nostra memòria quan percebem una determinada sensació a través dels sentits, sobretot l’olfacte. Una olor, sabor, melodia... ens poden evocar moments passats. Tan cert com que tot és tastar un bunyol i traslladar-me, automàticament, als dies de Quaresma de la meva feliç infantesa.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
