Nàstic 16 i 17
Keyliane Abdallah: «Estic aquí per donar el màxim rendiment sobre la gespa i ajudar l’equip»
Orient Mitjà 19
Trump afirma que el Líban queda fora de l’alto el foc mentre Israel llança una onada de bombardejos amb desenes de morts
Opinió 22 Xavier Allué. Jo també he tingut un ictus: «L’embolic dels concerts, de les externalitzacions, de les inoperàncies, no és aliè a la senyora Pané»
El president de Puertos del Estado confia en la finalització aquest 2026 de la connexió d’ample mixt i la millora de l’operativa portuària
Gustavo Santana afirma que els tràmits administratius i les normes d’emissions actuals poden provocar que hi hagi operadors que canviïn a altres ports
Mobilitat 13
El Govern es compromet amb els alcaldes tarragonins afectats a incrementar el nombre de trens aprofitant els que Renfe deixarà d’utilitzar a l’RL3 l’any vinent
El Trapezi compleix 30 anys a Reus apostant pel circ contemporani
Municipal l 11
L’Ajuntament de Torredembarra vol recuperar pels ciutadans els seus espais patrimonials «abandonats»
Denuncien la manca de places a centres d’educació especial a Tarragona i un procés «poc transparent» d’admissió
Educació l 4
l Per al president de Puertos del Estado, la «prioritat» és garantir la resiliència de la cadena logística
Oriol Castro Sanz
El conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà fa reduir la previsió que tenia el Port de Tarragona respecte el tràfic de mercaderies. Així ho va confirmar ahir Gustavo Santana, president de Puertos del Estado, en una visita a la ciutat. «Estem veient un descens en els tràfics de contenidors als ports de Catalunya», va indicar des de la Cambra de Tarragona, on va participar a les jornades ‘Bon dia’. La Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) va preveure un increment del moviment de mercaderies per aquest 2026 del 0,5%, després d’un 2025 on es va reduir un 0,2%, fins als 556 milions de tones. El volum del tràfic amb origen o destí a Orient Mitjà el 2025 tot just va suposar el 4,5% del total de 556,5 milions de tones gestionades pels ports espanyols. «Però s’estima un impacte vinculat a la modificació de les rutes marítimes per la situació de tensió a la zona, la qual cosa amenaça amb encarir els fletes i alterar els temps d’arribada de les mercaderies», va dir el president. «En tot cas, vull destacar que, com ja ha passat en el passat, en situacions d’incertesa global, els ports amb alta capacitat logística i connectivitat com els espanyols poden convertir-se en punts clau per a la redistribució de mercaderies, i sempre hem demostrat capacitat d’adaptació als canvis impulsats per factors externs. La prioritat per al sistema portuari estatal és garantir la resiliència de la cadena logística», va exposar Santana. En aquest sentit, el president dels ports estatals va exposar que el sector «ha de generar confiança» com un operador segur per a les empreses i treballar en «l’adaptabilitat» dels seus molls.
Gustavo
Entrevista l El president de Puertos del Estado destaca el creixement i la importància del port tarragoní per Espanya alhora que repassa la feina pendent en matèria de mobilitat ferroviària
Oriol Castro Sanz
Com valora el creixement del Port de Tarragona en els últims anys?
«El Port se situa entre els deu primers arreu de l’Estat en volum de mercaderies mogudes. La indústria petroquímica de Tarragona no podria ser el principal pol petroquímic de tot el sur d’Europa sense comptar amb el Port com el seu principal soci logístic. A més, agrupa el 18% del total del tràfic de granels agroali-
mentaris del sistema portuari espanyol i el 25% del tràfic de cereals. Aquestes xifres posen sens dubte de manifest la importància d’aquest port en el conjunt de l’Estat».
De quina forma preveuen potenciar el Port els pròxims anys?
«Per continuar impulsant la seva competitivitat i creixement, el nostre pla Horitzó 2030 preveu inversions superiors als 300 milions en aquest enclavament entre
2025 i 2029, que contribuiran a adequar les seves infraestructures a les necessitats de la demanda, a impulsar la connectivitat viària i ferroviària o a reforçar la seva sostenibilitat».
Què li sembla la simbiosi entre port de creuers i port mercant?
«Els ports de l’Estat són molt més que llocs on es carrega i descarrega mercaderia: són centres estratègics d’economia, logística, innovació i
sostenibilitat, integrant l’activitat industrial, comercial, social i ambiental. I, en definitiva, són motors de desenvolupament regional i nacional. I això inclou també el turisme, perquè l’activitat de creuers és important per als ports espanyols sobretot per l’impacte positiu que tenen sobre les economies locals i a nivell nacional en un sector tan important per a Espanya. La simbiosi entre port de creuers i port de mercaderies és
positiva si es gestiona correctament, ja que genera eficiència, diversificació econòmica i projecció internacional». Tarragona s’ha reforçat com a porta d’entrada agroalimentària a la Mediterrània.
«Com comentava anteriorment, les xifres demostren que el Port de Tarragona és clau per al tràfic agroalimentari a Espanya i la gran porta d’entrada de la Mediterrània per a aquest tipus de produc-
tes. Destaca, per tant, aquesta especialització en granels, la qual cosa es tradueix en una alta eficiència en càrrega, descàrrega, emmagatzematge i distribució, amb una oferta infraestructural i de serveis adaptada, així com excel·lents connexions, tant per carretera com per ferrocarril. A més, al seu hinterland se situen regions amb gran pes en aquest sector, com no només Catalunya, sinó també Aragó i en general la Vall de l’Ebre.
En un context de gran competència, quines debilitats pateix?
«La debilitat que podria suposar tenir una excessiva dependència d’un sol tràfic es compensa al Port de Tarragona gràcies a la seva fortalesa també en el sector petroquímic i a la seva estratègia de diversificació. Però no podem obviar que la inestabilitat geoestratègica té repercussió sobre el tràfic portuari».
Aposta pels molins
El Port s’ha proposat per construir molins de vent. És una bona aposta?
«El Port s’ha presentat a la convocatòria Port Eol-Mar, que és un programa d’ajudes públiques de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), dins dels fons Next Generation, dotat amb 212 milions d’euros i l’objectiu del qual és ajudar els ports a adaptar les seves
El Ministeri invertirà 300 milions d’euros al Port de Tarragona fins al 2029
infraestructures per a la fabricació i muntatge i en general l’operativa d’aerogeneradors. Un cop tancada la convocatòria, ara s’avaluaran els projectes tenint en compte aspectes com la capacitat logística del port i l’impacte a nivell econòmic. En el cas de Tarragona, el projecte consisteix en l’ampliació del moll de Balears i el seu calat, per al muntatge i logística de projectes d’eòlica marina flotant».
També es va plantejar una dessalinitzadora. És factible a curt termini?
«Per millorar la resiliència davant de períodes de llargues sequeres, la recerca de solucions és contínua i des de Ports de l’Estat oferim la col·laboració del sistema portuari en la mesura que sigui possible. A Tarragona ja hi ha actualment projectes en marxa que estan donant molt bons resultats, com és el cas de l’Autoritat Interportuària de Tarragona (AITASA), que ha facilitat que el 25% de l’aigua que consumeix la indústria química de Tarragona sigui regenerada i estan treballant perquè aquest percentatge arribi al 40%». Quan es connectarà amb l’ample estàndard el Port
amb el Corredor del Mediterrani?
«Pel que fa a les obres d’implantació de l’ample mixt (estàndard + ibèric), en aquest moment s’estan executant per part d’ADIF en el corredor mediterrani de mercaderies al seu pas per Tarragona, incloent-hi la connexió amb el Port. Un cop fetes, previstes per a aquest any, el Port ja podrà rebre i expedir trens internacionals, ja que l’Autoritat Portuària ja té executada una terminal de 750 m en ample mixt».
Pas de mercaderies
Per on han de passar les mercaderies que actualment travessen la ciutat?
«És una qüestió de planificació ferroviària que competeix al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Actualment hi ha en redacció un estudi d’alternatives. En tot cas, és important recordar que el port de Tarragona és una infraestructura clau en el desenvolupament econòmic de la regió i que la seva competitivitat, particularment en aquest port, depenen històricament de la seva bona connectivitat ferroviària. Per això el compromís de Ports de l’Estat és ferm en la millora dels seus accessos ferroviaris. Cal citar l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al port de Tarragona que està redactant el Ministeri».
Empresa l Els tràmits administratius i les normes d’emissions fan que les empreses pensin a buscar alternatives
Oriol Castro Sanz
Puertos del Estado tem que grans operadors portuaris marxin d’Espanya i impulsin les seves inversions en altres països. «Les normes d’emissions i els tràmits no són els mateixos. No són les mateixes regles de joc», va exposar ahir Gustavo Santana, el seu president. Per a ell, el risc de tot això és perdre la «sobirania logística». «Podem perdre connectivitat i afecta al final a les nostres empreses», va comentar.
En aquest sentit, va destacar els treballs i inversions que s’estan executant arreu dels ports de l’estat per a ferlos més sostenibles. «Ara bé, hem de tenir al cap que sense
competitivitat, tampoc hi ha sostenibilitat», va dir.
Preocupació de Segura Arran d’aquesta qüestió, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, present a la conferència a la Cambra, va compartir la seva preocupació amb Santana sobre la dimensió dels tràmits necessaris per a dur a terme certs projectes, com la Zona d’Activitat Logística del Port de Tarragona. «Hi ha una sensació de bloqueig pel mateix sistema, on hi ha
«Les normes d’emissions, les regles de joc, no són les mateixes»
qüestions que no es poden gairebé ni plantejar», va exposar Segura. Un amoïnament que Santana va dir que compartia. «Tinc la mateixa preocupació. Els operadors ens pregunten i veiem que algunes inversions marxen a altres estats. Estem posant la cadena de distribució en les mans d’altres ports», va dir el president de Puertos del Estado. En aquest sentit, va dir que no és competència seva però va indicar que li agradaria que algunes inversions s’activessin de forma més ràpida. «Els temps administratius són els que són». «Entenem que s’han de fer els estudis corresponents, però a vegades tarden massa», va dir Santana.
La creació d’espais de protecció és clau per a la sostenibilitat d’un litoral «al límit»
Recerca l El Museu del Port de Tarragona va acollir ahir la segona edició del workshop Propostes de sostenibilitat per a un litoral al límit, una jornada que ha reunit investigadors, responsables institucionals i agents socials amb l’objectiu d’oferir una visió diversa sobre la problemàtica ambiental del litoral de Tarragona, així com plantejar iniciatives de millo-
ra. La trobada, organitzada pel grup de recerca Tecnatox de la URV i la Societat Catalana de Biologia, va posar sobre la taula la necessitat d’accions coordinades i, sobretot, de l’establiment d’espais protegits. «L’única política realista, eficient i que pot ser posada a la pràctica de forma immediata és la creació d’espais de protecció litoral i marina. És l’única eina de què disposem
per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic», afirma l’investigador de la URV Jaume Folch, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia i de Tecnatox. En aquest sentit, Folch posa com a exemple de bona gestió la preservació i la divulgació que es fa de la Reserva Marina de Cavet, a Cambrils, per part de l’Associació Cave Cavet, que també hi va participar. Redacció
Societat l La família d'un nen amb autisme sever critica un sistema «insuficient»
Omella Blanco
En plena tensió pel mapa es colar a Tarragona, les famílies amb infants amb necessitats educatives especials denun cien que per a ells, la fita d’in tentar aconseguir una plaça amb les característiques adequades és un malson re current. La problemàtica, as seguren, es repeteix cada any: la manca de places als centres d’educació especial i l’aplica ció d’un model d’inclusió que consideren insuficient deixen als infants sense l’atenció ne cessària. És el cas d’en Daniel Curto, un nen de sis anys amb autisme sever i un 50% de dis capacitat.
«Fa quatre anys que de manem plaça en un centre d’educació especial, perquè té moltes dificultats. A més, en guany començarà Primària, una etapa amb un altre tipus d’aprenentatge i noves exi gències. Així i tot, ja ens han dit que tampoc en tindrà», explica la seva mare, l’Esther Rodríguez, que lamenta que «accedir a una plaça és com que et toqui el Gordo de la lo teria». El motiu, afirma, seria la «clara desproporció entre demanda i oferta».
A la ciutat hi ha quatre cen tres d’educació especial: Sant Rafael, La Muntanyeta, l’Es tela i Solc. Segons hauria po gut saber Rodríguez, el curs passat hi hauria hagut 188 sol·
Asseguren que més d’un centenar de famílies volen accedir a 15 places
licituds per a 15 places, i en guany unes 135 per a les ma teixes vacants. «Són vacants generals. Potser n’hi ha dues per a primària, tres per a ESO o cap per a l’edat del teu fill», denuncia. El Departament d’Educació, però, no confirma
L’Ajuntament acull la lectura del manifest del Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme
Societat l L'Ajuntament de Tarragona va acollir ahir l'acte institucional de com memoració del Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme TEA. «La socie tat també és el nostre espai. Tenim drets, projectes, in teressos i somnis. Vivim i participem en el món des de maneres diverses, i aquesta diversitat també és part de
la societat que compartim», van exposar al manifest. «La inclusió és possible quan res pectem que totes les perso nes som diferents. Cal escol tar amb calma i apropar nos per entendre millor. Si ens ajudem entre tots i totes, po dem construir una societat on tothom tingui el suport necessari per viure bé», van afegir. Redacció
aquestes dades i recorda que el sistema d’admissió segueix un procediment diferent de l’ordinari. Fonts del Departa ment expliquen que es tracta d’un procés més complex, ja que requereix un dictamen previ de l’Equip d’Assessora ment i Orientació Psicopeda gògica (EAP) que determini la necessitat d’aquest tipus d’es colarització. Tot i reconèixer que les places són limitades, especialment en relació amb la demanda, assenyalen que
el decret d’escola inclusiva estableix que cal esgotar totes les opcions d’escolarització ordinària abans d’accedir a un centre d’educació especial. Una mesura que bona part de la comunitat educativa considera insuficient. «El meu fill no parla, porta bol quers i necessita supervisió constant. A classe està en una caixa sensorial mentre els altres aprenen a llegir i escriure. Això és inclusió?», apunta la mare. Assegura que
l’escola «fa tot el que pot», però la manca de personal es pecialitzat és evident. «Hi ha vetlladores, però no són espe cialistes en autisme. I la tuto ra no pot atendre 25 alumnes i, a més, diversos nens amb necessitats tan complexes», apunta. De fet, Rodríguez pateix la problemàtica des de les dues bandes, ja que és professora de secundària. «Tenim aules amb una tren tena d’alumnes i perfils molt diversos. És impossible arri bar a tothom», afirma.
Un criteri polèmic
Un altre aspecte polèmic és el criteri d’accés a les places, ja que diverses famílies coin cideixen que no es prioritzen tant les necessitats educa tives com el comportament a l’aula. «Si el nen no és dis ruptiu, queda al final de la llista», lamenta. «En Daniel està regulat perquè invertim molts diners en teràpies i medicació. És tranquil, i això mateix el penalitza». Segons relata, fins i tot li han arribat a dir que el seu fill «és molt feliç» i que no cal canviar lo de centre. «Jo el que vull és que aprengui i que sigui una persona funcional», respon. El procés d’assignació de pla ces també genera crítiques. Les decisions passen per di ferents filtres i comissions, però les famílies ho perceben com un sistema opac. «És com els Jocs de la Fam. Has de ‘lluitar’ pel teu fill, i si el teu cas sona més, tens més op cions», etziba Rodríguez. La manca d’atenció adequada, alerta, afecta tant el present dels infants com el seu futur. «Aquests nens i nenes neces siten logopedes, terapeutes ocupacionals, aprendre a co municar se, a vestir se, a ser autònoms. Si no se’ls dona això ara, de grans seran més dependents», explica.
Seguretat l La Guàrdia Urbana de Tarragona ha posat en marxa una nova campanya de vigilància per reduir les distraccions du rant la conducció i millorar la seguretat dels vianants. L’actuació, que es desen volupa del 6 al 12 d’abril en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, inclou controls específics en di versos punts de la ciutat. La iniciativa té com a objectiu principal disminuir les con ductes de risc al volant, es pecialment l’ús del telèfon mòbil, pantalles o auriculars connectats a dispositius de so, així com garantir el respecte de la senyalització semafòrica. Amb aquestes accions es pretén reduir l’ac cidentalitat, especialment els atropellaments, i cons cienciar la ciutadania sobre l’impacte que poden tenir les distraccions mentre es condueix. Per reforçar la tasca preventiva, els agents estan duent a terme con trols tant uniformats com de paisà. En la campanya de l’any passat, també realitza da durant una setmana, es van interposar 54 denúnci es. D’aquestes, 16 van ser per no respectar les indicacions del semàfor; 5 per circular utilitzant pantalles visuals incompatibles amb l’atenció a la conducció; 19 per fer ser vir el telèfon mòbil o altres sistemes de comunicació que requereixen la interven ció manual del conductor; i 14 per manipular disposi tius electrònics, utilitzar el mòbil amb la mà o portar mecanismes de detecció de radars. Redacció
Urbanisme l S’actuarà a la rotonda de l’avinguda Catalunya i en diferents punts dels barris de Ponent
John Bugarin
El full de ruta per posar al dia els carrers de Tarragona continua avançant amb ac tuacions a diversos punts de la ciutat. Aquesta setmana, l’Ajuntament ha tret a lici tació un nou paquet d’obres destinat a millorar el ferm de la rotonda de l’avinguda Catalunya amb el carrer Sant Antoni Maria Claret, així com els carrers riu Onyar i riu Ano ia, al barri de Campclar; un tram del carrer Prades, a Tor reforta, i el carrer Illes Balears de la Granja. Són espais on el paviment mostra «un desgast notable i diverses deformaci ons», i que requereixen una actuació integral.
El pressupost de licitació ascendeix fins als 437.410,55 euros (IVA inclòs) i es preveu que els treballs tinguin una durada aproximada de deu setmanes. Aquestes actuaci ons formen part del Pla d’As faltat presentat el gener de 2025, el qual contempla una inversió global de prop de 3
milions d’euros per millorar la qualitat del ferm en diferents barris de la ciutat. De fet, en els pressupostos municipals de l’any passat ja es va con
signar una partida inicial d’1,2 milions d’euros per posar en marxa aquest programa. El conseller d’Urbanisme, Guillermo García, ha subrat
llat l’esforç del consistori en aquest àmbit: «Des de fa un any estem treballant intensa ment per renovar l’asfalt de la ciutat, que en molts casos
presentava un estat molt defi cient». En aquest sentit, l’edil ha recordat que «aquest 2026, tenim una partida de 1,5 mili ons d’euros que permetrà as
Enguany també està previst fer obres a SPiSP, Bonavista i Sant Salvador
faltar els carrers més malme sos dels barris de Sant Pere i Sant Pau i Bonavista. Tot i que també hi ha altres carrers de barris com Sant Salvador i Riu Clar». En aquesta línia, el conseller ha remarcat que aquestes intervencions s’em marquen «en una línia de treball global de millora de l’espai públic que implica di versos departaments».
Obres pendents
Durant el 2025, ja es van exe cutar diverses actuacions, com ara a l’avinguda Andor ra, als laterals de l’avinguda Roma i a Prat de la Riba. Fa pocs dies, es van iniciar les obres de reasfaltatge del car rer Tortosa a Torreforta. Paral· lelament, també està prevista la rehabilitació de diversos carrers als barris de la Gran ja, Campclar i Torreforta, que presenten un deteriorament important, així com la segona fase de la renovació del carrer Pere Martell.
Una altra intervenció des tacada i que està pendent d’executar és la rehabilitació del ferm del vial principal del polígon Francolí. Les obres es van adjudicar el desem bre passat per un import de 664.144,8 euros (IVA inclòs) i es preveu que s’engeguin de forma imminent.
FESTIVITAT RELIGIOSA
La Catedral de Tarragona acull aquest diumenge 12 d’abril la celebració de la festa de la Divina Misericòrdia.
A les 11 h. s’oficiarà la Missa solemne, que estarà presidida pel mossèn Joan Águila Chavero, canonge i provicari general de pastoral.
A partir de les 13.45 h. es podrà visitar l’Exposició del Santíssim Sagrament com a tret de sortida del programa d’actes, on hi destaca l’oració de la ‘coroneta’, a les 15 h., considerada aquesta l’hora de la Misericòrdia.
La Catedral de Tarragona, escenari de la celebració de la festivitat aquest 12 d’abril Missa, exposició, la ‘coroneta’ i una trobada nacional, entre la programació d’enguany
La festa de la Divina Misericòrdia va
ser instituïda per San Joan Pau II per a tota l’Església universal a Santa Faustina de Kowalska, el 30 d’abril del 2000, dia de la seva canonització, gaudint de la indulgència plenària, que, segons disposicions de l’església, inclou la confessió, la comunió i plegaria pel Sant Pare.
Dins de les celebracions, a nivell nacional, destaca la XVII Trobada nacional a Valladolid sota el lema ‘La Misericordia de Dios, fuente de esperanza para el mundo’ en que hi participa l’apostolat de Tarragona. La propera trobada d’aquest any es celebra-
rà a Toledo els dies 24 i 25 d’octubre. Els interessats en formar part i assistir-hi poden inscriure’s a la diòcesi tarragonina, a l’església de Sant Antoni de Pàdua, situada a la Rambla Nova.105 de Tarragona, on està establerta la devoció de la Divina Misericòrdia, a Tarragona. En aquesta església, cada primer divendres de mes i de forma diària, a les 18 h. es resa el sant rosari, coroneta de la divina misericòrdia, sagrament del perdó i a les 19 h. Eucaristia. Amb tot plegat, des de l’apostolat de Tarragona, es convida a tothom a participar de la festa.
Cultura l Se celebrarà del 4 de maig al 15 de juny i comptarà amb les propostes de quatre nous grups emergents
John Bugarin
La Mostra de Teatre Jove ar riba enguany a la seva 33a edició amb dotze propostes d’arts escèniques. El cicle reu nirà una àmplia diversitat de gèneres, com el teatre experi mental, el teatre contempo rani, la comèdia, el drama, el teatre documental i el teatre musical, consolidant se com un espai de referència per a la creació escènica juvenil a la ciutat. La programació arren carà dilluns 4 de maig amb Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian, una creació prò pia de la Companyia Aula de
Teatre de la URV, i s’allargarà fins al 17 de juny. Una de les novetats desta cades d’aquesta edició és la participació de quatre grups emergents que ho faran per primera vegada. Es tracta d’ANAMI Produccions, amb la proposta de teatre concep tual What if?; la Cia. Obsidia na, amb un musical adaptat de Starkid Productions; Tea tre SOLC VIU, amb una adap tació lliure del clàssic Alícia al país de les meravelles; i Les Patètiques, amb una propos ta feminista titulada Què fa un xai mentre espera?
Aquestes noves incorpo racions compartiran cartell amb companyies amb més trajectòria dins la mostra, com Quatre per quatre (Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera), Escèniks (INS Pons d’Icart), Vis de Vanadi, 30 se gons, (H)istrionis Teatre, Aula de Teatre Espai Jove Kesse i Dissident.Cia., configurant una programació rica i diver sa. Totes les funcions comen çaran a les 20 hores, excepte l’espectacle de Teatre SOLC VIU, previst per al 27 de maig, que tindrà lloc a les 18 hores. Totes les representacions se
Tots els espectacles teatrals seran d’entrada lliure i gratuïta
ran d’entrada lliure i gratuïta.
El vessant formatiu
El conseller de Joventut, Gui llermo García de Castro, va destacar ahir la importància d’aquest esdeveniment per a la ciutat: «És un honor inau gurar aquest nou cicle d’una política de creació escènica juvenil referent a la ciutat de Tarragona, que fins i tot en època de pandèmia no es va aturar, i que amb el seu 30è aniversari va agafar encara més força».
En aquest sentit, va remar car també el valor participa tiu del projecte: «Un dels trets característics de la mostra és oferir aquesta oportunitat semblant a les professionals perquè la creació juvenil, la participació i el creixement cultural de les persones joves estiguin més vius que mai».
L’edil va voler agrair especi alment la implicació de totes les companyies participants, tot assegurant que «sempre hem cregut imprescindible que tothom s’hi sentís a gust i pogués dir la seva».
Finalment, el conseller va posar en relleu el vessant for matiu de la Mostra. Més enllà dels espectacles, el programa d’aquesta 33a edició inclou també tallers i activitats con duïdes per professionals de referència. Entre aquestes iniciatives destaca un taller d’escriptura teatral amb Al bert Mestres que s’està realit zant actualment a l’Espai Jove Kesse, així com sessions amb el col·lectiu José y sus Herma nas, la pallassa Pepa Plana i la cantant, actriu i pedagoga Isabel Soriano.
Imatge del venedor Raül López. ONCE
El ‘Cupó Diari’ de l’ONCE reparteix 1,9 milions d’euros al
Societat l L’ONCE va repartir 1.935.000 euros a Tarragona en el sorteig del ‘Cupó Diari’ del 7 d’abril. Raül López, persona amb discapa citat com tots els venedors i venedores de l’ONCE, és qui ha portat la sort a Tarrago na des del seu quiosc situat al Carrer Mora d´Ebre, 10, al barri de La Granja. Ho ha fet amb la venda d’un cupó
premiat amb 500.000 euros i 41 cupons més premiats amb 35.000 euros cadascun. L’agència de l’ONCE a Tarra gona presta serveis persona litzats a 780 afiliats i afiliades i compta amb 190 agents ve nedors dels productes de joc de l’Organització. Els cupons de l’ONCE es comercialitzen pels 20.900 agents venedors, 2.500 a Catalunya. Redacció
Ana Beatriz i Xavier Mateos se sumen a la candidatura de Domènec a la URV
Universitat l La can
didatura de Domènec Puig Valls al rectorat de la Univer sitat Rovira i Virgili es reforça amb tres nous noms. Àngel Martínez s'uneix a l'equip, qui va ser director del Departa ment d’Antropologia, Filoso fia i Treball Social entre 2012 i 2016. També ho fa Ana Bea triz Hernández, Catedràtica d'Organització d'Empresa.
Envia-les a: publicitat@diarimes.com
Gosseta de 12-13 anys. S’assembla a un pastor català, és molt bona, no borda i li agrada passejar amb tranquillitat. Seria ideal per a una persona jubilada o algú que busqui companyia. Despeses cobertes. 650 445 269
I per últim Xavier Mateos, catedràtic que es dedica a la investigació en física de ma terials òptics, en particular, el làsers. Es va doctorar a la URV, on actualment lidera el grup de recerca Física i Cristal· lografia de Materials (FiCMA) reconegut per la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la candidatura d'oposició a Pa llarès. Redacció
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@diarimes.com
Ja has fet 48 anys! Esperem que compleixis molts més. T’estimem tota la família i amigues, una abraçada molt gran.
Miquel Llaberia
Redessa té previst licitar aviat la gestió i explotació dels serveis de restauració de l’espai situat a la terrassa del Gaudí Centre i al costat del Redessa Viver. Segons fonts de l’empresa municipal consultades per Diari Més, la idea és que l’espai que fins fa poc ocupava El Patio es liciti a mitjans d’aquest mes d’abril i el del Gaudí Centre «en breu». En aquest darrer cas, seria la segona convocatòria després del seu tancament el passat setembre de 2025. La primera convocatòria, que permetia presentar ofertes fins al 19 de desembre de 2025, va quedar deserta, però des de Redessa confiaven en el fet que hi havia «interès d’algunes empreses». En el cas de El Patio el tancament ha estat a inicis d’enguany.
Una situació complexa la que viuen els diversos establiments amb llicència municipal de Reus, ja que només
un continua obert el Cafè de Reus, situat al carrer del Metge Fortuny. Els espais que actualment estan tancats són el bar dels jardins de la Casa
Rull, el restaurant del Gaudí Centre, el bar del Centre d’Art Cal Massó, l’espai al costat del Redessa Viver i el bar del Racó de la Palma.
Patrimoni l Han entregat un metre lineal de documentació a l'Arxiu que va des de l’any 1852 fins al 2000
Miquel Llaberia
L’entitat El Círcol de Reus, fundada l’any 1852, ha cedit fins a 1 metre lineal de documents històrics a l’Arxiu Municipal de Reus. Ahir dimecres 8 d’abril al matí es va signar el contracte de cessió per tal de conservar documents que formen part de la trajectòria històrica del Círcol. L’objectiu és garantir la millor conservació del fons i facilitar-ne l’accés públic amb documentació d’entre els anys 1852 i 2000. «És un patrimoni de l’entitat, però també de la ciutat», va afirmar la directora de l’Arxiu
Municipal de Reus, Elisenda Cristià. En aquesta mateixa línia també es va expressar la presidenta del Círcol, Patrícia Tarradellas, que va explicar que amb motiu de la preparació del 175è aniversari de l’entitat van començar a remenar entre la documentació: «Hem començat a mirar entre tots els arxius i documents que teníem i ens vam adonar que parlar del Círcol és parlar de Reus, les seves històries estan entrelligades, i que és important que un espai com l’Arxiu Municipal hi tingui accés». Entre la documentació hi ha documentació relacionada
tant amb la gestió econòmica i bancària de l’entitat, com també dels béns mobles i immobles, que inclou inventaris diversos com el del Teatre Círcol de 1928, un inventari de la UGT de 1936 o l’inventari general de mobiliari de 1940. Entre altres peces a destacar hi ha el disseny de les escales del Teatre Fortuny encarregat a Domènech i Muntaner, tot i que finalment no es va dur a terme l’obra. «També hi ha l’acta de la junta liquidadora que va impulsar el governador civil, després de la Guerra Civil, en què per un sol vot els socis es van negar a dissoldre la societat»,
Tot i que no se saben els detalls de la futura convocatòria per l’explotació del servei de restauració del Gaudí Centre, res fa pensar que vagi
El restaurant del Gaudí Centre porta tancat des del setembre de 2025
S’espera que l’espai que fins ara ocupava El Patio surti a licitació aquest mes
a discernir molt de la convocatòria presentada a finals de l’any passat. En aquesta es plantejava un contracte amb vigència fins al 31 de desembre del 2035 amb un cànon mínim anual de 24.000 euros. En la convocatòria, des de Redessa van insistir en el fet que es valoraria la qualitat de l’oferta, l’ús de productes de proximitat, la coherència amb el patrimoni modernista, la sostenibilitat ambiental i la viabilitat econòmica del projecte. També es tindria en compte la vinculació simbò-
lica amb l’obra de Gaudí en el nom comercial i els menús.
Per un altre costat, la cafeteria ubicada al Tecnoparc, a l’edifici de firaReus Events, es va adjudicar fa una setmana a l’empresa Què Bo És, que conjuntament amb el Grup Can Vicenç impulsaran el projecte ‘Origen’, amb la voluntat d’oferir un producte centrat en la pastisseria artesanal, la cuina saludable i el cafè d’especialitat. En aquest cas, el cànon anual serà de 27.3000 euros amb un contracte de 15 anys sense pròrroga. L’espai disposarà d’una sala privada per a reunions corporatives o esdeveniments privats, a més d’un servei de càtering del qual podran fer ús tant les empreses de l’edifici com de la resta del parc. En total té una superfície interior de 360,69 metres quadrats i una terrassa exterior de 59 metres quadrats, amb un aforament màxim de 226 persones.
La presidenta del Círcol i la regidora responsable de l’Arxiu revisant la documentació cedida. Diari
va explicar la presidenta. Pel que fa a recursos d’informació en destaca el llibre-catàleg de la biblioteca de l’entitat, que recull la diversitat d’obres que
en formaven part. Finalment, el fons incorpora també la documentació relacionada amb la comunicació i la projecció pública del Círcol, testimoni
de la seva activitat social i cultural al llarg dels anys, amb materials de promoció, relacions externes i reconeixements institucionals.
Entre el cel i la terra
L’espectacle de Circ Pistolet reuneix dotze acròbates de tres generacions en una proposta de circ col·lectiu que porta l’equilibri acrobàtic a noves alçades. Combina el virtuosisme físic amb l’humor, la tendresa i la humanitat per construir una experiència que va més enllà de la tècnica.
Dimecres, 13 de maig. 22.30 h Plaça del Mercadal
La peça de La Côte Folle posa el focus en les persones grans i en aquelles que en tenen cura, abordant l’oblit, la vellesa i la degeneració cognitiva des d’un llenguatge acrobàtic i físic. Inspirada en un fet real, construeix un relat sobre la memòria, la desorientació i la persistència de la vida.
Dijous, 14 de maig. 18 h Àrea d’aparcament de Sant Francesc
La proposta d’Edu Manazas posa el focus en la necessitat de viure amb consciència i de dedicar ànima, temps i amor a allò que es fa; un acte que esdevé, en si mateix, una forma de resistència. Combinant malabars i tecnologia, es planteja una reflexió sobre la creativitat i la passió com a motors. Dissabte, 16 de maig. 12 h Aparcament de Sant Francesc
Cultura l El certamen tindrà lloc del 13 al 17 de maig en carrers, places, teatres, sales i parcs de la ciutat
Sergi Peralta Moreno
El Trapezi està d’enhorabona. La Fira del Circ de Catalunya celebra 30 anys amb una programació extraordinàriament extensa que actua com a regal d’aniversari: 82 funcions i 60 companyies intentaran deixar bocabadat el públic al llarg de cinc dies, entre el 13 i el 17 de maig. «És una programació increïble, un simbolisme d’aquests 30 anys», expressava una de les directores artístiques del certamen, Alba Sarraute.
Hi haurà funcions de sala, de carrer, de carpa, cabarets i qualsevol format imaginable a punta i punta de la ciutat, amb escenaris com Cal Massó —on tindrà lloc la inauguració oficial—, l’àrea d’aparcament de Sant Francesc, La Palma, els teatres Bartrina i Fortuny, el Parc de la Festa, la plaça
d’Anton Borrell, la plaça del Mercadal i el jardí de la Casa Rull. Per dates, les acrobàcies, els malabars i la màgia coincidiran amb la Nit dels Museus. Lluny de veure-ho com un problema, Cristina Cazorla, l’altra directora artística, va afirmar que no es tracta d’una contraprogramació, sinó que «treballem plegats». La casuística permetrà gaudir del circ en instal·lacions anòmales com el Gaudí Centre i l’Institut Salvador Vilaseca. Després de l’obertura institucional de la fira, Circ Pistolet, companyia catalana caracteritzada per les seves atrevides acrobàcies, encapçalarà el cartell del primer dia, amb Entre el cel i la terra, proposta que es desenvoluparà a la plaça del Mercadal a partir de les 22.30 hores. El programa del Trapezi presentarà projectes catalans,
estatals i internacionals, com Entre bous i vaques, dels francesos La Côte Folle, Trash-Humante(s), de la societat francoespanyola Sweet Chilli Circus, o Meraki, de l’aragonès Edu Manazas. En aquest context, Cazorla i Sarraute van remarcar el desig que les jornades siguin un espai «on es ve a veure circ no només des de Catalunya, sinó des del món sencer», una voluntat que «creiem que ho estem aconseguint». «El circ català està arribant a tot arreu», van destacar. Així mateix, hi haurà idees sorgides de l’àmbit
cal, com Pablo Molina, els Barlou o Marc Micheo i el Circ de les Musaranyes, així com activitats pensades per a tots els públics.
Els espectacles no busquen només fer riure, sinó també remoure
tàndem va remarcar que, si bé «hem de passar l’examen de la licitació pública», la voluntat «és continuar».
lo-
Aquesta podria ser l’última edició del binomi de Cazorla i Sarraute, atès que l’encàrrec d’assumir la direcció artística venç el 2026. L’Ajuntament publicarà aviat una nova convocatòria i «esperem que s’hi prei que puguin continuar desenvolupant la seva proposta», va dir el regidor de Cultura, Daniel Recasens. El
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va posar en relleu que les jornades no només es plantegen amb l’objectiu de fer riure, sinó per «remoure’ns i crear esperit crític». La maternitat, la igualtat de gènere, la salut mental, l’orfenesa o l’edatisme són exemples de les temàtiques que s’aborden a través dels espectacles. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va assenyalar que es tracta d’un «esdeveniment estratègic» amb un impacte i una rellevància que van «més enllà de la ciutat de Reus» i que «s’estén al conjunt de les comarques del Camp de Tarragona, cap a les Terres de l’Ebre, el Penedès i el país». «Reivindiquem que el nostre territori també té aquesta capacitat cultural més enllà de la capital del país», va assegurar. Així mateix, va apuntar que l’art és una de les millors receptes «per combatre discursos feixistes, populistes, que justifiquen la vulneració
L’apunt històric
El 1997, el punt de partida d’un Trapezi compartit
El Trapezi va néixer el 1997 gràcies a la iniciativa dels gestors culturals de Reus i Vilanova i la Geltrú —que abandonaria el projecte anys més endavant—, amb la voluntat de potenciar el circ com a forma d’expressió contemporània.
Escarlata Circus n’assumí la primera direcció artística. Hi havia il·lusió, però ningú
tenia una bola de cristall per saber què dictaminaria el futur. El resultat fou un èxit. Durant quatre dies, va captar l’atenció d’entesos i profans i, des d’aleshores, cada maig, omple carrers i places, convertint-los en espais escènics de primer ordre. La Fira del Circ de Catalunya va ser guardonada amb el Premio Nacional de Circo del Ministeri de Cultura el 2012 i, anteriorment, la seva direcció artística va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat.
d’arxiu d’una de les primeres edicions de la Fira Trapezi.
Representants de les administracions públiques, les directores artístiques i els creadors del cartell d’enguany. Gerard Martí dels drets més fonamentals».
Per la seva banda, el director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Ricard Ibarra, va assegurar que la fira «segurament té moltes raons perquè hagi pogut arribar aquí» i una d’elles seria «que som tres les administracions que estem aquí». De fet, el pressupost d’aquesta edició rondarà els 600.000 euros, amb aportacions per part de l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, organisme que manté el «compromís» que «en siguin
Tecnologia l Per al 2026, l’equipament planteja incrementar la programació expositiva i reforçar la producció pròpia
Redacció
El New Art Centre fa un balanç «positiu» dels seus primers sis mesos d’activitat, després d’obrir portes el passat octubre amb l’exposició inaugural Hello World!. Durant aquest semestre, 2.115 persones han passat per les seves instal·lacions, que pre-
moltes més» i que el Trapezi «continuï fent-se gran».
El cartell
El cartell és obra de Sergi Herrera i Marc Díez. En comptes de ser una imatge estàtica, els artistes han volgut trencar amb els precedents. Amb la fotografia com a columna vertebral, es representen companyies que han participat en la fira, amb un dinamisme que escapa dels marcs preestablerts, així com «a la ciutat, durant aquests dies, es trenca el dia a dia i es transforma en un relat oníric».
Patrimoni l La Capelleta de Santa Anna ja llueix il·luminada cada nit. El passat 1 d'abril, es va procedir a la instal·lació de la il·luminació, una fita que marca el punt final de les actuacions de millora que s'hi han dut a terme recentment. Els impulsors de la restauració de la imatge, Jordi Puigrodon, Eduard Huguet i Jaume Piñol, es mostren «molt satisfets» amb el resultat i celebren l'encesa com «la culminació d'un esforç col·lectiu per preservar la identitat local». DM/Cedida
senten una col·lecció de 25 obres. També s’han acollit visites de centres educatius i agents culturals. De cara al 2026, el centre es planteja com a principals objectius ampliar la programació expositiva, reforçar la producció pròpia i les coproduccions internacionals i consolidar-se com a hub de
recerca, conservació i difusió de l’art digital. En aquest context, encetarà la seva segona fase de desenvolupament, que inclourà la creació d’un nou espai expositiu a l’aire lliure. Aquest creixement es desenvoluparà al voltant de l’equipament actual, en dues finques municipals, i pretendrà integrar l’art tecnològic
El projecte encetarà la seva segona fase amb una ampliació a l’aire lliure
en l’entorn natural i ampliar l’experiència del visitant i la capacitat de la New Art.
El gerent del New Art Centre, Àlex Rodríguez, valora «molt positivament» aquesta etapa i assegura que «aquests primers mesos confirmen que hi havia espai i necessitat per a un centre com aquest al territori». Rodríguez afegeix que «el projecte s’ha situat en circuits internacionals i genera un impacte real des del primer moment».
En paral·lel, la New Art Foundation ha desenvolupat al llarg del 2025 una intensa activitat en l’àmbit de l’art digital, la innovació i la intersecció entre art, ciència i tecnologia. Destaca la seva presència en esdeveniments com Sónar+D, Eufònic o Ars Electronica, així com en iniciatives com la Biennal Ciència i Ciutat o exproReus. També ha participat en institucions com el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
A més, el New Art Centre ha impulsat activitats de divulgació, amb la participació en conferències i fòrums especialitzats, i ha promogut iniciatives de suport a la creació com el NEWARTaward@ ARCO —hereu del Premi ARCO-BEEP d’Art Electrònic— i la Beca Reddis.
Entrevista l La pianista, compositora i organista de la Sagrada Família afirma haver anat desenvolupant un sentiment d’admiració cap a Antoni Gaudí a mesura que ha anat coneixent la seva figura
Miquel Llaberia
Com se sent tenir l’oportunitat de tocar en un espai tan rellevant i particular com la Sagrada Família?
«És un honor i estic molt agraïda de poder oferir la meva música a la Cripta de la Sagrada Família, on està enterrat Antoni Gaudí. He fet diversos concerts en aquest indret especial i he interpretat les meves pròpies obres dedicades a la figura de l’arquitecte». Com vas començar en el món de la música?
«El meu pare és pastor de l’església. Recordo que cada diumenge hi havia culte i la gent cantava. Els meus pares em van dir que quan tenia 2 anys m’apropava al piano i jugava amb ell. Aleshores, vaig començar a aprendre a tocar el piano amb una professora a partir dels 3 anys».
Aquest any se celebra el centenari de la mort de Gaudí. Què representa la seva figura per a tu?
«La figura de Gaudí l’he anat coneixent i admirant a poc a poc. Primer com a turista i després en la rutina diària de veure la Sagrada Família cada dia. Recordo que tenia la
la Sagrada Família, Yoko Suzuki. Cedida
Reconeixement
«Admiro molt a Gaudí, va ser un gran arquitecte i estava al costat dels pobres»
façana de la Passió emmarcada a la finestra del saló del pis on vivia. Vaig anar coneixent més profundament sobre ell
Cultura l L'Ajuntament de Reus commemorarà el Dia Internacional del Poble Gitano amb un acte institucional que tindrà lloc el dimecres 15 d'abril al Saló de Plens a partir de les 17 hores. A més, es destaca el retorn de la celebració de l'ofrena floral a la plaça de les Basses. L'acte serà conduït per Noemí Carbonell, referent del poble gitano.
També s'interpretarà l'himne internacional del poble gitano i es donarà pas a l'ofrena floral, acompanyada d'actuacions de dansa i música a la plaça del Castell, amb la participació de persones vinculades a projectes comunitaris i entitats de la ciutat. La jornada clourà amb una actuació musical del grup reusenc Crema Catalana Redacció
quan vaig començar a acompanyar les misses de la Cripta. Mossèn Lluís Bonet i José Manuel Almuzara em van intro-
duir en l’univers que és Gaudí. Vaig començar a entendre, a mirar-ho d’una altra manera. Ara tinc una nova obra pel centenari de la seva mort que s’anomena Piedra eterna, que estrenaré a Reus, el seu lloc de naixement. Ell construïa moltes vegades amb diferents ti-
L’apunt
Amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí El Círcol organitza demà divendres 10 d’abril un concert d’homenatge a Gaudí amb diferents artistes convidats. Entre ells, Yoko Suzuki, que estrenarà la peça Pedra eterna. També interpretarà altres obres dedicades a l’arquitecte com Font de llum.
pologies de pedres. Les pedres són molt fortes i dures, com el desig que tenia Gaudí per construir la Sagrada Família. Penso que dins d’elles està la seva ànima eterna».
Interpretes i compons obres dedicades a Gaudí.
Per què?
«L’admiro molt, era un gran arquitecte i una persona que estava al costat de la gent pobra. Fins i tot, va utilitzar a nens orfes com a models
dels seus vitralls. Quan estic acompanyant la missa a la Sagrada Família, sento que la seva ànima està aquí. Les seves obres estan relacionades i inspirades en la natura. A més, era una persona humil i això fa molt fàcil compondre música per a ell». En què podem identificar la figura de Gaudí dins d’aquestes obres que compons?
«Tothom pot identificar a Gaudí en les meves obres, però és necessari que conegui la llum de la Sagrada Família. En la meva peça Font de llum difícilment reconeixerà a Gaudí si no ha vist la llum que entra. Gaudí era un gran artista, un geni que es comunicava amb la natura. Ell mirava més enllà, amb molt de respecte a Déu. Hi ha moltes tipologies d’obres de Gaudí, però a mí m’impacten molt les seves construccions inspirades en la natura. Hi ha missatges en cadascuna de les seves obres que espero transmetre a la gent amb la meva música». Has visitat Reus en altres ocasions, la ciutat natal de l’arquitecte. Què et sembla?
«És una ciutat molt bonica. Tinc alguns amics a Reus i cada vegada que vinc m’agrada més. He visitat la Prioral de Sant Pere, on van batejar a Gaudí, el museu, l’escola on anava i altres llocs. Sobretot m’emociona pensar que Gaudí visqués aquí i caminés per aquests carrers. Sento que estic una mica més a prop d’ell».
CAP Marià Fortuny celebra els 25 anys d’història
Salut l El CAP Marià Fortuny va commemorar el passat divendres 27 de març el seu 25è aniversari amb un acte institucional. Durant l'acte, que va comptar
amb la presència de professionals amb una llarga trajectòria al centre, es va destacar que el centre va ser escollit l'any 2025 com a Centre de Salut Integrat de
Referència (CSIR), l'únic de Reus i de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp. El CAP va ser inaugurat el 27 de desembre de l'any 2000. Redacció/Cedida
Patrimoni l El consistori preveu actuacions en els dos espais després d’anys «d’abandonament»
Adam Díaz Garriga
Dos dels espais patrimonials més emblemàtics de Torredembarra seran restaurats per dotar-los d’una nova cara després d’anys «d’abandonament»: la Torre de la Vila i la Vila romana del Moro. La proposta que tindrà prioritat serà l’antic assentament de l’imperi romà, situat a la zona de Clarà, que engegarà el seu procés de recuperació amb una fase inicial «urgent» a causa del seu estat. L’objectiu és consolidar el recinte i restaurar les peces més afectades, adequant l’espai en el procés, que preveu durar fins aquest estiu i continuar la seva rehabilitació fins a la primavera del 2027.
«Considerem el patrimoni molt important, però fa la sensació que no ha obtingut la importància que es mereixia», indicava el regidor de Cultura, Daniel Pujol. En aquesta línia, afegia que no s’espera que les actuacions a la Vila romana siguin «a curt termini», ja que el Pla Director que havia de controlar la gestió de la zona es va demanar l’any 2009 i el consistori
La Vila del Moro, un jaciment amb diverses etapes declarat BCIL
Història l La vila del Moro és un jaciment amb diferents estructures, com un conjunt termal, un sector residencial i una àrea de serveis. Diversos estudis han determinat que són de dues èpoques: un període datat de l’època republicana de l’imperi romà (segle II aC fins al segle I dC) i un d’època augustal (fins al segle II dC).
ADG/Cedida
va aconseguir declarar l’espai com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el 2022, després d’anys de tràmits. «Es va tre-
ballar molt i volem posar en valor projectes abandonats durant molt de temps», destacava Pujol.
L’Ajuntament té previst restaurar la Vila romana del Moro en cinc fases, de la «0 a la 4». La següent, després de
La Torre de la Vila, vincle del municipi i supervivent des de fa vuit segles
Municipi l La Torre de la Vila se situa com un dels elements més emblemàtics del municipi i protegida per l’Estat des del 1949. Es tracta d’una torre de defensa datada entre els segles XI i XIII, d’estil mudèjar, que hauria format part del Castell de la població. La torre va ser modificada al llarg del temps i presenta arcs gòtics i corones del segle XV. ADG/Cedida
Es preveu que els dos espais ofereixin visites guiades un cop rehabilitats
tall. Una de les propostes més importants s’impulsarà a la «fase 2», que preveu una «ordenació urbana general del jaciment» i continuarà amb la creació de passeres d’accés i visita. La intenció és, a partir de les últimes fases, generar un espai visitable per a veïns i turistes museïtzat i amb més manteniment.
Emblema restaurat
la primera actuació urgent, se centrarà en el tractament de les restes i la conservació i restauració d’aquestes en de-
El consistori també va fer pública la intenció de redactar el Projecte bàsic i d’execució de la restauració de la Torre de la Vila, que va adjudicar-se el passat mes de març per 13.200 euros. En el cas d’aquest recinte, situat davant la plaça del Castell, la intenció és rehabilitar els desperfectes que presenta el seu interior, centrats principalment en la substitució i restauració de la fusta present. La Generalitat va atorgar a l’Ajuntament una subvenció per completar el projecte, que ascendirà a més de 220.000 euros. «El Castell es manté més perquè és visible, però la Torre també és un símbol», ressaltava el regidor. S’espera que el termini d’execució sigui de sis mesos i, posteriorment, es restauri l’exterior. A més, el govern municipal contempla que, de la mateixa manera que amb la Vila romana del Moro, s’ofereixin visites guiades un cop completada la restauració de l’espai.
Societat l L’esdeveniment, al Passeig Marítim de les 9.30 fins a les 14.30 hores, reunirà entitats socials i sanitàries amb activitats participatives i accions solidàries
La Fira de la Salut de Cambrils omplirà el Passeig Marítim el proper 19 d’abril amb una jornada d’activitats, informació i solidaritat. Organitzada per l’Ajuntament a través del Departament de Salut Municipal, se celebrarà de 9.30 a 14.30 hores al Mollet del Rec i serà l’acte central de la Setmana de la Salut Inclusiva. La proposta vol promoure la salut comunitària, fomentar hàbits saludables i donar visibilitat a la feina de les entitats de salut del municipi. L’alcalde, Oliver Klein; la regidora Gemma Balanyà; el director de l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat, Francesc Margalef, i les entitats participants han presentat una fira concebuda com un espai obert de convivència, informació i participació ciutadana, posant en valor el treball en xarxa entre administració, professionals i teixit associatiu del municipi.
La jornada tindrà una clara vessant solidària, ja que vol reconèixer i fer visible la tasca social, assistencial i de sensibilització de les associacions vinculades a diferents malalties i trastorns. A més d’apropar a la ciutadania el paper clau d’aquestes entitats en l’acompanyament a les persones afectades i a les seves famílies, la fira facilitarà la difusió d’informació, la prevenció i la promoció de la salut. Hi participaran l’Associ-
Presentació de la Fira de la Salut de Cambrils, ahir, amb representants institucionals i entitats. Consistori Cambrils
El Banc de Sang i la Creu Roja oferiran iniciatives de salut i prevenció
ació Salut Mental Dr. Tosquelles, AFANOC, ACAF, Swim for ELA, la Lliga contra el càncer, AFA Costa Daurada, l’Associació d’Autisme Cambrils, ACAM, ASIA, ANTIAN, la Fundació Esclerosi Múltiple, l’Associació Celíacs de Catalunya, Pels Valents, la Fundació Fero, l’Associació Contra el Càncer TGN i ADIMDT. També hi seran presents l’Hospital Lleuger, el Banc de
Finalitzen les obres de millora dels carrers Centcelles i Joan Maragall a Constantí
Urbanisme l Aquesta setmana s’han enllestit les obres de renovació del carrer Centcelles i del carrer Joan Maragall de Constantí, corresponents a la tercera fase de millora del Grup Centcelles, després d’uns sis mesos de treballs. L’actuació urbanística ha permès pavimentar les voreres, substituir el formigó per panot i eliminar
barreres arquitectòniques per adaptar la zona a persones amb mobilitat reduïda. També s’hi ha instal·lat nova senyalització vertical, s’ha repintat l’horitzontal i s’han col·locat noves marquesines de bus, nou papereres i set bancs, mantenint els arbres ja existents als carrers. El pressupost de l’obra ha estat de 263.841,19 euros. Redacció
Sang, la Creu Roja i el Punt Lila Multicolor. A més, la fira comptarà amb la foodtruck El Rinconcito de Harbous i la col·laboració d’Esclat, Antonio Sirvent Gelats i Vercamp.
Activitats destacades
El matí començarà amb l’acollida de les persones assistents i la inauguració institucional, i continuarà amb un programa participatiu orientat a la promoció de la salut i el benestar. Entre les propostes hi haurà un tastet de taitxí conduït per Gabriel Capella, l’actuació del grup de gòspel cambrilenc Blaus de Mar, una sessió de ioga dirigida per
Iratxe Barrondo i una altra de zumba a càrrec de Montse Zahino, d’Anura Fitness Club de Torredembarra. Un dels moments centrals serà la desfilada de llenceria oncològica organitzada per ACAM, amb peces de Koa Lencería, models reals i maquillatge d’Estética Ilusión, per donar visibilitat a la realitat del càncer de mama i reivindicar la importància del benestar en la recuperació. El programa es completarà amb l’actuació musical de Retro Pop, una rifa solidària amb la participació de la Unió de Botiguers i una cloenda festiva amb els timbalers Nyanyos i la Farnaca.
La Policia Local de Cambrils celebra 70 anys recordant els seus inicis i evolució
Commemoració l Un vídeo repassa la trajectòria del cos des de l’any 1956
Redacció
La Policia Local de Cambrils va commemorar ahir, dimecres 8 d’abril, els seus 70 anys d’història amb la difusió a les xarxes socials d’un vídeo de tres minuts que repassa la trajectòria del cos i la seva evolució fins avui. L’efemèride recorda que el 8 d’abril de 1956 el Ple municipal va aprovar la creació de les dues primeres places de guàrdia urbà, que van ocupar Joaquín Sabas i Antonio Vidal i que van començar a prestar servei l’1 de maig. La seva funció principal era vetllar per l’ordre, el civisme i la higiene, però sobretot atendre la circulació automobilística i l’incipient turisme, en un municipi que començava a transformar-se.
El vídeo publicat per la Policia Local recupera fotografies antigues dels primers agents, de diferents vehicles i
de les dependències policials, i ressegueix l’evolució del cos al llarg de les dècades. Hi apareixen imatges dels anys 70 amb el primer cotxe patrulla, un Land Rover; de la plantilla del 1982, formada per 18 agents i 2 serenos, quan es van incorporar les dues primeres policies dones, i de l’etapa posterior encapçalada per comandaments com Esteve Mariné, Josep Muñoz i l’actual cap, Carles Besora. El muntatge posa una atenció especial en la primera etapa del servei i en els noms propis dels seus inicis clau. Coincidint amb l’aniversari, Ràdio Cambrils també ha entrevistat Besora i Muñoz per repassar la història d’un cos que reivindica la vocació de servei, el compromís i la capacitat d’adaptació per continuar al costat de la ciutadania davant dels nous reptes del municipi.
Constantí tindrà una planta fotovoltaica amb 8.790 panells i 5,6 MW de potència energètica
Renovables l La Direcció General d’Energia ha autoritzat una planta solar fotovoltaica amb 8.790 panells al terme municipal de Constantí, segons recull la resolució publicada dilluns al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El projecte, impulsat per IOSA Green Energy SL i anomenat Constantí-22, ha rebut l’autoritza-
ció administrativa prèvia i de construcció. La central tindrà una potència instal·lada de 5.632 kW, una potència màxima evacuable de 5.000 kW i s’ubicarà en sòl no urbanitzable, en diverses parcel·les del polígon 22. El pressupost previst per a la instal·lació és de 3.001.219,1 euros. També inclou infraestructura d’evacuació annexa. Redacció
Mobilitat
l Els consistoris valoren positivament la reunió, però afirmen que «resten a l’expectativa»
ACN / Redacció
Diversos consistoris i entitats van reunir-se aquest dimecres amb la Generalitat a Barcelona per acordar les ampliacions que es preveuen aplicar a la línia R13 de cara al 2027. La trobada va estar encapçalada pel secretari de Mobilitat, Manel Nadal, juntament amb la participació de més d’una desena d’alcaldes de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Tarragonès i de presidents de consells comarcals. Així mateix, la reunió estava inicialment prevista per setembre, una data que s’ha acabat ajornant fins a aquest dimecres per culpa de la crisi de Rodalies. En aquest sentit, el Govern es va comprometre a ampliar la flota de trens d’aquesta línia amb els combois que s’alliberaran pròximament
de la línia RL3, que uneix Barcelona amb Lleida. D’aquesta manera, els equipaments passaran de quatre a sis, mentre
Valls l Denuncien manca de transparència en la planificació del futur del centre educatiu
Joan Lizano
El professorat d’ESO de l’Institut Jaume Huguet de Valls ha fet públic el seu «profund malestar i preocupació» per la manca d’informació, transparència i participació en la planificació educativa que afecta el futur d’aquesta etapa al centre. En una nota, els docents denuncien que en els darrers mesos s’han anat confirmant decisions que apunten a una reducció progressiva de les línies d’ESO amb l’objectiu de convertir l’institut en un centre d’FP integrat. Segons exposen, el febrer de l’any passat ja se’ls va comunicar que el centre perdria una línia de 1r d’ESO per al curs vigent, passant de quatre a tres grups. Un any després, el 13 de febrer d’enguany, Inspecció va traslladar
a la direcció que per al curs vinent es perdria una altra línia i es passaria, en total, de tres a dos grups.
El col·lectiu situa un altre moment clau en aquest 26 de febrer, quan es va signar i fer pública l’acta de la Taula Local de Planificació de l’Oferta Educativa de Valls, corresponent a una reunió celebrada el 21 de novembre de 2025. Segons remarquen, en aquest document ja es preveia la desaparició d’una línia d’ESO al Jaume Huguet per al curs 2026-2027 i s’hi atribuïa aquesta reducció a la voluntat del Departament d’Educació
El Departament d’Educació preveu convertir el centre en un institut d’FP
la flota de l’altra línia renovarà els combois. En declaracions als mitjans, l’alcaldessa de Valls, Do-
i Formació Professional, de l’Ajuntament de Valls, de les empreses del municipi i de les cambres de comerç de convertir el centre en un institut d’FP integrat. El professorat lamenta no haver estat informat ni consultat i reivindica que aquesta etapa compta amb una trajectòria de trenta anys i projecte educatiu «sòlid i reconegut» a la ciutat. Els docents alerten que la falta d’un calendari genera incertesa entre els mestres que han treballat durant dècades en aquest projecte i adverteixen que, si finalment desapareix l’ESO del Jaume Huguet, Valls passarà de tenir tres centres amb aquests estudis a només dos. Per això reclamen «transparència real» en la planificació educativa, informació clara sobre les previsions del Departament d’Educació respecte al futur i decisions preses amb rigor pedagògic i respecte per la comunitat educativa. En la nota remarquen que aquest posicionament no qüestiona la importància de la formació professional, sinó la manera com s’està gestionant la transformació educativa.
lors Farré, destacava que s’ha acordat que el manteniment de la infraestructura es faci en horari nocturn abans d’aca-
La reunió amb el Govern estava prevista pel mes de setembre del 2025
bar l’any, fet que ha de permetre evitar afectacions al servei durant el dia. «La reunió ha sigut molt positiva sempre que es compleixin els compromisos», afirmava, reclamant horaris «competitius».
En la mateixa línia, l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya, subratllava la importància de la unitat dels municipis afectats per reclamar millores al servei. Segons va explicar, el territori continuarà pressionant per aconseguir més freqüències i millors trens, i celebrava la «bona receptivitat» del Govern durant la trobada. Amb tot, també advertia que
els ajuntaments es mantindran «a l’expectativa» perquè els compromisos es tradueixin en millores efectives.
Per la seva banda, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, reclamava que la línia R13 es tracti «igual que la resta» de connexions ferroviàries del país, reivindicant el desdoblament de la línia per augmentar l’oferta. Alhora, defensava el compromís del Govern sobre l’ampliació prevista per la línia de la Conca.
Negativitat
Altres alcaldes, però, s’han mostrat més escèptics, com el batlle de les Borges Blanques, Josep Farran, el qual denunciava que les línies R12 i R13 continuen considerant-se un servei «secundari».
Entitats expectants
En representació de les plataformes d’usuaris, a la reunió també hi ha assistit l’Associació Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp. El seu president, en Nil Magrinyà, afirmava que la trobada va evidenciar «bona sintonia», però advertia que caldrà veure si els compromisos es materialitzen.
Patrimoni l Les visites a Kallipolis i Barenys tornen els primers caps de setmana de cada mes amb reserva prèvia
L’Ajuntament de Salou ha iniciat una nova temporada de visites guiades als jaciments de Kallipolis i la Villa Romana de Barenys i, alhora, ha obert una nova proposta per continuar difonent el patrimoni local amb la Ruta del Modernisme i Noucentisme. Les visites arqueològiques es van reprendre el cap de setmana del 4 i 5 d’abril, totes dues a les 11 hores. Tal com ja es va fer l’any passat, els primers caps de setmana de cada mes s’obriran els dos jaciments,
alternant entre dissabte i diumenge, així com entre català i castellà. En aquesta primera cita, dissabte es va fer la visita de Kallipolis en català i diumenge la de Barenys en castellà. Aquestes visites són, fora d’esdeveniments especials, l’única manera de conèixer els dos espais patrimonials i volen continuar apropant a residents i visitants el ric passat històric del municipi i donar-lo a conèixer d’una manera guiada i accessible.
Les visites als jaciments van a càrrec d’ÍBER, grup d’excavació de Kallipolis, i
són gratuïtes amb reserva prèvia a través del portal Reservaplay. El calendari previst s’allargarà fins a l’octubre. Al maig, Kallipolis es podrà visitar en castellà dissabte 2 i Barenys en català diumenge 3. Al juny, Kallipolis serà en català dissabte 6 i Barenys en castellà diumenge 7. Al juliol, Kallipolis serà en castellà dissabte 4 i Barenys en català diumenge 5. A l’agost, Barenys s’oferirà en català dissabte 1 i Kallipolis en castellà diumenge 2. Al setembre, Barenys serà en castellà dissabte 5 i Kallipolis en ca-
Els treballadors de Repsol tornaran a protestar per la seva reorganització
Societat l La secció Materials critica la «pèrdua de 26 llocs de treball»
Adam Díaz Garriga
Els treballadors del Complex Industrial de Repsol protestaran per segon cop en dues setmanes després que l’empresa anunciés una reorganització de diversos sectors. El sindicat del sector Repsol Materials Tarragona ha convocat aquesta vegada
una mobilització pel pròxim divendres 10 d’abril, denunciant «l’eliminació de 26 llocs de treball» després dels últims moviments de l’entitat. «Teníem 15 dies per presentar al·legacions, però ens van proporcionar dades molt genèriques i no les vam poder fer en condicions», lamentava el
El circuit urbà inclou audioguies amb codis QR en quatre idiomes
talà diumenge 6. Finalment, a l’octubre, Barenys es podrà visitar en castellà dissabte 3 i Kallipolis en català diumenge 4. L’Ajuntament destaca que durant el 2025 aquestes visites van fregar el ple tots els caps de setmana, fet que evidencia l’interès creixent pel patrimoni salouenc.
Nova ruta
La promoció del patrimoni històric farà enguany un pas més amb la inauguració de la Ruta del Modernisme i Noucentisme de Salou, que complementarà les visites als jaciments i estarà disponible l’últim cap de setmana de cada mes, també a les 11 hores. L’estrena serà dissabte 25 d’abril en català. Igualment, les visites seran gratuïtes amb reserva prèvia i alternaran entre dissabte, diumenge, català i castellà. La informació actualitzada es podrà consultar a la pàgina web de l’Ajuntament i a VisitSalou. El recorregut, guiat per professionals de l’empresa La Meva Ruta, permet descobrir a peu de carrer les joies arquitectòniques del modernisme i del noucentisme vacacional que van marcar la història del municipi. A més, el circuit també es podrà seguir de manera lliure gràcies a la senyalització dels edificis, amb codis QR que enllacen amb una audioguia en quatre idiomes, i amb informació disponible a les oficines de turisme. Segons el consistori, aquestes iniciatives busquen enriquir l’experiència dels visitants i reforçar el sentiment de pertinença al municipi.
Política l El partit va elegir la regidora després de la marxa de Sebastià Domínguez
Adam Díaz Garriga Esquerra Republicana va definir la tarda d’aquest dimecres en una assemblea del grup municipal la pròxima candidata a l’alcaldia de Salou, la regidora de Nova Ciutadania i Interculturalitat, Neteja Viària i 6a tinent d’alcalde, Elena Zhukova. La decisió ve impulsada després que l’actual portaveu, Sebastià Domínguez, anunciés fa dues setmanes que no es presentaria com a cap de llista per a les eleccions municipals del 2027 per raons vinculades a la seva família en una decisió «molt meditada des de l’honestedat i el compromís». Des del migdia d’aquest dimarts, la candidata ja comptava amb més del 60% del suport per part dels seus companys de formació i finalment es va imposar com l’escollida amb una gran majoria dels vots. Zhukova,
d’origen rus, ocupa el seu càrrec com a regidora des del 2023, quan va entrar com a segona dins la candidatura d’ERC-AM al municipi vinculant-se per primer cop amb la política municipal. Fins aquell moment, havia estat relacionada amb diverses iniciatives socials i sense ànim de lucre a Salou. La regidora ha format part del cartipàs polític del municipi des d’ara fa tres anys. Des del partit republicà, però, no es comptava amb una alternativa clara després de la marxa de Domínguez. Segons fonts del partit, un dels noms que també va situar-se com a possible candidat va ser el veterà regidor, delegat de Platges i Foment, Marçal Curto, vinculat amb ERCAM des de principis de segle, el qual ja va ser portaveu del grup municipal entre els anys 2003 i 2007.
portaveu del comitè de treballadors de Materials, Pedro Tomàs.
En aquest sentit, des del comitè indiquen que les afectacions principals seran en l’àmbit de laboratoris i gestió energètica, amb 11 i 12 llocs menys respectivament. Els tres restants, esmenten,
«s’enretiraran» al sector de Fuels, el qual va convocar la primera concentració el passat 26 de març.
«Des de la primera concentració, no hi ha hagut reunions», criticava Tomàs, afegint que la reordenació fa referència a la retirada d’interins «amb més de vuit i nou anys d’experiència» o «prejubilacions forçades». «És un ERE encobert», cloïa el portaveu, en resposta a les intencions de l’empresa, que ja havia realitzat restructuracions similars els anys 2023 i 2024 a Tarragona.
Investigació l La Xarxa H2CAT va celebrar al centre una jornada per conèixer l’estat del sector a Catalunya i Europa
Adam Díaz Garriga
L’Institut Català d’Investigació Química va acollir aquest dimecres el Demo Day, organitzat per la Xarxa H2CAT i impulsat per Eurecat, centrat en els desenvolupaments de tecnologies i la seva vinculació amb la indústria per crear hidrogen verd. La proposta va enfocar l’atenció en com la recerca i la investigació tenen la «necessitat» d’impulsar-se, especialment a Tarragona i al pol químic. Durant el bloc de presentacions de la jornada es van exposar diverses iniciatives relacionades amb la
descarbonització industrial de plantes pilot de captura i ús de CO₂, LIDERAT per la Generalitat i l’ICIQ. «Tarragona és un punt clau i és important permetre la descarbonització de la indústria, que depèn molt del carboni. El propi problema pot ser la solució», explicava la directora de la Xarxa d’Hidrogen Renovable de Catalunya i Unitat de Tecnologia i Química d’Eurecat, Miriam Díaz de Bernardo. En aquest sentit, durant la jornada es van tractar projectes com ‘CIUDENOL’, proposta centrada també en plantes pilot per produir metanol, així
com ‘FUELPHORIA’, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, que pretén accelerar la producció de sostenible de biocombustibles avançats, entre d’altres.
Centrar esforços En aquesta línia, les demostracions va continuar destacant l’impuls necessari d’aquest àmbit de la recerca, amb diversos expositors que els alumnes i professionals van poder visitar després de les xerrades. La jornada va cloure amb un espai de networking i una visita als laboratoris del centre. Des de
Els carrers es tornaran a omplir d’artesania, cultura i espectacles
El pròxim dissabte 18 d’abril Riudecanyes celebrarà la 17a edició de la fira Tastaverd, la fira dels sentits. Des de les 10 h i fins al vespre, els carrers del municipi s’ompliran de parades d’artesania, productes de proximitat, entitats i establiments del poble, en una edició que tindrà com a eix central el món dels llibres. Com ja és tradició, la fira se celebrarà el tercer dissabte d’abril i comptarà amb una àmplia programació pensada per a totes les edats, amb tallers, música, espectacles, gastronomia i activitats culturals que convertiran Riudecanyes en un punt de trobada del territori.
actuacions teatrals, música en directe, espectacles itinerants i la participació d’entitats locals, consolidant el Tastaverd com una cita cultural i festiva imprescindible.
Jordi Folck, amfitrió de la 17a edició que oferirà activitats i parades per a tots els públics
Seguint la temàtica d’enguany, els visitants podran gaudir d’activitats relacionades amb la literatura i la lectura: presentacions de llibres, espai d’escriptura creativa, tallers diversos, exposició de personatges de conte i propostes familiars vinculades al món literari. A més, com cada any, la fira comptarà amb
L’amfitrió d’aquesta edició serà Jordi Folck, escriptor i divulgador cultural vinculat al territori, amb una trajectòria consolidada en el món literari català. Autor de diverses obres de narrativa i assaig, ha participat en nombroses iniciatives de foment de la lectura i projectes culturals arreu del país. El seu compromís amb la cultura i la seva mirada contemporània sobre el fet literari el converteixen en una figura idònia per donar el tret de sortida a una edició dedicada als llibres.
Amb aquesta nova edició, l’equip de govern reafirma la voluntat que el Tastaverd continuï sent una cita destacada dins el calendari de fires del territori, potenciant la cultura, el comerç local i els productes de proximitat, i consolidant Riudecanyes com un espai viu, creatiu i participatiu.
L’ICIQ destacava la importància de «seguir invertint» en recerca sobre CO2
l’ICIQ, es va ressaltar la importància sobre que els projectes dedicats a l’hidrogen verd «no
s’abandonin» mentre es fan proves pilot. «Aquestes tecnologies costen molt de veure’s al principi, perquè no tenen aplicació directa, es parla molt, però és massa aviat», indicava el director de l’ICIQ, Emilio Palomares. El responsable també feia incís en què «és necessari con-
tinuar treballant» tot i que «és massa aviat» perquè el preu de mercat, actualment, «no és competitiu». «El sector s’ha de preparar perquè aquestes tecnologies s’implementin fàcilment quan vulguin adaptar-se, si no, ho faran altres països i s’haurà de comprar fora», subratllava el director.
a
ni por;
centro
Futbol l L’extrem francès del Nàstic explica al Diari Més, amb el treballador del club David Alonso com a intèrpret, la seva visió de la complicada actualitat de l’equip i els seus orígens en el món del futbol
Arnau Montreal Quesada
Com s’està adaptant a Tarragona?
«M’he adaptat realment bé. La rebuda ha estat genial des del principi gràcies als com panys i al cos tècnic. Tarrago na és una ciutat molt tranquil· la en la qual estic a gust».
L’ha ajudat molt el vestuari?
«Sí, m’entenc molt amb tot hom. Álex Jiménez em va facilitar l’adaptació, també Cedric, perquè ell parla una mica de francès. Moi Delgado, Montalvo, Jaume Jardí... en ge neral tot l’equip m’ha acollit amb els braços oberts».
Què va ser el primer que li va passar pel cap quan li van oferir la proposta de venir cedit al Nàstic?
«Que era una oportunitat
molt positiva. Sí que era sortir de la meva zona de confort a Marsella, però era un repte que entenia que havia d’aga far. És l’oportunitat per créi xer a nivell personal i profes sional i l’esforç d’anar a jugar a un altre país i un altre futbol l’havia de fer».
S’ha trobat el nivell que s’esperava?
«M’he trobat un nivell alt i una categoria exigent, sí, com ho esperava. Estic molt content, m’ajuda a créixer i donar el meu màxim».
L’últim partit a casa contra el Torremolinos va sortir ovacionat de l’estadi.
«Em va fer molta il·lusió. La veritat és que he sentit el su port de l’afició des del meu debut contra el Villarreal B i també contra el Real Betis.
Vaig rebre molts missatges per les xarxes socials i tam bé al camp. És un factor més que m’ha ajudat a adaptar me ràpidament i em motiva per esforçar me al màxim cada dia».
Pablo Alfaro l’ha donat les primeres titularitats amb l’equip. Què li demana el tècnic?
«Que sigui jo mateix. Estic content per l’oportunitat que m’ha donat i vull demostrar que pot confiar en mi. Estic a disposició tant del cos tèc nic com dels companys. El que vull és donar el màxim del meu rendiment i ajudar l’equip a guanyar partits». Què li va faltar a l’equip en la darrera derrota contra el Teruel?
«Era un rival complicat, molt
L’afició
«He sentit el seu suport des del primer dia i em motiva molt»
dur defensivament i que ofe ria pocs espais. Vam tenir ocasions que no vam aprofi tar i ho vam pagar. En general, penso que el que ens va faltar va ser l’encert per marcar un gol que hagués canviat tot el partit».
Ha aterrat en una situació complicada, amb un Nàstic en plena lluita per la permanència a la categoria. Se sent pressionat?
«No soc un jugador que senti pressió o que tingui por per la situació. Tant els meus com panys com jo som professio nals, sabem el que hem de fer
Llavors, l’Olympique de Mar sella estava buscant talents, vaig fer les proves i vaig en caixar amb el que buscaven, així que vaig passar a fer tota la formació amb ells. Ara estic en aquest període d’aprenen tatge per poder arribar algun dia a jugar en un equip de fut bol professional».
De l’illa de Reunió a Marsella i ara a Tarragona. Amb 19 anys i ja ha saltat lluny de casa seva diverses vegades.
«Penso que m’ha ajudat a adaptar me millor a entorns diferents i no tenir por d’aga far reptes com el del Nàstic». El partit d’aquest cap de setmana és tota una final contra el Real Murcia. Està preparat l’equip?
Real Murcia
«És un rival dur, però sortirem a lluitar i suar la samarreta per guanyar tres punts»
i afrontar tots els partits amb calma i ambició. Em centro a donar el màxim de mi mateix perquè l’equip guanyi els tres punts».
Va aterrar al mercat d’hivern com el jugador més desconegut. Com es presentaria?
«Com un jove alegre que li en canta jugar al futbol, riure, ser alegre i fer bromes. El futbol és la meva passió i el que em fa estar feliç». Quins van ser els seus orígens en el món del futbol?
«Vaig començar a l’illa de Reu nió, en un centre de formació.
«Hem treballat força bé du rant la setmana. Estem cen trats en el que toca i volem la victòria. És un rival dur, però juguem a casa i estic segur que la nostra afició ens dona rà una empenta per guanyar els tres punts. Nosaltres el que volem és que l’afició marxi a casa contenta i ho donarem tot perquè això passi». Quin missatge envia a l’afició per al partit d’aquest dissabte?
«Que facin el que fan sempre, que és animar nos i lluitar al nostre costat, com ho van fer també el darrer cap de setmana a Teruel. Nosaltres sortirem a lluitar per ells, per representar el club de la mi llor manera i suar la samar reta per aconseguir els tres punts».
Abdallah, el primer fruit de l’acord entre el Nàstic i l’Olympique
Futbol l L'acord entre els dos clubs es va presentar el darrer 23 de desembre
Arnau Montreal Quesada
L’arribada de Keyliane Abdallah el darrer mercat d’hivern va ser el primer fruit de la relació entre el Nàstic de Tarragona i l’Olympique de Marsella. Els dos clubs van anunciar el darrer 23 de desembre un acord de col·laboració esportiva. El conjunt grana va incorporar-se a Powered by Marseille «una aliança estratègica basada en l’intercanvi de coneixement, metodologies d’entrenament i desenvolupament de talent». Una unió que el president executiu Lluís Fàbregas va destacar que no és econòmica i que es va iniciar a forjar a l’estiu quan l’equip francès va jugar un amistós al Nou Estadi. El president grana va destacar l’equip francès com un company de viatge per créixer i tornar al futbol professional en un futur. De fet, en la roda de premsa per fer balanç del mercat de fitxatges d’hivern, va subratllar la importància també de cara a la planificació esportiva en el futur.
Després de tancar l’acord el 23 de desembre, tots dos equips es van posar a treballar i el primer resultat va ser Keyliane Abdallah. El jugador
Futbol l Els de Xavi Vilagut estan a un punt de les posicions d’ascens directe
francès de 19 anys va arribar cedit per reforçar l’equip i també per acumular experiència. Abdallah és un dels joves talents del planter del Marsella i, fins i tot, va arribar a debutar amb el primer equip el curs passat. Després de signar el seu contracte com a professional i participar amb l’equip filial, ha arribat al Nàstic per créixer fora de la seva zona de confort. De fet, abans d’arribar al Nàstic, encara no havia sortit de l’entorn de l’equip francès, amb el qual jugava també la UEFA Youth League.
Fins ara, Abdallah ha jugat un total de 7 partits de grana, assolint un gol en el seu segon duel contra el Betis Deportivo. Al Nàstic de Tarragona ha demostrat talent en atac i atreviment, un caràcter diferencial que l’ha obert camí a la titularitat en els darrers dos partits. Tot i que encara té coses a polir, s’ha guanyat tant l’estima de l’afició i la confiança de l’entrenador.
Abdallah ja ha disputat set partits i ha marcat un gol amb la samarreta grana
Arnau Montreal Quesada La Pobla de Mafumet comença aquest diumenge la primera de les sis finals per tancar la temporada. El filial del Nàstic lluita per assolir l’anhelat ascens a Tercera Federació, la categoria que va perdre fa dues temporades. Per aconseguir-ho tenen dues vies, el play-off, que gairebé està assegurat, o l’ascens directe, que està a un punt.
El conjunt de Xavi Vilagut torna després de l’aturada per Setmana Santa amb un duel al Municipal de la Pobla contra el Júpiter, equip que
ara mateix es troba en posicions de descens. Amb tot, a la lliga Elit la igualtat mana i, del darrer classificat a la primera plaça del play-off només hi ha set punts.
A la part alta de la classificació la igualtat també és la norma. Montcada, Martinenc, Pobla de Mafumet i Prat lluiten per les dues places que asseguren un ascens sense tràmits i els quatre equips estan a una victòria de distància entre ells. Pel que fa als pobletans, els darrers triomfs contra el Prat i el Santfeliuenc han sigut claus per recuperar
El Nàstic de Tarragona recapta 8.065 euros en la cinquena Jornada Solidària
Futbol l El Nàstic de Tarragona va aconseguir recaptar un total de 8.065 euros en la cinquena Jornada Solidària celebrada durant el duel contra el Juventud de Torremolinos. Els respetius codis facilitats pel club van permetre ingressar la suma total dels 8.065 euros entre les 25 agrupacions i centres de territori que es van adherir a la
iniciativa. Entre moltes altres hi van ser Associació Aspercamp Asperger-Tea Camp de Tarragona, Associació contra el càncer a Tarragona, Associació contra el càncer de pàncrees i Associació de familiars de persones amb Alzheimer de Tarragona. El duel va aplegar a 5.794 espectadors al Nou Estadi Costa Daurada. Redacció
la seva participació en una lluita que permet pocs errors. L’equip de Xavi Vilagut ha estat durant tota la temporada el que menys ha concedit. Els pobletans només han encaixat 14 gols, i han aprofitat els seves 26 dianes a favor per convertir-se en un equip rocós i efectiu. Entre les files del filial grana hi ha jugadors que ja saben el que és debutar amb el primer equip, com Agus Gutiérrez, David Cabezas i Albert Querol, entre altres que ho van fer a la Copa Catalunya. El darrer en aparèixer a la llista és l’extrem
Els pobletans tornen a la lliga aquest diumenge contra el Júpiter (12 h) a casa
Teo Pozo, que va ser present a Teruel, però no va debutar. Després del duel contra el Júpiter, la Pobla visita l’Horta i rep el Sabadell B. Posteriorment, dos partits a domicili contra el Manlleu i Martinenc, rival directe, i tancaran la lliga contra el Ciudad Cooperativa. L’objectiu és l’ascens i, a poder ser, evitant-se play-off.
Hoquei Patins l Aquest abril els roig-i-negres només disputaran dos partits de lliga i un de Champions
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Brasilia arrenca l’últim tram de la temporada amb l’objectiu de defensar la quarta plaça de l’OK Lliga, sense restar l’ambició de prendre la tercera a l’Igualada. Els de Jordi Garcia ho faran en un mes d’abril en el qual la lliga destaca per la poca concentració de partits, perquè només se’n disputaran dos.
El calendari de l’hoquei té aquests enigmes que es repeteixen any rere any. Per una banda, el Reus Deportiu va viure uns mesos de desembre, gener i febrer realment intensos amb partits de lliga i Champions. El ritme de partits deixava poc marge per afluixar el peu de l’accelerador i, ara, passa tot el contrari. La darrera setmana, no va haver-hi hoquei per l’aturada de Setmana Santa i els roigi-negres tornaran a jugar dissabte contra el Voltregà. Pos-
teriorment, el pròxim dijous es disputarà el darrer partit de fase regular de Champions i hi haurà un nou descans a la lliga.
Malgrat la falta de ritme competitiu, el Reus Deportiu no ha afluixat ni un sol moment, ben concentrats en l’objectiu de defensar les seves posicions a lliga i Champions. El conjunt reusenc va aprofitar i bé la ratxa de tres empats del Calafell a la competició domèstica. Amb una golejada contra l’Igualada i un triomf resilient per 5-6 contra el Noia, els de Jordi Garcia van assaltar la quarta posició i no la pensen deixar. La quarta posició és la primera de privilegi de cara el play-off pel títol. Els quatre primers classificats gaudeixen de factor camp en la primera eliminatòria. D’aquesta manera, el Reus jugaria un hipotètic partit de desempat a la Bombonera. Ara mateix, els roig-i-negres tenen 44 punts quan només hi ha 9 en joc. El seu perseguidor és el CP
El Reus Deportiu i Cafés Brasilia, units fins al 2029
Hoquei Patins l El Reus Deportiu i Cafés Brasilia han perllongat el seu acord de collaboració fins a la temporada 2028/29. La marca cafetera, del grup Nestlé, continuarà essent l’espònsor principal del primer equip d’hoquei patins ganxet, com a mínim, fins al 2029. El patrocinador també es convertirà en el principal espònsor de tota la secció d’hoquei patins. Des del curs passat, la marca també forma part del nom del primer equip. Redacció/Cedida
Bàsquet l El Club Bàsquet Tarragona i Vopak Terquimsa han prorrogat un any més el seu conveni de col·laboració que posa el focus en la promoció del bàsquet i el foment dels valors de l’esport. En virtut d’aquest acord Vopak Terquimsa és patrocinador oficial del
club blau, una relació que va començar l'any 2018 i que, temporada rere temporada, ha anat creixent. Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa, va apuntar que «el CBT compartim els valors de superació, formació i compromís amb l'entorn». Redacció/Cedida
Poliesportiu l La creixellenca Dalia Durán, de vuit anys, es va proclamar campiona de Catalunya de FitKids Fantasia. Aquesta disciplina esportiva i artística fusiona la dansa (jazz, funky i contemporani) amb elements acrobàtics i gimnàstics. El darrer 25 de març, va assolir el triomf a l'escenari a Barcelona. La creixellenca es va guanyar el bitllet per al Campionat d'Espanya. La competició aplegarà talent d'arreu de l'Estat i se celebrarà a Blanes l'1 i 2 de maig. Redacció/Cedida
Els roig-i-negres juguen a casa aquest dissabte contra el Voltregà (21 h)
Calafell, que té 42 punts i ha gaudit de la posició durant la temporada.
Fortí a casa
El conjunt roig-i-negre depèn de si mateix de mantenir la posició i s’ho podria assegurar amb ple de victòries en una recta final que recaurà en el Palau d’Esports. Dissabte, els reusencs s’enfrontaran al Voltregà, actual setè classificat. Posteriorment, després de l’aturada, els de Jordi Garcia visitaran la pista del CH Caldes, el cuer de la categoria. Finalment, tancarà la lliga a casa contra el Lleida.
Amb aquests nou punts en joc, el Reus encara pot assaltar la tercera i la segona posició que ara mateix conserven l’Igualada i el Barça amb 50 i 51 punts respectivament.
Champions
La pròxima setmana, el Reus canviarà lliga per Champions per disputar el darrer partit de la fase regular al Palau Blaugrana contra el Barça. Els roig-i-negres, ja classificats, encara tenen la possibilitat d’escalar a la tercera posició, tot i que és complicada. Per aconseguir-ho, ha de guanyar els blaugrana i esperar la punxada del Trissino contra el Saint Omer
Guerra l La trobada buscarà apuntalar una treva de dues setmanes enmig de tensions i atacs persistents a la regió
Els Estats Units i l’Iran es reuniran aquest dissabte a Islamabad en una trobada decisiva per intentar consolidar l’alto el foc i assegurar la reobertura de l’estret d’Ormuz, un dels punts més sensibles del conflicte armat. L’anunci el va fer ahir dimecres la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, que va confirmar que la delegació nord-americana estarà encapçalada pel vicepresident JD Vance i que també hi participaran l’enviat especial Steve Witkoff i l’assessor Jared Kushner. La primera ronda de converses està prevista per a dissabte al matí, hora local. La cita arriba enmig d’una treva extremadament fràgil, amb Washington i Teheran venent-se com a guanyadors de la guerra mentre sobre el terreny persisteixen els atacs, les contradiccions i una profunda desconfiança mútua.
La reunió anunciada per la Casa Blanca coincideix amb una nova escalada al Líban, on ahir dimecres Israel va llançar una onada devastadora d’atacs aeris a gran escala que, segons el balanç provisional, va deixar 254 morts i més d’un miler de ferits en un sol dia. Els bombardejos, els més intensos des de l’inici de l’ofensiva, han posat encara més en dubte l’efectivitat de l’alto el foc regional anunciat poques hores abans. En aquest context, el president
El veto a xarxes per a menors de 16 s’aprovarà al maig
Societat l El govern espanyol aprovarà al mes de maig la llei que prohibirà als menors de setze anys accedir a xarxes socials, segons ha anunciat el ministre Félix Bolaños. La norma també limitarà l’ús de la IA sense consentiment i obligarà les plataformes a verificar l’edat, dins del pla de Pedro Sánchez per garantir un entorn digital segur. Agències
Les negociacions arriben en plena escalada i amb desacords sobre si el Líban forma part de l’acord. Agència EFE
del govern espanyol, Pedro Sánchez, va denunciar l’ofensiva israeliana i va reclamar a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Tel-Aviv. Sánchez també va exigir que el Líban sigui inclòs en la treva i va demanar a la comunitat internacional que condemni el que considera una violació del dret internacional. Paral·lelament, l’estret d’Ormuz continua sent un
Hisenda preveu 5.386 MEUR a la renda a Catalunya
Economia l L’Agència Tributària ha iniciat la campanya de la renda del darrer exercici i preveu ingressar 5.386 milions d’euros a Catalunya, un 15,6% més. Segons els càlculs, el 51,4% de les declaracions sortiran a tornar, amb devolucions per valor de 2.087 milions. Les primeres devolucions es començaran a pagar en un termini de 48 hores. Agències
El conflicte deixa més de 1.000 ferits i 254 morts en 24 h i posa en risc l’alto el foc
dels grans focus de preocupació: l’alto el foc incloïa la reobertura del pas marítim, però les primeres hores van deixar trànsit mínim i moltes navilieres esperen garanties de seguretat abans de reprendre la circulació en aquest corredor cabdal per al petroli mundial i el comerç global.
Treva fràgil
Malgrat l’acord acceptat per
El judici del cas de les mascaretes analitza possibles contractacions irregulars d’amigues d’Ábalos
Tribunals l La segona sessió del judici del cas de les mascaretes, celebrada ahir, es va centrar en les suposades contractacions irregulars de dones vinculades a José Luis Ábalos en empreses públiques. La Fiscalia intenta acreditar que l’exministre afavorí la incorporació de Claudia Montes a Logirail, filial de Renfe, després d’un missatge
enviat a Koldo García. Montes negà haver estat endollada i va defensar que va superar un procés de selecció, mentre que l’exdirector de Logirail va admetre que li va adaptar el lloc i millorar les condicions, però va negar haver actuat per ordres d’Ábalos o Koldo. La Fiscalia sosté que la trama anava més enllà dels contractes adjudicats. Agències
Donald Trump, els fets d’ahir van tornar a evidenciar fins a quin punt la pau és precària. Trump va assegurar a PBS que el Líban no forma part de l’alto el foc i va reduir els atacs israelians a simples «escaramusses», contradient així la versió del Pakistan, país mediador, que havia inclòs el territori libanès dins la proposta. Israel, de fet, va continuar colpejant el sud del Líban,
mentre l’Iran mantenia tancat l’estret d’Ormuz durant les primeres hores de la treva i posava a prova l’acord. Teheran controla el pas per on circula una part decisiva del petroli mundial, un factor que reforça el seu pes estratègic malgrat la seva asimetria militar. A més, diversos països del golf Pèrsic van continuar registrant atacs amb míssils i drons, sense que quedés clar si responien a una violació directa de la pausa o a la descoordinació de les forces iranianes desplegades a la regió.
Diplomàcia sota pressió L’anunci de la reunió a Islamabad es manté, així, com un intent de salvar una sortida negociada en un escenari molt inestable. El ministre d’Exteriors iranià, Seyed Abbas Araghchi, va respondre a Trump recordant que els termes de l’alto el foc són «clars i explícits» i advertint que els Estats Units han de triar entre la treva o la continuació de la guerra a través d’Israel. Tot i les noves enganxades entre Washington i Teheran, la Casa Blanca sosté el relat de l’èxit i defensa que l’operació ha complert els terminis i objectius marcats. Trump, que en els últims dies havia passat de l’amenaça total a l’anunci sobtat de la pau, insisteix que els EUA treballaran estretament amb l’Iran. La trobada de dissabte haurà de demostrar si aquesta treva pot començar a prendre forma real.
S’analitza si Ábalos va facilitar contractes a persones del seu
k
Tribuna k
El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat l’objectiu compartit d’assolir els 275 € per habitant —la mitjana europea— en inversió cultural anual, inclòs en una moció de Junts sobre polítiques culturals. No és un gest menor, sobretot si tenim en compte que les dades del darrer informe del CoNCA la situen en 182 €, també 37 per sota que la mitjana espanyola.
És, de fet, una afirmació col·lectiva que la cultura ha deixat de ser perifèrica per esdevenir estructural. I situa el debat en el terreny que li correspon: el de l’equiparació amb els estàndards del nostre entorn.
Ara bé, el volum no ho és tot. Les dades més recents del CoNCA mostren un sistema català profundament desequilibrat: el 67% de la despesa cultural recau en el món local —ajuntaments i diputacions—, mentre que la Generalitat n’assumeix només el 33% . Aquest patró, lluny de corregir-se, s’ha accentuat amb el temps. El resultat és un model fragmentat, amb fortes desigualtats territorials i amb poca capacitat de projecció estratègica.
El model dels länder alemanys
Ek Editorial k
l compromís del Govern de renovar la flota de trens a les comarques del sud, encara que sigui mitjançant la reutilització de combois provinents d’altres línies, és una notícia que cal valorar en la seva justa mesura. No es tracta d’una solució òptima ni definitiva, però sí d’un pas necessari davant una realitat llargament denunciada: la manca d’inversions i l’obsolescència del servei ferroviari en aquest territori. En aquest sentit, qualsevol millora tangible —més freqüències, trens en millor estat i manteniment nocturn— pot contribuir a dignificar un servei essencial per a la mobilitat quotidiana
Tanmateix, l’optimisme ha de ser prudent. Els precedents obliguen a mantenir una certa cautela davant d’anuncis que sovint s’eternitzen o no es materialitzen del tot. Els alcaldes fan bé de celebrar els compromisos, però també d’exigir-ne el compliment efectiu i en terminis raonables. El territori no pot continuar sent tractat com una peça secundària dins del sistema ferroviari català. A més, aquest escenari s’haurà d’afrontar en paral·lel a un altre repte majúscul: la imminent connexió del Port de Tarragona amb el Corredor Mediterrani i un trànsit de mercaderies que encara no està resolt. Ni de bon tros.
LLa cultura ha deixat de ser perifèrica per esdevenir estructural.
I situa el debat en el terreny que li correspon: el de l’equiparació amb els estàndards del nostre entorn
La comparació amb Alemanya és il·lustrativa. Allà, la distribució és molt més equilibrada entre els diferents nivells de govern, amb un paper determinant de l’administració regional federada, els länder. Aquests, sumats a un estat no residual, aporten el 56%, mentre que els ajuntaments el 44%.
No és només una qüestió de percentatges, sinó de model: corresponsabilitat, estabilitat i capacitat de planificació.
El debat parlamentari ha posat de manifest aquesta realitat. No n’hi ha prou amb incrementar recursos si no es revisa l’arquitectura del sistema. La cultura no pot dependre majoritàriament de l’esforç municipal, perquè això limita la capacitat de créixer i d’estructurar-se com a sector. Més, amb uns ajuntaments crònicament infrafinançats i obligats a assumir més funcions de les que els corresponen.
Assolir els 275 € per habitant és imprescindible. Però encara ho és més fer-ho bé: reequilibrant responsabilitats, reforçant el paper de la Generalitat, a la qual l’Estatut li atorga la competència exclusiva en cultura. Només així deixarà de ser una suma d’iniciatives disperses per esdevenir, definitivament, una política de país.
a senyora Olga Pané, honorable consellera de Salut de la nostra Generalitat, és a dir, del nostre govern, que actualment gestiona el Partit dels Socialistes de Catalunya, faria bé d’anar-se’n a casa seva a prendre cura dels seus geranis. Això ens alliberaria de suportar el desori de la seva gestió del Departament de Salut i, sobretot, la inanitat del seu discurs. L’anunci en seu parlamentària, segons ens relata la portaveu del Govern, que l’atenció als accidents vasculars cerebrals en la seva forma aguda coneguts també com a ictus, es podrà realitzar durant un horari més propi d’una finestreta funcionarial, tots els dies de la setmana, fins i tot els dissabtes i diumenges. Suposem també que les festes de guardar, oi?
La seva retirada cap a la cura de geranis podia ser acompanyada per la senyora Paneque i de l’assessor o cap de gabinet que ha parit la resposta a les demandes de la població sobre l’atenció a l’ictus en les nostres contrades. Com que ens hem queixat molt i a crits, us deixarem morir només una mica menys.
Barcelona?”. Paraules de Director General: “Com s’ho faran els metges privats?”, o per entendre’s, com s’ho faran els centres concertats?
Fa molt de temps que sabem que la nostra salut és més dependent del nostre Codi Postal que cap altre factor. Però no cal que ens ho recordin menystenint-nos o prendre’ns per idiotes. Resoldre les cobertures amb professionals qualificats de serveis clínics que atenen problemes mèdics de naturalesa sobtada, té les seves dificultats, comprensiblement. Però el tema de la disponibilitat de trombòlisi no es diferencia d’altres que hem patit i que s’arrelen en el centralisme del Cap i casal. Ho sabem. Ho hem sentit més d’una vegada: “Si s’ho feu tot, què farem a
L’embolic dels concerts, de les externalitzacions, de les inoperàncies, no és aliena a la senyora Pané, si és que no se’n recorda de les seves aventures amb o des del Consorci Hospitalari de Catalunya fa uns anys. De quan van posar al llop, el conseller Boi Ruiz, a guardar les ovelles sanitàries. Eren altres temps i altres partits, però és que al món de la sanitat catalana no hi ha innocents. Mirant molt enrere, l’any 1980, ens diuen que el president Pujol va aconseguir les competències en Salut sense els diners, sense els pressupostos i que, aleshores, no va haver-hi més remei que anar de lloguer i concertar serveis amb els centres hospitalaris de gestió privada. Ben cert, però com es van fer els concerts i com es va arribar a potinejar a Calella, a Mataró o a Reus, per citar-ne uns quants, no formava part del Pla de Salut. O potser sí. D’ictus n’hi ha diferents classes. Poden ser deguts a obstruccions a la circulació cerebral d’una àrea concreta o bé difusa. I segons això poden
L’embolic dels concerts, de les externalitzacions, de les inoperàncies, no és aliena a la senyora Pané, si és que no se’n recorda de les seves aventures amb o des del Consorci Hospitalari de Catalunya fa uns anys
ser subsidiaris de maniobres com la trombòlisi, l’extracció del trombus (el tap) per via percutània, és a dir des d’un vas sanguini, o bé precisar cirurgia vascular, obrint i netejant l’artèria obstruïda. L’ictus transitori que vaig patir la tardor passada era dependent d’una obstrucció d’una de les caròtides, les artèries gruixudes que pugen pel coll cap al cervell, del 90%. Va ser necessari doncs una intervenció major, que van realitzar amb expertesa i eficàcia al Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Joan XXIII. Només tinc paraules d’agraïment pels neuròlegs, cardiòlegs, radiòlegs i cirurgians que, amb l’excel·lent servei d’Infermeria es van fer càrrec de la meva cura. A banda de la seva extraordinària professionalitat, tots ells comparteixen una concreta situació: estan mal pagats. Un cardiòleg intervencionista a Suïssa guanya 275.000 francs suïssos l’any. El franc suís està a la par de l’euro. Em fa vergonya la comparança amb el que guanyen aquí.
Tampoc es tracta de què els professionals altament especialitzats dels equips d’ictus només facin l’atenció d’urgència i prou. Poden i deuen assumir el tractament per via intravascular d’altres patologies, notablement les reparacions o substitució de les vàlvules cardíaques, que ara també s’han de traslladar a centres hospitalaris de Barcelona. Però, és clar, què faran si aquí ens ho fem tot?
Deu ser que els geranis de la consellera Pané tenen la resposta.
k Tribuna k
El velo integral ante la igualdad: crítica jurídica y política al burka y al niqab en Reus
El debate sobre el burka y el niqab suele reducirse a la libertad religiosa. Pero esa visión es insuficiente. ¿Puede una democracia considerar neutral una prenda que solo se impone a la mujer, que la oculta y que implica subordinación femenina frente al hombre?.
El Burka y niqab no son accesorios culturales. Borran el rostro de la mujer y reducen su visibilidad social. No son exigencia recíproca para ambos sexos. El hombre comparece con normalidad; la mujer debe cubrirse. Esa diferencia no es banal. Muestra una estructura de poder en la que la mujer es un sujeto sometido a control moral, sexual y social.
Eso no desaparece invocando la ‘libre elección’. En derecho las decisiones individuales no se forman en el vacío. También están condicionadas por entornos familiares, religiosos y comunitarios que pueden presentar la obediencia como virtud y la disidencia como deshonor. Por eso, cuando una práctica recae exclusivamente sobre mujeres y les impone ocultación, la pregunta jurídica no es sobre el consentimiento sino si esa práctica es compatible con la igualdad y la dignidad.
En España, el análisis debe partir de la Constitución. La libertad religiosa está protegida, pero también lo están la igualdad, la dignidad de la persona y la prohibición de discriminación por razón de sexo. El uso de vestimenta con significado religioso puede quedar amparado por la libertad religiosa; sin embargo, eso no impide una valoración crítica cuando la prenda funciona como signo de sumisión femenina.
Desde el punto de vista legal, hoy no existe en España una prohibición estatal general del burka o del niqab. La Sentencia del Tribunal Supremo de 14 de febrero de 2013 (Sala Tercera) dejó claro que una restricción general de esa intensidad no puede imponerse sin cobertura legal suficiente. Por tanto, cualquier prohibición general debería articularse por norma con rango adecuado y con una justificación constitucionalmente sólida.
Pero otra cosa muy distinta es sostener que el velo integral es jurídicamente neutro. No lo es. Es más, sigue siendo legítimo criticarlo como práctica contraria a una concepción sensata de la igualdad entre hombres y mujeres. El derecho no acepta como diversidad todo aquello que simboliza subordinación.
Julio Pardo Rodriguez- Solano
Concejal Independiente en el Ayuntamiento de Reus y abogado
Este debate también es europeo. El Tribunal Europeo de Derechos Humanos admitió la prohibición francesa de ocultar el rostro en espacios públicos (S.A.S. c. Francia, Dem. 43835/11, Sent.1 de julio de 2014). Puede discutirse el fundamento preciso de esa sentencia, Pero concluye que la ocultación permanente del rostro no es una cuestión indiferente para la convivencia democrática, la igualdad material y el reconocimiento mutuo.
La objeción contra el burka y el niqab no es solo de seguridad o identificación. Es una objeción de ciudadanía. El rostro forma parte de la identidad civil de la persona. Cuando solo la mujer debe retirarlo del espacio común, el mensaje es claro: su presencia visible es problemática, su cuerpo debe ser contenido y su dignidad aparece condicionada al ocultamiento. Eso es incompatible con la idea de mujer como sujeto pleno de derechos.
En España, el análisis debe partir de la Constitución. La libertad religiosa está protegida, pero también lo están la igualdad, la dignidad de la persona y la prohibición de discriminación por razón de sexo
en determinados momentos, especialmente durante la menstruación. Esa idea, presente en la tradición islámica, ha servido para reforzar la asociación entre feminidad, impureza y necesidad de restricción. Cuando la mujer es contemplada como cuerpo que debe apartarse, purificarse o resguardarse, el velo deja de ser una simple señal identitaria y pasa a operar como prolongación de una lógica de ocultación y control. El debate no es exclusivo de Europa. En Marruecos se adoptaron medidas administrativas contra la fabricación y venta del burka, lo que demuestra que la controversia sobre esta prenda existe igualmente en sociedades de mayoría musulmana. Y en Reus, al amparo del gobierno municipal ( Psc , Esquerra R y Ara Reus) se van abriendo tiendas de venta y fabricación de esa prendas. Y se dicen feministas!!
Esa crítica se agrava cuando el velo integral se inserta en un marco cultural o religioso que presenta a la mujer como ser subordinado al hombre. Determinadas interpretaciones tradicionales han vinculado a la mujer con obediencia, dependencia y pureza sexual. En esa lógica, cubrirla no es un gesto inocuo, sino una técnica de control. El velo integral actúa entonces como manifestación extrema de un orden simbólico en el que el hombre ocupa el centro y la mujer aparece como realidad a vigilar.
A ello se añade una consideración históricamente relevante: la visión de la mujer como ser ritualmente impuro
La família del Volei SPiSP
Este tema nos lleva a la mutilación genital femenina. No parece existir base coránica suficiente que la legitime o que sea parte del núcleo normativo del islam. Tampoco hay pronunciamientos concretos, individualizados y claramente identificados de países islámicos o autoridades religiosas islámicas que la condenen expresamente. Pero demasiados acontecimientos locales demuestran que existe en nuestra ciudad. ¿Qué se hace? ¿Es ese el centro en el que el gobierno municipal presume de colocar al ciudadano?¿Es eso no dejar atrás a nadie?. No.
En definitiva, el burka y el niqab son una representación visible de desigualdad, expresan que la mujer debe ocultarse para ser aceptable. Juridicamente sigue siendo razonable sostener que el velo integral choca con la igualdad real, con la dignidad de la mujer y con una concepción democrática del espacio público. Una sociedad abierta puede proteger libertades individuales. No puede renunciar a combatir la subordinación cuando esta se presenta cubierta de tela.
El passat dissabte 28 de març el club voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona jugava l’últim partit de la superlliga contra el C.V.Manacor (Campió de la Copa del Rei) ,no havien guanyat cap partit. L’equip no es jugava res perquè havia perdut la categòria. Van sortir a jugar sense pressió i a posar en pràctica el volei que saben fer i, el seu entrenador (llegenda de l’equip) va fer jugar a tota la plantilla ,cadascú en el moment adequat. Amb un empat a dos sets es va arribar al take break. Aquí es va viure els moments més màgics de la temporada. El públic com sempre fent costat a l’equip i els jugadors remontant un marcador en contra,es va arribar al final amb unes alternances al limit ,si el pavelló no es va ensorrar dissabte no ho fara en altres circunstàncies. I la victòria del SP I SP de volei va arribar. Una victoria molt merescuda i molt gratificant pels jugadors,en molts partits havien merescut més, unes vegades per moments de mala sort i això feia que la moral baixes. Feia temps que el pavelló no respirava un moment de tanta alegría i emoció perquè el Volei SP i SP no es mereixia acabar la temporada de superlliga sense una victoria. Jo personalment feia molt temps que no vivia un momento de tanta alegría. També vull destacar la super campanya de l’equip femeni. Primer any a la Primera Divisió estatal. En la primera fase de la lliga es van classificar per poder jugar la fase que donava opció a jugar els play off d’ascens. Van jugar aquesta segona fase i fins les últimes jornades van estar lluitant per aconseguir un lloc de play off. Amb aquesta victoria l’esforç de jugadors,jugadores,tècnics i junta directiva es veu una mica recompensada i ànims per seguir treballant per continuar fent història a la nostra estimada ciutat. Visca la familia del volei. Jaume López Leor Tarragona
Transmitir tradiciones
Empezar la Semana Santa, en compañía de las nietas, celebrando el Domingo de Ramos es un privilegio que mi marido y yo valoramos en estos tiempos en los que las nuevas generaciones están rompiendo con estas tradiciones establecidas, o simplemente las están reinterpretando. Nuestra ilusión es poder compartir
con ellas momentos vividos que perduran en nuestra mente a lo largo del tiempo. Entendemos que para ellas es un desafío, a la vez que una oportunidad de conocer esa cultura que nosotros ahora intentamos transmitirles. El acceso que tienen a una información más globalizada a través de internet les ofrece una gran variedad de estilos de vida, creencias y prácticas, donde las costumbres locales se mezclan con influencias de fuera. Tal vez puedan descubrir unas experiencias más diversas y, por qué no, más ricas. Sin embargo, nos llena de satisfacción poder acompañarlas y así promover sus propias interpretaciones de las costumbres familiares y la de pueblos donde muchos nos conocemos y las compartimos. Es verdad que los valores de las nuevas generaciones están en constante cambio, y podría ser que estas tradiciones se vieran como obsoletas. De todas formas, creo que el experimentar de cerca estas vivencias les servirán para ser reevaluadas y para reconocer que la evolución de las tradiciones no implica necesariamente su desaparición, sino una adaptación a un mundo en el que se aprecia un destacado proceso de metamorfosis. Nos parece muy importante que descubran esa identidad cultural para que puedan mantener un sentido de comunidad, generando también una adaptación a todo lo que va surgiendo. Estoy convencida de que este diálogo generacional es muy importante para poder preservar la herencia cultural en equilibrio con la innovación. Es la mejor manera de enfrentarnos todos a los desafíos del futuro. De este Domingo de Ramos, hemos guardado una foto de abuelos y nietas para que, cada vez que ellas la miren, sean conscientes de ese vínculo que creamos para fortalecer los lazos y el sentido de pertenencia familiar. Revisando otras fotografías de años anteriores, nos sentimos una especie de guardianes de la historia de nuestra familia, gracias a esas tradiciones que nos ayudan a crear una conexión profunda que trasciende las diferentes generaciones. Me encanta esta frase que encuentro muy adecuada para culminar el escrito: «Los abuelos son voces del pasado y modelos de rol del presente. Son puertas abiertas del futuro».
Gema Abad Ballarín Reus
Reus
Pilar Rivera Mondejar.
Ha mort als 70 anys.
Jesús Lara Varona.
Ha mort als 91 anys.
Carmen Garrido Santiago.
Ha mort als 90 anys.
Wenceslao del Campo Viñuelas.
Ha mort als 92 anys.
Josefa Tienza Sánchez.
Ha mort als 96 anys.
Maria Teresa Escudé Masanes.
Ha mort als 81 anys.
Torredembarra
Maria Teresa Ferré Inglès.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Vila-seca
Manuela Caballero González.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Sala
Multiconfessional del Cementiri.
‘La Passió’ torna a omplir els carrers de Constantí amb centenars d’espectadors
Cultura l El darrer diumenge, 5 d’abril, els carrers de Constantí es van omplir de públic amb la sisena edició de La Passió, de Les Forques Teatre. La representació, ja consolidada com un dels actes destacats de Setmana Santa de la vila, va recórrer set escenaris i dotze escenes fins a la Pista d’Estiu. Hi van participar prop d’un centenar de persones entre actors, equip tècnic i vestuari, amb la col·laboració dels Armats locals del municipi. Redacció/Ajuntament de Constantí
Avui felicita als que es diuen:
Marcel
21/03 al 19/04 ÀRIES
Els temes socials centraran la teva atenció i, a més d’aportar-te noves idees, et donaran bons beneficis. No et precipitis en els viatges descansa.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Controla més els teus impulsos. Per més que tinguis raó en el que dius, els altres no hi estaran d’acord. Utilitza la diplomàcia juga amb més astúcia.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Si viatges, vés amb compte amb els oblits les distraccions. Un familiar o amic et demanarà ajuda això canviarà els teus plans objectius.
20/04 al 20/05 TAURE
La teva vida patirà canvis però que aviat tindran solució. Noves responsabilitats t’arribaran però estaràs a l’altura de les circumstàncies.
23/08 al 22/09 VERGE
Si avui critiques massa els defectes dels altres cauràs en la teva pròpia trampa. Els viatges amb amics seran molt feliços i rendibles.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Viuràs una bona oportunitat on podràs donar curs a la teva imaginació. No et quedis a casa surt a viurela intensament. Nit passional.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
No et refiïs gaire dels nous coneguts. Les paraules se les emporta el vent les promeses també. Analitzaho tot molt abans d’actuar.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Arribaran notícies molt agradables de persones llunyanes en el teu àmbit domèstic trobaràs un equilibri total. A la nit poden sorgir aventures apassionades.
20/01 al 18/02 AQUARI
Seràs el centre d’atenció de tothom és fàcil que critiquin la teva actitud i la teva manera de ser. No et mostris contestatari tot passarà.
21/06 al 22/07 CRANC
Les passions estaran a l’ordre del dia, ja que avui el teu magnetisme personal serà molt accentuat la teva capacitat dialèctica la millor.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les teves passions internes sortiran a la llum avui et veuràs obligat a buscar sortida a les teves inquietuds. Les aventures seran assolibles.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Les satisfaccions sentimentals seran moltes els altres et faran sentir molt feliç. Els moments íntims seran molt intensos i plens d’illusions.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Aventurístic
11.30 Com la nit el dia
12:30 Aventurístic
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14.30 Com la nit el dia
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
HORITZONTALS: 1. Galeta. Comunitat d’abelles. 2.Ajuntaves coses. Natural de l’antiga Efes. 3. Guarneixin amb ferro. Poso en un lloc difícil de veure. 4. Està, respira i pensa. Deturo el curs d’una cosa. Marca incompleta de motos i cotxes. 5. Inici del riu. Reaccionar amb agressivitat excessiva. Sola i sense una lletra. 6. És mig afònic. Director. Plana, fina i girada. 7. Del Perú antic. Comunitat voladora. 8. Passiu jugant a cartes sense un as. Modalitat esportiva. Última de la cua. 9. Existeix. Lidiats morts a la plaça. Extremitat que torna. 10. Nascut a Núbia. Encarregat de les gestions d’una comunitat. 11. Molt dret. Jorn festiu. 12. Condiment. Utensili que agrupa. Colom o pardal, per exemple. VERTICALS: 1. Ganes de bufar. Dolors. 2. Lletres. Esquerda. 3. Títol nobiliari anglès. Pertanyent a les muses. Crit de xai. 4. Pomada cèria. Amb tres dimensions. 5. Freqüentment usada. Rosegador de cloaques. 6. Vertical amb punt. Semblant a la caolinita. Nom de mitja lletra. 7. Indica possessió. Nota musical. No estan cuits. Dues línies inclinades. 8. Cobreix interiorment. Està a la superfície de certs líquens. 9. Deixo els camps humits. Abreviatura. Cau d’un ocell. 10. Utilitza. Xiulada. 11. Signes que substitueixen coses. Mesura. 12. Cent tots junts. Aplaudeix per baix. Habitatge d’una fera.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Telèfon 977313 336
Robuste Folch, Xavier Av. Països Catalans, 207 Telèfon 977 345 901
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Valls CB
Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà transitòriament enteranyinat per la circulació de bandes de núvols alts i prims, sobretot al sud i oest. A més, hi haurà estrats baixos a l’extrem nord-est que es podran traslladar a altres punts del litoral.
Temperatura emperatura mínima semblant o lleugerament més alta. La màxima serà lleugerament o moderadament més alta.
BUSCO PISO EN REUS. 4 habitaciones, 2 baños. Máximo 100.000€. Tel: 614.041.375
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
TREBALL
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor Tel: 614.077.092
PERSONA PER FER TASQUES, preferiblement que sàpiga soldar. Enviar WhatsApp 639.124.321
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.4
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
80AMISTAT
SENYORA VÍDUA voldria conèixer senyor entre 73 i 76 anys, per possible relació. Tel. 631.013.072
80ALTRES PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
ANNA RUSA Masajes profesionales camilla. Tel. 697.685.515
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MARTA. REUS. Tel: 639.023.451
«Des que s’ha publicat el llibre tinc el cor una mica encongit»
Entrevista El metge infectòleg explica la seva experiència amb la depressió al llibre ‘On neix la llum’ (Edicions 62)
Per què has escrit aquest llibre?
«L’he escrit per ajudar els altres i per acompanyar-los. Quan dic ‘els altres’, em refereixo a tothom, però sobretot a les persones que pateixen algun trastorn de salut mental. Fa 17 anys que convisc amb la depressió, i al principi tot era molt fosc i solitari. Amb el temps vaig entendre que no era l’únic, que hi havia altres persones amb una sensibilitat similar, i moltes em van ajudar. Aquest llibre és la meva manera de tornar aquesta ajuda, d’allargar la mà». El fet de ser una persona coneguda t’ha exposat molt. Ho havies previst?
«No, gens. Quan vaig decidir escriure’l, ho vaig fer amb ingenuïtat. Em semblava un projecte bonic, amb molt contingut perquè parteix de la meva experiència i de molts anys prenent notes després de la teràpia. Volia fer un llibre cuidat i sensible, però no imaginava que tindria aquest impacte ni que podria ajudar tant. Encara estic en xoc, intentant entendre què està passant». Què t’està retornant la gent?
«Tinc la sensació que hi havia una gran necessitat d’escoltar que no estem sols en el dolor. Moltes persones pateixen en silenci, i quan algú diu
‘a mi també em passa’, es produeix una connexió molt forta. Estic rebent molt d’amor i agraïment. Hi ha gent que diu que per primera vegada se sent vista o que la seva parella ara entén millor el que li passa. És molt bonic, però també intens, perquè també rebo molt de patiment, i això em remou». Hi ha parts del llibre que sorprenen, com que et costés més explicar la depressió que la teva orientació sexual.
«Sí, em feia més vergonya explicar la depressió. L’homosexualitat la vaig compartir abans, però la depressió la vaig amagar durant anys. Costa molt dir a algú que estimes que tens una malaltia que pot ser crònica i que et fa sentir fràgil. Ho fas per protegir-te i també per protegir l’altre. Amb el meu pare, per exemple, encara és un tema difícil de verbalitzar obertament».
Escriure el llibre t’ha ajudat?
«Escriure sol ser terapèutic perquè t’ajuda a posar ordre al que has viscut. En el meu cas, m’ha ajudat a estructurar emocions, que sovint són molt caòtiques. Però també m’ha remogut molt. Una cosa és escriure en la intimitat, i una altra és exposar-ho i parlar-ne públicament. Des que s’ha publicat, tinc el cor una mica encongit».
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
El fet de ser metge t’ha ajudat a
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Mor un motorista en un accident a l’N-340 a l’altura del semàfor de la Canonja Successos
gestionar la depressió?
«No especialment. La depressió no funciona de manera racional i el coneixement mèdic no et protegeix. El que sí que m’ha ajudat és a l’hora d’escriure, perquè els metges estem acostumats a explicar situacions complexes de manera entenedora».
El llibre parla d’acceptar la pròpia imperfecció. Ho has aconseguit?
«És un procés. Deixar d’exigir-te tant i acceptar que no cal fer-ho tot perfecte dona molta pau. Jo continuo sent perfeccionista, però ara soc més conscient d’aquest impuls. No evito caure-hi, però en surto més ràpid».
Dones eines útils per a tothom, no només per a qui té depressió.
«Sí, perquè molts dels conflictes que explico són universals: la dificultat d’acceptar errors, els pensaments intrusius, l’autoexigència. No es tracta només de ‘deixar de pensar’, sinó d’entendre per què aquests pensaments no ajuden.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Quan aprens a centrar-te en el present i a actuar des dels valors que vols cultivar –com cuidar-te o estimar-te–, és més fàcil deixar anar el soroll mental».
Et preocupa que ara et vegin com una persona fràgil? «Una mica. Hi ha el risc que algú redueixi la meva identitat a la depressió. Però jo no soc només això: hi ha moments en què estic bé, motivat o feliç. La identitat és més complexa. També penso que, així com hi haurà qui ho interpreti com una debilitat, altres ho veuran com una fortalesa: algú amb empatia i sensibilitat. Al final, no puc controlar com m’interpretaran els altres».
I això pot afectar la teva vida professional?
«És una preocupació real. Pots pensar que algú dubtarà de la teva capacitat, però també hi haurà qui valori les habilitats emocionals que has desenvolupat. Al final, hi ha coses que no depenen de tu, i has d’acceptar-ho».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
És possible, de fet, altament probable, que la vida política de les democràcies liberals madures causi un cert enuig. Retòrica buida, allunyament de la ciutadania, casos de corrupció, incapacitat per abordar els problemes més rellevants... Davant d’això, apareix la temptació de girarse cap als que se suposa que diuen a les coses pel seu nom i que s’ocupen d’allò que, realment, ens preocupa. Proliferen, en aquest escenari, paladins de la franquesa que abominen el llenguatge políticament correcte. Més enllà de la política, la franquesa apareix com una forma d’autenticitat davant d’una sofisticació que cal rebutjar per superficial i enganyosa. Tanmateix, algú tan poc sospitós de complaença com Emil Cioran ja ens posava en alerta en relació amb això, tot dient que la franquesa no és compatible «amb un sentiment delicat, ni tan sols amb una exigència ètica». Efectivament, aquesta franquesa que pretén superar les convencions socials és, al mateix temps, una mostra de brutalitat que, en última instància, degenera en violència; i una expressió d’arrogància en relació amb els altres que, en darrer terme, justifica així mateix la violència. La franquesa en política i, en general, en societat és tant manca d’urbanitat, com manca d’escrúpols, però, sobretot, tot sovint és una manifestació d’un egoisme presumptuós i intolerant.
Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Citen a declarar els autors del documental que denunciava el tràfic il·legal de residus Tarragona Mn. Norbert Miracle serà jutjat per un presumpte cas d’abús sexual, fa més de vint anys, a menors