Nàstic 17
Urbanisme 11
Sergio Santos: «El meu potencial sempre ha estat allà, però necessitava confiança»
L’Ajuntament comença a aplicar el pla Reus Respira i plantarà 371 nous arbres a quaranta-quatre carrers
Opinió 20 Josep Maria Buqueras Bach. Tarragona Ràdio, 40 anys: «La realitat ens demostra que la ràdio està molt viva»
El Tecnoparc reuneix actualment una setantena d’empreses dels sectors 8
Tarragona 2
Comença el període de preinscripció escolar amb protestes per la reducció de línies a dos centres de la ciutat Sense avenços en la negociació d’International Paper amb els
Educació l Diverses famílies es van concentrar ahir davant l’IMET contra el tancament de dues línies d’I3
Marta Omella Blanco
A Tarragona, el període de preinscripció escolar per al curs 2026-2027 ha començat envoltat de polèmica. Desenes de famílies es van concentrar ahir, coincidint amb l’inici del calendari per a infantil i primària, davant l’IMET per protestar contra la reducció de places públiques d’I3, que enguany afecta dos centres de la ciutat. Es tracta de l’Escola El Miracle i l’Escola Pràctiques, que perdran una de les seves actuals dues línies. Paral·lelament, també s’han reduït les ràtios en diverses escoles de la zona centre. «Han canviat les regles del joc a meitat de camí», va denunciar Sandra Murillo, una de les mares afectades.
«Exigim que es revisi la situació. Els nostres fills han de tenir l’opció d’anar a una escola pública i no que se’ns obligui a acabar en un centre concertat», va afirmar. El contrast és evident en casos com la Zona 3, on les cinc escoles públiques ofereixen 136 places d’I3, mentre que les set concertades n’ofereixen 260. Des del Departament d’Educació recorden que es tracta d’una oferta inicial i provisional, que no serà definitiva fins al mes de juny. Així i tot, les famílies es mostren preocupades. «Ens van canviar les zones d’un dia per l’altre, i vam passar de poder triar entre tres escoles públiques a només dues. Ara, a sobre, una ha eliminat una línia», va lamentar Clàudia Crusat, veïna de la Zona 4. En aquest cas, les places públiques ofertades
Educació recorda que es tracta d’una oferta inicial i provisional
Imatge de la concentració que va tenir lloc ahir a la tarda davant l’IMET contra el tancament de dues línies d’I3. Gerard
L’ESO guanya grups, però les famílies creuen que l’oferta del centre és insuficient
Educació l Demanen més línies davant la reducció de ràtios als instituts públics
Marta Omella Blanco
A Secundària, en canvi, l’oferta creix. A 1r d’ESO s’afegeixen dos grups més respecte al curs actual. L’Institut Campclar passarà de 4 a 5 grups; l’Institut Torreforta, també de 4 a 5; i Sant Pere i Sant Pau, de 3 a 4. L’Institut Pont del Diable, en canvi, en perdrà un. Tot i aquest increment, hi ha famílies que es mostren descontentes amb la planificació prevista per al curs vinent, ja que afirmen que la reducció
de ràtios als instituts públics del centre de la ciutat deixa una oferta insuficient per a absorbir la demanda.
Concretament, a l’ESO, la ràtio dels instituts públics s’ha reduït de 30 a 27 alumnes, mentre que a les escoles concertades el nombre d’alumnes es manté. Així les famílies demanen ampliar les línies dels centres afectats, que serien els instituts Tarragona, Pons d’Icart i Martí i Franquès. A primària les ràtios de la pública també s’han
Una petició que exigeix una revisió de l’oferta acumula més de 760 firmes
són 57, davant les 120 concertades. «Aquesta situació suposa un greuge per a les famílies que apostem per l’educació pública. És injust haver de dependre de la sort per obtenir plaça o veure’s obligats a desplaçar-se cada dia a un altre barri», va etzibar.
reduït, acollint un màxim d’entre 17 i 29 alumnes. Una petició a change.org que exigeix una revisió de la planificació ja acumula més de 760 signatures.
Situació complexa al Miracle A l’Escola El Miracle la situació és complexa, ja que fa temps que les famílies denuncien la manca d’espai del centre. La problemàtica, asseguren des de l’AFA, s’agreuja cada any des del 2020, quan el curs d’I3 va guanyar una línia que enguany podria tornar a perdre. Així i tot, no celebren la decisió. «Dubtem molt que s’hagi pres per la nostra petició d’espai. La nostra postura és reclamar solucions, però sense posicionar-nos en una concreta», defensen. «Tampoc ens agrada el desequilibri que existeix entre la pública i la concertada, però hem de tractar la situació del Miracle de forma aïllada, ja que l’escola està saturada», remarquen. Per la seva banda, la consellera d’Educació de l’Ajuntament, Isabel Mascaró, recorda que des de l’IMET es defensa «no reduir grups i deixar-los com a l’oferta inicial de la passada preinscripció», així com una «reducció de ràtios equilibrada, amb independència de la titularitat per evitar agreujar la segregació». També reclama «poder debatre amb temps la zonificació» i disposar d’informació «amb antelació i transparència». Des del Departament d’Educació de la Generalitat argumenten que la planificació respon a la davallada demogràfica i es basa en la zonificació i en l’anàlisi del nombre d’alumnes i la capacitat dels centres de cada àrea. També defensen que és necessari evitar la sobreoferta per combatre la segregació escolar. Expliquen que durant el curs hi ha el que es coneix com a «matrícula viva», és a dir, alumnes que s’incorporen amb el curs iniciat. Sovint, apunten, són infants nouvinguts amb necessitats educatives específiques. Així, els centres amb més vacants concentrarien sistemàticament aquests estudiants, impedint un repartiment equilibrat de l’alumnat.
L’acte va comptar amb el testimoni de diferents dones. JC Borrachero
L’Ajuntament ret un emotiu homenatge a les dones gitanes en el marc del 8M
Societat l L'Ajuntament de Tarragona va celebrar ahir un emotiu homenatge a les dones gitanes. L’acte va ser presidit per l’alcalde, Rubén Viñuales, que va estar acompanyat per la consellera d’Igualtat, Cecilia Mangin i la presidenta de l’Associació de Dones Gitanes Karing-Vatx, mediadora cívica i comunitària, i membre de la Junta de FAGIC, Trini Torre; i va ser conduït per Francisca Maya. A més, l'esdeveniment va comptar amb el testimoni de dones d’algunes entitats. La jornada, emmarcada dins del «#8M, som imparables», va ser organitzada per l’Associació de Dones Gitanes de Tarragona i va acabar amb una actuació de l’Himne dels Gitanos. Redacció
Jaume Lanaspa i Rubén Viñuales signant el nou acord. JC Borrachero
renova el seu reconeixement com
Societat l L’Ajuntament de Tarragona va formalitzar ahir la renovació del reconeixement de Tarragona com a Ciutat Amiga de la Infància, en el marc de l’acord de col·laboració amb UNICEF Comitè de Catalunya, per al període 2025-2029. Tarragona celebra deu anys formant part d'aquesta iniciativa, amb un reconeixement que va obtenir per primera vegada l'any 2016. Els municipis integrats en aquesta xarxa comparteixen el compromís d’impulsar la participació activa d’infants i adolescents en el progrés i desenvolupament de la ciutat i del seu entorn comunitari, i de situar la inversió en la infància com a motor de transformació social. Redacció
Sanitat l La consellera de Salut carrega contra Esquerra i diu que «no és un tema de pressupostos»
Oriol Castro Sanz
El Govern de la Generalitat de Catalunya presentarà aquest mes un calendari per a desplegar el servei de trombectomia per a ictus a Tarragona les 24 hores del dia els set dies de la setmana. «Preveiem fer-ho d’aquí uns 15 dies. Ho farem quan el Programa de l’Ictus en diguin que els tècnics que s’estan formant estan preparats i ho poden fer amb les mateixes garanties que a un altre lloc», va expressar la consellera de Salut, Olga Pané, aquest
dimarts en la Comissió de Salut del Parlament. Pané va separar aquest servei de la negociació i tramitació dels pressupostos. «No és un tema pressupostari. És un tema de formació d’altíssims especialistes. Un temps que després de fer la carrera i després del MIR, han de fer un any i mig més de superespecialització. Requereix veure un volum de casos i també veure complicacions. Perquè és una tècnica molt complexa», va indicar la consellera.
Pané va sortir a l’atac després de la manifestació el
Urbanisme l Les màquines han entrat al solar del número 72 de la Rambla Nova per iniciar la construcció d'un nou bloc d'habitatges. Les obres comencen vint anys després de la tràgica explosió que va deixar cinc morts. Redacció/Cedida Comencen les obres a Rambla Nova, 72
Olga Pané: «És un tema de formació d’altíssims especialistes»
Tothom té atenció 24 hores a l’ictus. La trombectomia cal destacar que només afecta el 10% dels casos», va indicar Pané.
passat diumenge a Tarragona per reclamar el servei i dels dards dels diferents grups parlamentaris a l’oposició. «Ampliar el servei ha sigut una voluntat d’aquest Govern des que vam entrar. L’anterior executiu ho havia mantingut on era i no s’havia començat a preparar a la gent per poder-ho ampliar», va reblar.
«Generar alarma» Amb tot, la consellera socialista va acusar els partits a l’oposició de «generar alarma». «Generar temes d’alarma a la ciutadania és greu.
Tot i això, aquest compromís no convenç una part de la ciutadania tarragonina. «Com és possible que, amb vuit hospitals a Barcelona que operen Unitats de Trombectomia 24 hores/7 dies, no hi hagi professionals formats per cobrir aquesta necessitat a Tarragona? A més, crida l’atenció la contradicció en les seves paraules, ja que ha trobat professionals per a Lleida mitjançant el pacte amb Encomun, però no a Tarragona», expressa Marisa Cañón, membre de la Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública. «És preocupant que la Consellera continuï minimitzant la gravetat d’aquesta situació, al·legant que generar alarma és irresponsable. No obstant això, la veritable alarma la genera ella mateixa, al no prendre les mesures necessàries per garantir l’accés equitatiu i urgent a un tractament vital per als pacients del Camp de Tarragona», afegeix Cañón. La Plataforma continua demanant el cessament de Pané.
Des d’ERC, consideren que «fa un any i mig que governen, i és responsabilitat seva. De res no servirà als ciutadans i ciutadanes del sud del país mirar enrere. El que cal ara és un calendari d’actuació que ens porti a l’atenció 24/7. Les Unitats Ictus van ser actualitzades per Vergés».
«Si
Economia l El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep M. González, va analitzar l’economia global a la Cambra
El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep Mª González, va analitzar ahir les perspectives econòmiques globals i espanyoles al Bon dia de la Cambra de Tarragona. Ho va fer en un matí on el tema principal de discussió entre els assistents era el posicionament hostil de Donald Trump vers el Govern estatal i les relacions comercials amb el país. «Venim d’una crescuda important dels mercats i això dona tranquil·litat. Si la resolució del conflicte a l’Iran és ràpida, la recuperació tam-
bé ho serà», va indicar González. Tot i el context d’elevada incertesa geopolítica, el director territorial del banc va assenyalar que les bones xifres de l’economia espanyola mostren «capacitat de resiliència» davant situacions d’aquest calibre.
La més dinàmica
En aquest sentit, González va posar èmfasi en què, en aquest context, l’economia espanyola destaca com la més dinàmica de l’entorn europeu. El fort impuls de la demanda interna, una creació d’ocupació sostinguda i l’augment
de la població expliquen que Espanya presenti un creixement superior a la mitjana de la zona euro.
Pel que fa al context continental, el director territorial va apuntar que el Banc Central Europeu «es troba còmode» amb l’estabilitat de la inflació, sobre el 2%. «Hi havia expectatives d’abaixar els tipus d’interès a finals d’any. Però ara sembla que no serà així», va dir González.
Habitatge i productivitat
Tot i les bones xifres, el director territorial també va destacar els reptes primordials que
Els pescadors celebren que Brussel·les s’obri a modificar les quotes
Treball l Tot i això, demanen concreció a la Comissió Europea
ACN
Els pescadors tarragonins celebren que la Comissió Europea s’obri a modificar el sistema de quotes de pesca, tal com ha assegurat el comissari europeu de Pesca, Costas Ka-
dis, en una entrevista a l’ACN. «Si realment és així només tinc paraules d’agraïment», va manifestar el president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, Antoni Abad, en unes declaraci-
«L’economia al país té un escenari per continuar creixent o per resistir»
afronta el país. D’una banda, respecte la crisi de l’habitatge, González va exposar que la
«Si tens inseguretat empresarial, no pots amortitzar les inversions»
Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, també opina que el sistema de quotes «s’ha de canviar», però que alhora «s’ha de consensuar amb el sector».
Els primers interessats
bretxa entre els visats d’obra nova i la creació de noves llars ha incrementat. «No veiem massa solució i això pressiona els preus. S’ha d’ajudar a construir per a poder reduir aquesta bretxa», va dir. D’altra banda, va destacar que els nivells de productivitat continuen sent negatius.
Per últim, el director territorial de CaixaBank va indicar que les previsions de creixement per al 2026 han estat revisades a l’alça i situen Espanya entre les economies amb millor comportament de l’entorn europeu. «Té un escenari per continuar creixent o per resistir», va concloure.
Stop Creuers s’oposa a la nova parada d’autobusos de creueristes del carrer Mallorca
Mobilitat l L'Ajuntament defensa que la ubicació és «adequada» i no incompleix la ZBE
J. Bugarin
ons des de Brussel·les. Abad, però, també va avisar que les paraules de l’executiu comunitari «s’han de transformar en fets». Per la seva banda, el secretari de la Federació Territorial de Confraries de
En aquest sentit, Domènech va exposar que ells són «els primers interessats en què hi hagi recurs» a la mar, però va demanar que puguin treballar de manera planificada. «Si tens una inseguretat empresarial a un any vista, no pots amortitzar les inversions», va apuntar. Domènech es va mostrar sorprès per algunes afirmacions de Costas Kadis, com que «ignorar l’assessorament científic no beneficiaria els pescadors a llarg termini». El secretari el va replicar i va assegurar que el sector està a favor que s’apliquin criteris científics. «Hem hagut d’anar de la mà del món científic. La realitat és la que és», va afirmar.
El col·lectiu Stop Creuers–Veïnat pel decreixement turístic, juntament amb alguns residents del carrer Mallorca han presentat una instància a l’Ajuntament de Tarragona per oposar-se a la creació d’una parada d’autobusos de creuers en aquest carrer, situat dins la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La decisió arriba després que el 5 de febrer, la consellera de Mobilitat, Sonia Orts, signés un decret que modifica els sectors d’estacionament regulat i preveu que les places de zona blava entre els números 4 i 16 quedin fora de servei, de març a octubre i de 8 a 20 hores, per habilitar-hi aquest nou punt de baixada.
L’entitat i el veïnat alerten que aquesta mesura pot agreujar l’afectació sobre «la salut, la mobilitat i la qualitat de vida dels residents». Per aquest motiu, demanen la retirada immediata de la parada i que es garanteixi que cap autobús vinculat als creuers torni a utilitzar aquesta ubicació en futures temporades. D’altra banda, reclamen ser reconeguts com a part interessada i rebre una resposta formal del consistori.
Oberts a escoltar Des del Departament de Mobilitat de l’Ajuntament es defensa que la parada és «adequada», ja que la normativa de la Zona de Baixes Emissions no prohibeix l’accés d’autobusos turístics amb el distintiu ambiental corresponent. Per la seva banda, el Departament de Turisme s’ha mostrat disposat a «escoltar totes les parts i avaluar el funcionament de la parada durant la temporada per tal de buscar noves solucions en cas que sigui necessari».
A la primera fase s’integren tots els serveis d’autobusos interurbans entre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona
El transport públic de les Terres de l’Ebre ha entrat a formar part del Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona (ATM) des d’aquesta setmana, en la seva primera fase de funcionament. El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, va presentar aquesta mesura el passat divendres després de la reunió del Consell de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, anunciant que amb aquesta integració «tots els municipis de Catalunya ja estan integrats en una ATM i es culmina un llarg procés que es va començar l’any 1997».
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica impulsa aquesta actuació, finançada mitjançant el Fons Climàtic, en el marc de l’estratègia de mobilitat del territori. La finalitat és fomentar una mobilitat més sostenible, incrementar l’ús del transport públic, millorar l’accessibilitat i facilitar la connexió entre modes i territoris.
A partir d’ara, les persones usuàries, 187.000 ciutadans a les Terres de l’Ebre, podran gaudir d’un millor sistema de mobilitat, disposant de tots els títols de transport que en aquests moments operen a l’àmbit de l’ATM de Tarragona, viatjant amb un únic títol integrat i beneficiant-se de tarifes més reduïdes i competitives.
Entre el conjunt de títols integrats, destaquen la T-16, gratuït per a menors de 16 anys dins la zona de residència, i la T-Jove, disponible fins als 30 anys i vàlida per viatjar de manera il·limitada per tot l’àmbit integrat.
1a Fase: Serveis interurbans En aquesta primera fase, els serveis d’autobusos interurbans que operen entre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’unifiquen en un mateix sistema tarifari, gestionat per l’ATM del Camp de Tarragona. Aquesta integració permet viatjar amb un únic títol de transport entre diferents zones tarifàries de tot l’àmbit integrat, fer transbordaments gratuïts dins el temps de validació, afavorint la intermodalitat, i reduir el cost del transport amb una estructura tarifària més simple, eficient i econòmica.
Aquest pas representa un avanç significatiu en la cohesió territorial, que permet reforçar la connectivitat entre els principals municipis i nu-
clis de població.
2a Fase: Serveis urbans En una segona fase, s’incorporaran
al sistema tarifari integrat els serveis urbans. Amb aquesta ampliació, la ciutadania podrà fer servir els mateixos títols per combinar recorreguts urbans i interurbans, facilitant els desplaçaments quotidians i simplificant l’ús del transport públic.
Futur pas: Integració ferroviària
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’ATM del Camp de Tarragona treballen conjuntament amb Renfe per tal que el futur pas sigui integrar els serveis ferroviaris de les zones ampliades en una fase posterior. Amb aquest objectiu es completarà la integració total del sistema, impulsant una plena intermodalitat entre el bus urbà, el bus interurbà i el tren. L’ampliació del sistema tarifari integrat contribuirà a promoure l’ús
del transport públic com a alternativa al vehicle privat, facilitar la mobilitat laboral, educativa i d’oci entre territoris veïns, i accelerar la transició cap a un model de transport més sostenible, eficient i accessible.
Venda i recàrrega Per garantir una cobertura territorial adequada i facilitar l’accés als títols integrats, s’habiliten sis nous Centres d’Atenció i Informació (CAI). Des del passat 2 de març, les estacions d’autobús d’Amposta i Tortosa incorporen un CAI, i les oficines d’atenció al ciutadà existents als consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, també ofereixen aquest servei. Paral·lelament, també s’amplia la xarxa de venda i recàrrega, amb més de cent nous punts repartits per diferents municipis de les Terres de l’Ebre. Aquests se sumen als prop dels 300 existents al Camp de Tarragona, garantint una xarxa propera i accessible per adquirir i renovar qualsevol tipus de transport públic. La ubicació i els horaris dels CAI, els punts de venda i recàrrega, així com els diferents títols disponibles poden consultar-se a través del web de l’ATM del Camp de Tarragona.
Millora de la mobilitat
La T-16 és gratuïta i va dirigida per a menors de 16 anys per viatjar dins la zona de residència
La T-Jove és vàlida fins als 30 anys per viatjar il·limitadament per tot l’àmbit integrat
Aquesta actuació s’ha finançat mitjançant el Fons Climàtic de la Generalitat, nodrit amb el 50% dels ingressos obtinguts de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre installacions amb impacte ambiental. Els recursos d’aquest fons es destinen a projectes transformadors que fomenten la transició cap a una economia baixa en carboni i resilient als impactes climàtics, com el foment del transport públic. Aquest model de finançament circular permet reinvertir directament els recursos obtinguts dels impostos ambientals en projectes que redueixen emissions, milloren la qualitat de vida i fomenten l’equitat territorial.
Equipaments l El consistori i l’entitat es van reunir dimarts per tractar la recuperació d’aquest emblemàtic espai per a la colla
La junta dels Xiquets de Tarragona es va reunir aquest dimarts amb l’alcalde, Rubén Viñuales, la consellera de Cultura, Sandra Ramos i el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre. Aquesta trobada institucional va servir per reforçar la col·laboració entre l’entitat i el consistori per avançar en la recuperació de la històrica seu social del carrer Santa Anna, que la colla va haver d’abandonar el 2018 per problemes estructurals. Els Xiquets van aprofitar per presentar oficialment la nova junta directiva, iniciant així «una nova etapa marcada pel diàleg, el treball conjunt i la voluntat d’impulsar els projectes estratègics de l’entitat». Un dels punts centrals de la reunió va ser la represa de les converses al voltant de la rehabilitació d’aquest local Ambdues parts van refermar el compromís de treballar coordinadament per desencallar un procés que ha deixat l’entitat sense seu prò-
pia des de fa més de set anys. Durant la visita in situ que es va fer a l’immoble el mateix dimarts, la colla ja va poder veure els treballs fets fins ara i conèixer l’estat del projecte i els diferents procediments que s’estan seguint per avançar en el calendari i en les fases d’execució. Tal com va explicar
Diari Més, la previsió és que es pugui reobrir el 2028. Un altre tema destacat que es va tractar en la trobada va ser l’organització dels actes que els Xiquets faran al llarg d’aquesta temporada per la celebració del seu centenari, motiu pel qual ja es van emplaçar a una pròxima reunió.
L’estat actual del local de
Castells l La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), l’empresa NZI i l’Hospital Sant Joan de Déu treballen des de finals del 2024 en desenvolupar una versió més segura del casc casteller i adaptada a les necessitats actuals del pom de dalt. Actualment, estan en fase de disseny final i optimització de talles, així com en la creació d’un nou protector facial per ampliar la zona coberta. El nou model millo-
rarà la protecció del front, nas i pòmuls, que no queden plenament protegides amb l'actual, i es milloraran les limitacions d’ajustament i tallatge. El primer prototip es preveu presentar durant la tardor del 2026. Serà el tercer model de casc per a la canalla, després dels impulsats els anys 2006 i 2008. Segons la CCCC, el casc ha suposat una reducció dràstica dels traumatismes cranials greus i les fractu-
Societat l El MAMT va acollir l'acte institucional amb motiu del 8M
Ahir el Museu d’Art Modern de Tarragona va acollir l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional de les Dones, una cita marcada pel reconeixement a les pioneres del feminisme català, coincidint amb el 50è aniversari de les primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976. La jornada va arrencar amb la salutació de la vicepresidenta de la Diputació de Tarragona, Marta Ventura, i amb la benvinguda institucional de la directora per a l’Erradicació de les Violències Masclistes,
Olga Jiménez Palau. L’acte va continuar amb la conferència de la sociòloga Marina Subirats, que va repassar l’evolució del moviment feminista a Catalunya en aquestes cinc dècades. També es va projectar un reportatge sobre el Bloc Feminista de Tarragona. La lectura de la declaració institucional va anar a càrrec de la directora dels serveis territorials d’Igualtat i Feminisme, Inma Pastor, i l’acte es va cloure amb la intervenció de la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López. En declaracions prèvies,
López va explicar que la setmana del 8M serveix per «recordar i reafermar els compromisos» de l’executiu amb la igualtat efectiva. També va defensar la necessitat de desplegar «polítiques transversals que arribin a tots els departaments de la Generalitat». «Recordem que aquest moviment continua, sobretot davant dels moviments de descrèdit i de banalització de la violència masclista, que posen en risc els drets fonamentals de les dones i, per tant, també els de la nostra democràcia», va afirmar. Per la seva banda, Jiménez
res cranials i hemorràgies intracranials. La millora ha permès, segons l’entitat, que no s’hagin registrat o comunicat lesions amb «seqüeles a llarg termini» des de la seva implementació generalitzada en els membres del pom de dalt. Tanmateix, afirmen que l’alt nivell tècnic i l’assoliment d’estructures més grans i complexes creuen que fa necessari «revisar i actualitzar» l’equipament de protecció passiva. ACN
l’acte
va insistir que «encara hi ha molt camí a recórrer». Va recordar que moltes de les reivindicacions de 1976, com el dret al propi cos o a la indepen-
dència, «encara avui les estem consolidant». Segons va afirmar, «els nostres somnis de futur són possibles perquè hi va haver dones que en un mo-
ment molt difícil van lluitar i van assolir drets», i va subratllar que el repte actual és garantir que aquests avenços es mantinguin i es reforcin.
EN COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ “LA CAIXA”
«Emigrar
però ‘Més
El programa, cofinançat per la Fundació “la Caixa”, promou la inserció laboral de persones vulnerables
L’Aura Elena Villasmil va arribar a Espanya l’any 2020, en plena pandèmia i amb tanta experiència com incertesa. Tenia 57 anys i en deixava enrere 30 de trajectòria al sector bancari a Veneçuela, el seu país d’origen. «Mai vaig imaginar emigrar, però la vida és així. Vaig haver de deixar enrere moltes coses per cercar una nova oportunitat aquí», explica. El context no era l’ideal, a les dificultats pròpies de qualsevol procés migratori s’hi sumava la paralització del mercat laboral a conseqüència de la crisi sanitària. «Tot i tenir experiència i formació al meu país, havia de començar de zero. No és senzill, però va ser una etapa d’aprenentatge i creixement. Vaig aprendre a ser pacient, constant i a no rendir-me», recorda. Després d’uns anys d’adaptació i, reconeix, un període de desmotivació, Villasmil va decidir fer un pas endavant i inscriure’s al programa Més Feina, cofinançat pel Fons Social Eu-
ropeu i la Fundació «la Caixa». «Em van ajudar a entendre com funciona el mercat laboral aquí a Espanya, a millorar el meu currículum i a preparar-me per a les entrevistes», afirma. Però el més important per a ella, indica, va ser l’acompanyament per part de les seves orientadores. El programa ofereix itineraris personalitzats d’inserció sociolaboral i combina orientació, formació i intermediació amb empreses.
Un acompanyament integral amb un pla de treball individualitzat Tot comença amb una entrevista de diagnòstic en què es valora la trajectòria professional i formativa de la persona, es detecten competències transferibles i s’estableix un perfil d’ocupabilitat. A partir d’aquí es dissenya un pla de treball individualitzat amb objectius concrets i accions adaptades a cada cas. El procés inclou un balanç vital per recuperar recursos personals i competencials, sessions grupals d’orientació laboral, suport en competències digitals, for-
macions professionalitzadores amb pràctiques no laborals i una tasca d’intermediació que posa en contacte les persones participants amb el teixit empresarial. «Sobretot guanyen confiança, autoestima i autonomia. Es converteixen en persones empoderades», destaca Mònica Arévalo, una de les tècniques d’orientació de la Fundació Intermedia que ha acompanyat a Villasmil.
va realitzar pràctiques a l’empresa Juguettos.
Superar velles pors i enfrontar-se a nous reptes
La convocatòria impulsa 80 iniciatives socials amb una dotació de més de 48 milions d’euros
En el cas d’Aura Elena, la reorientació va passar pel sector del comerç. «Durant l’entrevista inicial vam detectar que tenia una sensibilitat especial i moltes aptituds de comunicació. A més, és una persona molt dolça», apunta Lídia Morós, l’altra tècnica que va acompanyar a Villasmil durant el procés. Va cursar la formació d’Auxiliar de Comerç i posteriorment
El programa combina orientació, formació i intermediació
Allà, relata, va haver d’afrontar una de les seves grans pors: treballar a caixa, una funció que mai havia exercit durant la seva trajectòria administrativa. «Al principi estava nerviosa, perquè a més els meus primers dies van coincidir amb les festes nadalenques, i la botiga estava més plena de l’habitual. Ara, aquesta barrera ja està superada», assegura. Va ser gràcies a aquesta actitud que, en finalitzar les pràctiques, l’empresa li va oferir un contracte laboral. Per a Villasmil, el canvi ha estat no només professional sinó també personal. «Sento estabilitat i tranquil·litat. Sobretot orgull de
mi mateixa per no haver-me rendit», afirma. «Si hagués de donar un consell a algú que passa per una situació similar els diria que no perdin l’esperança. El camí pot ser llarg per a uns i curt per a altres, però l’experiència, la responsabilitat i les ganes de treballar tenen molt valor. Amb perseverança i actitud positiva arriben les oportunitats», comenta.
La convocatòria Més Feina, cofinançada pel Fons Social Europeu i la Fundació «la Caixa», impulsa 80 iniciatives d’entitats socials que desenvolupen itineraris d’inserció sociolaboral per a persones en situació de vulnerabilitat. Està dotada amb més de 48 milions d’euros i es desenvolupa durant sis anys, entre 2024 i 2029. Juntament amb Més Feina, l’entitat impulsa també la convocatòria Més Infància, enfocada en la promoció socioeducativa i l’acompanyament a famílies amb fills d’entre 0 i 18 anys en situació de pobresa o exclusió social; i Més Feina Jove, dirigida a joves de 16 a 29 anys per a reforçar la seva ocupabilitat.
Economia l Hi ha més de 70 empreses al districte relacionades amb el sector tecnològic i d’innovació
Miquel Llaberia
El districte del Tecnoparc suma més de 4.500 professionals treballant en el sector de la tecnologia i la innovació al llarg de les 140 hectàrees que ocupa. En aquestes hi ha ubicades empreses, centres de recerca i altres infraestructures o equipaments de referència com el Campus Bellissens de la URV o l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, remarca que «des de Redessa estem treballant des de fa uns anys, i més intensament des de fa uns mesos, en esdevenir com a primer districte d’innovació de la demarcació i, per tant, tota l’estructura que anem muntant al voltant és
en aquesta línia». Per tal de complir amb aquest objectiu, des de l’Ajuntament s’ha redactat un estudi per tal de detectar les necessitats a cobrir per aconseguir-ho. Ara bé, aquest estudi també ha detectat el potencial que té l’espai amb xifres destacables com que l’espai del districte ja acull a 3.300 estudiants, s’hi desenvolupen més de 600 activitats de recerca, més d’una setantena d’empreses del sector i s’assessoren anualment una quinzena d’empreses emergents. També assenyalen com a rellevant l’activitat desenvolupada en els tres centres d’empresa de Redessa; Tecno, Cepid i Innovació, que sumen gairebé 1.500 professionals. A més, en un futur
La ciutat tindrà una nova càtedra en l’àmbit oncològic
Segons confirma el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, una càtedra sobre l’àmbit oncològic se sumarà a les quatre ja existents. Tot i que assegura no poder
se sumarà un nou centre, l’InnoReus. «Darrere aquests números hi ha moltíssima feina. Molta gent que s’hi dedica
donar molts detalls, afirma que és una gran notícia en una ciutat on l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus és referent en el tractament d’aquest àmbit. Aquesta nova càtedra se suma a les ja existents en els àmbits d’Emprenedoria i Innovació, d’Economia Local i la càtedra de la URV Fòrum Mundial de Recerca Nutricional de fruita seca. La quarta és la d’Alimentació, Salut i Sostenibilitat, que Baiges assegura que es presentarà ben aviat i que «s’ha estat treballant durant els últims mesos de manera molt intensa. És tota una satisfacció. D’aquesta manera, la demarcació continua apostant per esdevenir en un referent en l’àmbit de la recerca, alhora que es continua a l’espera de poder traslladar la Facultat de Medicina al Campus Bellissens.
a fer això possible i, per tant, la referència també s’ha de construir mostrant allò que tenim com a territori», valora
la batllessa. Al seu torn, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajun-
Una quinzena de start-ups participen anualment en la Incubadora Redessa
tament de Reus, Josep Baiges, destaca que «Reus és una capital i s’ho ha guanyat. Volem que la gent de Reus sigui conscient del que hi ha en aquesta ciutat i pugem la nostra autoestima. Ara parlem que som referència en el comerç o la cultura, però també som capital del coneixement». Una reivindicació que arriba un any després que l’Estat confirmés que Reus passaria a ser considerada com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.
Agents implicats
Per un altre costat, diverses entitats vinculades al districte i a l’activitat relacionada amb el coneixement s’han pronunciat al respecte donant suport a la creació del districte tecnològic. Ha estat, per exemple, el cas de Joan Josep Vendrell, director de l’IRB CatSalud, anteriorment anomenat IISPV, que considera important «que aquest país s’adoni que el nostre ecosistema no ha de ser monocèntric. Aquí a Reus és un exemple del que cal posar sobre la taula». Per la seva banda, el gerent territorial d’Eurecat, Ignasi Papell, opina que «les xifres demostren que tenim tot allò que necessitem per potenciar aquest àmbit. Tenim docència, transferència, tecnologia, empreses, hubs i administracions compromeses. Això és una oportunitat única que no es dona a tot arreu». Per una altra banda, des de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp afirmen que des de l’hospital és «una satisfacció formar part del Tecnoparc. L’hospital i el Tecnoparc van néixer junts i segurament, un sense l’altre no serien el mateix. Segurament, un dia l’hospital serà més que un Hospital Universitari gràcies al Tecnoparc». Per la seva banda, de la URV, Urbano Lorenzo, defensa que «a la universitat se’ns coneix per ser formadors, però aquesta és només una part de la nostra tasca. Som també generadors de coneixement, fem recerca i ho transmetem al nostre territori».
Alejandra Ruiz: «Reus té potencial per créixer al llarg de tota la temporada, però necessitem un sistema de taxes competitiu»
Entrevista l La portaveu de Ryanair a Espanya explica els plans de creixement que l’aerolínia té per a l’Aeroport de Reus i apunta que les tarifes aeroportuàries «bloquegen» la desestacionalització
Sergi Peralta Moreno
Com veuen la temporada?
«Aquesta temporada d’estiu ha començat ara, al març. A Reus, operem dotze rutes, amb 70 freqüències setmanals. És un increment del 6% respecte de l’any anterior. En concret, hem reforçat algunes rutes, com Dublín, Shannon, Manchester i Liverpool. Totes elles tindran un vol setmanal més. Pel que fa als seients, també pugem, amb 800.000, un 6% més que el 2025. Esperem tancar l’any amb 727.000 passatgers, un 11% més».
Estan satisfets?
«A Reus, estem molt contents amb les nostres operacions, sobretot en temporada alta. Volem continuar creixent. Ara bé, sobretot ens agradaria incrementar la capacitat en els mesos de menor demanda, però s’estan bloquejant oportunitats per les altes exigències d’Aena als aeroports regionals. Hi ha molt potencial per créixer al llarg de tota la temporada, però el sistema de taxes actuals i els increments viscuts des del 2024, així com la pujada que es planteja per al quinquenni del 2027 al 2031, bloquegen aquest creixement».
Tenien pensat créixer?
«Per a Reus, teníem plans molt rellevants. El gener del 2024, vam proposar un pla
Reforç de rutes
«Reus ha sabut consolidar-se, té uns mercats molt fidels, i Ryanair ha respost»
de creixement en general per a Espanya. En el cas de Reus, proposàvem crear una base i
augmentar la capacitat en un 67%. Què ha passat? Que no hi ha hagut resposta per part del Govern i la reacció d’Aena ha estat apujar les taxes. Ens agradaria créixer més a Reus, té potencial per fer-ho, però necessitem un sistema de taxes competitiu». El sistema actual deixa en stand by el creixement?
Turisme l L'activació es va endarrerir per la falta de noves aeronaus
Sergi Peralta Moreno
Jet2.com ja està preparant la temporada del 2027. Serà un any de novetats: l’aerolínia britànica té previst estrenar una nova ruta entre Reus i Bournemouth. Estarà activa a partir del 2 de maig del 2027 i s’allargarà fins al 31 d’octu-
bre, amb una freqüència d’un vol setmanal en cada direcció, que tindrà lloc els diumenges. Els bitllets d’avió ja estan a la venda. La connexió amb Bournemouth, que serà una novetat al llistat de possibles destins des de l’Aeroport de Reus, havia de ser una realitat en el present 2026. Això no
obstant, els plans van quedar pausats per la disponibilitat d’aeronaus. El General Manager d’Aeroports i Organitzacions Turístiques de Jet2.com i Jet2holidays, Ricard Querol, va explicar a Diari Més que l’aerolínia està canviant la flota amb nous Airbus A321neo i que, amb una comanda de
«Exactament. La base pròpiament es plantejava per a l’estiu, però, a més, hi havia la possibilitat de disposar d’operacions al llarg de tot l’any. Ara mateix, les oportunitats estan bloquejades per la pujada de taxes dels últims anys. En el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), Aena planteja un nou aug-
155 avions, hi havia «endarreriments» en les entregues, de forma que el nou viatge no va acabar d’entrar «amb els tempos que volíem». «Però hi serem, tindreu una connexió més, d’això no hi ha cap dubte», assegurava aleshores. Bournemouth és una localitat costanera del sud d’Anglaterra. Aquest 2026, Jet2.com operarà tretze rutes entre Reus i el Regne Unit, amb una oferta de 220.000 seients d’arribada, un 18% més que l’any passat. Londres-Gatwick serà la principal novetat, amb un primer vol el 30 de març.
en per què hi ha aeroports buits i solucionar-ho. A més, si Aena vol afrontar aquestes inversions, hi ha marge perquè ho pugui fer i, a la vegada, redueixi taxes».
Com?
L’apunt
Dotze rutes, cinc països i 800.000 seients
Ryanair va ser l’aerolínia encarregada d’inaugurar, dimarts, la temporada del 2026 de l’Aeroport de Reus, amb un vol procedent de Dublín i un destinat a la capital irlandesa. La companyia operarà dotze rutes cap a cinc països (Regne Unit, Bèlgica, Irlanda, Alemanya i Països Baixos) i oferirà 800.000 seients.
ment de tarifes. Ho fa perquè vol dur a terme inversions per un valor de 13.000 milions d’euros als aeroports. El període de consultes no va servir per a res, perquè des del principi tenien molt presa la decisió. No van tenir en compte les nostres recomanacions».
Què deien?
«Molts dels projectes d’ampliació són necessaris, estem a favor de millorar les infraestructures, però veiem inversions sobredimensionades. Espanya necessita aeroports amb costos baixos que permetin a les aerolínies créixer i crear inversió, i aeroports plens. Ens hauríem de centrar
«Estimem que el trànsit creixerà un 3,5% anual i Aena ho calcula en un 1,3%. Infravalora els càlculs, i això justifica la pujada de tarifes. Si la pujada del quinquenni s’aprova, això podria tenir un impacte sever per a la competitivitat del país. Fins i tot els aeroports forts podrien veure’s afectats en temporada baixa. En altres països, com Itàlia o Albània, està succeint tot el contrari. Estan abaixant impostos a l’aviació i atraient capacitat de les aerolínies, mentre que aquí hi ha un bloqueig que ens encantaria resoldre».
A Reus, l’afectarà?
«En aquests moments, la temporada a Reus funciona. És un destí que, si bé amb taxes poc competitives, té prou demanda, sobretot provinent de mercats com Irlanda i el Regne Unit, per no veure’s afectat, en el sentit que no hem de reduir la capacitat. El que sí que ocorre és que perd capacitat de creixement i de desestacionalització del turisme. A Catalunya, els aeroports estan en un moment perfecte perquè es parli, es negociï i es plantegin solucions, ja que els governs català i estatal estan alineats políticament».
Com valoren l’evolució a l’Aeroport de Reus?
«Hi operem des del 2003 i sempre hi hem estat molt bé. Ens vam recuperar molt ràpid de la pandèmia i hem anat creixent any rere any, amb una demanda estable. Reus ha sabut consolidar-se molt bé, sobretot davant d’irlandesos i britànics. Té uns mercats molt fidels i Ryanair ha sabut respondre a això».
Comerç l Fins al 7 de març els establiments comercials trauran els estocs a peu de carrer
Miquel Llaberia
Les Botigues al Carrer van tornar amb la 51a edició que s’allargarà fins aquest dissabte 7 de març a l’espera que la climatologia respecti als comerciants. Aquest esdeveniment ja tradicional de la capi-
tal del Baix Camp, organitzat des del Tomb de Reus, serveix perquè els comerços del Tomb de Ravals, bona part d’ells del sector de la moda, però també d’altres, puguin intentar donar sortida al seu estoc amb preus més competitius. D’aquesta manera, l’eix co-
mercial de Llovera i Monterols s’ha tornat a cobrir amb els estenedors i estands a banda i banda del vial i els vianants donant un cop d’ull mentre cerquen ofertes atractives.
Des de la botiga de roba d’home Cottoni, ubicada al carrer de la Galera, esperen
Analitzant el pas del Petó de Judes dels ‘Estudiants’
Quaresma l El pas del Petó de Judes, de la Confraria de Sant Tomàs d'Aquino, obra de Joan Ferran i que ha estat restaurat pel Taller Avall, va ser protagonista d'una conferència sobre els seus orígens i conservació. Josep Fàbregas, doctor en Història, va destacar la «instantaneïtat» de l'escena i la «mirada serena» que mostra Jesús, conscient que el destí «és inevitable». SPM/GMR
que la climatologia respecti, ja que «les Botigues al Carrer ens ajuden d’una manera molt positiva. Tenim alguns estocs que podem treure a bons preus i així ho evitem emmagatzemar». «Potser si ens plou caldrà allargar una mica per tal de compensar», afegeix.
La iniciativa reuneix enguany prop d’una norantena d’establiments
Per la seva banda, des de Calçats Casas Girona, situat al carrer de les Galanes, comenten que aquesta iniciativa permet «oferir diversos descomptes i ofertes que el que fan és atraure el client». Ara bé, una atracció que no només permet eliminar estoc, sinó que entrin a la botiga i «vegin les coses de la nova temporada i augmentar així les vendes». Una visió diferent de la de no només desfer-se d’estoc amb la qual coincideixen des de la botiga de roba sostenible Möbius, al carrer de Jesús, que ho veu com una oportunitat per fer «publicitat». «Ens va genial, perquè és veritat que estem en un carrer del centre per on passa molta gent, però de vegades les persones van molt mirant endavant i sense fixar-se en el seu entorn. Posar un estenedor al mig fa que girin al cap. Hi ha hagut gent que m’ha dit que m’han conegut gràcies a això», defensen des de Möbius.
La iniciativa compta amb la participació d’uns 90 establiments entre associats i no associats al Tomb de Reus. A més, l’Agència Reus Promoció hi col·labora mentre es prepara el terreny abans de començar la campanya d’estiu.
Una visió amb la qual coincideixen des de la botiga de roba d’home Pujol Vilà, al raval de Jesús, que veu en la iniciativa una «oportunitat per vendre aquelles coses que potser no han tingut tant d’èxit. De vegades és gènere que fa tres o quatre anys que és a la botiga i haver de guardar-lo és una molèstia».
Més de 2.000 participants al Treballa al Turisme
Laboral l La 8a edició de la Jornada Treballa al Turisme, organitzada des de la Cambra de Comerç de Reus i la FEHT, va reunir a més de 2.000 persones interessades a treballar en la indústria del turisme de cara a l'inici de la campanya. Més de 30 empreses del sector van
participar, per tal de captar talent per a la temporada i reforçar els seus equips amb un total de 2.000 vacants laborals previstes. El president de la Cambra de Comerç, Mario Basora, assegura que la xifra reafirma el turisme com a motor econòmic del territori. Redacció/GMR
Medi Ambient l L’objectiu del pla municipal és acabar sumant 5.000 arbres nous en el termini d’una dècada
Redacció
L’Ajuntament de Reus ha iniciat la primera gran plantació d’arbrat del pla Reus Respira. En total, es plantaran 371 arbres, repartits en 44 carrers. Els treballs que ja s’han començat a executar inclouen l’adequació d’escocells, l’excavació, la plantació i el seu manteniment durant un any. Les ubicacions escollides donen resposta a criteris tècnics i a les peticions de la ciutadania recollides en diferents processos. Les inspeccions prèvies han permès evidenciar la presència d’es-
cocells buits o ocupats per soques d’arbres morts, així com exemplars malalts o secs que cal substituir. A més, la selecció d’espècies, 20 diferents en total, s’ha fet basant-se en qüestions com la resistència, l’adaptació climàtica i la coherència paisatgística.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va afirmar que «amb el desplegament del pla Reus Respira fem un pas decidit cap a una ciutat més verda, més saludable i més ben preparada per afrontar els reptes del canvi climàtic».
«Actuem avui i planifiquem el futur de Reus amb criteris
de sostenibilitat, equitat territorial i qualitat de vida als barris», va afegir. Per la seva banda, el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, va destacar que «aquesta primera gran plantació és l’inici d’un compromís ferm i sostingut en el temps». «Amb una inversió estable i una planificació tècnica, volem incrementar en un 30% l’arbrat de la ciutat en deu anys, reduir les illes de calor i donar resposta a les demandes de la ciutadania: més ombra, més verd i més benestar», va rematar l’edil. La intervenció té un pressupost de 254.659,19 euros
Mobilitat l Junts per Reus denuncia que el pla anunciat pel Govern, Renfe i Adif amb motiu de les obres als túnels del Garraf «torna a situar els usuaris del Camp de Tarragona, i especialment els de Reus, com els grans perjudicats d'un servei ferroviari que acumula anys de deficiències». Per aquest motiu, han reclamat que es disposin de busos directes
entre Reus i Barcelona mentre durin les obres dels túnels del Garraf que han de començar el 16 de març. La cap de l'oposició de l'Ajuntament de Reus i portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, afirma que les alternatives suposen un recorregut «llarg, incòmode i impropi d'un servei públic essencial al segle XXI. És inacceptable que, després d'anys de mal servei, retards
constants i incidències reiterades, ara es torni a carregar el pes de la mala planificació sobre els usuaris». A més, també exigeixen la gratuïtat del servei ferroviari mentre durin les afectacions, com a compensació pel greuge i l'increment del temps de trajecte que patiran els usuaris, i l'augment dels trens Avant des de l'estació del Camp de Tarragona. Redacció
Política l El grup municipal de la CUP a Reus portaran una moció al ple del mes de març centrada en la reivindicació del treball de cures. Els cupaires pretenen posar sobre la taula que tasques com les de netejar la casa, cuidar els malalts, cuinar o organitzar la jornada són essencials perquè el món continuï funcionant. «Posar la vida al centre implica desfamiliaritzar i
desmercantilitzar les cures, traslladant la seva responsabilitat cap a una estructura pública, universal i de qualitat», afirma la regidora cupaire, Aleida López. Per aquest motiu, proposen mesures per repartir socialment i entre gèneres aquestes tasques, com ara impulsant un servei de canguratge municipal gratuït que aculli infants fora de l'horari escolar amb l'objectiu
Guaita: «Actuem avui i planifiquem el futur de Reus amb criteris de sostenibilitat»
(IVA inclòs) i la porta a terme l’empresa L’Agulla Construcció i Serveis de Paisatge SL,
adjudicatària del contracte. Se suma al seguit d’actuacions que s’han dut a terme o estan previstes i que permetran disposar de més arbres. En els últims mesos, se n’han plantat més de 300 en indrets com el parc de l’Olla, els carrers de l’Escultor Modest Gené, de Pròsper de Bofarull i
de Balmes, l’avinguda de Prat de la Riba, la riera de Miró, el Camí de Tarragona i el passeig de la Boca de la Mina. El pla Reus Respira destinarà un pressupost mínim de 150.000 euros cada exercici a la plantació de nou arbrat, per arribar a sumar 5.000 arbres nous en deu anys.
de facilitar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i habilitar un centre municipal de cures amb serveis, activitats i assessorament per a cuidadors. Alhora, anuncien que novament no participaran dels actes institucionals del 8M en considerar que «deixen enrere molta part de la població, ja sigui per qüestions de classe, origen o dissidència sexual». Redacció
Indústria l L’empresa nord-americana fixa els dies 17 o 18 de març com a data límit per arribar a un acord
Adam Díaz Garriga
Les negociacions entre els treballadors i treballadores d’International Paper de Valls i Montblanc i l’empresa nordamericana continuen «sense avenços» després d’un mes. Els afectats per l’anunci de tancament enviat per la companyia, per carta i sense avís previ, lamentaven la situació, que té com a data fixada els dies 17 o 18 de març per arribar a un acord, un dia abans de la clausura anunciada per la societat (el dia 19). Segons indicava el portaveu sindical de la planta d’International Paper a Valls, Albert Queralt, actualment s’està treballant a contrarellotge «analitzant els informes tècnics» aportats per l’empresa amb els quals «demostren que les fàbriques no són viables».
«La informació aportada està barrejada i demanem que es classifiqui per plantes», explicava el portaveu. En aquesta línia, Queralt també assegurava que la intenció dels treballadors és «demostrar que els informes no són correctes», sinó «gairebé tendenciosos». Després d’anunciar una vaga indefinida fa menys de dues setmanes, els afectats també confirmaven que «tenen intenció de continuar», tot i que lamenten un incident ocorregut el passat divendres amb altres companys. Durant les mobilitzacions, tres treballadors van acudir a la planta de Valls «sense avís»: «No va ajudar, l’empresa va activar els protocols», explicava el portaveu sindical. Des de fa quatre setmanes, la Generalitat ha intervingut amb la presentació de diverses propostes per evitar la pèrdua de més de 200 llocs de treball directes i indirectes. Entre les iniciatives, sobresortia la compra per part d’una tercera
a Tarragona. ACN
Els sindicats confirmen quatre ofertes: Cristian Lay és la més viable
Els treballadors continuaran la vaga indefinida fins que es defineixi la situació
empresa per continuar amb la producció de productes d’empaquetament sostenible. Una opció «viable», segons el Govern, en la qual va sorgir el nom del grup empresarial Cristian Lay. El conjunt té la propietat de l’empresa Mati-
as Gomà Tomàs, que compta amb una planta també dedicada al paper reciclat al municipi de La Riba i seria la «més
avançada».
Els treballadors situaven aquesta possibilitat com «una cortina de fum», mentre el
Ministeri d’Indústria ha confirmat que es reunirà amb els propietaris d’International Paper per «conèixer els detalls» de l’oferta. Els sindicats també afirmaven que «existeixen, en total, quatre propostes» de compra.
Les altres dues opcions valorades per la Generalitat, serien la previsió de reubicació dels treballadors en altres plantes de producció o l’impuls per part del Govern d’un procés de «reindustrialització» per cobrir les conseqüències del possible tancament.
Impuls parlamentari
Aquest dimecres el diputat dels Comuns al Parlament de Catalunya, Lluís Mijoler, va reunir-se amb els sindicats de les dues plantes a Tarragona per parlar de les possibilitats que hi ha sobre la taula. D’acord amb el diputat, des del grup parlamentari «facilitaran que els sindicats puguin comparèixer al Parlament de Catalunya i parlar amb tots els grups».
L’estratègia d’IP afectarà 4.000 treballadors
El director d’International Paper, Andy Silvernail, va confirmar al mitjà Packaging Dive que «lamentablement 4.000 treballadors d’una trentena de fàbriques patiran l’impacte» de l’estratègia de l’empresa, basada en «eliminar excessos» en la seva producció a Europa amb les seves seus «regionals» d’IP. L’objectiu és «reduir costos», fins a 300 milions de dòlars aquest 2026, en una operació «agressiva».
«No només oferirem la visió dels Comuns, volem tenir un consens per afrontar aquesta inversió o per fer-la directament des de l’administració», expressava Mijoler. En aquesta línia, el diputat també assenyalava la «necessitat de reindustrialització» que pateix el Camp de Tarragona, criticant la gestió sobre un territori que, advertia, «ja està prou danyat per la manca d’indústria». «Discutirem quines fórmules podem generar per impedir el tancament, ens preocupa el procés de perdre indústria», va lamentar Mijoler.
International Paper disposa de poc més de dues setmanes per valorar les ofertes existents. Els sindicats critiquen que la possibilitat més probable «és el tancament», per tal de continuar amb la seva estratègia empresarial a Europa després d’annexar-se amb DS Smith. L’objectiu d’International Paper és centralitzar la seva producció a Nordamèrica, segons afirmava en una entrevista el seu director, Andy Silvernail, «eliminant costos a Europa» i tancant l’1% dels llocs de treball en l’àmbit global. És a dir, 495 acomiadaments cada hora.
Municipal l L’objectiu del projecte és reduir el risc de lesions i augmentar el manteniment del paviment
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Cambrils preveu la renovació de la ges pa de dos camps de futbol 11 de la Zona Esportiva Munici pal després d’aprovar inicial ment el projecte de millora. La proposta planteja la subs titució del paviment artificial dels recintes 2 i 3 per un nou sistema de fibres que millori la retenció i l’estabilitat dels esportistes a través de l’amor timent de la gespa. Els treballs es complementaran amb el projecte de renovació de les porteries abatibles dels camps de futbol 7 de tots els camps, inclòs l’1, i de les banquetes del camp 3. En total, s’instal· laran quatre porteries fixes de futbol 11, vuit de futbol 7, dues noves banquetes i quatre se ients més.
La gespa dels dos camps va renovar se l’any 2008, en comparació amb la del camp 1, que va substituir se l’any 2018. D’acord amb els infor mes del projecte, el paviment d’ara fa 18 anys havia perdut
la seva capacitat de conten ció, verticalitat i presentava deficiències en algunes zones, «especialment» les juntes.
Entre les novetats del pro
L’atur es manté estable al febrer al Camp i a l’Ebre i cau un 2,22% interanual
Ocupació l Hi ha 38.898 aturats, 17 més que al gener, i més de 342.000 persones afiliades
Agències
L’atur s’ha mantingut pràc ticament estable al febrer al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre en compa ració amb el gener. Segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacio nal d’Estadística (INE), hi ha 38.898 persones en recerca de feina, 17 més que el mes ante rior, un 0,04% més, però 884 menys que fa un any, fet que representa una caiguda inte ranual del 2,22%. Del total de persones aturades, 23.036 són dones i 3.294 tenen menys
de 25 anys. Pel que fa a l’afi liació, el febrer de 2026 s’ha tancat amb 342.694 afiliats a la Seguretat Social, un 2,23% més que al febrer de 2025 i un 0,87% més que al gener. El sec tor serveis concentra 27.662 persones a l’atur, tot i que 111 hi van trobar feina al gener, mentre que la construcció registra 2.970 desocupats i la indústria 3.274, amb un lleu descens en ambdós casos. Durant el febrer s’han forma litzat 17.214 contractes, 152 menys que al gener ( 0,88%), però 1.438 més que fa un any (+9,1%). D’aquests, 6.977 han
jecte, que es portarà a terme en un termini d’execució d’en tre cinc i vuit mesos, també es pretén millorar la xarxa hídrica dels tres camps. L’ade
quació de l’actual sistema de reg permetrà cobrir tota la superfície a través de la instal· lació d’aspersors emergents de llarg abast. L’objectiu de la
El consistori també preveu la creació d’un BikePark de més de 7.000 m²
mesura també se centra en la reducció del risc de lesions dels esportistes. La inversió total prevista per part del consistori cam brilenc ascendirà a 846.315 eu ros. La renovació dels camps 1 i 2 licitaran el pressupost més alt, amb un màxim de 463.780 euros.
Reforç general
El projecte, a més, inclourà altres millores complemen tàries als tres camps com la renovació de les xarxes atura pilotes i l’adaptació dels su ports metàl·lics existents amb la finalitat d’individualitzar cada tram, i la millora de les portes i les reixes de la barana perimetral del camp 2. El pla suposarà una inversió en instal·lacions esportives de més de 2,6 milions d’euros,
dels quals un 51% compten amb finançament d’altres ad ministracions i programes de suport supramunicipals com són el citat Pla de Xoc en instal· lacions esportives de la xarxa bàsica de la Generalitat de Ca talunya, la Diputació de Tarra gona i dels Fons Next Genera tion Turisme sostenible.
Més inversió i BTT L’Ajuntament també pre veu diverses inversions més dins el pla d’inversions, com la instal·lació de la nova il· luminació a tots els recintes de la zona esportiva nord o la coberta del pavelló 2 (previs ta fa uns mesos) i la piscina. També destaca la construc ció d’un nou BikePark, que tindrà una superfície de més de 7.000 metres quadrats i s’adaptarà a diferents discipli nes per acollir competicions en un total de nou espais. En aquest cas, el projecte preveu una inversió de 282.886 euros i un termini d’execució de deu setmanes des de l’adjudicació dels treballs, després sortir a licitació aquest dimecres. A més, està prevista la cons trucció d’una grada metàl·lica a la pista d’atletisme, la cons trucció d’una carpa polies portiva al Mas Clariana i la instal·lació de plaques solars al pavelló municipal, així di verses millores als vestuaris de les instal·lacions. Amb tot, el consistori cambrilenc pre tén incrementar la inversió en equipaments esportius aquest 2026 fins als 2,6 mili ons d’euros.
La sèrie d’atur registrat des del 2005 a la demarcació evidencia els anys de forta desocupació i la progressiva reducció posterior. ACN
estat indefinits, un 4,24% menys interanual, i 10.237 temporals, un 20,58% més
que el mateix mes del 2025, en una evolució marcada per la moderació mensual. Les
dades apunten a una evolució continguda del mercat labo ral, amb estabilitat mensual i
una millora en termes intera nuals, mantenint alhora una tendència sostinguda.
Inversions l Noemí Llauradó visita actuacions municipals d’habitatge públic i equipaments a la comarca
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha visitat aquest dimecres els municipis de Torroja del Priorat i el Lloar per conèixer de primera mà diversos projectes impulsats pels ajuntaments amb el suport de la institució. Acompanyada de l’alcalde de Torroja del Priorat, Joan Sentís, i de l’alcalde del Lloar, Jaume Montalbo, ha recorregut algunes de les actuacions més destacades i ha pogut conèixer també iniciatives previstes pels dos municipis del Priorat. A la visita també hi han participat el diputat delegat de Concertació i Assistència Municipal, Marc Bigordà; el diputat delegat de Cooperació Municipal, Xavi Puig, i el diputat delegat de Transició Ecològica, Jesús
Álvarez. La trobada ha servit per posar en valor projectes municipals que compten amb el suport de la Diputació
de Tarragona i que tenen com a objectiu millorar els serveis i les oportunitats als municipis petits de la demarcació.
Els treballs per implantar el carril per a vianants i bicicletes ja han començat a Torredembarra. Aj. Torredembarra
A Torroja del Priorat, la presidenta ha visitat la rehabilitació d’un immoble situat al carrer de la Bassa número
El projecte inclou la construcció d’una nova rotonda a l’avinguda Catalunya
la instal·lació d’enllumenat públic i la col·locació de nous paviments. També inclou la construcció d’una nova rotonda a l’avinguda Catalunya per facilitar el canvi de sentit dels vehicles i millorar la seguretat del trànsit en aquest punt. Per aquest motiu, es produiran talls puntuals als accessos i sortides de l’avinguda Catalunya per l’antiga carretera de la Riera mentre durin els treballs.
La Diputació impulsa habitatge a les zones rurals per combatre el despoblament
6, una actuació gairebé enllestida que permetrà disposar d’un nou habitatge per a lloguer al municipi. L’obra s’ha executat amb el suport de la Diputació de Tarragona a través del Pla ImpulsDipta i del Pla d’Acció Municipal. Segons Llauradó, «l’habitatge és una de les principals polítiques públiques que impulsa la Diputació arreu de la demarcació, i especialment a les zones rurals per combatre el despoblament, com és el cas del Priorat». Durant la visita, també ha recorregut el carrer del Forn, recentment arranjat amb el suport del Pla Impuls-
Dipta. Al Lloar, per la seva banda, ha conegut el nou magatzem municipal, construït amb suport econòmic de la Diputació. Al municipi també s’han instal·lat plaques solars en equipaments municipals i carregadors elèctrics en el marc del programa de transició ecològica del Pla ImpulsDipta. A més, l’alcalde de la vila ha explicat el projecte de rehabilitació d’un immoble per convertir-lo en habitatge social, una actuació que vol reforçar l’oferta d’habitatge al municipi i facilitar l’arrelament de nous veïns.
Millores a la carretera T-732 Durant la visita, Llauradó ha anunciat que la institució treballa en el projecte de conservació i rehabilitació del pont sobre el barranc del Trenc, situat al punt quilomètric 12+100 de la carretera T-732, entre el Molar i el Lloar. L’actuació vol garantir la seguretat estructural, la funcionalitat i la durabilitat de la infraestructura. Les obres també permetran eixamplar la secció transversal del pont per facilitar el pas simultani de vehicles en ambdós sentits i millorar-ne la seguretat.
Se celebrarà diumenge de la setmana vinent de 10 a 14 hores.
Mobilitat l El projecte compta amb una inversió de 241.000 euros
L’Ajuntament de Torredembarra ha iniciat les obres d’implantació d’un tram de carril compartit per a bicicletes i vianants que connec-
tarà el passeig Miramar amb l’antiga carretera de la Riera de Gaià (T-214) fins a l’alçada del nucli urbà. Aquest vial té limitada la circulació a 30 km/h. Les obres han estat adjudicades a l’empre-
sa BOSIR per un import de 241.093,23 euros i compten amb una subvenció nominativa de 225.000 euros de la Diputació de Tarragona. El projecte preveu l’aprofitament de la calçada existent,
L’alcalde de Torredembarra i responsable de Via Pública, Vale Pino, ha destacat que «amb l’inici d’aquestes obres fem un pas més en la transformació de l’espai públic per prioritzar una mobilitat més segura, sostenible i accessible per a tothom». Paral·lelament, s’estan finalitzant les obres d’implantació d’enllumenat públic al tram entre la rotonda amb Altafulla i l’Onze de Setembre per millorar la seguretat i la visibilitat.
tornarà a omplir la rambla Pau Casals del Morell el 15 de març
Sostenibilitat l La rambla Pau Casals del Morell acollirà diumenge 15 de març, de 10 a 14 hores, la setena edició del Mercat de Segona Mà, una iniciativa que aposta per la reutilització i el consum responsable. L’espai permetrà vendre i comprar roba, llibres, joguines, objectes de decoració o estris de la llar. A les 11 hores s’oferirà un es-
morzar popular de coca amb xocolata. La regidora de Promoció Econòmica, Mònica Casas, destaca la bona acollida del mercat i el seu impacte en la dinamització comercial i l’economia circular. Les inscripcions per participar-hi es poden fer al Centre Cultural fins a l’11 de març. Els preus són de 6 euros per una taula i 10 per dues. Redacció
Urbanisme l El sector combina habitatge de protecció oficial i millores en mobilitat
L’Ajuntament de Salou continua avançant en el desenvolupament urbanístic del sector 05, situat a la zona dels Emprius, un àmbit considerat estratègic per al creixement ordenat del municipi en els pròxims anys. El planejament aprovat preveu la construcció de 1.376 habitatges, dels quals fins ara ja se n’han edificat 365 i 96 més es troben en fase de construcció. Una de les dades més destacades és el pes de l’habitatge de protecció oficial (HPO) dins del nou parc residencial. En aquesta fase s’han finalitzat 274 HPO dels 276 previstos, fet que representa el 75% dels habitatges ja construïts.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que «aquest desenvolupament no és només una operació urbanística, sinó una aposta per facilitar l’accés a l’habitatge a famílies i joves del municipi». Segons ha remarcat, «que tres de cada quatre nous habitatges siguin de protecció pública demostra el compromís amb les persones, el seu benestar i la cohesió social».
Vandellòs II
s’atura per intervenir en una vàlvula
Nuclear l La central nuclear de Vandellòs II es va aturar dimarts per intervenir en les vàlvules pilot d’una de les vàlvules d’aïllament de vapor principal, segons ha informat l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs. La planta es va desconnectar de la xarxa elèctrica a les 3.22 h després de dur a terme «una seqüència d’aturada» que va començar a les quatre de la tarda. ANAV ha informat del procediment el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Ara, Vandellòs II es troba aturada i «s’estan fent els procediments per dur a terme les condicions operatives necessàries». ACN
El projecte urbanístic suma 365 pisos construïts i 96 més en fase d’obres
Pel que fa a l’habitatge de renda lliure, ja s’han finalitzat 97 pisos i n’hi ha 96 més en construcció. El planejament
permetrà desenvolupar 909 habitatges d’aquest tipus en aquest sector, de manera progressiva i d’acord amb les necessitats del municipi.
A més, el govern municipal també treballa en la futura estació d’autobusos, que s’ubicarà al costat de la nova estació ferroviària i que suposarà un revulsiu per al transport
al municipi. Aquesta infraestructura, juntament amb la reordenació de la mobilitat a l’avinguda 30 d’Octubre, permetrà crear un Complex Intermodal de Transports. Granados ha assegurat que «estem construint un Salou més modern, més ben connectat i preparat per al creixement dels propers anys».
Gari Sanahuja Pozo guanya la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció La Conchi, l’esposa, i la Gisela, filla de Gari Sanahuja Pozo, van recollir, en nom seu, la cistella de productes Caprabo corresponent al sorteig de la primera quinzena de desembre que ha realitzat Diari Més. Gari ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen a la cistella. Ja hi ha en marxa un nou sorteig a diarimes.com.
Vila-seca els ha donat emissores per a la tasca de l’agrupació. Cedida
Protecció Civil de Vila-seca apadrina els nous integrants de l’agrupació
Voluntariat l Membres de Protecció Civil de Vilaseca han participat en l’acte de benvinguda als nous integrants de l’agrupació de Protecció Civil de Vilches. L’acte es va celebrar al Saló de Plens d’aquesta població de la província de Jaén, ciutat d’origen de molts veïns de Vila-seca, i va comptar amb la presència de l’alcalde de Vilches,
Adrián Sánchez, i de la regidora d’Igualtat, Ramona Fernández. Durant la trobada, l’agrupació vila-secana va apadrinar els nous membres de Protecció Civil. L’Ajuntament de Vilches ha agraït el suport de l’Ajuntament de Vila-seca i del coordinador José Nieto, així com la donació d’emissores per a la seva tasca protectiva. Redacció
Balanç l La Junta Local de Seguretat destaca el descens de robatoris, furts i delictes viaris al municipi
Redacció
La Junta Local de Seguretat del Vendrell es va reunir aquest dimarts al matí a la Sala Tobies de l’Ajuntament amb la participació de la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La trobada va comptar amb la presència del delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, Carlos Prieto; el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero; l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez; el regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano; la subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabet Romero; la directora dels Serveis Territorials d’Interior al Penedès, M. Lourdes Sánchez, així com comandaments dels diferents cossos policials. Durant la sessió es va constatar la consolidació de la tendència a la baixa dels fets delictius al municipi. En concret, s’ha passat dels 3.996 fets totals registrats el 2023 als 2.939 del 2025, una reduc-
reunió d’aquest dimarts a
ció del 26,5%. Pel que fa a l’últim any, les infraccions penals també han disminuït en un 5,8%, ja que el 2024 es van registrar 3.119 fets i l’any passat
la xifra es va situar en 2.939. Una de les tipologies que experimenta un descens més destacat és la dels delictes contra el patrimoni. Els furts
Serveis l El projecte, finançat amb 5 MEUR dels fons Next Generation, preveu 120 places per a gent gran i persones amb discapacitat
El Departament de Drets Socials i Inclusió impulsa la futura residència per a gent gran i persones amb discapacitat de Calafell, un equipament que contribuirà a ampliar l’oferta residencial al Baix Penedès i a reforçar l’atenció social a la comarca. El projecte, finançat amb fons europeus Next Generation EU, respon a una realitat demogràfica marcada per l’envelliment de la població i per la necessitat creixent de suports per a persones amb discapacitat, especialment en
l’àmbit residencial. En els darrers anys, l’evolució demogràfica i l’augment de l’esperança de vida han fet necessari reforçar els recursos socials de proximitat i ampliar les alternatives residencials al territori. A través d’aquest finançament europeu, el Departament destina 5 milions d’euros a la futura residència de Calafell, amb l’objectiu de modernitzar els serveis socials, avançar cap a models més sostenibles i garantir equipaments accessibles, eficients energèticament i adaptats a les necessitats actuals de la ciutadania. El projecte també
busca reforçar l’equitat a la comarca i apropar serveis de qualitat a les zones on la demanda social és més elevada. La nova residència contribuirà a completar la xarxa de serveis existents al Baix Penedès, reforçant els recursos disponibles en totes les fases d’atenció, des dels serveis domiciliaris i l’atenció diürna fins al suport residencial de llarga durada. L’equipament preveu la creació de 120 places residencials per a persones grans i persones amb discapacitat, distribuïdes en unitats de convivència reduïdes que recrearan
del Vendrell
i robatoris han passat dels 3.107 casos el 2023 als 2.089 el 2025, fet que representa una reducció del 33%. En el detall anual, els robatoris amb força
Els delictes contra el patrimoni baixen un 33% i l’accidentalitat es redueix un 14,6%
han baixat un 14,8%, passant de 426 a 363; els robatoris amb violència o intimidació s’han reduït un 23,5%, de 132 a 101; i els furts han disminuït un 3,5%, de 509 a 498. Altres dades significatives posades sobre la taula han estat el descens del 14,6% en l’accidentalitat, amb 130 fets el 2024 i 111 el 2025; la reducció del 12% dels atropellaments, de 33 a 29; i la baixada dels delictes contra la seguretat viària en un 13,6%, de 191 a 165. La majoria de tipologies analitzades mostren una evolució favorable durant el darrer exercici.
Més recursos i noves unitats
L’alcalde Kenneth Martínez va assenyalar que «la millora de les dades demostra que l’estratègia del Vendrell de mantenir una estreta col·laboració
entre tots els cossos de seguretat, d’ampliar la plantilla de la policia local i dotar-la de més recursos materials, a més de la creació de noves unitats, està donant bons resultats». El model municipal es fonamenta en la coordinació operativa i en dispositius conjunts específics com els plans Kanpai o Grèvol amb els Mossos d’Esquadra, així com actuacions coordinades amb la Guàrdia Civil —per exemple en l’àmbit del top manta— i amb la Policia Nacional. Actualment, la Policia Local compta amb un centenar d’agents i s’han creat unitats específiques com l’oficina antiocupacions o la unitat canina. Segons l’alcalde, tot i que encara hi ha ocupacions vinculades a la manca d’habitatge, «hem deixat de tenir, excepte alguna de molt puntual, ocupacions delictives i problemàtiques», i s’han eliminat focus de tensió veïnal.
Noves càmeres
Entre les mesures previstes per enguany destaca la implantació d’una xarxa de videovigilància en 45 punts del municipi. El regidor Christian Soriano va afirmar que «anem en la bona direcció però no és suficient» i que aquesta infraestructura «ha de marcar un abans i un després en la seguretat del Vendrell», i va assenyalar que la prevenció, la intervenció i la coordinació són clau per continuar reduint els fets delictius al municipi.
La futura residència ampliarà els recursos socials al Baix Penedès i reforçarà l’atenció a la dependència.
entorns similars als d’una llar. Aquest model aposta per l’atenció centrada en la persona, promovent l’autonomia, la participació comunitària i
el benestar emocional de les persones usuàries. A més de millorar l’atenció social, el projecte també tindrà un impacte positiu en l’entorn eco-
nòmic i laboral, amb la creació de nous llocs de treball vinculats a l’àmbit de l’atenció i amb criteris d’inclusió i igualtat d’oportunitats.
Futbol l El lateral del Nàstic de Tarragona ha parlat al Diari Més sobre la polèmica jugada del duel contra l’Antequera en la qual va ser protagonista, del seu rendiment i també de com va viure un gener convuls on va estar a un pas d’abandonar el club
Arnau Montreal Quesada
Com està després de la derrota contra l’Antequera?
«Com a equip estem dolguts per no assolir els resultats que volem a casa. El Nou Estadi hauria de ser un fortí, però no ho estem aconseguint. El nostre mirall per aquest cap de setmana ha de ser el partit contra l’Atlético Madrileño. Volem tornar a tenir aquell nivell i emportar-nos els tres punts».
Què creu que va canviar d’aquell Nàstic al del passat diumenge?
«Crec que no canvia gaire. Allà vam fer un gran partit i, diumenge, estàvem fent un bon partit fins que ens anullen el gol i ens marquen. Érem contundents, teníem la pilota i creàvem ocasions. Des del meu punt de vista, el gol anullat va ser una mica el detonant del que va acabar sent el partit».
Creu que hauria d’haver pujat al marcador?
«Sí. Segons la meva opinió, anul·lar-lo és una injustícia. L’excompany meu, Barbu, agafa a Juanda i fa que caigui a terra. Juanda en cap moment intervé en la jugada ni tapa la trajectòria de la pilota. Fora de joc no es pot xiular mai, perquè llavors l’àrbitre hauria de xiular el penal anterior. Penso que la jugada va marcar el partit».
L’àrbitre us dona alguna explicació?
«Cap. Només va dir a Ander Zoilo que, si volíem revisar alguna altra jugada a banda del gol, ho demanéssim. Va ser l’única explicació».
A aquest Nàstic li costa reaccionar davant les adversitats?
«No estic d’acord en el fet que ens costi reaccionar. Contra l’Atlético Madrileño vam aconseguir remuntar. El que és una realitat és que quan un equip comença perdent, és molt complicat tirar enda-
La jugada polèmica
«L’àrbitre va dir que, si volíem revisar alguna altra jugada a banda, ho demanéssim»
Mercat d’hivern
«Hi havia acord mutu per sortir al gener, però m’he quedat i he treballat al màxim»
L’evolució de Sergio Santos al Nàstic
Jornada 3 13/09/2025
Primera ratxa de titularitats
Jornada 7 12/10/2025
Error en la derrota contra l’Alcorcón, relegat a la banqueta
vant i fer les coses bé».
Acumula tres titularitats en tres partits. Fa un mes semblava impensable perquè era un candidat a abandonar l’equip.
«Al Nadal vaig arribar a un acord amb el club per abandonar l’equip. El futbol té
Jornada 18 3/01/2026
Jornada 23 8/02/2026
L’apunt
El Nàstic posa fi a la cessió de Fernando Torres
El Nàstic de Tarragona ha posat fi a la cessió de Fernando Torres. El futbolista colombià tornarà al club d’origen, el Boyacá Patriotas i tanca l’efímera etapa grana. El migcampista va arribar a l’estiu després de dues setmanes de prova. Des de llavors, ha jugat 7 partits, quatre de Lliga, un de Copa del Rei i dos de Copa Catalunya.
aquests moments, un dia ets el millor i, al següent, el pitjor. Un dia ets fora i després et quedes. Jo només m’he concentrat en entrenar i treballar com ningú. No he posat mai una mala cara al club».
Ha aprofitat l’oportunitat.
«El futbol és així. Esperava la
Jornada 24 14/02/2026
Reapareix i juga minuts, però és candidat a sortir de l’equip
No surt del Nàstic. Lesió de Camus i Santos torna a jugar
Titularitat indiscutible
meva oportunitat i treballava per aconseguir-la. Quan em va arribar, vaig sortir al camp amb tot per demostrar la meva vàlua extreure la meva millor versió».
Aquesta temporada, la defensa està en el punt de mira.
«És normal. El defensa sempre és qui s’emporta les culpes i les esbroncades quan es reben els gols. És part de la nostra feina treballar amb aquesta pressió afegida». És un nou Sergio Santos respecte al del gener?
«Soc el de sempre; el meu potencial sempre ha estat allà. L’únic que cal és tenir la confiança necessària per poder-lo extreure. Ara mateix em sento content i amb confiança a nivell esportiu. Espero que això es mantingui durant molt de temps». Dissabte espera l’Eldense, el millor local del grup. «L’hem d’afrontar com un partit més. Potser és un dels camps més difícils de la categoria, però estem treballant de valent per marxar dissabte amb una victòria».
El Nàstic només necessita encadenar alegries per poder aixecar el cap i guanyar confiança?
«Sí, necessitem victòries per agafar més confiança. Amb els triomfs tothom somriu i treballa millor. Guanyar dissabte és clau, pugem la barra de l’ànim al màxim i l’hem de convertir en un punt d’inflexió per poder enganxar-nos a la part alta de la taula i lluitar per l’objectiu del play-off». Ha estat en equips que han lluitat per la permanència i equips amb pressió com el Real Murcia i el planter del Real Madrid. Ajuda en aquests moments?
«Sí. Tota la pressió que vingui de fora és motivació extra. Estem mentalitzats per fer bé la nostra feina, que és jugar a futbol i guanyar».
Bàsquet l Els tarragonins volen assolir la millor posició de cara a un play-o que ja tenen a la butxaca i els vallencs volen posar la cirereta al curs classificant-se
Arnau Montreal Quesada
«Fins a finals de febrer els que importa és l’evolució del joc. Els equips han de créixer per assolir la seva identitat, després, al març, comença la fase decisiva en la qual el bàsquet posarà els equips on correspon a la classificació». Aquestes van ser les paraules del tècnic del CBT Toni Larramona fa uns mesos en l’inici de la segona volta. Ara, el març ja ha arribat i tant el CB Tarragona com el CB Valls afronten un mes clau per definir les seves ambicions. Quatre jornades d’alta intensitat que culminaran en un derbi fulgurant el dissabte 28.
Els tarragonins, amb 17 victòries i 3 derrotes, ja tenen el seu bitllet en el play-off virtualment garantit, i afronten les quatre jornades per assolir la millor posició. Ara mateix, els blaus són segons i tenen en el punt de mira el Mollerussa, primer classificat amb una victòria mes. Dissabte, els de Larramona tornen al Serrallo per jugar contra el Ciutat d’Inca i, posteriorment, visitaran el Calvià, dos equips de la part baixa que no permeten ensopegades.
Els duels definitius arriben cap al final. El 21 de març els tarragonins reben el Mollerussa en un duel directe pel lideratge. En terres lleidatanes,
els tarragonins van sortir victoriosos amb 9 punts de marge que poden decidir l’avera-
Bàrbara Pintado i Francesc Mosquera, or i plata al Campionat d’Espanya Màster
Atletisme l El Club Atletisme Tarragona va brillar amb els seus atletes en el Campionat d'Espanya Màster de Llançaments Llargs que va tenir lloc el darrer cap de setmana a Durango. Els tarragonins van participar amb dos atletes i tots dos van sortir guardonats. Bàrbara Pintado va assolir la medalla d'or en el llançament de
disc F40. Pintado va assolir una marca de 33,42 metres. D'altra banda, Francesc Mosquera va assolir la medalla de plata en el llançament de javelina M65, on va aconseguir una millor marca de 33,39 metres. Aquestes medalles se sumen a les aconseguides al febrer en el Campionat de Catalunya, mostrant el nivell de l'equip màster lila. Redacció
ge. Finalment, el mes acaba amb el derbi al pavelló Joana Ballart, un encontre que sem-
pre es juga com la més important de les finals. D’altra banda, el Valls de
El camí cap al derbi
Jornada 21 (8/03/2026)
CBT- Ciutat d’Inca Bàsquet
Castelldefels-CB VALLS
Jornada 22 (15/03/2026)
Calvià-CBT
CB VALLS - CB L’Hospitalet
Jornada 23 (22/03/2026)
CBT-Mollerussa Sa Real Ibiza-CB VALLS
Jornada 24 (29/03/2026)
CB VALLS - CBT
Miki Larraz afronta el març amb illusió i poca pressió. Els vallencs ja tenen al sarró la permanència, l’objectiu del curs, ara, volen posar la cirereta en el pastís assolint el play-off. En bona part, el Valls s’ha guanyat aquesta nova fita gràcies a la ratxa signada aquest 2026, any en què només han encaixat una derrota.
Ara mateix, els de Larraz són sisens amb 11 victòries i només estan a un triomf de distància amb l’Igualada, quart classificat i darrera plaça de play-off. En aquesta lluita, però, també està el Castelldefels, el rival que els espera aquest cap de setmana. Una victòria diumenge faria el somni més real, però una derrota encara no descartaria
res. El calendari, com la meta, és exigent. Els vallencs han de visitar la pista del tercer classificat i, a final de mes, tenen el premi del derbi La dificultat afegida està al planter. Els de Miki Larraz han jugat gairebé tota la temporada sense interior i amb la lesió de David Acosta, tornen a haver de fer malabars. Sense pressió i amb il·lusió, tant tarragonins com vallencs es preparen per completar un mes que definirà la temporada per ambdós equips.
El mes de quatre jornades importants culminarà amb un derbi intens
El CT Tarragona, subcampió català
l L'equip
es
Vicario. Redacció/Cedida
Món l Albares nega que l’Estat hagi acceptat col·laborar en l’operació militar dels EUA i Israel a l’Iran
El govern espanyol va desmentir aquest dimecres al vespre «taxativament» que hagi canviat la seva posició sobre el conflicte amb l’Iran després que la Casa Blanca afirmés que Espanya s’havia avingut a col·laborar en l’operació militar dels Estats Units i Israel a l’Orient Mitjà. La portaveu del govern nordamericà, Karoline Leavitt, va assegurar que l’executiu de Pedro Sánchez havia modificat la seva postura després de les amenaces comercials llançades dimarts per Donald Trump. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ho va rebutjar de manera rotunda en declaracions a la Cadena SER i va afirmar que la posició d’Espanya «no ha variat ni una coma». «La nos-
tra postura segueix absolutament invariable i desmenteixo taxativament qualsevol canvi», va assegurar el cap
de la diplomàcia espanyola, insistint que l’executiu manté el mateix criteri davant l’escalada del conflicte i que no hi
Conflicte l Els evacuats arribaran previsiblement avui a Espanya
Agències
Un total de 22 ciutadans espanyols residents a l’Iran van sortir del país per carretera la tarda d’aquest dimecres i van travessar la frontera cap a l’Azerbaidjan, segons va confirmar el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Al-
bares. El grup es troba ja en territori azerbaidjanès i continuarà el viatge cap a Madrid a través de Bakú i Istanbul. Segons va indicar el ministre, la previsió és que arribin a Espanya aquest dijous. Albares també va assegurar que l’ambaixada espanyola a Teheran continua operativa, tot
i que amb personal reduït al mínim essencial i amb l’ambaixador al capdavant. La sortida d’aquests ciutadans s’emmarca en el context de l’escalada de tensió a la regió després dels bombardejos que afecten l’Iran des del cap de setmana. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha
Solidaritat l Mercadona ha donat durant el 2025 un total de 20.000 tones d’aliments i productes de primera necessitat en el marc de la seva estratègia de prevenció del malbaratament alimentari. La iniciativa es basa en la donació diària d’excedents aptes per al consum procedents dels més de 1.670 supermercats i blocs logístics que la companyia té a Espa-
nya i Portugal, i ha beneficiat més de 850 entitats socials amb què col·labora habitualment. A Catalunya, on Mercadona treballa amb 138 entitats socials, s’han lliurat 2.280 tones d’aliments, l’equivalent a més de 38.000 carretons de la compra. A més, la companyia també ha donat 550 neveres i congeladors a 130 entitats socials per reforçar la seva capacitat d’emmagat-
zematge. Segons ha destacat Laura Cruz, coordinadora de Prevenció i Gestió Alimentària de Mercadona, aquestes accions formen part del Pla d’Acció Social de l’empresa i exemplifiquen com una gestió responsable dels recursos pot generar un impacte positiu en l’empresa, la societat i el medi ambient, alhora que contribueix a reduir el malbaratament alimentari. DM
ha hagut cap gir en la política exterior espanyola. La polèmica es produïa l’endemà que Trump anunciés la
activat altres dispositius per facilitar la repatriació de ciutadans espanyols a la zona. Aquest dimecres al matí va sortir de la base aèria de Torrejón de Ardoz un avió Airbus A330 de l’Exèrcit de l’Aire amb destinació a Oman, amb l’objectiu de donar suport a possibles evacuacions a la regió del Golf Pèrsic. L’aeronau, amb capacitat per a prop de 330 persones, forma part de l’ala 45 i està destinada habitualment al transport d’autoritats i material logístic. El govern espanyol també ha reforçat el personal diplomàtic.
Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Feliz 17 cumpleaños, Darío! Eres nuestro mayor orgullo y el mejor regalo que la vida nos ha dado. Sigue brillando con esa luz propia que tienes. Te queremos infinito: tus padres y tu hermana.
repetir els errors del passat només generaria més inestabilitat, amb un possible augment del preu del petroli i del gas i noves tensions econòmiques. Alhora, el govern espanyol va assegurar que estudia escenaris i possibles mesures per protegir llars, treballadors i empreses davant l’impacte del conflicte.
La Unió Europea defensa que un atac comercial a Espanya afectaria tot el bloc
seva intenció de tallar «tot el comerç amb Espanya» per la negativa del govern espanyol a donar suport a l’ofensiva contra l’Iran i a permetre l’ús de bases militars com les de Rota o Morón. Durant el mateix dimecres al matí, el president del govern, Pedro Sánchez, havia reiterat en una declaració institucional des de la Moncloa que la posició de l’executiu es resumeix en «quatre paraules: no a la guerra». Sánchez va defensar que Espanya no serà «còmplice» d’una ofensiva que considera contrària als seus valors i interessos i va advertir que
Trobada amb l’ambaixador dels Estats Units
En paral·lel a la controvèrsia diplomàtica, la ministra de Defensa, Margarita Robles, es va reunir aquest dimecres amb l’ambaixador dels Estats Units a Espanya, Benjamin Leon. Durant la trobada, Robles va reiterar el «compromís» d’Espanya amb la pau i amb el dret internacional, i va destacar la «fiabilitat» de l’Estat com a soci de l’OTAN. La ministra també va recordar la participació en missions internacionals sota bandera de l’OTAN, l’ONU i la Unió Europea, i va subratllar que la política exterior espanyola continua orientada a defensar la pau, l’ordenament jurídic internacional i els drets humans davant l’actual escalada de tensions a l’Orient Mitjà.
k Tribuna k
Sí, sí, heu llegit perfectament. El projecte de pressupostos que ha presentat el Govern de la Generalitat incorpora una inversió territorial superior als 330 milions d’euros per a les comarques del Camp de Tarragona.
Això és molt, és poc? Una dada real ho reflecteix a la perfecció: aquests pressupostos suposen un increment de quasi el 200% en relació als darrers comptes aprovats el 2023. O sigui, un increment realment sense precedent de partides territorials reals i concretes per les nostres comarques. Són uns pressupostos de rècord, així de clar.
Temps hi haurà per anar desgranat aquests propers dies aquest volum ingent de noves inversions però crec que és important remarcar que la gran majoria de recursos es destinen a polítiques de salut, d’educació, habitatge i infraestructures ferroviàries, o sigui el que més demana la nostra ciutadania.
Parlem, per exemple, dels més de 100 milions que rebrà el TramCamp, el tramvia que ens permetrà millorar sensiblement la nostra mobilitat quotidiana. Parlem de quasi 60 milions d’euros per a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, d’11 milions per a la residència de la gent gran Segle XX de Reus, de la construcció o millora de noves escoles i instituts al Camp de Tarragona, etcètera.
Clar, darrera de les grans xifres de vegades hi ha el perill de què es perdi la dimensió humana a peu carrer, en la vida diària de la gent. Per tant, permeteu-me que sigui claríssima: aquests pressupostos no estan pensats en termes partidistes o de benefici polític del Govern, ni per comoditat ni per tacticisme.
Sabem perfectament que darrera de les xifres hi ha vides concretes. Sabem que hi ha famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes, que hi ha joves que tenen les mateixes dificultats per accedir a un habitatge, que hi ha una demanda de més recursos per a la sanitat o l’educació públiques, per posar només uns exemples. Doncs bé, aquests pressupostos estan pensats per millorar la seva situació i les seves vides. Ni més, ni menys.
Mireu, durant bona part de la dècada passada els pressupostos de la Generalitat al Camp de Tarragona es van reduir a menys de 50 milions d’euros l’any... i ara estem parlant de més de 330 milions d’euros. Com diria aquell: no fa falta dir res més. Tenint en compte el que acabo d’assenyalar seria una irresponsabilitat tombar-los. Una irresponsabilitat insensata que Catalunya no es pot permetre. Ningú que digui que estima Catalunya pot votar en contra dels interessos objectius dels catalans i les catalanes. El país, i sobretot la gent que hi viu, necessita aquests pressupostos com l’aire que respirem.
Tan sols poso damunt la taula una dada: aquests comptes representen un augment dels pressupostos de la Generalitat de més de 9.000 milions d’euros (9.000 milions d’euros!). En resum, algú des del més elemental sentit comú pot pensar en votar en contra d’aquests comptes? No, són els pressupostos més ambiciosos de la nostra història i no ens podem permetre la frivolitat de deixar-los passar.
A la nostra societat hi ha molt de talent. Som un territori de progrés, amb molt de futur i hem de continuar fent tot el que està al nostre abast per seguir desenvolupant el potencial, el capital humà i les capacitats que tenim. Les nostres comarques, certament, amb aquests comptes han sortit de l’oblit institucional i han tornat per quedar-se al mapa de les inversions, tal com ens mereixem.
Ara, efectivament, és l’hora del Camp de Tarragona.
Ivana Martínez Diputada del PSC per Tarragona
es dades exposades ahir al Tecnoparc de Reus confirmen que el sector de la tecnologia i la innovació és un motor econòmic plenament actiu. Més de 4.500 professionals, setanta empreses, centenars de projectes de recerca i milers d’estudiants conviuen en un ecosistema que ha sabut créixer de manera sostinguda. El model del Tecnoparc demostra que els hubs tecnològics funcionen quan hi ha una combinació d’universitat, recerca, empresa i administració alineades. No és casualitat que Reus hagi estat reconeguda com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Aquest èxit hauria de servir de referència per a altres ciutats.
En aquest sentit, la proposta d’impulsar un centre tecnològic a l’antiga Tabacalera de Tarragona és una oportunitat assumible per la ciutat. La combinació d’equipaments culturals, formatius i tecnològics pot convertir aquest espai en un pol d’atracció de talent i inversió, connectat amb la recerca i amb capacitat de generar milers de llocs de treball qualificats a mitjà i llarg termini. El futur del creixement econòmic passa, inevitablement, per aquests ecosistemes d’innovació. El repte ara és creure-s’ho, cooperar a escala territorial i entendre que la competitivitat del país es construeix sumant hubs, no concentrant-ho tot en un únic centre.
k Tribuna k
Va ser el 17 de febrer de 1986, sent alcalde Josep Maria Recasens/PSC (1979-1989) i el seu primer director Francesc Valls Calzada, quan es va iniciar les emissions radiofòniques a la Part Alta de Tarragona i com a emissora municipal Ràdio Fòrum, amb una vocació de servei i per donar cobertura del dia a dia de la ciutat. L’any 1990 es va convertir en Tarragona Ràdio i l’any 2002, la seu de la ràdio es va traslladar a l’avinguda Roma on es van inaugurar els actuals estudis radiofònics, sent Joan Miquel Nadal l’alcalde (1989-2007).
També es cert que des de l’any 1933 la ciutat forma part del mon de la radiodifusió, que és la emissió i transmissió de senyals d’àudio i vídeo a través d’ones hertzianes des de transmissors a receptors (ràdios, televisors) per a consum del públic general. Inclou serveis analògics i digitals, amb cobertura lineal (horaris programats) i es divideix en models públics, privats/comercials o internacionals. La radiodifusió cobreix gran part dels medis de comunicació de masses i s’oposa a la emissió per a audiències reduïdes o difusió selectiva. Quan va aparèixer la televisió, a la meitat del segle XX, anys 50-60, semblava que la ràdio estava condemnada a la seva mort. La realitat ens demostra que la ràdio està molt viva. Les notícies arriben al moment de produir-se en la ràdio, ja que si no es tracta d’un directe, les imatges televisives s’han de triar i editar. Aquesta és la gran avantatge del periodisme radiofònic respecte al televisiu.
El proppassat divendres 20 de febrer es va celebrar al Teatre Tarragona els quaranta any de l’emissora municipal Tarragona Ràdio. No vaig poder assistir,
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la fundació Trencadís La realitat ens demostra que la ràdio està molt viva. Les notícies arriben al moment de produir-se a la ràdio, ja que si no es tracta d’un directe, les imatges televisives s’han de triar i editar
però ser que va ser una magnífica festa, que va gaudir de moltes sorpreses. Des d’aquí felicito a tot l’equip redactor, tècnic i administratiu, també per descomptat, al consell d’administració de l’empresa municipal, liderada per la consellera Sandra Ramos. També vull deixar constància de la meva col·laboració, des de l’any 2015 com a ciutadà, en dos programes: 1 La tertúlia política que dirigia Ricard Lahoz i 2. La tertúlia nastiquera dirigida per Jordi Blanch. Vaig estar quatre/cinc anys. Després vaig proposar com a pro-
ductor el programa ‘La Tarragona modernista’, que he estat realitzant mensualment gairebé durant deu anys, amb invitats de tota mena i sempre amb l’actualitat de totes les activitats culturals vers el patrimoni arquitectònic modernista de Tarragona i tot el nostre territori, amb la col·laboració dels periodistes Núria Cartanyà, Miquel González i Josep Suñé, Ha estat un plaer conviure a l’estudi radiofònic de l’avinguda Roma.
Sols em queda que desitjar llarga vida a Tarragona Ràdio, que porta les notícies a cau d’orella de tothom, amb la seva professionalitat estant al servei de tota la ciutadania, amb la independència del mitjà i el compromís informatiu de primer orde, amb totes les notícies que generen totes les persones i les entitats tarraconenses, que estem configurant l’anomenada àrea metropolitana del Camp de Tarragona.
Ja fa temps que Europa és un circ. A la pista central, els focus il·luminen el gran número: descarbonització, transició verda, autonomia estratègica. Els aplaudiments ressonen. Els discursos solemnes es succeeixen. Els líders somriuen.
Però al pati del darrere, on ningú mira, s’hi amaguen les vergonyes. Els acords bruts amb l’energia. El dumping consentit. Les decisions que sentencien territoris sencers mentre els responsables miren cap a una altra banda.
Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Girona: som al pati del darrere. I ens han dit que ens hi estiguem quiets, que l’espectacle continua. Però si mirem bé, el pati del darrere és un lloc on també es pot cridar.
La guerra que ve (i que ja és aquí) demostra que el circ continua: l’Orient Mitjà crema.
Amb Trump com a president, el món que crema és més evident. L’atac coordinat contra l’Iran és l’última espurna, però nosaltres continuem jugant amb llumins al costat del polvorí com si la metxa no existís.
I a mi, amb el màxim respecte pels dos mandataris i els pobles que representen, em veig obligat a dir-los: Senyors President: sortiu ara, mentre encara guanyeu.
Per què ho dic? Senzillament, perquè l’atac ha estat contundent. Khamenei ha caigut. Els míssils balístics, escapçats. Els programes nuclears, tocats. Missió complerta? Sobre el paper, potser sí.
Però el rellotge avança. I cada minut que passa, el preu del petroli puja. L’Estret d’Ormuz per on passa el vint per cent del cru i del gas mundial, està tensionat. Els containers, aturats. Dubai, Doha, Abu Dhabi, amb aeroports foscos. Milers de passatgers, encallats. Les primes d’assegurança, disparades.
I els proxies d’Iran com Hezbollah, els Houthis, les milícies iraquianes, no s’aturen. Al contrari: cada hora que passa, guanyen espai. Això no és “control”. Això és paràlisi que s’arrossega.
Quin és l’escenari més probables, si això no s’atura ràpid? Sense necessitar cap doctorat en geopolítica i estratègia internacional?
L’economia europea caminaria com un ànec, i no dels que volen, sinó dels que esperen l’escopeta. La inflació es dispararia.
Els soldats americans, més exposats. La guerra s’eixamplaria. En fi, el caos tindria el sopar a taula sense
ni haver mogut un dit.
I el règim iranià? Ferit, però no enfonsat. S’endureix. Milions ploren Khamenei i el dol és una pira on la ràbia es transforma en una arma. Sense hereu a l’horitzó. Sense negociació. Sense sortida. Només venjança. I la venjança, quan és l’única cosa que queda, no té presses: té paciència.
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
Canvi de règim? Il·lusió. La vam comprar a Potomac. Buit de poder? És guerra civil. El Líban, al límit. L’Iraq xiïta, furiós. El Iemen, un malson sense fi. Insistir en el canvi de règim amb comandament a distància, a hores d’ara, no és ni tàctica: és repetir errors. Els de l’Iraq. Els de l’Afganistan. Els de sempre.
I nosaltres, a Europa? No ens ho podem permetre.
Perquè Europa no és a l’Orient Mitjà. No hi ha soldats europeus lluitant a Teheran. Però Europa és a la caixa registradora com em recorda un bon amic meu biòleg.
Quan l’Orient Mitjà crema, l’energia puja. Quan l’energia puja, la inflació repunta. Quan la inflació repunta, l’economia es frena. I això ho paguen famílies i indústria.
Ho paguem, amb noms i cognoms, als barris obrers, als polígons, a les comarques industrials.
L’Estret d’Ormuz és la clau. Si es talla (o només s’assetja) el mercat mundial entra en pànic. I Europa, que ha basat la seva “descarbonització” en importar gas i petroli, depèn d’aquesta clau més del que vol admetre.
L’Europa descarbonitzada té una factura fòssil enorme? Exacte.
Podem omplir plató de discursos verds, però si Ormuz tremola, nosaltres tremolem. Perquè el preu de l’energia és global.
I no es tracta només de combustible. És transport. Assegurances. Fertilitzants. Plàstics. Química. Tota la cadena. Tot el que toca l’energia es contagia.
«Qui no vegi que no podem dependre del petroli està cec», paraules del meu amic.
França parla d’augmentar l’arsenal nuclear i europeïtzar la dissuasió. L’ordre europeu es reescriu amb la seguretat al centre. Però mentrestant, el veritable problema continua sense resposta: no tenim sobirania estratègica en el que importa.
La pregunta és: reaccionarem amb pedaços… o accelerarem els programes de sobirania energètica i matèries primeres de forma real?
I la Xina, mentrestant, juga la seva partida. Compra energia. Té palanca diplomàtica. Vol estabilitat comercial. I mentre nosaltres ens barallem amb els nostres pedaços, ells augmenten la seva independència en energia, matèries primeres, comunicació i defensa. I Ucraïna? I el jardí europeu? Trump deia que acabaria la guerra en dies. I no ha pogut assolir. Ara, amb l’escalada a l’Orient Mitjà, Ucraïna encaixa dos cops: petroli més car que es tradueix en més ingressos per a Rússia; i amb el tema dels arsenals de l’OTAN dividits això es transforma en més pressió perquè Europa sostingui el front sola. La guerra al Pròxim Orient no és una altra guerra.
EUA i d’Israel: retireu-vos. Guanyeu renunciant a humiliar per ser humiliats amb un cert desgast econòmic i patint unes pèrdues humanes rellevants i injustes. Acabeu-ho i fora.
Aquest hauria de ser el missatge dels mortals com nosaltres i de les cancelleries europees també: des de Catalunya a la Xina, passant per Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda.
Una guerra només té sentit si té una estratègia de sortida. Si no el circ seguiria, amb el pati traser que s’ompliria de runa, i nosaltres seguiríem pagant les festes i els desgavells dels altres.
La sobirania no és un escut per a tot. Hi ha règims que la perden, no perquè els la treguin, sinó perquè la buiden amb cada crim, cada repressió, cada crit d’odi
Al moment, tinc clar que som insignificant gairebé residuals. Som més inútils que un cendrer a una moto, però el missatge per construir l’estratègia és cristal·lí: declarar la victòria amb els míssils i el programa nuclear, tocats. Desescalar, aturant la caça de règim, i només respondre si rearma. Obrir canals de diàleg. Parlar amb qui quedi. Exigir l’urani fora, les centrífugues destruïdes i els proxies aturats.
És la mateixa guerra, contra la inestabilitat, contra la dependència, contra la il·lusió que podem viure d’esquena al món.
També vull recordar als molts influencers i tertulians de casa nostra que parlen del dret internacional que estan molt confosos: Dret internacional, SÍ. Però la Sobirania NO és un salvaconducte per finançar Hamàs, Hezbollah, els Houthis, penjar gais, matar dones i innocents i cridar ‘mort a Israel’ durant dècades.
Els mullahs són una amenaça existencial, i Iran mereix tornar a ser lliure d’elegir, sense pors, allò que esperaven fa molts anys (com el Líban prometia poder assolir fa més o menys 40 anys).
Perquè no es pot defensar el dret internacional i, alhora, ignorar que hi ha règims que l’han buidat des de dins.
La sobirania no és un escut per a tot. Hi ha règims que la perden, no perquè els la treguin, sinó perquè la buiden amb cada crim, cada repressió, cada crit d’odi. Defensar el dret internacional no pot significar defensar la impunitat dels qui l’usen per matar, penjar, oprimir.
I ara l’estratègia de sortida. Per això senyors presidents dels
k Dels lectors
Denuncia vecinal
A canvi, alleugerir sancions i permetre eleccions monitoritzades i recordar a qui des de Potomac somia amb corones: que tots els iranians voten; i que si aquest senyor vol que presentar-s’hi, a les eleccions, endavant i a veure què passa.
Si refusen: sancions més dures, però sense botes sobre el terreny. Sense guerra infinita: no és una rendició.
És guanyar de forma desagradable, però és guanyar.
I mentrestant, Europa té una tria. Pot seguir fent veure que el circ és l’espectacle, que la descarbonització és un discurs, que la guerra és lluny, que el pati traser no existeix. O pot començar a mirar. Mirar l’Estret d’Ormuz. Mirar la factura energètica. Mirar els territoris invisibles com Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Girona, i tots els altres que esperen que el futur arribi també per ells.
Perquè la lliçó és aquesta: seguretat, energia i economia són el mateix tema. No es poden separar. I qui ho intenta, acaba pagant.
Pull back. Win ugly. End it, aquesta és la meva conclusió. I després, construir. Però per construir, primer cal deixar de fer veure que el circ és la realitat i que la realitat és al pati del darrere. I des d’allà també es pot cridar.
¿Existen en Tarragona calles de primera y de desecho? Lo pregunto tras hablar personalmente con operarios de la brigada de limpieza con agua a presión. Al consultarles por qué nunca pasan por mi calle, General Contreras, su respuesta fue demoledora: en las hojas de rutas y calles asignadas que reciben cada día para limpiar, la mía nunca aparece incluida. Mientras otras zonas de la ciudad reciben una atención mucho mayor, los vecinos de mi calle convivimos con una suciedad crónica porque el consistorio ha decidido, sobre el papel, ignorarnos. Es un insulto que, pagando los mismos impuestos, se nos condene a la invisibilidad. Esta desidia se extiende a la movilidad. Nuevamente, de los cuatro tramos de las escaleras mecánicas del Palau de Congressos, vuelven a fallar la mitad; hoy solo funcionan dos. Lo excepcional en esta instalación es que todos los tramos operen a la vez. Para quienes sufrimos problemas de movilidad, esta avería recurrente es una barrera arquitectónica intolerable que nos impide acceder con dignidad a la Rambla Nova.
Basta de excusas. Los vecinos de la zona exigimos que se incluya de inmediato a la calle General Contreras en el mapa de limpieza y que se reparen definitivamente las escaleras.
Eduardo Soro de la Cruz Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Salut l La iniciativa solidària ja ha recaptat més de 450.000 euros
Redacció
La Universitat Rovira i Virgili ha organitzat una sessió informativa per explicar els avenços científics en la recerca de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i fer balanç del destí dels fons recaptats per la iniciativa solidària Swim
for ELA. La xerrada ha estat protagonitzada per la doctora María Ángel Lanuza, cap del grup d’investigació en ELA de la URV, que ha exposat l’estat actual dels estudis a escala internacional i els principals reptes de la comunitat científica per comprendre i tractar aquesta malaltia neurodege-
nerativa. Lanuza ha destacat que preservar la sinapsi neuromuscular —la unió entre neurona i múscul essencial per al moviment— és un dels objectius clau per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. L’equip investigador ha presentat resultats esperançadors de
teràpies experimentals en models animals, que inclouen estimulacions específiques, possibles fàrmacs dirigits a revitalitzar la sinapsi i programes d’exercici físic adaptats. Aquests avenços obren noves línies d’estudi en la recerca biomèdica de l’ELA. L’acte també ha comptat amb la intervenció de Jordi Cervera, representant de Swim for ELA, que ha destacat el compromís de l’associació amb la transparència en la gestió dels fons solidaris. En els últims quatre anys, la iniciativa ha recaptat més de 450.000 €.
Necrològiques
Tarragona
Marcos Fondevila López. Ha mort als 55 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
Rafael Marin Pérez. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 17.15 h a la Parròquia St. Josep Obrer de Torreforta.
Reus
Maria Alba Alba. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 9.00 h a la Parròquia de St. Bernat Calvó.
Pepita Pradas Gómez. Ha mort als 90 anys.
Alexis Dardo Occhione. Ha mort als 82 anys.
jornada aborda els reptes científics
Valls
Maria del Carmen Tomas Yvern. Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h a la parròquia de Sant Joan.
Alió
Maria Fonts Vila. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16.00 h a la Parròquia de St. Bartomeu.
Torredembarra
Antonio Batet Gibert. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h al Tanatori.
Obituari l El periodista i analista polític Fernando Ónega va morir dimarts als 78 anys. Va ser una de les veus destacades del periodisme espanyol i va tenir un paper rellevant durant la Transició. El 1977 va ser portaveu i director de premsa del govern d’Adolfo Suárez, per a qui va escriure discursos com el famós Puedo prometer y prometo Agències
Avui felicita als que es diuen: Àfrica, Olívia i Focas
21/03 al 19/04 ÀRIES
Les teves dots de flirteig es manifestaran avui. Tot el que facis o diguis serà ben rebut pels altres. Avançaràs molt en l’àmbit social.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Tant a casa com en el pla social et mostraràs molt actiu tots els plans metes que et proposis arribaran a bon port. Aprofita les circumstàncies.
SAGITARI
22/11 al 21/12
T’arribaran notícies interessants que et faran veure la vida els teus assumptes d’una manera molt diferent. Algú espera el teu afecte passió.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05
Si algú posa obstacles als teus desitjos, no desesperis. Les coses se solucionaran per si soles. Algú proper t’està ajudant en silenci.
VERGE
23/08 al 22/09
No et tanquis a casa i trenca com més aviat millor amb la rutina. Si surts i busques novetats trobaràs la clau que t’obrirà un món nou feliç.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El somriure d’una persona et captivarà tant que et farà oblidar els problemes fins tot les responsabilitats. Atractiu personal al màxim.
21/05 al 20/06 BESSONS
Si realment sents la necessitat de retrobar-te amb coses o persones del passat, no et reprimeixis. Tindràs resposta fàcil als teus desitjos.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva sensibilitat estarà a flor de pell només els més propers podran entendre la teva situació. En l’amor no hi haurà problemes si trenques amb la rutina.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs atret pel coneixement de noves persones per experimentar sensacions noves. Tot anirà bé mentre mantinguis fermesa.
21/06 al 22/07 CRANC
Rebràs notícies que t’alegraran. En l’àmbit social privat viuràs moments molt agradables plens de passió. Intenta ser més puntual.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Apareixeran enveges per part d’una persona molt falsa que intentarà intervenir en els teus assumptes. Tanca portes no passarà res.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Serà una jornada en què et sentiràs acompanyat tant físicament com emocionalment. Avui veuràs que la felicitat la pots trobar molt fàcilment.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
10.30 Generació Dona
11:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:30 Com la nit el dia
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre.
HORITZONTALS: 1. Agradar el gust d’algú. Dues dins de la fanfa ra. 2. Especialista en medi ambient. Superfície àmplia. 3. Només n’hi ha una. Finestra d’una teulada. 4. Punt de l’horitzó mirant el sol. Donar tranquil·litat als altres. Una de res. 5. Farà nius. Tranquil· litat enmig de la tempesta de sorra. 6. Dona calba. Prenia una cadira. 7. Vertical amb punt. Espai de classe. Partidari del ca tarisme. 8. Divinitat egípcia. Catalunya, per exemple. Lletra que torna. 9. Creï. Fan mel. 10. Reconeix un crèdit. Nombre sense cor. 11. Soroll de tempesta. Dret i plantat. Cop sense el mig. Vocal del peu. 12. Bellugues amb força. Necessàries per caminar i córrer. VERTICALS: 1. Lloc on et porten quan ja no hi ets. Mig tall. 2. Fet poc usual que es presenta sobtadament. Seient d’un estadi, al revés. 3. Ranura per posar hi una xaveta. És d’un eco sense final. 4. Saturat. Ajuntar. Final de la nit. 5. Article girat. No parlis! Volia tornar a casa. 6. Planta aquàtica girada. Pintades amb laca. 7. Urani. Exalta les seves qualitats. Gènere d’aus. 8. Dolor al cos. S’enlaira encès. Carboni. 9. No arriba a la mida. Esmalt per als mobles. 10. Os del cap. Policia militar. 11. Realitzen treballs. Nascut al Siam. Una de res. 12. Donar confiança econòmica. Línies for mades per dos plans.
Màxima Mínima
Precipitacions
TARRAGONA:
Dronda Ayza, Dra. Mª. Angels
Vidal Barraquer, 7 Telèfon 977 221 862
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Buenafuente Sans, Juan Wad -Ras, 1 Telèfon 977 312 548
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063
819Telèfon 977 155 64
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Fins a mig matí s’espera precipitació a la meitat sud i est de Catalunya, i és possible al quadrant nord-oest. A partir de llavors, s’estendrà a tot Catalunya. Descarregarà amb intensitat entre feble i moderada, i s’acumularan quantitats entre poc abundants i abundants, si bé al terç sud i a l’interior del quadrant nord-est podrà ser molt abundant (entre 50 i 100 mm en 24 hores) o extremadament abundant (més de 100 mm). La precipitació podrà anar localment acompanyada de tempesta. La cota de neu rondarà els 2.000 metres fins a mig matí i a partir del vespre, i els 2.200 metres la resta del jorn. La precipitació anirà acompanyada de fang.
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
LLOGUER
TARRAGONA. BUSCO COMPAÑERO/A para compartir habitación individual. EN ALQUILER. Tel: 647.578.934
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
AMISTAT
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
CANSADA DE LA SOLEDAD. Conocería viudo entre 72-74 años. Para rehacer la vida... respetuoso, educado y que le guste bailar. Tel: 631.013.072
SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renatalberto@gmail.com
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
PERSONES PER FEINES DIVERSES. Fora bo que saber soldar. WhatsApp 639.124.321
SE OFRECE CHICO PARA CUIDADO DE PERSONAS MAYORES. Interno o externo. Tel: 631.384.206
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
VHS-C Video8, Hi8,
DV, Beta-
pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Aquest dijous, 5 de març, a les 18 h, s’inaugura a l’Antic Ajuntament de Tarragona l’exposició Mirades Creuades, un projecte fotogràfic que posa en diàleg les dones usuàries del Departament de Dona de Creu Roja amb els alumnes de fotografia de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. La mostra, que es podrà visitar fins al 24 de març, és fruit d’un treball collaboratiu que va més enllà de la fotografia per convertir-se en una experiència d’empoderament i reconeixement mutu.
La proposta, explica Sílvia Iturria, professora de l’EADT, tenia un doble repte, tècnic i humà: «Ha sigut molt interessant portar aquestes dones al nostre plató i que els alumnes s’enfrontessin a retratar una persona que no coneixien». El retrat, recorda, és molt més que una representació física que recull la fesomia, el vestuari o el gest: és una aproximació a la dimensió psicològica i moral de la persona, que es transmet per l’actitud, l’expressió o fins i tot l’estat d’ànim. «Al final, el retrat és el resultat d’una relació de mirades: la del fotògraf, la de la persona retratada i la del públic».
Aquest joc de mirades, detalla Iturria, ha servit perquè els alumnes treballin en un encàrrec real, amb responsabilitat professional, però també sensibilitat social, ja que els ha donat la possibilitat de reivindicar la identitat i la personalitat de dones que fins ara no havien ocupat mai espais de visibilitat.
Des de la Creu Roja, Raquel Rabassó, tècnica del projecte, subratlla que la iniciativa s’emmarca en el treball setmanal que fan amb les participants del programa, en què es treballen qüestions com l’empoderament o l’autoestima. Al llarg del temps, aquestes sessions també
Fotografia Avui s’inaugura ‘Mirades Creuades’, un projecte del Programa de Creu Roja i l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona
«No m’havia sentit mai tan important en tota la meva vida»
han permès construir vincles i crear un grup de suport i referència. «Agraeixo molt compartir espai amb totes, m’inspira veure tot el que han superat. Tenim una relació en què em sento segura», explicava una de les participants en el projecte.
Moltes de les
dones han passat per situacions difícils i el treball fotogràfic ha estat la culminació d’un procés previ de reflexió sobre la pròpia imatge i l’espai que ocupen al món. «Posar-se davant d’una càmera no és fàcil. I si vens d’una situació en què t’han fet sentir petita, encara més», explica Rabassó. El dia de les fotografies, admet la responsable del projecte, l’evolució de les dones participants va ser evident: «Entraven a l’estudi
amb vergonya, petites, i en sortien empoderadíssimes».
Per tot plegat, la posterior impressió dels retrats en gran format i la seva exhibició pública a l’Antic Ajuntament de Tarragona té un fort component simbòlic: «Hem volgut donar-los un espai de protagonisme. Estar penjada en una paret és com dir Soc aquí, ocupo aquest espai», destaca Rabassó. En conclusió, apunta, no es tracta només d’un espai físic, sinó també vital i emocional. Un lloc que convida a reflexionar sobre les trajectòries i experiències vitals que formen part de la vida de les dones participants, sense definir-les ni limitar-les.
El treball fotogràfic, a més, ha suposat un punt d’inflexió per a moltes participants. N’hi havia algunes que feia dècades que no es feien un retrat. Una dona de 91 anys confessava que l’última fotografia que li havien fet l’havia enviat al seu xicot quan feia la mili. Una altra resumia l’experiència amb una frase que ha marcat el projecte: «No m’havia sentit tan important en tota la meva vida». El projecte Mirades Creuades és una iniciativa conjunta de Creu Roja Tarragona, Creu Roja Calafell, l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona de la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona. L’entrada és lliure.
L’exposició pública de les fotos té un fort component simbòlic, és dir ‘Soc aquí’ Fer-se visibles
Camí de ronda
Perquè ens fa estremir un magnicidi a Europa i hi ha una certa ambigüitat, sinó, fins i tot, aprovació, en el cas de la mort violenta d’un cap d’estat a l’Orient Mitjà? Perquè una cosa és una acció criminal i l’altra una acció militar? Perquè parlem de guerra en un cas i de terrorisme en un altre?
Perquè no ens afecta tan un accident miner l’Àfrica com un accident ferroviari a casa nostra? Perquè ens sembla que un cas cal depurar responsabilitats i, en l’altre, ens és absolutament indiferent que algú les assumeixi? Perquè alguns poden matar com a soldats i altres ho fan com a delinqüents? Perquè l’ús de la força ens repugna quan s’exerceix contra nosaltres o gent com nosaltres, però no ens genera rebuig quan es fa contra els altres, els que no som com nosaltres? Perquè hi ha vides que tenen valor i altres vides que no valen res?...
Segurament, és comprensible que ens afecti més allò que tenim més a prop. No és el mateix quan mor una persona propera que algú que no coneixem personal. Tanmateix, si això és així, aleshores quina és la base de la superioritat moral que exhibim, de sentir-nos millors, més justos, convençuts de sostenir els valors correctes, quan mesurem el sofriment dels altres amb els mateixos criteris provincians que els altres ho poden fer en relació amb nosaltres? Si la dignitat humana és una qüestió de proximitat (cultural), si la distància modula el judici moral, es tracta realment de la dignitat humana i d’un judici moral, o només de protegir la nostra seguretat sacrificant la dels altres? Aleshores, més enllà de la força, quin argument podem exhibir per defensar-nos quan ens ataquen?
Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Tarragona adjudica el projecte de renaturalització del barranc de la Móra Sostenibilitat
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Busquen un home que va agredir-ne un altre al Mercadet de Bonavista i el va deixar inconscient Successos
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Més de 100 empreses oferiran 700 llocs de treball a la 14a Fira de l’Ocupació de Tarragona Laboral