Dijous 26 de març de 2026

L’Escola de Teatre i Cinema celebra el Dia del

Teatre

Cultura l L'Escola de Teatre i Cinema de Reus se suma a la celebració del Dia Mundial del Teatre demà 27 de març amb l'organització d'un acte dedicat a la lectura del manifest internacional d'enguany. L'acte, que tindrà lloc a les 18 hores a la sala d'actes del Redessa Viver, serà obert al públic en general, amb l'objectiu de compartir amb la ciutadania aquesta jornada de celebració de les arts escèniques. Durant l'acte es farà la lectura del missatge del Dia Mundial del Teatre 2026, escrit enguany per l'actor Willem Dafoe, i les actrius Fabiola Toledo i Cristina Prats seran les encarregades de la lectura del manifest. Posteriorment, les dues actrius i Manel Torrents, membre de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió, mantindran una conversa oberta amb el públic per reflexionar sobre el paper dels actors en la societat. Redacció

El cicle Contes

Inclusius celebra una nova edició

Cultura l L'Ajuntament de Reus programar el cicle 'Contes Inclusius' per quart any consecutiu a les biblioteques municipals. Aquesta iniciativa convida a les entitats que actuen a la ciutat i treballen en l'àmbit de la inclusió a donar a conèixer la seva tasca a través de sessions de narració de contes adreçades a infants de totes les edats. Les entitats participants formen part del Consell Municipal de la Discapacitat i el cicle està organitzat conjuntament amb l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament i les Biblioteques Municipals. Les sessions tindran lloc a les 17.30 hores els dimecres a la Biblioteca Central Xavier Amorós i els dijous a la Biblioteca Pere Anguera, mantenint així el format consolidat en les darreres edicions. La primera sessió programada tindrà lloc els dies 27 i 28 de maig amb Adecco. Redacció

El model de la futura estàtua de Gaudí està gairebé enllestit

Patrimoni l L’escultor, Joan Serramià, està donant els darrers tocs abans de portar el model de guix a la foneria

Miquel Llaberia

El model de guix que servirà per a fer la futura estàtua d’Antoni Gaudí que es collocarà al costat del campanar de la Prioral de Sant Pere està gairebé enllestit. Segons confirma l’escultor encarregat de l’obra, Joan Serramià, està donant els «últims tocs» i «a punt d’acabar el model». Segons confirma, la voluntat és que la setmana vinent es porti a la foneria per tal de preparar la fosa per a fer l’escultura de bronze. A més, apunta que durant la creació d’aquest model previ a l’estàtua definitiva s’han pres algunes decisions creatives com, per exemple, vestir a l’arquitecte

amb un llaç en lloc de corbata: «Ho vam decidir parlant amb la Maite Gaudí, ja que hi ha alguna fotografia antiga d’ell que portava llaç». L’estàtua serà una figura a escala real de l’arquitecte que es col·locarà sobre una gran pedra que el mestre artesà picapedrer Joan Mateu s’està encarregant de crear des del seu taller a Castellvell del Camp. Per a aquesta base s’utilitza una pedra cedida per part de la Sagrada Família i arribada des d’Alemanya. Aquesta gran pedra prendrà la forma d’un núvol amb línies irregulars, sobre la qual hi haurà l’estàtua de Gaudí amb el seu banc de treball i la maqueta de la façana del

L’estàtua es col·locarà al costat del campanar de la Prioral de Sant Pere

Santuari de Misericòrdia que, finalment, no va dur a terme. Concretament, la base tindrà unes mesures aproximades de 2,80 per 1,60 metres de base i uns 80 centímetres d’alçada. Junt amb l’estàtua, el conjunt escultòric sumarà fins a gairebé 3 metres d’alçada.

Amics de Gaudí Aquest projecte està impulsat des de l’entitat dels Amics de Gaudí de Reus i l’objectiu se-

64 propostes pels Pressupostos

Participatius superen la fase tècnica

Participació l L'Ajuntament de Reus ha tancat la fase de valoració tècnica dels Pressupostos Participatius amb un total de 64 propostes que finalment passaran a la fase de votació, que s'iniciarà el 9 d'abril. El consistori va rebre 190 propostes per part de la ciutadania per millorar la ciutat a través de la 4a edició dels Pressupostos Participa-

El Círcol

tius. Enguany es destinaran fins a 750.000 euros del pressupost municipal d'inversions. La comissió tècnica presidida per la regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació es va encarregar de dur a terme l'avaluació, comprovant que els projectes reunissin els requisits fixats en les bases. A més, la comissió ha fet una valora-

ció econòmica dels finalistes per a classificar-los segons el seu cost aproximat en projectes grans, d'entre 50.000 i 150.000 euros, o petits, de menys de 50.000 euros. De les 190 propostes, 103 han estat rebutjades directament, 39 han estat acceptades, 10 acceptades parcialment i 38 s'han fusionat en 15 per contingut similar. Redacció

de Reus acull la presentació del llibre ‘Macià a Moscou. Centenari’

Cultura l El Círcol de Reus va acollir la presentació del llibre Macià a Moscou. Centenari (1925-2025) Internacionalització de la causa catalana el passat dimarts 24 de març. L’acte va anar a càrrec de l’historiador perellonenc i coautor del llibre, Tomàs Callau, la inspectora d’Educació, Rosa Maria Codines, i l’historiador reusenc,

Xavier Ferré. L’obra, que es complementa amb una exhaustiva documentació, detalla el viatge que van dur a terme Francesc Macià i Josep Carner-Ribalta, amb el suport d’Andreu Nin com a intèrpret, a Moscou l’any 1925 per tal d’aconseguir suport econòmic i polític de la Komintern i fer realitat la república catalana. Codines va argumentar

que el viatge, que van fer en tren fins a Moscou, va ser «un viatge digne de ser el motiu d’una pel·lícula, que seria una autèntica classe d’història de Catalunya». Segons la inspectora d’Educació, ara «tenim l’oportunitat de conèixer amb detall el viatge de Macià amb el llibre, que podria ser el punt de partida d’una gran pel·lícula». Redacció

ria que l’estàtua es col·loqués el mes de juny d’enguany, coincidint amb l’Any Gaudí que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte reusenc. El seu objectiu és retre un homenatge a l’arquitecte a la seva ciutat natal, on l’única escultura dedicada a la seva figura és el del Gaudí Nen,

ubicada al carrer de l’Amargura. La nova estàtua, col·locada al costat de l’entrada del campanar de la Prioral, es podrà observar des del Fossar Vell. A més, els vianants podran asseure’s en la base amb forma de núvol o pujar a sobre per poder col·locar-se junt amb l’estàtua de bronze del geni.

Sergi Peralta Moreno

Quan hom visita el Centre Cívic Gregal, és normal sentir-se observat. No només per l’intens volum de trànsit, motoritzat i a peu, que circula pel seu entorn, sinó que hi ha uns guardians protectors. Embrancat sobre la pèrgola de l’entrada, reposa un distret tucà, amb la vista apartada per evitar ser enxampat. No està sol: al carrer de Castellvell, un company li dona un cop de mà, mentre que dues aus tropicals més atalaien des de la plaça del Pintor Ferré Revascall. La seva presència passa desapercebuda: s’amaguen a simple vista, però a les altures. Això no obstant, una vegada se’ls albira, és impossible deixar de veure les atzabegenques plomes i l’acolorit bec. No són amenaçadors, tot al contrari. Reben amb les ales obertes tothom que s’hi vulgui acostar.

Les figures són obra dels ceramistes reusencs Jaume Vilà i Núria Saló. L’any 1997, l’Ajuntament va encarregar-los aportar «uns tocs de color» a la renovada plaça del Pintor Ferré Revascall. Es volia defugir de les escultures humanes, però l’àgora es veia buida. «Vam arribar a la conclusió que podríem fer els tucans, perquè era el més acolorit que vam pensar», recorden. Dit i fet, les aus s’instal·laren darrere de l’antic magatzem de vins. Amb el pas dels anys, se’n van perdre

l Art

Vigilant el Centre Cívic Gregal des de les altures

Els ceramistes Jaume Vilà i Núria Saló són els artífexs d’uns tucans que protegeixen l’entorn des de la dècada del 1990

i semblaven condemnats a l’oblit. Amb tot, va sorgir una oportunitat.

El projecte per construir el Centre Cívic Gregal va ser l’excusa perfecta. No es volien perdre els ocells. Es va demanar a Vilà i Saló que tornessin a col·laborar, aportant la màgia de les seves mans. Els primers quatre tucans havien estat reusencs de naixement. Els últims ja van ser creats en el taller al sud de França dels artistes, Poterie La Ferme.

Els ceramistes detallen que és una obra que, a escala tècnica, «déu-n’hi-do» la seva complexitat. «Els colors, en ceràmica, costen molt», detallen. Dificulta el procés l’ad-

Grup Fermator tanca el 2025 amb 362 MEUR de facturació i impulsa noves inversions

Empresa l La companyia ha registrat un volum de 894.000 portes fabricades al món

Grup Fermator, empresa especialitzada en la fabricació de portes automàtiques d’ascensor amb seu central a Reus, va assolir una facturació de 362 milions d’euros l’any 2025. L’empresa manté presència global, amb dotze plantes de producció distribuïdes a Espanya, Brasil, Xina, Índia, França, Grècia, Itàlia, Turquia i Polònia, i continua ampliant les seves operacions en el mercat. Pel que fa a la producció, Fermator va registrar un volum de 894.000

portes fabricades a escala global. A més, gràcies a les darreres inversions, el grup ja disposa d’una capacitat productiva de més d’1,33 milions d’unitats. D’altra banda, la companyia continua impulsant el seu creixement amb noves inversions industrials en diverses plantes, entre les quals destaquen les d’Espanya, Brasil, Polònia i Xina. En aquesta línia, també preveu la construcció d’una tercera fàbrica a l’Índia. De cara als següents dos anys, té previst destinar uns 65 milions d’euros en inversions per ampliar

Les aus tropicals han esdevingut un símbol del barri molt estimat pel veïnat

quisició dels pigments desitjats, atès que s’utilitzen unes tonalitats poc convencionals i s’han d’encarregar.

Avui dia, els tucans formen part de la identitat del barri i han esdevingut tot un símbol. «Ens agraden molt i donen personalitat i prestigi al centre», explica Josep Lluís Maduell, de l’associació de veïns Reus Nord. Van arribar a aparèixer als fulletons informatius dels serveis del centre.

la seva capacitat productiva i reforçar la seva competitivitat a escala global. El codirector

executiu de Grup Fermator, Jaume Vicheto, destaca que «mantenim un creixement

sòlid i equilibrat, impulsat per una aposta constant per la innovació i el desenvolupament

tecnològic». Actualment, Fermator compta amb una plantilla de 1.922 treballadors.

L’oposició de Salou encén un ple marcat per la polèmica amb Cristina Berrio, regidora del PSC

Política l L’alcalde va indicar que la decisió de demanar l’acta a l’edil va ser «consensuada, i no unilateral»

Adam Díaz Garriga

La polèmica va monopolitzar la sessió plenària d’aquest dimecres a Salou, després que els grups Sumem per SalouPSC i Ara Pacte publiquessin, el passat dimarts a la tarda, la intenció de demanar l’acta de la regidora Cristina Berrio per «fets greus» relacionats amb «reiterades falsedats i acusacions». L’oposició, concretament Vox, va ser l’encarregada d’encetar el debat en un Ple municipal que va aturar-se fins a dues vegades per les recurrents interrupcions de la seva portaveu, Ana Belén Rodríguez.

Més enllà dels punts del dia, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va respondre durant el període de precs i preguntes qüestions sobre els fets ocorreguts amb l’edil, afirmant que la decisió de demanar-li la renúncia va ser «consensuada» entre tots els membres de l’equip de govern «i no unilateral». «A l’agost se li demana a Berrio acreditar les seves titulacions, tots els regidors ho fan, però d’ella fins ara no coneixem res», explicava el batlle. En referència als motius de la reclamació, des d’al-

Imatge del Ple ordinari celebrat aquest dimecres a Salou. Diari Més

El consistori va tornar a mostrar el seu suport al Hard Rock

caldia es va continuar la línia del comunicat publicat ara fa dos dies, assenyalant que «és molt greu justificar-se i acusar a un tècnic i a la corporació d’haver manipulat un correu

Salou tindrà un segon agermanament amb el municipi aragonès de Monzón

Política l L'aliança va aprovar-se al ple municipal d'aquest dimecres

Adam Díaz Garriga

El govern salouenc va tancar, durant l’últim Ple municipal, el segon agermanament efectiu juntament amb el municipi de Calvià, a les Illes Balears. Després d’aprovar-se per unanimitat, Monzón, localitat de l’Aragó, s’afegirà a

la llista d’aliances municipals impulsada pel consistori. «Coneixem moltes persones d’allà que resideixen a Salou i tenim elements històrics i culturals en comú», indicava l’alcalde de Salou, Pere Granados. L’Ajuntament de Monzón també va aprovar aquest dimecres 25 de març l’inici dels tràmits per

completar l’agermanament. El batlle també va afegir que els agermanaments «no han de ser només relacions institucionals, sinó també espais d’intercanvis social, cultural i esportiu que impliquin la ciutadania».

Durant la sessió plenària, també van aprovar-se per una-

electrònic», expressava Grandos, afegint que «ningú ha anat contra ella». Des del govern municipal també es va recordar que a la regidora «no se li van enreti-

nimitat l’impuls de l’avaluació i actualització d’un Pla local de seguretat viària per al municipi, així com el conveni de col·laboració entre el 112 de Catalunya i l’Ajuntament. Aquest últim integrarà telemàticament les trucades d’emergència en l’àmbit de la policia local. Amb 15 vots a favor, tres abstencions i dos vots en contra, també van aprovar-se els canvis de nom de diversos carrers i espais públics de Salou, com per exemple, el camí de Ronda, que es convertirà en el camí Costa Salou per qüestions administratives.

regidores». Durant el torn de precs i preguntes, la tensió va augmentar quan l’oposició també va demanar «la dimissió» dels regidors, Marçal Curto (ERC), Júlia Gómez (PSC) i Josefa Aguirre (no-adscrita) pel canvis acreditats en les seves titulacions. El govern municipal també va demanar al regidor de Vox, Paul Axinte, la seva dimissió apel·lant a comportaments agressius i recordant el procés judicial en el que es troba enmers.

Suport provincial

Una de les qüestions que no va tractar-se durant la sessió plenària va ser el suport expressat pel PSC tarragoní a la regidora Cristina Berrio, després de contradir al govern municipal salouenc i demanar-li a l’edil que «no fes efectiva cap renúncia». D’acord amb el grup d’àmbit provincial, l’anunci del govern municipal salouenc va ser «precipitat» i apel·laven a la necessitat de reunir-se per «aclarir possibles malentesos i preservar el bon funcionament» del consistori.

rar les competències», sinó que va agafar la baixa «un dia després que se li demanés acreditar els seus estudis» i les seves competències «van quedar repartides entre tres

Hard Rock, a l’espera Entre les preguntes registrades, el grup local del PP va fer referència a la moció presentada pels populars al Parlament de Catalunya, on s’instava al Govern prosperar en el desbloqueig del projecte del Hard Rock en «menys d’un mes». Una proposta sobre la qual el govern va expressar el seu suport novament: «Sempre l’hem defensat, lamentem la situació perquè aquest projecte es presenta com un motor d’ocupació estable i activitat turística», subratllava Granados.

Cambrils tindrà llesta només una de les guinguetes previstes per Setmana Santa

Serveis l Tot i tancar l’adjudicació de quinze equipaments, només Estival Centurión s’activarà a l’espai de l’Esquirol

Adam Díaz Garriga

Setmana Santa no serà el període de retorn de totes les guinguetes de Cambrils. L’Ajuntament va tancar la setmana passada el tràmit de constitució de la garantia definitiva que se situava com el pas previ per adjudicar, des prés de gairebé sis mesos, els espais. El consistori va confir mar que, durant el procés de licitació, els 18 equipaments publicats van rebre «més de 150» ofertes d’empreses, però que, finalment, només una quinzena tindran adjudicata ris «vàlids».

Tres dels equipaments lici

tats en un primer moment no van rebre propostes viables o no van tindre compradors disposats a complir els cà nons econòmics, que oscil· laven entre els més de 18.200 i els gairebé 27.000 euros anu als. En aquesta línia, un cop es faci efectiva l’adjudicació, cap de les guinguetes licitades enguany preveu obrir per Set mana Santa, sinó que ho farà la situada a la platja de l’Es quirol, «Estival Centurión». Fonts del consistori també han confirmat que a les quin ze guinguetes que s’adjudi caran abans del 29 de març, s’hi afegirà una més que havia

superat el procés l’any passat. És a dir, en total setze guin guetes estaran disponibles a les platges per la temporada estiuenca.

Insistència

La previsió del consistori, però, és tornar a licitar dues de les tres guinguetes que no s’han licitat en aquest últim període de cara al 2027: la de l’Ardíaca i la de Prat d’en Fo rès. En l’equipament de la Llo sa, que ja s’havia intentat li citar anteriorment, l’espai no tornarà a proposar se des del consistori per «manca d’inte rès» en tots els processos.

Cambrils reactiva la Setmana de la Salut Inclusiva amb activitats i tallers

Benestar l La fira del 19 d’abril serà l’acte central al Passeig Marítim

Redacció

Cambrils recuperarà la Set mana de la Salut Inclusiva, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament a través del De partament de Salut Pública que no se celebrava des del 2017 i que torna amb l’objec tiu de reforçar la promoció de

la salut comunitària i fomen tar hàbits saludables entre la població. Aquesta edició posa un èmfasi especial en el treball en xarxa entre les en titats de salut del municipi, l’administració local i els pro fessionals sanitaris. El punt central serà la Fira de la Salut Inclusiva, que se celebrarà el

diumenge 19 d’abril, de 9.30 a 14h, al Passeig Marítim, com un espai obert de convivèn cia, informació i participació ciutadana. La iniciativa in corpora també una vessant solidària per reconèixer i do nar visibilitat a la tasca de les associacions vinculades a di ferents malalties i trastorns.

Constantí millorarà l’accessibilitat al carrer Horts a partir de maig

Urbanisme l A principis de maig s’iniciaran les obres de millora de l’accessibilitat al carrer Horts de Constan tí, en el tram comprès entre l’aparcament de la plaça Mos sèn Cinto Verdaguer i el Cen tre d’Atenció Primària. L’ac tuació, amb un pressupost de 47.739,03 euros, inclourà la reforma integral de la vorera per adaptar la a la normativa

vigent, ja que actualment té una amplada inferior als 1,8 metres i presenta obstacles com bàculs d’enllumenat i guals de vehicles que dificul ten la mobilitat. El projecte preveu la demolició completa de la vorera i la construcció d’una de nova, més ampla i funcional, pavimentada amb panot gris i panot podotàctil a les zones de pas de vianants.

Una guingueta adjudicada l’any 2025 s’afegirà a les quinze d’enguany

En els pròxims dies, el con sistori confirmarà l’adjudica ció de la resta de guinguetes,

Al llarg de la setmana s’han programat xerrades, tallers i activitats divulgatives sobre salut pública, salut mental, trastorns alimentaris, desen volupament infantil, primers auxilis, celiaquia i benestar emocional. Durant la fira hi haurà activitats esportives, culturals i musicals, una rifa solidària, espais informatius de les entitats i una zona de degustació amb finalitats so lidàries oberta a tothom. Les activitats finalitzaran amb les Jornades d’Autisme, que es faran els dies 24 i 25 d’abril al Casal d’Avis de Cambrils.

que tot i que no s’enllestiran per Setmana Santa, si preve uen fer ho per aquest estiu. Entre els lots restants, un to tal de quinze empreses han estat avaluades, de les quals només cinc han obtingut l’es pai sense obtenir la màxima puntuació (25 punts) en el procés.

En altres casos, el consis tori haurà de valorar un de sempat, com és el cas del Lot 4 (guingueta de la platja de la Llosa, situada davant l’Hotel Dorado Playa) on fins a qua tre empreses han obtingut «qualificacions excel·lents» basades en les propostes dels menús presentats.

La primera activitat serà el 16 d’abril a l’Ateneu

Les obres també inclouran la substitució de guals, la reubi cació dels punts de llum afec tats, l’adaptació de les tapes de registre, la renovació par cial de la xarxa d’enllumenat i la senyalització horitzontal del vial. El termini màxim d’execució de les obres serà de dos mesos. L’actuació re forçarà una mobilitat més segura i accessible. Redacció

Turisme de proximitat

El Camp de Tarragona, un mosaic de paisatges per redescobrir a tocar de casa

Adrià Recasens Benaiges

De vegades busquem lluny allò que tenim a tocar. Quan pensem en una escapada o uns dies de desconnexió, sovint oblidem que ben a prop hi ha racons per descobrir —o redescobrir— amb una riquesa sorprenent. En aquest sentit, el Camp de Tarragona es presenta com un territori idíl·lic: un mosaic de paisatges, cultures i experiències que, a menys d’una hora de distància, ho té tot. Entre el blau intens del Mediterrani i les de les muntanyes de l’interior, la nostra província desplega una diversitat que la converteix en una destinació completa durant tot l’any, però especialment atractiva en períodes com la Setmana Santa, quan el clima suau convida a

sortir i explorar sense presses, amb calma.

Aquesta capacitat d’atracció no és només una percepció: les dades ho avalen. Estudis turístics recents situen la Costa Daurada com un dels principals pols de turisme de proximitat de tot l’Estat durant Setmana Santa, amb municipis del litoral que se situen entre els més reservats, en nivells comparables a grans destinacions consolidades del Mediterrani. Més enllà de xifres concretes, el que destaca és una tendència clara: el litoral tarragoní es manté com una aposta segura per a escapades curtes, amb estades de pocs dies però amb un alt nivell de

fidelització.

La província desplega una diversitat que la converteix en una destinació completa tot l’any

La façana marítima, amb municipis com Salou, Cambrils o La Pineda, concentra bona part d’aquesta activitat, amb una oferta que combina allotjament, restauració i oci familiar. En aquest context, equipaments com PortAventura World actuen com a grans pols d’atracció, especialment en períodes vacacionals. D’igual mode, Altafulla, Tamarit o Torredembarra combina platges accessibles amb camins de ronda, gastronomia marinera i una oferta familiar consolidada.

D’aquesta manera, el turisme costaner continua dominant el mercat durant aquestes

dates, impulsat per factors com el bon clima, especialment.

De fet, l’èxit del Camp de Tarragona no s’explica només pel litoral. L’interior i la muntanya han guanyat protagonisme en els darrers anys, especialment en clau de turisme tranquil i experiencial. L’any passat, l’ocupació turística a la Costa Daurada va arribar a xifres molt elevades, amb una mitjana al voltant del 90%, mentre que les zones d’interior també van registrar dades destacades, especialment en allotjaments rurals, que en alguns casos van fregar el ple absolut. Endinsant-se cap a l’interior, el paisatge canvia radicalment. Pobles amb encant com Montblanc o Valls expliquen segles d’història entre muralles, places i tradicions vives. És aquí on el ritme es desaccelera i el

visitant pot connectar amb l’essència més autèntica del territori: mercats locals, fires, cultura popular i una gastronomia arrelada al producte de proximitat.

Més amunt, espais naturals com les Muntanyes de Prades o la Serra de Llaberia reforcen aquesta diversitat amb propostes de natura, senderisme i desconnexió. Els paisatges del Priorat, característics per la vinya, ofereixen una proposta enoturística de primer nivell amb una forta identitat, i pobles com Siurana regalen algunes de les panoràmiques més icòniques del sud de Catalunya.

A aquesta diversitat paisatgística s’hi suma un patrimoni cultural de primer ordre. La ciutat de Tarragona, amb el seu llegat romà declarat Pa-

trimoni Mundial, actua com a porta d’entrada a un territori que combina història, modernitat i qualitat de vida, o Reus, referent cultural i modernista. El Camp de Tarragona és, en definitiva, un territori que suma. On la costa no competeix amb l’interior, sinó que el complementa. On les escapades poden ser familiars, culturals o actives, però sempre amb un element en comú: la proximitat.

En un moment en què el turisme de curta distància guanya pes, el Camp de Tarragona es consolida com una de les opcions més completes i accessibles del país. Per tant, per gaudir d’uns dies de descobriment, desconnexió i tranquillitat, no cal anar massa lluny per descobrir-ho, ho tenim a casa.

Turisme de proximitat

Tarragona no només es visita, es viu

Patrimoni romà, medieval i modernista, tradicions culturals i experiències gastronòmiques lligades al Mediterrani

Redacció

Tarragona esdevé, durant la Setmana Santa, una destinació especialment atractiva per al turisme de proximitat perquè combina amb gran autenticitat patrimoni romà, medieval i modernista, tradicions culturals i experiències gastronòmiques lligades al Mediterrani. El seu valor diferencial rau en la manera com la ciutat es transforma en un escenari emocional, on història i espiritualitat conviuen amb una oferta cultural i gastronòmica de gran qualitat.

Un dels atractius:

La Setmana Santa de Tarragona, declarada Festa

Local d’Interès Turístic

Un dels principals reclams és la força i singularitat de la Setmana Santa de Tarragona, declarada Festa Local d’Interès Turístic. Les processons, especialment la del Sant Enter-

rament el Divendres Sant, recorren en bona part els carrers de la Part Alta entre muralles romanes i espais monumentals, generant una atmosfera única difícil de trobar en altres destinacions. La participació de confraries històriques i la riquesa dels passos converteixen aquest esdeveniment en una experiència cultural de primer ordre. Un altre element destacat és la programació d’activitats complementàries: visites guiades a alguns dels espais de la Setmana Santa de la ma de guies oficials, propostes que permeten conèixer la Setmana Santa «per dins», des d’una mirada més íntima i divulgativa. Aquestes experiències aporten valor afegit per a famílies i visitants que busquen una escapada cultural enriquidora.

Aquesta vivència es complementa amb el conjunt patrimonial de Tar-

ragona, amb espais icònics com l’Amfiteatre de Tàrraco, la Catedral de Tarragona o el Circ Romà, que ofereixen visites en un moment de l’any ideal per gaudir del clima suau. La ciutat convida a descobrir-se amb calma, passejant pels seus carrers carregats d’història. La gastronomia hi juga també un paper essencial. Tarragona ofereix una cuina mediterrània arrelada al territori, amb protagonisme del Romesco, la cassola de peix nascuda al Serrallo, el barri mariner de Tarragona. Una proposta que reforça el vincle entre cultura i identitat, i que es pot gaudir tant en

restaurants tant del Serrallo com del centre i el casc antic. Finalment, cal destacar la dimensió única i genuïna: Tarragona no només es visita, sinó que es viu. La combinació de patrimoni, tradició, religió, me-

diterrani i cultura crea una atmosfera autèntica i evocadora, especialment atractiva per a un públic de proximitat que busca una escapada curta però intensa, plena de singularitat. Més info. a tarragonaturisme.cat

Turisme de proximitat

Respira Valls, viu-la!

Amb els castells, els calçots i patrimoni, Valls ofereix una experiència única que uneix història, tradició i gastronomia

Redacció

Hi ha ciutats que es visiten… i n’hi ha que es viuen. Valls és, sens dubte, de les segones. Una ciutat amb caràcter, amb una identitat única i amb una manera molt pròpia d’entendre la cultura, la tradició i la vida.

Capital de l’Alt Camp i bressol del fet casteller, Valls convida a mirar amunt: cap als castells, cap al campanar més alt de Catalunya i cap a un cel que sovint esdevé escenari de tradicions centenàries. Però també convida a mirar endins, a descobrir un patrimoni històric i humà que sorprèn a cada pas.

El punt de partida imprescindible és la plaça del Blat, el km 0 del món casteller. Aquí batega l’essència de la tradició castellera, amb les dues colles dels Xiquets de Valls —la Vella i la Joves— com a grans protagonistes d’una rivalitat que cada temporada es viu com enlloc en la grans diades. Un dels grans atractius imprescindibles és el Museu Casteller de Catalunya, un equipament únic al món dedicat íntegrament al fet casteller. Situat al cor de la ciutat, a tocar de la plaça del Blat, el museu ofereix una experiència immersiva i emocional que permet entendre l’origen, els valors i la força d’aquesta tradició. A través de recursos audiovisuals innovadors, escenografies i interactius, el visitant pot viure en primera persona què significa fer un castell i per què aquesta expressió cultural és un símbol col·lectiu del país.

A pocs metres, s’alça imponent el campanar de Sant Joan, amb els seus 74 metres d’alçada. Pujar-hi és una experiència imprescindible per entendre la ciutat des de les altures. D’una manera especial, et recomanem que no et perdis, un cop al mes, l’activitat que organitza l’oficina de Turisme per gaudir de les postes de sol al campanar tot prenent uns vins i productes de Valls.

Als peus del campanar, l’església arxiprestal, gran joia patrimonial de la ciutat. El temple, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, sorprèn per la seva majestuositat que combina història, art i espiritualitat, amb un dels orgues més alts d’Europa i un retaule imponent.

El recorregut pel Centre Històric permet endinsar-se en segles d’història. El call jueu, amb orígens documentats al segle XIII, conserva encara l’essència d’una època en què Valls era un important centre comercial. Carrers estrets, racons amb encant i una atmosfera que transporta en el temps. I si hi ha un espai que sorprèn, és la capella del Roser, amb les seves espectaculars rajoles que narren la batalla de Lepant. Una joia artística

única que converteix la visita en una experiència visual i cultural inoblidable.

Terra de calçots

Però Valls és també capital de la gastronomia de Catalunya. Terra dels autèntics calçots, la ciutat viu cada

Descobreix-la pas a pas

L’Oficina de Turisme de Valls ofereix rutes guiades per conèixer els principals atractius de la ciutat: des del refugi antiaeri sota la plaça del Blat fins als espais més emblemàtics del centre històric com Sant Joan, el call jueu, la plaça de l’Oli o la capella del Roser. Una manera ideal de descobrir Valls amb mirada local i entendre tot allò que la fa única.

hivern la seva gran festa gastronòmica que sempre atreu a milers de persones. El cert és però que la personalitat gastronòmica va molt més enllà de la temporada de calçots. Durant tot l’any, als restaurants de Valls hi trobaràs la millor cuina de Km0 i de qualitat, a més de festes populars com la que la ciutat dedica al vi, el Music Valls Va de Vins, sempre a finals de maig. El calendari festiu és un altre dels grans atractius: la Festa Major de Sant

L’Església Arxiprestal de Sant Joan Baptista de Valls declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

Valls és la capital de l’Alt Camp i bressol del fet casteller amb la plaça del Blat com a Km0

Joan, amb la seva explosió de cultura popular, o la Firagost, la gran fira del camp català, són moments ideals per descobrir l’energia i l’autenticitat de la ciutat. A més, Valls és una destinació perfecta per a una escapada: una ciutat a escala humana, amb comerç de proximitat, autèntic i proper, una oferta cultural estable, visites guiades i un entorn natural privilegiat a tocar de la Ruta del Cister i la Costa Daurada.

Turisme de proximitat

Creixell, un

de calma entre mar, natura i patrimoni històric i cultural

Situat al nord de la Costa Daurada, a la comarca del Tarragonès, Creixell es presenta com una destinació ideal per a qui busca desconnectar en un entorn tranquil, autèntic i ple d’encant. Els seus gairebé dos quilòmetres de platges de sorra fina i aigües cristal·lines ofereixen un escenari perfecte per gaudir del mar, del sol i de la natura en qualsevol època de l’any. La platja de Creixell i la platja del Gorg destaquen per la seva bellesa serena, sent llocs idonis per passejar, practicar esports nàutics com kayak, paddle surf o snorkel, i relaxar-se en un ambient familiar i segur.

Entorn natural

Més enllà del litoral, Creixell ofereix als amants del turisme actiu i del senderisme diverses rutes que permeten descobrir l’entorn natural del municipi.

Camins litorals i corriols rurals travessen camps, boscos i zones humides, on és possible observar

diverses espècies d’aus i gaudir de paisatges plens de vida. Entre les rutes més populars hi ha la dels Castells del Baix Gaià, que combina història i natura, i els passejos al costat del mar, ideals per a qui cerca tranquil·litat i contacte amb l’entorn mediterrani.

Patrimoni històric

El patrimoni històric i cultural del municipi és un altre dels seus grans atractius. Al nucli antic es conserven cases senyorials, restes d’una vil·la romana i l’església parroquial de Sant Jaume, amb la seva singular torre modernista, obra de Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí. Passejar

pels carrers estrets i empedrats és fer un autèntic viatge en el temps, descobrint racons amb encant i arquitectura que reflecteix segles d’història.

Vida cultural Creixell també destaca per la seva rica vida cultural. Entre els esdeveniments més esperats hi ha la

Fira Medieval, que enguany se celebrarà els dies 4 i 5 d’abril, on el nucli antic es transforma amb mercats d’artesania, música en directe, espectacles i activitats per a totes les edats. Aquesta fira, juntament amb festivals com Creixell Crims i Creixell Màgic, demostra la vitalitat de la cultura local i el fort vincle del municipi amb les seves tradicions.

Al llarg de l’any, concerts, exposicions i tornejos esportius complementen l’oferta turística, fent de Creixell una destinació on la diversió, la història i la natura s’entrellacen. És un lloc que convida a viure experiències a l’aire lliure, gaudir del sol i del mar, practicar esport, conèixer el seu patrimoni i participar en les seves celebracions.

Creixell és, en definitiva, una destinació que va més enllà del sol i la platja: història, cultura, natura i festivitat es combinen per oferir als visitants una experiència única que deixa empremta i a la qual sempre ve de gust tornar.

Turisme de proximitat

ROBA, MÚSICA I OCI

Altafulla acull l’11a edició del Pleamar Vintage Market

Cultura i lleure a primera línia de mar els dies 4 i 5 d’abril

ARB

El Pleamar Vintage Market torna enguany a Altafulla amb la seva 11a edició, consolidant‑se com el mercat de referència de se gona mà i articles vintage de la Costa Daurada. L’esdeveni ment tindrà lloc el 4 i 5 d’abril al Parc de Voramar i a la plaça Consolat de Mar, en un entorn privilegiat a primera línia de mar que combina comerç, cul tura i oci familiar. Organitzat per l’Ajuntament d’Altafulla en col·laboració amb entitats locals i mercats especialitzats, acollirà una selecció cuidada d’articles vintage i de segona mà, incloent hi peces de roba, accessoris, vinils, llibres, mo bles i objectes de col·lecció, en un ambient festiu i acollidor.

Amb música en viu, DJ sets, i una àmplia oferta gastronò mica a través de food trucks i espais de restauració, totes les actuacions començaran a les 12 del migdia i finalitzaran a les 20h. Dissabte, Dj Platos Combinados do narà la benvin guda seguit de Dj Figa i Dj Dabeat a primera hora de la tarda. Trau es calfarà l’escenari abans de l’actua ció destacada de Anabel Lee a les 18.45h. La jornada clourà amb l’humor i ironia de Jordi Gan chitos a les 20h. Diumenge, Zaca Zirkus oferirà un especta cle de circ, mentre Beatmin Dj i Pepediyei posaran música du rant el migdia i primera hora

Es consolida com el mercat de referència de segona mà i articles vintage de la Costa Daurada

de la tarda, on s’hi sumaran Connie & The Rockets i The Allnighters, portant rockabilly i rhythm & blues, i Mr. Magoo tancarà l’edició amb la seva sessió, deixant un record mu sical inoblidable. Amb aquesta combinació de música, especta cles i ambient fa miliar, el Pleamar Vintage Market 2026 es consoli da com una cita imprescindible per als amants del vintage i la cultu ra local, oferint un programa atractiu i accessible per a tots els públics. A banda de les pa rades comercials, l’edició 2026 comptarà amb activitats paral leles que fomenten la creativi tat i la participació ciutadana.

GASTRONOMIA

Turisme de proximitat

Cambrils es vesteix de mar amb la 1a edició de la Festa Marinera

La festa gastronòmica se celebra els dies 25 i 26 d’abril de 10 a 22 h al Moll de Ponent del municipi

Redacció

El port de Cambrils acollirà aquesta primavera la primera edició de la Festa Marinera, una nova proposta que vol posar en valor la tradició pesquera i la cultura vinculada al mar. La cita tindrà lloc els dies 25 i 26 d’abril i s’emmarca dins el calendari gastronòmic i cultural del municipi, que reforça el seu posicionament com a destinació gastronòmica de referència.

Durant tot el cap de setmana, el Moll de Ponent i la Plaça de les Arts es convertiran en l’epicentre d’un ampli programa d’activitats pensades per a tots els públics. La festa oferirà experiències autèntiques com visites guiades a càrrec de pescadors jubilats, tallers de nusos mariners o la hissada de veles llatines, que permetran apro-

par-se a l’ofici i a les tradicions del mar. La música i la gastronomia també hi tindran un paper destacat, amb havaneres i propostes culinàries que reivindiquen el producte de proximitat i la cuina marinera, un dels grans actius de Cambrils. A més, activitats com la gimcana ‘PortEscape’, projeccions documentals i propostes nàutiques completaran una oferta pensada per a públic familiar i visitants.

Aquesta nova festa s’afegeix a una agenda anual plena d’esdeveniments vinculats al mar i a la gastronomia, que consoliden Cambrils com un municipi amb una oferta viva durant tot l’any. Amb la Festa Marinera, la vila reforça el seu vincle amb el mar i convida a viure’l en primera persona, en un cap de setmana que combina tradició, cultura i oci en un entorn privilegiat.

~ AJUNTAMENT DE CAMBRILS ~

Turisme de proximitat

JARDÍ HISTÒRIC I BOTÀNIC

Parc Samà celebra l’Any Gaudí 2026 amb un viatge modernista entre naturalesa i memòria

El Parc Samà és art que respira natura, un lloc on el visitant es converteix en viatger

Redacció

El Parc Samà, joia paisatgística creada en 1881 i un dels jardins històrics més singulars de Catalunya, se suma enguany a la celebració de l’Any Gaudí 2026 amb un programa que reivindica l’estreta relació entre modernisme i naturalesa. Concebut sota la visió del mestre Josep Fontserè i Mestres, el parc revela en molts dels seus racons ressons estètics i conceptuals que dialoguen amb l’univers gaudinià, convertint-se en un escenari idoni per a redescobrir aquesta connexió profunda entre art, llum i paisatge.

El programa ‘Troba Gaudí’ s’inicia amb la reobertura de la Torre Angulo, una peça arquitectònica emblemàtica

que torna a estar accessible al públic després d’un procés de recuperació patrimonial. La torre, integrada en l’entramat romàntic del jardí, ofereix una nova lectura del conjunt històric i permet als visitants explorar el caràcter escenogràfic del parc, pensat originalment com un viatge sensorial i emocional. L’experiència s’amplia amb el recorregut ‘Gaudí i la natura’, una proposta immersiva que convida a observar el parc amb nous ulls. En les grutes, miralls, senyals interpretatius i jocs de llum ajuden a descobrir la relació entre la geometria natural i les formes catenàries del modernisme. Aquestes intervencions posen en valor l’arquitectura pètria i els efectes lumínics que converteixen les coves en un espai gairebé oníric, on la inspiració gaudiniana

adquireix plena presència. Un altre dels grans atractius és la recuperació dels aquaris històrics de la gruta del canal. Actius fins a 1930, tornen ara amb una nova vocació: acollir espècies locals i convertir-se en un recurs educatiu que reforça el compromís del Parc Samà amb la biodiversitat i la divulgació ambiental. Aquesta iniciativa suma un capítol més al projecte de revitalització del patrimoni natural i cultural del recinte.

Com a part del programa anual, el parc llança també el concurs fotogràfic #TrobaGaudí, una invitació a captar l’essència modernista del jardí i la seva atmosfera romàntica. A això s’afegeix la celebració de la XVIII Festa dels Indians i el Modernisme, a més de diversos esdeveniments musicals que convertiran el parc en un

La Torre Angulo, peça arquitectònica emblemàtica, torna a estar oberta al públic ~ CONTINGUT PATROCINAT ~

espai vibrant on es barregen història, art i entreteniment. Amb aquest conjunt d’accions, el Parc Samà reafirma el seu paper com a lloc on naturalesa, memòria i creativitat s’entrellacen. Més que un jardí, el parc continua sent un refugi emocional i un testimoniatge viu d’un llegat artístic que es renova amb cada visita.

Turisme de proximitat

La platja Llarga de Salou té dunes de sorra naturals, vegetació autòctona i aigües tranquil·les, ideals per visitar durant els 365 dies de l’any.

Cada racó de Salou amaga una història

La capital de la Costa Daurada sedueix amb cales amagades, història viva i una aposta clara per la qualitat turística

Redacció

Després de la Festa Major d’hivern, arriba la primavera a Salou i, amb ella, el primer període vacacional per excel·lència: la Setmana Santa. Les previsions anuncien dies de temps suau i agradable a Salou, una població que es consolida, de nou, com la destinació ideal per gaudir aquests dies d’una experiència única gràcies a una combinació inigualable de platges, patrimoni, cultura, gastronomia i oci. Amb més de 14 km de litoral, les seves platges de sorra fina i daurada amb certificacions de qualitat conviden a passejar, relaxar-se i deixar-se sorprendre. A més, les platges de Llevant i Ponent compten amb zones de jocs infantils, ideals per a les famílies que visiten el municipi. Salou no és només sol i mar: la ciutat es distingeix pel seu ric patrimoni històric, la seva identitat mediterrània i una energia vibrant que fusiona passat i present. Cada racó revela que aquest territori ha estat, des de sempre, un punt de trobada.

De poble mariner a icona turística Salou va transformar-se amb els banys de mar i les visites de famílies benestants de Reus i Barcelona al segle XX. L’autèntic impuls arribaria als anys 60 amb el turisme de sol i platja, consolidant la ciutat com la capital de la Costa

Daurada. Passejos i icones com la Font Lluminosa, el monument al Rei Jaume I i les Fonts Cibernètiques defineixen avui un paisatge turístic modern i atractiu.

La Ruta Modernista i Noucentista permet descobrir 14 edificis emblemàtics, com el Xalet Bonet, Vil·la Enriqueta, el Xalet Mallorquí o l’Hotel Niza, amb plaques i codis QR que expliquen històries d’una època marcada per l’elegància i la prosperitat. És una oportunitat única de redescobrir un Salou que combina passat i present amb un encant irresistible.

Per als amants de la natura, el Camí de Costa, amb 43 miradors, permet recórrer el litoral des del passeig marítim de la platja de Llevant fins al far del Cap de Salou, amb cales amagades com Penya Tallada, Font, Vinya o Crancs, veritables tresors per banyar-se i gaudir de la tranquil·litat del Mediterrani. La Torre Vella, els jaciments de Kallipolis i la vil·la romana de Barenys, amb visites guiades en diversos idiomes, afegeixen una dimensió cultural a tota aquesta experiència.

Aposta per un turisme sostenible Salou aposta per la sostenibilitat i la renaturalització del litoral, amb inversions superiors a 260.000 euros i la plantació de prop de 3.800 noves plantes, vegetació autòctona i millo-

rant l’entorn per a residents i visitants. Paral·lelament, s’ha recuperat el passat agrícola i les tradicions vinícoles de Salou amb el projecte del Pla de Maset, supervisat per l’Institut Català del Vi i la Universitat Rovira i Virgili, una iniciativa que retorna simbòlicament el conreu de vinya al municipi tot exhibint un passeig per un sorral espectacular.

Un referent turístic a l’Estat

La capital de la Costa Daurada és molt més que una destinació: és una experiència mediterrània completa on natura, cultura, gastronomia, oci i història es combinen amb serveis moderns i qualitat turística. Platges, cales, camins vora el mar i un patrimoni ric i accessible fan de Salou el lloc perfecte per descobrir, desconnectar i viure unes vacances inoblidables.

Salou transmet felicitat i es projecta al món com un destí de referència on conviuen en harmonia la natura, el patrimoni cultural i històric, i una excellent qualitat turística. Les seves 25 magnífiques platges, els camins vora el mar, la seva valuosa memòria històrica i una energia contemporània vibrant configuren una experiència inoblidable per a aquells que volen descobrir, desconnectar i deixar-se fascinar.

Salou: història, platja, cultura i natura s’uneixen en una combinació única que, senzillament, enamora.

Turisme de proximitat

La Via Verda de la Terra Alta: natura, història i paisatge

La Via Verda de la Terra Alta és una de les rutes cicloturístiques i de senderisme més singulars del sud de Catalunya. Seguint l’antic traçat ferroviari de la Val de Zafán, aquest itinerari permet recórrer un paisatge de gran bellesa tot combinant natura, patrimoni i memòria històrica. El recorregut, que uneix mu-

nicipis com Arnes i el Pinell de Brai, travessa les serres de Pàndols i Cavalls i té com a fil conductor el curs del riu Canaletes. L’enginyeria ferroviària original permetia superar l’orografia abrupta del territori mitjançant una infraestructura avui encara visible: fins a vint túnels —alguns dels quals requereixen l’ús de llanterna— i diversos viaductes que ofereixen vistes panoràmiques del paisatge.

L’itinerari, pràcticament planer i ben senyalitzat, és accessible per a tot tipus de públic i es pot fer tant a peu com en bicicleta. Al llarg del trajecte, el visitant descobreix una alternança constant entre camps de conreu, zones boscoses i espais pràcticament verges, on el silenci i la calma esdevenen protagonistes.

Un dels atractius de la ruta és el pas per antigues estaci-

SORTEIG DISPONIBLE A LES XARXES SOCIALS DEL DIARI MÉS

ons ferroviàries, avui reconvertides o integrades en el recorregut, com les d’Horta de Sant Joan, Bot o Prat de Comte.

A més, el traçat connecta amb diversos punts d’interès patrimonial, com el Santuari de la Fontcalda, un dels indrets més emblemàtics de la

Guanya una estada inoblidable a l’Iglú de les Estrelles del Xalet de Prades!

ARB

T’agradaria passar una nit sota el cel estrellat en un ambient i marc incomparables? Gaudeix d’aquesta experiència única que ens ofereix l’Iglú de les Estrelles del Xalet de Prades, un espai acollidor i màgic on la natura i la comoditat es fusionen per oferir-te una escapada

inoblidable, en plena natura, a la muntanya. L’entorn privilegiat de Prades permet gaudir d’un conjunt singular d’activitats i esport a l’aire lliure a per a tot tipus d’aventurers en plena natura, amb el Xalet de Prades. A més, ara, tens l’oportunitat de viure-ho en primera persona: participa en la promoció del Diari Més per entrar al sorteig, on poder

guanyar una estada en temporada mitja per a dues persones, amb esmorzar i bufet inclòs. Una experiència pensada per desconnectar, relaxar-se i contemplar el cel i la nit com mai ho has fet. Per participar i consultar tots els detalls, només cal escanejar el codi QR de la promoció. No deixis escapar aquesta oportunitat de dormir sota les estrelles!

L’itinerari és accessible per a tota mena de públic i es pot fer tant a peu com en bicicleta

ruta, així com el convent de Sant Salvador d’Horta o l’ermita de Sant Josep de Bot. El recorregut manté en gran part el traçat original del tren, tot i que en algun punt puntual es desvia per motius de seguretat, com en un antic túnel a prop del Pinell de Brai.

Un cop finalitzat aquest tram, la ruta continua cap al sud amb la Via Verda del Baix Ebre, ampliant encara més les possibilitats de descoberta. Més enllà de l’activitat esportiva, la Via Verda és una invitació a recórrer el territori amb una altra mirada. Una manera pausada i sostenible de descobrir la Terra Alta, on el paisatge, la història i la natura avancen al mateix ritme.

Turisme de proximitat

TARRAGONÈS

Platges i patrimoni. En aquest destacat nucli de turisme familiar s’hi poden descobrir diversos tresors verds i arquitectònics, i algunes de les zones de platja més importants del litoral català.

Situada a 13 quilòmetres al nord de Tarragona, Torredembarra compta amb un important centre històric, dominat, sens dubte, pel Castell, la Torre de la Vila, els portals de l’antiga muralla o l’església de Sant Pere Apòstol, amb un destacat orgue del període barroc. Entre els seus principals reclams hi ha un litoral d’aigües tranquil·les, l’espai natural dels Muntanyans, el far, diversos itineraris turístics i un ampli ventall d’activitats.

Torredembarra és un paradís de platges de sorra fina i daurada, banyades per aigües tranquil·les i transparents, i distingides amb bandera blava. Aquest tret, unit a una àmplia oferta cultural, lúdica i gastronòmica, fa que la població constitueixi un excel·lent destí per a les vacances per a tota la família.

Torredembarra, un paradís de platges

En primer lloc, destaca l’espai natural dels Muntanyans, amb els seus aiguamolls rics en flora i fauna autòctona i una platja verge, dedicada en part al nudisme. En segon lloc, cal remarcar les visites guiades al far, des d’on es pot gaudir d’unes vistes privilegiades de tot el litoral. Per poder contemplar amb facilitat el paisatge natural, arquitectònic i rural de la vila, Torredembarra proposa una quinzena d’itineraris turístics, practicables tant a peu com amb bicicleta. Entre altres propostes, es pot recórrer la ruta dels Indians, visites guiades al Far i centre històric o gaudir de la bellesa del penya-segat del Roquer i fer un seguit de 14 rutes per fer a peu o en BTT.

El Ranxet és plat típic del municipi. Es tracta d’un guisat senzill i humil de peix elaborat antigament pels pescadors, és un dels plats típics i més coneguts de Torredembarra. Al llarg de l’any restaurants del municipi ofereixen a la seva carta diferents plats dels Ranxets.

~ CONTINGUT recomanat ~

Turisme de proximitat

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Catedrals del vi: arquitectura, paisatge i cooperativisme al cor del Camp de Tarragona

Els cellers cooperatius, autèntics temples del vi que expliquen la història d’un territori

Adrià Recasens Benaiges

Entre vinyes i pobles, el Camp de Tarragona conserva un dels conjunts més singulars d’arquitectura modernista de Catalunya, aplicada al món agrari: els cellers cooperatius, coneguts com les «catedrals del vi». Més enllà de la seva espectacularitat, aquests edificis expliquen una història de territori, esforç collectiu i transformació.

Impulsats a inicis del segle XX, molts d’aquests cellers són obra d’arquitectes com Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni

Gaudí, així com Pere Domènech i Roura o Josep Puig i Cadafalch. Amb el temps, s’han convertit en símbols identitaris dels municipis que els acullen. La seva arquitectura és tant funcional com espectacular. El maó vist, la pedra, la ceràmica i els arrebossats configuren una estètica pròpia, reconeixible a primer cop d’ull. A l’interior, grans arcades —sovint parabòliques—, espais amplis i una illuminació cuidada responen a una doble voluntat: optimitzar la producció vinícola i dignificar l’espai de treball. Era, en definitiva, la modernitat apli-

cada al camp. El seu origen està lligat al cooperativisme agrari, sorgit després de la crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX. La unió de pagesos va permetre aixecar aquests equipaments, construïts majoritàriament entre 1915 i 1930, gràcies a l’esforç compartit de tota una comunitat.

El Camp de Tarragona concentra una part molt significativa d’aquest patrimoni. A la Conca de Barberà, municipis com Barberà de la Conca —on es va fundar la primera cooperativa agrària de l’Estat el 1898—, l’Espluga de Francolí,

Rocafort de Queralt o Sarral formen un conjunt excepcional tant per la seva concentració com per la qualitat arquitectònica.

Tenim un dels conjunts d’arquitectura modernista més singulars de Catalunya

A l’Alt Camp, altres exemples remarcables es troben a Nulles, Vila-rodona o Aiguamúrcia, on els cellers

dialoguen amb el paisatge agrícola i amb elements patrimonials com el monestir de Santes Creus.

Les comarques de la Terra Alta conserven també autèntiques joies com els cellers de Gandesa o el Pinell de Brai, aquest últim amb un es-

pectacular fris ceràmic obra de Xavier Nogués. Avui, molts d’aquests edificis s’han reconvertit en espais visitables que permeten descobrir tant la cultura del vi com la història del territori. Una proposta que combina patrimoni, paisatge i identitat, i que convida a recórrer el Camp de Tarragona des d’una mirada diferent.

JORNADES GASTRONÒMIQUES

L’Ametlla de Mar es converteix novament en l’epicentre de la tonyina roja del Mediterrani

La XV edició de les Jornades Gastronòmiques, del 10 al 19 d’abril

Adrià Recasens Benaiges

Del 10 al 19 d’abril, l’Ametlla de Mar es converteix en l’epicentre gastronòmic de la tonyina roja del Mediterrani amb unes jornades que arriben a 15a edició i posen en valor el producte de la seva llotja i el talent dels restauradors locals. La protagonista és la tonyina roja, un dels grans productes gastronòmics del món, que es podrà degustar en menús especials que combinen tradició i innovació. Una de les propostes més destacades és la ruta de la tapa roja, amb degustacions a bars del municipi per 5 euros, beguda inclosa. Per participar-hi, cal completar cinc segells d’establiments, omplir la butlleta i dipositar-la als punts habilitats. Els participants entraran en el sorteig de diversos premis, com menús gastronòmics i experiències Tuna Tour amb el

Grup Balfegó. A més, els dies 11 i 12 d’abril té lloc la Diada de la Tonyina Roja al ‘Varadero’ del Port de l’Ametlla de Mar amb entrada gratuïta i un seguit de propostes per seduir el nostre paladar, amb activitats per a tots els públics, des de degustacions i mercats fins a propostes lúdiques i familiars, en una celebració que combina gastronomia, mar i tradició.

Els Fons Nuclears destinen 9,8 MEUR a sòl industrial a l’Ebre des de Falset

Economia

Jordi Marsal / ACN

La reunió de l’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear celebrada aquest dimecres a Falset ha avalat una mesura que el Priorat segueix amb especial atenció: la destinació de 9,8 milions d’euros perquè l’Incasòl generi 18 hectàrees de nou sòl industrial als polígons de les Forques, a Bot, i la Verdeguera, a Móra d’Ebre. Tot i centrar-se a les Terres de l’Ebre, la decisió s’emmarca en l’estratègia de diversificació econòmica de les comarques en l’àrea d’influència de les centrals nuclears, entre elles el Camp de Tarragona i el Priorat, i es va formalitzar precisament a Falset. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, va defensar la necessitat d’impulsar implantacions industrials per

generar activitat i ocupació de més qualitat, i va assegurar que més del 50% d’aquestes hectàrees ja tenen empreses

interessades a instal·lar-s’hi. L’actuació aprovada preveu una inversió de 3,3 milions d’euros al polígon de les For-

El ‘Barri en Flor’ torna a Valls amb novetats i coincidint amb Sant Jordi

Comerç l La divuitena edició del Barri en Flor arrenca a Valls amb la novetat que enguany s’avança per coincidir amb Sant Jordi, amb l’objectiu que carrers, comerços i cases s’omplin de flors durant aquestes dates. El concurs de decoració floral de primavera, organitzat per la Regidoria de Comerç dins la campanya Viu la primavera al comerç

de Valls, manté obertes les inscripcions fins al 19 d’abril a l’Oficina de Turisme. Només per apuntar-s’hi, els participants rebran dos vals de 5 euros per bescanviar a les floristeries i establiments adherits. El certamen s’adreça al veïnat del Centre Històric i també als comerços i particulars de tota la ciutat, amb categories de balcons, façanes, carrers

decorats i aparadors. Les decoracions s’hauran d’installar entre el 20 d’abril i el 31 de maig, i el jurat començarà les valoracions a partir de l’11 de maig. Entre les novetats d’aquesta edició també hi ha la incorporació del vot popular, tallers de decoració floral i un mapa final de la ruta floral per seguir totes les intervencions. Redacció

ques de Bot, on una sola empresa ocuparia la meitat de l’espai que s’hi habilitarà, i 6,5 milions més a la Verdeguera

Més de la meitat del nou sòl industrial ja té demanda empresarial confirmada

III de Móra d’Ebre. En aquest segon cas, segons va indicar Baró, hi ha empreses interessades a ampliar-se i, sense nou sòl industrial, es veurien obligades a marxar del municipi. Els terrenys, propietat de l’Incasòl, es troben a les zones de planificació Penta I i Penta II i els treballs s’han de posar en marxa entre aquest 2026 i 2028. El responsable d’Empresa i Competitivitat va remarcar que la proposta busca una compensació territorial entre ambdues zones i la va emmarcar dins la voluntat de diversificar l’activitat econòmica de les Terres de l’Ebre, el

Camp de Tarragona i Ponent, recordant que les implantacions industrials solen garantir salaris més elevats.

Ajuts previstos

Aquesta activació de sòl industrial es presenta com una mesura complementària a la resta de convocatòries dels Fons de Transició Nuclear. El Govern confia repartir en total uns 75 milions d’euros quan es tanqui la liquidació de l’impost a les nuclears catalanes. Segons Baró, ja s’han publicat les bases dels ajuts per a empreses, dotats amb 35 milions d’euros, i per al treball autònom, amb 3 milions ampliables, mentre que pròximament s’hi afegirà la línia d’agricultura, amb 5 milions ampliables, pendent encara de la reunió de la Taula Agrària després de les últimes eleccions. La voluntat és obrir-la abans de l’estiu. Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, va expressar que els diferents sectors de la comarca volen que aquestes línies acabin impactant positivament en un territori «tan especial» com el prioratí i el seu teixit econòmic.

Les decoracions florals del ‘Barri en Flor’ s’instal·laran del 20 d’abril al 31 de maig a la ciutat. Ajuntament de Valls

Torredembarra preveu regular la cartelleria publicitària al municipi

Serveis l El consistori demanarà enretirar la cartelleria a una empresa que es publicitava «irregularment»

Adam Díaz Garriga

El ple municipal de Torredembarra va tractar, durant la sessió plenària d’aquest dilluns, la necessitat d’impulsar una regulació per pal·liar la distribució de cartelleria publicitària a la localitat. La proposta va presentar-se al ple després que, a causa de les fortes ventades, un dels cartells col·lapsés alertant als veïns del municipi. «Hem detectat cartelleria publicitària a terrenys municipals que no compleixen licitacions» explicava l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino.

En aquesta línia, el batlle confirmava que «es procedirà a la retirada d’aquesta publicitat» com a mesura urgent, després de desestimar el recurs de reposició presentat per l’empresa a la qual fa re-

ferència al consistori. A més, Pino afirmava que les empreses que van publicitar-se de manera irregular «hauran

de cobrir els costos» de les afectacions i la retirada de la cartelleria. «No ha sigut fàcil determinar si els espais eren

municipals i quan es van collocar els cartells», indicava l’alcalde de Torredembarra, ressaltant que l’Ajuntament té

Xarxa Vendrellenca denuncia tales d’arbres «sense justificació» al parc del Tabaris

Municipal l L'entitat critica que les mesures «no inclouen informes» que justifiquin la decisió

Adam Díaz Garriga

L’entitat Xarxa Vendrellenca denunciava una tala d’arbres injustificada en el marc del projecte del Parc de la Música, que preveu renovar el parc del Tabaris, situat a Coma-ruga. En el projecte, aprovat el passat mes d’agost del 2025, s’incloïa la tala concreta de quatre arbres: un eucaliptus, dos pins i un xiprer, tot i que aquest últim va ser enretirat per part del consistori. L’entitat lamentava ara que «aquesta actuació s’ha dut a terme sense que l’administració hagi aportat cap informe fitosanitari, avaluació de riscos ni cap documentació que justifiqui la necessitat real de la tala».

La proposta pel Parc de la Música justificava l’acció a través de criteris de disseny paisatgístics, una argumentació que, d’acord amb Xarxa Vendrellenca, «és insuficient». Després de diverses pe-

ticions de l’entitat, també lamentaven que la resposta del consistori va arribar «sense documentació tècnica», indicant que els arbres previstos

per retirar-se «presentaven afectacions estructurals i fitosanitàries».

En aquest sentit, el consistori tampoc va voler fer decla-

racions en ser preguntat per aquest mitjà. Des de Xarxa Vendrellenca, la valoració s’enfocava en la manca «d’opcions alternatives».

L’Ajuntament va demanar a l’empresa cobrir els costos de les afectacions

la intenció de «regularitzar» la situació.

«Amb un inspector vigilarem les noves situacions, però aquests casos són molt antics i és dificultós avaluar aquests casos», expressava el regidor d’Hisenda, Eduard Rovira, en resposta a les demandes de l’oposició.

Preus i residus

La sessió plenària de dilluns també va estar marcada per l’aprovació dels nous preus no tarifaris sobre l’empresa concessionària del subministrament d’aigua, SOREA, SA. La pujada, corresponent a la

«variació de l’IPC», d’acord amb el consistori, representarà un increment del 5,3% sobre taxes concretes. «Parlem de preus unitaris d’obres d’instal·lació de comptadors nous, escomeses o si hem de fer més metres addicionals de panots o no», explicava el regidor de residus, Raúl García. A més, també es va debatre el punt que autoritzava la cessió del contracte del servei de tractament de residus voluminosos que es recullen al municipi, adjudicat i formalitzat a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Voluminosos Torredembarra. El punt tractava un canvi d’empreses i l’entrada al contracte de Corporación CLD Servicions Urbanos del Tratamiento de Residuos, que cobrirà la marxa d’una de les empreses inicialment proposades.

Tatay, nou regidor Durant el ple, Robert Tatay va presentar-se com a nou regidor per part de la CUP al govern municipal de Torredembarra, després d’anunciar la seva entrada a finals del mes de gener. Tatay va prendre possessió i va realitzar les primeres intervencions.

Imatge dels objectes sostrets al detingut. Ajuntament de Torredembarra

La Policia Local de Torredembarra deté un home per presumpte tràfic de drogues

Successos l La Policia

Local de Torredembarra va confirmar la detenció, el passat 22 de març, d'un veí del municipi com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues. Els fets es van produïr a partir de les 00.21h, quan els agents del cos van rebre l'avís ciutadà que informava que havia vist un individu inten-

tant forçar la porta d'accésa una comunitat de propietaris al carrer Lleida. Després de localitzarlo, en l'escorcoll, els agents van trobar una caixa metàlica amb 150 euros en efectiu i una substància, presumptament haixix, amb un pes de 25,23 grams. L'individu també portava un ganivet convencional amb una fulla d'11 centímetres. Redacció

La FEAT critica les

mesures pels carburants i amenaça amb protestes si no es rectifica

Logística l Els transportistes donen un ultimàtum als governs fins aquest divendres

Redacció

La Federació de Transports de Tarragona (FEAT) va carregar ahir dimecres contra les primeres mesures adoptades pel govern espanyol i la Generalitat arran de l’escalada dels preus dels carburants derivada dels conflictes bèl·lics. L’organització va expressar la seva «decepció» després de valorar unes decisions que considera insuficients i va lamentar que no s’hagin impulsat accions «potents i efectives» per afrontar una situació que, segons adverteix, evoluciona encara més ràpidament que durant la guerra entre Rússia i Ucraïna. Davant d’aquest escenari, el sector confia que les administracions rectifiquin de manera immediata i adoptin mesures extraordinàries que permetin garantir la continuïtat de l’activitat i la

viabilitat de les empreses. Així, el Comitè Nacional del Transport, òrgan d’interlocució del sector amb l’Estat i on hi són presents les organitzacions més representatives, ha llançat un ultimàtum perquè com a màxim aquest divendres s’aprovin les mesures que considera necessàries i urgents. La FEAT avisa que, si els ministeris de Transport i d’Economia i Hisenda no s’obren a negociar un segon paquet d’accions, no es poden descartar mobilitzacions i protestes «massives». Els transportistes alerten que empresaris i autònoms veuen «perillar» la seva supervivència i recorden que molts professionals treballen ara mateix «a pèrdua», podent comportar una paralització de l’activitat i un possible trencament de la cadena logística si no hi ha resposta per part dels governs aviat.

L’interior del Camp de Tarragona frega el ple per Setmana Santa

Turisme l Segons l’AEHT, l’ocupació hi supera el 90%, mentre la costa es mou entre el 50% i el 80% i depèn del ‘last minute’

Redacció

L’interior de la demarcació i les Terres de l’Ebre encaren la Setmana Santa com els grans pols d’atracció turística de la província, amb previsions d’ocupació que superen les de la costa en els dies centrals. A la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià s’espera assolir entre el 90% i el 100% d’ocupació entre dijous i diumenge, mentre que la resta de la setmana es mourà entre el 40% i el 50%.

També les comarques d’interior del Camp de Tarragona es mantenen en primera lí-

Denuncien un taller de vehicles per irregularitats i manca de permisos

Agències

Els Mossos d’Esquadra van denunciar aquest dimarts un taller de reparació de vehicles de Barberà de la Conca per diverses irregularitats, entre les quals la manca de llicència d’activitat, d’assegurança i de contracte amb un ens autorit-

zat per a la gestió de residus. L’establiment tampoc estava donat d’alta al registre d’activitats de Seguretat Industrial i incomplia la normativa sobre l’enregistrament d’imatges de la via pública i la protecció de dades. Durant l’actuació, feta pels volts de les 13 hores, els agents van identificar tres

persones amb quatre antecedents policials per sostracció de vehicles, falsificació documental i salut pública, i en van denunciar dues per falta de respecte als agents de l’autoritat. A l’interior del local van localitzar olis usats, filtres i altres elements d’automoció sense l’etiquetatge i la sepa-

nia. A la Conca de Barberà es preveu arribar al 90% durant Divendres i Dissabte Sant, amb optimisme per a la resta de jornades gràcies a les reserves d’última hora, i al Priorat la previsió és de ple entre divendres i diumenge. Aquest comportament reforça el lideratge del turisme rural i d’interior, menys condicionat per la climatologia i amb una demanda més consolidada. A la costa, en canvi, la campanya manté bones perspectives però continua pendent del last minute. A Cambrils, l’ocupació prevista per als

ració exigits, així com diverses infraccions en matèria de seguretat. També van detectar un espai habilitat com a magatzem amb nombroses peces de recanvi usades, materials potencialment inflamables mal emmagatzemats, absència d’extintors i falta de documentació sobre el manteniment de la maquinària i equips. A més, van aixecar les actes corresponents i van obrir diligències per aquestes infraccions. Hi van comptabilitzar 14 vehicles, 3 motocicletes i una grua elevadora de motors del recinte.

L’Ebre assoleix entre el 90% i el 100% d’ocupació de dijous a diumenge

reserves s’ha intensificat en els darrers dies i el sector es mostra optimista, amb la previsió d’assolir entre el 80% i el 85% d’ocupació durant el cap de setmana. A les zones urbanes, Reus i Tarragona ciutat també destaquen per una elevada ocupació, impulsada sobretot pel turisme familiar de proximitat, que permetrà pràcticament omplir els hotels durant el cap de setmana i el pont de Pasqua, tot i que amb menys intensitat la resta de la setmana.

Sector clau

dies forts se situa al voltant del 80%, amb un turisme majoritàriament nacional i estades curtes d’entre dues i tres nits. Es confirma la tendència dels darrers anys: predomini de reserves de cap de setmana i preferència pels allotjaments més econòmics, que són els primers a omplir-se. Al Baix Penedès, ara mateix es registra el 50% d’ocupació, però es preveu arribar a fer el complet durant el cap de setmana festiu i assolir una mitjana del 80% la resta de dies gràcies a les reserves d’última hora. Al Baix Gaià, el ritme de

En conjunt, la província de Tarragona afronta una Setmana Santa amb bones expectatives, però amb un comportament desigual segons el territori. Mentre l’interior i el sud de la demarcació lideren l’ocupació, la costa manté una evolució positiva però condicionada en bona part per les reserves de darrera hora. El turisme de proximitat i les escapades curtes continuen marcant la tendència d’aquesta campanya, amb una concentració clara de l’activitat en els dies centrals. Aquestes dades s’han extret dels establiments representats per la Federació AEHT, que agrupa prop del 60% dels allotjaments del territori. Es tracta majoritàriament d’establiments oberts durant tot l’any, que sostenen l’activitat més enllà de la temporada alta i esdevenen un pilar del sector per la seva aportació a l’ocupació estable i de qualitat, a l’activitat econòmica continuada i a un model més sostenible i arrelat al territori.

VOLTA A CATALUNYA

Vila-seca i Mont-roig del Camp gaudeixen de la tercera etapa de la Volta Catalunya

Ciclisme l Veïns i curiosos dels dos municipis van viure en directe la prova catalana i es van fer notar com a protagonistes

Mont-roig del Camp i Vilaseca van viure el seu protagonisme ahir en la tercera etapa de la Volta a Catalunya. Dorian Godon va ser el gran guanyador de l’etapa, però tots dos municipis van gaudir-ho com a triomfadors en la sortida i l’arribada.

Els dos municipis es van preparar amb ganes des de primera hora, però l’acció va engegar al migdia i va acabar a la tarda. Vila-seca es va aplegar ben d’hora a l’avinguda Ramon Olzina. Encara faltaven quilòmetres perquè els protagonistes travessessin la línia de meta, però veïns i curiosos ja es començaven a reunir per aconseguir el seu lloc. Molts d’ells venien amb les seves pròpies bicicletes, mostrant la seva passió per l’esport. D’altres eren curiosos que passejaven per la zona i es

van quedar a veure l’espectacle, però tots van patir i gaudir dels darrers minuts.

L’atenció estava a la pantalla sobre la línia de meta. Des d’allà es va xalar en la lluita que van mostrar Remco Evenepoel i Jonas Vingegaard, dos grans atractius de la Volta Catalunya, al seu pas per l’sprint a Reus. Amb més incertesa i nervis van viure els darrers minuts, a l’espera de veure passar els protagonistes i, sobretot, després de la caiguda d’Evenepoel.

Les imatges van marxar, a l’espera de l’arribada en temps real i tots els presents van alçar la veu i els braços en arribar els protagonistes, amb Dorian Godon com el principal protagonista.

«Ha sigut un vist i no vist», va destacar en veu ben alta una senyora segons després que el principal gruix de ci-

clistes desfilés al seu davant. Els més experts en aquestes proves van anar per feina. La multitud que esperava a Vilaseca es va dividir, amb molta gent desfilant a la recerca dels protagonistes.

El més bonic d’aquest esport és la presència i participació del públic amb les estrelles, sempre a tocar. No era difícil veure on estava una de les estrelles, Vingegaard. Només calia localitzar una petita multitud de persones que envoltaven una bicicleta com abelles en el seu rusc. Signatures, selfies i diferents reclamacions fins que la policia va actuar per donar espai al ciclista a continuar la seva ruta cap als autobusos de l’equip. Llavors, la processó vila-secana va mantenir el seu rumb cap al carrer de Ramon Llull, on tots els autobusos esperaven els seus ciclistes.

Allà, alguns veïns van aconseguir el seu record. Nens amb cantimplores oficials que lluïen com a trofeus, mentre que d’altres menys afortunats quedaven impregnats de tota la maquinària d’aquesta prova, sobretot amb la qualitat de les bicicletes. La roda no es

va aturar i aviat els autobusos van fer via, deixant el protagonisme al podi amb Dorian Godon rebent els aplaudiments que va merèixer com a vencedor de la tercera etapa.

La sortida des de Mont-roig del Camp va tenir la mateixa expectació. Malgrat ser dia

Mont-roig del Camp i Vila-seca van rebre la sortida i arribada de la prova

laborable, la presència era elevada i més amb la participació dels alumnes de primària i d’ESO aprofitant l’ocasió per fotografiar-se amb els protagonistes. La sortida es va fer amb la presència del conseller d’Esports Berni Álvarez, la presidenta de la Diputació Noemí Llauradó i també l’alcalde de Mont-roig del Camp Fran Morancho. Abans de la sortida, el protagonisme va anar cap a la família Florencio, una lligada profundament amb el ciclisme de territori, que va rebre un merescut homenatge abans de donar tret de sortida a una etapa d’emocions.

Dorian Godon regna a l’esprint després de la caiguda de Remco Evenepoel

Ciclisme l L'etapa va estar marcada pel vent i l'atac del ciclista belga

Oriol Castro Sanz

El francès Dorian Godon es va acabar imposant en l’esprint a Vila-seca després d’una etapa marcada pel vent i per un atac carregat de mala bava per part del belga Remco Evenepoel. A falta d’uns 35 quilòmetres de la meta, el pilot es va enfilar pel treball del Red

El protagonista

Bull-Bora-Hansgrohe, l’equip d’Evenepoel, que va voler aprofitar el vent lateral per formar ventalls. D’aquesta forma, el gran grup, que ja havia atrapat l’escapada del dia, es va trencar. Veient l’escenari destructiu que havia format el seu equip, on rivals directes com Joao Almeida s’havien quedat darrere, Evenepoel va

olorar sang i va apretar les dents. Un atac només a l’abast dels millors va acabar amb el belga i el danès Jonas Vingegaard. Els dos grans favorits per guanyar la Volta van arribar sols a Vila-seca, entre retrets perquè Vingegaard no passava els relleus. Però a la rotonda d’entrada a Vila-seca Evenepoel va caure de forma

Rubèn Peris: «Farem tot el possible per tornar a organitzar etapes al Camp de Tarragona»

Ciclisme l El director de la Volta exposa l’impacte de la prova

incomprensible, fet que va fer frenar el danès i que el pilot els agafés per la recta final, on el líder Godon, d’Ineos Grenadiers, va tornar a triomfar per davant dels britànics Ethan Vernon (NSN Cycling Team) i Noah Hobbs (EF EducationEasyPost). Avui s’ha evitat modificat l’etapa i s’evita la pujada a Vallter pel vent.

El Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques arriba a Reus i Salou

Minibàsquet l L'esdeveniment reunirà més de 400 jugadors entre el 28 de març i l'1 d'abril

Redacció El Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques de Minibàsquet arribarà a Reus i Salou del 28 de març a l’1 d’abril. El Planeta Mini tornarà a la demarcació de Tarragona després de l’edició del 2023 i convertirà Reus i Salou en l’epicentre del bàsquet formatiu de l’Estat. El torneig reunirà més de 400 jugadors menors de 12 anys, prop d’un centenar de tècnics, 38 àrbitres i es preveu l’arribada de més de 3.000 visitants. Es tracta d’una competició amb una llarga trajectòria, que es

disputa de manera ininterrompuda des de la temporada 1987/88. En total, es jugaran 110 partits entre el dissabte 28 de març i el dimecres 1 d’abril. Les finals, tant masculina com femenina, tindran lloc al Pavelló Olímpic Municipal de Reus, que esdevindrà l’escenari central del campionat en un any que gaudeix de la capitalitat del bàsquet femení. També s’acolliran partits al Pavelló Municipal de Salou, al Pavelló Salou Ponent, al Polilleuger Joan Rebull i al Polilleuger Cèlia Artiga.

Què buscaven amb el disseny de l’etapa Mont-roigVila-seca?

«Busquem fer etapes vives, nervioses i ràpides. Volem evitar aquelles que es fan pesades i llargues, sense que hi hagi un excés de quilometratge. Com s’ha vist, ho hem aconseguit perquè només començar ja hi ha hagut una escapada. Les treballem també amb el Patronat de Turisme de la Diputació. Sempre busquem també algun tram

picat, com la Mussara, perquè no sigui tot pla». En aquest sentit, la prova és un gran aparador del territori.

«Totalment. És un factor molt important de promoció. Quan preparem les etapes també hi pensem. El territori de la Costa Daurada es veurà per tot el món, ja que hi ha cadenes de televisió de moltíssims països que segueixen la competició en directe».

Tenen calculat l’impacte econòmic?

«En certa forma sí i sabem que és molt elevat. És directe

i indirecte. Tota la caravana de la Volta, que som unes 600 persones, farem dos nits a Vila-seca. Però l’impacte va molt més enllà. Molts aficionats al ciclisme vindran al Camp de Tarragona per gaudir i conèixer els recorreguts de la prova». De cara al futur, tornarem a veure etapes de la Volta pel nostre territori?

«Nosaltres farem tot el possible per tornar a organitzar etapes al Camp de Tarragona. Estem encantats, les carreteres estan en molt bon estat. També tenim molt bona relació amb el Patronat de Turisme. Enguany, amb la sortida del Tour de França hi haurà molt ciclisme al territori i esperem que la tendència continuï. La reacció del públic és boníssima».

El torneig de waterpolo base Habawaba torna aquest cap de setmana a Tarragona

Poliesportiu l La piscina Sylvia Fontana rebrà uns 850 participants

Redacció

El Torneig Internacional de Waterpolo base HaBaWaBa Spain torna aquest cap de setmana a la piscina Sylvia Fontana de l’Anella Mediterrània de Tarragona. La cita arriba a la seva vuitena edició i reunirà 850 participants entre jugadors i entrenadors, repartits en 58 equips. A més, s’espera que prop de 1.700 familiars i aficionats passin per l’Anella.

El torneig donarà el tret de sortida dissabte i s’allargarà fins dilluns, amb les finals de les diferents divisions. Durant la competició es jugaran

210 partits repartits en sis camps de joc. Quatre camps estaran ubicats a la piscina Sylvia Fontana, on competiran els equips de la categoria alevina (U12), mentre que els equips benjamins (U10) jugaran als dos camps instal·lats a la piscina interior del complex esportiu municipal de Campclar. Els equips participants arribaran de diversos punts del territori estatal, amb presència de vuit clubs de diferents ciutats d’Espanya i tretze de Catalunya, així com de Portugal, Alemanya, Malta, Andorra, Grècia i Egipte.

Pablo Alfaro: «Per tirar això endavant cal futbol, però també compromís i maduresa»

Futbol l El tècnic del Nàstic de Tarragona dona la primera entrevista al Diari Més per parlar sobre el compromís que necessita l’equip per revertir la situació, així com la seva història com a futbolista i també fa un repàs del duel contra l’Algeciras

Han passat uns dies de la derrota contra l’Algeciras. Com ho valora amb més perspectiva?

«Em va mostrar que som competitius només quan estem en la nostra millor versió i quan tot el món està a disposició a nivell psicològic, tècnic i tàctic. Si cadascú fa la guerra pel seu compte o toca el seu instrument a la seva bola perquè així és com creu que anirà millor, és quan perdem. D’això m’he adonat. Només tornant a la millor versió assolirem l’objectiu».

Els mateixos onze que van sortir a mossegar al Sabadell van estar desconnectats contra l’Algeciras. Com s’explica?

«És veritat que no hi ha dos partits iguals, però sí que hi ha comportaments i actituds que depenen d’un mateix. En aquest aspecte no podem defallir en absolut i més perquè a mi ja em van demostrar fa deu dies el que poden fer. Ja hem parlat, ens hem mirat a les cares i sabem quines coses no s’han de repetir. Prohibit ara caure en cap minidepressió, toca concentrar-se en el Torremolinos».

És un problema psicològic?

«Quan una cosa així ha passat tantes vegades durant la competició no ajuda, està clar. El segon dia d’entrenaments vaig preguntar si havien jugat en cap equip que sempre comenci guanyant. No. Això és futbol, hi ha moments que comences pitjor i d’altres millor. De la teva actitud i predisposició i de voler viure el partit depèn l’inici i el desenvolupament del duel».

Va dir que no feia falta una revolució, després d’aquest partit ha canviat d’opinió?

«Segueixo la línia de la coherència i quan es va fer de notable alt, era de justícia mantenir la situació i quan no, s’ha de canviar. A la plantilla hi ha més d’onze jugadors i cada alineació depèn de com ha

Algeciras

«Només som competitius en la millor versió i no si cadascú fa la guerra pel seu compte»

El principal problema

«Hem d’aturar la sagnia de gols en contra. Sent sòlids i compactes funcionarem millor»

anat la setmana i del compromís de cadascun. Ara mateix necessitem qualitats futbolístiques per tirar això endavant, sí, però també compromís i maduresa».

El principal problema és que a l’equip li falta gol?

«Quan estàs a la part baixa falten moltes coses. Des del nostre punt de vista, mirant les estadístiques, l’aspecte més important és tancant la sagnia de gols en contra. Si et marquen molts gols és difícil de competir. Si som sòlids, compactes i equilibrats i podem arribar a l’àrea rival serem millors, així que també he d’incidir en els mecanismes d’arribada a l’àrea i pilota

aturada».

L’última jugada de la primera part contra l’Algeciras va ser una falta al mig del camp perfecta per penjar-la a l’àrea i buscar l’empat, però es va malbaratar. És un reflex de l’equip?

«La recordo, quan va xiular l’àrbitre vaig marxar empipat cap a vestuaris. És senzill d’explicar, és saber llegir el partit. Hi ha una frase que molts entrenadors repeteixen que diu que no és el mateix jugar a la pilota que jugar al futbol. Jugar al futbol implica saber què toca en cada moment i, en el descompte, tocava posar la pilota a l’àrea, una jugada que ja s’havia assajat i

sabíem el que s’havia de fer. Ja no tornarà a passar més, això sí que ho puc garantir». Com va ser el seu aterratge al Nàstic?

«Diumenge vaig negociar, dilluns vaig agafar un avió al matí, a la tarda primer entreno i debut un divendres contra el líder amb el Nàstic en descens quan xiula l’àrbitre.

Va ser tot molt ràpid, però així és la nostra professió. Ara no s’ha de mirar enrere ni endavant, no ens podem allunyar del present que és sumar, sumar i sumar punts per sortir d’aquesta situació. No serà fàcil, perquè ara mateix tothom sap al que juga i quin és el seu objectiu, així que hem de ser madurs, conscients i competitius».

Va fer una anàlisi del Nàstic quan va arribar. Ara, amb un parell de setmanes des de dins, s’ha trobat el que esperava?

«Algunes coses sí i, d’altres es van matisant. No és el mateix fer un diagnòstic per vide-

otrucada que auscultant el pacient. Tinc més dades de la personalitat dels jugadors i el grup, dades que em serveixen per administrar el col·lectiu i assolir millor rendiment que és l’únic que ens traurà d’aquesta situació».

Queden poques jornades, hi ha temps per veure el Nàstic amb l’estil de Pablo Alfaro o només un Nàstic de supervivència?

«Primer he de treure el pacient de l’UCI i dur-lo a planta. Després ja veurem si donem una dieta o una altra. Som conscients que ara hem d’aplicar unes solucions futbolístiques concretes amb l’equip que tenim. Són els futbolistes els que han de portar el vaixell a port i nosaltres des de fora donem directrius, ajudant i prenent decisions. Quan estiguem a port i fora de l’UCI, ja veurem».

Molta gent recorda com era Pablo Alfaro com a jugador i qui no ho busca. Era un jugador amb passió pel fut-

bol, caràcter i determinació. Li falta això al Nàstic?

«Era un enamorat de la meva professió i aprofitava les meves capacitats. Sí, l’equip ha de tenir ànima, ha de transmetre. El dia contra el Sabadell vaig sentir coses boniques i vam aconseguir molt tot i que no vam acabar guanyant. Hem de ser un equip que transmeti energia, il·lusió, vigor i futbol perquè l’aficionat marxi content a casa. Crec que això és el que mou a tot futbolista, per això és la professió més bonica del món». Ha canviat molt el perfil de futbolista respecte a la seva etapa a l’elit?

«Els futbolistes continuen sent un reflex del carrer. Això s’ha d’assimilar i treure rendiment, el que sí que puc dir que en la meva època no hi havia mòbils».

Qui el recorda de futbolista és, sobretot, per la seva etapa al Sevilla al costat de Javi Navarro. Una parella de centrals sòlida, amb personalitat, dura i amb ànima, potser el que necessita el Nàstic.

«Probablement no érem la millor parella, però sí la més mediàtica [riu]. Sí, potser aquest carisma i ofici va funcionar perquè la construcció des del darrere és la base. Si la rereguarda transmet seguretat i tranquil·litat, la resta de l’equip va més fluid en atac. Des d’aquesta seguretat ha de créixer un equip».

Va defensar Ronaldinho, Ronaldo...

«Hugo Sánchez, Romario... El futbol nacional espanyol té els millors davanters del món. Llavors em van tocar aquests».

Ajuda a l’hora d’entrenar i ser més respectat pels jugadors?

«Ajuda, sí. L’impacte inicial el tens, això està clar. És cert que encara que passin els anys, al final hi ha quelcom que ens apropa és el mòbil i et surten imatges i vídeos que ajuden. Després ve el desenvolupament de cadascú i els resultats. De cara als defensors, els

Transmetre

«L’equip ha de tenir ànima, ha de transmetre energia, il·lusió, vigor i futbol»

vaig dir el primer dia. Aprofiteu-vos de mi, pregunteu-me el que vulgueu, treballaré i ensenyaré tot el que faci falta, com és l’ofici, la regularitat que requereix la defensa. Que el premi de cada jugador és treure cada dia un notable i no un dia suspens i l’altre excel·lent».

S’ha de recordar als jugadors que el futur d’un futbolista va lligat al del club i que si un vaixell s’enfonsa, els mariners també?

«Això ho vam deixar ben clar aquest dilluns. Tinguis contracte, que s’acabi el contracte a l’estiu o estiguis cedit, en una situació on el Nàstic se salva tothom sortirà beneficiat. Això és així i els jugadors més veterans que van parlar també ho van deixar clar. No és el mateix deixar el Nàstic en el seu lloc que tenir un problema al final de curs. Perquè llavors l’any que ve potser no et truquen o és a l’última setmana i t’has d’empassar el que sigui. Això és competició pura i dura. Han de ser conscients de la situació».

Tot va lligat a mostrar-se sobre el camp amb competitivitat i personalitat.

«Maduresa, competitivitat i sobretot no allunyar-se de la realitat. No pensar ja ho tirarem endavant o assenyalar que un ho fa bé i qui s’equivoca és el company. Primer que un es miri a si mateix, que cada jornada que passa no torna i ha de ser conscient de la situació. Donant el 110% de cadascú serem capaços estic convençut».

Ja hem parlat de com era com a jugador. Però com és l’Alfaro entrenador?

«Les virtuts que es té com a jugador s’han de mantenir a la banqueta. Lògicament, veus la situació des d’una perspectiva diferent, però amb la mateixa passió i les mateixes ganes. M’agrada corregir, m’agrada donar suport i tenir una idea de joc i un estil concret. M’agrada que els meus equips tinguin un segell propi, sobretot que connecti amb la grada i que sigui competitiu, amb ofici, perquè això és el més important».

Com a anècdota, que els jugadors hagin de lluir el xandall del club els dies de partit és part de construir aquest segell?

«Sí, tot i que potser tot el que

Futur de club i jugadors

«Només si deixem al Nàstic al seu lloc tothom en sortirà beneficiat»

El segon entrenador

«Iago Martínez és un tècnic experimentat i que connecta molt bé amb el futbolista»

Pablo Alfaro, un entrenador amb carrera a l’elit i conegut per la seva passió

Futbol l L'aragonès va acumular més de 400 partits a Primera Divisió

Redacció

Pablo Alfaro està avalat en el món del futbol amb una carrera com a tècnic compartida també amb la seva etapa com a futbolista. L’aragonès té a la seva esquena més de 400 partits a la Primera Divisió, assolint un ascens amb el Real Zaragoza, passant pel Barça de Johan Cruyff, Racing de Santander, Atlético de Madrid i Sevilla, l’equip va disputar les seves millors temporades. Allà va formar una parella de centrals per al record amb Javi Navarro. Tots dos van formar una defensa sòlida, amb caràcter i molt mediàtica per la seva duresa i caràcter. Amb el conjunt sevillà va disputar un total de cinc temporades, assolint una Copa UEFA. A

s’ha dit no és del tot cert [riu]. Vull que el meu equip vingui al camp amb roba corporativa. Després si en acabar el

més, com a jugador també va jugar al Nou Estadi amb el Racing l’any grana a Primera Divisió. Aquest caràcter i passió

partit volen marxar al cine o a sopar i van arreglats, cap problema. Abans del partit i en el dia a dia tots igual amb el

l’ha acompanyat com a senya d’identitat en la seva etapa com a entrenador en clubs com el Recreativo de Huelva, Ibiza, Huesca,

xandall. Perquè som el Nàstic, hem de donar una imatge i és la manera que el jugador tingui clar al que ve quan acaba».

Mirandés, Leganés o, en la seva darrera etapa al Real Murcia. Alfaro va destacar com vol crear els seus «segells d’identitat» en els seus equips a través de la passió, però també posant la solidesa defensiva en el centre, una tasca pendent amb el Nàstic.

Amb una temporada marcada per la joventut de la plantilla i falta de caràcter, Alfaro va arribar per aportar això mateix i liderar el projecte a falta de d’onze partits per al final de la lliga. En les seves mans està la salvació del Nàstic, equip amb el qual va signar fins al final de la temporada. L’aragonès també és metge, així que la diagnosi del seu Nàstic serà al final de curs.

Què pot dir del seu segon, Iago Martínez?

«És un entrenador amb bona formació que també és llicen-

ciat en ciències de l’activitat física i de l’esport. Ha treballat a la Xina, als Emirats i també a Espanya en un equip de la categoria, el Lugo. Té experiència i, sobretot, és un home que connecta molt bé amb el futbolista i és exigent. Som dues persones noves que venim sense contaminar i amb la intenció d’aplicar solucions per assolir l’objectiu». Dissabte arriba el Juventud Torremolinos i és una autèntica final per a la permanència, tot i que ara arriben en ratxa i sembla que no patiran.

«El seu objectiu és la permanència des del primer moment i ho estan aconseguint. Venen en ratxa positiva, però dissabte aquí hi ha una disputa i és la nostra obligació frenar-los amb una victòria perquè vegin com la seva dinàmica canvia. Cada partit a partir d’ara és una batalla que hem de lluitar i guanyar». Queden pocs partits i menys encara a casa. No es pot escapar cap punt del Nou Estadi?

«Ni un, però ara mateix només mirem el partit contra el Juventud Torremolinos d’aquest dissabte, no hem de perdre l’atenció del dia a dia». Ara mateix és important sumar de tres i deixar de banda les bones sensacions?

«En aquest tram final la competició canvia, això està inventat de fa molts anys. S’ha de sumar de tres en tres, no hi ha més. A mi és el tram que més m’agrada, personalment. Com he dit abans, hem de donar el 110% de nosaltres cada partit, només així assolirem l’objectiu».

Què es pot dir a l’afició?

«Sempre he dit que nosaltres no estem a disposició de demanar, hem d’oferir. Nosaltres hem de transmetre com ho vam fer contra el Sabadell. Els jugadors ja van mostrar del que són capaços i l’afició també em va mostrar com és de vibrant. Aquesta connexió entre equip i afició també l’he patit com a visitant al Nou Estadi. Vull tornar a construir això, un equip que transmeti passió, il·lusió i futbol perquè l’afició marxi contenta i, sobretot, ben lluny de la part baixa de la classificació. Per això ens dediquem a aquest esport».

L’Iran diu «no» al pla de Trump i presenta condicions

Guerra l Teheran considera «excessius» els quinze punts formulats pel president estatunidenc en la proposta de pau

Agència EFE

L’Iran considera «excessius» els 15 punts formulats pel president dels Estats Units, Donald Trump, en la proposta de pau presentada. A més, ha establert durant el dia 26 de guerra les seves pròpies condicions, alhora que es continua sense saber si hi haurà reunió a Pakistan. Segons la cadena estatal iraniana ‘Press TV’, la proposta de Washington «s’allunya de la realitat del fracàs dels Estats Units en el camp de batalla». Segons ‘The New York Times’, la proposta estatunidenca incloïa limitacions al programa nuclear i de míssils, així com garanties de seguretat a l’estret d’Ormuz. Per una altra banda, les condicions establertes per l’Iran han estat el cessament total de les «agressions i assassinats» per parts dels Estats Units i Israel, establir un mecanisme que garanteixi que no s’iniciï una nova guerra, reparació dels danys per culpa dels atacs patits i el reconeixement de la sobirania legal d’Iran sobre l’estret d’Ormuz. La Guàrdia Revolucionària iraniana va advertir el passat dimecres que qualsevol ultimàtum dirigit cap a l’Iran per part dels Estats Units «forma part d’un acte de guerra» i serà respost. Per un altre costat, els atacs contra el Líban continuen amb intensitat i el líder de Hizbol·lá, Naim Qassem, denuncia que les intencions

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Muchas felicidades, Miguel, en tu 19 cumpleaños.

Te queremos, besos.

exigeix el cessament dels atacs i garanties mentre continua la guerra. Agència EFE

Els atacs contra el Líban han causat ja més d’un miler de morts

d’Israel van més enllà de la guerra contra l’Iran, ja que volen presumptament volen crear una «Gran Israel» que inclogui territori libanès. «Ja no és un secret que existeix un perillós projecte israeliàestatunidenc, la Gran Israel, que es basa en l’ocupació i expansió des del riu Eufrates fins al Nil, incloent el Líban», afirma Qassem. L’exèrcit israelià va confirmar haver bom-

bardejat durant la matinada de dimecres benzineres ubicades en punts del país amb presència de Hizbol·lá, un «centre de comandament» de la milícia chií en el Dahiye, als barris al sud de Beirut, i altres infraestructures al sud del Líban. La xifra de morts al Líban ha pujat a 1.094, dels quals 121 són nens, i els ferits ja superen els 3.000.

Reaccions internacionals

Dins del context internacional, les declaracions són contradictòries entre els diferents estats i organismes. Per una banda, el secretari general de l’ONU, António Guter-

res, va expressar la seva esperança d’arribar a un acord tot i el rebuig inicial de Teheran i va assenyalar que hi ha diverses iniciatives diplomàtiques en marxa. Des de Rússia, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va afirmar que l’Iran no els ha informat sobre el pla de 15 punts i va qualificar la situació com una amalgama de «declaracions contradictòries» i falsedats. El primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, va informar en una trucada al príncep hereu de l’Aràbia Saudí, Mohamed bin Salman, sobre «les iniciatives diplomàtiques empreses per Pakistan en favor de la pau».

Sánchez: «Callar davant una guerra injusta i il·legal no és prudència, sinó covardia»

Política l El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va advertir ahir dimecres durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, amb motiu de l'actuació de l'executiu davant el conflicte a l'Iran, que la guerra de l'Orient Mitjà és un «desastre absolut» amb conseqüències «molt més profundes» que el conflicte de l'Iraq del 2003. Alhora, va

acusar PP i Vox de contribuir en el conflicte amb el seu «suport» o amb el seu «silenci»: «Els ciutadans han de tenir clara una cosa: que callar davant una guerra injusta i il·legal no és prudència ni lleialtat, sinó un acte de covardia i complicitat». El cap de l'executiu també va criticar la «cara dura» del PP per proposar ara mesures d'ajut quan, amb la invasió de l'Iraq,

Brussel·les vol baixar el preu de l’electricitat

Economia l La Comissió Europea proposarà rebaixar els impostos per a l'electricitat per tal de garantir que aquesta tingui una càrrega impositiva inferior que els combustibles fòssils. El comissari d'Economia va assegurar que presentaran pròximament mesures per fer front a l'increment de preus de l'energia derivat de la guerra a l'Iran. ACN

Ucraïna incendia un port controlat per Rússia

Guerra l La terminal portuària russa d'Ust-Luga, a Leningrad, va patir un incendi després de l'impacte d'un dron ucraïnès en el marc d'un massiu atac de 386 drons contra Rússia. Segons les autoritats, van ser llençats contra la regió de Leningrad un total de 56 drons i habitatges de la ciutat de Víborg van patir danys. EFE

Ajornat el primer desnonament al carrer Sant Agustí de Barcelona

Habitatge l El primer desnonament d'un veí del bloc ubicat al carrer Sant Agustí, 14 del barri de Gràcia de Barcelona s'ha ajornat gràcies a la pressió veïnal. La comitiva judicial va arribar a la zona a les 10 hores i després de negociar amb el llogater afectat, Txema Escorsa, el Sindicat de Llogateres i el Servei de Mediació d'Habitatge de Barcelona, s'ha arribat a un acord per ajornar el llançament fins al 15 d'abril. ACN/ACN

El Govern vol instal·lar més renovables al Segrià, les Garrigues i l’Anoia

Sostenibilitat l El Govern presentarà avui els resultats preliminars del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables, que identifica les zones adients per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica. Les comarques assenyalades han estat el Segrià, les Garrigues i l'Anoia. ACN

La Global Sumud Flotilla tornarà a Gaza

el govern d'Aznar no va activar cap mecanisme ni cap rebaixa fiscal. En aquest marc, va afirmar que l'expresident espanyol va «arrossegar» Espanya a aquell conflicte «perquè es volia sentir important i que el president dels Estats Units el convidés a un puro i posar els peus sobre la taula». «Una guerra a canvi d'ego», va sentenciar contundentment Sánchez. ACN

Societat l La Global Sumud Flotilla tornarà a salpar des de Barcelona el pròxim 12 d'abril amb «més gent i més vaixells» per intentar portar ajuda humanitària a Gaza. Els organitzadors expliquen que la missió comptarà amb una flota de 100 embarcacions i 3.000 participants provinents d'un centenar de països. ACN

Un 60% de les peticions d’asil són de veneçolans

Societat l Espanya és el país de la Unió Europea amb més peticions d'asil el 2025, de les quals un 60% van ser de veneçolans. Tot i que les sol·licituds s'han reduït, passant de 165.435 a 141.035, actualment lidera el rànquing. En el conjunt del bloc europeu les peticions es van reduir en un 27%, passant de 912.425 el 2024 a 669.365 el 2025. ACN

k Editorial k

Guerra turística

Les dades d’ocupació hotelera al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre dibuixen una Setmana Santa marcada per l’optimisme, però també per matisos que cal tenir en compte. El lideratge de l’interior i del sud de la demarcació, amb xifres que freguen el ple absolut en dies centrals, confirma una tendència consolidada: el turisme rural i d’interior ja no és una alternativa, sinó un pol d’atracció amb identitat pròpia, menys dependent de la climatologia i més vinculat a experiències de qualitat. En paral·lel, la costa manté bones perspectives, tot i que més condicionades per les reserves

d’última hora i per un perfil de visitant que opta per estades curtes i ajustades al pressupost. Aquesta realitat evidencia que, malgrat les ganes de desconnectar i aprofitar els dies festius, el factor econòmic continua sent determinant en la presa de decisions. Tot plegat es produeix en un context internacional complex, amb un clima de guerra a l’Orient Mitjà que, tot i semblar llunyà, té impactes directes sobre l’economia global i els fluxos turístics. Paradoxalment, aquesta inestabilitat pot haver afavorit destinacions considerades segures, com la nostra, reforçant l’arribada de turisme internacional.

k Tribuna k

Diversificar les fonts d’abastiment energètiques,

necessitat

vital

En un context global cada cop més incert, el debat sobre el model energètic ha deixat de ser una qüestió estrictament tècnica per esdevenir un tema central en l’àmbit social, econòmic i geopolític. L’augment recent del preu del gas i del petroli, agreujat per la inestabilitat derivada de la guerra a l’Orient Mitjà, ha posat de manifest fins a quin punt depenem de determinades fonts d’energia i de regions concretes del món. Malauradament, Catalunya és una de les regions europees més depenents del gas exterior com a font d’energia en el sector productiu. Aquesta situació ens obliga a replantejar, amb urgència però també amb realisme, quina ha de ser la nostra estratègia energètica. Tant és així l’escenari que cada vegada que hi ha un conflicte armat on hi ha involucrat un país productor d’energia, els preus dels combustibles es disparen i repercuteixen directament a les butxaques de tots els ciutadans. Els darrers exemples són la guerra a Ucraïna o la darrera esmentada.

En aquest escenari, defensar la diversitat de fonts d’abastiment energètiques no és només una opció sensata, sinó una necessitat vital. Cap font d’energia, per si sola, pot garantir l’estabilitat, l’accessibilitat i la sostenibilitat que exigeix una societat moderna. Les energies renovables, com l’eòlica o la solar, són imprescindibles per avançar cap a un model més respectuós amb el medi ambient, però encara presenten limitacions en termes d’emmagatzematge i continuïtat del subministrament o quin ha de ser el corresponent desplegament. En aquest darrer punt, Ara Reus sempre hem manifestat que

Daniel Rubio Angosto

Regidor de l’Àrea de Medi Ambient,

Sostenibilitat i Via Pública a l’Ajuntament de Reus

Catalunya necessita una Pla Nacional de l’energia que tingui en consideració igualitària a totes les demarcacions. No pot ser que les comarques del sud siguem sempre les que haguem de suportar grans infraestructures productores d’energia que provoquen el canvi en la fesonomia rural del nostre territori. Té sentit que s’hagi generat rebuig i mobilitzacions en contra del projecte de sis grans molins que es vol desplegar al Baix Camp sumats als i vint-i-vuit quilòmetres de línia d’alta tensió des dels nostres municipis fins al Tarragonès. Altres fonts com la nuclear o fins i tot els combustibles fòssils, malgrat les seves controvèrsies, continuen jugant un paper clau en garantir el subministrament constant d’energia.

A més, aquesta diversificació contribueix a reduir la dependència exterior, un factor especialment crític en temps de tensió internacional. A Reus estem fent els deures després d’haver posat en marxa la comercialitzadora i productora elèctrica Reus Energia. Està en fase de creixement tot implantant panells fotovoltaics en nombrosos d’edificis municipals; generant instal·lacions d’autoconsum compartit, i paral·lelament, també està treballant en l’emmagatzematge d’aquesta energia. Fruit d’aquest desplegament, l’Ajuntament de Reus ha reduït expoencialment la seva factura elèctrica.

La convivència entre diferents tecnologies energètiques permet no només diversificar riscos, sinó també adaptar-se millor a les necessitats canviants de cada territori i moment

No només això, sinó que el consistori ha aplicat bonifacions fiscals a tots aquells que han apostat per l’energia solar.

Retornant a la crisi actual dels preus del gas i del petroli, ens serveix per recordar que l’energia no és només una qüestió de producció, sinó també de seguretat i sobirania. Apostar per un mix energètic equilibrat és, en definitiva, apostar per la resiliència. No es tracta de renunciar a l’ambició climàtica, sinó d’afrontar-la amb pragmatisme i responsabilitat.

k Tribuna k

L’Estat

vol barreres visuals a la costa de Tarragona

Al Camp de Tarragona i al conjunt del litoral català en sabem massa d’infraestructures decidides des de Madrid i imposades sense escoltar el territori. Ara, arran de l’increment imminent del soroll per l’augment del volum de trens de mercaderies pel tercer fil, el Govern de l’Estat vol aixecar barreres acústiques i visuals de fins a vuit metres al costat de la via de la costa.

No és cap detall menor: és un mur. Un mur que trenca el paisatge, divideix barris i dona l’esquena al mar. El soroll s’ha de reduir. Però no tot s’hi val. Apostar per pantalles gegants és la solució de qui, des de la Moncloa, no trepitja el territori ni entén què significa viure vora la via. Perquè aquestes estructures no només tapen visuals; degraden el litoral i afecten la convivència de la ciutadania.

De 8 a 1,35 m

El més incomprensible és que hi ha alternatives. I funcionen. Actuar sobre els trens, millorar la infraestructura o implantar modernes minibarreres acústiques, només de 1,35 m d’alçada, molt menys invasives i més eficaces. No parlem d’experiments: ja s’estan aplicant amb èxit a Euskadi i per Ferrocarrils de la Generalitat. El problema no és tècnic. És de prioritats. I tot això arriba mentre Rodalies i la mitja distància fallen cada dia i la xarxa està al límit. Davant del nou imminent col·lapse, la resposta és aixecar murs? Aquest és el model que el PSC-PSOE proposa per al Camp de Tarragona? Aquest és el model davant el qual els alcaldes socialistes callen i atorguen? Van enderrocar el denominat “mamotreto” de la platja del Miracle de Tarragona per aixecar ara aquests murs?

Pretendre una transició energètica basada en l’exclusió d’algunes fonts pot resultar contraproduent. La realitat és complexa i requereix solucions híbrides. La convivència entre diferents tecnologies energètiques permet no només diversificar riscos, sinó també adaptar-se millor a les necessitats canviants de cada territori i moment.

En conclusió, el futur energètic ha de construir-se des de la pluralitat i la complementarietat. Només integrant totes les fonts disponibles, i gestionant-les de manera intel·ligent, podrem garantir un sistema energètic estable, sostenible i capaç de respondre als desafiaments globals que ja són una realitat.

Des de Junts proposem aturar aquest projecte i replantejar-lo amb sentit comú. Cal escoltar els ajuntaments, escoltar la gent, escoltar la plataforma ciutadana Mercaderies per l’Interior, i posar el territori al centre. Ni a Tarragona ni al Camp de Tarragona no volem murs. Volem respecte.

k Dels lectors

Apostar per pantalles gegants és la solució de qui, des de la Moncloa, no trepitja el territori ni entén què significa viure vora la via

Jordi Bertran

Edificios libres

Diputat per Junts al Parlament de Catalunya

Tenemos muchos edificios libres de ser ocupados por algo útil, y no entendemos el porqué. Por ejemplo, la prisión de Tarragona que está libre desde 2015, es una lástima que no esté ya prestando servicio como residencia de estudiantes, con lo cerca que tendrían la universidad. Hay mucha falta de residencias, tanto de personas mayores como de estudiantes, y sin embargo priorizan

hacer nuevos edificios para la administración pública. Una y otra vez nos recuerdan que los contribuyentes, van a la cola de sus prioridades. Véase también el Hospital

Joan XXIII, que siempre tiene que estar pidiendo lo que necesitan para una buena atención sanitaria. Siempre hay que estar pidiendo.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Necrològiques

Tarragona

Josepa Burdeus Ribe.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral

serà avui a les 11 h al Tanatori.

Reus

Anna Masip Manzano.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral

serà avui a les 9.30 h al Tanatori.

Daniel Pérez exposa al Rotary el paper de les renovables al Camp de Tarragona

Energia l Daniel Pérez Rodríguez, director general d’Energètica i president del Grup de Treball de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica, va protagonitzar dimarts el dinar-col·loqui del Rotary Club Metropolità del Camp al Mas

Passamaner. Sota el títol La transició energètica al Camp de Tarragona, va defensar les renovables com una oportunitat per reduir la dependència del gas i el petroli, destacant que són energies netes i més econòmiques Redacció/Rotary Club Metropolità

Entrades a 5 € amb Down Tgn per al partit del Nàstic de dissabte

Futbol l Els simpatitzants del Nàstic i els afeccionats al futbol tenen aquest dissabte una oportunitat especial per assistir al partit contra el Torremolinos, a les 16.15 h al Nou Estadi Costa Daurada, amb entrades a només 5 euros, quan habitualment costen 15. Es tracta d’una jornada solidària organitzada pel club amb la col·laboració de Down Tarragona, que facilita el codi DOWN per obtenir el descompte, amb l’objectiu d’omplir el camp i donar suport a l’equip en un moment clau per sortir de la zona de descens. Les entrades es poden adquirir al web del club seleccionant el partit del dissabte 28, triant seients a Preferent, Gol Sud o Gol Nord —fins a un màxim de sis— i introduint el codi promocional. Els menors de nou anys tenen accés gratuït sense seient assignat, en una iniciativa per fer del partit una cita accessible. Redacció

Avui felicita als que es diuen:

Brauli Màxima

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

La relació amb la parella es complicarà tant els gelos com les enveges complicaran la jornada. No et fiquis en assumptes de tercers.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Una persona molt estimada per tu t’aportarà una sorpresa que canviarà els teus plans et farà veure la vida d’una altra manera. Cuida el descans.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Et sentiràs molt vi-

tal i ple d’energia com per emprendre tot tipus d’activitat i nova aventura. Deixa’t portar pels teus impulsos però amb calma.

TV local

20/04 al 20/05

L’amor i fins tot la passió estaran presents durant tota la jornada que avui visquis amb els teus. Si viatges, ves amb compte amb els oblits.

VERGE

23/08 al 22/09

A partir d’avui s’accentuaran les teves necessitats de passió. Amb la parella o amb algun conegut podràs experimentar fortes satisfaccions.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

En el teu interior s’està manifestant una sensació estranya que t’està fent veure les coses de manera diferent. L’amor truca a la teva porta.

Avui no et precipitis a prendre determinacions massa importants tant per a la teva vida laboral com sentimental. Pensa abans d’actuar.

21/06 al 22/07

21/05 al 20/06 BESSONS Els viatges t’aportaran tranquil·litat molt bones experiències. El teu món afectiu serà estimulat en tot moment pels qui t’envoltin.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Les activitats a l’aire lliure els viatges harmonitzaran el teu estat d’ànim t’aportaran una gran energia. Cuida la dieta però no t’excedeixis amb el règim.

20/01 al 18/02 AQUARI

Dins del teu cercle d’amistats sortiran a la llum assumptes complicats que poden sembrar enfrontaments. No et fiquis en discussions.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Hi haurà durant tota la jornada una compenetració total amb la parella amb els més propers. Els altres t’admiraran en major mesura.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Davant els dubtes o temors que avui t’arriben busca una persona de confiança per aclarir-los. La sensació de solitud desapareixerà ràpid.

Sudoku

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Pujol Perpiña , Artur Eivisa, 7-9

Telèfon 977 221 323

Ciutat, Rosa M- Molero, Helena

Urb.La Granja, Gran Canaria, 11

Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

M. Mercè Maduell - M. Mercè Estapé

Ctra. de Riudoms, 49 Telèfon 977 320 707

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19

Anuncis classificats

TREBALL

SE OFRECEN SERVICIOS para cuidar personas mayores o limpieza Tel: 613.285.657

SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor Tel: 614.077.092

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAROT

LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964

ALTRES

PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887

CANAL REUS TV

10:30 180 Graus

11:30 La Comarcal (r)

12:00 Recórrer

12:30 Connecta 10 Comarques

13:00 Caminant per Catalunya

13:30 La comarcal (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aixeca pica

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 L’Orsai

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 L’Orsai

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

El temps

10:00 Efecte Mosaic

10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)

11.00 Hospital de proximitat

11.30 Com la nit el dia 2026

12:30 Hospital de proximitat

13:00 Com la nit i el dia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14.30 Com la nit el dia

15:30 Hospital de proximitat

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 L’Orsai

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20.30 Saló de Plens 21.00 In situ

21.30 Premis Enderrock 2026

01:00 In situ TAC 12

HORITZONTALS: 1. Estremiment o tremolor, sensació de febre. Soroll fort del son profund. 2. Arriba des de l’est. Deixar que paguin sempre els més solidaris. Final de festa. 3. Delicades. Dutxat i perfumat. Nota que torna. 4. Utilitza per la dreta. Escolta el seu pacient. 5. Una mica de mel. Satisfet d’ell mateix. Per a elles. 6. Decret municipal. Mals humors, purulents. 7. Cent metres quadrats. Animalons de claveguera. Una de casa. 8. La creu de qualsevol molí. Suport o columna. 9. Segon premi olímpic. Desfeta de tant de tallar roba i papers. Conjunció francesa. 10. Paviment de carretera. Faci rajar el porró pel broc gros. 11. Lletra dels negatius. Mancat de potència. 12. Aquest sempre fa bon servei. Amenaces escrites amb retalls de lletres.

VERTICALS: 1. Mal de cap. Estimeu el vostre amic i també l’enemic, si podeu. 2. Es fa saber que no se sap res que quan se sàpiga alguna cosa es farà saber. Netejant el port. 3. Cinquanta. Les que van de blanc a donar el sí. Remugant del Tibet que puja. 4. El pedal del mig. Demana almoina. La del final. 5. Quasi tocant. Òpera de Verdi. 6. L’extraterrestre més famós. Fàbrica fetal. Badia. 7. Espessa. Facin poms de flors. 8. Inflamació del recte. De cap manera! 9. La missa, per exemple. Ocultaran. 10.Vocals que tenen raó. Pedra plana i gruixuda. Estimi amb passió. 11. Extrem del món. Un tipus d’anestèsic. Una dieta, un sistema polític 12. Una màscara gran. Moviments convulsius difícils de controlar.

Màxima Mínima Avís per vent

Previsió pel Camp de Tarragona

Telèfon 977 382 761

VILA-SECA:

Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42

Telèfon 977 376 521

CAMBRILS:

Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60

Telèfon 977 360 270

VALLS:

Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24

Telèfon 977 608 717

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Bufarà vent de component nord i oest entre fluix i moderat, amb cops forts i puntualment molt forts a l’Empordà, al terç sud i cotes altes del Pirineu especialment fins a migdia. Al sector central del litoral i prelitoral central i a l’interior de la meitat est bufarà fluix i de direcció variable, amb predomini del component sud a partir de migdia.

Temperatura

La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més baixa i a punts de l’interior es podran assolir al final del dia. La màxima baixarà entre moderadament i acusadament arreu del territori.

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.480

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084

MASSATGES

JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113

massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

Rut Geli: «Som afortunats, perquè sota l’aigua es conserven objectes orgànics»

Entrevista Geli és la comissària de l’exposició ‘Naufragis. Arqueologia submergida’ que s’ha inaugurat a CaixaForum Tarragona

Què hi trobem a l’exposició?

«Exposem, bàsicament, naufragis. Parlem dels vaixells com a documents històrics i fonts d’informació excepcionals. També expliquem la metodologia i el rigor científic necessari per excavar-los i extreure’n tota la informació, ja que són el reflex d’una realitat que també existia a terra ferma».

Quan parles de naufragis, a què et refereixes?

«Tenim el Culip IV, un vaixell romà enfonsat al Cap de Creus que ens serveix per parlar del mar com a espai de comerç i de com s’estructurava el mercat en l’època antiga.

Un altre cas és el del Deltebre I, un vaixell anglès de transport, llogat per la Royal Navy per portar munició i tropes, que es va enfonsar l’any 1813 davant l’antiga desembocadura de l’Ebre. En enfonsar-se, es va tapar de sediment molt ràpidament, cosa que ha permès una conservació excepcional dels materials. També comptem amb el Cala Sant Vicenç, un vaixell grec del segle VI a.C. excavat a Mallorca. En aquest cas, no només es conserva el carregament, sinó també la fusta del vaixell, que és d’arquitectura naval «cosida». Això ens permet explicar les tècniques constructives i com s’adaptaven a la tecnologia i la cultura de l’època».

Quines peces

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

consideres més rellevants o sorprenents?

«Més que el valor de l peces, ens interessa molt tot allò que ens expliquen. Crec que la gent quedarà molt sorpresa en veure peces de naturalesa orgànica que habitualment no es troben en un museu d’arqueologia terrestre: fustes, cuirs, suros... Per exemple, hi ha politges romanes de fusta de fa dos mil anys. També ensenyem un pal de cabana de fusta neolític, de fa 7.000 anys, provinent de l’estany de Banyoles, per explicar la conservació en medis humits. Del jaciment del Deltebre I tenim botes i sabates de cuir espectaculars… Aquest jaciment és molt addictiu perquè, a més de l’arqueologia, tenim fonts escrites que ens acosten molt a la vida dels mariners».

Quins avantatges té el medi aquàtic per a la conservació?

«Som afortunats, perquè el medi subaquàtic permet conservar objectes orgànics: des de la fusta del vaixell fins a cistells, eines amb els seus mànecs o taps de suro que encara tapen àmfores de fa dos mil anys. A més, nosaltres no trepitgem les restes, perquè treballem en flotabilitat, cosa que facilita molt la documentació».

Com decidiu què s’ha d’extreure i què s’ha de quedar al fons del mar?

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

«Seguint la convenció de la UNESCO, la prioritat és la conservació in situ. Només s’excava i s’extreu material quan hi ha un risc de destrucció (per causes naturals o per l’acció de l’home), quan hi ha un interès científic molt gran o per una qüestió de socialització i divulgació de peces excepcionals».

Quantes disciplines científiques arriben a participar en una investigació subaquàtica?

«Moltíssimes. A l’exposició en mostrem algunes: ictiòlegs per estudiar les restes de peix, paleobotànics per als pòl·lens i llavors, ceramòlegs, especialistes en dendrocronologia per datar les fustes, experts en arqueometria per saber d’on venien els metalls o les pastes de les àmfores... També geòlegs i arxivers. És una ciència multidisciplinària».

La costa catalana és rica en jaciments subaquàtics?

«Molt. Actualment tenim inventariats 870 jaciments a la Carta arqueològica de Catalunya, tant

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

al litoral com en aigües interiors. I sabem que n’hi ha molts més que encara no coneixem. Per contra, també sabem que entre el 85% i el 90% d’aquests jaciments han estat totalment o parcialment espoliats».

El canvi climàtic està afectant la vostra feina?

«Sí, ens afecta directament. Les tempestes són cada vegada més violentes i generen una gran erosió al litoral, així com regressió en zones deltaiques. Aquest onatge i els corrents destapen jaciments que ja coneixíem, però que estaven protegits sota el sediment. I també n’estan apareixent de nous, restes inèdites que surten a la llum a tocar de platges molt concorregudes on no sabíem que hi havia res soterrat».

El canvi climàtic

Les tempestes cada cop més violentes han fet aflorar restes inèdites en platges concorregudes

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Especials: Adrià Recasens

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Camí de ronda

La memòria i la ciutadania

L’ensenyament memorístic ha esdevingut quelcom rebutjable, periclitat, antiquat, una relíquia d’un passat més aviat obscur i cada vegada més llunyà. Certament, en el nostre context, amb la llista dels reis visigots com a paradigma, la memòria a l’ensenyament sembla més aviat una cosa de mentalitats autoritàries i polítiques per fortuna caducades. Així, el focus en la memorització ha estat progressivament substituït per noves maneres de fet a partir de la irrupció d’aproximacions pedagògiques més horitzontals, vivencials i, pretesament, pràctiques, que, en el nostre país, combinen les tendències internacionals amb una al·lèrgia malaltissa a l’autoritat i la nostàlgia de la República, malaguanyada també en l’aspecte educatiu.

El cas és que hem perdut la memòria a l’ensenyament i, amb això, hem caigut en una certa banalització de l’educació i la postergació de l’esforç. Al mateix temps que les (ja no tan) noves estratègies pedagògiques anaven conquerint l’escola, els instituts i, finalment, la Universitat, les xarxes socials anaven generant una cultura de la immediatesa (amb accés instantani a qualsevol informació) que, combinada amb el que ha passat en el món educatiu, ha erosionat la ciutadania de les noves generacions, presoneres d’un hedonisme tou i capriciós. En realitat, la memòria en l’educació contribueix a l’estructuració de les narratives personals i col·lectives i, amb això, a la ciutadania. Havent volgut escapar-ne, no hem escapat pas de l’autoritarisme, sinó que hem posat les bases perquè cada vegada més joves menystinguin la ciutadania, s’enfonsin en el consumisme i, en acabat, flirtegin amb noves solucions autoritàries.

Jordi

Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.