Avui amb el diari
Edició especial dedicada al teixit empresarial que actua de motor econòmic tarragoní
Actualitat 18
El colpista Antonio Tejero mor el mateix dia que el govern desclassifica els arxius del 23F
Opinió 20 Sebastiano Alba. L’horitzó europeu del Trident complet: el mirall belga: «Es necessita una revisió de les normes que ofeguen el sector químic»
El consistori analitzarà la viabilitat d’un equipament que serviria perquè el sector preparés i manufacturés el seu producte i el posés a la venda de manera directa 3
Cedida
Tarragona 2
Salut confirma que l’atenció durant 12 hores es podrà implementar aquest any, però el servei de 24 hores necessita professionals dels quals actualment no es disposa
Enric Pujol: «Noto més alegria a l’ambient i convicció per continuar millorant» Nàstic 16
Cambrils l 11
El consistori analitza tres propostes privades pel futur Teatre Auditori
Ictus l Al llarg del 2026, s’ampliarà l’horari perquè estigui disponible 12 hores al dia durant tota la setmana
John Bugarin
Institucions, partits polítics, plataformes ciutadanes i entitats veïnals continuen pressionant perquè l’Hospital Joan XXIII ofereixi trombectomies mecàniques als pacients d’ictus greus les 24 hores al dia els set dies de la setmana. Tot i la insistència del territori en els últims mesos, ara per ara, està lluny de ser realitat. Ahir, la sotsdirectora del Servei Català de la Salut, Pilar Otermin, va tornar a insistir que la dificultat per desplegar aquesta l’ampliació horària «no és una qüestió de recursos, és de professionals». És a dir, falta personal mèdic especialitzat per poder fer-ho possible. No obstant això, en una reunió mantinguda aquest dimarts amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, Otermin va reafirmar el compromís de l’organisme autonòmic de continuar avançant fins a garantir aquesta atenció de manera ininterrompuda. De fet, aquest mateix 2026, es farà un primer pas concret amb l’ampliació de l’horari de la trombectomia, que passarà a estar operativa dotze hores diàries, al llarg de tota la setmana.
El director de l’Àrea Assistencial, Ignasi Carrasco, la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Marta Milà, i el director del Pla director del Codi Ictus, Pere Cardona, van participar també en una trobada institucional que va servir per analitzar l’estat actual del desplegament del Codi Ictus a la ciutat, compartir les línies de treball i reforçar la coordinació entre l’administració local i el sistema sanitari a la demarcació. Després de la reunió, l’alcalde va voler agrair «la predisposició i el treball continuat que des de fa temps està fent el Depar-
Cedida
En la reunió es va acordar el reforç de la unitat d’ictus amb més llits i recursos
Es treballarà en la captació i formació de nous especialistes
tament de Salut, la consellera Olga Pané i els professionals del territori». En aquest sentit, Viñuales va destacar la decisió d’oferir el tractament de trombectomia mecànica també els caps
de setmana: «Representa un pas molt important per a la ciutat i per al conjunt de la província». A més, ahir, van acordar reforçar la unitat d’ictus amb més llits i més recursos. D’altra banda, el batlle va remarcar la voluntat expressa del Departament de Salut de dedicar els seus esforços a assolir una cobertura permanent les 24 hores. «Aquest és l’objectiu compartit, consolidar i ampliar el servei per oferir la millor atenció possible en un moment tan crític com és un ictus», va assenyalar.
Formar nous especialistes
Durant la reunió, es va posar sobre la taula la necessitat d’impulsar la captació i for-
Nova crida a la mobilització ciutadana aquest diumenge
La Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona ha fet una crida oberta a tota la ciutadania perquè participi en la manifestació convocada aquest diumenge a la Rambla Nova per exigir que l’Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients
mació de professionals de les comarques tarragonines que vulguin especialitzar-se
sar d’un equip prou ampli i estable que permeti garantir aquest tractament sense interrupcions al llarg de tota la setmana. «Necessitem el lideratge dels professionals del territori», va dir Otermin. De fet, aquest dimarts, els representants del Servei Català de la Salut també van citar-se amb el personal mèdic vinculat al Codi Ictus del territori. La trobada va comptar amb la presència de perfils diversos dels centres i dispositius implicats en l’atenció d’aquesta malaltia a la regió: responsables d’urgències, neurologia, radiologia, rehabilitació i unitats de cures intensives, així com referents territorials i coordinadors del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Aquesta visió multidisciplinària va permetre abordar el funcionament del Codi Ictus des d’una perspectiva global, identificar possibles àrees de millora i reforçar els circuits entre l’atenció prehospitalària, l’atenció hospitalària especialitzada i el seguiment posterior dels pacients. Otermin va recordar que el servei està operatiu les 24 hores a Tarragona, tot i que, actualment, la trombectomia mecànica només està disponible de 8 a 20 hores, de dilluns a divendres. Fora d’aquest horari, els malalts han de ser traslladats a Barcelona per rebre aquest tractament.
Lluita a Tarragona i Lleida
d’ictus les 24 hores al dia, de dilluns a diumenge. La Plataforma ha decidit fer un pas més per reforçar el front institucional i territorial en aquesta lluita comuna. Aquesta setmana, l’entitat s’ha adreçat formalment als ajuntaments de Salou, Cambrils, el Catllar, Perafort, Valls, Torredembarra, Reus, Constantí, la Canonja, la Pobla de Mafumet, Altafulla, el Morell, Tarragona i Vila-seca per demanar el seu compromís.
en aquest àmbit. L’objectiu és que, en un futur, l’Hospital Joan XXIII pugui dispo-
El passat mes de novembre, la consellera Pané ja va assegurar que l’objectiu del Departament de Salut és que tant l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, com el Joan XXIII de Tarragona puguin practicar la trombectomia de dilluns a diumenge. En aquell moment, ja va admetre que la manca de professionals especialitzats impedia fer-ho. Igualment, va vincular la manca de la trombectomia 24/7 a un volum baix de casos en ambdós centres. Aquest dilluns, els Comuns van carregar contra Pané per estar «ancorada» i «no donar el braç a tòrcer» perquè Tarragona en tingui. En canvi, van assegurar que l’acord pressupostari amb el Govern català sí que inclou l’ampliació horària fins de 0 a 24 hores els set dies de la setmana a Lleida.
Economia l L’Ajuntament ha licitat un estudi de viabilitat per analitzar opcions de diversificació del negoci
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona vol estudiar la creació d’un obrador de peix vinculat a la Confraria de Pescadors. Per fer-ho, el consistori va treure a licitació un estudi de viabilitat que haurà d’analitzar aquesta i altres opcions de diversificació del negoci del sector pesquer de la ciutat. El
contracte, de caràcter menor, preveu l’elaboració d’un informe tècnic, econòmic financer i estratègic que permeti avaluar i prioritzar diferents alternatives.
La iniciativa s’emmarca en l’estratègia d’Economia Blava impulsada per Tarragona Impulsa amb l’objectiu de donar més valor al producte de la mar i reforçar la viabilitat
econòmica del sector pesquer tradicional, sobretot davant els reptes que afronta actualment, com ara les restriccions europees de captures i jornades, la necessitat de modernització i la manca d’infraestructures per transformar i comercialitzar el producte. Aquest context, assegura el consistori en l’informe justificatiu del contracte, fa neces-
La CE diu que resoldrà les queixes per les noves regles de certificació digital
Pesca l Afirma que la «flexibilitat» permetrà «trobar solucions»
ACN
La Comissió Europea afirma que està «convençuda» de poder resoldre les queixes dels pescadors per les noves regles per pesar i certificar digitalment les captures. Després que diverses confraries —com la de Tarragona— amaressin
les seves embarcacions el gener amb motiu de la vaga convocada al sector per la nova llei, Brussel·les creu que hi ha marge per a la reconciliació. Si bé la Comissió es nega a reobrir les normatives, l’executiu assegura que la «flexibilitat» contemplada en els textos permetrà «trobar solucions a
nivell tècnic». «La flexibilitat està allà», va subratllar ahir des del Parlament Europeu el cap de la unitat per a Pesca de l’executiu comunitari, Jérôme Broche.
«Hem escoltat que hi havia dificultats, però estem raonablement convençuts que podem trobar solucions a nivell
sari explorar nous models de negoci complementaris que permetin garantir la continuïtat de l’activitat.
Una de les opcions principals contemplades és la creació d’un obrador de peix vinculat a la Confraria de Pescadors i possiblement ubicat a les mateixes instal·lacions. D’aquesta manera, l’equipament permetria la preparació
tècnic sense reobrir la regulació», va destacar davant els eurodiputats del comitè de Pesca, alguns dels quals van criticar durament les noves exigències de Brussel·les. En aquest sentit, Brôche va sostenir que modificar la normativa «crearia una gran incertesa entre els operadors del sector». De fet, el cap de la direcció general va reconèixer que obrir-se a nous canvis és un aspecte «delicat» que aniria «en contra» la flexibilitat i «l’equilibri» assolit en el moment en què els colegisladors van donar llum verda a les mesures.
L’equipament permetria la preparació i venda directa del producte
de suport institucional dins l’àmbit de l’Economia Blava de Tarragona. El contracte té un valor estimat de 14.876,02 euros, amb un pressupost base de licitació de 17.999,99 euros. Al procediment s’hi han presentat dues empreses: GNL Russell Bedford Auditors SL, amb seu a Barcelona, i Transferència de Recursos Avançats i Nous Serveis SL, també amb seu a la capital catalana. El termini de presentació d’ofertes es va tancar el 16 de febrer, després de la publicació de l’anunci a principis de mes. Actualment, l’expedient es troba en procés d’avaluació.
i venda directa del producte local. L’estudi també ha de servir per a proporcionar una eina estratègica per a la presa de decisions i la planificació de projectes vinculats a l’aqüicultura, així com per a incrementar l’ocupabilitat i afavorir el relleu generacional en el sector. També haurà d’aportar dades objectives per orientar futures inversions i accions
Un model similar a Palamós Una iniciativa similar ja s’ha materialitzat amb èxit a Palamós. L’any 2023, l’Organització de Productors Pesquers (OPP) del municipi va posar en marxa el seu propi obrador de peix al port. El projecte s’emmarca en la iniciativa Palamós Peix, impulsada conjuntament per l’Ajuntament, la Fundació Promediterrània i la Confraria de Pescadors, i va néixer amb la voluntat d’introduir peix fresc local a l’Hospital de Palamós i als menjadors escolars de la zona. Així, l’equipament compta amb la maquinària i els instruments necessaris per a la preparació i venda de part de la producció que pesquen diàriament els socis de l’OPP per fer-la arribar a aquests nous clients. A més, l’espai va generar nous llocs de treball i s’utilitza també com a punt de promoció del producte local i de la formació gastronòmica i pesquera.
Medi Ambient l L’Estat, l’Ajuntament i la Diputació arriben a un acord per desencallar el projecte
Oriol Castro Sanz
La Diputació de Tarragona, la Subdelegació del Govern a Tarragona, i l’Ajuntament de Tarragona han acordat fer ajustos de traçat al projecte del nou camí de ronda per a vianants i ciclistes entre les platges de l’Arrabassada i de la Savinosa, a Tarragona. El Servei Provincial de Costes del MITECO considera que únicament resulta jurídicament viable valorar una modificació del traçat vinculada a la nova disponibilitat de terrenys, mantenint-se la resta de les determinacions del projecte aprovat. Així, es modificarà el traçat del camí de ronda en el seu tram inicial, per salvar una duna consolidada, i també en el tram final, el més pròxim a la platja de la Savinosa, que s’allunyarà del litoral desplaçant-se més cap a l’interior. L’objectiu és minimitzar encara més afectacions a la flora protegida, al roquissar i al terreny natural. Pel que fa a l’amplada
del camí, es mantindran els mínims exigibles marcats per raons de seguretat d’un projecte d’aquestes característiques. Aquests mínims serien
d’uns 4,4 metres, l’espai perquè pugui passar en condicions un vehicle d’emergències, per exemple. Els màxims representants de totes tres ad-
Empresa l El projecte 'Thalassa' crea un mapa interactiu de l'espai
Redacció
El Parc Subaquàtic del Port de Tarragona s’ha convertit en el «primer i únic» de tot l’Estat que disposa d’una rèplica digital en 3D. L’equip del projecte Thalassa patrimoni subaquàtic ha documentat els elements més rellevants d’aquest espai submarí, situat a uns 24 metres de profunditat al costat de l’escullera. Entre ells hi ha sis derelictes, com la Dragonera, el Golf de Lleó i los Hermanos Aguado, dos elements artístics submergits (un pessebre i un Betlem) i tres grans àncores.
També s’ha fet un mapeig detallat d’una zona de gran interès biològic coneguda com la Catedral. Tota aquesta informació s’ha integrat en un mapa divulgatiu que, amb l’ús de codis QR, permetrà als bussejadors visualitzar la morfologia dels punts d’immersió.
Avenç fonamental Des del port tarragoní indiquen que el mapa divulgatiu suposa un avenç fonamental per a la seguretat del busseig recreatiu, ja que permet conèixer prèviament les estructures i els accessos, reduint els riscos i minimitzant l’im-
pacte accidental sobre la Dragonera. A més, democratitza el coneixement marí oferint una experiència immersiva a tota la ciutadania, fins i tot a aquelles persones que no poden bussejar. Aquesta digitalització posa en valor un espai únic que va néixer l’any 1995, quan el Port de Tarragona va afitar una àrea exclusiva per a la pràctica del submarinisme on es va prohibir qualsevol mena de navegació. Actualment, l’espai és gestionat a través d’un concurs públic per la «històrica» Societat d’Exploracions Submarines (SES) de Tarragona, encarregada
ministracions van mantenir ahir una reunió ahir en què han refermat la necessitat de dur a terme aquests canvis, per tal d’evitar afectacions
innecessàries sobre ecosistemes i elements geològics d’alt valor. La subdelegada del govern de l’Estat, Elisabet Romero, va celebrar que «aquest
Es modificarà l’amplada de la via fins al mínim que exigeix la norma
projecte tant important per la ciutat aconsegueixi el consens de les tres administracions implicades per tal de trobar una solució que s’ajusta jurídicament i defensa els valors ambientals».
Primera en 50 anys La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va destacar que «aquesta és la primera intervenció que es farà a la finca de la Savinosa en 50 anys, i per això procurem que es faci de la millor manera per tal de conjugar al màxim l’ús ciutadà amb el respecte mediambiental. És una nova mostra de collaboració entre les institucions que hi estem implicades». Per la seva part, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va remarcar que «aquest acord demostra que, quan les administracions treballem coordinadament i posem l’interès general al centre, som capaços de tirar endavant projectes estratègics per a la ciutat amb totes les garanties».
Viñuales va subratllar que el nou camí de ronda «és una actuació molt esperada per la ciutadania, que ens permetrà connectar millor els nostres espais naturals i posar-los en valor».
Un exemple del que es pot veure al Parc Subaquàtic. Port de Tarragona
de coordinar les immersions i vetllar per la seguretat dels usuaris.
Més enllà del seu atractiu esportiu, el parc subaquàtic
s’ha consolidat com un refugi excepcional per a la biodiversitat. A les restes de la Dragonera, enfonsada voluntàriament el 1994, ja s’hi han
identificat més de 552 espècies d’éssers vius. Conscients de la importància d’aquest ecosistema, es va decidir triplicar la superfície del parc el 2024.
Territori l Tarragona
Impulsa organitza avui, per segon any consecutiu, el Marketplace de Càmpings de Tarragona a la Sala Green de la Tabacalera. Es tracta d’una trobada d’ocupació amb la participació de càmpings del Tarragonès adreçada a persones interessades a treballar en el sector del càmping. La consellera de Promoció Econòmica Montse Adan ha posat en relleu que «els càmpings són un sector important a la ciutat de Tarragona per la seva pròpia activitat i per l’impacte que generen al seu voltant. Així mateix, Tarragona Impulsa vol contribuir a millorar les possibilitats d’inserció laboral dels treballadors de la ciutat i la consolidació d’empreses que generin noves oportunitats pel territori». L’esdeveniment, que es durà a terme entre les 10h i les 13h, està concebut com un espai de contacte directe entre empreses i candidats, que permet a les persones participants presentar el seu currículum i, en molts casos, realitzar una entrevista al moment. Aquest format facilita processos de selecció de manera més àgil. La jornada va aplegar molts candidats l'any passat. Redacció
Política l Els republicans creuen que al ple es va viure un «espectacle lamentable»
El grup municipal d’Esquerra Republicana va denunciar ahir al govern municipal de burlar-se de les seves propostes durant l’últim consell plenari. Segons els republicans, el passat divendres es va produir un «espectacle lamentable» en què membres del partit socialista, amb el vistiplau de l’alcalde, haurien admès que no complirien determinats punts de l’acord pressupostari signat amb els republicans. «El que vam viure va ser una demostració explícita i fins i tot riallera d’incompliment. De què reien o de qui es reien?», va expressar Xavi Puig, portaveu adjunt d’ERC. En aquest sentit, Puig va carregar contra l’alcalde Rubén Viñuales per haver rebutjat al darrer ple la creació de dos centres cívics. La formació considera que aquest posicionament deixa el centre de la ciutat sense aquests equipaments i evidencia, diuen, un incompliment dels compromisos adquirits. «Conti-
quarantena d’estudiants
Educació l Es tracta d’una jornada de treball interdisciplinari i col·laboratiu
Ahir es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona la tercera edició del FP Challenge Tarragona Ciutat. Aquesta iniciativa s’impulsa des de la Direcció General de la Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i a Tarragona es coorganitza conjuntament amb els instituts d’FP de la ciutat, l’Institut de Ciències de de l’Educació de la URV i Tarragona Impulsa. La consellera de Promoció Econòmica Montse Adan va voler posar en relleu la impor-
tància d’aquesta cita «que fa créixer les vocacions emprenedores entre els estudiants de Formació Professional i que els permet aprendre resoldre problemes de manera col·laborativa i entorns interdiciplinars, d’una manera molt propera a l’entorn laboral».
Els 4 instituts participants són: el Vidal i Barraquer, Compte de Rius, Cal·lípolis i Pere Martell. Cada institut ha aportat 10 alumnes dels seus cicles de grau mig i superior, que s’han combinat entre si per obtenir grups interdis-
Els portaveus republicans van comparèixer ahir davant els mitjans de comunicació. ERC
«El que vam viure va ser una demostració explícita d’incompliment»
nuen amb una visió que no ajuda a connectar la ciutat i a la igualtat d’oportunitats. Perpetua la segregació entre barris», va indicar Maria Roig, portaveu del grup municipal. «Dir coses no garanteix res. El que compta són els fets», va afirmar Puig, que va insis-
Imatge de la jornada celebrada ahir. Ajuntament de Tarragona
«Fa créixer les vocacions emprenedores entre els estudiants»
ciplinars. Els grups de grau mitjà han treballat un repte relacionat amb l’empresa Càmping Platja Montroig i els de grau superior un relacionat amb Ematsa.
segons ells, tampoc no s’han materialitzat. La llista inclou el bus gratuït, la Rambla del Mar, la Font dels Lleons, la remodelació de la Rambla Nova, les millores a biblioteques, el gimnàs de Sant Pere i Sant Pau i l’skatepark, entre d’altres.
Moment més tens
Preguntats sobre si es tracta del pitjor moment de la relació amb el govern municipal en aquest mandat, Maria Roig va admetre que és «un dels moments més complicats», especialment per la manera com es va escenificar el desacord en públic. «Hi ha un respecte polític amb uns acords. Quan es fan reunions i es diu que alguna cosa no pot tirar endavant, es pot entendre. Però quan públicament es diu que no es pensa complir, és evident que és un moment tens», va afirmar.
Continuar fent propostes
tir que els acords «s’han de complir» i que el deute polític, segons el seu parer, no és amb ERC sinó «amb la ciutat de Tarragona».
Altres compromisos
Els republicans van assenyalar altres compromisos que,
Per últim, Xavi Puig va afegir que, des del seu punt de vista, l’alcalde Viñuales «no està sent una persona de fiar» pel que fa al compliment dels acords, tot i que va assegurar que ERC mantindrà la seva línia de treball. «No hi haurà cap actitud de venjança. Hi haurà propostes constructives i exigència. Aquest és el nostre tarannà i forma de fer», va reblar. Els portaveus republicans van concloure reivindicant el seu paper com a «agents fiables» en l’àmbit institucional.
l Els propietaris ja han presentat denúncies davant els cossos policials
pietaris ja han presentant denúncies davant la comissaria.
Un total de 50 trasters van ser forçats la nit de dimarts a dimecres en un edifici situat al carrer Manuel de Falla de Tarragona. L’avís als Mossos es va produir ahir al matí, a les 9.24 hores, quan un veí va alertar que s’havia produït un robatori amb força a l’immoble. En conèixer els fets, diversos residents van baixar fins a la zona dels trasters i es van trobar les portes rebentades i amb signes evidents d’haver estat manipulades. La situació va generat indignació i preocupació entre els afectats, que van començar a revisar els espais per comprovar els danys i possibles objectes sostrets. Els residents i pro-
Els Mossos es van desplaçar fins al lloc dels fets, on van realitzar fotografies, van recollir empremtes i altres indicis per avançar en la investigació. La policia resta a l’espera de tota la informació per determinar l’abast del robatori.
Dades de criminalitat
Tarragona ha tancat l’any 2025 amb un descens global de la criminalitat del 3,4% respecte al 2024, segons les dades oficials del Ministeri de l’Interior. Aquesta tipologia, que és la que representa la major part dels delictes, entre els que més baixen es poden destacar els robatoris amb força en domicilis de 368
a 239 (-35,1%); els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions de 544 a 388 (-28,7%), els furts de 3.054 a 2.768 (-9,4%); els delictes greus i menys greus de lesió (-11,1%); l’agressió amb penetració de 34 a 31 (-8,8%) i també els robatoris amb violència o intimidació de 304 a 293 (-3,6%). A tot això, també s’han reduït els homicidis dolosos i assassinats consumats de 3 a 0 (-100%) i els homicidis dolosos i assassinats en grau de temptativa d’11 a 7 (-36,4%). Paral·lelament, s’ha observat un increment en alguns delictes, com els fets contra la llibertat sexual que han passat de 68 a 98 (+44,1%) i la resta de delictes contra la llibertat sexual de 34 a 67 (+97,1%).
Cultura l Serà un dels anys més ambiciosos pel centre
ACN
El Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona arribarà enguany als cinc anys de vida amb una programació que consistirà en 55 activitats, entre les quals disset exposicions en vuit espais diferents, que involucrarà 85 artistes i una quinzena de comissaris. Entre aquestes hi ha la producció de Marcel·lí Antúnez (La Fura dels Baus), que presentarà Llum, natura centrum est’ una adaptació de la mostra que ha exhibit a la Sala Oval del MNAC. Serà al Tinglado 2 del Moll de Costa del 14 de març al 24 de maig. Beatrice Bizot, que està treballant a la Sagrada Família, exposarà Formes; mentre que dins de la mostra Digital After All 3 es podrà veure el màpping Lux Mundi creat per a l’església romànica de Taüll. Tot i la vocació de Mèdol de desplegar-se per tot el Camp
Imatge de la presentació de la programació. ACN
Involucrarà 85 artistes i una quinzena de comissaris
de Tarragona, on hi programarà diferents activitats i collaborarà amb diverses entitats i col·lectius d’arreu, el seu
espai físic principal és la Casa Canals. Allà, a banda de Beatrice Bizot, també hi exposarà el pintor Josep Salmerón, que presentarà La pareidòlia del prosopagnòstic”. També hi haurà la mostra Res3, on tres artistes joves (Berta Baliu, Núria Valsells i Marc Anglès) que han estat en tres residències artístiques.
Els Mossos d’Esquadra van recollir proves a la zona dels fets
Aquesta tendència és generalitzada, no és única de la ciutat. Per altra banda, el tràfic de drogues ha crescut un 30,8%, passant de 52 a 68, i les sostraccions de vehicles també han augmentat un 10,6%, de 151 a 167 fets. Sobre el tràfic de drogues, actualment des dels cossos policials hi ha més incidència i més pressió en aquest tipus de delictes.
Disminució del 4%
En el conjunt de les infraccions penals, la ciutat ha registrat una disminució del 4,4%,
passant de 9.744 a 9.318 fets. Aquest balanç global confirma una evolució positiva en matèria de seguretat i reflecteix l’esforç sostingut dels cossos policials, que indiquen han intensificat la presència preventiva, han millorat la capacitat de resposta i han reforçat la coordinació ope-
Es tracta d’accions prèvies del certamen. Ajuntament de Tarragona
Societat l Se celebraran accions prèvies al Saló Starraco Infinity
Els propers caps de setmana, 28 de febrer i 1 de març, i 7 i 8 de març, diversos personatges de ciència ficció i fantasia aterraran a la ciutat amb motiu del Saló de la ciència-
ficció i la fantasia Starraco Infinity. Es tracta d’una acció de dinamització comercial organitzada per la conselleria de Comerç, que alhora serà un tastet del que el públic podrà trobar a l’esdeveniment que se celebrarà els propers
rativa per anticipar-se a les situacions de risc. La seva tasca constant, tant en l’àmbit de la prevenció com en el de la investigació és clau per consolidar aquesta tendència a la baixa i per garantir un entorn més segur per a tota la ciutadania, va explicar la Urbana en un comunicat.
Serà un tastet del que el públic podrà trobar a l’esdeveniment
21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Tothom que es passegi per Tarragona aquests dies, es trobarà i es podrà fer fotografies amb personatges icònics a diferents punts de la ciutat, com la a plaça Corsini, la Rambla Nova i el Mercat de Bonavista, i així mateix participar al sorteig d’un lot de productes de marxandatge (samarreta, tote bag i imant) amb la imatge de Starraco Infinity.
Starraco Infinity és el gran saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona, que els dies 21 i 22 de març (de 10 h a 20h) transformarà el Palau Firal i de Congressos en «un multivers ple de fantasia, escenaris immersius i activitats per a tota la família». El públic podrà gaudir d’actors de sagues mítiques, exposicions exclusives com la del 60è aniversari de Star Trek, zones temàtiques, concursos, tallers, entre altres.
Art l Serà una zona verda que integri obres d’art tecnològic i naturalesa, si bé encara resta camí perquè sigui una realitat
Sergi Peralta Moreno
El New Art Centre (NAC) en cara la seva segona fase de desenvolupament amb un espai expositiu a l’aire lliure i un aparcament. L’ampliació es produirà entorn les instal· lacions actuals, en dues fin ques municipals, i buscarà integrar l’art tecnològic en la naturalesa. L’Ajuntament de Reus va aprovar inicialment la cessió dels terrenys en l’úl tim ple. «Pretenem que sigui una porta d’entrada al NAC», valora el president del Patro nat de la New Art Foundation, Andreu Rodríguez.
Serà un gran «parc verd» i, alhora, s’hi veuran exhi bicions i exposicions, «al gunes permanents i altres temporals». L’art tecnològic es mesclarà amb garrofers i oliveres, produint una combi nació única. «Que sapiguem, no hi ha cap parc ni museu que tingui aquesta mena de parc exterior dedicat a obres d’art tecnològic», detalla Ro dríguez. Els precedents es limiten a expressions com l’escultura. La intenció és ser «respectuosos amb el medi ambient» i, a més d’enllaçar l’espai amb l’arbrat existent, la intervenció serà «la míni ma possible» i «evitarem l’as falt i el formigó».
Un dels principals reptes serà determinar «quina mena d’instal·lacions tecnològiques es poden adaptar a l’exterior», atès que estaran exposades a les inclemències meteorolò giques i a qualsevol fenomen i la voluntat és «que tinguin les possibilitats tècniques de so breviure bastant de temps». És una qüestió que ja està so bre la taula.
Addicionalment, el projecte no es planteja exclusivament com un passeig immersiu en tre obres tecnològiques, sinó que s’està valorant la possi bilitat que les peces permetin traçar «una visió aèria del museu». «Tenint en compte
El projecte es planteja com una «porta d’entrada» a l’innovador museu
Rodríguez està satisfet amb com han anat els primers mesos
que està a menys de dos quilò metres de l’Aeroport de Reus, pot donar una visió des de les alçades molt original», valora el president del patronat.
Amb tot, Rodríguez subrat lla que la segona fase està en procés d’ideació i que encara no hi ha un projecte urbanís tic ferm. Amb el vistiplau ini
L’expansió es produirà al voltant de les instal·lacions actuals. Gerard Martí
cial de l’Ajuntament, la cessió dels terrenys es troba en fase d’exposició pública. Quan l’acord sigui definitiu, caldrà concretar les intencions i sol· licitar els permisos correspo nents. En conseqüència, els
càlculs optimistes apuntarien a una inauguració a 2 anys vista.
Primers mesos
El New Art Centre va ser inau gurat oficialment el passat oc
tubre i, amb l’entrada del nou any, ja va aconseguir superar el miler de visitants. Andreu Rodríguez valora que està sent «un èxit, sobretot quali tatiu». «Estem veient que el 100% de les persones que han vingut surten havent superat les seves expectatives», expli ca. «La gent se sorprèn positi vament del que veu i això ens dona molta moral», afegeix. La «prova del cotó» turísti ca serà després de l’estiu. En paral·lel, la iniciativa està te nint una bona rebuda per part d’artistes i institucions.
El New Art Centre va néi xer per servir com un lloc per divulgar, produir, exposar i conservar peces d’art tecno lògic. L’exposició actual i amb què va obrir portes és Hello World!, un recorregut per les obres pioneres del gènere.
L’apunt
Escultures a l’aire lliure, però no art tecnològic
Els espais expositius a l’aire lliure són una modalitat d’exhibició artística que permet la immersió del visitant en l’obra en un entorn, generalment, natural. L’escultura és la disciplina que més ha aprofitat les oportunitats presentades, amb exemples com el Museu Chillida-Leku d’Hernani o el Museu a l’Aire Lliure de Hakone, al Japó, que incorpora un pavelló dedicat a Picasso. D’art tecnològic, però, «no n’hi ha cap més al món». El primer serà a Reus.
Empresa l Es preveu dur a terme una acció conjunta entre les regidories d’Empresa i Projecció de Ciutat
Miquel Llaberia
La regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus presenta una nova programació d’activitats dedicades a l’assessorament d’emprenedors i que començarà el 4 de març i s’allargarà fins al mes de desembre. Aquest programa arriba després de la confirmació de les dades ascendents en el nombre de persones ateses des de la regidoria, que aquest 2025 es va situar en 162 persones i suposa un creixement del 30,65% respecte a l’any passat. Entre les 46 propostes que conformen la nova programació hi ha xerrades de caràcter informatiu com la que obrirà el cicle, que parlarà sobre el programa de suport empresarial Consolida’t, i altres d’aspecte més formatiu i d’acompanyament, com xerrades al voltant de la sostenibilitat, sistemes de facturació electrònica, comunicació amb mirada inclusiva o eines en línia, entre altres temàtiques. Per a participar en
qualsevol de les activitats cal una inscripció prèvia que es podrà fer a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat El regidor d’Empresa, For-
mació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, destaca el creixement sostingut des de l’inici del mandat en el nombre de persones i
Innovació l Conjuntament amb l'Institut de Diagnòstic per la Imatge ho mostraran al Mobile World Congress el 3 de març
Redacció
T-Systems i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), entitat adscrita al Servei Català de la Salut (CatSalut), treballen en la implementació d’una innovadora plataforma d’inferència de models d’intelligència artificial (IA-HES) que ha de contribuir en la modernització del sistema sanitari públic català. La iniciativa suposarà una fita destacada en el desplegament responsable i ètic de la IA en l’àmbit sanitari, que millorarà l’eficiència de catalogació, governança i estandarització dels models
d’IA a Catalunya. Aquesta plataforma es preveu que es presenti el 3 de març al Mobile World Congress, a l’estand de Deutsche Telekom. Aquesta solució no només permetrà progressar en la construcció sòlida de models d’IA, sinó també millorar la col·laboració sanitària entre administracions, entitats, centres públics, organitzacions tecnològiques i proveïdors especialitzats. El director d’estratègia d’IA, Innovació, Investigació i Docència de l’IDI, Joan Gibert, assenyala que l’IA-HES «ens permet establir un marc compartit per a catalogar i
governar els models d’IA que es despleguin en el sistema sanitari públic, amb criteris homogenis de seguretat, traçabilitat i control». Segons Gibert, aquest enfocament és clau per avançar en l’equitat territorial.
Per la seva banda, el responsable de Health a T-Systems Iberia, Ramón Puigoriol, destaca que la plataforma «obre un ventall de possibilitats per millorar el sistema sanitari català a través de la IA. Amb aquesta solució impulsem la interoperabilitat, la transparència i l’evolució contínua del sistema». La plataforma
projectes que d’alguna manera s’han acompanyat a través dels serveis que ofereix la regidoria. Precisament, les 162 persones ateses durant l’any
2025 suposen un increment de més del 131% respecte al 2023, el primer any de l’actual mandat. «Més enllà d’aquest volum hi ha un indicador molt
S’han organitzat 46 activitats destinades a emprenedors per aquest 2026
important per nosaltres, que és la intensitat en l’acompanyament. Hem passat d’una mitjana d’una sessió per emprenedor a inici de mandat a 2 sessions aquest 2025», remarca Subirats. En aquest sentit, assevera que el seu objectiu per enguany no és augmentar el nombre de persones ateses, sinó centrar-se en la qualitat: «Intentar atendre a més de les 162 persones amb els recursos que tenim significaria augmentar les llistes d’espera, que ara mateix són a un mes vista. A un emprenedor no li pots demanar que s’esperi més d’un mes».
Per un altre costat, el regidor d’Empresa avança que actualment s’està treballant junt amb la regidoria de Projecció de Ciutat per a crear un nou projecte conjunt, tot i que no ha entrat en detalls de com funcionarà. «A Reus hi ha 4.500 activitats econòmiques registrades, d’aquestes, 1.300 estan a l’epígraf de comerç i amb un creixement interanual positiu. Per tant, part de la nostra responsabilitat és vetllar per això i en aquesta línia anirà», explica el regidor. Per aquest motiu, buscaran la fórmula per unir esforços entre ambdues regidories i esperen donar novetats al respecte en un futur.
s’ha dissenyat amb una arquitectura oberta, flexible i estandarditzada i un dels seus principals beneficis és estandarditzar el catàleg de models
d’IA per al sistema de salut català, facilitant la comunicació entre les àrees involucrades. A més, està preparada per a integrar-se amb tecnologies en el núvol, alineades amb l’estratègia i la infraestructura tecnològica de les principals administracions regionals o nacionals.
Gastronomia l Els comensals podran valorar els plats que han tastat a través d’una aplicació mòbil
Sergi Peralta Moreno
Les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet celebraran la seva cinquena edició del 27 de febrer al 15 de març. Vint establiments de la ciutat cuinaran menús i degustacions amb arròs —Bayo— i maridat amb una selecció de Castell d’Or. Es tracta d’una iniciativa de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) de Reus. La novetat de l’edició serà una aplicació mòbil —Arròs Ganxet— amb què els comensals podran valorar els plans que han tastat. El restaurant que obtingui més vots rebrà un reconeixement especial per part de l’AEH, per posar en relleu l’esforç i la qualitat de la seva proposta. Així mateix, la informació dels participants i la seva geolocalització és consultable a la pàgina web arrosganxet.com
El president de l’AEH Reus, Víctor Perales, va afirmar que «estem molt contents de poder tirar endavant les jornades», que ja celebren cinc
anys. Va recordar que, preparant la primera edició, es va optar per impulsar l’arròs perquè «és un dels nostres plats fonamentals» i «per-
met complementar-se amb altres productes de la comarca». «Segur que ens podrem llepar els dits molt amb uns arrossos espectaculars», va
Inauguren el refugi climàtic de la Pompeu Fabra
Sostenibilitat l L'Escola Pompeu Fabra va inaugurar ahir dimecres 25 de febrer el nou refugi climàtic ubicat al seu pati, construït en el marc del projecte de renaturalització de la ciutat RENATUReus. Aquest se suma als de les escoles General Prim, Marià Fortuny i Teresa Miquel, amb un pressupost total d'1.027.643,31 euros. Redacció/Gerard Martí
desitjar.
La regidora de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, va expressar que, per a Reus, «aquestes jorna-
Teresa
L’arròs proposat es marida amb una selecció de vins del celler Castell d’Or
des representen moltíssim».
«La gastronomia i la restauració són dels actius principals per captar visitants, inversions; perquè la ciutat continuï amb un desenvolupament econòmic i social tan potent», va destacar.
El director executiu de Castell d’Or, Jordi Amell, va destacar que la iniciativa permet «posar en relleu productes de proximitat de la nostra terra»; unes propostes que «volem donar a conèixer a totes les persones que visitin la zona». Per la seva banda, Fortu Simón, representant d’Arròs Bayo, de Nomen Foods, va mencionar la «passió que posen tots els arrossers a cultivar l’arròs, que arribarà del camp a la taula», així com la feina dels cuiners. «Poden arribar a ser un èxit les jornades», va concloure.
La presentació de les jornades va tenir lloc al restaurant Buidasacs, al carrer del Pintor Bergadà.
L’edil també va posar en relleu el paper de la gastronomia com un complement de «l’experiència» turística de qualitat. Per això, va convidar «tothom de la comarca, de la demarcació, del país» a participar en les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet, degustar els plats i, a més, «que després aprofitin per visitar el nostre patrimoni modernista i per gaudir del nostre comerç».
Restaurants participants
A Cullerades
As de Copes
Buidasacs Restaurant
Cervus Restaurant
El Castell
El Racó de JP
Ferran Cerro Restaurant
Flaps
L’Alkimista
L’Espurna de Reus
Mirall de Tres
Moments Restaurant Cafè Teatre
Moto Sport Café
Ostras Sea Food Bar
Restaurant 158
Restaurant L’Estel
Restaurant La Lleona
Soho by Tarraco Sea Food
Vermuts Rofes Restaurant
Xivarri Tasca Reus
Pallarès (Junts): «El comerç necessita decisions, no excuses»
Política l La cap de l'oposició envia una carta a entitats comercials
Sergi Peralta Moreno
La cap de l’oposició i portaveu del grup municipal de Junts per Reus, Teresa Pallarès, ha tramès una carta oberta a les entitats comercials i a diferents botigues amb relació a la moció presentada en l’últim ple municipal, dirigida a dinamitzar els locals buits i evitar el tancament de negocis. La proposta, que incorporava mesures com la implementació d’una exempció del 100% de la taxa de llicència d’activitat per a noves obertures durant el 2026 i el 2027 o una reformulació del Reus Espais Vius, va ser re-
Fotografia d’arxiu
butjada, amb 9 vots a favor, 15 en contra i 3 abstencions. «En un moment que cal lideratge,
planificació i decisions valentes, PSC, ERC i Ara opten per negar els reptes del comerç local de la ciutat, per no anticipar escenaris i per no assumir la responsabilitat de marcar el rumb», afirma Pallarès. «Reus no es pot permetre aquesta inèrcia; el comerç necessita decisions, no excuses; necessita dades, no titulars; necessita un govern amb lideratge, no amb passivitat», afegeix. Per això, assegura que, des de Junts, «continuarem treballant i proposant mesures concretes per reforçar el teixit comercial i preservar la identitat econòmica de la ciutat».
Miquel Llaberia
Hi ha espais a la ciutat que es converteixen en clàssics per visitar, ja que molts reusencs durant aquests últims anys s’hauran fet un bon homenatge amb un esmorzar de forquilla de primer nivell al Mesón del Roser, ubicat al carrer del Roser. Un indret que, malgrat tot, arriba al seu final amb la jubilació del seu responsable i cuiner, Joan Musté, amb 73 anys, que abaixarà definitivament la persiana aquest dissabte 28 de febrer. Ell és qui li ha donat al llarg de 47 anys sabor a un local on es podia gaudir d’un menú diari durant una setmana sencera sense haver de repetir plat i a un preu popular. «Fa pena tancar, òbviament. Però després de tants anys el cos ja està cremat i m’ho demana», comenta Musté. Així i tot, en cap moment es mostra preocupat pel futur: «Ara tindré més temps lliure. Imagino que aniré més per la muntanya i així em podré esbargir una mica de tot».
La seva trajectòria va començar l’any 1979 quan es va posar al capdavant d’un negoci que, com bé explica el cuiner veterà, no pretenia inventar res, sinó fer bon menjar: «Tot va començar fent esmorzars, després vam afegir menús diaris i fins aquí. Un lloc on menjar bé». I una demostració d’aquesta afirmació era que qui visitava el Mesón del Roser repetia, formant una
l Gastronomia
El Mesón del Roser tanca després de 47 anys de trajectòria
important quantitat de clients fidels i habituals. «Hi ha molta gent que ha vingut de manera regular, cada dia. D’alguna
manera hem format una família. Alguns quan els he dit que tancava s’han posat a plorar i tot! Però ja estic massa gran»,
afegeix.
Una família tan propera que, fins i tot, alguns tenien les seves manies: «N’hi ha un
Cultura l Celebraran un concert a l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació
El grup de música tradicional Krregades de Romanços celebrarà un concert en homenatge a la figura d’Higini i Anglès aquest divendres 27 de febrer a l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus a partir de les 20 hores. En un acte organitzat en collaboració amb l’Ajuntament de Maspujols i l’Arquebisbat de Tarragona, s’interpretaran romanços, cançons de pandero, de bressol, infantils i de tasca per tal de reivindicar la tasca d’Higini Anglès com a
col·lector de música de tradició oral. Aquesta activitat s’engloba dins del projecte ‘Higini Anglès. Música i llegat’, que acabarà aquest mes de març després de diverses activitats que han volgut promocionar i divulgar la figura d’Anglès. El concert de divendres esdevindrà un recorregut sonor entre territoris que busca posar l’accent tant en la figura dels col·lectors com el dels informants. El grup de Krregades de Romanços s’alimenta tant de repertori après per transmissió oral directa com de cançons procedents de
Les faves a la catalana o el bacallà han estat alguns dels plats estrella
que sempre vol la mateixa tassa per fer el cafè, una tassa de color marró que tenim de fa temps i que la tenim sem-
pre preparada només per ell». Tanta és l’estima per aquesta tassa per part d’aquest client que, quan el Mesón abaixi la persiana definitivament aquest dissabte, se l’emportarà. «Ja ens ho va dir, que quan tanquéssim se la vol emportar. És una mostra que hi ha molta amistat amb molts dels clients», reafirma el propietari del Mesón del Roser. Per desgràcia, amb el tancament aquest dissabte 28 de febrer la ciutat de Reus perdrà la cuina de Musté en el seu dia a dia. Un menú ben variat que si el seu artífex s’ha de quedar amb algun plat, li costa escollir: «Les faves a la catalana, escudella i bacallà és un dels plats estrella. M’ho demanen tant per esmorzar com dinar. I també els pops amb ceba i tomàquet, un altre plat estrella». Ara bé, si ell s’ha de quedar amb un plat per dinar com un rei és amb el bacallà amb mongetes. Malgrat tot, a partir del seu pròxim tancament el local ubicat al carrer del Roser número 23 quedarà orfe a l’espera de què algú decideixi ocupar-lo novament. Segons comparteix el propietari del Mesón del Roser, és probable que qui fes el pas hagués de fer algunes obres de reforma, però que estaria bé veure en un futur l’espai novament obert.
Fotografia de Krregades de Romanços. Cedida
L’acte s’engloba dins del projecte ‘Higini Anglès. Música i llegat’
fonts impreses, prenent com a cançoners de referència, entre d’altres, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la collecció A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco.
Municipal l El consistori afirma que podria incorporar-se el nom de l’empresa inversora a l’equipament
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Cambrils
valora tres propostes d’em preses inversores privades per completar els treballs que preveuen finalitzar, després de 15 anys, l’equipament del Teatre Auditori. Fonts del consistori afirmaven, gaire bé una setmana després, que la proposta impulsada pel grup dels Comuns instant a la Generalitat a «mantenir un compromís» amb el projecte no representa un avenç en la seva situació, però que la ini ciativa «no es troba paralitza da». Les empreses interessa des en el recinte es plantegen des de l’Ajuntament com una realitat per accelerar la seva construcció, i una de les con dicions podria incloure la in troducció del nom d’un dels inversors acompanyant el del Teatre Auditori de Cambrils. Una situació que assimilen al «WiZink Center de Madrid» o al «Roig Arena» i que s’apro fitaria de que en la proposta aprovada pel Govern no va introduir se l’obligatorietat de promocionar una inversió pública Fonts properes al projecte també asseguren que l’ad judicació del recinte «està
La prioritat seria assolir la inversió del Govern a través del pròxim Pla de Barris
avançant», però «no tan ràpid com es voldria». Entre les em preses inversores destaca el Grup Porcelanosa, que podria participar en diversos aspec tes de la construcció. Altres
‘Tovallons d’art’ arriba a Cambrils dins la Biennal Gastronòmica
Cultura l La mostra reuneix 50 artistes i restaurants d’arreu del país
Redacció L’exposició itinerant Tovallons d’art a través del territori, de la cuina a l’art arribarà demà divendres a Cambrils amb una inauguració previs ta a les 20 h a la Sala Àgora de l’Ajuntament, on es po drà visitar fins al 10 d’abril
dins la Biennal d’Art Con temporani Gastronòmic de Cambrils 2026. La proposta uneix gastronomia i creació contemporània a partir d’un element quotidià i simbòlic com el tovalló de restaurant, convertit en obra artística original. El projecte reuneix 50 artistes i restaurants vin
culats a 40 comarques de Ca talunya, amb la voluntat de posar en valor la relació entre territori, cuina, innovació i talent. Cambrils hi participa amb els artistes locals Marta Nolla i Agustín Vázquez, que han intervingut els tovallons cedits pels restaurants Hiu i Miramar. La mostra planteja
inversors interessats durant els últims anys, indiquen, han estat multinacionals com Go ogle o «potencials» fons inver sors.
L’opció prioritària del con
un recorregut visual i emoci onal pel país a través de peces nascudes de la complicitat entre creadors i establiments gastronòmics, transformant un suport efímer en una obra única vinculada a l’ofici, el paisatge i la memòria col· lectiva. L’exposició presenta les peces en una instal·lació amb mapes, comarques i in formació dels participants, i continuarà itinerant pel país amb l’objectiu d’apropar el projecte a la ciutadania i re forçar el diàleg entre cultura contemporània, gastronomia i identitat compartida.
vembre va confirmar se que incrementaria respecte a l’ini cial, podria rebaixar se modi ficant part de l’estructura del recinte. En concret l’exterior, que en el seu disseny original preveia una façana artística dissenyada per l’arquitecte Ramón Sanabria, i que ara «s’adaptaria» per concretar una proposta més econòmica. En aquesta línia, l’Ajunta ment de Cambrils esperarà la pròxima convocatòria del Pla de Barris, que s’obrirà aques ta primavera, per tornar a pre sentar la renovació del Teatre Auditori entre els projectes més influents per al municipi, tal com va fer l’any passat.
Mantenir l’essència
El govern municipal ha afir mat en diverses ocasions que l’equipament, un cop adjudi cat, s’executarà en tres fases, començant per l’adequació i obertura parcial de l’edifici per acollir espectacles i per metre activar la programació. La segona fase contemplava el traspàs de l’Escola de Músi ca al futur recinte, tot i que el consistori ha confirmat que «no es modificarà l’estructu ra» ni s’ampliarà per integrar l’entitat educativa, amb la «voluntat de mantenir l’es sència».
sistori és aconseguir el finan çament de la Generalitat i pre veuen que el projecte costaria «un màxim de 7 milions d’eu ros». En referència al pressu post, que el passat mes de no
L’única novetat que valora el consistori fa referència al desenvolupament del cas de l’antiga estació d’autobusos, que continua en funciona ment, i que preveu traslla dar se un cop l’equipament estigui finalitzat. Segons el consistori, la Generalitat con tinua gestionant el tràmit, però no hi haurà canvis de moment per «continuar ofe rint servei».
Societat l L’entitat El Dol a través de la Cultura continua treballant a la demarcació per ajudar les persones a pal·liar situacions doloroses
El dol és part de la vida, i com es gestiona, també. El projecte impulsat per l’associació tarragonina El Dol a través de la Cultura tornarà a Cambrils amb una conferència centrada en la superació de situacions vitals impactants aquest dijous, a partir de les 17.30h al Museu Molí de les Tres Eres (Cambrils). L’objectiu, segons destacava l’organització, «no és ser un grup d’autoajuda», sinó expressar de forma diferent el dol a través de nous sistemes, experiències i reflexionant a través de propostes culturals.
Una proposta innovadora que, l’any passat, va viatjar fins a l’Argentina per exposar el seu model de treball. Els col·loquis es realitzen de la mà d’Annabel Pellicer, Maite Palacios i Mònica Asensio, qui assegura que, des de fa dos anys, continuen aportant «eines per qui vulgui utilitzar-les». «Volem trencar el tabú del dol i obrir-lo a tothom», subratllava Asensio. En aquest sentit, la iniciativa fa ús de propostes artístiques com curts cinematogràfics propis o lectures de fragments de llibres relacionats amb la pèrdua d’éssers esti-
Les tres impulsores de l’associació El Dol a través de la Cultura durant un esdeveniment. Cedida
mats. D’acord amb les organitzadores, el «dol és obert», per a tothom, i a través de la cultura poden «reflectir-lo» per afrontar-lo no només en el moment que succeeix, sinó com a mesura de prevenció. Un dels criteris és no realitzar els col·loquis a prop dels centres sanitaris, sinó en recintes culturals, com museus, sales d’exposició o teatres. «Aportem salut a la comunitat i d’aquesta manera es veu molt diferent», expressava Mònica Asensio.
Els col·loquis inclouen actes com música, cinema o teatre
Al final de les seves intervencions, asseguren que «la gent queda remoguda en el bon sentit», perquè el dol es tracta «des d’experiències personals». Una qüestió que Asensio indicava que «impacta molt»: «En primera persona, les coses canvien
Cultura l L’esdeveniment s’emmarca en la Festa de la Música Coral i reunirà quatre formacions
Aquest diumenge, 1 de març, se celebrarà al Palau de la Música Catalana la Festa de la Música Coral, un concert que acollirà la interpretació de les obres guanyadores del 5è Concurs Internacional de Compo-
sició Coral de l’Orfeó Català i dels X Premis Internacionals de Catalunya de Composició Coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Hi participaran quatre formacions corals de prestigi del país: el Cor de Cambra Femení Scherzo, amb seu a Vila-seca, el Cor Vivaldi,
el Cor de Cambra de Granollers i el Cor de Cambra de l’Orfeó Català. El Cor Scherzo, amb més de 35 anys de trajectòria, serà l’encarregat d’interpretar les peces guanyadores en la categoria de cor femení. Sota la direcció d’Esteve Nabona i amb Daniel Ruiz al pi-
ano, el conjunt interpretarà quatre obres guardonades: As you sing, de Sarah Quartel; Vou, veri, vou, de Joan PérezVillegas; Els Reis, d’Albert de la Fuente; i Al murmuri de tes rieres, d’Andreu Diport, en un concert previst a les 17 hores a la Sala de Concerts.
molt», ressaltava.
Durant la seva pròxima intervenció a Cambrils, s’oferirà una performance artística a càrrec de l’artista visual Jordina Ros i les Insubmises per finalitzar el col·loqui. Una manera de finalitzar-lo que, afirmen les organitzadores, «ajuda la gent a marxar amb bon gust de boca i no quedar-se remoguts». Per aquest motiu, s’introdueixen espectacles amb música en directe o cantants per concloure o pal·liar el dol.
Valls acollirà una jornada de reptes esportius per promoure salut i cohesió a les empreses
Benestar l La cita, el 25 de març al Kursaal, combinarà activitat física i treball en equip
La Jornada de Reptes Esportius per a Empreses de l’Alt Camp es presenta avui, dijous 26 de febrer, a les 11.15 hores a la Cambra de Comerç de Valls com una iniciativa per promoure salut, cohesió laboral i benestar dins les organitzacions a través de l’activitat física. La proposta vol transformar dinàmiques internes i combatre el sedentarisme, que afecta el 60% de la població, per millorar el rendiment i l’ambient de treball. La jornada se celebrarà el dimecres 25 de març al Kursaal de Valls, amb benvinguda a les 9 hores, presentacions de 9.15 a 9.45 hores, reptes de 9.45 a 12.45 hores i cloenda a les 13 h.
El programa inclourà més d’una desena de proves que combinen moviment, estratègia i creativitat, com el pont cooperatiu, la torre infinita, el
fotorepte o contrarrellotges col·lectius. L’activitat és oberta a tothom, amb exigència física suau o moderada i èmfasi en cooperació i presa de decisions en equip. La jornada posa l’accent en la cooperació i el treball en equip, per sobre de la competició també. Per a les empreses, la participació vol reforçar la visibilitat i l’orgull de pertinença, enfortir la cohesió interna i invertir en salut física i mental. L’organitzen el Consell Esportiu de l’Alt Camp, la Cambra de Comerç de Valls, l’Ajuntament de Valls i l’ASSEM, amb alumnat de cicles de l’Institut Jaume Huguet donant suport a l’organització. Costa 120 euros per equip i inclou assegurança, supervisió tècnica i «alguna sorpresa». Inscripcions a tpvescola. com (formulari EMPRESES) fins al 16 de març, amb places per ordre d’inscripció.
Adrià Recasens Benaiges
El teixit empresarial de Catalunya va tancar el 2025 sumant gairebé 25 mil noves empreses. Amb un total exacte de 24.907 noves societats, Catalunya va registrar la xifra més alta de creixement en la darrera dècada, segons les dades del Instituto Nacional de Estadística, el que representa un increment del 8,9% respecte a les xifres registrades l’any anterior, 2024. Del total de noves empreses a Catalunya, 76 van ser societats anònimes, 24.825 societats limitades, i sis amb altres formats. El capital subscrit per aquestes noves empreses a Catalunya va superar els 1.043 milions d’euros, mentre que el capital desemborsat va arribar als 1.034 milions. Aquestes xifres estan per sobre de les de l’anterior any, i també per sobre de les registrades abans de la pandèmia.
Increment intens Tarragona és la capital catalana amb un increment més intens. Durant el 2025 s’hi van crear 2.012 noves societats, un 20,8%
més que l’any anterior. El capital subscrit, tot i no assolir encara els registres del 2018 i 2019, es recupera fins als 74,5 milions d’euros. L’estabilització dels preus energètics i l’impuls de projectes industrials vinculats
a la transició verda al Camp de Tarragona en són factors clau.
A la resta de demarcacions, Barcelona concentra prop del 80% de les noves empreses constituïdes a Catalunya. Amb 19.863 societats creades, regis-
tra un increment interanual del 8,3% i un capital subscrit de 768 milions d’euros. A Girona, la xifra arriba a les 2.099, un 6,3% més que el 2024 i la millor dada des del 2017. El capital subscrit va assolir els 135 milions d’eu-
Aquest 2026, un total de 89 empreses catalanes han participat a l’Integrated Systems Europe (ISE), l’esdeveniment més important del món de l’àmbit audiovisual que s’ha celebrat enguany a Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat. Segons càlculs d’ACCIÓ, l’agència per al creixement de les empreses del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, es tracta d’un 5% més que l’edició
anterior i de la xifra més alta de totes les edicions celebrades a Catalunya. De fet, Catalunya ha estat el 6è territori amb més companyies i entitats expositores, només per darrere de la Xina, Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit i els Països Baixos.
Del total d’empreses catalanes, 30 s’han ubicat al Pavelló Catalunya, de la Generalitat, les quals esperen generar 4,4 milions d’euros de volum de negoci –el doble que el 2025— durant els propers 12 mesos, gràcies a
les reunions i visites mantingudes durant el congrés, segons ACCIÓ, qui assenyala que un terç d’aquestes companyies ja ha tancat algun acord.
Sector audiovisual català El Congrés també ha comptat amb l’Open Innovation Challenge, un conjunt de trobades entre empreses i startups per donar resposta als 30 reptes tecnològics de l’àmbit audiovisual presentats per una vintena de multinacionals i altres companyies com CaixaForum+,
Gestmusic, SEAT-Cupra, Moco Museum, Alguna Pregunta, Abacus o Lavinia, entre d’altres. El sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 6% el volum de negoci durant l’últim any, fins als 9.120 milions d’euros, i acumula un 7% més d’empreses (4.457) i ocupa un 8% més de persones (44.986), segons dades del 2024, les últimes disponibles. El 74% de les empreses compten amb més de 10 anys de vida i donen feina al 83% dels treballadors del sector.
ros, gairebé el doble que l’any anterior. Finalment, Lleida presenta un augment més moderat. Amb 933 noves societats, creix un 6,1% i continua sent la demarcació amb menor volum de creació empresarial. Tot i
això, el capital subscrit s’enfila fins als 64,8 milions d’euros, la segona millor dada de la sèrie històrica.
Conjunt de l’estat
En el conjunt de l’Estat, el 2025 es van crear 127.533 societats mercantils, un 7,9% més que l’any anterior. El capital subscrit va créixer un 1,4%, tot i que el capital mitjà va retrocedir un 6%.
En termes interanuals, Catalunya tanca desembre de 2025 amb un total de 2.237 noves empreses, un 32% més que el mateix mes de l’any anterior, el millor registre de la sèrie històrica, des del 2008, en un dotzè mes de l’any, i la primera vegada que supera les 2.000. Pel que fa a companyies dissoltes, van créixer un 16,8%, situant-se en 236. D’aquest total, 198 ho van fer de forma voluntària, 20 per fusió i 18 per altres motius.
Sectors
El 19% de noves empreses són immobiliàries, financeres i asseguradores. En comerç, un16,2%, tot i que registra 19,6% en dissolucions, seguit de la construcció, amb 15,9%.
OPERACIONS LOGÍSTIQUES
La càrrega general convencional i els productes siderúrgics marquen «màxims absoluts»
El Port de Tarragona ha tancat l’exercici de 2025 amb un moviment de 29,24 milions de tones, una xifra que suposa un ajustament del 7,7% respecte a l’any anterior. Segons l’Autoritat Portuària, l’estratègia de diversificació ha permès assolir fites «històriques» en sectors clau per a l’economia del territori. La càrrega general convencional ha batut el seu rècord històric absolut amb 1,79 milions de tones, superant la marca de 2021. Amb un creixement del 15,7% respecte al 2024, aquesta xifra «avala» l’estratègia corporativa per atreure mercaderies que generen més activitat logística
i valor econòmic. Els productes siderúrgics també han registrat un any de «rècord», amb gairebé 825.000 tones mogudes i un augment del 17%.
Hub energètic Malgrat que el grup de líquids a doll ha registrat una contracció del 9,3% —mantenint-se com el motor principal amb 18,82 milions de tones-, des del port tarragoní destaquen «l’excepcional» comportament de les gasolines. La benzina i el querosè han assolit un nou màxim d’1,39 milions de tones, que suposa un increment del 43,5% respecte a l’any passat i que supera fins i tot les xifres prepandèmia. «Aquestes dades confirmen la capacitat del
port de Tarragona per actuar com a hub internacional de productes refinats», indiquen. D’aquesta manera, diuen, donen suport a les empreses del pol petroquímic.
Agroalimentaris
El tràfic d’agroalimentaris ha registrat el seu quart millor exercici històric amb 5,79 milions de tones. En aquest segment, el descens del 17,6% en la importació d’agroalimentaris s’explica pel «bon comportament» de la collita nacional. Dins els sòlids a lloure, també destaca l’increment del 24% en productes energètics, impulsats per la demanda industrial específica durant l’últim trimestre.
Pel que fa a la resta de tràfics estratègics, aquests mostren una «gran solidesa». Els productes químics, amb 3,63 milions de tones, tanquen el segon millor any de la sèrie històrica i refermen el vincle amb el clúster petroquímic, mentre que
Increment del 43,5% en benzina i querosè, que assoleixen nou màxim d’1,39 milions de tones
el moviment de vehicles es manté en xifres «robustes» amb 216.000 unitats, el quart millor registre del port. Respecte a l’aposta pel turisme, s’han programat el mateix nombre d’escales de creuers que l’any anterior, 63, i s’ha optimitzat
l’ocupació assolint els 129.330 passatgers.
Resultats econòmics sòlids
Amb dades provisionals, el Port de Tarragona ha tancat el 2025 amb una xifra de negoci de 65,6 milions d’euros, un resultat d’explotació de 9,8 milions d’euros i un resultat abans d’impostos d’11 milions d’euros.
FORMACIÓ I OCUPACIÓ
La institució ofereix programes per a joves d’entre 16 i 29 anys, i majors de 45 anys en atur
Redacció
En un entorn professional tan dinàmic i competitiu com l’actual, la formació és essencial per estar al dia i assolir els reptes del mercat laboral. La Cambra de Comerç de Reus, conscient d’aquest escenari de constant evolució, ofereix un ampli ventall de serveis formatius per adaptar-se a les necessitats del mercat. Parlem d’un servei de formació dinàmic, flexible i orientat a donar resposta tant a les necessitats de les empreses com a les de les persones que volen millorar el seu futur professional.
Entre les opcions més destacades hi ha el Campus Empresarial Virtual, una proposta de formació continua-
da en línia que permet aprendre sense límits d’horari ni desplaçaments.
L’alumne decideix quan i com estudiar, amb el suport permanent d’un tutor que fa seguiment del seu progrés. La Cambra també impulsa programes específics per a joves d’entre 16 i 29 anys que volen accedir al mercat laboral, així com itineraris per a persones majors de 45 anys en situació d’atur que busquen reorientar la seva trajectòria professional. Aquests programes, completament gratuïts, combinen capacitació tècnica, desenvolupament de competències transversals i orientació laboral, contribuint a generar noves oportunitats reals d’ocupació.
A nivell d’empresa, la Cambra posa a disposició un ampli ventall
de propostes que abasten des de cursos especialitzats per a treballadors i directius fins a l’assessorament en la definició del Pla de Formació de cada organització. L’oferta s’actualitza constantment per adaptar-se a les tendències del mercat i a l’evolució dels sectors productius del teixit empresarial.
La Cambra també aposta per la formació a mida per a empreses, dissenyada a partir de les necessitats
concretes de cada equip. Aquesta personalització permet treballar competències directament aplicables al lloc de treball, amb flexibilitat horària i en modalitat presencial, en línia o híbrida. L’objectiu és clar: potenciar el talent intern i millorar la productivitat amb resultats tangibles.
A més, com a entitat organitzadora de la FUNDAE, la Cambra acompanya les empreses en la tramitació
del crèdit anual disponible per a formació, facilitant un estalvi econòmic significatiu i assegurant el compliment dels requisits administratius. Amb una mirada posada en el futur i arrelada al territori, la Cambra de Comerç de Reus consolida l’aposta per la formació com a motor de creixement, competitivitat i cohesió social, oferint eines perquè empreses i persones avancin plegades cap als nous reptes del mercat laboral.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
FORMACIÓ I OCUPACIÓ
Són sòcies del projecte europeu CoopSkills que cerca millorar les competències del personal
L’empresa municipal Redessa i l’entitat reusenca DomSpain estan desenvolupant el projecte europeu CoopSkills, que pretén promoure l’aprenentatge permanent i l’adaptació a les demandes canviants del món, l’economia i el mercat laboral. Com a socis de la iniciativa, que s’estendrà durant tres anys i s’inclou en el programa Erasmus+, tenen la tasca d’identi car els sectors clau del teixit empresarial del territori, de nir les seves necessitats
concretes i posar en funcionament, com a prova pilot, uns laboratoris de requali cació, que ajuden els treballadors a adquirir competències per prosperar. En el cas de Reus, ja s’ha detectat la importància de millorar les habilitats digitals, per exemple, en referència a l’adopció de la intel·ligència arti cial com a eina d’utilitat per a la plantilla.
El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que el projecte CoopSkills «integra dos eixos de l’activitat de Redessa: d’una banda, la voluntat de donar resposta a les
necessitats de talent quali cat de les empreses i, de l’altra, l’ús de la intel·ligència arti cial per a aconseguir un procés més e cient». «En un entorn canviant, les companyies han de tenir eines que els facilitin la capacitació dels seus professionals perquè es puguin adaptar a nous àmbits de treball», valora el regidor.
La directora de DomSpain, Olena Korzhykova, assenyala que la primera fase se centra «en la recerca de quins sectors estan en declivi i quins en creixement, per veure quines formacions organitzem per aju-
dar-los a adquirir competències». Així mateix, destaca que, com que es tracta d’un projecte de caràcter europeu, es vol crear «xarxa» per detectar oportunitats compartides i conèixer iniciatives i idees diferents que puguin ser d’aplicació local.
Les entitats activaran laboratoris de requali cació per adquirir aptituds
El CoopSkills s’implementa al llarg de 36 mesos a través d’un consorci de dotze socis de diferents països —Grècia, Xipre, Polònia, Lituània i Espanya— que aporten la seva experiència en els àmbits de l’educació, la formació, la go-
vernança i el suport empresarial. L’agrupació reuneix actors públics i privats que cerquen dissenyar nous enfocaments per a l’aprenentatge d’adults i el desenvolupament local. L’última reunió es va celebrar a Lituània i va servir per establir les bases dels laboratoris de requali cació i posar en comú les particularitats de cada regió.
INNOVACIÓ
El Mobile World Con gress (MWC) celebra rà el 20è aniversari de l’aterratge a Barcelona entre el 2 i el 5 de març amb una edició que espera rebre entre 100.000 i 110.000 visitants de més de 200 països, i generar un impacte econòmic estimat de 585 milions d’euros, con solidant el paper de la ciutat com a capital europea de les telecomunicacions. Enguany, la intel·ligència artificial tor narà a ser el fil conductor, amb aplicacions que traves sen sectors com la indústria, la salut, la mobilitat o els ser veis digitals. La robòtica, les xarxes no terrestres per satèl· lit, la computació quàntica i la connectivitat avançada també protagonitzaran una edició marcada per l’equilibri entre innovació i regulació. Per primer cop, s’ha orga nitzat un esdeveniment al Circuit de Catalunya el cap de setmana abans del congrés. La trobada a Montmeló està pensada per aqusest diumen ge 1 de març i unirà alts exe cutius de grans empreses i companyies que mostren so lucions innovadores en mo bilitat intel·ligent i als grans esdeveniments esportius sota el nom de ‘Circuit X’. Pel que fa al congrés en si, es bolcarà en la intel·ligència artificial. Durant quatre dies, el programa estarà estructu rat entorn de sis eixos temà tics com ara infraestructures
intel·ligents, intel·ligència artificial en les telecomunica cions, en les empreses, con nectivitat i tecnologia per a tothom.
Entre les conferències, el programa reunirà figures destacades del sector tecno lògic i espacial, com Gwyn ne Shotwell, presidenta de SpaceX; Michael Nicolls, vi cepresident d’Enginyeria de
Starlink; o l’analista tecnolò gic Benedict Evans. El debat girarà al voltant de les xarxes autònomes, la sobirania digi tal, la intel·ligència artificial aplicada als models de negoci i la redefinició de l’economia digital.
Entre els expositors hi haurà empreses com Ama zon Web Services, China Te lecom, Deutsche Telekom,
Google, HP, Honor, Huawei, Intel, Meta, Microsoft, Nokia, Qualcomm, Samsung, ZTE o Xiaomi. En total, gairebé 3.000 empreses tecnològi ques s’aplegaran aquest mes de març al recinte de la Fira de Gran Via.
Al seu torn, el 4 years from now (4YFN), el saló de les companyies emergents que se celebra conjuntament amb
el Mobile, arriba rà a l’onzena edi ció superant les 1.000 start ups participants. El màxim d’assistència del congrés està fi xat en 109.000 persones, xifra a la qual es va arribar l’any passat i el 2019. Aquest any prendrà espe
Amazon, Google, HP, Huawei, Intel, Meta, Microsoft, Nokia, Samsung o Xiaomi entre els presents
cial importància la indústria es pacial, amb una zona específica dedicada al Hall 6 sota el nom de ‘Noves Fronte res’ amb demos tracions en viu i casos d’ús reals d’aquest sec tor i d’altres, com la computa ció quàntica.
COMERÇ INTERNACIONAL
Tarragona va registrar un lleuger augment el darrer mes de desembre fins arribar als 922,7 MEUR
Les exportacions catalanes han tancat el 2025 amb un rècord històric de 100.779 milions d’euros, un 0,6% més que l’any anterior, segons les dades recents publicades pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Malgrat el context d’incertesa pels aranzels de Donald Trump, les vendes a l’estranger han pogut superar per tercer any consecutiu els 100.000 milions. Pel que fa a les compres, les importacions van sumar 114.359,8 milions, un 3,3% més. Per tot
plegat, el saldo comercial a Catalunya l’any passat va ser de —13.581,2 milions. En l’últim mes, les exportacions van sumar 7.560,5 milions d’euros, un —1,4% menys, mentre que les importacions van ser de 8.437,6 milions (+0,8%). Catalunya representa el 26% de les exportacions espanyoles. Tot i el nou escenari internacional marcat per l’augment del proteccionisme, es tracta del tercer any consecutiu que les vendes catalanes a l’exterior superen els 100.000 milions d’euros.
Segons càlculs d’ACCIÓ les
exportacions als Estats Units han caigut un 3,4% durant el 2025, mentre que destaca la diversificació de les empreses catalanes a països com Corea del Sud, la Xina o l’Índia.Per contra, s’han registrat caigudes a Amèrica Llatina, Amèrica del Nord i s’han mantingut estables a la Unió Europea.
Demarcacions
Per demarcacions, les exportacions a Barcelona van minvar un 2,2% interanual el mes de desembre, i encara més a Lleida amb un 10,3% menys. Per contra, Girona va registrar un
EMPRESA REFERENT
creixement d’un 7,2% en exportacions respecte el mateix mes de l’any anterior (685,2 milions d’euros), i a Tarragona un lleuger augment, fins als 922,7 MEUR. Pel que fa a les importacions, el principal increment el desembre s’ha pro-
Amb 130 anys d’història, Borges sosté el seu èxit en el talent i la dedicació diària d’un equip que, amb el seu compromís constant, ha impulsat el creixement i la consolidació de la companyia. En aquesta línia, impulsa múltiples iniciatives per atraure nous
professionals, com la col·laboració amb centres formatius, entre els quals destaca la Universitat Rovira i Virgili, i la participació en jornades d’orientació i sortides laborals.
Equip sòlid i arrelat a Reus
A Reus, aquesta aposta pel talent es reflecteix en una plantilla consolidada de més de 400 professionals,
dins d’un equip global que arriba al miler. Entre les posicions més demandades inclouen rols de comercial, màrqueting, administració, operari/ ària, i perfils tècnics d’enginyeria, qualitat i laboratori. A més, més de la meitat del personal són dones, un fet que reforça un entorn divers, equilibrat i arrelat al territori.
Catalunya representa el 26% de les exportacions espanyoles
duït a Lleida, amb un 7,0% més de volum de negoci (177 milions d’euros), i també destaca el creixement de les compres a Girona (329,7 milions d’euros), un 3,9% més. Sectors
Per sectors, les exportacions de
semi-manufactures segueixen manant amb més d’una tercera part de la facturació de les vendes de l’any passat (35,3 milions d’euros). Els béns d’equip (com maquinària, instal·lacions, plantes industrials o eines) i els productes alimentaris i les begudes representen entorn d’un 16% de les vendes, respectivament, i també destaca el sector de l’automòbil, amb el 13,2%.
CONTINGUT PATROCINAT
CARLES ESTEVE
Al capdavant de l’empresa local i familiar: Transports Cisterna Maddel, d’Esteve Germans
Adrià Recasens Benaiges
Amb més de quatre dècades d’experiència en el sector logístic, Maddel Transports, amb seu a Reus, s’ha consolidat com una empresa de referència en el transport de líquids alimentaris i productes tècnics. Carles Esteve hi està al capdavant.
—Amb 40 anys de recorregut, què ha marcat la vostra evolució?
—La nostra capacitat d’adaptació als nous requisits i exigències de cada un dels nostres clients ens ha portat a evolucionar per a continuar essent competitius i seguir oferint un servei de qualitat.
—Quins són els líquids que hi transporteu?
—En un principi ens dedicàvem únicament al món del vi. Actualment tenim tres línies de negoci diferents: l’alimentació humana (olis vegetals, vi, glucosa i suc de fruita); l’alimentació animal (melasses, olis vegetals, subproductes, etc...); i finalment, transportem aigua potable, apta per al consum humà.
—I a quines destinacions principalment?
—Inicialment, les rutes eren locals, en l’àmbit de Catalunya, però actualment tenim rutes a la resta de l’Estat i fins i tot internacionals. Aquesta ampliació de rutes, ens ha fet obrir un altre punt operatiu a Ciudad Real, per a poder donar un millor servei als nostres clients.
—Clients, fins i tot internacionals...
—Vam començar treballant amb cellers i cooperatives de vi del Camp de Tarragona i actualment tenim una gran varietat de clients, tant en l’àmbit estatal com internacional i de molts tipus: refineries d’olis, centres de producció de pinso, ajuntaments per al subministrament d’aigua potable, etc.
—La seguretat ha de ser clau...
—La traçabilitat és un punt determinant en el nostre sistema de gestió de seguretat, evitant possibles contaminacions o incompatibilitats de productes. A part de la formació i avaluació constant del nostre departament d’operacions, tenim clarament diferenciades per colors les cisternes que s’utilitzen per a cada
un dels tipus de transports.
—I com feu per garantir la integritat del producte?
—Pel que fa a la neteja prèvia de les cisternes, tenim una àmplia cartera de rentadors homologats, que s’avaluen periòdicament, i que asseguren la correcta higienització de les cisternes entre càrregues. Pel que fa a les pròpies cisternes, totes estan fabricades amb acer inoxidable, per a evitar possibles contaminacions de producte. A més, estan equipades amb GPS per a tenir-les localitzades en tot moment.
—Llavors compteu amb tota una flota de cisternes...
—Sí, actualment 67 cisternes i 4 camions rígids per als diversos tipus de transport.
—També teniu en compte vetllar per la sostenibilitat i l’impacte ambiental?
—El 90% de la nostra flota de camions tractor són EURO V i EUROVI, les menys contaminants del mercat, i aquestes es van renovant periòdicament per treure les més antigues i renovar-les amb equips més nous i menys contaminants.
GESTIÓ DE L’AIGUA i suport municipal
Intervencions tècniques per a una gestió més sostenible i ajustada al context d’emergència climàtica
Comaigua ha desenvolupat, entre els anys 2023, 2024 i 2025, un programa d’inversions en estreta col·laboració amb els ajuntaments, per millorar la sostenibilitat i l’eficiència de la gestió de l’aigua als municipis de la comarca del Baix Camp on opera el servei. Aquest programa, dotat amb més d’1,3 milions d’euros, el 85% dels quals són amb finançament públic, s’ha centrat en la implementació de projectes per a la digitalització de la xarxa, la renovació d’infraestructures i l’aprofitament de recursos alternatius. Aquest conjunt d’actuacions respon a la necessitat de serveis hídrics més eficients per fer front als reptes derivats de fenòmens climàtics extrems, com l’últim episodi de sequera a Catalunya, i la pressió creixent sobre els recursos.
Renovació i digitalització Un bloc significatiu d’aquestes intervencions ha estat l’executat a set municipis —Alforja, Argentera, Castellvell del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vinyols i els Arcs—, en el marc de les actuacions per a la millora i la renovació de les xarxes de subministrament i per a la millora de la digitalització dels sistemes de gestió del cicle urbà de l’aigua, amb un import de 965.339 euros, subvencionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i un cost total de prop d’1,1 milions d’euros.
En aquest marc, s’han renovat 1.500 metres de la xarxa d’abastament d’aigua potable amb materials més eficients, substituint les canonades de fibrociment i PVC que havien arribat al final de la seva vida útil per canonades de polietilè, més flexibles, lleugeres i resistents, i que no es veuen afectades per agressions químiques o biològiques, fet que contribueix a una durabilitat més elevada i una menor necessitat de manteniment respecte a les canonades antigues. Així mateix, s’ha millorat la sectorització de les xarxes de distribució dels set municipis, per tal de detectar i aïllar més ràpidament avaries i fuites, i reduir així pèrdues no registrades, i s’hi han instal·lat vàlvules reguladores de pressió, per estabilitzar la pressió de l’aigua i rebaixar l’estrès en canonades, juntes i equips, amb la qual cosa es redueix la probabilitat de trenca-
ments, fuites i desgast prematur. Una altra actuació clau ha estat la substitució de 2.910 comptadors per nous dispositius amb telemesura, amb la qual cosa s’ha assolit pràcticament la renovació del total del parc de comptadors als municipis de Pratdip, Vinyols i Alforja. Aquest sistema de lectura remota permet accedir a les
dades de consum contínuament, gairebé en temps real, i això facilita el seguiment i la detecció primerenca de fuites o d’anomalies en els consums.
Eficiència hidràulica
Conjuntament amb aquestes millores operatives, la renovació d’infraestructures ha estat un altre eix
fonamental d’aquest bloc, amb intervencions significatives com les dutes a terme al dipòsit de Coll de Baltà, a Riudecanyes, i als dos dipòsits de Castellvell del Camp, que han contribuït a millorar la capacitat, la durabilitat i l’eficiència d’aquests equipaments. Concretament, s’han reforçat les estructures d’aquests dipòsits amb el recobriment d’esquerdes i de fissures a les parets i a la seva base, per tal de garantir una contenció segura i eficient de l’aigua emmagatzemada i allargar la seva vida útil.
Les millores permetran un increment del rendiment global de l’eficiència de les xarxes del 2%
A banda de totes aquestes accions de millora, a Riudecols s’han executat altres dues actuacions, finançades per la Diputació de Tarragona, dirigides a reforçar la infraestructura d’aigua. D’una banda, s’ha impulsat la canalització entre el dipòsit de les Creus i el de Riu Club, amb un import d’uns 113.000 euros, amb l’objectiu de reforçar-ne la capacitat operativa i de garantir un subministrament estable en cas d’episodis extrems de sequera. A més, també s’ha destinat una subvenció de 66.110 euros per a la renovació de 368 comptadors amb el sistema de telemesura.
Comaigua preveu una recuperació anual de més de 170.000 metres cúbics d’aigua no registrada
d’aprofitament d’aigües freàtiques al Molí de les Tres Eres de Cambrils, que permetrà reutilitzar l’excedent d’aigua acumulat en la bassa per a usos municipals no potables com la neteja viària i el reg de parcs i jardins, amb la qual cosa es reduirà la dependència de l’aigua de consum convencional i s’optimitzarà l’ús dels recursos hídrics disponibles. Es preveu que aquesta iniciativa permeti estalviar anualment uns 20.000 metres cúbics d’aigua potable. En la mateixa línia d’accions orientades a reforçar l’autonomia hídrica local, cal subratllar també la subvenció concedida a les Borges del Camp. En aquest cas, es tracta d’una ajuda de 7.662 euros, d’un import total subvencionable de 10.354 euros, adreçada a impulsar la millora de la captació d’aigua a partir dels recursos propis de què disposa aquest municipi. Atès que les Borges del Camp no està connectat a cap xarxa en alta, disposar de fonts pròpies d’abastament esdevé essencial per garantir el seu subministrament hídric.
Adaptació climàtica del territori En paral·lel a les millores ja descrites en la xarxa de subministrament, l’adaptació als efectes del canvi climàtic ha esdevingut un altre eix prioritari d’actuació en el territori. En aquest sentit, s’han desenvolupat diversos projectes subvencionats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que complementen la modernització de les infraestructures i la digitalització de les xarxes d’aigua, posant l’accent en solucions que contribueixen a la resiliència del servei i a la sostenibilitat del sistema davant de fenòmens climàtics extrems i canvis en els patrons de disponibilitat dels recursos hídrics.
D’aquesta manera, amb un import subvencionat de 41.054 euros —l’import de l’obra total és de 70.000 euros—, s’ha executat el projecte
Resultats i impacte global Totes aquestes actuacions contribueixen de forma integrada a una gestió més eficient i resilient de la xarxa, de manera que Comaigua preveu una recuperació anual de més de 170.000 metres cúbics d’aigua no registrada, amb la qual es reduiran pèrdues i s’aprofitaran al màxim els recursos disponibles. Aquest fet representa un increment del rendiment global de l’eficiència de les xarxes de prop del 2%. Així mateix, gràcies al desplegament del sistema de telemesura en gran part dels municipis on opera Comaigua, el parc de comptadors digitals de la companyia ha passat d’un 37% a un 54% en només quatre anys. Amb aquests projectes, Comaigua reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la innovació i la millora contínua del servei, i ofereix una gestió de l’aigua més eficient i preparada per afrontar els reptes del futur.
MERCAT LABORAL
La demarcació supera els 403.000 ocupats, però no aconsegueix reduir l’atur per sota del 10,6%
El rècord laboral del tercer trimestre de 2025 centra l’Informe de Conjuntura presentat a Valls
La Cambra de Comerç de Valls ha presentat aquest mes de febrer l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al quart trimestre de 2025, que constata que l’economia mundial manté un creixement moderat del 3,2% el 2025, tot i que amb una lleugera desacceleració prevista per als propers anys, marcada per un context de fragmentació geopolítica i tensions aranzelàries. En aquest escenari, Espanya continua situant-se com el principal motor de crei-
xement de la Unió Europea, amb un augment del PIB del 2,9%, molt per sobre de la mitjana europea, impulsat principalment pel consum privat i la inversió, mentre que Catalunya manté una trajectòria de resiliència econòmica amb un creixement també del 2,9% i un lideratge clar del sector serveis, seguit de la construcció i una agricultura que ha registrat un fort rebot. Pel que fa a l’àmbit territorial, l’informe posa de manifest el bon comportament del mercat laboral al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb
xifres rècord d’afiliació a la Seguretat Social. Al tercer trimestre de 2025 es van assolir 403.000 persones ocupades a la demarcació, un màxim històric que confirma la fortalesa del cicle econòmic recent. Tot i això, els responsables de l’estudi adverteixen que la taxa d’atur continua per sobre de la mitjana catalana, amb un 10,63% a Tarragona davant del 8,18% del conjunt del país, fet que evidencia desequilibris estructurals persistents.
A més, el model territorial actual mostra signes d’esgotament, ja que una part signi-
ficativa del dinamisme es basa en ocupacions de qualificació mitjana i baixa, amb un pes reduït d’activitats intensives en tecnologia i coneixement. El context obliga, segons l’anàlisi, a reforçar les polítiques industrials i d’inno-
El màxim històric demostra la fortalesa del cicle econòmic al Camp de Tarragona
vació per avançar cap a un model productiu més diversificat, amb llocs de treball més estables i millor remunerats. Al Camp de Tarragona, el pes dels afiliats estrangers se situa en el 16,3%, mentre que a les Terres de l’Ebre arriba fins al
18,3%, reflectint una dependència més intensa en activitats com l’agricultura, l’agroindústria i els serveis intensius en mà d’obra. Aquest fenomen, segons l’informe, ha contribuït a sostenir el creixement econòmic i a cobrir necessitats del mercat laboral que difícilment s’haurien pogut absorbir només amb població activa local.
La seguretat a l’empresa ja no es limita a instal·lar alarmes o càmeres de videovigilància. Avui, les organitzacions necessiten sistemes intel·ligents capaços de prevenir riscos, protegir actius i garantir la continuïtat del negoci.
Comptar amb solucions avançades permet gestionar qualsevol incidència amb eficàcia, convertint la seguretat en una decisió estratègica i un valor afegit per a l’organització. En aquest sentit, Vissegur Grup SIC24 aposta per la tecnologia com a element clau per transformar la protecció empresarial.
Sistemes d’alarma
Els sistemes d’alarma, amb analítica de vídeo perimetral, permeten interpretar imatges en temps real i detectar comportaments sospitosos abans que es produeixi una incidència. Gràcies a algoritmes avançats, identifiquen moviments anòmals, accessos fora d’horari o presència de vehicles en zones restringides, activant alertes immediates i reduint falses alarmes. Vissegur Grup SIC24 integra aquesta tecnologia d’última generació per oferir un control total de les instal·lacions, sistemes gestionats
per la Central Receptora d’Alarmes pròpia que garantiran una vigilància proactiva i una protecció fiable d’espais, béns i persones.
Protecció contra incendis
La protecció contra incendis (PCI) és un altre pilar fonamental. Siste-
mes de detecció primerenca de fum i calor, alarmes, mesures de control i evacuació, acompanyat d’un manteniment periòdic, garanteixen la protecció de les persones i els béns. Comptar amb instal·ladors professionals qualificats i certificats és clau per a qualsevol empresa que busqui se-
guretat integral i confiança. Vissegur Grup SIC24 destaca, en aquest àmbit, oferint instal·lacions homologades en compliment de la normativa vigent.
Central de control
La Central Receptora d’Alarmes
(CRA) integra el control i supervisió d’alarmes, sistemes d’anàlisi de vídeo, PCI i control d’accessos. Aquests sistemes i serveis permeten millorar la gestió, reduint errors i accelerant la resposta davant qualsevol incidència. A més, aquesta visió global optimitza recursos, garanteix protocols homogenis i ofereix una supervisió constant, assegurant la tranquil·litat de tota l’organització. Vissegur Grup SIC24 aposta per aquesta integració com a eix central d’una seguretat moderna, eficient i centralitzada.
Seguretat Apostar per sistemes avançats i un proveïdor de confiança garanteix tranquil·litat, protecció, eficiència i continuïtat operativa, assegurant que les persones i els béns estiguin sempre protegits i permetent que l’empresa funcioni amb total normalitat cada dia.
Vissegur Grup SIC24, situat al Polígon Industrial Granja Vila, Carrer del Camí de Valls,106, de Reus, es consolida com un soci estratègic de proximitat per a empreses i particulars que busquen un nivell superior de seguretat, aportant instal·lacions certificades amb tecnologia d’última generació i un suport continu.
La indústria continua creixent i en suma dotze més que el 2024 activitat econòmica
Catalunya continua incrementant els hubs tecnològics instal·lats i el total ja supera els 200 arreu del territori, segons un estudi realitzat pel consorci del Mobile World Capital Barcelona presentat la passada setmana. Segons l’informe, durant el 2025 s’han creat 12 nous hubs tecnològics amb un impacte econòmic de més de 54 milions d’euros. En global, l’efecte econòmic de les 203 instal·lacions tecnològiques ubicades a Catalunya s’eleva als 4.109 milions d’euros. Aquests centres generen més de 46.000 llocs de treball qualificats, un 10% més que l’any passat, i compten amb una plantilla molt internacionalitzada, ja que el 38% dels
empleats són estrangers. «Són professionals que hem d’importar» ha dit Francesc Fajula, CEO de MWCapital.
La quarta edició de l’informe Tech Hubs Overview situen Catalunya com a «pol d’innovació internacional» amb la incorporació de 12 nous hubs tecnològics de multinacionals d’Alemanya, Xina, França i els Estats Units, entre d’altres. Només aquests centres han generat 609 llocs de feina qualificats i un impacte econòmic superior als 54 milions d’euros. Dels més de 200 hubs que hi ha actualment, tres de cada quatre formen part d’empre-
Més de 46.000 llocs de treball qualificats, un creixement del 10% interanual
ses que no estan en el sector tecnològic, com poden ser el mèdic o el logístic. Una de les noves indústries impulsant centres especialitzats és el de mobilitat. Els perfils més demanats, com s’extreu de l’informe de revisió dels Tech Hubs a Catalunya, són molt tècnics i especialitzats, com poden ser enginyers de software o analistes de ciberseguretat. El director de l’àrea de talent digital del Mobile World Capital Barcelona, Jordi Arrufi, ha dit que són hubs que donen servei global i és per això que al voltant del 38% dels seus treballadors són internacionals.
Amb un 20,78% es posiciona per sobre de la mitjana catalana
Adrià Recasens Benaiges
La bretxa salarial de gènere es va reduir a Catalunya quasi el 3% entre 2022 i 2023, la millora més gran dels darrers quinze anys, segons el sindicat UGT. No obstant, les dades situen a Tarragona com la demarcació amb més desigualtat, amb un 20,78%, superior a la mitjana catalana, que és d’un 19,86%, i Lleida, com la que en té menys (14,75%). La bretxa salarial entre homes i dones ha anat millorant fins a situar-se en quasi un 17% de diferència de salari a favor del sexe masculí. A Catalunya, els homes van guanyar de mitjana l’any 2023 més de 32 mil euros anuals mentre que les dones uns 27 mil, és a dir, uns 5 mil euros menys.
Amb motiu el 22 de febrer en què se celebra l’Equal Pay Day, per les igualtats salarials en l’àmbit laboral, l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de Tarragona (ADEE-BPW), reivindiquen i recorden que «la igualtat salarial encara no és una realitat». Des de l’entitat valoren la jornada com una « oportunitat per posar el focus en les desigualtats que persisteixen al mercat laboral». Factors com la penalització associada a la maternitat, la menor presència femenina en posicions directives i la manca de transparència retributiva, continuen condicionant les
Associació Dones
Empresàries de Tarragona: «La igualtat salarial encara no és una realitat»
trajectòries professionals de moltes dones, tal com recull el document: ‘La bretxa no només és salarial: és també de temps, carrera i oportunitats’. En aquest sentit, des d’ADEE-BPW Tarragona, una associació sense ànim de lucre, defensen que «la igualtat salarial és una qüestió de justícia, sinó també d’eficiència i competitivitat, i cap economia pot permetre’s desaprofitar talent». Amb aquest objectiu, l’entitat referma el compromís ferm amb la transparència, la corresponsabilitat i el lideratge que faci possible un teixit empresarial realment igualitari.
Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació
Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Realitzen tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports. En les pavimentacions, la tècnica dels regs asfàltics són la principal especialització de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia
i situa com una de les poques companyies en oferir-ho. Expliquen que, en pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims. Redacció
Repsol impulsa la gasolina 100% renovable i 800 milions d’euros per liderar el metanol verd des de Tarragona
El complex industrial de Repsol a Tarragona viu una etapa de transformació que el situa al centre de la transició energètica a Europa. La companyia ha convertit el seu centre tarragoní en referent en combustibles renovables, economia circular i descarbonització del transport, amb projectes pioners tant en mobilitat terrestre com marítima.
En un moment clau per a la indústria i per al territori, Tarragona es consolida així com un dels principals hubs multienergètics del sud d’Europa.
D’una banda, el Complex Industrial de Tarragona ha estat el primer de l’Estat a produir gasolina d’origen 100% renovable a escala industrial, utilitzant les unitats ja existents a la refineria. Es tracta de la Gasolina Nexa 95 origen 100% renovable, un combustible compatible amb qualsevol vehicle de benzina actual sense necessitat de modificar motors ni infraestructures.
Segons la companyia, el seu ús permet reduir més d’un 70% les emissions netes de CO₂ respecte a la gasolina convencional, gràcies a l’ús de matèries primeres renovables i residus. El producte ja es comercialitza en una vintena d’estacions de servei de la Comunitat de Madrid i a Catalunya, entre altres comunitats, en el marc de l’estratègia de desplegament progressiu de combustibles renovables.
Aquest avenç reforça l’aposta de Repsol per una transició energètica basada en la neutralitat tecnològica i en l’aprofitament de les infraestructures industrials existents, mantenint l’activitat i l’ocupació al territori.
L’Ecoplanta, la gran aposta D’altra banda, la gran aposta de futur és l’Ecoplanta de Tarragona, un projecte pioner a Europa que compta amb una
inversió superior als 800 milions d’euros. La instal·lació, integrada dins el complex industrial, transformarà fins a 400.000 tones anuals de re-
Repsol guanya 1.899 milions d’euros el 2025, un 8,1% més que l’any anterior BALANÇ ECONÒMIC
Repsol va guanyar 1.899 MEURS el 2025, un 8,1% més que l’any anterior, segons ha comunicat a la comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La companyia ressalta els resultats en un context «complex», marcat per «l’elevada volatilitat» en els mercats energètics, que ha fet baixar
el preu del barril de Brent, la «creixent» incertesa geopolítica i l’impacte de l’apagada del 28 d’abril. L’ebitda va baixar fins als 5.312 milions, un 12,3% anual menys. L’empresa també avança que enguany preveu distribuir 1,051 euros bruts de dividend en efectiu per acció, un 7,8% més. ACN
sidus sòlids urbans en unes 240.000 tones de metanol renovable i productes circulars mitjançant tecnologia avançada de gasificació.
Amb entrada en funcionament prevista per al 2029, la planta generarà uns 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts, i prop de 2.800 durant
la fase de construcció. A més, ha estat seleccionada per la Unió Europea per rebre finançament de l’Innovation Fund pel seu potencial de reducció d’emissions, estimat en 3,4 milions de tones de CO2 en la primera dècada d’activitat.
Descarbonització marítima
El metanol renovable produït a Tarragona es destinarà principalment a la descarbonització del transport marítim, però també podrà utilitzar-se en la fabricació de combustibles renovables per carretera i aviació, així com en aplicacions de la indústria química. En la mateixa línia, Repsol ha signat un acord estratègic de vuit anys amb Norwegian Cruise Line Holdings per subministrar combustibles renovables als seus creuers, amb el Port de Barcelona com a punt de partida. A partir de 2029, el metanol renovable produït a l’Ecoplanta de Tarragona alimentarà part de la flota de la companyia, convertint-la en la primera naviliera que assegura la compra d’aquest producte abans fins i tot de l’inici de la seva producció.
Aquest acord situa el complex tarragoní com a peça estratègica en la descarbonització d’un dels sectors més difícils d’electrificar: el marítim. I consolida Tarragona no només com a centre industrial històric, sinó com a referent europeu en innovació energètica i economia circular.
Amb aquests projectes, Repsol referma la seva aposta per mantenir i transformar la indústria al Camp de Tarragona, combinant competitivitat, sostenibilitat i generació d’ocupació qualificada en un moment decisiu per al futur energètic d’Europa.
ANÀLISI
La informació formarà part de la 18a edició del Baròmetre del Cercle Tecnològic
ERedacció
l Clúster TICSud impulsa
l’Observatori TIC Catalunya Sud amb l’objectiu de recopilar dades de les empreses del sector TIC de la demarcació de Tarragona per integrar-les al Baròmetre del Sector Tecnològic de Catalunya, un estudi impulsat pel Cercle Tecnològic que enguany arriba a la 18a edició.
Aquesta iniciativa permetrà reforçar la visió territorial dins el marc global del Baròmetre i obtenir una radiografia especí-
fica i aprofundida de la realitat de la Catalunya Sud.
L’enquesta està oberta a tot el teixit empresarial de la demarcació de Tarragona i té una durada aproximada de 10–15 minuts. Per elaborar el qüestionari s’ha comptat amb la col·laboració del Gabinet Ceres, especialistes en investigació sociològica i de mercats i amb seu a Reus. El termini per participar a l’Ob-
servatori estarà obert fins el 28 de febrer de 2026.
L’enquesta està oberta a tot el teixit empresarial de la demarcació i s’elabora en 10 minuts
El Clúster TIC Catalunya Sud ha impulsat aquesta iniciativa de la mà de la Secretaria de Polítiques Digitals i en col·laboració amb el Cercle Tecnològic i el Gabinet Ceres amb l’objectiu de recollir la informació que contribuirà a entendre millor el teixit empresarial digital del territori, posicionar-lo dins el mapa TIC català.
L’ecosistema continua creixent amb 1.650 empreses i entitats i 94 institucions, que representen el 7,6% del PIB
ACN/Redacció
Les start-ups i scale-ups del sector de les ciències de la vida i la salut han rebut 517 milions d’euros d’inversió durant 2025, un rècord històric superant en un 7% el registrat el 2022, i un 43% més el de l’any 2024, com s’extreu de l’informe de la BioRegio fet públic pel Biocat la passada setmana. Encara que la inversió augmenta, el nombre
d’operacions és un dels més baixos dels darrers anys, ja que cinc rondes representen el 47% del pressupost total. Catalunya té 1.650 empreses i entitats d’aquest àmbit i 94 institucions de recerca, un 8,3% més que el 2024. Aquest ecosistema, segons l’estudi, representa un 7,6% del PIB català i el sector de la salut és el tercer en termes de valor afegit brut i d’ocupació.
Els autors de l’anàlisi del
sector, però, han alertat que el finançament públic «competitiu» ha tingut un «paper clau» per superar els 500 milions d’euros i així assolir el «màxim històric». De la xifra d’inversions total, 124,3 milions d’euros, provenen de subvencions impulsades «principalment» per fons europeus. Pel que fa a les operacions d’inversió més rellevants, SpliceBio (118 milions) destaca com la ronda més important
Les inversions en aquest àmbit marquen rècord històric. ACN
de l’any, seguida de DeepUll (50 milions) i Qida (37 milions).
L’informe del Biocat explica
Les empreses han de reduir el risc al mínim amb mesures preventives
L’exposició a la sílice cristal·lina respirable està reconeguda com a agent cancerigen. En conseqüència, la seva gestió exigeix l’aplicació dels principis preventius establerts per la normativa de prevenció de riscos laborals, prioritzant l’eliminació del risc i, quan això no sigui possible, minimitzar-lo, la protecció adequada de les persones treballadores i la vigilància específica de la seva salut. En aquest context, l’Administració ha reforçat les
actuacions de control i seguiment.
El Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social 2025-27, preveu intensificar les actuacions inspectores en empreses amb exposició real o potencial a agents cancerígens. Aquesta exposició es produeix en nombrosos sectors d’activitat que manipulen materials que la contenen, com ara la construcció, la indústria extractiva, la fabricació i transformació de pedra, el sector ceràmic i altres activitats similars.
D’acord amb la legislació vigent, l’empresari té l’obligació de garantir
una protecció eficaç de la seguretat i salut de les persones treballadores. L’incompliment de les obligacions pot comportar recàrrecs de prestacions de la INSS., responsabilitats administratives, civils, i, en determinats casos, penals.
SP Activa desenvolupa actuacions especialitzades per donar suport a les empreses en el compliment de les seves obligacions legals. Això inclou la realització de mesuraments higiènics per determinar la concentració de sílice cristal·lina respirable en els llocs de treball, l’elaboració d’infor-
que el sector assoleix un «màxim» de 48.691 milions d’euros en facturació i supera els
306.000 llocs de treball, el que representa el 7,3% de la població ocupada.
mes tècnics, l’assessorament en la implantació de mesures preventives i la vigilància de la salut conforme als protocols establerts, que poden incloure, entre altres proves, exploracions radiològiques i controls mèdics
específics. Les actuacions permeten el compliment normatiu, protegir la salut de les persones treballadores i reduir el risc de malalties professionals associades a l’exposició a la sílice.
INNOVACIÓ
L’informe d’ACCIÓ 2026 destaca el creixement de l’ecosistema emprenedor gràcies a REDESSA
Redacció
Reus es consolida com el sisè municipi català amb més start-ups, situant-se darrere de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Girona i Mataró. Segons l’informe ‘Anàlisi de l’ecosistema start-up a Catalunya 2026’ impulsat per ACCIÓ, la ciutat destaca com l’única fora de Barcelona i Girona entre les deu primeres del rànquing, reflectint la consolidació dels serveis de suport a empreses emergents.
El posicionament de Reus en aquesta edició està tres punts
per sobre al de l’any passat, mostrant així el creixement i consolidació dels serveis de REDESSA específicament dissenyats per a empreses emergents. En aquest sentit, l’informe reconeix aquesta Incubadora en el mapa de Catalunya, com a programa de suport als projectes en les seves fases més inicials. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha posat en valor que «aquesta posició confirma que Reus avança cap a un model econòmic basat en el coneixe-
ment, la innovació i el talent». El programa de la Incubadora REDESSA es va iniciar fa sis anys amb l’objectiu d’impulsar l’emprenedoria i la innovació al territori. Des d’aleshores, 145 empreses emergents han demanat formar-ne part i, d’aquestes, 71 han estat finalment incubades. Aquesta activitat ha contribuït a la creació de 208 llocs de treball i ha generat una facturació acumulada de 5,2 milions d’euros (dades tancades a 1 de gener de l’any passat). Segons ha destacat Baiges, els resultats assolits per la Incubadora REDESSA,
tant en ocupació com en volum de negoci, evidencien que invertir en innovació aporta beneficis tangibles a la ciutat. Aquest impacte és, precisament, un dels factors que han contribuït al reconeixement de Reus com a Ciutat de Ciència
La capital del Baix Camp es posiciona tres punts per sobre al de l’any passat
i Innovació. Més enllà del programa d’incubació, REDESSA impulsa altres iniciatives per reforçar l’ecosistema emprenedor, com el Reus Start-ups Summit, una trobada professional adreçada a empreses emergents, i el Demo Day, una
jornada pensada perquè les start-ups presentin els seus projectes davant possibles inversors. A més, les empreses vinculades poden participar en activitats organitzades pels parcs científics i tecnològics que formen part de l’Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España (APTE), entitat de la qual és membre el Tecnoparc de Reus.
CENTRE DE REFERÈNCIA
El servei, ubicat a l’Hospital Viamed, permet comptar amb les garanties d’un entorn hospitalari
Escollir el centre on dur a terme un tractament de fertilitat és una decisió clau per evitar o reduir el desgast físic, emocional i l’impacte econòmic que moltes vegades comporta. Per això, cada vegada més pacients prioritzen centres que ofereixin experiència acreditada, seguretat clínica i un acompanyament proper durant tot el procés. A Tarragona, el Servei de Reproducció de Dexeus Dona està ubicat al nou Hospital Viamed, fet que permet a les pacients comptar amb totes les garanties d’un entorn hospitalari i amb accés immediat a serveis especialitzats, així com atenció mèdica 24h. Aquesta integració facilita l’atenció
en situacions que requereixen més complexitat i aporta tranquil·litat al llarg de tot el tractament, especialment en situacions de risc. També evita desplaçaments.
Referent a Catalunya Dexeus Dona és un referent a Catalunya per la seva especialització i pel seu model d’atenció integral a la dona. Un dels seus punts diferencials és el fet de disposar d’un equip multidisciplinari únic que treballa en coordinació, integrat per ginecòlegs experts en reproducció assistida, andròlegs, embriòlegs, genetistes, psicòlegs i especialistes en nutrició.
Aquesta estructura permet dissenyar plans personalitzats, fins i tot en casos d’alta complexitat o quan
hi ha antecedents de tractaments fallits. De fet, el 25% de les pacients que inicien un tractament a Dexeus provenen d’altres centres on no han obtingut el resultat esperat, fet que no repercuteix en les taxes globals d’èxit del centre, que es mantenen en nivells elevats.
Tecnologia avançada
A més, el centre disposa de tecnologia molt avançada. Això permet agilitzar els diagnòstics i garantir el màxim control en cada fase del trac-
tament. A banda, aplica els protocols més exigents tant en la traçabilitat del material biològic com en la selecció de donants de gàmetes. I les pacients poden seguir tot el seu procés de reproducció a través de l’app de Dexeus. També ofereix la figura de l’Assessora Fertility, un servei exclusiu i personalitzat, que guia la pacient durant tot el tractament. A més, l’equip mèdic té expe-
Un 25% de pacients han fet tractaments fallits en altres centres, sense afectar a resultats globals
riència internacional i pot atendre a pacients que parlin diversos idiomes (francès, anglès, alemany, rus i italià).
Amb una atenció propera i un seguiment continuat, Dexeus Dona Tarragona reafirma el seu compromís amb la fertilitat al territori: oferir tractaments d’alta complexitat amb l’excel·lència d’un centre líder i la confiança d’un equip arrelat a la comunitat.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
SERVEIS DE SALUT
L’entitat impulsa projectes de millora de serveis integrals sanitaris i socials al Tarragonès i al Baix Penedès
Redacció
Poques organitzacions tarragonines són tan dinàmiques com la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, entitat que aplega fins a 6 fundacions sense ànim de lucre que actualment donen feina a prop de 3.500 professionals a través d’una quarantena de centres i serveis desplegats a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Aquest 2026 és un any important per a la Xarxa Santa Tecla, que té molt avançats diversos projectes que milloraran i consolidaran el seu model d’atenció integral, sanitària i social, a la ciutadania tarragonina.
Nous serveis a Tarragona ciutat
Residència La Muntanyeta
A Tarragona ciutat, la Xarxa Santa Tecla acaba de posar en funcionament la nova residència La Muntanyeta, al barri de Bonavista. L’equipament està operatiu des del passat 17 de febrer, amb l’arribada dels primers 23 usuaris i usuàries procedents de l’antiga residència La Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau.
La nova residència La Muntanyeta, que ofereix fins a 60 places per a persones amb paràlisi cerebral i altres pluridiscapacitats, és un espai únic i pioner a Catalunya, ja que, a banda de places residencials, ofereix serveis sanitaris innovadors i especialment dissenyats per a l’atenció específica a persones amb discapacitat. D’aquesta manera, es posa en marxa una unitat, que es dedicarà a internament d’Atenció Intermèdia per al tractament de persones amb pluridiscapacitat que presentin processos intercurrents de salut transitoris i que, per tant, requereixin ingrés. També està equipada per a tractament de processos de final de vida. Es tracta d’una unitat pionera i innovadora a Catalunya i a tot l’estat. A més, hi ha una àrea de tractaments ambulatoris especialitzats, que disposa de tres sales de servei assistencial amb un total de 150 m². Els usuaris rebran tractament especialitzat en aquesta àrea en règim ambulatori sense ingrés. Aquest és un servei que també és pioner a les comarques de Tarragona i que permetrà un accés més ràpid a diferents especialistes (neuròleg, fisioteràpia i rehabilitació, logope-
da, psiquiatria, etc.) i un tractament intensiu davant processos transitoris. Aquest espai facilitarà l’accés a especialistes de les persones amb discapacitat severa de les nostres comarques.
El centre s’inaugurarà amb un acte institucional aquesta primavera.
Residència Rambla Nova Més enllà de la nova residència Muntanyeta, ja operativa, i de les millores que s’estan fent a l’Escola Muntanyeta i al seu taller ocupacional, la Xarxa Santa Tecla també obrirà portes ben aviat de la nova Residència Santa Tecla Rambla Nova. Ubicada al centre de la capital tarragonina, recuperant l’antic edifici dels Caputxins, es tracta d’un equipament nou i funcional per a gent gran amb una capacitat de 70 places i un centre de dia amb 30 places.
permetrà en un futur l’ampliació dels serveis sanitaris especialitzats i d’atenció primària que la Xarxa Santa Tecla presta al complex de la Vall de l’Arrabassada.
Tanatori al cementiri
Aquest 2026 la Xarxa Santa Tecla i Mémora tenen previst inaugurar el nou tanatori a la ciutat de Tarragona. Les obres estan ja molt avançades i, un cop finalitzades, aportarà a les famílies tarragonines una nova opció per a accedir a serveis funeraris a la ciutat. El nou tanatori està dins del recinte del cementiri, propietat de la Fundació Hospital de Santa Tecla, i tindrà accés pel Camí del Llorito.
L’entitat aplega 6 fundacions, 3.500 professionals i una quarantena de centres
L’obertura de Santa Tecla Rambla Nova permetrà el trasllat de la totalitat dels usuaris i usuàries que actualment ocupen la residència Santa Tecla Llevant, incrementant la disponibilitat de places, fet que
L’equipament compta amb una superfície de 3.000 metres quadrats, en un edifici nou i funcional, amb soterrani i dues plantes, i una àmplia zona d’estacionament. Oferirà tots els serveis d’un tanatori-crematori d’última generació i tindrà unes vistes espectaculars de la ciutat de Tarragona i el
El Baix Penedès també experimentarà una important millora en els seus serveis sanitaris amb l’ampliació i millora de l’Hospital del Vendrell. Amb una aportació de 45 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa Santa Tecla ja ha començat els treballs per a l’esperada ampliació del centre, que s’havia quedat petit des que es va inaugurar en la seva primera fase l’any 2005. Amb aquesta ampliació i millora, amb treballs previstos per als pròxims 3-4 anys sense interrompre l’activitat assistencial, es duplicarà la capacitat del centre i s’adaptarà a la demanda del Baix Penedès, una de les comarques amb més creixement demogràfic de Catalunya. A finals de 2025 va finalitzar el moviment de terres i ja s’ha començat a aixecar l’estructura de l’ampliació dels diferents mòduls de l’hospital. S’augmentarà en 13.000 m² la superfície del centre per reforçar les àrees amb més impacte: consultes externes; hospitalització, hospital de dia, diagnòstic per la imatge i farmàcia; urgències; àrea quirúrgica i urbanització exterior. El projecte original de l’edifici ja preveia aquesta ampliació futura, fet que permet optimitzar l’execució i minimitzar afectacions a l’activitat ordinària.
A més de l’ampliació, el projecte també inclou la reforma de vestidors, dels dormitoris i el menjador laboral, espais d’emmagatzematge i de logística, farmàcia hospitalària i esterilització, així com l’ordenació de l’espai exterior, que millorarà l’accessibilitat i incrementarà les places d’aparcament, completant així la circulació rodada pel perímetre de l’edifici.
ACTUALITAT DEL MOTOR
El mercat català representa prop del 12% del total estatal tot i un lleu descens al desembre, segons Anfac
Catalunya va tancar el mes de desembre amb 136.142 matriculacions de turismes, un 11,8% més respecte a l’any anterior. Segons dades d’Anfac, el mercat català va concentrar l’11,9% del total estatal, consolidant-se com el segon territori amb més volum de vendes després de Madrid (42,9%). Així mateix, es van vendre 33.309 models electrificats, el que representa un augment del 77,52% d’un any per l’altre i una quota del 13,56% en el conjunt de l’Estat. En aquest segment Catalunya també es va situar com la segona comunitat amb més volum per darrere de Madrid (41,55%). Al desembre, Catalunya va registrar 12.202 turismes matriculats (-0,8%), mentre que les matriculacions d’electrificats van créixer un 47,9% interanual, fins a les 3.351 unitats. Els híbrids no endollables també van mantenir un pes rellevant al mercat català, amb 58.799 matriculacions acumulades durant l’any, un 18,1% més que el 2024 i prop del 12% del total estatal.
Pel que fa als vehicles de gas, Catalunya va registrar 7.669 unitats el 2025, un augment del 67,7% interanual, amb una quota del 12,7% del mercat estatal.
En global, el comportament del mercat català va ser lleugerament inferior al del conjunt de l’Estat, que el 2025 va assolir 1.148.650 turismes venuts, un increment del 12,9% interanual.
Electrificats al conjunt de l’Estat
L’any passat a Catalunya es van vendre 7.669 unitats de vehicles de gas
Segons dades d’àmbit estatal, els turismes electrificats van representar el 66,8% del total, passant d’una quota del 63% al gener al 72,1% al desembre. Per contra, la dinàmica anual va afectar a la inversa als vehicles de gasolina (27,7%) i dièsel (55%), ja que durant els últims mesos de l’any van anar perdent força.
Per segments, els SUV van continuar liderant les matriculacions, amb un predomini dels SUV mitjans, que van representar el 37,4% del total i van registrar un augment interanual del 22,9%. El llistat situa en segona i tercera posició els cotxes anomenats utilitaris i els SUV petits, que van co-
MEDI AMBIENT
par una quota del 19,4% i del 19,1%, respectivament.
Marques i models Pel que fa a les marques i models, fir-
Tot i els seus clars avantatges també cal tenir en compte els problemes de desforestació o de pèrdua de biodiversitat quan es plantegen cultius dedicats a la producció de combustible
Emes com Toyota, Renault i Volkswagen continuen entre les més presents al parc automobilístic, amb models com el Dacia Sandero, el Renault Clio o MG ZS com a líders de vendes du-
rant l’any. Seat es va posicionar en la cinquena posició de marques més venudes, amb el Seat Ibiza com a cotxe insígnia.
ls biocombustibles són combustibles obtinguts a partir de matèria orgànica, com ara plantes, cereals, olis vegetals o residus orgànics. Els més coneguts són el bioetanol, que es barreja amb la gasolina, i el biodièsel, que es pot utilitzar en motors dièsel. En els darrers anys, els biocombustibles s’han presentat com una alternativa més sostenible als combustibles fòssils tradicionals. Però, fins a quin punt són realment ecològics?Un dels principals avantatges és que provenen de fonts renovables, a diferència del petroli. A més, en teoria, el CO₂ que emeten en cremar-se és similar al que les plantes han absorbit durant el seu creixement, fet que pot reduir l’impacte sobre el canvi climàtic.
ir la dependència energètica de països productors de petroli i afavorir l’economia local, especialment en zones rurals. Tot i aquests avantatges, els biocombustibles no són sempre tan ecològics com semblen. El cultiu intensiu de plantes per produir combustible pot provocar desforestació, pèrdua de biodiversitat i un elevat consum d’aigua.
També poden ajudar a redu-
A més, quan s’utilitzen cultius alimentaris com el blat
El procés de producció dels biocombustibles és on es poden generar conflictes . GETTY
de moro o la soja, es genera un conflicte amb la producció d’aliments, ja que es destinen terres agrícoles a fer combustible en lloc de menjar.
Un altre aspecte important és el procés de producció. Si per cultivar, transportar i transformar la matèria primera s’utilitzen molts com-
bustibles fòssils, el benefici ambiental es redueix considerablement. Per això, no tots els biocombustibles tenen el mateix impacte ecològic.
en un any marcat per l’increment de vendes d’electrificats
La venda de vehicles elèctrics gairebé s’ha duplicat el darrer any, en què es manté la tendència de tipologies
El mercat automobilístic espanyol ha tornat a estar liderat el 2025 pel Dacia Sandero, que encadena el tercer any consecutiu com a model més venut, després d’haver encapçalat també les vendes el 2019 i el 2020. Amb un preu de partida de 13.490 euros, és el cotxe més assequible del mercat i també el preferit pels compradors: entre gener i desembre se’n van vendre 38.540 unitats, és a dir, prop del 3% dels 1.148.650 vehicles matriculats a l’Estat.
En segona posició hi apareix el Renault Clio, que no figurava entre els deu primers el 2024 però que, gràcies a un ‘restyling’ recent, ha escalat fins a les 27.100 unitats venudes. El seu preu oscil·la entre els 16.000 i els 23.000 euros en la versió híbrida endollable. De fet, va ser el model més venut al desembre, amb 3.857 unitats. El Sandero, que fins ara no disposava d’opció híbrida endollable, n’incorporarà una a partir del 2026, fet que podria reforçar encara més el seu lideratge.
El podi el completa l’MG ZS,
un SUV competitiu amb un preu a partir de 17.000 euros. En quarta posició se situa el Seat Ibiza, fabricat a Martorell, que puja quatre llocs respecte a l’any anterior i suma 23.201 unitats, amb un preu de sortida d’uns 18.000 euros. Cinquè és el Hyundai Tucson, amb 21.974 unitats, tot i un preu més elevat, des dels 28.000 euros.
El Toyota Corolla segueix, amb 20.833 unitats i un cost des d’uns 25.000 euros, i el Seat Arona, setè amb 20.294 unitats i un preu a partir de 20.000 euros. Les posicions
vuitena i novena són per a Peugeot: el 208, amb 20.043 unitats, i el 2008, amb 10.272. Tanca el top 10 el Nissan Qashqai, amb 19.556 unitats i un preu inicial de 27.000 euros.
Dacia Sandero, el model que domina el mercat espanyol per tercer any consecutiu
tats, seguida de Renault (més de 83.000), Volkswagen (76.545), Hyundai (68.568) i Seat (66.142). Dacia, malgrat tenir el model més venut, és sisena, amb 65.788 vehicles.
Per marques, Toyota lidera el rànquing amb 96.290 uni-
El 2025 també ha destacat pel fort creixement dels ve-
SERVEIS AUTOMOBILÍSTICS
hicles electrificats, que han augmentat un 94,6% fins a les 225.616 unitats, un 19,6% del mercat, vuit punts més que el 2024. Els híbrids endollables han liderat l’increment amb 123.989 vendes (+111,7%), mentre que els híbrids convencionals han arribat a 482.880 unitats (+23,1%). Els elèctrics purs creixen més d’un 77%, fins a 101.628 matriculacions.
Agro Gas Truck: el rentat de camions a mà que marca la diferència a Tarragona
Un servei de confiança és aposta segura en servei, tracte i resultat
Agro Gas Truck és una empresa tarragonina dedicada i especialitzada en el rentat a mà camions. Els seus 35 anys de trajectòria avalen un servei professional i de confiança. No es tracta només de passar un raspall, l’equip dedica temps i detall a cada vehicle perquè quedi com a nou, des de la cabina fins a les llantes i parts més complicades. Tant si tens un camió cisterna, de càrrega o una furgoneta, la neteja arriba allà on moltes rentades automàtiques no són suficients. Per als vehicles industrials també ofereixen serveis complementaris, restauració de pintura o engreixat, que ajuda a mantenir totes les parts en bon estat. Aquests serveis estan pensats per cuidar no només l’aparença, sinó també allargar la vida útil del camió, ajudant-te a fer que la teva eina de treball estigui sempre a punt. Situat a Constantí (benzinera Moeve) i a N340 de Camarles (Baix Ebre), l’atenció personal marca la diferència amb un tracte proper i professional. Tant si ets autònom com si tens una flota, tenir un servei de confiança en
rentat, a Tarragona, et dona tranquil·litat, per a un camió net i ben cuidat. Agro Gas Truck és aposta segura: experiència, detall i servei.
La CE assenyala que Espanya no ho va notificar, sense aclarir si hauria de fer-ho
Agències
La Comissió Europea ha confirmat la passada setmana que Espanya no va notificar a Brussel·les el decret que estableix l’ús obligatori de la balisa V-16 des del passat 1 de gener per a tots els turismes i furgonetes matriculats a Espanya, ni tampoc el requisit que aquests dispositius comuniquin la seva geolocalització a la Direcció General de Trànsit (DGT). Tot i això, ha precisat que correspon als Estats
membres avaluar si aquesta notificació era necessària, sense aclarir si en aquest cas era obligatòria. També ha recordat que, si un país incompleix l’obligació de comunicar projectes de reglaments tècnics, la Comissió pot adoptar mesures, inclosa l’obertura d’un procediment d’infracció. El fet podria comportar la normativa inaplicable.
La resposta, signada pel vicepresident comunitari d’Indústria, Stéphane Séjourné, arriba arran d’una pregunta
parlamentària sobre si Espanya havia notificat correctament els requisits tècnics de la balisa conforme a la Directiva europea sobre reglamentacions tècniques i quines conseqüències podria tenir una eventual manca de notificació. També es plantejava si la imposició d’un model nacional amb requisits específics podria limitar la comercialització d’alternatives i vulnerar la prohibició de restriccions al comerç dins la UE. Sobre aquest punt, la Comissió recorda que els dispositius de
senyalització de perill no estan harmonitzats a escala europea i es regeixen per les normes nacionals. Tanmateix, adverteix que que imposar requisits tècnics específics podria equivaler a una restricció del comerç al mercat interior, que Espanya hauria de justificar segons l’article 36 del TFUE o la jurisprudència del TJUE. Tot i això, Brussel·les no precisa si considera que la regulació de la balisa V-16 constitueix realment aquesta restricció ni si estaria justificada.
El nou Toyota C-HR reforça la seva posició entre els SUV híbrids més reconeguts del mercat, amb una proposta que combina major eficiència, tecnologia avançada i un disseny encara més expressiu. Estrena la cinquena generació híbrida de la marca, que millora la resposta i redueix el consum tant en ciutat com en carretera.
La versió 1.8 Hybrid aconsegueix els 140 cavalls, mentre que el 2.0 Hybrid n’aconsegueix 178 en l’acabat GR Sport, amb un caràcter més dinàmic.
Aquesta variant pot incorporar tracció AWD-i, amb un motor elèctric
posterior de 30 kW que actua fins i tot a velocitats d’autopista, aportant major estabilitat i motricitat en superfícies lliscants.
Per als qui prioritzen l’eficiència diària, la versió híbrida endollable destaca especialment.
Desenvolupa 223 cavalls i ofereix fins a 66 quilòmetres d’autonomia elèctrica (WLTP), suficients per a cobrir la majoria dels desplaçaments urbans sense consumir combustible, mantenint la versatilitat d’un sistema híbrid per a viatges llargs.
El disseny continua sent un dels grans arguments del Toyota C-HR. Manté la silueta SUV coupé, ara amb línies més esmolades, òptiques da-
vanteres en forma de ‘C’ i una signatura lluminosa posterior que recorre la porta gran de costat a costat. Incorpora tiradors escamotejables, primícia en la marca, i les llandes de fins a 20 polzades en l’acabat GR Sport, disponible en totes les motoritzacions.
A l’interior, el salt tecnològic és notable. Incorpora quadre digital de 12,3 polzades, head-*up display de 10,2 polzades i el sistema multimèdia Toyota Smart Connect, amb funcions remotes des d’aplicació MyToyota. Summa cambra 360è, equip JBL i assistents com l’aparcament remot.
L’experiència de conducció manté l’equilibri característic de la marca, amb una resposta suau i silenciosa
en ciutat gràcies al protagonisme del motor elèctric, al costat d’una major solidesa i estabilitat en carretera, especialment en les versions més potents i amb tracció total.
A Toyota Autofòrum, concessionari oficial de la marca, és possible descobrir el nou Toyota C-HR amb
assessorament personalitzat, proves dinàmiques i finançament adaptat. Per als qui desitgin conèixer més detalls i experimentar de primera mà tot el que ofereix, les seves installacions estan obertes per a resoldre qualsevol dubte i mostrar el model en profunditat.
LLa fabricació baixa un 4,3%, fins a 2,27 milions de vehicles, amb menys exportacions a Europa el 2025 INDÚSTRIA
EFE/Redacció
a indústria de l’automòbil, un dels principals motors de l’economia espanyola, va tancar 2025 amb una caiguda del 4,3% en la producció de vehicles, fins a situar-se en 2,27 milions d’unitats, segons les dades difoses per l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). El retrocés respon principalment a una menor demanda en els grans mercats europeus, destí majoritari dels cotxes fabricats a Espanya, i pel procés d’adaptació de les plantes industrials als nous models electrificats, segons explica la patronal de la indústria automobilística. El comportament mensual, no obstant això, mostra senyals desiguals. Desembre va
tancar amb 144.245 vehicles produïts, un 3,3% més que en el mateix mes de l’any anterior, d’acord amb la patronal. Aquest repunt puntual no ha estat suficient per a compensar un exercici marcat per l’alentiment del mercat i l’ajust industrial. Per tipus de vehicle, el descens es va concentrar en els turismes, que continuen sent el gruix de la producció nacional. Al llarg de 2025 es van fabricar 1,81 milions de cotxes, un 5,7% menys que en 2024. En canvi, els vehicles comercials i industrials —com a furgonetes i camions lleugers— van mostrar un comportament més resistent, amb un augment de l’1,2%, fins a les
463.695 unitats, segons Anfac.
Exportacions febles
A escala interanual, el desembre va tancar amb un augment del 3,3% en producció
L’ajust de la producció està estretament lligat a l’evolució de les exportacions, un element clau per al sector, atès que Espanya fabrica molts més vehicles dels que absorbeix el seu mercat intern. En el conjunt de 2025, els enviaments a l’exterior van caure un 8,2%, fins a 1,95 milions d’unitats, mentre que només al desembre el descens va ser del 7,1% interanual, segons Anfac. Per al director general de la patronal, José Luis López-Tafall, «malgrat registrar un mes de desembre en el qual s’ha crescut quant a unitats produ-
ïdes, no ha pogut compensar un 2025 marcat per la baixa demanda d’unitats a Europa, el nostre principal destí d’exportacions, i les adaptacions de les fàbriques espanyoles als nous models electrificats». Considera que aquestes dades evidencien un problema de fons: «Europa compra menys cotxes i, al mateix temps, les fàbriques estan immerses en una profunda transformació tecnològica». En aquest context, subratlla que «és necessari actuar immediatament sobre el sector de l’automoció», tant a Espanya com en el conjunt de la Unió Europea. En el cas espanyol, apunta al desplegament del Pla Espanya Auto 2030 com a full de ruta per a modernitzar la indústria i preservar la seva competitivitat. Malgrat el retrocés, Europa
El Tancat, quatre dècades formant conductors i xòfers professionals
Amb tres centres entre El Vendrell i Santa Margarida i els Monjos, i una dotzena de professionals, el Tancat Centre de Formació acumula prop de quatre dècades formant conductors i professionals del transport. El Tancat treballa a partir de dues àrees diferenciades: l’educació viària bàsica de conductors novells per als carnets de cotxe o motocicleta, i la dedicada a xòfers professionals per al transport de mercaderies o persones, amb formació per al Certificat d’Aptitud Professional (CAP) obligatori, a més de la formació de professionals de vehicles per al transport de mercaderies perilloses per carretera (ADR). Redacció
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
Automoció La Canonja, la baixa del vehicle gratuïta i sostenible
Si has de donar de baixa un vehicle, a Automoció La Canonja trobaràs l’ajuda i gestió gratuïta, com a Centre Autoritzat. Recolliran el teu vehicle per portar-lo a les seves installacions, tramitaran la baixa definitiva a la DGT i t’entregaran el Certificat de Destrucció del vehicle. També realitzen la taxació, gestió, descontaminació i recuperació de recanvis per a la posterior venda i reciclatge dels vehicles, i disposen de peces de recanvi amb garanties, estoc de rodes i vehicles d’ocasió. A més, compromesos amb el medi ambient, compten amb els mecanismes obligatoris per al tractament de residus generats pels vehicles desballestats. ARB
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
continua sent el principal destí dels vehicles fabricats a Espanya, concentrant el 92,6% de les exportacions, encara que amb una quota lleugerament inferior a la de l’any anterior. Alemanya, França i el Regne Unit van liderar els enviaments, en concentrar prop de la meitat del total. Fora del continent, Anfac destaca l’augment de la demanda a Àfrica i Àsia, així com el creixement de Turquia, que guanya pes com a mercat receptor i avança a Itàlia.
Transició energètica
L’evolució de la producció per tipus de motorització confirma que la transició energètica ja està impactant a les fàbriques espanyoles. Els vehicles de gasolina, encara que continuen liderant el volum total, conti-
nuen perdent pes: en 2025 es van fabricar 890.495 unitats, el 39,2% del total, nou punts percentuals menys que un any abans. El dièsel, una tecnologia en retrocés en tota Europa, va representar el 21,6% de la producció, amb 492.241 unitats, una caiguda més moderada. En contrast, els vehicles híbrids elèctrics (HEV) van guanyar protagonisme, amb 626.441 unitats, la qual cosa suposa el 27,5% del total, gairebé vuit punts més que en 2024. Els vehicles electrificats —elèctrics purs i híbrids endollables— també van avançar, encara que a un ritme més contingut. En conjunt, van aconseguir les 225.206 unitats, el 9,9% de la producció total. D’elles, 107.732 van ser elèctrics purs (BEV) i 117.474 híbrids endollables (PHEV).
La DGT posa horitzó al final dels cotxes de combustió en menys de deu anys
A favor de prohibir matricular aquest tipus de vehicles a partir del 2035
La Direcció General de Trànsit (DGT) ha tornat a deixar clara la seva postura sobre el futur del vehicle a Espanya amb un missatge contundent: que l’abandonament dels combustibles fòssils forma part dels objectius estratègics a mitjà termini. El seu director, Pere Navarro, ha concretat el calendari que hauria de marcar l’evolució del parc automobilístic durant els pròxims anys. «L’objectiu és posar fi als combustibles fòssils. El 2035 s’hauria de deixar de matricular aquest tipus de vehicles. És una oportunitat per a Espanya: no tenim petroli, però sí recursos com el sol, el vent i l’energia hidràulica», ha assenyalat recentment Navarro. Les seves paraules apunten
directament a la fi de la venda de cotxes nous de gasolina i dièsel a partir d’aquella data, en consonància amb el full de ruta establert per la Unió Europea.
Aquesta mesura no suposaria la desaparició immediata dels vehicles de combustió que ja circulen, però sí que fixaria un límit temporal per a la seva comercialització com a models nous.
Així, la pròxima dècada es presenta com un període clau per accelerar la transició cap a la mobilitat electrificada a l’Estat.
D’aquesta manera, la prohibició de matricular nous vehicles de combustió a partir de 2035 marcarà un abans i un després en la indústria automobilística que ja veu frenada la seva producció amb l’arribada de la modalitat elèctrica.
El primer vehicle 100 % elèctric entra a la fase final de preparació
Redacció
La planta de SEAT & CUPRA a Martorell afronta el tram final del seu ambiciós procés de reconversió industrial amb l’arribada del CUPRA Raval, el primer vehicle 100% elèctric que es fabricarà íntegrament a les installacions del Baix Llobregat. El model, previst per arribar al mercat al llarg del 2026, simbolitza un punt d’inflexió per a la històrica factoria catalana, que es prepara per liderar una nova etapa centrada en la mobilitat sostenible i la innovació tecnològica.
El Raval formarà part de la nova generació de vehicles urbans elèctrics impulsada pel Brand Group Core del Volkswa-
gen Group. Aquesta producció industrial situa Martorell com una peça clau dins l’estratègia europea del consorci alemany, amb l’objectiu de convertir la planta en un centre de referència en producció electrificada, altament digitalitzada i eficient energèticament.
La reconversió ha implicat l’adaptació de prop de 160.000 metres quadrats d’installacions. La Línia 1 s’ha redissenyat completament per acollir plataformes específiques per a vehicles elèctrics, incorporant aproximadament 1.000 robots d’última generació a les àrees de xapa i soldadura. També s’han instal·lat 60 noves matrius d’estampació i una premsa PXL de gran capacitat, preparada per fabricar com-
ponents estructurals més lleugers i resistents.
Un element destacat és el pont automatitzat de 600 metres que connecta la nova planta d’assemblatge de bateries amb la línia principal de muntatge. Aquesta infraestructura permet un flux continu de bateries cap als vehicles en producció, reduint temps logístics interns i millorant la sincronització dels processos. La planta de bateries, inaugurada el desembre de 2025, és essencial per garantir l’autonomia industrial i reforçar la competitivitat del projecte.
S’han incorporat entorn a 1.000 robots d’última generació a les àrees de xapa i soldadura
A més del CUPRA Raval, aquest 2026 també es produirà a Martorell el Volkswagen ID. Polo, ampliant el volum de fabricació elèctrica i consolidant la planta com un dels principals pols del sud d’Europa en electromobilitat. La transformació ha comportat una inversió molt significativa i la implicació de centenars de proveïdors locals, que han adaptat processos i tecnologies per respondre a les noves exigències del sector.
Segons la companyia automobilística, el 2026 marcarà la culminació d’aquesta transició industrial.
El Formentor va ser el primer model propi de Cupra, la marca esportiva de Seat, i una de les seves versions més competitives a nivell de mercat per a aquest 2026 s’espera que sigui la nova versió híbrida endollable o PHEV. El Formentor e-Hybrid és un dels pilars
aquesta nova aposta, perquè no hi ha modificacions en el seu xassís i perquè el propulsor híbrid ofereix una xifra de potència considerable: 204 o 245 CV. La primera versió a arribar als concessionaris ha estat el Cupra Formentor VZ de 245 CV, la més potent. Baycar, concessionari oficial de SEAT, a Tarragona està ubicat a la carretera de València, km.248. BAYCAR, CONCESSIONARI OFICIAL DE SEAT
fonamentals en l’estratègia d’electrificació de la marca, combinant rendiment esportiu amb eficiència energètica.
La versió es basa en l’actualització més recent rebuda per part del model i destaca per un disseny renovat, més autonomia elèctrica i tecnologies avançades. L’estil clarament esportiu del Formentor no es perd en
Agenda l El fenomen coincidirà, el 12 d’agost, amb les Nits Daurades i preveu una alta presència de públic
Redacció
El pròxim 12 d’agost de 2026, Espanya viurà un dels fenòmens astronòmics més rellevants del segle: un eclipsi total de Sol que enfosquirà el cel en ple estiu i convertirà el dia en nit durant uns minuts. No serà cap incidència ni cap avaria elèctrica, sinó un fenomen natural d’enorme magnitud. La franja de totalitat travessarà el nord i nord-est peninsular, incloent-hi Catalunya, on la foscor serà pràcticament absoluta en la fase central, mentre que a la resta del territori l’eclipsi serà parcial amb una cobertura molt elevada en nombroses zones. Segons els especialistes, és l’eclipsi total més important visible des d’Espanya en més d’un segle i no es repetirà un esdeveniment de característiques similars fins d’aquí a dècades, fet que el converteix en una oportunitat històrica tant per a la comunitat científica com per al públic general. Durant la totalitat, el cel adopta-
rà tonalitats crepusculars, la temperatura durant l’episodi podria descendir lleugerament i es podrà observar la corona solar, habitualment
invisible a simple vista.
A la Costa Daurada, Salou es posiciona com un dels indrets amb millors condicions per observar el fenomen en
Cultura popular l L’equipament de Valls registra un 21,3% de públic internacional i incrementa el visitant escolar en un 44% durant el 2025
Redacció
El Museu Casteller de Catalunya, situat a Valls, s’ha consolidat en el seu segon any de funcionament amb xifres positives i en creixement. Durant el 2025, 26.218 persones van visitar el Museu i, d’aquestes, 18.927 ho van fer amb entrada a les exposicions, una dada que suposa un increment de l’1,5% respecte del 2024. La distribució per procedència confirma l’arrelament territorial però també la projecció exterior de l’equipament com a motor de promoció internacional del
fet casteller: gairebé 3 de cada 10 visitants no són catalans. Aquesta presència exterior creixent reforça el museu com a porta d’entrada al món casteller, i complementa el perfil majoritari de visitants de proximitat que hi arriben al llarg de l’any. El 21,3% del públic és estranger, amb França al capdavant (8,3%), seguida d’Alemanya (3,5%) i Itàlia (2,6%); a més, els visitants d’altres punts de l’Estat representen un 7,3%. En paral·lel, el 71,4% del públic és català, sobretot de les demarcacions de Tarragona (41,4%) i Barcelona (23,9%), i també de
Girona (2,9%) i Lleida (1,7%). Un dels indicadors més positius del 2025 és el creixement del públic escolar. El Museu Casteller ha rebut 2.500 alumnes procedents de 114 centres educatius de tot Catalunya, amb un increment del 44% respecte de l’any anterior, fet que consolida l’aposta del museu com a referent pedagògic i reforça el seu paper com a espai de transmissió cultural. El públic casteller també hi té un pes específic: durant el 2025, 685 persones de 35 colles van visitar el Museu, totes amb reserva prèvia gràcies a l’acord existent amb
un entorn litoral obert. La combinació d’horitzó marí ampli, orientació favorable i escenari natural converteixen el municipi en un punt d’in-
terès destacat dins el mapa d’observació de l’eclipsi. La singularitat de la jornada augmenta perquè coincidirà amb la celebració de les Nits
Ajuntament i Generalitat coordinen la planificació per facilitar l’observació
Daurades, en plena temporada alta turística, fet que fa preveure una elevada afluència de visitants a platges, miradors i espais oberts del municipi. Aquesta setmana, la consellera d’Universitats, Núria Montserrat, ha visitat l’Ajuntament de Salou i, amb l’alcalde Pere Granados, ha abordat qüestions relatives a l’organització i observació del fenomen a la capital de la Costa Daurada.
Observació segura
Davant la previsió d’alta afluència, es recomana arribar amb antelació als punts d’observació, prioritzar el transport públic o el vehicle compartit i seguir en tot moment les indicacions de les autoritats locals. Les institucions científiques insisteixen que mai no s’ha de mirar directament el Sol sense protecció homologada, ni tan sols durant un eclipsi, i que és imprescindible utilitzar ulleres certificades segons la normativa ISO 12312-2, ja que les ulleres de sol convencionals no ofereixen protecció suficient i poden causar lesions oculars greus. En absència de material adequat, es recomana optar per mètodes d’observació indirecta o acudir als espais habilitats oficialment.
la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. A banda dels visitants amb entrada, gairebé 7.300 persones més han assistit a activitats
a l’equipament —diades castelleres, xerrades i conferències, tallers, presentacions de llibres i publicacions, actes d’empresa, col·legis professi-
onals, universitats o centres educatius i programes de ràdio—, consolidant-lo com un espai d’activitat cívica, difusió i promoció del fet casteller.
Serveis l El projecte respondrà a les necessitats de les entitats, sense camp oficial des de fa un any
Adam Díaz Garriga
El municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha po sat en marxa el procés per construir un nou equipament esportiu municipal que doni cobertura a les entitats dedi cades al futbol. El consistori va aprovar da dues setmanes el projecte bàsic que compor tarà la creació d’un nou camp de futbol 11 i tres de futbol 7, així com de noves instal· lacions per a les entitats.
El nou equipament és una reclamació que el Club de Futbol Hospitalet de l’Infant va fer al consistori a principis del 2025, després de compro var que la concessió de l’antic camp de l’Arenal finalitzava. En trobar se dins un terreny «marítim terrestre», la con cessió de 50 anys no ha estat renovada per la legislació vigent en matèria de costes i protecció del litoral, obligant al consistori a crear nous equi paments. «No teníem temps de millorar el camp actual, ni tampoc podíem», explicava la regidora d’Esports de Van dellòs i Hospitalet de l’Infant, Yolanda Marqués. La regidora també lamentava que les prin
cipals queixes de les entitats advertien d’una «gespa molt gastada» i desperfectes en les instal·lacions.
L’Ajuntament va adjudicar el projecte el mes de març del 2025 a Jordi Carreras Güell i Feu i Godoy Arquitectes SLP
La nova zona esportiva tindrà un camp de futbol 11 i tres de futbol 7
Educació l L'equipament contempla la integració d'alumnes d'altres municipis per promocionar la docència musical
L’Ajuntament de Llorenç del Penedès va fer el primer pas per impulsar la creació d’una Escola Municipal de Música pròpia durant l’últim Ple or dinari. El govern municipal va aprovar el projecte per majo ria absoluta amb els vots favo rables de l’equip de govern i el vot en contra del grup muni cipal de Compromís. Després de passar per sessió plenària, el consistori ha anunciat que sol·licitarà a la Generalitat de Catalunya l’autorització ne cessària per poder començar a impartir classes i activitats
relacionades amb l’educació musical de manera reglada. Un dels tràmits imprescindi bles per «fer realitat el projec te».
La iniciativa, d’acord amb el consistori, respon a la deman da del municipi i a la «forta i arrelada tradició musical» del municipi, que defensa una «llarga trajectòria cultural. Actualment, la localitat dis posa de quatre corals amb la participació de nombrosos usuaris habitants, destacant «l’evident dinamisme musical del poble». Des del consistori també es ressaltava que la cre ació de l’Escola de la Música
«reforçarà» l’aposta estratègi ca pel desenvolupament cul tural del municipi.
Col·laboració
L’escola, segons es va anunci ar al Ple ordinari, tindrà caràc ter municipal, però s’obrirà a la participació d’altres muni cipis mitjançant convenis de col·laboració. En aquest sen tit, existeix un preacord amb Sant Jaume dels Domenys per sumar se al projecte. També s’esmenten converses amb «altres municipis interes sats».
Pel curs 2026 2027, cinc mu nicipis del Baix Penedès van
la redacció del projecte bàsic dels camps, així com la urba nització del solar on estarà ubicat, al carrer Rovira i Virgili 4 del sector del Camí de la Por rassa (al costat de l’estació de trens). El contracte, adjudicat per un import de 55.660 euros,
tindrà un termini d’execució d’aproximadament cinc me sos. «Estem molt contents per com s’han plasmat les idees i necessitats del consistori i les entitats» indicava Marqués. En aquest sentit, la regidora també confirmava que s’espe
ra portar a terme «a partir de finals d’aquest 2026». El pro jecte restarà 30 dies a exposi ció pública a l’espera d’adjudi car els treballs.
Quatre camps
El nou espai donarà servei a «més de 420 esportistes» i es tarà format per un camp de futbol 11 tipus CAM 2, d’acord amb la normativa del Consell Català de l’Esport, amb gespa artificial i graderies cobertes per a 300 espectadors. També inclourà tres camps de futbol 7 de gespa artificial i graderies cobertes per a 80 espectadors.
L’equipament compta rà, a més, amb un edifici de serveis de què disposarà de vuit vestidors per a jugadors i jugadores, quatre més per a àrbitres, despatxos, servei de bar cafeteria, magatzems i altres espais necessaris per al funcionament de les instal· lacions, amb una superfície prevista de construcció d’uns 800 metres quadrats.
La urbanització de la parcel·la inclourà l’adequació dels accessos, aparcaments diferenciats per a vehicles particulars, autocars, motoci cletes, bicicletes i espais per a càrrega i descàrrega de mer caderies; el tractament dels paviments, mobiliari urbà, enllumenat i enjardinament, tanques i murs.
Amb aquesta nova zona esportiva, el consistori preveu «adaptar se a la modernitat» que demanden les entitats i complir els estàndards de qualitat» per al municipi.
El municipi va signar la col·laboració amb altres cinc municipis l’any passat. Aj. Llorenç del Penedès
impulsar una nova entitat per «garantir l’educació musical i pública de qualitat». La nova escola de Llorenç del Pene dès s’integraria al conjunt col·
laboratiu, que va acordar fer se càrrec del manteniment de cada centre propi, sumant se a la cooperació i «cohesió» en les decisions. Entre les locali
tats participants, no es descar tava integrar nous municipis en un futur per continuar im pulsant la docència musical a la comarca.
Renovables l Les entitats denuncien l’impacte del pla energètic sobre l’agricultura i el paisatge
Arnau Martínez / ACN
El GEPEC i Unió de Pagesos avisen que el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) impulsat per la Generalitat de Catalunya serà una «estocada de mort» a l’activitat agrària del Baix Camp. El president del GEPEC, Xavi Jiménez, ha lamentat que la planificació del Govern «consolidi i oficialitzi el model que tenim ara» i ha advertit que «vulnera» la llei de canvi climàtic. Ha insistit que l’energia s’ha de produir en llocs artificialitzats i a prop dels llocs de consum. Durant una roda de premsa, la Plataforma Aturem els Molins va explicar que estan organitzant una concentració contra la implantació de sis aerogeneradors al Baix Camp el 22 de març a Montbrió del Camp.
Aquests últims mesos la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) s’està reunint amb els municipis de tot Catalunya per explicar la im-
plantació del PLATER a cada comarca. En aquestes trobades es detalla l’energia que haurà d’aportar cada territori al conjunt del país. En el cas
Urbanisme l Les obres tenen un pressupost de 425.687 euros i s’allargaran sis mesos
Aquesta setmana han començat a Constantí les obres de renovació i millora de la pavimentació de les voreres en diversos carrers, concretament La Coma, Jaume I, Vidal i Barraquer i Tarragona. La intervenció s’emmarca en la voluntat del consistori del municipi de remodelar integralment les voreres d’aquesta zona i adaptar-les a persones amb mobilitat reduïda, adequant-ne l’amplada a la normativa vigent. El projecte preveu actuar en diversos
trams de la vila que inclouen també punts dels carrers Perafort, Flix i Joan Maragall, amb una superfície total d’actuació de 4.978 metres i un termini d’execució estimat de sis mesos.
Els treballs consistiran principalment en la renovació del paviment de les voreres existents per garantir un ample mínim de pas d’1,8 metres, així com una nova distribució d’arbres i zones d’aparcament segons cada tram. S’hi substituirà el paviment actual de formigó per panot sobre base de formigó de 15
del Baix Camp, la Generalitat imposa que haurà de produir 903,2 MW d’energia fotovoltaica i 677,7 MW d’eòlica.
Des del GEPEC han expli-
cat que tenien «esperança» amb aquest pla, però apunten que finalment el que farà és «consolidar i oficialitzar el mateix model que hem tingut
El projecte s’executarà en quatre trams diferents. Ajuntament de Constantí
La intervenció inclou nou paviment, reordenació d’arbrat i ampliació del pas
centímetres, amb renovació de vorades, reubicació d’arbrat i repintat de la senyalització horitzontal necessària. L’obra compta amb un pressupost de 425.686,78 euros.
a l’activitat agrària. El responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos al Baix Camp, Ton Crusells, ha coincidit amb l’anàlisi, afirmant es «trinxarà» el territori. «Tot això és incompatible amb l’agricultura, amb el turisme rural», ha exclamat el pagès. Crusells ha advertit que amb l’actual sistema d’implementació de renovables es perdran finques agrícoles i «dependrem» de «països tercers», fent augmentar el preu dels aliments.
El pla assigna a la comarca 903 MW d’energia solar i 677 MW d’eòlica
fins ara». «Tornem a ficar centrals per tot el territori, sense cap tipus de planificació prèvia en base a les necessitats de consum i d’ubicació», ha lamentat. En aquest sentit, Jiménez ha comentat que el PLATER «vulnera» la llei de canvi climàtic, ja que aquest text assenyalava que la transició energètica s’havia de fer «utilitzant espais antropitzats, degradats i a prop dels llocs de consum per tal de no seguir deteriorant i impactant sobre el territori».
«Estocada de mort» per l’agricultura
El PLATER preveu instal·lar panells fotovoltaics en 740 hectàrees i uns 135 aerogeneradors al Baix Camp. Des del GEPEC han assenyalat que serà una «estocada de mort»
Mobilització contra els aerogeneradors
Les dues entitats juntament amb la Plataforma Aturem els Molins han anunciat que el pròxim diumenge 22 de març faran una concentració a Montbrió del Camp contra els sis aerogeneradors que s’estan tramitant a la plana del Baix Camp. El portaveu de la plataforma, Toni Llaberia, ha dit que serà una mobilització «reivindicativa». Llaberia també ha celebrat l’informe desfavorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona que al·legava que el projecte de central eòlica suposa la pèrdua dels «valors socials i culturals» associats al paisatge del medi rural, a més d’un «sever impacte paisatgístic». El debat sobre la implantació de renovables continua obert mentre administracions, entitats i sector agrari busquen equilibris entre la transició energètica, la protecció del paisatge i l’activitat.
L’Ajuntament del Morell busca tècnic d’esports per gestionar l’activitat física municipal
Laboral l L’Ajuntament del Morell ha obert una convocatòria per constituir una borsa de treball temporal de tècnic/a d’esports per al pavelló municipal. Les sol·licituds es poden presentar fins al 10 de març, inclòs. Entre els requisits hi ha tenir la nacionalitat espanyola, haver complert els 16 anys, disposar del grau en Ciències de l’Activitat
Física i l’Esport o equivalent, el certificat de català, el currículum i el certificat negatiu de delinqüents sexuals. La plaça, amb una retribució de 35.621,08 euros bruts anuals, es cobrirà amb concurs-oposició amb proves teòriques, pràctiques, psicotècnica i entrevista. Les bases es poden consultar al web municipal i als canals oficials. Redacció
Futbol l El defensor del Nàstic de Tarragona va explicar al Diari Més el que ha significat per a l’equip el triomf contra l’Atlético Madrileño i la seva evolució des que va fer el seu debut
Arnau Montreal Quesada
Com està després del triomf del dissabte?
«Molt bé. Han sigut setmanes dures per no tenir continuïtat en el joc, però el partit de Copa Catalunya em va donar ales i confiança. Després vaig jugar contra l’Atlético Madrileño, que no m’ho esperava, i el millor va ser tornar a guanyar». La Copa Catalunya va ser una oportunitat per agafar bones sensacions.
«Vaig demanar jugar-la perquè necessitava minuts per agafar confiança. Era al camp del líder, el Sabadell, estava molt motivat i podia jugar amb els companys que l’any passat estaven amb mi al juvenil. El braçalet de capità va ser la cirereta del pastís. Una llàstima que no vam poder guanyar als penals». Com veu a l’equip després del triomf contra l’Atlético Madrileño?
«L’equip arriba amb moltes ganes de lluitar i continuar treballant. Hi ha més alegria a l’ambient i sabem el que hem de fer: continuar millorant els errors que vam cometre, intentar no encaixar, marcar i guanyar contra l’Antequera». Què creu que va canviar contra l’Atlético Madrileño per assolir la victòria?
«L’equip segueix sent el mateix. Ja estem cansats de perdre, perdre i perdre. Hem dit fins aquí, que hem de tirar endavant això per nosaltres i per tota la gent que estima el Nàstic, sense cap excusa». Creu que és qüestió de confiança i que aquest triomf pot ser un punt d’inflexió?
«Sí, ho crec. Fins ara tot el que podia sortir malament, ho ha fet. Recordo el duel contra l’Atlético Sanluqueño, el Jaume Jardí, que mai ha fallat un penal ni en la lliga ni en els entrenaments, falla un, tenim moltes ocasions i no les fem i arriben al minut 90 a l’àrea i ens fan el gol. Quan estàs en
El debut al play-off
«Les primeres persones que vaig trucar van ser els meus pares i el tècnic Xavi Vilagut»
Punt d’inflexió
«Noto més alegria a l’ambient i continuem treballant en corregir els errors i millorar»
dinàmica negativa penses que no sortiràs mai i amb l’ajuda dels entrenadors i la gent que ens envolta ho estem capgirant».
Sembla que ha passat un món des del seu debut, però recorda com es va sentir?
«El dijous anterior, Luis César em va enxampar després de l’entrenament per dir-me que seria titular. Recordo que em va dir vull que t’ho prenguis amb normalitat. És un partit que ens juguem molt i el camp estarà ple, però juga com si es-
tiguessis al juvenil».
Va sentir nervis?
«Durant la tarda, a l’hotel, sí que en vaig sentir. Em va costar dormir una mica, però una vegada vam arribar aquí amb l’autobús i vaig veure tota l’afició, se’m van passar els nervis de cop». Com es va rebre la notícia a casa seva?
«Primer vaig trucar al meu pare. Feia temps que li deia de broma que seria titular i aquesta vegada, quan li vaig dir, no em va creure i em va
penjar [riu]. Llavors vaig trucar a la meva mare i ella sí que s’ho va creure i es va posar a plorar. Finalment, també vaig trucar a una persona molt important per a mi l’any passat, Xavi Vilagut. Aquestes van ser les tres primeres persones que ho van saber».
Com va ajudar-lo Xavi Vilagut al Juvenil per fer el salt?
«Recordo que em va donar molta llibertat. Sempre em deia que sigui lliure, però que no li fallés i que li respongués sobre la gespa. Cada setmana em donava molta confiança i intentava tornar-li sempre a la gespa».
En què ha canviat l’Enric Pujol d’ara respecte al que va debutar?
«Soc més madur i escolto molt més als companys quan em corregeixen, cosa que abans em costava. Física-
ment, també he fet un canvi, tot i que no aguanti tots els parits encara [riu] treballo per ser més ràpid i per estar més concentrat».
Enguany no ha gaudit de continuïtat de minuts. Què pensa que ha de fer per guanyar-se els minuts?
«Treballo per madurar encara més mentalment, absorbir totes les crítiques del míster i els companys com a coses positives que em puguin millorar. Em concentro en el dia a dia com mai fins que m’arribi l’oportunitat».
En aquests partits és el capità grana de les Terres de l’Ebre, ara que s’han incorporat dos companys ebrencs.
«Jo soc de la Terra Alta, s’ha de dir [riu]. Estic molt orgullós tant pel Pol Cid com per l’Oriol Subirats. Com nosaltres, ells
ho han passat malament a la seva manera i han treballat i treballat quan ningú els veia i han aprofitat l’oportunitat». Com se sent el Nàstic quan torna al poble?
«Penso que hi ha bastant nastiquer a la Terra Alta i a les Terres de l’Ebre. Quan puc m’escapo al poble i molta gent em dona ànims i segueix l’equip».
Diumenge és un partit especial. El Nàstic fa el 140è aniversari. Com espera veure el Nou Estadi?
«Espero un estadi bastant ple i que ens ajudarà molt. La gent ens segueix animant, tot i que els resultats no siguin els que tothom voldria. Tornar a guanyar a casa és la major motivació. Tenim al cap que hem de guanyar tant sí com no per tirar endavant i sumar el màxim possible per intentar entrar al play-off i així ho farem».
El rival és l’Antequera. En el partit al seu camp vau patir una derrota dolorosa. És una motivació més?
«Sí, a més va ser un partit que va passar de tot. Al final, ens van fer gols que no havíem de rebre. El partit el vam perdre nosaltres. Intentarem que això no passi aquest diumenge, hem de ser sòlids enrere perquè no ens superin, tenir un joc fluid i ràpid i venjar-nos amb una victòria a casa».
La victòria contra l’Atlético Madrileño va ser oxigen per a l’equip i també per a l’afició. Quin missatge vol enviar als nastiquers que s’aproparan diumenge a l’estadi?
«Que continuïn creient en nosaltres. Estem treballant de valent per tirar això endavant. Sé que ells pateixen molt, però nosaltres també i ens deixem la pell dia a dia per millorar i capgirar la situació. Aquest cap de setmana guanyarem, anirem partit a partit per continuar creixent tots plegats».
Igualada . Arnau Martínez (P), Biel Llanes, Matías Pascual, Marc González i Roger Bars. També van jugar Alex Cardil, Guillem Llorens, Miguel Cañadillas i Marc Carol. Reus Deportiu. Càndid Ballart (P), Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i
Hoquei Patins l El conjunt roig-i-negre surt viu i depèn d’ell per classificar-se
Arnau Montreal Quesada
No és matemàtic, però el Reus Deportiu Brasilia va sortir de Les Comes amb un peu i mig a la final a vuit de la Champions. Els de Jordi Garcia van empatar a zero al pavelló de l’Igualada i es mantenen a sis punts de distància –set, amb l’average guanyat– dels seus perseguidors. D’aquesta manera, els
reusencs depenen d’ells mateixos, només han de sumar en els tres partits restants mentre que l’Igualada ho ha de guanyar tot.
En un duel tan important com aquest, tots dos equips es van posar a prova amb uns primers minuts moguts. Primer va brillar Càndid Ballart desviant un remat de cullera i, després Marc Julià va posar a
prova a Arnau Martínez. Poc a poc, el partit va abaixar la velocitat mentre que cada equip esperava, analític, a jugar les seves cartes. L’error de qualsevol decantaria la balança, així que tots dos equips van resguardar-se en els tirs exteriors sense arriscar més del compte.
La competició va aplegar un total de 15 parelles d’arreu de l’Estat
En un d’aquests, Pol Martínez va estar a prop de brillar amb un cop d’estic potent que va sortir fora per poc. L’Igualada buscava l’error i el va trobar. En una transició, Guillem Jansà va veure una blava que deixava en inferioritat els roig-i-negres. Era el mo-
ment de tancar files i resistir, i així ho va fer l’equip reusenc. Si la pilota passava del mur de cames i estics, Càndid Ballart estava preparat per aturar-la. Al final del primer temps el Reus va tenir la seva. Una internada d’Oruste va acabar en penal. Casas va ser l’executor,
El Reus va poder guanyar amb la bola aturada, però no va estar encertat
però no va enganyar en el remat i Martínez se’l va aturar. A la represa, l’Igualada va tornar a salpebrar el partit. El cronòmetre anava en contra dels locals, així que els primers minuts van consistir en un exercici d’aturades de Càndid Ballart. Cada risc roig-i-negre era aprofitat per crear una transició i generar perill, i així va ser fins que el Reus va provocar la 10a falta. En el mà a mà, Ballart va tornar a brillar i, amb el guant i l’esquena va evitar el gol.
Els minuts passaven amb un Reus protegit i satisfet i, fins i tot, va tenir la seva per guanyar amb la desena falta de l’Igualada. Marc Julià la va tenir, però no era el dia de l’encert a la bola aturada. Amb tot, el partit va acabar amb el 0-0 inicial, un resultat estrany en el món de l’hoquei, però suficient per a un Reus que havia fet la feina i, ara, només necessita unes jornades per guanyar-se el bitllet a la final a vuit.
Bàsquet l L'interior de 2,02 metres d'alçada arriba del Sant Antoni
Pàdel l La tercera edició del torneig es va desenvolupar al Global Padel Sports de Reus
Redacció
La parella formada per Topher Triviño i Javier Navarro es va proclamar campiona del III Open Nacional de pàdel en cadira de rodes by Vopak Terquimsa. La competició es va celebrar amb èxit el
va poder revalidar un títol que ja van aconseguir l’any 2024. A nivell local, el número 2 de Catalunya, Marc Garcia, va disputar la prova amb Iñaki Rampérez i va quedar en setena posició després d’abandonar l’eliminatòria de quarts de final per lesió. Eduard Garcia, propietari de Global Padel Sports, va fer balanç de la tercera edició indicant que «hem gaudit d’un veritable espectacle esportiu. Vull agrair a les 15 parelles participants pel seu esforç i al públic que s’ha apropat». Aquesta tercera edició de l’esdeveniment va destacar per ser la més multitudinària en comptar amb 15 parelles d’arreu de l’Estat. Des de l’organització, celebren la participació perquè dona impuls a una modalitat que té poca visibilitat i poques opcions de gaudir de competicions. En aquest sentit, Garcia ja va anunciar que «esperem repetir» la pròxima temporada. Triviño-Navarro,
darrer cap de setmana a les instal·lacions del Global Padel Sports de Reus. Triviño-Navarro es van imposar a ala final contra Óscar Agea i Momoun Laslaa amb un marcador de 6-2 i 7-5. D’aquesta manera, la parella
Redacció
L’Ibersol CBT va oficialitzar ahir la incorporació de l’alerpivot Mohamed Issouf. El jugador de 20 any si 2,02 metres d’alçada arriba procedent del Sant Antoni d’Eivissa, equip de Segona FEB per suplir la baixa de Day Hall. Issouf té la nacionalitat de Costa d’Ivori i va ser internacional per aquest país en categories inferiors. Fins ara, aquesta temporada ha militat al Class Sant Antoni d’Eivissa de la Segona FEB. Abans s’havia format a l’Elite-2 U21 del bàsquet francès, on defensant la samarreta del Vichy va tenir unes mitjanes de 7,6 punts i 6,1 rebots per partit.
L’entrenador de l’Ibersol CBT, Toni Larramona, va valorar positivament un fitxatge que «ens ha de servir per tenir una peça més a la rotació interior». «Buscàvem un jugador amb ganes de créixer que ens aporti intimidació i
El jugador Mohamed Issouf durant un partit d’aquest curs. Cedida
Issouf se suma a la rotació del joc interior blau i omple el buit de Day Hall
molt treball defensiu i en el rebot», va remarcar Larramona, que va afegir que «també esperem que pugui créixer
a nivell ofensiu, ja que és un jugador jove amb potencial». Mohamed Issouf ja és a Tarragona i s’ha incorporat immediatament a la dinàmica d’entrenaments de l’equip del Serrallo. De fet, estarà a disposició de Larramona de fer el seu debut aquest mateix diumenge en el duel contra el Sant Cugat.
del 23 de febrer del 1981. Agència EFE
«Deixar
Política l Els documents del 23F desclassificats ahir evidencien diverses operacions per derrocar la democràcia
ACN
Un manuscrit colpista desclassificat ahir pel govern espanyol revela que, després del fracàs del 23F, sectors de l’exèrcit van continuar conspirant per enderrocar la democràcia amb un segon aixecament previst per al 24 de juny de 1981. El document, sense autoria clara i datat inicialment el novembre de 1980, assenyala el tinent general Jesús González del Yerro com a possible cap de l’operació i detalla escenaris per instaurar un nou «Moviment
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El tiempo vuela y llega un año más a la vida de mi hija Irene, la persona más importante de mi vida. y son 38 años ya, quien lo diría! Pena no poder ir hacia atrás y poderlos vivir de nuevo. Muchas felicidades piculina, que pases un día muy guay. Te queremos hasta la luna y más allá.
Nacional», neutralitzar comunicacions i ocupar punts estratègics com el Palau de la Sarsuela o TVE. El text inclou consignes sobre «què s’ha de fer després del 23F» i lamenta no haver detingut el rei Joan Carles I, a qui acusen de voler governar amb els socialistes. També adverteix que, si no reaccionen, hauran de «plegar-se a la demolició des de dalt» i alerta sobre una suposada simpatia occidental per l’escissió del País Basc i Catalunya.
Entre els plans figura l’«Operació Falcó», que prete-
Complir anys vol dir que cada dia et fas més gran i avui ja en són 13. Moltes felicitats, Lea!!! Els teus pares i els avis el desitgem que tinguis un dia molt feliç.
L’apunt
Mor als 93 anys el tinent coronel Antonio Tejero
Ahir va morir als 93 anys el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, protagonista de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981. La mort de l’exmilitar condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió es va produir a la ciutat valenciana d’Alzira, segons va confirmar el despatx jurídic Cañizares Abogados en nom de la família.
Manuel Fraga.
Els documents també revelen que 6 agents del CESID van estar-hi implicats
nia estrangular els centres de decisió de l’Estat a les dues de la matinada, aïllant telèfons i ràdios i patrullant les vies principals. El document també especula amb diverses vies polítiques i civils, amb noms com Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón o Antonio Garrigues Walker, i menciona contactes amb l’entorn de
Moltíssimes felicitats, Martina, avui fas 13 anys!!!! Una abraçada molt forta de part del teu germà Aleix, els teus papis família. L’esforç té la seva recompensa, continua així!!!! Molts petons!!
El Parlament aprova duplicar la taxa turística a partir de l’abril
Política l El Parlament ha aprovat duplicar la taxa turística des de l’abril. A Barcelona arribarà fins a 7 € per nit en hotels de luxe; a la resta de Catalunya l’augment serà progressiu fins a 6 € el 2027. El 25 % es destinarà a habitatge i el 75% al turisme, i els ajuntaments podran afegir recàrrecs propis. ACN
El Papa visitarà Barcelona al juny
Una altra part analitza el suport dins de les forces armades i apunta que, si la situació empitjorava, podria caure el govern de Suárez i instaurar-se un règim autoritari amb figures com Augusto Pinochet o Jorge Rafael Videla com a referents. La documentació desclassificada ahir també confirma la implicació de membres del CESID en el cop liderat per Antonio Tejero i contactes previs amb actors internacionals. Es recull que el rei va ordenar al general Jaime Milans del Bosch aturar la insurrecció amb un contundent «això ha d’acabar».
A més, es va revelar que el fracàs del cop va desencadenar les felicitacions de diversos líders internacionals al rei Joan Carles I per la seva «participació» en contra. Entre els missatges destaquen el del president dels Estats Units, Ronald Reagan, el del president cubà, Fidel Castro. També va rebre una carta de la reina d’Anglaterra, que el felicitava per «protegir l’ordre constitucional».
cumpleaños Afri! Hoy es tu dia, quiero que sepas que te queremos mucho. Disfruta mucho de tu día, de parte de Papi, Mami, Aarón y Coco.
Religió l El Papa visitarà Espanya entre el 6 i el 12 de juny, i el programa inclourà Barcelona. La ruta concreta es desconeix, però les dates coincideixen amb la inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família el dia 10. ACN/Vatican Media
Eurodiputats visitaran el País Valencià
Política l El comitè de Peticions del Parlament Europeu ha aprovat enviar una missió d’eurodiputats al País Valencià per analitzar les conseqüències de la DANA. Tindrà lloc entre el 26 i 29 de l’octubre vinent, coincidint amb el seu segon aniversari. El PP havia vetat enviar una missió fins a tres ocasions, però finalment ahir ho va avalar. ACN
La concertada reclama més finançament
Educació l Famílies, sindicats i patronals de l'escola concertada exigeixen més finançament, recursos i professionals en una situació «crítica» del sector. El col·lectiu ha iniciat una campanya de signatures i plantejarà als grups parlamentaris que presentin esmenes a la proposició del 6% del PIB a educació perquè inclogui la concertada. ACN
L’onatge destrossa les muscleres
Economia l Els episodis de fort vent i l'onatge han arrencat 10.000 bigues de les estructures de les muscleres de la badia del Fangar. La Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l'Ebre calcula les pèrdues en 2,5 milions d'euros. ACN
El govern vol prohibir les begudes energètiques als menors de 16 anys
Societat l El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha anunciat que elaborarà una normativa per prohibir totes les begudes energètiques als menors de 16 anys i ampliar aquesta restricció als menors de 18 en el cas de les begudes amb més de 32 mg de cafeïna per cada 100 ml. ACN
Coses que podem millorar
Hi ha coses a la vida quotidiana que, perquè ja hi som acostumats, ens semblen normals, però que estan malament o, si mes no, es podrien millorar. Però son tan senzilles que ningú no s’en preocupa. Us heu fixat, per exemple, en els fets següents?
1 – La majoria de llibres si es deixen plans amb la tapa cap dalt, les lletres del llom queden de cap per avall (només uns pocs permeten llegir el títol), i si es guarden drets a la prestatgeria, uns cal llegir-los de baix cap dalt i altres de dalt cap a baix. Pregunto jo si els editors no es podrien posar d’acord.
2 – Els llençols de sobre amb dibuixos cal posar-los del revés perquè al fer la gira es vegi el dibuix. I a l’estiu quin dibuix volem veure? El de la gira o el de tot el llençol?
3 – A la majoria de lavabos de les cases o públics cal ajupir-se per rentar-se les mans. Defecte aplicable també a les cuines o als mànecs de les eines llargues, tant de jardineria com de neteja, que son massa curts i obliguen a doblegar l’esquena.
Queda clar que les mides ‘standard’ son de quan la població feia 1,60 d’alçada, però es que ara molts passen del 1,80!
4 – Els cambrers dels restaurants retiren el pa de la taula només acabar el segon plat, i si menges poc a poc, fins i tot abans. Es que no volen que mengem pa amb les postres? Algunes persones els agrada.
5 – Seguint amb els cambrers, sovint et pregunten que vols beure abans de saber que menjaràs, i això depèn del que mengis! I després et porten la beguda molt abans del menjar, perquè a l’estiu te la beguis calenta...
6 – Els conductors (incloc
conductores) que havent-hi espai per dos vehicles aparquen al mig ocupant les dues places, i si els fas alguna observació et diuen que vagis mes lluny. I per què no hi anaven ell (o ella)?.
No em vull fer pesat, així que, adéu siau, que tingueu un bon dia, i si algú pot millorar quelcom, que ho faci. Gràcies.
Antoni Horta Domènech Altafulla
Un gran acord
Si no he llegit malament, el president de la Conferencia Episcopal Tarraconense, arquebisbe Joan Planellas ha ofert al president Salvador Illa uns 20 edificis de titularitat de l’església perquè puguin ser estudiades les rehabilitacions i destinats a habitatges socials. Aquí es pot aplicar la frase de “obres són amors i no bones raons”.
Tant de bo s’estengui l’exemple i que els propietaris d’immobles que es van quedant abandonats, puguin arribar a acords amb qui correspongui i siguin rehabilitats per oferir-los a persones amb grans necessitats de tenir habitatge. Naturalment no seria res gratuït, però sí preus que fossin assequibles als que van destinats. Segur que tindrien la seva recompensa.
Si el Govern donés l’aval de cobrament de lloguers als propietaris que tenen habitatges buits, de ben segur, la situació canviaria, i molt. Però la trista realitat es que parlen molt, però no posen solucions. Aquí es podria anomenar la dita “tira la pedra i amaga la mà”. La gran responsabilitat que cap govern ha sabut resoldre, o potser no l’han deixat.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Lk Editorial k
a situació del servei d’ictus a Tarragona posa de manifest una contradicció difícil de justificar en un sistema sanitari que es reivindica com a universal i equitatiu. Mentre el discurs institucional insisteix en el compromís amb la millora contínua, la realitat és que l’Hospital Joan XXIII encara no pot oferir trombectomies mecàniques les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, un tractament clau per salvar vides i reduir seqüeles greus. L’argument reiterat pel Servei Català de la Salut —la manca de professionals especialitzats— és real, però insuficient. No es pot assumir amb normalitat que una part
La setmana passada es van donar a conèixer els projectes destacats de la 13a edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, una cita de referència organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que s’ha consolidat com a punt de trobada entre el món acadèmic, els i les professionals del paisatgisme i l’arquitectura, i totes aquelles disciplines que intervenen en la transformació del nostre entorn. La biennal no és només un espai de reconeixement, sinó també de debat, d’intercanvi d’idees i de difusió de projectes que contribueixen a fer evolucionar el paisatge amb una mirada contemporània, sostenible i arrelada a la comunitat. En aquesta ocasió, Reus hi ha tingut una presència especialment rellevant. Diversos projectes desenvolupats a la nostra ciutat han estat distingits, i això ens omple d’orgull col·lectiu. Parlem, en primer lloc, de la restauració i reactivació del Mas Totosaus, un projecte iniciat en el mandat anterior que ha permès recuperar un mas històric i posar-lo a disposició de la ciutadania com a espai obert a les famílies. És un exemple clar de com la recuperació del patrimoni pot esdevenir motor de cohesió i de vida comunitària.
També ha estat reconeguda l’estructura del Laberint, de caràcter lúdic i comunitari, al parc de Sant Jordi, un projecte amb un valor afegit indiscutible: va néixer de la iniciativa ciutadana a través d’una convocatòria dels Pressupostos Participatius de la regidoria d’Esquerra Republicana al govern de la ciutat, amb la regidora Montserrat Flores. A ERC Reus pensem que quan la ciutadania s’empodera i proposa, el
significativa de la població hagi de ser traslladada a Barcelona fora d’horari laboral quan el temps és un factor determinant en un ictus. Cada minut compta, i cada desplaçament afegeix risc. És cert que l’ampliació a dotze hores diàries a partir de 2026 és un pas endavant, però també evidencia la lentitud amb què s’afronta un problema conegut des de fa anys. La comparació amb Lleida, on s’anuncia una cobertura 24/7, reforça la percepció de greuge territorial. Si el volum de casos és baix, com s’argumenta, potser cal replantejar criteris, circuits i inversions, però no acceptar la desigualtat com a fet consumat.
k Tribuna k
paisatge viu i compartit
Marina Berasategui Regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Reus
resultat respon a necessitats reals i, a més, es pot traduir en nous espais que generen sentit de pertinença. En aquesta mateixa línia, la biennal també ha destacat el transformador del barri de la Immaculada, avui integrat en una zona de joc i plenament adaptat, a la plaça de l’Avi. La intervenció també té un origen comunitari a través dels Pressupostos Participatius. Allò que abans era una barrera s’ha convertit en un punt de trobada per a la canalla i les famílies. Projectes com el del Centre Terapèutic per a l’Alzheimer, o el Centre Social el Roser, exemples d’una arquitectura al servei de la cura i l’atenció de les persones, també han estat destacats, així com el projecte Raval de Santa Anna 1, una casa d’hostes. Parlem, per tant, de projectes diversos, amb impuls públic i privat, que comparteixen una mateixa voluntat: integrar arquitectura, entorn i funció social. Aquest reconeixement ens envia un missatge clar. A Reus hi ha talent, hi ha despatxos i professionals de gran nivell, i també hi ha una ciutadania activa, brigades municipals compromeses i equips tècnics municipals que treballen amb rigor. Quan totes aquestes pe-
ces encaixen, el resultat és una arquitectura amable amb l’entorn, pensada per millorar la qualitat de vida de les persones.
Des d’ERC Reus hem defensat sempre una manera d’entendre la transformació de la ciutat per situar les persones al centre de totes les accions, amb una ferma aposta per la participació ciutadana
Des d’ERC Reus hem defensat sempre una manera d’entendre la transformació de la ciutat per situar les persones al centre de totes les accions, amb una ferma aposta per la participació ciutadana i amb la visió que el paisatge urbà no és un decorat, sinó un espai de vida compartida. Els projectes distingits en són una prova tangible. Quan una biennal internacional reconeix iniciatives nascudes a la nostra ciutat, el que està reconeixent és una manera de fer: una ciutat que evoluciona sense perdre les arrels, que recupera patrimoni, que transforma espais, que crea nous punts de trobada i que deixa pòsit. Perquè els espais, amb el temps, esdevenen memòria i referents emocionals. El Mas Totosaus, el Laberint del parc de Sant Jordi o la nova realitat del barri de la Immaculada no són només intervencions urbanes; són llavors de comunitat. Reus és una ciutat viva, en moviment constant. I des d’ERC Reus treballem per generar polítiques que ens fan avançar, des del talent local, amb participació ciutadana i amb visió de futur, per transformar la manera com vivim i compartim la ciutat. Avui ens podem felicitar. Per la feina feta, pel talent collectiu i per una arquitectura que suma, integra i millora. Perquè quan el paisatge evoluciona amb les persones al centre, tota la ciutat hi guanya.
La setmana passada vam recórrer les quatre primeres etapes d’aquesta sèrie que està per arribar a la seva conclusió.
Vam explorar el Trident Innovador fet de llum i silici, i vam assenyalar la seva ombra: el Trident Invisibilitzat, clavat al territori de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Girona.
Vam proposar una desena d’accions concretes per materialitzar- lo. I ens vam quedar amb una pregunta: qui tindrà el valor d’aixecar-lo?
Llavors va arribar una veu de fora. Una veu del nord. Sense nom, encara. Ens va parlar de tres fronts: donar espai a la indústria, construir aliances que enforteixin, atraure inversió.
Ens va advertir del risc de la residualitat.
I ens va deixar amb un mirall incòmode.
Avui, desemmascarem la veu i començarem la comparació.
Ja té nom, la opinió que vam escoltar la setmana passada: un crit sec, sense embuts, directe a l’os, no la va pronunciar un alt càrrec català. Ni espanyol o italià o francès.
La va pronunciar Bart De Wever, primer ministre de Bèlgica, a Anvers, davant de la Comissió Europea, en un discurs que hauria d’haver ressonat a totes les capitals europees.
I ara que sabem qui és, el mirall es torna més precís. Perquè Bèlgica no és un gegant. És un país petit, complex, amb dues ànimes, Flandes i Valònia, que han après a seure juntes a la taula europea. No perfectes. Però presents.
Anvers, la seva ciutat, és a Bèlgica el que Tarragona hauria de ser a Catalunya i a Espanya: un pol industrial, un motor d’innovació, una veu que es fa sentir.
La pregunta, doncs, ja no és només «qui ho va dir?». La pregunta és: si ells poden, per què nosaltres no?
Anem a esbrinar-ho.
La indústria química de Tarragona és part d’aquesta fotografia europea. Els tancaments, la pèrdua de competitivitat, l’asfíxia regulatòria: tot això ens afecta directament.
Proposa tres fronts d’acció que són universals: el que demana per a Europa val per a Bilbao. Huelva, Puertollano i Catalunya: desregular, diversificar aliances, atraure inversions.
Però també revela una manca: a Catalunya no tenim les eines per aplicar aquests remeis.
Les decisions clau es prenen a Madrid o Brussel·les. Ens imposen deures sen-
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
se consultar-nos i, sovint, sentencien el territori mentre les oportunitats queden inapreciables.
Per això cal fer visibles les incongruències de les polítiques europees i com, en els seus efectes concrets, erosionen l’ecosistema industrial. Perquè, al capdavall, estem condemnats a entendre’ns. I les solucions només seran sòlides si neixen del diàleg i beneficien el conjunt del País.
Les dades, aclaparadores, són aquí per a qui vulgui llegir- les: els tancaments a la indústria química europea s’han multiplicat per sis en els darrers quatre anys.
competir sense dogmes.
D’autoritzacions més ràpides per a plantes químiques que es transformin en innovació i seguretat. Amb això no és suficient: es necessita una revisió de les normes que ofeguen el sector i necessitem congelar les que sobren sense perdre mai de vista el sistemes de controls dels contaminants possibles, posant de manifest que el risc zero no existeix. Provocar aliances que enforteixin, diversificant el subministrament d’energia i de matèries primeres crítiques per al sector; aturar el dumping xinès amb decisions polítiques, no més grups de treball interminables i insoportables; i, per últim, acords comercials que obrin mercats per a la química europea, no que la tanquin.
Es necessita una revisió de les normes que ofeguen el sector i necessitem congelar les que sobren sense perdre mai de vista els sistemes de controls dels contaminants possibles, posant de manifest que el risc zero no existeix
I al final atraure inversió per capital de risc per una química verda, amb materials avançats i nous processos.
S’ha perdut gairebé el 10% de la capacitat de producció.
Països amb pes químic central com Bèlgica, Alemanya, Països Baixos i França, estan al límit d’una crisi existencial. Mentrestant, només l’1,7% de la força laboral europea treballa en recerca innovadora i més del doble gestiona les regulacions: el 3,9%. Una xifra, aquesta, senzillament vergonyosa.
De totes maneres, si anem en profunditat amb el missatge i ho resumim sense floritures, el sector químic de Tarragona amb les moltes declaracions i estudis tot aquest paisatge ho te clar des-de almenys una dècada.
Les causes esgarrifoses específiques per al sector son: els costos energètics desbocats (la química és intensiva en energia); pèrdua de competitivitat global; l’excés de regulació (definicions rígides de ‘verd’, burocràcia asfixiant); i ‘como no’ el dumping xinès que inunda el mercat europeu amb productes a preus insostenibles per a la indústria local.
I si apliquem el concepte dels tres fronts, a la química que marge de maniobra de millora apliquem?
Primer de tot una espai per créixer on es parli de neutralitat tecnològica: hidrogen, captura de carboni, totes les tecnologies de transició han de poder
k Tribuna k
Un estudi revela que els sectors urbanístics catalans operen molt per sota de la seva capacitat i senyala que seria possible augmentar fins un 77% el nombre d’habitatges, flexibilitzant la densitat i sense alterar la qualitat.. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió/CEO, el 91% dels catalans considera complicat accedir a un habitatge. Segons l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona manifest que els límits normatius actuals no responen a les necessitats reals d’una societat en transformació.
La composició de les llars catalanes ha experimentat una transformació radical: l’envelliment progressiu de la població, l’augment significatiu d’habitatges unipersonals i monoparentals i la reducció del format mitjà de les famílies han generat una demanda creixent i molt més diversa que les dècades anteriors. Tot plegat ha provocat un desajust profund entre l’oferta i la demanda. El parc d’habitatges existent no s’adapta a les noves formes d’habitar, i la manca de diversitat tipològica limita la capacitat de resposta del mercat a les necessitats reals de la població.
Necessitem que la química a Europa torni a il·lusionar el públic amb projectes estratègics com hubs d’hidrogen, plantes de reciclatge químic, CCUS (Carbon Capture, Utilisation, and Storage - Captura, Ús i Emmagatzematge de Carboni); enderrocar barreres al mercat únic que encara fragmenten el sector; i per últim crear una nova generació de talents que puguin treballar creant aquella excel·lència que les organitzacions 5.0 del segle XXI necessiten per alimentar-se i fer possible la revolució 6.0 que el ecosistema europeu requereix recuperar com objectiu prioritari: estem a temps.
A més s’adverteix del risc de una residualitat creixent tant que Europa pot quedar-se reduïda a zero en capacitat de decisió política. Amb aquesta situació què li passaria a una Catalunya que ni tan sols és un estat membre?
La pregunta no és retòrica.
És l’avís que justifica el Trident Complet que ens retrata millor: o ens fem visibles, o ens invisibilitzaran del tot. Qui ho diu? Ja no importa perquè ja s’ha dit.
Importa el que es diu... i com es diu.
Perquè ho ha declarat algú que sap de què parla, sense embut, alt i clar. És el crit que ens agrairia haver sentit (o almenys escoltat) de qualsevol mandatari del Sud d’Europa... o de la Catalunya del Sud.
La llei d’Habitatge, norma estrella del Govern de coalició, compleix ja dos anys des de la seva aprovació en el mercat immobiliari en màxima tensió. L’acces a una llar s’ha situat com la principal preocupació dels ciutadans a la vegada que les dificultats per trobar casa a preus assequibles augmenten i les ciutats viuene una crisi del lloguer sense precedents.
El parc d’habitatges existent no s’adapta a les noves formes d’habitar, i la manca de diversitat tipològica limita la capacitat de resposta del mercat a les necessitats reals de la població
L’any 2024 es van vendre 715.429 habitatges , un 12,4% més que l’any 2023. Els habitacles de segona mà que es posen al mercat duran pocs dies anunciades i el mateix passa amb les noves que es construeixen, que es venen inclòs sobre plànol. El moment és excepcional i recorda als nivells de la bombolla, quan el 2005 es va fregar gairebé al milió d’operacions. Tot això significa que la compra de pisos es dispara però els preus allunyen al joves i les rentes baixes. El reduït parc d’habitatge públic, sols el 3,4%, penalitza a aquests col·lectius.
La construcció d’obra nova retrocedeix i s’amplia la crisi d’oferta. El consens general, tant dels professionals com dels polítics i la societat, es que es deuria estar edificant a un ritme molt superior al actual, per fer front a l’alta demanda existent i la que es produirà en els propers anys. El Banc d’Espanya estima que haurien falta 700.000 pisos per poder allotjar a les famílies i els joves que necessiten un sostre on viure. Malgrat que el mercat immobiliari viu un moment dolç, l’habitatge és una qüestió essencial.
Tarragona
Nicolas Artacho Moreno.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Pere i Sant Pau.
Ana María Sánchez Lobé.
Ha mort als 79 anys.
Reus
José María Aragonés Roc.
Ha mort als 58 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Lourdes Cervera Gracia.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. El Pla de Santa Maria
Juan Baldrich Batlle.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a Santa Maria. Les Borges del Camp Maria Jove Hortoneda.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a l’Assumpció.
Mor Katherine
Short, filla de Martin Short
Obituari l Katherine Short, filla de l’actor Martin Short, ha mort als 42 anys a Los Angeles en un aparent suïcidi, segons han con firmat fonts policials. Tre balladora social, la família ha demanat privacitat i ha destacat que era «estimada per tothom» qui la coneixia i recordada per la seva ale gria, en un moment de gran dolor familiar. Agències
Distinció l El guardó reconeix la seva trajectòria al capdavant de la PDE
Redacció
L’històric impulsor i portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo To màs, va rebre aquest dilluns el Premi Valor Ebrenc 2025, que organitza el Setmanari L’EBRE per reconèixer tra jectòries personals o pro fessionals destacades a les Terres de l’Ebre. El guardó distingeix el seu paper com a líder del moviment social que el 2004 va aconseguir aturar, després de mobilitzacions històriques, el Pla Hidrològic Nacional transvasista apro vat el 2001 pel govern d’Aznar. L’acte es va celebrar a l’hotel Corona de Tortosa i va ser conduït pel periodista Ignasi Vidal, en un ambient marcat pel reconeixement. La cerimònia va reunir nombrosos membres histò rics de la PDE, que acaba de complir 25 anys, coincidint amb el quart de segle del
L’acte va reunir membres històrics de la PDE en un ambient de reconeixement
Setmanari L’EBRE, un paral· lelisme que va servir per re ivindicar el projecte de les Terres de l’Ebre. Hi van inter
venir, entre d’altres, Joan An toni Panisello, Arturo Gaya, el delegat del Govern Joan Cas tor Gonell i l’alcaldessa Mar Lleixà. El premi, una peça en forma de gota vinculada al riu, el van lliurar Marc Just i Ximo Rambla. També es van projectar missatges de Cris tina Narbona, Pedro Arrojo i Guillem Tomàs.
Avui felicita als que es diuen: Nèstor, Alexandre Porfiri
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Atenció a les bromes quines gastis avui cuida com a qui les dirigeixes. No tothom estarà de tan bon humor com tu. En l’amor novetats.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Aplica avui una mica més de dolçor en el tracte amb la gent que t’envolti sigui nova o d’abans. Aprendràs moltes coses per a la teva persona.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Pren-t’ho amb calma perquè aquest dia no es presenta amb excessiva sort per als teus desitjos. No entris en noves discussions.
CANAL
TAURE
20/04 al 20/05
vui apareixeran la gelosia en descobrir-se alguna cosa que tenies fa temps molt ocult. Més compte amb les persones que realment vols.
VERGE
23/08 al 22/09
Durant tota la jornada intenta complir els teus deures en el treball, ja que algú pot cridar-te l’atenció. Referent a llar alteracions. Calma.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Despeses per sobre de les teves possibilitats, et faran veure que el millor de la vida no es paga amb diners, algú pròxim t’ho demostrarà.
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Des de primeres hores del dia hauràs de canviar plans i el faràs amb gran eficàcia. Algun bon amic pot necessitar-te en un últim moment.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No estiguis tan al punt de les petiteses d’algunes coses volent aconseguir amb això un control rígid de tot, allibera’t de prejudicis guanyaràs més.
20/01 al 18/02 AQUARI
Posa més cura si has de realitzar viatges. Els menjars les begudes hauran de ser controlades, així com les teves ganes de tabola.
CRANC
21/06 al 22/07
Cura que no se’t pugin els fums al capdavant fent gala el teu fort orgull d’avui o tenint oblits. Practica l’esport a l’aire lliure. Busca gent alegre.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
E El teu cos no es trobarà avui per a bromes així que dedica’t el dia descansa més, sense moure’t tant de casa el pots passar molt bé.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Hauràs d’armar-te de paciència per a no equivocar-te en el món amorós o romàntic. És molt fàcil que aparegui gelosia en la parella.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Cosa que colpeix d’admiració per la seva grandesa i la seva estètica. Que no ens falti. 2. Surt del corrent. Gran extensió d’aigua girada. 3. Relacionat amb el naixement. Disminució de la velocitat. 4. Dona que conserva tots els càrrecs. Estimar. 5. Gelada de la matinada. Cap d’un punt. Grega girada. 6. Ara i sense límit. Faràs avançar la barca. Extrem del món. 7. Fama sense cap ni peus. Curen. Final del mar. 8. Anys viscuts. Pal que rasa les mesures. 9. Pipes orientals. Èquid que torna. 10. Enmig de París. Reviu només amb dues lletres. Fusta de pi. Vocal. 11. Veí desordenat. L’única de tres. Ameboides. 12. Període de temps. Enmig de Moscou. Líder dels xiïtes. VERTICALS: 1. Estil de fer. Nom d’home. 2. Dona que estima algú. Producte del raïm. 3. Eructes massa. Noiet jove. 4. Deixar un lloc ple d’aigua. Tren que imita els avions. Una de Lleida. 5. Proves que són certes. Urani. Comença la festa i no l’acaba. 6. Pèl sense cap. Natural de Tamarit de Llitera. 7. Ciutat xilena. Fets que tenen analogia amb uns altres. 8. Subgènere literari relacionat amb la música. Força de l’aire o l’aigua. 9. Fons de la lluna. Sodi. Nom de dona. En aquest lloc. 10. No haver marxat d’un lloc. Quasi demà. Nota girada. 11. Està sense feina. Objecte que imita una rosa. 12. Es posen sobre l’aigua. Déu egipci. Som sense una.
Estat del cel
Màxima Mínima
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bofarull Masip, Mercé Roger de Belfort, 49 Telèfon 977 316 666
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS: Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Predominarà l’ambient assolellat en general, tot i que circularan algunes bandes de núvols alts. A banda, es formaran bancs d’estrats baixos a la meitat nord del litoral, més extensos a la Costa Brava, i a punts de l’extrem sud fins a mig matí, i de nou a partir del vespre.
Temperatura
La temperatura mínima baixarà lleugerament. La temperatura màxima serà similar en general, o puntualment baixarà de forma lleugera.
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
PÀRQUINGS
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
TREBALL
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpo-mente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Art Aquest dimecres es va inaugurar a Vila-seca l’exposició d’obres del projecte Parelles Artístiques en què ha participat l’Associació La Muralla de Tarragona
Aquest dimecres el vestíbul de la Biblioteca de Vila-seca va quedar petit en la inauguració de l’exposició del projecte Parelles Artístiques. Enguany se celebra la 19a edició d’aquest projecte pioner, que va néixer a Osona de la mà de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO), amb la voluntat de sensibilitzar la societat vers la salut mental i facilitar l’expressió i la creativitat dels artistes que hi participen. En la present edició hi han participat 155 artistes, que han creat conjuntament 77 obres amb la implicació de vuit entitats del país, entre les quals hi ha l’Associació La Muralla de Tarragona i també l’Institut Pere Mata (des dels serveis de rehabilitació del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès). El procés creatiu va començar el 2024 i va culminar el març de 2025. Des de llavors, les obres han estat exposades en un recorregut itinerant per diversos municipis.
A Vila-seca, les obres exposades estan vinculades a les onze parelles artístiques de La Muralla, entitat que fa prop d’una dècada que participa en el projecte. En la inauguració Paula Ulloa, tècnica del projecte a l’entitat, explicava que «Parelles Artístiques funciona perquè es genera un vincle entre l’artista i la persona usuària». Més enllà del resultat final, explicava, «hi ha un procés de mesos en què s’han de posar d’acord, compartir idees i trobar un llenguatge comú». En aquest
La inauguració va comptar amb la presència d’artistes i usuaris de La
camí, detallava Ulloa, «artista i usuari s’agafen molta estima, fins al punt que aquesta experiència es podria definir com una autèntica carinyoteràpia».
Cristina Serret Alonso
A la inauguració també hi van assistir diversos dels artistes participants. És el cas de Vicky Roldán, que va admetre que «encara que al començament em pensava que jo anava a ensenyar-los, de seguida em vaig adonar que era jo qui n’aprenia més». Roldán explicava que Parelles Artístiques és una experiència en què, el més important, és respectar la veu de cada participant: «No es tracta que pintin a la meva manera, sinó que hi posin les seves
any s’han generat un total d’onze parelles a La
emocions i experiències». Les peces exposades a Vila-seca es poden visitar fins al 10 de març. Aquesta és l’última parada de les obres de la 19a edició de Parelles Artístiques.
Un projecte en comú
Parelles Artístiques funciona perquè genera vincles entre artista i usuari
Camí de ronda
Divendres passat es va dur a terme la gala del quarantè aniversari de Tarragona Ràdio al Teatre Tarragona, un acte esplèndid i emotiu que va fer repàs a la trajectòria del mitjà al mateix temps que va servir per homenatjar oïdors i treballadors. Efectivament, Tarragona Ràdio va començar com a Ràdio Fòrum el 1986, sota el mandat del primer alcalde democràtic de la ciutat després de la dictadura franquista, Josep Maria Recasens. Era un moment d’eclosió del mitjà, amb múltiples emissores municipals i també emissores lliures que poblaven el paisatge cada vegada més divers de les ones.
La música va ser un element fonamental en el desplegament d’aquelles emissores dels vuitanta. Superaven la radiofórmula i donaven veu a totes aquelles bandes que no la tenien. Era l’època daurada del casset i la maqueta. Així va començar Ràdio Fòrum, que es va professionalitzar amb el pas del temps, en un procés impulsat, sobretot, per l’alcalde Joan Miquel Nadal, i va començar a esdevenir el mitjà local de referència que la cobertura informativa de l’atemptat contra el rac d’Enpetrol, encara a les beceroles, el 1987, ja anunciava.
Tot i que una purga disfressada de mesura d’ajust pressupostari el 2012 va escapçar la plantilla de la casa, amb conseqüències que s’arrosseguen fins avui, Tarragona Ràdio ha aconseguit superar la prova del temps i arribar sana i estàlvia a un entorn comunicatiu molt diferent dels temps heroics de la ràdio local en els que va néixer. Malgrat tot, el perill del sectarisme polític davant de l’existència de mitjans públics independents sempre existeix. Cal confiar, però, que la trajectòria contrastada dels darrers quaranta anys permeti a la ràdio de Tarragona continuar el seu camí al servei del públic.
Jordi
Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Societat
Detecten un niu de vespa asiàtica al carrer
Johann Sebastian Bach de Tarragona
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
ColaCao aposta per Prades amb una acció promocional amb ‘influencers’ Màrqueting
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
La Guàrdia Urbana duplica la despesa per llogar cavalls i reforçar la unitat muntada Tarragona
