Perafort i Puigdelfí 12
Cultura 4
L’oposició i la regidora trànsfuga presentaran Jordi Cacho (ERC) per substituir Martí Pla a l’alcaldia
El consistori presenta un pla per dotar de biblioteques i punts de lectura a diferents barris de Tarragona
Opinió 21 Sebastiano Alba. Feliç dia del pare: l’aire que val la pena respirar: «Descarbonitzar no és només apagar centrals tèrmiques»
David López: «Era sorprenent que l’Ajuntament de Tarragona no fes res respecte de l’estudi»
L’empresa municipal afirma que la universitat no està acreditada per analitzar la presència de drogues en les aigües residuals, un estudi promogut a Europa i que els últims anys havia donat resultats molt elevats de presència de cocaïna a la ciutat 2 i 3
Societat 5
Bonavista rebutja el ‘paseíllo’ de Vox
Reus
L’Ajuntament projecta 190 habitatges socials a la zona de Pich Aguilera
El plenari municipal aprovarà aquest divendres la modificació d’usos i que els pisos siguin ara de protecció oficial l 7
Al carrer i des dels balcons, els veïns van mostrar la seva oposició a la marxa ultradretana, que va avançar pel barri amb consignes contra la immigració i en favor de la deportació
Anuncien en el marc del Consell d’Infants que la ciutat acollirà una edició del Sex Education Film Festival
Reus l 9
El Reus i el Calafell enceten el seu camí a la Copa del Rei amb un derbi ple d’intensitat i il·lusió per lluitar pel títol
Hoquei l 16 i 17
Recerca l Ematsa considera que l’anàlisi de les aigües residuals que fa l’Agència de la Unió Europea no és correcte
Oriol Castro Sanz
Tarragona s’ha esborrat enguany de l’estudi sobre el consum de drogues arreu de les ciutats europees. L’Agència de Drogues de la Unió Europea publica un anàlisi anual de les aigües residuals d’arreu del continent on exposa la presència de les substàncies a l’orina. En els últims dos anys, aquest estudi havia situat Tarragona com la segona ciutat amb major consum de cocaïna d’Europa. El grup de Cromatografia i aplicacions mediambientals de la Universitat Rovira i Virgili treballa en l’estudi. Però des d’Ematsa no es dona versemblança als resultats i s’ha decidit no participar-hi més. Ahir es va publicar el nou estudi, que exposa un augment del consum de gairebé el 185% a Barcelona respecte fa dos anys,
Reaccions
Valoracions
sobre la retirada de la ciutat de l’estudi
així com una pujada també a Lleida. «No té ni cap ni peus. Es van utilitzar mostres que nosaltes utilitzem pel control intern. S’utilitzen diferents mètodes i laboratoris i hi veiem massa feblesa. La incertesa dels resultats creiem que podria arribar al 90 o 100%», expressa Daniel Milan, gerent d’Ematsa. Més enllà, des de la companyia exposen que la URV no està acreditada per aquesta mena de proves per part la Entidad Nacional de Acreditación.
La URV es defensa Unes acusacions que des de la universitat tarragonina desmenteixen. «Els nostres resultats són correctes perquè són mostres cegues que estan validades per un treball interlaboratori a nivell europeu. A la mostra no hi ha cap problema», exposa Rosa Ma-
ria Marcé, catedràtica de Química Analítica de la URV. A més, des de la companyia pública s’indica que les mostres de l’estudi només eren d’una depuradora, quan a Tarragona n’hi ha dues, i que recull aigües residuals de Constantí i els Pallaresos. «L’estudi a Espanya només agafa 27 mostres de depuradores, quan hi ha 50 províncies. Molts països com França o el Regne Unit no hi han participat els últims anys. Molt representatiu no sembla», exposa Milan.
Tot i això, des de la universitat es considera que això no ha de posar en dubte els resultats publicats. «Els resultats són fiables i correctes. Si no, no es publicarien. Si encaixa en el rang previst, significa que és correcte i estem alineats amb la resta de laboratoris. A França, per exemple, no hi han participat perquè
Daniel Milan
Gerent d’Ematsa
«No té ni cap ni peus. Es van utilitzar mostres que nosaltes utilitzem pel control intern. S’utilitzen diferents mètodes i laboratoris. Veiem molta incertesa»
Jordi Sendra
Portaveu de Junts
«Volem deixar clar que Tarragona no pot ser jutjada a partir d’un estudi que parteix d’una base metodològica feble i insuficient»
URV: «Els resultats són correctes, estan validats a nivell europeu»
no hi ha laboratoris que facin aquests anàlisis. Però molts altres països sí que hi participen», indica Marcé. En els últims anys de l’estudi, es recullien mostres d’aigua residual de 24 hores durant una setmana entre març i maig. En
Rosa Maria Marcé
Catedràtica de la URV
aquestes mostres s’analitzaven els metabòlits de la cocaïna, del cànnabis i les drogues amfetamina, metamfetamina, èxtasi i ketamina.
Les drogues arriben a les aigües residuals a través de l’orina ja sigui la pròpia droga perquè no és del tot assimilada o el metabòlit que genera el cos en prendre una droga.
Aquestes drogues i/o metabòlits es determinen pels investigadors a les aigües residuals mitjançant una extracció en
«Els nostres resultats són correctes perquè són mostres cegues que estan validades per un treball interlaboratori a nivell europeu»
Jordi Collado
Portaveu d’ECP
«Dona pitjor imatge sortir d’un estudi científic com aquest perquè no t’agraden els resultats, que mantenir-se en un rànquing que ens hauria de fer reflexionar»
fase sòlida i la posterior determinació per cromatografia.
Ubicació estratègica?
L’agència europea va plantejar, quan es van publicar els últims estudis on apareixia Tarragona, que el consum a la ciutat podria estar relacionat amb la seva ubicació estratègica, la seva activitat portuària i la seva connexió amb xarxes de drogues. Tot i això, cap administració o cos policial té una explicació clara.
Maria Roig
Portaveu d’ERC
«No entenem com es pot donar tanta importància a un estudi que només recull les dades d’una depuradora que no només tracta les aigües de Tarragona»
Maria Mercè Martorell
Portaveu del PP
«L’equip de govern de l’alcalde Viñuales segueix demostrant que quan no li agrada alguna cosa la menysprea»
Imatge d’arxiu d’una de les depuradores de Tarragona, d’on es van extreure les mostres pels estudis europeus. Gerard Martí
Junts i Esquerra tanquen files amb Ematsa
Les reaccions dels grups municipals a la retirada de Tarragona de l’estudi europeu han sigut diverses. El prinicipal grup a l’oposició, Esquerra Republicana, tanca files amb Ematsa. «Donem poca credibilitat. Confiem en el que s’ha explicat des d’Ematsa. No entenem com es pot donar tanta importància a un estudi que només recull les dades d’una depuradora que no només tracta les aigües de Tarragona», exposa Maria Roig, portaveu del grup. Des de Junts per Catalunya volen «deixar clar» que Tarragona «no pot ser jutjada» a partir d’un estudi que parteix d’una base metodològica «feble i insuficient». «Això fa impossible establir una relació entre els resultats obtinguts i la realitat de Tarragona. A més, el mateix estudi reco-
David López: «El 15% dels espanyols ha provat la cocaïna. És l’índex més alt
en parla»
Consum
«La cocaïna respon perfectament al ritme accelerat de la societat»
xarxes criminals internacionals que devasten Amèrica Llatina. Fem molt de consum sostenible, comprem roba de segona mà per no alimentar la fast fashion, però quan arriba la cocaïna a la festa, tot això desapareix.».
Al llibre parles del cas de Tarragona, on les dades de consum van ser les més altes de l’Estat durant dos anys consecutius. Què et va sorprendre?
neix limitacions importants a l’hora de determinar la població real associada a les mostres. Sense aquesta base, qualsevol intent de comparar ciutats o elaborar rànquings queda desvirtuat», expressa Jordi Sendra, portaveu del grup. D’altra banda, d’En Comú Podem es considera un error la decisió. «Dona pitjor imatge de la ciutat sortir d’un estudi científic com aquest perquè no t’agraden els resultats, que mantenir-se en un rànquing que ens hauria de fer reflexionar sobre el consum de drogues al nostre territori. No és època per qüestionar la ciència, si de cas cal estudiar com treballar millor i, si creus que pots oferir millores al projecte, fer-ho», diu Jordi Collado, portaveu d’ECP. Per últim des del PP apujen el to. «El govern segueix demostrant que quan no li agrada alguna cosa la menysprea», expressa Maria Mercè Martorell, portaveu del grup.
Societat l El periodista ha analitzat el context socioeconòmic darrere del consum de cocaïna a Espanya i critica la gestió política del problema
El periodista David López analitza què hi ha darrere del consum de la cocaïna a Espanya en l’assaig ‘¿Una rayita?’ (Anagrama) Un llibre punyent, que assenyala les hipocresies socials i els errors polítics respecte aquesta droga. Per què el consum està normalitzat? «Hi ha diversos factors. D’una banda, el preu de la cocaïna s’ha mantingut estable durant 40 anys, des que va començar a entrar a Europa. Amb la pèrdua de poder adquisitiu relativa que això implica, ara és accessible a molta més gent. De l’altra, la cocaïna sempre ha tingut una imatge aspiracional, vinculada al cine, als artistes, al luxe. Tot el contrari de la heroïna, que s’associava al ‘yonqui’, a la mort, a les epidèmies. Espanya va viure una crisi de salut pública amb la heroïna. La cocaïna mai ha tingut de manera tan visible. Això ha fet que
molta gent la percebi com una droga menys perillosa». A l’assaig ho relaciona amb el model de societat actual també.
«Sí. Crec que la cocaïna s’ha convertit en un producte de consum més dins d’una societat d’hiperconsum. Com anar a una cata de vins, a un restaurant nou, en busca d’experiències cada vegada més fortes i novedoses. Però a més, la cocaïna és la droga més narcisista i egocèntrica que existeix: te’n fiques una ratlla i et creus el rei del món i et poses a parlar sense parar. Respon perfectament al ritme accelerat i a l’ego inflat de la societat en què vivim. En aquest sentit, no és només un símptoma, sinó gairebé el símbol de la nostra època». Per què creu que hi ha tan poc debat públic sobre el consum?
«És una de les coses que més em va sorprendre. Des d’aquelles campanyes dels noranta, a Espanya no s’ha
tornat a fer cap campanya pública sobre la cocaïna, malgrat que el consum no ha parat de créixer. El debat polític es limita al narcotràfic i a la resposta recurrent que tot és culpa que Espanya és porta d’entrada. Però això no explica la demanda. Quan vaig escriure el llibre, el 12% dels espanyols havia provat la cocaïna alguna vegada en la vida. Ara ja és el 14 o 15%. És l’índex més alt del món. I ningú en parla». En aquest sentit, critiques les campanyes ‘no a les drogues’. Com haurien de ser? «Les campanyes del ‘no rotund’, del ‘una ratlla et mata’, fracassen perquè en el moment que algú es fica una ratlla i no li passa res, aquella campanya perd tota credibilitat. El que caldria fer és educar: explicar de què és feta la cocaïna, quins riscos comporta, com minimitzar-los si algú decideix consumir. I també conscienciar del que implica el consum: ser còmplice de
«Em va sorprendre en dos sentits. Primer, que el cas no generés més ressò mediàtic. Comparat amb el cas de Miranda de Ebro el 2007, que va omplir totes les televisions. (Un estudi a nivell mundial la va situar com la localitat amb més consum de cocaïna. L’Ajuntament va exposar que les dades no podien ser reals i els autors de l’estudi van rectificar). El cas de Tarragona va quedar en un titular anecdòtic. Segon, que des del propi ajuntament no s’hagués fet cap anàlisi en profunditat. Quan surts dos anys seguits amb les dades més altes de l’Estat, el mínim és posar-te a investigar per quines raons pot ser».
Si res no canvia, com veus el futur?
«Les perspectives no són bones. Fa quaranta anys es produïen 125 tones de cocaïna al món, en l’auge de Pablo Escobar. Ara la producció mundial supera les 3.000 tones, que és un rècord històric. A Espanya entren quantitats com mai: l’any passat s’incautaren 13 tones en una sola operació. El consum, que havia baixat amb la recessió del 2008, ja ha tornat als màxims. Si no hi ha debat públic, si no es fan campanyes d’educació, si no es parla del tema ni políticament ni socialment, els números seguiran pujant». Al llibre planteja la legalització. Podria ser una solució?
«Crec que requeriria un consens internacional que ara mateix sembla impossible. Un país sol no pot legalitzar la cocaïna sense conseqüències enormes. Imagina’t Espanya legalitzant-la: es convertiria en un narcoturisme sense precedents. El que sí que pot fer cada país és canviar el model de campanyes».
Punt de lectura de Sant Salvador
Fons documental: 40.000 2029 2.000 m2
Biblioteca de Bonavista
Fons documental: 30.000 2041 1.700 m2
Biblioteca Pública Tarragona Tabacalera
Fons documental: ? 2034 10.000 m2
Biblioteca Pepita Ferrer
Fons documental: 40.000 2029 2.000 m2
Biblioteca de Sant Pere i Sant Pau
Fons documental: 35.000 2033 2.700 m2
Punt de Lectura de Llevant
Fons documental: 8.000 2034 200 m2
Biblioteca de l’Arrabassada
Fons documental: 30.000 2037 1.700 m2
Biblioteca pública de Tarragona
Fons documental: 40.000 Pendent trasllat 1.700 m2
Cultura l El consistori presenta la previsió de nous equipaments a la ciutat pels pròxims setze anys
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona va presentar el seu pla perquè cada tarragoní tingui una biblioteca a quinze minuts de casa seva. És un document a setze anys vista, que posa calendari als nous equipaments previstos a la ciutat. Per articular la nova xarxa, el pla divideix la ciutat en quatre zones bibliotecàries, centre, nord,
llevant i ponent, elaborades a partir de criteris poblacionals i territorials. La xarxa prevista inclou una biblioteca central urbana, cinc biblioteques de proximitat i dos punts de lectura. L’ordre d’execució respon tant a les zones amb més dèficit d’equipaments com al calendari de desplegament dels plans parcials urbanístics, que determinaran el creixement de població en
cada àrea durant les properes dues dècades. «Cal implantar els serveis bibliotecaris municipals responent al principi d’accessibilitat universal, per garantir l’accés equitatiu als serveis bibliotecaris amb independència de l’edat, l’origen, la situació socioeconòmica o les capacitats de les persones», va exposar la consellera de Cultura, Sandra Ramos. El Mapa de la Lectura
Educació l La URV està implementant un canvi en la cultura docent que deriva del desplegament del pla estratègic de docència per situar l’estudiant al centre de l’activitat acadèmica. Les titulacions es focalitzen més en els resultats d’aprenentatge, per la qual cosa s’actualitza la manera com s’ensenya i com s’avalua i es dota el disseny de
les titulacions de major coherència. Aquesta revisió forma part del procés d’adaptació de les titulacions universitàries al reial decret aprovat l’any 2021, que redefineix l’organització i les estructures dels ensenyaments universitaris oficials. Els graus en Educació i Social i en Pedagogia han estat els primers a fer l’adaptació i a partir del curs vinent
els estudiants que s’hi matriculin ja seguiran uns estudis amb un major pes de les pràctiques, així com assignatures pròpies al primer curs, que fins ara era compartit amb el grau en Educació Infantil i Primària. Fins a 200 persones ja s’han format en les bases pedagògiques d’aquest model, i prop de 70 ja estan cursant. Redacció
Pública del sistema bibliotecari de Catalunya fixa en l’art. 28 de la Llei 4/1993, de 18 de març, la necessitat de 4-5 biblioteques locals de proximitat a ciutats d’entre 150.000 i 200.000 habitants, a banda de la biblioteca central urbana.
Canvis a Ponent
La zona de Ponent, als barris de Torreforta, Campclar i Bonavista, amb una població
El pla exposa quatre zones bibliotecàries: centre, nord, llevant i ponent
actual de 39.294 persones, és la part de la ciutat que experimentarà un major creixement poblacional, ja que segons les previsions actuals per a l’any 2050 hi poden ar-
ribar a viure al voltant de les 64.000 persones. En aquesta zona de Ponent s’hi preveuen dos equipaments: la Biblioteca Pepita Ferrer i la Biblioteca de Bonavista. La zona Centre té previst comptar amb dos equipaments bibliotecaris: l’actual Biblioteca Pública de Tarragona i una nova biblioteca municipal de proximitat instal·lada a l’edifici actual de la BPT un cop aquesta s’hagi traslladat a la Tabacalera. A banda, una sala també al futur Centre Cívic de la Part Alta, l’actual seu de l’ICAC. A la zona de Llevant es preveu la construcció d’una biblioteca a la Vall de l’Arrabassada i d’una sala de lectura habilitada dintre del futur Centre Cívic de Llevant.
Fa aproximadament un mes que Vox anunciava un «calendari de manifestacions» a Catalunya contra la «islamització i la immigració massiva». Ahir, la «gira» del partit ultradretà feia la seva primera parada a Tarragona, al barri de Bonavista, on la mobilització, que va reunir un centenar de persones, va topar amb un escenari menys còmode del previst.
L’ambient es començava a tensar al voltant de les sis de la tarda, quan l’ampli desplegament policial generava inquietud entre els veïns. Molts miraven amb curiositat la concentració contrària, que començava a desplegar pancartes davant la mesquita del barri, punt inicial de la convocatòria. «Acabo d’arribar a casa i m’ho he trobat tot tallat, però no tenia ni idea que això anava a passar avui», deia la Mariel Hernández, encara amb la bossa a la mà. «Fa tres anys que visc aquí i crec que hi ha una bona convivència. Però Vox el que busca és provocar i fer espectacle, i sembla que això aconseguirà», lamentava.
Els col·lectius antifeixistes, que van reunir unes 300 persones, no van poder avançar gaire en la seva marxa, quedant retinguts per l’operatiu policial en un tram de carrer. Vox tampoc seguia el recorregut previst, començant el seu itinerari a l’aparcament del Mercat de Bonavista, lluny dels crits de «Fora feixistes dels nostres barris». Els diferents grups no van arribar a creuar-se, però això no va evitar moments de crispació. Diversos veïns es feien sentir des dels balcons, increpant els
Societat l Veïns del barri i col·lectius socials van rebutjar la marxa contra la «islamització massiva»
manifestants de Vox a mesura que avançaven pels carrers del barri. Alguns, fins i tot, llençaven ous, mentre altres s’atrevien a baixar al carrer, asseient a la calçada per intentar dificultar el pas de la comitiva.
«Sabíem que avui vindrien, però no anàvem a caure en la temptació, perquè és el que volen», explicava la Noor García, que escridassava els participants, juntament amb les seves amigues. Onejaven amb orgull i ràbia la bandera del Marroc, regalada de forma improvisada pels manifestants de l’altra banda. «No hem pogut evitar sumar-nos. Davant la ignorància, has de defensar els teus drets. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?», es preguntava la jove. No tothom va optar per confrontar. Alguns residents seguien l’escena des dels portals, amb una barreja de sorpresa i incredulitat. «Havíem sentit que avui hi havia la manifestació, però no érem conscients de la magnitud», comentava Daniel Carrasco, acompanyat de la seva família. «Fa 28 anys que visc en aquest barri i mai he tingut cap problema. Soc
Imatge de la capçalera de la manifestació antifeixista contrària a la mobilització de Vox. Gerard Martí
Resistència
Uns 300 antifeixistes van celebrar una concentració contrària
homosexual i tinc amics marroquins, tinc amics de tot el món, perquè a Bonavista hi ha gent d’arreu. No entenc això que fan, l’únic que volen és fer mal al barri», afirmava. «Després compren a les seves boti-
gues perquè són més barates. Són uns hipòcrites», afegia.
El traçat dels ultradretans va arribar al seu final amb un parlament en què es van repetir consignes contra la immigració i el multiculturalisme, amb demandes de tancament de fronteres i una crida a la deportació de persones en situació irregular. Mentrestant, a pocs carrers de distància, la mobilització antifeixista continuava retinguda, a l’espera que
es dissolgués el dispositiu policial. No va ser fins al final de l’acte que els col·lectius contraris van poder reprendre la marxa i recórrer els carrers del barri.
El portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, havia assegurat en anunciar aquestes mobilitzacions que «és hora que els barris tornin a ser dels veïns». Ahir, però, a Bonavista els veïns ja hi eren, i ho van fer notar.
Societat l L’àmbit més castigat torna a ser l’atenció primària, amb 104 casos registrats el 2025
Les agressions a metges a la demarcació de Tarragona van augmentar un 21,5% el 2025 respecte a l’any anterior, segons les dades del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). En total, es van registrar 203 casos, davant dels 167 del 2024. Pel que fa al perfil de les víctimes, el 71% de les agressions van dirigides a metgesses (145 casos). Segons el COMT, la franja d’edat més afectada és la de dones d’entre 35 i 45 anys, seguida de professionals menors de 35. Els agressors són majoritàriament homes d’entre 40 i 60 anys, i els incidents es produeixen sovint durant visites programades (116). L’atenció primària concentra la major part dels casos, amb 104 agressions registrades. També se’n van notificar 34 en l’àmbit hospitalari, 30 a urgències de primària, 26 a urgències hospitalàries i 9 en altres serveis. En conjunt, un 6% dels metges en actiu han patit algun
tipus d’agressió durant aquest període. «Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar com a societat», va afirmar el president del COMT, Sergi
Boada. «Darrere d’aquestes xifres hi ha professionals, persones que han estat agredides mentre feien la seva feina», va recordar. Manuel Carasol, se-
cretari del Col·legi, va explicar que els motius principals de les agressions són les discrepàncies amb l’atenció mèdica rebuda. En aquest sentit, 86
posem en els ulls i les mans dels pacients».
Els agressors són majoritàriament homes d’entre 40 i 60 anys
casos tenen origen en desacords, especialment en relació amb informes mèdics (34 casos), el temps d’espera (20) o les baixes mèdiques (11).
Els efectes de la IA
El Col·legi també assenyala l’impacte de les noves tecnologies. L’ús de xats d’IA i xarxes socials, va apuntar Carasol, pot generar expectaitves poc realistes, ja que alguns pacients «arriben a consulta amb un prediagnòstic que potser no coincideix amb el criteri mèdic, fet que pot provocar frustració i tensió». Així i tot, Boada va recordar que «la IA ha vingut per quedar-se», i que un cop es perfeccionin nous sistemes, aquesta esdevindrà una eina «que permetrà que els metges, en comptes de posar els ulls a les pantalles, els
Pel que fa al tipus d’agressions, les més comunes són les amenaces i coaccions (108), seguits dels insults i les vexacions (83). També es van registrar 6 agressions físiques. Malgrat el volum d’incidències, només 8 denúncies es van formalitzar i únicament 3 han arribat als jutjats. Segons Carasol, això es deu a diversos factors, com «la complexitat del procés», i el fet que moltes agressions mai s’arriben a notificar. En aquest sentit, va assegurar que les xifres reals podrien ser «el doble o el triple» que les registrades.
Visibilitzar els casos
A escala estatal, es van registrar 879 agressions a metges durant el 2025. El de Tarragona, amb un 23% de les incidències, és el col·legi espanyol amb més casos notificats. Un fet que el COMT atribueix a una millor recollida i registre de dades respecte a altres territoris. «Treballem molt en la recollida i l’anàlisi, perquè si aquestes agressions no es registren sembla que no existeixen», va afirmar Boada. «És fonamental visibilitzar les agressions i entendre per què succeeixen per poder-les prevenir», va concordar Carasol. Així, des del COMT proposen mesures com millorar les condicions de l’atenció primària, reforçar la seguretat als centres, facilitar els processos de denúncia i impulsar campanyes de sensibilització.
Sergi Baches presenta l’opuscle de l’Associació La Salle
Setmana Santa l La Setmana Santa tarragonina escalfa motors i ahir al vespre Sergi Baches va ser l'encarregat de presentar l'opuscle de l'Associació La Salle de Tarragona a Sant Pere i Sant Pau. Redacció/Cedida
Urbanisme l El ple de divendres aprovarà la modificació dels possibles usos residencials, de renda lliure a assequible
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus projecta 190 pisos de protecció pública a l’entorn de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera, un moviment que permetrà fer front a les necessitats d’habitatge que hi ha avui dia. El ple municipal aprovarà divendres la modificació inicial del planejament urbanístic de la zona per canviar-ne els usos residencials, que passaran de renda lliure a assequible.
Tal com apunten fonts municipals, l’objectiu de l’actuació és «impulsar la promoció d’habitatge de protecció pública i avançar en la regeneració urbana d’aquest sector de la ciutat». A més, s’emmarca en l’estratègia d’ampliació del parc per facilitar l’accés a un sostre a la ciutadania. Així mateix, es preservarà part de l’estructura de l’antiga sedera i es mantindrà l’edifici que actualment utilitza l’Institut Baix Camp, amb façana al carrer de Jacint Barrau, per tal de conservar elements amb valor històric i simbòlic i, alhora, minimitzar els enderrocs a dur a terme.
El 2024, el consistori va treure a subhasta l’immoble de l’antiga fàbrica tèxtil per un preu de sortida de 4,9 milions d’euros, amb la voluntat que l’àrea es destini a la cons-
La intenció és preservar part de l’estructura de l’antiga sedera
trucció de pisos —amb planta baixa, sis pisos en alçada i tres plantes de soterrani per a
aparcament—, l’habilitació de baixos comercials i la urbanització d’un passatge per millorar la connectivitat interna del barri. Tot i que l’operació no va fructificar i el concurs públic va quedar desert, romandrà la intenció d’obrir un pas dins l’illa delimitada pels carrers de Jacint Barrau i del
Tecnologia l FiraReus
Events va acollir ahir la tercera edició del Reus Tech Summit, una jornada organitzada per Redessa i el Clúster TIC Catalunya Sud, amb la collaboració de la Diputació de Tarragona, que busca debatre sobre tendències tecnològiques. L'esdeveniment va reunir més de 200 professionals, empreses, estudiants i repre-
sentants institucionals en una trobada que va aprofundir en els reptes i les oportunitats de la tecnologia en un context digital de profunds canvis. L'acte va comptar amb les intervencions d'experts de l'àmbit tecnològic d'empreses com Huawei o Infojobs, amb ponències que van posar el focus en la IA aplicada, el paper de la robòtica en la in-
dústria o les possibilitats en el desenvolupament de videojocs. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que, així, «contribuïm a reforçar la connexió entre talent, empreses i coneixement, i a identificar les oportunitats que la tecnologia ofereix per impulsar l'economia local i generar ocupació de qualitat». Redacció
Vapor Nou, el camí de Riudoms i l’avinguda del President Companys. Així mateix, més endavant, el consistori va posar a disposició de la Generalitat la parcel·la de Pich Aguilera per alçar-hi pisos socials. «Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Reus fa un pas més
en la seva política d’habitatge per incrementar el parc protegit i impulsar la regeneració d’àrees urbanes de la ciutat», certifiquen fonts municipals.
Possible fossa
Qualsevol actuació constructiva estarà marcada per la presència d’una probable
fossa comuna de la repressió franquista. L’Arxiu Municipal va enviar a la Direcció General de Memòria Democràtica un informe amb dues possibles ubicacions del pou, ambdues al carrer de Jacint Barrau, fora dels límits de la finca. Amb aquesta proposta, l’organisme es va comprometre a contractar una prospecció per georadar per intentar localitzar-ne indicis, una intervenció que espera poder executar «aviat». «S’intentarà detectar anomalies i resistències del terreny, a veure si es dibuixa un pou», va especificar la Direcció General a finals del 2025.
A més, cal recordar que l’ens ja va alertar que, en cas que s’executin obres al solar, «caldrà establir en el projecte els controls arqueològics corresponents». Tanmateix, això no impediria tirar endavant el projecte constructiu.
El pou de Pich Aguilera està inclòs en el Banc de la Memòria Democràtica com una «probable» fossa. Antoni Batlle va ser el testimoni que deixà per escrit que, entre l’Escola del Treball i les naus de la fàbrica de teixits, hi havia l’indret on s’inhumaren els cossos de presoners encarcerats al camp de concentració que s’hi habilità a partir de setembre del 1939.
Laboral l La plantilla critica les condicions d’habitabilitat i confort a l’antiga Escola Ciutat de Reus
Sergi Peralta Moreno
L’antiga Escola Ciutat de Reus espera moviments. A falta de les obres per adaptar-se al projecte pedagògic de l’Escola Els Ganxets i convertir-se en la seva nova casa, el Departament d’Educació va executar treballs per adequar uns espais perquè els Serveis Educatius del Baix Camp hi desenvolupin la seva activitat. Aquesta intervenció de condicionament ja s’ha completat, però el personal encarà no s’ha traslladat a les renovades dependències i, mentrestant, alguns equips es trobarien en condicions «infrahumanes».
Personal dels Serveis Educatius del Baix Camp ha explicat a Diari Més que les instal·lacions actuals «presenten greus deficiències d’habitabilitat i confort, que s’han anat agreujant per la manca de manteniment». La plantilla subratlla que el confort tèrmic és l’aspecte més preocupant, atès que no funcionaria la calefacció en alguns espais «i provoca temperatures que han arribat per sota dels 12 graus». En endollar estufes elèctriques, els ploms «salten contínuament», fet que «interromp la feina cada vegada que succeeix, sobretot els primers dies de la setmana i en dies plujosos». Els treballadors denuncien, també, la
caiguda parcial d’un sostre o fuites d’aigua i de radiadors. Segons el personal dels Serveis Educatius del Baix Camp, la situació és fruit d’una «manca d’entesa entre l’Ajuntament de Reus i el Departament d’Educació» sobre «qui assumeix certes despeses com la contractació
Els treballadors estan a l’espera de traslladar-se a unes noves dependències
Religió l Reus acollirà el XII Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, una cita biennal que la darrera vegada que va visitar la capital del Baix Camp va ser l'any 2009. Sota el lema «La Passió que ens uneix», el congrés se celebrarà els dies 29, 30 i 31 de maig, en què centenars de representants de confraries de tot Catalunya
hi assistiran. El president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus, Jaume Piñol, remarca que aquesta trobada «és molt més que una cita en el calendari, és l'espai on compartim experiències i reflexionem sobre el passat i futur de la pietat popular». Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus,
Noemí Llauradó, assegura que «la Setmana Santa és una manifestació viva que uneix generacions i omple els nostres carrers de reflexió i devoció». El Congrés de Confraries va néixer amb la vocació d'enfortir els vincles del món confrare del país. La candidatura de Reus va ser escollida per unanimitat durant l'edició de Balaguer del 2024. Redacció
dels comptadors de llum». Tal com afirmen, el diàleg no fructificava el 2024 i, en l’actualitat, continua encallat. A més, asseguren que la coordinadora dels Serveis Educatius del Baix Camp de l’anterior curs va donar a conèixer el cas a la direcció dels Serveis Territorials d’Educació, «però
no hi va haver resposta». «Hi ha una deixadesa en la gestió i ningú és capaç de desencallar aquest tema; mentrestant, alguns dels treballadors pateixen situacions que la mateixa administració sanciona», lamenten.
Davant d’aquest escenari, el Departament d’Educació i
Formació Professional ha respost que «segueix treballant per assolir el trasllat del personal als nous espais l’abans possible». «Quan tinguem novetats, n’informarem», assenyala.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Reus afirma que s’ha posat «a disposició» dels Serveis Territorials d’Educació i que «donarà suport tècnic i acompanyament per facilitar la redacció del projecte elèctric i la connexió a la xarxa de les noves instal·lacions dels Serveis Educatius del Baix Camp, en uns espais diferenciats de l’antiga Escola Ciutat de Reus». Una vegada es completi la connexió, «el personal dels serveis educatius es podrà traslladar a les noves instal·lacions i deixar les actuals», unes dependències que «en els darrers anys s’hi han fet actuacions de manteniment menors donada la previsió de canvi d’ubicació dels serveis i la previsió del Departament de fer una remodelació integral de l’edifici per traslladar-hi l’Escola Els Ganxets», reconeixen fonts municipals. «L’Ajuntament de Reus confia que aquest projecte avenci pròximament fruit de la intensa collaboració amb els Serveis Territorials d’Educació del darrer any», tanquen.
Els Ganxets
A més, el Departament d’Educació treballa amb la previsió que les obres per traslladar l’Escola Els Ganxets a l’antiga Ciutat de Reus es puguin produir entre juny del 2026 i gener del 2028, amb una inversió estimada de 3,9 milions d’euros. El finançament està «garantit» a través d’un préstec del Banc Europeu d’Inversions per a la renovació, extensió i construcció d’equipaments educatius públics.
Educació l Es preveu la celebració en un futur a Reus del Sex Education Film Festival
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va celebrar ahir una trobada amb el Consell d’Infants per tal de retre comptes i informar sobre l’execució de les propostes presentades per aquest el passat mes de juny de 2025. En aquella ocasió, les demandes per part dels nens de diferents centres de la ciutat s’enfocaven a accions en matèria sexoafectiva. Per tant, les autoritats locals es van reunir amb una vintena d’alumnes de 6è de primària representants dels seus respectius centres al Centre Cívic Gregal a la tarda per
informar sobre algunes de les mesures dutes a terme com les maletes pedagògiques o altres materials.
«Avui és un dia molt important, perquè arran del que van consensuar aquests alumnes des de les seves escoles i ens van traslladar, ara ens toca fer el retorn, que és molt pas important, perquè els hem de demostrar que se’ls escolta i valora», va opinar la regidora d’Educació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, Pilar López. Entre aquestes actuacions hi ha la compra de les maletes pedagògiques «La Ciranda», un recurs didàctic
que conté llibres, materials i activitats per tal de treballar la sexualitat a l’aula. Aquestes es posaran a disposició dels instituts en règim de préstec.
Altres accions que també s’han implementat han sigut el repartiment d’un exemplar a cada escola del llibre Superquadern d’educació sexual: Perquè créixer mola, que permetrà als alumnes de 6è treballar aspectes relacionats amb la pubertat i sexualitat. A més, també s’oferirà suport i formació al professorat per i s’espera que se celebri en un futur el Sex Education Film Festival, un festival nascut a
Comerç l Es tracta d'una iniciativa lúdica del Tomb de Reus
Sergi Peralta Moreno
La Festa de la Primavera del Tomb de Reus arrencarà una nova edició el 21 de març i s’allargarà fins al 28 de març amb una proposta de dinamització comercial que combinarà la moda, el joc, l’experiència i la partici-
pació per «viure el comerç de proximitat», en paraules del president de l’entitat comercial, Víctor Perales. Això no obstant, el fil de conductor del programa d’activitats serà «posar-nos en forma per a la nova temporada de compres», va explicar Perales. A través de l’aplicació mòbil de
l’associació, es proposaran reptes interactius en els establiments associats, com pujar i baixar bosses de la compra, en un entrenament «a l’estil militar». Qui superi els obstacles, haurà de fotografiar-se per registrar la seva actuació i optarà a diversos premis. A més, el 27 de març, es durà a
Societat l El projecte europeu Gelato on the Road, amb la participació de l'Espai Boule de Reus, va celebrar una reunió a Rzeszów, a Polònia, per fer balanç sobre les accions desenvolupades fins ara i preparar la presentació final davant la Comissió Europea. Durant la trobada, els socis del projecte van compartir l'evolució de les activi-
tats impulsades als diferents països participants i van repassar les fires i accions de promoció desenvolupades al llarg dels darrers mesos. Durant la reunió també es va destacar el paper del territori en una iniciativa que promou el gelat artesanal com a patrimoni gastronòmic i cultural europeu. Algunes de les accions destacades durant el
Es posa a disposició de les escoles materials didàctics sobre sexualitat
Terrassa amb la voluntat de difondre i divulgar a tota la societat al voltant de la sexualitat
terme un espectacle itinerant per posar-se en forma amb exercicis quotidians d’una jornada comercial. Això no obstant, la Festa de la Primavera arrencarà amb una desfilada de moda al carrer de Sant Elies, organitzada per la botiga Bewai i l’escola de models Magda Simó (MsM). També se celebraran els Jocs dels Residus, una proposta lúdica que pretendrà promoure la prevenció a través de la imaginació, la creativitat i el joc manipulatiu, «sense pantalles, ni telèfons», va afirmar Perales.
humana.
Per la seva banda, el regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament, Enrique Martín, va valorar molt positivament que s’escollís una temàtica com aquesta: «És una demostració de la maduresa del Consell d’Infants. Demostra que estem davant d’una generació valen-
ta i disposada a parlar sense tabús». A més, va aprofitar per recordar l’existència del servei NEXES, ubicat al Centre Cívic Gregal cada dimecres a partir de les 16.30 hores, que ofereix un espai d’assessorament per a joves fins a 25 anys per a resoldre dubtes sobre sexualitat o identitat de gènere.
La presentació de les activitats va tenir lloc a la botiga Bewai.
projecte van ser la victòria el passat mes de desembre per part de Gelats i Torrons Xixona en la competició europea i la celebració de la Festa del Gelat de Reus el maig de 2025. Durant la jornada es van reunir a més de 1.300 persones en què van poder degustar i votar els gelats participants, repartint fins a més de 5.200 degustacions. Redacció
Salut l L’equip de recerca ha estat format per investigadors del Pere Mata, l’IRB i la URV
Redacció
Un estudi recent demostra que certes alteracions genètiques poden ser la causa de l’avançament de l’inici de l’esquizofrènia. En aquest estudi, on hi ha participat un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centren en com algunes condicions genètiques poden influir en l’edat d’aparició del trastorn neuropsiquiàtric en una persona. El treball analitza a un total de 836 participants, dels quals 323 pateixen esquizofrènia i 513 no, i se centra en les alteracions de l’ADN, aquelles que inclouen petites pèrdues de material genètic.
L’estudi subratlla que són específicament les pèrdues i no les duplicacions de material genètic les que estan vinculades a un inici precoç de la malaltia. Aquesta pèrdua pot avançar l’inici de l’esquizofrènia i no és innòcua, ja que pot eliminar gens sencers o elements que regulen com funcionen aquests gens,
dels investigadors treballant en l’estudi. Cedida
arribant a alterar l’equilibri necessari perquè el cervell es desenvolupi correctament. En aquest sentit, els investigadors han observat que les persones amb esquizofrènia tenen una càrrega global més alta de variacions en la quantitat de fragments d’ADN que els participants sans. Aquest
Ciència l La nova tecnologia analitza fins a 92 proteïnes simultàniament
El centre tecnològic Eurecat Reus incorpora una tecnologia anomenada Olink, capaç d’analitzar fins a 92 proteïnes simultàniament. Amb aquesta innovació s’accelera l’obtenció de resultats en l’anàlisi avançada de mostres biològiques per al desenvolupament de nous productes i serveis en sectors com la salut, la biotecnologia, la nutrició i l’alimentació. Segons l’investigador de la Unitat de Nutrició i Salut, Manuel Garcia, aquest nou
El Centre de Lectura celebra el Dia Mundial de la Poesia
equipament «facilita que les empreses puguin accedir a estudis de determinacions proteiques d’alta precisió, més complets, fiables i rendibles, a partir de mostres de pocs microlitres». Segons argumenta Garcia, aquest avenç té aplicacions rellevants en diversos camps com són la immunologia, l’oncologia, la neurologia, la biotecnologia, la nutrició i l’alimentació.
Per tant, l’Olink, de la firma Thermo Scientific, facilita la identificació i quantificació d’un ampli ventall de prote-
resultat reforça la idea que les alteracions estructurals del conjunt del nostre ADN tenen un paper important en el desenvolupament del trastorn. Per tant, un dels resultats clau de l’estudi és que les pèrdues de material genètic s’associen amb un inici més precoç. «En concret, les persones
que presenten més manca de fragments d’ADN tendeixen a iniciar els símptomes abans i els pacients que desenvolupen la malaltia de manera més tardana tenen nivells similars als de les persones sense el trastorn», assegura l’investigador principal de l’estudi, Gerard Muntané. A
S’especifica que les pèrdues de material genètic es vinculen a l’inici precoç
més, segons Muntané aquesta descoberta suggereix que «més enllà de si una persona desenvoluparà o no l’esquizofrènia, la quantitat total d’alteracions del nombre de còpies podria influir en el moment de l’aparició». Tot i que cada variació individual té un efecte modest, la suma de totes elles pot influir en l’inici de la malaltia a escala poblacional.
Els autors de l’estudi en qüestió consideren necessari ampliar la recerca amb mostres més grans i diverses per tal de confirmar aquests resultats i ajudar a entendre millor els mecanismes biològics de l’esquizofrènia. D’aquesta manera, es podria arribar a anticipar quins pacients tenen un risc més elevat d’inici precoç del trastorn i orientar estratègies de detecció primerenca i intervenció personalitzada segons les seves condicions.
Fotografia d’investigadors del centre tecnològic d’Eurecat. Cedida
ïnes en qüestió d’hores, millorant de manera notable la capacitat d’analitzar mostres en les quals el perfil i el contingut proteic són dades de gran importància, mitjançant
un procediment senzill basat en l’ús combinat d’anticossos i seqüències d’ADN. Aquesta tecnologia se suma a les capacitats del centre tecnològic Eurecat en les ciències i les
tecnologies de la vida i la salut per oferir solucions avançades al teixit empresarial, així com per donar suport a projectes de recerca, desenvolupament i innovació.
Cultura l El Centre de Lectura de Reus continua amb la seva programació setmanal la setmana vinent en què se centrarà especialment en la poesia. Precisament, el dilluns 23 de març celebraran el Dia Mundial de la Poesia amb una lectura de poemes de Blai Bonet i Clementina Arderiu. A continuació, dimarts i dimecres 24 i 25 de març se celebrarà la presentació de diferents poemaris. Per un altre costat, el dijous 26 de març se celebrarà una nova conferència en el marc de la celebració del 125è aniversari de la Secció Excursionista de l'entitat. Redacció
Reddis Bartrina clou la cinquena edició
Cultura l El cicle Prosceni Reddis Bartrina va cloure el passat dimarts 17 de març amb un diàleg entre l'art i la música al Teatre Bartrina. La sessió de cloenda va proposar un recorregut per la història de l'art català des d'una mirada contemporània i transversal que va comptar amb la participació del museòleg, historiador de l'art i divulgador Damià Amorós i el compositor Joan Magrané. Amb aquesta conversa el Prosceni va tancar una cinquena edició que ha registrat una participació destacada amb més de 800 assistents als diferents actes programats. Redacció
El Roserar de Mas Iglesias celebra la Diada de la Clotxa
Societat l L'Associació de Veïns del Roserar de Mas Iglesias, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus i la Federació d'Associacions de Veïns de Reus, celebra el 26 d'abril la Diada de la Clotxa. Aquesta es durà a terme al Parc Roserar Mas Iglesias a les 10.30 hores a un preu de 15 euros. Les reserves s'han de fer enviant un WhatsApp al 691 543 616. Redacció
Adam Díaz Garriga
Les negociacions per fer efectiu el tancament de les dues plantes d’International Paper a Valls i Montblanc s’ajornaran, almenys, fins dilluns que ve. L’empresa nord-americana esperarà fins aquest dijous per valorar una oferta que actualment hi ha sobre la taula per part de l’empresa Cristian Lay, que podria frenar la clausura de les instal·lacions. D’aquesta manera, els treballadors coneixeran el pròxim dilluns el destí dels seus llocs de treball. Tot i que es preveu un «desenllaç positiu», la valoració més positiva entre les institucions afectades, consistori i sindicats ha estat la necessitat de «prudència». «Fins ara han estat tancats a vendre i ara sembla que volen escoltar», explicava el portaveu sindical de la planta de Valls, Albert Queralt. El període per decidir si finalment es tancaven les dues plantes finalitzava
aquest passat dimecres dia 18 de març, però l’empresa va anunciar als treballadors per correu durant el dimarts 17 que les negociacions s’allar-
garien. En aquesta línia, els treballadors afirmen que «l’ajornament és positiu» per tal de «mantenir els treballs»: «De moment, nosaltres volem
Patrimoni l Ajuntament, URV i Associació Medieval impulsen el cicle per reforçar la recerca i la divulgació vinculades a la Setmana Medieval
Redacció
L’Ajuntament de Montblanc, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi impulsaran unes jornades acadèmiques centrades en la figura de Sant Jordi, el drac i el seu context històric en el marc de la Setmana Medieval.
Sota el títol Colloquia draconis: diàlegs entre la llegenda i la història, la iniciativa representa el primer pas del conveni de col·laboració signat entre les institucions per potenciar el vessant acadèmic i la transferència de coneixe-
ment vinculada a l’esdeveniment. L’objectiu és reforçar la projecció internacional de Montblanc dins la ruta europea de Sant Jordi i el drac, una xarxa impulsada per una entitat vinculada al Consell d’Europa. Els signants remarquen que la participació universitària, en aquest cas a través de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, és clau per consolidar aquesta ruta i per reforçar el paper de la recerca i la divulgació en la promoció del patrimoni i les tradicions associades a la llegenda, així com per generar nous espais de coneixement
vinculats a la demarcació. Les jornades neixen com una evolució de les xerrades divulgatives que ja se celebraven durant els dies feiners de la Setmana Medieval i aspiren a convertir-se en un espai de trobada entre investigadors, divulgadors i públic general. Amb el drac com a fil conductor simbòlic, el cicle proposa un diàleg entre el mite i el coneixement des de disciplines diverses com la història, l’antropologia, la literatura, l’art o la gestió turística. La URV participarà en el disseny del programa i aportarà experts segons les te-
continuar treballant i que ells negociïn amb calma», indicava el portaveu. Ambdós consistoris implicats, Valls i Montblanc, també apel·laven
Els consistoris i sindicats demanen «prudència» abans de la negociació
Els treballadors criticaven que l’empresa «no ha afavorit» la situació
a la necessitat d’esperar a la resolució final amb «sense avançar-se».
Opció favorable
Entre les possibilitats plantejades per la Generalitat ara fa un mes, l’execució d’una compravenda de les plantes per part d’una tercera empresa «era la que més agradava», d’acord amb els consistoris. Fonts de l’Ajuntament de Valls mostraven esperança per un desenvolupament positiu de la situació per a les més de 200 famílies afectades
de treballadors, que des del passat dia 4 de febrer viuen amb incertesa el seu futur laboral. En el cas del consistori montblanquí, des del principi va existir una implicació per valorar la «possibilitat de la compravenda» amb una nova empresa interessada.
Insistència
Els sindicats de treballadors van acudir al Parlament de Catalunya en una compareixença enfocada a demanar la «priorització» de la contractació dels afectats a altres empreses del sector. El principal objectiu demanat al Govern era assegurar els llocs de treball abans que l’empresa nord-americana tanqués definitivament les plantes. En aquest sentit, els comitès d’empresa lamentaven que DS Smith International Paper «no ha afavorit les condicions necessàries» per executar la venda, assenyalant la seva «falta d’interès» en el procés de les últimes setmanes.
màtiques de cada edició. La sessió inaugural tindrà lloc el dilluns 20 d’abril al vespre a la capella de l’antic hospital de Santa Magdalena amb un
col·loqui sobre el potencial del projecte per a la projecció de Montblanc i la Setmana Medieval dins la ruta europea. L’endemà, al Museu Comarcal, es
presentarà Fra Bernat i altres contes medievals per riure en un diàleg entre Sadurní Martí i Àlex Rebollo, que aprofundirà en la literatura medieval.
Política l El grup municipal de Martí Pla confirma que no demanarà l'acta a la regidora trànsfuga
Adam Díaz Garriga
El govern municipal de Perafort es redefinirà el pròxim dia 30 de març després que el grup Tots Som Perafort (ERCAM) impulsés aquest dilluns una moció de censura contra l’actual equip de govern de Martí Pla amb Perafort i Puigdelfí. Un moviment històric que acabaria amb el mandat de l’alcalde Joan Martí Pla i Pla després de 27 anys consecutius. La proposta, impulsada pel grup ERC-AM, va ser liderada per Jordi Cacho, qui segons fonts del grup republicà serà el candidat per assumir l’alcaldia.
Aquest relleu es preveu fer efectiu amb el suport de la regidora d’Ensenyament i Benestar Social i alcaldessa de la pedania de Puigdelfí, Elisabet Albujar, la qual abandonarà el grup de Martí i Pla amb Perafort i Puigdelfí per impulsar la moció de censura. L’aliança, a més, incorporaria el regidor de l’oposició Lluís Massagués, cap de llista de la Federació
d’independents de Catalunya (FIC) per sumar cinc vots a favor i superar el govern actual, que quedaria amb quatre en total.
Segons ha pogut confirmar el Diari Més, l’acta de regidora no serà reclamada pel seu partit, Martí Pla per Perafort, tot i que confessaven que «la
Participació l Els estudiants treballen propostes sobre mobilitat, aigua, biodiversitat i residus en el marc del projecte EDU4CLIM de la URV
Alumnes de diversos centres educatius de Cambrils han participat aquests dies en trobades amb tècnics municipals per resoldre dubtes i contrastar propostes sobre sostenibilitat i canvi climàtic. L’activitat s’emmarca en el projecte EDU4CLIM, les Assemblees Climàtiques Escolars impulsades per la Universitat Rovira i Virgili i desenvolupades al municipi a través del Pla Educatiu d’Entorn del Departament d’Educació de l’Ajuntament. La regidora d’Educació, Natalia
Pleguezuelos, ha destacat la importància de «conscienciar i implicar els joves en el desenvolupament sostenible del seu entorn» i «empoderar-los per fomentar el pensament crític i l’acció individual i collectiva». També ha remarcat que aquestes assemblees permeten a l’alumnat recollir informació, debatre, buscar solucions i prendre decisions concretes per afrontar el canvi climàtic a escala local i regional. Les jornades es van celebrar el 9 i 16 de març, amb taules d’experts moderades per la cap de l’àrea d’Educació i Ocupació, Olga Abadias.
En la sessió de dilluns passat, l’alumnat que ha investigat sobre mobilitat va plantejar dubtes i idees al sergent de la Policia Local Joan Lluís Casas i a la responsable de planificació estratègica d’Aparcaments i Mobilitat de Cambrils, Maribel Andreu. Posteriorment, els estudiants que han treballat la temàtica de l’aigua van rebre assessorament de la tècnica de Medi Ambient Mireia Sánchez i de l’enginyera Sònia Juncosa. Les sessions van continuar aquest dilluns amb les qüestions de biodiversitat i residus, en tots dos casos amb la par-
seva posició podria canviar». D’aquesta manera, la regidora i alcaldessa de Puigdelfí mantindria el seu càrrec dins el nou govern municipal, que
Junts Tarragonès va mostrar el seu suport al batlle abans del pròxim ple
acabaria format per ERC-AM, la FIC i la regidora, que continuaria com a no-adscrita. Després de l’anunci, l’equip de govern s’ha reunit aquest dimecres durant la presentació del Xec Nadó on, segons fonts del govern municipal, s’haurien produït «algunes situacions de tensió».
Pròxim plenari
L’estat del govern de la vila preveu mesurar-se el pròxim 26 de març, quan es preveu que se celebri l’últim Ple ordinari previ a la votació de la moció de censura el dia 30. La regidora d’Ensenyament exercirà les seves funcions en un ple marcat per la situació que, ara mateix, divideix l’equip de govern per la moció de censura. Es preveu que l’ordre del dia de la ses-
sió plenària no tracti altres temes relacionats amb aquesta qüestió, però les mateixes fonts indicaven que «s’espera que sigui tens».
Suport a Martí Pla Per altra banda, aquest dimarts el grup de Junts a la demarcació de Tarragona va expressar en un comunicat el seu suport a l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, davant la moció enregistrada pel grup d’ERC-AM. Des de junts recordaven que «la candidatura de Martí Pla amb Perafort i Puigdelfí va ser la força més votada i la que va aconseguir més regidors», fent referència al fet que la moció impulsada pel grup republicà «no respon a l’interès general del municipi».
Des de Junts Tarragonès continuaven, a més, la postura que el batlle va expressar en un comunicat com a resposta a l’anunci de la moció, expressant que la mesura s’enfoca en «una operació política basada en el transfuguisme i en interessos que poc tenen a veure amb la voluntat expressada democràticament dels veïns i veïnes a les urnes». En aquest sentit, també apuntaven a l’«oportunisme» i «denunciaven amb contundència» els fets.
La moció de censura preveu posar fi a l’alcaldia que Joan Martí Pla encapçala des de l’any 1999, tot i que el batlle mantindria les seves funcions com a president del Consell Comarcal del Tarragonès.
ticipació de Mireia Sánchez i del gerent d’INGESOL, Sergi del Castillo, empresa municipal que gestiona el servei de platges. Les trobades volen
apropar l’alumnat al funcionament de l’administració local i oferir-los informació tècnica per millorar les seves propostes. Ara els grups con-
tinuaran treballant a l’aula abans de presentar les seves iniciatives a la Fira d’Idees per la Sostenibilitat, l’acte de cloenda del projecte.
L’actuació vol millorar la seguretat i la circulació en aquest eix. Aj. Salou
Salou renova l’asfalt de la C-31B
Trànsit l Els treballs es duran a terme de nit del 22 al 25 de març amb pas alternatiu
Redacció
L’Ajuntament de Salou durà a terme treballs de millora de l’asfaltat a la carretera C-31B entre els dies 22 i 25 de març, en el tram comprès entre l’autovia de Reus i el vial de Cavet, incloent-hi la rotonda que enllaça amb el carrer Barcelona. Les obres es realitzaran en horari nocturn durant tres nits consecutives, de diumenge a dimecres, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte sobre la circulació. Durant els treballs, el trànsit es mantindrà obert amb pas alternatiu de vehicles, degudament senyalitzat i regulat per personal especialitzat. L’actuació se centrarà en un dels punts amb més intensitat de trànsit del municipi i en aproximadament 150 metres de cadascun dels seus accessos, en un tram que presentava un notable deteriora-
ment del ferm i que requeria d’intervenció per millorar la seguretat viària i la qualitat de la circulació en aquest eix.
Paral·lelament, Salou continua reforçant la seva aposta per una mobilitat més còmoda i ordenada amb una xarxa de pàrquings dissuasius que suma 1.097 places gratuïtes distribuïdes en diversos punts del municipi. Aquests espais permeten estacionar en zones properes als accessos i desplaçar-se després a peu o amb transport públic, contribuint a reduir la pressió del trànsit. La xarxa inclou 500 places al carrer Carles Roig, 320 a Emprius, 100 a Cap Salou i 136 al carrer Joan Fuster, a més de 41 places per a autocaravanes. Aquesta capacitat facilita l’arribada al municipi i afavoreix una circulació més fluida i dona resposta a les necessitats dels residents i visitants.
Desenvolupament l L’Associació per l’Impuls del Camp encarrega els treballs per definir la fórmula jurídica de la futura Agència de desenvolupament i competitivitat
Redacció
L’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona ha fet un nou pas en el desplegament del projecte metropolità amb l’adjudicació dels treballs per definir la formulació jurídica de l’Agència per al Desenvolupament i la Competitivitat del Camp de Tarragona, que ha de ser l’òrgan executiu del projecte. L’encàrrec suposa un avanç rellevant en la construcció institucional del procés, ja que haurà de determinar quin és el marc jurídic més adequat per crear un instrument operatiu capaç d’impulsar i coordinar projectes estratègics al conjunt del Camp de Tarragona. Aquesta fase se suma a una altra línia ja adjudicada per concretar el contingut estratègic i les funcions de la futura Agència. Els dos encàrrecs responen a objectius diferents però complementaris. D’una banda, es treballa per definir quin ha de ser el paper de l’Agència, quins àmbits d’actuació hauria de cobrir i quins projectes hauria d’impulsar en benefici del territori. De l’altra, ara s’ha activat el procés per establir la fórmula jurídica i institucional que n’ha de fer possible la constitució formal i el funcionament. La iniciativa s’emmarca en el procés institucional iniciat fa anys amb el Grup Impulsor del projecte metropolità, espai de coordinació entre ajuntaments i
Trànsit l La carretera TP2235, entre els Pallaresos i Sant Salvador, està tallada al trànsit en el marc de les obres de construcció d’una rotonda d’accés a la urbanització Pallaresos Park que executa la Diputació de Tarragona. El tall, actiu les 24 hores del dia, afecta el tram comprès entre els punts quilomètrics 0+110 i 0+680 i es mantindrà fins al
10 d’abril. Com a alternativa, s’ha habilitat un itinerari per l’N-240 i la TV-2236. L’actuació forma part d’un projecte acordat amb l’Ajuntament dels Pallaresos per millorar la seguretat i ordenar el trànsit en aquest encreuament, amb un pressupost de 131.441 euros. Les obres responen també a la connexió viària i d’abastament entre
la urbanització i el nucli urbà del municipi, i es preveu que s’allarguin fins al 30 de juny de 2026, tot i que inicialment es contemplava finalitzar-les durant el primer trimestre de l’any. La intervenció se situa al punt quilomètric 0,3 de la via i forma part de la millora d’aquest accés viari, amb l’objectiu de fer més segur aquest encreuament. Redacció
per a la creació de l’òrgan executiu metropolità. Cedida
El dictamen jurídic concretarà el procés per activar el nou organisme
institucions que ja va identificar la necessitat de disposar d’una estructura operativa estable per desplegar polítiques metropolitanes. Amb la creació de l’Associació, aquest objectiu ha continuat avançant com una de les línies estratègiques del projecte.
Rigor jurídic
Els treballs s’han encarregat a la Càtedra d’Estudis Jurídics
Locals Màrius Viadel i Martín de la URV i estaran dirigits per Josep Ramon Fuentes i Gasó. En la direcció científica també hi participaran Judith Gifreu i Font, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Daniele Donati, de la Università di Bologna. El dictamen analitzarà les diferents fórmules institucionals possibles per articular l’Agència, definirà el procediment administratiu necessari per constituir-la i inclourà la proposta dels instruments jurídics i organitzatius per posar-la en funcionament. El procés es desenvoluparà en coordinació amb els ajuntaments de
l’Associació, amb reunions tècniques amb secretaris i interventors municipals per estudiar alternatives i garantir un encaix institucional sòlid i compartit. L’objectiu final és dotar el projecte metropolità d’una eina operativa que permeti impulsar iniciatives de desenvolupament territorial, reforçar la competitivitat econòmica, captar inversions i coordinar projectes en àmbits com la innovació, la mobilitat, la sostenibilitat o la projecció del territori. La participació d’aquest equip ha d’aportar garanties tècniques i rigor jurídic al procés de definició institucional.
El tall es preveu que es mantingui fins al 10 d’abril, mentre que les obres s’esperen fins al 30 de juny. Diputació
Serveis l Incorpora una plataforma digital per agilitzar la presa de decisions i definir indicadors d’activació
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha presentat el nou Pla d’Emergència per Sequera (PES) pel Dia Mundial de l’Aigua. El document és el full de ruta per prendre decisions davant possibles escenaris de dèficit hídric a la zona d’influència del Consorci i fixa els indicadors objectius que serviran per activar o desactivar el pla en alguna de les seves fases, així com les mesures corresponents en cada situació. La principal novetat és la posada en marxa d’una plataforma informàtica que automatitza i agilitza el registre, la visualització i el càlcul de dades, de manera que el còmput de consums i de llindars és gairebé automàtic. Aquesta eina s’integra en el Projecte de Digitalització del CAT, subvencionat en la segona convocatòria del PERTE de digitalització del cicle urbà de l’aigua amb fons Next Generation EU.
El nou PES està adaptat a
l’actual Pla Hidrològic Nacional i a l’actualització del Pla d’Emergència per Sequera de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que ja hi
ha donat el vistiplau. La línia d’actuació parteix dels nivells registrats a l’embassament de Mequinensa. Si se situen per sota dels llindars establerts
Col·laboració l El conveni preveu impulsar projectes conjunts en formació, ocupació i promoció econòmica al municipi
Redacció
L’Ajuntament de Constantí i l’empresa Schmidt Ibérica han formalitzat un conveni de col·laboració per impulsar projectes conjunts en àmbits com la formació, la inserció laboral i la promoció econòmica local. L’acord es va signar al final d’una visita institucional a les instal·lacions de la companyia, ubicades al Polígon d’Activitat Econòmica de Constantí, en el marc d’una jornada orientada a consolidar la relació entre les institucions i el teixit empresarial del municipi. Aquesta línia de
treball és una de les apostes que el consistori ha reforçat en els darrers dos anys, en col·laboració amb la Cambra de Tarragona, per enfortir els vincles amb les empreses implantades al terme i generar oportunitats per a la ciutadania. La trobada va començar amb una presentació corporativa de Schmidt Ibérica, va continuar amb un espai de diàleg per compartir necessitats, reptes i oportunitats del sector i va culminar amb la formalització del conveni. Schmidt Ibérica forma part del grup internacional SCHMIDT, una companyia fami-
liar d’origen alemany amb més de 75 anys de trajectòria, especialitzada en solucions logístiques per a productes en pols i granulats. Des de les seves instal·lacions de Constantí, presta serveis logístics integrals a empreses dels sectors químic, alimentari i farmacèutic, en una ubicació per les seves connexions de transport. Entre els serveis que ofereix hi ha el transport intermodal per carretera, ferrocarril i via marítima, l’emmagatzematge de mercaderies a granel i paletitzades, la neteja especialitzada de cisternes i un elevat nivell de control, se-
segons l’època de l’any durant dos mesos consecutius, s’activarà el pla del CAT, que es desactivarà quan el nivell d’aigua embassada superi el
El pla fixa reduccions del 10% al 25% depèn la fase, amb màxims del 45% a l’agost
llindar d’emergència també durant, com a mínim, dos mesos consecutius. Un cop activat, l’indicador de referència és el cabal del riu Ebre al seu pas per Ascó segons les dades de l’estació de la CHE.
Quatre fases
El PES planteja quatre escenaris segons la gravetat de la situació. La fase de normalitat adverteix d’una mínima manca de disponibilitat d’aigua i activa mecanismes de planificació general i seguiment dels indicadors de la conca de l’Ebre amb una vocació preventiva. La prealerta apunta a una manca moderada d’aigua a les fonts d’abastament, tot i que encara sense perill de desproveïment, i preveu garantir la disponibilitat de fonts complementàries i pos-
sibles reduccions voluntàries entre els consorciats. L’alerta implica l’entrada efectiva del sistema en situació de sequera i preveu restriccions del 10% per als ajuntaments i del 15% per a les indústries, percentatges que a l’agost s’elevarien fins al 20% i el 35%. En fase d’emergència, la reducció seria del 20% per als municipis i del 25% per a l’activitat industrial, que a l’agost pujaria fins al 35% i el 45%.
Més resiliència
Paral·lelament a l’activació del PES, es constituiria un Comitè d’Emergència integrat per representants del CAT, la CHE, l’ACA i els municipis i indústries consorciades amb més consum. Durant la presentació, el president del CAT, Marc Brunet, va recordar que en els 36 anys d’història del Consorci no s’han hagut d’aplicar restriccions als consorciats, però va defensar la necessitat d’estar preparats davant un context de canvi climàtic. Brunet va situar en prop de 140.000 euros la inversió en la plataforma que ha de permetre una resposta més immediata. El cap d’Innovació, Andreu Fargas, va explicar que s’han revisat els plans de sequera dels municipis consorciats de 20.000 habitants, mentre que el director gerent, Josep-Xavier Pujol, va remarcar que l’objectiu és minimitzar al màxim l’impacte sobre les activitats econòmiques i socials i garantir la disponibilitat d’aigua.
guretat i traçabilitat en tots els processos. A l’acte hi van assistir Lluís Basagaña i David Romero, per part de l’empresa; l’alcalde Oscar Sánchez;
Jordi Cáceres, de la Cambra de Tarragona, i Marta Carreras, tècnica d’Ocupació de l’Oficina Municipal de Treball. Amb l’acord, l’Ajuntament referma
l’aposta pel desenvolupament econòmic i per la cooperació entre sector públic i privat amb inversions previstes pels pròxims anys.
Viticultura l La 31a edició del certamen tindrà lloc de l’1 al 4 de maig i sumarà una jornada per al públic professional
Un total de 55 cellers ja han confirmat la seva participació en la 31a edició de la Fira del Vi de Falset, la mostra i mercat dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant, que se celebrarà els dies 1, 2, 3 i 4 de maig. El certamen sumarà enguany el dilluns a la programació amb una jornada adreçada al públic professional i manté com a objectiu prioritari potenciar encara més la venda directa de vi per part dels cellers a peu d’estand. Per facilitar aquestes compres, l’organització aproparà al recinte firal el magatzem del vi perquè els visitants puguin comprar ampolles o caixes i dipositar-les directament al maleter del vehicle, sense haver-les d’arrossegar durant tota la visita. A més, la Fira proposarà promocions i ha convidat els cellers a oferir preus especials durant el certamen, amb descomptes respecte dels preus habituals. El cartell d’aquesta edició també vol remarcar aquesta
vocació de compra i venda. L’obra és de l’il·lustrador Pepe Serra, amb estudi a Tarragona, des d’on desenvolupa il·lustracions conceptuals per a diaris, revistes i publicitat d’arreu del món, amb treballs per a capçaleres com The New York Times, The Wall Street Journal, Le Monde o El País «Esperem que, un cop més, la Fira confirmi que és un
Manteniment l El projecte urbanístic inclourà nou arbrat, enllumenat i millores d’accés
Els Serveis Municipals de Manteniment de l’Ajuntament de Valls han iniciat aquest dimarts els treballs previs a la reforma integral de la plaça dels Pins del barri de la Xamora, amb les primeres tasques de moviment de terres i retirada de materials. L’actuació arriba després dels danys ocasionats pel temporal de vent del passat mes de gener i s’ha acordat amb el veïnat actuar amb rapidesa per tal de tenir l’espai renovat abans de l’estiu. Els serveis
tècnics municipals estan ultimant el projecte, que inclourà nou arbrat, renovació de l’enllumenat, construcció de nous murs i accessos, així com la reordenació de la zona d’aparcament i la instal·lació d’un tendal d’ombra a la pista per als mesos més calorosos. Amb aquesta intervenció es vol millorar la qualitat d’aquest espai públic i adaptar-lo a les necessitats del barri, afavorint un entorn més segur, accessible i funcional per a la ciutadania. Les obres han començat coincidint amb afectacions puntuals a la
Montsant, alhora que és una oportunitat excel·lent de fer descobertes i comprar a bon preu els vins que ens agraden», afirma l’alcalde de Falset i president de la comissió organitzadora, Carlos Brull. Dels cellers inscrits fins ara, un 54% pertanyen a la DOQ Priorat i un 46% a la DO Montsant. A més, l’organització ha tornat a introduir millores per facilitar la inscripció, que es pot fer completament en línia i amb formularis simplificats. Tota la informació es pot trobar al web firadelvi.org
La jornada professional inclourà tastos en format ‘walk around tasting’
referent vitivinícola per als amants del món del vi i que és un aparador de primer ordre per conèixer què està passant a la DOQ Priorat i la DO
Jornada professional La jornada dedicada als professionals tindrà lloc dilluns 4 de maig al Castell de Falset, coorganitzada per la Fira del Vi i Priorat Enoturisme. Els professionals acreditats hi podran tastar els vins dels cellers participants en un format pensat per afavorir el contacte personal amb els elaboradors, l’anomenat walk around tasting, i també s’hi habilitaran espais de treball i de reunions. L’horari serà de 10 a 15 hores i inclourà un tast de producte gastronòmic local en format aperitiu. Els professionals, com ara sommeliers, distribuïdors, restauradors, importadors, botigues especialitzades o premsa, s’hauran d’acreditar prèviament a través del web. Pel que fa als horaris generals, la Fira obrirà divendres 1 de maig, de 12 a 21 hores; dissabte 2, d’11 a 21 hores, i diumenge 3, d’11 a 20 hores.
Inici de les tasques prèvies a la reforma de la plaça dels Pins. Aj. de Valls
Talls de trànsit avui, de 8 a 15 h, als carrers Priorat del Lledó i Narcís Oller
mobilitat al municipi, com el tall de diversos carrers aquest dimecres, 18 de març, entre les 8 i les 15 hores, en trams del carrer Priorat del Lledó i del carrer Narcís Oller.
Vallmoll preveu una nova ampliació de 36 nínxols dobles al Cementiri Municipal
Serveis l El projecte forma part de la segona fase d'expansió del recinte
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vallmoll planteja una nova ampliació del Cementiri Municipal que aportaria 36 nínxols dobles. El projecte formaria part de la segona fase d’extensió de les instal·lacions, que durant l’any 2024 van patir millores amb la construcció d’una trentena de nínxols més.
D’aquesta manera, en poc més de dos anys el consistori arribarà a les 66 places dobles dins el recinte. El projecte espera executar-se en un període màxim de tres mesos amb un pressupost total de gairebé 100.000 euros.
L’ampliació prevista enguany es portaria a terme a la part nord-est de la parcel·la i formarà una nova planta en forma de «L» i amb dos nivells. Els treballs es faran a la zona posterior, on se situa el cementiri original, que també s’havia ampliat l’any 2005. L’estructura d’aquesta segona fase serà contigua a l’edificació executada a la primera, que va finalitzar-se l’any passat. La distribució serà de 18 nínxols en quatre nivells, que generaran 72 noves places en total. L’espai afectat planteja també la construcció d’una
llosa de fonamentació i una vorera d’1,80 metres pavimentada.
La superfície afectada preveu arribar als 79 metres quadrats i els nous nínxols s’acompanyaran amb tres nous rosetons decorats, similars als existents al recinte. Aquesta nova fase planteja la instal·lació de dos d’aquests objectes ornamentistes, mentre que un va incloure’s durant la Fase 1. El primer rosetó portarà el nom de Santa Anna i el segon, de Sant Joan. Les obres obligaran al consistori a ampliar el mur exterior del Cementiri original en un total de 80 centímetres, també amb un bloc de formigó blanc, que modificarà parcialment l’estructura de les instal·lacions per adaptar-se al projecte d’ampliació.
El projecte va aprovar-se durant la Junta de Govern Local celebrada el 30 de desembre de 2025 i va publicar-se el passat 8 de gener d’enguany.
La nova estructura generarà 72 noves places al recinte original
Hoquei l El Reus Deportiu i Calafell es tornen a trobar a primera ronda del torneig del KO amb la iŀlusió i
Arnau Montreal Quesada
Aquesta tarda engega la Copa del Rei d’hoquei patins i, com l’any passat, serà amb un derbi entre el Reus Deportiu i el CP Calafell. Tots dos equips arriben al torneig del KO amb diferents sensacions i posicions, però amb l’ambició i la il·lusió per aixecar el títol. El Reus com a defensor de la corona i el Calafell com a aspirant revulsiu, però només un podrà allargar la lluita més d’un partit.
Enguany, la Copa es disputa a Sant Sadurní d’Anoia i el partit inaugural serà el derbi. Ja passat un any des que els roig-i-negres van aixecar un títol que va ser històric per a l’entitat reusenca: «Va ser un dia màgic. La veritat és que no tenim sentiment de revàlida, perquè som conscients de la dificultat del repte, però estem carregats d’illusió», va des-
tacar el tècnic del Reus Jordi Garcia.
El Reus arriba al torneig amb un gran estat de forma. Després de vèncer al Trissino i golejar a l’Igualada, es van posar a la butxaca el bitllet a la final a vuit de la Champions i la 4a posició a la lliga. «Fa molt de temps que treballem perquè l’equip arribés a aquest tram de la temporada a punt físicament, mentalment i també amb un bon nivell d’hoquei», va subratllar Garcia.
El CP Calafell arriba a la cita amb la il·lusió carregada de fer un bon paper.
Les
sensacions, però, no són les millors. De fet, el tècnic del Calafell Guillem Cabestany va explicar a Diari Més que «els darrers dos empats, sobretot el del Caldes, ens han trencat
una mica a nivell de resultats i també a nivell de joc».
El favorit
A les 18.15 h encetarà un derbi de contrastos, però amb la intensitat que suposa un partit de quarts de Copa del Rei. Tant Garcia com Cabestany han volgut deixar enrere la pressió que suposa ser el favorit. «El Reus està a un nivell de joc excel·lent i és l’equip més en forma del torneig. Aconsegueix tancar l’equip rival, dominar-lo i controlar bé el temps. Ara mateix és el pitjor rival que podíem tenir. Potser el dia del sorteig no, però ara mateix sí», va destacar Cabestany.
Pel que fa a Jordi Garcia, el tècnic del
Reus va apuntar que «juguem contra un equip difícil que es va reforçar molt bé. Fa dos anys que el Calafell perd a quarts i té l’obligació d’intentar passar a semifinals. Respectem moltíssim el rival i som conscients que serà molt complicat».
El darrer derbi a la lliga va acabar amb triomf roig-i-negre per 5-3
el Reus, no mirem més enllà i tenim preparades les nostres
treballem perquè en aquest partit no passi. En centrem en
El quadre de la Copa del Rei
«vindrà amb la màxima ambició i fortalesa possible. La Copa és un món a part i tinc la sensació que em trobaré un rival molt diferent».
El Reus arribarà amb l’única baixa de Càndid Ballart, però amb confiança en Nil Viña «estic tranquil amb ell perquè ha demostrat que està preparadíssim».
La segona i l’última
Per a Jordi Garcia i Guillem Cabestany aquesta és una edició de
Les frases
«No tenim sentiment de revàlida, però sí carregats d’il·lusió»
«Hem treballat durant l’any per arribar en aquest tram al màxim nivell»
Jordi Garcia
tes. Són dos entrenadors veterans de mil batalles que saben bé la dificultat del torneig. Amb tot, serà la segona per als joves Carles Casas i Pol Martínez. «Ja els he explicat bé que estrenar-se i
«El Reus és el pitjor rival que ens podia tocar, arriba en un moment excel·lent»
«Hem treballat perquè el partit s’assembli poc al de lliga»
Guillem Cabestany
guanyar no és normal. Portar 18 anys sense aixecar el títol és més normal», va destacar rient Jordi Garcia.
D’altra banda, el jugador del Calafell Jepi Selva viurà la seva darrera Copa del Rei. El vallenc es retirarà a final de curs i, en la seva carrera, n’ha guanyat dues. «Serà especial, però no suposarà cap càrrega extra perquè ja ha viscut mil i una batalles».
Reus i Calafell enceten el seu camí en el torneig del KO plegats, però només un podrà lluitar per ser a la final de diu-
Bàsquet l El conveni té com a eix central el suport a la base de l’equip blau i promoció d’hàbits saludables
Redacció
El CBT i Repsol van formalitzar la renovació del seu conveni de col·laboració per a l’any 2026. L’acord manté la companyia com un dels patrocinadors principals de l’entitat tarragonina.
L’acte simbòlic de signatura i escenificació de l’acord va tenir lloc ahir a la pista del pavelló del Serrallo amb la participació de representants de tres branques principals del club: membres del primer
L’Ajuntament de Cambrils rep José Luis Valadés i el felicita
Futbol l L'alcalde de Cambrils, Oliver Klein va rebre José Luis Valadés del Cambrils Unió per felicitar-lo pel seu guardó. Valadés va assolir el segon premi de Club/Persona dels IX Premis Solidaris de la Fundació de l'FCF pel seu treball, compromís i dedicació en el club cambrilenc. Redacció/Cedida
equip masculí, del femení i de l’equip ‘Originals’. El conveni té com a eix central el suport a l’esport base i la promoció d’hàbits de vida saludable entre els joves i la cohesió social a través de l’esport.
Núria Grados (CBT) i Javier Sancho (Repsol) van signar l’acord al pavelló
La presidenta del CBT, Núria Grados, va destacar que «tenir el suport de Repsol un any més permet mantenir viva la nostra tasca amb el bàsquet formatiu i els equips més socials». El director de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va apuntar que l’acord «és una de les mostres més clares del nostre compromís amb el teixit associatiu i esportiu del Camp de Tarragona i estem especialment orgullosos de projectes com els Originals».
Futbol l El migcampista del Nàstic de Tarragona explica al Diari Més el canvi que ha fet a l’equip Pablo Alfaro, com és el nou entrenador grana i com afronta la plantilla les darreres deu finals
Arnau Montreal Quesada
Quines sensacions té després del duel contra el Sabadell?
«Molt bones. Des de l’arribada de Pablo Alfaro l’equip ha canviat el xip i crec que s’estan veient detalls durant la setmana que no es veien. Tampoc és el moment de treure pit, perquè vam empatar. Amb tot, crec que estem més a prop de guanyar jugant com divendres i no com contra l’Eldense». Les sensacions són positives i necessàries, però ara falten punts.
«Així mateix. Crec en les sensacions i a la vegada no, perquè el que ens traurà d’aquí és guanyar cada diumenge. Això sí, ens han ajudat a treballar millor i agafar confiança». El repte d’ara és mantenir el nivell.
«No pot ser que quallem grans partits com el del Cartagena o l’Atlético Madrileño, però després amb equips que no tenen aquest nom no ser capaç de donar la cara. Hem donat el clic i sabem que no es guanya a ningú només per ser el Nàstic».
Per què creu que l’equip va fer un canvi tan accentuat respecte a altres partits?
«Pablo Alfaro no ha fet una revolució, però sí que ha matisat detalls. L’altre dia no vam estar tan endarrerits, vam fer un joc profund per les bandes i vam poder defensar també més lluny de la nostra porteria».
Què tecles va tocar Alfaro en els quatre entrenaments per motivar l’equip?
«Va dir que venia a ajudar, que estàvem en el mateix vaixell i havíem de remar tots. Penso que tot l’equip vol aportar, surti millor o pitjor. Hem estat més o menys encertats en el passat, però no som un equip de barruts que no corre, un jugador sempre surt a un jugar per guanyar. Som una plantilla molt jove i s’ha notat en moments de la temporada. Queden 10 partits, depenem de nosaltres mateixos i competirem per acabar el curs
Pablo Alfaro
«És un entrenador molt intens i exigent, però també una persona tranquil·la»
Central
«Tinc confiança en les meves capacitats en defensa i estic còmode amb Enric Pujol»
tranquils sense patir». Amb una setmana més d’entrenaments, què pot dir de Pablo Alfaro?
«M’ha sorprès. Hem fet un pas més enllà en certs detalls en els entrenaments, però sempre treballant amb actitud i intensitat. Ens ha inculcat molt això».
L’ha sorprès?
«Crec que tothom té una imatge de Pablo Alfaro com a jugador. Era un home dur i intens. Com a entrenador també és molt intens i exigent, però és una persona tranquil·la que ens aporta els seus conceptes tàctics amb la intensitat i agressivitat adequada. Això sí, quan xiula per iniciar una
tasca no s’atura ni un segon». Fa unes setmanes destacava que hi havia la sensació que era molt fàcil fer mal al Nàstic. Ha canviat?
«Estem contents amb la porteria a zero. També s’ha de dir que si l’altre dia el xut al minut 45 no el treu Dani Rebollo i va a dins, hauria sigut un cop com els altres. La sensació de fer una primera part espectacular, amb un pal i sent millor equip i amb un tir estem fora. Això no va passar i vam deixar la porteria a zero. Crec que és el reflex del bon partit de l’equip». Va jugar de central, una posició que coneix bé. «Sí, perquè l’any passat vaig
jugar 34 partits, gairebé tota la temporada, en aquesta posició a l’Arenteiro. Em va costar una mica adaptar-me perquè no m’agradava, però he de destacar la feina que el tècnic de llavors, Raúl Jardiel. Estic molt agraït perquè em va ajudar bastant i em va fer adaptar de la millor manera com a central. Em va fer gaudir de la posició tant que com a migcampista». Com va arribar la decisió?
«Amb Pedro Alcalá i David Alba tocats, només quedàvem Hugo Pérez, Enric Pujol i jo. Alfaro em va dir que sabia que havia jugat de central i em va començar a provar durant la setmana. Suposo que li va agradar, perquè vaig ser titular [riu]. Em va costar uns deu minuts adaptar-me al lloc, però la veritat és que m’entenc molt bé amb Enric Pujol, tinc una bona relació i vam estar còmodes».
Amb la defensa sota el punt de mira i contra el Sabadell, un ‘debut’ que espanta.
«Quina millor manera que començar de central contra tot un Sabadell no? [riu]. Era el que em tocava, tinc molta confiança en les meves capacitats en la posició de central i només havia de complir amb la confiança que em va donar el tècnic». Resten deu partits de lliga. Són deu finals?
«Sense dubte. Hem de sumar, però sumar de tres en tres. Aquest cap de setmana anem a Algeciras a guanyar, no firmem un empat ni molt menys. Quan quedin tres o quatre partits de lliga ja es veurà on som i si hem de fer càlculs. Ara crec que l’equip ha fet un pas endavant, ho veig en els meus companys durant els entrenaments. No estem al lloc que mereix l’afició ni l’equip i els responsables directes som nosaltres, però en aquests 10 partits que queden hem de complir pels ànims que ens han donat sempre des de la grada». L’afició us ha xiulat quan
tocava i, divendres, també us va aplaudir. «Vam sortir amb un punt agredolç perquè no vam poder guanyar, però l’afició va quedar contenta. L’equip sap bé que el que vol l’aficionat és veure el seu equip competir amb passió i coratge. Veure com Óscar Sanz es fa una bretxa al cap, però també volia continuar jugant amb determinació. Si posem sempre aquesta actitud, passió i cor estarem molt més a prop de guanyar».
Què espera del duel contra l’Algeciras?
«Serà un partit molt difícil, perquè són especialment forts en el seu camp. Hi haurà un bon ambient, perquè han preparat una jornada especial per a diumenge i, a més, arriben d’una setmana de tres partits fora de casa. Ara no estan en el millor moment de curs i els hem de guanyar, perquè els ficarem també en la lluita a la part baixa». Guanyar per allunyar-se de la part alta i sumar un equip més per evitar la plaça de descens.
«Per a l’Algeciras també és una final, perquè si perden es posen en problemes. En la recta final de lliga, tots els equips es juguen alguna cosa».
Afegeix més pressió que un dels rivals a la part baixa sigui un equip com el Real Murcia?
«En aquest sentit, crec que ells pensen exactament el mateix que nosaltres. Hem de remar de valent si volem acabar la temporada tranquils». Com se sent a nivell personal?
«M’agradaria que la situació esportiva fos una altra, perquè crec que la ciutat, l’afició i el club s’ho mereix. Estic molt content al Nàstic i a Tarragona. Acumulo més minuts als onzes i em sento amb més confiança. Ja em va dir Pablo Fernández, que és amic meu i som del mateix poble, que Tarragona és una ciutat que enganxa i el Nàstic un equip que queda dins teu».
Política l El president Illa reivindica l’acord i confia que els diàlegs «arribin a bon port» per tenir comptes
El Govern de la Generalitat de Catalunya va retirar els pressupostos després d’arribar amb un acord amb Esquerra per «donar-se més temps» per negociar. Així doncs, divendres no es votaran les esmenes a la totalitat i l’executiu no perdrà la votació. En un comunicat conjunt de PSC i ERC, els dos partits es van comprometre a continuar impulsant les «modificacions legislatives necessàries» per fer efectius els pactes d’investidura. És, precisament, un d’aquests, la recaptació de l’IRPF, el que bloqueja els comptes. L’executiu aprovarà «immediatament» un únic suplement de crèdit per tenir els recursos necessaris per fer funcionar «adequadament» els serveis públics. Les for-
macions es fixen l’objectiu d’aprovar els números abans que acabi el període de sessions, abans de l’agost.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar ahir que «tornaria a presentar i retirar» els pressupostos
Conflictes l Israel pretén acabar amb la cúpula del règim iranià
Agències
El bombardeig contra Teherán per part de l’exèrcit israelí durant la jornada de dimarts va acabar amb la vida del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib. Així ho va assegurar en un comunicat el ministre de Defensa israe-
lià, Israel Kazt, i va confirmar posteriorment el president del país, Masoud Pezeshkian, que va titllar l’atac de ser un «covard assassinat». Jatib va ser el principal artífex de la repressió i el terror del règim, dirigint la persecució contra els disidents. Aquest se suma a la mort d’Ali Larijani, cap de
seguretat d’Iran, pel qual el fill de l’anterior aiatolà, Mojtaba Jamenei, va jurar venjança. «Cada gota de sang vessada té un preu i els assassins criminals d’aquests màrtirs hauran de pagar-ho aviat», va prometre Jamenei. Per la seva banda, el ministre de Defensa israelià va assegurar el dimarts que
Acord entre Espanya i Ucraïna per impulsar la coproducció de material de defensa
Armament l Espanya i Ucraïna van formalitzar ahir un acord per impulsar la producció conjunta de material de defensa, incloent drons, radars i míssils de precisió, en una trobada entre Pedro Sánchez i Volodímir Zelenski al palau de la Moncloa. El president espanyol va qualificar el mecanisme de «molt important» i el va vincular amb la voluntat de no oblidar el con-
flicte a l’est d’Europa, mentre que Zelenski va destacar que Espanya disposa de «tecnologies molt bones» i va oferir compartir «l’amarga experiència» d’Ucraïna en defensa. L’acord de coproducció s’afegeix al compromís d’un nou paquet d’ajuda bilateral de 1.000 milions d’euros per al 2026, elevant el suport total a 4.000 milions des de l’inici de la guerra. El pacte implicarà
el Ministeri de Defensa i empreses del sector, amb l’objectiu de reforçar l’evolució tecnològica dels exèrcits dels dos països. Sánchez també va anunciar acords en cooperació humanitària i ferroviària, mentre Zelenski va insistir en la necessitat de mantenir el subministrament d’armament davant els atacs russos i la competència internacional per recursos militars. ACN
i va reivindicar l’acord amb ERC. «Si em demanen més temps, hi estic d’acord», va dir en el torn de rèplica en la
Israel continuarà «perseguint els líders del règim del terror i la represió d’Iran», incloent-hi a Jamenei. Enmig d’aquest context, Teheran va emetre una ordre d’evacuació per a zones residencials prop de cinc instal·lacions petrolieres de l’Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs i Qatar, en un senyal que el conflicte està lluny d’arribar a una treva. Precisament, Aràbia Saudí va celebrar una reunió de ministres d’Exteriors de països àrabs i islàmics per tractar el tema de la seguretat a Pròxim Orient i garantir l’estabilitat de la regió.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Esquerra avisa al cap de l’Executiu que no torni a «cometre el mateix error»
compareixença al ple del Parlament sobre el «col·lapse» al país, feta a petició de Junts. En resposta a aquesta formació, el president va remarcar que «van trencar un govern» i que ell és «més partidari de construir coses». També va subratllar que Junts ha perdut «credibilitat» com a «alternativa de país».
Sobre el pressupost, Illa va reivindicar que el pacte amb els republicans per retirar-lo és «un bon acord» i va assegurar que no li «cauen els anells». «Em demanen més temps perquè Catalunya tingui pressupostos, doncs
hi estic d’acord. M’assec i els dono més temps», va insistir, tot confiant que les converses amb els republicans «arribin a bon port» per tenir comptes. En resposta a ERC, Illa també va dir que complirà els acords i va confiar poder aconseguir uns pressupostos amb què «se sentin còmodes».
Reacció d’ERC
Per la seva banda, el president del grup parlament d’Esquerra, Josep Maria Jové, va advertir el president de la Generalitat que no torni a «cometre el mateix error» de presentar uns pressupostos sense tenir prou suports de la cambra. En una intervenció durant la compareixença del cap de l’executiu, Jové va reiterar que Illa «ha fet un pas en la bona direcció» retirant els comptes. «No torni a portar el país a un atzucac», va afegir. El dirigent republicà va emplaçar Illa a «posar fil a l’agulla» plegats i va assegurar que ERC continuarà sent «raonable». Així mateix, Jové va recordar que l’acord d’investidura té una «doble lògica», que passa per la resolució del conflicte polític i els avenços en sobirania.
Fotografia d’arxiu d’Ismail Jatib, ministre d’Intel·ligència iranià. EFE
Jo, el ramadà i una verge
Jo no sóc catòlic, Jo no sóc cristià. Jo no sóc ateu. Fins aquí la meva informació que ara cal. Aquests dies s’ha celebrat el Ramadà.
Diguem que conec prou l’Islam per saber de que va tot plegat, els seus manaments, litúrgia o com es diguin llurs costum religioses.
Comentant de passada l’assumpte amb els habitants d’aquí, catòlics, sovint escolto una mena de sorna sobre aquests feligresos, generalment africans i asiàtics.
Aquest cap de setmana vaig visitar la ciutat d’una comunitat espanyola. Per la seva tendència en les votacions, quan hi han, i els que els governen, diria que son de dretes.
La meva senyora i un servidor acostumem a fer turisme religiós; edificis antics i no tant, dissenyats pel culte catòlic. Ella no és de missa però sí catòlica.
La meva senyora té una veu potent. En un d’aquest edificis li vaig pregar que intentés parlar el mínim, per respecte als que hi eren com a feligresos.
Entrem a l’edifici principal, molt majestuós, veig davant una petita Verge, una munió de dones, agenollades i assegudes repetint no sabria dir quantes vegades el que la meva senyora em va dir que era el Rosari. A sobre, hi ha letanies.
MIquel Calabuig Buxó El Vendrell
Compartir una etapa de la vida con otras mujeres
Empezaba mi escalada por la vida. Tenía solo trece años y me esperaba un nuevo hogar, un internado de chicas donde pasaría tres años aprendiendo a lidiar con situaciones nuevas. Todo era novedoso: las compañeras; unas monjas que iban a sustituir a las personas con quienes vivía: mis padres, mi abuela materna y un hermano; unos profesores especialistas en las distintas materias que cursaría ese año escolar; un espacio físico a compartir, incluida la habitación. Por último, unos horarios que iban a cambiar mi noctambulismo al tenerme que levantar más pronto de lo que estaba acostumbrada a hacerlo. Entre tanto cambio, mis ojos vivos, despiertos y vibrantes dejaban traslucir una llama de pasión por la vida. Esa luz se transformaba en impulsos eléctricos que llegaban a mi corazón. Pese a la incógnita que se abría al empezar una
etapa diferente, mi estado de ánimo se caracterizaba por una sensación intensa de plenitud, energía, felicidad y entusiasmo. Pronto entré en una dinámica en la que la socialización con otras mujeres se convirtió en un mecanismo de supervivencia. Anteriormente, no recuerdo, aparte de jugar y de compartir gran parte del día con mis amigas, haber establecido una conexión con temas que pudieran ayudarme a canalizar mis dudas. Ahora, ese espacio compartido con mujeres me facilitaba la creación de vínculos y de un intercambio de conocimientos. Sería una experiencia que transformaría la comprensión de la feminidad, llevándola de ser un estereotipo impuesto a una vivencia liberadora que me abriría el camino a una redefinición personal. Esa aventura de crecer en comunidad con otras mujeres fue fundamental. Compartir alegrías, miedos y lecciones me ayudó a crear un espacio de empoderamiento que no siempre es fácil de encontrar en otros ámbitos. Aprendí a través del espejo de las demás, y entendí que no estaba sola en mis luchas y mis deseos. Recuerdo con gratitud el tiempo que pasé con esas mujeres. Algunas forman parte de mi historia personal y de mi identidad. Cada interacción que he tenido con ellas me ha ayudado a convertirme en la mejor versión de mí misma. Llevar esas relaciones en el corazón es una forma de honrar la experiencia vivida y la compañía de quienes hicieron ese camino más valioso que, aunque se haya bifurcado, la red que tejimos sigue siendo nuestro motor. Ahora vuelven a mi mente algunas cosas que podrían perderse con el tiempo; sin embargo, la escritura me ayuda, desde mi particular recuerdo, a guardar ese momento de la vida en el que las pequeñas piezas de lo vivido van componiendo el rompecabezas del camino recorrido y el eco más lejano se convierte en algo muy apreciado. Tal vez al escribir, las emociones y la nostalgia otorgan un sello íntimo y cargan de vida lo narrado. Finalmente, me gustaría que este 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, sirva para compartir mi historia con personas que han vivido experiencias similares y así establecer lazos significativos.
Gema Abad Ballarín Reus
a decisió de Tarragona d’abandonar l’estudi europeu sobre el consum de drogues obre un debat incòmode: fins a quin punt podem confiar en les dades que alimenten el debat públic? El conflicte entre la Rovira i Virgili i Ematsa posa de manifest una tensió clàssica entre la recerca acadèmica i la gestió institucional, amb conseqüències que van més enllà de la simple discrepància tècnica. D’una banda, la universitat defensa la solidesa metodològica i la validació internacional dels seus resultats, alineats amb els estàndards de l’Agència de Drogues de la Unió Europea. De l’altra, Ematsa qüestiona la representativitat de les mostres i la
manca d’acreditació formal, arribant a posar en dubte la fiabilitat global de les conclusions. Aquest xoc afecta la credibilitat de les dades que han situat Tarragona en una posició preocupant dins el mapa europeu del consum de cocaïna. No hi ha una sensació generalitzada de què el consum de cocaïna s’hagi convertit en un problema a la ciutat i segurament el consistori ha fet tard a l’hora d’intentar o bé trobar una explicació, o bé anticipar una actuació més contundent en el moment que es coneixien les dades de l’estudi. En un context en què altres ciutats com Barcelona mostren increments significatius, la necessitat de dades fiables és urgent.
k Tribuna k
Successions i donacions: l’impost
Mai s’havia recaptat tant com ara. Mentrestant, la inflació continua erosionant el poder adquisitiu i la classe mitjana cada vegada és més feble. En aquest context, les famílies han de tributar pràcticament per tot, fins i tot per la solidaritat entre generacions. És el cas de l’Impost de Successions i Donacions (ISD), un tribut de titularitat estatal però cedit a les comunitats autònomes i que a Catalunya s’aplica amb una tarifa general d’entre el 7% i el 32%, amb coeficients multiplicadors segons el parentiu.
Segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de desembre de 2025, el 56% de la població catalana és partidària d’abaixar aquest impost. Curiosament, l’enquesta no preguntava per l’opció de suprimir-lo, una possibilitat que de ben segur obtindria un suport majoritari.
Malgrat aquest context, el passat 26 de febrer, la majoria d’esquerres al Parlament (PSC, ERC, Comuns i CUP) va rebutjar una proposta per bonificar aquest impost en un 99%. Aquells que afirmen defensar la classe treballadora i la classe mitjana van impedir una mesura que hauria alleujat la càrrega fiscal de moltes famílies estalviadores i petits propietaris. En canvi, la proposta va rebre el suport de la dreta (Junts, PP, Vox i Aliança Catalana).
Els contraris a la reforma argumenten que l’impost ja està bonificat i que només el paguen els rics. Però la realitat és que la bonificació actual del 99% només s’aplica en casos molt concrets: entre cònjuges o a favor de descendents menors de 21 anys i fins a 100.000 euros en transmissions per causa de mort. En el cas de donacions destinades a la compra del primer habitatge, la reducció màxima és de 60.000 euros. Això obliga a tributar per
Ramon
Vilaltella i Bosch Jurista i economista
la majoria d’herències o donacions que es produeixen entre familiars, no només les milionàries.
Per entendre la dimensió del problema, cal tenir en compte que els habitatges representen la meitat del patrimoni de les llars catalanes, segons l’Informe Social de Catalunya 2025. L’estalvi, la compra de l’habitatge principal i, qui pot, la compra d’algun segon habitatge són trets característics de la classe mitjana catalana. Les darreres generacions han treballat, estalviat i procurat per a les següents. És el que es coneix com la solidaritat familiar entre generacions. Una corretja de transmissió del fruit de l’esforç, del treball i del sacrifici per a ajudar als fills i als nets.
Els recursos que s’estalvien i es transmeten tributen més vegades que aquells que simplement es gasten. És un despropòsit fiscal
transmeten tributen més vegades que aquells que simplement es gasten. És un despropòsit fiscal. Aquesta situació és especialment problemàtica en un moment en què l’accés a l’habitatge és cada vegada més difícil per als joves. Davant d’aquesta realitat, és habitual que pares i avis intentin ajudar els seus fills o nets, ja sigui cedint-los un habitatge o aportant diners per a la compra d’un pis. Però aquesta ajuda també es veu penalitzada fiscalment: els joves han d’afrontar l’ITP en comprar l’habitatge (10% per a immobles de fins a 600.000€ i, en el cas de menors de 35 anys si compleixen certs requisits de renda, 5%) i, si reben diners dels seus familiars, també han de tributar per l’ISD. El resultat: menys diners a les butxaques de les famílies i més recaptació fiscal. És hora que aquesta injustícia canviï i que es comenci a alleugerir l’asfíxia fiscal a la que està sotmesa la classe mitjana.
Tanmateix, aquest patrimoni ja ha tributat diverses vegades abans d’arribar als descendents. Els ingressos del treball i d’activitats professionals o econòmiques han pagat IRPF; la compra d’habitatges ha pagat IVA o l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP); i el consum paga IVA. Si posteriorment també es grava la transmissió d’aquests mateixos diners o béns mitjançant l’ISD, el resultat és una clara penalització de l’estalvi i de l’ajuda familiar. Els recursos que s’estalvien i es
Per a incentivar i no castigar la cultura del treball, l’esforç, l’estalvi i la solidaritat familiar cal que les donacions o herències entre familiars, especialment de pares a fills, d’avis a nets i entre cònjuges, tinguin una bonificació del 100% de l’Impost de Successions i Donacions. I per a ajudar als joves a poder emancipar-se, també cal una bonificació al 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials per a la compra del seu primer habitatge habitual.
Esperem que aviat hi hagi una majoria al Parlament de Catalunya que ho faci possible. Els joves, les famílies i la classe mitjana catalana ho necessiten.
k As I Please k
Hi ha ambients que es respiren i ambients que s’empassen. Els primers et netegen per dins. Els segons se’t queden als pulmons, com el fum d’un incendi que ningú apaga.
Torno de un breu viatge per feina en la nostra mediterrània: entre Tarragona, Siena, passant per França, acabant amb un dia difícil a Barcelona.
I encara tinc aquesta sensació que vull compartir: la d’haver empassat aire fals durant moltes hores dels dies transcorreguts fora de la meva zona de confort, en contrast amb els molts moments, entre reflexions i bona musica, en el cotxe.
A tot arreu, sense distinció de ciutats i gènere, gent asseguda en terrasses que no es mira. Gent que parla i no diu res. Gent que pateix amb posat d’obra de teatre (o pitjor com en un parc temàtic), però sense dolor real. I al fons, una apatia vestida de profunditat, com si la tristesa fos un accessori de temporada.
El pitjor és que aquesta percepció era encara més accentuada en la capital catalana: Barcelona. No és una ciutat. S’ha tornat en una sala d’espera de cents de millers de persones amb la mirada buida.
I llavors recordo una dada llegida en la reflexió d’en Marc Just en aquest mateix diari: el 95% de la gent a les estacions d’autobús, amb el cap cot davant d’una pantalla. Impassibles. Absents. Connectats a tot arreu menys allà on són. I penso: no som persones. Som servidors humans sense sistema de refrigeració, acumulant dades fins al sobreescalfament.
Aquest article va d’això. De com hem convertit la vida en un processament infinit d’estímuls buits. De com la crisi ambiental i la crisi emocional són la mateixa crisi. I de com potser (només potser) el Dia del Pare, aquest 19 de març, pot ser alguna cosa més que una corbata o un àpat.
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
Perquè un pare, de debò, és qui t’ensenya a distingir l’aire que val la pena respirar.
Igual que el planeta s’ofega per excés de CO₂, nosaltres ens ofeguem per excés d’estímuls buits. Cal una transició energètica interior: passar de les relacions contaminants (falsedat, postureig) a les energies netes (confiança, pensament profund, bellesa).
Aquesta és la descarbonització que necessitem.
capacitat de cercar l’autèntic?
En Marc Just diu que no tenim botó d’encesa i apagada. Potser no el necessitem. Potser el que cal és aprendre a viure amb l’interruptor intern, aquell que ens permet triar quan ens connectem i quan ens retirem al nostre campament base. Una revolta silenciosa de persones que decideixen, cada dia, respirar més a poc a poc, mirar-se als ulls, estimar de veritat.
Creant un símil: descarbonitzar no és només apagar centrals tèrmiques. És apagar les relacions que no ens alimenten. És triar el vehicle lent de l’amistat, de la confiança, dels pensaments compartits
La crisi ambiental i la crisi emocional són la mateixa crisi. Estem cremant relacions com cremem petroli: ràpid, superficial, brut. I després ens preguntem per què estem esgotats.
I doncs estem al dia 19 de març, Sant Josep, el pare símbol de la meva creença més intima i profunda, i mai imposada.
Què vol dir ser pare avui?
No només proveir, sinó ensenyar a respirar. Ensenyar a distingir l’aire net de l’aire contaminat. Un pare que només ensenya a sobreviure en el món fals, és un pare que ens prepara per l’asfíxia. Un pare que ensenya a buscar l’autèntic, ens regala un futur.
Un pare (i per extensió una mare, a la qual dedicarem una altre espai de reflexió al maig, o un mestre) és qui pot ensenyar-nos a distingir l’aire que val la pena respirar. No només amb consells, sinó amb l’exemple de parar de veritat. De conversar sense pantalles. De llegir un llibre. De mirar el cel. Aquest 19 de març, què estem heretant? Un món contaminat o la
Creant un símil: descarbonitzar no és només apagar centrals tèrmiques. És apagar les relacions que no ens alimenten. És triar el vehicle lent de l’amistat, de la confiança, dels pensaments compartits (jo em refereixo al meu lema personal “small piece of peace”). És deixar d’emetre falsedat per començar a absorbir bellesa.
La crisi ambiental i la crisi emocional són la mateixa crisi.
Aquest Dia del Pare, pots regalar una corbata o un àpat (missatge pels fills).
Però nosaltres, com pares, tenim el deure de regalar la intenció de viure amb menys carboni emocional.
On ensenyem a distingir, dintre de les nostres possibilitats i amb les limitacions del nostre coneixement, el fals del real.
On oferim un campament base on recarregar-se o per a preparar-se per un futur on puguin viure desperts i no dormits: per ser més autèntics.
I és per això que per aquest dia tan senyalat, i important per la nostra cultura i societat, m’agradaria expressar un únic desig: poder contribuir a construir, per als nostres fills o per als qui vénen darrere, un món on no calgui escapar-se a un racó de pau per recordar qui som. Un món on la pau sigui el punt de partida, no el refugi.
La no necesidad de ‘resolver’ la historia para fines políticos k Tribuna k
El rey Felipe VI aseguró este lunes en Madrid que hubo “mucho abuso” en la conquista de América y aseguró que cuando se estudian y se conocen algunos hechos con el criterio y los valores de hoy en día, “obviamente no pueden hacernos sentir orgullosos”, aunque indicó que deben ponerse en su justo contexto.
Como persona interesada en nuestro pasado y en las relaciones con los países de América me atrevo a proponer al amble lector una reflexión al respecto. Sin ser el de un historiador mi oficio, no obstante, creo que la historia, entendida como el estudio crítico del pasado humano, nunca ha sido un bloque cerrado ni un relato definitivo. Es un campo en permanente revisión, donde nuevas fuentes, nuevas metodologías y nuevas sensibilidades permiten reinterpretar hechos que creíamos ya fijados. Sin embargo, en muchos contextos contemporáneos se observa una tendencia a exigir que la historia sea “resuelta”, como si se tratara de un expediente pendiente cuya conclusión pudiera zanjar conflictos políticos actuales. Esta expectativa, aunque comprensible desde el deseo de claridad moral o de reparación simbólica, resulta problemática cuando se convierte en un instrumento para orientar la acción política presente. Una de las razones fundamentales para cuestionar esta necesidad de resolución es que la historia no funciona como un tribunal definitivo. Los hechos del pasado son complejos, contradictorios y, en muchos casos, imposibles de reconstruir con absoluta certeza. Pretender que la política actual se base en una lectura unívoca del pasado implica forzar la naturaleza misma del conocimiento histórico. La política requiere decisiones prácticas, orientadas al futuro, mientras que la historia se dedica a comprender procesos, contextos y motivaciones que rara vez admiten conclusiones simples. Confundir ambos planos conduce a una instrumentalización del pasado que empobrece tanto el debate político como la investigación histórica. Además, la idea de “resolver” la historia suele implicar la búsqueda de un relato oficial, una versión autorizada que sirva como fundamento identitario o moral. Pero las sociedades democráticas se caracterizan precisamente por la pluralidad de perspectivas, por la convivencia de memorias diversas y, a veces, contradictorias. Imponer una narrativa única, aunque sea con la intención de reparar injusticias o cerrar heridas, puede terminar silenciando voces legítimas y reduciendo la complejidad del pasado a un esquema simplificado. La historia, para ser fértil, necesita espacio para el desacuerdo, la revisión y la duda.
La historia, entendida como el estudio crítico del pasado humano, nunca ha sido un bloque cerrado ni un relato definitivo
Otro aspecto relevante es que la política no debería depender de la resolución definitiva de debates históricos para avanzar. Las sociedades pueden —y deben— abordar problemas contemporáneos sin exigir que el pasado quede completamente aclarado. La justicia, la convivencia y la construcción de proyectos comunes no requieren unanimidad sobre lo ocurrido, sino acuerdos sobre lo que se quiere hacer ahora. La memoria histórica puede ser una herramienta valiosa para comprender el presente, pero no debería convertirse en una condición previa para la acción política. De lo contrario, se corre el riesgo de quedar atrapados en discusiones interminables que paralizan la toma de decisiones.
Por último, aceptar que la historia no necesita ser resuelta para fines políticos no implica renunciar a la memoria, ni a la reparación, ni al reconocimiento de víctimas. Significa, más bien, entender que estos procesos deben construirse desde el respeto a la complejidad histórica y desde la pluralidad democrática. La historia puede iluminar el presente, pero no debe ser utilizada como un arma arrojadiza ni como un manual de instrucciones para la política. Su función es ayudarnos a pensar, no dictar lo que debemos hacer.
En definitiva, la historia no es un problema que deba resolverse, sino un campo de reflexión que debe mantenerse abierto. La política, por su parte, debe asumir la responsabilidad de actuar en el presente sin exigir al pasado una claridad que nunca podrá ofrecer. Solo así es posible construir sociedades que miren hacia adelante sin dejar de aprender de lo que ya ha ocurrido.
Ricardo Mor Solá Diplomático
Tarragona
Elisa López Algarra.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Maria Teresa Sanz de Ester.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Reus
Francisco Ramos Lorenzo.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Rosa Gómez Martínez.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Francisco Masdeu Rosa.
Ha mort als 94 anys.
Salou
Pilar Palacín Melero.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Maria.
Afició l Una vintena de socis del Moto Clàssic
Constantí van participar el passat diumenge en la darrera sortida d’hivern, una cita ja consolidada que posa en valor l’afició pels vehicles clàssics i el gaudi del territori. La jornada es va iniciar a les 8 ho-
res amb la concentració i les inscripcions al carrer Major, abans d’emprendre una ruta que va recórrer diversos municipis com els Pallaresos, el Catllar o Montferri, entre d’altres. El recorregut, marcat per un ambient de companyia, va incloure una aturada
a la Pobla de Montornès per compartir un esmorzar de germanor entre els assistents. L’activitat, amb el suport de l’Ajuntament, reafirma l’entitat com un referent en la promoció de sortides i trobades vinculades al motor clàssic al municipi. Redacció/Cedida
Avui felicita als que es diuen: Amanç o Amanci
21/03 al 19/04 ÀRIES
Avui tindràs més facilitat per assolir amb èxit totes les metes que et proposis, sempre que no barregis l’amor amb les responsabilitats.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Reflectiràs un dinamisme una activitat sense límits davant dels altres. La teva energia vital t’acompanyarà tot el dia et permetrà assolir molts èxits.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Assumptes pendents es resoldran avui de manera ràpida completa. No et deixis portar per l’apassionament controla més els teus actes.
20/04 al 20/05
La relació amb els més propers serà tensa, ja que estaràs molt sensible a les accions paraules dels altres. Tot així, el dia serà molt animat.
VERGE
23/08 al 22/09
Al llarg de la jornada hi haurà ambient familiar facilitat en els contactes socials faran que et sentis feliç molt realitzat. Sorpreses en l’amor.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Els assumptes financers seran prioritaris avui. La sort està del teu costat sempre que prenguis decisions pel teu compte. Sorpresa en l’amor.
21/05 al 20/06 BESSONS
Dedicar-te plenament als teus assumptes professionals serà el millor camí. En el teu cercle d’amistats pot aparèixer enveja mal humor.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hauràs de compartir les teves obligacions amb els més propers. L’activitat serà intensa és recomanable que busquis moments de relax diversió.
20/01 al 18/02 AQUARI
Les relacions amb familiars propers es poden complicar hi pot haver algun enfrontament. Evita discussions deixa que els altres parlin primer.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
CRANC
21/06 al 22/07
La dedicació als altres serà prioritària avui. Tot el temps que inverteixis en els teus éssers estimats serà molt ben recompensat amb el temps.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Escolta els consells dels de confiança no et deixis portar per dogmatismes o rancúnies. Si actues amb diplomàcia, arribaràs a l’èxit.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Les circumstàncies exigiran més dedicació concentració. La teva capacitat de lluita estarà a l’altura aconseguiràs tot el que et proposis.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Hospital de proximitat
11.30 Gala Reina Concubí. Carnaval de Tarragona 2026
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Gala Reina Concubí. Carnaval de Tarragona 2026
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Gala Reina Concubí. Carnaval de Tarragona 2026
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit i el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit i el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Bombes que resten sense explotar. Aquest camina al revés. 2. Recipients de cuina. Intent de parlar amb Déu. 3. Part baixa de l’espatlla. La mort ho és per a tothom. Un del final.
4. Carregades d’urani. Verdura de fulles amples. 5. Acaba la nit. Molt allunyat en el temps i l’espai. Treballa la balança. 6. Aquesta indica que el mar és viu. Mares o pares del vi. 7. Mig groc. Defineix la tònica. Una mica de fum. 8. Ésser etern, per exemple. Closca de carn ossos. 9. Solo operístic. Farà passos en un sentit. Final de por. 10. Adherit. No té comparació. Déu dels casolans 11. Tindran inventiva. Serrell aixecat amb laca. 12. La d’Internet. Infectat. VERTICALS: 1. Treballa a la ràdio. Afegit. 2. El d’ell. Ben alimentada. 3. Donarà un cop d’ull al pati. Porter de la casa gran. 4. Convicció en quelcom indemostrable. Surarà guardarà la roba. Mig fax. 5. Maltracta a cops de puny. Un planeta. 6. Surt de comptes. Secundària i obligatòria. Senyala amb un tall. 7. Deixar de banda una cosa. Minyons. 8. No estan pas cuits. D’una altra època. Enmig del peu. 9. Unitat de radiacions ionitzants. Cotxe de cavalls de dos seients. Dues en un pot. 10. Perseguim amb força. És abans que els diners l’amor. 11. Nit que no acaba mai. Que té els ossos molt pronunciats Creix a l’hort. 12. Un grup de castellers. L’home que serà demà.
TARRAGONA:
Salazar Mena, Manuel Av. Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020
Andreu Prats, Mª. Dolors
Deltebre Edf. Mont-roig Telèfon 977 547 870
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Freixas Bazaco, Maria Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi
Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Hernández Marimón, Maria Blanca
Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente
Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel molt ennuvolat fins a mitja tarda per núvols baixos, amb més clarianes transitòries a punts de ponent i oest de la depressió Central durant el matí. A partir d’aleshores, la nuvolositat minvarà progressivament d’oest a est i el cel al final del dia quedarà poc ennuvolat en conjunt, puntualment mig o molt a punts del quadrant nord-occidental i extrem sud.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa, mentre que la temperatura màxima baixarà moderadament, tret del litoral on el descens serà lleuger.
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS.
Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.480
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .
AMISTAT
OCTOGENARI COGNITIU ACTIU 1,75m alt.Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
SILVIA REUS. Tel. 631.147.469
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de
i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
Televisió Aquest dimarts el músic de Constantí ha estrenat el seu nou programa ‘Pop en trànsit’, un encàrrec de 3CatCultura que consta de set capítols de periodicitat setmanal
Que Londres és un dels destins més freqüentats pels catalans és una evidència. També ho és que hi ha una bona colònia de ciutadans d’aquí que s’hi han establert, atrets per la seva combinació única de cultura, història i oportunitats professionals. D’entre tots, el més famós de tots aquests catalans londinencs és Lluís Gavaldà, que hi viu des de fa més d’una dècada. Ara, el de Constantí estrena un programa en què fa públic allò que amics i coneguts li demanen sense parar: el seu Londres preferit. Es diu Pop en trànsit i es va estrenar aquest passat dimarts. «Pop en trànsit neix per encàrrec de 3CatCultura de cara a potenciar el seu nou canal de YouTube», explica Gavaldà. Aquest encàrrec li donava carta blanca pel que fa als continguts, de manera que ell hi ha abocat totes les seves passions, començant per la música, però també la descoberta geogràfica i humana. Ho fa passejant-se pels carrers de la capital britànica amb la soltura que li és pròpia i demostrant, un cop més, que té molt bon paladar. En les set entregues del programa Gavaldà repassa l’empremta dels Beatles i Bowie, però també s’acosta fins al Soho, «el rovell de l’ou de l’escena musical anglesa» per resseguir la petjada que hi han deixat les icones de la música pop, i descobreix les adreces imprescindibles per comprar vinils o veure actuacions en directe. I, de pas, acompanya l’espectador per «llocs amagats que no coneix ningú»
i històries personals farcides d’anècdotes al més pur estil Gavaldà. En definitiva, com explica el mateix protagonista, «faig de guia improvisat pels carrers dels llocs on visc, mostrant indrets desconeguts que han marcat la història del pop i conversant amb gent que m’explica la seva connexió amb el fet musical i, de pas, amb Catalunya».
Tot plegat, amb una banda sonora escollida amb criteri i sensibilitat i que, lluny de ser un simple acompanyament, dialoga amb els espais i les històries que es presenten.
Tot i ser un producte de fons i forma clarament anglesos, Pop en
trànsit té un segell completament català, amb un equip format per Lluís Gavaldà (guionista, director i presentador); Núria Serrano (producció artística i coordinació de guions); Aleix Costa (direcció
de fotografia i imatge); i amb la collaboració de Judit Sabaté i Maria Batet. Pop en trànsit es pot veure cada dimarts al canal de YouTube (https://youtu.be/x5as4_GSC6U).
Camí de ronda
Fa uns dies el blog de la revista Llengua i Dret es feia ressò de l’estudi d’Alícia Martí Climent i Mireia Barba Barranquero sobre els prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat a partir d’un estudi de cas en un institut de l’Horta Nord. Més enllà de les consideracions sociolingüístiques i de les valoracions que puguin fer-se sobre la política lingüística —no només de la Generalitat Valenciana—, em sembla molt interessant i revelador com a símptoma de les pràctiques (i els problemes) d’una generació. D’acord amb l’estudi esmentat, molts estudiants afirmen que, si haguessin de publicar contingut a les xarxes, ho farien en castell, independentment de què siguin catalanoparlants.
Certament, les pràctiques lingüístiques venen definides tot sovint pel reconeixement, és a dir, la pertinença. La llengua ens fa presents en un determinat diàleg que es fa efectiu en una comunitat determinada. Aquí, el prestigi sempre ha importat. Ara bé, el desplaçament interessant és que la identitat lingüística es defineix per una preferència per una comunitat abstracta i llunyana, lligada a un èxit dubtós, per comptes d’una comunitat concreta i propera, que pot aportar suport emocional. L’opció lingüística revela aquí, en definitiva, els biaixos d’una generació que cerca un reconeixement fràgil i eteri en un món virtual, mentre cau pel pendent de la solitud real, que finalitza en la medicalització de la vida interior i l’enquadrament de tot el qui ha passa en termes de salut mental.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
