Tennis Taula 18
El Reus Ganxets suma tres medalles a l’Absolut i enceta la Copa de la Reina al Palau d’Esports
Camp de Tarragona 12
L’Ajuntament aprova la cessió de terrenys perquè el nou Institut-escola Cap Salou pugui engegar el pròxim curs
Opinió 21 Sebastiano Alba. L’horitzó europeu del Trident complet: un mirall incòmode (I): «Millor Made with Europe que el Made in Europe»
Memòria històrica
La Generalitat les ha pogut localitzar en diversos espais del cementiri gràcies al treball encarregat a la historiadora Esther Gutiérrez
De la gran majoria se n’ha pogut determinar el nom i els cognoms i la xifra total de víctimes documentades a la ciutat supera ara les 2.300
Reus 11
Triar per formar
S’inaugura la Fira Camins d’FP amb una cinquantena de propostes formatives de proximitat per als joves
La Facultat de Medicina millora espais mentre espera el trasllat d’ubicació
Després de l’estiu es modificarà l’accés del públic a l’arena de l’Amfiteatre romà
Patrimoni l La celebració del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Huma nitat va impulsar el nombre de visitants als monuments de la ciutat durant el 2025. En total, se’n van registrar 761.408, un 41% més respecte al 2024. Els mesos amb més afluència de públic van ser abril i maig, per a l’increment de grups de turistes, però també amb motiu del Festival de Tarraco Viva. Els recintes patrimonials més visitats van ser el conjunt format pel Circ i el Pretori, amb 225.853 visitants: l’Amfiteatre, amb 192.098; i el Passeig Arqueològic, amb 141.051. L’any passat, també es va viure un gran creixe ment amb els passis tarragonins, passant dels 1.051 del 2024 als 2.800 del 2025. J.Bugarin
Patrimoni l Les obres, que començaran després de l’estiu, inclouen la millora del sistema de drenatge
John Bugarin
«Aquest 2026 serà l’any de l’Amfiteatre». Així ho va as segurar ahir el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, qui va desglossar les diferents actuacions que es duran a terme els pròxims mesos per millorar l’accessi bilitat i la conservació del mo nument més emblemàtic del conjunt arqueològic de Tàr raco. La intervenció principal consistirà en la construcció d’un nou accés a l’arena.
Serà una passarel·la il· luminada que permetrà el pas de persones amb mobilitat reduïda. Segons va explicar el tercer tinent d’alcalde, les obres començaran «després de l’estiu» i, un cop finalitzin, es retirarà la bastida i l’escala metàl·lica que es van instal· lar de forma provisional l’any 2018. Més enllà de la futura rampa, també es duran a ter me treballs per optimitzar el sistema de drenatge, amb l’objectiu d’evitar acumula cions d’aigua en episodis de pluja i filtracions que puguin malmetre l’estructura.
Igualment, es crearà una nova guingueta de venda d’entrades a l’entrada princi pal del recinte, a la qual s’ac
S’eliminarà la bastida i l’escala metàl·lica que es va instal·lar l’any 2018 de forma provisional per accedir a l’arena. Gerard Martí
cedeix des del parc de dalt. El conjunt d’aquestes accions suposarà una inversió global d’uns 500.000 euros. García Latorre va detallar que el pro jecte està supervisat «a nivell municipal» i el consistori està pendent de la validació per part de la Comissió de Cultu ra de la Generalitat. La previ
sió, apuntava l’edil, és que «la bastida pugui haver marxat abans de finals d’any». Paral·lelament, l’Ajunta ment de Tarragona està ul timant la redacció del Pla Director de l’Amfiteatre, les conclusions del qual es pre sentaran «en breu». «Serà el full de ruta per als pròxims
anys, no només pel que fa a modificacions o obres con cretes, sinó també sobre al tres afectacions de l’entorn», va indicar el conseller de Patrimoni, qui va afegir que el document fixarà una pla nificació «a curt, mitjà i llarg termini per posar en relleu un monument que ho necessita».
En aquest marc, el govern municipal ha sol·licitat una subvenció del 2% Cultural per finançar una nova fase de prospeccions arqueològiques en aquest espai i obtenir ne noves dades. García Latorre va assenyalar que ja s’ha re dactat el projecte i s’ha pre sentat a la convocatòria im
S’ha demanat un ajut del 2% cultural per fer prospeccions arqueològiques
pulsada per l’Estat.
Inversions del 2025 Durant el 2025, el consistori va invertir uns cinc milions en projectes relacionats amb el patrimoni. D’aquests, més de quatre han anat a parar al Fòrum de la Colònia. El con seller va explicar que les obres finalitzaran a la primavera i, posteriorment, s’impulsarà la part museogràfica: «La licita ció ja està en marxa». També es van destinar 1,1 milions d’euros a la reparació de di ferents espais del Pretori i el Circ; i es van fer intervencions a la Muralla (250.000 euros), així com a la Casa Canals, l’Amfiteatre i altres edificis patrimonials (250.000 euros). A banda, en aquest inici del 2026, s’estan consolidant les restes del camí de la Fonteta. Tot plegat s’ha produït en un context marcat per la crea ció del nou Consorci del Patri moni Romà de Tàrraco com a referent en la gestió d’un dels tresors més preuats de la ciu tat. A més, el seu naixement ha coincidit amb la celebració del 25è aniversari de la decla ració del conjunt arqueològic com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: «El 2025 serà un any recordat. No només per les inversions, sinó pel canvi en el paradigma i la forma d’entendre el nostre patrimoni».
Memòria l La documentació s’ha pogut fer gràcies al treball de la historiadora Esther Gutiérrez
La Generalitat de Catalunya ha identificat 846 noves víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a Tarragona. La documentació s’ha pogut aconseguir gràcies al treball encarregat a la historiadora Esther Gutiérrez. 749 estan identificades amb nom i cognoms i 97 figuren com a persones ‘desconegudes’. La base de dades de partida comptava amb 1.494 persones registrades, de manera que el nou total supera les 2.300 víctimes documentades. «Les dades m’han sorprès perquè pensava que bona part de la feina en aquest sentit ja s’hauria fet, però no. Anem un segle tard», lamenta Gutiérrez. Pel que fa al perfil de les víctimes, la recerca distingeix clarament dues etapes. Durant la Guerra Civil, es comptabilitzen 1.333 persones mortes per violència al carrer, bombardejos, ferides de guerra o malalties contagiades als centres sanitaris. Es tracta majoritàriament d’homes — militars, eclesiàstics i civils—, però també de dones, infants i persones grans. Moltes d’elles eren refugiades de guerra procedents d’Extremadura,
Andalusia, Madrid o Aragó, que havien fugit de l’avanç de les tropes franquistes. Les primeres morts de refugiats a la ciutat daten de finals de febrer de 1937, i les últimes del maig de 1939, quan la guer-
ra ja havia acabat. «Ha sigut un treball de documentació feixuc. L’arxiu de l’Audiència Provincial ha sigut molt útil», explica Gutiérrez. Durant la repressió franquista, les víctimes identificades són 1.007.
Gutiérrez: «Les dades m’han sorprès. Anem un segle tard»
Els arxius de l’Audiència Provincial han sigut clau en l’estudi
duien a terme a trenc d’alba, generalment a quarts de sis del matí, a la muntanya de l’Oliva o a peu de cementiri.
Morts de la Savinosa
Un cas especialment rellevant és el de l’Hospital Militar de La Savinosa, on s’han documentat 231 víctimes, de les quals 67 van morir no per ferides de guerra sinó per malalties, principalment el tifus, contret al propi centre sanitari. «No s’havia investigat i s’han pogut localitzar», diu la historiadora. En total, s’han digitalitzat 2.465 documents en format JPG, procedents dels diferents arxius consultats. Més enllà, la recerca ha permès identificar i ubicar diversos espais d’inhumació al cementiri de Tarragona. La Parcel·la Militar és l’espai on es concentra el major nombre d’inhumacions del període bèl·lic, amb 469 enterraments documentats. Originàriament era un espai petit, cedit el 1910 pel l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla al Ministeri de la Guerra, i ampliat el 1920. Aquí s’inhumaren sobretot soldats republicans procedents de La Savinosa, però també presoners de guerra dels dos bàndols.
Fosses comunes
Parcel·la militar Fosa comuna
Nínxols
C. neutre
C. britànic
«Moltes d’elles a conseqüència d’afusellaments o de les pèssimes condicions de vida a les presons», explica Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica. Els certificats mèdics de defunció revelen que les execucions es
Per últim, les fosses comunes presenten una realitat complexa. El cementiri compta amb tres fosses comunes ja localitzades, senyalitzades i dignificades (numerades com a Fossa 1, 2 i 3), però cap d’elles no ha estat exhumada, de manera que se’n desconeix l’estat de conservació interior. Malauradament, no ha estat possible localitzar ni situar amb precisió l’anomenada Parcel·la de Santa Marta, tot i que apareix documentada en les fonts consultades. L’estudi es va presentar ahir a la seu dels Serveis Territorials. «Si continuéssim estirant del fil, segur que encara sortirien més. Molta gent encara busca familiars», conclou Gutiérrez.
Societat l L’Oficina de Promoció del Català amplia els cursos gratuïts i preveu arribar enguany fins als 575 alumnes
L’interès per aprendre català a Tarragona continua a l’alça i també ho fa l’oferta formativa pública i gratuïta. Les dades del 2025 de l’Oficina de Promoció del Català de l’Ajuntament de Tarragona (Oficat) mostren un increment d’alumnat del 57,6% respecte al 2024. La previsió d’enguany és arribar fins als 575 alumnes, fet que representa un creixement de gairebé el 46% respecte de l’any anterior, i un 130% més que el volum registrat el 2024. Durant aquest primer curs en funcionament, l’Oficat va acollir un total de 250 estudiants de nivell inicial de català, repartits entre els deu cursos que van tenir lloc en diferents centres cívics i escolars de la ciutat entre els mesos de novembre i gener. L’any següent aquestes mateixes classes van reunir 306 usuaris, als quals cal sumar-los les 88 persones que van accedir a les formacions organitzades en col·laboració amb la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania (UTIC). Enguany, el servei continua ampliant l’oferta amb nous cursos i més places per acabar amb les llistes d’espera, adreçats a nouvinguts i a persones que volen millorar la seva competència oral en català. Sota el lema Ep, escolta i parla!, les formacions s’impartiran en vuit centres diferents i tindran una durada de 30 hores lectives. La
Imatge d’una de les classes de català del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. CNL de Tarragona
primera tanda es desenvoluparà entre els mesos de març, abril i maig, mentre que la segona volta està prevista per a l’octubre, novembre i desembre. Les inscripcions per aquest primer torn estaran obertes fins al 28 de febrer. Paral·lelament, també es donarà continuïtat als cursos en col·laboració amb l’UTIC. Els primers tindran lloc durant els mesos d’abril, maig i juny.
L’Oficat també impulsa campanyes adreçades a comerços
Política l Els republicans ho presenten al plenari municipal
Oriol Castro Sanz
El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona porta al Consell Plenari de febrer dues mocions per impulsar un centre cívic i cultural a l’antic edifici de l’ICAC a la Part Alta, i un centre cívic a l’antiga Facultat de Lletres,
a l’entorn de la plaça Imperial Tàrraco, complint així els acords pressupostaris de 2024 i responent a una «demanda veïnal històrica» del centre de la ciutat. «Pel que fa a l’edifici de Lletres, parlem d’un acord de pressupost zero, perquè la partida ja estava reservada en els comptes
del 2023. Ara el que toca és complir la paraula i fer-ho realitat», va afirmar Maria Roig, portaveu del grup municipal. La partida era d’uns 100.000
euros
Des d’ERC apunten que la plaça Imperial Tàrraco és un dels principals punts neuràlgics de Tarragona, «un espai
A banda de les formacions de nivell inicial, l’Oficat també impulsa iniciatives com Comerços aprenents, parlem-nos en català, iniciada l’any passat amb l’objectiu d’incrementar la presència del català als establiments de la ciutat. La campanya va incloure serveis com cursos gratuïts als comerciants, així com la traducció de cartes, horaris i menús, entre d’al-
de pas i convivència on conflueixen veïns, famílies i part d’activitat comercial». Per això, consideren fonamental disposar d’un equipament públic que pugui acollir activitats educatives, culturals i de lleure per totes les edats. Roig va destacar la importància d’aquest centre cívic que «donaria resposta a les necessitats de canalla, gent jove i gent gran de l’Eixample i els nous eixamples, des de Pere Martell fins a Marquès de Montoliu, des de la Rambla Nova fins a les Avingudes Andorra i Roma».
tres. Durant el seu primer any, el programa va visitar 200 establiments, dels quals un de cada quatre es van adherir a la iniciativa.
Tretze anys inactiva
L’Oficat es va recuperar durant el 2024, tretze anys després del seu tancament l’any 2011. La seva posada en marxa va ser una exigència del grup municipal de Junts
per Catalunya per donar suport a les ordenances i pressupostos de 2024. L’Oficina va arrencar amb una partida inicial de 35.000 euros, mentre que el 2025 la formació va aconseguir doblar la inversió, amb 65.000 euros. Enguany la quantitat ha tornat a augmentar fins a assolir els 100.000 euros. «En la campanya electoral ens vam quedar sols defensant la llengua catalana i la reobertura de l’Oficat. Ho vam aconseguir negociant els pressupostos del 2024 i avui dia és un èxit», reivindica el portaveu de Junts, Jordi Sendra. «Aviat, gràcies a Junts, es crearà la Taula per la Llengua. El català és el fil roig de la nostra nació i eina essencial d’integració per a aquells que volen fer de Tarragona casa seva», assegura.
Més interès també al CNL L’Oficina de Promoció del Català treballa de manera coordinada amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CNL), que tot i ser un organisme de la Generalitat, supervisa i valida els continguts formatius. En paral·lel, el CNL de Tarragona ha registrat un increment del 27% en les inscripcions respecte a l’any anterior. El centre ofereix cursos per a adults des del nivell inicial (A1) fins al nivell superior (C2). Actualment, el primer, adreçat majoritàriament a persones que no coneixen l’alfabet llatí, compta amb més de 100 inscrits.
Societat l Destaquen novetats com la ruta urbana ‘51 punts, mil camins de dones que han fet Tarragona’
L’Ajuntament de Tarragona ha programat una vintena d’activitats per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Sota el lema Som imparables: construïm des del que ens uneix, la programació combina actes reivindicatius, culturals i institucionals per promoure la igualtat de gènere. «Les desigualtats persisteixen i adopten noves formes, sovint més subtils, digitals o disfressades de neutralitat institucional. Són manifestacions que afecten directament la vida de les dones en múltiples àmbits», va afirmar ahir la consellera d’Igualtat, Cecilia Mangini, durant la presentació del programa. «És per tot això que aquest 8 de març i cada dia no hi ha espai per a reculades en ma-
tèria d’igualtat. La ciutat no normalitzarà cap violència ni cap discurs que trivialitzi el feminisme», va afegir. Els ac-
SITUACIÓ LABORAL
tes arrencaran el 23 de febrer amb la conferència Reptes i aportacions del feminisme en la societat actual, femi-
Què passa després dels 18 mesos (545 dies) de baixa mèdica?
nisme urgent, a càrrec de la periodista i escriptora Núria Valera al Palau Firal i de Congressos. Entre les activitats
L’Especial
Els actes arrencaran dilluns vinent amb una conferència de Núria Valera
prèvies també destaca l’exposició fotogràfica On comença la llum, de Mar Hausmann, que s’inaugurarà el 3 de març i es podrà visitar fins al 16 de març. El 4 de març, a les 13 h, la sala d’actes de l’Ajuntament acollirà l’acte de dones gitanes i el 7 de març l’obra Máquinas Sexuales arribarà a l’escenari de la Sala Trono. El mateix dia, també hi haurà l’Escape Room Incendi a la Triangle Shirtwaist Company, a l’Espai Jove Kesse.
Una ruta per fer memòria
Una de les novetats principals d’enguany és la ruta urbana
51 punts, mil camins de dones que han fet Tarragona. Es tracta d’una iniciativa pensada per posar en valor el paper de les dones rellevants de la ciutat a través d’un recorregut amb parades temàtiques i accions culturals als barris. L’activitat culminarà el 6 de març amb una marxa des de l’Ajuntament fins a la plaça Corsini, on es podrà gaudir d’un concert. La proposta també busca donar visibilitat a la col·lecció dels Punts de Llibre de Dones de Tarragona que el consistori ha creat al llarg de més d’una dècada. Enguany s’afegiran tres noves figures a les 51 que s’han reconegut fins ara. El mateix 6 de març a les 12.45 h tindrà lloc la lectura del manifest institucional davant l’Ajuntament, mentre que a les 11.45 h es llegirà el manifest conjunt de CCOO i UGT a la Plaça de la Dona Treballadora. El 8 de març es representarà el Ball Parlat Sogra i Nora i, durant tot el mes, el Punt Lila oferirà accions de sensibilització en diferents espais. La programació es tancarà el 10 de març amb el lliurament dels Punts de Llibre Dones Tarragonines a la Casa Canals.
Cultura l La jornada mostrarà espectacles a punt per estrenar
Resolem un dubte freqüent de la gent amb incapacitat temporal ACN
Redacció
Superar els 18 mesos de baixa no implica automàticament l’alta ni l’obligació de reincorporar-se a la feina. A partir dels 365 dies, el control de la incapacitat temporal passa a l’administració competent (SGAM) i, mentre la Seguretat Social (INSS) no comuniqui cap resolució expressa, la persona continua en situació de baixa, conserva la reserva del lloc de treball i manté el dret a percebre la prestació econòmica.
Durada màxima
La durada màxima ordinària de la incapacitat temporal és de 365 dies, prorrogables 180 dies més si es preveu una possible recuperació, arribant així als 545 dies. Esgotat aquest termini, l’INSS inicia d’o ci un expedient per determinar si correspon l’alta mèdica, pròrroga extraordinària de ns a sis mesos en casos excepcionals amb tractament actiu i perspectives reals de millora, o bé el reconeixement d’incapacitat permanent en algun dels seus graus. Fins que no hi hagi noti cació o cial, la situació no canvia i la persona continua cobrant la prestació, que a partir dels 545 dies és
abonada per la mútua o per l’INSS, un 75% de la base reguladora.
Contracte en suspens
Superat aquest període, l’empresa deixa de cotitzar, però no es perd el lloc de treball, ja que el contracte queda en suspens ns a la reincorporació o ns que es resolgui una possible incapacitat permanent. En aquest cas, l’empresa només pot extingir la relació laboral si acredita que no és possible adaptar el lloc. També és habitual que es lliuri un document de liquidació per quantitats pendents, que convé revisar bé abans de signar per assegurar-se que no impliqui cap extinció del contracte. En de nitiva, si en arribar als 18 mesos no s’ha rebut cap comunicació d’alta, no cal fer cap tràmit addicional: es manté la prestació i la reserva del lloc de treball ns que l’INSS dicti resolució.
Col·lectiu Ronda | Despatx a Tarragona: Rambla Nova, 47, 2on 2a Tel.: 977 23 22 44
Tarragona tornarà a ser l’escenari d’Especial Dansa, la jornada professional que busca impulsar la contractació d’espectacles de dansa en el mercat català. Serà el 25 de març al Palau de Congressos i reunirà 15 companyies escollides en una convocatòria amb més de 120 aspirants. L’organització preveu que aplegui 250 assistents.
La jornada arrencarà amb Especial Showcase, on 9 companyies presentaran fragments dels espectacles preparats per estrenar. En canvi, la categoria Especial Lab, mostrarà 6 peces en fase de creació.
Les propostes seleccionades per l’Especial Showcase són BAUNSBAK d’Elvi Balboa / Move 25 SL; Mis Alegrías del Colectivo Lamajara; ERCÁS de Silvia Batet; Paisatges. ESTU-
Imatge de la presentació del cicle, ahir, a Barcelona. ACN
L’objectiu de la jornada és impulsar la contractació en el mercat català
DI #2 de CreaMoviment; Bona vibra amansa les feres d’Arnau Pérez; Ballar sol és un pal de Moveo; Suite nº 4: DO NOT
DISTURB d’Hotel Col·lectiu Escènic; 360º de La Gualtero, i ALETA de la Cia. Marc Fernández.
Les creacions de l’Especial Lab son FIEBRE de LaCerda; KAAMOS d’Anna Rubirola; Brida d’Ester Guntín; INTER:FASE Uku’Pacha Blueprints of Home de Ravid Abarbanel, i Negro Luz de Raquel Klein.
Economia l És una proposta de Santi Castellà on estaran representats els principals agents econòmics
Oriol Castro Sanz
El Barcelona Catalunya Centre Logístic (BCL) constituirà un grup de treball sobre el sector a Tarragona i Lleida. Així ho va aprovar el Consell Executiu de l’entitat ahir, a proposta del seu president, Santiago Castellà. El lobby tradicionalment havia alternat la presidència entre el Port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, i al qual el Port de Tarragona s’ha incorporat en aquest sistema rotatiu gràcies a un acord amb Barcelona. El Port de Barcelona ha cedit un any de la seva presidència biennal a Tarragona per fer-ho possible. Fins ara, BCL havia centrat la seva activitat en la logística de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb aquesta decisió, el lobby amplia el seu abast territorial cap al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Des del Port es remarca que l’objectiu no és competir amb Barcelona, sinó complementar-la. Davant
l’escassetat de sòl industrial i logístic i la saturació de l’àrea metropolitana barcelonina, Tarragona es presenta com un espai per potenciar el li-
El PP reclama elaborar i executar un pla integral de manteniment a Bonavista
Política l Els populars assenyalen que no hi ha hagut eleccions a l'Associació de Veïns
Redacció
Maria Mercè Martorell ha reclamat actuacions urgents al barri de Bonavista. La portaveu del Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona ha demanat elaborar i executar un pla integral de manteniment a tot el barri que inclogui la reparació de voreres, asfalt, mobiliari urbà i enllumenat públic. Els populars ho defensaran en forma de moció en el ple ordinari de demà. La líder popular ha destacat el barri de Bonavista «no és aliè a l’abandonament general de
tota la ciutat i els seus barris». «La ciutat pateix un abandonament i una manca de voluntat en mantenir-la en perfectes condicions», ha dit. El Partit Popular també ha traslladat la denúncia dels veïns i veïnes que indica que la junta de l’Associació de Veïns està caducada des de principis de 2025, sense que hi hagi hagut eleccions per renovar-la. «Els veïns i veïnes lamenten que aquesta situació provoca incertesa, que la comunicació amb l’entitat és pràcticament inexistent i que la seva representació s’està debilitant», ha expressat la portaveu.
deratge conjunt de Catalunya i del nord-est peninsular en el panorama logístic estatal, mediterrani i europeu. La nova presidència marca un
canvi de tendència que evidencia el pes que està guanyant Port Tarragona dins del panorama logístic, així com la necessitat de promoure alian-
«Ens expliquem també per la creació de cadenes de valor»
A més, s’han mantingut reunions de treball amb l’Ajuntament de Lleida per explorar sinergies i s’ha participat en un acte a la Cambra de Comerç de Saragossa per identificar oportunitats de col·laboració amb el sector logístic aragonès.
Aliança portuària
L’aliança entre les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona respon a la necessitat compartida de disposar d’infraestructures logístiques competitives que garanteixin el seu creixement. En aquest sentit, cal destacar que els dos grans ports d’interès estatal de Catalunya col·laboren per a impulsar la creació d’autopistes ferroviàries i de noves terminals intermodals dins dels seus hinterlands que promoguin una logística eficient i moderna.
ces i sinergies per a consolidar el lideratge de Catalunya com a regió de referència en el mapa de la logística d’Europa i de la Mediterrània.
«Els ports estem vivint un moment de transformació, en el qual ja no ens expliquem únicament per les infraestructures que fem, sinó especialment per la creació de cadenes de valor a la nostra àrea d’influència, que generin dinamisme econòmic i desenvolupament social», expressa el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà.
Urbanisme l El pla parcial del sector D.6 Barranc de la Barraqueta preveu «completar» l’Agro-Reus
Sergi Peralta Moreno
Reus es prepara per «completar» el polígon industrial Agro-Reus. El ple de l’Ajuntament aprovarà demà l’informe favorable al desenvolupament del pla parcial urbanístic del sector D.6 Barranc de la Barraqueta, a efectes d’una consulta prèvia. Qualificat com a zona industrial, i amb un sostre màxim de 81.169,87 metres quadrats (m2), l’àmbit se situa a l’extrem nord-oest del terme municipal i està travessat per la carretera d’Alcolea del Pinar. El pla parcial preveu «completar» el polígon industrial Agro-Reus amb la creació de parcel·les més grans «per retenir i donar possibilitats de creixement» a les indústries implantades al polígon AgroReus, de forma que la prioritat, en origen, seria omplir el sector amb les empreses preexistents. Així mateix, s’haurà d’urbanitzar l’últim tram de la carretera de Falset, abans de la seva connexió amb la T-11.
L’Agro-Reus és un dels polígons més consolidats de la ciutat. Al nord-oest de la ciutat i amb bons enllaços
Àmbit del sector D.6 Barranc de la Barraqueta
També està previst urbanitzar l’últim tram de la carretera de Falset
Sunyer i el Mercat del Camp, presenten les xifres més baixes, amb una ocupació al voltant del 20%.
Polígons 10
per carretera, presenta una ocupació del 51,5%, segons les dades del dossier per a inver-
sors, en el marc de l’Estratègia de Projecció Exterior. Amb una presència destacada
Política l La CUP pronunciarà dues preguntes orals al ple sobre la crisi de l'habitatge i la gestió del Teatre Fortuny, dos àmbits en els quals considera que no hi ha prou transparència. D'una banda, el grup municipal requerirà xifres sobre els pisos de lloguer turístics que hi ha a la ciutat, la mitjana del preu de lloguer per barris i la demanda d'accés a pisos de protecció
oficial. De l'altra, la formació independentista vol esclarir què ha passat al Teatre Fortuny mitjançant una bateria de preguntes per saber quin és l'estat econòmic i material de l'espai. Així mateix, arran de la gestió de les alarmes pels temporals de vent i pluja, la CUP demana que l'Ajuntament millori les accions de prevenció en prealerta de les quatre emergències recolli-
des al DUPROCIM, com són vent, fred intens, inundacions i calor extrema. En aquest sentit, sol·licitarà al ple que l'Ajuntament i els organismes i ens implicats duguin a terme en aquest mandat un pla de prevenció davant les freqüents afectacions d'aquests quatre fenòmens que tingui en compte, entre altres, la població més vulnerable, com la sense llar. Redacció
d’empreses del sector agroalimentari, és un dels polígons industrials més antics i, alhora, amb més superfície en ús.
Cal tenir en compte que el grau d’ocupació mitjà dels polígons d’activitat econòmica, que s’estenen en 3,35 quilòmetres quadrats (km2), és d’un 44,8%, amb una mitjana de 15 societats establertes per aquestes zones de treball. Els entorns de més recent creació, com el Tecnoparc, Mas
El passat gener, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, va assenyalar que la disponibilitat de sòl «és el resultat d’una planificació responsable i amb visió de futur, que combina polígons ja consolidats, com Agro-Reus, amb altres àmbits estratègics, com Bellissens o el Tecnoparc, que ofereixen grans oportunitats de creixement vinculades a la innovació, la tecnologia i els nous models productius». En aquesta línia, per primera vegada, s’ha optat per designar una tècnica municipal dedicada íntegrament a identificar sòl industrial i «donar resposta directa i especialitzada a les empreses que en fan demanda». A més, està actiu el pla Polígons 10, que cerca conèixer en detall la realitat i les necessitats dels polígons per millorar-los i modernitzar-los en aspectes com les infraestructures, la via pública o la mobilitat. En aquest context, l’objectiu del govern municipal és «impulsar una reindustrialització moderna, sostenible i diversificada, capaç d’atraure inversió, retenir i reforçar el paper de Reus com a pol econòmic de referència al Camp de Tarragona».
El Gremi de la Fusta impulsa una jornada oberta a professionals, empreses i estudiants
Laboral l El Gremi de la Fusta del Camp de Tarragona organitzarà demà la seva primera jornada tècnica. Amb el títol La fusta 360º. Innovació i usos en exteriors i estructurals, és una trobada concebuda per actualitzar coneixements i criteris professionals. Tindrà lloc a la sala d’actes de Redessa Viver, s’emmarca en l’Any Gaudí i combinarà ponències tècniques amb una
taula rodona final, pensada per contrastar criteris i necessitats del sector, plantejar què demana el mercat, compartir experiències, resoldre dubtes i posar en comú reptes i oportunitats. A més de convidar els socis, la jornada està oberta a estudiants, treballadors d’empreses i empresaris perquè sigui una trobada que funcioni com a pont entre l’ofici i l’empresa. La iniciati-
va està impulsada pel Gremi de la Fusta del Camp de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i el suport de la Diputació de Tarragona. El Gremi de la Fusta del Camp de Tarragona va reactivar-se el passat març en comprovar que la professió estava immersa en un problema de relleu generacional que la posava en perill a curt termini. Redacció
Educació l L’actuació ha permès crear dos laboratoris i una sala polivalent i ampliar l’aula d’informàtica
Sergi Peralta Moreno
La Universitat Rovira i Virgili (URV) va inaugurar ahir dos nous laboratoris, una sala polivalent i l’ampliada aula d’informàtica a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, unes actuacions que permetran millorar la «docència» i «les capacitats dels alumnes», en paraules del rector, Josep Pallarès. Les obres han estat finançades amb una subvenció del Ministeri de Sanitat vinculada a l’ampliació de les places d’estudiants del grau en Medicina, que han passat de 125 a 137.
Els nous espais responen a un moviment de dominó. L’alliberament de l’estabulari, traslladat al Campus Bellissens, ha permès crear dos laboratoris. En paral·lel, els antics laboratoris han estat substituïts per la sala multifuncional. La intervenció, que ha tingut un cost total d’uns 1,5 milions d’euros, també ha permès dotar d’elements de simulació els hospitals Sant
Joan de Reus i Joan XXIII de Tarragona. «Partim d’unes instal·lacions que s’han fet velles i d’una mena de pràctiques amb grups petits i que
necessiten aules diferents de les clàssiques de teoria; hem guanyat moltíssim en lluminositat i el compliment dels estàndards de seguretat», va
Educació l Els alumnes de l'Institut Gaudí de Reus s'han posat en la pell d'un eurodiputat per un dia a través de l'activitat «Coneix el Parlament Europeu», una experiència immersiva impulsada des de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i desenvolupada per Le-
arn to Check. A través d’un joc de rol virtual, els estudiants han pogut simular el funcionament real de l’Eurocambra per tal d’entendre com es construeix la democràcia parlamentària europea des d’una manera pràctica i participativa. Redacció/Cedida
celebrar la degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Fàtima Sabench. La subdelegada del Govern estatal a Tarragona, Elisabet
Romero, va expressar que l’actuació millora les capacitats dels alumnes i va compartir el desig «que es quedin aquí». En aquesta línia, Sabench va
La intervenció es vincula amb l’augment d’alumnat del grau en Medicina
avisar que s’ha d’anar amb compte de no tensar en excés el sistema hospitalari.
Nova facultat
En paral·lel, la URV està treballant per traslladar la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al Campus Bellissens. La universitat va aprovar una reserva pressupostària d’1,94 milions d’euros per iniciar els tràmits per a la redacció dels projectes, mentre que la Diputació de Tarragona es va comprometre a aportar 1 milió d’euros per a inversions i projectes de recerca i coneixement de la institució acadèmica, entre els quals es troba la nova seu per a la facultat. L’Ajuntament de Reus va assumir-ne els estudis previs. Fonts del Departament de Recerca i Universitats afegeixen que «aquest tema s’està treballant conjuntament amb la URV» i que «s’hi està avançant», si bé encara no es poden especificar detalls. Pallarès va remarcar que s’està en contacte amb «tots els actors polítics». «El projecte de la nova facultat respon a la necessitat de tenir instal·lacions noves, que són demanades, però mentre això no arriba, hem de donar la màxima qualitat als nostres alumnes», va concloure.
Societat l Els alumnes del batxillerat i cicles formatius de grau superior de l'Institut Baix Camp es preparen per acollir el Gran Debat 2026 els dies 25, 26 i 27 de febrer, una activitat que té com a objectiu fomentar les habilitats comunicatives de l'alumnat. La final serà presentada i moderada pel regidor i periodista Josep Baiges. Redacció/Cedida
Religió l L’organització destaca la incorporació de la Solemne Processó de la Compassió i la Misericòrdia
Miquel Llaberia
Fumata blanca per la programació de la Setmana Santa de Reus després de mesos d’incerteses al voltant pel conflicte entre la Reial Congregació de la Puríssima Sang amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i l’Arquebisbat de Tarragona. Segons confirma el president de l’Agrupació, Jaume Piñol, es preveu que Divendres Sant se celebri amb normalitat amb la Solemne Processó del Sant Enterrament i la Funció de l’Agonia: «Confiem que es podrà celebrar. La voluntat per part de l’Agrupació sempre ha sigut mantenir els actes». «El representant de la Reial Congregació de la Puríssima Sang té encomanada l’organització de la Processó i ens posem a disposició d’ell», afegeix. Precisament, Piñol recorda «la Sang continua formant part de l’Agrupació i així seguirà, no hi renunciem», fent referència al fet que el representant legítim de la Congregació és el comissari delegat, Javier Balañá, designat des de l’Arquebisbat de Tarragona.
Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, no ha volgut pronunciar-se al respecte, tan sols ha desitjat que «la Setmana Santa es pugui dur a terme»,
fent valdre el seu valor com a «patrimoni material i immaterial de la nostra ciutat». «Són uns dies que es viuen amb molta intensitat pels reusencs, alguns des d’un punt de vista religiós i altres des d’un vessant tradicional i cultural. Estem segurs que aquesta situació està en vies de resolu-
Continua sense ser possible accedir a la Parròquia de la Sang de Reus
Cultura l El Carnaval de Reus 2026 ja és història. Amb la tradicional crema del Braç Incorrupte a la plaça del Mercadal i les Set Virtuts escortant l'arribada de la Quaresma comença el compte enrere per Setmana Santa. Ara bé, el Ball de Diables va aprofitar l'avinentesa per recordar un parell o tres de temes que han estat d'interès per la
ciutat. Per exemple, amb el renovat Museu d'Art i Història, on no semblen estar molt contents d'alguns detalls: «Ja heu vist la part de les festes? No cal ni que us hi acosteu!». «Segons hi posa allí, el drac és de l'any 81. Me l'heu fet onze anys més iaio. Crec que és un cop massa dur!». Per un altre costat, no es van oblidar del «drama en estat pur» i tots els
seus protagonistes: «L'Olmos ben encaputxat, el Planelles serraller. El Sant Crist està espantat i trucant a Llucifer! El Piñol menjant crispetes, Vall amb Dansa de la Mort. La Setmana Santa amb crestes, això sembla el Pintor Rock!». Sense cap mena de dubte, mai s'havia parlat tant sobre la Setmana Santa durant el Carnaval a Reus. MLB
ció i puguem gaudir d’aquesta Setmana Santa», afegeix. D’aquesta manera, el mes de març estarà ple dels habituals actes previs a la Setmana Santa, durant la Quaresma. La Setmana Santa donarà el tret de sortida oficialment a partir del 30 de març, després del Diumenge de Rams del 29
de març. En aquest marc, des de l’Agrupació de Setmana Santa i l’agència Reus Promoció han destacat l’organització de la nova Solemne Processó de la Compassió i la Misericòrdia, a càrrec de la Confraria de la Verònica, que tindrà lloc el Dilluns Sant a partir de les 20
hores. «Considerem que és un pas endavant que enriqueix el nostre programa i demostra la vitalitat de les nostres confraries», afirma el president de l’Agrupació. El Dimarts Sant serà el torn de la Solemne Processó de l’Amargura, a càrrec de les Confraries de Sant Tomàs d’Aquino i la Confraria de la Verge de l’Amargura. Dimecres Sant serà el torn de la Solemne Processó del Prendiment, a càrrec de les confraries de Sant Pere Apòstol, Jesús de l’Amargura i dels Sants Just i Pastor, a més de la Solemne Processó Penitencial de la Germandat de Sant Josep Obrer. A continuació, el Dijous Sant serà el torn de la Solemne Processó del Silenci, que celebrarà els 80 anys des de la seva instauració, organitzada per la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari. Finalment, la Solemne Processó del Sant Enterrament tindrà lloc el Divendres Sant.
Les claus del Temple Per un altre costat, el bàndol rebel de la Sang va emetre ahir a la tarda un comunicat en el qual rebutjava que la Congregació formés part actualment de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus. Segons ells, la decisió va ser decidida per unanimitat per part de l’Assemblea de Congregants de la Sang. Alhora, afirmaven que des de la junta, com a «mostra de bona voluntat», s’havien donat les claus del Temple de la Sang al prior, mossèn Fortuny, per tal que pugui retornar la normalitat i el culte en el si de la Congregació. No obstant això, en resposta a preguntes de Diari Més per aquesta qüestió, tant l’Arquebisbat de Tarragona com al mateix prior, Joaquim Fortuny, han negat que se’ls hagi entregat les claus del temple a tancament d’aquesta edició.
Formació l La trobada, que finalitza aquest dijous, compta amb una cinquantena d’estands informatius
Miquel Llaberia
Perruqueria, administració, neteja bucodental, farmàcia o discjòquei, entre moltes altres, són les múltiples propostes en Formació Professional que ofereix la demarcació de Tarragona i que des d’ahir es pot conèixer al recinte firal de FiraReus Events. Enguany ha estat el torn de Reus per
acollir la Fira Camins d’FP, un espai que ahir ja va acollir a centenars de joves de diversos centres educatius i en edat de començar a pensar en la formació postobligatòria. Una oferta formativa especialment àmplia en la demarcació de Tarragona amb múltiples centres tant a Reus com Tarragona, però també a altres indrets de la demarcació com l’Insti-
tut Priorat, a Falset, o l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. En total, més d’una quarantena de centres van muntar fins a 54 estands informatius que pretenien explicar l’itinerari i continguts de la seva oferta formativa.
«Aquest espai és una oportunitat única que tenim al territori. Des de l’administració volem fer possible el ben-
estar de les persones, assegurant-nos que disposen de la millor formació professional per aconseguir que obtinguin la millor ocupabilitat», va destacar el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats. «Cal connectar la formació amb l’ocupació, cal apropar el món educatiu al món productiu i l’objectiu és
ajudar les persones a prendre decisions formatives realistes i ben informades», va afegir. Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, va defensar que avui dia «parlar de Formació Professional significa parlar d’oportunitats i competitivitat». «Se sap que a Europa les empreses tenen dificultat per trobar
La fira romandrà oberta avui de 9.30 a 19 hores amb entrada lliure
aquests perfils qualificats i necessitem, no només crear ocupació, sinó crear talents preparats», va valorar.
Al seu torn, el secretari general de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Francesc Roca, va considerar necessari «escoltar el que necessiten les empreses» per afrontar el repte formatiu actual. Finalment, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va posar de manifest el treball conjunt entre administracions per a satisfer les demandes professionals de les empreses.
Entre els joves assistents els interessos formatius eren ben diferents. Per exemple, la Mireia assegurava que venia interessada per conèixer quines ofertes hi havia en l’àmbit sanitari: «Sé que vull fer alguna cosa relacionada amb medicina, així que he preguntat en aquells estands on tenien ofertes relacionades». Per un altre costat, el Manel buscava alguna opció relacionada amb l’esport i assegura que està valorant algunes opcions de graus que ha vist durant la fira. Ara bé, en el cas de l’Albert anava més perdut: «No sé si faré un grau o què. No sé molt bé a què em vull dedicar i a veure si puc sortir de dubtes». La fira, amb un total de 3.350 metres quadrats d’exposició, espera rebre entre els dos dies prop d’unes 2.000 visites. Tot i que bona part del públic són alumnes de diversos centres del territori, l’entrada és lliure i avui es podrà accedir novament des de les 9.30 fins a les 19 hores.
Educació l El govern salouenc aprova la cessió dels terrenys del centre a la Generalitat per començar les classes el curs vinent
Adam Díaz Garriga
El govern municipal de Salou va aprovar aquest dimecres en sessió plenaria la cessió a la Generalitat del que seran els terrenys del futur InstitutEscola Cap Salou. Un projecte que fa 17 anys que està sobre la taula i que, segons ha confirmat l’alcalde de Salou, Pere Granados, es preveu que sigui una realitat durant el pròxim curs 2026-2027. «El Govern està en plena marxa per obrir l’escola l’abans possible», assegurava el batlle, destacant a la rapidesa amb què es preveu que es porti a terme la proposta, aprovada per unanimitat durant el Ple.
La construcció, que serà modular, facilitarà la creació d’unes instal·lacions que s’adaptaran a la demanda de la zona del Cap. Se situarà com va plantejar-se inicialment l’any 2023, entre el Pla de Maset i el carrer Fonoll, uns terrenys de més de 12.000 metres quadrats que va tor-
nar a sol·licitar la Generalitat ara fa tres anys, però que finalment no van concedir-se durant el procediment a causa de la falta de diversos infor-
mes requerits. «L’any 2010 el Govern no va considerar prioritària la construcció del centre, malgrat que ja alertàvem de la necessitat educativa que
Propostes l El consistori cedeix i rebaixarà la nova torre a set plantes després de negociar amb Direcció de Costes
Adam Díaz Garriga
El projecte de l’Eix Cívic de Salou ha rebut la llum verda del Govern Estatal per començar la seva construcció. El principal inconvenient que bloquejava la proposta, la construcció d’una gran torremirador de tretze pisos d’altura, finalment es rebaixarà a set després de resoldre’s l’informe emès per la Direcció General de Costes i el Mar. El consistori va negociar amb el departament una solució adequada a la nova normativa de construcció «edificis barrera» a primera línia de mar, acor-
dant finalment la creació d’un recinte que inclourà desenes de pisos d’habitatge protegit. Aquest dimarts va aprovar-se al Ple ordinari la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per impulsar la iniciativa, amb vots favorables de tot l’Equip de govern, vots en contra de VOX i abstenció per part del PP, USAP i la regidora no adscrita, Josefa Aguirre. «Valorem molt positivament aquesta qüestió, tot i que teníem la idea de fer un edifici singular», explicava l’alcalde de Salou, Pere Granados, indicant que «s’han adaptat» a
les condicions demandades. El nou edifici tindrà set plantes, sis en alçada i una planta baixa, que completaran una de les edificacions més altes de Salou. L’Eix Cívic transformarà i urbanitzarà el traçat de l’antiga via del tren amb nous habitatges i zones verdes.
«Doble moral» El batlle salouenc també va criticar durant la sessió plenària la «doble moral» del departament de Costes en l’aplicació de la llei de construcció pròxima al mar, assenyalant casos com la ciutat Benidorm, on no s’ha obligat a derruir
comportaria l’augment de població», lamentava Granados. L’objectiu de les installacions és alliberar la saturació dels centres escolars que
El recinte preveu una línia d’I3 i una d’ESO per començar enguany
La Generalitat va descartar el projecte l’any 2013 i el va recuperar el 2023
actualment viu el municipi, plantejant un recinte que evolucioni a mesura que avancin els nivells educatius entre els tres i els setze anys.
Adaptació
El recinte iniciarà amb diferents nivells escolars, amb una línia d’I3 i una altra de 1r d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), tal com va sollicitar el consistori. D’aquesta manera, cada any s’introduiran els nivells necessaris fins a cobrir tota la demanda educativa de la zona.
L’any passat, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va «assegurar el compromís» de la Generalitat amb el municipi per portar endavant la iniciativa. Després de processar els requeriments, que incloïen propostes com la definició del centre com a «Institut i Escola» alhora o demandes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el govern salouenc ha donat llum verda per impulsar el projecte. La proposta, però, continua treballant-se per definit «la seva forma final». «Es tracta de qüestions estrictament administratives que no impliquen cap paralització del projecte», ha remarcat l’alcalde, que ha «apel·lat a la prudència» a l’hora de fixar calendaris concrets d’inici d’obres. Tampoc hi ha aproximacions per part del consistori sobre la quantitat d’alumnes que acollirà el centre, a l’espera de superar la fase prèvia i adjudicar-se després que, 13 anys abans, el Govern el descartés.
edificis per adaptar-se a la nova legislació, al contrari que passarà amb la localitat salouenca. Des del govern va celebrar-se que el projecte «està
molt viu», i preveu els seus primers moviments durant aquest 2026. «L’arquitectura i l’urbanisme s’han de modernitzar», ressaltava Granados.
La intenció, però, és no abandonar un futur «edifici emblemàtic» de gran altura, segons fonts del govern salouenc.
Serveis l El municipi reactiva pous, renova canonades i impulsa la digitalització de la xarxa hídrica
Redacció
L’Ajuntament de Torredem barra està impulsant tres actuacions estratègiques per reforçar, modernitzar i digita litzar el sistema de subminis trament d’aigua potable amb l’objectiu de millorar l’efici ència, la sostenibilitat i l’au tonomia hídrica del municipi. Les intervencions inclouen la recuperació de recursos pro pis, la renovació de la xarxa de distribució i la implantació de sistemes digitals de con trol. Una de les actuacions principals és la reactivació dels pous del Pujol 1 i 2, en desús des de 2010, que per metrà actualitzar les instal· lacions i connectar les amb el dipòsit del Pujol. Aquests dos pous podrien aportar fins a 400.000 metres cúbics anuals d’aigua i reduir aproximada ment un 30% la dependèn cia del Consorci d’Aigües de Tarragona. El regidor de Ser veis Tècnics, Raúl García, ha destacat que es tracta d’una aposta estratègica per incre mentar els recursos propis i guanyar autonomia hídrica. Les obres han estat adjudica des a SGAB, S.A.U. (Veolia) per 182.817,75 euros, amb finança ment majoritari de l’Agència Catalana de l’Aigua, i tindran una durada aproximada de dos mesos abans d’un període de proves per avaluar el rendi ment i la qualitat del recurs. Paral·lelament, el consistori
Els pous del Pujol podrien aportar fins a 400.000 m³ anuals d’aigua a la vila
Identitat l Una quinzena d’alumnes de català llegeixen textos en la seva llengua materna
Redacció
Amb motiu del Dia Interna cional de la Llengua Mater na, que se celebra cada 21 de febrer, alumnes de l’Oficina de Català de Constantí han participat aquesta setmana en un programa especial a Constantí Ràdio. Una quin zena d’estudiants de diverses nacionalitats i procedències han passat pels micròfons de l’emissora local per llegir poe mes i textos en la seva llengua d’origen, en una experiència que per a molts ha suposat el primer contacte amb un estu
di radiofònic. L’activitat s’ha consolidat els darrers anys com una iniciativa per visibi litzar la diversitat lingüística i promoure el respecte per to tes les llengües, alhora que re força l’aprenentatge del cata là i la integració cultural dels participants. La commemo ració d’enguany posa l’accent en el valor de les llengües com a patrimoni viu i element clau de la identitat col·lectiva, així com en el seu paper fonamen tal en l’educació i el desenvo lupament sostenible, en tant que principals vehicles de transmissió de coneixement
i
executa un projecte de reno vació de canonades, sectorit zació i regulació de pressions per millorar l’eficiència del servei i reduir possibles pèr dues d’aigua. L’actuació, adju dicada també a SGAB, S.A.U. per 396.890,47 euros, compta
amb una aportació de 216.000 euros de l’Agència Catalana de l’Aigua i la resta procedeix de la partida d’inversions del contracte del servei. Els tre balls inclouen la substitució de trams de canonades con siderats obsolets en diver
sos punts del municipi, com l’avinguda Sant Jordi i els car rers Baix de Sant Pere, Tar ragonès i Bergantí. Segons el regidor, aquestes actuacions són clau per modernitzar la infraestructura i millorar ne el rendiment, especialment en zones amb instal·lacions envellides. A més, es crearan quatre nous sectors de con trol als Munts, a la plaça Ara gó, a la Nova Torredembarra i a la Marítima sud, fet que permetrà detectar fuites amb més rapidesa, regular millor les pressions i optimitzar el funcionament de la xarxa.
Digitalització de la xarxa
A aquestes actuacions s’hi suma la licitació del projecte de digitalització i millora del control de la xarxa d’abasta ment d’aigua potable, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat amb fons Next Ge neration EU. El pressupost base és de 336.891,06 euros i el termini per presentar ofer tes finalitza el 26 de febrer. La iniciativa respon a la densitat de població i a la variabilitat estacional vinculada al turis me, que requereixen un con trol continu del sistema. El projecte preveu sectorització funcional, instal·lació d’equi paments de mesura i control, monitoratge de la qualitat de l’aigua, detecció de fuites i ampliació dels sistemes de telelectura per millorar la ges tió i el rendiment global de la xarxa, així com la presa de de cisions tècniques.
Una quinzena d’estudiants de diferents orígens comparteixen llengües i cultures als micròfons de Constantí Ràdio. Ajuntament de Constantí
i preservació cultural. Aques ta jornada internacional va ser aprovada per la UNESCO
el novembre de 1999 i, des d’aleshores, serveix per rei vindicar la riquesa lingüística
i fomentar iniciatives que afa voreixin el reconeixement de les diferents llengües. Propos
tes com aquesta també con tribueixen a acostar la ràdio local a la ciutadania.
Economia l La xifra suposa un augment de l’11%
Redacció
CaixaBank ha reforçat el seu suport al sector turístic de Tarragona amb 218,9 milions d’euros en finançament concedit el 2025 a través de la seva línia especialitzada Hotels & Tourism, una xifra que representa un increment de l’11,6% respecte de l’any anterior. Aquesta activitat s’emmarca en l’aposta de l’entitat per acompanyar el desenvolupament de la indústria turística mitjançant un model de proximitat i especialització. En el conjunt d’Espanya, CaixaBank va superar els 4.300 milions d’euros en finançament al sector hoteler durant el mateix exercici, un 8,5% més que el 2024, assolint el volum més alt de nou crèdit destinat al turisme en un sol any. Aquesta trajectòria consolida un creixement sostingut del negoci, que entre 2020 i 2024 ja havia generat més de 14.000 milions d’euros en finançament al sector de l’allotjament turístic. El pes del turisme a Tarragona i al litoral mediterrani continua sent un factor clau en aquesta evolució, amb una activitat
empresarial molt vinculada a l’allotjament i als serveis associats al visitant. Durant el 2025, la línia Hotels & Tourism va formalitzar més de 4.400 operacions de crèdit a tot l’Estat, més de 800 per sobre de les registrades
l’any anterior, fet que suposa un increment del 22,7%. Les regions amb més activitat van ser Balears, Catalunya, Madrid, Canàries i Andalusia. La major part dels recursos es van destinar a projectes de reforma i modernització d’allot-
Estratègia l Més de setanta professionals es reuneixen a Salou per analitzar novetats legislatives, promocionals i laborals del sector turístic
La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), que representa prop del 90% de les places turístiques de la demarcació, va celebrar aquest dimarts una jornada tècnica que va culminar amb la seva assemblea anual a l’Hotel Magnolia de Salou. La trobada va reunir més de 70 professionals del sector amb l’objectiu de compartir novetats legislatives, econòmiques i promocionals que afecten l’activitat turística a la Costa Daurada i les
Terres de l’Ebre. La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, va destacar que aquesta jornada permet als professionals conèixer de primera mà els canvis que impacten en el sector, intercanviar experiències i accedir a informació pràctica per millorar la competitivitat i la qualitat de l’oferta turística. Entre els continguts abordats hi va haver el nou conveni laboral d’hostaleria, que incorpora millores salarials, més dies de vacances i reforç dels drets laborals, així com el Canal Ràpid de selecció del SOC per agilitzar la contractació de personal qualificat.
La jornada també va abordar qüestions vinculades a la sostenibilitat i la promoció turística. Es van presentar els Certificats d’Estalvi Energètic com a eina per fomentar inversions en eficiència i reduir l’impacte ambiental dels establiments, alhora que es van explicar els requisits i beneficis d’aquest sistema. En l’àmbit promocional, es van exposar les línies estratègiques per al 2026 i les novetats sobre l’impost d’estades turístiques dins el Pla Conjunt de Promoció amb el Patronat de Turisme de la Diputació i diversos municipis. Les actuacions
jaments turístics, adquisició d’establiments, iniciatives d’innovació i sostenibilitat i suport al circulant de les empreses per garantir l’operativa diària. Actualment, l’entitat gestiona una cartera de crèdit superior als 10.000 milions
El banc va superar els 4.300 MEUR en finançament hoteler a l’Estat l’any passat
d’euros dedicada al sector i dona servei a més de 13.400 clients, amb el suport d’un equip especialitzat de més de 40 professionals i una xarxa d’uns 2.300 experts en assessorament empresarial distribuïts en centres i oficines per tot el país. Aquest acompanyament financer es planteja com una eina per reforçar la competitivitat i la capacitat d’adaptació de les empreses turístiques estatals davant un entorn canviant.
Aquest volum d’activitat reflecteix l’aposta estratègica de CaixaBank pel turisme, amb la voluntat d’actuar com a soci financer i també com a acompanyant en la transformació del sector. L’entitat posa especial èmfasi en projectes vinculats a la sostenibilitat i la innovació, com ara iniciatives d’eficiència energètica, accessibilitat, gestió responsable de l’aigua i dels residus o programes d’impac-
te social. Entre aquests destaquen ReUtilízame, que facilita la donació d’excedents de material hoteler, i Incorpora, orientat a la inserció laboral de col·lectius amb dificultats. CaixaBank Hotels & Tourism manté més de quaranta convenis amb associacions hoteleres, participa en fires com Fitur, WTM i ITB i és membre d’ONU Turisme, reforçant així la seva presència en els principals espais de debat i promoció del sector.
Projeccions econòmiques Pel que fa a les perspectives, CaixaBank Research preveu un escenari favorable per al turisme a Espanya el 2026, amb un creixement estimat del PIB del sector del 2,5% després d’uns anys de recuperació postpandèmica. El 2025 es van assolir xifres rècord amb 97 milions d’arribades internacionals i una despesa de 135.000 milions d’euros, situant Espanya entre les principals potències turístiques mundials. Segons l’informe, la diversificació territorial i la desestacionalització de la demanda seran factors clau per mantenir el creixement, amb un pes del turisme sobre el PIB que podria arribar al 12,8% el 2026 i al 12,9% el 2027, consolidant el sector com un dels principals motors econòmics. Aquestes projeccions apunten a una etapa d’estabilització després del fort rebot posterior a la pandèmia i a un escenari de creixement sostingut en els pròxims anys.
La jornada i l’assemblea anual aborden talent, sostenibilitat i promoció a la Costa Daurada i a l’Ebre.
prioritàries se centren en el mercat estatal i en països com el Regne Unit, Irlanda, França o Alemanya, amb noves accions al mercat portuguès.
La jornada es va tancar amb l’assemblea anual de la FEHT, on es van analitzar resultats, projectes i necessitats del sector amb l’objectiu de reforçar
la competitivitat turística del territori i continuar consolidant la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre com a destinacions de referència.
Carreteres l El diputat Félix Alonso registra preguntes al govern central arran de l’estudi iRAP del RACC
Redacció
El diputat de Sumar al Congrés Félix Alonso Cantorné ha registrat una bateria de preguntes al govern estatal arran dels resultats de l’estudi iRAP 2022-2024 presentat dimarts pel RACC, que situa un tram de la N-340 a Mont-roig del Camp com el més perillós de la xarxa viària estatal. L’informe assenyala que l’índex de risc de patir un accident greu o mortal a les autopistes i autovies de la Xarxa de Carreteres de l’Estat ha augmentat per primera vegada en quinze anys, passant de 6,1 a 6,4. L’anàlisi inclou 3.595 trams, que sumen 26.470 quilòmetres, i recull 3.873 accidents amb víctimes greus o mortals entre 2022 i 2024, amb 1.192 sinistres mortals i 1.341 persones mortes, a més de 2.681
accidents greus amb 3.566 ferits de gravetat. Aquestes dades situen el debat sobre la seguretat viària al centre de
l’agenda política i institucional i reobren el debat sobre les inversions pendents. Segons l’estudi, 3.122 qui-
Comerç l Hi participaran compradors danesos i holandesos
Redacció
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls organitza els dies 5, 6 i 7 de maig una missió comercial inversa amb importadors de vi de Dinamarca i els Països Baixos amb l’objectiu de facilitar als cellers del territori l’accés als mercats del nord d’Europa. Aquesta iniciativa permet establir contactes directes amb compradors internacionals sense necessitat de desplaçaments ni costos de viatge, optimitzant recursos i generant oportunitats d’exportació des del territori. Dinamarca serà el mercat principal de l’acció i Holanda tindrà un paper complementari, amb la previsió d’uns vuit importadors participants, majoritàriament danesos.
Abans de les reunions, s’organitzarà una sessió informativa sobre els mercats danès i holandès amb dades de con-
Les trobades amb importadors es faran el 5 de
Les inscripcions estan obertes fins al 23 de març i hi ha vuit places disponibles
sum, canals de distribució, requisits d’entrada i recomanacions estratègiques. El 5 de maig es faran reunions B2B al
restaurant Casa Fèlix de Valls i visites a cellers, amb possibles ampliacions els dies 7 i 8 segons disponibilitat. Les inscripcions es poden formalitzar fins al 23 de març i hi ha vuit places per ordre d’arribada. L’acció forma part del Pla d’Acció Internacional de les Cambres de Catalunya i compta amb suport europeu.
lòmetres de la xarxa estatal, l’11,8% del total, presenten un risc elevat o molt elevat d’accident. A Catalunya hi ha uns
Sis quilòmetres de la via concentren el risc més alt d’accident greu de tot l’Estat
201 quilòmetres en aquesta situació, lleugerament per sota de la mitjana espanyola del 12%. El tram amb més probabilitat de sinistre greu és el de gairebé sis quilòmetres de l’N-340 entre Mont-roig del Camp i la intersecció amb la T-323, amb un índex de risc de 200,9, una intensitat mitjana diària de 2.319 vehicles i tres accidents amb morts o ferits greus. A la demarcació també destaca l’N-420, segona carretera de l’Estat amb més quilòmetres perillosos. Quinze carreteres concentren més de la meitat dels quilòmetres de risc elevat o molt elevat, prin-
cipalment vies convencionals d’un carril per sentit, on la sinistralitat severa continua sent especialment significativa i persistent.
Mesures i transparència L’escrit registrat ahir dimecres al Congrés demana la valoració de l’executiu central sobre aquestes dades i pregunta quines mesures urgents preveu adoptar per reduir la sinistralitat en aquest tram i en altres punts negres de Tarragona. També sol·licita informació actualitzada sobre l’evolució d’accidents greus i mortals dels darrers cinc anys, els criteris que utilitza l’Estat per classificar el risc i el calendari d’actuacions previstes. Igualment, planteja si es reforçarà la transparència en la publicació de dades i si la coordinació entre administracions és suficient per millorar la seguretat viària, en un context marcat per la recuperació de la mobilitat després de la pandèmia, l’augment recent de l’accidentalitat greu i les dificultats per assolir els objectius europeus de reducció de víctimes mortals abans del 2030, segons els indicadors actuals disponibles.
Sabadell. Nil Ruiz (P), Carlos Aleman (Torres, 80’), Genar (Escudero, 60’), Carlos García, Ramírez (Moreno, 46’), Ruben Martínez (Kaiser, 60’), Quadri, Aguilar, Tolosa, Godoy (López-Pinto, 71’) i Coscia. Nàstic. Eduardo Esteves, Pau Martínez, Eric Mora (Ruxi, 71’), Enric Pujol, Danilo Luchetti (Aguzzi, 46’), Moi Delgado, Agus (Alves, 57’), Raya (Parisi, 85’), Fernando Torres (Teo Pozo, 46’), Pavón i David Cabezas (Beamuz, 46’). Gols. 1-0, Kaiser (66’) i 1-1, Pau Raya (78’). Àrbitre. Gerard Brull Acerete (Girona). Va mostrar targeta groga al local Alan Godoy i als visitants Danilo Luchetti i Fernando Torres. Incidències. Partit de semifinals de Copa Catalunya disputat a la Nova Creu Alta.
Futbol l L’equip grana amb jugadors del planter s’acomiada de la Copa Catalunya competint fins al final
Arnau Montreal Quesada
Els jugadors del planter del Nàstic han demostrat que tenir gravat el lema del club amb foc i han lluitat «fins al final». L’equip grana –format en gran part per jugadors de la Pobla de Mafumet i el Juvenil– es va acomiadar de la Copa Catalunya amb honor després de caure a la tanda de penals contra el Sabadell. Els joves van plantar cara a un conjunt arlequinat que sí que va apostar per anar amb tot i jugar el partit amb jugadors titulars a la lliga com Alan Godoy i Quadri. Tot i això, els grana van aguantar les escomeses a la Nova Creu Alta, van aixecar-se després de l’1-0 per igualar l’encontre i, fins i tot, van acabar el partit perdonant l’1-2.
El Nàstic va engegar el partit a intentar fer el seu joc, però de seguida es va trobar un Sabadell segur i amb ganes de portar la batuta. Al mig del camp, Torres rebia una lliçó de Quadri mentre que la sortida de la pilota grana es perdia en pilotades en llarg a ningú o a un David Cabezas que les lluitava amb molta energia i poca fortuna.
En defensa, el Nàstic va aguantar el tipus a l’inici. Totes les centrades eren refusades i el porter portuguès Eduardo Esteves va treure els punys quan Rubén Martínez va avisar amb un tir des de l’interior de l’àrea. Els grana la van tenir aprofitant amb picardia els errors del Sabadell. Cabezas va caçar una pilota perduda al mig del camp per buscar el golàs després de veure al porter Nil Ruiz avançat. Amb tot, el porter va reaccionar i va desviar amb la mà per evitar el 0-1.
La primera part va passar
Del primer equip van jugar Moi Delgado, Pujol, Fernando Torres i Pau Martínez
amb certa tranquil·litat. El Nàstic deixava jugar al Sabadell i el conjunt arlequinat
tampoc espremia al fons l’accelerador per travessar la línia defensiva formada pel jove Eric Mora i Enric Pujol. Al centre de les mirades estava Alan Godoy, exgrana, però la seva aportació al primer temps va ser una arriscada xilena que només va servir perquè veiés groga. El Sabadell va reaccionar i
va encetar el segon temps amb ganes de trencar el partit. En els primers minuts van arribar moltes aproximacions arlequinades que van morir o als punys d’Esteves o als caps de la defensa grana. L’equip va aguantar, fins que va castigar la pilota aturada. D’un córner el Sabadell va treure profit. La centrada es va complicar amb diversos cops de cap fins que Moi Delgado va errar en el refús. Kaiser ho va aprofitar per enviar l’esfèric amb potència al fons de la xarxa. Quan semblava que estava tot fet, el planter grana no va abaixar els braços. Els joves van anar de menys a més i es van acabar cruspint un Sabadell desubicat. El perill arribava per la dreta a través de Pau Martínez. El de Blanes va encetar un contracop letal. Després d’errar el primer centre, ho va arreglar amb un segon amb l’exterior de la bota que Pau Raya va enviar al fons de la xarxa amb un cop de cap. La connexió Pau-Pau va donar fruits i el Nàstic va insistir contra un Sabadell contra les cordes. Nico Aguzzi va tenir l’1-2 en el temps de descompte, però aquesta vegada no va entrar i el partit va anar als penals. Allà, la fortuna no va somriure al conjunt grana que va acabar eliminat després d’errar el darrer penal.
Cristóbal Parralo: «Estic molt orgullós del treball dels joves»
Futbol l El tècnic deixa enrere la Copa i se centra en la lliga
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, va sortir molt orgullós tot i la derrota de l’equip a la tanda de penals. «Estic molt orgullós de l’equip. Els joves han jugat amb il·lusió i ganes i han competit de tu a tu contra tot un Sabadell. L’eliminació als penals no embruta el seu treball». L’entrenador grana estava acompanyat a la Nova Creu Alta per Xavi Vilagut, entrenador de la Pobla, que plegats van veure com l’equip grana format per jugadors del planter es trobava contra un Sabadell que anava amb tot. «Per això té molt mèrit el que
Cristóbal Parralo durant el darrer partit. Nàstic
hem fet. Ens hem adaptat al partit i, fins i tot, hem tingut opcions per guanyar-lo». El tècnic grana ja ha demostrat
la seva confiança en el planter i va apuntar que «hem volgut recompensar els joves que van guanyar a la Muntanyesa amb aquest partit i més d’un ha demostrat que podem comptar amb ell pel primer equip». Parralo va deixar enrere la Copa per mirar a la competició important, la lliga: «Ara toca treure alguna alegria aquest dissabte que és el més important». Pel que fa al duel, el Nàstic l’afronta sense Montalvo i Sanz, tot i que Parralo va apuntar que «la plantilla està per cobrir aquestes situacions i si cal, utilitzarem els joves».
Hoquei Patins l Penjarà els patins als 40 anys amb 14 títols al llarg de la seva carrera
Redacció
El vallenc Jepi Selva posarà punt final a la seva carrera en l’hoquei professional al final de la temporada. El jugador ho farà als 40 anys després de 24 anys de carrera professional amb l’estic a la mà. Selva ho va anunciar el passat dimarts emotiu acte celebrat al pavelló Joan Ortoll de Calafell. L’anunci, però, no és un final immediat. Jepi Selva va destacar durant l’acte que continuarà competint amb la màxima intensitat i ambició tots els partits que resten fins al final de la temporada. De moment, el més proper és el derbi contra el Reus Deportiu, un duel que no serà l’últim, perquè aquest serà el que es donarà a la Copa del Rei. A l’horitzó, a banda de la lliga, també està la final four de l’Europe Cup. Selva tancarà la seva carre-
Fernando Flores i Regina Gras, campions i rècords d’Espanya màster
Atletisme l El CA Tarragona va sortir victoriós del Campionat d'Espanya de marxa en distància de marató màster. En aquesta prova, Fernando Flores (M55) i Regina Gras (F45) es van proclamar campions d'Espanya en les seves categories i, al mateix temps, esdevenen rècords d'Espanya. Redacció/Cedida
El tècnic de la
ra al CP Calafell, equip amb el qual ha disputat les darreres tres temporades i va aixecar el trofeu de la Lliga Catalana contra el Barça. El vallenc va iniciar els seus passos en el món de l’hoquei al CH Ripollet i després va continuar la seva trajectòria a la base del Cerdanyola i el FC Barcelona, fins que va fer el salt a la lliga professional amb el Lleida. En la seva carrera també ha jugat amb el Noia Vendrell, Blanes, Reus Deportiu, el Viareggio italià i l’Oliveirense portuguès. Al llarg d’aquests anys, Selva ha aixecat catorze títols, entre els quals destaquen dos campionats del món, dues copes del Rei, dues copes CERS i una Copa Continental entre d’altres guardons. Durant l’acte, Selva va oferir unes paraules d’agraïment als assistents i es va emetre un vídeo recopilatori de la seva carrera.
Futbol l L’equip comandat per Xavi Vilagut rep diumenge al Vilafranca entrenat per l’exgrana Iván Moreno
Arnau Montreal Quesada
Ahir, gran part dels jugadors pobletans van defensar l’escut del Nàstic a la Copa Catalunya i, diumenge, defensaran el lideratge de la lliga Elit. L’equip entrenat per Xavi Vilagut va assolir la darrera jornada el premi del lideratge. Tres victòries consecutives que ratifiquen la progressió de l’equip. Ara, encaren la part més difícil: defensar el lideratge i el primer rival serà el Vilafranca de l’exgrana Iván Moreno. A través de la feina de Xavi Vilagut, l’equip pobletà ha
començat a recuperar la seva essència. Des de fa unes temporades, el filial del Nàstic va perdre la seva destacada competitivitat i projecció dels talents, un fet que va venir de la mà del descens cap a la Lliga Elit i, l’any passat, hauria caigut a Primera Catalana si el Girona B no hagués pujat a Segona RFEF.
«La primera tasca que vaig demanar als jugadors era la d’adaptar-se a la categoria. Som un equip molt jove, amb gran part de la plantilla que ha pujat del Juvenil i la lliga Elit és molt dura. Ens trobem
El CN Tàrraco, present en el Campionat per Federacions
Natació l El CN Tàrraco va estar representat en el Campionat d'Espanya per Federacions celebrat el darrer cap de setmana a Pontevedra. Ona Rosell Francisca Peinado i Èric Baz. Tant l'equip júnior es va emportar la medalla d'or mentre que l'infantil va obtenir la medalla de plata. Redacció/Cedida
El filial grana és el menys golejat de la categoria i ja aporta talent al primer equip
nalitat d’uns joves que cada vegada estan més assentats a la categoria i sorgeixen bones sinergies entre ells. Hem de ser constants i forts mentalment», va apuntar Vilagut.
Producció de talent
La Pobla sempre ha destacat en el seu passat per la competitivitat a la pista i la producció de talent. Enguany, de la mà de Xavi Vilagut, el Nàstic ha tornat a nodrir-se de talent amb els debuts de Pol Cid i David Cabezas. De fet, el tècnic també ho va aconseguir el curs passat al Juvenil amb Enric Pujol, Agus Gutiérrez i Oriol Subirats.
amb rivals exigents, camps petits, blocs molts baixos i joc de contacte», va destacar a Diari Més Xavi Vilagut. Dit i fet, el filial grana ha navegat a la categoria des de la solidesa defensiva, convertint-se en l’equip menys golejat amb només 9 gols encaixats i 3 partits perduts.
Aquesta progressió els ha permès assaltar la primera posició, ara, queda la tasca més difícil, mantenir-se al cim. «Per aconseguir-ho hem de continuar sent un equip rocós. A partir d’aquí hem de créixer, també en la perso-
«Una de les nostres feines a la Pobla de Mafumet és preparar els jugadors per si arriba el moment de debutar. I els preparem en tots els nivells: físic, per adaptar-se a les exigències de la Primera RFEF, tècnic, tàctic i també mental», va destacar un Xavi Vilagut que veu com, poc a poc, més dels seus efectius fan el pas. Això sí, més que molestar, el tècnic ho mostra com un orgull i part del seu treball.
Un rival conegut
Diumenge a les 12 h el Municipal de la Pobla de Mafumet rebrà la visita del Vilafranca d’Iván Moreno. Qui fou segon entrenador del Nàstic i també tècnic de la Pobla, arriba amb un equip que també suma tres victòries consecutives. «El Vilafranca està en el millor moment de la temporada. L’Iván coneix molt bé la casa i estic segur que es prepararà molt bé el partit», va subratllar el tècnic pobletà.
Tennis Taula l Natalya Prosvirnina va guanyar la modalitat individual i Renata Shypsha va triomfar en els dobles mixtos
El Club Tennis Taula Ganxets de Reus va completar ahir un dia rodó. L’equip reusenc va assolir dues medalles d’or i una plata en un Campionat d’Espanya Absolut per al record per a les seves jugadores. Les finals es van jugar totes de forma consecutiva al Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània de Tarragona. La jove sorpresa de la competició, Renata Shypsha, les va afrontar els dues de forma consecutiva. La jugadora de 16 anys va encetar el dia amb la final de dobles mixtos amb Álvaro Gimeno Amb el seu company de batalles ja ha sumat alguna alegria a nivell nacional, i ahir va assolir una altra. Després d’emportar-se el primer set de forma patida, van posar la directa guanyant el segon per 11-2. La parella rival format per Ainhoa Cristóbal i José Guillot va reaccionar en el tercer per escalfar la final. Amb tot, Shypsha i Gimeno van posar la directa en un quart set que es va complicar. Del 7-3, el duel es va aixecar gairebé fins a l’empat, però la reusenca no va perdre la calma i un darrer tir seu va ser el que va certificar el triomf.
Tot seguit, Shypsha va enfrontar el dobles femení amb la seva companya d’equip Alba Fernández. Allà, però, les reusenques es van conformar amb la plata després de caure per 3-0 contra Maria Berzosa
Renata Shypsha va ser la sorpresa del trofeu sumant un or, una plata i un bronze
i Camila Moscoso. La participació de la jove no acaba aquí, ara continua a la Copa de la Reina i el cap de setmana afrontarà la competició de la seva categoria formativa. Això sí, un or, una plata i un bronze són tot un mèrit per un talent que apunta maneres. Faltava la cirereta al pastís per al Reus Ganxets i la va
posar Natalya Prosvirnina. En una competició sense Maria Xiao i Sofia-Xuan Zhang, finalistes de l’any passat ni tampoc la jugadora ganxeta Elivra Rad, que van ser absents per una competició internacional, la reusenca es va imposar. Provirnina va ser fidel al seu estil defensiu, aguantant i desesperant a la seva rival i castigar els errors. D’aquesta manera, es va proclamar campiona Absoluta per posar fi a un Campionat. Això sí, a Tarragona el tennis taula continua, ara amb la Copa de la Reina.
Tennis Taula l El Club Tennis Taula Ganxets de Reus va iniciar ahir el seu camí a la Copa de la Reina amb els seus dos equips: el Miró Ganxets Costa Daurada i el filial format per les jugadores més joves. Tots dos equips van iniciar el primer partit amb victòria en una fase de grups que admet pocs errors. De fet, només accedeixen a la lluita
de les medalles els primers classificats de cadascun. L'equip filial es va imposar per 1-3 contra el Linares, però després va caure per 3-0 contra l'UCAM Cartagena, favorit de guanyar la competició.
D’altra banda, el Miró Ganxets Costa Daurada va complir el tràmit i va vèncer el Santa Eularia, equip de Divisió d’Honor –una categoria
inferior–. Guo Ruichen, Anastasia Kolish i Natalya Prosvirnina van complir i van superar per la via ràpida contra l’equip balear (3-0). Avui, les reusenques es juguen l’accés a les semifinals contra el Jaén, el segon classificat a la lliga regular. En cas de victòria, les semifinals es disputaran a la tarda per assolir un bitllet per a la final. AMQ
L’apunt
Ajuntament i Federació volen que Tarragona sigui seu permanent
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va participar ahir en el servei d’honor que va donar el tret de sortida de les finals del Campionat d’Espanya Absolut de Tennis Taula al Palau d’Esports Catalunya. L’esdeveniment va servir per presentar el final d’un campionat, però també l’inici de la Copa del Rei i de la Reina. A més, va servir per mostrar la voluntat perquè Tarragona sigui seu permanent. «Ja ho vam comentar amb el conseller Berni Álvarez i ara només falta la paraula de l’alcalde. Si ho tanquem, crec que Tarragona tindrà molt de tennis taula el 2027», va destacar el president de la Federación Española de Tenis de Mesa, Miguel Ángel Machado. L’alcalde va agafar el guant i va manifestar «la voluntat» perquè la ciutat sigui la seu permanent: ˜Tarragona ha fet una aposta claríssima perquè sigui capital de referència de l’esport».
Ensenyament l La proposta implicaria que el professorat assumeixi tasques d’escola inclusiva i orientació
El Departament d’Educació va anunciar ahir dimecres una proposta per incrementar progressivament el complement específic del professorat fins a un 15% l’any 2029, fet que suposaria un augment d’uns 1.500 euros en quatre anys per als prop de 97.000 docents de Catalunya. L’increment es distribuiria en quatre pujades anuals del 3,75% entre el 2026 i el 2029 i implicaria que el professorat assumís tasques vinculades a l’escola inclusiva i l’orientació educativa. Segons va explicar el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, es tracta d’una modificació «singular i excepcional» del lloc de treball i la primera millora salarial d’aquest complement en 25 anys. La proposta suposa-
ria increments aproximats de 1.480 euros per als mestres de Primària i de 1.513 per als docents de Secundària, una
mesura que el Departament vincula a l’evolució de les funcions docents i a les noves necessitats educatives.
Estat l El comandament policial dimiteix i Interior relleva el número dos
Agències
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar ahir que desconeixia la denúncia per presumpta agressió sexual contra el fins ara director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, José Ángel González, un
Rufián demana
cas que ha acabat amb la seva dimissió i amb el relleu del seu ‘número dos’. El ministre va afirmar que, si haguessin tingut coneixement previ dels fets, se li hauria demanat la renúncia immediata i va insistir que ara «és el moment de la justícia i del suport a la víctima». La querella, admesa
per un jutjat de Madrid, inclou presumptes delictes d’agressió sexual, coaccions, lesions psíquiques i malversació de fons públics i va ser presentada per una subordinada i exparella del comandament policial, que està citat a declarar el 17 de març per uns fets que s’haurien produït l’abril
«ordre i mètode» a l’esquerra per frenar Vox «província a província»
Política l El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va reclamar ahir al vespre «ciència, mètode i ordre» a les forces d’esquerra per poder guanyar escons a Vox «província a província», durant un acte celebrat a Madrid amb el dirigent de Más Madrid Emilio Delgado. Rufián va defensar una coordinació electoral més eficient i es va preguntar «quin sen-
tit té que catorze esquerres que representen el mateix es presentin al mateix lloc», tot apel·lant a la generositat dels partits per repartir circumscripcions i evitar competir entre formacions afins. La proposta passa, segons va explicar, per acordar alguns punts programàtics comuns, mantenir les sigles pròpies i impulsar un grup interparlamentari coordinat per plan-
tar cara a l’extrema dreta. Durant la trobada també es va abordar la necessitat que l’esquerra parli sense complexos de qüestions com la seguretat, que Delgado va considerar una bandera que la dreta ha sabut capitalitzar. L’acte va generar expectació mediàtica, tot i que alguns partits s’han desmarcat de la iniciativa i d’altres mantenen les seves estratègies. ACN
La mesura tindria un impacte econòmic important, amb uns 300 milions d’euros addicionals d’inversió en
passat. El cas ha generat una forta confrontació política: el PP ha demanat la dimissió de Marlaska i l’ha acusat d’haver conegut els fets sense actuar, una acusació que el ministre rebutja i atribueix a una instrumentalització política. També ha assegurat que només acceptaria crítiques de la víctima i que dimitiria si aquesta afirmés que no s’ha sentit protegida pel Ministeri. Des del govern s’insisteix que cal respectar el procés judicial en curs i evitar conclusions precipitades mentre s’aclareixen els fets denunciats.
La mesura preveu pujades anuals del 3,75% per a uns 97.000 docents
salaris docents per part del Departament, i es traslladarà a la Mesa sectorial per iniciar-ne la negociació. Giménez va admetre que l’aplicació dependrà en gran part de l’aprovació de nous pressupostos, ja que l’Administració també ha d’assumir l’augment retributiu general dels empleats públics pactat a nivell estatal, que arribarà a l’11,5% el 2028. Actualment, el complement específic ronda els 700 euros mensuals i, amb la proposta, podria situar-se al voltant dels 800 euros el 2029. Sumant els increments previstos, el sou d’un docent de Secundària
passaria d’uns 2.795 euros mensuals el 2025 a més de 3.096 euros el 2029, mentre que el dels mestres de Primària pujaria d’uns 2.459 a prop de 2.730 euros mensuals. Els sindicats, però, havien reclamat un increment del 100% del complement, molt per sobre del 15% plantejat ara.
Més recursos i ràtios
El Departament també planteja altres mesures, entre les quals destaca la planificació estable dels recursos de suport intensiu, la incorporació de nous professionals i la creació estructural de 300 noves figures d’atenció educativa el curs 27-28. També es preveu revisar les ràtios per adaptar-les als centres, amb l’objectiu d’arribar progressivament a un màxim de 20 alumnes per aula a Primària i 27 a Secundària a primer d’ESO el curs 2028-2029, amb reduccions posteriors fins als 25 alumnes per classe. També es proposa reduir la burocràcia docent amb un pla específic i impulsar el reconeixement normatiu de l’autoritat del professorat com a autoritat pública en l’exercici de les seves funcions.
Paneque demana un pacte de país per Rodalies i alerta contra la «politiqueria»
Política l La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va estendre ahir la mà als partits per assolir un pacte de país sobre Rodalies i va advertir que «si algú vol fer politiqueria, no ens en sortirem». Compareixent al Parlament, Paneque va defensar la necessitat de treballar conjuntament per millorar la xarxa ferroviària i va admetre que
el servei funciona amb una «normalitat perversa» derivada del dèficit d’inversions acumulat. També va confiar que es pugui reobrir el tram de l’RL4 entre Cervera i Manresa, actualment substituït per autobusos per filtracions d’aigua, ja que les darreres dades apunten que no hi ha moviments que comprometin la seguretat. Agències
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltíssimes felicitats, Pau! Ja són 11 anys i estem molt orgullosos de l´homenet en el que t´estàs convertint. Segueix gaudint de la vida com ho fas. T´estimem molt.
k Tribuna k
La base de qualsevol societat avançada, democràtica i LLIURE és l’educació
D’aquesta base neix i creix la societat i els seus drets i serveis bàsics, fins i tot els més vitals com la sanitat pública. I els fonaments i pilars on se cimenta aquesta base són les professores, professors i mestres, i els hem abandonat i s’estan fent malbé. Amb la crisi de 2008 els serveis públics, els que fem servir la gent normal, van patir retallades. Des de llavors, els docents, les persones que formen i eduquen els nostres fills, estan perdent poder adquisitiu. Gairebé vint anys precaritzant el col·lectiu.
Si hi afegim la desorbitada ràtio d’alumnes per aula i els escassíssims recursos per afrontar la diversitat, pobresa o salut mental dels alumnes o, per exemple, les entrades a meitat de curs d’alumnes que gairebé no entenen l’idioma o amb unes bases acadèmiques molt minses degut al seu origen (familiar, social o procedència) i d’altres imprevistos; i els ofeguem amb una burocràcia bestial que el hi resta temps i energia per poder exercir amb plenitud.
Si a la suma de tot això, a més a més, els hi fem cada cop més difícil conciliar mínimament la vida laboral i familiar, que per cert, pels que diuen que tenen massa vacances, els hi recordaria que és un dels col·lectius que més feina se’n porten cap a casa fora del seu horari laboral o lectiu entre correccions, entrevistes amb pares, etc.
Tot plegat fa un brou bullint en una olla a pressió que porta taponada massa temps, massa anys. I aquesta olla a pressió on s’està cuinant, i cremant, el brou està a punt d’esclatar.
Els educadors han sortit al carrer, abans que l’olla esclati. A veure si algú sent la pudor a cremat
Així que els educadors han sortit al carrer, abans que l’olla esclati. A veure si algú sent la pudor a cremat, desembussa l’olla i allibera la pressió que tenen els pilars de la nostra societat, encara democràtica i lliure
k Editorial k
Durant massa anys, la Formació Professional va carregar amb un estigma injust. Era el recurs dels que «no podien» accedir a la universitat, el pla B dels que no tenien prou nota, el camí dels que ‘renunciaven’ a les seves ambicions. Avui, afortunadament, aquest relat ha quedat obsolet. I fires com Camins d’FP, que enguany ha omplert els 3.350 metres quadrats del recinte FiraReus Events amb més de quaranta centres formatius i milers de joves curiosos, en són la millor demostració. El canvi de paradigma és real i té una causa molt concreta: el mercat laboral reclama professionals qualificats
amb una urgència que no para de créixer. Les empreses europees, tal com va recordar la primera tinent d’alcalde de Tarragona, Montse Adan, tenen dificultats creixents per cobrir perfils tècnics especialitzats. Perruquers, tècnics en neteja bucodental, professionals de la logística, cuiners, electromecànics... oficis que mouen l’economia real i que, durant dècades, han estat invisibilitzats socialment malgrat la seva importància estratègica. La manca de relleu generacional en molts d’aquests sectors ha disparat la seva valoració, i amb ella, les perspectives salarials i d’estabilitat laboral dels seus professionals.
Prenent com a data l’última reforma de la Constitució Espanyola de 1978 que modificava l’article 49 amb la finalitat de garantir la plena autonomia personal i la inclusió social de les persones amb discapacitat, atenent particularment les necessitats específiques de les dones i els menors amb discapacitat, i la reforma de la qual va entrar en vigor després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat el 17 de febrer de 2024, dimarts ha tingut lloc al Congrés dels Diputats una sèrie d’actes institucionals amb la finalitat de commemorar els 47 anys de vigència de la Norma Fonamental des de 1978, convertint-se així en la constitució més duradora de la història d’Espanya.
Certament, tot cos normatiu carregat d’excessiva solemnitat ocasiona no poques vegades suspicàcies a aquells ciutadans que no han estat directament implicats en la seva elaboració, ja sigui en l’exercici de funcions assessores com a experts constitucionalistes o com a representants polítics que han rebut el mandat de desenvolupar-los a través de processos constituents en contextos de transicions polítiques o per mandats electorals ja en situació de democràcia.
Aquestes suspicàcies envers allò que ens és donat, però en el que no hem participat dins el temps transcorregut des de 1978, ens converteixen a vegades en observadors propensos a desconfiar, dubtar o recelar de les intencions dels anomenats ‘pares’ de la Norma Fonamental. El més extrem és que, en aquest tipus de reaccions, qualsevol cos normatiu s’interpreta sovint com a malintencionat, hostil o dubtós. Al final ens deixem vèncer per la manca de confiança, la sospita injustificada i iniciem una recerca de motius ocults.
Dit això, ¿la Constitució del 78 pot considerar-se un referent per a Catalunya? La Norma Fonamental que ens ocupa no menciona explícitament Catalunya pel seu nom en el seu articulat general, però sí que estableix les bases que van permetre la seva configuració política actual. Tanmateix, el rebuig a la mateixa a Catalunya, especialment per part de sectors independentistes i sobiranistes, no havent estat constant, sí que ha crescut significativament en les darreres dècades a causa de diversos factors clau, si bé la sentència de l’Estatut (2010) és el punt d’inflexió més citat. Després d’anys de negociació i després de ser aprovat en referèndum pels catalans, el Tribunal Constitucional va retallar parts fonamentals de l’Estatut d’Autonomia de 2006. Això va generar la percepció que la voluntat popular de Catalunya estava supeditada a un tribunal que molts consideren polititzat. D’altra banda, la Constitució estableix en el seu article 2 la ‘indissoluble unitat de la Nació espanyola’, la qual cosa impedeix legalment la celebració d’un referèndum d’independència pactat. Sectors nacionalistes argumenten que la Carta Magna s’ha convertit en un ‘mur’ que impedeix l’exercici del dret a decidir.
Ho acceptem o no, la veritat és que la Constitució del 78, encara que no esmenti explícitament Catalunya, sí que ha facilitat la seva existència política tal com la coneixem el 2026
I, finalment, l’aplicació de l’Article 155 el 2017 per suspendre l’autonomia de Catalunya després de la declaració unilateral d’independència va ser vista pel sobiranisme com una agressió directa a l’autogovern, reforçant la desafecció envers el marc constitucional. Ho acceptem o no, la veritat és que la Constitució del 78, encara que no esmenti explícitament Catalunya, sí que ha facilitat la seva existència política tal com la coneixem el 2026. L’article 2 reconeix el dret a l’autonomia de les ‘nacionalitats i regions’ que integren la Nació espanyola. Històricament, el terme ‘nacionalitats’ es va incloure per donar cabuda a territoris amb forta identitat pròpia, com Catalunya. L’article 3 estipula que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les seves respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts, la qual cosa empara la cooficialitat del català. El Títol VIII defineix el model d’organització territorial que va permetre a Catalunya constituir-se com a Comunitat Autònoma i aprovar el seu propi Estatut d’Autonomia. I la segona disposició transitòria va facilitar l’accés a l’autonomia per la via ràpida a aquells territoris que ja havien plebiscitat estatuts en el passat, com va ser el cas de Catalunya. En el seu moment, el suport de la ciutadania catalana a la Constitució va ser massiu, amb un vot afirmatiu proper al 90% en les seves quatre províncies. Per què, doncs, aquest silenci institucional el 17 de febrer des de les instàncies polítiques representatives més rellevants de Catalunya?
L’horitzó europeu del Trident complet: un mirall incòmode (I)
Hem recorregut quatre etapes en aquesta sèrie. Quatre mirades a la fractura. Quatre parades en un camí que encara no s’ha acabat.
A la primera, vam explorar el Trident Innovador. Un futur de silici, càlculs i llum. Necessari, però construït en l’aire. Un trident que brilla, però no toca terra.
A la segona, vam assenyalar l’ombra: el Trident Invisibilitzat.
El que no surt als fulls de ruta però sosté el país: descarbonització, transició justa, cohesió territorial, coneixement arrelat. Les puntes clavades al sòl de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Girona i totes les comarques que esperen que el futur arribi també per elles.
A la tercera, vam proposar una desenes d’accions concretes i l’esquelet del Trident Invisibilitzat materialitzat.
I ara som aquí, a la quarta etapa.
Després de descriure la fractura, després de mesurar-la, després de preguntar qui la podria (i com) soldar, ens cal un marc d’acció. Un horitzó compartit. Una direcció.
Els tres fronts que vénen a continuació no són una invenció aliena.
Són la traducció, en clau europea, del que els tridents ja ens han ensenyat.
Una mica com un joc de rol, en el primer front es vol donar espai a la indústria per créixer. És la condició perquè el Trident Innovador no quedi suspès en l’aire.
El segon front es tracta de posar a prova nou equilibris amb les aliances que enforteixin. És la via perquè el Trident Invisibilitzat deixi de ser ombra i esdevingui política.
Amb el tercer front resumim el com podem atraure inversió i escalar projectes. És l’energia que necessita el forjador per aixecar el Trident sencer. Els tres fronts són, doncs, la resposta a la pregunta que ens ha acompanyat des del principi: com passem del Trident dividit al Trident Complet?
I la resolució analítica ens arriba amb una veu amb autoritat que mereix ser escoltada.
«Europa és encara el bressol de la Revolució Industrial, però corre el risc de convertir-se en un museu/parc temàtic on es contempla la prosperitat del passat mentre el futur es construeix en un altre lloc. Les causes són conegudes: costos energètics, pèrdua de competitivitat, excés de regulació, dumping xinès. Però el diagnòstic no és suficient. Cal actuar. I l’acció ha de desplegar-se en tres fronts. El primer del qual és donar a la indústria espai per créixer. No
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
normes que la frenin».
Amb el concepte de «la neutralitat tecnològica tenim que arribar a jutjar les solucions pels resultats, no per les etiquetes: hidrogen, captura de carboni, nuclear, tot sobre la taula». Tot seguit, una «teràpia de xoc administrativa: reduir la càrrega burocràtica un 35% durant el pròxim mandat. Autoritzacions més ràpides, finestretes úniques, menys obligacions d’informació; i una revisió legislativa capaç d’avaluar l’impacte de cada proposta amb la lents de la competitivitat: congelar o reduir les normes existents no hauria de ser tabú».
grans blocs.
Amb el tercer front, intentem d’entrar en una qüestió essencial: «atraure inversió i escalar projectes estratègics en sòl europeu. El capital de risc en el Vell Continent només representa el 5% del capital de risc mundial: només els EUA n’atrau deu vegades més i les empreses en creixement fugen. Si ens ocupem seriosament d’aquest element i construíem una Unió d’Estalvi i Inversió podem fer un camí: essencial a llarg termini, però cal fer-lo ja i això significa actuar ja (We want businesses to invest here. Build here. Expand here)”.
Però amb quina visió i cap a on?
Si Europa no hi posa el focus, la descarbonització esdevindrà sinònim de desindustrialització, i finalment, de pobresa i irrellevància
Una evidencia per totes està representat pel compliment urgent de les recomanacions de l’informe Draghi: que no és pot quedar amb el trist resultat que «només una de cada deu s’ha implementat en un any. El progrés en energia i digitalització és massa lent: si no actuem, la descarbonització esdevindrà sinònim de desindustrialització, i finalment, de pobresa i irrellevància. El segon front és construir unes aliances saben dir que no com un «no rodó a dependències que debilitin, o aïllaments del estil Europe First o Europe Alone («Europa Primer” o «Europa Sola) que no són el camí. Millor Made with Europe que el Made in Europe».
Això implica una «diversificació estratègica: en energia, matèries primeres crítiques, semiconductors, bateries i defensa. En definitiva «cal assegurar socis fiables i comerç en igualtat de condicions en una resposta contundent al dumping: no més grups de treball i normes que triguen” anys i panys: cal un enfocament coherent, flexible, decisiu i assertiu”.
«L’acceleració dels acords comercials serà una peça més però amb ordre i orientacions clares amb països com lo del grup ASEAN, Índia, Canadà, Austràlia, Mercosur: no per ideologia, sinó per necessitat».
Si no actuem, Europa substituirà una dependència per una altra, i quedarà exposada a la política de poder dels
k Tribuna k
Murphy
mou
Murphy existeix. I, a més, està abonat a Rodalies i a l’AP7.
Murphy seria la versió moderna de la fatalitat dels grecs —aquella força inevitable que ho engega tot a rodar quan menys convé— o, si es prefereix, una mena de baraka islàmica, però amb mala llet i horaris imprevisibles.
Tot el que pot passar, acabarà passant, diu en Murphy. Sobretot si és dolent. I més si afecta trens, catenàries, talussos o autopistes. Ara bé, Murphy sempre és l’excepció, mai la norma. Un accident és mala sort. Dos, una casualitat. Tres, una setmana dolenta. Però quan la fatalitat es repeteix —i aquí hauriem de fer memòria recent al Penedès— ja no parlem de Murphy, parlem d’un sistema que funciona exactament com ha estat dissenyat. Malament.
De fet, avui en dia, al Penedès, Murphy és quan el tren va puntual o tardes menys de 2hores per anar a Barcelona per l’AP7.
«Amb Projectes estratègics com: tecnologies netes, defensa, materials avançats, IA, ciències de la vida. Europa pot fer-se indispensable en aquests camps, gràcies a una integració del nostre mercat on encara hi ha massa barreres al comerç de serveis i béns a dins de la UE mateixa: necessitem enderrocar- les sense utilitzar la motosierra» tant estimada pels patriotas locals: si no actuem, Europa quedarà endarrerida a la cursa tecnològica. Altres actors ocuparan el seu lloc, i Europa passarà a ser un mercat secundari, no un creador de futur.
El discurs tanca amb una trinitat de prioritats màximes: Innovació, productivitat i competitivitat.
Si Europa no hi posa el focus, la descarbonització esdevindrà sinònim de desindustrialització, i finalment, de pobresa i irrellevància.
I l’última frase ho resumeix tot: «si volem que Europa importi al món, la nostra indústria ha d’importar primer per a nosaltres»
El que en podem treure per la nostra anàlisi: en poques paraules és un resum però també es torna en una advertència final
Aquest discurs és un mirall incòmode per a Espanya i, sobretot per Catalunya.
Descriu una crisi que també és nostra.
Però també perquè la veu que la pronuncia és una veu nítida, sense embuts i encara no té nom.
La setmana vinent, desvelarem qui és. I llavors començarà la comparació i la pregunta que ho travessa tot: si ells han après a seure junts a Europa, per què nosaltres no?
Fins aquí la primera part. La segona, la setmana vinent.
No ens confonguem. No és —o no és només— un problema de gestió, que ho és. Ni tampoc d’inversió, que sempre arriba tard i malament. El problema és més profund i més incòmode: és un problema de disseny de país. De com s’entén el territori. O, més ben dit, de com no s’entén.
Perquè el Penedès ni es veu ni s’entén. No és prou metròpolis per comptar, ni prou rural per fer bonic. És veu com un espai buit entre llocs importants (un buit habitat “només” per mig milió de persones), una mena de passadís funcional on passen coses… autopistes, trens d’alta velocitat, gaseoductes, línies de molt alta tensió…però no passen decisions.
El Penedès és territori on no es garanteix la mobilitat quotidiana digna a qui hi viu.
És un problema de disseny de país. De com s’entén el territori. O, més ben dit, de com no s’entén
Per que Murphy sigui, de veritat, l’excepció ens hem de repensar el país; a més de canviar de gestió i invertit el que pertocaria, hem de començar en pensar el Penedès com a territori, com a unitat, com a Vegueria. I trencar les ja absoletes divisions administratives actuals.
Ara se’ns dirà, amb aire greu, que es canviarà la gestió i que arribarà el finançament desitjat, tant de bo. Però no es diu res de canviar la mirada.
I sense aquest canvi de mirada la mobilitat al Penedès no seran tres Àrees de Rodalies si no el desè cercle de l’infern de Dant.
Mentrestant Murphy, pacient, continuarà esperant al final de l’andana. Sap que aquí, al Penedès, més d’hora que tard, se li tornarà a girar feina.
Mor l’activista
Jesse Jackson als 84 anys
Obituari l Ha mort als 84 anys Jesse Jackson, històric activista pels drets civils als EUA i referent de la comunitat afroamericana. Protegit de Martin Luther King, es va presentar a la presidència amb el Partit Demòcrata. El reverend va dedicar dècades a defensar la igualtat racial i els drets de les minories. La seva figura va marcar la política del país. Agències
El Premi Paco Aguilera porta a Vila-seca art i inclusió social. Cedida
acull
Cultura l La Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca acull fins al dimarts 3 de març l’exposició de la primera edició del Premi de Pintura Paco Aguilera, una iniciativa destinada a fomentar la creativitat i donar visibilitat al talent d’adults amb discapacitat intel·lectual. La mostra presenta una selecció d’obres dels 127 artistes par-
ticipants, procedents de 28 entitats d’arreu de Catalunya, i reivindica l’art com a eina d’inclusió i expressió personal. El premi ret homenatge a Paco Aguilera, vinculat al Grup Pere Mata i director mèdic de Villablanca fins al 2020, i compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus. Redacció
Tarragona
Maria Carmen Vila Inglés.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Maria Teresa Pallach Salas.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Pau.
Jose Macia Rodrigo.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori. Francisco Martinez Perez. Ha mort als 97 anys. Reus
Loles Salgado Combalia.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori. Manolo Chirivas Periz.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Jerónimo Fernández Vela.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori. Emilio Cortes Gonzalez.
Ha mort als 51 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h al Tanatori Mémora de Reus.
Franz Helmut Küpper. Ha mort als 79 anys.
Avui felicita als que es diuen:
ÀRIES
21/03 al 19/04
La jornada transcorrerà sense problemes, excepte pel que fa a papers documents. Algú te’n demanarà algun no sabràs on és.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui podràs fer un gran i important salt en la teva professió si t’envoltes de persones de prestigi. No et tanquis en un món a part, viu més. La parella t’ajudarà.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les teves ambicions emocionals seran fortes la parella estarà a l’alçada de les circumstàncies. Avui podràs viure una aventura especial.
20/04 al 20/05 TAURE
Hi haurà tensions a la feina avui. Procura complir amb allò necessari deixa la resta per a un altre moment. Intenta relaxar-te. Desconnecta.
VERGE
23/08 al 22/09
Durant la jornada la parella es sentirà una mica molesta i els frecs o discussions seran fàcils. No diguis mitges veritats utilitza paraules més suaus.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Serà cap al final del dia quan et sentiràs a gust amb els amics i en el teu ambient. Deixa volar la imaginació i oblida els moments passats.
REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 LOrsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Rebràs ajuda de la persona que menys t’esperes. L’ambient laboral serà una mica tens es produiran diversos canvis que no acceptaràs.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Algú espera alguna cosa de tu i t’ho recordaran. La tensió a la feina serà alta; seria recomanable que busquessis alguna manera de relaxar-te.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et precipitis en les decisions si tenen a veure amb el teu futur professional. Una persona molt propera et donarà la clau de l’èxit el triomf.
21/06 al 22/07 CRANC
Tot l’esforç fet serà àmpliament recompensat per una persona propera. Els petits problemes no faran trontollar els teus plans.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Llença’t sense prejudicis ni pensaments estranys. Avui ho tens tot al teu abast. No reprimeixis els sentiments ves a la recerca de la felicitat.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et sentiràs a ple rendiment no hi haurà ningú ni res que pugui obstaculitzar les teves intencions. En l’amor és on tindràs més sort.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Hospital de proximitat
11:30 Com la nit el dia
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre.
HORITZONTALS: 1. Reclams publicitaris. La roba més suau. 2. L’amo del gos. Per poc no és sarcàstic. 3. Per als nens de l’institut. Persona que no para mai de parlar. Un zero. 4. Cinc-cents. Alimentem els de l’aquari.Vas. 5. Plovisquejat. La plaça més popular a Grècia. 6. A la tercera ens jubilen. Cosa extravagant. 7. Una mica més de cent. Confrontin dos testimonis. Districte federal. 8. Caure bé algú. No és teu ni d’ell. 9. El que passa més sovint. Amb bones anques. 10. Una de nou. Precs poc ortodoxos. Mata molt malament. 11. La ràbia que ens pot matar. Teu i meu. Enmig del peu. 12. Espai dels conills les gallines. Lloc del regateig. VERTICALS: 1. Llançament lapidari. Incomparable. 2. Enmig de la cara. Tens fòbies. Quasi és rodó. 3. La independència la regalen. Passar el pa pel plat d’oli. 4. Dues de la nora. Corrompre amb influència perniciosa. El fons de la mar. 5. Imitació. Ceràmica de Cales. 6. Tres al principi. Arrenca un queixal. Perjudica si se’n pren massa. 7. El sentit que cal afinar sempre. Esgarrapades. 8. Brancarien. Dues del TBO. 9. Una parella que puja pel sud. Té més probabilitats de perviure si és dominant. Rostre. 10. Les utilitzaven les àvies del segle XIX. Proveïdores de llet materna. 11. Un dia que no s’acaba mai. Morruda dins la gàbia. Al peu de la lletra. 12. Atansa. Treballador de la fusta.
Mínima Vent
17º 9º
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume
Apodaca, 22
Telèfon 977 232 516
Ciutat Montserrat, Rosa
Maria - Molero Ciutat, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Viana Fresquet, Estefania
Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672
CAMBRILS:
Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
En general, bufarà vent de component oest moderat amb cops forts, tot i que hi haurà cops molt forts i alguns extremament forts a la meitat sud del litoral i prelitoral, i més aïlladament al nord de l’Alt Empordà i als cims del Pirineu i Prepirineu. Localment, les ratxes màximes de vent podran superar els 100 km/h. Nogensmenys, a valls del Prepirineu, i zones de l’interior del quadrant nord-est hi haurà intervals de vent fluix.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, si bé baixarà moderadament a les cotes altes i mitjanes. La temperatura màxima baixarà lleugerament.
LOCALS
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA. 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
MOTOR
VENDO FORD FOCUS 2005. Único dueño. Tel. 663.634.016
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpo-mente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
ALTRES
HERBALIFE NUTRICIÓN. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
CINTES DE VIDEO I DVD´S A
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Cultura Aquest dissabte, Altafulla acollirà la presentació del llibre ‘Els nobles del Baix Gaià a l’edat moderna’, una obra que aprofundeix en els llinatges de la zona i la seva evolució històrica
Els amants de la història local tenen una cita amb la presentació del llibre Els nobles del Baix Gaià a l’edat moderna (La Banya Edicions), obra de Salvador-J. Rovira i Gómez, historiador especialitzat en nobiliària i professor jubilat d’Història Moderna de la URV. El llibre ofereix una mirada documentada sobre la noblesa vinculada a aquest territori, centrant-se en l’evolució dels llinatges, les formes de poder i la manera com aquest estament va influir en la vida social i política entre finals del segle XV i inicis del XIX. A través de set apartats, Rovira i Gómez sintetitza dècades de recerca, combinant una visió general de la noblesa catalana amb estudis específics sobre nobles feudals i altres figures de l’estament. També dedica seccions a l’heràldica i a les residències nobiliàries del Baix Gaià, amb especial atenció als castells d’Altafulla, el Catllar, Creixell i Torredembarra. Salvador J. Rovira i Gómez explica que l’objectiu principal de l’obra és fer accessible al públic del Baix Gaià tot el coneixement dispers que havia publicat en articles i estudis. «Ara m’ha semblat bé sintetitzar tots aquests treballs, donar-los una unitat i fer-ne una presentació al públic. Molta gent no els coneix, i amb el llibre ho podran veure tot junt», assegura. Sobre els continguts, l’autor destaca la importància de la baixa noblesa de la zona, equiparable als empresaris dels nostres dies, que van aconseguir privilegis gràcies
a la seva influència i prosperitat econòmica. «Són persones que han triomfat en la societat i han aconseguit un privilegi de noblesa. Això els donava seguretat, respecte i exempcions fiscals», apunta Rovira i Gómez, subratllant que la noblesa no només era un estatus social, sinó un recurs de poder pràctic i simbòlic.
Quant a la seva elecció del Baix Gaià com a focus d’estudi, l’autor reconeix que la seva vinculació familiar i l’interès per la noblesa han estat factors determinants. «S’ajunten dos camps d’investigació que sempre m’han interes-
sat». A això, s’hi afegeix un clar afany divulgatiu: «Vull que la gent conegui la història del seu territori, perquè allò que es desconeix, s’ignora», explica. L’autor afirma que la concentració de noblesa del Baix Gaià no és extraordinària respecte a altres zones del país. En paral·lel, però, s’hi conserva un llegat tangible. «Encara hi ha descendents que mantenen cases i propietats, especialment de la baixa noblesa, i això permet rastrejar la presència històrica dels antics llinatges», comenta. D’aquesta manera, la recerca de Rovira i Gómez no només recupera noms i llinatges, sinó que reconstrueix una manera d’organitzar el poder i el territori que encara avui deixa empremta.
L’acte de presentació de Els no-
bles del Baix Gaià a l’edat moderna es farà aquest mateix dissabte a les 11.30 h a la Pallissa de l’Era del Senyor d’Altafulla, i tindrà un format de conversa. Hi intervindrà Jordi Suñé Morales (antropòleg), que dialogarà amb l’autor per contextualitzar el marc històric i social del Baix Gaià i destacar les claus del llibre.
Amb aquesta publicació, l’editorial La Banya inicia una sèrie d’actes de difusió del llibre, que pròximament arribarà a municipis com Torredembarra.
Empresaris de l’època
A la zona va tenir gran importància la baixa noblesa, que gaudia de privilegis
Camí de ronda
Amb una candidesa desarmant (o potser amb una mala llet irreductible) l’editorial del Financial Times del cap de setmana passat expressava amb claredat la dependència del sistema capitalista en relació amb l’atiament dels nostres desitjos. El text feia referència a com el GLP-1, una hormona, indueix en l’organisme una sensació de sacietat que inhibeix la gana. La cosa és tan així que el consum d’aquesta substància per cada vegada més gent, amb l’objectiu d’aprimar-se, té un impacte en el mercat alimentari —per exemple, els fabricants de gelats han experimentat un descens en la seva facturació, diu el diari.
A partir d’aquí, l’editorial manifestava la seva preocupació en la mesura que la satisfacció que genera el GLP-1 pot arribar a inhibir altres desitjos més enllà dels relacionats amb el consum d’aliments i, en última instància, expressava l’amoïnament perquè la disminució del consum pot acabar (òbviament) causant una recessió. A partir d’aquí, mostra l’esperança de què el mateix sistema serà capaç d’incentivar (a lot of money could be made) aquells que inventin noves maneres de despertar el desig i mantenir el creixement.
Amb això, tenim una diagnosi clara: el sistema de reproducció social en el que vivim necessita ser cada vegada més depredador amb els recursos i, al mateix temps, excitar la insatisfacció de les persones per poder sobreviure. Efectivament, el tecnocapitalisme viu de les ferides del planeta i de les ferides de l’ànima. Fins i tot aquells que el defensen ho reconeixen. Hi persistim, tot i que ningú no pot enganyar-se en relació amb les conseqüències que això té per a nosaltres i per al món on habitem.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
