Issuu

07/08/2020 diarimés

DIGITALITZACIÓ el pas cap a una nova era

diarimés 07/08/2020

DIGITALITZACIÓ

A FONS

Objectiu 2025: ser una societat digital per guanyar competitivitat L’executiu de Sánchez acaba de presentar l’Agenda Digital espanyola que marca les directrius de la transformació tecnològica FREEPIK

Anna Ferran

Cinc anys per a transformar digitalment l’Estat. Aquesta és la meta que ha plantejat l’executiu de Sánchez amb l’elaboració de l’Agenda Digital espanyola. El document, que porta per títol España Digital 2025, marca justament aquest any com la data en la qual s’haurà d’haver assolit un nivell de digitalització que no només ens permeti guanyar competitivitat sinó que també asseguri un rellançament de l’economia del conjunt del territori espanyol, juntament amb l’estratègia de descarbonització que es va presentar a finals de maig. «Aquest no és un pla més, és un dels pilars estratègics sobre els quals ha d’assentar-se la recuperació econòmica d’Espanya: la creació d’ocupació, l’augment de la productivitat i la conquesta de mercats exteriors», afirmava, en la seva presentació, el president del govern, Pedro Sánchez. A això cal sumar-hi l’impacte positiu sobre el medi ambient. I és que es calcula que cada emissió que realitza el sector evita el triple d’emissions en altres sectors. L’Agenda Digital inclou una cinquantena de mesures, que s’emmarquen dins de 10 eixos estratègics que inclouen la connectivitat digital i el desplegament del 5G, la reducció de la bretxa digital, la millora de les competències digitals de la ciutadania, la ciberseguretat, la digitalització de l’administració pública i també de les empreses, especialment de les pimes, potenciar la indústria audiovisual, tenir una economia basada en les dades, i tot vetllant pels drets digitals de la ciutadania. Inversió pública i privada Ara bé, per assolir aquesta trans-

El confinament ha propiciat l’inici d’aquest canvi de forma accelerada però improvisada.

Es preveu que es mobilitzin més de 70.000 MEUR d’inversió pública i privada fins al 2022 formació digital que planteja el pla España Digital 2025 cal fer importants esforços inversors. L’executiu estima que, si s’aplica la cinquantena de mesures que el document planteja, es mobilitzarà una inversió de més 70.000 milions d’euros en el període 2020-2022, és a dir, en els dos primers anys d’implementació del programa de l’agenda digital espanyola. La inversió pública en cobrirà uns 20.000 milions, dels quals 15.000 provindran de la Unió Europea, concretament

El document posa el focus en la cibersegurat, l’administració digital o la connectivitat dels diferents programes de finançament de Pla de recuperació Next Generation EU, que estableix que la digitalització ha de ser un dels eixos principals per a mobilitzar aquests recursos. Què passa, però, amb els 50.000 milions d’euros restants? Els càlculs del govern indiquen que serà el sector privat qui realitzarà tot un seguit d’actuacions per assolir la seva transformació digital per un valor de 50.000 milions d’euros «en un escenari moderat de desplega-

ment de les mesures». El cert és que el confinament ha obligat a implementar-ne ja algunes d’elles per a poder garantir l’activitat empresarial en mode de teletreball. Però totes aquestes mesures són només la punta de l’iceberg d’una veritable digitalització. En aquesta línia, el president de Telefónica, Jose María Álvarez-Pallete, que també va prendre part en l’acte de presentació d’España Digital 2025, assegurava que «en menys de cinc mesos hem realitzat un viatge al món digital tan accelerat com improvisat». El confinament, un accelerador Si bé els avenços fets en matèria de digitalització durant aquest

període són una de les poques coses positives que ens enduem -són diversos els estudis que indiquen que s’ha avançat més durant aquest període que en cinc anys-, el cert és que també han posat sobre la taula que encara queda molt per fer. Així ho explicava Álvarez-Pallete: «L’educació ha basculat a la xarxa i s’ha accentuat la bretxa digital; el treball i el comerç han posat de manifesta una insuficient regulació laboral i l’escassa digitalització de quatre cinquenes parts de les nostres pimes; la informació i l’entreteniment ha migrat a la xarxa i s’ha desvelat la necessitat d’unes polítiques públiques i una regulació moderna que garanteixi una competència equilibrada, i les relacions socials han mostrat la desprotecció dels drets essencials en el món digital i el buit legal sobre la protecció de les dades». Malgrat les múltiples debilitats que mencionava el president de Teléfonica, l’experiència del confinament ha permès detectar-les i treballar per a resoldreles. En aquest sentit, el nou pla de digitalització presentat pel govern es proposa fer-ho i avançar la digitalització d’àmbits clau com l’educació, la sanitat, l’administració pública o les pimes. A més, el confinament, segons Álvarez-Pallete, també ha mostrat les fortaleses que ja tenim, com ara, el desplegament de la xarxa. «Espanya compta amb les millors xarxes d’Europa. Hi ha més fibra rural a Espanya que a l’Europa urbana», constatava el màxim representant de la principal companyia de telecomunicacions espanyola. I afegia: «la revolució digital és la primera que troba al nostre país no només preparat, sinó a l’avantguarda».

Les fites que marca l’Agenda Digital Connectivitat digital Assegurada a tot el territori, eliminant la bretxa entre zo· nes rurals i urbanes. Cobertu· ra de 100Mbps. Desplegament del 5G Comptar amb el 100% de l’espectre radioelèctric pre· parat per al 5G. Competències digitals El 80% de la ciutadania haurà de tenir competències digi· tals bàsiques. Ciberseguretat Disposar de 20.000 especia· listes en ciberseguretat, Intel· ligència Artificial i dades. Administració pública Digitalitzar l’administració, principalment en àmbits com Treball, Justícia i Políti· ques Socials. El 50% dels ser· veis públics, via APP. Empreses i emprenedoria Digitalització, especialment de micropimes. Es fixa que el 25% del volum de negoci de les pimes vingui de l’ecommerce. Digitalització sectorial Projectes específics per als sectors agroalimentari, mo· bilitat, salut, turisme, comerç i energia. Hub audiovisual Esdevenir un pol europeu de creació audiovisual, fent que aquesta creixi un 30%. Big Data i IA Transitar cap a una econo· mia de dades, on el 25% de les empreses utilitzin Intel· ligència Artificial i Big Data. Drets digitals Elaboració d’una carta de drets digitals que els garan· teixi en el nou entorn digital sorgit.

DIGITALITZACIÓ

07/08/2020 diarimés

TENDÈNCIES

Anna Ferran

HA ARRIBAT L’ERA DEL ‘MADE IN HOME’?

de la pandèmia. Més enllà dels moFins a principis de març dels productius a nivell es considerava una tenmacroeconòmic, el tedència de futur en l’orgaletreball planteja una nització empresarial que revolució en la manera es mirava amb cert esd’entendre les organitzacepticisme. Ara bé, l’escions, on la digitalització clat de la pandèmia, ha El teletreball ha passat de ser minoritari a convertir-se es converteix en condicapgirat la manera com entenem molts aspec- en una solució temporal que alguns volen fer permanent ció sine qua non perquè aquest pugui implementes de la nostra vida, i el tar-se amb èxit. Amb treball ha estat un d’ells. És molta la gent que ha hagut d’afegir el pre- càlculs que han realitzat des de CaixaBank l’inici del confinament, les organitzacions fix tele al verb treballar. Alguns ho van fer Research, que indiquen que «el 32,6% del van haver de córrer i sovint tirar de creatividurant els mesos de confinament més dur total d’empleats d’Espanya podrien, poten- tat per no aturar-se. El pas de les setmanes i d’altres encara no tenen data de retorn. El cialment, realitzar la feina en remot». Si bé es van evidenciar els problemes d’haver fet cert és que el teletreball s’ha convertit en la xifra suposa un salt enorme a la situació una transició a marxes forçades. Aquests englobaven recursos als quals una realitat que, lluny de ser una solució prèvia a la COVID-19, el cert és que encara està per sota de la mitjana europea (37%) i no es tenia disponibilitat des de casa, però temporal, ha arribat per quedar-se. Segons dades d’Eurostat, abans de la lluny de països com Luxemburg (53,4%), també manca de legislació o problemes de seguretat a la xarxa. L’aparició d’aquests covid-19 a Espanya teletreballaven habi- Suècia (44,2%) i Regne Unit (43,5%). problemes, en molts casos, lluny de ser un tualment un 4,8% de persones. La mitjana fre per al teletreball ha suposat la cerca de europea era del 5,3% i l’estat amb un índex Un canvi en la manera de produir més elevat eren els Països Baixos amb un Aquesta diferència entre Espanya i altres solucions avançades i el progressiu perfec14,1%. Aquestes dades pugen si se li suma estats europeus és causada pel model pro- cionament d’aquest model productiu. Tant tota aquella gent que treballava des de casa ductiu que té el país. Sectors com el comerç és així que són moltes les empreses que s’esde forma ocasional. En el cas espanyol, el al detall o el turisme i la restauració són tan plantejant aprofitar tota la inversió duta percentatge se situava en 8,3%, la mitjana predominants a Espanya. El fet de basar-se a terme fins ara i instaurar el teletreball, europea en 16,1% i els Països Baixos conti- principalment en l’experiència física fa im- sigui total o sigui combinant temps presennuava liderant la classificació amb 37,1%. I possible que els seus treballadors teletreba- cial amb temps en remot. El gegant de la és que cada cop són més les empreses, que llin. Casos com el de Luxemburg, on hi ha informàtica Google, que és una referència donen als seus empleats un dia a la setmana una gran predominança del sector bancari i en models i pràctiques laborals, ja ha anunde home office, per a fomentar la conciliació. informàtic, expliquen la diferència. Així ma- ciat que teletreballarà fins a 2021. El temps, Un estudi de la Universitat de València teix, diversos estudis ja relacionen un índex les polítiques en matèria de digitalització i calcula que un 30% de la població ha tre- de potencial de teletreball alt amb una me- l’evolució de la pandèmia mostraran quanballat enguany. Aquesta xifra s’aproxima als nor afectació de la crisi econòmica derivada tes empreses se sumen a aquesta opció.

PICJUMBO

Es calcula que el 32,6% dels espanyols podrien fer la seva feina en remot de forma habitual.

diarimés 07/08/2020

DIGITALITZACIÓ

A FONS

La revolució es diu 5G: més velocitat, resposta immediata i connexió total

CEDIDA

Enguany començarà l’expansió definitiva d’aquesta nova tecnologia de l’àmbit de les telecomunicacions que està cridada a canviar el món Anna Ferran

Descarregar una pel·lícula en alta definició de més d’una hora en qüestió de segons, realitzar operacions quirúrgiques en remot o utilitzar de manera habitual un cotxe autònom. Lluny de ser ciència-ficció o part d’una promesa publicitària, aquestes seran accions que es podran dur a terme amb normalitat gràcies a la implementació de la tecnologia 5G. Després d’instal·lar-se en fase de prova en diversos punts del planeta, enguany està previst que comenci la seva expansió. Ara bé, quins canvis aportarà el 5G a la nostra vida? Per entendre la nova revolució en matèria de telecomunicacions que s’espera que sigui el 5G, primer cal posar la mirada enrere i veure com s’ha arribat fins aquí. Als anys 90 es va desenvolupar la primera generació de tecnologia mòbil, que ens permetia no

haver d’estar lligats a un telèfon fix per a poder parlar. Als 2000 va irrompre el 2G, la segona generació de telefonia mòbil que va incloure l’enviament de missatges SMS. Gràcies al desenvolupament del 3G, els nostres mòbils van passar a ser telèfons intel· ligents amb connexió a internet i l’arribada del 4G ens ha ofert una major velocitat en la descàrrega i enviament de dades. Ara, és el torn de la cinquena generació. En aquesta ocasió, no es tractarà d’una simple millora del 4G que ens aporti més velocitat a l’hora de navegar amb els nostres dispositius, sinó que tots els beneficis que comporta permetran convertir en realitat i democratitzar molts dels avenços que s’han estat desenvolupant en els darrers anys. Cent vegades més veloç Els principals beneficis del 5G

són d’una banda l’augment significatiu de la velocitat i de l’altra una millora de la latència. Pel que fa a la velocitat, quan el 5G estigui implementat arreu amb plena coberta ens oferirà una velocitat de 10GBps (gigabytes per segon), tant en la pujada com en la baixada de dades. Això suposa una velocitat deu vegades superior a la que ens ofereix actualment la fibra òptica i fins a 100 vegades superior que la tenim actualment als nostres dispositius mòbils, quan els utilitzem amb dades. Aquest canvi és el que ens permetrà complir un dels exemples que posàvem a l’inici de l’article: poder baixar un llargmetratge en HD en qüestió de segons. Però també facilitarà la materialització i expansió de l’Internet de les Coses, ja que qualsevol ítem podrà realitzar un enviament massiu de dades al moment, de

Quina relació té el desplegament del 5G amb els canvis i la resintonització dels canals de la TDT? A hores d’ara, segur que ja ens hem assabentat que els canals de televisió i ràdio de TDT canvien de freqüència el 30 de setembre. En funció del municipi i del tipus d’habitatge només en toca resintonitzar el televisor. En altres casos, toca que vingui el tècnic i ens adapti l’antena col·lectiva de l’edifici perquè puguem seguir veient els canals que tenim fins ara. Però quina relació té la TDT amb el desplegament del 5G? Qualsevol tecnologia de telecomunicacions utilitza

un espectre radioelèctric per a emetre els senyals. Habitualment, a cada nou tipus de senyal se li atribueix un freqüència superior a les que ja estan sent utilitzades fins

al moment. Però a major freqüència, les ones del senyal tenen menys llargada i per tant cal instal·lar més antenes per assegurar-nos que arribin. La Unió Europea, però, va decidir que la banda dels 700 MHz, coneguda com a segon dividend digital, s’alliberaria perquè pogués ser utilitzat pel 5G. Els canals de TDT es reubicaran dins l’espectre radioelèctric i el 5G podrà desplegarse dins d’aquesta banda, cosa que facilitarà la transmissió. El 5G també ocuparà la banda de 3,6-3,8 GHz.

El 5G permetrà que milions de dispositius estiguin connectats a l’hora amb màxima velocitat.

La velocitat que oferirà obrirà la porta a l’expansió de l’Internet de les Coses forma ràpida i amb una gran amplada de banda. El temps de resposta es redueix Però el canvi que marcarà la diferència és la millora de la latència,

Reduir la latència és clau per àmbits com la telemedicina o la conducció autònoma és a dir, el temps de resposta de la xarxa. Ara mateix, amb el 4G, és d’entre 20 a 30 mil·lisegons, en condicions òptimes. Amb el 5G serà d’un mil·lisegon, cosa que serà imperceptible per als

humans. Aquesta característica serà la que permetrà desenvolupar tasques en remot, on una mil· lèsima de segon pot ser crucial. La telemedicina, especialment les operacions quirúrgiques fetes a distància podran esdevenir una regla i no una excepció gràcies al 5G. La millora de la latència també tindrà un impacte directe en l’expansió del cotxe no pilotat o la fabricació intel·ligent.

Les antenes de 5G: de petit format, integrades amb l’entorn i sense permís d’urbanisme per a ser instal·lades Perquè el 5G sigui una realitat, tal com ha estat pensat, amb infinitat de dispositius connectats a la vegada, cal que els operadors de telecomunicacions realitzin el seu desplegament, cosa que implica la instal·lació d’antenes. Actualment, Vodafone és l’únic operador que compta amb una xarxa d’antenes de 5G i s’espera que Telefónica i Orange ho facin en els pròxims mesos. Per a facilitar i accelerar el seu desplegament, la Comissió Europea ha decidit eximir la instal·lació d’antenes de 5G

dels permisos d’urbanisme. Tot i això, els estats podran exigir permisos per a llocs protegits o per raons de seguretat. D’altra banda, la Comissió

també ha imposat un límit de 30 litres (equivalent a una motxilla de mida mitjana) a aquests punts d’accés sense fil en un intent per fer-los menys «visibles» als ciutadans. En aquesta línia, el fabricant de materials Covestro, juntament amb Deutsche Telekom i l’Institut de Disseny Umea, de Suècia, han impulsat una prova pilot d’antenes compactes amb dissenys creatius, com un rellotge o un ocell, per a ser instal·lades a la ciutat i garantir la connectivitat en zona amb alta afluència d’usuaris.

DIGITALITZACIÓ

07/08/2020 diarimés

EMPRESA RECOMANADA

El servei d’atenció al client digital SOREA té una estratègia d’atenció multicanal, que permet fer gestions i tràmits, però també comunicar o rebre informació sobre incidències cedida

Redacció

La transformació digital ha canviat la manera d’interactuar amb els clients, d’atendre’ls, de donar-los cobertura, oferir-los atenció i resposta a les seves consultes. La digitalització és l’exigència del moment i una oportunitat per a les empreses per proporcionar interactivitat, i per posar efectivament als clients en el centre de l’estratègia de negoci i oferir-los un servei que cobreixi les seves expectatives. La digitalització dels clients és una realitat imparable que s’ha precipitat amb la crisi sanitària de la Covid-19. La gestió de la pandèmia ha confirmat que la tecnologia i la digitalització són i seran peces clau per encarar qualsevol desafiament econòmic, sanitari, ecològic o social.

En el nou sistema de cita prèvia per l’atenció presencial, un professional truca a l’usuari abans de la cita i li ofereix fer la gestió al moment, evitant desplaçaments Estan treballant per a oferir pròximament un xat online d’atenció a l’usuari, on aquest parlarà directament amb professionals

Adaptació a la presència multicanal SOREA ja fa temps que va iniciar la transformació digital en l’atenció al client. La seva estratègia d’atenció amb presència multicanal és actualment una exigència. «Ja no val únicament amb l’atenció telefònica tradicional, tot i que lògicament continua sent un canal vàlid molt utilitzat encara per un gran nombre de clients. Actualment s’ha d’oferir una atenció personalitzada mitjançant diferents vies i canals», comenta Montse Solé, Directora de Clients de l’operadora. La pandèmia va obligar a SOREA a tancar les oficines d’atenció. La necessitat de donar el millor servei amb els seus professionals treballant des de les seves llars ha suposat un repte que la companyia ha pogut assolir amb èxit gràcies a l’acceleració en el procés de transformació digital. «D’ençà que es va iniciar la crisi sanitària, hem incrementat el nombre de persones destinades a l’atenció telefònica i hem millorat els procediments i controls de la qualitat i temps d’atenció, així com el control de les gestions realitzades per internet i per correu electrònic», afirma Solé. Un cop vam entrar en fase de represa la prioritat de la companyia era que els seus clients no s’haguessin de desplaçar a les oficines. Per aconseguir-ho, van haver d’adaptar els seus canals d’atenció. La principal novetat ha estat la implantació d’un sistema de cita prèvia que prioritza l’atenció telefònica, a

Per a SOREA, la digitalització és una oportunitat per a posar els clients al centre de l’estratègia de negoci

a través dels canals digitals està incrementant exponencialment. En aquest sentit, les xarxes socials han esdevingut un canal preferent per a moltes persones, ja que permeten als seus usuaris un feedback per part de la companyia pràcticament immediat, el que ha estat un repte per a tots nosaltres». Transformació digital i experiència de client

La Directora de Clients de SOREA, Montse Solé, explica que el 31% dels seus clients ja reben les comunicacions de forma digital.

Vols contactar amb SOREA? Per fer-ho tens diferents canals a la teva disposició. A través de www.sorea.cat amb les diverses opcions que ofereix el web per veure les factures, fer consultes, gestions i pagar rebuts, entre d’altres. El termini de resposta és de 24 h en dies laborables. Així mateix, l’atenció telefònica es manté de 8 a 21 h. També, disposes dels telèfons 24 hores per comunicar incidències a la xarxa d’aigua o lectures del comptador. Per internet: https://sorea.cat/ca/canals-de-contacte Consultes i cita prèvia: 934 953 540 / 900 405 070 Cita prèvia: https://www.sorea.cat/ca/cita-previa/ Per comunicar una incidència (atenció 24 h): 900 304 070 Per comunicar la lectura del comptador: 900 816 101 o https:// www.sorea.cat/ca/lectura-de-comptador Per Twitter: @sorea

través del qual s’assigna un dia i una hora de visita. El procés és senzill: l’usuari només ha d’accedir al portal de cita prèvia de la companyia per seleccionar la data i l’hora que s’adaptin millor a la seva disponibilitat. Abans de la cita, un dels professionals d’atenció al client truca a l’usuari o usuària que necessita fer un tràmit i li ofereix la possibilitat de fer la gestió al moment, sense desplaçaments, ja que la gran majoria de les gestions es poden fer per via telefònica. Tanmateix, la cita prèvia telefònica no exclou l’opció d’atendre a l’usuari de forma presencial. «A SOREA som sensibles a les necessitats dels nostres clients i som conscients del valor diferencial que aporta l’atenció presencial, tant en circumstàncies de vulnerabilitat com en les gestions que requereixen pre-

feriblement una interacció en persona. Per això, un cop hem entrat en contacte telefònic amb l’usuari i hem preparat els preliminars de la gestió, podrem concertar data i hora de visita per prestar l’assistència necessària de manera presencial», explica Montse Solé. Aquesta crisi sanitària ha fet que la companyia acceleri el procés de transformació i pròximament estarà en condicions d’oferir també atenció via xat online, a través del qual els usuaris podran plantejar les seves consultes a professionals d’atenció al client experimentats. Segons Solé, «Les empreses, especialment les que prestem serveis essencials, hem d’adequar-nos als canals que utilitzen els nostres clients. En els darrers anys, l’atenció al client

D’altra banda, SOREA també està utilitzant la transformació digital per introduir eines que milloren el servei al client. En aquest sentit, des de fa temps la companyia està implantant la telelectura i un sistema d’alertes en cas d’incidències que tenen com a objectiu millorar l’experiència del client amb la seva companyia d’aigües. Però la digitalització també ha arribat a les comunicacions de la companyia amb els seus usuaris. Actualment el 31% dels clients de SOREA ja reben les seves comunicacions de forma digital. I es tracta només de rebre la seva factura en format electrònic. I és que facilitar un número de mòbil o una adreça de correu electrònic li permet a la companyia, per exemple, contactar amb els usuaris afectats per una avaria i informarlos de la previsió de restabliment del servei o alertar-los d’un sobreconsum i, per tant, d’una possible fuita.

diarimés 07/08/2020

DIGITALITZACIÓ

A FONS

Client, dades i cultura d’empresa, els tres pilars de la transformació digital

ACN

Fer el canvi cap al paradigma digital és molt més que l’ús de noves tecnologies Anna Ferran

Tenir una plataforma d’e-commerce, treballar des del núvol, ser presents a les xarxes socials, utilitzar les dades. Si utilitzem una o múltiples d’aquestes tecnologies ja hem fet la transformació digital de la nostra empresa? Els experts en digitalització ens respondrien amb un no. Des de l’IEBS Business School, comenten que la transformació digital es basa en les noves oportunitats d’estratègia de negoci que sorgeixen amb la irrupció de les noves tecnologies. Així doncs, no es tracta únicament d’implementar una sèrie de tecnologies en el nostre negoci, sinó d’esco-

llir aquelles que ens permetran assolir els objectius que ja tenia l’empresa i perseguir-ne de nous. Així doncs, les noves eines i avenços digitals no han de ser vistos com una finalitat sinó com un mitjà gràcies al qual podem aconseguir les nostres metes. Els assessors en transformació digital indiquen que tenir clara aquesta diferència és clau perquè el canvi sigui un èxit. Ara bé, és més fàcil dir-ho que fer-ho, perquè la transformació digital impacta de ple en la cultura de la nostra empresa, és a dir, en tots aquells valors i conductes que defineixen el seu tarannà. Dependrà de com de disposats

L’ús de big data i la intel·ligència artificial per tractar les dades ens oferirà informació valuosa per millorar l’experiència del client.

estiguem de modificar-la, que la transformació sigui o no fructuosa. Un cop una organització té clar i assumit la necessitat d’aquest canvi cultural envers un nou model basat en la digitalització, en quins altres elements ha de posar el focus? Millorar l’experiència del client L’empresa de programari Adobe ha publicat enguany l’informe Tendències de la transformació

digital 2020, en el qual recull l’experiència i opinions de més de 150 executius de companyies amb més de 10 milions de lires d’ingressos anuals així com les seves pròpies percepcions com a expert en solucions de disseny en l’àmbit digital. La principal conclusió que s’extreu del document és que cada cop més les empreses estan prenent consciència sobre la importància que té l’experiència del client i estan

incrementant esforços per a millorar-la. De fet, l’informe indica que un 51% dels executius enquestats preveia augmentar la despesa en aquesta partida de cara enguany. L’experiència del client, però, pot estar basada en factors que no estiguin relacionats amb la tecnologia, com un tracte personalitzat o un entorn físic en el qual el client se senti partícip. Així doncs, quina relació té l’ex-

periència del client amb la transformació digital? El mateix informe d’Adobe ens dona la resposta. L’ús de big data i la intel·ligència artificial per a processar aquestes dades ens oferirà la informació necessària perquè puguem millorar i canviar l’experiència que té el client i adaptar-la a les seves necessitats i expectatives a temps real, cosa que permet una anticipació que el client sempre valorarà.

SERVEI ESPECIALITZAT

La digitalització, el gran repte o la nova normalitat

DAVID DIESTRE Director de PROACIT. Enginyer en Telecomunicacions. Assessor acreditat per ACCIÓ en Tecnologia /Indústria 4.0

Ens trobem en la cruïlla de camins de la nostra vida, on prendre la decisió d’iniciar un canvi, en la forma de fer front als grans reptes que arriben, serà de no retorn. És per això que pren molt significat el concepte «darwinisme tecnològic, on aquells que no s’adaptin no aconseguiran sobreviure». Sabies que el 80% de les empreses només utilitzen el 5% de les seves dades i moltes d’elles es perden literalment? Segons

una enquesta feta per ACCIÓ i, arran de la covid-19, el 29% de les empreses industrials catalanes té previst crear nous productes o serveis, el 21% noves plataformes de comercialització digital com l’e-commerce i més del 20% digitalitzarà procés. I tu, on et situes? Tens clar com definir i implementar la nova cultura empresarial? Ets dels que canviarà o espera que arribi un millor moment per a adaptar-se?

Si en qualsevol dels casos exposats creus que t’has sentit interpel·lat, et podem orientar i proporcionar respostes. Proacit, amb més de 20 anys d’experiència en el sector industrial (procés i serveis) i acreditat com a assessor en tecnologia/Indústria 4.0 per ACCIÓ, ofereix un servei de consultoria en transformació digital, que està focalitzat en dues línies de treball, que es podran realitzar per fases o de forma conjunta. La primera és el diagnòstic per a definir la línia base, en la qual se suportarà l’estratègia de transformació digital de l’empresa. La segona de les línies de treball se centra en l’assessorament en la implantació i el seguiment d’un projecte tecnològic. Els resultats que s’obtenen van orientats a promoure solucions, basades en el concepte d’Indústria 4.0, que ajudin, dins d’un marc de ciberseguretat, a evolucionar el model de negoci, incrementar la proposta de valor i, en definitiva, fer que les empreses siguin més competitives, innovadores i sostenibles.

DIGITALITZACIÓ

07/08/2020 diarimés

ADMINISTRACIÓ DIGITAL

L’Ajuntament de Tarragona, en línia amb tu Aplicacions com l’Epp, TGN Emergències o Som Comerç TGN han guanyat terreny en els darrers mesos en una clara aposta per la digitalització i la participació ciutadana Redacció

L’estratègia TIC de l’Ajuntament de Tarragona

L’actual govern municipal de Tarragona té, entre les seves prioritats de mandat, l’impuls de la digitalització de processos per tal de convertir-se en una administració oberta, transparent i participativa. La tecnologia evoluciona constantment i penetra a la societat de forma que aquesta ja no s’entén sense ella. L’ús de dispositius mòbils, l’intercanvi, emmagatzematge i anàlisi de grans volums de dades, internet de les coses, ús de xarxes socials i moltes d’altres noves tecnologies s’imposen en el dia a dia de les persones i per tant l’Administració ha de saber adaptarse a aquestes demandes d’un entorn altament canviant. Les organitzacions han d’innovar, inventar i redefinir-se, per fer front a aquesta nova situació. Les persones depenen més que mai de la tecnologia i és molt important que les institucions públiques sàpiguen utilitzar-la amb rapidesa i responsabilitat. Vivim moments d’incertesa i ens dirigim cap a un futur en canvi constant. A Tarragona, les mesures s’estan aplicant tant de manera interna, amb el redisseny integral de processos i serveis de la corporació, com externa, amb la introducció de noves funcionalitats que milloren la relació entre Ajuntament i ciutadania. Bona prova d’això són les aplicacions mòbils que s’han posat a disposició de la població en els darrers mesos. Actualització de l’Epp Els mesos previs a l’arribada de la pandèmia sanitària que ha canviat totes les regles del joc, l’Ajuntament va presentar l’actualització de l’aplicació Epp, nascuda l’any 2015 i actualitzada aquest 2020 per millorar-ne les prestacions. L’Epp ha estat, juntament amb la TGN Agenda, l’aplicació de referència de l’Ajuntament en els darrers anys. Té per objectiu notificar incidències a la via pública. Amb l’actualització que s’hi ha fet, s’ha incorporat dues noves funcionalitats: la geolocalització de la incidència i la sol·licitud de recollida de residus voluminosos de manera personalitzada. A més, se simplifica i detalla el servei de

* Orientació al ciutadà. Unitat i visió integral. Col· laboració i aliances. Trans· parència i innovació. * Increment de la producti· vitat i eficàcia en el funcio· nament. * El canal digital ha de ser el mitjà preferit pels ciutadans i empreses per relacionar-se amb la corporació. * Gestió corporativa intel· ligent del coneixement, la informació i les dades, ofe· rint serveis personalitzats i proactius. comerç local. Recentment, i gràcies a un conveni signat amb l’Ajuntament de Reus, Tarragona ha posat en funcionament l’app de pagament de zones d’aparcaments regulades Aparcar, que simplifica el tràmit sense necessitat de passar pel parquímetre.

Ara l’Epp permet geolocalitzar incidències i sol·licitar la recollida de voluminosos Som Comerç TGN localitza productes i serveis dels comerços de la ciutat i inclou descomptes Les aplicacions Epp i TGN Emergències s’han actualitzat per incloure nous serveis.

seguiment de la incidència. Les apps en situació d’emergència sanitària El context global de digitalització i del camí cap a l’eAjuntament s’ha vist sacsejat amb l’arribada inesperada de l’emergència sanitària global declarada amb la Covid-19. La pandèmia està posant a prova la capacitat d’innovació de les

institucions. S’ha evidenciat que cal actual molt més ràpid del que, a priori, s’esperava. En aquest sentit, la definició d’una estratègia digital en el si de l’Ajuntament de Tarragona i les actuacions que ja s’havien posat en funcionament anteriorment han permès reaccionar amb rapidesa durant aquesta crisi. Així, i en època de ple confinament, el consistori va disse-

nyar i treure l’app TGN Emergències, que concentra tota la informació sobre les mesures impulsades, els serveis essencials operatius, les respostes a dubtes sobre confinament i el directori de comerços oberts en aquell moment. Amb l’arribada de l’estiu i la represa de l’activitat, l’aplicació s’ha actualitzat per donar a conèixer en temps real el percentatge d’ocupació

de les platges. També arran de la crisi sanitària, l’Ajuntament s’ha posat al costat del petit comerç i ha impulsat l’app Som Comerç TGN. Es tracta d’una app tipus moneder que permet localitzar productes i serveis dels comerços i establiments de Tarragona. A més, dona accés a descomptes, promocions i ofertes personalitzades. Es tracta d’un solució específica per a la reactivació i dinamització econòmica del

L’estratègia digital Però la digitalització de l’Administració no només suposa la transformació dels serveis oferts a través de mitjans electrònics utilitzant les capacitats que ofereixen les TIC. Va molt més enllà. És una aposta pel redisseny integral de processos i serveis, una aposta també que permet nous models de relació amb els ciutadans, empreses i altres organismes públics. L’estratègia TIC de l’Ajuntament de Tarragona es desenvolupa amb uns objectius ben definits: l’orientació al ciutadà; l’increment de la productivitat i eficàcia en el funcionament; fer que el canal digital sigui el preferit per relacionar-se amb la corporació; la gestió corporativa intel·ligent del coneixement, oferint serveis personalitzats. Amb tot, l’objectiu final és clar: promoure l’eficiència, la transparència i la participació ciutadana que caracteritza un servei públic com el que desenvolupa l’Ajuntament de Tarragona.

diarimés 07/08/2020

DIGITALITZACIÓ

ENSENYAMENT

El futur a les aules: entorns virtuals, el mòbil com a eina i formats híbrids

ACN

que deixa un coneixement molt més profund. Entorn virtual d’aprenentatge Si bé la seva existència és una de les primeres aplicacions de les TIC a l’àmbit educatiu, fins ara encara eren un complement. El confinament, però, els va convertir en la pedra angular des d’on gestionar tota l’activitat formativa. Parlem dels entorns virtuals d’aprenentatge. Un dels més coneguts és Moodle, una plataforrma de codi obert i gratuït. Però també està agafant força Google Classroom. La clau d’aquestes plataformes és agrupen en únic entorn web materials d’aprenentatge, espais de pujada d’exercicis i pràctiques, i xats i fòrums on parlar amb professors i companys, resoldre dubtes i intercanviar opinions.

Les TIC fa anys que són presents a les escoles però la pandèmia ha obligat a generalitzar el seu ús i ara s’espera que es continuin a l’alça Anna Ferran

Entorns virtuals, recursos interactius, llibres digitals, ús del mòbil i altres dispositius a l’aula. L’ensenyament és un del sectors que més ha apostat per les TIC. De fet, és complicat trobar un centre educatiu, sigui d’ensenyament primari, secundari o postobligatori, que no les utilitzi en el seu dia a dia i molts d’ells formen part de projectes impulsors, alguns a nivell europeu, per a desenvolupar una nova forma d’aprenentatge que s’adapti a uns alumnes que clarament són nadius digitals. Fins ara, però, aquesta mena de projectes convivien amb les classes presencials i la interacció física entre alumnat i professorat. L’esclat de la pandèmia i el confinament van obligar a fer que aquests complements a la tasca educativa esdevinguessin la nova i única realitat d’aprenen-

tatge, obligant a docents i estudiants a adaptar-se a una formació a casa. La creativitat de cada professional i de cada centre va ser determinant per impulsar noves maneres d’ensenyar i d’aprendre. El que és cert és que, igual com ha passat en altres àmbits, aquesta transformació digital a marxes forçades ja no tornarà a l’escenari pre-covid i moltes de les tendències en ensenyament passaran a ser realitat en aquest nou curs escolar que començarà al setembre. Els professionals de la Xarxa PuntTIC, de la Generalitat, expliquen quines seran les tendències digitals que veurem cada cop més a l’aula.

poden convertir en una eina amb un gran potencial. És per això que l’MLearning (aprenentatge amb dispositius mòbils) està guanyant cada cop més adeptes. La connectivitat i la interacció així com l’ús de tecnologies concretes com la realitat virtual fan d’ells un actiu que pot aportar un gran valor, especialment quan toca aprendre de forma autònoma. A tot això cal sumar-hi el concepte uLearning, que posa el focus en la capacitat que tenim actualment d’accedir a la informació i a programari divers gràcies als dispositius mòbils a l’instant, multiplicant l’experiència d’aprenentatge.

Mlearning i ulearning Malgrat que durant molt de temps s’ha cregut que l’ús dels mòbils a l’aula és una distracció, si combinem les seves infinites possibilitats amb un bon ús, es

Aprenentatge híbrid L’ús de mòbils, taules o Chromebooks, però, no està renyit amb elements educatius físic, com classes presencials o l’ús de materials a l’aula -la gamificació és

Es preveu que cada cop més els alumnes portin els seus dispositius.

una tendència que cada cop guanya més adeptes-. Així doncs, una de les tendències que es preveu que agafi més embranzida és l’aprenentatge híbrid o blended learning, és a dir, combinar dispositius, formats i metodologies per aconseguir millors resultats. Ser un ‘maker’ Els alumnes passius, que només escolten allò que els explica el professor, fa molts anys que han passat a la història. Són nombro-

ses les metodologies que aposten per un estudiant actiu i un aprenentatge pràctic. A aquest cal sumar-hi la irrupció de la cultura maker i del Do It Yourself (Fes-ho tu mateix), que traslladada a l’aula fa que els estudiants es converteixin en creadors i s’enfrontin a problemes diversos que poden sorgir en la creació de qualsevol projecte, cosa que els obliga a experimentar, raonar i a basarse en la idea de prova-error, cosa que no només els estimula sinó

Ús dels propis dispositius L’última tendència que s’està observant i que en el context covid agafarà cada cop més presència, és el BYOD (Bring Your Own Device - Porta el teu propi dispositiu). Fins ara els centres han comptat amb aules d’informàtica. Amb el BYOD, cada alumne porta el seu dispositiu i es connecta a la xarxa de la classe. Entre els benefici, hi ha la compartició directa dels treballs des del mateix dispositiu o utilitzar un aparell i un programari que coneix al detall, cosa que optimitza els temps.

DIGITALITZACIÓ

07/08/2020 diarimés

INNOVACIÓ

El Port de Tarragona optimitza les entregues d’agroalimentari amb SEA Es tracta d’un servei digital i gratuït que farà més ràpid i eficient el lliurament d’aquestes mercaderies CEDIDA

Redacció

Optimitzar, amb eines digitals, el transport de productes agroalimentaris per guanyar competitivitat. Amb aquest objectiu el Port de Tarragona ha impulsat el nou Sistema d’Entregues d’Agroalimentaris (SEA), que un cop entri en funcionament el 6 d’octubre suposarà un salt qualitatiu en un dels tràfics líders de la infraestructura logística tarragonina. El SEA és el sistema que l’Autoritat Portuària de Tarragona posa a disposició dels diversos agents que intervenen per facilitar la recollida de mercaderia de les terminals d’agroalimentaris, especialment per al transportista. El SEA permetrà la posada en marxa d’un servei de lliurament de mercaderies que es caracteritzarà per ser més ràpid, eficient i econòmic, assegurant al 100% la traçabilitat de la mercaderia. El SEA es caracteritza per ser un servei digital i gratuït que beneficia els diferents actors del procés de càrrega i descàrrega de mercaderia agroalimentària. En primera instància, per als

càrrega/bàscula en la majoria dels casos. I, finalment, el SEA facilitarà molt la feina al transportista. Aquest es veurà beneficiat clarament en tenir la mercaderia localitzada i amb la concreció de dia, hora i punt de lliurament: reduirà el temps d’estada a les instal· lacions portuàries i optimitzarà la seva operativa. Des del punt de vista del Port, l’assignació d’hora i ubicació exacta facilitarà la gestió de les cues en els accessos i els terminals. Aquest nou sistema SEA for-

El sistema forma part dels diversos projectes 4.0 que està implementant el Port

SEA assegurarà al 100% la traçabilitat de la mercaderia i beneficia a tots els actors del procés.

compradors, que podran saber la disponibilitat de la mercaderia sol·licitada i, també, el dia i hora de recollida per part del transportista. Això implicarà directament una millora de la seva planificació de producció.

En segon lloc, el SEA també és una eina útil per a la terminal que podrà saber la demanda d’un període de temps determinat i, per tant, disposar dels recursos necessaris per poder planificar els lliuraments.  Amb aquesta

informació, es facilitarà la detecció d’incidències recurrents i es podran establir mecanismes per fer-hi front, a la vegada que es reduirà el nombre de visites a les oficines, en desplaçar-se el camió directament al punt de

ma part dels diversos projectes de tecnologia 4.0 amb els quals el Port de Tarragona està implementant la seva l’estratègia de transformació digital. L’estratègia cerca incorporar els avantatges de la digitalització per augmentar la competitivitat del Port per afrontar amb garanties els reptes que planteja la revolució tecnològica en el món portuari. El Port de Tarragona organitza sessions formatives del 14 al 16 de setembre en horaris de matí i tarda per tal d’explicar detalladament el funcionament d’aquest nou sistema SEA. Pots inscriure’t a www.horasea.cat

SEA en cinc punts

El comprador sol·licita un volum a la terminal per a una data determinada.

La terminal indica la disponibilitat de la mercaderia.

El transportista rep l’encàrrec i la ubicació, tria la franja horària disponible i indica el camió que el recollirà.

La terminal assigna els punts de recollida i l’hora per a recollir la mercaderia.

El conductor recull la càrrega en el punt de recollida, el dia i hora indicats.

diarimés 07/08/2020

DIGITALITZACIÓ

ADMINISTRACIÓ DIGITAL

cedides

La platja de Llevant, en una imatge recent, té un nivell d’ocupació que entra dins de la normalitat, i que està controlat per sensors (foto de la dreta, de color blanc).

L’Ajuntament de Salou, capdavanter en transformació digital, durant tres anys consecutius El Consistori s’ha posicionat al Top 10 en la categoria de municipis amb poblacions de 20.001 a 50.000 habitants, en el reconeixement del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC) cedida

Redacció

L’Ajuntament de Salou ha estat reconegut, per tercer any consecutiu, pel Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), com a capdavanter en la transformació digital, aconseguint posicionar-se al Top 10 en la categoria de municipis amb poblacions d’entre 20.001 i 50.000 habitants. El Consistori salouenc ha rebut aquest reconeixement pel seu èxit en l’adaptació digital, tenint en compte la seva relació amb la ciutadania i la seva gestió interna. Pel que fa a l’exercici de l’any 2019, al Consistori salouenc s’hi han dut a terme més de 23.000 operacions amb identificació digital; i el 50% dels registres van entrar per canals telemàtics, que equivalen a més de 8.000, dels quals, més de 4.000 registres telemàtics es van produir a través de la Seu electrònica. Així mateix, es van fer gairebé 8.000 notificacions electròniques. I, a nivell intern, s’han realitzat més de 41.000 signatures electròniques. Cal recordar, també, que, d’ençà que l’Ajuntament va iniciar-se com a administració electrònica l’any 2013, ha aconseguit acumular un estalvi

L’alcalde Pere Granados, acompanyat del regidor Jesús Barragán i de tècnics municipals, va recollir l’any 2018 el reconeixement d’Administració Oberta, de mans del director del Consorci AOC, aleshores, Manel Sanromà, en el marc del III Congrés de Govern Digital, a Barcelona.

d’1.539.658 euros. Reptes tecnològics durant el confinament En el decurs dels mesos de confinament, el Consistori salouenc ha fet un gran salt tecnològic, adaptant i redissenyant el seu sistema de treball intern, a través de la implantació del teletreball, i de l’atenció a la ciutadania, amb nous canals telemàtics i online, per tal de complir

amb les normes de seguretat i sanitàries i evitar la propagació del virus. En aquest sentit, l’Ajuntament, a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), va implantar un nou servei d’atenció i assistència en administració electrònica, que es presta presencialment, amb cita prèvia, o mitjançant trucada i videotrucada, per facilitar l’atenció a la població i realitzar,

més àgilment, els tràmits electrònics. L’alcalde de Salou, Pere Granados, destaca que «enguany, arran la pandèmia de la COVID-19, hem aconseguit fer front, amb molt d’èxit, als nous reptes que se’ns han presentat a nivell tecnològic», a través dels quals «també hem avançat en la nostra aposta per la transformació digital de l’Administració, reforçant l’atenció a la

ciutadania, a través de les vies telemàtiques que es troben al nostre abast». A més, l’OAC també ha mantingut i reforçat els canals habituals d’atenció telemàtica, on es poden fer arribar les consultes d’informació general i administrativa, a través del correu electrònic oac@salou.cat, i del telèfon 977 309 292. Així mateix, la resta de departaments del Consistori ha potenciat l’atenció telemàtica per continuar prestant els seus serveis a la ciutadania, durant la pandèmia. El regidor de Serveis Generals i Noves Tecnologies, Jesús Barragán, s’ha mostrat satisfet amb la tasca realitzada per tota la plantilla de l’Ajuntament, ja que «s’ha adaptat, a la perfecció, en aquest procés de canvi, per continuar oferint un servei eficient i de qualitat». I ha agraït, especialment, «a l’equip humà de la secció de Sistemes que, amb el seu esforç diari, ha aconseguit que durant aquesta última etapa les aplicacions hagin funcionat amb molta precisió». Última tecnologia per controlar l’aforament a les platges Des de principis d’estiu, funcio-

na a Salou, amb eficàcia i seguretat, un sistema pioner de control d’aforament de platges. Una solució tecnològica, a través de sensors, gràcies a la qual es poden conèixer, en temps real, els nivells d’ocupació de les platges salouenques, de forma que els visitants / usuaris, mitjançant el seu terminal mòbil, poden informar-se del seu estat, en sectors concrets. El sistema, basat en tecnologia que inclou analítica de vídeo en cada sensor (edge computing), permet, aplicant la intel· ligència artificial, anar aprenent i millorant els resultats dels recomptes, de forma que cada cop siguin més precisos. Cal recordar que, en cap cas, s’obtenen imatges dels banyistes, garantint, en tot moment, el compliment de la normativa en matèria de seguretat i protecció de dades. Es pot accedir a l’aplicació web a través de l’adreça platges. salou.cat, on s’observa un mapa de les platges de Salou, amb una llegenda basada en tres colors (verd, taronja i vermell), que indica si el nombre de banyistes és acceptable (verd); si es troba en el llindar de la capacitat màxima (taronja); o, si simplement, ja no s’hi pot accedir (vermell).