Futbol 17
Reus 9
El Nàstic tanca el mercat amb l’única incorporació del jove francès Keyliane Abdallah
Torna la Dansa de la Mort a la Setmana Santa d’enguany, un dels detonants del conflicte de la Sang
Opinió 20 Jordi Sánchez Solsona. Des del Penedès, mirada cap a Barcelona: «Catalunya no pot esperar més a tenir un pla general urbanístic»
L’organisme estatal està analitzant la idoneïtat de l’equipament, que permet ampliar la capacitat amb noves edificacions a la part posterior de la finca 2
Tradicions 16
La imatge recupera la figura barroca de l’àliga que va ser destruïda el 1936 durant la Guerra Civil
Tarragona sumarà enguany cinc nous jutjats, un d’ells mercantil
Judicial l 3
Equipaments l Tècnics del Ministeri van visitar l’emblemàtic edifici de la Rambla per comprovar-ne l’estat
John Bugarin
El Banc d’Espanya podria acollir el Parador Nacional de Turisme de Tarragona. Aquest emblemàtic edifici situat al cor de la Rambla Nova es troba dins del ventall d’opcions que l’Ajuntament i l’Estat tenen sobre la taula. Fins ara, només havien transcendit dues possibles ubicacions, Ca l’Ardiaca i la Casa Montoliu, les quals han anat perdent força els últims mesos.
Segons ha pogut saber Diari Més, tècnics del Ministeri d’Indústria i Turisme van realitzar una visita tècnica al Banc d’Espanya durant el darrer trimestre del 2025 per valorar l’estat de l’immoble i comprovar si reuneix les característiques adequades per ser convertir-se en un Parador. Des de l’executiu espanyol assenyalen, però, que «encara no hi ha res decidit». Tot i això, recorden que l’Estat «ja ha mostrat la seva predisposició d’atendre aquesta petició» i asseguren que «existeix la directriu de treballar-hi».
Tarragona espera, des de fa molts anys, comptar amb un establiment hoteler d’aquestes característiques. Durant aquest mandat, l’alcalde, Rubén Viñuales, ha intensificat la lluita perquè la ciutat compti, per fi, amb un Parador Nacional. Ara fa un any, el batlle va entregar una carta al ministre Jordi Hereu per fer aquest reclam, alhora que proposava dues opcions d’emplaçaments.
Des d’un primer moment, l’opció preferida de Viñuales ha estat Ca l’Ardiaca, tot i que la situació actual de l’edifici, que és de titularitat privada, complica l’operació. El propietari d’aquest històric palauet —construït el segle XIII— deu prop d’un milió d’euros:
Ca l’Ardiaca i la Casa Montoliu són altres de les opcions que han estat valorades
300.000 euros en multes per no cuidar l’immoble i altres 620.000 euros per les obres d’emergència que el consistori va haver d’executar de forma subsidiària el febrer del 2024, per la caiguda d’una part de la teulada.
L’expropiació es presenta com la solució més viable per desencallar aquest escenari i que el consistori pugui rehabilitar Ca l’Ardiaca i aculli un Parador. L’altra alternativa que es va plantejar al ministre Hereu va ser la Casa Montoliu, que quedarà buida l’any 2031, quan l’Escola i Conservatori de Música es traslladi a la Tabacalera. Tot i això, la Diputació de Tarragona, que n’és la propietària, va refredar des d’un primer moment la possibilitat de fer-hi un Parador.
Un hotel de titularitat pública en un edifici històric o singular
Els Paradors Nacionals són una xarxa d’hotels de titularitat pública, gestionada per Paradores de Turismo de España. El seu objectiu principal és combinar l’oferta
d’un allotjament de qualitat amb la conservació i promoció del patrimoni històric, cultural i natural. Per aquest motiu, molts d’aquests establiments s’ubiquen en edificis emblemàtics i singulars com castells, monestirs, palaus o fortaleses; els quals han estat rehabilitats per donar-los un ús hoteler. A l’hora d’escollir els emplaça-
ments, es tenen en compte diversos criteris. Es prioritzen espais amb un alt valor històric o artístic, especialment aquells que necessiten ser preservats o posats en valor. També es considera l’interès turístic de l’entorn, amb la voluntat de fomentar el desenvolupament econòmic i turístic de les zones menys concorregudes. A
més, es tenen en compte criteris de sostenibilitat ambiental, viabilitat econòmica i la capacitat del parador per representar la identitat cultural i gastronòmica de la zona on s’ubica. Actualment, hi ha vuit Paradors a Catalunya, repartits des del Pirineu fins al litoral: Aiguablava, Arties, Cardona, la Seu d’Urgell, Lleida, Tortosa i Vic-Sau.
Espais més grans Més enllà de les dificultats que presenten aquestes dues opcions, l’Estat aposta per trobar espais més grans que puguin acollir un nombre més gran d’habitacions. En aquest sentit, el Banc d’Espanya seria ideal, ja que la part posterior de la finca és edificable i s’hi pot construir un nou immoble. Això sí, abans seria necessària l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Tal com va explicar Diari Més, diverses empreses han mostrat interès per convertir el Banc d’Espanya en un hotel, però, perquè això sigui possible, cal modificar els usos establerts per a aquest edifici en el POUM vigent. Actualment, té la qualificació d’equipament comunitari i no permet usos que comportin activitats «de caràcter lucratiu o comercial».
El Ministeri i l’Ajuntament continuen treballant en la definició de la ubicació del futur Parador, que «encara no està decidit al 100%». Així ho va assenyalar l’alcalde Viñuales en l’entrevista publicada ahir, en la qual també va manifestar la voluntat de signar el conveni amb el Govern espanyol —per blindar el seu compromís— abans d’acabar el mandat.
Judicial l La ciutat de Tarragona disposarà d’un segon jutjat Mercantil, mentre que es reforçarà el servei a Valls i el Vendrell
Els jutjats de Tarragona es reforçaran aquest 2026. La demarcació ho necessita i ho reclama des de fa molt temps i, per fi, l’Estat ha escoltat les queixes. D’una banda, a la ciutat de Tarragona, enguany s’obriran cinc nous jutjats. Hi haurà una nova secció de Laboral i una altra de Mercantil. A més, s’obriran tres nous jutjats Civils. Les mesures del govern de Pedro Sánchez també arribaran al Vendrell, on s’obriran dos jutjats mixtes, de Civil i d’Instrucció, i a Valls també s’establirà una secció mixta. Així es recull a la proposta de Reial Decret que està treballant el Ministeri de Justícia. En un comunicat, l’executiu estatal remarca que, a nivell estatal, es tracta de la «major ampliació de la història».
Es tracta d’unes 500 places judicials arreu del país. «La creació de mig miler de places en un any, una xifra superior a la suma de les creades durant la darrera dècada, és possible gràcies a la Llei d‟Eficiència del Servei Públic de Justícia. Aquesta norma introdueix un nou model organitzatiu més modern i eficient: elimina els jutjats antics formats per un únic jutge i el seu equip de funcionaris i els substitueix per tribunals d’instància, òrgans col·legiats formats per diversos jutges que compten amb una única Oficina Judicial de suport tècnic», indica
Imatge d’arxiu d’un judici a l’Audiència de Tarragona. Mar Rovira/ACN
el Ministeri en el comunicat. Des de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) la valoració d’aquestes mesures és «positiva». «Era una reivindicació històrica», expressa David Rocamora, president de l’ICAT.
Evitar col·lapse Sobretot ho era la creació d’un segon jutjat Mercantil a Tarragona, davant d’un
«S’estan fent judicis per la tarda per tal de desembossar els jutjats»
Mobilitat l El dispositiu garanteix un servei operatiu les 24 hores
Tarragona activa aquesta setmana el nou contracte del servei de grua municipal, que passa a ser gestionat per l’empresa Builders 2015. El nou acord regula la immobilització i retirada de vehicles de la via pública, el seu
trasllat al dipòsit municipal, així com la gestió auxiliar de l’equipament i el cobrament de les taxes corresponents, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i el control del servei. L’intendent cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, destaca que aquesta posada en marxa
«permet modernitzar i agilitzar un servei molt important per al bon funcionament de la mobilitat urbana». En aquest sentit, ha recordat que des del mateix moment en què va finalitzar l’anterior contracte, la policia tarragonina va assumir directament la gestió del dipòsit i la retirada de vehi-
col·lapse que viu l’únic jutjat d’aquesta especialitat que hi ha a la demarcació. La situació es va agreujar arran de la reforma de la Llei de Segona Oportunitat que va entrar en vigor el setembre del 2022, ja que els jutjats Mercantils van absorbir tots els casos d’aquesta índole. «Cal tenir en compte que s’estan fent judicis per la tarda per tal de desembossar de casos el jutjat»,
cles de la via pública, «fet que va garantir la continuïtat del servei i la resposta a les necessitats diàries».
La nova adjudicació incorpora millores en els mecanismes de control i seguiment del servei, amb l’objectiu d’optimitzar tant la gestió del dipòsit com la retirada de vehicles. El contracte també garanteix que la ciutat disposarà d’una grua operativa les 24 hores del dia i d’una segona unitat de suport, activa de dilluns a dissabte de 7 a 13 h i de dilluns a divendres de 15 a 21 h, quan hi ha més activitat.
afegeix Rocamora. La Llei de Segona Oportunitat és un instrument jurídic que permet al deutor de bona fe cancel·lar els seus deutes pendents de manera legal.
Més seccions a l’Audiència Amb tot, els advocats tarragonins exigeixen un pas més a Félix Bolaños, Ministre de Justícia. «Cal que s’obrin dos seccions Penals més i una de
Civil a l’Audiència de Tarragona», apunta el president de l’ICAT. Tot apunta a que aquesta ampliació haurà d’esperar a anys vinents. Tot i que podria tenir alguna oportunitat ja que ara aquesta proposta de Reial Decret inicia la seva tramitació, recollint les aportacions del Consell General del Poder Judicial i de les diferents Comunitats Autònomes.
Equipaments l La llevantada va desprendre la coberta la setmana passada i el tancament de l’espai va generar queixes
En els darrers mesos, una si tuació freqüent a la piscina de Sant Pere i Sant Pau és que, de forma preventiva, es tanca l’espai pel despreniment de les plaques de la coberta. L’úl tim cas va succeïr la setmana passada. Diumenge passat a la nit es van desprendre plaques i es va treballar amb «celeritat» per tal que la instal· lació tornés a estar totalment operativa dimarts, van expli car des del consistori. Malau radament, però, es van tornar a desprendre una altra placa i per criteris de seguretat la
instal·lació es va haver de tan car. Tot i això, es va treballar i es va reobrir el més aviat pos sible.
Evitar incidències
Per tal d’evitar episodis sem blants i garantir la continuïtat del servei sense interrupci ons, Tarragona Esports ja té enllestit el projecte de refor ma global de la coberta i els treballs sortiran a licitació en breu. Les obres perme tran millorar la resistència de la coberta evitant noves incidències, expliquen des de l’Ajuntament. Més enllà, aquesta actuació
Educació l Les actuacions es faran al col·legi Campclar, els Àngels i el Serrallo
L’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa el procés de licitació per executar els treballs de pintura a tres cen tres educatius de la ciutat. Les actuacions preveuen la renovació de sostres i parets d’aules i passadissos de les escoles Campclar, Els Àngels i El Serrallo, amb l’objectiu de millorar l’estat i el confort dels espais educatius. El pres supost base de licitació és de 286.547,86 euros i el termini
no és l’única que s’espera als equipaments esportius del barri tarragoní. L’Ajuntament té sobre la taula l’actualització del projecte del gimnàs a Sant Pere i Sant Pau. L’any 2011, es va elaborar un primer projec te executiu, el qual va ser actu alitzat el 2022 per adaptar lo als nous reglaments mediam bientals i elèctrics.
A l’espera dels vestidors El consistori treballa per què l’equipament es pugui començar a construir aviat, però, abans, haurà de tornar a modificar el projecte per a adequar lo als canvis norma
«Volem unes instal·lacions educatives de qualitat»
per presentar ofertes roman drà obert fins al pròxim 20 de febrer, a les 14 hores.
«Entorns adequats»
«Una de les prioritats de l’Ins titut Municipal d’Educació de Tarragona i de l’Ajuntament de Tarragona és garantir que els centres escolars de la ciu tat estiguin en les millors con dicions possibles. Per aquest motiu, és essencial treballar de manera continuada i des tinar els recursos necessaris al seu manteniment. Volem unes instal·lacions educatives de qualitat perquè ofereixin entorns segurs, adequats i es timulants, que contribueixin al benestar de l’alumnat i afa voreixin el seu èxit educatiu», ha manifestat la consellera d’Educació, Isabel Mascaró. El termini d’execució dels tre balls és de tres mesos per l’ac tuació a les escoles Campclar i Els Àngels; i de dos mesos per les obres que es faran a l’escola El Serrallo.
Els treballs a l’espai sortiran a licitació en breu, assegura l’Ajuntament
tius del Codi Tècnic d’Edifica ció (CTE). El futur gimnàs es construirà al complex espor
tiu municipal de Sant Pere i Sant Pau, on també es duran a terme altres actuacions importants per a millorar les instal·lacions actuals. Entre altres, es contem pla l’ampliació i millora dels vestidors de la piscina, que passaran de ser quatre a nou. El nou centre es preveu que
tingui una superfície de 1.649 metres quadrats, amb un as censor que connectarà el nou edifici amb el pavelló. En el mandat anterior, es va tirar endavant un modificatiu de crèdit d’1,5 milions d’euros per tirar endavant el projecte del futur gimnàs de Sant Pere i Sant Pau.
Economia l Martorell va donar suport al plantejament de la Cambra
Redacció
Maria Mercè Martorell va de fensar ahir que tot el comerç de Tarragona pugui obrir els diumenges. La portaveu del Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona va donar suport a la Cambra de Comerç en la seva petició d’obertura comercial dominical per be neficiar els visitants a la ciu tat i també els tarragonins i tarragonines. Martorell va considerar que obrir tots els negocis que així ho desitgin els diumenges beneficiaria a tota la ciutat, als habitants i visitants, que no hauran de marxar a altres municipis per fer les seves compres el dia en què tenen festa. «La majoria de les persones té festa el cap de setmana. Quan poden fer les seves compres? Dissabte i diumenge. Per tant, apostem per donar total llibertat i que pugui abrir l’establiment que
El PP va exposar ahir la seva proposta pel comerç. PP
Martorell: «La majoria de les persones té festa el cap de setmana»
així ho desitgi», va expressar la consellera. La popular va indicar que és una mesura pel bé de la
ciutat i que no perjudicaria al petit comerç, tan important per Tarragona. «Si aconse guim que tot estigui obert, s’aproparan més persones a fer les seves compres i tots podran sortir beneficiats. El govern de l’alcalde Viñuales, per protegir el petit comerç, ha condemnat tot el comerç de la ciutat», va lamentar Martorell. Pel que fa al des cans dels treballadors, la líder popular ha manifestat que cada empresa haurà d’estu diar si li convé o no obrir i com i amb quin personal ho farà. De la mateixa manera, la consellera ha apel·lat al dret de descans dels treballadors i al dret a treballar pel que així ho desitgi. «És una proposta que, al contrari del que diuen els sindicats, seguint la línia del seu líder a l’Ajuntament, incentivaria l’economia, el moviment a la ciutat, el con sum i els llocs de treball», va explicar Martorell.
Societat l La iniciativa celebra la seva cinquena edició amb accions gastronòmiques i divulgatives
Marta Omella Blanco
Arrenca la cinquena edició de la campanya Peix de Tarragona, tot un gust. La iniciativa, impulsada des del Servei de Desenvolupament Local de Tarragona Impulsa, s’organitza amb l’objectiu de posar en valor la pesca local, la feina dels pescadors i peixaters i promoure el consum de proximitat. «Aquest projecte vol apropar a la ciutadania la gran riquesa de la pesca de casa nostra, la nostra costa i la vida del mercat. A més, té la intenció de promoure un consum de proximitat sostenible amb el valor cultural, social i econòmic que comporta», va afirmar ahir la consellera de Promoció Econòmica, Montse Adan, durant la presentació de la campanya. «Aquestes accions ajuden els nostres pescadors i reforcen la identitat de Tarragona. La ciutat no seria el mateix sense el Serrallo, la Confraria i la gent de la mar», va afegir.
Com és costum, la campa-
nya arriba amb un nou calendari pesquer, que enguany porta per eslògan Un any de mar, un tast d’història. El calendari està basat en imatges
antigues de pescadors i peixateres del barri del Serrallo, cedides per l’Arxiu i el Museu del Port, i vol reconèixer els oficis tradicionals i les perso-
Els pescadors de Tarragona alerten d’una situació «cada cop més
Pesca l Els preocupa la «pressió» de les noves normatives europees i la manca de relleu generacional
Els pescadors de Tarragona adverteixen que la situació del sector és cada vegada més complicada, tant per la disminució del peix com per l’enduriment de la normativa europea. Segons explica el vicepresident de la Confraria de Pescadors, Josep Miquel Budesca, l’estat del mar ja no és el mateix que anys enrere. «Abans hi havia molt més peix i ara cada vegada n’hi ha menys», assegura. Una realitat que, tot i tot i reconèixer la necessitat de preservar els recursos, s’agreuja amb me-
sures que considera excessivament estrictes. «Cada vegada són normes més fortes i els pescadors tenim la sensació que ens volen treure de la mar», afirma.
Aquesta pressió constant, diu, acaba desanimant el col·lectiu. «Amb tantes dificultats, cada vegada tenim menys ganes de sortir a pescar», lamenta. A això s’hi suma la manca de relleu generacional. «La gent de la mar cada vegada és més gran, quan es jubilen tanquen el negoci, les barques pleguen i no hi ha joves que vulguin continuar», explica. Tot i aquest
panorama, el vicepresident assegura que el sector continua resistint. «Aguantarem mentre puguem i, mentre sigui possible, continuarem portant peix a terra», afirma.
El Diari Electrònic de Bord Pel que fa a les últimes novetats normatives, critiquen el nou reglament del Diari Electrònic de Bord, que consideren «inassumible». «Volen que quatre hores abans d’arribar a terra ja diguem quin peix portarem», explica. Segons denuncia, aquesta exigència no s’adapta a la realitat de moltes barques petites. «Hi
nes que han format part de la història marinera de la ciutat. Es distribuirà a diversos punts, com Tarragona Impulsa, el Patronat de Turisme, la
Consigna del Mercat Central, la Confraria de Pescadors i el Museu del Port.
Com a novetat, a partir d’avui es repartiran també
Enguany es repartirà de nou el calendari pesquer, així com bosses tèrmiques
400 bosses tèrmiques reutilitzables entre la clientela que faci compres superiors als 30 euros de producte local a les peixateries participants del Mercat Central, del Mercat de Torreforta i d’altres establiments de la ciutat. La campanya inclou, a més, la producció de quatre vídeos promocionals vinculats a l’Economia Blava. Aquests volen donar a conèixer tot l’univers envolta el peix de Tarragona, com el dia a dia del mercat, el recorregut del peix del mar a taula i propostes gastronòmiques.
Activitats culturals
El Museu del Port també s’afegeix a la iniciativa amb diverses activitats al llarg de l’any, com l’exposició Dones de mar, oficis amb nom de dona, tallers gastronòmics, visites a la Llotja, i una exposició per commemorar els 75 anys del primer Concurs de Mestres Romescaires de Tarragona, entre d’altres. La campanya també compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, l’Associació d’empresaris d’hostaleria Tarragona ciutat, el Patronat de Turisme i Mercats de Tarragona, que manté la iniciativa Tu compres, nosaltres cuinem, impulsada amb la subvenció del GALP.
ha dies que sortim a les sis del matí i a les vuit i mitja ja som a terra. Quatre hores abans encara som a la mar», assenyala. «A més, ara volen fer pesar
el peix a la barca. Nosaltres tenim embarcacions petites, amb mal temps o fins i tot amb bon temps, pesar tot el peix és molt complicat», diu.
«Tenim por de no poder complir les mesures i que, a sobre, ens sancionin per coses que veiem inviables. Tot són pals a les rodes», conclou.
Marta Omella Blanco
«Abans no tenia rutina. Em despertava tard, me n’anava a dormir tard, menjava fora d’hora... Ara m’aixeco a les sis del matí, em prenc un cafè i vinc aquí», explica en Mark Selle des de la tercera planta del magatzem 1 de l’Espai Tabacalera. Té 18 anys, és veí de Torreforta i a l’octubre va ser un dels 28 joves que van començar les classes a la Casa d’Oficis. Es tracta d’un dels programes dirigits per Tarragona Impulsa, emmarcat dins del projecte Treball als Barris, del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) que enguany es desenvolupa a Sant Salvador i els barris de Ponent.
L’Ainara Molinero, de 25 anys i veïna de Sant Salvador, hi va arribar gairebé per casualitat. «Un conegut em va dir que hi havia aquest curs i que potser m’encaixaria, perquè m’agraden les xarxes, i vaig pensar: ‘Per què no?’», diu. A l’aula també hi coincideix en Gonzalo Bellón, també de Sant Salvador, que ha notat un gran canvi en el seu dia a dia. Fa poc temps que el jove, de 21 anys, va superar una malaltia que el va obligar a passar mesos ingressat a l’hospital. Quan va intentar reincorporar-se a la vida laboral, no trobava oportunitats. «Anava deixant currículums, fent entrevistes, però no sortia res», relata.
Ara tots tres comparteixen aula a la modalitat de Creació de Continguts i Gestió de Xarxes, una de les línies formatives de la Casa d’Oficis. El programa d’ocupació s’adreça a joves de 16 a 29 anys i combina formació amb pràctica professional. Tal com explica la consellera de Turisme, Pro-
l Formació
La Casa d’Oficis ofereix formació professional a joves de Ponent i Sant Salvador
moció Econòmica i Comerç, Montse Adan, «el que intentem, realment, és despertar vocacions», especialment entre joves que es troben fora del circuit formatiu o laboral. Més enllà de l’aprenentatge tècnic, la formació posa l’accent en l’acompanyament personal i la recuperació d’hàbits. «És
molt més que aprendre un ofici; és tornar a tenir una rutina, confiança i ganes d’obrir camins», afegeix.
«Molts arriben amb por, sense saber què serà això, i a poc a poc s’obren. Recuperar una rutina i sentir-se part d’un grup fa aflorar potencials que tenien amagats», cor-
Mobilització l ECP, satisfeta amb la resposta ciutadana
Redacció
La campanya impulsada per En Comú Podem (ECP) per aturar el projecte de construcció d’una via litoral als Morrots de la Savinosa ha assolit les 1.000 cartes enviades per la ciutadania als responsables polítics del projecte. La
formació considera aquesta xifra una «mobilització ciutadana massiva i inèdita» al voltant d’un conflicte ambiental a Tarragona.
El projecte preveu la construcció d’una via de cinc metres d’amplada arran de mar en un dels darrers trams verges del litoral tarragoní.
Segons En Comú Podem, aquesta infraestructura suposaria la destrucció d’hàbitats naturals únics, posaria en risc espècies endèmiques protegides com el Limonium gibertii i alteraria de manera irreversible l’equilibri ecològic de la zona. A més, la formació adverteix que aquesta
robora Arnau Curto, docent del programa. Els alumnes hi estan d’acord. «Ens ajudem molt. Si algú s’encalla editant un vídeo, per exemple, un altre s’aixeca i dona un cop de mà», assegura Selle. «La meva feina és ensenyar un ofici, però també motivar als estudiants a tornar a la roda
actuació seria només la primera fase d’un projecte que fa sis anys que està en curs i que podria comportar futures intervencions vinculades a la urbanització i massificació turística del paratge.
ECP considera que les 1.000 cartes enviades demostren que es tracta d’una «preocupació compartida per centenars de persones» i no d’una protesta minoritària. Tot i aquesta fita, la formació anuncia que continuarà ampliant la pressió fins aconseguir la paralització definitiva del projecte.
El programa el lidera Tarragona Impulsa, dins el projecte
Treball als Barris
Durant l’edició passada es van atendre gairebé 600 persones
formativa o introduir-se en el món laboral, sigui en l’àmbit que sigui», apunta Curto. Encara no han completat la formació, però la vida dels alumnes ja ha canviat considerablement. «M’agrada sentir-me útil, saber que no estic perdent el temps», assenyala Molinero, que ha descobert
un interès per la fotografia. Selle, que va abandonar el batxillerat humanístic, prepara les proves d’accés per al grau superior en Imatge i So. «Encara no ho tinc del tot clar, però és una de les meves opcions», explica. A Bellón, en canvi, l’ha interessat sempre l’hostaleria. «El que aprenc ara em podrà ajudar a conèixer les tendències o com promocionar un menú, per exemple», detalla. La Casa d’Oficis és només un dels programes que s’inclouen dins Treball als Barris. Un altre exemple són els tallers d’ocupació, destinats a persones de més de 30 anys. Fins ara el projecte s’havia treballat a Campclar i la Part Alta. «Els barris es decideixen a partir d’indicadors socials i econòmics que facilita el SOC», indica Mònica Casas, responsable del projecte. «Enguany hem introduït tres figures professionals noves, que són el tècnic de suport emocional, un integrador social i un lingüista», afegeix Eva Grañena, cap del Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament. Les xifres en constaten l’abast. En l’última edició s’han atès prop de 600 persones i s’han fet gairebé un centenar de contractacions. «És una injecció de recursos als barris, però sobretot una inversió en persones», destaca la consellera.
Obituari l Va ser docent d’història antiga i arqueologia i professor emèrit fins al 2013
Redacció
Tarragona plora la mort de Rodolfo Cortés Cortés, el primer director del Servei Arqueològic de la Universitat Rovira i Virgili i home vinculat a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, entre altres entitats. Cortés va morir aquest diumenge en l’incendi que es va produir al seu habitatge, ubicat als ‘Xalets de la Salle’ del carrer Mossèn Salvador Ritort i Faus.
Cortés va estar vinculat a la URV des dels inicis: fou professor d’Arqueologia de la Divisió VII de la Universitat de Barcelona des de l’octubre de 1974 i, a partir de juliol de 1992, s’adscriu a la URV. Ha estat un dels experts en Tàrraco que han contribuït a recuperar i donar a conèixer el patrimoni romà.
Quan va arribar a Tarragona, l’any 1988, Cortés i l’arqueòleg Eudald Carbonell van posar en marxa el Laboratori d’Arqueologia de la UB a Tarragona (LAUBT) que incloïa la prehistòria i l’arqueologia clàssica. Anys més tard, amb la creació de la Rovira i Virgili es transformaria en LAUT
(Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Tarragona), que finalment donaria pas a l’IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Entre les fites assolides com a Laboratori d’Arqueolo-
Cortés va morir en l’incendi que es va produir diumenge al seu habitatge
gia de la Universitat de Tarragona, l’any 1995 i junt amb Carbonell van donar a conèixer les primeres restes arqueològiques que unes pluges van posar al descobert al Barranc de la Boella (La Canonja), d’un milió d’anys d’antiguitat.
Consideren com a accident de treball els efectes adversos d’una vacuna contra la covid
Judicial l Una docent va rebre una dosi d'AstraZeneca d'un lot que després es va immobilitzar
ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat com a accident de treball els efectes adversos que va patir una docent que va rebre una vacuna contra la covid-19 d’un lot que més tard va ser immobilitzat. Segons el Col·lectiu Ronda, el TSJC és el primer de l’Estat a dictar una sentència d’aquestes característiques. Es tracta del cas d’una docent que va ser vacunada amb mesos d’antelació respecte del moment que li hagués correspost per edat, ja que formava part del personal essencial. La treballadora va
rebre un vaccí d’Astrazeneca, d’un lot que posteriorment va ser immobilitzat i deixat de subministrar perquè les autoritats sanitàries van identificar casos greus de trombosi. La dona va patir una hemorràgia subaracnoidal. Per tot plegat, estima el recurs que la dona va presentar contra una sentència del jutjat social 2 de Tarragona.
El TSJC considera que la dona va rebre el 19 de febrer del 2021 la vacuna d’Astrazeneca per pertànyer a un col·lectiu professional que es va prioritzar en l’estratègia vacunal. Remarca que el vaccí pertanyia a un lot que va
ser immobilitzat per alerta de seguretat sanitària perquè podria provocar trombosis. Per tot plegat, considera que les lesions que van donar lloc al procés d’incapacitat temporal de la dona «es van produir en ocasió de la feina, ja que de no haver format part del col·lectiu de docents no se li hauria administrat la vacuna d’AstraZeneca el febrer del 2021, causant del procés
Estimen el recurs que va presentar contra el jutjat social 2 de Tarragona
d’incapacitat temporal». En aquest sentit, el tribunal recorda que per valorar l’existència d’un accident de treball no cal que la feina sigui sempre la causa determinant sinó que es pot considerar accident «allò que no s’hagués produït si no hagués estat per la feina desenvolupada».
Factors inherents Afegeix que s’admeten supòsit en què els factors que produeixen l’accident no són inherents o específics de la feina, «però ha estat amb motiu de la feina que s’ha exposat la persona a l’agent lesiu determinant de la lesió».
arqueòlegs.
Excavacions
En aquell període es van dur a terme en aquesta ciutat excavacions tan transcendents com les de la plaça de la Font per acollir el pàrquing actual, a l’arena del Circ romà, i les del terreny que ocupa el centre comercial Parc Central, on es va posar al descobert una basílica paleocristiana de gran importància.
També va ser director de l’Institut d’Arqueologia i d’Estudis del Món Antic (IAEMA), a finals dels anys noranta del segle passat fins que es va crear l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Cortés va ser Titular d’Universitat des de 1985 fins a la seva jubilació, l’any 2007, i a partir de llavors va ser professor emèrit de la URV fins al 2013. Durant molts anys, va ser membre de la junta directiva de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona i va ser el director del Butlletí Arqueològic, la revista de l’entitat. A més, va escriure el llibre Recull de dades arqueològiques
Per altra banda, va dirigir el Servei Arqueològic de la Universitat des de l’any 1994 fins al 2002, que aglutinava estudiants i professorat per fer excavacions a la zona de Tarragona i que va esdevenir el lloc de formació dels futurs
Entre el llegat que ha deixat Cortés, destaquen estudis arqueològics vinculats al patrimoni tarragoní: Sobre el aforo del Anfiteatro, Teatro y Circo de Tarragona, Murallas antiguas de Tarragona, un manuscrito inédito de Buenaventura Hernández Sanahuja, o Sobre los acueductos de Tarraco, entre altres publicacions que es poden consultar a l’arxiu històric de la URV.
Societat l Es pretén ampliar la xarxa amb noves unitats i reforçar la comunicació sobre l’opció d’usar els serveis d’equipaments
Sergi Peralta Moreno
L’escassetat de lavabos públics és un problema que pateixen bona part de les ciutats i, en concret, els seus ciutadans. Reus no és l’excepció. Per revertir la situació, l’Ajuntament està treballant per ampliar les opcions que pot facilitar a la població en cas de necessitat en ubicacions on, en l’actualitat, no hi ha alternatives viables. Això implica la possibilitat de desplegar mòduls a la via pública —sigui amb un model més modern, com els que es netegen sols, o menys— o reforçar la comunicació i senyalització dels espais que ja hi ha habilitats per a aquest ús. «S’està treballant en el projecte per desplegar algunes unitats de lavabos públics aquest 2026, com també reforçar la comunicació de tot el que tenim a escala d’equipaments desplegat a la ciutat», confirmen fonts municipals.
Fotografia d’arxiu d’un lavabo públic ‘autonetejable’ a plaça
El president de la FAVR afirma que és una idea «primordial per a la convivència»
L’acció consta de partida econòmica al pla d’inversions vigent (75.000 euros) i està inclosa al Pla d’Acció Municipal (PAM) del present mandat, en què s’indica un percentatge d’execució del 38%. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, Marcos Massó, expressa que és una «bona idea» i «primordial per a la convivència». «Hi ha molta gent que té una certa edat i, així, podrà estar con-
tenta i tranquil·la que, en cas de necessitat, sempre tindran una opció», assegura.
Així mateix, s’ha de recordar que a indrets com el Palau Municipal, els centres cívics o els aparcaments soterrats ja hi ha en aquests moments lavabos a què es pot accedir en cas de necessitat. Això no
Mobilitat l S'ha activat un codi promocional amb motiu de l'efemèride
Redacció
El servei de bicicleta compartida de Reus, la Ganxeta, arriba al segon aniversari amb un balanç positiu. Des de la seva estrena el gener del 2024, ha acumulat més de 150.000 viatges. El nombre d’usuaris únics acumulats és de 4.280,
mentre que els registrats superen els 8.000. La durada mitjana dels trajectes durant aquest temps és de poc més de 7 minuts. Les estacions amb més activitat són Sant Jordi, Greco, Oques, Gandhi i Santa Anna, que s’han consolidat com els principals nodes d’intercanvi en hora-
ris laborables i hores punta. El president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, afirma que, amb dos anys, «la Ganxeta s’ha consolidat com un servei fiable, eficient i segur que s’ha convertit en una alternativa real al vehicle privat per als desplaçaments urbans». «I esperem que crei-
obstant, Massó analitza que «a molta gent els fa vergonya demanar per entrar-hi», independentment de si es parla d’instal·lacions municipals o d’establiments privats com bars, cafeteries o supermercats, greuge que es multiplica si estan tancats amb clau. «Són complicacions que,
xi més amb la nova estació de gran capacitat que enguany instal·larem a la futura estació de Bellissens, que es convertirà en la més gran de tot el sistema de bicicleta pública», afegeix. Amb motiu de l’aniversari, s’ha activat el codi promocional GANXETA2026, que permet completar viatges gratuïts fins al 28 de febrer del 2026. El codi es pot introduir directament a l’aplicació. Així mateix, per enguany s’han creat noves tarifes anuals, que tenen un preu de 60 euros per a joves i jubilats i de 90 euros per a la resta d’usuaris.
quan un té una necessitat d’anar al lavabo, no vol començar a demanar favors», apunta. Per això, opina que instal·lar mòduls seria una «bona idea perquè la gent pugui estar més tranquil·la». «Un dia ho faran», confia. La petició de la ciutadania perquè s’instal·lin lavabos pú-
L’apunt
Tarragona també treballa per tenir lavabos públics
Reus no és l’única ciutat de l’entorn que estudia crear una xarxa de lavabos públics. Tarragona treballa per instal·lar tres mòduls abans d’acabar el mandat. En concret, la plaça dels Carros, la Rambla Nova i el Parc de la Reconciliació són les tres primeres ubicacions escollides.
blics no és precisament una novetat. Massó recorda que és «un tema que s’ha parlat més d’una vegada» i, de fet, un dels grans projectes escollits en els Pressupostos Participatius del 2022 va correspondre a la qüestió. Amb una inversió estimada de 150.000 euros i 250 suports explícits, els proposants definien que l’actuació consistiria a «dotar a la ciutat de lavabos públics gratuïts i adaptats a les persones grans». Segons el portal web Reus Participa, es troba en fase de redacció del projecte per part de l’equip tècnic.
Religió l Des de l’entitat busquen balladors interessats a participar en la dansa
La Confraria de la Verònica pretén recuperar la Dansa de la Mort per la Setmana Santa d’aquest 2026. Aquesta tornaria després del seu breu retorn durant la Setmana Santa de 2024, ja que l’any 2025 no es va repetir. Segons han comunicat a través d’una publicació a la xarxa social Instagram estan buscant balladors que vulguin participar en la Dansa de la Mort d’enguany. Els interessats poden enviar un correu a dansadelamortdereus@ gmail.com. No obstant això, aquesta no es duria a terme
el Divendres Sant, sinó el Dilluns Sant. Segons confirmen fonts de l’entitat a Diari Més, el motiu darrere d’aquesta decisió seria per evitar coincidir amb la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus. «La dansa no és morta, és ben vivent. Que no ballin unes persones no significa que no estigui registrada i no existeixi. Continua sent propietat de la confraria», afirmen. Precisament, la tensió entre la Verònica i la Sang va ser un dels detonants del conflicte actual entre l’Arquebisbat i la Congregació. En primer lloc, ambdues entitats es disputa-
ven la propietat del pas de la Verònica, fins que l’any passat l’Arquebisbat va acabar intermediant i donant suport a la Verònica. Un altre motiu va ser la Dansa de la Mort, en la seva recuperació per la professó del Sant Enterrament del Divendres Sant de 2024. Des de la junta de la Sang ho van criticar durament i, l’any següent, la Verònica no va participar en la professó. Davant de la situació, l’Arquebisbat es va veure obligat a mediar. El retorn de la Dansa de la Mort dibuixa un escenari cada vegada més imprevisible per la Setmana Santa d’enguany
Societat l La Comunalitat Reus Sud va celebrar el passat dissabte 31 de gener al Giny la jornada 'Construïm SobiraniESS', acte amb el qual l'entitat va celebrar els 4 anys de trajectòria. En aquesta es van reunir entitats i veïnats per reflexionar i compartir experiències al voltant de projecte per fomentar la sobirania i l'economia soci-
al i solidària i la construcció comunitària del territori.
La jornada va comptar amb la presentació del projecte Hernani Burujabe (Hernani Sobira), una experiència referent en processos de sobirania local i participació comunitària. També es van dur a terme dues taules rodones. La primera, centrada en les sobiranies, va dispsoar de la
L’Ajuntament cerca noves formes de relació entre el teatre i la ciutadania
Cultura l La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus, a través del Consorci del Teatre Fortuny, ha creat un projecte de mediació cultural emmarcat en el programa Transistor de la Xarxa Transversal. Amb el nom Reus, ciutat que escolta! pretén vincular la creació artística amb la intervenció social i té com a objectiur transformar el te-
atre en un espai de trobada i participació activa per a tota la ciutadania. A través d’activitats de mediació vinculades a l’espectacle es pretén explorar noves formes de relació entre la comunitat i el teatre i està vinculat a l’espectacle Fantasmes de Guerra, de la Companyia La Baldufa, que es representarà al Fortuny els dies 6 i 7 de febrer. Redacció
El canvi de data és per evitar coincidir amb la Sang durant la Setmana Santa
enmig del conflicte obert entre la Sang i l’Arquebisbat de Tarragona. Fa pocs dies les
Parròquies de Reus van anunciar que la Funció de l’Agonia es traslladava de manera «excepcional» a la Parròquia de Sant Joan Baptista, per evitar enfrontaments amb la Sang. La junta cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang ha afirmat que es tracta d’una decisió «imposada,
injustificada i profundament lesiva per a la tradició». Per la seva banda, la Sang pretén dur a terme l’activitat de Setmana Santa amb «normalitat». Per aquest motiu, es referma en la seva intenció de fer que la imatge del Sant Crist de la Sang surti en processó cap a la Prioral.
participació de Valls Comunal, Vincloop del Priorat i la Comunalitat Reus Sud, sobre pràctiques i reptes comuns com l'economia comunitària i la segona es va centrar en els projectes culturals comunitaris amb La Draperia de Valls, Akrida de Tarragona i el Giny. A més, també es va dur a terme una mostra de varietats artístiques. Redacció
Mostra de peu de foto amb la signatura de l’autor al final. Gerard Martí
Comencen les obres de reforma de la sala immersiva a la tercera planta del Gaudí Centre
Turisme l Les obres de reforma a la tercera planta del Gaudí Centre van començar la passada setmana. La intervenció pretén obrir una sala immersiva en l'equipament i es va adjudicar a l'empresa Wasabi Produccions amb una inversió de 540.809,95 euros. Aquesta primera fase inclou la reforma completa de la sala immersiva, que
permetrà actualitzar els continguts i millorar l'experiència de visita mitjançant nous recursos expositius i tecnològics. La renovació de la sala immersiva suposarà una millora significativa en la qualitat audiovisual i en la narrativa que ofereix l'espai, reforçant així el relat vinculat a la figura i l'obra d'Antoni Gaudí. Redacció
Joan
«La medicina pot fer moltes coses, però, a vegades, els valors de la gent són diferents, i això causa conflictes»
Entrevista l El president del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Sant Joan reflexiona sobre com s’aborden situacions clíniques complexes en què la mirada assistencial i la humana difereixen
Sergi Peralta Moreno
Què és el Comitè d’Ètica Assistencial?
«És un grup de persones interessades en la conjuntura entre què podem fer des del punt de vista assistencial i el de l’ésser humà. La medicina actual pot fer molta cosa, però, a vegades, els valors de les persones, el que pensen, els seus sentiments, són diferents. El que intentem és reflexionar, pensar, ajudar els professionals en casos de dubte, debat o conflicte».
Entren en contradicció les dues mirades?
«Més que en contradicció, a vegades entren en conflicte. Des del punt de vista tècnic, pots fer molta cosa, pots allargar les situacions de la gent, però des de la mirada humana, potser no és la vida que volia la persona. Hem d’ajuntar les dues coses per trobar la millor solució possible».
En quins casos ha d’intervenir el comitè?
«El comitè d’ètica participa bàsicament en qüestions del principi i el final de la vida. Quan sorgeixen els conflictes, el comitè pot ajudar, però mai decidir. Ajudem els professionals i els pacients a posar damunt la taula diverses opcions, algunes que potser no s’havien plantejat. El que diem és ‘parlem-ne’. Parlem
amb un mètode, emprem una manera d’analitzar els temes. Mirem tots els factors, no solament la malaltia, sinó què penses com a persones, què volies ser, el teu procés de vida, el document de voluntats anticipades, etcètera».
Ha canviat molt la manera de treballar?
«Ha canviat la medicina, ha canviat l’assistència i ha canviat la gent. Cada vegada és més autònoma i ha de ser així.
La gent té més clar què vol, ens demana que li proposem i li expliquem els pros i contres, per valorar què farà i què no.
La decisió la pren la persona. Si no hi ha consentiment, no pots obligar ningú. Les persones tenen dret a decidir sobre la seva vida i el seu cos. Nosaltres hem d’ajudar a prendre una decisió consensuada i que sigui la millor possible».
En situacions complicades, es tendeix a pensar en el blanc i el negre, però la realitat és més complexa.
«Les caixes tancades no existeixen, així com tampoc una paleta amb només blanc i negre. La paleta és de grisos. El comitè busca aquesta cadència de grisos. Impulsa una reflexió, aturar el moment, donar una volta a la situació, reconsiderar i tornar a plantejar. No solament des del punt de vista assistencial, sinó també té en compte la vida social,
Tanca el servei de bar del local social ubicat a la Urbanització Sant Joan de Reus
Veïnal l El servei de bar del local social de la Urbanització Sant Joan va tancar recentment. La decisió de tancament, segons expliquen des de l’Associació de Veïns de Sant Joan que fa ús del local, ha estat personal per part de la persona que fins ara ho gestionava. Ara bé, des de l’entitat veïnal recorden que el local continua obert i ofe-
rint les activitats habituals: «Això no és un bar, ha de quedar ben clar que és un local social dirigit principalment pels veïns i que l’oferim com a branca dels centres cívics de l’Ajuntament». «Aquesta era una manera de donar l’opció de prendre un refresc o un cafè. Ara buscarem candidats per reobrir aquest espai», afegeixen. MLB
Funcionament
«Ajudem a posar les opcions damunt la taula, però la decisió serà del pacient»
personal, familiar, la biografia... Per això, els documents de voluntats anticipades són
fantàstics i, a vegades, bàsics per prendre decisions».
Què són?
«Són una mostra per escrit dels meus pensaments per al moment que no sigui competent. És a dir, quan no pugui prendre decisions sobre la meva salut i el meu cos, què vull que em facin o què no».
Preval la voluntat anticipada?
«Ha de prevaldre la voluntat anticipada, sí».
Per què és important?
«Perquè ens ajuda als professionals assistencials i a les famílies en situacions de conflicte».
Com s’activa el comitè?
«Tenim diverses possibilitats. Tenim reunions bimensuals. Si hi ha algun cas important, podem activar-nos en 48 o 72 hores. A més, tenim una consulta de bioètica setmanal. Cal destacar que dins del comitè hi ha pediatres, cirurgians, internistes, infermers, etcètera, així que, en situacions molt greus, ens activem directament. Els valors, les creences, la família, la multiculturalitat, tot això participa en el que es decidirà».
La religió també influeix. «És el cas dels testimonis de Jehovà i les transferències de sang, però també afecten la cultura o on has nascut. En els últims 50 anys, els professionals assistencials hem adquirit una capacitat impressionant de fer un munt de coses perquè la vida sigui diferent, però potser arriba un moment que les persones prioritzen els seus valors. Les persones som el que som, hi ha dret a l’autonomia, cadascú ha decidit com vol viure, i aquest ha de ser un tema respectat. Això a vegades pot crear alguna mena de conflicte i, per això, participem nosaltres. L’altre valor dels comitès és donar educació». La decisió final a qui pertoca?
«Les decisions sempre són del pacient. Nosaltres anem a seure i a parlar, perquè, a vegades, així descobrim aspectes de la història biogràfica que ajuden a entendre les situacions, com que algú rebutgi un tractament perquè a la seva mare li van aplicar i va patir. Parlem-ne». Ja no parlem de creences o cultura.
«Sinó d’antecedents. Poses totes les opcions damunt la taula i ajudes a arribar a un acord, però l’autonomia, la decisió del pacient, ha de ser respectada».
Societat l El dijous 5 de febrer de 2026 tindrà lloc la primera jornada La Veu entre Cultures, una iniciativa impulsada per l’entitat La Veu entre Cultures que pretén promoure el diàleg intercultural, la participació comunitària i l’expressió social a través de la veu, l’audiovisual i la ràdio. La jornada es desenvoluparà al llarg del dia en diferents espais del territori i culminarà amb un acte obert al conjunt de la ciutadania. La jornada començarà al Centre Penitenciari de Mas d’Enric, on de 9 a 11 hores es projectarà el documental Tornar a casa, a la biblioteca del centre. Aquesta activitat pretén generar espais de reflexió i debat al voltant de les identitats, els processos vitals i la convivència entre cultures. Tot seguit, de 12 a 13 hores tindrà lloc l’activitat Ràdio Escena, un programa radiofònic amb la participació d’interns de Mas d’Enric. La cloenda de la jornada tindrà lloc a la tarda, de 19 a 20 hores, al Centre Cívic Mestral de Reus, amb una xerrada oberta al públic. Durant l’acte es farà un resum dels projectes desenvolupats per l’entitat durant l’any 2025 i les línies d’acció per aquest 2026. Redacció
Societat l Es programaran activitats a indrets llunyans dels equipaments municipals
L’Ajuntament de Reus, a través de la xarxa de centres cívics de la ciutat, ha posat en marxa aquest mes de febrer el projecte Venim, els centres cívics s’apropen al teu barri, com una iniciativa per a acostar l’activitat sociocultural municipal als barris de la ciutat. D’aquesta manera, es pretén garantir un accés inclusiu amb la voluntat de fer arribar les activitats que porten a terme els centres cívics a aquelles persones que viuen en els barris més allunyats d’aquests o tenen dificultats de desplaçament. La iniciativa s’ha coordinat amb diferents associacions veïnals les quals han traslladat les necessitats i propostes detectades als seus respectius barris.
La prova pilot d’aquest projecte iniciarà el 18 de febrer amb activitats quinzenals en dies laborables i amb una pausa durant el període de Setmana Santa. Les primeres activitats programades seran un taller de cuina de temporada al Mas Magrané el 18 de febrer, una caminada circular
amb activitat física i saludable el 4 de març a la Pastoreta i el Carrilet, una activitat per combatre la bretxa digital durant el període d’entre març i abril a Sol i Vista i una activitat creativa i manual l’1 d’abril per a totes les edats al barri Santuari.
El projecte té també com
GASTRONOMIA
a objectiu afavorir que el veïnat dels barris participants s’apropi als centres cívics de la ciutat, fomentant el coneixement dels equipaments municipals i de la programació que s’hi desenvolupa. D’aquesta manera, es pretén generar una atracció en els dos sentits portant activitats
Rosa Ribas adapta la pastisseria a les noves tendències i als productes estacionals
Redacció
Després de deu anys com a professional pastissera, tant en obradors com en un hotel, i també donant classes a l’Escola Hostaleria de Cambrils, Rosa Ribas Sarabia ha fet realitat el seu somni: obrir un obrador on mostrar la seva visió del món de la pastisseria. «Feia dos anys que ho tenia al cap i m’hi vaig llençar aprofitant el suport de l’Ajuntament de Reus i el programa Reus
Espais Vius». Així va néixer 2R’s. Tot i que no li agrada encasellar-se, Ribas considera que les seves creacions s’ajusten al concepte de pastisseria contemporània, amb la utilització de menys sucres i menys greixos, amb ingredients de qualitat i de proximitat, però també mantenint la tradició del producte. «M’agrada fer coses noves, però també els postres més tradicionals». Així, entre els pastissos de més èxit, a 2R’s hi ha la mousse de xocolata farcida amb plàtan flambejat
sobre una base de cruixent d’avellana, però també triomfa el pastís de formatge o la brioxeria, així com els pastissos al tall per consumir al local o emportar.
De fet, Ribas es considera una defensora de la pastisseria de temporada, «per tornar a les arrels de l’alimentació i a les receptes estacionals. No tot l’any es pot menjar de tot, i ara és època de dolços amb llimona, taronja o plàtan, així com de codonyat o poma. Ja arribarà el bon temps i les
als barris i atraient la ciutadania als centres cívics. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Reus reafirma el seu compromís amb una ciutat més cohesionada, accessible i inclusiva, posant les persones i els barris al centre de les polítiques de proximitat.
Alhora, la Xarxa de Cen-
La primera acció tindrà lloc al Mas Magrané el dimecres 18 de febrer
tres Cívics de Reus també engega aquest mes de febrer nova programació. L’agenda de primavera inclou un total de 130 cursos i tallers en els àmbits de l’expressió, la cura, la comunicació i la cuina, així com 66 activitats puntuals i gratuïtes per moure’ns, conèixer, compartir i gaudir en família i a la cuina. A més, s’hi sumen 80 activitats adreçades al col·lectiu major de 60 anys. Com a novetat, aquesta edició incorpora formació en intel·ligència artificial, tallers de nus instruments musicals i propostes centrades en la cura del cos, entre moltes altres activitats. També comença una nova programació a l’Espai Gastro amb propostes culinàries «sense» diversos ingredients, com sense gluten, sense sucre o sense lactosa. D’altra banda, es mantenen les activitats de diversos cicles com En Parlem, Ens Movem o En Família.
maduixes o les cireres». A més de tot això, la Rosa també treballa a fons la xocolata, habitualment amb bombons i, en poques setmanes, també començarà a preparar les mones de Pasqua. «La pastisseria va molt lliga-
da a les festes. Ara ha tocat fer blaiets i ja comencem a pensar en les sares i en les figures». Per descobrir les seves creacions i fer comandes només cal seguir el compte d’Instagram ‘dueserres’ i el whatsapp 614 843 069.
Transports l Adif anuncia que tornarà a oferir servei aquest dimarts «amb la mateixa oferta» que dilluns
Eloi Tost / Adam Díaz
La «normalitat» ha tornat a Rodalies aquesta setmana després de reiniciar el servei aquest dilluns. Tot i que durant el passat diumenge Adif va advertir que el servei «no garantiria» un funcionament correcte, els usuaris van retornar a les estacions del Camp de Tarragona. Ja sigui en sentit nord o sentit sud els combois no circulen amb puntualitat. Així, el tren previst per les 7.26 procedent de Reus en direcció a Barcelona ha arribat a Tarragona a les 7.30, vuit minuts abans que el que havia d’arribar des de Tortosa a les 6.59. Això ha provocat que els viatgers s’hagin acumulat al primer comboi i alguns han hagut d’anar drets, mentre que al segon han quedat seients lliures. Xavier Pérez, usuari habitual del servei, ha explicat que la situació d’aquest dilluns és l’habitual: «m’he trobat el mateix de sempre. És un mal endèmic, el tren sempre ens fa arribar tard a la feina».
Pérez, veí de Reus, havia d’agafar un tren a la seva ciutat per anar fins a Tarragona i des d’allà pujar al que va cap a Tortosa, on treballa. Darrerament la situació per a ell s’ha complicat: «van suprimir el tren que sortia de Reus i en van posar un que venia des de la Plana-Picamoixons i que mai arriba a l’hora; m’he de llevar una hora abans» per poder fer el transbord a Tarragona, ha explicat.
Alternatives
tren de les 7.25 hores, però amb els retards acumulats s’ha trobat que ha acabat pujant al d’abans. «A vegades va bé, però a vegades acumula 30 minuts o una hora de retard», concretava.
Sense garanties
El passat diumenge, Adif va anunciar que «no garantiria» la normalitat a la xarxa de Rodalies aquesta setmana, tot i l’anunci de reactivació de la Generalitat. La qüestió ón els 31 punts que encara s’estan revisant, i que frenen la normalització del servei. Els treballs se centren sobretot en la protecció de talussos i trinxeres i en el condicionament de la via.
En el marc del pla d’emergència, Adif ha realitzat fins ara més de 400 inspeccions a tota la xarxa ferroviària. Els reconeixements s’han concentrat sobretot en els trams propers a la costa i en aquelles línies amb una major presència de talussos. Arran de les inspeccions, ha establert quatre nivells d’intervenció per prioritzar les actuacions urgents. Durant tot el dilluns es van registrar incidències a les línies R2 Sud, amb limitacions a les vies per la circulació de dos trens per hora i sentit. En la mateixa situació van trobar-se l’R13, l’R14, l’R15, l’R16 i l’R17, és a dir, totes les línies que travessen el Camp de Tarragona. Des de l’estació de Sant Vicenç va oferir-se servei alternatiu a diversos municipis de la demarcació, així com en les línies interiors, l’RT1 i l’RT2.
Adif continua inspeccionant 31 punts i ja ha resolt 400 incidències
L’R15 ha esdevingut una de les línies més complicades per revisar a Catalunya
Malgrat les promeses que aquest dilluns el servei milloraria, l’usuaru ha assegurat que no ha notat diferències. «Les solucions que aporten no donen cap canvi substancial respecte la situació real», ha expressat. Aquest viatger «fa moltíssims anys» que agafa el tren i ha notat una degradació en el servei: «la cosa ha anat a pitjor; i malgrat pensem que no, encara pot anar a pitjor», ha afirmat.
passatgers que dilluns passat, però menys del que era habitual fa uns mesos. «El que més ens molesta és que, més enllà d’anar tard, és que s’acumula la gent del tren de les 7 i el de les 7.30 hores; i com el tren sigui curt acabes anant dret; i a les 7 del matí no fa gràcia», ha lamentat Joan Mercadé, que puja cap a la capital catalana «cada diumenge o dilluns» per anar a treballar. «Sempre arribo tard», ha afirmat.
Adif assegura la mobilitat de «tots els usuaris» aquesta setmana
El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, va anunciar aquest dilluns la previsió «d’oferir el mateix servei» que es va donar durant tot el dia d’ahir al territori i «amb la mateixa oferta», però sense garantir que no hi hagin més retards. «L’altra certessa és
que assegurarem la mobilitat de tots els viatgers dels usuaris de Rodalies de Catalunya», explicava Carmona, fent referència a la continuitat de transports alternatius. Es mantindran més de 150 autobusos a tota Catalunya i 700 informadors per ajudar als usuaris. La jornada d’aquest dimarts també preveu retards de més de 30 minuts en alguns trams de les línies de la costa per limitacions de velocitat.
Per als que van cap a Barcelona des de Tarragona, la situació no és millor. Amb tot, més
L’AVE, alternativa L’alternativa és anar fins a l’estació de Camp de Tarragona per agafar l’alta velocitat: «és lluny de la ciutat, a vegades costa anar-hi», ha reconegut. En una situació similar es tro-
ba Jan Bulat, que fa un màster a Barcelona. «Em perdo classes, el coordinador ho sap i
té més paciència amb mi», ha indicat resignat. Aquest dilluns, Bulat volia agafar el
Per la seva banda, el comissionat pel traspàs de Rodalies, Pere Macías, va admetre que «esperaven obrir més línies durant el dilluns», però qualificava «d’intensissima» la feina de Rodalies. «Segurament l’ha sobrepassat una mica», indicava Macías a ACN. El comissionat confessava que s’esperava un «millor servei», però que han sorgit «nous elements i s’han d’inspeccionar» en un nou cercle de comprovacions que no té estimacions temporals. Malgrat tot, el comissionat Macías indicava que estan «insistint en que es treballi amb intensitat». També destacava que l’R15 entre Reus i Móra la Nova és «una preocupació» per les complicacions que presenta.
Successos l La detenció va tenir lloc el diumenge a les 4.30 h a Tarragona després de trobar la víctima
Shaila Cid / Redacció
El cos de Mossos d’Esquadra van detenir la passada nit de dilluns a Tarragona un home de 51 anys per la seva presumpta relació amb la mort d’un altre home a Vila-seca. La detenció va tenir lloc pels volts de les 04.30 hores a la ciutat de Tarragona, després que el presumpte autor de la mort violenta s’hi hagués desplaçat des de Vila-seca on van tenir lloc els fets durant la nit.
Segons ha avançat ElCaso. com, la víctima l’haurien trobat en una habitació de l’hotel situat a l’avinguda Ramon d’Olzina, Ponient Vila Centric,
amb aparents signes de violència, però no van poder fer res per salvar-li la vida. La Policia Local de Vila-seca es va mobilitzar fins al lloc dels fets després de rebre l’avís del 112. Un cop allí, es van coordinar amb els Mossos d’Esquadra, que van assumir el cas.
La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Camp de Tarragona ha obert una investigació per esclarir les circumstàncies del fet. Tampoc s’ha establert la relació entre la víctima, de 53 anys d’edat, i el presumpte autor. Ara el cas està sota secret fins que s’avanci en la in-
Serveis l La inversió total ha estat de 3,8 milions d'euros i finalitzaran a principis del 2027
Redacció
El Morell enceta aquesta setmana dues obres estratègiques bloquejades durant els últims anys, la nova pista poliesportiva i el Centre de Serveis per a la Gent Gran. Els treballs han començat aquests dilluns i suposaran una inversió total de 3,8 milions d’euros, algunes de les obres més importants pel municipi d’enguany. La nova pista va licitar-se i adjudicar-se fa un any a l’empresa Constècnica 3 SL per me´s de 2,1 milions d’euros amb un termini d’execució de 10 mesos des d’aquest mes de febrer. El nou equipament, revisat tècnicament pel Consell Català de l’Esport, oferirà a la localitat un espai cobert, polivalent i adaptat a les necessitats d’entitats esporti-
ves, centres educatius i activitats municipals després de la demanda d’aquests durant el procés d’adjudicació. La regidora d’Esports, Mònica Casas, situava el projecte com a «decisiu» per al municipi per tindre «un equipament esportiu modern, funcional i de primer nivell». Les installacions preveuen oferir servei a més d’un centenar d’usuaris setmanalment.
Residència reformada
L’Ajuntament del Morell també ha anunciat l’inici de les obres per adequar l’actual Centre de Serveis per a la Gent Gran per convertir-lo en una residència assistida les 24 hores del dia. L’obra s’ha adjudicat a Tomás Gracia Corporación SA per poc més d’1,7 milions d’euros i pre-
vestigació dels fets ocorreguts al centre de Vila-seca.
Assassinats a Tarragona
El passat 2025, es van produir nou assassinats al Camp de Tarragona, l’últim el 21 de desembre després que es trobés un home amb un tret al cap en una zona rural a prop de l’estadi del Gimnàstic de Tarragona. El cas, però, encara no està resolt i continua investigant-se un possible accident de caça.
La resta d’assassinats es vinculen a la violència masclista. En total, a Tarragona es van produir set morts de
Imatge de l’hotel on va produir-se l’assassinat a Vila-seca. Cedida
A Tarragona van produir-se vuit assassinats durant tot el 2025
dones a mans de les seves parelles o fills, situant-se com la segona demarcació
El nou poliesportiu fa un any que va encetar el procés d’execució
veu una durada d’11 mesos. D’aquesta manera es preveu que les instal·lacions puguin oferir un espai a partir de principis del 2027. Els nous equipaments presentaran una residència ampliada i reforçada que aug-
mentarà la oferta per a la gent gran del municipi amb recursos «de proximitat». «Impulsem un nou model de benestar que cuida la nostra gent gran i els ofereix recursos dignes, proers i adaptats a les seves necessitats», indicava la regidora de Benestar i Gent Gran, Maria Jesús Valldosera. L’alcalde ressaltava que aquest 2026 «serà clau», i que l’inici de les obres «transformarà el municipi i reforçarà la xarxa d’equipaments».
de tot l’Estat que acumula tants crims d’aquest caràcter,. Riudecanyes, Constantí i el Vendrell, on un fill va matar la seva mare, van ser els casos més destacats. A Roda de Berà també va trobar-se un cas d’assassinat el 12 d’abril del 2025, amb quatre implicats per l’apunyalament
d’un home, i a Montblanc, el 2 d’agost, també va morir un home després de l’agressió d’un altre que defensava el seu pare. Tarragona, però, és una de les províncies on menys crims s’han comès a Catalunya durant l’any passat i se situa entre les més baixes de l’Estat.
Imatge del passeig
tallarà totalment el passeig Miramar entre el 9 i el 17 de febrer
Seguretat l L'Ajuntament de Torredembarra ha anunciat el tall total del passeig Miramar entre els dies 9 i 17 de febrer després de detectar desperfectes en la via. Concretament, les afectacions observades se centren en l'asfaltatge, que es renovarà en algunes parts aprofitant que les reparacions entren en el període de garantia dels
treballs.
La mobilitat quedarà prohibida i no es podrà accedir als aparcaments privats. A més, s’adverteix als veïns de la necessitat d’ús dels contenidors situats als carrers Girona i Tarragona i les parades d’autobús es traslladaran durant aquest període a l’avinguda Sant Jordi, com ara fa cinc anys. Redacció
Adam Díaz Garriga
La màgia existeix i la de l’Aleixar, al Baix Camp, fa 30 anys que circula per tota la demarcació sorprenent a la gent. Gilbert Trilles, més conegut a la província com el Mag Struc, fa tres dècades que ronda per tots els muni cipis de Tarragona i ja els ha completat tots oferint espec tacles. Des del Baix Camp, a la Conca de Barberà i al Tarra gonès. L’any passat, el mag va presentar la seva gira 30 anys d’Struc per ratificar la seva trajectòria amb una mostra dels seus millors jocs d’il· lusions dels últims anys. Els preferits del públic. Gairebé tots els espectacles van com pletar el 80% de l’aforament o més, una «sorpresa positiva», segons Trilles. La influència del mag a la demarcació, però, es pot traduir en una sola fra se: «Em venen a veure nens dels quals vaig estar actuant a la seva comunió i ara porten els seus fills al teatre».
El Mag Struc no viu del re cord, però repassava la seva llarga trajectòria amb uns ini cis quan la seva germana va «ensenyar li un joc de mans». Després d’entrenar se amb un mestre veterà de Reus, Claudi Font, «va veure una sortida en solitari». «Des del 1995 vaig començar amb les festes particulars, festes po pulars i espectacles al carrer. No vaig fer cap estudi de mer cat, si hi vas, ho fas bé i ja», explicava Trilles. Titlla la seva trajectòria «d’inconsistent», amb moments difícils, «com tots els mags», però amb els anys ha consolidat la seva re putació.
Durant 30 anys, el mag con fessa que ha fet «més de 3.000 actuacions». En total, 350 po bles, la majoria d’ells amb el seu teatre ambulant. «És la joia de la corona», destacava
El Mag Struc celebra 30 anys de trajectòria amb més de 350 municipis recorreguts
Trilles, esmentant que «no li cal un gran espai per actuar». «Només demanem un espai, res més. En una plaça o un camp. Quan un ajuntament sap que no necessites res, és molt bo», indicava el profes sional. Per a ell «la màgia és atemporal», però els temps canvien.
Ser mag al S. XXI
Ser un mag de carrer, avui en dia, «és difícil». «Als meus ini cis, no ho tenia tot a l’abast. És més difícil que fa 30 anys per què era més difícil veure coses noves, però ara amb internet hi és tot», ressaltava el mag. Una de les principals dificul tats és «l’atenció» del públic, una mica més distorsionada durant les dècades. «Sobretot és complicat als pobles petits, perquè el públic ho té tot més a l’abast. Abans només feies entre 2 i 4 espectacles en un any, ara pots veure’n un per internet, és tot immediat», lamentava Trilles. Ara bé, no se’n oblida que la màgia es basa «en la il·lusió». «Si faig un joc de mans, ja et tinc «engan xat», la cosa difícil és mante nir ho», explicava el mag de l’Aleixar. La seva mentalitat, però, no canvia i vol «conti nuar pensant poc i actuant molt» i continuar mantenint entretinguts als nens: «els nens avui dia són més inqui
ets, però els pares «al·lucinen» als meus espectacles perquè estan molt quiets», esmenta va, «la màgia real és que esti guin quiets».
Cultural Els dos professionals substituiran a Juanma Hidalgo
Redacció
El Cos Blanc de Salou comen ça a presentar les novetats d’enguany, entre les quals destaca la incorporació de dos nous conductors per a la Festa del Confeti. L’actriu Laura Jarque i el professional Roberto Vara seran els nous
presentadors de la celebra ció, que es presumeix com la «més gran de Catalunya». Vara, és un mag i presen tador de Tarragona, compta amb una sòlida trajectòria conduint gales i espectacles en directe. Destaca per la seva agilitat escènica, la capacitat d’improvisació i el domini
del ritme de l’escenari, amb un estil «carismàtic i proper» que connecta fàcilment amb el públic.
Laura Jarque, actriu i ba llarina també tarragonina, segons el consistori, aportarà «frescor, expressivitat i segu retat». Amb experiència en espectacles de gran format i
Com tot, Struc esmentava que «la màgia està en cons tant evolució» gràcies a la tecnologia. L’única cosa que, segons ell, ha canviat en «mils
accions de carrer, amb la seva formació artística i a la seva experiència com a traductora. Aquest canvi, d’acord amb l’Ajuntament, «reforça l’apos ta» del Cós Blanc per reno var se sense perdre l’essència, incorporant talent del territo ri per «garantir un espectacle dinàmic, proper i a l’altura d’un dels actes més emble màtics de la Festa Major d’Hi vern», que es portarà a terme el pròxim dissabte dia 7 de febrer amb un dia ple d’activi tats com la desfilada principal o concursos amb 1.500 perso nes i 25 carroçes participants.
L’objectiu del mag és recòrrer els 947 municipis de tota Catalunya
Durant la seva gira de celebració, ha tingut el 80% de l’aforament complet
moltes ganes de moure’m amb el meu teatre, perquè significa que cada cop actuo a casa», ressaltava el professi onal. El seu espai és «sagrat» i fa més de dues dècades que es mou pel territori. «Tant de bo actuar sempre amb el meu espai». Durant la seva gira per celebrar els 30 anys de trajectòria, Struc va actuar en diferents teatres i places del Camp de Tarragona.
Més màgia
d’anys». Tot i les dificultats, s’adapta als temps amb la seva caravana, plena d’objec tes i jocs per als infants que el continuen animant. «Tinc
Tot i la seva veterania, amb 54 anys, el seu objectiu ara és completar tots els municipis de Catalunya. En total, 947. L’aventura preveu començar per les Terres de l’Ebre, que vol recórrer «de baix a dalt». «El meu futur és continuar actuant i oferint somriures a la gent», destacava Trilles, repassant els plans pel 2026. Enguany, el mag planteja una nova gira: Lo riu té màgia, del Delta de l’Ebre fins a Riba roja. «La idea és fer tots els pobles de l’Ebre, i que el riu marqui el recorregut», expli cava. La idea fa tres anys que pren forma i ara podria dur se a terme en una nova experi ència per al mag de l’Aleixar. La veritat és que Gilbert Trilles «no es planteja parar». «Hi ha molts projectes», diu. «Volem ser la primera com panyia a actuar en més de 900 municipis», ressaltava, tot i que «encara ho ha de medi tar».
Municipal l El consistori vol desbloquejar diverses parcel·les per incrementar la oferta fins al 2045
Adam Díaz Garriga
Riudoms preveu una transformació del municipi en les pròximes dècades en matèria d’habitatge a l’espera del creixement poblacional que es preveu fins al 2045. Un increment que, ara mateix, «no dona resposta a les necessitats de la població», segons el nou Pla d’Habitatge Local (PLH) aprovat per l’Ajuntament. El municipi del Baix Camp és un dels que no comptava amb un PLH a la demarcació, però després d’aprovar-se el passat 20 de novembre del 2025 en sessió plenaria, continua definint-se per crear més habitatges de protecció oficial (HPO) al municipi.
En els pròxims anys es preveu el desbloqueig d’entre 95 i 97 habitatges de protecció oficial a la localitat en quatre parcel·les diferents. Entre els diferents projectes, dos podrien començar a prendre forma l’any 2027. Els que més avançats estarien són l’ampliació de l’àmbit de la Soleiada i l’aprofitament de part del nucli urbà de Riudoms, que aportarien 9 i 8 habitatges respectivament. A l’espera d’aprovar la modificació legislativa que permetrà la construcció dels HPO, el termini d’aprovació es preveu entre un any i mig i dos anys. Les altres dues iniciatives
comportarien construccions en dues parcel·les més del municipi, situades al polígon de l’Hort de les Coques i al carrer Mont-roig, del barri del Ferrant. Respecte a les primeres, el consistori té la propietat de quatre zones a les Coques (‘A’ i ‘B’, i ‘N’ i ‘O’), la resta és propietat de l’empresa gestora
Riudoms preveu sancions als habitatges buits sense justificar
d’immobles Sareb, que un cop finalitzi el seu projecte d’urbanització del polígon, podrà desbloquejar l’entrada de 37 habitatges més al municipi. Pel que fa a la proposta de Ferrant, el consistori fa anys que pressiona a Sareb per desencallar la situació de dos edificis on hi ha 70 pisos amb
«potencial» d’esdevenir HPO. Aquestes dues situacions tenen un termini establert al nou Pla Local d’Habitatge fins al 2031, tot i que la situació no depèn de l’Ajuntament.
D’aquesta manera, el municipi podria crear més d’un centenar d’habitatges en poc més de cinc anys. La situació,
però, prové de la incertesa que viu el municipi en aquest àmbit, ja que entre el 2025 i el 2027 un total de 46 habitatges perdran la seva vigència com a HPO a la localitat, obligant el consistori a crear el nou Pla Local i accelerar la creació de nous pisos.
Sobrepoblació Riudoms està inclòs en l’Àrea Preferent d’Intervenció Complementària prevista per la Generalitat en construcció d’habitatge, és a dir, que aproximadament els seus habitants destinen un 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer. El Govern també preveu que, d’aquí a 19 anys, el municipi hagi construït entre 82 i 95 Habitatges de Protecció Pública, i entre el 2026 i el 2031, entre 52 i 59.
El nou Pla Local d’Habitatge assenyala la situació favorable del municipi per portar a terme un projecte «potent» de construcció. En total, 1.281 residències (el 69,4%) no presenten deficiències, mentre 29 presenten deteriorament i una es troba en ruïnes. A més, 344 habitatges actualment es troben buits a Riudoms, mentre que consten registrats una vintena de pisos turístics. El consistori també plantejarà sancions als propietaris de pisos buits no justificats. Amb les condicions que presenta la localitat, el nou PLH constata que el ritme de creixement poblacional actual «no és suficient» per cobrir la demanda futura del municipi. Al llarg del 2026, el consistori acabarà de definir els pròxims passos concretant noves bonificacions de l’IBI al nucli antic i desencallant pisos de Sareb. Són els casos de l’avinguda Pau Casals i Montroig, on l’any 2025 es van desbloquejar 31 habitatges per donar continuïtat al projecte.
Tradicions l El canvi ha generat malestar i s’han organitzat activitats per contextualitzar l’element
Arnau Martínez / ACN
Valls ha estrenat aquest dilluns, coincidint amb el dia de la patrona, la Mare de Déu de la Candela, la nova Àliga de la ciutat que s’incorporarà al seguici, en substitució de l’anterior, de 1991. S’ha recuperat la imatge de la figura barroca que va ser destruïda el 1936 durant la Guerra Civil. De titularitat municipal, ha estat construïda al taller Statuari, amb l’estudi històric previ de la comissió del Seguici Cerimonial de la ciutat. S’ha reproduït amb materials de l’època: un esquelet de fusta recobert de tela de lli estocada i policromada a l’oli. El cap, les ales i la cua són de fusta de cedre. El canvi d’àliga ha generat malestar entre la ciutadania i els últims dies s’han organitzat activitats per contextualitzar el nou element. Quan faltaven pocs minuts per les 11 del matí, la nova Àliga de Valls ha sortit de l’ajuntament per recórrer els escassos metres que separen la casa consistorial de l’església de Sant Joan. Allà, la peça ha estat rebuda per una munió de gent i beneïda pel rector de la parròquia. Seguidament, ha entrat al temple, reposant al costat de l’altar durant l’ofici de la Candela fins al final, quan ha interpretat el ball solemne. D’aquesta manera, s’ha donat per estrenada l’Àliga que representa un canvi d’imatge complet respecte de l’anterior, de l’artista Anton Gurí.
325 anys de la primera referència
L’estrena s’ha fet coincidir amb els 325 anys de la primera referència d’una àliga a la ciutat de Valls. El primer document que certifica que la capital de l’Alt Camp tenia aquest element festiu és del 1700 i, possiblement, és la mateixa imatge que va sortir al carrer fins al 1936 i que avui s’ha recuperat.
L’Àliga barroca es va des-
La nova Àliga de Valls balla a l’interior de l’església de Sant
Les dues àligues anteriors, del 1971 i el 1991, passen al fons del Museu de Valls
truir durant la Guerra Civil «perquè representava un sector molt concret de la ciutat», assenyala Albert Oliva, membre de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls. Oliva la descriu com una àliga «mítica», «iconogràficament molt potent a tot Catalunya», afegeix. Era una peça de color marró fosc que els anys posteriors es va anar reproduint.
L’any 1941 es va ‘intentar’ recuperar aquesta àliga barroca, i el 1961 finalment es va fer la figura seguint l’estètica original, però es va regalar la peça a Gala, l’esposa de Salvador Dalí. El 1971 se’n va construir una de nova, i el 1991 es va estrenar la que ha ballat
fins a la festa major de Sant Joan de l’any passat. Als anys 90, es va decidir fer l’àliga platejada, «era un trencament total amb l’estètica tradicional de l’Àliga a Valls», remarca Oliva.
Àliga barroca
30 anys després de la creació de l’Àliga d’Anton Gurí, la peça es trobava en «mal estat» i calia fer una intervenció a «fons». Amb tota la recerca històrica, la comissió del Seguici Cerimonial va optar per recuperar l’Àliga barroca desapareguda el 1936.
Oliva defensa el canvi: «Es recupera l’estètica tradicional de l’àliga de la ciutat, que tenim àmpliament documentada al llarg dels segles i també en fotografies». Al mateix temps, assenyala que l’element festiu s’emmarca en un «ritual barroc», ja que és de propietat municipal, la
música és interpretada per un grup de ministrers, dels “aguilons”, tres infants que acompanyen l’element i balla en ocasions molt concretes. «L’Àliga era la peça més avantguardista, més moderna, i no acabava d’encaixar en tot aquest ritual», resumeix Oliva.
La nova Àliga és marró fosc i s’ha construït seguint «l’estil barroc» que usaven els imatgers al llarg del segle XVIII i XIX a Catalunya. Algunes d’aquestes imatges encara perduren com l’Àliga de la Bisbal d’Empordà i el Drac de Solsona. «Hem reproduït constructivament i amb els materials de l’època aquella àliga», explica el membre de la comissió.
L’esquelet és de fusta i està recobert amb tela de lli estocada i policromada a l’oli. El cap, les ales i la cua són una talla de fusta de cedre. L’ele-
ment està coronat amb una peça d’orfebreria de pa d’or i amb l’escut de la ciutat.
Activitats per contextualitzar la peça La nova Àliga ha generat cert malestar entre una part de la població vallenca que no ha entès el canvi. Per això, els últims dies s’han organitzat diverses activitats per contextualitzar la peça com ara una exposició i xerrades. Oliva diu que aquest neguit demostra que «la festa està viva i en un estat de salut implacable».
«El que causaria tristesa és que generés indiferència anunciar que es canvia l’àliga i que la gent no mostrés cap tipus d’interès», indica.
Aprofitant aquest procés de recerca, s’ha restaurat l’àliga de 1971 i, juntament amb la platejada de 1991, passaran a formar part del fons patrimonial del Museu de Valls.
El VendrelllLa Guàrdia Civil va decomissar dijous al Vendrell prop de 5.000 ampolles de begudes alcohòliques que no portaven el precinte fiscal corresponent i, per tant, incomplien la normativa per poder ser comercialitzades. Agents del cos armat van inspeccionar un establiment majorista de la població i van trobar a les estanteries concretament 4.976 ampolles de diferents capacitats de diferents licors, de diverses marques, com brandi, whisky, vodka, rom i ginebra, entre d’altres. Calculen que el valor de l’alcohol decomissat arriba als 112.403,15 euros. La Guàrdia Civil va identificar la persona responsable del comerç, a la qual van incoar una acta de denúncia per infringir la Llei d’Impostos Especials. Després de documentar-la fotogràficament, la mercaderia va quedar immobilitzada al mateix lloc i sota custòdia del responsable de l’establiment així com a disposició de la Duana de Tarragona. Redacció
Arrenca el carnaval de la Canonja amb la Vetlla al Castell
Festes l La Canonja ja ho té tot a punt per viure intensament una nova edició del Carnaval, que omplirà el municipi d’activitats per a tots els públics del 3 al 17 de febrer. Un programa ampli i divers que combina propostes familiars, cultura popular, música i molta disbauxa, amb la participació activa d’entitats, grups i comparses canongines. Entre les petites novetats d’aquest any destaca el retorn de la Vetlla fúnebre al Castell de Masricart, després d’un parell d’anys, així com la recuperació dels jocs tradicionals de Dijous Gras, una iniciativa impulsada per l’Associació la Mulassa de la Canonja que vol posar en valor les tradicions populars del municipi. Els actes s’iniciaran avui amb un Senalló de Contes especial de Carnaval a la Biblioteca Pública, pensat per escalfar motors entre els més petits. El diumenge 8 de febrer arribarà un dels moments més esperats, amb l’entrada triomfal de Sa Majestat Carnestoltes. Redacció
El conjunt grana ha completat cinc incorporacions i només dues sortides
car les de David Juncà i Wilfrid Kaptoum.
Sense sortides inesperades
Arnau Montreal El Nàstic va tancar ahir el mercat de fitxatges d’hivern amb un reforç més. El jove francès Keyliane Abdallah va arribar cedit procedent de l’Olympique de Marsella, fruit de l’acord entre el club tarragoní i el francès signat al mes de desembre. Aquest va ser l’únic moviment d’un dia en el qual s’esperava la incorporació d’un nou davanter centre. Aquesta operació, però, mai es va donar i, de les possibles sortides, només es va poder certificar la rescissió de Wilfrid Kaptoum.
mercat complex i amb poc marge de maniobra.
pecífic a la punta d’atac.
L’únic reforç del dia va ser el jove Keyliane Abdallah. El jugador de 19 anys nascut a Kani-Kéli, França, és un dels talents més destacats de l’equip francès. De fet, l’estiu passat va signar el seu primer contracte professional amb el Marsella. Format en les categories inferiors del conjunt francès, el seu talent el va portar a debutar amb el primer equip el curs 23/24. Abdallah no es va poder fer un lloc al primer equip i, enguany, ha jugat mitja temporada amb el filial acumulant 12 partits a la lliga i sumant dos gols i una assistència. A més, també va participar amb l’equip a la UEFA Youth League, amb el qual va aconseguir la classificació jugant 5
partits en els quals va marcar un gol. El jove francès és esquerrà, però normalment juga a cama canviada. Amb uns 1,85 metres d’alçada, també destaca pel seu desequilibri per la banda i confiança en les individualitats.
Això sí, no deixa de ser una aposta. El jugador de 19 anys viurà la seva primera experiència lluny de França i d’un equip filial. Arriba a un Nàstic en plena crisi, amb necessitat de punts i de confeccionar un bon futbol. Cada error es castiga i aquesta serà tota una prova per veure la seva personalitat i capacitat d’adaptació.
Sense davanter
Futbol l La cessió de l’extrem del Marsella va ser l’únic moviment i l’equip es queda sense nou davanter
D’aquesta manera, el mercat de
L’altre objectiu del Nàstic en aquest últim dia era el de fitxar un davanter centre més. La falta de gols en els darrers partits, sumada al rendiment de peces com Cedric Omoigui, van propulsar la direcció esportiva grana a buscar un referent més. Aquest, però, no va arribar. Durant aquests dies va haver-hi un ball de noms passant sobre la Budallera, però cap va quallar. Tant les limitacions econòmiques com la manca de fitxes disponibles han condicionat les operacions, en un context de
Així s’ha tancat el mercat d’hivern
ALTES
L’última alternativa va ser Sergio Castel, un perfil que encaixava en les necessitats esportives de l’equip, però l’operació no va arribar a ser viable i es va acabar descartant. Així, el cos tècnic haurà d’afrontar la resta de la temporada sense aquest reforç es-
Aitor Gelardo, Hugo Pérez, Ander Zoilo, Pedro Alcalá i Keyliane Abdallah.
BAIXES
David Juncà i Wilfrid Kaptoum.
BAIXES PER LESIÓ: César Morgado i Álvaro García.
fitxatges del Nàstic es va tancar amb un total de cinc incorporacions:
Aitor Gelardo, Hugo Pérez, Ander Zoilo, Pedro Alcalá i Keyliane Abdallah. Pel que fa a les sortides, només es van certifi-
L’últim dia de mercat també prometia moviments en la rampa de sortida. Amb tot, tret de la rescissió de Kaptoum, va continuar bloquejada. Les sortides anaven acompanyades de la incorporació d’un davanter. S’havia d’alliberar una fitxa sènior i el principal candidat era Sergio Santos. El lateral dret no va ni viatjar a Alcorcón per solucionar la seva situació, però aquesta no va fructificar abans d’acabar el mercat.
D’altra banda, Álex Jiménez també estava al punt de mira. El Nàstic comptava amb una oferta per al davanter, però va decidir acabar la temporada al Nàstic.
D’aquesta manera, Cristóbal Parralo ja sap quins jugadors acabaran el curs i lluitaran per assolir la permanència i, un cop garantida, veure fins on pot arribar l’equip.
El fitxatge grana
Keyliane Abdallah i el migcampista
Wilfrid Kaptoum.
Cedida
El migcampista camerunès Wilfrid Kaptoum finalitza la seva vinculació del Nàstic l’últim dia del mercat
Futbol l El jugador no tenia fitxa i no podia jugar
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic va anunciar ahir la rescissió de contracte del migcampista camerunès Wilfrid Kaptoum. Aquest era un dels moviments esperats, però que s’ha vist enquistat fins a l’últim dia de mercat. Kaptoum, sense fitxa des de fa setmanes, no podia tornar a jugar i, finalment, l’equip ha pogut rescindir el contracte.
Kaptoum va arribar al Nàstic a l’estiu. Després d’un parell de set-
manes a prova, finalment, el club el va fitxar com un reforç important al mig del camp. El seu inici no va poder ser més dolç: va marcar el gol de la victòria contra l’Algeciras en la primera jornada de lliga. Des de llavors, va desaparèixer progressivament sobretot després de la seva expulsió en la tercera jornada contra el Sanluqueño.
Amb Parralo no va tenir més que dues aparicions, però no va comptar mai amb la seva confiança.
Futbol l Els roig-i-negres incorporen un referent a l’atac, una figura que han trobat a faltar en els darrers partits
El Reus FC Reddis ja té el seu nou killer. El club roig-i-negre va fer els deures el darrer dia de mercat i va oficialitzar el fitxatge d’Óscar Jiménez. El davanter arriba a l’equip després de marcar 6 gols en 18 partits disputats amb l’Ejea a Segona RFEF. Després d’un mercat llarg i difícil, els roig-inegres han trobat el seu referent, una figura que ha sigut més que necessària en els darrers partits.
Jiménez, de 24 anys, es va formar esportivament al Xerez després d’iniciar-se en el futbol al club del seu poble, el Barbate. Posteriorment, va fer el salt a l’Atlético Antoniano, on va ser una peça clau en l’ascens a Segona RFEF, anotant 13 gols. Aquest rendiment li va obrir les portes del filial del Córdoba CF, amb el qual fins i tot va arribar a debutar amb el primer equip a Primera Federació. Després d’una nova etapa a l’Antoniano, enguany va iniciar el curs a l’Ejea, on va demostrar que manté el seu olfacte golejador.
La figura del davanter referent era una posició molt esperada per als roig-i-negres. Després de la sortida de Dani
Óscar Jiménez en la seva etapa a l’Ejea. Ejea/Toni Torrano sport
Homet, que va marxar traspassat al Zilina d’Eslovàquia, i la cessió de Joan Torrents al Vilanova, el Reus es va quedar sense davanter centre titular. Des de fa setmanes, Carrasco ha omplit el forat amb una rotació de jugadors com Ricardo Vaz, Fran Carbia i la parella Kenneth Soler i Miquel Ustrell. Aquests dos darrers van complir amb bon rendi-
Jiménez arriba procedent de l’Ejea on ha marcat 6 gols en 18 partits
ment, però la carència d’un referent al qual carregar-li pilotes en moments de dificultat era necessària. De fet, en els darrers partits el Reus ho
ha patit, moltes vegades perdent pilotes en passades en llarg que es perdien sense que ningú les pogués aprofitar.
Mercat mogut Óscar Jiménez arriba per reforçar l’equip en el segon tram de temporada. Ho fa com un jugador experimentat en la Segona Federació, amb bon remat i capacitat d’associar-se amb els companys. Amb l’andalús, el Reus va donar per tancat un mercat d’hivern mogut amb quatre sortides i quatre arribades.
Jugadors que van assolir l’ascens a Segona RFEF van deixar el projecte en forma de cessió per acumular més minuts. Aquest cas va ser el de Joan Torrents, Pepo Campanera i Raúl Ronda. D’altra banda, Dani Homet va sortir traspassat, deixant diners a les arques del club després de mitja temporada amb la samarreta roig-i-negra.
Pel que fa a les altes, el migcampista Lluís Estebe va ser el darrer en debutar, a falta de veure Óscar Jiménez. El jove va arribar cedit pel Sabadell i, malauradament, va ser protagonista contra el Girona B amb una errada. Amb tot, Carrasco el va recolzar i serà important en la resta del curs. D’altra banda, també estan Marcel Céspedes, que arriba per fer competència a Sergi Casals i Kenneth Soler, qui ha sigut el fitxatge amb més impacte fins ara. Soler ha marcat ja tres gols, però ara es perdrà un mes per lesió. Amb tots aquests moviments, el Reus es prepara per revertir la situació en una segona volta que no ha començat de la millor manera. Els reusencs ho volen fer amb una victòria a casa diumenge contra el Porreres, un duel on, previsiblement, es veurà el debut d’Óscar Jiménez.
Núria Castán comença avui la seva lluita pel títol del primer Mundial
Snowboard l La 'rider' d'Almoster serà la representant la selecció espanyola
Redacció
La rider d’Almoster Núria Castán començarà avui el seu camí al títol en el primer Mundial de Freeride. El Campionat reuneix 65 riders, entre esquiadors i snowboarders de 17 països diferents a Andorra. Castán participarà en la modalitat Freeride d’snowboard.
«Que se celebri a Ordino Arcalís, em recorda moments especials en els meus inicis, ja que durant 5 temporades va ser el lloc on vaig fer els meus primers passos com a freerider i vaig aprendre de la mà de grans entrenadors», apuntava Castán. La rider d’Almoster es va mostrar contenta per participar amb la selecció espanyola i subratllava que «tenim un equip nacional amb moltíssim talent i ho donarem tot. Aquest esdeveniment és un moment històric per al Freeride i es-
tic orgullosa de formar part d’aquest nou capítol». Les condicions excepcionals de neu en els últims dies han deixat fins a 150 cm de neu fresca en la zona d’Ordino Arcalís, creant l’escenari ideal per a la primera edició del Mundial de Freeride de la història. Castán lluitarà pel títol mundial en la llegendària cara del Basser Negre (2.687 m). Primer començarà la categoria Snowboard Homes, seguida de Snowboard Dones, després els Esquiadors Homes i tancarà la competició la categoria d’Esquiadores Femenines. Dins de la categoria Snowboard Femenina, Núria Castán sortirà en vuitena posició. Es retransmetrà en directe en la web del Freeride World Tour a partir de les 9 h i el primer rider començarà a les 9.15 h. L’objectiu de Castán no és un altre que emportar-se el títol.
Política l El líder del PP va criticar el Govern durant la comissió d’investigació de la dana del Congrés
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va defensar ahir la dimissió de l’expresident valencià Carlos Mazón un any després de la dana. «Quan la gent no et dona la raó, el més honest és marxar. I crec que el senyor Mazón va fer el que havia de fer», va dir durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre les riuades, celebrada avui al Congrés dels Diputats. A parer seu, Mazón és «l’únic» que ha assumit responsabilitats per la gestió d’aquelles inundacions que van causar centenars de morts, fet que, segons ell, el «reconcilia en part amb els fets». En la seva intervenció, Feijóo també s’ha preguntat si hauria canviat res si el president de la Generalitat hagués estat «al capdavant» de l’accident de Rodalies. «Em sorprèn que no es pregunti als veritables responsables», va asseverar durant l’interrogatori del diputat de Junts, Josep Maria Cervera.
Feijóo també va apuntar que el president de la Generalitat té un rol limitat per la llei i no se’l pot fer «responsable» en solitari quan, en el cas de
Vall d’Hebron fa el primer trasplantament de cara del món
Ciència l La donant va rebre eutanàsia. Hi han participat 100 professionals
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha fet el primer trasplantament de cara del món amb una donant que va morir per eutanàsia. Un centenar de professionals van intervenir en el trasplantament parcial de cara, una operació de màxima complexitat amb tècniques de microcirurgia vasculonerviosa que va durar unes 24 hores. En la presentació d’aquesta fita, la directora assistencial, Maria José Abadías, ha destacat l’«extraordinària generositat
de la donant, l’esforç col·lectiu darrere l’operació i l’orgull» que significa per a l’«hospital, la sanitat pública i la societat». Vall d’Hebron ha fet tres del sis trasplantaments facials realitzats a l’Estat; en tot el món, només se n’han fet 54, amb una vintena de centres trasplantadors.
«Estic avui aquí per donar les gràcies», ha començat la intervenció la Carme, la dona que ha rebut el trasplantament de cara, concretament de la part central del rostre, després de patir una necrosi dels teixits facials per una in-
la dana, van fallar totes les administracions. «Cap responsable va estar a l’altura», va asseverar, tot assenyalant en particular la culpa dels que
havien d’avisar dels cabals dels rius que es van desbordar. En la seva intervenció, Feijóo ha tingut diversos estira-i-arronsa amb els dipu-
La Carme va rebre el trasplantament. ACN
L’operació, de màxima complexitat, va durar unes 24 hores
fecció bacteriològica després d’una picada d’insecte fa dos anys, que la va dur a l’UCI. En sortir-ne, la necrosi li havia desfigurat la cara i no podia menjar ni respirar bé.
«Em sorprèn que no es pregunti als veritables responsables»
tats d’esquerres, així com successives crides a l’ordre de la presidenta de la mesa cap als diputats del PP a la comissió.
Xoc amb Rufián
En el cas del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, hi va xocar quan aquest li preguntava per quines coses faria diferent mirant enrere. «Vaig fer bastant més que vostè, que no va fer res», li ha retret el líder popular. «Jo no vull presidir aquest país; s’està comparant amb un portaveu d’ERC? Això qui li compra?» li va replicar el dirigent republicà. Durant la compareixença, Feijóo va reiterar que la dana era una situació «d’emergència nacional de manual» i va criticar el govern espanyol per no declarar-la, fet que hauria donat les competències a
l’Estat. Segons fonts del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), les informacions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer durant la dana van ser «clares» i van estar «disponibles» en tot moment,, i per això assenyalar aquests organismes és «inacceptable». Des d’aquesta cartera van respondre a les declaracions fetes pel líder del PP davant la comissió al Congrés dels Diputats que investiga les circumstàncies de la tragèdia del 29 d’octubre del 2024.
El Ministeri es defensa Fonts del Miteco van assenyalar que les actuacions judicials dictades sobre els fets «estableixen de forma reiterada, clara i contundent que l’actuació dels organismes de l’Estat va ser correcta i ajustada a les seves competències». També van defensar que «els advertiments meteorològics van ser clars, reiterats i emesos amb antelació suficient» i que ja des dels dies 26 i 27 d’octubre d’aquell any van avisar que «el dia 29 seria el més advers de l’episodi». «Els avisos especials van identificar sense ambigüitat el moment àlgid del fenomen i les previsions es van complir amb les pluges efectivament registrades», van considerar. Respecte a la Confederació Hidrogràfica del Júcar, des del ministeri van subratllar que «les actuacions judicials són igualment concloents».
Hisenda investiga un possible ciberatac que comprometria la informació milions de ciutadans
Societat l S’han posat a la venda dades com DNI i números IBAN
ACN
El Ministeri d’Hisenda investiga una informació apareguda al compte X de H4ckmanac que alerta sobre un possible ciberatac a la seva base de dades. Segons aquest grup, especialitzat en ciberrisc i alertes primerenques, un actor maliciós amb el nom d’HaciendaSec ha posat a la venda una base de dades actualitzada que cobreix 47,3 milions de ciutadans, incloent-hi números de DNI/NIF, noms complets, adreces, números de telèfon, direccions de correu electrònic, dades
bancàries com els números IBAN, i informació financera relacionada amb impostos. Segons el compte, l’atac s’hauria produït el 31 de gener i està «pendent de verificació». Fonts del Ministeri assenyalen que en aquests moments s’està analitzant la veracitat de la informació. El mateix portal també ha apuntat a un possible ciberatac al Ministeri de Ciència, també pendent de validació, per part d’un hacker amb el pseudònim GordonFreeman. Fonts del Ministeri han apuntat que de moment no s’han detectat indicis.
k Tribuna k
S’ha obert un debat territorial, que té una mirada des de Barcelona, cap i casal de Catalunya. Es debat si la solució passa per ampliar l’actual AMB, àrea metropolitana de Barcelona de 36 a 200 municipis. Crec sincerament que aquesta mirada no és la que pertoca, ja que per la configuració física, orogràfica i l’actual ocupació del territori català no és l’adequada. I ja des d’aquí auguro que la propera demanda serà que Catalunya només sigui governada des de Barcelona.
És això, el futur que volem per el nostre singular país?
Ja pensem bé quina governança tindrem? Continuarem amb ajuntaments, consells comarcals, diputacions, govern de la Generalitat, delegacions de l’Estat central, Comunitat Europea, etc.? Aquest no és el camí de la eficàcia ni el de l’eficiència.
Em sap greu el temps que perdem parlant de com resolem els problemes de la ciutat de Barcelona. Els departaments de Territori dels governs de la Generalitat han destinat esforç, tècnics solvents i polítics que han treballat a fons els darrers vint anys sobre aquesta qüestió; àrees i altres plans sectorials, estudis, etc., avui tot en un calaix!!
Ek Editorial k
n una medicina cada vegada més tecnificada, on les possibilitats d’intervenció són gairebé il·limitades, es fa imprescindible disposar d’espais de reflexió que posin la persona al centre de la decisió. En aquest context, el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus esdevé una eina clau per garantir una atenció sanitària respectuosa amb els valors, la dignitat i l’autonomia dels pacients, especialment en situacions de gran transcendència vital.Tal com assenyala el seu president, Joan Doménech, el comitè neix precisament del punt de trobada –i sovint de conflicte– entre el
Tota la vida arrossegant diagnosis errònies
Permeteu que us faci cinc cèntims de com va començar tot.
que és tècnicament possible i el que és humanament desitjable. En moments delicats, com l’inici o el final de la vida, no tot es pot resoldre amb protocols o decisions clíniques. Cal escoltar, entendre la biografia de la persona, els seus valors, les seves creences i la manera com vol viure o morir. El valor del comitè no rau a decidir, sinó a ajudar a pensar. A posar sobre la taula opcions, matisos i mirades que sovint queden fora quan la pressió assistencial empeny cap a respostes ràpides i binàries. El comitè no només resol dubtes ètics: humanitza la medicina i reforça la confiança en un sistema que escolta, dialoga i respecta.
El que no pot ser és la inoperància, el deixar passar, tot i sabent que l’economia d’un país no s’atura i també se sap que el diner és poruc, i que enfront dels processos eterns, el diner se’n va cap a altres territoris que donen solucions i que siguin més operatius.
Què cal fer?
Catalunya no pot esperar més a tenir un pla general urbanístic, que sigui la suma dels 8 plans territorials parcials de les vegueries
La solució passa per donar més capitalitat a les ciutats de l’interior del territori català, oferint- los plusvàlues que generin les noves inversions estratègiques. Així, calen noves infraestructures, sobretot de mobilitat (Ferrocarrils de la Generalitat) i d’altres, amb el cap i casal BCN i la resta de ciutats importants (xarxa). Catalunya no pot esperar més a tenir un pla general urbanístic, que sigui la suma dels 8 plans territorials parcials de les vegueries. Això implica de manera urgent l’aprovació del Pla Territorial Parcial del Penedès. La Vegueria es va aprovar l’any 2017, el proper 15 de febrer farà 9 anys!! És proba suficient per denunciar com de malament anem, perquè la ciència de l’urbanisme també té caducitats, però l’acció econòmica no s’atura i el que es fa i s’ocupa en els territoris amb visió de futur o no, la hipoteca difícilment és modifica. Així ho veig.
De jovenet a l’adolescència, vaig començar a patir mals de cap, metges cap aquí metges cap allà res, deien: És dels nervis. De sobte els mals de cap van desaparèixer i van aparèixer els mals de panxa, metges amunt, metges avall res, deien: És dels nervis. Els mals de cap van desaparèixer i van començar les taquicàrdies, havent de ser atès a urgències de l’hospital Sant Joan infinitat de vegades, arribant a urgències a més de 260ppm. Sant tornem-hi metges i més metges, res: és dels nervis. Fins que vaig trobar a un cardiòleg que em va dir que es podia operar, em van fer una ablació per tenir el que en diuen Taquicàrdia Paroxística Supraventricular. Després de l’operació va començar el veritable calvari, les taquicàrdies van acabar i van començar les crisis d’ansietat i l’ansietat constant.
Quan tenia una crisi, em portaven a urgències a l’hospital Sant Joan, em punxaven no sé què i quan em recuperava, cap a casa fins que en una d’aquestes visites a Sant Joan un metge em va dir que no, que no havia d’anar a urgències de Sant Joan que havia d’anar a urgències del Pere Mata a més des del metge de capçalera em van derivar al
CSM Centre de Salut Mental, des de fa anys es diu CSMA Centre de Salut Mental d’Adults. L’any 1998 el ja difunt Dr. Garcia Ibáñez tenint 27 anys es va atrevir a posar nom a què em passava TLP Trastorn Límit de la Personalitat i TOC Trastorn Obsessivocompulsiu a partir d’aquí tot han estat despropòsits.
Quan li vaig preguntar al Dr. Ibáñez què recoi era el TLP em va dir, que no m’amoïnes que era una depressió mal curada. Quins eren els meus símptomes? Ansietat constant i crisis d’ansietat periòdiques per les que havia de ser atès a urgències de l’hospital Sant Joan. Cap altre símptoma de res. Quin va ser el tractament farmacològic que em va receptar el Dr. Ibáñez? Vuit comprimits diaris de lorazepam, una animalada. Diagnosi, desdiagnosi un rere l’altre que si ara un, que si ara un altre, el que sí que van mantenir va ser el TOC ha estat 27 anys al meu historial. Tant al meu entorn com a mi, no ens quadrava per enlloc.
A causa de l’empitjorament sobtat de l’ansietat i deteriorament físic a partir de març/abril del 2023 començo a exigir que moguin el cul per a ajudar-me. Per a esbrinar el que i el perquè. Els metges de capçalera del CAP Sant Pere ho atribuïen tot al meu suposat TOC, és curiós que professionals de la salut siguin els que t’estigmatitzin.
Bé, l’any passat vaig ser atès
a la unitat especialitzada en TOC a l’hospital de Bellvitge el Dr. Segalas, especialista en TOC, per a sorpresa de molts, menys per al meu entorn i per mi, emet informe incontestable en el qual invalida la diagnosi no compleixo cap dels criteris per a ser diagnosticat de TOC.
Bé, tinc 54 anys i sembla que en tingui 80. Any rere any he anat empitjorant i empitjorant fins a quedar afectada greument la meva salut física, pèrdua greu de massa muscular, dolor crònic, debilitat extrema, mobilitat dental, dificultat per mantenir-me dret, caminar, hipertensió, deficiència greu de vitamina D, estrès als ronyons... a més d’ansietat 24h, agorafòbia severa, clinofília i depressió major severa crònica refractària sense possibilitat de cap mena de tractament.
Fa uns dies, vaig rebre la valoració del grau de dependència. Per a qui no ho sàpiga que t’assignin un grau de dependència és extremadament difícil s’ho miren amb lupa. Doncs bé, fa 3 anys que estic tractat amb 2mg d’alprazolam diaris, tolerància i dependència a la dosi pautada del fàrmac i mig any tractat amb codeïna tolerància i dependència a la dosi pautades del fàrmac tinc grau 1 de dependència, estic esperant la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) a la meva petició d’eutanàsia. No hi ha solució,
deixeu-me morir en pau amb dignitat. Quan el sistema de salut que t’hauria de protegir és el que t’estigmatitza no t’atén, et nega els drets, quan presentes queixes al CAP a sindicatura de greuges a CatSalut a l’àrea sanitària a tot arreu i ningú fot res, només queden un parell d’opcions: Anar als jutjats, iniciar un procés contenciós administratiu, perquè amb sort es faci el judici dintre de 3 o 4 anys o tirar per al dret, com s’ha fet tota la vida. Pere Puig i Ribas Reus
El Shinkansen japonés
Creía que era una noticia falsa, la del tren bala japonés que lleva 60 años en funcionamiento con 10.000 millones de pasajeros y cero muertes. Sí que ha tenido algún percance debido a terremotos, pero con cero muertes. El sistema está diseñado para detenerse automáticamente. Una puntualidad que tiene solo unos segundos de diferencia conforme a lo programado. Un tren sin pasajeros llamado “Doctor Yelow”, a 270 km hora, revisa constantemente la infraestructura para inspeccionar y diagnosticar fallos. Detecta grietas, antes de que sean un problema. Lo hace desde 1964. Esta tecnología no debe estar a nuestro alcance. Nos llevan años luz de ventaja.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
k Tribuna k
El Consell de Ministres va aprovar dimarts passat, 27 de gener, la creació d’una Comissió Nacional per a la commemoració del centenari de la Generació del 27 amb l’objectiu d’impulsar i coordinar les activitats que s’organitzin al voltant d’aquest centenari el 2027, a través de la col·laboració entre les administracions i entitats públiques i privades involucrades. A la referència sobre aquest acord s’hi pot llegir que aquesta Comissió Nacional «tindrà l’encàrrec d’impulsar un programa divers, que posi en relleu els creadors que van formar part de la Generació del 27» que, al marge d’algunes discrepàncies intel·lectuals, afegeixo jo, «té el seu naixement formal durant la celebració del tercer centenari de la mort de Góngora el 1927 a Sevilla, quan una sèrie de poetes, formant un grup divers en edat, interessos i estils, tenien en comú la seva dedicació a la literatura i un fort compromís amb la cultura i amb la República». És interessant aquest darrer entrecomillat perquè, recordant els meus dies d’universitari, encara escolto la bella cançó d’Aguaviva quan, gairebé 20 anys després que Rafael Alberti escrivís Balada para los poetas andaluces de ahora, el 1950, el grup Aguaviva la convertí el 1969 en la cançó Poetas Andaluces. Aquesta és la història d’un himne de protesta encara vigent, reconegut a Europa, però el cert és que en la seva balada Rafael Alberti criticava els poetes andalusos per no alçar la veu davant les injustícies que es vivien a Espanya en aquells anys després del final de la guerra civil. Al blog dedicat a entendre les societats del segle XX a través de la música de l’època, anomenat «Háblame de ti» (HDT), ens asseguren que Alberti no es va mostrar gaire conforme amb la transcripció musical que Aguaviva va fer de la seva balada, ja que considerava que el poema ja estava obsolet perquè els poetes andalusos «ja havien alçat la veu».
Ricardo Mor Solá Diplomàtic
Tanmateix, continua la nota d’HDT, «la va acabar beneint amb la condició que s’expressés el context de la lletra». Però són més els records entranyables que voldria compartir amb l’amable lector, ja que, com és sabut, aquesta generació està formada, a més d’Alberti, per autors com Pedro Salinas, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Luis Cernuda, María Zambrano, Concha Méndez, María Teresa León o Rosa Chacel i, per descomptat, Federico García Lorca, tots destacant per la seva força creadora, la seva connexió amb els moviments internacionals més importants del moment, com les avantguardes, i les seves relacions i influències recíproques amb altres arts. És precisament en aquest tipus de barreja amb altres dimensions artístiques on trobem una connexió generacional significativa amb Catalunya, particularment amb Barcelona, que va funcionar com un vibrant epicentre intel·lectual i d’avantguarda als anys 20 i 30. Precisament, figures com Federico García Lorca, Salvador Dalí i Luis Buñuel, a través de les seves visites i col·laboracions amb artistes catalans, van fusionar allò popular i allò avantguardista. La ciutat comtal fou, en efecte, un lloc de trobada clau que va marcar la creativitat dels membres de la generació, influint en la mescla de tradició i modernitat. Està documentada l’activa participació de Salva-
Alberti no es va mostrar gaire conforme amb la transcripció musical que Aguaviva va fer de la seva balada, ja que considerava que el poema ja estava obsolet perquè els poetes andalusos «ja havien alçat la veu»
dor Dalí en la renovació estètica inspirada en el context de la Generació del 27, precisament estrenyent llaços amb poetes com Lorca i el grup surrealista, cosa que ajudà que la música i l’art catalans adquirissin un to europeu i modern, més enllà del tradicional. Però la projecció catalana de la Generació del 27 no va acabar amb Dalí. Als anys setanta vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Alberti, amb l’excusa d’un dels meus treballs universitaris sobre García Lorca, al seu estudi de la zona del Costat de Santo Domingo a Madrid, coincidint feliçment amb Núria Espert, originària de l’Hospitalet de Llobregat, la trajectòria teatral de la qual va conèixer la seva consagració gràcies al muntatge de Yerma, de Lorca, obra que havia estrenat al Teatro de la Comedia de Madrid el 30 de novembre de 1971. I ja més a prop dels nostres temps, el director de teatre reusenc Lluís Pasqual igualment ha contribuït a mantenir la rellevància teatral de la Generació del 27, superant la visió purament literària per destacar-ne la potència escènica, especialment en la figura de García Lorca, essent clau en la posada en escena i revalorització de l’obra de Lorca, també a través de muntatges memorables al costat de la ja esmentada Núria Espert, incloent-hi, a més de Yerma, Romancero Gitano i La casa de Bernarda Alba com els fites conjuntes més destacades Crec, per tant, que el 2027 tindrem noves oportunitats no només per gaudir de la poesia i les intensitats dramàtiques i artístiques de la generació nascuda de la seva devoció per Góngora, sinó també per donar a conèixer a les audiències contemporànies més joves els valors que van promoure com a grup compromès amb la societat del seu temps.
k El meu gat i jo k
Estimats amics i amigues, avui us escrivim des de França i ho fem amb el cor trencat. Mixeta està que treu foc pels queixals i no cal dir la Boni i el Bonic, després d’escoltar les bajanades del senyor batlle de Perpinyà. Que què ha dit? Que els idiomes locals («patois» com diu ell, és a dir, el català, l’occità, el bretó, el cors, etc.) són un perill per al francès. No sé quin perill! Perquè el treball de menystenir aquestes llengües durant més de trescents anys ha donat els seus fruits: gairebé han desaparegut i són residuals.
Des d’aquestes pàgines volem fer una crida per evitar que ens passi el mateix aquí. Imperceptiblement (o no tant) el català és bandejat de tots els àmbits de la nostra vida. Ja n’hi ha prou de ser políticament correctes i de passar per maleducats si ens adrecem a algú que no el parla i no canviem immediatament a la seva llengua. I nosaltres quatre (Mixeta, Boni, Bonic i un servidor) pensem que el maleducat és qui, vivint a Catalunya, no fa el mínim esforç d’entendre la nostra llengua.
TV3 i Catalunya Ràdio (o 3Cat com es diu ara) haurien de ser un vehicle per dur el català a tots els àmbits i no deixar que el castellà o l’anglès, a poc a poc, vagin omplint tot l’espai. Per altra banda, no es pot admetre de cap de les maneres l’afirmació d’alguns politicastres que el català posa en perill l’existència del castellà... i menys la de l’anglès. Al cap i a la fi, el català és una llengua romànica i, per tant, propera al castellà, amb qui comparteix munió de paraules. Resulta curiós veure com alguns s’enfaden per la retolació d’algun comerç en català i no diuen ni piu de la invasió de l’anglès. Per què no es queixen del «Black friday», «Connecting people» i coses per l’estil?
Com si aquí tinguéssim un nivellàs d’aquesta llengua!
Els qui els molesta el català, que primer aprenguin millor la seva llengua, que la destrossen
I, ja que estem parlant des de França, resulta indignant veure com el «monsieur» Macron es rebaixa parlant en anglès amb l’amo, vull dir «mister» Trump. Que prenguin nota els polítics occidentals dels dimonis, vull dir dels senyors Putin i Xi Ping, els quals, malgrat parlar perfectament l’anglès, quan es troben amb Trump se li adrecen en rus o en xinès a través dels intèrprets!
I, una cosa més, els qui els molesta el català, que primer aprenguin millor la seva llengua, que la destrossen. No passi com amb el «senyor» (per dir alguna cosa) Alvise, el cap de colla de «Se acabó la fiesta», que, arran del dissortat accident d’Ademuz, es despenja amb un «Sabotear los trenes es un derecho constitucional». Davant una frase com aquesta, només hi ha dues possibilitats: o és un delinqüent o és un ignorant. Si per «sabotear» vol dir el que vol dir aquest mot, què espera la Fiscalia per empaperar-lo i aclarir si ha tingut alguna cosa a veure amb les desgràcies ferroviàries? Si per «sabotear» volia dir «boicotear», que s’apunti a algun curs de castellà, que prou n’hi ha. Un ignorant d’aquest calibre pot tenir un seient al Parlament Europeu?
Amics i amigues, no ens deixem trepitjar. No sigui que, de tan bons, un tros a l’olla! Ah, i si voleu posar una mica d’intel·ligència a les vostres vides, poseu-vos en contacte amb bigotisdepica@gmail.com i adopteu un mixo/a (i millor dos que un) dels molts que acullen. Ens ho agraireu!
Necrològiques
Tarragona
Antonio Fernández Pleguezuelos.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Reus
Rafael Nocete Rico.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Josep Escardó Oliva.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17.00 h al Tanatori.
Manoli Gutiérrez Molina.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 19.00 h al Tanatori.
Empresa l L’acord afavoreix a més de 340 farmàcies de la demarcació de Tarragona
Redacció
CaixaBank i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarrago na han formalitzat la reno vació del seu conveni de col· laboració amb la voluntat se seguir oferint condicions fi nanceres avantatjoses tant a les farmàcies com als profes sionals col·legiats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
L’acord renovat tindrà vigència fins al 2027 i con templa millores en la gestió quotidiana dels comptes dels farmacèutics col·legiats, així com condicions preferents en matèria de finançament. En aquest sentit, es reforça l’ofer ta de productes i solucions de crèdit a curt termini adapta des a les necessitats específi ques del sector.
Dins el marc del conveni, es manté el servei de confir ming, que permet a les farmà cies anticipar el cobrament de
L’oferta beneficiarà a més de 900 professionals col·legiats
la facturació de medicaments i productes farmacèutics del CatSalut. Pel que fa als termi nals de punt de venda, l’acord inclou tarifes competitives i impulsa especialment la im plantació de TPV virtuals.
El conveni ha estat signat
pel president del Col·legi Ofi cial de Farmacèutics de Tar ragona, Antoni Veciana, i pel director territorial de Caixa Bank a Catalunya, Josep Mª Gonzàlez. A través d’aquest acord, tots els col·legiats po den accedir a una proposta específica de productes i serveis financers orientats a l’estalvi i al finançament, amb avantatges addicionals en funció del grau de vinculació amb l’entitat.
Durant l’acte de signatu ra, Josep M. Gonzàlez, direc tor territorial de CaixaBank a Catalunya, ha destacat el compromís de l’entitat amb el sector farmacèutic, que ha qualificat d’estratègic, i ha su bratllat «la voluntat de Caixa Bank de contribuir a enfortir la competitivitat del col·lectiu farmacèutic mitjançant solu cions financeres dissenyades específicament per donar resposta a les seves necessi tats».
Avui felicita als que es diuen:
Blai, Anscari Claudina
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
L’estat general serà de molta tensió et convé buscar activitats a l’aire lliure. La relació de parella pot ser dura explosiva. Prepara’t per l’amor.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et mostraràs molt dinàmic durant tota la jornada. Tot el que emprenguis ho aconseguiràs. També en l’amor hi haurà situacions gratificants.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Bon moment per ampliar amistats i consolidar el que has aconseguit. Dels nous contactes en trauràs beneficis. Feliços retrobaments.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Els enemics ocults poden donar la cara. Millor no entrar en discussions usar la diplomàcia en tot moment. Dona més llibertat als altres.
VERGE
23/08 al 22/09
Es despertaran tensions familiars. No facis cas de paraules feridores mantén-te ferm en les teves idees. Intenta fer noves amistats.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Intenta controlar la irritabilitat: estaràs molt sensible i podries saltar a la primera. Més calma; així hi sortiràs guanyant et sentiràs millor.
21/05 al 20/06 BESSONS
Dia molt vital. Si viatges, molta atenció conduint no et deixis portar pels impulsos. Possibles amors apassionats. Retrobaràs amics amb alegria.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Jornada especial. La teva imatge magnetisme seran alts despertaran admiració. La intimitat serà apassionada. Viatges feliços i retrobaments ideals.
20/01 al 18/02 AQUARI
Tant en l’àmbit social com en l’íntim, les coses se’t posaran de cara. No desaprofitis l’oportunitat d’ampliar horitzons. Jornada intensa: persevera.
21/06 al 22/07 CRANC
La sensibilitat estarà a flor de pell augmentarà la teva capacitat romàntica. La vida íntima agafarà molta intensitat, amb sorpreses.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Es reforçaran la salut. Hi haurà canvis importants profunds en la vida quotidiana. El cor bategarà fort per amor. Compte amb la gelosia.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Hi haurà despeses imprevistes molt moviment al teu voltant. La parella pot no estar en sintonia amb tu, però passarà aviat. No t’amoïnis: actua.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca i pica
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11:30 Com ho veus?
12:00 Aventurístic
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Com ho veus?
15:00 La Tertúlia del Dorsal12
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Perxa que està a proa d’un vaixell de vela. Un número primer. 2. Fet de tenir l’ovulació. Femella d’un ca. 3. Mitja cara. Deixar sense pues un eriçó. Tub sense límit. 4. Període històric, al revés. És un noi mal posat. Acceptar una herència. 5. No es poden moure. Agafi gana. 6. Humor serós. Posem moltes cintes al terrat. 7. Dona que pateix fam.Té coneixement d’un fet. 8. Una de forta.Totes estan molt amunt. Ser sense límits. 9. Manyac. Lloc destinat al tresor públic. 10. Lletra grega. No és autèntica. Crit de carreter que torna. 11. Infusió. És molt brau. Fixador dels cabells. 12. Imitador de les elits. Degustar un menjar. VERTICALS: 1. Refinat en el menjar el beure. Va deixar de banda. 2. Malaltia dels ovaris. Aconseguit. 3. Tub sense fons. Qüestió que s’origina fora. Quasi nega. 4. Lletra girada. Expressats amb la veu. Mitja tona. 5. Gots per beure. Té aversió a les innovacions. 6. Agafi violentament una cosa. Ous d’esturió. 7. Marca registrada. Untada amb oli. Llanterna. 8. Cap militar a Turquia. Sortides. Fons de la mina. 9. Pregant Déu. Llocs de moltes eres. 10. Dues a missa. Dona fantàstica. Gat sense cap. 11. Marca amb un ferro calent. Pedra dura. 12. Afeccionat als braus. Pasturar.
Màxima Mínima Estat del cel
16º 5º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta
St Antoni Maria Claret, 1 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Ferré, Eduard
Raval de Santa Anna, 2 Telèfon 977 127 712
SALOU:
Calatayud Boquera, M.
Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Miquel Alonso, Angels
Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Fins a migdia el cel estarà mig o puntualment molt ennuvolat al terç oest i serè o poc ennuvolat a la resta, amb només alguns núvols baixos al nord de la Catalunya Central. A partir de llavors circularan algunes bandes de núvols alts i mitjans que deixaran, com a molt, el cel poc o mig ennuvolat, mentre que hi haurà alguns núvols d’evolució a punts del prelitoral.
Temperatura
La temperatura mínima i màxima serà semblant o lleugerament més baixa, especialment a l’interior i sobretot a cotes altes del Pirineu.
Anuncis classificats
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas o casas cargadas. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
URV Enguany el calendari de la Unitat d’Igualtat que anualment publica la URV està dedicat a les dones enòlogues que, tot i haver estat silenciades, han estat clau en el món científic
Visibilitzar les dones en l’àmbit del coneixement és un acte de justícia. Però també contribueix al progrés científic i social, perquè ajuda a desmuntar estereotips com ara el que afirma que la ciència és cosa d’homes, a la vegada que ofereix referents femenins a les nenes i joves: conèixer altres dones científiques facilita que s’imaginin a elles mateixes en els mateixos rols. És en aquest àmbit que la Unitat d’Igualtat de la URV publica des de fa disset anys un calendari dedicat a dones que han estat rellevants en un àmbit de coneixement. Aquesta publicació fa visible el nom d’aquelles
dones que han contribuït a l’avenç de la ciència en sectors històricament masculinitzats. D’aquesta manera fins ara la Unitat d’Igualtat ha posat la mirada en dones arqueòlogues, enginyeres, sociòlogues, historiadores de l’art, físiques o geògrafes entre altres disciplines. En l’edició d’aquest 2026 la publicació ha portat a primer pla dotze dones d’arreu del món vinculades al sector vitivinícola que, en escenaris marcats per la desigualtat, van impulsar innovacions tècniques, van encarregar-se de la gestió patrimonial i van fer grans aportacions socials i científiques.
Per fer el calen-
dari, la URV ha treballat amb la Facultat d’Enologia, de manera que els textos han estat editats per les investigadores Miriam Lampreave, Alba Marco i Rosa Maria Pastor. Cada mes està dedicat a una d’aquestes dones, de la qual se’n desgrana una petita nota autobiogràfica on se subratlla la seva aportació. Al calendari s’hi destaquen figures històriques des del segle XVIII fins a l’actualitat. Entre aquestes dones de referència hi ha pioneres com Adelaide Ferreira (1811-1896), la llegendària Ferreirinha, que va defensar la identitat del vi de Porto durant la crisi de la fil·loxera; Barbe Nicole Clicquot (1777-1866), coneguda com la Veuve Clicquot, que va transformar el mètode champenoise, va perfeccionant tècniques d’elaboració i va consolidar l’hegemonia de la
seva marca en mercats internacionals; o la baronessa Philippine de Rothschild (1933-2014), que va encarnar el refinament del vi de Bordeus i l’obertura a nous mercats amb una mirada cosmopolita i trencadora. La presència catalana és representada per Dolors Sala Vivé (1889-1978), enòloga que va contribuir decisivament a consolidar el celler Freixenet i va donar valor a la tradició del cava. El calendari es pot descarregar de manera gratuïta a la web de la Unitat d’Igualtat o recollir-lo al campus Catalunya, a l’oficina de la Unitat o al CRAI.
La publicació d’enguany s’ha fet en coŀlaboració amb la Facultat d’Enologia Referents d’avui
Potser no és el millor lloc per fer aquestes confessions íntimes, però m’agraden molt els enterraments. I m’agraden molt, no ho dic per xovinisme, al cementiri de Reus; amb el Peret de la Dalla donant-te la benvinguda, amb aquell ambient entre popular i il·lustre, amb avingudes amples però acollidores, tot ni massa gran ni massa petit, i aquell ventet salubre que sempre xiula entre els xiprers i evita que a les ossamentes els surti verdet. Em faria força gràcia que m’hi colguessin, però suposo que ja no hi deu haver lloc: com sembla que ens hem posat tots d’acord, som massa gent i això pressiona els serveis públics dels vius, però també els dels morts.
És cert que n’hi ha que se’n van massa d’hora i d’altres que se’n van massa tard. Que n’hi ha que voldrien quedar-se una estona més i uns quants que arriben a un punt que respirar els fa nosa i ja en tenen prou. S’ha de respectar tothom. Qualsevol vida, per absurda que pugui haver arribat a ser, pren tot el seu ple sentit quan te’n vas a l’altre barri. En sec, t’adones de la rellevància única de cada persona, per molt insignificant que es pensés. Morir-se és un acte cultural elevadíssim, és la màxima expressió de la humanitat. I, inclús en una època en què tendim a espatllar-ho tot, degradar la dignitat d’un difunt és complicat. En això estem ben ensenyats. Fins ara. L’altre dia, en un sepeli, ens van tenir dues hores de rellotge palplantats, contemplant com una parella d’enterramorts posaven calç i totxanes al nínxol. No ho havia vist mai. L’actuació del manobre de cementiri sempre té un punt còmic, però després de vint minuts, fent-se fosc i aixecant-se el mestral, us asseguro que perd la gràcia. Si aquest és el futur de la funerària, més val que ens tirin a tots al mar.
Miquel Bonet Escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
