Reus 9
Entrevista al doctor Joan Borràs, que aquest dilluns rebrà el Premi al Coneixement 2026
Empresa 7
Redessa farà enguany la prova pilot d’un espai dedicat a testejar productes, serveis o tecnologies innovadores
Opinió 20 Lluís Badia. Refundació d’Europa: «‘L’època de l’èxit’ sembla que està en perill si entre tots no fem el que toca»
Els grana encadenen la quarta derrota davant el Sanluqueño 14 a 16
Tarragona 2
La nova línia MAT, pensada per a la gran indústria, desperta recels Energia
Alcaldes i ecologistes qüestionen el projecte que ha de dur electricitat des de l’Aragó fins a la Secuita l 10 i 11
Mobilitat
La Diputació va finançar el projecte que ara es presentarà al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè en doni el vistiplau i assumeixi el cost d’execució
Veïns de la Canonja, molestos per la retallada en les freqüències dels busos urbans
l 3
Medi Ambient l Està previst que l’Ajuntament presenti la proposta a l’organisme estatal aquesta setmana
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ja té enllestit el projecte de renaturalització de l’esplanada del Miracle, on abans hi havia el mamotreto, i té previst presentar-lo aquesta setmana al Servei Provincial de Costes de l’Estat perquè doni el seu vistiplau. Així ho explica a Diari Més el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, qui recorda que serà el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic qui assumirà el cost de la futura intervenció.
Ara fa un any, el consistori va adjudicar la redacció del projecte a Envers Environmental Services SL per 49.780,91 euros (IVA inclòs) —la Diputació va finançar el 80% del contracte—. L’adjudicatària va entregar la seva proposta a la tardor i, en els últims mesos, ha estat revisada pels tècnics municipals. El cinquè tinent d’alcalde encara no ha volgut donar detalls sobre aquesta, ja que encara pot patir modificacions, si així ho determina Costes.
Amb tot, l’edil confia que es pugui presentar públicament durant aquest primer trimes-
L’enderroc de la plataforma del Miracle es va finalitzar el maig, tot i que no es van recepcionar les obres fins a l’octubre. Photofilms TGN-TarracoDrone
La Diputació va finançar la redacció i l’Estat assumirà el cost de les obres
tre. Abans, però, haurà de passar també pel Consell Municipal de Medi Ambient, format per polítics, entitats ecologistes i altres actors i agents de la societat civil tarragonina que
S’obre el procés per escollir les dones protagonistes dels punts de llibre
Societat l Es poden fer propostes fins al 15 de febrer
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI, ha iniciat el procés per seleccionar les dones que apareixeran en la nova col·lecció de punts de llibre Dones Tarragonines.
Les propostes es poden fer de manera telemàtica i estaran obertes fins al pròxim 15 de febrer, convidant així tota la ciutadania a participar en aquest reconeixement públic. Els criteris per a la presentació de les propostes són que es tracti de dones amb aportacions significatives en qual-
sevol àmbit de la vida pública i que siguin de Tarragona o amb una forta vinculació amb la ciutat. Totes les candidatures s’hauran de presentar acompanyades d’una justificació dels fets que les motiven i del consentiment de les dones proposades. Un cop s’acabi el termini de
treballen en aquest àmbit. Amb el projecte de renaturalització, s’establiran les bases tècniques i executives per protegir el litoral del Miracle. El document inclourà dife-
rents actuacions per augmentar la resiliència de la platja, millorar l’impacte paisatgístic i mitigar els efectes del canvi climàtic. Entre altres, es preveu la restauració del sistema
presentació de candidatures, un comitè d’experts, format per membres del Consell Municipal de Dones de Tarragona, valorarà les propostes tenint en compte que compleixin els requisits que marquen les bases, la idoneïtat de la proposta, la rellevància pública en clau ciutadana de la candidata i que no hagi estat escollida en alguna de les edicions anteriors. El dia 19 de febrer de 2026 el comitè triarà les candidates definitives per aquest any. La col·lecció dels punts de llibre Dones Tarragonines va néixer l’any 2011.
dunar, la creació de zones verdes, la implantació de nous parterres per recrear ecosistemes litorals amenaçats, el disseny i millora d’itineraris de pas, la instal·lació de plafons interpretatius i la collocació de nou mobiliari urbà. «Es restaurarà tota la façana marítima d’aquella part del Miracle», remarca García de Castro, qui ha posat en valor la inversió que farà l’Estat per executar aquesta intervenció. El conseller també va destacar la importància dels fons Next Generation, amb els quals es va finançar l’enderroc de la ja desapareguda plataforma de formigó i es pagarà també la restauració del camí de ronda entre el Miracle i l’Arrabassada.
Donar-li un ús provisional L’Ajuntament vol donar ús a l’esplanada del Miracle mentre no s’executen les obres de renaturalització, que encara trigaran un temps a iniciar-se. La idea del govern municipal és que aquest espai es converteixi, de forma provisional, en una zona on es puguin practicar esports de platja. L’executiu estudia també la possibilitat d’instal·lar-hi una guingueta. Actualment, el terreny està delimitat amb tanques de fusta perquè no hi aparquin vehicles.
Tal com va explicar Diari Més el passat desembre, el consistori ja ha sol·licitat els permisos necessaris a Costes de la Generalitat de Catalunya per poder dur a terme aquestes actuacions temporals i que la ciutadania pugui gaudir d’aquest espai fins que es dugui a terme el projecte de recuperació ambiental.
Mobilitat l Els ciutadans recullen signatures i clamen contra la gestió que ha fet l’Ajuntament
Era previsible. Els veïns de la Canonja han patit les reduccions en les freqüències dels autobusos de l’EMT i han posat el crit al cel contra l’Ajuntament. «Estem cabrejats perquè s’han retallat moltes freqüències, sobretot en hores puntes. No s’ha donat gairebé informació», explica
Daniel Querpacho, veí i usuari. Molts ciutadans agafen el bus de la línia 3 i 30 pensant que arribarà fins la Canonja, però alguns no ho fan. «Gent gran o famílies que van amb nens petits o amb cotxet han de baixar a l’última parada a Bonavista i anar caminant o viceversa», indica. Per això, estan recollint signatures a les parades del bus i en comerços
Detingut a Tarragona un home amb una ordre europea per robatori violent i ciberdelictes
Successos l Els Mossos d’Esquadra han detingut a Tarragona un home sobre el qual pesava una ordre de recerca europea, dictada des de Bèlgica, per robatoris a mà armada i casos de ciberdelinqüència. L’arrest de l’home, de 38 anys, es va produir cap a les 4.00 hores de la matinada de divendres, en ser identificat per una patrulla de seguretat ciutadana, segons han detallat fonts policials. Els Mossos van procedir a la seva detenció en comprovar que tenia oberta una investigació a Bèlgica en relació amb delictes de robatoris a mà armada i frau informàtic comesos entre els anys 2020 i 2022. L’actuació s’emmarca en el pla de patrulles preventives. EFE
del municipi. «Portem ja més d’un miler i ens volem reunir a l’alcalde per demanar explicacions. Aquest servei l’hem tingut tota la vida i no entenem ara aquest canvi», exposa.
S’espolsen responsabilitats
Des del consistori canongí s’exposa que s’està intentat donar resposta a aquestes
El
reclamacions i remeten les seves explicacions a un comunicat emès el dia 13. En l’escrit, l’Ajuntament s’espolsa responsabilitats i assenyala a la Generalitat, qui considera l’administració pública vertaderament responsable del transport públic interurbà. Cal recordar que enguany acabava el conveni entre l’Ajuntament de la Canonja i el
PP proposa reformes per afavorir la rehabilitació i construcció d’habitatge
Política l El Partit Popular de Tarragona ha proposat reformas legislatives per afavorir la rehabilitació i construcció d’habitatge a la província. La diputada Elisa Vedrina ha considerat que s’han d’abaixar els impostos i que s’ha de donar seguretat jurídica per acabar amb l’okupació il·legal. Des de Tarragona, la diputada ha
indicat que s’han d’agilitzar els temps de construcció per fer front de forma immediata a la manca d’habitatge. D’aquesta manera, els populars afavoriran la construcció i la rehabilitació d’habitatges, obrint un període d’excepcionalitat per disposar de més sòl i amb una agilitat en els procediments i reduint l’alta fiscalitat actual. Redacció
L’empresa Plana va presentar una oferta, frenada per la Generalitat
es va establir per calcular el cost a pagar a Tarragona va ser la participació en el dèficit anual de l’EMT en funció del nombre d’habitants dels dos municipis. Aquest càlcul va suposar el primer any un import aproximat de 350.000 euros que va anar actualitzant-se cada any fins a arribar a aproximadament 600.000 euros per l’any 2025.
Tot són els diners
de Tarragona pel servei d’autobús que prestava l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona. Un pacte fet el 2010 arran de la segregació del municipi. Es va acordar que la Canonja es faria càrrec del cost econòmic de la prestació del servei durant el període de vigència dels acords, acords que van finalitzar el passat 31 de desembre. El criteri que
Enguany, Tarragona va demanar que es fessin càrrec del cost íntegre de les dues línies, les L3 i L30, la qual cosa suposa un import d’1,6 milions d’euros. Davant aquest increment que es veu injustificat des de la Canonja, es va contactar amb l’empresa Plana perquè es fes càrrec del servei, com fa amb altres municipis del territori. La companyia va presentar una oferta de 630.000 euros. Però la Generalitat va estirar les orelles a l’Ajuntament i li va dir que no podia adjudicar el servei directament i que la Direcció General de Transports i Mobilitat necessita temps per a fer un estudi informatiu i preparar la licitació i posterior adjudicació del servei a un operador privat. Així tot, es preveu de cara a l’any vinent que la Canonja passi pàgina de l’EMT i contracti un operador diferent. Mentrestant, pel que fa a les reclamacions dels veïns, el consistori indica que farà un seguiment «acurat» del servei i que establirà correccions si és necessari. Ara bé, sense incrementar el cost del servei. Una contradicció clara.
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació de la direcció artística del Mèdol Centre d’Arts Contemporànies. El contracte, valorat en 474.836 euros i amb una durada de dos anys, inclou l’elaboració i desenvolupament d’un pla director i un projecte executiu, així com el servei de mediació i coordinació de la producció artística i de la comunicació i difusió.
L’experimentat gestor cultural Vicent Fibla ha ocupat el càrrec de director des del juny del 2021. Tal com s’exposa en els plecs de la licitació, el contracte actual venç aquest pròxim mes de juny. Per aquest motiu, el consistori ha iniciat el procés de selecció per escollir la persona que ha de posar-se al capdavant d’un centre —de gestió municipal— que ha esdevingut «el nucli catalitzador de les iniciatives i els projectes en matèria d’arts visuals portats a Tarragona».
Durant els darrers quatre anys i mig, s’ha desenvolupat «una programació de qualitat, referent de les arts contemporànies al territori»; s’han engegat les accions per «incentivar» la participació d’entitats, col·lectius i agents de les arts visual; i s’han impulsat activitats «educatives» adreçades a la ciutadania i centres escolars. L’Ajunta-
Joventut presenta una programació amb gairebé
Societat l Les activitats, adreçades a joves de 12 a 35 anys, s'allargaran fins a la primavera
L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Jove, presenta la nova programació d’activitats formatives, culturals i de lleure adreçades a joves de 12 a 35 anys per al període de gener a juny de 2026. El conseller de Joventut ha destacat que «la programació passa de ser trimestral a semestral, amb l’objectiu d’oferir una planificació més estable, coherent i accessible, que faciliti la participació continuada dels joves».
Son gairebé 200 propostes
que giren a l’entorn de diversos eixos temàtics i activitats com son el teatre, la dansa i les arts escèniques; el cinema i la producció audiovisual amb el nou servei de La Visual; les arts plàstiques i la il·lustració; així com la cuina, un altre dels darrers equipaments creats al Kesse; l’escriptura i creació literària, la fotografia, música i cant coral. Aquestes aules fomenten la creativitat, l’expressió personal i l’aprenentatge compartit, amb exhibicions i mostres obertes al públic. D’altra banda es reforça el cicle CIANTURA,
ment s’ha encarregat de coordinar la producció tècnica, la tramitació administrativa i la direcció global del Mèdol. En aquest període, el consistori ha hagut de dedicar importants recursos humans i materials propis per poder
dur a terme les activitats programades, però «la plantilla municipal no és suficient per abastar totes les necessitats» del centre, que pretén «seguir ampliant les propostes artístiques» els pròxims anys. Amb aquesta licitació, es pretén
disposar d’una direcció artística «amb coneixements destacats en relació amb les arts contemporànies» i un servei de coordinació artística que «desplegui» els continguts de la programació, en coordini la difusió i articuli un projecte per «connectar» el Mèdol amb la població de la ciutat i tota la demarcació.
Divisió en lots
El concurs públic està dividit en dos lots. El primer comprèn el servei de direcció artística, que inclou l’elaboració d’un pla director i un projecte expositiu per al període global del contracte. L’adjudicatària haurà de facilitar a la conselleria de Cultura, almenys amb tres mesos d’antelació, la proposta artística i programació a desenvolupar durant l’any següent. En aquest sentit, la concessionària haurà d’«explorar, contactar i negociar les condicions artístiques i de contractació amb els artistes i comissariats». D’altra banda, haurà de treballar en la imatge, difusió, comunicació del centre; i fomentar les relacions amb els diferents agents del sector. Pel que fa al lot dos, el guanyador haurà d’assumir la coordinació de la producció artística i les accions de difusió. Respecte al projecte educatiu i de mediació, haurà de proposar i coordinar accions i activitats que fomentin la interacció entre el públic, els artistes i els agents educatius i socioculturals del territori.
amb activitats d’esport i natura que combinen activitat física, descoberta del territori
i consciència ambiental. Inclou sortides i experiències en entorns naturals, activitats
d’aventura, esport urbà i propostes vinculades a les cures, la sostenibilitat i la corres-
com visites a
què es va cremar
Entrevista l El tècnic de l’Arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona ha investigat durant més d’una dècada la destrucció de documentació durant la Guerra Civil a l’arxidiòcesi i ara ha presentat una tesi doctoral on exposa les seves conclusions
començar cap al 2008-2009 i ha durat gairebé quinze anys.
Què et va motivar a investigar sobre la destrucció documental durant la Guerra Civil?
«Vaig entrar a treballar a l’Arxiu de l’Arquebisbat l’any 2005. Aleshores hi havia un mossèn que es deia Salvador Ramón, que ja estava jubilat. Ell havia estat director de l’arxiu durant molts anys i sempre explicava que quan alguna documentació no es trobava, deia que «això ho havien cremat els rojos». Quan als altres arxius faltava documentació, la culpa sempre era dels rojos, que s’havia cremat per les guerres... Ningú havia investigat què s’havia cremat realment, què s’havia destruït. Llavors vaig començar a buscar per intentar identificar els arxius parroquials què s’havien perdut durant aquest conflicte».
També era una qüestió de justícia i rigor històric. I també és una informació pràctica per a l’arxiu. Saber què hi havia i poder oferir als usuaris informació sobre quina documentació existia abans però que actualment no existeix, s’ha perdut o està en un altre arxiu. Durant la guerra molta documentació es va traslladar del seu lloc d’origen i, quan va acabar, no va retornar a Tarragona».
Quant de temps ha trigat a treure’n l’entrellat?
«Ha estat un procés llarg. Vaig
La part positiva és que durant tots aquests anys els arxius s’han organitzat i han tret més documentació accessible a la gent, cosa que m’ha permès aprofundir en la investigació. Aquest recorregut tan llarg també m’ha permès descobrir més documentació. Potser la recerca ha durat uns 10 o 12 anys i la part de redacció i d’acabar d’investigar algunes coses han sigut els últims tres anys».
7% de les parròquies
Quines són les principals conclusions de la tesi?
«Primer, cal tenir en compte que és molt difícil identificar quina documentació hi havia als arxius parroquials l’any 1936 perquè, tot i que hi ha un inventari, els rectors van fer un inventari molt exhaustiu abans de la guerra. Després de la guerra els rectors no van tenir tant de temps o no tenien els recursos per fer un inventari tan exhaustiu. Llavors és difícil comparar la documentació d’un inventari amb l’altre. El que vaig fer va ser agafar com a referència els llibres sacramentals —els llibres de baptisme, matrimoni i de defuncions— que sorgeixen del 1563, i com que en els dos inventaris aquesta informació està molt detallada, vaig comparar què hi havia al 1936 i què hi havia al 1939.
a
«La majoria de documentació la van esborrar els anarquistes» Destrucció
Amb això vaig establir tota una taula comparativa amb percentatges. Vaig arribar a la conclusió que un 7% de les parròquies de l’arxidiòcesi van perdre tots els llibres sacramentals durant la guerra.
Més del 47% van conservar tots els llibres sacramentals, que són unes 48 parròquies de 161. I si treballem el conjunt dels arxius parroquials, es podria arribar a la conclusió que potser un 2,5% —unes quatre parròquies— van perdre tota la documentació, sense conservar res».
Hi ha documentació anterior que es va salvar?
«Sí, n’hi ha d’altres que tenen documentació anterior a
l’any 1936 perquè l’any 1920, quan es va fundar l’arxiu, van baixar documentació a Tarragona. El que es va deixar a Tarragona es va salvar, estava al Palau Arquebisbal, i el que es va cremar va ser el que hi havia a les parròquies. Per tant, la documentació anterior a 1750, que és el que es va deixar a Tarragona, es va conservar».
Per què aquesta dada?
«Fins a 1736 els rectors a les
L’apunt
Tarragona, al capdavant de l’arxivística
L’arxiver també fa referència a com Tarragona va estar al capdavant de l’arxivística. «Mossèn Sanç va portar l’escola holandesa i es va començar a classificar la documentació tal com s’organitza la persona que la genera. A més, va fer l’Arxiu al Palau i va concentrar documents de diferents èpoques».
parròquies del Bisbat de Tarragona i també a Catalunya feien de notari. Aquests documents són molt importants per fer l’estudi del dia a dia dels municipis. Mossèn Sanç va traslladar-la a Tarragona». Quins motius hi havia darrere d’aquesta destrucció?
«La majoria de destrucció la van fer els militants anarquistes, el que volien fer era una nova societat, i llavors tot l’anterior s’havia d’esborrar, cremar, i construir una cosa nova. Per tant, la història no els interessava i destruïen el passat. Van destruir tant arxius parroquials com arxius municipals, com el registre de la propietat. Volien fer foc nou i tornar a començar una societat nova».
Recerca l Els investigadors proposen generar ombres així com garantir aigua fresca
L’augment de les temperatures, els episodis de calor extrema o els canvis en les condicions ambientals poden incidir en la pràctica castellera. Aquesta premissa és la que aborda el nou tema del projecte Castells de ciència, que impulsa la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV amb el suport de Repsol.
El tema analitza la relació entre el món casteller i diferents disciplines científiques i ho fa a partir d’un article divulgatiu sobre els efectes
que aquests factors tenen en les actuacions castelleres, un cartell il·lustrat i un vídeo amb animacions que expliquen què és l’illa de calor urbana. L’article, titulat Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic, parteix de la constatació que l’augment de la temperatura atribuït a l’activitat humana incrementa la probabilitat que episodis de calor intensa coincideixin amb diades castelleres.
Aquest fet planteja nous reptes per a una activitat que se celebra majoritàriament a l’aire lliure i que concentra les seves cites principals entre els
Obituari l Tarragona està de dol per la mort de Luis Masegosa un dels propietaris del bar El Cortijo, juntament amb el seu germà Santos. El restaurador tarragoní va morir aquest divendres als 61 anys. El funeral ha tingut lloc aquest diumenge a l’església de Sant Pere del Serrallo. El bar El Cortijo, situat al carrer Rebolledo a la Part
Baixa de la ciutat, va ser inaugurat l’any 1978 per Pedro Masegosa i Adolfina Martínez, pares de Luis i Santos. En assabentar-se de la notícia, clients, amics i veïns han compartit missatges d’estima i condol a les xarxes socials, recordant els bons moments compartits amb el restaurador tarragoní, que deixa un gran llegat. Redacció
mesos de juny i setembre, tot i que el calendari actual s’ha ampliat de febrer a novembre. El contingut de l’article es basa en un estudi impulsat pel Departament de Geografia de la URV en el marc de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, que analitza l’impacte del canvi climàtic en la pràctica castellera. L’anàlisi del registre històric de dades meteorològiques (1951–2023) confirma una tendència sostinguda d’augment de temperatures durant les diades d’estiu, amb increments d’entre 0,3 i 0,4 graus per dècada en municipis com Valls, Tarrago-
En la majoria de les diades analitzades en el projecte se superen els 30 graus
na o Vilafranca del Penedès, així com un augment dels episodis amb índexs de calor
de «precaució» i «precaució màxima». Per disposar de dades de primera mà, l’equip investigador va instal·lar sensors de temperatura i humitat a diverses places castelleres durant els anys 2024 i 2025. Les mesures indiquen que en la majoria de diades analitzades se superen els 30 graus,
amb diferències significatives entre zones al sol i a l’ombra i temperatures més elevades a les places que a l’entorn rural proper, un efecte atribuït a la illa de calor urbana. L’estudi incorpora també la percepció de castelleres i castellers obtingudes a partir de tallers participatius.
Festes l Un any més la ciutat s’ha bolcat amb la celebració del Nadal i des de l’Ajuntament de Tarragona, principalment des de les conselleries de Comerç, Turisme i Cultura, que han liderat les principals activitats a través de la campanya Per Nadal tot és possible a Tarragona; es vol agrair la col·laboració de totes les entitats participants com, entre d’altres, la
ViaT, les comparses de Carnaval, els diferents equips del Magatzem Reial o Parc de Nadal, així com dels tarragonins i tarragonines que han omplert de manera multitudinària i exitosa actes com la festad de l’Encesa de Llums, els Caps d’any i la Cavalcada de Reis.
Sota el lema El Parc de Nadal dels Impossibles, el parc ha comptat enguany amb el
públic fidel dels nens i nenes de la ciutat. Més de 13.000 persones han tornat a gaudir del parc infantil més màgic i divertit de l’any; mantenint la continuïtat i reforçant la seva identitat com un espai únic de trobada. La consellera Montse Adan ha destacat que «hem aconseguit consolidar un model de Parc de Nadal modern, atractiu i amb identitat pròpia». Redacció
Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans al Pretori
Societat l El pròxim dissabte 31 de gener a la tarda s'ha organitzat una encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans. L'acte es farà a la plaça del Rei i a la torre del Pretori. L'acció es farà simultàniament en altres ciutats. L'acte l'organitza Òmnium i la URV. Redacció/C. Menorca
Empresa l El ‘sandbox’ és un dels projectes vinculats a la distinció de Reus Ciutat de la Ciència i la Innovació
Miquel Llaberia Redessa continua avançant en la definició del nou sandbox, un espai controlat que haurà de servir per fer proves i test a nous productes, serveis o tecnologies innovadores d’una manera segura i controlada. Tal com destaquen des de l’empresa municipal, aquests entorns faciliten els processos d’innovació en poder fer proves d’una manera supervisada i delimitada per tal de validar l’efectivitat de models de negoci o tecnologies emergents. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, explica que amb aquest sandbox es pretén «posicionar la ciutat com un laboratori d’innovació i un entorn atractiu per a l’arribada de nous projectes».
«Reus pot convertir-se en un referent en la prova i validació de solucions tecnològiques, especialment en àmbits on tenim fortaleses consolidades», afegeix. Precisament, aquesta iniciativa forma part dels 69 projectes que l’Ajuntament de Reus va presentar per guanyar la distinció com a Ciutat de la Ciència i la Innovació atorgada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Segons afirmen, la idea és que la prova pilot arribi al primer semestre d’aquest 2026, tot i que encara s’està definint com serà aquesta. Segons afirmen des de Redessa, entre els espais més adequats per acollir aquesta mena de projectes destaca l’entorn del
El Tecnoparc és el principal candidat per acollir la prova pilot del ‘sandbox’
Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc, tot i que la ubicació definitiva dependrà de les característiques del pilot. Ara bé, els detalls d’aquesta prova es preveu que estiguin definits tenint en compte l’opinió de les empreses locals i agents econòmics del territori, ja que s’han impulsat taules sectorials per analitzar quins models de sandbox responen millor als reptes i necessitats. Aquest procés participatiu serà «clau per definir les primeres convocatòries de
‘Reus, Ciutat de la Ciència i la Innovació’
L’Ajuntament de Reus ha marcat aquest 2026 com un any en què pretenen treure pit del reconeixement rebut l’any passat com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Per aquest motiu, fa un mes va anunciar una nova campanya promocional que pretén
projectes». «Hem treballat amb les empreses del territori per entendre quines neces-
Els detalls de la prova es definiran amb l’opinió d’empreses del territori
cindible perquè el Sandbox Reus tingui sentit i respongui realment a les seves necessitats», comenta el conseller delegat de Redessa. Al cap i a la fi, aquest espai de prova i validació va destinat a empreses, emprenedors i empreses emergents de sectors diversos com la salut, l’agroalimentari, la logística, la sostenibilitat o les solucions digitals, entre d’altres.
Altres exemples
donar a conèixer les diverses línies, un total de 69 projectes, que es desenvolupen sota aquesta marca. Es va crear una nova imatge d’una Rosa de Reus 2.0, dissenyada per l’agència Feeling WoW, i es va crear la pàgina web https:// ciencia-innovacio.reus.cat/ on es poden consultar totes les actuacions que van permetre a la ciutat de Reus guanyar el reconeixement.
sitats tenen i quin tipus de proves voldrien desenvolupar. Aquest diàleg és impres-
El projecte inclou les fases de disseny, creació, testatge i consolidació i s’ha pres com a referència experiències d’èxit pel que fa a l’àmbit nacional i internacional. Concretament, el reconeixement de Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació va permetre que el municipi s’incorporés a la Red Innpulso i, d’aquesta manera, representants polítics i tècnics han visitat els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Alcoi per conèixer la seva experiència per tal d’impulsar el projecte. «Formar part de la Red Innpulso ens permet accedir a experiències similars d’altres ciutats que formen part de la xarxa i això ens ajuda a identificar bones pràctiques, evitar errors i adaptar models que ja han funcionat en municipis amb realitats semblants a la nostra», destaca Baiges. Alhora, considera que aquest «intercanvi» permetrà accelerar molt el procés i «ens permet dissenyar un sandbox més ajustat a les necessitats del teixit empresarial de Reus». Va ser el passat mes de maig de 2025 en què Reus va rebre oficialment la distinció conjuntament amb altres 21 municipis d’arreu de l’Estat com Granollers, La Vall d’Uixó, Bilbao, Cieza, Burgos, Manresa o Sant Joan Despí. Totes aquestes localitats es van adherir a la Red Innpulso, que ja suma fins a 112 municipis. L’objectiu d’aquesta xarxa és oferir un espai de trobada entre poblacions compromeses amb la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies.
Equipaments l El 26 de gener a la tarda es durà a terme un acte per celebrar
El Centre Cívic Gregal, el setè de la xarxa municipal, va obrir portes al públic per primera vegada el 15 de gener del 2025. En el seu primer any en funcionament, 43.178 persones han passat per l’equipament, on s’han dut a terme 153 activitats de diferent índole. «Les dades d’aquest primer any parlen per si soles», valora la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda.
L’edil subratlla que els centres cívics són punts «de proximitat, de participació i de cohesió social». L’última incorporació, el Gregal, situat en ple barri Niloga i que incorpora innovadores aules com una sala d’informàtica o una cuina, ha permès «fer un pas més en el repte d’acostar aquests equipaments a tots els barris de la ciutat i de reforçar la xarxa de centres cívics com a espais oberts i vius». Per celebrar el primer aniversari de la inauguració, el 26 de gener a la tarda se celebrarà un petit acte obert a tots els col·lectius i usuaris.
Escoda remarca que el Centre Cívic Gregal «s’ha conso-
lidat com un espai d’atenció a la ciutadania, acollint activitats de serveis municipals i no municipals, com el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental (SOABEM), el Nexes o el Centre de Normalització Lingü-
Via Pública l Se centren en la millora de l'espai públic, el verd i la neteja
Barri a Barri, el pla intensiu de l’Ajuntament de Reus destinat a millorar la via pública, ha complert el seu primer any de servei amb un total de 4.500 actuacions realitzades. De mitjana, s’han dut a terme 110 intervencions per barri, i se n’han visitat 41. La neteja (1.766) i l’espai verd (1.231) han centrat gran part de les accions efectuades. El govern municipal considera que l’eina ha permès garantir una resposta integral a les necessitats de la ciutat i una
major coordinació entre els serveis municipals que intervenen en els carrers i places. El pla es planteja de manera intensiva i, durant dues setmanes, s’efectuen les tasques detectades a cada barri, que cerquen resultats en la neteja, l’espai públic i verd i les aigües.
Amb el segon any de vigència, el Barri a Barri introdueix com a novetat la col·laboració de l’empresa Reus Transport. La societat municipal assumirà feines de neteja i manteniment de les marquesines de les parades d’autobusos i
Ha oferit espai a entitats, serveis com el Nexes i sales per trobades i reunions
ística (CNL), entre d’altres». Les seves instal·lacions també donen cabuda a sis entitats de forma regular i fins a una dotzena les empren de manera periòdica. Així mateix, aprofiten els racons diversos grups informals d’aficionats a
Reus Transport col·laborarà amb el manteniment de marquesines
la renovació de la cartellera informativa, així com altres missions que puguin considerar-se necessàries per garantir un millor estat i funcionalitat d’aquests elements.
o de presentacions públiques dels pressupostos.
Antic magatzem de vins El Centre Cívic Gregal es troba delimitat pels carrers d’Antoni Gaudí i de Castellvell, l’Escola Maria Cortina i la plaça del Pintor Ferré Revascall, al nord del municipi. La seva va significar la primera inauguració d’un centre cívic en catorze anys. Per aconseguir-ho, es va rehabilitar i reformar l’antic magatzem de vins del Palau Boule, una intervenció que es va completar amb la reurbanització de l’entorn i la creació d’una petita plaça que dona la benvinguda als visitants.
Tucans
disciplines musicals i de lleure. A més, l’edifici ha servit per disposar de sales de reunions i presentacions. Per exemple, ha estat testimoni de les trobades amb el veïnat per valorar l’avenç de les obres del carrer Ample i del seu entorn
Un secret que amaga l’indret és la presència de quatre tucans que observen vianants i usuaris des de les alçades. Essent present la seva silueta als fulletons informatius en format d’il·lustració, les aus tropicals reposen just sobre la porta d’accés, a la paret de la plaça del Pintor Ferré Revascall —dos individus— i al vèrtex entre l’esmentada àgora i el carrer de Castellvell. Si bé s’ha d’aixecar el cap i buscar-los, els seus prominents becs causen més d’un somriure.
De fet, són peces que evoquen anys d’existència, fruit d’un original encàrrec al ceramista Jaume Vilà el 1997. La seva presència es va ampliar amb una nova petició amb la preparació del centre cívic.
L’estrena de la ruta ‘1936-1939: històries d’una ciutat en guerra’ s’ajorna al dissabte 31 de gener
Memòria Històrica l Ans Educació va prendre la decisió per la situació meteorològica
Redacció
L’entitat Ans Educació s’ha vist obligada a ajornar l’estrena de la ruta 1936-1939. Històries d’una ciutat en guerra, que estava prevista per al dissabte 17 de gener.
La situació meteorològica va impedir celebrar amb normalitat l’activitat, que proposa un recorregut pels espais que van viure de prop els efectes de la Guerra Civil, amb la voluntat de mantenir viva la memòria històrica i fomentar la reflexió col·lectiva. La nova data serà el dissabte 31 de gener del 2026, a les 11
hores. El trajecte s’articula al voltant de diferents punts del centre urbà que van tenir un paper destacat entre el 1936 i el 1939. A través dels testimonis, edificis i fets, els participants podran conèixer com es va viure el conflicte bèl·lic, des dels bombardejos als actes de resistència, passant per les privacions i les transformacions socials, tot vivint una experiència que combini el rigor documental amb una explicació accessible al públic general. La intenció és donar continuïtat al projecte i que es converteixi en una activitat estable.
Entrevista l El director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus destaca evitar el tabac o el sobrepès com a principals mesures preventives del càncer
Miquel Llaberia
Com valores rebre el Premi al Coneixement?
«He tingut l’oportunitat de tenir una trajectòria llarga en tot aquest projecte, que suma tota una sèrie de coses perquè estic en aquest projecte des de fa més de 40 anys, i això dona temps a què passin i s’aconsegueixin moltes coses. En part s’atribueixen a mi i a la meva direcció, que és cert, però jo he tingut la sort d’haver-me envoltat de gent bona i fer equips. Aleshores, agraeixo que se’m reconegui la meva tasca la qual ha estat orientada, com diu el premi, a una trajectòria docent universitària que ha comprès 20 anys com a professor titular a la universitat i altres com a associat i a una trajectòria professional».
Ha canviat la percepció quan parlem d’oncologia o càncer?
«Ara sabem molt més. Hi ha hagut un gran progrés, tant quantitatiu, ja que molta més gent es cura i viuen molts anys, com conceptual, perquè hi ha hagut descobriments que han posat damunt la taula un millor coneixement i s’han orientat millor les investigacions, els diagnòstics i els tractaments. Això ha portat un sentiment a la població a adonar-se que no era tan dramàtic, més enllà del cas de
Complexitat
«Hi ha moltes classes de càncer, actualment més de 200 variacions»
la persona que ho pateix i no va bé i s’ha de respectar. I un altre aspecte important ha sigut la cronificació. Sovint un
càncer no el curem, però amb un tractament mínim o poc tòxic aquest malalt pot viure molts anys i amb una esperança de vida com la resta. A més, s’ha superat el tabú de parlar del càncer i això ha permès treure-li dramatisme». En quin moment s’estén la recerca a la Catalunya Sud? «A finals dels anys 70 una co-
lla de gent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau enteníem que allà s’estava fent molt bé, que els ciutadans de Barcelona tenien un bon servei, però que el territori català estava totalment buit de qualsevol atenció oncològica especialitzada. Recordo que l’any 78 havíem començat a venir aquí com a consultors i l’any
L’apunt
Premi al Coneixement 2026 de Reus
La regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus atorgarà avui en un acte que se celebrarà a les 19 hores al Centre de Lectura el Premi Coneixement 2026 a Joan Borràs Balada. Es pretén destacar la seva trajectòria en l’àmbit docent, de la recerca i assistencial.
80 ja vam arrencar amb més força. A més, jo soc tortosí i a mi em tirava la meva terra, així que vaig pensar que podia combinar la meva vocació de territori sense deslligar-me del vessant científic, ja que vam crear un grup de treball entre companys de diferents indrets en què compartíem molta informació».
Destacaries algun punt d’inflexió en la recerca de la malaltia? «Ha estat un procés gradual. Si ens centrem en els tractaments, el quirúrgic ha evolucionat sobretot amb la millora de les capacitats i co-
neixements dels cirurgians, la radioteràpia ha millorat amb la tecnologia, ja que ara ataca el tumor i els seus voltants d’una manera molt més precisa, o també un gran pas va ser la immunoteràpia. Nosaltres no sabíem per què l’organisme no es defensava de càncers determinats que era com un cos estrany per ell. El càncer enganyava les defenses perquè no el reconeguessin i trobar la solució va ser un gran canvi conceptual de determinades malalties com càncer de pulmó, que amb metàstasis en el seu moment tenien una supervivència prevista de sis mesos i avui dia s’estan curant». Hi ha alguna manera de prevenir el càncer?
«Primer hem de tenir clar que de càncers hi ha de moltes classes, actualment més de 200. Això a causa que hi ha variacions d’un mateix càncer. Aleshores, hi ha factors com el tabac, responsable de més d’una tercera part dels casos de càncer. També hi ha relació amb la dieta, però sobretot jo parlaria del sobrepès, que augmenta les possibilitats». És veritat que és hereditari?
«Hi ha casos que sí. Aquí tenim una unitat de Consell Genètic que el que fa és, si hi ha la inquietud que en una família hi ha un gen hereditari, estudien l’arbre genealògic i es comprova si el que està passant en aquella família és que són portadors de gens hereditaris i aleshores cal una vigilància més especial. A més, més d’un 90% d’aquests són càncer de mama i ovari o de còlon i aquest gen no es traspassa sempre a tots els fills. Ara bé, hi ha gent que té un càncer sense tenir aquest gen i no per això els seus fills tindran més probabilitats que la població en general».
Successos l Un incendi en una nau d'una empresa d'aliments congelats ha obligat a desallotjar fins a 44 veïns de la zona. L'avís del foc es va rebre el dissabte 17 de gener a les 6.17 hores i es van traslladar 17 dotacions de Bombers de la Generalitat fins al número 18 del carrer de l'Alcalde Pascual. El foc va cremar cambres frigorífiques
i algun motor i va esfondrar part del sostre del recinte. En aquell moment, es va demanar el confinament dels veïns de la zona i el foc va quedar controlat a partir de les 14.30 hores. No obstant això, al voltant de les 23.30 hores l'incendi va revifar i va obligar a desallotjar preventivament un total de 44 veïns pel fum. El foc, que es donava per
controlat, es va reactivar en cremar l'aïllant de la coberta. Les tasques d'extinció de l'incendi van continuar durant el diumenge 18 de gener amb fins a 9 dotacions terrestres de Bombers. Els veïns desallotjats van poder tornar als seus domicilis durant el matí d'ahir amb la recomanació de mantenir tancades les finestres. Miquel Llaberia
Serveis l El projecte suposarà una inversió de 200 milions d’euros i triplicarà la càrrega elèctrica per impulsar la descarbonització de les empreses de la demarcació
Adam Díaz Garriga
La nova línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre les subestacions d’Escatrón (Aragó) i la Secuita comença a veure la llum després d’exposar-se a informació pública. Representa el primer pas ferm del projecte, que ara obrirà un període d’al·legacions per part dels ajuntaments, veïns i empreses afectades. La llista s’expandeix a més de 1.300 propietaris afectats amb part del seu sòl declarat «d’interès públic», en una proposta impulsada per Red Eléctrica Española, Redeia i la Generalitat que suposarà una inversió total de 200 milions d’euros a la demarcació.
El projecte preveu el desmantellament de la línia actual, de 220 kV de potència, per construir una de doble circuit que portarà més de 600 kV. Tot i que la proposta inicial feia referència a una «repotenciació» de la línia existent, la realitat és que suposarà la construcció des de zero d’un sistema que produirà energia a l’Aragó i que aportarà l’equivalent a tres reactors nuclears. L’objectiu principal, segons han confirmat fonts de Redeia, és «permetre el desenvolupament del sector petroquímic» de Tarragona. Un propòsit també reivindicat per la Generalitat, centrant-se en la necessitat de «descarbonitzar» el sector per tornar-lo més sostenible i deixar de dependre de l’energia nuclear i fòssil.
Per assolir l’objectiu, es construiran dues subestacions noves, als Aubals (400 kV) i la Secuita (400 kV/220 kV) per gestionar gran part de la potència que arribarà a la de-
Imatge de torres elèctriques d’alta tensió de Red Eléctrica Española. Cedida
marcació. A més, s’ampliarà el traçat dels gairebé 150 quilòmetres actuals als 181 quilòmetres, augmentant també les dimensions de les torres elèctriques dels 20 o 25 metres als 55 metres. D’aquesta manera, alguns dels municipis o propietats que anteriorment es veien afectades per la MAT deixaran d’estar-ho per no constar dins el nou traçat. Després de sortir a informació pública, el projecte estarà en constant evolució per «adaptar-se» als municipis o propietaris que justifiquin, a través de les al·legacions, impactes del projecte sobre el seu terreny durant els pròxims 30 dies. Fonts de Redeia asseguraven que la línia ha de passar «una fase de consens» i que preveu l’execució definitiva en «un o dos anys» més. La proposta imitarà les últi-
mes línies de molt alta tensió proposades per la demarcació els anys 2012 i 2022, ambdues aturades en el procés d’al·legacions pel seu impacte mediambiental i a través de processos administratius. El primer projecte va ser gestionat per Red Eléctrica Española, que es «desvincula» de la proposta d’ara fa quatre anys impulsada per l’empresa privada Forestalia. «No són projectes comparables, aquesta és una línia essencial pel desenvolupament del sud del territori», subratllaven fonts de Redeia.
Oposició
La plataforma No a la MAT fa mesos que denuncia la reactivació del projecte i assegura que «no els va sorprendre» la sortida a informació pública. «Estem convençuts que no
continuarà endavant», ressaltava el portaveu de l’entitat, Jordi Jumilla. L’entitat indicava que el consum energètic de la demarcació de Tarragona ha decrescut, i criticava la falta de justificació de la «repotenciació». «Des dels màxims històrics de consum elèctric l’any 2008, la demanda energètica estatal s’ha reduit un 12%», afegia el tècnic en Transició Energètica i professor de la URV, Sergi Saladié. A Catalunya, el decreixement se situa en un 23%, segons dades del Proencat, enfocant el pes del projecte principalment en la necessitat de descarbonització de la indústria petroquímica de la província, «sense tindre en compte les necessitats reals del territori» i criticant la publicació del projecte sota l’argument de representar «un
Més de 1.300 propietaris es veuran afectats per la instal·lació de la línia
interès públic». L’energia que arribarà a la demarcació preveu substituir l’energia nuclear en les pròximes dècades, tot i que les queixes se centren en la falta d’especificació: «No se’ns ha dit de quin tancament concret depèn la MAT, ni quin reactor, en quin any es farà, ni cap escenari de risc», lamentava el diputat dels Comuns, Lluís Mijoler. Entitats com Unió de Pagesos, la DOP Terra Alta o la mateixa No a la MAT presentaran al·legacions durant el període de sol·licituds i també s’hi sumaran diversos ajuntaments amb al·legacions conjuntes
El projecte modificarà el traçat en funció de les al·legacions
amb els Consells Comarcals del Baix Camp i del Priorat. «Tal com està plantejada, només hi guanya el consumisme i perdem tots», indicava l’alcalde de la Selva del Camp, Enric Roberto, un dels municipis més afectats. El batlle de l’Aleixar, Josep Biscoa, també assegurava a ACN que «suposarà un impacte negatiu» per a tots els municipis. Les al·legacions se centraran en l’impacte de la línia sobre terrenys agraris i les afectacions sobre la fauna de la demarcació, així com l’innecessarietat del projecte o la proximitat als nuclis urbans.
Alberto Bondesio
Diputat del PSC
«Ha estat sempre una reivindicació territorial treure’ns l’energia dels reactors nuclears de sobre i el traçat encara es pot millorar amb diàleg»
Enric Roberto
Alcalde de la Selva del Camp
«Tenim corredors buits i infrautilitzats per on podria passar la línia. S’està fent de qualsevol manera»
Josep Biosca
Alcalde de l’Aleixar
«Sabem que el consens ciutadà hi és, falta el consens polític. L’impacte només seria negatiu en la majoria dels pobles»
Lluís Mijoler
Diputat de Comuns
«Podem discutir sobre la necessitat de la línia, però això és una trampa perquè o acceptem la MAT o la pròrroga nuclear. És un fals dilema»
Les al·legacions preveuen exposar els impactes ambientals i econòmics del projecte per tractar d’aturar-lo
L’exposició del projecte a informació pública ha obert un reguitzell «esperat» de crítiques, segons fonts de Redeia, per part de consistoris i propietaris. Entre les principals afectacions reivindicades per plataformes com No a la MAT, la DOP Terra Alta o Unió de Pagesos, figuren els greus impactes econòmics, i els danys sobre terres agràries i la salut dels ciutadans en alguns municipis. Una de les crítiques se centraria en la proximitat d’algunes de les torres a nuclis urbans. És el cas de l’Aleixar (Baix Camp) on la distància no arriba als 20 metres entre les noves torres i alguns habitatges. «La distància hauria de ser un metre per cada quilowa (kV), però en molts municipis no es respecta»,
explicava el portaveu de No a la MAT, Jordi Jumilla. El projecte també preveu possibles afectacions de l’alta potència sobre el cos humà i la seva vinculació amb característiques cancerígenes, tot i que d’acord amb l’Agència Internacional per la Investigació del Càncer (IARC), «no hi ha evidència que l’alta tensió hi tingui relació». «Un mòbil o un microones poden tindre la mateixa afectació que la línia pel que fa a freqüència», destacava el diputat socialista, Alberto Bondesio.
Planificació 2021-2026
Xarxa planificada
Subestacions
recolzament de la xarxa de distribució
connexió de consumidors a la xarxa
Per electrificació d’eixos ferroviaris
Per connexió de generació i emmagatzematge
Per Nusos de Transició Justa
Nous transformadors
Noves reactàncies
Per altra banda, la DOP Terra Alta ressaltava «l’increment de l’alta càrrega actual» de projectes que «posen en perill les explotacions» de la demarcació. Una preocupació similar transmesa per Unió de Pagesos, en el cas de les explotacions agràries afectades que «no s’han contemplat al projecte». «La Generalitat no ha fet la seva feina, només hi ha dues pàgines respecte a protecció del territori, mentre el govern aragonès n’ha fet 14», lamentava el membre de Junts, Jaume Fortuny.
El projecte resta pendent de les aŀlegacions, però preveu modificar el traçat segons les condicions justificades per ajuntaments i propietaris. Per la seva part, el Govern el situa com «una reivindicació territorial» per accedir al tancament de les centrals nuclears tarragonines i la descarbonització de les empreses petroquímiques.
Innovació l La nova secció donarà suport en actes multitudinaris i vigilància d’espais públics
Redacció
La Policia Local de Cambrils ha posat en marxa la Unitat Policial de Suport Aeri (UPSA), una nova unitat operativa equipada amb drons que permetrà reforçar i ampliar les tasques de vigilància i suport policial al municipi. Aquesta incorporació tecnològica facilitarà actuacions en àmbits com la seguretat ciutadana, el control d’actes multitudinaris, la vigilància d’espais públics i la participació en dispositius especials que requereixin una visió aèria immediata i precisa. Les aeronaus no tripulades aportaran una major capacitat d’observació del territori i una resposta més àgil davant situacions que demanin coordinació i rapidesa, especialment en contextos amb gran afluència de persones o en zones de difícil accés des del
terra.
La nova unitat estarà integrada per comandaments i agents específicament formats i habilitats per a la conducció de drons, garantint el compliment de la normativa vigent i un ús professional i segur d’aquesta tecnologia. El regidor de Seguretat i Mobilitat, Antonio Martínez, ha assenyalat que aquesta iniciativa és «una mesura estratègica orientada a reforçar la seguretat ciutadana, millorar l’eficiència operativa dels serveis policials i adaptar el cos als nous reptes tecnològics». Segons ha destacat, la posada en marxa de la UPSA situa Cambrils en la línia de municipis que aposten per la innovació com a eina clau per a la prevenció, la planificació d’operatius i la millora del servei públic, així com per optimitzar els recursos disponibles.
Agenda l Del 29 de gener al 8 de febrer, la vila viurà més de deu dies amb música, tradició, activitats familiars i el Cós Blanc
Redacció
Salou ja escalfa motors per viure una nova Festa Major d’Hivern, del 29 de gener al 8 de febrer, amb més de deu dies d’activitats per a tots els públics. Música, cultura popular, espectacles, esport, gastronomia i propostes familiars ompliran carrers, places i equipaments municipals, amb el Cós Blanc com a gran moment culminant. La programació incorpora novetats per fomentar la convivència i la participació, i reforça les mesures d’accessibilitat i seguretat.
L’inici oficial tindrà lloc dijous 29 de gener al Teatre Auditori de Salou (TAS), a les 20 h, amb el pregó de l’actor i humorista Edu Soto. Durant l’acte també es presentaran les Pubilles i l’Hereu de Salou i, tot seguit, la festa continuarà amb la Nit d’Humor Más vale solo que ciento volando a l’Envelat de Festa Major. La tradició catalana serà una de les grans protagonistes amb el Seguici Festiu, cercaviles,
gegants, la Mulassa, balls de bastons, la Morena, sardanes i diables.
El dissabte 31 de gener el centre del municipi viurà una gran jornada amb la cercavila del Seguici, el ball de lluïment, la recepció institucional a les entitats salouenques i la Mostra de Cultura Tradicional Catalana, amb tallers per a totes les edats. Un altre punt
Vila-seca i entitats demanen a Transports desbloquejar el projecte de l’intermodal
Mobilitat l Reclamen una resposta urgent del ministeri a les al·legacions pendents
L’Ajuntament de Vila-seca va acollir dijous passat una reunió de treball amb representants de la plataforma Dignitat a les Vies i de l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), centrada en el futur de l’estació intermodal i en la necessitat que el Ministeri de Transports doni una resposta urgent a les al·legacions presentades. A la trobada hi van participar l’alcalde Pere Segura, la regidora Cristina Cid i el regidor David Rodríguez, així com
representants de les entitats, que van coincidir a defensar l’estació de Vila-seca com una oportunitat estratègica per al territori. Durant la reunió es va remarcar que el projecte és clau a curt termini i compatible amb altres actuacions a mitjà i llarg termini, i que ha d’estar pensat des de les necessitats de la ciutadania. Els assistents van insistir en la importància de desbloquejar l’estudi informatiu per avançar en una infraestructura que ha de connectar Rodalies, el Corredor Mediterrani i el TramCamp, millorant la mo-
infants, hi haurà una agenda farcida de tallers, gimcanes, espectacles i xocolatades: a la Biblioteca Municipal es farà la gimcana visual Vesteix el Nan i l’Espai d’Infància del Carrilet acollirà tallers creatius durant diversos dies. La gran novetat serà el parc d’inflables infantil més gran de Catalunya.
El parc d’inflables més gran del país serà un dels grans reclams d’enguany
fort serà la XXXIV Trobada de Gegants, el diumenge 1 de febrer, al passeig Jaume I, amb una ballada conjunta de les colles participants. Per als
Música, festa i gran final Les nits seran de concerts, orquestres i tributs a l’Envelat, amb propostes com The Abba Experience i formacions com Montgrins, Swing Latino, Nueva Alaska i Cocktail Tributov, a més de sessions de DJ, tardeos i vermuts electrònics. La Fira Xic’s, oberta fins al 9 de febrer, sumarà atraccions i activitats com el Cós Blanc Xic’s, el Seguici Petit, la Zona Diver-Xic’s, pintacares i teatre de carrer. També hi haurà esport (XXVII Torneig 24 hores de Futbol Sala, cursa Wild Trail Salou i portes obertes al Club Nàutic) i, el divendres 6 de febrer al migdia, l’emissió en directe de Què t’hi jugues! de SER Catalunya. El dissabte dia 7 arribarà el Cós Blanc, amb matinada jove, cercavila de carretel·les, Zona Jove amb DJ, concert i la desfilada nocturna de confeti, llum i música, i el diumenge 8 la festa es tancarà amb correfoc i castell de focs. L’organització habilitarà zones accessibles i una carpa Punt Lila. El programa complet es pot consultar en línia al web municipal: https://l1nq.com/PobRz
Representants municipals d’entitats durant la trobada de treball.
Defensen la infraestructura com a clau per a la mobilitat de la demarcació
bilitat al Camp de Tarragona. Ajuntament i entitats van reafirmar el seu compromís de continuar treballant conjuntament per defensar els interessos del territori.
Turisme l Sota el marc del conveni Córner, la Diputació de Tarragona agrupa 38 ens públics i privats
Redacció
La Diputació de Tarragona encapçala una delegació de 38 ens públics i privats que promocionaran la demarcació com a destí cicloturístic de primer nivell a la fira internacional de turisme de Madrid (FITUR), que se celebra del 21 al 25 de gener. El Patronat de Turisme de la Diputació aprofita un any clau per al ciclisme a les comarques tarragonines per posicionar el territori davant dels principals agents turístics.
La demarcació serà escenari de quatre grans competicions esportives: el Tour de França, la Vuelta, la Volta Ciclista a Catalunya i la Clàssica de les Terres de l’Ebre. A més, aquest 2026 s’inaugurarà el nou tram de la Via Verda de la Val de Zafan, una infraestruc-
tura que reforçarà l’atractiu del territori per als aficionats a la bicicleta.
La presidenta de la Dipu-
tació de Tarragona, Noemí Llauradó, liderarà la delegació institucional acompanyada pel president del Patronat
de Turisme, Enric Adell, i el vicepresident per a la Costa Daurada, Eduard Rovira. Junts presentaran les nove-
La celebració de l’Any Gaudí i la gala dels Soles Repsol, altres actes destacats
tats i l’oferta cicloturística de la demarcació en dos actes destacats: dimecres a la tarda es donarà a conèixer el nou tram de la Via Verda i dijous se celebrarà una sessió específica sobre el cicloturisme a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.
Més enllà del ciclisme Tot i que el cicloturisme serà el fil conductor de la participació a FITUR, la presència de les destinacions tarragonines també serveix per mostrar la diversitat del territori. Natura, cultura, gastronomia i patrimoni configuraran un discurs
ampli que busca atraure diferents tipus de visitants. En aquest sentit, es presentaran dues iniciatives destacades que compten amb el suport de la Diputació: l’Any Gaudí i la gala dels Soles Repsol a Tarragona, que subratllen el pes cultural i gastronòmic de la demarcació.
La coordinació de tots els participants es fa a través del conveni Córner, un marc de col·laboració que permet la promoció conjunta de municipis i entitats. Entre els 38 assistents hi ha 17 ajuntaments de la Costa Daurada —entre els quals Salou, Cambrils, Tarragona, Reus i el Vendrell—, a més d’actors privats com PortAventura World, Aquopolis, l’Associació de Golf i Pitch&Putt de la Costa Daurada, Priorat Enoturisme i diverses associacions empresarials del sector turístic i hoteler.
Aquesta aposta col·lectiva pretén consolidar la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre com a destinacions competitives en un mercat turístic cada cop més exigent, on la diversificació de l’oferta i la qualitat de les infraestructures marquen la diferència.
Atlético Sanluqueño. Rubén Domínguez (P), Kikín, Ntij (Raúl López, 67’), Trapero, Noah, Sola, Sato, Gallasegi, Rodri Val (Iomar, 67’), Feria (Ismael, 46’) i Denia (Lobede, 46’).
Nàstic. Dani Rebollo, Sergio Camus, Enric Pujol, Óscar Sanz, Moi Delgado, Mángel Prendes (Aitor Gelardo, 60’), Marc Montalvo, Jaume Jardí, Pau Martínez (Juanda Fuentes, 60’), Álex Jiménez i Marcos Baselga (Cedric, 71’).
Gols. 1-0, Barea (90’). Àrbitre Luis Enrique Morona del Campo (madrileny). Va mostrar la targeta groga al visitant Moi Delgado. Incidències. Partit de la jornada 20 disputat a El Palmar.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Sabadell 41 20 11 8 1 28 8
2.At.Madrileño 38 20 11 5 4 32 18
3.Eldense 33 20 8 9 3 22 18
4.Europa 32 20 8 8 4 21 17
5.Real Murcia 30 20 8 6 6 22 19
6.Algeciras 29 20 8 5 7 23 20
7.Teruel 29 20 8 5 7 16 17
8.Villarreal B 28 20 7 7 6 25 18
9.Hércules 27 20 7 6 7 21 23
10.Cartagena 27 20 7 6 7 18 20
11.Tarazona 27 20 7 6 7 16 18
12.UD Ibiza 26 20 6 8 6 20 19
13.Alcorcón 26 20 6 8 6 18 20
14.Antequera 25 20 6 7 7 25 25
15.GIMNÀSTIC 25 20 7 4 9 24 28
16.J.Torremolinos 23 20 5 8 7 22 26
17.Sevilla Atlético 20 20 4 8 8 12 17
18.At. Sanluqueño18 20 4 6 10 16 25
19.Betis Deportivo15 20 3 6 11 15 28
20.Marbella 15 20 3 6 11 11 25
RESULTATS
Jornada 20 Primera RFEF
Villarreal B-Cartagena 1-0
Hércules-Sevilla At. 0-0
Marbella-Tarazona 0-1
Europa-Atlético Madrileño 2-2
Alcorcón-Antequera 2-1
J. Torremolinos-Eldense 1-1
Teruel-Sabadell 0-1
Algeciras-Betis Deportivo 2-0
UD Ibiza-Real Murcia 2-0
At.Sanluqueño-GIMNÀSTIC 1-0
PRÒXIMA JORNADA
Atlético Madrileño-Villarreal B Sabadell-Alcorcón
Antequera - Sanluqueño
Cartagena-Europa
Betis Deportivo-Marbella GIMNÀSTIC-Ibiza
Tarazona-Hércules Torremolinos-Sevilla At Eldense-Teruel
Murcia-Algeciras
Futbol l El Nàstic va sumar la quarta derrota consecutiva després de fallar un penal i tornar a jugar sense ànima contra un tou Atlético Sanluqueño
Encara es pot tocar més fons. El Nàstic de Tarragona va sumar la quarta derrota conseuctiva i s’enfonsa a la classificació. És una derrota més que alarmant, no perquè sigui la quarta, no perquè el club es troba a dos punts del descens, sinó perquè les sensacions encara van ser més horribles, va semblar un equip sense ànima, erràtic i que no dona cap senyal de vida. Els grana van tenir fins a un penal, executat pel seu expert, Jaume Jardí, però ni amb això va aconseguir aixecar-se contra un Atlético Sanluqueño que es va mostrar molt
verd, però sí que va mostrar orgull amb jugadors joves i inexperts per guanyar-li a un Nàstic que sembla que no és capaç de competir contra cap equip. Tot i que sembli mentida, el Nàstic va sortir amb tot en els primers minuts. La primera aproximació va arribar aviat amb un xut des de la frontal de Moi Delgado. Els grana tenien al davant un equip poc experimentat i tou i ho va aprofitar per dominar l’esfèric. La següent aproximació va tenir premi.
Marc Montalvo es va endinsar a l’àrea i Ntji el va fer caure amb una
agafada. L’àrbitre ho va veure clar: penal i la revisió del FVS no va canviar l’opinió.
Jaume Jardí es va encarregar de la pena màxima. Aquesta temporada ja n’ha marcat quatre, però quan hi ha instaurada una dinàmica negativa tot surt malament. El reusenc va apuntar al centre i el porter Rubén Domínguez va aturar el penal amb les cames. L’errada no va fer que el Nàstic afluixés el ritme. Els de Cristóbal Parralo es van fer amos i senyors del partit. Amb una pressió precisa, arrabassaven la pilota a l’Atlético Sanluqueño i l’arraconaven en la seva àrea. El control al mig del camp i la possessió eren més que excel·lents, però el conjunt grana no passava d’allà. Passades mal
executades, poc encert en els duels individuals i males decisions allunyaven al Nàstic de l’àrea quan més temps tenien per trobar-la. De fet, el perill més imminent el va tenir Jaume Jardí amb un tir des de la frontal que va sortir per sobre del travesser. Tot i el domini, el Sanluqueño també va dir la seva. Els andalusos van trenar una jugada per situar la pilota a la frontal de l’àrea. Allà estava Javi Feria que, amb un tir potent, va obligar a Dani Rebollo a treure els punys per evitar l’1-0. Aquesta ocasió va ser una anècdota, però també un avís per un Nàstic que tornava a la feina. De nou, va trobar la manera d’exposar la seva superioritat. En gran part, perquè es notava que
el Sanluqueño estava molt verd. El domini va acabar traduint-se en una bona ocasió. Álex Jiménez va filtrar entre els defensors una passada cap a Jaume Jardí, però el reusenc, dins de l’àrea, va errar el mà a mà amb un tir amb poca potència que va ser molt fàcil per al porter.
Els minuts passaven amb la pilota en el camp rival, però el Nàstic no va aprofitar les se-
ves ocasions i, perdonant, va marxar al descans amb igualtat en el marcador. A la represa, l’única ocasió va ser ben aviat i per demèrit del rival. El Sanluqueño va errar en la sortida de la pilota i Pau Martínez la va interceptar per centrar al segon pal. Allà, Álex Jiménez va rematar amb poca contundència, però la defensa local va evitar el gol.
Sense ànima
A partir d’aquí, la decadència va ser absoluta. A cada canvi que s’introduïa sobre la gespa, el nivell baixava encara més. Ni el debut de Gelardo va oferir il·lusió a un equip que semblava mort en vida. Cada minut que passava va ser pitjor i més quan el Sanluqueño s’animava. Primer ho va fer amb una internada per la dreta de Iomar que, amb un tir
Eric Mora, jove del planter convocat
El jugador de Sant Pere i Sant Pau Eric Mora va ser la novetat a la convocatòria de Cristóbal Parralo. El central de la Pobla de Mafumet va viatjar amb el grup a Sanlúcar de Barrameda, però no va poder debutar amb la samarreta grana.
enverinat, va obligar de nou a Rebollo a actuar. Els joves jugadors del Sanluqueño, que feia més d’un mes que no guanyaven
un partit, no es van fer enrere i van fregar el gol en reiterades ocasions, fins que el van trobar. Sanz va perdre una pilota en l’àrea grana que ell mateix
Jaume Jardí va errar el seu primer penal de la temporada al minut 14
A la segona meitat, el Nàstic va desaparèixer per complet
va salvar desviant a córner un dir des de dins. Amb tot, en el servei de cantonada va arribar el final. Centre al punt de penal que el juvenil Barea va rematar entre tres defensors grana per marcar l’1-0 i donar la victòria al Sanluqueño. L’afició local no s’ho creia i celebrava amb eufòria una victòria que semblava regalada contra un equip que no tenia cap intenció de reaccionar amb els minuts que quedaven. Ara mateix, l’equip que havia de quedar primer mira amb vertigen la classificació. El Nàstic és el primer dels salvats, a dos punts del descens.
L’1x1
Jornada 20
1 At.Sanluqueño
0 Nàstic
Va aturar tres remats i va rebre el gol de córner. Massa precipitat amb la pilota.
Delgado
Mol tdèbil amb els duels directes amb els atacants i insegur amb la pilota.
Es va quedar resguardat al darrere en tot moment. Tou en els xocs amb els atacants.
Álex Jiménez
Imprecís
En la primera part va jugar al domini grana, va ser substituït quan el partit estava controlat.
Dominador absolut de la pilota i va provocar un penal, però, com la resta, va caure.
L’entrenador
Cristóbal Parralo
Marcos Baselga
No va guanyar cap duel ni tampoc va estar precís amb la pilota.
Va sumar els seus primers minuts de grana, però no va canviar la imatge de l’equip.
L’equip no funciona no es veu molts retocs per evitar la caiguda lliure. No va encertar en els canvis per reactivar l’equip. De fet, cada substitució va debilitar els onze de la gespa, tot i que això sembla més problema de peces.
El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, va sortir més que preocupat després de sumar la quarta derrota consecutiva. El conjunt grana va tornar a perdre a Andalusia, encara no ha marcat un gol aquest any i les sensacions empitjoren. Ara mateix, l’equip es troba a dos punts del descens, una situació dramàtica, però real. Parralo va destacar que «aquesta és la realitat de l’equip i no es pot tapar. Quan sumes quatre derrotes la realitat és aquesta i només podem sortir d’aquí treballant». El tècnic grana va subrat-
Dur en els xocs i segur amb la pilota, però va errar en la sortida del córner del gol.
Va tornar a l’eix de la defensa i va sortir en la fotografia del gol del Sanluqueño.
No va arribar a cap pilota en profunditat. Va estar atent en la
Per la dreta no rendeix com per l’esquerra. Massa precipitat i individualista.
Literalment, el davanter no va tocar ni una pilota en els 20 minuts que va jugar.
«Aquesta és la realitat de l’equip i no es pot tapar, només treballant podem sortir d’aquí»
Futbol l El tècnic va lamentar-se de la precipitació i l’angoixa de l’equip
llar que «hem començat bé el partit, recuperant pilotes i aconseguint un penal, però ens hem precipitat molt quan teníem ocasions clares». En aquest sentit, va destacar que «l’angoixa per guanyar ens ha fet cometre errors i els hem pagat. Quan estàs en aquestes situacions és complicat si no es manté la calma. Quan les coses van malament tot surt malament, com el penal».
Preguntat per la solució que troba a l’equip, la seva resposta va ser «continuar treballant i insistint. Només podem treballar i treballar per sortir d’aquí». El tècnic només va executar tres can-
vis i la necessitat de reforços en aquest mercat d’hivern és evident. Preguntat per si en necessita aviat, Parralo va tornar a evadir destacant que «han sigut tres canvis perquè així ho hem considerat. Dels fitxatges no entraré, això és un tema de la direcció esportiva».
El tècnic va mostrar la seva preocupació, però va negar llençar la tovallola. «No em rendiré. Tinc experiència en situacions com aquesta i si he agafat un repte estaré fins al final. Són moments complicats i fotuts, però no podem fer més que treballar».
A la preocupació del tècnic
es va afegir els laments de la plantilla. Sergio Camus va parlar en micròfons de Tarragona Ràdio per demanar perdó a tots els aficionats i la promesa que revertiran la situació.
«No penso llençar la tovallola. Són moments difícils, però treballarem»
«L’únic camí per trobar la solució és treballar i insistir cada dia»
Reus FC Reddis Pacheco, Alberto Benito, Pol Fernández, Andy Alarcón, Lluis Recasens (Sardà, 90’), Sergi Casals (Céspedes, 82’), Sandro Toscano, Marc Grau (Pol Fernández, 71’), Ricardo Vaz (Carbia, 82’), Miquel Ustrell i Kenneth Soler (Serrano, 82’).
Espanyol B . Serred, Rufo, Caroz (Catalá, 80’), Timera (Sánchez, 89’), Pleguezuelo, Gómez, Londoño (Bombardó, 89’), Almansa (Letono, 46’), Caroutas, Peries (Salazar, 68’) i Castell. Gols. 1-0, Londoño (74’) i 2-0, Castell (90+5’). Àrbitre. Kevin Javier Moreno Muñoz (murcià). Va mostrar la targeta groga als locals Gómez i Castell i als visitants Alarcón i Pol Fernández. Incidències . Partit de la jornada 19 disputat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque.
Futbol l El Reus es va veure superat a la segona part i veu com la seva ratxa de victòries es frena en sec
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis va veure com l’Espanyol frenava en sec la seva ratxa de set partits sense perdre a la lliga. Roig-i-negres i blanc-i-blaus van protagonitzar un partit igualat, un torcebraç amb moltes aproximacions a banda i banda que, al final, es va decantar a favor del conjunt local. Finalment, Letoño i Castell van ser els golejadors d’un Espanyol que es va fer gran al segon temps.
L’inici del partit, però, augurava un encontre mot diferent. Els roig-i-negres van enviar un avís a navegants en el primer minut. En una jugada d’estratègia, els de Marc Carrasco van enviar una pilota al segon pal on Andy Alarcón s’havia encarregat d’entrar des de segona línia per enviar la pilota al fons de la xarxa. El linier, però, va anul·lar la jugada per fora de joc.
El conjunt reusenc va dominar la pilota, però sempre amb l’amenaça d’un Espanyol B que aprofitava cada pilota perduda per sortir al contraatac amb un futbol vertical que es beneficiava de la velocitat dels seus jugadors. Tant era així que, en cert moment de la primera part, el partit es va convertir en una transició constant d’anada i tornada amb la defensa del Reus ben plantada per evitar cap ensurt. La primera ocasió del duel la va tenir Sandro Toscano amb un xut des de la frontal que va ser refusat per la defensa local. A l’altra àrea, Alarcón i Recasens filtraven els atacs visitants i Álvaro Pacheco, en dos temps, va evitar el primer xut de Caroutas. La sensació d’igualtat estava impregnada en el partit. Hi havia aproximacions dels dos equips, però faltava l’ocasió clara entre els tres pals i aquesta va arribar de la mà de Kenneth Soler. El del Vendrell va caçar un refús per
El porter del Reus Álvaro Pacheco rematant l’última ocasió del conjunt
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Poblense 36 19 10 6 3 24 12
2.Sant Andreu 34 19 10 4 5 27 19
3.REUS FCR 33 19 10 3 6 32 22
4.Atlètic Balears 33 19 9 6 4 28 24
5.Barça Atlètic 32 19 9 5 5 42 25
6.Alcoyano 30 19 7 9 3 17 13
7.Terrassa 29 19 7 8 4 25 24
8.Espanyol B 27 19 6 9 4 25 24
9.SD Ibiza 26 19 7 5 7 17 21
10.Girona B 24 19 6 6 7 22 20
11.Olot 23 19 5 8 6 15 17
12.Valencia M. 23 19 5 8 6 27 31
13.Castellón B 21 19 5 6 8 32 44
14.Andratx 20 19 5 5 9 19 27
15.Barbastro 19 19 4 7 8 14 19
16.Porreres 16 19 3 7 9 11 20
17.Atlètic Lleida 15 19 2 9 8 23 32
18.Torrent 13 19 2 7 10 20 30
RESULTATS
Jornada 19, Tercera RFEF
Castellón B-Atlètic Lleida 2-2
Barça Atlètic-Andratx 4-0
Olot-Poblense 1-0
Porreres-Valencia Mestalla 1-1
Torrent-Sant Andreu 1-2
Barbastro-Alcoyano 0-0
Terrassa-SD Ibiza 4-1
Girona B-Atlètic Balears 1-1
Espanyol B-REUS FCR 2-0
PRÒXIMA JORNADA
Poblense-Barça Atlètic
SD Ibiza-Espanyol B
Sant Andreu-Terrassa
Valencia Mestalla-Barbastro
Atlètic Lleida-Porreres
Andratx-Girona B
Atlètic Balears-Torrent
REUS FCR-Castellón B
Alcoyano-Olot
Marc Carrasco: «Hem fet poc per guanyar, però no crec que hàgim merescut perdre»
Futbol l El tècnic va lamentar les ocasions errades i va aplaudir als aficionats desplaçats
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir amb sensacions dividides després de la derrota contra l’Espanyol. «Crec que el meu equip ha fet poc per guanyar. Ara hem d’analitzar si hem merescut perdre, però jo crec que no», va apuntar Carrasco. De fet, el tècnic va apuntar que «és un partit que s’ha decidit per detalls.
El fitxatge Marcel Céspedes va fer el seu debut oficial amb l’equip
endinsar-se dins de l’àrea de l’Espanyol B. Amb un control exquisit, es va desfer de tres defensors, va agafar angle i, al primer toc, va enviar un xut creuat que el porter Serred va aturar per evitar el 0-1. D’aquesta manera, el partit va anar al descans amb la sensació que la igualtat es trencaria qualsevol moment.
A la represa, els de Marc Carrasco van tornar a imposar-se amb intensitat. Alberto Benito va dir la seva amb un tir creuat que va marxar desviat. Poc a poc, la tendència va anar canviant. L’Espanyol es mostrava contundent en els duels i el Reus es començava a fer petit fins que el filial blanci-blau va castigar. Letono, el gegant d’1,98 de l’Espanyol B, va baixar una centrada lateral per deixar la pilota morta a la frontal. Allà la defensa reusenca va fer fallida i Londoño va sorprendre Pacheco amb un xut potent des de la frontal per posar l’1-0.
La pluja es va intensificar en el tram final. El Reus va aixecar-se en el darrer tram per una última empenta. El porter Pacheco va tenir l’empat amb un cop de cap a la sortida d’un córner. Però aquest no va ser el dia de l’èpica. En la darrera jugada del partit, Lluc Castell va matar l’encontre marcant el 2-0 i l’Espanyol va frenar en sec la ratxa del Reus i va privar dels roig-i-negres d’assaltar la primera posició.
El tècnic del Reus, Marc Carrasco. Gerard Martí
Nosaltres hem tingut dues clares que no hem sabut materialitzar i la primera que ha tingut l’Espanyol ha sigut gol». Carrasco va remarcar que «des que som a Segona RFEF no hem tingut un partit fàcil» i va lamentar la falta de concentració en la mentalitat partit a partit: «Quan des de l’entorn proper s’ha començat a comentar objectius que no toquen ha arribat la derrota». Finalment, va agrair l’afició desplaçada que ha animat sota el xàfec destacant que «encantats de tenir els nostres animant i els puc dir que els estimem moltíssim i els devem una per aquest partit».
Reus Deportiu. Càndid Ballart (P), Joan Salvat, Marc Julià, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Pol Martínez, Maxi Oruste, Carles Casas i Gullem Jansà. SHUM. Jordi Pons (P), Domènech, Grau, Gurri i Josep Hernández. També van jugar Picart, Pujol, Presas i Oviedo. Gols. 1-0, Joan Salvat (5’); 2-0, Joan Salvat (24’); 3-0, Maxi Oruste (27’); 3-1, Presas de penal (39’) i 3-2, Gurri (42’). Àrbitres. Jonathan Sánchez i Luis Mier. Incidències. Partit de la jornada 15 del’OK Lliga disputat al Palau d’Esports de Reus.
Hoquei l Els roig-i-negres tornen al camí del triomf després d’ensopegar a domicili
Redacció
El Reus Deportiu Brasilia va tornar ahir al camí de la victòria davant dels seus. Això sí, patint de valent contra el SHUM tot i començar 3-0. El conjunt roig-i-negre va encetar l’any amb una tendència irregular, però va fer del seu pavelló un fortí amb un triomf que els manté en la lluita a la part alta de la lliga. A la Bombonera tocava guanyar i els de Jordi Garcia es van posar a la feina des de ben aviat. El conjunt roig-inegre va arraconar el SHUM al seu camp buscant l’escletxa per encetar el marcador. Els reusencs tocaven i tocaven, però no trobaven el forat. Així que era el moment de la potència. Joan Salvat va provar un xut potent que va passar entre tres homes per colar-se fins al fons de la xarxa. Una canonada inaturable que va donar ales a un Reus que es va veure amb superioritat després d’una blava de Xevi.
es treu
Els roig-i-negres van aguantar l’intent de remuntada del SHUM
El Reus insistia per buscar premi. Primer amb una combinació d’Oruste i Martí Ca-
Bàsquet l Fins a cinc jugadors blaus van superar els 10 punts
Redacció
L’Ibersol CB Tarragona es va treure l’espina amb una victòria contra el Castelldefels en el primer partit de la segona volta disputat el passat dissabte al pavelló del Serrallo (89-73). Els de Toni Larramona van aconseguir un triomf coral amb cinc jugadors superant els 10 punts que situen al conjunt blau com a nou líder. Els primers minuts van ser d’intercanvi de cops, amb els dos equips anotant amb fluïdesa, però amb els del Baix Llobregat agafant la iniciativa. Temps mort i reacció lo-
cal per empatar el partit a 12 i iniciar una fase d’igualtat en la qual el CBT acabava capgirant el marcador gràcies a l’encert de Buscail, tot i que el quart es tancava amb avantatge mínim del Castelldefels (20-21). En el segon quart, Adrià Duch va marcar el camí amb triples en moments clau per enviar el duel al descans amb un 43-39. A la represa, el torcebraç es va decantar per als locals. Iker Fernández i
Loras ampliaven la distància i tancaven el parcial amb 6558. Tocava rematar el duel a l’últim quart. En el primer
sas i, posteriorment, a través de Marc Julià, però no es va poder aprofitar. La més clara la va tenir Oruste, va errar buscant l’escaire després que Pol Martínez li servís l’ocasió de gol. La insistència va tenir premi a través del de sempre. El capità Joan Salvat va aparèixer a l’últim minut de par-
tit per posar el merescut 2-0. Salvat, murri, va caçar vora el pal una passada profunda de Pol Martínez.
A la represa, el partit es va activar amb el tercer del Reus. Aquesta vegada va ser Oruste qui va rematar la passada de Marc Julià per marcar el 3-0 de la tranquil·litat. Amb el resultat ampli a favor, el partit semblava més que acabat. Amb tot, el SHUM no es va deixar vèncer tan fàcilment. El conjunt gironí va fer un pas endavant amb insistència i el seu control es va convertir en perill amb un penal de Diego Rojas. Roger Presas va aprofitar la bola aturada per marcar el 3-1 que va posar el neguit entre les files roig-i-negres. El SHUM va tornar a insistir fins que, en el tram final del partit, Gurri va marcar el 3-2.
El perill de remuntada era real, però el Reus va saber gestionar el temps per certificar una victòria més que necessària.
Dani Stefanuto va ser el més anotador del duel amb 20 punts
partit de lliga, el Castelldefels va remuntar en aquest parcial, però no va ser el cas el dissabte perquè Stefanuto i Hall van certificar la victòria del nou líder del grup.
El
CV Sant Pere i Sant Pau planta cara, però cau derrotat a casa contra l’Almería
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va plantar cara al pavelló, però va caure derrotat contra l'Almería. Els cooeprativistes van mantenir el partit igualat des del primer set, però, tot i salvar el punt de set dues vegades, van perdre per 22-25. En el segon tot va ser diferent. Els rojillos van encetar amb força assolint un parcial de 8-3. Amb tot,
l’Almería va poder capgirar la situació. En la recta final, Alomar i Denys González van aparèixer per posar l’1-1 amb un 25-23. L’Almería va tornar a posar l’equip contra les cordes guanyant el tercer set amb un 20-25. En el quart set, l’Almería va remuntar l’avantatge local per matar el partit amb l’1-3, a les portes de puntuar amb el tie-break. AMQ
El CB Salou es queda a les portes de la victòria a la pista del Bàsquet Llíria (65-63)
Bàsquet l El CB Salou es va quedar a les portes de la victòria a la pista del Llíria (65-63). La igualtat, però, es va establir des del primer moment. Els salouencs, liderats per Álex Llorca, mantenien el torcebraç anotador amb els locals. L'intercanvi de cops es va allargar fins que Traoré, amb un triple, va tancar el quart amb un 18-19.
La igualtat es va mantenir al descans, però aquesta vegada va ser Llorca qui va enviar el duel al descans amb un 38-42. Amb un parcial de 12 punts, el Llíria va remuntar l'encontre per enviar el duel a l'últim quart amb un 53-51. Tot es va decidir en els últims segons on, fins i tot, el Salou va tenir opcions, però no va evitar la derrota. Redacció
El Club Patí Calafell es fa fort al pavelló Joan Ortoll i goleja al totpoderós Barça (4-1)
Hoquei l El CP Calafell va golejar al totpoderós Barça per certificar una victòria per 4-1 que ha trastocat la classificació de l'OK Lliga. El partit va començar amb moviment. El marcador no va trigar gaire en moure's perquè, als cinc minuts, Jero García va marcar el primer per als verd-iblancs. La diana va arribar amb una blava minuts des-
prés, però el Calafell va saber gestionar la inferioritat per mantenir l'avantatge. Finalment, el patiment va tenir premi quan Marimón va marcar el 2-0 abans del descans. La convicció local no va defallir i Marimón, de penal, va marcar el 3-0. En els darrers minuts de bogeria, el Calafell va marcar el 4-0 i el Barça va posar el 4-1 final. Redacció
Política l Sobre la foto amb Carles Puigdemont: «La normalització haurà de produir-se»
Agències
El president del govern es panyol, Pedro Sánchez, ha vaticinat, en una entrevista a La Vanguardia, que totes les comunitats autònomes aca baran abraçant, acceptant i aplicant el nou model de fi nançament presentat públi cament després del pacte en tre els socialistes i ERC. «Cap comunitat autònoma dirà que no. Perquè ningú rebrà menys del que ja rep», asse gura, tot afirmant que també s’hi veu amb cor de tirar enda vant la condonació del deute del FLA. «Millorem el sistema de finançament per a enfortir els serveis públics, no per a efectuar regals fiscals», con clou. I és que Sánchez creu que el nou finançament és «un acord extraordinari» que «planteja una solució molt important a una dinàmica d’elusió i dúmping fiscal». Sánchez, però, és conscient que de moment no té suport per tirar endavant el nou mo del i que és encara «un acord
entre forces progressistes». «Treballarem i suarem la sa marreta perquè aquest model de finançament autonòmic es pugui aprovar aquest any
Sinistre l L’accident deixa almenys 25 ferits greus i paralitza l’alta velocitat aquest dilluns
Agències
Almenys 21 persones van mo rir i desenes més van resultar ferides aquest diumenge al vespre en el descarrilament de dos trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova), segons dades provisionals fins a mit janit. L’accident es va produir cap a les 19.39 h, quan un tren Iryo procedent de Màlaga va descarrilar pels darrers vagons, va envair la via paral· lela i va col·lidir amb un tren Alvia de Renfe que circulava de Madrid cap a Huelva. En tre els dos combois hi viatja
ven prop de 500 passatgers, amb uns 300 al tren d’Iryo i 187 a l’Alvia. Fonts pròximes a la investigació indicaven que encara es desconeixia si hi havia persones atrapades, mentre els serveis d’emer gència desplegaven un ampli dispositiu amb unitats medi calitzades i equips de rescat. Adif va suspendre la circula ció d’alta velocitat entre Ma drid i Andalusia durant tot el dilluns, mentre les companyi es implicades activaven línies d’atenció a familiars i passat gers afectats. El ministre de Transports, Óscar Puente, va
2026. Vull demanar responsa bilitat a totes les forces políti ques», afegeix, apel·lant així a la negociació amb els partits que ara tenen reticències amb
el sistema proposat.
De fet, reconeix que l’acord tampoc satisfà del tot a ERC, però li recorda que és la base per a complir el compromís
Prop de 500 viatgers anaven als dos trens en el moment de l’accident
qualificar l’impacte de «terri ble», i tant el govern espanyol com la Junta d’Andalusia van seguir l’evolució dels fets de prop, a l’espera de l’avanç de les tasques de rescat.
«Suarem la samarreta per aprovar el model de finançament»
que van signar. «Els estatuts de nova generació, comen çant pel de Catalunya, van obrir la porta a la gestió de tributs per part de les comu nitats autònomes que així ho decidissin. Jo sé que això és insuficient per a Esquer ra Republicana i així ho han manifestat en molts dels seus pronunciaments i en l’acord signat amb el PSC. La nostra intenció, la nostra voluntat, és caminar en aquesta direcció i complir amb els acords, com hem tractat de fer sempre», afirma.
Pel que fa a l’aplicació de l’amnistia a polítics com Carles Puigdemont, Sán chez confia que aquest 2026 s’avanci en aquesta qüestió. «Estem pendents de quin serà la resolució del Tribunal de Justícia Europeu de Lu
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Aquest dilluns fa 17 anys que vas néixer. Petonets del papa i de tots el que t’estimen. FELICITATS.
xemburg i a partir d’aquí tinc entès que també el Constitu cional s’hi pronunciarà. Jo no tinc cap dubte que la Justícia es mourà en els termes en què es pronunciï el Tribunal Constitucional. Estem supe rant la greu crisi territorial i constitucional del 2017», co menta, mentre obre la porta a poder mantenir una reunió i fer se una foto pública amb Puigdemont un cop se li hagi aplicat l’amnistia. De fet, creu que «la normalització política comporta la normalització de relacions» i que «aquesta nor malització haurà de produ ir se i tant de bo no sigui no més amb mi, sinó també amb tots els presidents de Govern que vinguin després de mi».
El PP escenifica el rebuig Mentrestant, el PP va ahir es cenificar el rebuig al nou mo del. Feijóo ha reiterat la seva oposició frontal al nou model de finançament plantejat pel PSOE, especialment perquè considera que prové d’un pac te entre socialistes i republi cans com a estratègia de “su pervivència política” per part dels seus líders. «Deixin de fer servir els catalans, deixin de mentir los» va dir. I és que ha asseverat que Sánchez «com pra» el projecte independen tista «a canvi de seguir a la Moncloa» i ho ha qualificat de «transacció econòmica». Per últim, va defensar el contin gut de la ‘Declaració de Sara gossa’ signada ahir diumenge per part dels presidents auto nòmics del PP.
Moltes felicitats, Ulises. Avui fas 10 anys al costat dels que tant t’estimem . Que passis un dia molt feliç amb tot el carinyo, dels teus avis.
k Editorial k
El conflicte entre Tarragona i la Canonja pel servei d’autobús urbà il·lustra les contradiccions d’un territori que aspira a convertir-se en àrea metropolitana mentre els seus municipis són incapaços de bastir acords mínims de collaboració. Els veïns de la Canonja han perdut freqüències en hores punta i pateixen un servei degradat. Tarragona ha reclamat que el municipi veí assumeixi el cost íntegre de les línies 3 i 30: 1,6 milions d’euros davant els 600.000 que pagava fins ara. La Canonja ha considerat abusiu aquest increment i ha intentat contractar un operador privat. Però la Generalitat
ha aturat l’operació per manca de procediment reglamentari. Resultat: els usuaris són els perdedors d’una disputa administrativa on ningú ha prioritzat el servei públic. La ironia arriba quan constatem que l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, presideix precisament l’associació que impulsa l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Un projecte on la mobilitat és un dels pilars essencials. Aquest episodi demostra que la voluntat metropolitana no pot ser només retòrica. Cal una cultura real de col·laboració, mecanismes de governança amb una visió compartida del territori.
k Tribuna k
La referència global d’Europa, després de la gran guerra, amb un exemple de drets i llibertats, enveja mundialment, i que ha ‘durat’ un període llarg de temps, suposa un fet inapel·lable que, en els darrers mesos, és posat en qüestió per diferents raons, especialment a partir de la vigent guerra a Ucraïna, l’arribada al poder del president americà i l’aparició d’una Xina amb vocació de lideratge.
Crec que les dades objectives ratifiquen que el progrés ha estat assentat a Europa, amb una realitat de conquestes socials, referència absoluta en qualsevol anàlisi planetària.
Malauradament, els darrers mesos, ‘l’època de l’èxit’ sembla que està en perill, si entre tots no fem el que toca, a l’hora de poder garantir la senda de l’èxit sobre la que hem estat assentats els darrers quasi 75 anys, i no solament des d’una visió formal, sinó, i molt especialment, en funció d’una capacitat pròpia per endegar mesures d’urgència tan aviat com es pugui.
Encara que fa molt poc que el pes econòmic d’Europa era una evidència, fora de dubte, que comportava que els dirigents europeus eren part important en les diferents preses de decisions que es produïen, hem entrat en una fase on l’espai d’influència ‘passa’ en moltes ocasions, del que pugui dir i opinar la Comunitat Europea, a la que ens vol ubicar en un espai d’intranscendència, a tots els efectes.
La constatació de problemes als que s’ha de fer front amb polítiques ‘pràctiques’, posen de manifest que es fa molt difícil trobar veus unitàries davant la immigració, la complaença per una política fiscal conjunta o, fins i tot, a l’hora de fixar estratègies, on dret i deures
Lluís Badia Advocat
hauran de quedar globalment i comunitàriament assolits per tots els Estats implicats.
Malauradament, la realitat sembla que encara no va pel camí del consens de tots els Estats, sinó que es produeixen decisions evidents, especialment en funció de governs, de tots els colors, on referències com l’increment de suports electorals, per les opcions més extremes, el que suposen és una garantia de divisió, cada cop més evident.
en dubte permanent, per raons taxatives, on la ideologia, l’extremisme i, per damunt de qualsevol anàlisi, la manca de rigor, semblant cada cop més consolidades.
Els darrers mesos, ‘l’època de l’èxit’ sembla que està en perill, si entre tots no fem el que toca, a l’hora de poder garantir la senda de l’èxit sobre la que hem estat assentats els darrers quasi 75 anys
Sembla lògic que la consolidació d’aquesta opció per la discrepància Europea, que fins ara és una realitat, no suposa cap bona nova ni és garantia per iniciar les actuacions que haurien de produir-se, sinó ens volem convertir en purs ‘actors secundaris’, d’un teatre mundial que ‘va a la seva’, i on les noves aliances no ens anuncien cap benefici per la nostra Europa. Tampoc la rellevància d’un marc de ‘redistribució dels espais globals’, ens garanteixen res de res, per tant, el panorama en portes, ens deixa en un espai de provisionalitat, on el que és segur és que l’únic que està garantit és la pèrdua de pes de tot indici a l’hora de poder ampliar una manera de fer, avui
No oblidem, tampoc, les pròpies crisis nacionals dels diferents actors comunitaris, amb greus problemes interns, amb decisions i enfrontaments cada cop més consolidats, amb ‘hipoteques’ que impedeixen arribar a acords puntuals entre ells mateixos. Moltes són les veus que, parlant del que s’haurà de fer per tornar a la capacitat d’influir, com garantia de continuar en el nostre propi model d’estat de benestar, ara bé, no sé si som capaços de debatre sobre punts polèmics vitals pel nostre futur, com la productivitat, la reordenació de la immigració o, inclusiu models de pressa d’acords pràctics, sense oblidar imposar una assumpció de decisions comunitàries, en temes emblemàtics, per fer front al tema aranzelari global, amb la posada del fre de ‘barreres intervinent els 27’ i amb un nou marc jurídic global que retorni la seguretat jurídica conjunta, per esmentar alguns dels debats en discussió.
En definitiva, no sé si serem conscients del que pot passar, el que és evident és que fent el que toca, o bé el nostre demà pot estar més difícil del que puguem sospitar, refundar com a alternativa a la crisi del sistema hauria de ser una ‘ruta’ per la qual optar, almenys endegar una ‘il·lusió’, avui difícil de veure.
Campo, un retiro para revivir los valores navideños Es un lujo, para los que vivimos en entornos vibrantes y llenos de vida en los que la escucha activa se convierte en protagonista de nuestra experiencia, dejar ese paisaje sonoro durante unos días y refugiarse en un pueblo de montaña como es Campo, donde la ausencia de ruido urbano permite escuchar el viento, el eco lejano de un río, el crepitar de la leña de la “fogata” durante las fiestas de Navidad, el maullido de un tímido gato callejero y esos senderos solitarios de la noche que se convierten en santuarios de silencio absoluto. Tal vez los jóvenes dediquen más tiempo estos días a actividades enfocadas a su bienestar y dinamicen el pueblo, cargados de ese orgullo rural que los ha llevado a vivir allí, dotándolo de la actividad suficiente para que siga teniendo vida. De cualquier manera, tanto sus habitantes como los que fijamos nuestra residencia aquí durante un corto o largo período de tiempo, a todos nos aporta una atmósfera de paz y tranquilidad, sin prisas ni multitudes, sólo naturaleza en estado puro y un lugar pensado para desconectar. Para mí, que estoy en una edad ideal para disfrutar del interior de la casa después de volver de una caminata, es parte esencial del plan dejar pasar la tarde disfrutando de la lectura y escritura u otros entretenimientos, así como de conversaciones tranquilas con familiares y amigos. Me encanta ese retorno a lo esencial, ese diálogo con la naturaleza como una vía directa hacia la serenidad interior. A veces esa naturaleza la percibo como una evocación sensorial. En este punto, me remito al “efecto magdalena” de Marcel Proust, una asociación que realizamos automáticamente cuando advertimos una determinada sensación a través de nuestros sentidos,
principalmente a través del sentido del olfato, que nos evoca un suceso pasado de forma involuntaria. Esa memoria doméstica y la naturaleza van juntas, volviendo a mi mente recuerdos de mi infancia y juventud que me permiten redescubrir el mundo con una claridad renovada. Aunque los tiempos han cambiado mucho y, de la misma manera, la Navidad es diferente a cuando era pequeña, quiero destacar que estos días me han servido para revivir los valores navideños. No sé si puede sonar a algo material, pero preparar una comida para compartir con toda la familia y envolver regalos para transmitir a los tuyos un poco de ilusión pueden ser de gran valor para celebrar estas fiestas, conectando con la esencia de cada uno y generando recuerdos que perduren a lo largo de los años. Gema Abad Ballarín Reus
Cuidar Tarragona Aquests dies hi ha hagut temps de recórrer diverses vegades la Part Alta i t’adones del potencial que té. Ja s’han fet diverses rehabilitacions, però hem vist alguns espais que demanen a crits fer apartaments. Serien habitats per joves que donarien un toc de dinamisme i modernitat a la zona, encara que tinguem sempre present de l’època que és. Igual que el cor de la ciutat, zona mercat i adjacents, que a poc a poc es van rehabilitant, però es necessiten pisos urgents aptes per viure-hi, encara que no siguin gaire grans, ja que avui dia es viu bastant en solitari. Hi ha opcions, però falten els ànims. Segur que ja hi ha persones preocupades per això, però la lentitud de les solucions possibles fa que es perdi confiança. Cal estirar el carro i que tot vagi per davant, sense ensopegades ni embuts.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
l Famílies de la capital del Priorat es muden i transmeten la festa d’interès nacional als més petits
Ariadna Escoda / ACN
Mig centenar de carruatges i cavalleries guarnides van recórrer ahir els carrers de Falset a l’Encamisada, una festivitat amb què els veïns rememoren els seus orígens i reforcen el sentiment de pertinença. La festa és en honor a Sant Antoni però també recorda la victòria del poble contra les tropes enemigues.
«Falset va tenir un setge i els falsetans es van vestir amb camisa blanca per diferenciar-se de les tropes borbòniques. Llavors, van guanyar i van donar les gràcies al sant mudats amb camisa», apuntava Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans. Entre els participants va ser fàcil trobar criatures de menys d’un any damunt de carros, una tradició que passa de pares a fills i que compleix quinze anys com a festa d’interès nacional.
La capital del Priorat es va mudar diumenge per celebrar
una nova edició de l’Encamisada, que va treure al carrer una cinquantena de carruatges guarnits amb motius florals i veïns amb la vestimenta
catalana tradicional. Famílies senceres s’impliquen en una festivitat que suma segles d’història i que va ser declarada d’interès nacional el 2011.
Segons l’organització, la festivitat comporta la participació directa i indirecta d’un miler de persones. Des de fa anys, el nombre de carros, carruatges
Empresa l Grupo Castilla, amb seu a Riudoms, ha incorporat Concilia2 per reforçar el seu model 360º en gestió de persones i potenciar la consultoria en
normativa laboral, igualtat i conciliació. L’operació permet al grup anticipar-se a la nova llei europea de transparència salarial i reforçar els serveis especialitzats.
Concilia2 mantindrà el seu equip, aportant experiència a l’àrea de serveis i BPO.
Els homes vesteixen camisa, armilla i barretina; les dones, gandalla i faldilla
Nadons i criatures molt petites ja participen en la festa damunt dels carros
i cavalleries s’ha mantingut en mig centenar que passegen pels carrers de Falset. Un dels punts més multitudinaris és el darrer tram, a la plaça de la Quartera, on els portadors dels carros poden demostrar les seves habilitats en l’última pujada i revolt, on reben l’ovació del públic.
Un dels fets que diferencia aquesta celebració de la resta de Tres Tombs que se celebren arreu del país és la vestimenta dels participants. Mentre que els homes es vesteixen amb camisa blanca, corbata o llaç,
armilla i barretina, les dones opten per gandalla i faldilles per complir amb la tradició. Aquest codi de vestuari beu de la llegenda que explica que enmig de la Guerra del Francès, Falset va patir un setge del qual els seus veïns en van sortir vencedors per l’avinentesa de vestir de blancs i dificultar que els enemics els veiessin entre la boira.
Un fet històric que segons Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans, hauria passat a principis del mes de setembre, però que el pas del temps va comportar que la festa es traslladés a l’inici de l’any per convertint-lo en «la festa de Sant Antoni a Falset», on les famílies s’aboquen a celebrar-la i reforçar el sentiment de comunitat. Així, no és estrany veure damunt dels carros criatures molt petites compartint espai amb grans i joves. A més, també es va ballar la tradicional jota falsetana dins la parròquia de Santa Maria de Falset.
Investigació l L’acord al qual han arribat busca aconseguir sinergies entre ambdues institucions
Redacció
L’Institut d’Investigació Sani tària Pere Virgili (IISPV) i el Col·legi Oficial de Farmacèu tics de Tarragona (COFT) han formalitzat un conveni de col· laboració orientat a enfortir la recerca, la formació i la divul gació científica en l’àmbit de les ciències de la salut. L’acord ha estat signat pel director de l’IISPV, Joan Vendrell, i pel pre sident del COFT, Toni Veciana. El conveni contempla la re alització conjunta d’activitats en quatre àmbits principals: recerca, formació, divulgació científica i innovació. Entre les accions previstes desta quen el desenvolupament de projectes de recerca i innova ció conjunts, l’organització de cursos, jornades i seminaris, així com la promoció i difusió de la recerca a la societat.
L’acord també preveu l’as sessorament mutu en matè ries de les respectives com petències de cada institució i l’intercanvi d’informació
científica i tècnica, publicaci ons i altres materials d’inte rès comú. Per al president del COFT, Toni Veciana, la signa tura d’aquest conveni repre
senta «un pas molt important per reforçar el paper de la far màcia comunitària en la re cerca i la innovació en salut». Veciana ha destacat que les
Tarragona
Francisco Cervantes Jodar.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Julia Flores Domínguez.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Victoria Calderón Inglés.
Ha mort als 88 anys.
Reus
Ines Vadillo Merlo.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Conchita Figuerolas Bassedas.
El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Guillem Martínez Molinos.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Constantí
Simón Serrahima Tomás.
Ha mort als 95 anys.
El conveni té una durada de quatre anys que es poden prorrogar
la salut de la població. El director de l’IISPV, Joan Vendrell, per la seva banda, ha valorat que aquesta entesa re ferma la xarxa de col·laboració entre els diferents actors que intervenen en la salut i qua litat de vida de les persones. Vendrell ha destacat que els farmacèutics sovint són els primers que reben els paci ents i constitueixen una bona font per conèixer les seves in quietuds..
farmàcies són un agent sani tari clau i proper a la ciutada nia, i que aquesta col·laboració permetrà generar coneixe ment amb impacte directe en
Seguiment i vigència Per vetllar pel compliment de l’acord, s’ha creat una co missió de seguiment que es reunirà anualment de forma ordinària. Aquest òrgan tin drà entre les seves funcions proposar i impulsar actua cions i projectes concrets de col·laboració, així com elabo rar una memòria anual de les activitats executades. El conveni tindrà una vigèn cia inicial de quatre anys pror rogables.
La xerrada va reunir públic interessat en la
La Fundació Reddis connecta les caminades històriques de Reus a Lourdes del 1972 i el 2025
Senderisme l La seu de la Fundació Privada Reddis va acollir dijous passat la se gona conferència del cicle De Reus a Lourdes a peu, anada del 1972 i del 2025, una ses sió que va establir un diàleg entre les dues caminades separades per més de mig segle. L’acte va comptar amb la intervenció del president Lluís Colomés i del Dr. Edu
ard Prats, i amb la ponència de Santiago Aguadé Hill, que va comparar el recorregut pi oner del 1972 amb la reinter pretació simbòlica del 2025. La trobada va reflexionar sobre els canvis del territori, la manera de caminar lo i el valor del camí com a experi ència cultural i humana, i va reivindicar la memòria sen derista col·lectiva. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Bon dia per començar una nova relació de parella. Aconseguiràs els teus objectius sense problemes faràs vibrar el cor dels altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva afectivitat superarà els límits als quals tens acostumats els altres. Notaran en tu una força gairebé indomable que va cap a un sol objectiu.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Atracció per una persona de gran simpatia que et farà veure la vida diferent. Tot el que aconsegueixis en l’àmbit social serà ben retribuït.
20/04 al 20/05 TAURE
Si busques plaer, el trobaràs a tots els nivells. En la mesura que et lliuris a les experiències viuràs moments profunds. La Lluna d’avui et protegeix.
VERGE
23/08 al 22/09
Físicament et trobes en un moment molt positiu, expressant energia per tot arreu, però el teu cor encara no troba el seu punt d’equilibri.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Desplaçaments imprevistos et faran sentir feliç en companyia de gent que t’aportarà bones experiències. Sorpreses en l’amor.
10:30 Teló de fons
11:00 En primera persona
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Les gelosies són un risc molt fort avui. La parella no estarà d’acord amb els teus pensaments; intenta ser més flexible per no enfrontar-t’hi.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva ment estarà pressionada per moltes idees. Si no les controles, pots caure en un estrès profund. Centra’t en un sol tema no juguis amb la sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva imatge en societat serà brillant conquistaràs qualsevol persona que entauli un diàleg directe amb tu. La sort és del teu costat.
21/06 al 22/07 CRANC
Se t’estovarà el cor davant d’una situació plantejada en el terreny amorós. Socialment et trobes en un moment molt brillant; aprofita’l. Arriben diners.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs més excitat del que és habitual no permetràs que ningú et contradigui; amb aquesta actitud només aconseguiràs friccions.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Tingues calma a l’hora de prendre decisions de llançar-te a aventures sentimentals. La teva vena emotiva es mostrarà molt dominant.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Com ho veus?
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Com ho veus?
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Que manifesta mal geni i malhumorat. Del rostre. 2. Mania desordenada. Branca gruixuda i fàcil d’estellar. 3. Dia sense sol. Obsessiu de la puresa espiritual. Un angle recte. 4. Prepares el forn per cuinar-hi pa. Toc mal donat. 5. Una centúria de romans. Un que fa goig. Un so musical molt elevat. 6. Història llegendària. Vigilem de prop el malalt. 7. Ocell. Utilitzà un adhesiu. Principi d’Europa. 8. Ni ara ni mai. Menys fràgils del que sembla. 9. Fan veure el que no és. Fragments per a una única veu. Quasi tot. 10. Mediti. Desgastis. En aquest instant. 11. Posaria un dia de cita. Expulsat. 12. Exempt d’inflamacions testiculars. Tongades. VERTICALS: 1. Un remei que ho cura tot, diuen. L’últim crit en roba. 2. Lligat.Vindran des de baix. 3. Deixi empremtes al piano. Remoc la barreja. 4. El nucli del tema. Conjunts de soques. Cara sense límits. 5. Forta olor de nap a la cuina. Turc sense cap. 6. Una de tantes. Mitja fulla de verdura. Enlairi la tricolor. 7. Un número gens estimat. Marejat fins a tenir nàusees. 8. Joves. Eres i més eres. Final de la pel·lícula. 9. El cinema, per exemple. Una àliga real en potència. Dues del tren. 10. Pagament per anar en caravana a l’autopista. Banyut esquerp. 11. Dues en fila. Un munt de núvols blancs. Comença la reedició. 12. Xicot de Mallorca. Nacions, països.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23
Telèfon 977 240 672
Escoda Llop, Oriol Raval, 56
Telèfon 977 545 090
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà entre molt ennuvolat i cobert arreu del territori, però amb algunes clarianes transitòries al matí al Pirineu i Prepirineu occidental.
Precipitacions
S’espera precipitació general tot el dia al quadrant nord-est, i a la resta del territori se n’espera a partir de mig matí. La precipitació serà d’intensitat entre feble i moderada, si bé és possible que sigui forta a trams del litoral de matinada. Al quadrant nord-est s’acumularan quantitats de precipitació entre abundants i molt abundants (més de 50 mm).
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 –95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
NECESSITEM OPERARI amb carnet de camió+grua. Jornada de 7 a 15 hrs de dilluns a divendres. Incorporació immediata. Enviar CV: acalvo@calvo-bpa.com
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
Tel: 691.586.879
SEÑOR JUBILADO desea conocer mujer para relación. Mínimo 50 años. Tel: 638.281.805
MOMENTO ÚNICO. EXPERIENCIA AUTÉNTICA... Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero? El Tarot tiene las respuestas... MORGANA. Tel: 689.832.964
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
JÚLIA MASAJES RELAJANTES. TAMBIÉN fantasias por teléfono. Reus. Tel: 634.777.389
Gastronomia Dissabte passat es va celebrar el Concurs popular de fricandó, amb deu concursants que van presentar les seves versions d’aquest plat amb tanta tradició al territori
La cuina no vol presses. Aquesta és la màxima de Mercè Soto, la riudomenca que el passat dissabte es va emportar el premi al Millor gust del Concurs de Fricandó que organitza la Secció de Gastronomia del Centre d’Estudis Riudomenc Arnau de Palomar (CERAP) i l’Ajuntament. La fórmula que la va fer guanyadora, però, té algun altre secret. «Per començar, sempre trio la llata de vedella, que és la més tendra», explicava. Després enumerava la resta d’ingredients –ceba, tomacons, conyac, vi blanc, moixernons, caldo…– i un toc final que, possiblement, va ser la clau de l’èxit: «Sempre ho poso al forn, a 120130 graus, i ho vaig sacsant perquè s’acabi de lligar tot». Del seu fricandó el jurat en va reconèixer l’acompanyament, la qualitat de la carn, com de ben lligada estava la salsa i, per descomptat, el seu sabor.
Amb ella, van recollir també els seus premis Vilma Aguerre, guanyadora del reconeixement a la millor presentació per un plat amb tocs gaudinians del qual el jurat en va destacar el concepte artístic; i Joel Cruz, que va convèncer el jurat amb un plat on dominaven els contrastos de sabors, de colors i una presentació impecable. Tots tres es van proclamar guanyadors del Concurs popular de fricandó que s’emmarca en les V Jornades del Fricandó de Riudoms que es van celebrar el passat cap de setmana. Aquest any el concurs s’ha superat en nombre de participants
respecte a edicions passades, arribant fins a deu aspirants. «Això ens fa pensar que el concurs s’ha consolidat», explicava Ramon Margalef. El responsable de la Secció de Gastronomia recordava que aquesta iniciativa es va posar en marxa poc després de la creació de la Secció, l’any 2018: «Una de les primeres activitats que vam impulsar va ser una consulta popular per triar el plat més característic del poble, i la nostra sorpresa va ser que va resultar guanyador el fricandó, amb molts vots de diferència respecte al segon, que va ser el bacallà de Quaresma».
Cristina Serret Alonso
Enguany, les Jornades del Fricandó de Riudoms han tingut com a con-
El jurat va tastar i valorar els deu plats de fricandó a concurs. Diari Més
vidat el xef Moha Quach, del restaurant El Terrat de Tarragona, que es va acostar al poble per oferir una lliçó magistral presentant una recepta de fricandó amb un toc de romesco.
Es van repartir tres guardons: El millor gust, El més original i La millor presentació Els premis
Avui som tercer dilluns de gener, per tant, Blue Monday. Aquesta invenció del britànic Cliff Arnall és relativament recent, data de 2025, i va respondre a una operació de marketing per vendre més viatges. Malgrat això, compta amb fonaments com sol passar amb totes les construccions pseudocientífiques i l’expressió s’ha popularitzat força al món anglosaxó. Encaixa amb l’anomenada “tristor col·lectiva d’hivern” que és un fenomen ben real, mèdicament reconegut, als països occidentals de l’hemisferi nord. En especial, a Escandinàvia, Canadà, Rússia, Països Bàltics, etc. molta gent hi experimenta una baixada d’ànim important no un dia específic però sí durant el període que va de desembre a març per la manca de llum solar. El Blue Monday suma a aquest fet climàtic evident altres fets empírics; les nombroses despeses efectuades durant les festes que deixen un tou de butxaques escurades, el descens sobtat d’ingesta de sucre després dels copiosos àpats de Nadal, la tornada a la feina, la pèrdua de motivació pel que fa als propòsits que ens havíem fet de cara els propers dotze mesos… Tants entrebancs van portar Arnall a determinar, mitjançant una pretesa fórmula matemàtica que inclou tots aquests elements en joc, el dia d’avui com el més feixuc de l’any i té prou sentit -els dilluns ja resulten depriments de per si-. A països asiàtics com Japó, Corea del Sud o la Xina també hi ha una punta de melangia i suïcidis després del Cap d’Any Lunar (que cau entre gener i febrer) en resposta a una sèrie de factors demostrant que, malgrat la ficció científica i els interessos concrets darrera l’etiqueta Blue Monday, tota societat té un dia que podríem establir, a nivell general i per dir alguna cosa, com el més desinflat de l’any. Pit i collons, que demà ja haurà passat.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
