Dimarts, 25 de gener de 2022 núm. 4.467 www.diarimes.com
TARRAGONA
L’Església es compromet a regularitzar un miler de béns de tot l’Estat que no li pertanyen La xifra ve de la revisió feta per la Conferència Episcopal de les 35.000 immatriculacions registrades entre 1998 i 2015. P26
Ricomà supera el primer obstacle del modificatiu de crèdit
La Generalitat impulsa la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona
Els partits de l’oposició s’abstenen en la Comissió Informativa. P2
TRANSPORT Circularà sense catenàries en els trams urbans i de forma independent del traçat d’Adif en els interurbans, tindrà ample internacional i serà operat per FGC. P8
TARRAGONA
GERARD MARTÍ
REUS
L’explotació del restaurant del Gaudí centre s’adjudica a Perimar 2004 Invertirà 32.000 euros per adequar l’establiment. P6
TARRAGONA
Confisquen 300 tests de drogues i embaràs no autoritzats Es venen en farmàcies i es venien a botigues de Tarragona i Reus. P5
ESPECIAL
25/01/2022 diarimés
DECENNALS 2021+1 P9-24
9
Una de les màquines tirant a terra un dels habitatges del carrer Barenys, on s’hauran d’instal·lar quatre calaixos per on es desviaran les aigües.
Comencen les obres del barranc de Barenys de Salou CAMP L’enderroc dels immobles expropiats donen el tret d’inici a un projecte llargament reivindicat. P25
2
diarimés 25/01/2022
TARRAGONA
POLÍTICA
L’oposició permet que prosperi el primer modificatiu de crèdit del govern El ple del pròxim divendres haurà d’aprovar definitivament les primeres actuacions econòmiques d’ERC i els seus socis, encara sense pressupostos GERARD MARTÍ
Josep M. Pena
Els grups de l’oposició van per· metre, ahir al matí, amb la seva abstenció, que el primer expe· dient modificatiu de crèdit pre· sentat per l’equip de govern que encapçala ERC fos aprovat per la comissió de Serveis Centrals de l’Ajuntament, primer pas per· què arribi al plenari del pròxim divendres, que li haurà de do· nar llum verda definitivament. L’oposició manté les seves críti· ques a la manera de fer d’ERC i els seus socis, però no va voler entrebancar el tràmit d’un do· cument que suposarà la primera experiència pràctica d’aplicació del pressupost prorrogat de 2021. ERC, Junts i la CUP havien anunciat, la setmana passada, un expedient modificatiu de crèdit superior als vuit milions d’eu· ros per fer front a les primeres despeses municipals d’enguany, atès que no s’havia aprovat cap nou pressupost i el de l’any pas· sat havia quedat prorrogat, per llei, automàticament. En la re· unió de la comissió de Serveis Centrals, presidida per regidor Jordi Fortuny, on s’ha presentat el document que detalla aquesta iniciativa, els grups han optat per l’abstenció en comptes del vot negatiu, cosa que facilita el de· bat al plenari. L’expedient inclou una part de despeses que tots coincideixen a definir com «obli· gatòries», com ara el pagament dels salaris dels funcionaris i el personal laboral, les quotes dels crèdits bancaris i les factures a les empreses pels serveis con· tractats. També té una altra part destinada a inversions, per tirar endavant les obres del gimnàs de Sant Pere i Sant Pau i la instal· lació de càmeres de videovigilàn· cia a la Part Alta de la ciutat.
portaveu del PSC, «ens hem abs· tingut per facilitar l’aprovació», un cop el govern va acceptar la seva esmena per subvencionar les associacions, tot i que hi ha «un sacrifici important» dels so· cialistes a l’hora de modular les seves reivindicacions. Amb tot, per als socialistes, el punt més preocupant d’aquesta manera de fer d’ERC i els seus socis són les partides que han hagut de donar de baixa del pres· supost prorrogat per obtenir fons per a noves destinacions. «Les baixes són molt sensibles», va dir Ramos, «perquè no es destina res
Funcionament José Luís Martín, cap del grup del PP, va dir, per la seva banda, que «no podem estar tot l’any amb qüestions de modificatius. Hi ha coses en què podem es· tar d’acord, però aquesta no és la manera com una ciutat ha de funcionar», mentre que Lorena de la Fuente, de Ciutadans, posa· va l’accent en el fet que «Fortuny ho vol solucionar tot amb el ro· manent de tresoreria, però hem de saber que aquest romanent és incert, i no és ilimitat». La quan· titat exacta d’aquest concepte se sabrà un cop aprovada la liquida· ció del pressupost de 2021. Carla Aguilar, regidora d’En Comú Podem, va subratllar que «una part del modificatiu era ne· cesssària, ja que es fa càrrec dels sous del personal. A més, hem donat suport al fet que s’inclogu· éssin les subvencions». Tot i això, també es va mostrar preocupa· da per les baixes en partides que ara en financen d’altres, «però ens han dit que restituir-les està assegurat, i això és el que dema· nem, que hi hagi un compro· mís», cosa que els fa esperar que, amb la seva abstenció, l’expedi· ent s’aprovi en el pròxim plenari. Per a la portaveu dels Comuns i de Podem, el fet que encara no hi hagi pressupost i que ERC in· tenti governar mitjançant aquest sistema d’expedients no els farà canviar la seva política de mirar d’incloure les seves reivindicaci· ons programàtiques.
institucions una proposta de protecció integral dels menors en situació irregulars i les seves famílies. Per últim, es demana al Minis· teri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions una modificació de la Llei d’estrangeria per donar cobertura jurídica al conjunt de menors i progenitors que convi· uen de forma permanent al ter· ritori nacional, i una modificació de l’aplicació del règim comu· nitari per tal de garantir la resi· dència del conjunt de ciutadans comunitaris i els familiars co· munitaris que viuen permanent al territori nacional, malgrat la seva situació econòmica.
La segona, tracta el problema dels jocs d’aposta. En aquest sentit es demana la regulació de l’impost sobre aquestes acti· vitats, la publicitat així com el desenvolupament d’activitats de prevenció del problema que no només augmenta, sinó que afec· ta a persones cada vegada mes joves i amb més problemàtiques socials i econòmiques. Concretament, s’insta al go· vern de l’Estat i al govern de la Generalitat a augmentar el ti· pus aplicable en l’Impost sobre Activitats del Joc per a les cases d’apostes i del joc en línia i que es limiti l’obertura de noves ne· gocis.
A l’esquerra, Jordi Fortuny, regidor de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Tarragona, en una imatge d’arxiu.
Els socialistes van presentar una esmena per concedir subvencions a entitats
El regidor Jordi Fortuny considera que s’ha arribat a una solució de consens
Abans de la votació definitiva de l’expedient, els representants de l’equip de govern van accep· tat una esmena presentada pel PSC, que demanava la inclusió en el text d’una nova partida, per atorgar sense més dilacions subvencions nominals a asso· ciacions i entitats ciutadanes, com ara grups culturals, festius i associacions de veïns. Aques·
ta ampliació serà superior als 800.000 euros. Amb el vot fa· vorable de l’equip de govern, el grup socialista i el d’En Comú Podem, aquesta esmena es va in· cloure al text, que en el moment de la votació definitiva va rebre l’aprovació d’ERC, Junts i la CUP, i l’abstenció de tota la resta. Per al regidor de Serveis Cen· trals, Jordi Fortuny, això implica
que «l’expedient ha estat dicta· minat positivament», perquè «hi ha hagut un suport global que ningú no ha vetat. Això ens per· metrà anar avançant feina, que era el nostre objectiu». Fortuny insistia ahir en considerar que el fet que tota l’oposició s’hagués abstingut mentre el govern vota· va «sí» significa que «hem arribat a una solució de consens i que la comissió ha donat el vistiplau, ha fet una avaluació positiva de la situació». Aquest entusiasme es va veure matisat per les indicacions dels altres grups. Per a Sandra Ramos,
al fons de cooperació internacio· nal mentre que, per exemple, es manté intacta Tàrraco Viva. Ja sa· bem que tot això es pensa cobrir al març, amb el romanent de tresoreria, però aquests gestos, avui, tenen un significat polític».
MOCIONS
ECP presenta mocions pels drets dels menors migrats i contra les ludopaties La coalició vol que l’Ajuntament s’impliqui encara més en la protecció de nens i joves Redacció
El grup municipal d’En Comú Podem Tarragona presenta al ple del divendres que ve dues mocions, una per a l’ampliació dels drets de la infància migra· da a Catalunya i una altra per al reforç de la prevenció de les lu· dopaties i el control en la proli·
feració de les apostes online i els salons de joc. La primera parteix de fet que el dret del menor a la vida en família i la seva protecció han de prevaldre per sobre de les polítiques de control del flux mi· gratori. Per això es fan una sèrie de propostes, per tal de caminar
cap a la protecció de drets dels menors i els seu progenitors. En aquest sentit, es proposa refor· çar a nivell local el sistema de protecció social i igualtat que afecti al conjunt dels seus ser· veis dirigits als menors, com per exemple les beques menjador. També, s’insta al Departament
de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a la modificació de les condicions d’accés a la renda garantida de ciutadania per tal de garantir l’accés a aquesta als progenitors de tot menor al ter· ritori, i a la Direcció General de Migracions, Refugi i Antirracis· me, que defensi davant d’altres
TARRAGONA
25/01/2022 diarimés
3
URBANISME
L’adaptació del projecte del gimnàs de SPiSP demorarà la seva execució
CEDIDA
Amb els tempos sobre la taula, el gimnàs obriria després de les eleccions municipals del 2023
S’han de corregir alguns aspectes tècnics per complir la normativa actual, ja que la redacció original és de l’any 2011 Paula Montalvo
El nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau haurà d’esperar una mica més de l’esperat: l’Ajuntament de Tarragona ha publicat la li· citació perquè una empresa se n’encarregui de l’actualització de la normativa que contempla el projecte d’aquestes obres, un procés que farà que s’endarre· reixi la construcció de les no· ves instal·lacions. El document original que planteja la idea del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau es va presentar l’any 2011, quan el govern del PSC ja es va plantejar el projecte que havia de dotar el barri d’aquests equi· paments esportius. Com que en el seu moment el projecte va acabar desestimant-se, ha estat el govern de Pau Ricomà el qual ha volgut reprendre l’acció amb aquestes obres. Tot i això, han passat tants anys des de la redac· ció del document que plantejava
la idea original del gimnàs de Sant Pere i Sant Pau –deu anys en total– que ha provocat que el projecte estigui caducat. Algunes de la normativa, en què es fo· namenta el plantejament de les noves instal·lacions esportives com ara les relatives a l’estalvi energètic i mediambientals, ja no són vigents. És per aquest motiu que l’Ajuntament ha iniciat un nou tràmit per licitar el servei que permetrà adaptar el projecte a les normes vigents en l’actualitat. Encara que es tracti d’un pas im· prescindible per tirar endavant les obres, aquest fet provocarà un endarreriment important en la data que el gimnàs estarà en· llestit. Més temps de l’esperat Segons l’anunci de la licitació, les empreses interessades tenen temps per presentar les seves
propostes fins al pròxim dia 4 de febrer. A partir de llavors, el consistori es prendrà un temps per a poder adjudicar el projec· te a l’empresa guanyadora del concurs públic, després d’ha· ver estudiat totes les ofertes. En aquest cas, s’escollirà el licitador sota «criteri únic relacionat amb els costos», és a dir, amb l’oferta més barata. Tot i això, no serà fins que es formalitzi l’assignació amb la signatura del contracte que l’empresa podrà començar a treballar en l’adaptació del projecte. L’Ajuntament ha esta· blert una durada del contracte de tres mesos, pressupostats amb 18.089,50 euros –IVA inclòs–. Tenint en compte aquestes condicions, el projecte d’obres del nou gimnàs no es licitaria fins al mes de juliol. La tramita· ció del concurs públic per l’exe· cució i la seva respectiva adjudi· cació es repetirà i afegeix temps
L’Ajuntament tindrà el projecte renovat al mes de juny, fent que les obres s’endarrereixin
tinguin una durada aproximada de deu mesos, es podria donar el cas que el nou gimnàs no estigui operatiu una vegada passades les eleccions municipals del pròxim 2023.
Imatges del projecte del gimnàs plantejat el 2011.
que endarrerirà la data d’entrega de les noves instal·lacions. Tenint en compte que, segons
POLÍTICA
La plataforma municipalista Centrats en Tarragona s’integra al grup Valents
han declarat fonts municipals en algunes ocasions, des del consis· tori tenen previst que les obres
Inclòs al modificatiu de crèdit El projecte del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau va ser pres· supostat amb 1.507.660 euros, als quals s’hi han d’afegir aquests pocs més de 18.000 euros per l’adaptació de la normativa. Tot i això, els veïns del barri recla· maven que, sense el pressupost aprovat per aquest 2022, les obres perillaven. Malgrat tot, amb els comptes prorrogats, el govern va presentar ahir el pri· mer modificatiu de crèdit, on ja es va incloure el gimnàs de Sant Pere i Sant Pau. Encara que la comissió infor· mativa va donar llum verda al modificatiu, serà el ple del prò· xim divendres el qual haurà de votar de forma definitiva si les obres segueixen en peu. GERARD MARTÍ
Valents integra les estructures territorials de Centrats en Tarragona en tota la província Redacció
Tots els simpatitzants i mem· bres de Centrats en Tarragona, que va presentar llistes en una desena de municipis de la pro· víncia a les eleccions del 2019, se sumen a Valents. Els més de 80 membres que té la formació tarragonina s’uneixen amb «la
voluntat de treballar perquè en tots els pobles de Catalunya es respectin les lleis i es treballi a favor dels ciutadans. Valents vol estar present en els 947 muni· cipis de Catalunya», va declarar Josep Maria Santamaria, regidor de l’Ajuntament de la Pobla de Montornès.
Valents defensa que la creació d’un projecte polític constitu· cionalista és fonamental per a evitar la influència nacionalista en el govern d’Espanya i per con· trarestar els efectes del govern independentista, tant en l’àmbit autonòmic com local des d’una perspectiva econòmica i soci·
al. L’objectiu de Valents és go· vernar en algun municipi l’any 2023 sota un programa basat en l’atenció a les necessitats de les persones, allunyat de la instru· mentalització dels consistoris a favor de l’independentisme i po· sant per davant la seguretat ciu· tadana i la llibertat individual.
Imatge de la presentació de l’agrupació Valents a Tarragona.
4
diarimés 25/01/2022
TARRAGONA
MOVIMENT VEÏNAL
L’Ajuntament instal·la nova il·luminació al costat de la piscina de Riuclar
CEDIDA
Es tracta d’una reivindicació amb més de 30 anys d’història que demanava posar llums al camí que separa els habitatges de la zona esportiva Paula Montalvo
L’Ajuntament de Tarragona ha instal·lat nova il·luminació al camí que separa els habitatges del barri amb les instal·lacions municipals esportives. Es tracta d’una reivindicació que els veïns del barri, conjuntament amb la Federació d’Associacions de Ve· ïns de Tarragona (FAVT) havien abanderat des de fa més de 30 anys, ja que és una via molt poc cuidada. Va ser la passada set· mana que es va col·locar el nou enllumenat amb focus. Tot i això, fins a l’actualitat la zona ha pro· vocat inseguretats entre els resi· dents al llarg del temps. Es tracta d’un camí de sorra si· tuat entre el carrer B i el carrer C, el qual separa els blocs de pisos de la urbanització amb el pavelló i la piscina municipal. Segons explica Javier Martí, president de l’Associació de Veïns de Riuclar, es tracta d’una reivindicació que
els veïns del barri ja demanen des de fa més de 30 anys. Els resi· dents dels habitatges que toquen al camí se sentien insegurs quan es feia de nit, ja que quedava to· talment a les fosques. «Els veïns no podien veure qui circulava pel camí, de manera que tenien la
La zona era totalment fosca quan es feia de nit i era un punt freqüent de robatoris i agressions inseguretat de no poder conèixer què passava darrere de casa seva. De fet, fa alguns anys, aquells edificis van patir robatoris força sovint i els lladres aprofitaven la foscor per escapar-se», relata el president de l’AV. A més, fa dos anys, la plataforma Dones per Tarragona també va fer-se ressò de la demanda després que es re· gistressin diverses agressions a la
zona. «És un camí molt poc cui· dat i molt proper als habitatges. Els veïns estan molt contents que per fi hi hagi una mica de llum», explica Javier Martí. L’actual junta de l’AV fa no· més un mes i mig que està al capdavant de l’associació. És per aquest motiu que l’arribada d’aquests nous focus els ha ale· grat molt. «Cal no oblidar la feina que van fer les anteriors juntes: des de la que va començar amb la demanda fa 30 anys fins a l’última en marxar, que va ser l’encarregada de reunir-se amb l’Ajuntament per demanar els llums que ens han instal·lat ara», aclareix Martí. Alhora, el president remarca que està pendent de tenir no· ves reunions amb el consistori per acabar de millorar l’estat d’aquest camí. «Ens agradaria que es pogués asfaltar, que hi posessin una vorera i que l’en·
PATRIMONI
Els veïns esperen que els focus siguin una solució temporal.
llumenat també fos de més bona qualitat que el que han instal·lat ara. Entenem que els focus que han posat ara són una solució temporal i ràpida a la nostra de· manda», explica Martí. Per la seva banda, Alfonso López, president de la FAVT,
celebra que l’Ajuntament hagi complert altra vegada amb una de les reivindicacions veïnals. A més, assegura que queda molta feina a fer i que, des de la FAVT, continuaran treballant amb el consistori per resoldre les de· mandes dels barris tarragonins.
‘PODER: Diàlegs d’Art’ s’exposa a l’Espai Nautilus fins al pròxim mes de març L’exposició PODER: Diàlegs de l’Art va aterrar a l’Espai Nau· tilus el passat cap de setmana, on s’hi estarà fins al pròxim 4 de març. L’exposició vol arri· bar a objectes o símbols que totes les cultures del món han realitzat, els quals asseguren que traslladen un missatge a qui els mira, categoritzant-los en societat i donant-li un esta· tus. Alhora, l’exposició vol po· sar l’atenció en preguntar-se qui té el poder de transmetre aquestes sensacions en els objectes que parlen de poder. Per l’autora, les obres d’art són elements de la vida que traslladen missatges, ens in· comoden, impacten, són elles les que tenen el poder sobre les persones. Aquesta expo· sició mostra un diàleg entre obres contemporànies de l’ar· tista Montserrat Anguiano, establerta a Barcelona amb orígens Guineans i amb una trajectòria artística del màxim nivell, amb obres tribals de tot el continent africà. L’impacte, la vitalitat, la força, l’energia, la majestuositat, el poder... són característiques que definei· xen la selecció d’obres presen· tades a l’exposició. Redacció
NETEJA
L’Ajuntament inicia les tasques d’excavació d’un mur romà
L’Agència de Residus visita els contenidors tancats de Tarragona
Els treballs al solar de Sant Llorenç tenen una durada de dos mesos
Estan interessats en el funcionament pels bons resultats obtinguts CEDIDA
Redacció
L’Ajuntament ha iniciat uns nous treballs d’excavació per la restauració d’un mur romà situat en un solar del carrer de Sant Llorenç, número 10, a la Part Alta de Tarragona. Va ser el passat dilluns 17 de gener quan es van començar els treballs del projecte de restauració del mur romà d’opus vittatum, que ser· via com a estructura de reforç al recinte de culte tarragoní. Aquest està ubicat a l’interior del solar municipal del carrer de Sant Llorenç. Aquest projecte preveu una actuació de saneja· ment i consolidació dels para· ments del mur romà i es duran a terme tasques que consistiran en la retirada dels morters i ele· ments afegits en èpoques pos· teriors. Aquests distorsionen la lectura de les restes i perjudi· quen la seva conservació. Tam· bé es durà a terme una neteja de fongs i herbes, tractament d’es· querdes, impermeabilització i consolidació de l’estructura. El projecte és un primer pas en el conjunt d’actuacions que es rea· litzaran en el solar per tal d’ade·
Es tracta d’un mur de reforç del recinte de culte.
quar-lo i donar-li un nou ús. També està previst que s’integri i es valori les restes arqueològi· ques que s’hi ubiquen. Segons els estudis, el mur que es res· taurarà, s’associa a una part de la paret de reforç de tancament del recinte de culte, és a dir, de la
plaça que encerclava el temple d’August. Els treballs tenen una durada prevista de dos mesos i han estat adjudicats a l’empresa especialitzada en restauració Arcovaleno Restauro S.L., per un import de 25.300,39 euros, amb l’IVA no inclòs.
CEDIDA
Redacció
L’Agència de Residus de Cata· lunya s’ha interessat pel siste· ma de contenidors tancats de Tarragona i els bons resultats que aquests estan obtenint a la ciutat. És per això que ahir al matí, alguns dels seus tècnics es van reunir amb treballadors de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, per tal d’avaluar i constatar el bon funcionament del nou sistema de contenidors tancats als tres barris de la ciu· tat on ja s’han implantat: el Ser· rallo, Cala Romana i Bonavista. Ja va ser al mes de desembre quan la conselleria va fer un balanç molt positiu d’aquest important canvi per la ciutat i ahir van tenir l’oportunitat de compartir-ho amb l’Agència. El conseller de Neteja Públi· ca, Jordi Fortuny va voler des· tacar que és molt rellevant la visita d’ahir, ja que «l’Agència està molt atenta al nostre mo· del, perquè estem incrementant les xifres en recollida selectiva al nivell de les exigències de la Unió Europea». Els tècnics de l’Agència, presents ahir a la ciu·
Membres de l’Agència de Residus durant la visita a Tarragona.
tat, van voler visitar els barris de Bonavista, el Serrallo i Cala Ro· mana «per tenir constància de la feina ben feta i la satisfacció de veïns i Ajuntament», va rei· terar el conseller. Cal recordar que des del passat mes d’agost de 2021, Tarragona ha aconse· guit augmentar la recollida se·
lectiva en contenidors de la via pública, sense comptar les dei· xalleries i altres recollides com poda, tèxtil, oli i voluminosos. Ho ha fet per sobre del 55% que és l’objectiu d’Europa pel 2025. Al Serrallo s’ha arribat al 67%, a Cala Romana l’índex és del 54% i a Bonavista del 59%.
TARRAGONA
25/01/2022 diarimés
5
SEGURETAT
La Guàrdia Civil confisca tests d’autodiagnòstic que es venien sense permís
CEDIDA
En una operació duta a terme a Tarragona i a Reus se’n localitzen prop de tres-cents Redacció
La Guàrdia Civil ha intervingut prop de tres-cents tests d’auto· diagnòstic, relacionats amb el control de drogues i embaràs, a diversos comerços de Tarragona i Reus. El matí del dia 20 de ge· ner, especialistes en investigació fiscal i de fronteres de la patru· lla fiscal de la Guàrdia Civil de Cambrils. , van realitzar diverses inspeccions en comerços de Tar· ragona i Reus. Els agents havien rebut no· tícies que hi podien haver ex· posats per a la venda productes sanitaris per a diagnòstic in vitro, anomenats habitualment «test d’autodiagnòstic», en comerços
de Tarragona i Reus. Aquests articles, considerats productes sanitaris i per tant subjectes a una normativa que inclou una directiva europea, tenen perme· sa la venda única i exclusivament en farmàcies. Operació Així, agents de la Guàrdia Civil, en el marc de l’anomenada Ope· ració TESTER, el matí del passat dia 20 de gener, van realitzar di· verses inspeccions en comerços que eren completament aliens al camp sanitari, trobant tant a Tarragona com a Reus, preparats per a la venda, nombrosos tests d’autodiagnòstic.
Els agents de la Guàrdia Civil van entrar a diversos establiments on s’oferien irregularment les proves.
Poden haver-hi sancions per als venedors no autoritzats d’aquest material Tot el material va ser confis· cat pels agents i ha estat posat a disposició de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i els seus serveis al Camp de Tarragona per tenir-ne un control, procedint a aixecar acta de les actuacions, de
Els agents investiguen l’origen i el recorregut dels productes per trobar els responsables les quals que es donarà compte a les autoritats competents en pre· visió de possibles sancions. Ara la Guàrdia civil investi· ga l’origen i el traçat comercial dels productes fins a l’arribada a aquests establiments, ja que, se·
gons la llei, no es poden comer· cialitzar productes fabricats en països no pertanyents a la Unió Europea el fabricant dels quals no hagi designat un representant autoritzat establert en territori comunitari. Pandèmia La pandèmia actual de la covid ha incrementat la venda de di· verses menes de tests d’auto· diagnòstic, fet que ha incidit en
la preocupació per part de les autoritats en el control d’aquest tipus de productes, dels quals s’encarreguen específicament els especialistes en investigació fiscal i de fronteres de la Guàrdia Civil, tots ells coordinats per la comandància d’aquest cos a la ciutat de Tarragona. Aquests in· vestigadors estan repartits en di· verses unitats operatives al llarg de la demarcació, on presten els seus serveis.
ENTITATS
CEDIDA
Repsol passa a ser patrocinador principal dels hostalers locals L’empresa ha signat un conveni amb la Federació d’Hostaleria Redacció
La Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) i Repsol han signat públicament un conveni de col·laboració que posa en relleu la voluntat mútua de vincular i donar suport al sec· tor turístic i industrial del terri· tori. Aquesta signatura conver· FELICITACIONS
teix en patrocinador principal de l’entitat al Complex Industrial de Repsol a Tarragona. El conve· ni contempla la col·laboració per als anys 2021 i 2022 i dona for· ma al doble compromís de Rep· sol amb un sector que ha sofert especialment les conseqüències de la pandèmia. En aquest sen· tit, el conveni es tradueix, per Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
una banda, en un suport econò· mic per a les activitats pròpies de l’associació i, per altra banda, Repsol es converteix en el prin· cipal subministrador d’energia de la federació. Repsol passa a ser-ne patrocinador principal i a ocupar una part destacada en totes les comunicacions i esde· veniments de l’entitat.
Javier Sancho, de Repsol, amb el president de la federació, Francesc Pintado.
SOCIETAT
El projecte de mentoria social Rossinyol busca voluntaris Necessita 10 persones per acompanyar infants i adolescents Redacció
Felicitats Montse!! Ja en tens un més!! Gaudeix molt de teu dia!! Molts petons de part de tota la família, Boleta i Roi.
Antoni, moltes felici· tats, en el día del teu aniver· sari!!
El projecte de mentoria social Rossinyol busca 10 persones voluntàries per acompanyar infants i adolescents 2-3 h. a la setmana i així millorar les seves expectatives socioeducatives. Aquest projecte engegat per l’Associació Quilòmetre Zero, amb el suport de l’Ajuntament
de Tarragona, facilita el contac· te d’alumnat universitari i/o de grau superior, amb infants i ado· lescents de diferents cultures i contextos socials amb l’objectiu d’establir una relació de suport i aprenentatge. Els voluntaris han de tenir entre 18 i 35 anys i tenir una disponibilitat entre 2 i 3 hores setmanals. A més han
de ser estudiants universitaris o de grau superior o haver fina· litzat els estudis fa un any. Amb aquesta experiència els volunta· ris formen part d’un equip d’un voluntariat social innovador únic a la província de Tarrago· na, i s’involucren en un projecte d’àmbit europeu, que es realitza al mateix temps a altres indrets
com Suècia, el País Basc o Bar· celona. A més, esdevenen per· sones referents per a un infant o adolescent a la vegada que co· neixen altres realitats al nostre territori. Els voluntaris rebran una for· mació inicial i continuada per part de l’equip professional de l’entitat, acreditada per la Ge· neralitat de Catalunya, així com una certificació per les hores realitzades en aquest voluntari· at i el reconeixement de crèdits ECTS de reconeixement per part de la URV i la UOC. Les persones interessades poden enviar la seva inscripció a https://quilometrezero.cat/voluntariat/.
6
diarimés 25/01/2022
REUS
RESTAURACIÓ
Perimar 2004 SLU explotarà el restaurant del Gaudí Centre Reus L’empresa invertirà 32.000 euros per condicionar el local, que tindrà el nom de Terrassa Gaudí Verònica Tapias
Perimar 2004 SLU és l’empre· sa proposada per Redessa per a l’adjudicació del contracte d’explotació del nou restaurant del Gaudí Centre Reus. El nom comercial del nou establiment serà Terrassa Gaudí, un nom que ha estat valorat amb la màxima puntuació per la mesa de con· tractació, i els nous adjudicataris hi faran obres d’adequació amb un pressupost de 32.000 euros. Perimar 2004 SLU ha obtingut la puntuació més alta de les quatre empreses que es van interessar per l’explotació del restaurant del Gaudí Centre en aquest se· gon procés de licitació del con· curs: Cel Pàmies Adell, Miami SL, l’Alkimistra SCCL i la guanyado· ra, Perimar 2004 SLU. Cel Pàmies Adell i Mifami SL han estat excloses del concurs per no arribar a la puntuació mínima en el projecte tècnic presentat. En els criteris d’oferta gastronòmica i organització del servei s’han quedat per sota dels 36 punts mínims necessaris per continuar dintre del procés de selecció i ja no ha estat necesari obrir el sobre amb la proposta econòmica. Per la seva banda, l’Alkimista SCCL, que sí ha su· perat els 36 punts necessaris de la suma de l’oferta gastronòmica i l’organització del servei, també ha estat exclosa del procés de selecció per no complir amb els
OLÍVIA MOLET
horaris d’obertura requerits en el plec de prescripcions tècniques. La de Perimar 2004 SLU ha estat, doncs, l’única oferta que ha quedat activa i de la qual s’ha valorat la proposta econòmica. L’empresa té ara deu dies hàbils per presentar tota la documenta· ció requerida en el Plec de clàu· sules administratives.
Redessa ha fet una inversió prèvia de gairebé 40.000 euros per adequar l’espai L’empresa guanyadora pertany a Grupo Limonero, que regenta cinc establiments més Segon procés de licitació Cal destacar que l’any passat el concurs convocat per Redessa va quedar desert davant els efec· tes i la incertesa provocats per la pandèmia de la covid-19, amb una gran afectació per al sector de la restauració i l’hostaleria. En aquesta segona licitació, a més d’ampliar-se dues setmanes el termini per a l’entrega d’ofer· tes, Redessa ha fet una inversió prèvia de gairebé 40.000 euros per adequar l’espai per tal que l’adjudicatària no hagi d’invertir tants diners en la infraestructura i pugui iniciar l’activitat de ma·
CULTURA
Imatge de la façana del Gaudí Centre Reus.
nera pràcticament immediata. D’aquesta manera, l’establiment, tancat des del 7 de gener de l’any 2019, podrà tornar a obrir portes després de tres anys.
La proposta de Perimar 2004 SLU ha estat ben valorada pels membres de la mesa de contra· ctació per diverses qüestions. Pel que fa a l’oferta gastronòmi·
ca, s’ha tingut en compte que hi consten productes de proximi· tat (l’avellana de Reus, l’oli de Siurana, el Vermut de Reus...) i de temporada i la intenció de
treballar amb proveïdors de la zona i amb el Mercat Central de Reus. Es valora també la propos· ta d’un brunch i opcions per a l’afterwork, punts que s’establei· xen com un tret de diferenciació respecte la resta d’establiments de la zona. L’empresa Perimar 2004 SLU pertany a Grupo Limonero, que regenta diversos negocis de restauració a Miami Platja. Concretament, són cinc establi· ments: Limonero Playa Cristal, un restaurant de cuina mediter· rània; Fish, ubicat just damunt del Limonero i dedicat a la cuina japonesa; el gastrobar Ginger; el Restaurant-Lounge-Terrace Cal· ma de Playa de Cristal, dedicat també a la cuina mediterrània i saludable, i el Cosita Beach, la guingueta de platja del grup per a la temporada d’estiu. Un contracte per a 14 anys La durada del contracte per a l’explotació del restaurant del Gaudí Centre serà de 14 anys, fins al desembre de 2035. A més, tenint en compte la situació sa· nitària actual i per fer aquesta segona licitació més atractiva, s’ha establert un període de ca· rència fins al 30 de juny d’aques· ta any 2022, de manera que les mensualitats previstes (en el cas del guanyador, 2.500 euros) es comencin a abonar a partir de l’1 de juliol de 2022. La superfície útil total de planta és de gairebé 225 metres quadrats, amb una terrassa de poc menys de 130 m², una terrassa de cuina de 28,64 m² i una terrassa per a públic al sobreàtic, de 33,28 m². Perimar 2004 SLU disposarà també d’un magatzem a la planta 1 de l’edifi· ci de 52,76 m² i, addicionalment, podrà realitzar un servei de ter· rassa a l’exterior de la plaça del Mercadal.
ACTIVITATS CEDIDA
La bibliografia reusenca Ampliació de rutes s’amplia amb una nova durant el darrer cap de publicació sobre Fortuny setmana de gener L’obra se centra en la formació del pintor
Els dos actes recorden la ciutat de l’any 1900
Redacció
Noemí Solla
La Biblioteca Central Xavier Amorós, ubicada al carrer de l’Escorxador, acollirà aquest divendres 28 de gener, a les set de la tarda, la presentació del llibre d’Albert Arnavat, Fortuny i Reus. La construcció d’un mite 1838-2013, a càrrec de Carlos González López, historiador de l’art i Académico C de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. La nova pu· blicació, de Viena Edicions, se centra principalment en l’etapa de formació i els primers anys a Reus de Marià Fortuny Mar· sal, el pintor més reconegut de l’art vuitcentista català, nascut
a la capital del Baix Camp l’any 1838. L’obra també enfoca la relació que va mantenir l’artis· ta durant aquest període amb la seva ciutat natal, aspectes molt poc tractats per la histori· ografia sobre l’artista. El volum dona a conèixer un gran nom· bre de notícies inèdites, així com la seva primera exposició, i fa una revisió exhaustiva de la relació de l’artista amb Reus, des que va néixer fins a la com· memoració del 175è aniversari del seu natalici (el 2013), que resulta fonamental per resse· guir la trajectòria de Fortuny i la construcció de la seva imatge llegendària.
La ruta teatralitzada a la Boca de la Mina i la ruta del Modernisme Reus 1900, han tingut molt bona acollida durant les jornades rea· litzades el passat mes de desem· bre. Per aquest motiu, l’agenda de la ciutat amplia aquestes acti· vitats per dur a terme l’últim cap de setmana del mes de gener. Pel que fa a l’acte de la Boca de la Mina, es tracta d’una posada en escena protagonitzada per l’ac· triu reusenca María Bravo, qui trasllada als participants al Reus del 1900 per descobrir alguns personatges, anècdotes i indrets patrimonials del passeig més famós de la ciutat. Aquesta ruta
pretén donar èmfasis i valor a la memòria oral dels avantpassats a través d’un recorregut d’una hora, el qual s’inicia a l’entrada del passeig i acaba a la zona del Pere Mata. La ruta és gratuïta amb inscripció prèvia, apta per a tots els públics i amb dispo· nibilitat de dos passis aquest dissabte: a les 11 h. i a les 12 h. A través de la pàgina web d’Ans Educació, organitzadors de l’ac· tivitat, es pot trobar més infor· mació a www.anseducacio.cat. La ruta del Modernisme Reus 1900, consisteix en una visita guiada i dinamitzada per Còdol Educació, per conèixer quins són els edificis modernistes més
Imatge del final del passeig de la Boca de la Mina.
emblemàtics del centre de la ciutat, així com els arquitectes i personatges que van formar part de la història del Modernisme de Reus. Aquesta ruta és gratu· ïta pels infants menors de vuit anys i té un cost d’entre set i vuit
euros pels adults. Es farà també dissabte, a les 11.30 h. i amb sor· tida al Passeig Sunyer. Per més informació o reserves, es pot acudir a l’oficina de turisme de la ciutat o bé trucar al següent telèfon: 977 010 670.
REUS
25/01/2022 diarimés
7
URBANISME
La CUP organitza una xerrada dijous per recordar els 10 anys del cas Innova El grup municipal de la CUP durà a terme aquest dijous una xerrada a la Taverna Desper· taferro, situada al carrer Martí Napolità número set, com a «commemoració» dels 10 anys de l’inici del cas Innova, a les 19 h. Segons la CUP, el cas és la trama judicial per presumpta corrupció més important de la història recent de la capital del Baix Camp. Recentment, el jut· ge va imposar una fiança de 23 milions d’euros com a respon· sabilitat civil per 48 afectats per les pròtesis defectuoses de la marca Traiber, fabricades a Reus segons la interlocutòria. «Les víctimes encara pateixen les conseqüències de les or· topèdies en mal estat», va ex· plicar l’advocat dels afectats, Emili Ortiz. Els cupaires van presentar la denúncia a Fisca· lia el gener de 2012 de la mà del regidor David Vidal, fet que va propiciar més de 15 causes i un centenar d’investigats amb delictes com malversació de fons públics, prevaricació, trà· fic d’influències o blanqueig de capitals. Els anticapitalistes subratllen que seguiran amb el mateix treball fet fins ara, ja que es mantenen com acusa· ció popular. Per això, a l’acte de dijous en donaran explica· cions i rendiran comptes de la feina feta de la mà de l’exre· gidor que va presentar la pri· mera denúncia, David Vidal, i l’advocat assessor de la CUP en el cas Innova, David Rullo. Durant la xerrada, es detallarà perquè algunes de les peces s’han arxivat i també perquè altres peces es mantenen. La Candidatura d’Unitat Popular vol continuar investigant, mal· grat que hagin passat 10 anys després de la primera denún· cia, i deixen clar que es conti· nuarà com acusació popular en les causes que es troben en procés d’instrucció, així com les que encara estan pendents de l’obertura de judici. Redacció
L’AV Reus Nord creu que la renovació de l’Eix Central dinamitzarà la zona L’Ajuntament adjudica el projecte executiu per la reurbanització d’aquesta zona amb un pressupost de 114.779,80 euros CEDIDA
Noemí Solla
L’Ajuntament ha assignat a Bat· lle i Roig Arquitectura SLP el con· tracte per a la redacció del pro· jecte executiu i la direcció d’obra de la reurbanització del carrer Ample, la plaça del Víctor i la plaça del pintor Fortuny amb un pressupost de 114.779,80 euros. El projecte és un avanç «positiu», segons ha valorat el president de l’Associació de Veïns (AV) Reus Nord, Joan Ramon Ferré, ja que «permetrà millorar l’Eix Central i connectar-lo amb els comerços de la zona, especialment els del carrer Ample». Segons Ferré, les obres per reurbanitzar les tres àrees de l’eix central són molt favorables, tant pels veïns com la majoria de comerciants de la zona: «D’en· trada ens agrada molt el projec· te i que aquest, finalment, tiri endavant. Evidentment, voldrí· em que el procés fos més ràpid, però si aconsegueixen dur-lo a terme dins del termini previst, vora el setembre d’aquest 2022, suposarà no només una millo· ra per la ciutat sinó pel barri. Hi ha comerços que, actualment, no tenen massa afluència. Tan· mateix, generant espais amples, més verds i pels vianants, s’acon· seguirà que la gent hi passegi per la zona i, així, connectin amb les botigues». Tot i que s’ha licitat com un sol projecte, ha quedat dividit en tres àmbits per tal de facilitar l’execució de les obres en temps de manera independent: en dos mesos, a comptar des de la data de formalització del contracte, l’adjudicatari haurà de presentar el projecte de l’àmbit de la plaça del Víctor i en deu mesos, els projectes de la plaça del Pintor Fortuny i el carrer Ample. Tan bon punt disposi del pro·
Imatge de l’avantprojecte de la reurbanització del carrer Ample i la plaça del Víctor.
Ferré: «Les obres milloraran la connexió dels comerços, sobretot al carrer Ample» jecte executiu, el consistori té previst treure a licitació el con· tracte d’execució de les obres de l’àmbit de la plaça del Víctor, amb la previsió de poder iniciar la reurbanització el setembre d’enguany. El pla d’inversions 2022 ja reserva una partida de 668.000 euros per a l’execució de les obres. Els projectes executius que ara s’han adjudicat, s’hauran de basar en l’avantprojecte de la reurbanització, que en el seu dia també va ser adjudicat i redac·
Els tres espais hauran de donar prioritat als vianants i oferir espais de passeig i descans tat per Batlle i Roig Arquitectura SLP, i haurà de tenir en compte el Pla Especial de Protecció del Pa· trimoni Arquitectònic Historico· artístic i Natural de la ciutat, per fer valdre els elements catalogats i altres punts d’interès. Els projectes han de resoldre, en el seu conjunt, aspectes com la pacificació de la mobilitat, do· nar prioritat de pas als vianants, la creació d’espais de passeig així com estades de relació i descans, millorar la connectivitat entre l’estació de tren i el centre, inte·
grar el verd com a infraestructu· ra ecològica bàsica i construir un eix cívic que doni continuïtat a l’eix central de la ciutat. Aquests incorporaran mesures per ga· rantir l’accessibilitat universal, millores de seguretat, cobertura wifi pública, criteris de sosteni· bilitat per reduir el consum ener· gètic o sensors de qualitat d’aire, entre d’altres. Els projectes executius han de fixar diferents objectius per cada àmbit d’actuació. En el cas de l’entorn de la plaça del Víctor, es preveu un canvi en la mobilitat per reduir el trànsit de la plaça, contribuint a la pacificació del carrer Ample, i es donarà prio· ritat a l’accés i mobilitat per als vianants. Pel que fa a l’espai de la
MANTENIMENT
CEDIDA
L’Ajuntament duu a terme la neteja de la part descoberta del Barranc dels Gossos La intervenció ha inclòs el desbrossat de vegetació per prevenir problemes de salubritat Redacció
L’Ajutament ha dut a terme els treballs de manteniment i neteja de la part descoberta del Bar· ranc dels Gossos, prop del barri Xalets Quintana. La intervenció ha inclòs el desbrossat de vege· tació i la neteja de l’espai per tal de prevenir problemes de salu·
britat o provocats per avingudes d’aigua. La vegetació retirada ha estat principalment de canyars i branques d’arbres invasius, com les acàcies, que dificultaven la sortida de l’aigua. En aquest ti· pus d’intervencions també es recullen els residus acumulats. En total es van extreure 180 kg
de residus i 3.480 quilos de res· tes vegetals. L’Ajuntament de Reus recorda que llençar residus als barrancs o a les immediaci· ons, a més de ser una infracció, està totalment prohibit i alhora ocasiona un greu dany al medi ambient, ja que aquests exce· dents no desapareixen, sinó que
acaben formant part de la bros· sa acumulada, molta de la qual acaba als mars. Daniel Rubio, regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, ha recordat «la necessitat de mantenir el llit dels barrancs de manera adequada per tal que no es desbordin en cas de pluges».
plaça del Pintor Fortuny, hi hau· rà un canvi en la mobilitat també per reduir el trànsit de la plaça, es farà una millora de la relació amb la plaça de la Llibertat així com la continuïtat de l’eix nord-sud des del passeig Mata fins a la plaça del Mercadal i el carrer Major. La pacificació del carrer Am· ple donarà continuïtat a l’eix cívic del carrer de Llovera. Es re· duirà l’estacionament a la super· fície i també hi haurà un canvi en la mobilitat per reduir el trànsit del carrer, invertint en la prio· ritat dels vianants i cotxes. L’in· crement i integració de l’arbrat i la vegetació ja existent, la crea· ció de plataformes úniques o de punts de descans i lleure són ob· jectius comuns a les tres àrees.
Imatge del Barranc dels Gossos.
8
diarimés 25/01/2022
CAMP DE TARRAGONA
INFRAESTRUCTURES
El futur tramvia circularà sense catenàries en els trams urbans Els alcaldes de Cambrils, Salou, Vila-seca, Tarragona i Reus es mostren satisfets per l’impuls del projecte, el qual recull les seves propostes CEDIDA
Sílvia Jiménez
El futur tren del Camp de Tarra· gona que connectarà les poblaci· ons de Cambrils i Vila-seca, pas· sant per Salou, en una primera fase, i unirà tota aquesta xarxa amb Tarragona i Reus, en una segona fase, transcorrerà per les zones urbanes sense catenàri· es i serà, en realitat, un tramvia. Els alcaldes del municipis per on transcorrerà es mostren satisfets del projecte, el qual ha recollit la gran majoria de propostes que en van fer. A més de tenir una circu· lació «amable» dins dels nuclis urbans, ho farà en un traçat in· dependent de la xarxa en servei d’Adif entre Cambrils i Vila-seca, la qual cosa el dotarà de major autonomia i el deslligarà de la circulació ferroviària. El calendari de la tramitació, si es compleix, podria situar la licitació de les obres l’any 2023. El Departament de la Vicepre· sidència i de Polítiques Digitals i Territori traurà a concurs, en les pròximes setmanes, la re· dacció del projecte constructiu del primer tram entre Cambrils i Vila-seca, un cop analitzades les al·legacions i informes rebuts durant el tràmit d’informació pública, audiència, informació institucional i consulta de l’es· tudi informatiu. Ahir, de fet, re· presentants de Vicepresidència es van reunir amb els alcaldes afectats pel projecte per analit· zar-les. L’objectiu del nou tramvia, que serà operat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), és assolir una quota mo· dal de transport públic del 25%. Actualment, aquesta és del 18%. La demanda estimada és de nou milions de viatges anuals, un cop estigui plenament en ser·
Els alcaldes del territori per on transcorre el projecte es van reunir ahir amb representants del departament de Vicepresidència.
vei la xarxa i tenint en compte els desenvolupaments previstos i l’aplicació de mesures de pro· moció del transport públic i la mobilitat activa. Cambrils «Serà el que volíem, un tramvia, i una de les nostres al·legacions era que funcioni sense catenària en els trams urbans. De fet vam demanar que la nostra zona de Llevant, o sigui de Vilafortuny fins a Salou, sigui considerada també zona densament poblada, per evitar que el comboi asso· leixi velocitat interurbana», ha explicat l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. I és que, de fet, se· gons el projecte que contempla la Generalitat de Catalunya, el disseny d’aquest nou sistema de tren-tramvia tindrà caracterís·
tiques tramviàries, tant pel que fa al material mòbil com per a la infraestructura als nuclis urbans, però permetrà assolir velocitats de fins a 100 quilòmetres per hora als trams interurbans. En el cas de Cambrils, resta pendent que la Generalitat estudiï, en una segona fase, la connexió del tramvia –que tindrà origen i des· tí on es troba l’antiga estació de trens d’Adif, la qual serà ender· rocada– amb la nova estació de trens amb un traçat que podria transcórrer al llarg de la riera de l’Alforja. «Les bandes al costat de les vies del tren, la retirada de les quals es licitarà enguany, que· daran desafectades i el municipi guanyarà noves zones», afegeix Klein, qui es mostra satisfet pel fet que es vulgui implantar un tramvia sostenible. Cambrils
proposa que s’utilitzi l’hidrogen verd, una tecnologia que no està estesa en el transport ferroviari, però que ja s’està desenvolupant. Salou «Tot allò que havíem defensat està veient la llum. Les vies del tren seran desmantellades, el traçat serà d’ample europeu i estarà integrat al nucli urbà. El projecte avala les nostres tesis. El tramvia millorarà la qualitat de vida de les persones», diu l’al· calde de Salou, Pere Granados. El batlle recorda que el projecte d’Eix Cívic, el qual reurbanitzarà la zona de la via del tren d’Adif desafectada, ja contempla la integració del tramvia. «Serà un espai esponjat, de convivència, dedicat a les persones», recorda Granados, qui afirma que l’anti·
ga estació de trens en desús anirà a terra. Vila-seca L’alcalde de Vila-seca, Pere Se· gura, feia una bona valoració del projecte i de la reunió que van mantenir ahir amb Vicepre· sidència. «Avui ja es pot parlar d’un Tramcamp, d’un tramvia que vol ser amable, modern i d’última generació. Faig una valoració molt positiva perquè, a més, s’han donat a conèixer les etapes del projecte, entre les quals destaca que aquest 2022 estarà feta la redacció del pro· jecte en la seva primera fase i el 2023, la licitació de les obres. Per aquest 2022 es vol redactar tot el tema de les cotxeres i ens de· mostra que el projecte serà una realitat ben aviat», deia l’alcalde.
Pellicer: «S’ha d’estudiar bé com entrarà a la ciutat» La segona fase del projecte connectarà les ciutats de Tarragona i Reus. Després de l’estiu, hi haurà l’estudi informatiu i es podria aprovar definitivament a finals de 2023. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, destacava també el consens perquè el nou tren sigui tramviari. «Avança a bon ritme en terminis i és un tramvia amable. Ara, hem d’estudiar amb la Generalitat de quina manera penetrarà a les ciutats que, en el cas de Reus, serà pel sud», deia. D’altra banda, el batlle reusenc recordava que, amb aquest projecte en tramitació, «tant sí com no, l’estació central ha de ser una realitat l’any 2026». Destacava el fet que ha d’aglutinar el tren i el tramvia per esdevenir una «estació central intermodal» i que «no s’entendria el futur de la zona metropolitana sense la mateixa». L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, es mostrava satisfet també que s’hagi recollit el traçat proposat pel seu govern: el tramvia passarà per les zones habitades, per tal que la infraestructura sigui útil i pràctica. Així, es planificarà el pas del tramvia per l’N-340, resseguint la Canonja i barris de Ponent. Ricomà afegia que «aquest traçat permet una gran intermodalitat amb autobusos, tren, alta velocitat i el carril bici».
LES BORGES DEL CAMP CEDIDA
Les Borges del Camp inicia les obres del futur Centre d’Interpretació de l’Oli L’Ajuntament està recuperant i transformant l’edifici i l’antiga premsa de Cal Borrassó Redacció
L’Ajuntament de les Borges del Camp ha iniciat el procés de recuperació i transformació de l’edifici i de l’antiga premsa d’oli de Cal Borrassó per convertir-lo en el futur Centre d’Interpreta· ció de l’Oli. La casa, entre mitge· res, té tres plantes i és en un solar
que ocupa 125 metres quadrats. Als baixos hi ha l’antiga premsa d’oli amb tots els elements i ma· quinària originals i necessaris per a la producció d’oli d’oliva que, un cop finalitzi tota la inter· venció, passarà a ser el principal reclam d’un espai expositiu de· dicat al sistema de producció de
l’oli i altres productes artesans i el passat agrícola de les Borges. Ara l’Ajuntament ha realitzat una primera actuació consistent a deixar únicament les façanes, el forjat de la primera planta i la maquinària de la premsa d’oli. La coberta i els forjats de les plantes intermèdies han estat
enderrocats i retirats. El pressu· post és de 26.000 euros. En una segona fase, es reconstruirà la coberta i els forjats, s’hi farà una caixa d’escales i una caixa per a un ascensor, es renovarà el pa· viment i es condicionarà l’espai per fer-ne un museu i centre d’interpretació.
Imatge de l’interior de Cal Borrassó.
25/01/2022 diarimés
DECENNALS 2021+1
9
10
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
FESTIVITAT
CEDIDA
Imatge d’arxiu de les lluminàries instal·lades al centre històric de Valls en la darrera edició de les Decennals (2011), quan van recuperar el disseny tradicional gràcies a fotografies antigues de la festa.
Valls viu un esclat de llum i de festa en les Decennals més esperades La festivitat votiva a la Mare de Déu de la Candela dona el tret de sortida 10 anys+1 després de la seva última celebració Anna Ferran
Un esclat de llum, festa, cultura i germanor. Així es poden de· finir les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls. Cal esperar deu anys per a gaudir d’elles i, en aquesta ocasió, la pandèmia ha fet que en fossin onze, però després de tanta espera, els dies més grans que viu Valls –amb el permís de Sant Joan– són finalment aquí. El fervor popular que apleguen les Decennals és tan gran que hi
ha qui diu que a Valls el temps es compta de deu anys en deu anys, com si fos un compte enrere per a tornar a viure les jornades més màgiques del decenni. Conegudes també com a Fes· tes de la llum, aquest element és el tret distintiu de les Decennals. Més enllà de simbolisme que té, la llum omple la ciutat de Valls gràcies a les lluminàries instal· lades, als espectacles d’obertura i clausura, o a la més que tradi· cional benedicció de les cande·
les, ritual tradicional del dia de la Candelera. Enguany, però, la llum és més protagonista que
S’han programat més de 500 activitats, que van començar ahir i s’allargaran fins al dia 6 mai. I és que se celebren 100+1 anys de l’ús de les primeres llu· minàries elèctriques, motiu pel qual la capital de l’Alt Camp es·
devindrà un veritable passeig lumínic que s’inaugurarà diven· dres i que no s’apagarà fins al
Les lluminàries, els concerts, els castells i els actes tradicionals no faltaran diumenge 6 de febrer. Ahir van començar els ac· tes previs de les Decennals que s’allargaran fins que el divendres
es visqui l’inici de festes més an· helat dels més de 200 anys d’his· tòria de celebració d’aquesta fes· tivitat. I és que mai abans s’havia hagut d’ajornar i puntualment tots els anys acabats en 1 des de 1791 s’havien dut a terme. Tots aquests elements fan de les Decennals 2021+1 una edició especial i singular que, sens dub· te, quedarà gravada en el record dels vallencs i vallenques, però també de tots aquells visitants vinguts d’arreu de Catalunya per
a gaudir de bones estones i dei· xar-se encisar pel poder captiva· dor de la llum. Malgrat que l’origen de les De· cennals és religiós, amb el temps, la festivitat s’ha ampliat i ara té un clar caràcter popular i cultu· ral, sense perdre de vista els ritu· als que són la seva pedra angular, com la Solemne Processó del dia 2. En aquestes Decennals s’han programat més de 500 actes, que s’han plantejat totalment aline· ats amb els protocols derivats de la pandèmia. Els castells, amb la Trobada de Colles i el 10è Simposi, els con· certs, amb el 10 de les Decennals que agruparà el bo i millor del pa· norama musical actual català, els espectacles de teatre, les expo· sicions, les activitats esportives, les propostes gastronòmiques i la cultura popular es donaran de nou la mà sota el paraigua comú de la llum de les Decennals.
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
11
12
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
ACTES PREVIS
La dona reivindica el seu paper clau en la festa i en la història vallenca Ahir es va entregar la Candela Desenària, una nova distinció que ressalta el rol de la dona a la festa GERARD MARTÍ
Anna Ferran
Les dones són unes de les prota· gonistes de les Decennals. Són diversos els actes programats que posen l’accent en el paper de la dona en la festa o que reconei· xen la trajectòria i el llegat que han deixat les vallenques al llarg de la història. Un d’aquests actes es va viure ahir, coincidint amb el tret de sortida als actes previs de la festivitat amb l’entrega de la Candela Desenària, una nova distinció que s’ha introduït en· guany a les Decennals. La capella de la Mare de Déu de la Candela, de l’església de Sant Joan, s’om· plia per a celebrar per primera vegada aquest reconeixement, que ha recaigut en el col·lectiu de dones que s’ocupen de la cura diària de la capella de la verge vallenca i del conjunt del temple. Després d’haver estat ahir proclamades com a Candela De· senària, el col·lectiu continuarà estant ben present al llarg de la festa. Així doncs, acompanyarà l’àliga i el gegantó Lladrefaves en la sortida al balcó municipal, l’acte ritual que dona el tret de
Les dones que s’ocupen de la cura de la capella de la Candela han estat les primeres reconegudes.
sortida a la festa divendres. Tam· bé serà l’encarregada d’encendre el primer morter pirotècnic de la Tronada inaugural de les festes el mateix divendres i, junt amb l’alcaldessa de Valls, la Tronada de la vigília i de prèmer el pol· sador que engegarà el Piromusi· cal de cloenda de les Decennals diumenge 6. Alhora, la Candela
Desenària acompanyarà la cor· poració municipal en el pregó de la celebració al Teatre Principal i en la Trobada decennal de les Candeles. Més enllà de la rellevància que té aquesta novetat en el conjunt de la festa, la Candela Desenària es converteix en la primera dis· tinció que crea una ciutat cata·
lana per a ressaltar la tasca de la dona en el marc de les celebraci· ons patrimonials. Vallenques il·lustres La instauració de la Candela De· senària, però, no és l’únic acte de les Decennals que posarà l’ac· cent en la figura de les dones. Cada edició de les Decennals
serveix per a nomenar els nous ciutadans il·lustres, vallencs que han destacat per la seva apor· tació en disciplines diverses. Enguany, les dues persones que entraran a formar part d’aquesta galeria són dues dones: la cientí· fica Maria Murtra Casanovas i la pionera de l’aviació Dolors Vives Rodon. Demà a les 7 de la tarda, el Convent del Carme acollirà el nomenament d’ambdues com a noves ciutadanes il·lustres i la presentació dels retrats corres· ponents, que han estat pintats per Roser Vinardell i Maria Te· resa Ulldemolins. A tres quarts de 9, s’inaugurarà la mostra Il·lustres amb nom de dona, on es repassarà la trajectòria de les dues distingides. Tres dones a la Novena Ja de ple en la celebració de les Decennals, les veus femenines hi tindran molt a dir. I és que des· prés que en l’edició de 2011 pre· diqués per primera vegada una dona durant la Novena, enguany ho faran tres. Seran la monja be· nedictina Teresa Forcades, met· gessa, teòloga i amb vincles fa· miliars a Valls; i les dues laiques, Laura Mor, catequista, periodista i editora, vinculada a projectes comunicatius amb vocació cris· tiana i humanista i que actual· ment dirigeix Catalunya Religió; i Carme Borbonés, doctora en pe· dagogia i expresidenta de Càritas Catalunya.
‘El barri balla: dones’, dansa comunitària en clau femenina Dansa, comunitat i dones vallenques es donen la mà en el projecte El barri balla: dones. El resultat final d’aquest projecte de dansa comunitària dirigit per la vallenca Elisenda Nadal es podrà veure el dilluns 31 al Convent del Carme. L’espectacle culminarà una experiència d’expressió que parteix dels desitjos i emocions de les dones de Valls a través d’improvisacions, coreografies pautades, veu, cançó i música en directe. Es tracta d’una proposta innovadora que aplega dones de diferents generacions, des de nenes a persones de 70 anys. Impulsada des de la comissió participativa de públics familiars de les Decennals, hi participen dones que han establert un intens procés de diàleg a través de diferents elements i llocs quotidians folrats d’univers femení, convertint-los, sessió rere sessió, en font d’inspiració del procés creatiu. L’espurna del projecte va ser un taller de dansa creativa al Centre Cívic de Valls el 2019.
ACTES PREVIS
Les escoles de Valls presenten dijous els dotze nans nous Es faran sis passis en en dues jornades i participaran en el Seguici Petit Redacció
La Comissió Decennals a les escoles, en què participen tots els centres educatius de Valls, ha impulsat la creació de dotze nans nous inspirats en perso· natges vallencs. Les figures es presentaran dijous en un acte a les 9 del matí al Pavelló Xavi Tondo, i que es repetirà fins a
sis vegades en dues jornades. Els nans també participaran en la Mostra d’imatgeria escolar dissabte 29 a partir de les 10 del matí, així com en el Seguici Pe· tit que, en format de cercavila, recorrerà el passeig dels Caput· xins una hora i mitja després. Cada centre ha treballat en un personatge diferent: l’arquitecte
Josep M. Vives a l’escola Mare de Déu de la Candela, la pilot Dolors Vives a l’institut Serra de Miramar, el músic Josep Ge· lambí al centre Baltasar Segur, la professora de música Pilar Soler a l’institut Narcís Oller, el farmacèutic Francesc Español a l’escola Enxaneta, la biblio· tecària de la Guerra Civil Felipa
Español al centre Eugeni d’Ors, el mestre i pedagog Eladi Homs a l’escola Eladi Homs, la farma· cèutica Maria Murtra al centre Cor de Maria, la infermera Fran· cesca Yvern al col·legi Claret, el bandoler Joan Serra (la Pera) a l’escola Rocabruna, la catedrà· tica Josefina Cardó a l’escola Mare de Déu del Lledó i l’artista Josep M. Tost a l’institut Jaume Huguet. El projecte ha estat coordinat per Ferran Rey Domingo, sent aquesta la primera vegada a Catalunya que diferents escoles han desenvolupat un projecte compartit coordinat pel mateix escultor.
CEDIDA
L’escultor Ferran Rey ha coordinat el projecte. LLARS DE FOC · CALEFACCIÓ · BIOMASA · PELLETS · ESTUFES · INSERTS · BARBACOES
CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L
QUALITAT I SERVEI AL MILLOR PREU Disposem dels millors sistemes pel seu confort
CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L. Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos. Prestamos servicio a nivel nacional. Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios. Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso:
877 600 008
EXPOSICIÓ PERMANENT · ÀMPLIA GAMMA DE MODELS · DES DELS ANYS 60 AL SEU SERVEI
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
13
ACTES PREVIS
El fet festiu, els castells i una ruta centren les exposicions
CEDIDA
Ahir es va obrir la mostra ‘Un tomb de festa’ que fa un recorregut al cicle festiu als Països Catalans Anna Ferran
La programació d’exposicions és un dels punts forts del pro· grama de les Decennals 2021+1. La majoria d’elles s’inauguren aquesta setmana, coincidint amb els actes previs de la festivi· tat. El fet festiu i els castells són les temàtiques principals que articulen les mostres organitza· des. Ahir a la tarda, s’inaugurava la primera: Un tomb de festa: de Carnaval a la Candela a la Bibli· oteca Popular de Valls. Es tracta d’un recorregut a través del cicle festiu anual dels Països Catalans, que comença amb la celebració del Carnaval i que acaba amb la festivitat de la Candela, per mos· trar les expressions festives de tota mena que es duen a terme durant el curs d’un any natural. Durant el darrer cap de setmana de Decennals diverses manifes·
tacions festives sortiran al carrer per poder ser vistes d’una forma viva i genuïna, tal com participen en les celebracions de les seves poblacions d’origen. El matí de dimecres estarà protagonitzat per dues expo· sicions retrospectives amb la inauguració de Les Decennals a través del cartellisme i de la mos· tra fotogràfica Un àlbum per les Decennals de 1921: Pere Català Pic, a l’Arxiu i al Museu de Valls. La primera permet descobrir com ha evolucionat la cartelleria des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. I la segona presenta el primer àlbum de les Decen· nals que va realitzar el retratista vallenc i fill il·lustre de la ciutat, amb la idea de democratitzar la fotografia i que es recupera ara, 100+1 anys després, en format exposició. A la tarda, s’inaugu·
‘Lumens’ es podrà veure al Museu de Valls i a l’església de Sant Francesc.
rarà l’exposició Els 50 de la UAF: una exposició d’aniversari, a la seu de la Unió Anelles la Flama. Ruta de les Exposicions Dijous al vespre, per la seva ban· da, serà el torn de les exposicions organitzades per la Comissió de Cultura. Com a novetat, enguany s‘inauguraran totes el mateix dia en format de ruta itinerant pels diferents espais. La ruta comen· çarà a dos quarts de 7 a la plaça
Pilar Prim. A les façanes de la Biblioteca Carles Cardó i altres es podrà contemplar la interven· ció visual titulada Fort i amunt!, impulsada per part del col·lectiu fotogràfic Fort. Es tracten de fo· tografies de l’àmbit casteller cap· turades per creadors del país. A continuació, la ruta es des· plaçarà fins a la sala d’exposi· cions de l’AAEET, on s’inau· gurarà una mostra d’elements col·leccionables de temàtiques
amb l’objectiu de fer pedago· gia i reivindicar el món del col· leccionisme en tots els seus ves· sants. Per últim, la ruta arribarà a la Capella del Roser, que acollirà l’exposició del Grup de Nadal d’Artistes Vallencs. Es tracta d’una mostra d’arts plàstiques on es mostraran peces inèdites, creades expressament per 24 ar· tistes locals, amb el ritual festiu propi de la celebració candelera com a centre d’interès.
L’exposició ‘Lumens 2021+1’ s’inaugura avui Les intervencions de llum han estat un dels elements clau de les Decennals en les seves dues anteriors edicions i enguany ho tornaran a ser. Avui al vespre s’inaugurarà la mostra Lúmens 2021+1. Es tracta d’una exposició amb nou intervencions lumíniques ubicades en dos espais culturals recuperats com són la nova planta expositiva del Museu de Valls i l’església de Sant Francesc. Al Museu de Valls es presentarà una selecció de treballs de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona d’artistes de referència en l’àmbit internacional. L’església de Sant Francesc comptarà amb una videoinstal·lació immersiva de nova producció de Rubèn Verdú, coproduïda entre el Centre d’Art Tecla Sala i el Museu de Valls. La clau del projecte Lumens 2021+1 és apropiar-se la llum que engalana la ciutat durant les festes i explorar les seves possibilitats més enllà de la il·luminació i el festeig, amb la pretensió última d’afectar la mirada crítica del visitant.
14
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
ACTES DESTACATS
La llum, protagonista absoluta amb muntatges lumínics i un mapping L’espectacle inaugural s’anirà repetint al llarg dels deu dies de festa, amb variacions, per a apropar-lo al màxim públic Anna Ferran
Deu anys+1 d’espera, però fi· nalment divendres es donarà el tret de sortida a les festes de les Decennals. Com ve sent habitu· al un esclat de llum enlluernarà la ciutat per a omplir d’esperit festiu els vallencs i vallenques i gent vinguda d’arreu. Enguany, aquest esclat lumínic porta per nom Omega i anirà a càrrec de l’empresa italiana Mariano Sce· nografie Light Sculptures. Per primera vegada l’espectacle in· augural se celebrarà al passeig President Tarradellas del Fornàs. L’espai quedarà connectat divendres amb el centre de la ciutat, on estaran instal·lades les lluminàries patrimonials gràci· es a la Cavalcada de la llum, que protagonitzarà la Compagnie des Quidams amb el seu muntat· ge deambulatori Fiers a cheval. Amb la direcció de Jean-Baptiste Duperray, deu imponents cavalls d’ivori, lleugers i extravagants, conduiran els presents fins a l’es· pectacle de lluminàries musicals. Una altra de les novetats d’aquesta edició és que enguany es repetirà l’espectacle inaugural durant els deu dies de festa. Es podran veure sis variants dife· rents del muntatge inaugural en uns passis de 10 minuts. L’orga· nització ha apostat per a ampliar l’espectacle lumínic amb l’objec· tiu d’arribar al màxim públic i com a fórmula per a desconges·
CEDIDA
tionar l’acte inaugural. Pel que fa a les lluminàries del centre històric, seguiran el format tradicional recuperat en les darreres Decennals, però amb dissenys nous i renovats. Coincidint amb el centenari de les primeres lluminàries elèctri· ques, enguany s’han substituït per unes de tecnologia LED més eficients i sostenibles. A la plaça del Blat s’instal·laran 9 canelo· bres tridimensionals, al carrer de la Cort es podran veure 24 arcs de tipologia Stella, que juga amb el vers del Virolai vallenc. I el Pati, lluirà la instal·lació Barrocco Luminaria. Les lluminàries s’encendran cada dia a les 6 de la tarda, i funcionaran fins a la 1 de la matinada i els divendres i les vigílies de festa fins a les 2 h. Candela’m, el mapping A les lluminàries, cal sumar-hi el mapping Candela’m. Es tracta d’un espectacle sensorial creat per l’empresa catalana nueve· ojos, que combina un show de llums amb una projecció sincrò· nica i una banda sonora gestada especialment per a l’ocasió. L’es· pectacle cobrirà de llum la faça· na lateral de l’església de Sant Joan Baptista i el campanar de Valls, el més alt de Catalunya. Per poder banyar de llum i color tota aquesta superfície de projecció, s’utilitzaran quatre projectors de 50.000 lúmens, que oferei·
La Cavalcada de la llum estarà protagonitzada pel muntatge itinerant ‘Fiers a cheval’.
xen una revolucionària qualitat d’imatge. Aquests projectors, encara molt poc coneguts pel públic i rarament utilitzats a Ca· talunya, faran que la lluminositat total del show rondi els 200.000 lúmens. Candela’m tindrà una durada d’uns 10 minuts amb sessions
cada mitja hora. S’inaugurarà dijous 3 de febrer i es clourà dis· sabte 5. L’espectacle simbolitza el clam del poble per despertar la Mare de Déu de la Candela a través d’un ritual que passa no· més una vegada cada deu anys. En despertar, històrica advo· cació donarà la benvinguda als
habitants amb un poderós des· plegament d’energia, llum i ones sonores. Per aconseguir desper· tar-la, però, els vallencs hauran d’invocar abans el nou orgue de la ciutat instal·lat a l’església de Sant Joan Baptista, instrument que participa per primer cop en unes Decennals.
La valenciana Pirotècnia Ricardo Caballer clourà les Decennals 2021+1 amb el piromusical L’empresa Pirotècnia Ricardo Caballer serà l’encarregada d’oferir l’espectacle piromusical que clausurarà les Decennals 2021+1. Aquest darrer esclat de llum tindrà lloc el diumenge 6 de febrer al passeig del President Tarradellas, a les 22 h, disposat de manera paral·lela a les instal·lacions esportives del Fornàs. Pirotècnia Ricardo Caballer és en l’actualitat el gran nom de la pirotècnia valenciana i el seu segell és admirat arreu del món. L’empresa ha creat espectacles pirotècnics a les Falles de la ciutat de València o els Fuegos del Apóstol disparats a la ciutat de Santiago de Compostela amb motiu de l’Any Xacobeo. El seu director, Ricardo Caballer Cardo, quarta generació al capdavant de la fàbrica, també ha esdevingut l’empresari i artista més innovador de la pirotècnia estatal, que l’ha exportada i exhibida en grans espectacles al Japó, els Estats Units, el Canadà, els països del golf Pèrsic o a Rússia. Just abans de l’esclat de la pandèmia, va realitzar piromusicals tan importants com els de cloenda del 56è Concurs internacional de focs de Donostia el 2019 o el del 16è Simposi Internacional de Focs Artificials a la meca japonesa de la pirotècnia, Omagari.
INAUGURACIÓ
El director d’orquestra vallenc Marc Moncusí, pregoner de les Festes de la Llum
CEDIDA
El pregó intercalarà la lectura amb diferents apartats artístics Redacció
Un dels actes rituals més signi· ficatius de les Festes Decennals és el pregó, que marca la jornada en què s’anuncia l’inici de la ce· lebració. En aquesta edició, l’en· carregat d’inaugurar les Festes Decennals serà l’internacional director d’orquestra, Marc Mon· cusí. L’acte, que es durà a terme divendres a la tarda al Teatre Principal, intercalarà la lectura del pregó per part del músic amb diferents apartats artístics que ompliran l’escena de l’històric coliseu estrenat a les Decennals de 1851. El vallenc assumeix l’encàrrec
amb «gratitud i responsabili· tat», conscient de la rellevància d’aquestes festes «per als va· llencs i les vallenques, però tam· bé per la gent d’arreu» donada la transcendència artística, cul· tural i espiritual que l’efemèride ha anat adquirint al llarg de la seva història. Ho fa també agraït per la pròpia història personal i tot allò que ha après gràcies a la seva mare i la seva àvia, tot un referent en el món de l’ensenya· ment del piano a Valls. Marc Moncusí gaudeix d’una extensa i variada trajectòria tant en el món simfònic i l’òpera, com en la música contemporà·
nia. En tot el món ha estat convi· dat a dirigir les més prestigioses orquestres com per exemple la Simfònica de Beijing (Xina), l’Or· questra Filharmònica de la Ciu· tat de Mèxic (Mèxic), l’Orquestra Filharmònica de Denver, The Hotchkiss Philharmonic (EUA), l’Orquestra Simfònica Gran Ma· riscal d’Ayacucho (Veneçuela), l’Orquestra de Cambra de Flo· rència o la Simfònica Abruzzese (Itàlia). A casa nostra ha dirigit con· certs de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Ca· talunya, la Jove Orquestra Naci· onal de Catalunya o l’Orquestra
El músic assumeix l’encàrrec amb «gratitud i responsabilitat».
Moncusí ha dirigit la Simfònica de Beijing o la Filharmònica de la Ciutat de Mèxic Camerata XXI. L’any 2004 va fundar la Barcelona Modern Project amb qui ha enregistrat diversos CD’s, i ha tocat a Viena, Madrid, Bremen i Perpinyà, en· tre d’altres. Actualment, és el di· rector artístic de l’Associació de Concerts de Reus, establerta al Teatre Fortuny, exercint un lide· ratge que aposta decididament pel talent nacional, adaptant-se a les exigències actuals i amb sensibilitat vers les qüestions que afecten la nostra societat. Moncusí destaca la «singular i significativa tasca que les Festes Decennals de Valls desenvolu· pen a favor de la cultura i l’art», esdevenint una oportunitat úni· ca per reflexionar, establir nous horitzons i assolir nous «reptes amb sentit comú i amb confi· ança en els professionals del sector».
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
15
16
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
NOVETAT
Les Decennals amplien el Seguici amb la reintroducció de dos balls Es tracta del Ball de Cavallets, que ha estat recuperat per l’Unió Anelles de la Flama, i el ball parlat de la Rosaura CEDIDA
Anna Ferran
Un dels símptomes més clars del bon estat de salut de la cultura popular, malgrat el sotrac que ha suposat la pandèmia, és la in· troducció i la recuperació d’ele· ments festius i danses. Les De· cennals 2021+1 seran el teló de fons per a la reintroducció de dos elements festius que si bé havien tingut una llarga trajectòria en el panorama festiu antic de Valls, amb el pas del temps i el declivi de la cultura popular anys enrere s’havien perdut. Concretament, els balls que enguany s’incorpo· raran a la festa són el Ball de Ca· vallets i el Ball de la Rosaura. La dansa eterna del bé i el mal El primer dels balls que es podrà veure és el Ball de Cavallets. Es tracta d’un projecte impulsat per la Unió Anelles de la Flama, que coincideix amb 50è aniversari de l’entitat. La dansa recupera· da es compon de deu balladors, cinc del bàndol cristià a cavall, liderats per Sant Jaume el Major amb el seu característic cavall blanc, i cinc del bàndol morisc, encapçalats per un dimoni bo· targa, personatge característic que acompanya les danses fes· tives dels seguicis del Camp de Tarragona. Tant la música com la coreografia, evoquen a l’enfron· tament bèl·lic entre les dues fac· cions. La seva estructura consta d’una presentació dels dos bàn· dols, l’enfrontament armat, la irrupció del Sant, la lluita amb el dimoni i la victòria final del bé sobre el mal. Serà dissabte, segon dia ofi· cial de Decennals, quan es farà l’estrena del Ball de Cavallets a la plaça del Torrent del Titit. El flamant nou ball no estarà sol en la seva posada de llarg davant de la ciutadania vallenca, sinó que
Lluís Musté, d’Unió Anelles de la Flama, ha estat l’encarregat de la construcció dels cavallets.
comptarà amb l’acompanya· ment del ball de Turcs i Cavallets de Tarragona i el conjunt format pel ball dels cavallets, els gegants i la mulassa de Sant Feliu de Pa· llerols. Els padrins del Ball de Cavallets oferiran una petita cer· cavila que sortirà des de la plaça de l’Estació i es desplaçarà fins a arribar a l’encreuament amb el carrer Xiquets de Valls, des d’on els grups participants entraran a la plaça del Titit per prendre part de l’acte d’estrena. Després de la seva presenta· ció, aquesta dansa participarà el mateix dissabte amb la resta del Seguici en la cercavila que es fa pels carrers del centre his· tòric per anunciar el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de
la Candela des de la seva capella a l’altar major i en la tanda de lluïment dels balls parlats i les danses del Seguici, a la vela de la plaça de l’Oli El dia 2 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de la Candela, participarà en el ritual tradicio· nal de l’anada i la sortida d’Ofi· ci i a la tarda, prendrà part de la Solemne Professó Votiva. Final· ment, el diumenge 6 de febrer farà la seva darrera aparició, amb la resta del Seguici per anunciar el retorn de la imatge de la Mare de Déu des de l’altar major al seu cambril. En el procés de recuperació del ball de Cavallets de Valls, que ha durat prop de dos anys, hi han intervingut un bon nombre
persones especialitzades en di· versos aspectes relacionats amb el projecte. La construcció dels cavallets, així com la coreografia del ball, ha anat a càrrec de Lluís Musté, autor de tots els elements festius de l’entitat; el disseny de la indumentària ha anat a comp· te del prestigiós figurinista barce· loní Pau Fernández; la confecció del vestuari dels balladors i dels cavalls ha recaigut en les mans de Josep Maria Casas, de la his· tòrica botiga El Barato de Reus, i d’Isabel Jiménez; les cuirasses i els ornaments del Sant són obra d’Àngels Cantos, de Tarragona; els guarniments de cuir i els ele· ments naturals dels cavalls els ha proporcionat l’empresa vallenca de Josep Maria Güell; les espases,
per la seva banda, són obra de Jordi Gómez. Alhora, la música del ball l’ha compost en Fran· cesc Bofarull, qui també ha posat la banda sonora a la majoria de bèsties i danses de la UAF. Un ball parlat inèdit El de Cavallets, però, no serà l’únic que ball que es recuperarà. I és que una iniciativa popular sorgida de persones vinculades a diferents entitats i associacions de la ciutat ha impulsat la rein· corporació, de manera extraor· dinària per aquestes Decennals, del Ball de la Rosaura. Es tracta d’un ball parlat de temàtica cava· lleresca dramàtica. L’argument s’inspira en uns fets tràgics ocor· reguts a Trujillo, segons els quals una donzella de nom Rosaura fou ultratjada i abandonada per part del seu pretendent i el seu cosí, que la deixaren enmig del bosc, lligant-la a un pi, lloc on fou trobada i rescatada. L’equip d’adaptació ha re· conduït el drama, amb un tema vigent i que interpel·la el públic, sota la mirada de la contempora· neïtat, apropant aquesta història narrativa a la nostra realitat soci· al; i mantenint, al mateix temps, la fidelitat als elements consti· tutius originals. Així mateix, s’ha traduït el text original en castellà al català, però mantenint la poè· tica del romanç original L’estrena tindrà lloc durant la jornada del 3 de febrer, Sant Blai i festiu local, en una tanda de representacions amb sis actuaci· ons: tres en horari matinal i tres en la franja de tarda. Els organit· zadors no preveuen, de moment, que el ball parlat es pugui repre· sentar amb freqüència anual, tot i que en valoraran l’experiència un cop finalitzades les represen· tacions candeleres.
‘L’Alt Camp fa festa’, una mostra inèdita d’elements i rituals festius de la comarca Valls serà diumenge a la tar· da l’epicentre del panorama festiu de tota la comarca. En· guany, la tradicional cercavila en la qual participen colles i elements tradicionals vinguts de tots els pobles de la zona s’ha reconvertit en la mostra L’Alt Camp fa festa. Tindrà quatre escenaris principals i abastarà els diferents cicles del calendari festiu anual, des de Setmana Santa, Pasqua, Corpus o les festes patronals, d’una manera transversal i en un format inèdit. Així, a les 4 de la tarda, el passeig dels Caputxins acollirà la plantada de l’Arbre o el Pi de Maig per part dels veïns del Pla de Manlleu. A dos quarts de 5, els caramellaires d’Alió i de Vila-rodona recorreran el centre històric de la ciutat. Una hora més tard, la mostra continuarà al passeig dels Ca· putxins i el santuari de la Mare de Déu del Lledó amb l’exhi· bició dels Armats del Pla de Santa Maria. Seguidament, es durà a terme la benedicció del Pa Beneït amb les comitives de Rodonyà, el Pont d’Armentera i Montferri, que posteriorment s’integraran en el seguici festiu de tota la comarca. A partir de les 6 de la tarda, es viurà el seguici comarcal, que agrupa· rà diferents elements festius, balls i danses comarcals, entre els quals també hi haurà el foc. Tindrà un caràcter itinerant dins el circuit establert entre el santuari de la Mare de Déu del Lledó i el monument als Xiquets de Valls. Els balls par· lats seran els encarregats de clausurar la mostra. L’església de Sant Antoni, que s’estrena com a escenari de teatre reli· giós popular, acollirà dues ses· sions del ball del Degollament de Sant Joan Baptista de Rodo· nyà. La sala d’actes del convent del Carme serà l’escenari de dues representacions del ball de Dames i Vells d’Alcover.
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
17
ACTES DESTACATS
La tradició es reforça amb la recuperació del ritual de la vigília i dos oficis el dia 2
CEDIDA
torn al cambril, que es farà diu· menge 6 com a cloenda, també hauran de fer reserva mitjançant un correu electrònic.
Caldrà reservar l’assistència a les misses del dia de la Candelera així com els trasllats de la Mare de Déu dins i fora del cambril Anna Ferran
La seqüència ritual de les De· cennals 2021+1 inclou canvis respecte a les edicions anteriors. Alguns d’ells, expliquen des de l’organització, s’han fet per ajus· tar la celebració al context ac· tual de pandèmia i afavorir que el màxim públic possible pugui gaudir dels moments àlgids de la festivitat sense que això com· porti grans aglomeracions. D’al· tres, però, s’han impulsat amb l’objectiu de recuperar l’essència més tradicional de la festa i d’evi· tar el desvirtuament que alguns actes havien patit amb el llarg dels anys. El ritual de la vigília Una de les principals novetats en l’àmbit tradicional es viurà l’1 de febrer, gràcies a la recu· peració del ritual de la vigília. El ritual s’iniciarà de bon matí amb l’arribada i recepció a la plaça
del Blat de la Família Robafaves de Mataró. És un fet que només passa cada 10 anys. Els gegants mataronins venen a la capital de l’Alt Camp per visitar el seu fill, el gegantó Lladrefaves de Valls. La comitiva posarà rumb cap a l’aparcament del Carme on es durà a terme una tronada a l’antiga, que s’incorpora al ritual recuperat. Un cop finalitzi, bona part del Seguici donarà inici a la sortida de la vigília que pregona· rà la festivitat per diferents punts de la ciutat. A la tarda, el ritual de vigília seguirà amb l’anada cerimonial a la novena. A l’interior de l’es· glésia de Sant Joan després de la novena, ballarà l’àliga acompa· nyada de la cobla de ministrers Bufalodre, una dansa recuperada l’any 2013 per a les Completes de la Festa Major de Sant Joan però que s’executa per primer cop, en temps moderns, coincidint amb
les Decennals i davant la Mare de Déu presidint l’altar major. Dos oficis solemnes El dia gran de les Decennals in· corpora una altra de les novetats d’aquesta edició. Amb l’objectiu d’esponjar el públic assistent, s’ha decidit celebrar dos oficis solemnes en honor a la Mare de Déu de la Candela. Un serà a les 9 del matí i l’altre a les 11, precedits en els dos casos per la tradicio· nal benedicció de les candeles. El primer ofici serà concelebrat i presidit pel pare Joan Font, rector de la parròquia del Lledó de Valls, mentre que el segon serà conce· lebrat per l’arquebisbe de Tarra· gona, Joan Planellas. Al voltant d’aquesta darrera missa és sobre la qual pivotarà l’estructura fes· tiva ritual, amb l’Anada a Ofici del Seguici Cerimonial, l’entrada de la bandera de la ciutat i les autoritats, l’enlairament d’un
Se celebraran dos oficis solemnes amb l’objectiu d’evitar massificacions dins del temple
La Solemne Processó del dia 2 de febrer es manté sense canvis.
pilar de cinc per part de les dues colles castelleres vallenques en homenatge a la Mare de Déu de la Candela, les balladetes de la Sortida d’Ofici i la diada caste· llera. Ambdós Oficis seran amb l’aforament limitat i per poder accedir-hi caldrà fer la pertinent reserva per correu electrònic. En el cas del segon ofici, a més, es retransmetrà per internet, a tra· vés del canal de youtube de les
Decennals. Els dos oficis solemnes no són els únics en els quals cal fer re· serva per correu electrònic. Així doncs, aquelles persones que vulguin assistir al trasllat de la Mare de Déu de la Candela des de la seva capella a l’altar major, que se celebrarà dissabte i que dona el tret de sortida als actes religiosos de les Decennals, o aquells que vulguin veure el re·
Processó, sense canvis La Solemne Processó, l’acte cen· tral de les Decennals i origen de la festivitat, es manté sense can· vis. Començarà a les 6 de la tar· da, l’obrirà el Seguici Cerimonial, seguit de la creu processional i els dos cirials que donen pas a les banderes de les entitats va· llenques. Seguidament, aniran els fidels a títol particular, l’Àliga de la Ciutat, que precedeix la car· rossa amb la imatge de la Mare de Déu, la clerecia presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, la Corporació municipal i altres autoritats locals i nacionals, així com la bandera la ciutat. Al seu pas per la plaça del Pati, la pro· cessó s’aturarà quan es cantarà la Salve a l’advocació i quan l’Àliga executarà la balladeta en el seu homenatge. En arribar de nou a l’església de Sant Joan, la imatge entrarà al temple enmig de la ballada conjunta del seguici al complet, els pilars dels Xiquets de Valls, el repic de totes les campanes i l’es· clat de 21 morterets.
18
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
CASTELLS
El retrobament casteller després de la pandèmia, el diumenge
CEDIDA
La Trobada de Colles Castelleres agruparà bona part dels grups dels Països Catalans Redacció
Bona part de les colles castelleres dels Països Catalans es retroba· ran per primera vegada des de l’esclat de la pandèmia aquest diumenge a Valls. Serà en el marc de la Trobada de les Decennals 2021+1. Cada edició de la festa gran vallenca acull aquesta jor· nada única, on colles vingudes d’arreu s’apleguen a la ciutat per a oferir construccions en funció de les seves possibilitats amb l’objectiu de fer gaudir al públic i celebrar la cultura castellera. I és que un dels trets que caracteritza aquesta jornada és el seu caràc· ter no competitiu. Si bé en un principi un total de 82 colles havien confirmat la seva participació en la jornada, cosa que suposava la pràctica
totalitat de les existents als Pa· ïsos Catalans, en les darreres setmanes algunes d’elles han retirat la seva participació tenint en compte l’evolució de la sisena onada de la pandèmia. Amb tot, la jornada es manté en peu i aspi· ra a convertir-se en un moment històric en la història recent dels castells. Mesures de seguretat La Trobada de Colles de les De· cennals 2021+1 se celebrarà al passeig de l’Estació que, amb 10.500 metres quadrats de su· perfície, és un espai el doble de gran que l’emplaçament inicial· ment previst de l’Hort del Car· me. L’aparcament de l’Hort del Carme ja era més gran que el de les passades Decennals, però
S’ha creat un protocol tècnic específic per la Trobada per a reforçar la prevenció de la covid-19 amb el trasllat al passeig de l’Es· tació, molt més ampli i una de les principals avingudes de la ciutat, es dona compliment a una de les propostes principals del protocol de salut de l’acte per a garantir la distància de seguretat de públic i
colles. A més, el passeig de l’Esta· ció compta amb nombrosos ac· cessos que facilitaran l’entrada i sortida a l’espai. La selecció de la ubicació ha comptat amb el visti· plau de Protecció Civil Municipal i la Policia Local. El protocol tècnic realitzat expressament per a la Trobada de Colles contempla a més un desplegament d’altres mesures de reforç de prevenció de salut. Cada colla es responsabilitzarà
de portar un registre dels partici· pants a l’acte i que els castellers signin una declaració responsa· ble on confirmin que no presen· ten simptomatologia compatible amb la covid ni que tampoc són contactes estrets de contagiats o possibles positius. A la vegada, els castellers hau· ran de dur mascareta FFP2 i es recomana també que disposin de certificat covid que acrediti la pauta completa de vacunació.
Per la seva part, el públic haurà d’assistir amb mascareta tal com ja estableix la normativa actual. D’una altra banda, l’acte comp· tarà amb megafonia per infor· mar a públic i participants de les mesures preventives i la Trobada de Colles Castelleres s’organit· zarà amb un ordre d’entrada de les colles i amb diferents punts d’entrada i sortida per permetre un accés esglaonat i més còmode per a tothom.
ACTE DESTACAT
El fet casteller vist des de tots els angles, al 10è Simposi i a la Fira Inclusió, dona o Patrimoni de la Humanitat seran alguns dels eixos CEDIDA
Redacció
Els amants dels castells podran endinsar-se encara més dins de la seva passió aquest cap de setmana. I és que en el marc de les Decennals, Valls acull la 10a edició del Simposi Casteller i de la Fira Castells. Ambdues cites aproparan el fet casteller des de múltiples vessants. Aquesta desena edició del Simposi té com a eixos temàtics els àmbits social, tècnic i enogastronòmic. En l’àmbit social, es tractaran dues temàtiques: la dels castells com a manifestació al servei de la inclusió, i la de la represa post pandèmia de les festes patrimo· nials. El factor inclusiu s’abor· darà des de les perspectives de la immigració, l’àmbit universi· tari, la del col·lectiu LGTBIQ+, i la de com arriba una colla a la seva comunitat local. En l’àmbit tècnic, també es profunditzarà en dues temà· tiques. Per una banda, es par· larà de l’aportació de dona al vessant tècnic dels castells. La segona anàlisi se centrarà en discernir els avantatges i els inconvenients que generen les
Carme Ruscalleda clourà el 10è Simposi Casteller.
declaracions de Patrimoni de la Humanitat. El tercer àmbit serà l’enogas· tronomia. Al llarg de la jornada hi haurà quatre showcookings i la xef Carme Ruscalleda oferirà la conferència de cloenda que tractarà sobre la relació entre els castells i la cuina, centrant-se en els esmorzars de forquilla. La Fira Castells més familiar Per la seva banda, la Fira Cas· tells, amb una vintena d’activi·
tats i 16 expositors, s’inaugurarà divendres a la tarda i mantindrà la seva activitat fins al diumen· ge al vespre. Enguany estrena ubicació, concretament la plaça del Quarter, l’Institut Serra de Miramar i el carrer Germans de Sant Gabriel. Les activitats s’han estruc· turat en cinc àmbits, que res· ponen als conceptes del lema casteller –força, equilibri, valor i seny– així com al del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
19
20
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
MÚSICA
La Vela Principal s’omplirà de música amb Oques Grasses, Rosario o Rozalén L’escenari principal de les Decennals 2021+1 reunirà alguns dels noms més destacats de l’escena musical catalana i estatal en una desena de concerts Anna Ferran
Les Decennals modernes no es poden entendre sense un dels seus elements clau: la música. Concerts de tots els estils confor· men una programació musical que recull el bo i millor del pa· norama musical a nivell català, espanyol i tot sense oblidar el ta· lent Km 0. Les darreres edicions de les Decennals han comptat amb un cartell de primeríssim nivell i enguany no serà l’excep· ció. La Vela Principal, el recinte instal·lat al Fornàs on es duran a terme les propostes amb més aforament, acollirà una vintena de formacions i solistes que es· devindran la banda sonora de les Festes de la Llum i quedaran en el record dels vallencs i vallen· ques. L’encarregat d’estrenar l’es· cenari de la Vela Principal serà Don Patricio el divendres a la nit. El canari s’ha convertit en una de les veus que sona amb més força dins del panorama de música urbana estatal gràcies a cançons com Contando lunares, que el van catapultar a la fama, Lola Bunny, que ha interpretat conjuntament amb Lola Índigo, Enchochado de ti o Pa toda la vida. El dissabte, la música se· guirà amb una veritable monstrua, Rosario. La petita del clan Flores presentarà el seu nou disc Te lo digo todo y no te digo ná. El single de presentació del seu darrer treball d’estudi, que com· parteix títol amb el disc, mostra a la perfecció l’estil vibrant i farçit d’energia que es pot escoltar en els nous temes, que barregen rumba, flamenc, reggae i pop, en un estil que ella mateixa ha batejat com a gypsy-funky. El darrer concert a la Vela Princi· pal del primer cap de setmana
del swing n’estaria orgullós. Compartiran escenari amb la ca· talana Orquestra Maravella, amb 70 anys de trajectòria acabats de complir.
DIUMENGE
DIVENDRES
28
Don Patricio 23 h.
DISSABTE
29
30
Oques Grasses
DIMECRES
La Oreja de Van Gogh
19 h.
Rosario 22:30 h.
2
DIMECRES
2
Rozalén 21 h.
de Decennals farà que el públic estigui A tope amb la vida. Oques Grasses tornarà a Valls i aprofi· tarà el marc incomparable de les Festes de la Llum per a donar el
DIVENDRES
4
Beret 22 h.
tret de sortida a la seva gira 2022, que recorrerà un total de deu ciutats catalanes al llarg de l’any. L’optimisme que es desprèn en el darrer disc dels d’Osona, que
DIJOUS
3
21 h.
La Pegatina 21 h.
ja suma més de 20 milions de reproduccions a les plataformes digitals, inundarà d’energia po· sitiva Valls. El dimarts 1 de febrer es re·
prendran les actuacions a la Vela Principal veterà Ray McVay, con· vidat per Glenn Miller Producti· ons de Nova York, liderarà l’or· questra de la qual el gran mestre
Concerts dobles El dia gran de les Decennals, di· mecres 2, es viurà el primer dels dos concerts dobles programats en el marc de la festa amb Roza· lén i La Oreja de Van Gogh, que integren el mateix cartell per primer cop. Les lletres compro· meses i la seva veu no només han convertit a Rozalén en una de les artistes més singulars del panorama musical espanyol, sinó que l’han fet mereixedora del Premio Nacional de Músicas Actuals 2021. La seguiran els do· nostiarres La Oreja de Van Gogh. La banda, amb una trajectòria de més de 20 anys i uns fans fi· dels, presentarà el seu darrer disc d’estudi Un susurro en la tormenta, just abans de marxar de gira a Mèxic. El format de concert doble es repetirà el dia de Sant Blai amb una proposta on el mestissatge i el bon rotllo seran els protagonistes, gràcies a Macaco i als reis de la festa, La Pegatina. El concert més pop de la Vela Principal arribarà de la mà de Be· ret divendres 4 al vespre. El seu primer senzill Lo Siento el va po· sicionar en el panorama musical espanyol i es va convertir en una de les cançons més reproduïdes a les radiofórmules musicals. D’aleshores ençà el sevillà no ha fet més que recollir èxits com per exemple el Premi Odeón l’any 2019. Ara bé, un dels seus dar· rers temes, Porfa no te vayas, l’ha acabat de confirmar com una de les veus més destacades de la seva generació.
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
21
MÚSICA
El panorama musical català, de la A a la Z, al concert ‘10 de les Decennals’
CEDIDES
La proposta, que tancarà la Vela Principal, serà una síntesi de les bandes i solistes del moment Anna Ferran
El bo i millor de la música en català actual agrupat en un únic concert. Això, que pot semblar un somni digne d’un amant de la música en viu, és el que es viurà a la Vela Principal el dissabte 5 de febrer des de les 12 del migdia i fins a la mitjanit amb la proposta 10 de les Decennals. El concert ja ha esdevingut un clàssic modern de les Festes de la Llum i enguany continua com un dels actes més destacats de tot el programa fes· tiu. Com bé indica el seu nom, aquest macroconcert aplega un total de 10 solistes o formacions que, vinguts d’arreu dels Països Catalans, pujaran a l’escenari del MÚSICA
Mariona Escoda, en concert al Principal La vallenca Mariona Escoda presentarà dissabte a les 10 de la nit els temes del seu primer EP Tal com havia de ser. Escoda, una de joves promeses del panorama musical català, oferirà un concert on es combina· ran les sis cançons pròpies del seu primer treball, on s’observa un so indie, amb influències del pop i del rock amb temes clàssics i de musicals, carregats de sen· timents i complicitat.
Fornàs per a reivindicar la bona música feta en català. Buhos, votats pel públic de la revista Enderrock com els mi· llors artistes de 2021, portaran els seus temes 100% festius a Valls. Els de Calafell són un dels noms imprescindibles en els concerts de les principals festivi· tats del país i no podien perdre’s una cita única com les Decen· nals. Els Amics de les Arts, cre· adors de veritables himnes per a tota una generació portaran el seu pop ballable i juganer i clàs· sics com Jean Luc. Els músics veterans també tenen una cita amb el 10 de les Decennals. Els Pets actuaran
D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Buhos; la formació de Constantí Els Pets; la vallenca Maria Jacobs i Joan Dausà.
Concerts com els de Manel o el dels valencians Zoo ja han exhaurit les entrades en les seves quartes Festes de la Llum, en una actuació on ben segur que no hi faltaran algunes de les cançons més estimades pel públic en els més de trenta anys de carrera. L’altre veterà que pu· jarà a l’escenari de la Vela Prin· CEDIDA
cipal serà el tot terreny Miquel del Roig. El calero, un altre dels indispensables en els concerts més festius de les terres catala· nes, combinarà temes de tots els temps en un repertori únic. Si bé els veterans tenen una bona representació al concert 10 de les Decennals, el talent més jove tampoc es queda enrere. La vallenca Maria Jacobs actuarà a casa, en el millor dels escenaris en plenes Festes de la Llum, en MÚSICA
Electrònica i piano, de la mà a ‘nUn’ de Medir Bonachi El duo format pel vallenc Medir Bonachi i el reusenc Gerard Marsal oferirà el concert nUn, diumenge 6, al Teatre Principal. Es trac· ta d’un concert de música electrònica i piano, una proposta amb noves com· posicions i algunes peces del seu últim disc Homaro, humanitat en esperanto, que aporten reflexió i acom· panyament, gaudi, calma i profunditat.
un format clarament elèctric. Un altre dels talents joves que tampoc hi faltarà serà la Suu. La barcelonina, que s’ha fet un lloc a la música gràcies a cançons com Tant de bo o Eres un temazo, no podia faltar a la cita vallenca, després d’haver estat present en els principals festivals i concerts festius de Catalunya al llarg de 2021. Maria Jacobs i Suu, però no seran les úniques solistes en actuar al concert de cloenda de
les Decennals. Joan Dausà pre· sentarà el seu darrer treball Ho tenim tot. Completaran el cartell d’aquest concert inèdit tres for· macions de nivell com són Itaca Band, amb la participació del bateria vallenc Jordi Busquets; Manel, que ja ha exhaurit les entrades, i els sempre explosius Zoo, que com en tots els concerts que fan al territori, han tornat a penjar el cartell de sold out. CEDIDA
22
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
TEATRE
Les arts escèniques omplen el Centre Cultural, el Principal i la Cooperativa La ciutat comptarà amb una programació que «no és possible veure en les temporades estables» CEDIDA
Redacció
Els espais culturals de Valls viu· ran unes jornades d’efervescèn· cia escènica sense precedents. I és que les Decennals 2021+1 arriben carregades de propos· tes artístiques de tots els estils i formats. Tres són els espais que concentren l’activitat teatral: el Centre Cultural, el Teatre Prin· cipal i la Cooperativa. El Centre Cultural serà l’espai dedicat als musicals, la lírica i els especta· cles internacionals. El Teatre Principal serà l’escenari km0 vallenc, amb diverses propostes de teatre, dansa i clown fetes per artistes o companyies de la ciutat. Per últim, la Cooperativa s’incorpora al programa amb una proposta de narració i peces de petit format protagonitzada per vuit espectacles amb el lema 7 Candeles i una llibertatària. Òpera i musicals El Centre Cultural presenta una programació marcada pels musi· cals, per la lírica i per les obres de festival que «no és possible veure en les temporades estables amb què compta habitualment la ciu· tat», segons asseguraven els de· legats de la comissió artística, Ri· card Farré i Pilar Jiménez, El teló del Centre Cultural s’aixecarà divendres amb la soprano navar· resa María Bayo, amb més de 30 anys d’èxits internacionals, qui portarà l’espectacle Divina Cleopatra. Es tracta d’un viatge alho· ra musical i teatral per conèixer
Los Vivancos presentaran la seva proposta explosiva de flamenc, rock i grans clàssics dissabte.
l’última reina de l’imperi egipci amb un repertori que comença amb la Cleopatra de Handel, per després endinsar-se per terrenys més exòtics, sense renunciar al so del Hollywood clàssic. Les propostes internacional vindran de la mà de dues com· panyies espectaculars i enèrgi· ques: Los Vivancos i Mayumana. Els primers han portat els seus shows de dansa explosiva, que combina flamenc, rock i grans clàssics, a més de 300 ciutats d’una cinquantena de països. Per la seva banda, els també israelians Mayumana desem· barcaran a Valls amb el vibrant
espectacle de mappings, dansa i percurssió Currents, creat per al Festival de la Llum de Jerusalem que està inspirat en la històri· ca disputa entre Edison i Tesla, També de festival és la reposició de Quejío, un espectacle estrenat ara fa 50 anys desafiant la dicta· dura en una gira que aleshores ja passà per Valls, però que avui continua de plena actualitat. Els musicals vindran de la mà de la producció del Festival Grec de Barcelona i Focus amb La filla del mar, una obra de Gui· merà adaptada en format mu· sical. Àngel Llàcer i Manu Guix portaran de nou la màgia d’El
Petit Príncep, que s’ha convertit ja en un fenomen de masses. La companyia Dagoll Dagom també portarà un espectacle musical familiar amb cançons de Dama· ris Gelabert. Es tracta de Bye Bye Monstre, una història inspirada en el confinament, que posa en valor tot allò positiu aconseguit, despertant la imaginació i recu· perant la diversió de compartir emocions en viu i en directe La producció pròpia de La Flauta màgica de Mozart s’es· trena també al Centre Cultural. L’adaptació de l’òpera més popu· lar del geni de Salzburg ha anat a càrrec del tenor vallenc Roger
Padullés, mentre que la direcció musical corre de part de Xavier Pastrana.
La programació teatral
Teatre Km 0 al Principal El Teatre Principal, estrenat per les Decennals de 1851, acollirà els espectacles que duen, majorità· riament, el segell del quilòmetre zero vallenc. La pallassa Pepa Plana presenta el nou espectacle Si tu te’n vas, amb ella com a au· gusta, Noël Olivé com a pallassa blanca i Lola González com a pallassa contra augusta. També hi seran l’actriu Mar Ulldemo· lins qui porta la producció Començar, interpretada junt amb David Verdaguer; la també actriu de musicals Cristina Murillo for· ma part de l’elenc del musical familiar El Gran Llibre Màgic, mentre que l’actor Ricard Farré coprotagonitza una altra de les coproduccions de la Fundació de les Decennals, amb el Teatre Maldà de Barcelona, recentment nominada per als Premis Butaca: El bon policia de Santiago Ru· siñol. També hi tindrà cabuda l’estrena de La boda, l’espectacle coreogràfic de l’Escola de Dansa Adagi de Valls amb la direcció de Mònica Cervantes. Aquesta peça de dansa contemporània s’inspi· ra en la sarsuela La Boda de Luis Alonso.
CENTRE CULTURAL
Narració a la Cooperativa L’històric escenari de la Coope· rativa Agrícola acollirà espec· tacles de narració oral i petit format amb el lema 7 Candeles i una llibertatària, amb set mun· tatges protagonitzats per actrius i un vuitè amb el segell LGTBIQ+ a càrrec de Joan Vázquez en Ocaña, reina de las ramblas. Aquesta programació està asso· ciada al Festival En Veu Alta que cada any se celebra a diferents municipis del Penedès.
Divina Cleopatra. 28.01 Òpera
Los Vivancos. 29.01 Dansa
Mayumana. 30.01 Dansa
Quejío. 31.1 Dansa
La filla del mar. 2.02 Musical
La flauta màgica. 3.02 Òpera
El Petit Príncep. 5.02 Musical
Bye, bye, monstre.6.02 Musical
TEATRE PRINCIPAL Començar. 25.1 El Gran llibre màgic. 30.1 El bon polícia. 31.1 La boda. 3.2 Si tu te’n vas. 5.2
COOPERATIVA AGRÍCOLA Cicle 7 Candeles i una llibertatària. *Els espectacles El Gran Llibre Màgic, El bon policia, Començar, El Petit Príncep i Bye bye monstre tenen les entrades exhaurides.
OCI CEDIDA
Les escoles vallenques es converteixen en l’escenari de les propostes familiars Sis dels 31 espectacles programats són de factoria vallenca Redacció
Un total de 31 espectacles de teatre, circ, dansa, contacontes, teatre de titelles, música, jocs i instal·lacions lúdiques, amb un total de 70 sessions, així com ta· llers familiars de música i dansa, conformen la programació fami· liar de les Decennals 2021+1. La programació es distribueix en quatre centres educatius de Valls (Escola Enxaneta, Escola Eugeni d’Ors, Escola Baltasar Segú i Ins· titut Serra de Miramar), que atu· raran les classes els 10 dies que duren les Decennals, així com en espais artístics estables com La Circoteca o en instal·lacions
com la Vela de l’Escola Enxane· ta, que s’ubicarà al bell mig del seu claustre. El conjunt d’espais programaran entre les 9 del matí i dos quarts de 8 de la tarda. Amb segell vallenc De les 31 propostes programa· des, sis són amb segell vallenc. Es podrà veure La Carpa Invisible del Senyor Trifelli, una instal·lació amb enginyosos jocs d’equilibris cooperatius i objectes voluminosos de la Cia. Passabarret. També l’espectacle The beach, de Pallassa MOFA, que presenta les aventures a la platja de la Mofa, una senyo·
ra engalanada que surt del seu apartament disposada a prendre el sol amb tanta intensitat, que l’hauran d’acabar ajudant els assistents a l’espectacle; La (petita) Moby Dick de la Cia. Eudald Ferré, que explica el misteriós vi· atge continental d’una «petita» balena i El Bruixot i els mil i un ritmes de la Cia. Gerard Mallor· quí, un taller de percussió infan· til ple d’aventures, personatges màgics i sorpreses. A més, la va· llenca Mireia Besora oferirà un taller de jocs, danses i cançons, ritmes i moviments i també es podrà veure el resultat final d’un intens procés creatiu de dansa
La Cia. La Baldufa portarà humor i amor a Bye, bye confetti.
comunitària dirigit per la vallen· ca Elisenda Nadal: l’espectacle El barri balla: dones. Aquestes, però, no són les úniques propostes escèniques per a públic familiar que s’han programat. I és que el programa de les Decennals 2021+1 inclou set propostes més de teatre, circ i dansa, entre les quals destaca
el retorn als escenaris de la Cia. Passabarret, que amb Rocket Carnival Clownz homenat· gen els pallassos que hagues· sin pogut canviar el rumb del rock’n’roll. Jocs, instal·lacions i laberints En total es podran veure quatre propostes de jocs, instal·lacions
Jocs gegants i musicals, laberints i un espai per a inventar faran volar la imaginació dels petits i laberints, d’entre les quals destaquen els Jocs XXL del món de Ludiespai, jocs populars del nostre país i d’altres països, construïts amb fustes naturals i de mida gegant; El gran laberint d’Itinerària, un laberint de gran format farcit d’enigmes que caldrà resoldre per trobar la sor· tida; La feria de los Inventos de Civi Civiac, un museu d’invents i un espai de fantasia per expe· rimentar, jugar i gaudir i Escales Musicals de GAAC, un espai de jocs musicals que esdevé un ta· ller d’instruments de percussió amb campanes, xilòfons, pals de pluja, caixes i molt més. El programa familiar també inclou tres tallers relacionats amb la dansa des dels seus múl· tiples vessants, oferts per Loles Santana, Segni Mossi i la vallen· ca Mireia Besora.
DECENNALS 2021+1
25/01/2022 diarimés
23
ESPORTS
Ciclisme, escacs i una pista de gel conformen la programació esportiva
CEDIDA
La cursa social Xavi Tondo recorrerà 75 quilòmetres i comptarà amb la participació dels 200 millors ciclistes catalans en ruta Redacció
L’esport tindrà també el seu espai dins de les més de 500 activitats programades en el marc de les Decennals 2021+1. El ciclisme i els escacs seran els protagonistes amb actes diversos que s’aniran duent a terme a partir d’aquest cap de setmana i fins a la clau· sura de les festes. El Club BTT Valls i Alt Camp, el Club Ciclisme Tondo i la secció ciclista del Club Bàsquet Valls, ha impulsat una cursa de resistència de BTT, pro· gramada pel dissabte 29 al matí, en el primer cap de setmana de les Festes Decennals 2021+1. La prova consisteix en una cursa de resistència amb una durada de tres hores, de 9 a 12 del matí, on els participants hauran de cór· rer per un circuit circular de tres quilòmetres per la pista d’atletis· me Marta Galimany i el circuit de cross del Fornàs. La cursa es realitzarà per equips d’entre un i
quatre membres, els quals aniran fent relleus en bicicleta de BTT o bé amb e-bike. Els temps seran controlats per xip i es premiaran els equips que facin més voltes completes en cada modalitat. També hi haurà un obsequi per a tots els participants. L’altra cita amb el ciclisme arribarà el diumenge 6 de febrer amb la cursa social Xavi Tondo. La prova començarà a dos quarts d’11 del matí i té inici i final al Passeig President Tarradellas de Valls i es desenvolupa per car· reteres de l’Alt Camp i el Tarra· gonès, passant per pobles com Vallmoll, la Secuita, Vilabella, Rodonyà, Vila-rodona, el Pont d’Armentera, el Pla de Santa Ma· ria, Figuerola del Camp, Fonts· caldes i Valls, amb un trajecte total de 75 quilòmetres. La cursa comptarà amb la participació de 200 dels millors ciclistes cata· lans en ruta de totes les categori·
es des de júnior, fèmines, sots 23, elit i màsters. 150 jugadors d’escacs Abans, però d’aquesta gran cita del ciclisme, serà el torn dels escacs. Els dies 3 i 4 de febrer es duran a terme les dues activitats que ha organitzat el Club Escacs Valls. El dia de Sant Blai es durà a terme una exhibició de partides simultànies al claustre històric de l’antic Convent del Carme, que comptaran amb el Gran Mestre argentí Fernando Peral· ta. S’espera que l’exhibició en la modalitat de simultànies pugui comptar amb la participació de 30 jugadors i jugadores d’àmbit nacional i internacional. L’endemà es viurà el Campi· onat d’Escacs del dia 4 de febrer al pavelló Joana Ballart. Es jugarà amb la modalitat de blitz i esta· rà obert a tots els jugadors que vulguin prendre-hi part amb
FESTIVITAT
Són obra del figurinista Amadeu Ferré Redacció
a la plaça del Blat, un dels ele· ments simbòlics que coronarà la posada a punt de la ciutat per arrencar el proper 24è desenari. El procés creatiu ha durat prop de quatre mesos i la posada de llarg anirà a càrrec de les Cande· les de Valls.
GASTRONOMIA
Adernats edita el cava commemoratiu de les festes Les Decennals de la Mare tin· dran un cava exclusiu elaborat per Adernats de Vinícola de Nulles. Es tracta del Cava Ader· nats Reserva Brut, de més de 20 mesos de criança i elaborat amb les tres varietats clàssi· ques de m acabeu, xarel·lo i pa· rellada. El cava tindrà un slee· ver (funda) personalitzada amb la imatge gràfica de les festes, que farà de l’ampolla un pro· ducte 100% personalitzat per a la commemoració de les festes.
La pista de gel estarà situada al complex esportiu El Vilar, a tocar del Joana Ballart un límit de 150 participants. Les partides blitz són partides ràpi· des de 3 minuts + 2 segons per jugada realitzada i és una de les modalitats dels escacs més visto· ses i espectaculars per la rapide·
sa del seu joc. Es jugaran un total de nou rondes a sistema suís, on cada vegada s’enfronten els jugadors que tenen els mateixos punts. Aquest campionat està dotat amb 1.700 euros en premis. Lliscant sobre el gel A totes aquestes propostes, cal sumar-hi un dels grans atrac· tius de les Decennals 2021+1: la pista de gel. Aquesta instal·lació
que ha preparat la comissió par· ticipativa d’Esports, el Patronat Municipal d’Esports, amb la col·laboració del Club Patí Valls i l’Hoquei Club Valls estarà oberta durant els deu dies de celebraci· ons. L’equipament, amb una su· perfície de més de 400 m2 i una capacitat de 80 persones alhora per torn, s’instal·larà a la nova pista del complex esportiu El Vi· lar, a tocar del Joana Ballart.
GASTRONOMIA
Els nous domassos de l’Ajuntament s’estrenaran dijous Just 24 hores abans del tret de sortida inaugural de les De· cennals 2021+1 veuran la llum els nous domassos, creació del reconegut figurinista Amadeu Ferré i Mas per guarnir la façana de l’edifici consistorial que dona
El Club Escacs Valls ha organitzat una exhibició de partides simultànies i un campionat de blitz.
El cava de les Decennals 2021+1 oferirà un brindis d’obertura de les Decennals dijous a les 12 h a la plaça del Blat per estrenar els nous domassos d’inspiració modernista que guarniran la façana de l’Ajuntament. Tam· bé es presentarà en el 10è Sim· posi Casteller de Catalunya. Es produirà una edició limitada de 2.000 ampolles que es po· dran adquirir a les botigues de Valls i degustar als restaurants de la ciutat.
Entre els domassos, hi desta· ca el que cobrirà el balcó prin· cipal i que incorpora, seguint la consuetud protocol·lària, l’escut de la ciutat de Valls. El flanque· jaran altres dos domassos a banda i banda, lluint un peveter brodat amb una flama encesa inspirat en les decoracions de la façana que llueix l’edifici muni· cipal en els marcs de les fines· tres principals. La línia superior de finestres i balcons també comptarà amb quatre domassos, a diferència dels dos únics que s’havien ex· hibit les darreres dècades, tot recuperant la distribució i l’es· tètica original.
Divuit restaurants participen a la Ruta de Tapes de les Decennals Les tapes valen 3,5 euros i inclouen beguda Redacció
Les Decennals fetes tapa. Aquesta és la proposta que han plantejat un total de divuit res· taurants vallenc en el marc de la Ruta de Tapes de les Decennals. La ruta se celebrarà del 28 de gener al 6 de febrer, coincidint
amb les festes. Les tapes tenen un preu de 3,5 euros i inclouen una cervesa Estrella Damm o una copa de vi o cava de Raven· tós Codorniu. El xef vallenc Pep Moreno, reconegut amb una Estrella Michelin per la seva proposta
gastronòmica en el restaurant salouenc Deliranto, és l’ambai· xador de la ruta, que ha estat impulsada per l’Associació Em· presaris d’Hostaleria de Valls. Els restaurants que partici· pen en aquesta proposta inèdita són Organolèptics, Ecliss, Pla· neta Kasteller, Cítric Bar Res· taurant, Bar Restaurant Luga, La Pèrgola Cafeteria, Floristeria Cafeteria Moments, Tropicana, Julià Mallol Restaurant, Res· taurant Ca l’Àngel, 9K de Valls, La Taverna del Xon Colla Joves, Cafeteria Clàssic Avenir, Portal 22, La Licorera, Rústic Bar Res· taurant, Néctar de Valls, Bar La Cantonada.
24
diarimés 25/01/2022
DECENNALS 2021+1
CAMP DE TARRAGONA
25/01/2022 diarimés
25
INFRAESTRUCTURES
Comencen les obres de canalització del barranc de Barenys de Salou
GERARD MARTÍ
L’actuació, llargament reivindicada al municipi i d’una inversió de 17 milions d’euros, s’executarà en un termini de 18 mesos ACN
Les obres de canalització del barranc de Barenys van comen· çar ahir al matí amb l’enderroc dels primers habitatges al barri de la Salut de Salou. El projecte d’endegament incrementarà la capacitat de desguàs de 140 m3/s des del vial de Cavet fins a la de· sembocadura al mar. L’actuació, finançada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té un cost de 17 milions d’euros i s’executarà en un termini de 18 mesos. Les obres han suposat l’expropia· ció de 29 immobles dels carrers d’aquesta zona. La canalització de la riera vol evitar les habitu· als inundacions en aquest barri i és per això que era una actuació llargament reivindicada al muni· cipi. «Avui és un dia històric», va afirmar l’alcalde Pere Granados. L’adequació del tram final del barranc de Barenys és una actuació que està inclosa a la
planificació hidrològica vigent (2015-2021). La primera fase es va iniciar ahir amb l’enderro· cament d’un dels 29 habitatges expropiats al barri de la Salut. En concret, les obres consisteixen en la construcció de quatre ca· laixos de formigó de cinc metres d’ample per dos d’alt, que s’afe· giran al calaix que actualment ja existeix. Així, s’actuarà en un tram d’uns 200 metres, situat entre la via del ferrocarril i la desembocadura fins al mar. «En aquest carrer hi ha un calaix que fa 4x2, es posaran quatre calai· xos més, fet que multiplicarà per quatre la capacitat de desguàs de la riera», va detallar el director de l’ACA, Samuel Reyes. Segons va explicar Reyes, per fer possible la construcció d’aquests calaixos caldrà ampliar uns 25 metres cap al marge dret la canalització del carrer Ba· renys. Això suposa la demolició
dels edificis situats en aquesta zona. Concretament, s’han ex· propiat 21 habitatges, quatre aparcaments, dos locals comer· cials, i dos solars petits, ubicats als carrers València, Barenys i del passeig Miramar. «S’ha hagut de fer expropiacions valorades en cinc milions d’euros, les expro· piacions del segon tram les co· mençarem a fer a finals d’aquest any», va indicar el director de l’ACA. Així, la segona fase començarà quan s’hagin expropiat els ter· renys afectats. Els treballs es fa· ran en el tram entre la via del fer· rocarril i el vial de Cavet, el qual té més de 1.000 metres de longi· tud. En aquest punt, s’executarà un canal trapezial de 30 metres d’ample per 3 d’alçada revestit amb escullera. «Això permetrà que aquesta actuació accepti el cabal programat del període de retorn de 200 anys, també hi ha
El director de l’ACA, Samuel Reyes, i l’alcalde de Salou, Pere Granados, amb altres autoritats.
Les obres han suposat l’expropiació de 29 immobles dels carrers d’aquesta zona previst en el futur una possible actuació d’una bassada aigües amunt», va destacar Reyes. A la vegada, Reyes va recordar que la Generalitat té previst invertir més de 120 milions d’euros ar· reu de Catalunya en els pròxims
La canalització de la riera vol evitar les habituals inundacions al barri de la Salut sis anys en actuacions per mini· mitzar el risc d’inundacions. «És prioritari pel Govern fer aquestes inversions, possiblement l’actu· ació de Salou és una de les més importants que es faran en els pròxims anys», va assenyalar.
Per la seva banda, el batlle de Salou, Pere Granados, va afirmar que és un «dia històric» pel mu· nicipi perquè s’inicia el punt final d’una reivindicació històrica de la localitat. Granados va recalcar que les obres acabaran amb les inundacions que han perjudicat durant molts anys els veïns del barri de la Salut. «No ha estat gens fàcil arribar fins aquí, ha es· tat un camí llarg», va manifestar.
LA POBLA DE MAFUMET
CEDIDA
Èxit de la Festa Major del Lledó que continuarà aquest cap de setmana El Ball de diables, els Versots, el correfoc, la timbalada i Joan Dausà a l’epicentre de les activitats Redacció
La Festa Major del Lledó a la Po· bla de Mafumet ja està en mar· xa i, després d’un primer cap de setmana farcit de màgia, l’aten· ció està ja centrada en la segona tanda d’activitats, que arribaran aquest proper cap de setmana amb el concert de Joan Dausà
com a proposta destacada. La primera cita serà la gran festa infantil del Lledó, que tin· drà lloc aquest dissabte al mig· dia, a la Carpa del Pavelló. L’ac· tivitat festiva es traslladarà, a la tarda, fins a la Plaça de la Vila. Allí tindran lloc els Versots i el Correfoc infantil, dues propos·
tes organitzades i protagonit· zades pel Ball de Diables Els Set Pecats Capitals. A la nit arribarà un dels plats forts d’aquesta Fes· ta Major del Lledó: el concert de Joan Dausà, qui presentarà el seu darrer treball discogràfic, Ho tenim tot. Per completar el segon cap de setmana festiu, la Pobla
es despertarà diumenge al rit· me de la Timbalada que oferirà el Ball de Diables, mentre que a partir de les 11 h, la Carpa del Pa· velló acollirà el mercadet d’ob· jectes de segona mà, organitzat per l’Associació Familiar Més 30; així com la trobada d’intercanvi de plaques de cava.
El parc d’inflables i jocs per a infants és una de les activitats.
FESTES
Creixell suspèn definitivament el Carnaval de 2022 L’àrea delegada de Festes de l’ajuntament de Creixell ha fet pública la decisió de suspendre el Carnaval de Creixell 2022 a causa de l’actual situació de la pandèmia de la covid-19. L’al· calde Jordi Llopart i l’equip de govern municipal, han mani· festat que a causa de la pandè· mia, aquesta decisió s’ha pres també motivada pel fet que les colles de Creixell i dels munici· pis del voltant que normalment també hi participaven, tenen
dificultats per organitzar amb l’actual normativa sanitària balls, disfresses i carrosses, en· tre d’altres. Alguns d’aquests municipis han anunciat també la suspensió de la celebració del Carnaval a les seves localitats. En aquest sentit, la celebració de la tradicional rua pels car· rers del nucli històric de la vila creixellenca comportaria segu· rament una gran acumulació de participants i públic en general al llarg del recorregut. Redacció
REPRESENTACIONS 2022:
Diumenges 6 i 13 de febrer 30 de gener A les 5 de la tarda al
i
(Teatre Àngel Guimerà)
977 66 29 93 - 696 446 885 www.pastoretsdelvendrell.cat
26
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
diarimés 25/01/2022
ESPANYA
L’Església admet que té un miler de béns a tot l’Estat que no li pertanyen
ACN
En un comunicat conjunt amb l’Executiu afirma que es compromet a regularitzar-los ACN / EFE
L’Església ha admès que té un mi· ler de béns a tot l’estat espanyol que no li pertanyen i s’ha com· promès amb el govern espanyol a col·laborar en el procés per re· gularitzar-los. En un comunicat conjunt de l’executiu espanyol i de la Conferència Episcopal Espanyola, les dues parts expli· quen que l’Església ha analitzat el conjunt de béns immatriculats entre 1998 i 2015 i ha arribat a la conclusió que n’hi ha aproxima· dament mil «que pertanyen a un tercer o no li consta la seva titu· laritat sobre el mateix». En aquell període, l’Església va registrar a favor seu gairebé 35.000 béns gràcies a una modificació de la llei hipotecària que va realitzar l’executiu del PP de José María Aznar el 1996. L’acord es va fer públic després
de la reunió que van mantenir ahir el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Conferència Episcopal, el car· denal Juan José Omella. Un comunicat conjunt del Ministeri de la Presidència, Re· lacions amb les Corts i Memòria Democràtica i de la Conferència Episcopal informava d’alguns detalls d’aquest pacte, al qual s’hi va arribar després de la intensi· ficació des d’agost dels treballs de la comissió creada per totes dues parts en relació amb aquest assumpte. El Govern va remetre al Con· grés un llistat de béns immatri· culats (registrats per primera ve· gada) per l’Església catòlica entre els anys 1998 i 2015 i la Conferèn· cia Episcopal ha fet, segons totes dues parts, un estudi «exhaus· tiu» del mateix amb consultes a
El president del govern espanyol reunit amb el president de la Conferència Episcopal Espanyola.
La Conferència Episcopal ha registrat 35.000 immatriculacions entre 1998 i 2015 les diverses diòcesis. Així, s’han catalogat els béns, s’han dividit per diòcesis i s’han verificat els processos d’immatriculació de cadascun d’aquests. Després d’això, l’Executiu po·
PANDÈMIA
d’aquest miler de béns i assegura que no es tracta que els vagi a re· tornar, ja que mai els ha registrat com a propis. Després de la reunió de Sán· chez amb el cardenal Omella a la seu de la Conferència Episco· pal, el govern espanyol va infor· mar que tots dos van expressar la seva satisfacció per l’acord al qual s’ha arribat en el marc de la comissió corresponent.
La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin han decidit, «de comú acord, interrompre la seva relació matrimonial», segons asseguraven tots dos en un comunicat sis dies des· prés que es coneguessin les fotografies en les quals es veia l’exduc de Palma de la mà amb una altra dona. «De comú acord, hem decidit interrom· pre la nostra relació matri· monial. El compromís amb els nostres fills roman intacte. Atès que és una decisió d’àm· bit privat, demanem el màxim respecte a tots els que ens envolten. Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin», concloïa la breu nota signada pels dos. Els exducs de Palma no van donar més detalls sobre els termes de la seva separació i van optar per la fórmula «interrompre la seva relació matrimonial» per a formalitzar la seva decisió després de més de 24 anys de les seves noces a Barcelona. A la sortida del despatx d’ad· vocats on treballa a Vitòria, Urdangarin no va voler anar més enllà del que recull el co· municat. «Ja està tot dit», va respondre a les preguntes dels nombrosos periodistes. EFE
SUCCESSOS
TARRAGONA
CATALUNYA
ESPANYA
MÓN
CONTAGIATS
CONTAGIATS
CONTAGIATS
CONTAGIATS
164.718 1.985.107 9.280.890 352.659.476 1.502
sarà en coneixement de les enti· tats locals i dels registres aquesta informació perquè es puguin ini· ciar els processos de regularitza· ció que, en el seu cas, poguessin correspondre. A aquest efecte, l’Església ha manifestat el seu compromís de col·laboració amb la finalitat de facilitar aquests processos. En aquest sentit, la Conferència Episcopal farà públic el llistat
La infanta Cristina i Urdangarin anuncien que «interrompen» el seu matrimoni
25.319 91.994 5.616.427
MORTS
MORTS
MORTS
MORTS
Tarragona registra quatre noves morts i més de 2.000 nous contagis El nombre d’hospitalitzats ha augmentat amb 68 ingressats més Redacció
La demarcació de Tarragona va registrar quatre noves defunci· ons per coronavirus ahir, dues a cadascuna de les regions sa· nitàries. Segons l’informe de Sa· lut, la xifra total de defuncions des de l’inici de la pandèmia al Camp de Tarragona és de 1.280 morts, mentre que a les Terres de l’Ebre és de 222. D’altra banda, el nombre de nous positius va disminu· ir respecte a l’anterior balanç. Al Camp de Tarragona es van comptabilitzar 1.615 nous posi· tius i la xifra total des de l’inici de la pandèmia és de 128.933
contagiats i, a l’Ebre, es van no· tificar 421 nous casos i el total s’elevava a 35.785. Pel que fa a la pressió hospitalària, aquesta va augmentar considerablement, sobretot al Camp de Tarragona on hi ha 187 pacients ingressat a planta, 17 més respecte al balanç de diumenge. A les UCI, n’hi ha 35, els mateixos respecte a la jornada anterior. Als hospitals ebrencs, la xifra d’ingressats és de 51 (+2) i a l’UCI hi ha 11 llits ocupats, el mateix que anterior· ment. Altrament, el risc de rebrot va augmentar 261 punts al Camp de Tarragona i es troba en 6.166.
A les Terres de l’Ebre va pujar 291 punts i se situa en 5.707 punts. Pel que fa a la velocitat de propagació del virus (Rt), aques· ta es troba a 1,19 punts a Tarra· gona i, a l’Ebre, es manté a 1,13. Pel que fa a les dades de vacu· nació del darrer balanç de Salut, a les comarques de Tarragona, 504.936 persones disposen de la primera dosi, 443.641 de la segona i les terceres dosis s’han posat a 233.074 persones. En el cas de les Terres de l’Ebre, un total de 146.226 persones han estat vacunades amb la prime· ra dosi, 132.345 amb la segona i 72.559 amb la tercera.
Un tiroteig a una universitat alemanya deixa un mort i tres ferits L’autor es va suicidar després de l’atac EFE
Una dona va morir d’un tret al cap i unes altres tres persones van resultar ferides en un atac ocorregut ahir a la Universitat de Heidelberg (sud-oest d’Ale· manya), en irrompre un home en una aula i disparar a discre· ció. Posteriorment, l’atacant es va suïcidar. L’autor dels fets era un estu· diant del centre, portava una motxilla amb diverses armes i va fugir després del seu atac. Va ser trobat mort més tard al Jardí Botànic del campus, se· gons va informar el portaveu policial Stefan Wilhelm a la te· levisió pública ZDF. La víctima mortal va morir poc després de l’atac, mentre que una altra de les persones ferides es tro· bava al tancament d’aquesta edició en estat greu. La policia va rebre una primera alerta de la Universitat al voltant de les 11.30 hores, quan l’atacant va irrompre en una aula on s’im· partia una classe i va començar a disparar. Després de desplegar
un fort dispositiu i assegurar la zona, la policia va procedir a acordonar tot el recinte univer· sitari on va ocórrer l’atac, entre la clínica universitària, la Facul· tat de Ciències i el Jardí Botànic. Poc després es va poder com· provar que l’atacant actuava sol i cap a mitja tarda es va resta· blir el trànsit de vehicles cap al campus universitari, que havia quedat tallat en un ampli radi fins a les portes del barri antic de Heidelberg. La policia va recomanar a la població no acostar-se al lloc mentre s’aclaria la situació i també a no difondre especula· cions en les xarxes. Segons la ZDF, que cita fonts de la recerca, de moment es descarten moti· vacions polítiques o religioses que hagin portat a l’atacant a perpetrar l’atac. Amb relació als fets ocorreguts, l’alt represen· tant de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Josep Borrell, va expressar ahir la seva «profun· da tristesa» per l’atac a la Uni· versitat de Heidelberg.
L’OTAN reforça el seu desplegament militar a l’est d’Europa per la tensió a Ucraïna Les tensions al voltant d’Ucra· ïna van augmentar ahir con· siderablement després que Washington admetés, segons alguns mitjans, la possibilitat d’enviar militars a l’est d’Euro· pa i als països bàltics i l’OTAN reforcés el seu flanc oriental, un fet que Rússia denuncia com una «histèria» d’Occi· dent. Per al Kremlin, tota la responsabilitat per la tensió que es viu a l’est d’Europa re· cau sobre els EUA i els seus ali· ats de l’Aliança Atlàntica, que, en paraules d’ahir del portaveu de la Presidència russa, Dmi· tri Peskov, han deslligat una «histèria informativa» a Oc· cident. D’altra banda, l’OTAN va anunciar ahir que posa «en estat d’alerta» i envia vaixells i avions de combat addicionals als desplegaments de l’OTAN a Europa oriental, reforçant la dissuasió i defensa aliada mentre Rússia continua amb la seva acumulació militar al voltant d’Ucraïna. Al seu torn, el president estatunidenc, Joe Biden, insisteix en desplegar milers de soldats, vaixells de guerra i avions en països aliats de l’Est europeu i les nacions bàltiques. EFE
ESPORTS
25/01/2022 diarimés
27
FUTBOL
El Nàstic acaba la primera volta sense guanyar fora 37 anys després L’equip grana de la temporada 1984/1985 no van sumar tres punts com a visitants fins a la jornada 24 Arnau Montreal Quesada
El Gimnàstic de Tarragona va completar el diu· menge oficial· ment la primera volta de la Prime· ra RFEF. Després d’aquestes pri· meres dinou jornades, els grana són dotzens a la classificació amb un balanç de sis victòries, set empats i sis derrotes. L’empat al camp del Linense va certificar la mala dinàmica del Nàstic fora de casa, i, fins i tot, ha fet que el club grana bati els seus propis rè· cords: Feia trenta-set anys que els grana completaven la primera volta d’una competició sense guanyar cap partit com a visi· tants. Després del gran partit contra el Linense, el Nàstic va demos· trar que té la seguretat defensiva, la millor de la categoria, i també les ocasions per marcar, van te· nir fins a tres pals i set ocasions clares. La realitat és que aquest
equip ha jugat deu partits lluny del Nou Estadi, cinc d’aquests els ha empatat i la resta els ha perdut. Aquesta mala dinàmica ha condemnat el Nàstic a situar-se a mitja taula, a cinc punts del play-off, i el passat diumenge va passar a la història grana. Ens hem de remuntar fins a la tem· porada 1984/1985 per trobar un Nàstic en la mateixa situació. En aquell temps els grana jugaven a Segona B i comptaven a la plan· tilla amb Juan Vizcaíno. La ratxa, però, va ser pitjor que l’actual, i els grana van obtenir vuit derro· tes i dos empats en els deu partits disputats lluny de Tarragona du· rant la primera part de la tempo· rada. Aquell Nàstic va trencar la mala dinàmica a la jornada vinti-quatre, després de guanyar al camp del CF Andorra aragonès, i va acabar tretzè a la classificació a final de temporada. L’any passat la Segona B va tenir una temporada atípica,
NÀSTIC
L’últim partit de l’any 2021 va ser al camp del Llagostera i el Nàstic va ser superior i va perdre.
dividida en diferentes fases per acabar de formular les noves categories RFEF que hi ha actu· alment. Aquell Nàstic de Seligrat va jugar quatre partits com a vi· sitant que van acabar amb una
derrota i tres empats. Aquella era una situació totalment diferent, una categoria dividida en sub· grups i diferents fases, marcada per ser un període de transició. Està clar que no ser capaç de
sumar els tres punts a camp con· trari és la pedra que enfonsa al Nàstic a la classificació, però el problema està localitzat: en deu partits fora de casa, l’equip no· més ha aconseguit marcar dos
gols, una fita que sembla increï· ble que s’hagi mantingut després de veure la quantitat d’ocasions que es van generar durant el par· tit de diumenge. El punt aconseguit a la Línea és insuficient per les aspiracions del Nàstic, però aquesta situa· ció no ha de pesar a la mentali· tat dels jugadors, menys encara tenint en compte que, demà, afronten un partit crucial al Nou Estadi contra l’Andorra, un dels rivals temibles del grup. La setmana complicada va començar diumenge contra el Linense i terminarà aquest diu· menge quan el Nàstic visiti el camp del Betis Deportivo. Du· rant la temporada 1984/1985 es va haver d’esperar a guanyar fora fins a la jornada vint-i-quatre, però els d’Agné esperen no trigar tant a trencar la maledicció. El Betis Deportivo és l’actual cuer de la categoria i, vist d’aquesta manera, el seu camp és el més assequible de la temporada. Però no serà fàcil. No s’ha d’oblidar que la caiguda grana d’aquesta temporada va començar al camp del Sevilla Atlético, equip que era l’últim classificat en aquell mo· ment. Els de Raúl Agné sembla que hauran d’aportar més que bon joc, possessió i ocasions de gol si no volen seguir batent rècords negatius. Les jornades passen i l’objectiu de l’ascens és cada ve· gada més llunyà.
SNOWBOARD
La reusenca Núria Castán queda en segona posició al Tour de Baqueira
TIMMY SHREDDER
La ‘rider’ ha aconseguit una ‘wildcard’ que li serveix per competir a la resta del Freeride World Tour Redacció
La reusenca Núria Castán ha començat amb bon peu aquest 2022. Si fa una setmana la rider aconseguia el seu primer títol guanyant el Freeride World Qualifier de la Rosière, a Fran· ça, el passat dissabte va assolir la segona posició a Baqueira.
Castán tornava com a convidada a la primera parada del Freeride World Tour a Baqueira i ho va fer destacant. Castán va completar una línia molt tècnica per gua· nyar la medalla de plata que li atorgava una wildcard. La seva actuació li permetrà competir a totes les parades que resten de la
FWT, un missatge clar de la reu· senca que vol establir-se de nou entre els millors del món sobre la neu. La reusenca estava con· tenta de la seva actuació: «Fer la baixada i escoltar tot el públic animant-te ha estat una expe· riència inoblidable», va dir. La prova de Baqueira era l’estrena
de l’estació al torneig i les con· dicions meteorològiques van permetre una perfecta execució dels quaranta-quatre riders par· ticipants Aquesta prova ha estat la primera de cinc. La pròxima es disputarà a Andorra entre el 30 i 5 de febrer i Castán ja la té en el seu punt de mira.
Núria Castán sobre la neu de Baqueira durant la prova.
28
diarimés 25/01/2022
OPINIÓ
EDITORIAL
Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
TRIBUNA
El tramvia, un projecte estratègic Els alcaldes de la Costa Daurada Central –Cambrils, Salou i Vilaseca–, però també els de Tarragona i Reus rebien ahir amb molta satisfacció el que la Generalitat hagi començat a fer els passos necessaris perquè el tan reivindicat tramvia que ha d’unir aques· tes poblacions sigui una realitat. La Generalitat preveu que aquest nou mitjà de transport faci créixer fins al 25% la quota del trans· port públic en aquesta zona, una de les assignatures pendents al territori. En una primera fase es farà el tram entre Cambrils i Vila-seca i, en la segona, entre Tarragona i Reus. Serà un mitjà de transport sostenible, sense catenària en trams urbans i que asso· lirà velocitats de 100 quilòmetres per hora en trams interurbans. Suposarà un gran avenç en el transport, en l’àmbit econòmic i residencial per als municipis que formen part del traçat. La manca d’una estratègia comuna deixa fora, en la primera fase del projecte, els municipis de Mont-roig i el de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant. Mentre que l’Ajuntament d’aquesta darrera població insisteix en el perllongament del traçat del futur tramvia fins a l’Hospitalet de l’Infant, el de Mont-roig aposta per l’aprofitament de l’antiga via del tren per a una via verd. La millora del transport interurbà al Camp de Tarragona és un avenç de primer ordre i no formar-ne part, un error històric. El tramvia és un projecte cridat a transcendir l’interès dels polítics que governen actualment. + CONFIDENCIAL
Vot per Montblanc
La ley del ecocidio, una ley imprescindible para salvar el planteta ÁNGEL JUÁREZ President Mare Terra
Nadie puede negar ya que vivimos en un pre· ocupante contexto de emergencia climática. Si queremos minimizar las consecuencias de esta situación, la sociedad debe cambiar. Las personas debemos hacer un ejercicio de introspección y asumir que todas nuestras acciones cuentan; y que es necesario que sustituyamos o modifiquemos algunos de nuestros hábitos. Los cambios individuales y las acciones colectivas son importantes e imprescindi· bles. Pero no debemos pensar que toda la responsabilidad es nuestra, no. Es obvio que no lo hacemos todo «bien», ni mucho me· nos, pero hay que empezar a responsabilizar también a los que contaminan y destruyen el medio ambiente de forma continuada y consciente, solo por el beneficio económico. Me refiero a las grandes prácticas de extra· cción, como la minería a cielo abierto; o los sistemas de consumo que nos vienen impu·
estos, basados en el plástico que termina en el fondo marino; o la agricultura industrial, de la cual podemos ver sus efectos directos en el mar Menor, y ganadería industrial, una gran contaminante y la mayor causa de la de· forestación del Amazonía. Todo esto, y más, son ejemplos de «eco· cidios» y debemos terminar con ellos. ¿Pero cómo podemos nosotros influir? Pues dando apoyo y promoviendo la Ley del ecocidio, la cual pretende convertir estas prácticas en crímenes penales internacionales. El ecoci·
El principal objetivo es que el ecocidio sea reconocido por la Corte Penal Internacional dio pasaría a ocupar el mismo lugar jurídico y ético que el genocidio, los crímenes de guer· ra o los crímenes contra la humanidad. Con la aplicación de esta ley también se podrán sentar al banquillo de los acusados a los ver· daderos responsables, a los grandes poderes que están destruyendo los ecosistemas de forma consciente, solo para su beneficio. El principal objetivo es que el ecocidio sea reconocido por la Corte Penal Internacional, como un crimen atroz, y se incluya como
quinto crimen en el Estatuto de Roma. Para conseguirlo la campaña Stop Ecocidio está trabajando a nivel internacional, en los 123 Estados miembros de la Corte Penal Internacional, para incluir el ecocidio en la conversación global y que esta ley sea una realidad. Durante los dos últimos años, se ha pro· gresado muy significadamente. El interés por criminalizar el ecocidio es ya un asunto de dominio público a nivel parlamentario y/o gubernamental en Brasil, Bolivia, Bélgica,
El interés por criminalizar el ecocidio es ya un asunto de dominio público Chile, Finlandia, Francia, Canadá, Luxem· burgo, Países Bajos, España, Suecia, Reino Unido, entre otros países, así como en el Parlamento Europeo, el Consejo Nórdico y la Unión Interparlamentaria. Debemos conseguir que se ratifique esta ley, que ya debería estar vigente. ¿Y cuál es la forma de conseguirlo? Trabajando, solidari· zándonos y luchando juntos. Y para luchar debéis recordar: ¡Que nadie os robe vuestra sonrisa!
EL MEU GAT I JO
Ens tractes com a criatures! DÍDAC BERTRAN & MIXETA
El passat dijous es va poder veure a TV3 el programa de Batalla Monumental que enfronta els recintes emmurallats de Mont· blanc i Cervera. Amb una votació que serà oberta fins dijous, els dos municipis competeixen pel preferit de l’audiència.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Adjunt a la Direcció General: Marc Just Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Dani Gómez, Paula Montalvo, Josep M. Pena, Noemí Solla i Arnau Montreal. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
Mixeta i les seves companyes estan molt in· dignades. Només els hi faltava l’afer dels sous per no fer res del Parlament de Catalunya. Això, més les ambigües explicacions de la se· nyora Laura Borràs i les inexplicables expli· cacions del senyor Ernest Benach, ha fet ves· sar el vas de la seva paciència. Les tres estan d’acord en el fet que, tot plegat, significa una cullerada més per alimentar els populismes. Mixeta em comentava que la democràcia, arreu del món, està sent amenaçada pels po· pulismes, que es veuen validats pel sufragi universal i sovint acaben en autoritarisme. A les darreres conteses electorals, com ara la que va revalidar la presidència de la Comuni· tat de Madrid a la senyora Díaz Ayuso (doña Isabel), hem assistit a un avorrit encreua· ment de desqualificacions, on els arguments brillaven per la seva absència. Se’ns brinda· ven eslògans força infantils que guanyaven adeptes amb molta facilitat, sobretot per via negativa. Es tractava d’anul·lar qui pensés diferent, més que intentar convèncer-lo amb bons raonaments. Aquest clima politicoso· cial de bons i dolents no es proposa cercar consensos i trobar conjuntament solucions per als problemes reals de la vida quotidiana. Mixeta està llegint Hannah Arendt i em recordava que la gran escriptora ens va pre· venir sobre què implica un procés de bana· lització sistemàtica. En què consisteix això? Només cal anar considerant com a coses nor· mals el que no hauria de ser assumit com una cosa habitual, innòcua i inofensiva. El procés
és gradual i sol passar inadvertit. Empobrir el discurs polític i infantilitzar els seus destina· taris té greus precedents històrics. Només cal pensar què va passar a Itàlia els anys vint o a Alemanya els trenta del segle passat. Enmig de les penúries que ha imposat la pandèmia i els seus múltiples aspectes sa· nitaris, assistencials, econòmics, laborals o psicològics, la gent demana solucions im· mediates i accepta molt gustosament una mena de pensament màgic. Com adverteix Kant, un dels autors preferits de Mixeta, «fa la impressió que la gent vulgui trobar una mena de bruixot familiaritzat amb les coses sobrenaturals que arregli les coses per art de màgia. Si algú és prou agosarat per fer-se pas· sar per autor de miracles, aquest conquistarà el poble i li farà abandonar amb menyspreu el bàndol de la raó, la qual s’ha d’oposar públi· cament a aquests taumaturgs per desmentir aquesta força màgica que el públic els atri· bueix d’una manera gairebé supersticiosa». Però els mètodes que serveixen per aconse· guir certes fites no són irrellevants. Potser hauríem d’estar més atents a un cli· ma cultural que no s’adona de la importància del mètode i només veu l’objectiu assolit, al marge de l’itinerari recorregut. Recórrer a la crispació aparentant fer just el contrari, desqualificar l’adversari retraient-li fer això mateix i banalitzar la política pot triomfar. La Història ens ho testimonia moltes vega· des. Tanmateix, aquest triomf no sol afavorir marcs de convivència estables. L’intercanvi d’arguments entre els qui pensen diferent i la deliberació sobre com resoldre els problemes són inseparables del sistema democràtic. La propaganda pot subjugar i imposar-se sobre arguments sòlids, menys impactants a escala emocional. I tot això es pot aplicar a l’àmbit interna· cional. El públic, en general, només rep les
notícies d’una sèrie d’agències de premsa conxorxades a donar només una visió de la realitat, que és la que interessa als Estats Units. No en sabem res de la visió de Rússia o de la Xina. D’aquesta manera, ens aïllen i re· petint notes apocalíptiques, acaben fent-nos agafar por i, aleshores, acceptem qualsevol cosa i seguim al flautista d’Hamelin de torn com les rates del conte. El genial humoris· ta Perich va encunyar aquesta frase plena d’intel·ligència, quan encara existia la Unió Soviètica: «El mundo libre es aquella parte del mundo dominada por los americanos». Mixeta em feia aquesta reflexió sobre la cri· si d’Ucraïna: «I si fos Occident qui vol enva· ir Rússia? No sería la primera vegada (Orde
Enmig de les penúries per la pandèmia, la gent demana solucions immediates Teutònic, Carles XII, Napoleó, Hitler...). Pen· seu que aquest país té unes immenses reser· ves de gas i de petroli, com la Xina les té de terres rares. Reflexioneu, humans!». Tal com assenyalava també Kant, «peresa i covardia són les causes gràcies a les quals tants se senten a gust sent menors d’edat du· rant tota la seva vida», i per això els ha resul· tat (i resulta) tan fàcil a certs líders erigir-se en els seus tutors. És tan còmode ser menor! No cal pensar, si altres assumeixen per mi una tasca tan enutjosa. Reglaments i fórmules, eslògans i llocs comuns constitueixen els grillons d’una minoria d’edat permanent i culpable. Ara bé, no us sentireu pas culpables, ans al con· trari, si us deixeu adoptar per algun mixo/a dels molts que esperen la vostra acollida a Vallsgat. No oblideu l’adreça electrònica: adopcionvg@gmail.com
GENT OBITUARI
29
OBITUARI
Mor la ballarina i professora reusenca Enriqueta Prats La coneguda ballarina i profes· sora reusenca Enriqueta Prats va morir diumenge als 93 anys. Nascuda a Reus, l’any 1928, va destacar per la seva àmplia dedicació en la formació de la dansa. L’any 1947 va fundar l’Escola Artis, la primera es· cola de dansa de Reus i una de les primeres deL territori tar· ragoní. L’escola va començar impartint classes a una vinte· na d’alumnes i amb el temps va incrementar el nombre de
25/01/2022 diarimés
modalitats i de l’alumnat. En· riqueta, juntament amb la seva germana Roser, van inculcar la passió per la dansa a moltes generacions d’alumnes. Des· prés de dedicar-se durant tota una vida a l’ensenyament, es va jubilar fa aproximadament vint anys i va passar el relleu a l’exa· lumna i mestra de l’escola Pilar Sanz. Prats va deixar l’escola amb motiu de la celebració del 50è aniversari de l’Artis, l’any 1997. Redacció
Una vida dedicada a la dansa CARLES PELLICER Alcalde de Reus
El seu nom està indissolublement lligat a la dansa i a la ciutat de Reus. Com el de la seva estimada Roseta Mauri, una artista interna· cional que ella sempre va reivindicar i que va inspirar molts dels seus projectes. Al capda· vant de tots, amb la seva germana Roser, el de l’Escola Artis, una escola de dansa que en uns anys encara grisos va posar llum i ambició a
l’ensopit panorama cultural de la ciutat. Per l’Escola Artis van passar, al llarg dels anys, diferents generacions de ballarins i ba· llarines, alguns dels quals van continuar la seva carrera professional més enllà de la ciu· tat. A l’escalf de l’escola es va anar definint també un públic cada cop més atent i interes· sat per la que, malauradament, encara avui és la germana petita de les arts escèniques. El paper destacat que Reus ha tingut i té encara en la promoció de la dansa i l’acosta· ment del seu llenguatge als principals esce· naris artístics, amb iniciatives com el Premi Internacional Roseta Mauri, es deu, en bona mesura, a la tasca incansable d’Enriqueta Prats.
Avui li diem adéu, recordant aquesta apor· tació i també el seu compromís i l’estima que va demostrar sempre per la seva ciutat. Vol· dria recordar com a exemple que el 2018 va fer donació a l’Arxiu municipal de prop de cinc-cents documents sobre Roseta Mauri que havia anat aplegant als llarg dels anys. Pregonera de la Festa Major de Sant Pere el 1997, la recordarem sempre per la seva vitali· tat, el seu entusiasme i la seva determinació a mirar endavant, i per la vàlua d’un llegat que ens serà sempre proper dalt d’un escenari on la dansa ens mostri la bellesa dels seus mo· viments. Gràcies, Enriqueta.
DEFUNCIONS
Tarragona Marcelo Sabat Vila. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la Parròquia de Sant Salvador. Pedro Roig Rebollo. Ha mort a 57 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Encarnación Oyonate Moya. Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la Parròquia de Sant Fructuós. Montserrat Olivé Juni. Ha mort a 96 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la Parròquia de Sant Joan. Francisco Mora Camacho. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la Parròquia de Sant Josep Obrer (Torreforta). Reus José María Rodríguez Pérez. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori Municipal. Assumpció Solé Borras. Ha mort a 99 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori Municipal. Valls Jose Cebrian Rafales. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. a la Parròquia el Lledó.
Montserrat Olivé Juni Vídua d’Enric Brull Figueras Ens ha deixat a l’edat de 96 anys (E.P.R.)
Els seus afligits: els seus fills Enric-Maria José Forés (+), Montse, Pau-Dolors Andreu i Mercè-Ramon Martínez, nets Elisabeth-Rafa, Enric, Mariona-Edu, Pau, Anna i Marc, besnets Arnau i Pol, nebots i família tota. En assabentar-se de tan trista notícia preguen que el tinguin present en les seves oracions. La missa funeral es celebrarà avui dia 25 de gener a les 11:00 hores a la parròquia de Sant Joan de Tarragona. No es convida particularment. Tarragona, 25 de gener de 2022.
30
diarimés 25/01/2022
SERVEIS TELEVISIÓ. Programació
L’HORÒSCOP
TV3 ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 20/04
21/04 al 21/05
22/05 al 21/06
22/06 al 23/07
Dia molt mogut amb compromisos que et sorgiran. Vigila la teva alimentació i busca la col·laboració d’altres per tirar endavant.
Amb facilitat et convenceran perquè canviïs d’opinió tocant la teva fibra sensible. Escolta als altres, però defensa els teus interessos.
Oblida les coses passades i que t’han anat malament. Si continues recordant el dolent repetiràs errors i ningú t’ajudarà.
Costi el que costi aïlla’t si és necessari de qualsevol soroll. El teu sistema nerviós s’està alterant, necessites vacances i gaudir més.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
24/07 al 23/08
24/08 al 23/09
24/09 al 23/10
24/10 al 22/11
Rebràs notícies importants que et faran variar tots els plans de la jornada. Prestaràs menys atenció a la parella sense voler-ho.
No intentis fer avui res que sigui difícil, abans consulta al millor amic i accepta els seus consells a seguir. Sorgiran viatges.
Ningú t ’agrairà les ajudes que prestes als pròxims, tranquil, més tard s’adonaran de totes les teves accions. Hi haurà equilibri.
Serà difícil trobar diversió i gent a d e qua da p e r passar-t’ho bé. Pren-te les coses amb filosofia i així entendràs als altres.
SAGITARI
AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Bretanió i Elvira.
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
23/11 al 21/12
22/12 al 20/01
21/01 al 19/02
20/02 al 20/03
No gastis temps a voler convèncer als altres amb les teves idees, dirigeix les teves energies cap a objectius directes i t’anirà millor.
Hauràs de fer algunes ta sques que et molestaran en els plans que tenies per a avui, tranquil. En l’amor no potenciïs la gelosia.
El teu món familiar estarà una mica carregat i els teus nervis s’alteraran. Podràs dir coses sense voler-ho, mesura les teves paraules.
Controla la teva impulsivitat. Estàs en un període molt actiu tant física com psíquicament i la teva energia pot desbordar.
FARMÀCIES TARRAGONA: Iáñez Burgos, Oliva Maria. Passeig Maritim Rafael de Casanova, 1. Telèfon 977 591 384. Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10. Urb. La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790. Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Gran Canaria, 11. La Granja (Torreforta). Telèfon 977 543 189. REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Rodríguez Galindo, Mª Dolors. Plaça del Nen de les Oques, 8. Telèfon 977 313 336. SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388. VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217. CAMBRILS: Besora Mallafre, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270. VALLS: Miquel Alonso, Angeles. Plaça del Pati, 9. Tel. 977 600 606. EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8.Tel. 977 660 873 TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05
06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:39 15:55 16:34 20:15 21:00 22:07 23:21 00:28 02:00 04:01
Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Llenties amb botifarra Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Sense ficció Bruixes, la gran mentida Sense ficció Dones davant dels míssils Més 324 Notícies 3/24 Rumba a l’estudi
CINEMA. Cartellera
CANAL SUPER3
ESPORT 3
17:33 17:58 18:21 18:45 18:56 19:11 19:34 19:48 20:00 20:20 20:29 20:53 21:08 21:31
11:54 12:09 13:00 13:30 13:58 14:29 14:59 15:24 15:58 16:46 17:31 18:07 19:00 19:56
El Mic i els seus amics Una mà de contes L’abella Maia Aquest conte El llibre de la selva Dracs: Els genets de l’illa Zoom, el dofí blanc Sadie Sparks Info K Top or fail L’Ernest i la Rebecca Les Sisters El detectiu Conan Bestial!
CANAL 33 21:55 El gran dictat 22:14 Pel·lícula: El cas Sloane 00:20 Viatges insòlits Bhutan
TVE1
TV2
08:30 La hora de La 1: La hora política 10:03 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Mejor contigo 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:56 Informativo territorial 16:17 El tiempo 16:33 Dos vidas 17:31 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:28 España directo 20:31 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:59 El tiempo 22:19 Viaje al centro de la tele 22:40 Sequía 00:45 Cine: El gran baño
08:00 09:55 10:55 11:50 12:40 15:15 15:45 16:30 17:20 18:10 18:40 19:20 20:00 20:40 21:05 22:00 22:55 01:10 02:10 02:40
21:54 22:46 23:00 00:31 00:54
Thalassa Karakia Esport Club Top gols La Lliga Esport Club KM 0 Boscos Thalassa El viatge d’un gurmet Viatges insòlits X-Games 2022 WRC Ral.li Montecarlo Tot Costa Futbol :1a. RFEF UE Costa Brava-Barça B WRC Ral.li Montecarlo Zona UFEC Onze 324 Esports Onze
ANTENA3 Cafè d’idees La aventura del saber Escaneadores del pasado Construcciones imposibles Cine Desmarcats Saber y ganar Naturaleza y animales Animales al natural Perduts en el temps Doctor Caparrós 20vint El Vespre Página 2 ¿Cómo lo haríamos hoy? Cachitos de Hierro y Cromo Caminos del Flamenco Documentos TV Conciertos de Radio-3 Documental
06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano en tu cocina 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 Tierra amarga 19:00 ¡Boom! 20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 Inocentes 01:00 Tierra amarga 02:30 Live Casino
TARRAGONA / OCINE TARRAGONA
Les matinals, el diumenge 1 Delicioso
16:10 - 18:20
1 Way down
TELECINCO
LA SEXTA
07:53 08:27 09:24 10:16 11:52 12:55 13:58 15:08 15:37 15:45 16:55 17:53 20:02 20:46 20:59 21:09 21:45 22:57 23:52
06:30 ¡Toma Salami! 07:00 Informativos Telecinco matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 El debate de las tentaciones 02:40 La tienda en casa 02:55 El horóscopo 03:00 Mejor llama a Kiko
07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 23:50 01:35 02:30 03:00 03:45
¡Toma Salami! El precio justo (diario) Alerta Cobra Alerta Cobra A simple vista Alta tensión First dates Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Deportes Cuatro El tiempo First dates First dates The Good Doctor The Good Doctor
Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes El intermedio Cazaherederos Natural En tierra hostil Pokerstars Casino The Game Show Minutos musicales
22:15 16:00 - 18:15 / Matinal: 12:15
2 ¡Canta 2! 2 El callejón de las almas perdidas
20:30
3 Spider-Man: No Way Home
17:00
3 West Side Story
19:45
3 El contador de cartas
22:40
Matinal: 12:00
4 ¡Canta 2! - Versió catalana 4 ¡Canta 2!
17:00 - 19:15
4 El método williams – vose -
21:30
Matinal: 12:15
5 100 Días con la tata 5 El buen patrón
17:00
5 Matrix ressurrections
19:15 - 22:15 16:00 - 18:20 - 20:45 - 22:40 / Matinal: 12:00
6 Agente 355
16:00 - 17:45 / Matinal: 12:15
7 Lunáticos
21:45
7 La casa Gucci 8 Matrix ressurrections – atmos -
16:10
8 Cazafantasmas: más allá – atmos -
19:00
8 Sin tiempo para morir – atmos -
21:30 16:00 / Matinal: 12:15
9 Encanto
18:00 - 20:45
9 Spider-Man: No Way Home
10 El callejón de las almas perdidas – atmos 16:00 - 19:00 - 22:00 / Matinal: 12:00 11 Scream
16:00 - 19:30
11 Mamá o papá
18:20 - 20:30
Matinal: 12:15
12 Venom 2: habrá matanza 12 The king’s man: la primera misión
16:45 - 19:15 - 22:15
13 El método williams
16:20 - 19:20 - 22:20 / Matinal: 12:00
14 Spider-Man: No Way Home - atmos -
16:00 - 19:00 - 22:00 / Matinal: 12:00
15 Sala tancada 16 Sala tancada 16:10 / Matinal: 12:00
17 Clifford, el gran perro rojo 17 Scream – atmos -
18:00 - 20:15 - 22:30
YELMO PARC CENTRAL ¡Canta! 2
Cada dia excepte: ds, dg: 17:15 / ds, dg: 17:45
Agentes 355
CUATRO
20:30 / Matinal: 12:15
1 Buscant la màgica Doremi – versió catalana -
dv, dl, dc, dj: 17:00, 19:30, 22:15 / ds, dg: 16:45, 19:45, 22:30 / dm: 17:00, 19:30, 22:15 -vose-
Buscando a la mágica Doremi
ds: 15:45
El callejón de las almas perdidas
dv, dl, dc, dj: 18:30, 21:30. /
ds, dg: 16:00, 19:00, 22:00 / dm: 18:30, 21:30 -voseEl método Williams
dv, dl, dc, dj: 18:15, 21:15 / ds, dg: 16:15, 19:10, 22:10 / dm: 18:15, 21:15 -vose-
Lunáticos
dg: 15:45
Mamá o papá
Cada dia excepte: ds, dg: 19:45 / ds, dg: 20:05
Matrix
dv, dm, dj: 22:00 / dg: 22:20
Scream
Cada dia excepte: ds, dg: 17:30, 20:00, 22:30 / ds, dg: 17:00, 19:25, 21:50
Spider-Man: No Way Home
Cada dia excepte: dm: 18:00, 21:00 / dm: 18:00, 21:00 -vose-
The King’s Man: La primera misión
ds: 22:20. / dl, dc: 22:00
CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Delicioso dv: 18:30 / ds: 16:00 /dg: 17:00 / dl: 18:00 / dm: 19:45 -vose- / dc: 18:00 West side story
dv: 20:30 -vose- / ds: 18:00 / ds: 20:45 -vose- / dg: 19:00 / dl: 20.15 -vose- / dm: 17:00 / dc: 20:15 / dj: 17:30
Romeo i julieta
CANAL REUS TV
TAC 12
8TV
12:00 13:00 13:30 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:00 23:30
10.00 11.00 12.00 12.30 13.00 14.00 14.30 15.30 16.00 16.30 18.30 19.00 20.00 20.30 21.30 22.00 22.30 23.30 00.00
08:30 11:00 15:00 16:30 18:30 20:40 21:30 22:25 24:30
Connecti.Cat Caminant per catalunya Cercle central Notícies migdia Teló de fons Notícies migdia Cercle central Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Notícies vespre Va com va Notícies vespre Va com va Notícies vespre Va com va Notícies vespre Va com va
Fet a Mida Dorsal 12 Aventura’t Sempre hi som Dorsal 12 Notícies 12 Dorsal 12 Sempre hi som Notícies 12 Fet a Mida Connecta 10Comarques Connecti.cat Notícies 12 Som-hi Territori Contemporani Notícies 12 Som-hi Territori Contemporani Notícies 12
dj: 20:15
VILA-SECA / OCINE VILA-SECA
Salut i peles! Robin Food Mundo Natural Perry Mason Opina cat Rondeando Abans que s’acabi l’any [R] El Circ Rondeando [R]
1 Spiderman 3
18:00
1 Matrix: resurrections 2 El método Williams
21:00 18:15 - 21:15
3 Lunáticos 3 The king´s man: la primera misión 4 Spiderman 3 5 Scream 5
18:00 19:45 - 22:15 19:00 - 22:00 18:00 - 20:15 - 22:30
6 Canta! 2
18:20
PARAMOUNT CHANNEL
6 El callejón de las almas perdidas
20:30
14:05 15:00 15:55 18:05 19:15 20:16 22:20 23:55
7 El callejón de las almas perdidas
Embrujadas Hercules Poirot Hercules Poirot Padre Brown Padre Brown Los crímenes de Cassandre El Sustituto 2 Venganza sangrienta
8 Agentes 355
18:30 - 21:45 17:30 - 20:00 - 22:30
9 Mamá o papá
18:15
9 El método williams
20:15
10 Canta! 2
17:15 - 19:30 21:45
10 West Side Story
VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Mamá o papá
dg: 17:00 - 19:00
CLASSIFICATS TREBALL ASOCIACIÓN EUROPEA COMPAÑÍA DE SEGUROS. Incorporamos una teleoperadora con experiencia en el sector Asegurador. Fijo + comisiones. Tel. 97710.10.33 ASOCIACIÓN EUROPEA COMPAÑÍA DE SEGUROS. Ofrece plan carrera con futuro laboral estable. Incentivo fijo 900€ + comisión 1er año. Anticipada 50% i 30% cartera. Imprescindible experiencia en Seguros de decesos y vida. Tel. 97710.10.33
PROFESSIONALS CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 PINTOR ECONÓMICO. Pintamos habitación 70€. Mano obra. Tel: 698.269.158
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
TAROT TAROT DE MARÍA. Tarot presencial o videollamada. Tel. 633.670.797
MOTOR SE VENDE CITROEN SAXO. Matrícula T-5128-AT, gasoil. Precio a convenir. Tel. 635.250.322
VENC MOTO SUZUKI 75CC. T-Z. ITV passada. Tel: 610.417.609
ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
AMIGAS ARDIENTES 20€. Reus Tel. 618.014.486. MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel: 623.267.323 CAROL PECHUGONA. Todos servicios. Tarragona. Tel: 643.169.924 SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68 CELESTE CATALANA VICIOSA. Tel: 664.047.949 CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 REUS. MARITXELL, atractiva, catalana, madura. Tel. 602.393.335 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874
MASSATGES RELAX MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total!!. Tel: 692.780.087 VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel: 603.133.160
CONTACTES JOVEN CATALANA Y AMIGAS. Privado. SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12
CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 TARRAGONA. CATALANA. Si tot. Tel: 604.260.384 REUS. VENEZOLANA MADURITA. 30€. Tel. 624.253.608
25/01/2022 diarimés
31
32
A L’ÚLTIMA
diarimés 25/01/2022
MÚSICA CEDIDA
ELS MANAMENTS DE MOISÉS
‘Diez Minutos’ i quaranta anys MOISÉS PEÑALVER Periodista
Em disculpareu perquè toco un tema delicat. Els que sou de missa, tot i que la Bíblia ho menciona, millor que llegiu aquell altre articlet d’opinió que s’escriu amb un tinter. Què? No agafeu mai les me· ves ironies! Ara poseu els ulls en blanc i negre. O millor no, aquells colors descolorits de les revistes dels anys setanta. A mitjans d’aquella dècada, ser· vidor portava dins el llibre de Ciencias Sociales re· talls del Diez Minutos de famoses en biquini i entre els adolescents els intercanviàvem. Qui tenia a la Gigliola Cinquetti amb un biquini enorme –que ara seria un vestit llarg per a una mil·lenial–, et podia passar l’Agatha Lys amb una samarreta llarga del Real Madrid. En aquella època, si al llibre portaves a
Sol del València o Amancio Amaro, eres més sanes i demostraves que t’agradava un altre tipus d’esport. Poseu ja els ulls en color normal. La dona m’agafa el mòbil que m’he deixat sobre la taula i em diu que si això d’enviar noies sense roba entre els amics és moda. Li dic que sí. Quin grup del Whatsapp no està ple de senyores i senyors que dissocien l’amor, el compromís i la família amb la sana actitud de mostrar el berenar? Llavors, reflexionant, crec que aquest costum d’utilitzar les eines informàtiques i els mitjans de comunicació pel barroerísme no ha canviat gaire. Però és que, en realitat, per molts mòbils, GPS, ebooks, cotxe elèctric, Alexa encén el llum, smart tv que tinguem, el que no ha canviat és el cervell. Aquell «con Franco se vivia mejor» tam· poc ha canviat perquè ha tornat, com el Diez Minutos, les dones sense roba i un amic m’ha dit que ha deixat el tabac ros per fumar caliquenyos. Sembla que aquella misèria sexual franquista encara dura. Ara que hi penso... He dit que els mitjans de comu· nicació mostren una informació barroera?
Jordi López, cantant de Falkon & Firkin.
EL TEMPS
Estat del cel Al llarg del matí minvaran els núvols baixos al litoral nord i al terç sud del país fins a quedar el cel serè en general. Temperatures La temperatura mínima i màxima serà similar o lleugerament més alta. Hi haurà inversió tèrmica matinal. La mínima es mou· rà entre -6 i -1 ºC al Pirineu, al Prepirineu i la depressió Central, entre -3 i 2 ºC al prelitoral i entre 0 i 5 ºC al litoral. Per la seva banda, la màxima se situarà entre 8 i 13 ºC al Pirineu, Prepirineu i la depressió Central i entre 10 i 15 ºC a la resta del país.
13º
Màxima
3º
Mínima
SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Nivell fàcil
Nivell mitjà
Cristina Serret
FALKON & FIRKIN, EL MAR FET MÚSICA
ampliar a la resta de país, amb músics Avui, 25 de gener, es molt reconeguts publica el nou disc que han acabat de de la banda del Ba· donar color al disc». ges Falkon & Firkin, Entre aquests, de· Brisa de mar. «És un recull d’histò· talla el músic, hi ha Pep Sala, Natxo Tar· ries curtes d’amor, d’estiu, de família, ‘Brisa de mar’, inclou col·laboracions rés, Pemi Rovirosa d’amics… Històri· o Joan Masdéu. De de Pep Sala, Natxo Tarrés, Pemi tots en destaca «la es en què el temps capacitat per portar s’atura, però sempre Rovirosa o Joan Masdéu les cançons a un ni· amb el mar de fons i la brisa a l’horitzó», inimaginable, CEDIDA vell explica Jordi López, multiplicant-les per cantant de la banda. mil amb el seu ta· El músic detalla lent». És el cas del que en aquest nou músic reusenc Joan treball han buscat Masdéu, subratlla «noves sonoritats» el Jordi, «que té una fins a arribar a una trajectòria difícil proposta «molt me· d’igualar, primer amb Whiskyn’s i diterrània». Aquest després en solitari, tint de mar que ho i que amb la seva impregna tot es fa veu va aportar a la evident ja en la por· cançó El passeig tada, que parteix de la nostra platd’una fotografia feta a la Platja de l’Es· ja unes melodies i contramelodies que tanyol, un racó idíl· van endolcir molt la lic de Sitges i molt cançó». especial per a Jordi Brisa de mar co· López. També és La portada del nou disc. present en els títols i mençarà el seu camí les lletres de les can· en els escenaris çons, però, molt especialment, en el so del disc, aquest pròxim mes de febrer, tot confiant que, a on els instruments acústics predominen per partir de la primavera o l’estiu, la música es pugui sobre de les guitarres distorsionades dels discos escoltar en directe ja amb normalitat. En aquest context, subratlla el Jordi, «ens agradaria que hi anteriors. Brisa de mar ha estat enregistrat a Sia Studio hagués promotors que confiessin en la nostra del Pont de Vilomara, sota la producció artís· proposta, perquè estem convençuts que tenim tica de Jordi Armengol, productor habitual del un molt bon treball per poder-lo presentar». Falkon & Firkin va néixer l’any 2007 com un grup. En aquesta ocasió, a més, la banda del Bages compta amb les col·laboracions d’artis· projecte personal de Jordi López. A dia d’avui, tes destacats com Pep Sala, Cesk Freixas, Natxo assegura l’impulsor del grup, «la banda ja està Tarrés, Pemi Rovirosa, Dani Flaco, Joan Masdéu, plenament consolidada». El primer avançament Ferran Gallart, Albert Palomar, Xavier Serrano, del disc va ser Tot anirà bé, un tema que volia Jordi Ribot, Antonio El Remendao, Jos Racero i ser una crida a mirar la vida amb optimisme. David Sais. «Molts d’aquests músics són amics «La resta del treball també respira aquest esperit de la zona del Bages, persones a qui jo admiro i positiu, tan necessari en el moment que estem als quals fa temps que segueixo en els seus pro· vivint. Per això volem que la gent el pugui sentir i jectes», explica el Jordi. «Després», afegeix, «vaig disfrutar», conclou el músic.