Dijous 28 d'octubre de 2021

Dijous, 28 d’octubre de 2021 núm. 4.408 www.diarimes.com

EMPRESA

de DISTRIBUCIÓ de MATERIALS per a la CONSTRUCCIÓ

CERCA

ENCARREGAT/ADA COMERCIAL PER ALS SEUS CENTRES DE CAMBRILS I TARRAGONA. Interessats enviar CV a:

info@mausa.es

*IMPRESCINDIBLE EXPERIÈNCIA EN EL SECTOR

Salou aprova les ordenances fiscals i inicia la revisió del POUM CAMP L’Ajuntament bonificarà l’IBI fins a un 50%, segons el seu valor cadastral, als habitatges que instal·lin equipaments d’autoconsum d’energia solar. P9 GERARD MARTÍ

El contenidor «més gran del món» s’instal·la al Parc de la Ciutat TARRAGONA Ecovidrio porta el peculiar monument, que està de gira per Catalunya, per tal d’homenatjar la ciutadania pel seu compromís amb l’economia circular. P6

El regidor de Neteja, Jordi Fortuny, amb la gerent d’Ecovidrio, Sylvia Mayo.

TARRAGONA

Les constants entrades i sortides de persones al xalet ocupat posen en alerta els veïns de Boscos Temen que entri molta més gent a viure-hi i tenen previst tornar a manifestar-se avui per tal de mostrar el seu malestar. P2

TRIBUNALS

El TC també declara inconstitucional la pròrroga de sis mesos del segon estat d’alarma El recurs ha tirat endavant amb els vots del bloc conservador del qual s’ha desmarcat el president Juan José González Rivas. P41

ESPECIAL

QUÍMICA un pas de futur

P11-38

28/10/2021 diarimés

11

2

diarimés 28/10/2021

TARRAGONA

SOCIETAT

El moviment de persones a la casa ocupada de Boscos alerta els veïns Els veïns, que es tornaran a manifestar avui davant la casa, temen que s’instal·lin més persones al xalet CEDIDA

Alexandre Nadal

El constant moviment de gent en el xalet ocupat de Boscos de Tarragona ha posat en alerta els veïns de la urbanització, que es concentren des de la setmana passada en contra de l’entrada il·legal a l’habitatge. D’ençà de l’ocupació de la casa, els veïns han vist un increment d’entrades i sortides de l’habitatge per part de desconeguts. Alguns veïns també denuncien les constants visites de gent que arriba cotxe, que aturen el vehicle davant del xalet i marxen al cap de poca es· tona. Els veïns avisen que, entre les persones que s’han vist entrar a la casa, hi ha una mare amb un nen petit, i assenyalen la intenci· onalitat de portar nens petits a l’habitatge per dificultar un hi· potètic futur desnonament. Els veïns també temen que s’instal· lin més persones a la casa ocupa· da degut a les grans dimensions que té. Els residents de la zona criti· quen les visites freqüents i des· taquen que, als matins, el mo· viment de cotxes davant la casa encara és més intens. També as· senyalen que, en la concentració de dimecres passat, hi ha arribat a haver fins a nou persones a l’in· terior de la casa i apunten que podria tractar-se de persones amb passat delictiu. El xalet, situat al número 45 del carrer de l’Oreneta, estava

Imatge d’unes persones passant per davant de la casa ocupada i que ha posat en peu de guerra els veïns de Boscos de Tarragona.

Un veí de Boscos: «Com que la casa és gran, anirà arribant més gent fins que l’espai ho permeti» deshabitat des del passat mes de febrer i és propietat del BBVA, que el té a la venda. De fet, el

Denuncien el moviment de vehicles, que fan parada davant de l’habitatge ocupat banc ja va denunciar el passat dia 20 davant la justícia l’ocupació del xalet. Els veïns es van con·

centrar dilluns i dimarts davant la casa ocupada i tenen previst fer-ho també aquesta nit. Julio, un veí de Boscos de Tar· ragona, apunta la possibilitat que hi hagi una màfia al darrere d’aquesta ocupació del xalet. «Primer van entrar quatre nois i dimarts ja van veure com havia

entrat una noia amb el cotxet amb un nen petit. Això ho fan perquè així no els puguin treu· re», critica el resident de la ur· banització de Llevant. «Tot i que visc lluny de la casa perquè jo es· tic més a l’entrada de Boscos de Tarragona, penso anar a donar suport aquest dijous a la concen·

tració», assegura. Aquest mitjà, però, no ha pogut confirmar si la dona i el nen en qüestió residei· xen en el xalet o simplement el freqüenten. Un resident de la urbanitza· ció, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, destaca que la pre· sència d’una persona amb un in· fant està encaminada a dificultar el desallotjament de l’habitatge i alerta que «com que la casa és gran, aniran entrant més perso· nes fins que l’espai ho permeti». «Aquí cada cop vindrà més gent, l’immoble ho permet. El xalet és molt gran», avisa. «Suposem que venen a ocupar la casa amb nens petits per evitar que els treguin. Si entres a una casa amb una per· sona embarassada o amb nens, ja canvies el perfil dels ocupants i dificultes un futur desnona· ment. Ells ho saben i per això ho estan fent», explica. El veí lamen· ta que, malgrat que fa més d’una setmana i mitja de l’ocupació del xalet, no han rebut cap resposta de l’Ajuntament. «Des de l’Ajun· tament ens van dir que estaven al damunt del cas, però no sabem què vol dir això. Nosaltres no es· tem tranquils i aquí no estan fent res per evitar-ho», diu. El mateix veí exposa la pos· sibilitat que, a l’interior de l’ha· bitatge, es produeixin activitats il·lícites. Precedents d’ocupacions Aquesta no és, però, la primera vegada que els veïns de Boscos de Tarragona s’organitzen en contra d’una ocupació a la urba· nització. L’ocupació il·legal d’un xalet al carrer del Falciot el pas· sat mes de febrer, que era propi· etat de Solvia, va propiciar que unes dues-centes persones es concentressin davant de la casa, situada al número 3 per exigir més seguretat.

URBANISME GERARD MARTÍ

L’Ajuntament de Tarragona té previst arreglar un camí d’accés a Tarragona 2 molt freqüentat L’associació de veïns reclama arreglar un terreny a tocar del vial Alexandre Nadal

El president de l’Associació de Veïns de Tarragona 2, Julià Mon· toya, reclama intervenir en un dels descampats de la urbanitza· ció, situat a tocar d’un vial paral· lel a l’autovia A-7, que connecta els carrers de Rovira i Virgili i Josep Gramunt i Subiela i que és molt concorregut per alumnes de l’escola Pax i veïns del barri, ja que és la manera més ràpida d’arribar a Tarragona 2 des de l’avinguda Rovira i Virgili. Des de l’Ajuntament de Tarragona assenyalen la seva intenció d’ar· reglar el vial en qüestió. «La dig· nificació d’aquest camí és una

reclamació històrica dels veïns de Tarragona 2 amb qui hem es· tat parlant tot aquest temps», va manifestar el conseller de Terri· tori, Xavier Puig. El president de l’associació ve· ïnal denuncia la insalubritat del descampat, propietat de L’Ona· da Serveis. El representant veï· nal també va afirmar que l’Ajun· tament es va comprometre amb l’entitat veïnal a cimentar el camí per tal de fer-lo més esta· ble i evitar possibles caigudes mentre no es trobi una solució definitiva. Montoya va reclamar també la instal·lació d’una tan· ca perimetral que separi millor

el terreny del vial anteriorment mencionat. «En aquell terreny es van fer unes prospeccions i han quedat uns forats allà. A més, la tanca de separació entre el camí i el solar l’han robat dues vega· des i hi ha un avís administratiu perquè facin una separació com deu mana. Estem cansats», de· nuncia. Des de L’Onada Serveis van apuntar que es fa un manteni· ment periòdic del terreny, amb la freqüència que estableix la normativa local i que «la darrera intervenció al solar es va fer fa dues setmanes». «Els forats als quals el president de l’associació

Imatge d’una persona passant pel vial, a tocar de l’A-7.

de veïns fa referència són cates arquitectòniques, d’uns 30-40 centímetres de profunditat, que

no s’han tancat per si cal fer més revisions tècniques abans d’ini· ciar la construcció de la residèn·

cia projectada. Aquestes cates es troben únicament a l’interior del solar, en cap cas al camí per on passa la gent per anar de Tarra· gona 2 a l’avinguda Rovira i Vir· gili», argumenten. També assenyalen que «el camí per on circulen les perso· nes no forma part del solar de L’Onada Serveis, sinó que es tracta d’una servitud de l’auto· via. El terreny en propietat de L’Onada estava delimitat per una tanca de ferro, que va ser ro· bada aquest estiu, i actualment es troba delimitat per una tanca de plàstic provisional». A més, des de l’empresa s’està mirant amb arquitectes quin tipus de tanca s’hi pot instal·lar de for· ma definitiva. «Amb vista que de cara a l’any vinent es podria reactivar el POUM en la zona urbana de la ciutat, tan bon punt sigui possible, es començarà a demanar les llicències perti· nents per a la construcció de la nova residència», van exposar des de l’empresa propietària del solar.

TARRAGONA

28/10/2021 diarimés

3

COMERÇ

Dones tarragonines i al voltant dels 50 anys, el perfil majoritari dels Bons

MERCATS DE TARRAGONA

El repartiment de la totalitat dels cupons per reactivar el comerç local, amb una subvenció de 500.000 euros, es va fer en tan sols tres dies Biel Roquet-Jalmar

Les dones tarragonines i al vol· tant dels 50 anys ha esdevingut el perfil majoritari dels usuaris dels Bons Comerç TGN, que es van posar en marxa el passat cap de setmana i les descàrregues dels quals es van completar en tot just 72 hores. Mig milió era el pressupost per aquesta campa· nya de l’Ajuntament de Tarrago· na per reactivar el comerç local, que tenia l’objectiu d’allargar-se unes quantes setmanes, però que podria finalitzar aviat, ja que els usuaris tenen dues setmanes per bescanviar els bons. De mo· ment, el primer cap de setmana es van gastar 4.854 bons dels 100.000 disponibles. Si aquests no s’han gastat en aquest perío· de, tornen a la cartera general. Amb tot, els carrers del centre de la ciutat van viure un diven· dres i un dissabte ple d’activitats i es van inundar de tarragonins i

forasters. En aquest sentit, dels aproximadament 10.000 usu· aris que es van fer amb bons, el 68,4% eren tarragonins, mentre que la gent vinguda d’altres llocs s’enfilava fins al 31,6%. D’altra banda, les dones sumen una àm· plia majoria entre els usuaris que van descarregar els descomptes, arribant al 68,1%, pel que els ho· mes tot just arribaven al 31,9%. Els Bons Comerç TGN es po· dien aconseguir a través de la pàgina web, l’aplicació o bé físi· cament al quiosc de la Font del Centenari. Quant a la distribució per edats de les descàrregues, els usuaris majoritaris es concen· traven entre els 40 i els 64 anys. La franja dels 40 als 49 anys va suposar el 28,6% del total. Els usuaris compresos entre els 50 i 64 anys van arribar al 26,3%. Pel que fa als clients entre 30 i 39 anys, el percentatge es va enfilar fins al 20,6%. La resta d’usuaris

SOCIETAT

van ser més aviat testimonials. Els que tenen de 20 a 29 anys van suposar l’11,5% i els de 16 a 19, tan sols l’1,5%. La bretxa digital va marcar la tendència entre els més grans. El 7,3% dels usuaris tenien entre 65 i 74 anys. El 2,4% restant en tenien més de 75. Satisfacció per l’èxit «La Rambla Nova o carrers com els de Sant Agustí, August o Comte de Rius feia molts temps que no es veien així», recorda· va sobre les activitats del cap de setmana Dídac Nadal per a Diari Més. El conseller de Co· merç de l’Ajuntament de Tarra· gona remarcava que l’obligació de la seva conselleria és «portar la gent davant dels comerços», encara que afegia que «els co· merciants han de tenir actitud i predisposició per fer-los en· trar». Nadal explicava que es· tan rebent «moltes trucades del

El zeppelin, al seu pas pel carrer de la Unió, va ser una de les activitats més exitoses.

La franja d’usuaris que es van descarregar els bons entre els 20 i els 29 anys només va ser de l’11,5%

Nadal: «La Rambla Nova, Sant Agustí, August o Comte de Rius feia molt que no es veien així»

sector de la cultura» per tal de poder participar en els bons, fet que no entrava dins la previsió, però que qualificava de «molt bonic». «Emplaçaré a la resta de conselleries a tenir estratègies

semblants al Bons Comerç per a la cultura i tenir descomptes per al cinema, teatre o espectacles», deia el conseller de Comerç. Ara per ara, els comerços tar· ragonins que s’han sumat a la

VIA PÚBLICA GERARD MARTÍ

JUSTÍCIA CEDIDA

L’ICAT demana ampliar els aforaments als jutjats L’Il·lustre Col·legi de l’Advoca· cia de Tarragona (ICAT), dema· na a la Conselleria de Justícia que ampliï els aforaments als jutjats per evitar les esperes al carrer que han d’assumir els advocats i tots els ciutadans que fan ús del sistema judicial per les limitacions d’accés als espais interiors. Una situació que s’agreuja per l’increment de casos que estan patint molts jutjats. El sector de l’advocacia demana que s’arribi al mà·

Imatge de l’afectació provocada per la humitat ambiental.

La passera va acabar malmesa a l’avinguda Vidal i Barraquer.

Les escales de l’ascensor de l’Amfiteatre presenten oxidació

Cedeixen algunes teules de fusta davant de la Tabacalera

La part inferior de les escales metàl·liques al voltant de l’as· censor que comunica el parc de les Tres Granotes o Jardí Romà amb la Via Augusta presenta un avançat estat d’oxidació. Si en anteriors ocasions, l’ascen· sor havia estat objecte de tota mena d’actes vandàlics, ara tot apunta a la humitat ambien· tal i la proximitat al mar com a principals causants de l’oxida· ció, perfectament visible des de baix. En alguns trams, fins i tot,

l’oxidació ha arribat a perforar parcialment el forjat metàlic. L’ascensor ja ha estat fora de funcionament durant algu· na temporada després d’haver patit actes vandàlics. En tres d’aquestes ocasions, un o més individus van treure la porta de la cabina de les guies amb puntades de peu. En l’altra, els incívics van trencar el panell d’il·luminació de l’interior de l’elevador i hi van fer diverses pintades.

La passera de fusta ubicada a l’avinguda Vidal i Barraquer, a tocar de la Tabacalera, va que· dar malmesa dimarts passat dia 26 d’octubre després dels tre· balls d’una grua propera, que donava pinso anticonceptiu als estornells. Des del consistori, que no han pogut confirmar que les causes de la destrossa en les teules de fusta hagin es· tat ocasionades per la grua, han apuntat que la setmana que ve ja estaran totes arreglades. La

campanya ja ronden els 200, tot i que Nadal admetia que «quan es va fer la proposta va costar que la gent se la cregués». D’aquí a l’esgotament dels bons, el regi· dor de Junts es marcava un pa· rell d’objectius. El primer, «tenir més entrada als barris». El segon, sumar més bars i restaurants: «La restauració és molt singular. S’estan apuntant de forma més lenta però ja amb moltes ganes».

Tabacalera és un dels edificis més afectats per la plaga de coloms i estornells. De fet, la insalubritat provocada pels ex· crements d’aquests animals va ser un dels motius pels quals es va haver de desmuntar el jardí vertical que decorava la façana de l’històrica fàbrica de tabacs, i que també incorporava una pantalla de grans dimensions on, fins i tot, s’hi havien fet retransmissions de partits de futbol.

xim d’ocupació que permet la normativa sanitària per a espais interiors. A Tarragona, la situació és particularment greu als jutjats de l’avinguda de Roma. La degana de l’ICAT, Estela Martín, i la secretària de la Junta de Govern, Susanna Duran, han mantingut diversos contactes amb representants del Departament de Justícia de la Generalitat a Tarragona per exigir solucions a aquesta pro· blemàtica. Redacció

4

diarimés 28/10/2021

TARRAGONA

PATRIMONI

Les restes del Fòrum al carrer de la Civaderia no seran museïtzades

AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Les previsions dels experts de visibilitzar l’extrem nord-occidental del gran recinte romà que anava de banda a banda de la Part Alta s’han complert Biel Roquet-Jalmar

Les restes del Fòrum Provincial de Tàrraco situades al número 2 del carrer de la Civaderia i que han estat excavades durant el darrer mes no seran museïtza· des. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l’Ajuntament de Tarragona després de fina· litzar els treballs d’excavació en uns baixos que són de titularitat municipal. Les previsions de la conselleria de Patrimoni i de di· versos experts s’han complert. Així, s’ha visibilitzat l’extrem nord-occidental d’un recinte que abastava de banda a banda del que és l’actual Part Alta. Aquest indret també va ser reaprofitat al llarg dels segles i, fins i tot, s’ha descobert un passadís que po· dria ser una canalització d’aigua. El motiu per no museïtzar aquest espai o, com a mínim, a curt termini, no condicionar-lo per obrir-lo a visites, resideix uns

quants metres més enllà. «El que tenim és molt important i espe· cial, però és una part més del que ja coneixem. Hi ha altres parts del Fòrum Provincial visibles i que són exactament el mateix, com a la plaça del Fòrum. Per aquesta raó entenem que no és necessari museïtzar-lo», explica· va Hermán Pinedo en declaraci· ons a Diari Més. El conseller de Patrimoni puntualitzava, això sí, que «s’ha d’explicar i senyalitzar com a part de les visites», a ban· da de «protegir les restes i ja està, poc més». Un cop descartada la muse· ïtzació del número 2 del carrer de la Civaderia, el consistori no tanca la porta més endavant, a mitjà o llarg termini, a fer que l’espai sigui visitable. Això de· pendria en gran part, però, que el local tingui alguna utilitat. «És un espai municipal. Podria ser visitable sempre i quan estigui

EDUCACIÓ

protegit. Hauria de tenir algun ús concret i funció. Com a opinió, el que m’agradaria és que tin· gui un ús públic i cívic que sigui compatible amb les visites», deia Pinedo. El conseller de Patrimoni afegia que «ja tenim molts locals, establiments i restaurants amb restes i que, d’aquesta manera, ja són visitables». A més, Pinedo apuntava que l’Ajuntament po· dria «estudiar tenir visites con· cretes i puntuals». Pròximes actuacions Els treballs als baixos del núme· ro 2 del carrer de la Civaderia no acabaran aquí. Aquesta part del Fòrum Provincial rebrà els pròxims mesos una actuació de restauració de les restes arqueo· lògiques romanes, tal com expli· cava Pinedo: «A causa de la utilit· zació d’aquest espai amb altres funcions, una part del mur està tacada de formigó. El que hem de

Imatge dels primers dies d’excavacions al número 2 del carrer de la Civaderia, a la Part Alta.

Pinedo: «És una part més del que ja coneixem, ja hi ha altres parts del Fòrum visibles i iguals» fer és treure’l». Així, s’aconsegui· ria donar al lloc un aspecte més fidedigne i semblant a l’original. D’altra banda, les excavacions han deixat una sorpresa: un pas· sadís del qual no s’ha aconseguit

TURISME

Les pròximes actuacions són netejar el formigó del mur i estudiar un passadís desconegut localitzar el final. «No hi havia garanties que fos segur avançar més enllà. De cara al futur s’es· tudiarà què és exactament i per a què servia. És molt curiós, però no sabem de quina època és. Po·

dria ser romà, medieval o una via d’escapament de la Guerra del Francès», especificava Hermán Pinedo. Entre les hipòtesis de l’equip d’arqueòlegs que el dar· rer mes han treballat en aquest indret existeix la possibilitat que fos «un tram d’aqüeducte que portava aigua fins al centre de la ciutat i que després fos reaprofi· tat». «Necessitem gent experta per estudiar-lo», deia Pinedo.

CINEMA CEDIDA

Comença el FIET sobre recerca i innovació en tecnologia educativa

JAIME ROJAS / FESTIVAL REC

Aplega 200 persones de 19 països diferents Redacció

El Fòrum Internacional d’Edu· cació i Tecnologia (FIET 2021) va arrencar ahir amb una con· ferència sobre les tendències i el futur de la recerca en la tec· nologia educativa. Durant tres dies el fòrum es converteix en un espai de trobada de la comu· nitat investigadora de rellevàn· cia internacional on es tracten aspectes relacionats amb el món de l’educació i la tecno· logia. Enguany l’esdeveniment es fa en línia i hi prenen part 54 experts de tot el món que prota· gonitzaran les sessions davant de més de 200 persones dels 19 països que s’hi ha inscrit. A l’edició d’aquest 2021 s’hi ha presentat 53 comunicacions de 119 autors. Serà un espai de reflexió, dis· cussió i per fer propostes sobre el paper de la recerca en tecno· logia i educació com a element transformador de l’educació en un context digital. L’objectiu és definir les principals línies de recerca i innovació i solucions a

algunes de les mancances actu· als de la recerca en Tecnologia Educativa en una perspectiva de cinc anys. Se centra en tres grans eixos –el procés educatiu en contextos digitals, els pro· cessos d’integració i transferèn· cia de la recerca i la innovació en tecnologia educativa i la ciu· tadania digital responsable– i deu línies de treball distribuï· des en aquests tres eixos. La primera edició del FIET va ser el juny del 2014. Ara i en un context digital, global i canvi· ant, és necessari tenir evidènci· es de l’efectivitat de l’aplicació i l’ús de la tecnologia en l’educa· ció i cal fer-ho des de diferents perspectives: les polítiques públiques, l’impacte en termes d’aprenentatge i de millora del procés formatiu, l’ús ètic i equi· tatiu d’aquesta per a contribuir a crear un món més inclusiu, equitatiu i just i la mirada críti· ca als avenços tecnològics per aprofitar les seves aplicacions educatives i contrarestar els seus perills, si n’hi ha.

Mireia Sans (a la dreta), la nova líder l’associació.

Presentació del festival REC ahir a la Casa Joan Miret.

Mireia Sans, nova presidenta dels Càmpings de Tarragona

Els mons paral·lels de després de la pandèmia marquen el REC

L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, que engloba 54 càm· pings, té nova presidenta. Mi· reia Sans ha agafat el relleu de Joan Antón, qui ha estat durant quatre anys liderant l’associa· ció que defensa els interessos del sector. El canvi en la presi· dència es va fer a l’assemblea general ordinària, duta a terme al Tamarit Beach Resort amb la presència de Narcís Ferrer, director de l’Agència Catalana

de Turisme; Camí Mendoza, vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tar· ragona, i Manel Castaño, con· seller d’Educació, Ocupació, Desenvolupament Econòmic i Memòria Històrica de l’Ajun· tament de Tarragona. La nova junta està formada per Mireia Sans, Joan Antón, Miquel Roca, Àngels Ferré, Berta Cabré, Pere Perera, Alejandro Giménez, Oriol Calderón, Jahaciel Villa· verde i Toni Vallverdú. Redacció

El Festival REC 2021 torna a les sales de cinema i ho fa amb una programació prèvia que s’allar· garà durant tot el mes de no· vembre, abans del festival, que enguany es duu a terme de l’1 al 8 de desembre. Durant aquest pròxim mes de novembre, els seguidors del festival tindran l’ocasió de conèixer diverses pel·lícules d’estrena a Cata· lunya i a l’Estat espanyol que donaran el tret de sortida del festival REC i, alhora, de fer re·

flexionar als espectadors sobre el mapa de noves realitats que ha despertat en la reconfigura· ció de l’esfera social i cultural després de la pandèmia. Es projectaran quatre pel·lícules al CaixaForum Tarragona els di· mecres 3, 10, 17 i 24 de novem· bre, a les 19.30 h., i es farà una projecció especial del film The return, life after ISIS, d’Alba Sotorra, prevista pel dijous 25 de novembre a l’Antiga Audi· ència, a les 19 h. Redacció

TARRAGONA

28/10/2021 diarimés

5

PATRIMONI

El local de l’emblemàtic restaurant Les Voltes es ven per 1.500.000 euros

CEDIDA

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense vol que es garanteixi la màxima conservació i l’accés Alexandre Nadal

El local que va acollir l’emblemà· tic restaurant Les Voltes, al carrer Trinquet Vell de la Part Alta de Tarragona, està a la venda per 1.500.000 euros. Els baixos, de gairebé 500 metres quadrats, te· nen un gran valor patrimonial en tenir tres voltes, una càvea i una caixa d’escales del Circ romà de Tàrraco a l’interior del local. Du· rant 38 anys, el local va tenir l’ús de restaurant fins que el passat diumenge 22 d’agost van abaixar la persiana. El president de la Reial Soci· etat Arqueològica Tarraconen· se (RSAT) Joan-Vianney Maria Arbeloa, va destacar que l’antic

restaurant Les Voltes «té uns elements patrimonials molt im· portants» i va reclamar al pro· pietari del local que garanteixi la màxima conservació i tingui cura dels seus elements. A més, també va defensar que l’ús que se li doni en un futur garanteixi l’accessibilitat al recinte per part de la gent. «Primer, s’ha d’evitar que, si està tancat, es deteriori, qui ho tingui ha de garantir el seu manteniment i conservació. Qui ho adquireixi, tant si és un particular o una administració, si fos possible, hauria de garan· tir que fos accessible com ho era abans», va apuntar. El president de la RSAT va explicar que hi ha

Imatge de l’exterior de l’antic restaurant Les Voltes, que va tancar el passat 22 d’agost.

Els baixos tenen gairebé 500 metres quadrats i incorporen elements patrimonials valuosos molts exemples a la ciutat d’esta· bliments o negocis que disposen d’elements patrimonials a l’inte· rior dels locals, que són de con· currència pública. «Ens sembla perfecte que un negoci o un particular pugui

treure rendiment d’una activitat econòmica, sempre que es ga· ranteixi l’accés públic», va dir. A més, també va apuntar que dis· posar d’un entorn privilegiat pot ser un reclam per a l’activitat que s’hi desenvolupi. El local, que té accés des del número 12 del carrer Trinquet Vell, està format per tres murs i voltes de pedra romana, que caracteritzava el restaurant. L’anunci de la immobiliària des·

ECONOMIA

BASF manté un rendiment en augment durant el tercer trimestre de 2021

taca que el local té tres nivells: planta baixa, soterrani i primera planta que estan comunicades entre si per escales interiors. La primera planta té 212 metres quadrats i està dividida en tres cambres. La planta subterrània té 83 metres quadrats i la primera, de 60, és on se situen els sis lavabos, la cuina –totalment equipada– i dos magatzems. L’anunci promociona l’adqui·

sició del restaurant com «una oportunitat d’adquirir un restau· rant en ple funcionament en una de les millors zones de Tarrago· na», recalcant que «no es tracta d’un restaurant qualsevol, sinó d’un local emblemàtic amb més de 20 segles d’història». A més, també apunten que «la clientela és assídua» i recorden que està situat en una de les zones més turístiques de la ciutat. «Alta rendibilitat», afirmen.

BASF

La previsió de vendes pel 2021 ha augmentat entre 76.000 i 78.000 euros Redacció

El sòlid desenvolupament del negoci del Grup BASF va con· tinuar en el tercer trimestre de 2021. La demanda de productes de BASF es va mantenir forta en els mesos d’estiu. «Hem acon· seguit un augment en els preus del 36% i en els volums del 6%

en comparació amb el tercer tri· mestre de l’any 2020», va apun· tar Martin Brudermüller, presi· dent de la Junta Directiva. Si es comparen amb l’esmen· tat període, les vendes es van incrementar en 5.900 milions d’euros, fins arribar als 19.700 milions d’euros. Aquest incre·

ment de les vendes va ser causat principalment per l’augment dels preus i volums en tots els segments, especialment en Pro· ductes Químics, Materials i Tec· nologies de Superfície. També va ser causat per un augment considerable dels volums en gai· rebé tots els segments.

Gràcies al bon rendiment mantingut del negoci, i la previ· sió sobre que es mantingui una forta demanda de segments de Productes Químics i materials, els pronòstics pel 2021 s’han millorat: ara s’espera un crei· xement de les vendes d’entre 76.000 i 78.000 milions d’euros.

El preu de productes químics hauria ajudat a la bona previsió.

6

diarimés 28/10/2021

TARRAGONA CULTURA

MEDIAMBIENT

Ecovidrio instal·la el contenidor més gran del món a la ciutat

GCPHE

Tarragona es troba entre les 10 províncies que més vidre recicla anualment GERARD MARTÍ

PMA/Redacció

El contenidor de vidre més gran del món s’ha instal·lat a Tarrago· na amb l’objectiu de fomentar el reciclatge de vidre a la ciutat. El contenidor va ser presentat ahir de la mà del conseller de Nete· ja, Jordi Fortuny, i de la gerent d’Ecovidrio a Catalunya, Sílvia Mayo. Aquest serà la cara visible de la nova campanya Reciclant vidre som imparables, la qual busca la sensibilització per a una major optimització del reciclatge de vidre a la ciutat. Aquest megacontenidor de vi· dre és el més gran del món, amb una mida de de vuit metres d’al· çada, i s’ha instal·lat al Parc de la Ciutat de Tarragona, des d’aquest mateix dimecres i fins el pròxim dimarts dia 2 de novembre. Aquesta nova iniciativa ser· veix també per posar en valor els bons resultats de reciclatge de vi· dre que registra Catalunya i, con· cretament, Tarragona: la pro· víncia té unes xifres molt bones, de 23 quilos de vidre reciclat per habitant l’any 2020, xifra la qual la posiciona entre les 10 provín· cies de l’estat que més reciclen en vidre. Tal com va apuntar el conseller, «el departament de Neteja se suma una vegada més a les campanyes d’Ecovidrio, per tal de conscienciar encara més als tarragonins de la necessitat de mantenir i millorar aquest hà· bit per a la lluita contra el canvi climàtic». La instal·lació del contenidor

Fragment de la pel·lícula, al Pont del Diable.

Tarragona es promociona amb el film ‘Un viaje extraordinario’ El rodatge es va dur a terme durant l’estiu PMA/Redacció El megacontenidor de vidre s’ha instal·lat al Parc de la Ciutat fins al 2 de novembre.

A la província de Tarragona es van reciclar 23 quilos de vidre per habitant l’any 2020 més gran del món a la ciutat és doncs un reconeixement a la important feina realitzada per la ciutadania, que és qui posa en marxa la cadena del reciclatge i s’esforça per aconseguir aquests bons resultats. Però la campanya no queda

aquí. Mentre el contenidor ro· mangui instal·lat al Parc de la Ciutat, un equip d’informadors d’Ecovidrio estarà atenent i aju· dant a tots els ciutadans que s’apropin a la zona per a fer les seves consultes sobre el reciclat· ge del vidre. Activitats familiars A banda, també s’organitzaran activitats familiars i de dinamit· zació per a totes les edats. Tots aquells que hi participin s’endu·

ran una bossa de reciclatge de vidre de regal per a poder millo· rar la seva pràctica. Per acabar, també se celebraran una sèrie de tallers d’educació ambiental i activitats de conscienciació al voltant del reciclatge del vidre per a les famílies que hi vulguin assistir. Aquests es duran a terme el dissabte dia 30 d’octubre de 16 a 20h i el diumenge dia 31, entre les 10 i les 14h. Totes les activitats que es realitzin es duran a terme d’acord amb les mesures covid.

Tarragona compta amb una nova eina de promoció: la pel· lícula Un viaje extraordinario. Es tracta d’un projecte audio· visual què busca promocionar capitals turístiques d’arreu del món, creat pel Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE), el qual va ser presentat el passat dijous, 21 d’octubre, a Madrid. Aquest projecte compta amb un total de quatre peces, les quals ja es poden visionar a través de les xarxes socials del GCPH: una pel·lícula d’11 minuts per a totes les ciutats, una versió de 3:52 minuts, un espot de 30 segons

i una peça específica per a cada destinació. Va ser durant l’estiu passat quan l’equip de Read· more Films va visitar la ciutat per a dur a terme el rodatge, i ara el vídeo es pot veure al ca· nal de Youtube de Tarragona Turisme. L’alcalde i conseller de Turisme de l’Ajuntament, Pau Ricomà, destaca el valor del projecte audiovisual per «mostrar una Tarragona plena de cultura, patrimoni, gastro· nomia, natura i vida a mercats de tot el món». «Ens alegra molt poder compartir un vídeo que reflecteix a la perfecció l’essèn· cia de la ciutat i l’associa amb una marca de prestigi», deia.

SALUT INSTITUT CATALÀ DE SALUT

Uns 2.000 pacients es tracten amb teràpia ocupacional cada any A l’Hospital Joan XXIII hi ha dues professionals PMA/Redacció

Amb motiu del Dia Mundial de la Teràpia Ocupacional, l’Hos· pital Universitari Joan XXIII ha volgut donar importància a una professió que a vegades és desconeguda. Com qualsevol tipus de recuperació, la teràpia ocupacional busca millorar la qualitat de vida i l’autonomia del pacient tractat. A Tarragona es treballa amb un gruix d’uns 50 o 60 pacients setmanals, amb majoria en edat adulta però, també atenent menors d’edat, els tipus de persones que visi· ten les terapeutes ocupacionals són, majoritàriament pacients neurològics —han patit un ic·

tus, pacients amb lesions medul· lars, amb esclerosis múltiple, etc­­—, pacients traumatològics, vasculars, post-quirúrgics, en· tre d’altres. A l’Hospital de Tar· ragona són Montserrat Mata Soriano i Anna Andreu Llobera les professionals encarregades que els pacients «promoguin, mantinguin i/o restaurin la in· dependència més gran possible en les activitats de la vida diària, tant bàsiques com instrumen· tals i de la reinserció a la seva vida quotidiana». Per aconse· guir-ho, les terapeutes realitzen tractaments en l’àmbit cognitiu i motor que volen incidir en aquelles activitats de la vida dià·

Un pacient durant una de les seves sessions de teràpia.

ria dels pacients: vestir-se, men· jar, transferències (passar de la cadira de rodes al llit, o a la ba· nyera), etc. Aquests tractaments que duren entre tres o sis mesos i un any, fomenten l’adaptació de la persona al seu entorn diari,

en el seu domicili, especialment. La teràpia ocupacional també incideix en altres aspectes com, per exemple, la rehabilitació o compensació de les habilitats de motricitat fina, força, coordina· ció, etc.

REUS

28/10/2021 diarimés

7

RESTAURACIÓ

Tornen les visites pels ‘Carrers de la mort’ de Reus a càrrec d’ANS Educació avui i demà ANS Educació aproparà la ciutadania als antics cemen· tiris del centre de la ciutat a través d’una ruta teatralitza· da anomenada Carrers de la mort. Aquesta pretén mos· trar els importants lligams entre els reusencs i el món de la mort des de la fundació del municipi a l’edat mitjana. Els assistents descobriran els antics espais i la seva relació amb aquells llocs per on gran part dels reusencs passen di· àriament. El punt d’inici de l’activitat serà a la plaça Prim, davant la farmàcia homòni· ma. Les visites seran avui a les 20 h. i demà a les 19.30 h. i les 20.45 h, i es preveu una dura· da d’una hora. Es pot reservar la ruta, la qual té un cost de tres euros per persona, al web anseducacio.cat.

Mas Carandell ofereix un programa mixt d’orientació i formació per persones en ERTO Mas Carandell ofereix un programa mixt d’orientació i formació, prioritàriament adreçat a persones en situació d’ERTO o d’atur, tot i que tam· bé hi ha places disponibles per a persones treballadores en actiu. El programa d’orientació laboral persegueix l’objectiu d’identificar possibles itine· raris professionals, promoure l’acreditació de competènci· es i proporcionar un itinerari formatiu acreditable. Compta amb orientació tan individu· al com en grup. Pel que fa a la formació, s’ofereixen dos cur· sos, un d’Operacions auxiliars de serveis administratius i ge· nerals, i un de competències bàsiques. Tota la informació es pot trobar al web masca· randell.cat, on també es poden realitzar les preinscripcions.

El termini per optar a l’explotació del restaurant del Gaudí Centre s’amplia Les empreses podran fer arribar les ofertes fins el pròxim dia 17 de novembre, 15 dies més tard del que s’havia establert El termini per presentar les ofertes per a l’explotació del restaurant del Gaudí Centre s’ha ampliat fins al pròxim dimecres 17 de novembre a petició de les mateixes empreses, segons indiquen fonts de Redessa, in· teressades a reactivar l’establi· ment que roman tancat des del 7 de gener de 2019. Així doncs, aquells interessats en obrir un negoci de restauració en un dels edificis emblemàtics de la ciutat, comptaran amb una pròrroga de quinze dies per poder fer arribar les seves respectives propostes, ja que la data límit inicial era el 2 de novembre. L’espai ubicat a l’última plan· ta del Gaudí Centre va tornar a sortir a licitació el setembre d’enguany, després que el juny del 2020 cap empresa mostrés interès per l’oferta arran dels efectes i la incertesa provocats per la covid-19. Així doncs, la nova proposició compta amb algunes millores respecte a l’an·

Imatge d’arxiu del Gaudí Centre, on està situat el local de restauració a licitació des de setembre.

terior, com és el període de ca· rència fins el 30 de juny de 2022 pel que fa el pagament del cànon

mensual, fixat de nou en un mí· nim de 2.000 euros. D’aquesta manera es preveu contemplar

la difícil situació per la qual ha passat el sector de la restauració durant els mesos de pandèmia. A

més, una altra millora important respecte l’última licitació, és que Redessa va adequar l’espai amb una inversió d’uns 40.000 euros per estaliviar-la a la futura em· presa adjudicatària i que aquesta pugui engegar l’activitat gairebé de forma immediata. La durada del contracte licitat és de catorze anys, és a dir, fins al desembre de 2035. Aquesta am· pliació del període d’explotació del restaurant ja es va fer el 2020 perquè resultés més avantatjosa. Els criteris d’adjudicació va· loraran la millor oferta tenint en compte la relació qualitat-preu. També comptarà la utilització de productes de proximitat i de temporada, la varietat de les cartes i els menús depenent de l’època de l’any, les alternatives per a diferents dietes i intole· ràncies i una carta de vins amb presència de denominacions d’origen del territori, entre altres. La comparació de les ofertes va· lorarà també la vinculació amb la marca Gaudí.

SOLIDARITAT GERARD MARTÍ

Comença la Marató de Sang a Reus amb un nombre elevat de donants Ahir 274 participants van demanar hora, i 261 ja ho han fet per avui Redacció

L’edició d’enguany de la Marató de Sang a Cal Massó va comen· çar ahir amb un elevat nombre de donants, amb només 17 pla· ces vacants. Aquesta jornada continuarà durant tot el dia d’avui, entre les 9 i les 21 h., per tal d’acollir els participants de manera esglaonada. Per partici· par-hi és necessari reservar hora

al web donarsang.gencat.cat/ msangreus, on tan sols queden 30 places lliures. L’objectiu de la campanya és incrementar les re· serves de sang, atès que s’espera una alta activitat transfusional amb la represa dels tractaments i intervencions ajornats durant la pandèmia. La marató compta amb la participació de la regido· ria de Cultura qui, a banda de ce·

dir l’espai, hi ha aportat l’obse· qui per participar en la jornada solidària, que és la participació en una activitat emmarcada en el festival Big Draw. Així doncs, els donants poden formar part d’un taller conceptual sobre la generositat amb creacions sobre un paper vegetal, les quals du· rant el dia d’ahir, van anar deco· rant l’espai de Cal Massó.

Imatge del primer dia de la Marató de Sang 2021 a Reus.

ENERGIA

JUDICIAL

L’acusat per assassinat al 2019, condemnat a 5 anys de presó La secció segona de l’Audièn· cia de Tarragona va jutjar ahir un home acusat d’un delicte d’assassinat amb traïdoria en grau de temptativa. Els fets van ocórrer a Reus l’any 2019 en una masia on s’havia organitzat una festa nadalenca. L’acusat va assestar diverses punyalades a la víctima quan aquesta es disposava a sortir per la porta. El processat s’enfrontava a una pena de catorze anys de pre· só, però al final les parts han

OLÍVIA MOLET

Judith Llauradó

acordat cinc anys, amb l’atenu· ant de drogoaddicció. A més, l’acusat eludirà la presó si du· rant aquest període se sotmet a un procés de desintoxicació, entre altres condicionants. No es podrà apropar ni comuni· car-se amb la víctima durant els pròxims vuit anys i li haurà de pagar 8.700 euros que resten d’abonar en concepte de res· ponsabilitat civil d’un total de 27.300 euros. La sentència ja és ferma. ACN

La setmana de l’energia sostenible porta diverses accions a Reus Un tècnic del PAE resoldrà dubtes sobre la nova factura de la llum avui Redacció

L’Ajuntament de Reus, a través de les regidories de Recursos Humans i Medi Ambient i de Benestar Social, s’adhereix a la Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2021, que se celebra aquesta setmana, amb diverses accions de conscienciació al voltant de l’eficiència energèti·

ca, les energies renovables i el paper clau de la ciutadania en la transició energètica. Avui, entre les 17 i les 20 ho· res, la plaça de Prim acollirà una activitat adreçada a les famílies amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d’estalviar energia. S’instal·larà a la plaça una pantalla gegant,

on cada quinze minuts es passa· rà un vídeo amb consells d’efi· ciència energètica i informació sobre la nova factura de la llum i el bo social, entre altres. També, hi haurà un punt d’informació, on el responsable del Punt d’As· sessorament Energètic (PAE) de Reus atendrà les consultes que li puguin fer sobre la nova fac·

tura de la llum i on es repartiran fulletons amb consells d’estalvi energètic. A més, es donaran lla· pis d’Aigües de Reus i globus als infants i hi haurà un animador infantil disfressat d’aerogenera· dor. A més, s’han preparat unes càpsules audiovisuals en format pregunta-resposta sobre temes relacionats amb l’energia que s’emetran al llarg de la setma· na a través de les xarxes socials de l’Ajuntament. A Catalunya, l’Institut Català d’Energia ha po· sat a disposició un web interac· tiu que recopila recursos virtu· als educatius, calculadores per estalviar diners i vídeos sobre l’autoconsum fotovoltaic.

diarimés 28/10/2021

8

REUS

FORMACIÓ

JOVENT

L’escola Rubió i Ors potenciarà les disciplines artístiques aquest curs

Joventut ha preparat una experiència terrorífica a la Casa Gasull

Ho farà gràcies a l’aliança amb el Centre de Lectura de Reus en el marc del projecte Magnet CEDIDA

ACN

El Centre de Lectura de Reus (CdL) s’ha aliat amb l’escola Ru· bió i Ors a través del programa educatiu Magnet per potenciar les disciplines artístiques mitjan· çant una metodologia innova· dora. Es tracta del segon col·legi públic de la ciutat que participa en aquest projecte, després que l’escola Marià Fortuny s’aliés el 2019 amb el Col·legi Oficial d’Ar· quitectes de Catalunya i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. La nova entesa ja s’aplica aquest curs i es traduirà en l’as· sessorament de les diferents sec· cions del Centre de Lectura en accions impulsades per l’escola amb l’art com a eix vertebrador. Així, es crearan grups mixtos en· tre membres del CdL i docents, que després integraran conei· xements artístics a les aules. La directora de l’escola Rubió i Ors, Noelia Moliner, ha detallat que la relació que s’espera amb el CdL serà d’enriquiment de les línies pedagògiques del col·legi. Així, ha descartat que els membres de

Redacció

El departament de Joventut de la regidoria de Salut i Ciuta· dania de l’Ajuntament ha pre· parat per a aquest pròxim cap de setmana una experiència terrorífica a la Casa Gasull. De la mà d’una trentena de joves voluntaris i del Casal de Joves de La Palma, els dies 29, 30 i 31 d’octubre comença La maledicció de la Casa Gasull. Amb les invitacions gairebé exhau· rides, els passis es faran des de les 19 fins a les 23 hores, en franges de 15 minuts i grups de 8 persones. L’edat recomanada és a partir de 12 anys, tot i que els joves de 12 a 14 anys hauran Una de les aules de l’escola Rubió i Ors, que a partir d’aquest curs participa en el projecte Magnet.

l’organisme visitin regularment les aules, sinó que aportaran el seu coneixement en àmbits com les arts escèniques o musicals. En aquest sentit, també s’espe· ra una especial interacció de les diferents seccions del CdL, com

ara l’excursionista, en accions concretes de l’escola. Més enllà del centre reusenc, sis escoles més de tot Catalunya s’han incorporat al projecte Mag· net aquest curs. Per ser inclosos en el projecte Magnet, els centres

han de complir una sèrie de re· quisits, entre els quals destaquen tenir un equip docent compro· mès amb una transformació de les metodologies educatives o un suport ferm per part d’instituci· ons i organismes.

SOCIETAT

Tot a punt per al Ral·li Costa Daurada Legend Reus aquest cap de setmana La prova s’iniciarà demà a les 17 h. a la plaça de la Llibertat, on arribaran dissabte a les 16.30 h. GERARD MARTÍ

Redacció

L’Escuderia Baix Camp té a punt la sisena edició del Ral·li Costa Daurada Legend Reus que tin· drà lloc entre demà i dissabte. Es tracta d’una prova exclusiva, consolidada i referent per a ve· hicles de competició històrics i clàssics. La prova de caràcter internacional dividirà els vehi· cles concursants en diverses ca· tegories de velocitat, exhibició i regularitat. A més, tornarà a ser puntuable amb el màxim coefi· cient pel Campionat de Catalu· nya de Ral·lis. L’epicentre de la trobada tor· narà a ser Reus. La plaça de la Llibertat, serà el punt de sortida demà a les 17 h. de tots els ve· hicles participants i, el final del ral·li també serà a la plaça de la Llibertat, a les 16.30 h. del dis· sabte. La prova transcorrerà per les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Priorat. El divendres es dis· putaran els trams de La Mussara (de 10,18 km) i Farena (de 9,35 km). El dissabte es disputaran els trams de La Taixeta - Coll

Serà aquest cap de setmana entre 19 i 23 h. d’entrar acompanyats per un adult. Un dels punts de recolli· da d’invitacions fins a exhaurir existències és el Casal de Joves de La Palma, de 10 a 14 h. de di· marts a divendres, i de dilluns a dijous de 16.30 fins a les 19 h. Cal portar dos litres de llet per invitació que aniran destinats al Banc dels Aliments. La crea· ció la realitza Àlex Manríquez, actor i escenògraf, que des de 2014 treballa amb els joves vo· luntaris de Reus, a més de la col· laboració d’altres departaments de l’Ajuntament i entitats diver· ses, com el Bràvium Teatre. Per a més informació es pot trucar al 977 010 268.

MUNICIPAL

Set empreses opten a la neteja i conservació del clavegueram Un total de set empreses opten a la prestació del servei de ne· teja i conservació de la xarxa de clavegueram de Reus per als propers quatre anys més una possible pròrroga d’un any, des· prés que divendres passat, 22 d’octubre, Aigües de Reus tan· qués el període de licitació del contracte. La neteja i conserva· ció de la xarxa de sanejament de la ciutat requereix mitjans tecnològics avançats, i fins i tot d’equips robotitzats amb cir· INNOVACIÓ

cuit tancat de televisió. El cost anual del servei se situa en més de 450.000 euros, amb un total que pot arribar als 2,7 milions d’euros al llarg de tot el con· tracte. La xarxa de sanejament d’una ciutat requereix de neteja i conservació permanents, amb l’objectiu de garantir la bona prestació del servei. Actual· ment, el sistema de sanejament de la ciutat compta amb gairebé 300 quilòmetres de clavegue· res. Redacció DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Imatge de la presentació de la sisena edició del Ral·li Costa Daurada Legend Reus.

Negre (de 15,81 km), Porrera (de 7,31 km), El Molar-La Figuera (de 18,45 km), Scaladei-Gratallops (de 9,76 km), Falset (de 7,17 km), Riudecanyes (de 10,635 km). Uns 136,47 km cronometrats, del total del ral·li que són 416,35

km. Els mítics i selectius trams de la demarcació de Tarragona, tornaran a rebre el pas dels lle· gendaris vehicles participants en els ral·lis que daten dels anys 70 i 80. La creixent afició als automò·

bils històrics i clàssics ha com· portat un augment del nombre d’equips participants, formats per apassionats del motor, ex· perimentats i pilots veterans que cerquen proves automobi· lístiques de prestigi.

El nou centre formatiu ja està en marxa El nou Centre d’Innovació i Formació de la Diputació de Tar· ragona ubicat a la Boca de la Mina, a Reus, ja està en funciona· ment. Aquesta setmana han començat els cursos presencials per a tècnics locals a les instal·lacions recenment inaugurades. A més també compta amb un laboratori d’innovació.

CAMP DE TARRAGONA

28/10/2021 diarimés

9

MUNICIPAL

El ple de l’Ajuntament de Salou aprova les ordenances fiscals També va donar llum verd al Programa de Participació Ciutadana del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Redacció

El ple de l’Ajuntament de Salou ha aprovat per unanimitat el pro· grama de participació ciutadana del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest és el primer pas del procés de revisió del pla general. L’actual es va aprovar el 2003 i el consistori defensa que l’evolució de la le· gislació urbanística, l’execució de gran part de les previsions i el nou escenari social, econòmic i mediambiental fan que s’hagi d’actualitzar. El plenari també va aprovar ahir les ordenances fiscals del 2022, que preveuen una congelació d’impostos. El consistori manté la bonificació de l’IBI de fins a un 50% per la instal·lació de plaques solars. El Programa de Participació Ciutadana té com a objectiu in· corporar criteris, valoracions i opinions, i planteja la creació d’una estructura orgànica espe· cífica que permetrà el desenvo· lupament, control i seguiment de la iniciativa participativa. Les

accions planificades són: ses· sions informatives presencials, enquesta web permanent, i ta· llers sectorials presencials. Les accions seran obertes i de lliure accés a la ciutadania, amb regis· tre previ. L’alcalde Pere Grana· dos va manifestar que la parti· cipació ciutadana juga un paper remarcable i determinant, ja que garanteix la transparència i el consens més gran possible en el disseny del model de municipi sostenible. El ple va aprovar també les ordenances fiscals de 2022 que contemplen la congelació d’im· postos de cara a l’any vinent. L’Ajuntament bonificarà l’IBI fins a un 50%, segons el seu va· lor cadastral, als habitatges amb instal·lacions d’autoconsum d’energia solar, durant tres anys. Es mantindrà la bonificació del 50% a l’ICIO en instal·lacions sostenibles (inclòs aprofitament d’energia solar) i, a més, agilit· zant els tràmits administratius per a la seva aprovació. També es

CEDIDA

La sessió plenària es va celebrar ahir al migdia de forma presencial. CAMBRILS

URBANISME

Comencen les obres de millora de la via pública a Altafulla L’Ajuntament d’Altafulla ha començat aquesta setmana di· ferents treballs de millora a la via pública en diversos punts del municipi, que s’emmarquen en el Pla de Millora de Voreres 2021 que contempla més de 20 accions amb una inversió d’uns 40.000 euros. Aquests treballs consisteixen principalment en la renovació de panots, millores en l’accessibilitat a voreres on està previst que s’hi habilitin rampes, disposició d’escocells FELICITACIONS

Moltes felicitats Enric pels teus 18 anys, tota la família i en especial la mama i el papa et desitgem que passis un gran dia. Un petó i una abraçada molt gran.

modifica l’ordenança de l’Escola d’Adults, per poder efectuar pa· gaments i actuacions de forma trimestral i no haver d’abonar l’any sencer, afavorint la inter· rupció de la formació sense cost per als interessats. L’ordenança d’Esports també s’ha modificat per tal de dur a terme una gestió eficient dels seus tributs, elimi· nant matrícules i adequant les tarifes al seu ús real. Per últim, pel que fa a l’ordenança de l’ocu· pació de la via pública preveu una reducció del 25% del preu que paguen els paradistes del mercat dels dilluns. El regidor de Gestió Econòmica i Hisenda, Yeray Moreno, va assenyalar que «l’Ajuntament de Salou ha ad· quirit el compromís de congelar impostos i taxes, compensant l’equilibri financer, gràcies a la bona gestió realitzada, durant els darrers anys». Aquest punt de l’ordre del dia va comptar amb els 12 vots a favor de Sumem per Salou i PSC; els 4 vots en contra de Cs i PP; i l’abstenció d’ERC. El plenari va aprovar, de for· ma unànime, el conveni de col· laboració entre l’Administració de la Generalitat, mitjançant el Departament d’Educació, i l’Ajuntament per a la realització d’activitats complementàries de l’ESO, adreçades a l’alumnat amb necessitats educatives específi· ques, derivades de les dificultats d’adaptació al medi escolar, en UEC per al curs 2021-2022.

i actualització de guals, entre d’altres. La coalcaldessa i res· ponsable de Via Pública, Alba Muntadas, va remarcar que «es fa un esforç especial en la millo· ra d’aquells elements que facili· ten la mobilitat dels ciutadans». Aquests treballs s’efectuaran als carrers del Camí del Prat, Joncs, Hort de Pau, Via Augus· ta, Hort de les Bombes, carrer Fassina, Via Hercúlia, Pons d’Icart, carrer Vinyet i voltants, i zona de les Sínies. Redacció Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡Muchas felicidades cariño, un poco adelantadas! Cambio de dígito pero todavía más precio· sa! ¡Te queremos mucho!

AJUNTAMENT D’ALTAFULLA

Imatge de les obres en un dels carrers d’Altafulla.

Llibertat provisional després d’atropellar un ciclista La magistrada del jutjat d’ins· trucció número 2 de Reus, en funcions de guàrdia, va de· cretar ahir llibertat provisio· nal per al detingut per la mort d’un ciclista a Cambrils (Baix Camp) aquest dilluns. L’acusat, veí de Mont-roig del Camp, de 52 anys, va envestir el ciclista amb la furgoneta que conduïa i va donar positiu a la prova de l’alcoholèmia. La jutge va acor· dar les mesures cautelars de prohibició de conduir i presen·

tació setmanal al jutjat mentre duri la instrucció de la causa, que ha assumit el jutjat d’ins· trucció 1 de Reus. La causa està oberta per un delicte d’homici· di imprudent i delicte contra la seguretat viària. La víctima era un home de 74 anys de nacio· nalitat alemanya. L’atropella· ment es va produir a les 17.40 h. d’aquest dilluns a la carretera N-340, concretament al punt quilomètric 1.140,5, al seu pas per Cambrils. ACN

10

diarimés 28/10/2021

CAMP DE TARRAGONA

FESTES

TORREDEMBARRA

Un espectacle de llums i música inaugurarà les Decennals de Valls Una altra novetat de l’edició d’enguany és el ‘mapping’ sobre l’església i el campanar de Sant Joan CEDIDA

Redacció

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls 2021+1 s’inauguraran el diven· dres 28 de gener de 2022 amb l’espectacle de lluminàries mu· sicals Omega. Les conegudes també com les Festes de la Llum commemoraran el centenari de les primeres lluminàries elèctri· ques. Posteriorment a la inau· guració i durant els deu dies, al passeig President Tarradellas, es podran veure sis variants dife· rents de les lluminàries inaugu· rals que s’alternaran en la graella de programació. Les Decennals també comp· taran amb les ja tradicionals il· luminacions decoratives de gran format al Centre Històric i un im· pactant mapping que es projec· tarà sobre l’església de Sant Joan Baptista i el campanar de Valls, com a espectacles destacats de la programació audiovisual. Les tres propostes han estat creades expressament per a l’ocasió per dues empreses de gran renom: la italiana Mariano Scnenografie Light Sculptures, en el cas de les

Serà un muntatge que combina un ‘show’ de llums amb una projecció i una banda sonora.

lluminàries, i la catalana nueve· ojos, pel que fa al mapping. En total, es podran veure una cin· quantena de passis dels espec· tacles de llums i una trentena de projeccions del mapping durant

les Decennals. D’aquesta mane· ra, Valls esdevindrà la ciutat de la llum i descentralitzarà els espais de programació que aniran des de l’aparcament del Centre His· tòric, on s’instal·laran les llumi·

nàries patrimonials recuperades en les darreres Decennals, fins al passeig Josep Tarradellas, al For· nàs. Tots els espectacles seran gratuïts amb la voluntat que la celebració arribi a tothom.

Renfe i SNCF se situen pràcticament en l’oferta anterior a la pandèmia liol del 2022 afegirà una nova freqüència amb la capital fran· cesa. Entre el 8 i el 9 d’abril, en funció del sentit de la circulació, es restablirà la connexió amb Marsella. Es tracta del mateix servei que abans de la pandè· mia enllaçava la ciutat francesa amb Madrid, de manera que el Camp de Tarragona també s’in·

corpora en aquest corredor. El director general de Renfe SNCF Cooperación, David Cortés, ha destacat des de Nimes que la demanda s’està recuperant, ja que a l’estiu s’ha registrat molt «bona dinàmica» i el setembre i octubre també han sigut «molt bons». Tot i això, Renfe i SNCF han descartat continuar operant

la ruta amb Tolosa de Llengua· doc per la baixa demanda. Amb aquest escenari, la companyia dels operadors espanyol i fran· cès recuperaria pràcticament l’oferta anterior a la pandèmia, excepte aquesta última ruta, la qual Renfe-SNCF Cooperación no té previst reactivar per la bai· xa demanda en aquest trajecte i encamina els viatgers a fer transbord a Perpinyà o Narbo· na, des d’on es pot continuar el trajecte en les línies regionals de SNCF. Cortés també ha comen· tat que les freqüències entre Madrid, Catalunya i França es podrien revisar a l’alça si hi ha una «allau» de la demanda.

POLICIAL

CEDIDA

Un veí de Torredembarra, detingut per portar cocaïna Redacció

Agents de la Policia Local de Torredembarra van detenir la nit del passat dilluns 25 d’oc· tubre un veí del municipi com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública. L’indi· vidu en qüestió portava ocultes a la roba unes bosses amb un total de 21,98 grams de coca· ïna. La detenció va tenir lloc al voltant de les nou de la nit, a l’avinguda de Sant Jordi del mateix municipi. Els agents de

L’equip de govern de Torre· dembarra torna a proposar una congelació de les ordenances fiscals per al 2022 i preveu re· duir la pressió fiscal un 20% a les terrasses de la façana marítima. Aquesta mesura vol reduir l’impacte econòmic del nou cànon aprovat per la Gene· ralitat i que afecta l’explotació d’activitats en el domini públicterrestre. Per aquest motiu, el regidor d’Hisenda, Josep Maria Guasch, ha assenyalat que el consistori farà un esforç i redui· rà el preu del metre quadrat a la zona dels actuals 30 euros l’any a 24 euros. En la línia de man· tenir reduccions destinades al sector econòmic del municipi per ajudar a pal·liar la crisi de· rivada de l’emergència sanità· ria per la covid-19, es torna a preveure per al 2022 la reduc· ció d’un 50% per als canvis de titularitat, i mantenir la boni· ficació del mateix percentatge en els diferents supòsits que ja es van rebaixar el 2020 de

les taxes per a la prestació dels serveis d’intervenció adminis· trativa en l’activitat dels ciuta· dans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació prèvia o declara· ció responsable. D’altra banda, es torna a proposar la reducció d’un 50% en els canvis de titu· laritat del cementiri municipal. En el ple ordinari d’avui tam· bé es tractarà la modificació d’altres ordenances, bàsica· ment per adequar el redactat a la delegació de la gestió de di· versos impostos i taxes a la Di· putació de Tarragona. D’aques· ta manera, els impostos i taxes que afecten la majoria de la ciutadania no s’incrementaran. Igual que en els darrers anys, serveis com l’IBI, la recollida d’escombraries i el subminis· trament d’aigua, entre d’altres, no veuran incrementat el seu preu. El consistori manté les premisses de prudència quant a la despesa i, per tant, no es planteja augmentar la pressió fiscal.

CORBERA D’EBRE

Catalunya recuperarà quatre freqüències amb França el 2022 ACN

El govern no proveu l’increment de taxes Redacció

TRANSPORT

Renfe-SNCF Cooperación re· cuperarà en els pròxims mesos dues freqüències més entre Catalunya i França. Fins ara, l’operadora ja enllaçava amb un viatge al dia Barcelona amb París i Lió, per Setmana San· ta restablirà la connexió amb Marsella i a partir de l’1 de ju·

Torredembarra porta a debat les ordenances fiscals al ple d’avui

la Policia Local estaven duent a terme un patrullatge de segu· retat ciutadana quan van veure un home, conegut per iden· tificacions prèvies, que quan els va veure va fer uns movi· ments estranys i va accelerar la marxa. Així doncs, van aturar al sospitós. Posteriorment el van identificar i van procedir a escorcollar-lo. Aleshores van trobar amagades entre la roba que portava les diferents bosses amb cocaïna.

Imatge de les bosses amb cocaïna trobades en l’escorcoll.

ACN

Imatge de les cases destruïdes per les bombes al Poble Vell.

La rehabilitació del Poble Vell començarà a la primavera Les obres de rehabilitació i mu· seïtzació del Poble Vell de Cor· bera d’Ebre començaran a la primavera. Així ho va afirmar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, qui espera que el projec· te, pressupostat en 280.000 eu· ros, estigui enllestit cap a finals d’any. La intervenció consistirà a conservar els espais patrimo· nials i senyalitzar «tot allò em· blemàtic i d’interès». Ciuró va posar en valor aquest espai de memòria històrica que ha defi·

nit com el «punt de partida per explicar a totes les generacions què va passar» durant la Guer· ra Civil. La consellera també va comentar que a la Pobla de Massaluca ja han començat les tasques d’exhumació de dues restes òssies que va trobar un pagès i va fer una crida perquè la ciutadania s’apunti al pro· grama d’identificació genètica de l’Hospital Vall d’Hebron per avançar en la identificació dels cossos. ACN

28/10/2021 diarimés

QUÍMICA un pas de futur

11

12

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LABORAL

Innovació i sostenibilitat, la fórmula de futur de la indústria química El sector està treballant en àmbits com l’eficiència, el reciclatge o les matèries bio, amb l’objectiu de frenar el canvi climàtic Anna Ferran

El futur serà sostenible o no serà. Pot semblar una frase alarmista, però el planeta ens avisa una ve· gada rere altra que o replantegem la nostra manera de produir i de viure o la vida a la Terra serà cada cop més complexa i extrema. Són múltiples els àmbits on cal fer un canvi de paradigma per assolir una veritable transforma· ció sostenible que pugui frenar els efectes del canvi climàtic. Des de l’habitatge a la mobilitat, passant per l’energia o l’agricul· tura, absolutament tots els sec· tors productius estan obligats a fer un pas endavant en matèria de sostenibilitat. Si no ho fan, no només no es compliran els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 plantejats per l’ONU, sinó que el

futur de les generacions futures està greument compromès. Davant d’aquest panorama, el sector químic s’ha alçat com una indústria compromesa amb la sostenibilitat i la innovació per a aturar els efectes de l’emergència global que ja estem patint. I ho fa des de vessants diferenciats, com són els processos productius, els materials i les solucions finals per a altres sectors. D’una banda, la indústria fa passos rellevants en matèria de descarbonització i eficiència, millorant els seus processos per a reduir al màxim les seves emis· sions. Els complexos del Polígon Químic Nord i Sud estan rebent importants inversions per a opti· mitzar els seus processos i reduir així el consum energètic. Aques· ta reducció no només els permet

mantenir la competitivitat, al· tament amenaçada pels preus a l’alça de l’energia elèctrica, sinó que redueix notablement les tones de diòxid de carboni que s’emeten a l’atmosfera derivades del consum d’energia.

un lloc en la cartera de productes que elaboren. També ho està fent l’ús de plàstic reciclat per crear nous plàstics. En aquest àmbit, la revolució a punt de descloure. El reciclatge químic, que permet convertir els plàstics en olefines

El 26,8% de la inversió en investigació de la indústria espanyola la fa el sector químic

Un 62,1% de les empreses químiques innoven, mentre que la mitjana estatal és de 16,4%

De l’altra, la química està tre· ballant per a ser sostenible en l’ús de matèries primeres, però també en els materials que pro· dueix. La substitució dels hidro· carburs per matèries primeres d’origen bio per a l’elaboració de plàstics amb altes prestacions està guanyant progressivament

per a poder-los reutilitzar nova· ment i fer nous plàstics, es plan· teja com l’alternativa de futur per a garantir la circularitat d’aquest material i allargar-li la vida. Els diversos projectes d’investiga· ció, prototips i proves pilot en els quals les companyies del sector estan treballant mostren uns

resultats molt prometedors que suposaran un pas de gegant en matèria de sostenibilitat, econo· mia circular, gestió de residus i protecció del medi ambient. ADN innovador Aquesta mena d’avenços, però, no serien possibles si el sector no tingués una clara vocació in· novadora. La recerca constant i el desenvolupament de nous materials, processos i solucions és la base que fa moure el con· junt de la indústria. Dit d’una al· tra manera, és la seva raó de ser. Així ho evidencien les dades de l’últim Informe Públic presentat per l’Associació Empresarial Qu· ímica de Tarragona així com les xifres que es recullen en la dar· rera Radiografia del Sector Quí· mico, presentades per Feique, la

Federación Empresarial de la In· dustria Química Española. Així doncs, la inversió en R+D+I del sector químic espanyol suposa el 26,8% del total d’inversió inves· tigadora de la indústria. La quí· mica inverteix en recerca i des· envolupament intern, excloent l’àmbit de compres, més de mil milions d’euros anuals, cosa que la converteix en líder. La segueix l’àmbit del material de transport, que n’inverteix 659 milions i el de l’automoció, que destina 544 milions d’euros a R+D+I. En el si del sector, un 62,1% de les empreses són innovado· res. Aquesta xifra se situa molt per sobre de la mitjana industri· al espanyola, que és del 26,3% i de la mitjana estatal, que és del 16,4%. Així mateix, cal destacar que el 18,6% del total del perso· nal investigador contractat en la indústria treballa a la química, sent el sector industrial que ge· nera més ocupació investigado· ra. Són dades com aquestes les que permeten que la química faci bandera de la innovació i faci dia rere dia noves passes per acon· seguir uns processos, materials i solucions finals més sostenibles que permetran superar l’actual emergència climàtica.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

13

14

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Horitzó 2030: les tecnologies d’avui que revolucionaran la societat del futur Expoquimia, el saló internacional de la química, va servir per a presentar les principals innovacions en les quals el sector està treballant per a construir un món sostenible, circular i descarbonitzat Anna Ferran

Sabem que hem de viure d’una manera més sostenible i res· pectuosa amb el planeta. D’un temps ençà, aquest missatge es repeteix una vegada i una altra. En actes mediambientalistes, en discursos polítics, als mitjans de comunicació i a la publicitat. Com a ciutadans, podem prestar atenció a tots aquests missatges i passar a l’acció amb petits ges· tos com reciclar correctament, apostar pel transport públic o la mobilitat compartida o com· prant productes que tinguin un origen més sostenible. Malgrat que la petita suma d’accions poden suposar un gran canvi, sabem que això no és suficient per aturar els efectes imparables del canvi climàtic i d’un creixe· ment econòmic i productiu des· proporcionat i desigual. Davant d’aquesta situació, és inevitable preguntar-se qui té la clau del canvi. Si bé els actors són múltiples, el cert és que el sector productiu té un rol definitiu en la transfor· mació sostenible del planeta. I dins d’aquest sector productiu, la indústria química juga un pa· per crucial. El motiu s’explica amb una dada clarificadora. El 98% de les activitats productives requereixen en algun punt de tot

el seu procés la indústria quími· ca. Així doncs, si la química fa avenços importants en matèria de sostenibilitat, altres sectors, de retruc, també els faran. Justament per això el sector químic està totalment compro· mès i alineat amb la sostenibi·

El 98% de les activitats productives requereixen la indústria química en algun punt del seu procés Les innovacions del sector seran clau per assolir els ODS i les metes del Green Deal L’economia circular, la transició energètica, la salut i la digitalització són els àmbits d’actuació litat i s’ha convertit en un dels seus principals abanderats, tal com es va poder comprovar en l’espai Smart Chemistry, Smart Future que la Federación Em· presarial de la Industria Química Espanyola (Feique) va organitzar en el marc del saló Expoquimia. «En un món amb recursos li· mitats i una població que creix

exponencialment, només serà possible avançar amb la contri· bució de les tecnologies disrup· tives que ja està desenvolupant la indústria química», expliquen des de Feique. Quatre àmbits d’acció Partint d’aquesta premissa, es va presentar en el marc d’Expo· quimia el document Welcome to 2030: Tecnologías química para un futuro sostenible. Es tracta d’un recull de les principals solu· cions que està impulsant el sec· tor en àmbits diversos. Aquestes innovacions, que en alguns ca· sos es troben en fase d’investiga· ció i en d’altres ja s’estan provant en plantes pilot, seran claus per a assolir els Objectius de Desenvo· lupament Sostenible de l’ONU i les metes que planteja la Unió Europea en el Green Deal per aconseguir la neutralitat climàti· ca del continent abans de 2050. L’omnipresència de la indús· tria química en gairebé la totali· tat de les activitats productives suposa que les innovacions del sector tenen implicacions direc· tes o indirectes en múltiples sec· tors. Ara bé, hi ha quatre grans àmbits d’actuació en els quals es poden classificar les principals innovacions en les quals el sec· tor està treballant: economia cir·

cular, transició energètica, salut i alimentació i digitalització. Producció circular Una de les formes d’aconseguir la tan desitjada sostenibilitat és transformant el nostre model econòmic lineal, basat en pro· duir, consumir i llençar, per un model circular que tanqui el ci· cle de vida de qualsevol producte mitjançant la reutilització i el re· ciclatge i, per tant, reduint o evi· tant la generació de residus i de contaminació. En aquest àmbit, la química treballa en dues grans innovacions que marcaran un abans i un després: el reciclatge químic i la captura de CO2. El reciclatge químic planteja un escenari on la reutilització dels plàstics pot ser infinita, cosa que acabaria amb un dels

problemes mediambientals més greus al qual ens enfrontem com és la contaminació plàstica tant en àrees continentals com al mar. Fins ara, el plàstic es reci· cla de forma mecànica. Aquest mètode, però, no és vàlid quan es combinen diversos tipus de plàstics que no es poden separar correctament, de manera que acaben als abocadors o a les in· cineradores. El reciclatge químic agrupa diverses tecnologies que descomponen en plàstic en les seves molècules d’origen, sovint en olefines, mantenint intactes les seves propietats, cosa que els fa aptes per a qualsevol ús. Es calcula que amb el reciclatge químic es podrien aprofitar uns 2,5 milions de tones de plàstic anualment a Espanya. La captura del diòxid de car·

boni i la seva posterior utilització com a matèria primera és una de les innovacions revolucionàries que està impulsant el sector. I és que el principal causant del canvi climàtic i de l’escalfament global es pot convertir en un ac· tiu de gran valor. Les tecnologies de captura i emmagatzematge de CO2 podrien reduir les emissions en un 30%. Ara bé en què es pot convertir aquest gas contami· nant? Un cop s’han capturat els gasos derivats dels processos de combustió, se separa el diòxid de carboni i es transforma en estat líquid per a poder ser transfor· mat. A posteriori es converteix en molècules d’alt valor com metanol, poliols o polímers amb els quals es fabriquen des d’escu· mes per a matalassos, sabates es· portives, dissolvents, materials

EL SECTOR QUÍMIC Les solucions que es fabriquen en pols químics com el tarragoní seran vitals en un món amb recursos limitats i una població creixent.

28/10/2021 diarimés

15

Quatre àmbits d’innovació per a assolir la sostenibilitat

de l’aigua i el CO2 mitjançant la llum solar i tot amb una eficièn· cia entre 10 i 15 vegades superior a la de les plantes. Ara mateix no· més s’ha aconseguit en laborato· ri i el repte és escalar-ho a grans magnituds.

per a la construcció o combusti· ble sintètic. Una energia més verda La captura del CO2 no és l’única solució per a reduir les emissi· ons. La transició energètica cap a un model verd és necessària i ur· gent i passa indiscutiblement per la indústria química. Més enllà de la creació de materials i com· ponents d’alt rendiment per a instal·lacions eòliques i fotovol· taiques, el sector treballa en tec· nologies que canviaran el nostre model energètic. Una d’elles és l’hidrogen verd, que està cridat a ser un vector energètic determi· nant en aquest procés. Però no és l’única. La fotosíntesi artificial és una prometedora tecnologia que imita el procés natural de les plantes i genera energia a partir

Viure més i millor Que la indústria química ha con· tribuït enormement a millorar la nostra qualitat de vida gràcies a les seves solucions en àmbits com la salut, l’alimentació i la higiene no és cap revelació. Ara bé, es preveu que de cara al 2050 la població mundial hagi crescut un 30% fins a arribar als 10.000 milions de persones. Si no opti· mitzem els processos agrícoles d’una manera sostenible, ali· mentar a tota la població mundi· al serà impossible. L’agricultura de precissió o els agrobots, és a dir, els robots que autònoms que mitjançant l’analítica de dades poden detectar plagues i tractar amb la dosi justa els terrenys se· ran crucials. En l’àmbit de la sa· lut, la impressió 3D serà essenci· al i aconseguir els materials que siguin compatibles amb el nostre cos és cosa de les tecnologies químiques. Però ja es planteja la impressió 4D, aquella feta amb materials que tindran la capaci· tat de transformar-se, igual com ho faria el material biològic. Digitalització i eficiència Totes aquestes innovacions no seran possibles si la indústria no continua avançant en la seva manera de produir a gran escala. L’eficiència ha estat una de les màximes del sector químic, amb l’objectiu d’aconseguir la màxi· ma productivitat. Ara ho segueix sent, però amb la vista posada en la sostenibilitat i la seguretat dels processos. L’impuls al 5G perme· trà l’expansió de l’Internet de les Coses i això suposarà que final· ment la indústria esdevindrà 4.0 i estarà preparada per a produir a gran escala les solucions que el món demanda ara i en el futur.

Economia circular

Transició energètica

La indústria química juga un paper essencial en la majoria de tecnologies necessàries que possibiliten la circularització i l’aprofitament racional dels recursos. De les múltiples aplicacions que ofereixen, en destaquen dues pel seu caràcter revolucionari. D’una banda, el reciclatge químic, que permetrà reciclar qualsevol mena de plàstic i donar així una vida infinita a aquest material que ha generat tants problemes de contaminació. De l’altra, la captura, emmagatzematge i posterior ús del diòxid de carboni, principal causant de l’efecte hivernacle i amb el qual es poden crear múltiples materials.

La transició energètica és el repte més majúscul al qual s’ha enfrontat la humanitat en els darrers segles. I la química hi té molt a dir i a fer. Els materials que desenvolupen són crucials en l’àmbit de les renovables i també per a fer que tota mena d’edificacions siguin energèticament eficients. Però no s’atura aquí. El sector químic treballa en nous tipus d’energia, com per exemple l’hidrogen verd, que permetria reduir un 35% les emissions mundials. La fotosíntesi artificial, d’altra banda, ja és capaç de generar electricitat a escala de laboratori, amb la llum solar, l’aigua i el CO2, com ho fan les plantes i sense generar contaminants.

Salut i alimentació

Digitalització i Indústria 4.0

Garantir la salut i l’alimentació és una de les principals preocupacions, especialment si es miren les perspectives de creixement de la població mundial. El sector químic aporta múltiples avenços que garanteixen el benestar de la població, però en caldran més. Ara ja s’està treballant en nous mètodes de producció agrícola més eficients, però no per això menys sostenibles. En el camp de la salut, la ciència dels materials permetrà que la medicina sigui cada vegada més personalitzada.

La digitalització és la pedra angular del futur que ens espera. Novament la indústria química té un rol primordial a l’hora de generar materials que permetin que la connectivitat total sigui un fet. Però no només això. I és que perquè el sector sigui eficient i sostenible, ha d’aplicar totes aquestes innovacions tecnològiques en el si de les seves plantes per a transformarles cap a un model 4.0, on el 5G, l’Internet de les Coses, la intel·ligència artificial i el blockchain seran determinants.

16

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

PROMOCIÓ

El clúster tarragoní reforça la posició de lideratge al Mediterrani i a l’Estat L’AEQT i ChemMed van assistir conjuntament a Expoquimia, on van enfortir el rol clau que juga Tarragona a nivell internacional Anna Ferran

Tarragona reforça el seu posici· onament com a clúster químic de referència del Mediterrani i del conjunt de l’Estat espanyol. Aquesta és la valoració que fa l’Associació Empresarial Quí· mica de Tarragona i el clúster ChemMed de la seva participació a Expoquimia, la fira del sector químic que va reunir milers de visitants del 14 al 17 de setembre a Fira de Barcelona. L’AEQT i el ChemMed van estar presents a una de les cites més importants del sector amb un estand con· junt dins de l’espai Smart Chemistry, Smart Future liderat per Feique (Federación Empresarial de la Industria Química Españo· la). El balanç que es fa després dels quatre dies de fira, amb els contactes fets in situ i els poste· riors, són positius. La patronal química tarragonina arribava a Expoquimia amb objectius di· versos. D’una banda, es va voler presentar els plans conjunts de futur del sector al territori arti· culats tots ells dins del Pla Estra· tègic 2021-2023 de l’AEQT, que consolidarà Tarragona com a pol químic de referència en qüesti·

ons com la seguretat, la sosteni· bilitat i la innovació. Un full de ruta que a la vegada serveix per a garantir la competitivitat del sector al territori per les pròxi· mes dècades. Així mateix, també es va incidir en el paper clau que jugarà el Camp de Tarragona en la contribució global que la Quí· mica està cridada a proporcionar en l’horitzó 2030. I per últim es va voler reforçar el rol que juga el clúster químic tarragoní en el conjunt de la indústria a escala internacional, posicionant-lo novament com un dels pols pro· ductius químics de referència a nivell mundial. Des de l’AEQT explicaven durant el transcurs de la fira química per excel·lència que Tarragona té un posicionament de rellevància tant pel que fa a les seves magnituds (volum de producció, presència d’empreses multinacionals, llocs de treball…) com també per les seves singu· laritats pel que fa a integració entre empreses, aprofitament de sinergies, impuls de projectes conjunts o el seu arrelament i co· operació amb el territori. Pel que fa a aquest últim punt, durant Expoquimia també es va posar

CEDIDA

Representants de l’AEQT amb la delegada del govern de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès.

en valor l’estreta relació que la indústria manté amb el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, centres docents i cen·

tres de recerca, administracions a tots els nivells, organitzacions del món socioeconòmic o sin· dicats; tots ells integrants del

cluster ChemMed. Així doncs, la combinació de grans volums i d’un treball cooperatiu és el que fa de Tarragona un model

el consolidarà com un referent mundial en l’impuls d’iniciatives d’economia circular. L’ús d’aigua regenerada i les previsions de futur van ser un dels plats forts que l’AEQT i ChemMed van presentar a Ex· poquimia. L’espai Smart Chemistry Smart Future va acollir la xerrada Agua regenerada, sostenibilidad en la industria química, a càrrec del director d’AI· TASA (Aguas Industriales de Tarragona), Daniel Montserrat.

Montserrat va destacar com, des que es va posar en marxa l’actual planta de regeneració l’any 2012, el sector no ha deixat d’incrementar el seu ús d’aigua regenerada procedent d’aigües residuals urbanes, fins a arribar al rècord de 5,4 hectòmetres cúbics de l’any 2020, que previ· siblement, a més, se superaran aquest 2021. Això suposa que el 17% de l’aigua industrial que consumeix el sector ja és reuti· litzada.

Competitivitat, Albert Castella· nos, la directora general d’Indús· tria, Natàlia Mas, o la delegada a Tarragona, Teresa Pallarès; o del poder legislatiu, com el president de la Comissió d’Indústria del Congreso, Joan Capdedvila, o el president del Grup Parlamentari Socialista al Parlament, Salvador Illa. A tots ells, els diferents res· ponsables de ChemMed i AEQT han pogut explicar-los de prime· ra mà els projectes i reptes de fu· tur als quals s’enfronta el sector, així com les seves inquietuds i necessitats en aspectes com ara el cost de l’energia, el futur ba· sat en l’hidrogen, o un cop més la necessitat d’implementar les xarxes elèctriques tancades.

CEDIDA

El 17% de l’aigua industrial que consumeix el sector és reutilitzada Són diversos els projectes que el sector químic tarragoní en conjunt ha impulsat a través de l’AEQT. N’hi ha un d’especi· alment rellevant que ha posat Tarragona en el punt de mira internacional per les seves bo· nes pràctiques. Es tracta del projecte de regeneració d’aigua. El sector va impulsar-lo el 2012 i d’aleshores ençà no ha parat de créixer. Actualment, es troba en una ambiciosa nova fase que

Punt de trobada La participació a Expoquimia va servir de punt de trobada en el qual intercanviar impressi· ons i compartir inquietuds amb agents del panorama internaci· onal del mateix sector químic, i també amb les autoritats que han visitat aquests dies la Fira. En aquest sentit, l’estand de ChemMed i AEQT va rebre la visita de representants del go· vern d’Espanya, com el secretari general d’Indústria, Raül Blanco; de la Generalitat de Catalunya, com el secretari d’Empresa i

Es van presentar els plans conjunts del sector a Tarragona agrupats al Pla Estratègic

La regeneració d’aigua, un projecte circular que consolida l’AEQT com a referent mundial Anna Ferran

d’exemple per a altres regions químiques d’arreu.

Daniel Montserrat, d’AITASA, durant la seva presentació.

El director d’AITASA comen· tava que els plans de futur con· templen anar molt més enllà. En primer lloc, ja està en marxa la construcció d’una nova planta depuradora d’aigües residuals industrials que, ja d’entrada, mi· llorarà de la qualitat d’aquestes aigües que en un primer mo· ment es continuaran emetent a través de l’emissari conjunt. Un cop aquesta nova planta depu· radora estigui en marxa, la se· güent fase del projecte d’AITA· SA és construir una nova planta de regeneració, en aquest cas d’aigües residuals industrials, per tal que puguin reutilitzar-se. D’aquesta manera, quan les dues noves plantes estiguin en funci· onament, el sector químic estarà reutilitzant no només aigües re· siduals urbanes, com fa des del 2012, sinó també les seves prò· pies aigües residuals industrials, que deixarien d’emetre’s al mar.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

17

SECTORIAL

El sector resisteix la crisi derivada de la covid i aporta resiliència al territori

CEDIDA

Projectes conjunts com la formació en factor humà o Zero Pellet Loss van seguir fent avenços

L’Informe Públic de l’AEQT mostra com la indústria química va seguir sent un motor econòmic per Tarragona i va donar solidesa a la seva economia Redacció

La indústria química de Tar· ragona va resistir millor que la majoria de sectors els efectes de la crisi econòmica i productiva derivada de l’esclat de la pandè· mia de la covid-19. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu de l’Informe Públic 2020, que l’AEQT va presentar unes setmanes enrere. Aquesta capacitat d’adaptació al complex escenari de 2020 li va permetre exercir com a motor del territo· ri, aportant solidesa i resiliència a la seva economia, i al mateix temps va posar de manifest la seva condició de sector essen· cial, garantint-li a la societat el subministrament de productes imprescindibles en la lluita con· tra la pandèmia. «La indústria petroquímica va seguir sent un gran motor eco· nòmic per al territori i va apor· tar solidesa a l’economia en uns

moments de greu crisi», afirma el president de la patronal, Ru· bén Folgado. Al mateix temps, destaca que, «en un exercici tan complicat, des del sector químic i des de l’AEQT es va continu· ar endavant». En aquest sentit afegeix: «Com a sector, gràcies a l’esforç solidari dels milers de persones que hi treballen, també vam continuar endavant en tot moment, per garantir-li a la soci· etat allò que més necessitava en uns moments tan delicats, sense oblidar les diferents donacions que van realitzar tant les empre· ses com la mateixa AEQT». Lleuger increment de l’ocupació La indústria petroquímica tarra· gonina va assolir l’any 2020 una producció total de 17,05 milions de tones, un 12,6% menys que l’any anterior (la producció del 2019 havia estat de 19,5 milions de tones). Aquest descens està

vinculat de forma molt directa a la crisi i, en particular, a la caigu· da de la demanda en la mobilitat, amb una dràstica reducció del consum de combustible. Malgrat aquesta caiguda glo· bal de la producció, les empreses de l’AEQT van mantenir durant el 2020 la seva activitat i opera· tiva en tot moment, i també van mantenir els llocs de treball, que de fet es van incrementar. Dels 5.162 de l’any 2019, es va passar a 5.200 llocs de treball directes el 2020, un 0,74% més. Un in· crement lleu però alhora molt significatiu en un context de crisi econòmica generalitzada. Una ocupació que es caracte· ritza a més per ser d’alta qualitat, amb unes condicions, salaris i percentatge de contractes indefi· nits molt per sobre de la mitjana, tal com també queda reflectit en l’Informe. Al mateix temps, l’any 2020 el sector va mantenir

L’ocupació va créixer lleugerament i es va arribar a la xifra de 5.200 treballadors directes

el seu habitual protagonisme com a líder en exportacions a la província, i com a generador del 66% dels moviments del Port de Tarragona.

L’ocupació del sector es caracteritza per ser d’alta qualitat.

Impulsant projectes compartits Així mateix, l’Informe Públic de l’AEQT indica com el sector no va aturar alguns dels projectes conjunts que tenia en marxa i va seguir fent avenços a la vegada que se’n van plantejar de nous. El disseny de les formacions en factor humà o en el projecte OCS-Zero Pellet Loss, el camí cap a l’hidrogen renovable, l’elabora· ció del nou informe de l’enques· ta sociolaboral, la col·laboració amb les administracions en el desenvolupament de plans ur· banístics i infraestructures, la revisió dels sistemes de qualifi· cació d’empreses de serveis, o la promoció del transport intermo· dal són alguns dels àmbits en els quals la indústria va seguir treba· llant per a garantir el dia a dia i el futur del sector.

18

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

CO2, d’enemic del canvi climàtic a aliat de l’economia circular

CEDIDA

suposa la reutilització d’una gran quantitat de CO2 i per l’altra, im· plica un estalvi de matèries pri· meres d’origen fòssil a l’hora de fabricar-lo. En els passats Jocs Olímpics de Tòquio 2020, la pis· ta on es van disputar els partits d’hoquei va estar fabricada amb cardyon®. A partir de novem· bre, Adient, referent mundial en la fabricació de seients per auto· mòbils, utilitzarà aquesta escu· ma, cosa que els permetrà fer un producte més sostenible.

Diverses empreses del sector estan desenvolupant tecnologies de captura i ús del diòxid de carboni en la fabricació de materials i combustibles sintètics Anna Ferran

El diòxid de carboni és un dels principals enemics en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest gas que es desprèn de qualsevol procés de combustió és el prin· cipal causant de l’efecte hiverna· cle. És per això que s’estan cen· trant tants esforços a instaurar un model econòmic i productiu descarbonitzat, on les emissions contaminants a l’atmosfera a poc a poc es vagin convertint en un malson del passat. Les fórmules per aconseguir-ho són múltiples. L’electrificació és una d’elles, així com l’impuls definitiu a les reno· vables. Ara bé, són insuficients per a complir amb els objectius plantejats per la Unió Europea per a ser un continent climàti· cament neutre de cara a 2050. D’aquí, en sorgeixen alternati· ves com l’hidrogen verd. Però, què passaria si es pogués evitar que el diòxid de carboni que es

genera en la combustió anés a parar a l’atmosfera? Lluny de ser un pensament futurista, són diverses les empreses del sector petroquímic que estan treballant per a desenvolupar tecnologies de captura i ús del CO2. Es calcula que la captura i re· utilització del diòxid de carboni podria suposar una reducció del 30% de les emissions contami· nants a l’atmosfera, xifra més que considerable. Per a fer-ho, s’han desenvolupat tot un seguit de tecnologies que el primer que fan és capturar el CO2 de fonts d’alta generació, com poden ser centrals tèrmiques o indústries. Un cop capturat, se separa de la resta de gasos de combustió i es comprimeix en estat líquid per a ser transportat per canonades, camions o vaixells. Finalment, aquest CO2 es pot emmagatze· mar de manera segura injec· tant-lo en enclavaments geolò·

gics profunds, com jaciments de gas o de petroli esgotats o es pot utilitzar com a matèria primera en diversos productes. De residu a matèria d’alt valor Una de les parts més interessants de les tecnologies de captura i ús del diòxid de carboni és la possi· bilitat de donar-li una nova vida com a material de valor, cosa que fomenta totalment l’economia circular. Les tecnologies quími· ques han permès convertir el CO2 en molècules valuoses com el metanol, poliols o polímers que serveixen de base per a molts productes que fem servir en el nostre dia a dia. Són diverses les companyies que han inclòs la captura i reu· tilització del CO2 com una de les seves línies estratègiques. Aquest és el cas de Covestro. Fa anys que va apostar, juntament amb la Universitat d’Aachen (Alema·

El paviment de la pista d’hoquei de Tòquio 2020 està fet amb CO2.

La captura i reutilització del diòxid de carboni pot suposar una reducció del 30% de les emissions nya) per la investigació en aquest camp i, després de molts esfor· ços i unes proves pilot exitoses, els resultats ha estat cardyon®, una escuma de poliuretà amb aplicacions diverses en foams

Alguns dels materials produïts amb CO2 ja s’estan utilitzant a gran escala de mobiliari, com farciments de cadires o matalassos, en pavi· ments esportius o en sabates es· portives. cardyon® incorpora un 20% de CO2 cosa que el fa doble· ment sostenible. Per una banda,

Combustible circular La creació de combustible sintè· tic és una altra de les aplicacions que se li pot donar al CO2. Rep· sol, al seu complex de Petronor al port de Bilbao, ha projectat la construcció d’una de les plantes de fabricació de combustible sintètic més gran del món. Per a produir-lo s’emprarà únicament hidrogen verd i diòxid de carbo· ni. La nova planta comptarà amb una inversió de 60 milions d’eu· ros i el combustible resultant es podrà utilitzar en els actuals mo· tors de combustió d’automòbils, camions i avions. Es preveu que la planta estigui operativa de cara a 2024 i que en una primera fase produeixi 50 barrils de combus· tible sintètic, de zero emissions netes. El projecte ha estat catalo· gat per FuelsEurope com una de les inversions en R+D més relle· vants per a la descarbonització del sector.

TRIBUNA

Els grans reptes demanen grans solucions JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Si el 2020 serà recordat com l’any de la pandèmia, el 2021 ho serà com el de l’inici de la recuperació, a partir de la vacunació massiva que, a nivell mundial, s’està produint. No podem abaixar la guàrdia fins que aconseguim una vacunació àmpliament majoritària que deixi el virus sense possibilitat de contagi. Això només serà possible des del seny, la precaució i la responsa· bilitat individual però, també, des de l’aposta pel talent humà aplicat a la recerca de vacunes, a la prevenció de riscos associats a la pan·

dèmia, a l’estudi per controlar-ne, reduir i eliminar els efectes sobre les persones. Tot plegat neix de l’esforç i el talent de moltes persones i, també, gràcies a la ciència i a la química, elements essencials de la solució concreta a un repte global. I part de la solució la tenim al nostre territori, amb un gran motor econòmic que ocupa a més de 42.000 persones de manera directa, indirecta o induïda a través del talent i el coneixement i que, també, aporta valor afegit com a creador de solucions estratègiques a reptes concrets i globals. Entre aquests hi ha l’atenció al medi ambient i la cerca de soluci· ons menys contaminants. En aquest àmbit el nostre territori té dos projectes damunt la taula que resulten molt interessants: d’una ban· da, la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, un nou instrument liderat per la URV que pretén aglutinar agents i talents implicats en la cadena de valor de l’hidrogen verd, un combustible generat a par·

La química aporta valor afegit al territori com a creadora de solucions estratègiques a reptes concrets i globals, com l’atenció al medi ambient i la cerca d’alternatives menys contaminants tir d’energies renovables. I, d’una altra banda, els fons europeus Next Generation EU, amb els quals Catalunya impulsarà diversos projectes destinats a aug· mentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament del terri· tori i, alhora, estimular els necessaris i profunds canvis que necessita l’economia per transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. Igual· ment, junts podem engrandir i dotar de futur el nostre territori.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

19

20

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC A FONS

IMPULSAR LA CIRCULARITAT DE PRINCIPI A FI

Anna Ferran

CEDIDA

tica el trobem en Dow. El vicepresident comercial «La contaminació és ine· per a la regió EMEA del ficiència i a les empreses negoci de Packaging & no els hi agrada la inefi· Specialty Plastics, Marco ciència». Amb aquesta ten Bruggencate, expli· reflexió, el director del Consell Empresarial cava que tenen dos grans Mundial per al Desen· reptes pel davant, d’una volupament Sostenible, Quatre experts debaten sobre economia circular i proposen banda la contaminació plàstics i, de l’altra, la Federico Merlo, eviden· més traçabilitat per a lluitar contra les emissions ocultes per petjada de carboni. Per a ciava la voluntat compar· fer-los front, treballen en tida del món empresarial per reduir cada cop més el seu impacte en el fer que el consumidor final fos conscient del múltiples aspectes com són l’impuls a la tec· medi ambient. Merlo va ser un dels quatre seu grau de sostenibilitat. Defensaven que nologia de l’hidrogen verd, l’ús de matèries participants en el webinar Tancar el cercle fomentaria un coneixement més profund primeres renovables, siguin d’origen biolò· pel clima: aprofitar l’economia circular per sobre el que es compra i una presa de decisi· gic o de residus als quals se’ls dona una se· a reduir les emissions, que va organitzar fa ons informada. I és que malgrat les etiquetes gona vida tancant el cercle, o l’ús d’energia unes setmanes The Economist amb la col· que garanteixen una producció sostenible, renovable. laboració de Dow Packaging & Specialty no sempre s’ho és. Així mateix, el vicepresident comercial de Plastics. El visionari de la sostenibilitat, Jim McCle· Dow Packaging feia puntualitzacions sobre Un dels plantejaments que es va posar lland, assegurava que «cal lluitar contra les les matèries primeres d’origen biològic. Si sobre la taula és que l’economia circular és emissions ocultes». «Les companyies es bé ofereixen una bona funcionalitat i efici· una oportunitat per a les companyies. I és preocupen per les emissions que ells gene· ència, no sempre són els més adients per a que només un de cada 10 dels productes és ren estrictament, però el conjunt de la seva fer-los circulars. circular. La transició, però, no és tan senzilla. activitat suposa més emissions», afegia. En La cap de sostenibilitat i economia circular aquest sentit, tots els ponents compartien Impuls per a fer girar la roda de la consultora Arthur D. Little, Kai Karoli· l’opinió de McClelland i indicaven que quan Més enllà dels reptes que pot suposar fer ne Hüppe, explica que «no hi ha un model es parla de sostenibilitat i d’economia circu· aquest salt cap a la sostenibilitat i la circu· de negoci per a l’economia circular. Cal re· lar cal tenir en compte tota la cadena de sub· laritat, tots els presents coincidien en el fet pensar cada pas per a determinar com es ministrament, des de l’origen de les matèries que calen polítiques clares i un impuls per podria fer més circular». primeres fins al reciclatge del producte. Així part de les institucions per assolir uns nivells doncs, aspectes com l’energia o la logística més elevats de desenvolupament circular. poden ser grans generadors d’emissions i fer Amb tot, Kai Karoline Hüpper, constatava Més traçabilitat Els participants van plantejar la possibilitat que un producte circular, no sigui tan soste· que «no s’ha d’esperar a veure com actuen els governants, sinó que cal passar a l’acció Només un de cada 10 productes és circular i això fa que d’establir un passaport per als materials, nible com caldria esperar. aquest model productiu sigui ara per ara una oportunitat. que permetria traçabilitzar els productes i Un exemple pràctic d’aquesta visió holís· tant a nivell personal com empresarial». TRIBUNA

Cal ser conscient de la ignorància i dels errors LLUÍS BALSELLS R+D+I sp|activa

D’un estudi de fa anys conegut com L’iceberg de la ignorància, del consultor Sidney Yoshida, es desprenia que encara que el 100% dels problemes de primera línia eren coneguts pels empleats de primera línia, només al 74% eren coneguts pels caps d’equip, el 9% pels co· mandaments intermedis i només el 4% per l’alta direcció. Aquesta suposada ignorància inclou els aspectes de risc laboral i, per tant, si la prevenció del risc laboral fos dissenyada només pels comanda·

ments, no tindria informacions bàsiques de l’entorn proper a la fei· na. En un entorn de treball amb esperit de millora contínua també cal tenir consciència d’aprendre dels errors. L’error deriva d’alguna cosa que falta en el procés i cal solucionar-la. Un possible exemple perquè la prevenció s’aproximi a la feina real seria adaptar la filosofia Lean Manufacturing a la prevenció de risc laboral, buscant un canvi en la manera de pensar i de fer, amb la in· tenció d’«aprimar, ajustar» les activitats, simplificant les operacions i eliminant el que no aporta cap valor. Aquest enfocament afavoreix la productivitat i rendibilitat, però el que més importa des d’una visió de prevenció de riscos laborals, és que eliminar una activitat innecessària implica que s’elimina el risc que porta associat. A més, amb l’aplicació del procés d’anàlisi per optimitzar l’activitat, és molt probable que s’identifiquin altres

Si la prevenció del risc laboral només fos dissenyada pels comandaments, no tindria informacions bàsiques de l’entorn proper possibles millores preventives no directes, o d’una altra índole. Quan s’analitza amb l’objectiu Lean, s’examina l’activitat per aconseguir l’optimització de desplaçaments, escurçar temps morts, minimitzar residus, disminuir productes defectuosos, millora de l’ordre i la neteja, reduir burocràcia... Tot això amb un rerefons de preventiu, és a dir, treballant millor. A sp|activa es té convicció que això requereix que el treballador tingui informació clara de l’objectiu que es busca, que estigui ben format amb relació a la prevenció del seu entorn i pugui actuar amb autonomia preventiva (prevenció integrada).

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

21

INNOVACIÓ

La química, clau en l’atenció i cura de persones d’edat i depenents

CEDIDA

Covestro dissenya aplicacions plàstiques per donar vida al robot Pepper, que ajuda a persones grans i en situació de dependència Redacció

El futur passa per la química. La realitat ens mostra que aquesta indústria resulta clau i necessà· ria per donar resposta a reptes com la lluita contra el canvi cli· màtic o el desenvolupament de productes per a un futur més sostenible. Així mateix, un dels grans rep· tes globals segueix sent el benes· tar de la societat i, dins d’aquest gran concepte, destaca el pro· gressiu envelliment i la depen· dència de la població. De fet, el benestar i la salut de les persones va ser un dels fils conductors de la passada edició de la fira Expo· quimia, que va tenir lloc entre el 14 i el 17 de setembre. Entre totes les innovacions presentades des· taca Covestro, que va participar acompanyat del famós robot Pepper, creat a partir de materi· als plàstics de la companyia. L’autòmat més conegut ar·

reu de Catalunya va néixer l’any 2014 i s’utilitza, entre altres fina· litats, per atendre mèdicament i acompanyar socialment a per· sones d’edat avançada i depe· nents. Gràcies al reconeixement biomètric, Pepper té la capacitat d’analitzar les expressions i els tons de veu de les persones a les quals atén. El seu llançament va suposar un paradigma en el món de la tecnologia, ja que es tracta del primer androide capaç d’en· tendre i reaccionar davant les emocions humanes. Entre les parts que donen vida a Pepper, Covestro hi té un important paper. L’empresa qu· ímica li proporciona una resina única a l’estructura del robot anomenada Bayblend® que li dona una presència amistosa i un color blanc nítid. Però, a més a més, també ajuda a donar forma a la peça primordial del robot, els seus ulls tan característics,

que estan fets amb policarbonat Makrolon® de la companyia i serveixen de transmissors del senyal. Addicionalment, Pepper també es desplaça sobre unes rodes fabricades amb Desmo· dur®, un poliuretà termoplàstic de Covestro, aconseguint així un desplaçament suau i silenciós. Innovar en salut És evident que Pepper destaca, entre d’altres, per les seves ca· racterístiques, però aquesta no és l’única aplicació que Covestro ha desenvolupat en pro de la in· novació en l’àmbit sanitari. Per exemple, el mateix policarbonat que s’empra als ulls de Pepper és també utilitzat per equipament de cirurgia robòtica i d’adminis· tració de medicaments, a mode d’exemple, en tant que es tracta d’un material que ajuda a millo· rar la seguretat del pacient. Els materials plàstics es troben

Visitants d’Expoquimia a l’espai de Covestro interaccionant amb el robot Pepper.

Els materials de Covestro permeten que el robot tingui una presència amistosa i silenciosa

El policarbonat utilitzat als ulls de Pepper s’empra també en equips de cirurgia robòtica

en múltiples àmbits de la sanitat, fins i tot en els sistemes d’atenció mèdica mòbil. En aquest sentit, Covestro compta amb les resi·

nes de policarbonat Bayblend® i Makroblend® que permeten la creació de panells de superfície robustos, sense costures i resis·

tents als impactes i a la calor. En definitiva, la química ens envolta. Els reptes als quals ens enfrontem són molts i molt di· versos, però la investigació no s’atura. Mentrestant, aquesta ci· ència imprescindible per la nos· tra prosperitat, continuarà avan· çant per oferir-nos les solucions que té al seu abast.

22

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA DESTACADA

ChemCycling, la innovació de BASF per al reciclatge infinit dels plàstics Aquest projecte de reciclatge químic dona una segona vida a plàstics que fins ara no es podien reciclar i suposa en avenç en circularitat i descarbonització Anna Ferran

El 2030 s’apropa inexorable· ment. Cada passa que fem diri· gint-nos cap a aquesta data ens recorda que el compte enrere per a viure en un planeta més soste· nible s’accelera. Els petits gestos que cadascú de nosaltres com a individus fem són importants, però sense innovació, són insufi· cients. BASF ho va tenir clar des del principi, ara fa sis anys, quan l’ONU va establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Tant és així que la companyia se’ls ha fet seus i des d’aleshores treballa per a apor· tar tota mena de solucions que ajudin a assolir-los. La fórmula d’innovació i compromís soste· nible que forma part de l’ADN de la química alemanya està tenint resultats punters que demostren que el futur es construeix avui. En els últims 50 anys, i en es· pecial en les últimes dècades, la producció mundial del plàstic s’ha disparat. De fet, la meitat dels plàstics fabricats en tota la història s’han produït en els úl· tims 15 anys. Només al 2019 es van fabricar 368 milions de tones a tot el món, 62 de les quals a Eu· ropa. Això, de retruc, ha generat un enorme problema: la conta· minació per residus plàstics. És

un dels reptes més alarmants als quals ens enfrontem, segons s’identifica en l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), publicat el 2019. Bros· sa a les platges, a la muntanya, en enormes deixalleries o flotant al mar evidencien que, si no hi ha un canvi, anem a la deriva. Reciclatge, solució i problema Davant d’aquest panorama, s’ha buscat un enemic públic global i aquest és el plàstic. Ara bé, el material com a tal ens ha permès grans avenços i una millora de la qualitat de vida en àmbits com l’alimentació, la salut, l’habitatge o el transport impossible d’acon· seguir sense ell. Així doncs, culpabilitzar el material, o fins i tot intentar suprimir-lo de les nostres vides, no és la solució. Aleshores, què podem fer? En la gestió dels residus hi trobem la resposta. El reciclatge, doncs, es pre· senta com la clau per a revertir aquesta situació. Són diversos els tipus de plàstics que es poden reciclar sense problema per pro· cessos mecànics. Es classifiquen, netegen, trossegen i modelen per a fer nous productes. Ara bé, n’hi ha d’altres, com els plàstics mix·

Economia circular: ChemCycling Produir tancant el cercle Les empreses de residus subministren residus de plàstic als recicladors. En acabar la seva vida útil, empreses especialitzades recullen els productes i gestionen els seus residus.

Consumidors i empreses fan ús dels productes creats mitjançant el reciclatge químic.

Els residus plàstics es converteixen en matèria primera a través de processos químics.

Aquesta matèria primera es pot utilitzar per a crear tota mena de nous productes, inclosos nous plàstics.

Els clients els utilitzen per a fabricar envasos, bateries elèctriques, etc.

tos, els plàstics amb residus o els envasos multicapa d’aliments als quals no se’ls pot donar una nova vida i acaben a les deixalle· ries, en incineradores i, en algu· nes parts del món, abandonats en plena natura. Davant d’aquest problema, BASF ha agafat la ban· dera de la innovació i ha desen· volupat ChemCycling. Una nova vida al plàstic ChemCycling és una nova tècni· ca que transforma químicament, mitjançant un procés de piròlisi, els residus plàstics en substàn· cies que es poden utilitzar com a combustible o matèria primera. Per aconseguir-ho, els residus passen un procés químic que suposa la descomposició tèrmi· ca de substàncies quan aquestes s’escalfen a temperatures ele· vades en una atmosfera inerta, sense oxigen. Del procés se n’ob· té oli de piròlisi, que, després de ser purificat, es pot utilitzar com a substitut de la nafta en la fabri· cació de matèries plàstiques. La clau d’aquest projecte, que va ser una de les innovacions que BASF va presentar el passat setembre a la fira Expoquimia, és que ofereix una solució a aquells residus plàstics per als quals el reciclatge mecànic no és una op·

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDES

28/10/2021 diarimés

23

EcoCart, fer la compra amb el primer carro de supermercat ecològic i circular Fer la compra de manera sostenible té moltes implicacions, però mai ens passaria pel cap que una d’elles implica que el carro que utilitzem al supermercat és 100% circular. L’empresa Polycart, un dels principals fabricants mundials de carros de compra fets de plàstic, es va posar en contacte amb BASF, perquè volien fabricar carros que estiguessin fets 100% amb plàstic reciclat. Després d’avaluar les diferents opcions disponibles, es va optar per Ultramid, un material fabricat a Ludwigshafen (Alemanya) amb la tecnologia de ChemCycling, que utilitza com a base residus plàstics de postconsum. El resultat: l’EcoCart e-180. Dels 10 quilos que pesa

l’EcoCart, sis són d’Ultramid. Aquest innovador material de BASF s’ha utilitzat per a fer la part estructural, que és sostenible i més lleugera. No s’hi han barrejat altres mate-

rials ni additiu, cosa que permetrà reciclar-lo novament al final de la seva vida útil. A finals d’any es començaran a enviar als primers supermercats i aviat els veurem arreu.

Vehicles més sostenibles gràcies a l’ús de material plàstic de postconsum Al 2018, la fase pilot de ChemCycling ja va permetre presentar alguns primers prototips de productes finals com per exemple, envasos per a mozzarella. Durant aquest temps, s’han perfeccionat els prototips i actualment ja s’estan comercialitzant productes elaborats amb plàstic procedent d’aquest innovador projecte d’economia circular de BASF.

ció viable o sostenible, contribu· ent així a tancar el cercle i creant una economia circular d’aquests compostos. «Gràcies al nostre projecte ChemCycling és possi· ble convertir residus plàstics que fins ara acostumen a acabar a la incineradora o a la deixalleria en matèries primeres per a fabricar nous plàstics, reduint per tant el consum de recursos fòssil fi· nits», explica el director general del Grup BASF a Espanya, Carles Navarro. I afegeix: «Suposa, per tant, una alternativa útil per a re· cuperar aquells residus plàstics pels quals el reciclatge mecànic no és una alternativa». Altes propietats, baix impacte Aquests productes fabricats mit· jançant oli de piròlisi provinent de ChemCycling tenen el gran avantatge d’oferir les mateixes propietats que els productes fa· bricats amb recursos fòssils pri· maris. Navarro indica, en aquest aspecte, que aquesta capacitat de convertir els residus en «parts segures i de qualitat és un gran pas per avançar en el nostre llegat: un futur sense residus». Així doncs, amb aquesta matè· ria primera alternativa es poden fer tota mena de plàstics d’alt rendiment per a sectors exigents com el packaging alimentari o l’automoció, expliquen des de la companyia. Aquest no és l’únic avantatge que aporta el projecte. Segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA) de l’empresa con· sultora Sphera, els productes fa· bricats amb material procedent

de ChemCycling tenen una pet· jada de carboni més baixa que els productes convencionals, ja que les emissions de CO2 són menors que si es produeix el mateix pro· ducte únicament amb recursos fòssils. La contribució a la descar· bonització de ChemCycling no s’atura aquí. I és que la piròlisi de residus plàstics mixtos emet un 50% menys de diòxid de car·

El reciclatge químic emet un 50% menys de CO2 que la incineració de plàstics S’obtenen plàstics d’alt rendiment amb una qualitat equiparable als fabricats amb nafta El 2020 ja es van posar al mercat els primers productes comercials fets amb ChemCycling boni que la incineració d’aquests residus, i tot amb l’avantatge que suposa comptar amb una nova matèria primera a la qual se li pot donar una vida circular i infini· ta. Així mateix, es calcula que el procés de reciclatge químic i el procés de reciclatge mecànic del plàstic generen unes emissions de CO2 similars, amb la diferèn· cia que en el cas del reciclatge mecànic, es necessita més ma· terial d’entrada, és a dir, residus,

per a poder produir un mateix volum de plàstic final. Prototips i el salt al mercat Per a portar a terme aquest inno· vador projecte, BASF ha establert aliances amb altres fabricants, que li han permès combinar co· neixement i tecnologia per a fer créixer ChemCycling. Així doncs, ha sumat esforços amb Quanta· fuel, un especialista en la piròlisi de residus plàstics mixts i purifi· cació de l’oli resultant. També ho ha fet amb les empreses Pyrum i New Energy, especialitzades en la piròlisi dels pneumàtics. Així doncs, l’empresa utilitzarà l’oli resultant dels pneumàtics al fi· nal de la seva vida útil, junt amb l’oli procedent de residus plàstics mixtos per a oferir als clients productes basats en residus plàs· tics reciclats per mitjans químics a escala comercial. Durant la fase pilot de ChemCycling, el 2018, la compa· nyia ja va presentar els primers prototips a clients de diverses indústries, que incloïen envasos de formatge mozzarella, com· ponents transparents de refri· geradors i caixes aïllants per a aplicació sensibles. També s’han presentat prototips per al sector automobilístic. L’any passat, cli· ents del mercat alemany ja van llençar els primers productes comercials, com ara, ampolles de detergent i fins i tot s’ha desen· volupat un carro de supermercat fet principalment amb materi· al provinent de ChemCycling. Exemples que mostren que amb innovació, el canvi és possible.

L’automoció és un dels sectors que més demanda genera de materials plàstics d’alt rendiment. Per això no és d’estranyar que una de les proves pilot de ChemCycling s’estigui fent justament amb una de les principals firmes del mercat com és Jaguar - Land Rover. Al 2019, la marca britànica i BASF van unir esforços amb l’objectiu de fer més sostenibles els vehicles dels primers. Concretament, van elaborar una peça del frontal del Jaguar I-PACE amb material procedent de ChemCycling, que es va instal·lar en un model prototipat d’aquest cotxe per a fer les comprovacions pertinents i verificar si el plàstic elaborat a partir de materials

postconsum ofereix els mateixos resultats, tant pel que fa a durabilitat com pel que a requeriments de seguretat que la mateixa peça

fabricada amb plàstic provinent de nafta. Si els resultats del projecte són els esperats, la companyia automobilística utilitzarà aquest nou material.

Ampolles de detergent: el primer producte sorgit de ChemCycling que arriba al gran mercat Una de les fites més importants per a un projecte com ChemCycling és passar dels resultats prometedors en els prototips a la fabricació a gran escala i la comercialització per al gran mercat. I això ja ha succeït. La firma alemanya Henkel ven des de l’any passat un dels seus detergents per a roba més conegut, Perwoll, dins d’envasos fets amb plàstic provinent de reciclatge químic. «Aquest projecte és un important pas a l’hora de crear una economia circular per al plàstic», afirma Thorsten Leopold, cap de Packaging Development de la secció Home Care de Henkel. I afegeix: Estem avaluant més oportunitats per integrar plàstic re-

ciclat químicament en els envasos dels nostres productes». Des de BASF asseguren que el projecte amb l’ampolla de Perwoll mostra com els pro-

ductes fets a partir de plàstic reciclat químicament tenen la mateixa qualitat i resultats que aquells que s’han fet amb matèries primeres d’origen fòssil.

24

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA DESTACADA

El camí cap a la descarbonització: eficiència energètica i circularitat Repsol està liderant la transició energètica amb diversos projectes pioners que transformaran els complexos industrials en pols multienergètics i multitecnològics Anna Ferran

Assolir la neutralitat en carboni el 2050. Aquesta és la meta que persegueix Repsol. No és una fita fàcil i per això impulsa nombro· sos projectes que li permetran reorientar els seus productes i processos industrials per tal que la seva petjada de carboni al planeta sigui zero. Ara bé, com s’aconsegueix tenir una petjada nul·la quan estem parlant d’una companyia multienergètica, un sector que, per definició, és ge· nerador d’emissions de diòxid de carboni? La suma d’eficiència, circularitat i foment a les reno· vables és la fórmula que a hores d’ara ja està utilitzant Repsol per aconseguir amb èxit la seva des· carbonització. El Pla Estratègic 2021-2026 de la companyia és el full de ruta que estableix els pilars que fo· namentaran la transformació de Repsol per a la seva descarbonit· zació. Són quatre grans eixos en els quals l’empresa se sustentarà: eficiència energètica, economia circular, hidrogen renovable i captura i ús del CO2. Aquesta transformació comporta una gran inversió de l’empresa en els seus centres productius, entre ells el de Tarragona, per a con· vertir-los en complexos indus· trials amb zero emissions netes. En els pròxims quatre anys Repsol preveu una inversió de 1.400 milions d’euros a les seves instal·lacions tarragonines per a desenvolupar diversos projectes innovadors. Entre ells s’hi inclo· uen la construcció d’una planta de producció de biocombusti· bles avançats, la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta re· sistència a l’impacte, una planta per produir plàstics a partir del reciclatge de materials post con· sum i la implementació de tecno· logies per millorar l’eficiència en el consum de matèries primeres i d’energia en els seus processos productius. Tots ells adaptaran el Complex Industrial de Repsol a Tarragona per mantenir-lo com una de les referències de la com·

panyia no només pels volums productius sinó per la innovació que s’hi desenvolupa. Un complex descarbonitzat Fins ara, centres productius com els de Tarragona s’han caracte· ritzat per seguir processos pro· ductius lineals, que han estat la base del nostre model econòmic. Així doncs, un complex petro· químic rep tres inputs: petroli cru, gas natural i electricitat. La seva combinació en els múltiples processos que s’hi duen a terme dins donen com a resultat dos outputs: químics fòssils i com·

Repsol invertirà 1.400 MEUR a Tarragona fins al 2025 en projectes de descarbonització Tenen com a objectiu reutilitzar quatre milions de tones de residus a l’any de cara a 2030 Les matèries primeres postconsum seran clau en els complexos petroquímics del futur bustibles fòssils. El procés per a fabricar-los genera alts volums de diòxid de carboni i el seu con· sum, també. I justament aques· tes altes emissions són les que evidencien que el model líneal està obsolet. Ara bé, com seran els complexos petroquímics del futur? Repsol té la resposta i ja està aplicant un nou paradigma pro· ductiu que converteix els centres industrials en grans pols multie· nergètics, capaços d’utilitzar re· sidus i convertir-los en produc· tes d’alt valor neutres en carboni. L’objectiu és utilitzar quatre mi· lions de tones anuals de residus de cara al 2030 i incrementar la xifra. Per a aconseguir-ho, però, cal partir d’un enfocament mul· titecnològic, on energia i matè· ries primeres provinent d’origen

Transformant la indústria ACTUAL De l’actual refineria i processos petroquímics...

Petroli cru Entrada

divers, però principalment reno· vable, confluiran per a obtenir una àmplia varietat de produc· tes, tots ells amb una petjada de carboni nul·la o molt baixa. Així doncs, els inputs canvi· aran i se li sumaran els residus orgànics, els residus plàstics i el biogàs, als ja tradicionals gas natural i petroli cru. L’electricitat passarà a ser d’origen renovable per a garantir així la descarbo· nització del procés. El resultat d’aquesta diversitat d’inputs suposarà nous outputs: plàstics reciclats, biocombustibles avan· çats, combustibles sintètics i hi· drogen verd. Innovació multitecnològica Aquest canvi no es pot fer de cop, sinó que les noves tecnolo· gies es van introduint de forma progressiva. Al complex de Tar· ragona ja s’està produint biojet, un combustible d’origen reno· vable específic per a l’aviació. Així mateix, fa uns mesos es va presentar el projecte d’una nova planta que valoritzarà residus sòlids urbans i els convertirà en biocombustible i productes de la química derivada. A tot això, cal sumar-hi els projectes rela· cionats amb l’hidrogen verd que Repsol impulsarà com a empresa líder de l’H2ValleyCAT, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Aquesta transformació s’es· tà duent a terme a la resta de complexos que la companyia té a l’Estat. Al Complex Industri· al de Puertollano construirà la primera planta d’Espanya de re· ciclatge químic d’escuma de po· liuretà, un dels residus plàstics més difícils de tractar. A les seves instal·lacions al Port de Bilbao hi aixecarà una planta per a generar gas a partir de residus urbans i Cartagena és el complex escollit per a la primera planta de bio· combustibles avançats fabricats a partir de residus. Tots aquests projectes no només mostren la capacitat tecnològica d’una companyia puntera, sinó també que amb compromís i innovació la descarbonització és possible.

Energia elèctrica Entrada

Gas natural Entrada

FUTUR ...cap a refineries i plantes petroquímiques Residus orgànics de zero Entrada emissions netes Gas Natural Entrada

Residus plàstics

Petroli

Entrada

Matèries prime renovables i reciclades Entrada

Entrada

Biogàs Entrada

Electricitat renovable Entrada

Electrol

EL SECTOR QUÍMIC

a: la refineria del futur

eres i

28/10/2021 diarimés

25

Tres projectes ‘made in’ Tarragona per avançar cap a la descarbonització H2ValleyCAT, un nou model energètic basat en l’hidrogen Repsol, juntament amb Enagas, han assumit el lideratge empresarial de H2ValleyCAT, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. El pol principal d’aquesta zona d’investigació, innovació i producció d’hidrogen verd estarà situat a Tarragona, si bé hi haurà projectes escampats per la resta del territori català. L’objectiu de tots els agents implicats més enllà d’ambdues companyies (ajuntaments, Diputació, universitats, etc.) és fer de Tarragona, i especialment del pol químic, «un referent d’innovació industrial en matèria d’hidrogen renovable a Europa». Actualment, els projectes de Repsol en matèria d’hidrogen renovable per al Complex Industrial de Tarragona estan en fase de redacció i ben aviat es faran públics. El seu objectiu no només serà la descarbonització de la producció d’aquest vector energètic, sinó transformar la demarcació cap a una economia de l’hidrogen.

De residus urbans a plàstics renovables i biocombustibles Convertir residus sòlids urbans en productes de la química derivada que permetran fabricar plàstics renovables o biocombustibles avançats. Aquest és un dels projectes més innovadors que Repsol té projectat per al Complex Industrial de Tarragona. La companyia multienergètica ha sumat esforços amb Agbar i Enerkem per a construir una planta de valorització de residus a Tarragona. La planta, que es preveu que estigui en marxa a finals de 2025, serà pionera a la península Ibèrica. Tindrà la capacitat de processar unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no reciclables dels municipis de la demarcació, que convertirà en prop d’unes 220.000 tones de metanol anualment, que s’utilitzaran per a produir materials circulars. Es calcula que amb el seu funcionament es reduiran 200.000 tones d’emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera a l’any.

Combustibles i químics fòssils Sortida

Convencional

CCUS

Economia circular

Entrada

Combustibles sintètics

Captura, emmagatzematge i us del carboni

litzador

Hidrogen renovable

Plàstics circulars Sortida

Combustibles sintètics Sortida

Biocombustibles sostenibles Sortida

Productes químics Sortida

Hidrogen Sortida

Biojet, el combustible que fa més sostenible l’aviació Pensar en descarbonització sovint implica pensar en electrificació. Ara bé, hi ha sectors on el salt cap a les tecnologies elèctriques és inviable actualment. Un d’aquests és el de l’aviació. Això, però, no significa que no es pugui reduir enormement la seva petjada de carboni. L’ús de biocombustibles és clau. En aquest sentit, Repsol produeix al seu complex de Tarragona biojet, un combustible amb una baixa petjada de carboni específic per al sector aeronàutic. El primer lot de biojet es va produir a principis de 2020 i va constar de 10.000 tones de biocombustible,. El seu us va suposar que s’evités l’emissió de 630 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que equival a les emissions que generen 55 vols Madrid-Barcelona. Amb aquest lot, Repsol Tarragona se sumava a altres complexos industrials de la companyia on ja s’estava produint aquesta mena de combustible.

26

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

Gas verd per a fer front a l’emergència climàtica, l’aposta de Messer Estan treballant en múltiples projectes per a optimitzar la producció de l’hidrogen verd, un vector energètic cridat a revolucionar el món Anna Ferran

Que la descarbonització és una de les claus per a viure en un món més sostenible i aturar els efectes de l’emergència climà· tica és una opinió compartida per institucions, organitzacions mediambientalistes i empreses d’arreu. Ara bé, les receptes per a substituir progressivament els combustibles fòssils per fonts d’energia alternatives i renova· bles són diverses. Una de les que està guanyant pes actualment és l’hidrogen verd. Aquest vector energètic està cridat a revoluci· onar el món. Ara bé, perquè el canvi sigui possible calen actors amb experiència i capacitat in· versora i innovadora que, mit· jançant els seus projectes ajudin a fer que aquesta tecnologia faci el salt definitiu. El pol químic de Tarragona compta justament amb una d’aquestes empreses: Messer. La companyia, dedicada a la producció de gasos industrials, alimentaris i medicinals, ha unit forces amb Siemens Energy per a desenvolupar un total de tres projectes a Tarragona per a pro· duir 70 megawatts d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisi –un procés on mitjançant l’electrici· tat provinent de fonts renovables se separen les molècules d’hidro· gen de les d’oxigen de l’aigua, per a emagatzemar el primer dels elements i poder-lo utilitzar a

CEDIDA

posteriori en processos industri· als, per a generar energia elèctri· ca, calefacció o en la mobilitat. Optimitzar processos El vicepresident sènior de Mes· ser i responsable de l’àrea d’hi· drogen verd, Tim Evison, explica que ara per ara el gran problema que presenta l’hidrogen verd és el cost de producció, especi· alment si es compara amb l’hi· drogen gris –aquell que s’obté de la combustió del gas natural. Justament per això és clau op· timitzar la seva producció i ferho a escala industrial. En aquest sentit, Evison destaca l’alta efi· ciència dels electrolitzadors de Siemens Energy i assegura que la unió d’ambdues companyies en aquests tres projectes a Tarra· gona permetrà fer grans avenços. Un dels altres punts forts de Messer com a empresa gene· radora d’hidrogen verd és que ofereix «els productes secunda· ris derivats de la producció d’hi· drogen verd, com l’oxigen o la calor, al mercat pròxim, cosa que ens permet optimitzar costos», apunta el vicepresident. Això resulta especialment interessant per a les empreses que ja reben l’oxigen de Messer per gasoduc· te, com passa al complex químic. Més enllà de les innovacions que es duguin a terme en aquest camp per a optimitzar els costos, hi ha altres factors que també

producció segura d’hidrogen, el control de qualitat associat, la tecnologia, la logística i les apli· cacions, tan convencionals com noves», destaca el Dr. Christoph Erdmann, vicepresident del Grup Messer. Aquest coneixe· ment és el que els permet par· ticipar en el desenvolupament d’iniciatives innovadores en la producció i distribució de l’hi· drogen.

Messer i Siemens Energy impulsen tres projectes a Tarragona per a generar 70 MW d’hidrogen verd

Messer va portar a Tarragona un bus propulsat amb hidrogen.

ajudaran al seu desenvolupa· ment. «Les emissions de CO2 seran cada vegada més cares en el futur, mentre que els preus de les renovables, sigui eòlica o so· lar, seguiran disminuint. A me· sura que l’hidrogen verd guanyi quota de mercat, els costos dels sistemes electrolítics també dis·

minuiran», reflexiona el màxim responsable d’aquesta àrea. Iniciatives pioneres Als avenços que està impulsant Messer, cal sumar-hi un altre aspecte que és clau: la llarga ex· periència de Messer. «Tenim un coneixement exhaustiu de la

A Alemanya, col·laboren en dos projectes diferents on es construirà una infraestructura local d’hidrogen que abastirà el sector energètic, la indústria, la mobilitat i els habitatges (cale· facció). A Tarragona, el passat juny Messer va portar un auto· bús urbà zero emissions propul· sat amb hidrogen verd que va es· tar fent trajectes per la ciutat per tal que la ciutadania conegués aquesta tecnologia de prop. Cal destacar que Messer Industries als Estats Units ja està operant amb hidrogen verd en el camp de la mobilitat sostenible, submi· nistrant gas a flotes d’autobusos de quatre ciutats de Califòrnia i a carretons industrials en diversos centres productius.

BASF i el Club de la Sostenibilidad llencen un catàleg d’iniciatives circulars a Espanya BASF ha llançat una biblio· teca en línia de bones pràc· tiques en economia circular. Amb més de 250 projectes i iniciatives presentades en les edicions anteriors dels Pre· mis BASF a les millors pràcti· ques d’Economia Circular que contribueixen a circularitzar l’economia i que fan front al desafiament dels recursos na· turals limitats, estarà allotjada a la plataforma Responsabili· tat/i+ del Club d’Excel·lència en Sostenibilitat. En aquest catàleg es pot accedir a la in· formació de nombroses inicia· tives que ajuden a circularitzar l’economia i que anirà creixent amb les noves incorporacions de les diferents edicions dels premis. El catàleg, allotjat al web www.responsabilidadimas. org., permet filtrar les més de 250 entrades tenint en comp· te diversos paràmetres com per exemple la grandària de l’organització, model de ne· goci circular i per sectors. Res· ponsabilitat i+, és un butlletí electrònic diari, que conté un concepte d’informació basat en cinc tendències que abas· ten aspectes de la responsabi· litat corporativa, així com les principals notícies en la matè· ria. Les temàtiques d’aquests canals són: Biodiversitat, In· novació Responsable i Sos· tenible, Mobilitat Sostenible, Comerç obert i Sostenible, i Economia Circular, que avui compta amb una nova secció de Catàleg de bones pràctiques en Economia Circular.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

27

INNOVACIÓ

Sostenibles i desenvolupats a Tarragona, així són els materials del futur Dow té en la innovació una de les pedres angulars del seu ADN i els centres d’investigació que la companyia té al territori estan fent avenços pioners a escala global Què esperem del futur? Segur que aquesta pregunta ens ha passat pel cap més d’una vegada. Les respostes són múltiples, en funció de cada persona i de cada context. Ara bé, totes tenen el mateix denominador comú: viure millor. Són molts els aspectes que influeixen en aquesta aspiració i, en la majoria d’ells, la química hi té alguna cosa a dir. Des dels aliments que posem a taula, fins a com ens vestim o viatgem, passant per la salut o les nostres llars, la indústria química hi està present. És per això que les innovacions que desenvolupa el sector són crucials per a revolucionar el futur. A Dow ho saben i per això dediquen grans

esforços en aquest àmbit. La companyia nordamericana inverteix gran part de la seva facturació en innovació. De fet, si Dow fos un país europeu, no només compliria amb la recomanació de la Comissió Si Dow fos un país europeu, encapçalaria el rànquing d’inversió en R+D+I Europea de destinar més del 3% del PIB a R+D+I, sinó que encapçalaria el rànquing. Una part important dels projectes d’innovació que desenvolupa Dow a escala global estan impulsats des

dels quatre centres d’investigació que l’empresa té a l’Estat espanyol, dos dels quals es troben a Tarragona. Ara fa un any van inaugurar Pack Studios Tarragona, el centre d’innovació en matèria de packaging i adhesius. Aquest espai d’última generació s’ha convertit el centre de referència de recerca sobre sostenibilitat en els envasos plàstics de Dow. Els avenços que han fet en aquest centre estan tenint ja resultats clau per a un futur més sostenible. Per exemple, treballen en el redisseny de les estructures dels plàstics amb l’objectiu que els envasos estiguin fets amb un únic material plàstic, cosa que permet la seva reciclabilitat total. Tan important com reciclar els plàstics, és descarbonitzar la seva producció. A Tarragona s’han fet avenços per a introduir matèries primeres de base biològica, cosa que redueix la seva petjada de carboni. Ara bé, una de les fites més destacades de Pack Studios Tarragona és el primer ús comercial a gran escala de la resina AGILITY™ CE. Aquest material per a fer films per a embalatges està fabricat amb un 70% de plàstic reciclat, sense sacrificar-ne el rendiment ni l’estètica. Aquesta segona vida que es dona plàstic reciclant-lo comporta una reducció del 25% de les emissions de CO2 i un impacte mediambiental un 32% inferior, respecte als plàstics convencionals.

La química que ens envolta: les innovacions de Dow que fan el nostre dia a dia més fàcil Protecció solar

Construccions d’alt rendiment Envasat flexible

Connectivitat 5G

Revestiments per a la construcció Mobiliari i descans Paviments

Detergents per a rentaplats Etiquetes per al comerç electrònic

Bicicletes de lloguer

Mobilitat i transport

28

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

ACTUALITAT

L’hidrogen verd, un repte de futur Covestro, entre les 100 millors ROC MUÑOZ Alcalde de la Canonja

Fa uns mesos que es parla molt de l’hidrogen verd com el gran futur del nostre territori. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han començat a moure en els darrers mesos per transformar la demarcació durant la pròxima dècada a nivell in· dustrial i social. Un centenar d’institucions ja s’han unit al voltant de la Plataforma Hidrogen Verd Ca· talunya Sud, que lidera la Universitat Rovira i Virgi· li (URV). L’objectiu és captar diners dels fons Next Generation EU per convertir la regió en una Vall de l’Hidrogen. Això ha de permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s’acabi la vida útil de les centrals nuclears. Però per aconseguir aquest hidrogen hem d’ex· perimentar una transformació energètica de pri· mer ordre. Per entendre tot això primer cal saber què és l’hidrogen verd. L’hidrogen és un vector energètic, és a dir, una substància que emmagatzema energia per dei· xar-la anar de manera controlada quan es vulgui. Fa dècades que s’utilitza, especialment a la indús· tria química. Per obtenir-lo tan sols cal trencar per la meitat una molècula d’aigua (H2O) mitjançant un procés anomenat electròlisi, aconseguint hidrogen i oxigen. Per fer l’electròlisi cal energia, així doncs, si es fa amb combustibles fòssils es considera hidro· gen gris, i si es fa amb renovables, hidrogen verd. D’aquesta manera, per substituir els combusti· bles fòssils caldrà energia verda, principalment a partir de plantes eòliques o fotovoltaiques i panells

solars. Això suposa un «gran repte» per la regió perquè haurà de construir instal·lacions d’energi· es renovables. Aquesta construcció massiva ja fa temps que desperta animadversió al territori. Al· guns ajuntaments fins i tot han decidit suspendre temporalment l’atorgament de llicències de plantes eòliques per l’impacte mediambiental i paisatgís· tic que suposen, però si no ens posem les piles en aquest sentit, l’hidrogen continuarà sent gris en lloc de verd. Per incentivar el canvi de model i la transició

Alguns ajuntaments han decidit suspendre temporal l’atorgament de llicències de plantes eòliques, pel seu impacte paisatgístic, però si no ens posem les piles en aquest sentit, l’hidrogen continuarà sent gris en lloc de verd energètica les administracions públiques aporta· rem subvencions, però les empreses també hauran d’invertir-hi. Ja coneixem la tecnologia, però cal més investigació per fer-la més eficient i barata. Per crear la Vall de l’Hidrogen s’estima que cal· dran uns 6.000 milions d’euros durant els pròxims deu anys. Cal desenvolupar la generació d’energi· es renovables, crear tota la xarxa de distribució de l’hidrogen, potenciar la investigació i adquirir tec· nologia de tota mena. Tenim un gran repte al Camp de Tarragona i l’hem d’aprofitar, perquè si no ens passaran per davant altres comunitats de la resta d’Espanya.

empreses per a treballar a l’Estat És la primera química del sector del plàstic en aparèixer al rànquing CEDIDA

Redacció

Covestro ha estat cataloga· da com una de les 100 millors companyies per a desenvolupar una carrera laboral a Espanya, segons el rànquing Las mejores empresas para trabajar, elabo· rat per El Mundo - Actualidad Económica. Concretament, Co· vestro es col·loca a la posició 68 i es consolida com la primera de les empreses químiques del sec· tor plàstic que apareix a la llista. La seva aposta per factors com la promoció i la projecció del talent, una formació conti· nuada adaptada a les necessi· tats individuals, l’avaluació del rendiment, la responsabilitat social corporativa i el foment d’un òptim ambient laboral han estat els factors que l’han posici· onat en aquest rànquing. De fet, aquest últim paràmetre és on més sobresurt la multinacional. Entre les accions concretes que duu a terme la companyia des· taquen el programa de wellness que ofereix als seus treballadors diverses iniciatives per a pro· moure la seva salut i benestar físic i emocional, les activitats

BlaBla Coffee permet un contacte directe amb el CEO a Espanya.

inclusives amb les famílies o el projecte BlaBla Coffee, que permet un contacte directe dels treballadors amb el director ge· neral de Covestro España. Andrea Firenze, CEO de Co· vestro a Espanya, comenta: «Volem que tots i cadascun dels treballadors sentin la compa· nyia com a pròpia. Per això, ens esforcem per implementar ac· cions que millorin la seva satis· facció, que els ajudin a ser més

productius i a treballar millor de forma conjunta». I ha afegit: «Estem molt orgullosos d’apa· rèixer en un rànquing d’aques· ta rellevància, ja que significa que estem en la bona direcció. No obstant això, des de Coves· tro pensem que sempre es pot fer més per a millorar. Per tant, seguirem esforçant-nos per a cultivar, dia a dia, encara millors dinàmiques i formes de treba· llar».

EMPRESA RECOMANADA

ESEL-FRI, eficiència i qualitat en refrigeració i instal·lacions ESEL-FRI ofereix soluci· ons a mida en l’àmbit de les instal·lacions a tota mena d’indústries i al sector hote· ler. L’empresa riudomenca forma part d’Exho group, un grup empresarial amb capa· citat per a grans projectes. En el cas d’ESEL-FRI, són especialistes en sistemes de refrigeració (climatització, el fred industrial) i en tota mena d’instal·lacions (electricitat,

gas, antiincendis, lampisteria i telecomunicacions). Fan un estudi personalitzat a cada client per a trobar la solució més eficient en termes ener· gètics, econòmics i de quali· tat. Estan molt compromesos amb el medi ambient i els seus projectes tenen sempre com a objectiu l’estalvi energètic. Entre els seus clients s’hi tro· ben grans empreses del sector químic i energètic del territori.

Entre els seus clients, hi ha empreses químiques i energètiques.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

29

EMPRESA DESTACADA

Ser líder mundial mitjançant el reciclatge de plàstics: l’objectiu d’SK Geo Centric La nova marca de la companyia coreana demostra la seva determinació per a ser la referent en l’economia circular impulsant un cercle de gestió de residus CEDIDA

Redacció

SK Geo Centric ha anunciat un començament radicalment nou i ha revelat els seus plans per a liderar el mercat del reciclatge dels plàstics i convertir-se en l’empresa de jaciments urbans d’hidrocarburs més gran del món. La companyia va ser la primera a operar en el centre de cracking de nafta (NCC) de Co· rea el 1972, que va tenir un pa· per fonamental en l’avanç de la indústria petroquímica coreana. El nou nom de l’empresa s’ha escollit basant-se en l’objectiu de transformar SK Global Chemical del «carboni al verd». SK Geo Centric és el primer canvi de marca de la compa· nyia en els darrers 10 anys, des que el 2011 es fes l’escissió d’SK Innovation en la seva subsidi· ària SK Global Chemical, per a enfocar-se en el negoci químic. SK Geo Centric combina les pa· raules geo (que significa terra) i centric (que significa centre), per a transmetre la voluntat de l’em· presa de contribuir a resoldre el problema de la contaminació plàstica i prioritzar el medi am· bient. El passat 31 d’agost, el CEO d’SK Geo Centric, Na Kyung-soo i altres executius clau van organit· zar l’esdeveniment Brand New Day, per a revelar la nova identi· tat corporativa. Durant el Brand New Day, Na Kyung-soo anunciava ofici· alment: «Hem escollit SK Geo Centric com el nostre nou nom corporatiu amb la voluntat de transformar-nos completament i ser els primers a Corea que es converteixen en la petroquími· ca ecològica més gran del món, contribuint a l’economia circular del plàstic així com a fomentar el respecte pel medi ambient».

El CEO, Na Kyung-soo: «El problema dels residus plàstics podria transformar-se en una oportunitat».

SK Geo Centric establirà una economia circular del plàstic des de la seva producció fins a la classificació i reciclatge dels residus El CEO va declarar que «l’ob· jectiu principal d’SK Geo Centric és assegurar les instal·lacions i la capacitat per a processar 900.000 tones de residus plàs· tics per any, cosa que equival al volum anual de producció de plàstic nacional de l’empresa a Corea. A més, planegem invertir aproximadament 5 trilions de KRW –wons sud-coreans– (més

de 3,6 mil milions d’euros) a es· cala nacional i internacional de cara a 2025, incloent-hi la inver· sió per a l’expansió de materials ecològics». A més, SK Geo Centric va do· nar a conèixer els seus plans de reciclar 2,5 milions de tones de plàstic a l’any, sigui directament o indirecta, cosa que equival al 100% del seu volum de produc· ció anual mundial de polímers. Na Kyung-soo va afegir: «De cara al 2025, generarem 600 trilions de KRW (prop de 400 mil mili· ons d’euros) en EBITDA del sec· tor ecològic i de reciclatge per a compensar els negocis existents i també convertir-nos en una

empresa completament verda, fins i tot des d’un punt de vista financer». SK Geo Centric planeja aug· mentar la seva capacitat de pro· ducció de materials ecològics de 500.000 tones a l’any a 1,9 mili· ons, en quatre anys. A més, im· plementarà activament olis bio i olis de piròlisi, que són altament efectius per a reduir les emissi· ons de carboni i per a reduir la seva dependència del plàstic de· rivat del petroli. Per aconseguir aquests ob· jectius, SK Geo Centric establirà una economia circular del plàs· tic des de la seva producció fins a la classificació i reciclatge dels

residus, començant a Corea i ex· portant posteriorment aquests conceptes d’èxit a altres zones geogràfiques on té presència. La companyia ha signat memoràn· dums d’entesa amb socis core· ans i internacionals, a la vegada que desenvolupa la seva pròpia tecnologia de piròlisi. L’octubre de l’any passat, en cooperació amb l’Institut de Tec· nologia i Ciències Ambientals d’SK Innovation, la companyia va aconseguir fabricar prototips de productes com dissolvent i oli lubricant utilitzant oli de pi· ròlisi extret de residus plàstics. El passat gener, SK Geo Centric va acordar cooperar amb Bright·

mark LLC –una companyia nord-americana especialitzada en oli de piròlisi– per a invertir en una planta de producció de plàstic amb oli de piròlisi i la seva comercialització. SK Geo Centric també està posant el focus en la tecnologia de despolimerització, un altre bloc de gran importància en la creació d’un sistema de reciclat· ge de residus plàstics. Al juny, es va convertir en el segon princi· pal soci de Loop Industries. La tecnologia de despolimerització de Loop pot reciclar ampolles de PET i residus de fibra de po· liester al 100%. Descompon químicament aquests materials tornant-los al seu estat original de matèria primera pura. SK Geo Centric s’ha assegurat el dret exclusiu d’usar la tecnolo· gia de despolimerització de Loop Industries i produir i vendre PET reciclat a Àsia. L’empresa té previst establir una joint venture amb Loop el 2022 i obrir-se camí en aquest àmbit amb una planta que podrà processar fins a 84.000 tones de residus PET anualment a Corea el 2023. A més, la companyia té planificada la construcció d’instal·lacions de reciclatge de PET que puguin processar fins a 400.000 tones de residus anuals en quatre loca· litzacions d’Àsia el 2030. Na Kyung-soo concloïa que «les empreses químiques que comprenen millor el problema dels residus plàstics són les més adequades per a resoldre aquest problema». I remarcava: «Ens convertirem en l’empresa de ja· ciments urbans d’hidrocarburs més gran del món liderant l’eco· nomia circular dels residus plàs· tics i l’expansió ecològica mitjan· çant la gestió responsable».

30

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

Perafort amb la química verda JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí volem donar suport a un dels motors econòmics més importants de la província de Tarrago· na, la indústria química. Creiem fermament en aquest sector que ens situa en el mapa de les regions més potents a nivell estatal i del sud d’Europa. Quan parlem d’indústria química resulta innegable associar-ho als efectes nocius associats a l’activitat de la química industrial dels últims segles, però també amb els anys paral·lelament ha sorgit una

idea de química verda, amb un enfocament per a la protecció del medi ambient davant de la contaminació que origina i que està sent atractiva per a les empreses del sector. Des de Perafort i Puigdelfí advoquem per la sostenibilitat del sec· tor de la indústria química i per, a poc a poc, eliminar els prejudi· cis i la mala maror que pot generar. Actualment està creixent una indústria química sostenible que funciona i treballa amb productes menys nocius per la salut de les persones i també pel medi ambient. A més recondueix i modifica els processos industrials i els fa eco· nòmicament més rendibles, ja que redueix els costos de generar i treballar amb substàncies perilloses. És ben sabut també que la química s’ha compromès fermament amb l’agenda de l’ONU 2030 pel desenvolupament sostenible i ha traçat un full de ruta molt ambiciós pel que respecta al canvi en els seus processos, productes i tecnologies innovadores. Vol oferir unes

És ben sabut també que la química s’ha compromès fermament amb l’Agenda 2030 de l’ONU i ha traçat un full de ruta molt ambiciós per a fer canvis en els seus processos, productes i tecnologies innovadores solucions pel que fa a la sostenibilitat que solucioni les demandes dels darrers anys en temàtiques de lluita contra canvi climàtic i pro· tecció del medi ambient. La indústria química dona milers de llocs de treballs al territori i volem que així continuï sent. A més el nostre dia a dia està envoltat de productes i accions generades per la indústria química i que ens fa dependents d’ella, per tant és important seguir invertint i mante· nir-la viva. En resum, volem donar el nostre total suport a aquest sector i treballar en paral·lel amb les empreses de la zona per la seva sostenibilitat i avenç tecnològic.

EMPRESA RECOMANADA

Installum, experts en manteniments integrals per a la indústria Són els únics partners a l’Estat de l’empresa de sistemes d’emergència i comunicació Industronic Anna Ferran

Instal·ladors integrals. Aquesta és la millor carta de presentació de Punt de Servei Installum S.L. L’empresa tarragonina acumula una llarga trajectòria en l’àmbit de les instal·lacions i mante· niments, està homologada per la Generalitat en àmbits com

l’electricitat, el gas, les instal· lacions tèrmiques, sistemes contra incendis, telecomunica· cions, lampisteria, petrolífers, i aparells a pressió. La profes· sionalitat i l’expertesa els ha convertit també en empresa de manteniment de diverses com· panyies indústries químiques. A

tall d’exemple, fan el manteni· ment elèctric a Kemira Tarrago· na i el manteniment del sistema d’emergència/megafonia/inter· fonia i de clima a Repsol Quími· ca. Compten amb la qualificació AEQTAEST en matèria de segu· retat i han obtingut 4 estrelles. També són experts en ener·

gies renovables, autoconsum fotovoltaic, aerotèrmia, etc. Són partners únics a Espanya del fabricant INDUSTRONIC, companyia especialitzada en solucions integrals de seguretat i comunicació industrial, creant sistemes amb megafonia, inter· comunicació i alarmes. Actual· ment, Installum està instal·lant un nou sistema anomenat In· tron-X, que s’adapta a les neces· sitats concretes de cada indús· tria. Aquesta mena de sistemes juguen un paper clau en la segu· retat dels treballadors de qual· sevol indústria, especialment si hi ha una emergència.

CEDIDA

Installum és empresa mantenidora de la industria química.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

31

LOGÍSTICA

Tarragona, una alternativa sostenible i eficient per a la logística química a Europa

CEDIDA

En el Hub Day, l’Autoritat Portuària mostrarà els avantatges d’establir un node d’emmagatzematge químic al Mediterrani alternatiu als del nord d’Europa Anna Ferran

El Port de Tarragona juga un pa· per clau dins del sector químic tarragoní. Sense la infraestruc· tura, el pol químic no s’hauria desenvolupat com a tal, ja que necessita un partner logístic de primer nivell que garanteixi el moviment de mercaderies, si· guin matèries primeres d’impor· tació, com productes fabricats al territori que s’exporten arreu del món. Aquesta estreta vinculació ha fet que el de Tarragona sigui un dels ports de referència del Mediterrani en l’àmbit petroquí· mic. Ho és pels volums que mou –prop d’1,9 milions de tones el 2019–, com per les seves presta· cions –un dels calats més grans del Mediterrani– i per l’experièn· cia i especialització de les empre· ses consignatàries que operen al moll de la Química. Ara bé, d’un temps ençà, l’Au· toritat Portuària i els diferents

operadors treballen per a fer un important salt qualitatiu en l’àmbit dels tràfics petroquímics. L’objectiu comú no és d’altre que posicionar el Port de Tarragona com un node d’emmagatzemat· ge de productes químics, que puguin ser distribuïts per tota Europa posteriorment via tren. Una alternativa competitiva Actualment, el principal hub qu· ímic europeu es troba a la zona ARA (Anvers - Rotterdam - Am· sterdam), però fa temps que el territori està treballant intensa· ment per a mostrar als operadors internacionals els avantatges, en termes de sostenibilitat i d’efici· ència, que suposa comptar amb una alternativa al Mediterrani. Cal tenir en compte que bona part dels productes petroquí· mics que arriben al continent europeu via vaixell provenen d’Àsia i segueixen una ruta que

els fa creuar el canal de Suez, tot el Mediterrani, l’estret de Gi· braltar per a enfilar fins al Mar del Nord. Un cop descarregats en un dels ports de la zona ARA, es distribueixen cap a l’interior del continent, especialment cap a les zones industrials d’Alema· nya, per transport fluvial. Aquest patró, que és vigent actualment, alenteix l’arribada dels produc· tes petroquímics al seu destí fi· nal, cosa que el fa menys eficient. A la vegada, les rutes més llar· gues suposen més emissions de CO2, cosa que dificulta la reduc· ció de la petjada de carboni de la logística química i, per extensió, de tot el sector. Tenint en compte aquests fac· tors i l’experiència acumulada en infraestructures com el Port de Tarragona, el Mediterrani s’eri· geix com una opció viable, que facilitaria la descongestió dels Ports del nord d’Europa, a la ve·

El Port de Tarragona té un dels calats més grans del Mediterrani.

gada que suposaria una oportu· nitat de creixement per a territo· ris com Tarragona. Nova edició del Hub Day Malgrat la viabilitat d’aquest plantejament, el cert és que can· viar els patrons logístics a escala internacional no és una empresa fàcil i requereix temps i grans es· forços. Més enllà del treball diari, el Port de Tarragona i el clúster ChemMed han organitzat una nova edició, la cinquena, del

Hub Day. Aquesta cita reuneix operadors logístics i empreses químiques per a mostrar-los els avantatges de comptar amb un hub al Mediterrani. Enguany el Hub Day se celebrarà el 19 i 20 de novembre i tindrà un format híbrid, amb trobades de networking presencials al Tinglado 1 del Moll de Costa i tot un seguit de xerrades online, cosa que perme· trà que més professionals puguin participar-hi. La primera jornada de confe·

El Hub Day analitzarà temes com el context productiu postpandèmia o la transició energètica rències se centrarà especialment en els ports i les terminals. En ella es tractaran temes diver· sos com el moviment de líquids petroquímics al Mediterrani i la vinculació que existeix entre aquest flux i els pols químics existents a la zona. Així mateix, es posarà l’accent en la necessi· tat de comptar amb nous hubs en un context postpandèmic, on molta producció està aban· donant el sud-est asiàtic per re· localitzar-se a Europa i al nord d’Àfrica. El segon dia tindrà dos grans blocs. El primer se centrarà en mostrar els avantatges específics per a les companyies de comptar amb un hub logístic al Mediter· rani, a la vegada, que s’analit· zaran les previsions de futur de la indústria a la zona. El segon bloc posarà el focus en la trans· ició energètica, exposant, d’una banda, el rol que tindran els hubs químics en aquest procés –com a plataformes de distribució d’hidrogen verd o productes que en facilitin el seu transport com l’amoníac–, i de l’altra com el Corredor del Mediterrani i el fer· rocarril seran clau per a reduir la petjada de carboni del transport de mercaderies.

32

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TALENT

Ser emprenedor i innovador en el camp de les ciències aplicades té premi

CEDIDA

BASF i l’Institut Català d’Investigació Química han creat un nou guardó per a investigadors i start-ups en el marc del seu nou conveni Redacció

L’emprenedoria i la innovació en el sector químic estaran recone· gudes amb un nou guardó. BASF i l’Institut Català d’Investigació Química han creat els Premis BASF-ICIQ en Emprenedoria i Innovació, amb el qual es volen premiar les millors investiga· cions en matèria d’innovació i desenvolupament sostenible. Aquesta és la principal novetat que s’ha inclòs en el nou conveni que la companyia química ale· manya i el centre de recerca han signat per al període 2021-2023. Aquests nous guardons comp· ten amb una dotació econòmica de 9.000 euros, que es reparti· ran en tres categories: millor tesi doctoral en qualsevol ciència aplicada que hagi dut a terme

una tasca crucial a l’hora de re· soldre un repte de la indústria o desenvolupat una innovació ra· dical; millor patent que demostri la iniciativa dels inventors per a protegir la propietat intel·lectual i assentar les bases d’una inno· vació tecnològica que promogui el desenvolupament d’un futur sostenible; i per últim, millor emprenedor, reconeixement principalment enfocat a perso· nes i starts-ups que han apostat per la comercialització de les seves innovacions en el camp de les ciències aplicades. La primera edició d’aquest certamen obrirà el seu període de presentació de candidatures aquest mes de novembre i es po· dran presentar els projectes fins al gener de 2022. L’entrega dels

La renovació del conveni entre BASF i l’ICIQ suposa la continuïtat del programa de seminaris.

El premi té una dotació econòmica de 9.000 euros i s’han establert tres categories I Premis BASF-ICIQ en Empre· nedoria i Innovació tindrà lloc el 21 d’abril de 2022, en les instal· lacions de l’ICIQ, coincidint amb el Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació, l’objectiu principal

del qual és posar de manifest tot el potencial creatiu de les perso· nes a escala mundial. Programa de seminaris A més de la creació d’aquests nous premis, BASF seguirà sent el patrocinador del programa de seminaris de l’ICIQ, que cada curs reuneix una vintena d’investigadors nacionals i in· ternacionals de prestigi i que

treballen en diferents àrees de la química. El Programa està obert a tots els investigadors de l’ICIQ i a la comunitat científica en ge· neral. BASF és el patrocinador principal d’aquest programa des de l’any 2012 i, durant aquests cursos, els seminaris han rebut visites il·lustres com les dels guardonats amb el Premi Nobel B. Feringa, K.B Sharpless, R.R. Schrock, R. Grubbs y A. Suzuki.

La indústria química, un any més entre els sectors productius més segurs L’Informe de Sinistralitat La· boral presentat per Feique confirma que, l’any passat, la indústria química va tornar a ser un dels sectors més segurs i amb menys accidents d’Espa· nya. Els índexs d’accidentali· tat es mantenen per sota fins i tot dels del sector serveis. Comparant els resultats de les empreses químiques de Fei· que amb la resta d’activitats econòmiques, aquestes pre· senten un índex d’incidència d’accidents 4,40 vegades me· nor a la registrada pel conjunt de la Indústria; 2,40 vegades menor de la mitjana nacional i gairebé sis vegades menor que el sector de la construcció. Aquestes dades evidencien que en les empreses de Feique ocorre un accident per cada 162.000 hores treballades, és a dir, que són més segures que altres sectors productius. De fet, els accidents a la indústria química espanyola són menys freqüents, fins i tot, que en el sector serveis. Aquestes xifres són fruit del compromís de les companyies del sector, que apliquen programes interna· cionals com Responsible Care per a arribar a accidents zero.

TRIBUNA

IoT Industrial: un dels pilars de la indústria 4.0

DAVID DIESTRE Director de PROACIT. Enginyer en Telecomunicacions. Assessor acreditat per ACCIÓ en Tecnologia /Indústria 4.0

Situació: A les plantes de producció contínua o discreta, el Sistema de Control (DSC, Scada, HMI, PLC) governa els equips (reactors, dipòsits, mo· tors, vàlvules, instruments, etc.), però també és la font principal de dades de procés. Les dades que s’obtenen per comunicacions que utilitzen protocols industrials, sense perdre de vista el marc de ciberseguretat que el complementa, ser· veixen per analitzar-los i optimitzar la producció el manteniment, etc. Plantejament: Algunes de les preguntes que es poden generar, poden ser: Hi ha més dades a la planta que són interessants de conèixer, sigui el valor o la tendència, i que no estan en el Sis· tema de Control? Com captem aquests nous pa· ràmetres sense la necessitat d’estendre cablejat

ni obrir noves rases des del Sistema de Control (concentrador principal de les dades) als punts on s’hagi de mesurar? Hi ha alimentació per al sensor en el punt de mesura? Què passa si ens trobem en una zona ATEX (explosiva)? La IoT Industrial (anomenada IioT) pot donar resposta a aquestes i d’altres preguntes, sempre dins dels requisits de ciberseguretat. Solució: Una xarxa d’IoT Industrial privada i sense cables es pot convertir en una font de da· des complementària a la del Sistema de Control. Aquesta xarxa es troba generalment gestionada per Gateways a la qual se li connecten objectessensors alimentats amb bateria i capaços de cap· tar els valors de mesura de planta. Aquesta nova font de dades fàcilment flexi· ble proporcionada per la IioT és segura, escala· ble i adaptable a protocols. A més de disposar de l’avantatge competitiu del seu baix cost, les dades poden ser integrades en un conjunt de solucions basades en el concepte Edge Computing. Les dades tractades se serveixen a sistemes tercers utilitzant protocols estàndard (OPC, UA, MQTT, etc.) per a comunicar amb el cloud, siste· mes de control, servidors relacionats amb els sis· temes MES (Manufacturing Execution System), ERP (SAP, etc.) i aplicacions de machine learning. Conclusió: La IoT industrial, un dels pilars de la Indústria 4.0, pot ajudar a revolucionar l’en· torn perifèric de la planta, és a dir, allò que no està interconnectat amb el Sistema de Control, però que pot ser molt útil per a la presa de deci· sions dels diferents departaments d’una fàbrica, una vegada consolidades les dades obtingudes.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

33

EMPRESA DESTACADA

Llaberia Group amplia horitzons amb una nova marca de fabricació pròpia

CEDIDA

L’empresa ha adquirit recentment la línia de producció Manplastic, especialitzada en la fabricació per injecció d’accessoris de reg agrícola Anna Ferran

La innovació, la diversificació i el creixement formen part de Lla· beria Group. Cadascuna de les fites que ha aconseguit aquesta empresa de Montbrió del Camp així ho demostren. Actualment, és una referència global en el sector hidràulic, gràcies a la ca· pacitat per a oferir tota mena de solucions a l’hora de canalitzar aigua i altres fluids. Ara bé, Lla· beria no s’atura aquí, sinó que constantment cerca noves opor· tunitats que li permetin refermar encara més el seu bon nom. L’úl· tima d’aquestes té nom propi: Manplastic. A principis de setembre, Lla· beria oficialitzava l’adquisició dels productes Manplastic, d’una empresa riudomenca especialitzada en la fabricació d’accessoris per a reg agrícola, com per exemple, enllaços, tes, colzes, taps, etc. Amb més de

20 anys de trajectòria, Manplas· tic és una referència al mercat. L’empresa, però, anava a aturar la seva activitat per la jubilació del seu propietari. L’acord al qual van arribar Llaberia Group i Manplastic permet seguir man· tenint una gamma de productes totalment consolidada al mercat i amb una clientela fidelitzada, a la vegada que Llaberia reforça els seus orígens amb una gamma de productes per al sector agrícola de fabricació pròpia. «Sempre tenim la ment oberta per a seguir creixent i innovant», assegura la cap d’Operacions de Llaberia Group, Raquel Pulgarín. I afegeix: «Adquirir Manplastic suposa una oportunitat per a ampliar el nostre parc d’injecto· res». Fins ara, només distribuïen aquesta mena d’accessoris i grà· cies a l’adquisició ara en seran fa· bricants. Això suposa per a l’em· presa l’obertura d’un nou mercat

centrat en el reg agrícola i indus· trial. Si bé els orígens de Llaberia es remunten als anys 70, quan els fundadors de l’empresa es dedi· caven a la instal·lació de xarxes de reg agrícola, Llaberia Group com a tal s’ha especialitzat per a la fabricació i instal·lació de canalitzacions a gran escala. És per això que la incorporació de Manplastic suposa un nou àmbit on treballar com a fabricants. Marques diferenciades Malgrat ser ara propietat de Llaberia, Manplastic mantin· drà el seu nom al mercat. De fet, s’ha registrat aquesta marca recentment. «Els productes de Manplastic es desmarquen de les nostres línies de productes principals. Per això, hem preferit mantenir el seu nom i tenir dues marques diferenciades per a di· ferenciar clarament cada mena de producte», explica Pulgarín.

La cap d’Operacions, Raquel Pulgarín, a la fira Smagua presentant la línia de productes Manplastic.

Manplastic s’ha registrat com a marca, per a diferenciar-la dels productes de Llaberia A banda dels productes que fa· briquin i comercialitzin als seus establiments de Montbrió i Reus o directament al client final, ara Llaberia Group podrà fabricar peces d’injecció per a tercers. «En aquest cas, el client pot ser

propietari del motlle i nosaltres només fem el servei d’injecció o podem desenvolupar el motlle i fer la injecció», puntualitza la cap d’Operacions. La introducció de Llaberia Group en aquest nou camp els obre noves possibilitats de negoci estretament relaciona· des amb el món de la injecció que estudiaran més endavant. «Ara estem centrats en establir-nos en el mercat dels accessoris per a reg», subratlla Raquel Pulgarín.

L’adquisició de Manplastic i la creació de la nova marca sota el paraigua de Llaberia Group va ser la principal novetat que la companyia va presentar a Sma· gua 2021, la fira més important de l’Estat del sector hidràulic, que es va celebrar la setmana passada a Saragossa. Allí, Lla· beria va presentar novetats i va reforçar el seu posicionament com a empresa de referència en solucions globals de l’aigua.

INVERSIONS

El CAT aprova els pressupostos de 2022 per un import de 39,65 MEUR Les inversions aniran destinades a millorar la qualitat de l’aigua subministrada, la capacitat de regulació i la seguretat Redacció

La setmana passada, l’Assem· blea General del Consorci d’Ai· gües de Tarragona aprovava el presupost per al 2022. Pel que fa a les inversions ja aprovades en exercicis anteriors, a finals de 2021 estaran ja totes licitades per un total de prop de 40 mili·

ons d’euros Un dels projectes que ja estan en execució és la construcció d’un dipòsit regulador ubicat a la urbanització Coto del Rei (El Vendrell) per millorar la capa· citat de regulació i millora de la garantia de subministrament al subsistema del Tarragonès i Baix

Penedès. Amb l’objectiu de se· guir augmentant la capacitat de regulació i de garantir el submi· nistrament, l’any vinent, el CAT iniciarà les obres de tres nous di· pòsits, situats a Cunit, Vila-seca i a l’ETAP de l’Ampolla, on anirà emmagatzemada aigua crua. Una altra de les actuacions

importants és la incorporació de la irradiació de l’aigua amb llum ultraviolada per així minimitzar els riscos microbiològics que es puguin produir en el procés de potabilització així com unes instal·lacions de desbast i fil· tració al dipòsit d’aigua crua de l’ETAP. La millora de la seguretat cen· tra un capítol destacat d’inver· sions. Actualment, s’estan fent treballs a les instal·lacions del CAT. A més, aquest mateix mes d’octubre s’ha adjudicat un pro· jecte per a la instal·lació de fibra òptica a la canonada principal per conèixer en continu l’estat estructural de la conducció.

CEDIDA

S’incorporarà un sistema de llum ultraviolada a l’ETAP.

34

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

RECONEIXEMENT

Una seixantena d’empreses renoven el segell voluntari Responsible Care

CEDIDA

Aquest programa reconeix les bones pràctiques en matèria de responsabilitat social empresarial Redacció

La Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique) ha renovat el reconeixe· ment RSE Empresa Responsable de Responsible Care a 59 com· panyies químiques, adherides totes elles al programa voluntari Responsible Care. Aquest re· coneixement promogut per la patronal les acredita com a em· preses compromeses amb la res· ponsabilitat social empresarial i el desenvolupament sostenible en l’execució de la seva activi· tat. D’aquesta forma, el sector químic es posiciona com a líder en la gestió i promoció de la RSE en el conjunt de la indústria es·

panyola. De les 59 companyies que han renovat el segell, moltes d’elles operen al clúster químic tarra· goní. En destaquen per exemple BASF, Covestro, Dow Chemical Ibérica, ELIX Polymers, Kemi· ra, Messer, Repsol o Carburos Metálicos. Si bé l’existència del programa Responsible Care és molt ante· rior, l’autorització d’aplicació d’aquest distintiu va començar l’1 de març de 2015 per a totes les empreses adherides al programa i sempre que complissin amb tots els requisits necessaris per a obtenir l’autorització. Amb un període de vigència de dos anys,

Moltes de les empreses químiques establertes a Tarragona estan adherides a aquest programa voluntari de referència.

Responsible Care fomenta la millora contínua de la seguretat, la salut i el medi ambient enguany ha començat un nou període que s’allargarà fins al maig de 2023. Amb més de 28 anys d’im· plantació a Espanya, Responsible Care és la iniciativa voluntària internacional del sector químic

per a la millora contínua de la seguretat, la salut i la protecció del medi ambient en totes les se· ves operacions, d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible i la RSE. Ac tualment, el 60% de la producció química espanyola es duu a terme en em· preses adherides a Responsible Care. El programa global Responsi· ble Care, que ja apliquen més de 60 països arreu del món, consti·

tueix la base del compromís de la indústria química amb la res· ponsabilitat social empresarial, combinant una visió integradora de l’activitat productiva de les empreses químiques junt amb la seva contribució al benestar social i desenvolupament soste· nible. «Les 59 empreses que formen part d’aquest pioner programa de responsabilitat social em· presarial mostren així el com·

promís del sector químic amb la construcció d’una societat i una economia més competitiva con· tribuint a crear un futur més sos· tenible», apunten des de Feique. I afegeixen: «D’aquesta forma es mostra el paper determinant que juguen les empreses d’aquesta indústria per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’àmbit global, així com els reptes que planteja el Green Deal de la Unió Europea».

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

35

A FONS

Anna Ferran

QUI ÉS QUI EN EL MÓN DELS PLÀSTICS ‘BIO’?

gradar-se en aigua i diòxid de carboni, gràcies a l’acció de microorganismes Els prefixes bio o eco estan de moda. existents en el medi on es troben. Tota mena de productes duen etique· tes que indiquen que aquell article en qüestió és responsable amb el medi Convertir-se en matèria orgànica ambient. Els plàstics no són l’excepció. És força habitual per la ciutadania in· Sovint es confonen termes com plàstics biobasats, biodegradables o compostables cloure sota el paraigua dels bioplàstics D’un temps ençà es parla molt dels bi· aquells que són compostables. En oplàstics. Ara bé, els consumidors CEDIDA aquest cas, igual com en els biode· no sempre comprenen les especifi· cacions concretes d’allò que de ma· gradables, la matèria primera que s’empra per a fabricar-los pot ser nera general s’anomena bioplàstic i d’origen biològic i renovable -com sovint es confonen característiques, la patata o el moresc mencionats propietats i fins i tot la forma com anteriorment- o d’origen fòssil. No· s’han de reciclar, alerten des d’Es· Plasticos, una unió de diferents as· vament, el que els defineix com a compostables és què passa després sociacions de productors de plàstics de ser utilitzats, o dit d’una altra de l’Estat. És per això que han volgut manera com es gestionen quan es posar llum i aclarir conceptes. converteixen en residus. Els plàstics EsPlasticos aclareix que sovint compostables esdevenen matèria es defineixen com a bioplàstics tres orgànica de nou que pot tornar al tipus de materials diferents: els plàs· medi ambient sense deixar residus tics biobasats, els plàstics biodegra· tòxics. dables i els plàstics compostables. És important tenir en compte que, Tots ells presenten diferències pel perquè aquesta mena de plàstics es que fa a les matèries primeres uti· converteixin en compost, els hem litzades en la seva producció o per de llençar al contenidor d’orgànic. la forma com s’han de gestionar un cop ha acabat la seva vida útil. Els plàstics biobasats estan fets amb matèries primeres biològiques i renovables com el moresc, la patata o la canya de sucre. Quan arriben a la planta de compos· tatge, els residus se sotmeten a unes De la natura al plàstic materials s’anomenen plàstics bioba· gradable o compostable. De fet, molts ble. Les càpsules de detergent per a ren· condicions de temperatura i pressió Si ens plantegem quina és la matèria sats. El moresc o la fècula de patata són d’ells no ho són pas i l’única manera de tadores o rentaplats són un dels exem· que fan que es puguin descompondre primera que hi ha al darrere de qual· dos dels materials emprats. També ho gestionar-los quan esdevenen residus ples més coneguts. Des d’EsPlasticos en matèria orgànica. Sense aquestes expliquen que els plàstics biodegra· condicions el plàstic no es descompon· sevol, de ben segur que el primer que és la canya de sucre de la qual se n’obté és reciclant-los o valoritzant-los. ens passarà pel cap és el petroli. El cert, etilè amb el qual es fabrica polietilè, un dables poden ser biobasats o produïts drà i seguirà sent un residu plàstic nor· però, és que es fabriquen resines plàs· plàstic amb moltes aplicacions. De plàstic a aigua i CO2 amb matèries primeres d’origen fòssil. mal i corrent. Per tant, és crucial que els Cal tenir en compte, però, que un Una altra de les etiquetes que veiem El que els converteix en biodegradables plàstics compostables no es llencin mai tiques amb matèries primeres d’origen biològic i renovable. Aquesta mena de plàstic biobasat no té per què ser biode· més sovint és la de plàstic biodegrada· és la seva estructura que els permet de· a la natura, ja que la contaminen. INNOVACIÓ

Inspectia & Control Services, pioners en inspeccions aèries amb drons L’ús de drons evita riscos als operaris i dona immediatesa a l’hora d’avaluar les plantes químiques Redacció

L’automatització i el monito· ratge són aspectes integrats en la major part dels processos in· dustrials productius. Entre ells s’integren tots aquells aspectes relacionats amb el manteni· ment d’equips i sistemes i amb la seguretat relacionada amb les

persones i l’entorn de treball. Entre les noves tecnologi· es, l’ús de drons permet que, allò que un operador ha de fer de forma presencial pugui ser executat de manera remota o amb una distància de seguretat. Inspectia & Control Services és una de les empreses pioneres

en l’aplicació de les tecnologies dron en inspeccions industrials de qualsevol naturalesa. Cal destacar, entre altres avantatges, la minimització de riscos per a les instal·lacions i les persones en fer inspeccions en altura i o espais de difícil accés o confinats. La immediatesa en

l’execució d’inspeccions sense necessitat de l’ús d’estructures, línies de vida, bastides, grues, etc. minimitza els riscos inhe· rents, no oblidant la disminució de costos i temps d’operació. Aquesta immediatesa, subrat· llen des d’Inspectia, comporta un benefici afegit en actuar en possibles incidents o accidents que es puguin produir en en· torns industrials o d’altra mena. Els serveis oferts proporcio· nats per Inspectia estan degu· dament homologats per l’AESA, l’EASA, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria i l’Agència Eu· ropea de Seguretat de l’aviació.

CEDIDA

Pilot d’Inspectia preparant una plataforma per un servei.

36

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

La URV, pionera a l’Estat en implantar un model dual en el grau de Química

FORMACIÓ CEDIDA

Combinen les classes a la universitat amb un miler d’hores de pràctiques remunerades en empreses CEDIDA

Redacció

Ja està en marxa la primera men· ció dual d’uns estudis de la URV, els del grau en Química. El passat 27 de setembre, sis estudiants de darrer curs van començar l’iti· nerari de formació dual que els permet combinar les classes a la Facultat amb les més de 1.100 hores d’aprenentatge pràctic remunerat a les sis empreses participants: Clariant, Consorci d’Aigües de Tarragona, Ercros, IQLIT, Maystar i Repsol. Es tracta de la primera menció dual que s’implanta en un grau de Quími· ca a l’Estat espanyol. La iniciativa pretén afavorir, d’una banda, l’adequació de les competències i habilitats dels es· tudiants de Química amb les que requereix el mercat de treball i, de l’altra, l’ocupabilitat dels ti· tulats. Així, els estudiants que cursen l’itinerari dual fan una immersió al món professional durant el darrer any dels estudis, de manera contribueixen a aug· mentar les possibilitats d’inser· ció laboral en llocs de treball més ben retribuïts. Durant el curs, els estudiants tindran un tutor o tutora acadè· mica a la Facultat de Química i una de professional a l’empresa on faran l’aprenentatge pràctic. També complementaran la for· mació pràctica amb una assig· natura teòrica que impartiran els mateixos professionals de les empreses amb continguts neces· saris per a l’adaptació a la indús·

Entre els centres col·laboradors hi ha la URV i el Comte de Rius.

Setanta-cinc alumnes, a la 1a edició del màster en Tecnologies de l’Hidrogen És un màster interuniversitari que es cursa a Bilbao, Tarragona, Barcelona i Saragossa Ara hi participen sis empreses i es treballa per incorporar-ne més de cara als pròxims cursos.

tria química, com ara la comu· nicació empresarial, la logística, la sostenibilitat i la prevenció de riscos laborals, entre d’altres. I a més a més, faran el treball de fi de grau a l’empresa. Per a impulsar aquest model dual, s’ha formalitzat un conveni entre la URV i les sis empreses participants, un acord que comp· ta amb el suport de l’AEQT. Ja es treballa per incorporar altres empreses els pròxims cursos. En total, 15 estudiants van sol· licitar formar part del programa de formació dual per aquest curs

2021-22, dels quals n’han estat seleccionats sis a partir de l’ex· pedient acadèmic, el currículum, una carta de motivació i una entrevista. Són Sergio Lorenzo, Núria Bertomeu, Carla Gámez, Paula Martínez, Aleix Miró i Car· les Nogués. Adaptar-se als canvis Es preveu que la menció dual del grau en Química sigui la primera, però no l’única als ensenyaments que ofereix la URV. Aquest mo· del pedagògic ja està inclòs a la memòria del nou ensenyament

de Relacions Laborals, pendent de verificar per l’AQU, i diverses facultats i escoles treballen per acabar implementant la modali· tat de formació dual en titulaci· ons de grau i, especialment, de màster. La formació dual té avantatges per als estudiants, que obtenen una qualificació professional avançada i acceleren la seva in· serció laboral; per a les empreses, que asseguren un flux adequat de personal qualificat, i per a la Universitat, que actualitza les se· ves activitats docents.

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius: formació d’excel·lència en Química 4.0 Preparen amb l’última tecnologia els futurs professionals Redacció

El Comte de Rius és l’institut de referència del sector quí· mic a Catalunya i a l’Estat. Fa 50 anys que forma operadors de planta i analistes de labo· ratori. Imparteix cicles en mo· dalitat dual, amb estades re· munerades en empreses. Això els ha permés adaptar-se a les necessitats reals i actualitzar els coneixements tècnics, les competències i els valors, per aconseguir els millors profes· sionals per a la indústria 4.0. Per fer front a la quarta re· volució, tenen diferents línies de treball relacionades amb la

innovació tecnològica, medi· ambiental, de processos pro· ductius o de prestació de ser· veis i el desenvolupament de competències professionals. Algunes de les accions que impulsen són l’ús de simula· dors; la digitalització dels la· boratoris i els entorns de reali· tat virtual; la introducció de la tecnologia de l’hidrogen verd o un nou curs d’especialitza· ció centrat en la digitalització del manteniment industrial. Totes aquestes accions garan· teixen una formació de quali· tat i que té una xifra d’inserció laboral superior al 90%.

Redacció

75 alumnes -30 a Bilbao, 15 a Barcelona, 15 ​​ a Tarragona i 15 Saragossa- van començar el passat 15 d’octubre la 1a edició del màster interuniversitari en Tecnologies de l’Hidrogen, el primer programa formatiu centrat en el desenvolupament tecnològic d’aquest vector, cri· dat a ser la gran aposta per a la transició energètica en els prò· xims anys. Les 60 places inicials d’aquest màster han hagut de ser ampliades a causa de l’ele· vada demanda de sol·licituds de matrícula per a aquesta 1a edició. El programa s’ha dissenyat amb l’experiència en el camp tecnològic i energètic de Rep· sol-Petronor, i està avalada per 5 universitats estatals: Mondra· gon Unibertsitatea, la Universi· tat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa, jun· tament amb altres 6 centres formatius i d’investigació: el Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l’Ins· titut Comte de Rius de Tarrago· na, l’Institut Escola del Treball de Barcelona, el Centre Públic Integrat de Formació Professi· onal Piràmide, l’Escola d’Orga· nització Industrial i la Fundació de l’Hidrogen d’Aragó. Aquesta col·laboració sense precedents d’entitats de referència tant del món industrial com universi· tari i de formació professional busca accelerar el desenvolupa· ment efectiu de les tecnologies de l’hidrogen en la indústria. El màster compta amb perfils que van des de l’enginyeria química, civil i industrial, fins a l’energia,

la mecànica o l’electrònica, totes elles especialitats que contribuiran de forma comple· mentària a la implantació de projectes basats en hidrogen. En tractar-se d’un programa interuniversitari impartit en 4 localitzacions: Bilbao, Barce· lona, Tarragona ​​ i Saragossa, la majoria de sessions es realit· zaran en modalitat virtual sín· crona, però combinades amb el component pràctic que caracte· ritza aquesta nova aposta for· mativa. I és que els participants realitzaran pràctiques regulars amb paquets de simulació, visi· tes tècniques a empreses, a més de pràctiques presencials en laboratori. La formació culmi· narà amb un treball fi de màster aplicat a un repte real, amb l’ob· jectiu de contribuir al fet que les empreses avancin en la im· plementació efectiva de les tec· nologies d’hidrogen. El màster comptarà amb la participació de reconeguts professionals en actiu de la indústria, així com experts universitaris i de cen· tres tecnològics i de recerca de les dotze entitats impulsores. L’aposta institucional per l’hidrogen com a palanca per fer efectiva la transició energè· tica és clara. El seu alt potencial per reduir la dependència de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle ha fet que el Govern anunciï una inversió de 1.500 milions d’eu· ros fins a 2023 en el seu des· plegament definitiu. També els fons europeus de recuperació Next Generation, encaminats a treballar per descarbonització total de tots els sectors econò· mics el 2050 a Europa, aposten per finançar projectes basats en aquestes tecnologies.

EL SECTOR QUÍMIC

28/10/2021 diarimés

37

DADES

La xifra de negoci del sector creix un 14%, però l’energia condiciona la competitivitat

CEDIDA

Altres propostes a mig termini són la possibilitat d’establir con· tractes bilaterals entre les sub· ministradores energètiques i les indústries sense la necessitat de passar pel mercat majorista, cosa que els permetria negociar uns preus més estables, i l’aprovació definitiva del projecte de xarxes tancades.

L’increment és conseqüència de l’augment de preus que la indústria s’ha vist obligada a aplicar davant els màxims històrics en l’energia i el transport Anna Ferran

El sector químic espanyol tanca· rà 2021 amb xifres rècord. Des· prés d’un 2020 on la indústria va demostrar una gran resiliència, especialment pel fet de ser es· sencial durant la pandèmia, les previsions de tancament d’en· guany apunten a un creixement d’un 14,1% de la xifra de negoci del sector, situant-la en el màxim històric de 73.631 milions d’eu· ros, anunciava ahir el president de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique), Carles Navarro en clou· re l’assemblea general de la pa· tronal química. Aquest rècord, però, explicava Navarro és causat per la pujada dels preus derivada de l’incre· ment de costos com l’energia o el transport, que han obligat el sector a marcar preus a l’alça, mentre els marges de benefi· ci s’han reduït dràsticament.

«Aquestes xifres aparentment espectaculars amaguen una rea· litat alarmant», constatava amb preocupació el president. Altres indicadors que mostren les aparentment bones perspec· tives del sector són la xifra de la producció, que puja un 4,7%, o les exportacions que registren un augment del 13%, fins als 41.410 milions d’euros, gràcies al bon comportament del mercat euro· peu i nord-americà. L’energia, la gran amenaça «El preu de l’energia s’ha tripli· cat respecte a 2020 i duplicat respecte a 2018, el darrer any de màxims. Per a la indústria aquesta situació és especialment greu», reflexionava Navarro. I és que en el cas de les indústries electrointensives, el 90% dels costos totals de l’activitat són l’energia, cosa que les deixa en la corda fluixa de la competitivitat.

Cal tenir en compte que el preu final de l’electricitat per aquesta mena de companyies a Espanya és un 145% més car que a França i un 44% més car que Alemanya. És per això que des de Feique, urgeixen a aplicar mesures que alliberin la pressió dels preus de l’electricitat i garanteixin no no· més la competitivitat del sector químic espanyol, sinó també que puguin seguir implantant inno· vacions per descarbonitzar-se, constatava el màxim represen· tant de la patronal. Feique presentava una sèrie de mesures que ja han estat traslla· dades al Ministeri per a la Trans· ició Energètica, per a frenar l’escalada de preus i garantir així el futur d’un sector que suposa el 13,4% del PIB industrial. En· tre les diverses demandes, s’ha plantejat la urgència de millorar el model de fixació de preus ma· jorista, ja que ha acabat derivant

Carles Navarro, ahir durant l’assemblea general de Feique.

La indústria està pagant l’electricitat un 145% més cara que a França i un 44% més que a Alemanya en una paradoxa, on el moment on hi ha més producció d’elec· tricitat renovable, els preus han assolit màxims mai vistos i tot pel rol que juguen les centrals de cicle combinat en el mix energè· tic espanyol i el preu del gas. Des de Feique, també dema· nen regular el mercat d’emis·

sions de CO2, per acabar amb l’especulació que està vivint i que ha suposat que enguany s’hagin assolit preus que s’esperaven per 2030. També plantegen compensacions en els peatges a l’electricitat com el gas, mesu· res que estan contemplades per la UE, o la suspensió temporal de l’Impost d’Hidrocarburs, per aquelles empreses que són ga· sintensives. Cal tenir en compte que el sector químic consumeix el 18% del total de gas a Espanya, sent el primer consumidor.

Altres prioritats del sector Més enllà de les preocupacions derivades del context energètic actual, Carles Navarro puntua· litzava altres aspectes prioritaris per a Feique en els quals segui· ran treballant. Un d’ells és assolir que el reciclatge químic estigui reconegut com a nou tipus de re· ciclatge dins del projecte de Llei de Residus i Sols Contaminats, fet que serà clau per a impul· sar la competitivitat d’aquesta tecnologia. Així mateix, insten al govern a negociar amb la Co· missió Europea perquè elevi els llindars màxims i els percen· tatges de subvenció del Pla de Transformació, Recuperació i Resiliència. Actualment, estan fi· xats per a projectes de màxim 40 milions d’euros, però el sector té una capacitat inversora molt su· perior. La creació d’una línia de projectes estratègics de gran vo· lum dins d’aquest pla permetria captar inversions clau en matè· ria d’economia circular, descar· bonització o hidrogen verd, els pilars de futur del sector.

38

diarimés 28/10/2021

EL SECTOR QUÍMIC

CAMP DE TARRAGONA MEDI NATURAL

Els dies 15, 16 i 22 de novembre es podrà passar la ITV agrícola a Mont-roig El 12 de novembre els ciclo· motors i els dies 15, 16 i 22 de novembre la maquinària agrí· cola podran passar la Inspec· ció Tècnica de Vehicles (ITV) a Mont-roig. La unitat mòbil per l’ITV Agrícola s’instal·larà al carrer Sorts (darrera la Fisher). L’horari d’obertura serà de les 08.00 h. a 10.30 h. el dia 12 de novembre i de 8.00 h. a 12.30 h. els dies 15, 16 i 22 de novem· bre. En aquesta ocasió, i degut a l’actual situació provocada per la pandèmia, les persones interessades en passar l’ITV hauran de demanar obligatò· riament cita prèvia a través del telèfon de l’Ajuntament 977 837 005 o bé al correu electrò· nic a ajuntament@mont-roig. cat. A més, l’empresa encarre· gada de l’ITV, Applus, demana a les persones usuàries que portin mascareta, que vagin soles a la inspecció, que efec· tuïn el pagament amb targeta i que respectin l’horari de la cita per evitar aglomeracions. La primera inspecció ITV a vehicles agrícoles es realitzarà als 8 anys de la data de prime· ra matriculació, per a vehicles ciclomotors la primera inspec· ció ITV es realitzarà als 3 anys.

SEO/BirdLife es persona com acusació per l’electrocució de 800 ocells

28/10/2021 diarimés

39

BAIX PENEDÈS CEDIDA

L’organització denuncia que el 92% de les aus mortes entre 2019 i 2020 eren espècies protegides ACN

ACN

L’ONG SEO/BirdLife s’ha per· sonat com a acusació particular contra E-Distribución Redes Di· gitales S.L.U per l’electrocució de 839 ocells a Tarragona i l’Ebre en· tre el 2012 i 2020. La causa està oberta al Jutjat d’Instrucció nú· mero 3 de Tarragona arran de la querella presentada per la Fisca· lia de Medi Ambient de Tarrago· na. En un comunicat, l’entitat ha afirmat que a les diligències del cas consta que des de 2012 es va instar la companyia a corregir la xarxa elèctrica per evitar noves morts d’aus. Tot i això, l’empresa no hauria reparat les 308 línies elèctriques «amb correccions deficients» que havien detectat els Agents Rurals. L’organització ha denunciat que el 2019 i 2020, el 92% dels ocells que van elec· trocutar-se eren espècies prote· gides. Entre les comarques on es van

Noemí Llauradó amb Keneth Martínez.

L’Ajuntament del Vendrell ampliarà les dependències

Un agent fotografiant una àliga daurada morta.

registrar més morts d’aus des· taquen el Montsià i l’Alt Camp. L’ONG ha decidit exercir l’acu· sació particular per «esclarir la responsabilitat dels propietaris de la xarxa elèctrica». En aquest

cas, estan denunciats quatre administradors de l’empresa l’empresa E-Distribución Redes Digitales S.L.U i un tècnic de manteniment de línies i torres de la companyia.

Diputació de Tarragona. Aques· ta permuta afavoreix ambdues parts, ja que la Diputació de Tarragona necessita un espai més gran per ubicar les ofici· nes del servei de BASE-Gestió d’Ingressos al Vendrell, i l’Ajun· tament pot ampliar les seves dependencies administratives sense necessitat d’haver de comprar un altre immoble i de poder-ho fer en un espai adja· cent a l’edifici actual de la plaça Vella.

REHABILITACIÓ

COMERÇ

Mont-roig convoca un concurs infantil de dibuix pel cartell de la Festa de la Infància

L’Ajuntament del Vendrell posa en marxa els bons de descompte

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha convocat un con· curs infantil de dibuix, ja que té previst recuperar el pròxim dia 12 de desembre els actes de la Festa de la Infància, que l’any passat no es van poder celebrar per la pandèmia. El concurs serà per il·lustrar aquest esdeveniment. L’Ajun· tament convida totes les es· coles del municipi, des de P3 fins a 6è de primària a parti· cipar-hi mitjançant un dibuix, que és de temàtica i tècnica lliure. Un cop elaborat el di· buix, les famílies han d’enviar una fotografia de la il·lustració al correu electrònic festes@ mont-roig.cat. Al correu elec· trònic juntament amb la foto· grafia del dibuix cal indicar el nom i cognoms de l’infant, el curs i un telèfon de contacte en cas de resultar guanyador. Un cop s’hagi escollit la imatge guanyadora, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp es posarà en contacte amb la família per tal que faci arribar l’original del dibuix a les Oficines Muni· cipals d’Atenció a la Ciutada· nia i que aquest pugui ser uti· litzar per al disseny del cartell de la Festa.

S’emetran a partir del 12 de novembre i cada bo equivaldrà a 10 euros CEDIDA

Redacció

L’Ajuntament del Vendrell i el Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell (CIT) han formalit· zat un conveni de col·laboració pel desenvolupament del Pro· jecte Bons per la dinamització del comerç, serveis i hostaleria local. El Projecte Bons El Vendrell té com objecte la reacti· vació del comerç i els serveis i l’hostaleria del Vendrell, es· tablint l’emissió de bons de compra de 10 euros i fent que els mateixos els establiments adherits se’n beneficien. La subvenció nominativa té un im· port de 118.000 euros dels quals 100.000 euros es destinaran a l’emissió de bons de 10 euros (10.000 bons) i els 18.000 euros restants per cobrir despeses de gestió del projecte (aplicació in· formàtica web i gestió dels bons a càrrec de la Cambra Comerç de Tarragona). Amb l’aprovació del conveni s’han fet públics els requisits i condicions perquè comerços i empreses de serveis i hostaleria locals puguin adhe· rir-se a la campanya. Els bons aniran adreçats a la ciutadania

L’Ajuntament del Vendrell po· drà ampliar les seves depen· dències gràcies a una permuta amb la Diputació de Tarragona. L’alcalde, Kenneth Martínez, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, han signat un acord de permuta de la finca ubicada al carrer de Narcís Monturiol, als números 24-26, propietat de l’Ajunta· ment del Vendrell amb la finca ubicada al carrer del Mar, nú· mero 3-baixos, propietat de la

Publiquen les bases de ‘Constantí, posa’t bonic’ La convocatòria per a la conces· sió de subvencions per a la re· habilitació de façanes dins del projecte Constantí, posa’t bonic de l’any 2021 ja està publicada al BOPT. Aquestes subvenci· ons que atorga l’Ajuntament de Constantí estan destinades a la rehabilitació, restauració, reforma i pintura de les façanes dels immobles amb més de 25 anys d’antiguitat. La partida total destinada a aquest pro· jecte Constantí, posa’t bonic és

de 20.000 euros. Les quanti· tats de les ajudes poden arribar fins a un 30% del pressupost total presentat per l’interessat, sense sobrepassar la quantitat de 1.500 euros. Les sol·licituds s’han de presentar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament de Constantí amb tota la documentació necessà· ria. El termini de presentació de sol·licituds per rebre els ajuts fi· nalitzarà el pròxim 15 de gener de 2022.

TARRAGONÈS

Marxa exploratòria nocturna per a dones a Roda de Berà L’alcalde, Keneth Martínez, durant la formalització del conveni.

del Vendrell i persones visitants per tal que els puguin utilitzar com a descompte (1 bo equival a 10 euros de descompte), amb una compra mínima del triple del valor dels bons utilitzats (compra mínima de 30 euros) als establiments adherits al projecte. A partir del 12 de no·

vembre, des de bons.elvendrell. net es podran descarregar fins a un màxim de quatre bons amb un mateix DNI, que tindran una caducitat de set dies. Passat el termini, els bons que no s’hagin utilitzat tornaran al sistema per· què se’ls pugui descarregar una altra persona.

La regidoria de la Dona de Roda de Berà, a través del Consell Co· marcal del Tarragonès i del Col· lectiu Punt 6, ha organitzat una marxa exploratòria nocturna per a dones. Serà el pròxim di· mecres 3 de novembre, a partir de les sis de la tarda. El punt de sortida serà la plaça del Mercat de la vila. A partir d’un recor· regut a peu per alguns carrers, s’explorarà el municipi des de la perspectiva feminista i es parla· rà sobre quins elements i quins

entorns poden afavorir la per· cepció d’inseguretat en la vida quotidiana de les rodenques. Per a la creació de l’itinerari la regidora Rosana Dorantes tam· bé ha tingut en compte l’experi· ència de membres de la Policia Local. L’objectiu és oferir un espai de retrobament i diàleg entre les rodenques per refle· xionar i abordar la percepció d’inseguretat als espais públics i assolir entre totes una vila més segura.

40

diarimés 28/10/2021

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

SERVEIS

Una nova web permet als usuaris programar visites no urgents als CAP

ACN

La web complementa els altres canals d’accés a l’atenció presencial de la primària, que són el taulell o el telèfon del centre i el 061 ACN

Salut ha implementat una nova eina digital que permet als usu· aris programar-se les visites no urgents als centres d’atenció primària (CAP) i especificar-ne el motiu. Abans de la pandèmia ja es podien demanar cites de for· ma telemàtica però aquesta eina és més completa. Salut indica que aquesta és una via més per accedir a l’aten· ció primària i que complementa els altres canals, com el telèfon o taulell del CAP o el 061, que continuen funcionant com fins ara. «Els professionals s’adapten a un altre canal d’accés, però la seva feina és la mateixa, més en· dreçada, això sí, i traient el que no aportava valor», destaca la directora del CatSalut, Gemma Craywinckel. A l’eina, s’hi accedeix des de la web citasalut.gencat.cat o des de La Meva Salut. La web permet

gestionar tràmits administra· tius en línia i programar la cita per motius escollint entre els 22 més freqüents. Així, es poden clicar opcions com, per exem· ple, seguiment d’un problema de salut crònic, cura d’una ferida, renovació del pla de medicació o consulta d’atenció sexual i re· productiva. Segons el tipus de consulta, la visita serà presenci· al, telefònica o telemàtica. Tam· bé es pot escriure el motiu de la visita o demanar cita, presencial o telemàtica, amb el metge o in· fermera de referència. L’usuari pot seleccionar el dia i l’hora de la visita en un calendari amb les opcions disponibles en funció de l’agenda dels professi· onals, que s’han obert forats en les agendes per encabir les de· mandes que els arribin a través de la web. En qualsevol cas, l’ei· na no està pensada per motius urgents, pels quals es recomana

POLÍTICA

trucar al 061 –per emergències, el 112­– o bé acudir als centres d’urgències. La nova eina té personalitza· des les opcions. Per exemple, a una persona major de 60 anys, li sortirà la possibilitat de vacu· nar-se de la grip, la campanya de la qual ha començat aquesta setmana, però en canvi, aques· ta opció no estarà disponible per als que no formen part dels col·lectius de risc de la malaltia. Una altra de les possibilitats és tramitar una baixa laboral, tant per sol·licituds, renovacions o al· tes, tot i que caldran les proves o informes mèdics corresponents. La web vol ser un altre canal d’accés a la primària i que l’usu· ari tingui més agilitat per rela· cionar-s’hi, mentre que de cara als professionals sanitaris, els ha d’ajudar a desburocratitzar procediments. «Si l’usuari vol una visita amb el metge o infer·

Es pot accedir a la nova web a través de ‘citasalut.gencat.cat’ o bé amb l’app ‘La Meva Salut’.

L’usuari pot seleccionar el dia i l’hora de la visita en un calendari amb les opcions disponibles mera, l’eina no ha der ser un en· trebanc, sinó que facilita dirigir els procediments més habituals i demanar directament la cita», assenyala Craywinckel, directora del Servei Català de la Salut (Cat·

ECONOMIA

Advocats recomanen no pagar la plusvàlua a partir d’ara

Es podran utilitzar sota ordres del comandant

Els ajuntaments no podran liquidar sense la llei

Redacció/ACN

EFE

en cap cas, es podrà disparar a l’alçada del cap. El diputat d’En Comú Po· dem Marc Parés entén que amb l’aprovació d’aquesta transac· ció es fan «passos endavant» perquè si el Govern compleix el mandat parlamentari hi hau· rà un nou protocol. El diputat també ha defensat que cal una moratòria en la utilització del foam fins que hi hagi les con· clusions de la comissió d’estudi del model policial. Però aques· ta proposta s’ha rebutjat i no· més ha obtingut el suport d’En Comú Podem i la CUP. L’ús del foam a Catalunya ha estat polèmic en els últims anys. És el cas d’una dona que ha interposat una demanda aquesta mateixa setmana con· tra el Departament d’Interior per les lesions causades per un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra durant les mani· festacions a Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés el passat 18 d’oc· tubre de 2019.

Funcionaris locals i advocats consultats recomanen no pagar la plusvàlua municipal després que ahir el Tribunal Constitu· cional anunciés que, en una pròxima sentència, declararà inconstitucional la Llei Regula· dora de les Hisendes Locals. Salvador Almudéver, mem· bre de la Junta de Govern del Col·legi de Secretaris, Inter· ventors i Tresorers de l’Ad· ministració Local (Cosital) de València, considera que «en· cara que el divulgat ahir és una nota informativa sense valor jurídic, crec que una persona que, per exemple, hagi venut una casa ahir, no hauria de practicar liquidació». «De fet, la decisió anunciada ahir anul· la tres apartats de l’article que determina la base imposable de l’impost, i si s’anul·la aquest article, s’anul·la tot l’impost. Sense una base per a calcular, els ajuntaments no podran li· quidar». L’advocat Eduardo Triviño, especialista en Dret

Salut). La web per programar les cites es va posar en marxa fa una setmana aproximadament, en· cara sense publicitar-la, i s’han fet unes 7.000 resolucions al dia. Amb l’opció de programar cita

telemàtica que hi havia abans, se’n feien unes 12.000 i el CatSa· lut espera arribar, com a mínim, a aquesta xifra amb la nova eina. Segons explica Salut, la nova web inicia «un canvi de model de gestió de la demanda de l’atenció primària i comunitària». Els ob· jectius són «millorar-ne l’accés»; «agilitzar processos» i «recupe· rar la capacitat diagnòtica i el seguiment dels pacients».

ERUPCIÓ LA PALMA

El Parlament insta a canviar el protocol dels Mossos sobre el foam La Comissió d’Interior del Par· lament ha aprovat una pro· posta de resolució que insta el Govern a modificar el protocol dels Mossos sobre la utilitza· ció del foam «amb l’objectiu de minimitzar el risc de ser lesiu». Concretament, s’ha aprovat un text acordat entre els comuns, ERC i Junts en el marc d’una proposta de resolució presen· tada pels comuns. El text apro· vat estableix que «com a criteri general, sense perjudici que es pugui contemplar alguna es· pecificació justificada per casos molt excepcionals i d’extrema gravetat» les llançadores de 40 mm hauran d’utilitzar-se amb l’autorització de la persona que exerceix el comandament del dispositiu. En canvi, s’ha rebut· jat una moratòria del foam, com proposaven els comuns. El text aprovat sobre el pro· tocol també diu que s’avisarà prèviament a la ciutadania i que haurà de quedar «perfectament registrada la traçabilitat» i que,

La web vol ser un altre canal d’accés a la primària i que l’usuari tingui més agilitat

bancari i Consum, coincideix que, en aquest context, ara com ara, «no s’ha de presentar cap liquidació i, si fos l’Adminis· tració la que la presentés, s’ha de paralitzar, perquè es basa en una norma que serà anul·lada». Triviño afegeix, a més, que «si ja s’ha pagat la plusvàlua en els úl· tims quatre anys, s’ha de recla· mar perquè, com a mínim en la seva quantia, possiblement no és legal». Almenys, era una cosa sabuda des de la sentència del TC de 2017, però «des de fa anys s’ha continuat aplicant una llei que hauria d’haver-se canviat. I el greu és que els ajuntaments estan demorant el pagament de les quantitats indegudament pagades. El retard mitjà en l’abonament està sent de qua· tre anys, i això s’ha agreujat amb el covid», conclou Triviño. A més, Almudéver afegeix que «estem en plena elaboració dels pressupostos. En els grans i mitjans municipis, o en zones turístiques, els ajuntaments ho passaran malament».

EFE

Si els nivells es mantenen, hauran de redactar un protocol.

Puja preocupantment el nivell de diòxid de sofre a la Palma El plomall de gasos i cendres del volcà de la Palma està emetent valors molt alts de diòxid de so· fre (SO2), la qual cosa portarà a redactar un protocol d’actuació. Així ho ha anunciat el director tècnic del Pevolca, Miguel Án· gel Morcuende, després de la reunió dels comitès científics i tècnic que hi ha hagut notícies «molt favorables», com el fet que en les últimes hores hagi remès gairebé íntegrament la deformació del sòl de 10 centí·

metres detectada ahir, o bé que el que el flux de lava continuï el seu recorregut cap a l’oest. Però també, ha afegit, s’ha produït la dada «desfavorable» que el plomall està emetent «una im· portant quantitat de diòxid de sofre (SO2), amb valors molt elevats» de 37.350 tones diàries, fent que se sobrepassi puntual· ment el llindar de valors acon· sellats per a la qualitat de l’aire en Puntagorda, El Charco i Los Llanos de Aridane. EFE

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

28/10/2021 diarimés

41

JUDICIAL

Polònia haurà de pagar 1 milió d’euros diaris per la seva disciplina a jutges Polònia haurà d’abonar un milió d’euros al dia de mul· ta mentre mantingui la seva Cambra Disciplinària del Tri· bunal Suprem d’acord amb un acte emès aquest dimecres pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Al juliol pas· sat, la Justícia comunitària ja havia considerat aquest orga· nisme contrari al dret de la UE i va dictar unes mesures caute· lars el compliment de les quals va considerar ahir «necessari per a evitar un mal greu i ir· reparable» a l’ordenament ju· rídic de la UE i als seus valors. El cas va arribar a la més alta instància jurídica comunitària després que la Comissió Euro· pea considerés que la llei dis· ciplinària polonesa soscava la independència dels jutges i no dóna les garanties necessàries per a protegir-los del control polític. El règim i la Cambra disciplinària en la qual s’apli· ca permet que els magistrats estiguin subjectes a recerques disciplinàries, procediments i sancions en funció del con· tingut de les seves decisions judicials, inclòs l’exercici del seu dret a plantejar qüestions prejudicials. EFE

El TC declara inconstitucional el segon estat d’alarma

ACN

Quatre dels deu magistrats s’hi han oposat, defensant la seva constitucionalitat EFE

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el se· gon estat d’alarma decretat pel Govern per a combatre la pandè· mia, una decisió a la qual s’han oposat quatre dels deu magis· trats que han votat. Fonts jurídiques van infor· mar a Efe que el Ple del tribunal de garanties va estimar així el recurs d’empara de Vox, la qual cosa suposa el tercer cop contra l’estratègia jurídica de l’Executiu de Pedro Sánchez durant l’emer· gència sanitària, després de de· clarar inconstitucional el primer estat d’alarma i la suspensió de l’activitat parlamentària. Els quatre magistrats què van votar en contra defensaven la constitucionalitat i el paraigua legal de la cobertura jurídica que va utilitzar l’Executiu per a

emparar la declaració del segon estat d’alarma per sis mesos. Però precisament aquest ter· mini és una de les qüestions que han inclinat la balança cap a la inconstitucionalitat ja que el sec· tor conservador s’ha emparat en el «termini excessiu» del decret. Al contrari que amb el primer estat d’alarma, que es prorrogava cada quinze dies, amb el segon el Govern va determinar un perío· de de sis mesos que va ser apro· vat majoritàriament pel Congrés. Precisament, afegien les fonts, és la forma en què es va adoptar aquest període el que el tribunal considera inconstitucional al no haver-se exercit un control par· lamentari eficaç ni periòdic del Congrés sobre aquesta mesura, que és més rellevant tot i que es tracta d’una crisi sanitària, ni haver-se justificat el perquè

La forma en què es va declarar el segon estat d’alarma és el que es considera inconstitucional.

Amb els sis mesos d’estat d’alarma no es podia exercir un control parlamentari eficaç d’aquest termini.Per tant, la de· terminació temporal d’aquella pròrroga de sis mesos es va rea· litzar d’una manera completa· ment inconsistent amb el sentit constitucional que és propi de

l’acte d’autorització i sense cap coherència. L’altre motiu que van justificar l’estimació del recurs és la deno· minada cogobernança amb les comunitats autònomes a l’hora d’acordar limitacions de drets fonamentals que, d’acord amb el criteri del tribunal, no correspo· nia adoptar a les autonomies.La sentència considera que, entre altres motius, aquesta decisió

contravé la regulació dels estats de crisis i les competències i li· mitacions corresponents. I afegien que el Govern va acordar amb caràcter permanent la delegació a les autonomies sense cap reserva de la supervi· sió efectiva o de l’eventual avo· cació al propi Govern, del que els governs autonòmics poguessin actuar en els seus respectius ter· ritoris.

POLÍTICA

Les acusacions contra Bolsonaro per la pandèmia arriben a la Fiscalia General

Sánchez pren el control per a reconduir la crisi per la reforma laboral

L’informe sobre la gestió de la pandèmia que acusa de crims contra la humanitat al presi· dent del Brasil, Jair Bolsona· ro, va reunir ahir dimecres a la Fiscalia General, que ha d’analitzar unes gravíssimes acusacions que el mandatari ja ha qualificat de «pallassa· da». El fiscal general, Augusto Llaures, es va comprometre a estudiar les acusacions que esquitxen a Bolsonaro, quatre ministres i una desena de le· gisladors, que per la seva con· dició d’aforats només poden ser investigats per aquest orga· nisme. La comissió diu haver recaptat greus indicis sobre la suposada responsabilitat del Govern en l’agreujament de la pandèmia de covid-19, que ha matat al país a més de 606.000 persones. En el cas del líder ul· tradretà són nou acusacions: crims contra la humanitat, in· fracció de mesures sanitàries, xarlataneria mèdica, incitació al delicte, falsificació de docu· ments, ús irregular de diners públics, prevaricació, epidè· mia amb resultat de mort i atemptats contra la dignitat del càrrec. EFE

Yolanda Díaz i Nadia Calviño han repartit la composició de la taula de diàleg ANC

Després d’una setmana de pug· na entre els socis de coalició, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha pres el control i es reunirà dimarts que ve 2 de no· vembre amb les vicepresidentes Yolanda Díaz (Unides Podemos) i Nadia Calviño (PSOE) per a re·

conduir la crisi i unificar la posi· ció de l’Executiu en les negocia· cions de la reforma laboral. Tots dos socis van resoldre ahir dime· cres les seves diferències sobre la metodologia i la composició de la taula del diàleg social des· prés que la formació habitada denunciés la ingerència de Cal·

viño en les negociacions d’una reforma que per repartiment de competències li correspon al Ministeri de Treball que dirigeix Díaz. Finalment, el responsa· ble de més alt rang en la taula amb patronal i sindicats serà el secretari d’Estat d’Ocupació, Jo· aquín Pérez Rey, –número dos

de Díaz– que estarà acompanyat per dos directors generals de la Vicepresidència econòmica i del Ministeri de Seguretat Social, encara que en funció dels temes podran acudir representants dels altres ministeris afectats. D’aquesta manera, el Ministeri de Treball seguirà al capdavant

de les negociacions però hi hau· rà també participació d’altres departaments dirigits per mi· nistres socialistes, com volia el PSOE. El Govern deixa clar que aquest acord al qual han arribat els socis de coalició no suposa un tutelaje de Yolanda Díaz per part de l’ala socialista, sinó que implica «compartir i enriquir» els treballs, i afirma que «mai hi ha hagut diferències de fons» respecte al contingut de la refor· ma laboral. Superat l’escull orga· nitzatiu, queda pendent abordar el fons de la qüestió i fixar una postura comuna del Govern en les negociacions.

POLICIAL ACN

Els Mossos detenen l’exvicepresident del Parlament Josep Costa L’exvicepresident s’havia negat a comparèixer a mitjans de setembre ACN

Els Mossos d’Esquadra van dete· nir ahir per ordre judicial l’exvi· cepresident del Parlament Josep Costa per fer-lo comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Costa estava citat davant del tribunal com a investigat a mit· jans de setembre per desobeir el TC en permetre debatre al ple

sobre monarquia i autodetermi· nació. L’exvicepresident, però, va decidir no presentar-s’hi ar· gumentant que ell no reconeix el tribunal per jutjar cap acord del Parlament i que no estava «disposat a establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals re· pressors, que no entenen la se· paració de poders». La jutgessa instructora va signar l’ordre de

detenció el 25 d’octubre perquè Costa comparegués en qualitat d’investigat davant del tribu· nal aquest dimecres a les 14.30 hores. Argumenta que l’exvice· president del Parlament no va al·legar causa que justifiqués la seva incompareixença, «del que es dedueix la no disposició de comparèixer davant de l’autori· tat judicial en forma voluntària».

Josep Costa, en la seva sortida del TSJC.

42

diarimés 28/10/2021

ESPORTS Jannick Buyla Jugador del Gimnàstic de Tarragona GERARD MARTÍ

«He decidit no assistir a la pròxima convocatòria amb la selecció» El migcampista no es vol perdre més partits per compromisos internacionals i ha renunciat Jannick Buyla va arribar en aquest mercat d’estiu en forma de cessió des del Zaragoza i la temporada passada va miliar a l’UCAM, amb qui va estar a punt de pujar. Nil Morato

— Com es va donar el seu fitxatge pel Nàstic? — El Zaragoza em diu que he de sortir cedit per seguir crei· xent com a futbolista i la primera opció que se’m planteja és la del Nàstic. Jo necessitava jugar, tenia l’opció d’esperar equips de Sego· na Divisió o baixar una categoria i firmar pel Nàstic, i des del co· mençament em va semblar una bona opció. Molt content d’haver arribat, no em penedeixo de res. — L’any passat va jugar cedit a l’UCAM Murcia. Enguany també hi havia interès. — Sí. Jo vaig estar molt content a l’UCAM, per poc no vam acon· seguir l’ascens contra l’Ibiza en l’últim partit, però jo volia crèixer com a futbolista, assentar-me en un club que anés a lluitar altre

cop per ascendir. — Hi ha alguna clàusula per quedar-se a Tarragona? — En cas d’ascens tinc la reno· vació automàtica per dos anys al Nàstic. — En les etapes anteriors jugava més centrat. Ara toca fer-ho partint de banda. On se sent més còmode? — En el sistema que ofereix l’entrenador m’és igual jugar a la banda o al mig del camp. Al final ell, més que un sistema, utilitza esquemes de futbolistes per ju· gar i jo sé que espera de mi i jo in· tento donar-li. Em sento còmode en els dos llocs. — Què li demana l’entrenador? — Sobretot que amb pilota si· gui jo mateix. Que sigui deter· minant en tres quarts de camp. Que arrenqui, que doni l’última passada, que faci accions de fi· nalització. — Això li posa més pressió per

En cas que el Nàstic ascendeixi a Segona Divisió A, tinc la renovació automàtica per dues temporades

No ascendir seria una decepció perquè tenim equip i mitjans per fer-ho. L’any passat ja em vaig quedar a les portes

quan té la pilota i buscar més l’individualisme? — No crec que busqui la jugada individual, al final busco finalit· zar alguna acció quan estic en tres quarts perquè és quan cal fer-ho, però no considero que jugui individualment pel meu compte. És el meu estil de joc i pot agradar més o menys, però soc així. No em considero indivi· dualista, ni de bon tros. — Però no se sent pressionat per haver de marcar. — No. Tinc moltes ganes de ferho, però no pressió. Vull fer-ho perquè per a mi significa molt

marcar gols i així també ajudar l’equip, però no suposa cap pres· sió. — Es va perdre els dos primers partits per sanció i altres per anar convocat amb la selecció. Això el fa estar per darrere dels seus companys? — Sí. Partint de la base que l’equip és molt competitiu i que pot jugar qualsevol, sí que con· sidero que el fet d’haver-me per· dut els dos primers partits per sanció i alguns amb la selecció m’ha minvat a l’hora de comp· tar amb més minuts. Per això he decidit no assistir a la pròxi·

ma convocatòria de la selecció i quedar-me aquí amb l’equip per intentar sumar el màxim de mi· nuts possibles. — Com se sent dins de l’equip? — Bé, em sento important. M’han acollit molt bé, conside· ro que és qüestió de temps que l’equip vagi bé i, a mesura que anem creixent, jo ho faré també. — Amb la baixa de Pedro del Campo, se sent més titular? — L’altre dia vaig tenir la sort de jugar de titular, però l’equip és molt competitiu i pot jugar qual· sevol. Crec que la baixa de Pedro del Campo és molt sensible per a nosaltres i esperem que es recu· peri aviat. — L’equip a casa està fort. Què succeeix fora de Tarragona? — La categoria no és senzilla, hi ha camps complicats de gua· nyar. Hem anat a Sanluqueño o Valdebebas que són camps molt difícils, també hem tret un bon

punt a Castàlia. Sí que és cert que als equips els costa guanyar fora i a nosaltres potser ens costa més, però pel que se’ns exigeix més que per com han anat els partits. És una visió que hem de tractar de tancar i ara tenim dues opor· tunitats contra Sevilla Atlético i San Fernando i esperem aconse· guir sis punts. — Us veieu forts per aquests dos partits? — Sí, ens veiem forts, però com en tots els partits. Nosaltres ens considerem un rival respectat i creiem que podem guanyar en qualsevol camp. Fora encara no hem pogut guanyar cap partit, però a casa els hem guanyat tots i això tampoc ho fa fet cap equip. — Us marqueu un mínim de punts per aquests dos partits? — No. Sempre volem guanyar, no sortim al camp a empatar o veure què passa. Després cada partit té la seva història, però nosaltres sortim sempre a gua· nyar. — Quin és el sostre de l’equip? — L’ascens. Nosaltres lluitem per l’ascens, no lluitem per es· tar entre els cinc primers, volem pujar. És cert que ara per ara el Villarreal B està molt lluny, però ha d’abaixar el nivell perquè no és normal. Nosaltres som segons dins de la normalitat, perquè no compto el Villarreal, i tan bon punt ells afluixin nosaltres hem d’estar allà per lluitar per l’as· cens. — Si al final no s’aconsegueix l’ascens, seria un fracàs o una decepció? — Fracàs no, però decepció pot· ser sí. Al final tots els que estem aquí sabem que tenim equip i mitjans per fer-ho, a més d’un cos tècnic que està preparat per a la fita. Per a mi seria una decep· ció perquè l’any passat ja em vaig quedar a les portes de pujar. Jo he vingut aquí per ascendir i jugar a Segona Divisió amb el Nàstic. — És un incentiu més renovar en cas d’ascens? — Sí, aquí estic molt content amb tothom. El fet d’aconseguir un ascens i jugar al Gimnàstic per a mi és molt bo, crec que se· ria un salt en la meva carrera.

FUTBOL CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE SOCIS Es convoca als socis de l’entitat a l’Assemblea general que es celebrarà el dia 23 de novembre de 2021 a les 19:30h. en primera convocatòria i a les 20:00h. en segona al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç de Tarragona, c/ Pau Casals nº 17 de Tarragona i que es desenvoluparà amb el següent ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si s’escau de l’acta de l’assemblea anterior. 2. Lectura i aprovació, si s’escau, del balanç de l’exercici 2019-2020. 3. Lectura i aprovació, si s’escau, del balanç de l’exercici 2020-2021. 4. Lectura i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’exercici 2021-2022. 5. Lectura de les memòries esportives de les seccions de la temporada 2019-2020. 6. Lectura de les memòries esportives de les seccions de la temporada 2020-2021. 7. Informe del President. 8. Informe situació PMU 34, opcions del Club envers les parcel·les a adjudicar. Autorització, si de cas, per a la transmissió parcial o total de les referides parcel·les; facultar a la Junta Directiva per a determinar el procediment de transmissió i atorgament de poders. 9. Dimissió i nomenament de membres de la Junta Directiva. 10. Torn obert de paraules. Josep M. Andreu Prats President de la Junta Directiva

Ebro, Leioa, Guijuelo i Córdoba es classifiquen per la Copa Club Deportivo Ebro, Leioa, Guijuelo i Córdoba van der· rotar ahir els seus respectius rivals als quarts de final de la Copa RFEF. Aquestes victòries, a banda d’aconseguir el passi per a disputar les semifinals d’aquesta competició, també els permet obtenir un bitllet per a participar en la Copa del Rei d’aquesta temporada. L’Ebro es va classificar després d’em· patar a zero contra el Lleida en els 90 minuts reglamentaris i

també en la prorroga. Els arago· nesos van elimnar el Lleida 5 a 4 als penals. Per la seva banda, el Leioa va derrotar 1 a 2 al Ra· cing de Santander i el Guijuelo va eliminar al Moralo per la mí· nima, 1-0, i també estarà en el sorteig de la primera ronda de la Copa del Rei. L’últim bitllet disponible se’l jugaven ahir a la nit Xerez i Córdoba, un duel que va acabar amb victòria dels blanc-i-verds amb gol de Simo. Nil Morato

CD EBRO

Els jugadors de l’Ebro celebrant la victòria contra el Lleida.

ESPORTS

43

BÀSQUET

CICLISME

El Golf Costa Daurada programa dues sortides familiars El Golf Costa Daurada ha pro· gramat dues sortides MTB en família pels pròxims diumen· ges 14 i 28 de novembre. Tony Navarrete, bike patrol del DIR Golf Costa Daurada, ha prepa· rat dues rutes assequibles per a tots els nivells, on el més im· portant serà gaudir de l’esport a l’aire lliure, en bona companyia, tot descobrint indrets únics re· corrent els corriols tant del Tar· ragonès com de la Terra Alta. La primera, el diumenge 14 de

28/10/2021 diarimés

novembre, serà un circuit pel Pont del Diable i els voltants. I el diumenge 28 de novembre es farà una ruta verda per Horta de Sant Joan. En aquest cas se sortirà en cotxe a les 7 hores des del pàrquing del Club en direc· ció a Pinell de Brai. Una excur· sió apta, també, per a tots els membres de la família. El passat 17 d’octubre van fer una ruta per la Conca de Barberà fins al mirador de La Pena, una ruta amb grans vistes. Redacció

HOQUEI PATINS

REUS DEPORTIU

Compagno és convocat amb Itàlia El jugador del Reus Deportiu, Compagno és un dels dels tretze jugadors convocats per al tècnic de la selecció italiana, Ales· sandro Bertolucci, per a disputar el campionat d’Europa. La competició, en la qual Espanya defensa el títol, tindrà lloc del 14 al 20 de novembre a Paredes (Portugal). Redacció

REGATA

CEDIDA

El Joana Ballart tornarà a vibrar amb el derbi entre CB Valls i CBT Els dos tècnics coincideixen en què els tres equips de la província tenen nivell per estar a LEB JONAY GONZÁLEZ

Nil Morato

Després que l’últim derbi entre el CB Valls i el CB Tarragona que· dés anul·lat per la pandèmia, el Joana Ballart tornarà a vibrar de nou amb aquest derbi tarragoní. «Poder jugar un partit així amb l’ambient que hi haurà després d’una temporada en la qual pràcticament vam jugar sempre amb el pavelló tancat és la millor notícia», deia Oriol Pozo, tècnic dels vallencs en la trobada d’en· trenadors. En aquesta línia, Berni Álvarez, entrenador dels blaus, remarcava que «sempre és millor jugar amb gent que no pas amb el pavelló buit com l’any passat», i afegia que «als més joves els he dit que han de gaudir de l’ambi· ent, que no s’ho han de prendre amb por o pressió». Tots dos entrenadors també van coincidir en què «el bàsquet provincial hauria d’estar a un al· tre nivell, jugant una mica més a dalt», deia Álvarez, i afegia Pozo que «viure partits com els tres derbis provincials no és molt habitual a lliga EBA, són ambi· ents de categories més altes». Pel que fa al derbi de dissabte, a les 18 hores al Joana Ballart, el tècnic dels de l’Alt Camp espera un par· tit diferent al de Lliga Catalana, ja que «és un context diferent, a la pretemporada començàvem a treballar i ara, encara que no· més és la jornada cinc i tots dos equips anirem creixent, serà di· ferent i segur que molt igualat».

El tècnic del CBT, Berni Álvarez, i el del CB Valls, Oriol Pozo, ahir al Joana Ballart de Valls.

Per part dels vallencs, Pozo té clar que l’equip ha de seguir treballant en la regularitat. «Ens està costant una mica, aquesta setmana hem aconseguit ser una mica constants, però en· cara estem lluny d’on podem estar», deia l’entrenador. Sobre el CBT, Pozo comentava que «és un equip cridat a estar a la zona alta», i afegia que «té molts re· cursos, té capacitat per jugar a un ritme alt amb dos jugadors exteriors molt determinants, però també amb interiors que tenen diferents registres». Quant

JUDO

CEDIDA

a jugadors concrets, destacava Orion, el qual encara no està se· gura la seva particpació, i Víctor Vinós, jugador que anteriorment estava al Valls i que surt d’una le· sió de deu mesos. Pel que fa als visitants, Berni Álvarez confesava que «no soc gaire optimista amb Orion per· què fa deu dies que no entrena i si arriba ho farà molt just». Del ri· val, el tècnic cebetista destacava que «som dos equips que estem bé i predestinats a estar a dalt» i afegia que «juguen molt bé en transició, tenen un jugador molt POLIESPORTIU

determinant que és Vinicius que juga en moltes posicions, anota molts punts i fa jugar l’equip». Respecte a ells mateixos, reco· neixia que «estem fent les coses bé, però encara estem cons· truint-nos, intentem millorar cada setmana perquè tenim un equip molt jove i hem de treba· llar per corregir certs errors». Ara mateix, el CBT és el líder del grup, només un punt per so· bre del CB Valls. Amb tot, Pozo sentenciava que, independent· ment del resultat, «encara queda tota la lliga per disputar-se». CEDIDA

Podi per al CNCB en el Circuit Català

El Dojo Tarraco es penja un or en infantil

La Pobla pensa en els Ranking Games 2022

L’equip d’Optimist del Club Nàutic Cambrils va pujar al podi el passat cap de setmana en la segona regata del Circuit Català d’Optimist disputada a Roses. En G1, Joan Domingo i Joan Far· gas van quedar segon i tercer, respectivament i en G2 Maria Vilanova va quedar segona en categoria sub11. Redacció

El Club Judo Dojo Tarraco va aconseguir un or en la categoria de menys de 60 kg en el campionat de Catalunya infantil de judi or· ganizat per Llars Mundet. L’or se’l va penjar Eric Castillo. Des del club també volen felicitar la feina dels altres membres que, tot i no obtenir medalla, van fer una bona actuació. Redacció

L’èxit de la primera edició dels Ranking Games a la Pobla de Ma· fumet, celebrada els dies 15, 16 i 17 d’octubre, fa que els partici· pants i organitzadors ja pensin en una segona edició per al 2022. Els jocs són un eslàlom de set disciplines esportives en els quals competeixen diferents empreses de Catalunya. Redacció

44

diarimés 28/10/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

El Tribunal Constitucional tomba el segon estat d’alarma El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional el segon estat d’alarma decretat pel Govern per combatre la pan· dèmia, una decisió a què s’han oposat quatre dels deu magistrats que han votat. El recurs va tirar endavant amb els vots del bloc conservador del qual es va desmarcar el president Juan José Gon· zález Rivas, que com ja va passar amb la votació del primer estat d’alarma, es va tornar a alinear amb els progressistes, que van anunciar que formularien vot particular. La nova decisió del TC suposava ahir un nou revés contra l’executiu de Pedro Sánchez, el qual ha hagut de lidiar contra una pandèmia, una situació inèdita en el darrer segle. Des de diversos àmbits, especialment el sani· tari, al llarg de la pandèmia s’ha defensat una reforma legislativa que aclarís les mesures limitatives de drets fonamentals en situ· ació de crisi sanitària com la que s’ha patit des del març de 2020. Hi ha hagut una necessitat evident de poder executar aquestes limitacions amb garanties jurídiques. Si s’haguera tirat endavant una llei de pandèmies a principis o una reforma legislativa espe· cífica, el sistema judicial i la societat s’hauria estalviat aquest final i moltes de les polèmiques judicials que se n’han anat produint al llarg d’aquests mesos. + CONFIDENCIAL

El dron i la ‘drona’

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

La ciutadania necessita sentir-se ben infor· mada sobre allò que passa al seu voltant. És important estar al corrent de la feina diària que fa el teu ajuntament i del que, en gene· ral, passa al teu municipi. Per això, en el cas de Valls és molt rellevant que en el plenari de dilluns passat aprovéssim l’establiment del servei municipal de ràdio. Perquè aviat farà deu anys que, fruit de les retallades, es tancava la ràdio i l’ajuntament deixava de tenir un servei radiofònic públic. Després d’uns anys de tenir un servei de podcast online, finalment hem tornat a es· tablir aquest servei públic de manera oficial. Per tant, ja podem dir que tornem a tenir ràdio municipal: Ràdio Ciutat de Valls. És un servei adequat als nous temps, o sigui, amb un format digital i amb uns costos sosteni· bles per a un municipi com Valls. Per ajudar a entendre millor què acon·

PAU VIDAL AMIC

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Nil Morato, Biel RoquetJalmar, Judith Llauradó i Alexandre Nadal. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

JORDI CARTANYÀ BENET Primer tinent d’alcalde, regidor d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls

seguim amb aquest establiment de servei, exposo breument en què consisteix aquest nou servei. Així, activar un servei públic representa que des de l’ajuntament es posa en funcionament una ràdio que està al ser· vei de la ciutadania, per tant la seva finalitat és informar i posar-la a disposició de totes i tots els vallencs i les vallenques. Per això, a

Finalment hem tornat a establir aquest servei públic de manera oficial

vol ser la veu de la ciutat. Per això, entitats i vallencs i vallenques en poden disposar per difondre informació, coneixements i activitats. L’entenem també com un mitjà a disposició de la ciutadania, que ens ajudi a vertebrar la ciutat i dinamitzar-la, per con· tribuir a difondre coneixement. És, doncs, una nova eina de participació i dinamització

El dotem de musculatura per tal de fer-lo créixer com a eina de participació ciutadana

aquest servei li volem donar un clar vessant participatiu. Entenem que Ràdio Ciutat de Valls, com a servei públic que és, ha de ser feta des de Valls i per a Valls, participativa i oberta a la ciutadania, oberta al voluntari· at però des d’un model de professionalitat i rigor, i evidentment respectuosa amb el pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic. És evident que quan hom sent la paraula ràdio l’associa a informació i entreteniment. Però Ràdio Ciutat de Valls, a més a més,

comunitària. Convido vallenques i vallencs i entitats a participar i generar continguts en un mitjà que, en quan a públic, també és seu. To· tes i tots ens podem animar a fer el nostre podcast, sobre allò que considerem inte· ressant per als nostres veïns i veïnes, o per compartir aquells coneixements que tenim. En definitiva, amb l’aprovació de l’establi· ment de servei públic dotem de musculatu· ra a aquest servei municipal per tal de fer-lo créixer com a eina de participació ciutadana.

Però al final va ser suplantada per la forma culta, ànima, per evitar l’equívoc que es cre· ava amb el mot arma, de significat radical· ment diferent. No em digueu que no és una peripècia singular. Aleshores ve la família. En realitat, la branqueta on apareix desànim té poc mis· teri: penja d’animar, i tot just conté un verb, un parell de substantius i un adverbi. Tal vegada el membre més curiós és el cinquè, l’adjectiu desanimador, que no és pas l’ofi· ci contrari al d’animador sinó senzillament «que desanima, descoratjador».

tat potser sí que se sent una mica en la parla oral, ni que sigui en situacions de certa for· malitat. A diferència d’unànime, que ja té força més predicament, malgrat la pífia que arrossega de sempre consistent a llevar-li la -e final (és d’allò més freqüent sentir unà· nim). El tercer del pòquer dels acabats en -ànime és clarament menys usat, però en canvi força més útil; em refereixo a pusil· lànime, literalment «d’ànim petit» però que fem servir més aviat despectivament, com a sinònim de«cagat, covard, tifa» (cosa que us encoratjo a fer per contribuir a mantenir

Desànim

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

La ràdio com a eina de participació ciutadana

TRIBUNA

Un comerç tarragoní va penjar dues imatges d’una noia robant quel· com. Amb les imatges de la càmera de segu· retat, van adjuntar un cartell en el qual es pot llegir: «Se busca por la drona». Una usuària de Twitter va aprofitar l’error ortogràfic per fer broma: «Llenguatge in· clusiu (...) uns tenen el dron i aquests busquen la drona».

Director General: Carles Abelló

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

Una de les grans satisfaccions que dona l’es· tudi de les llengües, em penso que ja n’he parlat altres vegades, són les sorpreses que s’amaguen rere la porta. El mot d’aquesta setmana, que no hauria volgut rodamotar mai a causa del significat, però que no tinc més remei que incloure perquè ha sonat re· iteradament al llarg dels últims mesos, n’és un exemple preclar. Tu agafes desànim i dius «Bé, és un cas com tants altres de substantiu amb un prefix al davant, des-». Llavors mires ànim, el substantiu en qüestió, i rumies «És possible que derivi, o com a mínim tingui a veure, amb ànima. Bé, possible no, segur». I aleshores vas a cercar ànima a l’etimològic i... comença el festival. Et passa el desànima a l’instant. D’entrada, l’etimologia d’ànima ja té grà· cia, perquè la forma amb què aquest mot va passar al català des del llatí (s’escrivia igual i significava «aire, alè») era reduïda, anma.

L’etimologia d’ànima ja té gràcia, per la forma amb què va passar al català des del llatí Molt més encoratjadors, ves per on, resul· ten altres parents propers. Per exemple, el substantiu animadversió, malauradament cenyit a la llengua escrita, però que jo trobo deliciós; el mateix que passa amb equànime, tot i que en aquest cas el derivat equanimi·

Era reduïda, ‘anma’. Però al final va ser suplantada per la forma culta, ànim la vivor dels insults elegants). L’últim dels quatre és l’exòtic, en tant que desconegut, longànime, «que suporta magnànimament les adversitats». Un mot ben suggerent, però que jo diria que es va colar al diccionari d’amagat de tothom.

CARTES

Patinets elèctrics El que va començar sent com un diverti· ment s’ha convertit en un mitjà de trans· port: el patinet elèctric. La normativa i la legislació que els regula és sovint revisada i actualitzada. L’última d’elles es refereix al certificat de circulació d’aquesta mena de vehicle. Aquest document serà obligatori a partir de 2022 i en ell s’han de plasmar totes les seves característiques tècniques de mane· ra que es pugui verificar que l’aparell res·

pecta el Reglament General de Circulació, així com el nom del propietari que l’uti· litzi per a la seva identificació. L’objectiu d’aquesta mesura és el de reduir la xifra de patinets que incompleixen amb l’exigit per la llei i castigar aquelles persones que modifiquen el seu aparell. Aquest tipus de certificats estaran expedits pel fabricant o l’importador del producte. En cas que no tinguis la fitxa tècnica i el fabricant no te la pugui subministrar, llavors pots sol·licitar l’homologació del teu vehicle. Respecte a quina mena de patinets han de portar

aquesta certificació, aquest document serà necessari per a patinets elèctrics la veloci· tat màxima dels quals no sigui major de 25 quilòmetres per hora. Per sota d’aquesta velocitat, els patinets amb considerats ve· hicles de mobilitat personal (VMP) i no és necessària la seva matriculació, com tam· poc és obligatòria l’assegurança i a més estan exempts del pagament de l’impost. F. Garcia Tarragona

GENT DEFUNCIONS

Tarragona Maribel Alvarado Plaza. Ha mort a 69 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori. Vicente Melgarejo Melgarejo. Ha mort a 69 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. a la parròquia de Sant Josep Obrer (Torreforta). Gregorio Chamorro Pizarro. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia del Sant Joan.

Reus Miguel Ángel Sánchez Domenech. Ha mort a 51 anys. El funeral serà avui a les 1o h. al Tanatori. Valls Ricardo Badia Jornet. Ha mort a 80 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori de Valls. El Morell Josep Jove Guiral. Ha mort a 66 anys. El seu fu· neral serà avui a les 17 h. a la parròquia del Morell.

OBITUARI

Mor un dels supervivents a la bomba atòmica més coneguts EFE

El japonès Sunao Tsuboi, super· vivent a la bomba atòmica d’Hi· roshima, va morir diumenge passat als 96 anys edat, segons va informar ahir la família d’un dels hibakusha –nom que reben els supervivents a la bomba atò· mica– i activistes antinuclears més coneguts del país. Tsuboi tenia 20 anys i era estudiant universitari quan la ciutat de l’oest del Japó va ser objecte del primer atac nuclear de la histò· ria, que el va sorprendre quan anava de camí al seu centre d’estudis i li va causar greus cre· mades en el rostre i en un braç. Les cicatrius que li van que· dar van ser un dels senyals d’identitat durant una vida que va consagrar a la docència i a

l’activisme antinuclear, exercint com a president de l’Associació de Supervivents de la Bomba Atòmica i recorrent el món per a explicar la seva història. «Va ser com un centelleig de llum enor· me. Em vaig tapar els ulls i vaig

sortir disparat. Quan em vaig incorporar em vaig adonar que estava cobert de sang», va rela· tar Tsuboi, qui va mantenir una breu trobada amb l’expresident estatunidenc Obama, en la seva històrica visita a Hiroshima.

28/10/2021 diarimés

45

46

diarimés 28/10/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Simó, Judes, Silvi i Ciril·la.

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

La teva imaginació es trobaran avui en la seva plenitud. Aplica aquestes forces en el teu treball pràctic i trauràs millor profit.

Hauràs d’aprendre de lliçons i experiències passades abans de prendre qualsevol decisió. Avui en principi deixa’t aconsellar.

Assumptes de família cobraran una gran importància i et veuràs barrejat gairebé sense voler-ho en la cerca d’una solució.

Et comunicaràs avui amb un sense fi de gent de manera fluida i agradable traient d’ells projectes i guanys. Avançaràs amb això.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Et veuràs obligat a prendre determinacions que seran molt importants per al teu futur immediat. Els astres estan de la teva part.

La teva capacitat organitzativa es posarà avui a treballar al màxim. De tot trauràs excel·lents resultats si uses la teva intuïció.

Tindràs forta necessitat de comunicació i et llançaràs a la conquesta de noves persones i experiències. Tot anirà de meravella.

Et serà molt difícil l’entendre’t amb els éssers més pròxims. Et semblarà que tots van a la seva sense parar-te esment, la realitat és així.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Et trobaràs més inquiet i amb ganes de menjar-te al món. Cuida les teves distraccions ja que et faran perdre una bona oportunitat.

Interessos materials i familiars s’uniran avui per a complicar-te la vida i per a provar les teves aptituds organit zatives. Consulta primer.

Vés amb compte amb la mena de persones que t’ajuntes. Els nous contactes semblaran molt beneficiosos, no signis res avui.

La teva imatge brillarà en tota la seva esplendor potenciant la mirada i fins i tot l’enveja. El teu caràcter es tornarà més humanitari.

FARMÀCIES

TARRAGONA: Cogul Ardèvol, Francesc. Cristófor Colom, 23. Telèfon 977 212 183. Domingo García, Núria. Partida Platja Llarga, 2. Telèfon 977 207 884. REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Roig Ferré, Eduard. Raval de Santa Anna, 2. Telèfon 977 127 712. SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11-13. Tlf. 977 352 138. VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tlf. 977 394 084. CAMBRILS: Besora Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270. VALLS: Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26. Telèfon 977 612 517.

Liquidació total d'estoc

Per a Fins al día 7 de gener particulars i ANTIC DECO XAVI RIAÑO professionals T. 629 36 36 38 - anticdecoreus@yahoo.es

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local..................................................... 977 30 93 16

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines Bacallà amb samfaina rossa 16:05 Com si fos ahir 16:40 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 Polònia 22:45 Persona Infiltrada Òscar Andreu - família Basolí Sánchez 23:45 Persona Infiltrada Mag Lari - família Roca Codina 00:45 Més 324

17:32 El Mic i els seus amics 17:58 Una mà de contes 18:13 Un dramarama total 18:33 Wow! English Method 18:41 Xavier Enigma i el Museu 19:14 Els germans Kratt 19:36 Zoom, el dofí blanc 20:00 Info K 20:26 Bricociència 20:49 Efecte wow 21:00 El detectiu Conan 21:24 Avatar, la llegenda 21:47 Oddbods

21:55 El gran dictat 22:15 Quan arribin els marcians 22:45 El documental 23:41 Pel·lícula: La balada de l’estret

12:25 Xarxa Natura 12:30 Cuina nòrdica amb Tareq 13:00 Esport Club 13:30 Aquabike Olbia Ski 14:00 Esport Club 14:30 Basquetmania 15:00 Volcans i homes 15:52 Thalassa 16:13 Quatre colors, quatre desitjos 16:59 Cuina nòrdica amb Tareq 17:35 Golf 17:55 Vaques Sagrades 19:00 Tot Costa 20:00 Basquetmania 20:30 Handbol: EHF Champions Porto-Barça 22:30 Temps d’aventura 23:00 Onze 00:30 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:00 Telediario Matinal 08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Mejor contigo 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Dos vidas 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:55 El tiempo 22:10 Viaje al centro de la tele exprés 22:35 Cine

07:55 La 2 express 08:00 Cafè d’idees 10:55 Aquí hay trabajo 11:25 La 2 express 11:35 Docu-drama 12:25 Cine 14:15 Lo mejor de evasión 14:45 La 2 express 14:55 L’Informatiu 15:15 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 16:30 La isla de los monos 18:10 Noms propis 18:40 Magazines 20:00 El Vespre 20:40 Escala humana 20:40 ¡Atención Obras! 21:10 Docu-drama 22:00 ¡Cómo nos reímos! 23:00 La matemática del espejo

06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 Tierra amarga 19:00 ¡Boom! 20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 Los hombres de Paco: Air Force Two 01:00 Cine 02:30 Live casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:40 El precio justo (diario) 09:45 Alerta Cobra 10:45 Alerta Cobra 11:45 Alerta Cobra 12:45 Alta tensión 13:45 Los teloneros 15:05 Deportes Cuatro 15:30 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:45 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:40 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates 21:40 First dates 22:50 Horizonte 01:30 El Desmarque de Cuatro 02:40 Callejeros 03:15 Puro Cuatro

06:30 ¡Toma Salami! 07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Secret Story: La casa de los secretos 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Secret Story: La casa de los secretos 01:30 La casa de los secretos

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:30 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:30 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 El jefe infiltrado 02:30 Pokerstars casino 03:00 The game show 03:45 Stalker ¿Qué fue de Baby James? 04:25 Minutos musicales

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

11:30 La comarcal 12:00 Connecti.Cat 13:00 Quina canalla! 13:30 La comarcal 14:00 Notícies migdia 14:30 Gastromòbil: baix camp 15:00 Notícies migdia 15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.Cat 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Gastromòbil: baix camp 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies vespre 23:30 Va com va

11.30 Converses al Castell 12.00 Paisatges Encreuats 12.30 Aventura’t 13.00 I molt més 13.30 Converses al Castell 14.00 Notícies 12 14.30 I molt més 15.00 Converses al castell 15.30 Paisatges encreuats 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a mida 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Connecta 10Comarques 22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.30 Paisatges Encreuats 00.00 Notícies 12

08:30 Salut i peles! 12:15 Mundo Natural 12:45 Robin Food 15:20 Rondeando [R] 16:30 Directe! Catalunya 18:30 Catalunya Opina 20:45 8 de Notícies 21:30 8 al Dia 22:45 El Circ 01:00 Rondeando

CANAL 33

PARAMOUNT CHANNEL

14:35 Se ha escrito un crimen 15:35 Los misterios de Murdoch 17:10 Los misterios de Murdoch 18:05 Diagnóstico asesinato 20:00 Unidad de investigación 21:00 Unidad de investigación 22:15 Get Carter (asesino implacable)

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge

1 Bella y el circo mágico Matinal: 12:15 1 Supernova 16:00 - 18:00 - 20:00 - 22:45 1 Las leyes de la frontera 22:00 2 El buen patrón 16:00 - 18:00 - 20:15 - 22:30 / Matinal: 12:00 3 Ron da error - versió catalana - 17:00 / Matinal: 12:00 3 Ron da error - versió catalana - 16:00 3 Halloween kills 19:15 / Matinal: 12:15 3 Shang Chi y la leyenda de los diez anillos 21:30 3 Shang chi y la leyenda de los diez anillos 22:00 4 D’Artacan y los tres mosqueperros Matinal: 12:15 4 ¡A todo tren! 16:00 4 Sin tiempo para morir 17:45 - 20:45 5 Un segundo 12:00 5 Titane 16:00 5 Crónica francesa (del liberty, kansas evening sun) 18:10 - 20:20 - 22:30 5 Benedetta 22:30 6 El bebé jefazo 2 : negocios de familia 15:50 / Matinal: 12:00 6 La familia Addams 2: la gran escapada 17:45 - 19:30 / Matinal: 12:15 6 Mediterráneo 21:30 7 Space Jam 2 : nuevas leyendas 16:45 7 Entre rosas 16:15 - 21:00 - 22:45 8 Documental: España. La primera globalización Matinal: 12:00 8 Dune - atmos - 16:00 - 18:45 - 21:45 9 Maixabel 18:20 - 20:30 10 No respires 2 - atmos - 15:50 - 22:45 10 Venom 2: habrá matanza - atmos - 17:45 / Matinal: 12:15 10 Sin tiempo para morir - vose - atmos - 19:45 11 La familia Addams 2: la gran escapada 16:30 - 18:30 11 ¿Quién es quién? 20:15 11 Venom 2: habrá matanza 19:00 - 22:00 12 La patrulla canina 16:00 / Matinal: 12:00 12 Madres paralelas 17:45 - 20:10 - 22:30 13 Halloween kills 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 14 Ron da error 16:00 - 18:10 - 20:20 / Matinal: 12:15 14 Ron da error 18:00 - 19:00 - 20:00 15 Sin tiempo para morir 16:00 - 19:00 - 22:00 16 Venom 2: habrá matanza 17:15 - 19:30 - 21:30 17 Venom 2: habrá matanza - atmos - 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30

YELMO PARC CENTRAL Dune dv, dg: 22:00 El buen patrón CI Cada dia excepte ds, dg: 19:45, 22:10 / ds, dg: 20:00, 22:25 Fire Shut Up In My Bones MET LIVE 21-22 ds: 18:55 Halloween Kills dv, dl, dc, dj: 17:15, 19:30, 21:45. / ds: 15:55, 17:15, 19:30, 21:45 / dg: 15:45, 17:15, 19:30, 21:45 / dm: 17:15, 19:30, 21:45 vose La familia Addams 2: La gran escapada Cada dia excepte ds, dg: 17:45 / ds: 16:45, 18:00 / dg: 18:00 Las leyes de la frontera dl, dc: 22:00 Madres paralelas Cada dia excepte ds, dg: 19:15 / ds: 22:35. / dg: 19:00 Maixabel dm, dj: 22:00 Ron da error dv, dl, dc, dj: 17:00, 17:35, 19:45 / ds: 15:45, 17:30, 19:40 / dg: 15:45, 16:40, 17:35, 19:45 / dm: 17:00, 17:35, 19:45 vose Sin tiempo para morir Cada dia excepte ds, dg: 21:50 / ds: 22:00 / dg: 21:30 Venom: Habrá Matanza dv, dl, dc, dj: 17:00, 18:00, 19:10, 20:10, 21:20, 22:20 / ds, dg: 17:00, 18:10, 19:10, 20:20, 21:20, 22:30 / dm: 17:00, 18:00, 19:10, 20:10, 21:20 vose, 22:20

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART La Crónica francesa

dv: 18:15 - 22:30 vose / ds: 18:00 - 20:15 - 22:15 vose dg: 17:00 - 19:00 - 21:00 vose / dl: 18:00 - 20:15 vose / dm: 18:00 - 20:15 / dc: 17:00 - 19:00 vose - 21:00 / dj: 18:30 - 20:30 vose

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Sin tiempo para morir 2 Supernova 3 La familia addams 2 3 Dune 4 Venom 2 5 Ron da error 5 No respires 2 6 La familia addams 2 6 Maixabel 6 Shan-chi y la leyenda de los diez anillos 7 Ron da error 7 Sin tiempo para morir 8 Venom 2 9 El buen patrón 10 Halloween Kills

18:00 - 21:15 17:45 - 19:45 - 21:45 17:15 19:00 - 22:00 18:30 - 20:30 - 22:30 18:15 - 20:20 22:30 18:00 20:00 22:15 17:00 19:00 - 22:00 17:30 - 19:30 - 21:30 18:00 - 20:15 - 22:30 18:10 - 20:20 - 22:30

VILALLONGA DEL CAMP / de Cinema del Centre Recreatiu

Sin tiempo para morir

ds: 22:00 / dg: 18:00 / dl: 18:00

CLASSIFICATS IMMOBLES VENDO PARQUING 8M2. Entrada C/ León (Tarragona). 30.000€ negociables. Tel: 679.702.474

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@gmail.com SE PRECISA PROFESORES/AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

TAROT

MAESTRO KINA AFRICANO

Medium auténtico vidente. 20 años de experiencia. Especialista amarres, recuperar tu pareja y amante. Negocios, deporte, divorcio y mal de ojo. Limpieza segura, cura impotencia sexual. ¡¡RESULTADOS INMEDIATOS y GARANTIZADOS!!

Llama al Tel: 638.320.349 PROFESSIONALS CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel: 626.663.432 - Vicente

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 691.015.802

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico... quieres probar algo diferente? Tel. 602.408.920

CARMEN Griego profundo. Sexo sin límite… Besos con lengua. El mejor francés!! Reus. Tel: 623.259.193

CONTACTES

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

MUJERES!!! Esto es mejor que los “Chats de citas”. Sólo llamar... Tel: 644.468.289

CAROL PECHUGONA. Tarragona. Tel. 643.169.924

Tel:

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel. 698.757.874

REFORMES

CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68

MADURITA PECHUGONA. Complaciente!! Tarragona. Tel: 643.136.495

FACHADA Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CASA NICOL ¡¡30€!!. REUS. Tel: 698.788.062

CHICA ÁRABE. Muy cariñosa. Reus. Tel: 602.401.017

PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

AMISTAT AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565

MASSATGES RELAX MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final feliz!!!. ¡¡Conóceme!! Tel: 692.780.087

PALOMA REUS. 615.145.574

NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 CELESTE CATALANA. 20€!! Tel: 664.047.949 TARRAGONA. MARTA CATALANA MADURETA. Si tot. Tel. 722.820.374 REUS. TRAVESTI SUSANA. Joven, dotada. Sin tabús, sin prisas. Complaciente. Tel: 604.165.119 ESPAÑOLA Y AMIGAS. Privado. Particular. SEGURTORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 TARRAGONA. MASAJISTA MADURITA. Tetona. Tel: 634.134.747 ¡NATALIA catalana Complaciente! Tarragona. Tel: 977.85.73.53 CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131 DESDE 20€. Reus. Latina y española. Tel: 977 32.82.55 TARRAGONA. MADURITA pechugona. Tel: 643.136.495 ANA. MASAJISTA ERÓTICA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898 SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432

28/10/2021 diarimés

47

48

A L’ÚLTIMA

diarimés 28/10/2021

LLIBRES GERARD MARTÍ

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

L’apagada intel·ligent MOISÉS PEÑALVER Periodista

Segur que si us parlo de l’apagada general europea que preveu Àustria algun graciós dirà que jo estaria content si visqués allà perquè tinc poques llums. I és veritat! Només faig servir tres o quatre làmpades amb leds que consumeixen tan poc que Endesa em torna diners. Ai Amics! Quins temps aquells en què teníem a casa bombetes de 125 volts, que li donaves a un interruptor i s’encenia, i li tornaves a donar i s’apagava. Ara no, ara són intel·ligents i es contro· len amb el mòbil o amb l’Alexa. Ja sabeu que m’he casat fa una setmana i de moment la dona encara no ha tingut temps de buscar un amant, però so· vint la sento dir: «Eco, enciende la luz del comedor». Jo, que estic a la cuina, la sento parlar en castellà i

penso que és tot un detall que qui em faci la compe· tència sigui un cubà, tot i que el que està negre soc jo. Sí, lectors, ara per anar a dormir agafo el mòbil i clico un botonet que diu Puesta de sol. I el llum du· rant deu minuts va baixant i adquirint els mateixos colors vermells que hauria de tenir la Batet a la cara i que simulen quan el sol se’n va. I mira que a mi el que m’agradaria seria que marxessin els del de cara al sol. Si és veritat el que diuen a Àustria ens po· dríem quedar sense electricitat. Es fa difícil pensar com seria la societat: tornarien a passar pels car· rers els repartidors de gel, ningú podria mirar res al Google, si ho saps, ho saps i si no, no; els bancs no tindrien operacions en línia i tornarien aquells caixers amb visera i maneguins als punys. Els vene· dors de cotxes elèctrics es posarien a les portes dels concessionaris amb una hamaca a «escollonar-se» dels que havien optat per la modernitat i tots els concerts de música serien amb el cantant amb una pandereta a la plaça de la Font. Més o menys com ara. No has agafat la broma? Posa’t les piles!

Ramon Marrugat el passat dimarts a Tarragona.

EL TEMPS

Estat del cel De matinada augmentarà la nuvolositat al litoral i el prelitoral, sobretot de la meitat nord i l’extrem sud on quedarà mig o lo· calment molt ennuvolat. A la resta el cel estarà entre poc i mig ennuvolat.

Màxima

20º

13º

Precipitacions Fins a mig matí s’espera alguna precipitació dispersa al litoral i prelitoral, sobretot als dos extrems del sector. A partir de llavors són possibles alguns ruixats al sector central del litoral i preli· toral i en són probables a la resta del quadrant nord-est. La pre· cipitació serà d’intensitat feble o localment moderada, acumu· larà quantitats entre minses i poc abundants i localment no es Mínima descarta que vagi acompanyada de tempesta a punts del litoral.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

Cristina Serret

A L’ENTORN DEL PARLAR DEL PENEDÈS

lans», posant com a exemples aspectes Avui es presenta a vinculats «al món Tarragona el llibre de la Festa Major, Cuc a enraonar. A el Carnaval… Fets i l’entorn del parcircumstàncies que lar del Penedès, de han fet que, el que es Ramon Marrugat diu allà, sigui de re· Cuyàs. L’obra, pu· blicada per Edici· Ramon Marrugat Cuyàs presenta ferència a tot arreu». Ramon Marrugat ons Andana, és un avui el seu llibre sobre la variant assenyala també recull d’articles que l’autor va escriure penedesenca de la llengua catalana que «la llengua es crea allà on hi ha per al setmanari El carrers», en referèn· 3 de vuit entre l’oc· tubre de 2015 i el febrer cia a les ciutats com de 2021, i que se centren a generadores del en les especificitats de la parlar local i, concre· variant penedesenca de tament, d’urbs com la llengua catalana. Vilanova i la Geltrú, Ramon Marrugat (Vi· que hauria fet aquest paper principal. lafranca del Penedès, Quant als trets 1939), és doctor en Filo· comuns del parlar logia catalana i, durant penedesenc, l’autor prop de quaranta anys, destaca la «tendència ha exercit com a llibre· a reforçar, com si fos ter a la ciutat de Tar· una crossa, el comen· ragona, a més de dur a terme una intensa çament de les parau· activitat dins l’associa· les», amb exemples com espessigar o escarcionisme cultural. «Ex· cepte per algunes mo· xofa, «encara que tam· nografies temàtiques, bé s’hi dona el fenomen el parlar del Penedès contrari, com passa no s’ha tractat tant amb el bercoc». D’altra com, per exemple, el banda, Marrugat des· del Camp de Tarra· taca com a molt carac· gona», explica Mar· terística l’expressió boi o la seva variant aboi, rugat. En l’actualitat, com a adverbi sinònim l’autor coordina un ampli treball de recerca sobre la llengua del Penedès vinculat a l’Institut de gairebé o quasi. Tot aquest lèxic, detalla, es pot consultar també a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Penedesencs. L’abast de la variant penedesenca, explica, d’Estudis Penedesencs, on s’ha confeccionat un s’estendria pel territori comprès entre els rius llistat de vocabulari del Penedès que ja té més de Llobregat i Gaià per Martorell, Igualada, Vila· 700 mots. La presentació de Cuc a enraonar. A l’entorn franca del Penedès, Sitges, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Torredembarra i Altafulla: «Les del parlar del Penedès es farà aquest dijous, 28 llengües no tenen fronteres: a la marina de Tor· d’octubre, a la Sala d’Actes dels Serveis Territo· redembarra es parla igual que a la marina de Vi· rials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (carrer Major, 14). L’acte serà a les set lanova i la Geltrú». Això no obstant, l’estudiós de la llengua as· de la tarda i la presentació anirà a càrrec de Mi· senyala que, en molts aspectes, «el Penedès és quel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüísti· hegemònic en el parlar estàndard dels cata· ca catalana de la URV.