Dijous 29 d'abril de 2021

Dijous, 29 d’abril de 2021 núm. 4.280 www.diarimes.com

El raval Santa Anna de Reus tindrà videovigilància i accés wifi

CIUTAT Les obres per transformar la via en zona per a vianants havien de començar durant la Setmana Santa, però es retarden fins a la tardor per la covid i els processos administratius. P6 GERARD MARTÍ

ESPECIAL

L’helicòpter medicalitzat ahir a l’heliport de l’hospital tarragoní on es va presentar la nova operativa del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

L’Hospital Joan XXIII rep l’autorització per traslladar pacients crítics a Barcelona durant la nit SALUT La meitat de les derivacions que es feien per carretera ara podran fer-se amb l’helicòpter medicalitzat. P2

2

diarimés 29/04/2021

TARRAGONA

SANITAT

El SEM posa en funcionament el vol nocturn a l’Hospital Joan XXIII El Departament de Salut ha habilitat l’heliport actual per tal de poder realitzar vols que connectaran Tarragona amb Barcelona i amb l’Ebre GERARD MARTÍ

Vicente M. Izquierdo

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha posat en marxa els vols nocturns a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, un servei que feia alguns anys que es reclamava i que, des de principis d’aquesta setmana, ja està disponible. Les persones que tenen com a hospital de referència aquest centre són unes 530.000 i, per tant, són aquestes les que es podran beneficiar de la nova posada en marxa. Cal recordar que aquest servei ja està operant en diversos punts del territori català, sobretot a la Ciutat Comtal. Entre d’altres, també està en funcionament a l’Hospital Sant Joan de Reus o l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Servirà perquè pacients del Joan XXIII puguin arribar amb molta més celeritat a centres de la ciutat de Barcelona o també perquè des de l’Ebre es puguin traslladar pacients a la ciutat de Tarragona. L’estimació de temps que s’estalviaran els pacients respecte al transport de carretera és d’un 50% menys respecte als trasllats en ambulància. Actualment, hi ha tretze punts a Catalunya amb el servei nocturn en marxa, catorze si s’inclou Andorra, que també hi està connectat. L’heliport de l’Hospital Joan XXIII ha necessitat certes mi-

L’helicòpter medicalitzat aterrant a l’heliport de l’Hospital Joan XXIII, que a partir d’ara també tindrà activitat durant les nits.

llores per tal d’ajudar a iniciar aquest servei, com han estat, entre d’altres, els sistemes d’abalisament o la il·luminació, ja que l’aterratge sempre ha de ser segur. Ramon Descarrega, gerent de la Regió Sanitària Camp de

Tarragona, es va felicitar perquè «és molt positiu poder fer operatiu el vol nocturn a l’Hospital Joan XXIII» i també va aprofitar per recordar que «fa uns dos anys que vam demanar, i finalment ha pogut ser».

L’activitat nocturna de l’helicòpter serà des de les vuit del vespre fins a les vuit del matí i tots els dies de l’any i ha estat realitat després de molta lluita, tal com ha detallat Joan Carles Gómez, cap territorial de mitjans

aris del SEM al Camp de Tarragona i a Terres de l’Ebre. «Els tràmits eren complicats, però finalment ho hem aconseguit», va apuntar, tot alegrant-se perquè «pensem que, amb aquest nou servei, apropem una eina

necessària a més de 500.000 persones». Poder «reduir a la meitat el temps de trasllat» és, per a Gómez, un dels punts més positius d’un servei que ajudarà a agilitzar els trasllats que necessitin una urgència major. Nounats El fet que els vols nocturns operin a la ciutat de Tarragona també implicarà l’arribada d’equips d’alta especialització mèdica, com ara l’helicòpter neonatològic-pediàtric medicalitzat, que permetrà que un nounat prematur pugui traslladar-se de Tarragona a Barcelona molt més ràpidament. A banda, entrarà en escena la càpsula d’aïllament per traslladar pacients crítics amb malalties altament infeccioses com, per exemple, pot ser el coronavirus. Aquesta càpsula, anomenada N36-7, evita que es propagui el virus durant el trasllat. La cap de la unitat dels mitjans aeris del SEM, Mercedes Val, va apuntar que, a nivell català, «des de la posada en marxa del servei nocturn, el 15 de juliol, s’han realitzat 472 serveis de nit», el que suposa «una mitjana de 15 o 16 serveis mensuals», els quals està previst que s’incrementin fins als «20 o 21» amb la incorporació del servei nocturn a Tarragona.

SUCCESSOS

SUCCESSOS MOSSOS D’ESQUADRA

Detingut per cultivar marihuana destinada al tràfic a gran escala

Estafava comprant anacards i nous a nom d’un supermercat

Agents van intervernir dimarts 1.200 plantes

Va fer operacions amb empreses tarragonines

Redacció

Redacció/EFE

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimarts un home de 54 anys, de nacionalitat vietnamita i sense domicili conegut, com a presumpte autor d’un delicte de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric. La investigació es va iniciar a mitjans del passat mes de febrer arran d’informacions policials que assenyalaven l’existència d’una plantació interior de marihuana, dirigida al tràfic a gran escala, als baixos d’una casa ubicada al carrer Francesc Nel·lo i Ventosa de Tarragona. Els agents van comprovar que la part superior de la casa

era utilitzada com a habitatge, mentre que a la planta baixa i al garatge es cultivava la marihuana. Es produeix la circumstància que el detingut havia habilitat una zona específica per l’assecatge de les plantes i una altra per a l’envasat al buit. Aquest fet es va poder constatar durant l’entrada i perquisició que ahir, a les sis del matí, van efectuar efectius d’investigació juntament amb agents d’ordre públic dels mossos, moment en què també es va produir la detenció. A l’interior de la casa es van localitzar 1.200 plantes de marihuana en diferents etapes de creixement i un avançat siste-

Algunes de les plantes de marihuana intervingudes.

ma tecnològic d’enllumenat amb tecnologia led connectat il·legalment que generava un elevat consum energètic de manera fraudulenta. També es van intervenir 500 euros en efectiu, telèfons mòbils i material infor-

màtic entre altres elements relacionats amb el conreu d’aquestes plantes. El detingut passarà durant les properes hores a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona.

La Guàrdia Civil ha detingut a Vera (Almeria) un empresari alacantí acusat de diversos delictes d’estafa, falsedat documental i usurpació d’estat civil després de presumptament realitzar compres de nous i anacards a nom d’un supermercat de Pulpí (Almeria) a dues empreses d’Osca i Tarragona. La Comandància d’Almeria va iniciar l’operació Nucardo quan el responsable del supermercat de Pulpí va denunciar que les empreses d’Osca i Tarragona li reclamaven 50.000 euros per unes compres que mai havia realitzat de fruita seca.

Segons La Voz de Almería, l’autor dels fets utilitzava fins a 8 empreses de transport situades al Llevant espanyol per a moure la mercaderia adquirida. A més usava a terceres persones per realitzar els pagaments del transport a través de caixers bancaris per a dificultar i eludir l’acció policial. La benemèrita va aconseguir localitzar a l’empresari al municipi d’Almoradí (Alacant), al qual li constaven cinc detencions i havia complert set anys de presó per delictes contra la hisenda pública, falsedat documental i estafes en totes les seves formes.

TARRAGONA

29/04/2021 diarimés

3

SANITAT

La sèrie de vídeos divulgatius ‘#URVGoals’ estrena segona temporada Set vídeos completaran la segona temporada de la sèrie #URVGoals, una iniciativa divulgativa que pretén mostrar les línies de recerca de la URV que donen resposta als objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Unides per a l’any 2030. Després d’una primera entrega que va acabar l’any passat, en aquesta segona etapa es mostraran la resta de reptes europeus que la universitat encara amb la seva recerca. El projecte es complementa amb una nova entrega de la sèrie Ciència en 1 minut, càpsules de vídeos de curta durada que expliquen un concepte científic amb il·lustracions animades i que s’editen en català, espanyol i anglès. Les Nacions Unides s’han fixat un total de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030 sobre els quals la recerca que es fa a la URV hi té molt a dir. Per donar-la a conèixer es va crear la temporada passada el projecte #URVGoals, una sèrie de vídeos de curta durada, pensats especialment per ser difosos a través de les xarxes socials, en què cada capítol se centra en un ODS i en el qual s’explica la recerca en què treballen investigadors per contribuir assolir aquest objectiu. El treball decent i el creixement econòmic, les ciutats i comunitats sostenibles, la innovació a les indústries i les infraestructures, la igualtat de gènere, la fi de totes les formes de violència o l’energia sostenible són alguns dels reptes que planteja l’ONU. En els vídeos es contextualitza la problemàtica i una investigadora o investigador de la Universitat explica en què consisteix la recerca que s’està fent a la universitat, però també amb la perspectiva global de participar en la construcció d’un món millor. Redacció

Robatori amb violència d’un mòbil a la plaça dels Carros Una dona va patir ahir una estrebada per part d’un individu a la plaça dels Carros, el qual li va sostreure el mòbil. Els fets van passar cap a les 12 h. del migdia i va acudir-hi la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Els dos cossos policials van facilitar la informació amb les característiques de l’autor a la resta de dotacions a peu de carrer. Poques hores després, encara no s’havia detingut l’autor del robatori amb violència. Redacció

Els veïns de la MóraTamarit reclamen un centre mèdic a la urbanització

GERARD MARTÍ

Garcia titlla de «ridícul» haver d’anar a Altafulla o al CAP Llevant si es necessita assistència Biel Roquet-Jalmar

L’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit reclama que la urbanització disposi d’un Centre d’Atenció Primària o bé d’un metge puntualment. Si alguna de les gairebé 2.000 persones que hi viuen necessita assistència mèdica, ara per ara ha d’agafar transport i anar fins al CAP Llevant a la Vall de l’Arrabassada o bé anar fins al d’Altafulla. D’altra banda, l’entitat veïnal es va reunir ahir amb l’Ajuntament per valorar l’estudi urbanístic elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que planifica el creixement de la Móra-Tamarit. D’entrada, el consistori el veu amb bons ulls. «Que no tinguem metge és ridícul i que hàgim d’agafar el transport clama al cel. Amb un CAP petit o un metge algun dia a

la setmana n’hi hauria prou», expressava Francesc Garcia. El president de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit assegurava que alguna vegada havia parlat amb dirigents locals del Catsalut: «L’última vegada em van dir que hauríem de fer servir més Internet i el telèfon», és a dir, telemedicina. Això suposa un problema especialment per la gent gran, amb més dificultat amb les tecnologies, mentre que, alhora, han de desplaçar-se a Altafulla o al CAP Llevant si necessiten atenció mèdica, on els autobusos els deixen «lluny dels centres mèdics i els costa arribar-hi», lamentava Garcia. El president veïnal de la MóraTamarit recalcava que «tots els pobles de Catalunya amb menys de 2.000 habitants tenen metge, i nosaltres no», tenint en compte

La naturalització del canal de la Móra-Tamarit és una de les prioritats segons l’associació de veïns.

L’Ajuntament veu amb bons ulls l’estudi urbanístic que dibuixa el futur de la urbanització que el nombre de persones que resideixen a la urbanització és molt similar. Garcia explicava que en alguna ocasió ha ofert deixar al Catsalut «algun espai del local de l’associació de veïns per posar-hi una consulta», però aquests van derivar la necessitat de l’espai a l’Ajuntament. Així,

MOBILITAT

tracta de posar-ho en marxa». L’actuació prioritària, segons el representant veïnal, és la naturalització del tram final del canal de la Móra-Tamarit, que requerirà «posar d’acord totes tres institucions per poder-ho batallar, però és factible». Des del consistori, que no es marca terminis, confirmaven que el projecte tenia recorregut. El conseller de Territori, Xavier Puig, celebrava «poder participar amb la urbanització després de moltes dècades d’oblit i manca d’inversions».

PATRIMONI

Tarragona estrena fins a 14 noves plataformes per reduir la velocitat Puig: «Les elevades són molt eficients i més ara que som Ciutat 30» AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha implantat 14 esquenes d’ase a 14 vies de la ciutat amb l’objectiu de dotar de més seguretat alguns carrers. «Aquestes plataformes elevades són molt eficients per reduir la velocitat i més ara que Tarragona és Ciutat 30», explicava el conseller de Mobilitat, Xavier Puig. Aquests elements són aptes per qualsevol tipus de vehicle i volum de trànsit i s’implanten perpendicularment a l’eix de la calçada i en tota la seva amplada. En el cas del pas de vianants de ressalt es combinen les funcions d’element reductor de velocitats i d’element de millora de l’accessibilitat dels vianants. Aquests elements s’acompanyen, com a senyalització horitzontal, de tres triangles blancs a la part ascendent sobre fons vermell. També van acompanyats de senyals verticals amb el fons reflexiu groc fluorescent per indicar la seva presència. La instal·lació d’aquests elements viaris van començar el passat 19 d’abril i just ahir van fina-

Garcia indicava que «tota la zona del camp de futbol és un terreny molt gran, hi ha espai per donar i per vendre», en referència a la ubicació d’un possible CAP. D’altra banda, l’AVV de la Móra-Tamarit es va reunir ahir amb representants de l’Ajuntament, de Costes i de l’Agència Catalana de l’Aigua per valorar l’estudi urbanístic que va fer la UPC per planificar el creixement de la urbanització. Garcia confessava que havia «anat molt bé, ho veuen clar i els ha agradat, i ara es

Imatge d’un dels reductors elevats de velocitat instal·lats.

litzar. Del total de 14, se n’han implantat dos al carrer Mas d’en Garrot, del barri de Sant Salvador; dos al carrer Móra d’Ebre –davant del CAP de la Granja– i un al carrer Vint-i-dos del barri de Bonavista; un a l’avinguda

Països Catalans del barri de Sant Pere i Sant Pau; un parell a l’avinguda Catalunya, un parell més al carrer Rovira i Virgili, dos més a l’avinguda Francesc Macià i, finalment, dos més al carrer Reial.

‘Viure Defensant Drets’, a partir del 3 de maig al Jaume I Fins al 29 de maig es podrà visitar al pati Jaume I de l’Ajuntament l’exposició Viure Defensant Drets –organitzada per la Conselleria de Cooperació, amb la col·laboració de Brigades Internacionals de Pau i Fundació Mundubat–, que vol ser un reconeixement a totes les persones que defensen els drets humans arreu del món i a la importància de la tasca que realitzen. Es presenten vint relats gràfics de defensores dels drets

humans a Mèxic, Hondures, Guatemala, Colòmbia i Palestina. Viure Defensant Drets vol també visibilitzar el context de violència i vulneració de drets que pateixen les persones defensores. Tot i el acords internacionals, durant l’any 2016, almenys 281 defensors dels drets humans van ser assassinades per defensar el territori, el medi ambient, la llibertat d’expressió i les identitats sexuals i de gènere entre d’altres. Redacció

diarimés 29/04/2021

4

TARRAGONA

CIUTAT

Tarragona al·lega que el tramvia la connecti amb Reus seguint l’N-340 L’Ajuntament presentarà al·legacions al projecte i demanarà que el nou mitjà de transport tingui més intermodalitat ACN

L’Ajuntament de Tarragona presentarà al·legacions al projecte del tren-tramvia del Camp de Tarragona que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat. L’aposta del consistori és guanyar «intermodalitat» i aconseguir que el traçat passi per on hi ha més demanda. Tal com ha explicat l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, la voluntat és que la nova infraestructura connecti Tarragona i Reus passant per Vila-seca a partir d’una nova variant que permeti el pas del tren-tramvia en paral·lel a l’N-340 i que arribi fins a la plaça Imperial Tarraco. Aquesta és una de les conclusions a les quals s’ha arribat en el taller participatiu impulsat pel consistori i que dimarts va celebrar la tercera i última sessió. El taller participatiu ha comptat amb la presència de col·legis professionals, entitats socials i empresarials, plataformes de suport al transport públic o partits polítics. Ricomà ha destacat que entre tots hi ha hagut un «grau de coincidència molt alt» pel que fa a les al·legacions que presentarà el consistori. Entre els assistents hi ha hagut acord en el fet de recuperar la línia entre Cambrils i Vila-seca, que va deixar de funcionar arran de la posada en marxa del corredor mediterrani. Des del consis-

tori doncs, es veu bé que aquest aspecte formi part de la primera fase del projecte. El desacord amb Territori és principalment per la unió amb Reus. Des de Tarragona es considera que aquesta connexió també s’ha d’executar amb celeritat, que ha de ser amb ample internacional i que ha de tenir una variant a Vila-seca per la qual el tren-tramvia circuli en paral·lel a l’N-340 fins a la plaça Imperial Tarraco. Això permetria connectar els barris de Ponent –fet que permetria satisfer la demanda de la zona– fins al centre de la ciutat, en una plaça on hi ha també l’estació d’autobusos, fet que permetria guanyar intermodalitat. Així, els participants en el taller discrepen de la proposta del Departament d’aprofitar l’actual línia ferroviària entre Reus i Tarragona per encabir-hi també el tren-tramvia. Una visió que es comparteix des d’Adif, que també ha presentat al·legacions tècniques en aquest sentit per la saturació que patiria la línia, ja que també acull els trens de mercaderies. Amb tot, Ricomà ha fet una crida a la Generalitat per tal que «el disseny de les fases posteriors es faci des del territori» i que sigui l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona qui «dissenyi i verifiqui quins punts aporten més

EDUCACIÓ

DIARI MÉS

passatgers». El batlle ha remarcat que «si hi ha intermodalitat, hi haurà passatgers i funcionarà». «Volem que el projecte tingui èxit», ha finalitzat l’alcalde de Tarragona. Paral·lelament, la CUP també ha dit que presentarà al·legacions pròpies. La formació anticapitalista ha participat en el taller organitzat pel consistori i ha valorat positivament que s’hagin incorporat les seves esmenes a les al·legacions que es presenta-

Els participants en el taller discrepen d’aprofitar l’actual via entre Reus i Tarragona Es mostren d’acord en el fet de recuperar la línia entre Cambrils i Vila-seca

Via en desús entre Cambrils i Salou on es projecta el tram-camp. SUCCESSOS

NIL MORATO

ran a nivell municipal. Tot i això, la regidora tarragonina Inés Solé ha apuntat que redactaran «unes esmenes realitzades sota una òptica de territori» en les quals hi han participat diferents agrupacions locals de la CUP. Per Solé, el projecte «ha de garantir una connexió real entre territoris i, a nivell de Tarragona, ha de connectar els diferents barris de Ponent i l’allunyada estació de l’AVE».

Lliurament de la I Beca CEPAC i el IV Premi CEPAC, avui a Casa Canals L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, presidirà avui l’acte de presentació del treball guanyador de la I Beca CEPAC i el lliurament del IV Premi CEPAC per a treballs de fi de grau o postgrau de temàtica castellera. Tant la beca com els premis són convocats pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i compten amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona. L’acte se celebrarà a les 19 h. al jardí de Casa Canals i comptarà també amb la presència del president de CEPAC (Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells), Miquel Botella Pahissa. Durant la presentació, la guanyadora d’aquesta primera edició de la Beca CEPAC, Lara Santana Torralba, presentarà públicament el treball guardonat titulat Castells i compromís. Una aproximació qualitativa i quantitativa al compromís organitzacional de les colles castelleres. Lara Santana és graduada en Psicologia per la Universitat Blanquerna-Ramon Llull i membre dels Capgrossos de Mataró. Durant l’acte, l’alcalde lliurarà també el IV Premi CEPAC atorgat a Sandra Segarra González ( de la Universitat Pompeu Fabra) i al seu treball L’impacte de les comissions feministes a les colles castelleres universitàries, així com l’accèssit serà atorgat a Laura Ruiz Floría (UAB), pel treball Aproximació a la regulació administrativa del món casteller: de la subvenció al contracte.

COMERÇ

CEDIDA

Marina Subirats serà investida ‘honoris causa’ per la URV divendres Serà apadrinada per Joan Martí i Castell Redacció

Marina Subirats i Martori, catedràtica emèrita de sociologia de la Univeristat Autònoma de Barcelona, serà investida doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona demà divendres, al Paraninf de la universitat. Subirats serà apadrinada pel doctor Joan Martí i Castell, catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana. La doctora Marina Subirats i Martori és una de les veus més autoritzades i influents en els àmbits de les classes socials, la sociologia de l’educació i les polítiques d’igualtat, que són tres de les

temàtiques d’estudi en els quals ha excel·lit. Gràcies als seus treballs de recerca, comptem amb els fonaments teoricopràctics per establir polítiques de paritat. Segons ha informat la Universitat Rovira i Virgila, ha estat directora de l’Institut de la Dona, del Ministeri d’Assumptes Socials del Govern espanyol; membre de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea; regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona; i membre del Consell Escolar de l’Estat. L’acte d’investidura com a honoris causa per la URV es podrà seguir en línia.

El Forn de Nulles, a El Corte Inglés Incendi en un pis de la plaça Bisbe Bonet Els bombers van haver d’intervenir ahir per sufocar l’incendi que es va declarar, al voltant de les 19 hores, al número 11 de la plaça Bisbe Bonet del Serrallo, just davant l’església. Segons Bombers, va cremar un aparell d’aire condicionat d’un pis de la segona planta i es va haver d’evacuar els veïns de l’edifici, un total de tres persones que hi havia en aquell moment. Al pis on es va declarar l’incendi no hi havia ningú i tampoc es va haver de lamentar cap ferit.

El nou Club del Gourmet d’El Corte Inglés de Tarragona ja ha incorporat el Forn de Nulles a la seva oferta gastronòmica. El conegut forn elabora diferents varietats de pa com el de xocolata, cereals, espelta, nous o olives, i la seva brioxeria especialitzada en coques i croissants. Una oferta que anirà afegint més varietats en els pròxims mesos. Per a l’equip del Forn de Nulles, encapçalat per Jordi Gasque, el valor dels seus pans rau en les llargues fermentacions i les masses mare naturals amb farines i pans sense additius, elaborades amb un procés totalment manual.

TARRAGONA

29/04/2021 diarimés

5

NETEJA

Els veïns de Cala Romana necessitaran una targeta per llençar la brossa

AJUNTAMENT DE TARRAGONA

La urbanització disposarà de fins a quatre illes de contenidors intel·ligents al juliol i se suma a Bonavista i el Serrallo per acollir la prova pilot Redacció

Els veïns de Cala Romana també necessitaran una targeta identificativa per poder llençar la brossa orgànica i la resta a partir del juliol. La urbanització de Llevant disposarà de contenidors intel·ligents durant l’estiu i, d’aquesta manera, se suma així a la prova pilot de la qual Bonavista i el Serrallo ja en formen part. Seran quatre les illes de contenidors que es veuran afectades per aquest canvi a Cala Romana, mentre que a Bonavista es tancaran 34 illes de contenidors i, al Serrallo, només tres. La campanya informativa d’aquest servei es troba en fase de licitació. Aquesta setmana el departament de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona s’ha reunit amb la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) per començar a preparar la campanya informativa de les proves

pilot del tancament dels contenidors a Bonavista, Cala Romana i el Serrallo. Un cop s’hagi fet la instal·lació dels contenidors intel·ligents, els veïns necessitaran una targeta per poder llençar la brossa al contenidor marró – orgànica– i al gris –resta–. Es preveu que els contenidors estiguin instal·lats al juliol a Cala Romana i el Serrallo i al setembre a Bonavista. El conseller de Neteja, Jordi Fortuny, va destacar que «aquesta mesura té un doble objectiu: millorar el reciclatge de la fracció orgànica, augmentant-ne el tant per cent que es recicla, i disminuir la fracció resta que no es pot reciclar i que s’ha de destinar a la planta de valorització energètica de la Mancomunitat de Residus. Cal tenir present que aquest destí implica un cost de 100 euros per tona». La d’aquesta setmana és la primera reunió informativa amb

PORT

la FAVT. Els serveis tècnics van explicar als veïns que l’objectiu actual de les proves és testejar la tecnologia, i detectar quines incidències tenen i com respon la ciutadania, per tal de valorar aplicar-les a tot el municipi en el proper contracte de recollida i neteja. En aquesta primera reunió ja en van sortir aportacions interessants per part dels veïns com la necessitat d’activar un sistema d’assistència individualitzada presencial per a les persones de la tercera edat, les quals poden tenir més problemes amb l’aplicació de les noves tecnologies. Està previst que durant el mes de maig comencin les reunions amb les associacions dels barris afectats. El passat 13 d’abril va sortir a licitació el contracte per realitzar la campanya informativa de suport a la implantació del nou sistema de tancament de conte-

Reunió entre el departament de Neteja de l’Ajuntament i la Federació d’Associacions de Veïns.

La prova pilot afecta els contenidors de brossa orgànica i resta de tres zones diferenciades nidors d’orgànica i resta i d’identificació d’usuaris del servei de recollida de residus municipals. La campanya s’articularà en tres fases diferenciades. La primera és la d’informació prèvia, la se-

Al juliol s’iniciarà la prova pilot a Cala Romana i al Serrallo, i al setembre començarà a Bonavista gona la de posada en marxa de les proves pilot i la tercera fase és la de seguiment i inspecció de les proves. Amb el nou funcionament dels contenidors, l’Ajuntament

de Tarragona busca millorar la recollida selectiva, evitant especialment que la matèria orgànica no acabi al contenidor gris. A més, des del consistori es vol que en un futur aquesta acció es vinculi amb una nova ordenança fiscal de la taxa d’escombraries, que sigui més justa, de manera que qui fa bé la separació de residus pagui menys, i qui utilitza el contenidor gris, pagui més.

PATRIMONI PORT DE TARRAGONA

GERARD MARTÍ

El Port estrenarà una visita guiada a la seva ruta patrimonial al juny Es presenta un homenatge a 5.000 presidiaris Biel Roquet-Jalmar

Imatge de la rebuda de la cònsol de Turquia al Port.

Selen Evcit, cònsol de Turquia, visita el Port de Tarragona La cònsol de Turquia, Selen Evcit, juntament amb Elif Berrak, l’agregada comercial de Turquia a Barcelona, van visitar ahir el Port de Tarragona on va ser rebuda pel seu president, Josep Maria Cruset, i els membres del comitè executiu. La visita va començar amb una presentació del Port de Tarragona de la mà del mateix Cruset, mentre que l’explicació del nou servei RoRo, les seves característiques i els principals avantatges va anar a càrrec de Genoveva Climent, directora comercial i de desenvolupament de negoci

del Port Tarragona, i Marc García, director comercial d’Ekol Logistics. La sessió informativa va acabar amb la tradicional entrega d’un obsequi commemoratiu i la firma en el Llibre d’Honor del Port de Tarragona. Seguidament l’equip directiu va acompanyar a les representants de Turquia en una visita en golondrina per donar a conèixer les instal·lacions portuàries tarragonines. Un dels principals temes de la trobada va ser la nova ruta Ro-Ro oberta amb Turquia, que es va iniciar el passat mes de febrer. Redacció

El Port de Tarragona estrenarà el proper mes de juny una visita guiada per la seva ruta patrimonial. Fins ara, l’entitat portuària disposa de visites en diferents elements patrimonials i amb diversitat de formats, però la voluntat és que aquest estiu els visitants puguin anar a veure tots els elements d’interès arran del mar, aglutinats sota un únic paraigües conjunt. L’últim element patrimonial a incorporar-se a la ruta és una pedra d’escullera que s’ubica al mirador del dic de Llevant, a la segona rotonda direcció al far de la Banya, que ret homenatge als més de 5.000 presidiaris que van encarregar-se de les dures tasques per construir l’artèria principal del Port de Tarragona. Després de dos intents fallits –a causa del temporal Glòria i de la pandèmia–, ahir es va presentar el nou element patrimonial del Port de Tarragona, el que fa pujar la xifra fins a un total de 24. La pedra d’escullera situada

al dic de Llevant recorda «els més de 5.000 presidiaris que van arribar a partir del maig de 1792» i que van dedicar-se a aixecar un dels trets identificatius del nou Port de Tarragona, aprofitant les restes del port medieval i el port romà, tal i com recordava Montserrat Gisbert. L’autora dels textos del panell explicatiu que es troba davant del mar, i que ja havia col·laborat amb anterioritat amb altres projectes del Port de Tarragona, recordava que els primers 60 presos «venien de Cartagena i es van allotjar a les quadres del castell del Patriarca», que s’ubicava entre el que avui és el carrer de les Coques i el carrer Merceria. Els treballs forçats que van patir els presoners –que a poc a poc van anar augmentant– van durar fins al 1884, quan el director del Port en va dictar la seva fi i el dic de Llevant ja arribava als 1.400 metres, mentre que avui frega els cinc quilòmetres. «Els treballs que feien els presidiaris no eren exclusivament

La pedra d’escullera està situada al mirador del dic de Llevant.

pel Port, ja que també van picar pedra per empedrar el carrer Cavallers», recordava Gisbert. En un inici, la pedra s’extreia de la pedrera del Miracle, on avui es troba el Palau de Congressos. Més endavant en diferents terrenys propers expropiats, en els quals van començar a aparèixer moltes restes arqueològiques, tal i com apuntava Gisbert: «Moltes van anar a parar al fons del mar o al mercat de restes arqueològiques». De fet, una d’aquestes peces trobades va ser el mosaic de la Medusa. La pedra d’escullera inaugurada ahir és com les que havien de transportar els presidiaris, la majoria de cops a força. A banda del monument, també s’ha instal·lat un panell informatiu que conté textos en català, cas-

tellà i anglès que expliquen la història de la construcció. També s’hi pot trobar un codi QR que duu a un espai digital integrat a Google Maps, on hi ha marcats 15 punts del recorregut de la zona portuària i de dins la ciutat on hi ha històries de l’època relacionades amb els presidiaris. La inauguració del nou homenatge als presidiaris que van aixecar el dic de Llevant va representar «tota una simbologia», segons Josep Maria Cruset. El president del Port de Tarragona remarcava que la institució, «més enllà de ser un node històric i un motor econòmic, genera activitat cultural i lúdica per a la ciutat». «Hem de prendre consciència que una part de la ciutat es va fer en aquestes circumstàncies», afegia Cruset.

6

diarimés 29/04/2021

REUS

URBANISME

El raval Santa Anna tindrà accés wifi, videovigilància i detector de cues L'obra per convertir el tram més proper a Prim en zona de vianants havia d'estar ja en marxa, però va tard i s'iniciarà a la tardor Mónica Pérez

La transformació del raval Santa Anna en zona per a vianants inclourà el desplegament de càmeres de videovigilància en aquest punt de la ciutat, que també s’incorporarà a la xarxa de wifi municipal i inclourà una nova pantalla informativa sobre l’estat del trànsit, segons detalla el projecte, que ahir va entrar en la fase d’exposició pública. L'inici de l'obra d'un primer tram, entre la plaça Prim i el carrer Santa Anna, l'havia fixat el govern per passada la Setmana Santa, però s'ha endarrerit i arrencarà finalment a la tardor, segons apunten fonts municipals, sense que s'hagi concretat una data. El pressupost global dels treballs és de 429.645 euros i el termini d’execució se situa en uns quatre mesos. Les càmeres, el wifi i la pantalla de trànsit es configuren com a part del paquet d’intervencions de «l’estratègia Reus Smart City» que l’Ajuntament vol implemen-

CEDIDA

tar al llarg del raval, igual que el sistema de control d’accés de vehicles a través pilones amb lectura automatitzada de matrícules que s’hi instal·larà. Pel que fa a

El govern atribueix a la covid i als processos administratius el retard, d'almenys cinc mesos Una pantalla entre els carrers Doctor Robert i de la Selva informarà de l'estat del trànsit la videovigilància, les càmeres comptaran amb «resistència antivandàlica» i detecció de moviments. Enregistraran les imatges de forma local i també al sistema central de la sala de control de la Guàrdia Urbana en un servidor ja existent. Totes les gravacions es realitzaran durant les 24 hores del dia i fins a un màxim de 30 dies, per detecció de moviment i sense captar àudio. Al seu torn,

Una recreació de l'aspecte que tindrà el raval quan es transformi.

la pantalla de trànsit anirà localitzada en l’encreuament entre el carrer del Doctor Robert amb el de la Selva del Camp. El dispositiu tindrà una forma molt similar

a les altres que ja operen al municipi i disposarà d’un detector de cues que li permeti advertir d'episodis de congestió de vehicles al raval. També s'hi oferirà

CEDIDA

Els participants de Rutes Reus fan més de 70.000 quilòmetres mes de març, s'ampliés al mes d’abril per donar continuïtat a la bona acollida i a la pròpia demanda dels participants. Els participants podien seguir el recorregut mitjançant el registre a l’aplicació RUN LIVE 13_5, fet que permetia conèixer el temps realitzat per cada participant i també les repeticions per part del mateix participant del circuit setmanal, amb una mitjana setmana d'1,3 recorreguts per inscrit.

Redacció

Un instant d'una de les caminades del programa d'esports.

OÍVIA MOLET

Els Supermercats Raval anuncien la «liquidació total» al raval de Santa Anna. Ara, sense que des del negoci hagin accedit a pronunciar-se sobre la situació, la «liquidació total» es publicita. Supermercats Raval és una cadena històrica a la ciutat, amb dècades de trajectòria i una clientela fidel. El tancament al raval de Jesús es va sumar a molts altres que s'havien produït en aquell moment a la zona, coincidint amb la sortida de les diferents firmes d'Inditex del nucli.

La plantilla d'H&M farà vaga per l'ERO i pel futur tancament a Reus A Tarragona es revisaria la jornada als empleats

COMERÇ

L'establiment de Supermercats Raval localitzat al número 23 del raval de Santa Anna anuncia des de fa alguns dies, a través de cartells penjats als seus aparadors, la «liquidació total» i descomptes del 20 o el 30% en el gènere. La cadena de venda de productes d’alimentació, higiene i neteja al centre de Reus va abaixar la persiana, al març de l'any 2018, del local que tenia al raval de Jesús, i va quedar-se només amb aquest

Pilones amb lector de matrícula Les pilones amb identificació automatitzada de les matrícules són «el servei més innovador i diferenciador de l’actuació», tal com precisa el projecte, i el pas dels vehicles autoritzats al raval s’articularà «per lectura de matrícula o per identificació d'un telèfon que truqui a un número que tindria la pilona gràcies a la SIM mòbil que s’hi posarà». El lector de matrícules, «a partir de la identificació del vehicle i en funció del perfil de la persona que vulgui accedir, seguint el calendari i l'horari permesos, autoritzarà o no l’entrada i enviarà, en cas favorable, un senyal a la pilona a través d’una de les seves sortides perquè aquesta baixi». L’aplicació de control i monitoratge que hi anirà vinculada «es visualitzarà en les pantalles de videowall ja disponibles a la sala de control de la Guàrdia Urbana LABORAL

SALUT

El nou format del cicle de caminades populars Rutes Reus Jo Marco el Ritme 4x4, impulsat per la regidoria d'Esports, ha finalitzat amb la participació de 615 inscrits que han recorregut un total de 70.000 quilòmetres durant els mesos de març i abril. La proposta ha recollit 1.515 euros en benefici de la Fundació Rosa Maria Vivar. L'èxit de participació va fer que el cicle de caminades, inicialment previst només pel

cobertura de la xarxa de wifi municipal Reus Wifi.

de Reus». El projecte preveu la retirada de tres bancs de fusta, onze pilones i set papereres, així com dos semàfors. Es mantindran els pals de senyalització vertical i «l’arbrat existent es protegirà». La col·locació de nou mobiliari es realitzarà ocupant part de la calçada actual «a fi de donar a aquest tram del raval el caràcter de passeig». S’hi posaran quatre parklets, elements de fusta amb jardineria i plataforma d’estada que «permeten canviar la imatge del vial i generar nous espais de relació», i també una desena de cadires, tres bancs, una taula i diverses papereres. Les pilones s’ubicaran en la cantonada del raval Santa Anna amb el carrer santa Anna, la plaça Catalunya, el carrer del Mar cantonada amb el de l’Hospital i el carrer de Sant Llorenç cantonada amb raval de Jesús. Fonts municipals especifiquen que l'aprovació del projecte s'ha fet «amb caràcter d'urgència» i que, per això, el termini d'exposició pública serà de quinze dies. Un cop aquest pas ja s'hagi completat, es publicarà la licitació de les obres. Les mateixes fonts sostenen que l'Ajuntament ha adaptat el calendari d'obres a la presentació del projecte per part de l'empresa, tenint en compte les adequacions a la covid i als processos administratius, i expliquen amb això el retard.

A l'aparador del local s'han col·locat cartells.

Els treballadors i treballadores d'H&M de la demarcació han convocat set jornades de vaga a Tarragona i Reus arran de l'ERO que comportarà el tancament de 7 de les 19 botigues que té a Catalunya. La convocatòria de la CGT és per als dies 3, 8, 10, 15, 17, 22 i 24 de maig. Sota el lema Si ens toquen a una ens toquen a totes, els empleats volen plantar cara a l'ERO que podria afectar a fins a 1.100 treballadors i implicar el tancament de 30 botigues a l'Estat. Entre les botigues afectades hi ha les de Reus i Tarragona. Segons el sindicat, l'establiment situat al centre comercial La Fira tancarà, fet que suposarà l'acomiadament de desenes de treballadors. D'altra banda, la botiga de Tarragona es veurà afectada per l'ERO però no abaixarà la persiana. En aquesta previsió coincideixen també des de CCOO, on indiquen que les negociacions es troben encara en una fase incipient i treballaran perquè

l'impacte sigui menor. Els empleats veurien modificades les jornades a jornades iguals o superiors a 30 hores setmanals, «la qual cosa suposarà una major precarització de les condicions de treball», segons detalla la CGT. El mateix sindicat CGT precisa que «les treballadores a qui l'empresa ha indicat que no se'ls aplicarà cap mesura, veuran incrementada la càrrega de treball derivada de l'empitjorament dels contractes de les companyes». La convocatòria de la CGT se suma a la del sindicat ELA sindikatua al País Basc i Navarra que també han convocat vaga per als mateixos dies. Segons la CGT, els objectius de la vaga són que l'empresa «desisteixi de les intencions de tancament de botigues, de la implementació d'acomiadaments col·lectius i de la modificació substancial de les condicions de treball». Finalment, el sindicat crida al conjunt dels treballadors a solidaritzar-se amb la lluita dels d'H&M.

REUS

29/04/2021 diarimés

7

BENESTAR

Entitats i AAVV difondran els ajuts de pobresa energètica, que augmenten

OLÍVIA MOLET

L'Ajuntament reserva una partida de 80.000 euros, ampliable a 200.000, per pagar la llum o el gas i preveu que enguany s'hi acullin més persones Redacció

Per primer cop, enguany, l'Ajuntament treballarà amb les associacions de veïns i les entitats socials de Reus per tal que aquestes difonguin els ajuts per fer front a la pobresa energètica i que «els donin a conèixer a les famílies que considerin que se'n podrien beneficiar». La regidora de Benestar, Montserrat Vilella, explicava ahir que la partida econòmica inicialment prevista en aquesta convocatòria és de 80.000 euros, ampliables fins a un màxim de 200.000. Les subvencions per atendre les despeses de subministraments d'electricitat i gas es podran sol·licitar a partir de la publicació de les bases al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT), prevista per la setmana vinent, i fins al pròxim 30 de setembre. L'Ajuntament espera que més persones compliran els requisits

econòmics exigits i que, per tant s'acabin destinant als ajuts més diners dels que en principi s'han reservat, especialment arran de les conseqüències socials de la pandèmia. En aquest aspecte, la nova convocatòria «manté adaptacions que es van fer l'any passat per fer front a la situació d'emergència» generada per la irrupció de la covid. Dos tipus de sol·licituds Enguany, com l'any passat, s'han establert dos tipus de sol·licituds per demanar ajuts per fer front a la pobresa energètica. Una és la sol·licitud abreujada. Amb ella, les persones que ja van demanar la subvenció l'any passat i que es troben en la mateixa situació (membres de la unitat familiar, domiciliació de les factures, etc.) rebran un missatge per correu electrònic o per telèfon mòbil de la Regidoria de Benestar Social,

en què s'explica com poden presentar la sol·licitud abreujada via telemàtica o per signatura remota. El missatge els hi ha d'arribar tant si l'any passat la seva petició va ser concedida com si se'ls hi va denegar. El segon tipus de sol·licitud és la sol·licitud ordinària. En el seu cas, les persones que no compleixen les condicions anteriors o que demanin l'ajut per primer cop han de presentar la sol·licitud via telemàtica o presencial. La quantitat a percebre de la subvenció s'estableix en funció de l'import satisfet per la facturació emesa corresponent als consums d'energia elèctrica i de gas dels mesos de desembre de 2020 a maig de 2021, tots dos inclosos. Abans de la pandèmia, se subvencionaven només quatre mesos, de desembre a març, i ara en són sis. Els imports previstos són de

Una imatge d'arxiu d'un armari de comptadors.

Les associacions jugaran el paper de donar a conèixer les subvencions a les famílies properes 270 euros per a unitats familiars d'un sol membre, amb un màxim de 45 euros per cada mes subvencionable justificat; 315 euros per a unitats familiars de dos i tres membres, amb un màxim de 52,5 euros per cada mes subvencionable justificat; i 360 euros per a unitats familiars de quatre o més membres, amb un màxim de 60 euros per cada mes subvencionable justificat.

SOCIETAT

El Cicle Òpera Catalunya durà a Reus la producció 'Aida' El Teatre de la Faràndula de Sabadell va acollir ahir l'estrena d'Aida, de Verdi, quarta producció de la temporada del Cicle d'Òpera a Catalunya. La soprano Maite Alberola i el tenor Alejandro Roy encapçalen el repartiment d'una obra que girarà després per Manresa, Girona, Vic, Reus, Sant Cugat del Vallès i Granollers entre l’abril i el maig. El director musical és Daniel Gil, i el d'escena, Carles Ortiz. ACN FELICITACIONS

¡¡Felicidades África!! Hoy cumples 8 años. Que esa maravillosa sonrisa no te abandone nunca.

Per executar la concessió de les subvencions objecte d'aquesta convocatòria s'aplicarà el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya de 2020, que és de 7.967,73 euros anuals. La regidora Vilella recordava ahir que, en el marc de les subvencions contra la pobresa energètica, l'Ajuntament compta també amb ajuts d'urgència, els d'aigua per a persones amb

La Llei 24/2015 Igualment l'any passat es va mantenir també la línia de col· laboració amb les empreses subministradores, a través de l'emissió d'informes de vulnerabilitat, regulats a la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Dels 704 informes sol·licitats, 553 van ser positius. La dada suposa un increment del 7,2% en la quantitat d’informes respecte a l’any anterior. Un mateix informe s’ha sol·licitat per més d’un subministrament: 337 per aigua, 476 per llum, i 201 per gas.

EDUCACIÓ

Reformen i posaran en lloguer habitatges de la Casa dels Mestres En un principi, s'intervindrà en tres pisos que es troben buits i disponibles CEDIDA

M.P.

L’Ajuntament ha iniciat els tràmits per reformar un total de tres pisos integrats a l’edifici de la Casa dels Mestres. En detall, intervindrà sobre habitatges de la planta baixa i del primer pis, i també modificarà els baixants generals de recollida d’aigües. En tot plegat invertirà 86.468 euros, amb l’IVA inclòs, i aproximadament tres mesos de feina a partir de l’inici de les obres. Els treballs acaben de sortir a licitació. Els tres habitatges que esperen obres es troben actualment en desús i, tal com especifica la documentació que guiarà les feines, la finalitat de la intervenció és «condicionar-los als nivells exigibles d’habitabilitat que marca la normativa vigent» per tal de de «poder posar-los en condicions d’ús òptimes per a famílies del municipi que ho requereixin». Els treballs compten amb un ajut de la Diputació de Tarragona i es busca aprofitar aquesta actuació en l’interior dels immobles per realitzar a la vegada les obres de rehabilitació

Al 2020 es van rebre 704 peticions d'informes de vulnerabilitat i 553 van resultar positius

pocs recursos i les bonificacions del deute i solidària de l'empresa Aigües de Reus. Durant l'any 2020, l’Ajuntament de Reus va destinar uns 400.000 euros a fer front a la pobresa energètica. Es van rebre un total de 1.004 sol·licituds d'ajuts per la pobresa energètica, 681 de les quals es van resoldre de manera favorable. També es van atorgar 1.060 subvencions per a famílies amb escassos recursos, que retorna part del cost dels rebuts pel consum d’aigua abonats durant tot l'any; 463 famílies amb bonificacions en la factura d’aigua proposades per serveis socials a l’empresa municipal, i 75 ajudes d'urgència de rebuts de llum i gas.

L'estat en què es troba l'interior d'un dels immobles.

dels elements comuns de sanejament que es troben en mal estat. El projecte concreta que la intenció és «aconseguir que els pisos no només compleixin els requisits d’habitabilitat previstos per llei sinó que també siguin habitatges dignes» i que els treballs permetran «augmentar la capacitat d’habitatges socials de propietat municipal». Pel que fa a la realització dels nous

baixants, es vol «donar solució a la problemàtica generada en els pisos situats en la planta baixa de cadascuna de les escales per filtracions i embussaments que s'estan repetint ara força sovint». Els treballs inclouen renovació de paviments, instal·lacions, llumeneres o el repintat de portes, depenent de les necessitats que presenti cada pis.

El projecte pedagògic 'Mapadeball' arriba al Bartrina El Teatre Bartrina acull avui durant tot el matí la posada en escena del projecte Mapadeball, una reformulació del projecte pedagògic Tots Dansen, que va néixer al Mercat de les Flors de Barcelona i en el qual hi participen 9 ciutats de les 10 que conformen la Xarxa Transversal. Aquesta és la tercera edició del projecte a Reus i compta amb la participació de quatre centres educatius, amb un total de 89 alumnes, que són de l'Institut

Gabriel Ferrater i Soler, de l'Institut Gaudí, de l'Institut Baix Campo i del College Français Internacional Reus. La covid ha fet readaptar aquest projecte, a través de grups bombolla i més pes al procés formatiu. Els alumnes han treballat la coreografia d'en Joâo Lima i la formadora local ha estat la Ció Borràs, que s'ha encarregat de traslladar i preparar les diferents peces de la partitura coreogràfica als centres.

8

diarimés 29/04/2021

CRISI COVID-19

CRISI SANITÀRIA

Els indicadors hospitalaris empitjoren a Tarragona amb 88 ingressats en total La regió sanitària del Camp va registrar sis pacients nous a planta i un a l’UCI, mentre a les Terres de l’Ebre es redueix el nombre d’ingressats Redacció / Agències

El nombre de persones ingressades per coronavirus als hospitals del Camp de Tarragona han augmentat, segons l’últim informe de Salut fet públic ahir. Actualment, hi ha 88 pacients, sis més respecte a la jornada anterior, i 32 a l’UCI, un de més. La situació a les Terres de l’Ebre és més bona, ja que han reduït els ingressats a 24, dos menys respecte ahir, i 10 a l’UCI, un menys que en l’anterior balanç. Pel que fa als contagis i les defuncions, la demarcació de Tarragona va detectar ahir 119 positius més, però cap mort. Així doncs, la xifra de defuncions es manté en 1.262, 1.086 al Camp de Tarragona i 176 a les Terres de l’Ebre. Respecte als 119 contagis, 101 es van produir al Camp de Tarragona, on ja hi ha 39.759 persones afectades des de l’inici de la pandèmia, i les 18 restants es van produir a les Terres de l’Ebre, on n’hi ha 10.560. Quant a la resta d’indicadors, la velocitat de propagació del virus (Rt) i el risc de rebrot tendeixen a la baixa. Al Camp de Tarragona el risc va disminuir ahir fins als 212 punts, nou menys que en l’anterior balanç, i a les Terres de l’Ebre va disminuir 26 punts, fins als 203. Pel que fa a l’Rt, al Camp de Tarragona és d’1,02 i a les Terres de l’Ebre d’1,06.

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

50.319 645.683 3.504.799 149.875.112 1.262 MORTS

21.824 77.943 3.157.290 MORTS

A la demarcació de Tarragona es van registrar 119 positius, 101 al Camp de Tarragona

A Catalunya hi ha 1.626 ingressats, quatre menys que dimarts, i 501 persones a l’UCI, sis més

Finalment, respecte a les xifres de la pandèmia a la demarcació, hi ha 135.118 persones vacunades amb la primera dosi i 47.901 amb la segona al Camp de Tarragona. En el cas de les Terres de l’Ebre, hi ha 43.940 persones amb la primera dosi i 18.619 amb la segona.

un total de 597.482, 645.683 si es tenen en compte tota la resta de proves. També es van notificar 12 noves defuncions, que eleven la xifra total als 21.824 èxitus, mentre que la xifra de pacients als hospitals és de 1.626 ingressats, quatre menys que en l’anterior balanç, i de 507 persones a l’UCI, sis més que dimarts. Pel que fa a la resta d’indicadors, l’Rt va pujar a 1,03, una centèsima més i el risc de rebrot

1.784 positius i 12 morts En el conjunt de Catalunya, ahir es van declarar 1.784 nous casos confirmats per PCR o TA, amb

MORTS

MORTS

va pujar cinc punts, fins a 287, el mateix valor que en l’interval entre l’11 i el 17 d’abril. La incidència a 14 dies és de 279,09 entre el 18 i el 24 d’abril, per sota dels 285,59 de l’interval anterior. Pel que fa als casos confirmats per PCR o tests d’antígens, en el període del 18 al 24 d’abril n’hi va haver 10.583, xifra inferior a l’interval anterior, quan se’n van declarar 10.982. Això situa la taxa de confirmats per PCR/TA en 136,97 casos per cada 100.000 habitants, per sota del període anterior (142,13). Durant l’última setmana analitzada s’han fet 138.501 proves PCR i 47.094 tests d’antígens,

dels quals un 6,35% han donat positiu, per sobre del valor de l’interval anterior (6,25%). La mitjana d’edat de les persones positives se situa en els 36,89 anys. Respecte als 21.824 morts, 13.859 van produir-se en centres hospitalaris o sociosanitaris (10 més que en l’últim informe), 4.563 en residències, 1.172 en domicilis (un més) i 2.230 no classificables (un de nou). Entre el 18 i el 24 d’abril s’han declarat 93 defuncions, mentre que la setmana anterior se’n van notificar 129. Entre les persones que viuen en residències, s’informa de 30.770 casos confirmats per

PCR o TA des de l’inici de la pandèmia, 32 més. Amb la resta de proves, el nombre total de casos acumulats és de 34.074. En total, han mort des de l’inici 8.806 persones, una més que en el registre anterior. 88 defuncions a Espanya Espanya va registrar ahir 8.665 positius de covid-19, fet que deixa la xifra global en 3.504.799 des de l’inici de la pandèmia. Pel que fa a les defuncions, des de l’últim informe n’hi ha hagut 88, i ara la xifra és de 77.943. Madrid encapçala els contagis en els últims set dies amb 12.618 casos, seguida de Catalunya amb 11.147. Per darrere, Andalusia amb 8.235 i el País Basc amb 4.988. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 678.022 casos. Just després se situa Catalunya amb 580.682. Els segueix Andalusia amb 548.238. La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és Madrid amb 2.084, seguida de l’Aragó amb 368. A Catalunya n’hi ha hagut 255. Pel que fa a les defuncions, Sanitat xifra en 77.943 el total de morts per coronavirus arreu de l’Estat espanyol, 256 s’han produït en els darrers set dies. D’aquestes, a Madrid n’hi ha hagut 69, a Andalusia 51 i a Castella i Lleó 22.

VACUNES SALUT

La província de Tarragona rebrà 1.600 dosis de la vacuna de Janssen aquest divendres Salut està valorant quin ús fer-ne, ja que el volum és inferior a l’esperat Vicente M. Izquierdo

La província de Tarragona rebrà demà, divendres, un total de 1.600 vacunes de Janssen. El nombre de vaccins és molt inferior a l’esperat i, per tant, des del Departament de Salut van assegurar aquest dimecres que estan valorant quin ús fer-ne. Així ho va detallar el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, qui va explicar que «havien d’arribar-ne unes 3.000, però ahir – dimarts– ens van confirmar que a nivell català al final serien la meitat», el que «vol dir que ens n’arribaran unes 1.600 segura-

ment aquest divendres». «Estem valorant què fem amb aquestes vacunes, ja que és un volum molt inferior al que voldríem», va afegir Descarrega qui, sobre els destinataris de les esmentades vacunes va argumentar que «només les podem posar a persones d’entre 70 i 79 anys. Voldríem arribar a altres col·lectius, com persones amb problemes de salut mental o gent sense sostre, però ho hem d’acabar de valorar». Per altra banda, Descarrega va confirmar que «han arribat segones dosis de Pfizer, que estan repartides entre els equips

d’Atenció Primària, els quals les estan injectant». «També han arribat unes 1.400 dosis d’AstraZeneca. Una petita part han anat a equips de Primària per a població d’entre 60 i 69 anys (vacunació voluntària, ja que el pacient és qui ho demana)», va afegir, tot puntualitzant que «també han arribat altres 1.200 dosis per a altres punts de la demarcació». Ara mateix, la regió tarragonina està pendent que «arribin 7.000 dosis de Pfizer» aquest mateix dijous, «de les quals 3.000 aniran a equips de Primària i, les 4.000 restants, al Palau d’Esports, punt de vacunació

Imatge d’arxiu de dos operaris descarregant una caixa amb vials de la vacuna de Janssen.

massiva», tal com va especificar el gerent de la Regió Sanitària. Aquestes 4.000 persones que es vacunaran al Palau està

previst que passin per l’Anella Mediterrània entre divendres i dissabte, en el que serà una bona prova de foc per comprovar com

funciona el punt de vacunació massiva que té capacitat per administrar fins a 21.000 dosis a la setmana.

CRISI COVID-19

29/04/2021 diarimés

9

CRISI SANITÀRIA

Sanitat investiga a Valencia si un cas de covid és de la variant de l’Índia El cofundador de la farmacèutica BioNTech confia que la vacuna de Pfizer sigui també «efectiva» per aquesta nova variant EFE

Agències

El ministeri de Sanitat investiga si un cas de coronavirus que afecta una dona que roman ingressada a l’Hospital General de València és de la variant índia. «És important saber que el cas és únic i està aïllat», van assegurar fonts d’aquest departament, que indiquen que les sospites vénen perquè la germana de l’afectada (que està aïllada) ha viatjat a l’Índia, però no hi ha encara constatació clínica de quina variant és. Assenyalen que s’estan fent encara seqüències de PCR per aïllar la variant i encara que les primeres anàlisis no descarten algunes de les variants, «és aviat per a afirmar quina és», ja que es trigaran uns dies a tenir resultats definitius. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) avisava ahir que la variant índia del coronavirus, que podria estar darrere del gran auge de la pandèmia al sud d’Àsia, mostra en estudis de laboratori indicis de ser més contagiosa i resistent a algunes vacunes i tractaments. La variant inclou mutacions «associades amb un increment de la transmissió» i amb una menor capacitat de neutralitzar el virus amb alguns tractaments amb anticossos monoclonals, ha destacat l’OMS en el seu informe epidemiològic setmanal. Així mateix, algunes anàlisis realitzades als Estats Units mostren una possible reducció dels efectes neutralitzadors de les vacunes contra aquesta variant, i fins i tot estudis preliminars amb la vacuna Novavax-Covaxin mostren que aquesta no és capaç de contrarestar-la, assenyala l’OMS. La variant índia, detectada primer en pacients d’aquest país a finals de 2020, està sent

estudiada mitjançant més de 1.200 seqüenciacions del seu genoma en 17 països, entre ells la mateixa Índia, el Regne Unit, els EUA i Singapur. Malgrat la preocupació per la incidència d’aquest virus a l’Índia (que ja concentra gairebé un 40% dels nous casos globals) l’OMS la considera encara

Des de BioNTech destaquen que han experimentat amb «moltes variants» només una «variant d’interès» i no «variant de preocupació», el màxim nivell d’alerta (ara per ara només considerat per a les del Regne Unit, Sud-Àfrica i el Brasil). Tres dosis de Pfizer Per la seva banda, el cofundador de la farmacèutica alemanya Bi-

oNTech, Ugur Sahin, confia que la vacuna desenvolupada pel seu laboratori i distribuïda al costat del seu soci estatunidenc Pfizer sigui «efectiva» també contra aquesta variant. «El nostre mètode es basa en les experiències adquirides contra el càncer. Experimentem amb moltes variants i, fins ara, en totes hem aconseguit bons resultats», va indicar Sahin en una trobada virtual amb representants de mitjans estrangers a Alemanya. «Confio que obtindrem també bons resultats enfront de la

Espanya demana no viatjar a l’Índia i que els turistes tornin al més aviat possible El ministeri alerta que «les opcions per tornar són cada vegada més escasses i cares» EFE

El Ministeri d’Exteriors va recomanar aquesta setmana que no es viatgi a l’Índia i que tots els espanyols que es trobin temporalment en aquest país tornin «al més aviat possible». A través de Twitter i de les recomanacions de viatge de la seva pàgina web, Exteriors va subratllar la impor-

variant índia», va afegir, respecte a aquesta mutació, molt més agressiva que les anteriorment detectades. Fins ara, va insistir, la seva vacuna havia mostrat la seva efectivitat «en pràcticament totes» les mutacions conegudes. Sahin, qui dirigeix BioNTech al costat de la seva esposa i també científica Özlem Türeci, va advertir que, en qualsevol cas, la màxima efectivitat del seu fàrmac –un 97%– no s’aconsegueix fins a set dies després d’haver rebut la segona dosi. Va recordar, a més, que als sis mesos d’haver-se

La segona dosis d’AstraZeneca En una altra línia, la Comissió de Salut Pública decidirà demà, divendres, «alguna pauta» referent a la segona dosi de la vacuna d’AstraZeneca per a aquells menors de 60 anys que ja hagin rebut la primera burxada, segons va avançar aquesta tarda la ministra de Sanitat, Carolina Darias. Aquest és un dels assumptes que han tractat en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISN), segons va dir la ministra en roda de premsa, qui va insistir que els experts estan revisant l’evidència científica, igual que estan fent els països del nostre entorn. Va explicar que la Comissió haurà de determinar, entre altres opcions, si es continua amb la segona dosi d’AstraZeneca o espera a l’assaig clínic que Espanya ha posat en marxa per a inocular una segona dosi de la vacuna de Pfizer a un grup de voluntaris ja vacunats amb AstraZeneca. Darias va dir que cal estar pendent del que determinin els experts però que la seva opinió és esperar als resultats d’aquest assaig, encara que respectarà el que conclogui la Comissió de Salut Pública. Sobre la fi de l’estat d’alarma el 9 de maig, Darias va recordar que les restriccions seran responsabilitat de les autonomies.

perjudicis que, tant per l’observança com per desconeixement o no atenció de la recomanació, poguessin ocasionar-se a persones o béns». Així, recorda que qualsevol viatge «es realitza sempre per compte i risc del viatger i que totes les despeses derivades de l’hospitalització, el trasllat de ferits o la repatriació de cadàvers són a càrrec del particular». La pàgina d’Exteriors també destaca que «tot viatger ha de comptar amb la possibilitat de veure’s afectat a l’estranger per restriccions de qualsevol mena que impedeixin o alterin la seva llibertat de moviment» i que seran els mateixos viatgers els

«responsables de les eventuals conseqüències de la seva decisió de viatjar». A més, apunta que la capacitat del Ministeri d’Exteriors de prestar assistència consular d’emergència «és limitada» i no pot «suplir les capacitats d’altres sistemes nacionals de salut, exigir excepcions a les normatives de tercers països, ni reemplaçar el funcionament de les agències de viatges». Finalment, Exteriors assenyala que, davant l’empitjorament de la situació epidemiològica i sanitària, la major part dels països que encara mantenien connexions aèries amb l’Índia estan prohibint els vols des del país i, fins i tot, els trànsits.

Un funeral massiu per les víctimes de covid-19 en un terreny de cremació a Nova Dehli.

L’OMS alerta que aquesta mutació és més contagiosa i resistent a algunes vacunes

tància que els qui es trobin de manera temporal a l’Índia busquin «un vol per a tornar a Espanya al més aviat possible, ja que a causa de les prohibicions d’entrada o fins i tot trànsit des de l’Índia que estan adoptant molts països, les opcions per a tornar a Espanya són cada vegada més escasses i cares».

En el cas dels residents espanyols a l’Índia que no desitgin tornar a Espanya, el Ministeri aconsella seguir les recomanacions i directrius de les autoritats locals en tot moment, i contactar amb l’ambaixada d’Espanya a Delhi o el consolat general en Mumbai en cas d’emergència. La pàgina de recomanacions

de viatge recorda que l’Índia ha aconseguit la taxa més gran diària de contagis des que va començar la pandèmia de covid-19 i des del 22 de març és el país amb més casos diaris del món. També assenyala que, en cap cas, l’Estat espanyol «resultarà responsable de cap manera ni per cap concepte dels danys o

aconseguit aquesta màxima immunitat, a través de la segona dosi, aquesta comença a descendir. D’acord amb les seves estimacions actuals, això implicaria que, entre els nou mesos i l’any següent probablement haurà d’injectar-se una tercera, per a garantir el manteniment de la màxima immunitat. Sahin es va mostrar cautelós pel que fa a l’alliberament de restriccions per als vacunats. És clar que aquesta es produirà, ja que «tots esperem recuperar la normalitat», però ha d’evitar-se caure en «discriminacions» entre ciutadans immunitzats i els que no ho estan. «Cal ser molt previngut i no caure en l’anomenada cultura de l’enveja», va aconsellar.

10

diarimés 29/04/2021

CAMP DE TARRAGONA

CASTELLS

La coordinadora de colles castelleres permet assajos de fins a 20 persones L’activitat podria tornar imminentment, especialment adreçada a la canalla, que en moltes colles fa setmanes que es reuneix Biel Roquet-Jalmar

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va donar llum verda ahir als assajos de fins a 20 persones. El més viable és, ara per ara, que tornin els de canalla. L’autorització de la represa parcial de l’activitat es basa en un protocol que l’entitat va elaborar l’agost del 2020 dins el marc del Pla de represa de la Cultura Popular i que va quedar ràpidament anul·lat per l’empitjorament de la situació sanitària a la tardor. Ara, després que les mesures per combatre la pandèmia es prorroguessin i modifiquessin el 23 d’abril, el protocol del passat estiu torna a ser vigent. El document en qüestió es tracta de la quarta versió, i ara la coordinadora es troba perfilant la cinquena, que s’adequria a la situació actual i podria veure la llum la setmana vinent. Si les colles castelleres ho desitgen, avui mateix poden organitzar assajos de fins a 20 persones. La coordinadora estableix

que els assajos s’han de regir per grups bombolla, és a dir, que la vintena de persones sempre siguin les mateixes. Això no vol dir que només 20 persones d’una colla poden assajar, sinó que s’hauran d’organitzar trobades en diferents torns per tal d’assegurar que dos grups diferents no convisquin. A més, caldrà dur un registre de les persones participants durant un mínim de catorze dies abans de la celebració de la primera activitat, recollir les declaracions individuals responsables i garantir el registre de les persones que participin de l’activitat. D’altra banda, s’hauran de seguir les mesures bàsiques d’higiene sempre que es pugui, evitar anar a assaig si es tenen símptomes i mantenir la distància de seguretat mentre no s’estan realitzant proves. Per últim, la coordinadora demana que es prioritzin espais oberts en comptes de tancats. «No hi ha res de nou que no es digués l’estiu passat», assenyala-

BAIX PENEDÈS

JOVE DE TARRAGONA

Retorn de la canalla Precisament, els més petits podrien ser els primers beneficiats de l’autorització d’assajos per a 20 persones. De fet, moltes colles fins ara han estat organitzant activitats lúdiques per tal de no perdre la cohesió dels més petits ni tampoc elements bàsics com l’equilibri o la coordinació. «La setmana que ve tornaran els assajos de canalla. La idea és que el retorn de tota la colla sigui grupal, quan es pugui», explicava Jordi Alomà, cap de colla de la Jove de Tarragona. Des dels Xiquets, el màxim responsa-

Grups bombolla, fer un registre de persones o prioritzar espais oberts, algunes de les condicions

Imatge d’arxiu de l’any 2020 d’un assaig de canalla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

va Cristina Sánchez. La directora de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya explicava que fins que no han tingut «la certesa que podíem dur-ho a terme i el vistiplau de qui tocava,

no ens hem mogut». Ara, l’entitat que aglutina el món casteller prepara la cinquena versió del protocol, que espera tenir llest la setmana vinent, tal i com detallava Sánchez: «La quarta versió

no contemplava ni la vacunació ni els tests d’antígens, ja que tot això quedava encara molt lluny». Durant les poques setmanes que el protocol va estar vigent l’agost passat, molt poques colles van

ble, Alfredo González, deia que aquests assajos poden servir per «començar a fer preparació dels pisos superiors». Albert Martínez, cap de colla de la Vella de Valls, celebrava la mesura i estava «content pels més petits, que fa més d’un any que no poden gaudir». També a Valls, per la banda de la Colla Joves, hi havia més cautela, tal i com mostrava la presidenta, Montse Solé: «Ho hem d’estudiar bé, la pandèmia ens ha ensenyat a anar pas a pas».

POLÍTICA

Acord a Idiada pel nou conveni laboral i la millora de la seguretat

Jordi Alemany pren possessió com a nou regidor a Mont-roig

El comitè i la direcció signen un preacord

Ibana Pachecho (Cs) deixa l’acta de regidora

ACN

Redacció

El comitè d’empresa i la direcció d’Idiada Automotive a Santa Oliva, a la comarca del Baix Penedès, han arribat a un preacord per aprovar un nou conveni laboral. El document, signat la passada matinada, resol un dels reclams principals dels treballadors: millorar les mesures de seguretat a les pistes d’assaig. La plantilla havia exigit una revisió de les condicions de treball per minimitzar riscos, especialment dels empleats que testen els vehicles circulant a velocitats que assoleixen els 250 km/h. Ara l’empresa s’ha compromès a fer aquesta revisió amb una empresa externa especialitzada en valoracions de riscos i salut laboral. El comitè d’empresa elevarà el preacord a l’assemblea de treballadors per a la seva aprovació final. Alhora, la pre entesa del conveni també recull el compromís de revisar les categories professionals, amb la corresponent

aplicar-lo, especialment per a assajos de canalla.

actualització de salaris. Aquest punt s’abordarà a través del Tribunal Laboral de Catalunya, amb el compromís de la companyia d’acceptar la proposta que plantegin els tècnics de l’ens, apunten des del comitè. En paral·lel, el preacord resol la regulació de les hores treballades per la plantilla que ha estat en ERTO i revisa les condicions de les vacances, entre altres.Les negociacions pel nou conveni van dur els treballadors a convocar una vaga de vint-i-quatre hores aquest dilluns passat. Després d’un primer preacord assolit a mitjans d’abril, la plantilla va denunciar públicament que l’empresa hi havia introduït clàusules abusives de forma unilateral al conveni. Els treballadors van aturar l’activitat per exigir la retirada d’aquestes clàusules i van amenaçar amb convocar una nova jornada de vaga si l’empresa no reculava. Finalment, però, han arribat a una entesa la passada matinada.

Jordi Alemany Ardit va prendre ahir possessió del càrrec de regidor del grup municipal PSC CP, en la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp. Alemany ha entrat com a nou regidor de govern, després de la renúncia voluntària d’Enrique López González, per raons personals. Jordi Alemany serà membre de la Junta de govern Local i tercer tinent d’alcalde. També assumirà les competències de les àrees d’Hisenda, Infraestructures i equipaments municipals. En relació amb les comissions informatives serà vocal suplent representant del grup municipal PSC a la Comissió informativa de l’àrea de Drets socials i serveis a les persones; vocal titular a la Comissió informativa de l’àrea d’espai públic, territori i sostenibilitat i vocal titular a la Comissió informativa de l’àrea de gestió interna, govern obert i hisenda. Pel que fa a la representació

a les empreses municipals, serà vicepresident de Nostreserveis i membre del Consell d’Administració i de la Comissió de Nostreserveis. També serà membre del Consell d’Administració de Nostraigua. Durant la sessió plenària també es va informar de la modificació de la composició del grup municipal del PSC i la designació de la nova portaveu del grup, que serà Francis Ortiz. Per altra banda es va aprovar el nomenament de representants de la corporació municipal en altres organismes, en els quals ha d’estar representada després de la incorporació d’Elvira Montagud al govern municipal el passat mes de febrer. Durant la sessió plenària extraordinària també es va informar de la renúncia al càrrec de regidora d’Ibana Pachecho Lelmo, portaveu del grup municipal de Ciutadans i es va comunicar la renúncia de prendre possessió del càrrec de regidor del següent de la llista, Francisco

CEDIDA

Fran Morancho amb Jordi Alemany, ahir.

Velasco Autor, per la qual cosa serà Armando Franco Martí, qui assumirà el relleu. Renúncia d’Ibana Pachecho La regidora de Ciutadans va explicar que les seves circumstàncies professionals han canviat des de l’inici del mandat i que existeixen motius laborals que li impedeixen continuar assumint la responsabilitat del càrrec. Pacheco va dir que «ha estat un honor i privilegi i una experiència única representar no només als nostres votants sinó també treballar pels interessos del municipi». També es va dirigir a

l’alcalde i va lamentar les visions diferents i la forma de gestionar i va assegurar sentir-se decebuda amb la forma de fer política municipal. Finalment va agrair el suport rebut per part de la ciutadania, del personal de l’Ajuntament i de les empreses, companys de l’agrupació, familiars i amics. Per la seva banda l’alcalde Fran Morancho li va agrair el treball fet durant aquests dos anys i per cada vegada que la regidora ha donat suport al govern municipal, malgrat que la decisió de l’equip de govern no hagi estat la d’incorporar-la en aquest.

29/04/2021 diarimés

QUÍMICA un nou horitzó

1

2

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Seguretat, territori i innovació, els eixos que marquen el futur de la química L’Associació Empresarial Química de Tarragona ha presentat el nou Pla Estratègic per al període 2021-2023, un full de ruta que prepara el sector per als reptes de futur Anna Ferran

«Un nou full de ruta per a un nou horitzó». Així presenten des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) el seu nou Pla Estratègic 2021-2023, que marca les principals línies d’actuació en els pròxims tres anys per a la indústria química de la demarcació. El Pla, que s’ha elaborat just després de finalitzar el corresponent al període 20172020, fa seus alguns dels reptes de futur que se’ns plantegen com a planeta i com a territori i presenta les aportacions que el sector pot fer des de Tarragona per a donar-hi resposta. L’objectiu final: adaptar la indústria a un nou context i mantenir la seva competitivitat per assegurar així el seu futur. L’elaboració del nou Pla Estratègic de l’AEQT s’ha dut a terme sumant els desafiaments globals que plantegen els Objectius de Desenvolupament Sostenible –inclosos ja en la majoria d’estratègies de sostenibilitat de les companyies instal·lades als polígons químics nord i sud–, els reptes sorgits el 2020 amb un impacte directe en el sector –l’accident d’IQOXE el gener de l’any passat i l’esclat de la pandèmia de la covid-19– i els punts de vista i inquietuds de l’entorn

social que envolta el pol químic tarragoní. Així mateix, també inclou les circumstàncies pròpies del sector químic, tant en l’àmbit local com en el conjunt europeu, que determinen la necessitat d’impulsar canvis per a seguir creixent. Quatre grans objectius De la combinació de tots aquests aspectes ha donat com a resultat la creació de quatre grans objectius, que són els pilars del Pla i les principals línies de treball en les quals l’AEQT estarà centrada durant els pròxims tres anys. El primer d’ells és «seguretat i sostenibilitat» i busca garantir les millors condicions en aquests dos àmbits tant de les activitats empresarials com de la cadena de valor i de l’entorn. El segon objectiu se centra en la «competitivitat i la innovació», amb el propòsit d’obtenir l’excel·lència en R+D+I i en el desenvolupament tecnològic com a pedres angulars per la competitivitat present i futur de la indústria. El «territori i societat» protagonitzen el tercer gran objectiu del pla, amb la idea de generar un valor compartit des del sector que tingui un impacte directe en el conjunt del territori i els seus ciutadans. Per últim, el darrer

objectiu del Pla Estratègic de l’AEQT és «comunicació i posicionament» i vol fomentar encara més la transparència i la relació proactiva de l’associació amb els diferents actors que l’envolten, per a donar a conèixer la seva tasca i establir un diàleg basat en l’entesa mútua i el coneixement de les necessitats i inquietuds de totes les parts. A aquests quatre objectius, l’Associació n’ha afegit un cinquè d’instrumental: «Cohesionar, potenciar la col· laboració i capacitar l’AEQT per donar respostes eficaces als reptes comuns del sector». Nou línies estratègiques Aquests quatre grans objectius han donat com a resultat un total de nou línies estratègiques, que donen resposta a les quatre línies mestres plantejades i que, alhora, serveixen per articular i aglutinar les diverses accions que s’aniran duent a terme durant els pròxims tres anys per a complir amb el Pla. En el marc de la seguretat i la sostenibilitat, s’hi troben dos dels principals eixos en els quals treballarà l’AEQT, que són el desenvolupament de l’excel·lència en seguretat i medi ambient i el lideratge en la transició energètica i l’economia circular.

La creació d’un sistema de millora contínua de la seguretat és l’acció estrella del nou pla

Aspectes com la transició energètica i la digitalització també s’hi inclouen

L’objectiu «competitivitat i innovació» engloba quatre de les nou línies estratègiques marcades per l’AEQT: ser referents en digitalització i indústria 4.0; fomentar l’R+D+I i la transferència tecnològica; atreure noves inversions del sector, afins o complementàries; impulsar el desenvolupament, captació i retenció de talent. Pel que fa a l’objectiu «territori i societat», l’Associació es planteja com a línia estratègica «participar activament en el desenvolupament del territori». Per últim, les línies d’actuació «divulgar informació i millorar la reputació del sector» i «monitorar i relacionar-se amb l’entorn» permetran l’assoliment del quart i darrer objectiu, relacionat amb

la comunicació i el posicionament del sector. Passar a l’acció Aquesta anàlisi ha permès establir algunes accions concretes per assolir el compliment dels objectius que planteja. Un dels millors exemples és la creació d’un sistema de millora contínua en seguretat, que serà certificable i auditable externament, i que suposarà anar un pas més enllà de les exigències marcades per les normatives actuals. Aquesta acció, que és la primera i prioritària que determina l’estratègia de la patronal per aquests pròxims tres anys, es començarà a elaborar enguany i s’anirà implementant a totes les

empreses membres amb la idea que el sistema estigui totalment desenvolupat abans de finalitzar la vigència d’aquest pla. Si bé aquesta és l’acció més destacada que contempla el pla, no és l’única que ja incorpora el pla. En l’àmbit de la seguretat i la sostenibilitat, en trobem d’altres de vitals com l’impuls de l’hidrogen renovable i de la creació d’una vall de l’hidrogen a Tarragona, l’assoliment d’una de les reivindicacions històriques del sector com són les xarxes tancades o el desenvolupament de nous projectes conjunts en la gestió de l’aigua així com la captació de noves inversions en aquest àmbit. La transformació cap a la indústria 4.0 agrupa diverses accions ja establertes en el pla. Una de les més destacades és la creació d’un grup de treball que actuï com a guia en la digitalització tant del sector químic tarragoní

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

El pla també posa l’accent en la relació que el sector té amb el seu entorn i planifica línies estratègiques per a reforçar-la i millorar el posicionament.

com el de les empreses auxiliars. Així mateix, també contempla el desenvolupament d’infraestructures comunes com xarxes de telecomunicació, equips 5G, entre altres. Si bé la digitalització serà clau per a augmentar la competitivitat i la innovació del pol químic tarragoní, no és l’únic element que ho pot aconseguir. La captació de noves inversions als polígons és una altra de les actuacions que l’AEQT s’ha proposat i per a fer-ho vol donar un impuls al clúster ChemMed, d’una banda, i de l’altra, crear eines i procediments per a facilitar les inversions. Concretament, s’impulsarà el Model AEQT de suport a l’inversor, una eina que acompanyarà els possibles inversors. Altres accions que contempla el pla són la creació d’una borsa de treball conjunta per al sector, l’impuls a la formació professional dual, la relació amb altres sectors econòmics estratègics del territori per a establir sinergies i compartir tendències i visions sobre el desenvolupament de la demarcació, informar i formar els veïns sobre les operacions i processos del sector, especialment aquells relacionats amb la seguretat i fer créixer el coneixement del sector per a augmentar la seva reputació i seguir el camí d’èxit que la indústria química i el territori recorren des de fa 60 anys.

29/04/2021 diarimés

Els quatre grans objectius del Pla Estratègic

1. Seguretat i sostenibilitat

2. Competitivitat i innovació

Aquest objectiu agrupa dues de les nou línies estratègiques que ha identificat el pla. Concretament, el desenvolupament en seguretat i medi ambient, que inclou el sistema de millora contínua de la seguretat, i el lideratge en la transició energètica i l’economia circular, que engloba l’impuls a l’hidrogen verd.

D’una banda, aquest objectiu pretén aconseguir que les empreses membres facin el salt cap a la digitalització i la indústria 4.0. Es vol fomentar l’R+D+I i la transferència tecnològica, tot captant i retenint el talent local i atraient noves inversions del sector o d’empreses complementàries.

3. Territori i societat

4. Comunicació i posicionament

Per a reforçar el vincle amb l’entorn que envolta la indústria, l’AEQT es proposa participar de forma activa en els òrgans del territori, relacionar-se amb altres sectors estratègics de la demarcació, reforçar encara més el seu compromís amb la formació dels veïns, particularment en aspectes relacionats amb la seguretat.

Per a millorar el posicionament del sector en l’imaginari dels ciutadans i reforçar el seu prestigi, l’Associació fomentarà el coneixement dels valors i compromisos dels sectors per a millorar la reputació, tot divulgant informació i argumentació sobre temes sensibles per al territori, i reforçarà el sentiment de pertinença intern.

3

4

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Les propostes de la societat, peça clau en el nou Pla Estratègic de l’AEQT El ‘feedback’ de l’entorn ha inspirat el nou full de ruta, juntament amb els ODS i les necessitats de competitivitat del sector CEDIDA

Redacció

El nou Pla Estratègic de l’AEQT, presentat recentment i que estableix el full de ruta per al sector petroquímic del Camp de Tarragona per als pròxims tres anys (2021-2023), presenta com una de les seves principals particularitats i novetats la diversitat de fonts d’inspiració en les quals s’ha basat. I, en especial, destaca el fet que una d’aquestes fonts d’inspiració ha estat la mateixa societat de l’entorn: l’associació ha tingut molt en compte, a l’hora de dissenyar la seva nova estratègia, tot allò que els agents de l’entorn li han fet arribar en forma de suggeriments, propostes, inquietuds... al llarg dels molts mesos de trobades i reunions dutes a terme durant el 2020. I és que, arran de l’accident que va patir Iqoxe, l’AEQT va reforçar encara més la seva aposta pel diàleg i la transparència, amb un programa de reunions, visites i contacte directe i fluid amb les entitats, institucions, organitzacions... del territori: organitzacions veïnals, sindicals i ambientals; ajuntaments i altres administracions; institucions dels mons econòmic, acadèmic, i investigador; mitjans de comunicació... Així com els diferents Panels Públics Assessors tant de la mateixa AEQT com de diferents empreses del sector.

Imatge de la reunió que van mantenir representants de l’AEQT amb representants sindicals per a presentar-los el Pla en detall.

L’AEQT ha mantingut prop de 200 trobades amb agents del territori per a recollir visions

En el pla també s’hi han reflectit les conclusions de la Comissió d’Estudi del Parlament

En total, prop de 200 trobades que, a més de permetre un diàleg continu amb l’entorn per donar respostes i aportar tota la infor-

mació de la qual es disposava en cada moment, van permetre l’AEQT recollir aportacions i propostes de millora.

De la mateixa manera que també es van analitzar amb deteniment les recomanacions procedents d’altres estaments, com ara les conclusions de la Comissió d’Estudi del Parlament de Catalunya –en la qual l’associació també hi va comparèixer, fruit del seu compromís amb la transparència–.

Tota aquesta escolta activa ha permès el sector detectar aspectes en els quals es proposa millorar, amb diverses propostes i suggeriments que han estat tingudes en compte i que es tradueixen en diferents accions previstes al Pla Estratègic, especialment en camps com la divulgació, el compromís amb l’entorn, la transpa-

EMPRESA DESTACADA

Garcia Riera fa una aposta ferma per la sostenibilitat L’empresa constructora Garcia Riera, fidel als seus principis corporatius, ha fixat els objectius dels pròxims anys en la campanya Construïm sostenibilitat. Tant en l’àmbit intern, en les polítiques laborals, d’igualtat i d’oportunitats de promoció l’empresa seguirà com a model de cohesió sostenible els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU.

L’objectiu principal és conscienciar a l’equip humà de l’empresa, així com als seus clients i proveïdors, que és absolutament necessari contribuir a reduir l’impacte mediambiental del nostre entorn. Per aquest motiu, Garcia Riera incorpora als seus projectes sistemes d’aprofitament de residus, d’eficiència energètica, aprofitament de l’aigua i d’economia circular.

rència o la seguretat. Sostenibilitat i competitivitat Paral·lelament, el Pla Estratègic de l’AEQT s’ha fixat també en altres reptes, de caràcter més global, als quals també ha de fer front en aquest període 2021-2023: qüestions com ara la transició energètica cap a la neutralitat climàtica; la necessitat de desenvolupar solucions i productes que afavoreixin l’economia circular; la incorporació de noves tecnologies com el 5G, camí a la digitalització dels processos i l’anomenada indústria 4.0; la implantació de nous mecanismes de comunicació i difusió transparents i instantanis en les relacions amb la societat de l’entorn... Fites que majoritàriament recull la mateixa Agenda 2030 de les Nacions Unides en els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que podria considerar-se, per tant, una gran segona font d’inspiració del Pla Estratègic de l’AEQT. Finalment, en tercer lloc, també el mateix sector, les seves circumstàncies i les seves necessitats per seguir operant, per seguir sent viable i competitiu, per seguir creixent i aportant valor i progrés al territori, han estat un criteri crucial en el disseny del Pla: qüestions vinculades al futur lligat a l’hidrogen com a vector energètic; a la necessitat de comptar amb millors infraestructures viàries, ferroviàries i elèctriques; a seguir avançant en l’especialització i l’alt valor afegit com a actius diferencials en mercats cada vegada més globalitzats, mitjançant una aposta encara més decidida per la investigació, el desenvolupament, la innovació, el talent, la tecnologia... són també presents en aquest nou full de ruta del sector.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021

diarimés

5

6

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Fer de Tarragona una vall de l’hidrogen, una aposta per la competitivitat Desenvolupar una economia basada en hidrogen renovable és vital per al sector i es presenta com una oportunitat de futur CEDIDA

Anna Ferran

«Si no hi ha una transformació cap a l’hidrogen verd, el futur del polígon químic de Tarragona no és molt prometedor». Així de contundent es mostra el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz, quan se li pregunta sobre la vinculació entre l’hidrogen renovable i el sector químic. En els darrers mesos, l’hidrogen s’ha convertit en el centre de totes les mirades entre tots els actors que tenen alguna cosa a dir sobre la transició energètica. Els beneficis que presenta aquest vector energètic el col·loquen en una posició estratègica per assolir tant els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU com els objectius marcats per la Unió Europea, que pretenen aconseguir la neutralitat climàtica del continent de cara a 2050. Ara bé, quina relació s’estableix entre aquesta alternativa verda, la indústria química i la demarcació de Tarragona? L’hidrogen és un dels elements més comuns al planeta, ara bé sempre es presenta acompanyat d’altres elements, el més comú l’oxigen, donant com a resultat aigua. Per a separar-lo i poder-lo utilitzar com a matèria primera en nombrosos processos productius químics o com a combustible, cal separar les molècules d’hidrogen de les d’oxigen. Fins ara, aquest procés es duu a terme utilitzant gas natural. L’ús de gas natural, però, comporta unes elevades emissions de diòxid de carboni i, per tant, un elevat impacte negatiu en el medi ambient. D’un temps ençà, s’està treballant en una alternativa innovadora que permet separar l’hidrogen de l’oxigen mitjançant l’electricitat, en

L’hidrogen renovable o verd es produeix mitjançant un procés anomenat electròlisi, en el qual s’utilitza electricitat procedent de fonts renovables per a separar les molècules d’hidrogen de les d’oxigen de l’aigua i després s’emmagatzema o distribueix.

La Unió Europea vol que la indústria, entre elles la química, passi a l’hidrogen verd el 2024 un procés anomenat electròlisi. Si l’electricitat utilitzada prové d’una font renovable, s’obté hidrogen verd, que podrà ser utilitzat com una matèria primera

sostenible o com un combustible net, ja que, en combustionar, l’hidrogen emet vapor d’aigua. Les oportunitats que presenta, doncs, són prometedores en la lluita contra el canvi climàtic. Prioritat per la UE A tot això, cal sumar-hi que l’hidrogen actua com a vector energètic, és a dir, com una subs-

tància capaç d’emmagatzemar energia i alliberar-la de forma controlada. Això suposa una solució a alguns dels grans reptes que presenten les renovables com són l’emmagatzematge de l’energia un cop produïda i la dependència de les condicions climàtiques per a la seva producció. Totes aquestes característiques han fet que en els darrers

mesos la Unió Europea així com els governs estatals, entre ells l’espanyol, hagin manifestat un interès cada cop més creixent en la tecnologia de l’hidrogen verd. El passat mes de juliol, la UE presentava ja un full de ruta on establia que de cara al 2050 prop del 25% de l’energia consumida al continent hauria de provenir de l’hidrogen renovable. Així ma-

teix, Brussel·les marcava també quins són els àmbits clau a l’hora de fer una transició cap a l’hidrogen i calendaritzava aquesta transformació. L’objectiu és que de cara a 2024 es descarbonitzi la producció de l’hidrogen per als usos actuals, cosa que afecta directament al sector químic. En següents passos, es vol introduir en àmbits com la mobilitat o

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

El pol químic tarragoní és el principal consumidor d’hidrogen de la Península El projecte de vall de l’hidrogen tarragoní s’ha adherit al H2ValleyCAT i pot tenir fons europeus El sector reclama condicions favorables que garanteixin la seva competitivitat els governs remin a favor també i posin solució a alguns dels condicionants com el preu de l’energia elèctrica renovable. Si no, ningú es llençarà a fer el canvi».

altres sectors on la implantació d’altres tipus de renovables sigui complicat fins a aconseguir la maduresa d’aquesta nova font d’energia el 2050. La idea de la Unió és implementar de manera progressiva una economia de l’hidrogen i convertir a Europa en líder mundial en aquest àmbit. Ara per ara, la producció d’hidrogen verd a gran escala i a preus competitius encara està lluny de ser una realitat. És per això que la UE va anunciar que part dels fons Next Generation EU, que han de servir per a reactivar l’economia dels 27 després del dur cop que ha suposat la pandèmia, es destinaran justament a projectes relacionats

amb l’hidrogen. L’objectiu: crear valls de l’hidrogen, és a dir, zones on es concentri la producció, distribució i consum d’hidrogen verd. El futur de Tarragona, en joc Els plans de la Unió Europea, doncs, tenen un impacte directe en el futur de la demarcació. El pol químic de Tarragona és la zona on es consumeix més hidrogen de tota la península Ibèrica, de manera que no fer el salt cap a l’hidrogen verd deixaria el sector en una situació delicada. Cal destacar que són nombroses les empreses instal·lades al polígon nord i sud que ja estan treballant en innovacions basades

en l’hidrogen, conscients que les exigències europees els obliguen a obrir el camí d’aquesta transformació, que no només serà energètica, sinó també econòmica i social. Així mateix, l’AEQT, en el seu nou pla estratègic, introdueix l’impuls de l’hidrogen verd com una de les seves nou línies estratègiques a impulsar en el període 2021-2023. «Només podrem obrir pas si tenim les condicions que assegurin la rendibilitat de la nostra activitat», reflexiona el gerent de la patronal química tarragonina. I afegeix: «els fons europeus seran claus per a la inversió en innovació i transformació cap a l’hidrogen verd, però caldrà que

El territori, a una Enmig d’aquest context i després que la Unió Europea fes pública la seva estratègia de l’hidrogen verd i la rellevància que aquest té en el marc dels fons Next Generation EU, la Universitat Rovira i Virgili feia un pas endavant per a dirigir el territori cap a l’economia de l’hidrogen i impulsava en el darrer trimestre de 2020 la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. L’objectiu de la Plataforma és impulsar el coneixement, la producció i la implementació d’aquesta alternativa energètica a la demarcació i convertir-la en una vall de l’hidrogen, tal com explica el seu coordinador, l’enginyer químic Jordi Cartanyà. «El sector químic és clau, sense ell no tindria raó de ser impulsar la creació d’una vall de l’hidrogen a la demarcació», explica Cartanyà. Ara bé, hi ha altres motius de pes que fan totalment viable la creació d’una vall de l’hidrogen al territori. Juan Pedro Díaz les detalla: «La presència de les renovables a les Terres de l’Ebre; el fet de ser la segona àrea de Catalunya amb més mobilitat; la presència del Port de Tarragona, que permetria importar i exportar hidrogen; la situació geoestratègica que ens

pot convertir en un node de connexió de les canalitzacions d’hidrogen per a la seva distribució a territoris propers; l’existència de centres de recerca i formació com la URV o els instituts d’FP que podrien preparar els professionals del futur ens converteix en el lloc idoni per a establir una vall de l’hidrogen». En el moment de la seva presentació pública, el passat octubre, la Plataforma ja aglutinava una cinquantena d’actors entre institucions públiques, com la Diputació i els principals ajuntaments de la demarcació, empreses del sector químic i energètic, centres de recerca i altres. Ara ja són més d’un centenar els adherits a ella. «Per primera vegada al territori, tots ens movem en la mateixa direcció», ressalta positivament Díaz. En aquests pocs mesos de vida s’han establert les línies estratègiques a seguir per la Plataforma i ja s’han començat a bastir projectes, comenta el seu coordinador. A més, s’ha aconseguit el suport institucional de la Generalitat, que ha integrat la Plataforma dins del projecte H2ValleyCAT i que l’ha identificat com un dels 27 projectes tractors per a rebre fons dels EU Next Generation. «El fet d’estar integrats dins d’aquest projecte de vall de l’hidrogen de Catalunya ofereix un posicionament més global i la possibilitat que entrin actors importants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Serà una vall de l’hidrogen catalana, però coordinada i pensada sempre des del sud de Catalunya», explica Cartanyà. A mitjans de maig es farà la presentació pública del primer gran projecte d’H2ValleyCAT, després d’haver establert un acord amb Enagas perquè sigui un dels colíders del primer projecte a desenvolupar. Una economia de l’hidrogen L’anunci d’aquest acord per a materialitzar el primer gran projecte relacionat amb l’hidrogen verd a Tarragona arriba després que altres companyies energètiques ja n’hagin presentat en altres punts de l’Estat. Malgrat que aquests projectes s’hagin

29/04/2021 diarimés

7

presentat abans que el tarragoní, Jordi Cartanyà remarca el fet que tots ells són projectes puntuals. En canvi, el que planteja la Plataforma és la transformació del model econòmic de la demarcació: «És fer el salt de l’economia del petroli cap a l’economia de l’hidrogen». Aquest salt implica no només desenvolupar l’hidrogen necessari per abastir el pol químic, en un primer moment, i la mobilitat o l’energia domèstica en el futur, sinó que suposa la creació de tot un teixit productiu vinculat de manera indirecta a l’hidrogen –distribució, serveis auxiliars a les infraestructures– cosa que comportaria la creació de noves empreses o la transformació de les existents, per adaptar-se a un context de descarbonització, el sorgiment de nous perfils professionals, amb la necessària formació especialitzada que haurien d’oferir els centres formatius de la demarcació, segons detalla el coordinador de la Plataforma. Ara bé, perquè aquest futur es vagi desenvolupant i sigui una realitat en els pròxims 10 anys, caldrà inversió, innovació, compromís, però també diàleg. I és que una economia de l’hidrogen necessita una aposta ferma per les energies renovables i actualment són diversos els grups ecologistes i els municipis de la demarcació que no volen la seva implantació per motius paisatgístics i mediambientals. «Qualsevol transició, sigui econòmica, energètica o social, comporta friccions. Si no hi ha friccions, no és una veritable transició», constata Cartanyà, quan se li pregunta sobre el tema. Per al coordinador, la pregunta que cal plantejar-se davant d’aquesta situació és: «Volem ser energèticament dependents d’altres àrees per a la producció de l’energia que haurem de consumir?» I afegeix: «Per motius econòmics i d’eficiència és més convenient produir l’energia a prop d’on ha de ser consumida, aquesta és una tendència de futur. Així que haurem de seure tots els actors implicats i establir un diàleg madur que ens permeti solucions per a tots els implicats».

8

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

PROJECTE CLAU

L’AEQT implementarà un sistema de millora contínua de la seguretat Aquest projecte pioner establirà estàndards conjunts comuns per a tots els associats, que aniran més enllà de la normativa CEDIDA

Redacció

Com no podia ser d’altra manera, la seguretat és la principal prioritat del nou Pla Estratègic de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). La indústria química sempre ha manifestat que la seguretat és la seva preocupació número 1, la qual cosa la porta a invertir en les millors tècniques disponibles i a implementar les mesures més estrictes. I aquesta priorització es torna a fer visible en el full de ruta del sector petroquímic tarragoní. D’aquesta manera, «seguretat i sostenibilitat» és el primer dels quatre grans blocs en els quals es divideix el Pla, i dins d’aquest primer bloc, «Desenvolupar l’excel·lència en seguretat, salut i medi ambient» és la primera de les línies estratègiques. Entrant al detall concret, la primera acció dins d’aquesta línia estratègica (l’acció, per tant, 1.1 de tot el Pla) anuncia la creació d’un nou «Sistema de millora contínua en Seguretat». En l’explicació, el document parla d’impulsar «un sistema o model conjunt que permeti un desenvolupament continu i homogeni de l’excel·lència en seguretat en tot el sector». Això passa per «establir uns estàndards comuns, utilitzant, per exemple, models ja existents com el programa Responsible Care», i alhora «impulsar el coneixement de

La Comissió de Seguretat de l’AEQT ja està treballant en el sistema i l’objectiu és que estigui en ple rendiment en el període 2021-2023.

No hi ha cap altre pol químic amb estàndards de seguretat conjunts per a totes les empreses lliçons apreses» i «potenciar la coordinació entre plans d’autoprotecció». L’establiment d’uns estàn-

Un auditor extern i independent que certificarà el compliment dels estàndards dards comuns a totes les empreses del sector és sens dubte l’aspecte més innovador del sistema, que de fet serà pioner en el

sector a escala internacional: no es coneix cap altre exemple de polígon químic que compti amb estàndards de seguretat conjunts per a totes les companyies que hi operen. Aquests estàndards aniran més enllà del que fixa la normativa, i les empreses que formen part de l’AEQT es comprometran

a aplicar-los i complir-los. El sistema, a més, serà certificat i auditable externament, per tal de garantir aquesta homogeneïtat per part del global del sector en el compliment d’uns estàndards mínims comuns per tothom. Tot plegat s’està començant a treballar ja en el si de la Comissió de Seguretat de l’AEQT, ja que el

compromís és posar-lo en marxa tan aviat com es pugui i, en tot cas, que el sistema estigui en funcionament i a ple rendiment durant el període de vigència del Pla (2021-2023). Auditoria i correcció Les passes a seguir estan marcades: en primer lloc, cal definir els estàndards comuns que configuraran aquest sistema. Un cop definits, les empreses els hauran d’incorporar durant un període d’implementació. Un tercer aspecte que la Comissió de Seguretat de l’AEQT haurà de determinar, i ja s’hi està treballant, són les certificacions i auditories: caldrà identificar un auditor extern i independent que pugui certificar el compliment d’estàndards en els diferents camps que cobrirà el sistema: seguretat i salut laboral, seguretat de processos industrials, i també gestió d’emergències. Finalment, un altre aspecte que caldrà definir són els mecanismes de correcció en cas que el procés d’auditoria reveli desviació en el compliment d’aquests estàndards. Aquesta és, precisament, la definició d’un sistema de millora continuada, tal com va remarcar en l’acte de presentació del pla el vicepresident de l’AEQT i president de la Comissió de Seguretat, Ignasi Cañagueral: «Un sistema de millora continua, en primer lloc, consta dels requisits que totes les empreses es comprometen a complir. Aquests requisits s’han de poder verificar i auditar. I la tercera pota és, quan hi hagi desviacions, definir com es tractaran. Actualment, la Comissió de Seguretat està definint aquest sistema: els requisits, com es verificaran, i com es corregirà», va explicar.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

EMPRESA DESTACADA

Apostant per la igualtat i el talent femení al sector químic

9

GERARD MARTÍ

El 40% dels empleats de la química a Espanya són dones, segons l’Enquesta de Població Activa. Ara bé, només una de cada 20 joves vol formarse en l’àmbit de la ciència, les enginyeries i la tecnologia. El sector té un compromís ferm en fer créixer les vocacions femenines. SK Primacor és un bon exemple d’aquesta aposta. Què us ha dut a treballar en la indústria química? Quines són les vostres funcions? Què destaqueu de la vostra experiència a SK Primacor?

Gloria Arias

Jenny Rojas

Jessica Delgado

Laura Gené Peres

Alba Melendo

Plant Clerk

Field and Laboratory Operator

Laboratory and Quality Technician

Assoc Improvement Manager

Senior Process Automation Engineer

«Després de 10 anys treballant en empreses industrials a Tarragona, la meva família i jo vam viure 7 anys a Àsia. En la tornada a Europa, em vaig incorporar a SK. M’ocupo de registrar dades clau com la producció de planta, revisar l’estoc de matèries primeres i altres tasques de suport que contribueixen al bon funcionament organitzatiu. Cada dia es presenten oportunitats per a fer i aprendre coses noves».

«Realitzo el control rutinari i els treballs necessaris per al bon funcionament de la planta i faig assajos al laboratori per al seguiment de la qualitat del producte. Les condicions laborals i l’estabilitat que ofereix aquest sector van ser incentius que em van dur a preparar-me com a operadora de planta. Formar part d’una empresa en continu desenvolupament encara fa que em senti més segura del meu lloc de treball».

«Vaig fer el cicle formatiu de grau superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat, perquè era el que sempre havia volgut estudiar. El meu dia a dia se centra en revisar la qualitat del producte, gestionar les reclamacions de qualitat i supervisar la gestió del laboratori. No només treballo exactament del que sempre he volgut, sinó que he adquirit responsabilitats que fan que l’experiència sigui encara millor».

«Vaig estudiar Enginyeria Química perquè Tarragona, amb un dels pols petroquímics més importants d’Europa, era un món ple d’oportunitats. Coordino l’equip d’aturada amb l’objectiu d’implementar projectes, fer manteniment i inspeccions legals, executar millores de seguretat i fiabilitat, entre altres. El que més m’agrada de la meva feina és la interacció constant per aconseguir un objectiu comú».

«Soc Enginyera Industrial per la UPC. El meu objectiu és garantir que la planta compleixi amb uns paràmetres de control adequats que contribueixen a la seva seguretat. El que més m’agrada de la meva feina és que combina tecnologia amb procés, de manera que una lògica d’automatització que desenvolupes i programes des del teu ordinador s’acaba materialitzant físicament a planta».

Laura Llamas

Montse Garcia Estopà

Nuria Ceballos

Purificación Valencia

Roxana Sáenz Guerra

Yasmin Balaj

HR Manager

Associate TS&D Manager

Senior SHE Engineer

Field and Laboratory Operator

Supply Chain Detail Planner

Field and Laboratory Operator

«Sempre m’ha atret la ciència, però la meva curiositat per les persones em va dur a formarme en estudis socials i jurídics. La capacitat de comunicar-me en anglès i l’obertura a altres cultures han estat factors clau en la meva experiència en el sector industrial. És molt enriquidor col·laborar amb persones amb diferents perspectives i influir des de l’organització en pro de la comunitat».

«De petita sentia curiositat per entendre què passava dins dels tancs i canonades; i vaig estudiar Enginyeria Química a l’ETSEQ. La meva feina consisteix en trobar solucions per als productors d’embalatges alimentaris i farmacèutics, per a millorar la seva conservació. Em satisfà contribuir a que cada cop més gent tingui accés a productes bàsics gràcies als avenços en l’envasat que allarguen el cicle de vida».

«Sempre vaig tenir molt present treballar en el sector químic, per a promoure la millora dels entorns laborals i del medi ambient des de dins. M’encarrego d’una gran varietat de tasques com el disseny, coordinació i implementació i comunicació dels programes de seguretat, salut i medi ambient. El meu lloc de feina em permet col·laborar amb diferents professionals, tant de dins de la meva empresa com de fora».

«Vaig cursar el Cicle Superior de Química Industrial, per a reinventar-me professionalment, després de 13 anys com a llibretera. Ara, faig rondes de control de processos, presa de mesuraments, mostrejos, anàlisis de qualitat al laboratori, entre altres. Aprens constantment i la teva opinió es valora. M’agrada el bon ambient amb els companys És una feina enriquidora en tots els sentits».

«Vaig estudiar Enginyeria Industrial per a optimitzar els processos de cadena de subministrament. El meu objectiu és garantir que el producte arriba al client en les condicions i moment òptim. Per aconseguir-ho treballo amb diferents àrees: producció, qualitat, servei al client, logística i transportistes. Això fa que la meva feina sigui molt dinàmica i que sempre aprengui coses noves. És el que m’agrada més».

«Vaig decidir formar-me en química industrial perquè m’agradava. Els processos són molt tècnics, en els quals m’encarrego de dur a terme rondes d’inspecció, anàlisi i control de diferents mostres, gestió de matèries primeres, entre altres operacions. Sempre aprenc coses noves i estem contínuament formant-nos. Tot fa que la confiança en tu mateixa davant de qualsevol problema augmenti dia a dia».

10

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LABORAL

L’ocupació al sector químic al conjunt de l’Estat va créixer un 2% el passat 2020

CEDIDA

Va assolir el seu màxim històric amb 209.275 assalariats, quatre mil més respecte al 2019 Redacció

El sector químic espanyol va registrar el 2020, fent la mitjana dels quatre trimestres, un creixement del 2% de la seva ocupació directa, assolint el seu màxim històric fins als 209.275 assalariats, davant dels 205.200 amb els quals va tancar el 2019, segons la darrera Enquesta de Població Activa de l’Institut d’Estadística. Aquest positiu resultat se suporta, fonamentalment, en l’alta demanda del mercat de productes per a fer front a la pandèmia com els fàrmacs, materials sanitaris, desinfectants i altres de primera necessitat, en la producció i subministrament dels quals la

indústria química és essencial. Els resultats de l’EPA confirmen, així, l’alt grau de compromís del sector químic amb la generació d’ocupació en una conjuntura complexa marcada per la crisi sanitària i la recessió econòmica. En aquest context, la indústria química no només ha mantingut els seus llocs de feina sinó que n’ha generat de nous. A més de l’ocupació que crea de manera directa, el sector genera un total de 502.175 llocs de feina indirectes i induïts a partir de l’activitat que desenvolupa, fins a sumar en conjunt 711.450 llocs de feina, una xifra novament a l’alça si es compara amb

La presència de les dones segueix a l’alça i ara mateix ocupen el 40% dels llocs de feina que genera la indústria.

El salari mitjà se situa en 38.000 euros anuals i és un 59% superior al salari mitjà espanyol els 697.500 amb els quals va tancar el 2019. Per gèneres, és destacable la positiva evolució de la taxa de dones que treballen a la indústria química, que escala tres punts fins a assolir de mitjana el 40% del total, cosa que su-

posa 83.700 assalariades directes, especialment concentrades en el sector farmaquímic. Pel que fa a l’estabilitat laboral, el 93% dels llocs de feina directes del sector són de caràcter indefinit, cosa que evidencia la qualitat de l’ocupació que genera aquesta indústria, amb un salari mitjà anual per treballador que supera els 38.000 euros anuals, un 59% més que el salari mitjà a Espanya, que és de 24.000 euros/any.

Feique i els sindicats arriben a un preacord del nou conveni general La Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique) i les organitzacions sindicals van signar el passat 7 d’abril el preacord del XX Conveni General de la Indústria Química, pendent de ratificació per part dels òrgans de govern sindicals. El conveni, que tindrà una durada de tres anys, des de 2021 i fins a 2023, contempla un augment salarial de l’1% per enguany i del 2% per 2022 i 2023. Així mateix, introdueix modificacions a causa de les adaptacions legals en matèria de treball a distància, registre de jornada, igualtat i desconnexió digital.

CENTRE RECOMANAT

Institut Comte de Rius, formant els futurs professionals de la indústria 4.0 Utilitzen simuladors, realitat virtual, IoT i disseny 3D per reforçar l’adquisició d’habilitats clau Redacció

L’Institut Comte de Rius està envoltat pel pol petroquímic més potent del sud d’Europa. Això l’ha convertit en el centre formatiu de referència del sector químic tant Catalunya com al conjunt de l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals de la química en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori. Els forts vincles amb empreses capdavanteres els han permès traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer, no solament als cicles de la família professional química, sinó també a les altres famílies professionals de l’institut, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles. Una formació 4.0 La digitalització dels sectors productius està suposant un nou paradigma per a la indústria. Les noves tecnologies es-

tan transformant els processos industrials. L’automatització, la digitalització, la intel·ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i amb una fabricació més personalitzada. El fet de col·laborar de forma estreta amb les empreses del sector ha fet que tot l’equip

El centre és una referència pel sector químic al territori, a Catalunya i a l’Estat docent del Comte de Rius sigui plenament conscient que cal garantir l’adquisició de les competències 4.0 per fer front a aquest nou paradigma industrial. És per això que estan treballant en les diferents línies. D’una banda, està impulsant l’ús de simuladors com una eina per realitzar exercicis i pràctiques de diferents escenaris laborals assegurant

un bon entrenament del futur professional. A més, han digitalitzat els laboratoris i tallers de pràctiques. Una dels accions més destacades que el centre està duent a terme per a formar els seus alumnes en el marc de la indústria 4.0 és la generació d’entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permetin apropar a l’estudiant a situacions quasi reals on pugui posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada. Així mateix, utilitzen màquines virtuals i la tecnologia IoT i treballen en disseny i prototipatge 3D de productes mecanitzats. Aquest plantejament únic ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre de secundària, sinó un espai d’oportunitats amb més de 90 anys d’història. L’institut ha esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona i fins i tot d’altres punts de la nostra geografia que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

11

EMPRESA DESTACADA

ELIX Polymers posa en valor el compromís i valentia dels seus col·laboradors

CEDIDA

La gestió de l’equip humà és una de les prioritats de la companyia per assolir l’èxit empresarial Redacció

L’any 2020 ha significat per a ELIX Polymers l’inici d’una nova etapa, una etapa on es consolida com a proveïdor global de referència en solucions d’ABS. Ara, afronta 2021 amb nous reptes. L’economia circular, la seguretat en el treball, la digitalització i el desenvolupament del talent són peces clau en el seu creixement. La companyia va acabar 2020 obtenint la certificació ISCC Plus, per a la producció d’ABS circular i ha començat 2021 amb el llançament de la nova marca E-LOOP, que representa totes les seves innovacions circulars i solucions per a negocis més sos-

tenibles, però realment on ELIX Polymers posa l’accent és en el compromís i la valentia dels seus equips de treball. A principis de 2020, el SARS-CoV-2 començava a propagar-se des d’Àsia a la resta del món i al març, es va convertir en una pandèmia global que va revelar no només la vulnerabilitat de les persones sinó també l’empresarial, que va posar en evidència la gran capacitat de reacció d’ELIX Polymers en situacions de crisi mundial. I així ho han fet a ELIX. Han sabut adaptar-se a les circumstàncies, assistint al seu lloc de feina en un moment d’incertesa, reorganitzant les seves llars i

Sota el lema «ELIX el construeixen les persones», destaquen la comprensió, esforç, compromís i professionalitat del seu equip humà.

El Pla de Seguretat i l’estratègia d’empresa saludable són aspectes clau per a ELIX Polymers rutines familiars i sempre sense perdre el focus en la seguretat i la salut de les persones. La companyia està satisfeta d’haver assolit l’objectiu de mantenir les seves instal·lacions segures, amb una incidència molt baixa de casos

TRIBUNA

Transformació digital: com plantejar i rendibilitzar un procés necessari

DAVID DIESTRE Director de PROACIT. Enginyer en Telecomunicacions. Assessor acreditat per ACCIÓ en Tecnologia /Indústria 4.0

La indústria s’enfronta a enormes desafiaments tecnològics, mediambientals i de relació amb l’entorn; tots ells influenciats per la pandèmia. L’alta pressió que es genera avui a les organitzacions només es pot gestionar si es produeix un canvi cultural que, soportat per la tecnologia, permeti evolucionar el model de negoci. Això determina una de les múltiples justificacions de la transformació digital. Ara bé, quina so-

lució tecnològica plantegem perquè faciliti el canvi? Partim de la premissa que totes les àrees de l’organització estan connectades en major o menor mesura. Això planteja un requisit de compliment imprescindible a l’hora de definir la solució tecnològica basada en el concepte que definim com la integració col·laborativa, és a dir, que utilitzi un software i hardware estàndard, escalable que faciliti l’adaptació i

connectivitat de la tecnologia amb les persones, encara que aquestes tinguin rols i responsabilitats diferents.Avaluar la viabilitat de la solució tecnològica permet reduir els riscos i evitar problemes a mig i llarg termini. Plantejar projectes pilots que siguin escalables pot ajudar molt a la validació. I com controlem el cost i rendibilitzem la inversió? Ha de ser un objectiu prioritari disposar de bones especificacions, validades per l’empresa, de la solució tecnològica que es vol implementar. A més cal un full de ruta concís, estructurat per fases i adaptat al dia a dia de l’organització, per a facilitar l’avaluació i l’avenç del procés de transformació digital, així com la inversió que es requereix i els costos que es generen. Aquest control financer ens ajudarà a anticipar-nos a possibles desviacions amb l’ajuda de KPI’s de seguiment, que permetran rendibilitzar la inversió i la sostenibilitat del procés de transformació digital en el temps. I és que la transformació digital ben planificada és rendible.

covid i mantenint un nivell de compromís alt amb els seus clients pel que fa a qualitat de producte i a servei. Sota el lema «ELIX el construeixen les persones», destaquen la comprensió, esforç, compromís i professionalitat de tots els membres d’ELIX en els moments més complicats de la pandèmia, demostrant que junts poden superar qualsevol repte i sortir reforçats. Noelia Vázquez, directora

de Persones, Cultura i Comunicació comenta: «Volem ressaltar la importància de l’equip humà com a factor clau del nostre èxit empresarial». I afegeix: «El seu treball ha fet possible que superem les situacions de vulnerabilitat i que satisfem les expectatives dels nostres clients». D’altra banda, la seguretat i la salut són aspectes clau en la gestió de l’equip humà d’ELIX Polymers. La companyia continua

amb el Pla de Seguretat Basada en l’Organització (Pla E), iniciat el 2017, i desenvolupant la seva estratègia d’empresa saludable, enfocada en el benestar físic, social i emocional de les persones. «Junts som un» ha estat i serà la consigna sota la qual ELIX Polymers posa en valor el treball en equip i el compromís de les persones que en formen part per arribar a l’èxit a través de l’excel· lència empresarial.

12

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA DESTACADA

Zero emissions netes, l’objectiu de BASF per a lluitar contra el canvi climàtic La companyia ha presentat el full de ruta, que inclou una inversió de 4.000 MEUR per a reduir a la meitat les seves emissions actuals de cara al 2030 Redacció

Una inversió de 4.000 milions d’euros per a reduir a la meitat les emissions globals de la companyia de cara a 2030. Aquest és el compromís ferm que ha adquirit i l’objectiu que s’ha proposat BASF en la seva lluita contra el canvi climàtic i els seus esforços per a complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. A finals de març, la química alemanya presentava el seu full de ruta pels pròxims nou anys, un període clau per assolir definitivament el canvi de paradigma cap a la producció i el creixement sostenible. La previsió és que inverteixi 1.000 milions d’euros fins al 2025 per a assolir el seu nou objectiu climàtic i, entre 2.000 i 3.000 milions de cara al 2030. L’objectiu final per a BASF és assolir la meta de zero emissions netes de cara al 2050. Els últims avenços en el desenvolupament de tecnologies de baixes emissions i lliures d’emissions de CO2 que està impulsant la companyia juntament amb altres col·laboradors han permès que BASF hagi elevat els seus objectius a mig termini. Així doncs, i prenent com a referència el 2018, l’empresa vol reduir a la meitat les emissions de les activi-

tats actuals per al final d’aquesta dècada. Ara bé, cal tenir en compte que l’empresa té planificada una política de creixement que inclou la construcció d’un gran centre Verbund (un centre connectat i altament eficient) al sud de la Xina, això farà que, al sumar-hi tota la seva expansió, la reducció total de les emissions el 2030 respecte al 2018 sigui del 25%. El 2018, les emissions mundials del grup BASF van ascendir a 21,9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. L’any 1990 aquesta xifra era aproximadament el doble d’alta. La nova meta d’emissions per al 2030 representa una reducció de gairebé el 60% en comparació amb els nivells de 1990 i supera l’objectiu de -55% establert per l’UE. «Els nous objectius climàtics reflecteixen la nostra determinació i compromís de BASF amb l’Acord de París. El canvi climàtic constitueix el repte més gran del segle XXI. En conseqüència, hem d’adaptar els nostres processos i la nostra cartera de productes. Hem d’accelerar ja aquesta transformació. Primer hem de centrar-nos en els passos inicials d’aquest camí, no

CEDIDA

els últims. Per això, BASF incrementarà el seu ús d’energies renovables i accelerarem el desenvolupament i l’aplicació de nous processos lliures de CO2 per a la producció de substàncies químiques. Amb transparència i propostes per a reduir sistemàti-

La nova meta de BASF per al 2030 suposa una reducció del 60% de les emissions respecte 1990 La reducció de preus de les renovables serà clau perquè la transformació sigui viable i rendible cament i progressivament la petjada de carboni dels productes de BASF a tota la cadena de valor, ajudem als nostres clients de tots els sectors a reduir la petjada de carboni dels seus productes», comenta el president del Consell d’Administració de BASF SE, Martin Brudermüller.

BASF reforça els seus esforços per a complir amb l’Agenda 2030.

De fòssils a renovables En el centre de la transició a llarg termini cap a les zero emissions

netes de CO2 per a 2050, s’hi troba l’ús de noves tecnologies, que substituiran els combustibles fòssils, com el gas natural, amb electricitat procedent de fonts renovables. La majoria d’aquestes tecnologies estan sent impulsades per BASF en col·laboració amb els seus socis i es troben actualment en una fase pilot. La implementació a gran escala d’aquestes tecnologies només serà plenament factible després de 2030. Amb l’objectiu d’accelerar la reducció de les emissions de CO2 abans d’aquesta data, BASF contínua aplicant sistemàticament processos de millora continua en les plantes de producció actuals. A més, l’empresa canviarà progressivament a fonts renovables per a satisfer les seves necessitats d’electricitat i preveu invertir en parcs eòlics per a facilitar aquest canvi. Una de les noves tecnologies més importants que BASF està desenvolupant actualment són els craquejadors de vapor escalfats elèctricament per a la producció de substàncies químiques bàsiques com etilè, propilè i butadiè. Aquestes substàncies són els blocs constituents de nombroses cadenes de valor i són essencials per a la producció

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDES

29/04/2021 diarimés

13

Quatre innovacions per assolir la neutralitat climàtica Craquejador de vapor escalfat elèctricament Juntament amb SABIC i Linde, BASF està treballant en la creació d’un forn pilot per al primer craquejador de vapor escalfat elèctricament del món. En comparació amb els craquejadors convencionals, aquesta innovació permetrà una producció de substàncies químiques bàsiques gairebé lliure de CO2. Cal tenir en compte que els craquejadors juguen un rol clau, ja que són els encarregats de descompondre els hidrocarburs en olefines i aromàtics. Si s’obté el finançament necessari, la posada en marxa de la planta pilot començarà el pròxim 2023. Aquesta tecnologia permetria reduir fins a un 90% les emissions.

Hidrogen sense emissions a partir de gas natural

Les innovacions que està impulsant BASF no estaran disponibles per a funcionar a escala industrial fins al 2030. És per això que la companyia segueix aplicant de forma sistemàtica processos de millora contínua a les seves plantes per a fer-les més eficients.

química. L’hidrogen és una altra matèria primera molt important per a molts processos de producció química. Amb l’objectiu d’assolir una producció d’hidrogen lliure de CO2, BASF està investigant paral·lelament dos processos: l’electròlisi d’aigua disponible comercialment i la piròlisi de metà, per la qual ha desenvolupat una nova tecnologia de procés. Un altre recurs important per a augmentar l’eficiència energètica és l’ús de bombes de calor elèctriques per a produir vapor sense CO2 a partir de la calor residual. La meta de BASF és col·laborar amb Siemens Energy per a fer el salt a escala industrial d’aquesta tecnologia i utilitzar-la per a la recuperació de calor residual en centres sencers. BASF preveu que aquest canvi a processos de producció climàticament neutre comportarà un brusc augment de la demanda d’electricitat als principals centres del grup. La companyia calcula que, a partir de 2035 aproximadament, la demanda d’electricitat del grup serà previsiblement unes tres vegades més grans que en l’actualitat. «Això requerirà inversions per al desenvolupament i la construcció de noves plantes de producció. Un requisit per a la transformació de la producció química és la disponibilitat fiable

de grans quantitats d’electricitat renovable a preus competitius. De moment, això no passa a Europa. Per tant, BASF projecta invertir en instal·lacions de generació d’energia renovable per a satisfer la seva pròpia demanda. Així mateix, les condicions normatives són essencials perquè aquesta transformació sigui econòmicament viable», apunta Brudermüller. Mantenir la competitivitat BASF s’ha marcat un objectiu ambiciós de neutralitat climàtica pel 2050, perquè està convençuda de la seva necessitat estratègica a llarg termini així com de la seva viabilitat tècnica. No obstant això, la majoria de les noves tecnologies encara no són competitives en les condicions marc actuals. Substituir els actuals processos de producció d’alta eficiència amb noves plantes és extraordinàriament costós. És per això que BASF està tractant d’obtenir finançament de programes nacionals i europeus. «Estem convençuts que, en última instància, tots els actors involucrats treballaran junts perquè aquesta transformació única al segle sigui econòmicament factible. Això implica també que els consumidors acceptin preus més elevats per als productes lliures de CO2 en tota la cadena de valor amb l’objectiu de compensar uns costos operatius més grans i les inversions addicionals. Per això, necessitem una nova cooperació entre la indústria i els legisladors que ens porti cap a normatives positives orientades a resultats i que preservi la nostra competitivitat internacional», conclou el màxim responsable de la companyia.

BASF està desenvolupant una tecnologia de piròlisi de metà per a la producció d’hidrogen a partir de gas natural sense generar emissions de diòxid de carboni. La piròlisi de metà requereix aproximadament una cinquena part de l’energia elèctrica utilitzada en altres processos de producció d’hidrogen de baixes emissions. Aquest innovador projecte permet utilitzar un combustible fòssil per a obtenir hidrogen sense emetre CO2. S’ha construït un reactor pilot a Ludwigshafen, que ja es troba en la fase de posada en marxa. Aquest projecte ha rebut finançament pel Ministeri d’Educació i Investigació alemany.

Electròlisi d’aigua per a produir hidrogen verd En col·laboració amb Siemens Energy, BASF està investigant diverses possibilitats per a la construcció d’un sistema d’electròlisi d’aigua mitjançant una membrana d’intercanvi de protons (PEM) amb una capacitat de 50MW per a la producció d’hidrogen a partir d’aigua i electricitat sense emissions de CO2. Aquest hidrogen lliure de diòxid de carboni s’utilitzaria sobretot com a matèria primera al centre Verbund (centre connectat) de Ludwigshafen, però també, en certa manera per a donar suport al llançament del mercat de la mobilitat sostenible a la regió metropolitana de Rhine-Neckar.

Captura i emmagatzematge de carboni A la seu d’Anvers, BASF planeja fer una inversió en el projecte Antwerp@C, una de les propostes de captura, emmagatzematge i utilització de carboni que s’estan impulsant a la zona del Mar del Nord. Aquest projecte de cooperació, resultat de la unió de diverses empreses químiques i energètiques així com el Port d’Anvers, permetria evitar l’emissió de més d’un milió de tones mètriques de diòxid de carboni a l’any en la producció de substàncies químiques bàsiques. La decisió final sobre la inversió que BASF durà a terme per aquest projecte està prevista que es prengui l’any vinent.

14

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

Sostenibilitat, innovació i lideratge per a dissenyar el futur Convertir-se en la companyia de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món. Aquesta és la fita en la qual treballa Dow, tant en l’àmbit estratègic com en el seu dia a dia Dow. És per això que ha reforçat encara més els seus compromisos per a fer front als reptes derivats del canvi climàtic i els residus plàstics. A Dow creuen que apostar per la sostenibilitat és apostar pel futur i és per això que s’han marcat uns ambiciosos objectius. De cara al 2030, la companyia reduirà un 15% les seves emissions de CO2 respecte al 2020. Així mateix, També contribuirà a eliminar els residus plàstics fomentant la recollida, reutilització i reciclatge d’un milió de tones mètriques, i tot gràcies a una forta inversió en desenvolupament. De cara al 2035, tots els materials que vagin destinats a l’envasat i embalatge seran reutilitzables o reciclables. Tot això ha de contribuir a assolir l’objectiu final que s’ha

plantejat l’empresa: la neutralitat de carboni de cara el 2050. Ara bé, aquestes metes no són més que el següent pas en una ruta que Dow va començar fa més de 30 anys, establint per primera vegada uns Objectius de Sostenibilitat. El canvi climàtic i els residus plàstics es troben entre els desafiaments més grans de caràcter tècnic, social i econòmic als quals el món s’hagi enfrontat mai. En aquest sentit, asseguren que els seus productes i tecnologies són fonamentals per abordar-los: «Considerem que tenim la responsabilitat i l’oportunitat d’assumir el lideratge per abordar aquests reptes globals». I afegeixen: «Treballem per a dissenyar els plàstics del futur que, com no pot ser d’una altra forma, són sostenibles i 100% reciclables». A més, cal destacar que donen suport i s’adhereixen a iniciatives sectorials que impulsen i promouen el valor dels plàstics, com la campanya #DiseñadosParaProteger.

Els compromisos de Dow Canvi climàtic. De cara a 2030, Dow reduirà les seves emissions netes anuals de CO2 en 5 milions de tones mètriques, o un 15% del valor de referència de 2020. A més, la companyia vol aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, alineant-se així amb l’Acord de París.

Residus plàstics. De cara a 2030, Dow contribuirà a eliminar els residus propiciant la recollida, la reutilització o el reciclatge d’un milió de tones mètriques de plàstic. L’empresa està invertint i cooperant en el desenvolupament de tecnologies i infraestructures clau per a fomentar el reciclatge.

Economia circular. De cara a 2035, Dow impulsarà l’economia circular ajudant a «tancar el cercle», en fer que el 100% dels seus productes venuts i destinats a aplicacions d’envasat i embalatge siguin reutilitzables o reciclables.

EL SECTOR QUÍMIC

10 RAONS

que marquen la diferència

SEGURETAT Compleixen amb les regulacions internacionals més rigoroses. És el material que se sotmet a més controls i verificacions.

29/04/2021 diarimés

PROTECCIÓ Permeten un subministrament higiènic i segur per al menjar. Un material de confiança total que protegeix la teva salut.

ENVASOS PLÀSTICS LLIURE DE PLAGUES

MÀXIMA CONFIANÇA

EVITEN PLAGUES DURANT L’EMMAGATZEMATGE

#DiseñadosParaProteger

INFORMACIÓ A més de protegir el menjar, els envasos plàstics et proporcionen informació clau com la traçabilitat i la composició de cada producte.

CONSERVACIÓ

LLEUGERESA

Poden allargar la conservació d’un filet fins a 10 dies més, preservant les seves qualitats intactes i evitant així el malbaratament de menjar

Permeten estalviar combustible i emissions de CO2 durant el seu transport. Una solució sostenible per al medi ambient.

AL·LÈRGENS

EXPERTS EN LA CURA D’ALIMENTS

COMUNICACIÓ TRANSPARENT

MENYS DE MALBARATAMENT

VERSATILITAT

TECNOLOGIA

La versatilitat del plàstic és pràcticament il·limitada, adequant-se a les necessitats de qualsevol aliment, envàs i situació.

Avui ja pots gaudir d’envasos biodegradables, envasos actius que allarguen la vida dels aliments i envasos intel·ligents que t’informen del seu estat.

S’ADAPTEN A LES TEVES NECESSITATS

POSSIBILITATS

INNOVACIÓ

ALTA TECNOLOGIA AL TEU CISTELL DE LA COMPRA

RECICLABLE

VALOR

Gràcies al reciclatge, es poden generar nous materials per a utilitzar-los en altres productes com envasos, roba, complements o objectes de decoració.

Aprofitar tot el seu valor està a les nostres mans. No els abandonis al medi ambient, són massa valuosos per a llençar-los.

ELS PLÀSTICS TENEN MOLTES VIDES, RECICLA

RECICLA

CADA GEST MARCA LA DIFERÈNCIA

DE LA BROSSA MARINA PROVÉ DE LA TERRESTRE

MENYS VIATGES

UNA RAÓ DE PES

INNOVACIÓ SOSTENIBLE La versatilitat dels plàstics permet avenços en ecodisseny, afavorint la sostenibilitat.

ALIATS DE L’ECODISSENY

15

16

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA DESTACADA

Repsol invertirà 1.400 MEUR a Tarragona en projectes de transició energètica L’objectiu és convertir el complex en un pol multienergètic sostenible, centrat en l’eficiència, l’economia circular, l’hidrogen verd i la descarbonització Redacció

Un pol multienergètic sostenible. Aquest és el futur del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. En el seu compromís envers la transició energètica, la companyia presentava el passat novembre el seu Pla Estratègic per al període 2021-2025, que contempla inversions per més de 1.400 milions d’euros al complex tarragoní. L’eficiència energètica, l’economia circular, l’impuls a l’hidrogen renovable i la captura i ús de CO2 són els quatre grans pilars que centren l’estratègia de la companyia així com les inversions que duran a terme en els pròxims cinc anys al territori. L’objectiu és avançar cap a una descarbonització de l’economia, fins a arribar a les zero emissions netes el 2050, generant productes de baixa, nul·la o fins i tot negativa petjada de carboni, i propiciant alhora un nou impuls industrial basat en la digitalització i la tecnologia. Són múltiples els projectes que Repsol engloba dins d’aquesta

CEDIDA

forta inversió de 1.400 milions d’euros a les seves instal·lacions tarragonines. Entre ells s’hi inclouen la construcció d’una planta de producció de biocombustibles avançats, la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta resistència a l’impacte, una planta per produir plàstics a partir del reciclatge de materials post consum i la implementació de tecnologies per millorar l’eficiència en el consum de matèries primeres i d’energia en els seus processos productius. Cal·lípolis, iniciativa estrella Una part important de l’aposta de futur de Repsol al territori es concentra en la iniciativa Cal· lípolis Next Generation, un conjunt d’11 projectes impulsats pel Port de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca i Repsol que tenen com a objectiu la recuperació econòmica de la demarcació i que suposaran una inversió total de 259,5 milions d’euros, 41 milions dels quals es corresponen a

El Complex Industrial suposa el 2% del PIB de Catalunya.

En els últims cinc anys, la companyia ja ha invertit 558 milions d’euros al territori dues iniciatives de la companyia energètica. La finalitat de Cal·lípolis és convertir un extens espai entre la Pineda i el Port en un nou motor econòmic de tipus industrial, logístic-intermodal, turístic i paisatgístic, en un exemple de col·laboració publicoprivada i de visió comú dels sectors clau del territori. En el cas de Repsol, la inversió es destinarà a l’ampliació de les seves instal·lacions portuàries. Això permetrà l’atracament de grans vaixells en el seu pantalà i la millora de la flexibilitat en l’aprovisionament de les matèries primeres amb la construcció de dos dipòsits soterrats. Aquestes actuacions suposaran una millora de la logística de Repsol al Port de Tarragona, garantint la seva eficiència i competitivitat, i permetran eli-

minar l’actual monoboia, situada a mar obert. Motor econòmic i d’ocupació Aquestes iniciatives i altres que Repsol està promovent en l’actualitat amb socis, s’han inclòs al programa Catalunya Next Generation, que impulsa la Generalitat de Catalunya. Amb elles, Repsol està disposada a liderar la transformació del Pol Petroquímic de Tarragona perquè segueixi sent líder al sud d’Europa. De fet, en els últims cinc anys, Repsol ha invertit en el seu Complex Industrial de Tarragona 558 milions d’euros. La companyia multienergètica és un dels principals motors de creixement econòmic i de generació d’ocupació de Tarragona. El seu Complex Industrial genera a Tarragona més de 7.500 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts, i representa al voltant del 40% dels tràfics del port tarragoní. La seva importància es reflecteix en el seu pes en el PIB de Catalunya, superior al 2%.

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

29/04/2021 diarimés

17

CEDIDA

El projecte Reciclex ha aconseguit incorporar un 50% de residu postconsum a un polietilè de baixa densitat per a fer embalatges.

Envasos amb infinites vides, l’aposta per l’economia circular Repsol treballa en diferents projectes per a la introducció de residus plàstics en els seus materials

Biocombustible per avions ‘made in Tarragona’, un nou pas cap a la descarbonització La fabricació de productes amb baixa petjada de carboni és un dels objectius que es marca Repsol en la seva estratègia de present i futur. I el Complex Industrial de Tarragona hi té molt a dir. A principis d’any produïa per primera vegada un lot de biojet, biocombustible per avions. Aquesta mena de solucions són claus per a un sector com l’aeronàutic, on alternatives com l’electrificació no són viables en aquests moments. El lot fabricat a Tarragona a partir de biomassa, consta de 10.000 tones de combustible d’aviació —l’equivalent al consum de 145 vols Barcelona-Los Angeles— i ha superat les exigents proves que requereixen aquests productes. Compta amb un contingut bio inferior al 5% per complir amb els requisits de qualitat establerts per les especificacions internacionals i el seu ús evitarà l’emissió de 630 tones de CO2 a l’atmosfera, l’equivalent a 55 vols Madrid-Barcelona.

La primera planta de polímers d’alta resistència a l’impacte de la Península Repsol comptarà enguany amb la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta resistència a l’impacte. Per produir aquests materials avançats, la companyia està adequant una de les unitats del Complex Industrial de Tarragona, amb un cost total de 32 milions d’euros, que es destinarà a noves inversions i a l’habilitació de la línia de producció. Es tracta d’un producte d’alta especialització, que aporta un gran valor afegit en mercats com el de l’automoció, tant per la seva major lleugeresa com per la seva extraordinària resistència a l’impacte, cosa que redunda en una major seguretat dels vehicles. La seva utilització redueix el pes dels automòbils i, per tant, també la seva petjada de carboni, cosa que reforça el paper de Repsol com a subministrador clau per al sector de l’automoció i evidencia el seu objectiu d’arribar a les zero emissions netes l’any 2050.

CEDIDA

Redacció

Produir, utilitzar, reciclar o reutilitzar i tornar a començar. Aquesta és la filosofia de l’economia circular. Aquest nou model econòmic i productiu basat en tancar el cercle de la vida de qualsevol producte per evitar o reduir al màxim la generació de residus és un dels pilars de futur de la indústria química. I és que la seva capacitat innovadora en la producció de materials és una peça clau a l’hora d’establir processos que permetin reciclar objectes que contenen plàstic i obtenir nous materials a partir d’ells garantint sempre els estàndards de qualitat i seguretat que exigeix el mercat actual. Aquest és de fet el compromís de Repsol, tal com ho evidencia el fet que l’economia circular sigui un dels quatre pilars del seu Pla Estratègic 2021-2025. Dos dels projectes que Repsol està impulsant són Zero i Reciclex. El primer d’ells es basa en el reciclatge químic. Així doncs, s’utilitzen plàstics que no són aptes per al reciclatge mecànic i d’ells s’obtenen olefines reciclades, que es combinen amb les convencionals per a fer nous materials. En el cas de Reciclex, el nou material, que ja s’ha posat al mercat, està formulada per un polietilè de baixa densitat al qual se li afegeix un 50% de residu postconsum, oferint un producte més sostenible però amb la consistència i funcionalitat necessàries per a l’aplicació

Han desenvolupat el primer plàstic homologat per a film trencable que incorpora material reciclat.

final. El primer material resultat d’aquest projecte és un film que s’utilitza en l’embalatge de packs d’ampolles. Envasos circulars La combinació de les tecnologies de reciclatge mecànic i reciclatge químic permet a Repsol fer un salt important per a assolir el seu objectiu de reciclar l’equivalent al 20% de la producció de les seves poliolefines de cara al 2030. I és

que la companyia ha arribat a un acord amb el productor d’envasos i embalatges plàstics Grup Armando Alvarez (GAA) per a desenvolupar una nova gamma d’envasos circulars flexibles no destinats a usos alimentaris. Fruit d’aquesta col· laboració s’ha desenvolupat el primer material homologat per a l’aplicació de film trencable que incorpora material reciclat de la gamma Reciclex, cosa que converteix ambdues companyi-

es en abanderats de l’economia circular. Gràcies a l’acord amb GAA, Repsol ha fabricat els sacs industrials que utilitzen per a comercialitzar la seva gransa, incorporant un 30% de reciclat postconsum. Mitjançant un sistema logístic invers, es recuperen els sacs i després del seu reciclatge el material s’incorpora a les bobines que GAA fabrica per a Repsol, fent circular tant el producte com el seu envàs.

18

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

SOSTENIBILITAT

Hidrogen renovable, l’aposta de Messer per a la transició energètica La companyia gasista ha enfocat la seva estratègia en les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia CEDIDA

Redacció

L’hidrogen verd i de baixes emissions de carboni pot formar part de la solució global al canvi climàtic. La seva demanda està creixent ràpidament a Europa, Estats Units i la Xina. Els governs, la indústria i el sector de l’energia i del transport a tot el món estan fent grans esforços per a accelerar el seu desenvolupament amb l’objectiu de descarbonitzar l’economia. En aquest context, Grup Messer va unir-se a l’Aliança Europea de l’Hidrogen Net el passat mes d’agost. La nova organització pretén utilitzar les tecnologies de l’hidrogen per ajudar a assolir l’objectiu de neutralitat climàtica de la Unió Europea pel 2050. Fins al 2030, l’UE vol crear mercats per a la venda de 4,4 milions de tones d’hidrogen verd a l’any. Cal tenir en compte que actualment tots els fabricants de gasos industrials d’Europa produeixen poc més d’un milió de tones d’hidrogen gris a l’any. Assolir aquesta fita comportarà grans esforços inversors i en ma-

Messer està estudiant projectes que permetrien reduir les emissions de la química tarragonina.

tèria d’innovació. Messer Industries als Estats Units ja està operant un exitós negoci amb hidrogen per a aplicacions de mobilitat. Actualment, en subministra a una dotzena de plantes, inclòs el centre de producció de BMW a Spar-

tanburg (Carolina del Sud), una de les plantes més grans del món per a carretons industrials. Un altre focus d’atenció és el sector dels autobusos. La nova legislació obliga a les empreses d’autobusos a canviar a vehicles de zero emissions de cara al 2030.

Messer Industries compta amb una bona reputació en aquest àmbit i recentment ha assolit un nou rècord mundial de repostatge d’autobusos en sèrie. La companyia gasista també opera amb èxit plantes on-site a Europa que inclouen l’hidrogen

net com a nova línia de productes. Aquest resol els problemes de les emissions de CO2. Ara bé, el seu elevat preu de producció, en comparació amb l’hidrogen gris provinent principalment del gas natural, suposa un desavantatge econòmic per a aplicacions a escala industrial. Amb tot, el Pacte Verd Europeu promou aquesta nova tecnologia, ja que és indispensable per a la descarbonització de les principals indústries. Messer ha enfocat la seva estratègia en explotar les oportunitats que ofereix l’hidrogen net basant-se en les seves experiències en aquest camp. Així doncs, està construint, junt amb empreses associades, un negoci sòlid per atendre clients en segments específics. En els últims mesos, Messer Ibérica, que opera al complex químic de Tarragona des de 1970 produint gasos destil·lats de l’aire, ha participat en diverses mostres d’interès per a desenvolupar diversos projectes per a la reducció d’emissions de la indústria química de Tarragona, així com per al desenvolupament de solucions de mobilitat de zero emissions. Actualment s’està estudiant el finançament i execució d’aquests projectes. Així mateix, l’empresa és membre de l’Associación Española del Hidrógeno i de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud.

Siemens Energy i Messer impulsaran tres projectes d’hidrogen verd a Tarragona Siemens Energy i el Grup Messer han firmat un acord de cooperació amb l’objectiu de treballar plegats en projectes d’hidrogen verd per a aplicacions industrials i de mobilitat. En el marc d’aquest acord, Messer Ibèrica ha presentat al govern espanyol tres projectes d’hidrogen verd al complex químic de Tarragona. La capacitat total d’electròlisi d’aquests projectes és de 70 MW. La intenció és aconseguir l’operació més fiable i competitiva maximitzant l’eficiència dels costos i l’aprofitament de tots els subproductes en un concepte de hub integrat. Messer ja opera una xarxa de gasoductes per a l’oxigen al polígon, on s’utilitzarà aquest subproducte de l’electròlisi. El propietari i director general de Messer Group GmbH, Stefan Messer, ressalta que «estem optimitzant l’ús de tots els subproductes perquè els clients puguin centrar-se en la seva activitat».

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

19

SOSTENIBILITAT

Anna Ferran

LA SOLUCIÓ PER A UNA EUROPA NEUTRA

mes de producció a gran escala. Així mateix, està Una economia neta, treballant en projectes climàticament neutra innovadors que implique permeti aturar els efectes devastadors del quen la captura, l’emcanvi climàtic i protegir magatzematge i la reutiaixí els hàbitats naturals lització del carboni per a del continent. Aquest fer-ne nous materials. és l’objectiu final que es Les innovacions del sector químic jugaran un paper clau Un dels àmbits on la proposa l’European Grequímica té molt a dir i en l’assoliment de les fites del Pacte Verd Europeu que és vital per a l’assoen Deal, el conegut com a Pacte Verd Europeu, de liment dels objectius del cara al 2050. Per assolir aquesta ambiciosa, vable en els seus processos sigui cada cop Green Deal és el transport. La indústria properò totalment necessària meta, cal que ca- major. A més, els materials i solucions que dueix biocombustibles i productes que fan dascun dels estats membres estableixin po- produeix poden permetre que molts altres que les bateries dels vehicles elèctrics siguin lítiques actives que permetin descarbonit- sectors siguin més sostenibles. Així doncs la més eficients. A més, amb els materials zar l’economia. Ara bé, l’administració no és contribució de la química a l’assoliment del plàstics s’aconsegueix fer cotxes més lleul’única que juga un paper rellevant. El sec- Green Deal és doble. gers, cosa que implica un menor consum i una menor emissió de CO2. tor empresarial serà l’encarregat, en última La mobilitat, però, no és l’únic gran cauinstància, d’impulsar aquesta descarbonit- Solucions sostenibles zació real. Per a fer-ho cal trobar innovaci- La indústria ha identificat sis sectors en els sant d’emissions. I és que l’habitatge genera ons competitives que facilitin una transició quals les seves aportacions són claus per al el 40% de les emissions a Europa. Novaenergètica i digital. Moltes d’aquestes inno- compliment del Pacte Verd Europeu. Aquest ment, les aportacions de la química per a vacions ja s’estan desenvolupant ara. I com són l’energia, l’alta tecnologia, la salut, l’ha- reduir-les són múltiples, des de materials a indústria d’indústries, el sector químic hi bitatge, la mobilitat i els objectes quotidi- aïllants fets a partir de plàstics reciclats, fins té molt a dir. ans. La química treballa dia a dia oferint-los a millores en el formigó que li allarguen la La indústria química, a escala europea, tota mena de solucions que els permetin vida, passant per a materials intel·ligents està engegant un important procés de millorar en termes de sostenibilitat, efici- que aplicats sobre els vidres poden regular transformació, basat en la recerca, el de- ència i reciclabilitat. En l’àmbit de l’energia, el seu color i opacitat per a reduir el consum senvolupament i la innovació, per a trobar per exemple, el sector químic desenvolupa energètic. Aquestes solucions sumades als noves matèries primeres, siguin d’origen o les matèries primeres per a fer les pales dels desenvolupaments de materials reciclats provinents del reciclatge, i reduir així l’ús de aerogeneradors, uns elements que reque- i reciclables utilitzats en múltiples àmbits derivats del petroli. També està ideant pro- reix uns materials que siguin resistents però com l’alimentació o la roba no només percessos productius que siguin més eficients molt lleugers. A més, també està impulsant metran convertir-nos en un continent neuen l’ús de recursos com l’energia o l’aigua i la innovació per a convertir la tecnologia de tre, sinó que faran Europa més competitiva i treballa perquè la integració d’energia reno- l’hidrogen verd en una opció viable en ter- innovadora respecte als EUA i Àsia.

CEDIDA

Les innovacions químiques en materials permeten que les pales dels aerogeneradors siguin més lleugeres.

20

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LOGÍSTICA

El moll de la Química augmenta la seva capacitat d’emmagatzematge Les empreses que operen en aquest moll del Port de Tarragona estan duent a terme inversions que el fan més competitiu CEDIDA

Redacció

El moll de la Química del Port de Tarragona es consolida com a hub logístic a la Mediterrània per a l’emmagatzematge i la distribució de productes petroquímics. Aquest augment de la capacitat suposarà un increment d’utilització del moll que s’acabarà traduint en un augment dels tràfics. Les inversions de les empreses instal·lades al moll de la Química el fan una infraestructura cada cop més competitiva per als clients. Una major capacitat obre la porta a noves línies marítimes i una reducció de costos per l’efecte d’economies d’escala, el que acaba suposant un augment de la competitivitat per a les empreses. L’empresa Tepsa invertirà en els pròxims mesos de 2021 en una nova ampliació de la seva terminal al Port de Tarragona. Aquesta inversió es convertirà en quatre nous tancs, que se sumaran als sis que ja es van

Els punts d’atracament que disposa aquesta infraestructura permet l’arribada de vaixells de fins a 15 metres de calatge.

construir l’abril de 2020. Actualment la terminal de Tepsa al Port de Tarragona compta amb 71.450 m3 de capacitat, quaranta-

sis tancs i cinc punts d’atracada. Amb aquesta nova ampliació la terminal de Tepsa comptarà amb cinquanta tancs i una capacitat

de fins al 86.450 m3. Pròximament, Terquimsa finalitzarà les obres de construcció de quatre nous tancs, el

que suposarà un augment de 17.000m3. Aquestes noves instal· lacions augmentaran la capacitat actual, passant de 455.903 m3 a

més de 470.000m3. Euroenergo, la tercera terminal instal·lada en el moll de la Química, va tancar el 2020 amb el 100% d’ocupació de la seva terminal situada al Port de Tarragona. L’empresa especialitzada en logística d’hidrocarburs, concentra la major part de les seves instal·lacions a les dàrsenes tarragonines, on disposa d’una capacitat d’emmagatzematge de 331.000 m3 distribuïts en divuit dipòsits. Millores també en logística El moll de la Química compta amb set punts d’atracament per a vaixells de fins a 15 metres de calatge, això permet rebre embarcacions de grans dimensions molt a prop de les terminals que hi ha instal·lades al mateix moll. Aquests punts d’atracament augmenten les possibilitats d’ocupació del mateix moll, el setè punt d’atracament que es va ficar en funcionament durant el passat any, ha permès millorar l’operativa per aquest tipus de tràfics, permetent un major nombre d’entrades i sortides de vaixells del moll de la Química. Terquimsa disposa del nou punt d’atracament (Q5) que permet augmentar la flexibilitat per als seus clients, guanyant un nou atrac de gran calat, poden fer front a una necessitat en previsió que els vaixells nous cada vegada són més grans.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

21

22

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

«Hem de treballar en factors determinants com el preu de l’energia»

CEDIDA

Muñoz remarca la importància de treballar en aspectes com les xarxes tancades, el reglament de les quals podria estar llest a finals d’any Redacció

—L’Ajuntament anunciava a finals d’any la posada en marxa aquest 2021 d’un estudi sobre la contaminació acústica del polígon sud. Ja l’han posat en marxa? Quines fases tindrà? —L’estudi es troba en fase de licitació, per tant encara no s’ha posat en marxa. Tindrà tres fases, en la primera es farà un estudi general, en la segona es determinaran les infraestructures (carreteres, vies de tren, indústries...) i la tercera analitzarà internament cada indústria. —Explicaven que l’estudi buscaria la col·laboració dels ajuntaments de Tarragona, Reus i Vila-seca, com a consistoris presents al polígon sud. Finalment, s’han adherit a aquest nou estudi? Com serà el treball conjunt? —Sí, aquests tres municipis

s’han adherit a l’estudi. El treball el durà a terme l’empresa que guanyi la licitació. —Fa unes setmanes es presentaven els resultats del 2020 de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, del qual són membres. Creu que l’elaboració d’aquesta mena d’informes és una bona eina per a fer créixer la confiança de la ciutadania en la indústria? —Doncs sí, és una magnífica eina per fer créixer la confiança de la societat. De fet, les administracions hem de potenciar aquests estudis per tal de donar tranquil·litat als nostres veïns. —Què més es pot fer en aquesta línia? —Qualsevol iniciativa nova en aquest sentit o bé l’ampliació d’anàlisi d’altres compostos seria una bona notícia pel territori. Nosaltres donarem suport a tots

els estudis i projectes que aportin transparència pel que fa a l’aire que respirem. —En la presentació del nou pla estratègic de l’AEQT, la patronal incidia en el fet que el pla s’havia fet escoltant les opinions i demandes de l’entorn. Com a ajuntament, han comunicat les inquietuds i punts de vista de la població canongina per a ser tingudes en compte durant el procés de planificació? —A l’AEQT els hi fem arribar cada moment les nostres inquietuds i més en un any com ha estat el 2020 amb l’accident d’IQOXE. —Per últim, s’està parlant de la necessitat d’impulsar la tecnologia de l’hidrogen verd. El territori podrà esdevenir finalment una vall de l’hidrogen i captar així nova inversió o alguns dels problemes sistèmics

L’estudi sobre contaminació acústica està en fase de licitació, explica.

ho dificultaran? —Es probable que l’hidrogen verd sigui la panacea, però abans d’arribar fins aquí ens hem de posar a treballar en altres coses més determinants per a nosaltres, com per exemple el preu de l’energia i les xarxes tancades. Necessitem que la indústria sigui més competitiva perquè d’això depèn el futur de les empreses instal·lades en el nostre territori. De fet, des d’aquest Ajuntament

Dow i Mura Technology, pioner global d’una avançada tecnologia de reciclatge de plàstics, anuncien avui una aliança per contribuir a eliminar els residus plàstics del medi ambient. La col·laboració impulsarà el ràpid desenvolupament de la nova tecnologia HydroPRSTM (Hydrothermal Plastic Recycling Solution), un avançat procés de reciclatge adreçat a impedir que els plàstics o el carboni contaminin el medi ambient, alhora que creen la matèria primera per a una economia de plàstics circular i sostenible. HydroPRSTM, solució patentada de Mura, és un revolucionari procés de reciclatge avançat que utilitza vapor súpercrític per convertir els plàstics en els productes químics i hidrocarburs dels quals van ser formats, per ser utilitzats en la fabricació de nous productes plàstics com si fossin nous. HydroPRSTM pot reciclar tots tipus de plàstics -incloent-hi els plàstics flexibles multicapa utilitzats per a envasat, que avui dia són difícils de reciclar, per la qual cosa sovint són incinerats o portats a l’abocador.

SECTORIAL

EMPRESA RECOMANADA

Tallers Metal·lúrgics Reus, experts en manteniments industrials Serveis integrals en l’àmbit de la serralleria i els tancaments. Aquesta és la carta de presentació de Tallers Metal·lúrgics Reus (TMR). Un dels serveis pels quals destaquen són els manteniments industrials. TMR treballa per a empreses de sectors com el químic, l’energètic, el farmacèutic o el veterinari fent el manteniment de portes, tanques exteriors, panys, bombins, etc.

ja ens hem posat en contacte amb el Ministerio de Industria i el de Transición Ecológica i se’ns ha comunicat que en unes setmanes sortirà l’esborrany del reglament per tal que es puguin fer les aportacions per part dels ajuntaments i de la indústria. Si tot va bé en l’últim trimestre d’enguany estaria aprovat. Això seria una magnífica notícia pel futur de la indústria i del nostre territori.

Dow i MuraTechnology s’alien per avançar en el reciclatge dels plàstics

Realitzen treballs de serralleria com ara tancaments metàl·lics, portes de garatge o d‘accés per a vianants, baranes, reixes. També elaboren estructures metàl·liques (bigues, encavalles, escales d’emergència, etc.). Tallers Metal·lúrgics Reus són experts treballant l’acer inoxidable. També donen servei a particulars i comunitats, atenent avaries i fent manteniment.

L’AEQT estrena web i reforça la divulgació i la transparència L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha estrenat la seva renovada pàgina web, que es manté en el domini www.aeqtonline.com, com a part de les accions de millora de la divulgació i la transparència que recull el seu Pla Estratègic 2021-2023. A més d’haver renovat el disseny, el nou web ha introduït també importants modificacions en la seva estructura, que passa a donar més protagonisme a aquells aspec-

tes que puguin oferir a la societat una informació més profunda i detallada de què és l’AEQT i què és la indústria química. La transparència és un dels principis rectors del nou portal, que incorpora un apartat dedicat als indicadors del sector: tant aquells que tenen a veure amb el seu impacte econòmic, com també als de sostenibilitat: dades sobre seguretat, accidentalitat, impacte mediambiental (emissions, etc.).

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

23

SOSTENIBILITAT

Redacció

CIRCULARITAT I INNOVACIÓ A LA INDÚSTRIA QUÍMICA

Actualment el projecte es troba en la fase de reciclar una d’aquestes dues Les empreses que vulguin créixer de matèries primeres. El reciclatge del forma sostenible i guanyar competisegon component es posarà a prova a tivitat al mercat hauran d’anar un pas partir de l’estiu d’aquest any, complemés enllà en les seves innovacions per afrontar els reptes mediambientals tant així el procés. L’objectiu últim de actuals i futurs. Avui en dia, som inca- Covestro ha desenvolupat una tecnologia pionera per al reciclatge químic de matalassos Covestro és industrialitzar els procespaços d’imaginar un futur sense sos de reciclatge químic per a esCEDIDA que les empreses i el medi ambicumes flexibles utilitzades per a tornar a comercialitzar aquestes ent vagin de la mà. Es tracta d’una dues matèries primeres i evitar transformació empresarial sense que acabin com a residus. Es tracprecedents, de la qual la indústria química ja n’és protagonista. ta, doncs, d’una fita en termes de Com a empresa sostenible i sosostenibilitat i innovació que percialment responsable, Covestro met dur el desenvolupament de està contínuament treballant per l’economia circular de Covestro a a millorar i trobar noves formes un altre nivell. de reutilitzar i reciclar els mateL’adaptació de les empreses a un món amb grans reptes merials al final de la seva vida útil, creant a més noves fórmules per diambientals és ja una realitat. a reduir l’ús de matèries primeres Covestro des de fa anys aplica el fòssils en els seus processos de principi «People, Planet, Profit» producció. (Persones, Planeta, Benefici) a La sostenibilitat ha de regir tots partir del qual fomenta els nivells els àmbits de l’empresa, des de la econòmics, ambientals i socials recerca i el desenvolupament, fins de la companyia. La reutilització a l’aprovisionament, la producció de materials utilitzats i l’aplicació i la distribució. Un clar exemple de noves tecnologies orientades de com la companyia segueix ina reduir l’ús de matèries primenovant amb aquests criteris és la res fòssils són dos clars exemples tecnologia que ha desenvolupat d’aquest principi i mostren com L’objectiu final és industrialitzar el reciclatge químic per a escumes flexibles i tornar a comercialitzar les matèries primeres. per a la reutilització de les escuamb innovació i compromís es pot ajudar a resoldre el desafiames de matalassos utilitzats. senvolupat una nova tecnologia inno- contenen aproximadament entre 15 i existents fins al moment s’han centrat ment ambiental de l’eliminació dels vadora que permet el reciclatge químic 20 quilos d’escuma, que està formada en reciclar només una de les matèries residus, amb l’objectiu de construir un Una segona oportunitat En el marc del projecte PUReSmart, d’escuma tova de poliuretà (PU) de per dues matèries primeres diferents. primeres, la companyia alemanya ha futur més verd, just i igualitari per al planeta. coordinat per Reticel, Covestro ha de- matalassos utilitzats. Els matalassos Malgrat que algunes de les solucions aconseguit reutilitzar ambdues.

24

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

ESDEVENIMENTS

Expoquimia i el V Hub Day, cites destacades per a promocionar el sector a l’exterior

CEDIDA

El cluster ChemMed és l’eina encarregada de posicionar el pol químic internacionalment A. Ferran

El sector químic tarragoní té dues dates marcades en el calendari del 2021. La primera serà del 14 al 17 de setembre amb la celebració d’Expoquimia, la trobada internacional de la química a Barcelona. L’altra serà al novembre, amb la celebració d’una nova edició, la cinquena del Hub Day, una jornada organitzada pel clúster ChemMed i dedicada a promoure els ports de la Mediterrània, i en concret el de Tarragona, com a node logístic alternatiu per als productes petroquímics, davant dels ports del mar del Nord, com són Anvers, Rotterdam i Amsterdam.

El nou Pla Estratègic de l’AEQT contempla com un dels punts claus per a captar noves inversions donar un nou impuls al clúster del sector químic tarragoní i aquestes dues cites seran claus per a seguir desenvolupant la seva estratègia de promoció internacional, tal com asseguraven el seu president, Josep Maria Cruset i el seu vicepresident, Rubén Folgado, en l’assemblea que es va celebrar el passat 15 d’abril. Atreure esdeveniments En el cas de la fira Expoquimia, ChemMed tindrà l’oportunitat de presentar novament el potencial de Tarragona i el seu pol

El Hub Day és un esdeveniment organitzat pel clúster que presenta els beneficis d’establir un node logístic petroquímic a Tarragona.

ChemMed podrà presentar el pol químic més important del sud d’Europa a Expoquimia químic davant del conjunt del sector, en un dels esdeveniments més importants de la indústria a escala global. En el cas del Hub Day, cal destacar que és un esdeveniment organitzat pel mateix clúster en el marc d’un pla d’ac-

ció comercial, per tal d’atraure esdeveniments sectorials de reconegut prestigi internacional a Tarragona. En aquestes conferències internacionals es donen cita els principals agents del sector, i així poden conèixer el model del clúster petroquímic més important del sud d’Europa. L’any passat, la quarta edició del Med Hub Day, va comptar amb més de 130 inscrits, que van analitzar les tendències logísti-

ques petroquímiques a curt i mig termini. Arran de la pandèmia es va fer de forma telemàtica, format que es repetirà enguany. Una altra de les cites on va ser present ChemMed va ser la sisena edició del LNG Congress, un esdeveniment centrat en el paper que pot brindar el gas natural liquat en la recerca de noves oportunitats en la transició energètica. Cal destacar que ChemMed és un clúster fruit de la col·laboració

públicoprivada entre logística i indústria. Entre els seus objectius en destaquen desenvolupar l’atractiu i la competitivitat de la zona per a la indústria, la investigació i la logística de la química: Consolidar el teixit de les infraestructures, instal·lacions productives i portuàries, indústries auxiliars, centres de recerca i nivell de formació. Atraure i generar noves inversions i activitats al voltant del clúster.

TRIBUNA

La química del futur, la de tots JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Després d’un any marcat per la incertesa i per la successió de notícies negatives associades a l’avenç en la propagació de la pandèmia de la covid-19, per fi podem afirmar sense cap mena de recança que ens trobem, de ple, en l’any de la solució al problema. En l’any de la vacunació, de la salvació de moltíssimes vides arreu del planeta. Això és possible gràcies a l’esforç i al talent de moltes persones i, també, gràcies a la indústria del coneixement, de la ciència, de la química, elements que constitueixen el naixement de la solució concreta a un

repte global. Un cop més. Amb tot, la ciència no es limita a la indústria dels medicaments. Va molt més enllà. La ciència i, més en concret, la química, és la resposta a molts dels problemes, desafiaments i fites que tenim com a societat. Des de la potabilització d’aigua fins a la protecció dels cultius davant de plagues, passant per una mobilitat més sostenible, la creació de teixits sintètics i molts altres àmbits que sorgeixen de la indústria química. És a dir, del talent. No cal dir que el talent humà és l’element imprescindible per a qualsevol activitat beneficiosa per a la societat i que, en el cas del sector químic, és inqüestionable. En l’àmbit territorial que ens ocupa, aquest talent nodreix el principal motor econòmic del Camp de Tarragona. La indústria química, com a sector econòmic, ocupa a més de 42.000 persones entre llocs de treball directes, indirectes i induïts.

La ciència i, més en concret, la química, és la resposta a molts dels problemes, desafiaments i fites que tenim com a societat, des de la potabilització de l’aigua a la mobilitat sostenible Es tracta, per tant, d’un pilar fonamental per a l’economia del territori que, a més, està basat en el talent i en el coneixement. Uns ingredients que, a més, en molts casos tenen denominació d’origen Tarragona, ja que aquest talent que fa progressar la indústria química sorgeix, principalment, de la Universitat Rovira i Virgili. A la Pobla de Mafumet diem que, entre tots, fem més gran el municipi. Fent un paral·lelisme, junts i amb els talents individuals, podem potenciar i enfortir el nostre territori i dotar-lo d’un futur més esperançador per a tots.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021

diarimés 25

26

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

Un motor econòmic per al territori JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Quan parlem de la indústria petroquímica a Tarragona hi ha algunes dades que hem de tenir presents. Aquesta activitat econòmica genera 5.500 llocs de treball directes al nostre territori i la mateixa xifra d’indirectes, a banda dels 35.000 llocs de treball induïts que tampoc no podem oblidar. Aquestes xifres parlen per si soles i demostren el pes del sector químic pel que fa a la generació d’ocupació entre els habitants. No podem oblidar tampoc, que el 50 per cent de la producció qu-

ímica de Catalunya surt de la nostra zona, la qual representa alhora, el 25 per cent de la producció química del conjunt de l’Estat Espanyol. Precisament això és el que fa que el nostre, sigui el primer pol químic del sud d’Europa. Les xifres parlen doncs, són bastant clares i demostren que la indústria química és un dels motors econòmics de Tarragona, i amb això ens referim a l’economia tarragonina, incloent-hi la de les moltes famílies que depenen d’aquest sector. Des de Perafort i Puigdelfí en som conscients i és per això que creiem que cal donar suport a aquest sector i vetllar perquè continuï sent competitiu tant en l’àmbit estatal, com en l’europeu. Però no només creiem que aquest sector mereix el nostre suport per qüestions merament econòmiques sinó que també creiem que cal donar-li suport perquè és necessari per al dia a dia de les persones. En aquest sentit, sempre ens agrada recordar que, des que ens despertem

ECONOMIA

El 50% aniran a parar al site de la Canonja Grup BASF ha anunciat que enguany incrementarà les seves inversions al conjunt de sites que té a Espanya. Així doncs, la xifra d’inversió prevista serà de 60 milions d’euros, quantitat que superarà els 56 milions d’in-

fins que anem a dormir, fem tot un seguit d’accions que tenen una relació o altra amb el sector químic. És a dir, els aparells que utilitzem, els envasos de productes que consumim, algunes peces de roba que portem, com les sabates, tenen la seva base en aquest sector, i això fa que la seva importància per al funcionament de la societat actual, sigui innegable. Per tot plegat, tant pel seu paper a l’hora de facilitar-nos la vida, com pel que fa al seu pes en l’economia tarragonina, des de Perafort i Puigdelfí, avalem l’activitat industrial com a motor econòmic del territori.

ENERGIA

Grup BASF invertirà 60 MEUR a Espanya durant aquest any Redacció

La indústria química és un dels motors econòmics de Tarragona. És per això que creiem que cal donar suport a aquest sector i vetllar perquè continuï sent competitiu tant en l’àmbit estatal com en l’europeu

versió executada el passat 2020. «La inversió és el principal indicador de compromís d’una empresa amb el país on opera. Seguir fent-ho i amb inversions estratègiques confirma l’aposta del Grup BASF pel nostre territori», assegura el director gene-

ral de la companyia a Espanya i Portugal, Carles Navarro. Les inversions més destacades es faran al site que BASF té a la Canonja, que concentrarà el 50% de la inversió. Està prevista una parada programada a la planta de BASF Propanchem Sonatrach, la joint-venture en la qual es fabrica gas propà i que suposarà una inversió en actius de 12 milions d’euros per a augmentar la seva capacitat. D’altra banda, s’estan realitzant diversos projectes d’inversió al centre de Marchamalo, que confirmen la posició estratègica que té aquest centre per a la divisió de pintures de carrosseries.

Repsol desenvolupa un sistema intel·ligent de gestió de l’energia Permetrà reduir el consum entre un 20 i un 40% Redacció

Repsol ha desenvolupat un sistema de gestió energètica que gestiona de forma eficient l’energia aplicant algoritmes d’intel·ligència artificial i optimització avançada. El dispositiu actuarà sobre l’energia associ-

ada als processos de climatització i cadena de fred dels seus clients del segment comercial i industrial, reduint així el seu consum energètic i, per tant, també les emissions de CO2. En les etapes preliminars del seu desenvolupament, el sistema ha

mostrat estalvis de fins al 20% en el consum elèctric associat a la climatització i de fins al 40% en la cadena de fred. El sistema, que compta amb tecnologia desenvolupada per Repsol, recull diferents paràmetres, com la potència requerida, els patrons d’ús, el preu de l’electricitat en cada moment o el pronòstic del clima i analitza en temps real el comportament de diferents equips predient la demanda energètica dels usuaris. Amb aquestes dades, el sistema determina les condicions òptimes per a cada dispositiu i actua sobre ells de forma automàtica per a estalviar energia.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

27

EMPRESA

Plàstics d’alta resistència per a fomentar la circularitat de l’aigua

CEDIDA

De fet, l’antic emissari estava format per dos tubs de 350 i l’actual de polietilè és un únic tub de 600. A tot això, cal sumar-hi que el polietilè, quan va soterrat és un material autoportant. Així doncs, no cal construir punts de suport en el seu traçat, cosa que es tradueix en una important reducció de costos d’obra civil en la seva instal·lació que l’acaba de fer més competitiu.

Llaberia Group, empresa montbrionenca líder en solucions hidràuliques, ha treballat en una de les obres inicials de la nova depuradora d’Aitasa Anna Ferran

Lluny de falsos mites, els plàstics, especialment aquells d’alt rendiment, han esdevingut una solució eficient i sostenible respecte a altres materials. La ciència que s’amaga darrere d’aquest material ha permès desenvolupar alternatives que permeten augmentar la seguretat dels processos i la durabilitat de les instal·lacions, cosa que es tradueix en una millor optimització de les inversions. Són molts els exemples que evidencien els beneficis que aporten els plàstics envers la sostenibilitat i l’eficiència. Des de la mobilitat a la construcció, passant per la gestió dels recursos hidràulics. Justament en aquest últim ram, el territori compta amb una empresa que ha esdevingut un referent mundial, gràcies a la innovació i la llarga experiència en aquest camp: Llaberia Group.

Oferir solucions hidràuliques és la missió de Llaberia Group. Si bé en els seus inicis, els productes i innovacions amb plàstics que desenvolupaven anaven dirigides al sector agrícola, especialment elaborant sistemes per a optimitzar el consum de l’aigua en els cultius de regadiu, amb els anys han esdevingut un partner clau per a empreses de sectors molt diversos, entre ells el químic, duent a terme tota mena d’instal·lacions per a la canalització i l’emmagatzematge d’aigües i d’altres fluids dins dels complexos industrials. Aposta per l’eficiència Un dels darrers projectes en els quals ha estat treballant Llaberia Group per al sector químic tarragoní ha estat en un treball previ a la construcció de la nova depuradora d’Aitasa. Llaberia, juntament amb l’empresa

constructora Garcia Riera, han dut a terme la substitució d’un emissari d’aigua, que connecta la planta de tractament d’aigües amb diverses de les empreses del polígon. El responsable del projecte per part de Llaberia Group, Òscar Gómez, explica que fins a l’execució d’aquests treballs, hi havia un emissari de fibra de vidre que estava instal·lat de forma aèria. Ara s’ha substituït per un emissari soterrat de polietilè. Els avantatges del canvi són múltiples. «La fibra de vidre és un material més sensible i fràgil davant dels cops i els agents externs, en canvi el polietilè es caracteritza per la seva resistència i per la seva llarga durabilitat», comenta Gómez. Així mateix, el fet d’anar soterrat protegeix la instal·lació i s’assegura que no pateix davant les afectacions meteorològiques, com el fred o la calor intensa que

El polietilè emprat en el projecte és un material més eficient i amb major durabilitat

Van substituir l’emissari de fibra de vidre per un de polietilè.

sempre causen canvis en els materials. A la vegada facilita que es pugui transitar per a sobre sense cap mena de problema. La durabilitat i la protecció del material no són els únics beneficis que ha aportat l’execució

d’aquest projecte. «Els tubs de polietilè tenen un interior menys rugós comparat amb altres materials. Per tant, en un espai menor hi pot circular més cabal d’aigua, cosa que el fa més eficient», destaca el responsable del projecte.

Avançar cap a la sostenibilitat Les característiques del polietilè permeten, doncs, fer una instal· lació més eficient en múltiples aspectes, cosa que té un impacte positiu en termes de sostenibilitat. De fet Llaberia Group sempre cerca crear sistemes i instal·lacions més sostenibles, a partir de la qualitat i idoneïtat dels materials i del coneixement i l’experiència de l’equip humà de la companyia. En projectes com el de la nova depuradora d’Aitasa això resulta clau, ja que és una de les accions més potents que el sector químic tarragoní està impulsant a favor de la sostenibilitat i la circularitat: «Des de Llaberia Group, aportem el nostre gra de sorra perquè això sigui possible».

28

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

CAMP DE TARRAGONA

SALUT GERARD MARTÍ

Sol·liciten cita o renovació de receptes per a qui no pot o no sap fer-ho i es vol ampliar el projecte Les farmàcies de Valls i l’Àrea Bàsica de Salut han posat en marxa un projecte mitjançant el qual, els farmacèutics ajuden a fer tràmits en línia amb el metge de capçalera als usuaris que tenen problemes de connectivitat a Internet, bé perquè no saben utilitzar la xarxa o bé perquè no disposen de connexió. La col· laboració es vol estendre en el futur en els tràmits amb infermeria. El projecte es va iniciar el passat mes de desembre i està adreçat a tots aquells usuaris que no disposen ni d’ordinador ni telèfon mòbil amb accés a Internet per sol·licitar cita prèvia de visita al metge de primària. En aquests casos, com també per a tots aquells pacients que necessiten una renovació de recepta i els

hi és difícil trucar a l’ABS o desplaçar-s’hi presencialment, els mateixos farmacèutics efectuen el tràmit. La iniciativa va ser impulsada des del Grup de Treball de Salut Comunitària arran de la pandèmia per la covid-19, quan es va detectar que alguns usuaris tenien problemes de connectivitat a internet per sol·licitar cita per al seu metge de capçalera o accedir al conjunt de serveis de salut, en especial gent gran, persones vulnerables o en situació de pobresa energètica. A partir d’aquí, des del Grup de Treball va obrir aquesta nova línia de col· laboració coordinada amb l’ABS i les farmàcies. Això ha facilitat accedir al seu metge de capçalera i als serveis d’atenció primària a tots aquells pacients que o bé no tenen internet o bé no compten amb ningú que els hi pugui fer

TRÀNSIT

Denuncien un possible vessament de residus a la Font Major d’Alcover La Bretxa avisa que hi sura escuma blanca ACN Els professionals ajuden els clients a utilitzar els serveis ‘online’.

per ells, en una iniciativa que té la implicació de les deu farmàcies de Valls. El projecte s’ha anat ampliant progressivament, per millorar encara més la comunicació directa entre metges i farmacèutics, per exemple, per canvis de medicació. Donat l’èxit del projecte, la col·laboració de la xarxa de farmàcies amb els

serveis de primària es vol ampliar també a infermeria. Això permetria que quan un usuari es pren la pressió o passa un control de colesterol o de sucre a la farmàcia i surten valors alterats, amb el consentiment del pacient es pugui informar directament a l’equip d’infermeria de l’ABS per atendre’l.

ALT CAMP CEDIDA

Els indicadors s’han dissenyat amb elements dels tres nuclis.

L’alcaldessa de Valls i representants de l’empresa.

Vila-seca limita la velocitat a 30 km/h en zones urbanes

Aosom obrirà un centre logístic a Valls al maig

límit 30 km/h a les entrades de la població: sis a Vila-seca, dues a la Pineda i tres a la Plana. El límit a 30 km/h serà d’aplicació en tots els carrers d’un sentit o un carril per sentit, tot i que la velocitat encara es veurà més reduïda (fins als 20 km/h) a les vies de plataforma única i no variarà (50 km/h) en les vies de dos carrils o més per sentit. Els indicadors estan tematitzats amb elements singulars de cadascun dels tres nuclis urbans.

CEDIDA

Imatge de l’escuma que ha aparegut a l’aigua.

CEDIDA

Vila-seca va finalitzar ahir la instal·lació de la senyalització vertical que indica la nova velocitat màxima de 30 km/h en zones urbanes. Vila-seca s’ha avançat a la nova normativa de circulació que entrarà en vigor a mitjans del proper mes de maig a tot el país i que té en compte la recent irrupció dels vehicles de mobilitat personal com ara els patinets elèctrics. Concretament al municipi, s’han instal· lat un total d’onze senyals de

11

ALT CAMP

Farmàcies de Valls ajuden els usuaris a fer tràmits en línia amb el metge Redacció

29/04/2021 diarimés

Aosom, empresa nord-americana especialitzada en la venda online de mobles de terrassa i jardí, decoració de la llar, joguines, equipament de fitness, articles per a mascotes i oci, ha previst obrir aquest mes de maig el seu nou centre logístic amb base a Valls per augmentar la seva capacitat d’emmagatzematge i ampliar els canals de distribució a tota la península ibèrica. Aosom s’instal·larà a les modernes instal·lacions

construïdes per GLP al polígon industrial de Valls, unes naus de gairebé 30.000 metres quadrats. El nou centre logístic donarà feina en aquesta primera fase a una trentena de treballadors, amb previsió d’incrementar progressivament la plantilla. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i la regidora d’Empresa i Ocupació i presidenta de Vallsgenera, Rosa Rovira, es van reunir amb Emi Chen, CEO directora general d’Aosom Spain.

A Alcover s’ha detectat un possible vessament de residus al barranc de la Font Major, a tocar del polígon industrial. El Casal Popular La Bretxa ha denunciat la presència d’escuma blanca en aquest punt. El col·lectiu, que n’ha fet ressò a les xarxes, assegura que no és el primer cop que passa i que sovint coincideix amb dies plujosos. El Casal i l’Ajuntament tenen un acord signat sobre com actuar davant de possibles incidents de caràcter mediambiental. Es va establir un protocol per alertar els Agents Rurals i posar-ho en coneixement de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’alcalde d’Alcover, Robert Figueras, creu que podria tractar-se només d’espuma de sabó provinent de restes superficials del terra d’alguna empresa, arrossegades per la pluja.

Es dona la circumstància que a Alcover hi ha una indústria que fabrica sabons i productes de cosmètica. «No sembla cap producte químic perjudicial, però no ho sabem perquè no tenim competències municipals per fer els controls a les empreses amb autorització per abocar aigua a la llera; nosaltres el que fem és informar a l’organisme competent quan visualitzem alguna cosa que no ens sembla normal», remarca Figueras. En qualsevol cas, una de les problemàtiques més notòries a escala industrial que arrossega Alcover són les males olors provinents de la indústria Cator, on es tracten olis residuals, un fort impacte odorífer en la qualitat de l’aire que d’un temps ençà s’hi treballa per minimitzar. «No s’ha erradicat, però ha anat disminuint, hi ha bona voluntat de totes les parts», diu l’alcalde.

12

diarimés 29/04/2021

CAMP DE TARRAGONA

SEGURETAT

Els agents de policia del Vendrell duran càmeres unipersonals

ACN

Podran decidir si posen en marxa el dispositiu i, si ho fan, hauran d’avisar el ciutadà ACN

Els agents de la Policia Local del Vendrell han estrenat aquesta setmana l’ús de càmeres unipersonals. El cos ha incorporat nou dispositius, i se’n destinarà un a cada patrulla que estigui al carrer. «Volem donar molta seguretat i garanties, tant al ciutadà com als agents, durant qualsevol actuació de la policia en matèria de seguretat ciutadana», va subratllar ahir la regidora de la Policia del Vendrell, Maria Luz Ramírez. D’aquesta manera, el consistori espera que les càmeres evitin qualsevol situació d’abús policial i alhora ajudin a esclarir eventuals actuacions controvertides amb la ciutadania. Els dispositius enregistren imatge i so i només s’activen si els agents ho consideren oportú.

Ramírez va detallar que s’ha definit un protocol d’actuació amb el qual es marca que seran els agents policials els qui decidiran quan cal activar la gravació de la càmera, que portaran col·locada a l’armilla. Si s’opta per posar el dispositiu en marxa durant una actuació amb un ciutadà, els agents l’han d’informar en el moment d’activar l’enregistrament. Durant la gravació, la càmera emet un so discontinu per evidenciar que està activada. Segons va puntualitzar la regidora, les imatges s’utilitzaran posteriorment només si la patrulla considera que cal emetre un informe amb suport gràfic. «Pot ser que la incidència es resolgui sense inconvenients, o que la patrulla retorni a les dependències policials i vulgui deixar constància d’un servei

Un dels efectius mostrant ahir com funciona el dispositiu que duen a la part davantera.

Les imatges s’utilitzaran si la patrulla creu que cal emetre un informe amb suport gràfic problemàtic. En aquests últims casos és quan es rescatarà la gravació», va explicar, tot remarcant que les imatges no utilitzades es destruiran durant el següent servei. «Aquests dispositius do-

TARRAGONÈS

subjectiva de la policia, podríem estar davant d’un abús de poder», apuntava. Des del govern municipal han assegurat que l’adquisició de les nou càmeres ha estat únicament «en busca de l’excel·lència del servei» i han negat que hi hagi hagut cap actuació polèmica que hagi estat el detonant d’incorporar aquest material al cos de policia local.

MONTBLANC

Les obres de millora de la rambla Joan Maragall del Morell s’inicien Els treballs duraran un màxim de set mesos i es fan en dues fases AJ. MORELL

Redacció

Aquesta setmana han començat les obres de remodelació de la rambla Joan Maragall del Morell, uns treballs que tenen un cost total de 620.652,61 euros i que es desenvoluparan en dues fases. Primer, es millorarà el segon tram de la via i, tot seguit, el que toca a l’antiga estació de tren, segons ha informat l’Ajuntament del Morell. Es tracta d’un projecte que contempla la renovació de l’enllumenat públic, la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, amb una previsió d’execució d’entre sis i set mesos. L’alcalde del Morell i també regidor d’Urbanisme, Eloi Calbet, indica que «es tracta d’unes obres que donaran una nova imatge a la nostra rambla, millorant-la en molts aspectes». Alhora, manifestava ser conscient que hi haurà diverses afectacions de cara al veïnat, «per això vam celebrar una reunió informativa a la qual van poder assistir les persones que viuen a la zona», de forma que han estat informades amb

nen molta seguretat perquè hi ha incidents on un ciutadà es pot acabar encarant als agents, però l’avís de l’activació de la càmera donarà garanties a tothom i ajudarà a pacificar moltes situacions», va destacar la regidora. Ahora, Ramírez va defensar que les càmeres estan pensades com a eina per garantir l’actuació objectiva dels agents. «Si hi hagués una percepció

Regidors del partit de govern creen el grup municipal d’ERC Els quatre regidors de Montblanc vinculats a ERC han decidit crear un grup municipal propi i trencar amb la denominació Agrupament Catalanista de Montblanc (ACM). ACM es va presentar a les darreres eleccions municipals sota el paraigua d’ERC i va obtenir la majoria absoluta amb set representants. Arran del canvi de militància d’alguns dels membres, ara els quatre edils republicans han decidit actuar

com a únic grup. Així, els altres tres regidors –entre els quals hi ha l’alcalde Pep Andreu, que es va afiliar a Junts– n’han quedat apartats. Tot i això, en un comunicat els membres d’ERC han afirmat que volen seguir formant part del govern, però han apuntat que volen fer un «gir social» en les polítiques municipals. Els regidors del grup d’ERC són Carme Pallàs, Judit Pere, Oriol Pallissó i Francesc Xavier Viñas.

Jornada de portes obertes a la llar d’infants Gu-gu de Constantí La Llar d’infants Gu-gu de Constantí organitza jornada de portes obertes avui per tal de donar a conèixer el seu projecte educatiu a les famílies amb infants entre 0 i 3 anys. Seran dues sessions que es desenvoluparan en dues franges horàries, a les 17 h i a les 18 h. Per tal de garantir el compliment de les mesures sanitàries, és imprescindible demanar cita a través del correu gugu@ constanti.cat o el telèfon 977 523 214. Les visites es faran en grups d’un màxim de 10 persones. Durant aquestes jornades de portes obertes les famílies podran conèixer les instal·lacions, el personal, el projecte educatiu i la manera de treballar a la Llar d’Infants. El període de preinscripcions serà del 10 al 21 de maig.

Cambrils lliura més de 100 tauletes als alumnes que no en disposaven Durant aquest curs escolar marcat per la pandèmia, l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Cambrils, coordinadament amb els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat més de 100 tauletes i connectivitat a l’alumnat dels centres i serveis educatius del municipi que no disposaven d’aquest recurs imprescindible per poder seguir el seu procés d’aprenentatge. Amb coordinació amb el departament de Benestar Social de l’Ajuntament i a través del Servei d’Atenció Diürna (SADI) i amb la informació aportada per les direccions dels diferents centres i programes, s’ha pogut arribar a tots els i les alumnes del municipi amb aquesta necessitat.

L’ARBOÇ

Degustació de cervesa artesanal virtual El projecte té un pressupost de 620.652 euros.

detall de com anirà el desenvolupament del projecte. Per la seva banda, el regidor de Via pública de l’Ajuntament del Morell, Pere Domingo, remarcava que «a més de la inversió en l’àmbit estètic, els treballs també serviran per modernitzar els subministraments i canalit-

zacions soterrades». Així, s’adequarà tota la xarxa de serveis d’aigua, electricitat i clavegueram. Així mateix, s’ha habilitat un canal de Telegram on s’anirà informant de les incidències que hi pugui haver, així com d’avisos puntuals de talls de subministraments, entre altres.

El Ball de Diables de l’Arboç ha anunciat la suspensió, en el seu format habitual, de la Fira de la cervesa artesanal catalana de l’Arboç a causa de la difícil situació sanitària derivada de la pandèmia de la covid-19. Malgrat això, el Ball de Diables ha preparat un format alternatiu. Enguany es realitzarà una degustació virtual per tots aquells que adquireixin les cerveses dels diables que s’han elaborat expressament per a l’ocasió. Es

tracta d’una degustació virtual que es podrà seguir a les xarxes del Ball de diables (Facebook i Instagram) o a la web www. balldediablesdelarboc.cat. La degustació constarà de dues cerveses artesanes elaborades especialment per a l’ocasió de la mà del productor Reptilian. El paquet consta de dues cerveses de les varietats blat i Rauchbier i es poden reservar via xarxes amb un cost de 5 euros cadascun.

Vandellòs-l’Hospitalet aprova l’ordenança d’ús de les platges El Ple de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha aprovat inicialment l’Ordenança municipal d’ús, aprofitament, seguretat i conservació de les platges i litoral municipals, amb els vots del PSC i de Ciutadans; l’abstenció de JxCat, la CUP i el PP; i els vots en contra de la FIC i d’ERC. L’ordenança té per objecte regular les condicions d’ús de les platges del municipi.

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

29/04/2021 diarimés

13

POLÍTICA

L’Estat i la Generalitat discrepen per la demora a vacunar la Guàrdia Civil Des de Catalunya s’argumenta que va haver-hi un retard a l’hora de traslladar la llista d’agents, però des d’Espanya ho neguen EFE

La delegació del Govern a Catalunya va negar demores en el lliurament de les llistes per a vacunar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, com sosté el Govern, i es va posar de nou a disposició de la Generalitat per a oferir la seva col·laboració per a immunitzar al més aviat possible als agents. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donés dimarts deu dies a la Generalitat perquè, «sense cap excusa», garanteixi «immediatament i sense dilacions» la vacunació als agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya amb la mateixa proporció que els Mossos d’Esquadra, l’executiu català i la Delegació del Govern han mantingut versions contraposades sobre aquest retard. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va assegurar dimarts que la Generalitat acataria l’ordre del TSJC, però va atribuir el

retard en la immunització a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en l’inici del procés de vacunació a la demora a rebre les llistes d’agents: «sembla que va arribar tard», va dir. Argimon, que es va escudar també en els canvis amb el subministrament d’AstraZeneca –que van passar a ser per a majors de 60 anys–, va advertir a més que vacunar ara a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per a arribar al mateix percentatge que als Mossos implicarà retardar les dosis per als majors de 70 anys, davant el que Cs ha demanat el seu cessament i el sindicat policial SUP ha exigit que es retracti. També el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va sostenir el passat cap de setmana que quan va començar aquest procés de vacunació es va detectar «un problema en el cens» dels agents de la Policia i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. No obstant això, fonts de la delegació del Govern consultades per Efe han negat demores en el lliura-

ment de les llistes i han detallat que quan el 10 de febrer es va iniciar la vacunació dels cossos i forces de seguretat a Catalunya, va ser la mateixa delegada, Teresa Cunillera, qui va prendre la iniciativa i va remetre una carta a Sàmper per a sol·licitar informa-

feia quinze dies que s’estava vacunant als cossos de seguretat i emergències a Catalunya. En la reunió, que finalment es va celebrar el 4 de març, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van facilitar tot el personal i infraestructura per a poder-se vacunar i

Cunillera ha posat a disposició de Salut la «col·laboració necessària» per vacunar

La ministra de Sanitat diu que «estem a l’espera que la Generalitat actuï» i que estan preparats

ció sobre quan immunitzarien a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. La Generalitat va contestar el 12 de febrer anunciant que tres dies després –el 15 de febrer– es posarien en contacte per a iniciar els tràmits. La Delegació del Govern va traslladar el 16 de febrer a Interior totes les persones de contacte per a coordinar la programació, si bé no va ser fins al 24 de febrer quan Interior i Salut els van convocar a una reunió per a abordar la qüestió, quan ja

es va planificar un dispositiu per a agrupar els 7.000 agents de tots dos cossos en nou grups, alguns amb fins a 1.300 efectius, en un esforç per a unificar-los seguint les indicacions de la Generalitat, segons les fonts. Del 5 al 23 de març es van dur a terme nombrosos contactes i gestions per a planificar la vacunació per als dies 25, 26 i 29 d’aquest mes –un mes i mig després que s’iniciés la immunització dels cossos de seguretat a Catalunya. Durant

aquests dies va haver-hi alguns intents per a fer vacunacions en alguns punts clau, com l’Aeroport de Barcelona, encara que van resultar infructuoses, ja que la Generalitat va al·legar que estava a l’espera de la validació del pla, segons les fonts. Finalment, el 24 de març a la tarda, abans d’iniciar-se la vacunació, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van rebre ordres de la Conselleria de Salut per a desprogramar tota la vacunació dels menors de 60 anys –que són la majoria–, segons les fonts. Ara, Cunillera ha remès una carta a la consellera de Salut, Alba Vergés, en què es posa a la seva disposició per a tornar a oferir la «col·laboració necessària» perquè aquest procés es dugui a terme «al més aviat possible». De moment, l’única resposta que ha rebut Cunillera ha estat un correu electrònic de l’oficina de la secretaria de Vergés en què es limiten a acusar recepció de la seva comunicació

i l’informen que han donat trasllat del seu contingut a l’adreça corresponent del departament, perquè pugui fer «les valoracions i gestions» oportunes. Per part seva, fonts de Salut han indicat que, com el tema està judicialitzat, únicament informaran del procés de vacunació d’aquests efectius policials al TSJC quan correspongui. Paral·lelament, el sindicat CCOO de Bombers de la Generalitat perquè es vacuni de forma «ultrainmediata» als efectius pendents de rebre la dosi, el 30% del total de la plantilla. L’executiu central els vacunarà Per la seva banda, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va assegurar ahir que si la Generalitat no vacuna als agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional a Catalunya com li ha instat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Govern «estaria preparat i disposat per a fer-lo». Així ho va dir Darias en roda de premsa aquest dimecres, al final del Consell Interterritorial de Salut, després de recordar que la setmana passada ja va expressar la disposició de l’Executiu per a fer-ho arran de la disfunció que es produïa en la vacunació d’aquests col·lectius respecte a altres comunitats. «Estem a l’espera que la Generalitat actuï. Si no ho fes, estaríem preparats i disposats per a fer-ho nosaltres», va subratllar Darias.

EUROPA

Alemanya, França, Itàlia i Espanya reclamen accelerar el pla de recuperació Els ministres de Finances presenten els plans de reformes i apressen la CE a posar-los en marxa ACN

Alemanya, França, Itàlia i Espanya van reclamar aquest dimecres prémer l’accelerador del pla de recuperació europeu. En una declaració conjunta, els ministres de Finances dels quatre països van instar els estats a presentar els plans de reformes

i ratificar el fons de recuperació «tan aviat com sigui possible». «És vital per a la Unió Europea», va dir el titular de Finances francès, Bruno Le Maire. Els representants dels quatre països també van apressar la Comissió Europea perquè acceleri l’avaluació dels plans, malgrat que

l’executiu europeu veu poc probable poder escurçar el termini de dos mesos. En la declaració per videoconferència, el titular de Finances alemany, Olaf Scholz, va fer una crida als estats perquè presentin els seus plans «tan aviat com sigui possible» per començar a

implementar-los. Per Scholz, el pla econòmic europeu representa «una nova era per a una Europa de solidaritat, sostenibilitat i èxit». Per la seva banda, el ministre de Finances francès va dir que el pla «reflecteix una cooperació reforçada» a la Unió Euro-

ECONOMIA

SUCCESSOS

lebrar la «resposta conjunta» del bloc comunitari a la crisi. A més, Calviño va assenyalar que el pla espanyol té «reformes ambicioses» perquè Espanya sigui «un dels motors de la recuperació europea». La declaració dels quatre responsables d’Economia i Finances arriba un dia després que França i Alemanya presentessin ja els seus plans de manera conjunta per donar un nou impuls al pla de recuperació europeu. Els 27 van acordar el pla fa nou mesos, però s’espera que els fons arribin, com a mínim, un any després. L’executiu europeu té dos mesos per avaluar els plans de reformes.

JUDICIAL

Intercepten tres noves cartes amb amenaces per a polítics

Una empresa xinesa posa els ulls en l’aeroport de Lleida

Correus ha interceptat tres noves cartes amb amences que tenien com a destinataris Isabel Díaz-Ayuso, Pablo Iglesias i José Luis Rodríguez Zapatero. Pel que fa a l’alcaldessa de Madrid, la carta contenia dos projectils, segons informacions facilitades pel Ministeri de l’Interior i el Ministeri de Transports, una amenaça a la qual Ayuso no va voler donar importància. La segona que es va interceptar va ser la dirigida cap a l’expre-

El conseller de Territori, Damià Calvet, va signar aquest dimecres un acord amb l’empresa xinesa EHang per convertir l’aeroport de Lleida-Alguaire en la base de proves i futures operacions amb vehicles aeris autònoms referent a Europa. EHang compta amb centenars d’aeronaus que es dediquen a la logística i al transport de viatgers, com els taxi-drons. Tot i que ja operen a la Xina i han fet proves a d’altres països

sident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, segons va avançar La Sexta. La carta tindria «dos possibles cartutxos d’arma de foc». L’escàner va identificar dos projectils de 38 mm en un sobre amb una nota per a l’expresident a l’oficina automatitzada de Correus del barri madrileny de Vallecas. Finalment, Pablo Iglesias va rebre la seva segona carta amb amenaces de mort i diversos projectils. ACN

pea amb fons que es destinaran a «projectes d’interès comú». A més, Le Maire va reclamar a l’executiu europeu accelerar l’avaluació dels plans de reformes perquè els fons arribin «sense retards» al juliol. El ministre d’Economia i Finances italià, Daniele Franco, va dir que el pla és un «moment de definició per a la Unió Europea» que no només servirà per «reparar el dany econòmic i social» causat per la covid-19, sinó per invertir en qüestions com la sostenibilitat, l’educació o la cohesió. Finalment, la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, va ce-

com Àustria, el Canadà o Qatar a través d’empreses privades, es tracta del primer acord que EHang signa amb un aeroport a tot el món. Un dels motius d’escollir Alguaire és poder disposar d’una instal·lació física i d’una plataforma estable per desenvolupar aquest sistema de mobilitat i estendre’l a tot el món, va explicar Calvet. Aeroports de Catalunya i EHang han firmat un acord per col·laborar en mobilitat aèria urbana. ACN

Veuen «desproporcionada» la pena del procés de l’1-0 Dos magistrats del Tribunal Constitucional, Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer, consideren «desproporcionada» la pena de presó que el Tribunal Suprem va imposar després del judici del procés, i creuen provat que en aquell procediment judicial es van vulnerar els drets a la legalitat sancionadora (article 25.1 de la Constitució), amb relació als drets a la llibertat personal (art 17.1), a la llibertat ideològica (art

16) i de reunió (art 21). És el que expressen al vot particular que han presentat contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la condemna imposada a Jordi Turull per delictes de sedició i de malversació de fons públics. La defensa la recorrerà ara a la justícia europea. Xiol i Balaguer van votar en contra d’aquesta sentència, que va quedar aprovada per set vots a dos, i retreuen poca «flexibilitat». ACN

14

diarimés 29/04/2021

ESPORTS

FUTBOL

Guillem Jaime demana pas i espera debutar com a titular aquest diumenge La baixa d’Albarrán per sanció obre les portes de l’onze al futbolista cedit pel Castellón, que fins ara no ha tingut protagonisme NÀSTIC

Vicente M. Izquierdo

Ha arribat l’hora de Guillem Jaime. El de Torreforta tindrà, amb molta probabilitat, l’oportunitat que tant estava desitjant. I és que el lateral cedit pel Castellón apunta a la titularitat en el lateral dret en el partit que el Gimnàstic de Tarragona jugarà contra el Castellón aquest diumenge a un quart de vuit del vespre. Carlos Albarrán es perdrà el partit per sanció, ja que va veure una cartolina groga que li suposa acumulació de targetes. Per tant, hi ha una vacant en el lateral dret amb dues possibles solucions. La primera és donar-li l’alternativa a Jaime, amb què debutaria amb la samarreta del Nàstic jugant d’inici. Ara bé, hi ha una segona variant, que és la d’ubicar-hi Pol Domingo, defensa polivalent que pot actuar en totes les posicions de la rereguarda. L’entrenador del Nàstic, Toni Seligrat, està tranquil en aquest sentit i confia en tots dos futbolistes, encara que sembla que no es decidirà fins que el partit estigui més a prop. L’opció més lògica per al lateral dret seria la de Jaime, futbolista fitxat en aquest mercat d’hivern per a suplir qualsevol problema que hi hagués amb un Albarrán que, durant la primera volta, va tenir molts problemes en forma d’expulsions, els quals s’han solucionat en la segona part del campionat. Seligrat mai ha enganyat a Jaime, en el sentit que ja va assegurar públicament, abans que arribés el tarragoní, que «Carlos Albarrán és el millor 2 de la categoria». Taxatiu, amb

Guillem Jaime, durant el partit que va jugar a Cornellà, un dels quatre en els quals ha participat fins ara.

Alex Quintanilla encara no entrena i, per tant, les baixes en defensa per a diumenge seran dues aquesta frase va deixar clar que, per bé que estigués Albarrán, seria de la partida. Ara bé, hi ha una altra baixa en defensa de cara al partit contra l’Alcoyano, la qual cosa pot oferir més pistes de cara al que decidirà Seligrat. Es tracta d’Alex Quin-

Els tres centrals disponibles per al duel són Jesús Rueda, Pol Domingo i Marc Trilles tanilla. El futbolista ha tornat a donar positiu per coronavirus en els darrers dies i encara no entrena amb el grup. Així les coses, els centrals disponibles són Jesús Rueda, Pol Domingo i Marc Trilles, mentre que Jaime és l’únic lateral dret que hi ha.

Oriol: «Aquest cap de setmana és una final» «Tot passa per aquest cap de setmana, que és una final». Així ha catalogat Joan Oriol el Nàstic-Alcoyano d’aquest diumenge al Nou Estadi. Per al lateral esquerre, el pròxim rival dels grana «és un equip dur, ens trobarem un equip com el del partit d’anada». Segons el seu parer, la campanya del Nàstic, fins ara, està sent «notable, l’excel·lència s’aconseguirà si aconseguim pujar a Segona A». Va destacar la importància del triomf a Villarreal aquest diumenge. «Aquest cap de setmana l’equip es va sobreposar als petits dubtes que poguessin haver-hi fora», va manifestar el defensor cambrilenc, qui també va voler remarcar que «som un molt bon equip, que treballa molt bé i que està fet per poder aconseguir l’objectiu».

Brugui arriba als 60 partits amb el Nàstic i Bonilla, a 50 Dos futbolistes de la primera plantilla del Nàstic van arribar a una gran xifra de partits disputats després de la victòria al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva de Villarreal (1-2). Es tracta de Brugui i de Javi Bonilla, que van assolir els 60 i els 50 duels oficials amb la samarreta grana, respectivament. Brugui ha jugat durant quatre temporades en el primer equip del Nàstic. En la 2017-18, les seves aparicions van ser testimonials. A Segona A, va actuar en tres duels, però entre els tres va disputar 39 minuts. Més protagonisme va tenir en la 2018-19, també a la categoria de

plata. Van ser quinze enfrontaments oficials amb la samarreta del conjunt tarragoní. La passada campanya, la 2019-20, va ser la de la seva consolidació, jugant 24 duels oficials en una campanya que es va aturar abans de temps pel coronavirus. Enguany, ja suma divuit duels. Pel que fa a Bonilla, entre partits de la Copa del Rei i de Lliga ha disputat ja 50 amb el Nàstic. D’aquests, 27 van ser durant la temporada passada i, en aquesta, han estat 23. Es produeix la circumstància que, si el Nàstic ascendís a Segona A, encara jugaria quatre duels aquest curs, els que li falten per a igualar els del passat.

FUTBOL UE VALLS

Óscar Pérez abandona la UE Valls de Tercera Divisió per motius personals Després de nou temporades, el jugador decideix posar punt final a la seva aventura vallenca Vicente M. Izquierdo

Óscar Pérez abandona la UE Valls de Tercera Divisió. Així ho va comunicar l’entitat de la capital de l’Alt Camp, qui va anunciar que un dels jugadors amb més història al club ha pres a determinació de fer un pas al costat i no continuar a les ordres de Joan

Antoni Pallarès. L’extrem de 28 anys va comunicar aquest dimarts a la tarda, tant a la Junta Directiva com als seus companys i al cos tècnic la decisió d’abandonar el club. Abans de començar l’entrenament ho va explicar i ja no es va vestir de curt.

Pérez portava nou temporades al club, en el qual ha jugat durant dues etapes, exceptuant un parèntesi en forma d’aventura al CD Morell. «Des del respecte més mutu cap a la seva decisió i recordant el paper que ha tingut durant els anys que ha lluït la samarreta blanc-i-vermella,

el club vallenc li desitja la millor de les sorts en el seu futur més immediat, tant a nivell professional com personal», va manifestar el club mitjançant un comunicat. Cal recordar que l’equip s’està jugant la possibilitat de jugar a Tercera RFEF o baixar a Primera Catalana.

Óscar Pérez, amb la samarreta de la UE Valls.

ESPORTS FUTBOL AMERICÀ

29/04/2021 diarimés

15

FUTBOL DIARI MÉS

BARCELONA DRAGONS

El nou fitxatge dels Barcelona Dragons.

Thomas Anthony Costa Anessiadis, nou jugador dels Barcelona Dragons L’equip competirà a l’Estadi Municipal de Reus Redacció

Thomas Anthony Costa Anessiadis és nou jugador dels Barcelona Dragons. El belga ja forma part de manera oficial de la plantilla que Adam Rita i la resta de l’staff tècnic tindrà a la seva disposició, segons va assegurar el club mitjançant un comunicat. Cal recordar que l’entitat barcelonina jugarà els seus pròxims partits a l’Estadi Municipal de Reus, gràcies a l’acord assolit entre l’Ajuntament i el club. El nou jugador dels Barcelona Dragons exerceix funcions de Defensive Back (DB). Costa Anessiadis és un jugador tècnic i físicament potent que s’adapta perfectament al que la direcció i l’staff estava buscant per reforçar aquesta posició de la defensa. El de Roeselare ha militat en diversos equips europeus, en els quals ha jugat en diferents lligues. Ha jugat en els Izegem Tribes (de Bèlgica), els Bristol Pride Academy (del Regne Unit), els Marburg Mercenaries

(d’Alemanya) i els Stockholm Mean Machines (de Suècia). Durant la seva estada als Izegem Tribes, Costa Anessiadis va ser nomenat MVP Defensiu. El Defensive Back (DB) belga arriba a la franquícia amb molta il·lusió, ganes de seguir creixent i d’aconseguir triomfs. «El meu objectiu és treballar el màxim possible per ajudar que l’equip vagi creixent», va dir, tot afegint que «també tinc moltes ganes d’aprendre d’aquest gran staff tècnic que tenim, de tots els entrenadors». Finalment, Costa Anessiadis va deixar clar que un dels seus objectius és poder «aprendre dels meus nous companys i, per descomptat, vull guanyar partits, aconseguir totes les victòries possibles». El club considera que Thomas Anthony Costa Anessiadis és un jugador prometedor, ambiciós i molt implicat en l’esforç. Reuneix les qualitats necessàries per ser un Defensive Back (DB) de garanties que, a més, també aporti aquests intangibles fora de la pista de joc.

Totes les jugadores i el cos tècnic que formen l’equip amateur femení del Racing Bonavista.

El Racing Bonavista continua apostant fort pel futbol femení El club, amb dos equips femenins, està valorant la possibilitat de crear-ne un tercer el pròxim curs DIARI MÉS

Vicente M. Izquierdo

El Racing Club Bonavista ha decidit realitzar una aposta ferma pel futbol femení. I és que, l’entitat del barri tarragoní, compta ja amb dos equips formats per noies. Ara bé, la seva idea és la de no quedar-se aquí i, de cara a la pròxima temporada, s’ha fixat l’objectiu d’intentar confeccionar-ne un tercer. Els de Bonavista són l’únic club de la ciutat de Tarragona que, a dia d’avui, tenen dos equips femenins. Un és l’amateur i l’altre és el cadet. Pau Díaz és el màxim responsable del primer equip de noies, mentre que Dani López i Josep Acero fan la tasca de preparadors de l’equip de cadets. El club s’ha convertit en una

xima temporada, té la intenció de crear un tercer equip femení i també vol integrar nenes en els equips masculins de menor edat, com són babys i pre-benjamí. D’aquesta manera, les joves comptarien amb una base per quan haguessin d’anar pujant esglaons i, en un futur, poder formar part del primer equip femení del Racing.

L’equip cadet femení del Racing Bonavista.

gran família, gràcies a la unió entre tècnics, jugadors, jugadores i Junta Directiva. A més,

amb l’equip amateur i cadet no s’acaba l’ambició del Racing Bonavista. I és que, de cara a la prò-

Equips masculins L’amateur masculí ja està consolidat a la Tercera Catalana, mentre que el juvenil i el cadet i d’altres equips de la base també estan realitzant una bona tasca a nivell formatiu. Això sí, s’ha de tenir en compte que la gran aposta del Racing Club Bonavista continua sent el futbol femení.

HOQUEI PATINS HC LICEO

Intentar el que sembla impossible per allunyar-se del descens directe El CE Vendrell rep aquest vespre a les vuit a l’HC Liceo, segon a l’OK Lliga Vicente M. Izquierdo

El CE Vendrell rebrà aquest vespre, a partir de les vuit, a l’HC Liceo. Serà en el partit corresponent a la 24a jornada, que es va ajornar per culpa del coronavirus i que es recuperarà per tal d’anar donant forma a l’OK Lliga, que, a poc a poc, ja està dibuixant què s’hi jugaran els

equips en aquesta recta final de temporada. Els vendrellencs tenen dues missions. La primera, evitar el descens directe de categoria i, la segona, evitar el play-off de descens. Ara mateix, el quadre penedesenc és dotzè, amb 25 punts. Com que, de forma directa, baixen els quatre últims,

ara mateix estaria salvat. Ara bé, està empatat amb l’Igualada, tretzè, amb tan sols un punt menys i, tenint en compte que el Liceo, encara amb opcions de títol, és segon, el partit es complica més. La primera posició de salvació l’ocupa el Club Patí Calafell, amb 30 punts, però amb un partit més que el Vendrell.

Un partit del Liceo, pròxim rival del Vendrell, en una imatge d’arxiu.

16

diarimés 29/04/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

L’OMS considera l’índia, una variant d’interès, però no preocupant Esperarà el govern a què la situació no tingui remei? Ho farà l’OMS? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) advertia ahir que la variant índia de la covid-19 que pot estar contribuint a l’alt nivell d’infeccions al país pot ser més contagiosa i resistent a alguns tractaments i vacunes. Segons un informe de l’OMS, aquesta variant té mutacions associades amb un increment de la transmissió i respon positivament a menys tractaments que d’altres. Amb tot, per a l’OMS la variant índia encara no ha assolit el nivell de «preocupant» com les del Regne Unit, Sud-àfrica o el Brasil i ara per ara es limita a «variant d’interès». El Ministeri d’Exteriors va recomanar aquest dimarts que no es viatgés a l’Índia i que tots els espanyols que es trobin temporalment a aquest país tornessin com més aviat possible. Exteriors va subratllar la importància que els que es trobin de manera temporal a l’Índia busquin un vol per tornar a Espanya com més aviat millor i imposava una quarantena als viatgers. La transmissió d’una nova variant resistent a les actuals vacunes i als tractaments que es duen a terme podria suposar el retorn a la casella de sortida de la pandèmia. L’OMS hauria de ser més contundent a l’hora de qualificar aquesta variant que estar causant estralls a l’Índia. + CONFIDENCIAL

Amb joguines pels mals moments GERARD MARTÍ

El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va presentar ahir el seu nou servei nocturn d’helicòpter, gràcies al qual pacients vindran de l’Ebre a Tarragona o aniran del Joan XXIII a Barcelona en la meitat de temps que si ho fessin per carretera. Així, es podran salvar moltes vides. Aquest helicòpter, que també es va presentar en societat, compta amb uns companys de viatge molt especials. Les joguines que es mostren a la imatge, les quals ajudaran a fer més feliços els viatges dels joves pacients.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

Autoritat portuària JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

L’antic edifici de l’Autoritat Portuària està tancat des de finals de 2010. L’any 2013 vaig escriure «...pròximament l’edifici de l’Autoritat Portuària quedarà lliure, ja que tot el personal i tots els serveis es traslladaren al nou edifici del Centre de Negocis que hi ha al costat. El president del Port, Josep Anton Burgasé, ha manifestat per activa i per passiva que si ningú no té interès a ocupar aquest edifici, al final no quedarà més remei que enderrocar-lo. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta Cusidó l’any 1978... Diuen que aquest immoble té molts problemes de manteniment difícils de resoldre i que aquest és un dels motius principals perquè l’APT es mudi. No sabem si darrere d’aquest estat de conservació i diagnòstic, s’amaguen altres intencions

o objectius. Tots recordem que, temps enrere, va sortir la possibilitat de construir un hotel en aquest indret, fet que per la crisi està, com a mínim de moment, ajornant aquesta possible inversió. En qualsevol cas, si finalment s’enderroca l’edifici, l’Estat és qui ha de lliurar els terrenys, mitjançant un consell de ministres haurà de desafectar l’espai com a zona portuària, ja que és el propietari del terreny». Finalitzava el meu escrit «en resum, personalment crec que és un edifici a salvar, ja que no crec que el seu estat sigui de ruïna, per tant el seu ús passa per una banda aprofitar les sales d’actes i d’exposicions, i per un altre costat es pot habilitar com a museu, biblioteca, oficines per a entitats o despatxos professionals, entre altres». Doncs bé, ara el Port encara la recta final en la renovació de la seva façana marítima. Està previst que a finals de l’estiu torni l’activitat després de ser rehabilitat completament. Ara s’instal·laran els serveis tècnics i administratius de Salvament Marítim, l’àrea de senyals marítims de l’APT, les sales operatives de Capitania Marítima i la Direcció d’Operaci-

ons Portuàries, entre altres. També està previst que la seu institucional torni al nou edifici, que disposarà de sales polivalents per a l’organització de conferències i d’esdeveniments. Dues plantes es llogaren per oficines i despatxos professionals. Amb una inversió de 4,7 milions d’euros, el Port ha realitzat una posada a punt per transformar tot l’entorn del Serrallo i el Passeig Marítim. Un espai privilegiat que reforça la unió de la ciutat amb el mar Mediterrani, amb les actuacions de la rehabilitació del Pòsit, l’espai cultural del Moll de Costa, la renovació dels rafals i refugis del Moll de Costa, la zona esportiva i de lleure de l’anomenat km. 0. Tampoc podem oblidar-nos de la passarel·la per donar la resposta a la demanda històrica de la ciutat, per apropar-nos des de la Rambla a la platja i al passeig. Hem de congratular-nos que el patiment, durant una temporada llarga, de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Garreta, ha passat a la història. Aviat podrem gaudir novament d’unes instal·lacions de primera línia i continuarem visualitzant aquesta icona arquitectònica tan singular del skyline de la ciutat, des del balcó del Mediterrani, el nostre «tocar ferro» modernista.

TRIBUNA

El patrimoni desconegut dels barris marítims de Tarragona ELVIRA VIDAL Regidora del grup municipal de Junts per Tarragona

Després de molts anys de reivindicació per part del veïnat, sembla que, per fi, comencem a veure passes fermes encaminades a l’elaboració de l’esperat Pla Integral de la Part Baixa, un projecte que, per damunt de tot, ha d’esdevenir el full de ruta a executar per a transformar aquest barri tarragoní. És el moment de millorar l’espai públic del Barri del Port –voreres, paviments, calçades, passos de vianants, parcs, zones verdes...–, però també de rivalitzar el comerç i fomentar el seu gran potencial turístic. Aquest pla, en la redacció del qual participarà el teixit associatiu, ha de contribuir enormement en la cohesió del barri. Si em permeteu, però, em centraré en el gran potencial turístic de la Part Baixa de Tarragona, no només de cara a les persones de fora de la ciutat, sinó també pels tarragonins i tarragonines, els quals han d’esdevenir ambaixadors del gran patrimoni que existeix als barris marítims. El pla integral de la Part Baixa ha de ser precisament això, integral, incorporant tots els àmbits d’aquesta gran àrea de la ciutat. I un

dels principals camps és la seva història, el seu patrimoni. El Barri del Port està ple d’història que no s’ha explicat. Són nombroses les persones destacades que van decidir viure i construir els seus negocis i les seves cases senyorials a la Part Baixa. Una de les famílies que es va instal·lar al Barri del Port va ser la Fontanals i Vidal, comercials procedents de Vilanova i la Geltrú. La seva apassionant història, la qual fins i tot relaciona la ciutat de Tarragona amb els indians, s’explica en el llibre Els Fontanals i Vidal. Una família influent al barri del Port de Tarragona (1825-1960) de Francesc Gassó, que permet conèixer d’una forma extraordinària la vida i evolució de la nissaga d’aquesta família en una de les èpoques més pròsperes de la ciutat, quan el Port de Tarragona estava en plena efervescència. La família Fontanals i Vidal va tenir un paper molt rellevant en la primera junta de comerç de la ciutat de Tarragona, la Fabril Tarraconense –que posteriorment es va convertir en la fàbrica de la Chartreuse–, el tramvia de tracció animal, la Confraria de pescadors i en la comercialització del vi des del segle XVIII, des de Vilanova i la Geltrú, el Cantàbric i l’Havana, entre altres sectors, entitats i regions d’aquella època. A diferència de les cases senyorials que la ciutat de Tarragona té a la Part Alta propietat

de la noblesa, com ara la Casa Castellarnau i la Casa Canals, la Casa Fontanals, construïda cap al 1825, és un magnífic exemple de les construccions del primer terç del segle XIX que exposa una imatge fidel de l’activitat del comerç̧ marítim a Tarragona. Ubicada al costat de la plaça dels Carros, situació privilegiada per a qualsevol comercial aquella època, la Casa Fontanals encara conserva nombrosos elements originals: El soterrani on entrava i sortia la mercaderia i on encara existeixen els cups de vi i un pou d’aigua dolça per sota del nivell del mar; la casa senyorial on vivia la família i altres habitatges que tenien llogats. Una de les actuacions imprescindibles per donar a conèixer la història i el patrimoni del Barri del Port, una acció que ha d’estar emmarcada en la millora integral de la Part Baixa de la ciutat és la creació d’una ruta per tots els immobles, equipaments, places i carrers que expliquen els avantpassats dels barris mariners de Tarragona. Aquesta ruta, que requereix d’accions de difusió, ha d’incloure la Casa Fontanals passant per l’Arxiu i el Museu del Port de Tarragona, la fàbrica de la Chartreuse, les esglésies de Sant Pere i de Sant Joan Baptista, la Confraria de Pescadors, la Congregació de la Sang, el Club Nàutic, la Pedrera, la plaça dels Carros, la plaça dels Infants, magatzems i edificis industrials, entre altres. La Part Baixa de Tarragona és una àrea singular i amb un gran potencial que no podem deixar perdre. La seva història ens ha deixat un nombrós patrimoni, una herència que hem de fer valdre i donar a conèixer a la ciutadania, tant als tarragonins i tarragonines com a totes i tots els visitants.

quatre dies i que a banda de la vaga, va haver-hi diferents boicots i actes d’insubmissió per part de la classe treballadora. Una vaga que va paralitzar el 70% de la indústria catalana. Gràcies a la vaga de la Canadenca es va aconseguir que es promulgués per llei la jornada laboral de 8 hores. Fets com aquests demostren que quan el col·lectiu està unit i va en la mateixa direcció és més factible arribar a aconseguir els objectius. Històricament la classe treballadora ha rebut molts inputs d’intent de divisió per part de la

patronal, hem de tenir present que quan uns volen utilitzar la dita de «divideix per vèncer» els hi hem de dir des de la classe treballadora «uneix-te per guanyar». L’essència del republicanisme és treballar pel i amb el col·lectiu, de tal manera que la precarietat laboral deixi de ser una norma per convertir-se en l’excepció. S’han de derogar les reformes laborals passades que no han fet cap bé per tal de començar sense que la patronal i la part social estiguin tan desequilibrades. En resum, toca saber on estem i cap on volem anar i més, després d’una pandèmia que deixarà moltes persones a l’atur.

TRIBUNA

1 de maig CARLES MARTIN Portaveu d’ERC a Calafell

S’acosta l’1 de maig, una jornada que s’ha utilitzat habitualment per realitzar diferents reivindicacions socials i laborals a favor de la classe treballadora. A l’estat espanyol la jornada laboral de vuit hores es va aconseguir gràcies a la coneguda «vaga de la canadenca» en el 1919 a Barcelona, una vaga que va durar quaranta-

DEFUNCIONS

29/04/2021 diarimés

17

18

diarimés 29/04/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Caterina, Ramon i Robert.

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Apareixeran importants esdeveniments i fluctuacions en la teva part financera. No t’arrisquis. Si condueixes vés amb compte.

El pla amorós cobrarà una gran intensitat. Si desitges trobar parella o bones amistats, en les quals puguis confiar, avui és el moment just.

Serà en l’àmbit familiar on la teva energia es trobarà una miqueta bloquejada. Qualsevol sortida o expansió social t’ajudarà.

Tindràs despeses per sobre del que es preveu però tot això contribuirà a unes inversions que donaran interessants beneficis i alegries.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

L’ambient laboral que t’envoltarà serà molt actiu i et veuràs embolicat en gran quantitat de treball. Hauràs de fer ús d’una gran paciència.

Seria molt recomanable que durant tot el dia fessis ús de la diplomàcia. Contactaràs amb persones noves. Alta seducció.

Et trobaràs més excitat del normal. Aquest estat nerviós serà font de conflictes amb els pròxims. Controla les teves arrencades.

La sort estarà de la teva part si actues de manera ferma i no perds el temps en pensaments negatius. Nit ardent i captivadora.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

La teva imaginació i vitalitat aniran molt per davant dels esdeveniments i situacions que vius en el treball i en el teu món social.

Serà molt fàcil que t’enfrontis a situacions que no estaran d’acord amb les teves idees. Tota actitud enèrgica erà contraproduent.

Et trobaràs molt sensible als estímuls del medi ambient i això et potenciarà voler abastar més del possible. Controla les emocions.

Encara que vegis les coses molt clares i et trobis molt segur de tu mateix, abans de prendre una determinació escolta els consells.

FARMÀCIES TARRAGONA: Domingo Saigi, Pere. Rambla Nova, 54. Telèfon 977 228 120. Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189. REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Valveny Llurba, Maria Neus. Sant Antoni Maria Claret, 14. Telèfon 977 771 022. SALOU: González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3 locals 1-2. Telèfon 977 382 223. VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Pl. de Voltes, 4. Tel. 977 392 139. CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa. Av. Vidal i Barraquer, 3. Telèfon 977 791 702. VALLS: Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55. Telèfon 977 608 842. EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesús. Narcis Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819. TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

DEFUNCIONS

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines Seitons amb allipebre 15:55 Com si fos ahir 16:35 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 Polònia 22:40 APM? 23:15 Celebrem! 00:00 Més 324 01:35 Notícies 3/24 04:00 Rumba a l’estudi 05:00 Folc a l’estudi

17:30 El Mic i els seus amics 17:56 Una mà de contes 18:12 Leo, el guardabosc 18:35 Wow! English Method 18:47 Robin Hood, el trapella de 19:10 Pat, el gos 19:38 Xavier Enigma i el Museu 20:00 Info K 20:18 Dracs: El regal de la fúria 20:40 Robin Hood, el trapella de 21:05 Avatar, la llegenda de la

21:55 El gran dictat 22:15 Quan arribin els marcians 22:55 Tot el temps del món 23:35 El documental 00:30 Quan arribin els marcians 01:05 Tot el temps del món

11:37 Obrint plaça 12:00 Bèsties 12:26 Karakia 13:00 Onze 14:30 Tennis ATP 2021 18:30 Esport Club prèvia BarçaGranada 19:00 Minut a minut Barça-Granada 20:55 Gol a gol 22:00 Zona zàping 22:35 Temps d’aventura 23:00 Onze 00:30 324 Esports 00:55 Onze 02:25 324 Esports 02:50 Sail GP Bermuda 03:50 324 Esports 04:15 Tennis ATP 2021

TVE1

TV2

ANTENA3

08:00 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:20 El tiempo 16:35 Dos vidas - Episodio 67 17:25 Servir y proteger 18:15 Acacias 38 19:10 El cazador 20:00 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 22:10 Cuéntame cómo pasó 23:15 Obrim fil 00:05 Comando Actualidad

07:55 La 2 Exprés 08:00 Cafè d’idees 09:55 La aventura del saber 10:55 Aquí hay trabajo 11:20 La 2 Exprés 12:40 Cine 14:00 La 2 Exprés 14:20 L’Informatiu 14:40 La Metro 15:00 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 17:20 Documental 18:15 Efecte Collins 18:45 En línia 20:00 El Vespre 20:35 ¡Atención Obras! 21:05 Documental 22:00 Tesoros de la tele 23:45 La huella del crimen

08:55 Previo: Espejo Público 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo! 19:00 ¡Boom! 20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 La cocinera de Castamar 00:30 Cine 02:30 Live casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:10 ¡Toma Salami! 08:40 El Bribón 09:35 Alerta Cobra 10:30 Alerta Cobra - Alerta Cobra 12:20 Alerta Cobra 13:10 El concurso del año 15:10 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:35 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:45 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates: En anteriores citas 21:45 First dates 22:50 Cine 01:35 Cine

06:30 ¡Toma Salami! 07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Sálvame tomate 21:00 Informativos Telecinco 21:45 El tiempo 21:55 Deportes 22:00 Supervivientes 01:50 Señoras del (h)AMPA 03:05 La tienda en casa 03:20 Horóscopo de Esperanza Gracia

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Arusitys 11:00 Al rojo vivo 14:30 laSexta Noticias 14:50 Jugones 15:20 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 Cine 00:30 Cine 02:00 Crímenes imperfectos 02:30 Campeonato de Póquer 03:00 The game show 03:45 Canal Ruleta

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

13:55 Activat 14:00 Notícies migdia 14:30 Gastromòbil 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.cat 20:00 Notícies resum 20:30 Va com va 21:00 Notícies resum 21:30 Gastromòbil 22:00 Notícies resum 22:30 Va com va 23:00 Notícies resum 23:30 Gastromòbil 00:00 Notícies resum 00:30 La porteria 01:30 Connecti.cat

11.00 Auditori 1.2 12.00 Paisatges Encreuats 12.30 Connecta 10Comarques 13.00 Auditori 1.2 14.00 Notícies 12 14.30 Auditori 1.2 15.30 Paisatges encreuats 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a mida 18.30 Connecta 10 Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 20.30 Triple 21.00 Patrimonis 21.30 Connecta 10Comarques 22.00 Notícies 12 22.30 Triple 23.00 Patrimonis 23.30 Paisatges encreuats 00.00 Notícies 12

14:44 Nissaga de Poder 15:19 Nissaga de Poder 15:56 Infidels 16:55 Infidels 17:57 Cine 19:31 Lo Cartanyà 20:10 Lo Cartanyà 20:50 Plats bruts 21:24 Plats bruts 21:55 Cine

CANAL 33

Tarragona Jose Manuel Arias Garcia. Ha mort a 64 anys. Pedro Vicente Torres Hernández. Ha mort a 59 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori. Francisco Pedescoll Caminal. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Pau. Reus Robert Giménez Gilabert. Va morir a l’edat de 78 anys. El seu funeral es va celebrar el passat 24 d’abril. Maria Lourdes Rosas Camafort. Ha mort a l’edat de 73 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. al Tanatori. Maria del Carme Nolla Marca. Ha mort a l’edat de 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a l’Església de Crist Rei. Valls Francisco Alcazar Alonso. Ha mort a 71 anys. El seu funeral serà avui a les 17.3o al tanatori de Valls. Cambrils Montserrat Estrada Oriol. Ha mort a 98 anys. El seu funeral serà avuia les 10 h. a la parròquia Santa Maria de Cambrils.

CINEMA. Cartellera

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Matinals: diumenge dia 25

1 En guerra con mi abuelo 16:15/ matinal: 12:00 1 Otra ronda 18:00 / 20:10 2 Tom y Jerry 16:00 / 18:00/ / matinal: 12:15 2 Tom y Jerry 17:45 -vods:e- 20:00 2 Kimetsu no yaiba: mugen ressha-hen 3 Península 15:45 / 18:00 / 20:10 4 Los croods: una nueva era 16:30 / matinal: 12:15 4 Upps 2 ¿y ahora dónde está noé? 16:00 / 17:45 / 18:30 / matinal: 12:15 4 Upps 2 ¿y ahora dónde está noé? 17:15 / 18:30 matinal: 12:15 5 Minari: historia de mi familia 5 Bajo las estrellas de paris 16:00 / 17:45 5 Bajo las estrellas de paris 16:00 / 19:45 6 El informe de auschwitz 16:00 6 Una joven prometedora 17:50 / 20:00 / matinal: 12:00 7 Mama maría 16:15 / 18:15/ 20:15 8 Tom i Jerry (versió catalana) matinal: 12:00 8 Una joven prometedora (vose) 15:50 8 Nomadland (vose) 18:00 8 El padre (vose) 20:10 9 Una veterinaria en la Borgoña 16:15 / 18:00 9 Detectiu Conan la bala escarlata (versió catalana) 19:45 / matinal: 12:15 10 Monster Hunter - atmos - 16:00 10 Godzilla vs Kong 16:00 / 18:00 / 20:10 / matinal: 12:00 10 Nomadland 20:10 11 Mortal kombat 16:45 / 19:30 -vods:e- 19:00 / matinal: 12:00 11Kimetsu no yaiba: mugen ressha-hen matinal: 12:15 12 Trasto 12 Ruega por nosotros 18:10 / 20:10 13 Mortal Kombat 15:50 / 18:00 / 20:10 / matinal: 12:15 14 Guardianes de la noche la película, tren infinito 19:30 YELMO PARC CENTRAL ¡Ups¡Upsss! ¿Ahora dónde está Noé? dv: 17:00 / dg: 16:15 Detective Conan: La bala escarlata -vdcat- dv, ds, dg, dc: 17:30 Godzilla vs. Kong diariament excepte ds, dg: 17:15 - 19:40. / ds, dg: 16:45 - 19:15 Guardianes de la noche: Tren infinito dv, ds, dg, dc: 19:50 Guardianes de la noche: Tren infinito -vdcat- dl, dm, dj: 19:50 Guardianes de la noche: Tren infinito -vose- diariament excepte ds, dg: 19:15 / ds, dg: 18:30 Minari. Historia de mi familia dl, dm: 17:30 Mortal Kombat diariament excepte ds, dg: 17:30, 19:45. / ds, dg: 17:00 - 19:30 Nomadland (M-12) dl, dj: 17:00, 19:30. / dm, dc: 17:00 Nomadland VOSE dm: 19:30 Península (Train to Busan 2) -vosedv, dl: 17:20 - 19:45 / ds, dg: 16:30 - 19:00 / dm, dc, dj: 17:20 Península (Train to Busan 2) -vose- dm, dc, dj: 19:45 Ruega por nosotros dj: 17:30 Tom y Jerry ds: 16:15 Una joven prometedora dv, dc: 17:10 - 19:30 / ds, dg: 17:15 - 19:45 / dl, dj: 17:10 Una joven prometedora -vose- dm: 17:10

PARAMOUNT CHANNEL 14:40 Embrujadas 15:35 Agatha Christie: Poirot 18:25 Los misterios de Murdoch 19:25 Los misterios de Murdoch 20:20 Shakespeare & Hathaway 21:25 Shakespeare & Hathaway 22:20 Lionheart, el luchador 00:05 General Commander

CAMBRILS: / RAMBLA DE L’ART Nomadland ds: 16:45 / dg: 20:00-vose- / dl: 20:00 / dc: 18:30 -voseOtra ronda dv: 18:30 / ds: 18:30 / dg: 16:30 / dm: 20:15-vose- / dc: 16:30 / dj: 18:00 Bajo las estrellas de Paris dv: 20:30-vose- / ds: 20:30 / dg: 18:30 / dl: 18:15 / dm:18:30 / dc: 20:30 / dj: 16:30 Crock of gold: bebiendo con Shane Macgowan dj: 20:00 -voscat-

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Cuñados

dg: 18:30

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Compra BUSCO CASA O TERRENY PER COMPRAR a zona Pallaresos, Catllar... Mínim 1000 mts quadrats. Només particulars. Tel: 616.762.669

Venda CASA EN VILABELLA (18km de Tarragona y 8 de Valls). Reformada: 3 plantas, 2 dormitorios, comedor, 2 terrazas, cocina, baño, calefacción gasoil. 105.000€. Llamar a 609.715.550. SE VENDE CASA ZONA Parc Sant Jordi. Directo propietario. Tel: 656.790.542

¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa! Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils. Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa. Teléfono de contacto: 670 99 67 02

TREBALL ES REQUEREIX VENEDOR D’E LECTRODOMÈSTIC S amb experiència demostrable a jornada completa o mitja jornada, amb vehicle propi. A la zona de Tarragona ciutat, remuneració a convenir. Preguem que enviïn currículum al correu electrònic oscar.quintanilla@emondejar.com o truquin al telèfon 977.66.56.26 SEÑORA responsable SE OFRECE para tareas hogar. Noches / fines semana. Tel: 698.572.883 SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bi-

lingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@ gmail.com SE PRECISA PROFESORES/ AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

TAROT MAESTRO KINACURANDERO. Especialista en amor. Soluciona todos los problemas. Recupera pareja, mal de ojo, negocios familiares, salud. Protección contra enemigos. Impotencia sexual. ¡¡Resultado garantizado!! Tel. 638.320.349

ALTRES TRASPASSO LLICENCIA TAXI de VALLS. 60.000€ negociables. Tel: 669.891.449. – 977 60.00.69

PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

REFORMES PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825 FACHADAS Y REFORMAS. TEL: 610.866.909 – 977 33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, Tel. 623.387.479

ANA JUGUETONA... Tarragona. Tel. 602.033.898 CELESTE CATALANA. Cariñosa y muy fogosa!! Tel: 664.047.949 SANDRA ESPAÑOLA. Reus. Tel: 643.192.391 REUS. VENEZOLANA MADURITA. 30€. Tel. 624.253.608

EBANISTA.

JOVENCITA COLOMBIANA. Tel: 625.638.821

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

LATINA. FRANCÉS hasta final. Tel: 615.145.574

MOTOR VENDO MOTO ECONÓMICA. Tel. 662.964.475

AMISTAT AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565

MASSATGES RELAX MAYCA MASAJES. LIBERA TENSIONES, disfruta tu momento. ¡¡¡Explosivo final!!! Tel: 644.856.593

CONTACTES EVA CHECA 34. SALOU. Morbosa, sexo sin. 20€. Discreción. Tel: 643.328.301 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!. 20€. Tel: 977 32.15.68 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 TRAVESTI ACTIVA, potente, dotada, complaciente. Reus. Tel. 666.030.929 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

CAROL. PECHUGONA, BESUCONA. Complaciente. Tel: 643.169.924 REUS. AMIGAS VICIOSAS. Desde 20€. Tel: 618.014.486 JOVEN ESTUDIANTE. 25 años, cuerpo espectacular!!! Privado. SEGUR. Tel. 622.767.047 MARIANA LATINA. Todos los servicios desde 30€. Tel: 623.290.946 TARRAGONA. MARTA CATALANA madureta. Si tot. Tel: 722.820.374 20€. MIRIAM. REUS. Todo sí. Tel: 691.452.916 BELINDA 24A y PAULA 27A. Chicas relax. Todos los servicios. Casa higiénica. Discreto. Reus. Tel: 977 32.82.55 CRISTINA MADURITA. Todos los servicios. Tarragona. Tel: 643.136.495 CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus. Tel: 698.788.062

29/04/2021 diarimés

19

20

A L’ÚLTIMA

diarimés 29/04/2021

MÚSICA CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

‘Gamers’ MOISÉS PEÑALVER Periodista

Al meu carrer, abans de la pandèmia, van començar a fer obres a uns baixos on crec recordar que hi havia el taller mecànic del Morera. Una vegada van acabar els paletes, vaig mirar des del vidre a l’interior fosc i vaig veure cadires d’astronautes, com si els de la NASA s’haguessin cansat del Cap Canaveral i haguessin decidit venir al meu carrer a prendre canyes. Seria un bar modernet, un pub irlandès o potser una d’aquelles parròquies de llumetes... no, això no podia ser perquè a prop hi ha dos col·legis de nens. En cas que fossin col·legis professionals, llavors sí que ho seria. Allò era un misteri... hi havia massa cadires. No seria una sucursal del Parlament,

per què es reuneixin els vividors? Què diu? No, perdoni, no estic ofenent els polítics, segons el DIEC vividor és algú «de vida duradora». Una altra cosa és que «se lo lleven muerto». Finalment, he decidit entrar en aquell lloc. Un llarg passadís m’ha portat a una recepció on una noia molt amable m’ha rebut. Li he preguntat què era aquell local, i m’ha dit que és un establiment on pots jugar a l’ordinador, això que ara anomenen gaming. Pels que ja esteu vacunats perquè teniu més de 120 anys: com jugar a la botifarra, però en comptes del Joan servint cigalons, tens una màquina de begudes que va amb monedes i no es diu Joan, es diu vending. Vaja, que entres, seus a un ordinador en una cadira molt estranya i pots jugar al Fortnite, on cent participants miren de matar-se entre ells, o al Solar Smash, on pots tenir el plaer de destruir la Terra. Res de nou, moltes cadires, matar-se entre ells i destruir el planeta. Definitivament, al meu carrer hi han posat el Congrés dels Diputats.

EL TEMPS

Estat del cel Fins a mig matí estarà molt ennuvolat en general per núvols baixos, si bé tendiran a minvar al llarg del matí. A migdia quedarà mig ennuvolat en general, si bé creixeran nuvolades a punts de muntanya i n’arribaran a partir de la tarda al terç oest. Amb tot, al llarg de la tarda el cel quedarà mig o molt ennuvolat en general. A banda, al final del dia hi haurà estrats baixos al litoral.

19º

Màxima

13º

Sergi Nix és el nom artístic del reusenc Sergi Llusà Roig.

Precipitacions S’esperen ruixats d’intensitat entre feble i moderada al Pirineu, al Prepirineu, al prelitoral i a altres punts de l’interior del quadrant nord-est, mentre que durant la tarda no es descarta que n’arribi algun a Ponent. Localment els xàfecs aniran acompaMínima nyats de tempesta i és possible que de calamarsa. S’acumularan quantitats minses o localment poc abundants de precipitació.

de manera autodidacta», assegura la mare, Encarna Martin Garrix, AviGarcía. «Penso que cii i Alan Walker el cas del Sergi pot són tres grans noms ser un bon exemple de la música i la per als joves, perquè producció musical amb esforç i molt de internacional. Són, també, els tres mi- El jove reusenc ha llençat al mercat treball està aconseralls en els quals es guint fer realitat el els seus primers temes com a vol veure reflectit seu somni», afirma. Sergi Nix, nom arA dia d’avui Serproductor musical tístic del jove músic gi Nix ha publicat reusenc Sergi Llusà, CEDIDA tres temes: You Can estudiant de piano al Feel, All I Wanna i Conservatori i proSo Right, que es poductor musical en el den escoltar a les seu temps lliure. plataformes digitals El Sergi, que la i que també han cosetmana que ve mençat a sonar en farà 15 anys, va saalgunes ràdios locals i Loca FM. Un dels ber què volia quan seus últims projecencara era un nen: «Tot va començar tes ha sigut particiquan tenia set anys, par en el concurs de un estiu en què vaig remixs del tema The sentir Martin Garrix. Business del mundiEn aquell moment alment conegut DJ vaig decidir que jo Tiesto. «Hi van parSergi Nix en una sessió de producció. també volia produir ticipar moltíssims música i li vaig deproductors de tot el manar al meu pare que m’instal·lés el programa món. En el meu cas, jo ho vaig fer amb una cançó FL Studio. A partir de llavors, vaig començar a d’un estil molt diferent de l’original», explica Nix. En l’actualitat el Sergi està estudiant tercer experimentar». En els seus inicis, Garrix, Avicci i Walker també van treballar amb aquest progra- curs de Grau professional al Conservatori de Múma, detalla el Sergi. «Es tracta d’un programa que sica de Reus, però té la mirada posada en el camí té llibreries d’instruments, com guitarres, pianos de la música electrònica. «En un futur, m’agradao acapellas. El que jo faig és muntar l’estructu- ria dedicar-me i viure de la producció musical», ra, les melodies i la cançó. Després masteritzo i afirma. A casa, té el suport dels pares. «Aquest era un món molt desconegut per a mi, però té tot equalitzo perquè soni bé», explica. En aquesta aventura el jove music té la com- el meu suport, perquè veig que és la seva passió i plicitat del seu pare, qui de jove havia fet de DJ, s’hi dedicarà de totes maneres, així que estarem i que va ajudar-lo a arrencar. «Tot ho ha après al seu costat», confirma l’Encarna. Cristina Serret

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

SERGI NIX, UN NOM QUE ES VOL FER SENTIR