Dia Mundial del Medi Ambient

Dia Mundial del Medi Ambient

CONSCIENCIACIÓ

El Dia Mundial del Medi Ambient 2026 crida a accelerar l’acció climàtica

L’avenç del canvi climàtic reclama accions urgents des de governs i empreses, i una ciutadania responsable

Adrià Recasens Benaiges

Aquest divendres 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una efemèride impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de recordar que la protecció del planeta és indispensable per al benestar de les persones, el desenvolupament econòmic i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Més de cinquanta anys després de la seva instauració, aquesta jornada continua sent una de les principals plataformes mundials de sensibilització ambiental i de promoció de l’acció col·lectiva. L’edició de 2026 posa el focus en el canvi climàtic i en la necessitat d’accelerar la resposta davant una realitat que ja afecta tots els territoris del planeta. Sota el lema «Actuem pel clima,

ara» (#PorElClimaYa), la campanya internacional convida ciutadans, empreses, institucions i comunitats a reflexionar sobre les senyals que la Terra ens envia i sobre les decisions que prenem per respondre-hi i actual ara pel clima.

El canvi climàtic ja no és una amenaça futura. Les sequeres prolongades, els episodis de calor extrema, els incendis forestals, les inundacions i la pèrdua de biodiversitat formen part d’una realitat cada vegada més evident. Davant aquest escenari, la comunitat internacional coincideix en la necessitat d’impulsar mesures que vagin més enllà de la reducció de les emissions de carboni i que permetin transformar els sistemes econòmics i socials per fer-los més sostenibles i resilients.

La celebració mundial té aquest

PRESERVACIÓ DEL LITORAL CATALÀ

Pesca Neta retira més de 500.000 litres de residus del mar

Redacció

El projecte Pesca Neta va tancar el 2025 superant els 500.000 litres de brossa marina retirada del litoral català, consolidant el compromís del sector pesquer amb la preservació de la Mediterrània. La iniciativa, impulsada per les Confra-

ries de Pescadors de Catalunya amb el suport de la Generalitat i el cofinançament del FEMPA, coordina la recollida i gestió de residus que els pescadors retiren del mar durant les seves jornades de pesca. Nascut el 2020, el projecte ha permès ordenar i visibilitzar una tasca que el sector ja feia des de feia anys. Les tripulaci-

Els efectes del canvi climàtic en la natura cada vegada són més evidents i pronunciats. Pexels.

any com a país amfitrió l’Azerbaidjan, amb la ciutat de Bakú com a seu principal dels actes internacionals, sota la coordinació del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Paral·lelament, milers d’iniciatives es desenvoluparan arreu del món amb l’objectiu de promoure la conscienciació ambiental i fomentar la participació ciutadana.

ons separen les deixalles atrapades a les xarxes, les dipositen en contenidors específics i les traslladen a port per al seu tractament i reciclatge.

A Tarragona i les Terres de l’Ebre, les confraries tenen un paper destacat en una iniciativa que posa en valor la funció ambiental del sector pesquer. El plàstic continua sent el principal residu retirat, seguit de metalls, tèxtils o fustes. Més enllà de la neteja del mar, Pesca Neta reivindica els pescadors com a agents actius en la protecció del litoral i d’una Mediterrània més sostenible.

En aquesta tasca, organismes internacionals com la UNESCO desenvolupen un paper fonamental. L’organització treballa per integrar diferents sistemes de coneixement,

incloent-hi els sabers tradicionals de les comunitats locals i dels pobles indígenes, en la presa de decisions ambientals. Aquesta aproximació permet abordar els reptes ecològics des d’una perspectiva més completa i adaptada a cada territori.

La UNESCO també impulsa la investigació científica, la formació especialitzada, les avaluacions ambientals i l’elaboració de polítiques públiques orientades a la conservació dels recursos naturals. L’objectiu és proporcionar eines als responsables polítics i les institucions governants perquè puguin adoptar decisions basades en l’evidència científica i en criteris de sostenibilitat.

La necessitat d’actuar és especialment urgent en un context en què els efectes del canvi climàtic es manifesten cada cop amb una intensitat creixent. Per això, la sensibilització i l’educació ambiental continuen sent factors essencials per impulsar canvis reals tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu i per tant la conscienciació esdevé fonamental.

Solucions basades en la natura Entre les estratègies que han guanyat protagonisme durant els darrers anys destaquen les anomenades Solucions Basades en la Natura

(SbN), aquelles que aprofiten el potencial dels ecosistemes per donar resposta als principals desafiaments ambientals i socials. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, aquestes solucions consisteixen a protegir, gestionar de manera sostenible i restaurar els ecosistemes naturals i modificats per generar beneficis tant per a la biodiversitat com per a les persones. Inclouen la restauració de boscos i zones degradades, la recuperació de rius i aiguamolls, la creació d’infraestructura verda a les ciutats, l’establiment de corredors ecològics o la recuperació de dunes i marismes per protegir les zones costaneres davant la pujada del nivell del mar.

Els beneficis van molt més enllà de la conservació ambiental, contribuint a reduir els efectes de les inundacions, millorar la qualitat de l’aigua, afavorir la captura de carboni, mitigar les illes de calor urbanes i reforçar la capacitat dels territoris per adaptar-se als impactes climàtics. En definitiva, una aliança estratègica entre la lluita contra el canvi

climàtic i la preservació de la biodiversitat, dues crisis globals que es troben estretament relacionades.

Cada acció compta Més enllà de les grans polítiques i dels compromisos internacionals, el Dia Mundial del Medi Ambient recorda que les accions quotidianes també tenen un impacte significatiu. Les decisions que prenem en matèria de consum, energia, mobilitat o gestió dels residus contribueixen a definir el model de societat que volem construir.

Accions quotidianes entorn del consum, energia, mobilitat o gestió de residus, són significatives

A les llars, mesures tan senzilles com reduir el consum energètic, utilitzar electrodomèstics eficients, evitar productes d’un sol ús, reutilitzar materials o reciclar correctament permeten disminuir la petjada ambiental. També és important apostar per un consum responsable, adquirint només allò necessari i prioritzant productes sostenibles. En l’àmbit laboral, la reducció del consum de paper, l’ús eficient de les eines digitals, la correcta separació dels residus o la promoció i foment de la mobilitat sostenible

contribueixen igualment a minimitzar l’impacte ambiental de les organitzacions. A escala comunitària, participar en activitats de restauració d’espais naturals, col·laborar en campanyes de neteja, donar suport a iniciatives responsables o difondre hàbits sostenibles ajuda a multiplicar els efectes positius de l’acció individual.

El missatge central del Dia Mundial del Medi Ambient 2026 és clar: encara som a temps d’actuar. Les evidències científiques mostren la magnitud del repte, però també exis-

teixen solucions i experiències d’èxit que demostren que el canvi és possible. La transició cap a un model més sostenible requereix el compromís de governs, empreses i ciutadania, però també la convicció que cada gest suma. Les senyals que ens envia el planeta són cada vegada més evidents. La resposta, però, continua estant a les nostres mans. Protegir el medi ambient no és només una qüestió ecològica; és una inversió en salut, en benestar, en cohesió social i en futur. Perquè actuar avui és la millor manera de garantir el demà.

No actuar contra el canvi climàtic dispararia un 81% la ràtio deute-PIB d’Espanya el 2050

ACN/Redacció

La ràtio a Espanya entre deute i PIB seria un 81% superior a les previsions oficials per al 2050 si el país no augmenta la inversió per a combatre la crisi climàtica. Així es desprèn de l’anàlisi del ‘think tank’ britànic New Economics Foundation (NEF). L’estudi conclou que els pronòstics de la Comissió Europea sobre el deute «subestimen enormement» la magnitud del deute espanyol i de la UE, en relació amb el PIB en les pròximes dècades. Així, l’informe adverteix que les previsions ignoren l’impacte econòmic de la crisi mediambiental. L’estudi recomana que les inversions en descarbonització s’excloguin de les normes fiscals de la UE, o bé es fiancin mitjançant préstecs conjunts.

k Tribuna

L’informe de la NEF mostra que la crisi climàtica farà malbé la productivitat, les infraestructures i sectors «clau» com ara l’agricultura, el transport i l’energia. Aquest fet provocarà que augmenti la ràtio entre deute i PIB, ja que es perjudicarà el PIB i els ingressos fiscals, i també incrementarà els costos de reparació i reconstrucció dels desastres climàtics. Així, l’estudi reitera que limitar l’escalfament global a un nivell «segur» requerirà «alts nivells» d’inversió governamental.

Quatre escenaris

El canvi climàtic afecta la productivitat, les infraestructures i els sectors clau

La investigació del ‘think tank’ britànic dibuixa quatre escenaris. Estudia així el coeficient mitjà de l’endeutament d’Espanya —i d’altres països de la UE— en relació amb el PIB per al 2050 i 2070 en diversos escenaris diferents d’acció climàtica.

En el segon escenari, d’“inversió endarrerida”, es posposen les grans inversions fins al 2030 i després s’acceleren sense una aposta suficient per a l’adaptació. Aquí el deute augmentaria 64 punts el 2050 i 126 el 2070.

L’ajuda dels eurobons L’informe també apunta que els eurobons podrien facilitar la transició energètica, permetent una transformació més ràpida, eficient i justa, basada en inversions en renovables, transport públic, vehicles elèctrics i adaptació al canvi climàtic. Un

En aquest sentit, i encara que la UE tingui «pressió» per fer marxa enrere en mesures de descarbonització, l’informe de la NEF mostra que una despesa pública més gran en mesures

En el primer escenari, “sense canvis”, es mantenen les polítiques actuals sense noves inversions. En aquest cas, el deute seria 81 punts percentuals superior el 2050 i 276 punts el 2070.

El tercer escenari, d’“inversió primerenca”, aposta per avançar les inversions climàtiques amb una despesa de l’1% del PIB i mesures d’adaptació. En aquest cas, el deute seria 46 punts superior el 2050 i 86 el 2070.

Finalment, l’escenari de “cooperació global” combina inversió primerenca i coordinació internacional per assolir les zero emissions el 2050 i limitar l’escalfament a 1,5 ºC. Aquí el

deute només augmentaria un punt el 2050 i seria 22 punts inferior el 2070. Però també hi combina la cooperació mundial, el món assoleix les zero emissions netes el 2050, i l’escalfament es limita a 1,5 °C. En aquest cas, el deute espanyol en percentatge del PIB és tan sols un punt percentual superior a les previsions per al 2050, i 22 punts inferiors per al 2070.

Marc Fargas

i Mas

Conseller

Delegat

d’AITASA

Quan l’economia circular encara no tenia nom

Avui parlem sovint d’economia circular com un model de futur, una nova manera d’entendre la gestió dels recursos i la sostenibilitat. Però, en realitat, la idea que hi ha al darrere és molt més propera i essencial: aprofitar millor allò que ja tenim, reduir la generació de residus i donar una nova vida o una nova utilitat a recursos que abans es descartaven o es consideraven esgotats.

A AITASA, aquesta mirada forma part de la nostra manera d’entendre la gestió de l’aigua des de fa dècades. La nostra activitat va molt més enllà del subministrament d’aigua a la indústria química del Camp de Tarragona. També implica repensar constantment

com s’utilitza aquest recurs, com es pot optimitzar cada procés i com podem avançar cap a un model més eficient, resilient i sostenible, tant des del punt de vista econòmic com ambiental.

Entenem que l’aigua és un recurs estratègic i limitat, especialment en un context marcat pel canvi climàtic, la pressió sobre els recursos hídrics i la necessitat d’adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això treballem per impulsar solucions que permetin reduir la dependència dels recursos convencionals i fomentar models d’aprofitament més circulars i responsables.

El que abans es descartava avui pot convertir-se en

un recurs útil per a la indústria i el territori.

Ho fem amb l’aigua regenerada, que procedeix de depuradores urbanes i rep un tractament addicional abans d’incorporar-se a usos industrials. I també amb projectes que estudien noves vies de recirculació o recuperació de recursos dins dels mateixos processos. Aquest model aporta beneficis ambientals evidents, però també reforça la competitivitat industrial i ajuda a reduir la pressió sobre els recursos hídrics convencionals.

La manera com gestionem avui els recursos disponibles marcarà, en bona part, el territori que tindrem demà.

INDÚSTRIA QUÍMICA

La innovació industrial impulsa la descarbonització del territori

Covestro consolida la transformació ambiental a Tarragona amb projectes clau en eficiència energètica i economia circular

La transició cap a un model econòmic neutre en carboni i respectuós amb l’entorn no és un repte de futur, sinó una realitat que s’està decidint avui en els grans centres de producció. En aquest escenari, la indústria química de Tarragona, considerada el pol petroquímic més important del sud d’Europa, exerceix un paper capdavanter. El sector ja no només és un pilar econòmic clau pel territori, sinó que s’ha convertit en un autèntic laboratori d’innovació on

es desenvolupen les tecnologies i els processos que han de guiar la transició verda de tota la societat. Per assolir aquests objectius, la inversió continuada en la modernització de les instal·lacions és imprescindible. Les empreses del sector estan redefinint la seva activitat per demostrar que la competitivitat industrial i la responsabilitat ambiental poden anar de la mà. La clau d’aquest canvi es basa en la implantació de solucions pioneres que permeten optimitzar l’ús de recursos com l’aigua i l’energia, reduir al mí-

nim la generació de residus i disminuir de forma dràstica la petjada de carboni de tota la cadena de valor. Un clar exemple d’aquest compromís amb el territori és el grup Covestro. Durant l’exercici 2025, la companyia de materials polimèrics ha destinat prop de 4,5 milions d’euros a projectes mediambientals a Espanya, una xifra que suposa un increment del 70% respecte a l’any anterior. D’aquesta partida,

La competitivitat del sector i la responsabilitat ambiental avancen de forma conjunta gràcies a la implementació de tecnologies pioneres

les instal·lacions de Tarragona han concentrat el volum principal de la inversió, amb més de 2,3 milions d’euros dedicats de forma directa

a accelerar la sostenibilitat del seu emplaçament industrial.

Aquests recursos s’han traduït en accions de gran rellevància a la planta tarragonina, com la renovació d’equips de combustió per millorar l’eficiència energètica i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, així com la construcció d’un nou edifici de vestuaris d’alta eficiència hídrica i energètica. De la mateixa manera, s’han aplicat tecnologies d’última generació per optimitzar la gestió de les aigües residuals i mesures preventives per minimitzar els residus derivats de la producció química.

Aquestes millores s’emmarquen en l’estratègia global de la companyia per assolir la neutralitat climàtica en les seves emissions de cara a l’any 2035. En aquesta línia, una altra de les grans fites recents a Tarragona ha estat l’obtenció de la certificació internacional ISCC PLUS per a la seva planta de clor i sosa càustica, fet que permet subministrar productes amb una petjada de carboni reduïda i ajudar el teixit empresarial de l’entorn a disminuir les seves pròpies emissions.

Amb passos com aquests, la química tarragonina demostra ser el motor d’un futur més circular i responsable.

ESCALFAMENT GLOBAL

Espanya registra l’abril més càlid de la història, segons dades de Copernicus

La temperatura marina del passat any va ser la segona més elevada del registre històric

El programa europeu d’observació i monitoratge de la Terra, Copernicus, va registrar a Espanya l’abril més càlid de la història. En el conjunt del continent europeu, es van anotar fortes diferències. Mentre al sud-oest els termòmetres van pujar més del que és habitual; a la banda oriental va fer més fred.

Pel que fa a la superfície del mar, a l’abril d’aquest 2026 es va anotar la

segona temperatura més alta i va arribar als 21 graus. Gran part del Pacífic tropical va assolir rècords a causa de fortes onades de calor marines.

La temperatura del mar més alta inscrita a l’abril es va produir el 2024, durant l’últim episodi de El Niño. La responsable estratègica de clima del CEPMPM (Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Plaç Mitjà), Samantha Burgess, ha recalcat que aquestes dades són un «senyal clar d’un escalfament global sostingut». Les temperatures de la superfície

SOSTENIBILITAT

del mar van trencar rècords a l’abril en una regió molt àmplia, que abraça des del Pacífic equatorial central fins a la costa occidental dels EUA i Mèxic.

Pel que fa a la temperatura a escala mundial, l’abril del 2026 ha estat el tercer més càlid, amb una mitjana de 15 graus. Això suposen 0,52 graus per sobre

El Centre Europeu de Previsions Meteorològiques valora un «escalfament global sostingut»

Borges reforça el seu compromís amb l’eficiència energètica i la gestió responsable dels residus

Redacció

Reduir l’impacte mediambiental i tenir una activitat respectuosa amb el planeta és un dels pilars de l’estratègia de sostenibilitat de Borges. La gestió eficient dels recursos naturals és

una de les mesures fonamentals del grup. Una mostra d’aquest compromís és que el 65% de l’electricitat consumida és autogenerada als seus centres, fet que ha permès reduir un 57% l’electricitat contractada en l’últim any. A més, des del 2020 tota l’energia elèctrica adquirida prové

de fonts 100% renovables.

Pel que fa als residus, Borges ha renovat la certificació Zero Waste als seus principals centres productius. Actualment, el 96% dels residus es recuperen, reciclen o valoritzen, reforçant el seu model d’economia circular.

del promig anotat entre 1991 i 2020; i 1,43 graus més si es compara amb les xifres d’entre 1850 i 1900. El primer abril més càlid es va assolir el 2024 i, el segon, el 2025. Al continent europeu els termòmetres van registrar el dècim abril més càlid, amb gairebé 9 graus. Les anomalies de temperatures a Europa es van caracterit-

zar per contrastos regionals marcats. Al sud-oest van ser més càlides del que és habitual, però a l’Europa oriental van ser més fredes.

Pel que fa a les pluges, també va haver-hi contrastos. A la part occidental i oriental, va ser més sec que en els registres històrics. En canvi, a la banda oriental i sud-est d’Europa, es van assolir uns nivells de precipitacions i humitat superiors a la de la mitjana.

Dia Mundial del Medi Ambient

Ematsa, compromís amb la gestió hídrica sostenible

Pla Via2030: eficiència energètica, infraestructures resilients i economia circular

gètica, infraestructures resilients i economia circular.

El Dia Mundial del Medi Ambient 2026 se celebra en un context de crisi climàtica. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), existeix risc de superar l’1,5 °C d’escalfament global, l’exposició a l’aire contaminat podria augmentar un 50% aquesta dècada i la presència de plàstics als oceans podria triplicar-se el 2040. En aquest escenari, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona ha desenvolupat el pla Via2030, una estratègia de gestió hídrica que combina eficiència ener-

Estalvi energètic i energia renovable Ematsa ha implementat mesures per reduir la dependència energètica externa mitjançant l’aposta per l’autoconsum renovable. Els resultats del 2025 mostren una reducció del 10% del consum energètic en l’abastament respecte al 2023, mentre que la producció pròpia d’energia solar fotovoltaica i hidràulica ha crescut un 20%. Actualment, l’empresa assoleix un 26% d’autoproducció renovable, minimitzant sig-

nificativament la dependència de fonts externes. Aquestes dades reflecteixen l’estratègia de l’empresa per garantir la sostenibilitat operativa en un mercat energètic volàtil.

Inversions en infraestructures resilients La companyia d’aigües ha realitzat inversions substancials per adaptar-se als fenòmens climàtics ex-

trems, com sequeres prolongades i pluges torrencials. La connexió PP9-PP10 a Campclar, finalitzada l’abril de 2026 amb una inversió de 950.000 euros, millora la resiliència del subministrament als sectors en creixement de la ciutat. Paral·lelament, la nova estació de tractament d’aigua potable de Bonavista permet integrar els pous locals a màxima capacitat amb una inver-

sió de prop d’1,7 milions d’euros. I ja s’està executant una nova estació de bombament a la zona per millorar el servei amb una inversió de 460.000 euros.

A més, l’empresa ha desplegat sensors de xarxa que permeten detectar fuites, passant d’una gestió reactiva a l’anticipació estratègica. A més, ha duplicat la capacitat de retenció en sobreeixidors per mitigar l’impacte dels aiguats intensos sobre l’entorn natural de la zona.

Acció social Ematsa gestiona un Fons Social en coordinació amb els serveis socials municipals i durant l’any 2025 ha facilitat l’accés al servei d’aigua a 614 persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Aquest fons, impulsat per Ematsa l’any 2013, té com a objectiu garantir l’accés a l’aigua i compta amb una dotació de 168.000 euros, ampliable en cas de necessitat.

Cal assenyalar que aquest Fons Social que ofereix Ematsa està disponible a tots els municipis de l’àmbit de la companyia, per tant: Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar. En els darrers cinc anys, s’han acollit als ajuts del fons Social 2.983 llars.

FONS MARÍ

Els microplàstics alteren el metabolisme de les gorgònies mediterrànies

Un estudi amb la UdG alerta de l’impacte ecològic en aquests éssers vius

ACN / Redacció

Una exposició prolongada a microplàstics pot alterar processos fisiològics clau de les gorgònies mediterrànies, com la respiració, segons un estudi amb participació de la UdG. Tot i que no s’observen danys visibles en els teixits ni alteracions estructurals, els investigadors alerten d’efectes subletals que podrien tenir impacte ecològic si l’exposició es manté en el temps o es combina amb altres pressions ambi-

Adrià Recasens Benaiges

El Grup El Pòsit, amb presència a Tarragona i Cambrils, és un referent en sostenibilitat gràcies a un model basat en innovació ambiental i compromís continu. Els reconeixements obtinguts avalen una estratègia integral basada en eficiència energètica, reducció d’emissions i gestió responsable en els seus establiments.

entals com l’escalfament del mar o la degradació de l’hàbitat. Les gorgònies són espècies clau dels fons marins que formen estructures que actuen com a hàbitat de nombroses espècies.

L’article s’ha publicat a la revista ‘Marine Pollution Bulletin’, liderats per l’expert Odei Garcia-Garin de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG), i Núria Viladrich, membre també de

Facultat de Biologia i l’IRBio. L’estudi, finançat amb els Ajuts IRBio PR-2023, també col·labora l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (ICBIBE) analitza per primer cop dues espècies emblemàtiques del Mediterrani: la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i la vermella (Paramuricea clavata).

Els experiments, amb exposicions de tres mesos a microplàstics habituals com PET, PS i PP, mostren una reducció significativa de la respiració, indicant una menor activitat metabòlica.

L’afectació pot tenir conseqüències per a la biodiversitat marina a llarg termini

En canvi, la capacitat d’alimentació i l’estat dels teixits es mantenen estables, cosa que

suggereix mecanismes d’adaptació energètica.

Tot i això, els resultats apunten que la presència de microplàstics pot generar estrès fisiològic i afectar el rendiment energètic d’aquests organismes formadors d’hàbitat, fet que podria tenir conseqüències per a la biodiversitat marina a llarg termini. En aquest sentit, els autors assenyalen que caldrà seguir fent més estudis al respecte per avaluar-ho.

RESTAURANT SOSTENIBLE

El Grup El Pòsit consolida el seu lideratge en sostenibilitat i innovació gastronòmica

Diversos reconeixements avalen el seu model d’eficiència i compromís ambiental

Després de ser distingit als Premios Nacionales de Hostelería 2025 com a empresa compromesa amb la sostenibilitat —per l’ús d’energia 100% renovable, producte de proximitat, materials reciclats i compensació de la petjada de carboni—, així com per l’aigua microfiltrada de quilòmetre zero i el peix amb certificat MSC, aquest 2026 ha rebut el Premi Hostelería #PorElClima en Innovació impulsat per ECODES, Coca-Cola i Hostelería de España, que reconeix més de 30 accions en eficiència energètica, estalvi d’aigua i reducció d’emissions, amb una reducció superior al 30% de CO2 en un any. D’altra banda, ha estat reconegut amb els Premios Edelweiss pel compromís amb les persones, i

el Bar del Pòsit ha estat finalista als Premios Restaurante con Esencia pel producte local. Un conjunt de reconeixements que reflecteix restauració responsable, innovadora i arrelada al territori, orientada a la transició ecològica. Aquest compromís es consolida amb la descarbonització progressiva, la millora contínua i la col·laboració amb productors locals, reforçant el paper del grup en la lluita climàtica i la gastronomia sostenible.

GRUP EL PÒSIT ~

TRACTAMENT D’AIGUA

El CAT estudia els efectes del canvi climàtic en l’aigua potable

El Consorci participa en un projecte europeu per garantir la qualitat de l’aigua potable malgrat les conseqüències del canvi climàtic

Redacció

El Consorci d’Aigües de Tar ragona (CAT) ha participat en la conferència de cloenda del projecte europeu SafeCREW, celebrada a Brussel·les, posant punt final a quatre anys de recerca cen trada en la qualitat de l’aigua po table i els reptes derivats del canvi climàtic. Una desena d’entitats de cinc països europeus —entre ells Alemanya, Itàlia, Espanya i Ucraï na— han treballat en diferents casos d’estudi per garantir la qualitat de l’aigua de consum. Aquest enfoca ment integral ha permès desenvolu par i implantar noves estratègies per adaptar els sistemes d’abastament als impactes del canvi climàtic. En aquest context, el CAT i el centre tecnològic Eurecat han col· laborat en l’anàlisi i modelització dels subproductes de desinfecció (DBPs), que són compostos que es formen durant la desinfecció de l’ai gua de consum, fruit de la reacció del clor amb substàncies orgàniques presents en l’aigua. En aquesta línia, s’ha estudiat la manera d’optimit zar el procés de potabilització per

reduir la concentració de matèria orgànica i, en conseqüència, els DBPs resultants. Concretament, el cap del departament d’Explotació del CAT, Aleix Martorell, ha detallat que «ajustant alguna de les nostres fases de potabilització, com la coa gulació i la floculació, hem aconse guit eliminar la fracció de matèria orgànica directament relacionada amb la posterior generació de DBPs, mantenint l’òptima qualitat i desin fecció de l’aigua sense com prometre’n la seguretat». Tanmateix, més enllà de l’estudi teòric, en la fase pràctica del projecte el CAT ha instal·lat una desena de sensors en línia per moni torar en temps real la con centració de trihalometans (THMs), una de les tipolo gies de DBPs més freqüents en l’aigua tractada. A través dels innovadors sensors instal·lats, juntament amb nous mètodes analítics im plementats com el control microbiològic amb citome tria de flux, el CAT ha acon seguit mantenir la qualitat de l’aigua

Dia Mundial del Medi Ambient

S’han pres més de 4.600 mostres i s’han analitzat entorn de 50.000 paràmetres per a l’avaluació

Mètodes més àgils per a les analítiques i garantir l’òptima desinfecció de l’aigua potable

subministrada reduint la generació de subproductes de desinfecció, malgrat que el context ambiental i la gestió derivada del recurs són cada vegada més complexos. Els resultats obtinguts ja s’es tan transferint a la gestió operativa del Consorci. Com explica el cap del departament d’In novació del CAT, Andreu Fargas, «la implantació dels bessons digitals de l’estació de trac tament d’aigua potable (ETAP) i de la xarxa de dis tribució és clau per reforçar una gestió basada en dades reals i models predictius desenvo

lupats en el marc d’aquest projec te. Aquestes eines ens permeten monitorar les condicions de l’aigua en tot moment i, per tant, ajustar al detall l’aplicació de productes de desinfecció, un dels principals rep tes que encarem els gestors d’aigua en l’actual context de canvi climà tic». L’ens també ha executat altres intervencions fruit de l’estudi com el pilotatge de nous sistemes de de cantació per millorar l’eliminació de matèria orgànica natural.

En el decurs del projecte, el CAT ha realitzat un intens treball de camp i monitoratge, amb 4.623 mostres analitzades i més de 48.800 paràmetres estudiats entre els anys 2023 i 2026.

El projecte ha contribuït, en de finitiva, a establir noves bases per garantir una aigua potable d’alta qualitat en un context de canvi cli màtic, reforçant la capacitat dels

gestors d’aigua per anticipar riscos i adaptar els processos a un escenari que es preveu cada vegada més va riable. Els resultats ja s’estan apli cant no només a la demarcació de Tarragona, sinó també en altres re gions europees, demostrant el seu potencial de transferència i impacte internacional.

Sobre el projecte SafeCREW El projecte europeu SafeCREW for ma part del programa d’investigació i innovació de la Unió Europea Ho rizon 2022. Ha estat dotat amb un pressupost global de 4.000.000 €, finançat per la Unió Europea, i ha comptat amb la participació d’un to tal d’onze entitats internacionals de països com Itàlia, Alemanya i Ucra ïna. El Consorci d’Aigües de Tarra gona i el centre tecnològic Eurecat han estat els únics representants nacionals.

La campanya d’incendis s’avança un mes a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre per les altes temperatures

Els Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals es reforcen per fer front a un estiu de risc i complicat

ACN/Redacció

La calor rècord registrada aquest passat mes de maig ha fet avançar un mes la campanya de vigilància activa que fan els Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Els GEPIF controlen el territori des de rutes mòbils i punts fixos d’observació per detectar de pressa qualsevol columna de fum i activar immediatament els equips d’extinció. El departament d’Agricultura reforçarà els GEPIF aquest estiu amb 10 bases operatives i 95 efectius a tot Catalunya.

Els GEPIF de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre han activat abans d’hora la campanya de vigilància i primera intervenció davant de l’increment del risc d’incendi forestal. L’Observatori de l’Ebre va registrar el rècord absolut de temperatura en un mes de maig, amb 37,5 graus, i el mapa de perill d’incendi s’ha elevat fins al risc alt a tot el territori i molt alt al nord de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Això es deu al fet que és la zona on menys ha plogut durant la primavera, però on també s’acumula un gran volum de combustible fi després d’un hivern extraordinàriament plujós.

«Comencem abans i el que ens fa

patir més és que el combustible fi ara mateix s’ha assecat i com que n’hi ha molt per les pluges que vam tenir durant els últims mesos, això fa que els incendis puguin córrer molt», alerta el cap d’equip de la Terra Alta, Joaquim Miralles. La temporada d’incendis forestals es torna a preveure complicada al territori.

Pendents de qualsevol alerta En el primer dia d’aquestes tasques de vigilància, quatre dels agents del GEPIF de la Terra Alta van iniciar el seguiment des del Coll del Moro, a Gandesa, van desplaçar-se després a la Fatarella, Vilalba dels Arcs o la Pobla de Massaluca. Segons explicava el cap d’equip, Joaquim Miralles, després d’una reunió informativa i seguint les indicacions dels mapes de perill, la unitat es desplaça per les rutes assignades i els punts d’observació per fer «aquesta vigilància dinàmica» des d’espais elevats que els permeten «tenir bona visió del territori».

En dies en què els pagesos tenen autoritzacions per a cremar restes, es vigila especialment tot el mosaic agrari fins a les dotze del migdia. Una vegada acaba el període de cremes, l’horari més crític és el migdia i la primera hora de la tarda, quan la calor

és més alta i el risc de foc també. Miralles remarca que, a més, un incendi que comença a la tarda i no es pot aturar abans de la nit, es complica per als mitjans d’extinció.

Resposta ràpida

A més de donar l’avís si detecten columnes de fum, que les unitats del GEPIF facin vigilància prop de les carreteres també els permet fer una intervenció ràpida i arribar primer al lloc del foc. A més, la seva presència al territori té un efecte dissuasiu. «Amb els efectius desplegats, amb els vehicles o caminant sobre terreny, la gent ve i et pregunta sobre les activitats poden fer. També fa que s’ho pensin molt a l’hora de fer imprudències», explica Miralles. «Al final el factor humà sempre és una de les coses que ens fa patir més», afegeix.

Entre les negligències més recurrents que detecten hi ha els focs i barbacoes en espais on està prohibit o les cremes agrícoles fora dels períodes permesos. «Per això és molt important una de les nostres funcions, que és aquesta difusió, aquesta conscienciació de la gent, i anar pels llocs o per les zones que hi ha més afluència, que ens vegin, explicar què es pot fer i que no dins d’aquests espais

i conscienciar a la població que estan en unes zones on s’ha de tenir especial cura», remarca el cap d’equip de GEPIF Terra Alta.

Més efectius GEPIF enguany

El departament d’Agricultura ha activat la vigilància amb tots els efectius ebrencs ja sobre el terreny. Les dues bases operatives d’Arnes i Benifallet tenen 7 treballadors, però aquest estiu es reforçaran amb cinc efectius més per base, 24 en total. Els GEPIF actuen també des de Vilamalla (Alt Empordà), Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental), Ulldemolins (Priorat), Constantí (Tarragonès), Tremp (Pallars Jussà), Calaf (Alta Anoia). Enguany s’incorporen dues bases més a Ponts (Noguera) i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva). Aquest estiu es passarà de 60 a 95 efectius.

Joaquim Miralles, cap d’equip del GEPIF Terra Alta, valora «molt positivament» l’aposta per la prevenció d’incendis amb els grups especials i aquest increment de bases, personal i recursos per «poder donar resposta a aquestes futures inclemències que es puguin ocasionar».

Durant l’any, les unitats del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals fan tasques de manteniment d’infraestructures com els dipòsits i punts d’aigua, les àrees estratègiques de baixa càrrega de combustible, així com de la xarxa bàsica de camins de prevenció d’incendis i franges auxiliars de trànsit. També al maig, s’encarreguen de la vigilància específica dels boscos de ribera i actuen en aquelles zones on s’acumula borrissol o borró dels pollancres, remullant-lo perquè és molt inflamable. Un incendi ara amb aquest context afectaria uns boscos molt fràgils en un moment crític per a la nidificació de moltes espècies.

Desplegament amb la Campanya de la sega També està previst incorporar a la vigilància activa més unitats GEPIF arreu de Catalunya, coincidint amb la campanya de la sega.

Amb tot plegat, des del Govern es fa una crida a extremar la prudència davant un escenari de risc elevat d’incendis forestals.

NETEJA SOSTENIBLE

Tarragona impulsa una neteja urbana més sostenible

L’Ajuntament estrena 20 nous vehicles elèctrics zero emissions, en el marc del Pla Tarragona 2026

Tarragona fa un nou pas endavant en matèria de sostenibilitat amb la transformació dels seus serveis urbans incorporant 20 nous vehicles elèctrics destinats a la neteja de la ciutat. Aquesta actuació, emmarcada en el desplegament del Pla Tarragona 2026, reforça el compromís municipal amb un model més sostenible, eficient i adaptat a les necessitats d’una ciutat que vol avançar cap a un futur amb menys emissions i una millor qualitat de vida.

La nova flota, formada per vehicles compactes equipats amb sistemes d’hidropressió, permetrà optimitzar els recursos i actuar amb més rapidesa als diferents barris. La seva versatilitat

facilita que un mateix equip pugui realitzar diverses funcions en una sola intervenció, reduint desplaçaments innecessaris i millorant l’eficiència global del servei.

Des de la perspectiva ambiental, la incorporació d’aquests vehicles representa una fita destacada. En tractar-se d’unitats 100% elèctriques i de zero emissions directes, contribueixen a reduir la petjada de carboni associada a les tasques de neteja i recollida. Al mateix temps, la disminució del soroll derivada de la seva operativa afavoreix entorns més agradables per a la ciutadania.

Una de les principals novetats és l’increment de la neteja amb aigua, especialment durant l’estiu, quan les altes temperatures exigeixen actuacions més intensives. Alguns dels

Dia Mundial del Medi Ambient

nous vehicles incorporen dipòsits que permeten combinar la recollida de residus amb la neteja immediata de l’entorn, millorant la imatge urbana i la higiene dels espais públics amb una sola operació.

La renovació de la flota va acompanyada de noves eines tecnològiques de control i seguiment que permetran verificar itineraris, optimitzar la pla-

nificació i garantir una major transparència en la prestació del servei. Aquesta aposta per la digitalització reforça la qualitat de la gestió i assegura una millor coordinació entre els equips operatius i els serveis municipals.

Amb aquesta incorporació, Tarragona consolida una estratègia basada en la sostenibilitat, la innovació i la

millora contínua dels serveis públics. Un pas ferm cap a una ciutat més neta, més eficient i preparada per afrontar els reptes ambientals i socials dels pròxims anys. A més la nova organització del servei permetrà ampliar la cobertura en moments de màxima demanda, reforçar la presència als carrers i avançar cap a una gestió més responsable dels recursos disponibles.

~ AJUNTAMENT DE TARRAGONA ~

METEOROLOGIA I CANVI CLIMÀTIC

Experts internacionals alerten del risc de fenòmens «sense precedents»

Avisen que durant els sis primers mesos d’enguany s’han cremat més de 150 milions d’hectàrees arreu del món

La professora de Ciències Climàtiques de l’Imperial College de Londres, Friederike Otto, ha advertit que hi ha una «gran probabilitat» que enguany es desenvolupi el fenomen d’El Niño; i que, juntament amb el canvi climàtic, provoqui episodis «sense precedents». Diversos experts han alertat que en els sis primers mesos del 2026 s’han cremat més de 150 milions d’hectàrees al món.

L’investigador de l’Imperial College, Theodore Keeping, ha avisat que, si El Niño és tan fort com s’espera, podria haver-hi danys i incendis «molt extrems», que «podrien ser potencialment els més alts que s’han vist a la història recent». El Niño no té un impacte directe a Europa, però sí que afecta els patrons climàtics a escala mundial, segons Keeping.

El Niño és un fenomen meteorològic que té lloc a l’oceà Pacífic quan les aigües càlides del corrent sud-equatorial fan augmentar la temperatura de les aigües superficials, cosa que afavoreix l’evaporació i, per tant, les pluges intenses. Apareix cada sis anys de mitjana i dura uns mesos.

«Algunes projeccions apunten al 20-30% de probabilitats que El Niño sigui molt fort. I si es desenvolupa, es podrien veure fenòmens de pluges fortes en regions que no estan preparades, i podria portar condicions molt extremes», ha assegurat.

L’investigador de l’Imperial College de Londres, Theodore Keeping, ha

exposat que, amb l’augment de les pluges, creix també la massa forestal, cosa que es pot convertir en combustible en cas d’un foc. A més, a causa del canvi climàtic, s’han incrementat el nombre de grans incendis. Per exemple, a l’Àfrica, s’han calcinat 85 milions d’hectàrees, quan el rècord anterior era de 69 milions d’hectàrees.

«És probable que hi hagi el fenomen d’El Niño i que afecti molt el risc d’incendis forestals més endavant.

Per exemple, podria augmentar la probabilitat de sequeres i calor extrema a Austràlia, al nord-est dels EUA,

al Canadà i a l’Amazones.

Els professionals d’aquestes regions s’estan preparant per fenòmens molt extrems d’incendis i els danys podrien ser potencialment els més elevats que s’han vist a la història recent, si El Niño és tan fort com s’espera», ha augurat.

En aquest sentit, la directora executiva del Sunway Centre for Planetary Health, Jemilah Mehmood, ha afegit que enguany ja s’han cremat 150 milions d’hectàrees al món. «I s’espera que amb El Niño la segona meitat de l’any sigui pitjor, i que el 2026 sigui el

més càlid del registre», ha ressaltat. Mehmood ha recordat que El Niño és un fenomen natural que «sempre ha existit», però ara succeeix en un planeta «on l’activitat humana ha desestabilitzat l’entorn». «Les temperatures de l’aigua a l’Equador estan tres graus per sobre de la mitjana. Això vol dir que els efectes de El Niño seran acumulatius, seran molt pitjors», destaca.

Per tot plegat, la CEO de la consultora onepoint5 i exsecretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Patri-

cia Espinosa, ha instat tots els països a complir «les seves obligacions de l’Acord de París» per evitar que la temperatura atmosfèrica augmenti més d’1,5 graus. «I si no s’aconsegueix, podria provocar un gran desastre a tot el món», lamenta.

Per això, subratlla que no només s’han d’aplicar mesures per reduir les emissions, sinó també polítiques de mitigació i adaptació. «Fa tres dècades que acumulem coneixement, esforços i feina a escala mundial. Ara el que es necessita és executar i obtenir resultats», recalca l’experta.

CONFERÈNCIA

‘Emergència

climàtica. Què hi podem fer?’ amb

Francesc Mauri

El meteoròleg de TV3 oferirà una conferència el 8 de juny, a les 18 h al Casal La Violeta d’Altafulla

Redacció

El reconegut geòleg i home del temps de TV3, Francesc Mauri, oferirà la conferència ‘Emergència climàtica. Què hi podem fer?’ el proper dilluns 8 de juny, a les 18:00 h, al Casal Cultural la Violeta d’Altafulla amb accés lliure i gratuït. La iniciativa s’emmarca en la commemoració del Dia Internaci-

onal del Medi Ambient.

Davant la urgència dels fenòmens meteorològics extrems i l’escalfament global, Mauri aportarà la seva visió experta i divulgativa per analitzar la situació actual, però sobretot per posar el focus en les solucions: quines accions concretes podem emprendre, tant des de les administracions com des de la ciutadania, per mitigar aquesta crisi.

DIVULGACIÓ

Estalvi energètic i energies renovables amb l’Ecoverd 2026

L’Ecoverd 2026, impulsat per la Regidoria de Medi Ambient de la Canonja, segueix en marxa, des del passat 31 de maig i fins al proper 10 de juny, sota el lema ‘Energies renovables i estalvi d’energia’, amb diverses activitats divulgatives i familiars per fomentar hàbits sostenibles. Aquest divendres, el pati de l’Escola La Canonja oferirà tallers per a fer descobrir als infants les energies renovables de manera lúdica. Diumenge, el Castell de Masricart serà l’escenari de l’espectacle familiar ‘Clowntífics: Energia en òrbita’, i finalment, el 10 de juny, l’Edifici ÈPOCA acollirà un taller de cuina eficient amb Jordi Garreta i Roger Nomen, d’Artis Grup. ARB

Dia Mundial del Medi Ambient

INFRAESTRUCTURES EFICIENTS

L’Ajuntament del Morell modernitza i fa més eficient la xarxa d’aigua potable

Millor control i detecció més ràpida d’incidències per reduir les pèrdues d’aigua

Millorar l’eficiència de la xarxa d’aigua potable, optimitzar-ne la gestió i avançar cap a un model més sostenible i tecnològic són els principals objectius del projecte impulsat per l’Ajuntament del Morell, amb una inversió de més de 76.000 euros. L’actuació preveu millores tècniques per reforçar la supervisió i la monitorització de la xarxa municipal, amb especial incidència en quatre punts estratègics. Entre les principals mesures destaca la sectorització de la xarxa en baixa, que permet dividir el municipi en tres àrees —est, nord-oest i sud-oest— per detectar fuites o incidències amb més rapidesa i precisió. El projecte també incorpora nous cabalímetres i sistemes de telecontrol per obtenir dades en temps real i actu-

ar de manera més eficient davant anomalies. A més, es desplegarà una plataforma digital de gestió de dades que facilitarà el seguiment tècnic, l’anàlisi de consums i la planificació del manteniment. «Amb aquesta actuació fem un pas important en la modernització de les infraestructures municipals i, especialment, en la gestió d’un

recurs tan essencial com és l’aigua», assenyala l’alcalde del Morell, Eloi Calbet.

Per la seva banda, el regidor de Via Pública, Josep M. Español, destaca que «la tecnologia ens permetrà detectar incidències amb més rapidesa, reduir pèrdues i avançar cap a una gestió més eficient i sostenible de la xarxa».

~ AJUNTAMENT EL MORELL ~

ESDEVENIMENT

La Fira del Medi

Ambient torna a Reus amb dues jornades d’activitats familiars

Tallers, espectacles i propostes sobre sostenibilitat el 12 i 13 de juny al Parc Sant Jordi

Adrià Recasens Benaiges

Reus celebrarà els dies 12 i 13 de juny una nova edició de la Fira del Medi Ambient al Parc de Sant Jordi, organitzada per la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. Sota el lema ‘Viu-la, Coneix-la, Cuida-la’, la fira es planteja com un espai de divulgació i participació ciutadana entorn de la sostenibilitat, l’acció climàtica i el respecte pel medi ambient.

L’esdeveniment donarà a conèixer projectes municipals vinculats a l’economia circular, la correcta gestió dels residus, la biodiversitat urbana, la creació de refugis climàtics i l’ús responsable dels recursos naturals.

Programació per a totes les edats Divendres a la tarda, de 17.30 h a 20.30 h, hi haurà una xocolatada popular i solar, tallers d’hotels d’insectes, petjades d’animals, observa-

Jordi Cacho

Pallarès

Alcalde de Perafort i Puigdelfí

ció d’invertebrats, activitats sobre l’aigua, experiències de realitat virtual i contes infantils. La jornada es tancarà amb un concert familiar del grup Xiula.

Dissabte al matí, de 10 h a 14 h, s’oferiran tallers de joguines amb materials reciclats, jocs de fusta, premsa botànica i activitats sobre biodiversitat. Entre els

Compromís compartit amb el nostre entorn

Parlar de medi ambient és parlar de responsabilitat, però també de futur. Els municipis tenim un paper fonamental a l’hora d’impulsar accions que contribueixin a preservar l’entorn i a fomentar hàbits més sostenibles. És una tasca que requereix la implicació de les administracions, però també la complicitat de la ciutadania, perquè la suma de moltes petites accions és la que acaba generant grans resultats.

A Perafort i Puigdelfí entenem la sostenibilitat com un compromís permanent amb la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Per això, treballem per posar al seu abast serveis i recursos que facilitin una gestió més responsable dels residus i una reducció progressiva

plats forts destaca el showcooking de cuina d’aprofitament amb Ada Parellada i un taller d’upcycling tèxtil.

La cuinera Ada Parellada oferirà el dissabte 13 de juny cuina d’aprofitament en directe

Ecotruck d’ECOTIC

Una de les principals novetats serà l’Ecotruck d’ECOTIC, un espai itinerant dedicat al reciclatge de petits aparells electrònics, durant

les dues jornades. L’activitat comptarà amb dinamitzadors i clowns que interactuaran amb el públic familiar, convertint el reciclatge en una experiència educativa, participativa i divertida. Les famílies podran portar dispositius en desús, participar de les propostes i obtenir obsequis segons el pes dels residus aportats. A més, aquestes aportacions comptaran per a les bonificacions de la taxa de la brossa.

de l’impacte ambiental que generem en el nostre dia a dia.

En aquest sentit, disposem d’una deixalleria mòbil que visita els dos nuclis mensualment. Aquesta iniciativa es complementa amb les minideixalleries instal·lades a Perafort i Puigdelfí, on es poden reciclar materials d’ús quotidià com piles, bateries o bombetes.

A més, hem reforçat el servei de recollida de voluminosos amb la recollida a la porta o al portal de casa, que facilita encara més la participació ciutadana.

La lluita contra el canvi climàtic també passa per reduir les emissions contaminants. Per aquest motiu, promovem ajudes destinades a la millora energètica

dels habitatges, actuacions que permeten disminuir el consum energètic, millorar el confort de les llars i reduir les emissions de CO2. Al mateix temps, comptem amb punts de càrrega per a vehicles elèctrics als dos municipis.

Som conscients que encara queda camí per recórrer, però també sabem que avançar cap a un model més sostenible és una responsabilitat compartida. Des de l’Ajuntament continuarem impulsant iniciatives que ajudin a protegir el nostre entorn, però aquest objectiu només serà possible amb la implicació de tots i totes. Perquè cuidar Perafort i Puigdelfí és, també, cuidar el futur que volem deixar a les generacions que vindran.

OPINIÓ

En els darrers anys, Europa ha descobert, de la manera més complexa possible i sovint dolorosa, la fragilitat profunda de les seves cadenes de subministrament. Hem parlat àmpliament de xips, de semiconductors, de components tecnològics avançats i de transició energètica, com si aquests fossin els únics punts crítics del sistema productiu. No obstant això, hi ha un debat latent però absolutament vital que es desenvolupa al cor mateix de la nostra estructura industrial: el de l’autonomia estratègica de les molècules crítiques. Des de Tarragona, el pol químic més important del sud d’Europa, aquesta qüestió no és en cap cas un concepte abstracte o teòric, sinó una realitat quotidiana que condiciona decisions, inversions i, en última instància, el nostre futur col·lectiu.

Quan pensem en la transició ecològica i en els objectius de sostenibilitat que Europa s’ha fixat per a les pròximes dècades, sovint ens fixem gairebé exclusivament en el producte final visible: el cotxe elèctric que circula per les ciutats, la placa solar instal·lada en una teulada o l’envàs biodegradable que

Autonomia estratègica i molècules crítiques: per què la química és una inversió de futur

substitueix el plàstic convencional. Però massa sovint oblidem que absolutament res d’això seria possible sense la química de base que hi ha al darrere. Les molècules que es produeixen en complexos industrials com el de Tarragona són els maons invisibles, però imprescindibles, amb els quals es construeix l’Europa descarbonitzada, resilient i tecnològicament sobirana del demà. Perdre la capacitat de produir aquests elements essencials en sòl europeu ens abocaria a una dependència exterior estructural i creixent, difícil de gestionar i potencialment insostenible tant des del punt de vista econòmic com ambiental i geopolític.

Davant d’aquest repte de gran abast, sovint s’acusa el sector industrial de demanar privilegis de manera sistemàtica o de buscar avantatges competitius artificials. Cal ser clars, precisos i alhora rigorosos en aquesta qüestió: la indústria química no demana subvencions per subsistir ni per mantenir

José Manuel Segura

Director general d’IQOXE

estructures ineficients. Tampoc busca un proteccionisme que distorsioni els mercats o freni la innovació. Al contrari, la realitat econòmica del nostre sector demostra reiteradament que es tracta d’un motor autònom, altament competitiu i profundament integrat en les cadenes de valor europees i globals.

El teixit industrial no interpreta el suport públic com un rescat pun-

tual, sinó com un veritable catalitzador de transformació i de competitivitat a llarg termini.

Quan l’administració acompanya el sector industrial amb ajuts o incentius públics, aquests diners no desapareixen en un pou profund de despesa corrent. Es transformen immediatament en tres pilars que reverteixen de manera directa en la societat: d’una banda, ocupació de qualitat, amb llocs de treball estables, qualificats, i arrelats al territori, que actuen com a escut en èpoques de crisi; d’una altra banda, recerca i desenvolupament (R+D), és a dir, innovació aplicada per optimitzar processos, reduir l’ús d’aigua, minimitzar l’empremta de carboni i dissenyar els materials del futur. I, finalment, producte amb valor afegit, solucions que milloren la vida de les persones i fan que la resta d’indústries siguin més sostenibles.

Per tot plegat, es fa necessari impulsar un canvi de paradigma profund en la manera com s’entén

la relació entre l’administració pública i la indústria estratègica. Per a les institucions, i per extensió per al conjunt de la ciutadania, la inversió en el sector químic no ha de ser percebuda mai com un cost immediat o com una despesa recurrent, sinó com una inversió estructural amb un retorn clar, sostingut i altament multiplicador. Un retorn que, en la majoria dels casos, no només iguala sinó que supera amb escreix la quantitat inicialment invertida, gràcies a l’activitat econòmica que es genera, a la recaptació fiscal associada i a la creació de riquesa social i territorial.

Tarragona té la capacitat, el talent i la infraestructura per liderar aquesta autonomia estratègica de les molècules crítiques a Europa. Però per competir globalment en aquesta cursa cap a la neutralitat climàtica, necessitem que la complicitat de l’administració es tradueixi en una visió a llarg termini. Invertir en la química d’avui no és només una decisió econòmica; és, sobretot, una decisió estratègica que determina el grau d’autonomia, el nivell de benestar i la qualitat ambiental del demà.

GESTIÓ

EFICIENT DE L’AIGUA

Veolia impulsa la seguretat ambiental per a les generacions futures

Optimització de la gestió de l’aigua mitjançant innovació, digitalització i la implementació de solucions sostenibles

Aquest any, Nacions Unides promou l’acció climàtica en el Dia Mundial del Medi Ambient. El lema ‘Pel clima ja’ ens convida a actuar units per un món que avança cap a un canvi de paradigma, mitjançant dues estratègies: la mitigació, per limitar l’escalfament global; i l’adaptació, per protegir les persones i els territoris.

Veolia, referent en solucions per a la transformació ecològica dels municipis, treballa des de l’àmbit de la gestió del cicle integral de l’aigua amb l’objectiu de descarbonitzar, descontaminar i reutilitzar els recursos naturals. A través de la innovació, la digitalització i la implementació de solucions sostenibles, la companyia impulsa iniciatives orientades a optimitzar la seva gestió, reduir l’impacte ambiental de les infraestructures i fomentar la reutilització dels recursos, amb les quals contribueix a la transició ecològica dels territoris.

Seguretat ambiental davant el canvi climàtic

Les solucions de Veolia ofereixen seguretat ambiental a la ciutadania en els territoris on opera, mitjançant, principalment, tres eixos clau: garantir la disponibilitat i la qualitat dels recursos naturals essencials com l’aigua; implementar un model circular per donar una nova vida als residus; i reduir la contaminació i descarbonitzar, per contribuir a un entorn més sostenible i resilient.

Seguretat ambiental significa, per tant, garantir la disponibilitat del recurs hídric i d’altres recursos essencials per a la vida quotidiana en qualsevol circumstància. L’aigua és vital per a l’agricultura i l’alimentació; l’eficiència i l’estalvi energètic en infraestructures hidràuliques són imprescindibles per garantir un ús sostenible dels recursos; i l’aprofitament dels residus, com a exemple de circularitat, és fonamental per protegir el medi ambient i preservar els ecosistemes.

Per això, la companyia treballa per

garantir els seus serveis fins i tot en situacions crítiques com les onades de calor o el risc d’inundacions. Això és fonamental per al benestar de les persones i per a la indústria, l’agricultura i les administracions públiques, ja que els recursos naturals sustenten el nostre sistema econòmic i social i, d’aquesta manera, protegeixen la vida de les comunitats. Veolia posa a disposició la seva capacitat operativa, coneixement expert i tecnologia consolidada per a una gestió eficient dels recursos naturals, amb la qual cosa generen un impacte positiu a escala ambiental, social i econòmica.

Mitigació

L’estratègia de mitigació consisteix a reduir de manera significativa les emissions de diòxid de carboni i millorar la petjada ambiental, mitjançant solucions d’eficiència energètica, la valorització dels residus, la recuperació de recursos derivats del tractament d’aigües residuals o la producció d’energia renovable local. En aquest sentit, Veolia treballa per accelerar la transició ecològica del sanejament a través de l’autoproducció energètica. Es tracta d’un canvi orientat a reduir la dependència energètica i a afavorir el reaprofitament màxim dels residus, amb l’aplicació d’un model circular centrat en la cogeneració.

Així, el 2025, Veolia va generar a Catalunya 14,7 milions de kWh/any

d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, amb la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques. Aquesta energia produïda i autoconsumida ha suposat evitar l’emissió de 3.801 tones de diòxid de carboni al 2025, l’equivalent a l’absorció de diòxid de carboni de 2.091 arbres. Per una altra banda, s’han dut a terme millores en quatre sistemes de cogeneració amb biogàs a les depuradores de Sabadell Riu Ripoll, Palamós, Blanes i Lloret (codigestions i plataforma de fangs), amb les quals s’augmentarà la producció d’aquests sistemes en 1,3 GWh/any. Així mateix, durant el 2025, s’han posat en marxa 9 noves instal·lacions fotovoltaiques a amb una potència total de 418 kW i amb una capacitat per generar 0,4 milions de kWh/ any, així com un aerogenerador de 3 kW. Aquests nous equipaments se sumen a les 75 instal·lacions de generació amb energies renovables que gestiona Veolia a Catalunya en l’àmbit de l’aigua. L’estratègia de reducció de la petjada de carboni implica, també, la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2025 ha assolit la xifra de 145 unitats.

Tres eixos: garantir l’aigua de qualitat, fomentar un model circular i reduir la contaminació i descarbonització en favor de la sostenibilitat

Adaptació

Paral·lelament, Veolia implementa solucions integrals per garantir la preservació i la disponibilitat dels recursos hídrics davant el canvi climàtic. La regeneració i la reutilització de l’aigua, així com la resiliència de les infraestructures, són eixos fonamentals d’aquesta estratègia. En aquest marc d’actuació, els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del cicle integral de l’aigua es consoliden com un instrument clau per impulsar la modernització de les infraestructures hidràuliques dels municipis i reforçar-ne la capacitat d’adaptació al canvi climàtic. El desplegament dels projectes A-MEDI, impulsat en vuit municipis del litoral català, d’e-READAPTA a Rubí i de FLOW a Sabadell, permet avançar cap a una major autonomia hídrica i reduir la dependència de recursos externs.

En el cas de Sabadell, es preveu substituir l’equivalent al 20 % del consum anual d’aigua potable per aigua freàtica —procedent de pous i mines locals— i aigua regenerada.

En el marc d’A-MEDI, s’està reforçant la resiliència hídrica dels vuit municipis mitjançant la gestió eficient de les aigües subterrànies, amb la instal·lació d’analitzadors

multiparamètrics amb sensors de conductivitat que permeten monitorar de forma contínua la qualitat de l’aigua als dipòsits de capçalera. Aquest sistema de monitoratge i l’ús de recursos alternatius possibilitaran la protecció de les masses d’aigua subterrània. Addicionalment, la sectorització de les xarxes de subministrament contribuirà a la reducció de les pèrdues al voltant d’un 6 %. A Rubí s’està treballant per activar quatre captacions i instal·lar sistemes de sensòrica per recuperar recursos de l’aqüífer del Vallès, amb l’objectiu de reduir la dependència de fonts externes. A més, el projecte e-READAPTA incrementa la resiliència del municipi davant episodis de pluges intenses, amb la implantació d’un pla d’emergència contra inundacions, sistemes de monitoratge en continu i mecanismes de retenció de sòlids en punts de vessament crítics, amb la qual cosa es redueix l’impacte ambiental dels abocaments. En definitiva, Veolia demostra que la seguretat ambiental és possible quan la innovació i el compromís es tradueixen en solucions que garanteixen la sostenibilitat i la resiliència dels territoris. Actuar pel clima és una responsabilitat compartida que la companyia assumeix dia a dia, amb l’objectiu de generar un impacte positiu en les comunitats d’avui i del futur, i, així, contribuir a la transformació ecològica i a la millora dels serveis essencials.