Medi ambient by Diari Més

22/03/2021 diarimés

medi ambient

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Valorar l’aigua, l’eina per a millorar la seva gestió i fer-la més justa Avui se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, una jornada que convida a reflexionar sobre la importància que li donem a aquest recurs CEDIDES

Anna Ferran

«No malbaratis l’aigua; és un bé escàs». De ben segur que algú ens ha dit aquesta frase, o potser hem estat nosaltres qui l’hem dit. Més enllà de tractar-se d’una simple advertència similar a d’altres que diuen els pares als seus fills, la frase evidencia el valor que se li dona a l’aigua. L’aigua ha estat des que el temps és temps font de vida. És essencial per al desenvolupament de qualsevol mena d’ésser viu i això l’ha convertit en un dels recursos més preuats. El desenvolupament econòmic ha passat i segueix fent-ho per l’aigua. I només cal mirar al passat: a l’antiguitat moltes de les grans ciutats estaven situades a la riba de grans rius i més a prop en el temps les grans zones industrials s’han establert a prop per a poder-se abastir d’aigua i de la seva força motriu. Malgrat les múltiples pistes que ens mostren el pes que té l’aigua en el nostre dia a dia, el cert és que, en els països del mal anomenat Primer Món, no ens adonem de com n’és d’important. Simplement obrim l’aixeta i deixem que ragi, sense pararnos a pensar que darrere d’un gest tan senzill i quotidià hi ha un dels processos naturals més fascinants que es produeixen a la terra i tot un seguit de tecnologies i innovacions que permeten que aquella aigua arribi a casa

Més enllà del preu que paguem per l’aigua i els serveis associats, l’ONU posa el focus en els altres valors que se li donen a l’aigua, menys visibles, però fonamentals. Recorden el seu paper com a font de desenvolupament econòmic, però incideixen en el fet que és més que un recurs productiu, fent referència al seu component simbòlic i cultural que cohesiona societats.

nostra. És per això que enguany, UN Water, l’agència de les Nacions Unides centrada en vetllar per l’aigua dolça, ha decidit dedicar el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra anualment cada 22 de març, a ressaltar l’aigua com a recurs. Sota el lema «Valorem l’aigua», l’objectiu d’UN Water és crear un debat a escala planetària sobre el valor que els

ciutadans li donen a l’aigua i als usos que en fan d’ella. #Water2me El debat i les reflexions s’articularan principalment a través de les xarxes amb el hashtag #Water2me, l’aigua per a mi. Amb totes les aportacions que s’hagin fet, UN Water farà una recopilació dels més significatius i pu-

blicarà un document que servirà per a deixar constància del que significa l’aigua per a persones de tot el món. En aquest sentit, asseguren que «l’aigua significa coses diferents per a cada persona: salut, higiene, dignitat, productivitat, connexió amb la creació, la comunitat i amb un mateix, harmonia, pau». I afegeixen: «Si deixem constància

de tot el ventall de formes en què l’aigua és útil per a les nostres vides i les enaltim, podrem atorgar a l’aigua el valor que realment té i preservar amb eficàcia aquest recurs per tal que tots puguem disposar d’ell». La idea del Dia Mundial de l’Aigua és anar un pas més enllà, oblidar-nos del preu que paguem per l’aigua i pensar en el que sig-

nifica primer per a cadascun de nosaltres, per a generar consciència interna, i després per als altres, per a fomentar empatia i aconseguir així un repartiment i gestió de l’aigua més equitatiu, en consonància amb l’objectiu 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, aigua i el sanejament per a tots. Per a fomentar aquesta reflexió, que és el primer

MEDI AMBIENT CEDIDA

pas per a generar un canvi, UN Water proposa cinc perspectives diferents per a valorar l’aigua en la seva totalitat: fonts d’aigua, infraestructures hidràuliques, serveis relacionats amb l’aigua, l’aigua com a element indispensable per a la producció i l’activitat socioeconòmica, i els aspectes socioculturals de l’aigua. Fonts d’aigua El primer focus d’atenció que proposa UN Water per a valorar

l’aigua implica anar al seu origen, a les fonts d’aigua. En aquest sentit, recorden que tota l’aigua que tenim procedeix de la natura i que, després d’utilitzar-la, hi torna per a tancar el cercle, però amb nombrosos contaminants afegits. Si bé els ecosistemes tenen mètodes naturals per a depurar-la i purificar-la, aquests són insuficients davant de l’impacte brutal que causa en l’aigua l’activitat humana. Per això, cal treballar per a tancar el cercle

de la forma més neutra possible i protegir el medi ambient, ja que d’aquest depèn el subministrament futur d’aigua i la resiliència que tindrem davant de situacions extremes com sequeres o inundacions. Infraestructures hidràuliques Ara bé, per a tenir aigua quan obrim l’aixeta, cal disposar d’unes infraestructures hidràuliques que permetin el seu emmagatzematge, tractament i sub-

ministrament. En aquest sentit, des d’UN Water incideixen en el fet que la «manca d’infraestructures hidràuliques adequades fa trontollar el desenvolupament socioeconòmic dels pobles i a la vegada posa en perill els ecosistemes». I és que, a vegades, recorden des de la institució, les infraestructures existeixen, però no estan pensades perquè encaixin en el seu entorn i respectin el medi que les envolta. Per això, des d’UN Water fan un clam perquè es valorin aquestes infraestructures no només pels costos operatius d’executar-la, sinó pels beneficis i l’impacte social i mediambiental que generen. Els serveis i l’aigua Les infraestructures, però, no són l’única peça necessària per a poder fer aquest gest tan senzill com és obrir l’aixeta. L’aigua passa per processos de potabilització i distribució en una primera fase i posteriorment, per processos de sanejament que permeten que sigui tornada a la natura en bones condicions sense afectar el medi. Malgrat l’obvietat implícita que tenen per a nosaltres, el cert és que no tothom hi té accés, cosa que dificulta l’accés a una aigua de qualitat. Aquesta mena de situacions, que afecten milions de persones d’arreu del món, els deixen en una situació de vulnerabilitat màxima, ja que l’aigua potable i el sanejament

22/03/2021 diarimés

són un pilar bàsic per a la higiene, la salut i la lluita contra la transmissió de malalties infeccioses o víriques. És sobre aquest rol vital que juguen els serveis relacionats amb l’aigua sobre el qual UN Water vol que es reflexioni en la jornada d’avui. Així mateix, la institució posa el focus en els països desenvolupats, on els serveis de l’aigua estan plenament implementats, garantits i fins i tot subvencionats. En aquest àmbit, UN Water recorda que les empreses prestadores de serveis han de saber focalitzar quines persones o grups han de rebre un servei més subvencionat, per a garantir un servei de qualitat universal. Mesures com els bons socials que apliquen les diferents companyies subministradores al territori van justament en aquesta línia.

aconseguit. És per això que proposen anar més enllà i tenir en compte altres aspectes que també aporten valor a l’ús de l’aigua, com la millora de la nutrició, la reducció de les migracions i la despoblació o l’adaptació al canvi climàtic. L’agricultura, però, no és l’únic sector productiu pel qual l’aigua és primordial. Són múltiples les indústries que la necessiten per a poder produir i no fer-ho adequadament pot causar greus perjudicis al medi ambient. Si bé és cert que quan les empreses posen valor a l’aigua, tenen en compte els volums utilitzats, el tractament i l’eliminació de les aigües residuals, ara toca fer un pas cap a la sostenibilitat i la governança per a fer una gestió més eficient i consensuada amb la comunitat.

Aigua, font de productivitat Ara bé, quan parlem d’aigua no només hem de pensar en alimentació i higiene. I és que l’aigua és un dels puntals de l’activitat productiva. Un dels exemples més clars és l’agricultura. De fet, UN Water calcula que és el sector amb la demanda d’aigua dolça més gran del món. Ara bé, els seus experts alerten que, quan es tracta de valorar l’aigua en aquest context, només es fa des d’una perspectiva econòmica, que té en compte els costos de l’aigua i el volum productiu

Aigua, cultura i comunitat L’últim dels cinc eixos sobre els quals UN Water ens convida a reflexionar avui és el de l’aigua com a element connector amb el nostre entorn natural, social i cultural, o dit d’una altra manera, l’aigua com a cohesionador. És per això que des de l’ONU reforcen la idea d’entendre l’aigua com alguna cosa més que un simple recurs productiu i entendre-la com un element amb un gran valor sociocultural i mediambiental. Fer-ho pot canviar substancial la seva gestió.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT ANÀLISI

Anna Ferran

ES COMPLIRAN ELS OBJECTIUS DE L’ONU SOBRE L’AIGUA?

ho és aquesta altra que recull l’Institut de ReLa celebració del Dia Mundial de l’Aigua comcursos Mundials: un terç del planeta utilitza més porta clavar la mirada del 40% dels recursos en l’objectiu 6 dels Obhídrics disponibles. jectius de DesenvoluPel que fa a Espanya, pament Sostenible de les dades són substancil’ONU, que determina l’accés universal a l’aigua Les dades mostren que encara queda molt per assolir el alment millors. El 98% neta i el sanejament de de la població utilitza un 6è Objectiu de Desenvolupament Sostenible cara al 2030. Ha transservei d’aigua potable gestionat de forma segucorregut més d’un terç del temps que l’ONU i tots aquells països, 80% de les aigües residuals resultants de ra. El 97% compta amb un servei de saneadministracions, empreses i entitats que els les activitats humanes es vessen als rius o jament segur. Respecte a l’estrès hídric, les han subscrit, s’havien marcat per al seu as- mars, sense cap mena de tractament, cosa dades indiquen que el 9% dels ecosistemes vinculats a l’aigua han patit canvis en els soliment. És per això, que ara toca aturar-se, que provoca la seva contaminació. darrers temps a causa dels efectes derivats analitzar les fites que es plantejaven el 2015 de la crisi climàtica. En aquest sentit, zones i veure en quin punt ens trobem per a en- En quin punt es troba l’ODS 6? carar aquesta dècada que tenim pel davant, Després de cinc anys i mig i múltiples inici- humides, com els deltes, es troben en una que ha de ser, si o si, sense dubtes ni vacil· atives, el sisè objectiu dels ODS està encara situació molt fràgil i ja s’està patint l’impacte lacions, la dècada del canvi. lluny d’assolir-se. Existeixen tres indicadors dels fenòmens meteorològics adversos. Davant d’aquesta situació i amb els desaGarantir l’accés a l’aigua neta i al saneja- bàsics que mostren com evoluciona el seu ment és un objectiu en majúscules. I les da- assoliment: l’ús d’aigua potable, l’accés al fiaments que es tenen pel davant, són diverdes amb les quals es parteix mostren que es sanejament i l’estrès hídric, és a dir, la relació ses les institucions que han marcat pautes tracta d’un dels reptes més grans que plan- entre la quantitat d’aigua dolça que s’extreu més concretes. Aquest és el cas de l’OCDE. tegen els ODS. Segons l’ONU, tres de cada per a dur a terme les activitats econòmiques L’organisme ha establert una sèrie de prin10 persones no tenen accés a serveis d’aigua i industrials i la quantitat total d’aigua dolça cipis relacionats amb la governança de l’aipotable segura i sis de cada 10 no poden existent. La Fundació Aquae recull les dades gua. Entre les recomanacions, en destaquen accedir a instal·lacions de sanejament ges- que es publiquen en els portals de dades el disseny i la implementació de polítiques tionades de forma segura. Si bé entre 1990 obertes sobre l’assoliment dels ODS. A es- públiques sòlides i assolibles que aconsei 2015, la proporció de població mundial cala mundial, el 71% de la població utilitza gueixin una governança eficaç de l’aigua, que utilitza una font millorada d’aigua po- un servei d’aigua potable gestionat de for- impulsar la cooperació internacional per table va passar del 76 al 90%, el cert és que ma segura; un 45% compta amb un servei avançar en la millora de la gestió dels recurel 40% de la població mundial pateix de de sanejament segur i l’estrès hídric se situa sos hídrics, promoure pràctiques innovadoforma regular o puntual escassetat d’aigua. al 17%. Aquesta darrera xifra, però, s’eleva res i establir mecanismes de control per a Una altra dada alarmant indica que més del fins al 70% en zones d’Àsia i Àfrica. També tenir una política d’aigua transparent.

CEDIDA

A escala mundial, l’estrès hídric se situa en el 17%, però la xifra arriba fins al 70% en zones d’Àfrica i Àsia.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

LABORAL

Ematsa impulsa el Pla d’Acció Social 2021 per garantir l’accés universal a un servei essencial

CEDIDA

Els quatre eixos que articulen el Pla d’Acció Social 2021 d’Ematsa Compromís amb les persones Les accions que s’aixopluguen sota aquest paraigües volen contribuir al benestar, garantir l’accés universal a l’aigua, la seguretat i salut del personal i la igualtat d’oportunitats.

Un full de ruta amb 4 línies mestres, 20 accions i 27 indicadors de seguiment i compliment Redacció

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona impulsa el Pla d’Acció Social 2021, un conjunt d’iniciatives i accions per garantir l’accés universal a un servei essencial. El president d’Ematsa, Jordi Fortuny explica: «impulsem un Pla d’Acció Social que posa les persones al centre de la nostra estratègia i que orienta totes les iniciatives a garantir l’accés universal a un servei de primera necessitat que cal prestar de manera sostenible i resilient». En aquest sentit, Fortuny assenyala que la crisi sanitària ha provocat un sotrac a l’economia que està causant un increment de les desigualtats, per això «és el moment d’avançar junts cap a una

recuperació econòmica sostenible, inclusiva i solidària, que no deixi ningú enrere». La companyia d’aigües té com a objectius principals gestionar amb excel·lència el cicle integral de l’aigua i assegurar el dret universal a aquest recurs essencial a tota la població de Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar. Per a fer-ho, treballa amb mentalitat innovadora per reduir l’impacte ambiental i aposta per la millora contínua. A més, manté un compromís ineludible per retornar a la comunitat tot un valor social que contribueixi al progrés i al desenvolupament. Per això, el document recull iniciatives creades en aliança amb els consistoris, la comunitat

Compromís amb el medi ambient L’objectiu és reduir els impactes ambientals i integrar l’economia circular a tots els processos de l’empresa La companyia d’aigües té com a prioritat assegurar l’accés universal a l’aigua per a tota la població.

educativa i agents econòmics i socials del territori, com els mecanismes de suport per a famílies vulnerables creats amb els serveis d’atenció social municipals o el projecte EscolAQUA que impulsa activitats de divulgació del cicle integral de l’aigua a les escoles. Pla Acció Social El Pla fixa 20 accions a dur a terme durant aquest any i tenen

associades 27 indicadors per garantir-ne el seguiment i compliment. El document s’estructura en les quatre línies mestres que articulen la gestió de la companyia: compromís amb les persones, compromís amb el medi ambient, compromís amb la tecnologia i la innovació i compromís amb la sostenibilitat. ODS 2030 El Pla d’Acció Social 2021

d’Ematsa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 establerts per les Nacions Unides, una iniciativa de consens internacional que fa una crida global a actuar davant l’emergència climàtica. En els darrers anys, Ematsa ha incorporat en la seva planificació estratègica aquest full de ruta que fixa els camins que cal transitar per un futur sostenible i possible.

Compromís amb la tecnologia i la innovació Té la voluntat de generar aliances col∙laboratives. Promoure la innovació i el pensament disruptiu per eficienciar processos. Compromís amb la sostenibilitat Es plantegen actuacions per garantir la seguretat, perdurabilitat i continuïtat de servei minimitzant els riscos.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

A FONS

Un any de pandèmia: els beneficis temporals que ha deixat a la natura Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van experimentar una reducció rècord mai abans assolida des de 1990 EFE

Malgrat la profunda relació que existeix entre la destrucció de la natura i el sorgiment de pandèmies, aquest any de convivència amb el coronavirus ha deixat en el conjunt de l’Estat inesperats beneficis temporals reflectits en la millora de l’aire i un descens de les emissions contaminants, però també perjudicis, com milers de mascaretes llençades a la natura, que necessiten més de 400 anys per a degradar-se. Encara que l’alleujament sigui momentani i no resolgui l’actual crisi climàtica, sí que es pot assegurar que durant el 2020, i especialment en els moments més durs de la crisi sanitària, l’aire i l’aigua van ser molt més nets a tot el país. El trànsit es va reduir de forma important, la bicicleta va ressorgir i es van tornar a sentir els sons de la natura. Reducció de les emissions Entre març i octubre de 2020, els mesuraments oficials de 26

urbs espanyoles van indicar que els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) en aquest període se situaven un 38% per sota de la mitjana dels últims 10 anys. Pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, Espanya fa ser un dels països que més va reduir les seves emissions de CO2 durant la primera onada de la pandèmia. La caiguda va ser del 13,8%, una reducció rècord, sent els mesos d’abril i maig els que van acumular un descens superior, del 31 i 22% respectivament. El descens va estar vinculat a una menor activitat per la pandèmia, que va repercutir en un descens de l’ús de combustibles en carretera i a la notable baixada de les emissions associades a l’aviació, ja que el trànsit aeri es va reduir en un 80%. En aquest sentit, la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va qualificar d’«extraordinària» la reducció de les emissions de CO2 durant el període més dur de la

CEDIDA

Les aus i els peixos es van apropar a la platja i a la costa.

pandèmia, si bé va observar l’alta probabilitat que aquest descens es pogués sostenir en el temps. Les ciutats, per les persones Un altre aspecte que la pandèmia ha afavorit és la demanda de ciu-

tats pensades per les persones en lloc de per la mobilitat rodada. S’han demanat voreres més amples així com un increment de les zones verdes i per a vianants on la bicicleta tingui el seu propi espai com a mitjà de transport

sostenible, eficient i, sobretot, no contaminant. En l’actualitat, la bicicleta viu un petit boom al conjunt de l’Estat, on més de 20 milions de persones l’utilitzen amb freqüència com a transport, mentre que gairebé vuit milions de persones pugen dalt d’ella, com a mínim una vegada al mes com a part de la seva rutina d’activitat física, segons dades oficials. L’apropament de la fauna Una de les imatges insòlites i sorprenents que ens va deixar el confinament va ser la recolonització de la ciutat per la fauna. I és que van ser molts els animals que van passejar pels carrers o molt a prop de la costa. Per exemple, grans mamífers, com els senglars, que ja estaven de forma habitual en entorns periurbans, van irrompre en el centre de moltes urbs. No van ser els únics, paons reals, ànecs o fins i tot algun os en zones de muntanya també van gaudir

d’una tranquil·litat inimaginable. En els ecosistemes marins, l’absència humana va propiciar una major presència d’aus marines, peixos i mamífers, com dofins, en platges o en zones amb poca profunditat, a les quals en èpoques prèvies al confinament no s’hi apropaven pas, ja que se sentien amenaçats pels humans. Les mascaretes, el nou residu L’esclat de la pandèmia ha suposat la incorporació de nous hàbits a la nostra vida, dos dels quals han esdevingut imprescindibles i obligatoris. Estem parlant de l’ús de la mascareta i del gel hidroalcohòlic. Segons dades de la Fundació Ecomar, cada mes apareixen com a residu a les platges espanyoles prop de sis milions de mascaretes utilitzades i llençades a la platja, de manera que se’n van a parar al mar. Això mostra un perillós repunt del mal costum de no llençar els nostres residus on toca, així com de no apostar per la reutilització. Els ecologistes han alertat del «risc per a la salut pública» que suposa l’allau de residus generats, ja que cada mes s’utilitzen 129.000 milions de mascaretes i 65.000 milions de guants d’un sol és, cosa molt perjudicial per a la salut planetària. És per això que apel·len a la responsabilitat perquè s’usin alternatives reutilitzables i perquè dipositi els residus als contenidors pertinents.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

CONSCIENCIACIÓ

Redacció

L’AIGUA, UN RECURS ESSENCIAL PER A LA VIDA I PER AL FUTUR

el marc d’aquests fons, s’impulsen projectes que es fonamenten en la innovació, la digitalització i la transició ecològica, àmbits en què Agbar té molt per aportar. A Espanya, el sector de l’aigua genera una ocupació de qualitat de més de 40.000 llocs de treball de forma directa i de 60.000 llocs de treball indirectes. Aquest sector té l’oportunitat de conEn el Dia Mundial de l’Aigua, Agbar posa el focus en el valor d’aquest recurs escàs, tribuir a seguir generant una ocupació de qualitat a través d’inversions transperò fonamental per a la nostra vida i el nostre futur formadores en el nostre territori que CEDIDES es basin en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i que tinguin la mirada posada en l’Agenda 2030. La col·laboració publicoprivada és essencial per desenvolupar aquests projectes. Les aliances entre empreses i administracions han de ser el motor d’aquesta reconstrucció per mobilitzar els recursos necessaris i executar les inversions sostenibles que permetran seguir creant ocupació de qualitat i generant activitat econòmica. Un exemple és la transformació de les instal·lacions d’aigua en ecofactories, que permetran aplicar l’ecoReptes en la gestió nomia circular al cicle de L’escassetat d’aquest rel’aigua de les nostres ciutats i fer un ús eficient dels recurs, l’emergència climàtica i els seus efectes ja eren cursos. alguns dels reptes globals Amb la mirada posada en que afrontàvem abans de la el futur, Agbar no només pandèmia. La disponibilitat planteja projectes per a la dels recursos hídrics està gestió de l’aigua, sinó que amenaçada pel canvi clitambé proposa establir un pacte social que es constimàtic i els seus efectes són cada cop més devastadors. tueixi municipi a municipi i Ho vam viure amb el Glòria compti amb la col·laboració i la DANA als nostres mud’administracions, emnicipis. Així mateix, l’any preses i entitats. Aquestes 2050 la població mundial aliances han de portar a superarà els 10.000 milions concretar propostes locals de persones i la demanda basades en la solidaritat, mundial d’aigua augmenl’ocupació de qualitat i una reconstrucció verda i inclutarà entre un 20 i un 30%. Per tant, garantir el submisiva. La transversalitat d’un nistrament d’aigua per a recurs com l’aigua facilita tothom esdevé una de les aquesta unió. I l’expertegrans prioritats globals. Ara, als reptes previs a la sa d’Agbar la fan possible. pandèmia, s’hi han afegit Més de 150 anys de comi s’han agreujat els reptes promís, professionalitat i sanitaris, econòmics i soexcel·lència l’avalen com a referent mundial per garancials. Davant les dificultats i les desigualtats, Agbar, tir l’aigua, preservar el medi com a companyia gestora ambient i, ara, fer possible de serveis mediambientals una recuperació econòmica que garanteix l’abastament sostenible que no deixi nind’aigua a més d’un milió de gú enrere. llars, empreses i adminisEn el Dia Mundial de l’Aigua, la companyia posa tracions, ha estat al seu cosMés enllà del subministrament i sanejament de l’aigua, Agbar té com a compromís aportar solucions per a una recuperació sostenible. el focus en el valor que té tat per garantir el subminisaquest recurs escàs, però trament d’aigua i ajudar les VID-19 City Sentinel, una eina de vigi- de Sanitat com a eina per a la vigilància econòmica i social de forma sostenipersones en situació de vulnerabilitat. lància epidemiològica per identificar microbiològica, ja està implementada ble. I l’aigua és un element essencial essencial per a la nostra vida i per al nostre futur. I és que l’aigua és sosteAquesta és una de les maneres com la de forma primerenca la presència del en més de 100 municipis d’Espanya i fa d’aquesta recuperació. companyia ha demostrat, un cop més, SARS-CoV-2 en les aigües residuals, el seguiment a més de 13 milions d’hanibilitat, innovació, benestar social, que és un actor destacat per concretar monitorar-ne l’evolució i adoptar me- bitants. salut, ocupació de qualitat, resiliència, L’aigua impulsa la recuperació respostes en moments d’incertesa. El compromís d’Agbar va més enllà Els fons europeus Next Generation EU educació, agricultura, indústria, biosures efectives immediates per anticide la tasca diària de subministrament són l’eina que farà possible aquesta diversitat, innovació i col·laboració. par-se als rebrots. Pioners en la detecció del virus Aquesta solució innovadora, escolli- i sanejament d’aigua. Ara, cal abordar recuperació, un instrument per con- Cuidem-la per garantir un present ple Una altra d’aquestes respostes ha estat da pel Ministeri per a la Transició Eco- els reptes plantejats i aportar solucions tribuir a reparar els efectes econòmics d’oportunitats i un futur sostenible, el desenvolupament de la solució CO- lògica i Repte Demogràfic i el Ministeri que permetin assolir una recuperació i socials derivats de la pandèmia. En inclusiu i solidari. La pandèmia ens ha fet valorar encara més els serveis, els recursos i els professionals, i ens ha fet veure què és realment essencial per a les persones. Sabíem que, sempre que obríssim l’aixeta, tindríem aigua de qualitat. Quan més ho necessitàvem per rentar-nos les mans, beure, cuinar, netejar, treballar..., l’aigua estava completament garantida en totes les llars de Catalunya. La tasca d’adaptació a la nova realitat va ser possible gràcies al compromís d’un equip de professionals de l’aigua per garantir-ne el subministrament. La situació ha evolucionat, però seguim comptant amb la mateixa certesa: sempre que obrim l’aixeta, tenim aigua de qualitat. L’aigua ha estat, és i serà un recurs indispensable per a la vida. Per això, el 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua, instaurat per les Nacions Unides, que enguany vol posar en relleu el valor de l’aigua i que busca conèixer el significat que aquest element té per a cadascú de nosaltres amb la finalitat d’ajudar a generar consciència al respecte.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

CITES CLAU

La lluita contra el canvi climàtic no s’atura el 2021: la COP26 i altres cites clau

ACN

Els líders mundials estan cridats a reunir-se i acabar d’assumir compromisos ferms per aconseguir frenar l’emergència que viu el planeta Anna Ferran

La crisi de la covid-19 ha centrat totes les mirades i esforços en frenar i combatre la pandèmia. Això, però, no significa que altres grans reptes que afronta la humanitat hagin desaparegut, ans al contrari, segueixen ben presents. El més clar de tots és el canvi climàtic. De fet, la pandèmia ha evidenciat el que gairebé tothom sabia, però que encara alguns negaven: el canvi climàtic ve provocat per l’impacte de l’activitat humana. I és que amb l’aturada global durant la primera onada de la pandèmia es va veure com els ecosistemes es recuperaven d’anys de danys i agressions constants. Si bé el temps de confinament i aturada no va poder pal·liar els greus efectes que pateixen, va ser suficient per evidenciar que cal canviar el paradigma si els volem preservar.

L’any 2020 estava cridat a ser un superany en matèria climàtica amb cites molt rellevants al calendari, que la pandèmia va obligar a suspendre i a reprogramar per enguany. La més important de totes és la 26a Conferència de les Parts (COP26), que se celebrarà el novembre a Glasgow. L’anterior edició, que es va dur a terme a Madrid a finals de 2019, ha estat la COP que més impacte mediàtic ha tingut fins al moment, principalment a causa de l’interès que va aixecar la jove activista Greta Thunberg, i on hi havia més esperances posades per part de totes aquelles persones preocupades pel futur del planeta. Ara bé, els acords als quals es van arribar van ser ínfims, ja que no es va establir obligatorietats sinó compromisos voluntaris. L’allau de crítiques va ser monumental i per això, s’espera que la COP26 sigui

la cita climàtica que comenci a accelerar el canvi. I és que són diversos els informes i estudis que mostren que ja s’està fent tard. La reducció de les emissions, l’adaptació al canvi climàticc, el finançament als països més vulnerables i la consolidació del llibre de normes de l’Acord de París són, per al president de la COP26, Alok Sharma, els principals punts sobre els quals caldrà actuar per a marcar les bases d’un creixement verd. De fet, l’últim punt, fer efectius i reals els compromisos adquirits en l’Acord de París és una de les principals peticions que es fa i s’espera que en aquesta nova cimera es marquin les pautes per a fer vinculant el seu compliment. Si no es fa, «serà un fracàs com la COP25», asseguren els activistes. La biodiversitat, al punt de mira Abans, però, de la celebració de la

Protestes dels activistes de Fridays for Future, el passat setembre a Barcelona, en una sentada.

S’espera que a la COP26 es marquin pautes vinculants per a fer complir l’Acord de París COP26 a Glasgow, el medi ambient té una altra cita internacional clau: es tracta de la Conferència de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica. La cita estava programada pel 2020, però la

La Conferència sobre Diversitat Biològica de l’ONU es farà finalment a l’octubra a la Xina pandèmia va obligar a posposarla. S’havia marcat com a nova data el maig, però que finalment es farà a l’octubre a la ciutat xinesa de Kunming. Aquesta trobada de líders i experts internacionals

ha de servir per a debatre i aprovar el Conveni sobre Diversitat Biològica. Aquest document, que està cridat a ser el full de ruta a escala global, oferirà una visió post-2020, i per tant postcovid, sobre com s’ha de preservar la riquesa ecosistèmica de la Terra i tot amb l’objectiu d’assolir una de les metes que s’ha plantejat l’ONU de cara el 2050: viure amb harmonia amb la natura.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

ESTRATÈGIA DESTACADA

La sostenibilitat, la pedra angular per fer el Port de Tarragona del futur L’Autoritat Portuària ha impulsat un ambiciós pla a 10 anys i ja està impulsant nombroses iniciatives CEDIDA

Redacció

El Port de Tarragona va presentar el passat 9 de juliol el Pla de Sostenibilitat - Agenda 2030. Es tracta d’un pla ambiciós amb 23 objectius que es despleguen en 82 accions molt concretes. Un pla pensat perquè es pugui materialitzar i no per a desar-lo en un calaix. El Pla és un potent full de ruta per als pròxims deu anys que referma el compromís del Port amb la sostenibilitat, amb l’equilibri entre activitat econòmica i entorn, i amb la lluita contra el canvi climàtic. El futur del Port, tal com recull el preàmbul del Pla de Sostenibilitat «com a infraestructura logística tarragonina passa per la intermodalitat i el foment del ferrocarril, l’impuls de nous tipus de combustible verd i noves fonts d’energia renovable, garantir la circularitat de tots els projectes i mantenir la política de transparència i comunicació oberta i global com a pilar fonamental de tota l’organització». El Pla agrupa els 23 objectius en tres blocs temàtics diferenci-

S’han instal·lat plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum al terrat de l’edifici de l’APT.

ats —Sostenibilitat ambiental, Creixement sostenible i Compromís social— en els quals s’analitzen les fortaleses del Port de Tarragona, es despleguen els objectius a 10 anys, s’estableixen els indicadors de seguiment i es mostra el percentatge d’assoli-

ment de cada objectiu, per cada any. Sostenibilitat ambiental Un dels eixos principals sota el qual s’aixopluguen diversos objectius i múltiples accions és la sostenibilitat ambiental. I és

que el compromís amb la sostenibilitat ambiental forma part integral del posicionament institucional del Port. La mostra més clara d’això queda recollida en el Pla, que preveu reduir la petjada de carboni de l’APT en un 96% enguany i en un 99% de cara el

2030. Per tal d’aconseguir aquest objectiu treballa ja en accions com la descarbonització de la flota de vehicles del parc mòbil, la compra d’energia verda amb certificat GDO o la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum, entre altres iniciatives. Grup Medi Ambient El Port treballa per fer extensiu el Pla de Sostenibilitat al conjunt de la comunitat portuària a través del Grup de Medi Ambient, on seuen les principals empreses que operen al Port. Per reduir el nivell de CO2 i incentivar tots els agents implicats en l’aplicació de bones pràctiques mediambientals, el Port inclou mesures com establir bonificacions a empreses per aconseguir la descarbonització de les activitats al Port, que ha representat fins a 1 milió d’euros d’estalvi per a les empreses durant el 2020; fomentar el tràfic de mercaderies per ferrocarril; l’electrificació de processos i molls, l’anàlisi i investigació de l’ús de combustibles alternatius i l’ampliació de zones verdes amb massa forestal autòctona. Aquestes accions són un primer pas ambiciós i realista per a una transició cap a un creixement econòmic més sostenible que interpel·la a tota la societat. Un pla que vol garantir les necessitats de les generacions actuals sense posar en perill les necessitats de les generacions futures.

Set accions per a reduir un 99% petjada de carboni del Port Descarbonització de la flota de vehicles del parc mòbil de l’Autoritat Portuària. Cursos en conducció eficient per al personal de l’APT. Millora de l’eficiència energètica en les instal·lacions i edificis del recinte portuari. Monitoratge de la xarxa elèctrica, el seu rendiment com a pas previ per aconseguir un consum més eficient. Instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum de les instal·lacions portuàries. Compra d’energia verda amb certificat GDO (Garantia d’Origen Renovable). Control de fuites en els equips de refrigeració i climatització i incorporació d’equips que utilitzin gasos amb menor potencial d’escalfament global.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

La Pobla, amb el medi ambient

futur possible per a les futures generacions. És necessari que les accions individuals, socials i administratives en favor del medi ambient, incloguin aquesta visió a llarg termini. Igualment important és que intentem cuidar el medi ambient des de les accions més immediats i properes, aquelles que tenim al nostre abast, perquè qualsevol

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Cal que les accions individuals, socials i administratives incloguin una visió a llarg termini La Pobla de Mafumet és, avui, un municipi mediambientalment més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació amb el medi ambient, com a municipi però, també, com a individus. Entre les mesures aplicades destaca la implantació de noves bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva per fraccions de residus domèstics. Les noves

bateries incorporen la fracció orgànica, com a gran novetat del conveni signat amb el Consell Comarcal del Tarragonès, ens encarregat de la recollida de les escombraries de la Pobla. Amb tot, l’atenció al medi ambient ha de comptar amb la col·laboració veïnal. Per això, en els darrers anys hem activat diverses campanyes de conscienciació cívica. A la més recent, relativa a la separació dels resi-

dus domèstics, s’uneixen altres com ara campanyes cíviques per a la recollida dels excrements de gossos, la implantació d’un carregador per a vehicles elèctrics,

la substitució de l’enllumenat públic per assolir una millor eficiència energètica o la instal· lació de plaques solars per escalfar l’aigua del Complex Esportiu

Municipal, entre altres. Tot plegat persegueix la mateixa finalitat: millorar la nostra relació amb l’entorn, avançar com a societat i garantir el millor

gest és important, per petit o insignificant que pugui semblar. Per això, des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar el conjunt de la societat a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, per fer possible que les polítiques mediambientals siguin efectives i útils. Hem d’estar units per garantir la pervivència d’un medi ambient de qualitat. Perquè això ens beneficia a tots.

CONSCIENCIACIÓ CEDIDA

El Consorci d’Aigües de Tarragona obre les seves portes de forma virtual Els cursos de primària ja poden sol·licitar una visita virtual a la planta de tractament d’aigua potable de l’Ampolla Redacció

A causa de la Covid-19 el Consorci d’Aigües de Tarragona ha hagut de restringir les visites presencials a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla. Per aquest motiu, l’equip del CAT ha elaborat un nou model de visites virtuals que ja s’ofereixen a les escoles per aquest curs escolar 2020-2021. Durant la visita virtual, el personal del CAT us acompanyaran i respondrem a totes les preguntes que sorgeixin. El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) té un paper im-

prescindible en el cicle integral de l’aigua, ja que s’encarrega des de la captació de l’aigua del riu a través dels canals de les Comunitats de Regants de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, passant per la potabilització a la planta de tractament de l’Ampolla fins a la distribució en alta als seus consorciats. Un procés que permet que l’aigua potable arribi a 63 ajuntaments, que són els qui posteriorment s’encarreguen de la distribució a cada domicili i de la posterior depuració, així com a 25 indústries de la província. Per compartir tot això amb la

ciutadania, el CAT fa molts anys que organitza visites guiades a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla. Donar a conèixer d’on prové l’aigua de l’aixeta, els processos de qualitat i potabilització pels quals passa o el cicle integral de l’aigua, així com la petjada hídrica i com ser més sostenibles, són alguns dels missatges que volem seguir transmetent a l’alumnat, ara en format virtual. «Al CAT no volem deixar de donar a conèixer la nostra tasca i la importància de la sostenibilitat de l’aigua, per això hem creat un nou mo-

La visita s’ha de concertar al web del CAT a l’apartat ‘Visita’ns’.

del de visites adaptat als temps actuals que es podrà aprofitar quan es reprenguin les visites presencials a l’ETAP de l’Ampo-

lla», detalla el director gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona, Josep Xavier Pujol. Els centres educatius que ho

La visita virtual a l’ETAP de l’Ampolla per als escolars és totalment gratuïta desitgin ja poden concertar una cita a través de la pàgina web del Consorci d’Aigües de Tarragona. Les visites estan recomanades a partir de 4t de primària i ja es poden programar fins a final de curs. Les visites per secundària, Batxillerat i cicles formatius estaran disponibles a partir del mes d’abril. La visita és totalment gratuïta, així que no te la pots perdre. Anima’t a conèixer l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla i t’adonaràs que el que raja de l’aixeta és molt més del que havies imaginat. Per dur a terme l’activitat, només has de posar-te en contacte amb el CAT fent servir el formulari digital que trobaràs al seu web. Les visites tenen una durada d’una hora i estan dissenyades per grups de màxim 25 alumnes.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

SOSTENIBILITAT CEDIDES

Fets i inversions per afavorir la transició energètica Aigües de Reus fa un salt important amb la instal·lació d’una planta fotovoltaica a l’EDAR Redacció

La transició energètica és un dels grans reptes col·lectius que tenim sobre la taula, i ningú dubta que la gestió de l’aigua és, avui dia, una de les palanques de canvi que l’ha de fer possible. Un repte que afecta el conjunt de la societat. Cal buscar la garantia d’abastament en polítiques de consum responsable (que afecten tota la ciutadania) però també en la planificació de les reserves d’aigua i la diversificació de les captacions. I tot plegat sense oblidar la necessària revisió dels propis models d’abastament energètic, amb la idea de garantir un preu just de l’aigua, que internalitzi els costos mediambientals i socials. En el cas d’Aigües de Reus, ara i aquí, el 2021 representa un important salt endavant en les polítiques en favor d’aquesta transició, rere un canvi de model energètic i de mobilitat sostenible. Així doncs, una de les principals inversions de l’any serà la instal·lació d’una gran

planta fotovoltaica a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de la ciutat. La construcció d’aquesta planta de plaques solars ha de servir per cobrir bona part de la demanda elèctrica que es deriva de l’activitat diària a l’EDAR de Reus. Energies renovables Justament la setmana passada, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) confirmava una inversió de 564.000 euros (el 50% el 2021 i l’altre 50% el 2022) en l’inici de la instal·lació d’aquesta planta fotovoltaica, atès que l’ACA és l’administració hidràulica responsable de les polítiques i infraestructures de sanejament a tot Catalunya. Pel que fa a l’estalvi de costos energètics, el projecte preveu que la producció màxima de la planta sigui de 887.720 kWh/ any, mentre que el consum anual de l’EDAR és de 3.064.924 kWh/any. És a dir, la planta fotovoltaica produirà un 28% de l’energia que consumeix la de-

puradora de la ciutat en tot un any. Paral·lelament, i mitjançant recursos propis, Aigües de Reus també impulsa la instal·lació de plaques solars en altres infraestructures de la ciutat, i enguany també es preveu l’inici de la instal·lació en l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i el magatzem que l’empresa té al polígon Agro-reus, que se sumaran a les plaques ja en funcionament en els dipòsits d’emmagatzematge d’aigua. Recursos hídrics propis Aigües de Reus també du a terme actualment treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament dels recursos hídrics propis, com la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos hídrics són dos dels reptes que reclama la transició energètica. També enguany, Aigües de Reus segueix endavant amb la

Vista aèria de l’EDAR actual i de la primera depuradora de 1937.

Es treballa en la recuperació dels minats per diversificar les fonts d’abastament renovació progressiva de la seva flota mòbil, i aviat preveu incorporar set vehicles elèctrics i els pertinents sistemes de recàrrega. El contracte de compra té en

compte tant criteris econòmics com ambientals, i permet donar de baixa fins a cinc vehicles de combustibles fòssils. La implantació d’energies renovables també ha de permetre la reducció de la petjada de carboni, d’acord amb els requeriments ambientals de la Unió Europea, l’Agenda urbana de Catalunya, la legislació catalana i espanyola contra el

canvi climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Uns objectius que ens conviden a minimitzar l’impacte al medi ambient i a fomentar inversions de valorització energètica que tinguin en compte el binomi aigua-energia. Una llarga història Aigües de Reus té una llarga tradició en polítiques d’aquesta classe, en tenir la primera depuradora de l’Estat, als anys 30 del segle XX, que ja utilitzava l’aigua depurada per al reg; el fang orgànic com a fertilitzant agrícola; i el biogàs per a l’enllumenat públic. El binomi aigua-energia té una història de més de vuitanta anys al darrere, i avui segueix sent una realitat. Els actuals processos de depuració d’aigües permeten extreure amb molta més precisió –mitjançant processos físics, químics i biològics– els contaminants que conté l’aigua residual quan arriba a l’EDAR. Un cop eliminats els contaminats i aïllats els residus orgànics de l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que s’obtenen. Part de l’aigua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i, de l’altra, s’obtenen dos productes més: biogàs (que s’utilitza com a recurs energètic) i adob orgànic (que es destina a l’agricultura i la jardineria).

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

Apostem pel medi ambient

divulgació del nostre entorn a través de l’itinerari d’interpretació natural de Perafort, el Circuit de Salut, que disposa de 35 pals indicadors, a cada un dels quals, hi ha un codi QR que, en ser escanejat amb el mòbil o tauleta, ofereix informació sobre les espècies animals i vegetals que s’hi

JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Acabem d’entrar a la primavera, una època que convida a estar en contacte amb la natura i sortir a gaudir d’aquesta. Però l’entorn amb què ens trobem en aquestes excursions, és cosa de tothom i, per això, cal que tots i totes estiguem implicats en tenir cura dels espais naturals que ens envolten. Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí treballem de manera constant per preservar el nostre entorn, ja que som consci-

Hem instal·lat dues minideixalleries per a fomentar la recollida selectiva de residus petits

ents de la seva importància i que és el bé més preuat que tots tenim. És per això que recentment, hem dut a terme una acció per al foment de la recollida selectiva de residus petits, a través de la instal·lació de dues minideixalleries, les quals permeten reciclar fins a set fraccions de residus petits, com per exemple, piles, bombetes LED i de baix consum, CD i DVD, cartutxos d’impressora o petits aparells elèctrics

i electrònics, com mòbils o comandaments a distància. Aquesta acció ha tingut bona acollida entre els veïns i veïnes de casa nostra, ja que les noves minidei-

xalleries els faciliten el reciclatge d’aquest tipus de residus. A més, fa anys que tenim engegades algunes línies d’actuació per promoure la presència i

reproducció d’aus com les òlibes, els ratpenats i alguns ocells insectívors, que són positius per als conreus a causa del seu paper depredador. I també fem

PRODUCTE SOSTENIBLE

poden veure (esquirols, conills, lluers, romaní, farigola, esparregueres, etc.). Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí estem compromesos amb el medi ambient i això ho demostrem a través de la constant adopció i promoció de mesures per a la cura del nostre entorn. En aquesta línia treballem i així continuarem fent-ho, ja que és un compromís positiu per a tothom. A Perafort i Puigdelfí, apostem pel medi ambient. CEDIDA

ECOPact, els innovadors formigons baixos en carboni de LafargeHolcim Suposa una reducció de CO2 entre un 30% i un 70% respecte als formigons tradicionals Redacció

LafargeHolcim, líder en el desenvolupament de productes i solucions per a una construcció sostenible, posa en el mercat a Espanya ECOPact, un nou formigó «verd» que redueix la petjada de carboni entre un 30% i un 70% respecte a formigons tradicionals (dissenyats amb CEM I). Els productes d’aquesta gamma usen ciments amb baix contingut en CO₂ i estan dissenyats amb mescles optimitzades per a reduir la seva petjada de carboni. Així, ECOPact es converteix en la gamma més àmplia de formigons de baixes emissions de la indústria per a construcci-

ons circulars, sostenibles i d’alt rendiment. Es pot trobar en una varietat de classes de resistència i compleix amb tots els estàndards del mercat. Presentada el 2020 a escala del Grup, la gamma ECOPact arriba ara a Espanya per a unir-se a les files de països com França, Alemanya o el Regne Unit. El desenvolupament de la nova gamma ECOPact s’inscriu a Espanya dins del projecte El Repte del Carboni, un think tank orientat a la recerca i la definició de mesures concretes en matèria de descarbonització, aplicant la innovació tant al ciment com al formigó. Amb el llançament d’ECOPact, la companyia

fa un pas més cap a la neutralitat de carboni, en la seva aposta per a contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i en línia amb l’objectiu Net Zero (zero emissions netes) del Grup per a 2050. A més, ECOPact és la primera

Aquesta solució sostenible els diferencia en el mercat de la construcció verda gamma de formigó que compta amb una Declaració Ambiental de Producte (DAP) pròpia, fent de LafargeHolcim l’únic fabricant de formigó a Espanya a ofe-

ECOPact s’emmarca dins del compromís de la companyia de ser neutres de carboni el 2050.

rir una gamma verda amb DAP pròpia. «Des de LafargeHolcim, estem accelerant la transició cap a materials de construcció sostenibles per a una edificació més verda», assenyala Isido-

ro Miranda, director general de LafargeHolcim a Espanya. «Amb ECOPact, introduïm una nova dimensió: donem suport a l’edificació verda i contribuïm a la reducció de la petjada de carboni de la construcció. Mirem al

futur i integrem la sostenibilitat des de l’inici, en el disseny dels materials de construcció baixos en carboni perquè els nostres clients puguin diferenciar-se en un mercat amb cada vegada més requisits mediambientals».

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

SOSTENIBILITAT

EL CO2, UNA MATÈRIA PRIMERA CIRCULAR

Redacció encara més sostenibles i reduirà la dependència Els reptes mediambiende les matèries primeres tals són cada vegada més fòssils. grans i demanden solucions innovadores que Calçat esportiu estiguin a l’altura. Aquest La innovació a Covestro és el cas de la tecnologia no té límits. La compapionera de Covestro que Covestro aposta per la innovació i crea materials amb nyia ha anunciat que permet el reaprofitament de CO2 en els processos base de CO2 per a l’automoció, la construcció o l’esport aplicarà la seva tecnolode producció, substituint gia amb CO2 també en el així les matèries primeres calçat esportiu, concrefòssils, cosa que suposa una important con- panells de portes i els suports per als braços, tament en una escuma que aporta més contribució a la conservació dels recursos. Ho així com en fundes per als seients. A més fort a l’interior de les sabates de running, fa a través de la marca cardyon, un precur- d’estalviar recursos, les escumes de baixes trekking i a les botes d’esquí, especialment sor amb fins a un 20% de CO2 que actual- emissions es caracteritzen per una vida útil a la zona del turmell. Aquestes escumes són ment s’utilitza en la fabricació de matalas- més prolongada i per ser un material amb ideals per als amants de l’esport, ja que ofesos, paviments esportius i fibres tèxtils. Ara, més resistència. A més, el seu sistema de reixen durabilitat i una alta duresa a la comla companyia ha decidit fer un pas més enllà laminació optimitzat suposa un estalvi de pressió. A més, tenen propietats físiques i apostar per l’ús d’aquesta matèria primera costos de material i fabricació. més favorables i, sobretot, millor elasticitat sostenible en sectors tan pioners com el de i una estructura cel·lular més fina, en comUna construcció més sostenible l’automoció, la construcció i l’esport. paració amb productes elaborats amb matèCal una indústria de la construcció sosteni- ries primeres fòssils. Conduir amb CO2 és possible Només un 9% de l’economia mundial és ble i alineada per a fer front als reptes climàL’any 2021 es presenta com un punt d’in- tics actuals. Els edificis són responsables de circular. El repte és gran, però les oportuniflexió per al sector de l’automoció. El sector gran part del consum mundial d’energia i les tats encara ho són més. Així ho demostra ha d’evolucionar, no només cap a combus- emissions de gasos d’efecte hivernacle, mo- Covestro amb la seva aposta per la innovatibles alternatius, sinó també cap a l’ús de tiu pel qual és urgent trobar solucions que ció i la sostenibilitat. El CO2 és el principal materials sostenibles en tot el procés de ajudin a combatre aquesta contaminació. gas hivernacle, està disponible al nostre desenvolupament. Amb aquest objectiu, En aquest sentit, Covestro ha desenvolupat, entorn i, no només és més sostenible i es Covestro s’ha proposat, juntament amb com a part del projecte conjunt DreamRe- pot utilitzar en molts productes i indústries, l’empresa suïssa FoamPartner, elaborar source, juntament amb puren gmbh, un sinó que compta amb propietats similars a escumes per a la indústria de l’automòbil primer prototip de placa aïllant que conté les matèries primeres d’origen fòssil. I tot fabricades a partir de CO2. Aquestes escu- els nous poliols basats en òxids d’etilè con- amb l’objectiu de contribuir a la conservames s’utilitzaran a l’interior dels vehicles, vencionals i CO2. Això farà que les tecnolo- ció de recursos, a l’economia circular i a reprincipalment als sostres, però també en gies d’aïllament tèrmic dels edificis siguin duir la petjada ecològica.

CEDIDES

A dalt, unes sabatilles esportives, l’interior de les quals ha estat fet amb CO2. A sota, escuma d’aïllament tèrmic fabricada amb òxids d’etilè i diòxid de carboni.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

INNOVACIÓ

Iberdola impulsarà 53 projectes d’hidrogen verd i invertirà 2.400 MEUR

CEDIDA

Aquestes iniciatives s’emmarquen dins del programa Next Generation EU, i se centraran en la mobilitat, el transport, els fertilitzants i la cogeneració Redacció

Iberdrola ha presentat 53 propostes d’hidrogen renovable al programa Next Generation EU —a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Transició Energètica—, que mobilitzaran una inversió de més de 2.400 milions d’euros per a la instal·lació en els pròxims anys d’una potència de més d’1GW d’electrolitzadors al conjunt de l’Estat. Les iniciatives presentades, orientades a la capacitació tecnològica i al desenvolupament industrial, es distribueixen en quatre grans àrees de desenvolupament: fertilitzants, mobilitat, projectes industrials i cogeneracions. L’hidrogen verd presenta un altíssim potencial com a vector energètic per a l’electrificació de processos industrials i del transport pesant, principalment. Així mateix, s’ha identificat com

a solució clau per a la descarbonització de l’economia i per a desenvolupar cadenes industrials innovadores i amb alt valor afegit, tant a Espanya com a la Unió Europea. Els projectes presentats posicionaran a Espanya com a referent tecnològic europeu en l’economia de l’hidrogen i permetran extreure el màxim valor al recursos renovables disponibles a l’estat. Aquests projectes tindran també un impacte positiu en la competitivitat del teixit industrial i permetran la recuperació verda a curt termini, i a mitjà i llarg termini, la transformació del país orientant-lo cap a sectors de futur. Els desenvolupaments contribuiran al binomi transformació verda i digital, establert per la Unió Europea i alineat amb el Pla de Recuperació, Transformació i resiliència del govern espanyol. Les iniciatives formen part

dels 150 projectes presentats per la companyia al programa de fons europeus per a la transformació industrial, que mobilitzarien inversions de 21.000 milions d’euros i involucrarien a centenars de petites i mitjanes empreses del conjunt de l’Estat. Hidrogen verd per a la mobilitat Més de 20 dels projectes d’hidrogen es duran a terme en l’àmbit de la mobilitat, tant en el transport urbà pesant així com en el desenvolupament d’una xarxa d’abastiment en els pols logístics. Dins d’aquesta vintena de projectes en destaquen dos en concret. Iberdrola construirà enguany i explotarà durant 10 anys una planta hidrogenera a la Zona Franca de Barcelona, que utilitzaran els autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) d’aquesta tecnologia així com altres flotes i indústries

Imatge virtual d’una hidrogenera d’Iberdrola, similar a la que promourà a Barcelona.

Al novembre, posaran en marxa una hidrogenera a la Zona Franca de Barcelona del polígon. La hidrogenera serà la primera de caràcter públic d’Espanya que subministrarà hidrogen renovable produït per electròlisi. La iniciativa promourà la creació d’un hub d’hidrogen verd en una de les principals zones industrials de Catalunya i Espanya. D’altra banda, la companyia

També contemplen la substitució de l’hidrogen gris per verd a escala industrial vol crear una xarxa de corredors d’hidrogen verd —integrat per dinou pols logístics, entre ells Saragossa, Múrcia i la Comunitat Valenciana—per a l’abastiment principalment de flotes de transport pesant per carretera. Aquesta instal·lació d’ús públic, modular i ampliable donaria resposta a l’increment futur de la demanda,

tant de transport pesant, com autobusos, vehicles lleugers industrials i automòbils. La proposta d’Iberdrola, que forma part de la plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, també contempla desenvolupaments d’aquesta tecnologia per a projectes industrials basats en la substitució d’hidrogen gris per verd a escala industrial així com altres projectes industrials intensius en emissió de CO2 que es plantejarien a escala pilot, transformant aquestes instal·lacions en plantes d’alt nivell tecnològic.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

Consum responsable, sinònim de millora del medi ambient

EMPRESA RECOMANADA

CEDIDES

ÓSCAR SÁNCHEZ Alcalde de Constantí

Una comunicació efectiva, aquella en la que aconseguim transmetre el missatge d’una forma entenedora i clara, és un factor essencial per tal de sensibilitzar la societat i promoure la seva participació en diferents àmbits de sostenibilitat i medi ambient, a la vegada que permet promoure en la societat actituds de consum responsable. Les persones ens hem acostumat a clamar a les institucions públiques la defensa del medi ambient, referint-nos principalment, a qüestions de contaminació atmosfèrica. Realment, la majoria desconeixem el caràcter polifacètic de l’àmbit mediambiental i els assumptes municipals que tenen relació estreta amb la protecció del medi ambient, que són tan diversos com els que enumera la Llei reguladora de les bases del règim local. El cúmul de matèries, d’allò més variat, que podem citar són, per exemple, l’extinció d’incendis, l’ordenació urbanística, la gestió d’habitatges, els parcs i els jardins, el patrimoni historicoartístic, els proveïments, els escorxadors, la salubritat pública, els cementiris, els subministraments d’aigua, la neteja viària, el tractament dels residus, el clavegueram, les aigües residuals, entre d’altres. El que ens deixem, però, al cul de sac és tot el que podem fer nosaltres, a títol individual, per al medi ambient en el nostre àmbit personal i individual. Exigir i queixar-se és del tot lícit i un bon exercici de participació ciutadana, però cal, també, optar de manera individual per incorporar el medi ambient en les nostres decisions diàries a tots nivells. L’actual situació predisposa a prendre en consideració de manera real, pràctica i facti-

A dalt, Sergio, un dels guardapesques de Masia Blanca. A sota, un nudibranqui, també conegut com babosa marina.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líders en vigilància rural i marítima Gestionaran 6 de les 11 reserves marines de tot l’Estat Redacció

Queixar-se és lícit, però cal, també, optar de manera individual per incorporar el medi ambient a les nostres decisions ble les nostres repercussions i impactes sobre el medi ambient. Sabies que gastes tanta energia en un any amb l’stand-by dels electrodomèstics i els alimentadors de les bateries del mòbil, l’ordinador, etc., com la que gasta una nevera de classe A per a una família de tres persones? O que baixar un grau la temperatura de la calefacció de casa és equivalent a estalviar més

Si apaguéssim els llums de les habitacions que deixem buides, estalviariem tanta electricitat com la que gasten els habitants d’Amposta de la meitat del que consumeix el teu frigorífic en un any? O que estendre la roba és molt més eficient que fer servir una assecadora? Si tots els catalans apaguéssim els llums de les habitacions que deixem buides podríem estalviar tanta electricitat com la que gasten a casa seva tots els habitants d’Amposta o Manlleu. Caldrà que hi reflexionem.

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis. L’empresa, ubicada a Montroig del Camp, compta amb una llarga trajectòria en el sector amb més de 20 anys d’experiència en la vigilància de la Reserva Marina Masia Blanca de Coma-ruga (el Vendrell) i amb més de 36 anys proporcionant vigilància en àrees privades de caça de Tarragona i Barcelona i Lleida. Recentment, Vigilància Mediambiental l’Escurçó, amb Joan Manel Olivella com a cap de Seguretat i gerent de l’empresa, ha guanyat el darrer concurs públic de les reserves marines de l’Estat, adjudicat per la Junta de contractació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Així doncs, passarà a gestionar un total de sis de les 11 reserves de la Xarxa

de Reserves Marines de l’Estat, entre elles algunes de tan importants com l’arxipèlag de Columbretes a Castelló o la paradisíaca illa volcànica de la Graciosa a Canàries. També gestionaran les reserves de Cala Ratjada (Mallorca), Cabo

L’empresa farà la vigilància marítima en reserves com les illes Columbretes o la Graciosa de Palos (Múrcia), la Palma (Canàries), a més de la reserva de Masia Blanca. La importància ecològica de les reserves marines radica en el fet que són considerades una eina clau pel sector pesquer, ja que són zones de reclutament i reproducció de espècies d’interès comercial. A més tenen una gran importància en conservació de la vida marina.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

SOSTENIBILITAT

El 41% de Catalunya té protecció màxima envers la contaminació lumínica Més del 41% de la superfície de Catalunya és de protecció màxima envers la contaminació lumínica. És així després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi aprovat una resolució de modificació del mapa de protecció d’aquest tipus de contaminació, ampliant-ne la superfície. El mapa classifica tot el territori de Catalunya en quatre categories (de la E1 a la E4), en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i estableix com a zones de màxima protecció E1 els espais d’interès natural o astronòmic i aquelles zones que els ajuntaments proposin que s’incloguin en aquest apartat i siguin aprovades pel Departament. En concret, la protecció s’ha ampliat a deu municipis més. En primer lloc, s’adequa la zona de màxima protecció a la delimitació actual del Parc Natural de l’Alt Pirineu que afecta als municipis d’Alins, Alt Àneu, Farrera, les Valls de Valira, Llavorsí i Rial. En segon lloc, s’actualitza pels municipis de Talarn, Rupit i Pruit i Prades i Falset, que ho havien demanat específicament.

L’Ametlla de Mar aposta pel control i la conscienciació per millorar la gestió de residus

CEDIDA

Han reduït en un 50% les tones de voluminosos gràcies a un sistema més eficient i han clausurat abocadors incontrolats per acabar amb l’incivisme Anna Ferran

Vigilància, conscienciació i eficiència. Aquesta és la fórmula que està seguint l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per reduir la generació de residus així com el seu abocament a l’entorn. Els resultats d’aquesta aposta ja s’estan començant a veure. Així doncs, la regidoria de Medi Ambient ha aconseguit reduir en un 50% els voluminosos de la deixalleria municipal, si es comparen les dades de gener de 2021 respecte a les del mateix mes de 2020. Aquesta reducció ha estat possible, d’una banda, gràcies al sistema de triatge més rigorós que realitzen els operaris municipals. Cal tenir en compte que a la deixalleria municipal es classifiquen els voluminosos segons el tipus de material, com el vidre pla, fusta, runa, plàstic dur, entre d’altres. Cal destacar que la regidoria de Medi Ambient també ha

incrementat el control de la deixalleria, la reorientació de l’usuari i la formació dels operaris. Tot això ha permès la reducció de gairebé 20 tones de voluminosos, que no s’han hagut d’enviar a l’abocador comarcal. A banda dels beneficis mediambientals que comporta la reducció, la mesura també té un impacte econòmic positiu. I és que cada tona de voluminosos que s’entrega té un cost de 100 euros per les arques municipals. Amb la reducció, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha pogut estalviar més de 1.750 euros, respecte al gener de 2020. Vigilància contra els incívics A les millores dels voluminosos, cal sumar-hi la lluita contra l’incivisme. A principis d’any, l’Ajuntament va clausurar quatre abocadors incontrolats que hi havia al terme i retirar les més

de 600 tones de runa que hi havia, gràcies a una subvenció de 34.500 euros de l’Agència de Residus de Catalunya. «És un clar exemple que les coses mal fetes ens costen molts diners a tots», afirma l’alcalde, Jordi Gaseni. Les tasques de vigilància contra l’incivisme segueixen i han permès localitzar dos abocaments incontrolats de residus i ja s’han denunciat diverses persones. La Policia Local recorden que abocar runes i voluminosos en qualsevol punt del municipi està prohibit i té multes que poden superar els 30.000 euros. Serveis a l’abast de tothom En aquest sentit, des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar recorden que ofereixen nombrosos mecanismes perquè els abocaments no siguin una opció. Un d’ells és el servei de recollida de voluminosos a domicili, que

La deixalleria fa un triatge dels voluminosos més rigorós.

és gratuït i només cal trucar al telèfon de l’Ajuntament, 977 45 60 00 per a sol·licitar-lo. D’altra banda, han creat un mapa del centre urbà del municipi on han indicat totes les illes de conte-

nidors existents. Aquest mapa, que també es pot consultar al web municipal, es reparteix com a díptic entre els turistes, per tal que sàpiguen quin és el punt més pròxim on reciclar.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT CITA DESTACADA ACN

La Via de l’Imperi Romà de Tarragona, amb la muralla a fosques en una edició anterior de l’acte.

L’Hora del Planeta fa una crida a l’acció global per a connectar amb la natura L’esdeveniment en defensa del medi ambient més gran a escala mundial se celebrarà dissabte, a les 20:30 i enguany tindrà un format virtual A. Ferran

Un clam mundial unànime per a reconnectar amb la natura. Així es presenta l’edició 2021 de l’Hora del Planeta. L’esdeveniment en defensa del medi ambient més gran a nivell mundial se celebrarà el pròxim dissabte, dia 21, a dos quarts de 9 del vespre. Com sempre, convida a tothom a apagar els llums durant una hora per a mostrar que suport i unitat davant de la necessitat d’emprendre accions urgents per a frenar el canvi climàtic i els atacs constants contra la biodiversitat. La iniciativa, impulsada per l’ONG World Wildlife Foundation (WWF), fa 14 anys a Sydney cada any suma més ciutadans, empreses i organismes públics, entre ells nombrosos ajunta-

ments de la demarcació. Més enllà del gest simbòlic que significa apagar el llum, l’Hora del Planeta arriba cada any amb nombroses activitats programades que tenen com a objectiu remoure consciències i afavorir un canvi per a garantir la supervivència del planeta. L’any passat, la pandèmia obligava a suspendre les activitats i a limitar-la a l’apagada de llums, que és el seu gran símbol. Enguany, però, WWF ha apostat pel món virtual per a seguir removent esperits. Així doncs, durant aquesta setmana s’han preparat activitats online que tenen com a objectiu connectar amb la natura. La secció espanyola de WWF proposen gaudir de la natura a través dels sentits amb tres ac-

tivitats prèvies a l’espai Zona de Naturaleza del web www.horadelplaneta.es Una d’elles serà una classe especial de ioga amb Xuan Lan, una de les cares més conegudes a l’Estat de l’univers iogui. Lan prepararà una sessió a mida pensada per a connectar amb l’entorn. Així mateix, s’oferiran en exclusiva alguns dels videos de la reconeguda sèrie Nuestro Planeta, narrats per David Attenborough i subtitulats. Aquests episodis faran un recorregut pels ecosistemes més fràgils de la Terra. També oferiran l’obra de l’artista valencià Dulk a través de la col·lecció Ephemeral Treasures i es podrà participar en un taller d’essències naturals impatit per Victoria Moradell.

MEDI AMBIENT

22/03/2021 diarimés

COMPANYIA COMPROMESA

Nou impuls de Carburos Metálicos per a ser més sostenible i eficient Estan centrats en presentar solucions que ajudin al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible CEDIDA

Redacció

El sector dels gasos industrials i medicinals, en el qual la companyia Carburos Metálicos és un referent, té un paper essencial en l’economia i la vida quotidiana. Els gasos són invisibles, però sense ells moltes coses no serien possibles tal com les coneixem: ni el tractament de persones amb patologies respiratòries, ni la congelació i conservació d’aliments, la producció de begudes o fins i tot el tractament d’aigües, per posar només alguns exemples. Per a Carburos Metálicos, la cerca d’eficiència i sostenibilitat és el seu màxim propòsit corporatiu i un motor per al seu creixement, ja que una companyia cada vegada més eficient i sostenible és capaç d’oferir als seus clients productes i serveis que també ho són. Així mateix, aquest posicionament té efectes positius en les comunitats amb qui Carburos Metálicos es relaciona, en àmbits com la protecció

Els projectes de Carburos Metálicos contribueixen a millorar la salut (ODS 3), la producció responsable (ODS 12) i el clima (ODS 13).

del medi ambient. Aquesta estratègia ha rebut un nou impuls amb el nou objectiu estratègic de sostenibilitat,

anomenat Third by ‘30, que consisteix a reduir un terç les seves emissions globals de CO₂ de cara a l’any 2030, respecte als nivells

de 2015. Per aconseguir-ho, s’han fixat diverses línies de projectes estratègics que inclouen l’aposta pel desenvolupament de

solucions innovadores de captura de CO₂ i el foment del subministrament d’hidrogen (H2) per a la mobilitat —part del qual es

produeix al Camp de Tarragona—. El seu gran avantatge és que l’únic residu que produeix en utilitzar per a impulsar un vehicle és vapor d’aigua. Air Products, el grup al qual pertany Carburos Metálicos, és el major productor de H2 del món i compta amb una àmplia cartera de patents tecnològiques relacionades amb el seu repostatge. Des de 1993, ha participat en més de 250 projectes, incloses 120 hidrogeneres com la que es va inaugurar el passat mes de gener a Madrid, la primera en aquesta regió i l’única a Espanya capaç de repostar a 700 bar de pressió, cosa que permet reabastir els vehicles d’hidrogen de l’última generació. La companyia forma part del consorci que ha fet possible aquest nou pas cap a l’economia de l’hidrogen. Aquesta estratègia està alineada amb reptes nacionals en aquest àmbit i també globals com la descarbonització de l’economia i la transició energètica que recullen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides. Amb aquestes iniciatives, Carburos Metálicos demostra que compatibilitzar sostenibilitat i desenvolupament és possible, contribuint en concret a l’ODS 3, Salut i benestar, a l’ODS 12, Producció i consum responsables, i a l’ODS 13, Acció per al clima.

diarimés 22/03/2021

MEDI AMBIENT