CÁTEDRA DE REGENERACIÓN URBANA_04_RAMBLA BESÒS_IMU-MBARCH-ETSAB-UPC

RAMBLA BESÒS

Cátedra de Regeneración Urbana

RAMBLA BESÒS

Cátedra de Regeneración Urbana

MÁSTER UNIVERSITARIO EN ARQUITECTURA (MArqEtsaB) 2024-2025

Línea Regeneración Urbana y Urbanismo

Máster Habilitante Universitario en Arquitectura. MArqEtsaB ETSAB / UPC

Ajuntament BCN / Gerència d’Urbanisme / IMU / UPC / ETSAB / DUTP / LUB

Julián Galindo / Félix Arranz /Jorge Perea

Julián Galindo / Germán Bosch / Miguel Mayorga (eds.)

Colección CRU (Cátedra de Regeneración Urbana)

Editores y directores: Julián Galindo / Germán Bosch / Miguel Mayorga

Autores de los textos:

Álvaro Cuéllar / Anna Gutiérrez / Julián Galindo / Félix Arranz / Jorge Perea / Rosina Vinyes-Ballbé

Edición de contenidos y diseño gráfico: Germán Bosch / Miguel Mayorga

Imagen cubierta: La nova Rambla del Besòs de Laia Oriol i Sàbat

Imagen contraportada: Germán Bosch en base al programa del curso

Copyrigth:

Proyectos: de sus autores.

Textos e imágenes: de sus autores.

ISBN (impreso): 979-13-88098-39-0

ISBN (digital): 979-13-88098-40-6

Profesores del curso 2024-25:

Félix Arranz (Arquitecto-Profesor Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB UPC)

Julián Galindo (Dr. Arquitecto. Profesor Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge DUTP UPC)

Jorge Perea (Arquitecto. Profesor Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge DUTP UPC)

Profesores colaboradores:

Anna Ramos (Arquitecta Profesora Departamento de Tecnología de la TA UPC)

Francesc Valls (Arquitecto Profesor Departamento de Representación Arquitectónica RA UPC)

Estudiantes:

Clàudia Martí Fanlo

Laia Oriol i Sàbat

Álvaro Rossell Serrano

Helena Gómez Bautista

Antoni Jaume Cladera

Pablo Caratto Aramburo

Carlota Marquina Alonso

Pau Martín Comas

Sergi Vila Seró

Luis Gabriel Rodríguez Jordà

Sofia Moreira López

Arnau Riu i López

Clara Cernou Álvarez de Rivera

Maria Aguirrezabal Belmonte

Anuk Narvaez Alberdi

Francisco José Soriano Marín

Joan Sardà Romañá

ÍNDICE

REFLEXIONES

De l’ordre al desordre útil al Besòs:

cap a una Rambla Metropolitana

1. L’ordre del Besòs

2. Cap a una infraestructura del desordre

3. Metodologia i instrumental per entendre l’ordre existent

4. El Besòs com a camp d’operacions

5. Aportacions a la disciplina

REGENERACIÓN URBANA

Rambla Besòs

Besòs “Rambla Metropolitana”

Remodelación vs Regeneración

Los barrios del Besòs

Hacia un nuevo modelo urbano

Metodología

Sesiones prácticas

“Aterra com puguis”

Pràctica 1. Debat urbà

Pràctica 2. Lloc de llocs

Pràctica 3. Turbulències

Pràctica 4. Workshop

PROYECTO Y PROCESO

3 módulos

1. CREANDO PUENTES

1.1 Ciutat al marge

1.2 Una porta de Barcelona al riu

1.3 Metamorfosis Besòs

1.4 La mà com a artefacte urbà

1.5 Trencant el nus

1.6 El Molinet en marxa

1.7 Simbolismo y carretera

2. HACIENDO FRENTE

2.1 La fachada del Besòs

2.2 On hi ha aigua hi ha vida

2.3 Sutures urbanes

2.4 De la grada al río

2.5 Cosiendo la fractura del Besòs

2.6 El balcó

3. ACTIVANDO DELTA

3.1 La fàbrica urbana

3.2 Ancla & Tránsito

3.3 CMDM

3.4 Bisagra Besòs

3.5 Material de paso

3.6 Mirar al río

3.7 El viver d’en Baró

EL TALLER

Sesiones de taller en la escuela

Maquetas

Visita a Granada

Exposición: Rambla Metropolitana del Besòs

3 aproximacions, 22 mirades

Sesión Ajuntament de Barcelona 13 febrero 2025

Sesión Ajuntament de Barcelona 4 junio 2026

REFLEXIONES

De l’ordre al desordre útil al Besòs: cap a una Rambla

Metropolitana

1. L’ORDRE DEL BESÒS

Les administracions metropolitanes han situat el Besòs com una prioritat estratègica, reconeixent-lo com un eix capaç d’articular processos de renaturalització, innovació urbana i cohesió social. Les intervencions recents han millorat la continuïtat dels espais públics i han introduït nous corredors de mobilitat, mentre que la recuperació ambiental iniciada a principis de segle ha restituït una certa condició ecològica al tram baix del riu. Tanmateix, més enllà d’aquests avenços, el Besòs continua funcionant com una suma de fragments: un sistema lineal que, tot i ser travessat, encara no és plenament habitat. No és el riu el que separa, sinó la manera com la ciutat s’hi ha ordenat històricament, sovint donant l’esquena al seu potencial com a espai de relació i centralitat metropolitana.

La construcció del riu per franges especialitzades -infraestructures, talussos, canals i límits administratius- respon a una lògica d’ordre hidràulic i funcional que, si bé ha garantit el seu funcionament, ha produït alhora una acumulació de capes monofuncionals i estructures rígides que impedeixen la relació transversal. L’ordre, entès com a simplificació i especialització, ha produït una certa rigidesa: un espai que funciona, però que no admet fàcilment altres usos ni interpretacions, ni tampoc una apropiació quotidiana per part de la ciutadania.

En aquest context, el repte d’aquest curs de regeneració urbana no ha estat completar l’ordre existent, sinó rellegir-lo. El Besòs s’ha entès com un sediment de decisions que, més enllà de les seves limitacions, conté oportunitats latents. Reconèixer-les implica deixar de pensar el riu com una infraestructura acabada i començar a entendre’l com un territori en transformació.

2. CAP A UNA INFRAESTRUCTURA DEL DESORDRE

Si el Besòs és el resultat d’aquest ordre acumulat, projectar-lo avui implica revisar críticament els mecanismes que l’han configurat. La infraestructura, entesa tradicionalment com a dispositiu de control i estabilització, es mostra insuficient davant d’una realitat urbana marcada per la incertesa, la variabilitat i la interdependència entre sistemes.

Tal com plantejava Richard Sennett a The Uses of Disorder. Personal Identity and City Life (1970), els models urbans excessivament ordenats tendeixen a expulsar la complexitat, la fricció i la indeterminació que són constitutives de la vida urbana. Des d’aquesta perspectiva, el Besòs no s’ha d’entendre com un sistema estable a completar, sinó que requereix formes d’intervenció capaces d’admetre variació, superposició i conflicte.

Pensar en una “infraestructura per al desordre” no significa renunciar a l’estructura, sinó construir suports capaços de canalitzar aquesta complexitat per poder-la viabilitzar. La proposta acadèmica s’inscriu en aquesta lògica: en lloc d’afegir una nova capa ordenadora, es tracta d’enfortir un sistema que articuli diferències sense anul·lar-les. Això es concreta en tres línies d’acció: reconèixer l’asimetria del riu com a identitat projectual, entendre el Besòs com a infraestructura verda i blava adaptativa en un escenari de canvi climàtic i reforçar la transversalitat i la barreja d’usos com a base d’una nova urbanitat.

2.1 L’asimetria com a identitat de la forma urbana

El marge dret del Besòs (Barcelona) és predominantment industrial i pla, sovint sense una façana urbana definida, i configura una plataforma que acompanya la cota fluvial uns quatre metres per sobre de la llera. En canvi, el marge esquerre (Santa Coloma) és residencial i es desplega sobre una topografia més marcada, on les vies de cornisa han estructurat històricament el creixement i la relació amb la llera.

Aquesta asimetria estructural, lluny de ser un defecte, esdevé una eina projectual per articular fragments diversos sense imposar una homogeneïtat artificial. La coexistència de plans i talussos,

“No és el riu el que separa, sinó la manera com la ciutat s’hi ha ordenat històricament...”

d’usos productius i residencials o de límits abruptes i transicions més graduals, configura un paisatge urbà heterogeni que conté, en les seves diferències, el potencial de transformació. Així, l’asimetria no és una desviació d’un model ideal, sinó una condició constitutiva de la forma urbana.

Des d’aquesta perspectiva, treballar amb aquesta asimetria implica assumir que no hi ha una resposta única, sinó una suma d’estratègies distribuïdes. El projecte no busca equilibrar ni uniformitzar, sinó posar en relació i compatibilitzar condicions diverses. És en aquesta capacitat d’articular diferències on el Besòs adquireix una nova llegibilitat urbana.

2.2 Infraestructura verda i blava: del control a l’adaptació

La incorporació de la dimensió ecològica ha desplaçat el projecte urbà des de la forma cap al procés. Al Besòs, això es tradueix en una infraestructura verda i blava entesa com a sistema adaptatiu i no com un parc estable. El riu, altament antropitzat però encara dinàmic, ha estat simplificat per la canalització i el control hidràulic, produint una secció tècnicament eficaç però ecològicament empobrida.

En aquest context, les intervencions apunten capa a una secció més complexa on coexisteixen diferents lògiques de contenció, renaturalització i ús públic. Elements com talussos, àrees inundables o espais residuals deixen de ser marginals i passen a formar part activa del sistema, contribuint a gestionar l’aigua, millorar la connectivitat i ampliar la capacitat d’adaptació davant escenaris climàtics incerts. A la desembocadura, aquesta condició es fa especialment evident: un front altament artificialitzat però sotmès a processos sedimentaris, ecològics i litorals canviants, on la recuperació ambiental depèn de gestionar aigua, vegetació i sòl com un sistema obert.

Així, el Besòs deixa de funcionar com un límit estable i es configura com un sistema socioecològic en evolució, on l’asimetria entre marges i l’heterogeneïtat de les seccions esdevenen la base de la resiliència i la continuïtat territorial.

2.3 Transversalitat i barreja com a condició urbana

La transversalitat al Besòs es planteja com la capacitat del territori de posar en relació realitats diverses i fer de la barreja una condició de la urbanitat. En contraposició a la separació tradicional d’usos, els espais disponibles -infraestructurals, intermedis o productius- esdevenen oportunitats per introduir programes híbrids que combinin activitat econòmica, producció de coneixement i serveis quotidians de proximitat.

Aquesta superposició té com a objectiu generar centralitats més intenses. La combinació d’usos permet generar punts actius distribuïts al llarg del territori, capaços d’articular recorreguts, connectar barris d’un marge a l’altre, i mantenir activitat continuada. A més, aquests espais esdevenen centralitats que operen a diferents escales -des de nodes de proximitat fins a referents metropolitans-, reforçant una xarxa diversa però interconnectada.

Els projectes plantejats mostren com mercats, tallers, centres educatius, espais esportius o peces productives poden actuar com a nodes de relació en lloc d’objectes aïllats, convertint l’heterogeneïtat programàtica en recurs projectual. D’aquesta manera, es reforcen vincles comunitaris, s’amplien les oportunitats d’ús compartit i es consolida un sistema urbà més obert, adaptable i inclusiu, capaç d’evolucionar amb el temps.

2.4 La Rambla Metropolitana: articulació dels tres eixos d’acció

Davant dels reptes productius, ambientals i socials que travessen el Besòs, la seva transformació en una futura Rambla Metropolitana es planteja com una estratègia de projecte capaç d’articular les oportunitats latents del territori. Com a resultat de la integració dels tres eixos d’acció (2.1–2.3) i de la constel·lació de peces d’oportunitat identificades, aquesta figura s’entén com una estructura de relació urbana, ecològica i programàtica, capaç de cosir diferències i donar continuïtat a un sistema històricament fragmentat.

“... la Rambla Metropolitana proposa convertir les condicions existents en la base d’una nova ordenació metropolitana.”

Més que reparar un desequilibri, la Rambla Metropolitana proposa convertir les condicions existents -asimetries, espais infraestructurals, seccions híbrides i fragments de centralitat- en la base d’una nova ordenació metropolitana. En aquest sentit, no actua com una forma tancada, sinó com un dispositiu flexible que articula processos ecològics, intensitats urbanes i programes diversos dins d’un mateix marc territorial.

3. METODOLOGIA I INSTRUMENTAL PER ENTENDRE L’ORDRE EXISTENT

Els treballs s’originen en una necessària lectura històrica per entendre els processos que han configurat la realitat actual, des de la industrialització i la canalització del riu fins a la formació dels polígons residencials i la successió de plans urbanístics que han consolidat les discontinuïtats. Sobre aquesta base, es formula una qüestió central: com llegir i projectar avui aquest territori? La metodologia de recerca projectual es fonamenta en les següents premisses:

- Una mirada multiescalar, no abstracta, que incorpori preexistències, dinàmiques metabòliques i relacions territorials ja existents. Això implica assumir un compromís metropolità, entenent que tota intervenció local té efectes sobre sistemes més amplis.

- La complexitat del territori, construït pel palimpsest de fluxos, discontinuïtats, traces, sistemes de mobilitat i estructures ecològiques, fa necessari un procés de cartografies no només descriptives, sinó també instrumentals, capaces de revelar intensitats, intersticis i oportunitats de superposició programàtica.

- La definició de programes híbrids, reconeixent un hinterland d’interacció que supera els límits immediats de la vora del riu. Es tracta d’evitar la monofuncionalitat i impulsar nous clústers d’usos mixtos amb sinergies a totes les escales.

- El contacte arran de terra, entès com el pla on es negocien les friccions de la vida quotidiana, convertint la cota zero en l’autèntic espai de mesura urbana. En aquest llindar, la ciutat revela la seva capacitat d’activació, permeabilitat i continuïtat social.

- La simulació de futurs plausibles, mitjançant la projecció d’escenaris climàtics, demogràfics i de mobilitat que permetin anticipar tensions i verificar la resiliència de les propostes.

- L’avaluació crítica del planejament urbà vigent, incloent-hi l’MPGM, el PDUM i els plans sectorials així com les estratègies metropolitanes, per garantir que el projecte també respongui al marc institucional que en farà possible la materialització.

Els instruments desplegats al curs configuren un dispositiu d’anàlisi i projecte orientat a revelar la complexitat esmentada. Les maquetes analítiques funcionen com a laboratoris tridimensionals que articulen lectura parcial i visió de conjunt; les cartografies programàtiques, treballades a diverses escales, fan visibles patrons i estructures subjacent que orienten l’estratègia projectual. Alhora, l’anàlisi de fluxos, xarxes, espai públic i plantes baixes, juntament amb les seccions fugades i les axonometries com a eines d’investigació, permet interpretar relacions, intensitats i discontinuïtats. La manipulació fotogràfica permet identificar impactes i potencials de transformació mentre que els assajos volumètrics i alternatives d’implantació verifiquen la capacitat de les propostes per generar centralitat, permeabilitat i activitat.

En conjunt, aquest enfocament exigeix la definició d’una terminologia capaç de descriure processos de transformació, no només formes. El llenguatge emprat ha de poder captar les condicions materials i socials que estructuren el lloc, però també ha de ser flexible per donar compte de les possibilitats de canvi i evolució.

* A continuació es citen entre parèntesis els exercicis recollits en aquesta publicació que exemplifiquen els conceptes (E X.X).

4. EL BESÒS COM A CAMP D’OPERACIONS

Els continguts del curs i els projectes desenvolupats generen un conjunt de temes transferibles que poden ser útils per a administracions, tècnics municipals, agents socials i ciutadania. Aquests temes articulen el coneixement projectual i el transformen en capacitat d’acció col·lectiva, facilitant la lectura compartida del territori i la construcció de criteris comuns d’intervenció.

A partir dels treballs presentats, es despleguen vuit tipologies d’operacions que permeten llegir i intervenir el territori des de diferents escales i situacions, dels grans eixos metropolitans als espais quotidians de proximitat. Aquestes propostes configuren les peces de la futura Rambla Metropolitana i apunten a fer viable la restitució de l’escala humana com a criteri central de relació, ús i apropiació, i situar la vida urbana al centre de les transformacions del Besòs.

A. Reconvertir les infraestructures en artefactes que miren la ciutat*

Un primer desplaçament conceptual en aquest àmbit consisteix en deixar d’entendre la infraestructura com un suport exclusiu de fluxos per reconèixer-la com a una part activa de la forma urbana. D’aquesta manera, esdevé un espai capaç d’acollir usos diversos i simultanis, com recorreguts lents, estades, miradors o programes cívics; així, ja no opera com a límit, sinó com a dispositiu que articula relacions i produeix urbanitat.

“Els instruments desplegats al curs configuren un dispositiu d’anàlisi i projecte orientat a revelar la complexitat...”

Aquesta relectura es fa visible a les plataformes elevades de les rondes i vies ràpides, especialment en àmbits com el Bon Pastor (Exercici 2.6), on s’obre la possibilitat de generar nous espais de relació, balcons i connexions accessibles entre barri i riu. Alhora, els espais sota grans infraestructures viàries, com la C-31 (E 1.3 i 3.5), avui residuals i fragmentats, poden acollir usos de proximitat, mercats o espais verds que els dotin de continuïtat i identitat.

Els grans corredors ferroviaris i viaris com la línia R1 o l’eix d’Eduard Maristany (E 3.6) apareixen com a fractures territorials que, alhora, permeten repensar la seva secció i els espais adjacents. La seva permeabilització o reprogramació pot millorar la connectivitat entre barris i establir noves relacions entre la mobilitat metropolitana i la xarxa local.

“Al corredor del Besòs, les naus industrials deixen de ser un fons inert per convertir-se en una reserva estratègica de ciutat disponible...”

Els ponts existents constitueixen un altre àmbit clau. Concebuts des d’una lògica estrictament funcional, no generen continuïtat urbana ni espais de relació; tanmateix, punts com el Pont del Molinet (E 1.6), o els enllaços a l’entorn de la Trinitat (E 1.7) mostren el potencial de transformar aquests passos en espais cívics, capaços d’integrar recorreguts accessibles, estades i activitats. En aquest marc, la qüestió no és només millorar els ponts existents, sinó redefinir el sistema en el seu conjunt: ajustar el nombre d’ encreuaments, el seu ritme al llarg del riu i la seva naturalesa. La incorporació de nous ponts (E 1.1, 1.2, 1.4, 2.5 i 2.6) s’ha d’entendre com una decisió estructural, vinculada a la continuïtat urbana i a la gestió de les relacions entre marges.

Finalment, els grans nusos infraestructurals i els punts de fricció -com l’arribada de la Rambla Guipúscoa al Pont dels Passadors (E 1.6) o altres interseccions complexes com l’articulació de l’àmbit sud de Sant Adrià del Besòs en connexió amb les Tres Xemeneies i el nou desenvolupament del front a mar superant la barrera ferroviària (E 3.4)- concentren alta visibilitat però baixa habitabilitat. La seva transformació passa per introduir continuïtat cívica, densitat i activitat, de manera que deixen de ser espais de pas o espais barrera per esdevenir noves centralitats.

En definitiva, plataformes elevades, espais sota viaductes, corredors ferroviaris, ponts i nusos es revelen com a llocs on integrar mobilitat, espai públic i paisatge, i així configurar una nova mirada sobre el territori.

B. Reciclar antigues naus per integrar-les en el teixit

Al corredor del Besòs, les naus industrials deixen de ser un fons inert per convertir-se en una reserva estratègica de ciutat disponible. La seva presència es concentra en situacions territorials molt concretes, on la dimensió, l’estructura i la posició les fan especialment útils per a la transformació urbana.

En primer lloc, en àmbits com Sant Adrià, apareixen grans naus en contacte directe amb el front fluvial, associades a espais oberts infrautilitzats o a superfícies d’aparcament. Aquestes peces, situades en punts de màxima visibilitat, ofereixen l’oportunitat de generar noves façanes i centralitats capaces d’articular el sistema del riu amb els teixits adjacents, activant i reorganitzant la relació entre espai productiu, espai públic i paisatge (E 2.1).

En segon lloc, en cruïlles estratègiques entre antics eixos hídrics, traçats històrics i infraestructures contemporànies -com la nau Schott (E 3.3), l’àmbit entre la Riera de Sant Andreu i Ciutat d’Asunción, o els accessos al Besòs-, les naus existents esdevenen punts de connexió latents. Un cas especialment clar és el del front de Maderas San Pascual (E 3.1), on la grandària de la peça i la seva posició entre infraestructures i teixit residencial permeten imaginar una reutilització que incorpori usos híbrids, espai de treball, activitat de proximitat i continuïtat urbana.

Aquests llocs fan possible reconnectar sistemes avui desarticulats i integrar recorreguts ecològics, mobilitat i activitat urbana en estructures flexibles i canviants.

En conjunt, les naus esdevenen suports oberts, capaços d’absorbir transformacions, incorporar barreja d’usos i generar noves centralitats, convertint espais residuals en oportunitats per a una ciutat més diversa, activa i adaptable, i activant també la regeneració econòmica i social dels entorns immediats.

C. Habitar la vora del riu des del projecte en secció

La vora del Besòs no és un límit, sinó un gruix on coincideixen processos hidràulics, infraestructures i usos urbans. Allò que el planejament havia separat en franges -llera, talussos, rondes, ferrocarril, polígons- pot llegir-se com una única secció capaç d’absorbir cabals, mobilitats i activitats sense fixar-les. Aquesta condició és també ecològica: el riu només pot funcionar com a infraestructura verda i blava si recupera capacitat d’expansió, infiltració i retenció, més enllà de la canalització rígida.

Aquesta lectura es concreta a la plataforma de la ronda al Bon Pastor (cota +4 m), el desnivell es transforma en una seqüència de miradors i balcons (E 2.6). L’espai sota la C-31 i immediatament en contacte amb el riu (E 1.3) té el potencial per incorporar ombra, drenatge i activitat, convertint un residu en lloc habitable. També al polígon de Monsolís i el Torrent Estadella (E 1.1), la profunditat de les naus permet pensar en un nou marge, on poden conviure producció, espai públic i continuïtat ecològica. En aquests punts, la relació entre ciutat i aigua deixa de ser binària -mur o parc- i es desplega en una seqüència de situacions intermèdies.

“...el riu només pot funcionar com a infraestructura verda i blava si recupera

capacitat d’expansió, infiltració

i retenció.”

El relleu reforça aquesta lectura. A la cornisa de Santa Coloma, amb pendents pronunciats, la topografia esdevé infraestructura d’accés mitjançant carrers, places i sistemes de drenatge (E 2.2). Entre la Sagrera, el Molinet i el parc fluvial, el desnivell i la fragmentació es reutilitzen per superposar mobilitat, equipaments i espais intermedis (E 1.1 i 1.6).

“La vora no és una línia que separa, sinó una secció que metabolitza tensions i les transforma...”

Els caps de pont i els solars en contacte amb el riu permeten que la densitat construeixi una nova relació amb el riu i generi espais d’estada i activitat (E 1.2). La vora esdevé així una secció porosa que fa la transició entre l’escala metropolitana i la quotidianitat del barri. L’exemple de projecte d’un nou pont a Trinitat i el nus viari reinterpreten el potencial d’una secció cívica, que creua al riu amb un artefacte condensador d’activitat i genera una nova connexió del barri de Sant Andreu i Trinitat amb el parc de Can Zam (E 1.7).

La vora no és una línia que separa, sinó una secció que metabolitza tensions i les transforma en urbanitat. El desordre no s’elimina; es fa operatiu a través d’una topografia, uns espais i unes peces capaces d’habitar la complexitat del Besòs.

D. Rehabitar els intersticis i els espais residuals

Al Besòs, els espais buits sobrants, sovint marginals o sense funció clara, conformen una xarxa latent amb capacitat d’activació urbana i ecològica. Torrents canalitzats, espais sota infraestructures, intersticis entre polígons o marges en contacte amb la llera han quedat fora de consideració tant de la ciutat construïda com de la lògica del parc, però acumulen potencial com a reservoris de biodiversitat i connectors ecològics entre els diferents sistemes naturals i urbans.

Rehabitar aquests espais significa habitar-los de nou, transformant la seva condició de residu o buit passiu en fragments amb usos i significats socials, ambientals i perceptius. La seva força rau en la indeterminació: poden assumir funcions climàtiques, ecològiques i d’ús quotidià si es treballen com una infraestructura verda distribuïda, més que com a “sobres” de sistema.

A escala metropolitana, els buits entre infraestructures majors, com la confluència entre la Ronda Litoral, la C-31 i els passos ferroviaris al sector de la Catalana (E 3.2, 3.4 i 3.6), constitueixen grans espais fragmentats amb capacitat d’absorció hídrica i continuïtat ecològica cap al front marítim.

A escala urbana, els intersticis topogràfics en contacte amb la llera, com al Raval de Santa Coloma, poden transformar murs continus en seccions habitables capaces d’absorbir crescudes, incorporar vegetació i generar accessos progressius entre ciutat i riu (E 2.2).

A escala de barri, l’entramat de buits entre teixits pot funcionar com a sistema sostenible de drenatge urbà (SUDS), patis verds o connectors de mobilitat lenta, integrant gestió ambiental i vida quotidiana. Rehabitar aquests espais implica incrementar-ne la intensitat d’ús: fer-ne llocs per a la mobilitat blava i verda, espais de descans, zones d’activitat de proximitat i àmbits de relació comuna entre barris. Els intersticis vinculats a torrents històrics, com el torrent d’Estadella o la memòria hidràulica del marge dret (E 1.6 i 3.5), reapareixen com a traça latent que reforça la continuïtat ecològica del sistema i aporta significat paisatgístic al territori.

En conjunt, aquests espais configuren una infraestructura verda distribuïda, construïda a partir de peces petites, reversibles i adaptatives, on el que importa no és omplir-les amb un programa fix, sinó definir condicions perquè absorbeixin aigua, millorin el confort urbà, articulin la vida quotidiana i reactivin la percepció col·lectiva del paisatge fluvial.

“...transformar murs continus en seccions habitables...”

E. Obrir i activar els equipaments

Al Besòs, es detecta l’oportunitat per obrir els equipaments existents i que esdevinguin veritables peces cíviques de ciutat. Molts s’han implantat com recintes tancats i monofuncionals, separats per tanques, aparcaments o talussos, amb una relació feble amb l’espai públic. Aquesta condició, però, és desigual: alguns poden actuar com a centralitats de barri, d’altres com a nodes intermunicipals, i d’altres com a vores actives capaces de cosir teixits fragmentats i funcionar com a límits porosos entre zones diferents, contribuint a reforçar la cohesió del corredor fluvial.

A l’entorn del campus hospitalari de l’Esperit Sant, per exemple, la proximitat entre hospital, barri i riu obre la possibilitat de transformar un recinte autosuficient en un sistema obert (E 2.3). Els accessos, patis i plataformes poden funcionar com a espais compartits entre docència, pràctica clínica i vida quotidiana, convertint una centralitat institucional en un node urbà porós, activat al llarg del dia. L’equipament deixa de ser percebut com un recinte aïllat i esdevé un factor de cohesió territorial i social que forma part de la vida urbana quotidiana.

En àmbits com Baró de Viver o el Molinet, on coincideixen equipaments, habitatge i infraestructures, l’oportunitat es troba en els espais intermedis: patis, porxos, pistes esportives o sòcols que avui funcionen de manera aïllada poden esdevenir continuïtats actives si s’articulen amb recorreguts de vianants i usos de proximitat. De manera similar, als entorns esportius de Santa Coloma (E 2.4), la relació entre equipament i carrer pot intensificar-se obrint perímetres, reconfigurant passos connectors i incorporant activitats complementàries que estenguin l’ús dels espais més enllà dels horaris específics per esdeveniments programats.

Un exemple especialment il·lustratiu és el conjunt esportiu de Can Zam, on una nova definició dels espais perimetrals podria generar un corredor cívic que connecti el parc, el riu i els barris adjacents (E 1.7). Aquesta transformació permetria que l’equipament deixés de ser un contenidor tancat i passés a ser infraestructura de relació, capaç de generar fluxos de gent i noves formes de trobada col·lectiva.

“L’equipament deixa de ser percebut com un recinte aïllat i esdevé un factor de cohesió

territorial i social...”

En tots aquests casos, l’equipament deixa de ser un objecte autònom per convertir-se en una infraestructura social oberta: un sistema de recintes permeables, reprogramables i apropiables que multiplica les ocasions de trobada, activa la vida urbana allà on abans predominaven l’especialització i la separació funcional i reinterpreta el seu paper com a centralitat polivalent dins d’aquest àmbit, vinculant institucions, barris i paisatges.

F. Coent continuïtats urbanes a través dels barris

Els eixos del Besòs funcionen avui com a infraestructures de trànsit ràpid que arriben al riu com a límit, sense generar continuïtat urbana ni relació territorial. Tanmateix, el sistema revela una xarxa de connexions que permet reinterpretar traçats com a estructures de relació i identificar nous eixos avui poc evidents, capaços de lligar infraestructures, barris, equipaments i paisatges en una mateixa trama de desplaçaments.

A escala metropolitana, les connexions muntanya–riu i muntanya–mar estructuren el territori. A la cornisa de Santa Coloma, la Carretera de la Roca i els carrers del Raval dibuixen un eix descendent que pot transformar-se en una seqüència de rampes, places i sistemes verds, connectant la “pinta verda” amb la llera (E 2.2). No és una línia contínua, sinó una estructura escalonada que articula cotes i usos. Les connexions est–oest , com la Rambla Guipúscoa i els seus enllaços amb el Pont dels Passadors i el Parc de la Sagrera, ofereixen el potencial de cosir transversalment ciutat i riu (E 3.1), integrant recorreguts per a vianants i bicicletes, espais d’estada i una relació més directa amb barris com la Verneda i Sant Martí (E 1.5).

Al sud, la continuïtat de l’eix Eduard Maristany, la relació amb la Ronda Litoral i el front de les Tres Xemeneies obren la possibilitat de transformar aquest corredor metropolità en un eix més cívic i verd (E 3.2). Repensar la seva secció pot garantir permeabilitats verticals i recorreguts lents que connectin Sant Adrià, la Catalana, Sant Roc i la Mina amb el litoral i el sistema fluvial (E 3.4).

Les connexions de proximitat urbana, on el carrer pot evolucionar cap a la condició de passeig. Aquesta oportunitat es fa evident, per exemple, en l’eix Santander–Pius XII–Sant Mori, especialment en l’àmbit del Pont del Molinet, on la proximitat al riu, la presència de teixits residencials i la intersecció amb traçats com Cresques o el torrent d’Estadella configuren un punt d’alt potencial (E 1.4). Aquí, un sistema de carrers avui fragmentat pot esdevenir una seqüència contínua d’espai públic capaç de connectar la Verneda amb el Besòs i amb el marge oposat, integrant mobilitat lenta, activitat de barri i paisatge fluvial en una estructura lineal referent i cívica.

En conjunt, aquests passejos funcionen com una armadura lineal que travessa infraestructures i discontinuïtats i permet establir una relació més contínua entre diferents parcs com Collserola o els Tres Turons amb el Besòs i el front litoral.

G. Multiplicar els usos en plantes baixes

Al Besòs, la intensitat urbana depèn menys de la forma construïda que del seu contacte amb el carrer. Les oportunitats apareixen allà on la planta baixa, sovint infrautilitzada o tancada, pot convertir-se en una interfície activa entre edifici i espai públic.

“Els eixos del Besòs funcionen avui com a infraestructures de trànsit ràpid que arriben al riu com a límit...”

Aquesta epidermis urbana es manifesta de manera discontínua però recurrent, i permet activar continuïtats, reforçar recorreguts cívics i generar espais intermedis amb ús quotidià. Així sorgeixen espais híbrids -places, placetes, rampes, miradors o seqüències comercials i culturals- que no només connecten punts, sinó que intensifiquen la vida urbana al llarg del recorregut, afavorint la permanència en l’espai públic.

La reconversió del sector del solar d’Alcampo (E 3.3), al sud de Sant Adrià, al costat d’Eduard Maristany i davant de les Tres Xemeneies obre la possibilitat de desdoblar la secció urbana i incorporar un carrer a cota intermèdia. La transformació d’aquesta gran peça permet cosir el tall ferroviari i generar una planta baixa contínua. Més que una operació puntual, es tracta, doncs, d’una estructura de diverses plantes baixes capaç de reconnectar teixits fragmentats, augmentar la permeabilitat i incrementar l’activitat en un àmbit avui dominat per la infraestructura.

Als entorns de grans blocs residencials i nodes de transport , especialment a Baró de Viver i en sectors propers al riu, les plantes baixes apareixen desconnectades del carrer (E 2.6). Reprogramar-les com a sòcols actius -amb serveis de barri, espais comunitaris o petits equipaments- permet reforçar la vida quotidiana i estabilitzar entorns urbans fràgils. La seva posició, en punts de pas o d’intercanvi, els permet actuar com a focus d’activitat a escala local i com a articuladors de microcentralitats al llarg dels grans eixos.

En teixits mixtos on conviuen naus industrials, habitatge i infraestructures, apareixen situacions intermèdies -voladissos, porxos, accessos elevats- que funcionen com a espais de transició entre usos diversos. Són àmbits petits però freqüents, on es produeix la relació entre activitat productiva, espai públic i vida veïnal (E 2.5, 3.1, 3.2 i 3.5). Aquests llindars, sovint infrautilitzats, contenen el potencial de convertir-se en porus de la ciutat on el dinamisme diari de persones desplaçant-se, el moviment de mercaderies i l’existència d’espais de trobada poden articular-se de forma menys rígida i menys segregada per funcions.

La planta baixa s’entén, així, com una infraestructura distribuïda formada per múltiples punts d’activació que, connectats entre si, configuren una xarxa d’oportunitats. No es tracta d’una intervenció formal, sinó de rellegir els llindars urbans com a espais capaços d’acollir usos canviants, pràctiques informals i diferents formes d’apropiació, a la vegada que reequilibren la relació entre privat, semipúblic i espai comú.

H. Noves tectòniques d’urbanitat per un nou paisatge

En un territori com el Besòs, cal reintroduir la dimensió material com a condició d’urbanitat. La tectònica esdevé aquí un instrument per donar caràcter i llegibilitat al territori. Les noves peces (fites en alçada, sòcols topogràfics o blocs híbrids) no s’han d’entendre com a objectes autosuficients, sinó com a estructures obertes capaces d’acollir usos canviants, incorporar memòria i establir continuïtats amb el teixit existent. Cal reforçar el paper de les “formes fortes” com a marcs de col·lectivitat més que com a gestos d’autor. En aquest sentit, el Besòs requereix tant elements reconeixibles -ponts, torres, artefactes- com intervencions de secció, rampes i llindars que facin operativa la relació entre infraestructures, espai públic i edificació.

La volumetria permeable substitueix els blocs compactes per estructures esponjades, amb porositats, patis i espais intermedis. Els projectes treballen amb plataformes habitables, volums escalonats i espais buits que actuen com a connectors entre teixit i riu (E 1.1, 1.2, 1.4 i 1.6). Aquestes volumetries no busquen uniformitat, sinó gradients que resolen desnivells, generen ombra i permeten que l’espai públic penetri dins de les peces edificades.

“En un territori com el Besòs, cal reintroduir la dimensió material com a condició d’urbanitat.”

L’ús d’estructures diàfanes i flexibles, com a les naus reciclades a Sant Adrià (E 3.2), al nou “passatge de la Indústria” (E 3.3) o al voltant de Maderas San Pascual (E 3.1), mostren com les grans llums, els sostres alts i les crugies regulars permeten incorporar programes canviants: tallers, mercats, equipaments, espais comunitaris o habitatge dotacional. Aquesta obertura estructural genera un paisatge interior adaptable, capaç de respondre a necessitats futures sense grans transformacions, a la vegada que reinterpreta la condició industrial com a substrat de vida urbana col·lectiva.

Les façanes expressen un paper clau en la seva capacitat d’influir en l’experiència urbana, conduint progressivament cap al riu a través de miradors, accessos, balcons i filtres habitables (E 1.4 i 2.6). Igualment determinant és la materialitat de paviments, vegetació, ombres i sistemes constructius que defineixen no només la forma, sinó també el comportament dels espais. Aquesta aproximació incorpora criteris de sostenibilitat i circularitat, amb solucions reversibles, materials reciclables, estratègies passives i infiltracions a subsol que accepten l’evolució en el temps sense requerir intervencions dràstiques.

La definició tectònica respon també a la posició de l’edifici al lloc. En àmbits com el Pont del Molinet o la Verneda, la tectònica respon a caràcters diferents (E 1.4 i 1.6). Als vinculats a la mobilitat i a la proximitat de la llera, els materials assumeixen la inundabilitat amb solucions lleugeres i permeables (E 2.2); en els fronts més actius, la planta baixa es treballa amb filtres, orientacions i condicions ambientals que afavoreixen l’ús quotidià i la relació amb l’espai públic (E 2.1).

Finalment, aquestes tectòniques construeixen un nou paisatge metropolità (E 1.2, 1.5, 1.6, 2.6, 3.4 i 3.7). Les Tres Xemeneies apareixen com una fita territorial i una referència col·lectiva del passat industrial del Besòs. Més enllà del seu valor arquitectònic, condensen memòria social i productiva i esdevenen un dispositiu capaç d’estructurar la percepció del riu a escala metropolitana. Per tant, el resultat mai serà un paisatge homogeni, sinó un ecosistema de formes, materials i estructures que fa possible una urbanitat més ecològica, més diversa i més habitable.

“Les façanes expressen un paper clau en la seva capacitat d’influir en l’experiència urbana, conduint progressivament cap al riu...”

5. APORTACIONS A LA DISCIPLINA

5.1 Un nou marc urbanístic per a un territori en transformació

El planejament urbà tradicional al Besòs -basat en la zonificació, les jerarquies rígides i la separació d’usos- ha produït un territori funcionalment eficient, però poc preparat per incorporar processos de transformació. Per això, en lloc de regular l’existent, és necessari un marc urbanístic capaç d’operar sobre la complexitat territorial amb criteris oberts, adaptatius i multiescalars.

La complexitat territorial del Besòs -infraestructures superposades, discontinuïtats topogràfiques, sòls industrials fragmentats i límits administratius- requereix instruments que no depenguin d’un àmbit continu. En aquest sentit, la lògica dels polígons discontinus, coherent amb el Pla Director Urbanístic de la Conca del Besòs, permet actuar sobre una constel·lació de peces independents -franges sota infraestructures, naus obsoletes, intersticis hídrics o talussos- mitjançant una matriu comuna de criteris. Aquest enfocament fa possible una intervenció progressiva i selectiva, capaç d’adaptar-se a diferents ritmes de gestió i de generar, per acumulació, impactes significatius a escala metropolitana.

En alguns àmbits industrials, aquesta estratègia es concreta en intervencions puntuals que incrementen l’edificabilitat i introdueixen densitat residencial compatible amb l’activitat productiva, evitant la substitució del teixit existent. La clau és la hibridació d’usos: producció, habitatge, equipaments i comerç

es combinen amb una ocupació més baixa que allibera sòl per a espai públic, mentre que les cessions incorporen àrees verdes i equipaments en proporció al sostre generat. La densitat residencial, per tant, deixa de ser un repartiment uniforme de sostre i esdevé en eina modulable per cosir discontinuïtats, activar plantes baixes i recorreguts, generar centralitats distribuïdes per contribuir a estructurar el territori.

Això implica també repensar els sistemes urbans, incorporant categories més adequades a la complexitat territorial i a les exigències contemporànies de resiliència, mixticitat i cohesió. Les propostes plantegen la transició de la “zona verda passiva” cap a un sistema verd “funcional”, amb funcions hidràuliques i socials integrades. Es tracta d’entendre les claus sistèmiques 5, 6 i 7 de manera més complexa, admetent barreja d’usos i funcions. Aquest enfocament permet configurar espais drenants, seccions deltaiques, parcs sobreeixidors, vegetació estructural i sistemes SUDS, així com reprogramar petits espais residuals per incorporar ombra, biodiversitat, ús esportiu o suport comunitari. La infraestructura deixa així de ser una barrera per esdevenir suport urbà, generant gradients entre espais a partir d’una lògica adaptativa més que normativa.

Els treballs apunten, també, la necessitat d’introduir noves claus urbanístiques que siguin més flexibles. La superposició de qualificacions, una d’ús principal i una altra de complementària que compleixi els paràmetres urbanístics (alçada, ocupació, retranqueig, etc.), permet incorporar la barreja funcional sense alterar l’estructura territorial de fons, facilitant la convivència entre residència, activitat productiva i serveis.

Finalment, la gestió esdevé determinant. Les oportunitats detectades no responen a intervencions tancades, sinó a processos progressius que requereixen una coordinació de les institucions per permetre usos temporals i poder canviar i adaptar-se a diferents requeriments. El temps del projecte deixa de ser lineal per esdevenir acumulatiu, i l’urbanisme ha d’assumir aquesta condició com a part essencial del seu desenvolupament.

“Les oportunitats detectades no responen a intervencions tancades, sinó a processos progressius que requereixen una coordinació de les institucions...”

5.2 Comunicar per projectar: eines per a l’impacte social

La recerca projectual desenvolupada al Besòs no només produeix propostes espacials, sinó també instruments de mediació que ajudin a comunicar, interpretar i debatre sobre les implicacions dels projectes. En un context en què la complexitat territorial tendeix sovint a ser reduïda a decisions tècniques poc transparents o a mecanismes participatius de caràcter reactiu, aquests treballs busquen un punt en comú entre el coneixement expert i l’experiència ciutadana.

No es tracta únicament de mostrar o representar el projecte, sinó de fer-lo intel·ligible i viable abans de la seva materialització, anticipant usos, conflictes i oportunitats. En aquest sentit, maquetes, cartografies i altres recursos visuals permeten traduir conceptes complexos en formes llegibles, mentre que exposicions, tallers, mapes participatius o materials audiovisuals generen formats transferibles de debat i restitueixen a la ciutadania una capacitat d’interpretació i deliberació més activa.

D’aquesta manera, la participació deixa de ser estrictament una reacció per esdevenir un espai d’on poder confrontar alternatives i valorar els beneficis concrets. Això ajuda que la gent s’apropiï dels projectes i que es construeixi un vincle previ amb la transformació urbana.

5.3 El Besòs com a Rambla Metropolitana: ordre per a la complexitat

En aquest marc, la Rambla Metropolitana s’entén com una manera de treballar un projecte sense la pretensió d’imposar una unitat nova, sinó d’activar la seva capacitat de relació en el territori. No es tracta de crear un passeig lineal o una imatge finalitzada, sinó de generar un sistema capaç d’articular fragments, d’enllaçar escales i de convertir la diferència en una estructura urbana coherent. La seva eficàcia no rau en la uniformitat, sinó en la possibilitat de fer coexistir continuïtats, discontinuïtats i intensitats diverses dins d’una mateixa lògica territorial.

Aquesta lectura permet entendre el riu com una infraestructura urbana i ambiental al mateix temps: un suport de mobilitat lenta, on la gent es pugui moure a peu o en bicicleta, un suport ambiental que permeti el drenatge de l’aigua, l’increment de la biodiversitat així com un marc de centralitat metropolitana on les persones facin activitats quotidianes. La Rambla Metropolitana no substitueix les capes existents, sinó que les posa en relació; no elimina les diferències, sinó que les fa operatives; no resol la complexitat, sinó que la converteix en condició de projecte. En aquest sentit, la seva aportació principal és oferir una eina de continuïtat capaç de transformar un territori fragmentat en una estructura urbana més habitable, més porosa i més coherent.

“No es tracta únicament de mostrar o representar el projecte, sinó de fer-lo intel·ligible i viable abans de la seva materialització...”

REGENERACIÓN URBANA Ramba

Besòs

Besòs “Rambla Metropolitana”: Remodelación vs Regeneración

Proyectos PFC, ETSAB + IMU. MarqETSAB Máster Habilitante ETSAB, línea Urbanismo – curso 2024-2025

En el curso 2024-25 el taller afrontará el reto de incidir en la regeneración urbana de uno de los grandes espacios de transformación de Barcelona y su área de influencia, el espacio Besòs.

El curso plantea un proyecto real, desarrollado en colaboración con el IMU, Instituto Municipal de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, que actualmente está definiendo un ámbito de Regeneración Urbana en el Suroeste del Besòs para resolver las distintas problemáticas existentes y potenciar, entre otros factores, la rehabilitación de los edificios, la mejora del espacio público y la generación de energía renovable y la optimización del ciclo del agua.

LOS BARRIOS DEL BESÒS

El río Besòs vertebra un espacio con realidades socioeconómicas diversas que, a pesar de las diferencias, constituyen una realidad social coherente en su conjunto. Esta realidad está configurada a lo largo del río a partir de los barrios del Besòs. Dentro de sus barrios, el Besòs incorpora paseos, plazas y calles emblemáticas dentro de la historia de cada uno de los municipios adyacentes al río. El Singuerlín, La Catalana, La Mina, el Raval. Sant Joan Baptista, el Bon Pastor, y hasta una veintena de barrios más configuran una realidad socioeconómica en constante transformación, desde mediados del siglo XX hasta la actualidad.

“El curso plantea un proyecto real...”

Los retos del siglo XXI han de afrontar una mirada hacia las riberas asimétricas del Besòs, las cuales ofrecen un espacio de convivencia y encuentro cada vez más habitual desde la implementación de las reformas urbanísticas. El margen izquierdo del río ofrece mayoritariamente un tejido residencial con nodos comerciales y/o industriales, presentando un perfil socioeconómico todavía complejo. Esta complejidad va aumentando ligeramente a medida que se va bajando la ribera desde Montcada i Reixac hasta la desembocadura fluvial. Por otro lado, el margen derecho continúa con una clara fragmentación de usos. Al nor-

te se agrupan barrios emblemáticos de la periferia barcelonesa como Trinitat Vella o Vallbona, mientras que en la parte central hay un amplio tejido industrial castigado de manera desigual por las crisis económicas. En la parte baja del margen derecho encontramos el barrio de La Mina, con una idiosincrasia propia en transformación y el barrio de La Catalana, en consolidación.

“Los retos del siglo XXI han de afrontar una mirada hacia las riberas asimétricas del Besòs...”

El espacio renaturalizado del río se encuentra fuertemente presionado y rodeado de estos espacios urbanos. En este contexto nos planteamos cuál es la estrategia a seguir: la remodelación y adecuación de los elementos urbanos existentes o la regeneración urbana, generando nuevas oportunidades metropolitanas en un espacio hasta el momento de escala muy local. El modelo de parque residencial y la segregación funcional entre espacios industriales y residenciales a través de un zoning muy marcado se tiene que replantear.

La respuesta es compleja, pero algunos objetivos de una futura hoja de ruta empiezan a ser evidentes:

Biodiversidad y conectividad ecológica

La recuperación del tramo final del río Besòs ha sido fundamental para conseguir la mejora de la calidad ecológica y ambiental y, muy especialmente, para favorecer el uso social en un contexto muy necesitado de espacio libre de calidad. Años después de la implantación del Parque Fluvial del Besòs es patente el éxito en términos de la recuperación de la biodiversidad perdida. Actualmente se han identificado, solo en fauna vertebrada, 7 especies de peces, 3 de anfibios, 5 de reptiles, 166 de pájaros, y 7 de mamíferos en un río donde hace cerca de 15 años su estado era abiótico.

El Besòs proviene de un espacio muy alterado y degradado con condicionantes de seguridad fluvial muy desfavorables dado su régimen mediterráneo de crecidas puntuales importantes y violentas que han provocado desastres bien documentados. Para que su biodiversidad mejorase ha sido necesario que las especies encontraran espacios con calidad ambiental suficiente y prolongada en el tiempo. Pero, además, han de poder llegar, y por lo tanto es importante trabajar sobre la conectividad ecológica con los ecosistemas próximos, por lo que es necesario asegurar la movilidad de las especies para seguir mejorando esa biodiversidad.

Calidad Ambiental

Hacer una ciudad más eficiente comporta mejorar la calidad ambiental y de paso hacerla más habitable. Haciéndola más eficiente se mejora su metabolismo reduciendo las externalidades de la actividad diaria ya sea en forma de emisiones contaminantes atmosféricas y de CO2, o la generación de residuos y aguas grises o negras entre otros. En definitiva, se trata de mejorar las condiciones saludables para los ciudadanos de todo el ámbito Besòs.

Hay que seguir apostando por políticas encaminadas a la mejora de nuestro entorno: potenciar el transporte sostenible, impulsando el uso de la bicicleta, de los vehículos eléctricos y favoreciendo los desplazamientos a pie; impulsar los edificios con bajas emisiones, incorporar en los nuevos planteamientos urbanísticos criterios de eficiencia energética en la proyectación urbanística, con barrios más sostenibles donde los edificios reduzcan la demanda energética y potenciando el desarrollo de redes de climatización centralizadas (22@). En definitiva, un aprovechamiento más sostenible de los recursos y un uso más eficiente de la energía.

Hacer de los barrios residenciales y productivos del Besòs sistemas más eficientes nos ha de llevar a ser más competitivos y garantizar una ciudad más saludable y de mejor calidad no solo ambiental sino socialmente más cohesionada e inclusiva. En este sentido se está reforzando la Infraestructura Verde(conjunto de servicios ecosistémicos) con el proyecto de secado de barros de la EDAR del Besòs mediante el calor residual de la planta de valorización energética de residuos del Besòs.

“El tejido industrial operativo está en su casi totalidad obsoleto. Las demandas de producción que lo generaron han cambiado”

Nuevas actividades en el Parc Fluvial y en el Parc Fórum

El Parc Fluvial, cofinanciado por la UE con un coste de casi 40 millones de euros, ha representado el punto de inflexión en la recuperación y transformación de todo el tramo final de la cuenca del Besòs. En este tiempo, no solo se ha conseguido una importante mejora ambiental y paisajística, sino que ha representado además un éxito social sin precedentes. Miles de ciudadanos lo visitan cada año, siendo un entorno por donde pasear, ir en bici o practicar algún tipo de deporte. Es el momento de evaluar que nuevas posibilidades, como espacio público de primer orden, pueden tener cabida en la actualidad y en un futuro inmediato.

Es necesario corregir algunas disfunciones, como es la superior afluencia en el margen izquierdo. Por otro lado, las actividades de ocio colectivo e individual cambian constantemente y actualmente existe la posibilidad de aprovechamiento de los espacios bajo puente que en el plan de usos no está contemplado.

El Parc Fluvial es un importante equipamiento cultural y científico, su capacidad sensibilizadora permite desarrollar programas de educación ambiental y de seguimiento científico para poner en valor, por ejemplo, su capacidad de recuperación paisajística y ambiental, sin olvidar las necesarias condiciones de seguridad que exigen el hecho de situarse en la cuenca de un río de régimen torrencial.

Accesibilidad y movilidad

La red viaria en el tramo final del Besòs presenta deficiencias muy notables en la conectividad urbana. Las calles, de carácter más urbano, no cruzan el río, los itinerarios peatonales principales no conectan con el Parque Fluvial. Este estado de la trama de vías provoca la imposibilidad física de cruzar el río, con un carácter cívico urbano, a lo largo de todo el tramo final. Las grandes infraestructuras viarias de paso continúan siendo los elementos más visibles.

Mejorar la conexión entre los dos márgenes fluviales ha de permitir que se aproximen las dos riberas del río y que confluyan las centralidades históricas que están presentes en ambos márgenes.

“Mejorar la conexión entre los dos márgenes fluviales ha de permitir que se aproximen las dos riberas del río”

Por otro lado, es evidente la falta de permeabilidad en el sentido mar-montaña por lo que es necesario completar algunos pasos como el puente sobre la Roda Litoral para conectar el Campus Besòs con el Port Fórum o la pasarela para conectar La Catalana con el litoral.

Espacios verdes

En el ámbito del Besòs, a modo de ejemplo, la estructura de espacios libres va desde el Turó de Montcada, en tanto que paso de conectividad ecológica y espacio ocio recreativo, el gran corredor fluvial del rio Besòs, los parques metropolitanos, como Can Zam o el del Molinet, como espacios de servicio a la población, las plazas urbanas. Pero también el conjunto de calles, espacios que, entendidos en conjunto, proveen de verde urbano

de proximidad. Un verde urbano que genera confort ambiental para la ciudadanía, produciendo ambiente de sombra o asoleados que se perciben como mejoras térmicas dependiendo de la estacionalidad, con rincones de paisajes más amables y de calidad para estar. También tienen un impacto económico positivo incrementando el valor del entorno, Son espacios que permiten al mismo tiempo mejorar la absorción del CO2, atrayendo parte de la biodiversidad a la ciudad bien conectada con el río y otros espacios biodiversos. Una mejora del espacio público urbano lo dignifica y valoriza, potenciando su uso, como, por ejemplo, la adecuación del camino del Rec Comtal.

Es necesario potenciar el verde urbano acorde con su dimensión y la funcionalidad de las diferentes piezas que conforman el sistema de espacios verdes. En definitiva, es una línea de actuación prioritaria que pretende continuar e incentivar la configuración de espacios públicos más respetuosos con el entorno, con más prestaciones en cuanto a la sostenibilidad y el medio ambiente.

Tejidos productivos

Las zonas industriales del Besòs ocupan unas 800Ha, superficie similar a la del polígono de la Zona Franca. Las zonas industriales del Besòs están fragmentadas y tienen diversos operadores. Una parte importante han sufrido procesos de transformación hacia nuevos usos. El ejemplo más visible de este fenómeno ha sido el frente litoral, donde el uso industrial generaba toda clase de molestias a los ciudadanos y se ha transformado en un espacio de centralidad metropolitana con nuevos equipamientos universitarios y de actividad económica vinculada al sector tecnológico.

El tejido industrial operativo está en su casi totalidad obsoleto. Las demandas de producción que lo generaron han cambiado. La gran industria de este ámbito se ha deslocalizado fuera del área metropolitana. Actualmente, el grado de ocupación de las zonas industriales es muy bajo y una parte de las actividades tienen carácter marginal. Son empresas, en su mayoría, de distribución de productos manufacturados y de alimentación.

Desarrollo de nuevas áreas urbanas

Los procesos profundos de transformación que han sufrido los márgenes del Besòs han supuesto una oportunidad para el desarrollo de nuevos barrios que se ha visto ralentizada por la crisis de estos últimos años. Los nuevos tejidos urbanos son necesarios para la consolidación de la trama urbana de este ámbito. Son operaciones que completan fragmentos de suelo que no tienen características urbanas: descampados, zonas sin actividad. Son la expresión más clara de lo que podemos denominar la periferia. Estas operaciones urbanas son esenciales para poder completar y reconectar la red viaria y extender el uso cívico del territorio. Las áreas principales de este sector en nuestro ámbito son:

Sector de las Tres Xemeneies como ámbito de reciclaje urbano. Se prevé la transformación de los usos industriales hacia usos residenciales, lo que permitirá consolidar un nuevo barrio residencial en el frente litoral, dotando de una nueva urbanidad al margen izquierdo de la línea de costa y conectar el resto del litoral metropolitano.

Los barrios del Bon Pastor y el Raval forman un tramo del frente fluvial. El proceso de desarrollo urbanístico se ha ralentizado y eso nos abre la posibilidad de reflexionar sobre su encaje urbano. Son fundamentales para asegurar la conexión cívica urbana entre Santa Coloma y el mar, en el margen izquierdo y la conexión entre el Bon Pastor y el Fórum en el margen derecho del río Besòs.

El barrio de Vallbona y su Turó es un ámbito de estudio. Las operaciones básicas que se prevén son completar el tejido urbano en la Plana y de reciclaje urbano en el Turó.

“Es necesario potenciar el verde urbano acorde con su dimensión y la funcionalidad...”

HACIA UN NUEVO MODELO URBANO

La singularidad de esta línea de PFC está en mostrar la capacidad de síntesis en un trabajo multiescalar, poniendo énfasis en la “escala intermedia” del proyecto urbano. El objetivo fundamental del taller PFC es la reactivación del ámbito en base a estrategias profesionales llevadas a propuestas de proyectos ejecutivos. Se plantearán distintas temáticas como la sustitución de algunos equipamientos existentes (principalmente escuelas) por otros edificios que favorezcan la creación de nuevas centralidades en el barrio y una mayor relación con el espacio urbano y su paisaje teniendo en cuenta la recuperación de la calidad ambiental en el contexto actual de emergencia climática donde el diseño urbano estratégico puede ayudar a contrarrestar los efectos del cambio climático así como construir una ciudad más resiliente.

Se buscará, mediante el estudio de experiencias similares nacionales e internacionales, la definición de programas complejos, híbridos, que incluyan residencia, comercio, terciario, así como equipamientos con una vocación más “central” integrados en contextos de regeneración urbana y ambiental.

Se pondrá especial atención en la relación entre el espacio público y las nuevas arquitecturas y sus programas en la configuración de una nueva “urbanidad”.

El curso atenderá además a cuestiones como el medio ambiente y el metabolismo urbano, la calidad del espacio público, la regeneración urbana, la recuperación y reciclaje de edificios, la gestión energética colectiva, la eficiencia energética de los edificios, las infraestructuras clásicas, las redes de suministro, la infraestructura verde que incluye el desagüe de superficies a través de SUDs (Sustentainable Drainage Systems), la renaturalización de la ciudad, la consolidación de corredores ecológicos, la vegetación, poniendo en evidencia la importancia de la transdisciplinariedad en operaciones como estas.

Las respuestas a estas temáticas del curso permitirán generar proyectos fin de carrera diversos, si bien en determinados casos vinculados entre sí por estrategias compartidas.

“La singularidad de esta línea de PFC está en mostrar la capacidad de síntesis en un trabajo multiescalar, poniendo énfasis en la escala intermedia del proyecto urbano”

El objetivo final de cada PFC debe ser la elaboración de un ejercicio original e individual, consistente en un proyecto integral de arquitectura de naturaleza profesional, en el que se sintetizan todas las competencias adquiridas en la carrera, desarrollado hasta el punto demostrar suficiencia para determinarla completa ejecución de las obras de edificación y paisaje urbano sobre las que verificar el cumplimiento, la reglamentación técnica y administrativa aplicable.

Hay que entender esta asignatura como un preludio de la actividad profesional que cada estudiante deberá desarrollar en el futuro y, por lo tanto, el documento que deberá entregar debe tener una condición próxima a la de un proyecto ejecutivo. La temática del proyecto será decidida conjuntamente por cada estudiante y el equipo docente. El PFC, además de demostrar su capacidad de razonamiento crítico y su conveniente justificación, deberá incluir los planos de emplazamiento y relación del proyecto con el entorno urbano e inmediato, las distintas plantas, alzados, secciones, detalles constructivos, planos de estructuras, justificación y definición de las medidas energéticas y medioambientales, así como también el material documental necesario para poder explicar adecuadamente la propuesta, como maquetas, esquemas, croquis, imágenes, perspectivas, collages o video documentos.

Metodología Sesiones prácticas

“ATERRA COM PUGUIS”

Sessió 1-2. dies 26.09-01.10

Tant emocionant com fallit, l’experiment urbanístic dels polígons d’habitatge de Barcelona de la dècada del 60-70 deixa avui un gust agredolç. Extraordinàriament singular en la seva extensió com en l’abast del seu programa, la voluntat de resoldre la problemàtica de l’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona, va generar un conjunt de peces que, per la seva extensió i impacte, pràcticament equival a la superfície de la Barcelona central.

Plantejades amb criteris d’oportunitat –disposició de sol lliure i transformació de sols sense plusvàlues- en molts casos, el desenvolupament d’aquestes grans intervencions, ubicades de forma perifèrica, plantejades des de sistemes de repetició massiva per optimitzar els processos industrials i allunyades dels teixits urbans tradicionals, deixa avui un repertori de grans peces on la seva aparent unitat genera un immobilisme que impedeix la seva millora. Són grans conjunts amb idees distributives de l’espai, on preval la repetició dels tipus arquitectònics i on el principal absent, és la idea de ciutat. 50 anys després, els dèficits i oportunitats de l’experiència es multiplica. Als problemes propis d’una forma d’edificar barata –constructius, absència de sostenibilitat – cal agregar l’envelliment poblacional, l’absència d’estructures socials, la falta d’oportunitats laborals i la caiguda de les oportunitats comercials. Les actuacions d’espai públic des de la dècada dels 90 han urbanitzat carrers i espais sobreabundants, moltes vegades sense façana, erms i desvinculats de la vida col·lectiva. Aquestes actuacions, complementades per actuacions de millora en les dues primeres dècades del segle XX, han agregat comoditat i vida associativa tot i que el seu caràcter extraordinàriament públic no ha contribuït a la regeneració i dinamització efectiva dels barris.

D’altra banda, les ciutats han arribat progressivament fins als Polígons d’habitatge, obrint noves perspectives per fonamentar actuacions de regeneració urbanística més enllà de

la cosmètica de ferms i paviments. En aquest sentit, aquí es presenten les oportunitats per realitzar actuacions de caràcter transformador respecte a la xarxa d’espais públics, l’estructura de la vida urbana i la dinamització social. Superar la pretesa “unitat” dels conjunts urbans acceptant noves formulacions, diversificar l’estructura del parc d’habitatges i estimular fórmules per intensificar vida urbana, usos i aprofitament, introduint major diversitat i oportunitats a nivell individual i col·lectiu són part del plantejament estructural del curs.

Es pretén superar el caràcter d’intervenció exclusivament plantejament públic a favor d’accions més hibrides –publicoprivades- on el pes de la transformació no pivoti sobre la despesa pública sinó també sobre la inversió privada introduint nous usos i economies, de forma més barrejada.

L’actualitat i contemporaneïtat de l’aposta és forta. No només Barcelona, sinó per extensió gran part de les grans ciutats Europees, requereix avui solucions innovadores que no cerquin una integració d’aquests grans paquets des dels sistemes –afegir metro, nous equipaments - sinó per una profunda reflexió sobre la natura dels seus teixits i les formes de transformació dels mateixos.

Sud-est del Besòs, per extensió i posició és la punta d’experimentació metodològica del curs, on obrir el debat sobre una peça clarament ordenada on les oportunitats neixen de la superació de la condició perifèrica i de les noves iniciatives transversals: El 22@ arriba i la incipient transformació obre noves possibilitats per jugar un nou paper metropolità així com per transformar físicament la seva estructura.

Detour urbà

Per construir una reflexió global, es proposa un “aterratge forçós”, un “detour” pels barris dels 70 observant directament modes d’intervenir i reflexionant en la passejada respecte als modes d’intervenir, les condicions dels barris i la reflexió urbana sobre que implica construir un futur millor respecte a la vida dels barris.

PRÀCTICA 1. DEBAT URBÀ.

L’objectiu del “detour”, passejada o deriva que farem és estimular un debat sobre les condicions de l’espai. Per fer aquest debat, demanarem reflexionar de forma temàtica i establir un cert posicionament, per aixecar els temes centrals de forma controvertida. Per parelles/trios caldrà preparar una aproximació sobre dos temes a realitzar al llarg de la mateixa visita, en un primer prenent un paper actiu -presentació de la problemàtica- i al segon, prenent un paper a la contra del tema que s’exposa. L’exposició anunciarà les problemàtiques i farà suggeriments de millora, l’equip a la contra haurà de fer una contra-lectura explicitant la inviabilitat dels plantejaments. Els temes proposats són:

1. Monocultiu tipològic. És bo, és dolent? Quins efectes econòmics i socials té sobre el territori? És prou variat (joves, vells, parelles, divorciats) o mixta? Pot millorar-se? Com? Hi ha Airbnb? És la gent jove o gran?

2. Usos i activitat de planta baixa. És suficient? Cal més? Està bé? Les activitats són interessants, atreuen a gent de fora? Són tan complexes com als teixits centrals? Obriríeu un despatx d’arquitectura allà? És un comerç de proximitat interessant?

3. Espai Públic. És interessant? Funciona socialment o només té valor ecològic? Relaciona edificis, activitats? Té significats profunds? Hi ha espais centrals o més rellevants o és indiferenciat? Té relació amb la planta baixa o és indiferent? Com es faria millor? Hi ha massa aparcament -on el posaries?

4. Centralitat. Hi ha llocs centrals? Tenen centre els barris? És convenient que ho tinguin o ja estan bé així? Com faríem espais centrals? Quins usos hi tindríem?

5. Equipaments. Quines característiques tenen? Són d’ús general o d’ús específic del barri? Quina orientació tenen?

6. Externalitats. Hi ha usos que atreguin gent de fora del barri? Hi ha oficines? Hi ha hotels? Discoteques? Lleure? Hi ha cap lloc reconegut per vosaltres per anar-hi? Es interesant que vingui gent al barri?

7. Enllaços d’escala urbana. Com son els carrers que conflueixen a l’àmbit des de altres teixits? Es noten als “polígons”? Son vies mes interessants o menys interessants? Com son les cruïlles? Poden millorar-se? Com?

8. Mobilitat. Els espais de la mobilitat -metros, trams, bussos són interessants? Hi ha massa espai destinat al vehicle privat? Són bones les connexions amb la ciutat? Hi ha cap avantatge per la posició que tenen respecte al conjunt metropolita? Podem trobar avantatges per pensar en altres formes d’intervenir?

“...estimular fórmules per intensificar vida urbana, usos i aprofitament, introduint major diversitat i oportunitats...”

PRÀCTICA 2. LLOC DE LLOCS : Oportunitats al Besòs 08.10.25

Incorporant el debat de la pràctica 1, l’objectiu de la segona pràctica del curs vol fer de la identificació dels llocs un tema central, discutint tant la seva centralitat i el seu pes específic en la transformació del Besòs com la capacitat d’introduir dinàmiques noves, la contribució a millorar l’entorn i la relació que poden tenir entre els mateixos. Es tracta de poder establir un primer conjunt de conceptes sobre com actuar a l’entorn del Besòs.

A la primera pràctica els grups van quedar organitzats en tres conceptes: Oportunitats metropolitanes, Llocs d’enllaç i Frontisses -llocs en els límits-. La segona pràctica cercarà agrupar els llocs preservant l’organització temàtica en tres grups i consistirà en:

1. Una recerca específica i individual que proposarà un lloc -nau, buit, forat, peça existent o espai a desenvolupar- susceptible de rebre una operació de transformació o millora.

2. Es delimitarà aquesta oportunitat urbana/lloc en un plànol a una escala comprensible.

3. S’explicitarà l’abast i encaix a l’entorn urbà immediat i els teixits adjacents.

4. S’explicitarà l’impacte respecte a l’entorn metropolità -eixos, valor de posició, relació amb el riu i la metròpolis.

5. Es documentarà cada lloc, amb fotografies, plànols i imatges explicant com pot incidir en el dinamisme global de l’àmbit i com pot contribuir de forma urbana en tant que un àmbit de millora, especialment en relació amb els 8 temes enunciats a la pràctica.

6. Es realitzarà una agregació de llocs per cada grup en un plànol conjunt, i s’especificaran quins trets són comuns i diferenciadors de cada oportunitat. S’establiran possibles estratègies de conjunt respecte a les oportunitats, explicitant dinàmiques conjuntes.

PRÀCTICA 3. TURBULÈNCIES

02.11.25

Després de l’enlairament, i un primer establiment de les estratègies urbanes i la primera tria d’àmbits d’intervenció, cal aprofundir sobre els efectes de les estratègies urbanes respecte als objectius marc que van establir-se a “l’aterratge forçós”. Per la pràctica es desenvoluparà:

1. L’estratègia d’intervenció conjunta -línies d’intervenció- per grups, explicitant les categories de pensament i desenvolupant de cada estratègia en relació a l’emplaçament específic i al conjunt. Cal explicitar el grau d’acompliment de les estratègies de conjunt per entendre com contribueix a generar una realitat millor. Les estratègies de treball són les establertes a les dues primeres pràctiques:

A. Monocultiu tipològic.

B. Usos i activitat de planta baixa.

C. Espai Públic.

D. Centralitat.

E. Equipaments.

F. Externalitats.

G. Enllaços d’escala urbana.

H. Mobilitat.

2. Es generarà un lema descriptiu de l’estratègia global, i un sub-lema per àmbit , sintètic amb les intencions de projecte. Ha de transmetre ràpidament l’objectiu de la proposta.

3. L’estratègia es desenvoluparà amb la voluntat de potencialment agregar i superposar les estratègies sobre un únic document. Es farà un mapa de les estratègies troncals per grup i s’establiran:

- Les delimitacions de les unitats d’actuació individuals.

- Es fixaran els sostres inicials resultants de les actuacions.

- Es farà una superposició de la proposta amb el planejament vigent, amb la finalitat de discutir estratègies urbanístiques.

PRÀCTICA 4. WORKSHOP

06/10.11.25

Aterrades les estratègies, la setmana intensiva del workshop es planteja com una setmana de concreció de les estratègies, enllaç entre les línies estratègiques i agrupació de les mateixes. Per aquest motiu, i aprofitant la continuïtat estructural de les feines i la coincidència a l’espai de treball es plantegen el desenvolupament de models arquitectònics com suport del treball, per fer una aproximació física i teòrica sobre com intervenir.

L’objectiu és generar un suport físic -models- que pugui acompanyar el desenvolupament dels treballs i confrontar les aproximacions amb elements de representació físics individuals i col·lectius sobre la forma de la ciutat.

Com a objectius del workshop s’estableixen els següents temes:

1. Desenvolupament d’un model físic o maqueta d’estratègia urbana amb les estratègies integrades en grups de quatre entre les línies de treball més ressonants entre elles mateixes. La tria de línies es produirà per debat natural entre els grups d’estudiants. L’encaix haurà d’explicitar els enllaços amb els teixits i les noves activitats, fet que requerirà discutir l’encaix (màxim del Parc Central fins a Sant Adrià i com es talla al nord).

2. Producció de models físics dels àmbits d’intervenció: projectar amb la maqueta i durant el procés de construcció de les maquetes particulars per explicitar i evolucionar l’impacte volumètric i espacial de cada àmbit particular. L’escala serà de detall, per iniciar una discussió de volum més acurada o d’encaix. L’ideal fora desenvolupar múltiples aproximacions al taller.

“Per construir una reflexió global, es proposa un aterratge forçós, un detour...”

PROYECTO Y PROCESO 3 módulos

1. CREANDO PUENTES

1.1 CIUTAT AL MARGE Clàudia Martí Fanlo

1.2 UNA PORTA DE BARCELONA AL RIU Laia Oriol i Sàbat

1.3 METAMORFOSIS BESÒS Álvaro Rossell Serrano

1.4 LA MÀ COM A ARTEFACTE URBÀ Helena Gómez Bautista

1.5 TRENCANT EL NUS Antoni Jaume Cladera

1.6 EL MOLINET EN MARXA Pablo Caratto Aramburo

1.7 SIMBOLISMO Y CARRETERA Valeria Aristizábal Pla

1. Esquemas

1.1 CIUTAT AL MARGE

Regeneració urbana i sistema d’eixos al Parc Fluvial del Besòs

Clàudia Martí Fanlo

Una Rambla Metropolitana que transforma el marge del Besòs de frontera residual en un eix central de vida i activitat.

Es planteja una estratègia de regeneració que busca convertir el riu Besòs en la nova Rambla Metropolitana, transformant aquest marge fluvial en un centre actiu, habitable i plenament connectat. La intervenció suggereix que el riu no ha d’entendre’s com una frontera o un buit, sinó com un sistema versàtil i dinàmic capaç d’articular-se amb els teixits del Bon Pastor, Montsolís i la Verneda mitjançant la millora de les connexions transversals i longitudinals. A través de la identificació de nodes estratègics de fricció, la proposta tria l’àmbit de Montsolís com a principal articulació per cosir la fractura territorial existent entre el teixit residencial consolidat i el polígon industrial adjacent. L’estratègia es fonamenta en la capacitat de generar noves continuïtats urbanes que integrin i donin sentit a les operacions metropolitanes properes, com el futur Parc de la Sagrera o la transformació de la Mercedes, oferint nous espais de trobada que dilueixin la segregació imposada per les barreres ferroviàries i viàries. Es busca que l’espai fluvial deixi de ser un límit per esdevenir un connector biològic i social d’alt valor, funcionant com el veritable pulmó verd i eix estructurador de tot l’àmbit del Besòs.

1 2

El disseny proposa la definició de tres eixos que actuen com a suport físic de la transformació: la reconfiguració del carrer Santander, la recuperació del carrer Cresques i el destapament del Torrent de l’Estadella. La intervenció suggereix convertir el carrer Santander en una avinguda metropolitana de caràcter cívic, amb façanes actives i porxos generosos que defineixin un nou front edificat urbà i continu. Per la seva banda, l’eix de l’antic camí de Cresques es recupera com un traçat d’activitat que enllaça diverses places urbanes i supera la barrera de la ronda mitjançant una nova passera per a vianants i ciclistes. La proposta arquitectònica aposta per la mixticitat funcional, introduint habitatge protegit, equipaments educatius i espais productius que activin plantes baixes i generin “urbanitat per infiltració” en el polígon actualment obsolet. Aquest model urbà podria materialitzar-se a través d’edificis híbrids amb façanes bioclimàtiques i cobertes transitables que funcionin com a miradors cap al riu, integrant el drenatge natural. L’objectiu final és consolidar un node que, mitjançant la transformació del sòl industrial en un teixit porós, ofereixi una millor qualitat de vida i una nova identitat per al territori.

5. Sección transversal - Comportament climàtic 6. Esquemas de flujos horarios - 9:00, 11:00, 17:00 i 19:00

Flujos de actividad y variabilidad de usos a lo largo del día y del año

1.

1.2 UNA PORTA DE BARCELONA AL RIU

Laia Oriol i Sàbat

Una plataforma cívica que transforma el final de la Rambla de Prim en un balcó urbà amb continuïtat sobre el riu Besòs.

La intervenció es fonamenta en la creació d’un nou portal urbà que connecti el districte de Sant Martí amb el parc fluvial, entenent el final de la Rambla de Prim com una oportunitat històrica per recuperar la relació de Barcelona amb el Besòs. El projecte busca transformar l’actual cul-de-sac infraestructural en un espai de transició amable que superi les barreres físiques imposades per la Ronda Litoral i les vies del tren. Mitjançant una operació de reconfiguració de la secció urbana, es suggereix la creació d’una gran plataforma cívica que actua com un balcó natural sobre el riu, facilitant un accés segur i intuïtiu per als vianants. Aquesta proposta no només resol un problema de connectivitat, sinó que planteja una regeneració integral del front fluvial, integrant solucions basades en la natura per gestionar el cicle de l’aigua i millorar la biodiversitat local. La intervenció es centra en potenciar la continuïtat de l’eix de la rambla metropolitana, convertint un espai residual en una peça clau de l’estructura de l’espai públic que podria servir com a model per a altres punts de contacte entre la ciutat i les seves vores fluvials.

1

L’ús de materials sostenibles i una implantació volumètrica que minimitza l’impacte visual són claus en la formalització arquitectònica, prioritzant la transparència i la permeabilitat cap al paisatge. El programa funcional proposat busca dinamitzar aquest nou límit urbà a través d’usos mixtos que inclouen espais culturals, restauració i punts d’informació ambiental, garantint una activitat constant que aporti seguretat i vida al sector. Es planteja una successió de terrasses i rampes suaus que conviden a l’exploració i permeten que l’espai públic penetri en l’interior de les noves estructures. Aquest sistema es complementa amb una vegetació autòctona que actua com a filtre acústic i visual respecte a les infraestructures adjacents, creant un microclima confortable per als usuaris. La proposta busca monumentalitzar el gest d’arribar al riu, dotant la ciutat d’una infraestructura verda i socialment activa que posicioni el Besòs com un nou centre de referència metropolitana. Aquesta visió arquitectònica aposta per una ciutat més porosa i resilient, on el disseny urbà serveixi per curar les fractures històriques del territori.

1. Enlaces y conexiones, estado actual

2. Enlaces y conexiones, propuesta

3. Análisis del entorno - Reconocimiento de Lugar

1.3 METAMORFOSIS BESÒS

Álvaro Rossell Serrano

Una espina dorsal híbrida que une barrios aislados buscando posicionar al municipio como centro neurálgico metropolitano.

Este proyecto plantea subsanar la fragmentación territorial derivada de la presencia de la autopista C-31, convirtiendo este eje en un pulmón urbano y ambiental de escala metropolitana. La intervención prolonga la Gran Via como una espina dorsal que se extiende hasta el río Besòs, eliminando su condición de muro para integrar los barrios de Sant Adrià de Besòs que históricamente han permanecido aislados. A través de una estrategia de intensificación de nodos de cruce y el vaciado de espacios intersticiales, se busca generar una dinámica urbana fluida que active el metabolismo local y posicione al municipio como un centro neurálgico dentro de Barcelona. Se apuesta por una metamorfosis que transforme una vía de tránsito rápido en un corredor verde de calidad, actuando como un eje climático que facilita la continuidad de los recorridos peatonales y ciclistas, permitiendo una relación natural de la ciudadanía con el río. Este nuevo sistema de espacios públicos se concibe como una infraestructura social capaz de absorber las tensiones urbanas y ofrecer áreas de estancia que mitiguen el efecto de isla de calor, mejorando la resiliencia del entorno frente a los retos ambientales contemporáneos.

Bajo una óptica de complejidad programática, el diseño arquitectónico propone romper con el aislamiento funcional mediante un tejido de usos mixtos que integre vivienda, oficinas, equipamientos culturales y zonas para la práctica deportiva. Un componente esencial de esta ordenación es la definición de fachadas activas y la implementación de una envolvente dinámica en las edificaciones, lo que permitiría optimizar el comportamiento bioclimático, entendiendo cada bloque como parte de un ecosistema que respira con la calle. La intervención plantea la introducción de sistemas urbanos de drenaje sostenible (SUDS) y la creación de un parque inundable que pone en valor los vestigios fundacionales de Sant Adrià, utilizando el agua de lluvia y las crecidas como un recurso compositivo y educativo. Se busca así que el diseño de las topografías y los paseos a cotas seguras garantice el uso del espacio público bajo cualquier condición meteorológica, transformando la vulnerabilidad hídrica en una oportunidad de paisaje. Mixticidad, flexibilidad y sostenibilidad son las apuestas para consolidar el sector como un nodo de centralidad y calidad de vida, insertado en la geografía policéntrica de la metrópoli.

1. Axonometría de contexto - Estratègia de projecte

2. Esquemas de la propuesta en el entorno - La mà urbana

1.4 LA MÀ COM A ARTEFACTE URBÀ

Una infraestructura híbrida per connectar teixits urbans i portes metropolitanes

Helena Gómez Bautista

Un tapís artificial que duplica el sòl urbà per integrar activitats logístiques productives amb nous espais públics accessibles.

Aquesta aproximació planteja una infraestructura híbrida com una topografia artificial per connectar teixits urbans fragmentats i generar noves relacions metropolitanes al voltant del riu Besòs. La proposta busca superar les barreres físiques imposades per les grans infraestructures viàries, com la Ronda Litoral i els ponts de caràcter exclusivament motoritzat, mitjançant una estratègia de duplicació del sòl. Aquesta operació permet diferenciar clarament dos nivells funcionals: una cota inferior destinada a l’activitat logística i productiva, i una superfície superior que esdevé un nou espai cívic i terciari totalment accessible. Mitjançant la construcció d’aquest tapís estratificat, es suggereix la creació d’una nova topografia capaç de restablir les continuïtats urbanes històriques i cosir la ciutat amb el territori a través d’una intervenció arquitectònica i paisatgística amb vocació estructural. El disseny aposta per una ordenació flexible i permeable que obre la trama urbana cap al parc fluvial, integrant el paisatge com a part fonamental de la intervenció i generant espais públics resilients adaptats a les necessitats futures de la població.

1 2

El conjunt materialitza a través de la metàfora d’una mà estesa sobre el territori, on cada dit actua com una prolongació orgànica del teixit urbà cap al riu. Aquests braços o dits defineixen recorreguts, visuals i espais intersticials que converteixen la façana fluvial en un àmbit porós on la natura penetra dins la ciutat. El programa suggereix la inclusió d’un sòcol productiu de gran massa crítica programàtica, idoni per acollir usos de naturalesa metropolitana com una planta de reciclatge de bateries, aprofitant la connectivitat estratègica amb les vies d’alta capacitat. A la cota superior, es proposa una seqüència d’espais públics, places i àrees de trobada que fomenten la mixticitat d’usos i la vitalitat urbana. El sistema es complementa amb petits artefactes o cubs que allotgen serveis diversos, des de punts d’informació fins a espais esportius i culturals, reforçant la identitat del lloc com un node d’activitat comunitària. D’aquesta manera, l’artefacte arquitectònic es conceptualitza com un camp flexible i mutable, preparat per adaptar-se a nous usos i buscar la cohesió social entre les dues ribes del Besòs.

1. Esquemas de ordenación de la propuesta

2. Planta de emplazamiento - Estratègies i intencions

1.5 TRENCANT EL NUS

Antoni Jaume Cladera

Una torre com a fita visual i un sòcol dinàmic per convertir una barrera viària en un connector ciutadà viu.

La proposta de regeneració urbana planteja la transformació de l’entorn del Pont dels Passadors, un sector que actualment s’identifica com un nus infraestructural on la xarxa viària actua com una barrera que fragmenta la continuïtat entre la ciutat i el riu. La diagnosi de l’àmbit suggereix una desproporció d’una malla viària que prioritza el vehicle privat, fet que dificulta l’ús de l’espai per part de vianants i ciclistes en un punt de gran potencial vertebrador. Per aquest motiu, l’estratègia del projecte busca atenuar aquesta condició de frontera per tendir cap a un model de porta metropolitana, amb l’objectiu principal de recosir la discontinuïtat que presenta la Rambla Guipúscoa en arribar al límit fluvial. Aquesta intervenció s’orienta a transformar un nus viari de caràcter rígid en un connector que reforci el vincle ciutadà amb el riu Besòs, buscant l’articulació d’aquest eix amb el futur Parc de la Sagrera i el corredor del Parc Fluvial del Besòs mitjançant un sistema que afavoreixi la permeabilitat i la continuïtat verda entre Barcelona i Sant Adrià.

La porta al Besòs 1 2

En la formalització arquitectònica, el projecte es recolza en dues peces que busquen dialogar amb l’entorn: una torre i un sòcol horitzontal. La torre es projecta amb la intenció de generar una fita visual o far urbà que aporti una referència clara a l’entrada de la ciutat. Per la seva banda, el sòcol horitzontal s’aproxima a l’escala del Museu de la Immigració (Can Serra) per generar una base que doni lloc a noves places i espais d’ús col·lectiu, actuant com un recurs per mirar de domesticar la infraestructura existent i facilitar els recorreguts vinculats a la mobilitat tova. A més, aquesta configuració pretén activar els buits disponibles mitjançant usos culturals i socials que donin vida a l’indret. En definitiva, el projecte no només aborda una qüestió de mobilitat, sinó que planteja una peça capaç d’integrar elements del patrimoni proper —com l’Arc Gòtic— i oferir una resposta coherent a la convivència necessària entre les trames residencials i els sectors industrials que conformen aquest entorn metropolità.

1. Esquema conceptual de los distintos proyectos - Coser para activar, activar para crecer

2. Planta baja - Una torre como respuesta a desafíos de distinta naturaleza

1.6 EL MOLINET EN MARXA

Un proyecto para tejer conexiones locales y metropolitanas en un lugar estratégico entre municipalidades

Pablo Caratto Aramburo

Una costura urbana estratégica que quiere transformar el Pont del Molinet en una rótula conectora de vida metropolitana.

Se plantea una intervención estratégica que busca revertir la condición de barrera del Pont del Molinet para transformarlo en una rótula activa entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet y Sant Adrià del Besòs. La propuesta sugiere la creación de una “línea de costura urbana” que revalorice este cruce fluvial mediante la introducción de nuevas accesibilidades para peatones y ciclistas en una infraestructura actualmente dominada por el tránsito rodado. Mediante el desdoblamiento de recorridos y la superación de la fractura topográfica de dieciséis metros, se busca conectar puntos de interés metropolitano, como el futuro parque del Camí Comtal, con nodos locales como el barrio del Bon Pastor. La estrategia apuesta por desdibujar los límites municipales y convertir el cauce del río en una suerte de rambla metropolitana que fomente la cohesión territorial y la identidad colectiva en torno al eje del Besòs. Para reforzar esta conectividad, se plantea una nueva línea circular de autobús que recorra ambos márgenes del río y un carril bici continuo que enlace equipamientos comerciales y estaciones de transporte público.

Por otro lado, se propone romper con la especialización industrial de la zona a través de una combinación de usos que incluyen vivienda dotacional, oficinas vinculadas a la innovación y equipamientos culturales. Una pieza fundamental de esta ordenación es la torre de usos mixtos, concebida como un hito que reestructure el imaginario periférico y atraiga a nuevos perfiles profesionales y académicos. Se plantea la creación de fachadas activas y zonas ajardinadas que, junto con la recuperación de la calle dels Cresques como eje verde, busca dinamizar la economía local y mejorar la seguridad del entorno mediante el aumento de la densidad poblacional. La programación incluye un vivero de empresas industriales y una escuela de música que se integra con locales de ensayo existentes, potenciando las sinergias entre formación y producción. Esta apuesta por la mixticidad y la intensificación programática busca que el crecimiento poblacional y la actividad económica consoliden el sector como un nodo de innovación integrado en el sistema urbano, utilizando materiales y vegetación que unifiquen la imagen del espacio público.

1. Secciones y alzado de la propuesta

1.7 SIMBOLISMO Y CARRETERA

Confluencias Trinitat Vella - Can Zam

Valeria Aristizábal Pla

Reinterpretar la Ronda Litoral como un sistema de hitos y símbolos para integrar el barrio en el imaginario metropolitano.

El análisis de este ámbito fronterizo del Besòs parte de una mirada profunda a la Ronda Litoral, entendida no solo como una barrera física infranqueable, sino como un elemento configurador de la identidad del lugar a través de la velocidad y la percepción dinámica. En este territorio, tradicionalmente relegado a ser el patio trasero de Barcelona, la infraestructura viaria genera una lectura fragmentada donde la arquitectura deja de ser puramente espacio construido para convertirse en una secuencia de símbolos e hitos visuales que el conductor reconoce de forma fugaz. El proyecto identifica a Trinitat Vella como un “margen dentro del margen”, un barrio aislado por nudos viarios y centros penitenciarios que, pese a su vulnerabilidad, posee una posición estratégica para actuar como puerta de conexión metropolitana. La estrategia busca revertir esta invisibilidad mediante una operación de regeneración que integra la lógica visual de la carretera con las necesidades reales de cohesión interna, entendiendo que la infraestructura debe ser reinterpretada como una oportunidad para situar el lugar en el mapa urbano y potenciar su transformación definitiva hacia un modelo más integrador.

La respuesta formal a esta fractura se materializa en un “artilugio urbano” complejo que actúa como un salto físico y conceptual entre Trinitat Vella y el parque de Can Zam, superando el vacío generado por la C-58 y el río. Esta pieza se proyecta como una pasarela elevada de carácter infraestructural que prolonga los ejes cívicos del barrio hasta la orilla opuesta, transformando el muro de contención actual en una fachada permeable y activa. La intervención apuesta por pacificar el entorno de la carretera mediante la introducción de nuevos volúmenes metálicos que albergan equipamientos y espacios públicos, generando una nueva cornisa urbana que dialoga con el paisaje fluvial y la topografía pronunciada del sector. Este conector no solo facilita la movilidad activa de peatones y ciclistas, sino que resignifica las vistas transversales y normaliza el acceso a los espacios verdes que antes resultaban inaccesibles. En definitiva, el diseño propone una nueva imagen de reconocimiento para Trinitat Vella, donde la arquitectura sirve de bisagra entre la energía de la gran infraestructura y la serenidad de los nuevos corredores naturales que se extienden hacia el territorio.

2. HACIENDO FRENTE

2.1 LA FACHADA DEL BESÒS Carlota Marquina Alonso de Porres

2.2 ON HI HA AIGUA HI HA VIDA Pau Martín Comas

2.3 SUTURES URBANES Sergi Vila Seró

2.4 DE LA GRADA AL RÍO Luis Gabriel Rodríguez Jordà

2.5 COSIENDO LA FRACTURA DEL BESÒS Sofia Moreira López

2.6 EL BALCÓ Adrià Adán Vich

1. Axonmetría de la propuesta y su entorno - Transversalidad en el ámbito

2. Esquema de emplazamiento - Reconocer lo existente y aprovecharlo

2.1 LA FACHADA DEL BESÒS

Carlota Marquina Alonso de Porres

Una secuencia de calas y espigones que disuelven el muro fluvial para conectar el casco antiguo con el río.

Esta propuesta de regeneración urbana se centra en transformar la fachada fluvial de Sant Adrià de Besòs para convertirla en un espacio de centralidad metropolitana plenamente integrado en el tejido del casco antiguo. La intervención plantea reconfigurar el frente del río entre las avenidas de Pí i Maragall y de Pius XII para disolver la actual desconexión física y visual entre el barrio y el cauce, sustituyendo el muro lineal por una secuencia de calas y espigones. Esta nueva geometría sugiere una prolongación transversal de las calles históricas hasta el agua, creando corredores activos o “fingers” que atraigan a la ciudadanía y potencien la vitalidad de las plantas bajas. La estrategia apuesta por la transformación del paseo de la Pollancreda en una rambla metropolitana que combine zonas de estancia, miradores y balcones urbanos con sistemas de acceso gradual a la ribera. Además, a escala metropolitana, se propone la creación de balsas de laminación en la cabecera del río para mejorar la resiliencia hídrica y controlar el flujo en episodios de fuertes avenidas, integrando la ingeniería hidráulica en el paisaje urbano.

La regeneración urbana de un barrio a través de la mejora de la orilla del rio 1

Sensible a la recuperación patrimonial, la propuesta se enfoca en la reorganización de la antigua Fábrica de Cartón, entendida como un hito visual y un elemento clave del pasado industrial que debe funcionar como detonante de la reforma. El diseño plantea mantener parte de la estructura original para albergar un programa mixto que incluye un hub audiovisual, oficinas, una escuela de cine y espacios comunitarios como una guardería o una sala polivalente. La intervención busca eliminar las barreras actuales, como el aparcamiento cerrado que degrada el paisaje, para generar nuevas plazas públicas y espacios singulares que fomenten la convivencia vecinal. Esta mixticidad de usos podría introducir nuevos perfiles de usuarios que trabajen y disfruten del lugar, transformando un entorno monótono en un nodo de actividad cultural y creativa de referencia. El proyecto busca que la mejora de la calidad ambiental y la apertura de nuevas fachadas activas consoliden el frente fluvial como un sistema urbano equilibrado, capaz de coser territorios fragmentados y ofrecer una nueva visión de futuro para el municipio.

1. Secciones emplazamiento

2. Secciones contención y drenaje

3. Análisis del contexto - Cornissa urbana del marge esquerre

2.2 ON HI HA AIGUA HI HA VIDA

Regeneració urbana del marge del Besòs

Pau Martín Comas

Transformar el límit en una avinguda que connecti barris i paisatge fluvial, incorporant infraestructura verda i nous nodes d’activitat.

La transformació integral del front fluvial en un sector estratègic on la ciutat ha viscut històricament d’esquena al riu, segregada per les barreres imposades per les grans infraestructures viàries i els murs de canalització. És el que planteja aquesta proposta. El projecte parteix d’una diagnosi que identifica el riu no com un límit administratiu o físic, sinó com una futura avinguda metropolitana capaç d’articular els barris adjacents, sovint degradats o amb una manca severa de cohesió social i urbanística.

El projecte busca superar aquesta fractura mitjançant la permeabilització del teixit urbà que es va filtrant cal al Besòs, entenent la llera com una columna vertebral que s’ha de cosir amb la ciutat a través d’eixos transversals que penetrin i articulin els fluxos dels barris. Per revertir la condició perifèrica de l’àmbit, s’aposta per un model d’acupuntura urbana basada en intervencions puntuals però coordinades que activin la planta baixa, fomentin el comerç de proximitat i generin nous nodes d’activitat que recuperin el sentit de comunitat i la identitat col·lectiva en un entorn altament vulnerable.

Paisatgísticament, la intervenció vol desdibuixar la duresa del mur de canalització existent per crear una transició suau, natural i accessible cap a la llera del riu. El projecte proposa estirar els carrers perpendiculars fins al mateix límit fluvial, modificant la topografia mitjançant un sistema de rampes, talussos vegetats i miradors que faciliten tant l’accés físic com la connexió visual des de la ciutat consolidada. Les noves edificacions es plantegen com a volums integrats que neixen del propi pendent del terreny i s’obren al paisatge amb façanes de gran profunditat —dotades de porxos, gelosies i capes de protecció solar— que enriqueixen la nova cornisa urbana i ofereixen espais de transició entre l’interior i l’exterior. Aquesta aposta per la materialitat sostenible inclou l’ús de gabions amb còdols de riu i paviments drenants que permeten una gestió natural del cicle de l’aigua. El disseny busca, en definitiva, que l’arquitectura i l’espai públic dialoguin per transformar un antic límit infraestratègic en un connector viu, simbiòtic amb el medi ambient i plenament integrat en el dia a dia dels ciutadans, garantint alhora la seguretat davant els episodis de crescudes del Besòs.

1 3

1. Planta de emplazamiento

2. Planta a cota +40.00m

3. Planta a cota +65.00m

2.3 SUTURES URBANES

Sergi Vila Seró

Un sistema de terrasses urbanes que aprofita la topografia per cosir barris fragmentats i crear una nova centralitat urbana.

El projecte planteja un sistema d’ordenació estratègic per cosir teixits urbans actualment fragmentats en un punt clau on convergeixen els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià del Besòs i el barri del Bon Pastor a Barcelona. La intervenció busca transformar un buit urbà històric, condicionat per una topografia abrupta i barreres infraestructurals, en una nova centralitat metropolitana que funcioni com a espai de retrobament. Aquesta proposta es vertebra a través de l’impuls de l’actual Hospital de l’Esperit Sant, suggerint la seva consolidació com un campus hospitalari de referència especialitzat en geriatria i envelliment actiu. L’estratègia d’intervenció es fonamenta en la prolongació de carrers existents que actualment finalitzen en cul-de-sac, com els de Joan Ubach o Sant Ernest, per millorar la connectivitat i seguretat de l’entorn. Així mateix, es planteja la reconfiguració del Passeig Mollerussa com un eix articulador que intenta enllaçar directament el sector amb la xarxa de mobilitat de Barcelona, superant la feble relació actual amb la vora esquerra del riu Besòs analitzada.

Retrobament dels municipis en el nou pol hospitalari del Besòs Central 1

L’ordenació desenvolupada inverteix el procés de disseny tradicional en situar l’espai públic i l’accessibilitat com a base generadora del projecte, a la qual el programa arquitectònic s’ha d’adaptar. El sistema es materialitza mitjançant una xarxa de camins accessibles, amb pendents inferiors al 2%, que connecten les diferents cotes del terreny i s’amplien en punts d’intersecció per formar terrasses urbanes. Sota aquestes terrasses se suggereix la ubicació de gran part del programa edificat, una solució que permetria reduir l’impacte volumètric i preservar un alt percentatge de zona verda en superfície. Sobre aquests espais soterrats emergirien volums lleugers i permeables que funcionarien com a referents visuals i accessos als nivells inferiors. El programa funcional es completaria amb usos mixtos com una residència d’estudiants, una biblioteca vora el riu i una nova facultat d’infermeria i medicina situada a l’antic pavelló de l’hospital. Aquest conjunt de peces busca estimular una activitat constant i transversal, capaç d’atraure diversos perfils d’usuaris i de diluir les distàncies físiques i mentals que han separat històricament aquests barris.

4.Sección transversal - Forma i funció: Accessibilitat

5. Esquema del Jardí Botànic de Barcelona

6. Esquema de la propuesta - Pensar el projecte des de l’espai públic

7. Axonometría de la propuesta - Materialització del projecte

1. Planta

2.4 DE LA GRADA AL RÍO

Llevar el río a la ciudad. Reentender la función metropolitana de un estadio

Luis Gabriel Rodríguez Jordà

Una grada elevada que libera la planta baja para permitir que la ciudad fluya bajo el estadio hasta el río.

Se establece como hipótesis principal la redefinición del papel metropolitano de los equipamientos deportivos, utilizando el campo de fútbol municipal de Santa Coloma de Gramenet como catalizador para “llevar el río a la ciudad”. La intervención plantea la transformación de una infraestructura cerrada y monofuncional en un nodo urbano poroso que diluye los límites entre la actividad reglada y el espacio público libre. Mediante una operación de vaciado y reconfiguración de la sección, la propuesta sugiere la elevación de la grada para permitir que la continuidad del tejido urbano penetre bajo el estadio, conectando directamente la calle con el parque fluvial del Besòs. Esta estrategia busca superar la condición de barrera que actualmente ejerce el equipamiento, convirtiéndolo en una gran rótula que gestiona los flujos de peatones y ciclistas. El proyecto no se limita a la mejora de la instalación deportiva, sino que se plantea como una oportunidad para generar una nueva fachada urbana más amable e integrada, donde la grada deja de ser un muro para convertirse en un mirador activo hacia el ecosistema del río.

Por otro lado, la formalización arquitectónica se resuelve mediante la creación de una rambla metropolitana que atraviesa el conjunto, articulando una sucesión de espacios de estancia y miradores a diferentes niveles. Este nuevo eje cívico se acompaña de una redistribución de los usos que podría incluir espacios de restauración, zonas de encuentro vecinal y accesos mejorados que hacen del estadio un lugar vivo durante toda la semana, y no solo los días de partido. La propuesta presta especial atención a la movilidad sostenible, integrando la estación de metro y las redes de transporte público como parte fundamental de la accesibilidad al nuevo recinto. Al elevar y fragmentar el volumen de las gradas, se busca reducir el impacto visual de la gran infraestructura y fomentar una permeabilidad que invite a la exploración del paisaje fluvial. Esta visión arquitectónica busca, en última instancia, dotar a la ciudad de una pieza híbrida donde el deporte sirva como excusa para regenerar la orilla del Besòs, transformando un límite rígido en una transición fluida y enriquecedora para la comunidad local.

1

Estudios de diferentes estadios en sección - Referencias y benchmarking

1. Estudio de alternativas de emplazamiento

2. Vulerabilidad y fragilidad social

2.5 COSIENDO LA FRACTURA DEL BESÒS

Estrategias para la reactivación urbana en la periferia metropolitana

Sofia Moreira López

Habitar el margen del río recuperando los vacíos urbanos transformando espacios marginales en lugares de convivencia ciudadana.

La lectura del sector comprendido entre Santa Coloma de Gramenet y el barrio de Baró de Viver revela una discontinuidad urbana donde el río Besòs, lejos de actuar como un eje vertebrador, se ha consolidado como una frontera física y social. Esta fractura es el resultado de un modelo de planificación que priorizó la implantación de infraestructuras de movilidad, como la Ronda Litoral, relegando la conectividad peatonal y la calidad de vida de los barrios obreros a un segundo plano. El proyecto surge de una sensibilidad que identifica los vacíos urbanos y los solares infrautilizados no como cicatrices pasivas, sino como piezas de oportunidad estratégica para reparar el tejido degradado. Bajo el lema de “coser, reparar y habitar”, la propuesta busca transformar la condición de periferia abandonada en una nueva centralidad que reconozca la identidad y el valor social de las comunidades que han vivido aisladas por el hormigón. Se entiende así que la regeneración urbana solo es efectiva si se construye desde la proximidad, situando a las personas en el centro del diseño para dignificar un entorno marcado por la vulnerabilidad residencial y un déficit crónico de equipamientos públicos.

Desde un enfoque arquitectónico, la materialización de esta unión se articula a través de tres operaciones clave que funcionan como catalizadores sociales a distintas escalas. La primera intervención consiste en una pasarela de carácter simbólico que sobrevuela el río y la autopista para conectar Baró de Viver con Santa Coloma, incentivando la movilidad activa y el intercambio ciudadano. Complementariamente, el proyecto apuesta por pacificar el límite infraestructural mediante la creación de una “rótula urbana” en manzanas consolidadas, donde se proyecta una plaza biocívica y un polideportivo semienterrado que aprovecha la topografía para minimizar su impacto. Esta pieza dota al barrio de servicios esenciales i que actúa como un dispositivo de cohesión que busca generar flujos de vida urbana en una zona de alta densidad. La propuesta se integra en la red de la “Pinta Verda”, recuperando superficies permeables y vegetación autóctona para garantizar la continuidad ecológica entre el tejido y el sistema natural del río. El diseño plantea una transformación utilizando la mezcla de usos y la renaturalización para convertir una antigua barrera segregadora en un conector vivo y resiliente.

1 2

1. Contexto y estudio

-

2.6 EL BALCÓ

Una rara avis en la vorera dreta del Besòs

Adrià Adán Vich

Dibuixar una nova façana fluvial que substitueixi una barrera per un connector ciutadà viu que articuli els eixos cívics amb el riu.

L’anàlisi de la riba dreta del Besòs desenvolupada al llarg del projecte posa sobre la taula una fractura urbana on la infraestructura de la Ronda Litoral s’erigeix com una muralla que nega el riu al barri de Bon Pastor. Aquest fenomen, descrit com un “glitch” o error en el sistema de la ciutat, ha transformat el que hauria de ser un espai de connexió i gaudi en un límit físic i visualment cec per a la ciutadania. La intervenció es centra en revertir aquesta anomalia topogràfica, entenent que el desnivell no ha de ser vist com un inconvenient, sinó com l’emblema i el motor del nou teixit urbà. La proposta raona el context social del barri, marcat per una transformació demogràfica a causa dels desenvolupaments de l’entorn i busca una resposta que vagi més enllà de la reparació estètica. Així doncs, l’estratègia proposa dotar el sector d’una nova centralitat metropolitana que absorbeixi les necessitats creixents de serveis, espais lliures i equipaments, tractant cada riba del riu segons la seva pròpia lògica social i geogràfica per garantir una integració real que respecti les preexistències i les dinàmiques locals de cada marge.

1

L’arquitectura es materialitza en sistema de sòcols i eixos cívics que funcionen com a balcons sobre el riu. En lloc de mantenir la pantalla de formigó actual que aïlla el vianant, es proposa una cornisa urbana permeable on la secció de l’edifici esdevé l’eina principal per cosir la ciutat amb l’aigua. La planta baixa assumeix el protagonisme, allotjant programes mixtos que integren residències, biblioteques, espais de coworking i zones esportives que aboquen la seva activitat cap a l’exterior. Aquesta nova façana fluvial es fragmenta en volums longitudinals i elements aïllats que busquen el diàleg amb el paisatge del Besòs, facilitant el trànsit de persones mitjançant rampes i passarel·les que connecten els barris de Bon Pastor i Santa Coloma. El resultat vol la transformació d’una infraestructura dura i segregadora en un connector ciutadà viu, on el programa arquitectònic i la topografia s’alien per pacificar el límit viari de la Ronda Litoral. Mitjançant la introducció d’usos socials i la millora de la porositat física, el projecte aconsegueix convertir una barrera en un nou node de convivència metropolitana, oferint a la comunitat un espai públic que recupera el riu com a actiu paisatgístic i social.

2. Secciones transversales de la propuesta sobre la Ronda Litoral

Axonometría de las volumetría posibles - Implantació d’edificis catalitzadors

3. ACTIVANDO DELTA

3.1 LA FÀBRICA URBANA Arnau Riu i López

3.2 ANCLA & TRÁNSITO Clara Cernou Álvarez de Rivera

3.3 CMDM Joan Sardà Romañá

3.4 BISAGRA BESÒS Maria Aguirrezabal Belmonte

3.5 MATERIAL DE PASO Anuk Narvaez Alberdi

3.6 MIRAR AL RÍO Francisco José Soriano Marín

3.7 EL VIVER D’EN BARÓ Oriol Jutglar i Lozano

1.

3.1 LA FÀBRICA URBANA

Arnau Riu i López

Un equipament híbrid que reinterpreta la nau industrial com a node d’innovació, formació i vida quotidiana obert al riu i a la ciutadania.

Aquest projecte neix d’una lectura del riu Besòs com un espai on conflueixen la memòria industrial i les noves oportunitats de regeneració urbana a escala metropolitana. La intervenció proposa una estratègia que busca preservar el ric patrimoni productiu existent, però obrint-lo decididament a la ciutat per dotar-lo d’una dimensió pública i social de la qual actualment manca. S’estableix com a hipòtesi que la nau industrial no ha de ser un recinte tancat i monofuncional, sinó que pot evolucionar cap a un equipament híbrid on la producció contemporània —basada en tallers d’innovació i laboratoris— convisqui amb programes de formació, habitatge i serveis de proximitat. Mitjançant la recuperació dels antics traçats històrics, camins i torrents que conduïen originalment cap al riu, la proposta suggereix la creació de nous connectors urbans que trenquin l’aïllament dels polígons. Aquesta visió aposta per transformar el caràcter exclusiu de l’activitat industrial en un ecosistema porós i divers, integrat en la vida quotidiana del barri i capaç de generar una nova façana fluvial que actuï com a suport d’intercanvi i convivència ciutadana.

1

Pel que fa a la seva formalització, el projecte es resol mitjançant un equilibri entre la preservació de les estructures originals i la incorporació de nous llenguatges materials com la fusta, el vidre i el formigó. La proposta suggereix una organització espacial flexible que permeti l’adaptació dels volums a les necessitats canviants de la societat contemporània, entenent l’edifici com un node que connecta la història del lloc amb el seu futur metropolità. La intervenció planteja que l’espai públic penetri a l’interior dels conjunts fabrils, creant una successió de places, passatges i terrasses que funcionin com a extensions de la rambla metropolitana. Aquesta estratègia de buidatge i reconfiguració de la secció industrial busca reduir l’impacte visual de les grans masses edificades i afavorir una permeabilitat visual i física cap a l’entorn del Besòs. El disseny d’aquestes noves peces híbrides podria consolidar el sector com un pol d’atracció per a l’economia circular i la innovació, on la rehabilitació tectònica serveixi per cosir territoris fragmentats i oferir una resposta resilient als reptes ambientals i socials del territori.

4. Axonometría explotada, bloque 1 - La barra urbana 5. Axonometría explotada, bloque 2 - La barra del barri 6. Axonometría explotada, bloque 4 - La barra del llindar

7

explotada de la propuesta - Les parts del conjunt

1. Axonometría del conjunto - Resultado de la necesidad de infiltraciones del lugar

3.2 ANCLA & TRÁNSITO

Cómo pasar una barrera, un proyecto sobre la regeneración comercial y social en Sant Adrià de Besòs

Clara Cernou Álvarez de Rivera

1 Un artefacto híbrido que buscar ser el motor social para transformar una periferia logística en una centralidad cívica.

La superación de la fractura entre el tejido residencial de Sant Adrià de Besòs y su frente marítimo constituye el eje vertebrador de una intervención que busca transformar la condición de culde-sac de la avenida de Eduard Maristany. Mediante una relectura de la sección urbana, se propone la creación de un sistema de doble rasante que permite salvar los setenta metros de infraestructuras ferroviarias y viarias sin recurrir a pasos bajo rasante, tradicionalmente percibidos como puntos de inseguridad. Esta plataforma elevada no solo funciona como un puente, sino como una calle-tabla que extiende la urbanidad sobre el vacío técnico, reduciendo el tiempo de conexión a pie hacia la playa y el puerto. El planteamiento sugiere la apertura de las manzanas industriales adyacentes, cuya opacidad actual segrega el barrio de su entorno natural, para infiltrar una red de espacios públicos permeables. A través de una metodología que prioriza la accesibilidad y la continuidad de los recorridos, la propuesta aspira a convertir un enclave periférico y fragmentado en una rótula metropolitana capaz de absorber los flujos del tranvía y cercanías mientras recupera la escala humana en un entorno dominado por la logística.

Desde una vertiente formal y programática, el edificio propuesto actúa como un artefacto de mediación que hibrida usos dotacionales, comerciales y de transporte bajo una misma envolvente arquitectónica. Este volumen se organiza para activar tanto la cota de calle como la plataforma superior, alojando un mercado que dinamiza el flujo peatonal y espacios que responden a las necesidades del sector del Besòs. La configuración del proyecto busca potenciar las relaciones visuales con hitos territoriales como las Tres Chimeneas, estableciendo un mirador en la cubierta que devuelve a la ciudadanía la conciencia de su litoral. Se proyecta un paisaje urbano resiliente donde el uso de pavimentos drenantes, sistemas de gestión de aguas y una vegetación estratificada atenúa el efecto de isla de calor y mejora el confort térmico. Esta visión integrada permite que la infraestructura deje de ser un elemento de división para convertirse en un soporte de vida comunitaria, donde la gestión del espacio público y la mixticidad de programas fomentan un sentido de pertenencia renovado, vinculando de forma definitiva la trama urbana con el corredor biológico y el horizonte mediterráneo.

2. Diseño de los espacios y esquinas urbanas

3. Axonometría - Espacios de relación, volumetría explotada

4. Axonometría - Espacios de relación, volumetría monopasarela

5. Axonometría - Espacios de relación, volumetría doble-pasarela

1. Axonometría esquemática de la intervención - Planeamiento y gálibos

3.3 CMDM: Centre de Moda i Disseny del Mediterrani

Un catalizador urbano para la regeneración del frente fluvial del Besòs

Joan Sardà Romañá

Plantas bajas permeables y plazas colectivas bajo una arquitectura que cobija programas mixtos y fomenta la interacción en el barrio.

Esta propuesta de regeneración urbana reflexiona sobre la creación de un nuevo equipamiento en un sector históricamente industrial y fragmentado, con el objetivo de transformar este entorno en una nueva centralidad metropolitana. La intervención se localiza estratégicamente en un enclave que actualmente actúa como un tapón urbanístico de acuerdo al análisis realizado en del ámbito, pero que posee un gran potencial para articular el tejido residencial circundante con el frente fluvial. La diagnosis urbana revela una fractura metabólica causada por grandes infraestructuras y una malla viaria que prioriza el vehículo motorizado, lo que ha relegado este territorio a una condición de espacio residual. Mediante la introducción de usos mixtos que quieren combinar el talento privado con la formación pública de calidad, la intervención busca activar el polígono industrial y revertir su obsolescencia, funcionando como un catalizador capaz de generar nuevas sinergias socio-espaciales en un entorno aparentemente vulnerable, pero con una ubicación estratégica envidiable para el desarrollo de la ciudad.

1

La expresión arquitectónica se trabaja a partir de la alineación con un sistema paralelo de ejes cívicos que conectan el entorno urbano de forma longitudinal. El edificio se proyecta como una gran carcasa metálica o manto unificador que cobija un programa diverso, donde la fachada principal se convierte en un elemento dinámico que vierte la actividad hacia la calle para generar vida urbana. La estrategia apuesta por la permeabilidad de las plantas bajas, concebidas como espacios públicos de carácter colectivo que se abren hacia una nueva gran plaza, domesticando así la dureza del entorno industrial preexistente. Esta configuración no solo intenta resolver una necesidad funcional de espacios de trabajo y diseño, sino que propone una pieza arquitectónica capaz de actuar como bisagra entre dos realidades, integrando la memoria fabril del lugar con los nuevos ecosistemas de la innovación. El proyecto se entiende como un elemento que pertenece a un sistema y, a su vez, como un mecanismo que se canaliza en una pieza arquitectónica para impulsar la transformación definitiva del frente fluvial.

1.

2.

3.4 BISAGRA BESÒS

De barrera a motor de centralidad

Maria Aguirrezabal Belmonte

Una bisagra urbana que eleva el ferrocarril para disolver la barrera histórica y recoser los barrios con el río.

La voluntad de transformar la actual barrera de la línea ferroviaria de Rodalies en un elemento de cohesión y motor de centralidad metropolitana define esta estrategia de intervención en Sant Adrià de Besòs. Mediante la elevación de las vías a su paso por el municipio, se propone un mecanismo eficaz para liberar el plano de tierra y resolver la fractura histórica que divide el tejido urbano de la fachada fluvial. Esta operación permite la creación de una gran “bisagra” urbana que no solo recose los barrios segregados, sino que también posiciona a Sant Adrià como un nodo conector clave entre Barcelona, Badalona y Santa Coloma de Gramenet. La propuesta busca aprovechar la condición geográfica privilegiada del municipio, el único que abraza físicamente ambas orillas del Besòs, para transformar un espacio dominado por infraestructuras duras en un entorno permeable, accesible y amable. Se plantea que el nuevo espacio liberado bajo las vías se convierta en un soporte activo para la movilidad sostenible y el verde, permitiendo que el parque fluvial se prolongue hacia el interior del núcleo urbano y diluya definitivamente los límites entre la infraestructura de transporte y la vida cotidiana de los ciudadanos.

1

2

La propuesta introduce una mezcla de usos que combina la actividad residencial con nuevos equipamientos dotacionales y espacios productivos de carácter híbrido. El diseño sugiere la creación de una serie de plataformas y volúmenes que se articulan alrededor de la nueva estación elevada, entendida como un condensador social capaz de activar el entorno durante todas las franjas horarias del día. La intervención desarrolla una arquitectura porosa que podría integrar sistemas de captación de energías renovables y cubiertas verdes, mejorando la resiliencia climática del sector y fomentando la biodiversidad a lo largo de todo el corredor ferroviario reformado. Esta reconfiguración de la sección urbana permite generar nuevas plazas y recorridos peatonales que desembocan directamente en el río, potenciando la visibilidad del agua y la calidad del espacio público recuperado. El proyecto busca, en última instancia, que la transformación de la infraestructura sirva como catalizador para una renovación integral donde la mixticidad social y la conectividad ambiental consoliden a Sant Adrià como un referente de convivencia e innovación dentro de la región metropolitana.

1.Análisis del lugar - Continuidad e Integración

2. Análisis del lugar - Afluentes de actividad

3.5 MATERIAL DE PASO

Habitar la infraestructura marginal y el tiempo intersticial

Anuk Narvaez Alberdi

Micro-arquitecturas modulares para habitar la sombra de la infraestructura y convertirla en refugio ciudadano.

Centrarse en la recuperación de los espacios residuales generados bajo la infraestructura elevada de la C-31 a su paso por Sant Adrià de Besòs es el punto de partida de la propuesta, entendiendo estos huecos no como culs-de-sac urbanos, sino como oportunidades para la regeneración social. El proyecto busca habitar el “tiempo intersticial” mediante una sistematización de intervenciones temporales y reversibles que transformen la percepción de inseguridad y el abandono de estas cicatrices infraestructurales. Se plantea una metodología basada en el reciclaje de materiales del entorno industrial y de residuos urbanos —el denominado “material de paso”— para construir artefactos arquitectónicos capaces de acoger usos diversos. Esta intervención no pretende una solución definitiva y rígida, sino que sugiere un modelo flexible de gestión ciudadana que podría retornar el carácter público al espacio infra-puente, vinculando de nuevo el núcleo urbano con el corredor biológico del río Besòs. La propuesta busca, mediante la mejora de la iluminación, la pavimentación y la accesibilidad, que estos espacios pasen de ser lugares de paso inhóspitos a verdaderos nodos de actividad comunitaria y cohesión vecinal.

Por otro lado, la formalización del proyecto se materializa a través de una “caja de herramientas” de elementos modulares que permiten una configuración evolutiva del lugar según las necesidades de cada momento. Estos dispositivos arquitectónicos se diseñan para ser montados y desmontados con facilidad, lo que minimiza el impacto ambiental y permite que el espacio público se adapte a ritmos de uso cambiantes. El programa sugiere la introducción de actividades vinculadas al ocio, el deporte y la cultura, aprovechando la cubierta de la propia autopista como protección climática. Se busca potenciar la permeabilidad visual y física hacia el parque fluvial, eliminando las barreras que actualmente segregan el barrio de su orilla natural. En lugar de grandes inversiones en obra civil pesada, el sistema apuesta por la micro-urbanización y el diseño táctico para demostrar que la infraestructura marginal puede ser habitada. Esta visión podría convertir un espacio actualmente monofuncional —dedicado principalmente al aparcamiento de vehículos— en un laboratorio vivo donde el tejido urbano se regenere desde la base, fomentando el sentido de pertenencia de la población local.

1 2

3. Axonometría - Reconfigurar el contacto con el río y los sectores aislados

4. Axonometría - Potenciar la intersección de ejes como nodo de redistribución de flujos

5. Planta baja - Implementación de estrategias integradoras en una estructura urbana

1. Boceto (1) - Habitar nuevos espacios: Visiones futuras del nuevo ámbito del

3.6 MIRAR AL RÍO

De la fragmentación a la continuidad: estrategias urbanas en el Besòs

Francisco José Soriano Marín

Una cinta que organiza volúmenes y programas mixtos para convertir la infraestructura en un condensador de vida urbana.

La intervención se localiza en la desembocadura del Besòs y busca transformar un entorno históricamente marginal y fragmentado en una nueva fachada urbana y ecológica de escala metropolitana. La estrategia sugiere la metamorfosis del actual parque fluvial en un parque lineal aliviadero, diseñado para absorber las crecidas mediante una nueva sección deltaica que reinterpreta el carácter hidráulico original del lugar. Mediante la liberación del plano de suelo de las actuales barreras ferroviarias, se plantea una estructura elevada que garantiza la permeabilidad transversal y la continuidad de los recorridos ciudadanos hacia el mar. El proyecto apuesta por desdibujar la frontera impuesta por las infraestructuras duras, proponiendo una topografía artificial que actúa como un conector biológico y social, permitiendo que la naturaleza fluvial penetre de nuevo en el tejido consolidado de Sant Adrià de Besòs y Badalona. Se busca, así, que el cauce deje de ser un límite físico infranqueable para convertirse en un espacio de transición fluido donde el agua y la vegetación estructuren el crecimiento de la ciudad.

1

Por otro lado, el proyecto plantea una intensificación programática basada en el concepto de centralidades encadenadas, combinando usos dotacionales, residenciales y espacios públicos. El diseño arquitectónico sugiere el uso de una cinta plegada como elemento generador de espacios, la cual organiza los diferentes niveles y funciones mientras proporciona sombra y refugio a los usuarios. Esta pieza podría funcionar como un condensador de urbanidad, albergando desde zonas deportivas hasta áreas de producción ligera y servicios comunitarios que activen el entorno durante todo el día. La propuesta reflexiona también sobre la implementación de sistemas de infiltración y drenaje natural que refuercen la resiliencia del sector frente a los episodios de inundabilidad, integrando la ingeniería hidráulica como una oportunidad paisajística. Se busca consolidar una acera continua que enlace los equipamientos existentes con las nuevas piezas arquitectónicas, fomentando una movilidad sostenible y una identidad que sitúe la desembocadura del Besòs como un nodo de referencia en la geografía policéntrica de Barcelona.

1.

3.7 EL VIVER D’EN BARÓ

Creació d’un projecte nacional estratègic com a catalitzador del Besòs Nord a Barcelona

Oriol Jutglar i Lozano

Una arquitectura que colonitza l’antiga frontera industrial per oferir nous espais d’oportunitat a la ciutadania.

La proposta estableix com a objectiu principal la creació d’un centre nacional estratègic al barri de Baró de Viver, concebut com un element regenerador que aprofita la inèrcia metropolitana de Barcelona per transformar teixits degradats. La intervenció busca actuar com una frontissa urbana en l’eix del carrer Tucumán, convertint una frontera industrial immòbil en un espai de connexió que superi l’aïllament històric del sector. Mitjançant una analogia biològica, la proposta se suggereix com un viver on el programa arquitectònic absorveix nutrients de l’activitat de l’entorn per fer créixer socioeconòmicament la comunitat local. Aquesta estratègia es materialitza en un doble salt d’escala: d’una banda, inicia la reconversió del polígon industrial del Besòs i, de l’altra, consolida la façana fluvial a la vora dreta del riu, millorant la permeabilitat transversal amb nous ponts de caràcter peatonal cap a Santa Coloma de Gramenet. La proposta podria esdevenir així un motor de canvi que dilueixi els límits físics i socials actualment existents.

1

Pel que fa a la resolució volumètrica, el conjunt es defineix a través d’una catifa urbana que anivella la topografia entre el teixit existent i una nova plataforma sobre la Ronda Litoral. Sobre aquesta base s’estructura el Centre Ferroviari de Catalunya, un complex de gran envergadura que integra una escola de formació, centres de recerca i plantes pilot especialitzades. L’arquitectura busca la singularitat mitjançant una torre d’oficines que funciona com a fita visual i una sèrie de volums en voladís que alliberen la planta baixa per a usos públics, com un auditori i un restaurant accessibles als veïns. El sistema es completa amb la integració del tramvia i una successió de terrasses en alçada que multipliquen les experiències espacials, suggerint una transició suau entre el carrer i el nou passeig fluvial. Aquest ecosistema d’usos mixtos intenta dotar el barri de recursos i sinergies que el connectin amb els futurs eixos estratègics de la gran metròpolis, potenciant la convivència entre l’activitat tecnològica i la vida quotidiana dels residents.

EL TALLER

Anna Ramos

Francesc Valls Colaboradores

Alumnos

Clàudia Martí Fanlo

Laia Oriol i Sàbat

Álvaro Rossell Serrano

Helena Gómez Bautista

Antoni Jaume Cladera

Pablo Caratto Aramburo

Carlota Marquina Alonso

Pau Martín Comas

Sergi Vila Seró

Luis Gabriel Rodríguez Jordà

Sofia Moreira López

Arnau Riu i López

Clara Cernou Álvarez de Rivera

Maria Aguirrezabal Belmonte

Anuk Narvaez Alberdi

Francisco José Soriano Marín

Joan Sardà Romañá

Sesiones de taller en la escuela

4 / 5 / 6 / 7. Fotografías de maquetas de trabajo de diferentes alumnos elaboradas durante el curso, ETSAB 4 5

Visita a Granada

Exposición

RAMBLA METROPOLITANA DEL BESÒS

3 aproximacions, 22 mirades

Aj. de Santa Coloma de Gramenet / Aj. de Sant Adrià de Besòs / Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona

Comisarios de exposición:

Rosina Vinyes Ballbé, Julián Galindo Gónzalez, Arnau Parés i Aubia i Joaquim Mercader Rufí

Estem de celebració i us convidem a descobrir La Rambla Metropolitana del Besòs, fruit d’un llarg procés de gestació col·lectiva. La presentació s’organitza en dues parts: a l’inici, el context a partir de tres preguntes clau —què i qui, com i on, per què—; i al final dels panells, unes reflexions que sintetitzen els temes essencials perquè aquesta Rambla, vostra i ara també nostra, continuï creixent.

El suport de l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Càtedra de Regeneració Urbana del Departament d’Urbanisme de l’ETSAB, ha fet possible transferir aquest coneixement més enllà de les aules.

Què i qui?

La llibertat pròpia de la universitat ha permès imaginar una constel·lació de projectes de futur, diversos i atrevits, amb una visió holística del riu. Trenta estudiants —avui ja arquitectes— han desenvolupat trenta Projectes Finals de Carrera del Màster Habilitant en Arquitectura, especialitat en urbanisme. El conjunt es mostra al darrer panell i a la maqueta, mentre que els panells intermedis aprofundeixen en tres propostes.

On i com?

El treball s’ha centrat en la part baixa del Besòs, superant els límits municipals per pensar el territori com un tot. Al llarg d’un curs acadèmic sencer, mitjançant una investigació col·lectiva basada en la cooperació, la regeneració urbana s’ha entès com a instrument. A una escala intermèdia entre urbanisme i arquitectura, s’han repensat espais públics, edificis, programes i usos per generar un conjunt de noves urbanitats.

Per què?

El Besòs és un territori d’oportunitats que concentra dos grans reptes contemporanis: l’emergència climàtica i les desigualtats socials. El seu desenvolupament urbà intens fa d’aquest àmbit un camp d’estudi complex, pedagògic i especialment estimulant per recuperar el caràcter cosmopolita d’un territori marcadament mediterrani.

Mirar el resultat del taller d’urbanisme amb una certa distància ens permet compartir els principals aprenentatges d’un procés col·lectiu que proposa una nova mirada sobre el Besòs. La Rambla Metropolitana s’entén com una constel·lació urbana capaç d’articular estructura territorial, ecologia i cohesió social des d’una visió integrada del riu i el seu entorn.

Des de l’estructura urbana, la proposta assumeix la condició asimètrica del Besòs com un valor. A la riba esquerra de Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma, la Rambla es configura com un gran parc longitudinal, connectat transversalment de manera capil·lar amb els teixits existents, els barris i les vies històriques. A la riba dreta de Barcelona, en canvi, el repte és superar les barreres infraestructurals per alliberar sòl, reforçar la continuïtat dels espais públics i activar el paper vertebrador dels equipaments, superant la relació rígida o de límit amb la llera fluvial.

Des de l’ecologia, el projecte afronta els efectes del canvi climàtic en un territori densament construït. La renaturalització de les lleres, la infiltració de l’aigua al subsol mitjançant urbanitzacions permeables i la incorporació d’espais de laminació permeten imaginar un futur Besòs amb un sistema ambiental robust. La infraestructura verda i blava esdevé clau tant per a la resiliència climàtica com per al confort ambiental davant de les onades de calor, les sequeres i els aiguats.

Des de la cohesió i dinamisme social, les intervencions són selectives, puntuals i constel·lades. El reciclatge de teixits obsolets, la incorporació d’usos necessaris (equipaments i activitat econòmica) i també d’habitatge assequible generen una xarxa de nodes capaç de crear noves centralitats metropolitanes i locals, articular el territori i contribuir a revertir desigualtats.

Per fer possible aquesta mirada global del tot i les parts, cal fer néixer un nou instrument supramunicipal que la garanteixi: el PDU del Besòs.

Julián Galindo i Rosina Vinyes-Ballbé

1 / 2 / 3. Fotografías tomadas durante el esamblaje y exposición de la maqueta de colectiva del curso.

Exposición

RAMBLA METROPOLITANA DEL BESÒS

3 aproximacions, 22 mirades Aj. de Santa Coloma de Gramenet Aj. de Sant Adrià de Besòs / Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona

Maqueta

Comisarios de exposición: Rosina Vinyes Ballbé, Julián Galindo Gónzalez, Arnau Parés i Aubia i Joaquim Mercader Rufí

Sesión Ajuntament de Barcelona

[documenta SCALAE ed]

13 febrero 2025

Sesión Ajuntament de Barcelona [documenta

SCALAE ed] 4 junio 2026

TRAZAS, TRAZOS, TROZOS DE ARQUITECTURA, URBANISMO Y REGENERACIÓN URBANA

TRACES, TRAÇOS, TROSSOS D’ARQUITECTURA, URBANISME I REGENERACIÓ URBANA

+ Presentación de actividades y publicaciones de la Cátedra Regeneración Urbana

Ajuntament de Barcelona - Gerència d’Urbanisme - Institut Municipal d’Urbanisme - Departament d’Urbanisme, Paisatge i Territori - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya.

+ Sesión 2026 de presentación y debate de proyectos profesionales y proyectos universitarios - trabajos de materias urbanísticas del grado en Estudios de Arquitectura y trabajos finales de máster habilitante en los que la noción de regeneración urbana caracteriza tanto los objetivos como los resultados de las experiencias.

Participación de un panel crítico de personas expertas institucionales, profesionales y universitarias que analiza y debate los trabajos presentados.

Panel crítico: personas representantes de Ajuntament de Barcelona, Departament UPC d’Urbanisme, Paisatge i Territori - Departament UPC de Projectes Arquitectònics - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya).

Organizan: Ajuntament de Barcelona – Gerència d’Urbanisme – IMU Cátedra Regeneración Urbana – DUTP UPC – ETSAB UPC

Documenta: SCALAE ed.

Moderan: Julián Galindo (DUTP UPC), Félix Arranz (DPA UPC)

La habilitación en arquitectura implica también responsabilidad y compromiso social hacia la comunidad en la que intervenimos. Así Barcelona ve en su escuela de arquitectura (ETSAB) un espacio dónde investigar, proponer y debatir, el futuro de la ciudad, y confía en sus futuros arquitectos, a través de la línea de urbanismo del máster habilitante, la participación y el debate sobre el dónde y cómo la arquitectura es capaz de desencadenar procesos de transformación urbana. Una transformación que ha de llevar a la Regeneración Urbana.

Cátedra de Regeneración Urbana

The qualification as an architect also implies responsibility and social commitment to the community in which we intervene. Hence, Barcelona sees in its school of architecture (ETSAB) a space to form the future architects that will investigate, propose and discuss a future of urban transformation. A transformation that must lead to Urban Regeneration. Cátedra de Regeneración Urbana