La veu del Sud
Franz Barrios Villegas
Una vida compromesa Franz Barrios Villegas és un indígena quitxua llicenciat en Dret, Politiques i Sociologia, ex senador de la República i líder polític d’esquerres des de la dictadura d’Hugo Banzer. Ha apostat pel treball social a les zones més pobres de Bolívia, a través de l’Institut que porta el nom d’un líder indígena que va ser assassinat pels colonitzadors espanyols. Franz va crear l'Institut Politécnic Tomàs Katari (IPTK) l'any 1976 durant el confinament a què es va veure exposat en el seu poble, Ocurí, a la província de Chayanta, en època de la dictadura. La reacció de la població és de molta esperança i satisfacció perquè, en no existir Estat, l'IPTK era l'organisme que cobria part de les seves necessitats primordials: en matèria de salut l'IPTK va rebre el reconeixement de Nacions Unides com un dels 12 millors i més ambiciosos projectes de medicina a Amèrica Llatina, fet que va canviar la situació de la província.
“Bolívia està intentant fer realitat un somni” En un moment de canvi i esperança, després de l’arribada al poder ja fa 3 anys d’Evo Morales, la situació social a Bolívia dóna passos però potser no tan grans com s’esperava. I és que l’absència d’Estat durant dècades i la dificultat tant política com natural per l’immens retard que s’arrossega, fan que institucions com l’IPTK continuïn sent avui en dia un dels pilars fonamentals per donar les prestacions socials adients. Elena Señor - Fa 3 anys Evo Morales arribava al poder i la població es va il·lusionar molt. Quin balanç fa d’aquests dos últims anys? - La gran importància del procés que està vivint Bolívia es pot resumir en dues mesures transcendentals: 1r. Per primera vegada el 53% de la població total de Bolívia (pobles indígenes) està incorporada al poder a través del govern d'Evo Morales. I en la nova constitució s'està implantant el reconei-
IPTK, UNA APOSTA PEL DESENVOLUPAMENT
Per crear l’IPTK Franz Barrios es va inspirar en "Els 4 genets de l'Apocalipsi" que calia combatre a Chayanta: La Mort: per això va crear el Departament de Medicina Rural: i és que 480 de cada 1.000 nens morien en el 1er any de vida (així com també morien moltes de les seves mares). La Misèria Camperola: va idear el Departament d'Agropecuària L'Explotació Minera: va desenvolupar el Departament de Tecnologia Apropiada i Enginyeria Minera per capacitar els miners per enfrontar-se a l'explotació capitalista i a la sobreexplotació. La Corrupció: va crear el Departament d'Administració Pública: per formar els homes en administració pública i combatre la corrupció.
12
“Per primera vegada el 53% de la població de Bolívia (pobles indígenes) està incorporada al poder a través del govern d'Evo Morales” “El 60% de la població de Bolívia és pobre, i a Chayanta el grau de pobresa és del 98%, així que la feina de l'IPTK és un gra de sorra al desert” xement de la multietnicitat del país (36 ètnies reconegudes). 2n. Recuperació dels recursos naturals per al poble bolivià, a través de l’Estat. Per exemple, en el petroli i el gas. Les empreses transnacionals només deixaven 300 milions de dòlars a l’any i ara, amb la nova llei d'hidrocarburs, s'han multiplicat per 6 perquè el nou govern bolivià ha aconseguit 2.000 milions de dòlars i cap de les 44 empreses se n'ha anat de Bolívia. I és que aquestes reben el 32% pel treball que fan (explotació, transport, comerç...), més un 18% dels recursos naturals però ara, a més a més, l'Estat bolivià rep el 50% de la utilitat líquida de tot el que significa l'explotació. No obstant això, com l'Estat estava molt separat de la societat és molt difícil combatre la situació de crisi i Evo Morales té tants problemes a resoldre que la situació avança més lenta del que el poble voldria. - La constitució que vostè esmentava és un bon document per començar
Bolívia: Chayanta i Potosí La província de Chayanta, al Nord del Potosí, és la més pobra de Bolívia, amb un 98% de grau de pobresa i el 100% de la seva població indígena (quítxua) i camperola. Com a Chayanta l'any 1976 no existia cap presència estatal, Barrios va idear l'IPTK per substituir les funcions que hauria d'haver escomés el govern absent. Avui en día l’IPTK continua sent un dels pilars claus que ajudan a l’Estat a cobrir les necessitats de la població
a treballar? - Crec que sí perquè la constitució no sols és un text reformat totalment sinó que està dissenyant un nou estat. - Doni’m exemples de la actuació del IPTK tant en salut com en altres temes. - Per exemple, a Sucre (capital històri-
ca de Bolívia) l'IPTK va crear un hospital de 2n nivell que avui en dia atén 160.000 consultes l’any. A part, hem implantat quatre postes mèdiques, 38 postes sanitàries, polítiques i campanyes de salut, preparació i qualificació d’infermers. A més a més, l'IPTK al llarg de la seva història ha aconseguit la capacitació de
molts joves, omplint un buit en l’educació de Bolívia: ha format 4.500 camperols a nivell mitjà en Medicina, Agropecuària, Tecnologia i Administració Pública. - Quina és la participació de Mans Unides en aquests projectes? - Per exemple, en programes com el Programa Integral de Seguretat Alimentària, que està finançat al 90% per Mans Unides, amb el tema de l'escassetat d'aigua fomentem la producció, creem infraestructures (canals de reg, sitges...) i fem formació a la gent, sobretot en les unitats familiars. En definitiva, un pla integral destinat a millorar la dignitat de les famílies pobres. - Quant a la salut materna, Objectiu del Mil·lenni que ha centrat els esforços de Mans Unides en el 2008, què fa l'IPTK? - El problema fonamental a Bolívia és la protecció a la vida. Per això és un dret fonamental que cal atendre. Per exemple, els metges han hagut d'agafar el costum de les dones de parir de genolls per aconseguir que tinguin els seus fills en hospitals i així minimitzar els riscos i garantir la salut materno-infantil. Igual que la vida de la dona té una doble funció: com a mare i com a dona, a Bolívia la dona també pateix una doble exclusió: perquè està "maltractada" en la unitat familiar (masclisme cultural) i perquè la dona no participava tampoc en l'Estat. Des de l'IPTK combatem aquesta injustícia atenent-la més a ella i als nens que als homes perquè són els col·lectius més desfavorits tant per l'Estat com pel sistema social. - Els 4 genets de l'Apocalipsi de fa 30 anys continuen cavalcant? - Sí però amb els programes de l'IPTK hem aconseguit, en el cas de la "Mort", avançar molt perquè Chayanta ja no és la primera província del país en índexs de mortalitat. Quant a la "Misèria Camperola" hem fet grans avanços però el problema és estructural, ja que el 60% de la població de Bolívia és pobra, i a Chayanta ho és el 98%, així que la feina de l'IPTK és un gra de sorra al desert. I en l’ "Explotació Minera" i la "Corrupció" el que fem és formar la gent perquè tingui capacitat de resposta, de gestió i per tant les empreses mineres i l'Estat siguin menys corruptes.
13