Skip to main content

TURISME CATALUNYA nº134 Febrer 2026

Page 1


Deltebre

Atracció natural

EL SEGRIÀ I LES GARRIGUES

Paisatges de postal

PERALADA

Un tresor medieval

FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Marxem en família

LA SÉNIA

Estrena un itinerari immersiu

Publicació associada a

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez : lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Redacció

Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Josep Mª Monrabà produccio@magazinepublicacions.com

Alumna en Pràctiques

Meryem Talbi

Dept. Web

Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com Tel. 667 560 225

Amb el suport de

Destinacions que floreixen, experiències que perduren

Febrer és aquell mes que ens convida a avançar-nos al calendari. Amb l’hivern encara present però amb els dies que ja s’allarguen tímidament, és el moment ideal per començar a planificar escapades, redescobrir paisatges propers i deixar-nos sorprendre per municipis que mantenen viva la seva identitat tot l’any. Endinseu-vos en aquestes pàgines i deixeu que el territori us marqui la propera escapada.

Obrim l’itinerari a Deltebre, l’ànima del Delta. Situat al cor del Parc Natural del Delta de l’Ebre, el municipi ens convida a viure el paisatge dels arrossars, el riu i la biodiversitat com una experiència integral. Les activitats de cicloturisme, caiac i creuers fins a la desembocadura permeten entendre el territori des de dins, mentre que Riumar i la seva platja ofereixen un equilibri perfecte entre natura i descans.

Tornem a la costa per fer parada a L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, on els senders blaus connecten platges i espais naturals protegits. Les rutes interiors fins a Vandellòs o la Mola de Nadell amplien la mirada i ofereixen una primavera activa entre mar i muntanya.

Al Montsià, La Sénia aposta per un model innovador i inclusiu amb l’itinerari “Coneix el nucli antic”, que incorpora audioguia i tecnologia accessible per apropar el patrimoni local a tothom i reforçar la idea que el turisme també pot ser integrador.

Des del litoral sud ens endinsem cap a l’interior per recórrer el Segrià, on els arbres fruiters transformen la comarca en un mosaic de blancs i rosats. Municipis com Torrebesses, Alcarràs o Sidamon mostren com el cicle agrícola marca el ritme vital del territori. Aquí, la primavera no és només un espectacle visual, sinó l’inici d’un procés que culminarà amb la collita del fruit.

Continuem cap a la comarca de les Garrigues, on Arbeca i Castelldans esdevenen punt de trobada per caminar entre ametllers florits. Una proposta que combina paisatge, activitat física i producte local, amb vermuts i fires que celebren el calendari agrícola.

Al nord del litoral gironí trobem Blanes, la porta d’entrada a la Costa Brava. Amb quatre quilòmetres

de platges i cales, una potent activitat comercial i una àmplia oferta d’allotjament i restauració, el municipi s’ha consolidat com a destinació ideal per al turisme familiar Sa Palomera, la roca que s’endinsa al Mediterrani, simbolitza l’inici d’aquest litoral privilegiat.

A l’Empordà, Peralada uneix història, art i paisatge. El seu claustre de Sant Domènec, el castell i les rutes que connecten amb els Aiguamolls dibuixen un escenari on cultura i natura es complementen. La tradició vitivinícola i els festivals consoliden la vila com una destinació que es viu amb tots els sentits.

Tot seguit, ens desplacem al litoral metropolità amb Montgat, que combina platges, miradors i memòria històrica. El túnel ferroviari del Turó de Montgat —primer de la península Ibèrica—, la ruta de la Defensa de la Costa i un calendari festiu viu mostren com patrimoni i quotidianitat conviuen davant el mar.

Finalment, tanquem el recorregut amb la proposta de la Fundació Pere Tarrés, que recorda que el viatge també pot ser una experiència compartida. Les seves estades “Marxem en família” ofereixen vacances organitzades en cases de colònies arreu del país, amb activitats guiades i temps de qualitat per reforçar els vincles familiars.

Bona lectura!

Aquesta edició és, en definitiva, una invitació a recórrer el territori amb mirada atenta: a caminar pels arrossars i els camps florits, a resseguir senders i litorals, a descobrir municipis amb identitat pròpia i a assaborir productes locals que expliquen la història de cada lloc.

Val an a

Pallllaarrs

Soobibirà à

llar a s

sssà

Cultural Florida

Andorra Cerdanya r

Al A t Ur Urge g ll

d’Urgell Ur U ge g ll l

Sol o sonè n s

Segarra

Beerg r uedà à

Autèntica

Ripoolllèès

Ll L uçannès anès

Os O ona

l t Em Empo p rddà

celonès s er e a

Connca c de e

Ba Barb r erà

An A oi o a

Baix x Ca Camp mp

Al t C Caamp p

Bages

Mo M ia i

Vallèès Orient n al a

Valllès s Occi c denttal a

Ga G rraf a

Ta T r rrraggon o ès

Baaix i ès Pe P needè d nedès Alt Pene n dès Ba B ix x Ll L ob o reggat t

Província de TARRAGONA

Província de LLEIDA

Província de BARCELONA

Província de GIRONA

Les ILLES BALEARS

Principat d’ ANDORRA

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Pl P a de l’’Es E taany y

G Gironnès

Se S lvva

Baix x Emmpoordrdà

B Barc

Maaresm s esm

Illes

Balears

comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Illes Balears (Palma)

Andorra (Andorra la Vella)

Deltebre, l’ànima del Delta

Deltebre és un municipi del Baix Ebre, situat al centre del Parc Natural del Delta de l’Ebre, un dels espais naturals més importants de Catalunya. El seu territori està marcat pel tram final del riu Ebre i per una extensa superfície d’arrossars, que defineixen tant el paisatge com l’activitat econòmica i cultural del municipi.

Format principalment pels nuclis de la Cava, Jesús i Maria i Riumar, Deltebre s’ha consolidat com un dels principals punts d’accés al Delta de l’Ebre i com una destinació destacada per al turisme de natura, les activitats a l’aire lliure i la gastronomia vinculada als productes del territori.

Un paradís natural

El Delta de l’Ebre és un dels espais naturals més singulars de la Mediterrània occidental, i Deltebre n’és una de les expressions més pures. Aquí, el paisatge està dominat pels arrossars, que ocupen bona part del terme municipal i defineixen l’horitzó. A la primavera, els camps inundats reflecteixen el cel com un mirall; a l’estiu, el verd intens

anuncia vida i abundància; a la tardor, els tons daurats marquen l’època de sega; i a l’hivern, la calma torna a regnar.

El riu Ebre, ample i majestuós en el seu tram final, és l’eix vertebrador del territori. Les seves aigües han modelat el paisatge, l’economia i el caràcter del Delta. Passejar pels seus marges, observar els pescadors o simplement contemplar el seu curs lent és una experiència que connecta el visitant amb l’essència del municipi.

Deltebre és sinònim de biodiversitat. El Parc Natural del Delta de l’Ebre és una de les zones humides més importants d’Europa, amb una gran varietat d’hàbitats: llacunes, platges, dunes, salobrars i arrossars. Aquest mosaic natural acull centenars d’espècies d’aus, tant residents com migratòries. L’observació d’ocells és una de les activitats estrella del territori. Flamencs, bernats pescaires, ànecs, gavines corses o limícoles conviuen en un entorn privilegiat que atrau ornitòlegs i fotògrafs de natura d’arreu del país. A més, Deltebre disposa de diversos punts d’observació i itineraris senyalitzats que permeten descobrir aquesta riquesa respectant els animals i el seu entorn.

Experiències actives al ritme del Delta

Deltebre i el seu entorn natural ofereixen una àmplia gamma d’activitats a l’aire lliure que permeten explorar el territori de manera activa. El relleu pla i obert del Delta de l’Ebre facilita rutes en bicicleta i cicloturisme, amb camins rurals que travessen camps d’arrossars i recorren zones humides pròximes al riu, ideals per a famílies i per a ciclistes de tots els nivells. Aquestes rutes amb bici, que es poden fer amb bicicleta de lloguer i/o acompanyats per guies locals, ajuden a conèixer el paisatge i la biodiversitat de la zona des d’un punt de vista respectuós amb el medi ambient.

Les activitats aquàtiques són també una part important de l’oferta de turisme actiu. És possible practicar caiac o paddle surf al llarg del riu Ebre i pels canals que el connecten amb la badia, aprofitant les aigües tranquil·les i poc profundes del Delta. També destaquen els creuers pel riu, que naveguen fins a la desembocadura del Delta de l’Ebre, passant per l’illa de Buda, el Port de Deltebre i els extensos camps d’arrossars. Aquestes sortides sobre l’aigua ofereixen una perspectiva diferent del parc natural i permeten observar la fauna i la flora que habiten les zones humides.

Algunes empreses especialitzades del territori combinen sovint diverses modalitats en itineraris guiats (per exemple, bici + caiac), enfocats a fer turisme actiu i d’interpretació del paisatge i la cultura del Delta.

Riumar i la costa del Delta

A pocs quilòmetres del nucli urbà de Deltebre es troba Riumar, a la desembocadura del riu Ebre. La seva platja de sorra fina i aigües poc profundes és ideal per a famílies, passejades tranquil·les i activitats a l’aire lliure. Els visitants poden gaudir del paisatge natural amb dunes, llacunes i vegetació autòctona pròxima a la costa, en un entorn menys massificat que altres platges de la Mediterrània.

Riumar té una platja amb un paratge privilegiat on descobriràs dunes naturals que formen part d’un entorn únic a Catalunya

Riumar és també un punt de partida per a activitats aquàtiques com caiac, paddle surf o kite surf, aprofitant les aigües tranquil·les i les condicions de vent de la zona. A més, la platja compta amb passarel·les de fusta que permeten accedir còmodament a la sorra i als punts de la platja més naturals, protegint alhora la vegetació i les dunes pròximes. Aquestes passarel·les també faciliten itineraris per observar la fauna i les aus del Delta, combinant el descans a la platja amb l’experiència del turisme de natura.

La platja de Riumar compta amb el distintiu de qualitat

Bandera Blava, un reconeixement internacional que certifica la qualitat de l’aigua, la seguretat, els serveis i la gestió ambiental de l’espai. Aquest equilibri entre platja, aigua i natura fa de Riumar un lloc molt complet per qualsevol visita a Deltebre. Plaça 20 de Maig, s/n

La Plantada de l’Arròs i les jornades gastronòmiques posen en valor la relació entre el territori i la seva tradició culinària. Plaça 20 de Maig, s/n turisme@deltebre.cat

Cultura del Delta: tradicions que perduren

La cultura i la tradició d’arrossars al Delta de l’Ebre tenen una presència viva a Deltebre i als seus voltants. Al llarg de l’any s’organitzen diverses jornades gastronòmiques centrades en productes locals com l’arròs, el marisc o altres ingredients del territori, que inclouen menús, tastos i activitats relacionades amb la cuina tradicional.

Un dels esdeveniments més destacats és Mescla: cuina, paisatge i turisme. Un cap de setmana ple de tastos, demostracions, activitats i experiències al Parc Fluvial del Delta els dies 22, 23 i 24 de maig. Dins d’aquesta fira, una de les propostes més singulars és “Mescla a Bord”, un conjunt d’experiències gastronòmiques a bord d’embarcacions pel riu Ebre. Durant aquestes sortides temàtiques, els assistents poden degustar vins, tapes i begudes harmonitzats amb música i actuacions artístiques mentre naveguen pel riu.

El calendari local també inclou el Carnaval de Deltebre amb la tradicional Rua de Carnaval i activitats per a famílies i veïns, que té lloc a finals de febrer. Al cor de l’estiu, les Festes Majors de Deltebre omplen d’activitat i música el municipi amb concerts, balls i actes festius durant diversos dies d’agost, esdevenint una de les cites més populars de l’any.

A més, a l’agenda festiva i gastronòmica de Deltebre destaca amb esdeveniments com les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs i del Musclo, la Festa de la Plantada de l’Arròs o la Festa de la Sega, que posen en valor la gastronomia local i la relació del territori amb aquest cultiu tradicional.

Aquest panorama d’esdeveniments reflecteix la vitalitat cultural i comunitària de Deltebre, convidant el visitant a connectar amb la tradició, la gastronomia i la vida festiva del Delta de l’Ebre en qualsevol moment.

Una gastronomia exquisida

La gastronomia de Deltebre està profundament vinculada als productes frescos i de proximitat que ofereix el territori, gràcies a la seva situació entre el riu i el mar. L’arròs del Delta de l’Ebre, amb denominació d’Origen Protegida (DOP), és l’ingredient principal d’una gran varietat de plats tradicionals, com ara la paella marinera, arròs negre, arròs a banda o arrossejats amb peix i marisc, que reflecteixen l’abundància de recursos del parc natural.

Al costat de l’arròs, el marisc i peixos són protagonistes indispensables de la cuina local. Els musclos i les ostres del Delta, criats a les badies de Fangar i dels Alfacs, són molt

apreciats pel seu sabor i frescor. Aquests solen aparèixer en plats tan senzills com musclos al vapor o amb salsa marinera, així com dins d’arrossos i guisats. Altres productes marins típics inclouen anguiles —cuites en guisats o elaborades amb tècniques tradicionals com el xapadillo— i altres mol·luscos, que es poden degustar en molts restaurants de la zona.

La visita gastronòmica a Deltebre pot complementar-se amb productes de l’horta local, com carxofes o productes de temporada, així com amb embotits tradicionals com la baldana d’arròs i dolços típics de la regió, incloses les paracotes o altres pastissos tradicionals que representen la riquesa culinària de les Terres de l’Ebre.

RACONS DE CATALUNYA

BADIA DEL FANGAR ( Baix Ebre ) Fotografia cedida per Turisme Deltebre

Altafulla

L’11a edició del Pleamar Vintage Market omplirà el Parc de Voramar de música, cultura i esperit retro

El Pleamar Vintage Market, el primer mercat de segona mà i articles vintage de la Costa Daurada, celebrarà enguany la seva onzena edició els dies 4 i 5 d’abril al Parc de Voramar, al barri marítim d’Altafulla. Coincidint amb la Segona Pasqua o Pasqua de Granada, l’esdeveniment tornarà a convertir la primera línia de mar en un gran aparador d’estètica retro, cultura contemporània i lleure familiar.

Un cartell que respira essència vintage

El cartell d’aquesta 11a edició és tota una declaració d’intencions. Amb una estètica que evoca el grafisme psicodèlic dels anys setanta, colors vius i textures envellides, la imatge combina modernitat i nostàlgia. A la part inferior, una fotografia d’aires antics —amb quatre dones saltant una xarxa de tennis vestides amb indumentària clàssica— reforça aquesta mirada cap al passat reinterpretada amb frescor actual.

Cassets il·lustrats, formes sinuoses i tipografies contundents emmarquen el nom del festival, que destaca en lletres grans i vibrants: “Pleamar Vintage Market”. Tot plegat transmet moviment, música i celebració, tres dels pilars d’aquest esdeveniment que ja és una cita imprescindible a la Costa Daurada.

Música en directe amb segell propi

El Pleamar no és només un mercat: és una experiència cultural completa. L’escenari del Parc de Voramar acollirà actuacions en directe amb un cartell eclèctic i de qualitat. Entre els artistes confirmats hi trobem Anabel Lee, The Allnighters, Trau, Connie & The Rockets i Jordi Ganchitos, a més de sessions de DJ amb Figa DJ i Beatmin DJ. La programació també inclou propostes familiars com Zacazirkus i altres actuacions que aportaran dinamisme i varietat al cap de setmana. La música esdevé així la banda sonora perfecta per passejar entre parades, descobrir peces singulars i gaudir de l’ambient festiu amb la brisa del mar de fons.

El valor de la segona

vida

Fidel a la seva filosofia, el Pleamar Vintage Market aposta per la reutilització i la sostenibilitat. Les parades ofereixen roba vintage, objectes de decoració, mobiliari antic, vinils,

llibres, complements i petites joies amb història que busquen una segona oportunitat.

Cada objecte explica una història, i cada compra és una manera de donar continuïtat a un passat que es transforma en present. Aquest esperit connecta amb un públic cada vegada més conscient, que valora el consum responsable i les peces amb personalitat pròpia.

Un espai per a tots els públics

L’esdeveniment està pensat per a tota la família. La zona infantil ofereix activitats específiques per als més petits, garantint diversió i participació en un entorn segur i creatiu. Paral·lelament, l’espai de restauració i les barres permetran degustar propostes gastronòmiques variades i refrescar-se mentre es gaudeix del bon ambient. El Parc de Voramar, amb el mar com a teló de fons, es converteix així en un escenari privilegiat on cultura i lleure es donen la mà.

Una cita consolidada a la Costa Daurada

Després de deu edicions d’èxit, el Pleamar Vintage Market s’ha consolidat com una de les propostes més singulars del calendari festiu de la Costa Daurada. La combinació de mercat, música en directe, activitats familiars i entorn natural crea una atmosfera única que atrau visitants d’arreu del territori.

La màgia del vintage, la creativitat contemporània i l’energia festiva tornaran a confluir aquest abril a Altafulla en una celebració que mira al passat per reinventar-lo en clau present. Una oportunitat perfecta per passejar, descobrir, ballar i viure una experiència diferent en un dels espais més emblemàtics del litoral.

Salou, un destí mediterrani en plenitud

Situat a la Costa Daurada, Salou és un municipi que combina història, cultura i natura en un entorn mediterrani únic. Amb un litoral de platges i cales, jaciments arqueològics, torres centenàries i senders panoràmics, Salou ofereix una experiència completa que abraça el patrimoni, la gastronomia i les festes tradicionals. Aquesta ciutat dinàmica i acollidora és, a la vegada, un punt de trobada per a qui busca relaxar-se, explorar i connectar amb l’essència del Mediterrani.

Un tresor cultural a la Costa Daurada

Salou és molt més que una destinació de sol i platja: la seva història mil·lenària està arrelada en un teixit patrimonial que es conserva i es posa en valor. El municipi ha estat reconegut recentment com a Capital de la Cultura Catalana 2025, un segell que posa encara més l’accent en la riquesa històrica i cultural local. Aquesta destinació serveix per reforçar el sentit de pertinença i donar visibilitat nacional i internacional al patrimoni de la ciutat.

Entre els elements patrimonials més destacats figura la Torre Vella, una construcció del segle XVI que s’utilitzava com a torre de guaita i defensa, que avui acull activitats culturals, exposicions, i es

converteix en un punt de trobada entre art i història. Aquest edifici emblemàtic simbolitza la tradició defensiva i marítima de Salou, alhora que s’ha adaptat com a espai de difusió cultural contemporània.

La Torre Vella de Salou es va construir l’any 1530 amb la intenció de protegir la població de les incursions dels pirates que arribaven al port.

A més de la Torre Vella, Salou conserva testimonis arqueològics de gran rellevància que parlen dels primers habitants i de la vida econòmica i social d’èpoques molt anteriors. El jaciment protohistòric de Kal·lipolis, situat a la zona de la Torre Alta, remunta les arrels de la ciutat al segle III-II aC, quan aquest enclavament ja era punt de contacte i activitat humana. A prop, la Vil·la Romana de Barenys posa de manifest la

importància de Salou durant l’època romana, amb restes que reflecteixen una vil·la vinculada a la producció de ceràmica i vi, indicatives de l’activitat agrícola i econòmica mediterrània. Amb l’objectiu de fer accessible aquest patrimoni, l’Ajuntament i el Patronat de Turisme organitzen visites guiades gratuïtes a aquests jaciments, amb sessions periòdiques que se celebren al llarg de l’any, en català i castellà. Aquestes activitats són una oportunitat única per aprofundir en la memòria històrica de Salou i comprendre com ha evolucionat la societat i el territori.

Miradors i senders per descobrir

La naturalesa a Salou és un reclam tan potent com la seva oferta urbana. La seva ubicació a la Costa Daurada permet gaudir d’un litoral ric en platges, cales i senders que conviden a la descoberta pausada del paisatge mediterrani. Entre aquests senders, la Ruta del Camí de Costa destaca com un itinerari costaner que connecta miradors, cales i espais naturals, oferint unes panoràmiques espectaculars del mar.

Aquesta ruta, que travessa un litoral salvatge i mediterrani, culmina al Far de Salou, un punt privilegiat per observar la línia de l’horitzó i les postes de sol.

Inaugurat l’abril de 1858 i envoltat per un espai natural únic, el Far de Salou disposa d’una torre central de color vermell que, encara avui, il·lumina el golf de Sant Jordi.

Per als amants dels paisatges oberts, la Ruta dels Miradors és una altra proposta destacada, un recorregut que destaca l’harmonia entre mar i terra, ideal per senderistes i aficionats a la fotografia.

Gastronomia que connecta amb el territori

La gastronomia de Salou reflecteix la riquesa del seu entorn mediterrani i la tradició culinària catalana. La ciutat ha impulsat una aposta gastronòmica important pel 2025 i 2026, sota el segell Salou Food Experience, una iniciativa que pretén fusionar gastronomia, cultura i territori en una agenda d’experiències diverses i continuades al llarg de l’any. Aquesta guia gastronòmica inclou esdeveniments, tastos i jornades temàtiques que posen en valor la cuina local com a part essencial del patrimoni cultural del municipi.

A més, festivals gastronòmics com Sabor Salou, celebrat al passeig Jaume I, i altres propostes similars conviden residents i visitants a tastar productes de la zona, vins locals, receptes tradicionals i creacions innovadores.

Accions com les jornades Tasta Salou , on cada dijous es pot degustar un plat amb vi o cava per un preu assequible, mostren com la ciutat treballa per fer de la gastronomia una experiència accessible i memorable per a tots els públics.

Festes, identitat i celebració tot l’any

El calendari festiu de Salou és un dels eixos que defineixen la seva identitat. A l’hivern destaca la Festa Major amb el multitudinari Cós Blanc, una desfilada plena de música, llum i confeti que omple el Passeig Jaume I i que s’ha convertit en un dels actes més emblemàtics del municipi.

A l’estiu, les Nits Daurades celebren la Festa Major coincidint amb el 15 d’agost, diada de la patrona Santa Maria del Mar, amb activitats tradicionals com la Calada de les Malles, cercaviles, havaneres i focs artificials al front marítim.

El calendari es completa amb esdeveniments com el Festiuet, festival de música que reuneix artistes destacats en un gran escenari a l’aire lliure—, la Festa al Cel —un espectacle aeri amb exhibicions i acrobàcies sobre el litoral— i la Festa de la Segregació —el 30 d’octubre, que commemora la constitució de Salou com a municipi independent l’any 1989.

Aquest conjunt de celebracions reforça el caràcter mediterrani i comunitari de la ciutat , convertint Salou en un destí actiu i viu més enllà de la temporada alta.

Per a més informació:

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE SALOU T. 977 350 102 www.visitsalou.cat

“Argila”

XXXI Fira de la Terrissa de la Galera 2026

La Galera. Montsià (Tarragona)

La Fira de la Terrissa de la Galera, enguany, tindrà lloc del 30 d’abril al 3 de maig.

Aquesta Fira va sorgir, perquè la Galera (Tarragona), té una tradició terrissera documentada des de principis del segle XVIII fins a l'actualitat, amb una època d'esplendor amb diferents obradors des del mateix s. XVIII fins a la dècada del 1960.

Tots aquests obradors fabricaven un seguit de peces de diferents formes i usos (per a l'aigua, per a l'agricultura, per a usos domèstics, per a la construcció, etc.), totalment necessàries per als habitants de la Galera i de la contrada. Fins que arriba un moment que aquests atuells deixen de ser útils (sobretot a partir dels anys 60 del segle XX), amb l'aparició del plàstic, l'aigua corrent a les cases, nous materials de construcció, etc. i es converteixen en peces destinades a col·leccionistes o a la decoració. A partir d’això, comença la decadència per a la terrissa de la Galera, i també per a la d'altres indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol. Tot i això, resta un obrador en actiu, que és el que ha perdurat fins a l'actualitat, la Terrisseria J. Cortiella, únic a la Galera i a la comarca del Montsià.

El poble de la Galera va veure que calia dignificar l’ofici de terrisser. Per això es va crear la Fira de la Terrissa de la Galera,

primer, i després Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, espai que amb un horari estable tot l’any, dona a conèixer l’ofici de terrisser (canterer a la Galera i a les Terres de l’Ebre). Els dies de la Fira obre les portes amb el mateix horari.

Què hi trobareu a la Fira de la Terrissa de la Galera?

· Fira de caràcter monogràfic (terrissa/ ceràmica). Se celebra anualment coincidint amb l'1 de maig.

· Es realitza al centre de la Galera, als carrers: Major, Sant Llorenç, plaça del Mercat, plaça de l'Ajuntament, Centre i Travessia del forn.

Acull terrissers i ceramistes de Catalunya, l’Estat espanyol, Marroc, França i Hongria.

· L'entrada al recinte és gratuïta i, durant els dies que dura, hi ha un programa d'activitats al seu voltant:

· Se celebra el Dia de la Comunitat. Cada any una comunitat autònoma aporta una representació dels seus artesans, que exposen a un lloc preeminent. Enguany la comunitat invitada és Galícia, que mostrarà terrissa tradicional elaborada pels oleiros i ceràmica més contemporània.

· Venda de la peça commemorativa de col·lecció. Edició limitada peces signades i numerades, realitzades pel Mestre terrisser local Joan Cortiella.

· Premi al millor estand decorat.

· Tallers demostratius i participatius (per a adults i infants).

· Demostracions al torn tradicional de terrisser.

- Exposició de ceràmica contemporània a càrrec dels alumnes de Ceràmica de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques d'Alcanar, a la Sala 2 (sala d'exposicions de caràcter temporal), de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera (baixos de l’Ajuntament).

· Concerts amb instruments de terrissa.

· Tast gastronòmic amb cuina de fang.

· Cuita de peces en directe.

La Fira de la Terrissa, és un espai d’intercanvi econòmic, social i cultural i com no!, dona a conèixer l’artesania de la ceràmica i la terrissa i les seves múltiples possibilitats.

www.galera.cat terracota@galera.cat

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

un patrimoni històric singular per descobrir

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors es caracteritza per la seva fusió de paisatges de mar i muntanya envoltats de natura, però també atresora un patrimoni històric important que, en aquesta època de l’any, pot ser descobert des d’una perspectiva més reposada i cultural. De fet, aquest territori és un escenari privilegiat per visitar els espais patrimonials que expliquen l’evolució històrica dels darrers segles, la seva gent i els episodis que han marcat el paisatge.

Un dels punts imprescindibles és l’Hospital del Coll de Balaguer, una de les construccions medievals més singulars del sud de Catalunya. Fundat al segle XIV com a hospital de camí per acollir viatgers i pelegrins, aquest edifici gòtic permet entendre la importància estratègica d’aquest pas natural entre la costa i l’interior. La seva arquitectura sòbria, el relat històric i l’entorn obert on

s’ubica converteixen la visita en una experiència didàctica i alhora evocadora.

A l’interior, el Molí de l’Oli de Vandellòs és un altre espai clau per aproximar-se a la vida quotidiana d’altres èpoques. Restaurat i visitable, aquest antic molí posa en valor l’activitat agrícola tradicional i la importància del treball de la terra com a motor econòmic. La visita permet entendre els processos de producció, però també la relació estreta entre paisatge, recursos naturals i organització social.

El territori conserva, a més, un important conjunt de restes vinculades a la Guerra Civil, conegudes com la ‘Fortalesa invisible’. Trinxeres, nius de metralladora i altres elements defensius formen part d’un patrimoni recent que es pot recórrer a peu i que ofereix una lectura directa del conflicte sobre el terreny.

Aquests espais, integrats plenament en el paisatge, conviden a una reflexió serena sobre la memòria històrica i la transformació del territori.

En aquest recorregut per la memòria, destaca també la visita al poblat d’Hifrensa, un espai senzill però carregat de significat. És un conjunt residencial de nova planta plantejat l’any 1969 per l’arquitecte

Poblat d’Hifrensa

racionalista Antoni Bonet Castellana. El projecte arquitectònic es va adaptar a l’orografia del terreny, per la qual cosa es va manipular la topografia i recrear l’aparença del paisatge de l’entorn. L’arquitecte també va diferenciar els espais per als vehicles dels vianants mitjançant ponts i passeres de formigó. És una de les mostres més importants al país de l’obra de Bonet Castellana, i ha estat una de les darreres colònies industrials de Catalunya.

Completen l’oferta altres espais patrimonials i itineraris senyalitzats que connecten aquests punts d’interès i permeten articular una experiència coherent, pensada tant per a famílies com per a visitants interessats en la història, el patrimoni i el turisme cultural, com els senders blaus o la proposta ‘Viatge a l’Infant’, vinculada a la figura literària del Petit Príncep.

Els mesos de fred toca veure l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors des de dins: amb espais oberts, patrimoni accessible i un relat que es construeix pas a pas. Una invitació a conèixer el territori amb calma, criteri i profunditat.

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

Més
Hospital gòtic del Coll de Balaguer
Molí de l’oli de Vandellòs

Primavera a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors: rutes

blaves entre el mar i la muntanya

La primavera transforma l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors en un paisatge viu, on la natura es reactiva i els camins s’omplen de color i llum. És l’època ideal per recórrer rutes senyalitzades que connecten muntanya i mar, i que permeten descobrir l’essència del territori caminant amb calma i atenció al detall.

Una de les rutes més emblemàtiques és el  Sender Litoral del Jonquet, catalogat com a Sender Blau. És un itinerari de baixa dificultat d’aproximadament 6,3 km que uneix les platges de l’Arenal i del Torn i transcorre paral·lel al mar. El camí travessa bona part de l’Espai Natural Protegit de la Rojala-Platja del Torn, amb vegetació típica mediterrània i curiositats naturals com dunes embrionàries i estabilitzades, així com vestigis històrics com un  niu de metralladora de la Guerra Civil. La ruta acaba a l’espectacular  Illot del

Torn, un promontori rocallós unit a la platja i testimoni de la geologia litoral d’aquest tram costaner. A l’Hospitalet de l’Infant també hi podreu trobar, si voleu fer una activitat familiar, l’itinerari Viatge a l’Infant que vincula l’obra literària del Petit Príncep amb l’Hospitalet de l’Infant.

Gaudeix de dunes mediterrànies, vestigis de la Guerra Civil i mar obert en un itinerari litoral de baixa dificultat.

Si anem cap a l’interior podeu gaudir del sender blau entre Masboquera i la Masia Castelló, una altra ruta pensada per fer amb tota la família. Una mica més endins, la ruta Vandellòs-Remullà és una caminada molt recomanable per entendre el territori rural al voltant de Vandellòs. Aquest itinerari circular d’uns 6 km i dificultat

mitjana comença al  Centre Assistencial de Vandellòs i segueix el traçat del  PR-C 91 fins a arribar al nucli despoblat de  Remullà. Allà, la  font del Rentador, on antigament els veïns feien la bugada, esdevé un punt de memòria i paisatge viu. La tornada segueix els antics camins de pagès, creuant vinyes i camps que a la primavera es pinten de verd intens.

Per als qui busquen una experiència que combini relleu, natura salvatge i panoràmiques marines, la ruta  L’Hospitalet de l’Infant – Mola Nadell – Cova de Nadell és una proposta més exigent però altament gratificant. Aquest camí ben senyalitzat s’enfila per la  muntanya fins a un indret rocallós amb vistes espectaculars de la costa i les serres litorals. És una invitació a entendre la relació entre topografia, mar i bosc mediterrani des d’un punt de vista elevat i panoràmic únic a la Costa Daurada.

Aquestes rutes, des de la línia de costa fins a l’interior més tranquil, defineixen una manera de viure la primavera a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors: caminant, descobrint i connectant amb el paisatge natural i humà. La combinació de senders blaus i camins interiors fa que cada pas sigui una història que es construeix amb els peus i l’atenció al detall.

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

Vilalba dels Arcs

La màgia de la terra alta

El terme municipal es troba a 442 m d’altitud, al nord de la comarca de la Terra Alta, en concret a la vall de Voravall i amb algunes formacions que pertanyen a les muntanyes de la Fatarella. El centre històric es dibuixa de forma arrodonida amb els seus carrers estrets i costeruts, els quals conserven l’aire antic tan comú en els pobles de la comarca. Tot el territori és molt accidentat, ja que està solcat pels barrancs que porten les aigües a l’Ebre. Si resseguim els seus carrers, ens portaran cap a la Plaça Major, on podreu contemplar l’antiga casa de la vila, de mitjan del segle XIX. La petjada de la Guerra Civil fou marcada per l’enderrocament d’algunes cases nobles, però que foren reconstruïdes com vindria a ser la Casa Martell, des d’on Sant Vicent Ferrer va predicar en les seves estades a la vila. O la Casa Coll que acull el museu sobre el Camí de Sant Jaume i una exposició permanent dedicada al

“Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat”.

Si ens plantem a la plaça de l’església, allí s’hi aixeca el temple parroquial de Sant Llorenç, un notable exemplar renaixentista i barroc. Va ser construït durant la segona meitat del segle XVI. La seva estructura és presentada en un edifici de pedra, de nau única i volta de creueria, absis poligonal, amb una portalada al costat de migdia amb arc de mig punt, ornada amb dos escuts de Vilalba i datada el 1601. Presenta una bellesa molt atractiva per al visitant. Aquí també hi trobem la capella de la Mare de Déu de Gràcia, un petit edifici amb portal adovellat que havia estat la primitiva església parroquial, constru-

El temple parroquial de Sant Llorenç, un clar exponent de l’arquitectura renaixentista i barroca

ïda a mitjan segle XIII i que avui resta tancada al culte. Va ser edificada pels templers, com ho demostren els escuts esculpits a les arcades.

Al voltant de Vilalba dels Arcs, avui en dia, encara es conserven restes del conjunt emmurallat i diverses cases de tipus senyorial, entre les quals destaca, al carrer Major, la coneguda com a Casa de la Senyora. Un edifici molt significatiu, segurament residència dels comanadors de la vila, que té una façana de silleria acabada en una filera de finestres de mig punt i baixa barbacana de lloses de pedra amb dibuix geomètric.

Als afores de la vila, a llevant, hi ha l’antic indret conegut com el Calvari, amb alts xiprers i la capella de la Mare de Déu dels Dolors, edifici d’una nau i campanar d’espadanya amb un cos més petit adossat a l’entrada que va ser construït el 1724. Al turó del Calvari, el 2005, s’hi va inaugurar un jaciment arqueològic de la primera

edat del ferro. Allí s’hi pot contemplar una imatge elegant i majestuosa de la població de Vilalba dels Arcs. Vilalba dels Arcs és, també, coneguda pel seu molí d’oli anomenat el Molí de Granyena, que va restar en funcionament fins al 1933, un molí de premsa hidràulica. L’objectiu de la recuperació de l’edifici rau en voler convertir-lo en un centre d’interpretació de l’oli únic a la comarca. En definitiva, crear un espai on poder aprendre i rememorar el significat de l’oli per a la població. Entre els diferents esdeveniments que organitza la població, per Setmana Santa no hi falta la Passió de Jesús la més reconeguda arreu de Catalunya.

El Molí de Granyena, un espai on conèixer el significat de l’oli

Viu l’espectacle cultural a l’aire lliure de la Passió de Vilalba dels Arcs, que ha estat declarada Patrimoni Festiu de Catalunya. Deixa’t seduir pels colors, la música i les olors les quals conviden a viure l’espectacle amb alegria fins al crepuscle, on les fogueres tornen a cremar anunciant el final de la història. Aquesta festa ens apropa a la realitat social i cultural que va viure Jesucrist durant els darrers dies de la seva vida, des de l’entrada a Jerusalem fins a la crucifixió.

L’obra transcorre pels carrers i places del centre històric de la població, un

Ajuntament de Vilalba dels Arcs Pl. de la Vila, 3 43782 VILALBA DELS ARCS (TGN)

Tel. 977 43 80 02 aj.vilalba@altanet.org

clar exemple del teatre més pur, ja que el públic és partícip en les dotze escenes barrejant-se fins i tot amb els actors i actrius, dotant així de realisme a la representació. I és que les llums d’oli, la claror de les teies, la roba de sac, l’olor

La Passió de Vilalba dels Arcs és un esdeveniment per viure en primera persona

de les herbes aromàtiques i el so de les gralles són els elements que componen aquesta humil passió sense efectes especials, on la importància de la paraula i el diàleg en són els principals protagonistes. El Mercat d’Artesania i Productes Típics ofereix l’oportunitat de donar a conèixer els artesans i artesanes, així com degustar els olis, fruits secs, pastes, embotits... i fins i tot el pa artesà cuit a l’antic forn de la vila. A més de la Ruta del Vi, amb tast de vins de gran qualitat i el concurs de Pintura Ràpida on gaudireu de l’art en estat pur, veient com els quadres cobren vida mentre passegeu els carrers medievals i admireu les eines i estris del camp al museu rural. A tot això l’acompanya la bona música, els balls tradicionals propis i el parlar típic de la zona, que són l’essència del territori ebrenc i terraltí.

Els seus vilatans us esperen amb el seu bon tarannà perquè la vostra visita sigui el més plaent possible

La Sénia convida a descobrir el seu nucli antic amb un itinerari accessible i immersiu

El municipi impulsa “Coneix el nucli antic de la Sénia”, una experiència amb audioguia i tecnologia NaviLens que permet descobrir la seva història sense barreres i amb una forta implicació del talent local.

La Sénia fa un pas endavant en la manera de viure i compartir el seu patrimoni amb la posada en marxa de “Coneix el nucli antic de la Sénia”, un itinerari amb audioguia que convida a recórrer el centre històric del municipi a través d’una experiència innovadora, accessible i oberta a tothom.

El recorregut, format per 13 punts d’interès, proposa un viatge pels carrers i espais més emblemàtics del poble sense barreres arquitectòniques, garantint l’accés universal a l’experiència. A més, incorpora la tecnologia NaviLens, un sistema que facilita l’orientació i l’accés a la informació, especialment per a persones amb discapacitat visual. Aquesta aposta situa la Sénia com una destinació que entén el turisme des d’una perspectiva més humana, integradora i respectuosa.

Un dels aspectes que fan aquest projecte especialment singular és el seu profund arrelament local. “Coneix el nucli antic” neix de la implicació de professionals del municipi, com l’il lustrador Miguel Bustos, o la historiadora Eva Garcia, que han aportat talent i coneixement per donar forma a la iniciativa, la qual cosa ha proporcionat també proximitat i calidesa al relat. El resultat és una proposta col lectiva que combina rigor històric, creativitat i estima pel territori, convertint el recorregut en una experiència autèntica per redescobrir la Sénia amb una nova mirada.

Amb aquesta iniciativa, el municipi avança cap a un model de turisme innovador i inclusiu, que posa en valor la seva història, la seva identitat i la seva gent.

Oficina de Turisme de la Sénia

Tel. 977 71 30 00

turisme@lasenia.cat www.visitalasenia.com

Segrià, Terra de Floració

Esclat de vida

En cada racó del Segrià, la nostra pagesia resplendeix, mostrant l’herència viva d’un territori ric i abundant

Organitza: Amb la col·laboració de:

Cterra de floració: un esclat de vida que connecta paisatge i tradició Segrià,

ada any, amb la fi de l’hivern, el Segrià es desperta amb una de les manifestacions naturals més captivadores del calendari agrícola: la floració dels arbres fruiters Entre els mesos de febrer i abril, la comarca es transforma en un immens llenç de tons blancs i rosats que s’estén pels camps de conreu i defineix un paisatge tan efímer com memorable.

Aquesta explosió de flors marca l’inici d’un nou cicle vital al camp. Els ametllers obren la temporada amb una floració primerenca i aromàtica, seguits pels presseguers, nectarines, paraguaians, pereres, pomeres, cirerers, albercoquers i pruneres, que floreixen progressivament amb l’arribada de la primavera. Cada espècie aporta la seva personalitat al territori, creant un paisatge viu i canviant que evoluciona dia rere dia, sempre sota el ritme que dicta la natura. Aquest calendari natural converteix cada visita en una experiència diferent, marcada pel moment exacte en què es troba el camp.

La floració marca el moment en què el Segrià inicia el seu cicle agrícola anual, un procés que s’allarga fins a la collita dels fruits.

La floració al Segrià és molt més que un espectacle visual És el reflex directe d’un territori profundament agrícola, on la pagesia treballa la terra amb constància, coneixement i respecte. Les flors són la promesa del fruit que arribarà mesos més tard, però també simbolitzen l’herència viva d’una comarca que ha construït la seva identitat al voltant del camp i dels seus cicles naturals.

Recórrer el Segrià durant aquest període permet descobrir una comarca diversa i oberta, amb municipis com Aitona, Seròs, Torres de Segre, Albatàrrec, Soses, Alcarràs, entre molts altres, que ofereixen miradors naturals privilegiats sobre els camps florits. Camins rurals, carreteres secundàries i espais oberts conviden a passejar, aturar-se i observar amb calma, gaudint del silenci, de la llum del sol i de l’amplitud del paisatge agrícola. És una experiència que convida a caminar sense presses, a escoltar l’entorn i a deixar-

se sorprendre per la senzillesa d’un paisatge en plena transformació.

Més enllà de la bellesa cromàtica, la floració ofereix una vivència sensorial completa. Els camps ordenats dibuixen geometries quasi perfectes, l’aire s’omple d’aromes suaus i el territori respira una calma difícil de trobar en altres moments de l’any. Aquest equilibri entre natura i activitat humana defineix l’autenticitat del Segrià.

Aquesta experiència es viu millor des del respecte. La floració és un moment delicat per als conreus, i per això és essencial seguir els camins establerts, no trepitjar les plantacions ni recol·lectar flors o fruits sense permís; s’ha de mantenir l’entorn net i actuar amb consciència ambiental. Un turisme responsable garanteix que aquest patrimoni natural i cultural es pugui preservar i continuar compartint en el futur. Visitar el territori amb aquesta mirada respectuosa permet entendre que cada flor és part d’un procés que va molt més enllà de l’atractiu turístic.

El respecte pels camps de conreu és imprescindible per preservar un fenomen natural que depèn de l’equilibri del territori.

Quan les flors cauen i els arbres comencen a vestir-se de verd, el paisatge torna a transformar-se, però l’empremta de la floració perdura en la memòria del visitant. El Segrià, terra de floració, ofereix molt més que una postal: ofereix una manera d’entendre el territori, el temps i la relació entre les persones i la natura. És una invitació a redescobrir el món rural des de l’admiració i la consciència, i a valorar un paisatge viu que continua donant fruits gràcies a l’equilibri entre tradició, natura i respecte

Tel. 973 054 800 www.segria.cat

Torrebesses, terra de pedra seca

Al sud-est del Segrià, entre camps d’oliveres i ametllers, s’alça Torrebesses, un petit poble que respira calma i autenticitat. Amb menys de 300 habitants, aquest municipi s’ha convertit en un referent cultural i patrimonial gràcies a la seva aposta per la pedra seca, un llegat que forma part de la identitat del paisatge de secà, reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Passejant pels secrets de la Vileta

Endinsar-se a Torrebesses és descobrir un poble que sembla suspès en el temps, on cada carrer i cada pedra expliquen alguna història. El nucli antic, conegut com la Vileta, conserva testimonis arquitectònics que abasten des de l’època romànica fins al segle XX, amb cases nobles, temples i edificacions rurals que han modelat la identitat del poble.

L’Església de Sant Salvador és una de les seves joies més reconegudes. Aquest temple de transició romànic-gòtica, construït al segle XII, impressiona tant per la seva senzillesa com per la bellesa dels detalls, per exemple, els capitells decorats amb motius vegetals i el portal amb tres arquivoltes. A l’interior, la capella dedicada a Sant Joan Baptista conserva un retaule gòtic de l’escola lleidatana que recorda la riquesa artística de la comarca. El campanar d’espadanya completa un conjunt que transmet tranquil·litat i espiritualitat en cada racó.

A pocs passos, el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca (CIPS) convida a endinsarse en l’art de construir sense morter ni argamassa. Les exposicions mostren marges, cabanes de volta i aljubs, explicant com els habitants van saber domar la pedra per fer-la útil i alhora estètica. El centre no només exhibeix peces i eines, sinó que organitza tallers i rutes guiades que

Marges, cabanes i aljubs mostren com la pedra es transforma en art útil

permeten experimentar la pedra seca de manera pràctica i sensorial, connectant directament amb l’herència agrícola que també es manifesta en el Molí del Bep de Canut, un molí d’oli del segle XIX que mostra la importància de l’olivera i la vida rural. Passejant des del centre cap al molí, es pot entendre com la producció agrícola i la tècnica de construcció coexistien en harmonia, donant forma al territori i a la vida quotidiana dels habitants.

L’Església Nova, situada a la part baixa del nucli de Torrebesses, és una construcció inacabada del segle XIX que explica molt sobre la història del poble. El projecte va començar el 1869 amb l’objectiu de substituir l’antiga església i donar un espai més ampli a les celebracions religioses, impulsat pels veïns i liderat per l’alcalde i el rector local. Tot i l’entusiasme inicial, la construcció es va aturar per culpa d’una combinació de crisi econòmica i gelades que van afectar les collites, deixant només les parets i alguns pilars.

Avui, l’edifici inacabat encara conserva l’encant i s’ha convertit en un espai cultural on es fan concerts, representacions teatrals i activitats comunitàries.

Prop d’aquest temple, els casals notables i el Museu Local Josep Jané i Periu permeten

completar la imatge: els casals mostren la riquesa i el gust artístic de famílies locals, mentre que el museu recull la memòria material dels habitants, des de les eines de pagès fins als utensilis domèstics, posant al visitant en contacte directe amb la vida quotidiana d’altres temps.

La Setmana de la Pedra Seca: patrimoni que cobra vida

A finals de novembre i inicis de desembre, Torrebesses acull la Setmana de la Pedra Seca, una iniciativa que posa en valor la tècnica constructiva tradicional de la pedra seca, reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Durant aquests dies, el poble es converteix en un escenari viu on es combinen història, natura i comunitat.

L’esdeveniment ofereix una programació variada que inclou rutes guiades, tallers pràctics, exposicions, xerrades i activitats de voluntariat per a la restauració i

manteniment de marges i barraques de pedra seca. Enguany, s’han ampliat les dates amb la intenció de permetre als visitants participar en diverses propostes i gaudir d’una experiència més enriquidora.

Aquesta setmana no només celebra l’art constructiu, sinó que fa valdre la història, la memòria i la comunitat de Torrebesses, mostrant com una tècnica antiga continua unint generacions i connectant el poble amb el seu entorn. És una oportunitat única per veure com la pedra, l’arquitectura i la tradició es combinen per donar vida al patrimoni rural.

Durant la Setmana de la Pedra Seca, el poble es transforma: rutes guiades, tallers i exposicions permeten viure la tradició i sentir l’energia de la comunitat

Rutes destacades de Torrebesses

Recórrer Torrebesses a peu és la millor manera de connectar amb la història, el paisatge i la cultura del poble. Les rutes del municipi combinen patrimoni arquitectònic, construccions tradicionals i natura, oferint experiències úniques per a tots els visitants. Entre totes, destaquen dues opcions imprescindibles:

Ruta de Sant Roc. Aquesta ruta circular comença al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca i es dirigeix cap al sud del municipi. Durant el recorregut, es poden observar diversos elements d’interès, com l’antic Pou de la Vila, l’ermita de Sant Roc i la font homònima. També es poden veure camps de pistatxers i la imponent cabana de pedra seca coneguda com a Falsa Cúpula. Aquesta ruta té una extensió de 9,6 km i es considera una ruta de dificultat moderada

Ruta de la Pedra Seca. Aquest recorregut ofereix una immersió en el paisatge de secà de Torrebesses. Durant la caminada, es poden observar construccions de pedra seca com la cabana de volta de Toni el Jepo, el pou del Ferrer Rabassa, petits horts a la Vall Major, restes d’un molí fariner i més plantacions de pistatxers. Aquesta ruta circular de 9 km d’extensió, considerada una ruta moderada, destaca per la seva bellesa natural i la conservació del patrimoni arquitectònic tradicional.

Ajuntament de Torrebesses Portal, 3 25176 Torrebesses Tel. 973 126 059 www.torrebesses.cat

Alcarràs, floració, patrimoni cultural i agricultura

A pocs quilòmetres de Lleida, Alcarràs floreix com un municipi ple de contrastos i atractius per als amants de la natura, la història i les activitats a l’aire lliure. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, Alcarràs lidera el cens agrícola català i, en època de floració, els seus camps es transformen en acolorides catifes.

Situat a la comarca del Segrià i banyat per les aigües del Segre, Alcarràs és un veritable mosaic de terres de regadiu que s’estenen des de la ribera dreta del riu Segre fins a les muntanyes del Coscollar i la serra Grossa. Aquesta riquesa paisatgística es deu a una xarxa hídrica excepcional, amb els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya com a protagonistes. A més a més, les basses i pantans com el de l’Arròs i les basses de Don Laureà, de Teresa i de la Brisa asseguren el subministrament d’aigua fins i tot durant les èpoques més seques.

Una agricultura potent

El desenvolupament d’Alcarràs està estretament lligat a la producció agrícola. No en va, encapçala la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Els camps del municipi estan dominats per arbres fruiters com el presseguer, la perera i la

pomera, a més dels conreus de cereals. Aquesta activitat agrícola és la base de l’economia local i li confereix un encant característic, especialment durant el període de floració dels arbres fruiters, quan el seu paisatge es transforma en un espectacle de catifes de colors. De fet, les rutes Alcarràs Florit són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà la bellesa d’aquest paratge amb la floració d’ametllers, presseguers, nectarines i platerines.

Una història fascinant

Els orígens d’Alcarràs es remunten a l’època islàmica, tot i que el municipi apareix documentat per primera vegada al segle xii. Durant aquesta època, un castell sarraí dominava la zona fins que va ser ocupat pels cristians. Al llarg dels segles, el territori va ser testimoni d’episodis històrics rellevants, com la guerra dels Segadors o la de Successió. L’antic castell —que havia estat un símbol d’aquesta història convulsa— va ser desmantellat a finals del segle xviii per construir l’església neoclàssica de la Mare de Déu de l’Assumpció, que avui és un dels punts d’interès del municipi. Construïda a la dècada del 1760, destaca per la seva façana d’estil barroc.

atractiu turístic

Descobert de manera fortuïta, el pou de gel data del segle xvii i és la darrera gran troballa del municipi. Situat al talús on conflueixen el carrer Vista Alegre i el carrer dels Timons, acaba de ser restaurat i està obert al públic des del passat 26 d’abril. El procés de neteja i consolidació a què va ser sotmès va posar al descobert restes de ceràmica, metall i cuir, un testimoni de l’ús que se’n va fer al llarg dels segles. Aquest tipus d’infraestructura va tenir un paper clau entre els segles xvii i xx abans de la comercialització dels refrigeradors elèctrics. S’utilitzava per conservar el gel durant llargues temporades i subministrar-lo a la població per a ús alimentari i mèdic. A més de constituir un exemple de l’arquitectura tradicional en matèria de conservació del gel, la seva restauració ha fet possible la urbanització d’un espai que coincideix amb l’antic nucli fundacional d’Alcarràs. D’aquesta manera, esdevé un nou actiu per entendre la vida preindustrial del territori i es projecta com un recurs cultural i turístic en un moment en què el patrimoni rural comença a rebre l’atenció que mereix.

Un ric patrimoni

El pou de gel s’ha convertit en el nou atractiu cultural del municipi

Paisatges únics

històric i cultural

Alcarràs compta amb la Ruta de Patrimoni, que recorre una sèrie de racons emblemàtics del municipi per tal de submergir-se en la història i la cultura local. Així doncs, a part de l’església parroquial, el trajecte descobreix indrets com l’Arxiu

Històric, la Biblioteca Joaquim Montoy o el Centre Cultural Lo Casino, espais dedicats a la memòria i la cultura. Edificis històrics com el Balneari, el Celler de cal Calistro i Ca l’Hereu, o el Mas de Volta i el Molí de Jaumetó parlen del passat agrícola i comercial de la vila.

Per als més curiosos, el Centre d’Interpretació del Món Rural permet explorar la rica tradició agrícola i ramadera del municipi amb una col·lecció de 350 eines i instruments històrics.

Altres punts d’interès són la Casa de Montagut, una masia del segle xviii que reflecteix l’arquitectura tradicional de la zona; l’ermita de Santa Anna; el castell de Montagut, d’origen sarraí i, tot i que actualment només en queden alguns vestigis, és testimoni de la història del municipi. Finalment, a pocs quilòmetres del nucli urbà, hi ha Vallmanya, una casa del segle xv que, després de passar per diversos propietaris, va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu casament amb la filla del propietari.

L’alzina centenària —símbol del municipi que figura a l’escut oficial— és un indret de visita obligada. El camí senyalitzat que condueix al Pla de l’Alzina on s’ubica, entre camps de fruiters i cereals, ofereix una experiència tranquil·la i connectada amb la natura. D’altra banda, les basses de Sucs i Alcarràs són un espai natural protegit format per tres zones humides de petites dimensions corresponents a basses de reg d’origen seminatural, els anomenats pantans de Suquets de Baix i de l’Arròs. Es tracta d’una zona d’especial interès per als amants de l’ornitologia per la seva biodiversitat i la gran quantitat de poblacions d’ocells aquàtics que acull.

Activitats per a tothom

El municipi d’Alcarràs és un punt destacat del Camí Català de Sant Jaume, amb un tram que uneix Lleida i Aragó. Aquesta ruta és ideal per fer-la tant a peu com amb bicicleta i ofereix una gran diversitat de paisatges pintorescos del Segrià i una experiència cultural única. D’altra banda, els aficionats a l’automobilisme i el motociclisme poden gaudir de campionats i esdeveniments privats al circuit d’Alcarràs

Per a més informació:

Tel. 973 79 00 04

Lo Casino 973 79 57 00

patrimoni@alcarras.cat

www.alcarras.cat

L'alzina centenària

SIDAMON

Descobreix la vida rural catalana

Amagat entre els camps de la plana d’Urgell, Sidamon és un poble que convida a desconnectar i redescobrir la calma del paisatge rural català. Amb els seus carrers tranquils, l’arquitectura tradicional i un entorn natural que sembla pintat a mà, aquest destí ofereix molt més que una simple escapada: és una immersió en la història, la natura i les tradicions que han modelat la comarca durant generacions.

Un poble amb història i patrimoni

Situat al Pla d’Urgell, a 232 metres sobre el nivell del mar, Sidamon és un poble amb més de mil anys d’història. Ja l’any 1079 apareix citat al Liber feudorum maior, amb el nom “Aquam vivam que est ultra Cidamundum”, i durant l’Edat Mitjana va ser un lloc estratègic sota el llinatge dels Anglesola. El poble comptava amb un castell i un hospital que acollia pelegrins i malalts, i va tenir vincles destacats amb els temples i els hospitalers.

Al llarg dels segles, Sidamon va viure moments convulsos: va ser escenari d’episodis de bandolerisme com el robatori de moneda del rei Felip II a finals del segle XVI, va patir el despoblament després de la Guerra dels Segadors i es va anar repoblant al llarg del segle XVIII. La construcció del Canal d’Urgell va suposar un punt d’inflexió impulsant la prosperitat agrícola i permetent la modernització del poble amb nous camins, abastament d’aigua i urbanisme.

Avui en dia, Sidamon combina patrimoni, agricultura de regadiu, i una activa vida comunitària. Amb equipaments esportius, escoles, dispensari mèdic, diverses entitats culturals i esportives i fins a 20 associacions que treballen per la comunitat de forma altruista, dinamitzant

social i culturalment el municipi. Gràcies a tot això, el poble s’ha convertit en un lloc acollidor, amb encant rural i una població que ha crescut gràcies a la seva vitalitat i qualitat de vida. En aquest context, el municipi també disposa d’un parc d’autocaravanes, un equipament que facilita l’estada de visitants itinerants i reforça l’oferta turística del poble, integrant-se de manera respectuosa amb l’entorn rural.

Pel que fa al patrimoni de Sidamon, el poble ofereix diversos punts d’interès que combinen història, arquitectura i natura. L’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda al segle XVIII sobre l’antic emplaçament del castell, és el principal referent religiós del nucli urbà, amb una sola nau i un campanar quadrat que defineixen el seu caràcter

Aquest tossal va ser explorat per primera vegada l’any 1915 i ha aportat vestigis d’una necròpoli romana i restes ibèriques, molts dels quals formen part de les col·leccions dels Museus d’Arqueologia de Barcelona i Lleida. Recentment ha estat reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local, consolidant-se com un punt clau per descobrir la història mil·lenària de la comarca.

Per als més curiosos, la visita es pot completar amb un recorregut fins la Fita Alta, un mirador natural En dies clars, les vistes cap al nord abracen tota la plana fins a la muralla natural del Montsec. Cap al sud, s’albira Torregrossa, amb les grans sitges pintades visibles des de molta distància, mentre que el límit meridional el marquen els petits turons de les Garrigues i la serra de Prades, un paisatge que posa de manifest la importància estratègica històrica del

El ninot de Sidamon és una escultura monumental de 15 metres d’alçada que vigila l’autovia A-2 a l’altura del poble. Conegut com a Indíbil, va ser creat a principis dels anys 90 pels operaris que treballaven en la construcció de l’autovia amb materials sobrants. Simbolitzant el vincle entre l’obra civil i l’agricultura del Pla d’Urgell.

Vida a l’aire lliure

Sidamon és un municipi que s’emmarca en un paisatge genuïnament de Ponent, on la plana agrícola defineix l’horitzó i marca el ritme de la vida quotidiana. L’entorn natural del municipi és el resultat d’una convivència harmoniosa entre l’activitat humana i el medi, amb camps de conreu, camins rurals i una xarxa de séquies que aporten verd i vida al territori.

L’entorn planer de Sidamon és ideal per practicar senderisme amb tranquil·litat, els camins ben definits permeten descobrir el paisatge agrícola, espais naturals i punts elevats amb vistes sobre la plana del Pla d’Urgell. El municipi disposa de diverses rutes a peu que connecten nuclis veïns i paratges d’interès, adaptades a diferents nivells. Entre totes les possibilitats, destaquem dues rutes:

Sidamon-Pineda–Fondarella–Pantà de la Serra–Mollerussa

-Distància: 11 km

-Dificultat: fàcil

-Durada: 2 h 30 min

Aquesta ruta circular segueix camins rurals i pistes planes entre camps de conreu, ideal per a caminades relaxades. Permet descobrir la Pineda de Sidamon, gaudir de vistes obertes de la plana i acostar-se al Pantà de la Serra, un espai ideal per fer una pausa i contemplar l’entorn.

Sidamon – Pantà de la Serra – La Fita Alta – Tossal de les Tenalles –Fondarella – El Palau

-Distància: 16 km

-Dificultat: moderada

-Durada: 3 h

És una ruta circular que parteix del nucli de Sidamon i combina pistes planes amb lleugeres pujades fins a punts panoràmics. Passa per la Pineda de Sidamon , el Pantà de la Serra , la Fita Alta i el Tossal de les Tenalles , on es poden observar restes d’un poblat ibèric, abans de baixar cap a Fondarella i tornar a Sidamon passant pel terme municipal del Palau.

Les festes més emblemàtiques

A Sidamon, les festes són molt més que simples celebracions: són moments que reforcen la identitat del poble i convivència entre veïns i visitants. Al llarg de l’any, el calendari festiu combina tradició, cultura i gastronomia, amb cites que van des de celebracions religioses fins a esdeveniments populars i familiars.

La temporada festiva s’inicia amb la Festa Major d’Hivern, al febrer, dedicada a Sant Blai. La celebració manté viva la tradició amb la Missa solemne i la benedicció dels pans i les candeles, rituals que recorden les arrels religioses del poble. Durant el dia, es combinen actes culturals i lúdics, com balls i sopars populars, destacant la Sardinada

Popular, on veïns i visitants comparteixen taula i ambient festiu.

La cita més destacada del calendari festiu de Sidamon és la Festa Major d’Estiu. Dedicada a Sant Bartomeu, combina actes religiosos, concerts, balls i activitats per a totes les edats, convertint-se en un punt de trobada de familiars i amics que arriben de fora del poble. Un cop passada la festa major, a finals d’agost, l’Ajuntament organitza la Cursa i Caminada Tossal de les Tenalles, que mobilitza a un gran nombre de voluntaris i enguany celebrarà la cinquena edició.

Pel que fa a les fires, durant la tardor, Sidamon acull la singular Fira de Carabasses Gegants, una festa que celebra la tradició agrícola de la zona. La fira inclou concursos de carabasses de grans dimensions, tallers gastronòmics i activitats infantils.

www.sidamon.cat

Centre de Serveis de Sidamon
Litografia dels ilergets

Les Garrigues floreix el blanc i rosa que anuncia la primavera

QQuan el fred comença a afluixar, Les Garrigues es transforma. Els camps s’omplen de blanc i rosa i la floració dels ametllers converteix la comarca en una postal viva. És una explosió de color efímera i captivadora que anuncia l’arribada de la primavera amb una llum suau i una natura en estat pur.

Entre els mesos de febrer i març, els ametllers despleguen les primeres flors i regalen una de les estampes més boniques de l’any. És el moment ideal per fer una escapada tranquil·la: caminar entre camps florits, capturar fotografies plenes de contrastos, respirar aire pur i deixar-se portar per la calma d’un paisatge que convida a aturar el temps.

Caminar i brindar entre ametllers a Arbeca

El 22 de febrer, Arbeca dona el tret de sortida a les celebracions de la floració amb la Caminada i Vermut entre Ametllers Florits.

A les 9 h arrenca una ruta cultural de 9 km organitzada pel Consell Esportiu de les Garrigues, que travessa camps d’ametller florits, cereals i oliveres arbequines, mostrant l’essència del paisatge agrícola de la comarca. La inscripció inclou avituallament, assegurança, cessió de pals de marxa nòrdica i un val 2x1 per a una visita guiada al nucli antic i al castell del municipi.

De les 11:30 h a les 14:30 h, el Pla de les Alzines acull el Vermut entre Ametllers Florits, una proposta gastronòmica organitzada per l’Ajuntament d’Arbeca amb el suport de la BEC i el Consell Comarcal. El tiquet degustació té un preu de 10 € i la copa serigrafiada per a begudes alcohòliques costa 2 €. En cas de pluja o vent intens, la caminada es cancel·larà amb retorn de l’import i el vermut es traslladarà a la Sala Centro d’Arbeca.

Castelldans: viure la floració amb tots els sentits

A mitjan març, Castelldans es converteix en escenari d’una jornada que posa el focus en el paisatge i en el producte de proximitat. La caminada entre ametllers florits permet endinsar-se en els camps en el moment més espectacular de l’any, quan els arbres es cobreixen de flors delicades i el territori es tenyeix de tons suaus que contrasten amb el cel clar de primavera. Recórrer els camins en plena floració és una experiència pausada, gairebé contemplativa. El paisatge agrícola tradicional es mostra en tota la seva autenticitat, i cada passa ofereix noves perspectives d’un entorn que només es viu així durant uns dies.

La jornada continua amb un vermut popular que esdevé punt de trobada per a veïns i visitants. A la plaça del poble, la fira amb parades de productes de proximitat completa la celebració, convertint-la en una mostra viva del territori. És l’oportunitat de tastar l’essència de la comarca i de connectar amb la seva identitat a través dels sabors i del contacte directe amb els productors.

Gaudeix de vermuts populars entre ametllers florits a Castelldans, amb degustació de begudes i platets de productors locals.

A Castelldans, la floració no és només un paisatge per contemplar: és una experiència compartida que uneix natura, gastronomia i comunitat en un mateix escenari. Un instant efímer que val la pena viure abans que els pètals caiguin i la primavera avanci.

Descobreix la cultura de l’oli i molt més a la Granadella

A l’extrem sud de la comarca de les Garrigues trobem la Granadella, un municipi de llarga tradició agrícola en l’olivera i en la producció d’oli. La seva església —coneguda com la catedral de les Garrigues—, la seva història i el centre d’interpretació de l’oli són només alguns dels punts d’interès d’aquest poble típic garriguenc, però n’hi ha molts més. L’antic refugi de la Guerra Civil —visitable el dia que fan la reproducció dels bombardejos— i el seu entorn natural et sorprendran. A més, a l’estiu, el municipi és territori musical, amb diferents festivals de renom.

L’origen de la Granadella es perd en els annals de la història, ja que la vila ja figurava entre les 32 poblacions catalanes que en època romana gaudien del títol honorífic de municipium. Després va ser una fortalesa àrab que, una vegada recuperada, va esdevenir baronia i va començar a créixer al voltant del castell —del qual avui romanen alguns vestigis— i l’església cap al pla.

Terra de bon oli

La Granadella és coneguda, principalment, pel seu oli d’oliva verge extra, considerat un dels millors de Catalunya. Els voltants del municipi estan gairebé plens d’oliveres, amb més de 2.600 hectàrees conreades entre construccions de pedra seca, típiques d’aquestes contrades (marges, cabanes i altres estructures). La Granadella és un municipi amb més hectàrees d’oliveres que habitants i on l’oli d’oliva no només és un producte de gran qualitat, sinó que també és un pilar de l’economia local i un orgull per als seus veïns.

Al Pla de la Vila, la plaça situada al centre del poble, es troba l’Ajuntament i el punt de reunió dels granadellencs i granadellenques. Molt a prop hi ha l’antic convent de Santa Maria, que ara és la seu del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, un espai d’impuls, projecció i reconeixement de les comarques oleícoles i on també es troba l’Oficina de Turisme de les Garrigues Altes. El municipi també alberga el Museu de l’Oli de Catalunya, ubicat a la seu de la Cooperativa de la Granadella, que conté les instal·lacions i la maquinària originals del molí

fundat el 1920, que va quedar en desús des del 1986. L’adequació museogràfica d’aquest conjunt patrimonial afegeix una funció cultural i vincula l’activitat productiva i comercial de la cooperativa amb els projectes de desenvolupament territorial relacionats amb l’oleoturisme.

Visitar el molí del museu, comprar oli d’oliva verge extra varietat arbequina i fer un tast guiat d’olis de la mà del Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya són uns imprescindibles de la Granadella.

A més, el primer cap de setmana de novembre se celebra la Fira de la Primera Premsada, una jornada dedicada a l’oli, l’art i la gastronomia que atreu visitants d’arreu per degustar els primers olis de la temporada. Durant la festa, els visitants poden participar en tastos, conèixer el procés d’elaboració de l’oli i gaudir d’activitats tradicionals.

Catedral de les Garrigues

La Granadella disposa d’un patrimoni arquitectònic i cultural que es remunta a segles enrere. La seva església parroquial, Santa Maria de Gràcia, és una joia de l’arquitectura barroca, amb una façana imponent i un interior que impressiona per la seva grandesa i detalls artístics

Està ubicada molt a prop del Pla de la Vila i és coneguda com la catedral de les Garrigues per les seves dimensions, per la sumptuositat decorativa i pel seu disseny acurat. El campanar —de torre octogonal— és un dels més bells i majestuosos de les Terres de Ponent. L’any 2014 va ser declarada Bé

Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric. Per Setmana Santa, a l’església de Santa Maria de Gràcia té lloc la imponent escena del desclavament, precedida del cant del Miserere, una tradició immemorial del municipi.

Al nucli antic de la vila hi ha les restes de l’antic castell (1181), amb vestigis de les muralles i les sitges. A la vila closa també es troba el convent, la primitiva església de transició del romànic al gòtic i cases porxades amb decoració barroca i renaixentista. A la serra de Sant Antoni es troba l’ermita de Sant Antoni Abat, del segle xiv, amb un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat de construcció recent.

Refugi del Molí de la Vila

Sabíeu que, després de Castelldans, la Granadella va ser el municipi garriguenc que va patir més els efectes de les bombes durant la Guerra Civil? Els granadellencs i granadellenques van rebre 20 atacs aeris per part de les tropes franquistes durant el període del 15 al 28 de desembre de 1938. Els bombardejos van provocar grans destrosses al poble, però van causar poques víctimes, ja que els veïns havien fugit del nucli i s’havien refugiat a les coves i els masos del terme. A l’altre costat de la plaça, en direcció al Pou de la Cometa, una serra del vessant sud-oest del poble, hi ha un camí que porta a l’antic refugi de la Guerra Civil, que es pot visitar el dia que fan la reproducció dels bombardejos falangistes. El refugi del Molí de la Vila està considerat un dels búnquers antiaeris més grans de la comarca. Amb cabuda per a un centenar

de persones, per sobre té uns dos metres de roca, cosa que feia impossible que les bombes afectessin els qui s’hi trobaven refugiats.

Rutes i activitats a l’aire lliure

Per als amants de la natura, la Granadella ofereix diverses rutes de senderisme i ciclisme que permeten descobrir el paisatge característic de les Garrigues. Les rutes passen per camps d’oliveres centenàries, construccions de pedra seca i miradors des d’on es poden observar vistes panoràmiques espectaculars de la comarca, per la qual cosa es pot complementar la visita oleoturística i cultural amb la natural.

El mirador de l’Ebre allarga la mirada riu avall des del coll de Bovera cap a la Ribera d’Ebre i el Priorat, mentre que el mirador dels Pirineus abarca un ampli paisatge des de l’ermita de Sant Antoni cap al nord. A prop de la Granadella es pot gaudir dels cims i la carena de la serra de la Llena, que separa les Garrigues del Priorat, el Montsant i les muntanyes de Prades, amb unes panoràmiques excepcionals.

Territori musical

Un altre tret identitari de la Granadella és el caràcter marcadament musical del municipi, especialment en els mesos d’estiu, amb diferents festivals de renom. Així, al juny té lloc Olea Terra, escenaris d’art, una proposta artística amb espectacles musicals combinats amb degustacions i tastos per unir patrimoni, paisatge, llenguatges artístics i cultura de l’oli. El tercer cap de setmana d’agost la Granadella és música en estat pur, amb el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana. El 14 de setembre, per la Festa Major, també s’organitzen diverses activitats musicals que, des del Pla de la Vila, s’escolen pels carrers del municipi. També a l’estiu, durant diverses setmanes té lloc el Garrigues Guitar Festival mòria del granadellenc més internacional, el mestre Emili Pujol, una proposta que com bina música clàssica, folklore i nous talents internacionals.

aquest municipi de les Garrigues ofereix una escapada perfecta per connectar amb la natura, la història i l’oleoturisme. Endinseu-vos a la Granadella i descobriu tots els seus encants i la cultura de l’oli d’oliva, un tresor que representa l’ànima d’aquest racó de Catalunya

Imprescindibles

Visitar el molí del museu, comprar or líquid verge extra d’arbequina i fer un tast guiat al Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya

La Festa Major d’hivern se celebra per Sant Antoni (17 de gener) i coincideix amb la tradicional Festa de Quintos i Gitanos en què es fa una cavalcada de carrosses que recorre la vila.

Una experiència autèntica

La Granadella és, doncs, un destí ideal per a tots aquells que busqueu una experiència autèntica i allunyada del turisme massifi cat. Amb la seva riquesa cultural, les tradi cions arrelades i un paisatge natural únic,

Quan les fulles comencen a tenyir-se de vermell i taronja, el Pallars Sobirà es transforma en un escenari idíl·lic que convida a desconnectar i a gaudir de la natura en la seva màxima expressió. Aquesta comarca pirinenca, amb Sort com a capital, ofereix un equilibri perfecte entre paisatge, tradició, i activitats per a tots els públics.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici són tres dels emblemes d’aquesta comarca i alguns dels indrets imprescindibles per viure la tardor al Pirineu. Els seus senders et porten a descobrir llacs cristal·lins, rius que baixen entre roques i cascades amagades dins dels boscos. A mesura que s’acosta l’hivern, les primeres neus comencen a cobrir els cims i les valls, i tot es transforma en un paisatge de conte. Passejar per aquests racons mentre la boira matinal s’enfila entre els arbres és una experiència que et connecta amb la natura.

Per als qui no poden estar quiets, el Pallars Sobirà ofereix una gran varietat d’activitats a l’aire lliure. Senderisme, BTT, caiac i ràfting són només algunes de les opcions disponibles. Hi ha rutes fàcils per a tota la família i recorreguts més exigents per als amants de l’aventura. I si t’agrada la fauna, no et sorprendrà topar-te amb cérvols, isards o aus rapinyaires en plena natura, especialment durant les visites guiades sobre la fauna i la flora del territori. Però la natura no és només paisatge: és també cultura i tradició. Els pobles com Esterri d’Àneu, Llavorsí o Soriguera mostren com els habitants han viscut sempre en harmonia amb l’entorn, construint cases de pedra i carrerons que encaixen perfectament amb el paisatge. Passejar per aquests

pobles de muntanya a la tardor, amb el fum sortint de les xemeneies i els colors dels boscos al voltant, és sentir l’autèntic esperit del Pirineu.

I després d’un dia entre muntanyes i rius, no hi ha res com tastar els sabors del territori o refugiar-se en una de les cases rurals de la comarca. Sentir el crepitar del foc, olorar els boscos humits i deixar que la calma del Pallars Sobirà t’envolti és la millor manera de tancar la jornada.

A la tardor, la brama del cérvol omple les valls del Pallars amb un dels sons més impressionants del Pirineu

Al Pallars Sobirà, la natura és la protagonista absoluta. Cada llac, cada vall i cada sender són una oportunitat per connectar amb un entorn salvatge i autèntic. I si t’hi acostes en aquesta època, podràs gaudir d’un espectacle únic: colors intensos, primeres neus i la tranquil·litat de la muntanya que només el Pirineu sap oferir

Per a més informació: turisme@pallarssobira.cat Tel. 973 621 002

Descobreix l’encant de

Montgat

Situat a la costa catalana, Montgat és un municipi de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona que conjuga de manera única el turisme de proximitat amb la tranquil·litat d’un poble mariner. A tan sols uns minuts de la capital catalana, aquesta destinació costanera ofereix un equilibri perfecte entre platges, paisatges, tradicions i vida local.

Un litoral per explorar

Les platges de Montgat, tot i la manca de sorra a causa de les inclemències del clima, són un dels seus principals atractius Entre les més conegudes hi ha la platja de les Barques i la platja de les Roques,

properes tant a l’estació de tren com als serveis de transport públic, formen un entorn agradable per gaudir del mar.

A més de gaudir del sol a la primavera i a l’estiu, el mes de febrer a Montgat és ideal per fer passejades tranquil·les pel passeig marítim i rutes costaneres amb vistes al Mediterrani, aprofitant el clima suau de la costa del Maresme i l’ambient més pausat de l’hivern.

Patrimoni amb vista al mar

Tot i les seves platges, Montgat no és només un destí de platja; és un municipi amb una rica història que es reflecteix en els seus edificis i espais més emblemàtics. Passejar pel poble és descobrir una combinació única de patrimoni mariner, arquitectura tradicional i miradors que ofereixen vistes privilegiades del litoral català. Entre els elements més representatius destaca la Torre de Ca l’Alsina, situada prop del passeig marítim. Aquesta torre de guaita, originàriament vinculada a la masia de Ca n’Alsina, conserva elements defensius tradicionals com els matacans de pedra i les finestres de pedres carejades. Mirant cap al mar, recorda el paper històric de Montgat en la vigilància costanera.

Al nucli urbà, el cor de la vida local està marcat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista, datada del segle XIX, és un edifici religiós i històric que ha centrat la comunitat durant generacions. Amb el seu campanar visible des de gran part del municipi, l’església combina la funció espiritual amb l’interès arquitectònic. Per als amants de les vistes panoràmiques i dels espais verds, el Templet-mirador del Turó del Mar, situat al Parc del Turonet, és una parada imprescindible. Aquest

mirador permet gaudir de perspectives espectaculars del Mediterrani i del perfil urbà del municipi. A més, el templet és un vestigi de l’antiga finca de Can Ribas, amb un estil historicista que evoca el passat noble i agrícola de la zona.

El nucli antic de Montgat complementa la visita al municipi amb un recorregut pels carrers antics que encara conserven l’essència d’un poble mariner. Carrers com el carrer del Mar i el de l’Església mostren edificis populars que transmeten la vida quotidiana del passat, tot en un entorn que combina història i vitalitat contemporània. Passejar per aquests carrers és connectar amb les arrels del municipi i comprendre com la vida local s’ha desenvolupat al llarg dels segles.

A més d’aquests punts centrals, Montgat compta amb altres elements patrimonials que mereixen ser descoberts. El túnel ferroviari del Turó de Montgat va tenir una importància cabdal en el transport

El túnel ferroviari del Turó de Montgat és el primer túnel de la península Ibèrica, inaugurat el 28 d’octubre de 1848 per connectar els viatgers que anaven de Barcelona a Mataró

ferrocarril peninsular. També destaquen diversos miradors, com els de les Bateries i del Turó del túnel, ofereixen perspectives espectaculars del mar i de la vila, mentre que l’escultura Mediterrània —de l’escultor tianenc Àlvar Suñol— celebra l’esperit mariner que defineix Montgat.

Parcs i entorn natural de Montgat

Montgat compta amb una àmplia xarxa d’espais verds que combinen natura, lleure i patrimoni, oferint llocs ideals per passejar, descansar i gaudir del paisatge mediterrani. Entre els principals parcs del municipi destaca el Parc del Turonet, un espai tranquil amb alzines i pins, perfecte per a passejades curtes i moments de relaxació. El Parc del Tramvia és un corredor verd ampli, amb zones esportives i jocs infantils, mentre que el Parc de la Riera d’en Font ofereix àrees ombrívoles i espais per a l’esbarjo i l’esport a l’aire lliure.

Tot i això, un dels espais més singulars és el Parc de les Bateries, a la part nord de Montgat, que combina valors naturals i històrics. Des de les seves elevacions es poden gaudir de vistes panoràmiques sobre la costa del Barcelonès i del Maresme, mentre que les restes de dos canons recorden el paper de Montgat dins del sistema defensiu de la Guerra Civil.

Aquest parc forma part de la ruta La Defensa de la Costa, un itinerari que recorre búnquers, nius de metralladores i emplaçaments artillers construïts entre 1936 i 1939 per protegir el litoral davant possibles desembarcaments. La ruta permet comprendre com aquestes fortificacions s’integren dins el paisatge actual.

Un calendari festiu que omple de vida el municipi

Montgat ofereix al llarg de l’any diverses festes i fires que combinen tradició, cultura i entreteniment. Entre les més importants hi ha la Festa Major de Sant Jordi —al voltant del 23 d’abril—, amb activitats per a tota la família, tastet de faves, correfoc i actes culturals al voltant de la plaça de les Mallorquines i la Riera de Sant Jordi.

Al juny se celebra la Festa Major de Sant Joan, amb revetlles, concerts i activitats al barri de Sant Joan i el barri antic. Durant l’estiu també se celebra el Concert de Cobla al Parc del Turonet i la Festa Cara al Mar, vinculada a la Cofraria de Pescadors, que es caracteritza per una cantada d’havaneres i una sardinada popular.

En aquest context mariner, Montgat conserva la tradició de la subhasta cantada de peix —única al maresme, juntament amb el Masnou—. Actualment se celebra els dilluns, dimecres i divendres a les 13 h, i més enllà de la funció comercial, representa un element destacat del patrimoni cultural immaterial i del passat pesquer del municipi.

Al setembre, Montgat recupera la Commemoració del desembarcament del 1705, que recrea els fets històrics de la guerra de Successió amb espectacles i activitats al litoral. També destaquen l’Aplec de Sardana celebrada a l’ermita de Sant Martí. A la tardor, la Castanyada popular, amb activitats per a tota la família.

A Montgat es poden visitar alguns dels pocs emplaçaments antiaeris i artillers que encara resten al litoral català, integrats a la ruta

La Defensa de la Costa

Finalment, Montgat tanca el cicle festiu anual, amb les festes nadalenques que inclouen la Fira de Nadal al Parc del Tramvia i el Parc de Nadal, ubicat al Poliesportiu municipal, on es fan tallers i activitats per als més petits.

www.montgat.cat

Situat a la vall d’Aro, al Baix Empordà, Santa Cristina d’Aro és un destí perfecte per als amants de la natura, la cultura i el patrimoni. El municipi ofereix una riquesa paisatgística única, des de l’Ardenya marítima fins al cor de les Gavarres, dues zones que marquen la personalitat del territori i el converteixen en una parada obligada per a qui vulgui gaudir de l’essència de l’Empordà. A Santa Cristina d’Aro trobaràs cales de categoria, megàlits, patrimoni, racons literaris i un paradís pels esportistes. Santa Cristina d’Aro, un oasi de tranquil·litat a la Costa Brava.

La situació geogràfica de Santa Cristina d’Aro i la bellesa del seu entorn fan dels seus paratges un lloc idoni per a realitzar activitats a l’aire lliure i gaudir intensament de la riquesa natural i patrimonial. Santa Cristina comprèn els antics nuclis de Romanyà de la Selva, Bell-lloc i Solius. L’any 1858 es va separar de Castell-Platja d’Aro, passant a constituir-se el municipi de Santa Cristina d’Aro.

L’Ardenya, un massís que s’endinsa fins al mar, regala un tram de costa rocallosa amb cales i platges que sovint passen desapercebudes per a molts turistes, fet que les converteix en un oasi de tranquil·litat. Per als que busquen fugir de les zones costaneres més massificades, aquestes petites cales són un lloc ideal per relaxar-se en plena harmonia amb la natura en un entorn tranquil i encara força verge. És un tram relativament curt, però que disposa de platges de molt bona categoria. Així, dins del terme municipal, trobem dues cales de gran bellesa: cala de Canyeret i cala del Senyor Ramon —tot i que actualment està tancada per risc de despreniments—, i dues platges: del Canyet i Vallpresona

A més, Santa Cristina d’Aro també és coneguda per la seva connexió amb la cultura megalítica, amb restes arqueològiques de gran valor escampades pel seu territori. Aquest fet és testimoni de la presència humana a la zona des de temps prehistòrics, una mostra més de la riquesa històrica que amaga el municipi.

Diversos menhirs, les coves de Sa Tuna i els Moros, a Solius, i especialment, el dolmen de la cova d’en Daina, un dels més complets que es conserven. Pel tipus de configuració del sepulcre, es dedueix que fou construït vers el 2700 - 2200 a C

Altres elements patrimonials destacables del municipi són les esglésies de Sant Martí de Romanyà, autèntica joia preromànica, o la parroquial de Santa

Cristina, amb elements compositius que van del segle XII al XVIII. Hi ha també una antiga església amb una capella paleocristiana.

Un altre monument rellevant la conformen les restes del castell de Solius, que daten del segle XV. A la mateixa zona hi ha l’església de Santa Agnès (segles X-XI), restaurada al XVIII. Al costat s’hi troba el monestir cistercenc de Solius, fundat el 1967 per quatre monjos de Poblet. El temple és un lloc de recolliment i espiritualitat que, a més, alberga una col·lecció extraordinària i única de 39 diorames creats pel germà Gilbert Galceran, un monjo que va deixar una empremta inesborrable amb el seu treball artesanal. Els diorames són petites escenes que representen moments de la vida de Jesucrist, fetes amb una gran precisió i detall, i són una mostra de la dedicació i l’amor per l’art i la fe.

Ruta literària

Un dels punts emblemàtics del municipi és Romanyà de la Selva, una localitat que va captivar la gran escriptora Mercè Rodoreda. Autora de clàssics de la literatura catalana com La plaça del Diamant o Mirall trencat va decidir passar els darrers anys de la seva vida en aquest indret màgic, on va trobar la pau i la inspiració necessàries per completar les seves obres finals. Avui dia, Romanyà és un lloc de pelegrinatge per a aquells que volen conèixer millor l’univers literari de l’escriptora. Hi ha una ruta literària Rodoreda – Romanyà amb deu punts que van captivar l’escriptora.

D’altra banda, Santa Cristina d’Aro també té una connexió amb el món de la màgia gràcies al Gran Museu de la Màgia-col·lecció Xevi, una de les compilacions de l’il·lusionisme més importants en l’àmbit internacional. S’hi poden trobar autòmats, pòsters, aparells de màgia, pintures, llibres i objectes curiosos relacionats amb aquest art.

Natura i esport

El territori de Santa Cristina d’Aro és també un paradís per als amants de l’esport a l’aire lliure. Les seves rutes i senders estan perfectament adaptats per a fer excursions a peu o amb bicicleta. Pels cicloturistes hi ha la ruta privilegiada de la Via Verda del Carrilet, un carril bici que segueix l’antic traçat del Carrilet que anava de Sant Feliu de Guíxols a Girona i que ocupa el que abans va ser el traçat d’un ferrocarril de via estreta. Pel que fa al senderisme, hi ha diversos itineraris interessants que combinen paisatge amb patrimoni humà. Cal destacar, en aquest sentit, la ruta que uneix Platja d’Aro i Romanyà de la Selva i que passa per Santa Cristina, o la que porta fins al paratge natural de les gorges de Salenys, que discorre per un traçat solcat per diverses fonts naturals (destacant el paratge de la Font Picant), i poblat de frondoses arbredes i plàcides zones de descans.

A més, el municipi ha esdevingut un referent per als amants del golf. Amb més de mig segle de tradició en la pràctica i promoció d’aquest esport, Santa Cristina d’Aro compta amb instal·lacions de primer nivell que atreuen aficionats d’arreu del món en un entorn natural inigualable.

A Santa Cristina d’Aro se celebren diverses festivitats al llarg de l’any. Entre les més importants, trobem la Festa Major, al voltant del 24 de juliol, i el Carnaval de l’Amistat, que sempre aplega un bon nombre de visitants a la població.

Un destí per gaudir tot l’any

Amb el seu clima mediterrani i la seva diversitat d’atractius, Santa Cristina d’Aro es presenta com un lloc ideal per gaudir durant tot l’any. Ja sigui passejant per les seves cales solitàries, descobrint la seva història mil·lenària, visitant el monestir de Solius o practicant esport en plena natura, aquest municipi gironí ofereix una experiència completa per a tots aquells que busquin combinar tranquil·litat, cultura i aventura en un mateix lloc.

Santa Cristina d’Aro és molt més que un simple municipi. És un lloc on la natura, la història, l’esport i la cultura s’uneixen per oferir una experiència única a tots els visitants El municipi ofereix

+ informació:

Tel. 972 057 865

www.visitsantacristina.cat

Peralada

Un viatge entre història, natura i cultura

El claustre de Sant Domènec i les col·leccions del Museu de la Vila; les muralles que encara delimiten l’antic recinte; el castell; el convent del Carme, actual seu del Museu del Castell; l’església de Sant Martí i les capelles que envolten el centre històric; el traçat sinuós dels carrers i els antics oficis que els donen nom; els casals gòtics de la plaça Gran; l’antic convent de Sant Bartomeu, primer castell de Peralada; i, finalment, els masos, castells i una xarxa de camins que els connecten des de temps immemorials conformen un llegat d’un valor excepcional.

Aquest conjunt, a més, s’omple dels seus veïns, veïnes i visitants durant tot l’any amb les múltiples activitats i esdeveniments que s’hi organitzen.

Peralada és un punt de partida ideal per explorar l’entorn natural i cultural de l’Empordà. Des de rutes i itineraris de senderisme, cicloturisme i altres opcions de turisme actiu per la natura fins a excursions pels pobles veïns, la comarca ofereix opcions per a tots els que estimen l’aire lliure i l’aventura. L’entorn de Peralada fusiona un ric patrimoni arquitectònic d’època amb paisatge natural. Totes són aptes per a qualsevol mena de visitant; circulars i lineals; locals, interurbanes i transfrontereres; amb arribades a espais de l’entorn com els Aiguamolls de l’Empordà, les platges empordaneses o els Pirineus; sense oblidar recorreguts per camins que travessen el propi municipi com la ruta històrica, la ruta literària de Ramon Muntaner o entre espais singulars com Sant Nazari de les Olives o la capella de Sant Amanç de Morassac.

La vila també ofereix un programa d’activitats periòdic i variat enfocat a donar a conèixer l’herència cultural local, la cultura i les tradicions, així com propostes lúdiques per a tota la família. Les nombroses entitats del municipi també contribueixen a fer que tothom hi trobi una alternativa a omplir els seus moments de lleure i benestar. Des de l’ajuntament, i també sovint en col·laboració amb aquestes entitats, s’organitzen diverses festes i festivals que enumerarem a continuació.

Peralada uneix història i natura: del claustre de Sant Domènec, el convent del Carme i el castell als camins que connecten amb els aiguamolls, les platges i els Pirineus.

UN VIATGE GUIAT

Una de les millors maneres de descobrir l’entorn és començar prèviament pel seu nucli antic, participant en alguna de les visites guiades que organitza l’Oficina de Turisme, pensades per als visitants més curiosos que volen aprofundir en cada detall d’aquest territori extens i ple de racons per explorar. Amb La Peralada Medieval es pot reviure l’època feudal passejant pel centre històric. Amb Les Joies artístiques de la Peralada Medieval, descobrir tres elements destacats de la seva riquesa històrica: el claustre romànic de Sant Domènec, la creu processional i la matriu de segell de Guillem de Castellnou. La ruta literària Què us diré? Ramon Muntaner i Peralada permet endinsar-se en la vida i l’obra d’aquest il·lustre personatge. Amb Les pintures romàniques de Santa Eulàlia, la mirada es desplaça cap a una obra del romànic restaurada recentment i la resclosa del comte. Al mateix temps, Vilanova de la Muga, terme peraladenc, és un poble integrat dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Peralada

Terra de vins i oliveres

La vila forma part de la Ruta del vi de la DO Empordà, una experiència imperdible per als amants del vi. Aquí es poden descobrir els sabors i les aromes dels vins locals, conèixer de prop el procés de producció i visitar cellers emblemàtics de la zona. Una visita destacada és la del nou Celler Perelada, un celler modern i sostenible que enllaça tradició vinícola amb arquitectura d’avantguarda. A més, es pot combinar amb les diferents rutes que comprenen l’Avinguda del Vi i de l’Oli de l’Empordà, una experiència multisensorial que combina el turisme actiu amb les degustacions i esdeveniments enogastronòmics en aquesta terra de vinyes i oliveres. Peralada és veïna de municipis amb molta tradició vitivinícola, que fa oblidar les fronteres administratives que són l’origen de dos dels productes més destacats del territori.

L’art com a motor cultural

Peralada és una font d’inspiració i un pol d’atracció artística que la fa seu de nombrosos espais artístics. El Centre de Turisme Cultural Sant Domènec és la seu d’una sala d’actes i exposicions que acullen durant gran part de l’any exposicions de pintura, escultura i fotografia a les seves instal·lacions. La galeria Sassa & Cacau Fine Art, els estudis d’art Guy Thomas i Garrido Marqueño i l’antiquari Serra Planas confirmen l’actual realitat artística de la vila.

Una destinació per moure’s

Per als aficionats a l’esport, el pavelló municipal comprèn, a més de les instal·lacions per entrenaments i competicions esportives, la sala fitness. A més, es programen setmanalment una sèrie d’activitats amb monitoratge: cycling, BodyPump, Pilates, Stretching i entrenament G.A.C. (glutis, abdominals i cames). Qui ho vulgui, també pot iniciar-se en el futbol, bàsquet, patinatge artístic o tennis amb els diferents clubs peraladencs.

Per a la gent més gran, el centre Sant Domènec també acull sessions de ioga, a les que pot participar també gent de qualsevol edat. A més, setmanalment, el parc urbà de Salut de Peralada és on es fan sessions gratuïtes d’exercici físic sense limitacions d’edat ni de forma física.

Les instal·lacions esportives són molt nombroses i també comprenen una piscina —oberta durant els mesos d’estiu—, un Skatepark, els dos camps de futbol de Peralada i Vilanova de la Muga, i el camp de golf de 18 forats Cruïlla de camins i experiències

Peralada és terra de pas i també de descoberta. El municipi ofereix una àmplia xarxa de rutes i itineraris pensats per gaudirne a peu, en bicicleta o fins i tot amb cotxe, ideals per explorar espais medievals i propostes d’enoturisme. Són recorreguts accessibles per a tota mena de visitants, tant circulars com lineals, d’abast local, interurbà o transfronterer.

Algunes rutes connecten amb entorns emblemàtics com els Aiguamolls de l’Empordà, les platges empordaneses o els Pirineus, mentre que d’altres conviden a endinsar-se en el mateix municipi a través de camins plens d’història i identitat, com la ruta històrica, la ruta literària de Ramon Muntaner o els itineraris entre espais singulars com Sant Nazari de les Olives i la capella de Sant Amanç de Morassac.

Benestar i relax

Després d’un bon àpat, un dia d’esport o d’un passeig per Peralada, no hi ha res millor que els nombrosos allotjaments del municipi. Gran part d’aquests, són de turisme rural: Masies, Masos, dins i fora del nucli urbà proporcionen experiències per gaudir al màxim de la tranquil·litat del paisatge en l’entorn empordanès des d’espais emblemàtics, herència d’un passat feudal i d’un present paisatgístic i vívid.

Wine Spa és una opció ideal per combinar benestar i

vinoteràpia. En aquest centre de spa i bellesa podràs gaudir de tractaments que aprofiten les propietats del raïm i del vi, tot contribuint a una experiència de relaxació profunda.

Esdeveniments i festes populars

Peralada té un calendari festiu i cultural molt viu, amb esdeveniments que atrauen visitants al llarg de tot l’any:

• El Cicle de Contacontes té lloc de febrer a maig al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec i pel centre històric, on la canalla (edat recomanada d’almenys 4 anys) gaudeix de llegendes, tradicions, música, cultura popular i contes coeducatius.

• D’entre les celebracions religioses de la Setmana Santa, destaca per la seva solemnitat la Processó dels Dolors o del Silenci. Celebrada el divendres anterior al Diumenge de Rams, permet admirar el patrimoni artístic de l’església a través de passos com la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional o el Sant Crist Negre. Es considera una de les manifestacions d’aquesta tradició més antigues de tot Catalunya.

• La Festa de Pasqüetes arriba cada any per celebrar la primavera amb un ventall d’actes per a petits i grans. El programa agermana tradició i cultura amb la trobada gegantera, la Coral de la vila, sardanes i activitats familiars, culminant amb un concert i un ball de fi de festa.

• El Festival de pallassos i pallasses de Vilanova de la Muga combina espectacles de clown amb música, circ i teatre que omple els carrers d’aquest nucli. Amb la voluntat d’oferir una programació diversa, engrescadora i atractiva per a tots els públics i edats, dona a conèixer la figura d’aquest personatge de nas vermell i grans sabates amb diferents representacions i tallers per tots els públics.

• Revetlles. Sant Joan (23 de juny), la vigília de la Diada a Vilanova de la Muga (10 de setembre) i Cap d’Any (31 de desembre) són motiu de celebració de l’entrada de l’estiu, commemoració nacional i l’hivern.

• Festival Castell de Peralada i Cicle de Concerts de Sant Domènec. L’arribada de l’estiu és sinònim de l’inici de festivals musicals. El claustre de Sant Domènec és l’escenari de diversos gèneres musicals, donant veu a la cultura com el jazz, les havaneres -acompanyades d’un rom cremat-, el pop, el líric o la música d’autor, amb reconeguts artistes i actuacions

que en alguns casos són únics. Per la seva part, el Festival del Castell, que també recentment celebra la seva edició de Pasqua i enguany celebrarà la seva quarantena edició, és un dels festivals més importants del país combinant òpera, dansa i música en diferents espais del municipi i amb un abast internacional.

• L’Aplec de la Sardana tanca l’estiu i omple el Parc de la Coromina amb diverses cobles del país, ja des de fa més de 50 anys, d’aquest ball tradicional que també té autors peraladencs com Joan Escapa o Joaquim Serra.

• La Romeria a la Salut de Terrades té lloc cada primer dissabte de setembre, des de Peralada fins al santuari. Els peraladencs que continuen aquest costum, arriben a la muntanya, a peu o en cotxe, per participar en el romiatge.

• La Castanyada popular conviu cada any amb la celebració de Halloween a finals d’octubre, ambdues amb una forta col·laboració i organització conjunta amb un gran ventall d’entitats del municipi, com els clubs esportius de bàsquet, futbol i patinatge, la colla gegantera, l’associació de joves i les associacions de famílies de l’escola i l’institut.

• Sant Martí emmarca la celebració de la Festa Major el cap de setmana més proper al seu dia, l’11 de novembre. Exposicions, cercaviles geganteres, animació infantil, elecció de pubillatge local, concerts, sardanes, ball, visites guiades, entrega de premis de recerca i focs artificials fan d’aquests dies la festa més gran de l’any.

• A mitjan desembre, la Festa Major de Vilanova de la Muga, en ocasió de les seves patrones, Santa Eulàlia i Santa Llúcia, té lloc per aquestes dates la celebració, en el marc de la qual s’organitzen diverses activitats per a tothom: concert, activitats infantils, tallers, sardanes i concerts.

• D’entre totes les activitats de Nadal, destaca Pessebre Vivent, que converteix el centre històric de la vila en un escenari màgic on es representen vivències nadalenques en espais patrimonials. És una tradició molt estimada que connecta art, cultura i comunitat local.

Peralada és molt més que un poble amb història; és una destinació que combina patrimoni, cultura, natura, esport, vins i festes populars. Tant si busques una escapada tranquil·la en plena natura, com una experiència cultural profunda o un viatge gastronòmic i enoturístic, la destinació turística al cor de l’Alt Empordà té molt a oferir a tots els viatgers.

La millor manera de veure les activitats programades — incloent dates i horaris concrets actualitzats— és a través de la pàgina oficial de l’agenda d’esdeveniments de www.visitperalada.cat, que publica periòdicament noves propostes i ajustos de programació segons l’època de l’any. Pl. Peixateria, 6 · 17491 T. 972 53 88 40 oficina.turisme@peralada.cat www.visitperalada.cat

unes vacances que ho tenen tot Marxem en família:

Si busques una escapada que combini descans, diversió i natura, Marxem en família és la proposta ideal de la Fundació Pere Tarrés. Pensada per a períodes de vacances, ponts i caps de setmana, aquesta iniciativa permet que tota la família gaudeixi del temps lliure sense haver de preocupar-se per res: no cuinar, ni planificar activitats, ni organitzar excursions.

Les estades es fan en cases de colònies repartides per tot Catalunya, amb habitacions familiars privades, generalment amb bany, i àpats elaborats a la mateixa casa amb menús adaptats per a tota la família. A més, els preus són molt competitius, convertint aquestes escapades en una alternativa accessible i atractiva.

Un dels grans avantatges d’aquestes vacances és que els infants i joves poden interactuar amb nens i nenes de la seva edat, fora del seu entorn habitual, fent noves amistats i compartint activitats en grup. Les escapades de la Fundació Pere Tarrés inclouen un programa d’activitats en què tota la família gaudeix de jocs, tallers, excursions, visites culturals i activitats d’aventura. Sempre guiats per monitors experimentats que coneixen la zona i transmeten els seus coneixements. Així, pares i fills conviuen en un am-

bient enriquidor, reforçant els lligams familiars i vivint experiències úniques en plena natura. Per a la Setmana Santa de 2026, les propostes es concretaran a tres cases de colònies i albergs de Cantonigròs, Avinyó i La Pobla de Lillet. Cada programa combina activitats per a totes les edats, amb tallers, excursions i moments de lleure pensats per aprofitar al màxim l’entorn i les instal·lacions.

Marxem en família són unes vacances pensades perquè adults i infants gaudeixin junts, sense presses ni obligacions, amb tot organitzat perquè l’experiència sigui realment relaxant

A més de ser una escapada perfecta per gaudir en família, escollir la Fundació Pere Tarrés significa formar part d’un projecte amb voluntat educativa i transformadora. Perquè la Fundació és una entitat sense ànim de lucre que reinverteix tots els seus recursos en accions educatives i solidàries adreçades a millorar la vida dels més vulnerables.

Consulta tota la informació i fes la teva reserva a: www.peretarres.org/vacances-familia

Deixa’t portar per les d’Encamp

Passeja entre carrers de pedra, cases amb història i miradors que t’expliquen el passat d’Andorra

Rutes Culturals d’Encamp

Un viatge entre passat i present.

Endinsa’t en l’essència més autèntica d’Encamp tot passejant pels seus carrerons plens d’història, on cada pedra i cada façana expliquen un fragment del passat del poble. Les Rutes Culturals et conviden a descobrir, al teu ritme, el patrimoni, les llegendes i la vida quotidiana d’aquest indret dels Pirineus. Amb l’ajuda del fulletó gratuït disponible a les oficines de turisme, podràs seguir tres itineraris senyalitzats que et portaran a conèixer esglésies romàniques, antics molins, cases pairals i racons amb encant que mantenen viva la memòria d’Encamp. Les rutes que podràs trobar en aquests fulletons són:

Itinerari de les Bons.

Un itinerari amb 19 parades, que comença al Comú d'Encamp i acaba a l'Hotel Oros, pioner de l'hoteleria al país, passant per l'Hotel Rosaleda —on actualment trobem les dependències del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports—, el Camí Ral, el Camí de l'Oratori, l'oratori de les Bons, el pont de les Bons, Cal Cotxa, el colomer de Cal Cotxa, l'església de Sant Romà de les Bons (que  forma part de la Candidatura Transnacional a Patrimoni Mundial de la UNESCO, com a bé en sèrie patrimonial per la humanitat, Testimonis materials de la construcció de l'Estat dels Pirineus: el coprincipat d'Andorra, del qual formen part els set comuns d'Andorra amb set esglésies i els dos jaciments arqueològics, la Catedral de la Seu d'Urgell a Espanya i el Castell de Foix a França), la Torre dels Moros, el Bany de la Reina Mora, el colomer de Casa Rossell, la font de les Bons, ca de Mas, el túnel de Ca Tona, la placeta de les Bons i el safareig —un dels pocs que encara es conserven al país—, Cal Toles i el passeig del riu.

Itinerari de la Mosquera i el Tremat.

Un itinerari amb 19 parades, que comença a la Plaça del Consell General —on trobem l’Oficina de Turisme d’Encamp— i acaba a Cal Notari, passant per casa Xampaina, casa Ché, el carreró entre Casa Xampaina i Cal Casas, els Murals de la Mosquera —on podem veure una desena de murals que ens conviden a fer un viatge emocional i visual a l’Encamp de principis del segle XX—, el galliner i safareig de Cal Canart, Cal Picart, el mallador de Picart i carreró estret, la capella de cal Joan Antoni, el Molí del Guillem, Cal Mal Avinguts, l’escultura de l’Ossa, Cal Joan Antoni, Cal Cosomet, Casa Nova Sigarró, Casa Cristo, Casa Sigarró i l'església de Sant Miquel de la Mosquera.

Itinerari d'Encamp i Vila.

Un itinerari amb  11 parades, que comença al Museu Nacional de l’Automòbil i acaba a Ràdio Andorra —actualment és la seu del Ministeri de Turisme i d’Andorra Turisme—, passant per l'escultura del Festejador, l'església parroquial de

Santa Eulàlia, el Museu d'Art Sacre, Casa Areny i Cal Tresà, la Rectoria, Casa Vella Jaumet, l'escultura del Dallaire, l'església de Sant Marc i Santa Maria, i l'església de Sant Romà de Vila.

Deixa’t captivar per l’autenticitat d’Encamp i gaudeix d’una experiència que combina natura, història i tradició. Les Rutes Culturals són una invitació a mirar amb ulls nous allò que el temps ha sabut conservar: la memòria viva d’un poble que encara batega entre pedres centenàries i racons plens d’ànima. Tant si hi passes unes hores com so t’hi perds tot un dia, descobriràs que cada itinerari és una porta oberta a l’Encamp més autèntic i acollidor

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603

LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60 ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF Cal Matrícules, C/ Sant Jaume, 18 Tel. 93 868 08 33

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX

CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155 OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA

Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I

VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

PRADES C/ de la Muralla, 3

Tel. 977 868 302

REUS plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre)

Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa

Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n

Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA Rda del Mar, 12

Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBREEBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES Av. Diputació, s/n Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Torto-sa) Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

C/ La Rambla, 22 · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX

LLOBREGAT Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL C/Sant Pere, 29 - 31 Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl. Catalunya, 17 soterrani

Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de Déu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes

Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà

Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES Plaça del Castell, 1 Tel. 93 895 25 00

SITGES Pl. Eduard Maristany Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 Les Borges Blanques Tel. 973 142 658

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESESAntiga estació, s/n Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177 GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322 OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16

ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234 OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC

NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS

SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort

Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME

DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa

Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n

Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera

Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA

A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida

Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida

Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL- TÀRREGA

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

OFICINA DE TURISME- AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 OFICINA DE TURISME- BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 PUNT D'ATENCIÓ TURÍSTICA - TÀRREGA

C. Major, 11. Tel. 973 312 960

OFICINA DE TURISME- VALLBONA DE LES MONGES

C. Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

OFICINA DE TURISME - VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA

C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BOSSÒST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA

COMÚ D’ANDORRA LA VELLA

C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100

COMÚ DE CANILLO

C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600

COMÚ D’ENCAMP

Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000

COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY

Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881

COMÚ DE LA MASSANA

Plaça de les Fontetes, s/n Tel. +376 835 693

COMÚ D’ORDINO

C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173

COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook