Skip to main content

TURISME CATALUNYA nº133 Gener 2026

Page 1


Igualada

Un passeig entre el passat i el present

ARTÉS

Terra de vins

SIDAMON

Rural i autèntic

MUSEU MARÍTIM

Joc i consciència ambiental ENCAMP

Experiències per descobrir

Publicació associada a

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Redacció

Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Josep Mª Monrabà produccio@magazinepublicacions.com

Alumna en Pràctiques

Meryem Talbi

Dept. Web

Amb el suport de

Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

Barcelonès

Lluçanès Segrià Garrigues Pla d’Urgell

Pallars Sobirà

Cerdanya

Baix Empordà

Ripollès Gironès

Pla de l’Estany Alt Camp Tarragonès Baix camp Terra Alta

Montsià Andorra

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com Tel. 667 560 225

Entre mar i muntanya, escapades d’hivern per connectar amb el territori

Gener és temps de pausa conscient. Després del bullici de les festes, el calendari s’obre a un ritme més lent, a mirades més atentes i a viatges que es viuen amb calma. És el mes ideal per descobrir el territori sense presses, quan el silenci, la llum d’hivern i els paisatges freds permeten connectar amb l’essència dels llocs i amb les històries que expliquen.

El viatge d’aquesta edició comença a Igualada, una ciutat que es deixa descobrir a través del seu patrimoni industrial, els seus espais culturals i els camins històrics que l’han convertida en cruïlla de pas i de trobada. Ara és el millor moment per passejar pel seu centre, endinsar-se al barri del Rec o recórrer l’Anella Verda

Des d’aquí, el camí ens porta fins a Artés, on l’hivern accentua la bellesa del paisatge vitivinícola. Entre vinyes, camins rurals i elements de pedra seca, el municipi ofereix una experiència íntima que combina natura, gastronomia i tradició, ideal per a una escapada autèntica.

Continuem cap a la capital catalana, on el mar esdevé protagonista. Al Museu Marítim, la relació entre persones i els oceans es transforma en una experiència educativa i familiar que convida a reflexionar sobre el futur, sense perdre l’esperit lúdic i divulgatiu.

De la costa, ens endinsem cap a l’interior amb Sidamon, un poble on el paisatge agrícola i la vida comunitària marquen el ritme del dia a dia. Les rutes a peu i les tradicions locals esdevenen una invitació a descobrir el territori amb senzillesa i autenticitat.

Més al sud, Llardecans i Torrebesses ens apropen a un paisatge de secà on la pedra seca, l’oli i els camins rurals expliquen una manera de viure lligada a la terra. Són municipis que conviden a descobrir el patrimoni amb una mirada atenta, entenent el valor de les petites històries i del treball col·lectiu.

Entre la línia del mar o els primers relleus de les Gavarres, Santa Cristina d’Aro es revela com un espai on natura, història i cultura conviuen amb equilibri. L’hivern és ideal per descobrir el seu patrimoni megalític —amb el dolmen de la Cova d’en Daina com a referent—, passejar per Romanyà

de la Selva seguint l’univers literari de Mercè Rodoreda o endinsar-se en el recolliment del monestir de Solius. Les rutes a peu i amb bicicleta completen una proposta serena que convida a connectar amb el territori sense presses.

A tocar de mar, Altafulla recupera el pols cultural amb una programació viva i un fort vincle amb la comunitat. El municipi combina patrimoni i arts escèniques, mostrant com la cultura pot ser un motor de cohesió i identitat local.

A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, l’hivern convida a descobrir el territori des d’una altra perspectiva. És temps de recórrer els camins d’interior, d’endinsar-se en un paisatge modelat per masies, conreus i pedra seca. Una proposta que fa valdre el patrimoni i la calma de l’entorn natural del municipi.

Finalment, ens enfilem fins a Encamp, on la muntanya, la història i les noves formes de descobrir el territori tanquen un recorregut ple de contrastos i experiències.

Entre mar i muntanya, pobles i ciutats, cada racó amaga històries i paisatges que esperen ser descoberts amb calma. Viatjar és aprendre a mirar, a escoltar i a gaudir de les petites coses que fan únic cada lloc. I és així, pas a pas, que el territori es revela i ens convida a viure experiències que perduren més enllà del recorregut.

Se S gr grià à

Val an a

Pallllaarrs

Soobibirà à

llar a s

sssà

Andorra Cerdanya r

Al A t Ur Urge g ll

Sol o sonè n s

Segarra

Beerg r uedà à

Museística

Ripoolllèès

Garrotxa

Ll L uçannès anès

Os O ona

Al Alt t Em Empoporddà

Pl P a de l’’Es E taany y G Gironnès

Barcelonès s er e a d’Urgell Ur U ge g ll l

Connca c de e

Ba Barb r erà

An A oi o a

Baix x Ca Camp mp

Al t

C Caamp p

Bages

Mo M ia i

Vallèès Orient n al a

Se S lvva

Ga G rraf a

Valllès s Occi c denttal a

Ta T r rrraggon o ès

Baaix i ès Pe P needè d nedès Alt Pene n dès Ba B ix x Ll L ob o reggat t

Província de TARRAGONA

Província de LLEIDA

Província de BARCELONA

Província de GIRONA

Les ILLES BALEARS

Principat d’ ANDORRA

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Baix x Emmpoordrdà

B Barc

Mare r sm s esm

Illes

Balears

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital. comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver deCerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Andorra (Andorra la Vella)
Illes Balears (Palma)

d’Igualada Un passeig entre el passat i el present

Un nucli amb encant i un llegat viu

Passejar pel centre d’Igualada és retrocedir en el temps i, alhora, connectar amb una ciutat moderna i plena de vida. Al cor del nucli antic hi trobem la Plaça de l’Ajuntament, un dels espais més emblemàtics i punt neuràlgic de la ciutat. Envoltada d’edificis patrimonials, comerços i terrasses, la plaça combina l’arquitectura neoclàssica de l’edifici consistorial amb el ritme quotidià i les celebracions populars, convertintse en un lloc ideal per fer una pausa i sentir el batec local.

Molt a prop, la Basílica de Santa Maria, parròquia principal documentada des de l’any 1002, destaca com un dels grans referents patrimonials de la ciutat. L’edifici, d’estil renaixentista, a l’interior conserva capelles, obres d’art i un notable baptisteri modernista que mereixen una visita atenta.

El centre històric es completa amb el Barri del Rec, considerat el barri industrial en actiu més antic d’Europa. Les antigues adoberies i fàbriques evoquen la importància de la indústria de la pell i expliquen una part essencial de la història i del creixement econòmic de la ciutat. En aquest context també cal destacar el Museu de la Pell d’Igualada, que preserva l’ofici de l’adoberia i mostra com la indústria del cuir ha marcat la identitat i el desenvolupament d’Igualada al llarg dels segles.

Aquest desenvolupament industrial va propiciar l’arribada del modernisme a Igualada a finals del segle XIX, impulsat també pel ferrocarril. El llegat d’aquest moviment artístic es fa visible en edificis, façanes i detalls ornamentals repartits per la ciutat, testimonis d’una època de prosperitat cultural i econòmica. Avui, tots aquests espais patrimonials

es poden descobrir a través de visites guiades, que permeten aprofundir en la història, l’arquitectura i la identitat de la ciutat d’una manera amena i contextualitzada. Per a més informació, consulteu la pàgina web: www.igualadaturisme.com

L’entorn natural d’Igualada

Tot i ser una ciutat amb fort caràcter urbà, Igualada es caracteritza per la seva relació amb la natura. El Parc Central és un pulmó verd en plena ciutat: un espai multifuncional on compartir jocs, passejos o simplement relaxar-se envoltat de vegetació. El Parc Central també inclou el tranquil i didàctic Biollac, un espai natural amb un gran valor ecològic, un dels Skate Parks més gran de Catalunya amb més de 1.000 m² i un circuit Pump Track. Aquest parc, juntament amb l’Anella Verda —un itinerari circular que envolta Igualada connectant espais naturals, agrícoles i paisatgístics— és una invitació oberta a endinsar-se en el paisatge de l’Anoia.

Aquesta xarxa d’espais verds s’enriqueix amb itineraris que permeten explorar l’entorn natural d’Igualada d’una manera activa i sostenible. Un dels més destacats és la Via Blava Anoia, un camí que ressegueix el curs del riu Anoia i que convida a descobrir el paisatge fluvial a peu o en bicicleta. El seu traçat planer

i accessible permet gaudir de zones de ribera, espais oberts i elements vinculats a la història industrial de la ciutat, fet que la converteix en una proposta ideal per connectar natura i patrimoni sense allunyar-se del nucli urbà.

Igualada és també punt de pas del Camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià, dues rutes històriques de pelegrinatge que travessen la ciutat i el seu entorn. Aquests camins combinen trams urbans amb camins rurals i paisatges agrícoles, aportant una dimensió cultural i espiritual al territori El pas del Camí de Sant Jaume i el de Sant Ignasi reforça el paper d’Igualada com a cruïlla de camins i convida el visitant a descobrir la ciutat des d’una mirada pausada, en sintonia amb el paisatge que l’envolta.

Una ciutat que no s’atura

Igualada és una ciutat que es viu intensament tot l’any gràcies a un calendari festiu i d’esdeveniments que combina tradició, cultura, espectacle i vida comunitària. Tant si visites la ciutat a l’estiu com a l’hivern, sempre hi haurà alguna celebració o activitat que et convidi a participar i gaudir de l’ambient local.

Un dels moments més esperats és el “European Balloon Festival”, una concentració internacional de globus

“ “ Durant l’any, els visitants també podeu gaudir del Mercat d’antiguitats, celebrat cada últim diumenge de mes, i que acull més de 150 expositors.

aerostàtics que omple el cel d’Igualada cada mes de juliol amb vols, exhibicions i l’espectacle nocturn “Night Glow” Una experiència visual única que atrau visitants de tota Europa.

Un altre dels esdeveniments destacats és el Rec.0 Experimental Stores, quan el barri del Rec es transforma dues vegades l’any, en un festival de moda efímer en què les velles fàbriques i adoberies es converteixen en espais de “pop-up stores”, gastronomia i música.

Durant Nadal, Igualada s’omple de llum i ambient festiu amb activitats per a tots els públics. La Fira de Nadal, les propostes familiars i la dinamització comercial conviuen amb espais destacats com el Bosc Màgic, un recorregut lluminós que aporta fantasia i s’ha convertit en un dels grans atractius de les festes. Per als amants dels mercats, la Fira de Reis al gener és una de les fires tradicionals més arrelades al territori, amb uns 250 expositors

entre els quals podeu trobar planters, artesania i productes locals que omple el Passeig Verdaguer d’ambient, color i tradició

Igualada també acull esdeveniments de caràcter cultural i creatiu, com el FineArt Fotografia, un festival de fotografia de projecció internacional, o la Mostra Igualada, una fira d’espectacles infantils i juvenils que convida famílies i professionals del sector a descobrir noves propostes artístiques.

Continuant amb el sector audiovisual, durant el novembre, Igualada acull el Zoom Festival Internacional d’Audiovisual de Catalunya, un esdeveniment pioner dedicat als continguts audiovisuals que reuneixen projeccions de pel·lícules, sèries, documentals i nous formats. A més, els Premis Zoom reconeixen els millors formats en diferents categories, fent d’Igualada un punt de trobada per creadors emergents, professionals i amants de l’audiovisual.

Telèfon 93 803 19 50 www.igualada.cat

Cal Maco

un centre per descobrir la Igualada ignasiana

Al cor d’Igualada, a la Plaça de la Creu, s’alça l’edifici modernista de Cal Maco, un espai que combina patrimoni, allotjament i experiència turística en un sol punt. Aquest edifici singular, que avui acull l’Oficina de Turisme de la ciutat i comarca, un alberg i el Centre d’Interpretació Ignasià, és la porta d’entrada perfecta per entendre la ciutat i el seu llegat històric.

Aquest centre ofereix una mirada captivadora a la Igualada del segle XVI, quan la ciutat encara conservava el seu caràcter medieval i va ser una escala important en la vida d’Ignasi de Loiola Aquí, els visitants poden aprofundir en els motius que van portar el sant a fer-hi una breu, però emblemàtica parada i entendre com aquest episodi va marcar un punt d’inflexió en el seu pelegrinatge.

La peça central de l’exposició és una recreació de la indumentària de pelegrí de Sant Ignasi, elaborada amb la col·laboració del Museu Tèxtil de Catalunya, que permet visualitzar de

manera tangible com era l’equipament d’un viatge del segle XVI. Aquest centre no només contextualitza el pas del sant per Igualada, sinó que també situa la ciutat dins de la gran tradició de rutes històriques i espirituals que travessen Europa.

Cal Maco és molt més que un punt d’informació: és un espai d’inspiració i descoberta, ideal per iniciar una ruta cultural, espiritual o simplement una visita curiosa que combina història i identitat local.

Camí Ignasià: caminar per la història i l’esperit

El Camí Ignasià és una ruta de pelegrinatge i senderisme cultural que recrea el viatge que Sant Ignasi de Loiola va començar l’any 1522 des del seu poble natal a Loiola (País Basc) fins a Manresa, on va viure una profunda experiència espiritual que marcaria el seu llegat. Aquest itinerari, de més de 650 km, recorre paisatges diversos, combinant natura, patrimoni i reflexió personal.

Igualada ocupa un lloc clau en el Camí Ignasià, ja que és el punt final i d’inici de dues etapes fonamentals —la que arriba des de Cervera i la que parteix cap a Montserrat— i ofereix als caminants tot un ventall de serveis d’acollida i recursos per gaudir del trajecte amb comoditat.

Per als pelegrins i viatgers d’avui, Igualada i el seu entorn no només són un lloc de pas, sinó una etapa plena d’història, espiritualitat i connexió amb una tradició mil·lenària que encara atrau persones d’arreu. Des d’aquí, l’itinerari segueix el traçat històric cap a Montserrat i més enllà, combinant paisatges naturals amb nuclis rurals i urbans plens de patrimoni.

Recórrer el Camí Ignasià és, en definitiva, una experiència que convida a reflexionar, caminar i descobrir, tant si es fa amb finalitats espirituals com culturals. Igualada, amb la seva oferta d’allotjament i la seva rica història ignasiana, esdevé així una etapa imprescindible per a qualsevol visitant del Camí.

El Camí Ignasià permet viure la seva etapa final en una proposta pensada per fer-se en un cap de setmana, ideal per a qui disposa de poc temps, però vol connectar amb l’esperit del pelegrinatge. Aquesta opció concentra camí, paisatge i significat espiritual en pocs dies, i converteix Igualada en un punt clau per iniciar l’experiència, amb tots els serveis necessaris per gaudir-la amb calma i profunditat. Dividit en dues etapes i amb un recorregut total de 50,8 km, és una opció ideal per fer una escapada de cap de setmana amb parella o amics.

Telèfon

www.igualada.cat

Vilanova del Camí

Vilanova del Camí és una petita localitat de l’Anoia que, tot i la seva proximitat a la ciutat d’Igualada, conserva l’encant d’un poble tranquil i acollidor. Situat al sud-est de la comarca, a només 5 km d’Igualada, Vilanova del Camí és una destinació ideal per a aquells que busquen una escapada tranquil·la, envoltada de natura i història.

Un municipi amb història i caràcter

El nom de Vilanova del Camí prové del Camí Ral, una antiga ruta que connectava Igualada amb Vilafranca del Penedès. Aquest camí va ser clau en el desenvolupament de la vila, que es va formar com un punt de pas i intercanvi comercial. Tot passejant pel carrer Major, encara es poden veure algunes cases amb trets característics de l’arquitectura tradicional, un record viu de la història que ha marcat la identitat del municipi.

Ben a prop s’alça l’Església de Sant Hilari. Construïda el segle XIX, presenta un estil neoclàssic, i la seva arquitectura es caracteritza per la simetria i la sobrietat, amb una façana de línies netes i una torre de campanar que s’eleva sobre el poble. A l’interior, es poden admirar elements decoratius que reflecteixen la devoció religiosa de la comunitat.

Més enllà del centre, els visitants poden descobrir el Molí dels Moletons, un antic molí hidràulic que aprofitava la força del riu Anoia per moldre cereals. Aquest molí és una mostra de com la població s’adaptava al seu entorn i com l’aigua va

ser clau per al desenvolupament econòmic de la zona. A tocar, la Torre d’en Solsona, avui en ruïnes, recorda les antigues fortificacions defensives de l’època medieval, quan la seguretat de la població depenia d’aquestes construccions estratègiques.

Vilanova del Camí és un poble on la història es percep a cada pas: des del Camí Ral que va marcar els inicis del municipi fins als carrers antics, les torres en ruïnes i les masies rurals, tot revelant una identitat forjada al llarg de segles

Continuant el recorregut, es pot visitar la Casa de la Vila, un edifici noucentista que simbolitza l’evolució administrativa i política de Vilanova del Camí. La seva façana elegant i l’arquitectura institucional reflecteixen els valors i l’organització de la societat al segle XX. Més endavant, el Carreró i les seves antigues cases dels segles XVI i XVII mostren la vida quotidiana de fa segles, amb carrers estrets i sinuosos que conserven l’encant de l’urbanisme tradicional.

Si us apassiona l’arquitectura rural, no us podeu perdre Can Muscons. Aquesta masia, construïda el 1863, conserva elements antics i permet entendre com vivien i treballaven les famílies agrícoles a la comarca. Finalment, els vestigis de jaciments arqueològics repartits per la zona ens recorden

que la presència humana a Vilanova del Camí es remunta a l’època ibèrica i romana, deixant constància de mil·lennis d’història i activitats econòmiques i socials.

Natura i camins per explorar

La natura és un dels grans atractius del municipi. El Parc Fluvial del Riu Anoia és un espai perfecte per relaxar-se i gaudir del lleure en família o amics. Les rutes que recorren el parc permeten contemplar la flora i fauna de ribera, fer pícnics amb tota la família o simplement passejar gaudint de la tranquil·litat del riu.

A poca distància del nucli també es troba Els Esgavellats, un paratge natural d’interès botànic que sorprèn per la seva biodiversitat. Els senders que recorren aquesta zona són ideals per a excursions tranquil·les o caminades familiars.

Entre les rutes més recomanades hi ha:

Ruta adaptada dels Minionets. El recorregut és accessible i pensat per a totes les edats, ideal per fer una passejada amb tranquil·litat. A més a més, aquesta és una ruta interactiva protagonitzada pel Minionet, un personatge simpàtic i curiós que guia els visitants a través de l’APP Natura Local.

Ruta cap al Castell de Claramunt (PR-C119).

Una de les rutes senyalitzades més recorregudes és la que uneix el Parc Fluvial amb el Castell de Claramunt. El recorregut puja des del riu fins al dipòsit d’aigua de Can Titó, i segueix un tram del GR-172 fins al castell. La ruta és fàcil

i apta per a tothom, amb una distància de 7 km.

Ruta per la serra de Collbàs (PR-C119).

Una altra ruta senyalitzada és la que porta del Parc Fluvial cap a l’Ermita de Collbàs, també passant pel dipòsit de Can Titó i utilitzant trams del PR-C119. A més, aquesta ruta és adaptable a caminades a peu o versions amb bicicleta de muntanya. Té una distància de 6 km, i es preveu fer en 1 h 45 min.

Festes i tradicions per gaudir en família

Les festes i tradicions de Vilanova del Camí marquen el ritme de la vida local i són un reflex de la seva identitat comunitària. El Nadal local s’obre amb la gimcana Trobations, una activitat familiar que ha guanyat pes els darrers anys: durant unes setmanes desenes d’entitats i col·lectius decoren tions que s’ubiquen per diferents punts del poble. Les famílies segueixen un mapa per localitzar-los i votar els més creatius; l’activitat culmina amb la recollida del mapa i petits obsequis per a tots els participants. Després de Nadal, amb l’entrada d’any nou torna una de les cites més emblemàtiques: la Fira del Camí Ral, tradicionalment vinculada a la Festa Major d’Hivern. La fira omple el carrer Major, la plaça i els carrers adjacents amb parades d’artesania i productes locals, demostracions d’oficis antics, espectacles i recreacions que remeten al paper històric del camí ral com a eix comercial. Aquesta fira és una jornada pensada per a tota la família i un homenatge a la identitat econòmica i artesanal del municipi.

La Festa Major d’Hivern, però, és més que la seva fira. Al llarg del cap de setmana s’hi sumen activitats culturals i propostes lúdiques que posen en valor la vida associativa de la vila: exposicions, trobades, espectacles familiars i actes perquè cada generació trobi el seu espai. Un dels moments més estimats és la tradicional Pujada als Dipòsits —que celebrarà la seva 39a edició—, una caminada compartida que ascendeix fins als dipòsits d’aigua, un punt emblemàtic amb vistes panoràmiques del municipi

Vilanova del Camí, un poble amb ànima festiva i encant rural, et convida a descobrir la seva història mil·lenària, els seus racons naturals plens de vida i una gastronomia de quilòmetre zero que enamora

Tel. 938 054 422 vilanovac@vilanovadelcami.cat www.vilanovadelcami.cat

Un pla immillorable!

Coneix

Artés

la principal població vitivinícola del Bages

Artés no pot amagar el seu passat lligat a la indústria tèxtil, del qual només en queden records. Però en aquest moment, Artés és la principal població vitivinícola del Bages, on conflueixen dues denominacions d’origen: la D.O. Pla de Bages (per als vins) i la D.O. Cava (per als escumosos). Malgrat que la vila és un centre d’indústria i serveis a la zona, les vinyes, els cellers i les caves que l’envolten generen un entorn agradable per als amants del senderisme i el turisme del vi

A banda de la producció de vins, també comparteix una bona gastronomia, que es fon en un passeig enogastronòmic on conèixer cellers i restaurants del municipi. Si visiteu Artés tindreu l’oportunitat de descobrir un món d’olors i sensacions que us transportaran a la tradició més arrelada.

Els darrers anys ha anat augmentant la població amb gent que ha volgut guanyar en qualitat de vida i gaudir d’un entorn màgic caracteritzat per una

natura molt particular. El perímetre d’Artés està replet de senders i camins que permeten recórrer, tot caminant, diversos itineraris amb l’objectiu de destapar les petjades de la història. Entre aquests recorreguts destaca la Ruta Matacans, on podreu observar nombrosos elements de pedra seca —com barraques de vinya, murs i feixes, albellons, fresqueres i dipòsits— que testimonien l’activitat agrícola tradicional i una manera de construir funcional i sostenible. També cal mencionar altres rutes, com per exemple, us animem a seguir els sis corriols d’Artés o optar per altres recorreguts més exigents, com el camí de Sant Jaume, el camí Ramader Central o els dos PR del municipi. A més, podeu gaudir d’itineraris geològics: els paleocanals d’Artés i els tres recorreguts realitzats pel Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central.

Quatre punts que marquen el pas del temps són l’alzina del Mas Pujol, la Font del Colomer i les rutes Montcogul-La Gavarresa o la Ruta d’Artés. I és que el

terme municipal d’Artés disposa d’una xarxa de camins senyalitzats molt variada que permet la tria d’excursions de diversos nivells. Endinseu-vos al centre històric i passegeu pels seus carrers i places. Escoltareu que us parlen fluixet de tot allò que han viscut. Trobareu pedres llegendàries, us endinsareu en una història amagada d’un món pretèrit, en un nucli antic farcit de records que us captivaran i amb un conjunt arquitectònic que amaga llindes de portals i finestres medievals. El barri vell us convida a passejar per gaudir de petites joies: el forat de la pudor, l’últim arc de la muralla (anomenat arc de Sant Marc), la plaça dels Escacs, l’emblemàtic Padró

“ És imprescindible fer un tast de vins i caves, passejar per alguns

dels racons rurals

i gaudir de les tradicions més arrelades al municipi

i la plaça Vella, que és l’escenari de l’ancestral Festa de Sant Joan. Hi ha també el Museu de la Història d’ArtésFons Pare Faura, on la seva exposició us farà viatjar per la història del municipi des dels seus inicis fins a l’actualitat: la vida econòmica i social, els artesencs il·lustres i, fins i tot, podreu pujar al campanar vell.

Durant l’any, a Artés s’organitzen diferents fires i festes que evoquen tradició, com per exemple la Festa

Major, la revetlla de Sant Joan, on es fa un ball de bastons propi caracteritzat pel foc on els balladors

per tota classe de públic. En aquesta fira s’uneixen artesania, expositors i firaires. La Fira pretén donar valor i fomentar els productes artesans de proximitat, identificats amb la terra i el patrimoni d’Artés, això com promoure l’autèntica activitat artesana pròpia de l’indret.

A més, la Fira d’Artés és un espai de trobada pera a empreses de l’automoció i sectors relacionats on comparteixen idees.

Veniu a conèixer Artés i descobriu racons plens d’història.

AJUNTAMENT D’ARTÉS

Per a més informació: Telèfon 938 20 20 49 artes@artes.cat

SOS Oceans! Una aventura familiar per cuidar el mar al Museu Marítim de Barcelona

Aquest gener, el Museu Marítim de Barcelona proposa una experiència ideal per compartir en família: SOS Oceans! La colla Patapum al rescat, una exposició participativa que convida infants i adults a mirar el mar amb ulls curiosos i responsables. Pensada especialment per al públic familiar i escolar, la mostra es podrà visitar fins al 26 d’abril, després d’haver estat prorrogada a causa del seu èxit.

Aprendre jugant, actuar en família

Protagonitzada pels personatges del butlletí infantil Patapum! —el Nico, la Laia, l’Ona, el Pau i la Marina—, l’exposició planteja una aventura vivencial on els visitants han d’afrontar un repte molt actual: els problemes que generen els residus als mars i oceans. A través de jocs, reptes i propostes creatives, els infants esdevenen part activa de la solució, sempre acompanyats de les seves famílies.

La visita es pot fer lliurement o bé a través d’activitats programades, i està dissenyada perquè petits i grans participin ple-

gats. L’objectiu no és només aprendre, sinó fer-ho de manera significativa, despertant la consciència ambiental des de l’experiència i el joc compartit.

Actualment, aquesta proposta es complementa amb diverses activitats familiars que amplien i dinamitzen la visita al museu. D’una banda, Ratolí de museu és una proposta autoguiada perfecta per als més petits. Inspirada en un dels membres de la colla Patapum!, en Pau —un surfista incansable—, aquesta activitat convida les famílies a recórrer el museu buscant objectes curiosos triats especialment per despertar l’observació i el descobriment. És una visita lliure, d’aproximadament 40 minuts, que es pot fer en qualsevol moment dins de l’horari del museu, amb l’entrada habitual.

D’altra banda, Fes-te de la colla és una activitat familiar de cap de setmana que convida els nens i nenes a unir-se a la colla Patapum! i superar proves que simulen missions marítimes. Durant reptes d’orientació, pràctiques de salvament i tasques de neteja dels oceans, els participants viuen

una hora d’aventura guiada, plena d’energia i descobriments. Se celebra el segon i tercer diumenge de cada mes, amb sessions a les 11:30 h i a les 12:45 h, i requereix reserva prèvia. El preu és de 4,50 € per persona (infants i adults), i l’activitat es realitza a El Mirador del museu.

L’exposició SOS Oceans! es podrà visitar fins al 26 d’abril, després de ser prorrogada pel seu èxit entre famílies i escoles

Dins l’univers Patapum!

SOS Oceans! també permet descobrir com es crea el butlletí trimestral Patapum!, una publicació gratuïta del Museu Marítim adreçada a infants de 4 a 10 anys. Amb més de trenta números publicats des del 2018, el butlletí ha acompanyat milers de nens i nenes a explorar el món marítim: la vida pirata, la pesca, els esports nàutics, els oceans o els vaixells, sempre amb una mirada educativa, inclusiva i accessible. Avui, Patapum! arriba a prop de 10.000 exemplars distribuïts a biblioteques i llars d’arreu, i ha creat una comunitat fidel de famílies vinculades al museu.

SOS Oceans! porta l’univers Patapum! del paper a una experiència immersiva i participativa

Una mirada al futur

SOS Oceans! La colla Patapum al rescat és molt més que una exposició familiar: és una proposta que convida a pensar en el demà des de l’experiència compartida. A través del joc, la creativitat i la participació activa, el Museu Marítim de Barcelona ofereix eines perquè infants i adults prenguin consciència del paper que tenen en la protecció dels oceans.

La mostra i les activitats que l’acompanyen transformen la visita en un espai de diàleg i aprenentatge col·lectiu, on la curiositat es converteix en compromís. Una manera propera i estimulant d’educar en valors ambientals i de sembrar, des de la infància, una relació més respectuosa amb el mar. @museumaritim www.mmb.cat

Museu d’Història de Barcelona. Plaça del Rei.

Barcino. La ciutat antiga

El conjunt monumental de la plaça del Rei és el nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona des que es va crear l’any 1943. Les restes que inclou el conjunt monumental de la plaça del Rei abracen la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsol permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, entrar en una tintoreria del segle II dC, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com el Palau Major, la capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs.

El jaciment, declarat Bé d’Interès Cultural, conserva vestigis arqueològics que van del segle I aC al segle VII dC. Es pot visitar un barri de tallers i indústries de transformació, entre els quals hi ha una fullonica i una tinctoria del segle II dC, tallers on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces de roba utilitzades. També es pot visitar una cetaria, factoria del segle III dC, dedicada a salar el peix i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. El recorregut arqueològic permet d’entrar en una instal·lació vinícola i veure com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC. El conjunt episcopal de Barcino, format per l’aula episcopal, el baptisteri, la residència episcopal i una església cruciforme, ens permet veure l’evolució d’una part de la ciutat des del segle IV al VIII.

Visites comentades:

A porta tancada. De la ciutat

Romana al Palau Major Medieval

La visita ofereix una visió global de l’evolució urbana i social de Barcelona, des de la fundació romana fins a la consolidació del poder reial a l’edat mitjana. El recorregut a la Plaça del Rei permet conèixer les restes arqueològiques de la colònia Barcino, el sector visigot i episcopal, i l’espai que ocuparia posteriorment el Palau Major. Un conjunt monumental que il·lustra les transformacions estructurals de la ciutat des del segle I aC fins al segle XV.

Properes visites: 07.11.2025 i el 05.12.2025. A les 18.30 h. Informació i reserves: www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/activitats/ visites-comentades/porta-tancada-de-la-ciutatromana-al-palau-major-medieval

El Born. Museu d’Història de Barcelona.

Un jaciment urbà únic a Europa

Aquest és un espai arqueològic únic i excepcional: per dimensions, per l’estat de conservació, per la seqüència històrica que presenta i perquè la documentació històrica ha permès posar nom a les famílies que hi vivien.

A partir de les restes arqueològiques excavades al voltant i a l’interior de l’antic mercat del Born es pot recórrer  la història de Barcelona des de finals del segle XVII i principis del XVIII, quan la vida en aquesta part de la ciutat va quedar interrompuda de forma sobtada pel desenllaç de la Guerra de Successió.

A l’interior del jaciment del Born tenim una part dels 42 carrers destruïts per la construcció de la Ciutadella i la seva esplanada de seguretat; concretament es documenten trams de fins a nou vials diferents. Es poden observar les restes d’una seixantena de cases distribuïdes en 11 illes diferents.

El Rec Comtal és una de les peces claus del jaciment, ja que marca l’urbanisme de la meitat oest i és vital per al desenvolupament de les activitats artesanals documentades en aquest punt del barri de la Ribera.

L’edifici: el mercat del Born

Inaugurat el 1876, l’antic mercat del Born va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona. Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït es divideixen en dues grans etapes: la inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera, i la segona, a partir del 1921, de mercat central de fruita i verdura.

Visita guiada al conjunt arqueològic i a l’exposició permanent

La visita guiada al conjunt arqueològic i a l’exposició permanent ens permet d’aprofundir en la nostra descoberta de la Barcelona del 1700.

L’activitat frenètica del barri de la Ribera es pot explicar a través dels carrers i dels edificis del conjunt arqueològic i d’aquelles persones i famílies que hi van viure. Un barri on es concentraven les principals activitats comercials de la ciutat i que també va patir les conseqüències de la Guerra de Successió. L’ordre d’enderroc de més de mil cases, que va obligar els mateixos propietaris a enderrocar les seves llars, confereix a la visita una dimensió humana poc habitual. Durant la visita a l’exposició permanent podreu contemplar el rastre de les persones que van omplir de vida la ciutat a través de molts dels objectes trobats al jaciment i que ens permetran evocar molts dels aspectes d’aquell temps.

Horaris i idiomes

Català: de dimarts a dissabte, a les 17.30 h. Dissabtes i diumenges, a les 11.30 h.

Castellà: de dimarts a dissabte, a les 16.30 h. Dissabtes i diumenges a les 12.30 h.

Anglès: de dimarts a diumenge, a les 16 h.

Informació i reserves: www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/visitescomentades/el-born-barcelona-1700-historia-i-vida

Oristà,

Descobreix la vida rural i deixa’t captivar

Si busques una destinació tranquil·la, amb encant i envoltada de natura, Oristà és el lloc ideal. Aquest petit poble d’Osona combina història, paisatges verds i tradicions que et faran sentir com a casa. La vila ofereix propostes per a tots els visitants: des de passejades relaxants pels carrers fins a rutes de senderisme i ciclisme entre entorns naturals.

Un passeig pel municipi

El nucli antic d’Oristà és un viatge al passat. Caminant pels seus carrers empedrats es pot admirar l’església de Sant Andreu, que combina elements romànics, barrocs i neoclàssics. Construïda al segle XI, ha estat restaurada mantenint l’essència medieval. El seu absis semicircular, les arcuacions i les finestres romàniques són alguns dels seus principals atractius. L’església conserva retaules i escultures que expliquen la devoció i les tradicions religioses de la comunitat d’Oristà. És un lloc perfecte per admirar l’art religiós i sentir la història viva.

Les cases de pedra amb portals de fusta i els detalls arquitectònics dels carrers propers a l’església conviden a perdre’s mentre es descobreix l’ambient tranquil i acollidor del municipi.

A pocs minuts a peu del centre, les Cingles dels Tres Còdols combinen patrimoni natural i històric. Aquest paratge, modelat per l’erosió de la riera Gavarresa, és un indret privilegiat per als apassionats del senderisme i la fotografia. Un

dels principals atractius són els gravats rupestres que s’escampen per les parets de la roca calcària. Alguns s’atribueixen al famós bandoler Perot Rocaguinarda i daten de 1614. També s’hi observen altres gravats posteriors, del segle XX. Per als visitants que vulguin aprofundir en la història i l’art popular, el Museu Rocaguinarda de Terrissa dels Països Catalans és una visita obligada. Aquest espai mostra la riquesa del patrimoni ceràmic de la regió, amb peces tradicionals que reflecteixen tècniques i estils mantinguts durant generacions.

Molt a prop es troba l’església de Sant Nazari de la Garriga, construïda al segle XII. Aquesta petita capella d’una sola nau amb absis semicircular conserva l’essència de l’arquitectura medieval: parets de pedra ben tallada, coberta de volta apuntada i un ambient tranquil que convida a la contemplació.

Puig

Ciutat: un viatge a l’antiga

Roma

Al cim d’un altiplà, el jaciment de Puig Ciutat és un dels espais arqueològics més singulars del Lluçanès. Amb una su-

perfície de 5,1 hectàrees, aquest assentament va ser ocupat en diverses èpoques, destacant especialment el període romà tardorepublicà (segle I aC).

Durant aquesta època, Puig Ciutat va funcionar com a guarnició militar, probablement vinculada als conflictes interns de Roma entre Juli Cèsar i Pompeu. Les excavacions han revelat restes de muralles defensives i estructures residencials que ofereixen una visió única de la vida quotidiana d’aquell temps. Per al visitant, el jaciment ofereix dos recorreguts: un interior, amb panells explicatius i codis QR que detallen les troballes, i un de perimetral, que permet apreciar l’entorn natural i estratègic de l’assentament. Aquesta combinació de patrimoni històric i bellesa paisatgística fa de Puig Ciutat una parada obligada.

Natura i rutes per descobrir

Els voltants d’Oristà són ideals per als amants de la natura i de les activitats a l’aire lliure. El municipi està envoltat de boscos frondosos, camps de conreu i vistes espectaculars.

Un dels itineraris més recomanats per als senderistes més actius és la ruta OristàLa Torre d’Oristà – Sant Feliu Sasserra – La Quintana. El camí permet recórrer diversos punts d’interès i descobrir l’arquitectura rural i les antigues masies.

Tot i això, l’itinerari més emblemàtic és la Ruta del Pa i del Blat forment, et permet seguir tot el procés del blat forment, una varietat autòctona de la comarca, des dels camps on es cultiva fins al moment en què arriba a la taula. L’experiència és viva i participativa. Podràs visitar una masia on es cultiva el blat amb cura, descobrir els forns que elaboren el pa amb tècniques tradicionals i fins i tot gaudir d’un tast de cervesa artesana feta amb el mateix blat. Cada etapa està

guiada pels seus protagonistes, persones que mantenen vives les pràctiques pageses i gastronòmiques locals.

Gastronomia i productes locals

Una visita a Oristà no és completa sense gaudir de la seva gastronomia. Els restaurants i fondes locals ofereixen plats tradicionals elaborats amb productes frescos de proximitat, que reflecteixen el caràcter i la història de la terra.

Entre les especialitats destaca el cigró d’Oristà , un llegum típic de la comarca que es caracteritza per la seva mida petita —inferior a 1 cm de diàmetre—, per la cocció ràpida, la pell fina i un sabor intens però alhora delicat. A Oristà també es pot gaudir d’embotits i formatges artesans elaborats per petits productors.

Els mercats i fires locals són una ocasió única per conèixer els productors, tastar sabors autòctons i endur-se un record gastronòmic de la visita

Festes i tradicions

Festa Major de La Torre d’Oristà primer cap de setmana de setembre

Es tracta d’una celebració vibrant amb activitats per a totes les edats: concerts, sopars populars, tallers infantils i una gran festa i discomòbil. Un cap de setmana perfecte per gaudir del municipi.

Fira d’artesania d’Oristà 23 de novembre de 2025

Una fira dedicada a l’artesania, gastronomia i cultura popular. Ofereix tallers, demostracions en directe i activitats per a nens i adults. Ideal per conèixer els productes locals, tastar productes típics i endur-se un record autèntic de la visita a Oristà.

Festa Major d’Oristà últim cap de setmana de novembre

És la festa principal del poble, amb cercaviles, concerts, activitats familiars i tradicions locals. També inclou competicions esportives i activitats tradicionals com el ball de gegants.

Festa de Sant Antoni del Porquet

segon cap de setmana de gener

Aquesta és una festa local en què s’organitzen activitats tradicionals i infantils. També s’organitzen menjades populars i concerts.

Alcarràs,

floració, patrimoni cultural i agricultura

A pocs quilòmetres de Lleida, Alcarràs floreix com un municipi ple de contrastos i atractius per als amants de la natura, la història i les activitats a l’aire lliure. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, Alcarràs lidera el cens agrícola català i, en època de floració, els seus camps es transformen en acolorides catifes.

Situat a la comarca del Segrià i banyat per les aigües del Segre, Alcarràs és un veritable mosaic de terres de regadiu que s’estenen des de la ribera dreta del riu Segre fins a les muntanyes del Coscollar i la serra Grossa. Aquesta riquesa paisatgística es deu a una xarxa hídrica excepcional, amb els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya com a protagonistes. A més a més, les basses i pantans com el de l’Arròs i les basses de Don Laureà, de Teresa i de la Brisa asseguren el subministrament d’aigua fins i tot durant les èpoques més seques.

Una agricultura potent

El desenvolupament d’Alcarràs està estretament lligat a la producció agrícola. No en va, encapçala la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Els camps del municipi estan dominats per arbres fruiters com el presseguer, la perera i la

pomera, a més dels conreus de cereals. Aquesta activitat agrícola és la base de l’economia local i li confereix un en cant característic, especialment durant el període de floració dels arbres fruiters, quan el seu paisatge es transforma en un espectacle de catifes de colors. De fet, les rutes Alcarràs Florit són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà la bellesa d’aquest paratge amb la floració d’ametllers, presseguers, nectarines i platerines.

Una història fascinant

Els orígens d’Alcarràs es remunten a l’època islàmica, tot i que el municipi apareix documentat per primera vegada al segle xii. Durant aquesta època, un castell sarraí dominava la zona fins que va ser ocupat pels cristians. Al llarg dels segles, el territori va ser testimoni d’episodis històrics rellevants, com la guerra dels Segadors o la de Successió. L’antic castell —que havia estat un símbol d’aquesta història convulsa— va ser desmantellat a finals del segle xviii per construir l’església neoclàssica de la Mare de Déu de l’Assumpció, que avui és un dels punts d’interès del municipi. Construïda a la dècada del 1760, destaca per la seva façana d’estil barroc.

Descobert de manera fortuïta, el pou de gel data del segle xvii i és la darrera gran troballa del municipi. Situat al talús on conflueixen el carrer Vista Alegre i el carrer dels Timons, acaba de ser restaurat i està obert al públic des del passat 26 d’abril. El procés de neteja i consolidació a què va ser sotmès va posar al descobert restes de ceràmica, metall i cuir, un testimoni de l’ús que se’n va fer al llarg dels segles. Aquest tipus d’infraestructura va tenir un paper clau entre els segles xvii i xx abans de la comercialització dels refrigeradors elèctrics. S’utilitzava per conservar el gel durant llargues temporades i subministrar-lo a la població per a ús alimentari i mèdic. A més de constituir un exemple de l’arquitectura tradicional en matèria de conservació del gel, la seva restauració ha fet possible la urbanització d’un espai que coincideix amb l’antic nucli fundacional d’Alcarràs. D’aquesta manera, esdevé un nou actiu per entendre la vida preindustrial del territori i es projecta com un recurs cultural i turístic en un moment en què el patrimoni rural comença a rebre l’atenció que mereix.

El pou de gel s’ha convertit en el nou atractiu cultural del municipi

Un ric patrimoni

històric i cultural

Alcarràs compta amb la Ruta de Patrimoni, que recorre una sèrie de racons emblemàtics del municipi per tal de submergir-se en la història i la cultura local. Així doncs, a part de l’església parroquial, el trajecte descobreix indrets com l’Arxiu

Històric, la Biblioteca Joaquim Montoy o el Centre Cultural Lo Casino, espais dedicats a la memòria i la cultura. Edificis històrics com el Balneari, el Celler de cal Calistro i Ca l’Hereu, o el Mas de Volta i el Molí de Jaumetó parlen del passat agrícola i comercial de la vila.

Per als més curiosos, el Centre d’Interpretació del Món Rural permet explorar la rica tradició agrícola i ramadera del municipi amb una col·lecció de 350 eines i instruments històrics.

Altres punts d’interès són la Casa de Montagut, una masia del segle xviii que reflecteix l’arquitectura tradicional de la zona; l’ermita de Santa Anna; el castell de Montagut, d’origen sarraí i, tot i que actualment només en queden alguns vestigis, és testimoni de la història del municipi. Finalment, a pocs quilòmetres del nucli urbà, hi ha Vallmanya, una casa del segle xv que, després de passar per diversos propietaris, va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu casament amb la filla del propietari.

Paisatges únics

L’alzina centenària —símbol del municipi que figura a l’escut oficial— és un indret de visita obligada. El camí senyalitzat que condueix al Pla de l’Alzina on s’ubica, entre camps de fruiters i cereals, ofereix una experiència tranquil·la i connectada amb la natura. D’altra banda, les basses de Sucs i Alcarràs són un espai natural protegit format per tres zones humides de petites dimensions corresponents a basses de reg d’origen seminatural, els anomenats pantans de Suquets de Baix i de l’Arròs. Es tracta d’una zona d’especial interès per als amants de l’ornitologia per la seva biodiversitat i la gran quantitat de poblacions d’ocells aquàtics que acull.

Activitats per a tothom

El municipi d’Alcarràs és un punt destacat del Camí Català de Sant Jaume, amb un tram que uneix Lleida i Aragó. Aquesta ruta és ideal per fer-la tant a peu com amb bicicleta i ofereix una gran diversitat de paisatges pintorescos del Segrià i una experiència cultural única. D’altra banda, els aficionats a l’automobilisme i el motociclisme poden gaudir de campionats i esdeveniments privats al circuit d’Alcarràs

Per a més informació:

Tel. 973 79 00 04

Lo Casino 973 79 57 00

patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat

L'alzina centenària

Paisatge i patrimoni en estat pur

a Llardecans

Llardecans és un poble situat al sud-est de la comarca del Segrià, envoltat per la plana agrícola i amb un paisatge caracteritzat per oliveres, ametllers i construccions tradicionals de pedra seca. Amb un nucli antic que conserva l’arquitectura rural dels segles XVI al XIX, monuments històrics i vestigis medievals, el municipi ofereix una combinació única de patrimoni, cultura i tradicions. La seva vida quotidiana, marcada per l’agricultura i els productes locals, permet al visitant gaudir d’una experiència autèntica i plena.

Descobreix els tresors de Llardecans

La història del municipi es fa visible sobretot a través del seu patrimoni. El nucli antic és un dels espais que conserven amb força fidelitat l’estructura i el caràcter d’un poble agrícola de la plana del Segrià. Passejar pels seus carrers permet llegir el passat en les cases de pedra construïdes entre els segles XVI, XVII i XIX, moltes de les quals reflecteixen l’època de prosperitat econòmica lligada al conreu de l’olivera. Aquest teixit urbà compacte conserva també restes de l’antic mur de la vila closa, que protegia el poble i ajuda a entendre la seva organització històrica i defensiva.

Un dels elements patrimonials més singulars de Llardecans és la històrica farmàcia: Tomàs Pinyol, construïda l’any 1848. Es tracta d’un establiment excepcional, ja que ha mantingut l’activitat al mateix emplaçament durant més d’un segle i conserva mobiliari i utensilis originals del segle XIX. La seva museïtzació impulsada per l’Ajuntament ha permès convertir-la en un espai visitable que explica aspectes de la vida quotidiana, la salut i el comerç en el món rural de l’època contemporània.

La Farmàcia Tomàs Pinyol és considerada la farmàcia més antiga de Catalunya que s’ha mantingut en el mateix lloc on va obrir, sense canvis estructurals i amb els productes originals.

Molt a prop, es troba un dels monuments arquitectònics més rellevants del municipi, l’església de l’Assumpció de Santa Maria, construïda entre 1766 i 1776 sobre una església anterior. El temple és un bon exemple del barroc tardà a les Terres de Ponent, amb una façana que destaca per la presència de l’arcàngel Sant Miquel i un campanar vuitavat que esdevé un dels

elements més visibles des de qualsevol punt del municipi. L’interior, de tres naus, incorpora elements ja influïts pel neoclassicisme.

Un altre espai religiós amb un gran significat patrimonial és la Capella de la Mare de Déu de Loreto, edificada al segle XVIII. Aquesta capella, vinculada a la devoció popular, té un paper central en les celebracions tradicionals de Llardecans i forma part de la identitat col·lectiva del municipi, especialment durant la festa dedicada a la patrona.

Més enllà del nucli urbà, el terme municipal conserva vestigis del poblat medieval d’Adà, un antic assentament fortificat. Dins d’aquest conjunt patrimonial, destaca l’Arc d’Adà, únic vestigi visible del poblat medieval. Aquest arc formava part de l’entrada fortificada de l’antic nucli medieval i és un testimoni excepcional de l’urbanisme i del sistema defensiu de la zona durant l’edat mitjana. Les restes arqueològiques documentades al seu entorn —com murs, carrers i habitatges— confirmen la importància històrica d’aquest assentament, que va ser abandonat progressivament.

Aquest arc i les restes del poblat d’Adà — que inclouen també les restes de l’antiga capella de Sant Marc— formen un punt

de visita rellevant per als amants de la història medieval i constitueixen una peça clau del patrimoni cultural de Llardecans dins del context històric de la comarca del Segrià.

L’Arc d’Adà, amb 3,6 metres d’alçada, és l’únic vestigi visible d’un poblat medieval abandonat, que conserva restes de murs, carrers i d’una capella del segle XII.

En conjunt, el patrimoni de Llardecans no es concentra en un sol monument, sinó que es desplega de manera coherent entre arquitectura religiosa, espais civils, vestigis medievals i elements de la vida quotidiana. Aquesta combinació ofereix al visitant una visió clara i honesta de l’evolució històrica del municipi i de la relació constant entre el poble, el seu entorn i les formes de vida tradicionals del Segrià.

Sabors locals i vida quotidiana

Finalment, combinar la visita patrimonial amb una degustació de productes locals —com l’oli d’oliva arbequina de la cooperativa local o dolços tradicionals com els calaixets i els carquinyolis, juntament amb els embotits de proximitat— t’ajuda a completar una experiència que és tant cultural com sensorial.

Aquests sabors permeten entendre millor la relació de la comunitat amb la terra i la importància de l’agricultura en la vida quotidiana del poble. Compartir-los en els bars, restaurants i altres punts de trobada de Llardecans ofereix una manera íntima de connectar amb els habitants i de viure la cultura local de manera directa. La gastronomia actua com a fil conductor que uneix història, paisatge i tradicions, i converteix la visita en una experiència autèntica i completa del municipi.

Ajuntament de Llardecans Plaça dels Arbres, 1 T. 973 130 201

Entre marges i cabanes de pedra seca, el paisatge de

Llardecans està situat a uns 397 metres d’altitud i s’estén per la plana agrícola del Segrià, al sud-est de la comarca i a la vora de les Garrigues i la Ribera d’Ebre. Aquest enclavament geogràfic li proporciona un paisatge mediterrani típic, caracteritzat per la fusió entre camps de cultiu i vegetació de secà adaptada al clima de la zona.

El terme és, en gran part, una plana suau i oberta, dominada tradicionalment pels conreus d’olivera i ametller, que defineixen l’entorn rural i conformen una de les essències del paisatge local. També s’hi poden observar sembrats de cereals i algunes plantacions d’albercoquers, petit testimoni de la diversitat agrícola de la zona.

Llardecans

Un dels elements més singulars del territori són les construccions de pedra seca —com cabanes de volta, marges i altres estructures tradicionals— que es troben escampades per tot el terme municipal. Aquestes construccions no només són un reflex de l’antic treball agrícola i ramader, sinó que també configuren un paisatge cultural de gran valor històric i estètic, integrat en el mosaic de camps i erms que caracteritzen el secà de mediterrani.

A més de l’agricultura, aquestes formes del paisatge conviden a activitats a l’aire lliure com passejades, senderisme i cicloturisme entre camps i marges de pedra, una experiència ideal per gaudir de la naturalesa tranquil·la i oberta de l’interior de Catalunya.

En conjunt, el paisatge de Llardecans és una síntesi viva entre cultura agrícola, tradició rural i naturalesa mediterrània, on cada olivera, cada marge de pedra seca i cada tram de camí rural expliquen una història de relació profunda entre les persones i el seu entorn.

Llardecans compta amb més de 50 construccions de pedra seca, algunes amb més de 200 anys d’antiguitat, reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO

Activitats i experiències locals

Llardecans ofereix al visitant un conjunt d’activitats discretes però profundament arrelades al territori, pensades per gaudir del poble amb calma i autenticitat. Lluny del turisme massiu, les experiències que s’hi poden viure estan estretament vinculades al patrimoni històric, al paisatge agrícola de secà i a la vida quotidiana del municipi.

1

Rutes històriques i descobriment del nucli antic. Una de les activitats imprescindibles a Llardecans és la passejada pel nucli antic per descobrir el seu patrimoni arquitectònic i històric. Allà podreu trobar cases de pedra datades entre els segles XVI i XVIII que recorden la prosperitat agrícola del poble, així com restes d’antigues muralles i temples religiosos com l’església de Santa Maria i la capella de la Mare de Déu de Loreto.

poble, Llardecans forma part del territori que està promovent rutes ciclistes per conèixer el paisatge de l’oli i l’agricultura de seca del Segrià. En el marc del projecte Segrià, Terra de Bons Productes, s’han organitzat rutes guiades amb bicicleta elèctrica que passen pels municipis veïns —inclòs Llardecans— per mostrar l’extensió de les oliveres, les construccions de pedra seca i altres elements del patrimoni rural i agrícola, combinant paisatge, patrimoni i degustacions de productes locals de proximitat.

Senderisme i connexió amb la natura. Al terme de Llardecans i als seus voltants, hi ha pistes i senders rurals que connecten amb altres punts importants del Segrià i de les Garrigues, fet que permet planificar rutes amb diferents intensitats, adaptades tant per a caminants com ciclistes. A més, la proximitat a àrees naturals més àmplies —com la reserva de Secans del Segrià i Utxesa, coneguda per l’avifauna de secà i l’observació d’aus migratòries— fa que molts visitants aprofitin l’estada a Llardecans com a punt de sortida per explorar paisatges naturals típics de Ponent.

Ajuntament de Llardecans

Torrebesses, terra de pedra seca

Al sud-est del Segrià, entre camps d’oliveres i ametllers, s’alça Torrebesses, un petit poble que respira calma i autenticitat. Amb menys de 300 habitants, aquest municipi s’ha convertit en un referent cultural i patrimonial gràcies a la seva aposta per la pedra seca, un llegat que forma part de la identitat del paisatge de secà, reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Passejant pels secrets de la Vileta

Endinsar-se a Torrebesses és descobrir un poble que sembla suspès en el temps, on cada carrer i cada pedra expliquen alguna història. El nucli antic, conegut com la Vileta, conserva testimonis arquitectònics que abasten des de l’època romànica fins al segle XX, amb cases nobles, temples i edificacions rurals que han modelat la identitat del poble.

L’Església de Sant Salvador és una de les seves joies més reconegudes. Aquest temple de transició romànic-gòtica, construït al segle XII, impressiona tant per la seva senzillesa com per la bellesa dels detalls, per exemple, els capitells decorats amb motius vegetals i el portal amb tres arquivoltes. A l’interior, la capella dedicada a Sant Joan Baptista conserva un retaule gòtic de l’escola lleidatana que recorda la riquesa artística de la comarca. El campanar d’espadanya completa un conjunt que transmet tranquil·litat i espiritualitat en cada racó.

A pocs passos, el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca (CIPS) convida a endinsarse en l’art de construir sense morter ni argamassa. Les exposicions mostren marges, cabanes de volta i aljubs, explicant com els habitants van saber domar la pedra per fer-la útil i alhora estètica. El centre no només exhibeix peces i eines, sinó que organitza tallers i rutes guiades que permeten experimentar la pedra seca de manera pràctica i sensorial, connectant directament amb l’herència agrícola que també es manifesta en el Moli del Bep de Canut, un molí d’oli del segle XIX que mostra la importància de l’olivera i la vida rural. Passejant des del centre cap al molí, es pot entendre com la producció agrícola i la tècnica de construcció coexistien en harmonia, donant forma al territori i a la

Marges, cabanes

i aljubs mostren com la pedra es transforma en art útil

vida quotidiana dels habitants.

L’Església Nova, situada a la part baixa del nucli de Torrebesses, és una construcció inacabada del segle XIX que explica molt sobre la història del poble. El projecte va començar el 1869 amb l’objectiu de substituir l’antiga església i donar un espai més ampli a les celebracions religioses, impulsat pels veïns i liderat per l’alcalde i el rector local. Tot i l’entusiasme inicial, la construcció es va aturar per culpa d’una combinació de crisi econòmica i gelades que van afectar les collites, deixant només les parets i alguns pilars.

Avui, l’edifici inacabat encara conserva l’encant i s’ha convertit en un espai cultural on es fan concerts, representacions teatrals i activitats comunitàries.

Prop d’aquest temple, els casals notables i el Museu Local Josep Jané i Periu permeten completar la imatge: els casals mostren la riquesa i el gust artístic de famílies locals, mentre que el museu recull la memòria material dels habitants, des de les eines de pagès fins als utensilis domèstics, posant al visitant en contacte directe amb la vida quotidiana d’altres temps.

La Setmana de la Pedra Seca: patrimoni que cobra vida

A finals de novembre i inicis de desembre, Torrebesses acull la Setmana de la Pedra Seca, una iniciativa que posa en valor la tècnica constructiva tradicional de la pedra seca, reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Durant aquests dies, el poble es converteix en un escenari viu on es combinen història, natura i comunitat.

L’esdeveniment ofereix una programació variada que inclou rutes guiades, tallers pràctics, exposicions, xerrades i activitats de voluntariat per a la restauració i manteniment de marges i barraques de pedra seca. Enguany, s’han ampliat les dates amb la intenció de permetre als visitants participar en diverses propostes i gaudir

d’una experiència més enriquidora. Aquesta setmana no només celebra l’art constructiu, sinó que fa valdre la història, la memòria i la comunitat de Torrebesses, mostrant com una tècnica antiga continua unint generacions i connectant el poble amb el seu entorn. És una oportunitat única per veure com la pedra, l’arquitectura i la tradició es combinen per donar vida al patrimoni rural.

Durant

la Setmana de la Pedra Seca, el poble es transforma: rutes guiades, tallers i exposicions permeten

viure la tradició i sentir l’energia de la comunitat

Rutes destacades de Torrebesses

Recórrer Torrebesses a peu és la millor manera de connectar amb la història, el paisatge i la cultura del poble. Les rutes del municipi combinen patrimoni arquitectònic, construccions tradicionals i natura, oferint experiències úniques per a tots els visitants. Entre totes, destaquen dues opcions imprescindibles:

Ruta de Sant Roc. Aquesta ruta circular comença al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca i es dirigeix cap al sud del municipi. Durant el recorregut, es poden observar diversos elements d’interès, com l’antic Pou de la Vila, l’ermita de Sant Roc i la font homònima. També es poden veure camps de pistatxers i la imponent cabana de pedra seca coneguda com a Falsa Cúpula. Aquesta ruta té una extensió de 9,6 km i es considera una ruta de dificultat moderada.

Ruta de la Pedra Seca. Aquest recorregut ofereix una immersió en el paisatge de secà de Torrebesses. Durant la caminada, es poden observar construccions de pedra seca com la cabana de volta de Toni el Jepo, el pou del Ferrer Rabassa, petits horts a la Vall Major, restes d’un molí fariner i més plantacions de pistatxers. Aquesta ruta circular de 9 km d’extensió, considerada una ruta moderada, destaca per la seva bellesa natural i la conservació del patrimoni arquitectònic tradicional.

Ajuntament de Torrebesses

Portal, 3 25176 Torrebesses Tel. 973 126 059 www.torrebesses.cat

Descobreix la cultura de l’oli i molt més a la Granadella

A l’extrem sud de la comarca de les Garrigues trobem la Granadella, un municipi de llarga tradició agrícola en l’olivera i en la producció d’oli. La seva església —coneguda com la catedral de les Garrigues—, la seva història i el centre d’interpretació de l’oli són només alguns dels punts d’interès d’aquest poble típic garriguenc, però n’hi ha molts més. L’antic refugi de la Guerra Civil —visitable el dia que fan la reproducció dels bombardejos— i el seu entorn natural et sorprendran. A més, a l’estiu, el municipi és territori musical, amb diferents festivals de renom.

L’origen de la Granadella es perd en els annals de la història, ja que la vila ja figurava entre les 32 poblacions catalanes que en època romana gaudien del títol honorífic de municipium. Després va ser una fortalesa àrab que, una vegada recuperada, va esdevenir baronia i va començar a créixer al voltant del castell —del qual avui romanen alguns vestigis— i l’església cap al pla.

Terra de bon oli

La Granadella és coneguda, principalment, pel seu oli d’oliva verge extra, considerat un dels millors de Catalunya. Els voltants del municipi estan gairebé plens d’oliveres, amb més de 2.600 hectàrees conreades entre construccions de pedra seca, típiques d’aquestes contrades (marges, cabanes i altres estructures). La Granadella és un municipi amb més hectàrees d’oliveres que habitants i on l’oli d’oliva no només és un producte de gran qualitat, sinó que també és un pilar de l’economia local i un orgull per als seus veïns.

Al Pla de la Vila, la plaça situada al centre del poble, es troba l’Ajuntament i el punt de reunió dels granadellencs i granadellenques. Molt a prop hi ha l’antic convent de Santa Maria, que ara és la seu del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, un espai d’impuls, projecció i reconeixement de les comarques oleícoles i on també es troba l’Oficina de Turisme de les Garrigues Altes. El municipi també alberga el Museu de l’Oli de Catalunya, ubicat a la seu de la Cooperativa de la Granadella, que conté les instal·lacions i la maquinària originals del molí

fundat el 1920, que va quedar en desús des del 1986. L’adequació museogràfica d’aquest conjunt patrimonial afegeix una funció cultural i vincula l’activitat productiva i comercial de la cooperativa amb els projectes de desenvolupament territorial relacionats amb l’oleoturisme.

Visitar el molí del museu, comprar oli d’oliva verge extra varietat arbequina i fer un tast guiat d’olis de la mà del Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya són uns imprescindibles de la Granadella.

A més, el primer cap de setmana de novembre se celebra la Fira de la Primera Premsada, una jornada dedicada a l’oli, l’art i la gastronomia que atreu visitants d’arreu per degustar els primers olis de la temporada. Durant la festa, els visitants poden participar en tastos, conèixer el procés d’elaboració de l’oli i gaudir d’activitats tradicionals.

Catedral de les Garrigues

La Granadella disposa d’un patrimoni arquitectònic i cultural que es remunta a segles enrere. La seva església parroquial, Santa Maria de Gràcia, és una joia de l’arquitectura barroca, amb una façana imponent i un interior que impressiona per la seva grandesa i detalls artístics

Està ubicada molt a prop del Pla de la Vila i és coneguda com la catedral de les Garrigues per les seves dimensions, per la sumptuositat decorativa i pel seu disseny acurat. El campanar —de torre octogonal— és un dels més bells i majestuosos de les Terres de Ponent. L’any 2014 va ser declarada Bé

Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric. Per Setmana Santa, a l’església de Santa Maria de Gràcia té lloc la imponent escena del desclavament, precedida del cant del Miserere, una tradició immemorial del municipi.

Al nucli antic de la vila hi ha les restes de l’antic castell (1181), amb vestigis de les muralles i les sitges. A la vila closa també es troba el convent, la primitiva església de transició del romànic al gòtic i cases porxades amb decoració barroca i renaixentista. A la serra de Sant Antoni es troba l’ermita de Sant Antoni Abat, del segle xiv, amb un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat de construcció recent.

Refugi del Molí de la Vila

Sabíeu que, després de Castelldans, la Granadella va ser el municipi garriguenc que va patir més els efectes de les bombes durant la Guerra Civil? Els granadellencs i granadellenques van rebre 20 atacs aeris per part de les tropes franquistes durant el període del 15 al 28 de desembre de 1938. Els bombardejos van provocar grans destrosses al poble, però van causar poques víctimes, ja que els veïns havien fugit del nucli i s’havien refugiat a les coves i els masos del terme. A l’altre costat de la plaça, en direcció al Pou de la Cometa, una serra del vessant sud-oest del poble, hi ha un camí que porta a l’antic refugi de la Guerra Civil, que es pot visitar el dia que fan la reproducció dels bombardejos falangistes. El refugi del Molí de la Vila està considerat un dels búnquers antiaeris més grans de la comarca. Amb cabuda per a un centenar

de persones, per sobre té uns dos metres de roca, cosa que feia impossible que les bombes afectessin els qui s’hi trobaven refugiats.

Rutes i activitats a l’aire lliure

Per als amants de la natura, la Granadella ofereix diverses rutes de senderisme i ciclisme que permeten descobrir el paisatge característic de les Garrigues. Les rutes passen per camps d’oliveres centenàries, construccions de pedra seca i miradors des d’on es poden observar vistes panoràmiques espectaculars de la comarca, per la qual cosa es pot complementar la visita oleoturística i cultural amb la natural.

El mirador de l’Ebre allarga la mirada riu avall des del coll de Bovera cap a la Ribera d’Ebre i el Priorat, mentre que el mirador dels Pirineus abarca un ampli paisatge des de l’ermita de Sant Antoni cap al nord. A prop de la Granadella es pot gaudir dels cims i la carena de la serra de la Llena, que separa les Garrigues del Priorat, el Montsant i les muntanyes de Prades, amb unes panoràmiques excepcionals.

Territori musical

Un altre tret identitari de la Granadella és el caràcter marcadament musical del municipi, especialment en els mesos d’estiu, amb diferents festivals de renom. Així, al juny té lloc Olea Terra, escenaris d’art, una proposta artística amb espectacles musicals combinats amb degustacions i tastos per unir patrimoni, paisatge, llenguatges artístics i cultura de l’oli. El tercer cap de setmana d’agost la Granadella és música en estat pur, amb el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana. El 14 de setembre, per la Festa Major, també s’organitzen diverses activitats musicals que, des del Pla de la Vila, s’escolen pels carrers del municipi. També a l’estiu, durant diverses setmanes té lloc el Garrigues Guitar Festival mòria del granadellenc més internacional, el mestre Emili Pujol, una proposta que com bina música clàssica, folklore i nous talents internacionals.

aquest municipi de les Garrigues ofereix una escapada perfecta per connectar amb la natura, la història i l’oleoturisme. Endinseu-vos a la Granadella i descobriu tots els seus encants i la cultura de l’oli d’oliva, un tresor que representa l’ànima d’aquest racó de Catalunya

Imprescindibles

Visitar el molí del museu, comprar or líquid verge extra d’arbequina i fer un tast guiat al Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya

La Festa Major d’hivern se celebra per Sant Antoni (17 de gener) i coincideix amb la tradicional Festa de Quintos i Gitanos en què es fa una cavalcada de carrosses que recorre la vila.

Una experiència autèntica

La Granadella és, doncs, un destí ideal per a tots aquells que busqueu una experiència autèntica i allunyada del turisme massifi cat. Amb la seva riquesa cultural, les tradi cions arrelades i un paisatge natural únic,

SIDAMON

Descobreix la vida rural catalana

Amagat entre els camps de la plana d’Urgell, Sidamon és un poble que convida a desconnectar i redescobrir la calma del paisatge rural català. Amb els seus carrers tranquils, l’arquitectura tradicional i un entorn natural que sembla pintat a mà, aquest destí ofereix molt més que una simple escapada: és una immersió en la història, la natura i les tradicions que han modelat la comarca durant generacions.

Un poble amb història i patrimoni

Situat al Pla d’Urgell, a 232 metres sobre el nivell del mar, Sidamon és un poble amb més de mil anys d’història. Ja l’any 1079 apareix citat al Liber feudorum maior, amb el nom “Aquam vivam que est ultra Cidamundum”, i durant l’Edat Mitjana va ser un lloc estratègic sota el llinatge dels Anglesola. El poble comptava amb un castell i un hospital que acollia pelegrins i malalts, i va tenir vincles destacats amb els temples i els hospitalers.

Al llarg dels segles, Sidamon va viure moments convulsos: va ser escenari d’episodis de bandolerisme com el robatori de moneda del rei Felip II a finals del segle XVI, va patir el despoblament després de la Guerra dels Segadors i es va anar repoblant al llarg del segle XVIII. La construcció del Canal d’Urgell va suposar un punt d’inflexió impulsant la prosperitat agrícola i permetent la modernització del poble amb nous camins, abastament d’aigua i urbanisme.

Avui en dia, Sidamon combina patrimoni, agricultura de regadiu, i una activa vida comunitària. Amb equipaments esportius, escoles, dispensari mèdic, diverses entitats culturals i esportives i fins a 20 associacions que treballen per la comunitat de forma altruista, dinamitzant

social i culturalment el municipi. Gràcies a tot això, el poble s’ha convertit en un lloc acollidor, amb encant rural i una població que ha crescut gràcies a la seva vitalitat i qualitat de vida. En aquest context, el municipi també disposa d’un parc d’autocaravanes, un equipament que facilita l’estada de visitants itinerants i reforça l’oferta turística del poble, integrant-se de manera respectuosa amb l’entorn rural.

Pel que fa al patrimoni de Sidamon, el poble ofereix diversos punts d’interès que combinen història, arquitectura i natura. L’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda al segle XVIII sobre l’antic emplaçament del castell, és el principal referent religiós del nucli urbà, amb una sola nau i un campanar quadrat que defineixen el seu caràcter

Aquest tossal va ser explorat per primera vegada l’any 1915 i ha aportat vestigis d’una necròpoli romana i restes ibèriques, molts dels quals formen part de les col·leccions dels Museus d’Arqueologia de Barcelona i Lleida. Recentment ha estat reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local, consolidant-se com un punt clau per descobrir la història mil·lenària de la comarca.

Per als més curiosos, la visita es pot completar amb un recorregut fins la Fita Alta, un mirador natural En dies clars, les vistes cap al nord abracen tota la plana fins a la muralla natural del Montsec. Cap al sud, s’albira Torregrossa, amb les grans sitges pintades visibles des de molta distància, mentre que el límit meridional el marquen els petits turons de les Garrigues i la serra de Prades, un paisatge que posa de manifest la importància estratègica històrica del

El ninot de Sidamon és una escultura monumental de 15 metres d’alçada que vigila l’autovia A-2 a l’altura del poble. Conegut com a Indíbil, va ser creat a principis dels anys 90 pels operaris que treballaven en la construcció de l’autovia amb materials sobrants. Simbolitzant el vincle entre l’obra civil i l’agricultura del Pla d’Urgell.

Vida a l’aire lliure

Sidamon és un municipi que s’emmarca en un paisatge genuïnament de Ponent, on la plana agrícola defineix l’horitzó i marca el ritme de la vida quotidiana. L’entorn natural del municipi és el resultat d’una convivència harmoniosa entre l’activitat humana i el medi, amb camps de conreu, camins rurals i una xarxa de séquies que aporten verd i vida al territori.

L’entorn planer de Sidamon és ideal per practicar senderisme amb tranquil·litat, els camins ben definits permeten descobrir el paisatge agrícola, espais naturals i punts elevats amb vistes sobre la plana del Pla d’Urgell. El municipi disposa de diverses rutes a peu que connecten nuclis veïns i paratges d’interès, adaptades a diferents nivells. Entre totes les possibilitats, destaquem dues rutes:

Sidamon-Pineda–Fondarella–

Pantà de la Serra–Mollerussa

-Distància: 11 km

-Dificultat: fàcil

-Durada: 2 h 30 min

Aquesta ruta circular segueix camins rurals i pistes planes entre camps de conreu, ideal per a caminades relaxades. Permet descobrir la Pineda de Sidamon, gaudir de vistes obertes de la plana i acostar-se al Pantà de la Serra, un espai ideal per fer una pausa i contemplar l’entorn.

Sidamon – Pantà de la Serra – La Fita Alta – Tossal de les Tenalles –Fondarella – El Palau

-Distància: 16 km

-Dificultat: moderada

-Durada: 3 h

És una ruta circular que parteix del nucli de Sidamon i combina pistes planes amb lleugeres pujades fins a punts panoràmics. Passa per la Pineda de Sidamon , el Pantà de la Serra , la Fita Alta i el Tossal de les Tenalles , on es poden observar restes d’un poblat ibèric, abans de baixar cap a Fondarella i tornar a Sidamon passant pel terme municipal del Palau.

Les festes més emblemàtiques

A Sidamon, les festes són molt més que simples celebracions: són moments que reforcen la identitat del poble i convivència entre veïns i visitants. Al llarg de l’any, el calendari festiu combina tradició, cultura i gastronomia, amb cites que van des de celebracions religioses fins a esdeveniments populars i familiars.

La temporada festiva s’inicia amb la Festa Major d’Hivern, al febrer, dedicada a Sant Blai. La celebració manté viva la tradició amb la Missa solemne i la benedicció dels pans i les candeles, rituals que recorden les arrels religioses del poble. Durant el dia, es combinen actes culturals i lúdics, com balls i sopars populars, destacant la Sardinada

Popular, on veïns i visitants comparteixen taula i ambient festiu.

La cita més destacada del calendari festiu de Sidamon és la Festa Major d’Estiu. Dedicada a Sant Bartomeu, combina actes religiosos, concerts, balls i activitats per a totes les edats, convertint-se en un punt de trobada de familiars i amics que arriben de fora del poble. Un cop passada la festa major, a finals d’agost, l’Ajuntament organitza la Cursa i Caminada Tossal de les Tenalles, que mobilitza a un gran nombre de voluntaris i enguany celebrarà la cinquena edició.

Pel que fa a les fires, durant la tardor, Sidamon acull la singular Fira de Carabasses Gegants, una festa que celebra la tradició agrícola de la zona. La fira inclou concursos de carabasses de grans dimensions, tallers gastronòmics i activitats infantils.

www.sidamon.cat

Centre de Serveis de Sidamon
Litografia dels ilergets

Quan arriba l’hivern, el Pallars Sobirà es transforma en un escenari idíl·lic que convida a desconnectar i a gaudir de la natura en la seva màxima expressió. Aquesta comarca pirinenca, amb Sort com a capital, ofereix un equilibri perfecte entre paisatge, tradició, i activitats per a tots els públics.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici són tres dels emblemes d’aquesta comarca i alguns dels indrets imprescindibles per viure la tardor al Pirineu. Els seus senders et porten a descobrir llacs cristal·lins, rius que baixen entre roques i cascades amagades dins dels boscos. A mesura que s’acosta l’hivern, les primeres neus comencen a cobrir els cims i les valls, i tot es transforma en un paisatge de conte. Passejar per aquests racons mentre la boira matinal s’enfila entre els arbres és una experiència que et connecta amb la natura.

Per als qui no poden estar quiets, el Pallars Sobirà ofereix una gran varietat d’activitats a l’aire lliure. Senderisme, BTT, caiac i ràfting són només algunes de les opcions disponibles. Hi ha rutes fàcils per a tota la família i recorreguts més exigents per als amants de l’aventura. I si t’agrada la fauna, no et sorprendrà topar-te amb cérvols, isards o aus rapinyaires en plena natura, especialment durant les visites guiades sobre la fauna i la flora del territori.

Però la natura no és només paisatge: és també cultura i tradició. Els pobles com Esterri d’Àneu, Llavorsí o Soriguera mostren com els habitants han viscut sempre en harmonia amb l’entorn, construint cases de pedra i carrerons que encaixen perfectament amb el paisatge. Passejar per aquests pobles de muntanya a la tardor, amb el

fum sortint de les xemeneies i els colors dels boscos al voltant, és sentir l’autèntic esperit del Pirineu.

I després d’un dia entre muntanyes i rius, no hi ha res com tastar els sabors del territori o refugiar-se en una de les cases rurals de la comarca. Sentir el crepitar del foc, olorar els boscos humits i deixar que la calma del Pallars Sobirà t’envolti és la millor manera de tancar la jornada.

Al Pallars Sobirà, la natura és la protagonista absoluta. Cada llac, cada vall i cada sender són una oportunitat per connectar amb un entorn salvatge i autèntic. I si t’hi acostes en aquesta època, podràs gaudir d’un espectacle únic: colors intensos, primeres neus i la tranquil·litat de la muntanya que només el Pirineu sap oferir

Per a més informació: turisme@pallarssobira.cat Tel. 973 621 002

turisme.pallarssobira.cat

Enamorats

de la muntanya, no us perdeu

uils de Cerdanya és una de les poblacions de muntanya turístiques de la comarca de la Cerdanya. Aquest petit poble té una de les millors vistes que es poden veure del Pirineu i és un gaudi visitar-lo en aquesta època de l’any, en què la neu tenyeix de blanc la vila i els voltants, fins on es pot allargar la vista.

El municipi, format pels nuclis de Saneja, Sant Martí d’Aravó, Sant Martí de Cerdanya i Guils, és també reconegut pels amants dels esports de neu, ja que s’hi troben les pistes d’esquí nòrdic “Guils Fontanera”. Les pistes tenen una amplitud d’uns 40 km al bell mig del bosc i són un gran atractiu turístic al poble.

A Guils Fontanera hi podem trobar serveis de lloguer d’esquís, de monitors i zona d’estada, i a banda de poder practicar-hi esquí de fons i raquetes, pels quals hi ha habilitats 34 km i 12 km respectivament. També disposa d’un bar restaurant, ideal per recuperar forces amb un bon àpat. Al menú hi podreu triar plats típics de Cerdanya (trinxat, peus de porc amb nap, escudella, guisats, carn a la brasa…), així com de menú infantil, entrepans... Aquest establiment és obert tot l’any excepte el mes de vacances, si voleu poder demanar més informació al telèfon 872 003 021. Les pistes es troben a cotes d’entre els 1905 i els 2080 metres i se situen al vessant nord de la so-

lana de Puigcerdà, on sempre hi abunda la neu i el pi negre, i des de la qual es pot observar una panoràmica de la Cerdanya inigualable que s’estén des del Massís de Carlit fins a la Serra del Cadí.

Per la seva bellesa i ambient càlid i proper, Guils compta amb uns 500 habitants que es multipliquen exponencialment durant les temporades de més turisme. És gràcies a aquesta afluència de gent que s’ha potenciat a la vila la restauració de cases antigues i l’edificació d’urbanitzacions com Roc Foradat, Barri de Golf o l’Arboleda.

A banda de ser un punt clau per gaudir al màxim dels esports d’hivern, Guils de Cerdanya és un exponent de

l’Església parroquial de Sant Esteve de Guils, està considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

Guils de Cerdanya és el poble de la Cerdanya que té una de les millors vistes del Pirineu.

Des de l’estació Guils

Fontanera, que es troba a cotes d’entre els 1905 i els

2080 metres, es pot observar una panoràmica inigualable que s’extén des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí

l’arquitectura romànica al Pirineu. Al poble de Saneja es pot visitar la Parròquia de Sant Vicenç, que data de l’any 1088 i conté un dels models més senzills d’absis del romànic llombard de principis del segle XI. Els murs construïts amb pedres de tota mena sense treballar i que no arriben al metre de gruix donen a la parròquia l’aspecte típic de les primeres construccions del Pirineu. La senzillesa i l’aspecte tosc d’aquest tipus d’edificacions són un símbol no només a les comarques de muntanya del país, sinó arreu del món.

En aquest sentit, també és d’especial interès l’Església parroquial de Sant Esteve, considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya.

La part que més destaca de l’Església és, com en la Parròquia de Sant Vicenç, l’absis semicircular, on sobresurt una cornisa exterior decorada amb fris de dents d’engranatge Una reproducció del Pantocrator i diferents escenes de la vida de Sant Esteve es poden contemplar al frontal de l’altar i l’original romànic al Museu del Prado de Madrid. Del mateix estil, però construït uns segles més tard, entre el XV i el XVI, destaca el pont de Sant Martí d’Aravó termes municipals de Guils i Puigcerdà el riu Querol

La vila de Guils de Cerdanya ha estat des de temps im memorials protagonista de diverses la figura de Pilat. Segons s’explica, Pilat era ciutat de Guils, la qual s’ensorrà quan va ser cruci ficat Jesús. Es diu que vagant per la seva població nadiua, Pilat es precipità a l’estany cim de la muntanya de Guils i que des de llavors està maleït, per això beure la seva aigua fa mal i no hi neix cap peix

de Sant Martí Esglèsia de Sant Vicenç de

Calendari de festes Majors

11 de novembre: Sant Martí “FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ D’ARAVÓ”

22 de gener: Sant Vicenç

“FESTA MAJOR DE SANEJA”

15 de maig: Sant Isidre

“FESTA MAJOR DE GUILS DE CERDANYA”

L’estació d’esquí nòrdic Guils

Fontanera és un dels grans atractius turístics del poble. A les pistes es pot practicar també esquí de fons i raquetes

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

972 88 00 16 cultura@guils.cat www.guils.cat

Pont
Saneja

RACONS DE CATALUNYA

POSTAL HIVERNAL DE FONTANERA ( La Cerdanya ) Fotografia cedida per l’Ajuntament de Guils de Cerdanya

Situat a la vall d’Aro, al Baix Empordà, Santa Cristina d’Aro és un destí perfecte per als amants de la natura, la cultura i el patrimoni. El municipi ofereix una riquesa paisatgística única, des de l’Ardenya marítima fins al cor de les Gavarres, dues zones que marquen la personalitat del territori i el converteixen en una parada obligada per a qui vulgui gaudir de l’essència de l’Empordà. A Santa Cristina d’Aro trobaràs cales de categoria, megàlits, patrimoni, racons literaris i un paradís pels esportistes. Santa Cristina d’Aro, un oasi de tranquil·litat a la Costa Brava.

La situació geogràfica de Santa Cristina d’Aro i la bellesa del seu entorn fan dels seus paratges un lloc idoni per a realitzar activitats a l’aire lliure i gaudir intensament de la riquesa natural i patrimonial. Santa Cristina comprèn els antics nuclis de Romanyà de la Selva, Bell-lloc i Solius. L’any 1858 es va separar de Castell-Platja d’Aro, passant a constituir-se el municipi de Santa Cristina d’Aro.

L’Ardenya, un massís que s’endinsa fins al mar, regala un tram de costa rocallosa amb cales i platges que sovint passen desapercebudes per a molts turistes, fet que les converteix en un oasi de tranquil·litat. Per als que busquen fugir de les zones costaneres més massificades, aquestes petites cales són un lloc ideal per relaxar-se en plena harmonia amb la natura en un entorn tranquil i encara força verge. És un tram relativament curt, però que disposa de platges de molt bona categoria. Així, dins del terme municipal, trobem dues cales de gran bellesa: cala de Canyeret i cala del Senyor Ramon —tot i que actualment està tancada per risc de despreniments—, i dues platges: del Canyet i Vallpresona.

A més, Santa Cristina d’Aro també és coneguda per la seva connexió amb la cultura megalítica, amb restes arqueològiques de gran valor, escampades pel seu territori. Aquest fet és testimoni de la presència humana a la zona des de temps prehistòrics, una mostra més de la riquesa històrica que amaga el municipi.

Diversos menhirs, les coves de Sa Tuna i els Moros, a Solius, i especialment, el dolmen de la cova d’en Daina, un dels més complets que es conserven. Pel tipus de configuració del sepulcre, es dedueix que fou construït vers el 2700 - 2200 a C. Altres elements patrimonials destacables del municipi són les esglésies de Sant Martí de Romanyà, autèntica joia preromànica, o la parroquial de Santa Cristina, amb elements compositius que van del segle XII al XVIII. Hi ha també una antiga església amb una capella paleocristiana.

Un altre monument rellevant la conformen les restes del castell de Solius, que daten del segle XV. A la mateixa zona hi ha l’església de Santa Agnès (segles X-XI), restaurada al XVIII. Al costat s’hi troba el monestir cistercenc de Solius, fundat el 1967 per quatre monjos de Poblet. El temple és un lloc de recolliment i espiritualitat que, a més, alberga una col·lecció extraordinària i única de 39 diorames creats pel germà Gilbert Galceran, un monjo que va deixar una empremta inesborrable amb el seu treball artesanal. Els diorames són petites escenes que representen moments de la vida de Jesucrist, fetes amb una gran precisió i detall, i són una mostra de la dedicació i l’amor per l’art i la fe.

Ruta literària

Un dels punts emblemàtics del municipi és Romanyà de la Selva, una localitat que va captivar la gran escriptora Mercè Rodoreda. Autora de clàssics de la literatura catalana com La plaça del Diamant o Mirall trencat va decidir passar els darrers anys de la seva vida en aquest indret màgic, on va trobar la pau i la inspiració necessàries per completar les seves obres finals. Avui dia, Romanyà és un lloc de pelegrinatge per a aquells que volen conèixer millor l’univers literari de l’escriptora. Hi ha una ruta literària Rodoreda – Romanyà amb deu punts que van captivar l’escriptora.

D’altra banda, Santa Cristina d’Aro també té una connexió amb el món de la màgia gràcies al Gran Museu de la Màgia-col·lecció Xevi, una de les compilacions de l’il·lusionisme més importants en l’àmbit internacional. S’hi poden trobar autòmats, pòsters, aparells de màgia, pintures, llibres i objectes curiosos relacionats amb aquest art.

Natura i esport

El territori de Santa Cristina d’Aro és també un paradís per als amants de l’esport a l’aire lliure. Les seves rutes i senders estan perfectament adaptats per a fer excursions a peu o amb bicicleta Pels cicloturistes hi ha la ruta privilegiada de la Via Verda del Carrilet, un carril bici que segueix l’antic traçat del Carrilet que anava de Sant Feliu de Guíxols a Girona i que ocupa el que abans va ser el traçat d’un ferrocarril de via estreta. Pel que fa al senderisme, hi ha diversos itineraris interessants que combinen paisatge amb patrimoni humà. Cal destacar, en aquest sentit, la ruta que uneix Platja d’Aro i Romanyà de la Selva i que passa per Santa Cristina, o la que porta fins al paratge natural de les gorges de Salenys, que discorre per un traçat solcat per diverses fonts naturals (destacant el paratge de la Font Picant), i poblat de frondoses arbredes i plàcides zones de descans.

A més, el municipi ha esdevingut un referent per als amants del golf. Amb més de mig segle de tradició en la pràctica i promoció d’aquest esport, Santa Cristina d’Aro compta amb instal·lacions de primer nivell que atreuen aficionats d’arreu del món en un entorn natural inigualable.

A Santa Cristina d’Aro se celebren diverses festivitats al llarg de l’any. Entre les més importants, trobem la Festa Major, al voltant del 24 de juliol, i el Carnaval de l’Amistat, que sempre aplega un bon nombre de visitants a la població.

Un destí per gaudir tot l’any

Amb el seu clima mediterrani i la seva diversitat d’atractius, Santa Cristina d’Aro es presenta com un lloc ideal per gaudir durant tot l’any. Ja sigui passejant per les seves cales solitàries, descobrint la seva història mil·lenària, visitant el monestir de Solius o practicant esport en plena natura, aquest municipi gironí ofereix una experiència completa per a tots aquells que busquin combinar tranquil·litat, cultura i aventura en un mateix lloc.

Santa Cristina d’Aro és molt més que un simple municipi. És un lloc on la natura, la història, l’esport i la cultura s’uneixen per oferir una experiència única a tots els visitants El

+ informació:

Tel. 972 057 865

www.visitsantacristina.cat

Ribes de Freser,

escapada hivernal al cor dels Pirineus

Ribes de Freser és el centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució peculiar i envoltada de rius, té absolutament de tot, i igual que la resta de pobles de la vall, és una destinació ideal per gaudir del concepte slow days. La vida sense pressa, aquella en què es gaudeix cada detall, especialment amb l’arribada de l’hivern i el fred.

Una vila entre rius i muntanyes

Situada a la trobada del Freser, el Rigard i el Segadell, Ribes de Freser es desplega en forma d’Y i es troba envoltada de muntanyes que li aporten caràcter i identitat. Aquest emplaçament singular ha marcat el seu desenvolupament i explica per què, des de fa més d’un segle, és punt d’estiueig i centre de serveis de referència a la vall.

Amb línies de tren que et porten fins al municipi, és també una de les portes més accessibles al Pirineu Oriental, fet que el converteix en una escapada perfecta per als caps de setmana.

El Cremallera de Núria: un viatge únic

El Cremallera de Núria continua sent el gran atractiu del municipi i a l’hivern es converteix en un autèntic espectacle visual. Els boscos, amb tonalitats més apagades, comencen a quedar coberts per les primeres capes de neu, mentre els torrents baixen amb força impulsats pel desglaç i les nevades. L’aire fred i net

ofereix una visibilitat excepcional, i la vall es transforma en una postal màgica. Durant el trajecte, es poden contemplar els cims nevats i els prats amb tocs blancs, fins a arribar al Santuari de Núria, a gairebé 2.000 metres d’altitud, on la neu comença a recobrir completament les muntanyes, anunciat l’arribada de l’hivern.

Activitats per gaudir de la natura

Ribes de Freser és un bon punt de partida per fer excursions de diferents nivells. Al voltant del poble hi ha rutes senzilles, com les de la Font de Ferro o la Font del Pavelló, i itineraris com els dels fortins o dels miradors, que permeten conèixer millor el patrimoni i el relleu de la vall. Són camins accessibles, ben senyalitzats i adequats per a famílies i persones que busquen distàncies moderades. I en aquesta època de l’any, amb les primeres nevades, ofereix l’oportunitat de gaudir de passejades hivernals amb paisatges coberts de blanc. Per a qui prefereix una activitat més tècnica, la via ferrada de Ribes és una gran opció. El recorregut, equipat

amb graons metàl·lics i línia de vida, transcorre per una paret d’origen volcànic i ofereix bones vistes sobre el poble. És una activitat assequible per a persones amb un nivell inicial o mitjà, sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables.

Ribes de Freser també ofereix activitats per a tota mena de visitants, més enllà del senderisme El municipi té una llarga trajectòria vinculada al cinema documental i mediambiental, amb projeccions i cicles culturals que s’organitzen al llarg de l’any i que s’han convertit en un dels seus trets diferenciadors.

Per a qui busca activitats més tranquil·les, el poble disposa d’un nucli comercial actiu, amb botigues de producte local, pastisseries i comerç de proximitat. També es poden fer visites pel nucli antic, observar el disseny en forma d’Y del municipi i acostar-se a espais com el Parc de la Font de Ferro. A més, durant el desembre, moltes de les botigues i carrers del centre s’engalanen amb llums nadalenques, creant un ambient màgic per passejar en família.

BANYOLES, on l’aigua escriu la història

Situada entre la Costa Brava i el Pirineu, Banyoles és una ciutat que ha sabut conservar la seva essència al voltant de l’aigua. L’Estany —autèntic cor natural del municipi— dona forma al paisatge i al caràcter d’una població que combina natura, patrimoni i qualitat de vida. Capital del Pla de l’Estany, és avui un destí de referència per a qui busca tranquil·litat, cultura i entorns únics.

L’Estany, un mirall natural

L’Estany de Banyoles és l’espai natural més emblemàtic de la comarca i una de les zones humides més importants de Catalunya. D’origen càrstic, està format per diverses surgències subter-

rànies i constitueix un ecosistema de gran valor ambiental i paisatgístic.

L’aigua de l’Estany, protagonista d’aquest entorn natural, també ho és del creixement i desenvolupament de Banyoles tal com la coneixem avui en dia gràcies als recs.

Patrimoni i carrers plens de vida

Els recs de Banyoles són una infraestructura singular de la ciutat. Construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX, condueixen l’aigua provinent de l’Estany fins al centre de la ciutat, formant una xarxa de fins a 33 quilòmetres de longitud.

Aquests es van construir amb el doble objectiu d’assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i, alhora, per regar. Però al llarg dels anys també han tin-

gut ús domèstic, artesà i industrial, i es van construir molins, tints, adoberies i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua. Tot aquest patrimoni es descobreix tot passejant pel barri vell. Altres espais imprescindibles són l’església de Santa Maria del Turers, exemple destacat del gòtic català, i la Pia Almoina, un edifici del segle XIII que acull el Museu Arqueològic de Banyoles que, després d’unes reformes, tornarà a obrir les portes a finals del 2025, i on s’exposen restes prehistòriques i materials procedents del Parc Neolític de la Draga, un jaciment únic a Europa per la seva excepcional conservació.

Un altre tresor patrimonial és la Muralla Medieval de Banyoles, de la qual es conserva un únic tram d’uns 80 me-

tres dels segles XIII-XV, amb dues glorietes hexagonals d’inspiració gòtica. Enderrocada al segle XIX i recuperada parcialment el 2006, avui forma part d’una zona verda pública que acull activitats culturals i permet passejar per la història de la ciutat.

Una ciutat de natura i cultura

Banyoles és, sobretot, un lloc on la natura i la cultura conviuen en harmonia. El seu entorn ofereix múltiples rutes per fer a peu o en bicicleta, com el camí que ressegueix la séquia d’en Teixidor o els itineraris que connecten amb els pobles veïns del Pla de l’Estany. Entre les rutes més destacades del municipi, trobem:

La volta a l’Estany: itinerari circular i planer de 8 km que envolta l’estany més gran de Catalunya. Senyalitzat i apte per a tothom, permet gaudir d’un espai natural protegit de gran valor ecològic i paisatgístic. El recorregut es pot fer tant a peu o en bicicleta.

Ruta del Rec Major:

Itinerari que ressegueix el recorregut del rec Major des de l’Estany fins al centre de Banyoles per conèixer el desenvolupament industrial de la ciutat, molt vinculat a la presència de l’aigua. Considerat d’ús industrial, el rec Major va concentrar la major part de les rodes hidràuliques o molins de la ciutat on es fabricaven productes tan diversos com draps de llana, paper, farina, pells i fins i tot pólvora! Al llarg del temps, i segons els trams, s’ha anomenat el rec Major de diverses

formes: del Canar Nou, de sa Forca, dels Molins, dels Tints...

Un passeig pels oficis i molins de la ciutat:

La ruta passa per edificis patrimonials industrials que ens parlen de l’origen de la vila, dels oficis i dels gremis, però també de la importància de l’aigua, de la presència de l’Estany i del seu ecosistema. Destaquen 11 punts d’interès que han tingut o tenen un paper rellevant en la història de la ciutat i que incorporen plafons explicatius amb informació detallada de cada espai.

Banyoles convida a viure-la amb calma i deixar-se endur per la serenor que desprèn el seu entorn natural. És un lloc on el temps s’atura, on l’aigua ho reflecteix tot i on cada racó explica una part de la seva història.

BANYOLES, natura i calma

Quan arriba el fred, l’Estany de Banyoles ofereix un espectacle únic. Amb l’inici d’un nou dia, quan el paisatge es tenyeix pels primers rajos de sol, l’Estany també es desperta i ofereix la visió més misteriosa i enigmàtica d’aquest indret; l’aigua fumejant. És el moment perfecte per descobrir aquest espai, el llac natural d’origen càrstic més gran i important de la Península, situat en un entorn de gran valor ecològic, geològic i paisatgístic, i el punt de partida de nombroses rutes per caminar i desconnectar.

L’entorn natural, i per on transcorren les rutes que t’expliquem a continuació, formen part de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles, reconegut com a part de la Xarxa Natura 2000 i també com a zona Ramsar pel seu valor ecològic a escala internacional.

Una de les més populars és la volta a l’Estany, un recorregut circular d’uns 8 km, ideal tant per fer-lo a peu com en bicicleta. El camí, fàcil i adaptat a tots els públics, transcorre entre canyissars, passeres de fusta i zones arbrades que ofereixen ombra i tranquil·litat. Al llarg de la ruta s’hi descobreixen racons tan singulars com les emblemàtiques pesqueres, el parc de la Draga o miradors des d’on observar aus aquàtiques i gaudir de les millors perspectives de l’Estany. És una ruta perfecta per fer una pausa i reconnectar amb la natura.

La tardor també és un bon moment per explorar la ruta dels aiguamolls de la Puda i les Estunes, situada al sector sud de l’Estany. Aquesta proposta ens endinsa en un espai d’elevat interès ecològic, on l’aigua, la biodiversitat i la llegenda formen un conjunt ben especial. Als aiguamolls, destaca el projecte de reintroducció de la cigonya blanca, iniciat fa més de quinze anys. Avui, aquestes aus hi han

creat una colònia estable i poden observar-se fàcilment fent niu en diversos punts que envolten l’Estany.

La ruta continua fins a les Estunes, un bosc que es caracteritza per la presència del travertí, una roca molt present a Banyoles i, on diverses escletxes i passadissos naturals, han donat peu a històries i llegendes populars. És un lloc agradable per passejar, jugar amb la llum que s’escola entre les roques i gaudir del silenci del bosc.

Seguint la ruta, s’arriba a la font de la Puda, d’aigua sulfurosa. A mitjan segle XX, s’hi van atribuir propietats beneficioses per a la pell, cosa que va afavorir l’obertura d’un balneari que va atraure molts visitants. Tot i que actualment el balneari ja no està en funcionament, les seves restes mantenen viu el record d’aquells temps i formen part del patrimoni local.

Visita Banyoles i gaudeix d’un paisatge únic durant la tardor, perfecte per caminar, respirar aire fresc i desconnectar de la rutina

I, després de descobrir aquestes rutes i connectar amb la natura, gaudeix de l’àmplia oferta en gastronomia i allotjaments per completar la teva visita o escapada: restaurants on tastar productes locals i hotels i allotjaments que conviden a allargar l’estada. Passejar pel centre històric, fer una copa a la plaça Major o descobrir el patrimoni cultural de Banyoles pot ser la millor manera d’acabar el dia.

Vens a descobrir-ho?

VALLMOLL

El tresor medieval de l’Alt Camp

Entre ondulacions suaus, camps de vinya i ametllers, s’aixeca Vallmoll, un municipi que encara conserva intacta la seva essència. Amb un nucli compacte, un patrimoni medieval excepcional i un entorn agrícola ple d’encant, el poble ofereix al visitant la combinació perfecta entre història, tradició i tranquil·litat. Un destí ideal per a qui busca descobrir Catalunya des del seu batec més autèntic.

Un passat medieval únic

Els primers indicis d’ocupació al terme de Vallmoll provenen d’antics poblats ibèrics, especialment als jaciments dels Garràfols i Els Cogolls, on s’han trobat sitges, fragments de muralles i ceràmiques que evidencien una activitat humana consolidada. També s’hi han localitzat restes d’època romana, com un sarcòfag reutilitzat posteriorment com a abeurador.

Tot i això, la formació del nucli actual es produeix entre finals del segle XI i inicis del XII, amb la concessió de la carta-pobla de 1155, que estableix formalment la comunitat medieval de Vallmoll. A partir d’aquest moment,

el poble s’organitza al voltant d’un recinte emmurallat, del qual encara es conserven trams i el característic Portal de la Creu, l’únic accés que es conserva de l’antic recinte emmurallat.

Coronant el turó, trobem el majestuós Castell de Vallmoll —documentat des del segle XI— actuava com a centre defensiu i punt de vigilància del territori. Avui, les restes de murs i torres que es conserven continuen recordant l’origen feudal del municipi. Tot i haver estat força restaurat a causa del mal estat de les ruïnes, el castell continua fidel a la seva forma original i la restauració s’integra molt bé amb les antigues restes.

Avui en dia, al Castell de Vallmoll es poden visitar algunes sales amb elements de diferents èpoques i estils.

Patrimoni religiós de Vallmoll

El seu patrimoni religiós és un reflex del seu passat i de la continuïtat espiritual que ha marcat la vida del municipi al llarg dels segles. Els dos edificis més emblemàtics —l’església de Santa Maria i l’Ermita de la Mare de Déu del Roser— ofereixen al visitant un recorregut per diferents moments de la història local, des del renaixement fins al barroc-neoclàssic.

Al cor del nucli antic s’alça l’església de Santa Maria, construïda entre 1772 i 1776 en estil barroc-neoclàssic. L’edifici destaca per la seva estructura de tres naus, la capçalera poligonal i un singular campanar de base quadrada flanquejat per dues torres octogonals. Tot i ser un temple del segle XVIII, conserva elements d’un edifici anterior, com un valuós “Sant Crist” del segle XII, i un orgue del segle XIX. L’església també havia acollit en el passat el retaule gòtic de Jaume Huguet, un testimoni artístic excepcional.

A pocs minuts del centre, podeu trobar l’Ermita del Roser, un encantador edifici religiós construït el 1566. A l'interior guarda un retaule renaixentista de 1580, obra del pintor Jean Bas, que constitueix una peça única dins la comarca. Restaurada durant el segle XX, l’ermita manté el seu caràcter senzill i devocional, i continua sent un espai molt estimat pels vallmollencs.

Autenticitat que perdura

Vallmoll és un d’aquells pobles que arriben al cor: petit, acollidor, envoltat de camps i d’història. Un destí ideal per a escapades tranquil·les, per a visitants que busquen autenticitat i amants del patrimoni local i la història. Aquí, cada carrer del nucli antic, cada pedra del portal i cada racó del castell expliquen un fragment d’història que, malgrat els segles, continua ben viva

Aiguamúrcia

Una comunitat de petits nuclis en plena Ruta del Cister

El principal reclam d’Aiguamúrcia és el monestir de Santes Creus, un dels tres monestirs que formen part de la Ruta del Cister, juntament amb el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges. Una rica història i una selecció de propostes de turisme enològic, cultural i rural completen la seva oferta turística. A més, l’entorn paisatgístic del seu enclavament fa d’Aiguamúrcia un lloc ideal per gaudir de la natura.

Aiguamúrcia és el terme municipal més extens de la comarca de l’Alt Camp, a l’interior de la Costa Daurada. Situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, està format per un conjunt de petits nuclis poblats: Aiguamúrcia, Santes Creus, el Pla de Manlleu, l’Albà, Masbarrat, les Destres, les Ordes, les Pobles, la urbanització Els Manantials i la urbanització Mas d’en Parés.

Quant a l’origen del nom d’Aiguamúrcia, hi ha diferents versions. D’una banda, se li atribueix un origen romà, ja que en aquella època les aigües del riu Gaià estaven consagrades a la deessa Murtra —un dels noms de Venus— i per això la

van anomenar Aquae Murtra. I, de l’altra, es diu que té origen llatí: aqua murcida (aigua marcida, morta), que indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estacades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Tanmateix, la documentació antiga dona sovint altres variants del nom, com Dayna Murcia (1192).

Un passeig pel terme

• Aiguamúrcia: petita vila al marge del riu Gaià que dona nom al municipi. Poblat des de l’època romana —tal com testimonien les restes trobades a les seves rodalies—, es va formar al voltant d’uns edificis que estan més a prop del riu i que daten, possiblement, de l’edat mitjana.

• Santes Creus: petit poble al voltant del monestir de Santes Creus ubicat al llarg del carrer que hi dona accés i a la riba esquerra del riu Gaià. L’accés per carretera es fa pel pont de pedra que travessa el riu, construït el 1549 per l’abat Valls. A l’entrada del poble hi ha una creu de terme d’estil gòtic amb una esplèndida base esculpida (segle xiv)

• El Pla de Manlleu: poble de formació relativament recent situat a la riba dreta de la riera de Marmellar. Constituït, en part, per famílies procedents de Selma —un nucli proper actualment despoblat—, està envoltat de nombroses masies que conserven restes d’antigues edificacions de l’edat mitjana. Té una àmplia oferta d’agroturisme i diferents propostes enoturístiques.

• L’Albà, Masbarrat i les Destres: petits nuclis de gran valor paisatgístic al llarg de la carretera que uneix Aiguamúrcia amb Albà. Prop de l’Albà —conegut també com l’Albà Nou, l’Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge— destaca l’antic nucli de l’Albà Vell, del qual es conserven les ruïnes del castell del segle x i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l’Albà. A les Destres es troben les restes d’una torre de defensa medieval i l’església romànica de Sant Pere de les Destres.

• Les Ordes: petita agrupació d’antigues masies molt properes les unes a les altres. Esdevé el nucli més petit d’Aigua-

múrcia i s’hi accedeix des d’una petita carretera prop del pont d’Armentera.

• Les Pobles: poble situat a la carretera comarcal que l’uneix amb Santes Creus i Pontons. Està format al voltant d’antics masos que pertanyien a les terres del monestir de Santes Creus i comprèn dos petits nuclis més: els Hostalets de Dalt i els Hostalets de Baix. Destaca l’església dedicada a Santa Maria de principis del segle xx i un paisatge de vinyes amb diversos cellers i activitats enoturístiques.

• Els Manantials: urbanització ubicada a l’antiga plana del Molí dels Monjos, entre els dos molins del monestir: el Molí de Dalt i el Molí de Baix. Es va començar a construir a finals dels anys 60 del segle xx i la seva població provenia, principalment de Santes Creus. Pel camí dels Hortets o dels Queixalots encara es poden veure vestigis del mur que envoltava els horts del monestir.

• Mas d’en Parés: urbanització propera a les Pobles, amb el qual es comunica per un vial que passa davant de l’Escola Les Moreres, ubicada a les terres del mas homònim i del qual encara es conserven restes. Té una gran projecció de futur i la seva construcció es va iniciar a finals dels anys 60 i principis dels 70.

El atractius d’Aiguamúrcia

El Reial Monestir de Santes Creus és, sens dubte, el tresor que desperta el major interès entre els turistes de la zona. Aquest monestir forma part de la Ruta del Cister, juntament amb els monestirs

de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell). Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, representa un magnífic exemple de l’art cistercenc. Aquesta joia medieval —sense vida monàstica des del 1835— transporta el visitant a l’edat mitjana, alhora que permet conèixer la fascinant història de la regió. A més a més, el conjunt arquitectònic del monestir està envoltat de vinyes i camps de cultiu que configuren un paisatge bucòlic.

Tanmateix, Aiguamúrcia és molt més que

Explorar Aiguamúrcia
és

una experiència per descobrir les tradicions i la serenitat de la vida rural

el monestir. Destaquen les construccions de pedra seca de la zona de les Planes. Aquesta tècnica consisteix a construir diverses edificacions (barraques, murs, marges, pous, etc.) fent servir la pedra com a únic material, sense cap mena de ciment o argamassa, tot apilant les pedres l’una sobre l’altra i falcant-les amb pedres més petites. En definitiva, un veritable exercici d’equilibri i harmonia.

Dins de l’àmbit natural, cal citar l’albereda de Santes Creus, un espai natural propietat de la Diputació de Tarragona que ocupa una extensió de 12 hectàrees. Es tracta de l’únic bosc de ribera de tot Catalunya i fou declarat Espai d’Interès Natural per la Generalitat de Catalunya. També cal fer una menció especial als dos xiprers monumentals del Pa-

lau de l’Abat, a Santes Creus. Tot i això, aquests només són alguns dels atractius del terme. Aiguamúrcia compta amb cinc monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional: el monestir de Santes Creus, els castells romànics de l’Albà, Selma i Ramonet i la creu de terme gòtica de Santes Creus. De fet, cadascun dels petits nuclis poblats que conformen Aiguamúrcia amaga petits tresors històrics i culturals que mereixen ser descoberts. A més a més, la seva vida comunitària és molt activa i organitza moltes activitats al llarg de l’any.

L’enoturisme: una activitat en alça

El cultiu de la vinya esdevé el recurs econòmic més important del municipi i marca el paisatge d’Aiguamúrcia, inclòs en la Denominació d’Origen Penedès Això ha donat lloc a l’establiment de diversos cellers i a una gran diversificació d’activitats enoturístiques. Fruit del gran interès pel món del vi i el cava, l’any 2014 l’Ajuntament d’Aiguamúrcia va decidir adherir-se a la marca Enoturisme del Penedès per complementar la seva oferta de turisme cultural i de natura

Tranquil·litat, paisatge, artesania, bellesa de l’entorn i molt bona gastronomia. Un d’aquests pobles que no et deixen indiferent.

Amb uns paisatges espectaculars, la Via Verda de la Vall de Zafàn per passejar a peu o en bicicleta, la joia arquitectònica de La Catedral del Vi o els grans artesans locals, el Pinell de Brai és un poble ple de vida amb molts plaers per oferir-te! Els simpàtics carrers del municipi amaguen sorpreses d’allò més agradables. Si vols menjar bé, descansar, aprendre, comprar, tastar o, senzillament, desconnectar coneixent un poble ple de vida, estàs al lloc adequat!

Història, arquitectura i màgia

El Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, conegut com La Catedral del Vi, va ser construït a principis del segle passat amb l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, al capdavant. Aquest espectacular tresor arquitectònic, monument històric-artístic des del 2002, es pot visitar tots els dies de la setmana amb un recorregut guiat per l’edifici i una degustació del vi i oli del Pinell. +info: www.catedraldelvi.com

Via verda i paisatge

A la Terra Alta hi ha 13 rutes que recorren tota la comarca. Un total de 266 km de camins que permeten compaginar l’esport amb el coneixement dels indrets més característics de la contrada: el massís dels Ports, les ribes del riu Algars i Canaletes, les Serres de Cavalls i Pàndols o els escenaris de la Batalla de l’Ebre.

Terres de l ,Ebre

Les Terres de l’Ebre són una destinació turística emergent, lluny de les aglomeracions dels circuits turístics convencionals, amb un clima estable i favorable durant tot l’any. Són sens dubte una destinació per gaudir-ne en família i amb els amics.

Benestar, esport i gastronomia mediterrània

Salou no és només una destinació turística destacada internacionalment, sinó també una ciutat que ofereix una excel·lent qualitat de vida tant per als seus residents com per als visitants. Amb una oferta variada en àrees com la gastronomia, l’esport, la cultura i l’entreteniment i el shopping, Salou ha consolidat la seva reputació com un lloc ideal per viure-hi tot l’any i per gaudir d’unes bones vacances

La paraula Salou és sinònim de felicitat i benestar. Així ho reflectia l’informe elaborat per la consultora YouGov per a Azucarera, que reconeix a Salou com el municipi més feliç de Catalunya i un dels més feliços d’Espanya. Entre els factors que expliquen aquesta alta percepció de benestar hi figura el seu clima privilegiat, el seu entorn natural, el caràcter acollidor de la seva gent, la qualitat de la seva gastronomia, la tranquil·litat, les festes populars i un estil de vida relaxat que és molt ben valorat pels beneficis que comporta. Tot plegat configura un ecosistema perfecte per viure bé.

Un estil de vida saludable, davant del mar

Viure prop del mar o freqüentar les platges -també anomenades espais blauss’associa, científicament, a una major sensació de benestar. A Salou, aquest vincle amb el Mediterrani convida a adoptar un estil de vida actiu i saludable, amb múltiples beneficis físics i emocionals: reducció de l’estrès, activació de les anomenades hormones de la felicitat i millora de l’estat d’ànim. La pràctica del ioga a la platja, la natació en aigües obertes, el running per la costa, el senderisme, el ciclisme, el Pilates, la cal·listènia, la marxa aquàtica, o senzillament caminar per la sorra poden ser activitats quotidianes a Salou, gràcies a la xarxa d’espais oberts i equipaments disponibles.

Una experiència per als 365 dies de l’any

Salou no s’entén, només, com una destinació estival. A l’hivern, a la tardor i a la primavera el turisme esportiu, gastronòmic i cultural prenen el relleu, consolidant un model turístic de desestacionalització.

Entre els espais més emblemàtics d’aquest estil de vida saludable destaca el Camí de Costa Salou, un sender litoral de 9,49 km que voreja el mar, ideal per connectar amb la natura i descobrir la vegetació i la fauna autòctones. En el punt més elevat, el Camí de Costa Salou s’alça fins als 77 metres sobre el nivell del mar, oferint unes vistes extraordinàries.

A través del recorregut per aquest camí, l’atractiva Ruta dels Miradors permet gaudir de magnífiques perspectives, respirar la brisa marina i absorbir els beneficis dels ions negatius del mar: partícules naturals que afavoreixen la producció de serotonina, el neurotransmissor de la felicitat.

La Ruta dels Miradors

La Ruta dels Miradors és una proposta molt atractiva que el Patronat Municipal de Turisme de Salou ha desenvolupat perquè residents i visitants puguin conèixer millor el litoral del municipi, a través de més de 40 punts d’observació, amb vistes al mar i envoltats del típic paisatge mediterrani.

Camí de Costa Salou: una ruta cap a la serenitat

A més, Salou compta amb el port natural més important de Catalunya i un dels millors ports de la Mediterrània, que fou punt de partida de campanyes i expedicions com la del Rei Jaume I durant l’època medieval.

Turisme esportiu: la joia de la corona

El municipi acull grans esdeveniments internacionals de diverses disciplines com el futbol, el triatló, el running i el windsurf, entre molts altres. Aquest turisme esportiu no només contribueix a la desestacionalització de la temporada turística, sinó que fomenta un estil de vida saludable i actiu, aprofitant els recursos naturals de la zona, com les platges i les muntanyes properes. El Patronat Municipal de Turisme de Salou treballa per diversificar l’oferta esportiva i atraure esdeveniments d’alt nivell, la qual cosa contribueix al desenvolupament de l’economia local.

Gastronomia de qualitat

La gastronomia de Salou està profundament arrelada en la tradició mediterrània i reflecteix la riquesa del seu entorn marítim i rural. Com a localitat de la Costa Daurada, la seva oferta culinària destaca per l’ús de productes frescos de proximitat, especialment peix i marisc que arriben diàriament als restaurants, així com arrossos i plats elaborats amb ingredients del territori.

TriatlóChallengeSalou
TriatlóChallengeSalou
Mirador de la Falconera
Cala de la PenyaTallada
Mirador de lesÀnimes
Mirador del Far
Passeig Jaume I
Mare Nostrum

RACONS DE CATALUNYA

MIRADOR DEL FAR DE SALOU (Tarragonès)

Fotografia cedida pel Patronat Municipal de Turisme de Salou

Altafulla

El

Casal Cultural la Violeta presenta la nova temporada d’hivern amb una programació diversa, educativa i de qualitat

Una de les grans novetats de la temporada és Altafulla’t!, un nou cicle d’arts escèniques adreçat als centres educatius, impulsat per l’Ajuntament d’Altafulla a través de les regidories d’Educació i Cultura.

El Casal Cultural la Violeta dona el tret de sortida a la nova temporada d’hivern amb una programació ambiciosa que consolida l’equipament com un dels principals referents culturals del territori. La proposta combina música, teatre, cinema i projectes educatius, amb una aposta clara per la proximitat, la qualitat artística i la formació de nous públics.

Entre els plats forts de la temporada destaquen el concert inaugural de temporada amb Escarteen Sisters (31 de gener), el concert de Dani Nel·lo + Organ Trio (28 de febrer), l’espectacle Intimàgia, amb Joaquim Matas (7 de març), la participació en la iniciativa Cap Butaca Buida amb l’espectacle d’humor blanc, absurd i surrealista L’èxit d’un fracassat (21 de març), protagonitzat pel popular Sr. Bohigues, de la Companyia Bohigues & Cia, i l’estrena del nou cicle Altafulla’t!, dedicat a les arts escèniques per a escoles, entre d’altres activitats com el cicle de cinema cinexic i la programació del Cineclub Altafulla Link.

El director artístic del Casal Cultural la Violeta, Kike Colmenar, subratlla que “aquesta temporada d’hivern reafirma la Violeta com un espai viu, obert i compromès amb la cultura en totes les seves formes. Apostem per una programació que connecti amb públics diversos, que combini grans noms amb projectes educatius i de territori, i que faci de la cultura una experiència compartida”.

Les entrades de tots els espectacles ja estan disponibles al portal web www.casalvioleta.cat.

Altafulla’t! – Arts escèniques per a escoles

Una de les grans novetats de la temporada és Altafulla’t!, un nou cicle d’arts escèniques adreçat als centres educatius, impulsat per l’Ajuntament d’Altafulla a través de les regidories d’Educació i Cultura.

El cicle es durà a terme íntegrament al Casal Cultural la Violeta i permetrà que 1.200 alumnes d’Altafulla i d’altres municipis propers participin en espectacles de teatre, circ i experiències artístiques adaptades a cada franja d’edat, sense necessitat de desplaçar-se fora del municipi.

Segons Colmenar, “Altafulla’t és una aposta estratègica per apropar les arts en viu als infants i joves. Volem que la Violeta sigui també un espai d’aprenentatge, on els alumnes puguin descobrir el llenguatge escènic de la mà de companyies professionals”.

Programació Altafulla’t 2026

• 3 de febrer de 2026 (10 h) – 4 GATS

Alumnes de l’Institut d’Altafulla

• 17 de febrer de 2026 – SAFARI

9.30 h – Escola La Portalada

11.00 h – Escola El Roquissar i Escola Salvador Espriu (Roda de Berà)

• 18 de febrer de 2026 – HOTEL BUCAREST

9.30 h – Institut d’Altafulla

11.00 h – Escoles La Portalada i El Roquissar

Un equipament cultural de proximitat

Amb aquesta nova temporada, el Casal Cultural la Violeta reforça el seu paper com a punt neuràlgic de la cultura a Altafulla, esdevenint un espai de trobada entre artistes, públic general i comunitat educativa. L’objectiu és consolidar Altafulla’t com una proposta anual i situar el municipi com a referent comarcal en la promoció de les arts escèniques en l’àmbit escolar.

La temporada d’hivern del Casal Cultural la Violeta compta amb la col·laboració i el suport d’Òmnium Cultural, Pack Màgic, Rita & Luca Films, Programa.cat, Cineclub Altafulla Link, Diputació de Tarragona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Imaginautes i l’OSIC – Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

“La força de la Violeta és el treball en xarxa. Sense la complicitat de totes aquestes entitats i institucions, una programació com aquesta no seria possible”, ha afegit la regidora de Cultura, Gemma Maymó.

La nova temporada d’hivern reafirma així el compromís del Casal Cultural la Violeta amb una cultura accessible, educativa i de qualitat, al servei del municipi i del territori.

“Argila”

XXXI Fira de la Terrissa de la Galera 2026

La Galera. Montsià (Tarragona)

La Fira de la Terrissa de la Galera, enguany, tindrà lloc del 30 d’abril al 3 de maig.

Aquesta Fira va sorgir, perquè la Galera (Tarragona), té una tradició terrissera documentada des de principis del segle XVIII fins a l'actualitat, amb una època d'esplendor amb diferents obradors des del mateix s. XVIII fins a la dècada del 1960.

Tots aquests obradors fabricaven un seguit de peces de diferents formes i usos (per a l'aigua, per a l'agricultura, per a usos domèstics, per a la construcció, etc.), totalment necessàries per als habitants de la Galera i de la contrada. Fins que arriba un moment que aquests atuells deixen de ser útils (sobretot a partir dels anys 60 del segle XX), amb l'aparició del plàstic, l'aigua corrent a les cases, nous materials de construcció, etc. i es converteixen en peces destinades a col·leccionistes o a la decoració. A partir d’això, comença la decadència per a la terrissa de la Galera, i també per a la d'altres indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol. Tot i això, resta un obrador en actiu, que és el que ha perdurat fins a l'actualitat, la Terrisseria J. Cortiella, únic a la Galera i a la comarca del Montsià.

El poble de la Galera va veure que calia dignificar l’ofici de terrisser. Per això es va crear la Fira de la Terrissa de la Galera,

primer, i després Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, espai que amb un horari estable tot l’any, dona a conèixer l’ofici de terrisser (canterer a la Galera i a les Terres de l’Ebre). Els dies de la Fira obre les portes amb el mateix horari.

Què hi trobareu a la Fira de la Terrissa de la Galera?

· Fira de caràcter monogràfic (terrissa/ ceràmica). Se celebra anualment coincidint amb l'1 de maig.

· Es realitza al centre de la Galera, als carrers: Major, Sant Llorenç, plaça del Mercat, plaça de l'Ajuntament, Centre i Travessia del forn.

Acull terrissers i ceramistes de Catalunya, l’Estat espanyol, Marroc, França i Hongria.

· L'entrada al recinte és gratuïta i, durant els dies que dura, hi ha un programa d'activitats al seu voltant:

· Se celebra el Dia de la Comunitat. Cada any una comunitat autònoma aporta una representació dels seus artesans, que exposen a un lloc preeminent. Enguany la comunitat invitada és Galícia, que mostrarà terrissa tradicional elaborada pels oleiros i ceràmica més contemporània.

· Venda de la peça commemorativa de col·lecció. Edició limitada peces signades i numerades, realitzades pel Mestre terrisser local Joan Cortiella.

· Premi al millor estand decorat.

· Tallers demostratius i participatius (per a adults i infants).

· Demostracions al torn tradicional de terrisser.

- Exposició de ceràmica contemporània a càrrec dels alumnes de Ceràmica de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques d'Alcanar, a la Sala 2 (sala d'exposicions de caràcter temporal), de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera (baixos de l’Ajuntament).

· Concerts amb instruments de terrissa.

· Tast gastronòmic amb cuina de fang.

· Cuita de peces en directe.

La Fira de la Terrissa, és un espai d’intercanvi econòmic, social i cultural i com no!, dona a conèixer l’artesania de la ceràmica i la terrissa i les seves múltiples possibilitats.

www.galera.cat terracota@galera.cat

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

un patrimoni històric singular per descobrir

LL’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors es caracteritza per la seva fusió de paisatges de mar i muntanya envoltats de natura, però també atresora un patrimoni històric important que, en aquesta època de l’any, pot ser descobert des d’una perspectiva més reposada i cultural. De fet, aquest territori és un escenari privilegiat per visitar els espais patrimonials que expliquen l’evolució històrica dels darrers segles, la seva gent i els episodis que han marcat el paisatge.

Un dels punts imprescindibles és l’Hospital del Coll de Balaguer, una de les construccions medievals més singulars del sud de Catalunya. Fundat al segle XIV com a hospital de camí per acollir viatgers i pelegrins, aquest edifici gòtic permet entendre la importància estratègica d’aquest pas natural entre la costa i l’interior. La seva arquitectura sòbria, el relat històric i l’entorn obert on

s’ubica converteixen la visita en una experiència didàctica i alhora evocadora.

A l’interior, el Molí de l’Oli de Vandellòs és un altre espai clau per aproximar-se a la vida quotidiana d’altres èpoques. Restaurat i visitable, aquest antic molí posa en valor l’activitat agrícola tradicional i la importància del treball de la terra com a motor econòmic. La visita permet entendre els processos de producció, però també la relació estreta entre paisatge, recursos naturals i organització social.

El territori conserva, a més, un important conjunt de restes vinculades a la Guerra Civil, conegudes com la ‘Fortalesa invisible’. Trinxeres, nius de metralladora i altres elements defensius formen part d’un patrimoni recent que es pot recórrer a peu i que ofereix una lectura directa del conflicte sobre el terreny.

Aquests espais, integrats plenament en el paisatge, conviden a una reflexió serena sobre la memòria històrica i la transformació del territori.

En aquest recorregut per la memòria, destaca també la visita al poblat d’Hifrensa, un espai senzill però carregat de significat. És un conjunt residencial de nova planta plantejat l’any 1969 per l’arquitecte

racionalista Antoni Bonet Castellana. El projecte arquitectònic es va adaptar a l’orografia del terreny, per la qual cosa es va manipular la topografia i recrear l’aparença del paisatge de l’entorn. L’arquitecte també va diferenciar els espais per als vehicles dels vianants mitjançant ponts i passeres de formigó. És una de les mostres més importants al país de l’obra de Bonet Castellana, i ha estat una de les darreres colònies industrials de Catalunya.

Completen l’oferta altres espais patrimonials i itineraris senyalitzats que connecten aquests punts d’interès i permeten articular una experiència coherent, pensada tant per a famílies com per a visitants interessats en la història, el patrimoni i el turisme cultural, com els senders blaus o la proposta ‘Viatge a l’Infant’, vinculada a la figura literària del Petit Príncep.

Els mesos de fred toca veure l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors des de dins: amb espais oberts, patrimoni accessible i un relat que es construeix pas a pas. Una invitació a conèixer el territori amb calma, criteri i profunditat.

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

Més
Hospital gòtic del Coll de Balaguer
Molí de l’oli de Vandellòs

Hivern a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors revelen a l’hivern una altra manera de ser descoberts. Lluny del ritme estival, el territori s’obre amb silenci, llum clara i una xarxa de camins interiors que expliquen una història feta de masies, conreus, pedra seca i vida rural. És un moment idoni per recórrer-lo a peu, amb temps i mirada atenta.

Les rutes d’interior que connecten Masboquera, Masriudoms i la Mola de Genessies són una invitació a entendre el paisatge com un relat continu. Camins amples i accessibles serpentegen entre camps, marges de pedra i barrancs suaus, dibuixant un mosaic agroforestal que ha definit durant segles la vida d’aquest territori.

A l’hivern, amb la vegetació més baixa i l’aire net, el territori es mostra sense artificis, amb una bellesa austera i sincera.

La pujada a la Mola de Genessies culmina aquesta experiència amb una perspectiva privilegiada. El poblat ibèric, discret però eloqüent, recorda que aquestes terres ja eren estratègiques molt abans de l’època moderna. Des d’aquí, el paisatge s’estén com un mapa viu: masies disperses, camins antics i nuclis que encara conserven l’empremta del passat.

Entre aquests nuclis, la Masia de Castelló ocupa un lloc destacat, passejar pels seus carrers plens d’història és fer un viatge en el temps. L’absència de

trànsit i el silenci només trencat pel vent converteixen la visita en una experiència gairebé contemplativa, perfecta per complementar una jornada de ruta a peu amb tota la família.

Més endins encara, el petit nucli de Remullà reforça aquesta connexió entre territori i memòria. Integrat plenament en el paisatge, és un exemple de poblament rural que ajuda a entendre la lògica dels camins, la proximitat als recursos i la manera com la gent s’ha relacionat històricament amb l’entorn. Arribar-hi caminant dona sentit al trajecte: aquí el camí és tan important com la destinació.

Com a contrapunt històric, l’Hospital

gòtic del Coll de Balaguer permet situar aquest interior dins d’un context més ampli. Fundat al segle XIV per acollir viatgers en un punt clau de pas, simbolitza la funció d’enllaç d’aquest territori entre la costa i l’interior, entre camins comercials i rutes vitals.

Així, l’hivern dibuixa un paisatge diferent a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors: rutes interiors que connecten nuclis amb identitat, recorreguts que expliquen formes de vida i un patrimoni que es descobreix sense presses. Una invitació a caminar, observar i entendre el territori des de dins.

Més rutes senderistes i més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

Més
Masia Castelló
Hospital gòtic Coll de Balaguer

UNA FINESTRA AL PASSAT

Submergeix-te en la vida andorrana del segle XIX visitant aquesta autèntica casa-museu, un espai ple d’autenticitat que mostra el dia a dia d’una família humil de l’època. Una experiència viva que et transportarà en el temps.

@visitencamp

www.encamp.ad

Museu Etnogràfic

Casa Cristo, un viatge al passat d’Andorra

Al bell mig del nucli antic d’Encamp, concretament al carrer Cavallers, es troba el Museu Etnogràfic Casa Cristo, una joia arquitectònica que permet als visitants endinsar-se en la vida quotidiana d’una família andorrana humil entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

Un testimoni de la vida rural andorrana

Construïda a finals del segle XVIII, la Casa Cristo és una casa de poble de tres pisos que ha arribat intacta fins als nostres dies. La seva estructura senzilla i funcional reflecteix la vida modesta de les famílies pageses de l’època.

Cada racó de la casa està pensat per a l’ús diari, des de la planta baixa, on es conserven eines de camp i un celler, fins als pisos superiors, on es poden veure cuines, menjadors i habitacions de l’època.

Un museu viu en tres pisos de tradició

Aquest museu ofereix una experiència immersiva que permet als visitants conèixer en primera persona com es vivia en una casa humil d’Andorra entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Recorrent els tres pisos de la casa, es pot observar com la senzillesa i la dedicació completa al treball eren l’essència de la vida dels andorrans més humils. Detalls com les eines usades, la pica de llosa o el vestit baptismal que passava de generació en generació dintre de la mateixa família són testimonis de la història viva de la casa.

Horaris i tarifes

El museu està obert de dimarts a dissabte de 9 h a 13:30 h i de 14:30 h a 18 h durant els mesos de setembre a juny. Durant els mesos de juliol i agost, l’horari s’amplia i obre cada dia de 9:30 h a 19 h.

Les tarifes d’entrada són:

Adults: 5,30 €

Infants, estudiants i jubilats: 3,20 € Carnet Jove: 1 €

PassMuseu: 2,50 €

Com arribar-hi

El museu es troba al carrer Cavallers, núm. 2, al centre històric d’Encamp. És fàcilment accessible a peu des de la plaça del Consell, situada a uns 5-10 minuts caminant. A més, Encamp és una localitat ben comunicada, amb accés per carretera i transport públic des de diverses parts d’Andorra.

Per a més informació o per fer una reserva prèvia, podeu contactar amb el museu a través del telèfon +376 833 551 o per correu electrònic a casacristo@encamp.ad

Per a més informació podeu contactar: Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel.+ 376 731000 WhatsApp: + 376 641000

Correu electrònic: encamp@encamp.ad Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel.+ 376 755100 WhatsApp: + 376 641000

Correu electrònic: turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad

Encamp i el Pas de la Casa:

aventura i bellesa natural al cim d’Andorra

Quan arriba l’hivern, Encamp i el Pas de la Casa es transformen en un paradís blanc que atrau amants de la neu i la muntanya d’arreu.

Aquest municipi andorrà, situat al cim del Principat, combina paisatges espectaculars amb instal·lacions modernes per oferir una experiència hivernal única. Des de les pistes impecables de Grandvalira fins a la tranquil·litat del llac d’Engolasters, Encamp és el destí ideal per viure l’hivern en la seva màxima esplendor.

cim d’Andorra, el muEncamp, amb el nucli Pas de la Casa, ofereix un paradís natural per als amants de la muntanya, la natura i l’aventura. Amb una combinació única de paisat, rutes de senderisme i activitats a l’aire lliure, aquest indret es un destí imprescindible per a qui busca desconnectar i gaudir de l’entorn natural d’Andorra.

El Pas de la Casa: porta oberta als Pirineus

El Pas de la Casa, situat a 2.080 metres el punt més alt d’Andorra i un dels principals portals d’entrada al país des de França. Conegut per les seestacions d’esquí i el comerç, aquest nucli també és un indret excepcional per explorar les muntanyes que l’envolten. A l’hivern, les pistes de Grandvalira atrasnowboarders d’ar, però quan la neu es fon, el paisatge es transforma en un escenari senderisme, el ciclisme de i altres activitats a l’aire lliure. vistes panoràmiques, els camins que boscos frondosos i els cims fan del Pas de la Casa un punt de partida ideal per als aventurers.

Llac d’Engolasters:

A només uns minuts del centre d’Enllac d’Engolasters és un dels indrets més màgics d’Andorra. Situat a

1.620 metres d’altitud, aquest llac d’origen glacial és accessible tant a peu com en bicicleta, gràcies a les diverses rutes que l’envolten.

L’itinerari més popular és el camí de les Pardines, que parteix d’Encamp i serpenteja entre boscos de pi negre fins a arribar al llac. Amb una distància moderada i un desnivell assequible, aquest camí és ideal per a famílies i excursionistes de tots els nivells.

Al voltant del llac, una autèntica joia natural, el visitant trobarà zones de pícnic, miradors espectaculars i la possibilitat de fer activitats com passejades a cavall o circuits d’orientació. A més, el llac d’Engolasters és un lloc perfecte per observar la fauna i flora autòctones dels Pirineus, des de trencalòs fins a marmotes

Muntanyes d’experiències

Encamp i el Pas de la Casa són molt més que paisatges espectaculars; són una porta d’entrada a vivències úniques. Els més aventurers poden desafiar els cims propers amb rutes com l’ascens al Pic dels Pessons o al Pic de Cubil, mentre que els que busquen relaxació poden gaudir de caminades tranquil·les al voltant del llac d’Engolasters o simplement deixar-se captivar per la serenor dels boscos

Un destí per a tots els públics

Sigui quina sigui la teva passió; esports de muntanya, senderisme, fotografia

de paisatges o simplement relaxar-te en plena natura; Encamp i el Pas de la Casa ofereix una combinació perfecta de tranquil·litat, aventura i bellesa natural, convertint-lo en una destinació ideal per a tots els públics.

Viu l’hivern al cim d’Andorra i deixa’t seduir per la màgia d’Encamp i el Pas de la Casa!

Per a més informació podeu contactar: Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel. + 376 731000

WhatsApp: + 376 641000

Correu electrònic:  encamp@encamp.ad Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel. + 376 755100

WhatsApp: + 376 641000

Correu electrònic:  turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603 LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60 ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF Cal Matrícules, C/ Sant Jaume, 18 Tel. 93 868 08 33

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX

CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155 OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA

Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I

VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

PRADES C/ de la Muralla, 3

Tel. 977 868 302

REUS plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa

Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n

Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA Rda del Mar, 12

Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBREEBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES Av. Diputació, s/n Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Torto-sa) Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

C/ La Rambla, 22 · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX

LLOBREGAT Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL C/Sant Pere, 29 - 31 Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl. Catalunya, 17 soterrani

Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de Déu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet

Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà

Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES Plaça del Castell, 1 Tel. 93 895 25 00

SITGES Pl. Eduard Maristany Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 Les Borges Blanques Tel. 973 142 658

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESESAntiga estació, s/n Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177 GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322 OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16

ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234 OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC

NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS

SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort

Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa

Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera

Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA

A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida

Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida

Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava

Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A

TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL- TÀRREGA

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

OFICINA DE TURISME- AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

OFICINA DE TURISME- BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

PUNT D'ATENCIÓ TURÍSTICA - TÀRREGA

C. Major, 11. Tel. 973 312 960

OFICINA DE TURISME- VALLBONA DE LES MONGES

C. Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 OFICINA DE TURISME - VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA

C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BOSSÒST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA

COMÚ D’ANDORRA LA VELLA

C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100

COMÚ DE CANILLO

C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600

COMÚ D’ENCAMP

Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000

COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY

Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881

COMÚ DE LA MASSANA

Plaça de les Fontetes, s/n Tel. +376 835 693

COMÚ D’ORDINO

C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173

COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook