MONESTIR DE LES AVELLANES
Natura i benestar
SAHARA PONENT
Acull un infant
GUIA DE FIRES
Un abril actiu
PRIMAVERA DE LES ARTS UdL
Dansa i creativitat
Un a il que ens convi a sortir al ca er
Abril arriba amb aquella sensació de despertar col·lectiu. Els dies s’allarguen, la llum guanya terreny i la ciutat recupera el ritme. És el mes en què tornem a sortir, a ocupar els espais compartits i a reconnectar amb tot allò que dona vida al territori. Entre la calma que deixem enrere i l’activitat que s’intensi ca, aquest número de la revista recull un moment ple d’energia, moviment i identitat.
La salut obre aquest recorregut amb una mirada centrada en el benestar i la qualitat de vida. Destaquen iniciatives com la d’INEF Lleida amb activitats aquàtiques per a persones que han patit un ictus mostren com la rehabilitació pot ser també un espai de progrés, con ança i comunitat.
Aquest mes, la gastronomia ens connecta amb el territori a través dels seus restaurants, espais on el producte local i la identitat prenen forma. A Lleida, propostes com Lo Caragol i Lamagda Taverna mantenen viva la cuina tradicional catalana. Alhora, Abrasas reivindica la força del producte a la brasa, i el Celler de Ca l’Hereu completa aquesta ruta gastronòmica amb una proposta arrelada i vinculada als productes de proximitat.
Amb l’arribada del bon temps, la cultura pren protagonisme amb una agenda diversa com la que ens proposa Espai Orfeó, IEI i Cultura Lleida. Un calendari ple de concerts, espectacles i propostes familiars que convida a viure la ciutat. A l’abril també se suma la iniciativa “La Primavera de les Arts de la UdL”, que aporta una mirada creativa i universitària al panorama cultural lleidatà.
El calendari de Guia de Fires converteix abril en un dels mesos més dinàmics del territori. Amb una àmplia xarxa de cites arreu de les comarques, aquestes trobades esdevenen molt més que espais comercials: són punts de connexió entre productors, cultura i ciutadania. En aquest context, la Fira Q de Balaguer destaca com una de les grans protagonistes, consolidant-se com un aparador de qualitat i dinamisme amb un fort accent gastronòmic.
Aquesta mirada es reforça amb iniciatives com Gust de Lleida, que construeixen un relat de territori a través del producte. L’oli, el vi i la cuina esdevenen elements clau per explicar la identitat lleidatana, connectant paisatge, tradició i innovació. Una manera d’entendre la gastronomia que va més enllà del plat i que projecta Lleida com un territori amb ànima, sabor i futur.
Finalment, Sahara Ponent aporta una dimensió humana i solidària al territori. A través del projecte “Vacances en Pau”, famílies lleidatanes acullen infants sahrauís durant els mesos d’estiu. En aquesta edició trobareu el relat de la família que acull en Yunes i com van viure una experiència que transforma la vida dels nens i de les famílies.
Abril ens convida, a sortir, compartir i gaudir del que ens envolta: de la ciutat, dels seus sabors, de la seva cultura i de la gent que la fa viva. És un recordatori que la riquesa del nostre territori no només es mesura en espais o productes, sinó en experiències compartides, vincles humans i gestos de solidaritat que ens fan créixer com a comunitat.
C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222
Director
Lluis Gómez: lluis@magazinepublicacions.com
Dept. Comercial
Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com
Disseny gràfic i maquetació: Josep Mª Monrabà produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Redacció Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Web
Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com
Alumna en pràctiques
Meryem Talbi
CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA
SALUT & BENESTAR 4 GASTRONOMIA 16 CULTURA 26 SERVEIS 42 POSTUSECCIÓ 43 FORÇA LLEIDA 49 IMMOBILIÀRIA&LEGAL 54 MOTOR 56 CINEMA 62
Dipòsit legal: L 1107 - 2016
ISSN edició impresa: 2604 - 1219
ISSN edició online: 2604 - 3866
Publicació associada a:
Edició digital:
Recuperar-se dins l’aigua:
l’activitat d’ACV al Club INEF Lleida
Ala piscina petita del Club INEF Lleida hi passa una cosa que, a simple vista, pot semblar discreta, però amb un impacte real. Cada setmana, un grup de participants que han patit un ictus o una afecció neurològica similar treballen dins l’aigua per recuperar mobilitat, força i autonomia. És un espai tranquil, accessible i pensat especí cament per a les seves necessitats.
L’ictus és una de les principals causes de discapacitat adquirida en adults. Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat, a Catalunya es diagnostiquen prop de 13.000 casos nous cada any, i les seqüeles poden afectar diferents àmbits de la persona. Tot i això, les alteracions motores són les que acostumen a limitar més la funcionalitat i, per tant, les que centren bona part del treball que fem a les sessions.
de l’aigua contribueixen a disminuir l’espasticitat, una rigidesa muscular freqüent després de l’ictus que diculta el moviment del costat afectat.
A partir d’aquí, estructurem les sessions amb un objectiu principal: millorar la funcionalitat del costat afectat
Treballem la força, la mobilitat i la coordinació, i també la motricitat na, essencial per a tasques com agafar objectes o manipular estris. L’aigua permet ajustar la resistència i adaptar cada exercici al ritme i a les capacitats de cada persona.
Rehabilitació en grup: mobilitat, confiança i progrés compartit
Un element clau d’aquesta activitat és el component social. El fet de venir en grup i compartir l’estona fa que l’assistència sigui constant i que les sessions es visquin amb més predisposició. A més, veure l’evolució de companys que fa més temps que assisteixen és sovint un bon indicador del camí que es pot recórrer. Per això plani quem propostes que combinen exercicis especí cs amb parts més dinàmiques o lúdiques, que ajuden a fer més amè un treball que sovint requereix esforç i repetició.
Un altre bloc important és la reeducació del patró de marxa. Dins l’aigua podem analitzar i corregir la trepitjada, l’alineació i l’estabilitat amb més seguretat, ja que una possible pèrdua d’equilibri no té les conseqüències que tindria fora del medi aquàtic. Això permet assumir més reptes i treballar la marxa amb menys por i més con ança, apro tant alhora la resistència de l’aigua per reforçar la musculatura i millorar la uïdesa del moviment.
L’aigua com a aliada en la recuperació funcional i l’autonomia personal
Una eina efectiva per recuperar la qualitat de vida
El medi aquàtic ofereix avantatges clars per abordar les necessitats de recuperació. La otabilitat redueix la càrrega sobre les articulacions i facilita moviments que, fora de l’aigua, poden resultar més difícils o insegurs. A més, la pressió hidroestàtica i la temperatura
També incorporem tasques funcionals relacionades amb les activitats de la vida diària: girs, transferències, canvis de pes i moviments que ajuden a recuperar autonomia. L’objectiu és que allò que es practica dins l’aigua tingui un impacte real en el dia a dia.
El paper de l’equip tècnic és essencial: observa, adapta i ajusta cada proposta segons les necessitats individuals. No hi ha dues sessions iguals, perquè tampoc hi ha dues recuperacions iguals.
A la piscina petita del Club INEF Lleida, l’activitat aquàtica esdevé una eina accessible i efectiva per millorar la funcionalitat, la mobilitat i la qualitat de vida de les persones que conviuen amb les seqüeles d’un ictus.
Ilerdent: l’especialista en implants dentals amb garantia certificada a Lleida
La clínica dental llerdent és centre especialista de referència en la col·locació d’implants a Lleida. Un reconeixement que neix de l’experiència i la qualitat certificada dels seus tractaments.
Ilerdent disposa dels software, equips i aparatologia digital més innovadors en el camp de la implantologia dental. Des del diagnòstic amb TAC 3D i estudi previ, la planificació del tractament –amb simulació de resultats inclosa–, fins a la mateixa cirurgia, l’aplicació i monitoratge de tota classe de sedacions o el seguiment post implantològic, el centre reuneix tots els recursos i instal·lacions necessaris.
facilita al pacient, amb les referències de fabricant i codi de barres de l’implant col·locat.
Una combinació de recursos i de professionals especialitzats amb la qual Ilerdent garanteix la gestió de casos complexos, la col·locació d’implants i dents fixes el mateix dia o un ampli ventall de possibilitats com els implants zigomàtics per a pacients amb problema d’os.
Descarregui el xec promocional d’Estudi d’Implants gratuït Ilerdent https://www.ilerdent. com/promocions/in/i/ca i demani una primera cita informativa, també gratuïta, trucant al 973 28 11 11.
A més, la clínica dental només utilitza materials i components de la màxima qualitat, tal com certifica la cartilla d’implants que es
LA FUERZA DE LA EXPRESIóN PERSONAL
El concepto de sombra fue elaborado por el psiquiatra Carl Gustav Jung y hace referencia a todo aquello que no queremos ser, pero tememos ser, representado en una sola imagen. Se trata de uno de los muchos arquetipos con los que nacemos. Los arquetipos son pautas de percepción del mundo.
Se llama sombra por el hecho de que nos persigue a todas partes. Siempre que estés a solas y te mires por dentro te la encontrarás y te hará sentir vergüenza e inferioridad.
En la búsqueda de la aprobación de los demás buscamos el sentimiento de sentirnos valiosos, sin darnos realmente cuenta de que ni siquiera el grado más alto de beneplácito puede eliminar a tu sombra. La mejor manera de entender su naturaleza es por medio de las experiencias que hayas tenido con ella; experiencias que posiblemente hayas descartado u olvidado porque se
Buscar hacia fuera es a veces tan inútil como mirar hacia dentro, dado que en ambos casos se puede estar ocultando nuestro verdadero sentimiento de autoestima. La clave para deshacer esta trama es darse cuenta de que lo que parece una sombra débil e inferior es en realidad el vehículo de una gran fortaleza, y lo único capaz de darnos una autoestima duradera es la conexión con ella. Pero, ¿Qué clase de fortaleza interior optaría por manifestarse a través de una parte de nuestro ser que despreciamos?
llegar a la adolescencia anhelamos la aceptación de nuestros iguales como si fuera el Santo Grial.
Se crea así un nuevo problema: el de tener que esconder cualquier aspecto de nuestra persona que pueda desagradar a los demás, y lo increíble es que el escondite se convierte en nuestro propio ser interno. El yo interno sigue estando donde siempre, pero sepultado bajo nuestras peores características.
produjeron en tu infancia. con
Lo que sucede habitualmente es que la fuerza de nuestra expresión personal más verdadera habla de una parte de ti que suele estar callada. Tiene que ver con hablar desde tu yo más profundo e interior, un yo interior con una autoridad propia que no depende de la aprobación de los demás. Los niños, por naturaleza, hablan y actúan en armonía con este yo interior; por eso son capaces de expresarse con tanto desenfreno. Al hacernos mayores, sin embargo, nos apartamos de este yo interior y toda nuestra atención y actividad se enfocan en el mundo externo. Empezamos a buscar la aprobación en este último, y al
yo interior y toda nuestra atención
Por todo ello nuestro trabajo es aprender a con ar en nuestro yo interior, no en las reacciones de los demás. Cuando la sombra pasa a ser tu compañera cambia de características, y solo entonces se convierte en una fuente de expresión libre y espontánea. El “mejor yo”, la versión más elevada de ti mismo, solo está presente en los momentos en que funciona esta sociedad con tu sombra. Aquí es donde está el sentido de la expresión “Yo superior”. El secreto es que el Yo superior es la combinación de dos contrarios: tú y tu sombra. Este es un trabajo personal que hemos de hacer cada uno de nosotros encontrando nuestro propio camino para llegar a la comunión con nuestra sombra. Sin duda, la manera más profunda de reconocerla es incorporarla en tu día a día.
Parte del texto extraído del libro “El método Tools” de Phil Stutz y Barry Michels
Nova estació d’autobusos
Tots els camins surten de Lleida
Amb 28 andanes i més de 100 línies, la nova estació és un espai modern, accessible i segur que facilita la mobilitat quotidiana i connecta la ciutat de Lleida amb tot el país.
Més informació a: gen.cat/estaciobuslleida
Ctra. N-230 km. 4,84 · 25196 LLEIDA
Tel. 973 236 775 · torrelsa@torrelsa.com
Carrer de les Valls d’Andorra, 52, Lleida
Tel. 973 24 82 66 dilluns a dijous: 8:00 a 13:00 i de 16:00 a 19:00 divendres: 7:00 a 15:00
C. Torres
Sanui ,11
LO CARAGOL,
Tradició i sabor a Lleida
ALleida, Lo Caragol s’ha consolidat com un referent per als amants de la cuina catalana i lleidatana. Amb diversos establiments a la ciutat —al Sícoris Club, al costat dels Mossos d’Esquadra i a Balà a—, el restaurant combina tradició i quotidianitat, oferint plats que parlen del territori i dels sabors de la regió.
Lo Caragol Magnòlies, una cuina honesta i de proximitat
L’última obertura de Lo Caragol, a la plaça de les Magnòlies, basa la seva proposta gastronòmica en productes locals i de temporada, elaborant plats tradicionals que re ecteixen la identitat culinària de Lleida. Els caragols, com indica el seu nom, són un dels protagonistes de la carta, juntament amb arrossos, carns i altres plats que evoquen la cuina casolana i de mercat.
L’objectiu del restaurant és mantenir una cuina honesta, accessible i saborosa, pensada per al dia a dia i per a tothom. Aquesta loso a també es manté en els altres establiments de la ciutat, oferint sempre qualitat i proximitat als clients.
Menús i oferta per a tots els moments
Al migdia, Lo Caragol continua oferint menús diaris econòmics
i variats, ideals per a treballadors o per qui vulgui gaudir d’un dinar saborós i casolà sense complicacions. Cada menú inclou plats tradicionals de la cuina catalana i lleidatana, preparats amb productes de proximitat i gran qualitat.
Durant la nit, l’ambient esdevé més informal, amb entrepans, torrades i plats de carta. Pensats per a sopars relaxants, trobades amb amics o una mossegada tranquil·la després d’un dia intens. Tot i no haver-hi menús de nit, la carta garanteix opcions per a tots els gustos i moments.
No t’ho pensis i vine a gaudir d’un bon àpat a “LO CARAGOL MAGNÒLIES”, truca
ara i reserva la teva taula: 973 61 23 69
BAR-RESTAURANT SÍCORIS PROGRAMACIÓ ABRIL de 22h a 24h
Dissabte de Ball
DISSABTE
11 D’ABRIL
COCKTAIL ELEGANT
DISSABTE
18 D’ABRIL
RAMON GOLDEN
DISSABTE
25 D’ABRIL DÚO ALABAMA
SALA INTERIOR
Reserva ja la teva taula al 973 20 27 10
visita la parada del Grup Cultural Garrigues
ROSES,
LLIBRES, REGALS... i CULTURA POPULAR
SANT JORDI 2026 23 d’abril de 10 a 20 h de 10 a 20 h plaça Sant Francesc plaça Sant Francesc cantonada carrer Major cantonada carrer Major e laça
Organitza
Els nostres fills i les xarxes:
quan la llei fa el que les famílies no poden fer soles
Hi ha una conversa que es repeteix en moltes llars un dia qualsevol. L’adolescent, amb el mòbil a la mà: “Tots els meus amics hi són. No puc quedar-me fora.”
L’adult, cansat, respon des de l’instint: “Ja, però és perillós.”
I l’adolescent, que no és gens ximple, contesta: “Si és tan perillós, per què ningú ho prohibeix?”
Aquesta conversa existeix perquè moltes famílies estan educant sense suport cultural. Posant límits en un context que premia exactament el contrari. Ara Espanya ha prohibit l’accés a xarxes socials als menors de 16 anys. L’anunci ha generat alleujament en molts pares i mares. I descon ança en d’altres, perquè veri car l’edat a internet no és trivial: si es fa malament, és un acudit; si es fa fort, pot obrir la porta a sistemes de vigilància que ningú ha votat.
El debat importa. Però el que importa més és no quedar-se a la superfície: “prohibir sí o no”. Una norma pot canviar cultura,
reduir la pressió del “ser l’únic”, donar suport institucional a les famílies. Però no pot fer la feina na: ensenyar a gestionar el desig, l’avorriment, la pertinença, la comparació social constant.
Prohibir no educa. Però a vegades ajuda a ordenar el terreny.
Explorem tot això i molt més a Educar en Tiempos de IA, el podcast per als que intenten pensar amb criteri adult en un món dissenyat per tractarnos com a usuaris. Escolta’l on siguis i subscriu-te per no perdre cap episodi.
Joan de Santiago Formador i conferenciant
Primavera de les arts UdL
Dansa i creativitat, a ritme d’abril
La Universitat de Lleida estrena programació cultural amb el nou cicle Primavera de les Arts, una iniciativa del Vicerectorat de Cultura que, des de principis de març, es desplega al llarg de la primavera amb una sèrie d’esdeveniments pensats per fer confluir recerca, art i comunitat universitària en un mateix calendari.
Concebuda com una finestra oberta a diverses disciplines artístiques, la Primavera de les Arts segueix un fil temàtic mensual: al març la poesia va marcar l’inici del cicle; a l’abril la dansa i el moviment corporal seran protagonistes; al maig s’endinsarà en les arts escèniques; i al juny la música clourà aquesta temporada artística.
Actuació especial de Marta Casals. Dimecres 29 d’abril, 13.00 h. Biblioteca de Lletres
La ballarina i coreògrafa Marca Casals oferirà una actuació que posarà el moviment i l’espai en diàleg. Aquesta sessió es planteja com una experiència íntima i reflexiva, on la dansa esdevé un llenguatge directe d’expressió corporal i creativitat.
Aquestes activitats mostren la voluntat de la UdL de convertir els espais universitaris en un veritable laboratori cultural, on estudiants i ciutadania poden gaudir, experimentar i reflexionar sobre l’art en directe. La dansa, en particular, permet explorar la creativitat i la relació entre cos i espai, oferint experiències tant formatives com emocionals.
PROGRAMACIÓ DESTACADA D’ABRIL
Xerrada-taller amb Marta Castañer. Dimecres 15 d’abril, 18.30 h. Gimnàs de la FEPTS.
La professora d’INEFC Lleida i directora del Grup Esbós de dansa compartirà eines i reflexions sobre el treball coreogràfic i la improvisació. Aquesta sessió titulada: El cos i la dansa atemporal, es planteja com una invitació a entendre la dansa no només com a espectacle, sinó com a procés.
Commemoració del Dia Internacional de la Dansa.
Dimarts 21 d’abril, 20.00 h. Claustre de les Hedres.
En el marc del cicle, els Grups de Dansa de la UdL oferiran una actuació especial per commemorar aquesta data, posant en escena treballs que connecten tècnica, expressió i col·lectiu. El programa inclou diverses coreografies:
UNA PRIMAVERA PER VIURE LES ARTS
Lliures (Coreografia: Núria Selvas- La Dansa-Estudi)
Saudade (Coreografia: Lorena Carbello, Esbòs Dansa UdL)
Atempo (Coreografia: Marta Castañer, Esbòs Dansa UdL)
El cicle Primavera de les Arts reafirma la UdL com un punt de trobada cultural a Lleida, on cada disciplina artística troba el seu moment i el seu públic. Aquest abril, el moviment, la música corporal i la coreografia omplen la Universitat de vida i energia, fent de la primavera una temporada per gaudir i descobrir les arts en totes les seves formes.
MAPADEBALL
Altres mirades
Dijous, 16 d'abril. 20.00 h
Teatre la Llotja
Gratuït
PIANO & ELECTRONIC. CICLE PIANO, PIANO
Francesco Tristano
Divendres, 17 d'abril.
21:00 h
Seu Vella i Castell del Rei-Suda
Gratuït
ELGAR I TXAIKOVSKI: DUES CARES DEL ROMANTICISME
Jove Orquesta de Ponent
Dissabte 18 d'abril 20:00h.
Auditori Municipal Enric Granados
13 € / 12 €
UNA BRILLANT
IMPERFECCIÓ (O MORT
D’UN PIANISTA)
Vero Cendoya
Diumenge, 26 d'abril.
19.00h.
Teatre la Llotja
15 € / 13 €
LA GUITARRA A TRAVÉS DEL TEMPS
Carles Herraiz
Dijous, 16 d'abril. 20.00 h
Auditori Municipal Enric Granados
10 € / 9 €
BOMBA VA
Glòria Ribera
Dissabte, 18 d'abril. 20:00h.
Teatre Municipal de l’Escorxador
15 € /13 €
JUGUEM? CONCERT FAMILIAR DE 0 A 5 ANYS
Cia Ninnus
Diumenge. 19 d'abril. 10.30h. i 12.30h.
Auditori Municipal Enric Granados
10 € / 8 €
LA TRAVIATA
Fundació Òpera a Catalunya
Dimecres, 13 de maig. 20.00h
Teatre de la Llotja
20 € / 18 €
Fem territori, fem fira!
La Fira Q encapçala un abril fi ral
divers, arrelat al territori i amb
Les terres de Lleida, Pirineu i Aran són un territori viu, dinàmic i amb una forta identitat, que al llarg de l’any es projecta a través d’una xarxa firal de més de 200 fires. Aquests esdeveniments són molt més que punts de trobada comercial: són espais de relació, de transmissió de coneixement, de promoció del producte local i de connexió directa entre el món rural, l’activitat econòmica i la ciutadania.
Les fires del territori posen en valor la cadena agroalimentària, l’artesania, la cultura popular, la innovació i el talent local, a la vegada que reforcen el paper del territori com a motor econòmic i social. Un calendari firal que combina tradició i futur, autenticitat i qualitat, i que convida a descobrir, tastar i viure Lleida durant tot l’any.
fort accent
gastronòmic
El mes d’abril desplega un calendari firal especialment ampli a la demarcació de Lleida, amb catorze cites que projecten la diversitat econòmica, cultural i gastronòmica del territori. Artesania, producte de proximitat, horticultura, cervesa artesana, medi ambient, vehicles d’ocasió, cultura tradicional i activitats familiars conviuen en un programa intens que recorre comarques i municipis de punta a punta. En aquest conjunt, la Fira Q de Balaguer se situa com una de les grans cites del mes i com un dels aparadors més potents de l’activitat econòmica local, en un abril que confirma la vitalitat del calendari firal lleidatà.
Qualitat, dinamisme i aparador de Balaguer, també amb Gust de Lleida
Els dies 25 i 26 d’abril, Balaguer acull al pavelló d’Inpacsa la Fira Q, la Fira de la Qualitat, una proposta multisectorial vinculada als principals motors econòmics de la ciutat i concebuda com un esdeveniment dinàmic, amb demostracions en diferents escenaris que reforcen el caràcter participatiu i experiencial del certamen. La cita s’ha consolidat en les darreres edicions com una fira viva, oberta i connectada amb el teixit productiu i comercial del territori. Un dels grans focus d’interès serà l’estand de Gust de Lleida, que es convertirà en el gran aparador gastronòmic del certamen, amb demostracions, degustacions i showcookings continuats que posaran en valor la qualitat i la varietat del producte agroalimentari lleidatà.
Un abril de proximitat, cultura popular i experiències per a tots els públics
El calendari d’abril arrenca a Peramola amb la Fira del Griu, dedicada a l’artesania i la gastronomia, amb oficis tradicionals, espectacles i activitats familiars al voltant d’una figura mítica del bestiari local. Aquell mateix cap de setmana, Sort acull la 14a Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, una cita especialitzada amb tastos, jornada tècnica i activitats entorn del formatge artesà català. També a l’inici del mes, Freixinet, al municipi de Riner, celebra la Fira de la Mel, centrada en aquest producte i en el món de les abelles, amb tasts, tallers, exposicions i xerrades.
A mitjan abril, Castellserà programa la Fira d’Horticultura Viu l’Hort, orientada a divulgar i potenciar els productors de proximitat, mentre que Torrelameu acull la Fira de la República Catalana, que combina promoció de productes etiquetats en català amb un ambient festiu i reivindicatiu. El mateix cap de setmana, Bellcaire d’Urgell es converteix en escenari de Festaire, amb actuacions gratuïtes de circ i arts de carrer per a tota la família, i Ivars d’Urgell celebra la 12a Fira de l’Estany, adreçada al turisme, l’ornitologia, la gastronomia i el comerç local. A Miralcamp, la Firacamp completa aquest bloc central del mes amb productes de proximitat, jornades tècniques i activitats complementàries vinculades a la floració.
La segona quinzena manté el ritme amb propostes singulars i especialitzades. Les Borges Blanques acull la 10a FIRRA, dedicada a la cervesa artesana de la demarcació, amb elaboradors, música i tallers durant tota la jornada. Verdú recupera la memòria de la seva històrica fira ramadera amb una celebració que incorpora artesania, bestiari festiu,
concerts i activitats familiars. Sort suma una altra cita amb la 22a Fira Natura, orientada especialment al públic infantil i familiar, amb jocs, concursos, demostracions i exposicions. Mollerussa, per la seva banda, torna a activar el pols comercial amb Autotrac, dedicada als vehicles i la maquinària d’ocasió. El mes es tanca amb la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, una celebració de gran tradició i arrelament que homenatja el món campaner i s’acompanya d’una fira de productes artesans i de proximitat.
A mitjans de març, Lleida Expo Tren omple Fira de Lleida amb maquetisme, modelisme i turisme ferroviari, una proposta d’oci cultural que atrau especialistes i públic familiar.
També tindrà lloc la Fira de Gerb, que fusiona gastronomia i cultura popular en una jornada de degustacions i activitats al carrer, mentre que Vinaixa celebrarà la XXIII Fira Oli i Pedra, dedicada als seus productes emblemàtics: la pedra i l’oli d’oliva verge extra d’arbequina, amb demostracions, tastos i activitats per a tots els públics.
Fires destacades de l’abril
� Fira del Griu. 3 d’abril – Peramola (Alt Urgell). Artesania, gastronomia i activitats familiars.
� 14a Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. 3 i 4 d’abril – Sort (Pallars Sobirà). Tast, jornada tècnica i activitats entorn del formatge artesà.
� Fira de la Mel. 6 d’abril – Freixinet, Riner (Solsonès). Mel, tastos, tallers i divulgació apícola.
� Fira d’Horticultura Viu l’Hort. 11 i 12 d’abril – Castellserà (Urgell). Productors de proximitat i horticultura.
� Fira de la República Catalana. 11 d’abril – Torrelameu (Noguera). Productes etiquetats en català i ambient festiu.
� Festaire. 11 i 12 d’abril – Bellcaire d’Urgell (Noguera). Arts de carrer i actuacions familiars.
� 12a Fira de l’Estany. 11 i 12 d’abril – Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). Productes locals, natura, gastronomia i turisme.
� 9a Firacamp. 12 d’abril – Miralcamp (Pla d’Urgell). Proximitat, jornades tècniques i activitats complementàries.
� 10a FIRRA. 18 d’abril – Les Borges Blanques (Garrigues). Cervesa artesana, música i tallers.
� Fira de Verdú. 18 d’abril – Verdú (Urgell). Història, cultura tradicional i artesania.
� 22a Fira Natura. 19 d’abril – Sort (Pallars Sobirà). Activitats ambientals i familiars.
� Autotrac. 24, 25 i 26 d’abril – Mollerussa (Pla d’Urgell). Vehicles i maquinària d’ocasió.
� Fira Q, la Fira de la Qualitat. 25 i 26 d’abril – Balaguer (Noguera). Fira multisectorial amb demostracions i protagonisme gastronòmic de Gust de Lleida.
� Trobada de Campaners. 26 d’abril – Os de Balaguer (Noguera). Tradició campanera, artesania i activitats culturals.
Abril consolida la força i la capil·laritat del calendari firal de la demarcació amb una oferta àmplia, diversa i estretament vinculada al territori.
GUST DE LLEIDA
Lleida, un relat de territori servit a taula
Hi ha territoris que deixen empremta pel paisatge, i n’hi ha que també ho fan pel que s’hi menja i s’hi beu. A Lleida, el gust és una manera d’entendre el territori. L’oli, el vi i la cuina formen part d’una mateixa manera de ser, vinculada a la terra, al treball dels productors i a una tradició que es renova sense perdre l’arrel.
D’aquesta mirada en neix una col·lecció de tres llibres impulsats per la Diputació de Lleida —“Una terra d’oli”, “La cuina de Lleida” i “Una terra de vins”— que converteixen el patrimoni agroalimentari en un relat compartit. Sota la marca Gust de Lleida, aquestes publicacions projecten una imatge cohesionada del territori i el presenten a través d’allò que millor l’identifica: la qualitat del producte, la força del paisatge i la cultura gastronòmica.
Vi, oli i cuina per llegir el territori
El volum més recent, “Una terra de vins”, proposa una mirada a la Lleida vitivinícola a partir dels seus paisatges, els seus cellers i la personalitat d’una vinya marcada pels contrastos. Amb el suport de la Diputació de Lleida i la DO Costers del Segre, el llibre mostra una terra on tradició i innovació conviuen, i on el vi esdevé també expressió de clima, altitud i identitat.
Abans, “Una terra d’oli” ja havia reivindicat l’oli d’oliva com un dels grans símbols lleidatans.
El llibre el presenta no només com un producte d’excel·lència, sinó com un element cultural, econòmic i patrimonial estretament lligat a la història del territori. És una mirada que connecta passat, present i futur, i que posa en valor també la sostenibilitat i el respecte per l’origen.
Entre un i altre, “La cuina de Lleida” actua com a fil conductor. L’obra recorre receptes, tradicions i maneres de cuinar per dibuixar una geografia
culinària que uneix el Pirineu, el Pla, la Vall d’Aran i la Franja. La cuina hi apareix com l’espai on el producte pren sentit i on el territori es transforma en experiència compartida.
En aquest mateix univers de complicitats amb el territori s’hi pot situar també “Collita glaçada”, la novel·la de David Marín presentada a finals de març al Cafè del Teatre de Lleida. El llibre connecta amb aquesta mateixa voluntat de projectar el territori a través d’un dels seus productes més emblemàtics: la pera. Impulsada per la DOP Pera de Lleida, la novel·la converteix la fruita, el paisatge i el món agrari de Ponent en matèria narrativa, i suma una nova mirada —en aquest cas des de la ficció i el gènere negre— a la manera d’explicar Lleida des del producte, l’origen i la identitat.
Una manera de projectar Lleida
Aquesta mirada encaixa plenament amb l’esperit de Gust de Lleida, que no només promociona aliments, sinó també tot allò que els fa possibles: el paisatge, les persones que treballen la terra, el coneixement acumulat i la capacitat d’innovar des de l’arrel. Els llibres, cadascun des del seu llenguatge, contribueixen a reforçar aquesta idea de marca compartida, capaç d’unir sectors, territoris i sensibilitats sota un mateix relat de qualitat i autenticitat.
Al capdavall, explicar Lleida a través del gust és també una manera de reivindicar-ne el valor amb una mirada contemporània. No es tracta només de preservar una herència, sinó de fer-la créixer, donar-li nous formats i obrir-la a nous públics. I en aquest camí, l’oli, el vi, la cuina i fins i tot la pera esdevenen molt més que productes: són llenguatge, memòria i carta de presentació d’un territori que sap perfectament d’on ve i cap on vol anar.
Els sabors de la del camp al plat Noguera
La comarca de la Noguera, al nord de Lleida, destaca per una gastronomia que neix de la terra, del clima i de l’esforç dels seus pagesos i productors. La cuina local re ecteix directament el paisatge: oliveres, vinyes, fruiters, horta, boscos i pastures proporcionen matèria primera d’alt nivell que alimenta una gastronomia tradicional, però oberta a la innovació.
Els imprescindibles de la comarca L’oli d’oliva verge extra és un dels productes més representatius de la comarca. Elaborat amb varietats tradicionals com l’arbequina i altres varietats autòctones, combina per ls aromàtics afruitats amb un caràcter equilibrat. És present tant en la cuina quotidiana com en plats més elaborats i tastos, convertint-se en un símbol de la qualitat agrícola de la Noguera.
La mel del Montsec, obtinguda de oracions com romaní, farigola o mil ors, és un altre dels millors productes de la comarca. La seva aroma i el seu sabor únic aporten personalitat a dolços i també s’integren en plats salats i reinterpretacions creatives, posant en valor la biodiversitat i la riquesa natural del territori.
Els formatges artesans de llet de cabra i d’ovella completen aquesta selecció de productes excepcionals Amb cremositat i caràcter, aquests formatges són imprescindibles tant en degustacions com en receptes tradicionals, re ectint la identitat gastronòmica de la comarca.
On la gastronomia es viu
Aquests productes únics també es poden tastar a la Fira Q de Balaguer, un certamen anual que posa en relleu la qualitat dels aliments locals. Durant la ra, es poden descobrir olis, torrons, mel i formatges, a més de participar en degustacions i “showcookings” que connecten consumidors i productors, reforçant la relació entre gastronomia i territori.
La gastronomia de la Noguera es de neix per la seva identitat, qualitat i arrelament al territori. Tastar aquests aliments és endinsar-se en una comarca singular, en la seva història, la seva terra i en la passió de les persones que fan dels productes locals autèntics símbols de la cultura noguerina.
EDUCACIÓ I CULTURA
DIRECTORI D’EMPRESES GUST DE LLEIDA / EL PLA D’URGELL :
MEL MIMÓ (VILANOVA DE MEIÀ)
31 33 00 MEL I POL·LEN
FORMATGERIA DE TÒRREC (VILANOVA DE MEIÀ)
49 95 75 FORMATGE MEL DE LA COMARCA (TÉRMENS)
94 91 63 MEL
VINYA L’HEREU (ARTESA DE SEGRE)
92 VI MOLÍ DE RIBELLES (RIBELLES)
OLI
22
D’OLI DE PONTS (PONTS)
DEL REMEI (PENELLES)
58 02 00 VI MOLÍ DEL PAU (OS DE BALAGUER)
CASTELLÓ DE FARFANYA, SCCL (CAST. DE FARFANYA)
28 28 61 OLI D’OLIVA
OLI CASTELLÓ (CAST. DE FARFANYA)
DE CAMARASA SCCL (CAMARASA)
BONET (CAMARASA)
42 01 84 MEL
MOLÍ D’OLI DE BELLCAIRE (BELLCAIRE D’URGELL)
79 43 80 OLI CONILL COM CAL (ARTESA DE SEGRE)
56 43 86 PRODUCTES DE CONILL DE QUALITAT CERTIFICADA
I VERMUTS ARTESANS
J. MACIÀ (ARTESA DE SEGRE)
(MENARGUENS) 609 74 83 76
PONENT
CERVESES ARTESANES AMB MALTES I LLÚPOLS DE PROXIMITAT
OLIVARERA SANT JULIÀ (CUBELLS) 660 88 59 64 OLI
FORMATGERIA DE CLUA (ARTESA DE SEGRE) 687 22 44 98 FORMATGE
ECO ARTESA 2058 S.L.U. (ARTESA DE SEGRE)
39 73 37 LLEGUMS I CEREALS ECOLÒGICS
RAMONEDA (ARTESA DE SEGRE)
OLI MAGRÍ CASA ROS (ÀGER) FRUITA SECA
ANTONIETA (ALBESA)
ARTESANES
Look Donald, tenim moltes things i no ens va bé rigth now la 3d World War, si d’allò call d’aquí uns months i ja veurem if sí o no.
DE MOMENT
Cada mes a MAGAZINE LLEIDA trobaràs les novetats de POSTUREIG LLEIDA; els posts més #Postuvirals del mes, #PostuCauses solidàries i altres #PostuNovetats!
Postureig Lleida, al top dels generadors de contingut en català!
Segons el portal llista.cat, plataforma que classi ca els comptes a xarxes que fan servir majoritàriament la llengua catalana, al mes de febrer @postureiglleida ha estat el tercer de 140 creadors en l'àmbit d'humor i el primer de 79 en l'àmbit llengua i cultura catalana. Tot això, sense gaire (per no dir cap) repercussió des de la capital (inclosos mitjans públics), sense equip, representants, ni cap subvenció. Fet des de i per a l'oest, sense ànim de lucre, intentant col·laborar amb entitats benè ques de Ponent. Moltes gràcies per tot lo suport!!!
Posa't la Gorra + Dia Mundial del Down
Al març tenim dos dels actes més “posturils” i solidaris de l’any: Lo “Posa’t la gorra” a la Seu Vella solidàri per AFANOC, i el Dia Mundial del Síndrome de Down, que es col·labora amb Down Lleida. Des de Postureig Lleida, pels primers tenim els #PostuProductes solidaris #ILoveXiquets, i pels segons els de #ILoveSomriures, que trobareu a botiga.postureiglleida.com Un plaer participar-hi any rere any!
Al Carnaval de Fulleda, de Sr. Postu
Aquest mes es va celebrar lo Carnaval de Fulleda i la Marta i família van anar disfressats de... SR. POSTU!!! Fins i tot hi havia una #PostuYaya!!! Tenen lo mèrit d’haver comprat les #PostuSamarretes o cials, col·laborant així amb tot d'entitats de Lleida i Ponent... A-POSTU-FLANT!!!
HIOPOS LLEIDA CAU A GRANADA EN UN FINAL D’INFART
JORNADA 24 Granada, 28 de març del 2026
El Covirán Granada va tornar a demostrar aquest dissabte per què el seu Palau és un fortí, emportant-se un triomf ajustat davant un Hiopos Lleida que, malgrat la resistència final, suma ja set derrotes consecutives a la Lliga Endesa. Amb aquesta victòria, els granadins —últims classificats— respiren i es col·loquen a tres triomfs de la permanència, mentre que els lleidatans veuen esfumar-se l’oportunitat d’allunyar-se de la zona de descens.
L’inici va ser clarament local. Amb un parcial inicial d’11-2 liderat pel base francès Jonathan Rousselle , el Covirán Granada es va posar per davant ràpidament (16-8, min. 7). El mal inici dels lleidatans es va agreujar amb la lesió del p í vot senegalès Atoumane Diagne Tot i això, els catalans van retallar distàncies a l’inici del segon quart fent mal als locals des de la pintura (25-24, min. 13), però la punteria des del triple del Granada va mantenir el marcador favorable als locals (36-29, min. 16). Al descans, la diferència era de deu punts (4535), fruit d’un Lleida imprecís des del perímetre.
A la represa, Oriol Paulí va liderar la remuntada lleugera de Lleida (48-44, min. 23), però el recital ofensiu va ser de l’exjugador del Lleida Luka Božić, que va permetre al Granada recuperar l’avantatge (59-50, min. 27) i arribar al darrer quart amb opcions clares de victòria (65-55). Els minuts següents van ser un autèntic malson per als visitants: els millors moments ofensius de la temporada dels de Granada que van estirar la diferència fins als 16 punts (73-57, min. 32).
Tot i les dificultats, els lleidatans no van donar el partit per perdut. James Batemon va encapçalar l’última sèrie de punts, convertint un parcial de 0-7 que va mantenir viu el Lleida fins a l’últim sospir (84-75, min. 38). Un triple final de Batemon va estar a punt de forçar la pròrroga, però Covirán Granada va aguantar els últims segons amb coratge, tancant el matx amb un ajustat 92-89.
El resultat ens deixa clares dues coses: que el Covirán Granada pot confiar en seguir sumant com a local, i que l’Hiopos Lleida haurà de refer-se ràpid si vol escapar de la zona baixa i trencar la mala ratxa.
LA MALA RATXA DE L’HIOPOS LLEIDA
Després d’un inici il·lusionant del 2026, en què els lleidatans van sumar quatre victòries en els cinc primers partits, demostrant la capacitat de consolidar-se a la part mitjana de la Lliga Endesa, l’Hiopos Lleida travessa ara la seva pitjor ratxa de la temporada Des del 24 de gener, l’equip lleidatà no ha tornat a guanyar i acumula ja set derrotes consecutives.
Aquesta sèrie negativa ha afectat tant en el joc com a la moral del grup, que passa d’entrar amb confiança i intensitat als partits a veure com qualsevol error es paga car en el marcador. Tot i algunes actuacions brillants de jugadors com James Batemon o Oriol Paulí, els lleidatans han estat incapaços de mantenir la constància necessària per sumar punts i escapar de la zona baixa de la classificació.
L’Hiopos Lleida buscarà trencar la mala ratxa en els pròxims partits, un mes d’abril que esperem que sigui igual d’il·lusionant que el mes de gener.
PRÒXIMS PARTITS DE L’HIOPOS LLEIDA:
Diumenge, 5 d’abril (Jornada 25)
HIOPOS LLEIDA VS. LA LAGUNA TENERIFE
12:30 h Espai Fruita Barris Nord, Lleida
Dissabte, 11 d’abril (Jornada 26)
CASADEMONT ZARAGOZA VS. HIOPOS LLEIDA
18:00 h Pavelló Príncipe Felipe, Saragossa
Diumenge, 19 d’abril (Jornada 27)
HIOPOS LLEIDA VS. BARÇA
12:00 h Espai Fruita Barris Nord, Lleida
Dissabte, 25 d’abril (Jornada 28)
UNICAJA VS. HIOPOS LLEIDA
COVIRAN GRANADA 92 - 89 HIOPOS LLEIDA Fotos extretes de www.acb.com
Cròniques ampliades a magazinelleida.com/hiopos-lleida
18:00 h Palau d’Esports José María Martín Carpena, Màlaga
CONTROL DE PLAGUES
• Desinfecció • Desinsectació • Desratització
• Tractaments contra xinxes
• Tractaments de la fusta
Ens avala l’experiència de més de 30 anys dins del sector
Tel. 973 590 600 montsan@ambientservei.com www.ambientservei.com
FERRETERIA
C/ La Fornal, 52 ( Pol. Ind. El Segre ) Tel. 973 210 811 - Fax 973 210 875 - 25191 LLEIDA
C/ Bruc, 19 - Tel. 973 204 394 - 25001 LLEIDA admin@gorleans.es
VOL VENDRE EL SEU PIS? SOM LA SEVA OPCIÓ
Posicionament en 23 portals web
Faci que el seu pis sigui dels més visualitzats als diferents portals on es publiquen.
Àmplia cartera de clients
Augmenti les possibilitats de venda gràcies als nostres potencials i possibles clients.
Garanties jurídiques
Li oferim un estudi fiscal que li permetrà saber quin benefici net obtindrà amb la venda del seu pis.
El Monestir és ben peculiar de veure, només entrar, t’espera un gran jardí extens amb arbres centenaris i plantes diverses que li donen un encant especial, els quals et donen la benvinguda. Des d’allí s’hi gaudeixen de les millors vistes de la plana de l’Urgell i l’Horta de Lleida. I és que aquest entorn natural et dona un respir diferent, on t’acompanya el silenci de les muntanyes del Montsec. En l’actualitat, els Germans Maristes han volgut recollir l’antiga tradició monàstica i acomodar-la a un monestir del segle XXI adaptant-se a les necessitats dels nous temps. En aquests moments el monestir té les portes obertes a tothom que vulgui trobar un lloc on estar tranquil amb ell mateix.
Envoltat per les vinyes i la flora particular del Montsec
comoditats extraordinàries i actuals. El fet de ser un monestir, allotjar-se en aquest espai, es converteix en una nova experiència especial i diferent.
Sabíeu que podeu menjar i allotjar-vos al Monestir?
Doncs sí, es tracta d’un hotel de 3 estrelles que compta amb 37 habitacions dobles. Aquestes estan dissenyades per oferir una estada el més acollidora possible, les quals són totes exteriors amb unes vistes espectaculars que miren cap a l’entorn natural que envolta el Monestir. Cada una de les habitacions presenta unes
El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes situat enmig d’un conjunt de terrenys, de bosc, muntanya i conreu
Els encarregats de donar-li una segona oportunitat al monestir, saben molt bé que les persones ens recordem dels llocs per allò que hi hem menjat. La idea era clara, gaudir d’una jornada gastronòmica era fonamental, per aquest motiu van crear “El Claustre”. Aquest restaurant et dona l’oportunitat de menjar envoltat d’un entorn extraordinari on es fusiona la natura amb el marc històric i monàstic que llueix el monestir. Allí t’hi espera una cuina tradicional i típica del Montsec combinada amb la cuina d’avantguarda de la mà del xef Bobby Cabral a qui l’acompanya un gran equip de professionals. En aquest espai sempre s’hi cou algun esdeveniment, ja que organitzen festes i menús segons l’època de l’any, per exemple, ara
Gaudeix del restaurant amb vistes al claustre
hi ha un especial calçotades. A més, disposen de sales per llogar. Les bones experiències també són per als petits de casa i s’ha creat una casa de colònies. Se l’ha anomenat “Els Quatre Vents” un espai, al bell mig de la natura, ideal per a convivències juvenils, activitats culturals, de temps lliure i de natura, per a colònies i campaments, on tothom hi és benvingut.
“El
Claustre” compta amb el xef Bobby Cabral que et delecta amb cuina tradicional i d’avantguarda
Els germans Maristes obren diàriament per oferir serveis d’acolliment i benestar a tot aquell que estigui disposat a buscar la pau en la seva vida. Dins de les activitats hi ha la Casa d’Espiritualitat, aquesta està pensada per aquelles persones o grups de persones amb interès per fer una estada espiritual en un sentit ampli, tot participant de la vida de la comunitat. Els Germans Maristes esperen amb els braços oberts tot aquell que vulgui aconseguir la fraternitat universal.
El Monestir compta amb l’arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’arxiu Gavín, aquest considerat de gran rellevància, ja que és un dels més grans d’Europa on s’hi recull un extens fons documental i fotogrà c de Catalunya.
Què s’hi pot fer al Monestir?
El Monestir treballa diàriament per poder oferir activitats diverses a aquelles persones que els visiten i fer d’aquest indret un lloc comú i ideal per a molts, tot dins del programa Avellanes DO. Primerament, quan vagis a veure el Monestir no deixis de passejar-te per tot aquest conjunt monumental, hi ha guies que te’l mostraran. Les activitats organitzades per ells mateixos van dirigides a la descoberta d’un mateix, de meditació, d’alliberament interior, del mindfulness, del silenci i la natura... tot pensat per evocar benestar. Però també, altres de més actives com concerts, sopars medievals, Jornades d’Història...
El Monestir compta en una ubicació idònia per poder fer sortides de BTT, senderisme, caiac, packs turístics... per conèixer d’una manera propera el que aquesta terra del Montsec ofereix a aquell que vulgui fer esport i sentir-se en pau amb un mateix. Us convidem a visitar la pàgina web del Monestir perquè us informeu de tot el que tenen proposat per a tu i els teus ésser més estimats.
En de nitiva, el Monestir de les Avellanes és aquell espai on el silenci, parla. Un lloc on el temps s’atura i et permet experimentar i valorar el que de veritat importa
Un lloc on el temps s’atura i et permet expetimentar i valorar el que de veritat importa
Vacances en Pau 2026:
Acollir per compartir vida,
relat d’una família acollidora
La nostra família, formada per tres membres, Raimond, Raquel i Jaïr, ja feia temps que havíem parlat de la possibilitat d’acollir algun dia. Era una idea que ens rondava pel cap, però no acabàvem de fer el pas.
La decisió va començar a prendre forma quan va esclatar la guerra d’Ucraïna i es va fer una crida a escala mundial per acollir famílies que fugien del con icte. Aquell moment ens va fer re exionar profundament. En una conversa sobre què és la vida per a altres persones i què podíem fer nosaltres per aportar el nostre granet de sorra, ens vam plantejar seriosament la possibilitat d’acollir.
Vam començar a buscar informació i així va ser com vam conèixer l’associació Sàhara Ponent i el projecte “Vacances en Pau”. Ens van venir a fer una entrevista a casa, on vam poder preguntar tot el que volíem, i ens van resoldre tots els dubtes amb molta proximitat i claredat.
A més, vam saber que els infants sahrauís que venien aquell any havien nascut el 2014, igual que el nostre ll.
Una experiència que transforma el dia a dia
Vam començar a acollir l’estiu de l’any 2022. Ens van explicar que la idea del programa “Vacances en Pau” és que els nens i nenes puguin venir durant cinc estius, dels 8 als 12 anys, aproximadament. D’aquesta manera, tots tenen l’oportunitat de sortir dels camps de refugiats de Tindouf, sobretot durant els mesos d’estiu, quan les temperatures són realment insofribles.
El primer nen que vam acollir va ser en Hamdi. Per circumstàncies de la vida, va arribar a Lleida amb 12 anys, així que només va poder venir un estiu. L’experiència amb ell va ser fantàstica. Tot i tenir cinc anys més que el nostre ll, es van entendre molt bé des del primer moment.
Va ser molt emocionant viure amb ell tantes primeres vegades: el primer dia a la platja, pujar per unes escales mecàniques, capbussarse a la piscina, menjar cargols!... Petites coses que per a nosaltres són quotidianes, però que
per a ell eren noves i sorprenents.
Alhora, també ens vam adonar de la importància de les revisions mèdiques que es fan durant l’estada: les visites al dentista, a l’oculista, les analítiques i les proves mèdiques de control. Són aspectes fonamentals per fer una bona prevenció i detectar possibles problemes de salut. Igualment, vam prendre consciència de la importància d’una alimentació equilibrada i variada durant l’estiu. No es tracta que allà no tinguin aliments, sinó que les condicions dels camps de refugiats fan que, a nivell nutricional, la dieta no sigui sempre prou completa. Poder oferir una alimentació rica en fruita fresca, verdura, proteïna i làctics també forma part d’aquest suport tan necessari.
El comiat, a nal d’estiu, va ser dur. Tot i això, encara mantenim el contacte amb ell.
Una nova oportunitat: l’arribada d’en Yunes
El 2023 érem l’única família que no continuava amb el mateix nen, ja que, com hem explicat, el programa dura ns als 12 anys per garantir que el màxim d’infants tinguin l’oportunitat de participar-hi i gaudir d’aquesta experiència.
Aquell any ens van proposar acollir en Yunes, un nen sahrauí que l’estiu anterior havia estat amb una família de Lleida, però que per circumstàncies personals aquella família no podia continuar amb el programa. No ens ho vam pensar gaire i vam dir que sí.
En Yunes sí que tenia 9 anys, la mateixa edat que el nostre ll Jaïr. Tot un bitxo, molt mogut, però sempre amb un somriure a la cara i molt espavilat. Aquests estius amb en Yunes han estat una experiència molt enriquidora per a tota la família.
Els nens i nenes que venen tenen la part emocional molt coberta per les seves famílies. Sovint, des d’aquí, la gent idealitza la situació i pensa “pobrets”, però la realitat és que l’estima i el vincle familiar el tenen molt present i molt fort. La part més dura és viure enmig del desert, amb tot el que això implica: temperatures extremadament altes, alimentació i aigua provinents principalment de l’ajuda humanitària, grans ventades de sorra que afecten els pulmons, la vista, l’oïda, etc. Les condicions de vida són realment difícils.
Durant tot l’estiu mantenim un contacte continu amb les seves famílies. Hem tingut la gran sort que el seu pare parla perfectament castellà, fet que facilita molt la comunicació. Tot i això, i contràriament al que molta gent es pensa, l’idioma mai no ha estat un entrebanc amb en Yunes: sempre ens hem sabut entendre.
No som prou conscients del gran acte de generositat i con ança que fan les seves famílies en deixar que els seus lls vinguin a “Vacances en Pau” durant dos mesos, amb famílies que no coneixen. Ens con en el més preuat que tenen perquè puguin gaudir, almenys durant un temps, d’un entorn diferent, alimentar-se bé i, sobretot, tenir les revisions mèdiques adequades.
És un acte de con ança absoluta. I això ens hauria de fer re exionar profundament sobre les condicions en què viuen allà. Al cap i a la , qui no vol el millor per als seus lls?
Conviure, créixer i compartir vida
La relació d’en Yunes amb el nostre ll gairebé sempre ha estat molt bona. Amb els anys, però, t’adones que cadascú dibuixa el seu propi caràcter i la seva manera de ser. I, com passa amb els germans que comparteixen infància, que juguen, que s’estimen amb una naturalitat in nita i que també es barallen amb la mateixa intensitat, així ha crescut la seva relació.
En Yunes és un més de la família en tots els
aspectes: forma part dels nostres dies, dels nostres ritmes, de les nostres rutines i també dels nostres petits caos.
Quan és aquí intentem fer més coses, aprofitar el temps, crear records. Però la vida no és una festa constant, perquè això seria inventar una realitat que no existeix. La convivència és això: adaptarse, encaixar, aprendre els uns dels altres. I si algun dia no es porta bé, el renyem com renyem el nostre fill. Perquè estimar també és posar límits. I l’endemà, com sempre, el dia torna a començar amb abraçades i pessigolles.
Durant l’any, quan en Yunes és a casa seva, en Jaïr no en pregunta gaire. Els nens viuen l’absència d’una altra manera; no necessiten paraules constants per sostenir un vincle. Però quan s’atansa l’estiu, sempre pregunta per ell, quant li falta per venir. I un cop aquí, tenen els seus més i menys (cosa del tot normal), però també són companys i còmplices de joc, amb moments de rialles fins a pixar-se de riure.
Vacances en Pau transforma vides
D’aquesta experiència hem après que acollir és molt més que oferir casa durant un estiu: és compartir vida, rutina, límits i afecte. Hem après a valorar allò que sovint donem per fet i a mirar la realitat dels altres amb més consciència i humilitat. Però, sobretot, hem entès que els vincles que neixen de la convivència sincera són reals, i que acollir no només transforma els infants que venen, sinó també, i molt, les famílies que els obrim la porta.
Raquel, Raimond i Jaïr
Si vols ser família acollidora , contacta amb vplleida@saharaponent.com o al 688 96 20 13
Super Mario Galaxy: La película
Gènere: Animació
Durada: 98 min.
Direcció:Aaron Horvath, Michael Jelenic
País: Estats Units
DATA D’ESTRENA 1 d'abril
Lapönia
Seqüela de “Super Mario Bros: La pel·lícula”, inspirada en la saga “Mario Galaxy”. Els germans Mario i Luigi, juntament amb la princesa Peach, s’endinsen en una aventura fins als confins de l’espai i a través de la galàxia.
La família Benetón +2
Gènere: Comèdia
Durada: 87 min.
Direcció: Joaquín Mazón
Repartiment: Leo Harlem, Juan Manuel
Montilla, Anabel Alonso, Llum Barrera...
País: Espanya
DATA D’ESTRENA
17 d'abril
Seqüela de “La família Benetón” (2024). Quan en Toni Benetón (Leo Harlem) creu que ho té tot sota control en la seva entranyable i divertida família multicultural, l’arribada de dos nous nadons posarà potes enlaire la casa i tota la família. Els problemes creixen per partida doble, però les aventures també.
Gènere: Comèdia
Durada: 89 min.
Direcció: David Serrano
Repartiment: Natalia Verbeke, Jualián Lopez, Àngela Cervantes, Vebjørn Enger...
País: Espanya
DATA D’ESTRENA
1 d'abril
La Núria convida la seva germana i la seva família a passar un Nadal de somni a Lapònia després d’anys sense celebrar-lo juntes. Tot sembla perfecte fins que una revelació sobre el Pare Noel desencadena tensions. El que havia de ser una festa idíl·lica es transforma en una nit plena de conflictes familiars, retrets i secrets, amb un debat de fons entre dir la veritat o mantenir la il·lusió.
Michael
Gènere: Drama
Durada: 130 min.
Direcció: Antoine Fuqua
País: Estats Units
DATA D'ESTRENA 24 d'abril
Mostra el viatge de Michael Jackson més enllà de la música, des del descobriment del seu extraordinari talent com a líder dels “Jackson Five” fins a convertir-se en una estrella visionària, amb una ambició creativa que va despertar un afany incansable per consagrar-se com la gran icona de la indústria de l’entreteniment.
Noche de bodas 2
Gènere: Thriller
Durada: 108 min.
Direcció: Matt BettinelliOlpin, Tyler Gillett
Repartiment: Samara
Weaving, Kathryn
Newton, Shawn Hatosy, David Cronenberg...
País: Estats Units
DATA D'ESTRENA
1 d'abril
Poc després de sobreviure a un atac de la família Le Domas, la Grace descobreix que ha passat al següent nivell del joc, aquesta vegada amb la seva germana Faith, amb qui té una relació distant. Té una nova oportunitat per sobreviure, protegir-la i reclamar l’Alt Tron del Consell que controla el món. Quatre famílies rivals la persegueixen per aconseguir el tron, i qui guanyi ho governarà tot.
Gènere: Comèdia
Durada: 83 min.
Gènere: Drama
Durada: 107 min.
Direcció: Ángeles
González-Sinde
Repartiment: Adriana
Ozores, Darío
Grandinetti, Gloria
March, Kevin Brand...
País: Espanya
DATA D'ESTRENA 24 d'abril
En Juan i la Gloria, divorciats i distanciats des de fa vint anys, viatgen de Buenos Aires a Espanya després de rebre la notícia que la seva filla Kim, amb qui havien perdut el contacte, ha aparegut morta. Allà descobreixen que ha deixat un fill en parador desconegut, fet que els porta a quedar-se per trobar el seu net. Recórrer aquest camí junts sense recaure en els conflictes del passat serà el seu gran repte.
Direcció: Guillermo Ríos
Bordón
Repartiment: Kira Miró, Carlos Santos, Salva Reina i Elia Galera
País: Espanya
DATA D'ESTRENA
10 d'abril
Quatre amics es reuneixen per a un sopar agradable amb la intenció de gaudir de la vida, entre copes de vi i lluny dels seus problemes. Però a mesura que avança la nit, afloren inquietuds i insatisfaccions, i surten temes com la por, la parella, l’amistat, el sexe, la feina o la mort.
Después de Kim El diablo viste de Prada 2
Gènere: Comèdia
Durada: 120 min.
Direcció: David Frankel
Repartiment: Meryl
Streep, Anne Hathaway, Emily Blunt, Stanley Tucci, Lady Gaga...
País: Estats Units
DATA D'ESTRENA 30 d'abril
Segueix la lluita de Miranda Priestly contra l’Emily Charlton, la seva exassistent convertida en executiva rival, mentre competeixen pels ingressos publicitaris en plena decadència dels mitjans impresos i amb Miranda a prop de la jubilació.
