Issuu

GASTRONOMIA LLEIDATANA

Restaurants imprescindibles

VACANCES EN PAU

Una iniciativa solidària

IDENTIC

Millora el teu somriure

IEI

Cultura lleidatana

Arriba el moment de gaudir la primavera

Amb el mes de març arriba també l’inici de la primavera, una època que simbolitza renovació, llum i nous impulsos. El territori es desperta amb més activitat, els carrers s’omplen de vida i tornen les fires, les trobades i les propostes que conviden a sortir i redescobrir el que tenim a prop de casa.

Primer de tot, parlem de salut i benestar. En l’àmbit de l’odontologia, la clínica Identic, ofereix una solució d’estètica dental que permet millorar el somriure sense desgastar l’esmalt natural de la dent. També descobrim com Ilerdent reflexiona sobre la tècnica implantològica “All on 4”, recordant que cada pacient necessita un estudi personalitzat. Per acabar, Natural Audio ens dona consells per prevenir el deteriorament cognitiu i com revisar-te l’audició pot ajudar a protegir la teva memòria.

La gastronomia del territori també ocupa un lloc destacat. El restaurant Lo Celler de Ca l’Hereu, a Alcarràs, reivindica la cuina de brasa amb llenya d’olivera i els caragols com a especialitat de la casa. A la ciutat de Lleida, L’Aplec continua apostant per la cuina catalana i lleidatana amb productes de temporada i receptes que mantenen viva la tradició culinària. I a Miralcamp us animem a descobrir Gruel, un restaurant que destaca pels seus plats tradicionals de la gastronomia catalana.

El mes de març arriba carregat d’activitat amb la Guia de Fires, que inclou esdeveniments destacats del territori com la Fira de Sant Josep de Mollerussa, la Fira Agroalimentària d’Aitona, la Fira del Trumfo i de la Tòfona de Solsona, Lleida Expo Tren o la Fira Oli i Pedra de Vinaixa, cites que mostren la vitalitat econòmica i cultural de les terres de Lleida.

En aquesta mateixa línia de promoció del territori, també parlem de Gust de Lleida i del llibre “Una terra de vins”, una publicació que posa en valor el paisatge vitivinícola de la DO Costers del Segre i el potencial dels productes agroalimentaris de la nostra terra. Tot seguit, fem una parada al barri de Cappont, on diversos establiments exemplifiquen la força del comerç de proximitat: Federòptics mil986, L’Ortopèdia Lleida, Font Puericultura, Assegurances Lleida, Merceria Esther, Ronaldinos i La Llar dels Animals, negocis que formen part del dia a dia del barri i que contribueixen a dinamitzar la vida comercial de la ciutat.

Mirant al passat, l’article dedicat a les antiguitats recorda com els objectes que semblaven oblidats poden recuperar protagonisme i valor, demostrant que el temps sovint converteix el que és vell en autèntiques peces de col·leccionista.

I finalment, aquest número també té un espai per a la solidaritat amb el projecte Vacances en Pau 2026, impulsat per l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, que permet a infants sahrauís dels camps de refugiats de Tindouf passar l’estiu amb famílies d’acollida del nostre territori.

Aquesta edició reflecteix la vitalitat del nostre territori: projectes de salut, gastronomia, comerç i cultura que es mouen i creixen amb la primavera. Esperem que us serveixi per descobrir noves oportunitats, participar en les activitats locals i gaudir de tot el que fa especial la nostra ciutat.

Bona lectura!

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA

Tel. 973 071 222

Director

Lluis Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Disseny gràfic i maquetació: Josep Mª Monrabà produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Redacció Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web

Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com

Alumna en pràctiques

Meryem Talbi

Dipòsit legal: L 1107 - 2016

ISSN edició impresa: 2604 - 1219

ISSN edició online: 2604 - 3866

Publicació associada a:

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA

Edició digital:

Carilles sense tallat:

millora el teu somriure sense danyar les teves dents

Cada vegada més persones desitgen un somriure harmònic, blanc i natural, però sense sotmetre’s a tractaments agressius. Avui dia, l’odontologia estètica ofereix una alternativa innovadora i conservadora: les carilles sense tallat

A la Clínica Identic, aquest tractament permet transformar el somriure respectant al màxim l’esmalt natural, un aspecte fonamental per a la salut dental a llarg termini

Què són exactament?

Les carilles sense tallat són làmines ultrafines de porcellana que es col·loquen a la part visible de la dent sense necessitat de desgastar-la prèviament. A diferència de les carilles tradicionals, en la majoria dels casos no cal “llimar” la dent.

Gràcies a materials ceràmics d’última generació, aquestes làmines poden ser extremadament fines i, alhora, resistents i duradores. Sistemes reconeguts com Lumineers han impulsat aquest tipus de tractaments mínimament invasius, prioritzant la conservació de l’esmalt.

Per a qui estan indicades?

Aquest tractament és ideal si presentes:

- Dents petites.

- Espais entre dents (diastemes).

- Vores desgastades.

- Taques que no desapareixen amb el blanquejament.

- Petites irregularitats en la forma dental.

No tots els pacients en són candidats. Si hi ha apinyament sever o dents molt prominents, l’odontòleg pot recomanar ortodòncia o una altra alternativa més adequada.

Avantatges que valoren els nostres pacients

✅ No es desgasta la dent

L’esmalt dental no es regenera. Per això, conservar-lo és un gran avantatge.

✅ Procediment còmode i poc invasiu

Generalment no requereix anestèsia i es realitza en poques visites.

✅ Resultat natural

Les ceràmiques actuals imiten la translucidesa i la brillantor de la dent natural, aconseguint un somriure harmònic i elegant.

✅ Alta durabilitat

Amb bons hàbits i manteniment, poden durar més de 10 anys.

Com és el procés?

Actualment, molts professionals utilitzen eines digitals per planificar el somriure abans de començar. Protocols com el Digital Smile Design, desenvolupat per Christian Coachman, permeten mostrar una simulació del resultat final abans de realitzar el tractament.

El procés sol incloure:

1. Valoració clínica i fotografies.

2. Disseny digital del somriure.

3. Prova estètica (mock-up).

4. Col·locació definitiva de les carilles.

Fan mal les carilles sense tallat?

No. En no realitzar desgast dental, el procediment acostuma a ser indolor i no provoca sensibilitat posterior. La majoria dels pacients el descriuen com un tractament còmode i ràpid.

Cures després del tractament

Tot i que són resistents, és important:

- Mantenir una higiene oral rigorosa.

- Assistir a revisions periòdiques.

- Utilitzar fèrula de descàrrega si hi ha bruxisme.

- Evitar hàbits com mossegar objectes durs.

Un

somriure més segur, sense sacrificar salut

Les carilles sense tallat representen una nova filosofia en odontologia: millorar l’estètica respectant l’estructura natural de la dent.

Si estàs pensant a millorar el teu somriure, però et preocupa danyar les teves dents, aquesta pot ser una excel·lent opció.

A Clínica Identic, t’oferim una valoració personalitzada per determinar si ets un bon candidat i dissenyar un somriure natural, saludable i en harmonia amb tu.

La teva clínica dental a l’avantguarda de la innovació

Ilerdent alerta que la tècnica ‘All on 4’

no pot ser un reclam comercial i que la seva aplicació està indicada per a casos excepcionals.

La batalla comercial per captar clients perquè realitzin el seu tractament odontològic en un centre o l’altre, viu un nou capítol amb la promoció de la tècnica “All on 4” com a reclam.

Aquestes promocions prometen un tractament, econòmic i eficaç, amb la fixació de la pròtesi mitjançant 4 únics implants. “Una tècnica eficient, però clínicament recomanada i rescindida a casos molt concrets en què és impossible col·locar els 6 implants que indiquen els protocols mèdics”, expliquen des de l’Àrea Implantològica d’Ilerdent, centre especialitzat i pioner a la tècnica d’implants i dents fixes el mateix dia, amb més de 30 anys d’experiència.

I és que la prescripció d’un tractament o un altre està subjecta a la particularitat de cada pacient, en funció de la quantitat i qualitat de la seva massa òssia, prioritzant sempre el que garanteixi una millor estabilitat i retenció de la pròtesi, així com una funció masticatòria igual o similar a la d’una persona amb dentadura sana.

I com s’aconsegueix? Doncs col·locant els 6 implants, assegurant que la distribució de la càrrega

és uniforme de llarg a llarg de la pròtesi. “Aquesta distribució del que anomenem estrès biomecànic, permet preservar els teixits gingivals i la massa òssia existents i, a més, evita el trencament de la pròtesi”, expliquen des d’Ilerdent.

Així doncs, els 6 implants són una inversió en qualitat de vida. Un tractament més robust i estable, amb múltiples beneficis a llarg termini, que evita complicacions i costos addicionals en el futur. I és que, de vegades, el que és barat surt car, per a la butxaca i, sobretot, per a la salut.

Per a més informació sobre els tractaments implantològics d’Ilerdent, sol·liciteu una primera visita gratuïta trucant al 973 28 11 11 o a https:// ilerdent.com/es/cita-online-2/

Especialitat

C. Torres

Sanui ,11

La Quaresma a taula: receptes sense carn amb sabor lleidatà

Amb l’arribada de la Quaresma, la gastronomia lleidatana recupera receptes tradicionals que respecten la prohibició de menjar carn, però que no renuncien al sabor ni a la riquesa culinària del territori. Aquest període de quaranta dies que precedeix la Pasqua ha estat històricament una època de creativitat gastronòmica, en què els aliments de temporada i els productes locals han jugat un paper clau en l’elaboració de plats saborosos i nutritius.

Llegums i verdures: una base essencial

Els llegums han estat sempre presents en la cuina de Quaresma. A Lleida, els cigrons amb espinacs són un clàssic que combina la suavitat dels cigrons amb la frescor de les fulles verdes. Aquesta recepta s’acompanya sovint amb ou dur i un sofregit senzill de ceba i all, que potencia el seu gust sense la necessitat de carn.

Un altre plat destacat és l’empedrat de bacallà, una amanida freda de mongetes seques amb bacallà esqueixat, pebrot vermell i ceba tendra. Aquesta combinació és una opció lleugera però plena de nutrients, ideal per als dies més càlids de la primavera incipient.

El bacallà, protagonista de la Quaresma

L’absència de carn durant aquest període es compensa amb el bacallà, un peix que històricament es conservava en sal i era fàcil d’obtenir a l’interior del país. A Lleida, el la llauna és una de les receptes més populars: es cuina amb all, pebre vermell i vi blanc, i es presenta sobre un mongetes o patates, aconseguint un equilibri perfecte entre senzillesa i sabor intens.

Una altra preparació tradicional és el bacallà amb pan ses i pinyons, un plat d’influència medieval que com bina la salinitat del peix amb el dolç de les panses i la textura cruixent dels pinyons, creant un contrast de sabors molt característic de la cuina catalana.

Postres tradicionals: dolços de Quaresma

Les restriccions de la Quaresma no impossibiliten una rebosteria rica i variada. Els bunyols de vent són una de les postres més típiques d’aquest període. Es tracta de petites boles de massa fregida, esponjoses per dins i lleugerament cruixents per fora, que es poden menjar soles o farcides de crema, nata o xocolata.

També són populars els crespells, unes galetes seques d’origen medieval fetes amb ametlla, farina i sucre, ideals per acompanyar una tassa de vi dolç o ratafia

Tradició i innovació

Tot i que la gastronomia de Quaresma té unes arrels profundament tradicionals, la cuina lleidatana ha sabut innovar i reinterpretar aquests plats. Avui dia es poden fer versions modernes dels clàssics, com croquetes de bacallà amb allioli de mel, cremes de cigrons amb tòfona negra de la Noguera o fins i tot adaptacions veganes que mantenen l’essència dels sabors tradicionals.

Aquest període de l’any és, doncs, una excel·lent oportunitat per redescobrir la riquesa de la cuina lleidatana i per valorar els productes de temporada. La Quaresma ens re-

Antigament, es collia i es posava en enfilalls i es deixava assecar a l’aire lliure. Aquest procés es duia a terme per a la seva conservació en la temporada d’hivern. Actualment, creix en hivernacles, ja que és la millor manera per controlar l’ambient i el seu òptim creixement. Té unes exigències explícites de cultiu, perquè necessita un sòl amb gran quantitat de matèria orgànica, una temperatura que rondi els 20 graus, una taxa d’humitat baixa i molta llum, sobretot durant la primera etapa de creixement.

La cuina de sempre amaga secrets, amb ingredients deliciosos que fan les receptes tradicionals molt especials i per llepar-se els dits. En aquesta ocasió, us presentem un aliment desconegut per a molts, en especial per als millennials, però en canvi, típic a la cuina de les àvies: la nyora.

Però, d’on prové aquest nom? El nom de “nyora” prové del territori on els frares jerònims cultivaven aquest pebrot, a la població de “La Ñora”, al costat de Múrcia. El clima de la zona va anant modificant aquest pebrot fins a convertir-lo en el que és avui dia: un pebrot rodó, vermell i dolç. Tot a causa de l’aclimatació d’unes llavors portades d’Amèrica pel mateix Cristòfol Colom.

Descriuríem la nyora de forma rodona i pell dura, de color vermell intens amb molta llavor i una polpa, especialment carnosa, molt dolça i gens picant, malgrat la seva aparença. Té una gran similitud amb el conegut pebrot de romesco, però aquest últim és allargat.

Al mercat acostumem a trobar les nyores seques. Un avís important: cal tenir-les una bona estona en remull abans d’utilitzar-les per a poder traure-li la polpa, ja que és el més apreuat de la famosa nyora. Un cop hidratades, només cal rascar la seva pell interior amb la punta d’un ganivet o una cullereta per obtenir tota la seva carn. És habitual ficar-ne als arrossos, a les cassoletes de conill, als peixos, guisats o pollastre, però, sobretot, en les salses, és a dir, en grans plats de la nostra saludable dieta mediterrània.

La inventora del frigorífic elèctric

Mirem casa nostra i tots els artefactes que li donen vida ens semblen quotidians. De fet, probablement no sabem d’on prové ni qui els va inventar. Aquest cop et parlarem de la inventora d’uns dels electrodo mèstics més necessaris del nostre dia a dia... El frigorífic! Tot gràcies a Flo rència Parpart, una altra de les dones que va revolucionar el món dels avan ços tecnològics.

Florència Parpart va néixer a Hoboken, Nueva Jersei, el 1856. Va tenir una vida discreta com a mestressa de casa durant la major part de la seva vida, com és el cas de moltes dones durant aquella època. No va ser fins al 1904 quan va obtenir la seva primera patent amb un invent que millorava l’ús i procés de fabricació de les màquines de netejar carrers. Amb aquesta patent va tindre un gran èxit, venent-se a tots els Estats Units. Uns anys més tard es va casar, i el 1914 va obtenir la seva segona patent: un refrigerador modern. Molts creuen que l’home de la inventora la va ajudar a dissenyar-lo, ja que era expert en circuits elèctrics. Tot i així, ella va ser la principal emprenedora del projecte, aconseguint un gran èxit en la seva comercialització gràcies al seu talent empresarial. Aquest refrigerador modern va suposar una revolució a l’hora de conservar els aliments, ja que no necessitava caixes de gel, només l’electricitat per poder emmagatzemar els aliments frescos. Gràcies a l’assistència de diferents fires comercials i desenvolupant

Avui en dia és un dels electrodomèstics més indispensable enles nostres llars per mantenir els aliments en bon estat durant dies

les seves pròpies campanyes publicitàries, va aconseguir comercialitzar el seu refrigerador amb èxit per tot el país. Era una veritable empresària i talentosa inventora. Finalment, l’any 1923, la marca Eletrolux va posar en venda el seu primer frigorífic elèctric, molt semblant als que coneixem actualment.

Florencia Parpart va ser una excel·lent ambaixadora i venedora dels seus productes, una dona lluitadora i exitosa, un exemple per a totes nosaltres. Li hem d’estar eternament agraïts perquè gràcies a la seva genialitat, avui les nostres vides són més fàcils MGZ

FRIGORÍFIC DE FLORENCIA PARPART

EVOLUCIÓ DEL FRIGORÍFIC ELÈCTRIC

Afegir valor humà a la IA: una qüestió de formació, no de tecnología

Sovint llegim que cal “afegir valor humà a la intel·ligència artificial”. La frase sona equilibrada. Reconforta. Ens fa pensar que la tecnologia avança, sí, però que nosaltres continuem tenint el control. Però potser la pregunta és una altra. En el setè episodi del podcast "Educar en tiempos de IA" reflexiono sobre aquesta idea aparentment tranquil·litzadora. El veritable debat no és com humanitzar la màquina, sinó com formar persones capaces de conviure amb ella sense perdre criteri, responsabilitat i autonomia.

Aquí apareix el repte educatiu.

No es tracta de competir amb la tecnologia en velocitat o memòria. Es tracta de preservar l’autoria moral, la capacitat d’interpretar el context i de decidir sobre els fins. Si deleguem sistemàticament processos cognitius exigents, acabem delegant també part del nostre judici.

Joan de Santiago Formador i conferenciant www.educarentiemposdeia.org

La IA ja no és una eina puntual. És un entorn. Intervé en com escrivim, decidim, busquem informació o avaluem. Quan una aplicació redacta un text acceptable en segons, no només ens estalvia temps: també redueix l’esforç que construeix pensament propi. I allò que no s’exercita, s’afebleix.

A l’aula, a casa i a l’empresa, la qüestió és la mateixa: estem educant persones capaces de dir “això és possible, però no convé”? O només les estem entrenant per integrar-se en sistemes cada vegada més automatitzats?

Una societat no es sosté només sobre l’eficiència. Necessita profunditat, distància crítica i sentit. I això no s’improvisa: s’educa. En aquest episodi plantejo una idea clara: el valor humà no és una capa que s’afegeix al codi. És el criteri que decideix quin lloc ocupa la tecnologia en la nostra vida.

Pots escoltar l’episodi 7 d’Educar en tiempos de IA a iVoox, Spotify i Apple Podcasts.

Fem territori, fem fira!

La

Fira de Sant Josep marca el

Les terres de Lleida, Pirineu i Aran són un territori viu, dinàmic i amb una forta identitat, que al llarg de l’any es projecta a través d’una xarxa firal de més de 200 fires. Aquests esdeveniments són molt més que punts de trobada comercial: són espais de relació, de transmissió de coneixement, de promoció del producte local i de connexió directa entre el món rural, l’activitat econòmica i la ciutadania.

Les fires del territori posen en valor la cadena agroalimentària, l’artesania, la cultura popular, la innovació i el talent local, a la vegada que reforcen el paper del territori com a motor econòmic i social. Un calendari firal que combina tradició i futur, autenticitat i qualitat, i que convida a descobrir, tastar i viure Lleida durant tot l’any.

pols d’un març firal amb identitat agrària i gastronòmica

El mes de març desplega un calendari firal intens a la demarcació, amb vuit cites que combinen agricultura, gastronomia, automoció, cultura popular i oci especialitzat. En aquest conjunt, la Fira de Sant Josep de Mollerussa esdevé l’eix central del mes i un dels grans referents firals del país. Al seu voltant, el territori activa propostes que van del producte agroalimentari de proximitat a la pedra i l’oli i fins al modelisme ferroviari, dibuixant un mapa divers i un calendari firal intens.

Sant Josep, capital agrària i aparador econòmic

Del 19 al 22 de març, Mollerussa acull la 153a edició de la Fira de Sant Josep, la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i el Saló de l’Automòbil. Carrers i pavellons firals concentren expositors, jornades tècniques i activitats paral·leles que connecten agricultura, ramaderia, innovació i indústria.

La Diputació de Lleida hi participa amb tres espais diferenciats. L’estand institucional serà punt de trobada durant els quatre dies i acollirà, entre altres activitats, la presentació dels resultats del Punt d’Atenció GlobaLleida al Pla d’Urgell, així com l’atenció personalitzada de l’Oficina de Suport a Projectes Europeus (OSPE) als municipis interessats en finançament europeu.

L’estand de GlobaLleida donarà visibilitat a una desena d’iniciatives emprenedores vinculades a àmbits com el màrqueting i la comunicació, la transformació digital, l’energia solar, l’educació i orientació, el sector agroalimentari o els productes artesans, mostrant la diversificació econòmica del territori.

El cor gastronòmic serà l’espai de Gust de Lleida, que celebra el seu primer aniversari amb un programa continu de tastos, demostracions i tallers. Dijous posarà el focus en productors del Pla d’Urgell; divendres al matí s’hi desenvoluparan activitats pedagògiques amb alumnat; i durant el cap de setmana s’hi podran degustar olis, carns,

làctics, fruita de proximitat, cerveses i vermuts artesans, així com propostes sense gluten ni lactosa i elaboracions veganes. Una mostra de la qualitat diferenciada i la capacitat innovadora del sector agroalimentari lleidatà.

Gastronomia, tradició i especialització arreu del territori

El calendari de març arrenca amb la 2a Fira

Agroalimentària d’Aitona, en el marc de Fruiturisme, on productors locals ofereixen productes de km 0 al pavelló poliesportiu. Igualment, Solsona acull la Fira del Trumfo i de la Tòfona de Catalunya, amb exposicions, degustacions, concursos i propostes gastronòmiques que tenen la patata i la tòfona

com a protagonistes, en diàleg amb el vi i la cuina de temporada.

A mitjans de març, Lleida Expo Tren omple Fira de Lleida amb maquetisme, modelisme i turisme ferroviari, una proposta d’oci cultural que atrau especialistes i públic familiar.

També tindrà lloc la Fira de Gerb fusiona gastronomia i cultura popular en una jornada de degustacions i activitats al carrer, mentre que Vinaixa celebrarà la XXIII Fira Oli i Pedra, dedicada als seus productes emblemàtics: la pedra i l’oli d’oliva verge extra d’arbequina, amb demostracions, tastos i activitats per a tots els públics.

Fires destacades del març

• 2a Fira Agroalimentària d’Aitona. Del 7 al 22 de març – Aitona (Segrià). Productes agroalimentaris de proximitat en el marc de Fruiturisme.

• Fira del Trumfo i de la Tòfona de Catalunya 7 i 8 de març – Solsona (Solsonès). Gastronomia, concursos i degustacions amb la patata i la tòfona com a eix.

• Lleida Expo Tren. 14 i 15 de març – Lleida (Segrià). Modelisme i turisme ferroviari.

• 153a Fira de Sant Josep i 45è Saló de l’Automòbil. Del 19 al 22 de març – Mollerussa (Pla d’Urgell). Maquinària agrícola, automoció i jornades tècniques de referència.

• Fira de Gerb. 22 de març – Gerb (Noguera). Gastronomia i cultura popular.

• XXIII Fira Oli i Pedra 27, 28 i 29 de març – Vinaixa (Garrigues). Oli verge extra i pedra com a senyals d’identitat.

Març consolida la força del calendari firal amb la Fira de Sant Josep com a gran aparador agrari i econòmic, i amb un conjunt de certàmens que projecten la diversitat productiva, cultural i gastronòmica de les terres de Lleida, Pirineu i Aran.

GUST DE LLEIDA

Lleida brinda per la seva identitat vitivinícola amb la presentació del llibre ‘Una terra de vins’

El parador de Lleida ha acollit un sopar degustació maridat amb vins del territori per donar a conèixer l’obra, a càrrec de Pagès Editors amb la col·laboració de la DO Costers del Segre i de la Diputació de Lleida

S’emmarca dins de l’estratègia de la marca gastronòmica ‘Gust de Lleida’

Lleida ha celebrat aquest 5 de març la seva tradició vitivinícola amb la presentació del llibre ‘Una terra de vins’, un recorregut que combina paisatge, història i talent en cada pàgina. El Parador de Lleida ha acollit un acte amb més d’un centenar de participants, entre autors, viticultors, representants de DO i prescriptors del sector. L’esdeveniment s’ha desenvolupat sota la filosofia de la marca gastronòmica Gust de Lleida, que promou la qualitat, la sostenibilitat i l’arrelament del producte local, posant en valor l’excel·lència dels vins i la gastronomia del territori.

El llibre, editat per Pagès Editors amb la col·laboració de la DO Costers del Segre i la Diputació de Lleida, recull la història de la vinya, dels viticultors i de les famílies que han mantingut viva aquesta tradició. Els textos, d’autors com Ignasi Aldomà, Tomàs Cusiné, Glòria Farré, Rafa Gimena i Pau Moragas, combinats amb fotografies de Santi Iglesias, Marc Castelló i Jordi Peró, retraten el territori des del Pirineu fins a la plana, mostrant que cada racó de Lleida té la seva pròpia manera de fer vi. És un llibre que reivindica l’enoturisme, la sostenibilitat, la innovació i l’orgull del territori, i que posa en valor cellers familiars i projectes innovadors que mariden tradició i talent.

L’acte ha estat molt més que una presentació: ha estat un sopar degustació maridat amb sis vins de la DO Costers del Segre, en què cada plat dialogava amb un fragment del llibre. Des del fresc Siós Brut Blanc de Noirs fins al complex Purgatori 2022, cada vi ha estat presentat per la sommelier Anna Casabona i explicat en el context de la narrativa i la geografia vitivinícola lleidatana. Plats com bacallà amb poma Golden de Lleida, galta de porc de Camarasa amb café i herbes del bosc, o la pera DOP Pera de Lleida en textures amb formatge Vilavella, han revelat l’ànima dels productors i la singularitat del territori. Cada

copa i cada plat reforçaven els valors de Gust de Lleida, que connecta productors, cellers i consumidors en una experiència de qualitat i proximitat. La inauguració ha comptat amb el president de la Diputació, Joan Talarn, la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, i el president de la DO Costers del Segre, Isidre Ribalta. També han intervingut els coordinadors del llibre, Eva Vicens i Rafa Gimena, diversos autors i el conductor de l’acte, que ha estat el Mag Lari. La música del Duo Elea de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida ha teixit el fil poètic del relat i la màgia de Lari ha simbolitzat la transformació de la terra en raïm, del raïm en vi, del vi en experiència. El llibre és també un reflex de la diversitat del territori. Els microclimes, sòls i altituds de la DO Costers del Segre es tradueixen en vins amb identitat pròpia i en plats que parlen de la cuina local. Els textos, plens de rigor i sensibilitat, ofereixen perspectives complementàries: des de la mirada històrica i tècnica fins a la creativitat fotogràfica i la narrativa enològica. Cada vi tastat ha estat un testimoni viu del paisatge, de la cultura i de

EDUCACIÓ I CULTURA

l’economia local, reforçant el missatge que consumir productes de casa és també una manera de cuidar el territori i de viure els valors de Gust de Lleida.

La vetllada ha culminat amb un brindis col·lectiu i una foto de família. Els participants han pogut adquirir el llibre signat pels autors i descobrir els vins del territori, fent de la presentació un recorregut complet del camp al plat, del celler a la copa.

‘Una terra de vins’ no és només un llibre, sinó un homenatge a Lleida i al seu paisatge vitivinícola, a la passió dels cellers i a la identitat d’un territori que combina memòria, innovació i sostenibilitat. Cada pàgina, cada vi i cada plat recorda que fer país també passa per valorar i compartir allò que és de casa Brindem amb cada experiència, amb cada producte, amb cada ampolla que ens connecta amb la Lleida que som i la que volem ser. En aquest context, Gust de Lleida actua com a fil conductor, recordant que cada decisió de consum pot reforçar el talent local, la sostenibilitat i la projecció internacional dels nostres vins i productes.

Gust del Pla d’Urgell, tradició i productes de la terra

La gastronomia de la comarca del Pla d’Urgell és una expressió directa de la seva relació amb la terra: productes de proximitat, ingredients de temporada i receptes que neixen de la tradició pagesa i de la vida rural. Aquesta cuina parla de paisatge i de cultura alimentària arrelada a la plana lleidatana, on l’horta i el camp donen nom i sabor als plats més emblemàtics.

Cada primavera, aquesta vinculació es potencia encara més amb la celebració de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, una de les cites més significatives del calendari firal català dedicada tradicionalment a la maquinària agrícola, la ramaderia i l’agroalimentació, que aquest 2026 tindrà lloc del 19 al 22 de març.

Hortalisses, fruita i productes de l’horta

Els cultius de regadiu marquen la identitat alimentària del Pla d’Urgell, amb hortalisses fresques i fruites com pomes i peres, ingredients que han estat grans protagonistes en fires i esdeveniments gastronòmics, com les Gastrosàvies de Barbens, on la poma

Al marc de la Fira de Sant Josep el sector agroalimentari també hi té un espai propi, on es promouen productes locals i es donen a conèixer iniciatives de proximitat, tallers i degustacions que connecten directament els consumidors amb els productors de la comarca.

Així mateix, l’oferta de verdures de temporada i l’oli d’oliva de proximitat configuren la base de moltes elaboracions locals, aportant frescor i autenticitat a la cuina quotidiana.

Plats tradicionals que expliquen la riquesa del territori

Entre les preparacions més representatives del territori destaca la cassola de tros, un guisat contundent de caràcter rural que combina verdures, carns i embotits, herència de la cuina pagesa que aprofita el millor de cada producte. També cal destacar els caragols a la llauna, cuinats a la brasa i sovint acompanyats d’allioli o altres salses.

Aquesta cuina de planta robusta i

Dolços i detalls de rebost Els dolços tradicionals de la plana, com les orelletes o les coques de recapte, així com melmelades casolanes i conserves artesanes, completen l’oferta gastronòmica del Pla d’Urgell, reflectint la importància de l’horta, els cereals i la fruita en la cultura alimentària del territori.

En conjunt, la gastronomia del Pla d’Urgell és un viatge sensorial pel cor de : sabors honestos, productes de temporada i una cuina arrelada a la terra que uneix paisatge, tradició i

DIRECTORI

D’EMPRESES GUST DE LLEIDA / EL PLA D’URGELL :

CAL VALL (Vilanova de Bellpuig) 973 32 41 25 ALIMENTS ECOLÒGICS I NATURALS

FORN DE PA MARTORELL (VILA-SANA) 973 60 19 62 PA, PANADONS I COQUES

OLI ARBEQUÍ DE VILA-SANA (VILA-SANA) 609 70 64 85

OLI D’OLIVA VERGE EXTRA

MOS DE TROS (VALLVERD D’URGELL) 973 71 81 00 MELMELADES I CONSERVES ARTESANES

ARISFRESC (TORREGROSSA) 689 14 08 04 FRUITA FRESCA TALLADA I ENVASADA

NEW ART (TORREGROSSA) 973 17 03 41 ARTESANIA PERSONALITZADA

CA L’AGUSTÍ (SIDAMON) 973 56 04 27

CARNISSERIA, QUEVIURES I EMBOTITS CASOLANS

FORN MACIÀ (SIDAMON) 973 56 02 72 PA ARTESÀ, PANADONS, COQUES DE RECAPTE, ORELLETES I MAGDALENES

PASTISSERIA SANT ISIDORI (MOLLERUSSA) 973 60 06 79

PASTISSERIA, XOCOLATES, GELATS

PASTISSERIA TRICAS (MOLLERUSSA) 973 60 07 71

PASTISSERIA, COQUES DE RECAPTE

LO + BO DE LLEIDA (MOLLERUSSA) 973 71 09 17 COQUES

BADIA VINAGRES (MOLLERUSSA) 973 71 17 70 VINAGRES, VINAGRES ECOLÒGICS

CÀRNIQUES DEL PLA, SL (MOLLERUSSA) 973 60 07 46

CARN VEDELLA, XAI, PORC, CONILL, POLLASTRE, CABRIT, EMBOTITS

CASA PATET (MOLLERUSSA)

973 600 715 PIZZES ARTESANES

FORN DE PA GUIU (MOLLERUSSA) 973 60 04 26

PANS ARTESANS, COQUES RECAPTE, BRIOIXERIA

MIRALCAMP FRUITS, SCCL (MIRALCAMP) 973 60 29 00 FRUITA DE PROXIMITAT, POMES I PERES

PLANTAROM, SL (LINYOLA) 973 57 52 16 HERBES AROMÀTIQUES I MEDICINALS, ESPÈCIES

URGELLET, SCCL (LINYOLA)

609 85 77 83 LLET DE CABRA, CARN DE CABRIT

PARC DE LES OLORS (LINYOLA) 609 93 06 63 CAMAMILLA DE LINYOLA, HERBES AROMÀTIQUES, INFUSIONS

FORN DE PA CAL GIL (IVARS D’URGELL)

PA I COQUES DE RECAPTE

POMONA (IVARS D’URGELL)

FRUITA ECOLÒGICA

AGROBOTIGA CRISTINA (IVARS D’URGELL)

973 58 01 33

639 81 08 33

620 52 35 91

FRUITES I VERDURES I ALTRES PRODUCTES DE PROXIMITAT

BIO GOLARDE (IVARS D’URGELL)

POMES, PERES I PRUNES ECOLÒGIQUES

GRAU GUIU SL (GOLMÉS)

647 94 68 53

873 49 00 23 FRUITS SECS

HORT CALVÍS, SL (GOLMÉS)

973 60 15 56 FRUITA FRESCA DE TEMPORADA

NOUCA (GOLMÉS)

627 03 66 11 FRUITA SECA ECOLÒGICA

PLATES.08 (FONDARELLA)

98 01 07 PLATS DECORATIUS, TASSES

CEBES DEL PLA (EL POAL) 609 84 10 86 CEBES KM 0

COR DE FRUITA EL POAL (PLA D’URGELL) 605 89 02 95 FRUITA ECOLÒGICA NOUS PANADÉS (EL POAL)

16 53 38 NOUS KM 0

A GUST (EL PALAU D’ANGLESOLA)

57 51 11 MENJARS I MENÚS DIARIS, COQUES I PIZZES ARTESANES, DAVANTAL NET DE GLUTEN (EL PALAU D’ANGL.)

PRODUCTES ARTESANS SENSE GLUTEN

FORMATGES CAMPS (EL PALAU D’ANGL.)

FORMATGES ARTESANS I PRODUCTES LÀCTICS

NOUS DE PALAU (EL PALAU D’ANGL.)

52 63 84

45 30 17

60 18 92 NOUS KM 0

EL REBOST DE PONENT (CAST. DE SEANA) 608 65 25 21 CALÇOTS I SALSA DE CALÇOTS

FRUITES I VERDURES GUILLEM (CAST. DE SEANA) 620 57 65 01 FRUITES, VERDURES I LOTS SALUDABLES

COQUES DE BELLVÍS (BELLVÍS) 666 77 15 76

COQUES ARTESANES

LO BRAÇ ARTESÀ (BELLVÍS) 679 56 91 13

BRAÇ DE GITANO ARTESÀ I REBOSTERIA

PRODUCTES NATURALS CAPELL (BELLVÍS) 973 56 51 51 MELMELADES, MEL, CODONYAT, CONSERVES ECOLÒGIQUES

CASTELLMEL (BELL-LLOC D’URGELL) 722 27 58 85 MEL ECOLÒGICA

MARNUTHEM VERMOUTH (BELL-LLOC D’URGELL) 677 69 82 10

VERMUT I LICORS ARTESANALS

NOUS DE BARBENS (BARBENS) 686 00 67 14 NOUS KM 0

CAL FIGUEROSA (BARBENS) 973 58 05 18

PASTISSERIA I PA

FRUITES BENET (BARBENS) 676 48 97 67

FRUITA DE LLAVOR KM 0

LA INFORMACIÓ

DE LA TEVA

magazinelleida. com

La revista

ara en format digital!

Descobreix les últimes notícies, així com articles d’actualitat

GLÒRIA. 285È

ANIVERSARI DE LA MORT DE VIVALDI

Camerata Granados

Diumenge, 15 de març.

19.00 h

Auditori Municipal Enric Granados

15 € / 13,5 €

KODAMA

Blink Flash

Dissabte, 21 de març. 12 h

Teatre Municipal de l’Escorxador

10 € / 6 €

RECUER80S.

LA MOVIDA A PIANO

Antoni Tolmos

Dijous, 26 de març. 20.30 h

Auditori Municipal Enric Granados 16 €

TUMBALAFUSTA

La ruta 40, Xavier Bobés

i Pau Matas

Dissabte, 11 d’abril. 18 h

Teatre Municipal de l’Escorxador

10 € / 6 €

FER BROT

Col·lectiu Free’t i Nicomedes Mendes

Dijous, 19 de març. 20 h

Auditori Municipal Enric Granados

10 € / 9 €

UNITS PER L’EMBRUIX

Mayte Martín, Albert Guinovart i l’Orquestra

Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida

Diumenge, 22 de març. 19 h

Auditori Municipal Enric Granados

25 € / 23 €

TIZOL’S DELICATESSEN. JAZZ ACÚSTIC

Enric Peidro

Divendres, 27 de març. 20 h

Teatre Municipal de l’Escorxador

16 € / 13 €

LA BRAMA DEL CÉRVOL

La Calòrica

Dissabte, 11 d’abril. 20 h

Teatre de la Llotja

20 € / 18 €

El valor ocult d’allò que sembla vell

Vivim en l’era de l’estrena constant. Telèfons nous cada any, cotxes amb més pantalles que finestres i mobles que duren menys que una mudança. I, malgrat tot, mai no havíem estat tan fascinats pel passat. El que ahir era “vell”, avui és “vintage”. El que semblava obsolet, ara és peça de col·leccionista.

Pensa-hi un moment. Aquella moto antiga que fa anys que no s’engega. Aquell rellotge de paret que va marcar les hores de tota una casa, aquelles caixes plenes d’objectes heretats que no has obert des de l’última mudança. Són simples objectes o són històries que encara tenen molt per explicar?

El món ha canviat, però el magnetisme del passat continua intacte. Tant si parlem d’una moto clàssica com d’una peça d’antiguitat, el que ens captiva és el mateix: l’autenticitat. Les línies elegants d’un dipòsit metàl·lic, el so d’un motor amb caràcter, la fusta treballada d’un moble antic o el mecanisme precís d’un rellotge d’època comparteixen una virtut que avui és escassa: personalitat.

També hi ha un detall que sovint sorprèn: el que sembla vell pot tenir un valor inesperat. El mercat de vehicles clàssics i d’objectes antics no és només una qüestió de nostàlgia; és una realitat en creixement. Col·leccionistes, restauradors i amants del patrimoni busquen peces amb caràcter, amb trajectòria i amb autenticitat.

Però més enllà del possible retorn econòmic, hi ha una altra recompensa: la satisfacció de saber que allò que ja no encaixa en la teva vida pot iniciar una nova etapa en la d’algú altre. Restaurar, vendre o donar sortida a una peça antiga és també una forma de donar-li continuïtat.

Potser ara és el moment idoni per obrir aquell garatge, de revisar aquell traster, de mirar amb uns altres ulls el que sempre ha estat allà. Perquè el passat no és només memòria: és oportunitat, moviment i una nova etapa per tot allò que encara té molt camí per recórrer.

Perquè el temps no sempre resta, sovint suma i potser allò que tens a casa, esperant en silenci, està preparat per tornar a rodar.

Segrià, Terra de Floració

Esclat de vida

En cada racó del Segrià, la nostra pagesia resplendeix, mostrant l’herència viva d’un territori ric i abundant

Organitza:

Amb la col·laboració de:

LES CRÒNIQUES

L’HIOPOS LLEIDA CAU AMB EL CAP

BEN ALT A VITÒRIA

JORNADA 21 Vitòria, 8 de març del 2026

SASKI BASKONIA 93 - 90 HIOPOS LLEIDA

L’ Hiopos Lleida va competir amb personalitat durant gran part del partit, però va acabar cedint en un final ajustat davant el Saski Baskonia després d’un duel intens que es va decidir en els últims minuts.

Els de Gerard Encuentra van sortir amb determinació i sense complexos en un escenari exigent com el Buesa Arena. Amb bon encert des del perímetre i aprofitant el joc interior amb Diagne en situacions de dos contra dos, el conjunt lleidatà va començar marcant el ritme. La defensa visitant també va funcionar des del primer moment i va dificultar la circulació ofensiva dels locals, permetent als catalans agafar les primeres diferències.

Tot i els intents del Baskonia per reaccionar, especialment a través de l’energia d’Eugene Omoruyi, l’Hiopos Lleida va mantenir el control durant el primer quart. La solidesa defensiva i la paciència en atac van permetre als visitants mantenir-se al davant del marcador.

Al segon període el partit va guanyar en intensitat. Els bascos van millorar el seu rendiment ofensiu amb l’aparició de Stefan Joksimovic i els primers punts de Tim Luwawu-Cabarrot, però els lleidatans van respondre

amb caràcter. La defensa en zona 1-3-1 plantejada per Encuentra va incomodar molt els locals i va frenar el seu ritme frenètic. Amb bones lectures ofensives i iniciativa individual en moments clau, l’Hiopos va arribar al descans amb la màxima renda del primer temps (34-42).

La represa, però, va començar amb un gir inesperat. El Baskonia va sortir amb una marxa més i va signar un parcial fulgurant de 10-0 que capgirava el marcador en només dos minuts. L’impacte local va sacsejar el partit, però l’Hiopos Lleida no es va descompondre. James Batemon va començar a trobar espais per anotar i l’encert des de l’exterior va mantenir el duel completament obert.

El tercer quart es va convertir en un intercanvi constant de cistelles. Cap dels dos equips aconseguia escapar-se i cada atac exigia màxima concentració. En aquest escenari d’equilibri, els de Gerard Encuentra van saber resistir i van entrar als últims deu minuts encara per davant en el marcador (64-65).

El tram final va ser una autèntica batalla. El Baskonia va aprofitar el seu poder físic sota cistella, amb la intimidació de Mamadi Diakité, mentre Matteo Spagnolo assumia responsabilitats ofensives en el moment decisiu. Un parcial de 9-0 dels locals va trencar l’equilibri i va donar-los l’avantatge que ja no deixarien escapar.

Malgrat tot, l’Hiopos Lleida va continuar lluitant fins a l’últim segon i va mantenir el partit viu. El 93-90 definitiu deixa un regust agredolç: derrota, sí, però també la sensació d’un equip valent que va saber competir de tu a tu a un dels rivals més exigents.

PRÒXIMS PARTITS DEL HIOPOS LLEIDA:

Diumenge, 15 de març (Jornada 22)

REAL MADRID VS. HIOPOS LLEIDA

17:00 h - Movistar Arena, Madrid

Diumenge, 22 de març (Jornada 23)

HIOPOS LLEIDA VS. ASISA JOVENTUT

12:00 h - Espai Fruita Barris Nord, Lleida

Dissabte, 28 de març (Jornada 24)

COVIRAN GRANADA VS. HIOPOS LLEIDA

20:00 h - Palacio de Deportes, Granada

Diumenge, 5 d’abril (Jornada 25)

HIOPOS LLEIDA VS. LA LAGUNA TENERIFE