MARÇ 2023 · N.01
COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT l passat dissabte 4 de març, a la plaça de la Sardana de la Seu Vella, Associació Esportiva Esport Femení Lleida amb el suport de Dona Balàfia, van organitzar per primera vegada a Lleida un acte reivindicatiu pel 8M. Associació Esportiva Esport Femení Lleida buscava en aquest acte reivindicar la igualtat de gènere d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara, buscant compartir un altre missatge: el de crear xarxa i sororitat entre nosaltres. En l’acte es va poder sentir la unitat i l’esperit de col·laboració entre totes aquelles dones que estaven formant part d’aquella enorme INSÍGNIA que és la nostra. Cal destacar la participació d’algun home en l’esdeveniment, cosa que tant a l’entitat organitzadora com a la resta de participants els va alegrar i commoure. També destacar la col·laboració en l’acte de K Moteras Lleida, Vermuteria Lo Carrincló, Pentagrama Lleida, Esportxtu, Turó Seu Vella, Ajuntament de Lleida i Diputació de Lleida, entre altres. L’esforç i el repte que suposava per Associació Esportiva Esport Femení Lleida aquest acte es va saldar amb un gran èxit, però: Qui és Associació Esportiva Esport Femení Lleida? Associació Esportiva Esport Femení Lleida neix el 2019 amb l’esperit i voluntat de donar visibilitat i sumar sinergies a la dona en el món de l’esport, en tots i cadascun dels seus vessants. Associació Esportiva Esport Femení Lleida neix per treballar per la igualtat, la visibilització i la inclusió en l’esport de nens, joves, dones esportistes i dones que treballen per a l’esport, sigui femení o masculí i amb diversitat funcional. A continuació us deixem amb el manifest que es va llegir a l’acte, perquè no es quedi en paraules que s’endú el vent, sinó que quedin escrites per la posteritat
“A
El 8 de Març: seguim construint barris violetes
quest 8 de Març el moviment veïnal sortirà de nou als carrers per tal de reivindicar els drets de les dones i el respecte a la diversitat. En un context de cruïlla de diverses crisis, econòmica, ecològica, de cures, etc. agreujades aquestes per la pandèmia i les guerres que assolen el Planeta, nosaltres volem posar l’accent en el paper de les dones en garantir la continuïtat de la vida. Volem posar la cura al centre i canviar l’eix de les prioritats. La producció no és possible sense la reproducció, ens hi va la vida. Ens cal posar a l’agenda la qüestió de les cures en primer terme. Les cures cap a les persones, assumint-nos interdependents i vulnerables, però també la cura cap a la natura i cap a nosaltres. Una de les nostres apostes és per acabar amb la visió patriarcal que les cures són responsabilitat exclusiva de les dones com a part d’una suposada “natura femenina”. Les cures són una responsabilitat individual i col·lectiva del conjunt de la societat. Si parlem de crisi de les cures, és precisament perquè els mecanismes per a garantir-les han fracassat. Els serveis domiciliaris que van ser concebuts fa dècades, no s’han adaptat a les necessitats d’una població cada cop més envellida i de persones que viuen soles, sovint
en situacions d’aïllament no desitjat. Aquests és un entorn laboral altament feminitzat on les treballadores pateixen situacions laborals precàries. Els models de convivència han variat, així com el concepte mateix de família. L’alt nombre de famílies monomarentals, diaspòriques i reconstituïdes així com les llars unipersonals plantegen unes necessitats específiques que no són preses en consideració per les polítiques públiques. Les infraestructures socials, educatives i sanitàries no poden absorbir la demanda real de serveis deguda fonamentalment a les retallades que han patit els darrers anys. Això ens condueix a una provisió de serveis variada en què els serveis públics es complementen amb ofertes d’entitats socials de diverses característiques, des de les que provenen de l’economia ètica i solidària -que assumeixen compromisos d’equitat i transparència- fins a les que han estat promogudes per grans empreses del sector immobiliari que per tal d’obtenir els màxims guanys sacrifiquen tant les condicions laborals de les treballadores com la qualitat de l’atenció a les persones com va posar de manifest, de forma dramàtica la pandèmia. Davant d’aquesta situació nosaltres defensem el reforçament dels serveis públics i un sistema
públic de cures en la comunitat, promoure la participació comunitària en la gestió dels recursos, donar suport a les experiències i espais de suport mutu, i el reconeixement social i millora de les condicions laborals de les persones que duen a terme aquestes tasques. Al mateix temps, volem contribuir a generar la cultura de la corresponsabilitat envers la cura i atenció a les persones i a fomentar l’equilibri entre el sistema de producció i la promoció de l’autonomia en l’atenció a les persones. Així mateix, donem valor a la cura del planeta, a la solidaritat cap al patiment humà i no humà. Com cada 8 de Març el moviment veïnal serà present a totes les mobilitzacions, denunciant les desigualtats de què som objecte les dones i de forma especial les dones de les classes populars dels nostres barris, les veïnes racialitzades, amb orientacions i identitats sexuals diverses o amb alguna forma de diversitat funcional. També posem l’accent en la recuperació de les contribucions de les dones esborrades en les històries oficials. Fa 50 anys que les dones del moviment veïnal vàrem començar a caminar cap a la igualtat i contra la violència masclista. Seguim treballant i lluitant cada dia per a construir un món més just. Uns barris més violetes!