L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA és un poema narratiu protagonitzat per la Jamila, una dona forastera que després d'un llarg recorregut vital estripa el bitllet de tornada. Desficiosa de mar, amb el viatge, connecta l'oceà interior amb l'entorn per aprendre a viure de nou i transformar el dolor de les pèrdues en experiència positiva.
