DIJOUS 17 | SETEMBRE | 2026 | NÚMERO 625
LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS
LA SOBRETAULA
LA PROPOSTA CULTURAL
"Poder organitzar un europeu és un al·licient extra"
Quan la lluna mossega el sol
Entrevista al Motoclub La Torre d'Oristà
Per_ Leticia Caballé Ardid
El curs escolar comença amb 1.024 alumnes als centres del Lluçanès
SUCCESSOS
26 anys de presó per l'assassí de Caro
· Perafita, un altre poble que integra la llar d'infants a l'escola de primària · Els mestres mantenen les reivindicacions i es retallen hores de vetllador
Les parts han arribat a un acord que evita el judici per crim masclista AIGUA
Problemes d'aigua potable a Sant Agustí La manca de pluges i una avaria a l'ETAP ha obligat a portar cisternes d'aigua HISTÒRIA
La residència de Prats celebra 50 anys Va néixer amb 10 usuaris, alguns que només hi anaven a l'estiu ESPORTS
Temporada a punt als equips de futbol El Pradenc, l'Olost i el Sant Feliu comencen la temporada amb canvis FIRES I FESTES .// F:
Sant Feliu Sasserra viu 10 intensos dies de Festa Major Alpens i Sant Miquel de Terradelles agafen el relleu de les festes grosses de la comarca
Nova edició de la Fira de l'Hostal Pàgines especials i normes històriques de la fira
LA SOLAPA
Núm. 625
EDITORIAL
Que informar no costi tant EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans. PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria
Que tres mitjans de comunicació estiguin amenaçats amb sancions per fer la seva feina no és cap bona notícia per al periodisme d’aquest país. Alhora, posa en qüestió el dret dels ciutadans a rebre informació veraç. Tot va començar amb la publicació del reportatge de la Directa sobre els policies infiltrats en moviments socials i independentistes. Després de la publicació, i lluny de depurar responsabilitats com ha passat en casos similars al Regne Unit, l’Estat Espanyol ha optat per sancionar qui informa. El procés obert per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades cap a la Directa, VilaWeb
LLAVÒRENS Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
i el Diari Balear pot establir un precedent molt perillós. A ningú se li escapa que aquest no és un procediment sancionador per un tema de forma, sinó que la voluntat de la maquinària de l’estat és atacar l’exercici periodístic, ara utilitzant l’eina de l’Agència de Protecció de dades. Aquesta acció té la voluntat de crear un efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme i l’exercici d’investigació d’allò que incomoda als que manen. Cal denunciar, de nou, la intenció controladora i alliçonadora d’un poder que vol una població acrítica, conformista i resignada.//
FOTO: Autor desconegut ANY: 1931 LLOC: Fira de l’Hostal del Vilar, Sant Agustí de Lluçanès. Tot i que la primera documentació de la Fira de l’Hostal del Vilar és de 1812, s’estima que aquesta podria haver-se originat durant el segle XVIII, és a dir que a dia d’avui ja podria tenir entre 200 i 250 anys d’història. El seu emplaçament, a l’esplanada davant de l’Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès, no és casual; es tracta d’una cruïlla de camins estratègica on conflueixen les principals rutes de transhumància de la zona, essent a més un punt intermedi pels ramaders de la comarca. A la imatge, dels anys 30, s’hi pot veure una gran afluència de persones, a més d’un bon nombre de parades d’estris diversos. En primer pla, d’esquena, un fotògraf amb una càmera rudimentària està preparat per a immortalitzar l’escena.//
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Revista membre de:
Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
LaRella | 2
NOTÍCIES
17 de setembre de 2026
OBRES 26 anys de presó per a l’home que va assassinar la pradenca Arantxa Comencen les obres al carrer Pare Gallifa Caro quan estava embarassada
Els fets van tenir lloc l’any 2023 a Manresa i un acord de conformitat entre la defensa, la Fiscalia i l’acusació particular ha evitat el judici amb jurat popular
On demanar ajuda si es pateix violència masclista, les 24 hores del dia, tots els dies de l'any Al 900 900 120 Consultes i urgències, gratuït. No queda registrat al mòbil i és confidencial. Al 112 En cas d'emergència WhatsApp 601 00 11 22 Informació i assessorament policial El 2023 es va fer una concentració de denúncia davant de Cal Bach.// F: ARXIU
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Redacció
El cas de l’assassinat a Manresa de la pradenca Arantxa Caro Montañez quan estava embarassada ha quedat resolt sense la celebració del judici amb jurat popular. L’acusat, parella de la víctima, ha arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia i l’acusació particular, pel qual reconeix els fets i accepta les penes acordades de 20 anys i un dia de presó pel delicte d’assassinat, sis anys i un dia per avortament i 63 jornades de treballs en benefici de la comunitat pel delicte de lesions. En els tres casos s’aplica l’agreujant de raons de gènere i, en els delictes d’assassinat i avortament, també el de parentiu. Els fets van tenir lloc la nit i matinada del 5 i el 6 de maig del 2023,
quan la víctima estava embarassamunicar-se amb ells. També haurà da d’uns quatre mesos. de complir 5 anys de llibertat viSegons l’acord, l’acusat ja havia gilada un cop finalitzada la pena exercit violència física contra ella de presó. anteriorment. L’acord es va assolir just abans Les investigacions policials i fode començar el judici, que s’havia renses van permetre detenir l’hod’iniciar el passat 7 de setembre me uns dies després dels fets, i es a l’Audiència Provincial de Barcetroba en presó lona, amb un jurat provisional des L’acusat reconeix popular format per del 17 de maig nou ciutadans esels fets i accepta la collits entre una del 2023, quan la jutgessa del pena pactada amb la tria aleatòria. jutjat de violènA l’escrit d’acuFiscalia i l’acusació cia masclista de sació, la Fiscalia particular demanava quaManresa va determinar que hi ranta anys i onze havia prou indicis per acusar-lo mesos de presó. de la mort de la seva parella. L’assassinat de la jove de trenA més de la pena de presó, l’esta-un anys va provocar la convocrit també dicta que haurà d’incatòria d’actes de repulsa davant demnitzar amb 175.000 euros la de l’Ajuntament de Manresa i de mare i cadascun dels hereus del Prats, on centenars de persones es pare, que va morir fa uns mesos, van concentrar per donar suport i tindrà prohibit apropar-se o coa la família.//
El carrer Gallifa tot aixecat, aquest dimarts.// F: AJ SBLL
Sant Boi ha començat les obres d’arranjament del carrer Pare Gallifa, un dels més antics del poble, que discorre paral·lel al passeig del Lluçanès, la principal via d’entrada al municipi. Al carrer Pare Gallifa les obres de millora seguiran l’estil del passeig i del carrer Sant Roc, amb una plataforma única que deixa al mateix nivell la via i la vorera. Marc Parés, alcalde de Sant Boi, explica que les obres també serviran per canviar el clavegueram i la xarxa d’aigua. L’Ajuntament ha dedicat una partida del PUOSC de 248.638 € per finançar aquestes obres.//CFU
ENERGIES RENOVABLES
Olost instal·la noves fotovoltaiques L’Ajuntament d’Olost ha començat les obres de les quatre noves instal·lacions fotovoltaiques en diferents equipaments municipals. Les obres van començar la setmana del 14 de setembre. Els nous equipaments han de permetre generar anualment uns 200.000 kWh. S’instal·laran unes noves fotovoltaiques d’autoconsum, una amb bateria al local de joves, i una altra a l’ETAP, que ha de donar energia a l’equipament. També s’instal·larà una nova pèrgola fotovoltaica a la zona esportiva i, finalment, s’ampliarà la instal·lació que ja hi ha al Centre Cívic. Les obres, amb un cost de 271.365 €, es financen a través d’una subvenció de la Diputació i es preveu que finalitzin abans d’acabar l’any.//CFU
LaRella | 3
NOTÍCIES
MEDI AMBIENT
Abocament d’aigües residuals a la riera de Sant Bartomeu
Núm. 625
Sant Agustí recupera la normalitat a la xarxa d’aigua Els nivells de terbolesa de la primera setmana de setembre van obligar l’Ajuntament a portar cisternes d’aigua per garantir el subministrament SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Els Agents Rurals agafant mostres d’aigua.// F:AGENTS RURALS
Els Agents Rurals van denunciar una gasolinera de Gurb que abocava aigües residuals sense depurar a la riera de Sant Bartomeu a causa d’un problema amb el sistema de depuració. Tal com informaven els Agents Rurals a través del seu compte a X, va ser la ciutadania qui va alertar del problema, ja que era un fet habitual i, més enllà de la riera i el seu entorn natural, també afectava cases de la zona. Els Agents van extreure mostres per analitzar l’aigua i van instar l’empresa a solucionar el problema. La riera de Sant Bartomeu neix a dalt a Sant Bartomeu del Grau i baixa travessant Gurb fins a arribar a la seva confluència amb el Méder.// RED
INCENDIS
Finalitza la campanya de prevenció d’incendis
Bombers i ADF a l’incendi d’Oristà del passat juliol.// F: ADF LLUÇANÈS
La Diputació de Barcelona ha presentat les dades de la campanya de prevenció d’incendis d’aquest estiu passat, que va començar el 17 de juny i es va acabar el 31 d’agost. A Catalunya s’han registrat 154 incendis, un 24% més que l’any passat, que han cremat un total de 1.180,4 hectàrees. Al Lluçanès, aquest estiu hi ha hagut quatre incendis de petites dimensions, que han afectat un total d’1,64 hectàrees forestals i no forestals. Una altra de les funcions del PIV és el Pla d’informació i vigilància, on els agents informen sobre la normativa de prevenció d’incendis i notifiquen anomalies que hi pugui haver. Al Lluçanès s’ha informat un total de 1.070 persones.// RED. LaRella | 4
Una incidència causada per l’augment de la terbolesa de l’aigua va obligar l’Ajuntament de Sant Agustí a demanar, el passat 1 de setembre, als veïns del municipi que fessin un ús responsable de l’aigua. La manca de pluja d’aquest estiu va fer que les reserves del pantà baixessin i, en conseqüència, “cada cop s’havia de captar l’aigua de més avall i sortia més tèrbola”, explica el regidor Albert Camprubí. Des del consistori, van canviar els filtres per on passa l’aigua del pantà cap a l’ETAP per resoldre el problema, però, explica Camprubí “els filtres necessiten un temps d’adaptació”. Per aquest motiu, i per tal de garantir el subministrament, van portar cisternes d’aigua al dipòsit d’aigua en alta per Imatge del pantà de Sant Agustí aquesta setmana.// F: JAUME COMAS “aclarir l’aigua que entrava”. Van Imatge del pantà de Santa Creu aquesta setmana.// F: GUILLEM CAMPRUBÍ portar 9 camions cisterna que van aportar 162 m³ d’aigua. Camprubí afegeix que “si la situació hagués continuat així, hauríem hagut de posar una cisterna pels veïns”. nicipis del Lluçanès que la gestió EL PANTÀ DE SANTA CREU ES Però la pluja que va caure el dide l’aigua en baixa és municipal. VA OMPLINT mecres 9 de setembre els va ajuNo obstant això, tal com apunLes pluges del passat 9 de setemdar a normalitzar ta el regidor, esbre van donar una petita treva a la situació. tan estudiant la Olost, que veu com de mica en El regidor tampossibilitat d’admica el pantà de Santa Creu, un La terbolesa de bé matisa que no herir-se a Onaidels seus punts d’abastament es va superar el gua, l’empresa del d’aigua, es va omplint. l’aigua en cap llindar de terbo- moment va superar Consell ComarAquesta entrada d’aigua, sulesa permès per cal d’Osona, que mada al bon funcionament del el llindar establert gestiona el servei sistema de permanganat que es l’ACA i que l’aigua va ser apta per d’aigua en baixa. va instal·lar a l’entrada de l’ETAP, per l’ACA tal com informava LaRella 624 el al consum en tot Camprubí explica moment. que actualment passat 3 de setembre, han permès ja reben suport d’Onaigua quan reduir el nivell de manganès preUN ESTIU D’AVARIES han de fer algunes reparacions a sent a l’aigua de xarxa. Camprubí explica que aquest epila xarxa, i que per això des del Gil Salvans, alcalde d’Olost, consistori estan explica que la sodi se suma a un estiu marcat per les avaries a la xarxa d’aigua estudiant aquesta manca de pluges en alta i en baixa. possibilitat. provoca que els Camprubí explica que la xarxa Onaigua és una Les pluges del 9 de nivells de man“té gairebé 40 anys i ara comença empresa pública ganès i amoni a fallar. Aquest estiu hem hagut creada pel Con- setembre donen una segueixin sent de reparar algunes connexions s e l l C o m a rc a l mica de treva a les més alts del que i la bomba del pou. Però hem d’Osona el 2022. és habitual, però reserves d’aigua Es dedica a la pogut mantenir el subministradins els paràmegestió de l’aigua ment” Per això, des del consistori tres. fa temps que tenen redactat un en baixa, el claveL’alcalde afeprojecte de millora de la xarxa gueram i el drenatge de diferents geix que per acabar de solucionar que s’ha d’executar al llarg dels municipis d’Osona i el Lluçanès. del tot el problema “el que caldria pròxims anys, “quan vagi arribant Un d’aquests és Sobremunt, que és que fes una bona ploguda i enel finançament”. va ser un dels primers municipis trés aigua nova al pantà de Santa a delegar-hi el servei d’aigua. Sant Agustí és un dels pocs muCreu”.//
NOTÍCIES
17 de setembre de 2026
SOLIDARITAT La Mancomunitat assumirà la gestió de serveis socials a partir del 2027 Taller de costura per
La Mancomunitat ha aprovat una modificació de plantilla per poder crear cinc places noves per a la futura Àrea Bàsica de Serveis Socials
recaptar fons contra el càncer a Prats
Pel que fa a les altres places —1 coordinador, 2 treballadors socials i 1 educador—, Banús explica que caldrà veure com s’incorporen perquè podrien ser subrogats des d’Osona Acció Social, ja que, probablement, són places que passaran d’un ens a l’altre.
El ple de la Mancomunitat reunit el passat 8 de setembre// F: MANCOMUNITAT
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
El ple de la Mancomunitat del Lluçanès, celebrat el passat 8 de setembre, va aprovar la modificació dels llocs de treball que ha de permetre crear cinc noves places que gestionaran la futura Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS)
del Lluçanès. Carles Banús, gerent de la Mancomunitat, explica que serà a partir del 2027 quan el Lluçanès esdevindrà Àrea Bàsica segons els han assegurat des del Departament de Serveis Socials. La intenció de la Mancomunitat és convocar abans de finals d’any la plaça de direcció de l’ABSS per tal de començar a dibuixar com serà i quins serveis haurà de prestar.
PÈRDUA DELS SERVEIS L’1 de febrer del 2014 va ser el dia en què la gestió dels serveis socials del Lluçanès passava efectivament a mans d’Osona Serveis Socials. Fins llavors, els gestionava el Consorci. Aquest canvi va estar motivat per la impuntualitat en els pagaments de la Generalitat que arribaven amb un any de retard. Aquest retard obligava el Consorci a avançar els diners per poder pagar les nòmines deixant l’ens supralocal en una situació econòmica complicada. Així ho explicava Lluís Vila, aleshores alcalde de Prats, el dia que el ple aprovava l’adhesió a Osona Acció Social.//
FORMACIÓ
L’Escola d’Oficis del Lluçanès arrenca amb el primer tastet de mecànica una formació més personalitzada. El següent tastet serà el de construcció amb l’empresa Construccions J.R. Molas d’Olost. Les inscripcions s’obriran el 18 de setembre i s’oferiran també dotze places. Tindran prioritat les persones dels vuit municipis del Lluçanès administratiu. Un cop assignades les places, si en queden de disponibles, s’oferiran a la resta de persones interessades. De cara a inicis del 2027, es preveu posar en marxa un nou tastet dedicat a la cura dels cavalls. La primera sessió del tastet de mecànica al Taller Les 3 Fonts.// F: MANCOMUNITAT Des de l’organització valoren molt positivament aquest priplicava les places disponibles, es LLUÇANÈS van ampliar les places de les deu mer tastet, tant per l’experiència Per_ Laia Font López previstes a les dotze actuals. de l’alumnat com per la resposta Els tastets ofeque ha tingut la El següent serà reixen una formainiciativa. Segons L’Escola d’Oficis del Lluçanès ció teoricopràctiMontse Boladeel de construcció ha començat aquest setembre el ca, amb l’objectiu res, vicepresidenprimer tastet formatiu, dedicat a que l’alumnat pugui adquirir cota primera de la Mancomunitat, la mecànica, amb dotze persones neixements i posar-los en pràctica “l’Escola obre la porta a establir inscrites. La proposta ha tingut amb l’acompanyament dels profesnoves col·laboracions amb altres una bona acollida i, davant d’una sionals. Per això, es treballa amb institucions i agents del territori alta demanda, que inicialment dugrups reduïts que permeten oferir i comarques veïnes”.//
Les cosidores preparant el material que vendran a la fira de Santa Llúcia.// F: FINA CRISPÍ
La delegació de Prats de Lluçanès d’Osona contra el Càncer ha obert les inscripcions per al taller de costura creativa que organitza i que es farà a Prats del 23 de setembre al 23 de desembre. L’activitat, pensada per a nens i nenes a partir de 7 anys, es farà els dimecres de 2/4 de 6 fins les 7 de la tarda a l’Espai. La inscripció, que és de 30 € al mes, inclou també el material. Els beneficis del taller aniran destinats a l’associació Osona contra el Càncer. El taller està pensat perquè els participants puguin aprendre a dissenyar, cosir i crear peces amb les seves pròpies mans. L’objectiu és que els nens i nenes aprenguin a fer els punts més senzills i, a partir d’aquí, que vagin aprenent altres coses, com ara cosir botons o fins i tot crear peces més elaborades, com moneders o petits objectes. Des de l’organització afegeixen que si el taller funciona i veuen que hi ha persones interessades es podrien ampliar les activitats. De moment, ja hi ha inscrits, tot i que encara queden algunes places. Cada any, la delegació de Prats d’Osona contra el Càncer posa una parada a la Fira de Santa Llúcia, on venen productes que elles mateixes creen. La idea els va sorgir en veure que cada cop menys gent sap fer costura, i per això van decidir impulsar aquest taller: per ensenyar allò que fa anys que practiquen.//RED
ECONOMIA
Nova convocatòria dels ajuts LEADER Les empreses, professionals, entitats i administracions del Lluçanès ja poden sol·licitar els Ajuts Leader de la convocatòria del 2026. Aquests ajuts estan pensats per impulsar projectes que contribueixin a la diversificació econòmica i a la millora de la qualitat de vida dels territoris rurals. Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de setembre de 2026. Els ajuts tenen la finalitat de fomentar inversions que generin activitat econòmica i ocupació, afavorir l’arrelament del jovent al món rural, impulsar actuacions relacionades amb el canvi climàtic i els recursos naturals, i estimular la innovació en el sector agroalimentari. Els projectes privats poden rebre una subvenció de fins al 40% de la inversió, mentre que els projectes públics el percentatge màxim és del 80%.// XBV LaRella | 5
REPORTATGE
Núm. 625
El Lluçanès comença el curs amb menys alumnes a primària i secundària, i més infants a les bressol El curs comença amb 1.024 alumnes, la xifra més baixa dels darrers sis anys ·Els centres amb auxiliars d’educació especial posen sobre la taula la reducció de les hores assignades pel Departament ALUMNES I PROFESSORAT A LES ESCOLES I INSTITUT
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Al Lluçanès, el curs 2026-27 ha començat amb 1024 alumnes, divuit menys que el curs passat, i la xifra més baixa des del curs 2021-22, en què van començar el curs 1.024 alumnes. Malgrat aquesta tendència general a la baixa, cal destacar que els darrers tres cursos el nombre d’infants que han començat el setembre a les escoles bressol del Lluçanès han anat creixent de mica en mica. Un creixement que, tot i que moderat, permet el relleu a les escoles. ESCOLES BRESSOL, EL FUTUR DELS CENTRES Les escoles bressol són clau per garantir el futur dels centres d’infantil i primària. La majoria són de titularitat municipal, però d’uns anys ençà cada cop és més habitual trobar escoles bressol integrades als centres educatius d’infantil i primària. Al Lluçanès, la integració va començar el curs 2022-23 quan es van integrar les escoles bressol d’Alpens i d’Oristà. Oristà des del curs 2016-17 ja estava integrada al centre, en el marc de la prova pilot que va impulsar el Departament d’Educació.
L’Ajuntament de Perafita aposta per integrar l’escola bressol a l’escola Enguany l’escola bressol de Perafita, el Petit Heurom, s’ha integrat a l’escola de poble. La decisió la va prendre l’Ajuntament de Perafita el curs passat per garantir el futur de l’escola bressol. Amb la integració el centre passa a mans del Departament d’Educació, que es fa càrrec, entre altres temes, de la contractació del personal. Des de l’escola Heurom valoren positivament el funcionament d’aquests primers dies. Però puntualitzen que les escoles bressol haurien de ser municipals, tot i que abans que perdre-les, la integració és una bona opció per mantenir-les. Des de l’Ajuntament expliquen que la decisió d’integrar l’escola bressol es va fer per poder garantir la seva continuïtat en el futur, i afegeixen que LaRella | 6
ALUMNES 2026-27
ALUMNES 2025-26
DOCENTS 2026-27
DOCENTS 2025-26
Institut Castell del Quer
268
258
Batxillerat
56
72
37,5
36
SBG - La Monjoia
91
92
14
13
Olost - Terra Nostra
81
86
12
11
Prats - Lluçanès
154
148
18
18
Prats - FEDAC
93
90
13
11
4
4
CENTRE /MUNICIPI
ZER ALT LLUÇANÈS Alpens - La forja
26
30
3
3
Sta. Eulàlia - Gafarró
29
29
3
3
Perafita - Heurom
46
42
5
5
St. Boi - Aurora
26
35
3
3
3,5
4
ZER GAVARRESA St. Feliu - Els Roures
39
47
4
5,5
Oristà - Llevant
19
19
2
2,5
TOTAL LLUÇANÈS
928
948
122
119
ALUMNES I PROFESSORAT A LES ESCOLES BRESSOL ALUMNES 2026-27
ALUMNES 2025-26
DOCENTS 2026-27
DOCENTS 2025-26
SBG - El Patufet
8
8
2
2
Olost - Estel
15
11
3
3
Prats - La Pitota
49
53
9
9
Alpens - El Cauet*
3
2
1
1
Sta. Eulàlia - Els Gafarronets
2
4
1
1
Perafita - Petit Heurom*
2
4
1
2
Sant Boi -El Cargol
10
5
2
2
St. Feliu - Els Petits Roures*
3
5
1
1
Oristà - Petit Llevant*
4
5
1
1
TOTAL LLUÇANÈS
96
94
21
22
CENTRE /MUNICIPI
*Integrades a l'escola primària
per als municipis petits suposa una despesa molt elevada. Un dels reptes de les escoles bressol rurals integrades és que el Departament no contempla l’I0, és a dir, que segueixen sent els ajuntaments els que paguen aquesta franja. Una franja que va dels 4 mesos fins a l’any, i on les ràtios mestre-alumne són més elevades. A Perafita, per omplir aquest buit han optat per oferir ajudes econòmiques a les famílies empadronades a Perafita que tenen infants d’aquesta franja d’edat. Des de l’Ajuntament ex-
pliquen que és l’opció que han considerat més adequada, ja que no era viable econòmicament contractar una educadora per als infants que podien fer ús del servei. A l’altra cara de la moneda, hi trobem Sant Boi. En el seu cas quan el Departament els va proposar integrar l’escola bressol a l’escola van decidir no fer-ho. Marc Parés, alcalde del municipi, explica que van prendre la decisió perquè feia poc que havien fet obres a l’escola bressol i no volien que fossin en va. L’aposta els ha sortit bé i enguany comencen el curs amb 10 in-
fants, el doble que l’any passat. Carina Serra, directora de l’escola bressol, explica que està previst que n’arribin més al llarg del curs i afegeix que “molts venen d’altres municipis atrets pel projecte educatiu que tenim”. Parés explica que estan molt contents amb el projecte de l’escola bressol i amb com està creixent i afegeix que seguiran treballant de costat amb el centre per seguir millorant. PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA, AMB MENYS ALUMNES A diferència de les escoles bressol, el nombre d’alumnes d’infantil, primària i secundària ha baixat lleugerament respecte del curs passat, en total 928 nens i nenes comencen aquest curs al Lluçanès. L’any passat en van ser 948. Després d’un final de curs marcat per les mobilitzacions dels mestres, aquest inici de curs es mantenen les reivindicacions. Bona part de les escoles del Lluçanès s’han sumat a la campanya i no faran colònies ni sortides lluny de l’entorn aquest curs. Des dels claustres reivindiquen millores com la reducció de les ràtios i la millora de les condicions laborals. Una altra de les reivindicacions que fan des dels centres és que hi hagi més recursos i personal, per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest curs, però, la majoria dels centres del Lluçanès expliquen que han començat amb menys
Els docents mantenen les reivindicacions hores d’auxiliar d’educació especial que el curs passat. A més, alguns centres posen sobre la taula el problema que els suposa tenir més d’una persona fent les hores d’auxiliar. Segons expliquen, això es deu a la reducció d’hores assignades a cada centre, ja que l’empresa adjudicatària del servei ha de mantenir les jornades laborals de les treballadores del curs passat. Si no poden fer totes les hores en un mateix centre, les han de repartir entre dos. Els centres consideren que això suposa un greuge per als infants, ja que no els permet tenir una sola persona com a referent. Malgrat tot, des dels centres es mostren optimistes i esperen que des del Departament els escoltin i puguin arribar a un acord al llarg d’aquest curs.//
L'ÀLBUM
17 de setembre de 2026
Festa de l’Esport· Sant Martí d’Albars
Ginebret fa festa grossa·
Una de les cites consolidades del calendari d’activitats del Lluçanès és la festa de l’esport, que se celebra el primer cap de setmana de setembre. Amb activitats pensades per petits i grans, el protagonista d’aquest any va ser l’actor Pep Plaza que va fer gaudir el públic que va omplir la pista de Sant Martí.// RED. // F: AJ SMA
Pinós
Música, foc i festa
Ruta per les fonts·
La Torre d’Oristà
Santa Creu de Jutglar
La disbauxa va omplir carrers i places els dies de Festa Major, amb el correfoc, la festa de l’espuma i les rifes de pernils. Amb permís de la sala polivalent, que els vespres i nits esdevenia el centre neuràlgic torrenc en acollir el sopar, el pregó, les Queen’s i els concerts de Ferran Orriols i Derbi Júnior el dissabte nit.// RED. // F: MAR MIRALLES
La ruta de la caminada popular, del passat diumenge 13, passava per diferents fonts de la vora de Santa Creu i a cada parada hi havia una petita explicació de l’espai. Sens dubte aquest va ser un dels plats forts de la Festa Major d’aquest any, juntament amb el dinar popular i l’actuació del popular actor, Fel Faixedas.// RED.// F: GUILLEM CAMPRUBÍ
La revetlla i el sopar del primer dia de Festa Major de Pinós, reuneix cada any veïns i visitants a l’esplanada de l’església de Ginebret. Un any més, Margarita Torner va ser l’encarregada d’animar el primer dia de Festa Major.// RED. // F:AJMERLÈS
La plaça de l’Església plena a vessar durant el sopar popular· Sant Feliu Sasserra Un ple absolut: així es pot resumir els actes i les activitats programades durant els deu dies que ha durat la Festa Major.// RED. // F: ANNA FAJA LaRella | 7
FESTA MAJOR
Núm. 625
La tercera edició del Fuckcancer es farà el 26 de setembre a Olost OLOST Per_ Elisa Llorens Rodríguez
Olost acollirà, el pròxim dissabte 26 de setembre, una nova edició del Fuckcancer, on el món del punk mostrarà la seva part més solidària en una festa per recaptar fons per a la lluita contra el càncer. Com a novetat d’aquest any la jornada, pensada perquè hi puguin participar tots els públics, se celebrarà a finals de setembre en comptes del juny. El tret de sortida el donaran els Castellers del Lluçanès amb un pilar al centre del poble. D’allà sortirà la cercavila amb els Gegants d’Olost, que acompanyaran al públic fins a la pista esportiva, on es faran la resta d’actes. De les 11 i fins a la 1 del migdia, es podrà gaudir d’activitats infantils amb jocs, espectacles, pintacares i, els més atrevits, podran pujar a l’escenari a tocar algun instrument. Seguidament, començarà el vermut musical amb
Un concert de punk a l'edició de l'any passat.// F: ARXIU
l’actuació, entre d’altres, del lluAkelarre, Milicians i molts d’altres çanenc Col·lectiu Musicofoll i dels que s’han sumat a aquesta jornada Surfer Monguers, de solidaritat. aquestes actuPel que fa als Els fons recaptats fons recaptats. acions donaran pas al dinar que es destinaran a la Edu Vila, organitoferiran Fogons zador de l’esdeveinvestigació contra el càncer. niment, explica Al llarg de la que una part dels tarda, la música tornarà a sonar beneficis de les activitats infanamb els concerts, que començatils es destinaran a la investigació ran a primera hora de la tarda i contra el càncer infantil i la resta s’allargaran fins entrada la maties destinaran a l’Institut Català nada. Hi actuaran The Demencials, d’Oncologia de l’Hospitalet.//
EL RESTAURANT DEL
93 823 92 50
MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES
BONA FIRA!
650 38 10 10 LaRella | 8
mreinaorra@gmail.com
677 40 65 71
FESTA MAJOR
17 de setembre de 2026
Arriba finals de setembre i la tradició de fer Festa Major a Alpens Aquest any la Cobla Ciutat de Manresa substituirà la Cobla Ciutat de Berga, que ha plegat després de 33 anys actuant per Festa Major
ALPENS Per_ Joan Iborra Plans
La vida és plena de rituals i el ritual de l’últim cap de setmana de setembre d’Alpens és el de la Festa Major. La Festa Major té també el seu ritual, amb un programa pràcticament tancat que va encadenant
sa Alpensina, les sardanes, les havaneres, els gegants, el vermut electrònic, el concert-vermut de la cobla, les creps, els canalons, i... és clar!, els actes que giren al voltant de la colla de diables Rocadepena: el Passaferes, els versots, el ball dels nans, el ball de carlins i el correfoc: “aquest any, quaranta-tresè de diables a la vila...” I, una nit indeterminada, a una hora indeterminada: “El Carro”... amb el crit de “Volem xampany! El correfoc d'Alpens, l'any passat.// F: MARIA PLA Volem xampany!”. Però sempre hi ha lloc per a les novetats: aquest any torna els actes tradicionals. Perquè, com la baixada d’andròmines i hi ha diu un alpensí il·lustrat, “a Alpens, quan una cosa es repeteix dos canvi de cobla: la Cobla Ciutat de anys seguits, ja Berga ha actuat és tradició!” "Volem xampany! a Alpens durant I les tradicions trenta-tres anys, Volem xampany!" però s'han disno es poden perdre: la tirada de solt! Aquest any, coets, la Missa solemne, els jocs el concert i la dansa seran a càrde cucanya, l’espectacle infantil, rec de la Cobla Ciutat de Manresa. els concerts-balls, els DJ, la DanTota una novetat.//
MOBILITAT
Dia sense cotxes a Olost: bicibús i caminada
El Bicibús cap a l'escola ja s'ha fet en altres ocasions.// F: ARXIU
Olost se suma a la Setmana Europea de la Mobilitat per incentivar desplaçaments més sostenibles. Les activitats es concentraran entre el dilluns 21 i el divendres 25 de setembre, amb diverses propostes per animar la població, especialment els infants, a canviar els hàbits de desplaçament. El dilluns 21 serà el Dia sense cotxe. Es tallarà el pas dels cotxes a l’avinguda de l’Esport, el carrer que porta cap a les escoles, amb l’objectiu de reduir l’ús de l’automòbil en un trajecte tan quotidià com és anar a escola. El divendres 25 es farà una caminada per la mobilitat que començarà a 1/4 de 10 al pavelló. Aquests dos dies també hi haurà bicibús, en què els infants aniran a l’escola en bicicleta.// LFL
LaRella | 9
REPORTATGE
Núm. 625
Mig segle de la Residència Nostra Senyora de Lourdes de Prats Més de 200 persones van assistir a la celebració dels 50 anys de la institució PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila
La Residència Nostra Senyora de Lourdes de Prats de Lluçanès va celebrar dissabte 12 de setembre els seus 50 anys d’història amb una festa que va reunir més de 200 persones. La commemoració es va fer a l’exterior de la residència i va començar amb una Eucaristia presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova, acompanyat pels mossens Teodor i Manel, seminaristes de Vic i les Germanes Josefines de les comunitats de Vic i Manresa. L’acte va comptar també amb la participació d’antics escolans de Montserrat, que es van encarregar de l’acompanyament musical, i un cop acabada la missa van interpretar tres peces. La jornada es va tancar amb un berenar-sopar obert a tothom, en una trobada que va comptar amb la participació de veïns i veïnes, familiars i persones vinculades a la residència. Els orígens de la Residència Nostra Senyora de Lourdes es remunten als anys 70, quan les Germanes Josefines
LaRella | 10
Exposició de fotos amb motiu de l'aniversari.// F: XBV
de la Caritat van començar a impulsar el projecte amb l’ajuda d’alguns pradencs. La recerca d’un terreny no va ser fàcil, però finalment el van trobar i l’any 1972 es va posar la primera pedra. Quatre anys més tard, el 1976, es va inaugurar la residència. La congregació de les Germanes Josefines té una estreta vinculació amb el Lluçanès, ja que la seva Mare Fundadora, Caterina Coromina Agustí, va néixer a la masia de Sant Nazari, que pertany a la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. DE L’INICI FINS ARA La residència va començar amb menys
de 10 usuaris procedents de l’antic hospital, situat on actualment hi ha el Casal del Jovent. En aquell moment, les persones que hi arribaven havien de poder cuidar-se per elles mateixes i, fins i tot, hi havia persones que hi anaven a passar l’estiu i després marxaven. Durant aquests cinquanta anys també hi ha hagut moments complicats. Als primers temps, quan plovia, s’havia de recollir l’aigua i el vent entrava per diferents punts de la casa. El febrer de 1986, una important nevada va deixar la residència durant tres dies sense llum, aigua ni calefacció. Tampoc funcionava l’ascensor ni disposaven
de generador, i van ser persones del poble les que van deixar estufes de butà per ajudar-los. Més recentment, la COVID-19 també va marcar un moment especialment important, ja que la residència va aconseguir quedar sense casos de coronavirus durant les dues primeres onades. Amb els anys, el perfil dels residents ha anat canviant i cada vegada hi arriben persones més grans i amb més necessitats de cura. Actualment, la Residència Nostra Senyora de Lourdes compta amb 69 residents i ofereix atenció més adaptada a les necessitats de les persones que hi viuen. Han canviat molt les instal·lacions i els serveis. La residència s’ha anat engrandint i s’hi han incorporat noves dutxes, un gimnàs, fisioteràpia i activitats amb algunes animadores, serveis que no existien als inicis. També ha augmentat el nombre de treballadors i treballadores i s’han fet diferents modificacions per adaptar l’espai a les necessitats dels residents. Malgrat tots aquests canvis, algunes tradicions s’han mantingut. Les celebracions de Reis, Pasqua, Nadal i la Festa Major continuen formant part de la vida de la residència, igual que el vincle amb les famílies, que actualment visiten més sovint els avis. Per al poble, la residència és també un espai que permet a la gent gran continuar vivint a Prats de Lluçanès, i estar cuidada sense haver de marxar del municipi.//
FIRA DE L’HOSTAL
17 de setembre de 2026
La Fira de l’Hostal del Vilar, una cita imprescindible del setembre lluçanenc La jornada tècnica de la Fira es farà el divendres 25 al Soler de n’Hug
Molt ambient a les parades de l'any passat.// F: ARXIU
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La Fira de l’Hostal del Vilar es podria afirmar, sense risc d'equivocar-se gaire, que és una de les fires més emblemàtiques del Lluçanès. Any rere any, i ja en van uns quants, cada 28 de setembre l’esplanada de l’Hostal del Vilar s’omple de parades, maquinària, bestiar i visitants i es converteix per unes hores en el centre neuràlgic del Lluçanès.
Tot comença amb l’esmorzar de la Fira, on es reuneix una amalgama diversa de personalitats i on, o t’entaules ràpid, o passes una bona estona saludant. Havent esmorzat, cadascú tira pel seu cantó. Hi ha qui és més del sector artesans i clàssics. Hi ha qui decideix començar per les parades, a veure què es firarà aquest any. Hi ha qui tira cap al bestiar, hi ha qui tira cap a la maquinària i hi ha qui es tira per la tirolina, que podria afirmar-se que ja és un element indispensable de la Fira. I tirant, tirant ja
es fa migdia i feliços, els jurats del concurs de Ratafia emeten el seu veredicte i proclamen el campió ratafiaire de l’any. I feliç llavors ho és la gent allí reunida, que punyeters, ja saben que un cop emès el veredicte es poden tastar totes les ratafies presentades. I mentre uns tasten, els altres proven, perquè a les 12 en punt comença l’actuació de Blue Stable, que un any més posaran el toc musical a la Fira. I anar tirant, la gent s’acomiadarà un any més de la Fira que es podria afirmar, sense risc a equivocar-se gaire, que és la fira més emblemàtica del Lluçanès. LA JORNADA TÈCNICA La jornada tècnica de la Fira es farà el divendres 25 al Soler de n’Hug, a Prats de Lluçanès. La jornada tractarà els reptes que afronta el sector agroalimentari i es posaran sobre la taula experiències de finques que estan avançant cap a un model agroramader regeneratiu: recuperant el sòl, reduint les dependències externes i apostant pel cooperativisme.//
SALUTACIÓ
L’Organització de la Fira de l’Hostal del Vilar Un any més ens trobarem el 28 de setembre a l’esplanada de l’Hostal del Vilar, on celebrem i recordem els nostres orígens en la ramaderia i l’agricultura del nostre territori. Com molts sabeu, la Fira de l’Hostal del Vilar es remunta a molts segles endarrere. En el segle XIX va ser una de les fires més importants en la transhumància, ja que era el punt culminant de trobar-se tots els ramats que baixaven de les pastures del Pirineu. En aquest mateix dia, es comercialitzaven el bestiar i les pastures entre els pagesos i els negociants de bestiar. A mitjan segle XX la fira va perdre importància i va arribar al punt de desaparèixer. Però l’any 1988, un grup de pagesos de Sant Boi i de Sant Agustí van fer rebrotar aquesta bonica i tradicional fira. A la fira d’enguany tindrem la presentació del llibre La Mallerenga blava i el follet del vent: una aventura a Sant Agustí de Lluçanès. Celebrarem el 5è concurs de Ratafia, tindrem les parades de productors locals amb exposició d’oficis artesans, exposició de maquinària i de bestiar. Els petits gaudiran amb la tirolina i castells inflables. I per finalitzar música en directe amb el grup The Blue Stable. Així doncs, un any més us donem les gràcies per venir a fer fira, per gaudir-la i per recordar-la.//
LaRella | 11
FIRA DE L'HOSTAL
Núm. 625
Aigua Verda: piscines naturals Com transformar el jardí en un ecosistema viu, on l’aigua es depura sense clor imitant estanys i rius naturals
PRATS DE LLUÇANÈS Contingut Patrocinat
L’experiència del bany en una piscina naturalitzada biològica permet retrobar-nos amb velles sensacions del contacte autèntic amb l’aigua, neta dels residus de clor i altres agents químics d’una piscina convencional amb tots els seus inconvenients per a la salut de les persones i el medi ambient. La seva integració amb el jardí que l’envolta també subratlla aquest vincle amb la natura, convertint-se a l’estiu en el refugi fresc preferit de la família. De manera callada aquest espai adquireix un caire especial per a ser compartit en sopars, festes i celebracions. I sobretot és una celebració a la vida, on tota sort d’animalons, ocells, papallones, libèl·lules... hi són convidades. Per aconseguir aquest efecte, el funcionament de la piscina biològica busca imitar les dinàmiques ecològiques d’estanys i rius reals, com són la recirculació constant de l’aigua i la
LaRella | 12
depuració biològica sostenible de la matèria orgànica (cicle del nitrogen). Pel que fa a la recirculació, utilitzem sistemes de bombeig de baix consum, on sempre hi cap la possibilitat de la seva alimentació amb panells solars. Pel que fa a la depuració, emprem filtres de grava, substrats vol-
L’aigua es purifica sense clor gràcies als filtres de grava, els substrats volcànics i les plantes aquàtiques autòctones, que activen el cicle del nitrogen i converteixen la piscina en un petit ecosistema cànics, amb llits de plantes d’entorns aquàtics autòctons que activen el cicle del nitrat absorbint-lo. D’aquesta manera es purifica l’aigua evitant el seu estancament i deterioració. Prèviament, però, haurem dedicat temps al disseny i dimensions de la piscina. Un factor crític és la separació de la zona de bany de la zona
de filtratge, on la flora adient farà les funcions depuratives. Caldrà calcular aquestes dimensions segons la grandària de la piscina i la potència de bombeig que disposem. En els sistemes tecnificats actuals (skimmer-filtre), l’addició de bombes més potents i filtres de grava pot reduir a un 30 - 40% la zona de plantes. Evidentment, caldrà tenir cura d’altres factors com la profunditat òptima amb relació a la inèrcia tèrmica, o els propis de la seva neteja i manteniment rutinari. I amb aquests mateixos criteris es poden crear espais aquàtics vius sense bany, però exclusius com a punt fresc del jardí o per a una pura experiència de contemplació. Amb elements com pedra, fusta o vegetació autòctona d’aigua es pot reproduir a escala l’arquitectura paisatgística d’un estany o riu, que de segur atraurà la fauna de l’entorn aportant més vida al conjunt. Tal com la vella tradició de fer el pessebre, aquests estanys es converteixen en petits ecosistemes dins l’entorn domèstic del nostre jardí.//
FIRA DE L’HOSTAL
17 de setembre de 2026
Sobre les normes que regien a la Fira de l’Hostal del Vilar, de l’any 1878 Per_ Pere Mestre i Xavier Cortada Un document embre de 1878. trobat a l’Arxiu El Alcalde, Municipal de LluJuan Armengou çà ens revela una S r. A l c a l d e realitat de la Fira Constitucional de Llussá. de l’Hostal del Vilar una mica més allunyada D. Juan Armende les narracions gou. Alcalde idíl·liques que Constitucional de S. Agustín de conservem d’auLlusanés. tors influenciats pel període de la Debiendo tener Renaixença. Allà lugar el dia 28 del presente se’ns descobreix Sant Agustí de Lluçanès. Fira de l’Hostal, 1934-1936. Acolorida amb Chat GPT.// F: J. Mª mes, la Feria la fira com un SAGARRA - ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA que todos los espai de reunió multitudinària on es produeix una activitat econòaños se celebra en este distrito, conocida per la feria mica que cal regular i mantenir un cert ordre per tal del Hostal de Vilar, a fin de que se celebre con el orden que tant els visitants com els firaires s’ajustin a les debido y para que todas las clases sean reguladas debinormatives que s’hi dicten. damente, vengo en dictar las disposiciones siguientes. És un document del 21 de setembre de 1878, dos 1. Que todos los vecinos y forasteros de todos anys després d’acabada la Tercera Guerra Carlina, on estados, sexos y condiciones se traten mutuamente l’alcalde de Sant Agustí de Lluçanès, Joan Armengou, entre si respetándose unos a otros. 2. Los contratos todos se celebraran con entera s’adreça als ajuntaments del Lluçanès i, segurament també a alguns del Ripollès i d’Osona. claridad entre las partes contratantes, a fin de evitar Es demana que no s’originin conflictes de comporfraudes y perjuicios haciéndolos con legalidad y tament entre els assistents i que els tractes entre rajusticia. 3. maders es facin dins la legalitat i utilitzant les peses i No serán permitidos los juegos, ni trampas mesures del país. També s’informa dels llocs destinats de ninguna clase prohibidos por la ley, castigándose a cada tipus de bestiar i recorda que cal respectar els severamente como y también las estafas y raptos con arreglo al código penal. conreus de l’entorn de l’Hostal del Vilar. Per altra banda, 4. Los ganaderos o conductores del ganado es diu que els comerciants i hostalers han de pagar lanar y cabrío deberán encerrarlo en los apriscos la quota corresponent a l’amo de l’Hostal, que no era construidos al efecto, satisfaciendo el estipendio altra que el propietari del Vilar de Sant Boi. Per tot consignado por los propietarios del terreno. això, l’Ajuntament comunica que disposa de Mossos 5. Los del ganado vacuno, mular, caballar y d’Esquadra i Guardes Jurats per tal de fer complir les asnal, se colocaran a la espalda del mesón, en las normes establertes i multar els que les incompleixin. El document diu el següent: tierras que actualmente no son cultivadas y en los yermos, no ocupando más terreno que el consignado. Alcaldía Constitucional de S. Agustín de Llusanés. 6. Los de cerda se colocaran en la izquierda del mesón, en los yermos y restrojos, respetando las Con respeto de la feria que todos los años viene cetierras cultivadas. lebrándose al Mesón de Vilar en este distrito el día 7. Las mesas de comer y beber de los vecinos 28 del actual y al objeto de que los concurrentes a se colocaran a la espalda de la casa mesón y en el ella tengan noticia de las reglas que en ella deben punto que el propietario del terreno les consignará, observarse, adjunto remito a V. un ejemplar del Bando no permitiendo el arbitrio sin la debida autorización, que en dicho día deberá regir, suplicando a V. se sirva debiendo satisfacer la cuota señalada como arbitrio ordenar su publicación a ese pueblo. municipal. Dios que a V. m. a. S. Agustín de Llusanés a 21 Seti-
Las mesas de los industriales se colocaran 8. frente de dicha casa mesón y deberán sujetarse al pago de la cuota que por derecho de propiedad corresponda y viene pagando desde antiguo al propietario del terreno. 9. Los industriales y demás fabricantes de todas clases que usan pesos y medidas que no estén conformes, serán castigados con arreglo a la ley. 10. Queda enteramente prohibido no solamente el colocarse, pero ni siquiera entrar en las tierras que en esta fecha son cultivadas, como también en los yermos fuera del límite consignado y marcado per unas banderolas que marcarán la extensión que puede ocuparse. 11. Toda persona que con alguna o muchas cabezas de ganado sea de la clase que fuera que se coloca o se encuentra fuera del límite consignado será entregado al tribunal de justicia para que sea castigado según la ley. 12. Los ganaderos y conductores de todas clases de ganado serán provistos de la correspondiente cédula de vecindad y del certificado de sanidad, expresando en el mismo el nombre y apellido y domicilio del dueño del ganado, con el Visto Bueno y sello de la Alcaldía del domicilio de dicho principal, con arreglo y bajo la multa consignada en las ordenes vigentes. 13. No podrán ocuparse los caminos vecinales, quedando estos siempre al libre tránsito de las personas. Los Mozos de las Escuadras y Guardas de campo jurados y demás dependientes de mi autoridad, quedan encargados de la vigilancia y cumplimiento de cuanto dejo ordenado. Dado en S. Agustín de Llusanés a 21 setiembre 1878. El Alcalde, Juan Armengou Fins avui, les primeres evidències documentades de l’existència de la Fira de l’Hostal del Vilar les tenim l’any 1812, en plena Guerra de la Independència contra França. Juntament amb altres informacions, fa pensar en la possibilitat que una gran casa ramadera com el Vilar de Sant Boi, veient les dificultats per vendre el bestiar de llana acabades les pastures d’estiu, hauria propiciat una fira ramadera en el seu propi territori. Sobre la Fira de l’Hostal del Vilar, hem preparat un conjunt de fotografies que, gràcies a la intel·ligència artificial, hem acolorit per donar-hi una altra visió i que durant un parell de setmanes es podrà veure en una pantalla a l’aparador de la pastisseria Girvent, de Prats de Lluçanès. També podeu saber-ne més consultant el llibre La fira ramadera de l’Hostal del Vilar (Edició 1999), a més de totes aquestes imatges, entrant a la pàgina web costumaridelllucanes.cat.//
LaRella | 13
ESPORTS
CICLISME
Oristà es prepara per la 2a edició de la pedalada la Bandolera
Núm. 625
Membrado bolca a Xile però no es rendeix i acaba amb 5 escratxs El pilot olostenc, en el seu debut internacional, tanca el mundial Júnior en 4a posició i és subcampió del WRC3 OLOST Per_ Pol Asensi Turigas
La sortida, a la plaça Catalunya, l'any passat.// F: ARXIU
La Bandolera d’Oristà celebrarà el diumenge 4 d’octubre la segona edició de la Pedalada amb BTT, una iniciativa que sorgeix d’un grup d’amics amb una afició en comú: el ciclisme. L’activitat s'organitza sota el paraigua del Moto Club la Torre. La pedalada recorrerà boscos, corriols i pistes i oferirà dos recorreguts per a diferents nivells: un de 30 quilòmetres i 500 metres de desnivell positiu i l’altre de 45 quilòmetres i 900 metres. La sortida serà a dos quarts de 9 del matí des de la plaça Catalunya. La inscripció té un cost de 20 euros i inclou dos avituallaments, un esmorzar a l’arribada i una bossa del corredor. Com a novetat, enguany també se celebrarà La Bandolera Infantil, un circuit amb cons i rampes gratuït per als més petits, de 10 a 12 a la plaça Catalunya. L’ús de casc serà obligatori i caldrà la supervisió d’un pare, mare o tutor.// XBV
LaRella | 14
Gil Membrado tenia la cita decisiva aquest passat cap de setmana a Xile. Després de fer una molt bona temporada, anant de menys a més fins a arribar a guanyar a Finlàndia, el pilot olostenc –que competeix per primera vegada internacionalment– va anar al país llatinoamericà a consolidar els resultats que el tenien al podi del campionat Júnior i el WRC3. Membrado va començar la prova marcant el millor temps, però dissabte va bolcar el Ford Fiesta. Per sort, no es va fer mal ni ell, ni el seu copilot, Adrián Pérez, però el cotxe sí que va sofrir danys. Tot i que el vehicle funcionava i els permetia continuar competint, sí que els entrava molta pols a dins, fet que els impedia poder competir en bones condicions, tal com explicava ell mateix al seu compte d’Instagram dissabte al vespre.
Membrado en un tram espectacle del ral·li del país andí.// F: @GILMEMBRADO_07
Aquest contratemps va fer perdre les opcions de qualsevol victòria, però Membrado no es va rendir i va continuar lluitant, guanyant diumenge escratx rere escratx, tornant a marcar el ritme i aconseguint rascar punts. Tot i això, el campionat ja estava decidit i el turc Türkkan només depenia d’ell mateix per aconseguir la victòria. Darrere seu hi va quedar el finlandès Lassila i l’irlandès Rahill, deixant la
quarta posició per l’olostenc. Amb aquesta prova Membrado tancava la seva temporada, la primera competint al mundial, després que l’any passat guanyés el campionat de ral·lis de terra d’Espanya. Alhora, algunes de les curses en què ha competit també han set puntuables per la categoria WRC3, on en aquesta classificació ostenta la 2a posició, darrere de l’italià Matteo Fontana.//
ESPORTS
17 de setembre de 2026
Més de 70 corredors a les 2 hores de resistència de BTT de Prats La jornada es va tancar amb una exhibició de trial dels alumnes de l'Escoleta i un sopar per a més de 300 persones
La 5a edició de la prova va portar molt bon ambient a la nova zona del Serrat.// F: AJ PRATS
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas
Prats de Lluçanès va tornar a acollir el passat dissabte 12 de setembre la 5a edició de les 2 Hores de Resistència en BTT, una prova esportiva que cada any reuneix ciclistes d’arreu del territori i omple una tarda d’activitat al poble. Aquest any l’activitat va començar més d’hora, amb la novetat de
les curses infantils. Des de les 3 de la tarda, una quarantena de nens van recórrer el circuit que la Unió Ciclista Lluçanès, organitzadora de l’acte, havia preparat. Es va organitzar la canalla amb diferents grups d’edat perquè poguessin córrer al circuit dels grans i agafar confiança amb aquesta disciplina. A 2/4 de 6 de la tarda va començar la prova. Van prendre part 43 equips i més de 70 corredors. Hi havia equips que competien amb
parelles fent relleus i n’hi havia d’individuals, on el ciclista feia les 2 hores damunt la bici. El circuit, amb obstacles i desnivell, tenia sortida al Bikepark del Serrat, inaugurat recentment i seu de la flamant Escoleta de ciclisme. Marxava del Cementiri i s’acostava cap a Lurdes i la zona escolar i esportiva. L’equip guanyador de la prova va ser Pau Rodríguez i Nil Garcia. Ferran Puiggermanal va ser tercer de la classificació global i primer en categoria individual. Pel que fa a la categoria mixta, van guanyar el pradenc Pol Camprubí i Alba Cardona. En equips femenins, Ariadna Segura i Mireia Badia es van endur la primera posició, seguides de la pradenca Carla Fàbrega i Judit Solà. Per acabar, a les 8 del vespre, es va fer una exhibició de trial per part dels alumnes de l’Escoleta, i es va servir sopar per a més de 300 persones. Durant tota la tarda hi va haver molt ambient i afluència de gent al circuit per viure la cursa.//
SENDERISME
La caminada popular a Prats torna el 20 de setembre
Sortida de la caminada nocturna, aquest estiu.// F: UEP
Un any més, la caminada popular de Prats de Lluçanès se celebrarà el 20 de setembre amb dos recorreguts pels entorns del municipi. L’activitat, oberta a tothom, tornarà a reunir participants de Prats de Lluçanès i municipis del voltant. Es podrà escollir entre dos recorreguts diferents: un de 16 quilòmetres amb un desnivell de més de 400 metres i un segon de 9 quilòmetres amb un desnivell de més de 200 metres. Les inscripcions es poden fer digitalment o bé presencialment a l’Espai de Prats, el 17 de setembre, de 8 a 9 del vespre, amb un cost de 12 euros. També es podran fer el mateix dia de la caminada amb un cost de 15 euros. La sortida serà a les 8 del matí des de davant de l’Ajuntament. L’esdeveniment és organitzat per la Unió Excursionista de Prats de Lluçanès, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i la FEEC.// XBV
LaRella | 15
LA SOBRETAULA
Núm. 625
MOTOCLUB LA TORRE D’ORISTÀ “Poder organitzar un campionat europeu és un al·licient extra” El Lluçanès, terra de motor El Lluçanès porta el motor a la sang. Els membres de la junta del Motoclub la Torre ho expliquen sense embuts: la comarca ha estat sempre una “catedral” dins de Catalunya, un territori on l’afició no s’ha aturat mai. No és una impressió recent. El 1993 ja s’hi va disputar una prova del Mundial d’Enduro, a Prats de Lluçanès, i durant anys el calendari del Campionat d’Espanya va comptar amb una prova fixa a la comarca, al costat d’altres clàssiques com el Segre, Tortosa, Reus, Madrid o Guadalajara. Després d’una vintena d’anys sense cita pròpia, el Motoclub la Torre ha recuperat aquella tradició. Avui la flama la mantenen viva també el Motoclub Lluçanès i el Motoclub d’Alpens, tots dos amb activitat constant i amb una agenda que no es limita a les proves competitives. A la comarca hi abunden trobades de clàssics i altres proves populars s’han convertit en cites habituals del calendari motor de la comarca. La cultura del motor, de fet, s’escampa per tot el territori. Un tram dels 70 quilòmetres de circuit de la Torre.//
Pol Asensi Turigas La Torre d’Oristà LaRella | 16
Una trajectòria que ha fet escola i que ha anat més enllà de pilots: mecànics, càterings, organització, logística. Molta gent ha dedicat hores a aquest món. És aquest teixit, sostingut per motoclubs, escuderies i entitats durant dècades, el que fa que a la comarca convisquin diferents generacions dins el món del motor. Una gran família, ben cohesionada, diuen ells mateixos.
Què veurem aquest cap de setmana a la Torre? El paddock s’obre oficialment dijous, al polígon, encara que ja han començat a arribar vehicles dies abans. Els pilots, també, ja han vingut a caminar, a fer un reconeixement del circuit. El format és el d’un ral·li: hi ha trams d’enllaç pel bosc i quatre proves especials cronometrades. Dues a cada bucle: la Sorrera, al camp de sortida; Altarriba; l’Endurotest, a Casa Nova; i el Supertest, davant del polígon, amb obstacles artificials, troncs, roques i contenidors. Divendres a la tarda, a les cinc, els pilots del Campionat d’Europa fan el Supertest cronometrat. És la primera prova de totes. Dissabte i diumenge es repeteix el mateix esquema, però ja compta tant per l’Europeu com per l’Espanyol, que corren simultàniament. A la cursa es fan tres voltes, amb dos bucles, de manera que a cada especial s’hi passa tres vegades. En total són unes set hores de cursa, fins a mitja tarda, els tres dies. Quants pilots hi esperem? En edicions passades, el Campionat d’Espanya sol ja portava 120 inscrits, i l’Europeu n’ha tingut entre 90 i 115 en proves anteriors. Sumant-hi pilots catalans que vindran a córrer encara que no puntuï per cap dels dos campionats, hauríem d’arribar als 200 i podríem superar els 250. Hi haurà els millors pilots del món aquest cap de setmana a la Torre. Quin circuit heu preparat i què recomaneu a qui vulgui venir-ho a veure? El circuit serà molt semblant al d’altres anys. El moment més espectacular és divendres, quan els pilots surten de dos en dos, i està pensat per fer espectacle. Per altra banda, el que té de
LA SOBRETAULA
17 de setembre de 2026
Els dies 18, 19 i 20 de setembre, la Torre d’Oristà es convertirà en capital europea de l’enduro. El Motoclub la Torre d’Oristà organitza el Campionat d’Europa de la disciplina, tercera prova de les quatre que formen el calendari d’aquesta temporada, i simultàniament el Campionat d’Espanya i de Catalunya. Fins ara el motoclub havia organitzat proves del campionat espanyol i el català, els anys 2021 i 2023; enguany fa el salt a l’europeu, un repte de nivell superior per a un club que té quatre bo aquest disseny és que en un radi d’un quilòmetre hi ha les quatre especials: dues es poden anar a veure a peu, i les altres són a només 400 metres. Amb molt poc desplaçament, es poden veure proves gairebé contínuament durant tot el dia, perquè els dos campionats van circulant alhora i entre especial i especial gairebé no hi ha temps mort. Cada especial tindrà el seu propi aparcament. Demanem al públic que respecti els aparcaments i les circulacions, les indicacions dels organitzadors i sobretot els veïns de la zona. Com s’ha aconseguit portar aquesta prova fins aquí? Ens vam engrescar entre tots, ho vam demanar i ens ho van concedir. Fins i tot ens vam plantejar demanar una prova del mundial, però aquí ja necessites uns patrocinadors més forts. Al campionat europeu hi ha quatre proves: Hongria, Itàlia, Alemanya i Espanya. A l’Estat també van demanar acollir la prova a Galícia, però ens ho van donar a nosaltres. Potser juguem amb avantatge perquè estem a prop de França i els pilots europeus no han de desplaçar-se tant. També hi va pesar la feina que vam fer en edicions anteriors del campionat d’Espanya, que tot va funcionar molt i vam quedar bé. Quins requisits extra té l’Europeu respecte a l’Espanyol? En termes de medi ambient i seguretat són molt més exigents. Tenim una persona de la Federació treballant en un projecte mediambiental centrat en el reciclatge: recollida d’olis, de líquids, de draps, de tot el que es genera durant la cursa. Cada cop que fas una carrera et demanen més coses, però amb l’Europeu és un punt més en
anys de vida. La prova s’allargarà de dijous a diumenge, amb un circuit de quatre especials cronometrades repartides en dos bucles, i mourà al voltant de 250 pilots i 150 persones voluntàries durant tot el cap de setmana. Per parlar-ne, ens vam asseure amb la junta del club: el president, Josep Maria Sucarrats; els vicepresidents, Joan Grau i Marc Sucarrats; i el secretari, Josep Pou. Tots quatre van respondre junts les preguntes, i hem recollit les seves respostes en una sola veu.
tot. Hi ha més nivell de logística en general.
ficacions i els controls. També preparant la barra i els àpats. És clau: si no tens aquest suport, una cosa així no es pot tirar endavant.
Com resoleu l’aparcament i els acords amb els propietaris dels terrenys? Fa més d’un any que hi treballem: calia demanar permisos als propietaris perquè deixessin passar, i fa temps que el recorregut ja estava més o menys definit, perquè cal treure permisos i complir uns terminis. No és cosa d’un dia. On s’allotgen els pilots i els espectadors? És un repte i s’ha de buscar amb antel·lació. Ara mateix ja no es troba allotjament ni a Vic, ni a Manresa, ni a Berga. Totes les cases rurals de la zona estan plenes a darrera l’activitat d’aquest cap de setmana. Necessiteu molts voluntaris? Us costa trobar-ne? El cap de setmana de la cursa movem al voltant de 150 persones treballant cada dia, tot voluntariat. El nucli fix del club que ho prepara tot són unes 1520 persones, des de fa un any. Hi ha molta col·laboració: tot el poble s’hi implica, i també ajuden amics d’altres motoclubs i pobles del voltant amb les veri-
“Tot el poble s’hi implica, i això genera cohesió”
Quina inversió us suposa? La Federació ajuda amb el cronometratge i el material. La resta —ambulàncies, avituallament— surt en bona part de les inscripcions dels pilots, i també hi col·labora l’Ajuntament d’Oristà. Amb un centenar llarg de persones només en menjar, la despesa puja força, però si tot surt bé, els comptes surten. I la cursa també genera retorn al territori: restaurants, supermercats i botigues de la zona en noten l’impacte, ja des dels dies previs, quan ja hi ha gent que arriba a entrenar. Què representa per a un poble com la Torre i per a una comarca com el Lluçanès acollir aquesta prova? Per un motoclub que només té quatre anys de vida, organitzar un Europeu és una fita d’una envergadura considerable. Pocs motoclubs de l’Estat arriben a aquest nivell. I no és només feina del club: tot el poble s’hi implica, i això genera cohesió. A més, després de l’èxit del naci-
onal, poder fer l’europeu és un al·licient extra que ajuda a motivar tothom qui hi col·labora. Ho veieu com una cosa puntual o amb continuïtat de cara al futur? Ara mateix anem bastant dia a dia i l’objectiu és que aquesta edició surti bé; ja pensarem més endavant en els següents passos. Dit això, no ens plantegem parar. Som una referència com a motoclub i les federacions ens demanen organitzar curses de diferents nivells tot sovint. Des del desembre del 2022 heu organitzat moltes activitats. Com valoreu aquest creixement? En quatre anys no hem parat i ens hem posat a l’alçada de motoclubs històrics, demostrant que sabem organitzar bé les coses. Fem de paraigua d’altres proves de la zona i ens ajudem en aquest sentit. Alhora, ens coordinem amb els grups del voltant, com per exemple comptem amb l’ajuda del Motoclub Lluçanès, que s’encarrega d’una de les especials, o el motoclub Gas i Rocs de Santa Eulàlia de Riuprimer. Una cosa important és que des del món del motor estem molt units i més quan es planteja un repte com aquest. També la Federació ens ha premiat en diferents ocasions per l'organització dels nostres actes. Quants socis sou? Estem al voltant dels 50 o 60 socis, més la gent que hi col·labora.
Organitzadors de la prova del Motoclub la Torre d’Oristà.//
I també en destaquen pilots joves actualment? En destaquen el Guillem Sucarrats, el Pau de Tomàs o també l’Oleguer Riba. I també hi ha una fornada de canalla jove que va pujant i que cada any intentem ajudar i reconèixer una mica, dins de les possibilitats del club. També hi ha noies.// LaRella | 17
ESPORTS
Núm. 625
RAID
El X Raid hípic de Sant Bartomeu aplega una vuitantena de genets
El Pradenc, l'Olost i el Sant Feliu a punt per una temporada de canvis i ambició Nous fitxatges i canvis a la banqueta marquen l'inici de la lliga als tres clubs del Lluçanès, que comença el 19 de setembre LLUÇANÈS Per_ Jordi Bruch Abad
Cavall i equips participants al Raid a la Codina.// F: MARCEL PUIGDERRAJOLS
La zona esportiva de Sant Bartomeu va acollir, el passat dissabte 5 de setembre, la desena edició del Raid Hípic de Sant Bartomeu del Grau. Enguany, hi van participar una vuitantena de genets repartits entre les diferents categories. Des de l’organització destaquen la bona participació d’equips del territori. Els recorreguts van ser els mateixos que en les edicions passades, la majoria es mouen pel terme de Sant Bartomeu, excepte un que arriba fins al terme d’Olost. En la categoria de 80 km, on hi havia més d’una trentena d’inscrits, el guanyador va ser Omar Blanco amb JM el sobrino, en segona posició hi va quedar Gil Berenguer amb Jilgero II (ex.clavijo) i, en tercer lloc, Jordi Miquel amb SW Nenzanga. En la categoria de 60 km la primera posició va ser per Nora Rigat amb SW Nondolyte, el segon lloc el va aconseguir Lola Rabanete amb SW mi Stradivarius, i la tercera posició va ser per Aida Santacreu amb Bandoler AB. En la categoria de 40 km, la segona categoria amb més participants, el guanyador va ser Pol Fernández amb Jadjani del Vent. La segona posició va ser per David Fernández amb Riddick CA i la tercera va ser pel genet Martí Garolera amb Sobirà Peu. En la categoria d’iniciació, de 20 km, la primera posició va ser per Christine Sendner amb Flora. Des de l’organització valoren molt positivament aquesta edició i agraeixen la feina que fan totes les persones voluntàries, així com els col·laboradors que permeten tirar endavant, any rere any, el Raid de Sant Bartomeu del Grau.// CFU
LaRella | 18
La pretemporada no ha estat especialment generosa pel que fa a victòries per als tres equips del Lluçanès. Tot i això, els resultats no han impedit que les sensacions i el bon joc hagin estat presents durant aquestes setmanes de preparació. El Futbol Club Pradenc, el Futbol Club Olost i el Club Esportiu Sant Feliu Sasserra ja tenen la mirada posada en una nova temporada, que afronten amb moltes ganes, il·lusió i ambició, amb l’objectiu de competir al màxim i intentar situar-se a les parts altes de la classificació. Més enllà dels resultats de pretemporada, els tres clubs han aprofitat aquests partits per anar agafant ritme, provar noves incorporacions i acabar de preparar els equips de cara a l’inici de la competició. Un any més, no hi haurà derbis oficials a la comarca. Olost i Sant Feliu, que juguen a la categoria de 4a Catalana, tenen assignats grups diferents, i, per altra banda, el Pradenc juga a 3a catalana. Una absència destacada, aquesta temporada, és la del Futbol Sala Prats. Després d’uns quants anys consecutius formant equip i competint, enguany no s’ha pogut completar una plantilla sencera, i es fa una treva. El club, però, no desapareix i l’objectiu és treballar per poder recuperar el conjunt la pròxima temporada.
El camp d'Olost ja està tot cobert d'herba artificial després de les obres d'aquest estiu, que arriben a la recta final i aviat s'hi podrà jugar.// F: PAT
segon entrenador. El cos tècnic el completen Just Font, com a preparador físic; Arià Vidal, com a entrenador de porters, i Enric Tarrés, que exercirà de delegat. Tot i que els resultats de pretemporada no han estat els esperats, l’equip ha deixat bones sensacions i espera arribar preparat a l’inici de la lliga. El Pradenc començarà la competició el 19 de setembre, visitant el camp del Taradell.
L’OLOST, PENDENT DEL NOU CAMP I UN PLA AMBICIÓS A Olost, la temporada arriba marcada també per les obres del nou camp de gespa. Mentre els treballs continuen, ja a la recta final, el primer equip disputarà els seus partits al camp del Sant Feliu, una situació que farà que els dos clubs comparteixin instal·lació durant aquest inici de temporada. Pel que fa a l’activitat del club, aquesta és la 3a temporada des de la recuperació, La pretemporada no ha els veterans i l’esEL PRADENC, coleta continuen acompanyat, però els formant part del UN PROJECTE equips ja construeixen projecte de l’Olost, QUE CONTINUA CREIXENT mentre que la inels seus projectes El Pradenc arritenció de poder ba al nou curs com els clubs amb formar un equip juvenil continua més pes i estructura del Lluçanès. present dins de la junta directiva. Aquest any, el primer equip preL’entitat compta amb una àmplia organització de futbol base, amb senta nous fitxatges que busquen un total de 20 equips. Una de les donar més competitivitat a la plangrans novetats d’aquesta tempotilla. A més, també hi ha hagut un rada serà la incorporació del pricanvi a la banqueta, una altra de les mer equip femení de futbol 7, una novetats importants d’aquest nou aposta important per continuar projecte. Ara serà Joan Bassets qui fent créixer el club. liderarà, juntament amb Marc ArPel que fa al primer equip masqués. Tot plegat fa que l’Olost enculí, el Pradenc ha aconseguit recari la temporada amb més ambició forçar la plantilla amb diversos jui amb determinació de fer un pas gadors i també estrena un nou cos endavant. L’equip començarà la llitècnic. David Berengueras serà el ga el 19 de setembre, en aquest cas primer entrenador, mentre que com a visitant al camp ripollès de Miki Endrino ocuparà el càrrec de la Ribetana.
UN SANT FELIU RENOVAT DESPRÉS D’UN FINAL MOGUT El Sant Feliu va viure un final de temporada força mogut i una pretemporada complicada pel que fa als resultats. Malgrat això, el club arriba al començament de la temporada amb moltes cares noves, il·lusió i, sobretot, moltes ganes de començar aquesta nova etapa. La nova junta directiva ha estat una altra de les novetats importants del club i ha permès donar un nou impuls al projecte. Aquest canvi també s’ha vist reflectit en la plantilla, amb diverses incorporacions. El cos tècnic estarà format per Dionisio González, conegut com a “Nisi”, i Aleix Olivera. El club també aposta per noves metodologies de treball amb l’objectiu de fer créixer l’equip i afrontar la temporada amb una altra mentalitat. Una de les grans novetats d’aquest any és també l’estrena de la nova imatge corporativa, que ret homenatge al Neptuno, l’equip amateur fundat el 1942 al municipi i embrió de l’actual club. En l’àmbit esportiu, el Sant Feliu començarà la lliga el 19 de setembre, visitant el camp del Berga. COHESIÓ I COMUNITAT Així doncs, el Pradenc, l’Olost i el Sant Feliu deixen enrere una pretemporada on els resultats no han acabat d’acompanyar, però on els tres equips han pogut preparar-se i començar a construir els seus respectius projectes. La temporada està a punt de començar i els partits de futbol tornaran a omplir les agendes d’actes dels nostres pobles durant els pròxims mesos, per al delit dels aficionats que visiten els camps i animen els jugadors que vesteixen els colors locals. Una activitat més que construeix cohesió i comunitat als pobles.//
CULTURA
17 de setembre de 2026
Erra publica El camí a l’esquena El llibre parteix de les seves caminades per explorar la memòria, el paisatge i la vida als camins
Ramon Erra a la presentació, aquest dimarts a Barcelona.// F: COMANEGRA
STA. EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Xènia Ballús Vila
L’escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Ramon Erra, acaba de publicar El camí a l'esquena, un llibre editat per Comanegra que neix de les caminades que ha anat fent al llarg dels anys. La idea inicial era recollir sor-
tides a peu i pujades a algun cim, descrivint el paisatge i l’entorn, però també les reflexions que apareixen mentre es camina. A mesura que avançava en l’escriptura, però, els camins més propers el transportaven al passat, als temps dels avis i més enrere. Així, el llibre va evolucionar cap a una barreja de realitat i
ficció que explora la manera com els nostres avantpassats es relacionaven amb els camins i com ho fem nosaltres actualment. L’obra aborda temes com la transmissió de la por, la relació entre persones i animals, el món rural i urbà, el desig d’aventura, la família, el bosc o les cançons. Després de la presentació a Barcelona, aquest passat dimarts 15 de setembre, Erra participarà en una tanda de signatures a la Setmana del Llibre en Català el 23 de setembre a la tarda. A més a més, el dia 29 presentarà el llibre a Vic i, més endavant, està prevista una presentació al Lluçanès amb data per concretar.//
LITERATURA
Sabatés publica dues traduccions El traductor del Lluçanès porta al català els escrits de Bobby Sands i la novel·la A tocar de casa, de Michael Magee
Neil Sabatés en un recital.// F: FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER
STA. EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Xènia Ballús Vila
El traductor Neil Sabatés Crowley de Santa Eulàlia de Puig-oriol publicarà aquest setembre dues noves traduccions al català: Escrits de la presó, de Bobby Sands, i A tocar de casa, de Michael Magee. Les dues obres, publicades per les editorials Tigre de Paper i L’Agulla Daurada respectivament, tenen com a punt en comú el vincle amb
el nord d’Irlanda. Escrits de la presó recupera els textos que Bobby Sands va escriure durant la seva estada a la presó. Sands, revolucionari del nord d’Irlanda vinculat a l'IRA, va morir l’any 1981 als 27 anys després d’una vaga de fam per reivindicar l’estatus de pres polític. Va ser el primer dels deu presos que van morir aquell any en el marc d’aquesta protesta.
El llibre ja havia tingut una edició en català fa vint-i-cinc anys, però havia quedat descatalogada. La segona novetat és A tocar de casa, una novel·la de Michael Magee sobre el creixement d’un jove a la ciutat de Belfast que encara arrossega les conseqüències del conflicte nord-irlandès. L’obra aborda qüestions com la violència, la joventut, la masculinitat i la classe social. Aquestes dues publicacions tenen un significat especial per a Sabatés Crowley, que té mare irlandesa i pare català i, per tant, doble nacionalitat i identitat. Ell mateix considera important reivindicar aquestes figures en el context polític actual i destaca també els ressons que es poden trobar entre el nord d’Irlanda i Catalunya, especialment pel que fa a la llengua i la identitat.//
TEATRE
Josep Maria Miró estrena El Cadell al TNC
Imatge promocional de la nova obra de Miró.// F: TNC
El dramaturg pradenc Josep Maria Miró estrena la seva obra de teatre titulada El Cadell el pròxim 30 de setembre al Teatre Nacional de Catalunya. L’obra, de la qual Miró assumeix la direcció, es podrà veure a la Sala Petita del teatre fins al dia 1 de novembre. La peça transcorre en una casa pairal on el pes de la continuïtat i el patrimoni recau sobre l’hereu: el cadell. No obstant això, són les dones les autèntiques protagonistes i encarregades de sostenir el dia a dia i la memòria de la casa. Amb El Cadell, Miró aprofundeix en les dinàmiques de poder, l’herència, la identitat i la masculinitat. L’escenari és el món rural, un espai que toca de prop l’autor i que ja ha mostrat en diferents obres al llarg de la seva trajectòria. Per aquesta obra; el pradenc compta amb Mercè Aránega, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, Alba Pujol, Rosa Renom i Marc Tarrida al repartiment.// XBV
CINEMA
L’actriu oristanenca Mima Riera, al repartiment de Cronos
Riera a l'estrena de la pelicula.// F: @MIMA_RIERA
L’actriu oristanenca Mima Riera forma part del repartiment de Cronos, la nova pel·lícula de Fernando González Molina sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona. La cinta, que va arribar als cinemes el 4 de setembre, recrea les hores posteriors a l’atropellament de la Rambla de Barcelona i l’operatiu policial desplegat per localitzar els responsables. Riera interpreta una agent de Mossos d’Esquadra que es trobava a la Rambla en el moment de l’atemptat, on aquell dia estava destinada a controlar furts i carteristes. La pel·lícula també posa el focus en Ripoll, municipi d’origen dels joves responsables dels atacs, i en l’impacte social i humà que va tenir la tragèdia. El nom de la pel·lícula fa referència precisament a l’operatiu policial activat per trobar els autors dels atemptats. Després d’aquest projecte audiovisual, Riera tornarà als escenaris la primavera vinent amb Rocco i els seus germans, al Teatre Lliure de Barcelona.// XBV LaRella | 19
ESPORTS
Núm. 625
HÍPICA
MOTOCICLISME
CICLISME
Domini lluçanenc a les 2 Bronze mundial per al lluçanenc Omar Blanco hores de resistència de
Set lluçanesos pedalen cap a Santiago de Santa Eulàlia de Riuprimer Compostela des de Prats
Blanco, al centre, recollint el reconeixement.// F: RFHE
El genet Omar Blanco Rodrigo, amb el seu cavall Yanna, ha aconseguit la medalla de bronze al Campionat del Món FEI de Joves Cavalls, disputat el 12 de setembre a Barroca de Alva, Portugal. El binomi lluçanenc va assolir la tercera posició individual en la prova de resistència de 120 quilòmetres, amb una velocitat mitjana de 22,308 km/h, completant el podi a 19 minuts i 46 segons del binomi guanyador. Es tractava d’un traçat exigent, en què la regularitat, la velocitat i la condició del cavall resulten factors determinants per arribar amb garanties fins al final. Precisament per això, Yanna també va rebre el reconeixement al Best Condition, un premi que distingeix l’exemplar que acaba la competició en millors condicions i que posa en valor tant la seva qualitat com la feina de l’equip que l’acompanya. Per a Blanco, ha estat el seu novè campionat internacional, i ja compta amb cinc medalles d’or per equips en el seu palmarès.// PAT
LaRella | 20
El podi amb Riba al centre, i Tomàs i Sucarrats a l'esquerra.// F: MCRGR
Imatge de la sortida, a Lurdes, el diumenge al matí.//
Les clàssiques 2 hores de resistència d'enduro de la població veïna de Santa Eulàlia de Riuprimer han estat dominades pels lluçanesos. La prova, que sempre es fa l'11 de setembre, va tenir com a guanyadora la parella formada per l'oristanenc Oleguer Riba juntament amb Yago Domínguez. El tàndem va completar 22 voltes al circuit durant les dues hores cronometrades fent-se relleus. Darrere seu, amb les mateixes voltes, però passant per sota l'arc d'arribada una mica més tard, també hi va haver un binomi lluçanenc: el perafitenc Pau Tomàs i el torrenc Guillem Sucarrats. Aquesta era la 27a edició de la prova organitzada pel Motoclub Riuprimer Gas i Rocs. En van prendre part 104 participants formant 61 equips que van lluitar per ser els més ràpids sobre les dues rodes.// PAT
Una colla de set lluçanesos, la majoria pradencs, van començar, el passat diumenge 13 de setembre, el Camí de Sant Jaume, que els portarà fins a Santiago de Compostela, a Galícia. L'itinerari el van iniciar des del santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès i aniran seguint el recorregut sobre bicicletes de muntanya elèctriques. La primera etapa els va conduir fins a Montserrat, on ja es van unir al traçat oficial del Camí de Sant Jaume, que és el nom que rep el Camino de Santiago en la seva branca per terres catalanes. També porten una furgoneta d'avituallament per portar equipatge i solucionar possibles contratemps amb les bicicletes. Tenen previst fer tot el traçat en deu dies aproximadament, i arribar a mitjans de la setmana que ve a la capital gallega.// PAT
L’ÀLBUM
17 de setembre de 2026
Homenatge a Jaume Puig de Perafita i els seus fills·
Ofrena a Rafael Casanova· Prats de Lluçanès Entitats i partits polítics van tornar a fer l'ofrena floral al monument dedicat a Rafael Casanova de la vila. Va ser al migdia, i l'acte es va acompanyar de balls dels Estelladors i de cants de la Coral de Prats.// RED.// F: AJ PRATS
Perafita Des de ja fa anys, Perafita acull l'acte institucional unitari per homenatjar els combatents lluçanencs de la guerra del 1714, els Puig de Perafita. Ofrena floral i , aquest any, també concert del torrenc Ferran Orriols.// RED. // F: CONSORCI
Comença un nou festival de l'Intrús, jazz pel forat del pany·
Forjant els escuts· Sant Boi de Lluçanès Sant Martí d'Albars La diada també ha servit per estrenar dos nous escuts municipals forjats a les façanes dels ajuntaments. Ha set el cas de Sant Boi i de Sant Martí. A Sant Boi, l'obra s'ha fet s'ha fet de la mà de Pere Selva, i a Sant Martí de Dani Valldaura.// RED.// F: AJ SBLL
Alpens La diada també va servir per iniciar un nou cicle del festival organitzat per l'EMAL. Tast elaborat pel Casino i concert de Portrait of Joan Miró, a la plaça de l'Església. Durant dos mesos, més propostes a diferents pobles de la comarca.// RED.// F: CONSORCI
EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/01) » VENEDOR/A en botiga d’electrodomèstics a Prats de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R625/02) » FARMACÈUTIC/A per a Farmàcia d'Osona (Contracte indefinit), amb opció d'horari intensiu de matins o tardes o horari partit. T. 621196992 (Ref. 25956) (R625/03)
Espai patrocinat per:
» CUINER/A a Prats de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R625/04) » FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081(R625/05) » CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn de matins. No substitució. T: 687 083 081 (R625/06) » CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada de cap de setmana de 25 h/setmanals. No substitució. T: 687 083 081 (R625/07)
Vols treballar amb nosaltres? Envia’ns el teu currículum a cv@rotorprint.com Olost www.rotorprint.com
» PROGRAMADOR/A DE PLC's (de 7h a 15h) per a empresa fabricant de maquinària del Lluçanès. No requereix disponibilitat per a viatjar. T. 611505192 (Ref. 26715) (R625/08) » CAP DE PRODUCCIÓ - CAP DE PLANTA per a important indústria metal·lúrgica ubicada entre Osona i el Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26988) (R625/09) » ADMINISTRATIU/VA COMPTABLE INTERNACIONAL amb ALEMANY per a empresa del sector serveis ubicada entre Osona i el Lluçanès, amb filial a Alemanya. T. 611505192 (Ref. 26795) (R625/10)
» PREPARADOR/A DE LÍNIA DE PINTURA (de 22h a 6h) per a important empresa metal·lúrgica del Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26508) (R625/11) » OPERARI/A DE MANTENIMENT I CUIDANT DE GRANJA PORCINA per a granja de mares de propietat familiar (no integrada) del Lluçanès. T. 621 125922 (Ref. 26730) (R625/12) » INTEGRADOR/A SOCIAL horari tardes i caps de setmana alterns Sant Boi de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R624/01)
LaRella | 21
ELS PASSATEMPS
ARREVEURE
Núm. 625
EL SUDOKU
Nom i cognoms: Vanessa Bruch Sabata Marxada: D’Oristà i des del 2016 a Ciutat de Mèxic Professió: Directora de Learning Beats Mèxic Edat: 36 Per què vas marxar? Era 2016 i estava treballant a les oficines de Kids&Us a Manresa com a area manager estatal. En aquell moment l’empresa va obrir la filial de Mèxic i a mi i a una altra companya ens van proposar anar-hi per formar a l’equip. En teoria era un projecte de sis mesos, però es va anar allargant, i amb Kids&Us vaig treballar a Mèxic durant dos anys i mig. Després ens van proposar de tornar a Manresa el 2018, però jo vaig decidir quedar-me. Com va ser acomiadar-te? Va ser força natural, ja que no tenia la sensació que me n’anava molt de temps. Ja havia estat períodes a Anglaterra i Irlanda. Tot i això, quan els vaig dir als meus avis, em van dir: “Què has d’anar a fer a Mèxic? Aquí ho tens tot.” I sí que és cert que Mèxic és un país conflictiu, i el que ens acaba arribant a Catalunya és només aquesta violència, per això els meus avis tenien la percepció que Mèxic és un país tercermundista. Què va fer que et quedessis a Mèxic? Mèxic, per a estrangers, hi ha molta més oportunitat de creixement professional que per als mexicans. És un país racista amb els seus propis ciutadans. I en aquest sentit vaig sentir que professionalment tenia moltíssimes més oportunitats de creixement de les que podia tenir a Catalunya. A més, en aquell moment ja estava coneixent la persona que actualment és la meva parella. Què és el que més enyores? La gent, l’entorn, la família i els amics sens dubte. Quin va ser el canvi més gran? La cultura. Moltes vegades es creu que com que compartim un idioma, tot és molt fàcil. Però les dinàmiques són molt diferents. Per exemple, a nivell professional, en algun moment em van comentar: “Es que eres muy ruda”. A Espanya les coses les parlem molt directes i ells no estan acostumats. Mai et diran un “no”, és el típic, ahorita, ahorita, i aquest ahorita no arriba mai. Acostumar-t’hi és un repte, però és un país que acull amb els braços oberts. Quin consell donaries a un nouvingut al Lluçanès? Doncs que gaudeixi, perquè realment és un oasi i moltes vegades no ho acabes de valorar. Per exemple, jo no voldria que els meus fills creixessin aquí a Mèxic, perquè l’entorn, la seguretat i tot el que et dona el Lluçanès quan ets petit no ho canviaria per res del món.// BDA LaRella | 22
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
ELS PASSATEMPS
17 de setembre de 2026
LA PETITA RELLA
BRANDADA DE BACALLÀ INGREDIENTS
LLUÇANOKU
»
500 g de bacallà
»
200 ml d’oli
»
250 ml de crema de llet
»
Una fulla de llorer. All i julivert
»
Aigua
PREPARACIÓ 1. Poseu el bacallà en una olla amb 2 alls pelats i una fulla de llaurer. Cobriu-ho d’aigua i poseu-ho al foc. 2. Quan arrenqui el bull, traieu-ho del foc i deixeu-ho tapat uns 15 minuts. 3. Poseu l’oli en una paella o pot i fiqueu-hi dos alls sense pelar. Deixeu que s’escalfi també fins que arrenqui el bull. 4. En el vas de la batedora poseu-hi el bacallà escorregut, l’oli calent i la crema de llet junt amb dos alls. 5. Bateu-ho tot amb el minipimer fins que quedi una barreja homogènia i ben lligada. Afegiu-hi unes fulles de julivert trossejat a última hora. Tot seguit ja podeu posar-la en una plata o cassoleta i ficar-la al forn uns 15 minuts per gratinar-la. I ja ho tindreu llest. Millor si la serviu calenta.
L’OBJECTIU Ha desaparegut un objecte al Lluçanès! A partir de les pistes, hauràs de descobrir on es trobava cada persona. Quan les hagis col·locat totes, quedarà una única casella lliure: aquesta és la ubicació de l’objecte perdut. La persona que es trobi en aquell mateix espai és qui l’ha trobat! PASSOS PER RESOLDRE’L 1. Llegeix les pistes: Cada pista et dona informació sobre la posició d’una persona. Utilitza-la per marcar les caselles on pot o no pot estar. 2. Quines caselles es poden ocupar? Les persones només poden estar sobre una cadira, un llit o una catifa. No poden ocupar caselles amb qualsevol dels altres objectes. Nota: “Al costat de” vol dir que es troba a dalt, a baix, a la dreta o a l’esquerra, dins de la mateixa zona. Mai en dia-
gonal ni fora de la zona on es troba l’objecte.
PARTICIPA AL CONCURS
3. Col·loca les persones: Quan una pista permeti situar una persona en una casella, col·loca-la. Tingues en compte que dues persones no poden estar mai en la mateixa fila ni en la mateixa columna.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA LA TORRE D’ORISTÀ
4. Descarta les caselles: Cada vegada que col·loquis una persona, descarta aquesta fila i aquesta columna per a la resta de persones. Continua aplicant les pistes i eliminant opcions. 5. Troba la casella que falta: Quan hagis col·locat totes les persones, quedarà una única casella lliure. Aquesta és la casella on es trobava l’objecte perdut. 6. Qui l’ha trobat? Mira quina persona es troba en el mateix espai que l’objecte desaparegut. Aquesta persona és qui l’ha trobat!
Previ a la cocció, cal preparar el bacallà, posant-lo en remull per hidratar-lo i dessalar-lo seguint les recomanacions del nostre bacallaner de confiança. Es pot acompanyar el plat amb torrades o torradetes, que seria l’opció més clàssica. Amb les proporcions d’oli i crema de llet hauria de quedar una barreja molt cremosa per a una brandada suau i fàcil d’untar. Podem variar les quantitats per aconseguir textures diferents.
LA PREGUNTA Resol el Lluçanoku, escaneja el QR i introdueix la resposta final al formulari. El concurs es farà durant tot el curs, i acabarà amb una gran final, on hi haurà premis! Pots participar amb un pseudònim. Segueix la classificació l’nstagram de LaRella
Com vius actualment la Diada de l'11 de setembre? Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 13 de setembre de 2026 amb una mostra de 79 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 27 de setembre
LaRella | 23
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA
PERAFITA
ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES
93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
SALUT TRACTAMENTS
PERRUQUERIES
DENTISTES
FARMÀCIES
AGENDA
17 de setembre de 2026
SETEMBRE PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ de fotografies antigues de la Fira de l’Hostal del Vilar acolorides per la intel·ligència artificial, durant 2 setmanes a l’aparador de Cal Girvent SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ Aromes i sabors del bosc, al setembre a la Biblioteca. OLOST_ EXPOSICIÓ de dibuixos de la Festa Major, el setembre, en horari lectiu, a l’entrada de l’escola Terra Nostra.
DIVENDRES 18 DE SETEMBRE LA TORRE D’ORISTÀ_ ENDURO del Lluçanès. Campionat d’Espanya, durant el matí.
DISSABTE 19 DE SETEMBRE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ MICROPOBLES I CIÈNCIA. Tallers interactius, xerrada divulgativa, espai de conversa. De 10 del matí a 1 del migdia al Local Social. OLOST_ ESPAI DE CINEMA, amb la pel·lícula Uno, dos tres, de Billy Wilder, a les 6 de la tarda al Centre Cívic. LA TORRE D’ORISTÀ_ ENDURO DEL LLUÇANÈS. Campionat d’Espanya i d’Europa, durant el matí.
DIUMENGE 20 DE SETEMBRE LA TORRE D’ORISTÀ_ ENDURO DEL LLUÇANÈS. Campionat d’Espanya i d’Europa, durant el matí. PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA POPULAR, sortida a les 8 del matí de davant l’Ajuntament.
DIMARTS 22 DE SETEMBRE OLOST_ DIA SENSE COTXES. Es tancarà el pas de vehicles en alguns espais del poble i s’organitzarà el bicibús per arribar a l’escola. PRATS DE LLUÇANÈS_ FORMACIÓ DE PREVENCIÓ DE VIOLÈNCIES MASCLISTES en l’esport adreçada a entrenadors i monitors de clubs i entitats esportives del Lluçanès. De 4 a 6 de la tarda i de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 del vespre a l’Espai.
DIJOUS 24 DE SETEMBRE SANTA CREU DE JUTGLARS_ TALLERS per a la recerca de feina i la millora laboral. Formació per persones contractades en plans d’ocupació, de 9 a 2 del migdia al Local Social. PRATS DE LLUÇANÈS_ CONFERÈNCIA Prats de Lluçanès, on som i cap on volem anar, amb Montse Bo-
laderes i Bach i el seu equip d’ERC, a les 8 del vespre al teatre Orient.
festa amb DJ’s Gin & Tònic, a partir de la 1 de la nit al Casino.
DIVENDRES 25 DE SETEMBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_ ANIVERSARI ARCÀDIA. Ioga en família, amb Laura Prats, a les 10 a Arcàdia. Aterra: trona al centre amb MTX, troba l’equilibri a través de la medicina xinesa amb Clara Gómez Gorchs, a 2/4 de 12 del migdia a Arcàdia. Viatge del Yin, amb Laia Font, a 2/4 de 5 de la tarda a Arcàdia. Parlar, sentir, respirar, tècniques de respiració, meditació i relaxació, amb Vicenç Costa, a les 6 de la tarda a Arcàdia.
OLOST_ CAMINADA PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE, a ¼ de 10 del matí davant el Pavelló. TERTÚLIA del club de lectura amb Mil Sols Esplèndits, de Khaled Hosseini, a les 6 de la tarda a la Biblioteca. ALPENS_ FESTA MAJOR. TIRADA DE COETS d’inici de Festa Major, a les 4 de la tarda. JOCS DE CUCANYA, a càrrec de l’alumnat de l’escola La Forja, a les 4 de la tarda a la plaça Major. BAIXADA D’ANDRÒMINES, a les 5 de la tarda al carrer Sant Antoni. CONCERT amb el Remei FM, a les 6 de la tarda a la terrassa del Casino. PASSAFERES, acompanyats de la xaranga Entrompats Band, a les 10 de la nit pels carrers del poble. Concert amb Vizuri i fi de festa amb DJ Alon Silva, a partir de les 12 de la nit al Casino. PRATS DE LLUÇANÈS_ ANIVERSARI ARCÀDIA. Històries compartides, contes per sentir, imaginar i compartir, amb Maria Vera, a 2/4 de 6 de la tarda a Arcàdia. Del cos a l’essència, dansa exàtica, amb Clara Tarragona, a les 7 de la tarda a Arcàdia. JORNADA TÈCNICA DE FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR. Quan produir costa cada vegada més, alternatives regeneratives i cooperatives per reduir dependències i riscos. Experiències reals de finques que redueixen riscos, recuperen el sòl i obren camí al relleu agrari, de les 5 de la tarda a les 8 del vespre, al Soler de n’Hug.
DISSABTE 26 DE SETEMBRE OLOST_ FUCK CÀNCER III. Gegants d’Olost, Castelleres del Lluçanès, espectacle de malabars, jocs per a nens i nenes, vermut popular, dinar solidari, a partir de 2/4 de 10 del matí a la pista esportiva. CONCERTS amb el Col·lectiu Musicofoll, Surfer Monguers, The Mare, The Demencials, Akelarre, A tumba Abierta, Lladruc, Erradikaos, Milicians, Nervi, Perill d’Extinció i PD’s Osona SOul Rebels, Macareno & Bobbyllena i Lady Boots, de la tarda fins a la nit a la pista poliesportiva. ALPENS_ FESTA MAJOR. EL PETIT CIRC de Mimí & Bobas, a les 11 del matí a la plaça dels Forjadors. VERMUT ELECTRÒNIC amb DJ’s Gin & Tònic, a la 1 del migdia a la terrassa del Casino. VERSOTS, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino. CORREFOC I BALL DE NANS I BALL DE CARLINS amb els diables de Rocadepena, a 2/4 d’11 de la nit a la plaça Major. CONCERT de Blu Versions i fi de
LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana Per _Gemma Tió
DIUMENGE 27 DE SETEMBRE ALPENS_ FESTA MAJOR. MISSA solemne en honor als sants patrons, a 2/4 de 12 del migdia a l’església. CERCAVILA de gegants fins al Casino, en sortir de missa. CONCERT Vermut amb la Cobla Ciutat de Manresa, a la 1 del migdia a la terrassa del Casino. DANSA ALPENSINA I SARDANES, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Major. HAVANERES, amb Norai, a 2/4 de 8 de la tarda al Casino. OLOST_ CICLE INTRÚS, jazz pel forat del pany, amb Marta Duran Quartet Shine, a les 5 de la tarda a Sant Adjutori. PRATS DE LLUÇANÈS_ ANIVERSARI ARCÀDIA. Vinyasa ioga i pranayama, amb Laia Font, a les 10 del matí a Arcàdia. Esmorzar compartit, a 2/4 de 12 del migdia a Arcàdia.
RUTINA
DILLUNS 28 DE SETEMBRE SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR. EXPOSICIÓ de bestiar i maquinària agrícola i ramadera. Mostra d’oficis artesans. Parades de productes locals. ACTIVITATS ESPORTIVES, tirolina i castell inflable, durant tot el matí. Presentació del llibre La mallerenga blava i el follet del vent. Una aventura a Sant Agustí de Lluçanès, a 2/4 d’11 del matí. MÚSICA EN DIRECTE amb The Blue Stable, a les 12 del migdia. 5è concurs de Ratafia Artesana i tast popular, a la 1 del migdia. ALPENS_ FESTA MAJOR. DINAR de Festa Major, a 2/4 de 3 del migdia al Casino. BALL amb Margarita Torner, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino.
DIMARTS 29 DE SETEMBRE OLOST_ INTERCANVI DE CONTES, llibres i jocs per a nens d’1 a 6 anys, de 5 a 7 de la tarda a la biblioteca.
FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h
De 20:30 a 9h
18
dv OLOST
ATLÀNTIDA
19
ds AUSA
AUSA
20 dg POU
POU
21
dl
ST. BARTOMEU
FARGAS
22
dt
OLOST
ARUMÍ
23
dc PRATS
URGELL
24
dj
25
dv PRATS
ALIBERCH
26
ds BARNOLAS
BARNOLAS
ST. BARTOMEU
27 dg TERRICABRAS
EURAS
TERRICABRAS
28
dl
ST. BARTOMEU
POU
29
dt
OLOST
PORTAL DE QUERALT
30
dc PRATS
YLLA-CATALÀ
DIMECRES 30 DE SETEMBRE
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic.
OLOST_ XERRADA La realitat dels serveis financers, a càrrec d’Ètic Habitat, a 2/4 de 6 de la tarda al Casal d’Olost.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
LaRella | 25
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES FUSTERS
CONSTRUCTORS
LLAUNERS
GEOTÈCNIA
GRAVES · EXCAVACIONS
ESCURA-XEMENEIES
GRUES
PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES
650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
ARQUITECTES
ENERGIES
LA PROPOSTA CULTURAL
17 de setembre de 2026
LA PROPOSTA CULTURAL
Quan la lluna mossega el sol HISTÒRIA I ASTRONOMIA Per_ Leticia Caballé Ardid
El 12 d’agost, la Lluna va mossegar el Sol. Al Lluçanès, l’eclipsi va arribar a una magnitud propera al 99%. El dia es va enfosquir, la llum va canviar i, durant uns instants, el cel va semblar diferent. Llàstima que un núvol ens fes la guitza i no ens deixés gaudir de l’espectacle astronòmic com ens hauria agradat. El més curiós de tot és que, fa uns quants segles, un fenomen així no hauria provocat només sorpresa. Hauria provocat autèntic terror. La NASA, a través del Goddard Space Flight Center, conserva una recopilació d’eclipsis històrics que permet posar en relació els càlculs astronòmics moderns amb els relats de les fonts antigues. És una mena de viatge en el temps: tenim una crònica escrita fa dos mil anys, un eclipsi calculat amb ordinadors i una pregunta: com es va viure aquell fenomen desconegut? Per descobrir-ho, només cal mirar enrere. Molt enrere. Perquè hi va haver un temps en què un eclipsi podia canviar el curs d’una batalla, espantar un exèrcit o convertir-se en un missatge dels déus. I,
Durant l’eclipsi del 12 d’agost, al Lluçanès, el paisatge es va enfosquir intensament.// F: LCA
curiosament, alguns d’aquests episodis han quedat registrats per a nosaltres.
ròdot, els dos exèrcits deixen de combatre i acaben signant la pau. Els càlculs astronòmics moderns permeten si tuar aquell eclipsi el 28 de maig del 585 aC.
Som a l’Àsia Menor, l’any 585 aC. Medes i lidis fa anys que estan en guerra. És de dia. Hi ha crits, pols, sang, el so de les espases contra els escuts... Ara avancem més de dos segles. I, de sobte, la llum comença a minSom l’any 331 aC. A un costat tevar. No s’està fent de nit. nim Alexandre el Gran. A l’altre, Dàrius III, No hi ha cap tempesta. Hi havia un Cap núvol cobreix el cel. rei de l’immens Imperi Persa. Els dos homes És el Sol qui s’està apatemps en què desconeixen que esgant. A poc a poc, la foscor un eclipsi podia tan a punt d’enfronavança fins que, de cop, canviar el curs tar-se en una de les es fa de nit enmig del dia. Per als soldats, que no batalles més famoses de d’una batalla coneixen la mecànica cel’antiguitat: Gaugamela. Però alguna cosa passa leste, no existeix cap explicació evident. El que veuen sembla onze dies abans. impossible. Segons explica HeÉs de nit. És el 20 de setembre del
331 aC. La Lluna és plena i, de mica en mica, comença a desaparèixer fins a quedar immersa en una tonalitat rogenca. Un eclipsi total de Lluna. Per als homes que observen el cel, allò no pot ser simplement una qüestió d’òrbites i geometria. Les fonts antigues expliquen que el fenomen va provocar inquietud i que Alexandre va recórrer als sacrificis i als auguris a través del seu endeví de capçalera, Aristandre. Sens dubte, els déus havien enviat un senyal. Però quin? Per a Aristandre, no hi havia dubte: era un bon presagi. L’eclipsi anunciava que hi hauria batalla aquell mateix mes i que la victòria seria d’Alexandre. El que podia semblar un avís terrible es convertia així en una promesa de victòria. Onze dies després, l’1 d’octubre del 331 aC, a Gaugamela, Alexandre derrotaria l’exèrcit persa. En poc més de dos segles, el mateix cel havia provocat primer el pànic d’uns soldats i després havia estat interpretat com una promesa de victòria.//
Consulteu aquest QR per llegir l’article sencer al nostre web.
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Aquest tipus de bardissa, l’esbarzer, és un arbust sarmentós, ja que es presenta amb llargues tiges llenyoses, algunes de cap a 10 m, que s’estiren amunt fins a doblegar-se i, en tocar a terra, tornen a arrelar formant un veritable embull, com si es tractés d’una inexpugnable fortalesa custodiada per innombrables espines. No obstant això, hi busquen redós petits animalons, sobretot ocells, i fins i tot pot arribar a envoltar algun petit arbre, que hi queda ben protegit. Sovint, podem trobar l’esbarzer compartint hàbitat i espai amb el romegueró (Rubus caesius), que podem distingir perquè té les tiges sempre verdes, no llenyoses, i les fulles compostes per tres folíols, verds tant per sobre com per sota. L’esbarzer en té cinc, d’un verd brillant per l’anvers i blanquinós pel revers. El seu fruit, la mora, és un xic més gran i dolça, mentre que la del romegueró és àcida i coriàcia. Tot
Rubus ulmifolius (esbarzer)
.// F:
i això, si anem amb quitxalla, haurem d’anar molt amb compte amb el roldor (Coriaria myrtifolia), ja que també ens el podríem trobar: fa el fruit del color de la mora i és molt tòxic. Es tracta
d’un arbust que pot arribar als 4 m i té les tiges quadrangulars, molt més curtes i sense espines, i les fulles lanceolades; tot i així, no és fàcil confondre’l. Les propietats i usos de l’esbarzer són
variats segons quines parts n’utilitzem. Els fruits són antioxidants, aporten fibra, vitamines i minerals. Podem menjar-los crus o cuits. Si en fem melmelada i després la colem, podem tornar a l’olla les restes, cobrir-les d’aigua i una mica de sucre, i deixar-ho bullir 5 minuts. N’obtenim un deliciós xarop que cal guardar a la nevera. Les tiges, ja que són força llargues, s’utilitzen en cistelleria un cop tretes les punxes i esberlades pel mig a fi de treure’n la medul·la. Deixades en remull, són molt resistents, fins i tot per fer lligadures. Les arrels bullides amb sal serveixen per tenyir fibres d’un color taronja; dels brots tendres s’obté el negre, i dels fruits, un lila porpra, també utilitzat com a tinta. Diuen també que, si se’n crema una gran quantitat, amb les cendres se’n pot fer pólvora. Amb les fulles, que es poden assecar, en podem fer una decocció astringent contra les diarrees; si la glopegem, ens alleuja les llagues de la boca.// LaRella | 27
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ FORNS DE PA
SUPERMERCATS
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès
622 15 10 01
Repartim a tot el Lluçanès!
PEIXATERIA I PLATS PREPARATS
FORMATGES
CARNISSERIES
SERVEIS AGROPECUÀRIA
ESPAIS
INFORMÀTICA
FOTOGRAFIA
EL TEMPS
17 de setembre de 2026
LES FOTOS DEL TEMPS
ELS ENCANTS ES VEN » DUES ESTUFES DE LLENYA antigues en molt bon estat ideals per a decoració 100 € les dues. T: 629 374 419 (Maria) (R625/01) » BIDÓ ACERINOX de 80 litres, ideal recollida d'aigua de pluja 70 €, nou. T: 629 374 419 (Maria) (R625/02) Posta de sol des de Sant Agustí de Lluçanès, el 12 de setembre.// F: ALÍCIA DE VILAR
Santa Eulàlia de Pardines sota la llum de la lluna, la passada tardor.// F: RAMON PRAT
» MÀQUINA DE COSIR dels anys 70 Wertheim amb moble 60 €. T: 629 374 419 (Maria) (R625/03) » MÀQUINA DE GIMNÀS multifuncions i musculació. En molt bon estat per poc ús. Preu a convenir. T: 630 607 222 (R625/04) » TERRENY urbà actualment solar apte per tenir-hi cavalls. 1.919 m2 PMU-2 La Coma-Bona Sort. Prats de Lluçanès. Preu 175.000 € negociable. T 608 44 11 13 (R624/01)
La Via Làctea i Sant Sebastià de Prats, la nit del divendres 11 de setembre.// F: GERARD MIR @FILOSTRONOMIA
Posta de sol des de Sant Agustí de Lluçanès, el passat 13 de setembre.// F: ALÍCIA DE VILAR
» MOTO HONDA CB TWO FIFTY 250. Any 1993. Km: 59.700. ITV vàlida fins al 28.07.2027. Molt bon estat. Sempre en garatge. Pneumàtics, manteniment i ús al dia. Maleta capacitat 2 cascs. 1.700 €. T: 637 739 654 (R623/01) » COTXE Renault Scénic rx 4x4. Dièsel. Any 2001. Bon estat. ITV al dia. T 661 185 350(R623/02) » MAQUINÀRIA, mobiliari, motlles, estris, etc. es traspassa formatgeria per 40.000 € al Lluçanès. (Preu negociable). Es pot accedir al lloguer de l’obrador amb llicència d’activitat i registre sanitari. T: 621 148 043 (R621/01)
Capvespre a Sant Boi de Lluçanès, el 6 de setembre.// F: JAUME COMAS
Envia les teves fotos del temps!
621 276 429
Raigs de sol i núvols a Perafita, el passat 5 de setembre.// F: XAVI BONETE
» DUES VIDRIERES de doble vidre d’1,40 ample x 2,28 alt. També 2 portes que fan joc de 75 cm ample x 2,28 alt, la fusta és “melis” en molt bon estat. T: 938 560 289 (R621/02)
larellallucanes@gmail.com
» SET PORTES ANTIGUES massisses i decapades. T: 938 560 289 (R621/03)
ES BUSCA » PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/05) » PLAÇA D’APARCAMENT al centre de Prats. T: 610 455 842 (R624/02)
ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès, 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let. Preu: 750 €/ mes. T: 647 03 51 17 (WhatsApp). (R625/06) » HABITACIÓ a un pis de Prats de Lluçanès. Condicions i preu a negociar. Contacteu al T: 675 819 508 (WhatsApp) (R621/04)
ES REGALA » TORRETES DE TERRA PER A FLORS. Mides mitjanes i petites. T: 938 228 647 (R622/02)
LaRella | 29
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS LA TORRE
ALPENS
SANT FELIU
BORREDÀ
SANTA CREU
EL RESTAURANT DEL
93 823 92 50
677 40 65 71
LA QUAR
ST BARTOMEU
SANT AGUSTÍ
STA. EULÀLIA
LLUÇÀ
PRATS DE LLUÇANÈS
CERCS
PERAFITA
PRATS
Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h
602 070 337 653 023 024
Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €
Demana tota la carta per WhatsApp
SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI
SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA
659 45 40 22 | 93 856 04 32
931 314 894
C-62, km 13
OLOST
EL TEMPS
17 de setembre de 2026
SORTIDA I POSTA DE SOL (760 m)
36,20 ºC · dia 6
19:45 h -24 de setembre
9,70 ºC · dia 10 24,50 ºC 53,1 km/h · dia 9
LLUNES
53,50 L · 1 dies 450,20 L
26 de setembre
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS
37,60 ºC · dia 6
34,40 ºC · dia 6
8,10 ºC · dia 10
8,20 ºC · dia 10
23,90 ºC
22,90 ºC
43,5 km/h · dia 8
41,8 km/h · dia 9
94,80 L · 2 dies
8,20 L · 2 dies
644,60 L
516,60 L
94,20 L · dia 9
7,40 L · dia 9
(871 m)
LLUÇÀ
07:41 h -24 de setembre
ALPENS
(1.059 m)
53,50 L · dia 9
ST. BOI DE LLUÇANÈS
10 d'octubre Més informació:
(810 m)
ST. MARTÍ D’ALBARS
PERAFITA
(662 m)
(774 m)
38,00 ºC · dia 4
38,60 ºC · dia 6
37,60 ºC · dia 6
6,90 ºC · dia 10
8,90 ºC · dia 10
7,30 ºC · dia 10
22,60 ºC 33,8 km/h · dia 6
22,80 ºC
22,77 ºC
(700 m)
35,4 km/h · dia 6
38,2 km/h · dia 6
6,60 L · 1 dies
38,00 ºC · dia 6
16,40 L · 1 dies
5,90 L · 2 dies
513,80 L
9,30 ºC · dia 10
431,60 L
412,30 L
6,40 L · dia 9
23,62 ºC
16,40 L · dia 9
5,10 L · dia 9
PRATS DE LLUÇANÈS
SOBREMUNT - STA. LLÚCIA
37,4 km/h · dia 6 3,50 L · 2 dies
OLOST - MAS LLISCÀS
OLOST - TRASSERRA
39,10 ºC · dia 6
37,50 ºC · dia 6
8,10 ºC · dia 10
9,50 ºC · dia 10
22,90 ºC
24,00 ºC
(594 m)
41,8 km/h · dia 8
48,3 km/h · dia 8
39,20 ºC · dia 6
9,80 L · 2 dies
7,40L ·2 dies
8,30 ºC · dia 10
364,20 L
377,80 L
23,30 ºC
9,00 L · dia 9
4,80 L · dia 9
333,10 L 2,40 L · dia 9
MERLÈS - BORRALLERAS
(558 m)
De l'1 al 15 de setembre Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació Pluja anual
335,20 L 7,00 L · dia 9
35,10 ºC · dia 6
(740 m)
45,1 km/h · dia 8 7,20 L · 1 dies
(959 m)
9,30 ºC · dia 10 23,30 ºC 15,00 L · 2 dies 302,00 L 88,00 L · dia 9
SANT BARTOMEU (878 m)
LA TORRE D’ORISTÀ
ORISTÀ (460 m)
35,90 ºC · dia 6
38,30 ºC · dia 6
39,40 ºC · dia 6
9,20 ºC · dia 10
9,20 ºC · dia 10
9,40 ºC · dia 10
23,30 ºC
23,70 ºC
23,80 ºC
46,7 km/h · dia 6
41,8 km/h · dia 8
38,6 km/h · dia 8
5,20 L · 1 dies
2,60 L · 1 dies
17,80 L · 2 dies
413,20 L
305,00 L
396,80 L
5,20 L · dia 9
2,20 L · dia 9
16,40 L · dia 9
(572 m)
Dia de més pluja
SEGUEIX L’EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA Ja hem passat la primera quinzena de setembre (dades a dia quinze) i segueix l’anomalia meteorològica, batent rècords de temperatures altes i sequera generalitzada, amb alguna excepció puntual. Som a la tardor meteorològica, però malgrat això el passat dia sis en alguns observatoris, Oristà (39,4 °C), la Torre d’Oristà (38,3 °C), Olost – Trasserra (37,5 °C),
RÈCORD DE MÀXIMES ABSOLUTES
A tots els observatoris s’han batut el rècord de temperatura alta a setembre, amb valors altíssims i desviacions positives extraordinàries. Dos exemples: Sant Boi amb 38,0 °C va superar amb 4,6 °C l'anterior rècord de 33,4 °C i Perafita amb 37,6 °C va superar amb 4,2 °C l'anterior de 33,4 °C, tots dos eren de l’any 2016.
Sant Bartomeu (35,9 °C) i Sobremunt – Santa Llúcia (35,1 °C) es va assolir la temperatura màxima més alta de l’any. També aquests primers dies de mes s’ha batut, diversos dies de manera consecutiva i amb valors altíssims, els rècords de temperatura màxima de setembre a tots els observatoris. La precipitació ha estat molt escassa, cosa que agreuja la sequera acumulada durant l’estiu. Els escassos fronts i fenòmens convectius només han afavorit de manera significativa Alpens amb 94,80 mm (mitjana 100,70
mm) i a Lluçà amb 53,50 mm (mitjana 89,34 mm). A l’altre extrem hi tenim la Torre d’Oristà amb 2,20 mm i Prats amb 3,50 mm (mitjana 85,55 mm), acumulacions minses de tota la quinzena. A l’hora de fer aquest resum, la previsió és que, just tancada aquesta edició de LaRella, es puguin registrar precipitacions de certa importància i la normalització de les temperatures; esperem que es compleixin els pronòstics i que capgirin aquesta tendència negativa.// FRANCESC COMES
MÉS MÀXIMES ≥ 30,0 °C
MÉS MÍNIMES ≥ 20,0 °C
Continuem tenint una quantitat de dies amb màximes per sobre els 30,00 °C, molt superior a l’esperat estadísticament, com els onze dies a Merlès (mitjana 3,56 dies), a Olost – Lliscàs (mitjana 4,0 dies) i a Sant Boi (mitjana 1,6 dies).
També tenim mínimes altíssimes, mai registrades al Lluçanès un mes de setembre. Les nits i matinades de més maldormir van ser les del dia 6 a Sobremunt – Santa Llúcia i els Munts – i Sant Agustí amb una mínima de 24,1 °C i la del dia 5 a Lluçà amb una mínima de 23,7 °C.
REFRANYS METEOROLÒGICS Al setembre, o s’assequen les fonts o s'emporten los ponts Agost madurador, setembre collidor Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra
L’OBSERVATORI AMB MÉS PRECIPITACIÓ
Alpens ha estat, una vegada més, l’observatori més afavorit amb una precipitació acumulada, en aquesta primera quinzena, de 94,80 mm. Aquesta circumstància també es va produir el juny, amb un total de 135,20 mm. Aquest 2026 ja porta acumulats 644,60 mm, que equival al 79,95 % de la mitjana anual de 806,20 mm. LaRella | 31