R623

LA SOBRETAULA

“És possible viure de la dansa i és el que espero”

Entrevista a Ton Puntí Homs

LA COLUMNA Diràs ametller

De Ramon Erra Macià

Un arxiu francès revela una seixantena d'exiliats lluçanencs

· La digitalització de l'OFPRA permet accedir a les fitxes dels refugiats que van demanar asil a partir del 1945 a França

Un bàlsam anomenat Cantilafont

El castell d'Olost acull un any més el festival per antonomàsia del Lluçanès

AIGUA

Creix la demanda d'aigua als pous de Vilaseca

El CC Osona alerta d'un consum massa elevat

JUDICIAL

Quatre veïns del Lluçanès acusats d'un delicte d'odi

Els acusats protestaven per una parada d'AC

MEDI AMBIENT

Alerta per incendis i calor al Lluçanès

S'apaguen tres petits focs aquesta quinzena

BITLLES

Els Jaume Puig guanyen les bitlles

L’equip de Perafita s'endú el 20è campionat

FIRES I FESTES

Tots els actes de les festes majors

Especial amb les prèvies més destacades

El proper número de LaRella sortirà el 3 de setembre

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart

CORRECCIÓ_

Natàlia Sala Herrero

WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria

DISSENY_ Maria Conill Hernández

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_

Blanca Deola Arrabal

COL·LABORA_

Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429

edicionslarella@gmail.com

FOTO: Grup Viure Olost i Santa Creu, passat i present.

ANY: Anys 40

LLOC: Carrer Vell de Santa Creu de Jutglar

Abans la Festa Major de Santa Creu començava amb un ofici solemne; després sardanes, ball de tarda i de nit. El concert se solia fer al Cafè de la Cooperativa, mentre que el ball es feia en un local del costat. L’orquestra que solia tocar les sardanes era la Lira de Prats. Normalment per al ball venien conjunts de Manresa i també recordem l’orquestra La Centellenca de Centelles, que era molt popular. Els músics solien menjar i dormir a Cal Giró, que feia de fonda, ja que si la festa queia en cap de setmana els músics actuaven també l’endemà de la Festa Major, anomenada la Tornaboda, i per això es quedaven a dormir. Hi havia un grup de veïns que s’encarregava d’organitzar la festa, en canvi, per Sant Antoni eren els administradors els que llogaven l’orquestra. L’única manera que tenien els organitzadors per fer diners per pagar als artistes era cobrant entrada, ja que no rebien diners de ningú.

LA PREGUNTA

Aquest estiu, com seran les teves vacances?

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 26 de juliol de 2026 amb una mostra de 64 vots

Respon a la següent pregunta el diumenge 13 de setembre

LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana

Els ajuntaments reclamen més actuacions de l'ACA a la riera de Merlès

La calor obliga a mantenir tancats els aparcaments mentre els informadors extremen la vigilància i prevenció de l'espai natural

Dos mesos després de la riuada de Corpus a la Riera de Merlès, juntament amb una campanya d’estiu de les més caloroses i amb perill d’incendi que es recorda, continua preocupant la situació.

Per una banda, els aparcaments habilitats a la riera segueixen tancats pel perill d’incendi. La zona, amb una carretera estreta i manca de cobertura, seria de difícil evacuació en cas d’una emergència. Per aquesta raó, més enllà de la prohibició del bany, com en darreres temporades, ja fa 3 setmanes que s’hi ha sumat aquesta restricció d’estacionament. Des de l’Ajuntament, no es preveu aixecar aquesta mesura fins que les condicions no millorin molt i, de fet, aquesta no és la perspectiva que preveuen els models meteorològics.

Per altra banda, els efectes de la riuada segueixen molt presents. L’estat de la riera, amb una gran massa de vegetació acumulada i els desperfectes dels ponts, són

les principals preocupacions de les administracions de la zona. Així doncs, el passat dimecres 15 de juliol, els alcaldes del Berguedà, reunits al Local Social de Santa Maria de Merlès, van signar un manifest on consideren que les actuacions executades fins ara per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’òrgan competent per gestionar la llera del riu, han estat “clarament insuficients”.

Per la seva banda, l'ACA defensa que ja ha executat les actuacions més urgents derivades de la riuada. En resposta a una consulta de LaRella, l'organisme explica que ha intervingut en vuit punts de la riera de Merlès. Segons l'Agència, les actuacions s'han desenvolupat durant tres setmanes i han consistit principalment en la retirada d'arbres caiguts, troncs i restes vegetals acumulades aigües amunt de ponts i altres infraestructures per restablir la capacitat de desguàs dels cursos fluvials i reduir el risc de noves obstruccions en cas

de pluges. L'import dels treballs executats supera els 25.000 euros, i l’organisme assegura que aquestes no seran les úniques actuacions, ja que té programada una segona fase d'intervencions. Tot i això, expliquen que l'inici dels treballs s'ha hagut d'ajornar a causa de l'elevat risc d'incendi forestal.

Mentrestant, els Ajuntaments continuen treballant per reparar els ponts i passos que van quedar malmesos.

DENUNCIATS PER ENCENDRE FOC A LA RIERA

Més enllà de les restriccions de bany i del tancament dels aparcaments, la campanya de regulació de l'espai natural de la riera de Merlès continua aquest estiu amb el desplegament dels informadors ambientals i dels guardes rurals. El dispositiu informa els visitants de la normativa vigent per tal de prevenir conductes incíviques i vetllar per la conservació d'un espai especialment sensible, i quan convé, sanciona.

L'ACA defensa que ha completat les actuacions més urgents i anuncia una segona fase quan disminueixi el risc d'incendi

La majoria de sancions són per estacionament, però dissabte passat els guardes rurals van denunciar dues parelles que havien encès una foguera en una zona de bany de la riera de Merlès, on també havien installat taules i cadires per fer un pícnic i utilitzaven una catximba, una pipa amb carbons encesos. A més, els vehicles estaven estacionats dins l'espai natural, malgrat les restriccions vigents. Els responsables van ser denunciats. En una situació de risc extrem d'incendi com l'actual pot comportar sancions superiors als 3.000 euros.//

S'apaguen tres petits incendis aquesta quinzena al Lluçanès INCENDIS

Poc abans de les tres de la tarda del passat 21 de juliol, un camió es va incendiar a la carretera C-62 (Eix del Lluçanès), a l’altura de Rocamentidera, en terme municipal de Merlès. L’ADF Lluçanès i Baix Berguedà es van activar ràpidament juntament amb els Bombers per evitar que el foc es propagués als marges de la via i afectés massa forestal. Tot i que hi va haver una petita afectació de vegetació, l’incendi es va aconseguir controlar. Fins a set dotacions de Bombers es van activar per controlar les flames del vehicle, que transportava deixalles, i en poc més de 45 minuts el foc es va apagar.

UNA ZONA DE VEGETACIÓ ENTRE ORISTÀ I ELS TOSSALS S’ENCÉN DUES VEGADES

La matinada del mateix dia 21 de juliol, a les 2 de la nit, es va declarar un incendi de vegetació forestal als marges de la carretera B-433, entre Oristà i els Tossals, entre les cases del Verdaguer i el Bach. Per fer-hi front s’hi van desplaçar set dotacions dels Bombers, que van treballar tot el dia. L’incendi va afectar una superfície de 9.000 metres quadrats. En aquest mateix lloc, l’incendi va revifar el passat 27 de juliol, sis dies més tard. L’avís d’una nova columna de fum va arribar a primera hora de la tarda, i va anar cremant el mateix terreny amb baixa intensitat. Per apagar el foc van actuar ràpidament l’ADF Lluçanès, l’ADF Quercus i 5 dotacions dels Bombers.

NIVELL DE RISC 3

El mapa del pla Alfa, l’eina dels Agents Rurals per quantificar el perill d’incendi forestal i les mesures que s’han de prendre al respecte, ha recollit aquests dies l’elevat risc d’incendi forestal a la comarca. Gairebé cada dia, la majoria de municipis han estat en perill 3 de 4. Algun dia, municipis com Sant Feliu o Merlès han estat en perill 4 i el nivell d’alerta encara és màxim, davant d’una nova onada de calor.// PAT

MÓN RURAL

Oberta

la sol·licitud per al 2026 dels ajuts pel desenvolupament rural

Un any més, s’ha obert el termini de sol·licitud per als Ajuts Leader des de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de fomentar inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals per incentivar el seu desenvolupament i la seva diversificació. Així doncs, les propostes es poden presentar fins al 30 de setembre, i posteriorment, es valoraran segons els criteris establerts. Alguns són: crear reactivació econòmica i generar ocupació en la zona, impulsar l’arrelament dels joves al territori, promoure la protecció dels recursos naturals i del medi ambient, estimular la innovació en el sector agroalimentari, entre d’altres. La concessió no és automàtica i els projectes competeixen entre ells.

Les sol·licituds es poden presentar tant pel sector privat amb inversions en activitats productives, com pel sector públic amb inversions no productives.// BDA

Neix l’Escola d’Oficis del Lluçanès per reforçar la formació professional

Pretén formar nous professionals i respondre a les necessitats de les empreses, autònoms i ciutadans del territori

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

Amb la coneixença de la problemàtica de les empreses i professionals de trobar treballadors qualificats en oficis essencials com fusters, electricistes, llauners, entre d’altres, neix l’Escola d’Oficis del Lluçanès. Així doncs, el projecte té la finalitat d’impulsar noves oportunitats formatives que responguin a les necessitats actuals i futures de les persones i les empreses.

Aquesta és una proposta dirigida a joves a partir de 16 anys, persones a l’atur o que vulguin un canvi de trajectòria professional. L’Escola d’Oficis oferirà formació pràctica i acompanyament personalitzat perquè les persones participants adquireixin nous coneixements que permetin obrir portes a més oportunitats.

La primera formació serà de mecànica, a la tardor

Dins del marc d’aquest projecte, la primera proposta que s’impulsa

és el Tastet de mecànica. Consisteix en una formació pràctica inicial per descobrir el sector i despertar noves vocacions professionals. Aquesta formació tindrà lloc del 10 de setembre al 15 d’octubre, a Prats de Lluçanès, període en què es realitzaran un total de 30 hores repartides els dilluns i dijous de 5 a 8 de la tarda. Les inscripcions estan obertes

fins al 21 d’agost. Més endavant es faran el Tastet de Construcció, al novembre, i el Tastet de cura de cavalls, al febrer.

Com va expressar en l’anterior número de LaRella la vicepresidenta 1a de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès, Montse Boladeres, “si volem una comarca viva, dinàmica i plena d’oportunitats, hem de ser capaços de generar eines que connectin formació, empresa i territori”.//

El consum d'aigua dels pous de Vilaseca és el més elevat dels

darrers cinc anys

Malgrat la sequera dels últims anys i la crida a fer un ús responsable de l'aigua, s'ha superat la captació de 1.500 m³ diaris d'aigua

MUNICIPAL

SBG estrenarà pista de gespa per la Festa Major

L'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha fet una rentada de cara a la pista poliesportiva municipal del camí del Roc Llarg.

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

El consum d'aigua dels municipis que la capten als Pous de Vilaseca ha augmentat aquest últim any, situant-se en el nivell més alt dels últims cinc. Per aquest motiu, des del Consell Comarcal d'Osona han demanat fer un ús més racional de l'aigua. Un dels primers ajuntaments a reaccionar ha estat el d'Olost, que la setmana passada va emetre un comunicat demanant als veïns, les empreses i les explotacions ramaderes del municipi que facin un

ús racional de l'aigua i n'intentin reduir el consum.

L'alcalde d'Olost, Gil Salvans, explica que des del consistori estan molt preocupats i afegeix que "si no plou aquest mes que ve i no aconseguim reduir el consum d'aigua, a finals d'agost o principis de setembre haurem d'aplicar restriccions".

EL CONSUM DELS POUS

Dels 13 municipis del Lluçanès, set agafen aigua dels Pous de Vilaseca: Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès, Perafita, Olost i Sant Martí d'Albars.

RAMADERIA

Segons les dades del Consell Comarcal d'Osona, responsable de gestionar la captació d'aigua dels pous de Vilaseca, els consums d'aigua dels pous són els més elevats dels darrers anys i la majoria dels municipis han superat la seva dotació, i alguns dies la captació d'aigua ha sobrepassat els 1.500 m³. Cal tenir en compte que, un cop superada la dotació diària, el preu de l'aigua és més car.

Segons les dades disponibles, del gener fins al mes de juny d'aquest any s'havien captat 180.425 m3 d'aigua dels pous. Durant el mateix període de l'any passat, la captació va ser de 154.298 m3.//

El Govern no renova la moratòria que limita l’ampliació de la cabana porcina

Unió de Pagesos alerta que "han augmentat les sol·licituds d'ampliació promogudes per grans empreses del sector"

LLUÇANÈS

Jordi Freixa Oliveras

Per_

Les dades de contaminació de l’aigua mostren, des de fa anys, un elevat índex de nitrats que impossibilita el consum d'aigua de la majoria de fonts, i que també afecta les aigües subterrànies del país. L’any 1998 es va començar a abordar la situació declarant els primers municipis vulnerables en aquest sentit. Des de llavors, la llista s’ha ampliat fins a arribar a gairebé la meitat de municipis catalans.

Dotze dels tretze municipis del Lluçanès van ser declarats municipis vulnerables per nitrats entre el 1998 i el 2009. Llevat d’Alpens, tota la comarca té un excés de nitrats declarat que influeix en la

contaminació de l’aigua del territori. Com al Lluçanès, hi ha altres zones catalanes on el principal causant de l’excés de nitrats és la cabana porcina.

L’any 2025 el Lluçanès comptava amb 314.255 porcs, una xifra lleugerament a l’alça respecte de l’any 2019, quan es va aprovar un nou decret de dejeccions ramaderes, que també va incloure el decret de moratòria de dos anys que limitava l’ampliació de la cabana porcina. Aquest decret s’ha mantingut fins a l’actualitat, però ja no es renovarà.

La contaminació de l'aigua per nitrats no ha millorat durant la moratòria

Diverses entitats i organismes han demanat que s’ampliï la moratòria. Unió de Pagesos ja ha alertat que “la finalització del pe-

ríode de moratòria ha comportat un increment significatiu de les sol·licituds d’ampliació d’explotacions, principalment promogudes per grans empreses del sector”. Amb l’actual regulació, i tal com ho estableix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), només es pot ampliar la cabana porcina en zones vulnerables si es compleixen unes condicions difícils d'assumir per bona part dels petits i mitjans ramaders, però possibles per a les grans empreses del sector. Entre les condicions hi ha el lliurament del purí a empreses de gestió de residus o a un centre de gestió de dejeccions ramaderes o l’aplicació a terres situades fora de la zona vulnerable.//

Per una banda, s'han renovat les tanques perimetrals de protecció de la pista. Aquesta actuació ha tingut un cost de 45.120 €, dels quals 45.000 € s'han finançat a través d'una subvenció del Consell Català de l'Esport, de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, s'ha instal·lat gespa artificial a la pista. La inversió ha tingut un cost de 46.400 €, que s'ha finançat a través dels recursos propis de l'Ajuntament.

La pista era i segueix sent un punt de trobada de molts veïns del poble i, tal com explica el regidor, Roger Vilamala, havien fet arribar al consistori la necessitat d'adequar i posar al dia les instal·lacions.

La pista, que encara li falten uns petits detalls per estar del tot acabada, s'estrenarà oficialment per la Festa Major, amb el torneig de futbol sala que ha organitzat la comissió de joves.

L'accés a la pista seguirà obert i gratuït per a tothom, però Vilamala explica que des del consistori estan estudiant la possibilitat de crear un sistema de reserves de l'espai "perquè si algú hi vol anar un dia i hora concret amb els amics a fer un partit hi hagi lloc".// CFU

Agraïment

Osona Contra el Càncer

Delegació de Prats de Lluçanès

La generositat i el suport de totes les persones que van col·laborar amb nosaltres durant la Fira de Sant Jaume, celebrada el passat 26 de juliol a Prats de Lluçanès, van permetre recaptar 1.878,54 € en benefici de les persones afectades pel càncer i el seu entorn. Des de la delegació d’Osona Contra el Càncer de Prats de Lluçanès, volem donar les gràcies a tothom qui ho ha fet possible.

Un any més, sumant esforços. Salut per a tothom!//

LA COLUMNA

Ramon ERRA MACIÀ

Diràs ametller

Llegeixo la dona bala de la poesia catalana, la mallorquina punk que ho peta. I diu: Un dia/ diràs ametler/ i els teus néts/ no t’entendran/ perquè sols sembrares/ arbres d’ombra. Aquest cop de puny és dins el llibre Xampú Xampany. I l’autora, la dona bala, és l’Antonina Canyelles (Palma, 1942). La Tonina també va escriure això que tinc a la pissarra: Tu pots dir “la meva barca” però les veles sempre són del vent Aquests dies ho he relacionat amb les rierades i els focs. Sobre els aiguats busco els noms que els ha donat la veu popular en diferents comarques i anys: aiguat de Sant Lluc (1940), riuada de Sant Ramon (1926), aiguat de Santa Tecla (1874), aiguat de Sant Miquel (1913), riuada de Sant Antoni (1898), aiguats de Sant Tomàs (1994). I la recent rierada de Corpus, a Merlès. O de Patum.

Venim d’un món de noms, d’idees que representaven aquests noms i tot de coses que perdem. Però les necessitem. Com el concepte ametller. I l’ametller mateix amb els seus fruits: la continuïtat. Situar els aiguats al calendari, vora les festes, els sants del dia, la vida a pagès, el curs de l’any i els seus perills i avantatges. Sembres i collites. La fúria de l’aigua s’emporta ponts i de vegades gent. Les vores de riu han de ser netes, rondinen. El foc l’atura el paisatge en mosaic, llegeixo no sé on. A tocar d’aquests boscos de pi i bardissa hi necessitem camps, prats, hortes, diu una veu que escolto. La vall de Merlès, tan explotada, desitjada i única, ha patit totes les plagues. També l’abandonament de cases i camps. Per això em decanto per dir-ne rierada de Patum, d’aquesta tan forta, perquè se senti el tabal de la mala llet. I perquè els referents poc o molt canvien. Les desgràcies solen tenir més d’una causa. Ciment? Vores de riu brutes? Massa turisme? Zero adaptació al canvi climàtic? I encara que no hi hagués hagut deixadesa, també hi ha la natura desfermada, això de les veles, que sempre són del vent. El vell pont, després de segles, ens en podria contar moltes! Diràs ametller, freixe, falç, trepadella, blat de moro farratger i ningú sabrà de què parles. Llavors tot seran lamentacions entre la cendra i els ponts desfets.//

Aliança Catalana porta a judici quatre veïns del Lluçanès a qui acusa d'un delicte d'odi

Els encausats protestaven per la parada que Aliança va posar el 26 de gener de 2025 al mercat setmanal de Prats de Lluçanès

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Quatre veïns del Lluçanès van ser citats a declarar el passat 16 de juliol, després que Aliança Catalana els acusés d'un delicte d'odi per les protestes contra la presència del partit xenòfob al mercat de Prats de Lluçanès el gener de 2025.

Els veïns del Lluçanès van acollir-se al dret de no declarar. A la sortida dels jutjats de Vic, on una quinzena de persones els esperava per donar-los suport, convocats pel Grup de Suport Pigot Negre, Alerta Solidària i El MALL (moviment per l'autonomia del Lluçanès). A la sortida es va llegir un comunicat en què denunciaven l'estratègia d'Aliança que, com fa VOX, utilitza els tribunals per intimidar i desgastar aquells que s'organitzen per plantar-los cara.

També posaven de manifest que els problemes del Lluçanès són la pèrdua de serveis, el tancament de comerços, l'accés a l'habitatge, les dificultats que té la gent del sector primari, però no pas la immigració.

LA CARPA AL MERCAT DE PRATS

La denúncia d'Aliança Catalana als quatre veïns del Lluçanès va ser arran de les protestes de rebuig que va generar la presència de militants d'aquest partit al mercat setmanal de Prats, el 26 de gener de 2025. Tal com explica LaRella 588 , Una quinzena de persones es van concentrar als jutjats per mostrar el seu suport als acusats

publicada el 6 de febrer, un grup de veïns del Lluçanès van protestar davant la carpa del partit, que estava custodiada pels Mossos d'Esquadra. Durant el matí, es van poder sentir proclames contra el partit d'extrema dreta com "què heu vingut a salvar al Lluçanès?" o "Fora feixistes".//

El cuiner i presentador Arnau París fa una visita gastronòmica al Lluçanès

LLUÇANÈS

Per_ Blanca Deola Arrabal

El cuiner, presentador i guanyador de la novena edició de MasterChef, Arnau París, va visitar el Lluçanès el passat mes de maig per tastar l'esmorzar de forquilla de Mas Monells i conèixer el producte de proximitat del Soler de n’Hug. La visita es va emmarcar en la seva sèrie de vídeos Bars de Carretera, un projecte que va iniciar fa més d'un any amb l'objectiu de reivindicar el producte de proximitat i la gastronomia del territori.

La primera parada va ser a Sant Bartomeu del Grau, al restaurant Mas Monells, on Arnau París va degustar el seu esmorzar de forquilla, que va definir com “l'esmorzar de forquilla més gastronòmic que hem fet fins al dia d'avui”.

Després de l'àpat, va conversar amb l'Edu Aliberch, propietari del restaurant, que li va explicar la història de Mas Monells. La següent parada va ser al Soler de n'Hug, a Prats de Lluçanès, on de la mà de la família Peraire Soler va conèixer tot el procés d'elaboració dels seus productes i on també va participar en l’elaboració de les seves llonganisses.

De la seva visita a la comarca va fer-ne dos capítols, publicats al seu canal de YouTube, a més de diversos continguts a les xarxes socials del projecte (@barsdecarretera). Finalment, en els pròxims dies, Arnau París visitarà l'Hostal Sant Maurici, a la Quar, per degustar la seva proposta gastronòmica en un nou episodi de la sèrie.//

Fes-te l'Agost els divendres als jardins de Cal Bach de Prats

Els Jardins de Cal Bach de Prats de Lluçanès acolliran aquest mes d’agost la 22a edició del cicle musical de petit format de les nits de divendres d’estiu a la vila, el Fest-te l'Agost. La proposta oferirà quatre concerts gratuïts a les 10 del vespre. El cicle aposta per una programació variada i de qualitat. En cas de pluja, però, els concerts quedaran suspesos.

La programació s’obrirà el 7 d’agost amb The Cavaliers - Canta a Serrat, un homenatge emotiu al cantautor Joan Manuel Serrat. El 14 d’agost serà el torn d’Albèricas, que reunirà tres generacions de dones de la família Albero en un viatge per les músiques d’arrel de la península Ibèrica. El 21 d’agost actuarà Athrodeel, amb una proposta de fusió siriocatalana que també forma part del cicle Sona Lluçanès - Concerts d’Estiu. Finalment, el 28 d’agost, Helena Cases Sal clourà el cicle amb Feréstega, un espectacle de sonoritat minimalista experimental inspirat en la poesia de Xavi Grimau.// XBV

33a Trobada d'Acordionistes de Perafita

Un any més, el pròxim 30 d’agost, a dos quarts de 6 de la tarda, al Pavelló Municipal de Perafita, se celebrarà la Trobada d’acordionistes, un acte de més de tres dècades d’història. Serà una diada amb una àmplia programació de concerts de diferents estils, com música tradicional, repertori de valsos, polques o sardanes. Els concerts seran dirigits per grups professionals de l’acordió provinents de diferents punts del territori, com el Lluçanès, Osona, el Ripollès, el Berguedà, entre d’altres. La diada finalitzarà amb un ball i un sopar popular, com ja és tradició.// XBV

La Fira de Sant Jaume, aplec del comerç, la cultura i la gastronomia Prats de Lluçanès

La Fira de Sant Jaume s'ha convertit en una de les cites imperdibles de finals de juliol al Lluçanès, fent que el darrer cap de setmana de mes sigui un punt de trobada del veïnat de tota la comarca.

El TastaQmarca ha esdevingut una proposta clàssica de l'estiu al Lluçanès. Un any més, els Jardins de Cal Bach i la Farmàcia Vella van acollir els establiments de la comarca, aquest any en van ser 10, que van participar en la mostra gastronòmica. L'espai va omplir-se de gom a gom acollint els centenars de persones que van gaudir de les seves propostes.

La Fira, diumenge 26, va ser l'aparador perfecte per als comerciants i productors de la comarca. Centenars de persones van passejar pel centre de Prats gaudint de les parades i coneixent les entitats del poble. I un any més va acollir la trobada bastonera, que arribava a la 34a edició, i la trobada de motos antigues i cotxes clàssics.

A la tarda, la plaça Vella es va omplir per gaudir d'Eh!? la proposta de circ de carrer de la Cia Flying Pikmis, que, combinant acrobàcies i humor, va tancar amb un somriure final un cap de setmana rodó// CFU

Gemma Ambrós, guanyadora de la 28ª edició del Premi Doctor Grau

El dissabte 25 de juliol va tenir lloc el lliurament del Premi Doctor

Grau, dins el marc de la Fira de Sant Jaume

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

L’estudiant de Prats de Lluçanès, Gemma Ambrós, ha guanyat el Premi Doctor Grau d’enguany. Aquest guardó que té la finalitat de reconèixer el millor estudiant de Batxillerat de la comarca del Lluçanès.

Aquest guardó té la finalitat de reconèixer el millor estudiant de Batxillerat

Gemma Ambrós ha cursat el Batxillerat social a l’Institut Castell del Quer i ha aconseguit un 9,72 de nota mitjana final, després de moltes hores de dedicació en aquests dos anys. Ambrós el curs vinent cursarà el grau en Economia a l’Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L’acte va tenir lloc el dissab -

te 25 de juliol als Jardins de la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès. Els encarregats de lliurar el premi, dotat amb 1.200 euros, van ser l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, i el Dr. Garcia, president de la Fundació Dr. Grau. La Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 1998 en honor al metge de la comarca.

Després de l’entrega, van acompanyar l’acte amb bon ambient amb un concert de Músiques del Món amb un trio format per Núria Castaño, Cesc Castaño i Mireia Espada, alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que va agradar molt a tots els assistents.//

El plaer de fer-la petar als vespres d'estiu

Prendre la fresca i fer-la petar: aquest és l'objectiu dels veïns que es troben els dimecres a Les Tres Fonts, a Prats de Lluçanès.

Sense cap altra pretensió que passar l'estona, el veïnat de Les Tres Fonts treu les seves cadires al carrer i, amb l'entrepà sota el braç, es troba per xerrar i compartir l'estona. L'única voluntat és crear una xarxa de veïns i fer que "un espai tan bonic com Les Tres Fonts torni a agafar vida", expliquen.

Aquestes trobades, que ja van començar l'estiu de l'any passat, han continuat enguany amb l'afegit que alguns dies també s’hi han fet activitats ben diverses, com el concert de la Vicky Casas del passat 15 de juliol o el joc pictòric de la Marta Such del dia 22. Les trobades dels dimecres s'allargaran durant tot l'agost.

Abans de començar, es va haver de netejar i adequar l'espai. Aquest any, les veïnes que ho organitzen van presentar un projecte als pressupostos participatius per millorar l'accessibilitat a l'espai de Les Tres Fonts.// CFU

“Vens al Canti?”, aquesta invitació va ser com quan un amic amb piscina et convida, a ple juliol, passar un dia a casa seva. Bon cartell, escapar de la calorada metropolitana i passar hores amb una amiga cara de veure. Agafo quatre coses, que segurament no conjunten, però tant se val: l’important és arrencar el cotxe i no arribar tard. Aquí, en canvi, ja fa dies que el Canti apareix a les converses: “Ens veiem al Canti?” Fa temps que l’esperem, l’esdeveniment que alguns considerem la “festa major del Lluçanès”, l’ocasió per lluir els nostres millors ‘outfits’ i donar-nos el luxe de fer girar tot un cap de setmana entorn d'un sol esdeveniment.

Primer un camp segat, després el castell, i finalment la gran esplanada. No esperes que el jardí d’aquell edifici pugui amagar tot allò. Ens endinsem, però costa avançar. Incomptables parades saludant amics i coneguts, cares noves i gent que mig em vol sonar de xarxes amb Edna Bravo de fons. Noms que ja no oblido i d’altres que no recordaré, seguits d’una mirada de benvinguda, petons i abraçades. Moltes d’aquestes presentacions em desgranen arbres genealògics. Al final, aquí la majoria són veïns, germans o cosins, més o menys llunyans. Una dirà que juga a casa: és la meva gent. L’altra, que estrany: no els conec de res, però com si fóssim amics de tota la vida.

Sense adonar-nos-en, comença a actuar Anna Andreu. Continuem xerrant fins que la Mar Pujol puja a l’escenari a acompanyar-la amb Turons. Emmudim. No és només com canta, sinó que ho fa allà on els del Lluçanès l’hem vist créixer, i això ja ho tenyeix amb una aura especial. La mateixa sensació ens embolcalla quan anem a sopar. Fideus a la cassola en un festival? Cada cullerada és com tornar a casa l’àvia. Aquí no hi ha grans cadenes ni grans marques. Només gent honesta que amb els seus projectes aposta per productes de proximitat cuinats amb el cor.

Unes bombetes ens fan de sostre, una decoració curosament escollida per casar

amb l'entorn. Aquesta cura es troba fins a l’últim detall. Què dir-vos? Fins i tot hi ha fonts amb aigua gratuïta. Ja em perdonareu, però vinc d’una terra acostumada a pagar tres euros quan vols aturar el ritme frenètic de la deshidratació nocturna. Són petits gestos, però són sinònims d’acollida.

Ja fosc, Nyandú comença a cantar Glòria. El públic s’entrega; ens tenen als seus peus. Els locals ens les sabem totes. Els de La Torre ens tenien preparada una sorpresa: baixen de l’escenari i toquen Un indret privilegiat. “Tu ja m’entens, que som de poble”, es percep en l’ambient; ens sentim cofoiament reafirmats. Els visitants, perquè enganyar-nos, ens emocionem encara que no ens la sapiguem. Ells es guanyen el públic i el públic es guanya l’escenari abans d’acabar el concert.

La vetllada continua amb l’electrònica illuminada i estrident de Thelee. Acabem la nit desplaçant-nos a la zona del DJ i bellugant-nos al ritme de la barreja eclèctica de temacles punxats i dinamitzats per Don Pedrolo i Jimbo Jambous. Movem l’esquelet fins ben entrada la matinada, sense ser massa conscients que encara ens queda afrontar un altre dia de festival.

La ruptura del cicle circadiari i les visites a la barra del dia anterior fan que dissabte costi d’arrencar. Encara traient-nos la mandra de la maratoniana migdiada de la tarda, arribem quan La Publicitat ja ha tocat. M’hauria agradat veure’ls, “Se’n sentirà a parlar”, fa uns dies em va dir algú de l’organització. La rebuda ens la fa El Petit de Ca l’Eril, que potser requeria una mica més d’introspecció de la que estava disposada a aportar, o bé el dolç record d’un concert seu a una sala de Barcelona em

Un bàlsam

va trair. Però, sigui com sigui, no hi vaig acabar de connectar. Una parada gastronòmica i Fèmut són l’avantsala del punt àlgid de la nit.

Un escenari ple de jocs de llums ens embadaleix. Fillas de Cassandra inunda el Canti amb una proposta musical trencadora: folklore gallec, sons moderns i discurs. Malgrat parlar-nos en una altra llengua i des d’un lloc a més de mil quilòmetres de casa, també sentim que ens canta a la gent de territori: la bellesa de la quotidianitat, l’apologia al costumisme i la ruralitat feminista.

Arribem al clímax de la nit amb el xou de Fades; ballem sense pausa al so d’un autotune polititzat. La seva estètica queer i les lletres els han portat a aturar concerts durant la gira per ser assetjats als escenaris. Així que no m’ho penso dues vegades per convidar a marxar a persones que no mostraven les millors de les actituds. Si el Canti i el Lluçanès m’havien mostrat la seva cara més acollidora, calia que tothom s’hi sentís igual de benvingut.

Els plats de Dj Jolie ens van acompanyar fins que els treballadors de seguretat, amablement, ens van escombrar cap a fora del recinte. A l’aparcament, com sempre, hi ha una segona part del Canti, la que només vivim aquells que ens resignem a que no acabi el cap de setmana que feia tant temps que esperàvem. Diumenge arribarà i ens portarà a parlar de les cares retrobades, dels descobriments musicals i de les anècdotes que recordarem una bona temporada.

anomenat Cantilafont

En un temps d’infinitat de propostes musicals, de macrofestivals que ens gentrifiquen les ciutats i ens porten a viure’ls des de l'individualisme, trobar projectes més petits, cuidats i col·lectius pot ser un oasi. Com també ho és veure la teva amiga, conèixer la seva gent, divertir-te amb ells, sentir-te acollida i una més del Lluçanès. Alguna cosa semblant, suposo, a quan, en plena onada de calor, un amic amb piscina et convida a casa seva. Digues-li privilegi, digues-li bàlsam. O, en aquest cas, Cantilafont.//

Per_ Laia Font López i Elisenda Colell Hernández

Fotos_ Festival Cantilafont - Caritg Estudi

Els noms del Lluçanès a l'exili

La

digitalització d'un arxiu francès de refugiats permet identificar 63 persones dels pobles de la comarca que van fugir del franquisme cap a França

LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

i Blanca Deola Arrabal

Amb l'arribada de la dictadura franquista, desenes de persones van marxar de casa seva. Gent de totes les edats van fer les maletes i van enfilar el camí de l'exili, majoritàriament cap a França. Va ser l'any 1939, acabada la Guerra Civil. Fugien de l'avenç del franquisme i de la repressió que l'acompanyava.

Eren persones que s'havien compromès amb la República: que n'havien estat soldats, que havien ocupat algun càrrec, o que simplement s'havien significat amb les esquerres o amb el nacionalisme català. Van emprendre un exili incert, pràcticament sense res a sobre, per salvar la vida.

Això és el que reflecteixen els arxius de Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides (OFPRA): pares, mares, fills, oncles, padrins, canalla. Alguns d’ells van esdevenir, com diuen les mateixes fitxes, "naturalisé français".

Aquest any, l’OFPRA ha digitalitzat milers de fitxes de persones que van demanar asil a França. Aquest arxiu s'ha fet accessible per a tothom.

Del Lluçanès, s'hi han localitzat almenys una seixantena de persones nascudes a algun dels tretze municipis. Tot i aquest nou recurs, és molt difícil saber amb exactitud quanta gent va marxar a l'exili. En aquest reportatge ens limitem a recollir el que diu aquest arxiu concret.

L'ARXIU

La informació física ja hi era. Les fitxes es podien consultar des de fa anys, però calia desplaçar-se als arxius francesos. Ara, digitalitzades, hi ha un accés molt més directe.

L'arxiu recull les persones que, en algun moment, es van registrar a les oficines de refugiats de l'Estat francès. Hi ha dos tipus de fitxes. Les de l'OCRE (Oficina Central de Refugiats Espanyols), que cobreixen el període 1945-1952, i les de l'OFPRA (Office français de protection des réfugiés et apatrides), posteriors al 1952, que la va rellevar. L'OCRE va ser un organisme temporal, creat arran del decret del 15 de març de 1945, exclusivament per gestionar i regularitzar la situació jurídica dels republicans i exiliats espanyols sota l'estatut internacional de refugiat. Quan es va dissoldre, l'OFPRA en va heretar els arxius i va continuar obrint expedients als exiliats. Cal tenir present que aquestes són

peticions de protecció fetes a partir del 1945, quan ja s'acabava la Segona Guerra Mundial. Això vol dir que recull gent que ja feia anys que estava instal·lada a França quan en va sol·licitar l'estatut de refugiat.

L'arxiu no és exhaustiu, només hi apareixen les persones que van exiliar-se a França i, un cop allà, ho van formalitzar davant d'aquestes oficines, al cap d’uns anys. En queden fora, per tant, els qui van tornar abans, els qui van emprendre altres camins —cap a Sud-amèrica, Centreamèrica o altres països— i els qui, tot i quedar-se a França, mai no ho van sol·licitar.

L'arxiu no és complet: no hi consten els qui van tornar abans, els qui van fugir cap a altres països o els qui mai ho van registrar. I hi pot haver errors de transcripció, noms o dates

Se sap, de fet, que hi va haver altres persones exiliades de llarga durada que no consten en aquest registre. Ho recull el llibre Guerra i repressió a Prats de Lluçanès, d'Anna Gorchs i Roser Reixach (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que documenta, entre d'altres, els casos de Ramon Costa Solà, Joan Deseuras Puig, Ramon Font Plans i Josep Maria Font Ribes.

Tampoc no hi ha manera de localitzar, a través d'aquestes fitxes, les persones que van viure en algun poble del Lluçanès sense haver-hi nascut: el registre no permet aquest tipus de cerca perquè les fitxes no ho recullen.

Les fitxes es van anar actualitzant fins ben entrada la dècada dels setanta, amb anotacions sobre regularitzacions posteriors. En molts casos, donen una idea prou completa del recorregut vital de la persona i obren la porta a sol·licitar altra documentació associada —es poden arribar a vincular pares, germans o parelles entre si. Moltes vegades, però,

la informació és incompleta. La cerca al web tampoc és senzilla. Els noms de persones i de pobles hi apareixen sovint amb errors de transcripció, i una cerca més exhaustiva —provant variants ortogràfiques i creuant-ho amb aportacions personals de famílies— probablement faria aflorar més noms dels que hem pogut recollir aquí.

Un altre detall a tenir en compte a l'hora de llegir les fitxes: les dones hi consten sempre amb el cognom de casada, seguit del de soltera precedit de la fórmula francesa "née".

EL QUE EXPLIQUEN LES FITXES

Rere cada fitxa hi ha una vida, i sovint també una família sencera. No totes les fitxes tenen el mateix nivell de detall. A més de les dades exposades a la taula, a la majoria de fitxes també hi trobem: el nom del pare i la mare, l’any d’entrada a França, la professió, l’estat civil, domicilis antics, l’aval d’altres persones registrades a l’arxiu, renovacions, etc. Repassant els registres localitzats, hi apareixen germans dispersos, matrimonis que van refer casa junts a l'exili, i també algun error o duplicat. En detallem algun exemple.

GERMANS DISPERSOS

xach (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), ja explica la història d'aquesta família. El pare, Manuel Nadal Sanz, també es va exiliar, tot i que no consta en aquest registre. Segons el llibre, era una família que havia passat per diverses localitats abans d'instal·lar-se al Lluçanès. Tenien 12 fills i a Prats van néixer els cinc fills més petits —entre ells, els quatre que apareixen a l'arxiu. El llibre explica que tota la família va marxar a l'exili excepte un germà, que va ser jutjat i desterrat a Càceres. També hi consten dues germanes de Santa Maria de Merlès, filles d'Antonio Camprubí i Carmen: Pilar Cardil née Camprubí Peraire i Antonia Comaposada née Camprubí, cadascuna amb el cognom del seu respectiu marit.

PARELLES CASADES, SOTA EL MATEIX SOSTRE

En dos casos hi consten marit i muller, vivint al mateix domicili. Juan Trench Villa i Ascensión Trench née Sampons Cases, tots dos de Prats de Lluçanès, es van establir prop de Tolosa. Un altre cas són Ramon Cornellà Valls i Nieves Cornellà née Piquer Ferrer, tots dos de Perafita, establerts a Espirà de l'Aglí.

QUANTES DONES?

Un 35% dels registres corresponen a dones. La majoria hi consten amb la fórmula "née" que ja hem explicat, indicant que van conservar el cognom de soltera a la fitxa francesa. Gairebé una de cada tres hi apareixen com a vídues.

LES PERSONES MÉS JOVES

Quatre de cada deu exiliats localitzats es van quedar a tocar de la frontera, a Catalunya Nord

Aida Isabal Sanz, de Perafita, va néixer el 9 d'agost de 1938. El seu pare i la seva mare, també fitxats, consten com a nascut a Osca. És possible que aquesta família ja fos de camí a l'exili quan va néixer la filla a Perafita: l'últim domicili conegut dels tres membres de la família era el mateix, a Ribesaltes.

Al registre hi apareixen quatre germans nascuts a Prats de Lluçanès, fills de Manuel Nadal i Micaela Larios: Jorge (1928, paleta), Montserrat (1929, treballadora de la llar), José-Maria (1930, electricista) i Juan (1934, mecànic). Tres es van quedar a la mateixa zona, entre Poitiers i Châtellerault (Vienne); el quart, Juan, va anar a parar a París. El llibre Guerra i repressió a Prats de Lluçanès, d'Anna Gorchs i Roser Rei-

Un altre cas és el de Francisco Serrate Aguilar, de Prats de Lluçanès. Va néixer el 15 de maig de 1938. Tots dos van néixer, per tant, en plena Guerra Civil i no tenien ni un any quan van travessar la frontera, el 1939. A les fitxes consten ambdos com a "estudiant".

LES PERSONES MÉS GRANS

José Lladó Quintana, d'Olost, nascut el 8 de gener de 1880, és la persona més gran de tot el registre. Vidu i sense professió declarada. La seva fitxa l'ubica a la "maison de repos” de BeauSéjour, a la zona del Var. Rosa Pedrals Vilalta, d'Oristà, nas-

cuda el 14 d'agost de 1880, és la dona més gran del recull: vídua, de professió modista.

ELS POBLES AMB MÉS REGISTRES

Prats és el municipi amb més persones fitxades: 20 registres. El segueixen Sant Boi, amb 9, i Olost, amb 8. Més enrere hi apareixen Merlès (7), Perafita (6), Oristà (5), Sant Bartomeu (4) i Alpens (2). Amb un únic registre cadascun tanquen la llista Sobremunt, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Feliu.

POBLES SENSE CAP REGISTRE

Sant Martí d'Albars i Sant Agustí de Lluçanès no hi apareixen. No es pot descartar que hi hagi persones d'aquests pobles a l'arxiu que la cerca no hagi acabat de trobar —els noms de pobles són, sovint, els que arrosseguen més errors de transcripció als arxius.

QUIN ERA EL DESTÍ HABITUAL?

Els destins estaven escampats per tots els racons de França, però s'hi detecta un patró clar. Més d'una desena es van quedar a la Catalunya Nord —Perpinyà, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Bolquera, entre d'altres— i una mitja desena més al departament de l'Alta Garona, al voltant de Tolosa de Llenguadoc. Així doncs, gairebé la meitat es van establir a prop de la frontera, probablement per la proximitat, la cultura catalana compartida i les xarxes de refugiats ja existents a la zona. Un segon bloc important es concentra a la regió de París, i després hi ha diferents casos dispersos.

DUES FITXES, UNA SOLA PERSONA:

Pedro Pujols Mas i Roberto Torrentes del Río. Sota aquests dos noms diferents, tots dos de Prats de Lluçanès, hi ha — tot apunta— la mateixa persona: comparteixen data de naixement, domicili i noms dels pares. Una de les dues fitxes consta explícitament com a anul·lada i es remet a l'altra com la vàlida. Amb la informació de les fitxes, no es pot saber el perquè d’aquesta duplicitat.

EL CAS DE MARIA MUNS COTS

Una mateixa dona, d'Olost, apareix registrada en dues fitxes diferents, amb el mateix número d'identificació, però amb dades divergents: un any de naixement diferent (1920/1921), el cognom matern escrit amb una t de més o de menys (Muns/Munts), i un cognom de casada diferent a cada fitxa (Gudiol en una, Rovira en l'altra) —tot i que la fitxa de l'home sembla correspondre a la mateixa persona en tots dos casos. Una de les dues fitxes consta com a anullada. Segons la darrera fitxa, la dona va acabar vivint a Caracas, Veneçuela. Aquesta és, doncs algun dels detalls de les fitxes d'algunes de persones del Lluçanès que hem pogut localitzar a l'arxiu de l'OFPRA. Una relació parcial, com s'ha explicat, condicionada pel que el mateix arxiu recull i per la cerca que hi hem pogut fer. Una relació, però, que per primer cop es pot consultar de manera oberta i posa noms i cognoms a una part de l'exili lluçanès.//

Alpens

Alpens

PERSONES DEL LLUÇANÈS AL REGISTRE DE REFUGIATS A FRANÇA (OFPRA)

MUNICIPI COGNOMS NOM DATA DE NAIXEMENT ÚLTIMA ADREÇA CONEGUDA

CASAS PICAS PANICOT Claudia 05/04/1901 CARCASSONNE

SELLAS SAMPER Jaime 02/08/1907 QUILLAN

Lluçà - Santa Eulàlia de Puig-Oriol LLINARES née STRADA GRIFOLS Asuncion 12/10/1910 MONTREUIL

Olost

Olost

BRUNET MOLAS Francisco 26/12/1927 SAINT YRIEIX S/CHARENTE

CUNILL TOMAS Adrian 03/07/1900 PARIS

Olost CUNILL TOMAS Pablo 08/12/1894 PARIS

Olost GARROS PERIS Jaime Ramon Angel 16/12/1903 TOULOUSE

Olost GUDIOL née MUNS COTS Maria 17/01/1920 CARACAS (Venezuela)

Olost LLADO QUINTANA José 08/01/1880 HYÈRES

Olost

MARQUEZ MACIU Ana 23/09/1937 RESTINCLIERES

Olost VILARDAGA CORTADA Juan 16/02/1909 ILLE-SUR-TÊT

Oristà ARTERO née BRUCH ROVIRA Casilda 15/02/1909 LA CIOTAT

Oristà BOLADERAS BERENGUERAS José 21/10/1912 LILLE

Oristà MAS née BRUCH ROVIRA Maria 27/08/1905 PLAISANCE DU TOUCH

Oristà PEDRALS VILALTA Rosa 14/08/1880 GEMENOS

Oristà SABATES TERRICABRAS Salvador 06/04/1893 PARIS

Perafita CASALS PUIG José 06/01/1912 LOUDEAC

Perafita CORNELLA née PIQUER FERRER Nieves 04/12/1912 ESPIRA-DE-L'AGLY

Perafita CORNELLA VALLS Ramon 29/08/1907 ESPIRA-DE-L'AGLY

Perafita ISABAL SANZ Aida 09/08/1938 RIVESALTES

Perafita TARRES PUIG Pedro 08/11/1909 SAINT LAURENT DE LA SALANQUE

Perafita TOMAS CAMPRUBI Juan 13/06/1911 MOUANS-SARTOUX

Prats de Lluçanès BRUCH ARMENGOU José 01/04/1918 VILLENEUVE-MINERVOIS

Prats de Lluçanès CAPDEVILLA ROCA José 06/07/1908 PARIS

Prats de Lluçanès CAPDEVILA ROCA Melchor 05/01/1914 PARIS

Prats de Lluçanès CASAPONSA BALLUS Jaime 05/03/1905 TOURS

Prats de Lluçanès DOT ARDERIU José 01/04/1921 CRÉTEIL

Prats de Lluçanès ESTADELLA née NADAL LARIOS Montserrat 04/09/1929 POITIERS

Prats de Lluçanès FREIXAS VILA José 05/06/1900 PERPIGNAN

Prats de Lluçanès NADAL LARIOS Jorge 23/04/1928 POITIERS

Prats de Lluçanès NADAL LARIOS José-Maria 14/12/1930 CHATELLERAULT

Prats de Lluçanès NADAL LARIOS Juan 24/09/1934 PARIS

Prats de Lluçanès NOGUERAS EURAS Manuel 05/02/1905 GEMIGNY

Prats de Lluçanès PUJOLS MAS Pedro 19/02/1924 SEVRES TORRENTES DEL RIO Roberto 19/02/1924 SEVRES

Prats de Lluçanès ROVIRA VINOLAS Francisco 07/10/1913 NARBONNE

Prats de Lluçanès SERRATE AGUILAR Francisco 15/05/1938 ALFORTVILLE

Prats de Lluçanès SITJA BORRALLERAS Valentin 21/05/1918 PERPIGNAN

Prats de Lluçanès TRENCH née SAMPONS CASES Ascension 19/06/1911 PORTET-SUR-GARONNE

Prats de Lluçanès TRENCH VILLA Juan 10/06/1904 PORTET-SUR-GARONNE

Prats de Lluçanès VILA NOGUERA Ramon 01/01/1916

Prats de Lluçanès VILADOMIU née SOLE MONTRABETA Rafaela 24/11/1896 AX-LES-THERMES

Sant Bartomeu del Grau CANADELL SAYOL Fernando 22/05/1925 SAINTE-HÉLÈNE

Sant Bartomeu del Grau PLA PUIGNERO Benito 24/05/1904 LISIEUX

Sant Bartomeu del Grau VILARDAGA née CODINA CORTADA Dolores 07/02/1916 ILLE-SUR-TÊT

Sant Bartomeu del Grau VILARO VILA Segismundo 23/05/1909 AIGNAN

Sant Boi de Lluçanès CODINA MAYOLA José 15/04/1910 CONQUES-SUR-ORBIEL

Sant Boi de Lluçanès ERRA CANADELL José 28/12/1905 CAJARC

Sant Boi de Lluçanès FORCADA ROSET José 20/02/1913 CAHORS

Sant Boi de Lluçanès GUIX née GRILLO CANADELL Loreto 27/08/1909 BRIGNOLES

Sant Boi de Lluçanès PEREZ née PICAS CAMPRUBI Dolores 17/01/1919 PERPIGNAN

Sant Boi de Lluçanès PICAS CAMPRUBI Juan 08/08/1911 ILLE SUR LA TET

Sant Boi de Lluçanès PLANS CAMPRUBÍ Baudilio 26/11/1905 SAINT-ÉTIENNE

Sant Boi de Lluçanès PUTELLAS ANSIO Pedro 17/09/1918 ESTARAC

Sant Boi de Lluçanès SERRAT AGUILAR José 14/03/1891 PERPIGNAN

Sant Feliu Sasserra NOGUERA née TEIXIDO OBRADOS Margarita 13/10/1882 ESTAGEL

Santa Maria de Merlès BARTRONS CODINA Ramon 02/07/1904 CELLENEUVE-MONTPELLIER

Santa Maria de Merlès CAMPRUBI BOVE Antonio 17/11/1890 SAINT-FÉLIU-D'AVALL

Santa Maria de Merlès CARDIL née CAMPRUBI PERAIRE Pilar 18/11/1918 RIVESALTES

Santa Maria de Merlès COMAPOSADA née CAMPRUBI Antonia 26/03/1922 BOLQUÈRE

Santa Maria de Merlès ERRUZ née SIERRA CERDAN Ascension 25/05/1922 PÉROLS

Santa Maria de Merlès FREIXANET née SIMON SIMON Maria 31/07/1905 TOULOUSE

Santa Maria de Merlès PONS née RABAT VILA Rosa 31/12/1916 MAS CAMPEILS

Sobremunt SERRAT ICART Raimundo 21/06/1928 MAURIAC

IGUALTAT

El grup de masculinitats impulsat

pel

Consorci posa punt final a les sessions d’aquest curs 2025-2026

El Consorci del Lluçanès ha impulsat durant el curs 2025-2026 un grup de masculinitats amb l’objectiu de fomentar la reflexió entre els homes del territori i promoure relacions més igualitàries i lliures de violències masclistes. Les diferents trobades, realitzades entre setembre i juny, han comptat amb l’acompanyament de l’entitat especialitzada Psicoopera.

Al llarg del curs, les sessions han abordat diferents continguts relacionats amb la gestió emocional, la responsabilitat afectiva, la identificació i prevenció de les violències patriarcals, els privilegis de gènere i la vulnerabilitat.

En el marc del treball desenvolupat,

el grup també ha participat en dues sessions obertes a la ciutadania, coincidint amb dues dates significatives del calendari reivindicatiu: el 25 de novembre i el 8 de març. Aquestes activitats han contribuït a connectar el treball intern del grup amb la sensibilització comunitària i a ampliar la reflexió sobre les masculinitats feministes al conjunt de la població.

Les sessions del curs han finalitzat aquest mes de juny, però la voluntat és donar continuïtat a la iniciativa. Per aquest motiu, a partir del setembre es reprendran les trobades, que seran autogestionades pels mateixos participants.// XBV

IGUALTAT

La Comissió per a l'abordatge de les violències masclistes al Lluçanès, un espai per prevenir detectar i actuar

La Comissió per a l’abordatge de les violències masclistes és una iniciativa impulsada pel Consorci del Lluçanès. Va néixer el 2019 i és un espai de treball interprofessional amb la finalitat de reforçar la coordinació entre els diferents serveis i agents de la comarca per prevenir les violències masclistes, millorar-ne la detecció i garantir una resposta adequada davant les possibles situacions que es puguin produir. Està formada per professionals de diferents àmbits que intervenen en l’atenció a les persones. El treball de la comissió facilita el seguiment dels casos que hi pugui haver i afavoreix una atenció completa a les persones afectades. Entre les accions

impulsades es destaca el treball fet amb les entitats esportives del Lluçanès per promoure espais esportius segurs i lliures de violències masclistes, com també el projecte que dona resposta a les agressions en l’oci nocturn i les festes populars. Dins el marc d’aquest projecte, s’han elaborat unes targetes de cartera amb els principals serveis d’atenció a les dones i un document amb pautes d’actuació davant les violències masclistes.

Les actuacions de la Comissió per a l’abordatge de les violències masclistes al Lluçanès compten amb el finançament del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, que permet consolidar les iniciatives.// XBV

FESTA MAJOR

Recital poeticomusical Versos al Monestir

El Claustre del Monestir de Lluçà serà l’escenari, el pròxim divendres 14 d’agost, de la segona edició del recital poeticomusical Versos al Monestir, una iniciativa que vol unir poesia, música i un entorn de gran valor històric i cultural.

Després de la bona acollida de la primera edició, la proposta torna amb la voluntat d’esdevenir una cita cultural de referència a l’estiu al Lluçanès. Enguany, el recital incorporarà una nova veu poètica i comptarà amb la participació de Montse Assens, Marc Freixas i Vicenç Ambrós, que oferiran una varietat de poemes propis i també de diversos autors i autores del Lluçanès.

L’acte es completarà amb l’acompanyament musical de la flauta travessera de Mireia Pujol, que aportarà una atmosfera emocional.

El recital tindrà una durada aproximada d’una hora i l'entrada serà lliure. Els organitzadors destaquen la voluntat de donar continuïtat a aquesta iniciativa en futures edicions, ampliant la participació de nous poetes o explorant altres formats.// XBV

Nova campanya de donació de sang al Lluçanès aquest agost

El Banc de Sang i Teixits tornarà a fer parada aquest mes d’agost al Lluçanès amb una nova campanya de donació de sang, que recorrerà quatre municipis de la comarca. Durant l’estiu, les donacions acostumen a disminuir per l’efecte de les vacances i els desplaçaments, mentre que la necessitat de sang als hospitals es manté. Per això, el Banc de Sang fa una crida a la participació per ajudar a mantenir les reserves.

Les jornades tindran lloc a Sant Boi de Lluçanès, el divendres 7, de dos quarts de sis a les 9 del vespre; a Olost, el dimarts 11, de les 10 a la 1 del migdia i de les 5 a les 9 del vespre; a Alpens, el dilluns 17, de 6 a 9 del vespre, i a Prats de Lluçanès, el diumenge 23, de 10 a dos quarts de dues del migdia.// XBV

Les memòries de guerra de Josep M. Vilarmau Cabanas

Per_ Roser

Josep M. Vilarmau (Santa Maria de Merlès, 1900-1947), conegut popularment com l’Escrigues, era un gran propietari rural que, gràcies a la seva condició social i financera, podia permetre’s dedicar-se a les lletres, a la música i a viatjar. Igualment degut a les seves inquietuds culturals es va relacionar amb un destacat nucli d’escriptors i intel·lectuals amb els quals intercanviava impressions, organitzava festes i trobades, i hi mantenia correspondència regular. A part, un dels seus grans interessos va ser el recull de les tradicions, costums i festivitats que hi havia vigents al Lluçanès al primer terç del segle XX. També va destacar com a excursionista i amant de la música, i pel seu intens lligam amb escriptors i promotors del felibritge a Occitània. Havia estat alcalde gestor del seu poble el 1934 després dels Fets d’octubre i anteriorment també havia ocupat aquest càrrec el 1926, per renúncia del titular. Amb els antecedents de ser una persona conservadora, propietària i de dretes, va haver de fugir del seu domicili el 21 de juliol del 1936.

Reixach Brià

Les seves cròniques de la Guerra Civil són el testimoni d'una persona reaccionària i benestant, allunyada de la tràgica realitat que es patia

trobades en folis solts i també gràcies a la correspondència que va rebre, de la mateixa manera que hi han ajudat els nombrosos programes, postals, tiquets, factures, entrades a espectacles i documents varis que va guardar.

Les seves cròniques de la Guerra Civil són el testimoni particular de la contesa bèl·lica des del punt de vista d’una persona reaccionària i benestant, que va viure gran part del conflicte allunyada de la tràgica realitat que es patia. Gairebé en tot aquest temps va anotar les seves vivències, impressions, esperances i inquietuds, uns relats que va recollir en dos quaderns i nombrosos fulls esparsos i esborranys que han estat la base per a la publicació de les seves Memòries de guerra 1. Si bé el segon quadern finalitza el 19 de gener del 1938, s’han pogut concretar dades i dates de la resta del període per diverses notes

Es té constància que el setembre del 1936 residia a Barcelona, ciutat on va estar amagat fins al 26 de desembre, que és la data en la qual, amb una colla, decideixen travessar la frontera seguint un itinerari cap al Berguedà i la Cerdanya, passant pel túnel de Toses i entrant a territori de l’estat francès per Oceja. L’1 d’abril del 1937 va arribar a San Sebastián i pocs dies després s’inscriu en el Terç de Nostra Senyora de Montserrat. A la tardor s’incorpora com a xofer per proveir els serveis d’aviació franquistes, i durant molt temps estarà destinat a Almorox, a la província de Toledo, la base geogràfica a partir de la qual realitzarà diversos trajec-

Amb els antecedents de conservador, propietari i de dretes, va haver de fugir del seu domicili el 21 de juliol del 1936

tes per la península. Visitarà, entre altres llocs, Salamanca, Burgos, Valladolid, Sevilla, Càceres, Mérida, Plasència, Àvila, Toledo i Talavera, i ho aprofitarà, quan tingui estones lliures, per fer un recorregut pels principals monuments d’aquestes ciutats. Unes visites que retrata minuciosament en el seu relat, de la mateixa manera que ho fa amb els personatges, costums i paisatges, i que descriu amb una àmplia gamma de recursos literaris. Sol·licita la baixa del servei de l’exèrcit per malaltia el febrer del 1938 i entre març i abril viatja al Pirineu aragonès, lloc on hi torna a la tardor convidat per un dels seus germans, una temporada que dedica a fer excursions i a caçar, segons es desprèn de les cartes rebudes. El gener del 1939 tornava a residir a San Sebastián. Sobre la seva arribada a terres catalanes, es desconeix en quina data, per quin lloc i amb quina companyia, i només comptem amb testimonis orals que coincidien en la versió que va entrar amb l’exèrcit franquista a Prats de Lluçanès.//

1. Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939). Josep M. Vilarmau

Santa Maria de Merlès celebrarà la

Festa Major els dies 14 i 15 d’agost

El sopar i el ball del dia 14, l'aposta d'aquest any

SANTA MARIA DE MERLÈS

Per_ Xènia

Ballús Vila

Santa Maria de Merlès celebrarà la seva Festa Major els dies 14 i 15 d’agost amb una programació variada i adreçada a tots els públics.

Els actes començaran el divendres 14 d’agost amb una novetat que serà el sopar popular, servit

per l’Hostal Sant Maurici, un establiment amb vincles amb el municipi de Santa Maria de Merlès. El sopar començarà a dos quarts de nou del vespre. La vetllada estarà amenitzada pel grup Cigma i continuarà amb els balls tradicionals de Berguedana de Folklore Total, abans de cloure la festa amb la música de PD Salas Xic. El 15 d’agost, la programació arrencarà amb la missa en honor a

la patrona, l’Assumpció de Maria. A la tarda hi haurà jocs i animació infantil amb Idoia, seguits del ball de Festa Major amb Jordi Bruch. Durant la mitja part se sortejarà un val per a dos menús i un lot de productes de proximitat. A més, es vendran entrepans de botifarra per sopar.

L’exposició del dia 15 serà dedicada a una col·lecció de peces d’artesania elaborades pel Ramon Vilà

La Festa Major també inclourà l’exposició, enguany dedicada a una col·lecció de peces d’artesania elaborades amb fusta de boix, de cirerer i també amb pedra. Les obres són creacions del pradenc Ramon Vilà, un gran aficionat a aquest tipus d’artesania. L’exposició es podrà visitar durant tota la jornada del dissabte 15 i oferirà als assistents l’oportunitat de descobrir de prop un treball artesanal fet amb dedicació.//

Èxit de la primera jornada de captura de crancs invasors

Les espècies de cranc invasores, el cranc vermell i el cranc senyal, totes dues americanes, són portadores de l’afanomicosis, una malaltia que causa la mort de tots els crancs autòctons que es contagien. Les dues espècies, que van ser introduïdes per l’home, tenen moltes cries i provoquen la destrucció de l’hàbitat on viuen; depreden peixos, cries, ous i plantes. Són una amenaça per a les nàiades i el cranc de riu de potes blanques.

Per frenar la seva proliferació, cada any, ADEFFA organitza les jornades de captura de crancs de riu invasors, unes jornades amb finalitat educativa que pretenen conscienciar sobre la problemàtica de les espècies invasores i que aquest any també serviran per estudiar l’impacte de la riuada extrema que va patir la riera de Merlès al juny.

La primera jornada es va celebrar amb èxit el passat 25 de juliol, i la següent serà aquest dissabte 1 d’agost.// JFO

Aplec de Sant Jaume de Fonollet ·

Sant Bartomeu del Grau

El Cor del Grau ha organitzat un any més l'aplec de Sant Jaume de Fonollet. Després de la missa cantada, el veïnat va gaudir d'un bon sopar i del concert de Les 4D4.//

Aplec de Santa Margarida ·

Perafita

Un any més els perafitencs s'han reunit a l'ermita de Santa Margarida de Vilaltella per celebrar el seu aplec.Seguint la tradició molts assistents hi van arribar caminant.//

Nova edició del Cluster ·

Sant Boi de Lluçanès

El festival de música clàssica del Lluçanès va omplir l'església de St. Boi al so de Stravinsky, Debussy, interpretats per Pau Vendrell (piano), Luis Montes (violí) i Oriol Codina (clarinet).//

Magdalena fa el ple ·

La missa i un joc de pistes per diferents punts del barri va donar el tret de sortida a la festa major del barri. Tot seguit, més de 140 persones van gaudir del sopar i el concert d'Ara i Aquí.//

Perifèria Cultural aterra al Lluçanès amb tres noves cites aquest mes d'agost

Alba i Santi Careta, Miquel Gil i els glosadors de Mallorca seran els protagonistes de la primera cita del festival que acabarà el 22 a Perafita

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

El festival Perifèria Cultural torna un any més al Lluçanès amb tres noves propostes al llarg del mes d'agost.

El Soler de n'Hug, a Prats de Lluçanès, serà l'espai que acollirà la primera cita del Perifèria d'enguany el pròxim diumenge 9 d'agost. Els germans Alba i Santi Careta seran els encarregats d'obrir la cita amb una proposta que serà un viatge sonor pels Països Catalans.

Un dels protagonistes d'aquest primer dia serà el cantautor de Catarroja, Miquel Gil. La veu inconfusible de Gil tornarà a trepitjar el Lluçanès un cop més. La darrera vegada va ser el 2011, quan va tancar la 19a edició del cicle Solc. La mateixa edició que obria un altre valencià, Carles Dénia, qui sap si algun dia també tornarà a terres lluçaneses.

Gil portarà fins al Soler de n'Hug les cançons del seu darrer treball Viatger, on la música d'arrel del País Valencià es combina amb una base amb un punt d'electrònica que obre la porta a un Gil més juganer i transgressor.

Per acabar d'arrodonir la vetllada, tres grans noms de la glosa mallorquina seran al Soler per regalar-nos els seus versos: Mateu Xurí, Maribel Servera i Alícia Olivares.

La glosa és com s'anomena a Mallorca i Menorca la poesia oral improvisada. I al Soler hi haurà tres grans mestres d'aquest art on les rimes heptasíl·labes es combinen en quartets, dècimes i el que faci falta, deixant embadalits els qui els escolten per les seves paraules. La glosa és paraula viva, la que retrata el que és bonic, però que també serveix per assenyalar i denunciar tot el que cal.

PERAFITA, A FINALS D'AGOST

La següent cita serà a Perafita els dies 21 i 22 d'agost. Com en les anteriors edicions, la proposta de circ arribarà a mans de La Riota.

Les novetats arriben a la part musical, on aquest any destaquen les actuacions del cantautor Joan Masdeu, que presentarà el seu sisè treball, La Bonaventura, i la proposta de Borja Penalba i Meritxell Gené D'un temps, d'un país, un homenatge als 30 anys de nova cançó.

L'aposta més gran és La balada d'en Solé Sugranyes que narra els dos últims anys de vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes, assassinat a trets a la muntanya de Sorogain ara fa 50 anys. Solé Sugranyes s'havia escapat de la presó de Segòvia, on estava pres, va ser abatut per la Guàrdia Civil L'autor de la música i el llibret d'aquesta producció és el músic i professor vigatà Jaume Ayats,

que defineix La balada d'en Solé Sugranyes com una "òpera de butxaca, ja que és una obra escènica cantada, per tant, una òpera, però petita, de butxaca". Hi participen sis cantants i quatre instrumentistes i tal com explica Ayats, "a Perafita hi fem un experiment arriscat: hi haurà un espai escènic alçat, però l'acció que passa a la muntanya es produirà al mig del prat."//

Gairebé tres setmanes de Festa Major a Olost

La pregonera serà la doctora Irene Bello, que va estiuejar a Olost dels 9 als 30 anys i és cirurgiana de trasplantaments pulmonars a la Vall d’Hebron

El dia de la Mare de Déu de l'Assumpció, enguany, és el dissabte dia 15 d'agost. Aquesta circumstància ha alterat el calendari habitual de la Festa Major d'Olost, i la successió dels actes s'ha allargat durant 3 setmanes. D'aquesta manera, els actes habituals del cap de setmana previ al gruix de la Festa Major s'han avançat una setmana. Així doncs, el dissabte 1 d'agost, amb el Torneig de Futbol Sala i el Campionat de Botifarra, començarà la Festa Major d'enguany. La programació seguirà, l'endemà, diumenge, amb la tirada de bitlles catalanes al nou camp del costat del Pavelló.

Els campionats i tornejos seguiran omplint l'agenda d'actes tota la quinzena. Així doncs, més enllà dels ja esmentats, també hi haurà Torneig de Futbolí, Torneig de Ping-pong i Torneig de futbol sala per a adolescents.

El divendres 7 d'agost, el dieta-

ri es començarà a omplir amb els actes principals i les primeres nits de festa. L'històric Correfoc dels Cremats d'Olost farà ressonar pels carrers del poble els trons de festa. Tot seguit, el punxadiscos local DJ VTS serà l'encarregat de posar música la primera nit de gresca a la plaça. L'endemà, es viurà un dels plats forts d'aquesta festa major: El pagès de Ferro — vegeu pàgina 23—. A la nit tindrà lloc l'anomenada Nit del Jovent amb el concert de Versions de La Tropical i la DJ Jolie, que just fa uns dies també va fer una sessió

Futbol sala, botifarra, bitlles catalanes, futbolí, ping-pong: sis tornejos i campionats omplen la quinzena

al Cantilafont. Diumenge, s'ha trobat un lloc per fer les sardanes més a la fresca i no al pic del migdia, com en els darrers anys. Serà a les 7 de la tarda a la plaça Major, a càrrec dels pescallunes de la Cobla Canigó.

Després, la programació farà una treva fins al dijous 13 d'agost. El gran escenari principal de la Plaça acollirà l'acte més protocollari de la festa. Serà l'entrega de premis del dibuix de Festa Major i el pregó. Aquest any, la pregonera serà la doctora Irene Bello,

cirurgiana especialitzada en trasplantaments pulmonars i cirurgia toràcica a la Vall d'Hebron. L'any 2025 va guanyar el Premi Nacional de Medicina. Bello ha estiuejat a Olost des dels 9 fins als 30 anys. A més a més, va estar implicada en entitats com el Futbol Club Olost o els Cremats. Tornant a la programació, el divendres 14 tindrà lloc el ja tradicional sopar popular i Bingo Musical. Aquest any el sopar anirà, altra vegada, a càrrec de Fogons Contra el Càncer. Després, la festa es traslladarà a la pista poliesportiva, amb les versions del conjunt Vizuri. Tancaran la nit el popular DJ K-ZU i l'olostenc DJ Ardid. El dia de Festa Major, el 15 d'agost, es viurà el dia més solemne, amb la tradicional programació. Missa cantada pel Cor Nou d'Olost, ballada dels Gegants i concert de tarda i ball de nit amb l'orquestra Venus.

Diumenge, es tancaran els actes amb el clàssic concert a l'ermita de Sant Adjutori, enguany amb Ernest Prana.//

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

Publicitat 621 276 429 comunicaciolarella@gmail.com

Els olostencs són pagesos de ferro

Enguany es compleixen 5 anys des de la represa

Per la festa major de l'any 2008, una colla de joves olostencs van organitzar un circuit d'activitats esportives però amb un caire diferent. Era la primera edició del Pagès de Ferro, un circuit similar a una pista americana amb proves diferents i divertides. L'aigua, el fang, la força i també la traça van ser els elements principals d'aquesta prova, que va engrescar tant a participants com a espectadors. En aquell moment, es van fer fins a 4 edicions, que es van acabar el 2012.

Deu anys més tard, la nova i actual comissió de festes va volguer rescatar de la memòria aquest acte i recuperar-lo. I des d'aleshores torna a ser una de les principals activitats de Festa Major. Aquest any serà el dissabte 8 d'agost, i serà la 5a edició.

En el format actual, la participació és amb equips. L'any passat hi va haver 32 equips de 5 persones, i enguany ja hi ha els mateixos participants, tot i que les inscripcions encara estan

obertes. Enguany es dissenyarà un circuit més llarg, i també es presentaran algunes novetats en les proves següents. Alhora, també s'ha afegit el premi a la millor entrada al camp, per a l'equip que faci una desfilada inicial més sorprenent.

A més a més, per a l'ocasió, el disseny de la samarreta de Festa Major d'aquest any –fa uns anys que es serigrafien samarretes– està dedicat al Pagès de Ferro. Amb la inscripció, tots els

participants la obtindran com a obsequi.

Així doncs, des de les 5 de la tarda, al camp de Futbol Vell, espectadors i participants viuran una nova tarda de riures, esquitxos, caigudes i competitivitat. La iniciativa nascuda el 2008 ja es un clàssic de la festa i, a més a més, va ser l'embrió d'un seguit de variants que altres pobles del voltant també han incorporat al seu programa festiu.// PAT

Sopars a la fresca a Mas Monells

Un any més, el restaurant Mas Monells de Sant Bartomeu del Grau organitza els sopars a la fresca. Bon menjar, bon beure i bona música es combinen per fer de les nits del divendres més especials. Els sopars van començar a mitjans de juny i s'allargaran fins a la primera quinzena de setembre, quan el dia 12 hi haurà el tancament amb Lluc Crusellas i els beures del Celler Casajou i Dumenge. Abans, però, queda tot un agost de sopars i maridatges amb propostes d'arreu del Principat, des de l'Empordà fins al Penedès, passant pel Moianès i el Bages.

Des del Moianès, el celler de Sant Miquel d'Oló portarà les seves propostes al sopar del primer divendres d'agost, que acompanyarà la música d'Els Tets. Del Bages, es podrà gaudir de la proposta del celler Oller del Mas, que amb l'acompanyament del grup Removida, farà més plaent la nit del divendres 28 d'agost.// RED

TON PUNTÍ HOMS

"Perquè és molt possible viure de la dansa, i és el que jo espero i desitjo"

ELS BALLARINS OCUPEN EL SEU LLOC

La dansa, però sobretot el ballet, ha sigut durant dècades una disciplina artística associada al gènere femení, excloent-ne la resta i dificultant que poguessin practicar i aprendre aquest art. Perquè no és que els nens no ho volguessin provar; és que havien après, ja des de petits, que aquell no era el seu espai. Per tant, ni tan sols entrava dins de les seves possibilitats fer dansa. I això ho havíem construït nosaltres mateixos, excloent tots aquells que s'atrevien a trencar les normes i gaudir d’allò que els agradava. En Ton em va explicar que, quan era petit, el van apuntar a futbol perquè era on anaven els nois, però que tan sols tres dies després ja va demanar que el desapuntessin perquè “jo allà no encaixo”.

I ell, des de dins del món de la dansa, ha notat un gran canvi respecte de quan va iniciar-s’hi i està molt orgullós de poder dir que “ho hem aconseguit”. Avui dia, les companyies de dansa tenen el mateix nombre de nois que de noies, un fet que el ballarí remarca com a essencial perquè, si no, el ballet no té sentit. Però el que més em va sorprendre va ser quan em va dir que ara han d’escoltar moltes vegades comentaris com “tu has passat a la següent ronda perquè ets un noi”. La situació actual ha creat més oportunitats per als ballarins. Però en Ton recalca que, per arribar a tenir el seu espai, també han hagut de passar per anys de dedicació constant i esforç i aprendre en una disciplina on se’ls jutjava i on moltes vegades havien de conviure amb les burles i els riures de la resta.//

COM DESCOBREIXES LA DANSA? Quan tenia quatre anys, em van portar a l'Òpera de Viena a veure el Don Quixot. Un nen de quatre anys, en un ballet de més de dues hores, s'adormiria, però no va ser així. La meva mare m'explica que estàvem allà, sobre la llotja, i jo estava mirant l'escenari hipnotitzat durant tota l’obra. I el que jo més recordo d’aquell moment és que durant la pausa, en un passadís, jo ja començava a replicar passos que havia vist fer als ballarins. I va ser a partir d’aquest moment que els meus pares em van dir: “Doncs escolta, saps què? L'apuntarem a dansa.” Al principi a jazz, però el primer any la professora ja va dir: “Aquest nen ha d'anar a fer ballet”.

COM VAS COMENÇAR?

Tenia set anys i els dissabtes anava a fer classes a Barcelona. Un any més endavant, ja hi anava quatre dies a la setmana. Quan em demanen: “Com has arribat fins aquí? Jo sempre dic: Gràcies a les meves dues àvies, perquè em portaven als casals d’estiu i entre setmana a agafar el bus a Vic, d’on tornàvem a les 12 o quarts d'una, perquè agafàvem l'últim autobús. Després, ja sopàvem allà, em feia la carmanyola. Si no arriba a ser per això, no hagués pogut fer les proves d'accés per a l’Institut del Teatre, on vaig acabar entrant, gràcies a Déu. Tot i quedar 11è, només hi havia 10 places, però sempre hi ha gent que diu que no, que es canvia d'especialitat i vaig acabar dins.

I VAS CONTINUAR A ALEMANYA…

Quan em vaig graduar vaig poder entrar en una plataforma a Alemanya: Evolution Dance Platform. És com un programa de companyies joves en què, o bé tens un sou més baix, o bé has de pagar per continuar la teva formació. I això és el que vaig fer el curs passat, el 24-25, i vaig estar allà tot un any. La veritat és

Ton Puntí Homs és ballarí professional especialitzat en dansa clàssica —ballet— i dansa contemporània o moderna.

Va néixer i créixer a Olost, on va iniciar-se en la dansa quan tenia quatre anys, a escoles de Vic. Va ser allà on va començar a tenir el primer contacte amb els escenaris.

Als dotze anys, va marxar a Barcelona per continuar la seva formació al Conservatori Professional de Dansa a l’Institut del Teatre, on l’any 2024, després de graduar-se, va iniciar la seva carrera com a ballarí professional formant part de la Delattre Dance Company, a Mainz, Alemanya, on ha treballat durant dos anys.

Ha participat com a ballarí i coreògraf en obres del Palau de la Música Catalana i també en la producció de Swan Lake del Gran Teatre del Liceu.

que va ser una experiència molt intensa. Entrava a l’escola a les nou del matí i sortia a les set de la tarda. Feia quasi 30 hores a la setmana i dues produccions al mes. Ara, aquest segon any, vaig entrar a la companyia amb contracte, però ara s'ha acabat i estic buscant feina.

MARXAR VA SER UNA ELECCIÓ?

Com a ballarí pots plantejar-te moltes coses i tinc molts companys que també s'ho han plantejat. Però clar, tenim un problema. Aquí, a Catalunya i a Espanya, no hi ha gairebé res. En el sentit que no tenim, per exemple, el sistema que té en el món de les arts a Alemanya. I no només perquè hi he estat, sinó perquè tothom ho diu. És impressionant. Imagineu Mainz, una ciutat com Vic, de 45.000 habitants: té un teatre amb òpera, ballet i... tota la gent que està involucrada al darrere. Això és una cosa que aquí a Catalunya és impensable. Perquè entenc que som un país petit, però per exemple, Barcelona tampoc té una companyia de dansa. Ara diuen que en volen fer una, però la meva professora sempre em diu: “Ton, fa anys que diuen que aquesta companyia s’ha de fer i no es fa mai”. I hi ha un nivell impressionant a Espanya, un munt de ballarins espanyols, en moltes audicions que he fet aquest any me n'he trobat un munt, però com que no hi ha companyies, no hi ha lloc per treballar i hem d'anar a fora.

AMB QUÈ ET SENTS

MÉS CÒMODE?

On més bé em trobo és quan faig improvisació. Em costa molt poc, i a més a més no sempre faig el mateix. Per molt que el meu estil sigui molt definit, amb una base clàssica, porto el meu cos en el lloc on es troba més còmode, que llavors és una coreografia més relaxada i més contemporània. Però sen-

se trencar la forma, perquè sí que m'agrada molt conservar la base que he tingut. Per exemple, hi ha companyies contemporànies que fan produccions amb vestit de carrer, coses que jo sé que no encaixarien amb mi. I també, per exemple, ser un ballet clàssic com un Royal Ballet tampoc és el meu lloc. No estic frustrat per això, perquè vulguis o no, el meu primer amor i l'únic amor és el ballet.

QUÈ ÉS PER TU LA DANSA?

Al final la dansa és un art, no? Som com actors. És un personatge i és una emoció que volem que el públic entengui i senti. Quan la coreografia transmet el que el coreògraf volia originalment, és quan es pot dir que és una obra d'art.

També crec que la dansa és una màxima expressió del què vol dir el teu cos, ànima, ment i cor. Ballant moltes vegades entens i descobreixes coses que potser parlant no podies arribar a entendre. Com a ballarí, com a artista, busco sempre, per molt que sigui complicat, parlar amb la meva ànima i expressar-ho amb el meu cos perquè pugui arribar a la gent.

I si no ho entenen, moltes vegades passa, no passa res, perquè el que no han entès... els ha transmès alguna cosa, igual-

"Quan la coreografia transmet el que el coreògraf volia originalment, és quan es pot dir que és una obra d'art."

ment. Això també és un superpoder que tenim, i que no totes les arts ho poden tenir.

VEUS LA TECNOLOGIA COM UNA AMENAÇA?

Jo no crec que un robot ens pugui substituir, perquè hi ha moltes coses que passen a l'escenari que a un robot no li passarien mai pel cap. Jo cada vegada que ballo, per molt que faci la mateixa coreografia, les connexions que faig amb l'espai, amb mi mateix, les emocions, les mirades amb els altres companys i amb la gent, són diferents cada vegada. Coses que et surten esporàdicament i et surten naturals, una màquina no t'ho fa, per molt que tu li ensenyis vídeos i s'ho aprengui.

És una emoció, per tant, si no ho sents tampoc no pots transmetre-ho. Llavors hi ha moltes coreografies que parlen de l'amor, de la mort, d'un romanç… Però cada una ho explica i ho representa d'una manera diferent, i la gent també ho entén d'una manera completament diferent. Per molt que a una màquina li descriguis l'amor, no sabrà arribar al més profund, per exemple, d’algú que s'ha enamorat o d'algú que li han tancat el cor…

QUÈ SIGNIFICA ACTUAR A OLOST?

Estic molt content i molt feliç de poder portar el meu art i poder ballar davant de la gent que m'ha vist créixer. I és guai que la gent confiï en tu, que els agradi el que fas. Estic orgullós, content i molt agraït que pensin en mi un any més.

També em fa molt content poder ballar a prop de gent que m'importa, perquè clar, un cop soc a Alemanya, sí, els meus pares m'han vingut a veure algun espectacle, però... que pugui ballar aquí, que pugui avisar les amigues, les àvies i tota aquesta gent. És molt diferent. I m'agradaria que fos així sempre, que pogués ballar al meu país.

ÉS POSSIBLE VIURE DE LA DANSA?

On estava ara treballant, no, perquè com que era una companyia privada els sous anaven depenent dels espectacles que feies, no per les hores de pràctica. M'agradaria anar a un lloc on pogués viure d'això, perquè és molt possible viure de la dansa, i és el que jo espero i desitjo. Com a mínim, és el que intento.

L’ART MORIRÀ SI NO EL CONSUMIM?

Hi ha gent que es mor que no ha anat mai al teatre. Gent que ja no hi és, i que no ha anat mai a veure un ballet, a visitar un museu d'art, a un concert de piano, de corda... Crec que si les institucions no hi posen pes… Jo em queixo moltes vegades dels preus dels tiquets dels teatres, que són molt cars i molt elitistes. Però clar, la gent com més estímuls hagi tingut en aquesta vida, més llestos i lliures serem, no? Si tu no llegeixes, no veus art, tampoc no tens esperit crític. Si tu només fas el que et deixen fer, i el que és més fàcil fer, no arribarem enlloc. I llavors el que passarà és que l'art es morirà. I tornarem a això que deia, als robots. I jo, com a mínim, no vull defensar aquesta manera de viure.//

SOLUCIONS

SOPA DE LLETRES VACANCES

Motxilla

Avió Menjar

Descansar

Muntanya Costa

Autocaravana

LA SOPA DE LLETRES

EL SUDOKU

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» PERSONAL PER SUPERMERCAT - Prats de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/01)

» MAOBRE O PALETA - Oristà T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/02)

» OPERARI DE NETEJA , borsa de treballAjuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/03)

» FISIOTERAPEUTA per als serveis d'àmbit rural - Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/04)

» INFERMER/A per als Centre de Serveis d'àmbit rural - Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/05)

» AUXILIAR ADMINISTRATIU, borsa de treballAjuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/06)

» RESPONSABLE de fàbrica - Perafita T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/07)

» FISIOTERAPEUTA - Prats de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/08)

» PERSONAL DE CUINA I SALA. Restaurant La Mola Lluçanès. Incorporació immediata. T: 93 888 04 52 (R623/09)

» GEROCULTOR/A, amb la titulació d'atenció a les persones en situació de dependència o cures auxiliars d'infermeria o titulació equivalent, per al Centre de Serveis per a Gent Gran a Olost. Trobareu el detall de l'oferta a: https:// sumaracciosocial.talentclue.com/es/ node/126015245/4590 (R622/01)

» GESTOR/A DE PROJECTES a La Serra. Si creus que pot ser per a tu o coneixes algú a qui li pugui encaixar, escriu-nos a info@laserrasportwellness. com i t’enviarem tota la informació.(R622/02)

» AUXILIAR ADMINISTRATIU Ajuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R622/03)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

ALIMENTACIÓ

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

FORMATGES

FORNS DE PA

CARNISSERIES

6:25 h -12 d'agost

2 h -12 d'agost

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

28 d'agost

12 d'agost

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

38,50 ºC · dia 7 13,40 ºC · dia 2 26,73 ºC

41,4 km/h · dia 17

0,00 L · 0 dies 306,30 L 0,00 L

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

39,30 ºC · dia 7 12,10 ºC · dia 3

25,90 ºC

49,9 km/h · dia 7

0,00 L · 0 dies 295,60 L 0,00 L

ALPENS (871 m)

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

LLUÇÀ (760 m)

36,80 ºC · dia 7 13,80 ºC · dia 2 27,10 ºC

61,2 km/h · dia 15 0,00 L · 0 dies 321,50 L 0,00 L

ST. MARTÍ D’ALBARS (662 m)

39,10 ºC · dia 7

12,30 ºC · dia 2

25,80 ºC

46,7 km/h · dia 15 0,00 L · 0 dies 345,00 L 0,00 L

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)

39,40 ºC · dia 7 11,80 ºC · dia 3 25,80 ºC

46,7 km/h · dia 13 0,20 L · 0 dies 307,80 L 0,00 L

LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)

38,10 ºC · dia 7

13,50 ºC · dia 3

26,50 ºC

56,3 km/h · dia 4

0,00 L · 0 dies 283,60 L 0,00 L

JULIOL DE RÈCORDS DE CALOR I MANCA DE PRECIPITACIÓ

Malauradament, la publicació d’aquest resum no coincideix amb el final natural del juliol (dades a dia 27) i, per tant, els valors que us oferim són parcials. Malgrat això ja podem afirmar, a l’espera d’una nova onada de calor a finals de setmana, que aquest mes ha estat extraordinàriament calorós i sec. Són tantes les variables extremes i els rècords assolits, que en detallarem només els més significatius de la manera més esquemàtica possible.

MITJANA TEMPERATURA MENSUAL

En tots els casos, la mitjana mensual ha estat extraordinàriament alta, molt per sobre les de les sèries climàtiques conegudes, amb uns valors mai registrats fins ara. Prats, amb 26,73 °C (mitjana

37,60 ºC · dia 9 13,50 ºC · dia 2

26,50 ºC

53,1 km/h · dia 2 0,00 L · 0 dies 504,60 L 0,00 L

PERAFITA (774 m)

37,90 ºC · dia 8 12,10 ºC · dia 2

25,72 ºC

45,7 km/h · dia 15 0,00 L · 0 dies 346,80 L 0,00 L

OLOST - TRASSERRA (740 m)

36,90 ºC · dia 15 13,90 ºC · dia 2 26,50 ºC

51,5 km/h · dia 15 0,20 L · 0 dies 340,80 L 0,00 L

ORISTÀ (460 m)

39,30 ºC · dia 7 12,80 ºC · dia 3

26,90 ºC

37 km/h · dia 25 0,00 L · 0 dies 351,20 L 0,00 L

22,31 °C) i Perafita, amb 25,72 °C (mitjana 21,30 °C) han tingut una desviació de +4,42 °C.

MÀXIMES ABSOLUTES I MITJANA

MÀXIMA MENSUAL

Les màximes d’aquest juliol seran recordades per ser molt altes de manera persistent. Les màximes absolutes han estat per sobre 30,00 °C la majoria dels dies i, segurament també ho estaran els dies que falten per acabar el mes. A Oristà, Olost – Lliscàs i Prats tots els vint-i-set dies; Alpens, la Torre d’Oristà, Sant Boi, Olost – Trasserra i Perafita vint-i-sis dies. Però tampoc no han estat pocs els dies que s’han superat els 35,00 °C: a Merlès i Oristà se n’han registrat vint-i-dos, i a Sant Martí i Olost – Lliscàs, vint-i-un.

També ha estat de rècord la mitjana de la màxima mensual, només per posar un parell d’exemples, Perafita amb 34,70 °C (mitjana 29,20 °C) ha tingut una desviació de +5,50 °C i Sant Boi amb 36,00 °C (mitjana 30,80 °C) una desviació de +5,20 °C.

34,50 ºC · dia 9 13,60 ºC · dia 26 25,30 ºC

59,5 km/h · dia 3 0,20 L · 0 dies 415 L 0,00 L

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

39,60 ºC · dia 6 12,20 ºC · dia 2 25,80 ºC

43,5 km/h · dia 15 0,40 L · 1 dies 431,20 L 0,40 L · dia 10

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA (959 m)

34,40 ºC · dia 7 13,70 ºC · dia 26 25,60 ºC / 0,20 · 0 dies 259,00 L 0,00 L

SANT BARTOMEU (878 m)

34,80 ºC · dia 8 13,90 ºC · dia 26 25,50 ºC

56,3 km/h · dia 15 0,00 L · 0 dies 356,60 L 0,00 L

La màxima absoluta va ser de 39,60 °C el dia sis a Sant Boi. Al Lluçanès, la màxima més alta registrada al juliol va ser a Oristà el dia 18 de l’any 2023 amb 42,40 °C.

MÍNIMES ABSOLUTES I MITJANA MÍNIMES MENSUAL

Les mínimes, malauradament, també han estat de rècord amb una quantitat de mínimes absolutes per sobre dels 20,00 °C (nits tropicals) mai imaginades fins ara. A Lluçà, per exemple, ho han patit vint dies i a Sobremunt – Santa Llúcia divuit dies. Però els valors han estat tan extraordinàriament alts que ja ens acostem perillosament al que s’anomenen “nits tòrrides” (mínima ≥ 25,00 °C). A Sant Agustí – els Munts la matinada del dia quinze van tenir una mínima de 24,30 °C i a Sobremunt – Santa Llúcia, també la matinada del dia quinze, 24,10 °C. Aquestes són les mínimes més altes mai registrades al Lluçanès i inimaginables pocs anys enrere.

La mitjana de les mínimes, en conse-

REFRANYS METEOROLÒGICS

Cada cosa al seu temps, i, a l'estiu, cigales

El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té

Estiu de calor, hivern de fredor

Estiu sec, tardor molla

L'estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent

Sol d'estiu, cou com el caliu

Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja

De l'1 al 27 de juliol

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

qüència, també ha estat fora de mesura, a Lluçà 20,70 °C, Sobremunt – Santa Llúcia 20,20 °C o Sant Bartomeu i Sant Agustí – els Munts amb 19,60 °C. Les nits de més bon dormir les han tingut a Sant Martí amb 16,20 °C o Merlès (mitjana 14,89 °C, 1,81 °C per sobre).

PRECIPITACIÓ

Amb l’esperança, poc realista amb les prediccions d’avui, que abans de tancar el mes caigui algun ruixat o gotellada, aquest juliol també passarà a la història per la manca total de precipitació. Cap observatori ha tingut cap dia de precipitació, a excepció d’unes escassíssimes dècimes registrades en algunes de les estacions. Només tenim constància d’un juliol igual de sec: el de l’any 1991, a Lluçà amb 0,00 mm. Els anys més secs registrats fins ara, a banda de l’esmentat 1991, són els anys 1983 (Prats 1,20 mm), 2012 (Oristà 1,20 mm). La mitjana de precipitació del juliol al Lluçanès és d’aproximadament 54,00 mm.// FRANCESC COMES