R611

LA SOBRETAULA

“L’APF neix amb la voluntat de prevenir incendis”

Entrevista a Jordi Solà i Glòria Roig

LA COLUMNA Quin camp de naps! De Laura Prat Cano

Els Mossos destaquen un “índex delinqüencial baix” al Lluçanès

· Els alcaldes es reuneixen amb el cap de la comissaria de Vic per analitzar l’augment de robatoris · Al Lluçanès se’n denuncien una mitjana de 31 a l’any

Sant Vicenç i la Candelera, les primeres festes de l’any

La declaració de dol va obligar a enderrerir part els actes de Festa Major de Prats

MUNICIPAL

Recurs contra l’Ajuntament de Sant Agustí

Denuncien que el nivell de català per a una convocatòria és massa alt

PATRIMONI

“Cal repensar el monestir de Lluçà”

Entrevista al delegat de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic

COMERÇ

Tanca per jubilació el Sayol de Sant Bartomeu del Grau

Eren la quarta generació d’un negoci que va néixer a finals del s. XIX

CULUTRA

Mar Pujol canta per Palestina al Sant Jordi

Va tancar el concert manifest Act X Palestine

ESPORTS

Un nou derbi

Prats - Olost

L’Olost s’imposa per la mínima (2-3)

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel

Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

CORRECCIÓ_

Natàlia Sala Herrero

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_

Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ricard Muntadas.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

membre de:

Amb el suport de:

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Perafita

ANY: 1970

LLOC: Perafita

Cada any, el primer cap de setmana de febrer, el municipi de Perafita celebra la Candelera, una festa en honor a Sant Antoni i a la Verge de la Candelera, on els passants d’animals i les curses equines hi tenen un paper fonamental.

Aquesta fotografia, feta l’any 1970, correspon al passant en el moment que recorria la carretera de sortida, actual Passeig de Sant Agustí, una mica més endavant d’on avui dia hi ha el mirador. Al fons, s’hi dibuixen l’església i el campanar, i en primer terme, hi trobem un carro tirat per una mula i engalanat amb els guarniments corresponents. Al seu darrere, el segueix la banda municipal, i al costat, un grup de canalla que observa cofoia la situació. En destaca un element característic de l’època: el guarda municipal o “urbano”, que també acompanyava el seguici.

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

L’Opinió dels lectors!

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

Recorren les bases del concurs de la brigada de Sant Agustí pel català

L’Associació Convivència Cívica Catalana considera que el nivell de català exigit a la convocatòria, el C1, és massa alt per a aquesta plaça

L’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès va obrir a finals de desembre del 2025 una convocatòria pública per cobrir una plaça d’oficial per a la brigada municipal.

Pocs dies després, a principis de gener, l’entitat Convivència

Cívica Catalana presentava un recurs contenciós administratiu

als jutjats en considerar que el nivell de català que s’exigia, el C1, era massa alt. Les bases de la plaça requereixen també que les persones aspirants estiguin en possessió del graduat d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). A Catalunya, quan es finalitza l’ESO i si s’ha aprovat l’assignatura de català, la normativa diu que tens el C1 de català acreditat. Per tant, no és estrany que una convocatòria on s’exigeix l’ESO

es demani el nivell de català corresponent.

PROCÉS ATURAT

Laia Serrat, alcaldessa de Sant Agustí, explica que han demanat suport jurídic a la Diputació de Barcelona per saber com han de procedir.

El 30 de gener va finalitzar el termini de presentació de candiduatures, i des del consistori

L’Ajuntament ha demanat suport als serveis jurídics de la Diputació de Barcelona

resten a l’espera de la resposta de la Diputació i del recurs, per avançar en el procés per cobrir la plaça d’oficial.

El de Sant Agustí no és l’únic ajuntament on aquesta entitat ha presentat recursos pel nivell de català, fa uns mesos també en van presentar un contra l’Ajuntament de Vic, i també contra l’Ajuntament de Talamanca.//

Es presenten els treballs de recerca

L’alumnat de 2n de batxillerat de l’Institut Castell del Quer presenta alguns dels seus treballs a Sant Feliu, Prats i Olost

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

Com els darrers anys, part de l’alumnat de segon de batxillerat del Lluçanès presenta a la ciutadania el Treball de Recerca, un projecte elaborat al llarg de molts mesos de feina.

Enguany, a Prats de Lluçanès, es van presentar el divendres 30 de gener a l’Espai, donant el tret de sortida a la programació d’actes de la Diada de Santa Àgata. Els treballs exposats van ser El silenci de les fonts: què amaguen les aigües del Lluçanès? elaborat per Núria Sañas, Multilingüisme i el cervell adolescent presentat per Maria Trias, i Quin és el procés de traducció del manga?, a càrrec d’Astrid Arroyo.

Per altra banda, a Sant Feliu Sasserra, se’n van presentar

dos més, el mateix divendres a la Biblioteca Sant Pere Almató. En aquest cas, les exposicions van anar a càrrec d’Alma Cortés i Mariona Torras, amb uns treballs titulats respectivament

L’equinoteràpia com a suport davant la crisis de la salut mental adolescent i Quan el tacte desco-

Mar

CULTURA I REIVINDICACIÓ

Pujol tanca l’acte per Palestina al Sant Jordi

Pujol al Palau Sant Jordi.// F: ACT X PALESTINE

El passat dijous 29 de gener, el Palau Sant Jordi va acollir el concert manifest d’Act x Palestine, que va reunir més de 16.000 persones en una mostra de solidaritat amb el poble palestí. L’esdeveniment va posar punt final a una campanya impulsada per organitzacions socials i professionals de la cultura, que tenia per objectiu continuar denunciant la vulneració dels drets humans a Palestina i reivindicar la cultura com a eina de resistència i memòria col·lectiva en solidaritat amb els pobles oprimits.

L’escenari va acollir més d’una trentena de personalitats i artistes internacionals i d’arreu del territori català, com Pep Guardiola, Amaia, Morad, Oques Grasses, Lluís Llach, Rosalía i les artistes palestines Zeyne i Lina Makoul.

L’acte va constituir una peça narrativa que intercalava art i discurs, i va concloure amb l’actuació de Mar Pujol i Ovidi4. Juntament amb altres artistes del panorama musical català, que formaven la coral, el grup de cançó protesta i l’artista pradenca van fer una versió de la cançó “Diguem no” del cantautor Raimon en un clam d’esperança i resiliència.// NSM

JOVENTUT

Arriba la dotzena edició de les jornades Càpsula

Les jornades d’orientació acadèmica i professional Càpsula celebren enguany la seva dotzena edició els dies 24 i 25 de febrer al recinte firal El Sucre, a Vic. La iniciativa està liderada per l’àrea de Joventut del Consell Comarcal d’Osona.

Com en edicions anteriors, durant els matins del 24 i 25 de febrer s’hi duran a terme activitats adreçades a l’alumnat de 4t d’ESO, PFI, programes de noves oportunitats i oferta alternativa d’Osona i el Lluçanès. Aquest any es manté l’aposta per ampliar la convocatòria als cicles formatius i batxillerats, amb l’objectiu d’arribar a un nombre més gran de joves interessats en l’orientació acadèmica i professional.

Les jornades comptaran també amb la presència de diverses universitats catalanes, que permetran a l’alumnat conèixer de primera mà les opcions formatives postobligatòries disponibles.

breix la història

A Olost també està previst que s’hi facin presentacions, tot i que de moment no s’ha concretat cap data. Aquestes presentacions són un acte que posa en valor l’esforç de l’alumnat i permet a la gent del poble observar la seva tasca de primera mà.//

A més, el dilluns 24 de febrer, de 16 a 19 h, Càpsula obrirà les portes al públic en general, sense necessitat d’inscripció prèvia. Durant aquesta franja, podran visitar la fira, assistir a xerrades informatives, consultar estands d’estudis postobligatoris i accedir a punts d’orientació acadèmica personalitzada. Paral·lelament a l’activitat presencial, la pàgina web es mantindrà activa al llarg de tot l’any amb recursos útils d’orientació. Totes les activitats de Càpsula són gratuïtes.// NSH

“Per consolidar, potenciar i projectar el futur, és imprescindible repensar el monestir

de Lluçà”

Entrevista a Dani Font, delegat episcopal de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic

LLUÇA

Per_ Pol Asensi Turigas

Després que el darrer número de LaRella avancés l’existència del Pla Director del Monestir de Lluçà i les primeres reaccions que havia generat al municipi, el Bisbat de Vic respon algunes preguntes sobre aquest projecte. El delegat episcopal de Patrimoni Cultural, Dani Font, aborda qüestions com les intervencions previstes, la gestió del conjunt, el finançament, el paper de les institucions i el futur de l’arxiu parroquial, amb la voluntat d’aportar respostes a un projecte que encara es troba en fase de desplegament.

PER QUÈ CAL FER UN PLA DIRECTOR AL MONESTIR DE LLUÇÀ?

Santa Maria de Lluçà apareix en la documentació l’any 905, quan es fa la consagració d’una església en un lloc on ja n’hi havia hagut. Des d’aleshores, Santa Maria de Lluçà esdevé protagonista de la història i la identitat lluçanesa, i també del bisbat de Vic, i arriba als nostres dies plena de valors culturals i d’identitat. Perquè el monestir és la suma de valors espirituals, parroquials, culturals, d’una banda, i de valors culturals, artístics, i d’identitat col·lectiva, de l’altra. Aquesta confluència de valors es dona sempre en el patrimoni cultural de l’Església, i encara és molt més profunda en espais treballats per la història, com és el nostre cas. Per a poder consolidar, potenciar i projectar cap al futur aquests valors és imprescindible repensar, des del possibilisme, quin ha de ser el futur del conjunt arquitectònic, quines necessitats té i quin ha de ser el seu rol espiritual i cultural en el si de la societat lluçanesa.

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS?

La finalitat del Pla Director del Monestir de Lluçà ha estat veure quins són i com estan els diversos elements i cossos edificats que conformen la totalitat del monument; veure què necessiten aquests elements, i quina funció han de tenir; plantejar-se la funció social de l’equipament, i proposar, per tant, les intervencions que hi haurem de fer a llarg termini. És una eina per a intervenir correctament en l’edifici sense fer pedaços.

QUANT DE TEMPS FA QUE ES REDACTA AQUEST PROJECTE?

Fa temps que el bisbat intenta anar plantejant línies estratègiques per a cada equipament cultural important. La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va treure una línia de subvencions per a realitzar plans directors de monuments rellevants, i el bisbat s’hi va acollir, assumint la meitat del cost. Però el Pla no es redacta des del servei tècnic del bisbat: s’encarrega a un equip pluridisciplinar extern format per arquitectes, historiadors i gestors culturals. Els treballs es van iniciar a finals de 2022 i van concloure a finals del 2024.

QUAN L’HA APROVAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA?

El 18 de febrer de 2025 la Direcció General de Patrimoni Cultural va aprovar el Pla Director, amb un seguit de recomanacions per a aprofundir i concretar algunes de les seves parts, que ara anirem seguint.

EN QUIN SENTIT SÓN AQUESTES RECOMANACIONS?

Van en diferents sentits. Per exemple, proposen reordenar el contingut del document amb una estructura interna més clara (tenen raó, el document ara és una mica caòtic); fer una proposta d’illuminació del monument; plantejar la possibilitat de fer prospeccions arqueològiques amb geo-radar al conjunt del claustre i jardins; precisar les intervencions necessàries a la rectoria, etc.

“El pressupost, molt aproximat, parla d’1.100.000 €, però no és un camí tancat a executar completament”

EN QUÈ CONSISTEIXEN LES INTERVENCIONS MATERIALS?

El Pla director planteja quatre tipus d’actuacions materials: actuacions d’urgència o de caràcter preventiu, actuacions per a conèixer millor l’equipament, actuacions de consolidació o restauració, i actuacions per a l’adequació de la visita al monument. Dins cada tipus, hi ha una priorització de les diferents necessitats.

“Ara hem de redactar els diferents projectes executius: restaurar el campanar, la instal·lació de les pintures a la nova sala capitular, la remodelació de les sales inferiors, la rectoria...”

“Amb l’Ajuntament estem parlant dels pròxims passos. Tenen una disponibilitat magnífica”

COM ÉS EL PROJECTE MUSEOGRÀFIC?

El projecte executiu encara s’ha de redactar. El plantejament museogràfic, però, planteja dos objectius fonamentals: l’ordenació de la visita i dels diferents elements patrimonials, i la recol·locació del conjunt de pintures murals gòtiques. Una primera indicació és la proposta de cobrir de nou l’antiga sala capitular, de la qual se’n conserven només els arcs diafragmàtics i que avui forma part del jardí del monestir, per tal de guanyar espai de qualitat per a l’exposició de les pintures.

PER TANT, LES PINTURES MURALS ORIGINALS ES MANTINDRAN AL MATEIX EQUIPAMENT COM FINS ARA.

La proposta és mantenir, evidentment, les pintures dins el conjunt monàstic, però canviar-les d’ubicació per a exposar-les en millors condicions. Caldria aprofitar aquesta remodelació per donar a les pintures el coneixement i el reconeixement que no tenen i que es mereixen de sobres.

COM ENS HEM D’IMAGINAR EL DIA A DIA DEL MONESTIR DE LLUÇÀ UN COP EXECUTADA LA INTERVENCIÓ?

No imaginem res de gaire diferent del que tenim ara. Caldria imaginar un equipament cultural en bon estat de conservació material, amb molta vida, amb visitants interessats pel monument, amb una vida litúrgica pròpia de la comunitat parroquial de Lluçà, amb activitats culturals sovintejades del municipi i la comarca, i amb una família residint a la rectoria. Tot això, gestionat per un petit equip que atengui amb professionalitat el visitant –amb horaris fixes, materials de suport a la visita, possibilitats de visita guiada, presència digital, etc.– en coordinació amb les diferents xarxes comarcals, diocesanes i nacionals de dinamització del patrimoni cultural.

QUINA PROPOSTA DE GESTIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA S’HI PREVEU?

Entenem que una bona gestió del monument, tant en l’àmbit turístic com d’activitats culturals obertes, sumada al lloguer de la rectoria, ha de permetre el sosteniment de la vida i les necessitats ordinàries de l’equipament. Una altra cosa és el finançament de les accions extraordinàries, que tindrà necessitat, com fins ara, del suport institucional.

ES COMPTA AMB EL FINANÇAMENT DE L’AJUNTAMENT DE LLUÇÀ O D’ALTRES INSTITUCIONS?

El suport institucional va més enllà dels diners. Es tracta de compartir i cooperar en el desenvolupament de les accions futures al conjunt monàstic. Necessitem el suport de l’Ajuntament, indefugiblement. Sabem que l’Ajuntament no té múscul financer; però ell pot ser la porta a possibles finançaments externs de la Diputació de Barcelona, per exemple. En tot cas, estem en contacte amb la Diputació i la Generalitat per a poder anar avançant en el futur del conjunt.

QUIN PRESSUPOST CAL PER DUR A TERME AQUEST PLA DIRECTOR?

La xifra, molt aproximada, purament orientativa, parla de 1.100.000 €. Però no hem d’entendre aquest Pla Director i aquest pressupost com un camí tancat a executar completament; ho hem

d’entendre com unes directrius, com unes vies d’avançada, que anirem aplicant en la mesura de les possibilitats i els consensos. Com deia, el suport de les diferents institucions públiques és imprescindible; nosaltres som optimistes.

QUIN CALENDARI D’EXECUCIÓ HI HA PREVIST?

Ara estem en la recerca de finançament per a redactar els diferents projectes executius que es desprenen del pla director: el projecte de restauració del campanar, el de la instal·lació de les pintures, el de la remodelació de les sales inferiors de la rectoria, etc. En la mesura que siguem capaços d’aconseguir finançament, podrem anar avançant en la seva execució.

concretes és una qüestió privada que anirem tractant amb tot el respecte.

COMENTES QUE ES MANTINDRÀ

LA RECTORIA COM A HABITATGE DE LLOGUER. EN ALGUN PUNT

S’HAVIA PLANTEJAT O ES PLANTEJA UNA HOSTATGERIA?

“La documentació històrica del monestir es traslladarà a l’Arxiu Episcopal de Vic”

L’ARXIU PARROQUIAL ES CONTINUARÀ GUARDANT AL MONESTIR?

La documentació històrica del monestir que resta a la rectoria es traslladarà cap a l’Arxiu Episcopal de Vic. Cal entendre aquesta mesura no pas com un fet lamentable, sinó com un fet positiu, demanat des de fa molts anys pels historiadors de casa nostra. Tancat en una habitació, l’arxiu no aporta cap valor al monestir; al contrari, desapareix de la historiografia actual. Des del monestir no es poden garantir les necessitats reals d’aquest patrimoni cultural. No hi ha a Lluçà, ni hi haurà, professionals de l’arxivística que en tinguin cura seguint els criteris actuals i que puguin garantir una consulta sovintejada i segura. A l’Arxiu Episcopal la documentació formarà part del sistema general d’arxius de Catalunya, s’ordenarà, indexarà, es digitalitzarà, es posarà en línia i quedarà a disposició de tots els historiadors, de dilluns a dissabte, al costat de molta documentació semblant. Totes les persones que es dediquen a la recerca històrica ho agrairan.

Al llarg de les reflexions sobre el conjunt, des de diferents bandes, és possible que algú parlés de la possibilitat de fer un allotjament turístic. En tot cas, la decisió és de tenir-hi una família amb residència permanent; el monestir es troba en descampat, i cal una presència humana permanent per a una major seguretat de l’equipament. També ha de ser una font de finançament del manteniment ordinari del conjunt.

EN UNA NOTA DE PREMSA DEL BISBAT DEL 15 DE GENER DE 2025, EXPLIQUEU QUE US HEU REUNIT AMB L’AJUNTAMENT I AMB LA COMUNITAT LOCAL PER GARANTIR

QUE EL PROJECTE REFLECTEIXI

LES NECESSITATS I DESITJOS DE TOTS ELS IMPLICATS.

Una de les instruccions que vam donar a l’equip redactor del Pla Director és que es reunissin tant amb l’Ajuntament com amb el Consorci del Lluçanès per saber de primera mà que n’esperaven ells, quines inquietuds i desitjos tenien respecte al monestir. Ningú del bisbat o parròquia hi va participar, per tal de donar més llibertat a les reunions. Després d’aquestes reunions, juntament amb altres informacions d’altres institucions i temàtiques, l’equip redactor va fer la proposta final. El rector ha estat al corrent dels treballs fets, i de les seves reflexions. I finalment, una vegada el Pla director es va aprovar, es va presentar a l’alcaldessa. Ens vam posar a disposició de l’Ajuntament per a qualsevol aclariment.

“La decisió és tenir-hi una família amb residència permanent, no un allotjament turístic”

L’ACTUAL RESIDENT AL MONESTIR, QUE FA LES VISITES TURÍSTIQUES, SEGUIRÀ A L’EQUIPAMENT?

El futur de la rectoria i de la gestió de l’equipament, com he dit, passa per separar la residència en la rectoria de la gestió cultural del conjunt arquitectònic. L’edifici de la rectoria, al seu torn, ha de separar-se entre la residència i la utilització de les sales inferiors per a la vida cultural; al mateix temps, la residència ha de garantir uns ingressos per al manteniment del conjunt. En aquesta equació ens movem; el tema de les persones

L’AJUNTAMENT US HA FET ARRIBAR LA SEVA OPINIÓ?

L’Ajuntament es va reunir amb els redactors del Pla, i els va dir el que considerava necessari. Nosaltres els vam fer arribar el Pla, i ara estem parlant dels pròxims passos. L’Ajuntament té una disponibilitat magnífica; estem collaborant, també, en el projecte de restauració de la teulada de l’església de Santa Eulàlia de Puigoriol.

ES FARÀ UNA PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE LLUÇÀ?

Sí. Amb el rector i l’Ajuntament estem buscant una data per a poder-ho explicar bé.//

PRESSUPOSTOS

El pressupost d’Oristà pel 2026 és d’1,5 milions d’euros

El desplagament de la fibra és una de les prinicipals inversions

ORISTÀ

Per_ Carolina Font Usart

L’Ajuntament d’Oristà ha aprovat el pressupost municipal per aquest 2026, que serà d’1.515.509 euros, el que representa un increment de més del 40% respecte de l’any anterior. Un dels capítols amb més dotació és el d’inversions, on hi ha destinats 981.823 €. Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, explica que l’increment del pressupost és perquè hi ha inclosa una part dels diners del PUOSC. Una de les principals inversions que impulsarà el consistori d’Oristà aquest 2026 és el desplegament de la xarxa de fibra òptica que ha d’arribar a les cases disseminades. El desplegament té un pressupost de 275.000 euros, que es finançarà gairebé del tot a través del PUOSC.

Un altre dels projectes que Oristà va incloure al PUOSC era la construcció d’una passera per vianants al costat del pont d’Oristà. Finalment, segons explica Sucarrats, serà el Departament de Territori qui es farà càrrec d’aquesta obra. Per

aquest motiu l’Ajuntament ha decidit destinar els diners de la subvenció a cobrir les pistes poliesportives. Sucarrats explica que l’ideal seria poder cobrir les dues pistes, però que en el cas que no puguin, començaran per la pista d’Oristà. Dins el capítol d’inversions, l’Ajuntament té previst fer una pista de pàdel a la Torre, que es finançaria a través d’una subvenció de la Diputació de Barcelona.//

MUNICIPAL

Els 8 municipis de la Mancomunitat estan adherits als serveis tècnics

L’adhesió d’Oristà es va fer efectiva aquest passat dimarts

LLUÇANÈS

Per_ Redacció

Aquest passat dimarts, 3 de febrer, es va celebrar una Assemblea Extraordinària de la Mancomunitat del Lluçanès per aprovar, entre altres punts, l’encàrrec de gestió dels serveis d’arquitectura i enginyeria fet per l’Ajuntament d’Oristà.

Aquest era el darrer municipi de la Mancomunitat que quedava per adherir-se al servei d’arquitectura i enginyeria comarcal.

Està previst que, pròximament, comenci el procés de selecció per cobrir la plaça d’enginyer comarcal. El d’arquitecte es convocarà més endavant. Durant l’assemblea també es va ratificar la modificació de la relació de llocs de treball d’arquitecte i enginyer.

A l’Assemblea també es van validar l’acord de les condicions de treball pels empleats de la Mancomunitat. Per altra banda, durant l’assemblea, es va posar de manifest la necessitat que la

L’assemblea extraordiània, aquest dimarts.// F: MANCOMUNITAT DEL LLUÇANÈS

Generalitat de Catalunya designi tan aviat com es pugui una figura institucional de referència que assumeixi la coordinació del traspàs. Aquesta figura hauria de garantir que la transició dels serveis entre el Consell Comarcal d’Osona i el Consell Comarcal del Lluçanès es fes d’una manera ordenada i eficient, i sense afectar els serveis que reben els ciutadans.//

El Lluçanès és una comarca amb l’índex delinqüencial baix

Josep Pericas, cap de l’Àrea Bàsica Policial de Vic, es reuneix amb els alcaldes del Lluçanès per analitzar l’augment de robatoris

LLUÇANÈS

Per_ Equip de redacció

L’onada de robatoris que viu el Lluçanès des de finals del 2025 i durant les primeres setmanes del 2026 ha tornat a situar la seguretat al centre del debat. Les dades de la taula —sense comptabilitzar les primeres denúncies de l’any 2026— confirmen que el 2025 hi ha hagut un repunt de robatoris amb força als domicilis.

Aquestes dades les va presentar el cap de l’Àrea Bàsica Policial de Vic, Josep Pericas, en una reunió amb els alcaldes del Lluçanès, aquest passat dimarts 3 de febrer.

Segons aquestes dades, l’any 2025 ha tancat amb 54 robatoris denunciats al conjunt del Lluçanès, exactament la mateixa xifra que el 2019, l’any que fins ara marcava el màxim de la sèrie. Aquell pic, però, si s’han de sumar els 31 robatoris denunciats durant el 2020, especialment concentrats en els primers mesos de l’any. Així doncs, l’onada del 2019–2020 va ser més llarga i més intensa que la que s’ha detectat recentment.

Tot i això, el salt del 2025 trenca una etapa de relativa calma i confirma que el fenomen ha tornat a fer-se notar a la comarca.

Després del pic del 2019 i el descens progressiu del 2020, el 2021 va ser l’any amb menys robatoris del període: només 9 casos a tot el Lluçanès. Una xifra excepcional que s’explica en bona part pel context de pandèmia, amb restriccions de mobilitat, més presència de gent als domicilis i una activitat delictiva molt condicionada.

PRATS, OLOST I PERAFITA CONCENTREN MÉS DENÚNCIES

L’anàlisi municipal confirma que Prats de Lluçanès és el muni-

Agustí de Lluçanès

Bartomeu del Grau

Sant Boi de Lluçanès

Martí d’Albars

ROBATORIS AMB FORÇA DENUNCIATS

cipi amb més robatoris acumulats del període 2017–2025, amb 51 casos, seguit molt de prop per Olost i Santa Creu (48) i Perafita (44). A continuació hi ha Sant Bartomeu del Grau (37) i Oristà i La Torre (25).

Els municipis amb més població, activitat i millors comunicacions concentren també més denúncies. En alguns casos hi influeixen també factors urbanístics, com la presència de habitatges aïllats o zones residencials. Tot plegat fa

Segons els Mossos, la situació s’ha reconduït amb un augment del patrullatge als vespres

que, sense presentar una incidència constant any rere any, alguns pobles siguin més vulnerables en episodis puntuals d’onades de robatoris.

CÀMERES DE SEGURETAT

Davant d’aquests episodis, diversos ajuntaments del Lluçanès han optat per impulsar sistemes propis de videovigilància, especialment càmeres lectores de matrícules a les entrades dels pobles. Es tracta d’una decisió que arriba

després que, fa uns anys, no prosperés el projecte conjunt plantejat pels Mossos per instal·lar càmeres a les principals vies d’accés a la comarca, a causa de discrepàncies entre municipis.

Tal com s’ha explicat en les darreres setmanes, la instal·lació d’aquestes càmeres no és barata: el cost pot situar-se entre 10.000 i 15.000 euros per aparell, tenint en compte la infraestructura necessària (subministrament elèctric, connexió, pals, seguretat i manteniment). Malgrat això, ajuntaments com Prats, Sant Feliu Sasserra, Alpens o Olost han decidit tirar endavant projectes propis, mentre d’altres ho estan valorant.

El cap de l’ABP, Josep Pericas, a la reunió al Consorci del Lluçanès amb els alcaldes dels municipis, va subratllar que el Lluçanès continua sent una comarca amb pocs delictes i un índex delinqüencial baix, tot i admetre que hi ha hagut un repunt els darrers mesos. Segons va explicar, la situació s’ha “reconduït” amb un augment del patrullatge, especialment visible en les hores de capvespre, que és quan habitualment es produeixen aquests robatoris.

Sobre les càmeres lectores de matrícules, el cap policial en va defensar l’eficiència —especialment en zones com el Lluçanès—, tot i recordar que la seva implantació és lenta perquè ha d’anar acompanyada d’informes que garanteixin també la privacitat dels veïns. En paral·lel, els Mossos han reprès les xerrades de seguretat als municipis, com ja es va fer durant l’onada del 2019–2020. Aquesta mateixa setmana passada se n’ha fet una a Sant Boi de Lluçanès, i està previst que el dijous 12 de febrer se’n faci una altra a Olost, amb l’objectiu d’informar, prevenir i evitar alarmismes.//

Cal Sayol s’acomiada del poble

L’única botiga de queviures que romania oberta a Sant Bartomeu tanca temporalment les seves portes per la jubilació dels propietaris

SANT BARTOMEU DEL GRAU

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

La família Sayol Altarriba, de Sant Bartomeu del Grau, feia més de quaranta anys que regentava una botiga de queviures situada al Carrer Vell, just davant de l’antiga fàbrica Puigneró. Però el passat 31 de gener va tancar definitivament la persiana. De fet, la història de l’establiment ve de molt més lluny, i és que els germans Gil i Xavier

Sayol, juntament amb la Maria Dolors Altarriba, eren ja la quarta generació que s’encarregava de regentar el negoci familiar, fundat a finals del segle XIX pels seus besavis. Tot i que la botiga original es trobava en un altre emplaçament i tenia una fesomia diferent, que amb el pas dels anys va anar evolucionant des d’un

petit colmado amb servei de bar fins a esdevenir l’única botiga del poble, on a més de vendre-s’hi productes d’alimentació bàsica, de roba o de neteja, en destacava una oferta molt variada de fruita i verdures i un taulell de carnisseria especialitzat en la venda de carn de proximitat.

El local, que continuarà formant part de Coaliment, reobrirà a mans d’un nou regent un cop fetes algunes reformes a l’edifici

El tancament de l’establiment es deu a la jubilació dels seus propietaris, que el darrer dia d’obertura, van oferir un pica-pica de comiat a la clientela. Aquesta, agraïda per tants anys de servei i pel tracte rebut, va respondre amb entusiasme, omplint la botiga de gom a gom. A la festa també s’hi van sumar els grallers i els bastoners, que van actuar en homenatge a Cal Sayol, així com l’ajuntament del municipi, que va obsequiar la família amb una placa commemorativa.

El local, que continuarà formant part de Coaliment, reobrirà a mans d’un nou regent un cop fetes algunes reformes a l’edifici.//

CULTURA

L’espai Guaita!, d’Olost s’acomiada amb una última obra exposada

L’espai va néixer fa deu anys amb la voluntat d’apropar l’art a Olost i de donar visibilitat als artistes locals

OLOST

Per_ Carolina Font

L’espai Guaita va néixer fa deu anys a Olost de la mà de Dolors Careta, bibliotecària municipal, amb l’objectiu d’exhibir l’art dels artistes locals com d’aquells de fora.

Durant un viatge a Holanda Careta va conèixer el que s’autoanomenava el museu més petit del món, una cabina telefònica ja en desús amb un sol quadre penjat. Aquest espai li va anar rondant pel cap, fins que el 2015 s’inaugurava el Guaita! a l’entrada de la biblioteca d’Olost.

Ubicat en una paret de poc més d’1,5 m per 1,5 m, el Guaita! ha acollit més d’un centenar d’obres, de més de cinquanta artistes diferents. Pintura, fotografia, ceràmica, dibuix i altres formes d’ex-

pressió artística, l’única condició, que hi posava Careta “és que es pogués penjar a la paret”. Una paret que inicialment era del mateix color que les altres, però que l’artista italo-lluçanenc Dimitri Coppola, que va morir el passat 2023, va pintar de color bordeus per “donar un toc d’elegància i confort” tal com explica

Careta. Ara a l’espai s’hi exposa la darrera obra, una pintura de l’artista Zowie Shock, cedida per Careta. Careta ha decidit posar punt final a l’espai perquè es vol jubilar i com bé explica “els canvis són bons i qui vingui en lloc meu ha de tenir la llibertat de fer el que vulgui”.//

LA COLUMNA

Laura PRAT CANO

Quin camp de naps!

Encens la televisió o remenes el mòbil i el paisatge no canvia. Mateixes veus, mateixes frases, mateix posat. Quin camp de naps! Ferms, inflats, rígids, ufanosos, convençuts de la seva pròpia importància. Mires tant a la dreta com a l’esquerra, com qui vol travessar el carrer, i només hi ha naps poderosos parlant fort, explicant el món amb una seguretat i presència impertorbables, un to agressiu i un llenguatge bel·ligerant amb lèxic de guerra. Mà dura! Hem de ser seriosos, que està tot molt malament! Tirem pilotes fora, culpem els altres de tot i, de passada, glorifiquem la nostra figura com a salvadora de tot plegat. Tot queda reduït a consignes simples, frases curtes i molt d’espectacle. Estem presenciant un gag? O ja ens ho hem de creure del tot que és de veritat?

Aquesta sensació estranya d’estar veient que passa alguna cosa però continuar fent vida normal, com si res, també té nom: hipernormalitat. Li vaig sentir explicar en un vídeo a xarxes socials (quina ironia) a un noi que parlava d’aquest malestar difús que no saps ben bé d’on ve, però que ja forma part del paisatge. El concepte és de l’antropòleg rus Alexei Yurchak, que estudiant els últims anys de la Unió Soviètica, descrivia un món on tothom sabia que el discurs era buit i trencat, però tot continuava funcionant perquè ja ningú no esperava que fos gaire més que això. I així, amb molta inèrcia i poc entusiasme, el soroll esdevé paisatge. El problema és que tot aquest soroll no es queda a la pantalla. No és una nebulosa entre reel i reel, entre posts i titulars de TN. El soroll baixa, penetra a les cases, als patis de les escoles. Arriba als meus alumnes, no perquè el triïn, sinó perquè els envolta. Un clima on la burla es presenta com a enginy, l’insult com a força i la por com a solució. Els nostres infants conviuen amb una manera de parlar i de governar que viu del conflicte i exerceix l’autoritat a crits. Paraules que fan mal, no tant pel que diuen, sinó perquè, dites des del poder, es converteixen en exemple. I així, gairebé sense adonarnos-en, el llenguatge autoritari es normalitza, l’odi cap a l’altre es legitima i el respecte queda arraconat, desqualificat com si fos una actitud ingènua o ridículament woke

Potser cal actualitzar aquell vell crit de “Hey teacher, leave the kids alone!”. Perquè avui el que realment ve de gust dir és una altra cosa, molt més clara i urgent: hey, men, leave the kids alone!//

Cultura, tradició i la inauguració de Ca l’Andreuet marquen una Festa Major de Sant Vicenç endarrerida

Prats de Lluçanès

Prats de Lluçanès ha viscut aquest any una Festa Major atípica, després que l’Ajuntament decidís, d’acord amb les entitats, reordenar l’agenda per adaptar-la als dies de dol decretats des de la Generalitat de Catalunya pels accidents ferroviaris d’Adamuz, primer, i de Gelida, després.

Així, els dies 21 i 22 es va cancel·lar tota l’agenda excepte l’ofici solemne, mentre que el 23 es va reprogramar el pregó; i la Trencadansa es va ballar el diumenge 25. De fet, i per motius d’agenda, els últims actes ajornats encara s’han de celebrar: aquest diumenge, 8 de febrer, l’Orquestra Maravella oferirà el concert de Festa Major, a 2/4 de 6 de la tarda; i la tradicional Lluïda Serenata, que enguany estrena emplaçament i es farà al Cafè Teatre Orient, a 2/4 de 10 de la nit.

L’encarregat de donar el tret de sortida a la festa va ser el metge Raimon Codina, acabat de jubilar després de dècades de feina al CAP de Prats, on va arribar l’any 1979. El pregoner va fer un repàs per la seva vinculació al poble –també familiar i des de la infantesa– i va fer una defensa de la professió, així com de la comarca i de la seva gent.

Durant l’acte també es va conèixer qui seria l’homenatjat a la Trencadansa, Josep Garcia-Talavera, l’altre metge amb qui Codina ha compartit bona part de la carrera als consultoris de Prats.

Després del pregó, l’actriu local Ada Vilaró va dur a l’Orient la commovedora obra La Memòria del Gel, que, va finalitzar amb la interpretació de la cançó de la Trencadansa en directe mentre Vilaró obsequiava amb un ram a la seva tieta, Remei Vilaró, de 100 anys, que ha posat veu a l’espectacle. Pràcticament a la mateixa hora, el Pavelló va acollir el primer sopar de festa major elaborat per restauradors locals i un participat bingo musical.

L’endemà va ser el torn per al Ball de Gala amb Cafè Trio, seguit d’un concert d’Strombers que va fer ressonar els grans hits de la història de la banda i va viure l’estrena d’un tema nou, Quilòmetres, el primer de la nova etapa del grup. La nit es va allargar fins ben entrada la matinada amb Dj Karnales Sound.

Diumenge, la plaça Vella va poder viure, finalment, la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç, en un migdia que va acabar amb la inauguració de la rehabilitació de Ca l’Andreuet, l’edifici modernista que torna a lluir amb els colors dels seus característics vitralls i amb els terres hidràulics originals. La casa acull aquests dies

l’exposició d’escultura en ferro d’Enric Pla i Montferrer, el ferrer d’Alpens, que es podrà visitar fins aquest diumenge, dia 8.

L’edifici de Ca l’Andreuet, o la Farmàcia Vella, el va comprar l’Ajuntament l’any 2020 per 420.000 €, enmig de crítiques de l’oposició d’aleshores que no va veure bé l’adquisició d’aquest equipament. La primera obra que s’hi va fer, va ser ajuntar els jardins amb els de Cal Bach, construir-hi un escenari fix i una rampa, que va te-

nir un cost de 29.000 €. Ara, aquest espai és un dels punts neuràlgics per la Festa Major d’estiu o el TastaQmarca. Pel que fa a l’edifici, les obres van començar el novembre del 2024. Aquesta remodelació compta amb quatre fases amb un preu previst de poc més de 400.000 €. Fins ara, se n’han executat tres per mes de 200.000 €, finançats per subvencions de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Ara, falta la darrera fase, que inclou la façana i la coberta, mentre que

encara s’han d’acabar de definir els usos que tindrà l’edifici. Després de la inauguració i del brindis de Festa Major, a la tarda, la companyia de teatre familiar Les Pinyes va tancar la programació teatral de la primera temporada del Cafè Teatre Orient amb l’obra Un Tros de Pa. Va ser una obra amena, adequada i cuidada, que explicava, amb cançons i música en directe, llums i materials, la història de com es fa el pa per a un públic familiar.// RED.

Els Carreters del Lluçanès, al passant.// F: ELISA LLORENS

Més imatges dels carruatges del passant.// F: ELISA LLORENS

d’un cavall molt ben parat.// F: ELISA LLORENS

La cursa dels pures sangs és la que va aixecar més expectació.// F: ELISA LLORENS

president del

al

La Candelera riu al Lluçanès

Perafita

Com cada primer cap de setmana de febrer, el poble de Perafita es va omplir de visitants, activitats, carros i animals per celebrar la tradicional festa de la Candelera.

Amb el tret de sortida al tast del Cafè del Mig, dijous 29, i amb l’espectacle infantil de divendres, es van anar escalfant els motors per a un cap de setmana ple d’activitats i moviment.

El divendres mateix, l’històric grup de teatre local La Trebinella va estrenar una nova obra de teatre: Mirandolina, l’hostalera. L’obra, representada per actors i actrius de la comarca, va ser un èxit, i de moment, faran una altra representació el diumenge 8 de febrer a les 6 de la tarda al pavelló.

Dissabte al matí va començar la música amb la banda de l’escola Heurom tocant l’Himne de l’Alegria, entre altres temes. Paral·lelament, es va disputar el tradicional torneig d’escacs a la Sala Polivalent del Centre de Cultura. Al matí, també es va inaugurar l’exposició, que enguany recollia fotografies de festes de la Candelera d’altres anys enviades per diverses persones. S’hi van exposar des de fotografies d’època en blanc i negre fins a algunes més recents, i va ser emotiu per alguns poder-se reconèixer de petits o joves a les instantànies.

Dissabte no va faltar tampoc el campionat de botifarra, i al llarg de tot el dia es va instal·lar a l’interior del pavelló el planetari de l’astrònoma Inés Dibarboure, on ella mateixa va acompanyar durant tota la jornada petits i grans a descobrir el cel d’hivern a Perafita. Seguidament, els més balladors van poder gaudir de la música en directe abans i després del sopar popular al mateix pavelló.

Diumenge 1 de febrer, després d’un bon esmorzar de germanor i de la benedicció i la missa de Sant Antoni, el passant va anar ocupant els carrers principals del municipi, lluint carros tradicionals, cavalls, músics, bastoners i geganters. Van ser moltes les persones que es van acostar a la celebració, i entre elles s’hi van poder trobar cares conegudes com el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. Acompanyat per l’alcalde de Perafita, Joan Compta, va dedicar part de la seva visita a parlar amb algunes de les entitats presents a la fira de la Plaça sobre la comarca del Lluçanès, un territori “encara per descobrir per a molta gent” segons les seves pròpies paraules.

Tot i que el dia va començar amb camps gebrats i cel tapat, el sol es va anar fent lloc al llarg del dia acompanyant les tradicionals curses de la tarda fins al final de la jornada.

Dilluns, el dia de la Candelera oficial, els caçadors van oferir el seu esmorzar popular al pati de la casa de colònies.//

ELISA LLORENS

Cosir forats de bala

Píndoles narratives

Textos i Il·lustració: Ramon Furriols Franch

SALUDEN AMB CARA DE “NO HE TRENCAT MAI UN PLAT”

Com els rajos de llum s’escapen cap al sotabosc, els seus pensaments fugen per les escletxes del cervell. No pot parar d’encadenar paranoies sense sentit. Intenta parar-les, però cada cop agafen més embranzida: sona aigua, plantes, mar, vent i olor de passades de tallagespa. Em veig donant el volt a la plaça major a fer snorkel, coberta d’aigua. Les granotes i gripaus fan un compàs extravagant, molt sonor, que m’entra per les orelles suaument. Estem al casc antic de Vic, prenent un gelat de Xixona. Passa un ventet en format de brisa polar, però tropical. El gelat de cop es converteix en una cervesa d’importació, amb un sofà gegant a la plaça del Pes, plena de totes les persones que t’estimes. Les persones que odies tant també hi són. Quin fàstic. Perquè ara ja sou amics. De l’ànima. Esteu gordos però no se us nota, no fa falta fer esport si no et ve de gust. Mengem quilos de xuxes amb gust d’enciam, i els núvols de Nutella són una constant. El sexe és salvatge però alhora tendre. Els cigarros tenen gust d’eucaliptus, porten nicotina sense nicotina. Els pulmons exhalen aire pur. Sempre. Els porcs caminen per la vorera, paren. Semàfor. Color vermell. Miren de reüll si venen cotxes elèctrics. Saluden amb cara de “no he trencat mai un plat”.

Bon dia, preciositats! Com ho portes? Bé, he après a tocar la cançó d’El mar, de Manel, amb ukelele. Tu i jo hem buscat coses similars. Tu i jo hem tingut el cap ple de pardals. Tu i jo dalt de la nòria. Tu i jo i la nostra història. Però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar! Ja podeu passar, porquets, està de color verd. Pots menjar carn, però ningú es mor, som tan ecològics que la gespa del campus de la universitat de tant en tant fa florir entrecots de primera qualitat. Tornem a mirar el cel, i tot i el sol, cauen milers d’estrelles fugaces, de persones que ja no hi són però ens saluden, ens abracen, i tornen a pujar al cel tocant el violí. Bon viatge, estimat. Plou i fa sol, pots pujar el carrer de la Riera fent esquí de fons. Escalar monuments de la ciutat. Sobrevolar amb parapent sense cursos d’iniciació ni haver de pagar equipament. Volem amb fulles de desmais. La selva tropical en vaeix tots els bars i restaurants. La connexió hu mana i animal és tan forta que podem parlar entre nosaltres. Truja, com portes les llonganisses? Em dirigeixo a una girafa que porta un bolso de mà. Molt bé i tu, cantamanyanes?

FER FOC A TERRA

Una mare poli operada arriba amb el seu 4x4 descomunal a davant de la porta de l’esco la. Aparca sobre la vorera i s’apuja les ulleres de sol amb aires de tenir l’agenda pleníssima d’estupideses. En aquell precís instant, la Júlia es fixa en un excrement de gavina voladora que cau al bell mig del parabrisa, i somriu. Fa només uns minuts, estava asseguda amb les mans dins les butxaques, mirant com el seu pare s’allunyava pel camí de grava sense girar-se. El soroll regular de les seves passes contrastava amb el silenci tens que havia quedat entre ells després de la discussió. Ella va voler dir alguna cosa, però el nus a la gola la va deixar muda.

Van passar deu anys.

buides i la sensació que alguna cosa irreversible estava passant. Aquell dia havia après que hi ha absències que no fan soroll quan arriben, però que duren tota la vida. Portava 19 anys de vida, i només recordava una petita olor d’anís del mono esmorteïda pel cafè soluble de baixa qualitat. Com és d’intel·ligent el subconscient humà, ja que la seva memòria s’havia partit per parts només felices.

Aquella trobada inacabada al parc havia marcat, això sí, la relació entre pare i filla: una separació silenciosa, anys de distància i, finalment, una reconciliació en forma de cendres un cop li van comunicar que havia mort per sobredosi. Un advocat designat per aquest pare absent va trucar-li al mòbil i tot va fer un gir inesperat en la seva història. Una autocaravana atropellada, un feix de criptomonedes i una escopeta de caçar perdius. És el moment, doncs, de tornar a casa, fer foc a terra i començar una nova vida al seu poble del Lluçanès preferit.

CENT VINT-I-QUATRE PASSES

És una nova defunció que farà parlar molt. És un sistema de contradiccions que tornarà a l’altra banda, preguntant-me, un altre cop: què he fet malament?

De qui és la culpa?

Pujo les escales, corrents, fent fúting. Baixo les escales, corrents, fent salts. M’he deixat les claus. I ara què? Truco altre cop a la propietària; que em torni les claus? I si està infectada? I si estic infectat, i la palma per culpa meva? Em quedo a casa, escric un llibre de contes, una novel·la. Pinto aquarel·les, dono forma al meu llit, imaginant que encara sento la teva olor. Com pot ser que l’única cosa que recordi són els teus ulls i la teva olor de suat, que m’encanta?

Així què? I si agafo la furgoneta i quan em parin els polis els hi dic, que, efectivament, estic confinat a la meva furgoneta i que allò és casa meva, que sóc un cargol patrocinat per la gasolina. Que sóc un sense sostre i estic empadronat a la caixa, al caixer, al banc de davant del súper. Que sóc un agent de la CIA, que tinc sospites, i que tinc sospitosos, i que els estic buscant. Quantes raons puc tenir per estar a casa i per estar al carrer a la vegada?

Pagues i tornes a marxar, engego el Tinder i m’adono que serà impossible lligar. El sexe és illegal i irreal, l’amor a distància és la moda. I així doncs, per què no escric un llibre? Ràpidament, canvio la cançó a l’Spotify, canvio de pensaments i torno a l’imaginari per sortir del bucle.

Doncs això. Em vesteixo i carrego l’arma de foc. Ens disparen a tort i a dret, però avui és dia de sucre, sembla que les bombes han cessat per un dia.

Resulta que se’ls hi ha acabat el material pesant, i ara ja només queden franctiradors i gossos altament perillosos. A l’atac s’ha dit! Esnifo totes les drogues que em queden i engego el llarg camí cap a casa de la meva estimada. Són només 4 carrers: dreta, esquerra, esquerra i dreta. Visualitzo finestres de veïns apuntant per disparar-me indiscriminadament, però fa 14 dies que els observo, conec els seus moviments, sé cap a on apunten. Portaré un gosset de plàstic, un vestit de sanitari i 2 granades de mà. Et trobo tant a faltar que el valor de la vida ha baixat com la borsa i la pasta

Ara la Júlia tornava a seure al mateix banc, però aquesta vegada amb el seu avi. El poble havia canviat? El pare ja no hi era, però tenia un altre pastor que l’acompanyava en l’aventura de viure. Com havia arribat fins aquí?

Recordava perfectament aquell matí de tardor en què ell li havia dit que marxava “només una temporada”. Recordava la seva veu segura, les promeses

Va, és fàcil. Són 124 passes, les he comptades durant 14 dies. Ho tens tot controlat. Els 2 avis que jugaven a petanca; ara és la seva hora d’esbarjo. Em fa patir la veïna caixera del Bonpreu. Està molt ratllada, fa dies que serveix lots de paper higiènic, i l’últim dia em va comentar que encara li queden bales. Agafo les claus, tabac i una ampolla d’aigua potable. Carrego la pistola, i em dirigeixo a la porta de casa, preparat per sortir. Primer dissimularé i, després, a córrer. Espera’m, si us plau, arribaré en 10 minuts.

I sí, ens traurem la mascareta.

I sí, podrem besar-nos il·legalment.

I sí, tinc sort de festejar amb una sanitària amb experiència a cosir forats de bala.//

L’Olost guanya el derbi contra el Pradenc de la lliga d’aficionats per la mínima

L’enfrontament entre pradencs i olostencs va posar punt i final a la lliga regular de la competició

_ Lluc Corominas Peraire

Cap de setmana d’alt voltatge en el futbol lluçanenc, com sempre que es disputa un derbi entre Pradenc i Olost, que és sinònim d’emoció. Ambdós conjunts, que actualment coincideixen a la Lliga de Futbol Aficionat d’Osona –els equips sèniors competeixen en diferent categoria– , van disputar el partit el dissabte passat, 31 de gener, que es va resoldre amb

una victòria per la mínima, 3 gols a 2, pels blanc-i-verds que, en aquesta ocasió, visitaven el camp municpal de Prats de Lluçanès.

Més enllà d’un derbi, el matx suposava el tancament de la fase regular de la competició, a més d’un enfrontament entre rivals directes, ja que tant Pradenc com Olost ocupaven la part baixa de la classificació. Per part de l’equip local, els gols els van fer Jaume Casals i Ariel Enrique Díaz. Des de la banda olostenca, els juga -

El Futbol Club Olost punxa contra el Manlleu

L’equip blanc-i-verd frega la part baixa amb un examen a la vista

Segueix la ratxa negativa del Futbol Club Olost. Després que s’anul·lés la jornada 16 per neu, el passat cap de setmana el club lluçanenc va rebre el Manlleu a casa. Una jornada difícil, tenint en compte que el Manlleu ocupa la part alta de la classificació, i en la què es van complir els pronòstics i els de la Plana es van imposar per 3 gols a 1. Al minut 7, els manlleuencs s’avançaven al marcador, i al minut 38 aconseguien fer el segon. Amb el partit en stand-by, l’Olost va aconseguir escurçar distàncies al minut 52 mitjançant Xevi Camprubí. Resultat, aquest 1 a 2, que es va mantenir fins a les acaballes, quan els quadribarrats van sentenciar el partit amb el tercer gol. Després d’aquesta derrota, els de Joan Illamola són dotzens, només a 3 punts de les tres últimes places de la classificació. Per redimir-se, però, la pròxima jornada tindran l’oportunitat d’escalar posicions: els olostencs s’enfronten al Santa Eugènia, onzens i només dos punts per sobre dels del Lluçanès.// LCP

dors que van encaixar la pilota a la porteria van ser Xavier Puigderrajols, Marc Ràfols i Ferran Fortet, que va fer el gol de la vicòria en temps afegit (minut 92) amb un xut des de la llarga distància.

Després d’aquesta primera volta – en què el Pradenc ha acabat últim i l’Olost, antepenúltim - la competició continua en un format innovador. Els 7 primers classificats formen el “Grup d’Or”, mentre que els 8 darrers –entre ells Pradenc i Olost– formen el “Grup Plata”. Cada una de les lligues es tancarà amb un sol campió. Sense descans, el pròxim cap de setmana ja es dona el tret de sortida a les respectives lliguetes. D’aquesta manera, a l’Olost li tocarà visitar el Riudeperes i, al Pradenc, el Sant Julià de Vilatorta. No caldrà esperar fins a reviure un nou derbi, i és que el 28 de febrer, Pradenc i Olost es tornaran a veure les cares. Aquesta vegada, però, al municipal olostenc.

A banda, un cop finalitzades aquestes respectives competicions de petit format, es disputarà una Copa amb un format més tradicional. És a dir: grups, eliminatòries i final.//

El Sant Feliu cau davant un Casserres imparable

Els santfeliuencs van haver de jugar sense cap dels porters habituals

El Sant Feliu Sasserra va caure davant d’un Casserres imparable, que va segon a la taula i a només tres punts del líder, el Sallent.

En un partit marcat per l’absència dels porters habituals i malgrat intentar-ho en tot moment, els de Sant Feliu van perdre 6 a 1. Roger Roma, al minut 51, va ser l’autor de l’únic gol d’un Sant Feliu que ha començat la segona volta amb mal peu, però que ara encadenarà set partits consecutius a casa, on no ha perdut mai.

El primer partit de la segona volta, que havien de jugar el passat diumenge 25 de gener, contra el Berga, es va haver de suspendre a causa de la nevada que va caure.

Els santfeliuencs havien jugat el divendres abans, el dia 23, amb l’Alt Berguedà, el partit corresponent a la jornada 14 que s’hauria hagut de jugar el passat 11 de gener, però que es va ajornar. Els de Sant Feliu van perdre 2 a 1 en un partit on el principal protagonista va ser el fred.// CFU

El Pradenc ensopega contra el cuer de la lliga

El Futbol Club Pradenc, durant aquesta última quinzena, només ha disputat un partit per culpa del mal temps. El partit suspès s’havia de jugar a Prats, amb l’afegit que l’Ian Soler havia de fer la sacada d’honor, però es va anul·lar per la nevada. Així doncs, aquesta quinzena, el passat dissabte 31 de gener, el Pradenc va jugar com a local contra el cuer de la lliga, l’Ametlla Vallès C.F. L’enfrontament va començar controlat per l’equip blaugrana, però en el primer quart d’hora de joc el conjunt visitant es va avançar al marcador. El Pradenc es va refer de l’ensurt, però no va ser fins a la segona part que Ayoub va aconseguir empatar el partit al minut 60. A partir d’aquí, el duel es va tenyir de blaugrana, amb atacs constants i un joc molt controlat. De vegades, però, el futbol és injust i l’Ametlla va marcar als minuts finals el definitiu 1-2.

Aquesta derrota afecta anímicament els jugadors, però l’equip continuarà treballant per capgirar la mala dinàmica. Actualment, el Pradenc es troba desè a la classificació del grup 4 de Tercera Catalana.// JBA

Derrota ajustada del Futsal Prats al Vall de Tenes

Un entrenament de l’equip de Prats.//F: FUTSAL PRATS

El passat diumenge 1 de febrer, el Futsal Prats va jugar de local contra la Vall de Tenes.

A la primera part, els dos equips atacaven contínuament i els locals van fer gol al minut 14. Els visitants van continuar pressionant i buscant el gol de la igualada, que va arribar al minut 18 des del punt de penal.

En la segona part, la Vall de Tenes va avançar-se, però els locals van fer el gol de l’empat.

Finalment, quan faltaven 2 minuts, els visitants van fer el gol que confirmava el Futsal Prats a una altra derrota a la lliga.// GSA

JORDI SOLÀ GLÒRIA ROIG

Tècnic i presidenta de l’APF Lluçanès

“L’APF neix amb la voluntat de prevenir incendis forestals”

Com és el bosc ideal? Carolina Font Usart Santa Eulàlia de Puig-oriol

Després d’una estona parlant sobre gestió forestal, creia que era una pregunta adequada. La resposta va ser clara: Ideal? Depèn de qui li demanis?

No existeix un ideal comú, en res. No pot existir, ja que varia en funció de cada persona. Per això m’expliquen que si a qui li fes la pregunta fos un amant de la bici de muntanya, probablement em diria que l’ideal és un bosc ple de corriols per on passar. Si li fes a un propietari que hi vol tenir vaques pasturant em diria que un bosc sense cap pi. Si li fes als tècnics de prevenció d’incendis em dirien que tipus devesa, com els boscos on pasturen cavalls aquí al Lluçanès perquè per a la prevenció és ideal.

I quan els hi faig al Jordi Solà i la Glòria Roig em diuen que com més espècies hi hagi millor perquè s’adapten més als canvis i als efectes del clima. Que boscos de roures i alzines són més soferts que el pi, i més amb la sequera actual. I que no cal tenir un bosc sobre pasturat per prevenir incendis, només cal trobar un equilibri on els animals vagin pasturant i facin un manteniment constant.

Suposo que, al cap i a la fi, tot es basa en això. En trobar un equilibri entre bosc, camins, camps, propietaris i visitants.

QUÈ ÉS L’ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS?

És una associació sense ànim de lucre que aplega a propietaris forestals de tot el Lluçanès que en vulguin formar part, independentment de la quantitat de terres que tinguin.

L’objectiu principal és la prevenció d’incendis forestals i la dinamització dels productes forestals.

HI HA MEMBRES DE TOTS ELS MUNICIPIS DEL LLUÇANÈS?

Sí, de fet els estatuts de l’Associació diuen que la Junta ha d’estar formada per un membre de cada municipi. L’única excepció és Merlès, que no n’ha format mai part.

QUAN NEIX L’ASSOCIACIÓ?

L’APF neix el 2008, impulsada pel Pere Garet. En aquell moment també hi havia la Montse Boix i el Joan Puigoriol.

Va néixer una mica a demanda de la Diputació de Barcelona per poder distribuir millor els diners en prevenció d’incendis.

De fet, aquesta va ser de les primeres associacions de la província de Barcelona. Ara ja n’hi ha unes 22 i apleguem gairebé el 90% de la superfície rústica de la província.

QUANTS PROPIETARIS FORMEN PART DE L’ASSOCIACIÓ?

Van començar sent 4 i ara ja hi ha 120 socis. Des de propietaris que tenen dues hectàrees fins a algun que en té 800.

QUINA SUPERFÍCIE DEL LLUÇANÈS REPRESENTEU?

En total, els membres de l’Associació sumen unes 8.000 hectàrees de superfície forestal, que inclou arbres, matollars i pastures que no es conreen.

Això representa el 50% de la superfície forestal del Lluçanès.

I L’ALTRE 50%?

Hi ha qui encara no ens co-

Quan parlem de gestió forestal, no només parlem de treure arbres o de fer tallafocs per si calgués. També vol dir fer aclarides per afavorir el canvi d’espècies que s’adaptin millor al territori. Per exemple, al Lluçanès el canvi climàtic ha fet que a molts punts del territori els pins roig es vagin morint i a sota cal que comencin a créixer roures, però el canvi no es pot fer de cop, cal gestionar-ho correctament. Gestió també vol dir preparar els boscos perquè hi entrin ramats que hi passegin i pasturin per mantenir-los nets, i si cal posar abeuradors o tanques, o dipòsits d’aigua.

Els propietaris expliquen que sense ajudes públiques fer-ho seria impossible i per gestionar-les més fàcilment es va crear l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès.

neix, els qui encara no se’n fien. I llavors hi ha finques grans que s’han gestionat sempre a la seva manera que tampoc ens han necessitat.

ELS PROPIETARIS ESTEU OBLIGATS A GESTIONAR EL VOSTRE BOSC?

No, no hi estàs obligat i a més els boscos que tenim aquí no són boscos molt productius. Sovint t’hi has de gastar més diners dels que en treus. Per això hi ha molta gent que no fa res.

Aquí hi ha molts perfils de finques. Hi ha gent que viu aquí, que hi té la granja. O gent de fora, que només té la casa arreglada. O gent que els hi ha tocat d’herència i diuen, què hi he d’anar a fer jo allà dalt? O gent que els hi ha caigut del cel i diuen: “Ostres, i ara que en faig?” i llavors venen a nosaltres i els assessorem en tot.

ON QUEDA EL DISCURS D’“ELS INCENDIS S’APAGUEN A L’ESTIU” SI ELS PROPIETARIS NO ESTEU OBLIGATS A GESTIONAR EL BOSC?

Hi ha normatives de prevenció d’incendis que estan escrites, però afecten sobretot a zones perimetrals de municipis.

En aquest cas, la Diputació diu als ajuntaments: teniu X diners per fer una franja de 50 o 100 metres al voltant del poble. Els municipis del Lluçanès que no s’han posat les piles, ho hauran de fer els pròxims cinc anys. Perquè és obligatori.

Aquesta és la principal normativa de prevenció d’incendis que existeix ara. Llavors hi ha altres normatives que hi ajuden.

COM PER EXEMPLE?

Doncs la que obliga que al costat dels camins principals, quan fas actuacions d’aprofitament com seria tallar pins per vendre’ls, les restes de branques han de quedar triturades.

Aquestes actuacions, per exemple, les assumim des de l’Associació amb recursos propis. Així no ho ha de pagar el propietari de la

seva butxaca.

TRITURAR LES RESTES?

Sí, aquestes entre d’altres. Perquè s’entengui, quan es fa acció d’aprofitament al bosc, la normativa diu que el propietari està obligat a triturar les restes que estan a un metre i mig dels camins. I això no és prevenció d’incendis, perquè el bosc queda brut i per molt que tinguis un ramat, si no està ben triturat, les vaques et diran que hi passis tu.

Per això des de l’Associació vam decidir que posaríem a disposició de l’APF una màquina que es dedicaria a triturar aquestes restes. Llavors al ramat li és més fàcil entrar al bosc i fer el manteniment.

De fet, aquest és el gran puntal del Lluçanès: els ramats. I aquests fan un manteniment del sotabosc que dura més anys.

I D’AQUÍ SORGEIX EL PROJECTE

“Els propietaris no estem obligats a gestionar el bosc i sovint ens gastem més diners dels que en treiem”

DE BOSCOS DE PASTURA?

Exacte. Aquest projecte va néixer al 2014 amb l’objectiu de fer tasques de prevenció més eficients, alhora que impulsem la ramaderia extensiva.

L’únic que cal, en el fons, és un propietari amb la voluntat de fer alguna cosa i al darrere un ramader, que ho mantingui.

AIXÍ ALS PROPIETARIS ELS HI SURT A COMPTE ESTAR A L’ASSOCIACIÓ?

Sí, per això també som més socis que fa 15 anys. Jo crec que donem opcions més bones que cap empresa privada que pugui fer-ho.

A banda, també vehiculem les subvencions de prevenció d’incendis que ara estan localitzades en unes zones concretes.

LES ZONES PRIORITÀRIES, QUE EN DIUEN. QUI LES DECIDEIX? Aquestes zones les decideixen

Un retrat en tres pinzellades

Un ideal de felicitat: Seguir vivint al Lluçanès

Un lema: Fusta avui, bosc per sempre

Una afició: Remenar

Generalitat i Bombers. Representa que, en el cas d’incendi, són zones més segures per poder-lo apagar o per poder-se escapar, o zones on seria fàcil que es propagués i que, per tant, han d’estar netes.

Però totes les zones haurien de ser prioritàries i més amb la tipologia d’incendis que hi ha ara i amb la manera com ens està afectant el canvi climàtic.

DE QUIN TIPUS D’ACTUACIONS PARLEM, QUAN DIEM PREVENCIÓ D’INCENDIS?

Parlem de treure arbres. És a dir, reduir la densitat i mantenir-ho així, i la millor manera de fer-ho és amb ramats.

UN PROPIETARI POT FER EL QUE VULGUI AL SEU BOSC?

No, un propietari ha de demanar permís a la Generalitat per fer el que sigui. Igual que si et fas una casa, tot i que el terreny sigui teu, has de demanar permís.

Des de l’Associació recomanem als propietaris que tinguin fet un pla de gestió de la finca, perquè llavors és més fàcil actuar-hi.

I AQUEST PLA QUÈ INCLOU?

Propostes de camins, propostes de rompudes, si se’n poden fer, aclarides de millora. Inclou tot allò que tu vulguis fer, que no vol dir que ho hagis de fer.

És per si mai ho vols fer, ja tenir-ho escrit.

A més, també pots fer modificacions d’aquest pla. Que són molt més fàcils de fer.

I UN COP TENS EL PLA, LLAVORS QUÈ?

Llavors entres al joc: mires què vols fer i quines subvencions pots demanar. Si és que et donen alguna cosa, tot va per punts.

La majoria de superfície de l’APF està dins la zona d’alt risc d’incendi, fet que fa que les puntuacions per demanar ajuts siguin més altes. Excepte els municipis de Sant Boi, Sobremunt, una part de Sant Bartomeu i una de Sant Agustí.//

CARTA

Lluçà, patrimoni popular i col·lectiu

Vicenç Ambrós i Besa

Lluçà

Santa Maria de Lluçà és molt més que un temple de culte local. És una càpsula mil·lenària que atresora una història compresa entre el 905, any de la seva consagració, fins al moment actual. Als peus del castell, aquest monestir ha estat el testimoni fidel d’un llinatge baronial que, ja de bon principi, va quedar emparentat amb els estaments més alts de la noblesa catalana.

És també un espai neuràlgic del poble, un indret que serveix per recrear cultura i retrobament. Acull concerts, lectures, exposicions i festes populars que mantenen viva l’ànima del poble. Unes activitats que, sense interessos econòmics pel mig, s’han ofert en espais tan acollidors i singulars com l’església, el claustre o el jardí rectoral.

Tot aquest bagatge s’ha de preservar. També cal que les relíquies originals, tant les avui conegudes com les que puguin aflorar amb motiu de les obres que es preveuen dur a terme, es mantinguin exposades al monestir. Cal que les pintures originals, les peces d’orfebreria, les monedes i tots els objectes de culte i d’interès històric romanguin al lloc on pertanyen. És possible que els llibres sacramentals (batejos, confirmacions, casaments i defuncions) requereixin un tractament especial, atès que és freqüent l’interès per la consulta per part de persones no professionals que fan cerques genealògiques. Tanmateix, els documents històrics que durant segles han romàs custodiats a Lluçà s’han de mostrar en espais museïtzats d’aquest monestir, que és casa seva. Lluçà no es pot permetre un buidatge que li llevi l’ànima. Sempre he defensat que els pobles han de conservar la seva essència. Per aquest motiu, penso que no ens podem permetre que Santa Maria de Lluçà esdevingui una carcassa de parets nues o recobertes de facsímils d’uns originals extrets per alimentar els museus d’altres comarques. Tampoc no seria admissible que els seus espais més emblemàtics (l’església, el claustre i el jardí) es mercantilitzessin o es restringissin amb el pretext d’un ús condicionat a favor d’un determinat negoci o activitat privada.

Confio que tots aquests elements es preservaran, de manera íntegra i escrupolosa, a l’hora de valorar el projecte que el Bisbat ha presentat en relació amb el monestir. Crec que és un deure moral defensar aquest patrimoni popular i col·lectiu.//

Va ser cap a l’any 1808 quan aquesta aigua de colònia dita de Florida va popularitzar-se, en part degut a la creença que l’aigua de l’eterna joventut provenia d’allà, estenent-se així arreu i essent valorada per les seves diverses funcions, harmonitzant cos, ment i esperit.

En el camp del simbolisme neteja energies, dona ànims i prosperitat, i ajuda a tallar males vibracions; igualment, també s’utilitza en la neteja de la llar, diluint-ne una part en l’aigua de

CARTA

La conveniència de dissoldre el Consorci del Lluçanès davant la creació del futur

Consell Comarcal

Montse Boladeres i Bach

Vicepresidenta 1a del Consorci del Lluçanès

Vicepresidenta 1a de la Mancomunitat del Lluçanès 1a tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès

El Lluçanès ha lluitat no només pel reconeixement de la pròpia identitat, sinó també per una realitat política i administrativa que resulti en una millor i més propera governança del territori.

Després de l’aprovació de la Llei 7/2023, de 10 de maig, en la que el Lluçanès, finalment, esdevenia oficialment la 43a comarca de Catalunya, ara caldria actuar amb coherència i responsabilitat.

Ens trobem en un moment clau del seu desenvolupament institucional. El resultat d’un llarg procés de reconeixement com a nova comarca ens ha obert una etapa plena d’oportunitats, però també exigeix decisions clares i valentes per garantir una governança eficient, transparent i adaptada al futur. És en aquest context que resulta pertinent plantejar la dissolució del Consorci del Lluçanès en favor de la creació i consolidació del futur Consell Comarcal del Lluçanès.

El Consorci del Lluçanès ha estat, des de la seva creació el 2001, una eina fonamental per impulsar la comarca, articular projectes comuns, coordinar municipis i defensar els interessos del territori en absència d’una estructura comarcal pròpia. El coneixement acumulat, els projectes impulsats i les estructures tècniques existents poden i han de ser integrats dins del nou Consell Comarcal, garantint la continuïtat de les polítiques que han funcionat i millorant-ne l’abast gràcies a un marc legal sò-

lid.

Ha complert una funció històrica imprescindible. Tanmateix, la seva essència respon a una realitat institucional que aquest 2027 ha de canviar. La seva dissolució, al meu entendre, seria el pas coherent per garantir un govern comarcal fort, clar i orientat al futur del Lluçanès. Un futur pel qual cal seguir treballant, amb l’ambició d’un Consell Comarcal que agrupi tots els municipis de la nostra comarca natural.

Amb la creació del Consell Comarcal del Lluçanès, el territori

“Persistir en estructures paral·leles no reforça el territori, el debilita. En lloc de simplificar, complica. I en lloc de projectar futur, manté el Lluçanès ancorat en una etapa que ja ha de quedar superada”

disposarà finalment d’un ens reconegut legalment, amb competències clares, finançament estructural i capacitat de planificació a llarg termini. Mantenir el Consorci paral·lelament al nou Consell podria generar duplicitats administratives, confusió en les competències i una dispersió innecessària de recursos humans i econòmics. L’eficiència de l’administració pública és necessària i la simplificació de les institucions ha de ser un valor estratègic.

El Consell Comarcal permetrà una presa de decisions més clara, sotmesa a mecanismes de control i

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN

fregar. En la higiene personal és refrescant, amb un toc cítric, tot i que en la seva elaboració admet alguns retocs, com ara l’afegit d’alguna essència. Es pot utilitzar per fer un bany relaxant, calmar picors o picades amb alguna frega —tenint en compte que porta alcohol i comprovant abans possibles incompatibilitats amb la pell—, o bé posar-ne unes gotes per donar energia i polvoritzar robes i estances.

Aigua de Florida

La recepta d’aquesta aigua combina cítrics, herbes i espècies, on l’alcohol n’extreu els principis actius i l’aigua ho revitalitza. Hi posarem tres cítrics diferents, tres herbes —romaní, menta i espígol (lavanda)—, dues o tres branques de canyella i claus d’olor, en un nombre que ens sigui simbòlic.

Preparació: En un pot de vidre ben net i amb tapa de rosca hi po-

participació propis de les institucions públiques ordinàries.

La dissolució del Consorci del Lluçanès en favor del futur Consell Comarcal no hauria de ser només una opció tècnica, sinó una aposta política pel futur del territori. És el pas lògic per culminar un llarguíssim camí de reivindicació col·lectiva i per dotar el Lluçanès de les eines institucionals que necessita per afrontar els reptes dels propers anys.

Persistir en estructures paralleles no reforça el territori, el debilita. En lloc de simplificar, complica. I en lloc de projectar futur, manté el Lluçanès ancorat en una etapa que ja ha de quedar superada.

El futur Consell Comarcal del Lluçanès hauria de ser l’únic espai de govern comarcal. Un ens amb legitimitat democràtica, competències definides i capacitat real de planificar el desenvolupament del territori a mitjà i llarg termini. Tot allò que avui fa el Consorci —projectes, equips tècnics, coneixement acumulat— ha de ser integrat dins del nou Consell, i no mantenir-se en una estructura que ja no respondrà a la realitat institucional.

Les institucions, com els territoris, han de saber evolucionar. El reconeixement de la comarca és una oportunitat històrica per fer les coses bé des del primer dia: amb una administració clara i eficient. Un sol govern comarcal fort, i no una suma d’ens amb funcions solapades, és la millor garantia. És el pas necessari per culminar el procés comarcal i demostrar que el Lluçanès vol governar-se amb ambició i maduresa política.//

sarem les peles dels cítrics sense la part blanca, les herbes, la canyella i els claus d’olor. Ho esmicolarem i hi afegirem alcohol d’alta graduació fins a gairebé la meitat, acabant d’omplir amb aigua destil·lada, mineral o bullida. També es pot fer amb vodka blanc o aiguardent, posant-ne aproximadament un 85%. Es deixa reposar uns quaranta dies en un lloc fresc, fosc i sec, sacsejant-ho de tant en tant, fins al moment de colar-ho amb un drap fi.//

La proposta cultural

ANÈCDOTA HISTÒRICA

Per

_Leticia Caballé Àrdid

Des de ben petita conec el nom dels dos alpinistes que van conquerir per primer cop l’Everest. Era una d’aquelles certeses sòlides i absolutes de la infantesa, veritats que semblaven no admetre fissures. De fet, tenia un pòster del Chomolungma —el nom tradicional tibetà de que a Occident coneixem com a Everest— penjat sobre el capçal del llit, on figuraven els noms d’Edmund Hillary i Tenzing Norgay amb lletres llampants i daurades.

Anys més tard, i gairebé per casualitat, em va arribar a les mans un llibre que parlava d’un misteri. No qüestionava el cim de 1953, però sí que suggeria una possibilitat sorprenent: que gairebé trenta anys abans, dos homes haguessin pogut arribar al sostre del món sense deixar cap rastre.

El 8 de juny de 1924, George Mallory i Andrew “Sandy” Irvine van sortir del camp avançat que havia instal·lat l’expedició britànica amb la intenció d’assolir el cim de l’Everest. Era el tercer intent, i probablement l’últim.

Mallory tenia trenta-set anys i una relació gairebé obsessiva amb la muntanya; Irvine, amb només vint-i-dos, era l’encarregat dels aparells d’oxigen, encara experimentals.

A les 12.50 del migdia, el geòleg Noel Odell els va veure per última vegada, avançant per la cresta nord-est i emergint breument entre la boira. Segons va explicar més tard, la seva posició era prop del que avui coneixem com el Second Step, el pas tècnic més difícil d’aquesta ruta: un mur rocós situat a més de 8.600 metres d’altitud que, encara avui, marca

Mallory i Irvine: el misteri del sostre del món

la diferència entre arribar al cim o quedar-se a les portes. Durant dècades, el destí de Mallory i Irvine va quedar envoltat d’especulacions. El 1933, una expedició britànica va localitzar un piolet a la cara nord, en una zona coherent amb una possible ruta de descens; tot indicava que havia estat d’Irvine. Era una prova material, però encara insuficient per resoldre el misteri. El gran gir es va produir el 1999, quan una

expedició de recerca va trobar el cos de George Mallory a uns 8.155 metres d’altitud. El fred extrem n’havia permès una conservació excepcional.

Les lesions indicaven una caiguda violenta, probablement mentre els dos alpinistes anaven encordats. Entre els objectes personals, alguns detalls obrien noves interpretacions: les ulleres de sol no les duia posades, sinó guardades a la butxaca, fet que ha portat a pensar en un possible descens al vespre. Encara més eloqüent era l’absència de la fotografia de la seva esposa Ruth, que Mallory havia expressat reiteradament la voluntat de deixar al cim si hi arribava. Anys més tard, gairebé

un segle després, una troballa va sacsejar novament el misteri. El setembre de 2024, sobre la glacera Central Rongbuk, un equip va descobrir una bota amb un peu dins i un mitjó amb el nom “A.C. Irvine”, emergint del gel. Aquesta troballa situa part de les seves restes a una altura inferior d’on es va trobar Mallory i ofereix una nova peça d’un trencaclosques que encara no ha estat completat. La resposta definitiva, però, continua absent. Andrew Irvine mai no ha estat localitzat, i amb ell es va perdre també la càmera que probablement portava. Una càmera que, si algun dia aparegués, podria contenir la imatge capaç de tancar el debat. Fins aleshores, l’Everest de 1924 resta suspès entre la incertesa i la hipòtesi, entre allò que es pot demostrar i allò que només es pot imaginar. Sigui com sigui, aquells temps d’exploració i de terra incògnita, l’audàcia dels pioners que es van atrevir a desafiar les grans altures del planeta han convertit Mallory i Irvine en un mite, en una llegenda per a tots aquells que estimem la muntanya. És molt probable —si no apareix mai la càmera, potser encara dins el cos d’Irvine— que no arribem a saber si van ser ells els primers a trepitjar el cim de l’Everest o si es van girar enrere abans d’aconseguir-ho.

PERÒ, AL CAPDAVALL, IMPORTA?

Potser no és tan important saber si Mallory i Irvine van fer cim. Potser el que els manté vius en la memòria no és la fita, sinó el dubte, el silenci glaçat de la muntanya i les històries que mai no es podran comprovar del tot. L’Everest guarda els seus secrets amb obstinació, i alguns noms queden lligats per sempre a aquesta frontera incerta entre la història i el mite.//

Una vida entre tisores, converses i agraïment

Lídia Muntalà Roca Prats de Lluçanès

Després de trenta-set anys al capdavant de la Perruqueria Lídia, de Prats de Lluçanès, ha arribat el moment de tancar una etapa molt especial de la meva vida i iniciar-ne una de nova: la jubilació. Ho faig amb un profund sentiment d’agraïment.

Durant tots aquests anys, la perruqueria ha estat molt més que un negoci. Per mi ha sigut un espai de confiança, converses, complicitats i d’alguns moments compartits molt especials.

M’agradaria donar-vos les gràcies, de tot cor, per la fidelitat, el tracte i l’afecte durant tot aquest temps. Sense vosaltres, res d’ai-

xò hauria tingut sentit. Em sento afortunada d’haver format part del vostre dia a dia i d’haver vist créixer diferents generacions. Tot i que deixo al calaix les tisores, marxo amb el cor ple de records i amb una profunda gratitud per totes les persones que han fet possible la meva feina. Gràcies!//

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» PERRUQUERIA a Prats de Lluçanès en traspàs. Planta baixa, 75m2. T: 619 919 209 (R611/02)

» DEPENDENT/A per a la botiga del Grup Viñas, a Vic. Jornada completa. Persona dinàmica, amb bona atenció al públic, que l’apassioni la carn de vedella i treballar en equip. Imprescindible parlar català. CV: rrhh@grupvinas.com (R611/01)

» EDUCADOR/A O INTEGRADOR/A SOCIAL per centre de salut mental a Sant Boi de Lluçanès. Matins. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R611/02)

» TEIXIDOR/A a Olost. Jornada completa. Horari de tardes de dilluns a divendres. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R610/01)

BUSCO FEINA

» NOI de 45 anys s’ofereix per fer manteniment de finques, electricista, llauner i reparacions en general. T: 675 401 933 (R608/20)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA

AGROPECUÀRIA

CAVALLS

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

MECÀNICA

FEBRER

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ BOOK HOLDING, de Lídia Rocadembosch, del 15 de gener al 15 de febrer a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DIJOUS 5 DE FEBRER

PRATS DE LLUÇANÈS_ DIADA DE SANTA ÀGATA. TRADICIONAL REPIC DE CAMPANES, a partir de les 12 del migdia a l’església parroquial de Sant Vicenç

DIVENDRES 6 DE FEBRER

PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA - COL·LOQUI “L’impacte del MERCOSUR en el sector primari i l’economia”, amb l’eurodiputada d’ERC-Bildu-BNG Diana Riba, i Montse Boladeres, tinenta d’alcalde de Prats de Lluçanès i portaveu d’ERC Prats, a 2/4 de 7 de la tarda a l’Espai.

OLOST_ PARTIDES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

LLUÇÀ_ CONCERT DE FERRAN PALAU, a 2/4 d’11 de la nit a la Primitiva.

DISSABTE 7 DE FEBRER

LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT, a les 11 del matí.

DIUMENGE 8 DE FEBRER

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTES REPROGRAMATS DE LA FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. CONCERT de Festa Major amb l’Orquestra Maravella, a 2/4 de 6 de la tarda al Pavelló Municipal d’Esports. LLUÏDA SERENATA de l’Orquestra Maravella, a 2/4 de 10 del vespre

al Cafè Teatre Orient.

PRATS DE LLUÇANÈS_ IMPROSHOW, a càrrec de l’alumnat de teatre de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, a les 12 del migdia al Cafè Teatre Orient.

PERAFITA_ TEATRE MIRANDOLINA, L’HOSTELERA, amb La Trebinella. A les 6 de la tarda al pavelló.

DILLUNS 9 DE FEBRER

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_

ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a ¼ de 4 de la tarda a la Biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a ¼ de 6 de la tarda al Casal dels avis.

DIMARTS 10 DE FEBRER

OLOST_ DONES I ESPORT, de 6 a 7 de la tarda al pavelló.

DIMECRES 11 DE FEBRER

ORISTÀ_ ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a ¼ de 4 de la tarda al Casal dels avis.

OLOST_ ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a 2/4 de 6 de la tarda al Casal.

DIJOUS 12 DE FEBRER

OLOST_ XERRADA CONSELLS DE

SEGURETAT I AUTOPROTECCIÓ a càrrec dels Mossos d’Esquadra, a les 7 de la tarda a la sala cultural de l’Ajuntament.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a les 4 de la tarda al Local Municipal de la Blava.

DIVENDRES 13 DE FEBRER

OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Àngels de llum, pallassos als camps de refugiats, amb l’autor, Josep Noguera (Pípol), a les 6 de la tarda a la Biblioteca d’Olost.

DISSABTE 14 DE FEBRER

OLOST_ CONCERT DE CONJUNTS INSTRUMENTALS a càrrec dels alumnes de l’EMAL. Trompeta, trombó, piano i acordió, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

DIUMENGE 15 DE FEBRER

PRATS DE LLUÇANÈS_ CARNESTOLTES. CONCENTRACIÓ DE COMPARSES I CARROSES, a les 11 del matí, al lateral de la carretera de Sabadell. RUA pels carrers del poble, a partir de 2/4 de 12 del migdia. MÚSICA I CONFETI, a la plaça Vella. DINAR I KARAOKE, a 2/4 de 2 del migdia al Pavelló.

DIMARTS 17 DE FEBRER

ALPENS_ CARNESTOLTES.

OLOST_ DONES I ESPORT, de 6 a 7 de la tarda al pavelló.

DIJOUS 19 DE FEBRER

PRATS DE LLUÇANÈS_ CICLE DE PASSEJADES DE MARXA NÒRDICA.

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

PATATES AMB SÍPIA

INGREDIENTS

» 3 o 4 sípies mitjanes

» 1 kg de patates

» 200 g de pèsols

» 1 ceba, 3 tomàquets madurs

» 1 ou dur

» 1 culleradeta de sucre, oli, sal i una copa de conyac

» Per la picada: uns grans d’all, julivert, 4 o 5 ametlles torrades, 2 galetes maria

PREPARACIÓ

1. Poseu la ceba a sofregir en una cassola amb l’oli calent.

2. Un cop la ceba estigui daurada, afegiu-hi els tomàquets, prèviament ratllats, juntament amb una culleradeta de sucre i la sípia. Deixeu que es cogui una estoneta.

3. Afegiu l’ou dur i el conyac i deixeu que segueixi fent la xup-xup.

4. Peleu les patates i talleu-les a daus. Afegiu-les a la cassola junt amb els pèsols i afegiu aigua fins que cobreixi les patates, deixant que arrenqui el bull tot plegat.

5. Feu la picada amb uns grans d’all, el julivert, les ametlles i les galetes i afegiu-ho a la barreja. Rectifiqueu de sal si és necessari. Quan les patates estiguin cuites, ja ho teniu enllestit!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

5 dj ST. BARTOMEU CONSTANSÓ

6 dv OLOST VILAPLANA

7 ds ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA

8 dg AUSA AUSA

9 dl ST. BARTOMEU TERRICABRAS

10 dt OLOST FARGAS

11 dc PRATS ARUMÍ

12 dj ST. BARTOMEU URGELL

13 dv PRATS EURAS

14 ds ALIBERCH ALIBERCH

15 dg BARNOLAS BARNOLAS

16 dl ST. BARTOMEU AUSA

17 dt OLOST POU

18 dc PRATS PORTAL DE QUERALT

19 dj ST. BARTOMEU YLLA-CATALÀ

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

ELS MOTS ENCREUATS

VERTICALS

1. Festa popular que se celebra abans de la Quaresma, amb disfresses, rues i música.

2. Objecte que cobreix la cara i s’utilitza per amagar la identitat durant la festa.

5. Forma d’humor que es fa servir al Carnestoltes per riure’s de persones o situacions.

HORITZONTALS

3. Vestit especial que es porta durant el Carnestoltes per canviar d’aspecte o representar un personatge.

4. Grup de persones disfressades que participen juntes en una rua o festa.

6. Petits trossets de paper de colors que es llancen durant les celebracions.

7. Desfilada festiva amb persones disfressades, música i carrosses pels carrers.

Comparsa 5. Sàtira 6. Confeti 7. Rua

EL SUDOKU

ELS ENCANTS

ES VEN

» COTXE Suzuki Jimny 1999. 203.000 km i bon estat mecànic de motor i transmissió. Amortidors posteriors Bilstein amb un any d’ús. Ròtules esquerra i dreta canviades fa un any i mig. Lateral dret marcat per volcat i retrovisor dret trencat. Pendent d’ITV. Preu a convenir. T: 661 714 011 (R611/03)

» COTXE Nissan Patrol 6 cilindres. Gris, de 7 places, matrícula KJ. Molt cuidat, tant de xapa com d’interior. Motor Benzina. 203.527km. Arrenca i frena correctament. 16 anys parat, sense ITV. Ideal per a restauració o posada al dia. 2.800€ T:649 203 814 (R611/04)

» BIDÓ d’acer inoxidable de 80 litres amb aixeta. Nou. 70 €. Maria. T: 629 374 419 (R611/05)

» MÀQUINA TRITURA CARN casolana. Poc ús. 50 €. Maria. T: 629 374 419 (R611/06)

» 2 ESTUFES antigues de ferro de 60 cm d’alçada. 80 € T: 629 374 419 (R611/07)

» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R611/08)

» LLAR DE FOC raconera. De 110 cm de boca i 80 cm de fons. T: 618 97 22 86 (R611/08)

» GENERADOR D’ELECTRICITAT de gasolina en bon estat i molt poc ús. T: 649 791 159 (R610/13)

SOLUCIONS 1. Carnestoltes

Màscara 3. Disfressa

» BICICLETA DE CARRETERA Trek Emonda ALR 4 nova. Amb frens de disc, sistema integrat Shimano Tiagra. Alumini Alpha sèrie 300 ultralleuger. Pes de 8,7 kg. 1.300 € negociables. T: 600 218 296 (R610/13)

» CAIXES DE CARTRÓ de 400x300x300mm. Ideals per mudances o guardar-hi llibres o objectes. Noves per estrenar, plegades i sense marcar. T: 639 00 43 26 (R610/12)

» RODA DE COTXE amb llanta en perfecte estat. 185/65R. 50 €. T: 666 337 954 (R609/01)

» TERRENY URBÀ a Prats de Lluçanès de 1.919m2 al PMU-2 La Coma - Bona Sort. 160.000 €, preu negociable. Actualment, solar apte per tenir-hi cavalls. T: 608 441 113 (R610/13)

ES LLOGA

» PIS a Sant Feliu Sasserra. 4 habitacions, àmplia cuina i lavabo i garatge. T: 643 341 737 (R610/10)

» HABITACIÓ a casa de 4 vents a 5 minuts de Sant Feliu Sasserra. 266 € més subministraments. Jordi. T: 602 346 692 (R610/11)

ES TRASPASSA

» NEGOCI (Perruqueria a Prats de Lluçanès). Planta baixa, 75m2. T: 619 919 209 (R611/09)

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

ALIMENTACIÓ

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORMATGES CARNISSERIES

TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

FORNS DE PA

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

DENTISTES SALUT

PERRUQUERIA

LES FOTOS DEL TEMPS

EL RACÓ DE LA SALUT

EL BON TRACTE A LES PERSONES GRANS: UN COMPROMÍS DE TOTS

A l’Escola de Salut del Lluçanès del mes de gener hem parlat del bon tracte a les persones grans i l’edatisme. L’evolució demogràfica mostra una realitat innegable: envellir és, sens dubte, un èxit de la nostra societat, però aquest assoliment ens planteja reptes ètics i socials que hem d’abordar. Un d’aquests reptes és la consolidació d’una cultura del bon tracte a les persones grans, així com la lluita contra l’edatisme. L’edatisme, definit com la discriminació per motius d’edat, és una de les formes de prejudici més acceptades i, sovint, més invisibles. Es manifesta quan s’infantilitza la persona, quan s’assumeix que la seva capacitat de decisió disminueix pel simple fet de complir anys o quan se l’exclou de la vida activa de la comunitat.

Aquests estereotips són una

vulneració molt important dels seus drets, i poden tenir un impacte directe en la salut física i mental de les persones, generant, en alguns casos, tristesa, aïllament i, fins i tot, problemes de salut més greus.

A vegades, la societat oblida que les persones grans ens han aportat molt i encara tenen molt a aportar. L’experiència, la saviesa i la memòria col·lectiva que acumulen són tresors que hem d’escoltar, cuidar i respectar. Davant d’aquesta realitat, el bon tracte s’ha d’entendre no com una actitud de cortesia, sinó com un dret fonamental. Promoure el bon tracte implica reconèixer l’autonomia de la persona gran, respectar la seva intimitat i, sobretot, valorar la seva capacitat de seguir aportant valor a la societat. Significa canviar la mirada: de veure l’envelliment com una etapa de pèrdues a reconèixer-lo com una etapa de continuïtat vital. Envellir no és un defecte ni un problema, sinó una etapa més

de la vida que mereix respecte i dignitat.

En aquest context, projectes com l’Escola de salut esdevenen espais d’empoderament que van més enllà de la prevenció mèdica. És un lloc on es fomenta l’envelliment actiu, es combaten els estereotips i mites negatius, es lluita contra les soledats no volgudes i es proporcionen eines i recursos perquè les persones mantinguin la seva pròpia salut i benestar. És, en definitiva, un espai on es demostra que la formació i la curiositat no tenen data de caducitat.

Cada vegada que trenquem estereotips i oferim un tracte respectuós, contribuïm a una societat més justa i humana. El tracte amb respecte i consideració no només millora la qualitat de vida de les persones grans, sinó també la nostra societat en conjunt.//

MIQUEL CASADEVALL, METGE DE FAMÍLIA, I SUSANNA BASAGAÑA, TREBALLADORA SOCIAL EAP LLUÇANÈS

TAN LLUNY, TAN A PROP

SI LA CANDELERA PLORA, L’HIVERN ÉS FORA; SI LA CANDELERA RIU, L’HIVERN ÉS VIU!

Aquest dissabte passat vaig estar tot el dia a Perafita amb el planetari per la Festa de la Candelera. Per mi, va ser fantàstic, perquè va venir molta gent, amb ganes, amb curiositat, amb preguntes i el dia em va passar volant. La Candelera és una festa popular que se celebra en diferents cultures de l’hemisferi nord. Els celtes continentals celebraven l’Imbolc en honor a la deessa Briganti o Brigit, a la qual li dedicaven La Feabhra, un ritual amb espelmes enceses, on anaven pels camps en processó demanant fertilitat a la terra. Els celtes insulars feien celebracions similars. A Irlanda es deia La Fhéile Bride; a Escòcia, Latha Fhéill Brighde, i a Gal·les, Gwyl Ffraed.

Si us hi fixeu, és el mateix nom adaptat a cada llengua i a tot arreu se celebra amb espelmes, o sigui el que aquí anomenem candeles. En llatí seria el Festum Candelarum o Festa de les Candeles i d’aquí ve el nom de la Festa a Perafita.

A la cultura cristiana, predominant a tota la península Ibèrica, es relaciona amb el moment en què Maria, quaranta dies després d’haver tingut el seu fill Jesús, el porta al Temple de Jerusalem. Maria era jueva, i segons la seva tradició, les dones havien de fer un ritual de purificació al cap de quaranta dies d’haver estat mares, perquè se les considerava impures. Així doncs, anaven a l’església, pagaven un impost i deixaven una espelmeta.

Recordeu quan us parlava de Carnaval, la Quaresma i Setmana Santa? Doncs anem una mica pel mateix camí. Si us hi fixeu, la Candelera és ben bé al mig del calendari entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera. Se celebra quaranta dies després del solstici d’hivern, o de Nadal, com li vulgueu dir. De la mateixa manera que es fa un pronòstic meteorològic entre els dies de Santa Llúcia i Nadal, o amb les cassoletes de ceba el 31 de desembre, La Candelera servia com a referència per tenir una predicció de si ens quedava molt fred per passar o si ja ens anàvem apropant al bon temps.

No sé vosaltres, però jo confesso que aquest any tinc ganes que la Candelera plori, estaria bé que sigui d’emoció o d’alegria i no per pena; però ja tinc ganes de primavera.// INÉS DIBARBOURE

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

7:47 h - 15 de febrer

18:22 h - 15 de febrer

3 de març

17 de febrer

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

13,70 ºC · dia 14

-6,50 ºC · dia 7 4,04 ºC

54,0 km/h · dia 9

83,70 L · 14 dies

83,70 L 24,90 L · dia 17

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

14,90 ºC · dia 14

-8,00 ºC · dia 7 4,20 ºC

56,3 km/h · dia 9

86,40 L · 15 dies

86,40 L 25,00 L · dia 17

De l’1 al 31 de gener

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

LLUÇÀ (760 m)

13,50ºC · dia 14

-7,00 ºC · dia 7 3,60 ºC

64,4 km/h · dia 9

82,50 L · 14 dies

82,50 L 26,00 L · dia 17

ST. MARTÍ D’ALBARS (662 m)

13,80 ºC · dia 14

-8,00 ºC · dia 7 3,60 ºC

75,6 km/h · dia 13

74,60 L · 15 dies 74,60 L 19,00 L · dia 17

19,40 ºC · dia 14

-8,00 ºC · dia 7 4,00 ºC

62,8 km/h · dia 9 74,20 L · 14 dies

74,20 L 18,40 L · dia 17

ALPENS (871 m)

14,80 ºC · dia 14

-8,10 ºC · dia 7 3,60 ºC

48,30 km/h · dia 9

84,40 L · 15 dies

84,40 L 19,00 L · dia 24

PERAFITA (774 m)

13,30 ºC · dia 14 -8,10 ºC · dia 7 3,31 ºC

55,8 km/h · dia 9 71,00 L · 16 dies 71,00 L 17,70 L · dia 17

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

11,90 ºC · dia 14

-6,90 ºC · dia 7 2,60 ºC

57,9 km/h · dia 9

58,20 L · 16 dies

58,20 L 16,20 L · dia 17

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

13,20 ºC · dia 14 -8,80 ºC · dia 7 2,40 ºC

46,7 km/h · dia 9

82,60 L · 18 dies

82,60 L 18,40 L · dia 17

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA (959 m)

GENER AMB PRECIPITACIÓ MOLT PER SOBRE LA MITJANA I TEMPERATURES SUAUS

PENDENTS DEL FEBRER, JA SABEM, PERÒ, QUE L’HIVERN 2025-2026 SERÀ UN DELS MÉS PLUJOSOS QUE ES RECORDEN

OLOST - TRASSERRA (740 m)

13,40 ºC · dia 14

-6,30 ºC · dia 7 3,90 ºC

67,6 km/h · dia 9 70,60 L · 16 dies

70,60 L 18,80 L · dia 17

14,20 ºC · dia 14

-7,40 ºC · dia 7 4,20 ºC 45,1 km/h · dia 8 85,80 L · 15 dies 85,80 L 21,60 L · dia 17 LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)

LA GRAN NEVADA DEL GENER DE 1986

Segurament si no la vàreu viure personalment, n’heu sentit a parlar. El dia trenta de gener d’aquell any, una profunda borrasca es va despenjar des d’Islàndia i es va situar davant la costa catalana. L’episodi va ser afortunadament breu (12-18 hores) però va provocar intenses precipitacions de neu acompanyades de forts vents. Va afectar la major part de Catalunya i, amb especial virulència les comarques centrals, amb afectacions especialment greus a Osona i al Lluçanès. La intensitat del vent va fer difícil calcular amb precisió els gruixos acumulats, ja que en els llocs ventats hi va haver acumu-

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m) 14,30 ºC · dia 14 -7,20 ºC · dia 7 4,20 ºC 38,6 km/h · dia 9 93,20 L · 15 dies 93,20 L 23,80 L · dia 17 ORISTÀ (460 m) 12,80 ºC · dia 14 -7,50 ºC · dia 7 3,10 ºC 57,9 km/h · dia 9 85,20 L · 16 dies 85,20 L 20,00 L · dia 17

12,70 ºC · dia 14 -7,20 ºC · dia 7 2,90 ºC

62,8 km/h · dia 9 53,00 L · 15 dies 53,00 L 14,40 L · dia 17

SANT BARTOMEU (878 m)

lacions molt importants. En general, però, al Lluçanès els gruixos van variar entre 60 i 80 cm.

La nevada va ser molt humida, amb temperatures poc baixes, va fer que s’acumulessin gruixos importants sobre línies elèctriques, torres d’alta tensió o arbres, que, a causa del vent, van caure a dotzenes. El col·lapse va ser molt considerable, bona part de la comarca va quedar sense subministrament elèctric, paralitzant l’economia i l’activitat laboral i escolar. A causa de les congestes, algunes zones van estar aïllades per carretera durant dies. El retorn a la normalitat va ser lent i costós.//

REFRANYS

METEOROLÒGICS

Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera

El febrer és traïdor, borrascós i gelador

El febrer, mata més xais que un carnisser

Febrer abeurat, mig any assegurat

Febrer assolellat, febrer gelat

Febrer, el curt, si entra dolent, pitjor en surt

Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve

El gener que deixem enrere, com ja apuntàvem en el resum anterior, serà recordat per l’alta pluviometria, en forma de pluja, però també, com comentarem més endavant, en forma de neu. Les quantitats més significatives són les d’Oristà amb 93,20 mm (mitjana 34,23 mm), Merlès amb 86,40 mm (mitjana 37,13 mm), la Torre d’Oristà amb 85,80 mm, Sant Bartomeu amb 85,20 mm, Alpens amb 85,40 mm (mitjana 44,10 mm), Prats amb 83,70 mm (mitjana 31,42 mm) o Lluçà amb 82,50 mm (mitjana 37,21 mm). Per trobar un altre gener amb pluviometria més elevada, ens hem de remuntar a l’any 2020, vinculat al temporal Glòria (alguns exemples: Olost – Lliscàs 192,10 mm, Oristà 165,00 mm, Lluçà 143,00 mm o Prats 125,00 mm). La diferència entre l’any 2020 i enguany és que llavors va caure en un sol episodi i aquest gener ha sigut, com recordareu, el conjunt de diferents situacions, com les dues llevantades dels primers dies o els fronts atlàntics posteriors. De fet, també són significatius els dies de precipitació (≥0,2 mm) que hem tingut. A Sant Boi van tenir divuit dies de precipitació (mitjana 6,7 dies), Olost – Trasserra i Perafita setze dies (mitjana 5,5 dies i 6,4 dies, respectivament) i la resta d’estacions entre quinze i catorze dies, fet que equival a, pràcticament, un de cada dos dies. En referència a la neu, el gener passat, també va ser significatiu. Vàrem tenir dos episodis, el primer la nit del 4 i matinada del 5 i el segon la nit del 23 i matinada del dia 24. No varen ser grans nevades, amb gruixos màxims de 5-8 cm, però sí que varen tenir el seu impacte. La primera perquè en ser la vigília de reis, tothom va estar pendent del cel per saber si finalment es podrien fer o no les cavalcades amb normalitat. La segona perquè va ser força inesperada, amb una neu molt humida que va quallar ràpidament i a molts els va agafar desprevinguts a la carretera, provocant algunes incidències i talls en diverses carreteres. La matinada va començar amb aiguaneu, que posteriorment es va liquar encara més, amb xàfecs d’intensitat moderada, que tot d’una, per a sorpresa de la majoria, a mig matí es va convertir en una nevada densa que amb poca estona va cobrir tot el territori. Si agafem com a exemple les dades de Prats, veiem que de mitjana al gener hi ha 1,09 dies de neu i aquest any n’hem tingut 4 (els dos episodis de neu varen quedar repartits en dos dies). De dies amb neu a terra (una cosa és que precipiti i una altrea és que agafi a terra i s’hi mantingui) la mitjana és d’1,78 dies i aquest any n’hem tingut 5. El febrer tot just comença, però el dia d’avui tot apunta que tindrem un hivern de rècord pel que fa a precipitació. La precipitació del febrer determinarà els valors absoluts de l’hivern; en aquest sentit les previsions mensuals són que serà, també, un mes més plujós i fred de l’habitual. Si aquestes previsions es compleixen, l’hivern 2025-2026 serà recordat durant molt temps.

Les temperatures mitjanes mensuals van ser properes a les esperades, en general per sota les mitjanes amb l’excepció de Prats que amb 4,04 °C (mitjana 3,75 °C) va estar poc per sobre. Els valors més significatius, de menys a més, són Sant Boi amb 2,40 °C (mitjana 4,50 °C), Sant Agustí – el Munts, 2,60 °C, Sobremunt – Santa Llúcia 2,90 °C, Sant Bartomeu 3,10 °C, Perafita 3,31 °C (mitjana 3,80 °C).// FRANCESC COMES