R609

DIJOUS 8 | GENER | 2026 | NÚMERO 609

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA COLUMNA

L’EFEMÈRIDE

Bon 2026!

25 anys d’ençà que va arribar l’euro

d’Anna Gorchs Font

LaRella ho va recollir amb declaracions de testimonis

La població segueix augmentant, tot i que a menys velocitat · Des de l’any 2019 la població ha augmentat amb 470 persones · Prats arriba als 2.759 habitants, una xifra rècord dels últims cent anys

COMARCA

Olost passa pel Ple el canvi de comarca L’alcalde diu que és un tràmit que els demanava la Generalitat SEGURETAT

Onada de robatoris els dies de Nadal Els Mossos recorden les recomanacions bàsiques de seguretat CANVI D’ANY

Resum de l’any 2025 Retrospectiva dels fets més destacats al Lluçanès durant el 2025 ESPORTS

Nou èxit del torneig de veteranes El Pradenc aprofita per estrenar 2a equipació LITERATURA Es va registrar entre 2 i 7 centímetres de neu a tot el Lluçanès. Els Reis d’Orient, però, van poder arribar igualment a totes les cases.//F: RAQUEL BOIXADER

Enfarinada màgica la vigília de Reis El Lluçanès viu un Nadal plujós i fred, però carregat d’activitats a tots els pobles

Quan les ales brillin, de Serra L’alpensina Carina Serra publica un conte il·lustrat

LA SOLAPA

Núm. 609

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

FOTO: autoria anònima ANY: 2012 LLOC: Sant Bartomeu del Grau

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

La nit de Reis, aquella nit màgica i misteriosa que la canalla espera amb candeletes arreu del país, té un regust especial que cada any i a cada poble genera un record únic a la retina de cada infant. A la imatge d’avui, recuperem un record singular de la nit de Reis a Sant Bartomeu de l’any 2012. Aquell any, Melcior (a la foto, acompanyat del seu patge), Gaspar i Baltasar van arribar i desfilar pel poble a cavall. La instantània correspon al moment en què els Reis eren rebuts per ciutadans i autoritats a l’Ajuntament del poble.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes@ gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

comunicaciolarella@gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

8 de gener de 2026

Olost aprova en Ple iniciar els tràmits per canviar de comarca L’alcalde del municipi, Gil Salvans, explica que és un tràmit per continuar el procés iniciat amb la consulta, però que estan pendents de la creació de la nova comarca del Lluçanès i no descarten quedar-s’hi si gaire més que això (aquest tràmit) i alguna comunicació de la Generalitat”, i que aquest pas no obliga a sortir del Lluçanès en un futur. De fet, el canvi de comarca d’un municipi s’hauria d’acabar pactant entre els consells comarcals afectats, de manera que caldria esperar fins a les pròximes eleccions de 2027 i a la constitució del Consell Comarcal del Lluçanès per poder fer-lo demanar.

Moment del recompte de la consulta, l’octubre del 2024.//

LLUÇANÈS Per_ CFU i JFO

El passat 20 d’octubre de 2024 Olost va celebrar una consulta per conèixer l’opinió dels seus ciutadans sobre la pertinença del municipi a la comarca del Lluçanès, o el retorn a Osona. La consulta va ser impulsada per l’Ajuntament d’Olost. La preferència per Osona es va imposar per només 48 vots, de manera que s’iniciava un procés en el qual l’Ajuntament hauria de negociar amb la Generalitat el seu nou estatus comarcal. En aquest context, i per oficialitzar la seva posició davant la Generalitat, el passat 18 de desembre de 2025 l’Ajuntament d’Olost va aprovar “l’inici de tràmits per a la modificació de l’adscripció comarcal del municipi d’Olost”. Com explica Gil Salvans, alcalde d’Olost, aquest tràmit és una exigència de la Generalitat per poder començar

els tràmits de manera oficial. Salvans explica que serà un procés llarg, ja que la Generalitat “segurament tardarà mesos a respondre”, i incert: en la resposta diran “si es pot fer o si no es pot fer” i “quins són els següents tràmits a fer”. En aquest sentit, segons l’article 3 de l’actual Llei d’organització

Aquest tràmit obre el camí administratiu: el canvi de comarca depèn de la Generalitat comarcal de Catalunya, no seria possible que Olost canviés de comarca, perquè cal que estigui “formada per l’agrupació de municipis contigus”, i amb la sortida d’Olost, Sobremunt no tocaria amb cap municipi de la comarca. Salvans afegeix que no creu que “en aquesta legislatura pas-

OLOST NO DESCARTA QUEDAR-SE AL LLUÇANÈS Gil Salvans explica que està en contacte amb la gerència i la presidència de la Mancomunitat del Lluçanès, l’òrgan encarregat de fer la transició comarcal, i reconeix, amb relació als dubtes expressats durant la campanya sobre el nou consell comarcal: “no crec que les coses s’estiguin fent malament des del Lluçanès. Estem treballant amb la Mancomunitat per ajudar que la comarca sigui un òrgan adequat al territori i prou eficient”. En aquest sentit, no descarta que Olost i altres municipis que han sortit de la comarca puguin tornar-hi. Com diu, “volem seguir l’evolució de la creació de la comarca i, a partir d’aquí, anar prenent decisions”. Salvans encara no ha parlat amb la plataforma de veïns que va fer campanya activa a favor de quedar-se al Lluçanès. Com explica, ho té pendent, però no ha estat possible reunir-s’hi de manera oficial per problemes d’agenda, encara que sí que ha parlat amb alguns membres. Com diu, és un objectiu de 2026.//

SALUT

Nova Escola de Salut, enfocada a la gent gran

Una de les sessions anteriors, a La Blava.// F: ARXIU

Aquest mes de gener comença la 3a edició de l’Escola de Salut del Lluçanès, un cicle de xerrades i activitats obertes a tota la població que posa el focus en el bon tracte a les persones grans. La iniciativa està promoguda pel Consorci del Lluçanès i l’ABS Lluçanès, amb la participació de professionals sanitaris del territori. Les sessions es duran a terme a diversos pobles del Lluçanès com Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Bartomeu del Grau o Olost. Les xerrades aniran a càrrec de Miquel Casadevall, metge de família, i Susanna Basagaña, treballadora social sanitària de l’EAP Lluçanès, i abordaran aspectes relacionats amb el respecte, la cura, l’acompanyament i la prevenció de situacions de vulnerabilitat en la vellesa. L’Escola de Salut consolida així una proposta de proximitat i divulgació, que vol reforçar el vincle entre el sistema sanitari i la comunitat.// NSH

RAMADERIA

Lluçanès present a la nova tractorada de pagesos Alguns pagesos i ramaders del Lluçanès juntament amb més de 350 professionals del sector van protagonitzar el 29 de desembre una marxa lenta amb tractors per “col·lapsar” l’Eix Transversal. La convocatòria, feta per Unió de Pagesos, vol denunciar la manca de control de la fauna salvatge i la mala gestió. La mobilització es va iniciar al matí des de diferents punts de la C-25 des de Girona fins a Lleida i va causar importants afectacions al trànsit. El sector adverteix que, si no hi ha respostes clares, no descarta noves mobilitzacions.// RED.

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 609

Quan les ales brillin, acompanyar la transformació dels cicles vitals L’esport, protagonista del AGENDA

calendari del Consorci

Carina Serra, d’Alpens, publica un relat pensat perquè el gaudeixin petits i grans ALPENS Per_ Laia Font López

A la portada hi ha una imatge del cros escolar.//

Com cada any, el Consorci del Lluçanès ha presentat el seu calendari per al nou any. Enguany, el tema central és l’esport a la comarca. A les seves pàgines s’hi poden trobar fotografies diverses relacionades amb el món de l’esport, des de caminades i trobades esportives fins a curses i equips, totes elles al Lluçanès. A la introducció escrita per Jordi Bruch, president del Consorci, es descriuen aquestes activitats com “espais de convivència, salut i relació entre generacions” i es convida a participar-ne i a “continuar descobrint la riquesa del teixit esportiu que tenim a casa”. Hi podem trobar imatges de curses populars com la de Sant Isidret d’Olost i la 3 Comarques d’Alpens, campionats d’enduro com el de La Torre d’Oristà o de les tradicionals bitlles catalanes, entre d’altres equips i actes.// ELISA LLORENS

La transformació des de ser una crisàlide fins a ser una papallona i les primeres quatre estacions meteorològiques, amb els obstacles de cadascuna, és el que viu la protagonista del conte Quan les ales brillin de l’alpensina Carina Serra. La maternitat de l’autora i la transformació vital que li va suposar la van inspirar a plasmar aquesta experiència en un relat a través de la metàfora de la metamorfosi d’una papallona. La crisàlide representa el moment de gestació, el naixement de la papallona és també el naixement d’una mare i els primers obstacles són les dificultats de la maternitat en aquesta societat. L’obra és el recull de tot de textos i il·lustracions que va fer durant els primers mesos de maternitat com “una manera d’expressar la

Carina Serra durant la presentació, a Sant Boi de Lluçanès.//

meva experiència personal que també pot acompanyar a altres”, explica l’autora. Tot i que la història neix des de la transformació de la maternitat, Serra explica que “és una història que encaixa en qualsevol etapa vital, de fet el pots llegir diverses vegades i cada cop et quedarà un missatge diferent”. La presentació també va ser pensada

per acostar la història a tothom, “volia que fos un espai cuidat i pròxim, fer-lo especial per grans i petits”, expressa l’autora que va presentar el relat el passat 22 de novembre al Centre de Sant Boi. La presentació va ser totalment vivencial: pels més petits va explicar la història amb ajuda d’un peluix i va acompanyar-ho de la guitarra i unes cançons, els més grans també hi van tenir espai amb visualitzacions i cercle per compartir allò que els havia ressonat més.//

L’esmentat premi es regirà per les següents BASES: 1) Sota el nom de “PREMI DOCTOR GRAU” al millor estudiant de Batxillerat, l’esmentada Fundació institueix un premi de caràcter anual. 2) El premi va destinat als alumnes residents al Lluçanès i que durant el curs 2025-2026 estudiïn segon curs de batxillerat. 3) L’import del premi és de 1200 euros. 4) L’objectiu del premi és guardonar el millor estudiant de Batxillerat, la nota del qual (mitjana de 1r i 2n) ha de ser de 9 o superior. Aquests resultats es comunicaran a la Fundació Doctor Grau a la finalització del 2n curs de Batxillerat, per part de la direcció del Centre. 5) En el cas que hi hagi més d’un alumne amb notes idèntiques, es tindrà en compte la valoració de la part comuna de les

LaRella | 4

Proves d’Accés a la Universitat, per tal d’adjudicar el premi definitiu. Si tot i així continua havent-hi la mateixa puntuació, la Fundació Doctor Grau es reservarà el dret de decidir com s’ha de repartir el premi. A tal efecte la Fundació comptarà amb l’assessorament d’experts en el món educatiu. Atesa aquesta circumstància, la Fundació es reserva el dret de repartir l’import del premi. 6) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de divulgar a la premsa i als mitjans de comunicació el resultat del premi, així com d’organitzar la celebració del lliurament d’aquest, que tindrà lloc durant els mesos d’estiu. 7) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de resoldre qualsevol cas no previst en aquestes bases, les quals es pressuposen acceptades per tots els participants. Prats de Lluçanès, desembre de 2025.

NOTÍCIES

8 de gener de 2026

Onada de robatoris coincidint amb les setmanes de Nadal Els Mossos d’Esquadra alerten que aquests robatoris no solen venir sols: quan actuen, acostumen a afectar diverses cases a la mateixa zona, i recorden recomanacions bàsiques de seguretat es marxi de casa només una estona, fer servir tots els sistemes de seguretat disponibles i assegurar-se que portes i finestres quedin ben tancades. En cas de detectar un robatori, els agents insisteixen a no tocar res i trucar immediatament al 112. També subratllen la importància de denunciar sempre els fets, encara que sovint la denúncia no es presenti el mateix dia,

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

Els Mossos d’Esquadra han confirmat que des de principis de desembre i fins ara s’han registrat com a mínim set robatoris amb força a domicilis del Lluçanès, amb la major part dels casos concentrats a partir del 12 de

Set robatoris des de principis de desembre: Prats de Lluçanès (2), la Torre d’Oristà (2), Santa Creu de Jutlars (1), Olost (1) i Sant Boi de Lluçanès (1) desembre. La policia adverteix, però, que les dades no són definitives, ja que podria haver-hi algun episodi que encara no hagi estat denunciat. Segons la informació facilitada pels Mossos, els robatoris s’han produït a Prats de Lluçanès (2), la Torre d’Oristà (2), Santa Creu de Jutlars (1), Olost (1) i Sant Boi de Lluçanès (1). En tots els

Els Mossos recolint denúncies a l’oficina itinerant de Prats, on s’hi pot anar cada quinze dies.// F: ARXIU

casos, el mètode ha estat similar: forçar finestres o portes per accedir a l’interior dels habitatges i, un cop dins, sostreure principalment joies. En dos dels episodis, els fets han quedat en temptativa i no s’hi ha arribat a robar cap objecte. Els Mossos expliquen que aquest tipus de robatoris solen incrementar-se en aquesta època de l’any, especialment en la franja de tarda-vespre, quan a l’hivern ja és fosc i moltes llars queden buides. També assenya-

len que feia un temps que no es registraven fets d’aquest tipus a la comarca i que, quan aquests grups actuen, acostumen a cometre més d’un robatori en una mateixa zona, fet que pot generar una major sensació d’inseguretat entre el veïnat. Actualment, els Mossos d’Esquadra estan investigant tots els fets i han intensificat els controls i les mesures de prevenció. Alhora, recorden algunes recomanacions bàsiques de seguretat, com activar les alarmes encara que

Els Mossos expliquen que denunciar sempre els fets facilita la investigació i la gestió amb assegurances perquè els afectats prefereixen comprovar primer què els falta a la casa. Disposar de factures o fotografies de les joies pot facilitar tant la investigació com una possible recuperació dels objectes, a més de ser necessari per a les assegurances. Finalment, recorden que la denúncia també es pot presentar a l’oficina itinerant dels Mossos d’Esquadra a Prats de Lluçanès, que s’instal·la cada quinze dies.//

Documents a presentar: 1) Fotocòpia del DNI de tots els membres de la unitat familiar. 2) Fotocòpia de la declaració de la renda (IRPF 2024) de tots els membres de la unitat familiar. (Es prioritzaran les rendes més baixes) 3) Si s’escau, tots els certificats que afecten la unitat familiar (subsidi, atur, certificat de declaració de salut, d’incapacitat laboral, informe de l’assistent social en el seu cas, etc.)

4) Matrícula del curs 2025-2026 i altres documents de percepció de beques del sol·licitant (postgraus i màsters resten exclosos) 5) L’estudiant tindrà la obligació de presentar les notes del curs, havent-les superat totes, abans del 30 d’octubre del 2026 i enviar-ho a: “Fundació Doctor Grau, Apartat de correus núm. 1 de Prats de Lluçanès”, en cas contrari es desestimarà l’ajuda. Prats de Lluçanès, desembre de 2025.

LaRella | 5

RESUM DE L’ANY L’ÀLBUM

Núm. 609

RESUM DE L’ANY 2025 El 2025 va començar amb un fet esperat durant mesos: el final de la sequera i el retorn de l’aigua als embassaments, que va transformar el paisatge i l’ànim, després d’uns mesos molt crítics. A les carreteres, s’ha inaugurat la variant de Sagàs, el darrer tram pendent de la C-62, però també hi ha debat sobre la seguretat, després d’accidents i

punts crítics. Alguns municipis han estrenat equipaments esperats: l’antic Cafè Teatre Orient o el nou camp de futbol d’herba de Sant Feliu. A l’agenda institucional, s’ha complert el primer any de la Mancomunitat, mentre el debat comarcal organitzatiu continua obert. Enmig de l’actualitat, una efemèride: La Rella ha celebrat 25 anys.

GENER

s’hi destinen més de 5 milions d’euros.

» La població al Lluçanès continua creixent i arriba als 8.144 habitants. El 2019 va canviar la tendència a la baixa que s’arrossegava des d’inicis de segle i ja s’encadenen sis anys seguits de tendència positiva, malgrat que el 2024 l’augment va ser menor que en anys anteriors.

» La renda mitjana per habitant al Lluçanès és de 15.755 euros anuals.

» Mar Pujol guanya el Premi Enderrock al millor disc de cançó d’autor segons la crítica pel seu àlbum Cançons de rebost.

» La Generalitat declara l’Alzina negra de Vilartimó arbre monumental de Catalunya.

» Salut i Jarana, el nou disc de Gröp, disponible a les plataformes digitals.

» L’Institut Castell del Quer celebra el 25è aniversari del musical de 4t d’ESO amb l’estrena d’El teu musical.

» Augmenta l’atur al Lluçanès que se situa en un: 7,40%. » El Govern anul·la les sancions que va imposar l’Agència Catalana de l’Aigua als municipis que van excedir el consum d’aigua permès durant la sequera. Sant Boi de Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra havien rebut aquestes sancions.

» Mor una noia de 22 anys, veïna de Prats, en un accident a la C-62, a Santa Maria de Merlès. » Sant Feliu Sasserra i Oristà renuncien a la subvenció del PUOSC 2020 - 2025. » Oristà i la Torre posen en funcionament les dues àrees d’aportació de residus tancades. » Un estol de 1.243 cigonyes fan nit a Olost.

» La Planta de Compostatge presenta a Sant Martí el canvi d’usos per poder gestionar, també, residus envasats.

» La revista Caramella celebra els 25 anys amb un acte al Lluçanès.

» Xevi Pons s’imposa a la XX pujada a la costa de Sant Bartomeu del Grau, cursa que es recupera després de 33 anys. MARÇ » LaRella celebra 25 anys amb una edició especial i una gran festa a Sant Boi.

» El Govern aixeca les restriccions per sequera als municipis de l’interior, entre aquests, els del Lluçanès. » Només 3 de cada 10 fonts del Lluçanès ragen, segons el mostreig fet pel GDT. Ha baixat el nivell de nitrats a la majoria de les fonts.

» Bruna Clavell, de Sant Boi, campiona d’Espanya de natació Junior. ABRIL

» L’empresa establerta a Olost, Rotor Print, al rànquing de les 500 empreses que lideren el creixement empresarial que elabora la Confederació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses.

» ADEFFA i l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès recuperen el bosc de ribera a la Gavarresa a Oristà, el Medrinyol a Prats i el Sorreigs a Sobremunt.

» FEBRER

» Una veïna d’Olost, de 36 anys, que estava embarassada i la seva parella, de 35 anys, moren en accident a l’Eix Transversal després d’impactar contra una furgoneta que circulava en contra direcció.

» S’obre una nova convocatòria del PUOSC marcada pels canvis: passa a ser de concurrència no competitiva, al Lluçanès LaRella | 6

» Instal·len una estació de detecció de llamps a Sant Isidret, entre Olost i Sobremunt.

» Es posa en marxa un nou Bibliobús al Lluçanès que anirà a Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

» El Grup de xou del Club Patí Lluçanès es classifica per a la Copa Catalunya.

» Olost modifica el POUM de l’antic camp de futbol, amb la previsió que una part passi a ser municipal.

MAIG

» El Lluçanès és la comarca de Catalunya amb més vehicles per habitant, amb gairebé 9.000 vehicles .

» L’Ajuntament de Merlès finança les obres d’arranjament del Santuari de Ginebret i firma una cessió d’ús amb la propietat per 30 anys. » La taxa de residus al Lluçanès és de 153,50 € de mitjana. En alguns municipis l’increment de la taxa ha estat de més del 20%.

» Prats homenatja Roser Fluvià amb la col·locació d’una llamborda Stolpersteine.

» El projecte FUET: integració social al Lluçanès, de la Torre, guanya la Beca d’Innovació Rural.

» L’Institut Castell del Quer celebra 30 anys. » Sant Boi, Lluçà i Prats cedeixen terrenys a la Generalitat per construir habitatges de protecció oficial. » S’inaugura el Passeig Lluçanès de Sant Boi. » Vintè aniversari de la pujada a la Trona. » Prats acull el primer bateig civil del Lluçanès.

» La temporada de caça finalitza amb 1.478 exemplars abatuts.

» Alpens celebra la 16a Internacional de Forjadors.

» Ferran Orriols presenta el seu treball Darrere els horts.

JUNY

» Ada Vilaró guanya el guardó Maria José Ragué dels Premis de la Crítica.

Trobada

» Carles Banús nomenat gerent de la Mancomunitat del Lluçanès després d’un concurs públic.

RESUM ESPORTS L’ÀLBUM DE L’ANY

8 de gener de 2026

» Mor una dona de Perafita de 52 anys en un accident a l’Eix del Lluçanès (C62). El territori demana més mesures de seguretat. » Vicenç Ambròs guanya el premi de Poesia Enric Homet. » Josep i Montserrat són els noms més freqüents al Lluçanès, seguits per Jordi i Maria. » Més de 350 persones participen en la segona edició del 7 del Serrat.

AGOST

OCTUBRE

» L’Institut Castell del Quer reclama al Departament d’Educació dues línies per segon de batxillerat. Les famílies denuncien davant del Síndic de Greuges que els seus fills hauran de compartir una aula de 50 m2 entre 38 alumnes.

» El Lluçanès va perdre un 20% dels establiments comercials entre el 2021 i el 2023.

» Prats pacifica la zona escolar del centre del poble. » Un incendi crema 120 bales de palla en un cobert d’Olost.

» Ramon Besa rep el premi Ofici de Periodista 2025 que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya. » Neix La Bandolera d’Oristà, l’única pedalada popular que es fa al Lluçanès actualment.

de futbol de gespa artificial amb un empat davant el líder. » L’Ajuntament de Prats aprova el pressupost municipal limitat per un Pla Econòmic i financer que limita la despesa del consistori. » Sant Boi finalitza els actes de commemoració dels 250 anys de la consagració de l’església amb una missa oficiada pel bisbe de Vic, Romà Casanova.

» El jutjat contenciós administratiu de Barcelona desestima el recurs de l’Ajuntament d’Olost contra el departament de Territori per la construcció de l’Estació de Servei de Sant Martí d’Albars. » Lluçà acull per tercer any consecutiu el concurs de gossos pastors de l’Associació VISCA, amb més de 100 participants. JULIOL » S’obre la variant de Sagàs i es completa tot el traçat de l’Eix del Lluçanès després de 20 anys.

» Josep Maria Casellas, d’Olost, campió mundial de Tir al Plat en la categoria de veterans. » El Lluçanès viu amb intensitat i varietat d’oferta les festes majors d’estiu. SETEMBRE » El Lluçanès comença el curs escolar amb 1.042 alumnes. » Roger Orriols i la cooperativa Partee, són els autors de la campanya de l’11 de setembre de la Generalitat. » Un ramat de 148 cabres travessa el Lluçanès seguint el Camí Ramader de Marina. » El Cafè Teatre Orient torna a obrir les portes amb una gala inaugural dirigida per Sadurní Vergés.

» La pluja obliga a anul·lar el segon dia del Cantilafont, després que Protecció Civil enviés una alerta demanant evitar els desplaçaments. Alosa, Derbi Junior, Remei de Ca la Fresca i ZETAK van poder actuar la tarda i nit de divendres.

» Un esclafit amb pedra i vent causa destrosses al Lluçanès, especialment a Lluçà i Sant Martí d’Albars on va ensorrar part d’un cobert.

» El seneci del cap, una planta invasora, s’estén pel Lluçanès. » Glòria Colom deixa l’acta a la Diputació de Barcelona. » El Consorci organitza la primera trobada de dones empresàries i emprenedores del Lluçanès.

» Les caminades populars de Prats i Oristà apleguen centenars de caminadors. » Més de 33.000 persones han visitat la Riera de Merlès aquest estiu.

» Al Lluçanès hi ha una mitjana de 50 naixements l’any. DESEMBRE » El departament de Territori fa obres per millorar la seguretat a la C-62, l’Eix del Lluçanès.

» Neix l’Oficina Itinerant d’Habitatge i Rehabilitació que dona servei, entre d’altres, als municipis del Lluçanès. » La Biblioteca de les Coses del Lluçanès, que s’ubicarà a l’Institut Castell del Quer, comença a agafar forma. » Alpens guanya la primera edició dels Premis ALEO en la categoria d’Acció Pionera a la comarca d’Osona en matèria de transició energètica. NOVEMBRE » Primer any de vida de la Mancomunitat del Lluçanès, marcat pel retard en el finançament. » El percentatge de recollida selectiva al Lluçanès supera el 70%. » Diferents productes del Lluçanès premiats al Fòrum Gastronòmic de Barcelona.

» Els Rocaguinarda guanyen el 19è Campionat de Bitlles del Lluçanès, un dels més disputats dels últims anys. » El FC Olost rep el premi Joc Net, una competició organitzada per la Federació Catalana de futbol que premia els equips amb millor comportament dins el camp. El FC Pradenc queda en segon lloc.

» Les veteranes del Pradenc juguen contra les veteranes del Barça a la ciutat esportiva Joan Gamper.

» El Consell Comarcal d’Osona i l’ACA donen llum verda per obrir un nou pou a l’aqüífer dels pous de Vilaseca. » Les empreses del Lluçanès han facturat més de 231 milions d’euros. » Un brot de Pesta Porcina Africana, a Collserola, altera el sector ramader. Enguany, a Catalunya, també hi ha hagut brots de Dermatosi Nodular, en el sector boví, Llengua Blava, en el sector oví, i Grip Aviària. » Joan Tomàs de Perafita Campió d’Espanya d’Enduro en la categoria màster 50. » Joan Nogués, forner d’Olost, rep el títol de mestre artesà la màxima distinció de l’artesania alimentària a Catalunya. » Nyandú torna als escenaris 6 anys després, amb el seu concert de Nadal.

» Gil Membrado es proclama Campió d’Espanya de Ral·lis de Terra amb només 17 anys. » Prats acull la festa de clausura de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. » Els Estelladors de Prats actuen a Bastia, a l’illa de Còrsega.

» La Fundació Gala - Salvador Dalí, encarreguen al pradenc, Roger Subirà, fer les rèpliques de les cadires Dida, dissenyades per l’artista, per a la casa de Portlligat. » El C.E Sant Feliu Sasserra estrena camp LaRella | 7

NOTÍCIES LA COLUMNA

Núm. 609

Preveuen destinar el 3,5 % del territori del Lluçanès (800 Ha) a fer parcs fotovoltaics LLUÇANÈS

Anna GORCHS FONT

Bon 2026! Fa pocs dies que hem encetat el 2026 i anem molt forts. De moment, ja portem una operació militar a gran escala que ha sacsejat el món: la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela. He de confessar que el primer que em va passar pel cap quan vaig saber la notícia és que era una fake new. En un temps en què la intel· ligència artificial és arreu, no és tan fàcil saber què és real i què és ficció. Estem a principis d’any nou, època de bons propòsits i de marcar-se objectius. Jo no soc massa d’aquestes coses perquè massa vegades no s’acaben complint. Tot i això, és inevitable parar un moment i posar-se a reflexionar sobre com ha estat l’any sortint i com es preveuen els 12 mesos següents. Em veig incapaç de predir res a l’entorn de l’operació de Trump. El que sí que voldria és aquell desig que sembla que no hauria de ser tan difícil d’aconseguir, però que cada vegada veig més utòpic: el de la pau al món. Continuant amb els bons propòsits, em centraré en el Lluçanès. En l’àmbit polític, un repte fonamental és l’entesa entre tots els municipis. El Lluçanès només avançarà si deixa de banda recels i treballa de forma compartida. Digueu-me il·lusa, però aquest 2026 hauria de ser l’any per llimar diferències, acostar posicions, fer passes endavant per consolidar la comarca i fer que el reconeixement institucional es tradueixi en una administració útil, propera i capaç de millorar el dia a dia de la gent. Hem de tenir en compte que l’any vinent toquen eleccions municipals, un moment que sens dubte serà crucial per al futur del Lluçanès. En l’àmbit social, penso que cal fer una ferma defensa a favor del comerç de proximitat. Les botigues dels pobles no són només economia, sinó que són vida, relacions i cohesió social. Evitar que desapareguin és clau per al futur dels pobles, i està a les nostres mans. Vull dir que som nosaltres, com a consumidors, els qui escollim on fem les compres. També hi ha la seguretat ciutadana. Lamentablement, diversos municipis han viscut últimament una sèrie de robatoris en domicilis que generen molta preocupació i indefensió. Espero que el 2026 s’acabi amb aquesta situació. Un altre dels eixos clau, no només del Lluçanès, sinó de tot el país, és la llengua. L’única manera de preservar el català és parlar-lo. O sigui que el futur de la nostra llengua depèn també de nosaltres. Per acabar, desitjar-vos molta música, lectura i teatre. Bon 2026!//

LaRella | 8

Per_ Jordi Freixa Oliveras

La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Anna Camp, està presentant els resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als representants comarcals i municipals del país. El passat 11 de desembre ho va fer als d’Osona i el Lluçanès, en una sessió que va servir per explicar com s’ha elaborat el Pla, i que també tenia la intenció que els municipis puguin ajustar la proposta inicial a la seva realitat i preferències. Segons la versió presentada, el Lluçanès administratiu dels 8 municipis haurà de contribuir amb 528 MW d’energia solar (fotovoltaica), en l’horitzó de l’any 2050. Això es traduirà en la generació de 32,1 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis, 2,6 MW en espais artificialitzats (com pedreres o abo-

cadors en desús, per exemple), i 493,3 MW en espais no artificialitzats (la resta d’espais no urbanitzats, com espais naturals o de conreu). Actualment, hi ha 1,1 MW instal·lat, que ja comptarà per a aquest objectiu, una xifra que queda molt lluny del que es demana. En total, l’ocupació de

D’entre les comarques catalanes on s’han presentat els resultats del PLATER, el Lluçanès és la comarca on es preveu un major percentatge d’ocupació de terres amb aquesta finalitat sòl per a l’aprofitament fotovoltaic a la comarca ascendirà a 800 hectàrees, un 3,5 % del total de superfície, que és de 22.662 Ha. Aquestes dades tenen a veure amb el Lluçanès administratiu, i encara no és possible accedir públicament a l’ocupació que es

preveu a cada municipi de manera individual. De moment, de totes les comarques on s’ha presentat el pla, el Lluçanès és on es preveu un major percentatge d’ocupació de terres amb aquesta finalitat, i només hi ha una altra comarca que superi el 3 %, el Pla de l’Estany. La metodologia que s’ha tingut en compte per elaborar el pla ha identificat les zones de Catalunya prioritàries per a l’acollida de plantes fotovoltaiques, amb la finalitat de complir els objectius previstos a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que promou descarbonitzar el model energètic del país. En total, l’ocupació prevista de sòl a Catalunya és de l’1,2 %. El Pla està en fase d’al· legacions, i un cop aprovat definitivament, els municipis podran adaptar el seu ordenament urbanístic per canviar els llocs on cal instal·lar les energies renovables, però hauran de donar compliment als objectius establerts pel Pla.//

FESTA MAJOR

La Festa Major de la Torre deixa la ballaruga nocturna però arriba plena d’àpats festius LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa Oliveras

Com és tradició, l’acte que mai ha faltat en la celebració de la Festa Major de Sant Antoni del porquet de La Torre d’Oristà és la missa en honor al sant homenatjat, que segueix amb l’habitual esmorzar cortesia de l’Ajuntament del poble, el proper dissabte 17 de gener

L’activiat infantil de l’any passat.// F: ARXIU

a dos quarts de 10 del matí. Al vespre, a dos quarts de nou, es farà un sopar popular que serà amenitzat amb un bingo musical on, de ben segur, sonaran els èxits més grans de les últimes dècades. L’endemà a les 5 de la tarda serà el torn de la mainada, que podrà gaudir d’una mini disco infantil amb confeti, i, tot seguit, un berenar popular per tothom.//

REPORTATGE

8 de gener de 2026

La població del Lluçanès continua en auge, però afluixa el ritme de creixement L’any 2025 el Lluçanès ha arribat als 8.173 habitants, un 0,36 % més que l’any anterior; així i tot, en 9 dels 13 municipis hi baixa la població LLUÇANÈS

POBLACIÓ AL LLUÇANÈS

Per_ Jordi Freixa Oliveras

La població del Lluçanès continua en bona forma. Després de passar deu anys per sota dels 8.000 habitants, —del 2012 al 2022—, la tendència poblacional va començar a remuntar després del confinament pel coronavirus, en el que es coneix com a èxode urbà. Des de llavors, ha anat augmentant lleument fins a arribar als 8.173 habitants de 2025. Si bé és cert que després de la pandèmia el creixement va ser més notori, augmentant més de 100 habitants dos anys consecutius, el 2022 i el 2023, en els darrers dos anys el creixement va a la baixa. L’any 2024 la població va augmentar en 43 habitants, i el 2025 n’han estat 29, el que suposa un 0,36 % de creixe-

Prats arriba als 2.759 habitants i assoleix el seu màxim històric de població

2024

2025

Diferència últim any (2024-2025)

%

Alpens

270

267

-4

-1,48%

Lluçà

289

280

-9

-3,11%

Olost

1.213

1.204

-9

-0,74%

Oristà

571

556

-15

-2,63%

Perafita

438

433

-5

-1,14%

Prats de Lluçanès

2.696

2.759

63

2,34%

Sant Agustí de Lluçanès

108

106

-2

-1,85%

Sant Bartomeu del Grau

939

931

-8

-0,85%

Sant Boi de Lluçanès

574

600

26

4,53%

Sant Feliu Sasserra

629

634

5

0,79%

Sant Martí d’Albars

140

135

-5

-3,57%

Santa Maria de Merlès

175

179

4

2,29%

Sobremunt

101

89

-12

-11,88%

Lluçanès

8.144

8.173

29

0,36%

Municipi

ment respecte a l’any anterior. Si prenem el còmput de població dels darrers cinc anys, s’observa un creixement important, del 4,37 %, que representa 342 habitants més, i s’arriba a una població superior a la d’abans del 2010. La tendència poblacional des de l’any 2000 anava clarament a la baixa, i l’any 2018 el Lluçanès va arribar al seu mínim històric: 7.657 habitants. Per aquest motiu, el creixement dels últims anys, encara que sigui lleu, representa un canvi de tendència remarcable. Malgrat aquestes dades optimistes, en el darrer any només hi ha 4 pobles que augmentin la població: Prats de Lluçanès (2,34 %), Sant Boi de Lluçanès (4,53 %), Santa Maria de Merlès (2,28 %) i Sant Feliu Sasserra (0,79 %).

força estable en els darrers 25 anys. Oristà és el municipi amb una caiguda més gran de població des de l’any 2000, malgrat la remuntada dels últims anys (un 13,80 %). L’altra cara de la moneda és Perafita, que ha augmentat la població un 17 %, passant dels 368 habitants del 2000 als 433 del 2025. Malgrat la tendència general comarcal, cada municipi experimenta realitats diferenciades, en funció del seu teixit econòmic i la seva fisonomia.

EVOLUCIÓ DES DE L’ANY 2000 Olost, Alpens i Sant Feliu Sasserra han mantingut la població

ELS POBLES PETITS FRENEN LA DAVALLADA D’HABITANTS

FONT: Institut d’Estadística de Catalunya.

ESCANEJA EL CODI QR PER VEURE LES DADES DES DE L’ANY 1920

PERÒ NO REMUNTEN Els municipis amb menys habitants i majorment residents en masies, han frenat la davallada que patien des dels anys 50, a causa de l’èxode rural, tot i que els falta molt per recuperar la vitalitat d’aquelles dècades.

Els habitants de Lluçà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Merlès i Sobremunt van arribar al seu mínim històric entre els anys 2010 i 2020, i tots ells han aconseguit remuntar lleument, o, si més no, deixar de perdre població. Lluçà tenia 677 habitants als anys 50, va baixar fins els 528 als anys 70, i als 292 l’any 1996. Després de caure al seu mínim històric l’any 2013 (242 habitants), ha remuntat lleument fins els 267 habitants. Santa Maria de Merlès ha fet un camí similar, passant dels 604 habitants dels anys 50 fins els 162 del seu mínim històric l’any 2010. Actualment també experimenta una lleu remuntada que ha portat el municipi fins als 179 habitants. El mateix ha passat a Sant Agustí, Sant Martí d’Albars i

Perafita és el municipi que creix més en els últims 25 anys, amb un 17 % Sobremunt, com podeu observar en la taula enllaçada en el QR que acompanya aquest article. ELS POBLES GRANS Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau van experimentar un creixement constant de població que es va fer notable als anys 90 i 2000, a causa de l’establiment de noves indústries tèxtils. D’ençà de la crisi del sector tèxtil aquests pobles que havien crescut al seu voltant, van veure decaure la seva població fins arribar al seu mínim històric. Prats va passar dels 2.750 habitants de l’any 2000 als 2533 habitants l’any 2017, i Sant Bartomeu del Grau dels 1.150 de l’any 2000 als 840 l’any 2018. Tots dos pobles mostren una recuperació remarcable en els últims anys, i aquest 2025 Prats ha superat el seu màxim històric, arribant als 2.759 habitants. Sant Bartomeu ha aconseguit frenar la caiguda i ha pujat fins als 931.// LaRella | 9

NOTÍCIES

ANIVERSARI

Maria Manubens, de Prats, celebra cent anys amb un homenatge

Núm. 609

Prats, a punt de viure una nova Festa Major de Sant Vicenç El pregó del metge Raimon Codina, que es jubila, donarà el tret de sortida a cinc dies d’actes PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Manubens, al centre, amb un obsequi.//F:AJ PRATS

L’Ajuntament de Prats de Lluçanès va retre homenatge, dilluns 29 de desembre, a Maria Manubens, veïna del poble, amb motiu del seu centenari. La trobada es va celebrar en un ambient emotiu, en què se li va fer entrega d’un ram de flors com a mostra d’estima i consideració. Hi van assistir l’alcalde del poble, Jordi Bruch, la primera tinent d’alcalde, Montse Boladeres, i la regidora de Salut, Benestar i Família, M. Àngels Sala, que van voler ser-hi presents en una data tan significativa, juntament amb membres de la seva família. Durant l’acte, es van compartir records i fotografies de diferents etapes de la seva vida, en un ambient carregat d’emoció i memòria, sicut intensament per les persones assistents. Des de l’Ajuntament es va fer arribar una felicitació sincera a Maria Manubens pels seus 100 anys.//XBV

CULTURA

Tots els números de LaRella, a l’abast de tothom

Del 21 al 25 de gener Prats de Lluçanès celebrarà la seva Festa Major d’Hivern d’enguany. Els actes començaran el dimecres 21 al migdia, amb el tradicional repic de campanes, i a les 9 del vespre l’Espai acollirà el pregó a càrrec de Raimon Codina. Codina, metge de família durant 46 anys al municipi, es jubila després de gairebé tota una vida professional dedicada a Prats. Al llarg de la seva trajectòria, ha atès fins a cinc generacions d’algunes famílies i és una figura estimada del municipi. La festa continuarà el dijous 22, quan es combinaran actes més tradicionals i música. Al matí tindran lloc l’Ofici Solemne i el ball de gegants, seguits de la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç. Tot seguit, als Jardins de la Farmàcia Vella, s’inaugurarà

A la plaça Vella s’hi faran els tradicionals balls de la Trencadansa.//F: ARXIU

una exposició de forja d’Enric Pla. A la tarda i al vespre serà el torn del concert, les sardanes i la serenata amb l’Orquestra Maravella. Aquest darrer acte, aquest any, canvia d’ubicació i serà al Café Teatre Orient. L’endemà, el Pavelló Municipal d’Esports s’omplirà de bon ambient amb un sopar popular

i el Bingo musical, mentre que al Cafè Teatre Orient s’hi podrà veure La Memòria del Gel, de l’artista local Ada Vilaró. Dissabte, Cafè Trio i Strombers seran els protagonistes al Pavelló d’Esports. Els actes programats es clouran el diumenge 25 de gener amb un espectacle de teatre familiar al Cafè Teatre Orient.//

CULTURA

El Cafè Teatre Orient presenta la segona temporada amb una programació diversa Jordi Pedragosa i la companyia Hotel Iocandi són els artistes comarcals que actuaran al nou equipament aquest semestre PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Imatge del web on es poden consultar tots els exemplars.//

Els 609 números de LaRella ja són accessibles a tothom a l’hemeroteca renovada de la revista, a la web issuu.com/LaRella. Allí hi podreu trobar, en format digital, des del número 1, publicat l’1 de març de l’any 2000, de vuit pàgines i amb el titular “Carnestoltes”, fins al número que teniu a les mans. L’arxiu digital de LaRella es va iniciar l’any 2009 amb el número 245. Per accedir als 244 primers números, doncs, calia consultar l’arxiu físic de LaRella o disposar del número en paper. Amb l’actualització de l’hemeroteca serà possible consultar tots els números dels primers 25 anys d’història de la revista quinzenal gratuïta del Lluçanès.// RED. LaRella | 10

Propostes de música, teatre, circ i creació contemporània ompliran la cartellera de la segona temporada del Cafè Teatre Orient de Prats de Lluçanès. La programació es va presentar el passat dimarts 16 de desembre al mateix teatre per part del regidor de Cultura, Jordi Batriu; la tècnica de l’Ajuntament, Maria Faura; l’alcalde, Jordi Bruch, i la primera tinent d’alcalde, Montse Boladeres. La programació, doncs, començarà el dissabte 28 de febrer amb Rubbersoul, que interpretaran grans himnes del mític quartet britànic, The Beatles. Diumenge 22 de març, es posarà en escena Conhort, una proposta de circ contemporani i d’objectes de la

La cantant Mar Pujol va ser una de les propostes de la 1a temporada.// F: ARXIU

Companyia Hotel Iocandi, creada per Tomeu i Griselda, artistes de la comarca. El divendres 17 d’abril tindrà lloc Adeus, un espectacle que utilitza equilibris, contorsions i música en directe per explorar el pas del temps. El diumenge 26 d’abril, Veus i Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers oferiran Songs of Hope, un concert coral que compta amb veus joves. El pradenc

Jordi Pedragosa actuarà el dissabte 9 de maig amb Coordenades, un muntatge que connecta la narrativa amb les coordenades emocionals dels personatges. Diumenge 24 de maig serà el torn de Testimoni Escènic, dues peces que reflecteixen processos artístics emergents. La temporada es conclourà el 7 de juny amb el monòleg de Roger Coma, No ho hauria de fer.//

ESPORTS

8 de gener de 2026

Les curses de Sant Silvestre omplen els carrers de Prats i Sant Bartomeu

Inici d’una de les sortides, al passeig Lluçanès de Prats.//

PRATS / SBG Per_ Nerea Sànchez Moreno

Una vegada més, per Cap d’Any, es van acollir al Lluçanès la tradicional Cursa de Sant

Silvestre a Sant Bartomeu, consolidant la proposta en la seva segona edició, i a Prats, en el seu quart aniversari des que es va recuperar. Tot i el fred, ambdues localitats van aconseguir aplegar gairebé

un centenar de corredors i corredores. A quarts de sis de la tarda, es va donar el tret de sortida a la cursa dels més petits i a les sis va ser el torn dels adults, que van córrer aproximadament 5 quilòmetres pels carrers de Prats i Sant Bartomeu. Desenes de persones es van aplegar en diferents punts del circuit i al voltant de la línia de meta per animar els participants que van deixar constància de l’esperit que envolta la tradició a través d’indumentàries, disfresses i barrets que fan més festiu i nadalenc aquest esdeveniment esportiu. En acabar la cursa, es van repartir els premis als primers nassos que van arribar a la línia de meta i a la disfressa més original. A més, els participants van poder gaudir d’un petit mos i van brindar per celebrar l’entrada del nou any.//

FUTBOL

El 3r Torneig de Veteranes consolida la cita nadalenca del Pradenc Vuit equips participen en una jornada matinal marcada pel bon ambient, l’estrena de la nova equipació i una final decidida als penals

Les noies del Pradenc amb les seves dues equipacions.//

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

El passat diumenge 28 de desembre de 2025 es va celebrar el 3r Torneig de Veteranes, organitzat per l’equip de veteranes amb l’ajuda del Pradenc. El torneig es va disputar en format matinal, de 9 a 2, amb partits de 20 minuts, i va comptar amb la participació de 8 equips, distribuïts en dos grups de qua-

tre. Els dos primers classificats de cada grup van accedir a semifinals i final, mentre que els dos últims van disputar la fase de consolació. Els equips participants del torneig van ser: Pradenc Blau, Pradenc Blanc, Casserres, Vall de Lord, Balsareny, Manresa, Acho (Barcelona) i el cadet femení del Pradenc, que va participar com a equip convidat. L’equip de veteranes del Pradenc compta actualment amb

23 jugadores. El dia del torneig van formar dos equips, un de 10 jugadores i l’altre d’11, en la modalitat de futbol 7. Durant el torneig també es van poder veure les dues equipacions: la samarreta del centenari del club i la nova equipació blanca, que es va estrenar oficialment en aquest torneig. La valoració del torneig és molt positiva, amb la voluntat de repetir-lo any rere any. Aquestes dates dificulten la participació, però en els últims anys hi ha hagut un augment d’aquests torneigs durant el període festiu. En el torneig, els dos equips de veteranes van fer un gran paper: l’equip blanc va quedar segon, perdent la final als penals, mentre que l’equip blau va quedar cinquè, aconseguint guanyar la fase de consolació. Pel que fa a la lliga regular, les veteranes afronten la competició d’enguany amb un nou format, que inclou també una copa amb eliminatòries directes. Els resultats actuals de l’equip són de dos empats i tres derrotes, però l’equip té ganes de millorar, sense perdre de vista que l’objectiu principal és gaudir del futbol.//

FUTBOL

Els lluçanencs segueixen al Dakar, tot i els contratemps

Romero és copilot de Maria Gameiro.// F: @ROSAROMEROFONT

El Dakar continua a l’Aràbia Saudí. En el moment de tancament d’aquesta edició, mentre es disputa la 4a etapa, s’ha conegut un gir important per un dels lluçanencs de la prova. Gerard Farrés i el seu copilot Toni Vingut han decidit posar punt final al Dakar 2026. Farrés ja arrossegava conseqüències físiques de l’incident patit a la tercera etapa, quan diverses punxades i un problema a l’eix d’una roda, provocat per un salt, van deixar el vehicle molt tocat i el pilot amb molèsties importants. Tot i intentar continuar en cursa, l’equip Pedregà Team ha optat finalment per abandonar, prioritzant la seguretat i la salut del pilot. Pel que fa a l’equip format per Maria Gameiro i Rosa Romero, de Merlès, continuen en competició després de l’accident sofert en etapes prèvies, quan van xocar amb un camió. Tot i que l’incident no va tenir conseqüències físiques, va fer perdre molt temps a l’equip, que segueix lluitant per completar la prova. Per la seva banda, Nani Roma, de Merlès, acompanyat d’Àlex Haro, continua signant una actuació destacada. A la quarta etapa, l’equip Ford Racing es va mantenir entre els primers classificats i segueix situat en les primeres posicions de la general, consolidant-se com un dels referents de la prova.// LFL

PATINATGE

El Club Patí Lluçanès s’exhibeix per Nadal

Foto dels membres del club.//F: XAVIER NAVARRO

Un any més, el festival de Nadal del Club Patí Lluçanès va fer omplir de gom a gom el Pavelló Municipal de Prats de Lluçanès el passat diumenge 21 de desembre. La trobada, carregada d’emoció, va servir perquè totes les patinadores del club presentessin les coreografies treballades fins ara durant aquest curs. El grup d’hoquei del club també va tenir el seu moment per mostrar una exhibició i lluir sobre la pista.// XBV LaRella | 11

L’ÀLBUM

Núm. 609

El camí dels Reis d’Orient al Lluçanès!

A Olost van entrar a l’església per refugiar-se del fred. Enguany, lluien vestits nous.//F: EVA GIRÓ

Els Reis es van fer una foto amb la canalla de La Torre.//F: MARIA DE ACHA

A Sant Bartomeu encara hi van trobar la neu del matí.// F: AJ SBG

A Perafita van fer la volta del passant amb els nens enfilats a la carrossa.//F: GUILLEM SUCARRAT

A Alpens també es van fotografiar amb tota la canalla.//F: MONTSE BARNIOL

A Oristà els van rebre a la plaça de l’Església.// F: COMISSIÓ LaRella | 12

Una multitud els va rebre a Prats de Lluçanès, amb una gran comitiva de patges.// F: AJ PRATS

Una carrossa els va passejar per tot el carrer Major de Santa Eulàlia.// F: AJ LLUÇÀ

Melcior, Gaspar i Baltasar damunt d’una lluida carrossa, a Sant Boi de Lluçanès.//F: MARTA GIRAVENT

A l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra, van entregar regals als infants.// F: COMISSIÓ

8 de gener de 2026

L’ÀLBUM

Embolics endimoniats i lluites festives · Sant Bartomeu

Els nens i nenes, protagonistes dels Pastorets · Perafita

Nou èxit de les pastoretes de Sant Bartomeu, que somien una divertida lluita entre el bé i el mal. Apareix competència familiar a l’hora de governar l’infern i les pastores continuen divertides fent camí. Però la força del cel és molt gran, i demostra que fins i tot pot guanyar en lluites musicals de heavy metal.// FOTO: EMILI VILAMALA

Una nova versió escurçada dels Pastorets de Perafita dona més protagonisme als nens i nenes, sobretot als àngels. Amb música en directe, els còmics Borrego i Carquinyoli portant la batuta, i les noves i potents dimònies, les dues representacions organitzades per l’AFA de l’escola van aplegar gairebé 500 persones.// FOTO: PAOLA MURA

Concerts participatius amb la Coral Regina · Alpens i Lluçà

Poema de Nadal i el Cant de la Sibil·la· Lluçà

Grups cantaires del Lluçanès, jutament amb la Coral Regina, van omplir Alpens i Lluçà de nadales els dies 27 i 28 de desembre. Durant el concert es va interpretar l’obra Nadales catalanes de Salvador Brotons, amb una primera part en què la Coral Regina va actuar en solitari i una segona part col·laborativa. El projecte es diu Qui canta... i ja tenen ganes de repetir-ho l’any vinent//

El passat dissabte 20 de desembre el Monestir de Lluçà va acollir per tercera vegada El Cant de la Sibil·la, a càrrec del Cor Scandicus del Masnou. L’acte organitzat per les Dones que cremen romaní va concloure amb una meditació amb so i llum a càrrec de Vicenç Costa. L’endemà, també es va celebrar una nova edició de la lectura d’El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra.//

Per Nadal, cada Nyandú al seu corral · La Torre d’Oristà El 27 i 28 de desembre va tenir lloc una cita obligada per als fans del grup de música de la Torre d’Oristà. Ferran Orriols, Roger Orriols i Rubèn Pujol —plegats formen el grup Nyandú— van tornar a pujar als escenaris en un parell de concerts que van aplegar públics de totes les edats i que van permetre moure l’esquelet i remoure la nostàlgia. El Nadal Nyandú va ressuscitar amb les piles renovades i moltes ganes de fer sarau, sis anys després. El grup de la Torre va fer el seu retorn als escenaris per la porta gran, en un parell de jornades en què es van esgotar les entrades i van fer les delícies dels fans. Els dos concerts van constar d’un repertori molt semblant. El primer dia va tenir de teloner Borrissol, un cantautor que va despullar la seva fragilitat a l’escenari; mentre que el segon va gaudir de la presència de Joan Colomo, que va fer entrar en loop el seu repertori. Els dos teloners van servir per situar el públic en un espai que encara perdurava en la memòria dels assistents. Un cop acabats els preàmbuls, va començar el concert anhelat, amb els diferents èxits que han arrelat en l’imaginari popular del Lluçanès, tals com Glòria, Fotos de calaix o Seguirem muntant cabanyes. Un reguitzell

de temes que el públic coneixia i cantava en una jornada de germanor. El conjunt de temperi va comptar amb multitud de col·laboradors; el més mític i vinculat a la banda fou Jordi Blanqué, que acompanyà amb la guitarra i la veu la majoria de temes. També hi hagué lloc per a temes més pop que gaudiren de la presència dels balls esbojarrats de Georgie Dancing o dels cors d’en Dan Peralbo a la cançó I love you. O d’altres de molt més sentimentals, com els cors formats per diferents artistes de renom, com en la cançó de Zoo o els temes finals. La banda va baixar de l’escenari cap al centre de la sala per tocar temes clàssics com serien Un indret privilegiat o Ara vaig caminant sol, que van tocar el moll de l’os. Finalment, el concert va acabar amb una traca final que recollia els hits de Vida, acompanyats per part dels nous integrants sorgits de l’ADN dels artistes; Ens tornarem a veure, lema que havia voltat pel Lluçanès com a reclam per a les dates assenyalades, i Vostra, una oda als éssers estimats. Tot plegat va deixar un bon pòsit tant per a la banda com per al públic. A hores d’ara es desconeix si hi haurà més retorns d’aquesta mena; el que queda clar és que en cas que hi siguin: ens tornarem a veure.// TEXT: ROGER TORRENTS BOY · FOTOS: TXUS GARCIA

LaRella | 13

OPINIÓ

EL RACÓ DE LA SALUT

Núm. 609

CARTA

La pandèmia de les llaunes Jaume Asensio Perafita

Refredats: Repòs i manta Amb l’hivern arriben també els refredats. Aquests poden agafar moltes formes i intensitats. Potser només tindràs una mica de mal de cap, ulls plorosos, esternuts i mucositat al nas, però també et poden deixar ben estabornit al llit durant dies, amb febre alta, mal d’ossos i molta congestió. Com podem prevenir o evitar les infeccions greus? Agafar un refredat a vegades és inevitable, però es pot reduir la cadena de contagis portant mascareta (sobretot si vens al CAP o a altres llocs on hi hagi persones de risc). També les vacunes contra la grip i la covid han demostrat reduir les infeccions greus i les complicacions per aquests virus. Si tens més de 60 anys, malalties cròniques o convius amb persones de risc, et recomanem que et vacunis. Com es curen els refredats? Els refredats no tenen cura i dormir i descansar és fonamental. Els símptomes duren dies, tenen un pic màxim i uns dies de baixada, pel que, ens agradi o no, haurem d’estar uns dies malalts. Si no hi ha complicacions, tot el tractament que es pot fer és simptomàtic. Si no tens cap contraindicació, pots prendre paracetamol (650 mg cada 8 hores) per la febre o ibuprofèn (400 mg cada 8 hores) com antiinflamatori si fa mal la gola o l’orella. La tos és un mecanisme de defensa per mobilitzar el moc i, per això, tot i ser molt incòmoda, a vegades és necessària. Et pot ajudar hidratar bé la gola, humitejar l’ambient o xuclar caramels sense sucre. Un cop passada la infecció forta, la tos pot quedar de forma residual durant setmanes. L’acumulació de mucositat pot provocar mal d’orella o sinusitis, per la qual cosa els rentats nasals i els bafs també són una bona eina per ajudar a eliminar-la. Els refredats solen ser provocats per un virus; per tant, els antibiòtics, que actuen contra els bacteris, no tenen cap efecte. Si es prenen sense una indicació correcta poden acabar perjudicant-nos, ja que els bacteris s’aniran fent més resistents i cada vegada tindrem menys opcions de tractament quan realment siguin necessaris. Els virus també poden causar moc verd i espès, així que expectorar mucositat fosca no sempre indica que es necessiti un antibiòtic. Quan has d’anar al CAP a visitar-te? Has de consultar si pateixes alguna malaltia pulmonar o crònica, si la febre dura més de 4 dies o no disminueix amb paracetamol, o si tens sensació d’ofec o sents “xiulets” en respirar. Per a les persones amb asma: si esteu refredades, heu d’utilitzar els inhaladors i no heu de prendre ni aspirina ni res que porti eucaliptus.// MIREIA CAMPASOL RIERA - METGESSA DE FAMÍLIA I COMUNITÀRIA EAP LLUÇANÈS

LaRella | 14

En temps d’epidèmies i pandèmies, n’he detectat una que no està en la primera línia de l’actualitat, però que és igualment nociva. Es tracta de l’aparició continuada de llaunes de cervesa i

altres begudes als nostres camins del Lluçanès i, sobretot, a les carreteres, on és més fàcil desfer-se covardament dels residus. Estic convençut que l’única vacuna per a aquesta epidèmia és l’educació, però, lamentablement, com que l’educació no reporta fàcils beneficis a curt termini, les far-

macèutiques no estan disposades a invertir-hi ni un euro dels seus pressupostos. Així doncs, tot està a les nostres mans. Prego als infectats que reconsiderin seriosament la possibilitat de vacunar-se. Us asseguro que una punxadeta d’educació no fa gens de mal. El Lluçanès, el país i el planeta sencer us ho agrairan.//

CARTA

Agraïment Osona Contra el Càncer Delegació de Prats de Lluçanès

Gràcies a la generositat i al suport de tothom que va col·laborar amb nosaltres el dia de la Fira

de Santa Llúcia a Prats de Lluçanès, es van recaptar 2.127 € en benefici de les persones afectades per càncer i el seu entorn. Això va ser possible gràcies a la parada de productes artesanals i al dinar solidari organitzats. A

més, també es va sortejar una manta de patchwork que va tocar a l’Assumpció Ballús, veïna de Prats. Estem molt agraïdes per la implicació de tothom. Bon any!//

CARTA

Antiborbònics… però només quan convé Lluís Tomàs i Roig Sant Feliu Sasserra

Cal recordar a algun espavilat de Sant Feliu Sasserra les paraules que va dir el borbó Felipe V (avantpassat de l’actual Felipe VI) l’any 1707: “He juzgado por conveniente y este es mi deseo, reducir todos los

Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla”. Així és com Sant Feliu, capital de la sotsvegueria del Lluçanès, va passar a ser del “Corregimiento de Manresa”, desvirtuant la que era (i continua sent) la co-

marca natural del Lluçanès. El més curiós és que persones que defensen aquesta uniformitat borbònica i que mai no han llegit cap llibre d’història, s’autoproclamen antiborbònics, catalanistes i fins i tot independentistes! Però, això sí, anti-lluçanesos. D’això se’n diria misèries de poble petit i acomplexat, oi?//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN

Ravenisa Blanca (Diplotaxis erucoides)

És una tenaç herba colonitzadora que tenyeix els camps de blanc i n’hi broda tota la vora. Parlem de la ravenissa blanca, una herbàcia rústica, vista, coneguda i possiblement poc apreciada. Si bé és cert que actualment estava pràcticament en desús a la cuina, les noves tendències l’han recuperada, oferint-nos un cert gust picant que recorda la ruca, de la mateixa família, com també ho són la col i la mostassa. Li són atribuïdes propietats expectorants, diürètiques i antibacterianes, sobretot en les afectacions de coll. Podem menjar-ne les fulles cuites barrejades amb altres verdures o bé les més tendres en cru, conservant així el seu gust picant. Juntament amb les flors tam-

bé se’n poden elaborar salses i amanides. Els animals haurien de menjar-les reposades, ja que poden

inflar; no és convenient donar un camp de ravenisses a les ovelles. Floreix tot l’any, envaint terres llaurades i vorals de camins; això la fa una mala herba, en especial prop de fruiters, pel fet que les abelles la prefereixen. Així doncs, sovint és tractada amb herbicides, per la qual cosa haurem d’anar amb compte a l’hora de collir-ne. Per fer una vinagreta de ravenisses calen flors, oli, all, un rajolí de llimona, vinagre i, opcionalment, unes gotes de salsa de soja, ja que pot ofegar el gust de la ravenissa. Per fer un wasabi de ravenisses, calen flors i fulles tendres de ravenissa i sal. Cal triturar-ho tot amb oli d’oliva i emulsionar-ho amb un ou.//

L’EFEMÈRIDE

8 de gener de 2026

L’efemèride gener

25 ANYS D’ENÇÀ QUE VA ARRIBAR L’EURO

Enguany fa 24 anys que a Espanya es feia efectiva la introducció de l’euro com a moneda física. Era el gener de 2002, i fou un canvi tan substancial que va suscitar opinions de tota mena i que va comportar un reguitzell de mesures addicionals necessàries per facilitar l’adaptació de la gent a la nova moneda. A LaRella se’n feu ressò, i es volgueren plasmar algunes d’aquestes sensacions a peu de carrer. Aprofitem aquest espai per recordar aquella efemèride i les seves conseqüències. Avui, que pagar en metàl·lic pot semblar un acte gairebé anecdòtic per a segons qui, és curiós recordar alguns dels elements inherents a l’arribada de l’euro que esmentava la gent del Lluçanès l’any 2002: calculadores, bescanviar pessetes per euros o refer l’etiquetatge dels productes, per exemple.//

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » OFICIAL POLIVALENT de manteniment a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/01) » TÈCNIC/A D’EDUCACIÓ INFANTIL a Sant Bartomeu del Grau. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/02) » SOLDADOR/A a Sant Bartomeu del Grau. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/03) » DIRECTOR/A DE CENTRE DE DIA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/04) » PEÓ RAMADER per a granja de porcs a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/05) » CAMBRER/A a Alpens. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/06) » LLOGUER DE PERRUQUERIA en ple rendiment a Sant Feliu Sasserra, per jubilació. T: 659 132 257 o 93 881 92 63 (R608/20) » AJUDANT DE CUINA, amb coneixement de brasa, per a restaurant a Sobremunt. T: 621 292 166 (R607/04)

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

» CUIDANT PER GRANJA DE PORCS I VAQUES al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R607/05) » GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, torn de tardes. No substitució. T: 687 083 081 (R606/04)

BUSCO FEINA » NOI de trenta-dos anys resident al Lluçanès, busca feina com a aprenent sigui com a electricista o mecànic. Obert a altres oficis. T: 693 659 168 (R608/16) » PARELLA de 45 anys s’ofereix com a masovers a Osona. Experiència amb animals, hort i turisme rural. T: 647 122 414 » NOI de 45 anys s’ofereix per fer manteniment de finques, electricista, llauner i reparacions en general. T: 675 401 933 (R608/20) » DONA s’ofereix per fer companyia a la gent gran. T: 652 296 529 (R607/06) » NOIA busca feina per netejar cases particulars al Lluçanès. T: 619 102 527 (R606/05)

LaRella | 15

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

AIGUA

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

L’OPINIÓ

8 de gener de 2026

DIVENDRES 9 DE GENER PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “A LA LLUNA” de David Vila i Ros, a les 6 de la tarda a l’altell de Cal Prats.

DILLUNS 12 DE GENER SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El bon tracte a les persones grans”, a ¼ de 4 de la tarda a la Biblioteca. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El bon tracte a les persones grans”, a ¼ de 6 de la tarda al Casal dels avis.

DIMECRES 14 DE GENER PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONTES DEL BOSC”, de Saulo Pujolàs, a les 7 de la tarda a l’Altell de Cal Prats. OLOST_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El bon tracte a les persones grans”, a 2/4 de 6 de la tarda al Casal.

DIJOUS 15 DE GENER SANT MARTÍ D’ALBARS_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El bon tracte a les persones grans”, a les 5 de la tarda al local social de La Blava. PRATS DE LLUÇANÈS_ TAULA DE TURISME DEL LLUÇANÈS, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient.

DIVENDRES 16 DE GENER OLOST_ CURS VISUAL “LA COMÈDIA NEGRA BRITÀNICA” amb “Un funeral de mort”, de Frank

Oz, a càrrec de Ramon Breu, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. SANTA CREU DE JUTGLARS_ FORMACIÓ “Xarxes socials pel teu negoci”, a les 10 del matí al Consorci del Lluçanès.

DISSABTE 17 DE GENER LA TORRE D’ORISTÀ_ FESTA MAJOR DE SANT ANTONI DEL PORQUET. MISSA de Sant Antoni i esmorzar, a partir de 2/4 de 10 del matí a l’Església. SOPAR POPULAR DE SANT ANTONI I BINGO MUSICAL, a partir de 2/4 de 9 del vespre a la Sala Polivalent. OLOST_ XERRADA SOBRE INTEL· LIGENCIA ARTIFICIAL “COMPUTADORS I HUMANS” a càrrec d’Albert Baucells i amb la participació de Robert Jové, 2/4 de 12 del migdia a l’Espai Rocaguinarda.

DIUMENGE 18 DE GENER OLOST_ 11A TROBADA DE CORALS DEL LLUÇANÈS, a 2/4 de 6 de la tarda a l’església. LA TORRE D’ORISTÀ_ FESTA MAJOR DE SANT ANTONI DEL PORQUET. MINI DISCO amb confeti i berenar popular per a tothom, a partir de les 5 de la tarda a la sala Polivalent.

DIMECRES 21 DE GENER PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. REPIC DE CAMPANES per anunicar l’inici de les festes de Sant Vicenç, a la 1 del migdia. PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec de Raimon Codina, a les 9 del vespre a la sala d’actes de l’Espai.

DIJOUS 22 DE GENER PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. FORMACIÓ DEL SEGUICI acompanyats dels Gegants i l’Orquestra Maravella, a les 11 del matí a l’Ajuntament. OFICI SOLEMNE I CANT DELS GOIGS DE SANT VICENÇ, cantat per l’Associació Coral de Prats de Lluçanès, a quarts de 12 del migdia a l’Església Parroquial. BALL DE GEGANTS I RECORREGUT FINS A LA PLAÇA VELLA, en sortir de missa a la plaça de l’Església. TRENCADANSA I BALLETS DE SANT VICENÇ, al migdia a la plaça Vella. BALL DE GEGANTS i celebració dels 40 anys del Vicenç i l’Àgata, després dels balls. CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’Orquestra Maravella, a 2/4 de 6 de la tarda al Pavelló Municipal. SARDANES, amb l’Orquestra Maravella, seguidament. LLUÏDA SERENATA, a càrrec de l’Orquestra Maravella, a les 10 del vespre al Cafè Teatre Orient.

DIVENDRES 23 DE GENER OLOST_ PRESENTACIÓ DEL POEMARI “DEIXAR ESTAR LES ROSES” de Teresa Ribera Icart. Amb Lluís Vila i l’actuació musical de M. Mercè Gost i els Cantaires d’Olost, a 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca. PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. SOPAR de Festa Major i bingo musical a 2/4 de 9 del vespre, al Pavelló Municipal d’Esports. TEATRE “LA MEMÒRIA DEL GEL”, a càrrec d’Ada Vilaró, a les 9 del vespre al Cafè Teatre Orient. SANTA CREU DE JUTGLARS_ FORMACIÓ “Xarxes socials pel teu negoci”, a les 10 del matí al Consorci del Lluçanès.

ÀNEC AMB PERES INGREDIENTS » 1 kg de peres “conference” (no gaire madures) » 1 ànec » Un raget d´oli » 1 ceba, 2 tomàquets, 2 pastanagues i 1 pebrot verd » 1 raig de conyac » Brou de verdures » Sal i pebre

PREPARACIÓ 1. Talleu l’ànec a trossos i salpebreu-lo. 2. En una cassola, poseu a escalfar una mica d’oli i tot seguit fregiu-hi l’ànec. Tapeu-la durant la cocció i, un cop daurat, reserveu-lo. 3. Talleu la ceba, el pebrot i la pastanaga ben fins i trossegeu el tomàquet a daus. 4. A la mateixa cassola, feu el sofregit posant-hi primer la ceba. Un cop daurada, afegiu-hi el pebrot i la pastanaga, i per últim, el tomàquet. Poseu-hi un polsim de sal i deixeu-ho coure. 5. Retireu el sofregit del foc i tritureu-ho tot. 6. Mentrestant, en una altra paella fregiu amb una mica d’oli les peres prèviament rentades, tallades a quarts i amb pela. Reserveu-les. 7. Torneu l’ànec a la cassola i tireu-hi un raig de conyac, deixant que s’evapori. 8. Afegiu-hi el sofregit triturat i colat i el brou de verdures. Deixeu que faci la xup-xup, tapat i a foc lent, fins que l’ànec quedi ben tou. 9. Afegiu-hi les peres i deixeu-ho al foc 2 minuts més. Si voleu, podeu aromatitzar el plat amb canyella, farigola o llorer, al vostre gust. GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA ESPAI SOCIAL DE LA GENT GRAN PRATS DE LLUÇANÈS

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ST. BARTOMEU

ATLÀNTIDA

8

dj

9

dv PRATS

10 ds POU

AUSA POU

11 dg PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT 12

dl

ST. BARTOMEU

ARUMÍ

13

dt

OLOST

URGELL

14

dc PRATS

EURAS

15

dj

ST. BARTOMEU

ALIBERCH

16 dv OLOST

BARNOLAS

17 ds TERRICABRAS

TERRICABRAS

18

dg FARGAS

FARGAS

19

dl

PRATS

PORTAL DE QUERALT

20

dt

OLOST

YLLA-CATALÀ

21 dc PRATS

CONSTANSÓ

22

VILAPLANA

dj

ST. BARTOMEU

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

ARQUITECTES

LLAUNERS

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

NETEJA

FUSTERS

GRUES

ELS PASSATEMPS

8 de gener de 2026

ELS MOTS ENCREUATS

ELS ENCANTS ES VEN » RODA DE COTXE amb llanta en perfecte estat. 185/65R. 50 €. T: 666 337 954 (R609/01) » VUIT GÀBIES DE CONILLS. T: 938 889 060 (R608/01)

Per_ Bruna Olegario

» IMPRESSORA HP color làser MFP 178 NWG amb tòner negre i cartutxos de color, més dos per estrenar de recanvi originals de HP. 100 €. T: 607 461 998/644 467 446 (R608/02) » LLIT tipus niu infantil, amb tres calaixos a la part de baix i dos llits a sobre. El moble és blanc i blau i inclou dos matalassos nous. 66 cm d’alçada, 200 cm de llarg i 100 cm d’ample. 180 €. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R608/03) » BICICLETA BTT Orebea Alma 2023. Canvi Beore 1*12. Talla L. Beix metal·litzat. En perfecte estat. Es ven per falta d’ús. Preu 580 €. Àlex. T: 622 858 655 (R608/05) » MÀQUINA DE COSIR Sigma 2000 amb motor i moble. 150 €. T: 629 374 419 (R608/08)

HORITZONTALS 3. Malestar que apareix quan trobes a faltar algú. 6. Benestar que apareix quan estimes algú o alguna cosa i tens ganes de dedicar-hi temps. 8. Benestar que apareix quan les coses van bé. SOLUCIONS

VERTICALS 1. Benestar que apareix quan estàs segur del que fas. Pots sentir-la cap a tu mateix o cap als altres. 2. Benestar que apareix quan fem alguna cosa que ens agrada. 4. Emoció que apareix quan tenim l’esperança que passi algú bo. 5. Malestar que apareix quan perds algú o alguna cosa. 7. Malestar que sentim quan alguna cosa ens sembla injusta o no ens agrada.

EL SUDOKU

» MÀQUINA DE COSIR Wertheim verda dels anys 70. 150 € T: 629 374 419 (R608/09) » DUES ESTUFES DE LLENYA de cuina de casa de pagès, de 80 cm. 80/150€. T: 629 374 419 (R608/10) » PLAÇA DE GARATGE a l’edifici de la Pedra Dreta. T: 679 286 425 (R608/11) » ESCARIFICADORA DE GESPA professional, motor Honda, en perfecte estat i molt poc ús. T: 677 779 058 (R607/07) » MATALÀS de 135 per 185 cm per estrenar de la casa Luxon. Amb un Topex per sobre del matalàs, de la mateixa mida. 360 €. T: 621 126 235 (R606/06) » 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R606/01)

ES BUSCA » MASIA petita o casa independent de lloger per uns 700 € a la zona d’Osona per una parella. T: 647 122 414 (R608/04)

ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions, menjador-sala d’estar amb una estufa de pèl·let, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. 600 €. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R608/07) » 3.510 M2 DE NAUS a Olvan. Completes o sectoritzables. Àmplies i diàfenes. Usos segons clau I2a. Amb 7.600 m2 d’espai exterior. T: 619 826 005 (R608/06) » PLAÇA D’APARCAMENT a Prats. T: 628 70 79 05 (R607/15)

LaRella | 19

8. Tranquil·litat

4. Il·lusió

7. Enuig

3. Nostàligia

6. Amor

2. Alegria

5. Tristesa

1. Confiança

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES •

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

8 de gener de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

EL GENER COMENÇA MOGUT I FRED Aquests primers dies de gener han estat, efectivament, moguts i molt freds. La vigília de Reis, la matinada del dia cinc, va començar una nevada que va deixar el Lluçanès enfarinat, amb gruixos discrets de dos a set centímetres. Una nevada lleugera, que no va provocar incidències destacables, però que van fer encara més emocionant i bonic el final de Festes. La neu va venir acompanyada d’un fred intens i la matinada del dia set hi va haver mínimes força baixes que van anar del -8,8 °C de Sant Boi als menys -6,5 °C de Prats.// FRANCESC COMES

UNA NIT AL REFUGI

El Castell de Lluçà encara lluia enfarinat el matí del dia de Reis.// F: JORDI CAMPS

L’enfarinada del dia 5 de gener al matí també va arribar a Olost.// F: @METEOLOST

Tolls glaçats i el pirineu nevat, el dia 7 de gener durant l’albada, dies de temperatures molt fredes.// F: EMILI VILAMALA

Boira molt espessa, a Prats, el diumenge 4 de gener.// F: @ANOUPA20187

La Gavarresa al pas del Molí de la Quintana, el dia 28 de desembre, bastant plena, després de les pluges.// F: PERE CORS

CUQUES, PLANTES I FERES Reprenem el fil de l’últim escrit i tornem a fixar-nos en els marges agrícoles. Amb la implantació de l’agricultura industrial, la riquesa d’espècies que viuen en les zones obertes amb conreus, erms, herbassars i bosquines ha disminuït moltíssim; de fet, és l’hàbitat on la biodiversitat ha empitjorat més. La mecanització, la intensificació, l’ús de biocides, l’abús de purins i la reducció de la varietat de cultius han portat a un estat molt empobrit. Però, enmig d’aquestes hectàrees de cultiu, trobem marges que han sobreviscut a les rompudes, a la necessitat de camps grans per poder fer servir una maquinària cada cop més gran, als braços desbrossadors, als herbicides, etc. I són aquests marges els que hem

TAN LLUNY, TAN A PROP

llada ha provocat una pèrdua molt

Marges agrícoles gran d’insectes. Les papallones (lepidòpters), per exemple, de les (segona part) quals en tenim constància gràcies de cuidar i mantenir si no volem perdre per sempre espècies com el Botxí (Lanius meridionalis), abans comú al Lluçanès i que fa dos anys que no l’hem vist. Els marges no poden sostenir tota la biodiversitat de les zones agrícoles i espècies típiques de flors, per exemple, necessiten florir en gran nombre i que el vent transporti el pol·len per fecundar-les i dispersar les seves llavors, cosa que passava en els camps en guaret o en els conreus sense herbicides. Aquestes han quasi desaparegut i la seva dava-

al seguiment que se’n fa, els resultats ens indiquen una disminució de més del 50% de les poblacions. Per sort, per la comarca, es van sumant finques on s’opta per fer una agricultura més respectuosa. És en aquestes finques on veiem que la natura és molt agraïda i que, si actuem deixant-li opció per recuperar-se, ho fa més ràpidament del que ens pensem i, com per art de màgia, reapareixen espècies que pensàvem que ja no veuríem més. Esperem que també sigui així amb el Botxí, i per això tot sovint el sortim a buscar pels marges del Lluçanès.// RAMON BAUCELLS

Tinc un amic que va anar a passar uns quants dies a un refugi ben nevat del Pirineu. No té ni idea de com localitzar el Carro al cel ni coneix les constel·lacions, només es fixa en les fases de la Lluna per a l’hort. Va tornar escandalitzat del cel tan maco que havia vist aquelles nits i em va trucar per explicar-m’ho. Primer, que si el cel d’allà era negre de veritat, una meravella quan s’amagava el sol i començaven a veure’s els primers estels. Després, que si l’aire era més fred, les estrelles li semblaven congelades i, fos com fos, les nits eren més nítides i brillants. El següent va ser Júpiter, perquè brilla molt fort i, si ja es veu perfectament al mig d’una ciutat, imagineu-vos al mig del Pirineu. Doncs, indignat, volia saber què era allò tan brillant i com podia ser que no l’hagués vist mai així fins ara. Em va anar fulminant a preguntes que li havien vingut al cap al llarg d’aquelles nits i que mai s’havia parat a pensar, però que ara les volia entendre. Va ser molt divertit. Evidentment, aquell refugi està orientat cap al sud i tenia Orió davant seu cada nit. Jo estava a punt de demanar-li si l’havia vist perquè m’agrada molt tota la part del cel que va des de Sirio (l’estel més brillant del cel) fins a Les Plèiades (un grupet d’estrelletes molt delicades), i Orió queda ben bé al mig. Volia demanar-li, per totes aquestes estrelles, tan estimades per mi, estava segura que les hauria vist i li haurien causat una bona impressió. Però no va fer falta ni tan sols que li hodemanés perquè, després de la repassada de Júpiter, directament, em va dir: “I les tres en ratlla, què?” Aquí se’m va escapar el riure perquè “les tres en ratlla” em va semblar una al· legoria perfecta per al cinturó d’Orió, les tres estrelles centrals d’aquesta constel· lació que marca l’hivern a l’hemisferi nord. Després d’una bona estona li vaig dir que em feia molta il·lusió veure com s’havia emocionat amb les descobertes i de saber que cada nit havia estat mirant, veient, buscant, pensant i sentint el cel. Tot sigui dit, un cel així de maco sempre ajuda a fixar-s’hi.// INÉS DIBARBOURE

El cel de tardor vist des del Refugi de Coma de Vaca, entre Vallter i el Balandrau.// @ REFUGICOMADEVACA

LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SANT BARTOMEU

OLOST

SANTA CREU

SANTA EULÀLIA

LLUÇÀ

BORREDÀ EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

SANT AGUSTÍ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SANT BOI

PERAFITA

LA QUAR

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

8 de gener de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

LLUÇÀ

8:16 h - 15 de gener

66,60 km/h · dia 26

46,7 km/h · dia 26

92,40 L · 9 dies

85,00 L · 11 dies 1 de febrer 18 de gener

26,80 L · dia 26

PERAFITA

ST. BOI DE LLUÇANÈS

15,20 ºC · dia 6

15,50 ºC · dia 6

-1,90 ºC · dia 4

-3,10 ºC · dia 3

5,71 ºC

4,70 ºC

42,5 km/h · dia 26

41,8 km/h · dia 26

114,20 L · 14 dies

98,80 L · 17 dies

810,10 L

902,60 L

40,80 L · dia 25

27,00 L · dia 26

ST. MARTÍ D’ALBARS 15,80 ºC · dia 8 -3,20 ºC · dia 1 5,80 ºC 33,8 km/h · dia 15 101,80 L · 9 dies L 33,60 L · dia 26

PRATS DE LLUÇANÈS

OLOST - MAS LLISCÀS

15,30 ºC · dia 10

16,80 ºC · dia 10

(558 m)

(700 m)

(594 m)

16,30 ºC · dia 10 -2,60 ºC · dia 4 6,20 ºC

38,6 km/h · dia 26

38,5 km/h · dia 26

40,2 km/h · dia 26

108,40 L · 10 dies

82,40 L · 14 dies

88,80 L · 11 dies

774,00 L

878,00 L

895,10 L 23,00 L · dia 15

53,1 km/h · dia 27 109,20 L · 9 dies 800,80 L 39,00 L · dia 26

35,00 L · dia 26

17,40 L · dia 26

(740 m)

15,40 ºC · dia 10 6,60 ºC

5,90 ºC

6,28 ºC

OLOST - TRASSERRA -0,60 ºC · dia 4

-4,00 ºC · dia 4

-3,10 ºC · dia 1

(810 m)

(774 m)

(662 m)

MERLÈS - BORRALLERAS

37 km/h · dia 3 882,40 L

21,40 L · dia 15

20,00 L · dia 26

5,50 ºC 100,00 L · 9 dies

866,60 L

934,50 L

Més informació:

-1,00 ºC · dia 31

6,30 ºC

6,30 ºC

LLUNES

14,80 ºC · dia 6

-2,70 ºC · dia 31

-1,50 ºC · dia 4

17:44 h - 15 de gener

(1.059 m)

16,60 ºC · dia 6

14,70ºC · dia 8

DESEMBRE I ANY 2025 PLUJOSOS I TEMPERATS

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

(871 m)

(760 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

SANT BARTOMEU

16,60 ºC · dia 10

16,80 ºC · dia 8

14,80 ºC · dia 6

-2,70 ºC · dia 4

-3,60 ºC · dia 4

-0,60 ºC · dia 4

6,40 ºC

5,90 ºC

5,90 ºC

41,8 km/h · dia 27

33,8 km/h · dia 26

40,2 km/h · dia 26

102,60 L · 11 dies

118,00 L · 12 dies

118,00 L · 12 dies

872,40 L

870,80 L

822,20 L

23,60 L · dia 26

27,60 L · dia 26

39,60 L · dia 26

(572 m)

De l’1 al 31 de desembre Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(460 m)

(878 m)

Pluja anual Dia de més pluja

Desembre va ser, finalment, plujós i amb temperatures superiors a les normals. Les pluges de llevant, que al Lluçanès no acostumen a arribar amb força, els dies 25 i 26 van deixar registres considerables i els valors mensuals acumulats van ser superiors als esperats. Destaquen St. Bartomeu amb 118,00 mm, Oristà també amb 118,00 (mitjana 21,17 mm), Perafita amb 114,20 mm (mitjana 35,90 mm), Olost- Trasserra amb 109,20 mm, Olost – Lliscàs amb 108,40 mm (mitjana 39,45 mm), la Torre d’Oristà amb 102,60 mm o Sant Martí d’Albars amb 101,80 mm. Les temperatures també han estat superiors a la de les sèries climàtiques conegudes. Prats va tenir una mitjana mensual de 6,28 °C (mitjana 4,56 °C, 1,74 °C per sobre), Merlès 6,20 °C (mitjana 4,89 °C, 1,31 °C per sobre) o Perafita 5,71 °C (mitjana 4,50 °C, 1,21 °C per sobre). Igualment, l’any 2025 el podem definir com a plujós i amb temperatures superiors a les normals en la majoria d’observatoris. Els que tenen desviacions de temperatura negativa són els que tenen la sèrie climàtica més curta i, per tant, menys representatives. En la taula de peu de pàgina hem intentat posar de manera gràfica, esquemàtica i entenedora les dades més significatives de l’any que hem deixat enrere. Del conjunt de dades podem destacar que la màxima absoluta, de 39,80 °C va ser el disset d’agost i la mínima absoluta, de -9,20 el catorze de gener, en tots dos casos a OlostLliscàs. La mitjana de temperatura anual més alta va ser de 14,18 °C a Oristà (mitjana 13,82 °C, 0,36 °C per sobre). Els totals de precipitació també són destacables i, sense excepcions, tots els observatoris varen tenir acumulacions superiors a les normals. Lluçà amb un total de 934,50 mm (mitjana 704,24 mm) va tenir una desviació positiva de 230,26 mm equivalent al 132,70%, St. Boi amb 900,60 mm (mitjana 751,40 mm), 149,20 mm per sobre, equivalent al 119,85% i Merlès amb 895,10 mm (mitjana 678,48 mm), 215,62 mm per sobre equivalent al 131,93%, són alguns dels exemples més significatius.// FRANCESC COMES

RESUM PRINCIPAL DADES METEOROLÒGIQUES DE L’ANY 2025 ESTACIONS

MÀXIMA (ºc)

MITJANA MÀXIMA (ºc)

MÍNIMA (ºc)

MITJANA MÍNIMA (ºc)

MITJANA ANUAL (ºc)

PRECIPITACIÓ (mm)

ANUAL

2025

HISTÒRICA

VARIACIÓ

ANUAL

2025

HISTÒRICA

VARIACIÓ

2025

HISTÒRICA

VARIACIÓ

2025

HISTÒRICA

VARIACIÓ

PRATS (1933-2025)

36,6 (24 juny)

19,73

18,59

1,14

-7,5 (14 gener)

7,7

6,27

1,43

13,72

12,42

1,3

878

697,66

180,34

OLOST - LLISCÀS (1986-2025)

39,8 (17 agost)

21,32

20,26

1,06

-9,20 (14 gener)

6,12

5,73

0,39

13,15

12,81

0,34

774

711,64

62,36

MERLÈS (1986-2025)

38 (24 juny)

20,24

20,08

0,16

-8 (14 gener)

7,63

6,39

1,24

13,89

13,24

0,65

895,1

679,48

215,62

LLUÇÀ (1991-2025)

35,9 (16 i 17 ago.)

18,51

18,77

-0,26

-2,8 (21 nove.)

9,75

9,73

0,02

13,66

13,79

-0,13

934,5

710,81

223,65

PERAFITA (1995-2025)

36,10 (29 juny)

18,75

18,4

0,35

-4,4 (14 gener)

8,09

6,9

1,19

12,59

12

0,59

810,1

704,5

151,37

ORISTÀ (2010-2025)

38,9 (16 agost)

21,37

21,47

-0,1

-8,8 (11 gener)

7,44

6,35

1,09

14,18

13,84

0,34

870,8

672,64

198,16

SANT BOI (2016-2025)

38,2 (29 juny)

20,07

19,2

0,87

-5,9 (14 gener)

7,38

8,3

-0,92

13,2

13,6

-0,4

902,6

751,4

151,2

ALPENS (2017-2025)

36,2 (16 agost)

18,07

19,1

-0,94

-3,7 (14 gener)

8,63

7,1

1,53

13,33

13,3

0,03

866,6

741,8

124,8

OLOST - TRASSERRA (2022-2025)

35,9 (17 agost)

19,02

19,81

-0,79

-3,80 (14 gener)

9,43

9,21

-0,22

13,89

14,2

-0,31

800,8

659

141,8

LA TORRE D'ORISTÀ (2024-2025)

37,1 (24 juny)

20,38

/

/

-7,4 (14 gener)

8,03

/

/

13,9

/

/

872,4

/

/

SANT BARTOMEU (feb 2025-des 2025)

35,1 (17 agost)

18,6*

/

/

-2,2 (21 nov.)*

9,79*

/

/

13,84*

/

/

822,2**

/

/

ELS MUNTS - SANT AGUSTÍ (abr 2025-des 2025)

33,8 (16 agost)

19,61*

/

/

-2,7 (21 nove.)*

10,78*

/

/

14,79*

/

/

882,4**

/

/

SANT MARTÍ D'ALBARS (nov 2025-des 2025)

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

* Dades parcials

** Valor aproximat

LaRella | 23