LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 24 | MARÇ | 2022 NÚM: 522
www.larella.cat PÀG. 3
Augmenta un 35% el consum d’aigua al Lluçanès en deu anys El consum d’aigua industrial representa un 62% del total
PÀG. 5
Carta dels alcaldes de l’ABS Lluçanès al conseller Argimon Demanen el retorn de les urgències i el triCAP el cap de setmana PÀG. 7
Acaba la temporada de caça amb 1.668 senglars abatuts PÀG 8
260 vehicles participen a la 9a Trobada de clàssics PÀG 7
Sanitat i equilibri territorial La columna de Anna Gorchs PÀG 6
La Vinyeta d’Olga Molina La nevada d’aquest 3 d’abril a Sant Boi de Lluçanès, amb els Munts a darrera i al fons el Prineu oriental.//F: CÈSAR PANICOT LLAGOSTERA
NOTÍCIES
RUTA GUIADA
Sant Salvador de Bellver, una nova joia descoberta
La visita a l’ermita.// F: @CONS_LLUCANES
L’ermita de Sant Salvador de Bellver, de Sant Boi de Lluçanès, va ser la protagonista de la quarta visita guiada de les joies del romànic del Lluçanès. Gairebé una trentena de persones van assistir a la jornada, que va anar a càrrec del doctor en història medieval, Xavier Costa. L’església es troba documentada des de l’any 1110, però va ser a partir del 1210 quan s’hi va crear una confraria que va adquirir molta importància entre els devots de la zona, amb l’arribada de la pesta negra aquesta desaparèixer. La petita comunitat de donats que vivien al recinte, va servir perquè els visitants coneguessin la importància d’aquests moviments d’espiritualitat poc institucionalitzada, és a dir sense filiacions a cap ordre concret, eren comunitats abocades a la vida en col·lectivitat i només sotmeses a l’autoritat episcopal. Habitualment els donats aportaven un dot en el moment d’ingressar a la comunitat, feien vot d’obediència i castedat i tenien garantit el dret d’estabilitat, és a dir que se’ls garantia la residència permanent a la casa on havien ingressat. Aquests moviments d’espiritualitat van ser molt habituals durant l’edat mitjana a tot Europa i especialment entre dones, és per això que sovint es confonen els donats amb les beguines, un moviment més característic de la zona de Flandes. L’Església de Sant Salvador de Bellver, situat al límit de l’antic terme del castell de Lluçà, deu el seu nom a les magnífiques vistes que des d’allà es poden gaudir de la Plana de Vic i la Vall del Ter.// CFU
CULTURA
Ple al taller de plantes i remeis Sant Boi va acollir tercera activitat vinculada al Calendari del Consorci, que aquest any l’han dedicat a la màgia, bruixes i dones sàvies al Lluçanès. Una trentena de persones es van trobar a la Cirera per començar la sortida per recol·lectar les plantes medicinals necessàries per poder fer després el taller d’elaboració de remeis naturals. Isabel Iborra va ser l’encarregada de guiar i dinamitzar el taller.// CFU
LaRella | 2
Núm. 523
Torna el carnaval de Sant Bartomeu del Grau SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart
Per celebrar que tot torna de mica en mica a la normalitat i que la pandèmia es va esvaint, la Comissió de Joves de Sant Bartomeu del Grau van guarnir-se amb les seves millors gales per pintar, de nou, la vida de tots colors. Amb una posada en escena molt acurada i cuidant fins a l’últim detall, la Comissió de Joves, va guarnir la sala del Casal de pinzells gegants, pots de pintura enormes i va omplir de colors les blanques parets del local. Tot per rebre amb les millors gales, els veïns i veïnes del poble que, amb disfresses per a tots els gustos, van omplir de gom a gom el Casal per gaudir del sopar de carnaval i els espectacles de després. A la tarda, La Cucafera, que mai fallen, van organitzar el carnestoltes infantil amb un passacarrers pel poble on xics i grans van lluir les seves millors disfresses a ritme dels grallers de Sant Bartomeu. Cares de sorpresa entre el veïnat a mesura que s’anaven descobrint les vestimentes d’enguany, un dels secrets més ben guardats del poble. Perquè la Cucafera i la Comissió de Joves han aconseguit fer del carnaval de Sant Bartomeu una de les festes més esperades de l’any.//
La comissió de joves disfressats de pintors.// F: @JOVESBG
Les membres de la Cucafera disfressades de Catrina.// F: JOVESBG
Bona acollida del Vermut Musical d’Olost OLOST Per_ Carolina Font Usart
La plaça Major d’Olost va quedar gairebé plena per gaudir del vermut musical, organitzat per l’Ajuntament aquest passat diumenge 3 d’abril. Les cadires que havia posat la brigada es van omplir ràpidament de gent d’Olost i d’altres punts del Lluçanès, que va aprofitar el sol que encara feia el diumenge el matí per xalar del concert d’Alex Zayas Band i de Charlie Yáñez. A ritme de Blues, Funk i Soul també es van anar omplint les terrasses dels bars de la plaça, perquè si hi ha quelcom millor que gaudir d’un bon concert és fer-ho mentre fas el vermut.//
La plaça Major d’Olost plena per escoltar el concert.// F: SARA MUNS
NOTÍCIES
7 d’abril de 2022
En els últims deu anys el consum d’aigua d’indústries i granges al Lluçanès ha augmentat un 65% El consum d’aigua de la xarxa domèstica ha augmentat en 10 mil m3 el 2020, situant-se al mateix nivell del 2010, però segueix molt per sota del consum per ús industrial VOLUM CONSUMIT D’AIGUA PER MUNICIPI AL LLUÇANÈS en m3/any 2020
2019
2015
2010
Domestic Xarxa
Activitats econom. i Fonts Pròpies
Total
Domestic Xarxa
Activitats econom. i Fonts Pròpies
Total
Domestic Xarxa
Activitats econom. i Fonts Pròpies
Total
Domestic Xarxa
Activitats econom. i Fonts Pròpies
Total
13.634
4.641
18.275
12.390
4.319
16.709
11.813
3.978
15.791
10.802
5.104
15.906
Lluçà
9.436
11.123
20.559
9.571
13.327
22.898
9.366
9.555
18.923
8.101
9.832
17.933
Olost
41.845
156.585
198.430
43.834
158.925
202.759
45.451
141.586
187.037
45.016
27.133
72.149
Oristà
16.889
55.675
72.567
16.503
64.663
81.166
14.595
54.539
69.134
16.216
42.543
58.759
Perafita
16.966
18.291
35.257
16.103
18.005
34.108
15.298
13.632
28.930
19.305
12.446
31.751
Prats
92.714
67.825
160.539
89.616
85.836
175.452
84.332
63.533
147.865
88.914
86.164
175.078
5.395
22.386
27.781
6.116
3.156
9.272
5.199
3.792
8.991
7.052
1.328
8.380
SBG
31.286
30.038
61.324
27.366
32.630
59.996
25.731
28.962
54.693
31.696
9.188
40.884
Sant Boi
22.765
44.611
67.376
19.878
45.225
65.103
18.931
42.682
61.613
19.986
32.881
52.867
Sant Feliu
25.625
33.899
59.524
25.721
39.251
64.972
24.322
49.804
74.126
24.057
61.260
85.317
Sant Martí
4.508
38.749
43.257
4.365
41.761
46.126
4.411
34.859
39.270
10.941
360
11.301
Merlès
6.310
12.838
19.148
6.510
15.501
22.011
6.660
15.904
22.564
5.375
12.899
18.274
Sobremunt
4.769
1.539
6.308
4.058
1.672
5.730
2.165
0
2.165
3.842
27
3869
TOTAL
292.142
498.200
790.345
282.031
524.271
806.302
268.274
462.826
731.102
291.303
301.165
592.468
Municipi
Alpens
Sant Agustí
FONT // AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (ACA)
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Aquest any s’ha tornat a posar de manifest que els recursos hídrics del Lluçanès són limitats. Malgrat les pluges i nevades dels últims dies, encara estem en situació de prealerta per sequera. Aquesta situació fa que la gestió de l’aigua i les infraestructures que fan possible que arribi arreu sigui molt rellevant. Fa poc més d’un mes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) concedia una subvenció per fer un transvasament d’aigua des del Ter cap al Lluçanès i en la mateixa resolució aprovava la finançament d’un projecte per estudiar la viabilitat de portar aigua també des del Llobregat. El Lluçanès pertany al sistema d’aigües Ter Llobregat, que actualment té les reserves al voltant del 57% de la seva capacitat. Un punt més respecte a la darrera revisió feta pels tècnics de l’ACA el mes passat i que, tot i que segueix en prealerta per sequera, ha trencat a la tendència decreixent de les reserves. Malgrat la propensió a episodis de sequera cada vegada més fre-
qüents el consum d’aigua al Lluçanès no para d’augmentar, passant dels 592.468 m3 el 2010, als 790.345 m3 consumits el 2020, un augment de gairebé el 35%. ACTIVITATS ECONÒMIQUES, AUGMENT PROGRESSIU I IMPARABLE DEL CONSUM El consum d’aigua destinat a les activitats econòmiques, principalment granges i indústries, al Lluçanès ha crescut més d’un 65% els últims deu anys, passant dels 301.165 m3 el 2010 a 498.200 m3 el 2020. Tot i que a la taula es pot apreciar un estancament del consum durant el 2020, caldrà veure si és una tendència o l’excepcionalitat de la pandèmia. Si analitzem municipi per municipi, Olost se situa al capdavant del consum d’aigua al Lluçanès, amb 198.430 m3 anuals, dels quals gairebé un 80% són per usos industrials i agroramaders (156.585 m3). En segon lloc, i a molta distància, hi trobem Prats de Lluçanès on les activitats econòmiques locals van consumir, el passat 2020, 67.825 m3 d’aigua. I en tercera posició hi trobem Oristà amb 55.675 m3 d’aigua consumits per usos no domèstics,
El 2020 Olost va ser el municipi amb més consum d’aigua
Només un 10% de l’aigua consumida a Sant Martí el 2020 va ser per ús domèstic
que representen més del 75% del total d’aigua consumida al poble. Crida l’atenció l’augment sobtat d’aigua destinada a usos econòmics de Sant Agustí de Lluçanès, però és degut a un canvi a l’hora d’introduir les dades de consum d’aigua. Si analitzem el volum d’aigua destinat a les activitats econòmiques els últims deu anys en destaca l’augment que han experimentat municipis com Sant Martí d’Albars, on el consum d’aigua de les diferents activitats econòmiques ha arribat als 38.749 m3 anuals el 2020, que representa gairebé el 90% del total d’aigua consumida al municipi. I també, el cas de Sant Bartomeu del Grau que ha passat dels 9.188 m3 anuals el 2010 als 30.038 m3 el 2020 i el d’Olost, que ha passat dels 27.133 m3 als 156.585 m3 . XARXA DOMÈSTICA, DE LA TENDÈNCIA A L’ALÇA ELS ÚLTIMS CINC ANYS S’observa un repunt en el consum d’aigua d’ús domèstic, que se situa per sobre del nivell del 2010 que va ser de 291.303 m3, arribant als 292.142 m3 d’aquest passat 2020 i que supera el con-
sum del 2019 amb més de 10 mil m3. Aquest increment es pot explicar per l’augment de la població del Lluçanès el 2020, que malgrat la tendència a la baixa, va experimentar un repunt arribant fins als 7.831 habitants, un 2% més que l’any 2019. I també s’explica per la pandèmia, que va obligar a un canvi d’hàbits, especialment durant el confinament, així com per l’augment d’ús de l’aigua per la neteja i la desinfecció. A més, cal tenir en compte, que el 2020 va ser l’any més càlid des del 1950, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Les dades mostren que des del 2015 hi ha una tendència a l’increment del consum d’aigua de xarxa domèstica en la majoria de pobles del Lluçanès. Olost és l’únic municipi del Lluçanès que ha reduït el consum d’aigua per ús domèstic, passant dels 45.451 m3 el 2015 als 44.845 m3 del 2020. Pel que fa als municipis amb major volum d’aigua de xarxa domestica consumida són per aquest ordre Prats de Lluçanès, Olost i Sant Bartomeu del Grau, que també són els pobles amb una major població.// LaRella | 3
NOTÍCIES
PARTICIPACIÓ
Primera trobada per debatre el futur del Sorreigs a Sant Boi
Núm. 523
Es fan actuacions al Roure de la Senyora per allargar-li la vida Es demana que es treptigi el mínim possible la base de l’arbre SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent Crespiera i Pol Asensi Turigas
La sessió participativa.// F: CONS_LLUCANES
El Consorci del Lluçanès ha engegat un projecte participatiu per decidir com cal gestionar l’espai natural protegit de la riera del Sorreigs. La primera trobada va tenir lloc al Local el Centre, de Sant Boi de Lluçanès, el passat diumenge 27 de març, on una seixantena de persones, vingudes dels diferents pobles per on passa el Sorreigs i també d’altres punts de la comarca, van debatre sobre el passat, present i futur d’aquest espai natural. L’alcalde de Sant Boi, Marc Parés, i la tècnica de turisme del Consorci, Marta Homs, van ser els responsables de donar la benvinguda a les persones assistents i de fer les presentacions. La jornada va començar escoltant les opinions de les habitants de cada un dels pobles que travessa el Sorreigs. Tot seguit, es va poder gaudir d’una exposició de fotografies antigues, es van llegir algunes de les llegendes que hi ha entorn el Sorreigs i es va parlar sobre l’origen del lloc. L’alumnat de l’escola Aurora va portar els assistents de nou al present, amb un vídeo on detallaven minuciosament les característiques actuals de l’espai natural protegit del Sorreigs. Per acabar la jornada, es va realitzar una dinàmica grupal per tal d’analitzar els reptes que ha d’afrontar la riera del Sorreigs i com les persones del Lluçanès hi podem ajudar. L’objectiu d’aquestes trobades és trobar les eines que han de permetre gestionar i custodiar de forma col·lectiva i comunitària aquest patrimoni natural. Un pica-pica de productes locals va posar punt final a la jornada. Abans de l’estiu es faran les altres trobades als pobles per on passa el Sorreigs (Sant Agustí, Sant Bartomeu, Sobremunt i també Santa Cecília de Voltregà).// CFU
LaRella | 4
Un cimal de grans dimensions va caure el passat novembre del Roure de la Senyora. Aquest fet va posar en alerta a l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, que, en un primer moment, va precintar tot el perímetre per evitar el perill als visitants, ja que podrien caure més branques. En aquell moment, l’Ajuntament, també es va posar en contacte amb els Agents Rurals, que han avaluat i desenvolupat diferents accions per garantir la seguretat dels visitants i alhora, millorar l’estat de salut de l’arbre. Les actuacions s’han dut a terme aquest principi d’any. Per una banda, s’ha fet una poda manual de totes les branques del roure. La poda s’ha fet branca per branca, només amb la força de les persones, sense cap eina, ja que així, el resultat és més estètic i representa una acceleració del que seria una poda natural. Tal com expliquen els Agents Rurals “el Roure de la Senyora està envellint, tot i que encara té anys de vida, a poc a poc es va retraient i va eliminant les branques més externes”. Amb aquesta acció, han deixat al roure només les branques vives i sense perill de caiguda de cap altra. Per altra banda, una altra actuació va ser l’obertura de dues rases al peu del tronc, on fins al moment, l’aigua s’hi embassava. Aquestes rases es van obrir amb
El Roure de la Senyora, aquest dimarts 4 d’abril.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
una tècnica d’aire comprimit, una forma no agressiva per no malmetre les arrels de l’arbre. L’objectiu, era evitar que l’aigua s’entolli al peu del roure i podreixi les arrels, millorar el drenatge i descompactar el sòl per oxigenar-lo. Una altra obra que s’ha dut a terme a l’arbre monumental, és una aportació de matèria orgànica al sòl de l’arbre. Una combinació de serradures que actuen com adob en verd per millorar els nutrients del sòl, des d’on s’alimenta l’arbre, i alhora, evita l’erosió del terra. Amb aquestes actuacions es preveu que, malgrat que l’arbre estigui en un procés d’envelliment, cuidar-lo i allargar-li la vida. Tot i que avui el perímetre
de la copa de l’arbre ja no està tancat, tant des de l’Ajuntament com des dels Agents Rurals, es demana que es trepitgi el mínim possible la base, ja que hi ha arrels vistes que es poden malmetre i són un punt important d’entrada de malalties. UN ARBRE CATALOGAT El roure de la Senyora, Bonic o del Vilar és l’únic arbre monumental catalogat que tenim al Lluçanès. Aquesta distinció se li va atorgar el 30 d’agost del 1988. Pertany a l’espècie Quercus Humilis i posseeix unes mides admirables: el seu tronc mesura més de 4 metres de perímetre, l’arbre supera els 15 metres d’alçada i la seva capçada té un diàmetre d’uns 30 metres. Es creu que pot tenir més de 500 anys.//
NOTÍCIES
7 d’abril de 2022
Els 8 municipis de l’ABS del Lluçanès envien una carta al conseller Argimon exigint el retorn de les urgències
Anna GORCHS FONT
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Les urgències nocturnes al Lluçanès es van perdre el passat mes de gener, i des d’aleshores entre les 8 del vespre i fins a les 8 de matí els veïns del Lluçanès que ho necessitin seran atesos al punt d’atenció d’unitari, al CAP Osona, situat a la plaça Divina Pastora de Vic o a través dels telèfons habituals. Davant d’aquesta retallada en el servei, els alcaldes dels 8 municipis de l’ABS Lluçanès van fer arribar una carta signada al conseller de Salut, Josep Maria Argimon, on li demanen de mantenir una reunió per tal de poder exposar en primera persona la situació en què es troba el Lluçanès. Els alcaldes que expressen la seva preocupació per la pèrdua de les urgències nocturnes i reclamen la necessitat de recuperar els serveis mèdics que hi havia abans de la pandèmia, com era l’atenció als tres CAP (Olost, Prats i Sant Bartomeu) durant el cap de setmana. Aquestes pèrdues de serveis representen un greuge afegit, si tenim en compte l’elevat índex d’envelliment de la població del
Sanitat i equilibri territorial
El CAP de Prats de Lluçanès.// F: FVC
Lluçanès i a les dificultats que molts veïns i veïnes tenen a l’hora de desplaçar-se. Els alcaldes firmants van posar de manifest que a les persones se’ls hi han de garantir els drets, visquin al lloc on visquin, i que la lògica de l’eficiència econòmica no serveix per abordar la fractura entre el món rural i el món urbà. I per això exigeixen que es recuperin els serveis sanitaris de qualitat als CAP de l’ABS Lluçanès, que es recuperin les urgències de nit i els servei als tres CAP durant els caps
de setmana. De moment, les urgències nocturnes segueixen a Vic i el número d’urgències de l’ABS Lluçanès continua operatiu, amb la diferència que en horari d’urgències nocturnes qui respondrà serà un professional del CAP Osona. Des de l’ICS (Institut Català de la Salut) remarquen que amb aquest canvi no es veurà perjudicada la qualitat en l’atenció a la ciutadania i remarquen que el nou punt unitari d’urgències disposa d’un equipament mèdic més adient i complet.//
PATRIMONI
Busquen fons per rehabilitar la façana principal de l’Església de Sant Bartomeu del Grau SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart
El Consell Parroquial de l’Església de Sant Bartomeu ha començat una campanya per aconseguir fons per rehabilitar la façana de l’Església del poble. La façana feta d’un tipus pedra molt porosa i calcària s’ha anat desgastant amb el pas del temps i ha arribat el moment en què li cal una rehabilitació. El Bisbat de Vic, propietari i responsable de l’immoble, ja ha sol·licitat el permís d’obres pertinent a l’Ajuntament de Sant Bartomeu. En el projecte es detalla la intenció de rehabilitar la façana seguint el mateix estil que s’ha fet a altres esglésies del Lluçanès, com Prats o Olost, on
LA COLUMNA
Estat actual de l’Església de Sant Bartomeu.// F: TURISME.LLUCANES.CAT
la major part de la façana s’ha arrebossat i pintat, però continuen quedant part de les pedres a la vista, normalment les que emmarquen el pòrtic de l’entrada. Les obres es preveu que co-
mencin aquest mes de setembre i tindran un cost de 36.000 €, segons la carta enviada pel Consell Parroquial. En aquesta també hi apareix un número de compte on poder fer les aportacions per la rehabilitació.//
El Lluçanès perd el servei de les urgències sanitàries nocturnes. Això vol dir que tota persona que tingui un problema de salut entre les vuit del vespre i les vuit del matí s’haurà de traslladar al CAP Osona de Vic o esperar que arribi un vehicle sanitari amb el professional que pertoqui després de trucar per telèfon. Entenc que qui ha pres aquesta decisió considera que ningú quedarà desatès perquè el servei es continua prestant –això sí, des d’una altra ubicació– i que la mesura és per pal·liar la manca generalitzada de metges, metgesses i altres professionals de la sanitat. Dit això, està clar que és una mala notícia per al Lluçanès, que perd la proximitat d’un servei fonamental. Els veïns i veïnes del Lluçanès tindrem un altre motiu per haver d’agafar el cotxe. D’altra banda, si l’objectiu és evitar el despoblament i atraure persones perquè s’instal·lin al territori, aquesta decisió no ajuda massa. On és allò de l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats? Em sembla que tots estarem d’acord que la sanitat és, juntament amb l’educació i les bones comunicacions –i telecomunicacions–, un dels pilars bàsics en la nostra societat. Arran de tot això em ve el cap el llibre que ha escrit el pradenc Lluís Vila sobre el Dr. Josep Grau, que va exercir a Prats de Lluçanès durant 55 anys. A casa meva, n’he sentit a parlar tota la vida. Jo el recordo molt vagament. “El Dr. Grau va saber guanyar-se el cor dels pradencs a través de dues armes importantíssimes per a un metge de poble: un ull clínic gairebé infal·lible i una voluntat de servei que el feia estar pràcticament totes les hores de la setmana a disposició a tothom”, diu un fragment de la publicació. Era una altra època, però el que retrata el llibre és una situació ben diferent a la que ens trobem actualment. Un metge a disposició de tothom les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana... Tampoc és que haguem d’anar cap aquí, però sí que fa rumiar. Que siguem pocs fa que no surti a compte tenir determinats serveis. Si ens ho mirem des d’aquest cantó, tenim la batalla perduda. Vull dir que des d’un punt de vista econòmic sempre serà més beneficiós que els serveis estiguin a les poblacions més grans. Però sense territoris com el Lluçanès, el nostre país també perd valor. I si a més de l’economia tenim en compte els potencials del Lluçanès? Ara no m’hi estendré, però podríem parlar de medi ambient, tradicions, cultura, productes alimentaris...//
LaRella | 5
NOTÍCIES
COOPERACIÓ
Les cooperatives escolars del Lluçanès encaren la recta final del projecte
Núm. 523
El mes d’abril comença vestit de blanc al Lluçanès nord LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Estat actual de l’Església de Sant Bartomeu.// F: TURISME.LLUCANES.CAT
Els 110 nens i nenes de les escoles del Lluçanès que participen en el projecte CUEME (Cultura Emprenedora a l’Escola) aquest any, encaren el final de curs amb les cooperatives ja constituïdes i els productes avançats. Però els espera una recta final amb molta feina si volen tenir-ho tot a punt per al mercat de cooperatives que es farà el 15 de maig a Prats de Lluçanès. Aquest any, al projecte hi han participat 7 escoles del Lluçanès i ha sorgit una cooperativa a cadascuna d’elles. L’alumnat que participa en el projecte no només han creat la cooperativa sinó que també han decidit el logotip i la imatge corporativa. A més, han escollit els productes finals que comercialitzaran, per decidir-los cada cooperativa ha fet el seu propi estudi de mercat per veure quins productes tindrien una millor acollida. Els beneficis de les vendes aniran destinats a entitats sense ànim de lucre de l’entorn, que durant setmanes l’alumnat s’ha organitzat per buscar i conèixer, amb la feina feta, cada cooperativa ha escollit l’entitat a qui voldran donar un percentatge dels beneficis.// CFU
És poc habitual veure una part del Lluçanès cobert de blanc un mes d’abril, però no és un fet excepcional. El 16 d’abril de l’any passat la primavera també es va tenyir de blanc, si bé els gruixos no van ser tan destacats com els d’aquest any. A Sant Boi de Lluçanès, amb poques hores s’hi van acumular gruixos de fins a 23 cm, sent un dels gruixos més importants d’aquesta nevada a tot Catalunya. A Alpens, Perafita o Sobremunt també es van endur una bona part de la nevada, amb gruixos que van arribar als 15 cm. A aquestes nevades primaverals molts n’hi diuen “la nevada del cucut” perquè l’abril sol ser el mes en què es comencen a sentir cantar aquests ocells. I ja ho diu la dita: Si el tres d’abril el cucut no canta, digueu que és mort o és pres a França. Aquesta nevada ha set el punt culminant d’un període de plujes que ha revertit la secada que vivia el Lluçanès després d’aquest sec hivern.// CFU
LA VINYETA, per Olga Molina
LaRella | 6
El poble de Sant Boi de Lluçanès sota la neu.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
La Casa Xica i Mas Pujols de Sant Boi sota la neu.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
La carretera de Sant Bartomeu a Perafita, nevada.// F: EMILI VILAMALA
NOTÍCIES
7 d’abril de 2022
Els caçadors de la comarca abaten 1.668 senglars aquesta temporada SENGLARS ABATUTS 21/22
Foto de final de temporada de la colla de caçadors de Prats.// F: @SENGLANERS_DE_PRATS
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La temporada 2021 - 22 de caça del porc senglar, que va començar el passat 5 de setembre i finalitzava el 27 de març, ha acabat amb un total de 1.668 porc senglars abatuts en les diferents vedes de caça, segons les dades facilitades per les colles de caçadors. Al Lluçanès hi ha 11 colles de senglaners que dediquen els diumenges i festius dels sis
mesos que els està permès caçar, a fer batudes per reduir el nombre de porcs senglars que hi ha a la comarca. El nombre de porcs fa anys que segueix una tendència a l’alça i del 2018 fins ara hi ha hagut un lleuger repunt del nombre de senglars a la comarca. Aquesta tònica també s’aprecia a altres zones de Catalunya. El nombre de caçadors a la comarca s’ha reduït lleugerament els últims anys, ja que els més grans pleguen i costa trobar-hi relleu. Així i tot, segueix
Alpens / Orís
280
La Torre d’Oristà
101
Lluçà / Sant Martí
126
Olost
152
Perafita
20
Prats
156
Sant Bartomeu
213
Sant Boi
70
Sant Feliu / Oristà
100
Merlès
406
Sobremunt
44
LLUÇANÈS
1.668
augmentant el nombre de porcs abatuts, en part, perquè n’hi ha més, però també, perquè les colles milloren any rere any les seves tècniques i van guanyant experiència. Cada vegada són més habituals les afectacions causades per aquests animals a les collites, per això malgrat la fi de la temporada, a partir de l’u de juny si hi ha algun conreu afectat per la presència de senglars i sol· licitant-ho prèviament a l’administració, els caçadors poden actuar-hi per posar-hi remei.//
ANIVERSARI
La ZER Alt Lluçanès celebra els 30 + 1 anys SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La ZER (Zona Educativa Rural) Alt Lluçanès va fer trenta anys el passat 2021, però no ho van poder celebrar com calia a causa de les restriccions imposades per la pandèmia. Aquest passat diumenge 3 d’abril, va arribar l’hora de fer la festa que tant havien esperat. Mestres, alumnes i famílies de les 4 escoles que formen la ZER: l’Heurom de Perafita, la Gafarró de Santa Eulàlia de Puig-oriol, La Forja d’Alpens i l’Aurora de Sant Boi de Lluçanès, es van reunir a aquest últim poble per gaudir amb més ganes que mai d’un dia memorable. El matí es van organitzar tallers per tots els gustos i per a totes les edats: jocs de construcció i puntaria, zones de parkour, jocs de bitlles i curses de xapes van fer xalar de
Els Atrapasomnis actuant.// F: MGC
valent petits i grans. També hi havia una zona amb disfresses per tothom, on també pintaven la cara i qui volia podia fer-se una fotografia per recordar la festa. El migdia, un dinar de ger-
manor va omplir la pista coberta de Sant Boi i per fer un final de festa com calia, i fer baixar el dinar, Els Atrapasomnis van fer cantar i ballar a tothom. Un punt final rodó pels 30 anys de la ZER.//
LA COLUMNA
Ariadna TREMOLEDA PANYELLA
Crisis ecosocial i pagesia Aquest cap de setmana hi ha una convocatòria especial a Vic, li han dit Talaia Pagesa, una trobada de les persones que es dediquen a produir allò més essencial per la nostra vida, els aliments. Una crida a persones pageses i ramaderes amb la intenció d’oferir un espai de trobada i reflexió. Són moments difícils, greus diria, pel primer sector i, per tant, per totes les que volem menjar diverses vegades al dia. Ens volen fer creure que la crisi energètica és conjuntural, per la guerra diuen. Però abans de la guerra, les pujades de preus ja estaven imparablement a l’alça i no cal ser una experta en geopolítica per veure que, de fet, és ben al contrari, la crisi energètica i de matèries primeres és la causant de la majoria de les guerres, perquè les estem esgotant. Mengem gràcies a un sistema agroalimentari que és energèticament molt demandant i especialment quan ens dediquem a consumir tots aquells productes que són de fàcil abast, però procedeixen d’altres continents. La mal anomenada revolució verda va aconseguir que tot el sistema alimentari, que històricament havia anat lligada amb els cicles de la natura i la integració d’animals i conreus; sigui terriblement dependent de derivats del petroli, l’ús de grans maquinàries i de transports de milers de quilòmetres. I ara pla, aquesta manera de produir i consumir que durant anys ha alimentat a milions de persones ja no és rendible. I no ho tornarà a ser, perquè l’accés a les matèries primeres mai més tornarà a ser com abans. No només no és rendible per les pageses i ramaderes que fa anys que batallen per tenir una vida digna. Ni pels consumidors que moltes vegades han d’escollir productes econòmics renunciant a la seva qualitat nutricional. Ja comença a no ser rendible per les distribuïdores que s’han enriquit durant tant de temps en perjudici de les altres dues. Però com sempre, continuen patint els mateixos les conseqüències de la covardia de les polítiques que no volen acceptar que un canvi de model ja no és només més sostenible mediambientalment, sinó que és l’única possibilitat de salvar econòmicament el primer sector. I no s’adonen que precisament són aquestes les persones que poden oferir una possibilitat als grans reptes que ens enfrontem. No podem afrontar la crisi ecosocial sense pensar a generar sobirania alimentària deslligada dels grans mercats, i no podem pensar en sobirania alimentària si no comencem a produir sense dependre del gas natural per produir nitrogen, del fòsfor del Sàhara o el cereal transatlàntic. Però vaja, que si el govern no s’atreveix a tocar la butxaca de les grans empreses agroalimentàries i distribuïdores ni en moments on està en joc la vida de tanta gent, que siguin les mateixes productores que en trobades com la Talaia caminin cap a independitzar-se d’aquest mercat esclau i caminin cap a la necessària sobirania alimentària.// LaRella | 7
OPINIÓ / ESPORTS
Núm. 523
Celebrem el V High School Musical, el musical de Congrés Comarcal 4t d’ESO, arriba al Lluçanès Joventuts d’Esquerra Repúblicana Secció Local Osona - Lluçanès
Alumnes de 4t d’ESO Institut Castell del Quer
El passat dissabte 19 de març, el Jovent Republicà d’Osona – Lluçanès, vam celebrar el Congrés Comarcal a l’Espai de Prats de Lluçanès. En el congrés es va aprovar el Pla de Treball pel pròxim any i es va escollir una nova permanent pel territori i tres Consellers Nacionals que representaran la secció local al Consell Nacional de l’Organització. L’acte va comptar amb la presència de la presidenta de la secció local de Prats, Montse Boladeres, que va dur a terme la benvinguda a tota la militància que era present. Boladeres, va fer un discurs molt emotiu, en el qual emplaçava a tota la militància a treballar pel projecte republicà, va posar èmfasi en la necessitat de què les joves siguem presents en tot el territori, en esdevenir persones crítiques amb una personalitat transformadora. L’acte també va comptar amb la presència d’en Joan Carles Rodríguez, president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta; el vigatà Enric Furriols, actual portaveu de la Catalunya Central del Jovent, el qual va dirigir unes paraules a totes les assistents, reclamant la necessitat de treballar per les problemàtiques locals i de fer del Jovent Republicà, una organització de referència al nostre territori. La nova permanent de la secció local està formada per sis joves de tot el territori, encapçalada pel taradellenc Adrià Serrarols com a portaveu, que va remarcar la importància de treballar en equip, de teixir contactes arreu del territori i de promoure els valors republicans. L’equip també compta amb la pradenca, Judit Rossinyol, que agafa la secretaria d’organització, el vigatà Xavier Roura, que agafa la secretaria de finances, la manlleuenca Laura Casadesús que continua a la permanent i agafa la secretaria de feminismes, i la taradellenca Berta Camprubí, que s’incorpora a la secretaria de política municipalista, i el tonec Nil Nogué que agafa la secretaria d’activisme i comunicació. Tot l’equip va remarcar la necessitat de tornar a posar les polítiques pels joves al centre i de poder representar i treballar per les joves del territori. Perquè som fruit de moltes derrotes, però som la llavor de totes les victòries!//
Aquest abril arriba High School Musical al Lluçanès. Un any més els alumnes de 4t de l’institut Castell del Quer us presentarem el projecte que més ens il·lusiona de l’ESO: crear i posar a l’escena un musical - a més del viatge de fi d’etapa, és clar -. Participant en aquest projecte aprenem en molts aspectes: en la comunicació oral perquè hem de pujar a l’escenari i interpretar uns personatges, en habilitats musicals perquè hem de cantar i aprendre les coreografies; en habilitats emprenedores, ja que ens encarreguem de la difusió del projecte, de dissenyar el cartell publicitari i de buscar col·laboradors, entre d’altres. No només ens ho passem molt bé assajant, sinó que també adquirim nous coneixements i afavorim la cohesió de grup. Tot això és possible gràcies a la determinació dels professors que hi ha al capdavant- Lluís Forcada, Judit Boix, Marta Vilardell, Ariadna Cabiscol-, així com de tots els professors de l’institut, de totes les famílies de 4t i dels tècnics que col·laboren de forma desinteressada. I de la col·laboració econòmica de diversos ajuntaments del Lluçanès i de botigues i empreses del territori. També les famílies participen en aquest projecte; des de la confecció del vestuari, la realització dels decorats i, quan ja arriba el
Els alumnes de 4t d’ESO preparant l’actuació. //
dia, les sessions de maquillatge i perruqueria, la venda d’entrades i el servei de bar, etc. El musical d’enguany, High School Musical, està basat en la película estrenada al 2006 que porta el mateix nom. La versió que interpretarem és una barreja d’aquesta i del musical “HSM on stage”. Un “mix” que a més hem amanit amb un toc personal adaptat a les característiques del nostre grup. La trama narra la quotidianitat d’un institut americà on una colla de joves estudiants busquen saber qui són mentre cursen el seu últim any d’institut. No hi falta una història d’amor entre el Troy Bolton i la Gabriella Montez, d’enveja i poder amb la Sharpay i el seu seguici, a més de confabulacions, desolació i...
Durant l’actuació, els i les alumnes cantarem en directe les famoses cançons d’aquest film traduïdes al català per en Lluís Forcada, qui també ha fet l’adaptació de l’obra. En Lluís, exprofessor de l’institut -ara jubilat-, s’ha mantingut fidel al projecte que va engegar fa 20 anys col·laborant de forma voluntària. Estan previstes un total de quatre representacions a la sala polivalent de Prats de Lluçanès. Es podrà veure el divendres 22 d’abril a les 9 del vespre, el dissabte dia 23 a les 5 de la tarda i a les 9 del vespre, i el diumenge 24 a les 5 de la tarda. Finalment, us convidem a assistir a aquest esdeveniment tan especial per nosaltres i al qual hem dedicat tot l’esforç, el temps i l’amor possibles.//
MOTOR
Èxit de la 9a Trobada de vehicles clàssics de Sant Feliu SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart
La zona esportiva de Sant Feliu i els carrers adjacents es van omplir de vehicles clàssics i de curiosos que hi anaven a treure el cap. Més de 260 vehicles van participar en la trobada d’enguany, la novena, que ha fet de Sant Feliu Sasserra una cita imprescindible pels amants d’aquestes concentracions. Cotxes i algunes motos i camions van ser els protagonistes. Cada vegada és més habitual veure camions a les trobades, a Sant Feliu aquest any van haver-n’hi 8. La conservació d’aquests vehicles és més complicada que la d’un cotxe o una moto, costa més trobar reLaRella | 8
canvis i es necessita molt espai per poder guardar el vehicle. També es va celebrar la tercera concentració de Mitsubishi Lancer Evo, molt apreciats per tots els amants dels ral·lis. Més de 600 comensals van gaudir de l’esmorzar abans de començar la ruta, llarga o curta, per les carreteres del Lluçanès. Paral· lelament a la trobada també s’organitza un mercat de recanvis i diferents articles relacionats amb el món del motor. Sasserra clàssics valoren molt positivament l’edició d’enguany i ja pensen amb la següent. Destaquen la col·laboració desinteressada de tots els voluntaris sense els quals la trobada no seria possible.//
Fotos de la trobada de clàssics de Sant Feliu Sasserra. // F: FB LLUIS WARDIA
ESPORTS
7 d’abril de 2022
El Futbol Sala, líder a falta de sis partits pel final L’equip blaugrana supera l’Atlètic Català per un clar 8 a 3 i empata a la pista del segon classificat, l’Aiguafreda FS (4-4)
Equip i afició celebrant la victòria contra l’Atlètic Català // F: CFS PRATS
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
El futbol sala supera amb nota els dos compromisos clau per consolidar el primer lloc de la taula. El passat dissabte 26 de març, els pradencs rebien l’Atlètic Català al Pavelló encara assaborint el gran triomf davant el Racing Pineda. Tot i no ser un rival directe, el conjunt de Vilassar de Dalt va sortir sense complexos i jugant de tu a tu a l’equip local. De fet, els
verd-i-grocs es van col·locar 0-3 a falta de 2 minuts pel descans, davant la sorpresa dels aficionats locals. No obstant, un gol de Damià Riba a pocs segons de que l’àrbitre assenyalés camí de vestidors, va donar moral als blaugranes, que a la represa van desplegar el seu millor joc per capgirar el marcador i acabar-se imposant per un resultat d’escàndol (8-3). Dos dels 7 gols anotats a la segona part van portar la firma de Damià Riba, que amb aquest hat-trick va erigir-se com el millor dels blaugra-
nes. També va destacar David Chacón amb un doblet, i Bernat Bujons, Jordi Torres i Guille Borralleras amb un gol cadascú. Després d’aquesta victòria, l’equip de Jordi Rota i Isaac Basagaña afrontava un partidàs a la pista de l’Aiguafreda, equip classificat a la segona posició a dos punts dels de Prats. Un gol matiner de David Solanich augurava certa superioritat dels visitants, però els aiguafredencs capgiraven el marcador abans del descans. En el segon temps, els blaugranes van prémer l’accelerador i van aconseguir empatar el matx al minut 8 de joc mitjançant Bernat Bujons. Les taules es van mantenir fins als últims cinc minuts, moment en el qual Damià Riba i Guille Borralleras anotarien dos gols que semblaven definitius. Finalment, però, els locals van empatar amb dos gols en els 3 últims minuts. Tot i això, el C.F.S. Prats continua líder a falta de sis partits pel final. El pròxim escull serà el C.F.S. Palau, que visitarà el Pavelló de Prats com a quart classificat. L’encontre es disputarà el proper dissabte dia 9 a partir de les 7 de la tarda.//
Els equips sènior del Pradenc, cara i creu El femení s’imposa per 0-7 a La Florida, però el masculí surt derrotat del duel contra el Centelles (2-0) PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
La jornada ha estat desigual pel que fa als equips sènior del F.C. Pradenc. Per una banda, les jugadores dirigides per Makanaki es van carregar el C.F. La Florida en un partit que només va tenir un color, el blaugrana. El matx va comptar amb dues protagonistes destacades, ja que Alma Díez anotava un hat-trick i Ainhoa Campdepadrós feia pujar dos gols al seu compte particular. Els dos gols restants van arribar mitjançant Judit Lozano i Meritxell Sucarrats. De moment, les blaugranes han disputat dos partits de la segona fase, tots dos guanyats i amb un balanç espectacular: 18 gols a favor i només 3 en contra. Aquest cap de setmana l’equip
SALUT
El Lluçanès celebra el dia mundial de l’activitat física i la Salut
La caminada a Sant Bartomeu. // F:AJSBG
El 6 i 7 d’abril són, respectivament, els dies mundials de l’activitat física i la Salut, i són molts pobles del Lluçanès que ho celebren. El primer a fer-ho ha estat Sant Bartomeu que aquest passat dimarts, 5 d’abril, va organitzar una caminada saludable pels entorns del municipi, on van participar gairebé una trentena de veïns i veïnes del poble acompanyats pels professionals del CAP del poble. En finalitzar la ruta van poder gaudir d’un esmorzar saludable. Els professionals del CAP d’Olost, també han preparat una ruta saludable, apte per a tots els públics, que s’ha fet aquest dijous 7 d’abril al matí. Per commemorar el dia mundial de l’activitat física també s’ha celebrat una nova jornada del cicle de passejades de marxa nòrdica per a la gent gran. Hi han participat desenes de veïns del Lluçanès que s’han desplaçat fins a Sant Andreu de la Barca, en una nova jornada d’intercanvi. En el marc de la setmana de la Salut, que organitza l’Ajuntament de Prats, per commemorar aquest dia mundial, es presentarà el Pla local de salut de Prats de Lluçanès, aquest diumenge 10 d’abril, a dos quarts d’onze del matí al passeig Lluçanès. El divendres 8, i també en el marc de la setmana de la Salut, farà el seu primer trajecte el Bicibús de Prats, que acompanyarà als infants cap a les escoles amb bicicleta.// CFU
SENDERISME
La UEP continua fent etapes del camí Oliba El femení del Pradenc, en una foto d’arxiu. //
descansa, i el proper partit no serà fins el dissabte 16 d’abril moment en el qual el Bellavista Milan visitarà el Municipal de Prats a les 6 de la tarda. L’altra cara de la moneda ha estat el Pradenc masculí, que no ha pogut donar la sorpresa davant el segon classificat, la U.E. Centelles. Els jugadors de Roger Roma no van aconseguir imposar el bon joc que havien des-
plegat les últimes jornades i, ja al descans, l’equip perdia per 2 gols a 0. A la segona, tot i disposar d’alguna oportunitat per retallar distàncies, els blaugranes no van poder redreçar el rumb i van tornar cap a Prats sense premi. El pròxim compromís dels pradencs serà aquest diumenge, quan el C.F. Folgueroles visitarà el Municipal de Prats a dos quarts de 5 de la tarda.//
La Unió excursionista de Prats (UEP) va començar, el passat mes de gener, les sortides per fer el que es coneix com a camí Oliba. Una ruta de més de 200 km que passa pels monestirs fundats per l’abat Oliba, que comença a Montserrat i acaba a les Basses de Puigsec, prop de Molló. Cada darrer diumenge de mes hi ha una sortida programada, aquest passat 27 de maig es va fer la segona sortida de la ruta que va anar de Manresa fins a Artés. En aquest tram si troba el monestir de Sant Benet de Bages, una de les joies del romànic català, declarat bé cultural d’interès nacional. La següent serà el darrer diumenge d’abril i està oberta a tothom, només cal inscriure’s a través de la UEP.// CFU LaRella | 9
AGENDA
ABRIL OLOST_ EXPOSICIÓ de Marina Iniesta, de 4 a 8 de la tarda, a l’espai Guaita del Centre Cívic. OLOST_ EXPOSICIÓ “Paisatges del Lluçanès”, de Nazari Raurell. De l’1 al 31 de març, de 5 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous, a l’Espai Rocaguinarda del Centre Cívic. PRATS DE LLUÇANÈS_ SETMANA DE LA SALUT. Del 4 al 10 d’abril. OLOST_ TORNEIG DE PÀDEL de Sant Jordi. Del 18 al 24 d’abril.
DIVENDRES 8 D’ABRIL PRATS DE LLUÇANÈS_ BICIBÚS. Pedalem cap a l’escola Lluçanès i Fedac. A primera hora del matí. RUTA SALUDABLE, EL LLUÇANÈS CAP ALS 100. A 2/4 de 10 del matí sortida des de davant del SAIAR Bonasort. XERRADA: ALIMENTACIÓ DURANT LA INFÀNCIA, a càrrec d’Anna Masdeu, dietista i nutricionista, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai. JOSEP RIERA, POETA DEL LLUÇANÈS. Presentació de l’obra poètica completa a càrrec de Roser Iborra amb lectures de l’Escola Lluçanès de Prats i icus, i l’Escola Llevant d’Oristà. Inauguració de l’exposició d’il·lustracions de l’Escola de la Dona, comissariada per Ignasi Blanch. A partir de les 8 del vespre a Cal Bach. LLUÇÀ_ CONCERT amb Ferran Orriols, després de sopar a La Primitiva. SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE CUINA sense pares i mares. Impartit per Nascor Formació. A partir de 2/4 de 6 de la tarda a la sala gran de l’Ateneu.
DISSABTE 9 D’ABRIL SANT CLIMENT DE LA RIBA_ CURS DE XERRAC no mixte. De 10 del matí a 6 de la tarda al Puig dels Eixuts. PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG, de 5 a 9 del vespre, a l’Espai. ACTE SOLIDARI AMB UCRAÏNA: Ball per a totes les edats. A partir de les 4 de la tarda als jardins de la Farmàcia Vella. SANT MARTÍ D’ALBARS_ TALLER DE SANT JORDI. Decoracions i treballs manuals. A partir de les 10 del matí al Local Social de Sant Martí. SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE POSTRES SALUDABLES, impartit per M. Àngels Piqué. A partir de les 10 del matí a
LaRella | 10
Núm. 523
la sala gran de l’Ateneu.
DIUMENGE 10 D’ABRIL LLUÇÀ_ RUTA DE LA LLET. Visita a Formatges de Lluçà i tast. A partir de 2/4 de 12 del migdia. SANT CLIMENT DE LA RIBA_ CURS DE XERRAC no mixte. Continuació del curs. De 10 del matí a 6 de la tarda al Puig dels Eixuts. PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG, de 10 del matí a 2 del migdia a l’Espai. ACTE SOLIDARI AMB UCRAÏNA: Ioga per a totes les edats, durant el matí, als jardins de Cal Bach. PRESENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE SALUT de Prats, amb un esmorzar saludable i un joc per les famílies, a partir de 2/4 d’11 del matí al passeig del Lluçanès.
DIMARTS 12 D’ABRIL ALPENS_ RUTA DE LA LLET. Taller d’elaboració de formatge fresc, el Quall. De 10 del matí a 1 del migdia o de 4 de la tarda a 7 de la tarda, a la formatgeria col·lectiva i l’obrador comunitari del Lluçanès. OLOST_ XARXA DE CONEIXEMENTS, grup d’estudi de Plantes de l’Entorn “Recapitulació”. A les 5 de la tarda a la Biblioteca.
DIMECRES 13 D’ABRIL OLOST_ RUTA DEL PA I EL BLAT FORMENT. Visita a l’obrador de cerveses Kibus i Beermut. De 12 a 2 del migdia a la cerveseria. ORISTÀ_ RUTA DEL PA I EL BLAT FORMENT. Visites al Mas Terricabras i esmorzar de pagès.. De 10 a 2/4 de 12 del migdia. PRATS DE LLUÇANÈS_ BENEDICCIÓ DE L’AIGUA I DE LA SAL, a partir de les 6 de la tarda a l’Església parroquial de Sant Vicenç.
DIJOUS 14 D’ABRIL PRATS DE LLUÇANÈS_ SANT TXUPITASSU. A partir de 2/4 d’una de la nit al pavelló municipal. ALPENS_ RUTA DE LA LLET. Taller d’elaboració de formatge fresc, el Quall. De 10 del matí a 1 del migdia o de 4 de la tarda a 7 de la tarda, a la formatgeria col·lectiva i l’obrador comunitari del Lluçanès, a fàbrica vella de la Sati d’Alpens.
DIVENDRES 15 D’ABRIL PRATS DE LLUÇANÈS_ VIACRUCIS, a 2/4 de 8 del matí pels carrers del poble. Processó del Sant Enterrament, a les 9 del vespre, inicia l’Església Parroquial.
DISSABTE 16 D’ABRIL PRATS DE LLUÇANÈS_ VETLLA PASQUAL, a les 10 de la nit a l’Església Parroquial. RUTA DE LA LLET. Visites al Soler de n’Hug i tast de productes locals. D’11 a 12 del migdia al Soler. OLOST_ RUTA DEL PA I EL BLAT FORMENT. Visita a l’obrador de cerveses Kibus i Beermut. De 12 a 2 del migdia. ORISTÀ_ RUTA DEL PA I EL BLAT FORMENT. Visites al Mas Terricabras i esmorzar de pagès.. De 10 a 2/4 de 12 del migdia.
DIUMENGE 17 D’ABRIL SANT FELIU SASSERRA_ CARAMELLES. A partir de les 10 del matí pels carrers del poble. PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT SETMANAL, durant el matí. BALLS DE BASTONS a càrrec dels Bastoners Estelladors de Prats de Lluçanès, a partir de les 11 del matí, a les places del poble. OLOST_ MISSA amb la coral Noves Veus. A ¾ de 10 del matí a l’Església de Santa Maria.
EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno i Xavier Vilella Antonell. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila, Olga Molina, Ariadna Tremoleda Panyella i Anna Gorchs Font. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) i www.meteosona.com EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621276429 - larellallucanes@ gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
ORISTÀ_ BALL DE PASQUA. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARAMELLES a l’Església i a la Plaça. RIFA DELS OUS, a les 3 del migdia la plaça Nova.
DILLUNS 18 D’ABRIL PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLS DE BASTONS, durant el matí a les cases de pagès. MISSA A SANT ANDREU, a les 11 del matí, i seguidament, balls de bastons. RUTA DE LA LLET. Visites al Soler de n’Hug. D’11 a 12 del migdia al Soler. DONES, PAGESIA I LITERATURA. Jornada literària amb Carme Martí, Laia de Ahumada, Raquel Serrat i Maria Rosa Soler. Conduïda per Jenn Díaz. A partir de 2/4 de 6 de la tarda al Soler de n’Hug. OLOST_ APLEC A SANT ADJUTORI_ Missa amb la Coral Noves Veus i sardanes amb la Cobla Principal d’Olot. A partir de 2/4 de 12 del migdia a Sant Adjutori. SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ Aplec als Munts, durant el matí.
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
Anuncia't al DIRECTORI! El Directori d’empreses de LaRella és el recull més complet de serveis del Lluçanès. Fes que hi sigui el teu negoci, i que tothom et pugui localitzar fàcilment!
SOBREMUNT
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
Cada quinzena, el teu logotip serà imprès 3000 vegades i repartit a més de 90 punts de distribució per tota la comarca. És la millor manera d’entrar a totes les cases de la comarca!
Més informació:
621 27 64 29
comunicaciolarella@gmail.com
De divendres a dilluns de 8 a 17h Sopars i altres dies sota reserva
650 35 62 99 Sobremunt
PRATS DE LLUÇANÈS
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA PERRUQUERIA
ESTÈTICA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
TINTORERIA Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
FOTOGRAFIA
NETEJA
RESIDÈNCIA
De 9 a 20:30h
De 20:30 a 9h
8
dv
OLOST
YLLA - CATALÀ
9
ds
F. TANYÀ - VIC
TANYÀ
10 dg
F. VILAPLANA - VIC
VILAPLANA
11 dl
ST. BARTOMEU
ALIBERCH
12 dt
OLOST
BARNOLAS
13 dc
PRATS
TERRICABRAS
14 dj
ST. BARTOMEU
FARGAS
15 dv
PRATS
ARUMÍ
16 ds
F. URGELL - VIC
URGELL
17 dg
F. EURAS - VIC
EURAS
18 dl
SANT BARTOMEU
ATLÀNTIDA
19 dt
OLOST
AUSA
20 dc
PRATS
POU
21 dj
ST. BARTOMEU
PORTAL DE QUERALT
ENCANTS
ES VEN
EL RACÓ DE LA FEINA BUSCO FEINA > Dona de 48 anys s’ofereix per fer de cangur, tasques de neteja, o per treballar en alguna fàbrica a partir de les 12 del migdia de dilluns a divendres i algun dissabte. Preferiblement a Prats o al voltant. T.:605 34 70 52 (R521/02) > Senyora amb experiència busca feina per cuidar persones grans. T.: 678 63 66 95 (R523/04) > Dona de 32 anys busca feina de neteja o cuidadora a Prats de Lluçanès. T.: 602085810 · 632 40 66 78. (Missatges de WhatsApp) (R523/05)
» PIANO antic alemany marca Ronisch, un collin (1,68m). Restaurat i en bon estat. T.: 609 57 57 59 (R521/01) » DUES CAPÇALERES de llit de 90cm i una tauleta. 35€. T.: 699 56 71 02 (R521/02) » BANYERA de nadó i canviador. 25€. T.: 699 56 71 02 (R521/03) » ESTANTERIA de 60x35cm. 5€. T.: 699 56 71 02 (R521/05) » PLACA elèctrica marca Kendal. 20€. T.: 699 56 71 02 (R521/06) » HABITACIÓ de matrimoni de 135x190cm amb dues tauletes, un mirall i un tocador. 75€. T.: 699 56 71 02 (R521/07) » SIS CADIRES de menjador. 60€. T.: 699 56 71 02 (R521/08)
OFEREIXO FEINA
» PUPITRE. T.: 699 56 71 02 (R521/09)
» BICICLETA de carretera, marca Specialized, semi nova, color blau. 500€ negociables. T.: 687 22 14 18 (R522/01) » ESCRIPTORI 1m de llarg amb peça extraible pel teclat, En perfectes condicions. 40€. T.: 662 00 32 99 (R522/02) » MOBILIARI DE MENJADOR. Una taula i 4 cadires, moble de 4 peces: vitrina, calaixos, moble per televisió i armari. Dos sofàs de 3 places i una butaca. Preu negociable T.: 93 812 91 71 (R522/03) » CONGELADOR I NEVERA. Preu negociable. T.: 93 812 91 71 (R522/04) » ACORDIÓ HOHNER, 80 baixos (ideal per començar a aprendre). Estoig (dur) per transport. Bon estat de conservació. 600€. T.: 676 466 311 (R523/01) » MENJADOR complet (sofà, cadires, taula) junt o per separat. T.: 696 12 28 59 (R523/02)
ES LLOGA
> GEROCULTOR/A: A residencia d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. T.: 687083081. (R522/07)
» PEROL d’aram. (R521/10)
T.:699567102
» CASA MALLÓ de Sagas. Raó: Jaume Soley, Prats de Lluçanes, C/Nou 5ç. (R522/05)
> PERSONA DE NETEJA a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, substitució llarga. T.: 687083081. (R522/08)
» ESCRIPTORI de 120x60x74cm. 30€. T.: 699 56 71 02 (R521/11)
» APARCAMENT al carrer de la pedra Dreta nº 10. Preu a convenir. T.: 620 43 20 97 (R522/06)
> CUINER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Dos dies setmana (20 h/setmanals) amb possibilitat d´ampliació a jornada complerta amb feines de neteja, no substitució. T.: 687083081. (R522/09)
» ASPIRADORA de fulles de jardí. 30€. T.: 699 56 71 02 (R521/12)
50€.
» DOS CISTELLS de vímet. 25€. T.: 699 56 71 02 (R521/13)
» HABITACIÓ amb bany propi i aparcament, a 15 minuts de Vic. Persona neta i seria, abstenir-se fumadors. No s’accepten mascotes. T.: 64851866 o 692947499 (R523/03)
EL TEMPS / LA RECEPTA
7 d’abril de 2022
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 23 de març al 5 d’abril
El Puigmal el 5 d’abril des de Sant Martí d’Albars.//F: EMILI VILAMALA
OLOST TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
ORISTÀ_ 28 de març
20.0
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
OLOST_ 3 de març
-5.6
PLUJA ACUMULADA
L.
OLOST
35.8
PRATS
31.8
SANT BOI
57.4
ORISTÀ
42.2
ALPENS
33.0
DIA
Màx.
Min.
Un gegant Arc de Sant Martí a Sant Boi de Lluçanès.//F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
PRATS
SANT BOI
ORISTÀ
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
3.1ALPENS l/m2
Min.
Màx.
l/m2
Min.
23 24 25
11.9 -2.2 10.9 0.1 15.9 4.8
0.0 0.2 0.0
11.5 10.2 15.4
2.8 3.1 5.0
0.0 0.0 0.0
9.2 9.2 13.4
1.9 2.4 5.6
0.0 0.0 0.0
12.2 -2.4 12.0 -0.5 12.4 5.0
0.0 10.6 -0.5 Inp. 8.5 0.2 0.0 14.7 3.2
0.0 0.0
26
12.7
2.4
2.4
12.2
5.6
4.2
11.0
4.7
1.6
13.5
3.4
0.6
27 28 29 30 31 1 2 3 4 5
17.6 19.2 16.0 15.4 12.9 9.9 11.9 10.2 11.8 16.3
4.7 0.2 16.4 7.2 0.7 0.0 18.7 2.2 3.8 0.0 15.4 4.4 6.2 27.8 13.4 5.7 1.8 1.6 11.6 3.4 -3.4 0.2 9.2 0.4 -4.8 0.0 11.1 -2.6 -5.6 0.0 10.4 -4.5 -1.7 3.4 11.0 -1.2 -4.2 0.0 15.8 -3.1
0.0 0.0 0.0 19.8 2.8 0.0 0.0 5.0 0.0 0.0
15.2 17.7 15.2 13.7 10.9 6.9 8.7 8.7 9.2 14.6
6.7 0.0 19.2 6.3 0.0 15.7 6.4 0.0 6.2 0.0 20.0 -1.0 0.0 17.1 5.3 0.0 6.1 0.0 13.8 3.0 Inp. 15.2 5.7 0.2 5.6 43.4 15.3 6.0 21.0 11.8 4.9 17.6 3.3 0.0 16.2 7.4 17.0 11.3 3.2 0.2 -0.9 0.2 12.6 -1.0 0.0 7.2 -0.8 0.0 -1.8 0.0 13.2 -4.0 0.0 8.3 -.2. 0.0 -2.7 0.0 10.0 -5.5 0.8 8.9 -2.6 0.0 -2.1 12.2 12.2 -1.6 0.0 9.9 -4.0 14.4 1.0 0.0 16.5 -4.4 0.0 16.2 -1.2 0.0
4.0
11.9
3.4
0.0
EL RECEPTARI de @Cookissim
Brunyols de l’Empordà INGREDIENTS » 20 gr. de llevat » 1 kg de farina » 6 ous » 3 pells de llimona » 250 gr. de sucre » 1 got d’oli o uns 65/70 gr de mantega » 1 got de llet » 100 gr. de matafaluga » 1 copeta d’anís » 1 polsim de sal » 10 cl Garnatxa (opcional) » 10 cl d’aiguanaf (opcional) » 1/2 branca de canyella (opcional) » 10 g celiandre (opcional)
PAS A PAS
Fer una massa amb la farina, el sucre, l’oli o la mantega a temperatura ambient, el llevat premsat i la sal. Infusionar la matafaluga i l’anís amb la llet. Opcionalment, podem afegir-hi uns 10 grams de celiandre i/o mitja branca de canyella. Colar la infusió i incorporar-la a la massa mentre encara és tèbia, per tal que es barregi millor. Afegir la pell de llimona i opcionalment uns 10 cl de garnatxa i/o 10 cl d’aiguanaf. Si s’hi posa garnatxa i aiguanaf, és important descomptar-los del pes total de la llet o la mescla ens quedarà aigualida. Incorporar els ous d’un en un sense deixar de barrejar, fins a obtenir una massa ben homogènia.
Deixar reposar la massa durant unes dues hores en un lloc tebi i sense corrent d’aire fins que dobli el seu volum. Mullar-se o enfarinar-se les mans perquè la massa no s’enganxi tant per fer les boles de la mida d’un brunyol. Posar a escalfar oli en una paella i quan estigui calent fregir-hi els brunyols. No donar-los la volta fins que es daurin, un daurat més aviat fosc. Escórrer bé l’oli dels brunyols. Arrebossar els brunyols amb sucre immediatament. Si es refreden, el sucre no s’hi agafarà.
EL PRODUCTE
Els brunyols de l’Empordà tal com s’anomenen a l’Empordà, i no pas bunyols, és un plat de postres que es comença a menjar per Quaresma i és durant la Setma-
Els bunyols (o brunyols) es mengen sols!
na Santa quan té el seu moment culminant. La forma habitual és inflada, com d’una esfera aixafada i la seva textura és compacta tirant més aviat a densa. Una de les seves característiques diferencials als bunyols de vent és el lleuger gust de matafaluga i que no tenen forat. Els brunyols de l’Empordà són un producte adherit a la Marca de garantia Productes de l’Empordà..// STV LaRella | 15