LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 10 | MARÇ | 2022 NÚM: 521
www.larella.cat PÀG. 3
8M: UN CLAM A LA IGUALTAT
L’ACA dona 3,9MEUR per finançar la portada d’aigües del Ter al Lluçanès PÀG. 6
Testimonis lluçanencs de la guerra a Ucraïna PÀG. 3
2 anys de pandèmia: situació estabilitzada i més de 2.000 casos PÀG. 9
El Pradenc femení acaba la lliga en 3a posició PÀG 3
Periodisme
La columna de Ramon Besa PÀG 5
D’Àfrica a Puig Ciutat La columna d’Àngels Pujol PÀG 10
La Vinyeta Lectura del manifest del 8M a càrrec de La Fetillera.//F: XÈNIA PARÉ
de Gemma Gallorte
NOTÍCIES PARTICIPACIÓ
Es debat el futur de la riera del Sorreigs
La riera del Sorreigs és un espai natural protegit, d’ençà que el 1992 va ser incorporat al Pla d’Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya, que en va destacar el seu ecosistema fluvial. La pandèmia i l’auge del turisme de proximitat, va provocar un augment considerable del nombre de visitants al llarg del 2020 a tota la conca del Sorreig. Aquesta pressió sobre el paratge del Sorreigs, com passa a tants d’altres arreu de Catalunya, ha em· pès al Consorci a obrir un procés participatiu amb les diferents veïnes del territori per tal de conèixer les seves opinions sobre com gestionar i cuidar col· lectivament el patrimoni natural del Sorreigs. El Consorci i la Diputació de Barcelona amb la participació de la gent del territori volen crear un Pla d’Acció que definirà les actuacions que calen dur a terme per preservar la riera del Sorreigs i el seu entorn natural i cultural. Abans de les sessi· ons presencials, que començaran a finals de mes, s’ha creat una enquesta dirigida al veïnat dels dife· rents municipis implicats en el procés (Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt i Santa Cecília de Voltregà) per tal de definir els reptes i prioritats del futur del Sorreigs.// CFU
Cap a un nou Pla Territorial d’Educació El nou Pla Territorial d’Educació, que tindrà una vigència de cinc anys (2022 - 27), i està elaborat pel Consorci amb el suport de la Diputació de Barcelo· na, vol ser l’instrument que ha de definir les políti· ques educatives de la comarca: dels projectes edu· catius per infants fins a la formació permanent per adults, l’acompanyament a l’escolaritat o l’accés al lleure i la cultura. La redacció del Pla va començar a finals del 2021, on es va fer una primera fase de diagnosi de la reali· tat, els projectes i els serveis del Lluçanès. Aquesta fase s’acabarà aquest mes de març i un cop recopi· lada tota la informació començarà la fase de disseny que s’allargarà fins al juny. Per tal que el Pla sigui el màxim participatiu, el Consorci ha elaborat unes enquestes dirigides als principals col·lectius i centres implicats, com són els centres educatius, les AFA de cada centre, les famí· lies, l’alumnat i les entitats del territori. Aquestes encara, que encara es poden respondre, serviran per conèixer més bé els projectes que s’impulsen a cada poble, així com les demandes concretes.// CFU
LaRella | 2
Núm. 521
La Fira llueix tot i el dia gris a St Bartomeu SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart
Malgrat el cel amenaçador i unes gotes que queien a primera hora, la Fira de Natura i Munta· nya va tornar a omplir els carrers de Sant Bartomeu. A causa de les obres a l’entrada del poble, la Fira es va traslladar del passeig del Grau cap a la plaça Dr. Griera i la plaça Nova, i els Avalots van passar a fer-se a Font de Plaça. A la plaça Dr. Griera hi havia les activitats per la canalla i les parades de diferents entitats del poble, com la Colla gegantera que aquest any va decidir no fer cal· çots per disgust de molts veïns. Un tros més avall hi havia l’ex· posició dels quadres de l’alumnat del taller de pintura i del taller de fotografia, fet unes setmanes abans per l’Emili Vilamala. El fotògraf santbartomeuenc també hi va exposar algunes de les seves fotografies nocturnes fetes des de diferents espais del poble. A mig matí, l’alumnat de l’EMAL van
Bastoners, grallers i geganters a l’inici de la cercavila.// F: CFU
Disputa entre la Beatriu, el Bernat i en Jaume. Avalots a font de plaça.// F: AJ SBG
fer un petit concert a la plaça, el primer que feien al poble. En aca· bar arrencava la cercavila amb els gegants, bastoners i grallers que acabaria a la plaça Nova. On
els esperaven els paradistes i ar· tesans vinguts d’arreu. Fins i tot, de Les Cases d’Alcanar, i és que ja és tradició local anar a la Fira a comprar taronges.//
El Carnestoltes es reviu de nou al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La disbauxa del Carnestoltes va arribar al Lluçanès comen· çant per les escoles. A Perafita, Oristà i Sant Feliu, es van fer les primeres comparses, el passat divendres 25 de febrer. Els nens i nenes de les escoles Heurom, Llevant i Els Roures, van ser els protagonistes dels carnestol· tes organitzats per les escoles i les AFA (Associació de famílies d’Alumnes) als respectius pobles. El diumenge 27 era el torn de Prats i Sant Boi. A Prats re· cuperaven la comparsa de Car· nestoltes que aquest any sortia del pavelló fins a la plaça Vella, on una guerra de confeti va po· sar punt final a la festa. A Sant Boi, la rua de Carnestoltes, que va organitzar l’AFA, va sortir de l’escola Aurora i va arribar fins a la plaça, on després de cremar el Rei Carnestoltes va començar la guerra de confeti. A Alpens van celebrar el di· marts de Carnestoltes i com
Dinar del dimarts de Carnestoltes a Alpens.// F: LL.SURI - DALPENS.COM
Nens i nenes de l’escola Heurom de Perafita sobre la carrossa del Carnestoltes.// F: E. LLORENS
marca la tradició ho van fer amb un àpat popular. Més d’un cen· tenar de persones es van reunir al Casino per gaudir de l’arròs, que durant hores s’havia estat preparant, sota el comandament del Joan Cruells. De bon matí, en Joan i la resta de voluntaris, co· mençaven a fer bullir els més de
50 litres de brou amb què courien els més de 10 quilos d’arròs que havia d’atipar a tot el veïnat. I el passat dissabte va ser el torn d’Olost, que va celebrar el Carnestoltes amb una festa, al gimnàs de l’escola per previsió de pluja, a ritme de “Més tumàcat” i amb coca i xocolata per berenar.//
NOTÍCIES
10 de març de 2022
L’ACA aprova una subvenció de 3,9 MEUR per finançar la portada d’aigua del Ter al Lluçanès
LA COLUMNA
La Mancomunitat d’Aigües de Merlès també estudia portar aigua des del Llobregat cap al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va aprovar, el passat mes de febrer, els ajuts per millorar les xarxes supramunicipals d’ai· gua. La principal inversió previs· ta per l’ACA són els 3.911.011,34€ que es destinarà a la portada d’aigües del Ter cap a la xarxa del Lluçanès. Aquest projecte, que es va co· mençar a redactar el 2018, pre· tén unir la xarxa d’abastament d’Osona Nord - Voltreganés amb la xarxa d’abastament Lluçanès. Actualment, la xarxa del Lluça· nès dona servei a set municipis de la comarca: Perafita, Sobre· munt, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Olost, Sant Martí d’Albars i Sant Agus· tí de Lluçanès. En total, la xar· xa abasta uns 3400 habitants, i cada municipi rep aigua en fun· ció de les seves necessitats, fins a un màxim de 1.100 metres cúbics per dia. La subvenció atorgada per l’ACA cobreix bona part del
cost pressupostat, que és de 4.426.284,77 €. Ara bé, tal com explica David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu del Grau, s’han de tornar a reunir els actors im· plicats, ajuntaments i consell co· marcal, per veure com es finan· çarà la resta i si hi ha d’haver algun canvi en el projecte. La connexió entre les dues xar· xes pretén complementar el cabal que ara ofereixen els pous de Vi· laseca, que és superior als 1.000 metres cúbics diaris, i així con· trarestar els efectes de les possi· bles sequeres. Segons Puyol, aquesta conne· xió també permetria construir la connexió d’aigua entre Sant Bar· tomeu cap Alboquers, ja que ac· tualment els veïns del nucli reben l’aigua des de Pereriera, i aquesta nova connexió també podria arri· bar a abastir una part del poble d’Oristà. El projecte que ara hi ha sobre la taula contempla la connexió de les dues xarxes a través de cana· litzacions que portarien l’aigua del Ter per la Trona fins a arri· bar a Sant Boi, on es construiria un dipòsit intermedi i d’allà seria
bombejada cap als pous de Vila· seca, aprofitant el desnivell de la Riera del Sorreigs. Un cop allà es repetiria a través de la xarxa ja existent. DEL LLOBREGAT AL LLUÇANÈS En aquesta mateixa partida de subvencions de l’ACA, la Manco· munitat d’Aigües de Merlès ha rebut una fracció de 41.600 €. Com explica Jordi Bruch, alcalde de Prats i president de la Man· comunitat d’aigües, la subvenció atorgada servirà per redactar el projecte de la portada d’aigües del Llobregat cap al Lluçanès. L’ACA ja ha donat permís per fer aquesta portada, de la que se’n beneficiarien els municipis de Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Santa Maria de Merlès, Gaià i Sagàs. En total, l’ACA destinarà més de 13 milions d’euros a Catalunya per reforçar les xarxes supramu· nicipals d’abastament d’aigua en alta, és a dir que donen servei a més d’un municipi i distribueixen l’aigua en diferents localitats, a través dels dipòsits municipals de capçalera.//
PANDÈMIA
Dos anys de pandèmia: situació estabilitzada i més de 2.000 casos des de l’inici LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
El Lluçanès arriba als dos anys de pandèmia amb unes dades que continuen estabilitzades després del pic del gener. Aquesta quinze· na s’han registrat 38 casos a la co· marca, una dada que confirma la tendència a la baixa: la quinzena anterior n’hi va haver 58, i l’altra, 254. El pic d’aquesta onada i de tota la pandèmia es va registrar la segona meitat de gener, amb més de 600 casos positius. Per municipis, aquesta quinze· na hi ha hagut 12 casos a Prats, 10 a Olost, 4 a Alpens, 3 a Lluçà i Sant Boi, 2 a Sant Bartomeu i Sant Feliu i 1 a Oristà i Perafita, mentre que Merlès no n’ha regis· trat cap. Són números que no inclouen els casos de Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt per garan· tir-ne la confidencialitat.
LA SITUACIÓ A CATALUNYA Els contagis de coronavirus es mantenen estabilitzats al conjunt de Catalunya, alhora que conti· nuen baixant les hospitalitzaci· ons. A hores d’ara hi ha un miler de persones ingressades per covid als hospitals catalans. La velo· citat de propagació del virus se situa al voltant de l’1, el que vol dir que de mitjana cada contagiat encomana la malaltia a una altra persona. MÉS DE 2.000 CASOS EN DOS ANYS Des de l’inici de l’emergència sanitària, ara fa dos anys, el Llu· çanès ha registrat 2.367 casos de covid, sense comptar els casos to· tals de Merlès, Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt. Prats lidera el rànquing amb 827 casos, seguit de Sant Boi (350), Olost (340), Sant Bartomeu (284), Sant Feliu (169), Oristà (133), Perafita (113), Alpens (84) i Lluçà (67).
CASOS COVID ACUMULATS Casos Total positius x100hab
Alpens
84
31,6
Lluçà
67
24,5
Olost
340
28,4
Oristà
133
24,6
Perafita
113
28,7
Prats
827
32,2
Sant Bartomeu
284
33,1
Sant Boi
350
64,7
Sant Feliu
169
28,1
LLUÇANÈS
2.367
32,7
Les dades no permeten saber quantes persones han passat la malaltia, perquè alguns dels casos poden ser reinfeccions, però sí que ajuden a veure on ha tingut més incidència la covid. Així, de mitja· na, cada 100 habitants hi ha hagut 33 casos, siguin primers contagis o reinfeccions.//
Ramon BESA CAMPRUBÍ
Periodisme Els que van ser mestres de la meva ge· neració es van morint al mateix temps que es tanquen els quioscos i la gent ja no s’alfabetitza amb els diaris com abans. Un dels últims que ens ha deixat ha estat José Martí Gómez. Va ser qui em va do· nar feina en arribar a Barcelona. Mai no oblidaré aquell reportatge titulat ‘Restos del Movimiento esperan sentencia’ que va sortir publicat a El Correo Catalán, ni tampoc tot el que em va ensenyar el Martí. La condició de mestre de l’ofici no s’adquireix mai per voluntat pròpia ni ne· cessàriament per via universitària, sinó que s’obté per decisió dels companys i per l’obra publicada, extraordinària en el cas de Martí, que mai va treballar per trans· cendir i es va desviure per dignificar la seva feina, pioner en la informació de suc· cessos, ara molt valorada i també popular des que Carles Porta ha sabut explicar-la tan bé amb la sèrie Crims de TV-3. Martí havia fet precisament Magis· teri. No és pas un cas estrany, doncs molts dels millors periodistes de l’època es van llicenciar en disciplines que s’estudiaven a les aules i van excel·lir per la tasca feta al carrer, reporters de mena que només estaven de pas per la redacció i preferien voltar, tractar amb la gent, buscar notí· cies, talment com encara fa avui dia la premsa de proximitat, categoria a la qual entren La Rella i El 9 Nou. Martí deia que aquesta feina s’aprenia “al carrer, llegint molt, tenint bons contactes i sabent trobar per a cada història la petita anècdota que reflectís una societat sencera”. I quan feia inven· tari afegia: “Jo explicava les històries de vida de la gent que passava pel banc dels acusats; el relat me’l donaven ells. Jo no· més hi posava unes gotes de pietat”. No l’interessava tant la notícia com les per· sones que la protagonitzaven, recorda en Josep Ramoneda. Martí parlava amb els policies, els jut· ges, les víctimes i els atracadors i la gent se li confessava perquè sabia escoltar, per la confiança que inspirava i perquè tenia la paciència dels que fumen toscanos, ca· liquenyos o a pipa, tabac que crema a poc a poc, com la gestió de les notícies que firmava el Martí. Aquell periodisme ro· màntic s’acaba perquè uns no escolten i els altres parlen pels seus propis canals, de manera que no ens trobem. Així és que només podem fer que donar les gràcies al Martí per haver-ho passat tan bé amb el seu mestratge.//
LaRella | 3
NOTÍCIES
Núm. 521
8M: De la importància de reivindicar els Les Dones que cremen marges, a la necessitat de situar-los al centre romaní a Barcelona LLUÇANÈS CULTURA
Les Dones que cremen romaní van presentar, el passat divendres 4 de març, la lectura dramatitza· da “De dona a dona. Cartes de llibertat a les beguines” al Centre Cívic Pere Pruna de Barcelona. Amb aquesta, ja són cinc les actuacions d’aquesta pro· posta escènica des de l’estrena, el juliol de 2021, a les Nits Miralles, al claustre del Monestir de Santa Maria de Lluçà, el lloc habitual on aquest cercle de dones del Lluçanès comparteix la seva creació col· lectiva. En aquesta ocasió, l’actuació va haver d’adap· tar-se a l’absis de l’església de l’antic convent de les Mares Reparadores al carrer Ganduixer de Barce· lona. Un espai que actualment és espai de cultura polivalent i manté pintures murals de Pere Pruna, protagonitzades per àngels femenins que, en aques· ta ocasió, semblaven afegir-se amb alegria a la ce· lebració de la llibertat i espiritualitat de les dones medievals i de les actuals. La particular sonori· tat de l’espai va potenciar el talent de Rosamaria Aguadé (interpretant composicions d’Hildegarda da Binguen del s.XII) i Deirdre Crowley (amb cançons de Nina Simone i altres gal·leses) que van cantar com les àngeles. En canvi, l’espai va fer indispensa· ble l’ús d’un micròfon sense fil per poder sentir amb claredat les cartes a les beguines, escrites i llegides per Maria Àngels Parareda, Teresa Erra, Montse Surinyach, Glòria Colom, Assumpta Bassas i Marta Such. Cançons i paraules vives basades en experi· ències reals de cada dona van arribar de manera íntima i autèntica a una receptiva audiència d’unes 45 persones, moltes de les quals van afegir-se a la dansa final i a un breu intercanvi de comentaris emotius, positius i profitosos. Aquesta proposta escènica també ha aterrat a Santa Magdalena de Puigsac (Ripollès), a l’ermita de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès, i a l’ermi· ta de Sant Adjutori d’Olost, convidada per amics i amigues i grups feministes. Si encara no l’heu vist, hi ha una nova ocasió, dissabte dia 12 de març a les 6 de la tarda a la Fàbrica Vella d’Alpens, en el marc de les activitats programades per celebrar el dia de les dones lliures.// ASSUMPTA BASSAS
OBRES
Sant Boi construeix nous accessos a l’Ajuntament
L’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès ha refor· mat l’entrada a l’edifici que l’acull. La reforma ha estat necessària, ja que l’entrada que hi havia fins ara, no complia la llei d’accessibilitat per a perso· nes amb mobilitat reduïda. L’alcalde de Sant Boi de Lluçanès, Marc Parés, explica que “les obres han durat dos mesos i encara falta alguna cosa per acabar, com per exemple alguns treballs de jardineria”. Per finançar les obres dels nous accessos el consis· tori santboienc va rebre una subvenció de 40.000 € de la Generalitat de Catalunya.// MGC LaRella | 4
Per_ Nerea Sánchez Moreno
El passat diumenge 27 de fe· brer, el col·lectiu feminista del Lluçanès va reemprendre el cicle de vermuts de temàtica feminis· ta seguint amb el fil del vermuts de l’any passat. Aquest va acollir l’experiència de les 10 dones en· causades per mobilitzar-se a la vaga general del 8 de març del 2019 a Manresa. El dimarts 8 de març, els po· bles del Lluçanès es van desper· tar amb bardisses al centre de les seves places. L’acció -reivin· dicada pel col·lectiu feminista La Fetillera- pretenia situar al cen· tre, a totes aquelles persones que històricament han estat relega· des als marges; reivindicant així, la importància del paper de la dona a la societat. Seguint amb la línia d’aquesta acció i acompa· nyat d’un esmorzar popular a la Plaça de Cal Xiquet, el col·lectiu va pintar un mural que posa de manifest la frase “Som mala herba que creix als marges de la norma”. Degut a les previsions meteoro· lògiques, la resta d’activitats van continuar a l’Ateneu Popular del Lluçanès amb la celebració d’un dinar popular i un sobretaula musical que es va allargar fins a les 6 de la tarda, quan es va llegir el manifest. Durant la lectura, es van denunciar i cremar com a acte simbòlic les violències que el patriarcat exerceix contra les dones i identitats dissidents. Acte seguit, va tenir lloc a Vic la manifestació unitària convo· cada pel Comitè de Vaga OsonaLluçanès. Aquesta va començar a la Comissaria dels Mossos d’Es· quadra i va acabar a la Plaça del Carbó amb la lectura del mani· fest que reclamava “una perspec· tiva feminista i anticapitalista a la vida per posar fi a les discrimi· nacions”. L’INSTITUT REIVINDICA UNA EDUCACIÓ NECESSÀRIAMENT FEMINISTA Per la seva banda, els i les es· tudiants de primer de batxille· rat de l’Institut Castell del Quer van organitzar una caminada solidària per recaptar fons per l’organització Save the Children, a la que s’hi van sumar la res· ta d’alumnes del centre. Abans però, es van aglutinar davant l’Ajuntament de Prats per llegir el manifest del Sindicat d’Estu· diants dels Països Catalans d’en· guany que apel·lava a la neces· sitat de construir “una educació
La poetessa Olza Olzeta sota la Bauma de les Heures a Perafita.// F: @CONS_LLUCANES
Lectura del manifest del 8M a Olost.// F: AJ OLOST
Reflexions després de l’espectacle “Ai Cony!” a Sant Bartomeu del Grau.// F: CFU
Sopar de dones a l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra.// F: AJ SFS
feminista pública, accessible, co· educadora i transformadora”. EL LLUÇANÈS ES MOBILITZA PEL 8M En motiu del 8 de març, el Con· sorci del Lluçanès va retre home· natge a Maria Pujol, altrament coneguda com a Napa, que va viure a Prats i va ser executada l’any 1767 convertint-se així, en una de les darreres víctimes as· sassinades per bruixeria a Cata· lunya. Els diferents municipis del
Lluçanès van il·luminar la faça· na dels seus ajuntaments i van presentar una programació amb diverses activitats, xerrades i tallers que s’allargarà durant tot el mes. El passat dissabte 5 de març va tenir lloc una de les activitats destacades de la pro· gramació, una caminada popular que va arribar fins a la Bauma de les Heures de Perafita i va cloure amb el punyent recital de poesia escènica de la barcelonina Olza Olzeta.//
NOTÍCIES
10 de març de 2022
El veïnat de Sobremunt s’organitza per rehabilitar l’església de Sant Martí Les humitats i el tancament han afectat les parets i objectes de l’interior del temple SOBREMUNT Per_ Carolina Font Usart
L’església de Sant Martí de Sobremunt, com tantes altres, s’obre només en comptades oca· sions, i la manca d’ús ha acabat provocant el seu deteriorament. Per aquest motiu, des del se· tembre de l’any passat, un grup de veïns de Sobremunt s’orga· nitzen per realitzar-hi petites tasques de manteniment, com la neteja i la ventilació. Per garantir la correcta ven· tilació de l’església i evitar que pugui patir cap mena de breto· lada si les portes estan obertes sense vigilància, els veïns de Sobremunt han presentat un projecte per traslladar la reixa de l’interior de l’església i po· sar-la sota el cor, just després de les portes d’accés. D’aquesta manera, tothom qui ho vulgui podrà visitar l’església, tot i que no s’hi podrà entrar fins a l’inte· rior. Així, s’evitarà que hi hagi d’haver sempre una persona fent les tasques de vigilància.
Exterior de l’església de Sant Martí de Sobremunt.// F: CONSORCI
El projecte té un cost de 1.300 euros i ja ha rebut el vistiplau del rector de Sant Boi. El fons parroquial es farà càrrec d’un 20% del cost i un altre 20% ani· rà a càrrec d’una família del po· ble. Per poder pagar la resta, el grup de veïns ha decidit posar a la venda abonaments de dues entrades per una activitat cul· tural que duran a terme, a un preu de 10 euros. L’activitat en· cara no està programada, però
PREMI
demanen que se’ls faci confi· ança i s’adquireixin els abona· ments. L’Ajuntament de Sobremunt s’ha fet càrrec de la neteja de les bardisses i del manteniment del voltant de l’església, així com la millora dels accessos. Aquests treballs haurien d’evitar part de la retenció de l’aigua de la pluja i en conseqüència les filtracions d’aigua que han provocat part de les humitats.//
EMPRESA
El llonguet de Cal Parra, Les cooperatives el 3r millor de Catalunya creixen al Lluçanès
Cal Parra, d’Olost, ha guanyat el 3r premi al Millor Llonguet de Catalunya 2022. El certamen organitzat per l’Obra Social Ernest Verdaguer de Panátics i el Gremi de Flequers de Barcelo· na, busca reivindicar i recuperar aquesta especi· alitat, que amb la modernització dels forns es va perdre. El concurs es va celebrar a l’Escola del Gremi, i el jurat estava format pels mateixos participants, sota la direcció de David Hernández, del Mont· serrat forners, guanyador de l’edició anterior. Del tast a cegues dels llonguets en va sortir guanya· dors en Toni i Felip Abadal, del Forn de Cabria· nes, el segon lloc fou per Maria Crespo del Forn Bertran i el tercer lloc ex aequo hi va quedar en Romà Alonso de Cal Parra i la Mónica Gregori de l’Obrador del 15. Tots ells rebran el premi del concurs, 150 quilos de farina. Els participants al concurs van fer entrega de gairebé 500 llonguets a l’Obra Social Ernest Ver· daguer, que després va repartir entre els menja· dors socials de la ciutat de Barcelona.// CFU
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, en l’assemblea feta el passat dijous 24 de febrer, va presentar el balanç de les accions realitzades des de la seva creació, el 2016, així com les coope· ratives que s’han constituït des de llavors. Al Lluçanès, els últims cinc anys s’han constitu· ït tres cooperatives i una associació vinculades a l’economia social, aquestes són La Roca gastroco· op, Cuidem Lluçanès, Mas Les Vinyes i Malaika Associació. Aquestes cooperatives, amb l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu, han tirat endavant 14 projectes de desenvolupament social i arrelat al territori. Segons l’Ateneu Cooperatiu, aquests projectes comporten la creació directa i indirecta d’ocupació al territori. Si es tenen en compte les dades dels últims cinc anys, els llocs de treball creats al Lluçanès és de 16; d’aquests, 3 van ser creats el 2021. A l’assemblea, on van participar algunes de les cooperatives del Lluçanès, es van treballar els eixos estratègics de l’Ateneu: el de cures, el de comunitats energètiques, el d’habitatge, el de ter· ritori, el cultural i l’agroalimentari. Aquests dos últims són els nous cercles de treball pels pròxims tres anys. Del cercle agroalimentari en formarà part el Mas Les Vinyes, juntament amb Frescoop/ Mengem Bages i Mengem Osona.// CFU
REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT
Àngels PUJOL CAMPS
D’Àfrica a Puig Ciutat 3 DE NOVEMBRE DE 2019 Des de fa uns dies estem excavant un dels edificis romans de Puig Ciutat destruït per les tropes de Juli Cèsar. En concret un gran porxo obert cap al carrer. Pensem que podria trac· tar-se de tabernae (botigues), però encara és d’hora per estar-ne segurs. Avui hem acabat d’aixecar les set àmfores que algú havia deixat recolzades a una de les parets de l’estança. Estan esmicolades per la caiguda de l’edifici i com a mínim un parell es troben cremades. Això ens fa pensar que potser eren plenes d’algun producte fàcil d’encendre. Oli? La troballa de pinyols d’oliva cremats molt a prop sembla reforçar la idea. La resta d’àmfo· res són d’un tipus destinat a portar vi. Dos mesos més tard Estem al laboratori mirant el tipus de ce· ràmica de què són fetes les àmfores que vam rentar fa quinze dies. La forma del recipient i sobretot el tipus de pasta ens pot dir on van ser fabricades, i això d’on procedia el seu contin· gut. N’hem trobat de llocs tan allunyats com el nord d’Àfrica, la Península itàlica o l’actual Andalusia. Veient la varietat és inevitable pre· guntar-se com arribaven aquests productes a un punt aparentment tan allunyat dels circuits comercials. 15 DE MAIG DEL 49 AC Mentre col·loca amb cura les àmfores contra la paret de la taberna en Luki, l’ajudant del bo· tiguer, recorda la conversa que ha tingut amb els comerciants que les han portat. Ell, que no ha anat gaire més lluny que a pescar barbs al riu que passa per sota el poblat, com li agrada· ria poder acompanyar-los en futurs viatges! Li han explicat que havien començat el tra· jecte a Emporion (Empúries) a la desemboca· dura de l’Alba (Ter). Tenien l’encàrrec de por· tar vi, oli i garum, una salsa de vísceres de peix fermentades molt valorada per acompanyar tot tipus de cuinats. Arriben embassats en àmfo· res, uns recipients pensats per viatjar apilats a les bodegues dels vaixells, que en transporten a milers. Al port d’Emporion hi descarreguen vaixells procedents de tots els confins del Mare Nostrum (Mediterrani). Un cop escollits els produc· tes, els comerciants els carreguen a una barca disposada a remuntar Alba amunt. El trajecte és lent, i més tenint en compte que van contra· corrent. Naveguen fins a l’alçada de Gerunda (Girona) on descarreguen part de la mercade· ria. Mica en mica el trajecte es complica. So· vint han d’estirar la barca amb cordes des de la llera. Quan ja no és possible seguir pel riu no tenen més remei que carregar les àmfores al carro que els espera. Prenen llavors el camí d’Ausa. Un camí que un dia després de deixar enrere la ciutat ausetana els ha portat fins al poblat. Coneixedor ara dels esforços fets per aconse· guir els productes que ven, en Luki pensa que són un autèntic tresor. Encara no sabia que ningú els arribaria a tastar...//
LaRella | 5
REPORTATGE
Núm. 521
Cinc testimonis lluçanesos que els ha afectat la guerra d’Ucraïna Per_ Carolina Font Usart i Pol Asensi Turigas
Al Lluçanès hi ha persones amb vincles familiars i afectius amb Ucraïna, que viuen amb angoixa i preocupació les notícies que expli· quen els mitjans de comunicació, i també els seus familiars i amics. Lluny de quedar-se de braços ple· gats han començat a organitzar-se per poder ajudar a les seves famí· lies i amics: campanyes per reco· llir roba (com la que ha iniciat la família Myhal de Sant Bartomeu del Grau), acollida de refugiats o familiars que arriben d’Ucraïna i crides per a la cessió d’habitat· ges, són algunes de les demandes d’aquests dies. L’ONG Osona amb els Nens,
que va néixer el 1997 amb l’objec· tiu d’acollir nens i nenes víctimes de l’accident nuclear de Txernòbil, ara s’organitza per poder acollir refugiats. Des de l’inici del conflic· te molts d’aquests nens i nenes, sols o amb les famílies, estan ve· nint cap a Osona i el Lluçanès. Per això, des de l’associació fan una crida a l’acolliment o a la cessió d’habitatges perquè s’hi puguin instal·lar i han obert un número de compte per a donacions. Un d’aquests infants és la Mas· ha Podolska. Ara vivia a Kíiv i treballava d’auxiliar d’Infermeria. Després de viure els primers dies del setge a la ciutat de Kíiv, va de· cidir marxar, i el passat dilluns 7 de març va arribar de nou a Olost, ara també, amb part de la seva fa· mília.
Mariia Myhal organtiza ajuda per Ucraïna
La Mariia Myhal, de Sant Bartomeu del Grau.//
La Masha Podolska va venir des dels quatre fins als divuit anys, cada estiu a Olost. Venia amb l’ONG d’Osona amb els Nens, que organitzen estades temporals a Catalunya d’infants ucraïne· sos que viuen a la zona afectada per l’accident de Txernòbil. Cada any, passava dos mesos a casa la Rosa Soler: anava al casal d’estiu d’Olost, participava de moltes ac· tivitats del poble, i va aprendre a parlar català perfectament. Ara, feia deu anys que no havia tor· nat a Catalunya, però l’esclat de la guerra d’Ucraïna l’ha portat de nou fins aquí. “Jo, com la majoria de gent, no em creia que començaria una LaRella | 6
L’Svitlana Litvinova també és una noia que de petita es va aco· llir al projecte d’Osona amb els nens. Ella, però, als 16 anys es va quedar a viure a Alpens. Ara, amb l’esclat de la guerra, tres ger· manes seves han pogut venir fins aquí. El conflicte obert per Rússia té efectes dins i fora de les seves fron· teres. També, són molts els ciuta· dans de Rússia que estan sortint del país i són molts els ciutadans d’altres països que hi residien que també en marxen. Aquest és el cas de la pradenca Maria Font, que ha hagut d’abandonar els estudis a la universitat de Sant Petersburg. O també la pradenca Anna Font, que amb la seva parella russa, han decidit abandonar el país per la repressió que puguin viure.//
La família Myhal va arribar a Sant Bartomeu a principis del 2000. Els tres fills han estudiat, el més petit encara ho fa, a l’Es· cola La Monjoia, que aquests dies ha servit de punt de recollida de roba i altres utensilis per enviar a Ucraïna. La Mariia Myhal és a gran dels tres germans, i la impulsora, juntament amb la seva família, d’aquesta campanya de recollida, que va començar a Sant Barto· meu, però s’ha estès cap a Prats, o Perafita. Com diu la Maria “la resposta de la gent ha estat impressionant, sort en tenim. Només podem donar les gràcies a tothom”. Tota aquesta roba s’en· viarà a Barcelona i d’allà cap a Ucraïna on es repartirà a través de parròquies i d’escoles locals. La família Myhal viu amb gran preocupació el que passa a Ucra· ïna i, malgrat que poden parlar amb família que tenen allà, no poden evitar viure en un “estat de nervis i angoixa i enganxats al
guerra. El dia 24 de febrer a les sis del matí, una amiga em va trucar i em va dir que la guerra havia començat. No m’ho podia creure. Immediatament, la vida a Kíiv es va paralitzar: van tancar totes les botigues i farmàcies, la gent estava amb pànic” explica la Masha. “Feia por estar a Kíiv. A la nit, no podíem dormir, a fora sentíem explosions de bombes i tirs” afegeix. Podolska explica que es van ama· gar al metro o a sota terra durant dies: “La situació a Kíiv empitjorava cada dia, era terrible, i el dia 1 de març vam decidir marxar”. La Masha estava en contacte amb la Rosa Soler: “La meva família d’Olost em va dir que m’estaven
Concentració de rebuig a la guerra a Prats. També s’ha fet en altres poblacions.// F: FERRAN VILA
Recollida de roba i material a Sant Bartomeu del Grau. Altres pobles també hi han portat material.// F: CAROLINA FONT
mòbil tot el dia”. La situació està sent especialment dura des d’aquí pels pares de la Mariia, perquè “hi tenen els seus germans i hi han viscut gran part de la seva vida” ens explica la Mariia. Diu també, que a casa seva, cadascú afronta la situació de diferent manera: “els meus pares s’han centrat en la feina, la meva germana ha decidit passar-ho més soledat i jo he decidit que necessitava ser útil”. Per això s’ha fet voluntària per fer de traductora i intèrpret per les per· sones que arriben. La família de la Mariia viu a prop de la frontera amb Polònia. Tot i que a priori és una zona allu· nyada dels combats, si poden sen· tir les bombes, i sovint es desper· ten de matinada amb el so de les sirenes que anuncien un possible bombardeig. A l’inici del conflicte, la Mariia i els seus pares, els hi demanaven que vinguessin aquí, però van decidir quedar-se i no· més n’han marxat una tieta amb les seves dues filles. La Mariia diu
esperant, i que m’ajudarien amb tot el que poguessin”. Podolska de· talla que el viatge ha estat molt llarg i dur: “A l’estació de Kíiv hi havia milions de persones i era impossible pujar a un tren. Fins al cap de 5 hores no vam poder agafar-ne un. Hem hagut d’esperar moltes hores a l’intempèrie o en estacions, passant molt fred”. Finalment, el passat dia 7 de març a la nit, ella, la seva mare i una amiga de la família amb la seva filla van arribar a Olost. La Masha ara està constant· ment en contacte amb el seu avi, tiet i cosí, que encara són allà. Es· pera, que això s’acabi aviat i pu· guin tornar a viure en pau.//
que els va costar d’entendre que no volguessin sortir d’allà, però “només ells podien prendre aquesta decisió, nosaltres l’únic que podem fer és respectar-la i ajudar-los”. Cada vegada que sona el telèfon tremolen, explica la Mari· ia “només esperem que no siguin males notícies”. Fa dos dissabtes, però no va ser així, de bon matí els trucaven per dir que l’exèrcit rus havia matat el seu cosí, de només 19 anys, mentre conduïa un com· boi militar. “No sabem què portava, podien ser armes o menjar” explica. “Això va ser molt dur per tots, vam estar dos dies bloquejats, sense poder sortir de casa. No podíem evitar sentir-nos culpables per estar aquí, vius i segurs.” La Mariia va estar per darrer cop a Ucraïna aquest estiu. Ara, en recordar-ho, se li neguen els ulls. Sap que hi tornarà, però que res no serà com l’estiu, que hi ha gent a qui ja no tornarà a veure i que tot haurà canviat. Malgrat tot no perd l’esperança.//
Masha Podolska torna a Olost 10 anys després
La Masha i la seva família ja a Olost, amb la Rosa i la Laia.//
REPORTATGE
10 de març de 2022
Divendres passat, després d’una setmana de periple per Europa, van arribar a Alpens quatre per· sones ucraïneses. Són tres de les germanes i un nebot de l’Svitlana Litvinova, una alpensina de 24 anys, d’origen ucraïnès, que amb setze anys va decidir quedar-se a Catalunya a estudiar i treballar. L’Svitlana va prendre la decisió de viure a Alpens, després de fer estades de dos mesos cada estiu des que tenia sis anys amb el pro· grama de l’ONG Osona amb els nens. Les germanes de l’Svitlana vi· vien a Kíiv. Quan va esclatar el conflicte, van fer les maletes de seguida, però encara no van de· cidir marxar. Com expliquen, en aquell moment, tot era molt confús, i no sabien com es desen· voluparia la situació, no s’ho aca· baven de creure. El primer dia que van sonar les alarmes, van refugiar-se a un antic gimnàs de la ciutat, que feia de búnquer. Quan feia dos dies de l’esclat de la guerra, van prendre la decisió
de venir cap aquí. El divendres 25 a la nit, van comprar menjar i medicació i dissabte al matí van emprendre el viatge amb cotxe. La direcció que van agafar va ser cap a Romania, però es van trobar amb cues quilomètriques i que no podien avançar. En aquell moment, un voluntari que dona· va menjar i ajuda a les persones atrapades a la carretera, els va recomanar que travessessin la frontera per Moldàvia, i així ho van poder fer l’endemà. Després de molts quilòmetres i cansa· ment, el divendres 4 de març van arribar a Alpens, a casa l’Svitla· na. Van viure el viatge amb molta preocupació i neguit, ja que el país estava fortament militarit· zat i hi havia vies de comunicació tallades. “Van fer bé de marxar. El mateix dissabte que van començar el viatge, va caure una bomba a 50 metres de casa meva. L’ona expansiva va trencar els vidres i van despertar als meus germans
Maria Font deixa els estudis a Sant Petersburg
Maria Font a la ciutat russa de Sant Petersburg.//
L’Anna Font Martínez, de Prats de Lluçanès, va anar a viure a Rússia amb la seva pa· rella, Alexey Yakuban, que és originari d’allà. Font treballa per internet fent classes d’idio· mes, i la feina se l’emporta allà on va. La pradenca va arribar a Rússia el juny del passat 2021, i ha estat a diferents zones del país, passant per la Sibèria, Sant Petersburg, Moscou, o just fa un més a Krasnodar, una ciu· tat propera a la frontera ucraï· nesa. Font, que segueix les notí· cies per mitjans internacionals, ja estava informada del conflicte d’Ucraïna: “Ja em feia pagues que alguna cosa passaria, però no una cosa tan grossa. La gent del meu voltant creien que hi hauria un conflicte a la frontera amb soldats, però no el que està passant”. El passat 24 de febrer, quan va esclatar el conflicte, va
que encara eren allà. Per sort, no van prendre mal, però des de llavors van baixar al búnquer, ja que van veure que ni a casa estaven segurs”, explica l’Svitlana. Un dels seus germans, va inten· tar aquesta setmana sortir del país, però com que era un home, no el van deixar marxar. Les germanes de l’Svitlana s’es· tan recuperant del viatge a Al· pens. Ara estan tranquil·les, per estar fora de perill, tot i això, tota la família continua preocupada pels que s’han quedat a Ucraïna i pel que pugui passar al seu país. Per això, ara volen ajudar tot el que puguin des d’aquí: enviant roba, menjar o diners. “Elles creuen que podran tornar el seu país i recuperar les seves vides i feines, no volen viure com a refugiades. Però encara és tot molt confús i no sabem com quedarà el país. No hi haurà ni ponts ni carreteres, ni si hi haurà menjar o feina. Tenim una situació molt complicada” explica l’Svitlana.//
La Maria Font López, de Prats de Lluçanès, va anar a viure el passat 2 de febrer a la ciutat de Sant Petersburg (Rússia). Ho va fer per seguir els seus estudis universitaris, en un programa de mobilitat internacional de la Universitat de Barcelona. “Em vaig assabentar de l’esclat de la guerra per Twitter, i perquè ho vam parlar amb altres estudiants internacionals”, explica Font. Tot i que no ho va veure als mitjans nacionals, si que va veure, ja el primer dia, una manifestació en contra de la guerra d’Ucraïna, i que, com detalla, s’han anat re· petint al llarg de tota la setmana a la ciutat. En un primer moment, Font, va decidir no marxar de Rús· sia. Malgrat que el primer dia
haver de marxar de seguida. Va cancel·lar les classes d’aquell dia, i van començar a planejar la sortida el més ràpid possible. Dissabte el matí ja van marxar “i no vam sortir abans perquè no teníem tots els papers a punt”. En aquell moment els aeroports encara no estaven tancats, però la parella tenia por que no po· guessin continuar junts. Van decidir anar a Turquia, un dels pocs llocs on, ni els russos ni els espanyols necessiten un visat per viure-hi durant uns mesos. Font explica que la situació a Moscou ha canviat molt: “Malgrat que no hi hagi perill de bombes, la moneda ha caigut, les empreses estan marxant i tancant, i el país està quedant aïllat”. La parella de Font, Alexey Yakuban, que ha estat militant de l’oposició Russa de Navalni, viu el conflicte amb “ràbia i im-
Arriben a Alpens les germanes de l’Svitlana Litvinova
Les germanes de l’Svitlana durant el viatge.//
es va tancar al seu pis, allà no hi havia conflicte, i podia tenir un dia a dia normal. Tot i això, al cap d’uns dies, des de la Uni· versitat de Barcelona els van comunicar que, juntament amb altres universitats europees, ha· vien deixat en suspens totes les col·laboracions amb institucions russes, com a mesura de pressió, i que, per tant, havien de tornar. També, des de l’ambaixada espa· nyola a Rússia, es recomanava tornar immediatament en cas de voler abandonar el país. “Prendre la decisió de tornar va ser molt difícil. Per mi, estudiar a Rússia era un somni i s’ha vist trencat amb quatre dies” explica Font. Per tornar, la pradenca va haver d’agafar un autobús du· rant 12 hores fins a Tallinn, la
potència”. Reivindica que “Putin no representa a la gran majoria dels russos, ja que la gent no vol una guerra. La ciutadania russa patirà les conseqüències”. Font també parla de la repressió que es viu allà: “No pots parlar de guerra, i hi ha paraules prohibides. Vas a la presó quinze anys i pots pagar multes elevades. Amb una setmana, que sapiguem, s’han arrestat entre 4.000 i 5.000 persones per les manifestacions en contra, però malgrat l’amenaça, la gent surt al carrer”. Font i la seva parella expliquen que molta gent també està marxant de Rússia cap a altres països. L’Anna Font ha hagut de dei· xar moltes coses a Moscou, que considera casa seva. Viu amb tristesa i impotència la situació. Alhora, també estan pendents de la filla de la seva parella, que s’ha hagut de quedar a Rússia.//
capital d’Estònia. Durant el tra· jecte, es va trobar amb diversos controls policials. A l’autobús que viatjava ella, també hi anaven vuit ucraïnesos, que a la frontera amb Europa, els van fer apartar del grup i els van acollir amb una sala diferent. Ja des de Talinn, Font va agafar un avió fins a Varsòvia i després, un segon fins a Barcelona. “En aquest últim vol, vaig veure famílies ucraïneses que també marxaven del seu país, sobretot bastants infants petits de poc més de 6 o 7 anys.” Ara, la Maria Font, que ha ha· gut de deixar aquest semestre universitari a mitges, no sap les conseqüències acadèmiques que tindrà, i no podrà estudiar l’idio· ma rus al país d’origen.//
Anna Font, fugint de la repressió russa
L’Anna Font i la seva parella, el rus Alexey Yakuban.//
LaRella | 7
OPINIÓ / ESPORTS
Núm. 521
Estem al marge? De cap manera! La Fetillera Lluçanès Aquest dimarts va ser 8 de març, dia de la dona treballa· dora. Un dia de reivindicació i no de celebració. Des de La Fe· tillera vam voler posar al cen· tre el fet que les dones sempre ens han fet estar al marge de les decisions, al marge dels be· neficis, al marge de l’opinió, al marge de la producció... al mar· ge de tot. Al marge de tot? No. Ens han fet estar al capdavant de la casa i el mas, de la submis· sió, de tenir la boca petita, de no queixar-nos, de quedar-nos a casa, de ser dependents, de ser un objecte sexual, de reprodu· ir-nos i de cuidar, cuidar-ho tot i a tothom. Aquests últims anys, el feminisme s’ha encarregat de posar sobre la taula totes les de· sigualtats i violències que patim les dones i persones amb identi· tats dissidents pel sol fet de serho. Hem sigut capaces de sortir als carrers en massa denunciant violacions, assassinats i les nos· tres condicions de vida precàri· es, que en el context de crisi i pandèmia s’han accentuat més. Perquè mentre els homes fan el
treball productiu, les dones fem el treball productiu i el repro· ductiu; en definitiva, sostenim la vida amb salaris més baixos, sovint sense contracte i fent fei· nes considerades de segona, tot i ser essencials. És per això que des de fa uns anys –malgrat la pandèmia– el dia 8 de març ho aturem tot, les dones i les persones LGBTIQ+ fem vaga. Vaga de treball as· salariat, vaga de consum, però també vaga de treball en l’àmbit reproductiu (tasques de cura i de la llar). Però n’hi ha prou amb fer vaga un dia a l’any? Per nos· altres cada dia és vuit de març, cada dia és una lluita constant, una lluita des dels marges de la norma, una lluita contra el co· mentari que ens han fet sobre el nostre cul, sobre si anem massa tapades o massa destapades; contra la burla entre companys de feina, contra la inseguretat de tornar sola a casa de nit, contra la inseguretat i la por de conviure amb el nostre mal· tractador, contra la humiliació de cobrar menys fent la mateixa feina que d’altres, una lluita per aconseguir un contracte, docu· mentació i habitatge dignes, per
a què es reconeguin les tasques de cura i de la llar, per tenir les mateixes oportunitats i la lliber· tat de decidir qui som i com som, a qui volem estimar i com volem estimar. Sense oblidar que els marges són profunds i engloben realitats molt diverses: persones en situació irregular, persones amb diversitat funcional, iden· titats dissidents, treballadores sexuals... Reivindiquem els marges. Amb l’acció d’aquest any hem volgut portar els marges al cen· tre. És per això que els diferents pobles del Lluçanès es van des· pertar amb bardisses –que sim· bolitzen els marges– al centre de les places, allà on no volen que siguem. Com s’ha dit, cada dia hauria de ser vuit de març, tam· bé per als homes; per aprendre a escoltar-nos, a respectar-nos, a no agredir-nos, a no contro· lar-nos, a no menysprear-nos. Però sobretot per deixar de ser còmplices de les actituds i co· mentaris masclistes dels seus amics i companys, i per ser cons· cients de la seva situació privi· legiada que cal transformar. La lluita contra el patriarcat no és només cosa nostra.//
PÀDEL
Més de 100 jugadors al Pàdel Lluçanès Comença la 2a volta de la lliga comarcal de pàdel, on hi competeixen 7 equips de la comarca en diferents categories OLOST Per_ Carolina Font Usart
Els equips del Lluçanès, que participen en la comarcal de pà· del, van arrencar la segona volta del campionat a començaments d’aquest mes de febrer. La co· marcal de pàdel 2021 - 22, que s’allargarà fins al juny, compta amb la participació de 7 equips del Pàdel Lluçanès, tres mascu· lins, tres femenins i un de més 45, en total gairebé un centenar de persones de la comarca que disputen el campionat. De tots els equips del pàdel Lluçanès, destaquen les noies del Grup I del tercera femení, que van acabar la primera volta en la primera posició del seu grup. Un molt bon resultat pel femení A del Pàdel Lluçanès, i més si es té en compte que va ser un dels últims equips d’entrar en aquest grup. Si segueixen amb aquests resultats, podrien promocionar a segona aquest any. LaRella | 8
Una part de l’equip femení A del Padel Lluçanès.// F: @ padelclubllucanes
Aquest serà el cinquè any que els equips del Pàdel Lluçanès participen en la comarcal. El Club té la seu a Olost, ja que quan van començar la condició per participar és que hi havia d’haver dues pistes de pàdel. Tanmateix, també juguen a al· tres poblacions del Lluçanès,
especialment quan coincideixen molts equips. El Pàdel Lluçanès aplega més de 100 jugadors, que van dels 16 fins a més de seixan· ta anys d’arreu del Lluçanès i, fins i tot, alguns vinguts de la Plana, i ha esdevingut un dels esports més practicats de la co· marca.//
BÀSQUET
El junior femení del Club Bàsquet Prats comença la segona fase amb victòria
L’equip junior femení del C.B.P. al final d’un partit. // F: CB PRATS
L’equip que dirigeix Jofre Canal va superar amb claredat el Manresa CBF 2 en la primera jornada de la segona fase de la competició, que les lluçaneses van disputar al Pavelló Municipal de Prats el pas· sat dissabte dia 5. Aquesta nova lliga engloba els tres equips més ben classificats d’entre dos grups diferents, formant una lliga de 6 equips amb les corresponents 12 jor· nades. En el primer enfrontament, les jugadores locals van anar al davant durant gairebé tot el partit, ar· ribant a disposar de 17 punts d’avantatge al final del segon quart. Malgrat la reacció de les manre· sanes en els últims minuts, la victòria no va peri· llar en cap moment. El triomf va estar liderat per la santfeliuenca Queralt Vila, que es va enfilar fins als 25 punts, amb un 100% d’encert en els tirs de 2. El pròxim partit es disputarà a la pista del Man· resa CBF 2 el proper dissabte dia 12 a les 12:30 del matí.// XVA
ESCACS
Els equips d’escacs de Sant Boi encaren el final de la lliga en bones posicions A falta de dues jornades per acabar la Lliga Ca· talana d’Escacs, els tres equips santboiencs que hi participen es troben a la zona còmoda de les classi· ficacions. Els santboiencs acabaran la Lliga jugant a casa el pròxim diumenge 20 de març. El Sant Boi A va quart amb 4,5 punts dels 7 pos· sibles. En la darrera jornada, celebrada el passat 6 de març a casa, va caure contra el líder, el Llinars B, que va arribar jugar amb un equip jove, amb quatre jugadors menors de divuit anys. El Sant Boi B, que també va 4t amb 4.5 punts dels 7 possibles, va perdre contra el Santa Maria de Palautordera, que va jugar amb dues dones als primers taulers, cosa poc habitual en el món dels escacs. L’equip sub-12 es va retrobar amb la victòria, guanyat 3 a 1 l’Escac i Mat de Martorell. Els joves del santboienc van vuitens, amb 3,5 punts, però empatats amb el 3r, en la categoria més igualada de tota la Lliga. Aquest diumenge, dia 13, els tres equips jugaran la penúltima jornada de la Lliga fora de casa. El Sant Boi A jugarà contra el Granollers - Canove· lles C, l’equip B jugarà amb l’Ullastrell i els sub-12 amb el Sitges.// CFU
ESPORTS
10 de març de 2022
El Pradenc femení acaba la lliga en una meritòria 3a posició Les blaugranes aconsegueixen doblegar el líder a domicili (4-5) i empatar el darrer partit, que adjudicava el tercer lloc (3-3) PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
El sènior femení del F.C. Pra· denc tanca la competició en una posició de privilegi, completant el podi a la classificació del grup sis de la categoria Futbol 7 Amateur. L’equip dirigit per Kodjo Maka· naki s’ha mantingut a les tres primeres posicions des de l’inici, acumulant només 4 derrotes en un total de 18 partits. El passat dissabte 26 de febrer es disputava el partit aplaçat al camp de l’Athletic Club Riells, conjunt que ja s’havia proclamat matemàticament campió de lli· ga. Tot i la dificultat, el Pradenc va començar com una exhalació i al minut 4 ja havia superat en dues ocasions la portera riellenca
amb les dianes anotades per Ma· ria Bartrons i Albera Bonet. Tot i veure’s per davant, les blaugra· nes van seguir empenyent fins que, al quart d’hora de partit, va arribar el tercer gol també a botes d’Albera. L’equip local, però, va refer-se anotant 3 gols consecu· tius per tornar a empatar el duel. De fet, les de Riells i Viabrea en van fer un altre, però aquest en la seva pròpia porteria, tornant a posar el Pradenc al davant. El gol va retornar moral a les jugadores visitants, que van poder ampliar la diferència amb el cinquè, ano· tat per Rim Haourigui. El quart i últim de les locals arribaria en l’últim sospir, ja sense temps per reaccionar i que tancava un partit cabdal per les blaugranes, ja que es convertien en el l’únic equip ca· paç de derrotar el conjunt selvatà
en tota la temporada. La setmana següent tocava confirmar la tercera plaça amb la visita d’un rival directe, el Be· llavista Milan, quart classificat a només 3 punts del Pradenc. L’es· cenari es va posar de cara amb el gol de Judit Lozano als 20 minuts de partit, però l’alegria duraria poc perquè les de l’Alt Camp van capgirar el resultat abans del des· cans. La reacció local no es va fer esperar, i mitjançant una diana de Judit Fumanya el Pradenc tor· nava a empatar el matx.. A la rec· ta final, el partit es va convertir en un atac i gol de les locals, però seria el Bellavista el conjunt que va marcar el tercer en una jugada desafortunada per l’equip blau· grana a la sortida d’un córner. Quedava poc temps, però sufici· ent perquè novament apa apare·
Les noies del predenc femení celebrant la victòria. // F: FCP
gués Judit Fumanya per establir el 3-3 definitiu. Balanç molt positiu per l’equip Pradenc, que a partir de la setma· na vinent disputarà una nova lli· ga formada pels 4 primers classi· ficats de diversos grups de Futbol 7 Amateur.//
El tercera s’imposa amb solvència a Roda (1-3) abans de rebre el segon classificat L’equip de Roger Roma es refà de l’ensopegada contra el líder amb una gran actuació, sobretot a la segona meitat PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
El sènior masculí del Futbol Club Pradenc es manté a la part alta de la taula després de supe· rar el C.E. Roda de Ter per 1 a 3 en un partit en el qual els blau· granes van anar de menys a més. El primer temps va ser força tra· vat, amb domini dels de Prats però sense ocasions clares a cap de les dues àrees. El marcador a la mitja part era d’empat a zero,
però a la represa els visitants van fer un pas endavant i, mitjançant un gol de Jordi Bartrons des de la frontal, es van avançar quan tot just s’havien jugat 5 minuts de la segona meitat. Aquesta diana dels blaugranes va obrir espais a la defensa local, i els pradencs van aprofitar-ho per ampliar la diferència a través de Gerard Ba· roy, que col·locava el 0-2 abans d’arribar al quart d’hora del se· gon temps. Aquest gol va donar tranquil·litat al Pradenc, que va saber gestionar els minuts sense
patir excessives complicacions en defensa i esperant el seu moment per sentenciar, que arribaria al minut 78 gràcies a una gran re· matada de cap firmada per Jan Pujol. Tot i el resultat advers, els rodencs no es van rendir i van re· tallar distàncies a falta de 10 mi· nuts pel final. Un gol que, sumat a l’expulsió de Gerard Trulls al minut 86 amb vermella directa, va posar en alerta els pradencs, que van saber aguantar molt bé les envestides locals i d’aquesta manera es van poder emportar
Dels últims deu partits, el Pradenc només n’ha perdut un, contra el líder
els tres punts cap a terres lluça· neses. Una victòria vital per un equip que, dels últims deu partits, no· més ha perdut contra el líder, sumant un total de 23 punts dels darrers 30 en joc. Una dinàmica que avala la bona feina del grup i que permet encarar amb un cert optimisme el pròxim compromís, que serà la visita de l’Olímpic la Garriga, segon classificat, al Mu· nicipal de Prats de Lluçanès el proper dissabte dia 12 a les 16:30 de la tarda.//
El futbol sala tira d’orgull per derrotar l’Arenys de Mar (3-6) i segueix amb un ple de victòries en els partits a fora Les nombroses baixes van dificultar molt les coses a l’equip pradenc, que va haver de remuntar un 3 a 1 advers en la visita a terres maresmenques PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
El futbol sala continua ba· tent rècords a marxes forçades. L’equip codirigit per Jordi Rota i Isaac Basagaña encadena 13 partits consecutius sense perdre, onze dels quals són triomfs. L’úl· tima victòria és d’aquelles que valen més de tres punts, ja que l’Arenys de Mar és l’únic equip que ha estat capaç de derrotar els blaugranes fins al moment, va ser per 3-4 en el primer partit al Pavelló Municipal, correspo· nent a la jornada 2.
Les coses van acabar diferent al Pavelló Fons de les Creus, tot i que a la primera meitat sem· blava el contrari. Els de Prats, malgrat començar guanyant amb un gol de Bernat Bujons al primer minut, van veure com els arenyencs els passaven per so· bre marcant tres gols abans del descans. A la represa el guió va canviar, els pradencs van pres· sionar molt amunt i van aconse· guir retallar distàncies de segui· da amb gol del mateix Bujons. El 3 a 2 es va mantenir fins a falta de poc menys de nou minuts pel final, moment en el qual Bernat completaria el seu hat-trick par·
ticular i empataria l’encontre. El partit es va convertir en un intercanvi de cops, però van ser els blaugranes els que van saber aprofitar millor les seves oca· sions, primer marcant el quart a través de Guille Borralleras i després aprofitant la sortida del porter-jugador local per senten· ciar mitjançant una nova diana de Guille i el quart gol d’un Ber· nat Bujons que, amb el pòquer aconseguit, ja figura com el se· gon màxim golejador de la cate· goria. Després d’aquesta victòria de mèrit el Club blaugrana es situa a només un punt del primer, i
L’equip celebrant el triomf contra l’Arenys.// F: ALBERT ROTA
ara el calendari del C.F.S. Prats a fora de casa puja de valent. Els dos pròxims desplaçaments són a les pistes del 3r i 1r clas· sificats, tots tres actualment separats per només dos punts. Abans, però, encara ha de passar l’Alella pel Pavelló Municipal de Prats, serà aquest dissabte dia 12 a les 19:00h.// LaRella | 9
AGENDA
MARÇ OLOST_ EXPOSICIÓ “La paraula del po· ble”. De l’1 al 31 de març, de 4 a 8 de la tarda, a l’espai Guaita del Centre Cívic. OLOST_ EXPOSICIÓ “Paisatges del Llu· çanès”, de Nazari Raurell. De l’1 al 31 de març, de 5 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous, a l’Espai Rocaguinarda del Cen· tre Cívic.
DIJOUS 10 DE MARÇ ORISTÀ_ ESPAI LILA: tarda de jocs i con· tes coeducatius en família, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent.
DIVENDRES 11 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ ESPAI LILA: Contes, jocs i llibres coeducatius, a 2/4 de 6 a la biblioteca Sant Pere Almató.
DISSABTE 12 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ VISITA GUIADA “LES JOIES DEL ROMÀNIC DEL LLUÇANÈS”, a partir de les 11 del matí a Sant Andreu de Llanars.
Núm. 521
ALPENS_ TALLER D’OLIS CURATIUS a càrrec de la Raquel Fernández (na· turòpata), a 2/4 d’11 a la Fàbrica Ve· lla. OBERTURA DE L’EXPOSICIÓ COL· LECTIVA I MERCAT D’ART “FÈMINART” de dones artistes del Lluçanès, a 2/4 d’1 del migdia a la Fàbrica Vella. “DE DONA A DONA, CARTES DE LLIBERTAT A LES BEGUINES” a càrrec de “Dones que cre· men romaní” a les 6 de la tarda a la Fà· brica Vella. SOPAR DE DONES, ballaruca amb la dj Gin, a 2/4 de 9 del vespre a la Fàbrica Vella. LA TORRE D’ORISTÀ_ FOTOGRAFIES A TOTES LES DONES DEL POBLE, a partir de les 10 del matí davant l’Església de Santa Maria.
DIUMENGE 13 DE MARÇ ALPENS_ EXPOSICIÓ “FÈMINART”, d’11 del matí a 4 de la tarda, a la Fàbrica Ve· lla. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CAIXES PLENES O BUIDES”, de Núria Vendrell, a les 5 de la tarda a la Fàbrica Vella. OLOST_ PUJADA A SANT ISIDRET, cami· nada, cursa curta i cursa llarga. A partir de 2/4 de 9 del matí a la plaça Major.
DIMARTS 15 DE MARÇ
EQUIP
SANTA CREU DE JUTGLARS_ EXPRESSIÓ TEATRAL PER A DONES, a càrrec de Ma· ria Ballús, a les 7 de la tarda al Local Social.
REDACCIÓ_ Ferran Vila, Carolina Font, Lluc Corominas, Jordi Boralleras, Marta Giravent, Nerea Sánchez i Xavier Vilella.
DIMECRES 16 DE MARÇ
AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas, Gemma Gallorte, Àngels Pujols, Ramon Besa i Assumpta Bassas.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TALLER D’HERBES REMEIERES, a les 10 del matí al local d’entitats.
DIUMENGE 20 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ TEATRE “Nua· des”, a les 6 de la tarda a l’Ateneu.
DILLUNS 21 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ PETITA LECTURA DE POEMES I TEXTOS amb motiu del dia de la poesia, a 2/4 de 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
DIMARTS 22 DE MARÇ OLOST_ GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN. Presentació del Xiprer. A les 5 de la tarda a la biblioteca.
LA VINYETA, per Gemma Gallorte Arregui
LaRella | 10
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi - edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font - comunicaciolarella@gmail. com
EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) i www.meteosona.com EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621276429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
Anuncia't al DIRECTORI! El Directori d’empreses de LaRella és el recull més complet de serveis del Lluçanès. Fes que hi sigui el teu negoci, i que tothom et pugui localitzar fàcilment!
SOBREMUNT
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
Cada quinzena, el teu logotip serà imprès 3000 vegades i repartit a més de 90 punts de distribució per tota la comarca. És la millor manera d’entrar a totes les cases de la comarca!
Més informació:
621 27 64 29
comunicaciolarella@gmail.com
De divendres a dilluns de 8 a 17h Sopars i altres dies sota reserva
650 35 62 99 Sobremunt
PRATS DE LLUÇANÈS
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA PERRUQUERIA
ESTÈTICA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
TINTORERIA Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
FOTOGRAFIA
NETEJA
RESIDÈNCIA
De 9 a 20:30h
De 20:30 a 9h
11 dv
OLOST
POU
12 ds
F.YLLA-CATALA - VIC
YLLA - CATALÀ
13 dg
F. TANYÀ - VIC
TANYÀ
14 dl
ST. BARTOMEU
VILAPLANA
15 dt
OLOST
ALIBERCH
16 dc
PRATS
BARNOLAS
17 dj
ST. BARTOMEU
TERRICABRAS
18 dv
PRATS
FARGAS
19 ds
F. ARUMÍ - VIC
ARUMÍ
20 dg
F. URGELL - VIC
URGELL
21 dl
PRATS
EURAS
22 dt
OLOST
ATLÀNTIDA
23 dc
PRATS
AUSA
24 dj
ST. BARTOMEU
POU
ENCANTS
ES VEN
EL RACÓ DE LA FEINA BUSCO FEINA >Noia de 43 anys s’ofereix per cuidar gent gran i netejar cases. T.:93 856 06 08. (R519/01). > Dona s’ofereix per atenció a malalts i per feines de la llar, dos dies a la setmana. T.: 665 836 162 (R519/02) > M’ofereixo per recollir ferralla i/o fer buidatges de naus, cases, etc. a tota la comarca del Lluçanès. T.: 602 34 66 92. Jordi. (R521/01) > Dona de 48 anys s’ofereix per fer de cangur, tasques de neteja, o per treballar en alguna fàbrica a partir de les 12 del migdia de dilluns a divendres i algun dissabte. Preferiblement a Prats o al voltant. T.:605 34 70 52 (R521/02)
OFEREIXO FEINA > Gerocultor/a a residencia d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de matins. T.: 687 08 30 81 (R518/01)
» PIS al centre de Prats: 122m2, 4 habitacions, 2 banys, 2 menjadors/salons, balcó ascensor i parking. 120.000 € negociables. T.: 679 687 754 (Antònia) (R518/02) » CINTES de cassette de tot tipus de música a molt bon preu, gairebé regalades. T.: 657 56 24 03 (R518/01) » SOFÀ RACONER de 5/6 places 2700 m.m × 2700m.m, de color marrò en bon estat. Preu 150€. T.: 609 38 80 95 (R519/01) » TAULA DE FUSTA massissa i 4 cadires. T.: 682 00 47 27 (R520/01) » PIANO antic alemany marca Ronisch, un collin (1,68m). Restaurat i en bon estat. Facilitats per poder-lo provar. T.: 609 57 57 59 (R521/01) » DUES CAPÇALERES de llit de 90cm i una tauleta. 35€. T.: 699 56 71 02 (R521/02) » BANYERA de nadó i canviador. 25€. T.: 699 56 71 02 (R521/03) » MIRALL de bany amb llums i rapisa. 20€. T.: 699 56 71 02 (R521/04)
» ESTANTERIA de 60x35cm. 5€. T.: 699 56 71 02 (R521/05) » PLACA elèctrica marca Kendal. 20€. T.: 699 56 71 02 (R521/06) » HABITACIÓ de matrimoni de 135x190cm amb dues tauletes, un mirall i un tocador. 75€. T.: 699 56 71 02 (R521/07) » SIS CADIRES de menjador. 60€. T.: 699 56 71 02 (R521/08) » PUPITRE infantil. 20€. T.: 699 56 71 02 (R521/09) » PEROL d’aram. 50€. T.: 699 56 71 02 (R521/10) » ESCRIPTORI de 120x60x74cm. 30€. T.: 699 56 71 02 (R521/11) » ASPIRADORA de fulles de jardí. 30€. T.: 699 56 71 02 (R521/12) » DOS CISTELLS de vímet. 25€. T.: 699 56 71 02 (R521/13)
> Cuiner/a a residencia d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Dos dies a la setmana (20h/setmanals) amb possiblitat d’ampliació a jornada complerta amb fienes de neteja. No substitució. Horari de matins. T.: 687 08 30 81 (R518/02)
Pots enviar articles d’opinió, encants, ofertes i oferiments de feina, actes de l’agenda, o fotografies del temps i les publicarem gratuïtament
> Al Café del Mig busquem una persona per treballar a la cuina els caps de setmana. T.: 93 853 00 51 (R518/03)
larellallucanes@gmail.com 621 27 64 29
EL TEMPS / LA RECEPTA
10 de març de 2022
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 23 de febrer al 8 de març
Boires amb neu nova al Pedraforca i el Cadí des de Sant Agustí de Lluçanès.//F: EMILI VILAMALA
OLOST TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
ORISTÀ_ 23 i 24 de febrer
17.8
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
ORISTÀ_ 23 de febrer
-4.0
PLUJA ACUMULADA
L.
OLOST
13.2
PRATS
5.0
SANT BOI
9.0
ORISTÀ
9.0
ALPENS
12.0
DIA
Màx.
Min.
El fum entre dues capes de boira amb les primeres llums del sol, des de Prats de Lluçanès .//F: EMILI VILAMALA
PRATS l/m2
Màx.
Min.
SANT BOI
ORISTÀ
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
ALPENS l/m2
Màx.
Min.
l/m2
23 24 25
16.5 -2.6 16.4 2.4 12.1 0.7
0.0 0.0 0.0
16.7 -0.8 15.9 3.0 11.2 1.2
0.0 0.0 0.0
15.3 14.8 10.7
2.9 5.4 3.2
0.0 0.0 0.0
17.8 -4.0 17.8 0.0 14.0 -0.5
0.0 0.0 0.0
15.8 15.2 10.6
2.2 4.2 2.8
0.0 0.0 0.0
26
13.8
2.7
0.0
12.9
1.2
0.0
11.6
4.2
0.0
16.2
4.8
0.0
11.5
2.7
0.0
27 28 1 2 3 4 5 6 7 8
14.9 13.8 17.1 13.6 15.4 14.7 12.5 9.5 8.9 9.4
2.6 0.0 14.5 2.0 0.4 0.0 11.1 1.2 -2.3 0.0 16.3 -0.6 4.6 11.8 12.9 5.4 -0.4 0.4 15.1 0.6 1.2 0.0 14.0 1.6 -0.6 0.0 11.4 -0.5 5.3 0.0 7.8 5.1 3.6 0.0 8.0 4.5 -0.3 1.0 8.9 0.2
0.0 0.0 0.0 4.2 0.0 0.0 0.0 0.2 0.0 0.6
13.4 10.6 15.1 11.8 13.7 12.7 10.9 7.7 6.9 8.0
1.8 3.2 1.5 4.9 1.6 4.2 2.1 4.8 3.8 3.4
0.0 0.0 0.0 8.0 0.2 0.0 0.0 0.4 0.2 0.2
17.0 13.8 13.6 14.0 16.5 14.5 12.8 11.0 11.2 10.4
5.0 4.2 -3.0 3.0 -0.3 0.7 -1.2 5.0 5.0 -1.8
0.0 0.0 0.0 7.0 0.0 0.0 0.0 Inp. 0.0 2.0
13.2 9.9 15.2 11.1 12.4 13.9 10.3 6.4 5.5 8.8
1.0 2.9 0.8 3.8 1.9 3.1 1.2 3.6 3.2 2.9
0.0 0.0 0.2 11.0
0.6 0.0 0.0 0.2 0.0 0.0
EL RECEPTARI de @Cookissim
La Crema de Sant Josep INGREDIENTS » 4 rovells d’ou » 750 gr de llet » 25 g de farina de blat de moro (maizena) » 50 gr de sucre » 1 pela de llimona » 1 canonet de canyella » 1 beina de vainilla (opcional)
PAS A PAS Posar a escalfar 700 gr de llet en un cassó. Afegir a la llet en fred la beina de vainilla rascada (opcional), la pela de llimona i la canyella i fer-ho infusionar. Escalfar la llet amb la vaini· lla, la pela de llimona i la ca· nyella per aromatitzar-ho. Deixar refredar la llet i treure la vainilla, la pela de llimona i la canyella. Dissoldre la farina de blat de moro amb els 50 gr de llet res· tants. Batre els 4 rovells d’ou amb el sucre en un bol. Afegir la farina de blat de mora dissolta amb llet al bol on hi ha els ous amb el sucre. Incorporar els ous, el sucre i la farina de blat de moro al cas·
só amb la llet. Remenar bé a foc lent fins a aconseguir una textura cremo· sa. A mesura que pugi la tem· peratura s’anirà espessint la crema. Posar la crema en els recipi· ents desitjats i tapar-la a pell amb paper film perquè no faci crosta.
Es considera una de les postres més antigues d’Europa Deixar reposar la crema i des· prés posar-la a la nevera. Afegir sucre per sobre i cre· mar-lo si es desitja. Ja estarà llesta per servir! //STV LaRella | 15