LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 10 | FEBRER | 2022 NÚM: 519
www.larella.cat PÀG. 3
La Candelera riu a Perafita
El Lluçanès segueix creixent La població augmenta per quart any consecutiu
PÀG. 8
El Rebost del Lluçanès El funcionament i l’organització del banc d’aliments de la comarca PÀG. 7
El Pradenc Femení lluita a la part alta L’equip sènior masculí viu el seu millor moment de la temporada
PÀG 3
Pobles agermanats La columna de Ferran Sayol PÀG 7
Diuen, diuen, diuen... La columna d’Ainhoa Campdepadrós PÀG 10
La Vinyeta de la Maria Conill Vista de la plaça Sant Antoni durant el passant de La Candelera, des del balcó de l’Ajuntament.//F: RAMON CASALS
L’ÀLBUM NOTÍCIES
Núm. 519
Perafita reviu La Candelera! PERAFITA Per_ Carolina Font Usart
Perafita es va mudar per celebrar la Candelera. Un cap de setmana ple d’activitats que van acabar diumenge amb el passant i les curses. El tast de cerveses del Cafè del Mig obria la programació, el ple absolut deixava intuir el que acabaria sent aquesta Candelera, un èxit. Els actes del dissabte van fer el ple, l’espectacle infantil, la demostració de doma i per acabar la Kandelfest, que van poder organitzar el jovent del poble al darrer moment, van ser el preludi d’un diumenge rodó. El dia va començar tapat però a mesura que el passant feia via, el sol anava traient el nas, fins a sortir del tot durant l’actuació de la banda de l’escola Heurom, acompanyats per la banda de l’EMAL. A la tarda, les curses van ser les protagonistes i no van decebre. Feia molts anys que no s’hi veia tanta gent a la Candelera, o almenys aquesta és la sensació que es respirava diumenge passat. Potser aquest any, més que predir la durada de l’hivern, ens venia a dir que tot va tornant a ser una mica com abans.//
Escultura de l’exposició de Fontserè//F: PAOLA SANCHEZ - SILVA
La cursa dels pura sangs i el Pedraforca//F: FERRAN MUÑOZ
Els participants del passant//F: RAMON CASALS
Els carreters del Lluçanès lluint al passant//F: PAOLA SANCHEZ - SILVA
Actuació dels Xivaristes, de l’escola Heurom//F: ELISA LLORENS
Les Romanes ballant els bastons al carrer Major//F: ELISA LLORENS
A les curses, si no pot el poni, pot l’avi//F: FERRAN MUÑOZ
Expectació a les curses, durant la tarda//F: POL ASENSI
L’arrencada d’una de les mànigues//F: FERRAN MUÑOZ
Una carretada de contes, espectacle infantil al pavelló//F: EDR FESTES
Ple al bingo de la Kandelfest//F: @FITAFEST
LaRella | 2
NOTÍCIES
10 de febrer de 2022
La població al Lluçanès creix per quart any consecutiu POBLACIÓ AL LLUÇANÈS
LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas
L’any 2021 la població al Lluçanès ha crescut en 52 nous habitants, que representen un 0,66% d’increment respecte a l’any 2020. Aquesta lleu pujada se suma a la que es va produir l’any passat, de manera que en quatre anys s’ha passat dels 7.657 habitants del 2018 als 7.883 del 2021, segons dades publicades per l’IDESCAT. Així doncs, després d’anys de descens continuat, en quatre anys el Lluçanès ha augmentat en 226 habitants i ha trencat la dinàmica negativa. Encara queda lluny, però, recuperar la xifra de més de 8.000 habitants, que es va perdre l’any 2012, o xifres més altes de decades anteriors. En àmbit municipal, malgrat hi hagi 6 municipis que registren dades més baixes respecte el 2020, són poc significatives i no s’allunyen de les xifres del 2019.//
2019
2020
2021
DIFERÈNCIA ÚLTIM ANY (2020-2021)
Alpens
266
261
269
+8
Lluçà
273
276
271
-5
Olost
1.198
1.202
1.190
-12
Oristà
541
549
547
-2
Prats
2.569
2.604
2.634
+30
Perafita
395
405
412
+7
Sant Agustí
85
89
92
+3
Sant Bartomeu
858
884
913
+29
Sant Boi
541
580
573
-7
Sant Feliu
602
605
617
+12
Sant Martí
112
114
107
-7
Merlès
184
184
180
-4
Sobremunt
79
78
78
0
LLUÇANÈS
7.703
7.831
7.883
+52
(+0,66%)
PANDÈMIA
De 608 a 254 casos: la covid recula al Lluçanès després de l’explosió del gener LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
Dels 608 casos de la quinzena passada als 254 d’aquesta. La pandèmia retrocedeix ràpidament al Lluçanès, com ho fa arreu de Catalunya, després de l’esclat de
casos registrat entre el desembre i el gener. El poble amb més casos registrats continua sent Prats, amb 83 –la quinzena anterior en tenia 210– seguit de Sant Feliu, que amb 43 casos és l’únic poble que puja lleugerament respecte a les dues setmanes anteriors. Darrere seu s’hi situen Olost
(34 casos), Sant Bartomeu (29), Perafita (20), Sant Boi (17). Tanquen la llista Lluçà i Merlès, amb 8 casos positius a cada poble, i Alpens, amb 7. Són números que, com sempre, no inclouen els casos de Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt per garantir-ne la confidencialitat.//
PARLAMENT
El Parlament aprova l’indult a les dones condemnades per bruixeria a Catalunya LLUÇANÈS Per_ Nerea Sanchez Moreno
El passat dimecres 26 de gener el Parlament de Catalunya va aprovar l’indult per a totes les dones que durant segles van ser perseguides, acusades, condemnades i executades per bruixeria a Catalunya. La proposta va ser impulsada per ERC, amb el suport de JxCAT, la CUP, els Comuns i el PSC i durament criticada pel PP i l’extrema dreta de Vox. La proposta insta el Govern “a reparar la memòria històrica,
LA COLUMNA
dignificar i reivindicar, promovent accions de desgreuge, totes les dones injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història per bruixeria, i sensibilitzar el conjunt de la població en els valors de la igualtat i els drets humans”. Per altra banda, aposta per fomentar estudis “amb perspectiva de gènere sobre la cacera de bruixes i les seves causes”, així com impulsar la promoció d’accions divulgatives per donar-la a conèixer. A més, indueix als ajuntaments a dur a terme una revisió del seu nomenclàtor per incloure-hi els noms de les dones condemnades per brui-
xeria del seu municipi. El passat mes de gener, Catalunya Ràdio va estrenar ‘L’última bruixa’, podcast de deu capítols, sobre la persecució contra les dones que vol posar en valor llegendes i paisatges històrics de la tradició oral catalana i busca provocar un canvi de la percepció que es té cap a aquelles dones que van ser titllades de bruixes. El primer capítol està protagonitzat per Maria Pujol, altrament coneguda com la bruixa Napa de Prats de Lluçanès, última persona a Catalunya executada per ser considerada bruixa el 1767 acusada d’assassinar a un infant.//
Ferran SAYOL ALTARRIBA
Pobles agermanats L’agermanament entre pobles sempre m’ha semblat una mica curiós: Palamós amb Rheda-Wiedenbrück (Alemanya), Navarcles amb Sant Ponç de Tomieiràs (Occitània) o Terrassa amb Örebro (Suècia). Per quin motiu decideixen agermanar-se dos pobles? Oficialment, l’agermanament entre dues viles és el reconeixement oficial d’uns lligams i unes característiques compartides. A més, els pobles o ciutats agermanades, es comprometen a millorar la seva coneixença mútua i ajuda bilateral. Però d’on ve aquesta tradició? Sembla ser que l’origen dels pobles agermanats es remunta a la 2na guerra mundial. La primera població que va proposar un agermanament va ser Conventry (Regne Unit), que es va agermanar amb Volgograd (antiga Stalingrad, Rússia) el 1943. En aquest cas, l’agermanament va sorgir com una forma d’establir solidaritat entre ciutats del bloc aliat que havien tingut desenllaços similars (totes dues ciutats van ser bombardejades pels Nazis). Per formalitzar l’agermanament, l’alcaldessa de Coventry, juntament amb 800 dones més, van brodar la següent frase en unes estovalles “Una petita ajuda és millor que una gran simpatia”, que van enviar a Volgograd juntament amb una petita suma de diners. Més a prop nostre, també hi ha pobles que han establert agermanaments. La ciutat de Vic, per exemple, des del 2010 està agermanada amb Torredonjimeno, un petit poble de la província de Jaén on hi tenen arrels molts vigatans. En alguns casos, la unió ha sorgit a partir d’un projecte de cooperació, com ara el de Manlleu amb Sant Bartolo de Quilalí (Nicaragua) o el de Valls amb Chahal (Guatemala). Altres unions, en canvi, tenen un motiu més trivial, com la semblança entre topònims: Sant Hipòlit de Voltregà amb Sant Hipòlit de la Salanca al Rosselló, Lleida amb Lérida (Colòmbia) o Montesquiu amb Montesquiou (França). Al Lluçanès, la vila d’Alpens està agermanada amb Bossòst, a la Vall d’Aran, però en desconec el motiu. L’única connexió que hi he trobat és que el 2014 els diables d’Alpens van ser la traca final de la Hèsta Major de Bossòst, tal com deia al programa: “22h00 Correhuec finau Hèstes damb eth grop DIABLES DE ROCADEPENA D’ALPENS”. En aquest cas, no tinc clar si va ser abans el correfoc a l’agermanament, però qualsevol excusa és bona per tal de conèixer millor altres poblets del nostre país.//
LaRella | 3
NOTÍCIES
POLÍTICA
Sant Feliu ampliarà l’edifici de l’escola Els Roures El Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra va aprovar, el passat 29 de desembre, el pressupost municipal que enguany serà de 852.365 €. Aquesta xifra representa una disminució del 11,78% respecte el pressupost del passat 2021, que era de 966.258€. Les dues principals inversions del consistori de Sant Feliu previstes per aquest any són l’ampliació de l’escola Els Roures Roures (177.590,37€) i el Pla Sectorial d’Emergència Climàtica en el marc del Pla de Concertació de la Xarxa de Governs Locals 2020 - 2023 (12.260,48€). El projecte d’obres de reforma i ampliació de l’escola consistirà en adaptar el pati cobert en desús per reubicar la llar d’infants i crear una sala polivalent que es preveu acabar de cara al curs que ve.//NSM
SOCIETAT
La Llibreria Griera i fotografies Paré, d’Olost, abaixen la persiana Olost ha vist com dues botigues han abaixat la persiana aquest inici d’any. Una és la Llibreria Griera, que aquest setembre hagués celebrat el seu 40è aniversari; i l’altra la botiga fotogràfica Paré, coneguda com a Cal Paré, que va ser oberta el 1950. Ambdós establiments han posat fi a la seva activitat a causa de la jubilació de les propietàries que, fins el dia d’avui, han regentat els negocis. Per la seva banda, la Llibreria Griera abaixarà definitivament la persiana al final d’aquest mes de febrer. La Rosa, la seva propietària, afirma que li sap greu, però que cal “tancar aquesta etapa” i es mostra contenta amb el servei donat al poble. Malgrat penjar un reclam a la xarxa social Twitter al compte Repoblem ( aquest és un compte que fa difusió d’ofertes de residència i treball als pobles petits) la Rosa no ha pogut trobar un relleu per traspassar la llibreria. Pel que fa a Cal Paré, ja va parar l’activitat a l’últim dia de gener. L’establiment es va obrir el 1950, i pel relleu generacional, qui n’era la propietària era la Teresa. Fotògrafa per influència de casa, per vocació i convicció, assegura que malgrat tancar el negoci, continuarà fent fotografies perquè no entén la seva vida sense fer-ne. Tot i tancar la botiga, el seu fill Manel, també fotògraf, agafarà el relleu professional i seguirà amb els treballs fotogràfics. Amb aquests dos tancaments, Olost perd dos negocis històrics. Dos negocis dedicats a dos sectors que, als últims anys, han notat la influència digital. “Hi ha hagut un canvi d’hàbits amb la informatització, i s’ha notat” conclou la Rosa com a valoració dels últims anys al capdavant de l’última llibreria, que estarà activa fins a finals de mes, a Olost// LCP
LaRella | 4
Núm. 519
Un ferit en un incendi de vegetació a Sant Boi de Lluçanès El foc va calcinar una hectàrea en una carena de difícil accés SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch
Els bombers de la Generalitat van treballar durant el divendres 28 de gener en un incendi als voltants de l’ermita de Sant Salvador de Bellver, al terme de Sant Boi de Lluçanès. En la seva extinció també van participar-hi efectius dels agents rurals i voluntaris de les ADF (Associacions de Defensa Forestal). El cos de bombers va destinar-hi un total de 10 dotacions, entre elles un helicòpter bombarder, i durant el vespre del mateix dilluns ja el va donar per extingit. Els agents rurals calculen que la superfície cremada és aproximadament d’una hectàrea. Tal com indiquen els cossos d’emergències, un helicòpter dels serveis mèdics va haver d’evacuar un home de 69 anys que havia inhalat fum intentant apagar les flames. Segons el SEM i en el moment del trasllat a la Vall d’Hebron, l’estat del ferit era menys greu. L’home provindria de la
L’helicòpter durant les tasques d’extinció.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
mateixa ermita de Sant Salvador, el punt on es va originar el foc. Les dades dels bombers del mes de gener d’aquest any indiquen que hi ha hagut més incendis que en cap altre des que se’n té constància. La sequera d’enguany, que se suma al fet que aquesta ja és una època amb poques pluges, i el canvi climàtic han fet augmentar exponencialment el risc i, conseqüentment, els focs detectats. A Catalunya durant el mes de gener hi ha hagut 574 incendis
de vegetació, gairebé el doble dels que es van declarar el gener del 2021. De fet, els dies previs i posteriors al foc de Sant Boi, Catalunya tenia activat el pla Alfa en diversos punts del territori. En algunes comarques, sobretot al Pirineu i Prepirineu, el risc d’incendi va arribar al nivell 2, agreujat pel vent sec que va bufar durant més d’una jornada. Ara el perill ha disminuït, sent baix o moderat gairebé a tot el territori, però la sequera continua sent molt severa i preocupant.//
CULTURA
La nova pel·lícula de Liliana Torres centrada en les relacions de parella SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart
La cineasta santbartomeuenca, Liliana Torres, ha presentat la seva darrera pel·lícula ¿Qué hicimos mal?, un viatge que ella mateixa protagonitza i que busca donar resposta a una pregunta que molta gent es fa quan repassa les seves relacions passades: Què hem fet malament? La Liliana decideix buscar la resposta a aquesta pregunta i aquí és on comença el seu periple i el punt de partida d’aquesta història. Actualment, la Liliana viu a Galícia amb la seva parella. Fa anys que mantenen una relació estable, però malgrat que tot està bé, té una sensació d’infelicitat que no
la deixa ser plenament feliç. Lluny d’engegar-ho tot a dida, decideix buscar d’on ve aquesta mena de sensació que li enterboleix el dia a dia. Per fer-ho comença un viatge que la portarà de Galícia cap a Barcelona, Itàlia i Mèxic, per retrobar-se amb les seves antigues parelles per fer-els la mateixa pregunta ¿Qué hicimos mal? Una de les seves exparelles va accedir a aparèixer al film que la Liliana dirigeix i protagonitza, les altres estan interpretades per actors, però les converses que mantenen amb la protagonista estan basades en les que la Liliana va tenir amb cadascun d’ells. En una de les converses apareix el tema de la carrera professional de la protagonista com un dels esculls per a la relació. Torres considera que la
Liliana Torres en un fotograma del film.//
seva generació ha estat de les primeres a posar l’ambició laboral per davant de les relacions personals, i per això creu que és inevitable que quedi reflectit a la pel·lícula. Aquest és el segon llargmetratge de Torres i des del passat desembre es pot veure a diferents sales. El film està produït per Matriuska, Avalon P.C y Miss Wasabi, la productora d’Isabel Coixet, amb el suport de TVE, la Xunta de Galícia i TVG.//
OPINIÓ / ESPORTS
Núm. 519
Facilitació de grups al Lluçanès Iru Fontdecaba i Júlia Vilageliu Facilitadores de grups Totes nosaltres, d’una manera o altre, hem format part o encara ara formem part d’un grup. Fins i tot, potser formem part de diversos grups al mateix temps: la mateixa colla, el grup d’amigues amb qui anem a caminar, els que ens trobem per jugar al dòmino, l’equip de futbol, la comissió de festes, el col·lectiu que gestiona l’Ateneu, l’associació de comerciants, aquelles amb qui treballem a la feina, la Xella, el grup de mares i pares de l’escola… Podem dir que quan som un grup ens trobem un seguit de persones amb qui compartim una sèrie de valors i objectius. També, tenim un sentiment de pertinença, en
què ens reconeixem a nosaltres mateixes en l’identitat del grup i, alhora, tenim uns vincles presents amb la resta de persones que el conformen. Segurament hem participat en grups en què ens hem sentit a gust, útils i reconegudes. Alhora, haurem tingut alguna experiència en què no hem trobat el nostre lloc dins del grup i ens hem sentit incòmodes. La facilitació de grups és un camp bastant nou, molt proper a la psicologia de grups, que explora i indaga sobre com funcionen els grups. D’alguna manera, ens aporta un marc per poder entendre una mica més què fa que en alguns grups ens sentim com a casa i en altres només pensem en marxar. Per molta trajectòria de grups que tinguem, tot sovint ens seguim trobant en situacions i
tament i escoltar les posicions de cadascuna de nosaltres, com a habitants del territori i agents actius que generem un impacte i que també el rebem de la resta. A partir del 19 de febrer tindrà lloc, per segon cop, la formació de facilitació de grups a l’Ateneu del Lluçanès (a Prats). Aportarem eines de comunicació i metodologies per abordar conflictes i també aprendrem sobre l’estructura i l’organització interna dels grups. Pots consultar les dates exactes a la mateixa agenda d’aquest diari i, si t’hi vols apuntar, és important que ens ho facis saber prèviament (juliavilageliu2@gmail. com). Acabarem al juny, convocant de nou un espai obert de diàleg a Prats, per explorar juntes sobre algun tema viu del nostre territori. L’any passat vam parlar sobre l’auge del món rural i l’impacte al Lluçanès; aquest any abordarem allò que tingui més força. Anima’t-hi!//
EXCURSIONISME
ESCACS
La 4a jornada de la Lliga Catalana torna a Sant Boi
dinàmiques en què ens veiem atrapades, sense entendre com hi hem arribat i sense saber com sortir-ne. Ens passa, per exemple, quan no atinem en la manera d’organitzar-nos, no funciona la nostra estructura o hi ha persones que no participen; ens pot passar també quan esclata un conflicte i es fa notar la tensió en l’ambient. Veritablement, moltes de nosaltres estem en conflicte amb els conflictes i tendim a buscar desesperades la solució per sortir d’aquest moment incòmode el més aviat possible. A través de la facilitació de grups generem espais en què, en comptes d’escapar-nos corrent del foc, ens aturem per asseure’ns-hi i entendre’ns una mica més. Apostem per practicar aquesta lògica als grups dels quals som part i també més enllà, als espais de vida i convivència quotidians del nostre territori. Expressar ober-
La UEP comença el camí Oliba PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch
L’equip sub-12 del santboienc debutant a casa.//
El pròxim diumenge, 13 de febrer, se celebrarà una nova jornada de la Lliga Catalana d’Escacs i els equips santboiencs tornaran a jugar a casa. Serà la quarta i els equips locals buscaran repetir els bons resultats de la segona jornada, que també van jugar a casa, on van guanyar tots tres equips. La tercera jornada, celebrada el passat cap de setmana, va ser complicada pels santboiencs. Els dos equips sènior del Sant Boi, van jugar a Manlleu, on van acabar empatant. Per altra banda, l’equip Sub12, va desplaçar-se a Vilanova i la Geltrú, d’on no van poder endur-se la victòria cap a casa.// CFU
LaRella | 6
A finals de mes, la Unió Excursionista de Prats (UEP) començarà les sortides per completar el camí Oliba, de més de 200 quilòmetres de distància. La ruta, que forma part del sender de gran recorregut 151, uneix les comarques del Bages, el Moianès, Osona i el Ripollès utilitzant com a fil conductor els monestirs fundats per l’abat Oliba. Començant a Montserrat i acabant als Pirineus, el camí passa per abadies com la de Sant Benet de Bages, la Seu de Manresa, Sant Pere de Casserres o el monestir de Ripoll. Finalitza a les Basses de Puigsec, prop de Molló i a la frontera entre Catalunya i la Catalunya Nord, al Vallespir. La intenció de la UEP és com-
La Unió Excursionista durant una sortida a la Garrotxa, l’octubre de l’any passat. // F: UEP
pletar el recorregut dividint-lo en dotze etapes diferents, agrupades en tres grans trams. El primer d’ells serà el que unirà Montserrat amb la ciutat de Vic, i ho farà a través de quatre etapes. El tret d’inici serà el diumenge 27 de febrer afrontant la primera sortida, caminant des de Montserrat fins a Manresa (uns vint quilòmetres), i continuant l’últim diumenge de cada mes.
Tal com indica el membre de la UEP Joan Vall, el camí Oliba no té dificultats tècniques, tot i que cal estar acostumat a caminar per bosc i corriols. Les sortides estan obertes a tothom qui tingui ganes de participar-hi, socis i no socis, i només cal inscriure’s a través de la UEP per assegurar una plaça a l’autocar que aproparà els participants a l’inici de la ruta.//
ESPORTS
10 de febrer de 2022
FUTSAL El tercera comença la segona volta tal com va acabar la primera, amb victòria al municipal El Futbol Sala Prats
L’equip de Roger Roma es troba en el millor moment de la temporada, sumant quatre victòries seguides a casa i acumulant sis partits sense perdre
Un instant del partit entre F.C.Pradenc i U.E.Tona. // F: MARIA BARTRONS
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
El sènior masculí del F.C. Pradenc ha trobat la ratxa positiva que buscava des de l’inici del curs 21-22. Les victòries a casa davant el C.E. Navàs ‘B’ i la U.E. Tona ‘B’ han permès als blaugranes escalar fins a la sisena posició de la taula classificatòria. El passat diumenge 30 de gener, el conjunt pradenc va atropellar el C.E. Navàs ‘B’ amb la segona major golejada de la temporada (5-0). El matx no va tenir cap història perquè al descans els locals ja dominaven per quatre gols a zero. El primer va arribar
gràcies a un regal dels navassencs, que es van introduir la pilota dins la pròpia porteria. Era el minut 14 de partit, i només en van haver de passar deu més perquè Roger Soler anotés el segon. Gairebé sense temps per celebrar-ho, els aficionats van presenciar el tercer, que va portar la firma d’Ouadie. Per acabar de sentenciar l’enfrontament, Marc Codinach va fer el 4-0 abans de la mitja part. El segon temps va ser un tràmit, amb el Pradenc dominant a plaer un partit que acabaria amb un altre autogol del Navàs. Victòria impol·luta i injecció de confiança que els blaugranes transformarien en una nova victòria la setmana següent.
La U.E. Tona ‘B’ visitava el Municipal per donar el tret de sortida a la segona volta. Els tonencs no van començar amb bon peu, ja que el Pradenc només va tardar dos minuts a obrir la llauna a través de Roger Soler. Tot i arribar tant aviat, el gol no es va traduir en un domini marcat de cap dels dos conjunts, si bé els locals van disposar d’alguna bona aproximació per fer el segon, va ser el conjunt visitant el que va empatar l’encontre. Semblava que es trencaria la ratxa de victòries a casa, però un gol amb el cap de Jordi Bartrons a la sortida d’un córner va assegurar els tres punts sobre la botzina. Amb aquests dos triomfs el Pradenc es consolida a la part mitjana-alta de la classificació just abans d’afrontar dos partits complicats, el primer dels quals serà al camp del C.E. Moià dissabte dia 12 a les 16:30. Els del moianès es troben situats un punt per davant dels pradencs. El pròxim partit a casa serà possiblement el més dur del que queda de lliga, ja que el diumenge dia 20 a les 16:30 de la tarda el Municipal rebrà la visita del líder, el C.F. Voltregà, equip que només acumula dues derrotes en tota la temporada.//
El Pradenc femení es consolida a la part alta Les blaugranes recuperen la bona dinàmica amb dues victòries consecutives després de la derrota contra l’Alt Berguedà al Municipal (2-3) PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
A quatre partits pel final de la lliga, el sènior femení s’ha consolidat a la tercera posició de la taula empatant a 31 punts amb el segon classificat, el C.C.R. Alt Berguedà, equip que es va imposar en la seva visita a Prats de Lluçanès el passat dimarts 26 de gener. L’enfrontament, que s’havia ajornat prèviament per casos de Covid, va ser una muntanya russa, amb alternatives constants, intensitat i ocasions a les dues àrees. Malgrat que les locals van igualar el 0-2 desfavorable amb gols de Maria Bartrons i Judit Lozano, finalment van ser les berguedanes les que es van endur la victòria. Tot i l’ensopegada, les locals van redimir-se en guanyar a Badia del Vallès per 1 a 3. Les blaugranes es van sobreposar al gol inicial de les vallesanes amb
continua arrassant
L’equip co-dirigit per Jordi Rota i Isaac Basagaña acumula set victòries consecutives i ja trepitja els talons al primer classificat
Els del C.F.S. Prats celebrant la victòria a Premià de Dalt. // F: CFS PRATS
La dinàmica del C.F.S. Prats de Lluçanès no pot ser més positiva. Els blaugranes encadenen set partits seguits guanyant i no coneixen la derrota des de la segona jornada de lliga. L’últim triomf dels pradencs encara va ser més contundent que els anteriors, de fet va ser la golejada més contundent del curs. La visita a Premià de Dalt es va saldar amb un aclaparador 1 a 8 favorable als de Prats, amb un vendaval de joc ofensiu que va deixar sense opcions al conjunt local. El protagonista de la golejada va ser Aleix Muntadas, autor d’un pòquer de gols, seguit per Bernat Bujons amb dues dianes i per Damià Riba i David Solanich amb un gol cadascun. Aquest cap de setmana, doble ració de futbol sala a Prats de Lluçanès per tancar la primera volta. Primer, el dissabte dia 12 el Pavelló Municipal rebrà la visita del C.F. Sant Cebrià de Vallalta a les 19:00h, i l’endemà diumenge dia 13 es disputarà el partit endarrerit contra el C.E.F.S. Ciutat de Granollers a les 18:00h de la tarda. Els blaugranes començaran la segona volta també com a locals, ho faran rebent el Santa Perpètua el proper dissabte dia 19 a les 7 de la tarda.// XVA
RAL·LI
Gil Membrado torna a competir a Letonia
Jugadores del F.C.P. femení després de guanyar el C.E.Llinars (4-1). // F: FCP
dos gols de Judit Fumanya i un de Joana Ballart. Les jugadores del Pradenc també es van imposar en la visita del C.E. Llinars al Municipal de Prats (4-1). Disputat el dissabte dia 5, el partit de les locals va anar de menys a més, ja que també van haver de remuntar un gol inicial de les visitants. Els gols pradencs
van arribar a botes d’Ainhoa Campdepadrós, Maria Bartrons, Judit Lozano i Joana Ballart. Ara les blaugranes hauran de jugar dos partits seguits lluny de Prats, el primer dels quals serà contra el Montmeló U.E. el proper diumenge dia 13 i el segon contra el F.C. Vallgorguina el diumenge dia 20.//
L’olostenc, Gil Membrado, va participar en la prova inicial del campionat d’Estònia de ral·lis, l’Sprint Rally Oteppa, celebrat a finals de gener. En unes especials completament nevades, l’objectiu del pilot no era ser el més ràpid, sinó continuar acumulant experiència. I amb aquesta premissa Membrado, amb Rogelio Peñate de copilot, van encarar la prova. L’olostenc va acabar en la 34a posició, dels 53 equips que van arribar a la meta. El jove pilot del RACC, que debutava al volant d’un Ford Fiesta Rally4, tindrà l’oportunitat de continuar mostrant el seu potencial en la prova d’aquest cap de setmana a Sarma, Letonia. Cal tenir en compte que Membrado només pot competir Letonia, l’únic país que li permet fer-ho amb només 14 anys.// LaRella | 7
CULTURA
Núm. 519
El Banc d’aliments de la comarca, el Rebost del Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
El Rebost del Lluçanès es va posar en funcionament a principis del 2000, amb l’objectiu de crear un Banc d’aliments al Lluçanès i evitar els desplaçaments de les persones usuàries fins a Vic. Actualment, unes 28 unitats familiars del Lluçanès es beneficien dels serveis del Rebost, tot i que aquesta xifra ha anat variant al llarg dels anys, arribant fins a les 35 unitats familiars durant els inicis de la pandèmia. Tal com explica Montse Juvanteny, coordinadora tècnica del Consorci, el Rebost no és un servei de llarga durada “sinó una ajuda en un moment determinat”. Només poden utilitzar el servei les persones derivades des de Serveis Socials. I no totes les persones acudeixen al Rebost setmanalment, sinó que moltes ho fan cada quinze dies o només durant un temps concret. Abans que s’unifiqués i centralitzés el servei a l’actual local, situat a Prats, les famílies del Lluçanès que ho necessitaven ha-
LaRella | 8
vien de baixar a Vic a recollir els seus cistells, dificultant l’accés a aquest recurs. Ricard Pla, veí de Prats, era voluntari del Banc d’aliments de Vic, en veure la gent del seu poble que baixava a buscar els cistells va decidir començar a pujar-los ell, un cop tancaven el Banc de Vic. Al cap d’un temps, ja li van proposar d’obrir una seu del Banc d’aliments a Prats, així, ell i altres voluntaris de Càritas de Prats, van crear el primer banc d’aliments del Lluçanès, que ha acabat esdevenint el Rebost del Lluçanès. El primer local va ser al carrer de les Escoles i com explica Josep Ferrer, un dels voluntaris del Rebost, “se’ns va fer petit i era poc pràctic. Amb la crisi del 2008 van augmentar el nombre d’usuaris i vam començar a rebre fons des d’Europa. El local era massa petit i l’Ajuntament de Prats ens va llogar el local de l’antiga caixa Manresa, però tenir les coses a dos espais era complicat de gestionar. A més, aquests dos locals estaven al mig del poble, i un banc d’aliments ha d’estar a un lloc discret”. Quan el servei va passar a ser comarcal, es va traslladar el Rebost
a l’actual emplaçament, i el cost del lloguer del local el va passar assumir el Consorci del Lluçanès.
El Rebost del Lluçanès dona servei a les famílies de tota la comarca
El Gran Recapte permet al Rebost tenir producte fresc del Lluçanès tot l’any
ELS VOLUNTARIS, PECES CLAU DEL REBOST Setmana a setmana famílies del Lluçanès s’apropen al Rebost per emportar-se a casa els seus cistells. Cada unitat familiar té un cistell adaptat a les seves necessitats, ja que no és el mateix una família formada per una sola persona o per tres, una família amb infants o una sense. Per això, des de serveis socials, fan arribar una fitxa amb recomanacions sobre el que ha de contenir cada cistell i els voluntaris són els encarregats de preparar, un a un, els 28 o 29 cistells setmanals per tot el Lluçanès. La gestió del Rebost la fa Càritas, i són 5 les persones que se n’ocupen: en Joan Ferrer Vivet, que els últims anys ha assumit les tasques de direcció, en Josep Ferrer Roges, la Mercè Perearnau Borralleras, la Mª Mercè Gost Canyelles i la Roser Claveria. Aquests, dediquen les tardes del dimecres a preparar els cistells que es reparteixen els dijous. Molts ajuntaments de la comarca,
Alguns dels volunta
Vols col·laborar amb el Les empreses amb exceden fer donacions es poden pos
93 888 o enviant un mail a carit
ESPORTS
10 de febrer de 2022
aris del Rebost del Lluçanès, al seu local logístic.// F: LaRELLA
el Rebost del Lluçanès? nts o particulars que vulguin sar en contacte a través del:
8 00 50 tasprats@caritasbv.cat PRESENTACIÓ
Editen un llibre sobre la vida del Doctor Grau
El Patronat de la Fundació Doctor Grau, entitat creada l’any 1998 i que centra la seva activitat en la prestació d’ajudes en el camp de l’ensenyament, posarà a la venda aquest febrer un llibre sobre la vida del doctor, amb motiu del 80 anys de la seva arribada a Prats i dels 25 anys de la seva mort. L’encarregat d’escriure’l ha estat Lluís Vila Vilalta, exalcalde de Prats i membre del Patronat, i l’ha editat Cal Siller. La presentació es farà el 20 de febrer -una setmana abans de l’aniversari del naixement de Josep Grau i Torrodà- a tres quarts d’1 del migdia a la seu de la Fundació, Cantó del Botiguer, 1. L’antiga sala d’exposicions de Caixa Manresa es donarà a conèixer així per primera vegada com a seu de l’entitat. A l’acte hi intervindrà el president de la Fundació, Dr. Josep M. Garcia-Talavera, el secretari, Xavier Cortada, i el mateix autor. Durant la presentació també es podrà comprar el llibre a un preu de 15€.// Red.
per facilitar l’accés als usuaris del seu poble, envien al personal de la brigada a buscar tots els cistells i repartir-los directament al seu municipi. Els voluntaris també són els encarregats de mantenir el magatzem al dia i ordenar el material quan arriba, que no és poc. Un cop al mes van a buscar el producte “sec”, és a dir, cereals, llaunes, productes d’higiene personal, de neteja, entre altres, al magatzem del Banc d’aliments de Barcelona. Hi ha mesos que poden arribar a ser més de 800 kg en producte, hi ha mesos que menys. Allà també hi van a buscar fruites i verdures, en aquest cas, cada quinze dies. I tres vegades l’any hi va a buscar l’excedent que arriba de programes europeus, que pot ser arròs, galetes o llet. En Josep Ferrer ens explica que de fons europeus “poden arribar, perquè ens en feu una idea, fins a 700 o 1.000 litres de llet”. Però el Rebost també s’omple gràcies a les aportacions d’empreses de la comarca que hi col· laboren, i gràcies a les aportacions recollides durant el Gran Recapte “que són moltes” diu en Josep. Per això, afegeix que, “des del Rebost volem donar les gràcies a totes les persones que col·laboren any rere any”. El canvi de format del Gran Recapte que van haver de fer a causa de la pandèmia està resultant molt eficient i útil pels responsa-
bles del Rebost. Fins fa dos anys es recaptava directament productes de llarga durada, el 2020 a causa de la pandèmia es va decidir que el Gran Recapte es faria a través d’aportacions econòmiques arreu de Catalunya. En el cas de Lluçanès, qui volia col·laborar podia comprar tiquets per valor d’1, 3 o 5 euros als diferents establiments adherits. Aquest passat 2021 van decidir seguir-ho fent, ja que els resultats han estat molt positius. Tal com explica en Josep, “comprem a cada establiment en funció d’allò que han recaptat. A més, podem diversificar els aliments que oferim, ara tenim carn i peix cada setmana, i producte fresc tot l’any, i tot comprat a la comarca. Tots hi guanyem.” MÉS QUE UN BANC D’ALIMENTS En una petita part del local on està ubicat el Rebost, hi trobem un espai de Càritas on hi ha roba i joguines. Les voluntàries de Càritas són les encarregades de rebre la roba, valorar l’estat, portar-la a rentar i després distribuir entre qui els hi demana. I no només roba, també sabates, motxilles, mantes, llençols. Aquest servei està obert a tota la població del Lluçanès que ho necessiti. Pel que fa a les joguines, si estan en bones condicions, procuren que per Reis arribin on han d’arribar. Enguany més de 20 canalles usuàries del banc d’aliments van beneficiar-se d’aquest servei.//
LA COLUMNA
Ainhoa CAMPDEPADRÓS PONS
Diuen, diuen, diuen...
Els rumors són presents a tot arreu, però crec que als pobles, més. Potser és perquè parlem més entre nosaltres, o perquè més o menys ens coneixem tots, però la veritat és que, de rumors, se n’escampen sempre. Però no s’escampen pas sols, eh? Tots i totes hi contribuïm una miqueta. Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Tot sovint sentim (o diem!) frases que comencen amb “Diuen que...”, “He sentit que...”, o que acaben amb “... això m’han dit”. Per a mi, aquestes paraules ens indiquen que estem davant d’un rumor. Per què? Doncs perquè el “no tenir ni idea de si el que dic és cert o no” (però dir-ho igualment) és una característica essencial del rumor. De fet, el rumor es pot definir com “una notícia que corre de boca en boca” (segons el DIEC), o bé com “una especulació no confirmada que s’intenta donar per certa amb un objectiu determinat” (segons la Viquipèdia). Dit d’una altra manera, els rumors són informacions que s’escampen sense saber si són certes o no. Tot i així, la Viquipèdia i el DIEC no són els únics que parlen dels rumors. De fet, un dia, mentre llegia sobre Psicologia Social, vaig topar-me amb un estudi sobre els rumors (sí, avui dia s’estudia sobre qualsevol fenomen). Em va cridar l’atenció que el rumor té tres característiques bàsiques: la primera, que a mesura que es transmet, tendeix a escurçar-se i fer-se més concís (és a dir que anem al gra). La segona és que accentuem més unes parts de la història que unes altres (o sigui que expliquem allò que té més morbo), i la tercera és que organitzem la informació donant-li coherència amb el tema central (es podria dir que li “donem sentit” a la història que estem explicant). A més, acaba essent com el joc del telèfon: cadascú hi afegeix cullerada, de manera que la informació del principi i la del final no tenen res a veure l’una amb l’altra. Per anar acabant, que tot aquest escrit potser s’ha fet una mica avorrit, volia que aquesta columna servís per conèixer una mica millor el funcionament dels rumors. Que servís per detectar-los i poder tallar la cadena de transmissió. Que deixem de donar credibilitat a les frases que comencen amb un “diuen que” o que acaben amb un “això diuen”. Que pensem quines repercussions pot tenir, per a les persones implicades, que seguim perpetuant el rumor. Que contrastem la informació abans de creure’ns-la i de transmetre-la. Que qüestionem tot el que ens diuen. Però no feu cas de res de tot això, que diuen que és mentida.//
LaRella | 9
AGENDA
Núm. 519
LLIBRE
Transhumància del Vallès al Pirineu, un camí fet llibre passant pel Lluçanès Els camins transhumants han contribuït, en gran manera, a dibuixar el Lluçanès tal com el coneixem. Un d’aquests camins és l’antic camí ral que anava de Barcelona a França, una variant del qual sortia de Sentmenat cap a Sant Julià d’Uixols, cap als plans del moianès d’allà a Fontfreda i després, per Sant Bartomeu o Olost, fins a Alpens. D’on sortia cap a les Llosses, Ripoll, la Collada, Puigcerdà i finalment Foix. Aquesta variant es coneix com el Camí de Montbui i Tomàs Mas Pascual l’ha plasmat en el seu llibre “Transhumància del Vallès al Pirineu”. L’autor escoltava les històries que explicava en “Ciscu” Orriols, pastor transhumant de Castellar de N’hug, a la barberia del seu pare quan baixava al Vallès amb les seves ovelles. La ruta que seguia en “Ciscu” és la que en Tomàs Mas, acompanyat d’amics i coneguts, ha tornat a recuperar. Una feina que ha fet els últims vint-i-un anys, la culminació de la qual és aquest llibre publicat el passat desembre. Un camí de va de Sentmenat fins al Pla d’Anyella, vuit etapes de recorregut, tres de les quals al Lluçanès, que recuperen i posen el valor els camins que han permès construir el nostre país.// CFU
EXPOSICIONS
DIUMENGE 13 DE FEBRER
EQUIP
SANT FELIU SASSERRA_ OCELLA’M: Homenatge literaris als ocells. Exposició que és un homenatge a set ocells: l’oreneta, el pardal, el colom, el corb, l’oriol i la merla. Amb textos de Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra, Josep Carner, Pere Quart i Joan Amades. Del 24 de febrer al 16 de març a la Biblioteca.
SANT FELIU SASSERRA_ CROS ESCOLAR. Durant el matí a l’avinguda dels Països Catalans.
REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno i Xavier Vilella Antonell.
ORISTÀ_ AUDICIÓ de piano i guitarra de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. A les 5 de la tarda al Local Social.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila i Maria Conill Hernandez, Ferran Sayol Altarriba i Ainhoa Campdepadrós Pons.
SANT FELIU SASSERRA_ PRESENTACIÓ VIRUTAL DEL TREBALL DE RECERCA de segon de Batxillerat “LaRella: Orígens i Evolució” de Biel Plata. Al web de l’Ajuntament.
SANT FELIU SASSERRA_ RAID HÍPIC. A l’Avinguda dels Països Catalans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas edicionslarella@gmail.com
PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ “MÚSIC DE TOT COR, Joan Tomàs i Parés (1896-1967)”. Fins el 13 de febrer a la sala Cal Bach. OLOST_ “TRASCENDIR AMB LA NATURA”, de Lola Hosta. De dilluns a dijous de 5 a 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
DISSABTE 19 DE FEBRER
ALPENS_ VISITA GUIADA. Les joies del romànic al Lluçanès. Ermita de Sant Pere de Serrallonga. A càrrec de la doctora en història de l’Art, Marta Fernández. A les 11 del matí.
DIMARTS 22 DE FEBRER SANT FELIU SASSERRA_ TALLER Pinta la teva mascareta de Carnestoltes. A 2/4 de 4 de la tarda a la Biblioteca.
DIVENDRES 11 DE FEBRER
DIJOUS 24 DE FEBRER
OLOST_ XARXA DE CONEIXEMENTS. Els registres akàssics, per Elizana Ardila Suárez. A les 6 de la tarda al Centre Cívic.
SANT FELIU SASSERRA_ DIJOUS LLARDER. Caminada al popular roure centenari de La Serra. Sortida de l’Ateneu a les 4 de la tarda.
LA VINYETA, per Maria Conill
LaRella | 10
PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) i www.meteosona.com EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
Anuncia't al DIRECTORI! El Directori d’empreses de LaRella és el recull més complet de serveis del Lluçanès. Fes que hi sigui el teu negoci, i que tothom et pugui localitzar fàcilment!
SOBREMUNT
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
Cada quinzena, el teu logotip serà imprès 3000 vegades i repartit a més de 90 punts de distribució per tota la comarca. És la millor manera d’entrar a totes les cases de la comarca!
Més informació:
621 27 64 29
comunicaciolarella@gmail.com
De divendres a dilluns de 8 a 17h Sopars i altres dies sota reserva
650 35 62 99 Sobremunt
PRATS DE LLUÇANÈS
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA PERRUQUERIA
ESTÈTICA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
TINTORERIA Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
FOTOGRAFIA
NETEJA
RESIDÈNCIA
De 9 a 20:30h
De 20:30 a 9h
11 dv
OLOST
ATLÀNTIDA
12 ds
F.AUSA - VIC
AUSA
13 dg
F.POU - VIC
POU
14 dl
ST. BARTOMEU
YLLA-CATALÀ
15 dt
OLOST
TANYÀ
16 dc
PRATS
VILAPLANA
17 dj
ST. BARTOMEU
ALBERICH
18 dv
PRATS
BARNOLAS
19 ds
F. TERRICABRAS-VIC TERRICABRAS
20 dg
F. FARGAS - VIC
FARGAS
21 dl
ST. BARTOMEU
ARUMI
22 dt
OLOST
URGELL
23 dc
PRATS
EURAS
24 dj
ST. BARTOMEU
ATLÀNTIDA
Publicitat LaRella! Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com ENCANTS
EL RACÓ DE LA FEINA BUSCO FEINA >Noia de 43 anys s’ofereix per cuidar gent gran i netejar cases. T.:93 856 06 08. (R519/01). > Dona s’ofereix per atenció a malalts i per feines de la llar, dos dies a la setmana. T.: 665 836 162 (R519/02)
ES VEN » CALDERA de gasoil Roca model Iaia, 2 dipòsits de gasoil de 1000 litres, Remolc d’alumini de 133x103. Tot en molt bon estat T.: 699 45 87 99 (R515/02) » REMOLC de 3.500kg. T.: 686 46 22 02 (R517/02) » GABIES DE CONILLS de diferents marques. Algunes seminoves. T.: 686 46 22 02 (R517/03)
OFEREIXO FEINA
» SITGES de diferents mides. T.: 686 46 22 02 (R517/04)
> Gerocultor/a a residencia d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de matins. T.: 687 08 30 81 (R518/01)
» EMBALADORA john Deere de bales petites amb filferro. T.: 686 46 22 02 (R517/05)
> Cuiner/a a residencia d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Dos dies a la setmana (20h/setmanals) amb possiblitat d’ampliació a jornada complerta amb fienes de neteja. No substitució. Horari de matins. T.: 687 08 30 81 (R518/02) > Al Café del Mig busquem una persona per treballar a la cuina els caps de setmana. T.: 93 853 00 51 (R518/03)
» MOBLES CALAIXERS de diferents mides i mostradors. Preu a consultar. T.: 679 38 45 70 (R517/06) » BALES D’HERBA rodones. T.: 636 33 36 30 (R517/07) » PIS al centre de Prats: 122m2, 4 habitacions, 2 banys, 2 menjadors/salons, balcó ascensor i parking. 120.000 € negociables. T.: 679 687 754 (Antònia) (R518/02)
» CINTES de cassette de tot tipus de música a molt bon preu, gairebé regalades. T.: 657 56 24 03 (R518/01) » SOFÀ RACONER de 5/6 places 2700 m.m × 2700m.m, de color marrò en bon estat. Preu 150€. T.: 609 38 80 95 (R519/01) » SEGADORA MECÀNICA Honda, mod. IZY amb benzina. Molt bon estat de conservació. Ha funcionat poques hores. Preu: 250€. T.: 676 466 311 (R519/02) » ES LLOGA
ES LLOGA
» HABITACIÓ a caseta petita, lluny de gairebé tot però molt ben comunicada. 200 € + llum. T.: 602 34 66 92 (R517/08) » ES BUSCA
ES BUSCA
» CLAU DE MOTO Yamaha, perduda al camp de futbol de Prats. És gratificara. T.: 607 33 46 61 (R515/01) Pots enviar articles d’opinió, encants, ofertes i oferiments de feina, actes de l’agenda, o fotografies del temps i les publicarem gratis. A: larellallucanes@gmail.com 621 27 64 29
EL TEMPS / LA RECEPTA
13 de gener de 2022
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 26 de gener al 8 de febrer
Voltors comuns aquesta setmana a Sant Boi de Lluçanès//F: JORDI RIERA
OLOST TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 3 de febrer
Cº 20.2
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
ORISTÀ_ 28 de gener
-9.0
PLUJA ACUMULADA
L.
OLOST
0.2
PRATS
0.0
SANT BOI
0.2
ORISTÀ
0.0
ALPENS
0.2
DIA
Màx.
Min.
Núvols de vent, boires i gelada amb els canvis de color a l’albada, des del Roc Llarg.//F: EMILI VILAMALA
PRATS l/m2
Màx.
Min.
SANT BOI
ORISTÀ
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
ALPENS l/m2
Màx.
Min.
l/m2
26 27 28
14.6 -5.3 15.1 -5.7 14.9 -6.3
0.0 0.0 0.0
14.5 -3.7 15.0 -3.5 15.6 -3.9
0.0 0.0 0.0
13.8 14.3 14.6
0.8 3.1 1.9
0.0 0.0 0.0
15.0 -8.0 16.2 -7.8 17.7 -9.0
0.0 0.0 0.0
14.8 15.3 16.1
1.1 2.5 2.9
0.0 0.0 0.0
29
16.4 -5.0
0.0
16.9 -3.1
0.0
1.0
2.4
0.0
17.6 -7.0
0.0
16.9
3.3
0.0
30 31 1 2 3 4 5 6 7 8
17.6 12.7 13.8 16.7 19.3 13.4 11.8 10.7 14.2 15.5
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.2
17.5 13.0 12.9 16.9 19.2 12.4 10.8 10.2 14.2 15.4
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
16.4 3.3 11.8 0.0 12.4 0.4 16.6 -0.4 18.1 5.9 11.7 5.3 10.4 3.7 8.7 1.4 13.6 -1.0 14.0 1.7
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.2 0.0 0.0
18.1 15.0 14.6 18.3 20.2 14.7 14.3 13.0 15.3 17.0
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
17.3 3.3 13.5 0.9 13.0 0.9 18.4 -0.8 19.8 6.2 12.5 5.4 10.4 3.0 8.3 1.6 13.8 -0.7 14.6 2.1
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.2 0.0 0.0
-4.9 -4.6 -3.9 -4.1 -4.1 -0.9 -0.3 -2.1 -3.7 -2.9
-2.7 -3.5 -2.0 -1.8 -1.3 1.0 0.5 -1.4 -2.6 -1.5
-7.2
-7.0 -5.4 -5.8 -6.3 -2.1 0.0 -4.0 -5.4 -4.8
EL RECEPTARI de @Cookissim
Tiramisú amb licor de crema d’arròs del Delta PAS A PAS
INGREDIENTS » Uns 150 gr de melindros secs (de soletilla) » Cacau en pols pur 100% » 250 gr de formatge mascarpone » 200 gr de nata per muntar » 50-70 gr de sucre blanc o sucre llustre » Licor crema d’arròs del Delta » 250-300 ml de cafè » Licor Cointreau
Batre amb unes varilles elèctriques, a velocitat baixa, el formatge mascarpone, la nata i el sucre. Afegir un bon raig (generós) del licor crema d’arròs i seguir batent fins que munti. Barrejar en un plat o safata el cafè expresso amb un bon raig del licor Cointreau. Sucar banda i banda els melindros a la barreja de cafè amb licor. Posar els melindros sucats en vasets individuals de vidre. Cal fer-ne una primera capa. Incorporar una capa del mascarpone muntat per sobre dels melindros. Repetir el procés anterior: una capa de melindros i una altra capa de mascarpone. Empolvorar una mica de cacau pur 100%. Reservar a la nevera i ja estarà llest!
EL PRODUCTE
El licor de crema d’arròs dels segadors del Delta de l’Ebre és una crema elaborada amb concentrat de crema, sucre líquid, aigua desmineralitzada, destil· lat d’arròs del delta de l’Ebre 100% i aromes de canyella i llimona. Ingredients de primera qualitat que li donen un sabor inconfusible davant altres licors d’arròs. Es tracta d’una beguda amb una graduació baixa (17 % d’alcohol), amb un gust dolç i agradable, subtil però de gran potència aromàtica, amb aromes a canyella i cítrics, que recorda l’arròs amb llet o la crema catalana. Ideal per assaborir a la sobretaula, com a digestiu, després del cafè, amb les postres o com a copa de mitja tarda, acompanyat de fruits secs o d’algun dolç.//STV LaRella | 15