R516

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 9 | DESEMBRE | 2021 NÚM: 516

www.larella.cat SUPLEMENT INTERIOR

LLUÇANÈS A TAULA Plantes silvestres, horts i remeis casolans

PÀG 3

Repunt de casos de COVID a la comarca PÀG 30

Èxit de les 3 hores de resistència de Santa Creu PÀG 7

la forja d' d'alpens toca el cel Col·locació de les estrelles forjades per l’alpensí Enric Pla Montferrer a la Sagrada Família.//F: SAGRADA FAMÍLIA

Confessions abans de Nadal La columna de Carolina Font PÀG 27

La Vinyeta de Gemma Gallorte

L’ÀLBUM NOTÍCIES

Núm. 516

Oristà omple els seus carrers de Fira Veïns que es retrobaven, amics que aprofitaven per posar-se al dia o coneguts que es saludaven amb un cop de cap, els carrers d’Oristà van omplir-se de gent que volien gaudir del dia assolellat i de les parades d’artesans que omplien el poble. Només arribar les parades d’antiquaris rebien els visitants amb relíquies d’un passat més o menys llunyà, de cartons de tabac d’aquell que ja no es fuma fins a eines antigues que ja no s’utilitzen. Direcció a la plaça, a ritme de xaranga i amb el soroll de les motoserres de fons, les parades d’embotits i formatges artesans feien les delícies dels més gourmets. Les joies fetes a mà per artesanes que dominen els metalls, sabons i cremes que guareixen totes les pells i jocs per viure mil aventures acabaven de donar forma a la Fira. I entre tota la gent, els participants del concurs de pintura ràpida.

L’exposició de quadres de pintura ràpida.// F: AJ ORISTÀ

La tirolina des del campanar.// F: AJ ORISTÀ

L’exposició de maquinària agrícola antiga.// F: AJ ORISTÀ

Una mostra del Land Art a la llera de Gavarresa.// F: AJ ORISTÀ

Lluçà fa el ple per Festa Major

La trobada d’acordionistes.//

Caminada per la ruta de les tines.//

El ball amb la Berguedana de Folklore.//

Projecció del documental ‘El No a l’os‘.//

La Festa Major d’enguany va començar mirant el cel, com reivindica Ines Diarbourne, que va descobrir als assistents allò que veiem al cel lluçanenc. El dissabte la canalla que va gaudir de valent amb l’espectacle “El carro de les trementinaires”, veient com la Remei i la Dolors, mestre i aprenent, es preparaven i molt, abans de començar el seu viatge. El vespre, la trobada d’acordionistes i el sopar va superar amb escreix les expectatives de l’organització, i van fer xalar de valent tota la gent de la comarca que s’havia atansat a Lluçà per gaudir de la seva festa. El diumenge va començar amb missa i vermut i a la tarda, cine: “El no a l’Os” un documental que posa sobre la taula el punt de vista de la població dels Pirineus, de Catalunya i Occitània, entorn les polítiques d’alliberament d’ossos impulsats pels governs català i francès. //CFU

Torna Sant Andreu La celebració de Sant Andreu, patró d’Oristà, es va allargar durant gairebé cinc dies. Els oristanencs, que l’any passat van haver d’ajornar la seva Festa Major, enguany l’esperaven amb ganes. L’inici va ser el divendres 26 de novembre, amb la tirada de bitlles i amb el tast de vins a càrrec de la sommelier Anna Castillo. I amb el somriure a la boca de després d’un tast, ningú es va poder resistir al bingo musical, que va fer passar una bona estona tots els que hi van participar. L’endemà les activitats no van començar fins a les 4 de la tarda, amb una baixada d’andròmines que entre ais i uis, va arrencar les rialles dels que ho van anar a veure. A les dotze, i ja recuperats de les sotragades, els Últim Àtom Band i el Dj Capde van fer moure l’esquelet de veïns i forans. El diumenge va ser dia de missa i rifes. I el dilluns, i just acabades les classes, els nens i nenes d’Oristà van poder berenar xocolata desfeta i passar-ho d’allò més bé amb en Gil Ratataplam.//

LaRella | 2

La Polivalent plena durant el tast de vins.// F: AJ ORISTÀ

El concert i ball amb el Pep i la Maria José.// F: COMISSIÓ

Animació infantil.// F: COMISSIÓ

Foto de família al tast de vins// F: COMISSIÓ

NOTÍCIES

9 de desembre de 2021

Repunt de robatoris a la comarca LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Des de principis de tardor hi ha un repunt de casos de robatori i furts a la comarca, centrats especialment a la zona d’Alpens i Sant Boi, però també hi ha hagut casos a altres pobles com Sant Feliu i Sant Bartomeu. L’augment de casos a la zona del Lluçanès nord, coincideix també amb el repunt de casos a la zona del Bisaura, especialment Sant Quirze. El passat 10 de novembre un incendi provocat causava greus danys al bar de les piscines de Sant Quirze. L’endemà l’Ajuntament organitzava una convocatòria a la plaça Bisaura, que va aplegar prop de mig centenar de veïns, per re-

clamar la millora de les accions policials i judicials perquè garanteixin la seguretat als pobles petits. La sensació d’inseguretat s’ha estès fins a Sant Boi i Alpens. Marc Parés, alcalde de Sant Boi, en declaracions al programa el Mirador, de Canal Taronja, admetia que s’ha notat un repunt dels casos de furts i robatoris després de la pandèmia, amb la diferència que “fins ara entraven a cases buides, robaven i desapareixien, i ara són més desafiants, van a cara descoberta i si algú els enganxa, li planten cara, i això encara genera més inseguretat entre els veïns”. La matinada del passat dilluns, 29 de novembre, es va detenir un dels presumptes autors dels delictes que han tingut lloc aquestes

últimes setmanes a Sant Quirze i, probablement també, al Lluçanès. La detenció va tenir lloc després d’un accident a l’altura de la Gleva a la C-17, en què s’hi van veure implicats tres vehicles. El conductor d’un d’aquests cotxes, un veí de Sant Quirze, va ser detingut allà mateix acusat de robatori i furt precisament de l’ús del vehicle, l’accidentat. I també se l’acusa d’un delicte contra la seguretat de trànsit i de lesions greus per imprudència greu contra el seu acompanyat, que va ser ingressat a la Vall d’Hebron i que també se l’investiga pel robatori del cotxe. El detingut, que també se l’acusava de l’incendi del bar de Sant Quirze, va passar a disposició judicial el dimecres i va ser posat en llibertat tot seguit.//

Segueix la investigació pel robatori al Pavelló d’Olost OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire

Durant la matinada entre el sis i el set de novembre, es va produir un robatori al pavelló d’Olost i diverses destrosses de material al mateix recinte, així com a la resta de la zona esportiva i als vestidors del camp de futbol i la piscina. Durant aquell cap de setmana, el poble celebrava diferents activitats, i durant el dissabte a la nit, moment en que tot apunta que s’haurien produït els fets, s’estava celebrant un dels actes principals de la jornada: el retorn del correfoc, i un sopar popular seguit de dos concerts al camp de futbol vell. Del pavelló, es va sostreure un equip de so –cedit per la Diputa-

Les drestrosses del Pavelló.// F: AJ OLOST

ció de Barcelona – i es va trencar material que havia de servir per realitzar la cronoescalada de Sant Adjutori al matí de diumenge, però que es va suspendre, precisament, per aquests fets. Segons informació que va fer arribar l’Ajuntament del poble un parell de setmanes després

del furt, l’equip de so va ser localitzat, i recuperat pel cos de Mossos, a un domicili de Perafita i ja ha estat tornat a la Diputació. Ara per ara, la policia catalana segueix investigant aquests actes vandàlics que, segons informa el consistori olostenc, van tenir un cost estimat de 2500€.//

PANDÈMIA

La pandèmia remunta amb 71 casos a les portes de Nadal Després de mesos sense registrar pràcticament cap cas de coronavirus a la comarca, les dades han empitjorat notablement durant la segona quinzena de novembre i la primera setmana de desembre. En aquest temps, a Prats i a Sant Bartomeu s’hi han detectat 26 casos de coronavirus, respectivament, mentre que a Olost se n’hi han detectat 6. A Lluçà n’hi ha hagut 4; a Sant Boi, 3; a Perafita i Merlès, 2; i a Sant Feliu i Oristà, 1. En total, 71 casos detectats a la comarca. Fa tan sols dos mesos, a principis d’octubre, no se n’hi registrava ni un. COL·LEGIS CONFINATS L’augment de casos entre la societat s’ha traduït, una vegada més, amb l’augment de grups confinats. A Sant Bartomeu, tota l’escola la Monjoia ha hagut d’estar confinada per casos positius. A Prats s’ha hagut de confinar una classe de l’escola Lluçanès i dues més de l’escola FEDAC.// FVC

POLÍTICA

El Consorci aprova un pressupost de continuïtat pel 2022 El Consell General del Consorci va aprovar el pressupost de l’ens per aquest 2022, el passat 10 de novembre. El pressupost d’enguany és de 889.272 €, només 80.000 € més que el del 2021. Aquest pressupost segueix la línia del de l’any anterior sense grans inversions, però amb l’objectiu de seguir garantint el manteniment dels serveis que s’ofereixen des de l’ens. Es veu un lleuger augment en les despeses de serveis socials, que pugen fins els 93.500 €, 8.500 € més que en l’exercici anterior. I en destaca també l’augment en les aportacions que farà cada municipi a l’ens, que enguany serà de 28 € per habitant, un augment de 5 € respecte a l’any passat. El 2020 l’aportació per habitant i municipi va augmentar només 1,75 € després de dos anys sense modificacions.// CFU

LaRella | 3

L’ÀLBUM

Núm. 516

Tots els municipis del Lluçanès s’impliquen en el 25N LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno

Els municipis del Lluçanès i el Consorci van presentar una programació en rebuig de les violències masclistes. El 25 de novembre, (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones) es va il·luminar la façana dels ajuntaments i es van penjar pancartes criminalitzant la violència masclista. Tots els municipis van signar el manifest unitari de la Generalitat de Catalunya que enguany reclamava la lluita diària per una vida lliure de violències masclistes i posava èmfasi en eradicar la violència obstètrica, la violència de segon ordre, la violència vicària i la violència digital; com també la violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública. Durant tot el mes de novembre, el Consorci va dur a terme un cicle de tallers coeducatius a les escoles del Lluçanès per treballar els estereotips i rols de gènere amb els infants amb l’objectiu de promoure la igualtat a l’entorn escolar. A Olost, a Prats, a Sant Agustí, a Sant Martí i a Sobremunt es van realitzar tallers d’autodefensa feminista. També diversos pobles del Lluçanès van acollir activitats culturals com el taller “Gogaritxi i els seus vindicontes”, el teatre per a joves “Vull ser algú” o el teatrefòrum “Violència de gènere”. El dijous 25 els i les alumnes de l’EMAL van realitzar una mostra de teatre, després de la lectura del manifest a Prats; i van fer l’acom-

panyament musical en record a les víctimes de la violència masclista a Olost. El taller “Gogaritxi i els seus vindicontes” que es va fer a Lluçà el 26 de novembre, el teatre per a joves “Vull ser algú” a Olost el dia 28, el teatre per a joves “Estranyes Relacions” a Sant Bartomeu i el Teatre-fòrum “Violència de gènere” que va realitzar a Sant Feliu el dia 21, són algunes de les activitats culturals que van proposar alguns dels municipis del Lluçanès. Per la seva banda, La Fetillera es va sumar a la campanya que van impulsar Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans encapçalada pel lema “Contra la violència masclista, ofensiva feminista” que encoratjava a mobilitzar-se, a organitzar-se i a practicar l’autodefensa feminista per combatre les violències masclistes. El dijous 25 davant l’Ateneu Popular del Lluçanès, el col·lectiu va retre homenatge a les víctimes de la violència masclista assassinades als Països Catalans i va llegir el manifest que finalitzava amb el clam: “Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la comunitat, per la possibilitat de seguir existint”. Acte seguit, el col·lectiu es va moure fins a Vic, on va tenir lloc la marxa de torxes convocada pel col·lectiu feminista de Vic L’Ortiga. Aquesta va començar a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra i va acabar a la Plaça Major amb la lectura del manifest i amb una performance.//

Espelmes del taller ences a Prats de Lluçanès.//

LaRella | 4

Concentració i lectura del manifest a Perafita.//

Poesia contra la violència, a càrrec del grup “Carrer de la poesia, 14” d’Alpens.// F: LLuisSURI DALPENS.COM

Il·luminant espelmes a Sanat Eulàlia.//

Taller d’autodefensa a Sant Martí d’Albars.//

NOTÍCIES

9 de desembre de 2021

Absolt el veí del Lluçanès jutjat per l’ocupació de la Torre Malla

LA COLUMNA

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

Una setmana després de la celebració del judici, el veí del Lluçanès acusat per l’ocupació de la Torre Malla ha rebut la sentència en què se l’absol del delicte d’usurpació pel qual se l’havia denunciat. Segons la jutgessa que ha instruït el cas, i tal com recull la sentència, el veí acusat no sabia que l’edifici tenia una propietat quan hi va entrar. Per tal que fos vàlid el delicte d’usurpació, la propietat de l’edifici – és a dir, BBVA – hauria d’haver demanat als ocupants de la Torre Malla que abandonessin l’espai. Segons l’escrit, que això no s’hagi fet, o que no n’hi hagi proves, invalida l’acusació. El passat 24 de novembre va tenir lloc la celebració de la primera i única sessió del judici. Llavors, els membres de l’Ateneu van fer públic un comunicat on explicaven la declaració del veí i denunciaven la causa. “No només ens volen fer fora de l’espai sinó que pretenen aturar les activitats que s’hi fan i posar pals a les rodes a l’organització política del territori”, assegurava l’escrit. Ja aleshores, la fiscalia va demanar l’absolució de l’acusat, de

Carolina FONT USART Celebració del segon aniversari de l’Ateneu, el dia abans del judici .// F: APLL

manera que les perspectives dels militants de l’Ateneu eren força esperançadores. Tot i això, des de l’Ateneu temen la reobertura del cas a través d’una nova denúncia per part de la propietat de l’espai, l’entitat bancària BBVA. Si es materialitzés aquesta més que probable situació, les expectatives dels membres de l’Ateneu ja no serien tan optimistes, asseguren. DOS ANYS D’ATENEU LLUÇANÈS Tot just el dimarts 23 de novembre, un dia abans del judici contra un membre de l’Ateneu, l’organització celebrava dos anys de vida. Va ser a finals del 2019 quan diverses entitats del territori – el col·lectiu feminista La Fetillera, el grup an-

ticapitalista de La Truja Negra i el CDR Lluçanès – van emetre un comunicat conjunt on informaven de l’ocupació de la Torre Malla per a la creació d’un espai popular i per a la gent de la comarca. Naixia així l’Ateneu Popular del Lluçanès. Durant aquest temps s’hi han organitzat múltiples activitats, cursos i tallers, sovint relacionats amb el món rural i a través d’una perspectiva crítica de la vida a la comarca. Per l’Ateneu hi passen diverses organitzacions, com la mateixa Fetillera, la XELLA (Xarxa d’Economia del Lluçanès), el SEPC – Lluçanès (el Sindicat de l’Institut), el grup de glosa o el Puig dels Eixuts, entre altres. Molts d’ells, de fet, han nascut a través i al voltant de l’Ateneu.//

SOLIDARITAT

Torna el Bingo Solidari de la Marató de TV3 a Sant Boi SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent Crespiera

Sant Boi recapta 2.918 € en els actes per la Marató de TV3 que es van celebrar durant el diumenge 5 de desembre. L’alcalde de Sant Boi, Marc Parés, va comentar que “Estem contents de poder tornar a celebrar el bingo solidari per la Marató de TV3, que aquest any i degut la Covid-19 s’ha ha-

gut de modificar el format i innovar en noves propostes com el vermut del migdia”. El diumenge al migdia es va celebrar el vermut solidari a la Plaça Nova i a la tarda, es va celebrar el bingo solidari amb el sorteig de 3 grans lots de productes. Com cada any, els lots estaven formats per productes donats pels establiments i comerços del poble i de la comarca.//

El Bingo al Centre// F.: MGC

Confessions abans de Nadal M’encanta Nadal. Així, ras i curt. M’encanten les nadales, els llumets, el pessebre i els àpats amb tota la família. M’encanta tot. Fins que arriba Nadal que llavors ja no m’encanta tant. I no em mal interpreteu, que em segueix apassionant. El que em passa és que abans de ser Nadal, m’imagino un Nadal així com molt de pel·lícula, però no d’una qualsevol, sinó de pel·lícula americana. I m’imagino un arbre gegant, entrant per una porta enorme de fusta blanca lacada per fora i color natural de dins, i unes boles vermelles enormes (confesso que aquestes me les vaig comprar). Perquè clar, quan jo m’ho imagino, l’arbre me’l porta algú que l’entra per la porta, l’aixeca i ja està col·locat i decorat així de cop, amb llumetes i tot. Clar, aquest Nadal és preciós. La realitat és que a casa meva l’arbre és de mentida i està enfilat a dalt un armari, dins una caixa embolicada amb cordills. I abans d’entrar-lo (jo) per la porta, m’he d’enfilar a una escala de l’any de la picor per agafar-lo. I quan el poso dret, doncs feines a aguantar-se el primer cop. I les boles vermelles, doncs creu-ho els dits perquè els fils de l’any passat hagin aguantat l’embat del temps i només hagi de posar boles. I a veure, que l’arbre de casa té presència, però si me’l compares amb l’arbre de les pelis aquelles, què vols que et digui, es veu petit. De fet, es veu petit l’arbre, la taula, el menjador, la cuina, les habitacions i la casa així en general. Perquè m’entengueu, a 1 de novembre jo ja m’imagino com convertir casa meva en la mansió de Solo en Casa i clar, no passa. I arriben els dies de festa i jo no estic ballant com el nen aquell, al mig del menjador de casa meva, amb unes cordes als braços i les cames que mouen dos maniquins, mentre una figura de cartó d’en Michael Jordan dóna voltes sobre un tren elèctric, tot plegat a ritme de Rockin’Around the Christmas Tree. No, a mi al menjador de casa no m’hi caben tantes coses. I ja no parlo de la música, a casa no sonava Rockin’Around res, sonava Raphael i Los pastorcillos camino a Belén. Que ja està bé, eh. I que sento el tambor aquell i ja veig els pastors. Bé, de fet, de pastors i pagesos cada dia costa més de veure’n i si segueixen així les coses, aviat ni al pessebre en tindrem.//

LaRella | 7

NOTÍCIES

Núm. 516

L’alpensí Enric Pla, corona la Sagrada Família El forjador és l’autor dels 12 estels que coronen la Torre de la Mare de Déu ALPENS Per_ Carolina Font Usart

A mitjans de novembre es van col·locar les 12 estrelles de forja que acaben la corona de la Torre de la Mare de Déu. Aquesta corona de pedra està acabada amb 12 puntes que suporten les dotze estrelles que ha fet l’Enric Pla al seu taller d’Alpens. I a finals de mes també es va instal·lar l’estel que corona la Torre de la Mare de Déu. Pla n’és el responsable dels acabats exteriors. Les dotze estrelles han estat el projecte que ha mantingut ocupat l’Enric el darrer any. Totes elles, així com l’estel gran, estan fets d’acer inoxidable més resistent a les inclemències. El mestratge de Pla ha donat a les peces la textura i color adequat. La textura l’ha creat a cops de martinet un cop la peça sortia del foc, que era el que li donava el color, “una gamma de negres, grisos i torrats molt interessants”. Que el ferro tingui textures i colors és quelcom difícil d’imaginar i més d’aconseguir. Per això Pla, quan va començar a treballar a la Sagrada Família, va fer una xerrada als arquitectes res-

LaRella | 8

ponsables de les obres per explicar el tema de les textures, colors i els altres secrets del ferro. “Amb el temps han interioritzat aquests conceptes i ara ja els fan servir. És un treball col·lectiu on tots hi aportem”. Després de 32 anys dedicant-se a la forja, l’Enric ha assolit la maduresa en l’ofici, “ara ja res em fa por, em fa respecte però no por” i és per això que afronta qualsevol repte que se li presenta amb tranquil·litat. Domina les tècniques i això li dóna seguretat a l’hora de treballar, la seguretat que tenen els mestres artesans. GAUDÍ I LA FORJA El modernisme va ser l’època de major esplendor de l’art de la forja, Gaudí i les seves obres en són un bon exemple i Pla ho sap. Per això, quan va començar a treballar a la Sagrada Família, també va començar a estudiar l’obra de Gaudí. De fet, com a coordinador dels treballs de forja de la Basílica, la seva responsabilitat és conèixer més bé que ningú el ferro de Gaudí, tot i que en la majoria de casos tenen el projecte que va deixar l’arquitecte, altres vegades els falta informació, “no hi ha

Pla forjant les estrelles a Alpens.// F: O.RODBAG

Pla és el coordinador dels treballs de forja de la Basílica

cap dibuix, maqueta o escrit que ens digui com ha de ser”. Llavors cal buscar elements que Gaudí ha deixat a altres projectes, com Astorga, la Catedral de Palma, el Palau Güell o la Casa Batlló que es puguin adaptar a la Sagrada Família, i aquesta és una de les tasques de Pla. PLA, UNA VIDA DEDICADA A LA FORJA L’Enric és des del 2016 el coordinador dels treballs de ferro de la Basílica. Des d’aleshores gairebé tots els treballs de forja de la Sagrada Família es fan al seu taller d’Alpens. Però el 2010 ja començava a fer treballs per la

Pla durant la col·locació a la Sagrada Família.//

Basílica, entre els quals destaca la barana de 360 metres de la Cantúria del Temple, que reprodueix un tetragrama de cants gregorians amb més de mil notes. Pla diu “tenir molta sort de ser la persona que segueix l’obra de Gaudí en forja i poder viure d’allò que m’apassiona”. El 2018 Pla va guanyar el II Premi Richard H. Driehaus de les Arts de la Construcció, que en reconeixia la seva trajectòria i la seva tasca de preservació i continuació del patrimoni de forja. Aquell mateix any va participar a la 51a edició de l’Smithsonian Folklife, a Washington, representant Catalunya.//

9 de desembre de 2021

LaRella | 9

CULTURA

Núm. 516

Ilyas Azzarouali presenta el seu primer llibre de contes amazics PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno

Ilyas Azzarouali va presentar el passat divendres 3 de desembre, a l’ESPAI de Prats de Lluçanès, el seu primer llibre de contes Abrid. El fantàstic món dels contes Amazics. La presentació va ser el segon acte del projecte ‘Tardes del Món’, cicle d’activitats entorn a diferents contes tradicionals d’arreu del món per fomentar la interculturalitat al municipi. L’Ilyas va néixer a Nador i als 7 anys es va traslladar a viure a Prats de Lluçanès amb la seva família. Va estudiar psicologia a la UVIC i va fer un màster en psicologia esportiva d’alt rendiment a la UAB i un màster en psicologia clínica a Alemanya, on resideix des del 2017. Actualment, viu a Düsseldorf i treballa com a terapeuta en un centre amb infants amb trastorn autista. L’obra és una recopilació de sis contes amazics que ens transporten a l’univers simbòlic de les històries que les àvies i la mare de l’autor li explicaven de petit. A través de la memòria oral, l’Ilyas va recollir, traduir i escriure fins

LaRella | 10

Azzarouali presentant el llibre a l’Espai de Prats.//

Posa de manifest el valor de la llengua i la cultura del poble amazic

a vint històries populars amb l’objectiu de gravar-les i protegir-les. ‘Abrid. El fantàstic món dels contes Amazics’ va ser fruit del què l’autor anomena un “examen d’identitat” que el va portar a recuperar de la memòria les seves arrels i els seus primers anys de vida al Marroc. Amb la publicació del llibre, l’Ilyas posa de manifest el valor la llengua i la cultura del poble amazic que han estat històricament minoritzades i marginades degut a l’arabització de les àrees tradicionalment amazigues del nord d’Àfrica. Aquesta és la primera publicació de l’Ilyas però avança que probablement no serà l’única i que té un recull d’històries amb les que podria escriure un segon volum.//

CULTURA

9 de desembre de 2021

S’edita en un sol volum l’obra poètica completa de Josep Riera L’editorial Cal Siller reedita “El Lluçanès. Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar” ORISTÀ / PRATS Per_ Carolina Font Usart

L’extensa obra del poeta d’Oristà, Josep Riera, s’ha recollit en un sol llibre que es presentarà el dissabte 18 de desembre, a la Sala polivilent d’Oristà. Riera, nascut a Oristà l’any 50, és un poeta autodidacte i, amb més de 14 poemaris publicats, és el poeta més premiat del Lluçanès. L’autor que també ha escrit dos llibres Crònica d’ara. Esmorzars a Oristà i Sessió de tarda. A la contraportada Nati Soler, poetessa de Llorenç del Penedès i prologuista del llibre, recull les paraules dels pròlegs de les primeres edicions de Riera. Aquestes dibuixen el poeta d’Oristà com aquell “capaç d’explicar-nos allò més intangible amb una senzillesa absoluta”. Josep Riera estarà acompanyat per Nati Soler, encarregada de presentar l’acte. Els acompanyaran l’alumnat de l’Escola Llevat, amb Manel Gost a la guitarra. I després es podrà veure l’espectacle musical Pell i Paraula, a càrrec de VICUS, basat en l’obra de l’autor.

ES REEDITA “EL LLUÇANÈS. AQUEST PAÍS TAN ROST, TAN QUIET, TAN CLAR” Vint anys després de la primera edició es reedita el llibre El Lluçanès. Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar, de Lluís Vila. De la primera edició, l’any 2001, que va anar a càrrec del Centre d’Estudis del Lluçanès, se’n van enviar 135 exemplars al Parlament de Catalunya, un Amb per cada diputat, gràcies a la col· catorze laboració d’un seguit de famílipoemaris es, institucions, associacions i publicats persones, que en van assumir Riera és el el cost. Vila i representants del poeta més Centre d’Estudis del Lluçanès premiat del van ser rebuts pel president del Lluçanès Parlament, Joan Rigol, i un representant de cada grup parlamentari. En aquesta segona edició actualitzada s’hi han inclòs els resultats del referèndum del 21 de juliol del 2015, així com les dades demogràfiques i econòmiques comarcals actualitzades. A més, ha comptat amb la col·laboració de diferents fotògrafs, i també del Consorci, que els hi han cedit les imatges que omplen part de les 180 pàgines del llibre.//

Debut literari del lluçanenc Neil Sabatés SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Carolina Font Usart

A voltes esgarrapo trossets de vida és el títol del primer poemari de Neil Sabatés Crowley, un recull de poesies escrites al llarg dels últims dos anys. Ramon Erra, escriptor de Santa Eulàlia, acompanyarà a Sabatés en la primera presentació del seu llibre, que tindrà lloc el pròxim divendres, 17 de desembre, a l’Ateneu Popular del Lluçanès a les 7 de la tarda. L’acte el tancarà Cai Godayol, i seguidament hi haurà micro obert per tothom qui vulgui participar. Els poemes de Sabatés es mouen entre la certesa i el dubte, entre el que és quotidià i el que ens és intangible, com ell diu, entre arrels i ales. Serà la primera vegada que presenta els seus poemes en públic, tot i que algun d’ells ja es va poder escoltar en l’últim concert d’Atzur a La Primitiva, Lluçà. La idea de publicar el llibre va sorgir de les vetllades poètiques on participava i s’ha gestat entre

Sabatés lluint el seu llibre acabat de sortir del foc.// F: MARTY I ALBA

Els seus poemes són arrels i ales

amics i família. La maquetació la va fer el seu company de pis, Jordi Dot, els comentaris i les correccions les van fer en Ramon Erra i en Florenci Barniol, veïns del poble i amics de la família. L’edició ha anat a càrrec del col·lectiu Bauma. Els beneficis del llibre, tal com remarca Sabatés, aniran destinats a projectes en defensa del territori que hi ha al Lluçanès, així com a la caixa de resistència per les encausades en els diferents processos comarcals.// LaRella | 11

CULTURA

Núm. 516

Itineràncies, tretze STORB, la proposta hivernal del anys al carrer Cantilafont a Sant Bartomeu

Aquest any, Itineràncies arriba a la tretzena edició i, per primer cop, per partida doble: la primera edició va ser per Sant Jaume, la segona serà per Santa Llúcia. La proposta que obrirà les Itineràncies és Runa, d’Amer Kabanni (Cia.104º). Un espectacle que combina el circ amb la dansa i vol qüestionar l’absurditat dels límits interns però també de les fronteres externes. Forma part del Projecte guaret de Fira Tàrrega i s’estrenarà el 2022, com ens explica Ada Vilaró, directora Itineràncies, està en procés de creació. Vilaró destaca la importància de donar espais als artistes quan creen les seves peces. El lema d’Itineràncies d’aquest any és “Escenes: cultura al carrer. Escenes que obren escletxes” i això precisament és el que volen fer la companyia Llum de Fideu que presentaran Sfumato (Assajant per a la caiguda dels contorns). Una peça de teatre que incorpora l’espai públic i l’entorn com un element més, per aquest motiu una part de la companyia va visitar Prats durant el pont de la Puríssima. El projecte que forma part d’Embrions d’Escena Poblenou, vol qüestionar aquests moments convulsos d’una manera poètica, tal com explica Vilaró. La tercera peça que es podrà veure a Itineràncies és A la fresca, una proposta d’Anna Confetti que arrencarà a 2/4 d’una de la plaça de l’Església. Tres personatges i una cadira gegant que surten a prendre la fresca, i ens conviden a descobrir la part més còmica de la quotidianitat. L’entrada als espectacles serà gratuïta i tots seran a l’exterior, perquè com diu l’Ada “la voluntat és seguir fent Itineràncies, malgrat tot, i per fer-ho ho hem de posar fàcil a la gent per venir-nos a veure”.//CFU

LaRella | 12

SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

Els Brots del Cantilafont que l’any passat van omplir de circ, dansa i música les naus de l’antiga Puigneró, tornen reconvertits en STORB. Una proposta que consolida el projecte iniciat l’hivern passat i li atorga una identitat pròpia: un cicle de cap de setmana i d’interior, amb un format més reduït i íntim que manté l’aposta per una programació emergent i diversa. Amb una programació pensada per tots els públics durant el dia, però que al vespre anirà dirigida a un públic adult. El cicle començarà dissabte 18 al matí amb una proposta que combina elements de circ, dansa i titelles, Cuerdo de Karl Stets donarà el tret de sortida a STORB. Una proposta consolidada, amb més de 20 anys rodant pels escenaris, per obrir un festival que busca la seva consolidació. A la tarda, i pensat per un públic adult, La Chinche Negra (Emiliano Pino) portarà a les antigues naus Cabeza de Pescado. Una proposta que neix de

Un moment d’els Brots del 2020, dins les naus de la fàbrica Puigneró// F.: CANTILAFONT

la col·laboració entre STORB i Konvent Cirk, que presenten aquesta performance - site específic, que només es podrà veure en 5 espais durant aquest 2021. Enguany la programació no acabarà a la tarda,. Al vespre es podrà gaudir del concert de Queralt Lahoz, una de les veus més prometedores de l’escena musical. El seu primer àlbum Pureza és la barreja perfecta entre el deix flamenc i les bases del hip-hop, entre el son cubà i la cobla, del bolero clàssic al rap amb més carrer. La jove de Santa Coloma de Gramenet estarà

acompanyada per Pau García al teclat, Marc Soto a la bateria i Fede Jahzzvmn com a DJ. Un final a l’altura del primer dia d’STORB. Dai, ma aspetta, el projecte de Las Sistars, aterrarà diumenge a Sant Bartomeu. Un espectacle de mans a mans: dues dones, dues cadires i un xiclet, on les acrobàcies i el moviment recorren un viatge entre l’absurd i el poètic. El mallorquí Lluís Cabot, component de Da Souza, tancarà l’STORB presentant el seu disc Fernanda, 5 cançons que parlen de la possibilitat d’anar millor.//

9 de desembre de 2021

LaRella | 13

EL LLUÇANÈS A TAULA

DESEMBRE 2021

2

EL LLUÇANÈS A TAULA

De la terra al plat, pocs quilòmetres per garantir la supervivència

Amb textos de_ Carolina Font Usart Lluc Corominas Peraire Yolanda Rosell Sira Turigas Vila David Gomis Solanas Maria Ballús Corrius Xènia Paré Deig Portada i i l·lustracions de _

Greenpawstudio

El Lluçanès és una comarca lligada a la terra, on la majoria de famílies encara tenen el seu hort i on el principal sector econòmic és el primari. Però lluny de la imatgeria romàntica associada a la vida de pagès i als entorns rurals, trobem una realitat ben diferent. La feina a pagès és dura, no té horari d’oficina ni caps de setmana o festius. El camp, el ramat o la granja volen dedicació, i això qui en té. Ja que l’accés a la terra no és un dret garantit. L’altra part, tan real com l’anterior, són les macrogranges de milers de caps de bestiar, de porcs concretament, que dibuixen un paisatge una mica menys bucòlic i una realitat sovint amagada de portes en fora. I és que, per exemple, el Lluçanès és una de les comarques de Catalunya amb més concentració de nitrats a l’aigua, juntament amb Osona i la Segarra, aquest fet ha acabat provocant que sigui impossible beure aigua de les nostres fonts. Aquí s’hi suma també, la presió d’una indústria alimentària que ofega els petits ramaders comprant els seus productes molt per sota dels costos de producció i que ho ven als consumidors a uns preus irrisoris, sigui un litre de llet, sigui un enciam. Preus barats, productes vinguts de massa lluny i consumidors sense gairebé cap control sobre l’origen de què mengem. D’un temps ençà la situació comença a canviar, i són moltes les entitats, persones, institucions i escoles que aposten per recuperar la saviesa de saber com neix el què menges,

recuperar varietats locals lligades al clima de la comarca i no al mercat global i recuperar tot allò que trobem als nostres boscos i que també es menjava. En aquest especial de Nadal trobareu projectes que segueixen aquesta línia. Projectes locals on des de l’escola ensenyen als infants a fer un hort i tenir-ne cura, posant en relleu el valor pedagògic dels horts escolars i la importància de cultivar varietats locals. També veureu projectes que aposten per un altre model de producció, basat en la proximitat, on la transparència en l’origen i el preu és la clau, on més enllà de les varietats locals també aposten per les plantes silvestres comestibles, on no es competeix, sinó que es coopera. I com les administracions també hi tenen un paper important. I no cal anar gaire lluny per omplir els nostres plats i dues cuineres del Lluçanès s’han avingut a demostrar-ho. Ens proposen dues receptes amb productes que els podeu trobar sortint de casa, a la botiga del poble (o del poble del costat) o al bosc. Però no tot el què surt de la terra es menja. Hi ha coses que ens cuiden per fora, i en aquest especial també trobareu com fer-les. I altres que es beuen, més enllà de la ratafia hi ha vida, molta vida. Un Lluçanès a Taula que surt, com sempre, abans de Santa Llúcia, però amb la voluntat de ser útil tot l’any.

DESEMBRE 2021

3

plantes silvesres oblidades, les aliades d'eixarcolant Eixarcolant és un col·lectiu que neix el 2016 com un espai de trobada de persones amb un interès comú: recuperar les plantes silvestres oblidades. Reivindiquen que cal un canvi en el model de producció, distribució i consum d’aliments, i un canvi del model de desenvolupament socioeconòmic actual. Les eines que han escollit per obrir camí cap aquest nou paradigma són les plantes silvestres comestibles, sovint oblidades i les varietats agrícoles i tradicionals. L’entitat, tres anys després, al 2019, va constituir una cooperativa de treball associat per tal de donar resposta a les múltiples demandes que els arribaven de tallers i activitats d’arreu del territori per conèixer el seu projecte i totes aquestes plantes. Aquest moment va suposar un punt d’inflexió pel col·lectiu, que treballen, tal com explica Marc Talavera, soci d’Eixarcolant, per “no deixar cap baula buida a la cadena que sigui un limitant perquè aquestes plantes es tornin a utilitzar”. Actualment l’entitat està formada per més de 700 sòcies.

EL FORN DE JORBA, ESPAI DE CREACIÓ

Més enllà d’explicar que aquestes plantes existeixen i que es poden menjar, el que volen és que la gent les provi i les introdueixi com un aliment més en els seus àpats. Per aconseguir aquesta fita van agafar la gestió del forn de llenya i de la botiga de Jorba (Anoia). El forn és un obrador experimental on, els productes que s’hi elaboren, fan servir només matèries primeres locals, plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals. Demostrant així, que allò que consumim pot, i hauria d’acabar, revertint positivament al territori i que és possible normalitzar l’ús d’aquestes plantes. En l’actualitat, estan treballant en un sistema de traçabilitat perquè el consumidor pugui saber, exactament, quin és l’origen de tots els ingredients amb què s’ha fet cada producte. Aquest sistema permetrà assabentar-se de qui ha cultivat les matèries primeres, on les han cultivat i com; podran saber quin és el cost de la matèria primera, el d’elaboració, el de distribució, el de venda i el marge de benefici. El desenvolupament d’aquest sistema i la seva posada en marxa és un dels reptes per aquest 2022 de l’entitat. L’objectiu és posar la

informació al centre i de manera completament transparent, com diu Marc Talavera “si el sucre ve de sud Amèrica, es diu i no passa res, també és una manera de combatre el Green washing”. Crear aquest sistema és lent, però no té gaires dificultats a escala tècnica, “potser ens hem de preguntar per què no ho fan més empreses”. L’entitat aposta per una economia sòlida lligada al món rural, on el sector alimentari ha de tenir un paper destacat. Cal garantir uns preus justos per als productors perquè puguin sobreviure, “ens hem acostumat a comprar menjar barat i això ens acaba sortint car com a societat”, diu Talavera, “no pot ser que comprar un litre de llet sigui més car que comprar un litre d’aigua” afegeix. Per això aposten per ajustar els preus i fer que la cadena de producció sigui sostenible, fomentant una agricultura a petita escala, que revitalitzi les zones rurals, que sigui més resilient al canvi climàtic i que aposti per la descarbonització.

ESCOLES I RESTAURANTS, ALIATS NECESSARIS PER INTRODUIR LES PLANTES ALS ÀPATS

Més enllà de les varietats agrícoles locals, Eixarcolant aposta per introduir les plantes silvestres comestibles als àpats. Per aconseguir-ho cal que la gent ho tasti, és per això que al llarg de l’any fan tallers i activitats, i també organitzen la Jornada de les Plantes Oblidades, que enguany ha celebrat la sisena edició. Ortiga, dent de lleó (xicoia), verdolaga, aranyons, cireres de pastor, ravenissa blanca, són algunes de les plantes que hi són presents, com diu Talavera “no diem que siguin més bones que les que mengem ara, però sí que són equiparables”. Eixarcolant ha començat un projecte amb diverses escoles per incorporar l’ortiga i la verdolaga en els menús de forma habitual, i ha estat un èxit. Expliquen que “és més fàcil introduir nous aliments a infants que a adults, ja que a mesura que creixem incorporem barreres que són difícils de trencar”. La millor manera de fer-ho és a través de la mateixa experiència, en aquest punt hi té un paper important el món de la restauració. Des d’Eixarcolant subministren producte fresc a diferents establiments de l’Anoia i zona de l’Àrea Metropolita-

Ens hem de tornar a acostumar a fer rebost

Comprar menjar barat ens sortirà car com a societat

na i assessoren els restauradors, donant-los-hi les eines perquè pugui manipular cada herba de la manera més adequada. Com diu en Marc “nosaltres li donem tota la informació que tenim del producte, són qui saben de cuina ja es fan les receptes”. Tota aquesta informació està recollida en els llibres que editen des del col·lectiu. Una altra línia per acostar les plantes silvestres comestibles als usuaris és garantir que aquests arribin als establiments comercials fresques o processades. Com explica en Marc “potser la gent no et comprar unes ortigues fresques per cuinar, però si un paté d’ortigues, encara que al principi només sigui per la curiositat de provar-ho”. I amb aquesta voluntat treballen des de l’obrador experimental, per demostrar que és possible crear-ho. Però el seu objectiu no és produir a gran escala, sinó que siguin elaboradors locals els que ho repliquin arreu del territori. És a dir, que si des de l’obrador de Jorba fan un soluble de dent de lleó en lloc de cafè, per exemple, i una persona del Lluçanès ho veu, pugui anar fins a Jorba, aprendre a fer-ho i produir-ho llavors des d’aquí aprofitant els recursos que té.

GARANTIR L’ACCÉS

El problema A LA TERRA dels grans reptes amb què és quan veuen esUntroben és que a Catalunya or en lloc de hi ha pocs pagesos i pageses. Si s’implementés el model producblat tiu que proposen, amb explota-

cions de petita escala que fessin venda directa al territori, es podria arribar a multiplicar per deu el nombre actual. Un dels principals problemes a què han de fer front és l’accés

a la terra, quan el propietari ja no la veu com un bé per produir, sinó com un per especular. Com diu en Marc “el problema hi és quan veuen or en lloc de blat”. Un altre problema és el que es troben les persones que venen d’entorns urbans i volen començar un projecte al camp. Sovint són projectes molt ben dissenyats i amb futur, però aterren a entorns rurals on no tenen cap vincle previ, i necessiten un temps per guanyar-se la confiança de l’entorn per poder iniciar el projecte, i no tothom entén, ni pot esperar ritme dels pobles. Si l’administració no s’hi posa ferma, el problema per accedir a la terra seguirà afectant a tothom i no es resoldrà. Hi ha propostes, com els bancs de terres que surten en l’àmbit comunitari, però la majoria de vegades les terres que se cedeixen són les que ningú vol, per petites o perquè tenen un accés complicat. Per aconseguir que hi hagi realment un canvi de model, cal que des de l’administració es comenci a tenir en compte el món rural, que es puguin controlar els arrendaments, que s’afavoreixin explotacions petites o que s’expropiïn els habitatges rurals en runes perquè es puguin rehabilitar. Des d’Eixarcolant volen un món rural amb una economia sòlida i independent del mercat global, això implica consumir productes locals que puguem saber d’on venen. Cal apostar per varietats locals i recuperar les silvestres comestibles, que són les aliades perfectes per aconseguir una sobirania alimentària real i una alimentació variada tot l’any. Ara bé, com diu en Marc “també ens hem de tornar a acostumar a fer rebost”.

4

EL LLUÇANÈS A TAULA

”DES DE L'HORT ES POT TREBALLA El pati de l’escola d’Olost ha esdevingut un petit ecosistema. Hi ha un hort, un hivernacle, una bassa, un hotel d’insectes, caixes niu, compostadors i, fins i tot, un galliner. Joana Casals, ara mestra jubilada, va ser responsable d’aquest projecte. Ara, segueix implicada amb la gestió de l’espai i des de LaRella parlem amb ella sobre la importància d’iniciatives com aquestes al Lluçanès. Per_ Lluc Corominas Peraire EL 2008 ES VA INAUGURAR L’ESCOLA NOVA D’OLOST I UN PETIT ESPAI DEL PATI JA ES VA DESTINAR A LA CREACIÓ D’UN HORT. TU VAS COMENÇAR-HI COM A MESTRA DE CICLE MITJÀ, CURSOS ON ES TREBALLA AMB L’HORT, EL 2009 I VAS ASSUMIR-NE LA COORDINACIÓ. QUIN VALOR PEDAGÒGIC CREUS QUE TÉ, DONCS, PORTAR A TERME UN PROJECTE D’HORTA ESCOLAR? Penso que des de l’hort es poden treballar gairebé totes les matèries. Els nens tenen una gran capacitat d’observació i quan estan envoltats de natura hi gaudeixen molt. Amb aquest espai que tenim al pati, els alumnes es motiven perquè poden investigar i fer-se preguntes. Per exemple, aquesta setmana van trobar una crisàlide de papallona. Els va inquietar i això els ajuda a aprendre i tenir motivació. Què hauríem de fer sinó, fer-los estudiar els insectes perquè sí?

ES POT APRENDRE D’UNA MANERA MOLT MÉS PRÀCTICA... Exacte. Abans teníem un llibre per cada matèria i solien tenir uns 30 temes; i els fèiem però gairebé amb calçador. A través de l’hort no et diré que potser no es fan tots els temes, però, a l’acabar Cicle Mitjà, d’alguna manera o altra acabem treballant el mateix, i fins i tot podem arribar més lluny i fent que els nens estiguin més motivats. QUINS ASPECTES CREUS QUE ES PODEN TREBALLAR DE LES MATÈRIES QUE ES SOLEN FER A L’AULA? Diferents aspectes. Podem treballar les matemàtiques, a través de resolució de problemes de tota mena. Per exemple: mesurant espais, capacitats, superfícies, que són conceptes que a la canalla els hi costa d’entendre. També es pot començar a introduir la divisió, per exemple pensant amb el repartiment de la collita, i reforçar operacions bàsiques com les sumes o les restes.

En llengua treballes vocabulari. Es pot treballar la redacció de textos. Per exemple nosaltres fèiem un text cada dia que hi anàvem explicant el que havíem fet i el que havíem observat. També treballem la comunicació oral, per exemple explicant a altres companys de l’escola el que fan a l’hort i fer presentacions. Així com la comprensió lectora per informar-nos. També, òbviament, la biodiversitat i la coneixença del medi natural que ens envolta. Observen tan la flora cultivada com la silvestre (plantes aromàtiques, arbusts, etc.), fauna diversa (a la bassa s’hi acosten molts ocells a beure i és el punt de posta d’ous de diferents insectes i amfibis, les caixes niu com a punt de nidificació d’aus, animals que venen a l’hort, etc.). Fem inventari dels animals que venen, els classifiquem, en definim les característiques (reproducció, nutrició, relació, hàbitat, etc.). I al final també s’aprèn a entendre la connexió entre éssers vius.

És important que s’aprengui a respectar el patrimoni agrari que tenim

L’educació física, perquè anar a l’hort implica un esforç físic en certa manera i l’educació artística al percebre la bellesa del paisatge, comprendre sons, formes, colors, aromes, etc. Altres aspectes també, com l’àmbit digital a través de fer fotografies o a fer un bon ús dels recursos digitals quan han de cercar informació. I MÉS ENLLÀ DEL VALOR ESTRICTAMENT ACADÈMIC QUE POT TENIR EL PROJECTE DE L’HORT, SEGUR QUE A TRAVÉS SEU ES PODEN FOMENTAR DIVERSOS VALORS PERQUÈ LA CANALLA ELS INTEGRI. QUINS EN DESTACARIES? En primer lloc, crec que es treballen uns valors que acostumem a perdre com són l’esforç i la constància en el treball. I crec que l’experiència a l’hort t’ensenya a viure. A l’hort, sense que vulguem ens venen pedregades i ens ho xafen tot, i a la vida també te’n vindran (no seran meteorològiques, però també hi haurà

DESEMBRE 2021

5

AR TOT” coses que ens faran mal) i caldrà ser resilients. Llavors òbviament es treballa el respecte al medi natural, des de diferents aspectes. Per una banda, la sostenibilitat, ja que a l’hort no hi afegim res que no sigui natural, per exemple si hi ha una plaga l’intentem controlar amb un remei natural com els ocells insectívors que poden nidificar a les caixes niu; també a entendre el paper que juga l’ésser humà als ecosistemes, per exemple, si un dia els nens van a jugar a la bassa i tiren pedres potser la reineta que havia vingut a pondre ous marxa, o altres experiències personals que els fan aprendre. També aprenen a reflexionar sobre els canvis que ha patit el món rural. Me’n recordo d’un alumne que em va dir una vegada “està molt bé això de l’hort. Hi he après molt i ara me n’he adonat que la meva àvia en té una casa i m’hi fixo. Però jo, fins que em jubili, no m’hi dedicaré perquè hauré d’anar a estudiar a la universitat i segurament treballaré en una ciutat.” I té raó. Per últim, aprenen valors com la solidaritat, la cohesió i la cooperació, ja que han de prendre decisions de grup. També a dissenyar, planificar, a comunicar-se entre ells, etc. Altres aspectes com l’emprenedoria, la iniciativa personal, la implicació activa, i a entendre que tenen una responsabilitat cuidant de l’hort. AL CURS 2015 – 2016 DES DE L’ESCOLA US VAU ADHERIR AL PROJECTE GRALLA, UN PROGRAMA LIDERAT PEL CONSORCI DEL LLUÇANÈS I L’ASSOCIACIÓ L’ERA, AMB L’OBJECTIU DE PRESERVAR I PROMOURE LA SEMBRA DE LLAVORS LOCALS. DE QUINA MANERA HEU POGUT ANAR DESENVOLUPANT EL PROJECTE? Vam començar a treballar-hi a partir del febrer del 2016. Vam decidir adherir-nos-hi després de fer una reunió explicativa amb el Consorci i l’Era, on també hi havia representants del Banc de Llavors de Roda i alguns recuperadors de llavors del Lluçanès. Vaig creure que, tot i no tenir cap llavor guardada, a través dels nens i les famílies en podríem aconseguir forces i podríem tirar endavant el projecte. Aquell mateix trimestre vam organitzar una recollida de llavors entre alumnes, famílies i veïns, i en vam recollir moltes. Des d’aleshores, hem anat guardant les llavors del que hem anat plantant i les hem reaprofitat cada any.

La Joana Casals a l’hort, en una il·lustració de’n Subi.//

I QUINES SÓN LES DIFICULTATS MÉS IMPORTANTS QUE HEU HAGUT DE SUPERAR? Una de les dificultats més importants ha estat, i és, fer una prospecció ben feta sobre quines llavors són genuïnes o quines són comercialitzades.

Aprenem el mateix que faríem a l’aula, però els nens estan més motivats

COM PODEM SABER SI UNA LLAVOR ÉS GENUÏNA DEL LLUÇANÈS? Jo no en soc una experta, però diré el que ens afirmava la Xènia Torras de l’associació l’Era, que és agrònoma. Ella comentava que, per considerar una llavor local, no cal que la llavor hagi estat tota la vida aquí, de fet, igualment no ho podem saber perquè poden haver-hi encreuaments. Sinó que, si una planta ja porta uns 8 o 9 anys conreant-se aquí i està ben adaptada a les condicions climàtiques i del sòl, ja pot ser considerada local. El que evidentment no serà local és una planta que només fa un parell d’anys que es planta aquí i ha estat comprada.

A l’hort no hi afegim res que no sigui natural

COM D’IMPORTANT CONSIDERES QUE ÉS FER UN PROJECTE AMB AQUEST ARRELAMENT AL TERRITORI AMB ALUMNES DE 3R DE PRIMÀRIA? Penso que una de les coses més importants és fer-los entendre la importància de mantenir i recuperar les varietats locals, que entenguin, valorin i respectin el patrimoni agrari que tenim i la cultura rural que s’ha anat perdent. Hi ha hagut uns anys en què ha semblat que ja podíem malgastar i fer les coses de qualsevol manera, i jo recordo que quan era petita les llavors ja es guardaven d’un any per l’altre i ja s’intercanviaven amb els veïns, i les pràctiques agràries eren molt més naturals. Llavors, un altre aspecte rellevant, és que es fomenten uns

hàbits alimentaris saludables i de consum responsable i que recorda molt més a la d’abans. A més, la canalla també s’acostuma a menjar nous aliments. Han vist d’on ve, són conscients del que comporta fer créixer una verdura o una hortalissa, i això els ajuda a menjar-ne. PER ACABAR, QUINS OBJECTIUS DE FUTUR US MARQUEU DINS EL PROJECTE DE L’HORT? Ens marquem tres objectius en tres grans àmbits. Primer, en vers l’impacte ambiental, volem buscar solucions per disminuir al consum d’aigua per regar, ja

que ho fem amb mànega. També, promocionar la conservació de plantes autòctones en regressió als nostres boscos i fer un registre de dades fenològiques dels ocells (relació dels factors climàtics i els canvis en els éssers vius). En segon lloc, respecte a la part econòmica, volem seguir mantenint les instal·lacions que tenim allargant-ne la vida. I per últim, també ens plantegem altres aspectes més socials com obrir més el projecte al poble i a les famílies, organitzar tallers i implicar la comunitat educativa del territori.//

6

EL LLUÇANÈS A TAULA

Una flor no fa estiu, ni dues primavera, però amb tres fas un dinar! RAVENISSA BLANCA DIPLOTAXIS ERUCOIDES És una espècie que germina pràcticament tot l’any, però especialment durant les primeres pluges de tardor i al final de l’hivern. D’ella se n’utilitzen principalment les flors, però també es poden consumir les fulles i les llavors. Presenta una alta concentració de fòsfor, calci i potassi. I en destaca el seu gust picant, semblant al del wasabi, però una mica més suau i amb menys persistència en boca, així que li podem donar el mateix ús que aquest. Una altre opció és assecant les flors, que esdevenen petites tavelles, de gust picant que recorda la mostassa, i les podem utilitzar per fer salses per acompanyar amanides, cereals, llegums o per sucar pa. Cal fer-la servir crua, la cocció li treu el picant i llavors domina més l’aroma de col (són de la mateixa família).

Navalles amb fruites, flors de ravenissa i la seva vinagreta

Per_ Yolanda Rosell Restaurant La Roca

INGREDIENTS » Navalles (l’estiu es la millor època per aquest marisc) » Bitxo » Oli d’oliva suau » Vinagre de poma » Sal i pebre » Fruites al gust o de temporada » Llimona (la seva pell i el suc) » La ravenissa per fer la vinagreta es poden aprofitar les baies que son mes gustoses i les flors per decorar el plat

PAS A PAS

• Rentarem les navalles, per extreure’n tota la sorra que puguin arrossegar del seu llit marí. • En una cassola afegirem oli d’oliva, la pell de llimona, uns grans de pebre negre i “arrossejarem” les navalles fins que siguin obertes i hi afegirem una mica del suc de la llimona. • Les obrirem i reservarem només la clova on queda la carn de la navalla, com també reservarem el suc que hagi quedat a la cassola, que filtrarem per extreure’n tota la sorra que hagi pogut quedar o petits trossets de les mateixes cloves de les navalles. • Prepararem una vinagreta, amb el vinagre, la sal, la pebre, l’oli d’oliva suau, les ravenisses i hi

afegirem una mica de suc de la cocció, fins que emulsioni. • Les disposarem al plat amb una mica de ceba tallada molt petita, les fruites al gust, flors de ravenissa, i les amanirem amb aquesta vinagreta. • Bon profit!

,

DESEMBRE 2021

7

Amanida de tirabecs, xicoia i altres INGREDIENTS » 200 gr de tirabecs » Xicoia » Ruca salvatge » Ravenissa blanca » Enciamet » Créixens » Fonoll » Colitxos » Agrella » Pimpinella » Bleda » Canonges » Fulles d’escarola » 1 taronja » Panses de Corint » ½ magrana » Reducció de vinagre de mòdena » Cereals » Oli d’oliva verge » Sal marina

Per_ Sira Turigas Vila @Cookissim PAS A PAS • Netejar i tallar la punta de dalt dels tirabecs. Cal treure la tija i tots els filaments. • Escaldar els tirabecs amb aigua bullint durant 3-4 minuts. • Escórrer els tirabecs i submergir-los en aigua freda amb gel. D’aquesta manera continuen cruixents, amb brillantor i sabor. • Rentar i escórrer totes les fulles i herbes. • Pelar la taronja. • Destriar els grans de la magrana. • Muntar l’amanida disposant els tirabecs, les fulles d’escarola, xicoia, ruca salvatge, ravenissa blanca, enciamet, créixens, fonoll, colitxos, agrella, pimpinella, bleda i canonges. • Tallar els grills de taronja a sang. • Incorporar els grills de la taronja a l’amanida. • Esprémer la part restant de la taronja dins l’amanida. • Afegir els grans de magrana. • Amanir amb oli, sal, pebre i uns punts de reducció de vinagre de mòdena. • Incorporar les panses de Corin, les olives de Kalamata i els cereals que donaran un toc cruixent a l’amanida.

» Olives de Kalamata

TIRABEC PISUM SATIVUM El tirabec és de la família dels pèsols. Aquest vegetal té una llavor molt discreta i és cultivat i apreciat per la seva beina més que no pas el gra. Van bé amb tot, són de textura cruixent i, a la vegada, suau, amb un sabor dolç i un toc molt lleuger d’amargura. És recomanable que es consumeixin el més frescos possibles ja que, amb el pas dels dies, la vaina es torna més dura i el tirabec perd el seu sabor. Al tenir la llavor tan petita i la beina tan tendra, el tirabec es consumeix sencer, aportant un valor nutritiu més semblant a una verdura que no pas a un llegum. Es cultiva i consumeix més a l’Aragó, Catalunya i País Valencià i és molt conegut, també, a la cuina xinesa. El seu cultiu és breu, des de final d’hivern a principi de primavera. Escassament dos mesos (final de març i abril). És molt millor consumir-los frescos i amb una lleugera cocció. Deixar-los “al dente” és una de les millors maneres d’apreciar-ne al màxim el gust.

8

EL LLUÇANÈS A TAULA

BEURATGES I REMEIS Segurament sabeu que sóc sommelier i hostaler, però una de les meves grans aficions des de fa més de 15 anys és elaborar licors, maceracions i destil·lats amb plantes i fruites, sempre trobades al Lluçanès. I en aquestes quatre ratlles us explicaré un macerat que podeu fer a casa fàcilment i algun remei popular divertit que alguna bruixa em va explicar i que us pot anar bé per aquestes festes... Per_ David Gomis Solanas

Ratafia de codony o licor de codony INGREDIENTS » 3 o 4 codonys segons la mida » 1 litre d’aiguardent o crema anisada » 250g de sucre (si ho fem amb aiguardent) » 1 branqueta de canyella

PAS A PAS • Esterilitzem les ampolles “damajuanas” o pots de vidre. • Netegem el borrissol dels codonys amb un drap, els rentem acuradament i els ratllem. • Posem el codony ratllat dins l’envàs, fent capes (i sucre si es fa amb aiguardent). • Omplim el recipient ¾ parts de la seva capacitat, llavors l’omplim amb l’aiguardent o la crema anisada i la branca de canyella. • Tanquem les ampolles amb un drap o una gassa lligada amb una goma o un cordill. • Ho deixem reposar, com a mínim uns 60 dies, en un lloc fresc i sec com el rebost de casa. I de tant en tant, anem remenat la barreja. • Quan hagin passat aquests dies ho filtrarem amb un drap o un filtre de llet, i una vegada filtrada ho podrem provar i rectificar amb un almívar, en cas que falti sucre. • La llegenda diu que s’hauria d’encetar i provar el dia de Nadal.

REMEIS CONTRA l'eMBoTIMENT DE VENTRE

REMEIS PER PURGAR

• Beure aigua de fonoll, ajuda a tirar pets. • Beure una mica d’essència de flor de saüc. • Fer ventoses: s’agafa un got, una moneda de “deu duros” (joves, parleu amb els avis) i llumins. S’ha de posar la moneda sobre del ventre i llavors, a sobre la moneda, el llumí encès i doblat perquè s’aguanti, desprès hi poseu el got a sobre, i al posar-hi el got, el llumí farà fum, tibarà i serà quan es desembotirà el ventre. Això s’ha de fer tres o quatre cops seguits.

• Beure oli de ricí • Beure aigua de senet. • Beure aigua de l’arrel de ruibarbre. • Agafeu una ceba, fulles de malves, borratxes, ortigues tendres, espinacs, xirivies i bledes; ho feu bullir tot junt sense deixar que redueixi més de la meitat i beveu-vos-ho. També podeu fregir aquestes mateixes herbes i menjar-vos-ho.

10

EL LLUÇANÈS A TAULA

macerats i unguents La Maria Ballús Corrius, de Sant Feliu Sasserra, i la Xènia Paré Deig, de Prats de Lluçanès, des de fa uns mesos s’han aficionat a fer-se els seus propis sabons, desodorants, cremes i remeis naturals. D’aquesta manera, saben d’on provenen els ingredients, els coneixen i identifiquen les propietats que els aporta cada un. Al Lluçanès, fins fa ben poc, encara era habitual fer-se el propi ungüent de serp, oli de cop o de ginebre, o xarop de pi, per posar alguns exemples. Són remeis savis i idonis per les persones, o fins i tot els animals, quan havien de fer falta. A continuació, ens expliquen com fer el nostre propi ungüent.

UNGÜENT CALMANT DE CALÈNDULA

Aquest ungüent té un poder calmant i regenerant i ens pot servir per tractar irritacions, èczemes, cicatrius, picades i cremades solars. També en podem fer balsam labial que ens ajudarà a calmar i regenerar els llavis secs. És apte per pells sensibles i infants. Amb poc cost econòmic i ingredients que tenim a l’abast podem fer un parell d’ungüents per tenir una petita farmaciola i estar preparats per aquest hivern. Per poder fer aquests preparats ens cal recol·lectar les plantes, macerar-les amb oli per traspassar-li les propietats i, finalment, fer l’ungüent. COM FER UN OLEOMACERAT? EN FRED Per macerar plantes en un oli vegetal (oliva, ametlles dolces, avellana)

cal omplir tres quartes parts d’un pot de vidre esterilitzat amb planta seca (sinó la preparació es podria fer malbé) i omplir-lo fins dalt amb l’oli que hem escollit. El tapem (si la tapa és metàl·lica es pot oxidar, per tant, posarem un paper de forn per protegir la mescla). Deixarem la preparació 40 dies a sol i serena com diu la tradició. Passat aquest temps filtrem l’oli i el guardem resguardat de les temperatures altes i la llum del sol, així aguantarà més temps i no s’oxidarà.

UNGÜENT PELS REFREDATS AMB PI, FARIGOLA, ROMANÍ I EUCALIPTUS Aquest ungüent és una versió casolana del conegut Vicks VapoRub. Ens ens pot ajudar a recuperar-nos d’un refredat ja que les plantes utilitzades ens ajudaran calmar la tos, respirar i descansar millor. EN CALENT En aquest cas, posarem el doble d’oli que de planta (en aquest cas pot ser fresca) al bany maria, sense que arribi a bullir, i ho deixem d’1 a 3 hores removent de tant en tant. Quan observem que l’oli ha agafat color i olor voldrà dir que aquest ja ha agafat les propietats de la planta, llavors serà el moment de filtrar i guardar. Aquests olis es poden aplicar directament sobre la pell, però també en podem fer ungüents que ens facilitaran l’aplicació.

COM FER L’UNGUENT Necessitem l’oli macerat i cera d’abelles. Per calcular les quantitats que necessitem cal mesurar primer la quantitat d’oli desitjada i d’aquesta, afegir-hi entre un 15% i un 20% de cera d’abella. Per tant, si utilitzem 100 grams d’oli hi afegirem entre 15 i 20 grams de cera. Un cop tenim les mesures, posem les dues matèries al bany maria i quan la cera d’abelles s’hagi fos i estigui tot integrat podem retirar i posar-ho en un recipient.

DESEMBRE 2021

11

DUES RATAFIES DEL LLUÇANÈS AL PODI DEL CONCURS DE BERGA Una ratafia elaborada a Olost i una altra Sant Feliu, primera i segona respectivament al 12è concurs dedicat a aquest licor de Berga Berga va celebrar l’anual festa de la Ratafia i la Xocolata el passat vint-i-set de novembre. En conseqüència, també va tenir lloc el concurs de ratafies artesanes que organitza el Casal Panxo. Al concurs s’hi poden presentar aquells elaboradors particulars d’aquest licor català nostrat fet a base de nous verdes i diverses herbes remeieres, al gust del productor (i el consumidor), macerat amb aiguardent. Al concurs d’enguany s’hi van presentar una seixantena de ratafiaires, d’entre els quals, el primer i el segon premi se’ls van endur dues ratafies elaborades al Lluçanès: la victoriosa, feta entre Olost i Puig-Reig, i la subcampiona, feta a Sant Feliu Sasserra. Els guanyadors del concurs, van ser Marc Ros, de Puig-Reig, i Ramon Ribera, veí d’Olost. Ribera ha assegurat que el premi va ser “una sorpresa” i que, tan ell com el seu company, no s’ho esperaven gens.

L’olostenc, juntament amb Ros, elabora ratafia des del 2015 i aquesta, era la segona vegada que presentaven el seu licor al concurs de la capital berguedana. Ribera, tot i que assegura que el mètode que utilitzen cada any és semblant, afirma que la ratafia mai queda igual, ja que la quantitat d’herbes que recullen mai és la mateixa. Això sí, reitera que, són ells, qui van a collir i recol·lectar les herbes del seu entorn. Enguany, aquest tàndem, han elaborat uns 80 litres de ratafia. Per la seva banda, la ratafia de Sant Feliu, que porta com a nom “Bruixot” va estar elaborada per Jordi Rovira. Tot i així, qui va posar el nom el concurs va ser Neus Soldevila, ja que, tal com informa la mateixa Neus, “som un grupet de Sant

Feliu que elaborem ratafia cada any”. Enguany van elaborar un parell de ratafies diferents (la Bruixa i la Vigatana), totes dues presentades al concurs de Berga. Però la permiada va ser la que porta per nom Bruixot, que va ser elaborada durant el 2019. Soldevila, que també explica que les seves ratafies mai són iguals, perquè depèn de les herbes que poden recollir, afirma que el premi va ser una “gran il·lusió i tota una satisfacció” pel grup. Els de Sant Feliu, també era la segona vegada que es presentaven a un concurs; ho van fer l’any passat al de Santa Coloma – un dels més importants del país- però, “no vam rebre ni tan sols una resposta” declara Soldevila. Ambdós premiats conflueixen en la idea de presentar-se al concurs sense

cap intenció. “Com més participants millor, així agafa més fama el concurs” afegeix Ribera. Curiosament, una de les novetats del concurs d’enguany era que els punts de recollida de ratafia es van ampliar més enllà de les fronteres berguedanes i, dos dels tres nous punts, eren a Prats de Lluçanès i Olost. Des de l’organització es mostraven molt contents per l’èxit de participació i d’afluència a aquest certamen dedicat a la ratafia artesanal i a la xocolata. A part del concurs, durant el dia també es van celebrar concerts, i algunes xerrades relacionades amb l’elaboració del licor, i també hi van assistir una vintena de parades de comerços dedicats a la ratafia i la xocolata.// LCP

PER EMPORTAR AQUESTES FESTES FES ELS TEUS ENCÀRRECS ENTRANTS · Carpaccio: vaca, vedella o peu de porc · Canelons: carn, ceps o confit d’ànec · Assortit de canapès de qualitat (NOUS) · Tàrtar: fuet o vedella · Hummus: remolatxa o cigrons · Plata de salmó: fumat o marinat · Empanada Gallega · Pastís: tonyina o escalivada · Quiche: bacon o verdures · Taules: ibèrics, formatges o mixta

SEGONS · Cuixes de pollastre farcides · Confit d’ànec (opcional: peres) · Pollastre amb gambes · Vedella: cua, melós i de la iaia AL FORN · Braons de xai · Porc: galtes o costella · Garrí · Pollastre · Cabrit

OPINIÓ

9 de desembre de 2021

CARTA

Per a un habitatge digne Ateneu Popular del Lluçanès Entenem el dret a l’habitatge com el Dret de tot ésser humà a poder accedir a un habitatge digne, adequat, assequible, accessible i segur. Un habitatge que pugui garantir la seva qualitat de vida i el respecte a la vida privada i familiar. Sembla fàcil, però, es compleixen aquests requisits al nostre país? Es compleixen per les persones que viuen en habitatges que no es troben adaptats a la seva situació de mobilitat reduïda? O per les que han de viure en infrahabitatges que no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat? O per les que viuen en pensions, hostals, habitacions de relloguer i/o amuntegament sense cap mena de privacitat? I per les persones que o bé no han pogut accedir encara a un habitatge o bé pateixen dificultats per assolir el cost econòmic del seu manteniment? Com podem accedir a un habitatge digne quan més del 50% dels nostres ingressos han d’anar destinats

a pagar-ho? L’any 2020 es van desnonar 5.737 habitatges a Catalunya, la majoria a causa de l’impagament de lloguer, que ha pujat un 44% els darrers cinc anys. No resulta estrany que les persones afectades optem per resoldre la nostra situació, a través de l’ocupació d’habitatges desocupats, tot i la inseguretat que implica aquesta situació pel càstig jurídic a què ens enfrontem i la manca d’accés als subministraments bàsics. Mentrestant, que fa l’Administració davant d’aquestes situacions? De moment segueix havent-hi un nombre immens d’habitatges de titularitat privada que estan desocupats de manera injustificada, la gran majoria propietat de grans entitats financeres. En part, gràcies al rescat bancari de milions d’euros que a través del govern vam pagar entre totes a aquestes mateixes grans empreses. En lloc d’invertir aquests diners

El 2020 a Catalunya es van desnonar 5.737 habitatges

a transformar-los en habitatges socials, de lloguer. La manca d’habitatge de lloguer social, és un problema crònic al nostre país. Les promocions que es duen a terme són insuficients i la majoria són de compra amb la consegüent especulació. L’increment progressiu dels preus del lloguer i la inestabilitat dels contractes està agreujant, encara més, les dificultats amb què ja ens trobem moltes per garantir el nostre dret a l’habitatge. Aquesta concepció de l’habitatge com a bé d’inversió i no com a dret bàsic, està donant lloc a situacions de violència estructural, motivades per la creixent especulació immobiliària i urbanística, que posen molt en qüestió el dret a gaudir d’un habitatge de forma segura i estable. Violència que es veu agreujada per la criminalització dels mitjans de comunicació i les institucions davant tota resposta autònoma i autogestionada per

resoldre aquesta manca de drets bàsics. Al nostre territori vam alliberar una masia i un ateneu popular, per generar un espai segur on generar alternatives a tota aquesta violència sistèmica. Per demostrar que el món rural es mou i planta cara. I la resposta va ser la citació a judici penal per una de les nostres veïnes que va tenir lloc a Vic fa uns dies. És per tot això, que volem reivindicar la dimensió transformadora de l’ocupació al món rural. Per donar vida a espais comunitaris i recuperar llocs on poder compartir quotidianitats i projectes autogestionats puguin tenir vida i sentit. Un lloc on poder tornar a un mode de vida sostenible minimitzant la dependència de recursos externs i de les institucions. Un lloc per la recuperació dels modes d’autosuficiència, organització i tradicions locals amb i pel poble, per recuperar allò d’abans que va tenir vida.//

LA VINYETA, per Gemma Gallorte Arregui

En la música, com en tots els àmbits de la vida, les dones sempre hi han set. En la música, com en tots els àmbits de la vida, les dones difícilment han obtingut el reconeixement que els pertoca

Idea original i text de Gerard Cuní Sans LaRella | 27

ESPORTS

Núm. 516

MOTOR

Èxit lluçanenc al motocròs català juvenil

Xevi Pons crea el seu equip de ral·lis, MAPO Motorsport SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Redacció

El podi a Olvan.//

Marc Roma, de Merlès, i Àlex López, d’Olost, són els nous campió i sotscampió del Campionat de Catalunya de motocròs en la categoria de la cilindrada 85 juvenil, respectivament. Roma, ja va certificar la seva victòria a la penúltima prova del campionat a Amposta, mentre que López, va treballar-se la segona plaça a Olvan, cursa que va tancar el campionat al passat diumenge vint-i-u de novembre, acabant primer a la primera mànega i quart a la segona, tot i patir una caiguda. Aquesta temporada, els dos joves del Lluçanès també han aconseguit resultats de mèrit a altres competicions com la Lliga Catalana i el Campionat d’Espanya, de la mateixa categoria. A la Lliga Catalana, López es va proclamar campió de la general a la penúltima prova disputada a Sant Hilari. Per la seva banda, Roma, tot i no disputar tres de les cinc proves de la competició, va acabar quart. Respecte al campionat estatal, ambdós pilots han aconseguit situar-se entre els vint primers classificats: López al desè i Roma, quinzè. Després d’aquest final de temporada, els dos pilots es mostren “satisfets” dels resultats obtinguts.//Red.

El pilot i veí de Sant Bartomeu del Grau, Xevi Pons, crea el seu propi equip de ral·lis: MAPO Motorsport. Començarà a treballar a partir de l’1 de gener i neix amb la voluntat de donar un servei integral als pilots que vulguin participar en alguna cursa, sigui en la categoria que sigui. Ja fa temps que Pons exerceix d’instructor de pilots a través del seu projecte “Xevi Pons Rally Academy” i posa al servei de les noves generacions els coneixements que ha anat adquirint cursa rere cursa. El pilot santbartomeuenc va debutar el 2002 al grup N en el nacional de ral·lis sobre terra i l’any següent debutava a Suècia al WRC, més de 72 curses disputades en el seu pas pel mundial i el títol en el Campionat del Món Súper 2000 són el millor aval possible. Amb la creació del seu propi equip, Pons fa un pas més en la seva carrera. MAPO oferirà als pilots el suport i l’assessorament necessari perquè tinguin un trampolí per córrer en qualsevol de les catego-

L’esmentat premi es regirà per les següents BASES: 1) Sota el nom de “PREMI DOCTOR GRAU” al millor estudiant de Batxillerat, l’esmentada Fundació institueix un premi de caràcter anual. 2) El premi va destinat als alumnes residents al Lluçanès i que durant el curs 2021-2022 estudiïn segon curs de batxillerat. 3) L’import del premi és de 1200 euros. 4) L’objectiu del premi és guardonar el millor estudiant de Batxillerat, la nota del qual (mitjana de 1r i 2n) ha de ser de 9 o superior. Aquests resultats es comunicaran a la Fundació Doctor Grau a la finalització del 2n curs de Batxillerat, per part de la direcció del Centre.

La Codina, de Sant Bartomeu, acull la seu de l’equip// F: MAPO MOTOSPORT

ries de ral·lis, des de WRC fins a campionats nacionals. La base d’aquest nou equip s’instal·larà a la Codina Estada & Motor (Sant Bartomeu del Grau) que també acull l’acadèmia, i on els pilots podran gaudir de les instal·lacions més adequades i d’un circuit dissenyat específicament per la conducció esportiva. El traçat s’inspira en els circuits finlandesos, que satisfà les demandes no només dels pilots de ral·lis sinó també

de motociclisme off road, quads, car cross, 4x4, entra altres. Pons, que ja comptava amb un Renault Clio Rally4 i algun Peugeot 208 1.2 del Volant RACC per l’acadèmia, adquirirà un vehicle de categoria R5 i un Skoda Fabia Rally2 EVO i que espera poder-ne disposar ben aviat. Tot i la seva nova faceta, Pons admet que “el cuc de competir mai desapareix i si es presenta l’oportunitat, la valoraré segur”.//

5) En el cas que hi hagi més d’un alumne amb notes idèntiques, es tindrà en compte la valoració de la part comuna de les Proves d’Accés a la Universitat, per tal d’adjudicar el premi definitiu. Si tot i així continua havent-hi la mateixa puntuació, la Fundació Doctor Grau es reservarà el dret de decidir com s’ha de repartir el premi. A tal efecte la Fundació comptarà amb l’assessorament d’experts en el món educatiu. Atesa aquesta circumstància, la Fundació es reserva el dret de repartir l’import del premi. 6) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de divulgar a la premsa i als mitjans de comunicació el resultat del premi, així com d’organitzar la celebració del lliurament d’aquest, que tindrà lloc durant els mesos d’estiu. 7) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de resoldre qualsevol cas no previst en aquestes bases, les quals es pressuposen acceptades per tots els participants. Prats de Lluçanès, novembre de 2021.

LaRella | 28

ESPORTS

9 de desembre de 2021

El BTT Triatló Lluçanès afronta l’última prova de la Lliga Catalana

MOTOR

Reneix el Moto Club Alpens

Les blaugranes encadenen tres triomfs seguits i es consoliden a la tercera posició de la taula, amb una mitjana de 4 gols per partit PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

Després de quatre setmanes molt intenses, l’equip lluçanenc del BTT Triatló encara l’últim dels cinc duatlons de muntanya que formen el calendari de la Copa Catalana d’enguany. Un cop celebrada la penúltima prova a Òdena, el grup comarcal s’ha col·locat en la primera posició de la classificació de la lliga catalana de clubs. El resultat final, però, es decidirà a la competició del proper cap de setmana a Vilobí del Penedès, on els lluçanencs s’hauran d’enfrontar al nivell del C.E. Rayoteam i del Club Triatló Granollers – segon i tercer classificats, respectivament. Gràcies als bons resultats individuals de cada un dels seus membres, el BTT Triatló Lluçanès ha estat el campió de la Copa Catalana de les tres darreres edicions (2018, 2019 i 2020). La cursa d’aquest últim diumenge serà, a més de la final de la Copa Catalana, el Campionat de Catalunya de duatlons de muntanya, tant individualment

Acte de presentació al casino// F: LL. SURI - DALPENS.COM

Podi per equips del Duatló de Tavèrnoles// F: JOAN RIBA

com per equips. Els duatlons de muntanya de la Federació Catalana consisteixen en un primer tram de cursa a peu d’uns cinc quilòmetres, seguit d’un circuit de bicicleta de muntanya i, finalment, d’una última part, novament, de cursa corrent. Fins al moment, el millor resultat del club l’ha aconseguit el pradenc Adrià Noguera, que va travessar la meta en la primera

posició de la general al duatló de Porqueres. Tot i això, altres atletes també han aconseguit molt bons resultats, com és el cas de Xavier Madrona (amb una quarta i una cinquena posició general), Dídac Vilardaga (una setena posició general), Albert Camps (dues segones posicions en la categoria de veterans) o Aleix Vilardell, (una tercera posició Sub23), entre molts altres.//

Documents a presentar: 1) Fotocòpia del DNI de tots els membres de la unitat familiar. 2) Fotocòpia de la declaració de la renda (IRPF 2020) de tots els membres de la unitat familiar. (Es prioritzaran les rendes més baixes i aquelles famílies amb més manca de recursos) 3) Si s’escau, tots els certificats que afecten la unitat familiar (subsidi, atur, certificat de declaració de salut, d’incapacitat laboral, informe de l’assistent social en el seu cas, etc.)

El Moto Club d’Alpens reneix després d’haver estat inactiu els últims 40 anys. Un grup de joves alpensins, refunden una de les entitats més antigues d’Alpens, el Moto Club. Fundada fa gairebé mig segle, un 19 de novembre de 1973 i amb Lluís Suriñach com a president començava la vida del Moto Club Alpens, ara la nova fornada d’amants del motor han recuperat l’entitat amb la voluntat de poder portar el nom d’Alpens arreu de Catalunya. El postconfinament va servir perquè els joves es retrobessin compartint una de les seves passions, el trial. A partir d’aquí, i sabent ja de l’existència del club, van decidir engegar la maquinària per poder registrar de nou l’entitat, un procés que, com expliquen, ha estat lent i costós, però que finalment han aconseguit. Actualment, són una quinzena de socis i esperen poder tramitar una trentena de llicències per a altres pilots els mesos vinents. El Moto Club, que ha tingut molt bona rebuda entre el veïnat d’Alpens, va celebrar la seva oficialitat amb un acte al Casino d’Alpens, el passat 27 de novembre. També hi va haver una exposició de motos antigues, un sopar i la projecció del documental Viva Montesa.//Red.

4) Matrícula del curs 2021-2022 i altres documents de percepció de beques del sol·licitant (postgraus i màsters resten exclosos) 5) L’estudiant tindrà la obligació de presentar les notes del curs, havent-les superat totes, abans del 30 d’octubre del 2022 i enviar-ho a: “Fundació Doctor Grau, Apartat de correus núm. 1 de Prats de Lluçanès”, en cas contrari es desestimarà l’ajuda. Prats de Lluçanès, novembre de 2021.

LaRella | 29

ESPORTS MOTOR

Membrado campió de l’Europeu FIA Cross 2021

Núm. 516

Èxit de participació a les 3 hores de resistència de Santa Creu El Motor Club Lluçanès fa més de 20 anys que organitza les 3 hores SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Carolina Font Usart

Gil Membrado pilotant el seu Cross Car. // F: FOTOESPORT

Gil Membrado es proclavama campió, el passat novembre, de l’Europeu FIA Cross Academy, al circuit de Nurburgring, Alemanya. Membrado arribava a la cita amb un avantatge de 14 punts respecte als seus rivals, però pilot i equip sabien que amb això no n’hi havia prou. El pilot francès, Etant Pepujol, era un rival directe al títol i calia estar atent. A la warm-up inicial, Membrado aconseguia el crono més ràpid i sortia del nevat circuit alemany amb bones sensacions. A les sèries qualificatives Membrado continuava en les primeres posicions i ja era, matemàticament, campió de la FIA Cross per un punt de diferència respecte al pilot francès. En la cursa final, Membrado no va voler córrer cap risc, ja des de la sortida es veia que la seva intenció no era ser dels més ràpids, sinó acabar la cursa bé. Però a la tercera volta les coses es van complicar, a la sortida d’una corba de dretes Membrado es va trobar amb un company que havia impactat contra la tanca i no va poder evitar el toc. Aquest fet va provocar la seva desqualificació, però al no ser una incidència directa va poder mantenir els punts del meeting, fet que li va valdre per aconseguir el títol del campió de la FIA Cross Car Academy Trophy 2021, amb 142 punts.//

LaRella | 30

El Motor Club Lluçanès va organitzar, el passat 21 de novembre, les tradicionals 3 Hores de Resistència de Santa Creu Memorial Ramon Altarriba, una cita obligada pels amants del motor del Lluçanès i de tota la Catalunya Central. A la prova, puntuable pel Trofeu Català de Resistència de Terra, s’hi van inscriure de 57 equips, això representa més de 100 pilots en aquesta edició, una xifra que augmenta any rere any. La cursa era la penúltima de les quatre del certamen d’enguany. Els guanyadors de la prova van ser l’equip format per Nil Arcarons i Víctor Alosno, que competien en la categoria RS Sènior, van fer 56 voltes, tres més que el segon classificat, l’equip també de la categoria RS Senior format per Marc i Joel Vives. Dels més de 10 equips del Lluçanès que hi van participar destaquem la setena posició a la

El podi a Santa Creu. //

general, amb només 4 voltes de diferència, l’equip format pels perafitencs Joan i Pau Tomàs. A la vuitena i novena posició, amb 5 voltes de diferència cadascun, hi trobem l’equip format pel torrec Guillem Franquesa acompanyat de David Parcerisas, i l’equip format pels santbartomeuencs Arnau Font i Joan Corominas respectivament. Els pilots del Moto Club Lluçanès, Marc Bubé i Marc Mujal van acabar en 18a posició amb només 6 voltes

de diferència. Els pilots participants van destacar el bon estat del terreny, que en cap moment va fer pols. Les tres hores són possibles també gràcies a la col·laboració de la gent de poble i del jovent de Santa Creu que cada any es bolquen per ajudar en les tasques d’organització, com explica Manel Vilaró, president del Moto Club Lluçanès, entitat que durant més de 20 anys ha organitzat les 3 hores. //

ESPORTS

9 de desembre de 2021

Primera victòria del Tercera amb Roger Roma al capdavant de l’equip Els blaugranes van sobreposar-se a una ratxa de 3 derrotes seguides apallissant la U.E. Seva (0-6) PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

El sènior masculí del F.C. Pradenc comença a oferir brots verds, sobretot en el segon partit de l’etapa post-flores a la banqueta del club blaugrana. Els jugadors de Roger Roma van sumar els tres punts en la seva visita al Municipal L’Alzina de Seva. El conjunt local no va tenir cap opció de puntuar davant un Pradenc que al quart d’hora de joc ja guanyava per 0 gols a 2 gràcies a les dianes de Trulls (2’) i de Baroy (15’). Tot i l’avantatge, els visitants no volien sorpreses i no van especular amb el resultat, deixant el partit més que sentenciat abans del descans. A partir del tercer gol, sorgit a botes de Codinach (28’), els blaugranes van perforar tres vegades més la porteria rival en només 10 minuts, deixant els verd-i-blancs sense possibilitat de reacció. Els gols van portar la firma de Baroy (32’) i de Bartrons per partida doble (37’, 38’). Cal destacar el debut en partit

oficial del defensa pradenc Marc Montanyà durant una segona meitat que va transcórrer sense cap ensurt i els tres punts van viatjar cap a terres lluçaneses. Partit rodó per un equip que necessitava deixar de banda els mals resultats d’una vegada per totes i mirar amb cert optimisme el futur més immediat. Aprofitant l’aturada pel pont de la Puríssima, els blaugranes van disputar un partit amistós contra el C.E. Avinyó, equip que ocupa la sisena posició de 4a Catalana. La diferència de categoria es va fer palesa des de bon començament, amb un Pradenc molt superior arribant amb perill pràcticament a cada jugada. Finalment el resultat va ser de 2 a 8 favorable el Pradenc, que ara gaudirà d’una jornada de descans que permetrà al nou entrenador continuar polint aspectes del joc de cara a la visita del Castellterçol al Municipal el dissabte dia 18 a les 16:00h.

El sènior masculí gaudirà d’una jornada de descans

Les blaugranes tenen dos compromisos seguits fora de casa

EL FEMENÍ SEGUEIX COMPTANT ELS PARTITS PER VICTÒRIES Les blaugranes no afluixen i ja

Jugadors del Pradenc celebrant la victòria a Seva (0-6).//F: FCP

encadenen cinc triomfs consecutius, sumant un total de 29 gols a favor i només 8 en contra. En els dos últims partits, tots ells disputats al Municipal de Prats, les jugadores dirigides per Makanaki no van tenir pietat, primer golejant el Montmeló U.E. per un contundent 7-1 i després passant per sobre del F.C. Vallgorguina amb un marcador final de 7-2. El conjunt pradenc continua creixent a passos de gegant, tant en efectivitat golejadora com en solidesa defensiva. En l’apartat ofensiu, destaquen els números de Judit Fumanya, màxima golejadora de la categoria amb 16 dianes, anotant

de mitjana dos gols per partit. Pel que fa a la classificació, el sènior femení es troba a la segona posició, només tres punts per sota del líder, l’Athletic Club Riells, l’únic equip que ha aconseguit batre les jugadores del F.C. Pradenc en el que portem de temporada. Després de l’aturada pel pont de la Puríssima, les blaugranes tenen dos compromisos seguits fora de casa. Primer hauran de viatjar fins a Les Franqueses del Vallès per enfrontar-se al Club Bellavista Milan en el que serà l’últim partit de la primera volta, i després visitaran St. Andreu de Llavaneres per tancar el 2021.//

El Futbol Sala ja guanya com a local (5-4) PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

A la tercera va la vençuda. El C.F.S. Prats ja té al sac el primer triomf davant la seva afició aquesta temporada, i no va ser un triomf qualsevol. El passat dissabte dia 20 de novembre l’Aiguafreda visitava el Pavelló pradenc amb un ple de victòries i el liderat sota el braç, un fet que contrastava amb els resultats de l’equip blaugrana com a local. Els visitants, a més, es van avançar quan tot just s’havien jugat tres minuts de partit. Tot i el cop inicial, la reacció pradenca no es va fer esperar i, en dos minuts, Isaac Basagaña i Damià Riba van capgirar el marcador. Gairebé sense temps per assimilar el 2-1, els aiguafredencs van empatar pràcticament a la següent

jugada. El marcador no es va tornar a moure fins l’últim minut de la primera meitat, moment en el que Bernat Bujons tornaria a col·locar els blaugranes per davant. No obstant, a la represa les coses es tornarien a complicar, ja que van arribar dos gols més dels visitants per capgirar novament l’electrònic (3-4). Tot i aquest contratemps, els locals van seguir creient en les seves possibilitats, i poc després Guille Borralleras empataria novament. Tots dos equips arribaven amb opcions de victòria als minuts finals, però aquesta vegada va ser el conjunt pradenc el que es va endur el gat a l’aigua. A falta de 4 minuts pel final, Damià Riba va establir el definitiu 5-4 que permetia guanyar un partit d’aquells que val més que tres punts. La setmana següent l’equip es desplaçava fins a Palau-solità i

Plegamans amb l’objectiu d’allargar la dinàmica guanyadora en els desplaçaments, havent sumat 9 punts de 9 possibles. Malgrat que els locals s’avancessin dues vegades i que el porter Edu Botinas fos expulsat abans del descans, els de Prats no es van posar nerviosos i van esperar el seu moment per superar el conjunt del Vallès Occidental. El resultat al descans era desfavorable pels interessos blaugranes (2-1), però a la segona meitat el guió va canviar ràpidament. Ja amb el jugador de camp Aleix Muntadas sota els pals, els visitants van fer un pas endavant, imposant-se en totes les facetes del joc i capgirant el marcador (2-5). Victòria contundent, la quarta en quatre partits lluny de Prats. Ara els blaugranes disputaran dues jornades consecutives com a locals, la primera de les quals

Jugadors del C.F.S. Prats després d’aconseguir la primera victòria a casa.// F: CFSPrats

Els blaugranes disputaran dues jornades consecutives com a locals

serà aquest dissabte dia 11 a les 19:00h, rebent la visita de l’A.E. Ciutat de Mataró al Pavelló de Prats. Just una setmana després, el dissabte 18 a la mateixa hora, el C.E.F.S. Ciutat de Granollers viatjarà fins a Prats de Lluçanès per enfrontar-se a un equip que vol traslladar la dinàmica victoriosa al terreny local. //

LaRella | 31

AGENDA

Núm. 516

DIVENDRES 10 DE DESEMBRE

DISSABTE 18 DE DESEMBRE

SANT ESTEVE

EXPOSICIONS

STA. EULÀLIA_FESTA MAJOR, esmorzar i missa al matí. Campionat de botifarra a les 4 de la tarda i sopar popular, havaneres i pub a partir de 2/4 de 9 del vespre al Local Social. PRATS_CIRC, FIL DE MADAME GAÜC. A les 10 del vespre a la Sala Polivalent.

ALPENS_ CONCERT DE COMBOS. A les 12 del migdia al Casino. SANT FELIU_ CONCERT DE LES CORALS i l’orquestra. A 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu. STA. EULÀLIA_LLUÇANÈS BARROC I NEOCLÀSSIC. A les 10 del matí a l’església. FESTA MAJOR_ Un pessebre de contes per dones que cremen Romaní. A les 9 del vespre a l’església de Lluçà. ORISTÀ_ PRESENTACIÓ DE L’ “OBRA POÈTICA COMPLETA” DE JOSEP RIERA, amb Nati Soler i l’alumnat de l’escola amb Manel Gost. Tot seguit, l’espectacle Vicus. A les 5 de la tarda a la Sala Polivalent SANT FELIU_ TALLER DE NADAL, a les 10 del matí. CONCERT DE LES CORALS i l’orquestra de l’EMAL, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu. SANT BARTOMEU_ STORB, FESTIVAL. Matí, tarda i vespre a l’antiga Puigneró.

ALPENS_ CONCERT DE NADAL, A partir de 2/4 de 8 a l’Església. PRATS _ QUINTO REIAL, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent. ORISTÀ_ TALLER DE FANALETS i arribada del Patge Reial, a partir de les 5 de la tarda a la Sala Polivalent. LA TORRE_ ARRIBADA DEL PATGE, a les 11 del matí a la Sala Polivalent SANT FELIU_ CONCERT DE NADAl amb la Coral del poble, a les 6 a l’Ateneu.

PRATS_ EL FELÍ DELS NOSTRES BOSCOS. Del 3 al 14 de desembre a la Sala Cal Bach. ALPENS_ 9A MOSTRA DE PESSEBRES A LA FINESTRA. Del 5 al 9 de gener. De dilluns a diumenge de 10 del matí a 8 de la tarda, a les cases del poble. ALPENS_GRAN PESSEBRE. Del 5 de desembre al 9 de gener. Dissabtes i diumenges d’11 del matí a les 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda, a l’antiga fàbrica SATI.

DISSABTE 11 DE DESEMBRE PRATS_FIRA DE SANTA LLÚCIA. Jornada tècnica “Oportunitats de les Rutes de Turisme Eqüestre”, a les 10 del matí a l’Espai. Tot seguit, inauguració de la parada al camí de les Torrenteres. PASSEJADA ‘ELS BOSCOS DEL GAT FER’, a 2/4 d’11 del matí a la plaça Catalunya. XERRADA CONEGUEM EL GAT FER, a les 5 de la tarda a la Sala Cal Bach. XERRADA I PROJECCIÓ “3 NITS DE TORB I 1 CAP D’ANY.” a les 7 de la tarda a l’Espai. SANTA EULÀLIA_ FESTA MAJOR. Presentació del llibre “The butterfly Circus”, a les 10 del matí al Local Social. Mercat artesanal a partir de les 11 a la plaça 1 d’octubre. Concert de Sikuta i Dj Erra, al Local Social SANT FELIU_ ANEM A BUSCAR EL TIÓ AL BOSC, a les 11 del matí al Parc dels Castanyers.

DIUMENGE 12 DE DESEMBRE PRATS_FIRA DE SANTA LLÚCIA_ Esmorzar de fira i mostra de bestiar a partir de 2/4 de 9 a la Roca Xica. Parades, firaires, botigues al carrer i mostra d’entitats durant tot el dia. Concert de Combos de l’EMAL a 2/4 d’1 del migdia al Passeig. Festival de patinatge i exhibició hoquei a les 5 de la tarda al Pavelló. FESTIVAL ITINERÀNCIES_ A paritr de 2/4 de 12 del matí a diversos espais. Concert Combos EMAL. A 2/4 d’1 al Passeig. STA. EULÀLIA_FESTA MAJOR_ Marxa Nòrdica, a les 9 del matí a l’Era. Teatre mòbil amb Opss, a les 6 de la tarda al Local Social. SANT MARTÍ_ ACTES PER LA MARATÓ, esmorzar i xerrada sobre “Malalties mentals” a càrrec de la Judit Pons i Ainhoa Campdepadrós Pons, a les 9 i les 11, al Local social de La Blava.

DIMARTS 14 DE DESEMBRE PRATS_ XERRADA “Fem visible la salut mental” a càrrec del Dr. Casadevall. A 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Social.

DIVENDRES 17 DE DESEMBRE PRATS _ TORRONADA I CONCERT de Nadal. A les 6 de la tarda a l’Espai Social. PRESENTACIÓ D’ “A VOLTES ESGARRAPO TROSSETS DE VIDA” de Neil Sabatés, a càrrec de Ramon Erra. A partir de les 7 de la tarda, a l’Ateneu Popular del Lluçanès. OLOST_ CLUB DE LECTURA, Volves negres, una novel·la de barri, amb l’autor Ramon Breu. A les 6 de la tarda a la Biblioteca. SANT FELIU_ HORA DEL CONTE, a 2/4 de 12 del migdia. A la tarda Trobada de lectura amb Care Santos, a 2/4 de 7 de la tarda. Tot a la Biblioteca. LaRella | 32

DIUMENGE 19 DE DESEMBRE PRATS_ 35È NADAL AL CARRER, FEDAC PRATS. A partir de les 6 de la tarda a Cal Bach. SANT FELIU_ TEATRE “EL TREMPOLÍ”, a les 6 de la tarda a l’Ateneu. SANT BARTOMEU_ STORB, FESTIVAL. CantiLaFont. Matí i tarda a l’antiga Puigneró. OLOST_ ACTES MARATÓ, concert Coral Noves Veus i de Ramon Arboix, balls de saló i Bingo, a les 4 de la tarda al Casal SANT BOI_ CONCERT DE NADAL amb l’orquestra La Gerunda, a 2/4 de 7 de la tarda al Local del Centre.

DIMARTS 21 DE DESEMBRE

DIMARTS 28 DE DESEMBRE SANT FELIU_ PARKOUR, a les 3 del migdia al Parc dels Castanyers. SANTA EULÀLIA_ TALLER D’ORNAMENTACIÓ, a partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca. OLOST_ TALLER DE CUINA PER JOVES, a les 11 a l’Espai Activa’t. Up’s de Nadal,Spinning, a les 4 de la tarda a la zona esportiva.

DIMECRES 29 DE DESEMBRE PRATS _ ANUNCI DE L’ARRIBADA DELS CARTERS REIALS, a les 6 de la tarda pels carrers del poble i a les 7 a Juguem a Prats.

DIJOUS 30 DE DESEMBRE SANT FELIU_ CICLE INDOOR, a les 4 de la tarda al Parc dels Castanyers. OLOST_ TALLER DE CUINA PER JOVES, a partir de les 11 del matí a l’Espai Activa’t.

DIVENDRES 31 DE DESEMBRE

OLOST_ XARXA CONEIXAMENTS Zoom amb Almudena de Cadiz: aceites y pomadas, a 2/4 de 5 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS_ L’HOME DELS NASSOS a les 11 del matí i tot seguit Cap d’any infantil, a la plaça de l’Església. REVETLLA DE CAP D’ANY, a partir de la 1 de la matinada al Pavelló.

DIJOUS 23 DE DESEMBRE

DIUMENGE 2 DE GENER

PRATS _ FEM CAGAR EL TIÓ, a les 11 del matí a la plaça Nova. NADALES AMB BANDA DE L’EMAL, a les 12 del migdia. Tot seguit, Cantada de nadales participativa. a la plaça de l’Església. STA. EULÀLIA_SCAPE KIDS (Room scape). A partir de les 10 del matí al local social. Skate, a 2/4 de 4 al Local Social.

TORRE_ ESPECTACLE MUSICAl a càrrec del Grup d’animació Casal d’Avis de Tona. A les 5 de la tarda, a la Sala polivalent. PRATS _ ARRIBADA DELS CARTERS REIALS, a les 12 del migdia als Jardins de la Farmàcia Vella. SANT FELIU_ ENCESA D’ESPELMES solidaries i MISSATGER REIAL, a les 6 de la tarda a la plaça Major. SANT BARTOMEU_ ARRIBADA DEL PATGE REIAL, a les 6 de la tarda al Casal. OLOST_ ARRIBADA DEL PATGE REIAL, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Major.

DIVENDRES 24 DE DESEMBRE PRATS _ TXUPITASSU DE NADAL, a les 12 de la nit al Pavelló. ORSITÀ_ BAIXADA DE TORXES DES DE SANT SEBASTIÀ i cantada de Nadales, a partir de la tarda.

NADAL LA TORRE_ BALL DE GALA amb Jordi Bruch i Duet Eclipse, a les 10 del vespre a la Sala Polivalent. OLOST_ CONCERT DE NADAL amb Metropolitan Union, a les 7 de la tarda a l’Església. SANT FELIU_ VINE A CAGAR EL TIÓ DEL POBLE. A les 6 de la tarda a la plaça de l’Església.

DIMARTS 4 DE GENER SANT BOI_ ARRIBADA DELS CARTERS REIALS, a les 6 de la tarda al Local del Centre

DIMECRES 5 DE GENER LLUÇANÈS_ ARRIBADA DE SES MAJESTATS ELS REIS MAGS PRATS_ DISCOMÒBIL REIAL, a 2/4 d’1 de la matinada a la Sala Polivalent.

DURANT LES FESTES DE NADAL PRATS_ JUGUEM A PRATS, del 27 al 29 de desembre al Pavelló PRATS_ 3A MOSTRA DE PESSEBRES als locals buits del carrer Major. PRATS_ MERCAT DE NADAL pels carrers del poble. SANT BARTOMEU_ TALLER DE NADAL, del 23 al 5 de gener. SANT BOI_ CASAL DE NADAL, del 23 al 5 de gener, a l’Escola Aurora. OLOST_ OLOST PARK, del 3 al 4 de gener, a partir de les 4 de la tarda al Pavelló.

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno i Xavier Vilella Antonell. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila, Gemma Gallorte Arregui DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) i www.meteosona.com EDITA_ LaRella Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · HOSTALS

10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA

VETERINARI

E. RENOVABLE

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES

3_INFORMÀTICA

ETÒLEG

COMBUSTIBLE

4_MECÀNICS

5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

6_INSTAL·LACIONS

7_ESCURA-XEMENEIES

8_SALUT TRACTAMENTS

DENTISTES

DIETÈTICA

FARMÀCIA ÒPTICA

9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

SOBREMUNT

PERAFITA

SANTA CREU

STA EULÀLIA

De divendres a dilluns de 8 a 17h Sopars i altres dies sota reserva

650 35 62 99 Sobremunt

PRATS DE LLUÇANÈS

CELEBRACIONS

10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

SUPERMERCATS

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

11_BELLESA PERRUQUERIA

ESTÈTICA

12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

FOTOGRAFIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

TAXIS

NETEJA Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

QUIOSC

RESIDÈNCIA

TINTORERIA

NOU AL DIRECTORI!

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

10 dv

OLOST

POU

11 ds

YLLA CATALÀ - VIC

YLLA CATALÀ

12 dg

TANYÀ - VIC

TANYÀ

13 dl

SANT BARTOMEU

VILAPLANA

14 dt

OLOST

ALBERICH

15 dc

PRATS

BARNOLAS

16 dj

SANT BARTOMEU

TERRICABRAS

17 dv

PRATS

FARGAS

18 ds

ARUMÍ - VIC

ARUMÍ

19 dg

URGELL

URGELL

20 dl

PRATS

EURAS

21 dt

OLOST

ATLÀNTIDA

22 dc

PRATS

AUSA

23 dj

SANT BARTOMEU

POU

24 dv

OLOST

ILLA-CATALÀ

25 ds

TANYÀ - VIC

TANYÀ

26 dg

VILAPLANA - VIC

VILAPLANA

27 dl

SANT BARTOMEU

ALBERICH

28 dt

OLOST

BARNOLAS

29 dc

PRATS

TERRICABRAS

30 dj

SANT BARTOMEU

FARGAS

31 dv

OLOST

ARUMÍ

1

ds

URGELL - VIC

URGELL

2

dg

EURAS - VIC

EURAS

3

dl

SANT BARTOMEU

ATLÀNTIDA

4

dt

OLOST

AUSA

5

dc

PRATS

POU

6

dj

YLLA-CATALÀ - VIC

YLLA-CATALÀ

7

dv

OLOST

TANYÀ

8

ds

VILAPLANA - VIC

VILAPLANA

9

dg

ALIBERCH - VIC

ALIBERCH

10 dl

PRATS

BARNOLAS

11 dt

OLOST

TERRICABRAS

12 dc

PRATS

FARGAS

13 dj

SANT BARTOMEU

ARUMÍ

EL RACÓ DE LA FEINA EL TROBARÀS A LA SECCIÓ 9, A BARS, RESTAURANTS I HOSTELERIA De divendres a dilluns de 8 a 17h Sopars i altres dies sota reserva

650 35 62 99 Sobremunt

BUSCO FEINA

OFEREIXO FEINA

> Sóc mestra d’educació primària especialitzada en Llengua Anglesa i m’ofereixo per fer classes de repàs d’anglès i altres matèries (si s’escau) a nens i nenes de 6 a 12 anys. Amb cotxe propi_644 32 89 48

> Gerocultor/a a residencia d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari a determinar_ 687 08 30 81

> M’ofereixo per recollir ferralla i/o fer buidatges de naus, cases, etc. a tota la comarca del Lluçanès._ 602346692. Jordi

> Busquem educador social pels caps de setmana i festius alterns. CRAE Santa Llúcia, Sobremunt. Interessats trucar_ 690 61 42 35

LA RECEPTA

9 de desembre de 2021

EL RECEPTARI de @Cookissim

Canelons de pollastre amb tòfona PAS A PAS PEL FARCIT

INGREDIENTS » 1 pollastre de pagès del Montseny d’uns 2,5 a 3 kg » 5 tomàquets madurs pelats » ½ cabeça d’alls » 3 cebes mitjanes de Figueres » 1 bouquet d’herbes (canyella, llorer, farigola i sajolida) » 150 ml de vi ranci » 100 ml de conyac » 50 ml d’oli OVE » 2 litres i 250 ml de llet » 1 l de nata (35% matèria grassa) » 75 gr de farina » 150 gr de mantega » 100 gr de ceba de Figueres » 200 gr de parmesà ratllat ben fi » 30-40 plaques de pasta Wantan, de lassanya o els galets més grossos » 200 gr de pa de pagès tallat gruixut » 50 - 80 gr de paté de foie » Sal » Pebre » Nou moscada » Tòfona negra » Oli de tòfona Noir et Blanc

Tallar a quarters l’au, procurant guardar els pedrers. Posar una cassola a escalfar amb l’oli d’oliva i el greix de dins l’au. Incorporar els talls de pollastre amb el pedrer, prèviament tot salpebrat.Rostir a poc a poc durant uns 40 minuts. Pelar i tallar les cebes i alls. Afegir a la cassola les cebes, els alls i les herbes i rostir fins que quedi enrossit. Incorporar el tomàquet i coure-hi fins que es begui l’aigua.Flamejar amb el conyac i el vi ranci. Afegir aigua de tant en tant, procurant que ens rosteixi i no quedi sec (és molt important treure el greix sobrant).Deixar coure durant 1 o 2 hores aproximadament, fins que la carn estigui tova i rectificar de sal i pebre. Desossar el pollastre. Trinxar la carn amb unes quantes verdures del rostit (destriant les herbes). Incorporar el foie a la carn amb les verdures. Remullar el pa sec amb 250 ml la llet. Afegir el pa remullat amb llet a la carn i verdures i trinxar. Rectificar de sal i de pebre. PAS A PAS PER LA REDUCCIÓ DE ROSTIT Cobrir d’aigua els ossos i les verdures sobrants i els sucs de la cocció. Reduir durant una bona estona fins a obtenir un fons ben gustós, que es farà servir per salsejar els canelons. PAS A PAS PER LA BEIXAMEL Bullir 2 litres de llet amb ½ litre de nata. Posar la mantega i la ceba picades petites en una cassola a part. Coure sense que agafi color. Afegir la farina i enrossir-ho una mica. Abocar la llet i la nata calenta procurant remenar amb un batidor perquè no quedin grumolls. Deixar bu-

llir lentament uns 10 minuts. Afegir el parmesà ratllat i remenar. Rectificar de sal, pebre i nou moscada al gust. PAS A PAS PEL MUNTATGE I ACABAT DEL PLAT Bullir bé la pasta Wantan, de lassanya o els galets seguint les indicacions del paquet. Escórrer bé l’aigua un cop bullit. Farcir la pasta amb el farcit de pollastre fet i fer forma de caneló o farcir els galets. Untar una safata apta per forn amb mantega. Posar una mica de beixamel al fons de la safata. Posar els canelons o els galets a la safata. Afegir més beixamel per sobre. Posar al forn uns 10 minuts a 200ºC. Emplatar els canelons o galets amb unes làmines de tòfona. Acabar amb un raig de la reducció del pollastre i d’oli de tòfona Noir et Blanc. Què seria una taula, sense uns bons canelons?

EL PRODUCTE Diuen que el Pollastre del Montseny és l’autèntic pollastre de pagès perquè està criat en llibertat, a l’aire lliure i alimentat amb gra, 100%, i pastures. Els pollastres que crien és de la raça francesa “label Rouge” i són uns pollastres rústics que tenen una carn de molt bona qualitat, amb reconeixement internacional. La seva alimentació és a base d’una meitat de blat de moro i una altra meitat d’una mescla entre blat, soja i civada en les proporcions justes. Alimentació que es veu complementada pel fet pasturar i picar herbes, cuques i cargols. Amb tot això obtenen un pollastre de pagès d’una qualitat única, tendre i gustosa.// STV

LaRella | 37

EL TEMPS

9 de desembre de 2021

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 17 de novembre al 7 de desembre

La lluna es pon amb coloms i entre els dos campanars, el 20 de novembre a Olost//F: EMILI VILAMALA

OLOST

El Pedraforca amb la primera llum del dia i amb torb a la Serra del Cadí.//F: EMILI VILAMALA

PRATS

SANT BOI

ORISTÀ

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

17 18 19

7.4

0.8

0.0

7.3

2.1

0.0

6.7

3.0

0.2

10.2

2.0

0.0

8.1

2.2

0.4

13.4

0.4

0.0

13.7

1.3

0.0

12.9

1.9

0.0

14.0

1.2

0.0

13.3

2.3

0.4

15.3

-0.9

0.2

15.4

0.8

0.0

14.5

3.4

0.2

17.0

-1.8

0.0

15.2

3.6

0.0

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

20

15.0

-0.9

0.2

14.2

1.0

0.0

14.2

4.2

0.0

16.2

-2.0

0.0

14.4

4.4

0.0

ORISTÀ_ 19 de novembre

17.0

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 1 2 3 4 5 6 7

15.6

1.9

0.0

15.2

2.9

0.0

14.2

5.3

0.0

14.8

2.5

0.0

14.4

4.3

0.0

11.2

4.2

0.0

11.3

3.7

0.0

9.2

5.4

0.0

10.8

4.0

5.0

10.8

4.3

1.2

11.8

5.4

32.6

10.2

6.3

20.8

9.8

4.9

38.6

14.2

6.0

6.0

9.7

3.9

34.6

10.4

1.3

6.4

10.2

4.4

7.4

9.0

4.3

16.8

11.0

2.8

20.0

8.4

2.2

16.4

11.3

1.7

0.6

11.3

3.7

0.8

9.0

3.8

1.0

11.3

2.0

3.0

10.6

2.2

0.4

5.9

1.1

0.0

5.6

1.4

0.0

4.1

1.8

0.0

10.2

4.0

0.0

3.2

0.4

0.0

9.4

-2.4

0.0

8.6

-1.1

0.0

7.8

-0.9

0.0

10.0

1.4

Inp.

8.3

-1.8

0.0

7.9

-4.3

0.2

7.7

-3.0

0.0

6.4

-2.2

0.0

9.2

-4.0

0.0

5.5

-3.8

0.0

10.2

-3.9

0.0

9.7

-2.5

0.0

8.4

-0.2

0.0

10.1

-3.8

0.0

8.9

-1.8

0.0

9.9

-1.7

0.0

9.2

-0.1

0.0

8.3

0.6

0.0

12.0

-2.2

0.0

9.2

0.3

0.0

6.7

-2.6

0.2

5.6

-1.4

0.0

5.5

-0.3

0.2

7.8

-2.5

Inp.

4.7

0.2

0.0

10.6

-0.9

0.0

10.8

0.7

0.0

9.2

0.0

0.0

11.2

-2.4

0.0

9.3

-0.7

0.2

9.4

-4.0

0.0

8.9

-2.7

0.0

8.2

-2.4

0.0

10.6

-3.8

0.0

9.2

-3.2

0.0

9.6

-0.7

0.0

8.6

-0.3

0.0

7.7

1.4

0.0

11.4

0.0

0.0

8.1

0.3

0.2

9.3

-2.9

0.2

9.1

-2.3

0.0

7.9

0.4

0.2

10.0

-2.6

0.0

8.3

-0.2

0.2

9.1

-4.3

0.0

9.2

-0.5

0.0

8.2

1.3

0.0

11.3

-4.5

0.0

8.3

1.7

0.0

11.3

-2.2

0.0

10.2

-1.0

0.0

9.6

0.9

0.2

11.2

-2.3

Inp.

9.7

-0.2

0.0

TEMPERATURA MÍNIMA ORISTÀ_ 6 de desembre

PLUJA ACUMULADA

Cº - 4.5

L.

OLOST

40.6

PRATS

29.0

SANT BOI

57.4

ORISTÀ

34.0

ALPENS

54.0

ENCANTS

ES VEN » CAFETERA Dolce Gusto de DeLongi per 30€ giarebé nova amb càpsules de regal. Tel.:629 98 54 54 (R513/07) » REMOLC per un cotxe. T.: 679 16 99 63 (R513/06) » PEUS DE GAT per estrenar de marca FiveTen. Número de peu 39. Preu a consultar. Tel.: 697 30 15 07 (R513/02) » SOFA RACONER de color marró en bon estat, mides 270 cm.x 270 cm. 250€. T.: 609388095 (R513/04) » MATALÀS DE MATRIMONI de 135 x 200cm. Amb molt bon estat i bé de preu. T.: 699 87 61 27 (R514/01) » FORMIGONERA semi nova. T.: 650 31 98 51 (R514/04)

» CABÀS de nadó amb llençolets i coixí i un cotxet. 20€. T.: 659 36 23 74 (R514/02) » CALDERA de gasoil Roca model Iaia, 2 dipòsits de gasoil de 1000 litres, Remolc d’alumini de 133x103. Tot en molt bon estat T.: 699 45 87 99 (R515/02)

ES LLOGA » PLAÇA DE PARQUING a l’edifici Pedra Dreta. Fàcil accés. T.: 662 51 90 73 (R514/03)

ES BUSCA

La Rella tornarà el 13 de gener de 2022! Bones festes!

» CLAU DE MOTO Yamaha, perduda al camp de futbol de Prats. És gratificara. T.: 607 33 46 61 (R515/01) LaRella | 39