LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 21 | OCTUBRE | 2021 NÚM: 513
www.larella.cat PÀG 3
L'intrús es consolida
Prats fa memòria dels primers anys de la repressió franquista PÀG 5
Tornen les Bruixes a Sant Feliu Enguany durant més dies i a més espais PÀG 6
“1 de cada 4 persones tindrà un transtorn mental” Entrevista a Judit Pons, infermera especialista en salut mental PÀG 5
Aiguablava de la Gavarresa La columna de Ferran Sayol PÀG 7
Les llavors de la vida La columna de Maria Marmi PÀG 8
La Vinyeta Concert de l’Intrús al Mas Roca d’Olost.//F: XAVIER NAVARRO
d’en Subi
CULTURA NOTÍCIES
Núm. 513
Salvans mostra les seves il·lustracions al Centre Cívic d’Olost
Jornades antifeixistes a Prats el 12 d’octubre
45è aniversari del concurs de pintura ràpida
Un pintor a la plaça Nova.// F: MGC
Una de les il·lustracions de Salvans.// F: DOLORS CARETA
Repintant el mural.// F: SUSANNA MARTÍNEZ
Des d’aquest mes, i fins al novembre, el Centre Cívic d’Olost acull una exposició d’il·lustracions elaborades per Josep Salvans. Salvans, de setanta-vuit anys, presenta per primera vegada al públic general alguns dels seus treballs que elabora, exclusivament, amb punta fina. A més, en aquest cas, totes les il·lustracions estan extretes de setmanaris o llibres publicats entre el 1700 i el 1800. L’il·lustrador olostenc, que té comptabilitzats uns dos-cents dibuixos encara que n’hauria elaborat molts més, va començar a dibuixar després de jubilar-se. Una activitat que el distreu, l’ajuda a desconnectar i gaudeix, i a la que hi dedica entre dues i tres hores diàries, assegura.//LCP
L’Ateneu Popular del Lluçanès va organitzar unes jornades antifeixistes, el passat 12 d’octubre, que van aplegar un centenar de persones al pavelló de Prats. Un torneig de futbol sala mixt, on es van inscriure 10 equips de la comarca i rodalia, va centrar la major part de les activitats. Al llarg del matí també es va aprofitar per refer un dels murals que hi ha l’entrada de Prats, que un temps abans havia patit un atac. Al migdia, un dinar popular va omplir les panxes als participants, especialment els que havien estat jugant el torneig. A la tarda, una animada final entre Can Cullits i SantPauli (3 - 1) va posar punt final a la jornada.//CFU
Sant Boi ha celebrat de nou el concurs de Pintura Ràpida, arribant enguany, després de la parada per culpa de la pandèmia l’any passat, a la 45a edició. 51 persones van participar a la categoria d’adults i 47 a la infantil. Així, durant el matí del dia 12 d’octubre, racons del nucli antic, places i carrers van tornar a ser pintats. Al concurs hi havia dues categories. Per una banda, olis i acrílics, on va guanyar Lluis Puiggrós (800€), seguit de Julio García (600€), Mayre d’Amore (300€) i Joan Carles Pérez (250€). Per altra banda, la categoria d’aquarel·les, Frances Hernandez va ser el guanyador (500€), seguit de Robert Martí (350€). Pel que fa a les categories infantils, els guanyadors van rebre un trofeu. Van ser, en les diferents franges d’edat, Martí Subirana, Jana Millàs, Lali Serratosa pel que fa els jovenívols, Martí Conill, Marc Bover i Queralt Pujol, pels alevins, i Lluc Bover, Kylie Bingle i Gil Casas pels prealevins. Les pintures es van exposar a la tarda al Centre.//MGC
Perafita celebra la revetlla de Sant Galdric
Dansa contemporània de reflexió a Olost
El camí de Marina, a la Fira Mediterrània
Activitats de tarda a la plaça// F: JFO
Un moment de l’espectacle// F: XAVIER NAVARRO
La parada del Camí Ramader de Marina// F: CFU
Una cinquantena de persones es van reunir a Perafita per celebrar la revetlla de Sant Galdric, patró dels pagesos i les pageses. La diada, organitzada per Poble Actiu Perafita, va comptar amb jocs per la canalla, una exposició d’eines antigues i un bon tiberi. La revetlla coincideix amb el Dia Internacional de la Dona rural, i ho van commemorar.//CFU
La dansa contemporània va ser la protagonista a la plaça d’Olost el passat diumenge disset d’octubre. L’espectacle, a càrrec de la companyia NS Dance Theatre, està basat en els poemes de l’obra Allò que et vaig dir una vegada, de l’autora Núria Serra i porta al públic a reflexionar sobre les relacions humanes i l’entorn social, així com la violència de gènere i les desigualtats. //LCP
L’associació del Camí Ramader de Marina que impulsa, entre d’altres, l’Ajuntament de Lluçà, va ser present a la 24a Fira Mediterrània de Manresa. En una parada situada la Plaça de la Fira (la plaça de la Porxada), i durant tot el cap de setmana del 16 i 17, van donar a conèixer aquest projecte que vol recuperar i fer valdre l’antic camí transhumant de marina.//CFU
LaRella | 2
NOTÍCIES
21 d’octubre de 2021
Cap de setmana per fer memòria a Prats
Comencen les obres de la rotonda de Sant Bartomeu
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch
Coincidint amb el 81è aniversari de la mort de Lluís Companys, Prats de Lluçanès va celebrar, el passat cap de setmana, les jornades de la memòria històrica. El divendres va tenir lloc la inauguració de l’exposició ‘Desenterrant la memòria. Els primers anys de la repressió franquista a Prats de Lluçanès.’ a càrrec d’Anna Gorchs i Roser Reixach, les autores de ‘Guerra i repressió a Prats de Lluçanès’. L’exposició dóna a conèixer les dades de la repressió al municipi just després de la guerra civil, durant els primers anys de dictadura franquista. Unes 300 persones enterrades en fosses comunes, 72 pradencs internats en camps de concentració, 41 sotmesos a judicis sumaríssims – amb 2 execucions – o 9 més exiliats. Aquestes són alguns dels esfereïdors números que Gorchs i Reixach recullen al llarg de l’exposició. Amb fotografies, noms i cognoms es presenten també les històries personals d’aquells pradencs que
Detall d’un dels plafons de l’exposició Desenterrant la Memòria a Cal Bach.// F: JBE
van patir més de prop la repressió dels primers anys del règim de Franco. Hi apareixen, a més, el relat dels càrrecs polítics locals durant la II República, bona part d’ells empresonats, exiliats o internats en camps de concentració a França i, posteriorment, traslladats a camps nazis. L’exposició es podrà visitar durant les setmanes vinents a Cal Bach. Com cada any, unes quantes persones es van reunir al Santuari de Lurdes per retre homenatge al president Companys, afusellat pel règim franquista el 15 d’octubre de 1940 després d’un judici sumaríssim. El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
de Prats va organitzar, a més, la projecció del documental ‘Milicianes’, que va comptar amb la presència i col·loqui del seu autor, Gonzalo Berger. Per finalitzar el cap de setmana, el diumenge va visitar el poble l’exconseller d’Acció Exterior (2016 – 2017) Raül Romeva. Acompanyat dels càrrecs de l’Ajuntament i de tots els pradencs que ho van desitjar, Romeva va tornar a visitar Sant Sebastià i Sant Andreu de Llanars, on fa quatre anys ell i el seu govern van donar el tret de sortida al Pla de Fosses – dins el qual es van trobar i exhumar dues fosses de la guerra civil als voltants del municipi.//
Activitats a Alpens, Prats i Sant Feliu per celebrar les jornades del patrimoni SANT FELIU / PRATS / ALPENS Per_ Jordi Borralleras Estruch
Els dies 8, 9 i 10 d’octubre va tenir lloc la trentena edició de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP), una iniciativa d’àmbit europeu per fomentar la divulgació del patrimoni cultural d’arreu del territori. A Alpens, el seu protagonista va ser el món de la forja. El projecte de Catalonia Sacra va dur a terme una ruta per un dels tallers més importants del municipi, el Montferrer. Enric Pla, el seu propietari i mestre forja-
OBRES
dor i escultor per la Generalitat de Catalunya, en va ser el guia. Per la seva banda, a Prats, l’empresa turística local Cooltur va realitzar una de les seves rutes culturals pel municipi. Aquesta vegada resseguia els punts més destacats del carlisme, com la Plaça Vella i l’església de la Bona Sort – que durant la primera Guerra Carlina va servir d’hospital – o la carena i l’església de Sant Sebastià. En la mateixa línia, també es va presentar el llibre “Els Galceran a Prats de Lluçanès: herois, idealistes o bandolers?” amb la presència del seu autor, Josep
Anton Abellán. El llibre ressegueix la història de Josep Galceran – que dóna nom a la Cadira d’en Galceran –, el primer català que es va rebel· lar a favor de Carles V. Sant Feliu Sasserra també va sumar-se a les jornades amb l’organització del Taller Tastorla, a càrrec del Centre d’Interpretació de la Bruixeria (CIB). L’activitat va consistir en un joc per posar a prova els seus participants en el coneixement d’herbes remeieres. El CIB valora molt positivament la participació i auguren un bon futur per a les JEP al territori.//
Els treballs previs per a la construcció d’una rotonda a l’entrada de Sant Bartomeu, pel cantó de Vic, van començar aquest passat dilluns. L’obra, que està previst que s’executi en un màxim de 6 mesos, té un cost final d’adjudicació de 312.667,7 €. Durant la construcció d’aquesta rotonda, que tindrà 21,5 metres de diàmetre, es tallarà el trànsit a la BV - 4601, oferint un pas alternatiu pel carrer Llevant (darrere l’escola). Els carrers circumdants a l’obra quedaran tancats, només el veïnat hi tindrà accés. Aquests són el carrer de Vic, el Tres Creus, el de l’Era i una part del Passeig del Grau. A causa de la desviació del trànsit rodat aquest dijous començaran els treballs per millorar l’asfaltat del carrer Llevant fins al carrer del mig. També està previst regular l’aparcament en tot aquest tram.//CFU
LLUÇANÈS
El Consorci recull tots els artesans en un cens El Consorci promou un cens d’artesans del Lluçanès amb l’objectiu de visibilitzar i apropar aquests oficis a la resta de veïns del Lluçanès. Des de l’ens s’ha començat a treballar per elaborar una base de dades que recull tota la informació de les empreses i persones artesanes de la comarca. En aquesta base de dades, on qui vulgui pot inscriure’s a través de la web del Consorci, s’hi podran trobar artesans de diferents sectors: instruments musicals, ceràmica, joieria, pesca, fusta, vidre, i tots els que estiguin inclosos en el repertori d’oficis artesans de la Generalitat. La base de dades no està dirigida només a qui produeix artesania sinó que també inclou a qui fa la formació, la creació i la transformació d’objectes. El cens també vol ser una eina útil pels artesans inscrits on puguin trobar informació de materials i recursos que tenen al seu abast i que, a la llarga, esdevingui un punt de trobada i d’intercanvi entre els artesans que els permeti, per exemple, muntar exposicions o mostres conjuntes.//CFU
L’ambient de la fira.// F: CAROLINA FONT
LaRella | 3
CULTURA
Núm. 513
Últims concerts del L’hort de l’escola d’Olost premiat festival L’Intrús en el marc de la Setmana Bio OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
Concert al parc de Can Riera de Perafita// F: @PAP
Arriba l’últim concert de l’Intrús, el festival de jazz pel forat del pany, enguany amb més concerts i amb una major presència de dones. Dels tres últims concerts celebrats aquesta passada quinzena, en dos hi havia dones dalt l’escenari. El concert del passat 9 d’octubre les protagonistes van ser Carolina Alabau i Èlia Bastida, que van portar a Olost el seu nou projecte en què es fusiona la personalitat de cadascuna, amb el violí, el piano i la percussió, creant una banda sonora perfecta per una tarda de dissabte. El diumenge l’Intrús es va traslladar a Oristà de la mà de C-15 Trio, la proposta de Celeste Alías a la veu, Albert Ciera als saxos i Glòria Ros al cos. I el passat diumenge 17, i ja instal·lat a Perafita, l’Intrús va portar Xavi Castillo 4et al Parc de Can Riera. L’encarregada de tancar el cicle d’enguany serà Elisabet Raspall World Trio, aquest diumenge 24, a Sant Feliu Sasserra. La compositora vilanovina, acompanyada dels nord-americans, Tom Warburton al contrabaix i Jarrod Cagwin a la percussió, presentaran les peces dels darrers treballs de la compositora.//CFU
LaRella | 4
L’hort de l’Escola Terra Nostra d’Olost ha rebut el tercer guardó del premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica 2021 pel projecte “La biodiversitat, recuperació i cultiu de varietats locals a l’hort de l’escola”, al passat divendres. El certamen, a càrrec de les Conselleries d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació i la d’Educació juntament amb l’Associació Vida Sana i la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat, premia projectes que promoguin el coneixement sobre l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació ecològica i els valors que se’n deriven. L’HORT DE L’ESCOLA: UN PROJECTE CONSOLIDAT Amb la construcció de l’escola nova el 2008 es va aprofitar un espai del pati per crear l’hort. Des de llavors, s’hi han sumat nous elements progressivament: un hivernacle, una petita bassa, un hotel d’insectes, caixes niu, compostadors, herbes aromàtiques i un galliner. Un gran punt d’inflexió va ser quan, al curs 2015-2016, el centre
L’hort de l’Escola Terra Nostra d’Olost//
es va adherir al programa Gralla (Grana i Llavors del Lluçanès) de la mà del Consorci amb la col· laboració de l’Associació Era, amb l’objectiu de preservar variants de llavors locals. Tal com informen els alumnes de l’escola en un vídeo a la web del centre, persones amb hort al poble els van fer arribar llavors locals que ells van poder plantar. “Això va fer augmentar molt la biodiversitat” assegura Joana Casals, mestra de l’escola i encarregada de liderar el projecte, que afirma que, aquest fet també va fer que no haguessin de comprar cap més llavor comercial, ja que any rere any les guardaven per mantenir les variants. Sis cursos més tard el projecte
segueix ben viu i, amb el premi, emmarcat dins la Setmana Bio, es valora la feina de l’escola per mantenir les llavors del territori i l’ajuda a la canalla, tal com afirma Casals, a tenir millors hàbits alimentaris i sostenibles, ja que l’hort és “totalment ecològic i sostenible” reitera. La Setmana Bio, que té com a objectiu promoure la producció i alimentació ecològiques, va començar al passat cap de setmana i acabarà el dissabte vinent. A l’Escola Terra Nostra, des de fa tres anys se celebra un intercanvi de llavors durant aquesta setmana. Enguany es va celebrar el dilluns dia 18, i d’entre les llavors recollides, Joana Casals destaca el julivert de fulla petita, “més gustós i adaptat al territori”.//
NOTÍCIES
21 d’octubre de 2021
Troben sense vida l’home de 94 anys perdut durant tres dies a Santa Eulàlia SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Redacció
Un grup de voluntaris va trobar el passat dilluns 11 d’octubre el cos sense vida de Lluís Estrada, l’home de 94 anys que es buscava des de feia tres dies a Santa Eulàlia de Puig-oriol. El van trobar pels volts de dos quarts de deu del matí aproximadament a un quilòmetre i mig, al nord-oest de la població, a prop del Pantà. Des de l’avís de la recerca, el divendres dia 8 a les 22.08 hores, els Bombers de la Generalitat van establir un dispositiu de recerca molt ampli amb diverses
dotacions terrestres, efectius del grup d’Actuacions Especials subaquàtics i de muntanya, per terra i aire amb l’helicòpter de rescat, bombers amb guia i gos de rastreig del Grup Caní de Recerca, sanitaris, Equips de Prevenció Activa Forestal i una unitat de comandament. A la recerca també hi van participar Mossos d’Esquadra amb la Unitat de Muntanya, la Unitat Canina i dotacions de Seguretat Ciutadana, i el Sistema d’Emergències Mèdiques, que hi va desplaçar ambulància i l’equip de psicòlegs. Els Bombers van ser els responsables de coordinar els professionals i els nombrosos
voluntaris que van participar en la recerca, que amb l’ajuda de l’Ajuntament es van organitzar per sectors i per torns i registrant en tot moment a través de GPS les rutes que havien seguit. A més de persones individuals, a la recerca s’hi van sumar entitats lluçanenques com l’ADF o els caçadors. Durant gairebé tres dies es va sobrevolar la zona amb l’helicòpter, es va fer recerca intensiva i extensiva per terra en un radi de més d’un quilòmetre des del poble i es va buscar el rastre per dins del nucli, per camins, boscos, urbanitzacions, basses, rierols i gorgs.//
FIRA
Tornen les bruixes a Sant Feliu amb nous espais i més dies SANT FELIU SASSERA Per_ Carolina Font Usart
La pandèmia ha obligat a traslladar part de les activitats de la Fira i la Fes-ta Bruixa a un nou espai, més ampli, que permetrà que tothom pugui gaudir-ne amb seguretat. Però més enllà de l’espai, una de les altres novetats d’enguany és la durada. El tret de sortida d’aquest any serà el divendres 29 a la Biblioteca, on Lídia Clua presentarà el seu espectacle “Amb ulls clucs” una sessió de contes i llegendes sobre bruixes i bruixeria. Per la canalla, el dissabte 31 al matí, també hi haurà l’espectacle “Bruixinel·lis”, al parc dels Castanyers. El dissabte arrencarà amb una visita guiada a la Casa del Consell i Jurats del Lluçanès. I a la
tarda, al Centre d’Interpretació de la Bruixeria, hi haurà la conferència “La cacera de bruixes a Catalunya: el cas del Lluçanès” a càrrec de Pau Castell, professor associat de la Universitat de Barcelona. Per començar a posar música a la Fira, Marcel Casellas i la Cobla dels Sons Essencials oferiran un concert especial on, a més dels seus temes, tocaran les músiques de les Bruixes de Sant Feliu. El dia 31 serà el torn de la Festa Bruixa amb un horari adaptat i a un nou espai, al carrer dels Països Catalans. A les 6 de la tarda començaran les activitats amb la presentació del calendari de La Fetillera, en el que sota la premissa: bruixeria, bruixes i lluçanès, diferents artistes, de la comarca i més enllà, han deixat volar la seva imaginació per il·lustrar les seves pàgines.
POLÍTICA
Seguidament, també hi haurà la presentació del llibre “Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit” de l’Ivet Eroles. El punt musical el posaran la Mireia Vives i en Borja Penalba amb les “Cançons de fer camí” i, tot seguit, les percussions de Fun Dan Mondays amb el seu espectacle “Taräb”. El final de la vetllada anirà a càrrec del Dj Rutxo. La Fira arrencarà al matí del dia 1 omplint els carrers del nucli antic de Sant Feliu de parades artesanes, de comerços locals i tavernes. La diferència amb els anys anteriors és que les actuacions i balls canviaran d’espai per garantir la seguretat de tothom qui els vulgui veure. Enguany, estaran ubicats al carrer dels Països Catalans i caldrà reservar prèviament les entrades, com també cal fer-ho els altres dies.//
PANDÈMIA
Els regidors de govern de Prats fan balanç
Ni un sol positiu per coronavirus al Lluçanès
Els regidors de l’equip de govern de Prats van retre comptes davant de la ciutadania el passat 18 d’octubre durant l’acte ‘856 dies de govern’, que va servir per repassar les accions que s’han dut a terme durant aquests més de dos anys de legislatura. L’acte es va fer a la sala gran de l’Espai i cada regidor es va encarregar d’explicar les novetats de la seva àrea i de respondre les preguntes dels assistents. La sessió també es pot recuperar al youtube de Pratstv.// FVC
Els serveis sanitaris no han detectat ni un sol cas de coronavirus als municipis del Lluçanès en els darrers quinze dies, una notícia que no podíem llegir des de fa més d’un any, el juliol del 2020. La dada confirma la clara tendència a la baixa de la pandèmia, encara més si tenim en compte que la quinzena anterior ja s’havien detectat tan sols tres casos a la comarca. Les dades, com sempre, no inclouen els municipis més petits (Merlès, Sobremunt, Sant Agustí i Sant Martí) per preservar-nela condifencialitat.// FVC
LA COLUMNA
Ferran SAYOL
Aiguablava de la Gavarresa Els noms dels nostres pobles i viles no han sigut sempre iguals. Al llarg de la història, els seus hàbitats els han anomenat de diferents formes o bé s’han canviat per les circumstàncies històriques. Durant la Segona República i el restabliment de la Generalitat, es va iniciar un procés per aplicar unes normes a tota la toponímia catalana i per crear un nomenclàtor oficial. Amb l’inici de la Guerra Civil, i en un context de revolució anticlerical, algunes milícies antifeixistes van ocupar el poder local i van decidir revisar i canviar alguns d’aquests noms. L’objectiu d’aquests canvis era eliminar qualsevol rastre de tipus religiós i per aquest motiu van esborrar els sants de molts pobles del territori. Una forma de fer-ho va ser retirar el Sant/Santa i substituir-lo per elements naturals de l’entorn. Al Lluçanès, per exemple, el nom oficial de Sant Bartomeu del Grau va esdevenir la “Serra del Grau” o el de Sant Martí de Sobremunt va ser “Les Roques d’Osona”. En altres casos, el canvi va ser més fàcil, eliminant directament els Sants, com en el cas de Santa Maria de Merlès, que es va passar a dir senzillament “Merlès”, o Sant Feliu Sasserra, que es va dir “Sasserra de Bages”. En altres ocasions va caldre més imaginació, i es van crear noms nous amb inspiracions revolucionàries, com ara Sant Boi de Lluçanès, que es va rebatejar com a “Aurora de Lluçanès”. Durant la Guerra Civil, a la zona del Voltregà i la Vall del Ges també hi trobem molts canvis de toponímia, alguns de ben peculiars. Sant Vicenç de Torelló es va anomenar “Lloriana de Ter”, Sant Quirze de Besora va ser “Bisaura de Ter” i Sant Pere de Torelló es va dir “Bellserrat”. Tot i així, el súmmum de noms estranys de nova creació el va tenir les Masies de Voltregà. En aquest cas, es va crear el nom de “Glevinyol de Ter”, unint els noms de la Gleva i de Vinyoles d’Orís, els dos principals nuclis del municipi. Altres pobles del Lluçanès, com ara Olost, Perafita o Alpens, no van necessitar amagar cap Sant o Santa en el seu nom. En canvi, n’hi ha d’altres com Sant Agustí de Lluçanès o Sant Martí d’Albars, que tot i ser Sants sembla que no van fer nosa a ningú. Si s’hi haguessin posat, qui sap, potser se’ls hauria acudit alguna cosa com “El collet de l’Alou” o “Aiguablava de la Gavarresa”.//
LaRella | 5
ENTREVISTA
Núm. 513
“De la mateixa manera que emmalaltim d’una grip, una diabetis o un càncer, també ho podem fer de la nostra salut mental” Entrevista a Judit Pons Baños, infermera especialista en salut mental del CHV LLUÇANÈS Per_Carolina Font Usart
Cada cop és més habitual sentir a parlar de la importància de la salut mental. Tot i això, és una de les àrees que rep menys recursos en gran part dels sistemes públics de salut. Segons l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, un 25% de la població mundial podria patir un trastorn mental al llarg de la seva vida. Perquè governs i població prenguin consciència de la seva importància el 10 d’octubre se celebra el dia mundial de la Salut Mental. Hem parlat amb la Judit Pons, infermera especialista en Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, perquè ens ajudi a entendre de què parlem quan parlem de salut mental. A QUÈ ENS REFERIM QUAN PARLEM DE SALUT MENTAL? A mi m’agrada entendre la salut mental com un continu. Pot anar d’un estat de benestar ple, que inclou com tu et perceps, com perceps l’entorn, el fet de sentir-te capaç i sentir-te bé... fins a un estat de zero salut mental, on et sents malament. El que cal entendre, i és important no confondre, és que salut mental i trastorn mental no és el mateix. Tot i que evidentment està relacionat, una persona pot tenir un trastorn mental i una molt bona salut mental, o no tenir cap trastorn i tenir molt mala salut mental. Quan parlem de salut mental hi estan implicats factors com el benestar emocional, l’autoestima, el fet de sentir-te competent, entre molts d’altres. I també cal tenir en compte que la nostra salut mental pot estar d’una manera o d’una altra segons el dia. No és el mateix quan estàs de vacances o quan estàs en ple període d’exàmens i d’entregues. D’ACORD. DONCS QUÈ ÉS UN TRASTORN MENTAL? Un trastorn és un tipus d’alteració dels processos psicològics bàsics com poden ser les emocions, la motivació, el comportament, el llenguatge, etcètera. Bàsicament, un trastorn mental pot afectar tres àrees: l’emocional, LaRella | 6
la cognitiva (el pensament) i/o la conducta (comportament). Parlem de trastorn quan hi ha una alteració en una o més d’aquestes àrees, quan aquesta no concorda amb cap fet cultural o social del dia a dia de la persona i, a més, crea un malestar subjectiu, és a dir que la persona sap que no es troba bé. Hi ha molts tipus de trastorns: hi ha trastorns puntuals que es resolen en poc temps o amb poques intervencions i altres que són d’un curs més crònic i que, ara per ara, no tenen resolució. Cal tenir en compte que sovint tenim conceptes equivocats. Per exemple, un trastorn mental no té res a veure amb la capacitat intel·lectual de la persona diagnosticada. Sovint confonem els conceptes i tractem a una persona amb un trastorn com si tingués algun tipus de discapacitat, tendint a la sobreprotecció i infantilització, o pel contrari, tendim a pensar que són molt intel·ligents. Una altra confusió que tenim molt interioritzada és que un trastorn és permanent. Però malgrat que una persona tingui un trastorn mental de curs crònic el seu dia a dia pot no veure’s afectat per aquest, pot tenir brots o pot no tenir-ne dependrà de diferents factors. El que ha de quedar molt clar és que un trastorn mental no és ni una culpa ni un càstig. De la mateixa manera que emmalaltim d’una grip, una diabetis o un càncer, també ho podem fer de la nostra salut mental. De fet hi ha estudis que diuen que 1 de cada 4 persones tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Ningú n’està exempt, ens pot passar a tots. VISIBILITZAR ELS TRASTORNS AJUDA? Qui millor t’ho respondria són les persones a qui han diagnosticat un trastorn mental. Al nostre entorn hi ha dues grans associacions, Activament i Obertament, que estan fent molta feina per lluitar contra l’estigma i l’autoestigma, que tant patiment generen a les persones que ho pateixen. L’autoestigma es fonamenta en les idees preconcebudes sobre els trastorns mentals que tenim cadascú de nosaltres. Si a mi em diagnostiquen un trastorn, em puc identificar o no amb el que m’han dit que tinc en funció d’aquestes idees.
La Judit durant l’entrevista.//F: CFU
“Ara mateix fer psicoteràpia a la pública un cop a la setmana és molt complicat”
“El suïcidi és un fenomen multifactorial i molt complex”
Cada persona és lliure de decidir si vol dir o no que pateix un trastorn mental, estan en el seu dret. La por a l’estigma és, sovint, qui acaba decidint si es diu o no. Les persones que fan una vida dins els estàndards que tenim apresos i que pateixen un trastorn sovint no ho diuen, i ningú ho sap perquè no es veu. Això pot ajudar a perpetuar l’estigma i, a més, pot complicar el procés de recuperació. És a dir, si jo he d’amagar que tinc aquest trastorn, probablement en algun moment també hauré d’aguantar un malestar emocional que tinc, ja que no el podré expressar, perquè el meu entorn no sap què em passa. Un exemple d’estigmatització és la imatgeria que s’ha creat, titllant de violents les persones amb trastorns mentals com l’esquizofrènia quan els estudis han demostrat que, les persones amb esquizofrènia, solen ser menys violentes que la població en general. I dic esquizofrènia perquè és un trastorn que es fa molt present. Però que quedi clar que la violència de les persones no té cap mena de relació amb el trastorn mental que pugui tenir. LA SALUT MENTAL TÉ GÈNERE I CLASSE? Sí, el gènere està present en tot, hi ha trastorns més prevalents amb dones i d’altres amb homes. Els determinants socials que afecten la nostra salut, com poden ser l’entorn o la classe social, afecten tant la salut física com la mental. Per això podem
afirmar que la Covid-19 tindrà repercussions en la salut mental de les persones, perquè socialment la pandèmia ha tingut una afectació. Pensar que et pots quedar sense feina, la incertesa de què pot passar, tot això impacta negativament en la nostra salut mental. Evidentment els problemes de salut mental afecten qualsevol classe social, però quan tenim més dificultats en temes bàsics la nostra salut mental més se’n ressent. Els recursos públics en matèria de salut mental són molts, però no suficients. En matèria de psicoteràpia, per exemple, els nivells han augmentat molt vist anys enrere, però en caldrien més. Ara mateix fer psicoteràpia a la pública un cop a la setmana és molt complicat i la pressió assistencial fa que la freqüència de visites també sigui limitada. Aquí hi ha un biaix de classe, qui es pot permetre o no pagar un privat. UN TRASTORN MENTAL NO NOMÉS AFECTA LA PERSONA A QUI DIAGNOSTIQUEN, SINÓ TAMBÉ AL NUCLI FAMILIAR QUE VEU AFECTADA LA SEVA SALUT MENTAL. HI HA RECURSOS PER LES FAMÍLIES? Si a vegades pot ser difícil l’accés a salut mental pel propi diagnosticat, imagina’t per les famílies. Aquí prenen molta importància les associacions de familiars. AL LLARG DE LA TEVA VIDA PROFESSIONAL T’HAS ESPECIALITZAT PROGRAMES D’ATENCIÓ I
ENTREVISTA
21 d’octubre de 2021
PREVENCIÓ DE LES CONDUCTES SUÏCIDES. HI HA UN TRASTORN MENTAL DARRERE D’AQUESTES CONDUCTES? Darrere un suïcidi hi ha molta complexitat. No és mai A i llavors B. És un fenomen multifactorial i molt complex. Però sí que hi ha una sèrie de factors que sabem que estan relacionats amb què hi pugui haver un major risc de suïcidi. Un d’aquests factors, en aquest cas individual, és un trastorn mental. La literatura ens diu que un 80% de les persones que es moren per suïcidi tenien, diagnosticat o no, un trastorn mental i la meitat d’aquests una depressió. La depressió i l’ansietat són uns dels trastorns més prevalents avui en dia. Llavors hi ha una relació, però no tothom que té un trastorn mental farà cap a una conducta suïcida, de fet la majoria no en faran cap. Ni tothom que acaba morint per suïcidi tenia un trastorn mental. LLAVORS EL SUÏCIDI ÉS UN TEMA DE SALUT MENTAL? Sí, si entenem la salut mental com el que explicat al principi del benestar i del malestar. El suïcidi sempre està relacionat amb un patiment intens. En un suïcidi la persona està patint pel que sigui (aquí és on entra aquest fet multifactorial) i dins d’aquest patiment hi ha un punt que ho veu com a irresoluble (no puc resoldre), infinit (això no acabarà mai) i a més insuportable. És en aquest punt quan la persona pot començar a plantejar-se una solució dràstica, definitiva i irreversible, com pot ser la mort per suïcidi. Imagina’t el patiment que hi ha d’haver associat per tombar l’instint de supervivència i per arribar al punt del desig de mort i de voler acabar amb tot. UN D’AQUESTS MULTIFACTORS PODRIA SER UNA ADDICIÓ?
El tema addiccions el tractem dins de la salut mental. Moltes vegades, i cada vegada més, hi ha una dualitat, de tenir una depressió i un problema d’addicció a l’alcohol, la cocaïna, etc. Com més coses sumem, més gravetat. Dins el suïcidi tot el tema de les addiccions correlaciona molt. Moltes vegades en el moment de fer l’intent hi ha consum. El consum de tòxics és un factor més. HA AUGMENTAT EL NOMBRE DE SUÏCIDIS ARRAN DE LA PANDÈMIA? És molt recent per poder dir si hi ha un impacte directe. El més habitual quan parlem de suïcidis és parlar de tendències al llarg d’un temps. Per exemple, el que si es veu és que a Catalunya la mort per suïcidi ha passat a ser la primera causa de mortalitat externa durant els últims deu anys, doblant les morts per accidents de trànsit. Ara bé, el que s’ha reduït dràsticament són les morts per accident de trànsit. I és aquí on entren les campanyes de prevenció. Fa anys semblava impossible reduir-els, però s’hi han posat recursos, s’han fet campanyes de prevenció i han baixat. Per què no fem això amb el suïcidi? ELS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA TENEN UN PAPER EN LA PREVENCIÓ? Els centres d’atenció primària tenen una gran sensibilitat i preocupació pels pacients i quan detecten un cas el deriven amb molta rapidesa. I en detecten molts, de fet són la primera porta d’accés al sistema sanitari. L’únic que necessiten són molts més recursos. LA DETECCIÓ ES POT FER DES D’ALTRES ESPAIS, COM CENTRES SOCIALS, DE DIA, INSTITUTS, ETC.? Sí, qualsevol pot detectar una situació de risc si està entrenat.
Hi ha una figura anomenada gatekeepers (guardians de la porta) que són agents comunitaris que estan formats per detectar aquests senyals que indiquen situacions de risc. Nosaltres proposem aquests tipus d’intervencions, però no arribem a tot arreu on voldríem. DESPRÉS D’UNA MORT PER SUÏCIDI TENDIM A VEURE SENYALS QUE, UN COP PASSAT, ENS CRIDEN L’ATENCIÓ. PER L’ENTORN AQUEST FET ÉS MOLT DUR, QUÈ PASSA AMB ELLS, COM SE SUPERA UN FET AIXÍ? És molt important desculpabilitzar les persones en aquest sentit, la majoria de vegades la mort per suïcidi és inesperada i violenta. Hi ha un acord internacional pel qual a l’entorn els anomenem “supervivents”. L’estrès a què estan sotmesos té sobre ells un impacte que podria ser equiparable a estar en un camp de concentració. Per cada mort per suïcidi hi ha de mitjana sis supervivents. Els supervivents han d’entendre que no estaven preparats per detectar els senyals de risc i que un cop passat sempre és molt fàcil recordar detalls i converses i pensar: I si…? Però són detalls i converses que si no hagués passat res ni tan sols recordaríem, ja que són detalls que ens solen passar inadvertits. Com poden ser posar els papers en ordre, anar a veure alguna persona que fa temps que no veuen, són canvis en la conducta que poden ser signes d’alerta. PARLAR-NE ÉS UNA EINA DE PREVENCIÓ? Parlar-ne bé sí, perquè aconsegueixes que la persona pugui dir a mi m’està passant i puc demanar ajuda. Sovint el sol fet de verbalitzar-ho ja és terapèutic, comporta un cert alleujament i és un primer pas cap a la recuperació.//
SALUT MENTAL
El tabú sobre la mort es trenca a les aules LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Una de les ofertes formatives del Consorci d’aquest any era un taller per afrontar els tabús que giren entorn de la mort. Aquest taller adreçat a alumnes de les escoles del Lluçanès s’ha realitzat al llarg d’aquest mes d’octubre a les escoles La Forja d’Alpens, l’escola Lluçanès de Prats i Els Roures de Sant Feliu Sasserra. En total 39 alumnes han participat en aquests tallers.
També es va fer una xerrada adreçada a famílies i professorat, on van participar més d’una 20 de persones. Gemma Lapaz, membre d’Abilis, considera tot un èxit l’assistència a la xerrada, i destaca la importància que els tallers no es quedin només dins l’aula, ja que sovint els infants arriben a casa i expliquen allò que han fet, des de la curiositat, i sovint les famílies es troben que no saben com reaccionar. Als tallers s’utilitzen diferents recursos gràfics com poden ser fo-
tografies per començar a parlar del tema de la mort i el dol, que com diu Lapaz, no ha de passar forçosament per una mort, sinó que també pot venir per una pèrdua, per un canvi de lloc o d’escola. Aquests tallers tenen com a objectiu donar eines, tant individuals com grupals, que ajudin a parlar un fenomen tan habitual i alhora tant tabú com és la mort. Malgrat que els tallers ja hagin finalitzat des d’Abilis van aportar recursos al professorat per seguit treballant la temàtica al llarg del curs.//
DE PEUS A TERRA
Maria MARMI
Les llavors de la vida El refranyer ens diu que “si vols un bon planter, tu mateix te l’has de fer”. Guardar les llavors per sembrar-les l’any següent pot semblar poc modern, sobretot perquè sempre solem tenir pressa i el planter vol un bon sac de paciència. Les llavors neixen de coses molt elementals, però necessiten estima i algú que les vetlli cada dia. Deu ser que si neixen a casa s’amarren bé a la terra i s’acostumen al sol que surt tard i pel cap de la Baga, només així les llavors poden acabar sent feréstegues i bosqueroles en aquest carai de sot de poble. I així esclaten les llavors, tot d’una, tafaneres i sense fer gaire soroll, fins que esberlen els terrossos i treuen el cap amb la closca mig enganxada. Pugen amb una cama estreta com si s’haguessin de trencar. Les reconsagrades llavoretes poden alimentar el món sencer. El primer any de sembra semblaven ensopides i creixien amb el cap cot. Ai hosti, si les sembres a deshora o en la lluna que no toca! I durant sis mesos que pot fotre una glaçada i quan menys t’ho esperes. Arrenglerades en files tortes miren de reüll l’encimbellat Sant Sebastià, com si volguessin pujar-hi en processó, a demanar aquell ruixat que potser no arribarà. Que en fa d’anys una colla de feligresos empreníem la marxa costa amunt cap a la capelleta a demanar roïna al Sant, i només sortir de la missa, un primer núvol ja s’atansa pel cantó de l’estimberi, sol com un mussol, tot blancot, en forma de castell i vores imponents. La pluja estava per arribar. Si hi ha fe tot és possible, si no hi ha pressa, també. El planter no vol frisances, ni gaires expectatives. Les regles són senzilles pel miracle verd que ens regala oxigen i s’empassa el gas carbònic que ens cou en somort dia a dia. En la sembra hi ha una línia fina per arribar al tot, o a la misèria més absoluta. El nostre pacte és no tenir-nos desamistança, acceptar-nos tal com som, sense expectatives i així tot va bé, com la vida mateixa, fàcil de mena i complicada que la fem. Em miro les plàntules, tot just nascudes, arrupida i en silenci, durant estones llargues. Les aparences no enganyen, són transparents i no tenen gens d’interès a complaure les nostres foteses, el seu ritme és acompassat, només escolten la terra, l’aigua, el sol i les llunes. És un temps guanyat avesar les llavors a la terra i al desgavell climàtic, que pots pensar qui l’arreglarà! I quantes bestioles que corren arreu mentre fas el badoc tot arreplegant alguna tavella. S’hi veuen animalots de tota mena i hi creixen herbes i matotes de tota mena que viuen intensament en qualsevol vorada de l’hort; com més variat és l’herbei més criatures amb cames i ulls hi ha que, d’amagatotis, i entre les fulles, treuen el nas per tots costats. Els inquilins de la tardor ja s’acosten a agafar forces per passar l’hivern, cada un amb preferències gastronòmiques d’allò més diferents; vegans i carnívors conviuen al mateix indret, i entre tots generen l’equilibri necessari perquè tot vagi rutllant. Guardar les pròpies llavors no és res més que distreure’s amb qualsevol cosa per acabar sent, realment, independent.//
LaRella | 7
OPINIÓ
Núm. 513
AGRAÏMENT
REFLEXIÓ
L’avi Lluís
La pujada de la llum, és culpa teva?
Família Estrada-Solà, Santa Eulàlia de Puig-oriol
Ateneu Popular del Lluçanès
Era la persona amb més edat del poble. Portava una vida simple, tranquil·la, essent expressió de senzillesa; i qui compartia un somriure sincer acompanyat de paraules amb la gent, els veïns, quan sortia cada dia a passejar. Demanava poc, solament salut, poder-se guanyar la vida i restar en pau envoltat de familiars i coneguts. Mostrava un ferm compromís i respecte pels altres, i deia que sempre deixava quelcom per l’endemà, per no abusar. Qui sap, alguns podrien ser els elements per gaudir d’una vida plena fins als 94 anys i arribar distintivament caminant fins a les darreries. Aquell dia va escollir un indret de natura abundant. Un bosc envoltat de vegetació, pròxim a un riu on hi tocava el sol, que en el retrobament, va permetre que l’aigua fos transparent. S’hi sentia tant calma com serenor, les mateixes que al seu interior. L’avi Lluís ja descansa, i la família també. Ens manquen ara paraules de gratitud, per donar les gràcies i reconèixer el suport majúscul rebut per part del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà, dels nens i nenes de l’escola Gafarró, del grup municipal de l’Ajuntament, de veïnes i veïns de diversos pobles de la comarca, de persones voluntàries i dels cossos de seguretat, en particular als bombers de Prats de Lluçanès, que conjuntament vau sumar-hi el vostre esforç, i també la solidaritat, per fer-nos companyia com si fóssiu de la mateixa família. Ens sentim privilegiats i et trobarem a faltar.//
“Apaga el llum, compra bombetes de baix consum, evita cuinar menjar al forn, encén la rentadora a altes hores de la nit...” repeteixen insistentment els mitjans de comunicació, posant la mirada i la responsabilitat en les persones consumidores, en lloc d’assenyalar els veritables responsables de la pujada del preu de la llum. Perquè no, no vam ser nosaltres qui vam vendre la indústria elèctrica estatal a les empreses i famílies més poderoses del moment, com a agraïment per la seva aportació a la causa franquista durant i després de la guerra civil. Ni vam ser nosaltres qui va liberalitzar el mercat de l’energia en benefici de l’empresa privada (com els coneguts com a “beneficis caiguts del cel”) a canvi de sous vitalicis i el finançament dels seus partits polítics. Ni molt menys som part de
l’oligopoli que controla la generació, distribució i comercialització de l’electricitat i per tant, qui té la capacitat d’apujar el preu de la llum al mateix temps que té uns beneficis milionaris. No som nosaltres els responsables d’haver arribat a aquesta situació. El mercat elèctric està acaparat per 3 empreses governades per un entramat de grans famílies i fons d’inversió que gràcies al sistema de subhasta del preu de la llum, tenen la capacitat d’apujar-lo fins on marquin els beneficis que vulguin tenir els seus inversos. Per si no n’hi hagués prou, hem d’escoltar com el govern de l’estat inventa la Comissió d’Investigació del Preu de la Llum per poder dir que s’està fent alguna cosa per revertir la situació. La generalitat recomana amb to irònic que anem a dinar a un restaurant, que surt més a compte que fer el dinar a casa; les elèc-
LA VINYETA, per Subi
LaRella | 8
triques buiden embassaments d’aigua a l’estiu, perquè l’energia es paga més cara; i els mitjans de comunicació repeteixen que la responsabilitat està en les persones consumidores que no fan prou per estalviar i assenyala als okupes que punxen la llum. Sota la violència sistèmica que patim dia a dia, en veure com el nostre territori, els nostres calés i la nostra vida se subhasten al millor postor, s’apropa l’hivern i hem de fer comptes per esbrinar com ens en sortirem per escalfar-nos. Podem seguir esperant que el govern faci alguna cosa, com tornar a nacionalitzar la indústria elèctrica, mentre seguim els seus “tips” per estalviar energia; o potser és el moment de començar a pensar en altres maneres d’escalfar-nos per no dependre d’aquesta colla, i mentrestant començar a investigar com es fa allò tant “violent” de punxar la llum.//
ESPORTS
21 d’octubre de 2021
El Futbol Sala debuta per la porta gran a Santa Perpètua L’equip de Ferran Morral va atropellar el conjunt blanc-i-vermell (2-8) en un partit plàcid pels blaugranes, que no van veure perillar la victòria en cap moment
BÀSQUET
El Club Bàsquet Prats comença temporada amb tres equips
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
El Club Futbol Sala Prats va donar el tret de sortida a la nova temporada el passat dissabte dia 18, i ho va fer davant un rival complicat, l’Sport Sala Sta. Perpètua ‘A’. L’arrencada no podia anar millor perquè van tornar a Prats amb els tres punts i amb 8 gols a favor. Els pradencs van començar rebent una pressió molt avançada dels locals, provocant dificultats a l’hora d’enllaçar jugades de perill. Els primers minuts van ser de tempteig pels blaugranes, que van mostrar una bona actitud defensiva. Tanmateix, a partir del minut 7 el terreny es va començar a aplanar, primer amb un gol d’Albert Ferrer, seguit d’un altre anotat per David Solanich un minut després. Aquestes dues dianes van donar tranquil·litat a l’equip visitant, que veia com a nivell tàctic estava guanyant la partida al rival. Ja al quart d’hora de joc, Guille Borralleras va tornar a foradar
Jugadors del CFS Prats escalfant abans del debut a Sta Perpètua// F: JOSEP PÉREZ
la porteria perpetuenca i el marcador encara s’ampliaria amb un altre gol de Ferrer a l’últim segon del primer temps. A la represa, els locals van provar de capgirar la dinàmica, però es van trobar amb el cinquè dels blaugranes a peus novament de Ferrer, que aconseguia el primer “hat-trick” del curs. El primer dels blanc-i-vermells va arribar a la sortida d’un córner, però va ser novament penalitzat amb dos gols més dels de Prats, un de Solanich i un d’Aleix Muntadas. El partit estava sentenciat i només quedava esperar que l’àrbitre assenyalés el final, que arribaria
després del segon gol del Santa Perpètua des del doble penal i el vuitè del Prats novament amb la firma d’Albert Ferrer, jugador que va anotar la meitat dels gols blaugranes. Després d’aquesta estrena brillant, el C.F.S. Prats debutarà a casa amb l’Arenys de Mar ‘A’ com a rival. Un partit que serà molt especial, ja que representarà el retorn dels blaugranes al Pavelló en partit de competició 378 dies després de l’últim. Per donar-se a conèixer davant el públic, abans del partit es portarà a terme la presentació de l’equip (18:30h).//
El Pradenc Femení empata al camp de l’Alt Berguedà en la segona jornada (1-1) Les blaugranes van treure un punt molt valuós en la visita a un rival directe per mantenir-se a la part alta de la classificació
Jugadores i entrenador del Pradenc Femení després del gol de J.Fumanya// F: FCPRADENC
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
En el primer desplaçament d’aquesta temporada a la lliga, les jugadores pradenques van mostrar una bona versió. En el minut 28 de la primera meitat, Judit Fumanya va avançar l’equip de Makanaki. Tot i que el partit estava controlat, les locals van aconseguir empatar ben entrada la segona meitat. Aquest marcador ja va ser de-
finitiu i manté l’equip de Prats sense conèixer la derrota. El proper compromís serà, excepcionalment, diumenge dia 24 a les 18:00h. El Municipal rebrà l’Athletic Club Riells ‘A’, un equip que ha guanyat els dos partits que ha disputat aquest curs. EL TERCERA CAU PER SEGONA JORNADA CONSECUTIVA, ARA A MANS DE L’OLÍMPIC LA GARRIGA (2-1) L’octubre està sent un mes
complicat per al sènior masculí del Pradenc, ja que de tres partits jugats només s’ha pogut sumar un punt. El passat diumenge dia 10 els blaugranes van fer un bon partit, però no va ser suficient per puntuar davant el líder, el Roda de Ter. Malgrat avançar-se dos cops mitjançant gols de Baroy i Codina, els locals no van poder tancar el partit i van acabar perdent per la mínima (3-4). A La Garriga els blaugranes van encaixar dos gols a la segona part i, tot i els intents per mirar d’empatar, només van poder retallar distàncies amb una diana de Gerard Baroy a falta de deu minuts pel final. Els pradencs miraran de redreçar el rumb aquest proper cap de setmana, quan rebran l’Aiguafreda ‘A’ al Municipal de Prats. Aquesta jornada, excepcionalment, el partit es jugarà dissabte dia 23 a les 16:30h.//
Equip júnior femeni del CBPrats.// F: MONTSE RAGUÉS
El Club Bàsquet Prats ha començat una nova temporada, enguany, amb tres equips confirmats: el júnior femení, el mini mixt i l’escoleta. El júnior femení està format per vuit noies d’entre quinze i setze anys, el mini mixt una desena de nens i nenes d’entre nou i dotze anys, i l’escoleta està formada per set nens i nenes d’entre sis a vuit anys. Des de la junta directiva, Eli Canela, assegura que aquesta temporada és la de reactivació, després que “la Covid impedís que entres nova canalla”. Canela, que n’és la tresorera, creu que és molt important mantenir el club, ja que ajuda a donar vida a la comarca i, això, “permet una millor conciliació familiar” afegeix. Tanmateix, alerta que la falta de nous jugadors està sent un problema per l’entitat. A més, d’aquí a dos anys acaba el mandat de la junta actual, informa, el que vol dir que caldrà renovar-la amb nous membres. Cal tenir en compte que la junta actual ja és fruit d’una situació d’emergència, segons manifesten des de l’actual directiva, ja que es va constituir fa tres anys per poder mantenir l’activitat del club. Canela recorda que els entrenaments estan oberts durant tota la temporada “per qui vulgui venir a provar-ho”.//
SENDERISME
Torna la caminada popular de Merlès
La caminada passant per la riera.//F:SANDRA RUSINYOL
Després de dos anys sense poder-se fer, el 2019 per pluja i el 2020 per la Covid, aquest any s’ha pogut desenvolupar, amb gairebé total normalitat, la dotzena Caminada Popular de Merlès. Més d’un centenar de persones van participar en aquesta edició que, en una ruta molt planera, va rodejar la Riera pels dos costats. Malgrat no haver-hi esmorzar, a causa de la pandèmia, des de l’organització van fer un control-avituallament sorpresa on van donar fruita i aigua als participants.//CFU LaRella | 9
AGENDA
Núm. 513
OCTUBRE I NOVEMBRE OLOST_ EXPOSICIÓ Il·lustracions i pensaments, de Josep Salvans Gabarrós. De dilluns a dijous de 5 a 7 de la tarda al Centre Cívic.
rant La Roca. Presentació del llibre “Una història” de l’autor local Martí Güell a les 6 de la tarda a l’altell del Molí. Tast gastronòmic de productes del Lluçanès amb el cuiner i assessor gastronòmic David Sanglas. A les 7 de la tarda a la sala gran del Molí.
rer Països Catalans.
EQUIP
LLUÇÀ_ TEATRE I LLUITA: S.O.S. D’ADA VILARÓ més debat obert: Defensa del territori i canvi climàtic. A partir de 2/4 d’12 del matí al Puig dels Eixuts.
SANT FELIU SASSERRA_ CONCERT INTRÚS. Jazz pel forat del pany: Elisabet Raspall World Trio. A les 12 del migdia a la plaça de Sant Pere Almató.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTA DEL BOLET. Concurs de bolets, degustació de tapes, música en directe, inflables, tallers infantils, parades d’artesans. De 9 del matí a 4 de la tarda a la Plaça Nova. PORTES OBERTES A LA LLAR D’INFANTS el Cargol. D’11 del matí a 12 del migdia a l’Escola Bressol.
DIVENDRES 22 D’OCTUBRE
DIVENDRES 29 D’OCTUBRE
DIUMENGE 31 D’OCTUBRE
OLOST_ PRESENTACIÓ DE PLANTES SALVATGES DE L’ENTORN: Ravenissa. A les 6 de la tarda a la biblioteca.
OLOST_ CLUB DE LECTURA amb la novel·la de Maggio O’Farrell ‘Aquest deu ser el lloc’. A les 7 de la tarda a la Biblioteca.
SANT FELIU SASSERRA_ FIRA DE LES BRUIXES. Bruixinel·lis. Castellet de titelles de guant. A les 12 del migdia al parc dels Castanyers. FES-TA BRUIXA. Presentació del Calendari de la Fetillera i del llibre ‘Dones al Marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit’, d’Ivet Eroles. A les 6 de la tarda al carrer Països Catalans. CONCERT DE MIREIA VIVES I BORJA PENALBA “Cançons de fer camí”. A 2/4 de 8 al carrer Països Catalans. ESPECTACLE DE FUN DAN MONDAYS “Taräb” i Dj Rutxo. A partir de 2/4 de 10 del vespre al carrer Països Catalans.
PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ “Desenterrant la memòria. Els primers anys de la repressió franquista a Prats de Lluçanès”. Horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimecres de 9.00 a 19.00, dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00. Fins a l’1 de desembre a Cal Bach.
DISSABTE 23 D’OCTUBRE LLUÇÀ_ MARXA NÒRDICA. A les 9 a l’aparcament del Monestir. TEATRE LA INFANTICIDA, de Víctor Català. Col· loqui posterior entre els assistents. A les 7 de la tarda al Monestir. PRATS DE LLUÇANÈS_ TOCATS PEL BOLET. Sortida matinal per anar a buscar bolets. A càrrec de la Societat Catalana de Micologia. A les 9 del matí al pavelló. Del divendres al diumenge, ruta de tapes del bolet als establiments de Prats i especialitats elaborades per menjar a casa. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ LES JOIES DEL ROMÀNIC DEL LLUÇANÈS. Visita guiada a Sant Jaume de Fonollet. A càrrec de Xavier Costa, doctor en història de l’art. SOBREMUNT_ JORNADA GASTROCULTURAL. Mercat de la Xella. Vermut musical amb cantautor Marco Michelangelo a les 12 del migdia al restau-
DIUMENGE 24 D’OCTUBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FIRA DE LES BRUIXES. ‘Amb Ulls de Bruixa’, de Lídia Clua. Sessió de contes i llegendes sobre bruixes i bruixeria, éssers màgics i altres misteris. A les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
DISSABTE 30 D’OCTUBRE SANT FELIU SASSERRA_ ACTIVITAT CULTURAL DEL CALENDARI DEL LLUÇANÈS. Visita guiada a la Casa del Consell i Jurats del Lluçanès. A les 11 del matí. Fira de les Bruixes. CONFERÈNCIA ‘La cacera de bruixes a Catalunya: el cas del Lluçanès’ a càrrec de Pau Castell, professor associat de la secció d’història medieval i moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona. A les 5 de la tarda al Centre d’Interpretació de la Bruixeria. MARCEL CASELLAS I LA COBLA DELS SONS ESSENCIALS I EL BALL DEL SAMANIAT. Deu músics solistes oferiran en un concert les músiques de les bruixes de Sant Feliu. A les 7 de la tarda al car-
DEBAT
REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera i Xavier Vilella Antonell. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila, Ferran Sayol, Maria Marmi i Subi DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) i www.meteosona.com EDITA_ LaRella Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA DE LA GENT GRAN
DILLUNS 1 DE NOVEMBRE SANT FELIU SASSERRA_ FIRA DE LES BRUIXES. Parades artesanes, comerços locas i tavernes al nucli antic del poble durant tot el dia. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “20 anys de fira” a la plaça de Baix. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “SAMANIAT” a la biblioteca Sant Pere Almató. ACTUACIONS durant tot el dia al carrer Països Catalans. Reserva entrades a firabruixes.cat.
FIRA
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
JORNADA
Gastronomia i cultura La defensa del territori i Torna la festa del fan tàndem a el canvi climàtic a debat bolet a Sant Boi El pròxim dissabte 30 d’octubre tindrà lloc una nova Sobremunt al Puig dels Eixuts edició d’aquesta festa de tardor de Sant Boi. A la plaça El canvi climàtic i la defensa del territori són dos conceptes cada vegada més interdependents. I són els protagonistes del debat obert que clourà la jornada que s’ha organitzat al Puig dels Eixuts, a Lluçà, el pròxim dissabte 30 d’octubre, Abans, l’artista pradenca Ada Vilaró presentarà el projecte S.O.S, basat en la investigació entre la ciència i l’art, que va veure la llum per primera vegada a la Fira de Tàrrega d’enguany. S.O.S. neix amb la voluntat de generar una proposta que conscienciï, transformi i potenciï la cultura de les cures. Aquest projecte va ser un dels dos projecte seleccionats en la primera convocatòria del programa Hivernem d’investigació per a l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic, que promou FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull.//CFU LaRella | 10
Nova es tornaran a muntar carpes amb la presència de diferents restaurants, bars i comerços del poble i dels pobles veïns que oferiran tapes amb els bolets com a ingredients protagonistes. Els tiquets per la degustació es vendran el mateix dia. Durant el matí, la quitxalla podrà gaudir d’inflables i tallers, a més de diferents parades de productes artesans. Al migdia començarà la degustació de tapes, hi haurà música ambiental i a la tarda es gaudirà d’un concert de música en directe a càrrec de Clara Serratosa. Com cada edició es farà el concurs de bolets. «El que està pendent de decidir és si hi haurà exposició de bolets. El que volem és que hi hagi una mica de celebració perquè la gent pugui sortir, gaudir una mica més, després dels mesos de pandèmia que portem» comenta Marc Parés, alcalde de Sant Boi. A més a més, al matí es farà una jornada de portes obertes al pati de la Llar d’Infants El Cargol per veure la seva remodelació.//MGC
L’Ajuntament de Sobremunt i La Roca gastrocooperativa organitzen una jornada on gastronomia i cultura compartiran protagonisme durant tot un dia, el dissabte 23. La jornada començarà amb un vermut musical, a La Roca, a càrrec de Marco Michelângelo. A la tarda, a l’Altell del Molí, Martí Güell presentarà el seu primer llibre “Una història”, un relat creat a partir d’històries de diferents personatges però amb un punt en comú, el mateix narrador. El llibre conté les il·lustracions de Marco Michelângelo. Tot seguit, a la sala gran del Molí, el cuiner i assessor gastronòmic David Sanglas oferirà un tast de productes del Lluçanès, cal fer reserva prèvia. A la festa s’hi ha sumat també el mercat de la Xella, que s’instal·larà a Sobremunt durant tot el dia, fent que l’artesania s’afegeixi al tàndem.//CFU
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
PRATS DE LLUÇANÈS
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA PERRUQUERIA
ESTÈTICA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
TAXIS Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
FOTOGRAFIA
NETEJA
De 9 a 21h
De 21 a 9 h
22 dv
PRATS
VILAPLANA
23 ds
F.ALBERCH-VIC
ALBERCH
24 dg
F.BARNOLAS - VIC
BARNOLAS
25 dl
SANT BARTOMEU
URGELL
26 dt
OLOST
FARGAS
27 dc
PRATS
ARUMÍ
28 dj
SANT BARTOMEU
URGELL
29 dv
OLOST
EURAS
30 ds
F.ATLÀNTIDA - VIC
ATLÀNTIDA
31 dg
F.AUSA - VIC
AUSA
1
dl
F.POU - VIC
POU
2
dt
OLOST
YLLA-CATALÀ
3
dc
PRATS
TANYÀ
4
dj
SANT BARTOMEU
VILAPLANA
ENCANTS
ES VEN
RESIDÈNCIA
QUIOSC
TINTORERIA
» CAFETERA Dolce Gusto de DeLongi per 30€ giarebé nova amb càpsules de regal. Tel.:629 98 54 54 (R513/07) » REMOLC per un cotxe. T.: 679 16 99 63 (R513/06)
EL RACÓ DE LA FEINA BUSCO FEINA > Faig classes de repàs de primària i d’ESO. Estudiant de Biotecnologia. Puc adaptar l’horari _608 321 352 > Busco feina de cangur, tinc experiència i puc adaptar-se a qualsevol horari. Amb cotxe propi_608 321 352 > Noia busca feina per netejar_ 693 398 219 > Noia responsable de 42 anys s’ofereix per netejar cases i pisos i cuidar gent gran. A Prats de Lluçanès_ 93 856 06 08
LaRella | 14
> Persona molt responsable i seriosa s’ofereix per netejar cases i oficines. A Prats de Lluçanès_ 699886127 > Sóc mestra d’educació primària especialitzada en Llengua Anglesa i m’ofereixo per fer classes de repàs d’anglès i altres matèries (si s’escau) a nens i nenes de 6 a 12 anys. Amb cotxe propi_644 32 89 48
OFEREIXO FEINA > Es busca cuidant de granja de porcí i boví a mitja jornada_636333630
» SOFA RACONER de color marró en bon estat, mides 270 cm.x 270 cm. 250€. T.: 609388095 (R513/04)
ES LLOGA » HABITACIÓ en masia al camp a Perafita, es necessari vehicle per arribar-hi. Tel.:633 33 46 14 (R512/02)
» RESTES DE PINTURA molt aptes per pintar tota classe de ferro i planxes, pot anar a dins i a fora i pistola de pintar. Tot molt barat. T.: 93 856 02 89 (R511/01)
» HABITACIÓ a Cerdanyola del Vallès en un pis d’estudiants a partir del 18 d’octubre. Tel.: 646 30 30 54 (R512/01)
» TERMO ELÈCTRIC d’ocasió de 50L per 45€. T.: 93 856 02 89 (R511/02)
» PIS equipat a Olost. Tel.: 938508022 o 679496372 (R513/05)
» LLIT I ESCRIPTORI per habitació juvenil amb prestatges i tauleta amb un calaix. De color blanc. Preu: 150€. En molt bon estat. Cal recollir-ho a Olost. T.: 606 68 10 89 (R511/03) » PEUS DE GAT per estrenar de marca FiveTen. Número de peu 39. Preu a consultar. Tel.: 697 30 15 07 (R513/02) » FINCA de 250 m2. Dues plantes de 90 m2: garatge amb capacitat per a 4 cotxes i primer pis amb tres habitacions, cuina, menjador i lavabo. A part hi ha dues terrasses, una, amb sortida a l’hort/jardí. Casa a 4 vents, molt ben conservada, assolellada i situada en zona molt tranquila. Es ven moblada(si es vol) i a punt per entrar-hi a viure. C/ Tarragona, 6, Olost. Tel.: 660 196 108 o 636 996 831. (R513/03)
ES BUSCA » UN ANELL a Prats de Lluçanès. És tipus segell, amb les inicials M.CH.G. És un record de la família amb valor sentimental. Si el trobeu, poseu-vos en contacte. Tel.: 657 56 24 03 (R512/03 » ACORDIÒ DIATÒNIC de segona mà. Tel.: 639 00 43 26 (R513/01)
Pots enviar articles d’opinió, encants, ofertes i oferiments de feina, actes de l’agenda, o fotografies del temps i les publicarem gratis. A: larellallucanes@gmail.com 621 27 64 29
EL TEMPS
21 d’octubre de 2021
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 6 al 19 d’octubre
Dues fotos del dia 9 d’octubre a Sant Bartomeu; boires i núvols lenticulars.//F: EMILI VILAMALA
TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 10 d’octubre
Cº 24.0
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
OLOST_ 12 d’octubre
4.3
PLUJA ACUMULADA
L.
OLOST
0.8
PRATS
0.0
SANT BOI
2.0
ORISTÀ
0.0
ALPENS
0.4
OLOST
PRATS
SANT BOI
ORISTÀ
ALPENS
DIA
Màx.
Min.
l/m2
6 7 8
20.4
8.3
0.0
20.0
11.1
0.0
18.9
10.6
1.2
22.3
13.0
0.0
18.7
9.6
0.4
21.9
5.6
0.2
21.3
7.6
0.0
20.2
7.6
0.2
23.0
12.0
0.0
20.2
7.7
0.0
21.0
7.7
0.0
20.1
9.0
0.0
19.2
10.0
0.0
21.8
9.5
0.0
18.4
9.1
0.0
9
20.8
8.8
0.0
20.0
9.5
0.0
19.3
11.2
0.4
22.6
10.0
0.0
11.9
10.9
0.0
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
19.1
10.1
0.0
19.0
10.0
0.0
16.8
12.1
0.2
24.0
13.7
inp.
20.6
6.1
0.2
20.3
6.5
0.0
18.8
8.3
0.0
22.0
7.0
0.0
21.3
4.3
0.2
20.7
5.9
0.0
19.8
8.2
0.0
23.2
5.0
0.0
19.9
8.7
0.0
20.9
4.9
0.2
20.3
6.4
0.0
19.2
8.1
0.0
22.5
5.2
0.0
18.9
7.3
0.0
20.4
6.6
0.0
20.0
8.5
0.0
18.4
9.1
0.0
21.5
7.5
0.0
18.6
7.9
0.0
20.5
8.8
0.0
20.1
9.4
0.0
18.4
10.1
0.0
22.0
6.0
0.0
18.6
8.2
0.0
20.9
7.6
0.0
20.2
9.9
0.0
19.4
10.3
0.0
22.7
6.5
0.0
18.9
8.8
0.0
20.6
11.6
0.0
19.4
9.8
0.0
18.5
10.8
0.0
22.2
7.0
0.0
18.0
9.1
0.0
21.9
11.8
0.0
21.6
12.7
0.0
20.1
12.8
0.0
23.5
12.5
0.0
20.3
10.9
0.0
22.5
12.3
0.0
21.8
13.5
0.0
21.1
13.3
0.0
23.8
11.0
0.0
19.9
12.8
0.0
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
EL RECEPTARI de @Cookissim
Panellets de pinyons, codonyat, de coco i/o xocolata PAS A PAS pel massapà
INGREDIENTS Per massapà (30-35 panellets) » 250g d’ametlla mòlta » 100g de patata blanca del bufet » 250g de sucre » 1 ou petit Per uns 10 panellets de pinyons » 60 o 70g de pinyons de la terra » Ou Per uns 10 panallets de codonyat » Codonyat » Ou Per uns 10 panallets de coco o de xocolata: » 70g de coco ratllat o de cacau en pols » Ou
Pelar la patata i tallar-la a trossos. Bullir la patata amb aigua durant uns 20-25 minuts. Aixafar la patata mentre encara és calenta amb una forquilla fins que quedi ben fina. Deixar refredar per complet la patata xafada. Barrejar bé l’ametlla mòlta, el sucre i l’ou amb la patata. Deixar reposar la massa durant 12 hores.
amb massa i fer-ho rodar tot conjuntament una mica. Tallar en porcions els panellets de codonyat. Col·locar els panellets en una safata coberta per un paper de forn.Pintar els panellets amb ou. Coure els panellets al forn a 225-250 graus uns 8-10 minuts.
PAS A PAS pels panellets de pinyons Agafar trossos de massa i fer-ne boles petites. Passar les boles per l’ou batut. Cobrir les boles de pinyons. Col·locar els panellets en una safata coberta per un paper de forn. Pintar els panellets amb ou. Coure els panellets al forn a 225250 graus uns 8-10 minuts.
PAS A PAS pels panellets de coco i/o xocolata Barrejar la mateixa quantitat de massa i coco ratllat o cacau en pols. Fer boles amb la massa i donar-los forma de bolet ( si són de coco) o de castanya (si són de xocolata). Col· locar els panellets en una safata coberta per un paper de forn. Pintar els panellets amb ou. Coure els panellets al forn a 225-250 graus uns 8-10 minuts.
PAS A PAS pels panellets de codonyat Agafar un tros de massa i estirar-la en forma de xurro. Introduir dins del xurro amb cura unes tires de codonyat. Tapar la part superior
EL PRODUCTE La patata del bufet és tradicional de la comarca d’Osona, és una patata tardana de secà que la trobareu sobretot el mes d’octubre. Aquest tipus de patata, considerada ori-
La recepta del codonyat a l’anterior número de LaRella
ginària de la Bretanya francesa i recuperada com a producte de la terra, es planta també a les comarques de la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, l’Urgell i el Solsonès. La patata del bufet compta amb dues varietats: la blanca, amb una polpa de color blanc intens i la vermella. Si en voleu conèixer més detalls, durant aquest mes d’octubre podeu fer una visita al Mercat de la Patata del Bufet d’Orís.//STV LaRella | 15