LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 23 | SETEMBRE | 2021 NÚM: 511
www.larella.cat PÀG 3
Tardor, fires festes i bolets
La campanya d’estiu a la Riera acaba amb el doble de sancions PÀG 7
El menjador de l’escola d’Olost servirà proximitat PÀG 14
El Lluçanès ha passat de tenir 30 explotacions de llet a només 5 PÀG 15
Torna la Fira de l’Hostal del Vilar El sector de la llet centrarà la jornada tècnica PÀG 7
Mirar per no voler veure La columna de Carolina Font PÀG 11
Sobre noves tecnologies La columna de Robert Tamba PÀG 16
La Vinyeta El concert de l’Intrús a Santa Llúcia de Sobremunt, el passat diumenge 19 de setembre//F: ALBERT GÜELL
de Gemma Gallorte
CULTURA NOTÍCIES
Núm. 511
FESTA MAJOR DE SANT FELIU
TEATRE
Escenes de Tardor arrenca amb Ovelles
Sant Feliu Sasserra, un cap de setmana de festa i reivindicació SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart
Els actors d’Ovelles ovacionats pel públic.// F: LLSURI - DALPENS.COM
El festival de teatre alpensí, Escenes de Tardor, va encetar la temporada el passat diumenge, 12 de setembre, amb la comèdia Ovelles, de Yago Alonso i Carme Marfà. El Casino d’Alpens va omplir-se per acollir aquesta divertida comèdia on tres germans de Barcelona reben una curiosa herència, 500 ovelles. El que a priori sembla un gran negoci, de mica en mica, esdevé un mal de cap pels tres germans. A mesura que afloren els problemes per gestionar el ramat, també afloren els conflictes entre ells, alguns latents des de fa anys. Malgrat les desavinences entre ells, les aliances puntuals que sorgeixen i es dissolen i els conflictes no resolts del passat, en cap moment es deixa de respirar la fraternitat que existeix entre els germans, i és aquesta la que finalment els permet arribar a un acord sobre l’herència tan especial que han rebut. Els tres germans estan interpretats per Albert Triola, Clara Cols i Biel Duran, un trio d’actors que amb la seva professionalitat van transportar als espectadors molt lluny del Casino d’Alpens. Ovelles també fa un retrat, tot i que no s’hi aprofundeix, sobre l’envelliment i despoblament de les zones rurals, i sobre l’imaginari que sovint envolta el fet rural. L’obra, que les dues últimes temporades s’havia representat a la sala Flyhard de Barcelona, es podrà veure aquest setembre al Teatre Poliorama. Aquesta obra va donar el tret de sortida de la segona edició del festival Escenes de Tardor. Aquest festival va començar el passat 2020, un cop acabada la rehabilitació de la sala teatre del Casino. A la primera edició, el consistori va programar quatre espectacles que, malgrat algun canvi de programació i algun aplaçament, es van poder tirar endavant amb normalitat. Enguany a Escenes de tardor s’hi podrà veure també De mares a filles, de Paco Mir el pròxim 9 d’octubre. I Akelarre amb la Cia Les Feliuettes, de Míriam Escurriola. Aquesta aposta per la cultura i el teatre fa que Alpens s’estigui consolidant com un dels pols culturals amb programació de la comarca.//CFU
LaRella | 2
La Festa Major de Sant Feliu arrancava el 4 i 5 de setembre amb bitlles i motos respectivament, però els plats forts no van arribar fins al cap d’una setmana. Un tast gastronòmic amb vins del Bages va ser el tret de sortida d’un cap de setmana ple d’activitats. El divendres 10, després del tast, que es va traslladar a l’Ateneu per pluja, el concert amb Blú Versions va acabar d’animar la vetllada. Els Blú, que tocaven a casa, van fer xalar de valent tots els que van omplir l’Ateneu per veure’ls. L’onze de setembre, Diada Nacional, es van compaginar els actes festius amb els mes commemoratius. El dia començava amb la pujada de la Senyera al Serrat Llobater. Al migdia es va fer, a la plaça de l’Església, l’acte més institucional, que va comptar amb la
El Treure Ball de Sant Feliu.// F: ELOI BERTRANS
participació de la Coral de Sant Feliu. La tarda es va animar amb els inflables per la canalla i els tornejos de Ping-pong i Botifarra, tot esperant la cercavila dels gegants de Sant Feliu. El sopar de festa major, un dels primers que s’ha pogut fer, i el bingo musical van reunir veïns i visitants en una animada vesprada que va acabar a l’Ateneu amb el concert
dels Sicuta Versions. El repic de les campanes que despertava uns i cridava a missa pel patró als altres, va ser el punt d’inici d’un diumenge on el Treure ball, les sardanes, la serenata i el concert amb la Rosaleda van omplir la jornada. El dilluns de tornaboda, més tranquil, es va acabar amb un dinar popular al Parc dels Castanyers.//
FESTA MAJOR DE SANTA CREU
Quatre dies de festa per a totes les edats a Santa Creu de Jutglars SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Carolina Font Usart
La Festa Major de Santa Creu va acollir actes per tots els públics. Des dels més petits fins als més grans van gaudir d’una festa, que tot i que només va durar 4 dies, no hi va faltar de res. El cinema a la fresca va reunir veïns i veïnes al local social, ja que la pluja va obligar a fer un canvi d’ubicació per poder veure la comèdia “Padre no hay más que uno” dirigida i protagonitzada per Santiago Segura. Aquest va ser el primer acte de la festa major. L’endemà, 11 de setembre, la canalla va ser la protagonista del dia amb les activitats del Farcell de jocs al matí, i l’animació infantil a la tarda, amb l’espectacle
L’espectacle infantil de festa major.// F:@ SANTACREUDEJUTGLAR
Rikus. El vespre, petits i grans, van poder gaudir del concert de l’Orquestra Milenium. L’endemà la coral Noves Veus va cantar a la missa de Festa Major i al capvespre, l’espectacle
“Un mort a mitges” i el bingo van posar punt final al cap de setmana. El dimarts 14, dia de l’exaltació de la Santa Creu, en Jordi Bruch va animar la diada a ritme de vals i pasdoble.//
NOTÍCIES
23 de setembre de 2021
Finalitza la campanya d’estiu a la Riera amb el doble de sancions La riera de Merlès, protagonista d’un documental sobre la protecció dels espais naturals a TV3
RESIDUS
Denuncien dos abocaments il·legals a Alboquers
MERLÈS Per_ Carolina Font Usart
La campanya d’estiu a la riera de Merlès va acabar-se el passat dia 15 de setembre, després d’un estiu intens amb, de nou, una gran afluència de visitants, ja que s’hi tornava a permetre el bany. Els nou ajuntaments de la llera de la Riera i el Consell Comarcal del Berguedà es van reunir la setmana passada per valorar la temporada d’enguany. I tot i que, en general, la valoració que en fan és positiva, hi ha certs aspectes que creuen que caldria millorar. Com per exemple que, malgrat les limitacions de les zones d’aparcament, alguns dies la quantitat de gent que hi havia a la Riera era molt elevada. Enguany el cos de guardes rurals va posar el doble de sancions que l’any anterior. Es va haver de reforçar el servei amb membres de protecció civil que van ocupar-se de les tasques d’informació. A més de comptar amb el suport dels agents rurals i del cos dels mossos d’esquadra. Com explica Laura Villena, regidora de l’ajuntament de Lluçà, hi ha certs aspectes que caldria millorar de cara la temporada vinent per evitar massificacions no només dins la Riera, sinó també el seu entorn. Villena explica que durant l’onada de calor es van tancar els accessos als aparcaments de la Riera, fet que va provocar que es creés un aparcament improvisat davant del restaurant Sant Cristòfol que va causar molèsties als usuaris de l’establiment i, finalment, la mesura no va ser tan dissuasiva com es pretenia.
Els vigilants de la riera de Merlès en una foto d’arxiu.// F: MARC VIÑAS
LA RIERA DE MERLÈS, UN ESPAI QUE CAL PROTEGIR, AL 30 MINUTS La Riera de Merlès és un espai natural protegit d’ençà que el desembre del 1992 va entrar a formar part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La seva conca és de 173 quilòmetres quadrats i des de fa anys és un pol d’atracció per visitants i banyistes d’arreu de Catalunya. A principis de mes, TV3 emetia un reportatge on es parlava de la problemàtica de la massificació d’espais naturals protegits com la riera de Merlès. Una de les protagonistes del programa va ser la Núria Valls, directora i fundadora de Camadoca el centre de conservació de la fauna salvatge i educació ambiental situat a Santa Maria de Merlès. La Núria, com altres protagonistes del reportatge, denunciava la massificació dels espais naturals i les conseqüències que aquest fet té sobre la biodiversitat de cada zona. Un clar exemple el trobem en la desaparició gairebé total del cranc de riu autòcton a la riera de Merlès.
Des de Camadoca ja fa anys que lluiten per la recuperació d’aquest crustaci al Lluçanès, que no només ha de conviure amb la presència excessiva de visitants, sinó que també s’ha d’enfrontar al cranc americà, una espècie invasora, portada per l’ésser humà, que li transmet malalties i acaba ocupant els seus hàbitats. JORNADES DE CAPTURA DEL CRANC DE RIU INVASOR Ja fa anys onze anys que des d’ADEFFA - Camadoca (l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones) organitzen jornades per capturar els crancs invasors. Enguany, a causa de la pandèmia no es va fer una crida a la participació, i només hi van participar els socis d’ADEFFA. En total 68 persones que van capturar vora 700 crancs invasors, amb l’autorització específica de la Generalitat de Catalunya pel control d’espècies invasores. Ja que com diuen des d’ADEFFA - Camadoca el millor que es pot fer quan es va a la natura és no tocar ni moure res.//
Un dels abocaments a Alboquers.// F: AJ. SBG
L’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau va denunciar aquest passat dilluns dos abocaments il·legals a la zona d’Alboquers. El consistori va posar en coneixement dels Agents Rurals els fets, que ja han aixecat acta. Els abocaments es van produir en una zona de l’antic camí d’Alboquers. És la primera vegada que es detecten aquest tipus d’abocaments en aquest camí, paral·lel a la C-62. El consistori sant bartomeuenc explica que els Agents Rurals els van informar que aquest tipus d’abocament comença a ser habitual a la comarca, i que ja n’han aparegut a Oristà i Perafita. Durant la inspecció de les deixalles es van trobar uns documents que permeten situar l’origen d’aquestes, i tot sembla indicar que podrien provenir d’un mas de Sant Joan de les Abadesses. Els altres abocaments també van ser inspeccionats, i tot sembla indicar que, l’origen d’aquests seria el Ripollès. El dimecres el matí, l’alcalde de Sant Bartomeu, David Puyol, va reunir-se amb el conseller del cicle de residus del Consell Comarcal d’Osona, Albert Castells, per acordar com es gestionarà l’abocament. L’ajuntament de Sant Bartomeu es farà càrrec de la recollida i transport de les deixalles i el Consell Comarcal assumirà el cost de la planta de tractament.//CFU
LaRella | 3
DIADA
Núm. 511
L’11 de setembre, la celebració poble a poble LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’acte comarcal de l’onze de setembre va tenir lloc a Perafita, el diumenge 12 de setembre. Durant l’acte es va realitzar un recorregut poètic i musical pels fets de la guerra de Successió i els seus personatges, a càrrec de Txevi Rovira, poeta, humanista i investigador de la guerra de Successió i de Ramon Redorta, músic, poeta i recreador històric. Els dos artistes van fer un viatge per la guerra de Successió, el Pacte dels Vigatans i els Puig de Perafita. Jaume Puig i els seus fills, Francesc i Antoni, que probablement van ser els lluçanesos més importants de la guerra de Successió. Jaume Puig va ser present al setge de Barcelona i va morir l’11 de setembre de 1714 defensant el Pla de Palau. Ell i els seus fills foren dels únics Vigatans fidels a les tropes austriacistes que mai es van rendir davant els borbons. En finalitzar el repàs històric, Ajuntaments i entitats van
fer l’ofrena floral al monòlit de Jaume Puig de Perafita. El Cant dels Segadors va servir per cloure l’acte, on enguany només hi havia representació dels Ajuntaments de Perafita i Prats de Lluçanès. Però aquest no va ser l’únic acte de la comarca. A Sant Boi després de la lectura del manifest, la Cobla d’Osona va amenitzar la ballada de sardanes. Els santfeliuencs i les santfeliuenques van pujar cap al serrat Llobater per canviar l’estelada. I a Prats, representants de tots els grups municipals, entitats i veïnat es van concentrar al monument Rafael Casanova, últim conseller en cap de Barcelona i símbol de la defensa de les institucions catalanes, per fer l’ofrena floral. Durant l’acte, Jordi Bruch, alcalde de Prats, va llegir el manifest institucional de la diada. A Sant Martí d’Albars, just després d’un petit acte commemoratiu, es va inaugurar la depuradora de la Blava. A l’acte hi van assistir el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, i el vicepresident, Carles Banús.//
L’ofrena floral a Perafita.// F: CONSORCI
La colla que va renovar l’estelada al Serrat Llobater de Sant Feliu Sasserra.// F: AJSFS
Veïns mirant el funcionament de la nova depuradora de La Blava.// F: AJSMA
El monument de Rafael Casanova de Prats amb l’ofrena floral.// F: AJPRATS
LaRella | 4
Llegint el manifest a Sant Boi.// F: MONTSE MORENO
23 de setembre de 2021
LaRella | 5
NOTÍCIES ESGLÉSIA
Mn. Josep Casals cedeix el relleu a Mn. Remy Mvuyekure
Núm. 511
Una exposició i un concurs per animar la participació al Centre Cívic de la Torre LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Carolina Font Usart
Josep Casals Serrat.// F: FACEBOOK JOSEP CASALS
Josep Casals i Serrat deixarà de ser el rector de Prats i de les parròquies que administra, entre les quals hi ha les de Sant Martí d’Albars, Santa Creu de Jutglars, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Santa Maria de Lluçà. En un text llegit en les misses celebrades el cap de setmana passat, i publicat també al seu Facebook, Casals explica que el relleu serà efectiu d’aquí a un mes aproximadament, i que es va pactar en una conversa amb el bisbe Romà Casanova, que hi ha donat el vistiplau. D’aquesta manera, el rector tancarà una etapa de vint-i-sis anys i passarà el testimoni a qui fins ara ha exercit com a vicari, mossèn Rémy Mvuyekure. “Serà un relleu molt normal, a peu pla”, explica Casals a LaRella, perquè “després d’un rodatge de tres anys ja està al corrent de moltes coses”. A punt d’arribar als vuitanta-cinc anys, Casals assegura que la seva vinculació amb el poble seguirà vigent i, malgrat que ara deixi la parròquia, la seva idea és acabar tornant a viure a Prats, on “després de vint-i-sis anys, les arrels són profundes”.//FVC
LaRella | 6
La pandèmia va marcar un abans i un després a molts Casals i Centres Cívics del Lluçanès, que van haver de tancar molt de temps, i que un cop recuperada una mica la normalitat, han vist reduïda la seva activitat i també, l’afluència de gent. Des de l’Associació del Centre Social de la Torre, han ideat un pla amb l’objectiu que la gent s’acosti al Centre Cívic i s’apuntin a les activitats. Dins l’associació va sortir un grupet que participava a la Torre Activa, un dels tallers del Consorci per un envelliment actiu que organitza caminades a la vora dels pobles adaptades a tots els nivells. Durant la pandèmia les caminades es van deixar de fer, però aquest abril van tornar a començar. Amb l’arribada de l’estiu es van parar de nou, però les caminadores i caminadors ja hi havien trobat el gust, així que van decidir seguir quedant cada quinze dies.Una de les caminadores és la Joana Sabatés,
Una de les exposicions.// F: JOANA SABATÉS
de Cal Felip, que càmera en mà va anar retratant els paisatges de cada caminada que feien: un camp de colza per aquí, uns gallarets per allà, la ginesta que ja treia el cap, i així anar fent. De les fotografies de paisatges va passar a fotografies més al detall: que si un balcó per aquí, ara el detall d’una porta o bé un llindar. O també, retrats d’objectes que sempre hi han sigut però que gairebé ningú s’hi havia fixat, o almenys, que no s’hi havia parat gaire atenció.
De totes aquestes fotografies i amb l’ajuda d’altres veïnes, com l’Assunció que la va ajudar a muntar les fulloles que fa anys ja havien servit per al mateix, van decidir muntar una exposició al Centre Cívic de la Torre. A més, també fan un concurs on pot participar tothom que vista l’exposició, només han d’omplir i encertar d’on són els 18 detalls fotografiats per la Joana, si ho fan bé, podran guanyar un esmorzar.//
NOTÍCIES
23 de setembre de 2021
El menjador de l’escola d’Olost entra a la prova pilot del projecte “Mengem d’aquí”
LA COLUMNA
El projecte pretén millorar els hàbits alimentaris dels alumnes així com dinamitzar el teixit agroalimentari d’Osona i el Lluçanès Carolina FONT USART
OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
El menjador de l’Escola Terra Nostra d’Olost forma part de la prova pilot de la iniciativa “Mengem d’aquí – Osona i Lluçanès” portada a terme durant aquest curs. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal d’Osona, el Consorci del Lluçanès i Creacció té com a propòsits “fomentar uns bons hàbits alimentaris” i “dinamitzar el teixit agroalimentari d’Osona i el Lluçanès” oferint aliments elaborats per productors locals, així com fomentar la cultura gastronòmica del territori. A hores d’ara, segons informa Núria May, tècnica en el sector agroalimentàri per Creacció i directora del projecte, la feina és teixir complicitats amb diferents productors del territori que vulguin sumar-se al Mengem, ja que actualment només n’hi ha dos de confirmats. Ara bé, com a premissa per trobar noves col· laboracions, avisa que mai es pagarà als productors un preu injust. A l’hora d’elaborar els menús, la iniciativa ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Alícia, centre que treballa per fomentar una alimentació saludable, sostenible i genuïna. L’entitat ha elaborat uns “menús patró” i unes receptes seguint les directrius nutricionals indicades per infants i introdu-
Mirar per no voler veure
Els alumnes de l’escola d’Olost al menjador.// F: NSM
int elements com: una major presència de llegums, verdura i fruita adaptada a la temporada, diversificació dels cereals o l’augment de la proteïna vegetal en detriment de l’animal. L’escola d’Olost és una de les 5 escoles escollides entre Osona i el Lluçanès per formar part de la prova pilot del Mengem. May assegura que es comptava amb el Lluçanès per tenir “representativitat territorial” tant d’escola com de productors. Per Marta Rovira, directora de l’Escola Terra Nostra d’Olost, el projecte és engrescador però manifesta que “caldrà un gran treball de professorat, monitors, cuiners i famílies, per convèncer a l’alumnat que aquest és el camí a seguir”. A les comarques de la Cerda-
nya i l’Alt Urgell, el projecte Mengem d’aquí ja és una realitat consolidada. Fa 5 anys que està en marxa i, degut a això hi ha hagut “una coordinació” per poder començar el projecte a Osona i el Lluçanès, on ja feia “dos anys que es gestava la idea”, segons constata May. La resta d’escoles, fora del Lluçanès, que també porten a terme la prova pilot són: l’Escola Vic-Centre de Vic, l’Escola Pompeu Fabra de Manlleu, la Vall del Ges de Torelló i l’Institut-Escola Carles Capdevila de Balenyà. El Mengem d’aquí – Osona i Lluçanès també ha comptat amb el finançament dels consistoris de cada municipi, així com l’ajuda de l’empresa 7itria-Fundesplai que compta amb la concessió de la gestió dels menjadors escolars de la comarca.//
PANDÈMIA
Més d’una setmana sense detectar positius per COVID al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
En la darrera setmana, des de l’11 de setembre, els serveis sanitaris no han detectat ni un sol cas de coronavirus als municipis del Lluçanès. Aquesta dada confirma la tendència clarament a la baixa des de mig
estiu cap aquí. A més, durant la primera setmana de setembre tan sols es van detectar dos casos a Perafita, dos més a Sant Feliu i un a Prats. La millora a la comarca coincideix amb la del conjunt del país, on aquesta setmana els ingressats a les UCI per coronavirus han baixat de 200 per primera vegada des de l’11 de juliol.
Pel que fa a la vacunació, Salut ja ha començat a administrar dosis de reforç a les persones grans que viuen a les residències catalanes. Al Lluçanès, aquest dimecres van rebre la dosi els usuaris de la residència Nostra Senyora de Lourdes, de Prats, i aquest dilluns la rebran els usuaris de la residència dels Munts.//
He d’admetre que a vegades sóc un xic despistada, i hi ha coses que em passen per alt. Com per exemple que aquesta setmana em tocava la columna. Més enllà de la meva especialitat en oblidar-me de les coses, també sóc una experta en l’art de procrastinar, és a dir el no fer res i deixar pel final que ja podries tenir fet. Així que sofà, manteta (prima, però que ja tocava) i Netflix, vaig passar una tarda de diumenge prou distreta i sense pensar amb la columna. Vaig començar a mirar una sèrie d’aquestes noves, que tampoc és que fos res de l’altre món, però mira m’hi vaig ben enganxar. El tema és que a un dels protagonistes el graven durant una de les seves classes, de les imatges n’agafen just un tros de poc més d’un segon, el retoquen una mica per fer riure i es fa viral. I aquí és quan la trama s’embolica, però no explicaré res més per si algú se l’està mirant. El diumenge abans havia vist el documental “La gran evasió” al 30 minuts de TV3. Si no l’heu vist, feu-ho. En aquest documental parlaven de la massificació dels espais naturals i em va cridar molt l’atenció el cas de les Coves de Can Riera, a Torrelles del Llobregat. Un paratge natural protegit, que tot i està al costat d’una de les zones més densament poblades de Catalunya, no va tenir grans problemes de massificació fins que va començar el que ells anomenen “efecte selfie”. Segons expliquen els responsables del paratge les visites es van multiplicar exponencialment en el moment que van aparèixer les primeres selfies. Va ser tal la pressió de la gent que es va arribar a prohibir l’accés a certs espais. I molts dies es feien cues per fer-se una foto. Una foto on es veia un espai tranquil, bonic i bucòlic, que amagava la realitat d’un espai ple de gent, soroll i deixalles. Demostrant doncs, que el que ens arriba no és real. I tot i saber-ho, qui més qui menys, continua penjat aquest “moment selfie” a les seves xarxes. Es continuen buscant espais cada cop més fotografiables, més idíl·lics, més bonics. I no sé en quin moment s’ha decidit que això és bo i és progrés. I si no hi ha aquests espais, es creen. I si són de difícil accés, s’arregla. I si no s’hi pot seure, s’hi posen bancs. I si són perillosos, s’hi posen baranes. I si hi havia bosc o camps, hi fem miradors. Perquè és important que mirin, es retratin i marxin, encara que sigui a costa de no veure’ns.//
LaRella | 7
NOTÍCIES
CELEBRACIÓ
“El ferrer” de Santa Creu celebra un segle
Núm. 511
S’acaba l’estiu amb més risc d’incendi dels últims vint anys El Pla d’Informació i Vigilància (PVI) tanca la campanya forestal amb gairebé 250 incendis a les comarques barcelonines LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch
L’Enric Vilardaga amb la seva filla.//F: CFONT
Enric Vilardaga Raurell, conegut com “el ferrer de Santa Creu”, va celebrar els cent anys al passat catorze de setembre. Durant el dia del seu aniversari, Vilardaga va rebre un obsequi per part de l’Ajuntament d’Olost i, properament, rebrà la medalla de la Generalitat que commemora el seu centenari, així com una medalla del consistori olostenc. //Red.
MOTOR
La Torre acull el campionat d’Espanya d’Enduro
El dia 1 de setembre va finalitzar la campanya d’estiu del PVI, que, organitzat per la Diputació, opera només a la província de Barcelona. Tal com explica Marc Vilella, que treballa en una de les unitats del Lluçanès, durant aquest estiu més de la meitat dels dies hi ha hagut un risc alt d’incendi. L’any passat, en canvi, entre un 80% i un 90% dels dies de la campanya no tenien risc. Segons dades de la Diputació, aquest ha estat l’any més elevat tant en nombre de focs com en dies de risc extrem en el conjunt de les comarques de Barcelona des del 2000. Segons les dades que va donar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, els focs forestals han cremat un total de 3.010 hectàrees a Catalunya aquest estiu, i més de la meitat es van calcinar durant l’incendi de la Conca de Barberà. Tot i ser una de les campanyes més dures dels darrers anys, el Lluçanès se n’ha pogut escapar força barat. Vilella explica que a la comarca només s’han detectat dos focs en tot l’estiu. El primer va ser al municipi de Sant Martí d’Albars, on van cremar prop de 1.000 metres quadrats arran
Una unitat de vigilància davant un abocament de deixalles.//F: DIBA
d’una torre d’alta tensió. El segon va ser al municipi d’Oristà i va cremar un marge de la carretera C-62. Tal com relata Vilella, el PVI ha realitzat tradicionalment feines de vigilància, alertant al cos de Bombers de columnes de fum i possibles incendis. Darrerament, però, estan centrant una gran part dels seus esforços en tasques de prevenció i informació amb l’objectiu d’evitar, directament, que es produeixin els incendis. Seguint aquestes premisses, el PVI ha alertat i informat, al llarg del territori, a un total de 68.724 persones, de les quals 2.921 són al Lluçanès.
Així, les unitats del Punt d’Informació i Vigilància s’apropen a llocs concorreguts i turístics per parlar amb la gent i informar dels perills que comporten les barbacoes, fumar, l’abocament de deixalles o els petards. Tot i aquesta feina preventiva, Vilella explica que ara fa dos anys la Generalitat va substituir els vigilants situats en torres alçades per càmeres. Això ha provocat que durant els dies de risc extrem les unitats del PVI rebin ordres més encarades a la vigilància estàtica en punts amb visibilitat i deixin en un segon pla les tasques d’informació.//
SOSTENIBILITATT
La prova disputada fa dos anys.//F: MBERGA
El Lluçanès viurà la penúltima prova del campionat d’Espanya d’Enduro que es disputarà aquest dissabte i diumenge a la Torre, dos dies de carrera, que reuniran al Lluçanès més de 100 pilots vinguts d’arreu de l’estat. La carrera, que també serà puntuable pel campionat de Catalunya, està organitzada pel Motor Club Riuprimer Gas i Rocs. La carrera arrencarà a les 9 del matí amb el primer participant, i fins a la tarda. Cada carrera consta de tres voltes, dins de les quals hi ha tres proves especials que disputaran els pilots participants. Dues d’aquestes proves es faran a La Torre, l’extrem test i el cross test. La tercera prova, l’Enduro test, es disputarà a la Quintana d’Oristà. El diumenge 3 d’octubre els fans del motor tindran una nova cita, en aquest cas a Olost, on es disputarà la Copa Derbi Variant, memorial Pepe Adell, al circuit del Mas de Pecanins.//Red. LaRella | 8
Olost inicia els tràmits per crear una comunitat energètica OLOST Per_ Pol Asensi Turigas
Olost i Santa Creu Sostenible SCCL. Aquest és el nom que van escollir els ciutadans d’Olost per iniciar els tràmits per constituir una comunitat energètica. El passat 10 de setembre una cinquantena de persones es van reunir al Centre Civic per iniciar la creació de la comunitat energètica que ha de servir per impulsar una transició energètica cap a les energies renovables i canviar el sistema
cap a formes més democràtiques. L’objectiu primer de la comunitat serà la implementació de plaques solars a diferents teulades i espais municipals (que cedirà l’Ajuntament). L’energia que produeixin aquestes instal·lacions serà compartida amb els socis de la cooperativa. Així, tots els socis consumiran a les seves llars energia renovable, de proximitat, a més de reduir costos econòmics a la factura. En lloc de tenir una instal·lació pròpia a casa, es podrà tenir una instal·lació compartida amb els veïns.
La trobada també va servir pe parlar de com finançar les instal· lacions i els propers passos a seguir com a Cooperativa de consum, després de registrar el nom. La mateixa reunió es va celebrar a Santa Creu el passat divendres, on també s’hi van afegir més persones al projecte. Olost és el poble del Lluçanès que més avançats té els tràmits per constituir la comunitat energètica, però Sant Feliu i Alpens ja tenen dates a l’agenda per fer la trobada de veïns i iniciar els tràmits, i Sant Boi, Lluçà i Sobremunt també hi treballen.//
23 de setembre de 2021
LaRella | 9
CULTURA
CONCERT
Concert solidari en record del Benji Les associacions A contraCORrent i Q-fois, de Sant Feliu Sasserra, s’han ajuntat per organitzar un concert solidari en record del Benji (Benjami Vilageliu), els beneficis del qual aniran a la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Aquest tindrà lloc el pròxim dissabte 2 d’octubre a Sant Feliu Sasserra, les entrades ja fa dies que estan a la venda a través de la web de l’ajuntament de Sant Feliu i, també, a través del codi QR que hi ha en aquesta mateixa pàgina. Des de l’organització també han habilitat una Fila 0, per tal que la gent que no pugui assistir al concert però vulgui col·laborar ho pugui fer. La festa començarà a les 6 de la tarda amb el Dj Rutxo i continuarà amb la presentació de “L’esca del pecat” el nou treball del Titot i en David Rosell. Durant tota la jornada hi haurà servei de barra i de creps a la mateixa plaça de l’Església. L’associació a contraCORrent van néixer fa uns anys a Sant Feliu Sasserra i en Benji va ser un dels seus impulsors i president. L’associació té per objectiu l’organització d’actes benèfics per recaptar fons que es destinen al VHIR per a la recerca en cardiopaties congènites, com la que afectava en Benji. El passat 2018, i gràcies als fons recaptats va ser possible posar en marxa el projecte “Caracterització de la reinnervació cardíaca a llarg termini en pacients amb transposició dels grans vasos reparada amb “switch” arterial”, al VHIR.//CFU
LaRella | 10
Núm. 511
MÚSICA
FESTA MAJOR D’ALPENS
Formatges de Lluçà, Versots, nans, foc i El Soler de n’Hug i el dansa protagonistes de la Festa Major d’Alpens Mas Terricabras al s’acaba, concretament el dia 22 de setem“Benvinguts a pagès” bre,L’estiu l’endemà comença la Festa Major d’Alpens, Després de l’edició digital de l’any passat, Benvinguts a pagès torna al format presencial i comptarà aquest any amb tres propostes de visites al Lluçanès: l’explotació ramadera i formatgeria de Formatges de Lluçà, les instal·lacions del Soler de n’Hug, a Prats, amb 800 ovelles de carn i 60 vaques lleteres, i el Mas Terricabras, on a més de l’explotació agrícola i ramadera de porcí i vaques de pastura també hi cultiven el reconegut cigró d’Oristà. Benvinguts a Pagès és un cap de setmana en el que explotacions de tot Catalunya obren les portes de casa seva per mostrar les seves instal·lacions i que tothom pugui conèixer de prop els productors d’aliments catalans, a més de poder comprar els productes directament. L’edició de 2021 recuperarà el format presencial durant el primer cap de setmana d’octubre (2 i 3 d’octubre), mantenint les mesures de seguretat amb un sistema de visites sota reserva i el compliment dels protocols vigents per la COVID-19. Les visites es gestionaran a través d’un sistema de reserves a través de la web per tal que tothom qui ho desitgi pugui fer-les en els horaris establerts. A més, alguns allotjaments i restaurants també se sumen a aquesta iniciativa per tal de complementar les jornades.//FVC
la primera festa major d’aquesta tardor. I com no podia ser d’altra manera, els encarregats d’inaugurar-la seran Els Versots, la primera passada. La segona serà el dissabte vint-i-cinc. Cada any diferents, preparats per posar-nos al dia del que ha passat al poble, a la comarca i al món sencer (o fins i tot més enllà), una de les cites més esperades pels alpensins, però no l’única. I és que a Alpens, si hi ha una cosa que els defineix és el foc, enguany no hi haurà el tradicional correfoc que omplia els carrers de foc, fum i gent vinguda d’arreu. Com tampoc hi va ser l’any passat a causa de la Covid. El que no fallarà serà el foc amb el ball de nans, diables i el castell de focs que tancaran els actes del dissabte 25 de setembre, que hauran començat prèviament amb l’espectacle infantil de la “Senyora bombolles”. El diumenge 26 els actes començaran al migdia amb un vermut acompanyat per la Principal de Berga que al so del flabiol, la tenora i el contrabaix amenitzaran la jornada. A la tarda, a dos quarts de sis, veïnat i forans estan cridats a la plaça per gaudir de la tradicional dansa alpensina. Al vespre, al Casino, serà el torn de les havaneres, enguany a càrrec del trio La Ribera. L’endemà la missa solemne i el dinar popular posaran punt final als actes de la Festa Major alpensina d’aquest any.// CFU
CULTURA
23 de setembre de 2021
L’intrús més buscat del Lluçanès
Robert TAMBA
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
El cicle de jazz que organitza l’EMAL i el Consorci va presentar dues noves propostes els passats cap de setmana. Els espais escollit per l’ocasió van ser la Masia Galobardes, de Prats de Lluçanès, que va acollir “Dones en vers”. Un projecte que dona veu a poemes de dones que en algun moment s’han creuat en la vida d’alguna de les components de la formació, i que van compartir amb tot el públic. El segon espai escollit va ser Santa Llúcia, on el temps els va permetre fer amb normalitat aquesta edició de l’Intrús sense haver de canviar d’espai. En un marc inigualable el públic va poder gaudir de “Blues in the dark”, una creació on els colors i els pinzells de la Bianca Batlle captaven i transformaven en imatges les paraules cantades per la Gem-
REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT
Sobre noves tecnologies Dones en vers, el concert del festival Intrús a Galobardes// F: @PRATSINFO
ma Abrié i acompanyades pel seu contrabaix. Aquest cap de setmana l’Intrús passarà per Cal Riba, a Lluçà, acompanyat del Marc del Pino i la Coloma Bertran, acordió i violí que faran un viatge
ESPORT
pels diferents estils on aquests instruments tenen un paper important. El 2 d’octubre, els daBumbus, és a dir la Marta Roma i l’Antony Da Cruz, transportaran el públic de l’església de Sant Boi a llocs sorprenents.//
FORMACIÓ
Torna la Caminada Popular de Prats
Més cursos de formació del Consorci
La Unió Excursionista Prats de Lluçanès ha convocat per aquest diumenge 26 de setembre una nova edició de la Caminada Popular, que tindrà un recorregut de 12 quilòmetres amb inici entre les 8 i les 9 del matí al passeig del Lluçanès. Les inscripcions s’obriran mitja hora abans i, a diferència d’altres vegades, seran gratuïtes i caldrà que cadascú es porti l’avituallament (esmorzar i begudes). D’aquesta manera l’organització s’adapta a les mesures preventives contra la covid-19. El recorregut serà senyalitzat amb cintes i la unió preveu deixar-lo senyalitzat una setmana més, perquè qui vulgui el pugui fer pel seu compte. A més, també es penjarà el recorregut en línia a la plataforma Wikilok. L’organització explica que l’itinerari serà assequible per a tothom i tindrà uns 300 metres de desnivell, “amb força corriols, i cercant indrets d’interès”.//Red
Des dels seus inicis, el Consorci del Lluçanès ofereix cursos de formació adaptats a les necessitats formatives que hi ha a la zona. En els últims 5 anys, des del 2016, s’han realitzat al voltant de 150 cursos amb un total de 1.606 persones participants. Hi trobem cursos de tota mena, els de català per a nouvinguts, que enguany fan un pas més per adaptar-se a les necessitats dels alumnes i faran un curs el dissabte als matins perquè l’alumnat s’ho pugui combinar amb les seves obligacions laborals. Els de “treu suc al mòbil·, uns dels cursos que fa més temps que es fan, on tothom pot adquirir les habilitats necessàries per saber fer anar aquests aparells, ara ja imprescindibles en el nostre dia a dia. També es fan formacions adreçades a professionals per tal que puguin millorar les seves competències i habilitats, enguany per exemple hi haurà un taller sobre com fer factures electròniques o com optar a licitacions.//Red
Sovint, quan parlem de la feina que fem a Puig Ciutat surt el tema de les noves tecnologies. La gent ens demana quin ús en fem, i jo em pregunto, de quines noves tecnologies estem parlant? La geofísica per exemple, que agrupa les tècniques que permeten obtenir mapes de les estructures que hi ha sota terra abans d’excavar-les (una mena de radiografia del subsol), es va començar a fer servir a principis del segle XX per la cerca de petroli i es va expandir al món de l’arqueologia a partir dels anys 70. La fotogrametria, que permet obtenir un model 3D d’un indret o un objecte a partir d’una pluja de fotos, es va inventar a principis del segle XIX per l’estudi d’un edifici. Més tard es va desenvolupar per a usos militars i per cartografiar entorns urbans. Els Sistemes d’Informació Geogràfica (o SIG) no és més que una paraula complicada per dir mapa, amb la peculiaritat que aquests poden ser interactius i permeten emmagatzemar molta més informació de la que es veu només mirant el plànol, i ja sabem que la cartografia existeix com a mínim des de l’antiguitat. Paro aquí amb els exemples, la idea seria que les noves tecnologies, quan ens arriben a l’arqueologia, ja no tenen res de nou. La diferència principal entre el moment en què es van crear i ara són els ordinadors que tenim a disposició i que poden realitzar en menys d’un segon càlculs que abans podien necessitar dies, quan eren possibles. Però el fet és que aquestes tecnologies, noves o no, acaben definint la nostra forma de treballar, tant per les solucions que ens aporten com per les seves limitacions i per molt que ens permetin registrar amb més detall i de forma més sistemàtica els resultats d’una excavació, és molt més allò que se’ns escapa. En arqueologia sempre ens fan falta més eines per poder reconstruir tots els elements que van desaparèixer amb el pas del temps i segurament, ara mateix, s’estan gestant i provant en algun laboratori «noves tecnologies» que trigaran unes generacions a arribar a les nostres feines i que permetran als arqueòlegs del futur anar una mica més lluny en la reconstrucció del passat.//
LaRella | 11
ENTREVISTA
Núm. 511
“Voldria que la gent es pregunti on són els límits de l’obedència” Entrevistem Aleix Pitarch, cineasta i músic d’Olost OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
Polifacètic és, segurament, l’adjectiu més adequat per definir al cineasta i músic olostenc Aleix Pitarch. Format a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya) té una trajectòria força amplia dins el sector. També porta a terme altres tasques com a dissenyador gràfic, productor d’animació, de videoclips, compositor i té un grup: Híbrida, Nen i Cavall, on toca des del 1995, juntament amb el seu germà i un amic. Fa aproximadament un mes va ser premiat al Festival de cinema de Kiev pel seu últim curtmetratge Orders (octubre, 2020), presentat al Festival D’A de Barcelona d’enguany. Amb el mateix film va ser nominat a l’Animafest de Zagreb, un dels festivals més importants d’animació del món, al juny passat. També ha fet altres treballs destacats com Dreamland (2006) amb el que va guanyar el Festival Julius al mateix any. Amb altres disciplines, també ha destacat en la direcció de videoclips com “La Terra és Plana” de
LaRella | 12
ALEIX PITARCH.//
Quimi Portet o “The End of Biters” de Prefuse 73, així com les bandes sonores a les pel·licules “Pactar amb el Gat” o “Mai he estat a Poughkeepsie”. TOQUES DIFERENTS TECLES DINS EL MÓN ARTÍSTIC I AUDIOVISUAL. ETS DIRECTOR, PRODUCTOR, MÚSIC, COMPOSITOR, ENTRE D’ALTRES. COM ES DEFINEIX L’ALEIX PITARCH ARTÍSTICAMENT? La meva vocació és el cinema.
Ara bé, faig bastant de tot i costa de definir-me. Per resumir-ho ràpid sempre dic que sóc cineasta i músic, però cal diferenciar la meva vocació del que faig professionalment. Al final tot són facetes d’un mateix conjunt on em sento còmode. FA APROXIMADAMENT UN MES VAS REBRE UN PREMI PEL TEU ÚLTIM CURTMETRATGE: ORDERS. COM ES VA GESTAR AQUEST ÚLTIM TREBALL? Vaig acabar d’escriure el guió l’any 2009, després de dos anys treballant-hi. Un amic productor em va proposar de fer alguna feina junts. La idea era representar el curt amb imatges reals, però no vam trobar prou finançament per poder-ho realitzar. A més, la seva productora va tancar. A partir d’aquí vaig començar a treballar en el projecte sol i vaig decidir portar-lo a l’animació, encara que ho volia evitar perquè sempre tendeixo a treballar-hi. Vaig tirar-lo endavant mentre tenia altres feines i sense pressupost. Fer-ho sol m’ha permès treballar sense limitacions de temps i he pogut tenir un control total, però el procés s’ha allargat molt. Ha estat una bestiesa. LA HISTÒRIA ESTÀ BASADA EN FETS REALS. L’ACCIÓ PASSA EN UN RESTAURANT QUAN ES REP UNA TRUCADA D’UN HOME QUE S’IDENTIFICA COM A POLICIA I DEMANA QUE ES RETINGUI UNA DE LES TREBALLADORES SOSPITOSA D’UN ROBATORI. AQUEST ORDENA DIVERSES ACCIONS QUE ANIRIEN MÉS ENLLÀ DEL QUE ES SUPOSA PER UN AGENT DE L’AUTORITAT. PER QUÈ AQUESTA HISTÒRIA?
“Estar en aquests festivals m’ha agradat. Ajuda a creure’t que fas cinema”
“Fer-ho sol ha estat una bestiesa”
QUÈ VOLS TRANSMETRE? Vaig llegir sobre els fets al 2006 (van passar al 2004) i em van motivar des del primer moment. El que jo voldria amb aquest film és que la gent surti i es pregunti: com pot ser que passi? I, fins on estem disposats a obeir les ordres d’un altre? Stanley Milgram, va concloure que estem condicionats de manera innata a obeir ordres de superiors. Això també ho deien els nazis jutjats a Nuremberg. Es justificaven dient que “només obeïen ordres”. La història és curiosa perquè va passar en un poble conservador de Kentucky (EEUU). Allà, encara ara, hi ha molt respecte per la policia. El curt no respon a cap pregunta però les formula i el públic ha de treballar per poder-les respondre. I FER-HO AMB ANIMACIÓ, VA SER CAP IMPEDIMENT PER ACONSEGUIR-HO? De fet, vaig veure que era la millor manera per plasmar el que volia. Un dibuix t’obliga a interpretar i el curt et fa fer això a un altre nivell: imaginar els personatges que escoltem però no veiem i com va succeir això a la realitat, i l’animació ofereix aquest espai. DESPRÉS DE SER A ZAGREB I KIEV, QUIN ÉS EL RECORREGUT D’ORDERS? La idea és fer un circuit de festivals fins l’any que ve. D’aquí pocs dies viatjo a Albania i el mes que ve al Japó. Tinc altres festivals i algun espero que sigui a prop. Després, m’agradaria fer algun passi més “privat” i penjar-lo a Internet. Tinc curiositat per saber com reaccionarà la gent quan estigui al núvol i veure el feedback que rep. EN QUINS PROJECTES TREBALLES ARA? Ara estic acabant un vídeo-joc que, si tot va bé, sortirà abans d’acabar l’any, i amb el grup també estem preparant un nou disc. També tinc ganes d’escriure. JA FA UNS ANYS QUE ESTÀS DINS EL SECTOR AUDIOVISUAL, HAS ESTAT NOMINAT EN DIVERSOS FESTIVALS, I AMB ORDERS HAS POGUT ACONSEGUIR UN PREMI I ESTAR NOMINAT A UN DELS FESTIVALS MÉS IMPORTANTS D’ANIMACIÓ DEL MÓN COM L’ANIMAFEST. ET POTS DEDICAR EXCLUSIVAMENT A AIXÒ? Costa molt dedicar-se al 100% a ser director i poder viure d’això. Aquí la cultura està maltractada i poc reconeguda. S’entén que ser artista és com si fos un hobby i no pot ser una professió.//
FIRA DE FORMATGE
23 de setembre de 2021
Olost torna a ser el punt de trobada de pastors formatgers d’arreu del país La Fira del Formatge de pastor i la Llet crua coincidirà amb el Bocins d’Olost, proposta per valoritzar i acostar al públic els productes locals OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
La Fira del Formatge de pastor i Llet crua retorna a Olost al proper dissabte 3 d’octubre. La fira, que celebrarà la seva setena edició, serà el punt de trobada d’elaboradors de formatge de pastor i la llet crua d’arreu del principat. A la fira d’enguany, es donarà a conèixer l’Associació de pastors i pastores formatgeres dels Països Catalans. L’entitat, que va ser presentada a la Fira de Santa Tecla de Berga tal passat cap de setmana, pretén donar valor al seu producte i crear un segell propi per posicionar-se al mercat. El formatge de pastor és aquell que s’elabora del propi ramat, és a dir, el mateix pastor és l’artesà que elabora el formatge amb la llet del seu bestiar. Aquest, tal com afirmen des de la nova Associació de pastors, és un requisit indispensable, així com que, el ramat,
La darrera edició de la Fira de Formatge de pastor, l’any 2019//F: TURISME.LLUCANES.CAT
pasturi, és a dir, que es practiqui la ramaderia extensiva. Les explotacions ramaderes, tan poden ser d’oví, boví o cabrum. Des de l’entitat, també defensen el “valor sostenible” que té el seu producte. Asseguren que, el fet de tenir el ramat en extensiu, ajuda a mantenir el sotabosc i “és clau” per mitigar el canvi climàtic. A més, en el procés d’elaboració, no
“Es donarà a conèixer l’Associació de pastors i pastores formatgers dels Països Catalans”
hi ha intermediaris ni transport, el que reafirmaria, segons manifesten, aquesta sostenibilitat. L’Associació de pastors i pastores formatgers dels Països Catalans compta, actualment en el moment de la seva creació, amb poc més d’una vintena de productors, la majoria catalans menys una explotació balear i una altra valenciana, i amb ramats de ca-
bres. Pretenen ser una quarantena i, l’objectiu que es posen a curt termini és començar a formalitzar el distintiu que acrediti el seu producte. Paral·lelament a la Fira, també es celebrarà l’activitat “Bocins d’Olost”. Emmarcada dins les activitats del “Benvinguts a pagès”, que té lloc durant el mateix cap de setmana, “Bocins d’Olost” pretén ser un punt de trobada i degustació de productes locals com: embotits elaborats a la carnisseria de Cal Serrat, Cal Tori i Cal Roc; pa de blat forment fet pel Forn de pa Sant Adjutori, coca de sobrassada i mel de la Fleca de Cal Parra, i formatges elaborats per Betara i l’explotació de Reixagó. També es podrà fer un tast de les varietats de cerveses artesanes olostenques, Kibus, i del blat escairat del Mas Terricabras d’Oristà. Per assistir-hi i poder gaudir de tots els productes, cal inscriure’s prèviament. La Fira del Formatge de pastor i Llet crua retorna després de la seva anul·lació l’any passat a causa del Coronavirus. Enguany, es podrà gaudir de la fira des de dos quarts d’onze del matí fins ben entrada la tarda, i, igual que en l’última edició al 2019, hi assistirà l’humorista, conegut per ser exmembre del col·lectiu Teatre de Guerrilla, i ja des de fa un temps viticultor, Carles Xurigera.//
LaRella | 13
NOTÍCIES ENTREVISTA FIRA DE L’HOSTAL
Núm. 511
La crisi del sector de la llet també ha afectat als productors del Lluçanès · S’ha produït un tancament de més del 80% de les explotacions de llet a la comarca · El sector ramader denuncia les condicions per part de les grans distribuïdores LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno
El sector de la llet pateix una forta crisi estructural fruit del desequilibri en les negociacions entre els ramaders, les empreses de la indústria làctia i les grans distribuïdores. Aquesta problemàtica s’ha vist agreujada els darrers anys amb la imposició d’un preu de compra, marcat per les empreses de distribució, que es troba per sota del cost de producció del producte. La situació del sector lleter al territori dificulta la subsistència de les seves explotacions que, afectades per la crisi, no poden assumir els costos de producció o són incapaces de fer front a l’envelliment de les instal·lacions. Les conseqüències de la crisi del sector es veuen reflectides en les dades recollides pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que mostren que Catalunya ha passat de 919 granges de llet el 2011, a 430 el 2021. El que suposa el tancament del 53% de les explotacions lleteres catalanes en deu anys. EL SECTOR CELEBRA UNA JORNADA DE REFLEXIÓ I PROPOSTES PER A UN PREU JUST PER A LA LLET Dins d’aquest context, el passat dimecres 15 de setembre el sector ramader es va reunir en la jornada Un preu just per la llet, de la utopia a la realitat. La trobada organitzada per les cooperatives Plana de Vic, Vaquers d’Osona i la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic; va comptar amb una assistència de més de 200 persones. La veu del sector de ramaders va mantenir la denúncia per les condicions de producció i compra de la llet per part de les centrals lleteres, responsables de tractar, envasar i distribuir la llet. Tanmateix, es va destacar “la necessitat de posar en valor i prestigiar un producte de primera necessitat com és la llet i de conscienciar el consumidor final de la responsabilitat que té en la seva acció de compra”. ELS EFECTES DE LA CRISI DEL SECTOR A LA COMARCA El Lluçanès, comarca amb una històrica tradició ramadera, també ha patit les conseqüències de la crisi del sector de la llet. El Consorci del Lluçanès afirma que “fa uns anys, el LaRella | 14
A l’esquerra, les vaques de Rogers pasturant. A la dreta, les vaques del Soler de n’Hug.//F: GVILARÓ/APERAIRE
territori comptava amb prop d’una trentena d’explotacions dedicades a la producció de llet. Actualment, són molts menys els que es dediquen al sector i s’ha produït una degeneració de més del 80% de les explotacions de llet. Les que encara es mantenen en actiu han apostat per una producció més petita, amb una mitjana de 60 vaques de munyir”. Per contra, el territori ha patit un increment de la producció porcina els darrers anys. Sector ramader que l’any 2019 ja ocupava el 67% de la ramaderia al territori, mentre que el boví sols n’ocupava un 5%. Abel Peraire, pagès i masover de cinquena generació del Soler de n’Hug de Prats, apunta que “La pressió de l’agroindústria porcina i la càrrega de nitrogen al territori també són factors que han afavorit el canvi de model ramader del territori i la decadència del sector boví. [...] Actualment, el sector porcí és l’activitat més rendible dins del sector agroalimentari.” Garduixeres (Olost), Reixagó (Olost), La Pinya (Santa Maria de Merlès), El Soler de n’Hug (Prats de Lluçanès) i Rogers (Sant Bartomeu del Grau) són les úniques granges de llet actives a dia d’avui a la comarca. En els darrers dos anys, La Gavarresa (Olost), El Sanatori (Olost) i Vilalta (Santa Maria de Merlès) s’han vist abocades al tancament de la seva explotació de llet. Joan Soler, masover de tercera generació de la granja El Sanatori, que des de fa 2 anys es dedica únicament a la cria de vedelles de reposició de llet, exposa que la seva granja no es va veure especialment afectada per la crisi del sector de la llet, “en aquell moment la problemàtica no estava tan accentuada”, indica; però finalment, va decidir
Vilaró: “S’ha de valorar el producte de qualitat que oferim. No podem dependre del sistema actual”
tancar l’explotació de producció de llet per una manca de relleu generacional. Glòria Vilaró, masovera des del 1998 de la granja Rogers considera que “només aquelles granges que apostin per transformar la llet se’n sortiran. Aquelles que venem la llet a la indústria estem ofegades pels preus imposats per les grans distribuïdores”. EL FUTUR DEL SECTOR DE LA LLET Actualment, el sector resta a l’espera de la renovació de la Llei de la Cadena Alimentària, en procés d’aprovació al Congrés dels Diputats, amb l’esperança que aquesta els permeti reforçar la vulnerabilitat que pateixen. Els productors de llet del Lluçanès traslladen la seva preocupació cap al futur del sector i insten a les administracions a intervenir en el mercat per a obligar a les grans distribuïdores a pagar un preu que cobreixi el cost dels productors del món lleter i establir un control de
vendes per assegurar la subsistència de les granges petites com ho són les que encara es mantenen al nostre territori. Glòria Vilaró, destaca que “[...] s’ha de valorar el producte de qualitat que oferim. No podem dependre de les distribuïdores que utilitzen la llet que produïm com a producte reclam. [...] Cal la intervenció del govern per establir un preu lineal mínim i assegurar la supervivència dels petits productors.” Els ramaders insisteixen en la importància de generar consciencia sobre el valor dels productes locals amb l’objectiu de fomentar el consum responsable i de proximitat. Per la seva banda, Cristina Majó, gerent de la formatgeria Reixagó, apunta que “cal que la cadena alimentària sigui sostenible pel ramader, l’elaborador, el distribuïdor i el que el comercialitza” i per això “és important que el valor de la matèria prima i el procés d’elaboració es traslladin al preu del producte final”.//
EXPLOTACIONS DE LLET AL LLUÇANÈS NOM
POBLACIÓ
CRIA
ENGREIX
FEMELLES
MASCLES
REPOSICIÓ
ROGERS
SBG
10
20
47
1
39
LA PINYA
MERLÈS
15
2
40
2
16
GARDUIXERES
OLOST
20
30
30
2
40
REIXAGÓ
OLOST
20
0
60
0
15
SOLER DE N’HUG
PRATS
LLUÇANÈS
18
27
66
0
45
83
79
243
5
155
*Cap Cria: Capacitat màxima d’animals que encara no es troben en edat reproductiva. *Cap Engreix: Capacitat màxima d’animals mascles o femelles d’explotacions d’engreix amb destinació a l’escorxador. *Cap Femelles: Capacitat màxima de femelles reproductores. *Cap Mascles: Capacitat màxima de mascles reproductors. *Cap Reposició: Capacitat màxima de mascles o femelles destinats a ser futurs reproductors. FONT: Registre d’explotacions ramaderes//
FIRA DE L’HOSTAL
23 de setembre de 2021
Torna la Fira de l’Hostal del Vilar, el 28, com sempre SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La Fira de l’Hostal del Vilar és una de les fires més antigues de Catalunya i se celebra, caigui amb què caigui, el 28 de setembre i a camp obert. La ubicació de la Fira no és en va, l’encreuament de l’Hostal del Vilar és un punt de trobada entre els diferents camins ramaders que creuen el Lluçanès, un perfecte punt de trobada dels ramats transhumants que baixaven del Pirineu i Prepirineu cap als seus llocs d’origen, buscant passar un hivern més càlid. L’esplanada de l’Hostal del Vilar és l’escenari ideal per la trobada de pagesos, pastors i tractants de bestiar, que vinguts d’arreu de Catalunya s’aplegaven als peus dels Munts, per comprar, vendre o fer qualsevol tracte que els hi fos favorable, hi ha qui diu que fins i tot s’hi havia arreglat algun casament. Però això passava ja fa molts anys, quan els ramats transhumants omplien els camins de baixada a les valls. Amb la pèrdua d’aquesta activitat, la Fira passar
Una imatge de la fira de l’any 2018.//F: ARXIU
a ser un record d’aquells temps passats, malgrat que mai va deixar de celebrar-se. Els veïns i veïnes de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès, van decidir que calia donar-li un nou impuls, i d’uns anys cap aquí han tornat a situar la Fira de l’Hostal del Vilar al mapa de les Fires més importants de Catalunya que se celebren a camp obert. Han adaptat les activitats passant del bestiar que baixava de la muntanya a les exposicions de bestiar i de maquinària agrícola. També han reservat un espai pels artesans del Lluçanès i de les contrades del voltant i no s’han obli-
dat de les demostracions d’oficis antics. Els últims anys, i amb el suport del Consorci, han començat a organitzar-se jornades tècniques entorn un eix central que canvia cada any, aquest 2020 toca debatre els reptes i les oportunitats del sector làctic. Si alguna cosa destaca de la Fira és la seva capacitat d’adaptar-se al moment. Com no podia ser d’altra manera, i com totes les Fires que s’ho valguin, el punt final sempre era un dinar, una mica de música i fins i tot algun ball. Enguany a causa de la pandèmia ni dinar ni ball, però almenys hi haurà Fira.//
SALUTACIÓ
Organitzadors de la Fira de l’Hostal Aquest any estem contents de poder reprendre la celebració de la Fira de l’Hostal del Vilar i poder-la oferir tant per petits com grans. Aquest any i a causa de la situació de la Covid-19 serà una fira amb un format diferent, una celebració reduïda però iguattl d’interessant i divertida que altres anys. Així que aquest any 2021 celebrarem la Fira de l’Hostal del Vilar el mateix dia 28 al matí. Podreu gaudir de les parades de productes locals, exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera. Per la quitxalla hi haurà activitats i jocs infantils. Aquest any i ens sap molt de greu, no podrem celebrar la tradicional arrossada i el ball que tant agrada amb Jordi Bruch. Tot i això no hem volgut deixar d’oferir les jornades tècniques que oferim cada any, aquest any dedicades al sector lacti. És faran el dia 29 i serà en format onlie, sota el nom «Reptes i oportunitat del sector lacti». En aquesta jornada es farà la presentació de la formatgeria col·lectiva i obrador comunitari del Lluçanès. També gaudireu d’una taula d’experiències i iniciatives del moment actual, amb en Daniel Bassas, gerent de la Cooperativa Plana de Vic, Josep Martí, president d’Acrefa, Anna Jubert, directora tècnica de l’Allic, Yolanda Moulem, coordinadora Facenetwork. Així que un any més desitgem que gaudiu de la fira i esperem que l’any que ve us puguem oferir la fira de sempre.//
LaRella | 15
OPINIÓ
Núm. 511
CARTA
FOTOPINIÓ
Ciclistes, motoristes i conductors de vehicles diversos Joan Roma i Cunill Borredà El diumenge passat, dia 5 de setembre a mig matí, vaig ajudar a regular el trànsit en un tram de la C-26, entre Borredà i Vilada. Anava cap a Berga, i vaig trobar un accident de moto, en un dels revolts més tancats d’aquest tram, just a uns 3 km del nucli urbà de Borredà. Hi havia una sola patrulla de Mossos, i era perillós no avisar els vehicles que venien cap a Borredà, procedents del cantó de Vilada. I és que en el punt de l’accident s’hi van concentrar dos camions – grua, la colla de companys del motorista accidentat, una furgoneta del servei de carreteres, el vehicle dels Mossos i poc després arribà un segon vehicle del servei de carreteres. Vaig considerar que avisar de l’accident 70 o 80 metres abans era una bona idea. Es dona-
va el cas que la presència de dos camions – grua era per l’existència d’un altre motorista accidentat, a uns 7 km d’aquest, a la carretera de Borredà cap Alpens, a l’altura del Cobert de Puigcercós. Aquesta actuació va tornar a posar sobre la taula l’alta concentració d’accidents a causa de la presència , en una carretera secundària, d’un munt de colles de ciclistes, motoristes, barrejats amb els vehicles de quatre rodes que circulen habitualment per aquest tram. Però el que dic per aquest tram, ho podem dir per molts altres trams d’aquesta mateixa carretera, o altres carreteres semblants. L’existència de molts revolts, les fan atractives, i els mesos d’estiu són ideals per aquestes colles que volen recórrer una part del país, fugint de la rutina de carreteres amples i rectes. El problema és que aquesta barreja és letal. Des-
prés de resolt el tema de l’accident, vaig continuar cap a Berga, i després del pantà em vaig trobar amb un autèntic tap de circulació, motivat per una vintena de ciclistes, una dotzena de motoristes, i una desena de vehicles de diferents característiques. En moments com aquests, ens adonem de la necessitat i urgència de procedir a repensar els projectes de millora de les carreteres, tenint en compte aquesta realitat. Ja no podem pensar només en carreteres per a cotxes i camions, sinó que les hem de fer aptes per a ciclistes, motoristes, i no sé si aviat noves fórmules de desplaçament que van prenent forma a les ciutats. El que no podem fer, és planificar sense tenir en compte aquesta realitat. Cada dia veiem passar colles de ciclistes i algun motorista, però els caps de setmana, la concentració és immensa i és lògic provoqui un increment notable d’accidents perquè les proporcions varien totalment, d’uns dies a uns altres, i també d’una temporada a una altra.//
LA VINYETA, per Gemma Gallorte
LaRella | 16
Les Sirenes de Prats
Les sirenes volem publicar aquesta fotografia perquè hem gaudit d’un estiu fantàstic. Durant aquesta temporada ens hem trobat nedadores d’una franja d’edat que va des dels cinquanta la més jove fins als vuitanta-dos la més veterana. Es pot dir que des de l’obertura fins al tancament, hi hem estat presents tots els dies. Els nadadors més avançats ens van batejar com les Sirenes. Totes en tenim un bonic record.//
ESPORTS
23 de setembre de 2021
El Pradenc s’estrena amb un empat sense gols a Tona Els blaugranes van tornar a Prats amb un punt sota el braç després d’un partit dur, amb molta intensitat i marcat per un aiguat previ a l’enfrontament.
PLANTILLA JUGADORS SÈNIOR MASCULÍ 3ª CATLANA (2021-2022) PORTERS 1. Josep Cañero, 13. Joaquim Saperas JUGADORS DE CAMP 2. Jan Pujol 3. Marc Casellas 4. Ouadie Radwane 5. Eduard Vila 6. Gerard Codina 7. Gerard Trulls 8. Roger Soler 9. Omar Blanco 10. Albert Nualart 11. Jordi Pont 12. Roger Bou 14. Josep Martín
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
La temporada 2021-2022 ja està en marxa. El grup 5 de Tercera Catalana va aixecar la persiana amb un dels plats forts, un duel entre dos dels aspirants candidats a dominar la categoria. El Tona ‘B’ va ser el primer obstacle del F.C. Pradenc en la tornada a la competició després d’un estiu molt mogut, tant a nivell de club com de plantilla. La pluja també va voler ser protagonista al Municipal de Tona, un camp de gespa natural que va haver de suportar una tromba d’aigua pocs instants abans de l’encontre. Aquest fet va dificultar la circulació de la pilota a tots dos conjunts, si bé va ser l’equip de Joan Flores el que va entrar millor al partit, sòlid al darrere i amb oportunitats per estrenar el caseller de gols. No obstant, el conjunt local va saber gestionar els minuts de domini pradenc i esperar al moment oportú per mirar de sorprendre els visitants. Va ser ben entrada la segona meitat quan els tonencs van prendre la iniciativa, posant setge a la porteria visitant en diverses ocasions, però en totes van acabar topant amb un Saperas molt encertat. A les acaballes del temps reglamentari el joc es va enterbolir a causa del cansament d’ambdós equips. Tant és així que l’àrbitre va ensenyar cinc targe-
LES PLANTILLES
Jugadors del Pradenc a punt de començar la segona meitat a Tona// F: XVA
tes grogues en només 3 minuts. Malgrat tot, el marcador no es va moure i la lluita va acabar amb repartiment de punts. Aquest diumenge dia 16 el Pradenc debutarà a casa davant els seus aficionats rebent la visita del C.E. Moià ‘A’ a partir de les 16:30 de la tarda. EL SÈNIOR FEMENÍ SEGUEIX PREPARANT LA NOVA TEMPORADA Les jugadores del F.C. Pradenc continuen posant-se a punt de cara al curs 2021-2022 amb partits amistosos, com ara el que va disputar el passat dissabte dia 18 al camp de la A. E. Corcó. L’equip de Makanaki no va tenir pietat de l’equip esquirolenc, ja que les blaugranes es van acabar imposant per un demolidor 1-10, confirmant així el seu bon moment després d’empatar a 4 contra l’Alt Berguedà
MOTOR
El XXII Ral·li de la Llana passa pel Lluçanès Un dels grans protagonistes de la jornada, i qui finalment va proclamar-se campió de la prova, va ser el pilot belga Thierry Neuville acompanyat del seu copilot Martijn Wydaeghe. Neuvilles, cinc vegades subcampió del món, disputava la prova com a entrenament de cara el Ral·li RACC Catalunya - Costa Daurada que es farà a mitjans d’octubre. La seva presència va aixecar molt d’interès els amants del motor. L’alpensí Franc Olivé, també va participar en el Ral·li aconseguint el 6è millor temps de la general. Enguany el ral·li, organitzat pel Motor Club Sabadell estrenava nova ubicació, el Ripollès. La prova va constar de 4 especials: Capsacosta, Santigosa, Alpens i Llaés (també novetat d’aquest any) que es van disputar dues vegades cadascuna, fent que el ral·li tingués un total de 330 km, 100 dels quals van ser cronometrats.//Red.
i de derrotar el C. E. Sallent per 1 gol a 5. EL FUTBOL SALA ESCALFA MOTORS A TRES SETMANES DEL DEBUT L’equip de Ferran Morral no afluixa i segueix amb pas ferm la seva posada a punt de cara al debut el dia 16 d’octubre. El passat dissabte 18 el conjunt blaugrana es va retrobar amb el seu públic després de gairebé un any sense futbol sala al pavelló. Els pradencs van obsequiar l’afició amb un recital que acabaria en golejada (4-0) davant el F.S. Santpedor ‘B’. La pretemporada del C.F.S. Prats de Lluçanès està sent immillorable, ja que compten els partits per victòries i, a més, exhibint una molt bona imatge. La primera la van aconseguir davant el Solsona en imposar-se per un clar 2-11, mentre que el segon triomf l’aconseguirien a PuigReig per un ajustat 2-3.//
15. Nil Prats 16. Jordi Parés 17. Gerard Baroy 18. Jordi Camprubí 19. Jordi Bartrons 20. Jordi Vila Ragués 21. Marc Codinach 22. Joan Casas 23. Just Font 24. Marc Montanyà 25. Tià Corbalan
COS TÈCNIC Entrenador: Juan Francisco Flores Iglesias Delegat: Josep Majoral Compaño
PLANTILLA PRADENC FEMENÍ FUTBOL 7 (2021-2022) JUGADORES 3. Meritxell Sucarrats 4. Alma Díez 6. Albera Bonet 7. Judit Lozano 8. Joana Ballart 9. Paula Cañas 10. Maria Bartrons 11. Judit Fumanya 12. Susi Soler 14. Aida Erra 17. Ainhoa Campdepadrós 18. Mercè Colomer 19. Rim Haourigui 28. Lara Costa COS TÈCNIC Entrenador: Boris Makanaki
CICLISME
El Lluçanès torna a rebre la marxa cicloturista Jufré
PLANTILLA JUGADORS C.F.S PRATS DE LLUÇANÈS (2021-2022)
L’escola de ciclisme Jufré Cycling va celebrar el passat diumenge 19 de setembre la vuitena edició de la seva marxa cicloturista. La jornada comptava amb dos recorreguts, el llarg i el curt, i tots ells voltaven bona part de la comarca del Lluçanès. Els ciclistes que afrontaven la marxa curta van completar 111 quilòmetres començant a Santa Eulàlia de Riuprimer i entrant al Lluçanès per la carretera de la Trona. Un cop a Sant Boi, la ruta seguia per Sant Agustí, Alpens i baixava resseguint la Riera de Merlès fins a enganxar la tornada pel Riembau, Prats, La Torre i Oristà. La llarga, d’un total de 154 quilòmetres, seguia el mateix recorregut, però arribava gairebé fins a Navàs i pujava per Avinyó i Sant Feliu Sasserra. Segons l’organització, mig miler de participants van prendre la sortida a Santa Eulàlia de Riuprimer./JBE
JUGADORS DE CAMP 3. David Solanich 4. Albert Ferrer 6. David Chacón 7. Bernat Bujons 8. Damià Riba 9. Aleix Muntadas 10. Guillem Borralleras (Capità) 11. Isaac Basagaña 14. Rubén Besoy
PORTERS 1. Martí Vall 13. Eduard Botinas
COS TÈCNIC Entrenador: Ferran Morral Preparador Físic: Joan Riba Delegat: Josep Pérez LaRella | 17
AGENDA
Núm. 511
DIJOUS 23 DE SETEMBRE
DIUMENGE 26 DE SETEMBRE
ALPENS_ VERSOTS. Primera passada. les 10 del vespre teatre del Casino.
ALPENS_ CONCERT VERMUT. Amb la principal de Berga. A la 1 del migdia al Casino. DANSA ALPENSINA. A 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Major. HAVANERES, a les 7 del vespre al Casino.
DIVENDRES 24 DE SETEMBRE ALPENS_ REPIC DE CAMPANES I LLANÇADA DE COETS. A les 5 de la tarda. TARDA MUSICAL. A les 6 de la tarda a la terrassa del Casino. PASSAFERES. A les 10 del vespre al Ramal. OLOST_ CLUB DE LECTURA. De “La veritable història d’una mentida”. Tertúlia amb l’autor Ramon Erra. A les 7 de la tarda al Centre Cívic Espai Rocaguinarda. LA TORRE D’ORISTÀ_ 2N ENDURO DEL LLUÇANÈS. Campionat d’Espanya i de Catalunya.
DISSABTE 25 DE SETEMBRE ALPENS_ ESPECTACLE INFANTIL “Senyora bombolles”. A les 12 del migdia a la Fàbrica Vella. VERMUT ELECTRÒNIC amb Dj Gin & Tonic a la 1 del migdia a la terrassa del Casino. VERSOTS segona passada a 2/4 de 7 del vespre al teatre del Casino. BALL DE NANS I DIABLES I CASTELL DE FOCS a 2/4 d’11 del vespre a la plaça Major. LA TORRE D’ORISTÀ_ 2N ENDURO DEL LLUÇANÈS. Campionat d’Espanya i de Catalunya.
LaRella | 18
PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA POPULAR. A les 8 del matí al passeig Lluçanès. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTIVAL INTRÚS. Concert amb Coloma Bertran i Marc del Pino. A les 12 del migdia a Cal Riba. LA TORRE D’ORISTÀ_ 2N ENDURO DEL LLUÇANÈS. Campionat d’Espanya i de Catalunya.
DILLUNS 27 DE SETEMBRE ALPENS_ DINAR POPULAR. A les 2 del migdia.
DIMARTS 28 DE SETEMBRE SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR. Exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera, parades de productes locals i activitats esportives i jocs infantils. Durant el matí a l’Hostal del Vilar.
DIMECRES 29 DE SETEMBRE SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ JORNADA TÈCNICA: Reptes i oportunitats
del sector lacti. A les 6 de la tarda en línia.
EQUIP
DIVENDRES 1 D’OCTUBRE
REDACCIÓ_ Ferran Vila, Carolina Font, Lluc Corominas, Jordi Boralleras, Marta Giravent, Xavier Vilella
SANT FELIU SASSERRA_ HORA DEL CONTE: Quins pebrots. A 2/4 de 12 a la biblioteca. CLUB DE LECTURA: EL FILL DE L’ITALIÀ amb la presència de l’autor Rafael Nadal. A 2/4 de 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
DISSABTE 2 D’OCTUBRE LLUÇANÈS_ BENVINGUTS A PAGÈS Durant el cap de setmana a diferents explotacions agrícoles i ramaderes de la comarca SANT FELIU SASSERRA_ CONCERT SOLIDARI EN RECORD DEL BENJI. Dj Rutxo, Titot i David Rosell. A partir de les 6 de la tarda a la plaça de l’Església. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL INTRÚS. Concert amb DaBambus. A 2/4 de 6 de la tarda a l’església.
DIUMENGE 3 D’OCTUBRE SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTIVAL INTRÚS. Concert amb Alba Alsina Quartet. A les 12 del migdia a la Codina. OLOST_ FIRA DE FORMATGE DE PASTOR I LLET CRUA. Parades de formatges. Presentació de l’associació de les pastores i pastors formatgers dels Països Catalans. Bocins d’Olost. De 2/4 d’11 del matí a les 6 de la tarda a la Plaça.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Robert Trapa, Gemma Gallorte i Sira Turigas DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · BARS (nou!) · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
PRATS DE LLUÇANÈS
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA PERRUQUERIA
ESTÈTICA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
NOU AL DIRECTORI!
TAXIS
FUNERÀRIA
EL TROBARÀS A LA SECCIÓ 9, A BARS, RESTAURANTS I HOSTELERIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
ENCANTS
RESIDÈNCIA
QUIOSC
TINTORERIA
ES VEN » CADIRA SALVA GRAONS, llargada d’escala d’un pis, utilitzada poques vegades. Prats de Lluçanès. T.: 699 44 91 05 (R10/01) » PLAÇA DE PÀRQUING a Prats. Al carrer Reforma, nº 10 (edifici Pedra Dreta), per cotxe gran. Fàcil accés. T.: 662 51 90 73 (R10/02)
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.
LaRella | 22
De 9 a 21h
De 21 a 9 h
24 dv
OLOST
YLLA-CATALÀ
25 ds
F. TANYÀ-VIC
TANYÀ
26 dg
F.VILAPLANA-VIC
VILAPLANA
27 dl
PRATS
ALIBERC
28 dt
OLOST
BARNOLAS
29 dc
PRATS
TERRICABRAS
30 dj
ST.BARTOMEU
FARGAS
1
dv
PRATS
ARUMÍ
2
ds
F.URGELL-VIC
URGELL
3
dg
F.EURAS-VIC
EURAS
4
dl
SANT BARTOMEU
ATLÀNTIDA
5
dt
OLOST
AUSA
6
dc
PRATS
POU
» PIANO DIGITAL marca Roland HP-302 per 650 € (nou val més del doble). Està com nou, gairebé no s’ha utilitzat. T.: 627 622 839. (R10/03) » CAVALLET per pintar quadres de fusta. T.: 662 00 32 99 (R04/02) » EMBALADORA JOHN DEERE 550. T.: 636 333 630 (R05/01) » PNEUMÀTICS D’UN TOYOTA mida 205 R16. T.: 602 181 210 (R05/02) » CASA I FINCA per a desenvolupar-hi activitat agroramadera i treballar el bosc a la zona del Lluçanès Nord. De lloguer, compra o masoveria. T.: 607 598 352 (R05/05) » RESTES DE PINTURA molt aptes per pintar tota classe de ferro i planxes, pot anar a dins i a fora i pistola de pintar. Tot molt barat. T.: 93 856 02 89 (R511/01)
» TERMO ELÈCTRIC d’ocasió de 50L per 45€. T.: 93 856 02 89 (R511/02) » LLIT I ESCRIPTORI per habitació juvenil amb prestatges i tauleta amb un calaix. De color blanc. Preu: 150€. En molt bon estat. Cal recollir-ho a Olost. T.: 606 68 10 89 (R511/03)
ES TRASPASSA » BAR-RESTAURANT A SANT BARTOMEU DEL GRAU. Obert i en funcionament. T.: 606 58 47 66 (R09/02)
Pots enviar articles d’opinió, encants, ofertes i oferiments de feina, actes de l’agenda, o fotografies del temps i les publicarem gratis. A: larellallucanes@gmail.com
621 27 64 29
Cal que indiquis la raó a l’assumpte del correu: “encants”, “feina”, “opinió”, “foto” o “agenda”.
EL TEMPS
23 de setembre de 2021
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 8 al 21 de setembre
Els primers bolets de la temporada.//F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
Cortines de pluja.//F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 8 de setembre
Cº 31,2
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
ALPENS_ 21 de setembre
8,1
“Pluja a darrers de setembre, per l’octubre els bolets sembra”
OLOST DIA
Màx.
Min.
PRATS l/m2
Màx.
Min.
ORISTÀ l/m2
Màx.
Min.
8 9 10
29,8 14,4 0,2 28,9 15 0 31.2 15 28,6 15,5 2,4 27 16,9 8,2 30.2 16.7 26,8 15,2 13,2 25,7 15,4 11,4 29.5 16.2
11
26,8 13,1
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
28,3 28,3 29,4 28,9 24,0 25,1 24,6 22,8 21,9 19,6
0,2
25,8 13,2
0
28.6
15
14,5 0 28 15 0,2 29 16 17,3 0 26,7 17,5 0 29.2 18.4 19,1 0,4 28,9 18,5 0 30.8 19 15,2 9,4 27,5 15,7 11,8 30.2 17.4 13,3 19,6 23 13,8 16,4 28.8 17.5 11,3 0,2 24,1 12,1 0 27.5 14.3 12,0 9,8 22,5 13,3 22,4 24.8 13.6 11,5 0,2 22,2 11,3 0,2 25 12 9,7 28,6 22,2 10,6 3,6 25.3 11.1 8,4 0,4 17,5 9,4 0,2 18.7 9.8
SANT BOI l/m2
0 40 10
Màx.
Min.
25.2 13.2
0
25.8 25.8 27.8 26.6 21.8 23.3 21.9 21.0 20.2 17.6
Inp. 7
22 0 7 0 5 Inp.
Màx.
l/m2
Min.
27.6 15.7 0 26,8 15,4 0 24.4 16.4 1.6 25,1 15,8 0,4 24.4 15.5 18.8 24,4 13,7 21,4
0
0
ALPENS l/m2
0.2
24,9 13,3
0,4
15.2 0 25,1 14,2 0 17.9 0 25,4 16 0 18.4 10.0 26,3 16,8 9 15.9 5.0 25,9 14,9 0,8 13.2 17.2 21,3 13,1 23,8 12.7 0 22,8 11,8 0,4 13.9 11.8 21,6 12,7 19,2 11.4 0 20,6 10,6 0 10.3 9.0 19,3 8,6 24,4 8.9 0.2 16,9 8,1 0,2
Salmó agredolç amb poma i sidra INGREDIENTS (Per a 4 persones)
» 4 supremes de salmó fresc d’uns 150g » 1l d’aigua » 100g de sal » 2 pomes golden » Mig got de sidra Mooma » 4 culleradetes de mostassa de l’antiga » Un rajolí de salsa de soja o salsa d’ostres (opcional) » Un rajolí de salsa Worcestershire (opcional) » Una culleradeta de mel (opcional) » Oli d’oliva verge extra » Sal gruixuda » Pebre negre
PAS A PAS Fer una salmorra amb 100 grams de sal i 1 litre d’aigua. Deixar el salmó dins dt’aquesta salmorra durant 1TT5 minuts. Enretirar el salmó de la salmorra i assecar-lo bé amb paper. Rentar i pelar les pomes. Treure’ls-hi el cor i tallar-les a rodanxes molt fines. Escalfar el forn a uns 70 100 graus. Col·locar en una safata apta per forn les rodanxes de poma. Posar a sobre les rodanxes de poma les supremes de salmó. Barrejar en un cassó la sidra, les 4 culleradetes de mostassa de l’antiga, i opcionalment, el rajolí de salsa de soja o ostres, el rajolí de salsa Worcestershire i la culleradeta de mel.
Deixar-ho reduir una mica a foc mig-alt durant 10/15 minuts. Incorporar la salsa reduïda per sobre de les supremes de salmó. Afegir-hi un rajolí d’oli d’oliva verge extra i pebre negre. Coure al forn molt suau a 70 100 graus durant 15/20 minuts (dependrà del gruix del salmó i del punt de cocció que es vulgui). Un cop cuit, afegir sal gruixuda al gust i ja estarà a punt per servir-lo.
EL PRODUCTE
Jugar amb productes de temporada i proximitat ens ajuda a tenir un consum mediambientalment més sostenible. La sidra Mooma es fa amb pomes del Baix Empordà en una empresa familiar, als peus del Montgrí.//STV
Més receptes com aquesta a l’instagram @COOKISSIM
LaRella | 23