R509

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 5 | AGOST | 2021 NÚM: 509

www.larella.cat PÀG 3

Els pobles s'omplen de festa ESPECIAL FESTES MAJORS A L’INTERIOR!

Les troballes a Puig Ciutat permetran entendre el seu sistema constructiu PÀG 5

La comarca segueix encallada 6 anys després de la consulta PÀG 8 I 9

“Hem descobert l’amor pel territori a través de la paraula”

PÀG 13 A 17

Entrevista a les Dones que cremen romaní PÀG 3

El nòmada que portem dins La columna de Ramon Erra PÀG 9

Sense vacuna Per Ainhoa Campdepadrós PÀG 11

En són 12 La Fira de Sant Jaume va tornar a omplir el Passeig Lluçanès.//F: AJPRATS

Per Maria Marmi

CULTURA NOTÍCIES

MÚSICA

Juliol de Nits Tremendes a Olost

Concert dels Nitro & Glicerinas.// F: RMESQUIES

Olost va celebrar dues nits tremendes aquest juliol, organitzades, com sempre, per l’Associació del Centre Cívic amb col·laboració amb l’Ajuntament, van tenir lloc els últims dos divendres del mes. La primera, celebrada el vint-i-tres, va comptar amb el concert del duo Nitro & Glicerinas, que aposten per un espectacle de “música bandarra” tal com s’autodefineixen i d’humor “improvisat i irreverent”. En la segona nit tremenda una seixantena de persones va gaudir amb la projecció “a la fresca” del film, Wood Job, comèdia japonesa guanyadora del Festival Nits de cinema oriental de Vic, l’any 2015. Malgrat les mesures que cal seguir actualment, es van poder celebrar els dos actes sense cap problema, fet que consolida, les Nits Tremendes, com a plat habitual dels divendres de juliol olostencs.//LCP

Neddermann omple a Sant Martí d’Albars

Moment del concert a Sant Martí// F: RPADRÓS

Unes 230 persones van gaudir del concert de Judit Neddermann a Sant Martí d’Albars. A la zona esportiva, i sota un cel ennegrit que amenaçava pluja, la cantant va presentar el seu nou disc Aire acompanyada dels germans Pau i Arnau Figueres. Aquest concert estava programat per la Festa Major de l’any passat, però degut a la pandèmia es va anul·lar i va quedar posposat fins aquest passat dissabte. La cantant després de l’actuació va vendre i firmar discos a qui ho volia. Durant i després del concert es va poder gaudir d’un espai amb foodtrucks, però la pluja finalment va arribar i es va donar la festa per acabada.//MGC

LaRella | 2

Núm. 509

Sobremunt acull els últims Brots SOBREMUNT Per_ Carolina Font Usart

Els Brots transhumants van acabar-se, el passat 24 de juliol, a Sobremunt. Va ser el punt final a quatre jornades que han acostat diferents propostes de cultura popular a quatre pobles del Lluçanès que, més enllà de la comarca, també comparteixen ser punt de pas d’algun dels camins transhumants que travessa el Lluçanès. En aquesta darrera jornada, Joana Gomila hi va presentar Paradís, el seu nou projecte amb Laia Vallès. Una proposta amb temes propis, escrits en l’anar i venir cap a Mallorca de Gomila, on reflexiona sobre com cadascú de nosaltres és una illa i la necessitat que tenim de formar arxipèlags. Amb aquest disc descobrim una nova Joana Gomila, o una nova cara d’aquesta artista, més experimental i transgressora. Just després, Magí Serra i Anamaria Klajnscek portaven COSSOC als Brots, una coreografia on a través dels moviments dos cossos busquen l’equilibri. I és

Joana Gomila i Laia Vallès.// F: EFREIXA

a partir d’aquest joc d’equilibris on creen imatges suggerents i captivadores que atrapen al públic que, bocabadat, contempla la relació que s’estableix entre els seus cossos i l’entorn, integrat sempre a l’espectacle. Morena Tradipatxanga va posar el punt final, i patxanguero, als Brots d’enguany. Un grup de versions atípic que, amb el diatònic, la gralla i el clarinet i unes lletres originals i divertides, versiona els grans “èxits” de la música de les darreres èpoques. Un espectacle que convida a moure les

cuixes, encara que sigui assengut a la cadira, i on no pots parar de riure escoltant les versions en català dels imprescindibles de qualsevol festa major o revetlla. El Cantilafont s’ha sabut adaptar a la nova realitat que els ha imposat la pandèmia, i més enllà de premis, també han rebut el suport del públic. Els Brots transhumants, malgrat la limitació dels aforaments i amb un clima que sovint els hi ha fet la guitza, els han pogut gaudir vora 750 persones, aconseguint un aforament del 85% de mitjana.//

LITERATURA

Una dotzena d’artistes a la Trobada de Perafita La segona trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres de Perafita va reunir més d’una dotzena de creadors al parc dels gronxadors i de les margaridoies, com l’han batejat els organitzadors de l’acte. L’esdeveniment va començar el 23 de juliol ben d’hora, amb la preparació de l’espai, decorat amb cura seguint les idees de la Caruca: cistells de lletres, mascaretes fetes amb pàgines de llibres, i fins i tot un maniquí jaient tranquil mentre llegeix el darrer conte de la Bruixa de Perafita sobre un llit de llibres. I en aquest racó de món, on també hi havia les parades de llibres antics de la Núria i el Frederic, hi van anar arribant, en primer lloc, escriptors i il·lustradors, que van exposar els seus treballs en paradetes, i de mica en mica lletraferits de Perafita i rodalies, els nens i nenes de l’escola Bressol i del casal d’estiu, i també curiosos diversos. I un any més es va produir la màgia, amb un micro obert que va demostrar les ganes de com-

partir dels creadors i creadores. Conduïts per l’artista Nan Orriols i l’escriptora Teresa Ribera van ser molts els que van omplir l’espai d’històries, poesies i contes. El pradenc Lluís Vila va fer poesia de l’anhel lluçanenc de ser comarca, el lluçanenc Vicenç Ambrós va llegir un entranyable i divertit conte del seu recull Laberints, l’olostenc Ramon Breu va reflexionar sobre la importància d’escriure per mantenir la memòria viva, tot presentant el seu darrer treball “Volves negres” sobre el seu barri, el cantautor perafitenc Joan Dalmau va parlar de la natura, l’oristanenc

Josep Riera va avançar poesies del seu últim treball i Ton Baig, un home de mar, va parlar de caça. Artistes osonencs com Josep Verdaguer, Gabriel Salvans o Albert Canadell, es van afegir a la festa, i va ser Ramon Gabarrós qui va cloure el micro obert, recordant i posant en valor l’escriptor Gonzalo Costa, autor dels dos volums de la història de Perafita i de “El fantasma del Castell”. I mentre el sol anava escalfant, i la gana feia roncar algun budell, es va acabar la trobada, enguany sense esmorzar degut a les restriccions per la pandèmia.//JFO

NOTÍCIES

5 d’agost de 2021

Les troballes de la darrera campanya a Puig Ciutat permetran entendre el seu sistema constructiu Troben bigues i llistons en un estat excepcional

Ramon ERRA

El nòmada que portem a dins

ORISTÀ Per_ Carolina Font Usart

La campanya d’estiu de Puig Ciutat finalitza amb troballes que permetran entendre millor el sistema constructiu del jaciment. Com cada final de temporada, els resultats es van presentar en una jornada de portes obertes que enguany va comptar amb la participació de dos grups de recreació històrica, que va permetre als visitants conèixer, gairebé de primera mà, com es vivia en aquella època. Aquesta campanya ha durat tres setmanes i hi han participat deu estudiants de diferents universitats catalanes, que s’han centrat en les tasques d’excavació de l’edifici ubicat a l’espai més central del jaciment, deixant de banda els àmbits ubicats més el nord que ja s’havien excavat en passades edicions. L’edifici en què s’han centrat aquest any és el mateix on el 2019 es va torbar l’esquelet humà. Tal com explica Àngels Pujol, responsable dels treballs de recerca, enguany s’ha començat a excavar i a documentar l’enderroc de l’edifici. Les troballes han estat sobretot carbons, que l’any passat ja es començaven a entreveure, i aquest any s’han continuat reseguint. Aquests carbons són principalment bigues cremades i petits trossos de fusta. Alguns dels llistons, explica Pujol, ens permetran veure com estava construït l’edifici, que probablement tindria un altell en un dels costats. L’altre responsable dels treballs de recerca, Robert Tamba, insisteix en l’excepcionalitat de trobar

LA COLUMNA

Una de les bigues carbonitzades trobada durant la campanya actual.// F: ÀNGELS PUJOL

bigues tan llargues, gruixudes i senceres com les que han trobat a Puig Ciutat, ja que sovint aquestes es cremen o podreixen. Tamba explica que en aquest jaciment estan trobant molta construcció de fusta, ja que només les bases dels edificis són de pedra. L’anàlisi d’aquestes estructures permetrà entendre el sistema de construcció de tot el jaciment, per això els dos responsables coincideixen a assenyalar que cal dedicar més temps a excavar bé la part dels carbons. Trobar aquest tipus de peces, com bigues i llistons, en tan bon estat és un fet poc habitual, que es deu, en part, a la destrucció violenta del jaciment i al fet que mai es va tornar a ocupar. En aquesta intervenció també s’ha trobat una punta de fletxa i una moneda, així com fragments de ceràmica, que serien d’una olla de cuina, i altres llistons que podrien formar part del mobiliari. Aquesta excavació s’emmarca en el Pla de recerca quadriennal del Departament de Cultura de la Generalitat, que ho cofinança juntament amb la Diputació de Barcelona, a través del programa per la recerca historicoarqueològica, a través de la qual es financen els

treballs tècnics. I amb el suport de l’Ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès. ELS GRUPS EVOCATI APRI SCIPIONI I SOCCIS ROMANUS RECREEN LA VIDA A PUIG CIUTAT El final de campanya de les excavacions d’enguany ha comptat amb la presència de dos grups de recreació històrica, Evocati Apri Scipioni i Soccis Romanus, que van permetre als visitants veure com es vivia en aquella època a Puig Ciutat. Edu Ble, membre de l’equip d’excavació de Puig Ciutat, és membre d’un dels grups de recreació i va fer la proposta, tant a l’equip com al Consorci i a l’Ajuntament d’Oristà que hi van donar suport. L’experiència del passat cap de setmana ha estat molt positiva, segons Pujol i Tamba, i expliquen que, de cara al futur, hi ha la voluntat de fer un esdeveniment amb recreacions al llarg de tot un cap de setmana, probablement a la primavera. On, com ja va passar aquest cap de setmana, els visitants puguin veure, per una banda la part més quotidiana dels habitants de Puig Ciutat, i per altra la militar.//

Llegeixo que tots tenim un camí que és la mesura dels altres que farem a la vida. El primer camí, algun de la infantesa, com la drecera d’anar a col.legi, el corriol cap a la font, el sender d’anar a passejar el gos amb els pares, el camí de casa l’àvia o els tiets, la via entre marges que porta al pavelló, una ruta concreta cap al bosquet, cap al nostre gorg, cap a una cala solitària. En fi, que en recordem cada repetjó, cada ombra, cada arbre i cada roca. Ziga zaga, puja i baixa, sorpreses, aire, bones vistes, fangueig o pols, i ja el tindrem a dins per sempre. Això del caminar és una activitat que cada vegada agrada a més gent i per això es popularitzen camins de tota mena, amb relat associat o sense. Un dia m’agradaria seguir el Sender dels Apalatxes, a l’est dels Estats Units, des de Geòrgia fins a Maine, tal com diuen que va fer l’Emma Gatewood als anys cinquanta, quan en tenia seixanta-set, sense tenda ni mapa ni sac de dormir. En canvi el Caminito del Rey, a Màlaga, segurament no el faré mai, perquè tinc vertigen, cosa que em dol. El Camí de Sant Jaume de Compostel.la un dia o altre l’enfilaré, posant-hi la mística que calgui. El Camí de la Retirada, del Coll d’Ares a Prats de Molló, ja l’he trepitjat i en recordo la solitud, el deix trist i esperançat, també les maduixeres de bosc i un abeurador de vaques. Fa uns dies vaig caminar per l’ufanosa Vall d’Àneu i constato que hi ha tanta varietat de rutes que no te les acabes. Del Camí Ramader de Marina, que passa pel Lluçanès, n’he fet trams però un dia m’agradaria encadenar etapes fins a Llívia i les Bulloses, per trobar cabirols i sentir esquelles i records de paraigües de pastor. Per als que tingueu la dèria de l’anar a peu o la vulgueu agafar, us recomano Elogi dels camins, de l’escriptor noruec Torbjorn Ekelund, traduït per Carolina Moreno i publicat a Símbol editors. Aquest assaig, ple de detalls, reflexions, erudició i nostàlgia, ens endinsa en l’art de caminar i també ens demostra que, més enllà de la diferència de paisatges, construccions, clima, llengües i cultures, la passió per fressar camins ens ve de lluny, perquè de vegades oblidem que tots sortim del mateix lloc, dels primers humans que obrien sendes per buscar aliment, aixopluc o aventures. I que tots portem un nòmada dins nostre.//

LaRella | 3

ENTREVISTA NOTÍCIES

Núm. 509

EQUIPAMENTS

INCENDIS

Ensurt a Sant Martí per un incendi

Sant Feliu Sasserra estudia construir una nova sala esportiva SANT FELIU SASSERRA Per_ Redacció

Bombers treballant en l’extinció de l’incendi// F: PASENSI

Un petit foc va començar el passat 21 de juliol dins el municipi de Sant Martí d’Albars. Cap a tres quarts de sis de la tarda, els bombers van rebre l’alerta d’una columna de fum que es veia des de diferents punts del Lluçanès. La ràpida actuació del cos – que va mobilitzar 12 mitjans terrestres i dos d’aeris – i de les ADF’s va fer que només cremessin uns 1000 metres quadrats de vegetació. L’incendi es va iniciar just a sota d’una torre de llum, de manera que la hipòtesi principal del motiu de la ignició és una guspira de la mateixa estructura.//JBE

Ajuda lluçanenca per mitigar incendis aquest juliol Catalunya ha viscut, aquest juliol, incendis forestals de magnitud. Només aquest mes passat hi ha hagut una cinquantena d’incendis i s’han cremat 2.640 hectàrees de massa forestal, segons informen els Agents Rurals. En el que portem d’any, són 2.936 ha de sòl forestal cremat, seria la segona xifra més alta en cinc anys però cal tenir en compte que encara falta mig any. Per tant, malauradament, aquest any podria haver-hi màxims històrics pel que fa a hectàrees forestals cremades si es segueix aquesta tendència. Per mitigar els focs, sobretot els de més magnitud, sovint s’activen reforços des d’altres punts del territori, tal com informa Santi Lleonart, cap de Bombers de la Catalunya Central. Fruit d’aquest “treball en xarxa”, en cinc incendis d’aquest estiu, dotacions del Parc de Bombers de Prats de Lluçanès s’han desplaçat per ajudar a mitigar-los. Han sigut, per ordre d’ocurrència: Alfarràs, Riner, Llançà, Torroella de Montgrí i Santa Coloma de Queralt, l’incendi més gran fins ara que ha cremat una superfície total de 1.674 ha segons informa el cos d’Agents Rurals. Fins ara, un juny molt càlid (el cinquè juny més càlid registrat a l’Observatori Fabra que recull dades des del 1914), i, segons apunten els experts, un juliol també més càlid del normal i molt sec han propiciat la propagació d’aquests incendis ocorreguts al llarg d’aquest mes, juntament, com també apunten alguns crítics, amb una mala gestió forestal arrossegada de fa anys. Els últims dies, el risc d’incendis ha baixat segons publicacions dels Agents Rurals. Ara bé, una dada insòlita en el que portem d’estiu ja que, cal recordar que durant tot el juliol gran part del país, sobretot aquelles zones agrícoles com el Lluçanès, han estat marcades com a zones de perill elevat per incendi.//LCP LaRella | 4

A petició del consistori sant feliuenc la Diputació de Barcelona va elaborar un estudi de viabilitat per a la construcció d’una nova sala esportiva municipal. En l’estudi s’ha constatat que la utilitzada actualment no pot assumir tota l’activitat, esportiva i cultural, del municipi. Per aquest motiu planteja la construcció d’una nova sala on si reubicarien les activitats esportives del municipi així com les activitats d’educació física de l’escola Els Roures. Des de la Diputació han fet dues propostes. En la primera es preveu la construcció de la nova sala prop dels vestidors de la piscina, d’aquesta manera un mateix espai agruparia tots els equipaments esportius municipals i es compartirien els espais complementaris com ara són vestidors, recepció i passadissos. La segona proposta planteja-

Una de les propostes d’ubicació de la sala esportiva de Sant Feliu Sasserra és en una zona adjacent a l’escola, i agafaria una part del camp de futbol. De l’estudi de viabilitat.// F: DIBA

da per la Diputació és construir la sala al costat de l’edifici escolar, integrada dins l’escola i amb un accés directe des d’aquesta. Aquesta opció permetria comptar amb els recursos humans i materials de l’escola durant tot l’any i evitaria que l’alumnat hagués de sortir de l’escola per fer les classes d’educació física. En ambdós casos la superfície de la sala esportiva seria d’aproximadament uns 130 m2 i els costos se situa-

rien entorn els 375.000 € segons l’informe de la Diputació. L’Ajuntament de Sant Feliu estudia les propostes que els hi ha fet arribar la Diputació de Barcelona. En l’estudi queda clar que la infraestructura actual no permet la programació d’activitats físiques o esportives de manera contínua, i reflecteix la manca d’adequació de les instal·lacions per desenvolupar-hi aquestes activitats.//

URBANISME

L’Ajuntament de Sobremunt modifica el planejament urbanístic de la zona del Molí SOBREMUNT Per_ Carolina Font Usart

El ple municipal va aprovar la modificació puntual de les normes de planejament urbanístic de la zona del Molí amb l’objectiu d’ordenar els solars vacants que hi ha al costat d’aquest equipament. Com explica Albert Güell, alcalde de Sobremunt, amb aquesta modificació volen aconseguir una zona verda complementària a l’equipament actual així com “sòl per a l’habilitació d’habitatge protegit”. A més amb la modificació també es busca solucionar la manca de vialitat de Cal Boix, que ara mateix no disposa d’accés rodat, i fer-ho respectant l’espai de la Font de la Roca. Aquesta modificació respon a la manca de viabilitat econòmica de la zona del polígon d’actuació urbanística, PAU-1, el Molí segons les actuals normes, tal com es desprèn de l’estudi realitzat per la Diputació de Barcelona. Amb el canvi d’ordenació es garanteix la

Delimitat amb la línia vermella la zona PAU-1, el Molí, que es veurà afectada per la modificació puntual de les Normes de Planejament Urbanístic.// F: DIBA

viabilitat del projecte. I s’aprofitarà, també, per modificar la ubicació de la zona verda prevista, que quedarà a la part frontal de l’equipament, entre aquest i la Font de la Roca, tal com explica Güell. Per tal de garantir la viabilitat d’aquest polígon i aconseguir els objectius plantejats, la iniciativa passarà a ser pública, de tal manera que serà l’Ajuntament qui li-

derarà el procés de transformació de l’espai. En tractar-se d’una modificació de les Normes de Planejament Urbanístic abans d’executar-se cal que sigui aprovada per la Comissió territorial d’urbanisme de les Comarques Centrals. L’Ajuntament de Sobremunt ja ha enviat la documentació per tal de començar el tràmit d’aprovació.//

NOTÍCIES

5 d’agost de 2021

El procés de creació de la comarca del Lluçanès segueix encallat 6 anys després de la consulta

Al 2015, el 70,73% dels votants van aprovar la creació de la comarca, i al 2017 la llei de creació del Lluçanès superava les esmenes a la totalitat i seguia els tràmits parlamentaris LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

Sis anys després de la consulta sobre la creació de la comarca del Lluçanès, el procés segueix encallat en els tràmits parlamentaris. El resultats, en aquella consulta del juliol del dos-mil quinze, dibuixava un escenari complicat: en vuit municipis va guanyar el sí (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats, Sant Martí i Sobremunt), i en cinc va dominar el no (Sant Agustí, Sant Bartomeu, Sant Boi, Sant Feliu i Merlès). Tot i així, el sí va ser força aclaparador, sumant el 70,73% dels vots, mentre que el no va ocupar el 26,44%. Va haver-hi una participació del 55,15% d’un cens de 6810 persones majors de 16 anys. En total, una victòria del sí, si es té en compte que, pactat amb el Govern del moment, els resultats quedaven legitimats si es superava el 35% de participació i la meitat dels vots eren “sí”. Després de la consulta, els alcaldes del moment, es van conjurar per treballar per una comarca “en la que ens sentim tots còmodes” i “aconseguir un model singular”. Un any i mig després de la consulta, es publicava al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) la preposició de Llei de la comarca del Lluçanès. En aquest text, es preveia la creació d’una comarca de 13 municipis, però amb la

COVID

La cinquena onada no baixa al Lluçanès, amb 55 positius aquesta quinzena Els casos positius de coronavirus a la comarca continuen sense baixar després de l’esclat de la cinquena onada, a principis de juliol. Les darreres setmanes, des del dia 10 de juliol fins ara, al Lluçanès s’hi han detectat 55 casos positius. D’aquests, 22 són a Prats, 16 a Sant Boi, 5 a Sant Bartomeu i també a Sant Feliu, 3 a Olost i 2 a Alpens i Oristà. Lluçà, Perafita i Merlès s’han mantingut a 0, mentre que les dades dels poobles amb menys habitants, Sant Agustí, Sobremunt i Sant Martí, continuen sense publicar-se per preservar-ne l’anonimat.//FVC

FIRA

Votació el 26 de juliol de 2015// F: EFREIXA

possibilitat que, aquells pobles on va guanyar el “no”, se’n poguessin desvincular al cap de sis mesos de que la comarca entrés en vigor. A més, la preposició fixava la capital a Prats, encara que els serveis comarcals podrien estar en altres municipis, i un Consell d’Alcaldes com a òrgan de govern i el Consorci com a òrgan executor. Mig any després, la preposició de llei superava les esmenes a la totalitat de Ciutadans, el PSC i el PP. Consultat sobre com s’està treballant respecte al tema, Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà i actual president del Consorci, assegura que, abans de que comencés la nova legislatura encapçalada per Pere Aragonès, es va realitzar una reunió d’alcaldes en que va veure “bona harmonia i entesa”. Afirma que “cal trobar el consens”, però manifesta una consigna clara “cal que el Govern desencalli aquesta

situació”. “No pot quedar tot com si hagués guanyat el no, perquè no va ser així” afegeix Sucarrats. Per altra banda, manifesta que, pel Lluçanès, “cal un nou encaix comarcal diferent a la resta” i informa que, a partir del setembre, els alcaldes de la comarca s’emplaçaran per seguir tractant aquest tema. La consulta va deixar un panorama força complex a la comarca, si bé és cert que, des del dos-mil quinze, en cap de les tres legislatures s’ha desencallat aquesta situació. Segons Sucarrats, amb els canvis de govern, la carpeta del Lluçanès ha quedat “amagada en un calaix”. Caldrà veure si, la nova legislatura encapçalada per Pere Aragonès, és la legislatura en que, la carpeta del Lluçanès, és treu del calaix i, des de la comarca, és treballa per reprendre la cerca de solucions a una situació enquistada.//

Els bastoners baten el rècord Guiness d’hores de ball durant la Fira Del 23 al 25 de juliol, Prats va gaudir d’una nova edició de la Fira de Sant Jaume que tenia l’objectiu de posar en valor els hàbits saludables i la proximitat. La programació es va iniciar divendres 23 al vespre, amb la 23a edició del lliurament del premi de la Fundació Doctor Grau, seguit de l’actuació musical de Rainbow Duet. Dissabte 24 al matí, va tenir lloc el cicle de tallers ‘Hàbits saludables de proximitat en un territori serè’. Durant la tarda, el Festival Itineràncies d’estiu va omplir de circ i cultura els jardins de la Farmàcia Vella amb els espectacles ‘Pilar de dos’ i ‘D’una en una’. Més tard, els jardins de Cal Bach acollien la proposta de Marala, música d’arrels tradicionals amb una mirada jove i feminista. Diumenge 25 de juliol, firaires i productors d’arreu del territori van omplir el centre del poble amb les seves parades. Durant tota la jornada, es va celebrar la Festa Bastonera de Rècord que va assolir el rècord Guiness d’hores de balls de bastons ballats en un mateix punt. Les mesures sanitàries van impedir celebrar el Tastaqmarca i els tallers gastronòmics.//NSM

LaRella | 5

NOTÍCIES

Núm. 509

ADMINISTRACIÓ

Prats acull un dels tallers de l’Agenda Rural de Catalunya

RAMADERIA

La Generalitat allarga la moratòria porcina El Lluçanès és un dels territoris on més impacte té el Decret LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

Taller de l’Agenda Rural de Catalunya a l’Espai de Prats.//IPERAIRE

L’Agenda Rural de Catalunya, que vol esdevenir el full de ruta per al desenvolupament de les zones rurals d’aquest govern, va organitzar, el passat 15 de juliol, un dels seus tallers presencials a l’Espai, de Prats de Lluçanès. Una vintena de persones van participar en la sessió presencial on es va presentar el projecte i es van debatre les aportacions a l’agenda. La comissió redactora de l’agenda ha marcat vuit reptes principals del món rural, entorn dels quals girarà aquesta agenda: persones i benestar, el repte demogràfic, la transició ecològica, la connectivitat del territori, el sistema agroalimentari, la gestió forestal, la innovació social i econòmica i la governança. L’objectiu de l’Agenda Rural, que podria estar enllestida abans d’acabar l’any, és portar a la centralitat del debat polític les necessitats de les zones rurals. L’Agenda va ser un encàrrec de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament rural, i la seva comissió redactora està formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS).//Red

BRETOLADA

Arrenquen els símbols l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau

El passat mes de juliol, el Govern de la Generalitat va allargar durant quatre anys més les mesures que prohibeixen el creixement de granges porcines en algunes zones de Catalunya. En la moratòria aprovada el juliol del 2019 apareixien 12 pobles del Lluçanès, tots menys Alpens. En total, 66 municipis de tot el país on, en els dos anys posteriors a l’aprovació de les limitacions, no hi podien créixer ni el nombre de granges ni el número d’animals en les instal·lacions ja existents. Enguany, la Generalitat ha allargat per quatre anys més les mesures, ja que considera

que no han estat suficients i no s’ha aconseguit l’objectiu amb el qual van ser implantades: reduir la contaminació de les aigües. Si bé és cert que en els dos darrers anys la contaminació de les fonts del Lluçanès ha començat una tendència a la baixa, encara és molt elevada. Segons les dades que publica el GDT (Grup de Defensa del Ter), un 42% de les fonts del Lluçanès supera el límit de potabilitat de nitrats fixat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Les zones on afecta la moratòria són aquelles que sumen dos factors diferents. En primer lloc, una gran quantitat d’explotacions porcines, i en segon lloc, una contaminació elevada de les aigües a

causa dels nitrats provinents dels purins d’aquestes explotacions. Al Lluçanès, 12 dels 13 municipis que formen la comarca reuneixen les dues condicions. A Osona, un total de 36 dels seus 50 pobles apareixen al Decret que allarga la moratòria. Sens dubte, aquesta és la zona més afectada pels purins de tot el país. L’objectiu del Departament d’Acció Climàtica és assolir una gestió dels purins més respectuosa amb l’entorn. És a dir, que l’excedent que produeixen les explotacions porcines sigui assumible pel territori i el seu impacte mediambiental sigui el menor possible. Sigui com sigui, moltes granges es mostren compromeses amb la reducció de l’impacte mediambiental. Tant és així, que un centenar d’explotacions dels municipis on afecta la moratòria ja tenen algun sistema de tractament dels residus. Això significa la gestió autònoma d’un 34% del total d’excedents produïts en els territoris més contaminats.//

Es presenta el primer escorxador mòbil de Catalunya a Prats de Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Redacció

Dos anys de converses entre el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (quan encara era DARP), responsables del Departament de Salut i ramaders del territori han servit per fer realitat una iniciativa reclamada des de feia temps: el primer escorxador mòbil que donarà serveis a productors d’ovi i cabrum i que es posarà en marxa aquest setembre. L’escorxador donarà servei a les

comarques del Lluçanès, Osona, Bages, Berguedà i Moianès. Al començament se’n beneficiaran 12 explotacions, però el servei s’anirà ampliant a mesura que altres explotacions ho sol·licitin, tal com expliquen des d’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya). Aquest escorxador donarà resposta a una problemàtica en la qual es troben molts petits ramaders a l’hora de trobar escorxadors propers que acceptin produccions petites, fruit del tancament progressiu dels escorxadors mu-

nicipals. Per accedir al servei els ramaders hauran de complir certs requeriments, com tenir connexió d’aigua i electricitat allà on s’instal·li l’escorxador, i que la zona sigui pavimentada, tancada i neta mentre s’hi treballi. El cost de l’escorxador ha estat de 96.000 €, finançats per la Diputació de Barcelona i els fons europeus FEDER, en el marc del programa BCN Smart Rural. En el marc d’aquest programa, dins el projecte “Rural Equipa’t” també s’ha construït la formatgeria col·lectiva d’Alpens.//

MUNICIPAL

Segona edició dels pressupostos participatius de Prats de Lluçanès El balcó de l’Ajuntament després de l’acte vandàlic.//AJSBG

Uns desconeguts van arrencar, la nit del 19 de juliol, l’estelada i la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, del balcó de l’Ajuntament, i van destrossar el llaç groc que il·luminava des de feia nits el consistori. Des de l’Ajuntament han denunciat aquest acte de vandalisme als Mossos, asseguren que ningú ni cap acte “malmetrà el nostre compromís amb la llibertat i amb la reivindicació dels drets polítics dels presos i exiliats”./CFU LaRella | 6

Aquest 2021 es durà a terme la segona edició dels pressupostos participatius de Prats de Lluçanès. Les propostes finalistes han estat fetes per veïns i veïnes que van participar a la primera fase del procés. Fins el 31 d’agost, les persones majors de 16 anys empadronades a Prats podran votar entre les 11 propostes per la pàgina web habilitada per l’ajuntament o omplint una butlleta que haurà

de ser dipositada en un dels punts de votació presencial. La partida destinada per a la proposta guanyadora és de 12.000€. Entre les propostes més destacades s’hi troba la proposta d’espai de joc i aprenentatge a l’Escola Bressol la Pitota, la il· luminació del camí del Cementiri al Santuari de Lurdes, l’ampliació del camí educatiu i zona de lleure de l’avinguda Rafael Casanova.

La proposta guanyadora dels pressupostos participatius de l’any 2020 va ser la creació del camí educatiu i zona de lleure a l’Avinguda Pau Casals amb l’objectiu de millorar la connexió de la zona esportiva i escolar amb el centre urbà. En aquesta primera edició, la participació va ser del 12,2%, el que es tradueix en un total de 282 vots emesos.//NSM

ENTREVISTA NOTÍCIES

Núm. 509

“Hem descobert l’amor pel territori a través de Entrevista a les Dones que cremen romaní LLUÇANÈS Per_Carolina Font Usart

Les dones que cremen romaní van néixer a Lluçà ara farà 5 anys. El que va començar sent un punt de trobada per a dones, ha acabat esdevenint, també, un espai cultural. Un grup que dues vegades l’any delecta a qui les vulgui veure amb els seus espectacles, treballats des de l’amor i el respecte cap a les autores i autors i cap a elles mateixes. Hem parlat amb M. Àngels Parareda, Teresa Erra, Marta Such, Assumpta Bassas i Montse Suriñach (Suri), cinc de les Dones que cremen romaní per saber què hi ha darrera d’aquest col·lectiu. QUÈ SÓN “LES DONES QUE CREMEN ROMANÍ”? Suri: Som un grup de dones amb ganes de compartir. I ho fem a través de la lectura. Marta Such: I també hi ha un petit compromís amb la cultura, no som un grup de dones que ens trobem per criticar els veïns. Teresa Erra: La M. Àngels sap com va començar, perquè va ser ella la instigadora. M. Àngels Parareda: A veure, jo volia fer un grup de dones. Així que ho vaig anar dient a dones grans... [Les altres la corregeixen a l’uníson: més aviat madures]. El dia que ens vam trobar a la Primitiva, crec que era 2016, resulta que totes eren 20 anys més joves que jo. En fi, que surt el que surt. I QUÈ VA PASSAR AQUELL PRIMER DIA A LA PRIMITIVA? Suri: Allà tothom va dir una mica el que li agradaria fer, fins i tot ho vam escriure. [Riuen] Moltes de les que van començar ja no hi són, som un grup que anem canviant. EL NOM TAMBÉ EL VAU DECIDIR AQUELL DIA? T.E: No el vam decidir, va sortir de casualitat. Una de les dones que va venir aquell primer dia ens va proposar de fer un ritual: havíem d’apuntar en un paper quina era la cosa que no ens deixaria estar allà en plena llibertat. Per exemple, en el meu cas pensava que tenia els fills a casa esperant el sopar i que no sabia si havia de ser aquí o allà. Un cop escrites les coses que LaRella | 8

ens limitaven, les havíem de cremar amb una branca de romaní. I anar rient i parlant de cop vaig dir “com algú vegi que estem fent això segur que diran: oita, aquelles dones que cremen romaní ja estan fent un aquelarre”. I ja vam tenir nom. A.P: Vaig proposar de fer la lectura del Poema de Nadal. I va semblar que això de llegir ens era còmode i agradable, així que vam decidir començar a fer coses més enllà del Poema. LES NITS MIRALLES? A.P: Exacte. M.S: Però fem el que fem, sempre hi ha una raó per cremar romaní a cada espectacle. I no és que ho busquem, simplement surt. Suri: Com ara amb les cartes a les Beguines. Vam dir, què n’hem de fer? Cremar-les? Doncs vinga romaní. Assumpta Basses: Cremar és transmutar, és transformar. I jo crec que el fet d’estar juntes és també buscar aquesta transformació. A.P: I amb el del Josep Riera vam cremar tant romaní a dins l’església que al cap d’uns dies encara es sentia. M.S: Però no cremem perquè sí. En el cas del Riera era un poema que deia “farem foc a l’era” i ho anava repetint. Així que, si havíem de fer foc, havíem de cremar romaní. EN JOSEP RIERA VA SER EL PRIMER I, DE MOMENT, ÚNIC HOME QUE HEU TREBALLAT. COM EL VAU ESCOLLIR? T.E: La M. Àngels va dir “hem de fer alguna cosa amb el Josep Riera” i pam, ja hi vam ser. A.B: De seguida no. T.E: Bé, algunes van tenir més problemes que altres [totes riuen] M.S: En Josep Riera té un vincle amb el territori i amb la paraula. T.E: Com diu la M. Àngels és un guardador de paraules, perquè moltes de les que fa servir als seus poemes s’estan perdent. A.B: Jo era una de les que no ho veia clar. De fet m’hi vaig negar, no volia “perdre mesos” treballant un home. Els homes ja tenen molts espais on se’ls reconeix i valora. Però llavors la Teresa em va dir que no dedicaria els mesos a ell, sinó a mi i a totes nosaltres, que som dones. I aquí vaig reconèixer el seu mestratge. Jo que anava tant d’intel·lectual i feminista no havia entès això que

Fragment d’ “El Conjur” espectacle amb textos i poemes de la Isabel-Clara Simó, al patí de Sant Maria de Lluçà.//F: DQC

“El fet és trobar-nos, és igual si ho fem amb el Josep Riera o amb la Isabel-Clara Simó, perquè les que ens enriquim som nosaltres”

“La veu és el nostre instrument més íntim i quan parlem o quan una diu el mateix poema d’una forma o d’una altra, d’alguna manera va ensenyant la seva intimitat”

m’explicava la Teresa. Que trobar-nos... T.E. ...que el fet és trobar-nos, és igual si ho fem amb el Josep Riera o amb la Isabel-Clara Simó, perquè les que ens enriquim som nosaltres: aprenem de la seva poesia i de retruc gaudim. Què més podem demanar. A.B: Des d’aquell dia la Teresa és la meva mestra. T.E: Cadascuna hi posa de la seva part i totes anem aprenent. COM CREEU ELS ESPECTACLES QUE PRESENTEU, SEGUIU ALGUN MÈTODE ESPECIAL? M.S: La veritat és que és bastant anàrquic. Suri: Els textos de la Roser Iborra, la Maria Mercè Marçal i en Josep Riera els va triar la M. Àngels. Els de la Maternitat d’Elna els va triar la Mercè Sabata, que és experta en el tema. I els de les Beguines, l’Assumpta. Després fem una lectura entre totes i ens els anem fent nostres. A.B: Sí, el mètode és una mica ad hoc, adaptat a cada situació. En les Beguines vam fer un sopar on va venir una amiga meva a explicar-nos coses, per exemple. M. S: I tampoc tenim expectatives de què acabarà sent, per tant, tampoc hi ha l’estrès “d’haver de fer”. T.E: Amb les Beguines, com a novetat, també hi va haver vestuari gràcies a la Kin, que també és de les dones, i va dir que ens el volia fer. El dilluns abans d’estrenar, la Dierdre i ella des d’una botiga de roba anar enviant Whatsapps de quin color volíem la roba que si lila, rosa,..

Suri: I a més la Dierdre, que ja havia participat en el de la Roser Iborra i per diferents motius va plegar, ha tornat i cantant, que és una de les coses que l’apassiona. I va cantar en celta i anglès que són les seves llengües. Va ser molt bonic. I COM S’ARRIBA A L’ACORD DE COM HA DE SER L’ESPECTACLE FINAL? M.S: No, no. Al final és perquè hi ha una data i ha d’estar acabat. Així ens posem d’acord. [Riuen] T.E: Sí, perquè totes hi volem dir la nostra i si no no acabaríem mai. A.B: I també per sentit comú, al final van caient les idees que no funcionen. I amb el temps hem anat aprenent a estar de cara al públic. Coses com no parlar mentre caminem, i altres eines que ens ha donat la M. Àngels. T.E: I l’Ada Vilaró, que també és una dona que crema romaní, de tant en tant ve i ens posa quatre pautes que ens ajuden molt. M.S: I la Queta Illamola que ens ha ajudat molt en aquest últim espectacle. A.P: Normalment quan ets a dintre, no veus el conjunt. I normalment totes som a dintre. Una mirada des de fora sempre convé. Suri: Jo crec que, si veiés el conjunt, no ho faria, pensaria que no puc estar aquí dintre. A.B: Hi ha moments de crisi total, de jo no ho faig això. I llavors superes aquesta desconfiança, que no deixa de ser una desconfiança amb tu mateixa i amb les altres. Et llences i ja està. Si no et poses traves la cosa no es trava.

ENTREVISTA / COLUMNA

5 d’agost de 2021

la paraula” T.E: Jo encara em poso nerviosa i em tremolen molt les mans. Però llavors acabes i et diuen que bé que ho heu fet. I fem una altra cosa i tornen. Llavors penso que no ho devem pas fer tan malament. A.P: I hi ha un públic que ens estima molt. Suri: I l’entorn que tenim, el monestir de Santa Maria de Lluçà, i les facilitats que tenim per estar-hi. En Joan ens ha ajudat molt. A.P: Hi vam anar a fer un poema de Nadal i ja no n’hem marxat. I ES POT SER DONA QUE CREMA ROMANÍ, SENSE ACTUAR? Totes: Sí, clar A.P: I tampoc es pot dir actuar, perquè no som actrius. Normalment fem lectures, i una actriu normalment fa tot un paper i el treballa, però no es representa a ella. Nosaltres sí. Suri: És genial poder compartir això que fem. AMB L’ÚLTIM ESPECTACLE QUE HEU PRESENTAT, DE DONA A DONA. CARTES DE LLIBERTAT A LES BEGUINES, HEU COMPARTIT EXPERIÈNCIES MOLT ÍNTIMES I HEU TOCAT TEMES QUE PODEN SEMBLAR TABÚS, COM LA CRIANÇA. HA ESTAT MÉS DIFÍCIL QUE ALTRES VEGADES? T.E: No. La idea de les beguines va ser de l’Assumpta i pensant com podria ser va dir: perquè no els hi fem una carta. I ja va estar decidit. A.B: Això és el que té de bo aquest grup: que cadascú aporta allò que sap. A.P: A veure, faltava una setmana i no teníem res aquest cop. A.B: Les cartes sí. T.E: I les vam estar canviant fins a l’últim dia. Que si ara són massa llargues, que si ara no m’agrada i, així, fins al darrer moment. A.P: El procés d’anar concretant ha estat molt bé. M.S: Una teràpia de grup molt interessant. En aquest últim espectacle m’he adonat que fem un treball de llibertat a cada trobada. Ho fem per amor a l’art. No en traiem res, però ens enriquim. I si a alguna li ve de gust fer alguna cosa, la fem. Ho fem per la persona. A.P: I un acte de generositat. A.B: I per amor a una mateixa també, perquè és una manera de cuidar-nos i de regalar-nos un temps de relacions de qualitat. No és tan fàcil trobar relacions de qualitat en aquest món. T.E: També hi ha conflictes eh

Suri: Sí, però amb tot anem creixent. I crec que tenim sort que fem les coses sense veureles, perquè si ens veiéssim des de fora, moltes no les faríem. (RIURES) US HA CANVIAT FORMAR PART DE LES DONES QUE CREMEN ROMANÍ? HEU APRÈS ALGUNA COSA? M.S: Jo vaig entrar a les Dones perquè feia poc que vivia a Prats i no coneixia a ningú. A elles les vaig conèixer cremant romaní a l’església de la Bona Sort per unes xeres, i em vaig quedar allà tota la nit, amb el Josep, cantant. I llavors em van dir, ens trobem de tant en tant, vols venir? I aquí estic. Potser radicalment no m’ha canviat, però sí que hi ha hagut un abans i un després en mi, ha estat la manera de fer amigues i d’integrar-me aquí. I també veig que hi ha hagut un abans i un després de les Dones amb d’aquest últim espectacle. T.E: A mi sí que m’ha canviat, però també per l’edat. Jo quan tenia 40 anys potser no hagués format part d’aquest grup, amb 50 sí. També va lligat amb els canvis, amb la maduresa. Això sí, mai m’hauria pensat que podria arribar a llegir en públic. Si m’haguessin dit, vine que llegirem amb públic hauria dit que no. Però tot ha anat sortit i ara m’hi sento bé. A.B: A mi sí que m’ha canviat d’una manera radical. Venia de molts grups de dones i venia d’una gran decepció amb aquests grups, perquè era molt difícil. I ara torno a tenir confiança i a veure que és un aprenentatge que val la pena. Crec hem descobert l’amor pel territori a través de la paraula, o com diu la M. Àngels la paraula arrelada al territori. I he conegut aquestes dones que si no no

ho hagués fet, he conegut amigues. Suri: A mi m’ha ajudat a superar petits reptes i a agafar confiança en mi. Al principi vam dir que seria un grup de dones, de creixement. Però ostres, en un grup així t’has de mostrar i és difícil. A través de la lectura ha estat més fàcil. La veu és el nostre instrument més íntim i quan parlem o quan una diu el mateix poema d’una forma o d’una altra, d’alguna va ensenyant la seva intimitat. A través dels textos ens hem anat coneixent entre nosaltres, però també ens hem conegut a nosaltres mateixes. Les coses boniques i les que no ho són tant. I això ens ha ajudat a créixer com a persones. A.P: Jo havia estat en molts grups de teatre, i amb el GALL, al principi, ja havíem fet coses més així, de grups de dones. Havíem experimentat molt amb “Plaer de dona” per exemple. I ho trobava a faltar. Amb les Dones que cremen romaní he tornat a trobar un espai d’experimentació, de trobar la seguretat de ser, de reconèixer-te en el teu grup, de sentir-te recolzada. El que passa ara és que amb tots aquestes antecedents cada vegada costa més anar endavant o no. HI HA PLANS DE FUTUR? A.P: No hi ha objectiu de futur. Anem fent. Suri: Quan n’acabem un, alguna ja té una idea per l’altre. A.B: Això la M. Àngels que sempre barrina. Suri: Si no potser no hi seríem. T.E: És la que tiba. A.B: És l’ànima. A.P: Si quedés sola ja podria anar tibant... No! Som totes. I no deixa de ser un plaer tot plegat.//

Fragment de la lectura de poemes i textos de Maria Mercè Marçal al claustre de Sant Maria de Lluçà//F: DONES QUE CREMEN ROMANÍ

DE CAP PER AVALL

Ainhoa CAMPDEPADRÓS

Sense vacuna No podem negar que, des que va començar tot això de la COVID19, a tothom ens ha envaït la sensació d’incertesa en algun moment. Tampoc podem negar que, en general, s’esperava amb ànsies la famosa vacuna que acabés amb tot això. La vacuna ens donava aquesta esperança de poder tornar a fer vida “normal”: sortir amb els amics, anar de viatge, fer celebracions sense el “màxim de 10 persones”... Però ara no vull parlar de si la vacuna ha estat eficaç, si ha estat un invent de les farmacèutiques o si ara tots tenim un GPS incorporat. Crec que ja se n’ha parlat prou, d’això. Del que tinc moltes ganes de parlar és d’un tema que també ha estat el centre d’atenció de molts mitjans. Ha sortit a les notícies, el Twitter n’anava ple i fins i tot n’han parlat al Congreso! I de què coi parlaven? Doncs de Salut Mental. I de com aquesta s’ha vist esmicolada en molts (massa) casos. Aquests dies (i mesos) s’ha posat la salut mental al centre perquè s’ha vist com la pandèmia ens ha afectat emocionalment (pèrdues de persones estimades, aïllaments, manca de contacte físic...). A més, no podíem fer res per evitar-ho. És evident que seguir amb les indicacions ens servia per prevenir els contagis, però no per resguardar-nos del patiment. Això no es prevé ni amb mascareta, ni amb gel hidroalcohòlic. Tampoc hi ha cap vacuna que ens garanteixi mantenir-nos sans psicològicament. Però sí que hi ha varis factors que es consideren protectors (és a dir, que ens prevenen d’algunes patologies mentals). Com bé he dit, n’hi ha varis, però només em vull centrar en dos d’ells: D’una banda la socialització, que s’ha vist en standby durant els mesos de confinament. D’altra banda l’activitat física, que durant uns mesos no la vam poder practicar a l’aire lliure tot i viure envoltades de camps i de muntanyes. Aleshores què passa quan ens priven de dues activitats que fan sentir-nos bé, redueixen l’ansietat i ens estabilitzen psicològicament? Doncs que els problemes de salut, tant física com mental, augmenten. Per això la salut mental ha estat un dels temes cabdals els últims dies, tal i com deia abans. Però s’ha quedat en això: un simple tema de conversa. Està bé voler millorar el sistema de salut pública, és necessari, però aquí la intenció no és el que compta: compten els fets. I aquests fets són una millora en l’atenció primària, en seguiments continus i no una visita cada 3 mesos, en tractar i no només receptar... I per a això fan falta més professionals de la salut mental. Fan falta més psicòlegs. I per això 204 places PIR*, en tota Espanya, no són suficients.

*PIR són les sigles de Psicòleg Intern Resident. És la formació sanitària especialitzada que els psicòlegs han de fer per ser especialistes en psicologia clínica i així poder treballar a la sanitat pública.

LaRella | 9

NOTÍCIES / ESPORTS

ESTUDIS

Núm. 509

PÀDEL

Núria Armengou, millor Olost celebra amb èxit estudiant de Batxillerat la 4a edició del torneig del Lluçanès de pàdel

FUTBOL

Ian Soler fitxa pel Zaglebie Lubin, de la 1a divisió polonesa

Núria Armengou recollint el premi Doctor Grau.// F: MFONT

El passat divendres 23 de juliol va tenir lloc la 23a edició del lliurament del premi de la Fundació Doctor Grau, distinció que reconeix el millor estudiant de Batxillerat de l’Institut Castell del Quer i que fa entrega d’una beca de 1.200 euros. Núria Armengou ha estat la guanyadora del Premi Doctor Grau 2021. Armengou, ha estudiat el Batxillerat social-humanístic i ha obtingut una qualificació final de 13,196 sobre 14. L’alumna valora molt positivament el seu pas per l’institut i destaca que les assignatures que més ha gaudit han estat ‘Economia de l’empresa’, ‘Anglès, ‘Grec’ i ‘Història de l’Art’. Per ara, s’ha matriculat al Grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i li agradaria realitzar un màster, posteriorment, per especialitzar-se en un àmbit més concret del sector del màrqueting o la publicitat. L’acte d’entrega va cloure amb el concert de ‘Músiques de pel·lícula’ de Rainbow Duet, amb el pianista Jordi Armengol i la soprano Mariona Pallach.//NSM

BIODIVERSITAT

L’OCB, a punt de catalogar 4.000 espècies al Lluçanès

Jugadores del C.P. Lluçanès durant la Copa Comarcal a Torelló.// F: MTRIGO

Visitar Olost a l’estiu ja comença a ser tradició pels amants del pàdel de la comarca. El torneig d’enguany, que es va disputar per quarta vegada, va comptar amb 136 jugadors i jugadores dividits en cinc categories: masculí A, B i C i femení B i C. Aquesta xifra denota un arrelament cada cop més gran d’aquest esport al territori lluçanenc. De cara a la Festa Major, Olost es prepara per un nou torneig, en aquest cas de parelles mixtes. EL PÀDEL CLUB LLUÇANÈS, FINALISTA DE LA COPA COMARCAL_ Una prova més de la popularitat que està guanyant el pàdel al Lluçanès és l’èxit del seu propi club. El Pàdel Club Lluçanès va participar a la Copa Comarcal 2021, disputada al Club Tennis Torelló, i va aconseguir arribar a la final. Un premi que reflecteix la bona salut d’aquest esport, cada cop més consolidat a terres lluçaneses.//XVA

RAL·LI

Ian Soler en el 2n partit de lliga, en el qual el seu nou club va guanyar per 3 a 1..// F: ZLUBIN

Ian Soler ja té nou equip. El defensa pradenc es va incorporar el passat mes de juliol a la disciplina del Zaglebie Lubin, equip de la ciutat de Lubin, a Polònia, procedent de la lliga eslovaca on ha vestit els colors del Zemplin Michalovce les últimes dues temporades. Amb aquest nou destí futbolístic, Soler continua fent passos endavant en la seva carrera, ara a l’ Ekstraklasa, la màxima categoria del futbol polonès. En les dues primeres jornades de lliga que s’han disputat, el futbolista d’El Soler de N’Hug ha jugat tots els minuts. En el segon partit, el Zaglebie s’ha emportat la primera victòria del curs en guanyar per 3 gols a 1.//XVA

El Futbol Club Pradenc renova la Junta Directiva

Gil Membrado debuta amb victòria a l’Europeu FIA Cross

La papallona nocturna Perizoma lugdunaria.//JORDI CLAVELL

L’Observatori Ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès, situat a Sant Martí d’Albars, s’encarrega de catalogar i seguir la biodiversitat de la comarca. El catàleg parteix d’estudis previs de la biodiversitat del Lluçanès i s’hi afegeixen noves espècies que, fins a dia d’avui, “no es tenia constància que ningú les hagués registrat”, tal com afirma Jordi Clavell, encarregat del projecte. “En 6 anys s’han registrat un promig de 6 espècies noves a la setmana al Lluçanès” informa. Actualment hi ha 3889 espècies que habiten al Lluçanès i que han estat registrades al catàleg de l’OCB. El catàleg és pot consultar a la pàgina de l’entitat. A més, és una plataforma oberta on, qualsevol ciutadà, pot fer la seva aportació, que serà avaluada per un expert, per poder seguir engrandint el coneixement de la biodiversitat de la comarca.//LCP LaRella | 10

Junta Directiva del Futbol Club Pradenc// F: MARTÍ FONT

Membrado amb el trofeu.// F: FOTOESPORT

El jove pilot olostenc va debutar el cap de setmana del 17 i 18 de juliol, al primer FIA Cross Car Academy Trophy 2021. Membrado va guanyar el primer meeting d’aquest trofeu, que està adreçat als pilots més joves, d’entre 13 i 16 anys, abans que puguin fer el pas a alguna de les especialitats de motorsport.//Red

Josep Paré agafa el relleu de Ramon Montanyà a la presidència de l’entitat. El F.C. Pradenc compta des d’aquest mes de juliol amb una nova Junta Directiva, formada per dotze persones compromeses amb el club i disposades a obrir una nova etapa durant els pròxims quatre anys. Els integrants de la nova Junta Directiva del Futbol Club Pradenc són: Josep Paré (president), David Fornell (secretari), Sergi Anfruns (tresorer), Maria Bartrons, Jordi Bruch, Ainhoa Campdepadrós, Josep Font, Màrius Gorchs, Josep Majoral, Josep Pou, Modest Puig i Enric Tarrés (vocals).//XVA

ESPORTS / OPINIÓ

5 d’agost de 2021

Els Estanyencs deixen enrere les Parres en les darreres jornades i guanyen el campionat CLASSIFICACIÓ DEL XV CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS J6

J5

EQUIP

Oristà

Sant Bartomeu

P

B

P

B

TOTAL

1

ELS ESTANYENCS A

665

51

692

48

4142

305

2

LES PARRES D’OLOST

634

44

688

51

4053

297

3

ELS BITLLAJUVI DE LA TORRE

679

48

643

40

3987

276

4

JAUME PUIG DE PERAFITA

634

45

740

59

3940

277

5

MAITIPS DE LA TORRE

652

47

648

44

3876

267

6

ROCAGUINARDA A D’ORISTÀ

602

37

662

49

3855

275

7

SANT FELIU A

598

40

639

44

3765

258

8

SONA QUE TRONA DE STA. EULÀLIA

603

41

643

47

3729

253

9

ELS ESTANYENCS B

590

37

652

49

3659

247

10 ELS IL·LUMINATS SBG

600

39

598

39

3602

232

11 ROCAGUINARDA B D’ORISTÀ

657

51

606

39

3559

239

12

REVIFALLES D’OLOST

563

39

527

35

3422

234

13

ELS APRENENTS SBG

558

35

622

45

3354

226

586

41

566

37

3267

209

14 SANT FELIU B LLUÇANÈS Per_ Redacció

De nou, Els Estanyencs A s’emporten fora de la comarca el trofeu del campionat de bitlles del Lluçanès. Sigui en bitlles, sigui en aconseguir ser comarca, els moianesos passen la mà per la cara als lluçanesos. La regularitat durant les 6 jornades els hi ha valgut la victòria final i l’equip A de l’Estany acaba amb un total de 4142 punts i 305 bitlles. La darrera parada del campionat va ser a Sant Bartomeu del Grau, el passat cap de setmana, on es van reunir

Moment de la darrera jornada a Sant Bartomeu del Grau// F: SSUCARRATS

els 14 equips participants, en una jornada on Els Estanyencs A hi arribaven amb molta tranquil·litat. Els Jaume Puig de Perafita hi van obtenir el rècord de la temporada, amb 740 punts, i van demostrar que quan volen ti-

ren molt bé. El segon premi se’n va cap a Les Parres d’Olost, amb un total de 4053 punts i 297 bitlles. Els Bitllajuvi, de la Torre, no fallen i acaben en una merescuda tercera posició amb 3987 punts i 276 bitlles.//

CARTA

Dedicat a la Irene Vilalta Padrós Jordi Tarrida Ballús Estranyo la teva absència, encara penso en venir-te a veure i explicar-te coses. Cap dels dos hem estat grans oradors, però els nostres ulls i el nostre cor parlava per nosaltres, ens mantenia units, ens donava aquella confiança especial, aquell amor, no calia res més... Mai et vaig dir com t’estimo, però avui, tot i que tard, et volia explicar: “Mentre els meus pulmons colapsaven i no podia respirar,

sovint recordava, de petit, a Santa Creu, amb tu... Que afortunat que vaig ésser, no canviaria aquella infància tan bonica i tan especial per res del món” Ara tinc els pulmons marcats, però també el cor, perquè t’enyoro. No marxis, no vagis enlloc, tens espai al meu cor, queda’t amb mi. Ja no tinc res i ho tinc tot. Els teus records, els moments que vaig viure amb tu, la meva infància, adolescència,

Santa Creu, mai res ni ningú m’ho podrà prendre. I si, arriba un dia, en que la vida et posa a prova, les injusticies t’apunyalen, sense pietat, et creen dolor intens, angoixa... Però també t’haig de dir que l’amor em fa valent, em dona coratge, em reviu. Et prometo que lluitaré pels meus somnis i en especial per un, un que vull que comparteixis amb mi. Espero haver-te pogut dir senzillament que t’estimo.//

DE PEUS A TERRA

Maria MARMI

En són dotze D’orenetes n’hi ha de vàries espècies i les que fan el niu a sota la teulada de casa són les cuAblanca, que jo en dic cuLblanca i aquí al poble en diuen d’altres noms. El cas és que quan en parlem, ja ens entenem, i amb això, ja n’hi ha prou. Pels volts de Sant Josep comencen a arribar, discretament, les primeres “veranejantes”, després de travessar el desert del Sàhara i fer hivernada a l’Àfrica Subsahariana tot creuant mar, muntanyes, desert, idiomes, cultures i paisatges. Quan arriben preparen l’estança; treuen les bestioles que no van sobreviure l’any anterior, cadavèriques i emplomades, tapen forats amb argila humida, treuen rampoines i ja està tot a punt per la descendència. Durant el dia canten, mengen mosquits i pugó i semblen estar contentes i satisfetes. A vegades em fan patir o bé perquè arriben molt tard o crien poc. Al balcó tot d’una hi apareixen closquetes blanques i trencades de les petites nascudes i treuen els ous que no han arribat a bon port, que s’estampen al terra del balcó com un ou ferrat. A la nit les petites se senten xiuxiuejar i són tan netes que treuen el culet a fora i au, cap al balcó. Hi ha dotze nius preparats per acollir les viatgeres africanes, que han pujat elles totes soles, a base d’anys i llargues fatigues diàries. Confien arribar aquí i que tot estigui al seu lloc; teulada, nius, fang, aigua, mosquits. Poca cosa més. I així és. Una vegada, del balcó estant, observant la tarda com queia, resulta que el què va caure va ser un dels nius, però no era ple d’orenetes, sinó de pardals. Què sé jo quants pardalets van sortir d’allà dintre el niu de fang, ben afinats devien viure. Només tocar el terra van córrer cames ajudeu-me uns cap aquí i els altres cap allà. Ja eren grandassassos i a dins el niu hi havia fang, plomes, plàstics i cordills. Entreté força observar les migradores transaharianes; a vegades algun falcó les empaita i tot d’una es congrien a desenes amb les seves veïnes i acaben empaitant al depredador. Les culblanca són cooperatives, comunicatives, socials i s’ajuden en moments difícils, detalls interessants per uns ocellets menuts i fràgils que viatgen milers de quilòmetres sense càrrega a l’esquena. A vegades alguna de petita cau del niu a deshora, no sé si per la pressa de sortir o perquè per darrera algun germanot li etziba batzegada que ja és cap a fora i sense saber volar. Deuen ser valentes que aguantin en aquell niuet, totes apretades, aquestes calorades que tenim. El balcó apareix tot d’una ple d’exoesquelets d’insectes digerits per les estiuejantes i llavors acaben al compostador perquè en surtin bones viandes a l’hort, un intercanvi de luxe sense ànim de lucre. Les culblanques arrepleguen al vol, sota un sol de justícia, insectes voladors fent malabarismes i se’ls cruspeixen abans que les petites bestioles emprenyadores aterrin al braç d’algun vilatà embetumat amb locions químiques repel·lents d’olors empalagoses. La precisió de caça al vol és esparverant. Les culblanca fan companyia i l’única manera de protegir-les senzillament és no fer res, deixar-les que el seu instint de viure els permeti entrar gairebé fins a la cuina. I mentrestant, des de la barana tot badant, els consagrats pardals les aguaiten per colar-se a la seva petita casa i així, estalviar-se la feinada de pujar tota una façana.//

LaRella | 11

OPINIÓ / VINYETA

Núm. 509

BOSC

Els incendis s’apaguen a l’hivern? Roger Giró Pujols, Olost Cada any, a l’estiu, el focus d’atenció de mitjans de comunicació, administració i població en general es situa al bosc i, més concretament, als incendis forestals. És per això que aquests dies se sent a molta gent a dir la frase de “els incendis s’apaguen a l’hivern”. Però què volen dir amb això? Per fer un breu resum de la situació de la forest catalana, s’ha de seguir una mica la història. A Catalunya a l’any 1940 hi havia 1 milió d’hectàrees forestals, mentre que actualment es sobrepassen els 2 milions (font: CREAF). Aquí el principal motiu d’aquest increment ha estat l’èxode rural, però també hi ha altres factors com la desvalorització del preu de la fusta, la reducció dels ramats de pastura i de la transhumància, entre d’altres. Al fet de que hi hagi una massa forestal tan gran no gestionada, s’hi suma, per una banda, el factor de que el foc és un

element natural als boscos mediterranis, i per altra banda, els efectes del creixent canvi climàtic. D’això en resulta que la major part dels boscos catalans s’hagin convertit en un polvorí. Es pot afrontar la lluita contra els incendis de dues formes: amb l’extinció o amb la prevenció. Històricament s’han destinat sempre més recursos a la primera, però actualment es comença a donar importància a la segona. Per què? Doncs perquè tenir masses forestals gestionades no impedirà que hi hagi focs forestals o fins i tot incendis, però sí que farà que aquests es vegin limitats en superfície i en virulència, ja que es poden reduir els volums de massa (sobretot sotabosc) i de arbres amb poc vigor generant discontinuïtats al terreny i impedint que els incendis avancin quilòmetres i quilòmetres sense aturador. Per això els incendis s’apaguen a l’hivern. Així doncs, per què no es fa més prevenció? Aproximadament el 75% de

la superfície forestal catalana és de propietat privada, i per tant, el pes recau sobre particulars. Per què els propietaris no poden gestionar el bosc i mantenir-lo “net”? Doncs perquè en la majoria de casos es deficitari. Majoritàriament tots els propietaris forestals tenen certa passió per el bosc, però en el moment en què qualsevol actuació requereix d’un esforç econòmic, la gent s’ho repensa. Els propietaris, doncs, han de demanar subvencions en la majoria de casos per tal de poder realitzar aprofitaments rendibles al bosc, amb l’objectiu de mantenir-lo en unes condicions adequades a nivell de prevenció d’incendis, de qualitat paisatgística i de pastura. Aquí es podria entrar en el debat de si les ajudes son suficients, ja que en el fons, el bosc l’acabem disfrutant i explotant tots (des d’anar amb bici fins a collir bolets). La pregunta clau és, què puc fer jo per millorar la situació? La resposta no és fàcil però algunes de les accions

LA VINYETA, per Dimitri Coppola

LaRella | 12

que podem portar a terme son: revaloritzar el preu de la fusta, comprar productes de ramaderia extensiva a un preu competitiu pel productor, acceptar activitats pagades al medi o potenciar el repoblament rural. En el primer cas es tractaria de potenciar calderes de biomassa, estella, llenya o similars per tal de consumir producte pròxim, i alhora tenir un impacte directe sobre el volum de fusta al bosc. El segon és tenir una economia ramadera sana, en la qual els ramaders puguin tenir suficients caps de bestiar per tal de pasturar el màxim de superfície possible. Pel què fa a activitats pagades al medi és un tema que a altres comunitats autònomes és molt habitual, i que permetria uns ingressos als propietaris que es podrien reinvertir en el mateix bosc. Finalment el repoblament rural. Si diposem d’una residència a terreny rural que es vol llogar o vendre, és important que ens parem a pensar si es destina a algú que vindrà els caps de setmana o, en canvi, es destina a algú que hi viurà permanentment i, per tant, tindrà cura del territori.//

FESTA MAJOR D’OLOST

5 d’agost de 2021

Olost es prepara per una Festa Major amb novetats i menys atípica que l’any passat La nova programació presenta novetats en l’àmbit esportiu OLOST

Per_ Lluc Corominas Peraire

Un any més, la primera quinzena d’agost és sinònim de Festa Major al poble d’Olost. L’any passat, malgrat la situació de pandèmia, ja es van tirar endavant alguns actes amb les restriccions pertinents. Enguany, tot i trobar-nos en un paradigma similar, Olost presenta un programa amb diverses activitats i actes i es guarnirà de Festa Major durant deu dies. En l’edició d’aquest dos-mil vint-i-un no hi falten actes tradicionals i consolidats com: el campionat de botifarra i la caminada nocturna el dia set d’agost, el torneig de futbol sala i les 4 hores de natació l’endemà, el correfoc a càrrec dels Cremats el dia tretze que enceta el cap de setmana de Festa Major, i els actes més solemnes i festius del dia quinze. NOVETATS ESPORTIVES EN EL PROGRAMA D’AQUESTA EDICIÓ D’entre tots els actes presentats hi ha algunes novetats destacades i, totes, en l’àmbit esportiu. La primera d’elles és el partit de solters contra casats el dia sis d’agost. Fins ara, només es celebrava el partit femení de solteres contra casades. Per Meritxell Trigo, regidora de l’Ajuntament, aquesta iniciativa sorgeix del “treball per assolir la igualtat de gènere al municipi”.

La plaça plena durant el concert de la Principal de la Bisbal, el 2019, una imatge que encara costarà de repetir, degut a la pandèmia.// F: POL ASENSI

Una altra de les noves iniciatives de l’edició d’enguany és la Cronoescalada a Sant Adjutori que es celebrarà el dia catorze a la tarda. La prova, organitzada pel Club Excursionista Via Fora, consistirà en pujar el turó de Sant Adjutori “pel dret” tal com explica Tito Martín, membre del Via Fora. Segons informen des del Via Fora, es faran eliminatòries fins a arribar a una final de tres o

quatre participants. Hi haurà premi pel primer de cada categoria. “La idea és fer una competició i fer ambient al poble i donar-li continuïtat cada any” assegura Martín. Una altra novetat en l’àmbit de l’activitat física del cartell d’enguany és la caminada pels boscos del voltant del poble que es celebra al dilluns dia setze al matí.//

LaRella | 13

FESTA MAJOR D’OLOST NOTÍCIES

Núm. 509

Les entitats, protagonistes del pregó Els gegants tornaran a ballar el dia de la Festa Major OLOST

Per_ Lluc Corominas Peraire

La realització del pregó també serà una novetat d’aquest any. La cerimònia no comptarà amb un sol pregoner, sinó que seran tres representants de tres entitats del poble: el CAP, l’escola i l’associació de comerciants, Olost Viu. Des de l’Ajuntament, han cregut interessant cedir l’espai del pregó a aquests tres col·lectius perquè “representen experiències en època pandèmica de tres serveis essencials”. Una altra de les novetats, és l’anunci del ball dels gegants al dia de Festa Major. Al 2018 va ser la última Festa Major que el Perot i la Mercè van sortir a ballar a la plaça. Cal tenir en compte que la colla gegantera del poble ja porta uns anys inactiva. Al llarg dels actes, com és obvi, no hi faltarà el seguiment de totes les mesures sanitàries establertes pel PROCICAT vigents en el moment de la festivitat i establertes. A part de garantir la distància de seguretat i utilitzar la mascareta quan aquesta no es pugui assegurar i en espais interiors, dos hàbits que, pràcticament, ja s’han integrat en qualsevol acte públic dut a terme al llarg d’aquests dos anys. Per últim, a l’aire queda si La Cràpula, la comissió de festes d’Olost, organitzarà cap acte alternatiu al programa oficial. Cal recordar que, fins l’any passat, l’entitat organitzava la Festa Major de manera conjunta amb l’Ajuntament. Ara bé, fa un any, feien evident, en un text publicat a Instagram, vàries desavinences amb el consistori i anunciaven que hi deixaven de col·laborar, i donaven el tret de sortida a

LaRella | 14

Els gegants d’Olost (Perot i Mercè) durant el ball de gegants de la Festa Major del 2018, l’última edició que van ballar durant la Festa Major.// F: POL ASENSI

un “nou projecte” autogestionat i independent. A una setmana de començar els primers actes d’aquesta Festa Major, sembla anar tot de cara per poder celebrar, sense cap inconvenient, cada un dels actes que conformen l’agenda. Només, inclemències climàtiques i un canvi en les restriccions derivades de la COVID-19 podrien entorpir i alterar la programació.

Després de la atípica Festa Major del dos-mil vint, la d’enguany s’apropa molt més a una Festa Major habitual. De moment, a una setmana de començar els primers actes, sembla estar tot estable per poder-la celebrar sense cap inconvenient. Serà, de nou, una Festa Major passada per mascaretes i mesures sanitàries, però, malgrat tot, un bon grapat d’actes ocuparan l’agenda olostenca durant quinze dies.//

5 d’agost de 2021

FESTA MAJOR D’OLOST

LaRella | 15

FESTA MAJOR ENTREVISTA NOTÍCIES

Núm. 509

Algunes festes majors a l’aire a causa de la pandèmia Sant Boi, Merlès i l’Alou encara no han tancat la seva programació que s’adaptarà a allò que digui el Procicat ST. BOI, MERLÈS, ST. AGUSTÍ Per_ Carolina Font Usart

Ball de Festa Major a Merlès, el 2016// F: SRUSIÑOL

LaRella | 16

Aquest any no està sent gens fàcil pels ajuntaments programar les seves festes majors. Sant Boi de Lluçanès començarà la seva festa l’11 d’agost i l’acabarà el 16, dia de tornaboda. Lluny queden les festes que duraven gairebé dues setmanes. Però preval la prudència i garantir la seguretat de tot el veïnat. Tot i que més curta no hi faltarà l’espectacle infantil, les havaneres, ni el teatre. No seria Festa Major sense l’audició de sardanes ni el concert del dia 15, i sent Sant Boi tampoc hi poden faltar les simultànies d’escacs. El dia 15 també serà festa grossa a Merlès, el dia de la patrona començarà amb la missa i acabarà amb el concert de Jordi Bruch. A l’Alou i a Sant Agustí la Festa Major es farà esperar una mica més, no començarà fins al dia 25 d’agost, dia de Sant Genís, patró del poble. I acabarà el dia 28, dia de Sant Agustí, l’altre patró. Els actes es podran consultar a la web municipal.//

Bal de Festa Major del 2018, pre pandèmia// F: JMCASTRO

Caminada popular de Sant Agustí del 2019// F: JORDI PUJOL

FESTA MAJOR

5 d’agost de 2021

A Sant Bartomeu,10 dies de Festa Major SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

Aquest any la Festa Major començarà posant la gent en remull amb els jocs a la piscina. El tret d’inici oficial, però, seguirà essent el pregó que encetarà la festa, el mateix dijous al vespre, a la plaça Nova. El pregoner d’enguany serà un veí del poble que ha permès que molts de nosaltres redescobrim Sant Bartomeu, i molts altres indrets del país, a través de la seva mirada. Emili Vilamala deixarà de ser l’observador per ser l’observat. Pel que pugui ser, però, valdrà més que anem mudats al pregó, no fos cas que vingués preparat per treballar. El tret d’inici més oficiós de la Festa arri-

barà, a les 10 del vespre, amb el concert del Jordi Bruch i, evidentment, amb l’elecció de la pubilla i l’hereu. Com cada Festa Major hi haurà activitats per tots els públics i gustos. L’ Splash Slide, la masterclass de Spinning i l’Xtreme Race faran xalar petits i grans. La pedalada, la matinal esportiva i la caminada també, però en català. La part més artística del veïnat sant bartomeuenc aflorarà amb el 34è concurs de dibuix i pintura i amb el concurs d’Instagram. El dissabte a la tarda, com no podia ser d’altra manera, torna la Tarda de Motor, un dels actes més arrelats de la Festa Major. El dia del patró el repic de campanes, la missa, la cercavila i la Rosaleda faran el ple. La tornaboda serà pels jocs de taula i les havaneres.//

Concert d’una Festa Major d’abans de la pandèmia// F: ARXIURELLA

BONA FESTA MAJOR!

LaRella | 17

AGENDA

DE L’11 AL 16 D’AGOST SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR_ Actes a la web de l’Ajuntament

DE 16 AL 22 D’AGOST OLOST_ TORNEIG DE PÀDEL DE FESTA MAJOR. Zona esportiva.

DE 25 AL 28 D’AGOST SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR_ Actes a la web de l’Ajuntament

DEL 4 AL 8 DE SETEMBRE LA TORRE_ FESTA MAJOR_ Actes a la web de l’Ajuntament d’Oristà

6 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ PARTIT DE SOLTERS I CASATS. Al camp de futbol PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST_ Anna Andreu, a les 10 del vespre als Jardins de Cal Bach. Cal reserva prèvia a la web de l’Ajuntament.

7 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ CAMPIONAT DE BOTIFARRA a 2/4 de 4 de la tarda al Casal de la Gent Gran. CAMINADA NOCTURNA, sortida a les 9 del vespre a la plaça major.

8 D’AGOST

Núm. 509

PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG_ A partir de les 10 del matí a l’Espai. Cal demanar cita prèvia

15 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ OFICI DE FESTA MAJOR AMB LA CORAL NOVES VEUS, a les 11 del matí a l’Església d’Olost. Tot seguit ballada dels gegants d’Olost acompanyats dels grallers. CONCERT DE FESTA MAJOR AMB LA PRINCIPAL DE LA BISBAL a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Major. BALL DE FESTA MAJOR AMB LA PRINCIPAL DE LA BISBAL a les 11 de la nit a la plaça Major. PRATS DE LLUÇANÈS_ DONCACIÓ DE SANG_ A partir de les 10 del matí a l’Espai. Cal demanar cita prèvia

16 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ CAMINADA FINS A LA FONT DE MALANY, sortida a les 9 del matí des de la plaça Major. LLISCADOR GEGANT, a 2/4 de 5 de la tarda al carrer Pilar. CONCERT AMB TRIVIA, a 2/4 de 8 del vespre a Sant Adjuntori.

19 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ JOCS A LA PISCINA a les 11 del matí. Splash Slide a les 5 de la tarda. PREGÓ A CÀRREC D’EMILI VILAMALA a les 8 del vespre a la plaça Nova. Concert amb Jordi Bruch i elecció de la pubilla i l’hereu, a les 10 del vespre a la plaça Nova.

20 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ 34A DIBUIX DE PINTURA a les 10 del matí. TALLER D’ESTAMPACIÓ DE SAMARRETES a la 5 de la tarda a la plaça Nova, a ¾ de 6 MASTERCLASS D’SPINNING. FESTA BLANCA a ¼ de 9 i cinema a la fresca a les 10 del vespre. PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST_ RUSÓ I IAN SALA, a les 10 del vespre als Jardins de Cal Bach. Cal reserva prèvia a la web de l’Ajuntament

21 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ PEDALADA POPULAR a les 9 del matí. PLANTADA DE BITLLES CATALANES a 2/4 d’11. TARDA DE MOTOR a partir de les 4. QUINTO I CONCERT AMB SICUTA VERSIONS, a partir de les 10 de la nit.

22 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ MATINAL ESPORTIVA a les 10 del matí. Xtreme Race, a les 5 de la tarda. ESPECTACLE “SEPARADES.... I QUÈ?” a 2/4 de 10 del vespre al teatre del Casal.

23 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ ANIMACIÓ INFANTIL AMB “PANET-

TONE BROTHERS” I FESTA DE L’ESCUMA, a les 5 de la tarda. Tot seguit ENTREGA DE PREMIS DEL CONCURS DE DIBUIX I PINTURA. CAMINADA NOCTURNA, sortida a 2/4 de 10 de la nit.

24 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ REPIC DE CAMPANES a les 10 del matí i tot seguit, missa solemne. CERCAVILA TRANQUIL·LA I BALL A LA PLAÇA AMB ELS GEGANTERS I GRALLERS DEL POBLE. Tot seguit, REFRIGERI I SARDANES AMB LA COBLA DE L’ORQUESTRA ROSALEDA. CAFÉ CONCERT AMB LA ROSALEDA a les 6 de la tarda. I CONCERT AMB LA ROSALEDA a 2/4 de 9 del vespre.

25 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ JOCS DE TAULA I DE CARTES a les 5 de la tarda. I HAVANERES AMB SON DE L’HAVANA a les 8 del vespre.

27 D’AGOST PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST_ MANEL BARTRONS, a les 10 del vespre als Jardins de Cal Bach. Cal reserva prèvia a la web de l’Ajuntament

28 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ SEMIFINAL TORNEIG DE PÀDEL DE LA FESTA MAJOR

29 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR_ TORNEIG DE FUTBOL SALA, a partir de les 9 del matí. A la tarda, 4 hores de natació. TORNEIG DE BITLLES CATALANES a partir de 2/4 de 6 de la tarda al camp de futbol. I tot seguit, partit de solteres contra casades.

PERAFITA_ 27A TROBADA D’ACORDIONISTES_ A 2/4 de 6 de la tarda, al Pavelló.

ALPENS_ TEATRE DE TITELLES_ CONTES DEL BINOMI AMB LA CIA. BINIXIFLAT. A les 6 de la tarda, al Casino d’Alpens. Cal reservar les entrades.

LaRella tornarà a sortir el dijous 9 de setembre!

12 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ CINEMA A LA FRESCA, a les 10 de la nit a la Plaça Major.

13 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ “PETJADES DE SENTITS” a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Perot Rocaguinarda. Pregó de Festa Major a 2/4 de 7 a la Font Gran, tot seguit AUDICIÓ DE SARDANES. CORREFOC A 2/4 d’11 de la nit, sortida des de la plaça Major. PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST_ FERRAN ORRIOLS, a les 10 del vespre als Jardins de Cal Bach. Cal reserva prèvia a la web de l’Ajuntament.

14 D’AGOST OLOST_ FESTA MAJOR_ ESPECTACLE INFANTIL AMB JAUME BARRI, a les 11 del matí a la plaça Major. Tot seguit, festa de l’escuma. PRIMERA CRONO-ESCALADA a partir de les 5 de la tarda a Sant Adjutori. CONCERT JOVE AMB LA BANDA BIRUJI I CAPINÀS, a partir de les 11 de la nit a la plaça Major. LaRella | 18

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR_ FINAL TORNEIG DE PÀDEL DE LA FESTA MAJOR

SOLIDARITAT

Olost i Prats acolliran els únics acaptes de sang d’aquest estiu al Lluçanès El Banc de Sang i Teixits de Catalunya fa una crida a donar sang aquest estiu. Al Lluçanès es faran acaptes a Olost, el 3 d’agost, i Prats de Lluçanès, el cap de setmana del 14 i 15 d’agost, exclusivament. Des del Banc recorden que cal reservar hora, a través de la web, per poder fer la donació. Els mesos de juliol i agost solen disminuir el nombre de donacions, baixen gairebé un 30%, i enguany la necessitat de transfusions, en relació amb l’estiu del 2019, ha pujat un 15%, és per això que del Banc de Sang i teixits han començat la campanya “Viu i fes viure” aquest estiu.//Red

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · BARS · HOSTALS

10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar (NOU!), peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA

VETERINARI

E. RENOVABLE

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES

3_INFORMÀTICA

ETÒLEG

COMBUSTIBLE

4_MECÀNICS

5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

6_INSTAL·LACIONS

7_ESCURA-XEMENEIES

8_SALUT TRACTAMENTS

DENTISTES

DIETÈTICA

FARMÀCIA ÒPTICA

9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

SANTA CREU

STA EULÀLIA

CELEBRACIONS

10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

SUPERMERCATS

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

11_BELLESA PERRUQUERIA

ESTÈTICA

Dia

De 9 a 20.30 h

De 20.30 a 9 h

5

DJ

ST.BARTOMEU

ALIBERCH

6

DV

OLOST

BARNOLAS

7

DS

F.TERRICABRAS-VIC

TERRICABRAS

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

8

DG

F.ARUMI-VIC

ARUMI

9 DLL 10 DM 11 DC

ST.BARTOMEU OLOST PRATS

TANYÀ VILAPLANA FARGAS

12 DJ 13 DV

ST.BARTOMEU OLOST

EURAS ATLÀNTIDA

Els caps de setmana i festius, tant pel matí i com per la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.

14 DS

F.TANYÀ-VIC

TANYÀ

15 DG

F.YLLA-CATALÀ-VIC

YLLA-CATALÀ

16 17 18 19 20 21 22

DLL DM DC DJ DV DS DG

PRATS OLOST PRATS ST.BARTOMEU PRATS F.VILAPLANA-VIC F.FARGAS-VIC

FARGAS EURAS ATLÀNTIDA YLLA-CATALÀ TANYÀ VILAPLANA FARGAS

23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7

DLL DM DC DJ DV DS DG DLL DM Dc Dj Dv Ds Dg Dll Dm

ST.BARTOMEU OLOST PRATS ST.BARTOMEU OLOST F.ATLÀNTIDA-VIC F.EURAS-VIC ST.BARTOMEU OLOST PRATS ST.BARTOMEU OLOST F.FARGAS-VIC F.ARUMÍ-VIC PRATS OLOST

ATLÀNTIDA YLLA-CATALÀ TANYÀ VILAPLANA FARGAS ATLÀNTIDA EURAS TANYÀ VILAPLANA ALIBERCH BARNOLAS TERRICABRAS FARGAS ARUMÍ URGELL EURAS

12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

FOTOGRAFIA

NETEJA

QUIOSC

RESIDÈNCIA

TAXIS

TINTORERIA

ENCANTS

ES VEN » SUZUKI VITARA 2000 HDI. Matrícula 7328CNS. 80.000 Km. T.: 608 94 72 79 (R06/01) » CAVALLET per pintar quadres de fusta. T.: 662 00 32 99 (R04/02) » NEVERA COMBI DE 185 CM. EDESA F53 No-Frost, color metàl·lic. 75 €. Funciona correctament. L’exterior té alguns copets. Manca un calaix. Cal recollir-la a Alpens. T.: 615 427 347 (R07/01)

zona del Lluçanès Nord. De lloguer, compra o masoveria. T.: 607 598 352 (R05/05) » CASA. parella jove amb dues criatures busquem pellissa/masia petita per a viure. De lloguer o venda. Zona Osona Nord o Ripollès Sud. Oberts a comprar terreny edificable. T.: 696 05 87 15 (R06/02) » INQUILÍ/NA per a compartir casa de poble a Oristà. Preferiblement algú amb intenció de viure-hi una llarga temporada. Que sigui responsable i solvent. T.: 644 93 53 55 (R09/01)

» EMBALADORA JOHN DEERE 550. T.: 636 333 630 (R05/01)

ES LLOGA

» PNEUMÀTICS D’UN TOYOTA mida 205 R16. T.: 602 181 210 (R05/02)

» BAR-RESTAURANT A SANT BARTOMEU DEL GRAU. Obert i en funcionament. T.: 606 58 47 66 (R09/02)

ES BUSCA » CASA I FINCA per a desenvolupar-hi activitat agroramadera i treballar el bosc a la

LaRella | 22

NOU AL DIRECTORI!

LA TROBARÀS A LA SECCIÓ 10, A MENJARS PER EMPORTAR

EL TEMPS

5 d’agost de 2021

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 14 de juliol al 2 d’agost

Cumulonimbus amb barret creixent la tarda del 2 d’agost al nord, vist des de Sant Boi de Lluçanès // F.: JMCASTRO

TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 22 de juliol

39,2

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

ORISTÀ _ 14 de juliol

7,5

EL DIA MÉS PLUJÓS

L.

SANT BOI _ 31 de juliol

PRATS

Cº

L.

SANT BOI

49

ALPENS

29

PRATS

15,2

ORISTÀ

13,5

OLOST

13,4

ORISTÀ

SANT BOI

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

14

26.4

9.1

5.0

28.5

8.3

2.2

29.7

7.5

7

24.5

9.9

0.2

24.3

10.3

0.0

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3

27.2

13.4

0.6

29.4

13.6

0.8

30

14.8

0

25.6

13.8

3.0

25.1

12.9

0.0

29.6

15.6

0.0

30.8

15.3

0.0

31.6

14.7

0

28.2

16.0

0.0

28.1

15.4

0.2

32.0

13.7

0.0

33.1

12.3

0.0

35.2

14.2

0

30.8

14.6

0.0

31.1

14.4

0.0

32.5

14.4

0.0

34.1

13.2

0.0

35

13.7

0

29.9

15.6

0.0

31.8

15.1

0.0

33.4

14.3

0.0

35.6

13.7

0.0

35.6

15.1

0

32.1

16.4

0.0

32.8

16.4

0.0

34.1

15.9

0.0

36.0

14.4

0.0

37.3

16.2

0

32.6

17.9

0.0

32.4

17.6

0.0

35.4

16.9

0.0

36.9

14.0

0.0

38.3

15.9

0

34.0

17.9

2.0

33.1

17.2

0.0

36.5

15.7

0.0

37.3

14.2

0.0

39.2

14.7

0

34.9

17.9

0.0

34.8

19.1

0.0

34.9

15.6

0.0

35.9

13.1

0.0

37.3

14

0

33.4

18.4

0.0

33.3

18.5

0.0

32.4

17.8

0.0

34.4

14.5

0.0

35.2

15.6

0

32.0

19.4

0.0

31.5

17.4

0.0

29.6

15.2

0.0

31.2

14.2

0.0

32.5

15.1

0

28.4

16.1

0.0

28.5

16.2

0.0

26.6

15.2

0.0

28.6

14.3

0.0

28.2

15.4

inp

25.2

15.2

0.2

24.9

15.5

5.0

30.8

13.2

0.0

32.1

13.3

0.0

33

14.7

0

29.7

14.8

0.2

29.3

14.5

0.6

30.1

16.0

0.0

31.6

15.3

0.0

35

14.9

0

29.1

17.2

0.0

29.1

16.6

0.0

32.1

15.5

0.0

32.9

14.6

0.0

34.8

15

0

30.8

16.6

0.0

31.6

16.4

0.0

33.7

15.8

0.0

35.1

13.7

0.0

36.7

15.2

0

32.2

17.5

3.6

32.7

17.9

6.4

26.9

14.7

9.6

28.8

14.3

10.4

31.7

15.6

6.5

25.3

13.3

39.6

24.5

11.8

8.4

22.9

12.8

0.0

25.5

13.3

0.2

26.1

15.2

0

22.3

12.3

0.2

21.2

10.7

0.0

27.2

11.1

0.0

28.7

12.1

0.0

31.1

15.1

0

26.0

13.7

0.0

26.4

12.4

0.0

27.8

12.4

0.0

29.5

12.5

0.0

30.4

14.8

0

27.3

14.1

0.0

27.2

13.6

0.0

39,6

PLUJA ACUMULADA

OLOST

El pubill Moles de la Torre només fa que collir tomàquets de quilo i mig)//

“Gallina agostina, ponedora fina”

Màx.

EL RACÓ DE LA FEINA BUSCO FEINA

BUSCO TREBALLADOR/A

> Faig classes de repàs de primària i d’ESO. Estudiant de Biotecnologia. Puc adaptar l’horari _608 321 352

> GEROCULTOR/A: A residencia d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081

> Busco feina de cangur, tinc experiència i puc adaptar-se a qualsevol horari. Amb cotxe propi_608 321 352 > Noia busca feina per netejar_ 693 398 219

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

EQUIP La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:

Amb la col·laboració de:

REDACCIÓ_ Jordi Borralleras, Lluc Corominas, Carolina Font, Ferran Vila, Marta Giravent, Nerea Sánchez i Xavier Vilella. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Ainhoa Campdepadrós, Maria Marmi, Pol Asensi i Ramon Erra. DISSENY I EDICIÓ _ Jordi Freixa i Oliveras edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

LaRella | 23