LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 15 | JULIOL | 2021 NÚM: 508
www.larella.cat PÀG 3
la cultura brota, malgrat tot
Els Brots del Cantilafont i el restaurant La Roca, guanyen els primers premis d’innovació rural PÀG 5
Es disparen a 37 els positius per coronavirus al Lluçanès PÀG 6
“La música pot ser intergeneracional i hi pot participar tothom” Entrevista a la música Laia Pujol PÀG 3
Un estiu minimalista La columna de Meritxell Verdaguer PÀG 7
Alternatives en acció Per Ariadna Tremoleda PÀG 8
La Vinyeta Moment de l’espectacle Pilar de dos, al Brots celebrat als jardins de la Torre d’Alpens.//F: EVAFREIXA
Per Gerard Bosch
FESTA MAJOR NOTÍCIES
Núm. 508
La plaça de Perafita llueix per Festa Major
Circ i rumba protagonistes de la Festa Major d’estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Redacció
Concert de Festa Major a la plaça Sant Antoni.// F: EFREIXA
Exposició “L’art d’il·lustrar contes” de Teresa Ribera i Gerard Bosch// F: RCASALS
PERAFITA Per_ Carolina Font Usart
El punt d’inici de la Festa Major de Perafita el va marcar la revetlla de Sant Joan i l’arribada de la Flama del Canigó, a partir de llavors gairebé dotze dies d’activitats. La presentació del llibre d’Edu Sallent “Aquell vol de papallones” on s’hi narren les aventures d’un escalador, amb els seus amics com a protagonistes i les escaldes com escenari, i la caminada popular van omplir els primers dies de festa. La revetlla de Sant Pere, patró de Perafita, que va reunir tot el veïnat a la plaça Sant Antoni per celebrar-ho, va ser el punt àlgid. La inauguració de l’exposició “L’art d’il·lustrar contes” de la Teresa Ribera i en Gerard Bosch, va ser el primer acte del juliol. De la mà dels dos artistes van néixer les aventures de l’Aseret, la bruixa de Perafita. També a Perafita va néixer, ara fa 19 anys, el Grup de Teatre la Trebinella, i per celebrar-ho van projectar un documental amb
LaRella | 2
un resum de totes les obres de teatre que han interpretat. La música va arribar amb el “Desconcert” de divendres, a càrrec de Guillem Soler i la Tribut. El dissabte els Cafè Trio omplien la plaça durant el cafè concert. Qui també la va omplir va ser la pregonera d’enguany, la Sandra Currubí Armengol, amb un pregó emotiu i sincer. La jove perafitenca en va fer emocionar a més d’un. El vespre de dissabte, i com ja és tradicional, el sopar popular aplegava a tot el veïnat a la plaça i la música a la fresca a càrrec de Fitafestt, posava punt final a la vetllada quan ja clarejava. Per la canalla, l’humor i la màgia de la Melanie, l’exhibició de Parkour i el farcell de jocs van omplir els matins de dissabte i diumenge. La implicació de l’Associació de familiars d’alumnes (AFA) durant la festa va fer les delícies dels assistents, que podien gaudir amb les seves creps i amb la llimonada. Les havaneres amb Norai i el rom cremat van posar punt final a la Festa Major.//
Curta però molt intensa, podria ser un bon resum de la Festa Major de Santa Eulàlia. La festa arrancava divendres a la tarda amb les parades del Mercat de la Xella a l’entrada de la zona esportiva. Un cop a dins, l’espectacle de contes a càrrec de Bibliobus Puigdon i el taller de circ de la Cabirola deixaven bocabadats a tothom qui s’acostava a veure’ls. Entre tombarelles i giragonses, a les barres ja ho tenien tot apunt pel sopar de tapes: l’entrepà de botifarra, la vedella amb bolets, els macarrons, l’arròs amb remolatxa i unes patates amb salsa de curry que feien difícil parar de menjar. Un assortit de tapes a l’altura d’una posta de sol espectacular, i és que aquest indret té sorpreses amagades. Pocs dies abans, l’organització havia hagut de fer front a una baixa imprevista: el concert de la Mar Pujol, la Laia Pujol i la Marta Olivant s’havia de suspendre per causes alienes a ells. En lloc seu, en David Mestre, veí de Santa Eulàlia, va pujar a tocar un parell de cançons, cap al final de la seva actuació es va animar a improvisar alguns garrotins. Al cap de poc ja pujaven a l’escenari l’Oriol Vilaró i la Carolina Font, membres del grup de glosa del Lluçanès, per acompanyar-lo.
Joan Garriga i el mariatxi galàctic a Sant Eulàlia.// F: AGARET
El plat fort, però, arribava després, amb en Joan Garriga i el mariatxi galàctic a dalt l’escenari i la seva barreja de rumba i cumbia amb arrels vallesanes que va fer moure els malucs de tota la gent que l’havia anat a veure. Van sonar cançons noves que apunten a clàssics i clàssics de tota la vida com Sonajero de colores. L’endemà s’inaugurava l’espai recreatiu del final de la zona esportiva, i també es va inaugurar l’expositor dels productes de les artesanes locals al telecentre, una mostra de tot el que es cou a Santa Eulàlia. El diumenge, i com ja es tradició, la missa i la benedicció de vehicles a Sant Cristòfol acabava la festa major.//
CULTURA
De dona a dona: referents d’ahir i avui El passat diumenge, va tenir lloc un recital de poesia al monestir de Santa Maria de Lluçà. De dona a dona, és el títol que el grup cultural Dones que cremen romaní van escollir per donar nom a l’acte. Un acte carregat de simbolisme, sensibilitat i sota una perspectiva feminista, de llibertat i sororitat, acord a l’experiència de les beguines. Unes dones que van crear i definir una corrent espiritual, de convivència i d’aposta per la llibertat des del segle XII, en un context històric on les dones s’havien de sotmetre a diversos poders: al clero, al marit, a la família i al rei. En una primera part, dins el monestir van sonar diverses composicions musicals de l’Edat Mitjana a càrrec de Rosa Maria Aguadé. En la segona part, que es va realitzar a l’emblemàtic claustre del monestir, totes les dones van llegir cartes de llibertat a les beguines, escrites des de la seva expe-
Moment de la representació.// F: GBORRALLERAS
riència i vivència, tot posant de manifest la complexitat del fet de ser dona i sentir-se lliure. La maternitat, la llibertat, el suport entre companyes o la criança van ser alguns dels temes als que es van fer referència. Esperem que aviat puguem tornar a gaudir de les paraules i reflexions d’algunes dones del Lluçanès.//GEMMALAPAZ
NOTÍCIES
15 de juliol de 2021
Els Brots del Cantilafont i el restaurant La Roca guanyen els primers Premis del Món Rural El Consorci acull la presentació de la Càtedra del Món Rural amb la presència de la consellera Teresa Jordà SANTA CREU DE JUTGLAR Per_ Carolina Font Usart
La presentació de la Càtedra del Món Rural, que va tenir lloc el passat 3 de juliol a Santa Creu, va servir per desvetllar els guanyadors dels primers Premis d’Innovació del Món Rural. Aquests premis van néixer amb la intenció inicial de donar a conèixer la Càtedra al Lluçanès i amb la voluntat d’ajudar a les persones que hi tiren endavant projectes innovadors. Els premis, dividits en dues categories, van ser de 5.000 € cadascun (finançats per l’Associació Solidària Contra l’Atur, ASCA) i també incloïen l’acompanyament per part de la Càtedra o d’alguna de les entitats que la conforma i una proposta per donar una major visibilitat a cada projecte. Des de la Càtedra van valorar que per aquestes iniciatives locals “una ajuda d’aquest tipus pot ajudar molt a fer un tomb que permeti seguir amb la iniciativa”. Els dos projectes premiats en aquesta primera edició van ser, els Brots del Cantilafont i el projecte cooperatiu La Roca de Sobremunt. Els Brots del Cantilafont van rebre el premi a la categoria jove. El jurat va valorar la seva capacitat d’adaptar-se a la situació actual i rellançar-se en un nou format, i també la projecció de futur de la iniciativa i el seu impacte cultural i econòmic. El segon projecte premiat, en aquest cas en la categoria de dones, va ser La Roca de Sobremunt,
el restaurant cooperatiu, del qual van valorar la valentia per iniciar un projecte d’aquestes característiques en temps de pandèmia i la capacitat de treballar en xarxa amb els actius del territori, generant economia social i solidària. LA CÀTEDRA DEL MÓN RURAL ES PRESENTA AL PÚBLIC El president del Consorci del Lluçanès, Marc Sucarrats, va donar el tret de sortida a la jornada de presentació de la Càtedra del Món Rural, que vol esdevenir una nova eina per al desenvolupament dels territoris rurals de Catalunya i generar coneixement en aquest àmbit. La Càtedra neix de la col· laboració entre la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACC), Creacció, el Consorci del Lluçanès, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). El coordinador de la Càtedra, Alfred Vernis, va explicar que aquesta vol ser un mecanisme de transferència i adaptació de coneixements que es generin entre els diferents territoris rurals. Tan ell com el president del Consorci van coincidir en el fet que no hi ha una única ruralitat. Vernis va fer especial esment en la necessitat del treball en xarxa des dels territoris rurals per “superar la dicotomia rural - urbà” i canviar el model de relacions entre les zones urbanes i les zones rurals, ja
La consellera Teresa Jordà i Miquel Vila, vicepresident d’ASCA, amb representants del Cantilafont i de la Roca guanyadores dels premis.// F: CFU
que com va apuntar “des del món rural també podem plantejar solucions a la problemàtica urbana de la concentració”. Des de la Càtedra veuen en la innovació un eix pel desenvolupament de les zones rurals, per això a través d’aquesta donaran a conèixer projectes innovadors amb la voluntat de difondre’ls i amplificar la seva feina. Vernis explicava en la seva presentació que les característiques de les zones rurals, com per exemple la baixa densitat de població o la dispersió d’aquesta no afavoreixen la creació d’entorns innovadors ni estimuladors, com passa a zones urbanes, per això, també voldran enxarxar aquestes iniciatives i compartir coneixements. Per la seva banda, la consellera Teresa Jordà, encarregada d’inaugurar la jornada, va elogiar la feina feta des de la Càtedra i des de les entitats que la formen, per la seva aposta pel desenvolupament integral i sostenible del món rural. Va afirmar que “les polítiques que ha de fer aquest país han d’anar de la mà del territori i no d’esquena a ell”.//
LA COLUMNA
Meritxell VERDAGUER VILAGELIU
Un estiu minimalista
Llegeixo a la premsa que Antoni Trilla, cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, ha dit que toca un ‘estiu minimalista’. També diu que ja ho va dir l’any passat. Vaja, un cop més un estiu minimalista per nosaltres, però maximalista per la pandèmia. Després de més d’un any enganxada a les notícies sobre la Covid-19 i connectada per no perdre el fil dels meus amics, val més un estiu també minimalista a les xarxes socials, penso. Sento rebuig per les pantalles, i això és culpa de la pandèmia. Ara em semblaria terrible tornar al ritme de videotrucades que fèiem durant el confinament. I sento plaer quan estic tres hores sense el mòbil. Em sembla una bona manera de mesurar si estic bé amb el que estic fent, si m’ho estic passant bé, si no necessito el mòbil per evadir-me a qui sap on. I ostres, que bé quan no hi ha cobertura! Prefereixo no posar nom a tot això perquè intueixo que si ho faig, tindríem un nou problema. Millor si ho tractem d’una altra manera. He fet algunes passes per provar com seria la vida sense mòbil, per posar una mica d’emoció en aquest estiu minimalista. La primera ha estat desinstal·lar l’aplicació Instagram. Amb les frustracions que ens ha portat la vida amb pandèmia, m’he adonat que en alguns moments he acabat vivint la vida dels altres. I m’he frustrat encara més, mirant a través d’aquesta xarxa hedonista com tothom es divertia d’alguna manera o altra. Malgrat ser conscient de tot el que s’amaga darrere quatre imatges, de tot el que no s’explica, és inevitable comparar-te. I sí, ara que ho he provat, tot plegat mola bastant més sense Instagram. Truco més, malgrat que em fa una mandra terrible. No us podeu imaginar com ens costa trucar a les persones que ens hem fet grans a través de xats, sigui el MIRC, el Messenger o bé Whatsapp i Telegram. Trucar és un sacrifici. Però l’estic fent. Quan truques - si responen - s’acaba l’espera en un instant. Que ràpid que ho solucionem tot. Sabeu allò de mirar quinze cops el mòbil esperant una resposta? Doncs ja passa menys. I si, he tornat als llibres. Feia temps que no llegia tant com he llegit aquest any. Ja no puc mirar una pel·lícula, ni una sèrie. No vull més pantalles, estic esgotada. Que vingui un estiu minimalista, sí, però de parlar, córrer, trobar-nos en persona, i de llegir paper. Em queda Google Maps al meu mòbil, i això sí que no sé com fer-ho.//
LaRella | 3
ENTREVISTA NOTÍCIES
St. Feliu Sasserra se suma al porta a porta Sant Feliu Sasserra és el tercer municipi del Lluçanès que se suma al sistema de recollida selectiva de residus Porta a Porta (PAP). Des del dimarts 1 de juny, ja no es pot trobar cap contenidor als carrers (exceptuant el del vidre) i les fraccions són recollides directament a la porta de l’habitatge o comerç d’acord amb un calendari establert. El servei també preveu la recollida de residus voluminosos amb previ avís dels veïns a l’Ajuntament. Per la seva banda, les cases que no pertanyen al nucli urbà faran les seves aportacions a l’àrea de contenidors tancats habilitada per aquesta fi. La implantació d’aquest nou servei de recollida de residus ha estat la consolidació d’un projecte ja aprovat en l’anterior legislatura. L’alcalde, Josep Romero, celebra la bona acollida que el Porta a Porta ha tingut per part dels veïns i assenyala els beneficis que aquest sistema de recollida de residus té per al medi ambient.//NSM
TURISME
Junts per Perafita no implementa la moratòria per HUT que van aprovar en Ple La moratòria per noves llicències d’habitatges d’ús turístic era un dels punts que plantejava la moció presentada pel PAP (Poble Actiu Perafita) al Ple de Perafita del passat 16 de març. La moció volia esdevenir una eina per regular l’ús turístic de l’habitatge a Perafita i va ser aprovada amb tres vots a favor del PAP i dos en contra i dues abstencions de Junts per Perafita. La moció acordava iniciar els procediments per tal de regular l’activitat turística a Perafita i establir una moratòria immediata de concessió de noves llicències per habitatges d’ús turístic a tot Perafita. Des del PAP reclamen que es faci efectiva la moratòria i els acords aprovats. No obstant a l’equip de govern no els sembla bé que aquesta moratòria s’apliqui de forma immediata. Ramon Casals, alcalde de Perafita, argumenta que hi ha gent que acaba de demanar permís per dedicar un habitatge al turisme i “seria una contradicció haver dit que sí i ara dir que no”. Casals és partidari de fer algun tipus de regulació del turisme, però considera que s’hauria d’aplicar amb POUM, tot i que admet que és un tema que encara no han treballat.//
LaRella | 4
Núm. 508
El Lluçanès se situa en tercera posició en el rànquing de territoris que més residus recull de forma selectiva ELS RESIDUS MUNICIPALS AL LLUÇANÈS, PER HABITANT I MUNICIPI RECOLLIDA SELECTIVA
FRACCIÓ RESTA
TOTAL RESIDUS
HABITANTS
TOTAL (T)
%
TOTAL (T)
%
TOTAL (T)
kg/hab/any
Alpens
266
70,05
53,01
62,09
46,99
132,14
496,75
Lluçà
273
80,36
58,2
57,71
41,8
138,07
505,74
Olost
1198
393,16
71,01
160,52
28,99
553,68
388,25
Oristà
541
137,67
62,35
83,15
37,65
220,82
408,17
Perafita
395
94,78
40,44
139,59
59,56
234,37
593,35
Prats de Lluçanès
2569
953,84
86,15
153,32
13,85
1107,16
430,97
85
44,29
52,57
39,96
47,43
84,25
991,19
MUNICIPI
Sant Agustí de Lluçanès Sant Bartomeu del Grau
858
155,28
44,82
187,49
55,18
342,77
396,01
Sant Boi de Lluçanès
541
143,32
44,39
179,54
55,61
322,86
596,79
Sant Feliu Sasserra
602
106,34
37,94
173,96
62,06
280,3
465,61
Sant Martí d'Albars
112
37,55
56,4
29,03
43,6
66,58
591,51
Santa Maria de Merlès
184
35,43
57,37
26,33
42,63
61,76
335,68
79
23,46
39,64
35,72
60,36
59,18
749,12
7703
2275,53
63,14
1328,41
36,86
3603,94
467,86
Sobremunt TOTAL
LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno
Durant l’any 2019 es van generar 3.603,94 tones de residus al Lluçanès. D’aquestes, 2.275,53 tones van ser dipositades a la fracció resta; mentre que 1.328,41 tones es van recollir de forma selectiva. Comparant-ho amb les dades d’anys anteriors, el 63,14% dels residus que es van generar al Lluçanès l’any 2019 es van recollir de forma selectiva, 17,64 punts percentuals per sobre dels que es van recollir el 2014 (45,50%). L’any 2014, al Lluçanès es van generar 1,43 quilograms de residus per habitant cada dia, mentre que al 2019 aquesta xifra s’ha reduït a 1,28 quilograms (0,12 punts per sota de la mitjana catalana). Amb aquestes dades, el Lluçanès se situa 18,34 punts per sobre de la mitjana a nivell de
Catalunya, que el 2019 va recollir de forma selectiva un 44,80% dels residus generats l’any 2019. Existeixen diferències notables entre els tretze municipis lluçanencs. Municipis com Olost i Prats de Lluçanès, on el Porta a Porta està instaurat des del 2013 i el 2016 respectivament, mostren dades que se situen per sobre de la mitjana superant el 70% de residus recollits de forma selectiva. Per territoris, el Berguedà que s’ha convertit en la comarca que més recicla amb un 68,82% de residus recollits de forma selectiva, juntament amb Osona (65,43%) i el Priorat (63,23%). D’aquesta manera, el Lluçanès se situaria en tercera posició, 2,29 punts per darrera de la comarca d’Osona. El gener del 2020, es van quantificar 211 municipis a Catalunya que utilitzaven el Porta a Porta (PAP) com a sistema de recollida de residus i
84 municipis preparant la seva implantació. TURISME DE DEIXALLES Una de les problemàtiques que cal abordar com a territori, és l’anomenat “turisme de deixalles”. Pràctica que s’ha disparat els darrers anys arrel de la implantació del porta a porta en alguns municipis del Lluçanès. Es tracta de desbordaments descontrolats de deixalles que s’han convertit en una imatge habitual a municipis com Merlès, Perafita o Santa Creu. El passat mes de maig, el Consell Comarcal d’Osona va impulsar una campanya amb l’objectiu de combatre aquesta pràctica i conscienciar a les persones que la duen a terme. Proposen com a possible solució, tancar o restringir les àrees de contenidors habilitades i centres d’aportació per evitar-ne un ús inadequat.//
NOTÍCIES
15 de juliol de 2021
Es disparen a 37 els positius per coronavirus al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
Després de tocar fons fa un parell de setmanes amb tan sols cinc casos positius la pandèmia ha tornat a envelar-se a la comarca coincidint amb la cinquena onada del coronavirus, que afecta majoritàriament la població més jove i encara sense vacunar. En total, la darrera quinzena hi ha hagut 37 casos positius al Lluçanès, dels quals la meitat (17) corresponen a Prats, 7 a Sant Boi, 6 a Sant Bartomeu, 4 a Olost, 2 a Oristà i un a Lluçà, mentre que Alpens, Perafita, Sant Feliu i Merlès s’han mantingut a 0. Tot i l’augment molt significatiu al conjunt de la comarca les da-
des encara queden lluny de les pitjors viscudes durant la pandèmia. L’última quinzena d’aquest mes de març, per exemple, s’hi van arribar a registrar 88 casos. Com passa des de l’inici de la pandèmia aquestes dades no inclouen els casos dels municipis de menys habitants (Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt), que el departament de Salut no difon per tal de garantir-ne la confidencialitat. L’ABS LLUÇANÈS SEGUEIX DISPENSANT DOSIS Els professionals de l’Àrea Bàsica de Salut del Lluçanès continuen treballant per vacunar contra el coronavirus sense necessitat d’haver de desplaçar-se en un centre de vacunació
massiva. El procediment més senzill per apuntar-s’hi és contactant-hi pels telèfons habituals. En alguns moments també és possible apuntar-s’hi a través del web vacunacovidsalut. cat, però aquesta opció només hi apareix puntualment, quan el sistema informàtic detecta que hi ha dosis disponibles. Tot i això, des de l’ABS avisen que la disponibilitat de dosis aquí és molt més reduïda que als centres de vacunació massiva o els punts on s’organitzen maratons de vacunació. Aquest dimarts, per exemple, els majors de trenta anys de Sant Feliu van poder presentar-se a la vacunació sense cita prèvia que es va organitzar a Artés, on tenen el CAP de referència.//
MUNICIPAL - PRATS
Prats rep un crèdit de la Diputació per l’adquisició de Ca l’Andreuet La Diputació de Barcelona ha atorgat un crèdit a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès per valor de 200.000 euros en el marc de l’anomenada Caixa de Crèdit. D’aquest import, 105.000 euros es destinaran a l’adquisició de l’antiga farmàcia, mentre que els 95.000 restants seran per a inversions diverses. El consistori pradenc va aprovar la compra de Ca l’Andreuet, l’antiga farmàcia, a finals del 2019, un moviment que va aixecar queixes de l’oposició per la falta de projecte i la discreció en els plans de futur. Tal com estava previst, el 50% de la compra (210.000 euros) es va sufragar amb els pressupostos del 2020, mentre que la meitat
“El crèdit de la Diputació servirà per finançar el 25 % de l’adquisició de la finca”
restant s’haurà de pagar durant aquest any i el següent (un 25% l’any 2021 i la part final amb els comptes del 2022). D’aquesta manera, el crèdit de la Diputació servirà per finançar el 25% de l’adquisició de la finca (105.000 euros) que s’ha d’abonar amb els pressupostos d’enguany. Segons explica Bruch, els crèdits d’aquest instrument de la Diputació són sense interès i s’amortitzen en un període de deu anys. Els 95.000 euros restants que presta la Diputació es destinaran a despeses que ja estaven pressupostades, com ara la remodelació de Cal Bernat o la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals.//JBE
ALIMENTACIÓ
Neix “Excedents solidaris” a Olost “Un terç dels aliments que es produeixen, s’acaben llençant”. Aquesta va ser una de les dades que va donar l’enginyera agrònoma d’Olost, Maria Gorchs, en la presentació del nou projecte, batejat com a “Excedents Solidaris”, per evitar i reduir el malbaratament alimentari. Segons afirmen des del consistori, ha estat la culminació d’un treball de fa mesos entre la regidoria de Serveis Socials, Càritas i la parroquia del poble. Aquesta nova iniciativa pretén donar sortida als excedents d’aliments dels horts o de productes que encara són comestibles però que pel seu aspecte no es poden vendre en un establiment. També es preveu cobrir les necessitats alimentàries d’aquelles famílies vulnerables detectades pels serveis socials. El projecte està en funcionament des de fa una setmana. Cada quinze dies, els dijous, les persones a qui se’ls destina aquest nou servei podran anar a recollir els aliments a la rectoria entre les onze i les dotze del matí.//LCP
MUNICIPAL - PERAFITA
Tallaran els dos avets de davant l’Església de Perafita Les arrels dels dos avets que hi ha a l’entrada de l’església de Perafita, ja fa temps que estan causant problemes a la paret que envolta l’edifici, així ho avançava l’ajuntament en el butlletí municipal del mes de febrer. Fa uns dies, tècnics del Bisbat de Vic van anar a inspeccionar la zona per valorar possibles solucions. La conclusió segueix la línia de l’ajuntament, cal tallar els arbres. Tal com explica Ramon Casals, alcalde de Perafita, les arrels dels dos arbres estan afectant la paret de l’entrada, on ja fa temps que s’hi aprecia una escletxa que no para de créixer. A més, Casals afirma que una de les arrels està ar-
ribant també a sota l’església. Més enllà dels danys a les estructures, Casals fa esment al tema de seguretat “els arbres són molt alts, si la paret falla o si hi ha un temporal, no sabem quins danys podrien arribar a causar”. Per altra banda, un grup de veïns del poble ha decidit començar una recollida de firmes per demanar que no es tallin els avets i que es busqui alguna altra solució. Casals entén el desacord dels veïns, però es manté ferm en el fet que tallar-los és la millor solució, i des de l’ajuntament han decidit assumir-ne el cost. Els treballs començaran, segons avança Casals, probablement aquesta tardor.//CFU
LaRella | 5
ENTREVISTA NOTÍCIES
Núm. 508
“La música pot ser intergeneracional i hi pot particip Entrevista a la música LAIA PUJOL ROVIRA PRATS DE LLUÇANÈS Per_Carolina Font Usart
La Laia Pujol ha sigut la primera directora de l’EMAL i, fins fa poc dies hi feia de professora de clarinet i llenguatge musical. Intèrpret de clarinet, va debutar amb la JONC el juliol del 2013, i ha participat en diferents projectes com les Balkan Paradise Orchestra i l’espectacle “On la tempesta deixà una pau intensa”. Aquest estiu marxa a fer un màster de Community Music que, durant dos anys, la farà viure a la costa est dels Estats Units. DE MESTRE AL LLUÇANÈS A ALUMNE ALS ESTATS UNITS, QUÈ VAS A ESTUDIAR EXACTAMENT? Vaig a estudiar un màster de dos anys a la University of Southern California, a Los Angeles. El màster és de Community Music, que es podria traduir com a “música comunitària”. Hi vaig a través d’una beca de la Caixa, que m’ofereix els recursos econòmics per pagar-me el màster i l’estada. QUÈ ENTENEM PER MÚSICA COMUNITÀRIA? La música comunitària és/són projectes socials que busquen intervenir en una comunitat a través de la música. Aprofundint en els valors i les habilitats que per si sola ens dóna la música, com per exemple treballar la confiança, el sentit de pertinença a un grup, etc. I PER QUÈ AL SUD DE CALIFÒRNIA? Los Angeles és un epicentre d’aquest tipus de projectes, tot i que estan força estesos per arreu dels Estats Units. El concepte de música comunitària és originari d’Amèrica Llatina i s’ha expendit cap als EEUU. Los Angeles és una ciutat on hi ha molta confluència d’immigració sud-americana i això ha permès que sorgissin molts projectes en aquest sentit. Així que no només hi estudiaré, sinó que viuré a un lloc on realment s’estan implementant aquests projectes. QUÈ APORTEN ELS PROJECTES DE MÚSICA COMUNITÀRIA QUE NO ES PUGUI FER A TRAVÉS D’ALTRES DISCIPLINES, COM PER EXEMPLE DES D’ÀMBITS MÉS ESPORTIUS? La música pot ser intergeneracional i hi pot participar tothom, LaRella | 6
i això és que la fa atractiva. En una mateixa coral hi pots trobar un avi o un nano adolescent, cosa que, per exemple, en un equip de futbol no passaria. A més la música, per la seva pròpia naturalesa, ens dona el valor del treball en comunitat, on tot allò que tu fas com a individu és per aconseguir que millori tot el grup. No hi ha egos, no hi ha un millor golejador com pot passar en un equip de futbol, sinó que, des de la humilitat, et poses al servei del grup. Ho resumeix molt bé la frase feta que diu “el tot és més gran que la suma de les parts”. COM ACONSEGUEIXES ACOSTAR LA MÚSICA A LA GENT O LA GENT A LA MÚSICA? A VEGADES HI HA LA SENSACIÓ QUE LA MÚSICA ÉS UN XIC ELITISTA. En el meu cas, la música m’ha permès tocar en espais molt luxosos, com grans auditoris. Però alhora sempre he tingut molta connexió amb les lluites i reivindicacions socials. Sempre m’ha semblat una contradicció tenir aquesta part més activista dedicant-me professionalment en aquest món. Però és en aquesta contradicció on conflueixen les meves dues grans passions i des d’on he fet més feina. Sempre he buscat la millor manera de convèncer a la gent que fer música és molt divertit i gens elitista, que s’ha de provar. I, en part, és això el que hem fet amb l’EMAL: acostar la música a la gent, fer que ho provin i que es treguin els dubtes i les pors del cap, que facin música des del joc i no des de la por de desafinar o no tenir ritme. AIXÍ PODEM DIR QUE L’EMAL SERIA UN PROJECTE DE MÚSICA COMUNITÀRIA? Té una part que sí, però el procés de l’EMAL va ser a la inversa del que seria un projecte de música comunitària. És a dir, primer em vaig plantejar com fer que l’EMAL arribés a tot el Lluçanès, i va ser aquí on em vaig adonar que calia diversificar l’oferta perquè si seguíem amb el model d’escola de música tradicional només arribàvem a nens i nenes. Calia repensar els programes i les modalitats perquè arribessin als adults, i era molt més factible que aquests s’involucressin en 10 sessions temporals que no pas durant tot un curs. Un cop vam haver canviat l’oferta va ser quan ens vam adonar que l’EMAL era quelcom més que una escola de música i arts, que
La Laia tocant el clarinet//F: JORDI BLANQUÉ
“Sempre he buscat la millor manera de convèncer a la gent que fer música és molt divertit i gens elitista, que s’ha de provar”
“[L’EMAL] ha esdevingut una mica un referent a nivell català. Hi ha molta gent que s’emmiralla en nosaltres perquè ho hem fet força bé i l’èxit ha estat força immediat.”
l’EMAL feia Lluçanès, feia comunitat. Aconseguíem que la gent es mogués d’un poble a l’altre per fer algun curs, i que les persones es coneguessin en nous espais i deixessin de ser “el meu veí” per ser “el meu company de coral”. En aquest punt vam veure que això era molt potent i que s’havia d’aprofitar. I va aquest moment, quan em vaig començar a interessar per aquest tipus de projectes i vaig decidir que en volia aprendre més per fer-ho encara millor. QUIN ÉS UN BON EXEMPLE DE PROJECTE DE MÚSICA COMUNITÀRIA? El més paradigmàtic és el sistema d’orquestres de Veneçuela. Va començar a les barriades més marginals de Veneçuela allà als anys 70 i ara tenen 3 orquestres al “top ten” mundial i més d’1,5 milions de nens i nenes que assisteixen cada dia a classes de música. El projecte va començar per treure els nens i nenes dels carrers, un cop acabaven les classes es quedaven amb els i les professores de música a l’escola per fer orquestra. Als més petits, com que no tenien recursos per tots, els donaven instruments de paper. D’aquest projecte n’han sortit persones com Gustavo Dudamel, que ara mateix és el director de la filharmònica de Los Angeles. Quan el van anar a buscar per dirigir-la va posar una condició, que des de la filharmònica es comencessin a implementar projectes comunitaris, i ara mateix tenen un dels projectes més importants de l’est dels Estats Units. AQUESTS
PROJECTES
CO-
MENCEN DES DE BAIX O ESTANT IMPULSATS PER LES INSTITUCIONS? SERIA FACTIBLE UN PROJECTE D’AQUESTES CARACTERÍSTIQUES A UN LLOC COM EL LLUÇANÈS? Hi ha de tot, però a la llarga tots aquests projectes acaben tenint finançament públic a darrere, perquè els resultats són tan interessants que ningú se’ls vol perdre. Aquí ara estan començant a arribar, el que passa és que encara ens costa molt fer intervencions a llarg termini. O sigui, aquí fem un any d’orquestra (per dir alguna cosa) a una escola i s’acaba, el temps és massa curt. Si realment volem que hi hagi una transformació social, cal que la intervenció sigui més llarga en el temps. Al Lluçanès si afegeix un altre problema: la bretxa geogràfica. La dificultat en els desplaçaments és un tema que cal resoldre. Ara mateix tots els projectes que conec són a nuclis urbans, per això vaig a aprendre i a conèixer més a fons. AQUESTA BRETXA GEOGRÀFICA L’HAS VISCUT AMB L’EMAL, PERÒ HEU ACONSEGUIT SALVAR-LA FORÇA BÉ I L’EMAL HA ESDEVINGUT UN REFERENT AMB POC TEMPS. NO DEU HAVER ESTAT UN CAMÍ FÀCIL? Avui dia ha esdevingut una mica un referent a nivell català. Hi ha molta gent que s’emmiralla en nosaltres perquè ho hem fet força bé i l’èxit ha estat força immediat. FINS ARA HEM PARLAT AMB LA LAIA DOCENT, TAMBÉ HI HA LA LAIA INTÈRPRET. COM ARRIBES A SER INTÈRPRET AVUI EN DIA? Són moltes decisions en cadena, jo vaig començar a l’escola de música de Prats amb el clarinet i vaig anar al conservatori durant l’ESO i el Batxillerat. Arribats a aquest punt podia començar la carrera però, com que m’espantava una mica, vaig decidir anar a fer història de l’art. Després d’un curs i mig vaig veure que no era el que m’agradava i vaig presentar-me al Liceu per fer les proves per entrar a fer la carrera. I així començar tot. Vaig completar la carrera al Liceu amb l’estada a la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) . I un cop acabada vaig anar tenint feinetes com a freelance mentre també estava a l’escola de música. QUÈ IMPLICA SER INTÈRPRET ARA? Si tens una plaça fixa a l’orquestra nacional de Catalunya o a la Banda de Barcelona, a final de mes tens un sou fix, però a
NOTÍCIES
15 de juliol de 2021
par tothom” mi això no m’ha interessat. Amb el temps em van sortir projectes més estables com les Balkan Pariadise Orchestra, i altres projectes que m’he anat fent jo com l’espectacle de poesia del Màrius Torres, o ara que estic amb la Mar Pujol i la Marta Olivant. Però he hagut d’aprendre a ser molt versàtil, perquè una nit puc estar fent un concert amb les Balkan i l’endemà al matí tocar un Rèquiem de Mozart. He après a fer tot un seguit de gestions, com factures, organització d’agenda o autobombo (aprendre’t a vendre) que no m’hagués imaginat. Però més enllà de la feina a l’escola i les hores d’assajos i concerts, també t’has de mantenir en forma, això vol dir que has de tenir una certa rutina d’estudi personal a casa, encara que no tinguis concerts I SER DONA INTÈRPRET NO HA DE SER FÀCIL, HI HA REFERENTS? Crec que dins el món de la clàssica estem bastant de sort perquè sí que hi ha instrumentistes dels dos gèneres. Potser en el cas del vent segueixen dominant els homes, però en instruments de corda hi ha força paritat. En el món del jazz i la música moderna sí que hi ha més problemes per trobar referents femenins. Així i tot cada cop estan sortint més propostes, tot i que mai són suficients: necessitem moltes més dones a dalt de l’escenari. Però és veritat que ha canviat molt en els últims 7 anys. LA CULTURA ÉS UN DELS SECTORS MÉS TOCATS PER LES ÚLTIMES CRISIS. AIXÍ I TOT AL LLUÇANÈS S’ESTAN CONSOLIDANT I ESTAN SORTINT PROPOSTES INTERESSANTS, COM VEUS EL MÓN CULTURAL AL LLUÇANÈS? Jo crec que la gent està molt més implicada amb la cultura que les institucions. Les institucions pateixen massa per si no hi haurà gent, per si serà massa arriscat o per si no agradarà, i decideixen no arriscar-se massa. Però la veritat és que quan s’arrisquen i aposten per un concert com els de l’Intrús la gent respon molt bé. I aquest és un dels meus focus del màster, buscar la manera de superar aquesta “bretxa geogràfica” aquesta dificultat d’accés a la cultura que tenim les persones de zones rurals respecte a les persones que viuen a la ciutat. TORNARÀS? Tornar segur que tornaré, però no estic segura que el que faci es pugui aplicar directament aquí o que tingui projectes a altres llocs.//
CULTURA
ALTERNATIVES EN ACCIÓ
Els tercers Brots transhumants van traslladar-se fins als jardins de la Torre d’Alpens ALPENS
El dilema del decreixement
Per_Carolina Font Usart
L’encarregat d’obrir aquesta jornada dels Brots va ser Arnau Obiols amb el seu projecte Tost, un homenatge a la memòria sonora, la individual i a la col· lectiva, i un homenatge a la terra, als seus oficis i als seus sons. Un espectacle que et connectava amb les cançons d’abans, algunes ja mig perdudes, i amb uns sons que ja fa temps que han deixat de ser habituals, però presents per qui els vol sentir. Just després, l’espectacle Pilar de Dos, de la Raquel Viñuales i la Clàudia Gómez, va traslladar el públic a l’interior del món casteller. A través del moviment dels seus cossos i jugant amb diferents elements, van (de)construir el seu propi pilar de dos. El punt més festiu de la jornada el va posar Jaume Arnella, acompanyat pel clarinetista Toni Oró. Un repàs a les cançons po-
Ariadna TREMOLEDA PANYELLA
Jaume Arnella.//F: EFREIXA
pulars i de taverna que tots hem cantat més d’una i de dues vegades, jotes, xotis, cuplets, van fer xalar de valent el públic. Aquest dissabte, 17 de juliol, arriba l’última sessió d’aquests Brots transhumants, aquesta vegada a Sobremunt. Podrem gaudir de les veus de Joana Gomila i Laia Vallès, la dansa la posaran en Magí Serra i l’Anamaria Klajnšček amb el seu espectacle Cossoc. El punt final anirà a càrrec de Morena Tradipatxanga, que tornen de nou als escenaris.//CFU
La idea d’un creixement infinit en un món on les matèries primeres són finites fa temps que està clar que no es pot sostenir. Està més que demostrat que no podem seguir amb el ritme de consum i de producció de residus que hem tingut en les últimes dècades i que estan esgotant la terra. D’aquí, a les moltes crisis intersectades que estem patint: colapses climàtics com l’onada de calor al Canadà; sanitaris, com els provocats per aquesta última pandèmia; o econòmics i energètics com el que ja estan patint moltes de les activitats econòmiques que sostenien el ritme de vida que portàvem fins ara. La pujada del preu del petroli pel seu esgotament està arrossegant tots els altres mercats i ja fa temps que moltes indústries que depenen de la fusta, del ferro, del plàstic o del silici, han hagut de reduir el seu nivell de producció o fins i tot aturar-lo durant dies, com hem pogut veure amb les parades de la indústria automobilística o de les indústries transformadores de plàstic. Aleshores, hem d’anar enrera per a poder fer-hi alguna cosa? Quan es proposa decréixer estem pensant en renunciar a les comoditats o a l’estat del benestar al que estem acostumades? La idea de decreixement té implícit viure pitjor? Jo crec que no. La proposta és decréixer en consum i créixer en natura, cultura i vincles socials. Penso en revisar les necessitats autèntiques d’aquelles imposades per aquesta societat de consum. Descarregar la nostra vida de la necessitat de tenir més objectes, que ja tenim, que no sabem ben bé perquè els volem, que llencem al cap de poc. Alliberar unes quantes de totes aquelles hores que malgastem en mirar sèries o estar presents a les xarxes socials. Recuperar aquelles xarxes d’ajuda mútua entre veïnes, companyes, famílies, aquelles hores a les places i carrers, o a la porta de casa. Implicar-nos als actes culturals dels nostres pobles, anar a més concerts, espectacles, lectures, trobades. Vaja, estalviar en consum material per a poder créixer social i culturalment. Si observem on estem invertint la nostra energia, el temps i l’economia ràpidament ens en podem adonar que és possible redissenyar el nostre consum per a rebaixar la nostra dependència material i el nostre impacte ecològic i augmentar el nostre benestar social i el creixement cultural.//
LaRella | 7
ART / ESPORTS
Núm. 508
IL·LUSTRACIÓ
NATACIÓ
ATLETISME
L’olostenca Odette Mariona Clavell, sisena Núria Sañas, Estrella s’estrena com al Campionat de subcampiona de a il·lustradora Catalunya de 3000 Catalunya de Natació metres marxa
Odette Estrella (a la dreta) durant la presentació del llibre del que n’ha elaborat les els dibuixos.//AJRIPOLL
L’olostenca, Odette Estrella, va elaborar les il· lustracions del llibre “Contes i relats, collita del 62”, del ripollès Jordi Reolid, presentat el mes passat. El llibre és un recull de quatre petits contes que descriuen situacions que ha viscut o observat l’autor, relatades amb un to irònic i distès. Estrella va ·il·lustrar cada un dels relats que conformen l’obra. “Em llegia els relats i plasmava el que aquests em transmetien” comenta la il·lustradora sobre com va elaborar aquests dibuixos. Aquesta va ser la primera experiència d’Estrella com a il·lustradora. El que fins ara era una afició, podria esdevenir una professió i, de moment, ja ha fet la primera passa per, si ho desitja, seguir obrint traça.//LCP
Mariona Clavell a la piscina abans de començar a competir.// F:ECLOTET
Sañas (esquerra) al podi dels 3000 m// F: ACAPDEVILA
La santboienca Mariona Clavell del Club Natació Vic - ETB, va participar al Campionats de Catalunya de natació infantil, celebrat a la piscina Sílvia Fontana de Tarragona. La jove nedadora de Sant Boi va obtenir uns bons resultats quedant 6a en la categoria dels 200 metres braça, 7a en els 100 metres braça. En els 100 lliures va quedar en 21a posició i 14 en estils.//Red
La jove pradenca, Núria Sañas Capdevila, que competeix amb el CAVic, va proclamar-se subcampiona de Catalunya en la modalitat de 3.000 metres marxa del Campionat d’Atletisme celebrat a Igualada el passat 26 de juny. Sañas va quedar en segona posició en els 3000 metres marxa en la categoria SUB14, i va aconseguir la seva millor marca personal 16’ 11” 17.//Red
LA VINYETA, per Gerard Bosch Ribera
LaRella | 8
ESPORTS
15 de juliol de 2021
Els Estanyencs s’escapen del setge dels de les Parres d’Olost fent 732 punts a Santa Eulàlia CLASSIFICACIÓ DEL XV CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS 3a jornada OLOST
EQUIP
4a jornada STA EULÀLIA
P
B
P
B
ESTANYENCS A
651
44
732
58
2785
206
2
LES PARRES d’Olost
726
57
684
52
2731
202
3
BITLLAJUVI de la Torre
692
47
648
44
2665
188
4
ROCAGUINARDA A d’Oristà
649
48
629
45
2591
189
5
MAI TIPS de la Torre
641
44
620
41
2576
176
6
JAUME PUIG de Perafita
618
41
685
50
2566
173
7
SANT FELIU A
636
44
649
46
2528
174
8
SONA QUE TRONA de Sta. Eulàlia
561
37
626
40
2483
165
9
ESTANYENCS B
550
34
675
50
2417
161
10 ELS IL·LUMINATS de St. Bartomeu
573
36
589
38
2404
154
11 REVIFALLES d’Olost
614
43
533
30
2332
160
12
ROCAGUINARDA B d’Oristà
558
33
624
45
2296
149
13
ELS APRENENTS de St. Bartomeu
559
40
532
34
2174
146
537
35
514
33
2115
131
LLUÇANÈS Per_ Redacció
Els Estanyencs aconsegueixen la millor puntuació de la temporada (732 punts) a Santa Eulàlia de Puig-oriol, en la quarta jornada, i d’aquesta manera s’enroquen en la primera posició del campionat.
Set dies abans, en la tercera jornada, les Parres d’Olost van sorprendre amb 726 punts, i gairebé els prenen el liderat, quedant a només 5 punts. Però els moianesos estan en forma, i en aquests moments lideren amb 54 punts de coll sobre els olostencs, que hauran d’afinar molt la punteria per avançar-los. Mentrestant, els Bitllajuvi de
la Torre tenen la tercera posició gairebé segura, amb els Rocaguinarda a 74 punts i els Mai Tips a 89. I més avall segueixen els Jaume Puig de Perafita, que en fan una de freda i una de calenta, i el Sant Feliu A, un dels equips més regulars. A falta de dues jornades, queda clar que la punteria és variable, i que pot passar de tot.//
MOTOR
Membardo debuta amb podi al Ral·li de Letònia
Membrado en un tram del ral·li de Letònia.// F: FOTOESPORT
OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
La primera experiència de Gil Membrado al volant d’un cotxe de ral·li en competició oficial es va
saldar amb una tercera posició en la categoria junior. El jove pilot d’Olost va haver de superar dues jornades complicades: en la primera etapa va patir una punxada i problemes de fre, i la segona va haver de superar algunes pluges.
Aniol Clavell, campió de Catalunya de 2000 metres obstacles
TOTAL
1
14 SANT FELIU B
ATLETISME
Malgrat això, el pilot de 13 anys, acompanyat al volant pel canari Rogelio Peñete, va pujar al tercer esgraó del podi, malgrat no poder puntuar dins el campionat europeu. La gran atuació de Membrado li va permetre rebre, de la mà de la federació letona, una llicència per córrer altres proves dins el mateix país, i també a Estònia i Lituània. Membrado, segons declara, va anar a Letònia amb dues consignes ben clares: aprendre i seguretat. Després del debut, és mostra satisfet i content pel resultat i l’aprenentatge. “L’experiència ha sigut espectacular” afegeix. La seva propera cita en aquesta disciplina serà al 7 i 8 d’agost, també en terres bàltiques. Amb el seu debut, Membrado s’ha convertit en el pilot més jove de l’Estat espanyol en disputar un ral·li i ho fet corroborant i consolidant el seu estat de forma i el seu talent al volant.//
Aniol Clavell al podi de l’Estadi Municipal de Granollers.// F: ECLOTET
El jove santboienc Aniol Clavell es va proclamar Campió de Catalunya de 2000 obstacles, el passat diumenge 11 de juliol. L’Estadi municipal de Granollers va acollir el Campionat de Catalunya Sub18, on van participar-hi prop de mig miler d’atletes. Clavell, que competeix amb el Club Atlètic Granollers, va proclamar-se Campió de Catalunya en la categoria de 2.000 m obstacles masculins SUB18, sumant una victòria més al seu palmarès.//MGC
MOTOR
El Ral·li Osona torna a passar per la Trona i la Costa dels Gats
// F: SANAHUJA TEAM
El 52è Ral·li Osona es va disputar el primer cap de setmana de juliol. En una jornada marcada per la calor i per la bona assistència de públic, que davant la suspensió de la passada edició tenien ganes de tornar a gaudir de l’espectacle. El santboienc Xavier Martínez va participar-hi com a copilot del pilot ripollenc David Moreno. El primer tram del ral·li, a la carretera de la Trona, i malgrat que van arrancar força bé, el cotxe va tenir una averia de motor, al cap de 7 km de tram, que els va obligar a abandonar la competició.//MGC LaRella | 9
OPINIÓ
Núm. 508
POEMA
La Fira de Sant Jaume Ramon Marçal Prats de Lluçanès El vint-i-cinc de juliol a Prats és dia important la gent surt a donar el volt per passejar i anar mirant. ës Sant Jaume die que es fa notar fent fira molt concorreguda que és un plaer celebrar donc per Prats és molt volguda. Les formes una mica han canviat ja no s’allarga com abans ningú vol plegar gaire tard i a dinar a casa xics i grans. Abans era molt important el juliol cada any es jugava un gran partit i quan es marcava algun gol ressonava un gran crit. Jugadors de l’Espanyol i del Barça al pradenc sovint reforçaven perquè la copa es quedés a casa i així contents els pradencs quedaven. Però els més importants i els que més soroll feien i gresca eren els xarlatans que es sumaven a la festa. Ara això gairebé ja s’ha perdut l’ambient és molt més calmat potser ningú ho ha volgut però aquests fets ja són passat.
CARTA
Agraïment Josep Salvans Sant Bartomeu del Grau Farà encara no un mes que vaig pujar a Prats a mercat. Just quan vaig aparcar el cotxe, vam veure que s’estava encenent i que sortien flames per cada banda. Per sort, els bombers de Prats van actuar molt ràpidament, i gràcies a la seva actuació no hem de lamentar cap dany. Amb aquesta carta vull expressar el meu més sincer agraïment a tot el cos de bombers de Prats de Lluçanès. Moltes gràcies!
Pots enviar articles d’opinió i cartes a: larellallucanes@gmail.com Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.400 caràcters (espais inclosos). LaRella | 10
CULTURA
Òmnium cultural, 60 anys Montse Boladeres, presidenta d’ERC Prats de Lluçanès L’11 de juliol de 1961, cinc empresaris fundaven ÒMNIUM CULTURAL amb l’únic afany de recuperar i promocionar la llengua i la cultura catalanes. Òmnium va aixoplugar i col·laborar amb l’activisme que des de l’inici de la dictadura treballava per aquesta mateixa causa i resistia contra el règim. L’important era transmetre la convicció de ser i saber-nos catalans, per això, tot i ser clausurat, entre els anys 1963 i 1967 va mantenir l’activitat clandestinament. Per descomptat i impulsat per un grup reduït de persones, entre elles el Rambol, l’activisme també va ser present al Lluçanès on arribaven els llibres en català distribuïts per la “Difusora General”, el 1959 amb Joventut i Cultura, a partir de l’any 1968, la Flama del Canigó que arribava a diversos pobles del Lluçanès, el 1973 el Grup d’Estudis Lluçanesos organitzava conferències, el 1974 es constituí l’Assemblea Democràtica del Lluçanès, es feien parades de llibres en català per Sant Jordi. I a finals de 1975 es va crear a Prats la subdelegació d’Òmnium Cultural de la comarca d’Osona i immediatament es van iniciar les classes de català, primer a la biblioteca i després a les escoles. Es va demanar
a l’Ajuntament: l’ensenyament del català i en català a les nostres escoles, el nom de la vila en el seu correcte grafisme, els rètols dels nostres carrers i places en català, una casa de cultura per a les entitats de la població, la col· locació de la bandera catalana i la de la vila a tots els llocs oficials, l’adhesió per part de l’Ajuntament de la nostra vila al Congrés de Cultura Catalana. El 23 de juny del 75, Òmnium de Prats informava: “Us comuniquem amb gran joia que avui, a les 9 del vespre, serà hissada al balcó de la Casa de la Vila, després de 37 anys d’absència, la bandera catalana” L’octubre de 1976 es presentava el Congrés de Cultura Catalana. I a nivell nacional, els anys 80 i 90 seguim amb actes i campanyes per promoure el català en diversos àmbits (l’escola, els llibres, la restauració, els mitjans de comunicació) i per defensar els drets nacionals (campanya “Freedom for Catalonia”, campanya pel CAT a les matrícules, etc.). El 10 de juliol de 2010 Òmnium va organitzar la manifestació a Barcelona, en protesta per la sentencia contra l’Estatut, sota el lema “Som una nació, nosaltres decidim”, i el 2013 va organitzar el Concert per la Llibertat, al Camp Nou, amb el suport de l’ANC i
altres entitats. Els anys 2013 i 2014 va impulsar la campanya “Un país normal”. El 2014, amb l’ANC, va posar en marxa la campanya “Ara és l’hora” a favor de la independència de Catalunya de cara la consulta del 9 de novembre d’aquell mateix any. En l’acte de celebració dels cinquanta anys, l’11 de juliol de 2011, la presidenta Muriel Casals fixava els tres eixos de l’associació: • La independència cultural, defensant el model educatiu en què el català és la llengua vehicular usada normalment i fent del català una llengua pública comuna, en una Catalunya inclusiva, oberta i respectuosa amb la diversitat. • La independència fiscal, a fi de recaptar i administrar els propis impostos i poder definir la pròpia política econòmica. • El dret a decidir el propi futur amb l’exercici irrenunciable del dret a l’autodeterminació. N’hi falten però és un resum d’un munt d’iniciatives que en una època fosca i de poca esperança van portar a terme persones valentes. Gràcies a la tossuderia de pocs, ara en som molts. El més important és que seixanta anys després, discretament o a primera línia, Òmnium Cultural segueix existint, amb més de cent vuitantacinc mil socis, també a Prats i al Lluçanès, i aixopluga i col·labora i persisteix en els seus principis fundacionals: llengua, cultura, país.//
LITERATURA
Trobada d’escriptor@s, il·lustrador@s, lletraferid@s i amants dels llibres en general Teresa Ribera, Perafita Amb motiu d’un Sant Jordi d’estiu que ningú s’esperava, a Perafita l’any passat vam celebrar una trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres en general. Fou una festa matinal al Parc dels Gronxadors, rebatejat amb les Margaridoies. Ens hi vam trobar una colla que ens estimem la paraula escrita i dita en veu alta, que ens estimem els dibuixos i fer-los, que ens estimem els llibres, fer-ne o llegir-los per nosaltres o en veu alta, conservar-los, interpretar-los o recrear-los. La Caruca Ballesteros creadora de móns màgics ens va guarnir l’espai amb el color més poètic i caçador de paraules, caçapapallones multicolors, penjats de les moreres, eren la metàfora més alegre i visual dels llibres. El Parc per unes hores va ser exponent de poesia i literatura viva, la més nostra i de tradició oral. Les parades joves i d’esperit jove, que esdevenen clàssics en forma de llibre, la dels autors par-
ticipants i les parades de vell, on hi trobes tresors que no t’esperes. Els il· lustradors tan estimats com necessaris en la nostra infantesa, perquè ens fan somiar i ens fan llegir, i alhora tan poc reconeguts. Ens hi vam aplegar els més petits de Perafita, tot i essent temps de vacances, el públic més amatent, i veïns de Perafita amb nouvinguts de la comarca i de més enllà. Poetes i escriptors, rapsodes, dramaturgs i contistes vam desgranar en un recital les nostres creacions en un parell d’hores. Érem del Lluçanès, del Ripollès, d’Osona. Va ser un dia especial, joiós, necessari i tot una descoberta i ens va agradar tant que volem repetir-lo, per això el dia 23 de juliol, divendres al matí i de 9 a 1, ens trobareu una altra vegada al Parc dels Gronxadors o de les Margaridoies. Esperem comptar amb els autors i il· lustradors de l’any passat, de moment han confirmat la seva assistència, Maria Nogué, Gabriel Salvans, Lluís Vila, Ramon Breu, Xavier Pujol, Ton Baig, Roser Viñas, Subi, Eloi Casadevall, Toni
Casassas i Gerard Bosh . En aquesta edició vindran, de moment, Josep Riera, Vicenç Ambròs , Frederic Tormo Reig, Núria Iglesias. Esperem que la Montse Serra també hi pugui ser. De parades de llibres de vell hi haurà la de la Núria Brunet. Si algú té ganes de fer parada de llibres de vell per vendre, compartir o intercanviar, que ens ho faci saber abans del dia 18 de juliol (a la Leti : perafitabiblio@hotmail.com, o a mi, Teresa: teresa.ribera@gmail.com). Ho organitzem: en Nan Orriols, la Leti Caballé i una servidora, que som Els Ocells; els mixus, senglars i cocodrils., amb l’ajuda de l’Alícia Gonzàlez , la Maribel Padrós, la Ioli Icart, la Sara Alonso, la Maria Manzanares, l’empenta del Club de Lectura de Perafita i Clubs de fans de lletraferits i artistes. Col·labora en el cartell i l’atrezzo la Caruca Ballesteros. I comptem amb l’acompanyament logístic de la brigada municipal. Us hi esperem!
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · BARS · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PRATS DE LLUÇANÈS
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA ESTÈTICA
PERRUQUERIA
EL RACÓ DE LA FEINA BUSCO FEINA
BUSCO TREBALLADOR/A
> Faig classes de repàs de primària i d’ESO. Estudiant de Biotecnologia. Puc adaptar l’horari _608 321 352
> GEROCULTOR/A: A residencia d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081
> Busco feina de cangur, tinc experiència i puc adaptar-se a qualsevol horari. Amb cotxe propi_608 321 352
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
QUIOSC
RESIDÈNCIA
Dia
> Noia busca feina per netejar_ 693 398 219
ENCANTS
ES VEN » SUZUKI VITARA 2000 HDI. Matrícula 7328CNS. 80.000 Km. T.: 608 94 72 79 (R06/01) » CASA A PERAFITA. De 100 m2 per 68.000 €. Planta superior de 50 m2 amb habitació gran, cuina i bany, i garatge de 50 m2. Escala comunitarìa, últim carrer del poble, sense asfaltar.Zona molt tranquil·la. T.: 662 00 32 99 (R04/01)
copets. Manca un calaix. Cal recollir-la a Alpens. T.: 615 427 347 (R07/01) » EMBALADORA JOHN DEERE 550. T.: 636 333 630 (R05/01) » PNEUMÀTICS D’UN TOYOTA mida 205 R16. T.: 602 181 210 (R05/02)
ES BUSCA
» CAVALLET per pintar quadres de fusta. T.: 662 00 32 99 (R04/02)
» CASA I FINCA per a desenvolupar-hi activitat agroramadera i treballar el bosc a la zona del Lluçanès Nord. De lloguer, compra o masoveria. T.: 607 598 352 (R05/05)
» PIS A PRATS DE LLUÇANÈS. De tres habitacions, menjador gran, dues terrasses, jardí i dues places de parquing. T.: 637 743 474 (R03/02)
» CASA. Parella jove amb dues criatures busca masia per a comprar o llogar. T. 644437071 / 676680971 labresca6@ gmail.com (R04/03)
» PARCEL·LA DE TERRENY A SANT FELIU SASSERRA. A dins del poble, aproximadament 707 m2, edificable. T.: 640 01 87 61 (R03/03)
» CASA. parella jove amb dues criatures busquem pellissa/masia petita per a viure. De lloguer o venda. Zona Osona Nord o Ripollès Sud. Oberts a comprar terreny edificable. T.: 696 05 87 15 (R06/02)
» NEVERA COMBI DE 185 CM. EDESA F53 No-Frost, color metàl·lic. 75 €. Funciona correctament. L’exterior té alguns
LaRella | 14
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Els caps de setmana i festius, tant pel matí i com per la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.
TAXIS
TINTORERIA
De 9 a 20.30 h
De 20.30 a 9 h
15 DJ
ST.BARTOMEU
ATLÀNTIDA
16 DV
OLOST
AUSA
17 DS
F.POU-VIC
POU
18 DG
F.YLLA-CATALÀ-VIC
YLLA-CATALÀ
19 DLL 20 DM 21 DC
ST.BARTOMEU OLOST PRATS
ALIBERCH BARNOLAS TERRICABRAS
22 23
ST.BARTOMEU OLOST
ARUMÍ URGELL
24 DS
F.AUSA-VIC
AUSA
25
DG
F.POU-VIC
POU
26 27 28 29 30 31 1
DLL DM DC DJ DV DS DG
ST.BARTOMEU OLOST PRATS ST.BARTOMEU PRATS F.ALIBERCH-VIC F.BARNOLAS-VIC
TERRICABRAS ARUMÍ URGELL AUSA POU ALIBERCH BARNOLAS
2 3
DLL DM
ST.BARTOMEU OLOST
URGELL AUSA
DJ DV
EQUIP La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:
Amb la col·laboració de:
REDACCIÓ_ Jordi Borralleras, Lluc Corominas, Carolina Font, Ferran Vila, Marta Giravent, Nerea Sánchez i Xavier Vilella AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Ariadna Tremoleda, Gemma Lapaz, Meritxell Verdaguer i Gerard Bosch DISSENY I EDICIÓ _ Jordi Freixa i Oliveras_ edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
AGENDA/EL TEMPS
15 de juliol de 2021
SOLIDARITAT
DISSABTE 17 DE JULIOL SOBREMUNT_ BROTS DEL CANTILAFONT_ MÚSICA: JOANA GOMILA I LAIA VALLÈS. DANSA: “COSSOC” DE MAGÍ SERRA I ANAMARIA KLAJNSCEK. MÚSICA: MORENA TRADIPATXANGA. A partir de les 7 de la tarda. Entrades a cantilafont.cat.
Les piscines amb el Mulla’t
ALPENS_ TEATRE: 1.000 MANERES DE SENTIR. A les 8 del vespre al Teatre el Casino. Entrades a taquilla 10 €, anticipades 8 €. Reserves a 93 857 80 75 (matins entre setmana)
DIVENDRES 23 DE JULIOL OLOST_ NITS TREMENDES: CANÇÓ BANDARRA I HIP HOP_ CONCERT DE NITRO & GLICERINA I DE DR. BEN J.A.N I LA BANDA_ A partir de les 10 de la nit al pati del Centre Cívic. PERAFITA_ TROBADA D’ESCRIPTOR@S, IL· LUSTRADOR@S, LLETRAFERID@S I AMANTS DELS LLIBRES EN GENERAL_ Amb Maria Nogué, Gabriel Salvans, Lluís Vila, Ramon Breu, Xevi Pujol, Ton Baig, Roser Viñas, Subi, Eloi Casadevall…. I molts més artistes i parades. De 9 del matí a 1 del migdia al Parc dels Gronxadors. Per a més informació: perafitabiblio@hotmail.com.
DISSABTE 24 DE JULIOL ALPENS_ CONCERT DE JAZZ: ROMANÍ BROTHERS HOT_ CICLE ITINERA ALS MICROPOBLES. A la Sala de teatre el Casino a les 8 del vespre. Entrada gratuïta.
DIUMENGE 25 DE JULIOL De dalt a baix, la piscina de Sant Boi, la d’Olost i la de Sant Bartomeu del Grau.// F: AJUNTAMENTS
ORISTÀ_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES_ A les 6 de la tarda
Com ja és habitual a mitjans de juliol, totes les piscines del Lluçanès i d’arreu de Catalunya es mullen per l’esclerosi múltiple. Des de la Fundació Esclerosi Múltiple fa gairebé 30 anys que van començar el “Mulla’t” com una manera de donar visibilitat a la malaltia i sobretot per recaptar fons. L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica, crònica i sen-
DIVENDRES 30 DE JULIOL OLOST_NITS TREMENDES: CINEM A L’AIRE LLIURE_ WOOD JOB, premi gat de la sort al festival Nits de Cinema Oriental de Vic del 2015_ A les 10 de la nit al Centre Cívic.
DISSABTE 31 DE JULIOL PUIGCIUTAT (ORISTÀ)_ VISITA GUIADA AL JACIMENT DE PUIGCIUTAT. Final de campanya. ALPENS_ VISITA GUIADA: ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’ALPENS. A les 10h del matí. Lloc de Trobada: Església de Santa Maria d’Alpens Més informació i reserves: https://www.llucanes.cat/calendari-2021/ SANT MARTÍ D’ALBARS_ CONCERT DE JUDIT NEDDERMAN_A les 7 de la tarda a la zona esportiva. Cal inscriure’s a www.santmartidalbars.cat..
DIUMENGE 1 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ XV CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES AL LLUÇANÈS_A les 6 de la tarda.
LaRella tornarà a sortir el dijous 5 d’agost! Fins d’aquí a tres setmanes!
se cura, de la qual se’n desconeixen les causes. Afecta principalment les persones joves i les dones, a Catalunya hi ha 9.000 persones afectades. Els diners recaptats es destinen principalment a la recerca, però també a serveis d’atenció i acompanyament a les persones diagnosticades perquè no estiguin soles durant el procés.//CFU
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 30 de juny al 13 de juliol TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 1 de juliol
“Al juliol, la figa al vol”
Cº 36.1
PRATS
OLOST
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
OLOST _ 13 de juliol
7,2
ORISTÀ
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
30
25.9
15.8
0.0
27.2
15
0
27,1
1
30.8
17.4
0.0
32.1
17.1
0.0
2
31.9
16.1
0.0
33.1
14.3
3
31.7
16.4
2.8
33.0
4
30.2
16.1
0.0
5
31.7
13.8
6
32.0
7
SANT BOI l/m2
Màx.
Min.
l/m2
15,3
25,3
15,4
0
36,1
16
30.2
17.2
0.0
0.0
35,1
14
31.2
17.6
0.0
13.8
4.2
36
16
30.3
18.8
0.0
30.8
14.9
0.0
32
14,6
28.1
16.9
0.0
0.0
33.3
13.7
0.0
35
14,2
31.0
15.4
0.0
16.4
0.0
33.2
15.3
0.0
32,5
14,8
30.4
17.2
0.0
27.5
15.9
0.4
29.2
15.1
1.0
31
15,1
1
26.3
15.2
1.2
8
26.4
14.1
0.0
28.1
13.3
0.4
28
13
Inp
25.9
13.8
0.2
Inp
9
29.9
13.1
0.0
31.2
12.5
0.0
32
13,6
28.9
15.4
0.0
10
32.3
14.1
0.0
33.2
12.9
0.0
35
14,1
31.3
14.7
0.0
11
32.3
15.1
1.6
33.2
14.2
1.4
33,6
16,2
31.7
16.8
0.8
12
28.3
15.5
0.0
29.6
14.6
0.0
30
14,6
27.7
14.9
0.0
13
24.4
7.8
0.0
26.8
7.2
0.0
25,8
7,6
22.9
8.9
0.0
Inp
LaRella | 15