LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 20 | MAIG | 2021 NÚM: 504
www.larella.cat PÀG 3
tornen els focs i les festes
Sis veïnes del Lluçanès són citades a declarar per un delicte de lesions contra Xavier Fumanya Les denunciades neguen les acusacions PÀG 7
Roser Fluvià, d’ajudar fugitius a un camp de concentració nazi PÀG 6
“El gènere és una construcció social, això vol dir que ens el podem carregar, i per això lluitem” Entrevista a l’activista trans Zoe Garcia PÀG 3
I ara a córrer! La columna de Carolina Font PÀG 10
Un dels focs de Sant Isidre de Prats de Lluçanès.//F: FVILA
La Vinyeta d’Olga Molina
NOTÍCIES
Núm. 504
REIVINDICACIÓ
El Lluçanès celebra el dia contra la LGTBIfòbia LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
El 17 de maig és el dia Internacional contra la LGTBIfòbia, i alguns ajuntaments del Lluçanès es van sumar a la campanya del Consell Comarcal d’Osona per visibilitzar les diferents violències que pateixen les persones del col· lectiu LGTBI. En aquesta data es commemora que, fa només 30 anys, l’assemblea general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. En alguns pobles es van organitzar actes per commemorar el 17M, com és el cas del Sant Bartomeu del Grau i Prats de Lluçanès. En el primer, les activitats es van
Detall del mural “L’amor no té gènere”.//F: AJPRATS
Matinal de jocs de taula no sexistes//F: AJSANTBARTOMEU
çar el diumenge 16 amb la pintada d’un mural a les parets de camp de futbol on si pot llegir “L’amor no té gènere”, en el que hi van participar els artistes residents al Konvent Jofre Oliveras i Marina Solà. El dilluns 17, Àlex Font va presentar
el seu llibre “Per què es riuen de Noa?” a l’alumnat de les escoles de Prats, un llibre que aborda el tema de les identitats de gènere. A més, des d’aquest dilluns la biblioteca Sant Jordi disposa d’un fons de llibres de temàtica LGTBI.//
concentrar el dissabte 15 de maig a la plaça nova, on l’ajuntament va organitzar una matinal de jocs de taula no sexistes i on les participants també van poder pintar el seu propi giroscopi. A Prats, les activitats van comen-
CULTURA
SOCIAL
La festa del Tondre reuneix els veïns de Alpens es solidaritza amb Colòmbia Lluçà al peu del Castell
//F: JOSEP ANTON ROJAS
LLUÇÀ Per_ Carolina Font Usart
El tondre és tot un art i així ho van demostrar aquest passat dissabte els esquiladors Emma Rojas i Bernat Conill, que des de ben d’hora al matí, es van reunir als peus del castell de Lluçà per
LaRella | 2
esquilar les ovelles del ramat del lluçanenc Bernat. Fent de la necessitat una excusa perfecta, les comissions de festes de Lluçà i Santa Eulàlia, van organitzar una jornada per donar a conèixer el procés de tondre i d’elaboració de la llana. La jornada va començar d’hora al matí fent passar les ovelles per
les mans dels dos joves, que amb habilitat i rapidesa, les deixaven ben esquilades. Fins ben entrat el migdia van estar treballant per deixar les ovelles a punt per a l’estiu. Per acabar, l’Emma va fer una demostració d’esquilar amb tisores, com es feia abans. A mesura que la llana anava arribant, tothom qui volia podia ajudar a netejar-la, primer amb les mans desenredant els nusos i traient la brutícia més gran. Un cop fet aquest pas, es passava per aigua i sabó per deixar-la ben neta, i es deixava eixugar al sol. Un cop la llana era seca i neta, els assistents podien veure com es filava per fer-ne les madeixes que, amb dues agulles i molta paciència acaben convertint-se en un jersei o el que faci falta. Al migdia i sota un sol de justícia, va començar el dinar popular, seguint mesures de seguretat. El concert de música tradicional a càrrec de Batxata i Orxata va posar punt final a la jornada.//
Una cinquantena de persones es van concentrar davant l’ajuntament d’Alpens per donar suport al “Paro Nacional” que està fent el poble colombià per reclamar que s’aturin les reformes impulsades pel govern liberal d’Iván Duque, i per exigir la fi de la violència policial contra el poble perpretada pel govern per silenciar les protestes. Entre els escrits de les pancartes s’hi podia llegir “Nos están matando”, “Colombianos en Alpens apoyamos el paro nacional”, “No a las reformas tributaria, de salud, pensional i laboral”, i també s’hi remarcava que des del 28 d’abril ja són 37 les víctimes “d’homicidi per part de la policia”. //Red - FOTO: LLUÍS SURIÑACH (DALPENS.COM)
NOTÍCIES
20 de maig de 2021
Sis veïnes del Lluçanès són citades a declarar per un delicte de lesions contra Xavier Fumanya Les denunciades neguen les acusacions i ho veuen com un intent de “criminalització dels moviments de defensa del territori” LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Les sis veïnes del Lluçanès que van ser citades a declarar al Jutjat d’Instrucció de Vic, el passat 12 de maig, van negar el fets de que se les acusa. Aquestes estan sent investigades per un presumpte delicte de lesions contra Xavier Fumanya. Segons expliquen en un comunicat aquesta denúncia no és altra cosa que un intent de “criminalització dels moviments de defensa del territori” que hi ha al Lluçanès i una “cacera de bruixes” contra els veïns que surten a “defensar el Lluçanès” davant el que consideren un model industrial que destrueix el territori. El seu advocat, Antoni Iborra, assegura que la denúncia és “indiscriminada” i que criminalitza el moviment veïnal que protesta per “una planta que causa moltes
Algunes de les veïnes denunciades i el seu advocat a la sortida del Jutjat de Vic// F: CFU
molèsties”. Afegeix que aquesta “denúncia no té cap fonament”. És el jutge però qui haurà de decidir si arxiva o no el cas. Els fets que denuncia Xavier Fumanya haurien ocorregut durant la protesta que hi va haver davant el seu domicili el passat 29 de novembre, en la qual una trentena de persones van tirar sacs de fems a la porta d’entrada. Durant la protesta Fumanya es va encarar diverses vegades als manifestants.
JORNADA PEL TANCAMENT DE FUMANYA_ La plataforma Tanquem Fumanya organitza una taula rodona amb col·lectius mediambientals perquè expliquin les seves experiències. Hi participarà Tanquem Can Mata, Plataforma Antiabocador de Cruïlles i el GDT, i tindrà lloc el diumenge 30 de maig. Previ a la taula rodona, es farà una roda de premsa per explicar la situació de les persones denunciades per Xavier Fumanya.//
POLÍTICA
Pere Aragonès i Jordi Sànchez van encarrilar l’acord de govern a Prats PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanes
La investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat semblava descarrilada fins que els màxims responsables de la negociació per part dels d’ERC i de Junts van reprendre les converses en dues jornades maratonianes de treball que van ocupar bona part del passat cap de setmana. La primera de les reunions discretes entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez va ser dissabte al Soler de n’Hug de Prats, la casa de pagès familiar de l’exalcalde i vicesecretari General de Vertebració Territorial i Partit Obert d’ERC, Isaac Peraire. “M’ho va demanar Pere Aragonès i vam estar encantats d’acollir-los”, explica Peraire. La reunió, que es va celebrar a l’eixida del Soler, va començar a les 10 del matí i no va acabar fins a dos quarts de 9 del vespre. Entremig, els negociadors van esmorzar embotits del nego-
Els líders d’ERC i Junts es van reunir durant més de 10 hores a l’eixida del Soler de n’Hug.// F: ERC-JUNTS
ci familiar i també van dinar allà mateix. “Menjar per emportar de l’Avi Ciscu, Postres de Santa Eulàlia i coca de Cal Finus”, detalla l’amfitrió. Aprofitant una de les pauses de la reunió i de les trucades amb altres negociadors, els dos dirigents també van visitar l’entorn i les granges de la casa
acompanyats de la família Peraire. Sànchez havia pogut sortir de la presó de Lledoners utilitzant un dels permisos a què té dret, i la negociació es va reprendre l’endemà a Alella, al Maresme. Dilluns, els dos protagonistes van presentar l’acord en públic als jardins del Palau Robert de Barcelona.//
LA COLUMNA
Carolina FONT USART
I ara a córrer! Ara fa un any, el dilluns 18 de maig, entràvem a la fase 1 del confinament. Ai el confinament, quins records. I les fases, les recordeu? Només pensar que durant la fase 1 de confinament podíem ser fins a 10 persones a casa em tremola tot. I ens podíem moure per tota la nostra regió sanitària, poca broma, que totes teníem molt clar quina era i ara amb prou feines la recordem. Ai la fase u, i la dos i tornar a la u, per passar de puntetes per la dos i arribar a la tres. I des d’allà per fi ja albiràvem la nova normalitat. I tot plegat per arribar a finals d’agost, on ens van demanar un esforç per doblegar la corba, res tres setmanes. I qui diu tres setmanes, diu un mes i qui diu un diu dos, i com diuen allà enllà “donde dije digo, digo diego”. I pam, arriba l’octubre i nou estat d’alarma i amb toc de queda, que tu, ara ja l’havíem interioritzat, però oita, el temps dirà eh. I que això també havia de ser un petit esforç i mira fins fa quinze dies encara hi era. Ara diuen que això s’acaba el 23 de maig. I després què? Doncs després, la pressa. Jo no sé la resta de gent, però jo tinc la sensació que em faltaran dies al cap de setmana per fer-ho tot. I ja no dic hores, perquè d’hores me’n comencen a faltar per cada dia. I a veure, que ja no tinc vint anys, per què enganyar-nos, que segons el fet establert i en una situació normal (ai la normalitat, no sé si la nova o la vella, però ja no sé quina enyoro) la meva vida social hauria de ser estable. Doncs tu, de cop i volta, i com si s’acabés el món, no hi ha dia que no tingui o hagi de “alguna cosa”. Sobretot caps de setmana, que fins ara eren de divendres a diumenge, i ara ja comencen els dijous i són ampliables a dilluns a la tarda. I això si no comptem els dimecres, que sempre han estat com un regal. Si no és aquí, és allà o més enllà. Ha esclatat la primavera cultural i arriba més florida que mai. No hi ha dia sense acte. És com si a la gent li hagués vingut la pressa de fer coses, programar coses i organitzar coses. I tot ha de ser ara. I tu que vols ser a tot arreu, però no saps si g(l)oses. I quedes a Montagut, per anar cap a Espolla, però hauràs de tornar al Lluçanès abans que s’acabi, i així no et perds res. I un dia decideixes anar a sopar a Verges, però recordes que abans has de passar per Granollers. I amb tot t’has oblidat que també hauràs de fer una parada a Sant Quirze i aquest any potser fas doblet al Lluçanès, de moment a Els Munts segur. I tot plegat sense comptar que hi haurà vermuts i sobretaules, en fi tot molt improvisat però res a l’atzar.//
LaRella | 3
ENTREVISTA NOTÍCIES
Núm. 504
SUCCESSOS
Es crema un cobert al Soler de n’Hug
Es presenta un primer esbós del nou Teatre Orient PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch
// F: IPERAIRE
El passat diumenge 16 de maig un incendi va afectar un cobert de l’explotació ramadera del Soler de n’Hug, a Prats de Lluçanès. La maquinària agrícola que hi havia a l’interior – un tractor i una telescòpica – es va cremar completament, juntament amb altre material. Tot i això, el cobert no va patir afectacions estructurals i no hi va haver danys personals. Tampoc cap animal de l’explotació en va resultar ferit. Segons han explicat els masovers, la causa del foc va ser una guspira elèctrica. Alguns companys del gremi han engegat una campanya solidària a través de la plataforma TotSuma amb l’objectiu de contribuir a la reparació del dany causat, que, tal com asseguren, ascendeix als 100.000 euros. Tot just el dia abans de l’incendi la casa va ser escenari de les negociacions entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez per formar govern.//JBE
L’empresa arquitectònica que va guanyar el concurs públic de la remodelació del Teatre Orient ha presentat el primer esbós. Segons Jordi Batriu, regidor de Cultura de Prats, s’hi inclouen les propostes que l’Ajuntament va recollir durant el procés participatiu que va tenir lloc durant el mes de març de l’any passat. Aquest procés volia conèixer com el poble s’imaginava el nou teatre, tant en l’àmbit arquitectònic com en el de la utilitat. Batriu assegura que les respostes van coincidir amb la voluntat de l’equip de Govern, de manera que es buscarà un equilibri entre la renovació de l’espai i el respecte cap a la idea original del teatre – sobretot amb els elements patrimonials com la façana o el terra del cafè. El procés va començar l’any 2020 amb una reunió entre l’Ajuntament i els veïns, d’on van sortir les propostes del procés participatiu. El març va tenir lloc la votació i, un cop recollits els resultats, es va obrir el concurs públic – una de
Esbós provisional de les noves instal·lacions// F: AJPRATS
les condicions del qual era incloure les propostes ciutadanes dins el projecte. Després de l’adjudicació a l’empresa valenciana Trazia, ara s’ha presentat aquest primer esbós arquitectònic, que inclou una graderia retràctil amb 240 localitats i que es podrà desplegar oferint un aforament de 480 persones. El futur teatre també comptarà amb sortides d’emergència – fins ara inexistents – i un moll de càrrega a la part posterior de l’escenari. L’esbós completa el projecte bàsic que la pròxima Junta de Govern, que se celebrarà durant la setmana que ve, ha d’aprovar. El projecte executiu no serà definitiu fins passats 30 dies, període en què es podran presentar al·
legacions. Després s’haurà d’obrir un nou concurs públic per adjudicar el projecte a una empresa de construcció. Tal com diu Batriu, l’Ajuntament preveu que l’inici d’obres sigui a la tardor del 2022. El regidor de Cultura assegura que l’objectiu de la remodelació és aconseguir un espai cultural multifuncional. ‘El nou teatre ha de tenir unes limitacions que respectin el patrimoni, però ha de ser un lloc preparat per acollir tota mena d’activitat. No s’hi podrà fer un ball d’estudiants, però s’hi ha de poder fer des d’un teatre a un circ’, explica Batriu. ‘Després de tants anys de dèficit cultural al poble, sembla que ja ho tenim més a prop’, afegeix el regidor.//
PROTESTA
Estudiants de l’Institut protesten en defensa de l’educació LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno
El passat dijous 13 de maig va tenir lloc una jornada de vaga a estudiantil que va ser secundada per instituts i universitats d’arreu de Catalunya. La protesta, convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), reclamava un sistema educatiu
LaRella | 4
públic i de qualitat, l’augment del finançament per garantir la qualitat educativa i l’aplicació real de la immersió lingüística. Des de primera hora del matí, estudiants de l’Institut Castell del Quer van mobilitzar-se per exigir el compliment de les demandes recollides en el Compromís contra la crisi educativa. Davant de l’entrada del centre, s’hi va penjar una
// F: SEPC LLUÇANÈS
pancarta amb el missatge “Defensem la pública” i van aparèixer pintades que cridaven a sumar-se a la mobilització. La jornada va acabar amb una concentració convocada per organitzacions juvenils i sindicats d’estudiants d’arreu d’Osona a la Plaça Major de Vic on es va fer la lectura del manifest. Des del SEPC del Lluçanès assenyalen que “cal generar consciència sobre la crisi educativa a l’institut perquè aquesta, també afecta a l’educació secundària”.//
NOTÍCIES
20 de maig de 2021
El TSJC invalida l’adjudicació d’unes obres de canalització d’aigua que va fer l’Ajuntament d’Olost a GIACSA SOREA va impugnar el procediment, del 2016, i el tribunal li dóna la raó al·legant que es va infringir el dret a “lliure competència” OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que l’adjudicació directa d’unes obres per valor de 75.454 € per part de l’Ajuntament d’Olost a GIACSA a través del CONGIAC (Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya) és “contrària a dret”. Les obres, fetes al 2016, s’emmarquen en l’època en la que es va dur a terme la portada d’aigua dels pous de Vilaseca al dipòsit municipal. Farien referència a “una canvi de canonades al Carrer Montseny i la portada d’aigua a la masia de Campa”, segons Josep M. Freixanet, alcalde del poble. La sala ha resolt que l’adjudicació vulnera la lliure competència després que SOREA impugnés el procediment. LA SENTÈNCIA QÜESTIONA EL CONGIAC El CONGIAC és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments (entre ells, el d’Olost i Sant Bartomeu del Grau) per a la gestió municipal del cicle de l’aigua des de l’empresa pública GIACSA, del qual el propi CONGIAC n’és accionista, juntament amb Aigües de Manresa, de Mataró, el Prat, Vilafranca i Reus Serveis Municipals. A la sentència, el TSJC qüestiona la relació entre GIACSA i els ajuntaments. El tribunal considera que l’adjudicació d’obres a GIACSA a través del CONGIAC és il·legal “al no tractar-se d’un
mitjà propi de l’Ajuntament”. Segons la sala, es tractaria d’una “societat mercantil pública” que busca “un benefici industrial”. La justícia assegura que el CONGIAC no s’emmarca dins la definició de Consorci (on, segons defineix a la sentència, cada membre hauria de vetllar per obtenir un benefici comú per tots els actors) ja que els municipis de més de vint mil habitants que en formen part, no gestionen les seves aigües des de GIACSA sinó des de les seves “societats mercantils municipals”. El màxim organisme judicial català també defineix a GIACSA com un “intermediari” ja que, per certes obres, l’empresa no tindria prou mitjans i hauria subcontractat a les entitats gestores dels municipis més grans per fer les tasques o les hauria licitat. En el cas de les obres d’Olost, d’entre tres empreses, va guanyar el concurs fet per GIACSA la Constructora de Calaf S.A.U. Pel TSJC “no justifica la no licitació del servei” i denuncia que, en les obres d’Olost, el concurs es va fer sense advertiment. En aquest cas, el TSJC conclou que, amb la contractació dels serveis de GIACSA a través del CONGIAC, es vulnera els drets de SOREA així com els principis d’igualtat i transparència i tracte no discriminatori. L’AJUNTAMENT D’OLOST RECORRERÀ AL SUPREM Des del consistori olostenc anuncien que faran arribar un
recurs de cassació al Tribunal Suprem. “Estem en una estratègia de pressió jurídica i desgast polític per part d’AGBAR i per evitar el desenvolupament de mecanismes públics de gestió de l’aigua i d’aquesta manera continuar amb l’hegemonia del mercat sectorial” manifesta l’alcalde d’Olost. Per la seva banda, Albert Testart, gerent del CONGIAC, ha assegurat que la sentència jutja “una estructura jurídica obsoleta” i assegura que el funcionament del binomi CONGIAC-GIACSA va ser revisat fa tres anys per “transformar les relacions entre consistoris i Consorci”. Tal com explica Testart, i corrobora Freixanet, actualment “els Ajuntaments deleguen el servei de la gestió de l’aigua al CONGIAC i aquest, a través de l’ús d’un medi propi que és GIACSA, porta a terme les tasques en concordança amb les lleis vigents”. Testart afegeix que “la sentència no anava mal encaminada ja que GIACSA si que és un medi propi, però del CONGIAC” . Un enrenou semblant ja es va produir per unes obres de la mateixa índole, a Collbató, consistori que també forma part del CONGIAC. La resolució per part del TSJC va ser la mateixa. Amb tot, per SOREA això qüestionaria la gestió pública de l’aigua que fa el CONGIAC, mentre que per aquest Consorci, les maniobres de SOREA són entrebancs d’AGBAR per frenar la municipalització de la gestió de l’aigua.//
SALUT
Només una desena de casos de coronavirus en dues setmanes Des de començaments de maig fins ara tan sols s’han registrat 10 casos positius de coronavirus al Lluçanès, una dada que confirma la clara tendència a la baixa de la pandèmia: la quinzena anterior hi havia hagut 14 casos, mentre que la primera quinzena d’abril n’hi va haver 54. Dels 10 positius, 5 corresponen a Prats, 3 a Sant Bartomeu, un a Alpens i un altre a Olost. Lluçà, Oristà, Perafita, Sant Boi, Sant Feliu i Merlès no han tingut cap cas, mentre que el departament de Salut no ofereix les dades dels municipis de menys habitants (Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt) per garantir-ne la confidencialitat. La millora de les xifres de la pandèmia coincideix amb les primeres setmanes sense Estat d’Alarma i amb l’aixecament de bona part de les restriccions, però també amb l’avanç de la vacunació: al conjunt de Catalunya gairebé el 40% de la població major de 16 anys ja ha rebut almenys una dosi.//FVC
MUNICIPAL
La piscina de Prats elimina barreres arquitectòniques L’Ajuntament de Prats de Lluçanès ha començat les obres per construir una rampa a la piscina municipal. Ocuparà part de l’últim carril, i servirà per facilitar l’accés a la piscina a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Va ser una de les propostes més votades dels pressupostos participatius de l’any passat tot i que, tal com assegura el regidor d’Esports, Josep Vilà, l’equip de govern ja havia estudiat realitzar aquesta modificació anteriorment. Vilà explica que la rampa forma part d’un procés d’adaptació dels equipaments esportius, dins el qual s’han realitzat altres transformacions a les entrades del recinte de la piscina i el camp de futbol.//JBE
LaRella | 5
ENTREVISTA NOTÍCIES
Núm. 504
“El gènere és una construcció social, això vol dir que ens el podem carregar, i per això lluitem” Entrevista a Zoe Garcia, membre del col·lectiu Esgarriades, activista trans i formador Per_ Carolina Font Usart
QUÈ ÉS EL COL·LECTIU ESGARRIADES I COM VA NÉIXER? És un col·lectiu de dissidències afectives, sexuals i de gènere de la Catalunya Central, que vam crear per construir vincles entre nosaltres, per compartir les nostres dissidències i vivències en aquest context rural. I també és un espai de lluita política, des d’on organitzar-nos i organitzar les nostres reivindicacions. Perquè no és el mateix una realitat dissident a Barcelona que aquí. I PER QUÈ DISSIDÈNCIES I NO UN COL·LECTIU LGTBI? Com a subtítol fem servir aquest nom, però en realitat fem servir les dues etiquetes. Entenem que dissidències abarca més identitats, és un terme més inclusiu. Però les sigles LGTBI tenen un històric i un recorregut que cal reivindicar. QUAN ES PARLA DE DISSIDÈNCIES A QUÈ FA REFERÈNCIA? Quan incloem l’etiqueta de dissidències afectives estem parlant de persones que poden ser bis o homo, però que no tenen per què ser bisexuals, sinó que poden ser biromàntica o el que sigui. És a dir, persones asexuals o persones que construeixen els seus vincles des de l’afectivitat i no des del sexe. Et pots enamorar d’algú i tenir-hi un vincle, però que no sempre hi has de tenir una relació sexual. Construïm les xarxes des d’un altre punt de vista, per sostenir-nos entre totes, de suport mutu, més horitzontals i menys aïllades. COM ES CREEN AQUESTES XARXES EN UN CONTEXT RURAL? Òbviament, la ruralitat és un dels punts que més ens travessa i que més condiciona les nostres lluites i les nostres vides. Més enllà de ser una qüestió del context on vivim, també és una qüestió purament geogràfica: la construcció del territori ja ens condiciona molt a l’hora de trobar-nos i també hi ha aquest punt de proporció, si al Lluçanès hi ha 20 vegades menys persones que a Barcelona, també hi haurà 20 vegades menys persones del col·lectiu. Així que, per quantitat de gent, LaRella | 6
per estructura geogràfica del territori i per altres coses és molt més difícil trobar-nos per parlar de les nostres realitats o vivències i encara menys per organitzar-nos i portar una lluita. I PER ALTRES TEMES, COM SALUT, OCUPACIÓ, HABITATGE, TAMBÉ HI HA MOLTA DIFERÈNCIA ENTRE LES ZONES URBANES I LES RURALS? Sí, moltes. Per exemple si com a persona trans vols accedir a una atenció sanitària transinculusiva (per demanar hormones o per apuntar-te a la llista d’espera per fer-te una operació) ara mateix només pots fer-ho a BCN. T’has de desplaçar, i això implica que no tothom hi pot accedir, o que hi té dificultats. Però no només és això, sinó també la tranquil·litat de saber que qui t’atén sap que existeix la teva realitat. Per exemple, cada cop que em canvio de metge o que em toca un metge nou he d’explicar què és una persona trans, perquè jo no tinc un CAP on la gent estigui formada. I també passa amb altres serveis. Per exemple, a BCN s’estan creant serveis per ajudar a buscar feina a les persones trans, que tenim una taxa d’atur de gairebé el 80%. Aquí aquest servei no existeix. No vull dir que a Barcelona sigui tot perfecte. Només dic que hi ha més serveis perquè s’hi inverteixen més recursos. Però no només passa amb les persones del col·lectiu, sinó que aquesta manca de recursos afecta a totes les persones que vivim al món rural. I això és fruit del centralisme amb què funcionem. El col·lectiu LGTBI cada vegada està més visibilitzat, al Lluçanès i arreu. Aquests dies hem vist com alguns pobles del Lluçanès commemoraven el 17M. A Prats per exemple es va fer un mural on posa “L’Amor no té gènere”. PERÒ: QUÈ ÉS GÈNERE I QUÈ ÉS SEXE? Gènere és una construcció social, parlem d’homes, dones i persones no binàries. I dins de persones no binàries hi trobem un ventall amplíssim d’identitats com són persones de gènere fluid, agènere, bigènere, etc. En ser una construcció social, vol dir que és una cosa que hem construït dins un sistema patriarcal, en una societat occidental moderna.
“Et pots enamorar d’algú i tenir-hi un vincle, però que no sempre hi has de tenir una relació sexual”
“La ruralitat és un dels punts que més ens travessa i que més condiciona les nostres lluites i les nostres vides”
“Construïm les xarxes des d’un altre punt de vista més horitzontals i menys aïllades”
A l’Antiga Grècia hi havia altres identitats. Dic persones no binàries perquè existeix aquesta identitat, però els sistema no les contempla. Segons la lògica del sistema, el gènere és home i dona i punt. El fet que sigui una construcció social vol dir que ens el podem carregar, i per això lluitem. Per carregar-nos aquesta jerarquia. Llavors el sexe és una categoria més biològica que classifica els cossos entre mascles i femelles. Jo quan parlo de sexe també en parlo com a construcció científica. Una persona que té penis, testicles, cromosomes XY seria un mascle, i una persona que té vulva, ovaris i cromosomes XX seria una femella. Així, i segons la lògica del sistema si el teu sexe és mascle t’assignen el gènere home, i si el teu sexe és femella t’assignen el gènere dona. Però això és opressiu perquè no totes les persones que tenen vulva són dones ni totes les persones que tenen penis són homes. Hi ha persones no binàries, o dones amb penis i homes amb vulva. El sexe també és una construcció, la realitat és que els cossos no són tan binaris com tampoc ho és la nostra biologia. Hi ha moltes persones que són intersexuals, moltes més de les que es diagnostiquen i es visibilitzen. Perquè moltes vegades s’oculten diagnòstics o es considera la intersexualitat com una malaltia. QUI SÓN LES PERSONES INTERSEXUALS I QUÈ VOL DIR QUE S’OCULTEN DIAGNOSIS?
Les persones intersex són persones que no encaixen dins les categories de mascle o femella. Per exemple, una persona que té penis i úter. O que té vulva i molta testosterona i en lloc de dir-li intersex, se li dóna pastilles anticonceptives per regular els nivells hormonals, patologitzant aquestes realitats. I què vol dir que s’amaguen els diagnòstics, doncs, que tot i que ara no sé com està, fins fa 10 anys una persona que naixia amb un clítoris de més de 2,5 cm (que és el que la ciència considera que pots tenir com a màxim de gran per ser considerat femella) se li amputava directament, sense avisar la família i sense que constés a l’historial mèdic. Algú va dir 2,5 cm què hagués passat si hagués dit 2,7? COM ES VIUEN AQUESTES CAMPANYES INSTITUCIONALS DES DELS COL·LECTIUS LGTBI? Està molt bé aquesta voluntat de fer coses, però s’ha d’anar més enllà de les diades, cal formar-se i fer coses tot l’any. Per exemple, l’any passat amb l’ajuntament de Prats vam organitzar unes xerrades molt guais per la gent de batxillerat de l’institut, però faria falta que es fessin a molts més llocs. Jo crec que a aquestes campanyes els falten dues coses. Per una banda ser més transversals, és a dir, que no han de ser tant puntuals en el temps; caiem sovint en l’error de fer coses quan hi ha una diada. D’altra banda, també falta que comptin més amb la gent dels col·lectius, perquè a vegades ha passat que es fan tallers LGTBI i es contracten persones cishetero per fer-los. Cal més formació, també per les persones que treballen en ens públics, per atendre i conèixer més bé totes les identitats que formem part d’aquest col·lectiu. Per exemple, el lema “L’amor no té gènere” o el “love is love” estan molt bé, però només interpel·len a les persones de les dissidències afectives o sexuals, no a les persones trans, que l’opressió que rebem és per la nostra identitat, no per a qui estimem. I tampoc interpel·len a les persones aromàntiques, que estan dins les dissidències. Això evidencia que falta formació, perquè si no haguessin fet una frase més inclusiva.//
MEMÒRIA
20 de maig de 2021
El cas d’una pradenca amplia a quatre els veïns de Prats de Lluçanès en camps de concentració nazi El poble instal·la la tercera llamborda Stolpersteine com a homenatge als deportats Per_ Anna Gorchs i Roser Reixach
Prats de Lluçanès coneixia fins al moment l’existència de tres veïns de la població que van ser deportats a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. La xifra augmenta ara amb la localització d’una quarta persona, Roser Fàbregas Vilà, anomenada Roser Fluvià després de casada, que va estar reclosa durant 9 mesos al camp alemany de Ravensbrück. Aquesta pradenca va viure fins a la dècada dels anys trenta del segle XX a Prats de Lluçanès i posteriorment es va traslladar a França amb la família, on va ser una gran activista de la resistència francesa en col·laboració amb els serveis d’intel·ligència britànics. Fins ara, el seu cas havia passat desapercebut al seu poble natal. Potser hi ha influït el fet que, en casar-se, va adoptar el cognom del marit, Josep Fluvià Llorens, de nacionalitat francesa, i això fa més difícil resseguir-ne els orígens. Filla de Ramon Fàbregas Parés i de Teresa Vilà Muns, Roser Fàbregas va néixer a Prats de Lluçanès el 8 d’octubre de l’any 1900. La casa familiar, coneguda com cal Vicenç, estava situada al carrer Resclosa, on el seu pare feia de fuster. El 1923 es va casar amb Josep Fluvià, natural de Sant Llorenç de Cerdans, a la comarca del Vallespir, que era a Prats de Lluçanès per motius laborals. El matrimoni va viure un temps al poble fins que van passar a residir a Vic i posteriorment a Barcelona. Els dos fills que van tenir van néixer el 1927 i el 1931 respectivament. Abans d’esclatar la Guerra Civil espanyola es van traslladar al sud de França, a la població natal del marit. Durant la retirada, quan milers de republicans travessaven la frontera francesa, Roser Fluvià va implicar-se en ajudar a algunes d’aquestes persones. Era el 1939, l’any en què el seu pare, Ramon Fàbregas, va ser jutjat en un consell de guerra i condemnat a 12 anys i 1 dia de presó per un delicte de rebel·lió militar, una condemna que va complir a la presó Model de Barcelona, d’on va sortir en llibertat provisional tres anys més tard. Aquesta activitat d’ajuda a persones fugitives es va intensificar amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser llavors quan la pradenca va començar a partici-
L’activista pradenca Roser Fàbregas, coneguda com a Roser Fluvià.// F: © Arxiu Enric Fluvià
par en una xarxa clandestina de la resistència francesa, al sud del país, una organització que col· laborava amb els serveis d’intel· ligència britànics i que ajudava a passar persones que majoritàriament fugien del nazisme a través dels Pirineus, a més de documentació i diners. La casa de la família Fluvià de Sant Llorenç de Cerdans es va convertir en refugi de persones que, provinents de diversos països europeus, havien d’arribar d’alguna manera i en tot moment de forma clandestina a l’Estat espanyol per incorporar-se des d’allà a l’exèrcit aliat del nord d’Àfrica o a Anglaterra, o simplement fugir de l’avançament nazi. S’ha de tenir en compte que, una vegada aquestes persones trepitjaven l’Estat espanyol, si eren interceptades podien ser detingudes d’immediat i traslladades a centres d’internament diversos, o a una presó o a un camp de concentració, o retornades al país d’on provenien. Per aquest motiu el seu objectiu immediat era arribar a algun dels consolats aliats que hi havia a Barcelona. Així ho recorda el seu fill petit, Enric, resident actualment a Perpinyà, que rememora alguns dels episodis viscuts, especialment la dura tasca de la seva mare. I és que Roser Fluvià, a més d’acollir persones a casa seva, era punt d’enllaç, i alguna vegada fins i tot havia actuat de guia fins endinsar-se en territori espanyol.
Roser Fluvià va implicarse en ajudar fugitius del nazisme
Detinguda l’any 1943 per la Gestapo, després d’estar-se més d’un any en presons franceses, el 1944 va ser internada al camp de Ravensbruck, un indret destinat majoritàriament a dones i per on hi van passar gairebé 130.000 presoneres entre 1939 i 1945, a més d’uns 20.000 homes. En aquest lloc, que segons dades del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya hi havia una vintena de catalanes, les presoneres treballaven en la producció d’armament per a empreses alemanyes, i algunes van ser objecte de macabres experiments mèdics. Com en altres camps de concentració hi va haver un alt nombre de víctimes, entre 20.000 i 30.000 persones, que algunes altres fonts multipliquen per tres. Des de la seva detenció, la família de Fluvià no en va saber res, fins que va ser alliberada el 10 d’abril del 1945. Durant la seva vida va rebre diverses condecoracions i reconeixements, de l’estat francès, del govern britànic i del nord-americà, entre ells la Legió d’honor, concedida pel llavors president de la república francesa, Valéry Giscard d’Estaing. Fluvià va morir a Perpinyà el 1983. Igual com s’ha fet amb els altres pradencs deportats, la intenció és homenatjar-la amb la col·locació d’una llamborda Stolpersteine davant de la seva casa natal. UNA TERCERA LLAMBORDA PER A FRANCISCO ROVIRA VIÑOLAS L’abril del 2019 es va retre homenatge a dos veïns de Prats de
Francisco Rovira Viñolas, deportat a Dachau, que serà homenatjat el proper 29 de maig.// F: © Arxiu Richard Rovira
Lluçanès deportats a un camp de concentració nazi amb la col· locació d’una llamborda Stolpersteine al davant del seu domicili. Es tractava d’un acte impulsat per l’ajuntament de la localitat, pioner a Osona en aquesta iniciativa, en col·laboració amb el Memorial Democràtic. Els dos homenatjats van ser Melcior Capdevila Roca, que va estar reclòs a Mauthausen i que va aconseguir sobreviure, i Josep Terradellas Noguera, internat a Mauthausen i després a Dachau, on va morir. Posteriorment es va conèixer l’existència d’un tercer pradenc, Francisco Rovira Viñolas, que va estar tancat a Dachau i que en va poder sortir viu. Per aquest motiu és previst que el proper dissabte 29 de maig l’Ajuntament instal·li també una llamborda Stolpersteine al davant de la casa on va viure. Francisco Rovira Viñolas, el Tera, va néixer a Prats de Lluçanès el 1913 i era fill de Josep Rovira Grifell i d’Esperança Viñolas Masferrer. El 1936 treballava d’espardenyer i vivia amb els seus pares i germans, Josep i Joaquim, al carrer Sant Pere número 57. Durant la guerra va ser secretari del Sindicat d’Art tèxtil-UGT de Prats de Lluçanès. Un expedient posterior de l’Ajuntament el presenta com a persona d’esquerres i l’acusa d’haver intervingut en la detenció d’algunes persones i en la confiscació de màquines de cosir a famílies de desertors entre el 1936 i el 1939. Una vegada acabat el conflicte va fugir a França on s’hi va quedar a viure fins que va morir a Narbona el 1988. Entre el 1943 i el 1944 va formar part de la resistència francesa, en concret d’una brigada dels anomenats «Guerrilleros españoles» a la zona d’Aude. Detingut pels alemanys el 1944 i traslladat inicialment a Compiègne, va ser deportat a Dachau d’on va ser alliberat el 29 d’abril del 1945. A causa dels maltractaments a què va ser sotmès quan el van arrestar, va perdre la visió de l’ull esquerre i en el dia de l’alliberament també va patir diversos traumatismes, unes seqüeles que va arrossegar tota la vida. Reconegut com a víctima de la guerra, va rebre ajut vitalici de l’estat francès i una distinció per la seva col·laboració amb les Forces Françaises de l’interieur (F.F.I).// LaRella | 7
ESPORTS
Núm. 504
El Pradenc tira d’orgull per Maig de caminades mantenir la bona dinàmica CAMINADES
El gol en temps de descompte contra el Roda (3-3) i l’excel·lent segona part a Seva (1-3) permeten als pradencs seguir instal·lats a les posicions capdavanteres PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
Part dels participants a dalt del turó de Sant Isidre,// F: ANDREUSALA
Sant Feliu proposa una caminada en format obert i lliure durant tot el mes de maig, la Via Castrum celebra la seva caminada, una nova proposta en la renovada prova atlètica de Santa Eulàlia; i Olost celebra Sant Isidre amb la pujada a Sant Isidret, el punt més alt del municipi. Són tres de les caminades que, almenys fins a dia d’avui, s’han celebrat en el que portem de mes al Lluçanès. Tres esdeveniments i tres formats diferents que constaten la creativitat i originalitat a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius en temps de pandèmia, quan ha calgut buscar alternatives. LA RUTA DE LES 3 FONTS A SANT FELIU La caminada de Sant Feliu transcorre per tres fonts properes al municipi. Amb un recorregut de deu quilòmetres i uns dos-cents metres de desnivell, és una ruta assequible per poder gaudir en família. El recorregut estarà marcat des del dos fins al vinti-nou de maig, cadascú decideix en quin moment ferlo. El punt de partida és a Cal Martí. PROP DE 150 CAMINADORS A LA VIA CASTRUM La caminada organitzada dins l’òrbita de la cursa de muntanya de Santa Eulàlia va aplegar uns 150 caminadors de totes les edats el diumenge dia nou. El recorregut va passar per gran part dels corriols de la cursa celebrada al cap de setmana anterior i també va tenir de punt culminant el castell de Lluçà. La sortida de la prova es va fer de manera esglaonada per evitar aglomeracions al llarg de la ruta. PER SANT ISIDRE A SANT ISIDRET Al llarg del matí del dia de Sant Isidre va estar marcat, a Olost, un recorregut circular d’uns tretze quilòmetres que tenia com a punt culminant el punt més elevat del municipi: el turó de Sant Isidre, conegut com a Sant Isidret. Allà hi esperava un petit refrigeri pels participants que podien realitzar la caminada en el moment que volguessin.//LCP
La jornada de descans, coincidint amb el primer cap de setmana de maig, no va tenir l’efecte desitjat en el partit enfront el Roda de Ter disputat el passat diumenge dia 9 al municipal de Prats de Lluçanès. Els blaugranes, tot i avançar-se només dos minuts després del xiulet inicial mitjançant Roger Roma, no van trobar la solidesa defensiva que havia permès sumar cinc gols a favor i cap en contra en els dos partits anteriors. El domini dels locals era clar, però les ocasions no es transformaven en gol. Mentrestant a l’altra àrea, en la primera arribada amb perill dels rodencs, van aconseguir l’empat quan només s’havien disputat els vint primers minuts del partit. El gol va desestabilitzar el bon començament dels homes de Flores, que veien com el rival cada vegada estava més còmode a camp contrari. Ja a la segona meitat, un penal va permetre als visitants capgirar el marcador, deixant el partit costa amunt pels interessos pradencs. La situació però, lluny de millorar, va agreujar-se encara més amb la tercera diana del Roda que allunyava molt els punts de terres lluçaneses. No obstant, com tantes altres vegades, el Pradenc va treure forces d’on no n’hi havia per esgarrapar un punt i mantenir el liderat. La remuntada va iniciar-se amb un gol antològic de Roger Soler des de fora de l’àrea que va entrar per l’escaire de la porteria. Encara restaven 20 minuts per la fi de l’encontre i els nombrosos aficionats pradencs que omplien les grades del municipal veien possible la gesta del seu equip. Al minut 80,
J.Bartrons servint el córner que G.Trulls va convertir en el 3-3 contra el Roda.// F: XVILLELA
però, el partit es va haver d’aturar per una forta topada entre el local David Berengueras i un integrant de l’equip osonenc. El jugador pradenc va rebre l’assistència del SEM durant uns 20 minuts al centre del terreny de joc i finalment va ser traslladat en ambulància a un centre mèdic. Afortunadament, tot va quedar en un ensurt i el jugador es troba avui plenament recuperat. El partit es va reprendre amb el Pradenc disposant de només deu minuts per anotar almenys un gol. Quan el marcador del camp ja mostrava el minut 90 i la derrota semblava inevitable, un córner servit per Jordi Bartrons rematat de cap pel central Gerard Trulls desfermava l’eufòria i salvava un punt in extremis que permetia mantenir el pols al capdavant de la classificació. El Municipal l’Alzina de Seva va ser l’escenari on el Pradenc buscava fer bo l’empat enfront el Roda aconseguit la setmana anterior. La primera part va ser poc vistosa a nivell futbolístic i les ocasions
de gol van brillar per la seva absència. No obstant, amb un penal en va tenir prou el conjunt verdi-blanc per anar-se’n al descans amb avantatge en el marcador. A la represa, tanmateix, els jugadors visitants van sortir disposats a redreçar el partit per no perdre pistonada en la lluita per liderar la categoria. Amb un quart d’hora en van tenir prou els blaugranes per capgirar l’electrònic gràcies a les dianes d’Andy i Gerard Codina. Quedava mitja hora per davant i els pradencs, tot i no patir en excés en defensa, no van aconseguir sentenciar el matx fins al minut 90, moment en què el capità Gerard Codina firmava el seu segon gol de la tarda i assegurava els tres punts. L’equip de Flores buscarà encadenar el cinquè partit consecutiu sense perdre aquest diumenge dia 23 a les 17h, quan el Tona visitarà Prats de Lluçanès després de sumar nou punts de nou possibles les darreres tres jornades.//
MÚSICA
MOTOR
Vermut musical a la Torre
Dani Solà guanya el1r Ral·lisprint de la Codina SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala
El restaurant Cal Trumfo va organitzar un vermut musical que va omplir una terrassa ampliada per l’ocasió, per garantir així les distàncies. Els Men in swing van ser els encarregats de posar-hi la banda sonora.// F: JOELMONZÓ LaRella | 8
30 equips van participar a la primera edició del Ral·lisprint Circuit de la Codina que es va celebrar a Sant Bartomeu del Grau el 8 de maig. El ral·li era una de les proves del Trofeu de Catalunya de ral·lisprints de terra que es va organitzar al circuit La Codina-Xevi Pons Rally
Academia i es va dividir en sis passades, tres al matí i tres a la tarda. Degut a la situació sanitària, el ral·li es va haver de disputar a porta tancada i només van poder accedir al circuit un màxim de quatre persones per cada equip participant. En l’organització també hi va col·laborar l’entitat d’Els Amics de la tarda de motor i l’Ajuntament de Sant
Bartomeu del Grau. En la categoria absoluta es va emportar la victòria el pilot osonenc Dani Solà i el copilot David Moreno amb un Can-Am Maverick x3. Jesús Cucharrera i Pau de las Heras van acabar en segona posició, a 13.4 segons dels líders, i Joan Lascorz i Jonathan García van completar el podi i van acabar la competició a 27.4 segons de Solà.//
OPINIÓ
20 de maig de 2021
OPINIÓ - 17M
Ballem lliures i sense por Isaac Romero i Casals, regidor de Fires, Festes, Igualtat, Comunicació i Participació de Prats de Lluçanès No m’agraden els dies internacionals. No m’agraden perquè mentre n’hi hagi s’evidencia que tenim problemes sense resoldre i que cal erradicar sensibilitzant, conscienciant i senthi a sobre. No m’agrada que el 17 de maig encara es commemori el dia internacional contra la LGTBIfòbia perquè el 1990 l’OMS va considerar que l’homosexualitat no era una malaltia mental (una obvietat). M’entristeix perquè significa que encara cal treballar (i molt) des de les institucions, i que la ciutadania encara ha d’exigir (massa) a qui ens representa. L’efemèride convida a reflexionar el per què encara cal fer campanyes per defensar “drets obvis”. Pensem-hi. Us imagineu anar pel carrer i evitar donar la mà a la persona que us estimeu? Un apunt: no és per vergonya, ni per evitar el contacte social (una mesura que malauradament i, alhora, per sort, tenim ben apresa) ni perquè ja no se’ns remou l’estómac com el primer dia. A dia d’avui hi ha persones que no donem la mà en públic a la parella per por. Por d’insults,
agressions i vexacions en una societat que va, majoritàriament, de progressista (moltes vegades de cara a la galeria i per postureig). La por no és per manca de valentia. El 2020 la violència contra persones LGTBI a Catalunya va augmentar en un 25% respecte l’any anterior. La xifra més alta des que es van començar a registrar. Per això, des de les institucions tenim una gran oportunitat per treballar-ho. És un deure garantir els drets humans i les llibertats de tothom mitjançant l’educació, la formació i l’empatia perquè totes les persones som iguals sigui quin sigui l’origen, el gènere, l’edat, la religió, les capacitats o l’orientació sexual. La diversitat ens enriqueix. I molt. Conviure en la diversitat és un dels grans reptes de les societats democràtiques (i tot i que a vegades podem dubtar de la qualitat de la democràcia a l’estat que ens té sotmès a base de garrotades i escapça a qui no pensa igual que el gobernante), respectar la pluralitat és una qüestió de principis i valors fonamentals. És primordial per
enfortir-nos com a poble viure en una societat cohesionada, lluny de prejudicis i d’assenyalaments, per combatre la desigualtat i la discriminació. Hem d’oferir igualtat de tracte i d’oportunitats als diferents col·lectius, sense tenir en compte les seves condicions socials i personals. A Prats ho tenim clar i comptem amb una Taula d’Igualtat que compleix el seu primer any. Una Taula oberta a tothom. Una Taula on seguim asseguts sense voluntat d’aixecar-nos-en, i on representants de tots els grups municipals a l’Ajuntament treballem junts per avançar i desplegar polítiques d’Igualtat que fugen del dia universal. Perquè la lluita contra la LGTBIfòbia (i la resta de causes) no ha de ser flor d’un dia de primavera, si no pluja fina i constant per regar tots els dies de l’any. Cal regar amb tots els colors democràtics l’educació, la cultura, l’urbanisme, les festes, la llengua i tots els àmbits del nostre dia a dia. La diversitat ens enriqueix i és un dels trets constituents d’una societat acollidora com la nostra i així ha de seguir sent. Des del municipalisme hem de ser exemplars i no aixecar-nos de la taula. Mai és tard per tornar a seure per treballar pels drets de tothom des de la base. Cal prioritzar el què cal combatre i no qui ho combat. A Prats seguim asseguts i esperem que més agents se sumin prioritzant la importància del
què cal combatre. Perquè no és el qui si no el què: Garantir uns drets obvis amb els recursos de l’administració i la força de la gent. És alarmant escoltar que no queda bé pintar amb els colors de l’arc de Sant Martí un banc, un pas de vianants o instal·lar uns banys públics sense gènere. Sincerament, allò preocupant és l’assenyalament perquè una persona agafi de la mà, on vulgui i senti, a la persona que s’estima. Sigui quina sigui la seva condició, orientació sexual i gènere. Podria també afegir-hi l’origen, la religió, l’edat o les seves capacitats. Cal treballar junts per normalitzar el que no caldria estandarditzar. Ballem lliures i amb qui vulguem ballar (seguint les mesures sanitàries), lliures i sense por. I tinguem clar que les campanyes de sensibilització al voltant de dies internacionals no donen la pallissa (com he arribat a sentir fa poc). És a l’inrevés. Les pallisses que es donen malauradament per estimar com s’és i se sent fa que encara hi hagi dies internacionals com el del 17M. Dies internacionals que no m’agraden perquè encara hi ha molt per fer i per lluitar. Que la mascareta que ens posem sigui només la sanitària (mentre la pandèmia ho requereixi) i mentre la portem que sigui de tots els colors. Els colors d’una verdadera democràcia de qualitat.//
LA VINYETA, per Olga Molina
LaRella | 9
CULTURA
Núm. 504
MÚSICA / CIRC
CULTURA
Cap de setmana de “Ruda!” a St. Feliu Sant Feliu viurà la primera jornada cultural, de nom “Ruda!”, aquest proper dissabte. El petit festival, organitzat per l’associació Q-Fois, comptarà amb un espectacle de circ al matí i un concert al vespre. El circ, a càrrec de la companyia Cia.Nom provisional, serà a les dotze del matí. L’Eva i en Joan, la parella circense, estrenarà el seu primer espectacle titulat “Que Cu Qui Què Quina”. La companyia va rebre
el premi a Millor Companyia Emergent de Circ de Catalunya de l’any 2019. A dos quarts de nou del vespre serà el torn del duet manresà Jo Jet i Maria Ribot que aterraran a Sant Feliu amb el seu tercer disc, presentat l’any passat, “Sant Llorenç”. El concert s’havia de celebrar a l’octubre passat però l’organització el va haver d’ajornar per les restriccions sanitàries.//Red
MÚSICA
Nyandú presenta nou single després d’una aturada d’un any i mig El secret més ben guardat del pop és el nou single de Nyandú. La cançó, presentada al passat dia dotze, sortia a la llum un any i mig després que la banda torrenca anunciés una aturada indefinida tancant etapa amb l’últim concert al seu poble durant Nadal del 2019. “Vam voler aturar màquines” constata el cantant i lletrista del grup, Ferran Orriols (Nandu). Ara bé, un any després de la seva parada, en un dinar de Nadal, és quan es comença a gestar el llançament de la nova cançó. “Ens vam motivar i una setmana després ja l’havíem gravat” informa. El videoclip està gravat a una masia prop de Centelles, que també és l’estudi on es va enregistrar la cançó. “La gravació és un pla-seqüència de nosaltres tocant-la”, com diu el cantant del grup. “Va ser un procés molt fidel” afegeix. Davant la pregunta de, què és el secret més ben guardat del pop, el cantant de Nyandú, contesta que “és molt subjectiu” . “La música té un secret que tard o d’hora tothom troba” afirma. La cançó “és un clam a cuidar-se i estimar-se” declara Orriols. “Cuidar aquella relació, aquell disc que guardes i et fa sentir viu, trobar moments d’intimitat” assegura el cantant. En consonància, afe-
// F: NYANDÚ
geix que són sentiments en que es senten a gust. “Ja ens està bé ser un grup íntim, ens hi sentim còmodes” afirma. Després de presentar l’últim CD Fernando, Rogelio, Estévez al 2018, i els singles FM i Barca, cielo y ola (una versió del tema de Gato Pérez) l’any següent, Nyandú tornen però sense voler “planificar res” afirma el Nandu. “Ens volem deixar portar. Quan ens vingui de gust farem noves cançons i concerts” assegura. “Volem gaudir del procés de crear” reitera Orriols que, fa poc més d’un mes, va anunciar que també començaria una aventura en solitari. Tot i sentir-se còmodes en les distàncies curtes, el nou single de Nyandú ha estat afegit a la llista mundial Borderless de Spotify.//
FIRA
Torna la Fira del Jovent a Alpens En una versió reduïda i adaptada al moment actual, l’ajuntament d’Alpens ha decidit mantenir la Fira del jovent d’enguany. La Fira que tindrà lloc el pròxim diumenge, 23 de maig, omplirà la placeta de parades de productors de proximitat. A mig matí la banda de música de l’escola la Forja farà un passacarrers musical i, tot seguit, el vermut amb Saphie wells & the swing LaRella | 10
cats acabarà de posar el ritme al matí. A la tarda, la companyia de teatre Deliri, presentarà el seu espectacle de titelles Les sirenes són calbes, on dos adults entren en un món imaginari a través d’una rentadora per trobar uns mitjons desaparellats. Un espectacle còmic i familiar on ens recorden que pel fet de ser adult, no vol dir que hagim de ser avorrits i deixar de jugar..//CFU
Floreixen els Brots del Cantilafont Aquesta setmana s’ha presentat la programació del Cantilafont d’enguany, que s’ha reconvertit en els nous Brots de cultura transhumant perquè, com tots els festivals, aquest també s’ha hagut d’adaptar a la nova situació de pandèmia. Aquest any no centraran les activitats en un sol espai, sinó que, seguint els camins ramaders i de transhumància, que des de sempre han unit pobles i cultures, els Brots seran a quatre espais diferents del Lluçanès, convidant així als assistents a redescobrir indrets d’alt valor patrimonial i paisatgístic de la comarca. Els espais escollits per l’ocasió són els Munts (St. Agustí de Lluçanès), Sant Adjutori (Olost), els Jardins de la Torre (Alpens) i Sobremunt. Quatre punts situats en algun dels camins de transhumància que travessen el Lluçanès: Central, Llevant, Ponent o Transversal. La programació seguirà tenint el segell característic del Cantilafont, l’aposta per combinar arts escèniques i música. Amb un cartell atrevit i compromès, que segueix apostant per po-
Cossoc.//
sar en valor les creacions que apostin per nous llenguatges escènics. Així durant aquest Brots es podrà gaudir amb les creacions de Magí Serra i Anamaria Klajnšček, de Joana Gomila i Laia Vallès, Arnau Obiols, Carles Belda i Jaume Arnella, i un llarg etcètera d’artistes. El nou Brots també és la manera de recuperar i actualitzar el llegat del SOLC: Música i Tradició al Lluçanès. Un cicle que durant més de vint-i-tres estius va portar la música i la cultura popular a la comarca i que va ajudar a posar el Lluçanès al mapa.//CFU
“Nit de Revetlla”, el musical de 4t d’ESO d’aquest curs Per_ Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut
Aquest any, la nit de Sant Joan no serà únicament el 23 de juny, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, hem preparat una versió de la “Nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom, i l’estrenarem una mica abans de la nit més curta de l’any, concretament l’últim cap de setmana de maig. Aquesta versió del musical l’hem titulat “Nit de Revetlla”. Malgrat els entrebancs que hem viscut aquest curs degut a la pandèmia hem decidit tirar endavant un dels projectes que més ens il·lusiona de l’ESO. L’esperança ha vençut a la incertesa de manera que podrem fer teatre i anar de viatge. Participant en aquest projecte aprenem a molts nivells, creem els personatges, les coreografies i cantem les cançons. També ens encarreguem de fer difusió del projecte, de buscar col· laboradors i de dissenyar el cartell publicitari, entre d’altres. Però el més important que ens emportem és el treball en equip, la qual cosa ajuda a cohesionar el grup. Tot això és possible gràcies a la determinació dels professors que hi ha al capdavant d’aquest projecte, així com a la resta de professors de l’institut, a les famílies de l’alumnat de 4t i als tècnics que col·laboren de manera desinteressada. Tots els pares i mares aporten el seu gra de sorra: des de la confecció del ves-
tuari, la realització dels decorats, l’elaboració del protocol de la Covid-19 per espais teatrals, i quan ja arriba el dia, les sessions de maquillatge i perruqueria. L’espectacle teatral “Nit de Sant Joan” es va estrenar per primera vegada l’any 1981 a Barcelona de la mà de la companyia de teatre Dagoll Dagom. No és la primera vegada que l’alumnat del centre en fa una adaptació, l’any 2012 ja es va fer aquest musical. A partir dels números musicals i dels personatges anirà sorgint la màgia de la nit del solstici d’estiu. Aquesta obra és un cant a la festa i al foc i ara més que mai ens cal llençar les angoixes a la foguera. Aquest any, degut a les restriccions de la pandèmia l’obra només es farà a la sala polivalent de Prats de Lluçanès. Es podrà veure el divendres 28 de maig a les 8 de la tarda, i el dissabte 29 i el diumenge 30 de maig a les 4 i a les 8 de la tarda. L’espai s’ha adaptat a les mesures Covid-19 de manera que l’aforament serà limitat, es respectarà la distància de seguretat entre el públic i es ventilarà la sala. Per acabar volem agrair tot l’esforç i dedicació del Lluís Forcada, la Judit Boix, l’Esther López i la Marta Vilardell, així com a tots els professors del centre, als nostres pares i mares i a totes les empreses i els establiments comercials que, malgrat la difícil situació que estan vivint, ens han volgut donar suport i a tothom qui ho fa possible. Esperem veure-us-hi!//
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 9_RESTAURANTS · BARS · HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estètica, perruqueria (NOU!). 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES · MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
NOU AL DIRECTORI!
PRATS DE LLUÇANÈS
LA TROBARAS A LA SECCIÓ 11, A PERRUQUERIA
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA ESTÈTICA
PERRUQUERIA
EL RACÓ DE LA FEINA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
QUIOSC
RESIDÈNCIA
TAXIS
TINTORERIA
BUSCO FEINA >M’ofereixo per fer tasques de neteja i cuidar persones grans a jornada completa de dilluns a divendres. Tinc molta experiència i ja he treballat anteriorment pel Lluçanès_ 666 803 479 (Yami)(RF1.02)
ENCANTS
ES VEN » CASA A PERAFITA. De 100 m2 per 68.000 €. Planta superior de 50 m2 amb habitació gran, cuina i bany, i garatge de 50 m2. Escala comunitarìa, últim carrer del poble, sense asfaltar.Zona molt tranquil·la. T.: 662 00 32 99 (R04/01) » CAVALLET per pintar quadres de fusta. T.: 662 00 32 99 (R04/02) » PIS A PRATS DE LLUÇANÈS. De tres habitacions, menjador gran, dues terrasses, jardí i dues places de parquing. T.: 637 743 474 (R03/02) » PARCEL·LA DE TERRENY A SANT FELIU SASSERRA. A dins del poble, aproximadament 707 m2, edificable. T.: 640 01 87 61 (R03/03) » TAULA GRAN DE PING-PONG plegable, apta per interior i exterior, en perfecte estat. Marca Artengo 822-1. T.: 640 01 87 61 (R03/04)
Dia
» SOFÀ blau de tres places a bon preu. T.: 639033350 (Montse) (R01/01) » FUTBOLÍ CORDOBA I DIVERSES ANTIGUITATS. T.:609405643 (R00/05) » SOFÀ de dues plaçes de vellut de color gris nou. T.: 699876127 (R00/03) » TRANSPORTIN PER GAT O GOS PETIT de color rosa nou. Per 20 €, negociable. T.: 699876127 (R00/02)
ES BUSCA » TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA. EMBOTIDORA, AIRE ACONDICIONAT I VITRINA FRIGORÍFICA DE 2,5 M. En perfecte estat. T.: 606133484 (R00/01) » CASA PER LLOGAR els mesos de juliol i agost, a Prats de lluçanès. De particular a particular. T: 677 72 11 12 Susanna (R00/05)
» TENDA DE REMOLC, te dues habitacions i avançer. Bon estat i be de preu. També TERMO DE BUTANO nou. T.: 616130375 (R02/03)
» FAMILIA BUSCA CASA. Parella jove amb dues criatures busca masia per a comprar o llogar. T. 644437071 / 676680971 labresca6@gmail.com (R04/03)
» MOBLE DE REBEDOR DE FUSTA MASSISSA AMB PENJADOR-MIRALL.99X38X77 CM . 60 €. T.: 607310102 (R01/02)
» MÒBIL Samsung A40 amb una funda amb tapa de pell negre a l’Av. Pau Casals, el dia 25/03/21. T.: 680278614 (R01/02)
20 DJ
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Els caps de setmana i festius, tant pel matí i com per la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.
De 9 a 21h ST.BARTOMEU
FARGAS
21 DV OLOST
ARUMI
22 DS F.URGELL-VIC
URGELL
23 DG F.EURAS-VIC
EURAS
24 DL
PRATS
ATLÀNTIDA
25 DT
OLOST
AUSA
26 DC PRATS
POU
27 DJ
YLLA-CATALÀ
ST.BARTOMEU
28 DV OLOST
TANYÀ
29 DS F.VILAPLANA-VIC
VILAPLANA
30 DG F.ALIBERCH-VIC
ALIBERCH
31 DL
BARNOLAS
ST.BARTOMEU
EQUIP REDACCIÓ_ Jordi Borralleras, Lluc Corominas, Carolina Font, Ferran Vila, Marta Giravent, Núria Vilamala i Xavier Vilella La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves Amb la col·laboració de: pàgines.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Olga Molina, Roser Reixach, Anna Gorchs, Nerea Sánchez i Laura Argilaga DISSENY I EDICIÓ _ Jordi Freixa i Oliveras edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà)
Amb la col·laboració de:
EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
LaRella | 14
De 21 a 9 h
AGENDA/EL TEMPS
20 de maig de 2021
FINS EL 28 DE MAIG OLOST_EXPOSICIÓ “L’ART D’IL·LUSTRAR CONTES: LA BRUIXA DE PERAFITA”. IL·LUSTRACIONS GERARD BOSCH I TEXTOS DE TERESA RIBERA. De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Al Centre Cívic.
FINS EL 31 DE MAIG OLOST_ESPAI GUAITA DE LA BIBLIOTECA_ Permeten miracles, pintura a l’oli de Monique van Steen
DIVENDRES 21 DE MAIG OLOST_ PRESENTACIÓ DEL “GINEBRÓ” BENEFICIS I USOS. A càrrec Grup d’ estudi de Plantes Salvatges de l’Entorn. A les 6 de la tarda. Inscripcions a la Biblioteca fins al 20 de maig
DISSABTE 22 DE MAIG SANT FELIU SASSERRA_ PETITS TASTETS CULTURALS DE PRIMAVERA A SANT FELIU SASSERRA A les 12 del migdia CIRC: CIA. NOM PROVISIONAL “AU CU QUI QUÈ QUINA”. A 2/4 de 9 del vespre CONCERT JOJET I MARIA RIBOT “SANT LLORENÇ”. Entrades anticipades a entrapolis.cat.
DIUMENGE 23 DE MAIG
DISSABTE 29 DE MAIG
ALPENS_ FIRA DEL JOVENT_ PARADES DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS I DE PROXIMITAT_A partir de les 10 del matí a la placeta. PASSACARRERS DE LA BANDA DE MÚSICA DE L’ESCOLA LA FORJA_ A dos quarts de 12 . CONCERT VERMUT AMB SAPHIE WELLS & THE SWING CATS a la sala del Casino a la 1 del migdia. TEATRE INFANTIL “LES SIRENES SÓN CALBES” a les 6 de la tarda. PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT DE COOPERATIVES ESCOLARS DEL LLUÇANÈS. De 10 a 1 del matí, al carrer Major.
PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA GUIADA “CONFISCACIONS A PRATS DE LLUÇANÈS (1936-1939)” a les 10 del matí. A càrrec de Roser Reixach i Anna Gorchs, amb la col·laboració de M. Àngels Parareda. Aforament limitat. patrimoni@pratsdellucanes.cat-938560100 ACTE D’HOMENATGE ALS PRADENCS VÍCTIMES DEL NAZISME. A les 12 del migdia, col·locació de la tercera llamborda Stolpersteine en record a Francisco Rovira i Viñolas, amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la col·laboració de l’EMAL.
DILLUNS 24 DE MAIG
DIUMENGE 30 DE MAIG
LLUÇÀ_ CINQUAGESMA _ Pedra Dreta, a les 5 de la tarda. Enguany per motius vinculats a les restriccions de la COVID-19, no es podrà fer el Ball de Cinquagesma però hi haurà actuacions d’alumnes de l’EMAL i altres músics.
SANTA CREU DE JOTGLARS_JORNADA PEL TANCAMENT DE FUMANYA_ A les 11 del matí, HISTÒRIC DE SOS LLUÇANÈS I CONTEXTUALITZACIÓ. A ¼ de 12, RODA DE PREMSA sobre la situació de les persones denunciades per Xavier Fumanya. A les 12 del migdia, TAULA RODONA, moderada per LaRella, amb els col·lectius Tanquem Can Mata, Plataforma Antiabocador de Cruïlles i el Grup de Defensa del Ter. Seguidament, VERMUT I TALLER D’ESTAMPACIÓ DE PANCARTES.
DIVENDRES 28 DE MAIG OLOST_ TERTÚLIA CLUB DE LECTURA amb la novel·la del Marc Capdevila. L’observador de núvols. A les 7 de la tarda.
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 5 al 18 de maig
Camps de colza a Sant Boi de Lluçanès, el 8 de maig.// F.: JMCASTRO
La revetlla de Sant Isidre es va tornar celebrar a Sobremunt// F.: AGÜELL
TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 8 de maig
PRATS
Cº 26,5
DIA
Màx.
Min.
5
21.6 22.9 20.8 25.9 22.4 18.7 16.9 18.6 18.9 19.4 22.3 24.1 20.5 21.6
7.5 6.9 9.6 10.2 7.3 10.1 5.8 3.8 3.9 9.9 5.5 14.2 9.4 9.0
0.0 0.0 0.2 0.0 2.6 0.4 0.4 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
6 7 8
“Fins el 12 de maig, l’hivern no diu me’n vaig”
9 10 11 12 13 14 15
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
ORISTÀ/OLOST _ 12 de maig
3,2
OLOST l/m2
16 17 18
Màx.
22.9 24.4 22.4 26.0 23.5 20.2 18.4 20.3 20.6 19.7 23.7 25.2 22.1 21.3
Un bolet de tinta que s’ha equivocat d’estació?// F.: LA
ORISTÀ
Min.
l/m2
Màx.
6.3 5.9 8.5 8.7 6.6 8.5 4.4 3.2 4.4 8.1 4.9 10.2 8.0 8.1
0.0 0.0 3.0 0.0 6.6 0.8 2.4 0.0 0.0 0.6 0.0 0.0 0.0 0.0
23.5 25.2 25.1 26.5 22.2 22.6 19.2 20.8 21 21.2 25.4 26 24.1 22.8
SANT BOI
Min.
l/m2
Màx.
6 6.8 7.2 11.3 6 11 5 3.2 5 11 4 10 11.2 8.1
0 0 7 0 Inp 9 0,6 0 0 Inp 0 0 0 0
20.8 22.6 21.2 25.0 20.4 18.6 15.6 18.2 18.4 17.2 22.0 23.9 20.1 20.6
ALPENS
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
8.8 8.1 11.1 11.4 10.6 9.4 5.9 4.9 7.6 8.7 6.2 13.4 9.7 9.3
0.0 0.0 0.6 0.0 7.2 0.8 5.8 0.0 0.0 0.4 0.0 0.8 0.0 0.0
20.3 22.3 21.0 24.3 21.9 17.9 13.1 18.3 17.1 17.2 21.8 23.6 19.8 21.1
8.6 8.1 10.6 11.2 11.4 8.2 5.3 4.4 5.8 7.8 6.3 11.9 8.8 9.1
1.4 0.2 0.2 0.0 0.4 0.8 6.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
Envia les teves fotografies de meteorologia i paisatges del Lluçanès i les publicarem
larellallucanes@gmail.com LaRella | 15